revista claror sports nº 58
DESCRIPTION
Publicació trimestral editada per la Fundació Claror sobre esport, salut, cultura i lleure.TRANSCRIPT
Cobertes.p65 06/09/2007, 13:051
Cobertes.p65 06/09/2007, 13:062
Cobertes.p65 06/09/2007, 13:063
Cobertes.p65 06/09/2007, 13:064
SUMARI 1
Revista ClarorNúm. 58, IV èpocaTardor 2007
PVP: 1.5 eurosRevista gratuïta per a lsabonats de les instal·lacionsesportives de la FundacióClaror.
OPINIÓ
2. Articles de Joan Colom, José M. Sanz,Imma Bellafont, Pedro Andreu, Celia Ramón iCarlos Cano
4. Entrevista curta: Josep Ramoneda,director del CCCB
ENTREVISTA
6. Pau Gasol, jugador de bàsquet de l'NBA
EN FORMA
10. La importància de la continuïtat enl'entrenament
12. Miscel·lània de temes
NATURA
16. El paracaigudisme
17. L'escapada i el medi ambient
SALUT
18. Salut: Reflexoteràpia podal
20. Dietètica: El iogurt
22. Mens Sana: Entrevista a Joan Vives,psicòleg de l'esport
REPORTATGE
25. Instal·lacions esportives municipals
NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR
29. Portada
30. Instal·lacions esportives
35. Esdeveniments esportius
39. Claror Cultura
40. Cooperació i medi ambient
CLAROR CLUB
43. Activitats de lleure per a aquesta tardor
44. Avantatges culturals
46. Guia d'empreses adherides
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92Fax 93 476 13 [email protected]: www.claror.cat
Esportiu Claror. Sardenya, 33308025-Barcelona. Tel. 93 476 13 [email protected]
Pol. Sagrada Família. Cartagena,231.08013-Barcelona.T.93 435 05 [email protected]
Pol. Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 [email protected]
Can Caralleu. c/ Esports, 2-808017-Barcelona Tel. 93 203 78 [email protected]
COL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,Maru Carmona, Sergi Martínez, NúriaSabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Olga Amado, Albert Giménez,Mariona Violán, Neus VivesCULTURA: Eulàlia RealpCORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Anna Rocamur
SECRETARIA: Marisol ZuranoPUBLICITAT: J.l. Vide, Mº J. Castro
IMPRESSIÓ:Litografia RosésDISTRIBUCIÓ:SPM
FUNDACIÓ CLAROR
EL IOGURT
INSTAL·LACIONS
ESPORTIVES MUNICIPALS
A BARCELONA
PARACAIGUDISME
25
20
Número 58. Quarta Època.Tardor 2007. Tiratge: 26.000 ex.Imprès en paper ecològicDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïtaper als abonats de les instal·la-cions esportives gestionades perla Fundació Claror.
CLAROR és una revista oberta atotes les opinions. Per això no ne-cessàriament comparteix les opi-nions expressades als articles sig-nats, que són responsabilitat del'autor. Els continguts dels anuncispublicitaris són responsabilitat deles empreses anunciants. Prohibidala reproducció, per qualsevol mitjà,sense l'autorització expressa, perescrit, de la Fundació Claror.
10
ADREÇA:Sardenya, 335. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.org / [email protected]
CONSELL EDITORIAL:Pedro Andreu, Ester Benach, NúriaBorràs, Carlos Cano, GabrielDomingo, Alfons Font, Joan Itxaso,Sergi Larripa, Mariona Violán
REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi LarripaCOORDINACIÓ/REDACCIÓ: Ester BenachREDACCIÓ: Cristian González i OlgaBarberoTRACTAMENT IMATGE: Albert Ribé
CO
MP
LIR
L'E
NT
RE
NA
ME
NT
LA
PO
RT
AD
A16
PATRONATPRESIDENTA: Joana CéspedesVICEPRESIDENT: Héctor C. SilveiraSECRETARI: Àngel GarcíaVICESECRETÀRIA: Consol MartíVOCALS: Pablo Bel, Fede Ruiz, JoanItxaso, Laura Ponce, Marta Serra,Gemma VilaróDIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIR. DESENV. CORP: Nico SánchezDIRECTORS D'INSTAL.LACIÓ:ESPORTIU CLAROR: Núria BorràsSAGRADA FAMÍLIA: Manel CercòsMARÍTIM: Pedro AndreuCAN CARALLEU: Carlos CanoÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónCULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp
01_Sumari.p65 06/09/2007, 13:121
CLAROR
OPINIÓ2
CARA A CARA
JOAN COLOM,Subdirector General deDrogodependències del
Departament de Salutde la Generalitat
La cocaïna,mites i realitats
Segons les últimes dadesdisponibles, Espanya és undels majors consumidorsde cocaïna. A Catalunya,l’han provat alguna vegadael 8,7% dels joves de 14 a18 anys, i el 16,9% delsque tenen entre 15 i 29anys. S’estima que entreun 10% i un 15% dels con-sumidors regulars podri-en ser dependents. Entreels seus consumidors, elrisc d'infart de miocardi és24 vegades superior, i creixfins a un 20% la probabili-tat de patir infarts i he-morràgies cerebrals.
La cocaïna ocupa el segonlloc en la demanda de trac-tament a la Xarxa Assis-tencial de Catalunya, persota de l’alcohol. El 50%dels pacients que inicien untractament presenten al-gun trastorn psiquiàtric,entre els quals destaquenla psicosi cocaínica, l’alco-holisme i altres addicci-ons, trastorns afectius i depersonalitat, etc. A més, elpreu no ha pujat en els dar-rers 20 anys, i en permetuna major disponibilitat.
Les drogues són un feno-men dinàmic i canviant:mercat, modes, preu, efec-tes que marquen les pau-tes. Si als 80 l’heroïna li-derava tots els rànquings,avui dia ho fa la cocaïna. Ésuna substància estimulantamb una baixa percepcióde risc, que s’associa almón de la nit i l’èxit. Elseu consum, de vegadesintermitent, fa pensar queés una droga controlable, iaquest és el seu engany. Lainformació és necessària,però també cal una claraconcepció de la realitat, imés capacitat crítica perafrontar un problema queafecta a tots.
LA COLUMNA
Vinyeta de Kap, publicada a "El Mundo Deportivo", el 29/08/07LA VINYETA
JOSÉ M. SANZSecretari General
de la Unió deConsumidors
SI
IMMABELLAFONTPresidenta GremiLlibreters de BCN
NO
Liberalització dels llibres de text?
Actualment, vivim en unasocietat de lliure mercat onl’Estat fa un paper moderadori assistencial, garantint queles normes de joc al mercatsón les mateixes per atothom i que, a més, no sóninjustes i desequilibrades pera la part més dèbil de larelació comercial, és a dir,estic parlant de tot conjuntde consumidors.
Així doncs, des d’aquesta perspectiva, la nostrasocietat de consum dóna garanties als consumi-dors, ja que, per un costat, ens assegura protec-ció per als nostres drets i, alhora, també benefi-cia la competitivitat, afavorint, d’aquesta mane-ra, la millora dels productes i també l'optimitza-ció en els preus del mercat a l'hora de comprar.
Per aquestes raons creiem que la liberalitza-ció de la venda de llibres de text escolar es trac-ta d'una mesura positiva perquè estimula la com-petitivitat dins d’unes normes generals que be-neficien la confiança de tots els ciutadans delnostre país.
És per això que des de la Unió de Consumi-dors de Catalunya (UCC) estem plenament con-vençuts que les iniciatives de les cooperativesde consum han estat fonamentals per arribar aaquesta situació i que aquest reconeixement hade ser encara més evident al parlar d’unsproductes tan sensibles com poden ser els lli-bres de text que han de fer servir els nostresfills cada any.
El Gremi de Llibreters deBarcelona i Catalunya no estàd’acord amb la llibertat depreu del llibre de text queestableix la nova Llei del Lli-bre. Ara fa 7 anys que el lli-bre de text va perdre la con-dició de llibre amb preu fixper passar a tenir descomp-tes lliures de fins el 25 %.Aquests descomptes desme-surats han servit per accen-
tuar les diferències competitives dins del sectori fer més agressives les estratègies en la vendade llibres.
Amb la nova llei, el llibre de text perd la con-dició de llibre amb preu fix per passar a tenirun preu lliure; cada establiment podrà fixar aixíel preu que més li convingui. Cal recordar queel llibre de text no és un producte de compralliure, les mares i pares estan obligats a com-prar els llibres als seus fills al començament decada curs, i per tant no pot estar subjecte a leslleis del mercat. Aquests preus han d’estar re-gulats i controlats, ja que no podem deixar enmans de l’oferta i la demanda un producte ne-cessari per a l’educació dels nostres fills, pro-vocant, a més, fortes diferències de preus ar-reu del nostre territori.
La nova regulació pot provocar pitjorsconseqüències, com per exemple, un incrementdels preus per part de les editorials i també unacampanya agressiva de venda per part de lesgrans superfícies comercials.
02-05_Opinio.p65 03/09/2007, 16:362
3OPINIÓ
Tot a punt...
UB-Barça: una errada històrica
Jo confesso que sóc culé, sen-timentalment i irracionalmentculé. El Barça de la tempora-da 06-07 va perdre incom-prensiblement, i al meu parerper errors propis, l’oportu-nitat de guanyar molts títolsamb l’equip de futbol: laSupercopa d’Europa, la sevaprimera Copa Intercontinen-tal, la copa del Rei i la sevatercera Lliga consecutiva. Lesseccions tampoc van acom-panyar massa tot i guanyartítols importants.
Però la desaparició, confir-mada el passat mes de juliol,de l’UB-BARÇA de bàsquetfemení és més que una ocasióperduda. És un error histò-ric. El Barça no es pot cen-trar només en els grans nú-meros macroeconòmics i al’etern sentiment que el "Barçaés més que un club" gràcies aque l’equip de futbol ho gua-nyi sempre tot, cosa que noés possible.
Personalment, crec que elBarça era més que un clubquan vivíem en una dictadu-ra. En l’actualitat també po-
És mitjanit. La instal·lació està en silenci. El vigilant obre la porta als netejadors que durant una bonapart de la nit deixaran ben nets vestidors, piscines, saunes, sales d’activitats, passadissos i accessos.
Són les set del matí. L’operari de manteniment ha contrastat els paràmetres químics i la temperaturade l’aigua de les piscines i els hidromassatges. Posteriorment, valida la climatització de sales ivestidors perquè els primers usuaris del dia ho trobin tot a punt. Immediatament després, elsadministratius del torn de matí es preparen per iniciar la seva jornada. Mentrestant, el socorrista i eltècnic de la sala de fitness ocupen el seu lloc de treball preparats per atendre els primers esportistesdel dia. A partir d’aquest moment, tot el personal tècnic de la casa anirà incorporant-se a la feina perpoder oferir als abonats les classes habituals d’spining, aerotono, tonificació, fitness postural, TBC,ioga, tai-txi, cursets de natació, estiraments, entrenament personal, balls de saló i un llarg etcèterad’activitats dissenyades per a tots els gustos, edats i nivells.
Entrada la tarda i tot just després d’acabar l’escola, rebrem un allau de nens que vindran il·lusionatsa gaudir del seu esport preferit en companyia dels seus amics. Podran practicar tennis, pàdel, bàsquet,futbol, gimnàstica rítmica, dansa, natació sincronitzada... Per a ells serà, segurament, el millor momentdel dia. Mentre adults, joves i nens practiquen la seva activitat esportiva, diferents torns d’empleatsdesenvolupen tot el dia les seves funcions perquè la instal·lació estigui sempre a ple rendiment. Elsúltims practicants del dia surten dels vestidors i deixen la instal·lació camí de casa. És mitjanit....
port femení. Però el Barça lidóna l’esquena malgrat laquantitat creixent de donesque contribueixen a la sevamassa social.
Crec que no són convin-cents les declaracions del se-nyor Joan Laporta: "Ho la-mentem per les jugadores,però això s'hauria de reestruc-turar i qui ho ha de dirigir sónles institucions públiques sivolen solucionar-ho. Nosaltresno podem quedar-nos un clubque no sabem com ha estatgestionat i que sospitem queestà en una situació delicada".Es tractava precisament queel Barça assumís amb garan-ties aquesta gestió. S’ha mal-mès el treball de molts anys,s’han destrossat les il·lusionsd’una pedrera molt compe-titiva i entusiasta. Barcelonai Catalunya, fonts inesgota-bles de bones jugadores hanperdut un equip de bàsquetfemení d’elit. El Barça hadesaprofitat una ocasió ide-al per poder arribar a ser unreferent europeu en esportfemení.
CELIA RAMÓN,Cap de Comunicació aAmnistia Internacional
a Catalunya
Olimpíades sensedrets humans
L'alcalde de Pequín es vacomprometre a impulsarel desenvolupament socio-econòmic i els drets hu-mans a la Xina si els hi erenconcedits els Jocs Olím-pics. Només falta un any, iuna llarga llista de violaci-ons sembla passar desa-percebuda.
"No descartem la possibili-tat d'obligar tots els toxicò-mans de la capital a deixarles seves addiccions abans deles Olimpíades" va dir elDepartament de SeguretatPública de Pequín. Amnis-tia Internacional tem ques'estigui detenint sensecàrrecs ni judici delinqüentsmenors, vagabunds, toxicò-mans i d'altres a fi de "ne-tejar" Pequín.
Les dades són esgarrifo-ses: 2.790 persones vanser condemnades a mortel 2006, i 1.010 van serexecutades. Encara que lesxifres reals són molt mésgrans... La llista continua.Periodistes i advocats sónperseguits i es limiten lesinformacions "delicades".Xina exporta armes a paï-sos que cometen abusosgreus, com el Sudan oMyanmar. La tortura és ge-neralitzada i la violènciacontra les dones també. Esnega el dret a la llibertatde religió i l'accés a l'edu-cació als tibetans i la co-munitat uigur...
Malgrat les importantsreformes en el sistema depena de mort i de les no-ves normes per als perio-distes estrangers a laXina, hi ha pocs senyalsde millora en altres àm-bits. Les olimpíades te-nen un costat positiu: sónun punt de partida perexigir a la Xina respecteals drets humans.
PEDRO ANDREU,Director del Poliesportiu Marítim
TRIBUNA
dem presumir amb fonamentde ser el millor club del món,però és molt més difícil de-mostrar que siguem el millorequip de futbol. I si som elmillor club del món és gràci-es als resultats de l’equip defutbol recolzats de maneragairebé permanent pels resul-tats i el potencial de les secci-ons. Quin greu que no puguempresumir també de seccionsen esport femení.
El Ros Casares, amb unpressupost anual situat sobreel milió d’euros, ha estatcampió de Lliga, Copa isubcampió d’Europa de bàs-quet femení. Un pressupostanual d’un milió d’euros re-presenta un 0,4 % de totaldel pressupost del Barça dela temporada 2006/07 i sig-nifica aproximadament un1,25% de les despeses en fit-xatges de la temporada2007-08. Sense comptarpossibles reduccions peresponsorització, aquest erael cost previst per tenir op-cions d’assolir bons resultatsi gaudir de prestigi en l’es-
LA COLUMNA
CARLOS CANODirector del Complex Esportiu
de Can Caralleu
ENTRE NOSALTRES
02-05_Opinio.p65 03/09/2007, 16:363
CLAROR
OPINIÓ4
"Barcelona ja es pot considerar unreferent en cultura contemporània"
JOSEP RAMONEDA,Director del Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona (CCCB)
Eduardo Martínez54 anys
M'és igual. A mi el quem'importa realment ésque pel barri de laSagrada Família no hipassi l'AVE. Barcelonacom a ciutat de dissenym'importa tres patadestot i que és cert que ésciutat d'avantguarda.
Laria Blanco65 anys
Sí. Està bé, però crecque hi ha coses amillorar, especialments'hauria de cuidar mésla higiene de la ciutatperquè els ciutadans hiestem poc avesats. Ques'aposti pel disseny ésbo però superficial.
Begoña Alemany32 anys
Sí. Trobo que és unamanera com una altra devendre's com a ciutat iho trobo ben fet. Seriaabsurd promocionar-secom a ciutat clàssicaperquè, si no, nocaptaríem l'atenció. Ésuna bona aposta.
Et sembla bé que BCN sigui una capital del disseny?
Per Cristian González
L'ENTREVISTA CURTA
Per Cristian González
Jordi Fernández43 anys
No. El fet que siguicapital del disseny tépros i contres tot i quepotser per al ciutadàimplica més problemesque altra cosa. M'agradaBarcelona com a ciutatperò s'està enfocantmassa cap a la imatge.
Internautes
a més i també es fan intents
en el camp de l’art electrònic
i del vídeo art.
Què creu que s’ha de fer
per millorar les mancances
de la ciutat?
És bàsic tenir una visió ober-
ta i àmplia de l’art contem-
porani i treballar amb aques-
ta lògica i també aportar re-
cursos tant privats com insti-
tucionals per crear una dinà-
mica comercial més impor-
tant que la que hi ha ara, ja
que el paper de les galeries
és fonamental.
Què entén vostè per art
contemporani?
L’art són totes aquelles ma-
nifestacions artístiques que es
fan en una època determina-
da. I nosaltres vivim en l’èpo-
ca contemporània.
Quin paper ha de tenir
el CCCB?
Vull deixar clar que el
CCCB no és un centre dedi-
cat a l’art sinó a la Cultura
Urbana. Evidentment tractem
amb les arts plàstiques però
només són una part de totes
les disciplines i àrees creati-
ves que reunim.
Què li falta a la ciutat per
esdevenir referent en art
i cultura contemporània?
Barcelona ja és referent en
cultura contemporània. El
desplegament en equipa-
ments culturals a la ciutat en
els darrers anys, el fort im-
puls del món editorial, el crei-
xement de les indústries cul-
turals autòctones i el fet que
moltes de les nostres univer-
sitats han esdevingut punte-
res a nivell internacional, es
pot dir que Barcelona a nivell
cultural té rellevància.
Però Madrid és superior
en oferta de museus...
Això no és veritat. Si com-
parem la cartellera de
Barcelona amb la de Madrid
no hi té res a envejar. L’únic
que ens falta és una fira d’art.
És Barcelona una capital
del disseny?
És veritat que Barcelona
està en el mapa del disseny
però això del disseny jo ho
veig des de la distància. Com
deia en Vàzquez Montalbán,
als dissenyadors se’ls ha de
posar un any i un dia de presó
i després ja veurem.
Josep Ramoneda és una veu
autoritzada per parlar de cul-
tura contemporània a Barce-
lona i és col·laborador habi-
tual d'art i cultura a El País i la
Cadena SER.
Com valora les crítiques
que s’han fet a l’oferta
d’art contemporani de
Barcelona?
És obvi que hi ha altres llocs
en el món de l’art contempo-
rani que tenen terreny guanyat
a Barcelona perquè la nostra
ciutat fa poc que va comen-
çar amb aquest tema. El
MACBA porta obert només
deu anys i això és molt poc
temps. Tampoc hi ha una fira
d’art contemporani impor-
tant tot i que ara ha aparegut
la Swab que cada vegada va
L'ENQUESTA
web: www.claror.cat
Inici: 20 de juny
Fi enquesta: 3 de setembre
Total respostes: 56
Sí: 54%
No: 32%
Indiferent: 5%
NS/NC: 9%
NS/NC:9%
Indif.: 5%
No: 32% Sí: 54%
02-05_Opinio.p65 03/09/2007, 16:364
5OPINIÓ
02-05_Opinio.p65 03/09/2007, 16:365
L’ENTREVISTA6
CLAROR
Fo
to:
FE
B
06-09_Entrevista.p65 05/09/2007, 19:086
7L’ENTREVISTA
Després de sis anys jugant a l’NBA i ha-
ver-se consolidat com una de les estre-
lles de la millor lliga del món, Pau Gasol
encara el seu futur amb l’ambició de mi-
litar en un equip que li permeti d’una
vegada aspirar a guanyar l’anhelat anell
de campions de la prestigiosa lliga nord-
americana.
