ti47/1,44zti :41A Ct . ,N4 AçeiTy publ i cac ió de l'O.C.B.

'

Gener - Febrer 1990 - Núm. 48Any VII

FOTO PORTADA: JOAN ALCOVER

SUMARIEditorial: Una nova imatge - Noticiari - Serveis Socials informa - Cartes al Director

Resum meteorològic 1989 - De jove a jove: Pere Josep Payeras - Dades escolars curs 1989-90Sa Rua 90 - Gaby, el pallasso de la TV - Des de ca nostra: Comprau a Campanet

Entrevista: Joan Margarit, poeta i arquitecte - El Foc i Fum a CampanetCrònica de la Tercera Edat - El BEC informa - Agenda de la Vila

INCA CENTRO AUTO, S.A.CONCESSIONARI OFICIAL

OPEL GM

Avd. d'Alcúdia, 71RECANVIS I TALLER: Tel. 50 50 21VENDES: Tel. 50 34 86 INCA

NOTA

El cost del nou sistema d'impressió de la revista i el fet que fauns quants anys que no s'han revisat els preus ens obliga a apli-car unes noves tarifes, que són les següents:

- Subscripció per un any: 800 pts. (inclou un «Quadern de Cam-panet»). Si no hi ha contraordre per part de l'interessat, la subs-cripció es renova automàticament.

- Exemplar: 150 pts.

la tenda de moda

7

ALTA FIDELITAT DIGITALJOAN MARTORELL MARTORELL CAMPANETCarrer Petxino, 9 - 1 0 . - Tel. 51 63 62

ESPECIALITAT EN MUNTATGES D'EQUIPS DE MÚSICA D'ALTAFIDELITAT DIGITAL PER: CAFES, PUBS, VIVENDES I COTXES

DES D'UN SIMPLE ALTAVEU A L'EQUIP MES COMPLET DE MÚSICA.LECTORS DE COMPACT DISC, PLETINES, EQUALITZADORS, PREVIS,MESCLADORS, ETAPES DE POTENCIA, ALTAVEUS DE DUES I TRES

VIES, BAIXOS I SUB-BAIXOS

111 • / \ OD

—2—

0171114atiRevista Bimestral

Edita:Obra Cultural Balear

Delegació de Campanet

Coordinador:Jaume Morell Pons

Equip de redacció:Catalina AlemanyBartomeu Barceló

Jereinia BeltránFrancisca Bisquerra

Joan BuadesDamià Ferrà-Ponç

Rafel GelabertMaria Antònia JuanBartomeu Martorell

Jaume OrdinesDamià Pons

Gabriel ReinésMartina Serra

Catalina ValriuCatalina Vilanova

Miguel Vives.

Fotografia:Llorenç Buades

Damià Ferrà-PonçPere March

Tomeu MartorellJaume NadalDamià Pons

Dibuixos:Joan Martorell, Rafel Pons.

Impressió:Informacions Llevant

Dipòsit Legal:P.M. 659/1982

Domicili:Petximo, 42

Tfn.: 51 68 54

Portada: Llorenç Buades

Els articles d'aquesta re-vista expressen únicament

l'opinió dels seus autors.

Preu: 150 pessetes.

Una nova imatgeCom podeu veure, aquest exemplar que teniu entre les

mans és diferent als anteriors. Ja fa un cert temps que enparlàvem però ha estat ara quan ens hem decidit a canviarde sistema d'impressió i hem passat de l'offset a la fotocom-posició. La diferència de cost entre un sistema i l'altre escompensa amb la millor qualitat que vos podrem oferir.

Pareix que era ahir i ja han passat vuit anys des de queva sortir aquell primer número de la revista, fotocopiat aCan Bohigues de Palma. Després d'uns anys de fer fotocò-pies, el 1985 varem contactar amb els frares franciscans dePetra, que tenen la impremta offset amb la quan editen laseva publicació: «Apóstol y civilizador». El pare SalustianoVicedo ha estat el nostre impressor durant aquests anys. Ellés una especie d'institució entre la premsa forana. Ha sabutcompaginar la feina d'imprimir moltes de les revistes delspobles amb la seva tasca de divulgació de la figura de fraJuniper Serra, a la qual es dedica en cos i Anima. Des d'aquíli volem fer arribar el nostre agraïment per la sevacol•laboració.

I encara que avui es presenti amb una nova cara, ambuna nova imatge, la revista és la mateixa de sempre: obertaa tots els qui hi vulguin participar, en defensa de la nostracultura i la nostra identitat i amb la voluntat d'informar iservir els campaneters. Després de vuit anys d'aventura,amb alts i baixos, amb defalliments i entusiasme, feim unaaltra passa cap endavant. Tot per continuar mereixent lavostra confiança.

FON kouCAN\ JA1AAE

CAMP4V1

-3-

C4M144N1

o •

BÜGER SOL.LICITA CONNECTAR LES SEVES AIGÜES RESIDUALS A LADEPURADORA DE CAMPANET

L'Ajuntament de Barger ha sol.licitat al deCampanet pressupost i condicions per con-nectar les aigües brutes a la depuradora deCampanet. Al Ple ordinari del mes de geners'ha acordat fixar un preu de connexió de 10mitions de pessetes, que ha de pagar l'Ajun-tament de Búger, el qual a més haurà de con-tribuir a les despeses de manteniment de ladepuradora i per això haurà de pagar cadaany una quantitat proporcional a la poblaciódel seu terme municipal.

PLA D'INVERSIONS HIDRÀULIQUES

En el Ple de gener també es va acordar demanar al Consell Insular una subvenció del75% per a la construcció d'un altre pou a sa Cova, pér solventar la falta d'aigua que elpoble pateix durant l'estiu. El pressupost per fer el pou que segons el projecte ha de tenir250 metres de fondària i la instal.lació de bombes d'extracció i d'impulsió és de 12.339.324pts. El Consell Insular ha convocat un Pla plurianual per a obres d'infrastructura hidràulicai l'Ajuntament ha demanat que la construcció del pou s'inclogui en aquest Pla.

ADHESIÓ A LA CAMPANA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

El Govern Balear, els Consells Insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera i l'A-juntament de Palma varen prendre el passat dia 18 d'octubre un acord comú, pel qual escomprometien a participar en una campanya per fomentar la normalització de la nostrallengua. Com a primera mesura, aquestes institucions s'han dirigit, a través de la Sra. AinaMoll, coordinadora de la campanya, a tots els ajuntaments de les Balears perquè s'adheres-quin a aquesta iniciativa. L'Ajuntament de Campanet s'hi va adherir amb els vots a favordels regidors del PSM i del PSOE i amb l'abstenció del Partit Popular. El regidor JaumeSocies va defensar l'abstenció dient que la campanya era d'«anormalització» en lloc de«normalització». NW-

—4—

CrIMAati

CAMPIONAT DE TRUC

A la Llar de la Tercera Edat es va disputarla fase comarcal del 111 Gran Torneig de lesBalears de Truc, patrocinat pel Consell Insu-lar de Mallorca. Era divendres dia 2 de febreri durant tota la competició hi va haver moltsd'espectadors i molt d'ambient, com destacaLluís Ma Segura, l'organitzador, en la pàginaque dediquen els diaris «Baleares» i «ÚltimaHora» al torneig de truc.

Aquesta vegada els campaneters no repeti-ren l'èxit de l'any passat, quan en Joan Porte-11 i en Bernadi Reet varen esser els guanya-dors absoluts del Campionat. Enguany, participaven en aquesta fase comarcal les dues pa-relles guanyadores al bar de la tercera eclat: la formada per en Pere Socies Crespí «des FornNou» i en Pere Palou Pericàs «Joliana», que quedaren com a campions locals, i la d'en San-tiago Candel Aparicio i en Llorenç Gual Solivelles «de can Bessó», de Moscar, que forenels subcampions locals. Les parelles que participaven representant el Bar dels GermansMarch eren en Guillem Socies Pol «Carter» i en Tomeu Palou Bennasser «Garbull», peruna banda, i en Jaume Rayó Pol i en Francesc Pons Femenia «Pontet», per l'altra.

La parella guanyadora fou la d'en Felip Martorell Mateu i en Joan Amengual Català, ques'havien classificat al Bar Recreatiu de Selva. A la final s'enfrontaren amb Jaume Sastre iPere Socies, de Caimari. El batle de Campanet els va entregar els quatre trofeus que hiaportava l'Ajuntament.

