Gaudir d'una boca sana i un atractiu somriure requereix unes cures mínimes: • I

· Raspallar-se les dents després de cada àpat · Una revisió periòdica al dentista · Una higiene bucal (quan el professional ho indiqui)

Als Instituts Odontològics Associats trobarà tots els serveis especialitzats en tractaments dentals:

Odontologia general i conservadora Periodòncia Pròtesi fixa i extraïble Ortodòncia

Estètica dental Cirurgia maxil·lo-facial Implantologia ATM

Sedació

La més alta tecnologia i un quadre mèdic qualificat ens permeten oferir un servei ràpid i totalment garantit.

avan(atges Sistema de finançament

-----------'------.......-;...---"""'--'-----------... .......... ___ a la seva mida

- 1 a visita, consulta i revisió - 1a visita d'ortodòncia (aparell corrector) - Radiografies intrabucals - Extraccions simples - Higiene bucal-neteja + revisió (per sessió) - Urgències* - Resta dels tractaments

Gratuïta Gratuïta

Gratuïtes 3.000 Ptes. 3.000 Ptes. 3.000 Ptes.

20% Dte. * Gratuïtes en cas de realitzar tot el tractament en qualsevol dels nostres centres

Preus especials als abonats i familiars

INSTITUTS, _' ___ 4. ~fs~~T2+~GICS FUNDACiÓ CLAROR http://www.ioa.es E-mail: ioa@ioa.es

s u M LA PORTADA Revista Tot Claror

Núm. 31, III època

Octubre- Novembre 2001

A R I

Les altres portades

OPINiÓ 2. Articles de Joan Clos, Katy Carreras, Albert Batlle i Joana Céspedes 4. Entrevista curta: Jaume Guillamet, Degà de la facultat de periodisme de la UPF

ENTREVISTA

6. Gervasio Deferr, gimnasta

SALUT

10. La fangoteràpia

DIETÈTICA

12. Et falta ferro?

MENSSANA

14. Com planificar-se l'estudi

REPORTATGE

16. Talassoteràpia: els beneficis del mar

SOCIETAT

21. Globalització o antiglobalització?

24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA ...

28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES

31. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR

30. Inauguració del Poliesportiu Marítim 34. Comença la temporada d'activitats 36. Nou Can Caralleu 39. El Fòrum Claror planifica la temporada

40. FETS I GENT

40. Rubén Petilo, el taxista solidari

GERVASIO DEFERR El campió olímpic en la catego­

ria de salt als Jocs de Sydney ja

pensa en les olimpíades que se

celebraran a Atenes el 2004.

Deferr té una petita espina cla­

vada perquè anava a per la me­

dalla en la categoria de terra i la

va obtenir en la de salt. En la

propera competició espera ob­

tenir les dues, però sap que haurà

de seguir entrenant dur per po­

der classificar-se de nou .

MOVIMENT ANTIGLOBALlTZAClÓ Des de fa mesos, sentim a parlar

en els mitjans de comunicació

sobre la globalització i els movi­

ments antiglobalització. Però pot­

ser sabem molt poques coses so­

bre aquest nou ordre econòmic

que s'està imposant avui dia en

la majoria de països del món i

també desconeixem quines són

.1QfClAROR 1 .... .,.. .. 'oncIIIdO~ Mlh. tl",,-.naw.br1l'"

GLOBALITZACIÓ O ANTIGLOBALITZACIÓ

les reivindicacions d'aquests grups Com fer un món millor? que demanen canvis.

S'I NAUGURA EL MARíTIM

El dissabte 29 de setembre s'inaugurarà el Poliesportiu Marí­

tim, la quarta instal·lació gestio­

nada per la Fundació Claror, i que

es convertirà en el primer centre

de talassoteràpia de Catalunya .

Piscines amb aigua de mar i efec­

tes mecànics, piscines d'aigua

dolça, gimnàs, activitats dirigides,

un ampli ventall de serveis de

salut. .. que fan del Marítim un

centre esportiu diferent.

"",a' ¡¡¡O ili ¡¡;;¡¡¡I;II; ¡¡1i!I

.tOTClAlOIt tdlodop .. lo F. ndodOCl.". NoIm.Jt""lIIb .. "" .......... JIICI I

INAUGURACiÓ: 29 SETEMBRE

li!,

POLIESPORTIU o CEN "!'RL .. 'I:: TALASSOTERÀPI A i§.iM·"·,;,,·U·······diM

_ ()p=in=io~~ __________________________________ __

()TOT CLAROR Tercera època

Número 31 Octubre-Novembre 2001

Tiratge: 17.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84

REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ:

Sardenya, 335, baixos 08025- Barcelona

Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 96 www.claror.org

E-mail: totclaror @claror.org

CONSELL EOITORIAL :

Joan IIxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Pedro Andreu , Nèstor Vilella, Albert Giménez, Àngels Güell , Sergi Larripa, Ester Benach.

DIRECTOR: Sergi Larripa

COORDINACIÓ, REDACCiÓ I TANCAMENT:

Ester Benach

REDACCIÓ:

Daniel Gomez Albert Giménez (Salut)

M. Dolors Villanueva (Dietètica) Laia Franco (Cultura i Cooperació)

Miquel Garcia (Passatemps)

COL ' LABORADORS:

Carme Giménez (Ment sana) Mariona Violan (Salut)

CORRECCiÓ LlNGÜrSnCA :

Ariadna Viñas

SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ

Teresa Blanch

PUBLICITAT:

Josep Llurs Vide

FOTOMECÀNICA I IMPRESSiÓ:

PcGrafic - IMGESA

DISTRIBUCIÓ:

Mencor

TOT CLAROR és una revista oberta a te­tes les opinions. Per això no necessària­ment comparteix les opinions expressa­des al~ articles signats, que són respon­sabilitat de l'autor.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR

Sardenya, 337, entresòl 2a. 08025 Barcelona Tel. 93476 1390 Fax 93 476 13 91

E-mail : cOr1l1unicacio @claror.org Web: www .cl~ror .org ,

PRESIDENTA

Joana Céspedes

SECRETARI

Jordi Cabanes

PATRONS:

Montserrat Bastida, Consol Martí, Basili Pérez, Àngel

Garcia, Héctor C. Silveïra, Gemma Vilaró, Jordi Alonso i

Julieta Aiberas . .

DIRECTOR GENERAL EN FUNCIONS

Eduard Franco

DIRECTORS O' INSTAL' LACIÓ:

ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA:

Manel Cercòs POLIESPORTIU MARITIM:

Pedro Andreu Nou CAN CARALLEU:

Néstor Vilella

2 TOT CLAROR

Katy Carreras-Moysi, Re!lidora del Ois/riC/e de Ciu/o/ Vella

Ba rce lona té el privilegi de ser una ciutat que viu de cara al mar, un Mediterra­

ni que la banya i que li dóna el seu caràc­ter tan especial. Els barcelonins i els visi­tants gaudeixen del mar no només a l'es­tiu, quan els amants de l bany i de l sol o mplen les pl atges de Barcelona, sinó en qualsevol estació de l'any, quan s'hi

apropen per sentir l'olor de la M editerrània.

Ara la Barceloneta, el bar­

ri més mariner de la nostra ciutat, disposa d'una instal·­lació única, que ens perme­trà, encara més, gaudir del mar a Barce lo na. El

Poliesport iu M arítim, de t i­tularitat municipal i gestio­nat p er la Fundació Claror,

compta rà amb el primer ce ntre t alasso-Iúdi c d e Barce lona, és a dir, el pri-

·La Barceloneta reforça la seva

vocació marítima

mer centre que farà activi ­

tats esportives, d'esbarjo i de relaxació amb aigua de mar.

Amb aquest nou equipa­ment, la ciutat i el barri de la Barce loneta guanyen una instal·lació esportiva amb la vocació explícita d'estar molt

lligada a l'entorn geogràfic on està ubicada. El Poliesportiu

M arítim s'afegeix a l'oferta d ' i nstal ·lac ions esportives

munici pals, però, a més, ofe­reix la possibilitat de gaudir dels benefièis de l'aigua de mar i disposa d'una conne­

xió d irecta amb la platja. La

combinació perfecta entre una modern a instal·lació i un magní­f ic entorn natural es posa a l'abast dels ciu­tadans per unir-se a la gran oferta lúdica i es­portiva de la Barcelo­

neta. El nou Poliesportiu

M arítim és una instal­

lació que, de ben se­gur, tindrà molt d 'atractiu per als ve'lns i ve'lnes de la Barceloneta i també per a la resta dels barcelonins. Per tot això, desitjo a la Funda­ció Claror un gran èxit en la

gestió d'aquest poliesportiu, un èxit del que ja ha gaudit en la seva trajectòria com a entitat gesto ra d 'a ltres

instal·lacions esportives de la nostra ci utat.

Enhorabona a tots els que

han participat en aquest pro­jecte i a tots els ciutadans i ciutadanes que gaudiran del Poliesportiu Marítim!

i! , Una cosa és "gaudir la ma amb la talassoteràpia ... i una altra venir a la piscina amb la ràdio, a sombrilla i el cubata, eh!"

____ _ _ _________ _ Opinió

Joan Clos, Alcalde de Barr:elona

Barcelona compta des d 'a ra amb un Centre de Talassoteràpia en el marc del Poliesportiu Marítim, de titularitat municipal i gesti ­onat per la Fundació Cla­ror; una entitat de llarga tra­dició a casa nostra en la promoció de l'esport, la cultura i el lleure.

Aqu est nou ce ntre té com a virtuts el fet que és el primer que s' instal.la a Barce lona i Catalunya i que es troba situat en un espai que en els darrers anys ha estat objecte de la més gran transformació urbanística de la ci utat. Un espai que veu­rà incrementat el seu valor afegit amb el Parc de Re­ce rca Bi o mèdi ca de Barcelona, que es previst inaugurar l'any 2003.

Talassoteràpia: benvinguda a

Barcelona/

Era hora que Barcelona comptés amb un centre ín­t imament lligat a la nostra cultura maríti ma. Aprofitar els efectes terapèutics de l'a igua de mar ens ha de reportar més salut i benes­tar, a la vegada que aconse­guim un equipament lúdic­esportiu de primera línia.

Amb aqu esta nova instal.lació i el conjunt de millores que s'han fet i en­cara resten per fe r a l'antiga piscina de la Barceloneta -el pavelló poliesportiu serà una realitat també el 2003-la ciutat guanya en qualitat de vida. No deixem passar l'oportunitat de gaudir-ne.

Joana Céspedes, Presidenla de la Fundació Claror

Marítim: més esport, més Salut i més Lleure/!!

La Fundació Claror és una entitat sense ànim de lucre que fomenta des de l'any 1982 (inicialment en forma jurídica de Cooperal!iva) l'esport, la cultura, la salut i el lleure entre els seus abonats i usuaris en general.

Va néixer, impulsada pels pares i mestres de l'escola Sagrada Familia ubicada en el barri del mateix nom, amb una profunda voluntat de servei dirigida tant a l'àmbit d'on procedia com a la societat en general.

Actualment gestiona l'Esportiu Claror (districte de Gràcia), Poliesportiu Sagrada Famt1ia (districte de l'Eixample) i Nou Can Caralleu (districte de Sarrià-Sant Gervasi), aquest últim en associació conjunta amb l'Universitat Ramon Llull i el Gentre Excursionista de Catalunya, amb un total d'uns 30.000 socis i usuaris.

Ara arribem a la Barceloneta (districte de Ciutat Vella) amb el Poliesportiu Marítim. La instal'lació, que ha tingut un procés de construcció complex, té un contingut diferent a les que estem gestionant actualment. I la inaugurem amb la mateixa ¡¡ 'lusi6 i ganes de servir de sempre, esperant que d'aquí pocs mesos els abonats al Poliesportiu Marítim estiguin complaguts de formar part del "Claror" i satisfets de la seva instal·lació.

Albert Batlle Regidor d'Esports i Relacions ¡nstitucionals

Ajuntament Barcelona, i Diputat ·President de l'Atea d'Esports de la Diputació de Barcelona

La ci utat de Barcelona viu una

autèntica explosió cie la pràctica

esportiva. Estar clar que, cacla cop

més, són diversos el motius pels

quals es fa esport; així una con­

sequència ci i recte d'aquest fet és

que la competició ha deixat cie

ser l'objectiu principal de la pràc­

tica esportiva.

Són moltes les persones que

pract iquen esport amb l'objec­

ti u de millorar la qualitat de vida, per la qual cosa l'esport s'ha con­

vertit amb un element de socia­

li tzació, no ja tan sols dels més

joves sina també cie les perso­

nes grans. En l'actuali tat estem

assistin t a un increment impor­

tantíss im cie la part ici pació clels

més grans i molt especialment

de les clones en moltes de les

activitats esportives que s'orga­

nitzen a la nostra ci utat.

Estar clar que un dels elements

més importants de projecció in­

ternacional cie Barcelona ha es­

tat la seva vocació de capita l in­

ternacional de l'esport. Els Jocs

O límpics van ser el resultat d'una

llarga història en la qual han tin­

gut un paper destacat els pioners

de l'esporta casa nostra, que 100

anys enrera varen ser capaços de

posar els fonaments de l'esport

actual.

Barcelona, una ci utat per a l'es­

port, compta des d'aquest mes

amb un nou equipament espor­

tiu situat en un indret privilegiat

de la ciutat, en el passeig M arí­

tim de la Barceloneta, amb accés

directe a la platja. És el pri mer

cent re de Talassoteràp ia a

Catalunya on tots els barcelonins

i barcelonines podrem gaudir de

la pràctica de l'esport.

Com a regidor d'Esports de

l'Ajun tament de Barcelona i di­

putat president de l'Àrea d'Esports

de la Diputació de Barcelona us

convido a gaudir d'aquest equi­

pament esportiu que ofereix una

àmplia activitat esportiva.

TOT CLAROR 3

_()pl=-nt=-=Ó ______________________________________ __

IJ ENTREVISTA CURTA JAUME GUILLAMET, DEGÀ DE LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA UPF

"El periodisme ha deixat de ser un ofici i s'ha convertit en una feina"

Jaume Guillamet va exercir

com a moderador en el dar­

rer Fòrum Claror de la tem­

porada passada, que tracta-

. va sobre els mitjans de co­

municació i la formació dels

joves. Un apassionant debat

en què Guillamet es va ha­

ver de mossegar la llengua

perquè s'havia de mantenir

en el seu paper.

El periodisme ha entrat

en un període de crisi?

Sí, perquè estan canviant

moltes coses. El periodisme

del segle XIX és una co.sa,

el del XX, una altra i, lògica­

ment, el del XXI en serà una

altra. El que em preocupa és

que el periodisme ha deixat

de ser un ofici i s'ha conver­

tit en·una feina. Un ofici im-

plica un cert grau d'autono­

mia de l'artesà. La feina, en

canvi, implica un concepte

de dependència.

I què pot fer el periodis­

ta per canviar aquesta ten­

dència?

Simplement ha de ser res­

ponsable, co m el metge,

co m l 'a rquitecte . Tothom,

en cada aspecte de la seva

professió, ha de saber quin

és el seu nucli de principis

profess ionals i ha d'actuar

segons aquest nucli.

Quin creu que és el mit­

jà de comunicació del futur?

Tots, no crec que en des­

aparegui cap. Res no ha des­

aparegut en la històri a, tot

continua. El que hi ha són

fórmules diferents . No és

veritat, per exemple, que la

premsa estigui en cri si. Hi

ha més premsa que l]1ai.

Vosaltres feu una publicació,

això és premsa i la gent ho

llegeix. Els diaris sí que es­

tan en crisi, però això no vol

dir que desapareguin. Segu­

rament, hauran de ser més

petits, no han de donar tan­

tes notíci es ; s' han de

reubicar.

Quina creu que ha de

ser la funció dels mitjans

de comunicació en la for­

mació de la gent jove?

El s mitj ans ten en una

funció formativa, i no no­

més per a la gent jove sinó

per a tothom . I dic per a

tothom perquè el mó n

d'ara és un món en què la

formació és perman ent.

Sempre hem d'estar a punt

per saber coses noves, però

aquesta funció ha quedat

oblidada. Ara som en l 'a l­

tra banda del pèndol ...

Hem passat d ' uns mitjans

molt contro lats al liberalis­

me exagerat.

És a dir, que ara els mit­

jans estan controlats pels

grans poders econòmics?

Sempre ho han estat, però

el poder més important és

el polític, perquè és qui n'es­

tableix el marc. D.G.

DENQUESTA Barcelona ha de permetre la construcció de grans gratacels?

~VI ALARCÓN 20 anys

Jo no tindria cap pro­blema, perquè els edi­ficis importants donen a conèixer les ciutats. Si volem ser una de les ciutats capdavanteres i, en aquest sel'1tit hem d'adaptar-nos, enda­vant.

4 TOT CLAROR

., ' ANTONIA GIMÉNEZ

75 anys

Per a la imatge de la ciu­tat suposo que ha de ser bonic, però jo no hi aniria a viure ni que me'l regalessin, perquè em fan por les alçades. Se­ria maco perquè faria contrast amb les cases baixes de Barcelona.

LLuïSA GARcíA 47 anys

Els edificis alts no es destinen a habitatges, sinó a despatxos. I, en aquest moment, a Barcelona calen habi­tatges tutelats per a la gent gran, de lloguer per als joves, i només es fan despatxos.

LORENZO HEREDlA 22 anys

A mi no m'agradaria, a pesar que s'adequaria. a la imatge . de la Barcelona de després dels Jocs Olímpics. Els gratacels són sinònim d'aglomeracions i jo prefereixo la Barcelo­na de la gent d'aquí.

