revista claror sports nº29
DESCRIPTION
Publicació editada per la Fundació Claror sobre esport, salut i lleure.TRANSCRIPT
Gaudir d'una boca sana i un atractiu somriure requereix unes cures mínimes: • I
· Raspallar-se les dents després de cada àpat · Una revisió periòdica al dentista · Una higiene bucal (quan el professional ho indiqui)
Als Instituts Odontològics Associats trobarà tots els serveis especialitzats en tractaments dentals:
Odontologia general i conservadora Periodòncia Pròtesi fixa i extraïble Ortodòncia
Estètica dental Cirurgia maxiHo-facial Implantologia ATM
Sedació
La més alta tecnologia i un quadre mèdic qualificat ens permeten oferir un servei ràpid i totalm.ent garantit. .
avan(atges Sistema de fin.ançament
________ --' _____ ........ IIIIIIE.....IL....&.....l~ ______ ..IL....IL....:! ___ a la seva mida
- 1 a visita, consulta i revisió - 1a visita d'ortodòncia (aparell corrector) - Radiografies intrabucals - Extraccions simples - Higiene bucal-neteja + revisió (per sessió) - Urgències* - Resta dels tractaments
Gratuïta Gratuïta
Gratuïtes 3.000 Ptes. 3.000 Ptes. 3.000 Ptes.
20% Dte. * Gratuïtes en cas de realitzar tot el tractament en qualsevol dels nostres centres
Preus especials als abonats i familiars
INSTITUTS, , ::::a ODONTOLOGICS ______ ASSOCIATS
FU~DACI6 CLAROR http: //www.ioa.es E-mail: [email protected]
s u M LA PORTADA
OPINiÓ
Revista Tot Claror
Núm. 29, III època
Abril- maig 2001
2. Articles de Jaume Palau, Àlex Garcia i Eugeni Madueño. 4. Entrevista curta: Ramon Cugat, traumatòleg especialista en medicina esportiva.
ENTREVISTA 6. Mercè Marti, excampiona del món d'aviació.
SALUT 10. Vigorèxia: addictes a la musculació
DIETÈTICA 12. La importància de beure llet
MENSSANA 14. Qui diu que l'exterior no compta?
ENFORMA 16. Aconseguir una condició física saludable
POLIESPORTIU 18. L'estiu i les activitats de lleure per a joves
REPORTATGE 20. Fòrum 2004: què serà?
SOCIETAT 24. Més zones de vianants al barri
26. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA ...
30. GUIA DE SERVEIS i COMPRES
32. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 32. Activitats d'estiu per a tothom 33. Una primavera plena d'esdeveniments 34. XVII Milla Sagrada Família 36. Marítim: la millor oferta en bicicletes 37. Nou Can Caralleu: casals d'estiu a la natura. 38. Assemblea de socis benefactors 38. Fòrums, castellers i coral
40. FETS I GENT 40. José Montera, ex-jugador de bàsquet
A R
Les altres portades
FALTEN TRES ANYS PER AL FÒRUM UNIVERSAL DEL 2004 Barcelona es prepara per a l'organització de la primera edició del Fòrum Universal de les Cultures¡ que tindrà lloc a la ciutat comtal l'estiu del 2004. A quatre anys vista de l'esdeveniment¡ l'organització desvetlla alguns dels secrets¡ i respòn les crítiques.
VIGORÈXIA: ADDICTES A LA
MUSCULACIÓ Fa poc més de tres anys¡ un psiquiatra nord-americà va deso' criure un trastorn psicològic nou relacionat amb l'addicció d'alguns pacients a l'activitat física. Ho va anomenar vigorèxia¡ i es caracteritza per una obsessió extrema per veure's musculós amb l'agravant que aquell qui la pateix mai no s'acaba de veure prou bé.
TOT A PUNT PER A LA XVII MILLA
L'organització de la XVII Milla Sagrada Família ja entra a la recta final. La consolidació en els darrers anys fa que hi hagi poques novetats respecte a I·'edició anterior. Això sí¡ és la primera Milla del segle XXI¡ un fet irrrepetible i que planteja un repte nou : aconseguir entre tots que sigui la millor¡ amb rècord d'inscripcions i participació.
I
_ ()pi=ru=ó~ ____________________________ _
O TOTCLAROR Tercera època
Número 29 Abril-maig 2001
Tiratge: 13.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84
REDACCiÓ I ADMIN'STRACIÓ: Sardenya, 335, baixos
08025- Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 96
www.claror.org E-mail: [email protected]
CONSELL EDITORIAL:
Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Pedro Andreu, Nèstor Vilella, Albert Giménez, Àngels Güell,
. Sergi Larrlpa, Ester Benach.
DIRECTOR:
Sergi Larripa COORDINACiÓ, REDACCIÓ I TANCAMENT:
Ester Benach
REDACCIÓ:
Daniel Gomez Albert Giménez (Salut)
M. Dolors Villanueva (Dietètica) Laia Franco (Cultura i Cooperació)
Miquel Garcia (Passatemps)
COL'LABQRAOORS:
Carme Giménez (Mens sana) Jordi Nog~és IEn forma)
CORRECCIÓ LlNGOlsTICA:
Ariadna Viñas SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ
Teresa Blanch
PUBLICITAT:
¡Josep Llurs Vide
DISSENY PORTADA, MAQUETACiÓ, FOTOMECÀNICA I IMPRESSiÓ:
PcGrafic - IMGESA
DISTRIBUCIÓ:
Mencor
TOT CLA'RORés una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament compartei~ les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat del'a~tor.
Entitat editora
FUNDACiÓ èLAROR Sardenya, 337, entresòl 2a.
08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93476 13 91
E-mail: [email protected] Web: www.claror.org
PRESIDENTA
Joana Céspedes SECRETARI
Jordi Casanes PATRONS:
MontseHat Bastida, Consol • Martr, Basili Pérez, Àngel Garcia, Héctor C. Siive'ira,
Gemma Vilaró, Jordi Alonso i ~ ulieta Riberas.
DIRECTOR GENERAL
Joan Itxaso Paternain
DIRECTOR DIVISiÓ lNSTAL'LAC10NS
Eduard Franco
DIRECTORS O"NSTAL' lACIÓ:
ESPoRnu CLAROR: Núria Borràs
POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA:
Pedro And~eu POLIESPORTIU MARITIM:
Pedro Arndreu Nou CAN CARALCEU:
Néstor Vilella
2 TOT CLAROR
Res no impedeix que una dona triomfi
Jaume Palau Preparador físic
Per primer cop una dona guanya el ral·1i París-Dakar, una altra competirà amb els homes al Mundial de motociclisme de 250cc i una altra pot guanyar el mundial d'aviació. L'articulista reflexiona sobre aquests fets; més enllà de la casualitat.
És cert que la presència de l'a lemanya Katja Poensgen en la llista d'inscrits per al Mundial de 250cc ha cau
sat sorpresa i expectació, perquè en I.es darreres temporades no hi ha hagut cap dona competint en els grans
premis. No obstant, la meva opinió és que fisiològicament res no impedeix que una
dona pugui córrer en moto a un alt nivell i també con
querir un títol mundial.
Això és així perquè en els esports en els quals intervé un element mecànic
les diferències amb l'home es redueixen i poden arri
bar a desaparèixer si la dona
en qüestió té el talent suficient. Per estar preparada fí
sicament necessita un nivell muscular alt i tenir molta for
ça, perquè la moto és molt
exigent quant a les frenades i a les reaccions brus
ques. És difícil especificar una
part del cos que una pilot ha de desenvolupar per equiparar-se als ho-mes. Tots els mú sculs són
importants , encara que als que més s'exi-
geix són a l'avantbraç i a la
cintura especular (trapezi i deltoides) . També s'han d'atendre els
pectorals i braços, que en principi les dones tenen
menys desenvolupats; exercitant aq uests m úscu ls a
consciència, una dona pot equiparar-se amb un home
i competir en igualtat de condicions.
Sl
Ho)' VAlIv>S A EXfLitA~ LA tlife.~Ci" ~ CE.R~ 'I LE.lO~
Un altre factor a tenir en compte és que el nivell de greix de la dona és superior
i que qualsevol consideració fisiològica ve determinada pel biotip de l' individu. Hi
ha esportistes que, per les seves característiques
biològiques, mai podran arribar al màxim
nivell encara que treballin de valent. .
Per altra banda, i comentant el triomf de
Jutta Kleinschmidt en el Ral ·li París-Dakar, crec
que s'està sobredimensi
onant una mica perquè en les competicions de cotxes
el sexe del pilot no marca
cap diferència. A més a més, es tracta d'una com
petició de resistència, en la
qual el més important és la
capacitat aeròbica.
"
__________________________________ ()piruó
La lliçó de lluitar per viure dignament
Els milers de persones que arriben cada any amb el desig de treballar i viure a Europa surten dels seus països fugint d'una realitat que en bona part és responsabilitat del desenvolupament de què nosaltres gaudim.
D'altra banda, com s'ha repetit una i altra vegada, la immigració és un fenomen històric, natu ral ... i, per tant, inevitable . Les paraules dels polítics i tècnics que han parlat durant els últims mesos, superats per aquests esdeveniments, estan impregnades d'un discurs molt utilitaris
ta de la immigració. Frases com " Els treballadors
immigrants pagaran les nostres pensions futures" o "La població creixerà a Catalunya gràcies a l'alta
natalitat de la població immigrada" no fan sinó crear una visió poc integrado
ra d'aquestes persones nouvi ngudes.
Pel que fa al nostre país, és trist observar com a una
societat que ha viscut en
la pròpia pell el fet d'haver de fugir, d'emigrar a la
recerca d'una vida millor,
li sigui ara tan fàcil posicionar-se del costat dels in
teressos econòmics i· polí
tics que s'amaguen darre
re legislacions com la nova Llei d'Estrangeria. En una
societat on només s'ente
nen i justifiquen les lluites
puntuals, les lluites parti-
Mariel Araya Fedemció de CoI/ec/ius dlmmigroll/s de Barcelo/1l1
dàries, les lluites individuals ... , ens és molt difícil entendre que centenars de persones s'hagin tancat en esglésies, hagin fet va
gues de fam, unint les seves forces, solidaritzant-se
els uns amb els altres per
aconseguir junts el principal dels drets humans : viure dignament.
Perquè el món és de
totes les persones que hi vivim ... i cap paper ens dóna aquest dret ni tampoc ens el pot treure. M ai.
Mals presagis Eugeni Madueño, periodista
El Fòrum 2004 comença a caminar. Hi ha professionals solvents contractats per preparar el programa d'actes, i diners per portar endavant les activitats i fer les infraestructures. Hi haurà festa , per tant. Però, per a fer què, per anar on?
Els veritables objectius del Fòrum són, a tres anys de la seva celebració, una incògnita. I el mateix cal dir dels seus motius ideològics, íntims. Estarà a favor de les grans multinacionals que h.an de fU1ançar l'esdeveniment -d'aquestes dependrà que es pugui retransmetre a tot el món a través de les televisions- o dels moviments que clamen -cada vegada amb més insistència- contra l'hegemonia cultural -anglòfona- que la mundialització comporta? Es fa -el Fòrum- perquè es vol convertir la ciutat en la plataforma mundial des de la qual es pot reinventar una nova manera de viure -per què hauria de servir, sinó, un esdeveniment en què es pretén parlar de cultura de la pau, sostenibilitat i intercultura?-, o, com va passar amb els Jocs Olfrnpics, la festa serà només una excusa per renovar urbanísticament una part de la ciutat -en aquest cas la: part final del riu Besòs?
Cadascú pot posar-hi la resposta que vulgui, jo només els dono una pista. Si la resposta és la bona, és a dir, que ho fem amb bona voluntat, perquè creiem en el valors que formen part de l'enunciat del Fòrum, per què, a hores d'ara , encara no s'ha comptat amb l'opinió de cap entitat barcelonina -oficial, no oficial, privada, pública, etc.- de les moltes que tenen alguna cosa a dir-hi?
Mals presagis.
L'escola, avutt demà Àlex Garcia
Professor del CElP Sagrada Familia
Respon l'escola actual a les necessitats de la societat del futu r?
Potser ca ldri a fe r- se
aq uesta pregunta després de respondre'n algunes altres, com ara:
Respon la societat actual a les necessitats reals de la nostra escola?
Què es d~mana a l'escola del segle XXI?
El professorat de l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i dels instituts par
Ien de fracàs escolar, el món
universitari renega de la manca de preparació dels
alumnes que passen la Selectivitat i el món del treball
ha de formar el seu perso
nal perquè no el troba sufi
cientment "preparat". Tothom demana alguna
cosa a l'escola de la qual re
nega: educació' vial, educa
ció per al consum, educa
ció per ... Però l 'esco la no és un
ca laix de sastre. Quan la cosa no funciona, és fàcil
responsabilitzar del problema els altres. Si l'esco la no
funciona, és que la societat no funciona. I si l'esco
la ha de tenir alguna funció
clara, serà -juntament amb
les famílies i la resta de la
societat- la d'ajudar els nos
tres alumnes a form ar-se
com a persones i també ...
(aquí podeu posar el que
vulgueu, perquè no seria
fàci l posar-nos d'acord, tots
pl egats).
TOT CLAROR 3
_ ()pi=nt=·~ó ____________________________________ __
I!I ENTREVISTA CURTA RAMON CUGAT, TRAUMATÒLEG ESPECIALISTA EN MEDICINA ESPORTIVA
"Esport és salut? En l'equilibri hi ha l'èxit"
Per les mans del Doctor
Cugat han passat molts espor
tistes d'elit, jugadors de bàsquet
o de futbol professionals que
han hagut d'entrar a quiròfan
per remediar lesions greus.
Des de la perspectiva privi
legiada que atorgu en els 35
anys d'experiència en el món
de la traumatologia i la sort de
treballar molt a prop de l'esport
professional, Cugat es mostra
força crític a l'hora d'associar
conceptes com salut i esport.
Per què afirma que, en l'es
port d'elit, salut i esport no
solament no van lligats sinó
que són termes oposats?
Avui dia, als jugadors pro
fessionals se'ls requereix molt
més esforç que abans. Per exem
ple, en ~I cas del futbol, abans
jugaven un partit a' la setmana i
ara en juguen dos o tres, més els
dies d'entrenament, i això com
porta una sobredosi que aguan
ten fins que la cadena es trenca
per l'eslabó més dèbil.
?erò els responsables
d'aturar la sobredosi abans no
es trenqui la cadena no sem
pre respecten lesions, grips o
sobreentrenament. ..
El l'alt nivell de competició
directius i entrenadors el que
volen és guanyar, i això ho de
manen al jugador. Per tant, qui
es trenca és ell. Avui dia és molt
difícil lluitar contra la dinàmi
ca de l'esport professional.
I això que vostè forma part
de la Federació Catalana de
Futbol...
Sí, sóc el responsable d'unes
tasques de docència en l'es
port base. Fa vuit anys que or
ga ni tzem xerrades arreu de
Catalunya on assisteixen juga
dors, entrenadors, prepara
dors físics, directius ... , i els en
senyem qüestions com la die
ta o com fer escalfaments .. .
Com a metge, li és difícil
aconsellar el millor remei a
segons quin pacient?
Només els puc recom a
nar que dormin les hores re
glamentàri es, que segueixin
una dieta de qualitat i natu
ral , que cuidin el seu cos i
que facin els entrenaments
correctes a diari.
Amb tot, sembla que no
és gaire partidari de lligar els
conceptes salut i esport?
En l'esport d'elit no sempre
van lli gats, però això no vol
dir que en l'esport de base o
en l'amateur passi el mateix.
Dur una vida sana i fer molt
d'exercici és fonamental per
tenir salut. De fet, aquest lli
gam no l'hem inventat ara,
sinó que les cultures antigues
i els grecs en són un gran
exemple; ja ho associaven, i
eren conscients dels beneficis
que l'esport tenia per a la sa
lut. Com en tot, en l'equilibri
hi ha l'èxit. E.B.
I)ENQUESTA Respon l'escola actual a les necessitats
de la societat del futur?
FERNANOO ALQUÉZAR 45 anys
Hi ha escoles més preparades que d'altres, independentment que siguin públiques o privades. El que està clar és que amb un ordinador per a trenta nens no fem res.
MARTA ALBORCH
28 anys
Els nens són suficient-. ment espavilats per adaptar-se tots sols a la societat. Ens costa més a nosaltres, que som una mica més grans. Dependrà, sobretot, dels mestres.
4 TOT CLAROR
MARGARITA PINTOR 42 anys
Es preparen massa per a les noves tecnologies, però obliden matèries de l'ensenyament tradicional com el perquè de les coses. No aprenen a pensar, les màquines els ho donen tot fet.
XAVI ARMARIo 13 anys
A mitges. Ens expliquen coses que no podem practicar perquè no hi ha suficients recu rsos. Arn b més equipament podríem aprendre més, i trauríem millors notes.
DOLORS RIU 73 anys
Les escoles estan ben equipades i els ensenyen molt d'informàtica, però la societat canvia molt ràpidament.
Això és una pàgina neta.
"
I això, un especialista en neteja:
Encarregats de la neteja de: D Esportiu Claror D Poliesportiu Sagrada Família O Nou Can Caralleu
Neteja i manteniment Oficines i locals
Especialista en poliesportius
O Poliesportiu Marítim (annexe platja) _
HERSAN 98 SL CI Ebro , 11
Tel. 93 682 35 94 Tel. Mòbil 607 26 98 03
08740 SANT ANDREU DE LA BARCA
_ Entrevista
EXCAMPIONA DEL MÓN D'AVIACiÓ,
ASPIRA A GUANYAR ELS JOCS MUNDIALS AERIS
••• MILLOR
Qui és Mercè Martí? Una persona inquieta, a qui des de
petita li ha agradat sempre l'esport, i a la qual li agrada molt el que fa.
I que és la millor pilot del món? No, no. No em considero la mi
llor pilot de l món. Crec que, dintre
de la perseverància i de l'activitat que
desenvo lupes, tam bé hi co mpta el fet d'estar al ll oc oportú en el moment oportú . I tenir la sort d'envo l
tar-te de gent bon a, per poder dis
posar dels avions ben prepa-
rats i d'un molt bon equip.
6 TOT CLAROR
És clar que esportivament he destacat, però això no vol dir que sigui la millor pilot de l món. Potser
hi ha un pilot d'lberia mi-
llor que jo, no ho sé; el que sé és que he t ingut la co nstància, la dedi cac ió i la
perseverància per fer -h o bé en les
co mpeti c ions en
què he participat.
Entrevista: Sergi Larripa
Diu sentir-se molt reconeguda a Cata lunya, tot i que l'opinió públi ca en gene rar potser e ncara no ha fet justíc ia a aq uesta espo rt ista q ue, després de destacar e n e l camp de l'atletisme, ho ha asso lit tot e n e l de l'aviació esportiva : ca m pio na d e l mó n, tres cops rèco rd de velocitat, sotscampiona de la cursa de les Amèriques, etc. Potser Mercè Martí és la .. .