Vas arribar a Memphis el 2001. Sis
anys després no trobes que ha arri-
bat el moment de canviar de fran-
quícia i provar sort en un equip amb
més aspiracions?
Tinc ganes d’estar en una situació en
la qual pugui aspirar a guanyar-ho tot, i
espero que tant pugui ser amb els Memp-
his Grizzlies, on sóc ara, com amb un
altre equip en cas que m’arribi l’oportu-
nitat de canviar d’aires.
Darrerament el teu nom havia
sonat molt com a reforç d’altres
equips de l’NBA. Tens alguna prefe-
rència en especial?
Francament, no busco una franquícia
determinada, només vull un equip que
aposti totalment per mi i tingui el com-
promís de guanyar i anar a per totes. Els
noms i ciutats no m’interessen tant com
l’ambició i el compromís per guanyar
títols. Vull formar part d’un projecte
ambiciós i guanyador que aspiri a tot, i
Memphis s’ha reforçat.
Juan Carlos Navarro tornarà a
compartir vestidor amb tu ara als
Grizzlies. El veus capacitat per tri-
omfar a la millor lliga del món?
Sí, la seva situació contractual era el
major impediment per poder fer el salt
als Estats Units. Per mi serà un plaer ju-
gar amb ell a l’NBA, perquè sé de totes
totes que ho farà molt bé perquè té molta
qualitat.
Jorge Garbajosa i José Calderón
estan rendint a un bon nivell a To-
ronto Raptors. Sembla que l’aposta
per jugadors europeus ja no és ar-
riscada...
Els equips NBA cada cop aposten més
pels jugadors europeus a causa del bon
resultat que estem donant la gran majo-
ria, així que ja no és cap sorpresa que
gent com Jorge Garbajosa i José Calde-
rón hagin ofert un bon rendiment durant
aquesta temporada.
En els darrers mundials i Jocs
Olímpics, la selecció dels EUA no va
aconseguir la medalla d’or. Creus
que ja no existeix tanta diferència
entre els jugadors europeus i els
nord-americans?
Sincerament, en la meva opinó el bàs-
quet internacional ha millorat en els úl-
tims anys i ja no se li té por als Estats
Units. Ara mateix els campionats inter-
nacionals estan molt oberts i no hi ha un
clar favorit. Són més competitius i això
fa millorar constantment el seu bàsquet.
Anem a l’ACB. Com valores la
progressió del teu germà, Marc
QUAN PARLEM DEL BÀSQUET A CATALUNYA HI DESTACA
UN NOM PER DAMUNT DE TOTA LA RESTA: PAU GASOL. EL
JUGADOR DE BÀSQUET DE SANT BOI ÉS L’ESTÀNDARD DE
L’ESPORT CATALÀ I HA ESDEVINGUT UNA DE LES ICONES
MUNDIALS DE L’ESPORT DE LA CISTELLA GRÀCIES AL SEU
GRAN RENDIMENT A L’NBA.
Un prodigi del bàsquetPau Gasol Sáez (San Boi de Llobregat, 6 -7-1980) és el gran de tres germans,
tots ells dedicats a l’esport de la cistella. Va començar a despuntar en les files de
l’Escola Esportiva Llor de Sant Boi, però ràpidament va ser reclutat per CB
Cornellà on jugava en la posició de base. El 1997 es va incorporar a la pedrera
del FC Barcelona i va debutar a l’ACB amb només 18 anys. A partir de la
temporada 1999-2000 va ser jugador del primer equip, on va guanyar dues
lligues i una Copa del Rei. La seva espectacular progressió no va passar desa-
percebuda a l’NBA, i el 2001 va ser escollit contra tot pronòstic en el número
3 del Draft per Atlanta Hawks tot i que va acabar recalant als Memphis Grizzli-
es on va ser escollit rookie de l’any en la seva primera temporada. La campanya
2005-06 va fer història en ser el primer jugador català i espanyol que jugava un
All-Star Game de l’NBA. Amb la selecció espanyola el palmarès de Pau Gasol
inclou els ors al Mundial Júnior de Lisboa l’any 1999 i al Mundial de Japó de
2006, una plata a l’Eurobasket de Suècia de 2003 i un bronze al de Turquia de 2001.
CRISTIAN GONZÁLEZ,[email protected]
“Em voldriaretirar al Barça”
PAU GASOL, JUGADOR DE BÀSQUET DE L’NBA
06-09_Entrevista.p65 05/09/2007, 19:087
L’ENTREVISTA8
CLAROR
Fo
togr
afia
: G
etty
Im
ages
Gasol i quins consells li donaries per
millorar el seu joc?
La valoro molt positivament, estic
molt orgullós de com està jugant i de
com ha aprofitat l’oportunitat de jugar
al màxim nivell i de la manera en què ho
està fent. El més important és que conti-
nuï així i que treballi encara més per se-
guir millorant ja que estic segur que pot
arribar a jugar a un nivell superior a l’ac-
tual. Encara té marge de progressió per-
què és molt jove per millorar.
Finalment en Marc ha decidit
continuar a l’Akasvayu tot i que els
màxims responsables de la secció de
bàsquet del FC Barcelona el volien
recuperar per a la propera
temporada...
Estic segur que els responsables del
FC Barcelona el volien reincorporar a
la seva disciplina perquè és un molt bon
“Michael Jordan ésel millor de tots”
De petit anavaa un bar de laSagrada FamíliaPau Gasol i també el seu germà van
passar moltes tardes de diumenge
al Restaurant El Trabucaire situat al
carrer Mallorca 420. En aquest mí-
tic local del barri de la Sagrada Fa-
mília, en Pau i son germà, en Marc,
van passar llargues tardes de
diumenge jugant als ‘xinos’ i ajudant
al propietari del local, el Santi, amic
de l’avi dels germans Gasol. “Eren
molt bons nanos i de vegades et
donaven un cop de mà”, diu.
Un altre apunt interessant de la
vida d’en Pau és que en diverses
ocasions es va enfrontar als equips
inferiors de la secció de bàsquet Safa
Claror.
“A nivell de club per fi
vull aspirar a guanyar un
anell de campió de l’NBA”
jugador de bàsquet, però s’ha de res-
pectar què és el que realment vol en
Marc i el més important, què és el que
pot resultar millor per a la seva carrera
esportiva.
Amb l’or al Mundial de Japó de
l’any passat vas acomplir un somni.
Quines fites et proposes de cara al
futur a nivell de selecció i de club?
Amb la selecció espanyola vull conti-
nuar aconseguint medalles i mantenir el
gran ambient que tenim dintre l’equip. I
a nivell de club el meu objectiu principal
és intentar posar-me en una situació
avantatjosa en la qual pugui per fi aspi-
rar a guanyar un anell de campió de
l’NBA. De fet, si el projecte m’il·lusiona,
no m’importaria seguir a Memphis.
Parlem dels reptes més immedi-
ats de la selecció espanyola de bàs-
quet. Quins són els països més forts
en aquests moments de cara a
l’Eurobàsquet que es juga aquest
setembre a Madrid?
Hi ha diversos equips que tenen molt
de potencial i que seran durs rivals per a
06-09_Entrevista.p65 05/09/2007, 19:098
9L’ENTREVISTA
“El que trobo més a faltar
és la resta de la meva
família i els meus amics”
nosaltres. Estic parlant de Grècia,
França, Lituània, Turquia, Alemanya i
Itàlia. Aquests serien els equips a batre
si estem parlant a nivell europeu, per
decomptat
Quin va ser el secret de l’èxit de
la selecció espanyola per aconseguir
el Mundial de Japó?
Van haver-hi molts factors que van
influir ben positivament en l’èxit de Japó.
En primer lloc, cal destacar la qualitat
de l’equip però no cal oblidar un factor
fonamental segons el meu parer: la qua-
Una ciutat per viure-hi?
Barcelona
Un lloc per anar de viatge?
Em seria impossible dir-ne un
Un plat?
La gamba vermella
Un llibre per llegir?
L’ombra del vent de C. Ruiz Zafón
Una pel·lícula de cinema?
La vida es bella de Roberto Benini
Un mitjà per estar informat?
Internet
Mar o muntanya?
Tots dos
Un cantant o grup musical?
Estopa
Quin personatge històric li hauria
agradat conèixer?
Gaudí
Un personatge actual?
Lluís Llach
Un esportista que admiri?
Michael Jordan
Què valora més de les persones?
La sinceritat
Si un dia fos president del Govern
o de l’ONU, quina primera deci-
sió prendria?
Intentaria conscienciar al món de
la importància d’ajudar aquells
que més ho necessiten.
Dretes o esquerres?
De política no n’opino.
Què s’enduria a una illa deserta?
La meva família
Un desig confessable?
No seria un desig si fos
confessable.
Molt personal...
litat va estar barrejada amb la bona quí-
mica. I per acabar, no cal oblidar una
molt bona direcció, sens dubte. Tots
aquests factors van ser essencials en l’èxit
de l’estiu passat.
Tornem a l’NBA. Quin és el juga-
dor amb qui t’has enfrontat que t’ha
impressionat més i per quin motiu?
Home, està ben clar. Michael Jordan
és el millor de tots els jugadors amb els
quals m’he enfrontat. Sense cap mena
de dubte. Crec que sobren els perquès.
Quan eres un rookie, qui et va aju-
dar més a l’hora d’integrar-te al
vestidor i al nou entorn?
Recordo que les persones que més em
van ajudar a adaptar-me al nou equip
van ser el meu company als Memphis
Grizzlies, Shane Battier, i també l’entre-
nador ajudant, Scott Roth.
Ara ja estàs plenament integrat.
Com t’has adaptat a la societat
nord-americana i què trobes a fal-
tar més de Catalunya?
Crec que m’he adaptat prou bé a tots
els canvis que comporta anar a viure a
un altre país. De fet, no he tingut pas gai-
re problemes en aquest sentit. Per des-
comptat, potser el que trobo més a fal-
tar és la resta de la meva família, els meus
amics i també la teca, que com a casa no
es menja enlloc.
T’agradaria retirar-te a l’NBA o
valores tornar a jugar a Europa
abans d’acabar la teva carrera es-
portiva?
A aquestes alçades se’m fa difícil ha-
ver de pensar ara en la retirada. Crec
que queden encara molts anys per a això.
Reconec que sempre he pensat que
m’agradaria retirar-me jugant al Barça,
però encara em queden uns anys per
afrontar aquest tema. Ja veurem en qui-
na situació em trobo quan arribi el mo-
ment de preparar la retirada.
Què t’agradaria fer quan acabi la
teva carrera esportiva?
M’agradaria acabar la carrera de me-
dicina que vaig haver de deixar per falta
de temps.
06-09_Entrevista.p65 05/09/2007, 19:099
EN FORMA!10
CLAROR
notablement la seva eficiència millorant-
ne les capacitats: la condició física (re-
sistència, força, flexibilitat, velocitat,
coordinació, equilibri, agilitat) i les ca-
pacitats psicològiques (concentració,
esforç, voluntat...).
L’ADAPTACIÓ DEL COS
Les funcions orgàniques com la circula-
ció, la respiració, el to muscular... així
com les constants vitals tendeixen a man-
tenir un estat d’equilibri. Aquesta ten-
dència a conservar l’estabilitat és el que
TENDIM A PENSAR QUE LA
PLANIFICACIÓ DE L’ENTRE-
NAMENT ÉS EXCLUSIVA
DELS ESPORTISTES D’ALT
NIVELL, PERÒ AIXÒ NO ÉS
AIXÍ. QUALSEVOL PERSONA
POT ENTRENAR-SE JA SIGUI
PER MILLORAR LA SEVA SA-
LUT, PER SUPERAR-SE A SI
MATEIXA, PER MILLORAR
LES SORTIDES EN BICICLE-
TA, O PER COMPENSAR LES
MOLTES HORES QUE PASSA
ASSEGUDA.
Els criteris bàsics que regeixen el funcio-
nament de l’organisme i que permeten
adaptar-lo contínuament a situacions
d’esforç són els mateixos per a l’espor-
tista que cerca el màxim rendiment es-
portiu (i que per aconseguir-ho exposa
el seu organisme a situacions límit) que
per a la persona que cerca millorar la
seva salut mantenint-se en forma i acon-
seguir una qualitat de vida elevada. Per
aquest motiu, tot individu que realitza
una activitat física hauria de seguir un
pla d’entrenament i l’assessorament dels
tècnics si vol gaudir i treure’n el màxim
benefici.
L’entrenament és un procés en què es
progressa de mica en mica perquè l’or-
ganisme vagi millorant, en què s’hi apli-
quen coneixements que han estat com-
provats i validats científicament, en què
es materialitza un vincle pedagògic en-
tre dues persones -tècnic i practicant-
on el primer haurà d’assessorar, trans-
metre coneixements, demostrar, corre-
gir, motivar... L’objectiu és incrementar
el rendiment de l’individu i augmentar
Per què cal serconstants en
l’entrenament?
GUILLEM MONTAGUT,tècnic del PoliesportiuSagrada Famí[email protected]
10-11_En Forma.p65 05/09/2007, 19:2110
11EN FORMA!
s’anomena equilibri homeostàtic. Hi ha
molts factors o estímuls que poden cau-
sar estrès i disminuir-lo, per exemple,
patir una malaltia, un traumatisme o un
cop molt fort, o també factors psicolò-
gics com l’ansietat o els estats nerviosos.
L’activitat física també pot conside-
rar-se un estímul capaç de modificar
aquest equilibri. Per exemple, quan fem
una sortida en bicicleta, al final del dia i
durant el dia següent, ens sentim can-
sats. Això significa que el nostre equili-
bri homeostàtic i les nostres funcions
orgàniques es troben alterats. La respos-
ta del cos en front aquest estímul es fa
evident en tres fases, és el que anome-
nem síndrome d’adaptació general: des-
cens de la línia d’equilibri ocasionat pel
cansament de l’activitat física, després
el cos comença a superar el cansament i
a recuperar de mica en mica les funcions
orgàniques i la línia d’equilibri, o estat
de forma, ascendeix fins a recuperar el
nivell inicial. Aquest ascens s’anomena
fase de recuperació i quan s’ha produït la
línia ascendeix a un nivell nou, superior
a l’anterior que no és més que un nou
mecanisme de defensa del cos humà, el
benefici, que es coneix amb el nom de
sobrecompensació. Aquí tenim doncs, un
dels principis bàsics de l’entrenament,
el principi de l’adaptació.
LA CONTINUÏTAT
Si l’activitat física és un estímul capaç de
provocar aquest estrès sobre l’organis-
me, és molt important saber mesurar-la
i calcular-la.
L’entrenament ha de seguir unes pau-
tes perquè no suposi cap perill per a l’or-
ganisme. Aquests postulats són els ano-
menats principis de l’entrenament i són:
individualitat, globalitat, càrrega, inten-
sitat, adaptació, progressió, continuïtat
i varietat o alternança.
Com hem dit abans l’entrenament és
un procés, que es basa en l’aplicació d’una
sèrie d’estímuls, i la seva repetició pos-
terior, per provocar la reacció del cos i,
amb la recuperació consegüent, augmen-
tar gradualment el nivell d’eficiència de
l’individu. És un fenomen que es pot com-
parar amb una arribada de reforços. Si
triga en produir-se un nou estímul, els
reforços es retiren i el múscul i l’organis-
me en general, tornen al seu nivell inicial.
Això és el que succeeix sovint. Fem una
activitat física on es produeix una situa-
ció de desgast, ens recuperem però... en
el moment que hauríem de tornar a en-
trenar... abandonem. O pitjor, quan es-
tem una època entrenant i en un deter-
minat moment deixem de fer-ho perdent
tot allò de benefici que havíem assolit
fins el moment.
També és important que l’entrena-
ment s’adapti al nivell inicial de cada
persona. Un treball massa feble no
produirà cap reacció o aquesta serà in-
suficient i no hi haurà millora del nivell
inicial; en canvi un treball massa fort o
excessiu pot provocar una fatiga tan gran
que el cos no es pugui recuperar.
Cada persona té un nivell diferent de
sensibilitat, o llindar, davant d’un estí-
mul o treball, i també una capacitat dife-
rent per millorar aquest nivell inicial. Per
tant, cada persona s’ha d’entrenar d’una
manera diferent (principi de la individu-
alitat). A més, l’estímul ha de posseir una
intensitat determinada segons la capaci-
tat individual per aguantar l’esforç i per
recuperar-se de la fatiga i, per tant, la
nova sessió de treball ha de produir-se
en el moment més alt de la sobrecom-
pensació perquè l’entrenament sigui
efectiu.
En definitiva, la continuïtat en la pràc-
tica d’activitat física, juntament amb la
individualització i la personalització de
la càrrega d’esforç, són dos dels factors
més importants d’aquest procés com-
plex que ens ha de portar a assolir els
nostres objectius.
APUNT
En el moment d’aplicar un nou
estímul cal tenir en compte que si
l’organisme no ha descansat prou,
no es produirà l’adaptació, no es
recuperarà de la fatiga
acumulada i disminuirà el
rendiment.
Pel contrari si ha descansat
massa, o el temps entre estímul i
estímul és massa llarg, com en el
cas de gent que no manté una
continuïtat en els seus
entrenaments, no s’aprofitarà el
període de sobrecompensació i no
hi haurà millora perdurable.
10-11_En Forma.p65 05/09/2007, 19:2111
EN FORMA!12
CLAROR
A L’AIGUA
ACTIVITATS PER A JOVES
Alhora de prescriure un programa d’en-
trenament per a joves hem de tenir mol-
tes coses en compte, però sobretot una:
és un col·lectiu de gent en plena etapa de
creixement. Per això la iniciació en el
món del fitness ha de ser prudent, pro-
gressiva i totalment controlada.
Si amb el concepte fitness identifi-
quem el treball en una sala de màquines
de treball cardiovascular i de muscula-
ció, la incorporació del jove en aquesta
pràctica ha de ser tardana ja que la co-
lumna vertebral és encara totalment
modelable i qualsevol treball mal fet o
contraindicat, pot provocar danys de
difícil solució a nivell músculo-esquelè-
tic. A més a més, entre els set o vuit
anys i els tretze o catorze no hi ha més
increment de força que el provocat pel
mateix creixement físic. Ara bé, quan
els joves tenen patologies de l’esquena,
el genoll o altres estructures músculo-
esquelètiques, pot ser necessari com-
plementar un treball de reeducació
postural amb un programa a la sala. En
Quan comencema fer esport?
EL MATERIAL
qualsevol cas, és important deixar-nos
aconsellar pel servei mèdic i els tècnics
en la prescripció d’exercici físic pels
nostres fills.
A partir dels 16 anys, pot ser un bon
moment per començar a introduir als
joves en el fitness. Abans, però, l’exerci-
ci ha de ser el propi de la seva edat,
encaminat a l’aprenentatge motor, amb
el seu propi pes corporal i buscant sem-
pre la part lúdica de l’activitat.
TEXT: Txela Inness
Caminar ambl’ajuda de pals
Si volem completar la simple activitat
de caminar podem fer-ho promovent el
moviment del tren superior del cos amb
l’ajuda d’uns pals (aquesta activitat s’ano-
mena Nordic Walk). És important que la
mida dels pals sigui l’adequada. Per sa-
ber-la podem multiplicar la nostra alça-
da per 0,68 i també observar que els
colzes quedin en un angle de 90 graus.