NÚRIA BRUGUERA 18 anys

Depèn de la zona. Si en un barri es concen­tressin els gratacels, d 'acord, però si en van posant per tot ar­reu, no. Perquè redl!Jirien l'espai verd o l'espai reservat per a equipaments.

I t

Córcega 371 08037 Barcelona T93 207 73 03 F 93 207 79 67 info@orthos.es www.orthos.es

Únlco centro reconocldo por la

'V FEDERACiÓ CATAlANA

DE GIMNÀSTICA

Escuela de Fitness

. . Preparador Físico Deportivo

Monitor de Musculación

y Culturismo

Personal Trainer

Master Personal Trainer

Nutrición Deportiva

Monitor de Aeróbic. Nivel 11

Monitor de Step

Monitor de Gimnasia Postura I

Monitor de Actividad Física

para 3a edad

Monitor de Ciclo .ndoor

Monitor de Aqua Gym

Escuela de Terapias

T~ 21 anys, una medalla d'or en els Jocs Olímpics de Sidney en la final de salt i una llarga carrera per da­vant. Gervasio Deferr reco­neix que el seu pas pel Superdome de Sydney li ha canviat la vida, però ja pen­sa en Atenes 2004. El gim­nasta català toca de peus a terra i és conscient que s'ha d'esforçar en cadascuna de les competicions en què participi a partir d'ara per poder tornar a classificar­se. I no ho té fàcil perquè les molèsties que pateix a l'espatlla el poden apartar dels Mundials d'aquest mes d'octubre.

Entrevista: Dani Gómez

JOVENTUT DAURADA Com afrontes els Mundials de

Gimnàstica? . Encara estic esperant els resultats mèdics d'unes proves que em vaig fer a l'espatlla i, clar, fins que no sà­piga res hauré d'estar amb la incòg­nita. A mi sempre m'h~ agradat com­petir i, si puc estar allà, ho agafaré amb ganes.

Ara tens més pressió que mai per seguir aconseguint victòries?

No! La medalla dels Jocs Olímpics no és una pressió, sinó una motivació

6 TOT CLAROR

per seguir intentar guanyant. La res­ponsabilitat se l'ha de fixar cadascú, no te la poden imposar. Si no, és quan vénen les pressions . .

I Alfredo Hueto, el teu entrena­dor, ara t'exigeix més?

El meu entrenador sempre ha estat molt important en la meva carrera es­portiva perquè, evidentment, ha estat qui l'ha conduïda. Per tant, ell sabrà com ha de portar-me ara i no conside­ro si m'està pressionant més o menys, el que tinc en compte és si ho està

fent bé o no. I jo crec que, fins ara, ho ha fet bé.

Ara, quan participes en una com­petició, on tens totes les esperan­ces posades, en la prova de terra o en la de salt?

Allà on competeixi, en els aparells on competeixi, intentaré guanyar.

Però en els jocs tu et pensaves poder aconseguir una medalla en la prova de terra i no pas en la de salt.

Jo anava a guanyar la prova de ter­ra i, després, la de salt ja veuríem si la

____ ____ ____________ Entrevista

"No vas a uns Jocs Olímpics perquè t'ho regalin, t'has de classi­ficar. No ens podem prendre les altres competicions com si ja estiguessin superades"

guanyava o no. Sempre havia t ingut

esperances en les dues, però no tot­

hom sap tantes coses de gimnàstica com

per poder determinar si sóc especiali s­

ta en una o en l'a ltra . En terra tenia

possibili tats i les va ig desaprofitar; no

vaig guanyar en un lloc, però almenys

ho vaig aconseguir en un altre. Almenys

em vaig endur una medalla!

Com vas encaixar el teu error en la prova de terra?

AI prin cipi molt malament, però

amb l'ajuda de la família, l'entrenador

i els companys vam sortir endavant.

Va ser aquesta sensació la que et va ajudar a obtenir la medalla en

salt, perquè pensaves que ja no tenies res a perdre?

Jo vaig sortir com sem­

pre, a competir, i a fer­

ho de la millor manera

poss ibl e; des prés, que

passi el que Déu vulgui.

Jo no pensava "Si ho fa ig així

guanyo i si no, no". Pensava:

"Fes-ho el millor que sàpigues i

ja està; si guanyes, perfecte, i si

Un nen inquiet Gervasio Deferr ha d'estar molt agrai't a la seva mare Patricia perquè va ser

ella qui el va apuntar a un gimnàs quan ell tan sols tenia cinc anys. ''Anava fent tombarelles pel carrer - explica Gervasio- i una senyora que era erltrenadora de gimnàstica em va veure, li ho va comentar a la mare 'i ella va cret¿re que era una bona idea ". "w¡ pensar que era més segur que ho fes en un gimnàs que no pas al carrer", afegeix.

El primer lloc on va entrar en contacte amb la gimnàstica i els aparells va ser el Centre de Tecnificicaci6 de la Federaci6 Catalana de Gimnàstica. Ben aviat va començar a destacar, i li van fer proves a La Foixarda, on va estar entrenant­se fins als onze anys. El CAR de Sant Cugat del Vallès va ser la següent parada i, de moment, ha estat l'última. 'És casa meva, hi porto nou anys i atià m 'han passat moltíssimes coses 'importants en la meva vida, bones 'i dolentes '~

El seus pares, nascuts a l'Argentina i emigrats a Barcelona l'any 1976, sempre li han donat suport perquè es dediqués a la gimnàstica. 'Sempre han estat amb mi en totes les decisions, tant o més que l'entrenador'; assegura. Un suport que no va faltar, tampoc, quan es va veure obligat a deixar els estudis amb 17 anys, a segon de BUP, per haver d'anar a Madrid a preparar el Campionat del M6n de Lausana. Els quatre mesos que havia d'estar entrenant-se coincidien amb època d'exàmens i no ho podia compaginar. Un any després, el 1998, aquests sacrificis van obtenir la primera recompensa quan es va proclamar campi6 d'Europa de terra en categoria junior. Poc després arribaria la seva confirmaci6 entre l'elit de la gimnàstica amb una medalla de plata en el Mundial de 'fianjin.

No et fa por haver aconseguit una victòria tant important amb només 19 anys?

Per a mi és una satisfacció i un or­

gull, no és una cosa que m'hagi de fer

por. Si vaig saber afrontar el moment

de la competició haig de saber afron­

tar el moment del resultat.

Els Jocs Olímpics de Sidney t'han canviat la vida?

És clar que me l'han canviada. Per

exemple, ara no m'estaries fent aques­

ta ent revista. És un cas que se mpre

poso perquè és veritat. Ara la gent em

reconeix pel carrer, em paren, vo len

que vagi a més competicions, a més

exhibicions ... I tot això és gràcies a les

Olimpíades.

En aquell moment eres plena­ment conscient de tot el que t'esta­va passant, del que estaves vivint?

liLa medalla dels Jocs Olímpics no és una pressió sinó una motivació per seguir intentar guanyant ll

Sí, sí. Assumia força bé el fet d'estar

allà. Anar a les O limpíades era el resu l­

tat de tot el treball dels quinze anys

que porto entrenant-me. I com que fa

tant de temps, és un objectiu molt clar,

i n'era molt co nscient, d 'aquell mo­

ment. Guanyar o no era una altra cosa.

Penses en Atenes 2004? I tant! Espero poder-hi participar. Falta

molt i haig de poder arribar-hi; no vas a

uns Jocs O límpics perquè t'ho regalin,

t 'has de classificar. No ens podem pren­

dre les altres competicions com si ja

estiguessin superades. Haig de classifi ­

car-me i després ja pensarem en Atenes.

T'agradaria obtenir les dues me­dalles?

Evidentment. Seri a massa!

Per què la gimnàstica es passa quatre anys oblidada i és una de les proves de més audiència, juntament amb la natació, en els Jocs Olím­pics?

Perquè és quasi tan sacri ficada com

espectacular. A la gent li agrada veure

com és de bonica, i com ho fan de bé

els part icipants. Una altra cosa, però,

és aconseguir fer-ho. I, per aquest mo­

tiu , hi ha poca gent i pocs seguidors.

TOT CLAROR 7

_ Entrevista

Com pot entendre el públic le~ diferències de miHèsimes que hi ha en les puntuacions dels gimnastes?

La gent no ve u si un gimnasta és

millor o no, sinó que ho mi re n, ho

aprecien i esperen la nota, co m tot­

hom. No és una cosa en què puguin

dir aquest guanyarà i aquest no. Per­

què és així, perquè no ens n'informen:

la gimnàstica no surt als mitjans de co­

municació. Aleshores, com no l'expli ­

quen a la gent, no l'entenen en gaire

profunditat.

Els àrbitres són prou objectius? Si ho fan malament, no ho sé. Jo

intento fe r bé la meva feina i espero .,

110 intento fer bé la meva feina i espero que els àrbitres facin bé la seva. El que et puc dir és que hi ha hagut co­ses que han estat justes i d'altres que no"

8 TOT CLAROR

que ells fac in bé la seva. El que et

puc di r és que hi ha hagut coses que

han estat justes i d'altres que no, com a tot arreu.

Per què si els millors gimnastes catalans, fins ara, heu estat Joaquim Blume i tu, la societat considera que aquest és un esport per a dones?

Perquè és un bon esport per a la

joventut i hi ha gent que considera que

aquest és un bon esport per a les no­

ies, igual que el futbol pot ser-ho per

als nois. En edats curtes potser les no­

ies es decanten més per la gimnàsti­

ca, però moltes ho acaben deixant. I

és que hi ha molt poques gimnastes i

molt pocs gimn astes. Espero qu e

aquesta tendència comenci a canv iar.

Et sents l'hereu de Blume? No. Jo sóc Gervasio Deferr i ja està.

Sóc un gimnasta, i en Blume en va ser

un altre.

Et molesta que et comparin amb ell?

No, és que se' m fa estrany, per­

què Joaquim Blume és un mi te i jo

no ho sóc.

Has tingut algun esportista com a referent al llarg de la teva carrera?

Vitali Servo, perquè és l'ú nic que

ha aconseguit sis medalles d'or de vuit

possibles en un es so les O limpíades.

És una passada!

. És difícil ser medalla d'or i ser un jove com qualsevol altre?

Jo he provat d'ensenyar a la gent

que m' intenti ve ure així, com un noi

normal i no com un campió olímpic. I

els qui em coneixen s'han comportat

perfectament amb mi, i m'han seguit

tractant igual. És el millor que em po­

dia haver succeït.

Quins sacrificis et suposa ser gim­nasta?

Per a mi cap. Hi ha coses que sacri­

fiques tant si ets gimnasta, com si has

de treballar, com si has d'estudiar. Jo

haig de fer sacrificis com ve ure poc la

meva fa míli a o estar separat de la

meva gent, perqu è haig de v iatj a r

molt. Esti c molt poc a casa m eva.

Q uan era petit, els meus pares tam­

bé van have r de reduir les vaca nces

perquè jo hav ia d 'entrenar-me. Són

Preguntes molt personals

• Una ciutat per viure-hi? Buenos Aires

• Un lloc per anar de viatge? Cuba

• Un plat? Espaguetis

• Un llibre per llegir? Ensayo sobre la ceguera, de

I José Saramago

• Una pel·lícula de cinema? Cara a cara

• Un mitjà per estar informat? La ràdio

• Mar o muntanya? Segons l'ocasió, però mar

• Un cantant o grup musical? Violadores del verso

• Un esportista? Michael J ordan

• Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer? Van Gogh

• Què valores més de les per­sones? La manera de ser

• Si un dia fossis president del Govern o de l'ONU, quina pri­mera decisió prendries? Eliminar ETA de cop

• Dretes o esquerres? Esquerres

• Què t'enduries a una illa deserta? El meu germà

• Un desig confessable? Tornar a quedar campió olím­pic

esforços que has de fe r, però que te­

nen la seva recompensa.

Com vas decidir que et volies gua­nyar la vida sent esportista?

Home, realment no sé si em puc

guanyar la vida com a esportista o no.

Però te'n vas adonant a poc a poc. Cada

vegada t'hi veus més involucrat f ins que

un dia dius: "Això és per a mi". Jo vaig

prendre una decisió i va ig fer una sè­

rie de coses que m'han permès poder

estar on sóc. Havia de deixar els estu­

dis i ho vaig fer; era un dels riscos que

corria perquè, és clar, si em sortia ma­

lament, no hauria t ingut ni una cosa ni

l'altra. Però em vaig arriscar i m'ha sor­

tit bé.

_ Sa~lu~t~ ______________ ~ ______________________ _

E.B. Els fangs poden estar constituïts per

un mineral o per una mescla, i el seu

ús amb fins terapèutics es basa en les

propietats que presenten segons là

seva compos ició química: l'estructura

dels minerals i la mida de les partícu­

les que els formen.

Sorgeixen de la meteorització de

les roques i, en gran part, estan cons­

tituïts per silicats, tot i que també po­

den estar formats per altres minera ls

com òxids de ferro i d'alumini, ca lci ­

ta o guix.

Principals propietats

Una de les característiques principals

dels fangs és la seva capacitat d'absorbir

molècules d'aigua, així com ions (fona-' 1

mentalment cations), retenint-los i inter-

DE

La Geoteràpia es basa en la utilització de substàncies mi­nerals per al tractament no farmacològic d 'algunes dolències. Una d 'aquestes substàncies són els fangs, que poden ser de molts tipus segons la seva composició, i que ofereixen beneficis contrastats al nostre organisme.

canviant- los per altres' com el calci, el

magnesi, el potassi, el sodi o l'amoni.

Altres propietats dels fangs són la

gran plasticitat que presenten. Barre­

jats amb aigua, formen una pasta que

conserva una gran cohesió, la qual cosa

permet aplicar-l a sense que s'asseq ui

o es trenqui . També la capacitat calo­

rífiça (la capacitat per emmagatzemar

la ca lor) n'és una propietat important,

ja que els fangs conserven la ca lor i,

en canvi, la condueixen poc.

Beneficis per a la pell

El pode r abso rbent i d'i ntercanvi

d' ions dels fangs fa que resu lt in antii n­

flamato ris i depuratius, qualitats que

els converteixen en idonis per tractar

afeccions de la pell (si no hi ha pro­

cessos i nflamatoris aguts).

Així, els fangs poden utilitzar-se en

casos de patologies dermatològiques es­

pecífiques com l'acne, la psoriasi i algu­

nes dermatitis. També en l'àmbit estè-

tic tenen efectes molt positius, ja que

es fan servir per a les neteges de cutis,

els pee/ings corporals, per equilibrar les

glàndules sebàcies (que dónen un as­

pecte greixós a la pell i als cabells), per

millorar el trofisme de la pell, per amortir

l'envelliment cutan i i com a comple­

ment en tractaments anticel·lu lítics.

Altres indicacions

A més, la pasta formada pel fang i

l'a igua exerceix una acció esti mulant

general i uns efectes decongestius i an­

tiinflamatoris molt positius en casos de

malalties card iovascu lars, del sistema

nerviós i en el tractament local d'arti­

cu lacions i problemes de l'aparell lo­

comotor com l'artritis, l'artrosi o el reu­

matisme crònic.

A nivell intern, fi ns i tot, els fangs

han estat uti li tzats, encara que actual­

ment l'avenç de la medicina i els nous

medicaments i tractaments han fet

caure en desús aquesta pràctica.

ULLERES GRADUADES

(10 'Re.vis.ió ,~pt~r:rtètr¡ca Gratuïta úO Adaptació de lentS de

contacte toves i semirígides /. ' . . trO Ulleres graduades .

per a tot tipus d'esports 8.900 ptes.

AMB ANTIRREFLEXANT . ,flRTiVE·R OPTleS 13.990 ptes.

Fin~ .a un ~O% de dte. a tots els sòcls de 1~E.sport;u Claror

I Poliesportiu Sagrada fomllo .. . No QCl.fmu'ab'e amb altre,s ofertes-Sardenya, 365· Tel.l~ax 93 458 39 33 est. +-6.00 I cil. 2.00

, , ...... ' ,

11

Per aconseguir extraure el màxim rendiment d'un tractament calen unes 15 sessions, ja que se1n va augmentant la temperatura i la durada

Pel que fa a aquest ús intern, es

pensava que els fangs eren capaços de

millorar les irritacions intestinals i de

retenir les toxines i bacteris responsa­

bles de les alteracions digestives. Una

altra aplicac ió vigent durant molt de

temps ha estat la d'antídot d'alcaloiçles,

morfina, cocaïna i nicotina.

Per últim, els seus beneficis s'han

experimentat fins i tot en an imals, i

s'han usat com a antihelmínti cs per

afavori r l'expu lsió i destrucció de parà­

sits intestinals.

Com s'apliquen

La plasticitat dels fangs, empastats i

termalitzats a una temperatura conve­

nient/ fa que es puguin aplicar mitjan­

çant gases o directament sobre la pell,

perquè s'adapten perfectament al cos.

La temperatura de la pasta oscil·la

. entre els 37 i els 45 Qe, tot i que en

zones molt localitzades on el fang s'apli-

:t~ RADIO ·

-'::COSTA

La Geoteràpia En algunes parts de la terra es concentren mul­

titud de substàncies orgàniques fossl1ltzades: mi­nerals, sals i oligoelements que representen qua­litats molt beneficioses per a la salut i l'estètica.

Però la utilització de la terra com a agent tera­pèutic és tan antiga com la hidroteràpia o l'helio­teràpia, perquè els nostres avantpassats ja van buscar-hi remeis per curar tota mena de dolències .

Per exemple, la cultura àrab va fer ús de les terres medicinals per al reumatisme i la xinesa, per a les inflamacions. I tant grecs com romans

Salut

van difondre'n les tècniques a través de nombrosos escrits. També, els fangs aplicats en tractaments van ser una necessitat d'assiriS,

babilonis o escites del mar Negre. Diuen, fins i tot, que al segle I aC personatges com la reina Cleopatra els va utilitzar en cosmètica i van arribar a obtenir el control del mar Mort, a fi d'explotar-lo com a zona de repòs i tractaments.