Quan neix la teva afició per volar? M'agradaven els avions des de ben
petita, llavors ja deia que volia ser pilot. Em deien: "Bé, bé ... , quan
siguis gran ja en parlarem". A volar em vaig iniciar als disset anys, amb uns amics, a
l'aeroport de Reus.
fI que sí que et cridava l'atenció era el món de l'esport i la competició, oi?
Sí, feia atletisme,
i era bastqnt bo
neta. Vç¡ig ser
tres cops
campio na
"
___________________ Entrevista
"ÉS clar que esportivament he destacat però això no vol dir que sigui la millor pilot del món. He tingut la constància, la dedicació i la perseverància per fer -ho bé 11
de Catalunya en 3.000 metres, va ig
quedar tres cops segona a la Cursa d'EI
Corte Inglés, vaig anar als Campionats
d'Espanya, vaig ser a la Selecció Espa
nyo la ...
No tens antecedents familiars en l'aeronàutica?
No.
I com decideixes introduir-te en aquest món?
Una sèri e de circumstàncies hi van
col·laborar. Jo anava a fer INEFC, però
unes assignatures suspeses van impe
dircme l'accés el primer any. Així, da
vant la perspectiva de quedar-me un
any "en blanc", vaig decidir aprofitar
lo als Estats Units per aprendre anglès . .
I és clar, va resultar que, a més, els
Estats Units són el país de aviació.
Havia d'estar-me només sis mesos a
Oklahoma per aprendre anglès i vaig
tornar al cap de tres anys amb els tí
tols de pilot d'avió.
I tornes a Catalunya ... Sí, torno a Catalunya i convalido els
títols de pilot. Paral·lelament, va ig co
neixent més les competicions espor
t;ves que hi ha fins que començo a
participar-hi .
Quan et vas introduir en l'aviació esportiva?
Vai g començar als Estats Units.
M'estava treient el títol de pilot i, com
a persona inquieta i a la qual agradava
l'esport, vaig veure que hi havia una
sèrie de competicions aèri es que eren
molt atractives a la meva forma de ser.
Vaig començar a indagar, indagar i in
dagar fins que vaig saber que es feien
co mpeti cions de caràcter mundial,
com la Volta al Món, el París-Pekín,
creuar l'Atlàntic. .. Aleshores em vaig
voler iniciar seriosament en les com
peticions. Ai xí, l'any 1994, amb 24
anys ja vaig disputar la Vo lta al Món ...
i la va ig guanyar.
Creus que actualment s'ha de seguir anant als Estats Units, per arribar a tenir una bona formació com a pilot? Què recomanaries a una noia que volgués emular-te?
Des que va ig començar jo fins ara
han passat dotze anys, i han canviat
moltes coses. Abans aquí no hi havia
ni escoles ni res. Havies d'anar per ll iu
re, marxar als Estats Units o entrar a
l'escola "mig mili tari tzada" d'AENA. Ara
ja hi ha escoles especiali tzades, ja pots
treure't aquí els títols sense haver de
cursar una carrera "mig militar": sim
plement cal anar a l'aeroport i infor
mar-se'n .
Ara ja no cal marxar als Estats Units?
Jo ho recomano, perquè és el país
de l'aviació i sempre aprens més allà
que aquí. Tot i així, almenys ara es
pot escollir.
Quan vas tornar tenies clar dedicar-te a l'aviació esportiva?
No, no. La meva intenció era, pro
fess ionalment, ser pil ot comercia l, i
dedicar-me a l'aviació esportiva en les
estones lliures, com a afició. Vaig estar
treballant en una companyia aèria, però
mai no em va acabar d'agradar tant com
el vessant esportiu ; de manera que, a
poc a poc, la part esportiva es va anar
barrejant amb la professional fins a so
brepassar-la. Ara ja no ho canvio. De
vegades em surten feines de pilot co
mercial i les accepto, però estic bé.
Definitivament abocada a l'aviació comercial, quan pot durar la teva carrera? Et planteges seguir així la resta de la teva vida?
Ara no m'ho plantejo, perquè no
em falten ganes de competir. Més en
davant? No ho sé, ja ho veurem.
Quines dificultats t'has trobat per desenvolupar la teva carrera?
El dels patroci nadors és el plat més
dur de coure. Ells són els qui realrnent
financen la teva carrera. Jo vaig tenir
la sort de trobar Fre ixe net , que va
creure en mi.
I el factor econòmic, fins a quin punt limita?
Preguntes molt personals
• Una ciutat per viure-hi? Barcelona
• Un lloc per anar de viatge? San Francisco
• Unp1at? Marisc
• Un llibre per llegir? Qualsevol de Richard Buck, l'expilot i autor de Juan Salvador Gaviota.
• Una pel'líeula de cinema? La guerra de les galàxies
• Un mitjà per estar infonnat? La Vanguardia
• Mar o muntanya? Totes dues
• Un cantant o grup musical? EltonJohn
• Un esportista? Tots els que han perseverat fins aconseguir els seus somnis
• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Els pioners de l'aviació
• Què valora més de les persones? L'honestedat i la franquesa
• Si un dia fos president del G0-vern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Uf ... ! Solucionar els conflictes que hi ha a l'espai aeri.
• Dretes o esquerres? Centre
• Què s'enduria a una illa deserta? Un avió
• Un desig confessable? Poder arribar a organitzadora de les competicions mundials.
Home, com en el cas de qualsevol
esport de motor, és evident que ser
pilot resulta més car que dedicar-se a
córrer. Però fi xa't com és de car anar
en vaixell i la quantitat de vaixells que
TOT CLAROR 7
_ Entrevista
IIMIAGRADARIA ARRIBAR A SER L10RGANITZADORA DELS MUNDIALS
II
hi ha en aquest país, i els medallistes
que tenim. Jo crec que, més que res, és una qüestió de coneixement.
Vas començar sense precedents en aquest país. El fet d'obrir camí posa les coses encara més difícils?
Sí, sí. Fins fa poc a penes no hi havi a mentalitat ni infraestructures
aeronàutiques. De fet, es nota que només fa vint-i-cinc anys que vam
sortir d'una dictadura ... Comparats amb .la resta d'Europa estem els úl
tims, amb Grècia i Portugal, tot i tenir un clima molt, molt millor, que a
França o Alemanya, amb els quals la diferència és brutal.
Una dona a l'elit mundial de l'aeronàutica
Ha estat la primera persona espanyola de donar la Volta al Món en avioneta i la primera <!ona a guanyar aquesta prova (33.500 km en 92.27 h) l'any 1994. Mercè Martí va néixer el 9 de setembre de 1968, i la seva vida ha estat molt lligada a l'àmbit de l'esport. Va iniciar-se en l'atletisme i hi va assolir bons resultats i marques; va competir en diverses carreres internacionals i va quedar tres cops campiona de Catalunya en 3.000 metres. Va viatjar als Estats Units per obtenir la llicència de pilot privat i, més tard, la de pilot comercial. Va aconseguir la llicència IPR, que l'autoritza a pilotar de nit i en condicions meteorològiques adverses, igual que la de polimotor. Quan va tomar a Espanya va convalidar els seus títols, però va tomar als Estats Units per fundar una escola de pilots i treballar-hi com a instructora. La seva última etapa a Amèrica la va completar '"Volant en una important companyia de serveis aeris. Actualment, després d'haver treballat com a pilot comercial a Spanair, compagina la seva passió per volar amb la preparació de competicions, la participació en espectacles aeris i la intervenció en conferències.
El seu historial inclou pràcticament totes les distincions que es poden aconseguir en competició esportiva: tres rècords mundials de velocitat en rutes asiàtiques i per Nord-Amèrica, medalla d'or de la Federació Aeronàutica Internacional, subcampiona de la Race of the Americas 96 (competició de 30.000 km pet continent americà amb un equip íntegrament femen!') i medalla de bronze als primers Jocs Mundials de l'Aire 97 (amb l'equip espanyol i pilotant l'avió 'Spirit of Freixenet'). Ha organitzat l'expedició aèria Discovery Flight 1998, que conmemorava els primers vols cap a les colònies espanyoles a l'Àfrica occidental.
8 TOT CLAROR
És molt maco veure els fenòmens atmosfèrics i naturals que et trobes allà dalt: una pluja d'estels, un cometa, un eclipsi...
Q!!an competeixes, a quin d'aquests quatre elements dónes més importància: a l'estat de la climatologia, a l'estat de l'aparell, a la teva forma física o bé a la psicològica?
Home, és un compendi dels quatre, però si hagués de triar la part més dèbil que més he cuidar, et diria que
la física. L'esgotament físi c ens pot conduir a una errada i una errada, en aviació, es pot pagar amb un accident morta l.
Quina és la pitjor experiència que has tingut en tots aquests anys?
Han estat bàsicament relacionades amb problemes mecànics o de condi
cions climatològiques adverses. L'anècdota més forta que tinc va ser a la
carrera de ·Ies Amèriques quan, creuant l'Atlàntic de Nova York a Ponte
Pitro, vam tenir un problema de sub
ministrament de combustible i, al mig de l'oceà, se'ns anava aturant el mo
tor. No fa cap gràcia.
I la millor sensació que has viscut?
La que tinc quan arribo a casa amb
un metall, després de triomfar en al
guna prova . Compensa tot el sacrifici
les males estones. I volant? És molt maco veure els fenòmens
atmosfèrics i naturals que et trobes allà
dalt: una pluja d'estels, un corneta, un
eclipsi ... Són coses molt maques d'ob
servar en aquelles alçades.
Quina de les aventures que has viscut t'ha omplert més?
Totes tenen alguna cosa, però pot
ser la que més em va omplir va ser la
de travessar l'Àfrica occidental durant
25 dies pilotant un avió de la Segona
Guerra Mundial. Va ser acomplir el
somni que tenia des de petita de po-
___________________ Entrevista
der volar com els pioners de l'aviació.
Vam fer-ne un documental per a Te
levisió Espanyola i National Geograp
hic. Va ser una experiència molt enri
quidora; a més, em va omplir especi
alment pel fet d'haver-la organitzat jo. La satisfacció, per tant, va ser doble.
I ser campiona del món? Tampoc puc oblidar-ho. AI cap i a
la fi, va ser allò el que em va catapul
tar, el que em va donar a conèixer ...
De fet, vaig tenir sort; en principi no
tenia equip, i vaig acabar participant
amb el suec Erik Baunk perquè el seu
copilot va haver de deixar-ho. Vam fer
33.500 km per l'hemisferi nord en 22
dies i, a més, vaig convertir-me en la
primera persona espanyola de donar
la volta al món en avioneta.
Què et queda per fer dins d'una avioneta?
Home, primer afrontar els Jocs
Mundials d'aquest estiu . Després, em
faria il·lusió fer alguna cosa a Austràlia
i Nova Zelanda, els únics continents
que encara no he tocat. I fer-ho amb
un avió antic, com en el cas d'Àfrica.
I fora de l'avioneta? Introduir-me més en el vessant or
ganitzatiu i arribar a ser l'organitzado
ra de les competicions, ja que crec
que tinc més coneixements i experi
ència que les persones que ho estan
fent. Però, vaja, tampoc és una priori
tat per a mi.
Preparació intensiva per guanyar els Jocs Aeris Mundials
Tots els sentits de Mercè Martí són ara posats per repetir o millorar, aquest mes de juny i en cel espanyol, la medalla de bronze que va aconseguir als primers i últims Jocs Mundials de l'Aire. La prova en què participarà és la "Longe Range Aire Race", el ral, li de llarga distància amb motor. Aquesta prova, considerada com " la marató" de l'aviació, tindrà lloc entre el 19 de juny i 1'1 de juliol i constarà de cinc
_.~
etapes: sortida de Reikiavic i arribada a Jerez, passant per Caen, Sevilla, Beirut i Las Palmas.
Per afrontar el repte, s'hi dedica en cos i ànima des de fa més de mig any. Fonnarà equip amb un copilot també català, Eduard Prades, que ha realitzat 1.200 hores de vol. Martí s'està ocupant fms i tot del més mínim detall per tal que tots els elements, humans i tècnics, estiguin a l'alçada quan arribi el moment.
L'avioneta de MartC, l'''Spirit of Freixenet", és un bimotor atmosfèric produït per la factoria Piper i valorat en deu milions de pessetes. El pressupost de l'equip, avioneta a part, és de dotze milions de pessetes, que han de servir per fer front a les despeses d'abast, equip, allotjament i material tècnic.
El repte és cobrir les cinc etapes, un recorregut de 20.000 quilòmetres, em el menor temps possible. Martí calcula que necessitaran al voltant de 50 hores. En aquest temps inclou les parades tècniques per repostar: unes set, ja que l'avioneta té un dipòsit de 500 litres que li pennet una autonomia d'entre 7 i 8 hores.
L'equip MC Aviació de l'Aeròdrom de Sabadell fa més de sis mesos que treballa en el projecte. "Hem introduí! una sèrie de millores tècniques importants", comenta MartC. Perquè ens en fem una idea, "bem redissenyat el tren d'aterratge a fi d'estalviar temps en els aterratges, i també s'ban introduí! nous sistemes de navegació, més precisos i complets. En definitiva, bem adequat l'avioneta a les nostres necessitats" .
Paral·lelament, han realitzat complets estudis sobre tot allò que es poden trobar durant la cursa: un estudi dels tipus de vents que es poden trobar en cada etapa. També han negociat amb els aeroports per fer-hi les escales tècniques.
Fins ara s'han inscrit un total de dotze avionetes a la prova.
/'
Distruta de los juegos en red con amig@s Disfruta de lnternet a alfa velocidad
Disfruta Barn@polis li!
AIrA ••• OCIlO ••• 1'11$
HORARIO Or. lunes "Domingo
0 (' 11 " 2' Hor.l s
93,341. 63, 08
'-~~ a,
• ni
• ni
poc ... massa IÓ ( le '
per Albert Giménez, llicenciat en Medicina i Myriam Gutiérrez, psicòloga clínica
Fa uns anys, pocs s'imaginaven que la pràctica d'esport podia esdevenir una obsessió capaç de convertir-se en malaltia. El culte al cos que pregonen mitjans de comunicació, centres d 'estètica o centres esportius pot significar un risc en relació a possibles trastorns psicològics.
Vivim en una- societat industrial en
què s'està reduint el temps dedicat al
treball i on les càrregues laborals han
canviat, ja que la tecnificació d'un
entorn que progressa ens exigeix cada
cop menys moviment.
L'activitat física moderada constitu
eix un important factor compensatori
i és reconeguda com un excel·lent
mètode per millorar la salut i la forma
física, mantenir la capacitat d'adapta
ció als esforços i endarrerir l'envelli
ment. Així, diferents organismes la
prediquen com el remei per solucio
nar els nostres problemes, però la re
alitat és que els responsables de gui
ar-la hem de vigilar de no generar pe
rills nous per a la població.
I és que fa relativament poc ha apa-
10 TOT CLAROR
regut un concepte relacionat amb una
nova malaltia, causat per l'excés d'ac
tivitat física : es tracta de la vigorèxia o
dismorfia muscular. Les persones que
la sofreixen mai no se senten bé amb
el propi cos i tenen pensaments ob
sessius en relació a certs defectes físics. Es tracta, doncs, d'un trastorn
mental relacionat amb l'addicció a la
museu latu ra.
Com es manifesta?
Sol manifestar-se mitjançant tres ca
racterístiques: dependència, toleràn
cia i supressió.
La dependència és la sensació que
l'exercici és necessari per sentir-se bé i,
molt sovint, fa que s'eludeixin molts
compromisos que també haurien de ser
valorats a fi de satisfer aquesta necessi
tat, com la feina, la família o els amics.
Quant a la tolerància, indica que
cada vegada cal més exercici per assolir
la mateixa sensació: sentir-se bé.
I la supressió és la sensació de can
sament o debilitat 24 o 36 hores des
prés de faltar a alguna sessió progra
mada d'exercici.
En definitiva, els vigorèxics es re
coneixen per una obsessió extrema per
veure's musculosos i per una necessi
tat de mirar-se constantment al mirall,
sense sentir-se satisfets. Tot això con
dueix a un reforç de l'addicció, a pe
sar-se unes quantes vegades al dia i a
seguir dietes baixes en greixos i altes
en hidrats de carboni i proteïnes.
Normalment no consulten el met
ge si no és que tenen alguna lesió per
sistent per excés. Tot i així, són força
resistents al tractament, perquè es ne
guen a seguir règims que impliquin dei
xar d'exercitar-se o disminuir la pràcti
ca esportiva.
En alguns casos extrems, són per
sones que solen tenir problemes de
seguretat, una autoestima precària,
poc madures i amb problemes d'inte
gració. A aquests trets també s'hi po
den associar altres símptomes, com
ara depressió, irritabilitat i ansietat.
Fadors que hi predisposen
Els factors que predisposen a l'ad
dicció són encara difusos, encara que
s'observen algunes semblances amb els
pacients anorèxies, perquè també hi ha
una distorsió de la imatge corporal.
No obstant, hi ha algunes diferènci-
Com qualsevol altre malaltia adcictiva,la vigorèxia pot ocasionar problemes socials i laborals, així com trastorns en Palimentació
es entre tots dos: l'anorèxia habitualment
apare ix en noies joves que utili tzen l'es
port pe r aprimar-se, mentre que la vi
gorèxia afecta més els homes i aque lla
persona que la sofreix es desviu pe r te
nir un cos cada cop més musculat.
Algunes investigacions revele n que
la vigorèxia es dóna amb més freqüèn
cia en e ls esports de caire individua l,
com e l fúting, malgrat que altres esports
aeròbics com e l ciclisme, l'aeròbic o la
natació també poden origina-la.
Les conseqüè nc ies d'aquesta ma
la lti a só n múltiples: d es d e les io ns
(com les fractures pe r sobrecà rrega)
o estrès, conto rsions, mià lgies i bur-
Salut
Com es pot tractar la vigorèxia? La teràpia psicològica en aquesta mena de trastorns incideix en la millora de diferents àrees de la persona. O Autoestima: millora la confiança en un matebc per altres vies que no siguin el cos. @ Distorsió corporal: treballa el fet que la persona no es vegi tal com és, és a dir,
que es vegi escanyolida quan en realitat està musculada o a la inversa. et Pensaments irracionals: són aquells que fan caure la persona en un cercle
viciat, per exemple, fan que no es trobi bé si deixa la seva sessió d'esport per un dia.
., Vincles i relacions: recupera les relacions familiars, de parella o d'amicS, que poden estar molt deteriorades per causa de la malaltia. .