Ja ho hem dit, els campaneters no han fet enguany tan bon paper com l'any passat però,tanmateix, hem de destacar sobretot l'ambient i l'expectació que ha creat al nostre pobleaquest Torneig de Truc.

PETICIÓ D'UNA SALA ESCOLAR COBERTA

A la sessió extraordinària de dia 29 de desembre, l'Ajuntament va acordar acollir-sePla d'extensió esportiva del Ministeri d'Educació i Ciència i la Conselleria de Cultura.Aquest Pla subvenciona la construcció de sales escolars cobertes per fer-hi diversos esports.L'Ajuntament ha demanat que s'inclogui en aquest Pla una sala poliesportiva de 608 m 2

que, si tiràs endavant, es construiria probablement a l'actual camp de tir al plat que hi hadevora el camp de futbol. La sala es destinaria preferentment a de l'escola pert) fora del'horari escolar hi podria tenir accés tothom.

FOGUERONS DEL PARTIT POPULAR

Com ja és tradicional, el Partit Popular de Campanet va convidar el poble a menjar xullai botifarrons i a beure vi. A finals de gener el dissabte dia 27 es varen encendre tres fogue-rons, dos a la plaça Major i un darrera l'església, on la gent va poder torrar la xulla i el bo-tifarró. Després hi va haver ball de bot amb la col.laboració de les dues agrupacions deball. Entre els qui vengueren de fora, hi havia el president CarleIlas i el secretari del PP deles Balears, Berastain.

C4X1441t1

COMENCEN LES OBRES DE LA

PISCINA I DE SON PUÇA

A començaments de febrer, les maquinescomençaren a excavar el clot de la futura pis-cina municipal. Aquestes obres han estat ad-judicades a l'empresa Consport i el tempsprevist per acabar-les és de quatre mesos. Elpressupost total és de 20.105.089 pts. El Con-sell Insular concedeix una subvenció de10.487.355 pts. i l'Ajuntament ha sol.licitat unpréstec de 16.531.242 pts. al Banc de CrèditLocal per pagar la resta de la despesa i em-prendre la construcció d'un bar al costat de lapiscina.

El projecte preveu dues piscines: una per a adults, de 255 m de llarg per 12 d'ampla i unaprofunditat que va de 2 m fins a 1'40 m, i una per a nins, de 12'50 per 6'25 m i una profun-ditat entre 0'8 i 0'9 m.

Per altra banda, també han començat les obres a la plaça de Son Puça. Ja s'han arrabassatels arbres i s'ha començada la nova pavimentació.

ROBATORIS

Dos establiments de Campanet han rebut darrerament la «visita» dels lladres. El vesprede dijous dia 8 de febrer a divendres dia 9 varen entrar al taller «Renault» i a la carnisseriade Can Pessol. Del taller d'en Toni Rodriguez se'n dugueren un talonari de xecs, amb elsquals i falsificant la firma varen treure d'un banc devers cent mil pessetes. A Can Pessolrobaren el canvi de la caixa registradora unes quatre o cinc mil pessetes i peces de format-ge, carn, embotis, etc.

Aquest dies també varen intentar robar a «Es Punt», però els lladres varen fugir quan esva disparar l'alarma.

PREMIS DE LA LOTERIA PRIMITIVA

En Tomeu Mascaró i en Pep Truyols «Riga» varen encertar cinc números i el complemen-tari del sorteig de la «Bonoloto» de dimarts dia 13 de febrer.

SES UFANES TORNEN A REBENTAR

La primera setmana del mes de Gener les Fonts Ufanes tornen a brollar. Per segona vega-da i en espai d'una setmana els campaneters i la gent de fora poble varem poder gaudir delmeravellós espectacle que ens torna a lliurar la naturalesa.

Fou molta de gent la que visità una altra vegada l'alzinar de Gabellí Petit, atrets per lesfonts. Crida també l'atenció el veure que s'amollaven piragiiistes.

UNA CASA DEL CARRER DE MIQUEL DELS SANTS OLIVER ES CALAFOC

• A finals de gener, a ca'n Passol, una botella de gas buta es va encendre, malgrat tot no vatenir conseqüències greus. Els bombers s'hi personaren pert, quan arribaren el foc ja esteiaapagat.

—6—

IWNIR4Xti

Serveis Socials informa

A l'octubre del 89 es va posar en marxa una part del programa de Tercera Edat la qual esrefereix a la prevenció de les repercusions de la diabetis en aquest sector de població.

En aquests moments, i a més de la xerrada general per a tothom, han tingut lloc duessessions educatives amb cada un dels 7 grups d'unes 10 persones que es formaren. Per aixe,vénen a Campanet un metge del Servei d'Educació Sanitaria i una A.T.S. de l'Associaciód'Educadors en Diabetis, que es reuneixen amb els petits grups.

La forma de treballar consisteix generalment en una breu exposició teòrica sobre el tema atractar per part dels professionals, per passar després al debat i elaboració d'exercicis pràcticsper part dels assistents a la sessió. Llavors les qüestions més puntuals es van resolguent ambel metge de capçalera a la consulta.

Els temes que s'han proposat han estat:- Alimentació

' - •Cura dels peus- Hipoglucernies- Autoanalisis i autoinjeccióEs pretén així que la persona afectada participi activament en la resolució dels problemes

en que es troba diàriament poguent gaudir d'un major nivell d'autonomia i d'integraciósocial.

Maria Florit A.S

Cartes al director

Sobre ràdio Picornell

Davant els falsos rumors que en les darreres setmanes s"han produït volem deixar benclars els següents punts:1- Mai hem negat ni negarem a ningú el dret a poder participar a la radio local, ja queconsideram que l'emissora és de tots i per a tots, i no patrimoni exclussiu d'una sola entitat,com alguns han insinuat.2- Si l'Ajuntament de Campanet no hi vol col•laborar es per decissió pròpia, mai els ho hemnegat, al contrari: des del principi els hem demanat col•laboració.3- Si totes les entitats i els partits politics signants de la petició de la radio hem cregut quehavia d'esser independent i no municipal és perquè consideram que la comunicació i lainformació són uns drets inalienables.

Moites gracies per la publicació d'aquesta carta.Atentament:

Radio Picornell-7-

CAIXA DE PENSIONS

"la Caixa"

L/m 2240

PLUVIOMETRIA MENSUAL 1989

G F. MA A o N

200-

180-

160-

140-

•

• AA,,_..•IA

120_

100-

80-

60-

40_

20-

••

•

•

•

I 4 _IAA rtasul

ki!

• • .. . .....

V ILANOVA— 1 : PAPERER IA

ILANOVA-2 : LL IBRER IA

V ILANOVA-3MOLES OF IC INA

5ozese-semz-swaszioINCÁ

C4NP41t1

-RES UM--M ET EOROLÓG IC -1989

A Campanet, l'any passat es registraren 756 1/m2 ,quantitat que hagués estat més baixa sinó fos per lapluja caiguda en els mesos de setembre i desembre queoriginà, un fort augment del cabdal del torrent de Llucque es desbordà a l'altura de l'ermita de Sant Miguel iel rebentá de les fonts Ufanes, respectivament.

La ploviometria de l'any 1989 s'ha de considerar nor-mal i propera als 820 1/m2 que constituiex la mitjanaanual dels darrers 20 anys, situant a Campanet (com espot observar al mapa), a dins la isohieta (x) dels 800 1/m2 .

(x) ISOHIETA. Dit de la línia que uneix els punts queregistren la mateixa quantitat de precipitancions atmos-fèriques en un període determinat.

Revista Campanet(Informació facilitada per en Miguel Oliver)

PLUVIOMETRIA 1970-1939 1931 706

107C 630 14/m2 1932 749

1371 764 " 1933 434 It

1972 1090 " 1934 750

1973 980 " 1995 370

1974 905 1906 11 23

1975. 1054 il 1037 326

1976 994 1908 567 "

1-77 058 1939 756 "197n, 339 202AL.... 16401 It

1 979 652 I - ITJA.11/11080 784 XILTAL... 320 L,/r.12

PLUVIOMETRIA 1989 Tuiioi. 3

Gener 13 14/m243

17e brer 35 216

LI-trg (ctubro....

Abril :Tovenlbre... 90

'74 Deoembre... 142

5 7.2C.P 756 LAr.2v..-

—8—

-9-

L/m2

1200

PLUVIOVETRIA MENSUAL 1970-1989

CAMPANET1100,

1000_

900

800

700_

600.

