7

Selecció de Treballs de Recerca

Ripollet, Montcada i Reixac i Santa Perpètua de Mogoda

Curs 2011-2012

8

9

Índex El fenomen migratori actual a Catalunya. El naixement de Plataforma 7 per Catalunya com a resposta política La musicoteràpia, un camí per arribar al nen autista 11 TDAH, en les seves vessants neurològiques i educatives 15 La influència de la llum a les plantes 21 El llarg camí de la reproducció assistida 25 Els “altres” immigrants. Històries familiars de Ripollet 29 Psicologia esportiva, la por dins dels esports (Parkour) 33 La secció àuria. La geometria d’aquesta secció intrínseca a la natura 37 i també utilitzada per l’home en l’art i el disseny Influència de les xarxes socials en els adolescents de Montcada i Reixac 41 La medul·la espinal, la lesió medul·lar traumàtica i l’Institut Guttmann 47 Habitatge sostenible 51 Societat Amish. Paradoxa del canvi social a la Societat Amish 57 Comparativa de la qualitat de l’aigua d’un riu contaminat amb 61 una riera en bon estat: L’anàlisi del riu Besòs Coneix Montcada Ràdio 65 Tots els gossos poden fer el mateix? 69 Nous antibiòtics, una necessitat a curt termini 73 L’autisme. L’adaptació de nens autistes d’entre 3 i 5 anys a l’escola 77 Polítiques de repressió cultural a Santa Perpètua de la Mogoda 81 durant el primer franquisme (1939-1950) Treballs de Recerca que han obtingut d’altres premis 85

10

11

Pròleg

Aquesta publicació és un recull dels resums dels Treballs de Recerca de Batxillerat del curs 2011/2012 que han estat seleccionats pels centres de secundària de Ripollet, Montcada i Reixac i Santa Perpètua de Mogoda. Aquesta experiència, iniciada el curs 2002-2003, té com a objectius incentivar i potenciar l’elaboració dels treballs, reconèixer l’esforç i la feina ben feta d’alumnes i professors, apropar els treballs de recerca a la població de les tres localitats des de la biblioteca i des de la pàgina web del Centre de Recursos Pedagògics per poder ser consultats, tant pel seu interès en temes relacionats amb les diferents àrees curriculars, com, sobretot, per les seves temàtiques d’àmbit local.

L’èxit d'aquesta experiència ens reafirma en la necessitat de continuar amb aquesta iniciativa, ja que considerem que, des de les nostres administracions locals, s’ha de continuar en aquesta línia per potenciar i ajudar els centres educatius i fer públic l’esforç i la feina conjunta de professors i alumnes. També hem de manifestar la nostra satisfacció pel treball conjunt entre els tres municipis a l’hora de realitzar aquesta activitat. Pensem que és molt positiu, tant per l’aprofitament dels recursos i dels esforços, com pels resultats i la pròpia experiència cooperativa entre les tres administracions locals. Volem reconèixer la tasca feta per l’equip del Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Occidental VI i l’Extensió de Ripollet, tant en els aspectes de promoció com en els apartats tècnics i organitzatius. M. del Mar Viera Hernández Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Ripollet

Ana Rivas Valverde Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Montcada i Reixac

Neus Garcia Ribas Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda

12

13

El fenomen migratori actual a Catalunya. El naixement de

Plataforma per Catalunya com a resposta política

Anna Castro Barquero INS Palau Ausit

14

AUTORA

Nom i cognoms: Anna Castro Barquero

Edat: 18 anys Lloc de naixement: Barcelona Breu presentació personal: Sóc una estudiant de batxillerat que vol estudiar dret i ciències polítiques, amb menció de relacions internacionals. La meva passió és la fotografia i viatjar, són les meves dues aficions. A més, m’agrada molt la cultura francesa i estudio francès a l’entitat cultural de Sabadell, on es fomenta el cinema, la gastronomia i les tradicions franceses. Somiadora, curiosa i seguidora de la política d’Espanya i del món, desitjo començar els estudis universitaris i poder seguir formant-me en el camp de la fotografia analògica, que és el tipus de fotografia que m’agrada de veritat.

Títol del treball: El fenomen migratori actual a Catalunya. El naixement de Plataforma per Catalunya com a resposta política Nom de la tutora: Montserrat Ribot Nom del centre: INS Palau Ausit Curs: 2011-2012

15

El fenomen migratori actual a Catalunya. El naixement de Plataforma per Catalunya com a resposta política

El treball tracta un tema d’actualitat, que constantment és motiu de debat i de notícia. L’existència del racisme i el fenomen migratori que Catalunya està vivint actualment és un conflicte constant social i políticament, ja que les condicions econòmiques actuals han perjudicat de manera directa als sectors productius més febles. Aquest fenomen ha tingut unes reaccions socials i polítiques que no han passat desapercebudes pels mitjans de comunicació: l’existència de partits polítics nacionalistes i els discursos de ciutadans que critiquen aquest moviment són constants i, per aquest motiu, els diferents canals de comunicació ho reflecteixen de manera clara. Per aquest motiu, parlar del fenomen migratori actual i de les conseqüències que això té són la base de la meva recerca. La finalitat del meu treball és demostrar que han augmentat les respostes polítiques extremistes i de caire racista i que Plataforma per Catalunya és l’exemple més clar d’aquesta realitat. En primer lloc, hi ha una anàlisi sobre aquest tipus de fenomen i com afecta a la societat, a partir de conceptes de teoria demogràfica i de respostes socials davant d’aquests canvis, com són el racisme o la xenofòbia. A més, hi ha un seguiment de les diferents onades migratòries que Catalunya ha patit durant el segle XX i s’intenta reflectir la situació actualment, donant pinzellades de la situació espanyola per tal de reforçar aquesta descripció sobre les característiques socials i polítiques a la Catalunya actual. També hi ha una anàlisi de les desigualtats socials i de les respostes polítiques que el fenomen obté. Com a treball de camp i per tal de veure quines han sigut les respostes socials i polítiques enfront aquesta realitat social, hi ha un seguiment del partit xenòfob Plataforma per Catalunya. Aquesta part inclou un seguiment de l’evolució del partit, un estudi amb les relacions internacionals i l’existència d’altres partits de caire xenòfob a Europa, a més de diversos comentaris i reflexions sobre alguns membres de PxC. El partit, que té com a màxim representant a Josep Anglada i Rius, és un partit populista i nacionalista que mostra de manera clara la seva postura en contra de la immigració. Per aquest motiu, el partit ha organitzat diverses manifestacions anti-immigrants i es presenta a les eleccions amb propostes de caire racista i amb l’eslògan principal “Primer, els de casa”, donant prioritat a la població autòctona catalana. La població catalana ha tingut diverses reaccions envers a aquesta realitat i la situació econòmica tan complicada que s’està produint influeix també de manera directa i clara en els pensaments, sovint extremistes, de persones que estan vivint de manera directa les conseqüències de la crisi econòmica. Per aquest motiu, es justifica l’aparició i l’ increment dels ideals i dels partits polítics xenòfobs i racistes que reclamen una política d’immigració molt més severa. La recerca mostra clarament que els moviments migratoris venen motivats, gairebé sempre, per causes econòmiques o ideològiques i, per tant, el fenomen actual es relaciona directament amb la pobresa de les nacions d’origen dels immigrants. Destaquen de manera notable els països del nord i centre d’Àfrica, a més del sud d’Amèrica i de països europeus com Romania. A més, si es fa un retrocés històric es pot veure clarament com, en períodes de crisi econòmica, l’odi racial o les revoltes socials augmenten d’una manera considerable degut als problemes que la societat pateix. Per tant, no és estrany que en un període de crisi econòmica tan greu augmentin les reclamacions de caire duaner, per evitar l’augment de població immigrant activa i crear, així, una competència més forta entre la gent en atur que està

16

disposada a treballar. El naixement de partits nacionalistes i d’extrema dreta, com Plataforma per Catalunya, reclamen de manera enèrgica el control exhaustiu dels immigrants per donar prioritat a la població autòctona. El partit PxC és una clara mostra del sentiment de descontentament de la societat, que no només està en contra de la població immigrant sinó que comença a tenir arguments racistes. A nivell europeu, però, existeixen també aquest tipus de moviments. Per aquest motiu, tant a Catalunya com a països com França, Anglaterra o Alemanya hi ha grups polítics o individus que defensen els models d’extrema dreta. Quan vaig començar a llegir i a conèixer el partit, vaig decidir que havia d’informar-me per poder entendre com partits d’extrema dreta que, sovint, van en contra de les llibertats de les podien existir i obtenir representació governamental. Com, en una etapa democràtica on tots els ciutadans són tractats sense cap tipus de distinció, es podien crear partits d’aquesta índole. El treball, per tant, intenta analitzar la situació catalana i estudia a fons el grup de PxC, per tal de donar resposta a l’odi racial que existeix actualment. Aquesta recerca està basada en la premsa, primordialment, ja que les notícies mostren de manera clara com la societat reacciona davant d’un fenomen. Gràcies al seguiment de les notícies, el meu treball basa moltes de les conclusions finals. Tot i ésser conscient de la dificultat del meu treball, la combinació de la teoria demogràfica, les anàlisis de diversos sociòlegs i la premsa m’han ajudat a entendre millor el fenomen migratori i descobrir quines són les respostes socials i polítiques enfront aquesta nova realitat. Saber més informació sobre el partit Plataforma per Catalunya m’ha mostrat la proposta d’aquest partit que, sens dubte, ha sigut polèmica i ha rebut crítiques. El partit, que defensa amb èmfasi el control de la immigració, és el clar exemple d’una vessant ideològica que, a Catalunya i arreu del món, està augmentant. Fernando Savater, al seu llibre Política para Amador, cita que “el fet més natural per poder viure com a homes és precisament la societat. No es tracta d’escollir entre la natura i la societat, sinó de reconèixer que la societat és la nostra natura.” Aquesta frase, que utilitzo com a conclusió d’aquest text introductori, em recorda sempre un concepte que és clau al meu treball de recerca, i és que l’ésser humà és socialment dependent i, per aquest motiu, les reaccions de la població davant d’un conflicte són molt interessants d’analitzar perquè la societat és un òrgan viu que pot aconseguir qualsevol cosa, fins i tot pensar que és superior a un altre tipus de societat.

17

La musicoteràpia, un camí per arribar al nen autista

Raul Medina Martínez

INS Palau Ausit

18

AUTOR

Nom i cognoms: Raul Medina Martínez

Edat: 17 anys Lloc de naixement: Ripollet Breu presentació personal: Sóc un estudiant de la modalitat de batxillerat científico-biosanitari. Actualment, el meu principal objectiu és finalitzar els meus estudis a l’institut i tot i que tinc incertesa pel meu futur, em plantejo poder accedir a la carrera de Psicologia. Els meus principals interessos són l’esport, la música (d’aquí la tria del treball) i sortir a voltar amb els amics sense gaires idees de què farem.

Títol del treball: La musicoteràpia, un camí per arribar al nen autista Nom de la tutora: Mª José Monteagudo Nom del centre: INS Palau Ausit Curs: 2011-2012

19

La música, un camí per arribar al nen autista. La musicoteràpia aplicada a l’espectre autista

L’autisme és un trastorn de la intercomunicació i les relacions socials afectives, així com la musicoteràpia, com el seu nom indica, és l’ús de la música com a eina terapèutica. El meu treball es centra en la relació d’ambdós conceptes, comprovant la seva importància i eficàcia. Els motius que em van portar a fer la tria d’aquest treball van ser dos; per una banda, sempre he sentit molt respecte per l’art musical i a la vegada que m’agrada, el practico. A més, exerceixo de monitor en un esplai i estic en contacte amb gent que pateix autisme. En el moment en el qual em van proposar un tema on la música podia produir millores en certes malalties em va semblar el tema ideal i més encara si l’aplicació d’aquesta pràctica s’estenia fins a una malaltia tan peculiar com és l’autisme. D’aquesta manera la hipòtesi que volia investigar era: És realment efectiva la musicoteràpia aplicada a l’autisme infantil a llarg termini? Per a dur a terme aquesta ambiciosa tasca i conèixer tant la patologia com la teràpia, vaig estructurar el treball en tres grans blocs:

• La musicoteràpia: definició dels conceptes principals, el seu paper en la història, el desenvolupament musical dels individus, el processament cerebral dels sons musicals, etc.

• L’autisme: sobre la patologia, els seus símptomes, causes, tractament... • Musicoteràpia i autisme: finalment, l’aplicació de la teràpia musical a l’autisme,

objectius, estratègies... En aquesta última part vaig realitzar el meu treball de camp on vaig poder aportar conclusions a les meves preguntes i objectius. És en aquest bloc en el que vull enfocar el meu resum ja que va ser l’eix principal per a confirmar la meva hipòtesi.

