sociolinguistica 4 eso

75

Click here to load reader

Upload: joanpol

Post on 17-Jun-2015

1.270 views

Category:

Education


4 download

DESCRIPTION

llengua catalana, català, Sociolinguistica

TRANSCRIPT

Page 1: Sociolinguistica 4 eso

SOCIOLINGÜÍSTICA4t. ESO

Page 2: Sociolinguistica 4 eso

AVALUACIÓ INICIAL

• Què és la varietat estàndard d’una llengua?• Quina diferència hi ha entre llengua i dialecte?• A quins territoris es parla català?• Quines llengües es parlen a l’Estat espanyol?• Quina és la llengua oficial de les Illes Balears?

Page 3: Sociolinguistica 4 eso

LLENGUA I DIALECTE

• La llengua és un sistema de signes verbals, d’evolució històrica ben diferenciada, que fa servir una comunitat per crear i interpretar missatges. Així són llengües ben diferenciades: el català, el francès, l’italià...

• Un dialecte és cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini. Els parlants de les diferents variants no tenen problemes de comprensió entre ells.

Page 4: Sociolinguistica 4 eso

1. Quines de les següents maneres de parlar són dialectes i quina o quines es podrien considerar llengües:

argentí, andalús, castellà, gallec-portuguès, espanyol, veneçolà, brasiler, basc, murcià, mexicà.

LLENGÜES

DIALECTES

Page 5: Sociolinguistica 4 eso

ARGENTINISMES

Guayaba. Rentar: Ananá:Anteojos: Elevador: Celular:Computadora: Saco:Perra: ................Crujida Cuadril Chingar Dar un beso. Flamenco Fulo

MentidaLlogarPinya (fruita)UlleresAscensor Telèfon mòbilOrdinadorAmericanaAl·lota molt atractivaCarrera de cavalls o aposta Presó, calabósMaluc, costat Fracassar. Prendre un glop, una copaGanivet.Sorprès, astorat

Page 6: Sociolinguistica 4 eso

2. Quines de les següents afirmacions són vertaderes?

• Totes les llengües tenen dialectes.• L’argentí i el londinenc són dialectes.• El mallorquí i el valencià són llengües

diferents.• Un argentí i un andalús xerren llengües

diferents.

Page 7: Sociolinguistica 4 eso

Què passaria si el castellà

s’escrigués tal com es parla?

Page 8: Sociolinguistica 4 eso
Page 9: Sociolinguistica 4 eso

3. Els dialectes del català són:1.-...............................

2.-...............................

3.-...............................

4.-...............................

5.-...............................

6.-...............................

Page 10: Sociolinguistica 4 eso
Page 11: Sociolinguistica 4 eso

VÍDEO: Dialectes i territori del català 2

http://www.youtube.com/watch?

v=iDBGZWUqXoQ&NR=1

VÍDEO: L’Alguerès

http://www.youtube.com/watch?

v=6qN45R5HYUY&feature=related

VÍDEO: Dialectes i territori del català 1http://www.youtube.com/watch?v=Cp8CklqsVjY&feature=related

VÍDEO: Compraré pereshttp://www.youtube.com/watch?v=xiUCxjG4Tck&feature=related

Page 12: Sociolinguistica 4 eso

LES VARIETATS DIALECTALS GEOGRÀFIQUES

http://clic.xtec.cat/qv_biblio/act.jsp?activity_id=94

Page 13: Sociolinguistica 4 eso

• La variació lingüística és el diferent ús d'una mateixa llengua entre sectors de població diferents. És objecte d'estudi de la sociolingüística. Les varietats lingüístiques es contraposen a l'estàndard de la llengua.

• Tradicionalment es distingeixen tres tipus de varietats:

•geogràfiques,

•socials i

•generacionals.

Page 14: Sociolinguistica 4 eso

ESQUEMA DE LES DIFERENTS VARIACIONS LINGÜÍSTIQUES

(Registres)

Page 15: Sociolinguistica 4 eso

VARIACIÓ LINGÜÍSTICA: VARIETATS I REGISTRES

-Varietats dialectals: Usuaris

1.-Històriques2.-Socials: 3.-Geogràfiques4.-Estàndard

VARIETAT

ESTÀNDARD

ÀMBITS

FORMALS

Administració, escola, mitjans de comunicació, ciència, literatura...

VARIETATS DIALECTALS

ÀMBITS

INFORMALS

Família, amics, usos espontanis, col·loquials...

VARIETAT ESTÀNDARD

Nosaltres

VARIETATS DIALECTALS GEOGRÀFIQUES

mozátɾos nɔ?@ɫtɾos nɔ?@ɫtɾus  muzáltɾus  nuzáɫtɾəs nozátɾes

nuzáwtɾis náɫtɾus nuzáɫtɾus nozáɫtɾos

náɫtɾəs nántɾis 

Page 16: Sociolinguistica 4 eso

AntonelloAntoni Baldino Carlos Sangüesa Catalina Rollàn Consuelo Marco David Montagne Marc Pasqual Ramon Peiró

Què m'has dit! On t'ho han dit

Page 17: Sociolinguistica 4 eso

Subratlla les formes estàndard del castellà. Has de triar una de les dues opcions que et donam a cada costat de la barra inclinada:

zarzillos / pendientesfrazada / mantalenzuelo / sábanachoto / cabritomagra / jamónhubiésemos ido / fuéramos idose me ha caído/ me se ha caídoyo vide, él vido / yo vi, él vio

Què és més correcte i pur, el castellà de Valladolid o el de Sevilla? Per què?

