El Franquisme: La Construcció d’un dictadura (1939-1959)

SUMARI

S’inicia a Catalunya entre la primavera del 1938 (ocupació de les terreslleidatanes) i l’ hivern del 1939, quan les tropes franquistes arriben a la frontera. S’acaba amb la mort del dictador, l’any 1975.

Fèrria dictadura = repressió ferotge.

Règim profundament anticatalà

El franquisme es divideix en dues grans etapes:

Anul·la les institucions

d’autogovern.

Reprimí qualsevol manifestació

d’identitat nacional catalana.

1939-1959• intent d’establir un Estat totalitari.• Portar país a l’autarquia econòmica.• Meitat dècada del 1950 = fracàs políticaeconòmica = liberalització economia iatenuació dels trets.

1959-1975• Creixement econòmic intens.• Principis antidemocràtics del règim no vanser alterats.

CR

ON

OLO

GIA

1.U

NR

ÈGIM

DIC

TATO

RIA

L1.1. Característiques del franquisme.

Característiquesgenerals

És un regim totalitari de dictadura feixista.

Cabdillisme: Franco Caudillo.

Concepció unitarista i centralista de l’Estat: ultra-nacionalisme espanyol

Brutal repressió de l’oposició de manera planificada.

Control dels mitjans de comunicació .

Franco no instaura una dictadura militar provisional, sinó un règim totalitari d’arrelfeixista que acaba amb tots els vestigis de la II República. El règim franquista, és un règim dictatorial i totalitari, ultranacionalista,ultracatòlic, antiliberal, anticomunista, antidemocràtic, antiseparatista i defensor delcapitalisme i la burgesia.

Anticomunista .

España: Una, grande y libre. Manuales escolares de la posguerra. 1948

“D. Francisco Franco Bahamonde es el Jefe delEstado español. Él, ganando la guerra de Liberación,libró a España del yugo extranjero. Pero él también hasabido ganar la batalla de la paz, convirtiendo enrealidad el lema: “España, Una, Grande y Libre”.

España Una, porque acabó con los partidospolíticos y los separatismos que enfrentaban a losespañoles en lucha fratricida. España Grande, porquedurante su caudillaje ha progresado en la industria, laagricultura, las ciencias y las artes alcanzando un nivelque nos iguala a las naciones más adelantadas. EspañaLibre, porque gracias a él los españoles disponen de susdestinos sin ceder nunca a las presiones extranjeras”.

1.U

NR

ÈGIM

DIC

TATO

RIA

L1.2. Els pilars del règim.

Les influències en el règim franquista vindran des de tres tipus d’autoritats: la civil,la militar i l’eclesiàstica. A cadascuna de les ideologies que influeixen en el franquisme l’anomenem“família”.

L’ESGLÉSIA

Recolza el règim franquista a canvi de tornar a ser l’única religió aEspanya, amb el privilegis que havia tingut abans de la República ( i mésencara).

El catolicisme conservador, junt al nacionalisme espanyol, serà una de lescaracterístiques principals del règim (nacionalcatolicisme): control de lareligió, l’educació, la ideologia i la censura.

Dins de l’església, serà molt important a partir de 1959 la influència del’Opus Dei, un grup ultracatòlic (molt conservador) i vinculat alaburgesia.

1.U

NR

ÈGIM

DIC

TATO

RIA

L

L’EXÈRCIT Sempre serà fidel al seu Generalíssim i el recolzarà en tot (sols tindràproblemes amb alguns militars monàrquics que volien restaurar lamonarquia.

FALANGE Serà el principal grup polític, controlant el partit únic i els sindicats verticals.Passarà dels seus ideals a una obediència cega al dictador, fins i totincorporant als carlins més tradicionalistes dins de FET y de las JONS.

MONÀRQUICSMés importants en un primer moment, aniran perdent importància iacceptaran la decisió de que Espanya sigui una monarquia però no en donJuan, sinó en el seu fill Joan Carles (nomenat per Franco).

1.U

NR

ÈGIM

DIC

TATO

RIA

L1.3. Els suports socials.

La societatestà dividida

Les elits econòmiques i socials recolzen el nou règim i recuperen elpoder econòmic, social i polític: grans terratinents i empresaris, granburgesia en general, mitjans i petits propietaris agrícoles, noblesa iesglésia.

Les classes mitjanes es mostren passives i apolítiques.

Oposició al règim: Els sectors populars es senten perdedors de laguerra i tenen por de criticar la política

1.U

NR

ÈGIM

DIC

TATO

RIA

L1.4. Els franquistes catalans.

La CATALUNYA franquista estava integrada principalment per:

La militància catalana de la Falange no era gaire abundant. Estava formada per:

L’ocupació de determinats càrrecs, comportava militància falangista. Obligava al’adhesió. El PERSONAL POLÍTIC amb càrrecs de responsabilitat, de gestió i de representacióera designat des del poder i entre persones fidels al règim. Només els va oferir LLOCS POLÍTICS SECUNDARIS en l’administració local. Lesprincipals autoritats eren persones provinents de fora de Catalunya.

