SociolingsticaRaquel CasesnovesJosep J. ConillEva CodJoan Pujolar Cos

PID_00184482

CC-BY-NC-ND PID_00184482 Sociolingstica

Raquel Casesnoves Josep J. Conill Eva Cod Joan Pujolar Cos

(Xtiva, 1972). Llicenciada en Filo-logia Hispnica per la Universitatde Valncia i doctora en Antropo-logia per la Universitat de Mont-real. s investigadora Ramn y Ca-jal des de l'any 2008 en l'InstitutUniversitari de Lingstica Aplicadade la Universitat Pompeu Fabra.IP del projecte nacional La previsi-n del futuro de las comunidades bi-linges en contextos multilinges:el caso cataln aquende y allendenuestras fronteras. Ha realitzat es-tades postdoctorals a la Universi-tat d'Ottawa. Algunes de les sevespublicacions destacades sn "TheValencian revival: why usage lagsbehind competence", Language inSociety (2004); "The effect of pres-tige in language maintenance: thecase of Catalan in Valencia" dinsJournal of Estonian and Finno-UgriLinguistics (2011); "Changing lin-guistic attitudes in Valencia. The ef-fects of Language Planning Measu-res" dins Journal of Sociolinguistics(2010) i "Tienen un rol especiallas jvenes en la supuesta recupe-racin del valenciano?" dins Socio-linguistic Studies (2010).

(Castell de la Plana, 1961). Tre-balla com a professor de secun-dria i ha estat professor associ-at de la Universitat Jaume I. La se-va obra enllaa la sociolingsti-ca araciliana del conflicte amb lateoria de catstrofes i la sociolo-gia sistmica de Luhmann. Ambngelo Cristvo ha editat Do La-tim s Linguas Nacionais (2004),de Llus V. Aracil. s autor de Delconflicte lingstic a l'autogesti(Barcelona: IEC, 2007), del volumd'aforismes Submarins de butxaca(Lleida: Pags, 2008) i dels llibresde poesia Despossessi (2002) i Lanit en blanc (2011). Mant el webhttp://www.josepconill.cat/.

(Barcelona, 1971). s mster enLingstica per la Universitat deLancaster (Regne Unit) i doctoraen Filologia Anglesa per la Univer-sitat Autnoma de Barcelona. Ac-tualment, s professora agregadade la UAB, on imparteix cursos depragmtica i de sociolingstica del'angls, aix com de mtodes derecerca qualitativa. s membre delgrup de recerca CIEN (Comunica-ci Intercultural Estratgies de Ne-gociaci). Treballa en l'mbit delmultilingisme des de la perspecti-va de la sociolingstica crtica i et-nogrfica. Ha investigat les prcti-ques comunicatives i les ideologieslingstiques en diferents contex-tos institucionals a Catalunya. Laseva recerca ha estat publicada enrevistes internacionals. Tamb sautora de la monografia Immigra-tion and Bureaucratic Control: Lan-guage Practices in Public Adminis-tration, publicada per Mouton deGruyter l'any 2008.

Llicenciat en Filologia Angloger-mnica i Filologia Catalana per laUniversitat Autnoma de Barcelo-na i doctorat per la Universitat deLancaster. Professor dels Estudisd'Arts i Humanitats de la Univer-sitat Oberta de Catalunya des de1998. Ha publicat diversos treballssociolingstics sobre el mn juve-nil, la immigraci i el turisme.

L'encrrec i la creaci d'aquest material docent han estat coordinatsper la professora: Maite Puigdevall Serralvo (2012)

Primera edici: febrer 2012 Raquel Casesnoves, Josep J. Conill, Eva Cod, Joan Pujolar CosTots els drets reservats d'aquesta edici, FUOC, 2012Av. Tibidabo, 39-43, 08035 BarcelonaDisseny: Manel AndreuRealitzaci editorial: Eureca Media, SLDipsit legal: B-3.169-2012

Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes llevat que s'indiqui el contrari a una llicncia de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'lspblicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un scomercial i no en feu obra derivada. La llicncia completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