Page 18: Sociolinguistica 4 eso

Si un parlant andalús, que encara no ha après prou a escriure, escriu aquest text:

Lo do su bai a veni comigo a come un poquito de cocío. Lah tre ermana lla han comío.Quina de les següents explicacions creus que seria la més

adequada per poder entendre la dificultat de la persona que ho ha escrit:

-El castellà és molt difícil.

- El castellà s’escriu tal i com es pronuncia.

-L’andalús no és castellà i hauria de tenir una ortografia pròpia.

-Aquesta persona no domina la varietat culta o estàndard del castellà.

Page 19: Sociolinguistica 4 eso

4. Els territoris on es parla català són:

1................................

2................................

3. ...............................

4. ...............................

5. ...............................

6. ...............................

7. ...............................

Page 20: Sociolinguistica 4 eso
Page 21: Sociolinguistica 4 eso

5 .QUÈ ÉS UN ESTAT MONOLINGÜE?

Page 22: Sociolinguistica 4 eso

6. QUINS ESTATS SÓN MONOLINGÜES A EUROPA?

Page 23: Sociolinguistica 4 eso

7. DONCS, ALESHORES, QUE ÉS UN ESTAT PLURILINGÜE?

Page 24: Sociolinguistica 4 eso

8. L’ESTAT ESPANYOL ÉS PLURILINGÜE O MONOLINGÜE? PER QUÈ?

Castellà VERMELL Català ROSA Basc BLAU Gallec CREMA

Page 25: Sociolinguistica 4 eso

9. QUINES LLENGÜES ES PARLEN A L’ESTAT ESPANYOL?

Page 26: Sociolinguistica 4 eso
Page 27: Sociolinguistica 4 eso

10. Quin percentatge de població viu en comunitats autònomes amb

una sola llengua?

• Quatre de cada deu espanyols viuen en comunitats autònomes amb més d’una llengua.

Page 28: Sociolinguistica 4 eso

• En el nostre Estat, en totes les comunitats autònomes amb més d’una llengua es produeixen uns fenòmens provocats pel contacte entre aquestes llengües.

Page 29: Sociolinguistica 4 eso

• Un d’aquests fenòmens és el bilingüisme social, situació en la qual en un territori es parlen dues llengües: la pròpia i la d’una altra comunitat.

• El bilingüisme social provoca una situació de desequilibri, un conflicte lingüístic, perquè una de les llengües perd parlants i l’altra en guanya.

Page 30: Sociolinguistica 4 eso

Les societats, per tant, no són exactament bilingües, sinó que ho són els individus. Un individu pot ser bilingüe, trilingüe... segons el nombre de llengües que domini. Ara bé, podem distingir diferents tipus de bilingüisme individual:

Page 31: Sociolinguistica 4 eso

• Bilingüisme passiu i bilingüisme actiu: el parlant coneix dues llengües però una no l’empra (passiu); o coneix i empra les dues llengües (actiu).

• Bilingüisme simètric i asimètric: és simètric si el parlant domina per igual les dues llengües en tots els àmbits d’ús. Si no, és asimètric.

• Bilingüisme instrumental: un individu aprèn una llengua per raons laborals o econòmiques.

• Bilingüisme integratiu: s’aprèn una llengua per integrar-se dins d’un nou grup (els immigrants).

Page 32: Sociolinguistica 4 eso

11. SABENT TOT AIXÒ:

• EXPLICA QUE ÉS:• CONFLICTE LINGÜÍSTIC• LLENGUA DOMINANT• EXTINCIÓ LINGÜÍSTICA• SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA• LLENGUA SUBORDINADA O MINORITZADA• NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Page 33: Sociolinguistica 4 eso

12. PER A QUÈ SERVEIXEN, DONCS, LES LLEIS DE NORMALITZACIÓ

LINGÜÍSTICA?

Page 34: Sociolinguistica 4 eso

LEGISLACIÓ (Bibiloni)

Page 35: Sociolinguistica 4 eso

1.- La Constitució Espanyola diu el següent quant a les llengües que conviuen dins l’Estat:

Article 3 de la Constitució: El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-laLes altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

L’article 3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears diu així:

La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma.

Page 36: Sociolinguistica 4 eso

Llei de Normalització Lingüísitca

Article 151.-La retolació pública es farà en llengua catalana, acompanyada si calgués de signes gràfics que en facilitin la comprensió als no-catalanoparlants. La retolació en català i castellà s'emprarà quan així ho aconsellin les circumstàncies sociolingüístiques.