Els pals estan fets de fibra de vidre i
carboni, són d’una sola peça (els teles-
còpics no són recomanables) i a la punta
per a superfícies de terra hi podem po-
sar una sabateta de goma per guanyar
adherència sobre l’asfalt.
TEXT: Montse Ravetllat
Entrenar quan s’és gran
Tots sabem que la natació és un dels esports amb més
beneficis pel nostre cos, però, en especial quan par-
lem d’entrenament, hem de practicar-lo en la justa
mesura. Per començar, hem de ser conscients del
nostre estat físic i fer el que puguem assolir i no pas
allò que ens hem proposat. Si tota la vida hem fet
esport i la nostra forma física és òptima, els objectius
seran bàsicament millorar la capacitat aeròbica, la
resistència i el to muscular. Podem fer-ho practicant
els quatre estils de la natació segons la quantitat de
metres que indiqui el contingut de cada sessió.
En canvi, si partim de zero, el mes indicat és iniciar-
nos en el medi aquàtic fent classes dirigides amb les
quals aconseguirem un domini i una tècnica que pos-
teriorment ens permetran practicar la natació sense
riscos i aprofitar al màxim els seus beneficis.
TEXT: Dolors Bertran
12-15_En Forma.p65 03/09/2007, 18:3112
13EN FORMA!
Els beneficis delciclisme indoor
LES 7 DIFERÈNCIES
FITNESS EN GRUP
A finals dels anys vuitanta, l’americà
Johnny Goldberg va crear una bicicleta
de pinyó fix amb una roda d’inèrcia per
facilitar el pedaleig continu.
Des d’aleshores, el ciclisme indoor
ha revolucionat el món del condiciona-
ment físic generant un ampli ventall de
seguidors que no participaven en les ac-
tivitats dirigides amb coreografia, adre-
çades tradicionalment al públic femení.
La capacitat que més s’entrena en una
sessió de ciclisme indoor és la resistèn-
cia i la potència aeròbica. Els principals
beneficis que s’aconsegueixen són la mi-
llora de la capacitat física i motriu, la
millora de la funció de la musculatura
del tren inferior del cos i la millora car-
diovascular i respiratòria (que compor-
ta la disminució de la freqüència cardía-
ca, l’augment del volum i el pes del cor,
la disminució del risc de patir cardiopa-
ties coronàries, l’augment de l’eficàcia
en l’intercanvi de gasos als pulmons, la
TEXT: Juanjo Zabala
Calçar-se en funcióde l’activitat física
EQUIPA’T BÉ
L’elecció del calçat idoni segons el ti-
pus d’activitat esportiva ens evitarà pa-
tir lesions i, amb el temps, conseqüèn-
cies negatives pel nostre cos.
Per escollir-lo hem d’advertir, prin-
cipalment, dos factors: la forma del peu
(el calçat s’hi ha d’adaptar bé, facili-
tant els moviments) i la especialitat es-
portiva.
Com a pauta general, qualsevol cal-
çat ha de permetre que, al desplaçar-
nos, el peu sempre estigui ben fixat, de
manera que no es mogui dins del calçat.
Per això és necessari un bon cordatge i
que ens ofereixi estabilitat lateral. No
obstant, trobem alguna diferència signi-
ficativa segons l’activitat. Per exemple,
les activitats dirigides de tipus aeròbic
es caracteritzen pels moviments laterals,
els canvis de direcció i velocitat, els
salts... Per això, hem de triar un calçat
amb cambra d’aire que amorteixi els im-
pactes i que sigui flexible.
En canvi, a la sala de fitness i condi-
cionament físic els desplaçaments són
simples i es produeixen desequilibris
per l’augment de pes a suportar. Cal
portar, doncs, un calçat rígid, robust,
amb base àmplia i costures resistents.
En definitiva, no existeix un calçat
que serveixi per a tot. Per aquest motiu
el més convenient és assessorar-se bé
abans de comprar-lo.
TEXT: Juan C. Peinado
Hapkido
1. D’origen coreà
2. Es vesteix kimono blanc o negre
3. L’objectiu principal és la defensa
personal
4. Practica una àmplia varietat de cops
de puny i de cames
5. Es treballa sobre el contraatac i els
cops efectius
6. Es treballa amb diferents armes:
bastons de diverses mides, sabre,
nuchako, tonga, ganivet...
7. Hi ha competició esportiva
prevenció de la hipertensió, la millora
de la concentració i la connexió cos i
ment). Altres beneficis són de tipus psi-
cològic com una gran sensació de ben-
estar i, per tant, la reducció de l’ansietat
i l’estrès. En definitiva , un augment de la
qualitat de vida. TEXT: Natàlia Royo
1. D’origen japonès
2. Es vesteix kimono blanc i pantaló
negre o blau
3. L’objectiu principal és l’armonia
amb l’entorn i la no violència
4. No es practiquen de manera
específica cops de puny i de cames
5. Es treballa sobre el moviment de
l’adversari, armonitzant-se amb ell
6. Es treballa la defensa sobre tres tipus
d’armes: bastó, sabre i ganivet
7. No hi ha competició esportiva
Aikido
12-15_En Forma.p65 03/09/2007, 18:3213
EN FORMA!14
CLAROR
FITNESS I MUSCULACIÓ
CONSELLS PRÀCTICS
El cos compta amb un seguit de receptors
nerviosos situats estratègicament que
recullen el grau de tensió i estirament de
les diverses estructures i la posició
corporal, permetent-nos l’equilibri.
En l’entrenament és bo incloure
tècniques que estimulin aquest sistema i
que ens ajudaran a regular els
mecanismes de control, el grau de
resposta davant d’un desequilibri, a
aconseguir una òptima estabilitat de les
articulacions i a enriquir accions
coordinatives.
Els exercicis de percepció del cos són
una bona eina per millorar les capacitats
motrius fent més precises accions com
agafar, llençar, caminar, saltar, rebre,
girar o trepar. Alhora aconseguirem un
bon rendiment en el gest esportiu i
minimitzarem la possibilitat de lesió.
Així doncs, integrar i mantenir
aspectes motrius en l’entrenament ens
permetrà mantenir vives les capacitats
físiques al llarg de tota la vida, i no només
en les etapes de creixement o de la vida
esportiva. TEXT: Andreu Falguera
LLEGIT A LA PREMSA
Treball cardiovascular: Motiva’t
Un error molt comú quan comencem un entrenament amb l’objectiu de millorar la
resistència càrdiorespiratòria és començar a una intensitat molt superior a la que
cal per obtenir els beneficis d’aquest tipus d’exercici. Al principi, en tenim prou
amb 10 o 15 minuts a intensitat suau i, poc a poc, podem anar augmentant el temps
de treball.
Hi ha moltes maneres de treballar la resistència, i no són gens avorrides. Si ens
agraden més les activitats dirigides podem assistir a les classes de les diferents
modalitats d’aeròbics que s’ofereixen o fer spining. En canvi, si preferim fer el
treball a la sala de fitness i condicionament físic podem utilitzar tots els aparells
destinats a treballar la resistència.
Sigui com sigui, el més recomanable és realitzar l’exercici amb la supervisió
d’un professional, que ens orientarà sobre quina és la millor manera de treballar el
múscul més important que tenim al cos: el cor. TEXT: Sergi Mateu
Exercicis depercepció del cos
Cereals desprésde l’entrenamentper recuperar-se
Un bol de cereals amb llet funciona
de forma tan efectiva per recuperar-
se després de l’esforç com les
begudes esportives especialitzades,
segons les conclusions del 54è
Miting Anual del Col·legi Americà
de Medicina de l’Esport (ASCM). Els
beneficis es deuen a l’equilibri del
contingut en proteïna i carbohidrats
que aporta el combinat. Això sí, s’ha
de tenir en compte la immediatesa
en la presa després de l’exercici, un
punt on les begudes recuperadores
guanyen ja que es poden portar a
sobre amb facilitat. Font: Sport Life
12-15_En Forma.p65 03/09/2007, 18:3214
15EN FORMA!
12-15_En Forma.p65 03/09/2007, 18:3215
NATURA16
CLAROR
de salut pot practicar-lo. Només cal
medir més de 1,20 metres, pesar més
de 35 quilos i menys de 100. No ha de
preocupar el tema del vertigen ja que al
no tenir cap referència a prop, aquest
desapareix. Fins i tot persones amb al-
guna discapacitat física han pogut gau-
dir d’aquesta experiència única saltant
amb instructors especialitzats.
MODALITATS
En el paracaigudisme esportiu es distin-
geixen diverses modalitats, algunes de
competició, on les més practicades són
la de precisió (s’ha de caure en un punt
concret), de treball relatiu (un equip de
paracaigudistes adopta diverses forma-
cions durant el vol), estil llliure (piruetes
gimnàstiques), tracking (desplaçament
horitzontal), i l’skysurf (amb una taula
similar a la d’snowboard).
Hi ha una modalitat poc practicada i
molt arriscada, el salt base, que és l’es-
NATURA
El paracaigudisme és un esport aeri prac-
ticat amb un paracaigudes, consistent a
llançar-se des d'un avió, globus aerostà-
tic o un punt fix, evolucionant en l'aire en
caiguda lliure fins a obrir el paracaigu-
des i acabar de manera controlada el
descens. L’equip es composa de dos
paracaigudes, un principal i un secunda-
ri, i d’un sistema d’obertura d’emergèn-
cia, que es revisen abans de cada salt.
Els seus antecedents són de caràcter
militar, com en la majoria dels esports
aeris. Fa moltes dècades que està con-
solidat com a esport, i des de fa uns anys
s’està popularitzant com una activitat a
l’abast de tothom ,gràcies a la seva mo-
dalitat de salt en tàndem, en la qual es va
acompanyat d’un instructor.
La caiguda lliure es realitza des d’un
avió situat a uns 4.000 metres, descen-
dint a una velocitat de 200 km/hora en
un minut, i obrint el paracaigudes a uns
1.000 metres del terra, moment en què
la velocitat es redueix a 20 km/hora, fet
que permet planejar i gaudir del paisat-
ge fins a aterrar.
Tot i ser un esport de risc no és peri-
llós, i qualsevol persona amb bon estat
EL PARACAIGUDISME JA NO
ÉS UN ESPORT EXCLUSIU I
ARA ÉS A L’ABAST DE
QUALSEVOL AMB GANES
DE VOLAR I DE VIURE UN
EXPERIÈNCIA INOBLIDABLE,
GAUDINT DEL PAISATGE DES
D’UNA PERSPECTIVA ÚNICA
I AMB TOTAL SEGURETAT.
El somnide volar
Fo
to: B
runo
Bro
kken
- S
kyd
ive
Em
puri
abra
va
El salt amb tàndem, on es
va lligat a l’instructor, és
la manera més adequada
d’iniciar-se
OLGA BARBERO,Coordinadoradel Claror [email protected]
16-17_Natura.p65 05/09/2007, 19:2616
17NATURA
L’ESCAPADA DE... Ricard Vilaport més extrem que es coneix. Es prac-
tica saltant des d’un punt fix com una
muntanya, pont o edifici, amb una alça-
da mínima de 80 metres, en què el temps
de caiguda es redueix moltíssim i on la
meteorologia pot jugar una mala passa-
da. De moment no està regulada i a part
de l’alt risc que suposa, els saltadors
s’han de buscar punts òptims des d’on
saltar, arriscant-se a que la policia els
requisi el material.
COM INICIAR-SE
Per iniciar-se el més adequat és realit-
zar un salt en tàndem, consistent en un
salt en caiguda lliure en què es va engan-
xat i dirigit per un instructor. Després
d’una petita explicació sobre el control
de la caiguda lliure i l’aterratge, es puja a
4.000 metres i se salta, obrint el para-
caigudes, en aquest cas, a 1.500 metres
del terra.
Per aquells que volen portar l’experi-
ència un pas més endavant, és el mo-
ment de fer el curs PAC, curs de pro-
gressió accelerada en caiguda lliure.
Amb aquest curs s’adquireixen tots els
coneixements bàsics necessaris per po-
der saltar sol amb seguretat, aprenent a
controlar la caiguda lliure, obrir el para-
caigudes i dirigir-lo fins a l’aterratge. La
durada aproximada és d’entre cinc i set
dies i a la finalització d’aquest curs, de
reconeixement internacional, es pot sal-
tar sol arreu del món.
Està clar que aquest és un esport per
atrevits, en què la descàrrega màxima
d’adrenalina està assegurada i on es gau-
deix de la sensació única de volar.
Com diu en Santi Corella, instructor
d’Skydive Empuriabrava, “poder gaudir
de les sensacions del vol natural, encara
que només sigui un minut, és un regal
meravellós. Un somni per a cents de gene-
racions que des de l’últim segle s’ha con-
vertit en una realitat per a tots aquells ca-
paços de vèncer els seus instints i sortir
per la porta d’un avió en vol”.
Excursió al congost del Segre entreCamarasa i Alós de Balaguer
Es tracta d’una sortida de baixa
dificultat, excepte a les passarel·les
penjades si tenim vertigen, però
sense cap dificultat. Excursió òptima
per a aquesta tardor, i més si la fem
del migdia a la tarda amb els colors
i el soroll dels animals al capvespre.
L’horari total d’anada i tornada i
visita d’Alós són cinc hores
Per arribar des de Barcelona,
agafar la N-II fins a Tàrrega. D’aquí
a Balaguer per la C-148 i d’aquí per la C-147 direcció a Tremp, passats 20km,
fins a Camarasa. Sortint de Camarasa, i abans de creuar el pont sobre el Segre
prenem a la dreta la carretera que arriba al pàrquing de la presa de Camarasa.
Ja sortint del pàrquing enfilem les passarel·les penjades de ferro fins al pont de
fusta per travessar el riu. Seguidament toca una forta però curta pujada de 15
minuts fins arribar al trencall que prendrem a la dreta. Ara el camí va a mitja
falda de la muntanya amb el Segre als peus i enmig de parets. Sortim del congost
per unes passarel·les, ara de ciment, i per un camí arribem a Alós de Balaguer, un
bonic i solitari poble on podem dinar i visitar el seu castell.
La tornada la farem pel mateix camí que es recomana a la tarda abans de
caure el sol.
MEDI AMBIENT
Què són les cooperativesde consum ecològic?
Les cooperatives de consum ecològic són organitzacions
formades per persones que, en el seu propòsit d’aconseguir
una millor qualitat de vida col·lectiva, opten per un consum
alternatiu i responsable basat en la compra-venda de
productes ecològics (que es caracteritzen pel seu caràcter no agressiu amb
l’entorn i el consumidor) així com de productes provinents del comerç just. Les
cooperatives són entitats econòmiques sense ànim de lucre que pertanyen als
seus usuaris i que tenen per objectiu l'ajut mutu i equitatiu entre els socis.
Actualment hi ha cooperatives de consum a molts barris de Barcelona. No-
més cal adreçar-s’hi per fer-se’n soci i començar a consumir productes ecolò-
gics de forma responsable.
MÉS INFORMACIÓ:
Coordinadora Ecoconsum: www.ecoconsum.org
Xarxa de consum solidari: wwww.xarxaconsum.net
16-17_Natura.p65 05/09/2007, 19:2617
SALUT18
CLAROR
La reflexologia és una teràpia natural
que es basa en l’estímul manual de les
àrees reflexes en els peus i les mans. L’ob-
jectiu és facilitar a l’organisme el procés
d’homeòstasi, és a dir, la tendència al
manteniment de l’equilibri i de l’estabili-
tat interns. El funcionament es recolza
en la projecció dels diversos òrgans in-
LA REFLEXOLOGIA ÉS UNA
BRANCA DEL MASSATGE I
COM A TAL ELS SEUS INICIS
ES PERDEN EN LA NIT DEL
TEMPS, QUAN ES BUSCAVEN
REMEIS QUE PAL·LIESSIN ELS
MALS DE L’HOME. DES
D’ALESHORES, METGES I IN-
VESTIGADORS S’HAN SEN-
TIT ATRETS PER LES QUALI-
TATS I UTILITATS D’AQUES-
TA TERÀPIA MANUAL.
Reflexologia podalterns corporals sobre determinades zo-
nes reactives (mans, orelles, peus, ulls,
cavitat nasal...). Aquests punts reflexos
són especialment sensibles, i si hi ha un
trastorn funcional de l’òrgan a què fan
referència acostumen a fer mal quan se’ls
pressiona.
En tots dos peus es reflecteixen tots
els òrgans o parts anatòmiques del cos
humà. Els òrgans buits (esòfag, estómac,
intestins, bufeta, ronyons, urèters...) o
aquells que quan s’inflamen són molt
dolorosos (oïda, dents, articulacions...)
són els que millor es reflexen, ja que te-
nen un major nombre de terminacions
nervioses. En canvi, els òrgans amb
menys nervis (fetge, melsa...) presenten
més dificultat.
A banda d’estimular la sensibilitat
En tots dos peus es
reflecteixen tots els
òrgans del cos humà, els
que millor ho fan són els
òrgans buits i els que fan
mal quan s’inflamen
NEUS VIVES,cap de l’Àrea de Salutdel Pol. Sagrada Famí[email protected]
18-19_Salut.p65 06/09/2007, 13:1418
19SALUT
Tornar acomençar
El període de l'estiu ha estat un bon
moment per al necessari descans tant
psíquic com físic. En molts casos hem
aparcat les nostres sessions setmanals
de fitness o la nostra assistència a les
activitats dirigides i segurament que en
la majoria dels casos hem modificat
els nostres hàbits de descans, especi-
alment el nocturn, i la nostra dieta. Tot
ha desembocat en un incòmode aug-
ment de pes i una pèrdua de massa
muscular i convé no perdre més temps
per recuperar-la.
UN RETORN GRADUAL
El retorn a les rutines d'entrenament ha
de ser progressiu i amb intensitats mo-
derades, s'ha de prioritzar el treball
de resistència, tant la general com la lo-
cal ja que, d'una banda, ens serviran de
base per a suportar les futures sessions
més intenses i de major volum. I de l’al-
CONSELLS PER RECUPERAR LA FORMA DEMANERA ADEQUADA DESPRÉS DE L’ESTIU
nerviosa del sistema nerviós central, la
reflexologia podal també serveix per al
sistema nerviós vegetatiu i, per tant, es
pot aplicar també per pal·liar situacions
d’estrès, angoixa o ansietat.
INDICACIONS
La llista de patologies que poden trobar
algun benefici amb el tractament mitjan-
çant la reflexologia podal és molt exten-
sa. A tall d’exemple: redueix l’estrès, in-
dueix la relaxació profunda, revitalitza
l’energia, neteja l’organisme de toxines i
impureses, reforça la immunitat, ajuda a
combatre el cansament, elimina el mal-
estar i el dolor fruit de la vida sedentà-
ria, acaba amb el mal de cap, l’insomni i
la hipertensió, millora els trastorns cir-
culatoris, combat les disfuncions sexu-
als, alleuja els problemes de la menstru-
ació i la menopausa, prevé l’osteoporo-
si, alleuja els dolors artrítics, redueix els
trastorns de l’embaràs i el postpart i
ajuda a solucionar els problemes gàs-
trics, intenstinals i de la vesícula.
Aplicada en nens pot mitigar les do-
lències respiratòries i reduir les irritaci-
ons de la pell.
CAL ANAR AMB PRECAUCIÓ
Com és lògic, hi ha diverses situacions
en què el tractament reflexològic reque-
reix prendre precaucions. És en el cas
de patir malalties infeccioses en fases
agudes, després d’un infart o angina de
pit, en casos de trombosi, flebitis, trom-
boflebitis, verrugues plantars, micosis,
processos febrils i peu de diabètic.