CC-BY-NC-ND PID_00184482 3 Sociolingstica

Introducci

Quan era estudiant de doctorat al departament de galls a la Universitat deCardiff vaig tenir l'oportunitat i el privilegi de seguir les classes de sociolin-gstica que donava el professor Nikolas Coupland al departament d'angls.Recordo que el primer dia de classe, desprs de presentar-se, ens va posar aldavant un full amb una llista de preguntes. B, ja comencem amb un examen,vaig pensar! No es tractava d'un examen va dir ell, sin d'una petita provaper verificar quins coneixements previs tenem de la sociolingstica. Jo haviafet la sociolingstica durant la carrera de Filologia catalana a Girona amb elprofessor Xavier Lamuela, assignatura que m'havia apassionat des del comen-ament i s per aix que em vaig decantar per aquesta disciplina quan vaigdecidir continuar els estudis i fer el doctorat. Estava encuriosida per saber sila sociolingstica que havia aprs a Girona, o sigui a Catalunya, un pas ambdues llenges oficials una d'elles minoritzada, s'assemblava o tenia alguna cosaa veure amb la sociolingstica que s'ensenyava a Cardiff, Pas de Galles, Reg-ne Unit, tamb bilinge, per ensenyada des del departament d'angls i segu-rament des d'una perspectiva anglosaxona. La prova o exercici no va ser massacomplicat i vaig poder anar responent amb ms o menys detall les preguntes.Tanmateix, de seguida vaig veure que tenia ms coneixements de la sociologiadel llenguatge que no pas del variacionisme o de la sociolingstica interacci-onal. Els estudis "ubicats" en la sociologia de la llengua han predominat als Pa-sos Catalans i han generat treballs emblemtics per part de sociolingistes degran talent, com el valenci Llus Vicent Aracil. Aquest fet s molt comprensi-ble ja que la situaci de contacte de llenges en qu viu la llengua catalana i lapreocupaci constant pel seu futur ha propiciat que molts sociolingistes delnostre domini lingstic centressin els seus estudis des d'aquesta perspectiva,amb l'objectiu de contribuir a assegurar el futur de la nostra llengua.

Els materials que teniu a les vostres mans estan inspirats en aquelles llionsdel professor Coupland, per tamb del que vaig aprendre amb el professorLamuela. Tanmateix, la sociolingstica, com la resta de disciplines, est enconstant transformaci. Per tant, alguns dels pressupsits i postulats plante-jats a la dcada dels seixanta del segle passat, moment en qu podem marcarla gnesi de la sociolingstica com a disciplina "separada" de la lingstica,han estat contestats o s'han transformat en nous postulats. Aquests materialspretenen ser, doncs, un mena de recorregut per la histria de la disciplina ques'ha anat desenvolupant d'una manera heterodoxa i no seqencial. Aqu se'npresenten els principals exponents i quines han estat les seves les aportacionsteriques i metodolgiques ms remarcables. Aix doncs, l'objectiu dels con-tinguts que trobareu a continuaci s proporcionar-vos una introducci a la

CC-BY-NC-ND PID_00184482 4 Sociolingstica

sociolingstica i a les principals subdisciplines i corrents de pensament desd'una perspectiva internacional, sobretot anglosaxona per tamb europea icatalana.

El mdul 1 est dedicat a la sociolingsticadelavariaci, perspectiva queha dominat clarament el mn angloparlant i altres mbits monolinges. Espodria dir que aquesta perspectiva d'estudi s la ms "lingstica" de la socio-lingstica, ja que centra el seu inters en la variabilitat i el canvi de la llengua.De fet, com veureu en aquest mdul, per William Labov, considerat el pare delvariacionisme, la sociolingstica era l'nica manera de fer lingstica, contra-posada a la lingstica estructural o saussuriana. Per ell el fenomen lingsticno es podia deslligar de la condici dels seus parlants perqu la llengua estestructurada i condicionada socialment. Aix, la variaci de la llengua no no-ms s'estudia per comprovar que un so concret es pot pronunciar d'una ma-nera o d'una altra, sin que aquesta variaci ens pot donar molta informacisobre l'individu que el produeix: de gnere, de classe social, de nivell d'estudiso d'origen geogrfic. Un dels postulats ms importants aportats per Labov vaser que totes les llenges tenen regles d's que es poden identificar i descriurei que a la vegada s possible tamb descriure els mecanismes que provoquenaquests canvis. A casa nostra, l'estudi del variacionisme s minoritari en com-paraci a altres branques de la sociolingstica, per raons que ja s'han mencio-nat ms amunt. El lingista alacant Francisco Gimeno n'introdueix els postu-lats i els aplica al valenci. Ha estat, per, sobretot Teresa Turell que des de laUniversitat de Barcelona impulsa aquests estudis i n'exerceix el mestratge a totun grup de sociolingistes destacats en la matria com Miquel ngel Pradillao Nria Alturo entre altres.