INDUSTRIALS

PROPIETARIS AGRARIS

GRANS COMERCIANTS

FINANCERS

ESCASSOS FALANGISTES

MEMBRES ALTRES GRUPS EXTREMA DRETA DE L’ÈPOCA REPUBLICANA

UNA PART DELS CARLINS

MOLTSEXCOMBATENTSEXÈRCITFRANQUISTA

1.U

NR

ÈGIM

DIC

TATO

RIA

L1.5. Les diferents “famílies” del règim.

Van coexistir diferents grups d’influència que formaven part de l’anomenat MOVIMIENTONACIONAL.

Les diferents famílies van tenir representació en els governs del dictador.

Els primers a formar part de l’Estat franquista van ser els grups que havien donat suportincondicional a la rebel·lió militar de l’any 1936: falangistes, carlins, ultra catòlics i monàrquicsalfonsins.

PRIMERA ETAPA DEL FRANQUISME ( 1936-1945) El falangisme i el seu ideari d’inspiraciófeixista va tenir un gran protagonisme. NACIONALSINDICALISME

SEGONA ETAPA DEL FRANQUISME: A partir del 1945 el final de la II Guerra Mundial va implicarl’auge dels grups d’inspiració catòlica va augmentar la seva presència al govern . “Democràciaorgànica”: NACIONALCATOLICISME.

DÈCADA DELS ANYS 50 I 60: Alguns membres i simpatitzants d’una novaorganització religiosa, l’Opus Dei. Prenen gran protagonisme en les transformacionsde la segona etapa del règim franquista.

Es va procedir a la INSTITUCIONALITZACIÓ de la REPRESSIÓ. Es creen lleis i organismes:

LLEI DE REPRESSIÓ DEL COMUNISME I DE LA MAÇONERIA (1940)S’expedienta als acusats de “defensar idees contràries a la religió, la pàtria i lesseves institucions fonamentals”.

2.U

NA

REP

RES

SIÓ

INST

ITU

CIO

NA

LITZ

AD

A2.1. Els instruments de larepressió.

LLEI de RESPONSABILITATS POLÍTIQUES (1939)Depuració dels que havien col·laborat amb la República.

L’exèrcit va ser el braç executor principal de lapolítica repressiva fins l'any 1963 quan es crea elTRIBUNAL D’ORDRE PÚBLIC (TOP), una jurisdicciócivil especial per als delictes polítics.

Els primers anys de la postguerra, la majoria de lescauses van ser jutjades pels tribunals militars enCONSELLS DE GUERRA

Símbol de la maçoneria

2.U

NA

REP

RES

SIÓ

INST

ITU

CIO

NA

LITZ

AD

A

Es calcular que en el conjunt d’Espanya les PERSONES EXECUTADES per raons polítiques van ser150.000 de les quals 50.000 aproximadament van ser-ho en la postguerra.

Muertes durante la guerra civil

Muertos en combate 95.000

Civiles muertos por Bombardeos aéreos y artilleros 10.000

Registros civiles consultados 50.000

Total Muertos imputables directamente a la guerra 201.307

Asesinados durante y después guerra

Represión franquista. Estudiados (Probables 140.000) 98.000

Represión republicana. (Estudiados cerca del 90%) 45.000

Total asesinatos estudiados en ambos bandos 143.000

Otras muertes

Muertos por hambre y enfermedad tras la guerra 120.000

Muertos en Prisión por hambre y enfermedad 50.000

Muertos en el inmediato exilio (principalmente francés) 20.000

Total otras muertes 190.000

Total muertos todas las causas 488.000

Total Muertos todas causas + probables 530.000

2.U

NA

REP

RES

SIÓ

INST

ITU

CIO

NA

LITZ

AD

A Pel que fa a la POBLACIÓ EMPRESONADA, l’any 1940 hi havia al voltant de 280.000 presos,dels quals 23.300 eren dones. A la presó Model de Barcelona, hi havia 13.000 reclusos al setembre del 1939 ( teniacapacitat per 1000). Va ser necessari habilitar camps de concentració.

Una part dels reclusos van ser enviats als BATALLONS de TREBALLADORS. El conjunt de mesures repressives es va caracteritzar per la VOLUNTAT D’EXEMPLARITAT I DECÀSTIG.

Fitxa policial del president de la Genralitat Lluís Companys 1940

El Valle de los Caídos , 1958, El Escorial

2.U

NA

REP

RES

SIÓ

INST

ITU

CIO

NA

LITZ

AD

A2.2. Confiscació de béns i depuracions.

Les mesures repressives van anar acompanyades d’un ampli procés de CONFISCACIÓ iESPOLI DEL PATRIMONI dels vençuts.

A CATALUNYA, les sancions econòmiques i la confiscació dels béns va afectar molta gent.