., Reeducació dels hàbits alimentaris. o Agressivitat: canalitza l'energia de les persones agressives per una altra via.
siti s fin s a d ifi culta ts conjuga ls, pro
ble mes soc ia ls i la bo ra ls i afecc io ns
a lime ntàri es. També es pot a rriba r a l
consum de susbtàncies anabo li tza nts
i este roïdes, cosa que comporta pro
ble mes físics gre us; hi ha més risc de
mala lti es ca rdiovascul ars, les io ns he
pàtiqu es, di sfun c io ns e rèctils, d is mi
nució de l tamany de ls testicl es i càn
ce r de pròstata .
Com en e l cas d 'altres addiccions, la
vigorèxia és d ifíci l de tractar. En primer
lloc, la pe rsona afectada no és consci
e nt de l mal q ue s'està causant. En la
major part dels casos, l'excés d'exercici
és símpto ma d'algun proble ma subja
cent, des de causes ind ividuals com de
pressió, ansie tat o trasto rns obsessi us
compulsius a causes socioculturals, com
e ls este reotips estètics .
_Dietètica
LA REINA DELS LÀCTICS ••• I DEL CALCI
per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror
El 99% del nostre esquelet està constituït per un sol mineral, el calci. Es tracta d'un component indispensable per al manteñiment de la
nostra ossada, que pesa uns 1 .100 grams. Però, sabem quina quantitat de calci és la idònia en cada edat? Sabem si ens en manca? Quins són els aliments que en contenen més? I en quina quantitat i freqüència cal menjar-los? Quin paper hi juguen els làctics com, per exemple, la llet?
Els aliments ens faciliten la dosi de
ca lci necessària per a l'organisme, te
nint en compte, però, que el cos ab
sorbeix entre un 30 i un 60% del total
de calci ingerit mitjançant l'alimenta
ció o l'aigua.
Cal aprofitar l'oportunitat dels paï
sos com el nostre, on abunden els ali
ments rics en calci, per aconseguir un
aportament que cobreixi les necessi
tats indispensables per a tots.
La llet, els productes làctics i els
formatges aporten més del 60% del
calci necessari en cada ració diària. La
llet de vaca, per exemple, conté 125
mil'ligrams de calci per cada 100 grams
i els formatges, de 200 a 1.000 mg
per cada 100 g.
La llet: sencera, semi o desnatada '
Les diferències principals
entre la llet sencera, la des
natada o la semidesnata- ,
da es troben en l'apor
tació vitamínica i de
greixos.
Així, les desnatades
o semidesnatades
contenen menys grei-
12 TOT CLAROR
xos i són indicades si volem equilibrar
el nostre pes, però cal tenir present
que la desnatada perd la vitamina A
(que, precisament, aporta el greix). Per
tant, si estem acostumats a prendre
la cal que un cop al dia beguem un
vas de llet sencera.
També hem de considerar que, si
bé és cert que la llet crua no és una
font important de vitamina C, els mè
todes de tractament que garanteixen
tant la higiene com la qualitat -és a
dir, la pasteurització i l'esterilització
conserven totes les vitamines i mine
rals excepte la C.
El iogurt, un potent antibiòtic
El iogurt, com a aliment làctic,
també és molt positiu quant a
l'aportació de calci i
l'acció antibiòtica
intestinal.
Per les caracte
rístiques en la
seva produc
ció, els bac
teris termò
fils associats
a la fermen
tació origi-
El iogurt fruit del procés de fermentació, posseeix uns bacteris que afavoreixen la protecció de Pintestí i la digestió
nen una millora de la població micro
biana de l'intestí. De la mateixa ma
nera, estimulen les secrecions diges
tives que asseguren una bona digesti
bilitat i un coeficient de retenció ele
vat de nombroses substàncies, princi
palment les proteïnes i els minerals
com el calci i el ferro.
Hi ha altres compostos produïts en
el transcurs de la fermentació que hi
tenen efectes favorables, com la pre
sència massiva de microorganismes
vius, que poden intervenir en l'equili
bri de la flora intestinal o en la resis
tència a les infeccions.
I si no agraden els làctics ...
Les poblacions de certes regions tro
picals que no tenen ramats i no dis
posen de llet troben el calci necessari
en les hortalisses i fulles verdes, en
Els làctics segons l'edat
(segons la Comissió CNERNA europea)
2 vasos de llet de 200 cc + 1 iogurt
2 vasos de llet de 200 cc + 2 iogurts (1 iogurt i 50 g de formatge)
2 vasos de llet de 250 cc + 2 iogurts
2 vasos de llet + 2 iogurts + 100 g de formatge
1 vas de llet de 250 cc + 2 iogurts + 50-100 g de formatge
3 o 4 vasos de llet desnatada + 1-2 iogurts
1.000 mg/dia
1.200 mg/dia
1.000-1.400 mg/dia
els llegu ms i altres llegu minoses i en
els petits peixos consu mi ts sence rs
(coll! ara les sardines, seitons, truites,
llenguados i carpes) .
Per als qui no els agrada la llet, es
l
i t~~~TA
En els paisos occidentals, la llet i la resta de làctics aporten més del 60% del calci necessari en cada ració diària
recomana una dieta rica en verdures i
fru ites per impedir que l'os perd i cal
ci. La taronja, la mandarina, les olives,
el créixens, el card, la col xinesa i les
mongetes són alguns dels productes
més rics en aquest mineral.
En canvi , n' hi ha d 'a ltres qu e
n'aporten una quantitat molt pobra
(com el pa blanc o la carn), amb l'afe
git que, en el cas d'una dieta molt ri ca
en carn , es pot produir una pèrdua de
calci en l'os o descalcificació.
En altres aliments, el percentatge
d'absorció és molt ba ix. La presència
d'àcid oxàli t (en el cas dels esp inacs,
l'agrella i el ruiarbre) o de grans quan
titats d 'àcid fíti c (en els cerea ls poc
refinats com el pa integral) ocasionen
formacions d'oxalat de ca lci que l'or
ganisme no pot absorbir i que, per
tant, elimina.
La dosi de calci segons l'edat
El Food and Nutrition Board dels Es
tats Units proposa en les Recommended
Dietètica
Dietary Allowances uns paràmetres de
dosis diàri es de ca lci. Segons aquestes
recomanacions, els nadons n'haurien
d 'ingeri r de 360 a 400 mg al dia fins
als 6 mesos i, dels 6 mesos a l'any, uns
500 mg. Un cop fet l'any i fins als 10
anys se n'haurien d ' ingerir uns 800
mil ' ligrams (mg) al dia, i dels 11 als 25 anys augmentaria la dosi fi ns als 1.200
mg, igual que en les dones embaras
sades. Per sobre d'aquesta edat, l' ido
ni torna a ser 800 mg.
Pel que fa a les persones majors de
65 anys, nombrosos estud is mostren
que ca l un aportament de ca lci de
1.000 mg al dia, com a mínim.
Els índexs d'absorció poden variar
segons els aliments i les caractístiques
orgàniques de cadasc(¡ ~ però s'ha de
mostrat que en dones embarassades o
en mares lactants hi ha un augment
clar de l'absorció i que l'activitat física
ajuda a fixar el calci en els ossos.
En el cas contrari , el sedentarisme
o la immobilització al lli t durant un
llarg període de temps ocas ionen un
augment de l'excreció del calci i del
fòsfor en l'orina.
Per a més informació, podeu consultar el servei dietètic
dels poliesportius Claror i Sagrada Fanu1ia
CI Mallorca, 435 . 08013 . Barcelona Pàrquing: Mallorca, 433 (mercat) 'Ièl. 93 455 62 00 Fax 93 347 84 00
••• i ofertes especials en totes les marques!
_Meus sana
QUI DIU
Com pot ser que considerem superficial preocupar-nos de l'aspecte personal que ten i m? Si bé és cert que l'aparença no és l'únic tret a tenir en compte, és importanttrobar una forma exterior que ens potencïi a fi d'evitar que ens senti m desvalguts o acomplexats.
La història ens demostra sobrada
ment que l'ésser humà no s'ha con
format mai amb el que la natura li ha
donat i que, des de la nit dels temps,
s'ha rebel· lat tant contra l'ambient com
contra la figura que ha heretat de la
mare n¡lturalesa.
Precisament aquest afany de supe
ració ha estat el que l'ha portat a crear
tota una sèrie d'artificis -el maquillat
ge, el vestit, l'automòb il o l'habitat
ge- per enfortir el paper tan desvalgut
que li ha tocat viure, pel fet de ser un
dels éssers més .febles que poblen el
planeta. Sense aquests artificis s'hau
ria extingit amb més facili tat que els
dinosaures.
Els estudis que es realitzen des de
la psicologia trad icional no donen la
importància que es mereix a la influ
ència d'aquests artificis en la perso
nalitat humana. En rea litat, no va ser
fi ns l'any 1971 que el reconegut psi-
-------------------E5PDRT5
QUE ·
LA MATGE NO COMPTA?
per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i tècnica en Psicoestètica
cò leg català Carles Muñoz Espinalt va
fer un pas més en crear i metoditzar
la Psicoestèt ica, que el l va defini r
com "la ciència que estudia els artificis que l'home necessita per sobreviure i afermar-se".
Així, mentre la psicologia clàssica
mitifica el fons i menysvalora la for
ma, la Psicoestètica ens fa veure que
el fons i la forma de la persona són
dues realitats que s'i nfluencïen mú
tuament i que mantenen una re lació
molt estreta: els nostres sentiments,
pensaments i emocions sempre es
manifesten a través d'un factor de for
ma. Però, a la vegada, aquesta mani
festac ió exterior repercuteix poten
ciant o degradant la nostra ànima.
Com et sents si et taques a primera hora del dia?
No sempre ens resulta fàci l pensar
que, en gran mesura, depenem dels
artificis. Voldríem ser autosuficients,
que la nostra forta lesa fos inalterable.
És l'íntima vanitat de pretendre que la
natura ens va crear perfectes, sense
La Psicoestètica ens fa veure que el fons i la forma de l'ésser humà són dues realitats que s'influencïen de manera mútua
necessitar cap crossa en la qual reco l
zar el nostre coratge. Amb tot, la prò
pia autoimatge afecta considerab le
ment el nostre estat d 'ànim.
Si davant d 'una entrevista important
o d'u na reunió decisiva ens cau un
botó o ens taquem amb el cafè, ja no
aconseguim afrontar amb fa mateixa
seguretat els nostres reptes i trontolla
el nostre aplom. Si, per exemple, re
petim diverses vegades a una perso
na que fa mala cara acabarà sentint
se malalta i anant al metge . També
l'acne juvenil pot originar més timide
ses que qualsevol dels comp lexos
edíp ics que va descriure Freud .
Així de decisiva és la influència que
els artific is tenen sobre el caràcter
Casals y Cuberó, 216 Tel/Fax 93 350 50 16 - 08031 BARCELONA
________________________ Mens sana
Tenir cura de la forma no és en absolut superficial. Slhan assolit grans èxits amb Pap1icació de tractaments estètics a malalts psíquics
humà; voler ignorar-los o obviar-l os no
afavoreix la nostra personalitat, només
si els acceptem sab rem utilitzar-los
positivament per potenciar la nostra
fermesa personal.
Jo sóc natural, sóc com sóc
Renunciaríem a la medicina amb la
idea que no és natural posar impedi
ments al fatal desenllaç d'una pulmo
nia? Segur que no. En canvi , en el nos
tre aspecte exterior no volem que si
gui dit que perfeccionem i esmenem la natura. .
En aquest afany d'intentar obviar els
factors externs trobem persones que
es desviuen per arreglar-se sense que
es noti, que sembl i natural. Però no
podem confondre ser naturals amb ser
primitius, ja que fins i tot els que cre
uen prescindir d'aquests factors es
pentinen, es renten les dents, es po
sen colònia i desodorant. .. Com po-
Vhome ha creat, des de temps ancestrals, una sèrie dartificis per enfortir -se i aconseguir tenir més seguretat en ell mateix
Prendre exemple dels avantpassats El maquillatge és un dels rutificis més antics i uti
litzats que es coneixen. Des de temps immemorials, l'ésser humà ha utilit
zat el maquillatge no solament com a font de diversió en les festes o per espantar les feres que volien atacar-lo sinó, sobretot, per guanyar seguretat en si matebc.
De fet , tant l'home com la dona de la caverna ja es maquillaven amb colorants vegetals i minerals i, avui dia, encara podem observar algunes tribus primitives que utilitzen colors vemlells o dibuixos agres-sius en el rostre i cos per sentir-se més poderosos davant dels perills, reforçar el seu esperit i infondre's més valentia.
L'antropòleg Lèvi-Strauss ens defineix la importància d'aquest fet anlb les següents paraules: ''Les pintures del rostre confereixen a l'individu la seva dign'itat d'ésser humà, operen el pas de la natura a la cultura, de l'animal 'estúpid' a 'l'home civilitzat'. /I
dem posar sostre a l'afany de l'ésser
humà de perfeccionar-se i potenciar
se? Ésser és modificar-se a un mateix
i potenciar la forma resulta ta n deci
siu com cultivar el fons.
Com l'exterior parla del nostre interior
El primer símptoma que es pot ob
servar en una persona que té l'ànim
deprimit és que descura l'aspecte per
sonal; l'home no s'afaita ni es penti
na, i en la dona notarem que el vestit
i maquillatge ' estan deixats. També
quan algú es lleva desanimat utilitza
colors més foscos en la seva roba i té
menys ganes d'arreglar-se.
Tenir cura de la forma no és una
qüestió en absolut superficial, com es
creia. De fet, són nombrosos els èxits
que s'han obtingut amb l'aplicació de
tractaments estètics a malalts amb do
lències psíquiques. Alguns estudis van
demostrar que milloraven l'estat d'àn im,
la capacitat d'afrontar els problemes,
la voluntat de comun icació, l'autoesti
ma; en definitiva, que augmentaven la
seguretat en ells mateixos i promovien
una actitud més coratjosa cap a la vida.
Fins i tot tenim filòsofs com Francesc
Pujols que s'han preocupat de buscar
una definició encertada de la paraula
"bellesa". Pujols es va passar molts anys
de la seva vida consu ltant llibres de tots
els països i èpoques per cercar l'autèn
tica naturalesa de la bellesa. Finalment,
després d'aquesta llarga recerca, la va
trobar en un lIipre de Milà i Fontanals;
per això Pujols va escriure que
Catalunya ha tingut la satisfacció d'ha
ver donat al món la definició més en
certada de la bellesa humana: liLa be"
/lesa és l'harmonia vivent". Així, per tal de trobar aquesta har
monia, busquem una forma exter ior
(vestit, maq u i lIatge, penti nat, etc.)
amb la qual ens sentim segurs i po
tenciats, pèrquè qui té cura de la seva
imatge demostra creure en si mateix i
aquest és el primer pas cap a l'èxit
personal.
00 Revisió O.ptomètrica Gratuïta
flRTiVER
AL COMPRAR UNES ULLERES DE.SOL
ET REGALEM ELS
VIDRES GRADUATS
(10 Adaptació de lents de . , co~tacte tO'les i semirígides
(JO Ulleres graduades per a tot tipus d'esports
Fins a un 30% de dte. a tots O P I I es A partir de 10.000 ptes. esf. +-6.00, cil. +-2.00
~ardenyaJ ,365 -Tel./Fax 934583933 , _.v.id.re. o.rga. n.ic .ca.t. 3_ ...
.els socis de l'E.sP~rtlu Claror i Poliesp,ortiu Sagrada Famila
- No acumulable amb altres ofertes-
envolUlpades ens c@nduei molts cops al sedentarisme i, per tant, a la disminució de l'activitat física, a menjar ràpid (cosa que comporta desequilibris en la dieta), a sofnir e~très ... llIh
conj¡,¡~ de factors que afav0reixen l'aparici~ de malalties cardiovascula s, respiratòries, CIe 'aparell locomotor . psicològiques, entre Gi 'altres.
Amb tot, molts dels fadors de risc I
dels trastor.l1Is produi'ts per aquestes ma lalties poden dismil1luir ar:mb la pràctica d'una activitat física ben orientada t
amb la modificadó dels Ilost~es hàbits de vida. N0 en va la realitzaoió d'exercici ~ísic per millorar la salut és un fet acceptat en l'actualitat per tothom.
Una vida sana, el primer pas
L'Organització Mundial de la Salut defineix el concepte "salut" com el nivell més elevat de benestar físic, mental, social i de la capacitat funcional permès pels condicionants socials en què els individus i la comu.nitat es troben immersos.
Per aconseguir aquest benestar haurem de tenir en compte alguns factors . D'una banda, cal controlar que la dieta sigui adequada a les necessitats tant quantitatives (quantitat
16 TOT CLAROR
CONEIX LESCLAUS
PER TENIR UNA CONDICiÓ FíSICA SALUDABLE
per l'Àrea de Condicionament Físic del Poliesportiu Municipal Sagrada Família qordi Nogués)
La nostra condició física evoluciona amb l'edat, ja que adquirim hàbits que la modifiquen i el ritme de vida molts cops no ens ajuda a mantenir- la en plena forma. L'activitat física ens pot ajudar a pal'liar aquests problemes, i encara més si sabem analitzar els paràmetres que conformen la nostra condició física per orientar millor l'entrenament.
d'aportament calòric) com qualitatives (proporció adequada dels diferents substrats energètics, vitamines, minerals, aigua ... ) i evitar hàbits nocius com el tabac o l'alcohol. D'altra banda, c.al evitar la vida sedentària amb la pràctica d'exercici físic de manera regular.
Per tapt, revisar els costums i adaptar-los a la nostra situació ens permetrà millorar la salut i la qualitat de vida.
Quan parlem del concepte salut en relació amb l'activitat física anem a parar ràpidament al terme "condició física saludable".
Es tracta d'un estat dinàmic d'energia i vitalitat que permet a les persones dur a terme les tasques diàries habituals, gaudir del temps de lleure i afrontar les emergències imprevistes sense cansament excessiu. A la vegada ajuda a evitar les malalties hipocinètiques, a desenvolupar al màxim la capacitat intel·lectual i a experimentar l'alegria de viure (ACSM, 1991).
Els factors que integren la condició física saludable, segons el Comitè per al Desenvolupament de l'Esport del Consell d'Europa, són: la composició corporal, la resistència car-
diorespiratòria, la flexibilitat i la força i resistència muscular. Si mantenim aquests aspectes dins dels paràmetres adequats podrem millorar el nostre estat de salut general i fer disminuir el risc de certes malalties. Dit d'una ' altra manera, conèixer el nostre nivell de condició física ens permet incidir d'una manera més directa sobre les carències o punts dèbils detectats.
Com evolucionem amb l'edat?
. Des del naixement hi ha constants canvis en l'organisme que influeixen en la nostra condició física com, per exemple, la variació de la talla i del pes.