500-

4.00_

300

200,

100

1970 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 198 0

MitjanaAnual

820L/ re

ItvS,./.611177,41ZINBANCA)IkMARCH

Vesperani

617/1104V1

DE JOVE A JOVE

Pere Josep Payeras

En Pere Josep Payeras es, possi-blement, el fuster més jove de Cam-panet. Des de fa uns any du enda-vant el negoci familiar i, segons pa-reix, ho fa bastant be.

- Què et va fer elegir la professióde fuster? T'ho havies plantejat depetit?

No, no m'ho havia plantejat mai.No vaig tenir temps de pensar-ho.Va esser la situació: en principi erauna especie d'obligació i ho vaig re-butjar una mica. Ara ja es un gust.

- Que has hagut de fer per arri-bar aquí?

Bono, en principi cinc anys de for-mació professional, molta de practi-ca diaria, moltes proves i molteserrades. A formació professionalérem molt pocs els que estudiàvemfusteria. La primera promoció, queva esser la nostra, l'acabarem cinc osis, i això no era per falta de de-manda.

- Quines qualitats s'han de tenirper esser un bon fuster?

Molt d'amor propi. I quan dicaixò em referesc al fet que ens ado-nam de quan una cosa esta ben omal feta. Després, molta de pacien-cia. A mi m'ha anat molt be; he ten-gut la gran sort de fer feina en cameva i així poder, sense cap proble-ma, rectificar.

- Per què et decantes, per unafusteria artesanal o incustrial?

Pel que vaig veient, per una fus-teria artesanal. Tot el que feim esencarregat i a mida. El gran aventat-ge d'això es que fas la feina tal comel client la vol. Així es com sóntotes les fusteries de poble.

- Creus en la moda dels mobles?No, jo em decant més per la fus-

teria clàssica. Aixe, no obstant, ensadaptam al que la gent ens demana.

- De que depèn l'elecció d'unafusta?

Normalment depèn del client. Johi don la meva opinió i aconsellquina es la millor fusta per a cadacasta de moble.

- Que creus que fa a un fuster,l'estudi o l'experiència?

Personalment, crec que un 70%l'experiència i un 30% l'estudi.

- Treballes només per a Campa-net o també per a la resta de l'illa?

Faig feina per a tota Mallorca. Elmés important es que ve gent reco-manada.- Dins la història del moble,

quina epoca tries?Preferesc els mobles classics, i

més que res les antiguitats. Lescoses modernes es basen en cons-truccions niés senzilles i riles bara-

tes. M'agradaria, realment, restaurarmobles, però no tenc temps.

- Que opines dels mobles d'enPaco de Pollença?

M'agraden molt. Estan molt benacabats. Per a mi es una meta poderfer mobles d'aquest tipus i poderarribar a tenir un nom i una qualitatde feina com ell.

- Que penses de Manacor com aciutat del moble per excel•lència?

Fa un parell d'any ho era, per-6ara ja ha perdut molt quant a quali-tat i acabats. Molts de mobles deManacor ja els duen de la penínsulao de l'estranger.

Bé, des d'aquí, només desitjar-teque arribis a aquestes metes quet'has proposat.

Francisca BisquerraMaria Antònia JuanBartomeu Martorell

ESTANC i PAPERERIA

Motriot 9etoteerist.

Llibres

MaterialEscolar

—10—

CONNUI

Dades escolarscurs 1989-1990

per Rafel GelabertA mitjan curs escolar la revista CAMPANET ha cregut oportú donar a conèixer a través de les seves pagines

les dades escolars corresponents al curs 1989/90, que abarquen des de l'ensenyament fins a l'universitari.

1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIó ESCOLAR PER TIPUS D'ESTUDIS

Homes

CURS 1989-90

Dones Total % Homes

CURS 1985-86

Dones Total %Preescolar 28 29 57 16'71 42 27 69 19'8EGB 98 97 195 57'18 96 95 191 54'8BUP 14 17 31 9'09 14 20 34 9'7Ff' 11 13 24 7'04 14 13 27 7'7Ed. Especial 3 3 0'88 1 2 3 6'8COU 4 5 9 2'63 7 3 10 2'8Universitat 13 9 22 6'45 7 7 14 4'0

TOTAL 168 173 341 100 181 167 348 100

Després d'haver transcorregut quatre cursos escolars entre les diferents dades es poden destacar algunes va-riacions. Després de comparar-les es pot observar una minva per part de la població preescQlar. Si ens anammés enrera al curs 1972-73 i comparam les xifres d'aquell curs i del present es contempla que dita població haminvat esdevenint gairebé la meitat respecte al curs 1972-73.

Pel que atany als altres tipus d'estudis poques són les variacions. La més rellevant es la universitaria ambuna lleugera alça en relació al curs 1985-86, més pátent es fa encara aquest augment si comparam les xifresd'enguany amb les de desset cursos enrera quan es despren que l'ensenyament universitari quasi s'ha duplicat aCampanet.

2. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIó ESCOLAR PER TIPUS D'ENSENYAMENT

CURS 1989-90

ENSENYAMENT PÚBLIC ENSENYAMENT PRIVAT

Homes Dones Total % Homes Dones Total %143 147 290 85'04 25 26 51 14'95

CURS 1985-86

148 143 291 83'6 33 24 57 16'4

Si comparam els quadres en els quals es reflecteix l'ensenyament públic i privat a la vila, es pot observar quel'ensenyament privat va en retrocés; a la vegada que la diferència entre els dos ensenyaments es de considerar.

—11—

NI44

3. ENSENYAMENT PREESCOLARA continuació anam a desglossar l'ensenyament 'de preescolar en els dos centres on hi té més incidència: el

Col.legi Públic Llorenç Riber i l'Escola de Ca Ses Monges.

Nins

Col.legi Públic LI. Riber

Nines Total % Nins

Ca Ses Monges

Nines Total %i r. 8 5 13 23'63 8 9 . 17 30'92n. 5 7 12 21'81 7 6 13 23'63

•TOTAL 13 12 25 45'44 15 15 30 54'53

D'aquest quadre estadístic resalta que acaparen a Ca Ses Monges el 54'53% de l'ensenyament de preescolarque es duu a terme a Campanet, el restant acudeix a l'Escola Llorenç Riber, així i tot la diferència no es massanotable.

Per una altra part cal destacar a més, que a Ca Ses Monges a la seva secció de guarderia assisteixen trentaquatre minyons, d'ells vint són nins i la resta nines.

4. EDUACIÓ GENERAL BÀSICA (EGB)Dols 195 alumnes de Campanet que cursen els estudis primaris 182 ho fan a l'Escola Llorenç Riber, el que

suposa un 93'33% del total de la població campanetera que cursa l'EGB.Tot seguit anam a donar-vos compte de la situació a l'escola fent una referència al nombre d'alumnes de cada

curs. La mitjana d'alumnes per aula és al voltants d'uns vint-i-tres.

Relació d'alumnes de l'EGB al col.legi públic Llorenç Riber

Curs Homes Dones Total % Tutor encarregat del curslr. 17 15 32 17'5 Conxa Palou Oliver2n. 10 7 17 9'34 Aina Capó Marroig3r. 7 13 20 10'9 Onofre Mir Ribes4t. 9 9 18 9'89 Miguel Oliver Bauçà5è. 10 • 12 22 12'08 Catalina Rosselló Socies66. 10 11 21 11'53 Maria Magdalena Company Salva7. 13 12 25 13'73 Pere March Torrandell86. 14 13 27 14'83 Esther Zabalegui Labarta

TOTAL 90 92 182 100

A més dols vuit tutors a dins l'escola treballen na Núria Sunyé Calaf, es l'encarregada de l'aula de Preescolar.En Jaume Pomar Miró ocupa el càrrec de director i a la vegada imparteix les classes d'anglès. En Jaume Serra èsl'encarregat d'impartir les classes de religió. En Miguel Morey Font i na Maria Sbert Lasasayas són el psicòlegla logopeda respectivament.

Com a ressenya val a dir que l'ensenyament de totes les assignatures en català es troba ja al sisè curs.

4. BATXILLERAT UNIFICAT POLIVALENT (BUP)

Curs Homes Dones Total %lr. 5 6 11 35'482n. 3 6 9 29'033r. 6 5 11 35'48

14 17 31 100

Cal esmentar que un 90'4% d'aquests alumnes realitzen els seus estudis a l'Institut de Batxiller Berenguerd'Anoia mentre que el 9'6% restant les ou. rsa a centres privats.