SECTOR PÚBLIC: depuració generalitzada dels funcionaris.

PROFESSIONS LIBERALS: L’exercici de certes professions liberals també van ser objecte de lesdepuracions obligatòries, als COL·LEGIS PROFESSIONALS.

Es van confiscar les propietats de la major part dels exiliats i dels políticsrepublicans.

El béns de tots els partits, sindicats, associacions, entitats vinculades alsrepublicans.

EMPRESES PARTICULARS, les autoritats vanordenar l’acomiadament obligatori de tots elsexiliats.

2.U

NA

REP

RES

SIÓ

INST

ITU

CIO

NA

LITZ

AD

A2.3. La política franquista envers Catalunya.

La victòria va tenir característiques molt particulars a Catalunya, al País Basc i a Galícia. Una de les obsessions era posar fi al “separatisme català”. El 5 d’abril del 1938, FRANCO va signar un decret que abolia l’Estatut de Catalunya i POSAVAFI A L’AUTOGOVERN. Va imposar un règim centralista i uniformista que volia forjar una nova“CATALUÑA ESPAÑOLA”. L’intent d’esborrar la identitat catalana va tenir un impacte en l’àmbit cultural: veritableGENOCIDI CULTURAL :

• Es prohibeixen símbols identitaris;• Nova retolació dels carrers;• S’eliminen monuments públics;• No llengua catalana a la vida públicai als espais públics, tampoc alsllibres...

El oprobio de una escuela laica ha terminado. Para formar españoles hondos, creyentes y patriotas austeros España resurge, gloriosa, por el esfuerzo decidido y gigante de sus hijos, de los que murieron alegremente por ella, de los que por ella se sacrificaron y quisieron rendirle lo mejor y más espléndido de su vida. La Escuela tiene que recoger el ambiente heroico de las juventudes guiadas por el Caudillo a la victoria [...].Primera. La reposición del Santo Crucifijo marca la apertura del curso, que será rápida e inmediata.Segunda. Además del retrato del Caudillo, habrá en el salón de clase una imagen de la Virgen, con preferencia de la Inmaculada, y en sitio preferente.Cuarta.- A la entrada en la escuela los niños saludarán con el tradicional "Ave María Purísima", siendo contestados por el maestro: ‘Sin pecado concebida’ [...].Sexta.- La ceremonia de colocar la Bandera antes de empezar las clases y arriarla al terminar, mientras se entona el Himno Nacional, es obligatoria para todas las Escuelas [...]”.Séptima. Con el fin de cumplir el precepto de oír misa los domingos, asistiendo los niños con sus maestros al frente, acudirán a la iglesia en que la celebren las Organizaciones Juveniles...”

Normas para la Escuela Primaria. 6 de mayo de 1939. Año de la Victoria

Escola franquista

Missatge que insta a parlar en castellà, 1940

Propaganda, 1943, La Coruña

Font: autor anònim. Gráficas Ultra, 1939

Franco, Carmen Polo y Carmen Franco Polo (Carmencita)

Carmen Polo

Ramon Serrano Suñer, cunyat de Franco

3.R

ELA

CIO

NS

INTE

RN

AC

ION

ALS

IEV

OLU

CIÓ

DEL

RÈG

IM3.1. La Segona Guerra Mundial i l’hegemonia del nacionalisme (1939-1945).

1) Al començament de la Segona Guerra Mundial (setembre del 1939), el franquisme vamostrar el seu suport a les potències de l’Eix, que l’havien ajudat durant la Guerra Civil.

2) Franco va declarar la NEUTRALITAT D’ESPANYA (1939-1940)

En política interior, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS va assolir un paperhegemònic en el nou ESTAT NACIONALSINDICALISTA.

Ramon Serrano Suñer, va tenir un paper predominant en les relacions amb Alemanya i ambaltres potències feixistes “el cuñadísimo”

3.R

ELA

CIO

NS

INTE

RN

AC

ION

ALS

IEV

OLU

CIÓ

DEL

RÈG

IM 3) La victòria alemanya sobre França (juny de 1940) va significar el pas de la neutralitat a laNO-BEL·LIGERÀNCIA. Es va donar suport diplomàtic i econòmic a les potències de l’Eix.

Franco s’entrevistà amb HITLER (Hendaia, 1940) i amb MUSSOLINI (Bordighera, 1941) persondejar l’entrada d’Espanya a la guerra al costat de les potències de l’Eix.

Franco tenia un objectiu:-Ampliar les colònies africanes-Recuperar Gibraltar.-Compensacions econòmiques

Finalment Espanya no va entrar en la guerra, però sí VA COL·LABORAR EN L’ESFORÇ BÈL·LIC:

• Enviament material estratègic• Enviament aprovisionaments.• L’any 1941, la unitat de voluntaris: DIVISIÓN AZUL, va serenviada a la URSS a combatre.