Segons els escrits blblics, Jesús també els emprava per a les curacions, igual que Mahatma Gandhi.

ca de manera parcial l'organisme resis­

teix temperatures més elevades, que

poden arribar als 48 Qe. Un cop e l fang s' ha estès

sobre una zona corporal, s'ha d'espe­

rar entre 15 i 20 minuts a fi que faci

el seu efecte. Llavors és quan s'obren

els porus cutanis i es dilaten els va­

sos de la zona, i és quan es posen

en marxa els mecanismes d'intercanvi

entre els ions del fang i els ions, to­

xines i productes ce l' lulars cutanis.

Així, quan es retira el fang també

s'e liminen les cèl' lules mortes i els pro­

ductes de rebuig de la pell.

Per aconseguir extraure el màxim ren­

diment d'un tractament amb fangs ca­

len unes 15 sessions, ja que se'n va aug­

mentant progressivament la tempera­

tura de l'aplicació i la durada.

MÉS INFORMACIÓ:

CI Mallorca, 435 . 08013 . Barcelona Pàrquing: Mallorca, 433 (mercat) 1è1. 93 455 62 00 . Fax 93 347 84 00

••• i ofertes especials en totes les marques!

_ Dietètica

per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

. Des de finals del segle XIX fins fa ben poc, la manca de ferro s'ha identificat sempre amb l'anèmia. Però l'anè­mia, si bé és d'origen ferropàtic, no és més que la punta de l'iceberg, la fase més avançada d'un problema més comú i generalitzat.

12 TOT CLAROR

El ferro només està present en l'or­

ganisme en quantitats molt petites: al

voltant de 4 grams en l'home i de 2,5

grams en la dona.

Tot i això, té funcions essencials per

a la vida: forma part dels enzims es­

sencia ls per al metabolisme ce l·lular,

ja que entra en l'hemogoblina del mús­

cul que transporta per la sang l'oxigen

a les cèl·lules.

A nivell general, les quantitats de

ferro que s'han d' ingerir diàriament

han d 'estar ent re els 10 i els 15

mil ' ligrams, tenint en compte que

. dels aliments que mengem només

absorbim un 10% del ferro.

Moments en què cal un suplement

En determinades edats, estats

físics o funcions f isiològiques de la

vida, la necessitat de ferro augmenta

i és co nve ni ent acudir al co nse ll

nutri cional d ' un especia lista que, a

més, ens faci un control analític periò­

dic i una dieta de suplementació.

Els principa ls casos en què la ne­

cessitat de ferro és particularment ele­

vada són en els infants (a causa del

creixement), en les dones en edat de

procrear (per les pèrdues que suposa

la menstruació) i en les dones emba­

rassades (per les necessitats de la ges­

tació).

També és freqüent a mesura que

ens fem grans, ja que la reducció de

l'ac idesa gàstrica d isminueix la capa­

citat d'absorció de l mineral. En al­

guns ancians, la manca de ferro pot

derivar fi ns i tot en una anèmia quan

al primer factor es combina una in­

sufic ient alimentació fruit de la des­

gana i, sobretot, l'escassa ingestió de

proteïnes animals perquè són cares.

A més, hi ha d'altres facto rs que

predisposen a la manca de ferro, com

l'exe rcici físic, les dietes restri ctives

o factors hereditaris.

Si les aportac ions dietètiq ues no

permeten fe r f ront a les necessi tats

individuals és quan es produeix una

carència d 'aquest mineral, les conse­

qüències de la qual són la fat iga i, en

el cas de l'esportista, la intolerància a

l'entrenament i la disminució del con­

sum d 'oxigen.

Com podem augmentar-ne l'absorció?

Per millorar-n e l'absorció, els ali­

ments més idonis són els d'origen ani ­

mal, com les ca rn s magres i

especialment les vermelles, tot i que

en alguna ocasió el seu consum pot

representar dificultats a l'hora de mas­

tegar o en la digestió.

Només absorbim un 10% del ferro ingerit, però els aliments d'origen animal són els que més afavoreixen l'absorció

Els aliments que proporcionen més ferro Els dos aliments més rics en ferro són el cacau pur, que en conté entre 11

i 16 mil'ligrams (mg) per cada 100 grams (g), i el fetge, que en conté entre 11 i 12mg.

També en conté força quantitat el marisc, com els musclos (5-8 mg) o les ostres (6-7 mg)j el peix blau , com les sardines (3-5 mg), i les carns, com el bistec de vaca (2-6 mg), el conill (2-4 mg), la carn de cavall (2-7 mg), la llonza de porc (2-3 mg) i el gall dindi (1-5 mg).

Els vegetals que es poden menjar en abundància, perquè a més de ser rics en ferro són molt pobres en sucres i no contenen colesterol són: els berros (7

mg), el julivert (5-7 mg), els espinacs (4-5 mg), els llegums com les mongetes i les llenties (7-8 mg), els fruits secs com les avellanes i les ametlles (4-7 mg) i els albercocs secs (4-5 mg).

N'hi ha d'altres, com la farina de soja (7-12 mg), la clara d'ou (6-8 mg) o la xocolata (5-6 mg), que també són bones fonts de ferro.

Si piquem entre hores i no volem que això signifiqui un augment de pes, podem prendre 4 prunes o 6 dàtils, que no contenen greix i aporten com a màxim 150 quilocalories. A més, els dàtils ens proporcionen liti i són un molt bon concentrat de minerals, ferro, calci i magnesi.

Per aquest motiu, es recomanen

altres aliments que, units al ferro,

posseeixen una capacitat d'absor­

c ió alta i són més fàcils de digerir:

les proteïnes vegetals, com les pro­

teïnes de soja, la vitamina C, la

fructosa, l' àcid cítric o la típica ama­

nida.

Dietètica

Factors que intervenen en II absorció

L'augmenten: .:. Ferro d'origen animal .:. Presència d'acidesa estomacal .:. Vitan1ina C

.:. Alguns sucres

.:. Dèficit de feno

.:. Embaràs

La disminueixen: .:. Ferro d'origen vegetal .:. Mecli alcalí a l'estómac .:. Te, cafè .:. Fosfats (complexos insolubles le

ferro) .:. Fibra clietètica .:. Calci .:. Excés cie ferro .:. Determinades infeccions i infl a­

macions

MÉS INFORMACiÓ:

servei dietètic dels poliesportius Claror, Sagrada Familla i Marítim

Totes les cap.acitats intel·lectives aca­

ben afeblint-se sense un entrenament

persistent. Posem per exemple el cà l­

cul mental: quan l'ús de les ca lculado­

res no estava estès ens vèiem obligats

a sumar, restar, etc., mentalment, cosa

que ens obligava a mantenir aquesta

capacitat en forma. Ara, que molt po­

q \.jes vegades ho fem, notem que hem

perdut agilitat i que cada vegada ens

costa més de ca lcular mentalment

amb rapidesa. Així, finalment, una ca­

pacitat pot arribar pràctiçament a que­

dar atrofiada.

No ens ha d 'estranyar, doncs, que

tant la memòria -molt encertadament

en català diem "fer memòria"- com la

concentració, la comprensió lectora o

l'expressivitat escrita, ens costin d'uti-

14 TOT CLAROR

li tzar si estem força temps sense en­

trenar-les. De fet, s'ha demostrat que

les persones jubilades que continuen

actives i ntel·lectual ment triguen molt

més temps a nota r el deteri orament

de les seves capaci tats mentals.

"Entrenar-se" a diari

Hi ha un proverbi xinès que diu : "Si m'es tic tres dies sense estudiar, les me­ves paraules perden sabor". En el món

de l'esport succee ix el mateix, co m

em deia un jove tennista professional:

"Si estic un dia sense entrenar-me, ja noto que no torno la pilota com vol­dria; si són dos dies, també ho nota el meu entrenador i, si en són tres, ho nota finalment el públic."

LA CLAU PERA

L1ESTUDI per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i Grafòloga

La major part dels estudiants no tenen uns hàbits d'estudi adequats, i per això tant el temps com l'esforç esmer­çats no donen els resultats desitjats. Saber estudiar és la primera assignatura pendent i aprendre a aprendre és el primer pas per tenir èxiten els estudis.

L'estudiant, per tant, ha de ser cons­

cient de la importància d'aquesta per­

severança, perquè l'error més freqüent

és voler estudiar els exàmens comen­

çant a preparar-los sense el temps su­

ficient i voler-ne assimilar els contin­

guts de forma precipitada. Com no ha

de ser difícil agafar els llibres després

de setmanes sense estudiar?

Aprendre a estudiar és aprendre a orga­nitzar-se i a concen­trar eficaçment les nostres capacitats en un objectiu

"

~ ______________________________________ ]V,[ens sana

Desmitifiquem la in te l ' li gència i

pensem que, per més ben dotada que

estigui, si no va acompanyada d'a ltres

factors de la personalitat com la força

de.voluntat o la motivació, no ens do­

narà cap fruit.

Primer hem de llaurar el terreny i des­

prés posar-hi la llavor.

Per tot això, ara que co mença el

curs és un bon moment per adreça r

als estudiants, petits, joves i grans, al­

guns consells i tècniques per posar en

forma la ment, estudiar millor i assimi­

lar amb més efi càcia.

El lloc d'estudi i l'estat d'ànim

1. Per activar la concentració és molt

important que el lloc d 'estudi sigui tran­

quil i sense distraccions.

2. Per combatre les distraccions és

bo pensar en les coses positives que

co mporta l 'estud i i la sati sfacció de

treure bons resultats, fins i tot fer-ne

una llista i repassar-la diàriament.

3. Cal vigilar de manera especial l'ús

de la televisió i no deixar que ens ab­

sorbeixi , ja que al seu davant el temps

passa molt ràpidament i, en canvi, la

majori a de programes no aporten res

de positiu . En la majoria dels casos és

només una distracció passiva.

En el cas de voler mirar un progra­

ma especialment interessant, el millor

és engegar-la just quan comenci i apa­

gar-la en el moment que s'acabi .

4. En començar a estudiar, cal estar

Triar un lloc tranquil i sense distraccions i sentir-se segur de les pròpies capacitats és el prim er pas per assolir bons èxits en l'estudi

Per molt intenigents que siguem, les nostres capacitats intel'lectuals poden atrofiar-se si no les entrenem amb assiduïtat

descansat, sentir-se tranquil i confiar

en un mateix i en les pròpies capaci­

tats, sense sentiments d 'angoixa o por

que puguin pertorbar-n os.

Una de les passes per aconseguir­

ho és no comparar el propi rendiment

amb el dels altres companys o amics,

ja que cal aprendre a gaudir de la prò­

pia autosuperació, i del fet de veure

com, a poc a poc, es van assolint ni­

vells de comprensió i coneixements que

abans no es tenien. Cada persona té el

seu propi ri tme i, si bé els companys

poden servir com a estímul, la base de

la formació no es pot basar en la supe­

ració dels altres, sinó en la superació

d'un mateix.

Planificar els horaris

5. És convenient posar-se a estudiar

sempre a la mateixa hora, elaborant un

horari del temps que es dedicarà a l'es­

tudi diari i distribuint la feina que vo­

lem realitzar segons el temps que es

pugui dedicar a les diferents matèries.

Per exemple, destinar mitja hora als pro­

blemes de matemàtiques, mitja hora a

la redacció de català i mitja hora a re­

passar la lliçó d'història.

6. És necessari incloure en l'horari

les pauses, ja que no co nvé estudiar

més de dues hores seguides sense cap

descans. Cal tenir en co mpte, però,

que la pausa no ha de ser gaire llarga,

perquè desconcentra i dispersa l'aten­

ció. La cadència de temps de descans

pot ser, per exemple, de 10 o 15 mi­

nuts de repòs per cada hora d 'estud i.

Aquesta es tona de repòs es pot

dedicar a fer algun estirament per

destensa r els músc ul s, fe r exe rcic is

respiratori s o de relaxació, ca minar,

menjar o beure, escoltar música, etc.

Entendre més que memoritzar

7. La lectura és un dels pilars fona­

mentals del procés d 'aprenentatge, a

més de ser insubstituïble en el perfec­

cionament intel·lectual i cultural.

Qualsevol estudi ben fet es basa en

la lectura comprensiva; per tant, abans

de començar un tema nou, és reco­

manable una lectura ràpida per tal de

copsar-ne la idea principal i després

to rn a-l o a ll egir, més pausadament,

subratll ant-ne les idees més importants

i cercant al diccionari les paraules que

no s'entenguin per asso lir una bona

comprensió del text.

8. Acostumar-se a fer resums o esque­

mes de cada tema és una tècnica que

ajuda a clarificar-lo i a memoritzar-lo.

9. Un cop la lliçó estigui ben apre­

sa, és co nvenient repassa r-l a al cap

d'uns di es tot fent-nos preguntes per

saber si l'hem assimilada correctament.

En definitiva, aprendre a estudiar és

aprendre a organitzar-se i a concentrar .

eficaçment les pròpies capacitats en un

objectiu ; per tant, és un aprenentatge

cabdal que ha de servir per a tota la

vida. Qualsevol projecte professional

que es vulgui fe r en el futur no serà

possible sense organització, persistèn­

cia i una eficaç concentració de les ca­

pacitats. Per tant, mentrestant, podem

meditar aquesta frase psicoestètica que

diu : "Per difícil que sigui un examen es­

colar, mai no és tan important com l'exa­

men de la vida".

DEPILACIÓ DEFINITIVA Tècnica sense risc, sense dolor i sense que deixi marques

Amb resultats garantits sota contracte

Amb total garantia de satisfacció, o li retornem els diners

CENTRE D'ESTÈTICA CRISTINA

Sicília, 200, 1 r 4a . 08013 Barcelona . Telèfon 93 245 02 47

Cal demanar hora. No tanquem als migdies.

_Reportatge

Ester Benach

Un~ gran part de la comunitat ci­entífica aposta per la teoria que eri­

geix el mar com el medi que va origi­

nar la vida i d'on prove!1en la majoria

d'espècies que poblen el planeta. El

cert és que propietats no li falten (oxi­

gen, hidrogen, nitrogen, clor, fòsfor,

iode ... ), però sigui vàlida o no la teo­

ria el que sí s'ha pogut contrastar és

que el costum de banyar-se al mar és

16 TOT CLAROR

MAR: E VIDA!

"EI mar cura les malalties de l'home", afirmava el pare de la medicina moderna, el grec Hipòcrates. L'aigua, la brisa, el sol, la sorra, les al­gues . .. Juguen un paper molt important i beneficiós per a la nostra salut, i els països propers al mar han sabut aprofitar aquests re­cursos des de fa molts se­gles. De les cultures fení­cia, grega i romana arriba entrat el segle XXI a Catalunya ...

"' OTERAPIA una tradició mil ·lenària molt lligada als

orígens de la medicina, la terapèutica

i l'estètica.

De Nefertiti a les termes romanes

Diu la llegenda que la reina d'Egipte,

Nefertiti (s. XIV aC), va trobar en els

llims marins l'antibiòtic natural contra

un bacteri que l'amenaçava de que­

dar-se cega. Més documentat és el fet

que per al metge grec Calè (129-199)

no hi havia res més purificador que

un banyen tots els elements de la '

natura: terra, aire, aigua i foc, una pre­

m issa heretada del seu antecessor i

pare de la medicina moderna Hipò­

crates.

I és que van ser els grecs, amants

de la higiene i els massatges perfu­

mats, els primers de comprendre la

importància dels banys fins al punt de

____ _____________ Reportat~

construir el temple del déu de la me­

dicina (Asleklepios) molt a prop de les

aigües termals.

Actualment, a Grècia hi ha 752 bal­

neari s i una gran oferta de centres de

talassoteràpi a. Precisa ment ara, que

els Jocs O límpi cs to rn aran als se us

orígens amb Atenes 2004, es construi ­

ran 10 ce ntres de talassoteràpi a a

Rodas, Kos, Creta i Cefalònia .

Entre els romans, l'a fecc ió pels

banys va superar amb escreix la dels

grecs i a ells s'atribueix el mèrit d'ha­

ver sabut explotar els manantials de

manera racional, com han demostrat

els nombrosos vestigis de les excava­

cions arqueo lògiques dutes a terme

per tota la conca mediterràni a. Les

te rmes de Caracalla, amb capacitat per

a unes 3.000 persones, o les de Pom­

pe ia, són un bon exe mpl e d'unes

instal·lacions concebudes meticulosa­

ment per a la curació, la relaxació i la

higiene del cos.

L'aigua de mar

Si bé l'aigua en si mateixa exerceix

efectes molt positius en la nostra sa­

lut, la quantitat de nutrients de l'aigua

de mar és la que la distingeix de ma­

nera especial de la clorada o de la de

El Marítim, primer centre a Barcelona

El Poliesportiu Marúim, al passeig Marítim, és el primer centre de talassoteràpia de la ciutat de Barcelona.

Compta amb vuit piscines, cinc de les quals dis­posen d'aigua de mar i de nombrosos efectes mecà­nics.

Les piscines amb aigua dolça es destinen a la na­tació, a les activitats dirigides amb música i al bany per a infants.

El Marítim, amb una superfioíe de 4.000 metres quadrats, ofereix un ampli ven­tall de serveis de salut i estètica, com l'aplicació de fangs i algues, els massatges, els drenatges, la reflexoteràpia, les dutxes a pressió, els tractaments de cutis, les mani­cures, les pedicures, les depilacions o la perruqueria.

A més, al poliesportiu hi ha una sala de fitness i musculació, i sales poliva­lents per dur a terme activitats dirigides com l'aeròbic, la gimnàstica o l'streatching.