Article 21.-La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la.2.-Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l'Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. També, implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre 1'ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social.

Page 37: Sociolinguistica 4 eso

Article 19

1.-La llengua i literatura catalanes, amb especial atenció a les aportacions de les Illes Balears, han d'esser ensenyades obligatòriament en tots els nivells i graus i modalitats de l'ensenyament no universitari. S'ha de garantir el compliment d'aquesta disposició en tots els centres docents.

Article 201.-El Govern ha d'adoptar les disposicions necessàries encaminades a garantir que els escolars de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual en iniciar l'ensenyament, puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final del període d'escolaritat obligatòria.

Page 38: Sociolinguistica 4 eso

13.LA LLENGUA CATALANA

• Què significa que la llengua catalana sigui una llengua romànica?

• Els grecs, els fenicis i els ibers ocuparen les terres actuals de parla catalana, abans de la romanització, què vol dir això?

• Després de la caiguda de l’Imperi romà foren els pobles germànics els que ocuparen aquestes terres. Saps alguna paraula catalana d’origen germànic?

Page 39: Sociolinguistica 4 eso

LES LENGÜES DEL MÓN

http://bibiloni.cat/materialsdeconstruccio/index.html

Page 40: Sociolinguistica 4 eso

Relaciona el nom d’aquestes llengües amb la segona columna, que indica el nombre de milions de parlants que les usen. Després, amb el teu professor comprovaràs si has encertat o no.

mandarí (Xina) 322àrab 885gallec-portuguès 234japonès 125malai 189bengalí 182ucraïnès 72hindi o urdú (Índia, Pakistan) 66francès 41italià 34anglès 170

Page 41: Sociolinguistica 4 eso

Les diferents espècies d’éssers vius, dins l’ecologia, es correspondrien amb el paper de les llengües dins la sociolingüística. Relaciona les dues columnes:

1. éssers vius 1. llengües minoritàries (amb pocs parlants)

2. medi ambient 2. normalitat lingüística

3. espècie protegida 3. llengües minoritzades

4. espècies extingides 4. llengües en procés de normalització

5. espècies en perill d’extinció 5. societat

6. equilibri medioambiental 6. llengües

7. espècies endèmiques 7. llengües mortes

Page 42: Sociolinguistica 4 eso

Assenyala, segons el que tu saps o creus, quines de les següents afirmacions són vertaderes:

Els nins europeus comencen a parlar abans que els xinesos, perquè el xinès és més difícil.Tots els nins del món, quan comencen a parlar, pronuncien els mateixos sons o fonemes.El nins xinesos i els catalanoparlants comencen a parlar a la mateixa edat de mitjana.Per a un nin xinès és més fàcil aprendre català com a segona llengua que a l’inrevés, perquè la seva llengua materna és més difícil.Les llengües fàcils es parlen com s’escriuen.Les parla humana no és feta de lletres, sinó de sons que produïm en parlar. Les lletres són signes que representen els sons que produïm quan parlam.

Page 43: Sociolinguistica 4 eso

I d’aquestes, quines són vertaderes?

1. A França només es parla francès.2. Al Brasil es parla brasiler.3. El gallec i el portuguès són històricament la mateixa llengua.4. A Suïssa es parla suís.5. El belga és la llengua oficial de Bèlgica.6. El català és l’única llengua oficial d’Andorra.7. A la Gran Bretanya només es parla anglès.8. La llengua oficial de la Xina és el xinès.9. Islàndia és excepcional perquè és estranyíssim que, dins un Estat, només s’hi parli una sola llengua.10. A Itàlia es parlen diferents llengües.

Page 44: Sociolinguistica 4 eso

Quina posició ocupa el català entre les 5.000 llengües del món per nombre de parlants?

6

Page 45: Sociolinguistica 4 eso

Llista de llengües segons nombre de parlants

Ordre Nom Parlants

1   xinès mandarí 885.000.000

2   Hindi o urdú 366.000.000

3   anglès 341.000.000

4   castellà 332.000.000

5 àrab 234.000.000

6   bengalí 189.000.000

7   Gallec-portuguès 170.000.000

8   rus 170.000.000

9   japonès 125.000.000

10   alemany 98.000.000

11   xinès wu 77.175.000

73   txec 12.000.000

74   grec 12.000.000

75   magahi 12.000.000

76 català 10.800.000

 

 

 

 

7

Page 46: Sociolinguistica 4 eso

I entre les llengües oficials de la Unió Europea?

8

Page 47: Sociolinguistica 4 eso

9

Page 48: Sociolinguistica 4 eso

El català és la 76ª llengua més parlada del món

El 98% de les llengües té menys parlants que el català.

El català és la 9ª. llengua més parlada de la Unió Europea.