Després d’estudiar i assimilar els conceptes i la teoria del treball, així com estudiar la malaltia i la teràpia, vaig voler veure com s’aplicava en un marc real. D’aquesta manera, vaig contactar amb diferents centres fins arribar al Centre Carrilet on a través de la musicoterapeuta del centre, Blanca Pastó, vaig poder realitzar el seguiment de tres casos clínics de nens amb diferents edats i graus d’autisme. A través del seguiment i els seus historials clínics vaig poder comprovar el funcionament de les dinàmiques musicals i vaig poder comprovar-ne l’eficàcia. D’aquests tres casos, va ser un, el del Marc, amb el qual vaig poder atribuir resultats satisfactoris al treball. Tot i això, vaig analitzar les tres vivències ja que les tres van aportar pes al treball. El primer nen, va ser el Joan. Té tres anys i portava dues setmanes al centre. Presenta dificultats amb el llenguatge i poca consciència de l’entorn. Pel contrari, no té un grau de TEA (trastorn de l’espectre autista) gaire elevat, més aviat de grau baix. Amb el Joan vaig poder observar l’inici del procés terapèutic. Aquest consisteix en la formació d’un ambient còmode amb el treball i formar un vincle amb la musicoterapeuta. D’aquesta manera no vaig poder observar l’eficàcia de la teràpia però sí la seva aplicació. En segon lloc, vaig conèixer al Marc que té tres anys i portava dos anys de tractament al Centre Carrilet. Presenta un nivell de TEA mitjà, tot i que al principi presentava un

20

TEA alt. Aquest cas el comentaré com a conclusió final, ja que va ser amb qui vaig verificar la meva hipòtesi. L’últim nen va ser el Pablo que té cinc anys i també acabava de començar el seu tractament. Presenta moltes estereotípies (moviments repetitius que fa servir per a sentir-se més segur), no té llenguatge verbal, no controla els esfínters i presenta obsessions per certs objectes. Té un nivell de TEA alt. El procés serà el mateix que amb el Joan, tot i que amb el Pablo serà més complex i llarg degut el seu grau d’autisme. Les primeres sessions es centraven en calmar al nen, tot i que amb el Pablo vaig poder observar un dels fenòmens més enriquidors de la musicoteràpia: com a través d’una cançó interpretada per la musicoteràpia es va poder establir un canal comunicatiu (és l’anomenat “ principi de l’ISO”, trobar la personalitat musical de l’individu que el fa prestar atenció a la tasca). A la vegada també, vaig poder observar la simptomatologia d’un nen amb un elevat grau d’autisme. Doncs bé, com he mencionat abans, per a respondre l’objectiu més ambiciós, la eficàcia de la teràpia musical en el quadre autista, va ser amb el Marc amb qui la vaig poder valorar i comprovar, gràcies a l’historial clínic, la videografia, les observacions actuals i les avaluacions que em va transmetre la Blanca Pastó. Quan va arribar al centre, el Marc era un nen sense llenguatge ni so, només plorava, i era un nen molt poc vital i molt insegur; si queia algun objecte ja es posava a plorar. Tampoc controlava els esfínters, presentava obsessions amb el menjar i mostrava molts moviments estereotipats. Així mateix, compartia un vincle molt fort amb la seva mare i només canviar alguna cosa dels seus esquemes s’angoixava molt (de fet aquesta conducta encara la presenta tot i que a un nivell més baix). En un primer moment, l’objectiu bàsic, així com els objectius principals de vincle i d’ambient i de trobar canals de comunicació amb el nen, era guanyar confiança amb ell mateix, aconseguir que s’identifiqués com a persona. A partir de la dramatització del joc (per exemple construir muntanyes de peces i després trencar-les a través de les onomatopeies i que el nen vegi que no passa res), treball corporal (com jugar a saltar de la cadira, incitant al nen que salti després de la seva resposta i que el nen vegi que tampoc passa res) o verbalitzar les accions que duia a terme va poder arribar a què es sentís més segur. Durant la teràpia per tal de produir el llenguatge del Marc, la Blanca utilitzava moltes onomatopeies i llenguatge espontani fins que va aconseguir la resposta del nen (a vegades, encara duu a terme aquestes onomatopeies). A partir d’aquí va aconseguir treballar de manera exponencial el llenguatge. Actualment, el Marc és un nen que ha desenvolupat llenguatge verbal i és molt més segur. Ara verbalitza més les seves accions, tot i que les identifica des de una tercera persona (“El Marc fa un dibuix”) i és capaç de tolerar més el canvi. A casa i amb els pares, el Marc és més permissiu davant els esdeveniments adversos. Així doncs, puc concloure el meu treball confirmant la meva hipòtesi, ja que s’ha produït una millora en la conducta del nen autista durant el treball musical a llarg termini. A nivell personal, aquest treball m’ha ajudat a comprendre molt més aquestes realitats i m’ha motivat en veure la possibilitat d’integració social que presenten aquest sector. També espero poder arribar a causar alguna reacció davant la gent que s’interessi en la seva lectura ja que jo, després del seguit d’experiències, he guanyat molta confiança amb aquesta teràpia i he conegut també molt més el món de l’autisme.

21

TDAH, en les seves vessants neurològiques i educatives

Marta Ruiz Gómez INS Lluís Companys

22

AUTORA

Nom i cognoms: Marta Ruiz Gómez

Edat: 18 anys Lloc de naixement: Barcelona Breu presentació personal: El camp de l’educació sempre m’ha inquietat, especialment: la intel·ligència emocional, les tècniques per fomentar la imaginació, la creativitat i la motivació, les investigacions referents al cervell i, les malalties mentals. L’any passat vaig estar fent pràctiques a un centre de psicologia infantil, abundaven els nens amb TDAH i dislèxia. L’experiència va ser de gran utilitat per orientar-me en el meu futur laboral i acadèmic i, per escollir la temàtica de recerca. També tinc el carnet de monitora perquè m’agrada treballar amb nens i educar-los a través del joc. Actualment estic fent segon de Batxillerat, de la modalitat científica, i l’any vinent m’agradaria dedicar-me a l’ensenyament, ja sigui, a partir de la carrera de psicologia, de pedagogia o d’educació primària.

Títol del treball: TDAH, en les seves vessants neurològiques i educatives

Nom del tutor: Jacint Padró Rigat

Nom del centre: INS Lluís Companys

Curs: 2011-2012

23

TDAH, en les seves vessants neurològiques i educatives

Sovint, sentim dir als pares i professors “aquest nen sempre està als núvols” o “no para quiet”, la majoria d’aquets nens són castigats constantment i solen abandonar els estudis. Però... i si, la raó pogués ser que tinguessin TDAH? El TDAH és un trastorn molt comú a les aules “a cada aula solen haver-hi un o dos nens amb TDAH”, molts dels quals no estan diagnosticats o es diagnostiquen massa tard. Aquest treball té com a finalitat; demostrar que el TDAH és una malaltia neurològica, comprovar el percentatge de nens possiblement afectats, fer una valoració de l’educació actual envers aquest problema, donar a conèixer el tractament farmacològic i algunes pautes psicopedagògiques i per últim, explicar les noves investigacions del Dr. Barkley que ens revelen que el TDAH se’l defineix erròniament com un “trastorn d’atenció amb o sense hiperactivitat” però atenent a les darreres investigacions, en realitat es tracta d’un trastorn del sistema executiu del cervell. L’estructura d’aquest treball de recerca consta de dues parts:

- D’una banda la part teòrica, on apareixen els aspectes generals d’aquest trastorn enfocats des d’un punt de vista psicològic i neurològic: l’origen i les causes, el diagnòstic per saber com reconèixer el trastorn i per últim, el tractament farmacològic i psicopedagògic.

- D’altra banda la part pràctica, la que consta d’una enquesta passada a 500 nois/noies entre 8 i 18 anys amb la finalitat de demostrar que és correcta la dada estadística que diu que “hi ha entre un 5 i 10% de la població en edat escolar que pateix TDAH”, una enquesta al professorat per saber les tècniques que utilitzen, una entrevista a una doctora especialista amb TDAH, un recull de reflexions de nens afectats i per últim, les darreres investigacions del trastorn exposades en la conferència del doctor Barkley a Barcelona que va tenir lloc el 16 de desembre del 2011.

Al cervell tenim unes 100.000 milions de neurones que estan connectades entre elles i per a que funcioni bé aquesta connexió és necessari tenir: una quantitat determinada d’enzims (proteïnes), sang, oxigen, glucosa i un líquid que anomenem neurotransmissors. Si alguns dels factors anteriors falla no hi ha una bona transmissió d’informació entre les neurones. Doncs bé, en el cas de les persones amb TDAH l’element que manca és el neurotransmissor, el missatger químic que serveix per a que les neurones es comuniquin entre elles. El principal neurotransmissor alterat és la dopamina i en menys mesura la serotonina i la noradrenalina. Les noves investigacions han permès especificar els tres circuits de l’encèfal que queden afectats:

1) El circuit que va des del lòbul frontal fins als ganglis basals. 2) El circuit que va des del lòbul frontal fins al cerebel. 3) El circuit que va des del lòbul frontal fins al cíngol anterior.

24

El primer respondria a la pregunta “El què?” i s’encarrega de dirigir l’acció i el comportament, el segon respon a “ Quan? i està lligat al temps, és a dir, quan fer les accions en el moment exacte i, el tercer que contesta al “Per què?” i és el que controla el sentiment i les emocions i, pren decisions, seria com el jutge final. Una manera senzilla per detectar un possible TDAH és passar el qüestionari que planteja el DSM-IV i que serà reemplaçat aquest any pel DSV-V. Aquests pròxims canvis són els que ens avança el Dr. Barkey. Pel que fa als subtipus del TDAH desapareixeran i el TDAH reconegut com a tal serà el combinat. L’explicació del canvi és el següent: el primer símptoma que es fa visible, sol ser la hiperactivitat i la impulsivitat. Després s’observa també la falta d’atenció, punt on millor es detecta el TDAH. Quan la persona amb el trastorn es va fent més gran, va perdent les característiques d’hiperactivitat i d’impulsivitat, i es quan percebem únicament les de dèficit d’atenció. Per contra, hi ha persones que mai desenvolupen els símptomes d’hiperactivitat i d’impulsivitat i són diagnosticades al dia d’avui amb TDA, però segons Barkley tenen SCT (Sluggish Cognitive Temp. La traducció de Sluggish Cognitive Tempo equivaldria a Temps Cognitiu Lent. Són persones que els falta un neurotransmissor en el cervell, generalment la dopamina, i per tant el seu procés cognitiu és més lent. Els pacients amb SCT solen donar voltes a les accions del passat, es preocupen per les accions futures i de vegades s’obliden del present. Les característiques bàsiques del SCT són: la confusió mental, una acció motora més lenta que l’habitual, dificultats en la precisió i en el càlcul. I com a conseqüència, les persones amb SCT solen: ser molt despistades, capficades en els seus pensaments, ser tímides amb les amistats, seleccionen la informació que el cervell creu que és més rellevant, cometen molts errors amb l’escriptura o la parla, tenen dificultats amb les matemàtiques i solen ser depressives. Fins ara, s’havia cregut que el símptoma clau del TDAH era el dèficit d’atenció, però la realitat és una altra. En realitat el TDAH és un problema de la funció executiva. Els nens amb aquest trastorn no tenen consciència del temps, no són capaços d’utilitzar les experiències per aprendre ni poden analitzar, planificar i organitzar la seva conducta. A la vegada, presenten un retard en el desenvolupament del discurs privat, això els genera dificultats per seguir les regles i instruccions, i portar-les a terme. Per altra banda, els nens amb TDAH tenen dificultats per controlar les seves emocions, i en aquest sentit, els problemes per regular la seva frustració poden causar conflictes amb els companys i educadors. A més a més, l’incapacitat per automotivar-se fa que no puguin realitzar aquelles tasques que no els proporcionen recompensa. Les persones amb TDAH tenen els mateixos coneixements que les persones que no tenen el trastorn, però els manca la utilització d’aquests, ja que, no hi ha una bona connexió entre el lòbul frontal (sistema executiu) amb la zona que emmagatzema els coneixements. Aquest trastorn es millora amb l’edat, ja que, a l’edat adulta madura la zona prefrontal del lòbul frontal. Mentrestant, en la infantesa no es pot solucionar el trastorn, però sí que podem utilitzar tractaments que fan que funcioni la connexió i conseqüentment, disminueixen els símptomes. Per això, és molt important treballar a l’edat escolar quatre pilars: la claredat, la varietat, l’autoestima i la motivació. Recordem que el cervell és el motor del cos. Per tant, la manca de neurotransmissors s’ha de reforçar amb el reforç positiu, el descans, mantenint el cervell amb una bona quantitat de glucosa i amb medicació.