També canvien i evolucionen els aparells i sistemes respiratori, cardiovascular, nerviós, locomotor, etc., i modifiquen les nostres capacitats físi-
Les capacitats físiques assoleixen el màxim desenvolupament entre els 18 i els 25. A partir d'aquesta edat Pactivitat física ens ajuda a disminuir-ne la regressió
_______________________________________ 1Enfonna
Els fadors que integren la condició física són la composició corporaL la resistència cardiorespiratòria, la flexibilitat i la força i resistència muscular.
ques (la força, la resistència, la flexi
bilitat, la velocitat. .. ).
La majoria de les capaci tats físiques
aconsegueixen assolir el màxim desen
volupament de forma natural entre els
18 i els 25 anys. A partir d'aquest
moment comencen a disminuir, però
mitjançant l'activitat física i a l'entre
nament podem augmentar-les, a qual
sevol edat, i disminuir-ne el ritme de
regress ió.
Com mesurar-la i millorar-la?
La reali tzac ió d 'activitat física de
manera regular i l'adopció d'hàbits sa
ludables ens permeten millorar la nos
tra condició física.
Activitats co m ca minar, nedar, fer
bicicleta o córrer i d'altres de dirigides
com la gimnàstica de manteniment, l'ai
guaeròbic, l'aiguagym o el ioga ens ofe
reixen manteniment i millora. Els pro
fessors de les diferents àrees ens aju-
L'experiència del Poliesportiu Sagrada Família
L'Àrea de Condicionament Físic dUll a terme, des de 1999, tests de valoració de la condició física en adults en què poden participar totes aquelles persones inscrites a les activitats dirigides. Es realitzen dues vegades l'any, els mesos de novembre i maig, fora de l'horari de classes, i tenen una durada aproximada de 60 minuts per alumne.
Les efectuades al llarg del mes de novembre de 2000 van superar totalment les expectatives: s'hi van inscriure 116 alumnes entre 22 i 74 anys (el 1999 en van ser 50), dels quals 99 van ser dones i 17 homes.
La valoració dels resultats ha estat mitjana-alta, excepte en l'Úldex de massa corporal i el percentatge de greix i el volum màxim d'oxigen (Vo,n"Lx), cosa que indica que el gmp ha d'augmentar l'entrenament cardiovascular (caminar, bicicleta, natació ... ) i modificar alguns hàbits alimentaris per afavorir la composició corporal (disminuir eI percentatge de greix). Cada alumne rep un informe individual i l'assessorament personal del seu professor d'activitat que l'orienta en el seu cas concret.
El Poliesportiu utilitza la bateria de proves AFISAL-INEFC creada per un gmp d'inv~stigadors dirigits pel Doctor Ferran Rodríguez, professor de l'INEFC de Barcelona. Totes les proves de la bateria són pensades i seleccionades per permetre la valoració dels principals paràmetres cie la condició física saludable.
daran a seleccionar l'activitat més apro
piada segons les nostres ca racterísti
ques i necessitats, així com la progra
mació de l'exercici físic.
Les bateries de proves són un dels
mitjans utilitzats per determinar i valo
rar el nivell de condició física. D'aquesta
manera, un cop obtinguts els resultats,
es pot prescriure l'exercici d'una ma
nera més adequada segons les carac
terístiques de cada individu .
Es tracta de vuit proves que es duen
a terme amb la supervisió de tècnics
especialitzats : un qüestionari sob re
l'estat de sa lu t, una anàlisi de la com
posició corpora l i exercicis que deter
minen la flex ibilitat del tronc, la força
màxima de prensió, la força-resistèn
cia abdominal, la potència o força ex
plosiva del tren inferior, l'equ ilibri es
tàtic i la resistència cardiorespiratòria.
Una vegada ana litzades totes les
proves, els tècnics elabo ren uns in
formes individuals en què l'usuari tro
ba els paràmetres que conformen el
seu estat de condició física i els prin
cipals consells per millorar-la o vigilar
ne els punts més dèbils.
Bar • Restaurant • Braseria
T'agradaria conèixer ... ? «ff'¿'~
Vine ... i tasta les nostres especialitats
~t~~ Tel:. 93 347 46 96 CI Indústria, 124 08025 Barcelona
Menjars i sopars per a grups i empreses.
Propostes de menú a la seva mida
Descomptes especials per als abonats de l'Esportiu Claror i del Poliesportiu Sagrada Família
Sl T'AGRADA MENJAR BÉ ... REPETIRÀS/
VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT
_ }JQliesportiu
VACANCES ,
PER QUE NO SEGUIR APRENENT? "L'Esplai és la meva joguina més gran", va dir un dia un nen que participava a l'esplai de l'Esportiu Claror, una frase que ens ha servit d 'eslògan en algunes ocasions. És clar que les vacances d'estiu no són incompatibles amb el joc, però tampocho són amb l'aprenentatge i l'adquisició de valors, d'hàbits i actituds que segueixin formant els més joves.
A Barcelona, gairebé totes les enti
tats esportives i centres socials orga
nitzen activitats de lleure en períodes
de vacances escolars, les anomena
des esplais o casals. També els orga
nismes públics ho fan, com és el cas
de l'Ajuntament de Barcelona, que fa
anys prog~ama el Campus Olímpia a
les instal·lacions municipals.
Tot i així, les maneres de treballar i
la filosofia de cadascuna de les enti
tats varia i n'impregna les activitats.
La Fundació Claror fa anys ·que or
ganitza activitats de lleure en perío
des de vacances. L'embrió va néixer a
l'Esportiu Claror el 1986 amb els es
plais d'estiu; amb el temps la meto
dologia de treball s'ha aplicat a la res
ta d'instal·lacions esportives gestiona
des (Sagrada Família i Nou Can Cara
lleu) i als períodes de Setmana Santa i
Nadal.
Els Esplais i Campus dEstiu pretenen que els joves es . diverteixin, sempre duna manera pedagògica i molt motivadora
18 TOT CLAROR
A la Fundació Claror, la principal
premissa que envolta la preparació de
les activitats de lleure és la de crear
un marc educatiu no formal en què
els nens i nenes desenvolupin uns hà
bits, actituds i valors mitjançant la con
vivència i les relacions interpersonals
amb el grup i els monitors.
Aprendre sense esforços
Es tracta, doncs, d'un procés d'apre
nentatge no instructiu que s'allunya de
les activitats de lleure-consum a què
estan acostumats els joves i que, molts
cops, comporten un excés de televi
sió i sedentarisme.
El principal èxit dels esplais i la res
ta d'activitats de lleure rau en el fet
que l'aprenentatge no comporta les
pressions a les quals assocïen el fet
d'aprendre, perquè les dinàmiques de
funcionament són diferents de les de
l'escola o la família. En cap moment
es busca una finalitat, sinó un espai
on l'infant es diverteixi i desenvolupi
al màxim la creativitat.
Els esplais i el seu centre d'interès
L'Esplai va ser la primera activitat
de lleure organitzada a l'entitat i, per
les seves característiques, difereix de
la resta d'activitats com el Campus o
el Campus Verd.
L'objectiu principal és fixar un cen
tre d'interès a l'entorn del qual giren
totes les activitats. Aquest centre d'in
terès es determina amb la col·laboració
de tots els monitors i pot ser un tema,
un personatge, un fet, un conte,etc.,
és a dir, tant pot tractar el circ com les
Olimpíades, l'època medieval o bé un
pirata i la seva colla.
Un cop decidit el tema, les excur
sions, els tallers i els jocs en fan refe
rència; tant es pot preparar a la platja
un joc de malabars si el tema és el
circ com els nens i nenes poden fa
bricar en el temps dedicat als tallers
el seu propi escut, element típic de
l'Edat mitjana.
L'esport com a eina bàsica
El Campus Olímpia és l'activitat en
què més predomina l'esport.
S'adreça a joves entre 9 i 14 anys,
una franja d'edat en la qual l'aprenen
tatge de determinats esports els mo
tiva més que no pas els tallers i els
jocs recreati us.
En algunes instal ·lacions esportives
el Campus es concep poliesportiu, com
en el cas del Sagrada Família i del Nou
-
_____________________________________ ]?Qllesportiu
Can Caralleu. En les altres instal·lacions,
però, es treballa un esport princi pal (el
bàsquet, a l'Esportiu Claror) en combi
nació amb d'a ltres com el futbol sala,
la natació, el bàdminton o el voleibol.
En aquest sentit, l'Esportiu Claror tam
bé organi tza el Campus de Tecnifica
ció per a nois i noies que volen millo
rar la tècnica del bàsquet.
Uns dels objectius és que els joves
aprenguin la tècnica i les norm es dels
d iversos es ports, però aquest no és
l'únic ni el més important. L'esport, la
competició i el dia a dia permeten tre
ballar tota una sèri e d'hàbits com la
cooperació, la co l·laboració, la com
petitivitat ben entesa ... , una sèri e d'hà
bits que a l'escola -on primen els con
tinguts i el fet que s'arribi a uns mí
nims- és més difícil que s'ofereixin,
de la mateixa manera que a la família
manca la relació del nen o nena amb
un grup de la mateixa edat.
Campus Verd
Fa un parell d'anys que l'entitat ofe
reix una nova activitat anomenda Cam
pus Verd i que combina les tradicio
nals co lònies amb una setmana de
campus a les instal·lacions.
El tret més motivador d'aqu esta
activitat és, sobretot, la sortida a la casa
de co lònies i les acti vitats que s' hi
I duen a terme: una nit al ras, els jocs
nocturn s, el se nderisme, els tall ers,
les converses després de sopar .. . Du
rant una setmana es fomenta la con
vivència entre tots els grups i el lligam
tant entre els nens i nenes com entre
aquests i els monitors.
També a les co lòni es es practi
quen els esports, fe nt pa rti ts o j ocs
preesporti us, de la mateixa manera
que ho fan a la instal·lació una set
mana abans.
En definiti va, en totes tres activi
tats les vivències, les relac ions, la re
so lució de confli ctes, l'express ió, els
contactes amb l'entorn i la natura i la
imaginació són els mitjans utili tzats per
al creixement personal i del grup.
Les vivències, la resolució de conflictes, el contacte amb l'entorn i la natura i la imaginació són emprades per al creixement del grup
Tots els monitors dedicats a les ac
tivi tats de lleure tenen com a princi
pals objectius fomentar el treball , l'or
dre i la neteja, ja que cadascú és res
ponsable del materi al que fa servir, al
hora que motiven tots els participants
i creen un cl ima de confiança i res
pecte dins del grup.
carbonell GRAN VARlEDAD CERVEZAS DE IMPORTACION
_._-------serveis de jardineria
NATURAl ESPORT, SEMPRE JUNTS Tel. 678 40 65 60
08960 Sant Just Desvern MENU OIARIO: De lunes a viernes ... 975 Pta; . Sóbodos . . .. .. .. 1. 200 Pta;. Domingos ... . . .. 1. 300 Ptas .
ESPECIALlOAOES: • Tapas variadas • Ensalada; • Bocadillos fríos y calientes
• Torradas variadas • Montaditos • Hamburguesa; Y mucho mas a la disposición del cliente ...
Av. Gaudí, 11 Tel. 93 435 43 83
" F O R "
U M , 2 O O 4 " QUE S E RA, SERA?
A TRES ANYS VISTA, ELS CiUTADANS ENCARA NO ENTENEN EN QUÈ CONSISTIRÀ EL FÒRUM UNIVERSAL
El proper dia de Sant Jordi, el23 d'abril, faltaran exactament tres anys perquè se celebri a Barcelona la cerimònia d'inauguració del Fòrum Universal de les Cultures. Però l'abril del 2001, quan només falten 1.095 dies, molts ciutadans encara es pregunten en què consistirà exactament allò que el Fòrum mateix, en els seus llibres de presentació, explica que "assolirà unes dimensions i una projecció similars a la d'uns Jocs Olímpics o una Exposició Universal".
S.L. L'esdeveni ment, concebut amb la
fina litat de promoure el diàleg entre
els pobles, durarà 150 dies, entre els
dies de Sant Jordi, el 23 d'abril , i la
Mercè~ el 24 de setembre de 2004.
L'organitzaran de fo rma conju nta
l'Ajuntament de Barce lona, la Gene
rali tat de Catalunya i l'Ad ministració
. General de l'Estat, amb el stJ port dels
186 estats membres de la UN ESCO.
Serà la primera edició d'un n ou es
deveniment que pretén "convocar ciutadans d'arreu a trobar-se en un l/oc i un temps determinat i convidar-los a participat en una iniciativa que
20 TOT CLAROR
sorgeix amb la ferma voluntat d'afavorir nous i positius lligams entre les cultures del món", segons es mani
festa al projecte.
Els Jocs Olímpics de la Cultura?
Aquests objectius es mate rialitza
ran en l'organització de festivals artís
tics, actes lúd ics, congressos, confe
rències, exposicions i manifestacions
culturals, tant multitudinàri es com per
a un públic reduït. S'ut ili tzaran totes
les form es de comunicació a fi q ue
les cultures del món es coneguin més
i aproximin posicions.
El programa definitiu de continguts i
activitats, dirigit per l'exdirectiu de TV3
O leguer Sarsanedas i Gemma Sendra,
no q ueda rà enll estit fi ns a f in als
d'aquest any, tot i que a les darreri es
d'abril és previst que hi hagi un primer
esborrany. "Esperem que qualsevol persona, de qualsevol edat, formació o procedència pugui trobar a la programació suficients atractius per acudir al Fòrum", diu Jaume Sodupe, Conseller Delegat
de l'enti tat organitzadora.
De moment, se sap que el Fòrum
abraçarà tres temes troncals (les con
dicions per a la pau, el desenvolupa
ment sostenible i la diversitat cultural)
i set accions comunes (veure quadre) .
Q uè tenen en comú el Fòrum i uns
Jocs Olímpics o una Expo? Bàsicament
dues coses: la voluntat d'organitzar un
gran esdeven iment de talla internaci
onal que torni a situar Barcelona com
a capital mundial durant uns dies, i la
regeneració urbanística d'una part de
la ciutat. Probablement, el primer pro
pòsit no s'aconseguiria sense el segon,
i viceversa.
_____________________________________ Iteportat~
Les condicions per a la pau, el desenvolupament sostenible i la diversitat cultural seran els tres temes en què se centraran les activitats
LES SET ACCIONS COMUNES DEL FÒRUM
TROBAR-SE Trobada i reunió Plaça de les Cultures
VEURE Descobriment i coneixement Les exposicions
EXPRESSAR Creació i imaginació Festival de les Alts
PARLAR Diàleg i intercanvi Costums i congressos Debats i conferències
Amb tot, les diferències són moltes. CELEBRAR Festa i participació
Grans espectacles i events puntuals
COMUNICAR Difusió i Connexió El Fòmm virtual
D'entrada, no serà un espai de compe
tició entre estats, no hi exhibiran els seus
millors atletes ni els avenços tecnolò
gics. Malgrat que els mecanismes de par
ticipació no estan definits, la voluntat
del Fòrum és reunir no solament estats,
sinó també ONG, multinacionals, ' cul
tures minoritàries, professionals ... "Ni és
una Expü¡ ni és una Fira o un Grec a gran escala. És una cosa nova i diferent" , ex
pliquen des de l'organització.
EDUCAR FOlmació i aprenentatge El projecte educatiu
La idea és, també, que el Fòrum
serveixi per establir acords internacio
nals sobre alguns punts (com l'educa
ció, la cultura o el medi ambient), amb
la utilització de mètodes de treball no
vedosos. "No volem que el Fòrum-diuen a l'organització- sigui com les grans cimeres de Ria, Seattle o Davos, on els estats es reuneixen per una banda i les organitzacions no governamentals per una altra, sense que hi hagi comunicació. Volem que tots seguin a la mateixa taula". Els optimistes creuen que
serà possible, i els pessimistes dub-
ten que molts governs, començant per
la nova Admin istració Bush, accedei
xin a aquesta mena de propostes.
51.000 milions de pressupost
El pressupost del Fòrum de les Cu l
tu res, aprovat per l'Assemb lea de l
Consorci el passat desembre, serà de
51.000 milions de pessetes (només les
despeses d'organització). En aquesta
partida no s'inclou en les inversions
necessàri es en infraestructures, trans
ports o urbanisme, que seran assumi
des per altres promotors públi cs o pri
vats. Solament la construcc ió neces
sària per al Fòrum se situarà al voltant
dels 90.000 milions de pessetes.
Aquest pressupost, així com l'orga
nització general dels actes, és gesti 0-
CONFERÈNCIA MUNDIAL DE L'EDUCACIÓ
Un deis primers èxits dei Fòmm ha estat el d'assegurar-se la celebració de la Conferència Mundial d'Educació per a Tothom, que organitzarà la UNESCO a la seu del CCIB. L'objectiu de la Conferència serà avaluar l'estat actual de l'educació al món i debatre les accions necessàries per tal que tothom tingui accés a una educació digna. Comptarà amb la presència dels ministres d'educació de tots eis estats membres de la UNESCO. Encara no se n'ha concretat la data ni eis mecanismes de participació que hi tindran les entitats no governamentals.
I·M·A·D· FALSOS TECHOS Instalaciones de materiales acusticos y decorativos, s .a . ®
nat pel Consorci "Fòru m Universa l de
les Cultures-Barce lona 2004 SA", equi
va lent al COOB'92 que es va crea r
pels Jocs. El Consorci està format per
l'Ajuntament de Barce lona, la Gene
rali tat i el Govern central, i cadascun
dels tres socis hi aportarà una mateixa
quantitat de 10.000 milions de pes
se tes. A diferència de ls Jocs, però,
l'acord preveu que, en cas de dèficit,
l'Ajuntament l'assumiria.
El paper dels patrocinadors
L'objecti u del Consorci és obtenir
el 31 % de ls recursos per la via de l
patrocini . Per això s'han establert dues
categories de co l·laboració per part de
les empreses privades: els socis (apor
ten 1.500 milions) i els patrocinadors
(3 00 milions). En aquests moments,
el Fòrum té dos socis (Telefóni ca i
Endesa) i dos patroc inadors (IBM i
MRW), i una vintena de multi nacio
nals ja s'hi han interessat.
En aquest sent it, ja s'han rebut crí
tiques de sectors que temen que els
nob les objectius del Fòrum acab in
sent dominats pels interessos dels pa
trocinadors. Un periodista, Jaume v. Aroca, es pregu ntava rece ntment a
Çl Cobalto, 178 Tel. 93 338 03 16 • 93 338 03 62 Fax 93 338 04 08
• Venta-suministros y Colocación Falsos Te~hos I • Aislamientos • . Pladur • Armstrong • Isover ...
_ Reportatge
Es preveu l'afluència de cinc milions de visitants, tot i que Barcelona haurà de competir amb els Jocs Olímpics d'Atenes
les pàgines de La Va nguardia si es po
dri a "compatibilitzar el possible patrocini de McOonald's, contactat ja pel Fòrum, amb la participació, segurament inexcusable, de José Bové, el iíder de la Confederación Campesina", famós per haver desman.tellat un lo
ca l de la cade na america na d'ham
burgueses a Millau (França). El Con-
se ller Delegat del Fòrum, Jaume So
dupe, va respondre que "és possible fe r-ho, ja ho crec que és possible; si no, no es taria aquf'.