El català és entre els 25 idiomes del món amb major presència a Internet

10

Page 49: Sociolinguistica 4 eso

ORIGEN GEOGRÀFIC

AGUILAR: Serra de la Garrotxa. 'Lloc d'àguiles.ALCOVER: Camp de Tarragona. Àrab: 'pesador'.ALORDA: {Olorda. Pla del Llobregat (desaparegut)ALZAMORA: Conca de Tremp.AMER: Gironès.BARCELÓ: BarcelonaBALAGUER: Noguera.BERGABISBAL: Empordà {EPISCOPALEBORDILSBORDOY: Bordoi (Conflent).CABANELLESCALDÉS: Pla de bages {CALDARIOS:'banys calents'.CAMPINS: Montseny.CAPLLONCH: Gironès. 'Camp llarg'.CÀNAVES: Cànoves (Vallès Oriental). 'Cases noves'.CANTALLOPS: Alt Empordà. 'On udolen els llops'.CANYELLES:CAPLLONCH: CampingCATLLAR (DES): TarragonèsCERDÀ: Gentilici de Cerdanya.CERVERA: Segarra (Vallespir). 'Lloc de cérvols'.CORBERACORRÓ: Vallès.ESTARÀS (Segarra)ESTELRICH: Hostalrich. Ant. 'Àustria'.FIGUERESFIGUEROLAFLUIXÀ: Foixà (Baix Empordà).GAIÀ: BagesGUARDIOLA-GORDIOLA: BerguedàJUNCOSA:GarriguesLLAMBIES: Llambilles (A.Empordà).LLADÓ: Lladó (Garrotxa).LLOBERA: SolsonèsMAÇANET-MASSANET: Alt EmpordàMANRESA: Pla de Bages.MARTORELL: Pla de Barcelona.MASSANET: Maçanet

MIRALLES: Castell de l'Alt Empordà.MOIÀ: Vila catalana.MONTCADA: Vallès.MÓRA: NOGUERAOLESA-OLEZA: Baix LlobregatORDINES: Ordino (Andorra).PALOU:PERPINYÀ:PIERA: Anoia.REIXAC: Vila catalana despareguda (Montcada i Reixac).REUS: Baix CampRIPOLL:ROSSELLÓ:SACARÉS: Zacaries, pare de S.Joan Baptista.SANÇ: Sanctius.SANT FERRIOL: GarrotxaVIDAL: Vitalis 'sa, fort'.SAMPOL: Sant Pol (Pau).SANTANDREU: Sant Andreu.SOLSONA TAMARIT: Llitera i Camp de Tarragona.TERRASSA:TORELLÓ: Castell Plana de Vic.TORRELLA: Al t i Baix empordà.TORTELLÀ: La garriga.TOUS: Segarra..VALLÈSVALLESPIR:VALLSVANRELL,VENDRELL,VENRELL: Vila catalana. Derivat de Venus.VICVILLALONGA: Rosselló, Vallespir.

Page 50: Sociolinguistica 4 eso

ETIMOLOGIA LLINATGES CASTELLANS

http://www.surnames.org/apellidos/lista.htm

ETIMOLOGIA LLINATGES MALLORQUINS

http://dcvb.iecat.net/

NOMS I LLINATGES MÉS FREQÜENTShttp://www.idescat.cat/

CERCADOR DE NOMSwww.gencat.cat/justicia/cercador_noms

Page 51: Sociolinguistica 4 eso

EXERCICI  LLINATGES:-Situa al mapa amb fletxes, amb l'ajuda del Google Mapes, els següents llinatges mallorquins procedents de topònims de Catalunya ALCOVER: .ALZAMORA: .AMER: .BALAGUER: BERGABISBAL: BORDILSBORDOY O Bordoi CABANELLESCALDERS: CAMPINS: CAPLLONCH: CÀNAVES: Cànoves CANTALLOPS: .CANYELLES:CAPLLONCH: CATLLAR (DES): CERDÀ: Gentilici de Cerdanya.CERVERA: CORBERACORRÓ: ESTARÀS ESTELRICH: FIGUERES

MIRALLES: .MOIÀ: MONTCADA: .MÓRA: NOGUERAOLESA-OLEZA: ORDINES: .PALOU:PIERA: .REIXAC: .REUS: RIPOLL:ROSSELLÓ:SANT FERRIOL: VIDAL: SANTANDREU: SAMPOL: Sant Pol SOLSONA TAMARIT: .TERRASSA:TORELLÓ: .TORRELLA: .TORTELLÀ: .TOUS: .VALLÈSVALLESPIR:VALLSVANRELL,VENDRELL,VENRELL: VICVILLALONGA: .