25

Per últim, m’agradaria compartir una breu reflexió: Tenir TDAH és com una discapacitat, no de les més greus, però si invisible perquè

sovint la gent no ho sap, i això té avantatges i inconvenients: l’avantatge és que et

tracten amb normalitat i l’inconvenient és que no tenen en compte les teves dificultats.

La vida és com una escala, cada esglaó és una dificultat i l’alçada de cada un és el

grau de la dificultat. Tots tenim esglaons, alguns més que d’altres. Els nens amb TDAH

tenen esglaons com tots els nens però de major alçada. Els professors, pares i metges

podem ignorar-los o ajudar-los a anivellar aquets esglaons.

Perquè ser just no és ser igual amb tots, sinó que ser just és donar a cadascú el que

necessita.

26

27

La influència de la llum a les plantes

Sandra Garcia Urbano INS Lluís Companys

28

AUTORA

Nom i cognoms: Sandra Garcia Urbano

Edat: 18 anys Lloc de naixement: Ripollet Breu presentació personal: Sóc una estudiant de 2n de batxillerat de la modalitat de ciències. M’agraden molt els esports, sobretot la disciplina del Fit-Kid que combina dansa amb acrobàcies. D’altra banda, les meves assignatures preferides des de ben petita són les matemàtiques i la biologia. Quan acabi batxillerat, el meu objectiu és anar a la universitat i fer el grau d’infermeria.

Títol del treball: La influència de la llum a les plantes Nom de la tutora: Pilar Graugés Tenas Nom del centre: INS Lluís Companys Curs: 2011-2012

29

La influència de la llum a les plantes

La vegetació és una part essencial per a que existeixi la vida a la Terra i, de fet, recobreix la major part dels continents. Tots els animals depenen directe o indirectament d’ella i protegeix els sòls de ser dramàticament erosionats. A més a més, és essencial en el cicle del carboni i en la producció d’oxigen, sent la clau per a la vida humana. És cert que a l’hora d’escollir el tema del meu treball de recerca no em va resultar gens fàcil. El meu objectiu era realitzar un treball de recerca amb una part molt experimental i, gràcies a un intercanvi d’idees amb el meu pare vaig poder triar el tema sobre La influència de la llum a les plantes. El treball consisteix en l’estudi del creixement d’un vegetal a partir de diferents fonts de llum i filtres de diferents colors. Els vegetals escollits són els cabdells de Tudela (Lactuca sativa longifolia) ja que es necessiten unes plantes de creixement ràpid per poder analitzar satisfactòriament els resultats. L’estudi es basa en esbrinar quines són les diferències que experimenten els cabdells de Tudela durant el seu creixement, com són l’altura, el gruix de la tija, la superfície foliar, la coloració i la frondositat, fent-los créixer sota un filtre blau, un filtre vermell, un filtre translúcid, amb llum artificial i directament exposats a la llum solar. El document està dividit en dues parts: el marc teòric i el marc pràctic. En primer lloc trobem el marc teòric, on he introduït tota la documentació en relació a la influència de la llum sobre les plantes, incidint en el concepte de llum i la quantitat que elles reben. Seguidament, em centro en les plantes i en la seva fisiologia fent referència a les tres funcions vitals: relació, nutrició i reproducció. Posteriorment, esmento els dos tipus de cultiu de plantes: amb llum natural, segons si són de sol o d’ombra, i amb llum artificial. A continuació, especifico el vegetal que utilitzaré per realitzar la meva part pràctica, els cabdells de Tudela, i explico les seves característiques i les condicions de cultiu. Finalment, en la segona part del treball, el marc pràctic, realitzo un disseny experimental amb el qual vull aconseguir plasmar, empíricament, els objectius proposats anteriorment. El meu disseny experimental es basa en fer créixer els cabdells de Tudela durant 54 dies (aproximadament dos mesos, que és el que triguen en completar el seu creixement) durant l’estiu i la tardor en les diferents condicions anteriorment exposades. En cada condició es planten quatre plantes per poder obtenir un resultats més precisos i exactes. Una vegada recollits els resultats en unes gràfiques es van interpretar. Aleshores, cal destacar les grans diferències que han manifestat els cabdells de Tudela crescuts sota el filtre vermell i sota el filtre blau, sobretot respecte als paràmetres de l’altura, la frondositat, la superfície foliar i el gruix de la tija. D’altra banda, observem que els resultats obtinguts dels cabdells crescuts sota el filtre translúcid i els exposats directament a la llum solar han sigut gairebé els mateixos. I per últim, cal destacar que els cabdells crescuts amb llum artificial no van sobreviure més de dotze dies. Finalment, m’agradaria dir-vos que tot i que el treball de recerca és un esforç enorme per a tots els alumnes que cursen batxillerat, t’obliga a ser més autònoma i a desenvolupar-te com a estudiant. És una bona eina per motivar els alumnes a aconseguir els objectius que es proposen, perquè amb esforç i constància tot és possible.

30

31

El llarg camí de la reproducció assistida

Irene Sánchez García INS Can Mas

32

AUTORA Nom i cognoms: Irene Sánchez García

Edat: 17 anys Lloc de naixement: Ripollet Breu presentació personal: Sóc una alumna de segon de batxillerat científic de l’Institut Can Mas. Crec que el major repte que he superat fins ara és combinar els meus estudis amb el treball i l’esport. Em considero una persona molt activa i disposada a donar el millor de mi mateixa per anar assolint noves metes. Espero que tota aquesta energia m’ajudi a realitzar la meva desitjada carrera: Ciències Biomèdiques.

Títol del treball: El llarg camí de la reproducció assistida Nom de la tutora: Sílvia Calvet Nom del centre: INS Can Mas Curs: 2011-2012

33

El llarg camí de la reproducció assitida Les formes de vida de la nostra societat han canviat molt en les últimes dècades fent que la població deixi la maternitat retardada en el temps. Com a conseqüència a aquest nou ritme, els problemes de fertilitat han augmentat molt. Per aquest motiu l’àmbit de les tècniques de reproducció assistida (TRA) s’està desenvolupant a gran velocitat. L’elecció del tema del meu treball de recerca es basa en les meves preferències professionals ja que m’agradaria realitzar un màster en Medicina de la Reproducció Assistida. Un dels meus objectius més importants ha sigut posar-me en tot moment en el lloc d’una persona que es realitza una tècnica com aquesta i resoldre totes les preguntes que es podrien fer en cada moment. Per aquest motiu el meu treball de recerca es pot considerar un manual per a totes aquelles persones que s’endinsen en aquest nou camí. Però que té de destacable el meu treball? Tot i els grans avenços en la medicina de les TRA, la part emocional que acompanya a les parelles durant aquest llarg trajecte sovint queda oblidada. Per aquest motiu, he orientat el meu treball en estudiar com pot afectar emocionalment un procés d’aquestes dimensions a les persones implicades. A més, un altre punt important de la meva recerca és l’estudi realitzat dels coneixements de la població de Ripollet sobre les TRA. El meu treball es divideix en vuit apartats dividits segons els diferents objectius que he volgut assolir amb la realització del meu treball:

1. Aprofundir coneixements sobre l’aparell reproductor i l’embaràs. En aquest apartat volia aprofundir en el coneixement de l’anatomia i fisiologia de l’aparell reproductor i la formació de gàmetes. Tota aquesta part introductòria és la part bibliogràfica del meu treball.

2. Conèixer quines situacions hi ha abans d’arribar a una TRA. En aquest segon bloc el meu objectiu consisteix en conèixer que és l’esterilitat, quines són les causes i les solucions, però a més, quines diferències hi ha entre la medicina pública i privada, quin pot ser el cost d’una TRA i on es realitza un procés com aquest.

3. Conèixer exhaustivament les diferents TRA però també quines són les taxes d’èxit de cada tècnica i quines complicacions en poden derivar.

4. Investigar els aspectes emocionals que acompanyen a la dona (i a la parella) durant tot el procés.

5. Conèixer experiències personals. Com he dit anteriorment, en tot moment he volgut simpatitzar el màxim possible amb les persones afectades i apropar-me al món real; per aquest motiu, vaig confeccionar una petita enquesta qualitativa sobre com havien afectat aquests processos emocionalment a dones que s’han sotmès a TRAs.

6. Conèixer com es relacionen les dones i els homes que es troben en la mateixa situació. Per investigar aquest aspecte em vaig enregistrar en el fòrum de la clínica IVI de Barcelona, en el qual he pogut observar i estudiar quins són els sentiments presents més comuns durant aquest procés, com els expressen i com s’ajuden.

7. Reflexionar sobre els límits de les tècniques de reproducció assistida.

34

8. Estudiar el nivell de coneixement que té la població en general sobre les TRA. Per confeccionar aquest apartat vaig fer una enquesta a la població de Ripollet,la qual m’ha permès extraure moltes conclusions.

Vull remarcar que durant tot el treball he volgut plasmar el màxim possible la situació del món real, per aquest motiu he realitzat diverses entrevistes a diferents professionals i he estat en contacte amb diferents persones involucrades en aquest àmbit. Finalment, espero que el meu treball pugui ser d’ajuda a totes aquelles persones que comencin un procés com aquest i que a més, les persones que ho llegeixin prenguin consciència de tots aquells aspectes de les TRA que fins ara no es coneixen i que poden ser molt importants per les persones implicades. En cap moment hem d’oblidar que es tracta dels desitjos i il·lusions de persones. Espero que gaudiu llegint aquest treball tant com jo he gaudit realitzant-lo.

35

Els “altres” immigrants. Històries

familiars de Ripollet

Sana Iqbal INS Can Mas

36

AUTORA

Nom i cognoms: Sana Iqbal

Edat: 17 anys Lloc de naixement: Gujrat (Punjab), Pakistan Breu presentació personal: Sóc una alumna de 2n del batxillerat científic de l’Institut Can Mas de Ripollet. Vaig néixer a Pakistan però, ja porto deu anys a Ripollet, encara que, també he viscut a Dinamarca durant dos anys. Em considero una persona tranquil·la i m’agrada molt aprendre coses noves. L’any que ve m’agradaria estudiar el Grau de Farmàcia a la Universitat de Barcelona.

Títol del treball: Els “altres” immigrants. Històries familiars de Ripollet Nom del tutor: Vicenç Salazar Nom del centre: INS Can Mas Curs: 2011-2012

37

Els “altres” immigrants. Històries familiars de Ripollet Fins l’any 1976 els diaris publicaven fotografies d’espanyols amb les seves maletes, esperant per els trens que els portarien més enllà dels Pirineus. En canvi, actualment, no parem de rebre notícies que parlen de la gent que arriba al nostre país, molts d’ells fins i tot, posant en perill les seves vides. Com tots sabem la immigració s’està convertint cada cop més en un tema de conversa seriós i molt important, ja que està influint molts aspectes de la vida d’Europa occidental. Ripollet és una ciutat que ha crescut molt al llarg dels últims temps. Un percentatge força elevat de la població de Ripollet té un origen immigrant, ja siguin d’origen espanyol com d’altres països. El motiu per el qual vaig triar el tema de la immigració pel meu treball és perquè jo també sóc estrangera i des de petita volia saber com s’havien pogut integrar en un mateix país cultures tan diverses com les que tenim a Ripollet. El títol del meu treball Els “altres” immigrants. Històries familiars de Ripollet, està inspirat a una obra de finals del segle XX, de l’escriptor Paco Candel, titulada “Els altres catalans”. L’obra tracta d’aquells immigrants que havien arribat a Catalunya des de diferents parts d’Espanya amb voluntat de quedar-se. El meu tutor i jo vam pensar que seria un bon títol pel treball per referir-nos a la nova onada migratòria, ara des de diferents parts del món. Aquest treball té com a objectiu principal conèixer la realitat de la immigració a Catalunya i més concretament la immigració de Ripollet. Un altre motiu pel qual vaig decidir fer el treball ha estat el de voler descobrir el món dels estrangers i arribar a conèixer la veritable situació en la que es troben i com aquest fet influeix en el entorn en el que vivim. El treball consta de tres parts: A la primera, he recollit aspectes que considero imprescindibles a l’hora de tractar el tema de la immigració de població extracomunitària:

- Conceptes com : multiculturalitat, Interculturalisme, mestissatge, integració ...

- Normativa del país d’ acollida: Llei d’ Estrangeria, Reagrupament familiar, TIE,

NIE....

En la segona part, a partir de la consulta d’algunes pàgines webs de la Generalitat, vaig agafar informació sobre els països que prèviament havia seleccionat. Aquesta informació pot ser tant demogràfica, com evolutiva, com del mercat de treball, etc. El criteri per seleccionar els països ha estat condicionat per les possibilitats de poder entrevistar les famílies, de connectar amb elles. Bloc asiàtic : Pakistan. Bloc americà : Equador i República Dominicana. Bloc subsaharià: Mauritània, Mali i Guinea Equatorial ( una entrevista per país) Bloc magrebí : Marroc.