Entrades a 4.200 pessetes/dia
La resta dels ingressos, uns 15.000
milions, es pensen aconseguir amb la
venda d'entrades. Altres possibil itats,
com els beneficis provinents de drets
televisius, no s'han començat a negoci
ar per la fa lta de concreció del progra
ma i, segons l'organització, "per les di ficultats que entranya no tenir precedents".
A pesar que encara no està defin it
el programa co ncret d 'acti v itats, el
ANDRÉS NAYA, VICEPRESIDENT I PORTAVEU DE LA FAVB
IIEL FÒRUM ÉS UNA EXCUSA PER FER OBRES A LA CIUTAT; ELS CONTINGUTS NO ELS CONEIX
NI EL PROPI ALCALDE DE BARCELONAII
Quina opinió li mereix el Fòrum del 2004? Hi ha dos elements per analitzar: els continguts i el decorat que es prepara
(és a dir, la transformació urbanística). Pel que fa als continguts, jo crec que no els sap ~i el propi Ajuntament. Fins ara només s'ha parlat de com es financia, de com es creen els Consorcis, però el que és el contingut, els projectes relatius a la tolerància i la sostenibilitat, no s'han tractat. Ni l'alcalde sap què serà ·això del 2004. Tot i així, estarà d'acord amb l'objectiu que es persegueix amb l'organització del Fòrum Universal de les Cultures?
Nosaltres tenim la impressió que el FÒfilm és una excusa per fer obres a la ciutat i aconseguir inversions. I això ens sembla greu quan, sobretot, es posen com a excusa dè les obres temes que són de primera actualitat i que tenim als carrers de la ciutat: la immigració, la tolerància ... J:Ajuntament s'ha posat lm contacte amb vostès per fer-los parti:eps del Fòrum?
No, i no entendríem el FÒfilm sense una dimensió participativa seriosa i no virtual, sinó real, de la població i dels sectors afectats pels temes a tractar. I respecte a la transformació urbanística?
En aquest sentit, em queda la preocupació de si aquesta serà definitivament l'oportunitat per a La Mina, que és l'assignatura pendent històrica de l'Ajuntamtlnt de Barcelona. No hi ha un projecte clar que la rehabilitació de La Mina es faci de manera integraL D'altra banda, no entendríem un FÒfilm per a la Tolerància i la Sostenibilitat si al 2004 encara quedessin a la ciutat cases afectades per l'aluminosi. Una ciutat no pot organitzar un FÒfilm així, de cara enfora, si dins la ciutat no ha resolt problemes que fan que moltes persones visquin de manera poc digna. A banda de les dues qüestions que ha esmentat, com valora el projecte urbanístic presentat per l'Ajuntament?
La veritat és que no coneixem més que les propostes del "Projecte 22@", que té molts interrogants. Però, d 'entrada, sembla que no són més que facilitats per als promotors inversors, com ha passat amb la construcció del barri de Diagonal Mar, que s'ha dut a terme amb operacions d'unes dimensions especulatives
. sense precedents. S.L.
22 TOT CLAROR
Consorci organitzador ja ha anunciat
que el preu per acced ir al recinte del
Fòrum serà de 25 euros al dia, és a
dir, de 4 .195 pesse tes. Per aqu est
import s'adquirirà un tiquet que servi
rà per accedir al rec in te i gaudir de
bona part de les activ itats, excepte
d'aquelles concretes (congressos, con
certs ... ) que requereixin el pagament
d'una entrada específi ca. És previsible
que hi hagi diverses modali tats d'abo
nament (per més d'un d ia, una set
mana, tot el Fòrum ... ), així com avantatges per a determinats co l·lectius.
A més, l'organització estud ia la pos
sibili tat que algunes activitats es facin
en altres punts de la ciutat i, fins i tot,
en altres punts de Catalunya: de mo
ment s' han rebut trenta pe t ic io ns
d'Ajuntaments cata lans que, seguint
amb la idea de les "subseus olímpi
ques", han expressat el seu desig de
participar en el projecte.
Cinc milions de visites
L'organització s'ha plantejat com a
objectiu aconseguir que el recinte del
Fòrum sigui visitat per cinc milions de
persones, amb una mitjana de 1 0.000
diàries. Les previsions són que el 45%
provinguin de l'àrea metropolitana de
Barce lo na, e l 9% de la resta de
Catalunya, el 20% de la resta d'Espa
nya i un 26% de l'estrange r. Alguns
han criti cat aquestes previsions, con
siderant que l'Expo de Sevilla va ten ir
14 milions de visitants i la de Lisboa
10. A l'organització barcelonina pen
sen que la previsió és moderada: "Millor fer previsions a la baixa i superar-les que no pas al contrari", diu
el cap de premsa Manel Montilla.
Un dels aspectes encara no resolts
és el de l'allotjament de molts dels visitants i professionals que vindran amb
motiu del Fòrum, ja que, encara que
es constru iran places hoteleres noves, podrien no ser suficients si hi ha allau
de visitants. En qualsevol cas, a l'orga
nització són optim istes i pensen que
una calendarització racional de les ac
tivitats solucionarà molts problemes. "El nombre de visitants no serà sempre
____________________________________ Iteportatge
En pocs mesos estarà definit el programa complet d'activitats, que elabora un equip dirigit per Pexdirecti u de TV3 Oleguer Sarsanedas
constant, al llarg dels 150 dies. Variarà en funció del tipus i la quantitat d'activitats programades, així com del moment de l'any. Caldrà ordenar tots aquests aspectes", diu Montilla.
Un punt que caldrà tenir en compte és que d'aquí a tres anys la ciutat haurà de competir amb quatre grans
esdeveniments europeus: els Jocs Olímpics d'Atenes, el Campionat d'Eu
ropa de Futbol de Lisboa i les capitalitats culturals europees de Gènova i Lille.
Falten tres anys, i encara hi ha molts dubtes per aclarir. Els propers
mesos seran cabdals, ja que de la feina que es faci dependrà bona part de l'èxit del projecte: preparar un bon
programa que engresqui estats, organitzacions, personalitats i fins i tot els
ciutadans de Barcelona. La tasca d'ara
pot suposar l'èxit d'aquí a tres anys. La idea, a pesar de tot, ja ha interes
sat ciutats com Boston, Montevideo,
Oporto o Toronto, que podrien plantejar-se l'organització d 'una segona
edició.
MOTOR DE RENOVACiÓ URBANíSTICA
A banda dels objectius culturals, el Fòrum del 2004 tindrà. per a Barcelona un altre valor, el de la regeneració urbanística d'una superfície global de 184 hectàrees, on hi haurà els escenaris principals, entre el Poblenou i el marge dret del riu Besòs, als municipis de Barcelona i Sant Adrià.
L'operació urbanística, que "constitueix el prime1' exemple de la util'itzaci6 d'un projecte cultu.ral per constnt'i'r un entorn més habitable a les ciutats', segons el Conseller Delegat, "es farà amb criteris de sostenib'ilitat social i
urbanística", afegeix Jaume Sodupe.
Els objectius principals són aquests: ordenar els espais i usos del front litoral (amb criteris d'accessibilitat, continuïtat, integració urbana i repercussió mediambiental i paisatgística), reforçar la vida ciutadana (potenciant els usos d'habitatge, lleure, equipaments i activitat econòmica, per crear una nova àrea de centralitat urbana), desenvolupar un sistema d'espais lliures i reserves d'equipaments per al conjunt de la ciutat i contribuir a la regeneració dels barris i àrees més degrad~des.
Des del punt de vista patrimonial, el Fòrum llegarà a la ciutat un nou equipament museístic, un centre de convencions, una àrea hotelera i comercial, el nou port esportiu de Sant Adrià, la remodelació de la planta depuradora, una nova central fotovoltaica, un nou zoo, un nou quilòmetre de platges, 4.000 nous aparcaments, habitatges i noves infraestructures viàries i de transports.
Aquestes millores són gestionades per la societat privada municipal Infraestructures 2004 SA, creada en consorci pels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià.
_ Societat
L'AJUNTAMENT JA HA INICIAT LES OBRES PER AMPLIAR LES VORERES DEL CARRER PROVENÇA
DISTRICTE I ASSOCIACiÓ DISCREPEN SOBRE LES ZONES DE VIANANTS QUE HI HA O-HAVER AL BARRI
Tots dos projectes defensen robjectiu fer més habitable el barri amb mesures que beneficiïn els vianants i els comerciants, en detriment del cotxe
El barri de la Sagrada Fa
mflia guanyarà en els pro
pers mesos espai per als vi
anants. El dubte és saber si les accions per pacificar el
trànsit aniran o no més en
llà de l'ampliació de les vo
reres del carrer Provença, tal
com reivindi ca l'Associació
de Veïns.
Projecte del Districte
El Districte de l'Eixample
ja ha iniciat les obres d'ei
xamplament de les voreres
del carrer Provença. El pro
jecte del Consistori és reor
denar aquest car rer, entre
Dos de Maig i Diagonal, de
manera que la vorera mun
tanya passi de ci nc a set me
tres i mig i hi hagi un carri l
bici ; així quedaria un únic
carril per a aparcament i un
altre per a circu l ~c i ó .
Projecte dels veïns
El desig de l'Associació de
Veïns se ri a que, almenys
entre Nàpols i Cartagena, el
ca rrer Provença fos tota l
ment de vianants, amb un ., carril de serveis, i que res
pectés el pas de ve hicl es
transversal en direcció mar
muntanya .
Els objectius veïnals són
pacificar el trànsit, disminuir
la contaminació atmosfèrica
i acústica, potenciar el co
merç del barri, reordenar les
places Sagrada Família i Gau
dí i crear una anella d'unió
24 TOT CLAROR
ARAGÓ
Proposta. de I "A ssociació d e Veïn s de l a Sagrada Fan-tília
IIEl regnat del cotxe ha de donar pas a la república dels vianants ll
, va cnr el portaveu de l'Associació
de l'avinguda GaudÍ'amb els
carrers Padilla i Provença, de
l'Hospital de Sant Pau fins al
Temp le. També, el veïn at
voldria convertir el carrer
Padilla, des de Mallorca fins
a l'avinguda Gaudí, en una
altra zona de vianants.
Super Illa Gaudí
Així mateix, l'Associac ió
vol que es restringeixi el tràn
sit de vehicles als carrers de
Marina i Sardenya, entre
Mallorca i Provença, de ma
nera que les dues places i el
El Districte slha compromès a estucnar la proposta i a tirar endavant totes les mesures que siguin possibles
Temple acabin formant una
única plaça, l'anomenada
"Super Illa Gaudí".
A banda de la transforma
ció de carrers en zones de
vianants, els veïns inclouen
en les seves propostes la re
ordenació de l'avinguda Gau
dí, millores en l'enllumenat
dels carrers, creació de més
carrils bici i pàrquings per a
motos i la millora i engran
diment d'algunes voreres en
estat deficient.
Els representants de l'As
sociació de Veïns van defen
sar el seu projecte en el
marc del Consell de Barri
del 19 de febrer al Centre
Cívic de la Sagrada Família.
Van sol·licitar que el Distric
te valorés les propostes i sig
nés un pacte per la mobi li
tat amb les associacions de
comerciants i la pròpia As
sociació de Veïns. Aquest
pacte hauri a de se r "u n acord inamovible que inclogui un calendari prefixat d'ac
tuéicions i que continuï vigent després de les eleccions municipals, encara que hi hagi canvi de govern", va dir
el responsable de la Vocalia
de Mobilitat de l'Associació
de Veïns Sagrada Família,
Jordi Ligüerre. Aquest acord
"és l'única possibilitat que el
regnat del cotxe doni pas a
la república dels vianants al
nostre barri", segons va dir
el mateix Ligüerre.
El Districte de l'Eixample
va dir que estudiaria el tema.
EL PLE DE L'AJUNTAMENT JA HA APROVAT EL PROJECTE MUNICIPAL
MYRURGIA: ELS VEïNS VOLEN UN CENTRE DE DIA PER A GENT GRAN
La Plataforma de Veïns i
Entitats de la Sagrada Famí
lia ha refet la seva proposta
pel que fa a l'ús dels me
tres quadrats de l'Illa Myrur
gia destinats a equipament
públic i ha comunicat al D is
tricte de l'E ixample la reivin
dicació d'un Centre de Dia.
Segons el portaveu de la
Plataforma, Joan Balañach,
el canvi és perquè "la Plataforma s'oposa fronta lment a qualsevol projecte que no signifiqui un equipament públic per al barri -en referència a
la proposta del Districte de
fer-hi un servei per a tràmi ts
administratius- i perquè, da-
••
vant la recança mos trada pel Districte envers l'Hotel d'Entitats, la Plataforma s'ha vist obligada a reconsiderar la seva proposta".
L'opinió de la Plataforma
es va expressar en el darrer
Plenari del Districte organi t
zat el proppassat 13 de fe
brer.
El Pla Especial
En el Plenari també es
va aprova r el Pl a Especial
per a l'Illa Myru rgia. Amb 7
vots a favor (PSC), 2 absten
cions (PP) i 4 vots en contra
(CiU) es va dete rmin ar la
construcció d'un poliesportiu
privat d'eli t i d'una residència
pri vada d'esportistes.
La PlataForma va man i
festar a l'equip de govern el
seu desacord amb l'aprova
ció defini tiva del Pla i, actu
alment, espera que el D is
tri cte formali tzi per escrit els
nous acords .
Societat
CONSELL DE BARRICADA
QUATRE MESOS
Tant el Distri cte de l'Eixam
ple com els veïns van mos
trar-se satisfets del resultat
del primer Consell de Barri,
ce lebrat el 19 de Febrer al
Centre Cívic Sagrada Família.
El president del Consell mu
nicipal, Jordi Portabella, va as
segurar que els Conse lls tin
d rien conti nuïtat i qu e, en
principi , se'n fari a un cada
quatre mesos. Segons la re
gidora, Carme San Miguel,
havia estat "molt productiu" .
ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67
REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION
REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO
El proceso de rehabilitación exige uno s amplios conoci
mientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario,
. respetando las caracterÍsticas propi as del edificio.
Solidaritat en xarxa
http://www.pangea.org
Un ONG creada amb l'objectiu de fac ilitar la comunicació entre organitzacions i l'accés de totes les persones interessades en temes relacianats- amb la solidar itat, la cooperació i els drets humans. Informació sobre projectes, campanyes , voluntaria t, llocs de treball , turisme sol idar i ... , i més de 200 associaci-ons a l'abast del navegador.
La web del cinélna
llatinoa=ericà
www.cineindependiente.com.ar
Per a amants del cinema del vell continent, "ci neindependiente.com" ens ofereix tota la d'informació referent al cinema produït a l'Amèrica Llatina i a l'Estat Espanyol. Informes, crit iques, entrevistes a actors, ac trius i directors, festivals ... en lIna pàg ina web realitzada a l'Argentina.
S/NENCHUFE MCLAN
2000
El grup de rock murcià ens ofereix en l'últim CD un concert acústic que inclou 15 cançons d'una composició impecable. Produït per l'exTequi1a A. Estivel, el disc conté tots els èxits del clan: "Quédate a dormir" , "Urunando a la tierra", "ChUaba y cachimba" i la coneguda versió del clàssic d'Steve Miller Band "Serenade" .
IDENTIDADES COMUNITARIAS Y DEMOCRACIA
HECTOR C. SILVEIRA EDITORIAL TROTTA
La globalització de tots els àmbits fa necessari articular la convivència en societats cada cop més mestisses . L'obra coordinada per Silveira, professor de Filosofia del Dret de la U ni versitat de Barcelona, ofereix una sèrie d'assajos que inciten a la reflexió filosoficopolítica sobre qüestions com la identitat, el racisme i el mestissatge.
GARZ6N: EL HOMBRE QUE VEIA AMANECER
PILAR URBANO PLAZA & ]ANÉS EDITORES
Primera biografia de B altasar Garzón, una de les figures públiques més controvertides del nostre país. La reconeguda periodista Pilar Urbano presenta la biografia autoritzada del magistrat que ha instruït casos de gran trascendència com el cas GAL, la lluita contra el narcotràfic o els judicis contra HB.
lLO JENNIFER LÓPEZ
VIRGIN.2000
L'actriu i cantant d'origen porto-riqueny torna amb el seu segon disc. Aquest cop ens ofereix una barreja explosiva de discopop-trenca-cintures que provoca la remenada delirant dels cossos al mateix temps que la melodia envaeix els caps. L'àlbum conté 12 temes en anglès i 5 en espanyol, a més d'un duet amb Chayanne.
CONVERSA ClONES CON BILLY WILDER
CAMERON CROWE ALIANZA EDITORIAL
En aquest llibre, el legendari director de cinema de noranta-tres anys ens parla de la seva vida i obra. Comparteix amb el lector la seva experiència a Hollywood en relació a guions i fotografia, amics, pel·Hcules seves i cinema d'avui. Tot acompanyat de 650 fotografies en blanc i negre del món del cinema escollides per ell mateix.
GENS I GENOMA: EL PROGRAMA DE LA VIDA
DAVID BUENO/MARIA TRI CAS. ED. PÒRTIC
Què són els gens i quina funció tenen? Què en sabem, del genoma humà? Què són la clonació, els organismes transgènics i la teràpia gènica? La genètica és avui una disciplina plena d'interrogants amb solucions fascinants que aquest llibre explica amb un llenguatge rigorós , però alhora planer i entenedor per a tothom.
O/ES DE CARRETERA TOTES LES CANÇONS
SOPA DE CABRA 1989-1992
Sopa de Cabra fa una recapitulació dels seus primers quatre anys i ens ofereix 53 cançons emblemàtiques del rock català. El grup encapçalat per Gerard Quintana ens transporta a l'època de "EEmpordà", "El boig de la ciutat", o la controvertida "El sexo (que me hace feliz)".
TELEVISI6N: APARIENCIA Y VERDAD
GUSTAVO BUENO ED. GEDISA
Un assaig sobre el rol social de la televisió que posa sobre la taula una qüestió cabdal: la televisió és realitat o aparença? Sabem veure la televisió d' una manera crítica, diferenciant allò que és aparença del que és veritat? Gustavo Bueno inclou, com a exemple, l' ús que la classe política fa d'aquest mitjà; molts cops és només a través d'aquesta que es perceben reals.
C6MO CAGAR EN EL MONTE
KATHEEN MEYER DESNIVEL EDICIONES
Una aproximació ecològicament sensata d'un art perdut que ens ofereix bona informació sobre l'impacte mediambiental dels excrements humans. Suggereix remeis senzills i còmodes per evacuar d'una manera ecològica i còmoda a la natura. Tot anomenant les coses pel seu nom i amb explicacions ciares, divertides i directes.