La seva ubicació privilegiada a primera lfuia de mar permet a tots els seus usuaris accedir directament a la platja (vegeu pàgina 30).

riu . Les sals marines en suspensió, com

el sodi o el clor, juntament amb els

minerals com el iode (present en al­

gues i molt deficitari en els homes),

benefi cien l'o rganisme en entrar en

contacte amb l'epidermi s.

També hi ha diferències entre les

diverses aigües marines. La tempera­

tura, la mineralització, l'acció de les

marees, els corrents submarins, l'oro-

grafi a i la influència solar són alguns

dels factors que, sense fer-les millors

o pitjors, les fan més adequades per a

un tipus de tractament o un altre.

Per exemple, el mar Mort és el que

té una millor mineralització, i les se­

ves sa ls són des de l'antiguitat i f ins

avui dia molt va lorades. En canvi, les

algues de la Bretanya Francesa són les

més cotitzades. De la mateixa mane-

_ Reportatge

SERVEIS

COMPLEMETARIS

Tot i que hi ha molts centres, ho­tels, equipaments esportius que te­nen piscines amb aigua de mar, per a que es puguin definir com a cen­tres de talassoteràpia cal que ofereixein uns serveis de salut asso­ciats als elements inherents en el medi marí. A tall d'exemple, aquests en són alguns:

Hidroteràpia

Els efectes mecànics incorporats a les piscines-dolls, hidrojets ... , aug­menten' els beneficis que comporta l'aigua de mar.

Hidrocinesiteràpia Si la realització d'exercicis en una pis­ciha convencional resulta molt posi­tiva per causa de la manca de gravetat i la reducció del pes corporal, quan es tracta d'aigua salada aquesta ca­racterística augmenta. Així, una per­sona que pesa 80 kg té un pes relatiu de 20 Kg dins una piscina d'aigua dolça i de 8 Kg en aigua salada.

Aplicació de Fangs

Aprofitar tots els elements del medi marí és una de les fites de la talasso­teràpia. Un d'aquests recursos són els fangs, que tenen un gran poder

. , desintoxicant i que s'apliquen da­munt el cos de manera directa o mitjançant gases.

Aplicació d'A1gut;s Les algues contenen gran quantitat de iode, un dels minerals que inter­venen més activament en l'intercan­vi de substàncies. Tenen propietats antibiòtiques i depuratives, i a més nodreixen i suavitzen la pell.

18 TOT CLAROR

El iode és un dels mine­rals de l'aigua de mar que el nostre Organisme pot absorbir, i és molt positiu pel seu gran poder desifectant

ra, la co mposició de l'aigua del mar

Mediterrani fa que les seves propie­

tats esdevi nguin sedatives, mentre

que les de l'Atlàntic són tonificants.

Una font de minerals

En la composició química de l'ai­

gua de mar s'han arribat a comptabi­

litzar fins a 92 elements simples, en­

tre els quals cal destacar els princi­

pals minerals que el nostre organis­

me -mitjançant un procés anomenat

osmosi- és capaç d'absorbir: el iode,

un dels més importants, ja que té un

gran poder desinfectant; el magnesi,

que potencïa el sistema immunitari i

que va a parar als músculs i teixits

nerviosos; el potassi i el sodi, respon­

sables de regular la quantitat d'aigua

de les cèl-Iules i els teixits; el sofre,

molt eficaç contra el reumatisme, ja

que enforteix els ossos i els tendons;

el calci, que també intervé en la con­

servació i constitució dels ossos, en

la coagulació sanguínia i el sistema

nerviós, i el silici, que resulta un

excel·lent preventiu de malalties in-

feccioses i està molt indicat en casos

de desmineralització, de problemes

ossis, vasculars, nerviosos, respirato­

ris i d'hipertensió .

La llista pel que fa a la composició

fisicoquímica de l'aigua de mar po­

dria ser molt més extensa. Tot i així,

hi ha altres factors sense els quals

aquesta riquesa de l'aigua marina res­

taria minvada.

Factors tèrmics i mecànics

Submergir-se en el mar sempre

produeix una primera sensació de

fred que provoca una vasoconstruc­

ció perifèrica generalitzada. AI cap

de poc temps, però, aquest fred es

compensa amb mecanismes termo­

reguladors, augmenta la freqüència

dels moviments respiratoris i la fre­

qüència cardíaca al mateix temps

que el sistema nerviós s'estimula i

tonifica, tot originant una sensació

de benestar.

En els centres de talassoteràpia,

aquests efectes s'aconsegueixen grà­

cies als banys de contrast, però ja si­

gui en un centre o a la platja el que '

La gran quantitat de nutrients de lbigua de mar és la que la distin­geix de l'aigua clorada o de la de riu

"

_____________________________________ Iteportat~

El medi marí és suscep­tible de convertir -se en una de les fonts més importants dels fàrmacs naturals del futur

no és recomanabl e és el que s'a no­

mena "segon ca lfred": és a dir, quan

tenim fred i tremolem és senya l que

hi portem massa temps i que el me­

canisme termoregular ja no respon de

manera beneficiosa.

Un segon factor és el mecànic, pro­

duït per una acció de compressió i

pressió afavorit pel massatge de' les

onades o, en el seu defecte, per efec­

tes incorporats a les pisci nes.

Bressol dels fàrmacs del futur

No és aventurat afirmar que molts

dels fàrmacs del futur naixe ran del

medi marí. La seva riquesa és tan no­

table que, actualment, molts científics

i empreses del sector centren les se­

ves investigacions en el mar per tal de

trobar-hi components susceptibles de

derivar en medicaments. El verí que

desprenen alguns animals marins po­

dria combatre inflamacions o tumors i

-ja s'ha demostrat que alguns tipus d'al­

gues del Carib són capaces de cicatrit­

zar ferides i de reduir la inflamació.

L'esperança és tanta que fins i tot

l'Organització Nacional de Cecs Espa­

nyola (ONCE) s'ha posat en contacte

amb una de les empreses que més vies

Espanya es posa les piles amb la Talassoterapia

Tot i no tenir tanta tracUció com França o Alemanya, Espanya s'està conver­tint en un dels països capdavanters en la talassoteràpia.

Els dos primers centres van néixer el 1965, tot i que aleshores la talassoterà­pia s'entenia només com a tractament per a la rehabilitació funcional. El fet que el centre pioner fos l'Hospital Puerta de Hierro ho demostra. El egon centre va ser inaugurat a Benicàssim (Castelló). Precisament a Castelló (Oropesa del Mar) s'inaugurarà d'aquí a uns mesos el centre de talassoteràpia més gran d'Europa, el complex Marina d'Or (a la foto), que amb 40.000 metres quadrats tindrà piscines d'aigua de mar, un centre mèdic especialitzat, un hotel de cinc estrelles i un aparthotel.

Fins a la seva inauguració, el rècord quant a superfície el té el centre de Gran Canària, amb 7.000 metres quadrats.

A Andalusia, sobretot a Màlaga, els centres de talassoteràpia existeixen gràci­es a complexos hotelers, l'Hotel Melià i l'Hotel Byblos Andaluz, que aprofiten la seva proximitat a la Costa del Sol per oferir piscines amb aigua de mar i tracta­ments de salut relacionats amb el medi marí. El mateix succeeix a Múrcia amb el centre hoteler Sol y Mar, i a Mallorca amb l'Eurotel Golf Punta Rot ja.

Però, a banda dels centres situats a la vora del Mediterrani, també en trobem a la Costa Cantàbrica espanyola, en concret al País Basc. La Perla, situat a la famosa Playa de.la Concha de Sant Sebastià, és el més conegut i prestigiós.

A Catalunya, tot i la proliferació de balnearis, e l primer centre de talassoterà­pia serà el Poliesportiu Marítim que en poc temps deixarà de ser únic ja que hi ha alguns projectes en marxa a les platges del Vendrell.

Els romans van ser els que van explotar de manera més racional els manantia1s, amb la construcció meticulosa de grans insta1-1acions

ha obert en aquest camp (Ph arma Mar)

per tal d'investigar possibles solucions

de la retinopatia diabètica.

La tasca no és fàcil, per dues ra­

ons principals: d'una banda, el 80%

dels recursos marins es troben enca­

ra sense explota r; de l'altra, l'aboca­

ment de res idus tòxics al mar, junta­

ment amb l'esca lfament progressiu de

la terra, no prepara un futur massa

sa ludable per al medi marí. Serà difí­

cil trobar possibles remeis en ll ocs

on, si segueix la degradació, no arri­

barem a conèixer mai la riquesa que

contenen.

CENTRO DE SALUO Y ESTÉTICA

NATURESTIETIC Centro especializado en el cuidado

de la salud y la imagen

Ouiromasaje Cyriax

Tratamientos Naturopatía Homeopatia Reflexologia Flores de bach Auriculopuntura

Dietética y nutrición , I nfiltraciones Podologia

Facia les y corpora les Depilación Manicura/Pedicura Drenaje limfatico

Tratamiento de contracturas y esguinces musculares, transtornos de obesidad, cardiopatías, triglicéridos, tratamientos faciales y corporales, limpiezas de cutis, dietas personalizadas, podología,

depilación masculina y femenina ...

OFERTA ESPECIAL

10% DE DESCUENTO SOCIOS FUNDACiÓ CLAROR

25% DE DESCUENTO EN LA PRIMERA VISITA

TODO NUESTRO PERSONAL ES

LlCENCIADO Y DIPLOMADO

Castillejos, 265, entlo.6a D Tel. 93 4362844 (horas concertadas)

SAGRADA FAMíLIA Provença, 463

08015 • Barcelona Tel. 901 I 7 I 5 11

G lobalitz----

alització? Com fer un món millor?

Des de fa mesos, 'globalització' i 'antiglobalització' són mots que sentim a dir i que omplen les planes dels diaris. Sovint relacionem aquestes dues paraules amb aldarulls i incidents i desconeixem quins són els motius concrets que han portat a la creació de plataformes i a la convocatòria de protestes

D.G. Globalització? Antiglobalització? Tot

i tractar-se de mots que avui dia són

en boca de tothom i que estan afec­

tant l'economia mundial, resulta molt

difícil trobar poques paraules que els

puguin definir.

En els darrers anys han augmentat

espectacularment les relacions econò­

miques entre els diferents països. Les

empreses, per incrementar els bene­

ficis, busquen una major sortida per

als seus productes en els mercats d'al­

tres estats; quan més gran sigui la pro­

ducció, més elevats seran els guanys.

D'acord amb aquesta filosofia, l'em­

presa d'un país s'implanta en una altra

nació per poder disposar d'una xarxa

de distribució major. La implantació és

possible de diverses maneres, encara

que les dues més freqüents són:

. Creant, des de zero, una nova

infraestructura en el nou mercat:

instal·lacions noves, plantes de pro­

ducció noves i contractació de perso­

nal autòcton per tal de fer-se un lloc

en la distribució.

. Comprant o participant econòmi­

cament en una empresa del mateix

ram al país en qüestió, que ja disposa

d'instal·lacions, de personal i d'una car­

tera de clients.

Aquesta segona opció és la de més

èxit, darrerament. Per això tantes fu­

sions entre companyies, per compar­

tir despeses i ocupar un espai més

ampli en el mercat. Els beneficis s'in­

crementen notablement perquè els

costos es redueixen (un produeix per

a dos) i les vendes es dupliquen, però

les economies dels diferents països

tenen més relació i més dependèn­

cia les unes de les altres.

Una mica d'història

Des de l'antiguitat, els pobles han

provat de conquerir les ciutats veïnes

per incrementar el volum de negoci

apoderant-se de nous mercats. L'arri­

bada de Colom a Amèrica o la colo­

nització d'Àfrica a finals del segle XIX,

han estat els primers exemples de "glo­

balització" .

Els temps han canviat i avui dia els

nous mercats, per regla general, no es

conquereixen amb guerres sinó amb

cimeres i acords entre països. L'apari­

ció d'entitats que regulen l'economia

mundia.1 es produeix després de la Se­

gona Guerra Mundial, amb el naixe­

ment del Fons Monetari Internacional

i el Banc Mundial com a encarregats

de la reconstrucció i la recuperació eco­

nòmica d'Europa.

TOT CLAROR 21

_ Societat

El món globalitzat

• La FAO estima que durant el 1999 més de 30 milions de persones (cinc vegades la població de Catalunya) van morir de gana. L'any 1990 hi havia 822 milions de perso­nes greument afectades per la fam. L'any 1998 n'eren 828 milions, tot i que la FAO considera que el nostre planeta podria proporcionar aliment a més del doble de la població mundi­al actual.

• Cada dia hi ha més diferències entre rics i pobres. Les 475 persones més riques del món tenen tants di­ners com la meitat de la humanitat. Des de 1990, 1.200 milions de perso­nes viuen amb menys de 180 pesse­tes diàries i 2.800 milions de perso­nes, amb menys de 380.

• En els darrers 50 anys, l'econo­mia mundial s'ha duplicat sis vega­des, la qual cosa equivaldria a un aug­ment dels ingressos de 5.400 bilions de pessetes. Els països que menys traves posen al comerç són, a més, els que creixen més ràpidament.

• Les deu companyies més impor­tants de telecomunicacions controlen el 86% GleI mercat mundia.l. Els deu productors de pesticides dominen el 85% del mercat i els deu principals fabricants d'ordinadors contFolen el' 70% de la pr<?ducció del món.

Succesivament, els països colo nit­

zats van aconseguint la independèn­

cia i, un cop lliures, s'adonen de la

dependència econòmica respecte del

país coloni tzado r (es qed icave n

bàs icament al monocultiu i tot l'excés

de producció es destinava al país colo­

nitzad or). Deso rgani tzats, es ve uen

obligats a demanar crèd its per subsis­

t ir, i és així com neix el Tercer M ón i

el Deute Extern .

A la dècada dels 90, la desintegra­

ció de l'URSS i la ca iguda del Mur de

Berlín han deixa~ la via lliure a la ideo­

logia liberal amb els Estats Units com

a màxi m representant.

22 TOT CLAROR

En els darrers anys han augmentat espec­tacularment les relaci­ons econòmiques entre els diferents països.

A més, en aquest últim període els

mitjans de comunicació han jugat un

paper molt destacat per dos motius. Per

una banda, el naixement de la te levi­

sió, d' Internet i de les noves tecnologi­

es ens ha apropat la realitat d 'altres pa­

ïsos que abans semblaven molt distants.

Les gran multi nacionals, d'altra banda,

han pogut fer arri bar el seu missatge a

tots els racons del món gràcies a la in­

ternaciona li tzació dels mitjans.

La globalització és bona o dolenta?

Totes dues opcions són defensables,

segons quina sigui la ideologia de cada

lector. Els partidaris del neoliberalisme

co nside ren que la globa li tzac ió se rà

positiva per a l'economia mund ial per­

què comportarà la creació de llocs de

treball allà on avui dia regna la pobre­

sa i l'atur. Els seus detractors, en can­

vi, asseguren que amb aquest model

el món està en mans d 'uns quants que

només vetllen pels seus interessos.

Posicionaments a favor

Els defensors d 'aquest no u ord re

econòmic consideren que el lliure co­

merç és un aliat dels treballadors, per­

què genera riqu esa i, si cada país pot

comerciar en lli bertat, l'economia mun­

dial creixerà. Donar llum verda al co­

merç internacional significa incremen­

ta r l'activitat comercial (el mercat és

molt més ampli) i, per tant, crear més

llocs de treball amb la consegüent re­

ducció dels índexs de pobresa. Així,

doncs, l 'augment de la renda per càpita

ta mbé comportarà l ' increment de la

demanda :Ies famílies que abans eren

pobres ara t indran més diners per po­

der consumir més.

Com a exemple trobem els països

as iàti cs en vi es de desenvo lupament

que, a poc a poc, han anat accedint a

nive lls de benestar cada vegada més

elevats gràcies a mesures econòm i­

ques favorables a l'agressivitat comer­

cial, la flex ibil itat i la productivitat. Els

partidaris del nou model, però, adver­

te ixen que ca l un període d'ada pta ~ ció. Potser l'obertura de les fronteres

generarà atur, però l'i ncrement dels be­

neficis generarà noves necessitats i

notls llocs de treball en un futur im­

med iat.

Neguen que l' increment del comerç

i de la prod ucció comporti més conta­

minació i una major degradació del medi

ambient perq uè molts països en vies

de desenvo lupament ja estan f renant

la pol·lució amb polít iques ecològiques.

Finalment, els partidaris de la globalit­

zació argumenten que la globali tzació

permet l'accés a la informació i a la cul­

tura d'arreu del món.

Posicionaments en contra

Els detractors, agru pats en els mo­

v iments ant iglobali tzac ió, ex igeixen

una societat més justa, el cont rol del

liberalisme econòmic i del poder de

les mult inacionals, la democratització

de les institucions econòmiques mun­

dials com el BM o l' FMI i la distribució

de la riquesa. En aquest sent it, una de

les seves princi pals reivindicac ions és

la condonació del Deute Extern. Con­

sideren que les xifres milionàri es que

els països pobres deuen als rics estan

asfi xiant l'economia del Tercer M ón i

denuncien que les grans multinacio­

nals s'aprof iten d 'aquesta situació de

misèria per practicar l'explotació labo­

ral en aquests estats i reduir així els

costos de producció. De tots és cone­

guda la polèmica que envolta des de

fa anys algunes empreses, com Gap o

Nike, per les precàri es condicions la I

Els pro-globalització consideren que el lliure comerç és un aliat dels treballadors, perquè l'economia creixerà

i I I

II

borals dels indonesis que fabriquen, a

preu de saldo, productes que al mer­

ca t occ identa l es ve nen a preus

desorbitants.