Trobada de Hitler i Franco, 1940 a Hendaia

Trobada de Mussolini i Franco a Bordghera, 1941

División azul, 1941-1943

Comiat als voluntaris de la División Azul a l’estació nord de Madrid, 1941

3.R

ELA

CIO

NS

INTE

RN

AC

ION

ALS

IEV

OLU

CIÓ

DEL

RÈG

IM

4) Retorn a la NEUTRALITAT: L’octubre del 1943, la guerra ja era clarament desfavorable a lespotències feixistes. El govern britànic i nord-americà van pressionar a Franco per a que es distanciés formalment:

Després de la derrota d’Alemanya el 1945, la pervivència del franquisme passava per prendredistància del feixisme. El discurs oficial va començar a presentar el règim com a CATÒLIC,CONSERVADOR i ANTICOMUNISTA

Retirada i dissolució de laDivisión Azul.

Tornada a l’estatus deneutralitat a l’octubre del 1943.Acomiadament

de la DivisiónAzul al 1941

• MARGINACIÓ DEL FALANGISME dels llocs més importants del règim.• Abandonament de la nomenclatura i ritual més clarament feixistes.

Comenteu el peu de la fotografia, quediu:

«LA CRUZ DE HIERRO A LA MADRE DEUN HEROICO CAÍDO DE LA DIVISIÓNAZUL. La Cruz de Hierro, lacondecoración alemana representativade la abnegación; la cinta y el diplomaconcedidos a su hijo por el FührerCanciller de Alemania, le ha sidoimpuesta, en una emocionanteceremonia, a doña Aurora Vega Lozano,madre del heroico caído de la DivisiónAzul, cabo Nemesio García Vega, muertogloriosamente en el frente rusoluchando por las grandes ideas de lacivilización occidental y por el espíritu deEspaña».

3.R

ELA

CIO

NS

INTE

RN

AC

ION

ALS

IEV

OLU

CIÓ

DEL

RÈG

IM

5) Els anys del BOICOT INTERNACIONAL (1945-1947)La fi de la 2a Guerra Mundial va obrir per al franquisme una etapa d' AÏLLAMENT i de REBUIGinternacionals. Entre el 1945 i 1946 les Nacions Unides van condemnar de manera explícita el règim deFranco. El govern de França va tancar la frontera amb Espanya. Un acord de l’Assemblea General de les NACIONS UNIDES va recomanar la RETIRADA DELSAMBAIXADOR (1946). El règim va presentar aquest fet com una maniobra estrangera perdesprestigiar Espanya. La persistència del franquisme després de la 2a Guerra Mundial va suposar un cost econòmici polític molt gran per a Espanya, ja que:

• No es va beneficiar del programa d’ajuda nord-americà a Europa:PLAMARSHALL, iniciat el juny del 1947.• Va ser exclosa de la nova aliança defensiva occidental: ORGANITZACIÓdel TRACTAT de l’ATLÀNTIC NORD (OTAN) L’ABRIL DEL 1949.

Asimismo, la Asamblea recomienda que todos los Estados miembros de las Naciones Unidas retiren inmediatamente los embajadores y ministros plenipotenciarios que tienen acreditados en Madrid Resolución de la Asamblea General de la ONU, Nueva York, 12 de diciembre de 1946.

3.R

ELA

CIO

NS

INTE

RN

AC

ION

ALS

IEV

OLU

CIÓ

DEL

RÈG

IM

6) RECONEIXEMENT INTERNACIONAL i predomini del nacionalcatolicisme (1947-1953)A partir del 1947 es configuren dos blocs antagònics: la URSS i els EUA. Aquest fet més l’inicide la Guerra Freda va alterar la situació internacional. Malgrat que les condemnes verbals es van mantenir, l' ACCEPTACIÓ INTERNACIONAL DELRÈGIM va anar obrint-se camí. L’any 1947, EUA es negà a imposar més sancions a Espanya i pressionà l’ONU per no ratificarla condemna anterior. L’any 1950 es revoca l’acord de retirada d’ambaixadors. L’any 1951 Franco decideix REMODELAR EL GOVERN amb uns clars objectius:

S’obre una nova etapa caracteritzada pel PREDOMINI del NACIONALCATOLICISME:

1. Facilitar l’apropament a les potències occidentals.2. Aconseguir èxits en política exterior.

• Més pes als catòlics.• Impulsava figures no tan compromeses amb esprincipis més autoritaris.• Un militar, amb un paper molt important en lacontinuïtat del règim: LUÍS CARRERO BLANCO,nomenat subsecretari de presidència.

3.R

ELA

CIO

NS

INTE

RN

AC

ION

ALS

IEV

OLU

CIÓ

DEL

RÈG

IM

L’any 1953 Franco va obtenir el reconeixement internacional amb la signatura dels acordsamb els EUA i el CONCORDAT AMB LA SANTA SEU.

L’acceptació del Vaticà exigia:1. Restabliment confessionalitat de l’Estat.2. Estatus de privilegi per a l’Església

catòlica.

