Somni dinfant

Somni dinfantQuin somni tingu tan dol un demat a punta dalba! Ja fa mig segle, i ho tinc tan present com si fos ara. Somni que en bressol dor un angelet me bressava: eren blavencs els seus ulls, sa cabellera era llarga, sa cara era un pom de flors que amb mos llavis jo rosava.

Perqu jo dorms a pler en sos dits tenia una arpa, plena de noves canons, plena de velles tonades, que rajaven a bell raig com del Canig les aiges. Acabades les canons, me despert una besada.

Ma mare era langelet, aquell bres la seva falda, i larpa nera el seu cor, lo que tant mestimava!

Ai! aquella arpa del cel poc desprs se ms trencada, i encara aquelles canons ressonen dins la meva nima; encara mon cor ne viu, encara ma lira en canta;si les arribo a oblidar ser un aucellet sense ales!

Mes ai! lherms angelet qui bressant me les cantava, tot bresant-me en un bres dor un demat a punta dalba, al volar-sen cap al cel, per qu en la terra em deixava?

"Somni dinfant" dins Jacint Verdaguer. Aires del Montseny. Totes les Obres, Vol (III). Barcelona: Proa, TO, vol. III, 2005, p. 1219-1220.