També cal anar amb molta cura durant
l’embaràs.
Amb tot, podem afirmar que la refle-
xologia és a la vegada un art i una cièn-
cia. Com a ciència requereix un estudi
rigurós, un coneixement profund de les
tècniques i una destresa adequada. Com
a art necessita de persones que la prac-
tiquin amb dedicació, paciència, concen-
tració i, sobretot, molta precaució.
El funcionament es
recolza en la projecció
dels diversos òrgans
interns corporals sobre
determinades zones
ALBERT GIMÉNEZ,cap de l’Àrea de Salutde l’Esportiu [email protected]
tra, serveix d'estímul per a readaptar les
estructures toves (lligaments, tendons,
fàscies...) i que a poc a poc vagin refor-
çant-se per permetre realitzar sessions
sense riscos de lesió. Si seguim la termi-
nologia d'un dels més destacats profes-
sors en el camp de la planificació com és
Tudor Bompa, a la fase de la planificació
a la qual li dedica aquests objectius, la
denomina ‘fase d'adaptació anatòmica’.
Un bon mitjà per a aconseguir els objec-
tius esmentats, i que a més, evita la mo-
notonia i l'avorriment, són els circuits,
forma d'entrenament proposada per
Morgan i Adamson l’any 1959.
Així mateix, per als qui prefereixin les
sessions d'activitats dirigides, setembre
i octubre són mesos en els quals els
monitors reinicien les sessions amb l'ade-
quada progressió que evita les indesitja-
bles lesions i sobrecàrregues d’inici de
temporada.
ASSESSORAMENT DIETÈTIC
També les dietistes ens poden ajudar a
reequilibrar la nostra dieta i així poder
recuperar en poc temps la forma física i
silueta.
18-19_Salut.p65 06/09/2007, 13:1419
SALUT20
CLAROR
DIETÈTICA
Els secrets del iogurt
El iogurt és una llet sencera, semidesna-
tada o desnatada sotmesa a l’activitat
de dues bactèries termòfiles associades
que generen un procés de fermentació
per això també se n’acostuma a dir (“llet
fermentada o acidificada”).
Per obtenir-lo s’afegeix a la llet prèvi-
ament pasteuritzada i homogeneïtzada
certes bactèries o microorganismes (fo-
namentalment, Streptococcus thermophi-
lus o Lactobacillus bulgaricus, tot i que
n’existeixen d’altres de recent aparició
en el mercat, com ara lactobacillus casei
imunitass, lactobacillus acidophilus 1, lac-
tobacillus casei shirota o el bifidobacteri-
um bifidus&).
El procés es duu a terme quan la llet
es troba a una temperatura entre 40 i 45
graus centígrads, fetque provoca la trans-
formació dels seus components nutritius.
Així, per exemple, la lactosa (sucre pro-
pi de la llet) passa a ser àcid làctic, cosa
que produeix una acidificació i fa que les
proteïnes de la llet coagulin. I els greixos
i les proteïnes experimenten una predi-
gestió, transformant-se en substàncies
més senzilles i digeribles per l’organis-
me.
Tots aquests processos, a més de fer
que el iogurt sigui un producte més dige-
rible que la llet líquida, també determi-
nen el seu sabor, aroma i consistència
final.
PRINCIPALS BENEFICIS
A més de l’acció antibiòtica que ens pro-
porciona l’àcid làctic, si prenem sovint
iogurt, pot millorar la població micro-
biana de l’intestí sense que hi hagi una
implantació real dels gèrmens que pugui
intervenir en l’equilibri de la flora intes-
tinal o la resistència a les infeccions. Un
EL CONSUM DE IOGURT
S’HA EXTÈS PER TOT EL MÓN
I HA ESDEVINGUT INDIS-
PENSABLE PER A LA DIETA
DE MOLTES PERSONES. LES
SEVES PROPIETATS DIGESTI-
VES L’HAN CONVERTIT EN
UN ALIMENT FONAMENTAL
PER GARANTIR UNA DIETA
SANA I EQUILIBRADA.
MARIA DOLORSVILLANUEVA,dietista de l’Esportiu [email protected]
20-21_Dietetica.p65 05/09/2007, 19:2920
21SALUT
INGREDIENTS:
- 1 got de iogurt natural, sencer
o desnatat
- 200 grams de maduixes
- Mitja llimona
- 2 cullerades de mel o aspartam
- 1 pessic de canyella
PREPARACIÓ:
1. Rentar i assecar les maduixes.
Esprémer la llimona i unir tots els
ingredients a la liquadora. Liquar fins
que la barreja es converteixi en una crema suau i llisa.
2. Col·locar la crema en quatre copes i introduir-les al congelador durant tres o
quatre hores. A l’hora de servir es pot decorar el gelat amb una maduixa sencera.
3. Es poden substituir les maduixes per la mateixa quantitat de poma, plàtan,
préssec, pera, mora o albercoc.
APUNT
A tall d’exemple, 100 grams de iogurt desnatat amb fruites contenen: 40
quilocalories, 4 grams de proteïna bruta, 0,1 grams de lípids totals i 5,6 grams
de glúcids totals.
Gelat de iogurtde maduixes
Quan la llet fermenta
originant el iogurt, la
lactosa es converteix
en àcid làctic
altre dels beneficis del iogurt és que cau-
sa una estimulació de les secrecions di-
gestives, cosa que assegura una bona
digestió, i un coeficient elevat de reten-
ció de nombroses substàncies, princi-
palment les proteïnes i els minerals com
el calci i el ferro. A més, en el curs de la
fermentació es produeixen uns compos-
tos amb activitat vitamínica o antibiòti-
ca que també poden tenir efectes favo-
rables.
VALOR NUTRITIU
El valor nutritiu del iogurt és molt simi-
lar al de la llet del qual procedeix. L’únic
component que minva és la lactosa, que
es troba en concentracions mínimes a
causa de la transformació en àcid làctic.
LA RECEPTA
És ric en proteïnes d’elevat valor bio-
lògic, en calci d’assimilació fàcil i en vi-
tamines del grup B, en especial la B2 o
riboflavina. El contingut de greix i de vi-
tamines lipossolubles A i D -que es tro-
ben al costat del greix- dependrà de si
es tracta d’un iogurt complet, enriquit
en nata, amb o sense formatge o desna-
tat. No obstant, la major part són grei-
xos saturats. Quant al valor calòric, es-
tarà en funció de la quantitat de greix,
però també ho determina el fet de si en
el procés d’elaboració s’hi ha afegit al-
gun ingredient addicional com ara su-
cre, edulcorants no calòrics, melmela-
da, fruites fresques o dessecades, cere-
als o fruits secs.
El iogurt és ric en
proteïnes, calci i
vitamines del grup B,
sobretot la riboflavina
20-21_Dietetica.p65 05/09/2007, 19:2921
SALUT22
CLAROR
LA FIGURA DEL PSICÒLEG
EN EL MÓN DE L’ESPORT
CADA VEGADA ESTÀ MÉS
GENERALITZADA I JA NO
NOMÉS S’UTILITZA EN L’ES-
PORT PROFESSIONAL SINÓ
TAMBÉ EN L’AMATEUR,
TOT I QUE AMB PERSPECTI-
VES UNA MICA DIFERENTS.
“L’esport d’elitexigeix molt”
MENS SANA
“El psicòleg de l’esport
treballa per tal que els
objectius de l’esportista
o l’equip es compleixin”
C.G.
El paper del psicòleg en l’esport pretén
arrodonir la salut física de l’esportista
amb el benestar mental i permetre així
un millor rendiment
Quina és la tasca d’un psicòleg en
l’àmbit del rendiment esportiu?
El psicòleg de l'esport treballa per t
al que els objectius de l'esportista o de
l'equip es compleixin. Hi ha dues línies
d'intervenció: d’una banda, optimitzar
els aprenentatges, és a dir, fer que els
entrenaments siguin millors i més profi-
tosos; i de l’altra, estabilitzar el rendi-
ment, és a dir, treballar perquè cap alte-
ració afecti el rendiment dels esportis-
tes en el moment de demostrar-ho, en el
moment de la competició.
Quins factors mira de tractar el
psicòleg amb l’esportista?
Dependrà de cada cas particular, dels
objectius que es plantegin i dels recur-
sos que s'hagin de mobilitzar per acon-
seguir-los. Normalment, si es tracta d'un
esport individual, es treballen sobretot
els recursos psicològics del propi espor-
tista (gestió de la tensió i de la concen-
tració, control d'expectatives, orienta-
ció motivacional, etc.). I si es tracta d'un
esport col·lectiu, es treballen sobretot les
dinàmiques grupals (motivació, comuni-
cació, lideratge, cohesió, etc.), que aca-
ben fent que un equip pugui demostrar
d'una manera estable el seu potencial.
Com es treballa en aquest sentit?
Si és directament amb l'esportista, es
detecten les habilitats psicològiques ne-
cessàries per assolir els objectius, s'en-
trenen i es porten a la pràctica de mane-
ra progressiva fins que l'esportista se les
fa seves . És a dir, s'actua com a entrena-
dor específic de l'aspecte psicològic.
Quan es treballa indirectament a través
dels entrenadors, la feina agafa un matís
diferent, i s'actua més de consultor o as-
sessor, ajudant l'entrenador a prendre
les decisions adequades i a seguir una
orientació psicològica adequada.
Quins són els problemes psicolò-
gics més comuns?
Clarament, les alteracions i la inesta-
bilitat en l'afrontament de la competi-
ció. Aquesta inestabilitat apareix quan
l'esportista està més pendent del què
representa el que està passant (marca-
dor, errors, classificació, etc.), enlloc
d'estar concentrat en la seva feina.
ENTREVISTA A JOAN VIVES RIBÓ, PSICÒLEG DE L’ESPORT
22-23_MensSana.p65 05/09/2007, 19:3322
23SALUT
Joan Vives Ribó és lli-
cenciat en Psicologia i
té un Màster en Psico-
logia de l’Esport
(UAB). Ha centrat la
seva carrera en l’as-
sessorament psicològic en diferents
disciplines esportives com ara atle-
tisme, bàsquet, handbol, motociclis-
me i futbol, entre d’altres. També és
membre del Programa d’Alt Rendi-
ment Català del Consell Català de
l’Esport i professor de l’Escola Ca-
talana de l’Esport.
curriculum vitae
L’APUNT
Com evitar lasalmonel·losi enels aliments
La salmonel·losi és una infecció gas-
trointestinal causada per una bactè-
ria anomenada salmonel·la. Es pot
transmetre a través de menjar con-
taminat o processat inadequada-
ment. Els aliments especialment pe-
rillosos són l’ou, el pollastre o el
paó, ja que la salmonel·la habita en
l’intestí de les aus de forma habitu-
al. Una bona forma d’evitar la con-
taminació d’aquests aliments és una
bona cocció i la seva refrigeració
adequada. També es recomana no
ingerir aliments d’origen animal crus
o mal cuinats com ara la llet sense
pasteuritzar i salses que continguin
ous crus (Maionesa i Cèsar), des-
cartar ous amb la closca bruta o tren-
cada i rentar les fruites i hortalisses
abans de consumir-les.
FONT: Campus Salud.com
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
LLEGIT A LA PREMSA
CONSELL PRÀCTIC
Una pastilla dexocolata al diava bé per reduirla tensió arterial
Una pastilla de xocolata negra al dia aju-
da a reduir la tensió arterial en persones
que pateixen hipertensió moderada se-
gons un estudi de l’hospital Universitari
de Colònia (Alemanya) que va analitzar
els efectes de dosis baixes de cacao so-
bre la salut càrdiovascular. L’estudi re-
vela que els efectes beneficiosos de la
xocolata negra s’atribueixen als antioxi-
dants que conté i que ajuden a dilatar les
artèries. Font: Revista JAMA
Es prohibeix l’úsde termòmetresde mercuri a la UE
El Parlament Europeu ha aprovat la di-
rectiva que prohibeix la presència de
mercuri en termòmetres i altres aparells
de medició per prevenir els efectes no-
cius sobre la salut i el mediambient. La
norma dóna un termini de 18 mesos a
partir de la seva publicació per tal que
els països de la Unió Europea (UE) reti-
rin del mercat aquests termòmetres sa-
nitaris. Font: El Mundo
Quines teràpies hi ha per resol-
dre aquests problemes?
S'entrena l'esportista perquè pugui
mantenir una concentració que ell reco-
neix com la més adequada per afrontar
la situació. Normalment es fa servir una
tècnica consistent a seguir unes rutines
molt marcades, i que es basen en estar
ocupat en allò adequat, per no estar pre-
ocupat en allò inadequat.
En quins camps es pretén que l’es-
portista experimenti una millora?
És molt important que aprengui a en-
trenar millor i de manera més producti-
va, que aprengui millor i més ràpid. Això
farà augmentar el seu nivell de rendiment.
A partir d'aquí, és bo que l'esportista
millori la seva manera d'afrontar la com-
petició per poder demostrar aquest
potencial que ha aconseguit entrenant.
Hi ha diferència en el tracte en-
tre esportistes d’elit o amateurs?
La diferència rau en el que hi ha en
joc. En un professional, la repercussió
dels resultats és vital, i per tant, ell ma-
teix està molt interessat en preparar-se
el millor possible. Un esportista d'elit
t'exigeix a tu, i amb un d’amateur és més
el psicòleg el que ofereix recursos. L’es-
port d’elit exigeix molt.
Com hauria de ser la relació en-
tre l’esportista i l’entrenador?
Una bona relació esportista-entrena-
dor ha de basar-se en una comunicació
oberta i franca, una confiança incondicio-
nal entre l'un i l'altre, una entesa ben orien-
tada del concepte autoritat, i el respecte
cap a la globalitat de la persona.
Més trastorns en els vols llargs
Un de cada 15 passatgers pateix símptomes de mal
d’altura pels canvis de pressió que es produeixen en
les cabines dels avions en vols de llarga durada, se-
gons un estudi de la companyia Boeing publicat a la
revista mèdica The New England Journal of Medicine.
Els símptomes més comuns són mal de cap, mals
musculars, pèrdua de reflexos i capacitat de coordi-
nació, congestió nassal i irritació ocular.
En l’estudi hi van participar 502 voluntaris, i mostra que les dones són apro-
ximadament el doble de vulnerables als canvis de pressió dels avions que els
homes. Els investigadors ho atribueixen al fet que les dones acostumen a tenir
menys glòbuls rojos a la sang i, per tant, els hi pot costar més adaptar-se a
l’escassetat d’oxigen que es registra quan baixa la pressió.
22-23_MensSana.p65 05/09/2007, 19:3323
EL REPORTATGE24
CLAROR
24-27_Report.p65 06/09/2007, 13:1724
25EL REPORTATGE
SERGI LARRIPA,[email protected]
MÉS DE 178.000 PERSONES ESTAN ABONADES ALS 45 CENTRES
ESPORTIUS MUNICIPALS D’ABONAMENT QUE HI HA A BARCELONA
Més de 418.000 barcelonins paguen
mensualment un abonament a un centre
esportiu per poder practicar activitats
físiques. D’aquests, un 42,6% són abo-
nats a instal·lacions municipals (178.000
ciutadans), en front del 57,5% (240.000
persones) que s’abonen a centres pri-
vats, segons dades de l’Institut Barcelona
Esport (IBE) de desembre de 2006.
Tot i que Barcelona compta amb més
de 1.500 espais esportius municipals de
diverses característiques, els 178.000
abonats a instal·lacions públiques perta-
nyen principalment a 36 centres (qua-
dre 1) amb una oferta poliesportiva i
variada, que possibiliten la pràctica tant
individual com col·lectiva, i que oferei-
xen diverses modalitats d’abonaments
permanents en funció de la franja horà-
ria d’ús. Els abonaments d’un adult per a
tot el dia oscil·len entre els 30 i els 42
euros en funció dels serveis que s’oferei-
xi. A més d’aquests 36 centres, també
n’hi ha nou (com el Centre Municipal de
Vela o l’Estadi Serrahima) que, tot i do-
nar l’opció d’abonar-se, estan orientats
a la pràctica d’un esport concret, a ban-
da de molts altres espais esportius.
L’eclosió dels Centres Esportius Mu-
nicipals (CEM), en quantitat i en nombre
d’abonats, és relativament recent. L’evo-
lució del nombre de centres (quadre 2),
mostra el salt experimentat amb l’arri-
L’OFERTA DE CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS DE BARCELONA, LÍDER A EUROPA
A dalt, pistes de tennis i pàdel de Can
Caralleu, l’únic centre esportiu públic
de Sarrià-Sant Gervasibada de la democràcia i, després, amb
l’efecte dels Jocs del 92.
El Director d’Equipaments de l’Insti-
tut Barcelona Esport (IBE), Martí Niu-
bó, explica que “el primer Ajuntament es
va trobar que, d’una banda, hi havia unes
instal·lacions públiques en mans de clubs
sense cap mena de regulació ni control, i
de l’altra, hi havia equipaments directa-
ment gestionats per l’Ajuntament, però
amb molt pocs recursos”. Per això, des-
prés d’analitzar la situació, es va idear
un sistema de gestió, que va arribar a
ser conegut com el “Model Barcelona”.
MODEL DE GESTIÓ EXTERNA
El nou sistema de gestió, pioner a Espa-
nya, va ser estrenat a principi dels anys
80, i va consistir a externalitzar la gestió
de les instal·lacions municipals a entitats
privades, establint uns criteris comuns i
uns mecanismes de control a tots els
centres. “Era millor això que no pas que
l’Ajuntament fes front a la inversió de mi-
llorar les instal·lacions, dotar-les de recur-
sos humans i gestionar directament l’ofer-
ta esportiva”, diu Niubó.
Aquest model va rebre un gran impuls
durant els anys 90, per la quantitat
d’instal·lacions que es van construir amb
motiu dels Jocs del 92, i el “boom” ciu-
tadà que hi va haver per la pràctica es-
portiva.
El model consisteix en què l’Ajunta-
ment destina sòl públic a les zones de la
ciutat mancades d’instal·lacions espor-
tives, i convoca un concurs públic al qual
Poliesportius municipals:model de qualitat i servei
24-27_Report.p65 06/09/2007, 13:1725
EL REPORTATGE26
CLAROR
El model de gestió
externalitzada ha
contribuït a que BCN
sigui líder europea en
poliesportius municipals
A la dreta, la sala de fitness del
Poliesportiu Sagrada Família, un
dels centres municipals que
superen els 10.000 abonats
es pot presentar qualsevol empresa o
entitat interessada en la construcció de
la instal·lació i la posterior gestió per un
nombre determinat d’anys. L’entitat ad-
judicatària ha de fer front a la inversió
econòmica de construcció de l’edifici (no
en tots els casos), la dotació de maqui-
nària, el manteniment, conservació i mi-
llora del centre, i contractar el personal,
que no són funcionaris municipals sinó
empleats de l’entitat gestora.
El gestor ha d’acomplir una sèrie de
requisits referents a l’oferta del centre:
uns horaris d’obertura consensuats amb
l’Ajuntament, uns serveis oberts a tots
els ciutadans sense discriminacions, un
programa d’activitats adreçat tant a l’es-
port individual com col·lectiu, i promou-
re la iniciació esportiva dels més joves.
A més, s’ha de destinar recursos a pro-
grames de promoció esportiva.
Un cop concedida la gestió, una co-
missió de seguiment de l’Ajuntament vet-
lla perquè els gestors acompleixin els
seus compromisos, i aprova les tarifes
dels abonaments, activitats i serveis.