Acords amb els EUA:1. Aspectes de caràcter defensiu i

econòmic.2. Ajuda mútua en cas de conflicte.3. Els americans podien establir i utilitzar

un seguit d’ INSTAL·LACIONS MILITARS(Torrejón, Morón, Saragossa i Rota).

4. A canvi, Espanya rebia MATERIAL BÈL·LICper modernitzar les forces armades iAJUDA ECONÒMICA I TÈCNICA.

5. També va servir per regularitzar lesRELACIONS DIPLOMÀTIQUES iCOMERCIALS d’Espanya amb els païsosdel bloc occidental.

Truman, president demòcrata dels EUA entre 1945 i 1953

Eisenhower, president republicà dels EUA entre 1953 i 1961

Eisenhower i Franco, Madrid, 1959

3.R

ELA

CIO

NS

INTE

RN

AC

ION

ALS

IEV

OLU

CIÓ

DEL

RÈG

IM 7) PRIMERS INTENTS D’OBERTURA del règim (1953-1959) A mitjan de la dècada del 1950 l’admissió d’Espanya en el context internacional va donar unrespir al franquisme. Els problemes interiors no s’havien resolt. SITUACIÓ ECONÒMICA molt difícil:

Entre els anys 1956 i 1958 es van produir una onada de PROTESTES OBRERES a algunes ciutatsi els PRIMERS MOVIMENTS DE DISSIDÈNCIA a la universitat. Dintre del règim es comencen a sentir les primeres veus dels que volen un canvi profund enl’orientació econòmica, calia procedir a la LIBERALITZACIÓ DE L’ECONOMIA i a la seva obertura al’exterior.Tots aquests fets van menar Franco cap a un nou canvi de govern.

• La producció augmentava molt lentament, el nivell de vida era inferior... Lesajudes nord-americanes no va aconseguir salvar la situació.• Es van donar els primers símptomes de descontentament per la carestia delsproductes bàsics i la fam.

L’any 1957, Franco va procedir a unaREMODELACIÓ DE L’EXECUTIU, va apartar elsfalangistes i va promoure sectors catòlics. Vanentrar els tecnòcrates procedents de l’OPUS DEI.Aquesta nova generació de polítics que no havienparticipat a la Guerra Civil van protagonitzarl’etapa següent del franquisme, caracteritzada erun intens creixement econòmic a la dècada del1960.

4.L

’EST

RU

CTU

RA

DEL

NO

UES

TAT

4.1. Les lleis fonamentals

L’establiment de lleis polítiques bàsiques va començar en plena Guerra Civil i va acabar l’any1966 amb la LLEI ORGÀNICA DE L’ESTAT. Al GENER de l’any 1938: Franco designa el seu primer govern i comença així la tasca deconstruir el règim .

CONCENTRACIÓ DE PODER en la personade Franco fins a la seva mort.1. Cap de l’Estat2. Cap del partit.3. Generalíssim dels tres exèrcits.4. Cap de govern5. Nomenava el secretari general del

Movimiento.6. Poders excepcionals per promulgar

lleis en casos d’urgència.

L’any 1938 es promulga el FUERO DELTRABAJO, la primera llei fonamental de clarainspiració feixista.1942 es promulga la LLEI CONSTITUTIVA DE LESCORTS

1

2

4.L

’EST

RU

CTU

RA

DEL

NO

UES

TAT

L’any 1945, el règim es veu obligat a promulgar noves lleis fonamentals per congraciar-seamb els aliats.

FUERO DE LOS ESPAÑOLESPretenia aparentar que els ciutadans gaudien de certes llibertatspúbliques.

3

LLEI DEL REFERÈNDUM NACIONAL (1945)Per a les grans decisions.

4

L’any 1947 la LLEI DE SUCCESSIÓ va permetre a Franco designar el seu successor “a títol de rei”.Creava dos nous òrgans: El Consell de Regència i El Consell del Regne.

5

4.L

’EST

RU

CTU

RA

DEL

NO

UES

TAT

L’any 1958 es va promulgar la LLEI de “PRINCIPIOS DEL MOVIMIENTO NACIONAL”. Instaura elMovimiento Nacional com a únic partit. Tots els alts càrrecs civils o militars passessin a serconsiderats membres nats del Moviment.

6

7 Llei orgánica del estado: LOE enumera la finalitat de l’estat i els poders del cap l’estat

4.L

’EST

RU

CTU

RA

DEL

NO

UES

TAT

4.L

’EST

RU

CTU

RA

DEL

NO

UES

TAT

4.2. La democràcia orgànica.

El franquisme rebutjava el sistema democràtic, per això va construir un nou estat inspirat enl‘ ESTAT CORPORATIVISTA italià que organitzava la participació a partir de tres unitats:

-Família-Municipi-Sindicat.