38

Finalment, a la tercera i última part del meu treball he realitzat entrevistes a quinze persones (3 de cada país triat). Per poder realitzar les entrevistes, vaig preparar un model de questionari amb unes preguntes generals que es podien fer a cada família. Algunes de les preguntes formulades són:

- Quan va decidir marxar del seu país? - Per què va decidir marxar? - Per què va escollir España? - Va venir de manera il·legal? Va venir amb un visat? Amb un reagrupament? - Quines llengües parla? - Com celebra les seves festes culturals? - Creu que té els mateixos drets que tenen els espanyols? Quina diferència hi

veu ( si és el cas). - Creu que s’ha integrat al país? - Ha pensat en algun moment tornar al seu país d’origen definitivament? Per

què? Quan va venir ja tenia prevista la possibilitat de tornar? I els seus fill què en pensen?

Aquestes entrevistes les vaig redactar com narracions i he posat unes fotografies abans de cada bloc de països per tal d’introduir-los. També vaig demanar una fotografia de la família per posar-la juntament amb la seva entrevista (amb caràcter voluntari). Sens dubte la part que m’ha costat més de fer ha estat la tercera, ja que calia trobar gent que volgués ser entrevistada i que tingués confiança en nosaltres i ens expliqués les seves experiències personals sense por. Però, després de tot l’esforç que he fet, penso que he pogut fer un bon treball del que he pogut aprendre moltes coses noves sobre la manera d’adaptar-se de la resta d’immigrants. També he pogut veure de més a prop les dificultats que pot presentar per als immigrants deixar el seu país d’origen, les seves famílies, els seus costums i com molts d’ells han afrontat diferents tipus de problemes per poder adaptar-se bé. Finalment, puc dir que m’ha agradat molt fer un treball com aquest perquè he après moltes coses noves sobre altres immigrants, que igual que la meva família, han vingut a un altre país.

39

Psicologia esportiva, la por dins dels esports (Parkour)

Juan Monserrat Cordón INS La Ribera

40

AUTOR

Nom i cognoms: Juan Monserrat Cordón

Edat: 17 anys Lloc de naixement: Montcada i Reixac Breu presentació personal: Sóc un estudiant montcadenc que cursa 2n de batxillerat de la modalitat científica a l'INS la Ribera. Em considero un noi emprenedor i esportista, de fet he practicat un munt d'esports, tals con bàsquet, futbol, natació, taekwondo (en el qual tinc el 1r dan), karate (que he començat fa 6 mesos) i parkour, que és el meu estil de vida actualment. En un futur m'agradaria ser professor d'educació física i dissenyador d'activitats lúdiques i d'aventura.

Títol del treball: Psicologia esportiva, la por dins dels esports (Parkour) Nom del tutor: Àlex Martin Nom del centre: INS La Ribera Curs: 2011-2012

41

Psicologia esportiva, la por dins dels esports (Parkour)

Per què pujar per una escala quan tens un mur al costat? Aquesta pregunta segurament no te l'hauràs fet mai a la vida, doncs si has llegit això t'he obert un nou món de possibilitats de moure't pel teu entorn. Amb aquesta pregunta es va fundar un moviment a França anomenat parkour. El qual actualment té practicants a tot el món. Amb el meu treball de recerca vull deixar clar què és el parkour ja que actualment no està gaire ben acollit per la societat per culpa d'estereotips. Segons la societat, els traceurs (practicants del parkour) trenquen el mobiliari urbà i coses per l'estil, però la realitat és una altra, som gent que respectem l'entorn i a la gent del carrer, ja que l'entorn és el nostre camp d'entrenament i volem que la gent ens miri orgullosa quan practiquem aquest esport. Per una altra banda he aplicat la metodologia que utilitzen els psicòlegs esportius perquè els seus pacients superin les pors en diferents esports, tal com la metodologia del pas a pas, evolució i una fusió de les dues. I he fet una investigació per saber quin mètode m'anava millor a mi mateix, la meva investigació constava en fer una sèrie de sis salts que em donaven vertadera por i fer una estadística dels salts superats i amb que mètode. Espero que aquest treball els serveixi a d’altres esportistes urbans per tenir forces per promoure el seu esport i conscienciar la gent perquè vegin que som els adolescents i no tant adolescents fent el que més ens agrada respectant als demés.

42

43

La secció àuria. La geometria d’aquesta secció intrínseca a la natura i també utilitzada per l’home en l’art i el disseny

Lorena Cabrera García INS La Ribera

44

AUTORA

Nom i cognoms: Lorena Cabrera García

Edat: 20 anys Lloc de naixement: Barcelona Breu presentació personal: Sóc una estudiant de segon de batxillerat de la modalitat humanística social de l’INS La Ribera. Vaig començar batxillerat amb la finalitat d’anar a la universitat encara que no tinc decidit què vull estudiar. Tinc diverses opcions com psicologia, dret, publicitat... Em considero una persona que lluita pel que vol, responsable, constant i molt alegre.

Títol del treball: La secció àuria. La geometria d’aquesta secció intrínseca a la natura i també utilitzada per l’home en l’art i el disseny Nom de la tutora: Pilar Boldo Nom del centre: INS La Ribera Curs: 2011-2012

45

La secció àuria. La geometria d’aquesta secció intrínseca a la natura i també utilitzada per l’home en l’art i el disseny

“La secció àuria” és un treball d’investigació sobre la universalitat i l’aplicació en diversos camps de la secció. He intentat reunir tots els aspectes fonamentals d’aquesta proporció, fent un estudi de les seves aplicacions més directes i significatives. La secció àuria també coneguda com la Divina Proporció, la Mitjana àuria o la Proporció àuria és una mesura que es troba amb sorprenent freqüència en les estructures naturals així com en l’art i l’arquitectura. Es considera agradable la proporció entre longitud i amplària d’aproximadament 1,618. Les seves estranyes propietats són la causa de que la Secció Àuria hagi estat considerada històricament com a divina en les seves composicions i infinita en els seus significats. Fibonacci és la primera referència racional i teòrica que tenim sobre la proporció àuria, però abans d’aquest molts altres matemàtics, científics, filòsofs i d’altres van fer referència al tema sense donar una teoria racional però coneixien aquesta proporció i l’aplicaven a les seves vides. Euclides al llibre Els Elements defineix la partició d’una línea en raó de mitjans i extrems, Teodoro de Cyrene al llibre Els Materials cobreix material del mateix tema, i altres historiadors parlen de Pitàgores, Proclo, Euxodo i Heat que també parlen de la divina proporció sense donar-li cap nombre. Plató també va començar un estudi sobre el tema, Hispicies va parlar també de poliedres regulars. Perquè ens situem, parlem vora l’any 150 a.C., Abu Kamil sense ser-ne conscient obté equacions relacionades amb la proporció àuria. Pacioli va escriure Divina proporcioni, que és el nom que ell dóna a la relació àuria. Cardan, Bombelli, Michael Maestlin, Kepler, Simson, Albert Girard… són molts els autors que coneixien el tema però que no van desenvolupar-lo racionalment. Va ser Fibonacci al segle XIII qui va descriure al llibre Liber Abaci una successió infinita de nombres naturals. La relació entre aquesta successió i la secció àuria és que com més avancem a la successió de Fibonacci més ens apropem al nombre auri (1,61803…), utilitzat-lo des del principi de la vida a la terra i que està darrere de tota creació de la natura. Podem trobar-lo a les construccions arquitectòniques, a les obres pictòriques, a les composicions musicals, a les obres escultòriques, en el nombre dels pètals d’una flor, en les nostres dents, al nostre rostre… l’aplicació de la proporció abasta temes infinits i la podem trobar on menys ens ho esperem.

46

47

Influència de les xarxes socials en els adolescents de Montcada i

Reixac

Clàudia Mañas Blanco

Maria Carmen Durán Morales Col·legi La Salle Montcada

48

AUTORA

Nom i cognoms: Clàudia Mañas Blanco

Edat: 18 anys Lloc de naixement: Badalona Breu presentació personal: Sóc alumna de 2n de Batxillerat i visc a Santa Perpètua de Mogoda. Em considero una persona responsable i amb ganes d’aprendre i d’adquirir coneixements, tant per a créixer professionalment com per a créixer com a persona. Com a activitats extraescolars, sóc jugadora de bàsquet al C.B. Santa Perpètua i durant dos anys he exercit d’entrenadora d’iniciació al bàsquet al mateix club. M’agradaria estudiar Publicitat i Relacions Públiques ja que crec que engloba molts aspectes on em sento identificada i on veig que puc desenvolupar una bona feina on em senti satisfeta.

Títol del treball: Influència de les xarxes socials en els adolescents de Montcada i Reixac

Nom del tutor: Josep Maria Zaragoza i Raduà

Nom del centre: La Salle Montcada

Curs: 2011-2012

49

AUTORA

Nom i cognoms: Maria Carmen Durán Morales

Edat: 18 anys

Lloc de naixement: Cornellà del Llobregat

Breu presentació personal: Sóc la Mari Carmen, estudiant de segon de batxillerat, en La Salle Montcada, modalitat ciències socials. M’agrada molt la música, llegir, passejar i estar amb els amics. De cara a l’any que ve, encara no tinc clar que vull fer. M’agradaria anar a la universitat i cursar estudis de psicologia.

Títol del treball: La influència de les xarxes socials en els adolescents de Montcada i Reixac.

Nom del tutor: Josep Maria Zaragoza Raduà

Nom del centre: La Salle Montcada

Curs: 2011-2012

50

Influència de les xarxes socials en els adolescents de Montcada i Reixac

A l’hora de reflexionar sobre quin seria el tema de la nostra recerca, sabíem que aquest giraria al voltant de l’àmbit social; i a més a més volíem que aquest fos un tema d’actualitat i innovador. I quin és el motor que mou, avui en dia, la societat? les xarxes socials. 1. Motivacions Sabem que vivim en una societat digital on les xarxes juguen un paper important, però també hem de tenir present que en aquesta societat els canvis i els avenços són ràpids i accelerats i, a la vegada, alguns individus es mostren reticents a tota innovació. Amb aquestes transformacions digitals, que es succeeixen al nostre entorn, és imprescindible una formació prèvia, de la qual molta gent no disposa i, com a conseqüència, crea ruptures i petites escletxes socials. Per tant, arribar a conèixer aquesta influència és un clar motiu de la nostra recerca i creiem que donar respostes a la nostra pregunta pot ser profitós, tant per a nosaltres com per a la gent que ens envolta. Un altre motiu que justifica l’elecció del tema és que pertany al nostre context acadèmic present i futur. Actualment molts centres educatius ofereixen un lloc web anomenat Intranet (del qual en parlarem en el nostre marc teòric) en el qual hi ha un accés restringit als membres que formen part de la mateixa comunitat. A l’hora de parlar sobre els adolescents, és imprescindible afegir que actualment parlem de generacions digitals, és a dir, joves que han crescut dins d’un context en el que l’ús de les tecnologies és present en el dia a dia i que tots arriben a definir un grup social en el qual la xarxa social esdevé un espai indispensable per a la seva identitat. 2. Objectius Els objectius que ens han fet de guia en la recerca són:

• Conceptualitzar les xarxes socials • Dissenyar un qüestionari digital per ser aplicat online • Conèixer la pertinença dels adolescents a les xarxes socials • Identificar els usos que es fan de les xarxes socials per part dels adolescents • Valorar l’impacte de les xarxes socials entre els adolescents en diferents àmbits;

personal, acadèmic i social 3. Estructura

• En la primera part, es perfila una primera visió del tema a tractar, el perquè d’aquest i el camí que hem seguit fins a arribar als resultats, tot tenint en compte els objectius marcats prèviament a partir d’unes pautes.

• La segona part correspon al marc teòric, on mitjançant la recerca bibliogràfica, obtindrem informació a partir de diferents fonts secundàries per tal de definir el subjecte d’estudi.

• En la tercera part hi trobem el marc aplicat, on donarem a conèixer la metodologia que hem fet servir: el mètode quantitatiu. Exposarem la tècnica de recollida d’informació, el nostre qüestionari digital online, l’anàlisi que hem realitzat i els resultats que hem pogut extreure gràcies a aquest.

• Finalment a la quarta part podrem extreure les conclusions del nostre treball en base als objectius plantejats i la recerca feta; podrem obrir altres camins

51

d’estudis futurs, fer propostes i deixar la porta oberta a possibles recerques posteriors.