Des del punt de vista econòmic, l’enti-
tat gestora ha de pagar un cànon a l’Ajun-
tament (hi ha diversos models) per des-
envolupar la prestació d’un servei pú-
blic, però pot obtenir beneficis econò-
mics (fins a un màxim del 4%) en cas que
el resultat de l’explotació anual de la
instal·lació doni superàvit. “Als darrers
anys -diu Martí Niubó- s’ha imposat el
criteri que els beneficis que hi pugui haver
a final d’any quedin en mans del gestor, a
canvi de revisar a l’alça el cànon fix que es
paga a l’Ajuntament, i de desenvolupar
programes esportius”.
Acomplerts els requisits sol·licitats per
l’Ajuntament, el gestor té llibertat per
gestionar l’oferta d’activitats i serveis del
centre en funció de la demanda.
Aquest model ha estat abastament elo-
giat des de diferents sectors de la gestió
esportiva, “i fins i tot adaptat per moltes
ciutats no només catalanes sinó d’arreu
d’Espanya”, diu Niubó. Només cal veure
el nombre de ciutadans que omplen les
instal·lacions municipals per veure la
seva gran acceptació.
Pere Viladot, Group Manager de l’em-
presa Holmes Place-Europolis, que ges-
tiona instal·lacions tant privades com
públiques a Barcelona, afirma que “si
hagués de posar una nota als poliesportius
municipals de Barcelona, estaria entre el
7,5 i el 8. El nivell és molt alt”.
CENTRES PÚBLICS I PRIVATS
Algunes veus fins i tot afirmen que el ni-
vell dels centres públics és equiparable
al dels privats. El director de les Pisci-
nes Bernat Picornell, Jordi Cabanes, afi-
ma que “fa uns anys l’alt nivell de qualitat
i d’oferta complerta era patrimoni exclu-
siu dels centres privats, però això ara ja no
és així”. Cabanes diu que “hi ha més dife-
rència de preu que no pas de servei. Les
diferències estan més en el terreny de l’ac-
cessori que d’allò substancial. En el que
els privats encara van per davant és en
aspectes relacionats amb la presentació,
la comercialització i la venda del producte,
que no pas en el producte en sí”.
Montse Mas, Directora General d’Eu-
rofitness-UBAE, que gestiona centres
públics i privats, creu que “les instal·-
ELS 36 POLIESPORTIUS MUNICIPALS AMB ABONATS, PER DISTRICTES
DISTRICTE INSTAL·LACIÓ FUNDAT ABON. GESTOR
Ciutat Vella Frontó Colom 1982 1.650 C. Lleure EsportPisc.Banys S.Sebastià 1995 12.076 CN BarcelonetaPol.Marítim 2001 5.934 Fundació ClarorCEM Can Ricart 2006 1.711 C. Lleure Esport
L’Eixample Piscina Sant Jordi 1966 2.786 Fed.Cat.NatacióPol. Joan Miró 1991 4.076 AE CentralPol. Estació Nord 1994 4.641 UFECPol. Fitness Aiguajoc 1994 5.573 UBAE EurofitnessPol. Sagrada Família 1998 10.062 Fundació Claror
Sants-Montjuïc Pisc.Bernat Picornell 1969 7.111 Aig,Esport i SalutPol.Espanya Industrial 1991 7.796 Secretariat ESHBCE La Bordeta 2007 --- Secretariat ESHB
Les Corts CE Les Corts 2000 10.687 CE Les Corts S.L.Sarriá-Sant Gervasi CEM Can Caralleu 1964 7.131 AEGCC*Gràcia CE Pau Negre-C.Toda 1972 4.531 CN Catalunya
Esportiu Claror 1982 9.131 Fundació ClarorPol. Perill 1990 9.611 UBAE EurofitnessPol. Sardenya 1997 8.111 CE Euròpolis
Horta-Guinardó Pol. Guinardó 1925 4.157 FC MartinencPol. Horts 1979 2.270 UE HortaPol. Llars Mundet 1982 659 ACELLPol. El Carmel 2004 2.654 UBAE Eurofitness
Nou Barris Pol. Artesania 1974 2.790 UBAE EurofitnessCEM Can Dragó 1990 6.958 UBAE EurofitnessPol. Can Cuyàs 1991 943 UBAE Eurofitness
Sant Andreu Pol. Sant Andreu 1971 3.164 CN Sant AndreuPol. Bon Pastor 1974 951 AE Bon PastorPol. Trinitat Vella 1985 1.393 CN Sant Andreu
Sant Martí Pol. Júpiter 1968 3.248 Albillo SLCEM Maresme 1983 3.398 MEDFITNESS SLCEM La Verneda 1987 2.324 ASMEPol. Can Felipa 1988 2.765 Poblen. MarbellaCEM Mar Bella 1991 --- BSMPol. Nova Icària 1992 3.132 OSNOVI SLPol. Vintró 1994 2.902 ASMEPol. Bac de Roda 2003 12.553 B.de Roda S.AIE
1
*L’any de contrucció correspon a l’any en què el poliesportiu va ser obert a l’abonament delsciutadans.Les dades del nombre d’abonats corresponen a finals del 2006. Font: IBE.
24-27_Report.p65 06/09/2007, 13:1726
27EL REPORTATGE
L’Ajuntament, que
construirà tres nous
poliesportius als propers
anys, no descarta variar
l’actual model de gestió
lacions municipals presten un servei d’una
bona relació qualitat-preu i que sovint po-
den oferir aquella especialització que per
un equipament privat seria difícil de man-
tenir. Per altra banda, podríem dir que les
instal·lacions privades poden oferir un ven-
tall més ampli, sobretot per aquell sector
que requereix o desitja una atenció més
personalitzada. Pel que fa als usuaris po-
dríem trobar de tots els sectors en ambdu-
es ofertes, tot depèn d’allò que una perso-
na està disposada a pagar per aquest ser-
vei i l’escala de valors que li atribueix dins
del seu pressupost personal” .
La comparació entre els centres pú-
blics i privats ha provocat que, des del
sector privat, algunes empreses fins i tot
s’hagin queixat de no competir en igual-
tat de condicions amb els centres pú-
blics. En Pep Viladot, de Holmes Place-
Europolis, diu que “nosaltres, que gestio-
nem també instal·lacions privades, no hi
estem d’acord. Primer, perquè pensem que
la comunitat necessita els dos tipus d’ofer-
ta, tant la pública com la privada, perquè
hi hagi un equilibri en el sector. I segon,
perquè s’ha de tenir en compte que tots
els preus i tarifes de les instal·lacions mu-
nicipals estan sotmeses a l’aprovació de
l’Ajuntament, cosa que limita i condiciona
molt la gestió de la instal·lació”. En la
mateixa línia s’expressa el Director de
Desenvolupament Corporatiu de la Fun-
dació Claror, Nico Sánchez, quan diu que
“les entitats que gestionem instal·lacions
municipals no tenim com a primera prioritat
l’afany de lucre. Els guanys són petits ja que
la base són preus públics fixats per l’Ajunta-
ment que condicionen molt el marge de
maniobra dels gestors”.
Des de l’Institut Barcelona Esport,
Martí Niubó opina que “la coexistència
entre l’oferta pública i privada de moment
es porta bé, però hi ha certes alertes que
hem de tenir en compte”. A pesar de tot,
Niubó ens demostra, amb un plànol de
situació de totes les instal·lacions públi-
ques i privades, que “la distribució geo-
Piscines Bernat Picornell
NOMBRE D’INSTAL·LACIONS
MUNICIPALS AMB ABONATS
INSTAL·LACIONS PÚBLIQUES
AMB MÉS ABONATS
DÈCADA NOVES TOTAL
Anys 1901-1910 0 0Anys 1911-1920 0 0Anys 1921-1930 2 2Anys 1931-1940 0 2Anys 1941-1950 0 2Anys 1951-1960 0 2Anys 1961-1970 6 8Anys 1971-1980 5 13Anys 1981-1990 10 23Anys 1991-2000 17 40Anys 2001-2007 5 45
DÈCADA NOMBRE
CEM Bac de Roda 12.875Banys de Sant Sebastià 12.076CEM Les Corts 10.687Pol. Sagrada Família 10.062Pol. Carrer Perill 9.511Esportiu Claror 9.131CEM Europolis Gràcia 8.111Pol. Espanya Industrial 7.796CEM Can Caralleu 7.131Piscines Bernat Picornell 7.111
2 3
gràfica dels centres municipals està molt
compensada, i cada cop que ens plante-
gem l’obertura d’un nou centre estudiem
molt bé si a la zona ja està coberta la ne-
cessitat d’un equipament, i si la seva ober-
tura pot afectar algun altre centre, sigui
públic o privat”.
ACTUALITZAR EL MODEL
Els darrers 25 anys Barcelona ha vist
crèixer constantment el nombre d’instal·-
lacions esportives, tant públiques com
privades, però “actualment hi ha una cer-
ta situació de crisi”, diu Niubó. I és que la
competència és gran, i les instal·lacions
tenen índexs de rotativitat molt alts, del
50% anual.
Tot i així, l’IBE té previst que es cons-
Els poliesportius
municipals tenen un
nivell molt alt, tant per
les instal·lacions com per
activitats i serveis
*Font: IBE. Dades desembre 2006.
trueixin tres instal·lacions municipals més
els propers quatre anys (a Sant Andreu,
Ciutat Vella i a les Cotxeres de Borbó)
perquè encara hi ha zones de la ciutat
mancades d’equipaments. Però potser
estem a les portes d’alguns canvis en el
model de gestió. “El model va ser molt
innovador en el seu moment, però si no
anem treballant el dia a dia, aviat estarà
obsolet”, opina la Directora General
d’Eurofitness-UBAE, Montse Mas.
I conscients de la situació, a l’Ajunta-
ment “ens tornem a replantejar el model
perquè tot és perfeccionable. No descar-
tem tornar a gestionar centres directament.
I tampoc externalitzar la gestió, però assu-
mint la inversió que suposa la construcció
de l’edifici, conscients que això suposa una
dificultat per als gestors i dificulta la via-
bilitat dels projectes”, afirma Niubó.
I és que, com diu Nico Sánchez, de
Claror, “si un dia baixa la pràctica espor-
tiva, un descens d’abonats pot afectar
molt negativament les instal·lacions de
gran volum i suposar, un greu problema
per a la ciutat”.
24-27_Report.p65 06/09/2007, 13:1727
CLAROR
28
28-29_FCPortada.p65 05/09/2007, 19:3628
29
S’IMPULSARAN DIVERSOS PROJECTES DEL DESEMBRE DE 2007 AL JUNY DE 2008
Agenda atapeïda d’activitatsper als 25 anys del Claror
Es combinaran actes lúdics amb altres de caire més commemoratiu
L’Esportiu Claror fa 25 anys el
proper 19 de desembre i la
Fundació Claror està treba-
llant per celebrar aquesta fita
històrica de manera especial.
Per aquest motiu s’està pre-
parant un programa d’activi-
tats que combina actes lúdics
i esportius amb d’altres com-
memoratius i que es durà a
terme al llarg de tota la tem-
porada 2007-2008, en con-
cret, del 19 de desembre de
2007 al 14 de juny de 2008.
INAUGURACIÓ
El dimecres 19 de desembre
es farà l’acte oficial d’inaugu-
ració a l’Esportiu Claror. A
banda dels parlaments insti-
tucionals, la projecció d’un
audiovisual i altres aspectes
a concretar l’acte servirà d’in-
auguració d’una exposició fo-
togràfica dels 25 anys. En el
mateix moment, també
s’obrirà un Fotolog a Internet,
una pàgina on tothom podrà
penjar-hi fotografies i escrits
relacionats amb l’Esportiu.
Abans de l’acte inaugural,
tindrà lloc un acte de reconei-
xement a diverses persones i
entitats que han estat vincu-
lades al Claror i la feina de les
quals ha estat important per
l’esdevenir de l’entitat.
ACTES ESPORTIUS
Entre els diferents actes de
caire esportiu destaca l’orga-
nització del Campionat soci-
al de Futbol sala, entre els
mesos d’abril i juny, i que es-
tarà obert a la participació
tant d’abonats com de treba-
lladors de totes les instal·-
lacions gestionades per la
Fundació Claror.
Un altre dels actes espor-
tius, i que serà un dels plats
forts del programa, és el
“25x25” que consistirà en
nedar 25 metres durant 25
hores. La jornada comença-
rà el divendres 13 de juny i
acabarà el dissabte 14 de juny
i s’estan fent tràmits per a que
la fita pugui constar com a
rècord Guiness.
ELEMENTS
COMMEMORATIUS
Altres accions que es duran a
terme són la reproducció de
la història i l’ideari de l’enti-
tat mitjançant una auca i la
publicació d’un llibre que re-
sumirà els 25 anys d’història
i que es presentarà el 23 de
d’abril, Diada de Sant Jordi.
A més, l’ambit cultural de
l’entitat també se suma a la
iniciativa. D’una banda, s’es-
tà pensant en organitzar un
debat de caire especial, i la
Coral Claror prepara l’edició
d’un disc commemoratiu.
GRAN FESTA DE
CLOENDA
El 14 de juny, coincidint amb
la Festa de l’abonat, es con-
clourà l’aniversari. A banda
de les activitats que ja són tra-
dicionals i que donen per tan-
cada la temporada esportiva,
el mateix dissabte 14 es viu-
ran les darreres hores del
“25x25” i s’acollirà la prime-
ra edició del Penalty Day (llan-
çament de penalts). També
s’hi farà una xocolatada po-
pular i un espectacle de tea-
tre, entre d’altres.
ALTRES ANIVERSARIS
Coincidint amb els 25 anys de l’Esportiu Claror, aquesta
temporada també celebrem els 30 anys de funcionament
de la secció esportiva de bàsquet, Safa-Claror, i els 10
anys des de la inauguració del Poliesportiu Sagrada Famí-
lia. Pel que fa al bàsquet s’estan preparant diverses mane-
res de celebrar-ho, una de les principals, serà la potenci-
ació del tradicional Torneig de Bàsquet de Nadal.
Quant al Poliesportiu Sagrada Família, fa 10 anys el 10
de maig. Des de la instal·lació s’està preparant una jorna-
da lúdica el mateix dia 10, per celebrar l’aniversari d’una
manera ben divertida amb tots els abonats.
30 anys de Safa-Clarori 10 del Sagrada Família
Els actes d’aniver-
sari es faran al
llarg de tota la
temporada 07-08
28-29_FCPortada.p65 05/09/2007, 19:3629
CLAROR
30
S’obrirà lazona humidaa mitjansoctubre
REFORMES
ESPORTIU CLAROR
Després de poc més de mig
any amb la graella d’activitats,
el repte per al curs 2007-
2008 té dues vessants: d’una
banda, consolidar una oferta
equilibrada a totes les fran-
ges horàries i, de l’altra, con-
tinuar introduint noves acti-
vitats que facin de la graella
una oferta dinàmica i innova-
dora, sense renunciar a aque-
lles activitats amb un alt grau
d’acceptació.
En aquesta línia també es
pretén donar una pas enda-
vant en els programes perso-
nalitzats que es prescriuen
tant a la piscina com a la sala
de fitness combinant el treball
individual en aquests espais
amb les sessions d’activitats
dirigides de la graella.
D’aquesta manera, els usua-
ris podran gaudir d’una acti-
vitat física més completa i en-
grescadora.
INICIACIÓ ESPORTIVA
Pel que fa a l’àmbit de la inici-
ació esportiva, el repte
d’aquest nou curs passa per
la revisió i explicació del pro-
jecte esportiu de la instal·lació
sota el paraigües del Marc Re-
ferencial de l’Escola Esporti-
va de la Fundació Claror, do-
cument que recull els trets
fonamentals sobre la orienta-
ció que ha de tenir aquest ser-
vei tant pel que fa als parà-
metres tècnics com als ele-
ments didàctics ineludibles en
unes activitats orientades a
nois i noies en etapa de for-
Nous reptes per alsserveis esportiusLa graella 2007-2008 vol consolidar una oferta equilibradaa totes les franges horàries i també introduir noves activitats
ES PRETÉN DONAR UN PAS ENDAVANT EN ELS PLANS PERSONALITZATS
Durant l’estiu s’han fet una sèrie de millores pel
que fa la seguretat de l’Esportiu Claror. S’han
posat noves portes, parets i finestrals. Tot plegat
obeeix al repte de fer la instal·lació cada vegada
més segura. Aquestes actuacions pretenen la sec-
torització del centre per tal de minimitzar els ris-
cos en cas d’incendi o de fum i, així, poder fer una
evacuació més segura, si és necessari.
En aquesta línia, s’ha sectoritzat l’escala I, la
principal, de manera que si es produeix alguna
incidència quedi aïllada i el trànsit es pugui fer sense risc. Les noves portes i parets són les
que garanteixen aquesta sectorització.
També s’han començat les tasques de sectorització de l’escala 2, que ha significat la
inevitable desaparició d’algunes vidrieres (a la piscina petita fonamentalment) i la seva
substitució per material resistent al foc. L’estiu vinent s’acabarà aquesta escala amb actua-
cions que no afectaran els serveis.
A finals de setembre s’acabarà la instal·lació del sistema d’extinció automàtica als vesti-
dors i la renovació del sistema de detecció d’incendis. Aquestes actuacions no causaran
alteracions en els serveis que la instal·lació ofereix als usuaris i abonats, ja que es faran
durant la nit per evitar molèsties.
Es van concretant les diferents actuacionsper millorar la seguretat de la instal·lació
REFORMES
mació, tant esportiva com
personal. Aquest repte obe-
eix també a les directrius que
emanen del Pla de l’Esport
Escolar a la ciutat de
Barcelona.
A la revista Claror anterior ja
s’avançaven algunes de les ca-
racterístiques fonamentals de
la remodelació de la zona de
saunes i hidromassatges de
l’Esportiu Claror.
Està previst que a finals de
setembre el centre enllesteixi
la recta final de la remodela-
ció profunda i total d’aquest
àmbit, amb la qual es pretén
gaudir d’un espai més com-
plet pel que fa al servei i més
funcional respecte al seu man-
teniment, ja que simplificarà
el sistema de neteja i també
millorarà els paràmetres de
confort i seguretat. Un cop fi-
nalitzada la remodelació, la
zona humida disposarà d’uns
acabats més atractius.
30-31_ECSF.p65 05/09/2007, 19:3930
31SAGRADA FAMÍLIA
Comença latemporada deBalls de Saló
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
PROMOCIÓ
Open SagradaFamília debàdminton
El dissabte 27 d’octubre, de
9.00 a 14.00 hores, l’Open
Sagrada Família tancarà el
Rànquing d’Amics del Bàd-
minton de la temporada
2006-07. Les inscripcions es
faran en qualsevol dels qua-
tre centres a partir del 8 d’oc-
tubre. La inscripció serà de 8
euros per a abonats no fede-
rats i inclou samarreta de
l’Open, diploma de participa-
ció, premi als finalistes, asse-
gurança mèdica i un refrigeri.
Per fomentar la participació,
al llarg de la jornada es po-
drà jugar un set contra un ju-
gador professional.
S’aposta fort per lesactivitats a la carta
ES PRESENTARÀ UNA MAJOR DIVERSITAT AMB MÉS HORARIS I MÉS SESSIONS
GAC, aiguagim, aigües pro-
fundes, aigua relax i ai-txi.
Només s’hauran de com-
prar uns tiquets amb un preu
que oscil·larà entre 1,5 i 4
euros. Així doncs, per una
quantitat mòdica tothom tin-
drà a l’abast la possibilitat de
fer una pràctica esportiva a
mida.