A més, defensen una economia ba­

sada en la igualtat i rebutgen que els

arguments econòmics prevaleix in da­

vant la justícia o la democràcia en la

construcció del nou món. Afirmen que

la gran massa mundial de població no

pot ser vista com una gran massa de

consumidors.

També expliquen que les grans com­

panyies, a la recerca de més beneficis,

no es preocupen d' invertir a favor del

medi ambient i que els és més rendi­

ble contaminar. I en el terreny ecolò­

gic, les empreses dedicades a l'alimen­

tació pretenen exprimir els animals i la

natura de tal manera que s'ha arribat a

malalties com la de les vaques boges.

Asseguren que és el resultat de voler

fer negoci a qualsevol preu.

Per acabar, denuncien que la globa­

lització suposa la desapari ció de la iden­

titat dels pobles i de les seves cultu­

res, ja que no es compta amb elles.

Què volen els antiglobalitzadors?

Els moviments antiglobalització re­

coneixen que el fenòmen de la globa­

Jització és inevitable, tot i que assegu­

ren que aquest fenomen pot suposar

un gran benefici per al conjunt de la

humanitat si es canvien les regles del

Els moviments antig1o­balització exigeixen l'abolició del Deute Ex­tern i controlar el poder de les multinacionals

joc. Les seves princi pals crítiques són

per al G-B, la ci mera dels vui t països

més industri ali tzats del món. No po­

den acceptar que vui t persones deci­

deixin el futur de la humanitat asse­

guts en una taula. Volen que aquestes

cimeres s'obrin a la participació de tot­

hom, a la democràcia.

M ostra d'aquesta voluntat demòcra­

ta ho és el fet que aquest moviment

no té líders ni jerarqui es; els seus inte­

grants prenen les decisions en assem­

blees i procuren que ningú acapari cap

mena de protagonisme.

Les seves accions de protesta estan

cada vegada més mediati tzades, sobre­

tot després dels incidents ocorreguts a

Seattle a finals del 1999. Des d 'a les­

hores, moltes d 'aquestes manifestaci­

ons acaben amb aldarulls a pesar que

la immensa maj o ri a d e . grups

antiglobalització reiteren que les seves

protestes són pacífiques. Només una

minori a, agrupada sota el moviment

anarqui sta Bloc Negre, és partidària de

la violència al carrer.

Per una altra banda, també ha dei­

xat empremta la darrera reunió del G-

Societat

El govern espanyol pren mesures

L'any 2002 l'Estat espanyol as­sumirà la presidència de torn de la Unió Europea i, aquest fet, l'obli­ga rà a celebrar d iverses cimeres a ciutats com Barce lona, Madrid o Sevilla. El govern central tem que, durant aquestes trobades de reper­cussió internacional, les p latafor­mes antigloba lització organitzin ac­tes de protesta que acabin en alda­rulls. Abans d'accedir a la presidèn­cia, l'Executiu pretén que e l govern dels Quinze debati sobre la polè­mica entorn a la g lo ba li tzació. Madrid creu necessari el diàleg amb les ONG que vulguin identificar-se com a inte rlocutores de l moviment anti-globalització. Espanya vol que aquestes entitats es desmarquin dels episodis de violència i que re­coneguin que qualsevol govern es­collit democràticament té legitimi­tat per prendre decisions.

B a Gènova. La imatge de la mort d 'un

jove italià de 23 anys va donar la vo l­

ta al món, jun ta ment amb les foto­

grafi es en què un altre jove, carabin­nieri, pres pel pànic, desenfundava la

pi sto la i li di sparava un tret al ca p .

Aquest darrer episodi ha fet refl ex io­

nar els moviment antiglobalització ja

que els incidents resten tot el prota­

gonisme a les seves propostes i inici­

ati ves a l'ho ra que des presti gien el

co l·l ectiu .

(.."foR;&ftl .. GRAN VARlEDAD CERVUAS DE IMPORTACION

Bar e Restaurant • Brasería

ft· ~'llSlR.-TA?~

MENU DIARIO: De ¡unes a viernes . . . 975 Ptas. Sóbados .. . . . . . . 1.200 Ptas. Domingos ... . , . . 1.300 Ptas.

ESPECIALlDADES: • Tapas va riada s - En~aladas • Bocadillos fríos y calientes

• Torradas variadas • Montaditos • Hamburguesas Y mucho mas a la disposición del diente •••

Av. Gaudi, 11 Tel. 93 435 43 83

T'agradaria Conèixer ...

&f¿~

Menjars i sopars per a grups i empreses.

Propostes de menú a la seva mida

Descomptes especials per els abonats del

Esportiu Claror I del Polisportiu Sagrada Família

SI T'AGRADA M ENJAR B É ... REPETIRÀS!

VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

_ Lleure i Cm==,.W¡=1 ft:..=: ________________ _

INTERNET LLIBRES

La guia per als nens

http://Www.onanern.cOfi1

Aquesta web ens ofere ix una llarga lli sta de suggeriments per al temps d'oci del s nens, però també inclou apartats de consulta com ara pedia­tria, psquiatria, psicologia o nutri­ció. En aquesta adreça també podreu trobar lli stats complets -amb adre­ces i telèfons- de diverses associaci­ons, entitats i ONG relacionades amb els més petits. Per estar al cor­rent de tots els ac tes i les promoci­ons cal fer-se'n soci.

Tot sobre el ·TeJl1ple

www.sagradafarnilia.org

Adreça electrònica del Temple de la Sag rada Família, amb un di sseny espectacu lar, on podeu trobar des de detalls sobre la història d'aquesta obra arquitectònia d'Antoni Gaudí fins a atractius salvapantalles per al vostre ordinador. També hi podeu efectuar donatius per a la corrstruc­ció del Temple o adquirir records d'un dels símbols més famosos de Catal unya.

LES MEVES CANÇONS PERETAPIAS

2001

El cantautor Pere Tapias sempre ha estat una rara avis dins del món de la música cantada en català. Tapi­as va posar un punt d 'ironia icono­clasta sense parangó en la música que es feia a principis dels vuitanta i ara, en aquest disc, ha recuperat bona part de les cançons que el van fer popular.

COM UNA BARCA AL MIG DE L'ESTANY

ANTONI COLL EDICIONS PROA

Una novel·la d'amor i de guerra protagonitzada per una campero­la urgellenca i un jove irlandès du­rant la Guerra Civil Espanyola. Tot i tractar-se d'una ficc ió narrat iva, la novel·la s'emmarca en uns fets reals com la vida dels presoners al camp de treball dels Omelis de Na Gaia, la batalla del cap de pont de Balaguer o l'explosió del polvorí del castell del Remei . Coll teixeix una història amb l'èpica tràgica dels anys trenta.

MAs PLATÓNY MENOS PROZAC

LOU MARINOFF EDICIONES B

Aquest llibre s'inspira en els més grans filòsofs i filosofies de la his­tòria del món per ensenyar a abor­dar els aspectes més importants de la vida com la manera de portar les relacions amoroses, de viure amb ètica, de preparar-se per morir, per a un canvi professional i trobar sentit a l'existència. Aquest llibre pot ajudar a viure en plenitud.

PRÓX/MA PARADA: ESPE­RANZA

MANUCHAO 2001

TU ENTRENADOR PERSONAL ,

FERNANDO SARTORIUS ED. MARTÍNEZ ROCA

Aquest llibre ofereix un mètode eficaç perquè et puguis sentir a gust amb e l propi cos. Fernando Sartori us, especia lista en fitness i en nutrició, exposa alguns dels seus millors conse lls perquè el lector no es desmotivi en la pràctica de l'exercici i no decaiguin les ganes de millorar i progressar en l'esport. Sartorius parla des d'una ll arga experiència en la preparació física de molts esportistes, així com de famosos de Hollywood.

MANUAL D'INSTRUCCIONS PER A ESTIMAR LA IRENE

CARLOS MOSTEIRO ED. LA GALERA / TÀNDEM

És una hi stòri a d ' inic iació en l'amor i en el dolor d'una noia de catorze anys, la Irene, que a més a més acaba de fer un descobriment terrible sobre e ll a mate ixa. Aquests dos fets, el descobriment i l'amor . no correspost per Arturito Campos, seran els fe ts determinants del seu estat d' aba­timent.

NUNCA EL TlEMPO ESPERO/DO

MANOLO GARcíA 2001

Manu Chao ens torna a sorprendre amb aquest nou disc en què ens parla de l'esperança. Cartista més com­promès amb els seus ideals i antic líder dels mítics Mano Negra també dedica algunes cançons d'aquest àl­bum a les persones que viuen més marginades.

El darrer àlbum d'una de les mei­tats d'EI Último de la Fila s'ha consolidat com un dels èxits dis­cogràfics d'aquest any. Manolo García, en el seu segon treball en solitari, mostra el millor d'ell mateix al llarg de tretze cançons, inclosa alguna marcianada de les que tant li agraden.

EL PA DE CADA DIA

MOHAMED XUKRI ED ICIONS BROMERA

En un món dominat per la vio­lència, la prostitució, la droga, la por i l'opress ió, el narrador hau­rà de lluitar cada dia per gua­nyar -se e l pa, encara que per aconseguir-lo hag i de regirar en­tre les escombraries dels barris on viuen els europeus, més riques que no les dels marroquins. El pa de cada dia és una novel·la autobio­gràfica crua i colpidora, que va e"star censurada per les autoritats del país de l'autor.

LA MAR NO ESTÀ MAI SOLA

ROBERT SALADRIGAS EDICIONS PROA

Jens Nysted és un escriptor que ha estat mariner, pare de família, amant apass ionat. .. Ara, però, no és sinó un espectre de sí mateix, postrat per la malaltia en el llit d' una clínica privada de Barcelona. Conscient que ja només l' espera la mort, Nysted aprofita els seus úl­tims dies per fer un repàs de la seva accidentada vida. Una lúcida refle­xió sobre la condició humana.

REVEAL REM 2001

Després del seu fracàs amb l'àlbum Up, que semblava el punt i final en ia carrera d'un dels grups amb més història del rock, els REM han tor­nat amb força a dalt dels escenaris. Ho han fet amb ganes, ja que les cançons d'aquest nou treball estan plenes de ritme i de contingut.

lcure i Cultura

CULTURA POPULAR ESPORTS

MERCÈ 2001 : LA TRACA FINAL DE LES FESTES MAJORS El Piromusical serà, un any més, l'estrella

El dia 24 de setembre cele­

brarem la d iada de la Mercè i

aquest serà el dia escolli t per al

famós Pi romusical que, un any

més, se celebrarà a les fonts de

Montjuïc. Així, el Piromusical

significarà la traca final per a

cinc dies de festa grossa.

Un llarg nombre d'actes

Durant totes les ni ts de la

M ercè hi haurà espectacle i

d iversió a les platges de la

Barceloneta, on els millors tèc­

nics del foc mostraran les se­

ves habili tats.

Les festes s' iniciaran el dia

20 a la tarda, amb el tradicio­

nal pregó al Saló de Cent. L'en­

demà hi haurà l'habitual cer­

cavil a amb gegants, ball de

bastons i castellers pels carrers

del centre de la ciutat. El diu­

menge dia 23 serà el torn del

correfoc, una delirant invasió

»de dracs, dimonis i altres bèsti-

es de foc del nostre imaginari

als carrers més significatius de

la ciutat. I el dia 24, al matí,

tindrà lloc la missa celebrada

a la Basílica de la Mercè, pre­

sidid a per l 'a rqu ebisbe de

Barce lo na Ri ca rd M ari a

Carles.

Entre altres activitats, tam­

bé podreu trobar-hi el ja fa­

mós ca rroussel hípi c de la

Guàrdi a Urbana, els concerts

de la Banda Muni cipa l, el

concurs de castells i d 'escul­

tures de sorra o la cursa atlèti ­

ca de la Mercè.

Les ONG, protagonistes

Un any més, el centre de

la ciutat acollirà la VI M ostra

d 'Associacions de la Mercè.

En aquesta edició, amb mo­

tiu de l'Any Internacional del

Voluntariat, seran protagonis­

tes totes aquelles entitats que,

basant la seva tasca en objec­

tius cívics i solidari s, potenci­

ïn la participació de persones

voluntàri es en diversos pro­

jectes ciutadans.

Fin alment, ca l record ar

que l' Institut de' Cultura con­

vocarà el concurs FOTOMER­

CÈ 2001 que, en la línia de les

edicions anteriors, pretén que

hi hagi una constància docu­

mental històrica de la festa als

arxius de la ciutat.

TALASSOTERÀPIA 29 de setembre Inauguraci6 del Poliesportiu iv.Ilml lm, el nou centre gestionat per la Fundació Claror i primer centre de ta lassoteràpia de Catalunya. Passeig Manum, 33-35 Més infonnaci6: 93 224 04 40

GOLF A LA PLATJA 29 I 30 de setembre I Open de Golf a la platja de Barcelona. Col' labora el Poliesportiu Manl im. Obert a tothom. Passeig Manum, 33-35.

SOLIDARITAT 18 de novembre I Cursa Solidària de Sarrià-Sant Gervasi Organitza: Nou Can Canl lleu Plaça Major de Sarrià Més infonnaci6: pàgina 36

ATLETISME 11 de n ovembre 52è Trofe u Inte rnacio na l 'C iuta t Barcelona d'Atletisme! Av. Rius i Taulet, 1

NATURA 20 d 'octubre Festa cie la Natura Organitzen: Nou Can Cara lleu 1 Centre Excursionista de Catalunya i Federació Catalana de l'Esplai Més infonnaci6: pàgina 36

TRIATLÓ 6 d'octubre Trofeu Ciutat de Barcelona cie Triatl6 Organitza: Fecleraci6 Catalana de Triatl6 Més infonnaci6: 93 419 92 94

EXCURSIONISME 28 d'octubre Xl Curs.~ i Caminada Popular a Collserola Organitza: Club Excursionista de' Cat. Més infonnaci6: 93 315 23 11

CINEMA I

FINAL FANTASY

DIR.: HIRONOBU SAKAGUCHI

És la primera vegada que una empresa dedicada a la creació de videoJocs s'introdueix en el món del cinema, després de deu jocs publicats, per entrar en una nova dimensió en què la fantasia es converteix en realitat. També és el primer film amb actors virtuals.

PUEOES CONTAR CONMIGO

DIR : KENNETH LONERGAN

Aquesta producció independent nord-americana explica els problemes quotidians d'una mare soltera atrapada entre el seu últim company Oon Tenney), el seu cap (Matthew Broderick) i el seu germà autodestructiu (Mark

Ruffalo).

INTEL/GENC/AARTIFICIAL

DIR.: STEVEN SPIELBERG

Spielberg torna a la direcció amb una pel ' Hcula en què pretén re­tre homenatge a Stanley Kubrick. El protagonista és el jove actor Haley Joel Osment, el qual encar­na un robot ple de sentiments i programat per ser el fill perfec­te. Un projecte en què Kubrick havia treballat des del 1969.

SHREK

DIR .: VICTORIA JENSON ANDREW ADAMSON

El món del cinema té, des d'ara, un heroi completament diferent als que havíem conegut. Shreck és la història contrària als con­tes de fades en què el protagonis­ta és bonic i valent. Aquest és lleig i covard però això no li impedirà convertir-se també en heroi.

Lleure i Cul=--:.tu...::c:..::....ra,-,-: ____________ __._------

I~~~ InstaHació 'Vanitas' Els artistes crearan una similitud entre les obres artístiques i els es­pais urbans, amb els seus correspone nts cicles de naixement, esplendor, enve lli­ment i mort. L'i ndret esco lli t serà l'a ntic recinte del Parc d'Atraccions de Montjuïc. De 1'1 d'octubre al 31 de desembre

'600 anys de l'Hospital de Sant Pau L'ex­posició commemora el 600 an iversari de la creació d'una institució social i cultural molt important per Barcelona, estretament lliga­da a la seva història i a la del conjunt del país. L'Hospital ha funcionat de manera in­interrompuda fins als nostres dies, la qual cosa el fa excepcional dins del context oc­cidental. S'emmarca dins dels actes del 99è aniversa ri de la mort de Jacint Verdaguer. Es podrà veure al Saló del Tinell (Museu d'història de la Ciutat) . Del 15 de novem­bre allS de febrer

La Guerra Civil espanyola al MNAC Aq uesta exposició fotografica pretén donar una visió gràfica dels esdeveniments vistos des de l'a portac ió a la hi stòria fotogrà­fica.Museu Nacional d'Art de Catalunya. Del 10 d'octubre al 13 de gener.

ESCENA

'The full monty' a Barcelona

'The Full Monty ', la pel·­lícula més popu lar dels úl­tims 5 anys, co ntinua do­nant guerra. Fox, la produc­tora del film , ,<"a entendre que aque lla pel'lícula sobre ci nc aturats que es llancen al negoci de l'estriptis per guanyar­se les ga rrofes es po­dia convertir e n una peça de teatre musi­cal igualment atractiva per a tota mena de pú­blics.

El Teatre Noveda­des de Barcelona aco­llirà l'estrena e uropea de The Full Monty e l mes d 'octubre que ve, ja que a Londres no arribarà fins a l'abril de l 2002 . Mario Gas dirigirà aqu esta versió de la comèdia, que es veu­rà en caste ll à.

El volum de fe ina que ar­rossega Th e Full Monty h a servit per engegar la produc­tora Full Teatre, que ja té previstes du es obres més per a la temporada vinent. La primera d'e lles, la comè-

dia de la irlandesa Marie Jo­nes Amb pedres a les butxa­

ques , que també s'estrena­rà a l'octubre al Teatreneu. Àlex Casanovas i Fermí Fer­nandez donaran vida a quin­ze personatges cadascun, ja que interpreten dos extres

d 'una pel ' lícula que es fil­ma al comtat de Kerry.