OFRENDA PEDRO GUERRA
2000
El quart disc d'aquest jove cantautor canari esta inspirat en músiques i ambients de països llatinoamericans. Un àlbum ple d'evocacions viatgeres que compta amb les col'laboracions de Daniela Mercury, Lenine, Julieta Venegas i Chico César, els quals hi aporten excel'lents i1i.fluències.
El BAll OBRE lA FESTA MAJOR DEL BARRI DE lA SAGRADA FAMíliA
Les festes se celebraran entre el20 d'abril i l'I de maig
Ja fa 23 anys que el barri
de la Sagrada Família prepa
ra Festa M ajor. I, enguany,
torna amb molta marxa i ac
tivitats lúdiques, culturals i
esportives per tal que petits
i grans gaudeixin de l'esperit
veïnal i l'ambient festiu .
Com en els darrers anys,
la Festa comprèn dos caps
de setmana: començarà el
divendres 20 d'abril i s'allar
garà onze dies, fins al dimarts
1 de maig.
Per començar ... música!
Les festes s'estrenen amb
el ball de Festa Major, orga
nitzat per la Fundació Claror.
Aquest ball anirà a càrrec de
l'orquestra Swing Latino i es
farà al carrer Marina, entre
Provença i Mallorca. Si vo
leu passar una bona nit de
. divendres no us el perdeu:
com sempre, és obert a tot
hom ' i gratuït.
L'endemà dissabte, torna
la ballaruca per acompanyar
L/AM
DIR. STEPHEN FREARS
el Sopar d 'Entitats, que es
farà a la Carpa instal·lada a
la plaça Sagrada Família.
Per assistir-hi, caldrà com
prar el tiquet amb antelació
a l'Associació de Veïns de la
Sagrada Família (tel. 93 246
53 19) .
A més, ta mbé hi haurà
mú sica c làss ica co m, per
exemple, la Nit de Música
Barroca que tindrà lloc a la
cripta del Temple de la Sa
grada Famíli a el dilluns 23
d'abril , o la setena edi ció
de l Co nce rt d e Mú sica
Clàss ica, en què actuarà el
co njunt in strum ental d e
l'Escol a Musica l G:au (sa la
d' actes d e l'Hospi ta l d e
Sant Pau).
Fora de l'àmbit musical, la
Festa inclourà actes culturals:
NO TE FALLARÉ
DIR. MANUEL RIOS SANMARTIN
el Ce rtamen Li tera ri (que
any rere any es va consoli
dant i creixent quant a parti
cipac ió), xerrades, taul es
rodones i mostres. I, per als
petits, hi haurà tallers, cer
caviles i xoco latades .
Per últim, i com en qual
sevo l Fes ta M ajo r, ca l no
oblidar el pregó, que anirà a
càrrec del periodista Francesc
Novell . Es farà el d iumenge
22 d'abril al carrer M arina,
després de la Milla (vegeu
pàgines 34 i 35).
Això són només ci nc cèn
tims del contingut de la Fes
ta M ajo r; onze dies donen
per molt, per a moltes acti
vi tats i per a tots els gustos.
Si en voleu més informa
ció, la trobareu al ' programa
editat per la Fundació Claror.
QU/tLS
DIR . PHILIP KAUFMAN
Stephen Frears torna amb una pel 'lícula de contingut social, enmarcada en la Irlanda dels anys trenta, vista a través dels ulls de Uam, fill menor d'una faffi11ia de treballadors catòlics. El film és de coproducció britànica, francesa i alemana.
Tornen els protagonistes de las popular sèrie juvenil "Compañeros", aquest cop ja superada l'etapa de l'Institut. Eva Santaolaria y Antonio Hortelano tornen a ser Valle i Quimi que, acompanyats per Fernando Guillen Cuervo acaben protagonitzant sobretot una pel' lícula d'acció.
Una nova versió de la història del Marquès de Sade en la que el treball de Geoffrey Rush i Kate Winslet ens mosten la complexa i enigmàtica relació entre l'aristòcrata i la lavandera. La pel ' lícula compta també amb altres actors de prestigi com Michael Caine i Joaquin Phoenix.
ACTIVITATS A L'AIGUA
21 d'abril, 11.00 h o res Festa Aql1~tial
Nou Can enrulleu Més info nTIació: pàgina 37
NATACiÓ 21 d 'abril, 17.00 hores ' xvn Campionat Escolar EspoltÍu Claror Més info nn ació: pàgina 33
ATLETISME 22 d 'abril xvn Mil la Sagrada FrunOi" S01tida: Rosselló (c"nt. Sardenya) Més infonmlci6: pàgina 34
AERÓBIC 28 d 'abril Màster Class obert.'1 Pol. Mun. Sagrada Famllia Més info nn aci6: pàgina 33
FÓRMULA 1 27 a 29 d 'abril Gran Pre mi , l'Espanya Circuit de Catalunya Més infonn aci6: 93 571 9700
CICLISME Maig, dia a detenninar Trofeu Ramon Torres Més info lmaci6: 93 431 61 09
ATLETISME Maig, dia a c1etenninar 23a Cursa d'EI Corte lnglés Més infoonaci6: 93 306 38 00
ESCALADA 12 d e malg Copa Catalana Nou Can e aralleu Més info nTIaci6 : pàgina 37
LA PAS/ÓN DEL REY
DIR .• GERARD CORBIAU
Pel ' lícula francesa ambientada a l'època de lluís XIv, un rei enamorat de la música i la dança. en elles es refugiarà per a superar la por a la responsabilitat que el ser rei li imposa.
. "L'humor i la ràbia", al
Centre Cultural Caixa de Catalunya - La Pedrera
L'exposició vol oferir una vi
sió de la pintura contempo
rània dels EEUU a través de
l'obra d'aquests cinc artistes:
Ida . Appelbroog,Robe rt Co
lescotti, Arnaldo Roche-Ra
bell, M artin Wong i George
Longfish. La mostra, que ro
mandrà a la Pedrera f ins al
22 d'abril, compta amb més
d 'una cinquantena de quad res, resultat dels últims vint
anys de producció d 'aquests arti stes. Les obres ens re-o
flecteixen a tots ells de manera comuna, des d ' una dis
tància irò ni ca o humo rística en el tractament, a voltes
cruel, la realitat extrapictòrica, conseqüència de la seva
herència cultural i del seu compromís artístic amb la sen
sibilitat de les co munitats de les quals provenen.
Cicle de conferències o col-loquis sobre la cultura
i els valors - Converses a Barcelona
L'Institut de Cultura de Barcelona organitza aquest
cicle de conferències sobre el valor de la cultura en
les nostres soc ietats, en el qual participaran ponents
de diferents vessants professionals.
Els co l'loquis tindran lloc al Palau de la Virreina (sala
Espai 4 , a La Rambl a, 99) de 1'1 d'abril al 30 de
. setembre. Podeu trobar-ne més informació trucant al
telèfon 93 301 77 75 o bé per lnternet, a l 'adreça
www.bcn.es/ icub
Ful, al Mercat de les Flors
La .. companyia de dansa
Nats Nus presenta una' nova
obra que romandrà en es
cena del 3 al 13 de maig,
abans no comencin la gira.
Voleu saber de què tracta
l'espectacle? Així és com el
defineixen: Van aparèixer ...
277 quilos d'humanitat es
desplaçaven amb rapid esa
i precisió propulsats per 5
cors que empenyien 34 li
tres de sang vermell a i ca
lenta per innombrables/ in-
finites vertebres (o venes?)
i artèri es.
50 dits de 10 mans talla
ven l'aire fent parts invisibles
d'un mateix món.
10 ulls sobre 5 nassos fe
ien de guaites de l'ava lot
d'emocions que provocaven
els 67 .000 cm2 de pell tra
vessant l'aire tebi.
Aquells 5 cossos de desi
gual constitució eren suportats
per 1030 ossos blancs i durs
amb un soroll sord i indefinit.
Sovint no es veien els
Música Clàssica
Arrels & Memòria
La Temporada 2000-
2001 la Fundació Cima
i La Ca pell a Re ial de
Cata lunya ini cien una
sèrie de concerts repar
tits al llarg de l'any sota
la temàtica Arrels & M e
mòri a en edificis emble
màtics de la ciutat, amb
una programació per a
diverses forma c ions i
amb algun es d e les
Grans Obres Mestres
anteri o rs al 1800.
D' aquesta man era es
crea un espai musical in
ex istent fins ara i que
abraça gairebé un mil·
lenni de música. Fins al
7 de juny. Més informa
ció a www.bcn.es.
peus, havien de ser 10, però
enca ra ningú no els hav ia
pogut comptar.
Boques desafiants, orelles
tri stes (i curioses?), melics
amables (i somrients?) , ca
bells agressius ... tots ells con
trolats pels milions de neu
rones dels 5 atents cervells.
Eren 5, però segons com
semblaven més, o potser
menys. 3 dones i 2 homes
sobre un escenari blau i nu .
Fragments de raó? Mo
mentari d'emocions .. . ? Ful.
FÒRUM CLAROR "RESPON L'ESCOLA ACTUAL
A LES NECESSITATS DE LA SOCIETAT DEL FUTUR?"
DIJOUS, 26 D'ABRIL DE 2001 19.30 HORES, SALA CLARET
Hi ha veritable connex ió en tre les institucions encarregades de l'educació? S'entenen l'escola, la universitat i l' empresa? Quin paper ha de jugar l'Administrac ió en l'adequació dels seus currículums i necess itats? Per reflexionar sobre aq uestes qüestions, el proper debat del Fòrum Claror convida pares, mares, mes tres, professors d ' univers itat, tècnics ... i to tes aquelles persones interessades a plantejar-se quin és el futur i el paper de l'escola actual. Hi participaran quatre ponents, cadascun dels quals en representació d'una de les institucions que tenen més a dir-hi.
"EVOLUCIÓ SOCIAL -EVOLUCIÓ TECNOLÒGICA" DIJOUS, 17 DE MAIG DE 200 I 19.30 HORES, SALA CLARET
La ve locitat amb què es produeix l' avenç tecnològic no ens està donant te mps . ni capac itat per saber cap on ens porta. El desenvolupament social serà conseqliència, a llarg termini, del desenvolupament tecnològic? O, sense mecanismes polítics que ho controlin , aques ta evolució serà causa de majors desigualtats?
REVISTES
CUERPOMENTE Revista especialitzada en alimentació, salut mental i benestar general. Recull tota mena de consells, receptes i reportatges en els quals es re,omana una' vida més natural i saludable. El preu és de 500 pta.
PARTICIPA-HI I GUANYA!
Un "pack Claror" format per una motxilla,
una samarreta, una ronyonera i una gorra
Oferta vàlida fins al 10 de maig de 2001
Participeu-hi enviant-nos la
butlleta adjunta per correu a:
Revista Tot Claror Sardenya, 335, baixos 08025 Barcelona
o dipositant-la a les urnes
situades a la recepció de
l'Esportiu Claror o del
Poliesportiu Municipal
Sagrada Família.
El concurs del passat número
va guanyar ...
r-~-------------------I I -Nom Cognoms __________________ __
I Adreça _______________ Telèfon __________ __
Ciutat ______________ OP ____________ _
Edat _____ Ets soci/a Esportiu Claror O PM Sagrada Família O
Qüestionari per al concurs
1. En quina distància va ser Campiona de Catalunya d'Atletisme Mercè Martí?
2. Quin dia s'inaugurarà el Fàrum 2004?
3. Quins dies es farà la Festa Major del barri de la Sagrada Família?
Què penses de la revista Tot Claror?
1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?
2. I què t'ha agradat menys?
3. Quina secció t'agrada més?
4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?
5. Què creus que li falta, a la revista?
6. Globalment, quina nota posarie~ a la revista, entre l'I i el lO?
L EM A R e o s B R
o A U L D E S G R S
S G Z I A L E H I A
A D S P o F H L T G
N U E A I S T E o E
T I R L o T e s R V
o L o D o U A S G N
S K A A R Z S R J I
E R H U D E A E T L
P A G o N A F o U E
TEST Demostra la teva cultura
esportiva ...
1. Com es diu e l se leccionador espanyol de futbol sala que va arribar a campió del món i d'Europa fa poc?
2. Quin equip ha estat el guanyador de la regata "The Race"?
3. Quin golfista s'ha proclamat guanyador del torneig de Dubai?
4. Amb quants rebots té el record actual de l'ACB en un partit el jugador Martín, del Canàries?
5. Quin equip és ['actual líder de la divisió d'honor d'hoq uei patins?
UUO(a:JJug :>:1 (ç 'S loq~lJ l 'l (t 'lI·lOra SUlllOlI.L
(E '"POW qnl:)" (z 'OlmzO'"J JO!,e r ( I :so¡sodso}f
TROBA LA PARELLA Relaciona les dues columnes ...
J.P.Montoya Ferrari
F.Alonso Minardi
R.Barrichello Bar
J.Vi1leneuve Jaguar
J.Alesi Williams
E.lrvine Prost
' Jlm~e r '~U! ¡\.lr3
~ lSOJd ' !S;lIV'f ~JUH ''JA n'Ju'JH!A' [ ~ ~nU.J <)tI 'OIl'Jlp !.LmS'H :!pJeu!V\l 'OSUO¡V'd :SUIU!Il!M. 'UAOlllO'0fd '[ :9J:>nlos
Guia de Serveis i Compres ;
• La millor qualitat al millor preu
Còrsega, 510 - Tel. 932073918 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59
PASTISSERIA FUSTER
• Una dolça especialitat de crocant i xocolata • Pedres Sagrada Famí! ia Rosselló, 436-438 (xamfrà Padil1a) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29
g«31¡1IJ¡ta"'OIt'Yi t., .• Dr. SERGI O MONTES
• Especialista en Cirurgia Plàstica i Estètica per la Universitat de Milà • Rejoveniment facial (amb o sense cirurgia) • Cirurgia estètica mamària • Lipoescultura • Correcció i tractament de la calvície Pg de Gràcia, 7, 3r A Tel. 93 342 62 91
• Menjars casolans • Menú diari . • Tapes variades • Menjars per encànec
Provença, 534 (cantonada Cartagena) Tel. 93 348 07 62
CAFÈCRYKETBAR
• Assortiment de tapes • Ambient agradable
Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01
BAR RESTAURANT LA PEDRETA • Dinars i sopars casolans • També aquí ambient agradable
Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347'26 21
BARRlBEIRA
• Entrepans, tapes i vins gallecs
Rosselló, 411 - Tel. 93 458 63 85
GRANJA L'ESTONETA
• Esmorzars, menú quatre opcions de dilluns a divendres, 975 ptes., i dissabtes 1.100 ptes.
Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 15
LA YAYAAMELIA
• La cuina del bacallà
Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73
DELIRIUM BAR-CAFETERIA
• Esmorzars especials • Menú de 1.100 ptes. i servei a la carta • Especialitzats en carns a la brasa • Obert de 7 a 1 h de la matinada
Sicília, 263-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93 459 38 60
EDIFESA- COFAC
• Ferreteria profess ional i parament
Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49
FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56
(!I! :gl.]¡.¡;~ ~. ESPORTS
.< ~· .. piol,~t • Roba esportiva • Sportwear home, dona i nen Cartagena, 234-238 (davant del Pol. Sagrada :Família) Tel. 93 347 7112 Mallorca, 451 (amb Castillejos) Tel. 93 456 32 56
• Ordinadors · components . Software • TPV Multimèdia . xarxes • Internet · Servei tècnic Còrsega, 603 Tel. 93 347 63 08 08026 Barcelona
IM AM INFORMA.TICA
Venta, actualización y reparación de ordenadores. Ordenadores portiítiles IBM, Acer,Compaq,Toshiba EstudianteslProfesores Windows 10.318 Ptas Office 2000 PrernÏum 15.995 Ptas
Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 - 08025 Barcelona
Juegos en red ~ Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente ... ; ) 24PCs~ 19"-ADSL512k~SomosL33T
Rosellón, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicilia y Cerdeña) ..
• Loteria Nacional • Travesses • Bonoloto • Primitiva
Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19
• Mobiliari i decoració • Som professionals: Tenim una solució per a cada espai Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25
• Llibreria i objectes de regal. • Fotocòpies i servei de fax. • La teva botiga. Obert dissabtes tarda. Rosselló, 384 Tel. i fax: 93 456 56 17 E-mail: xeito·[email protected]
• Mil detalls per a tu, 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Fanulia
Còrsega, 511. Rosselló, 396
JOIERIA ALMOR • Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Fanulia Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona
• Plantilles a mida • Proteccions esportives Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30
e CENTRE CLARÍNIA
Psicologia· Psiquiatria · Psicoanàlisi
Nens, adolescents i adults
CI Pare Claret, 79, 1r la Tel. 93 347 84 92 i Mòbil 636 53 77 36
INSTITUTS IIL •• -:)III ODONTOLÒGICS _ _ ASSOCIATS
• Ben a prop teu
Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00
• Molt a prop teu
Sardenya, 319,baixos Tel. 93 457 04 53
FARMACIA BRICIO
Nou horari de l'any 2000:
De 9 a 22 hores
FllRMACIA BRICIO
Tot l'any
Cada dia
Sardenya, 334 I Tel. 93 436 77 34
QUIROMASAJISTA DIPLOMADO
· 20 años de experiencia ·Espec.en dolores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas
JUAN GENOVÉS - Zona Sagrada Familia
I Tel. 93 457 93 73 (boras convenidas)
I MYSORE
• Consulta naturòpata. Reflexologia p0dal. Quiromassatge. Flors de Bach
• Consulta de tarot. Ajuda humanística Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40
,
ORTOPÈDIA FARMÀCIA
SERRA·FORTUNY
Plantilles, faixes Cotilles a rrúda, fèrules Genu-valgo Pròtesis mamàries
Provença, 506 (xamfrà CastiUejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88
PSICOLOGIA CLÍNICA
MONTSE VALLS: psic610ga esp. en depresiones y problemas sexlIales. lUAN GENOVÉS: hipn61ogo esp.en fobias y estrés. Tel. 93 457 93 73 www.montsevalls.com email: info @montsevalls .com
ALRAVASA
Instal·lació integral d'oficines, biblioteques i coJ·legis.
Marina,297 Tel. 93 348 07 77 Fax 93 347 03 25 08025 Barcelona
BCM,S.L.
• Serveis finques urbanes i industrials. • Consergeria. Neteges. Manteniment.
Nàpols, 268 Tel./Fax 93 207 30 74 . Tel. 93 531 68 73
BeN MENJADORS S.L.
• Qualitat i servei
• Menjars per a escoles, col·legis i empreses.
Gimbernat,14 08004 Barcelona Tel.: 934260635
CONSTRUCCIONES FRANCISCO PALMA
• Construcciones
• Refcirmas
• Patología del hormigón
L1eida,13 10 la Sant Boi L1ob. 08830 BCN Tel.y Fax. 93 654 57 97
I 5 % I Descompte als socis de la Fundació Claror i dels seus centres
DETER
• Limpiezas de alcantarillado,sifones, pozo ,desatascos.