Per a la propera temporada
2007-2008 el Poliesportiu
Sagrada Família amplia el seu
programa d’activitats de fit-
ness aquàtic amb nous hora-
ris i noves activitats a la fran-
ja de migdia i engega una nova
activitat per a joves.
Pel que fa a la franja de mig-
dia es posa en marxa l’aquà-
tic GAC els dilluns i dimecres
a les 13.00 hores, l’aigua re-
lax els dilluns i dimecres a les
13.30 hores i l’aigua step di-
marts i dijous a les 13.00 ho-
res. L’aquàtic GAC i l’aigua
step són activitats d’intensi-
tat mitjana i alta; per contra,
l’aigua relax és d’intensitat
suau i de moviments lents.
Noves activitats aquàtiques pera la temporada 2007-2008
Totes es practiquen a la pisci-
na poc profunda i amb suport
musical.
Esports Aquàtics és una
nova activitat per a joves en-
tre 16 i 35 anys on es pretén
aprofundir en esports com el
waterpolo, la natació de com-
petició, la natació amb aletes
o el salvament i socorrisme.
A causa de la gran acollida de
la temporada passada de les
activitats a la carta, s’han in-
crementat els horaris i les
sessions. Les activitats a la
carta possibiliten que els abo-
nats i usuaris del Sagrada Fa-
mília puguin comprar diària-
ment classes puntuals amb
l’objectiu de desenvolupar un
tercer dia de classe, o bé
completar l’entrenament que
es fa a la piscina o a la sala de
condicionament físic.
Els abonats podran elabo-
rar la pròpia dinàmica d’en-
trenament triant cada dia al-
guna de les places de les se-
güents activitats: TBC, GAC,
estiraments, spining, aquàtic
En breu es posarà en marxa
una nova temporada de Balls
de Saló amb diferents cursos
que tindran l’objectiu de
reconèixer els diferents tipus
de ritmes, aprendre els pas-
sos bàsics, progressar cap a
la realització de les figures
més senzilles i millorar l’estil.
Els cursos es desenvolupen al
llarg de 12 sessions, els di-
marts de 22.15 a 23.30 ho-
res. El curs de tardor-hivern,
que treballarà pas doble, txa-
txa-txa, fox i vals, començarà
el 6 de novembre i acabarà el
5 de febrer de 2008. El curs
de primavera se centrarà en
el rock’n roll, el swing, la sal-
sa i el tango argentí. S’impar-
tirà del 4 de març al 27 de
maig de 2008.
30-31_ECSF.p65 05/09/2007, 19:3931
CLAROR
CAN CARALLEU32 Instal·lació gestionada pel Centre Excursionista de Catalunya, Fundació Claror i Universitat Ramon Llull.
Can Caralleu continua reforçant la seva oferta d’activitats de lliure accés per a abonatsi en la temporada 2007-2008 hi inclourà el mètode Pilates i el Gravity Circuit
Pilates i Gravity Circuit,les novetats de la graella
TOTES DUES ACTIVITATS S’HAN DE FER AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA JA QUE LES PLACES SÓN LIMITADES
L’oferta d’activitats de grae-
lla de lliure accés per a abo-
nats que ofereix Can Caralleu
presenta una àmplia renova-
ció en la temporada 2007-
2008. Pel que fa a activitats
de fitness, s’oferiran dues no-
ves modalitats que han estat
molt sol·licitades per part dels
abonats i que s’incorporen en
la graella d’activitats incloses
en la quota d’abonat: Pilates i
Gravity Circuit.
EL PILATES
Es tracta d’un mètode disse-
nyat per Joseph Pilates els
anys 20 i que actualment està
causant un gran impacte als
gimnassos del món occiden-
tal a causa dels magnífics re-
sultats que obtenen els seus
practicants a nivell de control
postural. Es treballa la força,
la flexibilitat de la musculatu-
ra i les articulacions, la millo-
ra de l’actitud postural i la
respiració, en un ambient re-
laxat, sense estridències acús-
tiques i a un ritme lent i amb
molt de control, minimitzant
el risc que hi hagi de lesions i
millorant el coneixement del
propi cos.
L’activitat es farà en grup i
es començarà amb el matt
pilates, on no s’utilitza mate-
rial específic.
GRAVITY CIRCUIT
La temporada passada ja es
va oferir l’activitat de Gravity
Training System, i els entre-
nadors personals l’estan uti-
litzant amb molt d’èxit.
Per aquest octubre s’ha
ideat una nova modalitat on
es treballa en circuit utilitzant
les màquines de Gravity, com-
binant-ho amb exercicis de
força-resistència i cardiovas-
cular amb l’ús de material di-
vers. És una activitat pensada
per a grups mixtes i reduïts a
una capacitat màxima de 10
alumnes per sessió que reque-
reix una inscripció prèvia gra-
tuïta per garantir la plaça.
Les activitats de Pilates i
Gravity requereixen un apre-
nentatge i una continuïtat en
el treball, i és molt important
la constància i l’homogeneï-
tat del grup, per la qual cosa
es demana compromís a l’ho-
ra d’assistir a classe i també
puntualitat ja que les places i
el nombre de màquines són
limitades.
D’altra banda, se seguirà
oferint l’activitat de Gravity
Training System ja iniciada la
temporada passada amb
grups tancats de 5 persones i
amb inscripció mensual que
cal tramitar a recepció. Es
tracta doncs, d’una activitat
pensada per tonificar i refor-
çar la musculatura amb un
treball precís i controlat per
professionals experts en
aquest tipus d’entrenament.
Noves màquines de fitness
La sala de fitness de Can Caralleu ha renovat per complet
el seu parc de màquines per a la temporada 2007-2008
32-33_CC.p65 06/09/2007, 13:1932
33CAN CARALLEU
La temporada 2007-2008
també depara nombroses
novetats pel que fa a l’oferta
d’activitats aquàtiques i,
concretament, s’ha apostat
per reforçar-ne el fitness.
Així doncs, a partir de l’oc-
tubre els abonats de Can Ca-
ralleu tindran on triar i re-
menar perquè s’engegarà un
nou programa d’activitats
per tal d’adequar-se a la de-
manda del cada vegada més
nombrós i exigent col·lectiu
d’abonats que participen as-
síduament en les activitats de
fitness aquàtic. Amb aquesta
transformació també es vol
obrir les portes a un públic
masculí que sovint es resis-
teix a assistir-hi i prefereix
practicar altres tipus d’acti-
vitats.
Així doncs, les aigües pro-
fundes i l’aiguagim que s’ha-
vien estat fent durant tots
aquests anys, ara es transfor-
men en cinc disciplines ben
diferenciades: aqualúdic,
aquafitness, aquacombi,
aquacircuit i aquadance (ve-
geu quadre). Un ampli ven-
tall de modalitats que per-
metran gaudir encara més de
l’activitat física a l’aigua.
Es diversifica l’ofertad’activitats aquàtiquesAqualúdic, Aquacircuit, Aquacombi, Aquadance i Aquafitnessseran les novetats pel que fa a activitats practicades a l’aigua
ELS CANVIS PRETENEN CAPTAR MÉS L’INTERÈS DEL PÚBLIC MASCULÍ
Aqualúdic: millora de la condició física general (resistèn-
cia càrdiovascular) mitjançant el joc reglat amb material
convencional (pilotes) o bé exercicis en grup que
afavoreixen la cooperació per la consecució d’objectius
fomentant així les relacions socials en grup. En piscina
profunda i per a grups mixtes.
Aquacircuit: tonificació de tots els grups musculars mit-
jançant el treball en circuit amb diferents estacions i exer-
cicis, utilitzant material divers. En piscina poc fonda.
Aquacombi: millora de la resistència càrdiovascular i
muscular amb exercicis variats i material divers, seguint
el ritme de la música. Piscina profunda i poc profunda.
Aquadance: coreografies
amb música a la piscina
poc profunda. Es balla a
l’aigua seguint el ritme de
diferents estils musicals.
Aquafitness: tonificació
general de tot el cos amb
exercicis variats i material
divers. Tant en piscina profunda com en poc profunda
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
OBRES
Encara espoden fer lesinscripcions
A partir del 4 de setembre
encara es podran fer les ins-
cripcions per a les activitats
de la temporada 07-08 sem-
pre que quedin places. Així,
el calendari d’activitats co-
mença amb l’entrenament de
muntanya el dilluns 3 de se-
tembre mentre que els cur-
sos de tennis i pàdel per a
adults ho faran el dia 17. La
resta d’activitats s’iniciaran
l’1 d’octubre.
TEMPORADA 2007-08
La piscinad’estiu estrenanova coberta
A la piscina descoberta ja
s’han finalitzat les obres per
a la instal·lació de la nova co-
berta en substitució del glo-
bus presostàtic que s’usava
fins ara. De l’11 al 24 de se-
tembre es treballarà per ade-
quar la piscina a la tempora-
da d’hivern. A partir del 25 ja
estarà oberta.
32-33_CC.p65 06/09/2007, 13:1933
CLAROR
34 MARÍTIM
S’inclouen els Balls desaló a la nova graella
S’IMPARTIRAN A PARTIR DE L’OCTUBRE TOTS ELS DILLUNS AL VESPRE
que es tracta d’una activitat
de lliure accés per als abonats
i no caldrà ni assistir-hi amb
parella ni tenir un nivell previ.
Tots els abonats que els agra-
din els balls de saló podran
gaudir d’una activitat de gra-
ella feta a mida.
Després de diverses tempo-
rades realitzant monogràfics
puntuals de voleibol, i vista
la gran acceptació per part
dels usuaris d’aquesta acti-
vitat, la propera temporada
2007-2008 el Poliesportiu
Marítim iniciarà un curs de
volei indoor que durarà tota
la temporada, és a dir, des
del mes d’octubre fins el
juny. El curs estarà obert
tant a abonats com a no abo-
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
A partir d’octubre comença uncurs de volei indoor al pavelló
El Poliesportiu Marítim con-
tinuarà incrementant l’oferta
d’activitats de graella aques-
ta propera temporada. Hi
haurà novetats com els balls
de saló, fins ara una activitat
de pagament, que passarà a
ser activitat de graella, és a
dir, oberta a tots els abonats i
que no requereix inscripció
prèvia.
L’activitat entrarà a formar
part de la graella l’1 d’octu-
bre amb el nom de Ballem Ma-
rítim i s’oferirà tots els dilluns,
de 20.30 a 21.30 hores.
L’essència de l’activitat serà
la del ball de saló però amb
una dinàmica diferent a la de
les temporades passades ja
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Al setembre,matrícula a20 euros i unpetate de regal
Comença la nova temporada
i el Poliesportiu Marítim pro-
mou la possibilitat de posar-
te en forma després de les va-
cances a molt bon preu. Fins
el 30 de setembre, ofereix la
matrícula a 20 euros en qual-
sevol modalitat d’abonament
i un petate de regal (fins que
s’exhaureixin les existències).
Aquesta oferta no és vàlida
per a exabonats que s’hagin
donat de baixa en els darrers
cinc mesos.
PROMOCIÓ
Inscripcionsper a l’Escolade NachoSolozabal
A partir del mes de setembre
ja es poden fer les inscripci-
ons per reservar plaça a l’Es-
cola de bàsquet de Nacho
Solozábal.
Aquesta activitat és ideal
per a nens i nenes nascuts en-
tre 1992 i 2001 que volen
aprendre a jugar a l’esport de
la cistella. L’Escola de bàsquet
de Nacho Solozábal es farà
tots els dimarts i dijous i es
podrà triar entre dues franjes
horàries: de 18 a 19 hores o
bé de 19 a 20 hores.
BÀSQUET
nats de la instal·lació i cal-
drà formalitzar una inscrip-
ció a recepció ja que les pla-
ces són limitades. El termini
per fer-ho comença aquest
setembre.
El curs començarà les clas-
ses a partir del 4 d’octubre i
es farà tots els dijous, en la
franja horària de vuit a nou
del vespre, a la pista del pa-
velló cobert del Poliesportiu
Marítim.
Activitat deFesta Major dela Barceloneta
El divendres 28 de setembre
el Poliesportiu Marítim i GA-
MAR organitzen una tarda de
lleure per totes les edats al
Parc de la Barceloneta amb
el passeig Marítim. A les
17.30 hores hi haurà una xo-
colatada amb espectacle de
circ i un taller d’acrobàcies. I
a partir de les 19.00 s’oferirà
una masterclass de tai-txi.
34-35_PM.p65 06/09/2007, 13:4034
35ESDEVENIMENTS
Un Torneigde BàsquetInfantil deNadal especial
El Torneig de Bàsquet Infantil
de Nadal que se celebrarà el
27 i 28 de desembre tindrà
aquest any un format especi-
al amb motiu de la celebra-
ció del trentè aniversari de la
secció Safa-Claror. Estarà in-
clòs dins de l’extens progra-
ma d’actes festius que la Fun-
dació Claror està preparant
per commemorar el 25è ani-
versari de l’Esportiu Claror.
UN GRAN CARTELL
De moment, es pot avançar
que s’està treballant en un
cartell d’equips que reuneixi
les millors pedreres del bàs-
quet estatal amb la possible
incorporació d’algun equip
estranger de cert prestigi.
D’altra banda, el Torneig no
només es jugarà al pavelló de
l’Esportiu Claror sinó que
també es jugaran partits al
pavelló del Poliesportiu Sa-
grada Família.
El diumenge 21 d’octubre se
celebra la sisena edició del
Raid Barcelona Marítim, una
prova multiesportiva que es
desenvolupa per les rodalies
del Poliesportiu Marítim, pel
passeig Marítim i per la plat-
ja de la Barceloneta.
Com l’any passat, el Raid
Barcelona Marítim 2007
constarà de dues modalitats,
una primera més competiti-
va (Raid Marítim) i una altra
familiar (Raid Familiar). Totes
dues se celebraran al llarg del
matí de diumenge. Les pro-
ves es duran a terme a partir
de les 8.30 fins a les 14.30
hores.
En el Raid Marítim hi com-
petiran un màxim de 50
equips que disputaran un to-
tal de set proves esportives.
El Raid Familiar tindrà un ca-
ràcter més lúdic i està pensat
perquè puguin participar tots
els membres de la família,
adults i nens junts. Participa-
ran fins a deu equips en sis
proves diferents.
QUI HI POT PARTICIPAR
La inscripció al Raid serà per
equips. Aquests han d’estar
formats per quatre integrants,
dels quals en participaran tres
i un serà el membre suplent.
El quart integrant podrà do-
nar suport a l’equip (no du-
El 21 d’octubre tornael Raid BCN Marítim
EN RAID FAMILIAR CANVIA PUNTERIA I RESISTÈNCIA PER NATACIÓ I ORIENTACIÓ
rant la realització de les pro-
ves) i suplir un membre en cas
de lesió. Serà obligatori que
sempre hi hagi com a mínim
una noia en el trio participant.
El període d’inscripcions
romandrà obert del 17 de
setembre al 17 d’octubre. A
les instal·lacions gestionades
per la Fundació Claror po-
dreu trobar i lliurar la butlle-
ta d’inscripció. També es pot
fer la inscripció entrant a
www.claror.cat.
D’altra banda, el divendres
19 d’octubre, a les 20.30
hores, hi haurà una reunió in-
formativa. És obligatòria la
presència d’un integrant de
l’equip per poder participar
al Raid ja que en aquesta reu-
nió es lliurarà a tots els equips
informació i material impres-
cindible per a poder partici-
par a la competició.
BÀSQUET
RAID MARÍTIM
Escalada: superació de vies de dificultat creixent
Circuit d'habilitat: es fa per la sorra de la platja
Força: es basa en la dinàmica de transport de càrregues
Caiac de mar: recorregut en caiacs dobles autobuidables
Tir amb arc: prova de punteria
Resistència: per equips. Cobreix una distància pel litoral
Natació: dinàmica de relleus seguint una dinàmica nedant
Orientació: orientació pel barri de la Barceloneta
RAID FAMILIAR
Orientació: orientació pel barri de la Barceloneta
Escalada: completar una via d’escalada el màxim de cops
Tir amb arc: prova de punteria
Natació: dinàmica de relleus seguint una dinàmica nedant
Habilitat: circuit per la sorra de la platja
Força: dinàmica de transport de càrregues a la sorra
LES PROVES
34-35_PM.p65 06/09/2007, 13:4035
CLAROR
36
36-37 Seccions.p65 05/09/2007, 19:4836
37SECCIONS
L’equip sèniorseguirà encompeticióun any més
L’equip sènior de futbol sala
Safa-Claror seguirà defen-
sant els colors de la secció
una temporada més. En
aquesta ocasió ho farà a Pri-
mera Divisió Territorial des-
prés de consumar-se el seu
descens de categoria al final
de la passada campanya. Els
integrants de l’equip es plan-
tegen garantir un bon joc en
la que serà ja la desena tem-
porada del sènior com a
equip federat. La plantilla
comptarà amb onze jugadors
que una vegada més ho do-
naran tot pel Safa-Claror.
La secció de bàsquet Safa-
Claror comença la tempora-
da 2007-2008 amb el sènior
masculí jugant novament la
competitiva Copa Catalunya
amb dues baixes de pes, Ori-
ol Aragüés i Lluís Jordan,
però amb nous jugadors que
permetran reforçar l’equip
per fer-lo més competitiu. En
categoria femenina, el sèni-
or jugarà a la segona catala-
na després de descendir
l’any passat.
EQUIPS INFERIORS
Pel que fa a la situació dels
equips inferiors que compo-
nen la secció, cal destacar
que el júnior A masculí juga-
rà a la màxima categoria, la
preferent. En total el Safa
participarà a les competici-
ons que organitza la Federa-
ció Catalana de Bàsquet
amb vint-i-nou equips. La
propera temporada aparei-
xen un premini masculí B i un
cadet femení C.
D’altra banda, l ’equip
sots-21 tindrà assegurada la
seva continuïtat a causa del
pacte signat amb el Bàsquet
Martinenc. La majoria de
sots-21 aniran a jugar al sè-
nior del Martinenc que esta-
rà vinculat al sènior del Safa-
Claror que jugarà la Copa
Catalunya.
Tret de sortida a latemporada 2007-08
EL SÈNIOR MASCULÍ TORNARÀ A COMPETIR A LA COPA CATALUNYA
Els Màsters no aturen la seva activitatni a l’estiu i participen en diverses travessies
Aquest estiu l’equip Màsters de natació no ha aturat la seva
activitat esportiva i ha participat en diverses travessies al
llarg del mes de juliol amb un equip format per fins a 16
nedadors. Van començar amb XXXIII Travessia Nedant Plat-
ja de Vilanova on es van aconseguir dos segons llocs en les
categories +50 i +30 en una distància de 2.000 metres.
Després van nedar la VII Volta a Formentera, una prova orga-
nitzada per Respiralia i la Associació Balear contra la Fibrosi
Quística. Van acabar el mes nedant la VI Baixada del Renaixement pel riu Ebre en què van
cobrir una distància de 15.500 metres. Finalment, van participar amb 12 nedadors a la
XLI Travessia de les Illes Medes-L’Estartit.
FUTBOL SALA
MÀSTERS NATACIÓ
Pel que fa al sènior femení
estarà vinculat al sènior de
primera catalana del Marti-
nenc. Amb aquests canvis es
pretén fer més competitiu el
rendiment de la secció.
PATROCINADOR OFICIAL DE L’EQUIP MÀSTERS DE NATACIÓ
902 119 321
36-37 Seccions.p65 05/09/2007, 19:4837
CLAROR
38 CLAROR CULTURA
Nous temes, des de l’Islam i el món àrab al tast de vins
El programa culturalestrena un nou curs
Aquest curs 07-08 que co-
mença ofereix un ventall vari-
at de nous temes i tallers, i a
la vegada dóna continuïtat a
alguns que van iniciar-se als
cursos anteriors.