El sistema va ser anomenat DEMOCRÀCIA ORGÀNICALa representació popular en les institucions de l’Estat es regulà a partir de la LLEICONSTITUTIVA DE LES CORTS (1942).

• Llei fonamental.• Definia les Corts com a “òrgan superior departicipació dels poble espanyol en les tasques del’Estat”.• Els representants eren anomenats PROCURADORS:ministres, membres Consejo Nacional delMovimiento, alcaldes ciutats més grans, rectorsuniversitaris, representants jerarquia eclesiàstica. Hoeren per raó del seu càrrec.• REPRESENTACIÓ CORPORATIVA PER TERÇOS:

• Sindical•Entitats•Administració.• A partir del 1966 també terç familiar

4.L

’EST

RU

CTU

RA

DEL

NO

UES

TAT

En el PLA TERRITORIAL el poder del govern es transmetia per:

GOVERNADORS CIVILSTambé caps provincials delMovimiento.

GOVERNADOR MILITAR acada província

També es restablíl’estructura militar de lesCAPITANIES GENERALS.

Als AJUNTAMENTS elsalcaldes, també caps localsdel Movimiento, eren triatsdirectament pel governadorcivil.

Els SINDICATS VERTICALS:Anomenat Central Nacional Sindicalista (CNS)A partir del 1970 anomenat Organización Sindical Española (OSE)

La LLEI D’UNITAT SINDICAL (1940), integra empresaris i treballadors.

L’Estat exercia un control sobre la classe obrera i dictava unesCONDICIONS LABORALS extremes

Resultat: 1. No hi ha dret a vaga2. Salaris baixos.3. BENEFICIS EMPRESARIALS MOLT ELEVATS.

4.L

’EST

RU

CTU

RA

DEL

NO

UES

TAT

Frente a esta falsa democracia, anuladora del individuo, oponemos nosotros una democracia orgánica.Abominamos de los partidos políticos, porque habían reducido a España a su más simple expresión tras un siglo de luchas cruentas de unos contra otros. Para nosotros, la existencia de la Patria no puede ser sacada a discusión de hombres; hay cosas que están por encima de los derechos de los hombres. La fe de un pueblo y la existencia de la nación, son patrimonio inalienable que recibimos de nuestros mayores y que hemos de entregar a nuestros hijos y sucesores, si es posible aumentadas y engrandecidas.Aquella división artificiosa de derechas e izquierdas, nacida al calor del régimen liberal que nos trajo la independencia, forzosamente había de conducirnos a la ruina, como vivíamos antes del Movimiento Nacional: escindidos los pueblos, peleadas las ciudades, españoles contra españoles, menospreciadas las esencias de la Patria, paralizado el trabajo, atropelladas las conciencias, detenido el progreso, sin la menor mejoría del bien común, objeto de toda política honrada.(4-XII-1952: Pamplona.)

El engendro de los partidos políticosEl que alejándonos de los partidos políticos, de historia tan triste y de balance tan catastrófico, hayamos buscado la asistencia a las funciones públicas a través de las organizaciones naturales constituidas por la Familia, el Sindicato y el Municipio, en que el hombre se desenvuelve, como Su Santidad nos recordaba en su último mensaje, nos permitió redimirnos de tan desdichado y artificial engendro de los partidos, tan estrechamente unidos a las desgracias de nuestra nación.(31-XII-1955: Mensaje de fin de año.)

Porcioles i Franco, Barcelona,

5.E

LSV

ALO

RS

DEL

FRA

NQ

UIS

ME

Pilar Primo de Rivera, líder de la secció femenina de La Falange

5.A

UTA

RQ

UIA

IRA

CIO

NA

MEN

T2. FOMENT de la INDÚSTRIA, sobretot la d’interès estratègic.Objectiu: assegurar la independència militar i política del nou Estat.

a) Lleis i mesures per afavorir la creació públiques i nacionalització d’empreses.• L’any 1941 es va nacionalitzar totes les companyies de ferrocarrils. Creació de la

RENFE.• L’any 1945 es nacionalitzà la Compañia Telefónica Nacional de España (CTNE).

b) Es fomentà el desenvolupament de les indústries de béns d’equipament. Van rebreAJUDA PÚBLICA.

L’any 1941 es funda l’INSTITUTO NACIONAL DE INDUSTRIA (INI): promotor de la novapolítica industrial- Impulsà la creació d’un gran nombre d’EMPRESES PÚBLIQUES (producció de béns).- L’Estat prioritzà les inversions en sectors vinculats als interessos de la defensa militar.- Es crearen les principals empreses del grup: IBERIA (1943), Banco Exterior de España(1943), ENDESA (1944), Enher (1946), Ensidesa (1949) i Seat (1950).

5.A

UTA

RQ

UIA

IRA

CIO

NA

MEN

T3. SECTOR AGRARI: l’Estat regulava la producció, la comercialització´, els preus i el consum

de la majoria dels productes.