El mdul 2 presenta una altra perspectiva dins la sociolingstica anomena-da de fet sociologiade la llengua o lingstica. Com el mateix nom indi-ca, els aspectes socials hi tenen molt ms pes que no pas els lingstics i, pertant, aquesta "branca" de la sociolingstica s la menys lingstica de totes,en contraposici al variacionisme i fins i tot a la sociolingstica interaccionalque estudiareu al mdul 3, tot i que amb aquesta darrera hi t fora puntsen com, per centrar l'inters en els usos lingstics en comunitats bilingesi multilinges. Aquest mdul fa un reps de com es va originar aquest campd'estudi i quines aportacions hi han fet tant socilegs com sociolingistes,presentant-ne els mxims exponents, comenant per August Compte, consi-derat el fundador de la sociologia i acabant per les propostes del tamb soci-leg Niklas Luhmann, en el marc d'una sociologia de la comunicaci. El temaprincipal d'estudi des d'aquesta perspectiva s el manteniment i la substitucilingstics, o sigui l'estudi del perqu en contextos bilinges i multilingesunes comunitats mantenen la seva llengua i altres l'abandonen. Els postulatsde Joshua Fishman, un dels sociolingistes de ms renom dins d'aquesta bran-ca d'estudi, han tingut gran influncia, sobretot la seva reinterpretaci de la"diglssia" de Fergusson i tamb el concepte de la inversi de la substitucilingstica que tamb aplica al cas del catal. Als Pasos Catalans hi ha moltsestudis i sociolingistes que dediquen els seus esforos a aquest camp de la

CC-BY-NC-ND PID_00184482 5 Sociolingstica

sociolingstica ja que hi veuen una via per contribuir a la salvaguarda de lanostra llengua. Un dels ms destacats i del qual s'ha fet ress fora de les nostresfronteres s el valenci Llus Vicent Aracil. Tamb analitzarem quines han es-tat les seves aportacions teriques sobretot pel que fa al concepte de conflictelingstic i als processos de minoritzaci lingstica.

El mdul 3 centra l'atenci en el que s'anomena la sociolingsticainterac-cional, que es diu aix pel fet que des d'aquesta perspectiva es considera quela millor manera d'entendre la relaci entre llengua i societat s la interaccisocial. Aquesta branca de la sociolingstica s'entronca amb l'etnografia de lacomunicaci, els pares o precursors de la qual foren els americans Del Hymesi John Gumperz. Aquests sociolingistes i altres que veureu concebien la llen-gua com un dels recursos de la comunicaci i van estudiar la parla d'una ma-nera situada, cara a cara, i com a esdeveniment comunicatiu concret. Els in-teressava estudiar la "competncia comunicativa", en contraposici a la "com-petncia lingstica" chomskyana, o sigui el coneixement lingstic prctic icontextual que qualsevol parlant t per poder-se comunicar i aix, a nivell depetit grup o comunitat. En aquest context, fenmens com els malentesos, ola cortesia en la parla hi han tingut especial protagonisme. Els contextos plu-rilinges ofereixen molts elements d'anlisi d'aquestes prctiques i s per aixque molts estudis es centren a explicar i descriure la relaci entre diferentsformes de parla o codis i les funcions comunicatives. Un dels conceptes clauen aquest camp ha estat el de les "alternances de codi" o code-switching, unaprctica bilinge que Gumperz va descriure com un fenomen complex i riclluny de denotar manca de competncia o poc nivell d'estudis.

Finalment, el mdul 4 s'endinsa en el que s'anomena sociolingsticacrti-ca. Com diu l'autor del mdul, no la podem considerar prpiament un campdisciplinari de la sociolingstica ni una teoria concreta. Sota aquest epgrafs'hi aglutinen un conjunt d'investigadors que des de diferents disciplines afinscomparteixen una visi no consensual i crtica del fet lingstic i de la matei-xa disciplina lingstica en contraposici a la visi consensual de la societatque comparteixen els estudis que hem vist en els mduls anteriors, exceptuantels postulats d'Aracil i altres socilegs de la llengua. Des d'aquesta perspecti-va es concep la societat com si estigus composta de diferents grups, que llui-ten per aconseguir i mobilitzar uns recursos limitats segons els seus interessos.Les llenges sn un d'aquests recursos i, per tant, els seus usos no seran maineutrals. Per als estudiosos que s'emmarquen en aquest corrent de pensamentel que s pertinent de preguntar-se s de quina manera els usos lingsticscontribueixen a mantenir o transformar les relacions de desigualtat dels grupsdefinits per qestions de llengua per tamb de classe social, de gnere, etc.Des d'aquesta perspectiva les ideologies lingstiques, o sigui les creences quetenen les persones i els grups sobre les llenges, ser un dels elements clauper entendre aquestes relacions de poder. Un dels idelegs que ha tingut graninfluncia en aquest corrent de pensament ha estat Pierre Bordieu, que parlade la llengua com a "capital lingstic". Veurem tamb els postulats de Bahtnentorn de la perspectiva anomenada "dialgica" que intenta donar resposta al