13

Page 52: Sociolinguistica 4 eso

EXERCICI  LLINATGES:-Situa a un mapa, amb l'ajuda del Google Mapes, els següents llinatges mallorquins procedents de topònims de Catalunya

ALCOVER: ALZAMORA: .AMER: .BALAGUER: BERGABISBAL: BORDILSBORDOY O Bordoi CABANELLESCALDERS: CAMPINS: CAPLLONCH: CÀNAVES: Cànoves CANTALLOPS: .CANYELLES:CAPLLONCH: CATLLAR (DES): CERDÀ: Gentilici de Cerdanya.CERVERA: CORBERACORRÓ: ESTARÀS ESTELRICH: FIGUERES

MIRALLES: .MOIÀ: MONTCADA: .MÓRA: NOGUERAOLESA-OLEZA: ORDINES: .PALOU:PIERA: .REIXAC: .REUS: RIPOLL:ROSSELLÓ:SANT FERRIOL: VIDAL: SANTANDREU: SAMPOL: Sant Pol SOLSONA TAMARIT: .TERRASSA:TORELLÓ: .TORRELLA: .TORTELLÀ: .TOUS: .VALLÈSVALLESPIR:VALLSVANRELL,VENDRELL,VENRELL: VICVILLALONGA: .

14

Page 53: Sociolinguistica 4 eso

Saber català és bo, significa conèixer una llengua més. I el saber no ocupa lloc.Parlar mallorquí fa pagès.

És normal que a Mallorca es xerri en mallorquí.El mallorquí és més difícil que el castellà.

Parlar en mallorquí fa bo, és elegant. El mallorquí no és útil, no serveix per res.

A Mallorca es parla en mallorquí i no s’hauria d’ensenyar el català.És normal que a Mallorca s’ensenyi el català i es facin les classes en català.

El català et facilita trobar feina.El mallorquí no m’agrada.

ACTIVITAT. Comentar en grups de quatre dues de les següents afirmacions i redactar-ne un escrit amb les conclusions.

15

Page 54: Sociolinguistica 4 eso

Origen i evolució de la llengua catalana

1. Segle VIII a XII: Del naixement a l’Edat Mitjana

2. Segles XIII a XV:L’Edat Mitjana

3. Del segle XVI al XVIII:La Decadència.

4. Segles XIX I XX:De la Renaixença als nostres dies

Page 55: Sociolinguistica 4 eso

ÈPOCA PRE-ROMANA ...................................... ÈPOCA ROMANA (Imperi romà)............................

ÈPOCA MUSULMANA........................................ LLENGÜES ROMÀNIQUES..............................

Page 56: Sociolinguistica 4 eso

Del 1000 aC al 218 aC es varen establir diversos pobles que parlaven llengües diferents: sorotaptes, celtes, fenicis, grecs i ibers.

Substrats del català

1. Segle VIII a XII. Del naixement a l’Edat Mitjana

CELTES BASCOS

Page 57: Sociolinguistica 4 eso

L’any 218 a.C. els romans varen desembarcar a Empúries. A partir del segle I a.C. va començar la romanització i el centre en fou Tarragona.

Etapa de bilingüisme i posterior imposició del llatí.

Imperi Romà. Any 150 d.C

Page 58: Sociolinguistica 4 eso
Page 59: Sociolinguistica 4 eso

L’imperi romà es va començar a descompondre al llarg del segle V.

Descomposició de la unitat del llatí i naixement de les llengües romàniques.

Escriu el nom de 10 llengües romàniques:

1.-...............................................

2.-...............................................

3.-...............................................

4.-...............................................

5.-...............................................

6.-...............................................

7.-...............................................

8.-...............................................

9.-...............................................

10.-...............................................

Page 60: Sociolinguistica 4 eso
Page 61: Sociolinguistica 4 eso

Invasions germàniques: aprofitant la decadència de l’imperi romà, els visigots varen començar a ocupar territoris (segles V, VI i VII)

Superstrat del català

Page 62: Sociolinguistica 4 eso

Invasió musulmana de la península: segle VIII.

Posterior reconquesta dels francs de Carlemany:• Any 732, batalla de Poitiers.• Any 801, els francs ocupen Barcelona; la

frontera s’estabilitza 250 anys (Catalunya Vella).

Naixement de la Marca Hispànica.Amb Carlemany es va prendre consciència que la llengua que es parlava havia evolucionat fins al punt de convertir-se en una llengua completament diferent.

Page 63: Sociolinguistica 4 eso
Page 64: Sociolinguistica 4 eso

En els documents quotidians (testaments, actes, vendes, etc.) apareixien clarament paraules i construccions en català.

Segle IX

segle XIEs troben documents feudals escrits íntegrament en català.

segle XII

Varen sorgir els primers textos escrits en català: Liber Iudiciorum, Forum Iudicum I les Homilies d’Organyà (col·lecció de sermons), considerat el primer text literari escrit originàriament en català.

Page 65: Sociolinguistica 4 eso

Al segle XII Catalunya va conquerir més territoris als àrabs: la Catalunya Nova (Lleida i Tortosa).

Es va produir també la unió dinàstica de Catalunya amb Aragó per mitjà del matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronel·la, hereva de la corona aragonesa.

Les llengües de la federació varen ser l’aragonès i el català.

Page 66: Sociolinguistica 4 eso

Lírica trobadoresca. Fins que al segle XV Ausiàs March va començar a escriure poesia sense occitanismes, la llengua en què s’escrivia la poesia a la Corona d’Aragó era l’occità.