• BAIXOS PREUS OFICIALS: - disminució de la producció.- va fer minvar la PRODUCTIVITAT per hectàrea.

5.A

UTA

RQ

UIA

IRA

CIO

NA

MEN

T Resultat de la política autàrquica:

ESTA

NC

AM

ENT

ECO

NÒ

MIC Col·lapse comerç

exterior.

Disminucióproducció i consum.

Disminució nivell devida de la població.

FREN

AD

A D

E LE

S TE

ND

ÈNC

IES

MO

DER

NIT

ZAD

OR

ESL’economiaespanyola vaampliar esdiferències amb elsnivells de benestard’altres països.

CO

NSE

QÜ

ÈNC

IES

NEG

ATI

VES

IN

DÚ

STR

IES

CA

TALA

NES Sobretot les

indústries dedicadesa la fabricació debéns de consum. Laindústria catalanano era consideradaper les autoritatsd’interès nacional.

5.A

UTA

RQ

UIA

IRA

CIO

NA

MEN

T5.2. Racionament i mercat negre.

La reglamentació de l’economia autàrquica comportava el CONTROL DEL MERCAT per part del’Estat. Productors agrícoles eren obligats a lliurar la producció a un preu de taxa. L’administració eral’encarregada de vendre els productes a un preu també regulat. Resultat: MANCA D’ABASTAMENT D’ALIMENTS I EL RACIONAMENT dels productes de primeranecessitat. Es distribuïen per mitjà de cartilla de racionament. Vigent fins el 1952. La taxació dels preus dels aliments era per sota del seu valor, molta gent preferien amagar laproducció per vendre-la al MERCAT NEGRE (aliments, matèries primeres, productes industrials).

PREUS OFICIALS I MERCAT NEGRE (1944)

6.L

’OP

OSI

CIÓ

:EX

ILII

RES

ISTÈ

NC

IA5.3. Unes dures condicions de vida.

El nivell de vida de la població va disminuirconsiderablement.

El cost de la vida a Barcelona va multiplicar-se per 5, 4entre 1937-1950, l’augment dels salaris es va multiplicar per2,7. L’any 1945 la RENDA PER CÀPITA REAL dels espanyols era1/3 de la del 1935, i el PODER ADQUISITIU d’un treballadorera l’any 1942 només el 28% del que tenia l’any 1936.

La fam va afectar una part important de la població. La precarietat es va fer evident en la manca d’habitatges dignes. Va augmentar elBARRAQUISME als afores de Madrid, Barcelona, València i Bilbao.

El CREIXEMENT VEGETATIU va baixar fins al 0, 9‰ L’ESPERANÇA DE VIDA (1945): homes 47 anys / dones 53 anys.

FamFredInsalubritat

S’estenen esmalalties:còlera, tifusituberculosi.

1941:Taxa MORTALITAT: 18,7‰Taxa mortalitat infantil: 143‰

Nens: RAQUITISME

6.L

’OP

OSI

CIÓ

:EX

ILII

RES

ISTÈ

NC

IA6.1. La trajectòria de l’exili.

En la fase final de la Guerra Civil, gairebé 450.000 republicans van abandonar Espanya. Cap aFrança pels Pirineus i cap al Nord d’Àfrica per alguns ports mediterranis. El contingent més important va ser el que va anar a França. Va ser internat en CAMPS DEREFUGIATS (barracons tancats per filferros).

Alguns van tornar quan els van prometre que no actuarien contra ells, cosa que no es vacomplir. Més o menys, unes 200.000 persones van romandre a l’exili. A Catalunya la xifra d’exiliats va srde unes 50.000 persones.

ROTSPANIER

6.L

’OP

OSI

CIÓ

:EX

ILII

RES

ISTÈ

NC

IA A FRANÇA s’hi estableix una important colònia d’emigrats sobretot a: Tolosa, Montalbà, Albi,Perpinyà, Bordeus i París.

A l’exili s’hi desenvolupà una part important de l’oposició al franquisme. Les INSTITUCIONSPOLÍTIQUES de la REPÚBLICA i dels governs català i basc van continuar funcionant a l’exili.

• La situació va ser més difícil durant l’ocupació alemanya.• Alguns refugiats van emigrar a la GRAN BRETANYA i a Amèrica; uns altress’incorporen a la Resistència francesa. Altres cap a HISPANOAMÈRICA, s’instal·len aMèxic, Argentina, Colòmbia, Xile... També a la Unió Soviètica, on ja vivien 3000infants espanyols (enviats l’any 1937).

A Mèxic, l’any 1945, escelebren les primeres cortsrepublicanes a l’exili. Es triàun govern republicà. Lainstitució es mantingué fins al1977.

Govern de la GENERALITAT: mort LluísCompanys, JOSEP IRLA (era President delParlament) va assumir la presidència de laGeneralitat a l’exili. Al 1945 es forma un governintegrat per persones de prestigi que va durar dosanys. El 1954 es va elegir JOSEP TARRADELLAScom a nou president.