4. Agraïments Aquest treball per a nosaltres ha suposat recórrer un nou camí ple de reptes i obstacles per superar i al mateix temps amb petites dosis de resultats satisfactoris i d’aprenentatge. Hem de reconèixer que, sense l’ajut i l’impuls del nostre tutor, Josep Ma Zaragoza, el qual ens ha donat les eines necessàries no només per a realitzar aquesta recerca sinó per a enfrontar-nos a futurs treballs amb una base completa. Sense la paciència dels nostres familiars, que han suportat les nostres davallades i alhora ens han facilitat el material necessari; i finalment, a totes les persones i subjectes de la mostra que han participat directament o indirectament en la nostra recerca i ens han ajudat a apropar-nos a la nostra meta, el resultat d’aquest camí anomenat ‘Treball de Recerca’ no hagués estat possible. 5. Conclusions Respecte a la conceptualització de les xarxes socials, es tracta d’estructures socials formades per grups de persones que es troben connectades per algun tipus de relació. La primera sorgeix al 1955 amb classmates tot i que l’èxit de les xarxes socials no arriba fins al 2004 amb facebook. En referència a l’instrument emprat per a la recollida d’informació, s’ha dissenyat un qüestionari utilitzant el google docs, eina social 2.0. Creiem que és una proposta original i convenient que l’instrument que reculli la informació també estigui sotmès a les mateixes condicions de les xarxes socials. Pel que fa a conèixer la pertinença dels adolescents a les xarxes socials, hem de tenir en compte el context en el qual s’han desenvolupat els subjectes, ja que molts d’ells són nadius digitals que han crescut agermanats a les TIC. Aquest fet es pot apreciar a la mostra, on tots els individus en pertanyen, com a mínim, a una. Les xarxes socials amb més freqüències són facebook, twitter i tuenti i la majoria en són membre des de fa tres o quatre anys. En quant als usos que fan els adolescents de les xarxes socials i, relacionat amb el context on fan el seu dia a dia, trobem que principalment, l’ús d’aquestes responen a la necessitat de relacionar-se. El motiu pel qual es van fer membres és a causa a la influència de les amistats amb les quals es relaciona, ja que totes elles en tenen. Finalment, respecte la valoració de l’impacte de les xarxes socials, trobem que aquest engloba diferents àmbits:

• Pel que fa a l’àmbit personal, les xarxes socials satisfan la necessitat dels adolescents de comunicar-se amb amistats antigues i persones amb els mateixos gustos, interessos i aficions; i amb les quals estableixen una relació notablement real. Tot i així les respostes reflecteixen que el fet de no tenir xarxa social afecta poc a la vida social dels adolescents i que podrien prescindir d’elles en el cas de que es cobrés pel seu accés A més a més, molts d’ells coneixen gent que no són membres de xarxes socials i no estan aïllats socialment.

• En l’àmbit acadèmic, partim de les dades obtingudes sobretot entre els estudiants d’ESO i de Batxillerat, les quals reflecteixen que el fet de tenir xarxa social influeix poc o gens en el seu rendiment.

52

• En l’àmbit social les xarxes socials han permès de manera notable que els adolescents s’assabentin més, tant de campanyes publicitàries i de consum, com de moviments polítics, culturals i ideològics. Per aquesta raó, molts creuen que la societat està en risc, ja que molts cops es proporciona més informació de la necessària a l’hora de promoure aquests moviments.

53

La medul·la espinal, la lesió

medul·lar traumàtica i l’Institut Guttmann

Noelia González Arias Col·legi La Salle Montcada

54

AUTORA

Nom i cognoms: Noelia González Arias

Edat: 17 anys Lloc de naixement: Santa Coloma de Gramenet Breu presentació personal: Sóc una alumna de segon de batxillerat al centre La Salle Montcada i estic estudiant-hi la modalitat del batxillerat científic, perquè en un futur m’agradaria encaminar els meus estudis cap a l’àmbit de la medicina o de la química. Em considero una persona extravertida, divertida, responsable i molt activa i m’encanta l’esport, sortir amb els amics i escoltar música. Títol del treball: La medul·la espinal, la lesió medul·lar traumàtica i l’Institut Guttmann

Nom del tutor: Josep Maria Zaragoza i Raduà

Nom del centre: La Salle Montcada

Curs: 2011-2012

55

La medul·la espinal, la lesió medul·lar traumàtica i l’Institut Guttmann

Les lesions medul·lars són disfuncions de la medul·la espinal provocades, generalment, per accidents o malalties congènites que condicionen el tipus de vida, les relacions i la personalitat de l’afectat. Tenen un gran interès científic, ja que són irreversibles i els avenços de la medicina en la rehabilitació dels afectats són molt limitats, de manera que la majoria d’aquests es produeixen en el camp de la tecnologia que, tot i no solucionar la disfunció, contribueixen en la facilitació del seu estil de vida. Els centres de rehabilitació neuronal, com l’Institut Guttmann, cerquen noves tècniques per a la integració d’aquestes persones en la societat, tracten la malaltia a nivell fisiològic i psicològic i promouen la sensibilització envers aquestes disfuncions. El tema del treball és escollit per l’interès personal d’augmentar els coneixements i encaminar uns possibles futurs estudis cap aquest àmbit de la medicina. Els principals objectius que vam plantejar-nos en començar la investigació van ser:

• Descriure la funció de la medul·la espinal dins del SNC per entendre quines conseqüències poden tenir les lesions medul·lars traumàtiques en l’afectat.

• Classificar la tipologia de lesions medul·lars i esbrinar si les seves causes són independents del gènere.

• Analitzar com afecten aquestes malalties tant a pacients com a familiars i l’actitud que ha de prendre el personal d’aquest tipus de centres.

• Recollir informació sobre els processos de rehabilitació neuronal que existeixen i sobre els darrers avenços de la tecnologia en aquest àmbit.

El treball es divideix en diverses parts: A la primera s’exposen els motius que ens han dut a l’elecció de la temàtica del treball, els objectius que ens hem plantejat complir al llarg de la nostra investigació i l’estructura de la mateixa. A la segona (el marc teòric i contextual de referència) es presenta la temàtica del treball i s’introdueix el concepte de medul·la espinal per tal de situar al lector, ja que és el concepte on es sustenten els apartats posteriors, els quals tracten els diferents temes que proposàvem dins dels nostres objectius i motivacions. A la tercera (el marc aplicat) queden contrastats els conceptes descrits al marc teòric, s’exposen les tècniques qualitatives d’investigació social emprades en la present recerca per obtenir informació i hi consta l’anàlisi de la informació que hem obtingut a partir de les entrevistes a personal mèdic professional, l’experiència de vida d’un lesionat de medul·la i la xerrada que organitza la Fundació Institut Guttmann. A la quarta es presenten les conclusions a les quals hem arribat contraposant-les a la informació obtinguda i exposada al primer apartat del treball i hi consten les limitacions amb les quals ens hem trobat i com les hem solucionades, si aquestes han provocat un canvi de plans en la pauta o el plantejament de treball previstos o si, pel contrari, han estat fàcilment resoltes. Per concloure ja definitivament, a la cinquena s’exposen les referències bibliogràfiques per donar a conèixer al lector les fonts d’informació que serveixen de suport a la nostra investigació per a un possible major interès.

56

A continuació, exposem les conclusions a les quals hem arribat basant-nos en els objectius plantejats en un principi per tal de resumir el contingut teòric del treball:

• La medul·la espinal és la principal via de comunicació entre el cervell i la resta del cos. A través d’ella, la informació que rep l’organisme a través dels estímuls arriba al cervell i les ordres que aquest emet arriben a les diferents parts del cos. En produir-se una lesió medul·lar, el corrent d’informació es talla i l’afectat perd de sensibilitat i mobilitat de les zones corporals afectades.

• La LM es pot classificar: segons el nivell neurològic en que es produeixen (en tetraplegia i paraplegia), segons l’ASIA (en completes i incompletes) i segons la zona afectada (en lesions de la substància blanca i lesions de la substància grisa). Les causes de la lesió medul·lar traumàtica no són independents del gènere de l’individu: les causes més habituals de la LM en homes són els accidents de tràfic, els salts des de grans altures, les imprudències realitzades per l’elevat consum d’alcohol, etc. i en les dones són les malalties congènites. La incidència de la lesió medul·lar traumàtica tampoc és la mateixa en homes que en dones: per cada 4 homes, 1 dona pateix una lesió medul·lar.

• El procés d’assimilació de la seva nova condició que ha de seguir l’individu és dur i molt lent, però és essencial per a que aquest progressi, ja que una actitud positiva augmenta la seva capacitat de recuperació durant la rehabilitació.

• Cap dels tractaments o teràpies existents en l’actualitat van dirigits a la regeneració de la medul·la o a la cura definitiva de la lesió medul·lar, sinó que més aviat van dirigits a la innovació en el material ortopèdic i els avenços tecnològics en la maquinària per a la rehabilitació.

Per acabar, durant la investigació hem trobat dificultats que han provocat que haguéssim de modificar alguns dels nostres objectius: preteníem obtenir informació de com afectaven les lesions medul·lars tant a pacients com a familiars, però, el difícil accés als familiars dels pacients ha fet que finalment únicament entrevistéssim a personal mèdic i a un pacient. A més, considerem també una limitació el fet d’haver realitzat únicament una entrevista, ja que creiem que hauria sigut més adient realitzar-ne diverses per poder comparar-les i ampliar la informació.

57

Habitatge sostenible

Guillermo Mayol Lorido

Martí Gibert Roca INS Montserrat Miró i Vila

58

AUTOR

Nom i cognoms: Guillermo Mayol Lorido

Edat: 17 anys Lloc de naixement: Barcelona Breu presentació personal: En aquest moment estic cursant segon de batxillerat en la via de Ciències i Tecnologia. La fotografia és un dels meus hobbys preferits, tant com l’esport. Des de fa un parell d’anys tinc clar que faria un grau relacionat amb l’enginyeria ara que m’apropo al moment decisiu tinc prou clar que, amb una mica de sort, podré fer Arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya.

Títol del treball: Habitatge sostenible

Nom del tutor: Alfons Marruedo Borràs

Nom del centre: INS Montserrat Miró i Vilà

Curs: 2011-2012

59

AUTOR Nom i cognoms: Martí Gibert Roca Edat: 17 anys Lloc de naixement: Barcelona Breu presentació personal: Es podria dir que sóc un noi bastant extrovertit, a qui li agrada relacionar-se amb la gent. També sóc molt curiós, sobretot en l'àmbit científic perquè m'interessen la majoria de temes que toquen l'àmbit de ciències. També m'interessa molt el món de la música, m'agrada fer i escoltar i compartir la música ja que crec que es quelcom que ens fa la vida més bonica. Per acabar, també tinc molt entusiasme amb les coses que faig, i no em rendeixo amb facilitat davant les adversitats, al contrari, de fet em motiven a seguir endavant lluitant per assolir la meva meta. Títol del treball: Habitatge Sostenible Nom del tutor: Alfons Marruedo Borràs Nom del centre: INS Montserrat Miró i Vila Curs: 2011-2012

60

Habitatge Sostenible

Tenim una pregunta, una pregunta molt clara; És possible creure en un món on no haguéssim de dependre de grans empreses energètiques? La nostra resposta és sí, potser per què tenim una visió optimista, però quan vas pel carrer i veus que algunes teulades tenen plaques solars, et dóna ganes de pensar que sí que és possible. Crec que la nostra societat s'està conscienciant de que hem de canviar la nostra mentalitat. El nostre treball de recerca enfoca clarament aquest tema, tractem de portar totes aquestes idees a la pràctica, demostrar que sí que és possible. Hem dividit el treball en nou parts, començant per una anàlisi dels aparells que són útils en el nostre projecte, i acabant per un resum exhaustiu dels pressupostos i un conjunt de plànols per aconseguir fer tangible el nostre treball, el nostre habitatge sostenible. Per a poder fer un habitatge completament sostenible i independent de qualsevol xarxa elèctrica es necessita energia. Però també es necessita que aquesta no provingui de cap xarxa elèctrica. Per tant l'única opció que queda és que l'habitatge generi l'energia per si mateix, i actualment la manera més fàcil d'obtenir energia sostenible és amb les energies renovables. Però hi ha un altre problema, no totes les energies renovables es poden aplicar a un habitatge. Per tant recorrerem a les dues fonts d'energia que són més fàcils d'aplicar a un habitatge, l’energia eòlica i la energia solar. Per portar a terme aquestes idees necessitàvem uns aparells que ens facilitarien l'estalvi energètic a part de les sempre mencionades plaques solars tot buscant per Internet varem trobar uns aparells anomenats Blue Solar-Wind Turbine, realment ens vam quedar bocabadats amb aquest aparell que uneix les plaques fotovoltaiques i la energia eòlica en una estructura de 6 metres, i conservant un disseny perfecte i gens contaminant (visualment). Ja tenim doncs el nostre primer aparell 'emblemàtic' també hem decidit posar els Pontos HeatCycle & AquaCycle, uns convectors de calor per tal de aprofitar tota l'energia possible i fer un estalvi màxim. Ens hem donat compte de que també hi han petites coses, petits esforços que nosaltres podem fer a casa per tal de estalviar energia, i per tal de ser més responsables amb el nostre medi. Per aprofitar la energia solar utilitzarem plaques solars fotovoltaiques, que son el mètode més rentable d'aprofitar l'energia del sol. I per aprofitar l'energia eòlica utilitzarem aquest nou invent anomenat Blue Solar Wind Turbine, que és una turbina vertical que te tota la superfície recoberta de plaques fotovoltaiques, i així a part d'aprofitar l'energia eòlica també aprofitarem més l'energia solar. Per a construir el nostre habitatge vam escollir un terreny situat en una zona ventosa debut a que una de les principals fonts d'energia que utilitzarem serà la eòlica, per tant quant més vent tinguem més energia generaran els Blue Solar Wind Turbine que son les turbines verticals que utilitzarem per aprofitar tant l'energia del sol com la del vent. En el nostre habitatge hem aplicat un munt d’aparells que disposen d'una tecnologia molt nova i que suposen un augment del confort i de la sostenibilitat de l'habitatge. Aquests aparells malgrat ser una mica més cars de l'habitual son necessaris per a la finalitat del nostre treball, que és fer un habitatge que sigui completament sostenible, o