LA LÍRICA TROBADORESCA (segles XII-XIII)http://www.auques.cat/tot.php?auca=trobadors

Page 67: Sociolinguistica 4 eso

Trobem els seus orígens a les corts occitanes dels segles XII, però el seu model poètic va sobreviure durant els segles XII i XIII fins a Ausiàs March. Estava escrita en llengua vulgar occitana i per aquest motiu era entesa per tothom. Va representar una gran innovació per a l’època, ja que fins aleshores s’havia estat utilitzant el laltí en el context literari, cosa que en dificultava l’accessibilitat a la majoria de la població. La lírica trobadoresca va ser la primera manifestació en llengua vulgar que proposava una expressió culta i regulada el sentiment Amorós.

El poeta, anomenat trobador, componia la lletra i la música de les diverses peces que després erendivulgades del cant dels joglars. Es destaquen diversos gèneres, diferenciats pel seu contingut:

• Poesia trobadoresca amorosa (la cançó; l’alba, que descriu l’enuig dels enamorats al separar-se; la pastorel·la, diàleg amorós entre un cavaller i una pastora).

• Poesia trobadoresca no amorosa (el sirventès, que servia per expressar la ira, la polèmica; el planh o lament fúnebre per una persona estimada; els debats).

La convenció literària principal que aporta la literatura trobadoresca és la de la fin’amors, verai’amors o bon’amors, un codi de galanteria i de cortesia, que de fet pot ésser llegit com una complexa transposició de les relacions de vassallatge de la societat feudal a la relació amorosa entre el trobador i la seva estimada, l’amor cortès. L’enamorat ha de passar per les diferents etapes de l’aprenentatge: començarà, doncs, com a tímid sospirant (fenhedor); s’atrevirà, més tard, als precs (pregador); passarà a l’estadi d’enamorat (entenedor), i, si arriba al grau de drut (amant), aconseguirà, potser, de merèixer el gardon (premi, guardó). La dona a la qual esl poeta s’adreça és necessàriament noble i casada; l’amor, per tant, esdevé adulterí. L’enamorat compta amb dos enemics, el marit, el gilós (gelós), i el lausengièr, l’adulador del marit, que pot denjunciar-lo a aquest. Per tant, ha d’ésser discret, i en els seus versos amaga el nom de l’estimada sota un senhal, mot o frase que serveis per a designar-la.

Alguns dels autors més importants de l’època van ser: Ramon Vidal de Besalú que va escriure el primer tractat poètic en llengua romàntica, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona o Guillem de Berguedà. També van haver molts reis de a dinastia catalana amb gran afecció per l’art trobadoresc com Alfons I, Pere el Gran, Jaume II i Fredeic de Sicília.

Page 68: Sociolinguistica 4 eso

Expansió de la Corona d’Aragó.

• Conquesta de Mallorca, el 1229.

• Conquesta de València, entre 1245

• Conquesta de Sicília, el 1282

• Conquesta de Sardenya, el 1327

En alguns territoris, com les Balears i València, arrelà el català. En d’altres com l’Alguer, s’ha conservat amb dificultats i en llocs com Grècia, el català no hi aconseguí arrelar.

Jaume I el conqueridor (segle XIIIJaume I el conqueridor (segle XIII))

Page 69: Sociolinguistica 4 eso

Ramon Llull (1232-1315): creador de la prosa literària en llengua catalana i el primer escriptor europeu que va utilitzar una llengua romànica per tractar sobre temes fins llavors reservats al llatí.

RAMON LLULL (1232-1316), CREADOR DEL CATALÀ LITERARI

Va ser escriptor, cabalista, divulgador científic, missioner, teòleg, monjo franciscà, alquimista i molt més, i va deixar una obra ingent (265 obres), variada i de molt alta qualitat escrita en occità, català, àrab i llatí.

En un context medieval en què temes com la filosofia i la teologia s’expressaven en llatí, Llull fou el primer en fer-ho en una llengua romanç: el català. A més a més fou el creador de l’Art lul·liana, un art espiritual amb què pretenia convertir els infidels a la fe de Crist i retornar la societat occidental corrompuda als costums del cristianisme primitiu. Aquest Art es basa en tres punts: 1) Conversió d’infidels (musulmans), 2) Creació de textos per difondre l’ideal cristià i 3) Creació d’escoles on formar, en llengües orientals (àrab), els futurs missioners.

Ramon Llull era fill de pares barcelonins establerts a l’illa de Mallorca després que fos conquerida per Jaume I. Vassall dels reis de Mallorca, residí temporades a Montpeller durant la seva joventut, va ser trobador i aprengué la retòrica i la lingüística romanç. Complerts els trenta anys i, a causa –segons ell mateix explica- d’una aparició divina, es va convertir al cristianisme i es va fer missioner.

Obra: Llull considerava la seva obra com un mitjà per a la religió i no com un fi en si mateixa. Es pot dividir en quatre etapes, d’acord amb els diversos canvis que experimentà el mètode lul•lià de trobar la veritat.

1a Etapa preart. Abasta els darrers anys d’aprenentatge, i com a obra destacada el Llibre de contemplació en Déu, la primera gran obra de Llull.