Novetats al TNC

Un altre dels grans mun­tatges previstos per al mes

d'octubre als esce­naris barcelonins és 'La dama enamora­da', que s'estrenarà a l Teatre Nacio na l de Catalunya sota la direcció de Rafe l Duran. L'espectacle co mptarà amb ac­tors de la talla de Lurdes Barba, Pepo Blasco, Carme Elias

o Montse Esteve. L'o bra, que en el seu moment va suposar un decidit intent de r ~ novac ió dramàti ca, pre­senta l'amor de la matrona per l'adolescent, un dels as­pectes eterns i dolorosos de l'amor.

"GLOBALITZACIÓ I DEMOCRÀCIA:

SÓN INCOMPATIBLES?" 16 D'OCTUBRE · 19.30H

El Fòrum Claror inicia la temporada amb un debat sobre la relació entre els governs, la ciutadania i els grans organismes internacionals. Ja ha confirmat l'assistència com a ponent Joaquín Estefania, autor del llíbre "Contra el pensamiento única" (vegeu pg.39).

"L'ISLAM PLURAL" CICLE DE CONFERÈNCIES, DE L'I D'OCTUBRE AL 31

DE DESEMBRE. INSTITUT CATALÀ DE LA

MEDITERRÀNIA

Curs internacional que comptarà amb la participació d' importants noms de la islamologia, els quals aportara n vis ions plu rals de l' islam. Així mateix, s'analitzarà el desenvolupament de l'islam en els diferents països europeus.

"MÓN I EXPERIÈNCIES" DEL 8 AL 10 D'OCTUBRE

DE 17 A 21H. CENTRE DE CULTURA

CONTEMPORÀNIA

Se celebraran tres sessions de debats, en els quals participaran 3 ponents sobre els temes següents: Globalització i diversitat cultural, la Creació literària i artística i la Immigració i la imatge de l'altre.

REVISTES

ECOSISTEMA S

Una revista d 'ecologia i medi ambien t caracteritzada per la qualitat , varietat, actualitat i solvència dels seus continguts. Es tracta d' un mitjà de comunicació útil per a professionals de diferents disciplines i per a totes aquelles persones preocupades per les qüestions ambientals.

________________ L1eure i C ultura

"

CONCURS

PARTICIPA-HI I GUANYA! Un magnífic II pack Claror ll format per motxilla, samarreta, ronyonera i gorra

El concurs del passat número el va guanyar . ..

YOLANDA NIETO

ABONADA DE

L'EsPORTIU

CLAROR

Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu a Revista Tot Claror (Sardenya, 335, baixos, 08025 Barcelona) o dipositant-la a les urnes situades a la recepció dels poliesportius Claror, Sagrada Família, Marítim o Nou Can Caralleu.

r-----------------------. \tI Nom Cognoms I d~ I

Adreça Telèfon ________ _

Ciutat _____ _ ___ ___ _ Eda'-'.t _________ _

Què penses de la revisto Tot Claror?

1. Què és èl que més t'ha agradat d 'aquest número?

2. l què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

. 5. Què creus que li falta, a la revista?

6. Globalment, quina nota posaries a la revista, entre 1'1 i el lO?

I I I I I I I I I I I I I L _______________ ________ ~

PASSATEMPS

SOPA DE LLETRES

Troba 9 ciclistes espanyols que han participat en el darrer Tour de França

S E R A K E S I A L

E S A S T R E T T E

R A I G U E V l S O

R L T S E I I E O N

A S R I K H L D S A

N A J O E L L E S E

O R L OMN A T F D

S E R E N A Z I A L

B H D E L G A A D A

E P M A N e E B O G

TEST

Demostra la teva cultura esportiva

1.

2.

3.

4.

5.

6.

Per quin equip ha fitxat LA. Paraíso? En quina c iu tat se ce lebraran les Olimpíades 2008? En quina ciutat s'ha ce lebrat e l Mundial de Natació? Quin és el nom del jugador més alt de l'NBA en actiu , a mb 2,31 me­tres?

Quin tennista ha estat el darrer gua­nyador de Wimbledon? Quin és el nom de l' en trenador de la Selecció Espanyo la de Bàsquet?

U(>OJq Ulrf (9 'O ! ¡\~S !lmA I' D (ç 'uus'JJI\W a~.Io~Q

(17 'l'DIOIl)( l1d (E 'UP1ad (z 'cs-;)u1Ud ( I :S~llSods;)ll

.................................

Servei d'hosteleria

en general per a:

Col.legiats

Residències

Empreses

Centres Hospitalaris

HOSTESA'"

Hosteleria de Servicios Colectivos, S.A.

• •

X 800ptas.

Aq uesta oferta nom és és vàlida fins al 31 d' octu bre de 2001 al teu Restaurant McDonald's Sagrada Familia presentant

aquest cupó en el moment de fer la teva comanda.

F

Guia de Serveis i Compres .

• La millor qualitat al millor preu

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

PASTISSERIA ruSTER • Una dolça especia li tat de crocant i

xoco lata · • Pedres Sagrada Família

Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

D'ê[iJI~' ,_ CAFE CRYKET BAR

• Assortiment de tapes • Ambient agraclable

Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01

BAR RESTAURANT LA. PEDRETA • Dinars i sopars casolans • També aqu.í ambient agradable

Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21

BARRIBElRA

• Entrepans, tapes i vins ga llecs

Rosselló, 411 - Tel. 93 458 63 85

LA. YAYA.AMELIA

• La cuina del bacallà

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

6f ~ ~ iJ ¡J:j i ~ iJ '1.­EDIFESA- CpFAC

• Ferreteria professional i parament

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49

FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei clel barri • Ofertes noves cacla mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i ~ax 93 436 66 56

EspaRTS '

• Hacemos equipaciones para clubs y colegios. • Fabricación propia • Sudaderas-Batas-Chandals-Polos­Canguros ... • Serigrafía-Bordados-Transfer Casals y Cuberó, 216 . 08031 BCN Tel. Fax 93 350 50 16

BICICLOT 15%

• Lloguer, venda i reparació • Bicicletes de I a i 2a mà, accessoris

Marítim:sota P.Marítim. Tel. 932219778 Clot: St.Joan de Malta,1 Tel. 933077475

AM INFORMATICA

Venta, actualización y reparación de ordenadores. Ordenadores portatiles IBM, Acer,Compaq,Toshiba. Estudiantes/Profesores: • Windows 98-ME 10.318 Ptas • Office 2000 Premium 15.995 Ptas

Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 - 08025 Barcelona

INVERTER

• Fabricamos, distribuimos y mantenemos sistemas de alimentación ininternunpida. • Seguridad para su informatica.

Aragón, 517 ¡O. 08013 BCN Tel. 93 265 6676 . Fax. 93 265 53 03 Inverter@ctv.eslwww.inverter.es

,, 1~'i~i~~I:¡ _

Juegos en red - Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente .. . ; ) 24PCs-19"-ADSL512k-SomosL33T

Rosellón, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicilia y Cerdeña)

., ~·Ji~ iJ"_ "DIAZ" Adm6n. Loteria, 122 \

~)} 1 [i] [i] [li] .

• Loteria Nacional • Travesses • Bonoloto • Primitiva • Es fan reserves de la Grossa de

Nadal i Reis

CastiHejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

• Mobiliari i decoració • Som professionals: Tenim una solució per a cada espai Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

(¿f ~~~~[3~ iJ"~ XANA MODA INTIMA

• Tot en roba interior per a home i dona. • Especialistes en talles grans Muntanya, 49 tel.: 93 436 47 94 08026 Barcelona

SoIfeig-Piano-Guitarra-Violí-Nens i adults • Exàmens al conservatori Sicilia,360-362 3r 2a Tel. 93 207 21 67 08025 Barcelona Mòvil 617 22 88 42

• Llibreria i objectes de regal. • Fotocòpies i servei cie fax. • La teva botiga. Obert di ssabtes tarda.

Rosselló, 384 Tel. i Fax: 93 456 56 17 E-mail: xeito-olga@teleline.es

• Mil detalls per a tu , 10% cie descompte als abonats de Claror i Sagrada Família

Còrsega, 511. Rosselló, 396

JOIERIA ALMOR • Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Fam.íIia

e CENTRE CLARÍNIA

Psicologia, Psiquiatria, Psicoanàlisi Nens, adolescents i adults

CI Pare Claret, 79, 1r la Tel. 93 347 84 92 i Mòbil 636 53 77 36

ACUPUNTURA - HOMEOPATIA. • ConsuItas y tratamientos • Masajes terapéuticos. Shiatsu. Fitoterapia • Horas convenidas

Córcega, 462 pral. 3a . 08025 BeN Tel. 93 207 37 83 Movil 619 36 62 30

FARMACIA.

BRICIO

De 9 a 22 hores

Tots els dies de l'any

Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34

INSTITUTS IC---}jll ODONTOLÒGICS - - ASSOCIATS

• Ben a prop teu

Calàbria, 251 . Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 bxs' Tel.93 342 64 00

• Molt a prop teu

Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

QUIROMASAJISTA DIPLOMADO · 20 años de experiencia ·Espec.en dolores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas

JUAN GENOVÉS - Zona Sagrada Familia­Tel. 93 457 93 73 (horas convenidas)

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC

Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg.Social. No és necessari avançar els diners. Ortopèdia en general.

Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

MYSORE

• Consulta naturòpata. Refl exologia rodal. Quiromassatge. Flors de Bach

• Consulta de tarot. Ajuda humanística

Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

ORTOPÈDIA FARMÀCIA

SERRA·FORTUNY

• Plantilles, faixes • Cotilles a mida, fèrules • Genu-valgo \, Pròtesis mamàries

Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

PSICOLOGIA CLÍNICA MONTSE VALLS: psicóloga esp. en depresiones y problemas sexuales. JUAN GENOVÉS: hipnólogo esp. en fobias y es trés. Tel. 93 457 93 73 www.montsevalls.com email: info@montsevalls.com

~ SERVEIS

ALRAVASA

InstaHació integral de:

• Oficines • Biblioteques ·Col·legis

Marina, 297 . 08025 BeN Tel. 93 348 07 77 Fax 93 347 03 25

ANTISOLARS CASC S.L. SCREEN

• Cortinas exterior/interior • Toldos • Paneles corredores • Opacos-Venecianas • Motorizados-Automatismos

Eduard Toda, 64 sis 4" ·08031· BCN Tel. 93 428 12 43 Fax 93 428 69 25

ANTONIO MANEN VINARDELL

• Majorista de productes químics

Pere IV, 297-299 . 08020 Barcelona Tel./Fax 93 307 26 42

ATG CONSTRUCCIONS,S.C.P.

• Remodelació de piscines a normativa vigent.

• Treball paleta

• InstaHacions esportives

Eduard Gibert, 8, lr. 08940 Cornellà (Barcelona) Tel. i Fax. 93 474 44 81

• Transport en autocar

Santa Carolina, 40

08025 Barcelona Tel. 93 450 14 27

B.E.H.Q.

• Especialitats hidro-químiques

• Tractament d'aigües i piscines

Carrer de la Font de l'Escot,35 08400 Granollers Tel. 93 846 53 36·Fax 93 846 52 1

DCM, S.L. • Serveis finques urbanes i industrials. • Consergeria. Neteges. Manteniment.

Nàpols, 268 Tel.fFax 93 207 30 74 . Tel. 93 531 68 73

I 5 % I Descompte als socis de la Fundació Claror i dels seus centres

CONSTRUCCIONES FRANCISCO PALMA.

• Const:rucciones

• Refonnas

• Patología del honnig6n

Lleida,13 10 1" Sant Boi L1ob. 08830 BCN Tel. y Fax. 93 654 57 97

FERZAM, S.A.

• Climatització industri al i domèstica

• Instal ·lacions especials (hospitalàries i laboratoris)

• Calefacció industrial i domèstica

• Ventilació industrial

Sant Quintí,29 08026 Barcelona Tel. 93 456 78 07 Fax 93 347 11 79

SATA Fem: Piscines Descalcificació domèstica i industrial Osmosis inverses Tractaments generals d'aigua Accessoris

Balmes,173 08006 Barcelona . Tel. 9321721 91 TeI.lFax 93 217 03 64

SATAGUA • Tratamiento de aguas

• Instalaciones industriales

• Piscinas descalcificación

• Desmineralizaci6n

• Esterilización

Pasaje Porta,29 08016 Barcelona Tel. 93 340 42 54 - Fax 93 352 15 59

D1' ~~~~;[.]~I' ,­

SPElU{ DIGITAL

• Telefonia mòbil • Telefonia fixa • Telefonia lliure • Accessoris

• Canal +, Canal SatéIite Digital i Quiero

Sardenya, 342 08025 Barcelona Tel. 93 456 59 33

FUNDACiÓ CLAROR MARíTIM

, , MARITIM: GRAN INAUGURACIO

DISSABTE 29 DE SETEMBRE El primer centre de talassoteràpia de Catalunya serà inaugurat per la Fundació Claror amb

la celebració d'una gran festa i amb la presència de 11 alcalde de Barcelona, Joan Clos

Ha ar.ribat e l moment. Després d'un llarg període de construcció, el Poliespor­tiu Marítim ja està a punt d'obrir les portes . Serà a principis d'octubre quan els primers abonats accedeixin ja a la instal ·lació, de mane­ra progressiva, en funció de l'ordre d'inscripció.

Abans, dissabte 29 de setembre, es ce lebrarà la gran festa d'inauguració. Serà una jornada emotiva en la que, durant tota la jornada tothom qui vulgui podrà en­trar a veure la instal·lació. A més, s'organitzaran activitats lúdiqu es davant la instal­lació, al Passeig Marítim de la Barceloneta, al costat de l'Hospital del Mar. A l'acte hi ass ist irà l'Alcalde de Barcelona, Joa n Clos, així com els regidors d'Esports i del Districte de Ciutat Ve­lla, Albert Batlle i Katty Carreras-Moysi, respectiva­ment. Si voleu participar en una jornada inoblidable, in­formeu-vos de les activitats al web www.claror.org.

A l'hora del tancament de la revista, les ofici nes del Marítim vivien una gran ac­tivitat, atenent als nous abo­nats . El Marítim oferirà els seus serveis a 6.500 perso­nes, la majoria d'elles prdvi­nents del seu entorn geogràfic.Tot i això, la talas­soteràpia farà que la instal·­lació sigui freqü,entada per persones d'altres indrets de la ci utat i tu ristes.

30 TOT CLAROR

Dissabte 29 hi haurà jornada de portes obertes per veure la ins­ta Nació acabada

Eduard Franco

El Marítim patro­cina el primer Open de Golf a la platja, els dies 29 i 30 de setembre

Djreclor General en funcions de la Fundació Claror

Els abonats po­dran utilitzar la instal'lació a l'oc­tubre, segons l'or­dre dinscripció

Benvinguts a la família Claror!

Aquest número de la revista TOT CLAROR ha augmentat la seva tirada perquè, per primera vegada, es reparteix als nous socis del Poliesportiu Marítim. Des d'aquí us volem donar la benvinguda i dk-vos que, des d'ara, la rebreu regularment a la vostra llar: esperem que, en llegir-la, ens aneu coneixent i us aneu adonant del què significa ser membre de la "faml1ia Claror" .

Sou socis de la nostra entitat i us volem dir que estem molt satisfets de la vostra adhesió, però que ho estarem molt més si dins d'uns mesos 'ens adonem que sou coneixedors plenament que no només sou socis d'una instal'lació esportiva, el Poliesportiu Marítim, sinó que formeu part d'una entitat que a més d'oferir-vos la possibilitat d'utilitzar una instal'lació esportiva una mica diferent, és una entitat fortament arrelada dins de la societat on vol difondre els seus principis de solidaritat i serveis mitjançant l'esport, la cultura, la salut i el lleure. .

ELS MILLORS PROFESSIONALS PER OFERIR EL MILLOR SERVEI

El Marítim significarà la

creació de 42 llocs de tre­

ba ll. Per àrees, hi haurà 10

persones a l'àrea aquàtica-ta­

lassoteràpia, 5 a l'àrea de

fitness, 6 a l'àrea de salut, 8

a manteniment i neteja, 5

monitors poliesportius, i 8 a

administració, atenció al pú­

blic i Direcció. Totes elles son

persones t itulades en les

seves disciclines i amb ex­

periència professional.

ÉS LA QUARTA INSTAL.LACIÓ DE LA FUNDACiÓ

El Marítim es convertirà

en la quarta instal·lació es­

portiva que gestioni la Fun­

dació Claror: Esportiu Claror,

Poliesportiu Sagrada Família,

i Nou Can Caralleu (aques­

ta, gestionada en associació

amb el Centre Excursionista

de Catalunya i la Universi­

tat Ramon Llull) .

UNA NOVA OBRA DE L'ARQUITECTE SALVADOR MATAS

El projecte del Poliespor­

tiu Marítim ha estat dirigit per

l'arquitecte Salvador Matas,

que ja va concebre el pro­

jecte dels poliesportius Cla­

ror, Sagrada Família i Nou

Can Caralleu . L'aparelladora

del projecte Marítim ha es­

tat Eulàlia Aràn; i els engi­

nyers, Ramon Sanchez,

Josep Sabaté Jaume

Veciana.

FU~DACI6 CLAROR

CRONOLOCiIA D'UN CiRAN PROJECTE

1991 La piscina de la Barceloneta tanca i cessa les seves activitats, després de molts anys cie funcionament.

19 setembre 1998 L'Ajuntament de Barcelona convoca un con­curs públic per la "Concessió de la gestió del Poliesportiu Maritim" amb l'objectiu cie recuperar l'espai cie l'antiga piscina de la Barceloneta per instal.lar un poliesportiu municipal llargament reivinclicat pels veïns.

1 i novembre 1998 El Patronat de la Fundació Claror, en sessió extraordinària, decideix presentar-se al con­curs convocat i, per tant, preparar el projec­te per a la construcció i la gestió del Poliesportiu Marítim.