CC-BY-NC-ND PID_00184482 6 Sociolingstica

problema de la relaci entre forma i significat. Acabarem el mdul amb unaselecci dels temes principals que s'han tractat sota aquest camp d'estudi: llen-gua i etnicitat, interseccionalitat i feminisme, i les ideologies lingstiques ila globalitzaci.

No podria acabar aquesta introducci sense fer esment d'una omissi. Unade les branques o subdisciplines que ha quedat fora d'aquests materials sl'anomenada psicologia social de la llengua, que com el seu nom indica, aplicamtodes i conceptes de la psicologia social per entendre qestions sociolon-gstiques. El fenomen que ms ha interessat en relaci a aquesta perspectivad'estudi del fet lingstic com a fet social ha estat el de les "actituds lingsti-ques". Aquesta llacuna o omissi s'intentar suplir amb lectures complemen-tries.

Aix doncs, en completar aquesta assignatura tindreu un coneixement de lagnesi d'aquesta disciplina, com ha evolucionat, quines preguntes s'han anantfent els sociolingistes des de les diferents perspectives i com les seves "tro-balles" i aportacions teriques i metodolgiques han contribut a fer-nos en-tendre la complexa interrelaci entre llengua i societat, o sigui qu ens diu lallengua de la societat on aquesta o aquestes llenges es parlen; i quins aspectessocials ens proporcionen un millor coneixement de la llengua.

MaitePuigdevall

CC-BY-NC-ND PID_00184482 7 Sociolingstica

Objectius

Els objectius que han d'assolir els estudiants amb aquesta assignatura sn elssegents:

1. Conixer la gnesi de la sociolingstica com a disciplina.

2. Familiaritzar-se amb els principals corrents ideolgics i subdisciplines dela sociolingstica.

3. Saber identificar els principals sociolingistes tant a nivell internacionalcom catal i les seves aportacions a la disciplina.

4. Entendre les orientacions i els conceptes ms importants de la matriaestudiada i familiaritzar-se amb la terminologia prpia de la disciplina.

5. Conixer diferents mtodes de la recerca sociolingstica.

6. Aprendre a utilitzar les idees i conceptes presentats per a interpretar lasituaci sociolingstica als Pasos Catalans.

7. Poder arribar a llegir amb comoditat i de manera crtica textos especialit-zats daquest camp.

CC-BY-NC-ND PID_00184482 8 Sociolingstica

Continguts

Mdul didctic1La sociolingstica variacionistaRaquel Casesnoves

1. Fonaments de la sociolingstica de la variaci2. Els factors que motiven la variaci en la parla3. El canvi lingstic4. Conclusi i recapitulaci

Mdul didctic2La sociologia del llenguatgeJosep J. Conill

1. El projecte fundacional d'Auguste Comte2. De la Belle poque a mitjan segle XX: el paradigma llengua i cultura3. El paradigma la llengua en la societat4. El desenvolupament de la sociologia del llenguatge a Europa: una crulla

de plantejaments5. Cap a una sociolingstica general: la sociologia del llenguatge com a

sociologia sistmica de la comunicaci. El projecte de Niklas Luhmann

Mdul didctic3La sociolingstica de la interacciEva Cod

1. La interacci situada en els estudis sociolingstics2. Tradicions formatives3. Les prctiques bilinges i plurilinges situades

Mdul didctic4La sociolingstica crticaJoan Pujolar Cos

1. Marxisme, discurs i sociolingstica2. Sociolingstica i poltica3. Capital, habitus i mercat lingstic4. Lingstica i sociolingstica5. Temes de sociolingstica crtica

SociolingsticaCrditsIntroducciObjectiusContinguts