2a Etapa quaternària. Escrigué dues grans novel•les: Lo romanç d’Evast e Blaquerna organitzat en 5 llibres entre els quals es troben el Llibre d’Amic e Amat i el Fèlix o Llibre de meravelles.

3a Etapa ternària. Destaca la gran enciclopèdia Arbre de Ciència.

4a Etapa postart. Des de 1308 fins a la seva mort, l’any 1316, Llull deixà de banda l’Art i se centrà en l’escriptura d’opuscles sobre qüestions concretes de filosofia, de teologia i de lògica.

Baleàrix http://www.youtube.com/watch?v=GP8wni4q-Ws

Page 70: Sociolinguistica 4 eso

Català

Page 71: Sociolinguistica 4 eso

• Els primers escrits conservats en llengua catalana són del segle XII. Sabries dir el nom dels dos documents?

-FORUM IUDICUM

-HOMILIES D’ORGANYÀ

Page 72: Sociolinguistica 4 eso
Page 73: Sociolinguistica 4 eso

4.- Localitza en un mapa dels territoris de parla catalana aquests topònims: Cervera, Blanes, Sitges, Manresa, Martorell, Perelló, el Vendrell, Reus, Alcover, Berga, Vic, Valls, Vallespir, el RossellóCerca, ara com a llinatges, els noms anteriors en la llista telefònica de Palma (deim Palma perquè és el nucli de població més important i perquè hi viu gent procedent de diferents indrets de les Illes Balears). Quants d’abonats trobes que tenguin aquest cognom? Creus que és casualitat? Pensa que en el cas del Vendrell trobaràs el llinatge modificat ortogràficament com a Vanrell.5.- Cerca en un mapa de Catalunya topònims que contenguin un antic article salat. El professor t’ajudarà, ja que sovint l’article ha passat a escriure’s junt. Antigament l’article salat també s’usava fora de les Balears.6.- El català és una llengua romànica perquè prové del llatí. Cerca en una enciclopèdia quines són les llengües romàniques. Quin és el nom d’una llengua romànica ja desapareguda? Cerca informació sobre aquesta llengua, on es parlava i per què va desaparèixer?7- En un mapa polític d’Espanya, on apareguin les fronteres entre comunitats autònomes, marca amb un color que destaqui prou la franja fronterera entre Navarra i el País Basc; la zona fronterera entre Galícia i Castella Lleó i la franja entre Aragó i Catalunya. Pren nota d’alguns pobles fronterers, a banda i banda de cada frontera i cerca informació en enciclopèdies, internet, etc. sobre la llengua que parlen. Contesta després aquesta pregunta: Les fronteres entre comunitats autònomes coincideixen amb les fronteres lingüístiques?

Page 74: Sociolinguistica 4 eso

                                                                                                                                                               

Map of the United States showing percentage of linguistically isolated Spanish-language households, United States. The greatest percentages (17.71%-33.69%) are located in the southwestern United States and southern Florida.

Languages in the United States:Number of Speakers:

English 262.4 millionSpanish 28.1 millionChinese 2 millionFrench 1.6 millionGerman 1.4 millionTagaolg 1.2 millionVietnamese 1 millionItalian 1 millionKorean 900,000Russian 700,000Polish 700,000Arabic 600,000