1 9 febrer 1 999 El Plenari de l'Ajuntament de Barcelona de­cideix, per unanimitat, concedir la gestió de l'acabament d'obres i la gestió del Marítim a la Fundació Claror per un període de 25 anys.

Abril 1999 Comencen les obres cie construcció de la l' fase del projecte, que executa directament l'Ajuntament de Barcelona.

1 3 desembre 1 999 S'inicien les òbres projectades i executades per la Fundacio Claror.

1 4 abril iOOO Degut al projecte de creació del Parc cie Recerca Biomèdica de Barcelona, promo­gut per l'Ajuntament de Barcelona, la Ge­neralitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra, en els terrenys immediats, es paralitzen parcialment les obres de cons­trucció del Poliesportiu Maritim i s'ajorna la inauguració.

5 juny iOOO L'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Claror signen el clocument de compromi­sos relatius a modificació de la concessió del Poliesportiu Maritim, com a conseqüèn­cia de la creació del Parc de Receroa Biomèdica. El projecte es modificarà sen­siblement: L'accés es farà des d'una gran plaça, tots els espais esportius estaran a la planta soterrània, i el pavelló haurà d'espe­rar fins la inauguració del Parc de Recerca, el 2003. A canvi, la instal 'lació guanya una gran piscina de 20xl0m., no prevista en el

p rimer projecte. La inauguració es preveu per al 2001. Durant tots aquets mesos les obres en la part no afectada han continuat execu­tant-se.

i1 julloliOOO El Consell Plenari cie l'Ajuntament cie Barcelona aprova, per unanimitat, la mo­dificació de la concessió, que tindrà una durada de 35 anys.

Octubre iOOO Es disposa clel nou projecte complet. La inauguració es preveu per a octubre cie 2001.

Juny iOOO

Inauguració cie l'Espai de Platja clel Marí­tim, que ofereix vesticlors, lloguer i repara­ció cie bicicletes, i vencia de material de platja a tots els banyistes de la Barceloneta.

30 juny i001

~ . Festa de Presentació del Marítim. Visites gui­ades a la instal.lació i projecció del video amb imatges en 3D.

15 de juliol i001 S'inicien les inscripcions per abonar-se a la instal.lació a les oficines situades a l'Espai de Platja, que inicia la segona temporada.

i9 setembre i001 Festa d'inaguració.

Octubre i001 Posada en marxa del Poliesportiu Marítim, que es converteix en el primer Centre cie Talassoteràpia de Catalunya.

TOT CLAROR 31

FUNDACiÓ CLAROR MARíTIM

LA TALASSOTERÀPIA FARÀ DEL , ,

MARITIM MES QUE UN POLIESPORTIU La instal.lació ofereix als usuaris els serveis propis d'un poliesportiu i els d'un centre de talassoteràpia, amb les seves piscines d'aigua de mar dotades d'efectes ludico-terapèutics

El Marítim és més que un

poliesportiu. I és que, a ban­

·da d'oferir els serveis propis

d'una instal ·lació esportiva

ofereix als seus usuaris els

serveis d'un centre de talas­

soteràpia. Aquest fet dife­rencial fa del Marítim un

centre únic a Catalunya.

Els abonats de la instal ·­

lació, així com els usuaris que

comprin entrades puntuals,

podran gaudir de diferents

piscines amb aigua de mar

dotades d'efectes lúdico-te­

rapèutics. Les piscines tenen

efectes contracorrents, im­

pulsors d'aire, xorros, hi ha un

vas d'aigua freda i un altre

d'aigua. calenta ... , un ventall

de possibilitats per satisfer els

més exigents. .

Com a poliesportiu, el

Marítim compta amb una

piscina conve ncional per

practicar la natació i una

més petita per -a les activi ­

tats gimnàtiques amb músi­

ca com l'aiguagim.

També té una gran sala

de fitness amb màqu ines de

musculació i cardiovascular;

i dues sales polivalents.

Les activitats dirigides que

s'hi podran practicar són l'ae­

ròbic, l'i ntens abdominal,

l'streatching, la tonificació,

el ioga, el tai-chi i la gim­

nàstica, entre d'altres.

També hi ha cursos de

natació des de nadons de 3

mesos fins a gent gran, així

co m dansa jazz, iniciació

esportiva i psicomotricitat

per als més joves.

32 TOT CLAROR

Pedro Andreu IJireclor Poliesportiu Mar/lim

Gaudireu la mar!

El Marítim està a punt de complir el seu principal objectiu, començar a rebre als seus usuaris i proporcionar-los un ampli ventall de possibilitats lúdico-esportives i serveis de salut que contribueixin d'una forma saludable, agradable i divertida a millorar el seu benestar i la seva qualitat de vida.

L'equip del Marítim, que m'honra dirigir, ja està preparant-se en les mateixes coordenades d'atenció a l'usuari, cura de la instal ' lació i consecució dels paràmetres de qualitat que l'ideari de la Fundació Claror pretén aconseguir en totes les seves instal ·lacions. Una combi­nació d'excel·lents i entusiastes professionals, alguns provinents de diverses instal'lacions de la Fundació Claror i altres recentment incorporats, estan il· lusionats amb aquesta nova etapa que sens dubte iniciem entre tots i en la que els nostres usuaris han de ser els grans protagonistes i beneficiaris.

La nostra oferta, que en gran part publiquem en aquestes pàgines, ens converteix en un esportiu "igual i diferent" on podrà conjugar-se la pràctica habitual d'un centre esportiu convencional amb les grans possibilitats que pot oferir la talassoteràpia. La nostra voluntat és de servei: us esperem.

MARíTIM

MODALITATS DIABONAMENT

INFANTIL • M ATRíCULA: 8000 ptes. MENSUALITAT: 3100 ptes.

ADULT MODALITAT "TOT EL DIA" • MATRíCULA: 8000 ptes. MENSUALITAT: 5300 ptes. • Les persones majors de 60 anys tenen un 50% de des-

compte en els drets d' inscripció.

FAMILIARS D'UN ABONAT ADULT "TOT EL DIA" • M ATRíCULA: 5000 ptes. MENSUALITAT: 3900 ptes. ADULTS MODALITAT "MATINAL" • MATRíCULA: 5000 ptes. MENSUALITAT: 3300 ptès. ADULTS MODALITAT "MIGDIA" • M ATRíCULA: 5000 ptes. M ENSUALITAT: 3300 ptes.

ADULTS MODALITAT "NOCTURN" • M ATRíCULA: 5000 ptes. M ENSUALITAT: 3900 ptes. ADULTS MODALITAT "CAP DE SETMANA" • M ATRíCULA:5000 ptes. M ENSUALlTAT:3900 ptes./mes

FUNDACiÓ CLAROR

SERVEIS DE SALUT

preus dlun ús

Revisió Mèdica General * Revisió Mèdica + electrocard. Programa Dietètic Massatge Terapèutic Drenatge Limfàtic Reflexologia Podal Massatge sota dutxa Massatge HidroJet Dutxa a pressió Algues cames i glutis Algues esquena i abdomen Algues tot els cos Fangs malucs, genolls, peus Fangs espatlles, colzes, mans Fangs esquena + altra zona Fangs tot el cos Sol UVA

'1000 ptes. 2000 ptes. 2000 ptes. 2200 ptes. 4400 ptes. 4400 ptes. 5000 ptes. 1700 ptes. 2500 ptes. 3300 ptes. 3300 ptes. 5500 ptes. 2200 ptes. 2200 ptes. 2750 ptes. 4400 ptes.

625 ptes.

ELS ABONATS TINDRAN UN 20% DE DESCOMPTE SOBRE ELS PREUS DELS SERVEIS DE SALUT.

Bonus multi usos • Bonus mensual de 5.000 ptes. (només abonats Marítim)

Els abonats de la instal ·lació també t indran la possibil itat de contractar, per 3.600 pessetes mensuals, l'abonament específic del Servei de Salut, que representa un Bonus de 5.000 ptes./mensuals en serveis de salut. Això suposa un estalvi del 28% en els preus d'aquests serveis .

• Bonus 10.000 ptes. (abonats Marítim i no abonats) Contractació, a preu reduït, de l'equivalent a 10.000 pessetes en serveis de salut. - Abonat: 7600 ptes. (24% de descompte) - No Abonat: 8600 ptes. (14% de descompte)

' GRATÜITA PERAABONATS

PERSONES AMB TARGETA ROSA DE L'AJUNTAMENT • M ATRíCULA: Gratuïta MENSUALITAT: 3100 ptes.

Abonaments de Temporada El Po liesportiu M arítim oferi rà la possibilitat d'abonar-se

en períodes concrets de l'any. El màxim permès de con­

tractació temporal de forma ininterrompuda és de 9 mesos. Passis :

Setmanal : 5.000 ptes.

Mensual : 12.000 ptes.

Entrades Puntuals

Trimestral: 30.000 ptes.

Semestral : 54.000 ptes.

Les entrades puntuals estaran a disposició del públic no abo­

nat sempre que la instaHació no estigui saturada.

Dies feiners: 1900 ptes.

Cap de setmana i festiu : 2300 ptes.

TOT CLAROR 33

FUNDACiÓ CLAROR

GRAN OFERTA ALS POLIESPORTIUS CLAROR I SAGRADA FAMíLIA A LA VENDA LA LOTERIA DE NADAL AQUEST CURS, APUNTA-T A LES

MILLORS ACTIVITATS DIRIGIDES Per a petits i grans, a llaigua o en sec ... activitats per a tots els gustos ._--.-. __ ...

..... 3M -.-----

Les instal·lac ions inicien una nova temporada farci­da d'ac ti vitats pe r a totes les edats.

Per a aquells que vu lguin començar el dia en forma hi ha els cursets de natació de primera hora del matí. A l'Es­portiu Claror comencen a les 7.15, a les 8.00 i a les 8.45 hores -un quart d'hora abans que el curs passat- i al Poli­esportiu Municipal Sagrada Família, a les 7.30 i a les 8.15 hores.

Per a ls qui preferexin prendre's un descans al mig-

di a, tots dos poli esportius ofere ixen cursos de natació, a les 13.45 i a les 15 .00 hores.

Entre les activ itats amb places lliures del Poliespor­tiu Sagrada Família cal des­tacar el grup d'aeròbic jove (dimarts i dijous a les 19.00 hores) i les classes de pati­natge adreçades a alumnes de segon i tercer d'ES~.

Places lliures al Claror

A l'Esportiu Claror, els més joves poden trobar vacants a

l'Escola de Bàsqu~t, una ac­tivitat ad reçada als nascl!lts entre el 1990 i e l 1993 . A

. l'Escola de Bàsquet s'ense­nyen els fonaments tècnics i tàctics d'aquest esport sense participar en una competició oficial i continuada.

També hi ha places ll iu­res en els grups de dansa jazz per a ad ul ts, en el judo i en el taekwondo infantils.

Per últim, hem de recor­da r-vos l'obertura d'un nou grup de dansa clàssica per a nascuts/des entre el 1993 el 1996.

_ .. - .:=:~-==-=. ::::.:.=::-_~-

La Fundació Claror ja ha es­co lli t e l número amb què participarà al sorteig de la Grossa de Nadal: se rà el 44.364.

Des de principis d'octu­bre, tothom podrà adquirir e ls bitllets per a prend re-hi part en tots e ls poli esportius de l'entitat: Claror, Sagrada Família, Marítim i Nou Can Cara ll eu.

El preu de l bitllet serà de 250 pessetes: 200 de parti­cipació en e l sorteig i 50 d'ajuda per a les activitats so­cials de l'entitat.

LA WEB "CLAROR.ORG" AMPLIA ELS SEUS CONTIN.GUTS AMB MÉS NOTíCIES I ENLLAÇOS

Notícies, promocions, enllaços d1interès i tota la informació de les quatre instaHacions

La pàgina web de la Fun­dació (www.claror.org) ofe­reix des d'aquest setembre més informació i continguts.

La web ofereix ja la infor­mació del Poliesportiu Marí­tim, de manera que, mitjan: çant lnternet, qualsevol usu­ari pot conèixer tota la in­formació referida a les instal ·lacions gestionades per la Fundació Claror: activitats, modalitats d'abonament, ta­rifes, horaris, característiques dels equipaments, etc.

Notícies d'actualitat

L'apartat de notícies, si ­tuat a la primera pàgina de

34 TOT CLAROR

la we b, oferirà cada dia S§~~==;;;;;;;~====1 tota la informació re lati-l'última hora que generi va a les activitats i projec-l'entitat, a fi que tothom tes sociocu ltu rals de l'en-pugui assabentar-se de les titat.

activitats i fets més relle- I¡=~~=~~~~~~ vants. li

Seccions esportives

Enllaços d'interès

Una de les novetats ha estat la incorporació de més

La informació sobre les de 200 en ll aços amb pàgi-principals seccions de l'en- nes web que, classificats de L-____________________ ~

J itat és una altra de les no- manera temàtica, perme-vetats . Des d'aq uest mes, Safa-Claror, futbol sala Safa- tran accedir a les webs més qualsevol persona pot in- Ta bor, màsters de natació, interessants. formar-se del calendari d'ac- Amics de la Bici ... Les novetats de la web tivitats, dels resultats i d'al- so n només el primer pas tres dades d'interès de tots Cultura i Cooperació d'una sèrie de millores que

e ls equips de les seccions progressivament s'aniran in-espo rtives que participen La web també oferirà corporant per tal de millo-en competicions: bàsquet des d'aquesta temporad a rar el servei als usuaris.

SECCIONS FUNDACiÓ CLAROR

ELS SÈNIORS DEL SAFA-CLAROR COMENCEN LA TEMPORADA A SEGONA

NOUS REPTES

PER UNA NOVA

TEMPORADA Els 27 equips que confor­

men la secció de bàsquet Safa-Claror afronten la nova

temporada amb moltes ga­

nes de competir.

Enguany, les ganes són

encara més grans en els sè­

niors masculí i femení per

l'ascens de categoria acon­

seguit durant la temporada

passada, després de llargues

i intenses competicions. El

sènior femení va ascendir a

la Copa Catalunya, i el mas­

culí, a Segona Catalana.

Sènior masculí, campió de Tercera Catalana

El sènior masculí no po­

dia acabar la temporada pas­

sada de millor manera que

aconseguint el títol de Cam­

pió de Catalunya de Terce­

ra Catalana. En el partit de

la final, que va jugar contra

ELS MÀSTERS

DE NATACiÓ

SEGUEIXEN

ACTIUS A L'ESTIU

Els Màsters de Natació de

la Fundació Claror no s'han

aturat durant l'esti u i alguns

dels seus membres han par­

ticipat en el Campionat d'Eu­

ropa ce lebrat a PaJma de

Mallorca entre el 3 i el 8 de

juliol. També han estat pre­

sents en el Campionat d'Es­

panya organitzat a finals de

juliol a Alicant.

Ara afronten noves cites,

entre les quals destaquen les

travessies de Banyoles i del Port

de Barcelona, el 16 i el 23 de

setembre, respectivament.

La secció Safa-Claror comença la temporada amb ganes de divertint­nos jugant alhora que fem gaudir a tots aquells que ens acompanyen en els partits.

El sènior masculí celebra el títol de campió de Tercera

I l'engeguemtambé amb molta il·lusió després de les satisfaccions que ens va aportar la darrera

temporada: els ascensos dels sèniors, el bon pa­per del cadet i el júnior A masculins que enguany competiran en la màxima categoria, la preferent A, l'èxit del Torneig de Bàs­quet, el premi a l'entitat amb més equips fede­rats ... bones notícies que suposen nous repte que estem disposats a assolir.

el CB Ripollet, el Safa-Cla­

ror va aconseguir la victòria

per un contundent 84-63.

Tampoc cal oblidar el bon

paper que va jugar el sènior

femení en les fases de cam­

pions de Primera Catalana,

en què va aconseguir un ter­

cer lloc. El partit de la semi­

final les va enfrontar al CB

Tàrrega, equip amb el qual

van perdre per només un

punt de diferència.

DEFINIT EL

CALENDARI DE

SORTIDES DELS

AMICS DE LA BICI

Els cic li stes del Claror

s'han afanyat per concretar

les cites dels diumenges

amb la bicicleta si bé els

llocs encara estan per con­

firmar.

El ca lendari del grup A

(obert a tothom) pel que

resta de l'any encercla el 7

d'octubre i 1'11 de novem­

bre i el del grup B (que re­

quereix un estat de forma

física més alt) el 21 d'octu­

bre i el 25 de novembre. El

16 de novembre la sortida

serà per a tots dos grups.

La temporada anter ior

també va acabar amb un

balanç molt positiu per al

cadet i el júnior A mascu­

lins, que van fer un gran pa­

per en la Copa Federació i

que competiran en la màxi­

ma categoria, la preferent A.

Wall Street Institut i Ins­

tituts Odontològics Associ­

ats continuaran, un any

més, com a patrocinadors

de la secció de bàsquet.

Dani José Coordinador de Safa-Claror

EL SÈNIOR DE FUTBOL SALA S'ESTRENA A LA PRIMERA DIVISiÓ DE BARCELONA

El primer equip de la sec­

ció de futbol sala Safa-Tabor

comença la temporada es­

trenant la categoria a la Pri­

mera Divisió de Barcelona.

El sènior es va crear la

temporada 1998-1999 i des

d'aleshores el formen els

mateixos 11 jugadors als

quals se'ls afegirà aq uesta

temporada un nou fixatge.

La seva trajectòria ha es­

tat molt lloable. En la pri­

mera temporada van ser els

primers de la categoria acon­

seguint l'ascens a Segona

Divisió B i, a més, sent

l'equip més golejador i el

menys golejat.