—12--

5. FORMACIó PROFESSIONAL (F.P.)

Branques Homes Dones Total %Administrativai Comercial 4 12 16 66'66Jardí de laInfància 1 1 4'16Informática 1 1 4'16Electrònica 4 4 16'66Agraria 1 1 4'16Delineació 1 1 4'16

Total 11 13 24 100

La branca més escollida de la F.P.pels campaneters és l'administrativa, elque suposa un 66'66% de la totalitatdels joves de Campanet que estudienF.P. Per tant vos oferim una més esmi-colada informació sobre aquesta bran-ca, referint-nos als cursos dels quals escomposa la FP.

enftRati

5. CURS D'ORIENTACIÓ UNIVERSITARIA (COU)

Homes Dones Total4 5

9

D'aquests nou estudiants de COU un 77'77% dels mateixos cursa llurs estudis a l'Institut Berenguer d'Anoia,mentre que la resta les cursa fora de l'illa.

D'aquests 77'77% dels alumnes de Campanet que cursen els seus estudis a Inca un 71'42% s'ha iniciat per lesciències montre que el 28'57% restant ha preferit les lletres.

ADMINISTRATIVA I COMERCIAL

Cursos Homes Dones Total % El 79'16% de la població escolar deIr. 1 1 6'25 Campanet que estudia FP cursa els2ii. 1 6 7 43'75 seus estudis a l'Insitut de Formació3r.4t. -)

22

24

12'5025

Professional Llorenç M' Duran d'Incamentre que el 20'84% restant ho cursaa altres centres docents com l'Institut

52. 1 1 2 12'50 de FP Joan Taix de Sa Pobla, entred'altres.

Total 4 12 16 100

7. ESTUDIS UNIVERSITARISCom hem dit abans l'ensenyament universitari ha augmentat d'una forma vertiginosa respecte a altres.

Estudis Homes Dones Total %Magisteri 4 4 18'18Medicina 1 1 4'54Biologia 1 1 4'54Químiques 1 1 4'54Informática 3 3 13'63Empresarials 1 1 4'54Geografia 1 1 4'54Turisme 3 2 5 22'72Dret 2 2 9'09Filologia Hisp 1 1 4'54Treball Social 1 1 4'54Aparellador 1 1 4'54

TOTAL 13 9 22 100

Del total d'alumnes universitaris de Campanet un 45'45% dels mateixos acudeixen a les seves classes al Cam-pus de la UIB ubicat a la ctra. de Valldemossa, el 50% assisteix a escoles universitàries de Ciutat de Mallorcamentre que només el 4'54% realitza els seus estudis fora de l'illa.

—13—

t,4mr,4Arel

-14-

C4711144Trl

w■

FOTOS CARNAVAL: Joan Alcover, Antoni AlcoverIsabel Gual, Francisca CapellaBartomeu Barceló

—15—

En Gaby amb les dues entrevistadores

617NP/Iiti

ENTREVISTA

Gaby, el pallasso de la TVGaby, el famós pallasso de la TVE, ha estat recent- eren a Sa Pobla, per tant, Gabi aprofita per saludar a

ment de gira per Mallorca amb el circ Europa. Mentres tots els campaneters, petits i grans.

- En primer lloc. Quin és el seunom?.

- Gabriel Aragón Bermídez.- On va néxier?.- A Madrid el 30 de Juliol del

1920.- Quants anys fa que es dedica a

aquesta professió?.- De tota la vida, igual que els

meus fills han posat el peu a l'esce-nari quan només tenien un any. Elpetit té tres anys i és un gran pallas-so.

- Qui o què l'impulsà a introduir-se dins el món de l'espectacle?.

- Han influït 8 . generacions de lapart de la meva •padrina i 4 de ladel meu padrí.

- Què es allò que li atreu més delmón del circ?.

- El que m'agrada més és el pd-blic.

- Què es més difícil fer riure unnin o una persona adulta?.- Les dues coses perquè en el

fons, dins cada persona adulta, s'hiamaga un nin.

- Considera que un bon pallassoés aquell que fa riure dient beneitu-res o aquell que fa riure només ambla mímica?.

- El que sap fer les dues coses.- Les seves actuacions han canviat

després del seu pas per TVE?.- No, no han canviat. Allò que es

nostre és nostre. Les nostres actua-cions són particulars.

- Per què deixàreu de treballar aTVE?.

- Ho vaig fer per dedicar-me to-talment els nens, els meus fills. I laseva preparació tendrà Hoc a Amèri-ca per després tornar a Espanya.

- Quin és el seu Idol?.- Miguel de Cervantes i El Cid

Campeador.- Les seves pallassades van mes

directament relacionades als nins ocontràriament també als majors?.

- A tota la familia. Mira, hi hauna cosa graciosa. Aquí vénen mol-tes families compostes pel pare, perla mare, i els padrins. Quan dema-

El rt,CA'S

RETOGELATS i TAPES VARIADES

—16—

Els dos fills d'En Gaby

1147/11)4VI

nes on van, te contesten: - No, esque venim a acompanyar el nin.

- Per esser paliasso, han de tenirun do?.

- No, s'hi ha de néixer i s'hi fa.- A casa seva hi deu regnar molt

bon humor?.- Hi ha allò que hi ha a totes les

cases, encara que el bon humor esguarda per a l'escenari, ara que a canostra no hi falten bromes.

- Vostè, ha influït perquè la sevafamília hagi seguit les seves passes?.

- Sí, hi he influït. Per a mi és moltimportant.

- Quants sou aprox., a part delsartistes?.

- Unes 80 persones.- Endemés dels al.lots, ve molta

de gent major?.- Sí, primordialment són adults.- Ha viatjat molt?.- He viatjat per tot el món.- Que sent quan el públic gaudeix

de les seves actuacions i desprésagraeixen?.

- Per a mi té molt de valor, peraixò ens agrada més treballar en pú-blic i no tant a la T.V. ja que nonotes la calentor del públic.

- Li afecta molt la mort de Fofó?.Sí, és clar. Pensau que era el

meu germa i ens havíem criat junts.Varem compartir 52 anys. Fofó i joérem inseparables. És molt difícilsuperar una pèrdua tan grossa.

- Podria contar-nos que fa durantun dia normal?.

- Quan ens aixecam, sortim a pas-sejar o a comprar i si aquest dia nohi ha funció menjam fora. Desprésfeim horeta i els nins majors, si notenen classe, van a jugar. (El Minis-teri organitza una escola per a totsels nins, que són una trentena). Des-prés, em prepar per a la primerafunció i quan acab la meva dona ensprepara un suculent sopar. Quan nohi ha funció normalment anam al ci-nema. Per cert el menjar aquí és bo-níssim; coques, ensaïmades, espina-gades...

- Hi ha estat moltes vegades,aquí, a Mallorca?.

- Sí moltes vegades. Concretamentel meu fill petit va ser batiat a laCatedral de Ciutat.

- Ha pensat qualque vegada en elfet de retirar-se?.

- Pens que l'home ha de continuartreballant fins a la mort.

- I per últim, una anècdota?.- Sí, n'hi ha una que ens va fer

molta gracia. trem l'any 1965, vi-

vim a EE.UU. Fofó tenia la maniad'introduir una moneda a les ma-quines escurabutxaques. Un dia quefeia neu va veure una gran maquinaa Sant Paul (Minessota), Fofó tina

una moneda de 25 cèntims i com apremi sortí una gran barra de gel.

Martina SerraJeremia Beltran

Catalina Atemány

—17—

(Foto: CH. PARKER)

—18—

COMM

DES DE CA NOSTRA

.1. Compram a Campanet

Es primer Hoc a on sa meva donai jo varem tenir s'acudit de posar unca nostra va esser a Ciutat. Havíemmig engirgolat sa compra d'un pisperò a darrera hora varem veureque, si bé no mos venien gat per lle-bre poc hi faltava. Varem desfer espactes com poguérem i decidíremque si havíem de gastar qualque do-bier seria en una casa de poble.

I vet aquí que s'oportunitat espresentà es mes de març de 1985quan na Catalina de Ca'n Menorcdigué a na Joana de Son Janer, cosi-na nostra, que una casa així i. aixíestava venal a n'es Camí Vell de131.1rger. Noltros, un poc amb sa sos-pita des gat escaldat, l'anàrem aveure.