61

també amb l'altre opció, que sigui rentable i el benefici serveixi per pagar els aparells. Ambdues opcions són molt aconsellables. En el tema de l'energia tenim que els dos edificis generen suficient energia per mantenir-se i així aconseguim l'objectiu principal del treball, aconseguir un habitatge que sigui completament sostenible i independent de qualsevol xarxa elèctrica. Però en el cas de l'edifici rentable tenim que l'energia generada és bastant superior que la gastada, això va fer que sorgís la idea de vendre aquesta energia per obtenir un benefici i així poder pagar l'habitatge amb més facilitats. Hem fet unes taules amb tots els costos de cada part dels dos edificis. És ben cert que l'edifici sostenible surt molt més a compte que rentable en un principi. Però a la llarga, concretament en 27 anys l'edifici rentable s'amortitza gràcies al benefici que s'obté de l'energia generada. Per saber quin seria el benefici vam demanar un pressupost a una agencia d'energies renovables, i segons el que ens van dir, la casa sortia molt més rentable del que pensàvem en un principi. També vam demanar pressupostos a varies constructores, però aquestes ens van rebutjar. Al final vam haver de treure el pressupost de construcció de l'edifici per comparació amb altres edificis semblants. Dins de l'apartat arquitectònic on jo, Guille, m'he centrat més, ja que en un futur em voldria dedicar a aquesta professió, ens hem dedicat a fer tangible, com hem dit abans, el nostre projecte, a posar-li “cara i ulls”. L'objectiu és que tothom vegi que aquest projecte es 100% aplicable i no es cap somni. Ens hem trobat amb el repte de aprendre a fer plànols, ja que no comptàvem amb gaire idea. L'idea principal que teníem era de fer els plànols a ordinador, per tal de poder donar una precisió molt més alta amb dades i mesures perfectes. Ja que el programa més utilitzat d'arquitectura, l'Autocad, ens ha sigut massa complicat d'utilitzar, i no hem trobat gaire ajuda, hem decidit fer-ho a mà. També vam haver de buscar un solar real a Girona, on el vent bufés fort per tal de poder fer funcionar les Blue Solar-Wind Turbine. El procés ha sigut llarg i costós, moltes empreses ens han donat amb la porta als nassos, o directament ni ens han contestat les nostres peticions de pressupostos, una cosa que ha fet encara més difícil trobar segons quina informació, encara així hem après moltes coses, hem après a mesurar escales, calcular mesures tot i canviant l'escala, hem après a calcular la orientació més ideal per a la nostra casa... Una sèrie de passos que s'han de fer per portar a bon termini el nostre projecte, son una sèrie de passos que seguirà també un arquitecte professional. També hem redactat unes directrius que fan que la vida a l'habitatge sigui molt més sostenible. Perquè viure en un habitatge sostenible significa que tu també ho has de ser, i has de procurar gastar el mínim possible. Per això calen uns consells que fan que es gastin molts menys recursos i, per tant s'estalviïn diners. La nostre intenció era fer un qüestionari a la gent preguntant si pagarien més per una casa en un principi, però a la llarga no haguessin de pagar la factura del llum o, en el cas de l'habitatge rentable, amb els beneficis poguessin pagar la casa en 27 anys. El qüestionari era una bona idea però no l'hem pogut realitzar per falta de temps i mitjans. Responent a la nostra pregunta inicial de si és possible construir un habitatge completament sostenible i independent de qualsevol xarxa elèctrica, la resposta és

62

afirmativa. És completament possible i a més a més hem observat que no té un cost tan elevat com en un principi ens esperàvem. A més a més d'haver aconseguit un habitatge sostenible i independent de qualsevol xarxa elèctrica, també hem aconseguit un habitatge molt confortable, amb unes instal·lacions molt noves i d'última tecnologia en el que viure és molt agradable i reconfortant. Amb aquest treball hem tret la conclusió que a part de poder tenir un habitatge sostenible també en podem tenir un de rentable. Un habitatge que tingui ingressos gràcies a l'energia que produeix. Bé, malgrat tots els problemes que hem tingut a l'hora de fer el treball estem molt satisfets dels resultats obtinguts. Encara que aquest treball es podria millorar en molts aspectes amb més fonts d'informació i amb més mitjans.

63

Societat Amish. Paradoxa del canvi social a la Societat Amish

Raül Sánchez Miras

INS Montserrat Miró i Vilà

64

AUTOR Nom i cognoms: Raül Sánchez Miras Edat: 17 anys Lloc de naixement: Barcelona Breu presentació personal: Sóc estudiant de segon curs de batxillerat de la modalitat de Ciències Socials. Temps enrere em vaig veure fascinat pel món de la publicitat i, admirat per la creativitat i la invenció que l’acompanyaven, vaig decidir que aquest seria el meu camí. En l’àmbit extraescolar sempre he estat vinculat al futbol sala i, vertaderament, haig d’estar molt agraït per totes les experiències que m’ha posat a l’abast. Ara fa poc més d’un any però, que vaig descobrir una nova inquietud i vaig optar per introduir-me en el món de la interpretació. Títol del treball: Societat Amish. Paradoxa del canvi social a la Societat Amish. Nom del tutor: Josep Maria Perlasia Nom del centre: INS Montserrat Miró i Vilà Curs: 2011-1012

65

Societat Amish Paradoxa del canvi social a la Societat Amish

“Paradoxa del canvi social a la Societat Amish” gira al voltant d’una concentració de persones que es van desplaçar des d’Alemanya fins als Estats Units formant la seva pròpia comunitat aliena a la resta del món i amb unes tradicions i unes pràctiques molt peculiars. El meu interès per aquesta societat començà amb l’apreciació del tipus de vida que portaven, el fet que més em va impressionar va ser que vivien sense electricitat, és a dir, no tenien cotxes sinó buggies, no tenien mòbils i els seus mètodes de treball, i d’entreteniment eren pràcticament rudimentaris. Em costava de creure que en el meu món pogués existir una societat d’aquestes característiques. Vaig triar investigar sobre aquesta societat perquè em fascinava que poguessin dur una vida tan diferent i semblessin tant o més feliços que nosaltres, a més a més, cosa que va donar pas al nom del treball, creia molt curiós que encara que haguessin passat tants anys ells continuessin amb les mateixes tradicions. La societat Amish s’ha mantingut totalment fidel als seus orígens fins avui en dia?, si és així, cóm ho ha aconseguit? I si han evolucionat mínimament, quines han estat les seves concessions? Profunditzant en la comunitat es poden apreciar certs canvis, alguns de més radicals que d’altres. Vaig començar amb un estudi sociològic i antropològic dels Amish, doncs, si volia jutjar-los abans havia de conèixer-los millor. Sí que és cert que la primera part del treball va ser la més dura de portar a terme ja que els àmbits més interessants per a mi els vaig tractar posteriorment. El fet d’introduir-me en la iniciació als Amish, estudiar els seus orígens, els primers passos, la distribució o expansió de la població i la seva composició amb diferents subgrups creia que seria difícil de realitzar, però vaig anar trobant elements molt interessants i això va ajudar a dur a terme el treball amb fluïdesa. Un dels problemes principals amb el que em vaig trobar va ser la manca d’informació en català i/o en castellà i el fet de no trobar cap llibre en aquestes llengües, però aquest problema el vaig contrarestar amb tota la informació obtinguda de documents, llibres i articles nord-americans redactats en anglès. S’ha d’afegir llavors una feina extra de traducció. Haig d’admetre que per aprendre trobo molt interessants els mitjans audiovisuals, és a dir, els documentals. Em semblen una de les millors fonts per agafar informació i poder entendre-la amb facilitat. Tot i que només vaig veure el documental “L’Amèrica dels Amish”, treball audiovisual molt atractiu i profitós, vaig aconseguir a partir d’aquest un gran progrés per a la resposta a la pregunta clau del treball. Els documents, articles i llibres van ser tots analitzats digitalment, alguns a partir de pàgines web i d’altres a partir de Google Doc si Google Books. Puc dir llavors que aquest treball, a part de proporcionar-me coneixements sobre una societat que partint d’uns orígens similars als nostres avui destaquen per unes diferències molt latents, també m’ha ofert en part l’augment del meu vocabulari d’una llengua aliena a la meva, l’anglès. El primer apartat del treball el vaig anomenar “Introducció als Amish” i a part de fer la funció d’introducció al lector també em va servir a mi per situar-me al centre de la comunitat i des d’aquest punt poder desenvolupar darrerament tota la resta d’àmbits. Es podria comparar amb la informació que trobaries a una enciclopèdia, una informació correcte i introductiva però incompleta com a material final d’investigació. Bàsicament es tracten per sobre cadascuna de les característiques de la vida Amish de forma que havent llegit aquest apartat el lector ja pot gaudir de cert coneixement sobre la comunitat.

66

Com digué Steve Jobs "no pots connectarelspuntscap endavant, només potsfer-ho capenrere", a partir d’aquesta frase vaig decidir que el segon apartat del meu treball s’anomenaria “El principi d’un llarg camí” i faria referència, com el títol deixa entre veure, a la trajectòria de la comunitat Amish. Començant al nord d’Europa per acabar instal·lant-se després de molts anys als Estats Units. Amb el final assentament als Estats Units de la societat Amish vaig donar pas al tercer dels apartats, l’anomena’t“Població i distribució”. En aquesta part del treball és en la qual més he treballat amb gràfiques i números i, com que tota la informació estava en anglès vaig decidir elaborar les meves pròpies taules i gràfiques en català, a més a més també vaig crear un mapa amb els principals assentaments Amish al país nord-americà. L’apartat “Subgrups Amish” és possiblement un dels que més analitzen els canvis esdevinguts en aquesta societat. Hi ha subgrups que continuen vivint com ho feien els seus primers avantpassat i hi ha d’altres que, amb el pas del temps, han decidit actualitzar-se en alguns aspectes. És pot utilitzar la frase “res no és blanc ni negre, sinó que hi ha matisos”. Es tracten els diferents conflictes que es van generar entre alguns Amish i que els van portar a disgregar-se en altres subdivisions, partint de les mateixes tradicions però amb certa flexibilitat practicada. A l’apartat “Ordnung”a part d’analitzar la base del comportament i les accions dutes pels Amish des del seu començament també s’hi aprecien diferents acceptacions que s’han realitzat en algunes comunitats pel bé del grup i amb una finalitat de millora però sense transformació radical. És el fonament de les creences Amish i el codi pel qual es regeixen de forma que això fa que sigui l’apartat més llarg del treball. Encara que el contingut de l’apartat “Vestimenta Amish” ja havia sigut tractat en els anteriors àmbits vaig creure convenient fer una petita secció sobre aquest tema per agrupar tota la informació ja documentada, com diuen “més val dir-ho dos cops que quedar-te sense dir-ho”. L’últim apartat del treball i, des del meu punt de vista, més interessant, és el que vaig anomenar “Les pràctiques culturals i el funcionament de la societat”. Crec que és l’apartat més interessant perquè allò que tracta són coses que nosaltres realitzem a la nostra vida quotidiana però ells ho fan d’una forma molt diferent a la nostra, el fet de l’ajuda mútua, el concepte de matrimoni i tot el festeig que comporta i el Rumspringa entre d’altres són pràctiques realment interessants de conèixer. Vaig complementar el cos del treball amb un qüestionari que reuneix les preguntes més freqüents que se’m van acudir quan vaig anunciar sobre quin tema treballaria. Un altre complement inclou la crítica de la molt representativa pel·lícula “L’únic testimoni”,de Peter Weir. Les meves conclusions es basen fonamentalment en creure en una societat que encara que ha continuat sent fidel a la seva manera de vida simple s’ha trobat amb algunes innovacions que han decidit finalment incorporar, objectes com els automòbils o els telèfons mòbils i per fer-ho van haver de separar-se de les comunitats més arraigades o tradicionals per formar les seves pròpies més connectades amb el món que les envolta. A més a més, a les conclusions es tracten alguns aspectes Amish sobre els que faig una apreciació important perquè demostren que conceptes com societat, comunitat o família, els tenen ben assolits i els interpreten molt millor que nosaltres, els mundans.