Josep Irla(1940-1954)

Josep Tarradellas(1954-1980)

6.L

’OP

OSI

CIÓ

:EX

ILII

RES

ISTÈ

NC

IA6.2. L’evolució de l’oposició.

L’oposició durant el primer franquisme es pot dividir en TRES ETAPES:

PRIMERA ETAPA, del 1939 al 1944. Caracteritzada per la difícil i arriscada reconstrucció de les organitzacions polítiques isindicals. Malgrat la implacable REPRESSIÓ POLICIAL, alguns nuclis sindicalistes de la CNT i UGT, departits obrers (PSOE, PSUC, POUM) i de republicans com ERC van intentar reconstruir la sevaestructura en la CLANDESTINITAT. Cal esmentar la creació el 1940 a París del FRONT NACIONAL de CATALUNYA (jovesnacionalistes procedents d’ERC i d’Estat Català); i el gener de 1945, del MOVIMENT SOCIALISTAde CATALUNYA (dissidents del POUM i del PSUC). El fet més significatiu: manteniment d’una activitat guerrillera (MAQUIS). S‘organitzaven desde França PARTIDES DE GUERRILLERS. L’acció més espectacular va ser la INVASIÓ DE LA VALLD’ARAN organitzada pels comunistes del PCE, iniciada el 18 d’octubre del 1944.

Júlia López Valera (Institut Banús)

6.L

’OP

OSI

CIÓ

:EX

ILII

RES

ISTÈ

NC

IA

6.L

’OP

OSI

CIÓ

:EX

ILII

RES

ISTÈ

NC

IASEGONA ETAPA, del 1945 al 1947 Etapa de molta activitat. La possibilitat d’una intervenció aliada a Espanya va provocar la creació de PLATAFORMESUNITÀRIES d’oposició. L’any 1945 es forma a Catalunya l' ALIANÇA NACIONAL DE FORCES DEMOCRÀTIQUES integradaper organitzacions provinents de l’etapa republicana que lluitaven pel restabliment de la legalitatrepublicana. Però van sorgir diferències en les institucions unitàries: alguns s’aproparen alsmonàrquics dissidents del franquisme, d’altres van continuar en la defensa de la restauraciód’un règim republicà. Un altre motiu de discrepància va ser com calia actuar per enderrocar elfranquisme.

TERCERA ETAPA, del 1948 al 1951Va ser l’etapa de la DESMORALITZACIÓ a causa de la consolidació de la dictadura. A finals del’any 1948 es va veure clar el fracàs de totes les opcions de l’antifranquisme. Cap potència no estava disposada a col·laborar per a fer caure el dictador. Tampoc semblavapossible que la guerrilla o una mobilització popular el fes caure. La policia franquista i la Guàrdia Civil havien liquidat pràcticament tota la resistència política al’interior. Moltes organitzacions van quedar delmades, altres desgastades....

6.L

’OP

OSI

CIÓ

:EX

ILII

RES

ISTÈ

NC

IA6.3. El ressorgiment de la conflictivitat social.

A final de la dècada del 1940, va començar aressorgir a Espanya un tímid moviment de PROTESTAPOPULAR, protagonitzat per les CLASSESTREBALLADORES, contra la precarietat de lescondicions de vida i de treball. Fruit de lareorganització incipient de l’esquerra i sobretot de lesdures condicions de treball de la posguerra. A partir del 1945, hi va haver CONFLICTES LABORALSen els sectors tèxtil i metal·lúrgic, sobretot aBarcelona, Sabadell, Terrassa i Mataró. Causa: salarisbaixos. L’acció reivindicativa amb més transcendènciapopular va ser la VAGA DE TRAMVIES DE BARCELONA.Causa: augment de preus. El moviment d’estudiants es va anar despertant, i elsanys 1956-1957 es van portar a terme les primeresREVOLTES D’ESTUDIANTS a les universitats de Madrid iBarcelona. En protesta pels detinguts arran de lasegona vaga de tramvies l’any 1957 es forma unaassemblea lliure i més de 700 estudiants de la UB vanser sancionats (FETS DEL PARANIMF). Inici d’unimportant moviment estudiantil contra el franquisme.

La situación material y vocacional deluniversitario español es de indigencia, superspectiva intelectual es mediocre –¡cuántoscatedráticos y maestros eminentes apartadospor motivos ideológicos y personalistas!– y suporvenir profesional totalmente incierto por laescasez de salidas y especializaciones y por laintervención de excluyentes criteriosextraprofesionales, precisamente cuando lasnecesidades del país reclaman todo locontrario: aportación de nuevas capacidades yesfuerzos.Las causas de este desolador panorama, delque ningún buen fruto puede esperarse, sonmúltiples y hunden sus raíces en todo el climamaterial y espiritual de nuestra actual sociedad.

Manifiesto a los estudiantes madrileños, Madrid 1 de febrero de 1956