Com també passa amb ses perso-nes, sa primera uiada és d'allõ niésimportant. Idó res, guaitam pes fo-rats de sa porta d'auzina i pes fines-trons de sa portassa i hi afinam unacasa que tot i veure's un poc deixa-da, tenia tot s'encís i s'enigma destresors: pols i brutor per damunt ipetites meravelles per davall.

Cridarem a consell de familia i joper sa meva banda me vaig escoltara mon pare que me digué lo que hade dir qualsevol pare a n'es seu fill:«fes lo que trobis pelt' pensa si po-dràs acabar així com vols lo que co-mences» A na Francisca, sa mevadona, es seus li digueren tres quartsde lo mateix; fins i tot un conco seutroba que no seria gens mala inver-sió.

Presa idto sa decisió, i enviant-

mos sa saliva de s'ansia que passa-rem, varem telefonar a n'en SebastiàHomar, que encara n'era l'amo, pérsi ell també mos donava es sí. Ell,un homo que sempre va esser moltcorrecte amb noltros, mos digué queno hi posava emperons sempre iquan posassim, com es natural, esduros que pertocaven. Mos enten-tenguérem a posar lletres i notarispes mig i varem fer sa barrina.

Fins aquí no mos hem d'emperte-dir de quasi res. I lo que tornarfemenrera es ben poca cosa. Quan en-

trarem ja a ca nostra tant na Francis-ca com jo varem sentir dins noltroslo que en cap moment havíem sentita Ciutat: que no havíem comprat untros de trispol a l'aire com és unpis, sinó un caramull ben compostde pedres, fustes i ferros que des-cansaven sobre la terra d'un des ra-cons niés bells del món: Campanet.

En Tomeu des Camí. Vell

tiMP4Wil

ENTREVISTA

Joan Margarit, poeta i arquitecteCampanet, a l'estiu, s'ompl

de cares noves. Són gent ex-terna que durant una tempo-rada, llarga o curta, resideixenal nostre poble. Els podemveure prenent la fresca a laplaça, o comprant a les boti-gues, o passejant-se encurio-sits pels carrers. Els campane-ters de socarrel no n'acostu-men a saber massa coses d'a-quests nouvinguts. Per ventu-ra tan sols n'arribam a aclarirel lloc de procedència, i ales-hores acabam reduint-los alseu gentilici. Ls ben probableque la desconeixença d'algunsd'aquests visitants representiuna renúncia absurda a l'enri-quiment que amb la seva per-sonalitat i obra ens podrienaportar. Amb aquesta entre-vista volem deixar constànciadel pas pel nostre poble d'und'aquests personatges. Enaquest cas és tot un homenot,un cap de brot de la poesia il'arquitectura catalana. Estracta de Joan Margarit i Con-sarnau (Sanaüja, Sagarra,1938), Catedràtic de l'Escolad'Arquitectura de Barcelona iautor de deu llibres de poe-mes. Cada estiu passa quinzedies de les seves vacacions alnostre poble, el qual s'ha fetpresent en alguns dels seuspoemes. Es ben just que co-mencem a conèixer-lo i que,en veure'l pel carrer o asseguta la Plaça Major, sapiguem lariquesa intel.lectual i artística

que atresora. No el podemcontinuar vegent com un es-trany ja que Campanet i elsseus ambients ha estat filtratsa través de les seves vivènciesi emocions i han esdevingutparaules bellíssimes condem-nades a sobreviure el pas de-vastador del temps.

Tenir com a estiuejant fidelun poeta i arquitecte és autor,juntament amb dos més, de

l'Estadi Olímpic de Barcelonade la categoria de Joan Marga-rit és un luxe que ens ha cai-gut del cel i que mereix esserun motiu de profunda satis-facció per als campaneters

-QUANTS D'ANYS FAQUE VENIU A ESTIUEJAR ACAMPANET?

-Jo diria que en deu fer deu

_19_

CIIMP4Ittl

o dotze. No està clar si sóndeu, onze o dotze.

-0 SIGUI, ABANS DEL 80,ANY EN QUE VÀREU ES-CRIURE EL PRIMER LLIBREDE POESIA CATALANA, JAHAVÍEU VENGUT?

-Sí, i tant. Es més, el primerllibre, que és L'ombra de l'al-tre mar, està en gran part fet aCampanet.

-I SEMPRE EN AQUESTACASA DES PUJOL?

-Si, sempre. És Can Vidal.La casa és de l'Alicia Vidal,que és una amiga meva de famolts d'anys. De quan estu-diàvem. És una germana de laLie ta.

-I QUINS ENCANTS LITROBAU AL NOSTREPOBLE?

-Hi ha dues zones dels Pal-sos Catalans, que són Tarrago-na i Mallorca, que són de ca-racterístiques molt semblantspel que fa a la llum. Enaquestes dues zones els objec-tes tenen unes característiquesde realitat, de color i de trans-parència que a mi m'han inte-ressat molt sempre. I llavors,tenc una casa a Tarragona ivinc cada any a Mallorca. Noés casualitat això. La raó fona-mental és la de la llum. I aCampanet hi ha aquest afortu-nat accident de tenir aquestsamics que tenen aquesta casaaquí. A mi, en el fons, m'hau-ria estat igual Campanet queBúger, Sa Pobla o Maria, quequalsevol altre poble, i not'estic dient ni Deià, ni es

Trenc, ni Porto Petro. T'esticdient aquest interior de Ma-llorca on les coses encara espoden veure d'una maneramolt satisfaent.

-I DE CAMPANET, DEL'ASPECTE FÍSIC, DEL TRA-ÇAT DELS CARRERS, DEL'ARQUITECTURA DE LESCASES...

-A Campanet hi ha un as-pecte de tarongers, xi-prers...tota aquesta arbreda.Per exemple, el xiprer, quesempre és una arbreda quetanca una latra arbreda per aprotegir-la del vent. Aquestdoble joc de les arbredes m'hacomplagut sempre molt en elpaisatge de Campanet. Hi hauna cosa impressionant queés aqueix gran mur de xiprersd'aquí baix. Jo a aquest camíel faig sovint. Després, el fetque Campanet estigui elevat,i, per tant, puguis tenir sem-pre aquesta perspectiva delsvoltants. Aquesta perspectivaque si només la tenguessis desd'una muntanya no tendriacap interes, la trAcia, el que ami m'agrada, és veure-la atrossos, quan un carrer sem'obre i m'ho permet, o quanuna casa té la porta oberta,que afortunadament és moltsovint aquí, i que a travers dela porta arribes al corral i, atravers del corral, al fons delcorral, torna a haver-hi el pai-satge. Aquests successiusplans de mirada són els querealment m'interessen, mésque veure'l des d'una barana.M'agrada aquesta successivahumanització del que mires.

-UN ELEMENT CENTRAL

DE CAMPANET ÉS LAPLAÇA...

-Aquest, és un aspecte, di-guéssim, del que es veu desde Campanet. Del que hi ha adins de Campanet jo per miho centraria en els dos ex-trems del poble, i no vull dirque els altres llocs no siguinmolt macos i interessants,però per mi el que visc són esPujol i sa Plaça, que són elsextrems d'un llarg carrer, queja veig que en queden moltspocs anys de disfrutar-lo per-que els cotxes ja se n'han apo-derat absolutament. Ahir vaigveure, per exemple, un episo-di molt característic. Va haver-hi un enterrament, clar, totsels qui esteim aquí veim pas-sar tots els enterraments, hivan anar tots en cotxe. Erauna filera de riure. I, en canvi,un dels poemes primers quevaig escriure en català, que elvaig escriure aquí, parlavad'un enterrament al que tot-horn hi anava caminant.

-I DE L'ESTIL DE LESCASES...

-Aquesta casa, aquesta en-trada, amb aquestes cortinesque contínuament, amb l'orat-ge i la cortina. Sempre hi haaquest diàleg constant. Això jadóna un moviment i una vida.Després, la penombra d'a-questa primera sala, l'altraque ve ja és la que dóna a lallum del corral, i per tant ja ésmés lluminosa. Aixó, amb unapavimentació normalment delloses, o de còdols petits, moltgastats, és molt maco, i esconserva molt bé. Una altra

-20-

En Joan Margarit assegut a la fresca a Es Pujol

EL IOGUR DELS ESPORTISTES

CAMP4V1

cosa molt maca de veure desde defora, sobretot quan vaspassant i vas mirant, són elsmobles. Es conserva unaquantitat de moble mallorquíimpressionant, de fusta, moltsd'ells deuen esser caobes, no-gueres... Dóna gust passejarper Campanet, potser una deles coses més maques és ficarel nas a dins les cases cadavegada que veus una portaoberta. Després, la sortida dela gent de les cases al carrer,això és un aspecte que a totarreu s'ha anat perdent, aquíno s'ha perdut, hi ha encaraaquest esperit de confiança.Nosaltres, aquí, a casa, sem-pre deixam la clau a fora.