L’Aula de tardor del Màs-
ter Claror estrena la tempo-
rada amb un cicle de vuit ses-
sions sobre “l’Islam i el món
àrab” de la mà de tres espe-
cialistes de Sodepau, amb els
quals s’anirà descobrint què
hi ha de cert en la imatge que
ens arriba d’aquesta cultura.
Pel que fa a les tertúlies,
s’inaugura un cicle sobre
l’Educació Infantil, Primària i
Secundària a càrrec de l’As-
0-5 ANYS: POSAR
LÍMITS DES DE L’AFECTE
Dies: Dilluns 8 o 22 octubre.
Tertulià: Ass. Girola-Cramp.
Horari: 19.30 a 21.00h.
Trobada: Espai social E.Claror.
Lloc: Sala de reunions E. Claror.Inscripció: 4 euros. Inclou un re-fresc i pastes.
Cicle de tertúlies sobre Eduació Infantil, Primària i Secundària, construides a partir d’una
columna vertebral que fa de guia al llarg del desenvolupament dels fills i filles. Aquesta ‘caixa
d’eines’ és la que utilitzem grans i petits per elaborar i aconseguir unes relacions constructives
amb el nostre entorn, i és el tresor que els pares atorguen als seus fills i filles perquè arribin a la
seva maduresa com a persones.
6-11 ANYS: NORMES I
VALORS QÜOTIDIANS
Dies: Dilluns 5 o 19 novembre.
Tertulià: Ass. Girola-Cramp.
12-18 ANYS: NORMES I
LÍMITS, TRANSFORMACIÓ
Dies: Dilluns 3 o 17 desembre.
Tertulià: Ass. Girola-Cramp.
Horari: 19.30 a 21.00h.
Trobada: Espai social E. Claror.
Lloc: Sala de reunions E. Claror.Inscripció: 4 euros. Inclou un re-fresc i pastes.
L’ISLAM I EL MÓN
ÀRAB ALS MITJANS
S’analitzarà les idees prèvies
que ens han format la imatge
que tenim del món àrab a tra-
vés dels mitjans de comuni-
cació i del cinema i la seva
adeqüació a la realitat.
Imparteix: Doris Boira, Josep
M. Navarro i Montse Abad.
Horari: 19.30 a 21.00h.
Trobada: Espai social E.Claror.
Lloc: Sala de reunions E. Claror.Inscripció: 4 euros. Inclou un re-fresc i pastes.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Dies: 16, 23 i 30 d’octubre, 6,13, 20 i 27 de novembre, 4 dedesembre.Hora: de 18.00 a 19.15h.
Lloc: Centre Cívic Sagrada Família.
Preu: 20 euros (majors 55 anys)S’entregarà documentació.
Us agradariagaudir delcant coral?
CLAROR MÚSICA
FÒRUM: TERTÚLIES. CICLE DEDICAT A L’EDUCACIÓ DELS FILLS I FILLES MÀSTER: AULA
sociació Girola-Cramp, diri-
gida a pares i mares.
Els tallers comencen amb
el de ‘’Memòria, mòdul I”, en
un nou curs, de la mà de Car-
la Patrícia Campos Da Cos-
ta. Després de l’èxit de la ter-
túlia sobre autocoaching, es
proposa un taller per ampli-
ar el tema, impartit per l’es-
pecialista Sílvia Pallerola.
Com a novetat hi ha el ta-
ller de tast de vins, en el qual
s’aprofundirà lúdicament en el
món de l’enologia: coneixe-
rem els vins, les seves quali-
tats i característiques, proce-
dències..., tot de la mà dels
experts de les bodegues ur-
banes Vinus&Brindis. També
s’estrena un taller de gralles i
percussió, a càrrec de l’AM-
PA de l’Escola Sagrada Famí-
lia, dirigit als més joves.
A totes aquelles persones
que els agrada gaudir del
cant, la secció de Claror
Música els ofereix l’activitat
de cant coral.
La Coral Claror d’adults
assaja els dijous i el primer
dimarts de cada mes, a la sala
de la de la Fundació Nostra
Senyora dels Àngels, de
20.30 a 22.30 hores.
El Cor infantil, per a nois i
noies entre 6 i 14 anys, assaja
tots els divendres a la sala de
reunions de l’Esportiu Claror
de 17.30 a 18.30 hores.
Les inscripcions són ober-
tes per a les dues corals, que
s’alegraran d’acollir nous
cantaires.
38-39 Cultura.p65 05/09/2007, 19:4638
39CLAROR CULTURA
GRALLES I
PERCUSSIÓ
Aprendrem els fonaments
elementals per tocar la gralla
i el timbal per acompanyar els
gegantons de l’Escola Sagra-
da Família en les festes.
Imparteix: Associació de ma-
res i pares de l’Escola Sagra-
da Família.
CURS DE SOLFEIG
PER A ADULTS
Curs per aprendre els meca-
nismes de la lectura i l’escrip-
tura musicals, així com l’edu-
cació de l’oïda. Nivell inicial i
nivell elemental.
Imparteix: Mireia Cereza, di-
ploma elemental de música, i
Cristina Sans, estudiant.
Dies: 17, 24 i 31 d’octubre, 7,14, 21 i 28 de novembre, 5,12 i19 de desembreHorari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorLloc: CEIP Sagrada Família.Preu: 35 euros (majors 16 anys).
Dies: Tots els dissabtes d’octu-bre, novembre i desembre.Horari: de 10.00 a 11.00h / d’11a 12 h.
Trobada: Espai social E. Claror
Lloc: CEIP Sagrada Família.Preu: 27 euros.
MEMÒRIA
MÒDUL I
Aprenentatge de metodo-lo-
gies per a l’assoliment d’un
augment en la concentració,
analitzant la manera de treu-
re’n més profit.
Imparteix: Carla Campos,
docent en desenvolupament
de la memòria.
Dies: 1, 8, 15, 22 i 29 d’octubre,5, 12, 19 i 26 de novembre, 3 dedesembre.Horari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorLloc: Sala reunions de l’E.Claror.Preu: 35 euros (majors 18 anys).
FÒRUM: TALLERS
PARES
Espai per compartir les
pors, les expectatives, les
angoixes, els problemes que
origina la maternitat/pater-
nitat i les necessitats dels
pares envers els fills i també
respecte ells mateixos.
Imparteix: Associació Girola-
Cramp.
TAST DE VINS
De forma divertida i fàcil co-
neixerem tot tipus de vins i
les seves característiques
fent un tast didàctic i interac-
tiu amb un set d’aromes que
ens despertaran el sentit de
l’olfacte.
Imparteix: Vinus&Brindis,
bodegues urbanes.
Dies: taller I: 19 i 26 d’octubre.taller II: 23 i 30 de novembre.Horari: de 19.30 a 21.30h.Trobada: Espai social E. Claror.Lloc: Sala reunions de l’E. Claror.Preu: 35 euros per taller (majorsde 18 anys).
Dies: Freqüència quinzenal.1er trimestre: 22 octubre, 5 i 19
novembre, 3 i 17 desembre.
Horari: de 21.00 a 22.00h.Trobada: Espai social E. Claror.Lloc: CEIP Sagrada Família.Preu: 60 euros (15 sessions).
AUTOCOACHING
L’autocoaching, l’art de diri-
gir la pròpia vida, s’articula
com un conjunt de metodo-
logies i d’eines de canvi que
fan de guia entre la situació
actual i la situació que es de-
sitja aconseguir.
Imparteix: Sílvia Pallerola,
màster PLN-coaching.
Dies: 17, 24 i 31 d’octubre, 7,14, 21 i 28 de novembre, 5, 12 i19 de desembre.Horari: de 19.30 a 21.30h.Trobada: Espai social E. Claror.Lloc: CEIP Sagrada Família.Preu: 35 euros (majors 18 anys).
FÒRUM: TALLERS
Els castellersde la SagradaFamília fancinc anys
CASTELLERS
La colla castellera de la Sa-
grada Família compleix en-
guany el seu cinquè aniver-
sari, i ho volen celebrar el
proper cap de setmana 27 i
28 d’octubre amb tot un se-
guit d’actes que inclouran
trobada de grallers, ball de
gegants, correfoc i ball de di-
ables, gimcana, concerts... i
que culminaran amb la diada
castellera el diumenge al
matí, i amb una botifarrada
que tancarà la celebració.
Enguany és un any molt actiu
per la colla, que vol oferir a
la seva plaça i a tot el barri
el millor que han fet fins el
moment.
La colla es va començar a
gestar la tardor de l’any 2000
i al febrer de 2001 va crear
els seus estatuts i es va regis-
trar com a associació.
El primer castell de sis des-
carregat de la colla, que va
suposar el bateig oficial, va ser
un 4 de 6 fet el 20 d’octubre
de 2002 a la Plaça Gaudí, en
el transcurs de la primera di-
ada de la colla. Durant
aquests cinc anys han anat in-
corporant nous castells de
diferents dificultats.
38-39 Cultura.p65 05/09/2007, 19:4639
CLAROR
40
El Projecte Barri neix dins de
la plataforma 0,7 Claror per
tal de facilitar la integració de
les famílies nouvingudes i més
desfavorides del barri de la
Sagrada Família, mitjançant
l’entorn escolar del CEIP Sa-
grada Família, CEIP Tabor i
IES Secretar Coloma.
Essencialment el projecte
se centra en finançar beques
de menjador, escoles d’inici-
ació esportiva i, en alguns ca-
sos, colònies i esplais d’estiu.
El Projecte Barri, tot i pre-
tendre donar suport a famí-
lies immigrants autòctones,
està ajudant sobretot a famí-
lies no espanyoles. Aquest fet
ve donat principalment per
la precària situació en què es
troben la majoria de les fa-
mílies nouvingudes i la pro-
blemàtica que els genera la
regulació de permisos de re-
sidència, treball, etc.
També es donen situacions
on mares que, tot i comptar
amb el suport de familiars o
altres persones procedents del
mateix país, econòmicament
han d’afrontar soles l’educa-
ció dels seus fills i filles.
HISTÒRIA
Els antecedents d’aquest pro-
jecte es troben durant l’any
2002, quan la Fundació Cla-
ror va aportar la quantitat de
1.820 euros, destinats a diver-
sos ajuts per a nens i nenes.
Durant el 2003 el projecte
encara no era del tot consoli-
dat, però ja hi va haver un in-
crement en l’ajut: la Fundació
Claror hi va aportar 6.000
euros.
És a partir del 2004 que el
Projecte Barri es consolida
com a projecte de la plata-
forma 0,7 Claror i es regula-
El Projecte Barricompleix tres anysDóna suport a famílies nouvingudes en situació precària enformat de beques de menjador i escoles d’iniciació esportiva
Novesiniciatives desensibilitacióambiental
COOPERACIÓ i SOSTENIBILITAT
ritzen els ajuts destinats a di-
versos nens i nenes de les es-
coles CEIP Sagrada Família,
CEIP Tabor i l’IES Secretari
Coloma.
GESTIÓ
La gestió de les beques es
deixa en mans de la direcció
de cada escola, la qual man-
té entrevistes amb les famíli-
es susceptibles d’optar als
ajuts. Els imports de les be-
ques s’ingressen trimestral-
ment als comptes corrents
de les escoles.
Les escoles
gestionen els
ajuts i decideixen
els destinataris
2004 9.236,40 e
2005 10.413,00 e
2006 11.117,80 e
2007 Pendent
d’aprovació
Aportacions2004-2007
El projecte se
centra en finançar
beques de menja-
dor i activitats
esportives
0,7 CLAROR MEDI AMBIENT
La Comissió de Sostenibilitat
i Medi Ambient de la Funda-
ció Claror, amb l’ànim de se-
guir treballant per a la millo-
ra de les seves instal·lacions i
l’adaptació d’aquestes cap a
una bona gestió ambiental,
s’ha proposat iniciar noves
campanyes de sensibilització
de treballadors i usuaris en
aquesta nova temporada que
comença.
S’està pensant i treballant
tant en campanyes d’iniciati-
va pròpia com en campanyes
que estan duent a terme al-
tres organismes. Un exemple
d’aquestes últimes va ser la
campanya sobre l’estalvi d’ai-
gua que es va fer durant el mes
de juliol al Poliesportiu Marí-
tim, a l’Esportiu Claror i a Can
Caralleu, en què l’Agència
Catalana de l’Aigua ens va
cedir una exposició itinerant
de plafons i fulletons explica-
tius sobre el consum respon-
sable d’aigua i diverses reco-
manacions.
CAMPANYA INTERNA
A nivell intern, s’està treba-
llant en una campanya per
aquesta tardor, que segueix
l’empenta que està tenint en
els últims temps la corrent i
les idees, sobretot difoses al
gran públic arran del docu-
mental Una veritat incòmoda
d’Al Gore, que impulsen pe-
tites accions que pot fer ca-
dascú a nivell particular can-
viant hàbits del dia a dia
sense massa esforç, però que
totes sumades poden con-
vertir-se en un gran canvi
general.
40-41 Coop_CClub.p65 05/09/2007, 19:4540
41
ACTIVITATS DE LLEURE TARDOR 2007
Seguim ampliant els avantatges culturals i comercials de la guia Claror Club
Noves activitats de lleuredel Claror Club aquesta tardor
OCTUBRE
Ds. 6 Cleopatra, la reina del Nil 15 euros
Ds. 20 Visita BCN: Bosc Bertran 7 euros
Dg. 28 Bateig de Golf a Vallromanes 55 euros
NOVEMBRE
Ds. 10 Bolets i senderisme a la Cerdanya 50 euros
Dg. 11 Casa Ramona i escultura hindú 7 euros
Ds. 17 Paracaigudisme: salt en tàndem 135 euros
Dg. 18 Ruta literària: L’Esglèsia del mar 7 euros
Ds. 24 Taller de castells a Vilafranca 55 euros
DESEMBRE
Ds. 1 Palau Novella, indians i budisme 35 euros
Ds. 15 Visita BCN: Barcelona i el Nadal 7 euros
Dg. 16 En bici pel front Marítim 20 euros
Inscripcions: a partir del 17 de setembre (places limitades)
Reserva de places trucant al telèfon 93 476 13 94, de 9 a 14 h.
Inaugurem una nova tempo-
rada del Claror Club carre-
gada de noves activitats de
lleure i en la que seguim am-
pliant els avantatges. Per gau-
dir-ne només cal mostrar el
carnet del Claror Club
d’aquest any, que s’entrega a
tots els abonats de les instal·-
lacions esportives que gesti-
ona la Fundació Claror: Es-
portiu Claror, Poliesportiu
Sagrada Família, Marítim i
Can Caralleu. Si encara no el
teniu el podeu demanar a les
oficines d’atenció al públic del
centre d’on sou abonats.
ACTIVITATS DE LLEURE
Pel trimestre de tardor us
hem preparat un calendari de
noves activitats que esperem
us engresquin i us facin aca-
bar l’any ben distrets.
Pels que voleu provar co-
ses noves us proposem inici-
ar-vos en el golf, un esport
cada vegada més practicat i
que més enganxa.
Als que els agraden les
emocions fortes els propo-
sem un salt en paracaigudes
des d’un avió a 4.000 metres
del terra, per tal d’experimen-
tar la sensació de volar. Per
completar l’oferta més arris-
cada farem un taller de cas-
tells amb els Castellers de
Vilafranca, que ens ensenya-
ran tots els secrets d’aquesta
emocionant tradició catalana,
en la que el treball d’equip és
fonamental.
Pels que us agrada gaudir
de la natura i el senderisme
hem programat una camina-
da pels boscos de la
Cerdanya en la que el motiu
principal és introduir-nos en
l’apassionant món dels bolets.
L’oferta cultural de tardor
inclou dues visites guiades per
racons especials de la ciutat:
una visita dramatitzada al
Museu Egipci on, de la mà de
Cleopatra, coneixerem alguns
moments de la cultura egíp-
cia; una ruta literària per la
Barcelona medieval seguint la
novel·la ‘L’Esglèsia del mar’,
de l’escritor Ildefonso Falco-
nes; i la visita a la Casa Ramo-
na, un exemple de modernis-
me industrial i actual seu del
CaixaForum, on aprofitarem
per visitar també una exposi-
ció temporal sobre l’escul-
tura hindú.
Una altra novetat és que
inaugurarem una altra mane-
ra de visitar la ciutat: una ruta
en bici. Per això ens acosta-
rem al front marítim en bici-
cleta i coneixerem la història
de les platges de Barcelona,
el seu passat industrial i els
nous edificis.
Fora de la ciutat ens apro-
parem a una altra cultura vi-
sitant el Palau Novella, situat
al bell mig del Parc del Garraf,
un edifici indià, barreja de di-
ferents estils artístics, que ac-
tualment acull un museu ro-
màntic i un monestir de bu-
disme tibetà.
Imatges d’alguns dels participants en sortides d’enguany
40-41 Coop_CClub.p65 05/09/2007, 19:4541
CLAROR
42
Cleopatra la reinadel Nil, al MuseuEgipci de Barcelona
Arriba la tardor i amb ella
tornen els bolets. A moltes
persones els agraden el bo-
lets i a la majoria els agrada-
ria anar-ne a ‘caçar’, però
sovint no tenen massa conei-
xements sobre els bolets i les
diferents espècies, ni saben
distingir-ne els verinosos un
cop són a la muntanya. Per
això us oferim una sortida al
bosc on aprofitarem per fer
senderisme i en la qual anirem
acompanyats per un especia-
lista en bolets, que ens in-
troduirà en aquest món, i amb
el qual intentarem trobar-ne
algun durant la passejada.
NATURA
Bateig de Golf,tècnica i pràcticaa Vallromanes
MUSEU
Data: diumenge 28 d’octubreHorari: de 9.30 a 18.30 h.Lloc: Vilanova del VallèsInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 55 euros abonats
80 euros acompanyantsInclou: transport, activitat,material i dinar
Coneixem els boletsi fem senderismea la Cerdanya
Data: dissabte 10 novembreHorari: de 7.30 a 18.30hLloc: Aransa, CerdanyaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 50 euros abonats 75 euros acompanyantsInclou: sortida i guiatge, dinari transport
Per aquells que encara no
ho heu provat, us proposem
una jornada de baptisme de
golf al Vallromanes Golf
Pitch&Putt de Vilanova del
Vallès, una localitat a 20 mi-
nuts de Barcelona ciutat. Al
matí farem dues hores de
tècnica i normativa espor-
tiva del golf, que impartiran
monitors especialitzats del
camp. A la tarda, després
d’un bon àpat al restaurant
del camp, serà el moment
de posar en pràctica tot allò
après, ja que es farà una sor-
tida al camp de nou forats.
Data: diverses (vegeu text)Horari: (consultar)Lloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 7 euros abonats
12 euros no abonatsInclou: visita guiada i aperitiual final de cada sortida
LLEURE CULTURAL
Visites guiades,ruta literària inatura per la ciutat
Iniciarem el trimestre el 20
d’octubre amb la visita als
jardins privats del Bosc
Bertran, uns dels jardins his-
tòrics més valuosos de la
ciutat. El 18 de novembre
ens endinsarem a la Bar-
celona medieval a través de
la mirada i de les paraules
de l’escriptor Ildefonso
Falcones, autor de L’esglé-
sia del mar. El 15 de desem-
bre descobrirem el Nadal a
la ciutat i veurem com ha
anat evolucionant al llarg del
temps, així com els espais
més vinculats.