• Albañi leri a
Can Bruixa, 16 entl.1 " Tel. 93 490 93 80 08028 Barcelona
SONDlKA IBERICA S.A.
Plàstics tècnics industria ls.
Nació, 65 Tel.: 93 348 03 14 08026 Ba rcelona
SUAREP I LLADÓ S.A.
Saun ier Du va l-l u nkers-Fu j i lsu-Roca-Grohe Berella- Fleck- Fagor- Bosch-Teka- Franke Vai Ilan t -Ducasa-tres-H i yas u-Mi tsubish i
Sicília, 335 Tel.: 93 208 12 20 08025 Barcelona
• Co]ocación y reparación de cerraduras de todo tipa
• Puertas blindadas, rejas fijas giratori as y de ballesta
• Extintores, cajas de seguridad, buzones, candados, manetas
~ro~:rt.i:p-
• Todo tipo de copias de llaves especiales • Mantenirniento de comunidades, parking, locales comerciales, garages.
Rosselló, 427 bis - 08025 BCN Tel. 93 450 33 55
.~~~~¡.]:I"
LA BOUTIQUE DEL MÓVIL • Telefonia mòbil • Accessoris • Descomptes especials als abonats de l'Esportiu Claror i Sagrada Farrulia
Speak Digital. Sardenya, 342 08025 Barcelona Tel. 93 456 59 33
VIATGES G MIL NACIONS
• Bitllets avi6/vaixell/tren • Viatges a mida . Viatges empreses Còrsega, 533 08025 BCN Tel. 93 436 61 70 Fax 93 435 59 08
FUNDACiÓ CLAROR INSTAL-LACIONS
ESPORTIU CLAROR, POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA
ESTIU 2001 : DEFINIT EL PROGRAMA O-ESPORT I LLEURE
INSCRIPCIONS
A LES ACTIVITATS
2001-2002
L'Esportiu Claror i el Poli
esportiu Municipal Sagrada
Família han elaborat un ca
lendari de propostes d'estiu
per tal que l'esport i el lleure
no s'aturin durant les vacan
ces escolars i, tant joves com
més gra ris, triïn com invertir
el seu temps de lleure.
Per als adults, els cursets
d'estiu se centren en els cur
sets de natació, l'aiguagym,
la gimnàstica de manteni
ment, l'escola d'esquena,
l'aeròbic i el ioga. Totes les
activitats s'impartiran durant
juliol i setembre, a excep
ció d'algun curs de natació,
que també es farà a l'agost.
Les inscripcions d'activitats
dirigides s'o.briran el 30 d'abril
per als abonats i el 9 de maig
per als no abonats.
Pel que fa als joves, tam
bé podran participar als cur
sets de natació dels mesos de
juliol i agost, així com a les
diverses activitats de lleure.
Els diversos
torns de l'Esplai
(tots de dues set
manes excepte
un, que serà de
d'una) s'estructu
ren entre el 25
de juny i el 7 de
setembre. S'adre
cen a tots els nascuts entre
el 1987 i el 1996. Els més
men uts, nascuts el 1997,
podran inscriure's al Parc Es
plai .
El Claror també organitza
el Campus de Tecnificació
de Bàsquet, adreçat als nas
cuts entre .el 1987 i el 1992,
que es durà a terme la dar
rera setmana de junyen un
únic torn de cinc dies.
Campus Verd i Olímpia
Entre totes dues instal·
lacions oferiran el Campus
SERVE!. ................. .. ....... . ........................ QUALITAT
LES VOSTRES IDEES MEREIXEN QUALITAT
CATIFES
MOQUETES
PAVIMENTS
FIBRES NATURALS
PARQUETS
Travessera de Gràcia, 12 (al costat de la pI. Francesc Macià)
08021 Barcelona V 93 200 57 07 . Fax 93 200 58 02
Olímpia en torns
ininterromputs
de dues setma- '
nes, entre el 25
de juny i el 7 de
setembre. Cal
recordar que el
Campus Olím
pia del Claror se
centra més en el
bàsquet, mentre
que al Sagrada Família es juga
més a futbol sala i a altres
esports com el bàdminton.
I El Campus Verd, que in
clou una setmana d'esport a
la instal ·lació i una setmana
de colònies, es farà del 2 al
14 de juliol. Totes dues acti
vitats es destinen als nascuts
entre 1987 i 1992.
Les inscripcions a les acti
vitats de lleure començaran
el dissabte 12 de maig per
als abonats i el 1 7 de maig
per als no abonats. Cal for
malitzar-les a la instal·lació on
es vulgui fer l'activitat
El mes de maig comen
çarà el període d'inscripci
ons a les activitats dirigides
o cursets de natació de la
temporada 2001-2002 .
El torn d'abonats s'obrirà
el 28 de maig i a partir de
1'11 de juny s'iniciarà el torn
obert per a no abonats.
Renovacions de plaça
Totes aquelles persones
que no s'inscriguin de nou
sinó que vulguin renovar la
plaça en la mateixa activitat
quedaran automàticament
inscrites per al proper curs.
En cas contrari, caldrà comu
nicar-ho a les oficines de la
instal ·lació entre el 23 d'abril
el 18 de maig.
Aque"s qui vulguin con
tinuar però que hagin de
canviar-se de grup, per edat
o altres motius, podran fer
ho entre el 22 i el 24 de
maig.
S.A.
Sardenya, 350 08025 Barcelona
Tel_ 93 347 49 11
SECCIONS FUNDACiÓ CLAROR
LA PRIMAVERA ARRIBA PLENA O-ACTIVITATS SOCIOESPORTIVES Campionat de Natació Escolar al Claror, activitats diverses ...
Els mesos d'abril i maig arriben farcits d'actes i activitats lúdiques i esportives, entre les emmarcades a la Festa Major de la Sagrada Família i les que s'organitzaran en les Mostres d'Entitats de diversos districtes de Barcelona.
Campionat de Natació
El dissabte 21 d'abril, a les 16.00 hores, començarà a la piscina de l'Esportiu Claror la dissetena edició del Campionat de Natació Escolar.
AI campionat participen un total de 150 nois i noies, des de primer de Primària a Batxillerat, pertanyents a deu escoles: JovelIanos, Escola del Mar, Sagrada Família, Tabor, Carlit, Immaculada Vedruna, Santa Anna, CEIP La Sedeta i els nois i noies que practiquen natació al Poliesportiu Municipal Sagrada Família i a l'Esportiu Claror.
Màster Class d'aeròbic
La Màster Class es durà a terme al Poliesportiu Sagrada Família el dissabte 28 d'abril, a partir de les 12.00 hores i serà oberta a tothom.
El diumenge 29 d'abril totes dues instal·lacion~
obriran les seves portes a totes les persones que vulguin conèixer-les, sense que això signifiqui la interrupció de l'activitat normal d'usuaris i abonats.
Mostres d'Entitats
Diversos districtes de Barcelona celebren durant aquests dos mesos le seves Mostres d'Entitats, i la Fundació Claror hi serà present en els casos en què hi ha un lligam per la gestió d'alguna de les instal ·lacions esportives.
El dissabte 21 d'abril, entitats i comerciants de Sarrià-
Sant Gervasi sortiran amb les paradetes al carrer Major de Sarrià .
Una setmana després, l'activitat es trasllada a Gràcia, concretament al passeig de Sant Joan, entre Còrsega i Travessera de Gràcia (27, 28 i 29 d'abril) .
El cap de setmana del 19 i el 20 de maig seran les entitats de l'Eixample les que exposaran el que fan al
L'EQUIP MÀSTERS DE NATACiÓ, CAMPiÓ D'ESPANYA EN RELLEUS
L'equip màsters-veterans de natació de la Fundació Claror va proclamar-se Campió d'Espanya d'hivern en la disciplina de relleus. L'equip, que va participar en la categoria de més de 200 anys (la suma de les edats de les quatre components), estava format per Mercè Bel, Paquita Esteban, Roser Castillo i Joana Bertolín (d'esquerra a dreta a la foto).
PROPERES SORTIDES DELS
AMICS DE LA BICI
Queden poques sortides dels Amics de la bici abans no acabi la temporada, així que si voleu preparar-vos de cara a l'estiu aquestes són les cites dels ciclistes: el 6 de maig el grup A marxa cap a Tiana, passant per la Platja de la Barceloneta i Montgat. El 20 de maig, tots dos grups aniran d'excursió al Delta de l'Ebre, una sortida a la qual cal inscriure's prèviament. l, per tancar la temporada, el 10 de juny el grup B pedalarà rumb a Corbera.
Parc de l'Escorxador. La Mostra de l'Eixample coincidirà amb el Mercat del Tast de Mar que es muntarà al Port Vell de Barcelona i on s'organitzaran diverses activitats esportives
El cap de setmana següent, 26 i 27 de maig , Ciutat Vella tancarà l'atapeït mes de maig amb la seva Mostra a la nova Rambla del Raval (veure pàgina 36).
A les mostres, a banda dels estands, on cada entitat diu la seva, s'organitzen tallers i activitats lúdiques i esportives per a petits i grans. La de l'Eixample, per exemple, comptarà amb una jornada esportiva el dissabte al matí en què hi haurà jocs de rodes, classes obertes de tai-txi, esgrima i capoeira i competicions de futbol sala i mini bàsquet prebenjamí, entre d'a ltres.
TOT CLAROR 33
FUNDACiÓ CLAROR SECCIO .... S
El primer diumenge de la Festa Major del barri de la Sagrada Família, e l 22 d'abril, la Fundació Claror organitza la XVII Milla de la Sagrada Família amb nous reptes i ¡¡·Iusions. Un, el de ~ornar a superar e l llistó d'inscripcions, que en l'edició passada va superar els 1.500 atlétes.
El recorregut, de 1.609
LA XVII MILLA SAGRADA FAMíLIA ARRIBA EL 22 D'ABRIL
CELEBREM TOTS JUNTS
LA PRIMERA MILLA DEL SEGLE
La dissetena edició de la Milla és a punt d'arribar, i en aquesta ocasió de maner!]: especial. Hi ha poques novetats respecte l'any passat, excepte el canvi de segle. Per això, la primera Milla del segle XXI vol celebrar amb tots aquells que l'han feta possible una edició amb el màxim nombre de participants. A canvi, ens ofereix un matí ple de festa, amb activitats esportives i lúdiques per a totes les edats. T'hi apuntes?
metres, serà igual que l'any passat (vegeu quadre); finalitzarà a la plaça Gaudí, on hi haurà activitats recreatives adreçades a aquells menuts que encara no poden participar a la Milla.
Sèries i categories
La cursa constarà de dotze sèries de vuit categori-
RECORRECUT
es, des dels més petis als més grans: benjamins, alevins, infantils, cadets, júniors, promeses, sèniors i veterans.
Seguint el mateix criteri que l'any passat, e ls alevins i els benjamins correran dues sèries -una de masculina i una de femenina- per causa de l'elevat nombre d'inscrits. També es manté
LA PLAÇA GAUDí SERÀ EL CENTRE NEURÀLGIC el desdoblament de les categories dels promeses i els sèn iors, que fi ns al 1999 corrien en una mateixa categoria, dividida només quant a sexe.
Sortida: carrer de Rosselló, Arribada: carrer de Mallorca, Total metres: 1.609 entre Sardenya i Marina. entre Marina i Lepant.
Punts d'interès: 1. Organització 2. Servei mèdic
La primera cursa serà la de cadets, que començarà a les 9.45h, i la resta aniran sortint en intervals d'un quart d'hora . A les 13.00 hores es farà el lliurament de premis i els sorteigs de la Fundació Claror i la firma esportiva Nike entre tots els partici pants.
Premis als guanyadors
Com cada any, hi haurà un premi en metàl·lic per a
SECCIONS
La Milla coincidirà amb els actes d'obertura de les Festes de la Sagrada Família: el bon ambient està assegurat
les ci ne pri meres escoles,
clubs o entitats que més atletes aportin. Les quantitats
són de 50.000, 30.000 i 20.000 per a la primera, se
gona i tercera classificada, respectivament.
Els guanyadors de la cursa sènior, tant en categoria
masculina com en femeni
na, s'enduran 50.000 pes
'setes el primer, 30.000 el segon i 25.000 el tercer.
Si, a més, el vencedor
de la prova bat el rècord,
sumarà 75.000 pessetes
més. El rècord actual en
categoria masculina és el
de José Slas Serrano, as
solit fa dos anys amb 4'02".
En categoria femenina, Ja
queline Martín va aconse
guir, l'any 1997, rebaixar
d'un segon el seu propi rè
cord, i va fixar la millor
marca femenina en 4'42".
ORGANITZA
FU~DACIÓ CLAROR
TORNEN LES NIKE RUNNING SERIES PER ALS MENORS DE 14 ANYS
Per tercer any consecutiu, la Fundació Claror torna a col·laborar amb la firma es
portiva Nike per a l'organització conjunta de les Nike Running Series (NRS).
Es tracta de cu rses de velocitat, de 50 metres, dic rigides a nois i noies de les
categories benjamí, aleví i infantil. La participació a aquestes curses és voluntària i gratuïta, prèvia formalització d'una inscripció que,
en el cas dels participants a la Milla, queda enregistrada automàticament.
Tots els nens/es .que hi intervinguin tindran un ob
sequi i participaran en un sorteig de material esportiu, i qui esculli córrer totes dues curses optarà al premi NRS.
HORARIS
MILLA: CURSES DE J .609 METRES
• • • • • 09.45 Cadets
10.00 Veterans
10.15 Infantils
10.30 Júniors
10.45 Alevins masc.
11.00 Alevins fem.
11.15 Benjamins masc.
11.30 Benjamins fem.
11.45 Promeses fem.
12.00 Promeses masc.
12.15 Sèniors fem.
12.30 Sèniors masc.
85-86
Homes: + 40 anys Dones: + 35 anys
87-88
82-83-84
89-90
89-90
91-92
91-92
79-80-81
79-80-81
78 i anteriors
78 i anteriors
CURSES DE 50 METRES DE LES N RS
De 9.30 a 12.30 hores Nascuts a partir de 1'1 de gener de 1987
13.00 LLIURAMENT DE PREMIS
XVII MILLA DE LASAGRADAFAMíUA
PATROCINEN
Les curses de 50 metres es faran al carrer Provença, entre Lepant i Marina, i és
aconsellable que els qui vulguin intervenir-hi ho facin abans de la Milla.
INSCRIPCIONS, FINS AL DISSABTE
21 D'ABRIL
Les inscripcions per participar en la XVII Milla de la Sagrada Faml1ia seran gratuïtes, i es podran formalitzar des del dilluns 26 de març fins al dissabte 21 d'abril, a les 14.00 hores, a les oficines d'atenció al públic de:
Esportiu Claror CI Sardenya, 333
Poliespod:iu Municipal Sagrada Familia CI Cartagena, 231-239
Nou Can Caralleu Carrer dels Esports, sln
En el moment de formalitzar la inscripció, l'organització lliurarà als participants el dorsal de la cursa i el butlletí oficial de la Milla, que recull el reglament i altres aspectes d'interès.
COL. LABOREN
- ---COMRàdio . ' 1 l .. rJJio p"bli<" •••••
FUNDACiÓ CLAROR
GAUDEIX DE LA PRIMAVERA EN ·BICICLETA AMB EL MARíTIM 25% de descompte als socis del Claror en el lloguer de bicicletes
L'arribada de la primavera convida a practicar l'esport a l'aire lliure, i encara més si es tracta d'un passeig en bicicleta pel front marítim de Barcelona.
D'acord amb aquest plantejament, e l Marítim ofereix grans avantatges als socis de la Fundació Claror i als abonats de les seves in stal· lacions, que poden llogar bicicletes als locals situats a l'Espai de Platja de l'equipament (sota el passeig Marítim, a l'alçada de l'Hospital del Mar).
El local, gestionat per Biciclot, permet llogar bicicle-
tes i tàndems per fraccions horàries. El preu varia segons quin tipus de bicicleta sigui i' e l nombre d 'ho res sol·licitades. Llogar una bicicleta durant una hora costa 700 pesse tes. Les ho res se güe nts te nen desco mptes progress i us.
Biciclot també ofereix els se rveis de reparació ràpida, sortides en grup, excursions, assessorament. ..
Els socis de la Fundació Claror gaudeixen d'un 25% de descompte en les tarifes.
Si voleu més informació, truqueu al 93 221 97 78.
MARíTIM
EL MARíTIM, AL MERCAT TAST DE MAR DEL 18 AL 20 DE MAIG
El Poli esportiu Marítim s'apropa a la recta fi nal de les obres de co nstru'cció i
, del procés d'inscripcions. Per aqu est motiu , e l projecte s'exposarà a la III Edició del Mercat Tast de Mar, que tindrà lloc al Port Vell entre el 18 i e l 20 de maig. El Mercat Tast de Mar és una fira orga nitzada pel Consorci El Far que posa en contacte els c iu tadans amb les entitats dedicades a l'esport, el lleure i la cultura marítima. Hi ha urà acti vitats de tota mena: exposicions, debats i, fi ns i tot, una mostra de cuina medite rrània.
Nou CAN CARALLEU FUNDACiÓ CLAROR
CASALS O-ESTIU PER
A PETITS I JOVES
L'oferta de Casals d'Estiu
de Nou Can Caralleu té com a finalitat oferir als nens i ne
nes de la ciutat de Barcelona
una activitat esportiva i de lleu
re en plena natura.
Per als més petits, de P-3
a P-5, s'ofereix el Casal d'In
fants, en què es fa especial
èmfasi en activitats socialit-
. zadores, adquisió d'hàbits i
noves vivències.
Per als nens i nenes de 1 r
a 6è de Primària hi ha di
verses opcions, basades en
un Casal Poliesportiu, en el
qual l'especialitat triada es
combina amb altres esports,
activitats aquàtiques, tallers,
jocs i gimcanes.
També, per a aquells jo
ves que vulguin conèixer o
millorar la tècnica d'activi-
Nous CURSETS
MONOGRÀFICS , DE TENNIS
Després de l'èxit de par
ticipació i la satisfacció ob
tinguda per part dels parti
cipants en el Curs de Joc de
Dobles i de Servei, ara us
proposem dos nous cursets
monogràfics.
El primer serà un "Mono
gràfic sobre les Volees" que
tindrà lloc divendres 27
d'abril, de 20.00 a 22.00
hores. Les inscripcions s'hau
ran de formalitzar abans del
dimecres 19 d'abril. "Tàcti
ca i patrons de joc" es farà
dissabte 26 de maig d'11.00
a 13.00h. Inscripcions abans
del 17 de maig a NCC.
tats de muntanya com l'es
calada, el tir amb arc, l'ori
entació, etc. , hi ha el Casal
d'Esport i Muntanya.