Només a la 'nit es retira adins, i no sé p_rquè. I aquestasensació de franquesa conti-nua essent la mateixa.

-I LA PLAÇA?

-Sa plaça? També la vaigtractar en un poema, a saplaça. Es un poema a l'ele-ment més important de laplaça que és aquesta bestiesad'església que teniu, ambaquell campanar. Es una au-tèntica bestiesa aquella façana

Calçats i EsportsPETXINO

C/. Petxino, 30 - Tel. 516082CAMPANET

—21—

to/mu?

de pedra blanca. Sembla unelement tret d'un quadre delChirico, dels metafísics ita-lians. Cap a mitja tarda, sem-bla que tota la llum vagi axocar a la façana. 0 sigui, quesi tu posessis un drap a da-munt de la façana, la plaça etquedaria a les fosques. L'altrepunt del trajecte es es Pujol.

Aquí a fora on m'han vist as-segut, on hi ha tot el veïnatsempre assegut, i jo m'hiassec el primer dia que arriboi no m'aixeco fins que me'nvaig. Passo moltes hores a esPujol voltat de la canalla, delsveïns, em poso a escriure i alo millor m'hi estic un parelld'hores sense dir res, i ningúno em diu res. No hi ha capproblema.

-ALS CARRERS DE CAM-PANET HI HA DOS MONU-MENTS DEDICATS A DOSESCRIPTORS LOCALS, ENM.S. OLIVER I EN LLORENÇRIBER, CONEIXEU LA SEVAOBRA?

-Sí, mês la del Llorenç Riberque no la del Miguel delsSants. Per raó d'afinitat. Etmentiria si et digues que m'a-passionessin i m'interessessin.L'interés es sobretot sentimen-tal.

-QUINES OBRES, TOTAL 0PARCIALMENT, HEU ES-CRIT EN ES PUJOL?

-Jo diria quina part de lesmeves obres no han estat es-crites, o quines de les seves

parts, en es Pujol. Difícilmenthi ha 'fibres que no haginpassat en absolut per es Pujolperquè a l'estiu, durant les va-cances, o bé s'escriu intensa-ment o bé se revisa algunacosa. Ara be, el llibre fet perexcel.lència en es Pujol esL'ombra de l'altre mar (1981),que justament es el meu pri-mer llibre en català. Un altreque també té molt de contin-gut de Mallorca es Raquel. Hiha El far de Formentor,Sineu, Cap al tard a laplaça...Poemes que facin refe-rencia explícita a Campanet hiha el que fa referencia a lamort del fill del Bar Sol i Capal tard a la plaça. Tot el queparla d'oratges, de cortines,de penombres, de fresca, dellum, tot això està fet peraquí.

La conversa amb Joan Mar -gant encara va allargar-se unabona estona més. Tot un se-guit de temes mês generals lallengua poètica, l'arquitecturadel litoral illenc, les relacionsculturals entre els Països Cata-lans,...yaren esser objecte delseu comentari, sempre perso-nal, sempre fonamentat en lacultura i l'experiència. Jo era aentrada de fosca, d'un dia delpassat mes de juliol, quan ensvàrem acomiadar fins al prò-xim estiu. Abans, però, enshavia escrit la següent dedica-tória: «Per a en D.P., desprésd'una llarga xerrada davantdels xiprers, tarongers i garro-vers que envolten Campanet,una altra de les nostres «peti-tes pàtries».

Damià Pons i Pons

POESIES DE JOANMARGARIT QUE FAN

REFERENCIA ACAMPANET

TEMEM BRISA IAGRADOSITAT

Teníem brisa i agradositata les cases de pedra amb gelosiesen portes i finestres. Les cortinesde randa voleiaven i el mosaicemmirallava les falgueres verdesen la clara penombra de les cambres.Teniern brisa i agradositatdessota els magraners, al fons dels patis.

Melangiosa nit de papallonesvora els fanals. Amb lentitud, 14 bandainterpretava Schumann, avançantamb petits Hums davant les partitures.Després venia el cotxe,emblematic i buit. Just al darreraportaven el taüt els nois i noiesvestits d'estiu. Foscos, a poc a poc,venia la gent gran, i un pur silenciera el vel de la nit teixit amb música.Un dels fills del bar Sol, el de la plaça,no serviria més gelats d'ametllaels capvespres d'estiu dessota els arbres.

Melangiosa nit. Distants, els Humsdels músics eren prop del cementiri.Teniern brisa i agradositaten tantes cases buides, i la brisa,barrejada amb la música llunyana,feia onejar cortines, traspassant,clara i elemental, les gelosies.

(De L'ombra de l'altre mar, 1981)

CAP AL TARD A LA PLAÇA

Damunt dels murs la tarda deixa un velde claredat. Al gran baladre rosal'ocell de l'ombra del ponent s'hi posai la mirada abasta el buit del cel.

El dia mor entre l'oliverarprop de la gran finestra de la niti enrogeix, entelada per l'oblit,Ia hurra del rellotge al campanar.

Cordial, el capvespre entra a les cambresi deixa cendra d'hores en els vidres.Teulats enllà, la Rum s'esfilegassa

i la tarda, els meus ulls, la nostra vida,tot té un color d'or fosc, com la llimonarovellada pel te dins de la tassa,

(De Raquel I La fosca melangia deRobinson Crusoe, 1983)

—22—

1147N14at I

El «Foc i Fum» a CampanetEs meu germà Bartomeu Pons i Pons «de

Son Bià» aplegava gloses i escrits per Campa-net, els enviava a sa revista «Foc i Fum» quefeia a Palma En Jordi Martí i Rosselló «EsMascle Ros». Es meu germà no era glosador niescriptor: només enviava ets escrits de Campa-net cap a Palma. Pei-6 llavors se'n va anar capa Bones Aires. A l'Argentina estava amb doscampaiieters: En Tomeu «Boi» i En Tomeu«Mwngo». Es meu germà Tomeu va morir al'Argentina.

Quan es meu germà va partir cap a BonesAires a Campanet ningú se'n va cuidar d'en-viar escrits an es «Foc i Fum». I un dia vel'amo N'Ignasi «Cater» i me diu: «Arnau, perque no agafes aquesta revista a Campanet. Pottenir molt d'èxit». I així me vaig posar al da-vant dees «Foc i Fum» a Campanet. Quan jo lavaig agafar a Campanet només hi havia unasubscripció que era en Es Club. Allà tenien es«Foc i Fum» un poc d'amagat i ets homos lademanaven i la llegien. Pet-6 jo i es meusamics vàrem començar a fer propaganda de sarevista i va tenir un èxit fabulós. A Campanetva arribar . a tenir cinquanta-cinc subscriptors.La llegia una pardalada de gent.

Vaig agafar es «Foc i Fum» quan tenia 21anys i havia acabat es servici. Això devia serl'any 28. I la vaig dur fins l'any 31. La vaigdeixar perquè m'havia casat i aquesta revistaera grossera i més cosa de fradins que de ca-sats. Es qui escrivien a Campanet en es «Foc iFum» eren gent jove de ses esquerres: En Gui-llem Rosselló i Alzina «Roca», N'Antoni Cam-pins i Llompart «Abdon», En Rafel Pons iCoves «COves Gran», En Pere Martorell iQuart «Taverner»... Jo feia gloses i ells lesm'escrivien i les enviàvem a Palma. Es qui es-crivíem més gloses éren En Guiem «Roca», EnPere «Taverner» i jo.

En Pere «Taverner» era un al•lot molt llest ide geni curt. Feia feina pes camp. Era moltd'esquerres. Quan va venir es Moviment eltancaren. I llavors va anar an es frente i el ma-taren. Una vegada va fer unes gloses sobre unrobo de botifarrons que hi va haver a Montcai-

CaNaleta dc la segona etapa del Foch y him

re que donaren sa cupa a unes que hi collien.Deien:

Són dues de companyiai posaria messions

clue duien es botifarronsamagats davall sa camia

Torrats damunt ses esgrelleselse se varen menjari l'amo varen convidarper anar a menjar-ne amb elles

¿Vos que et digui Garroveraque no estaràs endarrer?He de ser s'escopeterde sa teva cartutxera.