67

Comparativa de la qualitat de l’aigua d’un riu contaminat amb una riera en bon estat: L’anàlisi

del riu Besòs

Judit Durán Reyes

Marta López Matllo INS La Ferreria

68

AUTORA

Nom i cognoms: Judit Durán Reyes

Edat: 18 anys

Lloc de naixement: Barcelona

Breu presentació personal: Aquest treball és dut a terme per dues alumnes de segon de batxillerat científic. La preocupació per el bon estat de Montcada i Reixac i l’ interès per la natura i la vegetació han estat els responsables d’aquest resultat.

Títol del treball: Comparativa de la qualitat de l’aigua d’un riu contaminat amb una riera en bon estat: L’anàlisi del riu Besòs

Nom de la tutora: Felisa Pinilla

Nom del centre: INS La Ferreria

Curs: 2011-2012

69

AUTORA

Nom i cognoms: Marta López Matllo

Edat: 17 anys

Lloc de naixement: Barcelona

Breu presentació personal: Aquest treball és dut a terme per dues alumnes de segon de batxillerat científic. La preocupació per el bon estat de Montcada i Reixac i l’ interès per la natura i la vegetació han estat els responsables d’aquest resultat.

Títol del treball: Comparativa de la qualitat de l’aigua d’un riu contaminat amb una riera en bon estat: L’anàlisi del riu Besòs

Nom de la tutora: Felisa Pinilla

Nom del centre: INS La Ferreria

Curs: 2011-2012

70

Comparativa de la qualitat de l’aigua d’un riu contaminat amb una riera en bon estat. L’anàlisi del riu Besòs

Vam escollir quest tema per el treball de recerca, orientat en els nostres gustos per la biologia, degut a la preocupació que teníem pel benestar de tots els municipis que es troben situats al voltant del riu Besòs i per l’ interès que teníem en el coneixement dels éssers vius que hi viuen.

Des d’un principi teníem molt clar com aniria enfocat el nostre treball, en quina part ens centraríem i els resultats aproximats que obtindríem, però l’interessant i el més important era com demostrar els resultats i de quina manera fer-ho perquè fossin fiables. D’aquesta manera va sortir la idea de comparar els resultats que obtinguéssim del riu Besòs amb un altre riu o riera, la qual a primera vista estigués en bon estat, per això, havíem de buscar en una zona del riu (tram baix o tram alt) on l’aigua no portés tan tram recorregut, ja que volia dir que l’aigua no havia passat per tants municipis com per estar tan contaminada. Finalment, vam decidir comparar la qualitat de l’aigua del riu Besòs a l’altura de Montcada i Reixac amb la riera de Vallcàrquera situada al Figaró.

L’anàlisi consistia en prendre mostres de l’aigua dels dos trams diferents cada dissabte durant sis setmanes, l’una a la riera de Vallcàrquera i l’altra al riu Besòs. La investigació tractava de tres parts diferents: l’estudi hidromorfològic del riu (l’observació de l’estada del riu, la velocitat, el color, la vegetació...), l’estudi fisicoquímic (l’anàlisi del riu basat en tres paràmetres pH, oxigen i nitrats) i l’estudi biològic (la identificació de certs macroinvertebrats presents al riu).

Després de finalitzar els anàlisi i de comparar-los vam veure que el que en un principi era tan sols una suposició, va acabar donant-se per cert i real. Per això, com a conclusió podem dir que tot i que el riu ha sofert importants millores en els darrers anys, encara podem considerar que el riu Besòs a l’altura de Montcada i Reixac no arriba als límits per considerar-lo un riu net i lliure de contaminació, per no ser capaç d’espatllar el paisatge de Montcada i Reixac i per no perjudicar als ésser vius que hi viuen.

71

Coneix Montcada Ràdio

Óliver Hernández Ortega INS La Ferreria

72

AUTOR

Nom i cognoms: Óliver Hernández Ortega

Edat: 17 anys Lloc de naixement: Barcelona Breu presentació personal: Sóc estudiant de 2n de batxillerat. Col·laboro en programes de Ràdio i per aquest motiu vaig decidir realitzar el treball de recerca sobre Montcada Ràdio. Estic molt interessat en el temes de comunicació audiovisual i d’esports, ja que també participo en les activitats d’esport escolar com a tècnic esportiu.

Títol del treball: Coneix Montcada Ràdio Nom de la tutora: Pilar Tomàs Giner Nom del centre: INS La Ferreria Curs: 2011-2012

73

Coneix Montcada Ràdio

El meu Treball de recerca tracta sobre el funcionament de Montcada Ràdio. Vaig decidir agafar aquest tema, ja que vaig començar a participar en diferents espais radiofònic a Montcada Ràdio i Ràdio Sant Boi, i cada cop m’ha anat interessant més el món de la comunicació audiovisual. En un futur quan acabi segon de batxillerat, m’agradaria estudiar alguna carrera universitària relacionada amb el món de la comunicació audiovisual, ja sigui tant a nivell periodístic, com a nivell tècnic. A partir de la decisió de realitzar el treball de recerca sobre Montcada Ràdio, em va sorgir l’oportunitat de crear un nou espai radiofònic dedicat al cinema, que m’ha servit per elaborar la part pràctica del meu treball, amb la preparació del diferents programes setmanals i sobretot, la creació i organització d’un blog amb els continguts i seccions del programa. (infilmtrats.blogspot.com).

A banda de la informació sobre el programa de cinema, el treball dóna informació sobre el funcionament i estructura, no només de Montcada Ràdio, sinó de Montcada Comunicació, ja que la ràdio va unir-se amb els altres mitjans de comunicació de la ciutat, com el diari, la web, els vídeos i van formar aquest nou organisme.

Podem observar, els canvis en el funcionament i del material utilitzat en les ràdios locals, amb la digitalització. També els diferents tipus de normatives que es van anant implantant, ja que hi va haver un moment en el qual hi havia moltes emissores locals petites, que la gent tenia a casa seva, però això es va haver de regular d’alguna manera i va ser el moment en que només es va permetre tenir una emissora per municipi. Aquest moment, va ser molt important per a les ràdios, ja que moltes van desaparèixer a causa d’aquesta nova normativa i, també, al creixement de les emissores privades, que van anant prenen força, ja que les locals no tenien suficients recursos a causa de la manca de diners. Un altre fet a destacar, són els diversos tipus de programes que podem trobar en una ràdio i la seva preparació.

L’objectiu del treball no és tan sols mostrar el funcionament d’una emissora local com és Montcada Ràdio, sinó donar a conèixer la tasca que realitzem amb els diferents programes i intentar que la població sintonitzi més la freqüència de l’emissora del seu poble.

74

75

Tots els gossos poden fer el mateix?

Mireia Avila Lama INS Rovira-Forns

76

AUTORA

Nom i cognoms: Mireia Avila Lama

Edat: 17 anys Lloc de naixement: Barcelona Breu presentació personal: Sóc una alumna de 2n de batxillerat científic de l’Institut Rovira-Forns de Santa Perpètua. Em considero una persona treballadora, perfeccionista i emprenedora. Sóc molt observadora i m’agrada escoltar als altres. D’altra banda, m’encanten els animals, en especial els gossos, i per aquest motiu he escollit un tema per el treball de recerca relacionat amb la conducta i els animals: l’etologia. L’any que ve m’agradaria encaminar els meus estudis cap al món de la psicologia.

Títol del treball: Tots els gossos poden fer el mateix?

Nom de la tutora: Carme Gallardo García

Nom del centre: INS Rovira-Forns

Curs: 2011-2012

77

Tots els gossos poden fer el mateix? El meu treball de recerca és una aplicació pràctica de l’etologia, més concretament la canina. Està constituït per una part teòrica i una de pràctica, tot introduït per una pregunta inicial i la hipòtesi:

• Pregunta: “Tots els gossos poden fer el mateix?” • Hipòtesi: “Potser cada gos està especialitzat en una tasca concreta”.

En la part teòrica, primerament, faig una exposició sobre què és l’etologia i quin és l’origen i l’evolució del caràcter caní. A continuació, quines són les etapes del desenvolupament dels cadells i com és el comportament social dels gossos. Finalment, quin és l’aspecte genètic del comportament, els problemes de comportament que pot haver-hi i, per introduir la part pràctica, quins són els diferents mètodes d’ensinistrament que hi ha. Una vegada exposada tota aquesta informació, el que queda és la part pràctica, que considero molt interessant i entretinguda. Per poder validar o refutar la hipòtesi inicial, vaig fer el seguiment d’un ensinistrament de sis gossos de diferents races i sexes en un centre d’educació canina. Aquest seguiment l’he realitzat assistint a un curs d’ensinistrament bàsic (en positiu) en el centre Mas Carol de Polinyà. A cada sessió he fotografiat i gravat vídeos d’allò que es feia, he anotat tot allò que anava comentant l’ensinistrador i les meves pròpies conclusions. L’objectiu d’aquest seguiment era saber si cada gos està especialitzat en una tasca concreta i si depèn de la genètica, per això havíem d’intentar modificar la conducta dels gossos i observar-ho. Malgrat que la mostra és petita m’ha permès comprovar quin ha estat el ritme i la capacitat d’aprenentatge d’aquests individus en relació al sexe i la raça. D’altra banda, també he realitzat entrevistes, tant als propietaris, per poder constatar l’evolució que han notat en els gossos; com a diferents professionals (l’ensinistrador, una veterinària i una veterinària etòloga), que m’han ajudat a assolir nous coneixements i corroborar tot allò que he après durant el meu treball de recerca. Un cop finalitzat el treball, puc dir que la hipòtesi era parcialment errònia: d’una banda, sí que és cert que cada gos està especialitzat en una tasca concreta, ja que les persones artificialment hem anat seleccionant aquelles races que ens serveixen per certes activitats gràcies a les seves qualitats. D’altra banda, cal dir que a qualsevol gos li podem modificar la conducta, amb més o menys facilitat, però tots els gossos poden arribar a fer el mateix amb una mica d’esforç i dedicació constant. També he d’afegir que la conducta que presenti un individu depèn de molts factors i que la genètica és només un dels nombrosos factors que formen la conducta d’un gos. Per aquest motiu, no podem generalitzar i relacionar directament el comportament de certs individus amb la seva raça. Un aspecte molt important a tenir en compte per tractar amb els problemes dels gossos és que cal tenir molt clar, prèviament, quines són les actituds corporals que adopten i

78

perquè ho fan, per així, poder interpretar què els passa, què volen i com ens podem comunicar amb ells per ajudar-los. Com a conclusió personal, considero que la decisió d’adoptar un gos és molt important, ja que implica coneixements previs que no es tenen en compte, per exemple, el fet d’ensinistrar: no cal esperar a que apareguin els problemes, sempre és millor un bon control sobre el gos des de petits.

79

Nous antibiòtics, una necessitat a curt termini

Núria Balanza Lombardía INS Rovira-Forn

80

s

AUTORA

Nom i cognoms: Núria Balanza Lombardía

Edat: 17 anys

Lloc de naixement: Santa Perpètua de Mogoda Breu presentació personal: Sóc una estudiant de 2n de batxillerat de la modalitat científica de l’Institut Rovira-Forns de Santa Perpètua de Mogoda. Em considero una persona treballadora i constant, que s’esforça per aconseguir els seus objectius. M’agrada la música, el cinema, viatjar i gaudir de la companyia dels amics. La biologia és l’àrea d’estudi que més m’agrada, en especial la biologia humana, i per això l’any vinent voldria estudiar alguna cosa relacionada amb aquest camp.