I els partidaris dels esports
d'equip gaudiran amb el Casal
sobre bàsquet, voleibol, futbol,
hoquei ... i altres jocs de grup.
Un altra modalitat és el
Casal Esport i Art, adreçat a
als amants dels treballs ma
nuals, la música, les activi
tats rítmiques i l'expressió
corporal.
LLIGA DE
PRIMAVERA DE
FUTBOL-7
Una vegada finalitzada la
Lliga Regular de Futbol-7,
Nou Can Caralleu organit
za una altra activitat futbo
lística: la Lliga de Primave
ra, que començarà el 30
d'abril. Serà entre equips
d'abonats, i es jugarà els
dijous al vespre als camps
de gespa artificial.
Finalitzarà a finals del mes
de juny, i cada equip dispu
tarà un partit per setmana.
Els interessats a partici
par-hi hauran d'inscriure's a
la recepció de Nou Can
Caralleu abans del 24
d'abril.
A més, s'ofereix el Casal
de Tennis, tot i que qui es
vulgui dedicar a millorar-ne
la tècni ca de manera més
i ntensiva pot apuntar-se a
l'Stage (5è i 6è de Primària i
de 1 r a 4t d'ESO).
Per últim, els nois i no
ies de 2n a 6è de Primàri a
i de 1 r a 4t d'ESO que si
guin uns bojos del futbo l
podran inscriure's al Cam
pus Olímpia per millorar
aspectes tècni cs, tàcti cs i
de preparació física, a més
de participar en altres acti
vitats .
Les inscripcions als casals
com ença ran el 6 de maig
per als abonats, i el dia 12
s'obrirà el torn per a no abo
nats i el torn per a tothom
del Campus Olímpia.
DISSABTE 21 D'ABRIL, FESTA
AQUÀTICA
Dissabte 21 d'abril Nou
Can Caralleu et convida a
remullar-te . A partir de les
11 .00h hem organitzat una
sèrie d'activitats aquàti
ques perquè tota la famí
lia passi un matí ben en
tretingut. Podreu provar
una sessió de natació per
a nadons, participar en la
gimcana aquàtica, fer ac
tivitats de fitness aquàtic
(aiguagyrn, steps aquà
ti cs ... ), activitats recrea
tives dirigides per un mo
nitor i natació lliure.
L'entrada serà lliure i no
caldrà inscripció prèvia.
ÉXIT DEL SEGON
OPEN D'ESCALADA
ORGANITZAT EL 3 DE MARÇ A NCC
Dissabte 3 de març es va
organitzar el 11 Open d'Es
ca lada Nou Can Cara lleu,
amb gran èxit de participa
ció. La competició va acollir
un total de 44 participants
entre infants, adults i espor
tistes universitari s, que van
gaudir d 'una competició in
novadora i molt més distre
ta que les habituals. La pro
va estrella va ser la de velo
citat, en què els assistents
havien de fer la via amb la
màxim a rapidesa, enfron
tant-se per parelles.
DISSABTE 12 DE MAIG, COPA
CATALANA
D'ESCALADA
El Centre Excursionista de
Catalunya i la Federació
d'Entitats Excu rsion istes de
Catalunya organitzen, el dis
sabte dia 12 de maig, la pri
mera prova de la Copa Ca
talana d'Escalada de la tem
porada 2001 i el Campionat
de Catalunya de Velocitat al
rocòdrom de Nou Can Ca
ralleu. Les i nscri pcions es
podran formalitzar a partir
del dia 17 d'abril a Nou Can
Caralleu . .
TOT CLAROR 37
FUNDACiÓ CLAROR PLATAFORMA 0 17
EL 8 DE MAIG, ASSEMBLEA DE SOCIS
BENEFACTORS I PLATAFORMA 0 17 CLAROR Es tractarà el present ¡r futur del Projecte sociocultural i Plataforma 017 Claror
l.F. Iniciada la consolidació del
Projecte Cultura l i la bona
marxa dels projectes finançats
per la Plataforma 0'7 Claror,
la Fundació Claror ha convocat la propera assemblea de
Socis Benefactors i del 0'7 Cla
ror per al dimarts 8 de maig.
L'acte, que tindrà lloc al men
jador de l'escola Sagrada Fa
mília (Sardenya, 337), servirà
tant per analitzar les activitats en curs com per planificar les
accions de futur de la Funda
ció en el camp sociocultura l.
Hi podran assistir tots els
socis benefactors i també tot
hom qui vulgui formar-ne part.
Si se'n fan socis en el marc de
La Fúndació té com a objectiu ampliar el nombre de socis, per arribar als 500 abans de Pestiu
la trobada podran participar
ja des d'aquell instant en els
debats i les decisions.
Ampliar el nombre de Socis
Actua lment, el nombre
de Socis Benefactors de la
Fundació és de 61 perso
nes . L'objectiu de l'entitat
és arribar als 500 abans de
l'estiu, com a primer pas per
aconseguir una àmplia base
socia l, dinamitzant i enfor- '
tint així el te ixit social de l
barri i de la Fundació.
L'estament de Socis Be
nefactors està format per
totes aquelles persones que,
amb una aportació mín ima
de 1.200 pessetes l'any,
vole n co l ·laborar amb la
Fundació en el f inançament
AVANÇ DE TEMES DE LA 0 17 CLAROR
La bona avaluació de les accions dutes a terme fillS ara i la voluntat de continuar col, laborant amb Nicaragua i el Casal del Raval, fa que un dels temes a tractar a la propera assemblea sigui l'ampliació de l'aportació econòmica en tots dos projectes.
De cara al 2001, l'ajuda econòmica a Nicaragua serà de 189.000 pessetes mensuals (2.268.000 pessetes anuals).
Pel que fa al Casal del Raval, la Plataforma estudiarà augmentar la donació a 1.300.000 pessetes l'any, perquè el seguiment que s'ha fet del projecte "Màrhaba" (Tot Claror, 28) reflecteix la bona tasca que el Casal està duent a terme amb els nois i noies immigrants que viuen al barri del Raval.
La Fundació destina ja el 0'4 % del seu pressupost general a aquests projectes, amb l'objectiu d'anibar al 0'7 %.
i la promoció de projectes
sociocu ltura ls, a més de ls
membres de la Plataforma
de solidaritat 0'7 Claror.
Avantatges de ser Soci
D'una banda, els Socis Be
nefactors estan representats
en l'òrgan directiu de la Fun
dació: el Patronat. De l'altra,
aquests Socis reben puntual
ment a casa tota la informa
ció referent a la Fundació: la
revista Tot Claror, invitacions i
preferència als actes que s'or
ganitzen en el marc del Pro
jecte Cultural (debats del Fò
rum Claror o actuacions de la
Coral Claror) .
Com a novetat, aviat po
dran gaudir de faci li tats i
descomptes en algunes de
les activitats esportives que
es desenvo lu pen a les
instal·lacions, a més d'altres
avantatges que s'està estu
diant implementar.
... ·el!!!ql.!!II,III¡~~I:¡!I!I'·4·;·i--¡la"t.!!II'IIIElllljl!!l¡:." ."1!II4""JIII$lIIItllld.HII~1II4!!1!;II!!:tI.I!II#lI!!!il!!li1;11.'. ~~< ANTISOLARS CASC S.L •
_SC_R_E_E __ NhNTISOLAR
Empresa proveïdora de la Fundació Claror
Obres en general
Vi1amarí, 78 bis, entresòl, 1 a 08015 Barcelona
Tel. 93 325 05 32 Fax 93 4251488
Cortinas exterior/interior Toldos Paneles correderos Opacos - venecianas Motorizados - automatismos
Tel. 9342812 43 Fax 93 428 69 25 Eduard Toda, 64 sIs 4a. 08031 Barcelona mai l: [email protected]
www.antisolarscasc.com
PROJECTE CULTURAL FUNDACiÓ CLAROR
EL FÒRUM CLAROR DEBAT CONTRA LA VIOLÈNCIA A LES DONES El debat es va celebrar en el marc d'un projecte impulsat per l'Associació de Veïns Sagrada Família i el Districte de l'Eixample
El debat " La violència
contra les dones", organ it
zat el proppassat 22 de fe
brer pel Fòrum Claror, va
ser més que un intercanvi
d'idees: va significar el llan
çament al barri d'un nou pro
jecte ideat per la Vocalia de
la Dona de l'Associació de
Veïns de la Sagrada Família
i el Districte de l'Eixample.
"La violència contra les do
nes: un problema de la co
munitat" té com a finalitat
sensibilitzar i aconsegu ir els
recursos humans per fer front
a situacions existents al barri.
La tau la rodona va ser
moder.ada per Montserrat
Vi là, de l'Associació de Ve
ïns. Hi van participar com a
ponents Ana Chavarrías, de
l'Associació Tamaia, entitat
que treballa amb dones que
pateixen maltractaments;
Carme López, de la Secre
taria de Comissions Obreres,
que va reflexionar sobre l'as
setjament sexual en els llocs
de treball (amb dades sobre
el fenomen a Espanya i a
Europa), i l'advocada Magda
Oranich, que va afirmar que,
"tot i haver millorat molt el marc legal per lluitar-hi, el tema de la seguretat per a les dones que denuncien els seus marits és encara una assignatura pendent".
Alimentació i consum
En el debat del mes de
març es va tractar el tema
de l'alimentació i el con
sum, qüestió que en els úl
tim mesos ha passat a ser
una de les primeres preo
cupacions de la nostra soci
etat, com va evidenciar
l'ampli nombre d'assistents.
Van participar-hi com a
ponents el Director Gene
ral d' In dústria i Qualitat
Agroa limentària de la Gene
ralitat de Catalunya, Gustau
Garcia Guillamet; Xavier
Montagut, de la Xarxa de
Comerç Just; i Héctor Gra
vina, del CECU.
Propers debats
"Respon l'escola actual a les necessitats de la societat de l futur?" Aquesta és la pregunta que centrarà el debat organtizat per al Fòrum del mes d'abril.
El de l maig, dijous 17, plantejarà la disjuntiva "Evolució social versus evolució tecnològica" (pag. 28) .
LA CORAL CLAROR ACTUARÀ EL 21 D'ABRIL EN EL MARC DE LES FESTES
La Coral Claror ha programat dues actuacions per a aquesta primavera. La primera, en el marc de la Festa Major de la Sagrada Faml1ia, serà dissabte 21 d'abril, a les 17.00 hores, a la carpa de la plaça Sagrada Faml1ia (entrada lliure). El concert tindrà una durada d'una hora i hi interpretaran cançons noves del repertori, que inclou òperes, sardanes i fins. i tot gospels.
ta segona actuació tindrà lloc dins la Mostra d'Entitats de l'Eixample, en la qualla Coral interpretarà "Blue Moon" i "Hay linda amiga". Es farà el 19 de maig, a les 17.00 hores, a l'església de Sant Llorenç (al carrer Entença).
DEPILACIÓ DEFINITIVA Tècnica sense risc, sense dolor i sense que deixi marques
Amb resultats garantits sota contracte
Amb total garantia de satisfacció, o li retornem els diners
PRESENTACiÓ
DELS CASTELLERS
DE LA SAGRADA
FAMíUAA LA
FESTA MAJOR
Els Castellers de la Sagra
da Família es presentaran
públicament el proper di
marts 1 de maig en el marc
de la Festa Major de la Sa
grada Família. Ho faran da
vant del Temple, al carrer
Marina, a partir de les 12.30
hores.
Tot i que es tracta de la
primera actuació, la Co ll a
no vol utilitzar el terme cas
te ll er de 'sortir a plaça' ;
segons el seu nou president,
Eduard Serra, "encara no estem prou preparats per fer aquest pas tan important".
Però la cita de 1'1 de
n;¡a ig no és l'única on po
drem gaudir de la colla del
barri. El 27 de maig carre
garan caste lls a l'avinguda
Gaudí (12.30 hores), el 10
de juny els veurem al Parc
de les Piràmides.
Oberts a noves adhesions
Tot i que encara no han
superat els 100 membres
desitjats, cada cop sumen
més colla i obren les seves
portes a qui vu lgui formar~ hi part.
Els Castellers ja s'han con
solidat com a entitat pròpia i
han designat les persones
que es faran càrrec de la seva
evolució.
CENTRE D'ESTÈTICA CRISTINA
Sicília, 200, 1 r 4a . 08013 Barcelona . Telèfon 932450247
Cal demanar hora. No tanquem als migdies.
_Fets i gent
JOSÉ MONTERO, EXJUGADOR DE BÀSQUET, ENS PARLA DE L'ESPORT I LES DROGUES
IISERÀMOlT DIFíCil ERADICAR El DOPATGE11
Daniel Gómez Montero ja ha deixat en
rere la cistella; no la pod rà ob li da r, pe rò no hi pensa . S'ha muntat els seus propis negocis i s'està preparant per fer èl salt definitiu cap al món de la docència. No troba a
fa lta r e l. bàsqu et p rofessional:"Físicament gens. Ja no haig de llevar-me cada matí per entrenar-me i haver de tornar-hi a la tarda.
No m'haig d'embenar els turmells, ni ser víctima de l'estrès. Tampoc enyoro la
competitivitat, només trobo a faltar els companys, parlar amb ells dels teus
problemes" .
Després d' have r passat per diversos equi ps -com e l
Ba rça i e l Jove nt ut de Bada lo na-, Mo nte ro ve u l'esport d 'elit des d 'una al
t ra perspectiva. Aquesta vi
sió li ha pe rmès elabo rar un
estud i en qu è ha in te ntat aproximar-se a la proble mà
t ica de l dopatge i a les se
ves ca uses. De les concl u
sions obtingudes e n va par
lar durant e l Fò rum Claror sobre Esport i Salut: "Sem
pre hi haurà gent que es
dopa, i serà molt difícil
eradicar-ho" .
URGÈNCIES
Ara té 36 anys i aviat en farà tres que va deixar enrere el bàsquet professional. "Només trobo a faltar l'ambient dels vestidors, el treball d'equip", explica Montera. Ja no ha de pensar en la pressió mediàtica, en l'estrès pels calendaris farcits de partits, ni en haver de donar sempre el màxim d'ell mateix~ Les tres causes que, creu, porten l'esportista d'elit d'avui dia à dopar-se.
Segons e ll , e ls mitja ns de comunicació -e n especial la
te lev isió- han conve rt it e l
món de l'espo rt e n un es
pectacle, i sotmeten e ls es
portistes a un fort estrès per pode r mate nir e levats e ls
índexs d 'audiè ncia. "Els ju
gadors tenen molt poc
temps per descansar, per
què els calendaris són
molt exigents. Estan sot-
mesos a molta pressió per
haver de rendir al màxim en tot moment, per reno
var ... Així es justifica el
dopatge" . Monte ro opin a
que e l cos de ls e sportistes d 'e lit està molt agredi t pe r
totes aq uestes ci rcu mstà n
c ies i, pe r aqu e st motiu ,
quan es retiren ho pague n
amb seqüe les físiqu es.
Tot això no vol dir que
"S'ha de sancionar sempre. Els esportistes són un mirall per a la societat"
s' hagi d e se r be nevo le nt
amb els jugadors que prenen substàncies- prohibid es. AI
contrari . "El dopatge s'ha de sancionar sempre. No
es pot permetre que cada jugador faci allò que vulgui amb el seu cos, són un
mirall per a la societat. Què passaria si un nen de nou anys sabés que l'es
portista que tant admira
es dopa?" . Amb tot, pe nsa que el jugador no ha de ser l' úni c sancionat, sinó que
també cal sancionar les per
sones de l seu entorn que el pod e n have r in troduït e n
aquest món.
Montero afirma que caldria fe r una refl exi ó sobre
aqu est assumpte : "Moltes
vegades les ~causes del
dopatge són personals,
però no exclusivament.
L'ambient que envolta l'esportista també n'és un
dels responsables" . En
pre ne m nota .
Ferrocarri ls ,Generalitat ....................... 93 205-15-15 Diputació BCN ...... .. ............ .. .. .. .. .... ..... 93 402-22-22
Urgències mèdiques ................................ .. ........ .. . 061 ESPORTS Informació carreteres ............................. 93 204-22-47 Aeroport del Prat ................................. 93 301-39-93 Ambu làncies Creu Roja ....................... 93 300-20-20
Fannàcies de guàrdia .............................. , .......... .... 010 . Bombers Generalitat.. ...... .. ................... 93 692-80-80
Bombers BCN ciutat .......... .. .......................... ....... . 080 Bombers BCN comarques .... .................... .. ............ 085 Mossos d'Esquadra ............ ......... .. ...... 93 300-22-96 Poli c ia ............ .. .. ......... .......... .... ... ......................... 091 Guàrdia Urbana BCN .... .. ..... ...... ...... .. ................... 092
Esportiu Claror .................................... 93 476-13-90 Poliesportiu Sagrada Farrulia ......... .. .... 93 435 05 66 Nou Can Caral1eu .................................... . 93 203 78 74 Servei d'Infonnació
Esportiva .. ........................................... . 93 432-19-92 Agenda d'Activitats ............................ 93 481-00-21 Fed. Cat. Bàsquet ........................... .. .. ... 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ........ ........... ........... .. .. .. ... 93 318-26-16
Serveis Socials ..................................... 900.30-90-30 Correus .. .. ........ .. .................................... 93 318-38-31
HOSPITALS
H. de Sant Pau ...... .. ......... ...... ... .. .. .. .... .. 93 291-90-00 H. del Mar ... .. .... ..... .. .... .. .... ................ ... 93 221-1O-lO H. Clínic .... , .. ..... .. .......... .. .... ...... ............ 93 227- 54 - 00
H. L'Esperança ................ .. ................... 93 285-02-00
SERVEIS Fed. Cat. Gimnàstica ...... ..... .. .. .... .... .. .. .. 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .. .... .......... ...... ............ 93 301 -82-70
H. Vall d'Hebron ........................... .. ..... 93 418-34-00 H. Sant Joan de Déu .. .. ......................... 93 203-4@-00
Inf.Metropolitana ............ ... .. .. ............................... O 1 O Fed. Cat. Futbol .. ...... .. ...... .... : ... .. ..... .. ... 93 302-56-42 Protecció Civil .. .................. .. ............... 93 319-25-00 CENTRES OFICIALS Fed. Esp. Tenn is ................................... 93 200-53-55 Accidents en carretera .......................... 93 352-6 1-61 Ajuntament BCN .... .. .............. , ............. 93 402-70-00 Consell Esport Escolar
RENFE .................. .. .............................. 93 490-02-02 Generalitat .................. .. .............. .... ...... 93 315-13-13 de Barcelona (CEEB) ......... .. .. .. .. .......... 93 219-32- 16
condicions espec,"als p " er a SOCIS
De venda a Enric Granados 125 , • entre París i Còrsega
La teva botiga SALTER F/TNESS a Barcelona
SALTER fitness . spart wear ~@@4J waman & man FITNESS