La segona temporada va

tornar a aconseguir l'ascens,

a Segona Divisió A, tot i la

igualtat entre els equips cap­

davanters. I en la darrera, el

salt qualitatiu pel que fa al

nivell de joc i les lesions no .

van .ser impediments perquè

el sènior obtingués la cin­

quena plaça de la classifica­

ció i el sommiat ascens.

TOT CLAROR 35

FUNDACiÓ CLAROR Nou CAN CARALLEU

I CURSA SOLIDÀRIA DE

SARRIÀ-SANT GERVASI

Nou Can Caral leu orga­

nitza el diumenge 18 de novembre la primera edició

de la Cursa Solidària del

Districte de Sarrià-Sant

Gervasi.

La cursa, d'una distància

aproximada de 1.609 me­

tres, transcorrerà pel passeig

de la Bonanova (vegeu qua­

dre) i s'estructurarà en diver­

ses categories segons les

edats. La primera sèrie co­

mençarà a les 10 del matí, i

per partipar-hi cal formalit­

zar les inscripcions a Nou

Can Caralleu.

La Cursa Solidària forma

CARRER: Pc. BONANOVA

DISTÀNCIA: 1.609 METRES APROX •

• SORTIDA I META:.pL. MAJOR DE SARRIÀ

_ ANADA

- TORNADA

la. CURSA SOLIDÀRIA SARRIÀ-SANT GERVASI 1.lii, Wi<1il·,.'j:HjjQ·!·I¡Hn 10 HORU ' CURSIS PER CAff.GOIlIf$

OR(iANITZA

NOU~ Can (atalleu

INSCRIPCIONS NOU C AN CA AAlUI U

r~~!:!!:=?'~R

PARTI CORRE PER L_~I.I"',RKI

part del conj unt d'activitats

que la Plataforma d'Entitats

Solidàries del Districte orga­

nitza des de fa tres anys sota

el nom de 'El Batec de les

Cultures' .

Els diners que es recap­

tin gràcies a les inscripcioj1s

de la cursa i en d'altres ac­

tes es destinaran íntegra­

ment al projecte de coope­

ració que Veterinaris Sense

Fronteres duu a terme en set

comu nitats del nord d'Haï­

tí, un país agermanat amb

el Districte.

El projecte s'a nomen a

'Lèt Agogo' i se centra en la

formació de ramaders per tal

de millorar la producció lle­

tera i la comercialització en

la regió.

COMENÇA LA TEMPORADA AMB MÉS ACTIVITATS DE FITNESS

La temporada 2001-

2002 de Nou Can Caralleu

comença amb novetats pel

que fa a les activitats dirigi­

des de fitness. De cara al

nou curs, s'ha ampliat l'ofer­

ta del programa d'abonats,

que permet que cadascú

s'elabori l'entrenament a

mida. Així, a l'aeròbic, al

36 TOT CLAROR

cond icionament físic exte­

rior, als steps, a la tonifica­

ció i a l'espinning s'han afe­

git activitats com la gimnàs­

tica postural i el Total Body Condition (que treballa la

totalitat del cos amb coreo

grafies i materi é\1 divers), el

Poliesportiu (que prepara

físicament en diversos es-

ports d'equip), el Cardio­c1ass (un treball cardiovas­

cular per guanyar i millorar

la resistència aeròbica) i les

classes de gluti abdominal

i cames.

Si en voleu més informa­

ció podeu trucar al telèfon

93 203 78 74 o consultar el

web www.clarbr.org.

FESTA DE LA NATURA EL 20 D'OCTUBRE

Nou Can Cara lleu celebra .

el dissabte 20 d'octubre la

Festa de la Natura, en què

podran participar tots els nois

i noies entre 5 i 15 anys.

Durant tot el matí, de

10.00 a 14.00 hores, els pe­

tits podran gaud ir amb les

activitats de lleu re i els ta­

ll ers organitzats conju nta­

ment am8 la Fundació Ca­

talana de l'Esplai.

Els més grans podran

aprofitar la jornada per visi­

tar la instal·lació.

La Festa s'emmarca en el

programa d'activitats del

125è aniversari del Centre

Excursionista de Catalunya.

UN ESTIU AMB REFORMES PER MILLORAR EL SERVEI

Nou Can Caral leu ha

aprofitat l'estiu per seguir

millorant la instal · lació

d'acord amb algunes de­

mandes dels usuaris i l'in­

crement del nombre

d'abonats.

Reformar els vestidors ha

estat el principal objectiu;

s'han canviat les dutxes dels

que es troben davant del

camp de futbol per tal de

millorar la pressió i l'estalvi

d'aigua i per incorporar-hi

separadors individuals.

Pel que fa als vestidors li­

mítrofs amb la piscina s'ha n

ampliat 30 metres quadrats

i ara estan separats en dues

unitats, una d'homes i l'altra

de dones.

ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. e/ Costa Brava, 3 08940 Cornellà Tel. 93.475.08.00 Fax 93.475.08.01

REHABILlTACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION

REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

COTA

El proceso de rehabilitación exige unos amplio s conoci­

mÏentos y una prolongada expe­riencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de exper­tos profesionales y la mas avan­zada tecnologia para adaptar con­venientemente los medios con las necesidades del usuario, respetan­do las características propias del edificio.

"C ... AL' TEU SERVEI A: ...J

Padilla, 308 i Provença, 455-457

i també a tots aquests punts:

www.cota.es Rocafort, 67-69 Tel.: 93.424.00.67 BARCELONA

Permís de:

cotxe . , camlo

moto tràiler

autocar

Joan Güell, 153 ent A

Cantàbria, 42 bis

Ronda Sant Antoni, 102 ent 1a.

Torrent de l'Olla, 157

Carmen Amaya, 35-37

Passeig Zona Franca, 142

Gran de Sant Andreu, 450

I Pi i Margall, 24

Rosas,11

Motors, sln (zona de pràctiques)

Tel.: 93.330.32.50 BARCELONA

Tel.: 93.305.23.23 BARCELONA

Tel.: 93.302.11.40 BARCELONA

Tel.: 93.218.01.86 BARCELONA

Tel.: 93.335.63.14 HOSPITALET DE LL.

Tel.: 93.332.81.62 BARCELONA

Tel.: 93.345.52.99 BARCELONA

Tel.: 93.658.92.34 VILADECANS

Tel.: 93.437.23.71 HOSPITALET DE LL

Tel.: 93.223.31.45 BARCELONA

INSTALACIONES DEPORTIYAS

esquaix' racquetball . sou-ball' paddle-tennis . saunes' banys de vapor' solariums UVA·

banyeres spa (hidroteràpia) . material esportiu . fitness . aparatologia cardiovascular'

cobertes telescòpiques' carpes i pèrgoles· complements

CI del Prat, 24

Tel: 93 871 4354 193 843 24 25

Fax 93 871 85 91

08480 L'Ametlla del Vallès (Barcelona)

Especialistes en neteja

GG~~@&~ ®m @[b Neteja i manteniment

Oficines i locals Especialista en poliesportius

Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Fam~lia , Nou Can Caralleu, Marítim (Espai de Platja) .

HERSAN 98 SL CI Ebre, 11

Tel. 926823594 Tel. Mòbil 60726 98 03

08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

a r

Tels. 97l 64 0953/ 97l 64 06 l8 Fax 97l 64 l6 li

E-mail: gisgraf@lix.lntercom.es

DIGITEK micro 1Q9ic www.digitek.es .

Digitek Micrologic ha desarrollado un Q Sistema de Control de Accesos para ~ personas y vehículos que cubre una '" amplia gama de necesidades siendo ~ la solución mas competitiva para el ~ control de acceso de edificios ~ (acceso general y/ o por zonas), 8 recintos públicos , polideportivos, ~ museos, universidades, transportes "" públicos, parques tematicos, parking,

.... ~ espectaculos, etc.. . En todosellos

Digitek M icrologic tiene una .=:'1 ~ experiencia contrastable.

BARCELONA Tf: 93 418 92 921 e-mail : comercial@digitek. es

MADRID Tf: 91 46808901 e-mail : mad@digitek. es

BILBAO Tf: 94 47617121 e-mail: blb@digitek es

a suministros y servicios Cabinas sanitarias

Mamparas de división

~- Tel. 93 464 36 44

E-mail: info@arbasl.es

www.arbasl.es

Panelamiento de paredes Encimeras y puertas

PROJECTE CULTURAL FUNDACiÓ CLAROR

EL FÒRUM CLAROR COMENÇA LA SEGONA TEMPORADA DE DEBATS El Fòrum debatrà, un cop al mes, temes que han estat o són notícia, i que responen a la demanda del públic assistent

El Fòrum Claror comen­ça el segon any de debats amb l'objectiu de seguir trac­tant qüestions d'interès per al públi c e n general. Pe r aquest motiu , de cara a la nova temporada s'han reco­llit bona part de les propos­tes fetes pels ass istents als debats (vegeu quad re) .

Els debats es faran a la Sala Claret a la mateixa hora que els cu rs passat, a les 19 .30 hores. El que sí ha canviat és el dia: aq uesta temporada, els debats es faran els dimarts.

La Globalització, a debat

El primer debat de la tem­porada tindrà lloc dimarts 16 d'octubre, i tractarà sobre el controvertit tema de la glo­bali~ació i l'antiglobalització. Alhora del tancament de la revista encara no estaven

I confirmats tots els ponents. AI proper número de Tot

Claror us informarem dels ponents i de les dates con­cretes dels debats del primer trimestre de 2002. També podeu informar-vos-en mit­jançant el web de l'entitat (www.claror.org), així com mitjançant els cartells expo­sats als plafons informatius de les instal·lacions.

Antonio Franco, Rita Marzoa, Jaume Guil1amet i Joaquim M" Puya1 van debatre sobre els mitjans de comunicació, al Fòrum Claror celebrat el passat juny

Temes del Fòrum Claror

per a la temporada 2001-2002

16 Octubre 2001 Globalització i democràcia: Són incompatibles?

13 Novembre 2001 Bulímia i Anorèxia: de qui és la responsabilitat?

11 Desembre 2001 El preu de l'ecologia i la sostenibilltat

Gener 2002 Noves fonnes de família: La societat està preparada?

Febrer 2002 Noves fonnes de participació

Març 2002 Eutanàsia: el dret a morir lliurement

Abril 2002 Fòrum de joves

Maig 2002 Okupes: transgredir per sobreviure

Juny 2002 Nacionalisme i dret d'autodetenni nadó

Juliol 2002 Fòrum 2004: què serà?

lloc: Sala Claret: el Sant Antoni Maria Claret, 45-47 (cantonada Nàpols). Hora: 19'30 hores. Accés lliure.

LA CORAL INFANTIL INICIA ELS ASSAJOS

Un cop conso li dada la coral d'ad ul ts, la Fundació ha convocat tots aquells nens i nenes entre 8 i 12 anys que vulguin aprendre a cantar.

El dia d'assaig se rà el di­vendres de 16.30 a 17.30h.

L'activitat és gratuïta i s'es­pera un a bona resposta, donada la demanda que es va rebre per part de molts pares i mares el passat curs.

Les persones interessades cal que omplin la butlleta que trobaran en qualsevol de les instal·lacions i la lliurin a la recepció o les oficines.

ES PREPARA UN PROJECTE DE I PER A JOVES

A partir del curs vinent, la Fundació Claror organitza­rà un seguit d'actes i activi­tats on els protagonistes se­ran joves entre 1 3 i 18 anys . . La intenció és crear espais on puguin tractar temes del seu interès i ser motor de les activitats que ells matei ­xos proposin .

Un altre projecte, molt lli­gat al de joves, és la partici­pació en el Projecte Educa­tiu del Fòrum Universal de les Cultures, Barcelona 2004. Seguirem informant.

T'agrada la cultura? Vols fer cooperació?

Fes-te S CIBenefactor DE LA FUNDACiÓ CLAROR

Aporta ~l teu gra de sorra Els diners dels Socis Benefactors es destinen íntegrament als projectes de cooperació de la Fundació Claror

_Fets i gent

EL T A X ISTA SOLIDARI Va néixer a l'Argentina i

prova d'això és el seu ine­

quívoc accent que, a pesar

dels anys que porta a

Barcelona, no ha desapare­

gut. Disset anys enrere,

Rubén estava a l'atur i li van

proposar fer de taxista. Ho

va acceptar com una feina

per tirar endavant i ara co­

neix el carrers de la ci utat

com el palmell de la mà.

"No faig el que m'agrada,

però intento que m'agradi el

que faig", explica.

Una fàbrica d'idees

Un dia se li va acudir uti­

litzar el taxi com un instru­

ment d ' informació per als

turistes. Se li va acudir en­

registrar una cinta, en dos

idiomes, en què s'explica­

ven als estrangers els orígens

i característiques de la ciu­

tat. Aquesta primera idea va

anar evolucionant, a poc a

poc, i ara planeja editar un

miler de CD, en sis idiomes,

per a tots els t~xistes que

vulguin explicar coses sobre

Barcelona als visitants.

Rubén és una persona

URGÈNCIES

Rubén Petilo té 47 anys i és taxista. Ell és la cara visible d'un movi­ment sol idari que ha nascut en el sector del taxi barceloní i que es . dedica a portar d'excursió un cop l'any els nens del Casal d'In­fants del Raval, sense abaixar la bandera. Una jornada que s'ha batejat com el Dia del Taxi.

inquieta i sempre té projec­

tes al cap. Un dels dies que

circulava amb el taxi va sen­

tir a la ràdio un anunci del

Casal d'Infants del Raval en

què sol·licitaven ajuda. "Vaig

parlar amb alguns companys

i els vam proposar de por­

tar-los gratuïtament al lloc

que ens diguessin -re I ata-,

i va anar molt bé". La pri­

mera sortida va ser al

Tibidabo i van participar-hi

25 taxistes.

Així va néixer el Dia del

Taxi, tot i que la iniciativa,

en un principi, pretenia ofe-

rir aquest servei a un col·­

lectiu diferent cada any.

"Poc després va aparèixer el

tema de la pederàstia i la

nostra manera de donar-los

suport va ser garantir-los que

cada any els portaríem a al­

gun lloc". El projecte ha anat

prosperant i, en l'última sor­

tida, van acudir 47 taxis.

"So m més taxistes que

nens, de manera que n'hi ha

alguns que fan el viatge

d'anada i d 'altres el de tor­

nada" . El dia abans de la

sortida, els nens parlen so­

bre els taxis i fan dibuixos

com a agraïment pel servei.

Una altra de les seves

activitats és col· laborar amb

el Banc d'Aliments, oferint­

se per a la recollida i distri­

bució dels excedents de les

fàbriques alimentàries. Han

portat d'excursió els nens

saharauís que cada estiu vé­

nen a Catalunya i ajuden el

Tercer Món amb el Rebut

Solidari. Per cada rebut, es

destinen 25 pessetes per als

països pobres.

Solidaris anàrquics

El que va començar com

una manera d 'ajudar els

nens del Raval s'ha conver­

tit en tota una entitat soli­

dària, batejada amb el nom

de Taxi Cooperacció, i in­

tegrada dins de l 'ONC

Cooperacció. "No volem

muntar una ONC, només

cal un lloc des d'on poder

trucar -argumenta-; és que

som una mica anàrquics".

" Estem creixent a poc a

poc, però apuntem molt

alt", explica orgullós en

Rubén.D.G.

Ferrocarrils Generalitat ....................... 93205-15-15 Diputació BCN ..................................... . 93 402-22-22

Urgències mèdiques .................... .. ............... ~ .. ...... 061 Informació carreteres ............................. 93 204-22-47 Aeroport del Prat .............................. .. . 93 301-39-93 ESPORTS

Ambulàncies Creu Roja ....................... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia ............ .. ......... : .... ........ .... ..... OIO Bombers Generalitat ............................. 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat ............ .... ................ ........ ...... 080 Bombers BCN comarques ...................... .......... ...... 085 Mossos d ' Esquadra ............................. 93 300-22-96 Policia ................................................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ............................ .............. .. 092

Serveis Socials ...... .. ........................ .. ... 900.30-90-30 Correus .................................................. 93 318-38-31

HOSPITALS

H. de Sant Pau .... .. ................ ...... .......... 93 291-90-00 H. del Mar ...................... .... .. .... ............. 93 221-10-10 H. Clínic ................................................ 93 227- 54 - 00 H. L'Esperança ............ .................. ....... 93 285-02-00

Esportiu Claror ...... .............................. 93 476-13-90 Poliesportiu Sagrada Família .......... ..... 93 435 05 66 Nou Can Caralleu ..................................... 93 203 78 74 Servei d'Informació Esportiva .............................................. 93 432-19-92 Agenda d' Activitats ............................ 93 481-00-21 Fed. Cat. Bàsquet .................................. 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ................................ .... ... 93 318-26-16

H. Vall d'Rebron .................................. 93 418-34-00 Fed. Cat. Gimnàstica ........ .................... . 93 426-94-78 SERVEIS H. Sant Joan de Déu ............................. 93 203-40-00 Fed. Cat. Natació .................................. 93 301-82-70

CENTRES OfiCIALS Fed. Cat. Futbol ...... ........ .. .. .... ...... .... .... 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis .......... ....................... .. 93 200-53-55

Inf. Metropolitana .... ............................. .. ............... O I O Protecció Civil ................................ ..... 93 319-25-00

Ajuntament BCN .......... ........................ 93 402-70-00 Generalitat .. .......... ................................ 93315-13-13

Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ........................... 93 219-32-16

Accidents en carretera .. .... ............ ........ 93 352-61-61 RENFE .......................... ........ ........ .. ...... 93 490-02-02

I i ~ II Av. Josep, Tart¡adellas, 8-10 ;1 \~ J

08029 BarcelQ>naf Tel. 93493 Ol 00 Fax. 93493 Ol 34

www.wsi.es