Títol del treball: Nous antibiòtics, una necessitat a curt termini Nom de la tutora: Carme Gallardo García Nom del centre: INS Rovira-Forns Curs: 2011-2012

81

Nous antibiòtics, una necessitat a curt termini El descobriment dels antibiòtics va ser una gran revolució. Abans de la utilització d’aquests fàrmacs les infeccions no tenien tractament i malalties com la tuberculosi, la pneumònia o la septicèmia causaven un gran nombre de morts. Tanmateix, els antibiòtics ens permetran fer front a les malalties infeccioses en els pròxims anys? El cert és que els antibiòtics dels que disposem actualment poden deixar de ser efectius en un futur immediat i fer que retornem a “l’era preantibiòtica”. Des del començament, el fet que els antibiòtics deixin de ser eficaços em va semblar un tema molt interessant ja que és un dels problemes més importants per a la salut mundial. Tot i que ens afecta globalment a tots, és a la vegada una qüestió molt propera ja que les malalties infeccioses estan presents al nostre dia a dia i tots prenem antibiòtics. En iniciar aquest treball em vaig plantejar per què els antibiòtics deixen de ser efectius i necessitem trobar-ne nous. De la mateixa forma, em preguntava quina és la raó que fa que això sigui tan preocupant i si es poden trobar fàcilment antibiòtics nous. També volia saber si la població és conscient d’aquesta problemàtica i fa un bon ús d’aquests fàrmacs. Per concretar més el meu àmbit d’estudi, volia tenir una idea de quina és la situació a Santa Perpètua de Mogoda. D’aquesta manera, el meu treball es divideix en una part teòrica i una part pràctica. Per a la realització de la part teòrica vaig dur a terme una extensa recerca d’informació. També vaig entrevistar a experts, que em van permetre obtenir una perspectiva des del món empresarial de la recerca i des de l’àmbit hospitalari. Pel que fa a la part pràctica, vaig realitzar una enquesta a persones que viuen o treballen al meu municipi i vaig aprofitar els experiments realitzats a la Universitat Autònoma de Barcelona fets en el marc del programa Argó. Després d’haver realitzat tot el treball, vaig poder constatar la gran problemàtica que representa que els antibiòtics deixin de ser eficaços. Els antibiòtics deixen de ser efectius perquè els bacteris es tornen resistents a aquests mitjançant mutacions o per fenòmens de parasexualitat. Així, l’aparició de soques bacterianes resistents és una de les majors amenaces per a la salut de tots. Tot i que cada vegada és més necessari trobar nous antibiòtics amb els que fer front als bacteris resistents, en els últims anys el nombre d’antibiòtics que han sortit al mercat ha disminuït. Al realitzar la primera part d’un Screening (un mètode per trobar nous antibiòtics) vaig comprovar la gran dificultat que representa trobar un antibiòtic amb propietats noves, sent un procés molt llarg. A més a més, també vaig conèixer que existeix una problemàtica econòmica en la recerca d’antibiòtics, fent que moltes empreses farmacèutiques prefereixin investigar altres medicaments. Amb els resultats de l’enquesta realitzada a Santa Perpètua (que ens donen una visió aproximada de la situació en aquest municipi) i diferents fonts d’informació, vaig poder conèixer que sovint fem un ús abusiu i inapropiat dels antibiòtics. Això promou l’aparició de resistències ja que aquests fàrmacs exerceixen una pressió selectiva sobre els bacteris resistents. A més a més, gran part de la població desconeix per què els antibiòtics poden deixar de funcionar i no ho considera important.

82

Cal realitzar una considerable tasca d’educació i conscienciar a la població de la importància d’utilitzar adequadament aquests fàrmacs. Així, amb aquest treball, també em vaig proposar aconseguir una mica aquest objectiu. Tots hem d’actuar davant d’aquesta problemàtica ja que, només si ho fem ràpidament, encara és possible que no haguem de conèixer un món sense antibiòtics.

83

L’autisme. L’adaptació de nens autistes d’entre 3 i 5 anys a l’escola

Àfrica Casamitjana Pérez

INS Estela Ibèrica

84

AUTORA

Nom i cognoms: Àfrica Casamitjana Pérez

Edat: 17 anys Lloc de naixement: Sabadell Breu presentació personal: A totes les persones de la meva edat ens agrada fer les mateixes coses, encara que també m’agraden les activitats culturals, com pot ser viatjar i així conèixer una mica millor el món que ens envolta. També m’agraden els nens i sé entendre’ls, tinc la intenció de fer uns estudis universitaris relacionats amb ells, és a dir, educació infantil o primària, encara que m’agradaria tenir les dues especialitats.

Títol del treball: L’autisme. L’adaptació de nens autistes d’entre 3 i 5 anys a l’escola. Nom de la tutora: Maria Cinta Margalef Nom del centre: INS Estela Ibèrica Curs: 2011-2012

85

L’autisme. L’adaptació de nens autistes d’entre 3 i 5 anys a l’escola

El meu treball tracta sobre l’autisme i l’adaptació dels nens autistes a l’etapa infantil escolar. Vaig triar aquest tema perquè pertany a un àmbit que em crida l’atenció i em desperta gran interès. Volia saber més coses sobre aquest trastorn tan complex i que a la vegada, és poc conegut per la societat en general. Es veritat que tenim una idea de quin tipus de trastorn és i hem sentit parlar d’alguns dels seus símptomes, però poca gent sap el que vertaderament comporta.

També em va motivar escollir aquest tema el fet de treballar durant l’estiu amb un nen que pateix aquest problema. Això comportà en mi el neguit de voler descobrir més coses sobre l’autisme, per tractar-lo de la manera més adient possible i conèixer millor quines eren les seves necessitats prioritàries. Estar amb aquest nen m’ha ajudat molt en el desenvolupament del treball perquè tenia al meu costat una font d’informació directa i això em permetia aconseguir informació addicional d’una manera més fàcil i directa.

A més a més, m’he centrat en els nens autistes perquè es tracta d’un tema força relacionat amb la carrera universitària que m’atrau: l’educació infantil.

El treball està dividit en dues parts: la part teòrica i la part pràctica. La part teòrica conté la informació bàsica sobre el trastorn (què és, símptomes, diagnòstic, història...) i, a més a més, d’altres de relacionades amb l’autisme. També inclou l’adaptació dels nens autistes a l’escola especialitzada i els diferents tipus d’educació que reben aquests nens. La part pràctica està composta per les experiències que he tingut amb un nen autista de 3 anys i un altre de 4 anys, els quals tenen una educació a l’escola infantil ordinària. També he recollit informació de pares amb nens autistes, les dificultats que comporta, quins problemes socials tenen, ...

86

87

Polítiques de repressió cultural a Santa Perpètua de la Mogoda durant el primer franquisme

(1939-1950)

Anna Sáez Garrido INS Estela Ibèrica

88

AUTORA

Nom i cognoms: Anna Sáez Garrido

Edat: 18 anys

Lloc de naixement: Sabadell

Breu presentació personal: El meu nom és Anna Sáez Garrido. Tinc 18 anys i actualment estic cursant segon de batxillerat a l’Institut d’educació secundària Estela Ibèrica, de Santa Perpètua de la Mogoda. Sóc una noia responsable i em considero bona estudiant. M’agrada molt la matèria d’història i és per aquest motiu que vaig decidir que el meu treball de recerca tractaria sobre aquest àmbit. A més a més, sempre havia volgut conèixer la història del meu poble i vaig creure que aquest treball seria una bona oportunitat per unificar aquests dos propòsits. Em considero una jove d’esperit crític i és per això que en un futur m’agradaria estudiar Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra. Precisament, i com a bona política que m’agradaria ser en un futur, vaig triar a tractar en el meu treball el tema de la repressió al meu municipi durant el primer franquisme perquè considero que són fets històrics que mai més s’haurien de tornar a repetir.

Títol del treball: Polítiques de repressió cultural a Santa Perpètua de la Mogoda durant el primer franquisme (1939-1950)

Nom de la tutora: Carmen Cortés Castellanos

Nom del centre: INS Estela Ibèrica

Curs: 2011-2012

89

Polítiques de repressió cultural a Santa Perpètua de la Mogoda durant el primer franquisme (1939-1950)

Ara ja farà gairebé dos anys, totes les rotatives dels principals diaris espanyols van omplir les seves portades amb imatges del jutge Baltasar Garzón. La raó per la qual Garzón es convertí en el protagonista inesperat de la nostra premsa i la raó pel la qual el seu nom figurava en la major part de les converses que els espanyols tenien és que fou expulsat del seu càrrec simplement pel fet de voler tirar endavant la llei de la memòria històrica, llei que tenia com a principal objectiu obrir les fosses comunes en les que foren enterrades les víctimes del règim franquista i d’aquesta manera poder analitzar els cadàvers perquè fossin lliurats a les famílies i rebre un enterrament digne. Sembla però que en aquest país, Espanya, hi ha molta gent que té la intenció de fer oblidar a la resta de la població aquest període de la nostra història nacional impedint que la gent investigui i que s’intentin esbrinar assumptes estretament relacionats amb el Franquisme, període de la història d’Espanya que comprèn entre els anys 1939, quan finalitzà la Guerra Civil Espanyola amb victòria del bàndol nacional, i l’any 1975, any de la mort del dictador Francisco Franco i Bahamonde. Aquest és un treball d’investigació que té com a principal objectiu el poder arribar a conèixer amb la màxima precisió i exactitud possible quins foren els canvis vitals i la censura que patiren els habitants de la localitat de Santa Perpètua de la Mogoda durant la primera etapa de la dictadura exercida pel general Francisco Franco. El primer franquisme és un període de la història d’Espanya que s’ha de situar cronològicament entre els anys 1939 i 1950 i tot tenint en compte el període històric en el qual es centra la investigació pot semblar una mica absurd o innecessari estudiar amb certa precisió la Segona República Espanyola i el gran conflicte bèl·lic espanyol que fou la Guerra Civil ja que són fets clarament anteriors a l’etapa d’estudi en concret. Evidentment però, tot té la seva justificació. Personalment considero que per a poder realitzar un treball d’investigació històrica que se centra en quins foren els canvis que es produïren en la vida quotidiana i la censura diversificada que patí tot un poble durant un període de dictadura i aprofundir més en quines foren les veritables conseqüències i pèrdues culturals, polítiques, econòmiques, socials i educatives que comportà el nou règim és molt important, per poder fer comparacions, i tenir com a referència històrica una època on la democràcia i els drets i les llibertats populars estaven com és el cas de la Segona República Espanyola. Tot estudiant la forma de vida, l’organització política, la situació econòmica, l’educació i l’ambient cultural al meu poble, Santa Perpètua de la Mogoda, durant aquesta època, me’n podré adonar de manera més exhaustiva del gran canvi que hi hagué en tots aquests àmbits durant el franquisme. D’altra banda, la Guerra Civil podria ser considerada com la frontera o barrera que separà dues formes de vida molt diferents, el punt d’inflexió que suposà que la vida mai tornès a ser com era abans i per sobre de tot el detonant que provocà que les llibertats i els drets dels espanyols i en conseqüència dels perpetuencs i perpetuenques caiguessin en l’oblit i en la censura d’una dictadura tant estricta com la que fou el Franquisme. Aquest, per tant, poder dir que és doncs el motiu pel qual s’ha decidit que també és

90

interessant tractar els temes de la Segona República i la Guerra Civil Espanyola en aquest treball, ja que fou el fet que provocà el pas de la Segona República Espanyola cap a la Dictadura franquista.

91

Treballs de Recerca que han obtingut altres premis

Els premis CIRIT són convocats anualment, des de l’any 1982, pel Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica de la Generalitat de Catalunya, per fomentar l’esperit científic del jovent. Durant els 10 anys de Fem Recerca, diversos alumnes dels centres de secundària de Montcada i Reixac, Santa Perpètua de Mogoda i Ripollet han estat guardonats amb algún premi CIRIT, amb el premi de Recerca de la Universitat Pompeu Fabra i amb el premi de Recerca Jove 2011. INS Palau Ausit

• Alejandro Portillo. Biotecnologia vermella: teràpia gènica i producció de substàncies biomèdiques en plantes. Premi obtingut: CIRIT 2010

INS Can Mas

• Fedor Morozov. El mercat de divises en l’economia global. Teoria i pràctica de les fluctuacions monetàries. Premi obtingut: Universitat Pompeu Fabra

Col·legi La Salle

• David Pérez. Presència del català als llocs webs de Montcada i Reixac.

Premi obtingut: CIRIT 2006 • Miguel Rodrigo. Implementació amb visual basic d’un algorisme per a

encriptar i desencriptar. Premi obtingut: CIRIT 2005 • Laura García i Lídia Montes. Aproximació a la integració dels nens

disminuïts físics a la societat. Premi obtingut: CIRIT 2004 INS Montserrat Miró

• Clara Isern. El culte al cos. Què sap la ciència que la publicitat no diu?. Premi obtingut: CIRIT 2008

• Roger Mercader. Detecció i defensa d’atacs informàtics. Premi obtingut:

Recerca Jove 2011

92

INS Can Mas

• Fedor Morozov. El Mercat de Divises en l’Economia Global. Premi obtingut: Primer premi de la facultat d’economia de la Universitat Pompeu Fabra, 2007

• Samuel Esteban. Red’s Trident. Premi obtingut: CTRIM 2010

• Victor Martínez. Màquina expenedora de productes. Premi obtingut: Premi José Cantero 2009

93