PLET AMB DON CASIMIRO «DE MASSA-NA»

Vaig dur es «Foc i Fum» a Campanet deversquatre anys. I ho vaig deixar quan me vaigcasar, perquè no estava ben vist clue un homocasat publicAs gloses un poc grosseres. I quasitot això des «Foc i Fum» era grosser del tot.Quan jo vaig deixar es «Foc i Fum» el va pren-dre En Pere «de So Na Pacs». Un que tambéescrivia en es «Foc i Fum» era En Miguel Gela-bert i Villalonga «Pelat».

Es temps de sa República ets senyors em-

-23--

C471014n1

prenyaven i duien molta dolentia. No podiensofrir sa República i volien que ses coses anas-sen malament a fi que sa gent estigués contrasa República. No podien sofrir que sa Repúbli-ca miras una mica pes pobres. Per això moltsde senyors de possessió començaren a dur saterra malament i, pardal, es pobres no podienguanyar es jornal. Don Casimiro Calvo era essenyor de Massana. I duia sa possessió bruta ia Campanet faltaven jornals. I En Guillem«Roca» va fer un grapat de gloses en es «Foc iFum» contra En Casimiro perquè duia Massa-na d'aquella manera. En record una que deia:

Aquesta possessióanomenada Massanatan sols es sembrat no hi granaperquè està ple de brutor

En Casimiro «de Massana»s'ho va prendre molt malament. Va anar an esJutge de Campanet que era Don Toni VillaIon-ga «Apotecari». I es jutge envia a demanar EnPere de «So Na Pacs» com a jefe des «Foc iFum». I es plet li va costar deu duros. Pere, aCampanet érem mês de vint que estàvem dinses «Foc i Fum» i enviàvem gloses i escrits imovíem brega a fulano i amengano. Pegàvem irebíem. I quasi tots érem d'esquerres i ben ma-leits! I jo dic: «Ep! No hem de pagar. Hem dedur es plet envant». I varem dur es plet a Inca.I ja hi va haver vint duros de gastos. I noltroscada setmana posàvem un duro per dur esplet. I llavors varem dur es plet a Palma i javarem esser cinquanta duros! Pere) nbltros te-niem fondos i no amollàvem. I a Campanet nose parlava d'altra cosa!

Son pare d'En Pere «de Son Na Pacs» eracontrari d'En Casimiro perquè l'havia tret desa possessió. I diu an es fil: «No afluixis encaraque et costi quatre-cents duros! «I En Pere deSon Na Pacs» tenia un cunyat a Palma que es-tava en es Jurats Mixtos i li deien En Tia«Met». I un que també era des «Foc i Fum» aCampanet era En Miguel «Murtó» que era esPresident des socialistes des poble. No teníemgens de por d'En Casimiro. Res, i a Madrid javaren ser dos-cents duros. I En Casimiro apu-rat diu: «Que paguin cinquanta duros i ho dei-xam anar». I noltros que no. I diu: «Jo ho pa-garé tot amb sa condició que no m'han de tor-

nar a posar en es «Foc i Fum». I noltros respo-nem: «No, ara noltros volem cobrar qualqucosa per lo que mos ha molestat».

Pere) llavors En Casimiro se va posar malalti se va morir i tot va quedar en no res. Era unsenyor de Can Vic d'Inca. Una familia moltnoble i molt antiga.

Aquesta conversa amb Arnau Pons i Pons«de Son Bia» (Campanet, 1907) jornaler delcamp, fou gravada a Campanet per DamiaFerra-Ponç dia 21 de juny de l'any 1981. Latranscripció és literal.

-24-

WNW,

Crónica de la Tercera Edat

Festa de Sant Antoni, patró de l'AssociacióPere Antoni Reinés

Dia 16, a les 6'30 del vespre, encesa d'un monumen-tal forgueró, a darrera l'església. Li va pegar foc el ma- .

trimoni de més edat, n'Andreu «Bater» i la seva donan'Elionor. En el Centre de la 3a edat se servia gratuïta-ment als socis xuia de sa ventresca, botifarrons i Ilango-nisses, tot amarat amb un bon vi casolà.

Agraïm a na Juanita de Moscar el detall de fer-nosuna bona ribellada de bunyols, que eren més dolçosque la mel.

La festa del fogueró se va acabar tocant la ximbombai cantant de valent.

Dia 17, festa de Sant Antoni. A les onze, ofici solem-ne en honor del nostre patró. El senyor Rector, en el seusermó, va exalçar les virtuts del sant.

A la sortida, al local social, se va servir un refresc.El capvespre, a les tres i mitja, concentració dels nins

i nines de les escoles a la Plaça de Son Puça. I a lesquatre davant el número 7 del carrer de Petxino, se'lsva obsequiar amb una bosseta de dolços.

Juntament amb la gent major, tocant la ximbomba,emprenguérem camí de l'església, on s'havien de fer lesbeneïdes.

Una vegada agombolats a l'escalonada, la nina AinaMartorell va llegir unes peticions a Sant Antoni. Segui-dament la seva padrina, n'Aina Martorell, va recitarunes belles poesies. Va tancar l'acte un servidor ambunes glosses dedicades al nostre Patró.

Seguidament se beneïren les persones i tota classed'animalets que, tot gojosos, duien els nins.

Donam les gràcies a Joan Martorell «Canta» pel seuinterés, contri.buint amb la seva música a què les festessiguin Iluïdes i alegres.

El vespre, a les vuit, va començar la gran vetlada mú-sico-vocal, amenitzada pel Duo de La Vall format pel

senyor Vilanell al piano i el senyor Eladio com a voca-lista. Amb les seves cançons tan boniques i enyoradis-ses arrancaren forts aplaudiments al públic. Un servi-dor, després d'haver presentat cl duo, vaig cantar trescançons que havia après quan era molt més jove i teniala veu molt més bona.

Pei-6 «sa bomba» de la vetlada va esesr el descobri-ment de la «gran sorpresa» anunciada al programa defestes. L'aparició de na Margalida «de Santiani» en elcorredor central del Saló, vestida per a cantar La Viole-tera. Va gunayar-se l'admiració i les mambelletes delpúblic. Ningú no s'esperava una cosa com aquella. Vaesser un secret molt ben guardat.

Després d'un descans i de canviar-se de roba. Va in-terpretar Fumar es un placer..., que també va esseraplaudida. La nina Aina Martorell li va fer entrega d'unhermós ram de flors.

L'Associació agraeix a na Margalida la sevacol•laboració entusiasta, ya contribuir a què els sociss'ho passassin molt bé. Es de destacar també l'actuacióde n'Aina Martorell cantant l'Ave Maria i No llores pormi Argentina, que va esser molt aplaudida pel públic.

Per acabar diré que va esser una vetlada comipleta,per a recordar amb gust. I l'actuació del Duo de la Vallva agradar tant que, a petició del públic, han quedatcontractats per una altra actuació que serà el 25 de fe-brer. La vetlada va acabar amb un ball ben encès.

NOTA. - En el número anterior d'aquesta revista es vaometre per descuit el nom d'en Joan Vives com a pastoren la comèdia L'amo de Son Grau. valgui idõ aquestaclariment.

—25--

COMM

El BEC informa

ACTIVITATS

- Diumenge 4 de marg. Excursió en bicicleta aMiner. Sortida a les 9'30 de la Plaça Major.

- Dissabte 31 de març. Neteja del terrent deSt. Miguel. A partir de les 10 del mati.

- Divendres 7 abril. Conferències sobre reci-latge a càrrec de la fundació Deixalles.

- Divendres 27 abril. Venda de llibres en ca-tala. Diada de St. Jordi.

NOTÍCIES

Durant el mes de febrer es va celebrar uncurset de cuina vegetariana, que va anar a cà-rrec d'una al.lota anglesa afincada a Campa-net, na Wendy. El preu era de 4.000 ptes. i esfeia els dissabtes a la casa de na Wendy a SaMurtera, després els assistents al curs es men-javen els plats que havien après de fer.

Aviat es començarà el programa d'activitatspels nins, segurament sera els caps de setmanai consistira en tallers i altres activitats. Agues-tes activitats es faran amb la col.laboració departiculars i entitats.