Page 75: Sociolinguistica 4 eso

1. La formació de la llenguaa- La conquesta Romana: La Romanització.b- El llatí vulgar.c- Elements preromans: el substrat iberobasc i altres.d- El superestrat: les invasions germàniques i àrab.e- L’adstrat: visió diacrònica.f- Primers texts catalansg- Unió Aragó-Catalunya a- La conquesta Romana: La Romanització.La romanització és el procés pel qual els romans van ocupar les terres de la Península Ibèrica (i pràcticament tota la ribera del Mediterrani) incorporant-la a l'Imperi Romà. Els territoris on la llengua llatina va arrelar i evolucionar s'anomenen la Romània. Centrant-nos en el nostre cas, ben aviat els pobles ibèrics es van fer seva la cultura dels colonitzadors, que tenia molt més prestigi, començant així el procés de substitució de la llengua autòctona de la zona colonitzada pel llatí.Primerament hi hagué una fase de bilingüisme amb un ús diglòssic de les llengües: la llengua col·loquial i la llengua culta, de relació amb la civilització, fins arribar a la desaparició de les llengües indígenes.b- El llatí vulgar.Cal distingir entre el llatí vulgar i el llatí culte. Les llengües romàniques són una evolució del llatí vulgar, que era la llengua parlada, per tant es tracta d’un llengua amb contínua evolució i amb diferències dialectals entre les regions de la pròpia Itàlia, i encara més amb els diferents territoris de l’Imperi. En començar la disgregació de l’Imperi, l’evolució i fragmentació de la llengua s’accelera i accentua, fins que el llatí es va convertir, a cada província, en una altra llengua, en part igual i en part distinta de la llengua original. A finals de segle VIII i principis del segle IX, el llatí ja apareix fragmentat en nombrosos dialectes que s’aniran transformant, en el transcurs del temps, en les llengües romàniques.c- Elements preromans: el substrat iberobasc i altres.Abans de l’arribada dels romans, un seguit de pobles d’origen divers (indoeuropeus procedents del nord, grecs, fenicis), s’havien establert a les terres del nord-est de la Península Ibèrica. Les llengües que parlaven van influir primer en el llatí i posteriorment en la configuració del català; avui dia encara hi ha restes lèxiques d’aquestes llengües.Al voltant del segle VI aC, com a resultat d’aquesta mescla de cultures, va nèixer una civilització autòctona: els ibers. Aquesta civilització, juntament amb els pobles d’origen basc que poblaren els Pirineus, constitueix el substrat iberobasc, el que més va influir en el llatí-català posterior.Exemples de lèxic procedent del substrat:- Indoeuropeus: Lèxic: balma, trencar, banya, camisa… Topònims: Besalú, Verdú.- Grecs: Lèxic: palangre, calaix, prestatge… Topònims: Empúries, Roses.- Fenicis: Topònims: Eivissa, Maó, Tagomago.- Iberobasc: Lèxic: carabassa, esquerra, estalviar, pissarra… Topònims: Cardona, Gerri, Tossa, Àneu, Isavarre...d- El superestrat: les invasions germàniques i àrab.Després de la caiguda de l’Imperi Romà, pobles d’origen germànic (visigots, francs) i més tard els àrabs, van ocupar la Península Ibèrica. Les llengües dels pobles germànics no van substituir mai la varietat llatina parlada a les nostres terres, perquè aquests ja estaven romanitzats parcialment i no van exercir un domini cultural important. Els àrabs, en canvi, tenien una cultura molt desenvolupada. Això, afegit al fet que van dominar la península durant cinc segles, comportà que l’àrab substituís la llengua autòctona d’aquelles zones on la seva presència va ser més intensa (és el cas, per exemple, del País Valencià). La influència d’aquests pobles constitueix el superestrat.Elements germànics: guerra, guanyar, bandera, espia, guaita, roba, blau, boig... Abunden els antropònims: Arnau, Bernat, Elvira, Frederic, Guillem, Raimon...Elements àrabs: talaia, duana, albarà, arròs, sucre, carxofa, alfàbega, massapà, xarop, llebeig... La toponímia és molt abundant: els prefixos BENI, BINI i AL (Benimel·là, Binissalem, Alcúdia. I antropònims: Mesquida, Rufat, Borja...

e- L’adstrat: visió diacrònica.                                               

Està format per les llengües que determinen una influència parcial sobre una altra. Normalment aquesta influència és provocada per un període de convivència en un mateix territori. Al llarg de la història, totes les llengües reben influències de les seues veïnes. En el cas del català tenim adstrat occità, castellà, francès... Vegem-ne exemples:- Occitans: cal recordar l’estreta relació entre el poble català i l’occità a l’edat mitjana. A més, els poetes catalans escrivien en aquesta llengua les seues cançons. Lèxic: faisó, beutat, ambaixada, bacallà, bressol...- Castellans: borratxo, broma, burro, buscar, llàstima...- Francesos: beixamel, biberó, bidet, bufet, silueta... el sufix –ATGE.- Italians: camerino, adàgio, alegro, piano, sonata...- Grups amerindis: (gairebé tots a través del castellà) canoa, huracà, mico, lloro, tauró...- Anglesos: bistec, bar, còctel, rècord, eslògan... I també molts termes esportius com bàsquet, xut, tennis, hoquei...- Portuguesos: sarau, cantiga.- Alemanys: zinc, blindar.f- Primers texts catalansNo es coserven textos sencers escrits en català fins als segles XII- XIII quan, amb el desenvolupament de la burgesia, es va anar formant un nou públic lector que no coneixia el llatí. Però açò no vol dir que se'n hagin escrits abans. Els textos més antics pertanyen als àmbits jurídic i religiós:- un fragment d'una traducció del Forum Iudicum, el codi de lleis visigòtiques.- un recull de sermons conegut amb el nom d'Homilies d'Organyà.A més, el repoblament de terres conquerides als musulmans propicià l'aparició de multitud de documents escrits en català.g- Unió Aragó-CatalunyaAl segle XII Catalunya conquereix més territori als àrabs: la Catalunya Nova (Tortosa, 1148; i Lleida, 1149. En aquests moments històrics es produïa també un fet important: la unió dinàstica de Catalunya amb Aragó per mitjà del matrimoni de Ramon Berenguer IV amb la princesa aragonesa Peronel·la, filla de Ramir II i hereva la corona aragonesa. A partir d'aquest moment els comtes catalans tindran el títol de comtes-reis, i dues seran les llengües de la federació: l’aragonès i el català. Tanmateix, en l'expansió de la Corona Catalanoaragonesa cap al sud (País Valencià) i a les illes, la llengua trasplantada serà el català (excepte una part de l'interior valencià).