El dissabte 17 i el diumenge 18 de febrervaren tenir lloc a Campanet unes jornades eco-logistes amb gent de tota Després delsdebats del dissabte, varem quedar a dormir aSt. Miguel i el diumenge anàrem d'excursió.

L'emissora local Radio Picornell ha començatles seves emissions els dissabtes al migdia.Entre la programació es destaquen els següentsprogrames: les entrevistes, la radio al carrer,programa de les escoles de Campanet, noticia-ri...

Cada mes hi haurà una llista musical delsèxits, que seran elegits per la joventut de Cam-panet, mitjançant votació. També s'informaràde les sessions plenàries de La Sala, un progra-ma anirà a càrrec de l'assistenta social i tambéel nostre rector tendrà un espai dins la radio.

El número 10 de la revista ecologista CorreuVerd ja esta a la venda a l'estanc de Campa-

net, en aquest número es fa especial referènciaal problema de l'urbanisme a Campanet arrande la decisió de l'ajuntament de Campanet dedeclarar d'interès social uns terrenys del camíde St. Miguel amb la finalitat d'edificar-hi,donat que les normes subsidiaries no ho per-

me tien.

PERMÍS PER A EDIFICAR AL CAMÍBLANC

Al plenari del mes de gener, l'ajuntament deCampanet va aprovar la declaració d'interèssocial d'uns terrenys particulars del CamíBlanc o Camí de St. Miguel. Segons les normessubsidiaries de Campanet, aprovades peraquest mateix ajuntament socialista, a aquellsterrenys no s'hi podia construir a no ser quesiguin declarats d'interès social i això és el queva fer l'ajuntament.

Els ecologistes de Campanet ens hem mos-trat contraris a aquesta decisió ja que conside-ram que una casa i una escola de pintura par-ticulars no són un interès social, a més: qui as-segura que en el dia de demà aquesta escolano pot esser destinada a altres finalitats?. Ambaqueixa decisió s'obri la possibilitat a tots elsparticulars de poder construir allà on vulguin,només cal declarar la zona d'interès social i su-posam que l'ajuntament sera coherent amb lesseves actuals decisions:

El BEC va realitzar una enquesta durant el 3i 4 de febrer entre 29 persones majors de 15anys residents a Campanet:

Pregunta: Estàs d'acord amb la decisió del'ajuntament de Campanet de donar permisper a construir al camí de Son Pocos Sant Mi-guel (Cami Blanc)?.SÍ-8 NO-15 NS/MC-5

Seria interessant recordar que en l'enquestafeta al febrer del 1988 a 400 persones de Cam-panet, el 70'8 % dels campaneters demanavenque l'ajuntament elaboras noves lleis urbanisti-ques més restrictives que les actuals.

-26--

menin,

Agenda de la VilaNAIXEMENTS

- Josep Ameng-ual i Capó, fill de Joan Ameng-ual Hor-rach «Sereno» i de Magdalena Capó Andreu «Bolletina»(22-juny-1989)

- Pere-Andreu Pons i Canaves, fill de Pere Pons Palou«Murt6» i d'Empar Car-loves Siquier (27-juny-1989)

- Aurora-Erla Cabrerizo Andreudottir, filla de Francis-co-Ramón Cabrerizo Perpiriá, de Palma, i d'AndreaJonsdottir; de Reikjavik (28-juny-1989)

- Francisca Martorell i Serra, filla de Cristòfol Marto-rell Bennassar «Cassolí» i de Maria Serra Reinés, de SaPobla (22-juliol-1989)

- Franciscà Ros i Buades, filla de Nadal Ros Bisquerra«Pasqual» i d'Antònia Buades Payeras «Pola» (24-juliol-1989).

- Francesca-Maria Coll i Bennassar, filla de GuillemColl Ramon, de Lloseta, i d'Antònia Bennassar Pons«Cassolina» (20-setembre-1989)..

- Marta Arguelles i Martorell, filla de José-Luis Ar-guelles Martínez d'Astúries, i de Francisca MartorellMayol «Cassolina0 (26-setembre-1989).

- Margalida-Maria Crespí i Buades, filla de BartomeuCrespí Capó, de Sa Pobla, i de Catalina Buades Marto-rell «de ca na Tomeva» (8-octubre-1989).

- Francesca-Victòria Bernat i Socies, filla de VicençBernat Bernat i de Maria-Antònia Socies Campins (29-octubre-1989).

- Llorenç Bernat i Cerda, fill de Vicenç Bernat Pons«Mena» i d'Antònia-Maria Cerda Salas «de Cas Jurat»(16-novembre-1989)

- Maria-Eugènia Tortella i Cariellas, filla de Gabrielde la Dolorosa Tortella Reinés «de cas Metge» i deRosa-Maria Cariellas Pons, de Palma.

- Antoni Torrens i Gili, fill de Joan Torrens Morro «deMiner» i de Magdalena Gili Sancho, de Sineu (27-desembre-1989)

- Josep-Lluc Grau i Vallon, fill de Pere Grau Reinés«Pessol» i de Bárbara Valloni Marcè, de Palma (8-gener-1990).

- Bartomeu Ferrer i Pons, fill d'Antoni Ferrer Munta-ner, d'Inca, i de Catalina Pons Morell «de Fangar» (10-gener-1990).

-Caterina Solivellas i Fornari, filla de Rafel SolivellasGenestar de Moscari, i de Francisca Fornaris Cariellas,de Sa Pobla (27-gener-1990).

- Joana Reus Escalas, filla de Bernat Reus Mir «de SonGassó» i de Joana Escalas Vives, de Muro (30-gener-1990).

MATRIMO NI SBartomeu Rafel Gual amb Martina grau Pons

«Eixut» (15-juliol-1989)

- Gabriel Ramis Alomar, de Llubí, amb Joana PonsCantallops «d'Ullaró» (16-setembre-1989).

- Karsten 'min, de Berlin, amb Antònia Morro Ben-'lasser «de Monnaber» (28-octubre-1989)

DEFUNCIONS- Catalina Tugores Pons «de ca sa Rossa», de 88 anys

(17-juny-1989)- Bartomeu Bennasser Cuart «Sivelleta», de 87 anys

(19-juny-1989)- Catalina Buades Pons «Picolina», de 81 anys (22-

juny-1989)- Antoni Alomar Pons «Genet», de 31 anys (24-juny-

1989)- Guillem Pericas Pons «Gaieta», de 86 anys (17-juliol-

1989)- Francisca Ar-rom Gual «Rossa», de 42 anys (22-juliol-

1989)- Arnau Pons Pons «de Son Bia», de 82 anys (6-agost-

1989)- Sebastià Alcover Bennasser «Coverner», de 74 anys

(7-agost-1989)- Joan Socles Canaves, de 78 anys (20-agost-1989)- Francesca Capella Mascaró «Marranxa», de 93 anys

(25-agost-1989)- Magdalena Rebassa Crespí, de 63 anys (12-setembre-

1989)- Josep Mulet Femenia «Reto», de 82 anys (18-

setembre-1989)- Joan Oliver Tortella «Ringo», de 69 anys (24-

setembre-1989)- Joan Bestard Oliver «Magraner», de 53 anys (29-

setembre-1989)- Francesca 13onnín Aguiló «Marxanda», de 71 anys

(4-octubre-1989)- Joan Payeras Payeras, de 72 anys (8-octubre-1989)- Antoni Seguí Palou «Barral», (26-octubre-1989)- Jaumeta Palou Buades «Pere-coixa», de 96 anys (4-

novembre-1989)- Miguel Cabanelles Rebassa, de 25 anys (3-

novembre-1989)- Antoni Morell Salva «de s'Hostal» (11-novembre-

1989)- Catalina Capó Pons «Queleta», de 76 anys (16-

novembre-1989)- Pedrona Pou Rigo, de Pèrtol, de 68 anys- Joan Far Tortella «Polit», (4-desembre-1989)- Maria Among-ual Bisquerra «Company», de 67 anys

(5-desembre-1989)- Antoni Bonnín Aguiló «Marxando», de 87 anys (7-

desembre-1989)- Margalida Mir Alemany «Morell», de 68 anys- Llorenç Alzamora Bennasser «Xisquet», de 76 anys

(20-desembre-1989)- Jordi Socies Pericas «Banyeta», de 83 anys (25-

desembre-1989)- Pere Pons Bennasser «Tomas», de 89 anys (6-gener-

1990

—27—