ESPORT I NATURA
AMBCARNET
CLAROR CLUB
15e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
7e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
55e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
50e
Visitarem el Museu Egipci de
Barcelona de la mà de Cleo-
patra i assitirem, en quatre
escenes dramatitzades, als
últims moments de la vida
d’aquesta reina egipcia amb
Marc Antoni al seu costat en
un final ben conegut. Es trac-
ta d’un recorregut guiat per
diferents sales del museu, en
què s’ha escollit la reina Cle-
opatra VII com a motiu cen-
tral de la visita.
Data: dissabte 6 d’octubreHorari: de 21.00 a 23.00hLloc: BarcelonaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 15 euros abonats 20 euros acompanyantsInclou: dramatització, visitaguiada i copa de cava
42-43 CClub.p65 05/09/2007, 19:5542
4343
CaixaForum:Casa Ramonai escultura hindú Els castellers de Vilafranca
ens proposen descobrir els
secrets de la construcció de
castells humans a la seva seu.
MUSEU TRADICIONS
Data: dissabte 17 novembreHorari: de 7.30 a 18.30 h.Lloc: EmpuriabravaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 135 euros abonats 190 euros acompanyantsInclou: transport, salt i dinar
Per aquells intrèpids que
sempre han somniat en vo-
lar i que vulguin una des-
càrrega màxima d’adrena-
lina, us proposem saltar en
paracaigudes des d’un avió
en vol. Després d’una ex-
plicació sobre el control de
la caiguda lliure i l’aterrat-
ge, saltarem guiats i engan-
AVENTURA
Data: diumenge 11 denovembreHorari: de 11.00 a 13.30hLloc: BarcelonaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 7 euros abonats
12 euros acompanyantsInclou: visites guiades i refresc
Anirem al centre cultural i
social CaixaForum, i visita-
rem la seva seu: l’antiga fàbri-
ca modernista projectada per
Puig i Cadafalch, on desco-
brirem totes les cares
d’aquest bell exemple d’ar-
quitectura modernista i indus-
trial, els secrets que amagava
la fàbrica i l’espectacularitat
de la transformació actual.
Complementarem la visita a
l’edifici amb una visita comen-
tada a l’exposició ‘L’escultu-
ra als temples indis. L’art de
la devoció’.
ESPORT I CULTURA
En bici pel frontmarítim de la ciutatTot passejant en bicicleta
descobrirem la història de
les platges dels barris de la
Barceloneta, la Vila Olímpi-
ca, el Poblenou industrial i el
Fòrum, i els seus edificis i
espais més emblemàtics com
l’Hospital del Mar, el Parc
de Recerca Biomèdica, el
Port Olímpic, el Centre Me-
tereològic o el Fòrum.
Data: dissabte 24 novembreHorari: de 9.00 a 18.00 hLloc: Vilafranca del PenedèsInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 55 euros abonats 80 euros acompanyantsInclou: transport, taller i dinar
Paracaigudisme,salt en tàndem aEmpuriabrava
AMBCARNET
CLAROR CLUB
7e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
135e
Taller de castellsa Vilafranca
AMBCARNET
CLAROR CLUB
20e
Data: diumenge 16 desembreHorari: de 11.30 a 14.30hLloc: BarcelonaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 20 euros abonats
33 euros acompanyantsInclou: visita guiada, bici iaperitiu.
AMBCARNET
CLAROR CLUB
55e
LLEURE CULTURAL
Palau Novella,indians i budisme
Anirem fins al Garraf a visitar
el Palau Novella, un edifici bar-
reja de molts estils i que fou
construït per uns antics indi-
ans tornats de Cuba, i el seu
museu romàntic. També ens
endisarem al monestir budis-
ta que acull actualment, on
coneixerem l’art i la cultura ti-
betana i on ens introduirem en
el budisme.
AMBCARNET
CLAROR CLUB
35e
Data: dissabte 1 de desembreHorari: de 9.30 a 18.00hLloc: Parc del GarrafInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 35 euros abonats
50 euros acompanyantsInclou: transport, visites i dinar
xats a un instructor profes-
sional per gaudir del plaer
de volar.
Fo
to:
Ger
mán
Gar
cía
- Sk
ydiv
e E
mp
uri
abra
va
42-43 CClub.p65 05/09/2007, 19:5543
CLAROR
44
EL NOI DEL PIJAMADE RATLLESJohn BoyneEmpúries
L’irlandès J. Boynenarra l’holocaustnazi des dels ullsd’un noi de 9 anys,fill d’un oficial deles SS al qual assig-nen un nou destí.En principi dirigi-da al públic juvenil,aquesta història haatrapat a joves iadults, amb l’ho-nestedat narrativa,la congruència delspersonatges i laprogressió de laseva trama.
WHITECHALKPJ Harvey2007
Després de tresanys de silenci desde que publiquésUh Uh Her, la musarock dels 90, PollyJean Harvey, tornaamb un disc d’on-ze cançons en quècanvia de registre.Les guitarres per-den pes i prenprotagonisme elpiano, instrumentque permet a lacantant anglesa fir-mar un disc intensi tortuós amb per-les com The Moun-tain i To Talk To You.
AMERICAN DOLLPOSSETori Amos2007
La pianista i can-tant americanatreu el seu discnúmero vint, undoble àlbum amb23 temes. En lescançons hi trobema la Tori de sempreal piano, amb me-lodies lleugeres illetres profundes,on parla sense em-buts de l’estat delmón, les dones i lapersonalitat delsseus compatriotes,i on també podemtrobar una altraTori més centradaen el rock dels 80.
POLÍTICADE VERBENAGertrudis2007
Considerat com elgrup que ha revo-lucionat la rumbacatalana fusionant-la amb ritmes comel reggae, el llatí ola cumbia,Gertrudis presen-ta el seu tercerdisc d'estudi i elsegon que es dis-tribueix en la tota-litat de l'estat es-panyol. Un discfresc que comptaamb les col·-laboracions de PauDonés, els míticsManolos i Sabor deGràcia.
MÚSICA
SUEÑOPROFUNDOBanana YoshimotoTusquets
L’autora japonesaBanana Yoshimoto,internacionalmentfamosa per lanovel·la de culteKitchen, presentaun llibre compostper tres històriescurtes, en què tor-na a submergir ellector en situaci-ons oníriques ple-nes de dubtes exis-tencials a travésde les experiènci-es de tres jovesdesorientats per lavida.
Nou conveni ambel CaixaForum BCN
MUSEU
El CaixaForum Barcelona,
centre social i cultural de
l’Obra Social ”la Caixa”, i la
Fundació Claror han signat un
acord de col·laboració pel
qual els membres del Claror
Club obtenen un descompte
del 50% en les activitats que
organitza aquest centre, dei-
xant la porta oberta a altres
propostes i events.
CaixaForum ofereix una
àmplia oferta de programes
socials, culturals i educatius:
exposicions d’art antic, mo-
dern i contemporani, visites
guiades, conferències, semi-
naris, concerts, cinema, cicles
de pensament, literatura, po-
esia, art multimèdia, tallers
educatius escolars i familiars,
i altres activitats, hi tenen lloc
de manera permanent.
ESCULTURA HINDÚ
Actualment i fins el 18 de no-
vembre es pot visitar l’expo-
sició ‘L'escultura en els tem-
ples indis. L'art de la devo-
ció’, i assitir a les activitats
relacionades. Organitzada
conjuntament per l'Obra So-
cial ”la Caixa” i el Victoria &
Albert Museum, amb la col·-
LLIBRES
37 HISTÒRIESSOLIDÀRIES...DiversosCaixa Penedès
Un any més, tren-ta-set perio-distesesportius s’unei-xen per dur a ter-me una obra solidà-ria que uneix es-port i societat.Aquest cop narrenesdeveniments es-portius de rellevàn-cia o bé simple-ment curiosos,prologats per enFrank Rikjaard.L'entitat receptorade l’ajut serà elCasal d'infants delRaval.
laboració del British Museum
de Londres, es tracta de l'ex-
posició més important que
mai s'ha dedicat a l'escultura
figurativa índia a partir de
col·leccions europees, i és el
resultat d'un treball de recer-
ca que ha comptat també
amb la cooperació de museus
i col·leccionistes privats.
Els artistes indis fa més de
2.000 anys que creen imat-
ges religioses d'aquestes de-
ïtats sota la tutela de la di-
recció eclesiàstica. Aquesta
exposició està dedicada als
fruits d'aquesta activitat: les
imatges religioses de pedra,
fang, metall i fusta. La més
antiga data dels darrers se-
gles abans de Crist, tot i que
el gruix de la mostra se cen-
tra en l'època en què la cons-
trucció de temples monu-
mentals va assolir un punt
culminant a l'Índia, una èpo-
ca que, en termes generals,
podríem anomenar període
«medieval», entre els segles
VI i XVI.
CAIXAFORUMTel. 934 768 600www.fundacio.lacaixa.es
AMBCARNET
CLAROR CLUB
-50%
44-45 CClubcult.p65 06/09/2007, 13:4744
4545
EL LLIBERTÍPolioramaDimecres i dijous
EVIDÈNCIESVersus TeatreFins el 21/09
LA NIT JUST ABANS...Teatre LliureDel 13 fins el 23/09
OJOS VERDESEspai BrossaDel 13/09 fins el 21/10
UN APARTAMENT PER...Guasch TeatreDel 13/09 fins 31/10
TRES DRAMOLETTETeatre Romea26 i 27 de setembre
L’exposició es podrà visitar del 5 d’octubre al 7 de gener de 2008
L’exposició ‘Sota la bomba. El
jazz de la guerra d’imatges
trasatlàntica’ analitza les que-
relles estètiques del període
1946-1956, època en què
Nova York va substituir París
com a centre neuràlgic de
l’art modern. La mostra pre-
tén comparar i contrastar
l’art produït a França i a Es-
tats Units en aquests anys,
amb l’objectiu d’entendre
com i perquè algunes obres
es van convertir en icones
culturals per després conver-
tir-se en signes mediàtics de
gran popularitat, així com els
motius que van fer que les ico-
nes d’una cultura no fossin re-
conegudes per l’altra en
aquell moment.
L’exposició, organitzada
seguint l’ordre cronològic,
inclourà obres de pintors de
‘Sota la bomba...’ analitzal’art de postguerra al MACBA
-25%
-20% -25%
PARAL·LEL 1936TantarantanaFins el 30/09
ASCENSIÓN Y CAÍDA...Teatre LliureDel 27/09 al 7/10
PIRATS: ELS JOGLARS...Poliorama (infantil)Del 30/09 al 2/12
TERÀPIA DE GRUP PER...Versus TeatreFins el 21/10
ÒSCAR, UNA MALETA...Teatre Condal3 i 4/10
ASSAJANT PITARRATeatre LliureDel 4 al 28/10
entrades
6eeeee
ELS MÚSICS DE...Versus Teatre (infantil)Del 7/10 al 25/11
FLYING CIRCUSVillaroel9, 10 i 11/10
L’AUCA DEL SENYOR...Poliorama Dimarts Clàs.Del 16/10 al 27/11
QEDVersus TeatreDel 18 al 30/10
PETONS!Tantarantana (infantil)De l’1 al 24/11
EL MARINEREspai BrossaDel 2/11 al 2/12
-25% -25%
2666Teatre LliureDel 8 al 25/11
30 GRADOS DE FRÍOTantarantanaDel 28/11 al 2/12
CANÇONS DE MARINERSEspai BrossaDel 4/12 al 12/12
UN NADAL COM CALTantarantana (infantil)Del 8 al 28/12
LLANTO POR IGNACIOEspai BrossaDel 14/12 al 6/01
GREASETeatre Victòriadimarts, dimecres i dijous
la vanguardia clàssica tan co-
neguts com Pablo Picasso,
Wassily Kandinsky o Henri
Matisse, que van tenir un gran
pes en el desenvolupament
de l’art de postguerra, i do-
narà també l’oportunitat de
contemplar obres d’artistes
rarament exposats a Espanya
com Jean Dewasne o Edo-
uard Pignon. El nucli central
de la mostra es desenvolupa
al voltant d’obres d’artistes
tan fonamentals com Jackson
Pollock, Motherwell, Mark
Rothko… però també d’al-
tres artistes rellevants en el
seu moment, oblidats pel gran
públic: Giuseppe Capogros-
si, Viera da Silva o Steve
Wheeler, o els pintors afroa-
mericans Romare Bearden i
Byron Brown, entre d’altres.
Les obres d’aquests artis-
tes s’analitzaran en relació a
la seva història particular i
discutides en el marc del mo-
ment històric.
CATALANS I
ESPANYOLS
També s’il·lustrarà la partici-
pació de l’estat espanyol en
aquest debat transoceànic
d’imatges, pel que s’han se-
leccionat documents de
l’època juntament amb obres
d’artistes com Esteban
Vicente, José Guerrero,
Antoni Tàpies, Millares, An-
tonio Saura i Luis Feito.
Aquesta exposició pretén
trencar el corsé construït pel
formalisme, per introduir en
la discussió diferents tipus de
discursos: pel·lícules, diaris,
moda, arxius, entrevistes i
programes de ràdio seran
entrades
10eeeee
-25%
entrades
10eeeee
entrades
8eeeee
entrades
8eeeee
entrades
5eeeee
-25%
-25%
-25%
entrades
5eeeee
-25%
-20%
entrades
12eeeee
entrades
10eeeee
EXPOSICIÓ MULTIDISCIPLINAR
-10%
-10%
-10%
-10%
confrontats a les obres d’art,
per desenvolupar una hipò-
tesi sobre algunes de les ra-
ons que expliquen per quin
motiu determinades obres
van tenir molt èxit i perquè
altres ni tan sols van ser vis-
tes i molt menys discutides.
Les Américans en Amérique
RECOMANACIONS TEATRALS
44-45 CClubcult.p65 06/09/2007, 13:4745
46 CENTRES DE LLEURE, MUSEUS, TEATRES...
CENTRES DE LLEURE
EGIPCIComparteix amb nosaltres lapassió per Egipte.
València, 284 · 08007 BarcelonaTel. 93 488 01 88 · www.fundclos.com
ETNOLÒGICDe les cultures tradicionals a lainterculturalitat.
Pg. Sta. Madrona (Parc Montjuïc) BCNTel. 934 246 807www.museuetnologic.bcn.es
MACBAMuseu d’Art Contemporanide Barcelona.
Plaça dels Àngels, 1 · BarcelonaTel. 93 412 08 10 · www.macba.es
PARC CULTURALMUNTANYA DE SALLa muntanya de sal de Catalunya!
Ctra. de la Mina, s/n Cardona (BCN)Tel. 93 869 24 75 · www.salcardona.com
AEROCLUBBARCELONA-SABADELL- Cursos d’iniciació- Vols de bateig de l’aire
Aeroport de Sabadell · 08025 SabadellTel. 93 710 19 52 · www.aeroclub.es
5%
HISTÒRIADE CATALUNYAVine a conèixerla nostra història.
Plaça Pau Vila, 3 · BarcelonaTel. 93 225 47 00 · www.mhcat.net
MUSEU DE CERAEntra en contacte amb elspersonatges famosos de lahistòria.
Passatge la Banca, 7 · BarcelonaTel. 93 317 26 49 www.museocerabcn.com
MONESTIR DEPEDRALBESUn dels millors exemples delgòtic català.
Baixada del Monestir, 9 ·Tel. 93 203 92 82www.museuhistoria.bcn.es
2x1
10%
CATALUNYA ENMINIATURAVine al parc temàtic declaratd’interès turístic nacional.
Can Balasch de Baix, s/n · Torrelles Llob.Tel. 93 689 09 60www.catalunyaenminiatura.com
100%
20%
50%
2x1
20%
50%
10%
CENTRES DE LLEURE
CUPONS DESCOMPTE
ESCOLA NÀUTICAANTÍPODASConverteix-te en patród’embarcació al Port de Barcelona.
Escullera de Poblenou, 20 Port OlímpicTel. 932 218 097 www.antipodas-en.com
SALES DE BALL
ELEMENTS STATIONClasses i cursos d’esquí,sortides amb raquetes, lloguerde material i botiga.
Plaça Pista Llarga s/n · Edifici Resort Alp2500 · 17537 La Molina ·Tel. 902196559 o 902190415 · ww.station.es
%
5%10%
20%POBLE ESPANYOLDE BARCELONAUn recinte a l’aire lliure, emmurallati peatonal. Activitats, tallers, festes,tradicions i espectacles.
Marquès de Comillas, 13Tel. 93 508 63 00 www.poble-espanyol.com
TEATRES
10%20%
MUSEUS30%
MNACUn museu, 1.000 anys d’història.Tens un gran Museu molt a propteu. Vine a viure’l!
Palau Nacional. Parc de Montjuïc.Tel. 936 220 376 · www.mnac.es
FUNDACIÓ MIRÓCentre d’Estudis d’ArtContemporani. Descompte del20% en entrada general i 2x1 enentrades temporals.
Parc de Montjuïc, s/n · BarcelonaTel. 934 439 470 · www.bcn.fjmiro.es
20%2X1
MUSEU DELA XOCOLATAFundació privada de l’Escola delGremi de Pastisseria i Museu de laXocolata de Barcelona.
Comerç, 36 · BarcelonaTel. 932 687 878 · www.pastisseria.com
20%
LA SELVA DEL’AVENTURASalta, penja’t, llença’t, fes elmico entre els arbres.
Sortida 202 Eix Transversal C25Coll de Ravell 17401 ArbúciesTel. 626 799 335 · www.selvaventura.com
10%
BOÍ TAÜLL RESORTPassa uns dies d’esbarjo gaudintamb plenitud de la natura.
Amigó 14-16 · 08021 BarcelonaTel. 902 40 66 40 · www.boitaullresort.es
MUSEUS
NIZABall amb orquestra.Entrada gratuïta per a dones,5 euros per a homes.
Plaça Sagrada Família, 12Metro: Línies 1 i 5 · Tel. 93 457 83 78
AQUADIVERAigua i emocions per a totes lesedats.Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur
Aparcament gratuït · Platja d’Arowww.aquadiver.com Tel. 972 82 82 83
WATERWORLDGaudeix de les nostres atraccionsd’aigua per a tots els públics!Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur
Aparcament gratuït · Lloret de Marwww.waterworld.es Tel. 972 36 86 13
%
%
%10%
10%L’AUDITORIDescompte en els concerts del’OBC de la temporada 2007-08.
Lepant, 150 · BarcelonaTel. 93 247 93 00 · www.auditori.cat
C. MONUMENTALPLAÇA DEL REIDescobreix els monuments i elsubsòl d’aquesta emblemàtica plaça.
Plaça del Rei, s/n · Tel. 93 315 11 11www.museuhistoria.bcn.es
50%
10%
50% TEATRE CONDALEntrades a 10 euros per Òscar,una..., els dies 3 i 4 d’octubre.Reserva entrades al 933 097 004amb targeta bancària.
Avda. Paral·lel, 91 · BarcelonaTel. 93 442 31 32
%
CAMPUS CERDANYAVacances actives sense pararde fer esport, i al mig delsPirineus.
Informació i reserves: 902 880 810www.campus-cerdanya.com
CAIXAFORUMCentre social i cultural de l’ObraSocial Fundació ‘la Caixa’.Descompte del 50% en lesactivitats organitzades.
Av. Marquès de Comillas, 6-8Tel. 93 476 86 35 · www.lacaixa.es
46-48_Guia.p65 05/09/2007, 20:0346
47
POLIORAMADescompte en les entradesde dimecres i dijous de les obresde la temporada 2007-2008.
La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.teatrepoliorama.com
TEATRES
VERSUS TEATREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008.
Castillejos, 179 · BarcelonaTel. 93 232 31 84 · www.versusteatre.com
VICTÒRIADescompte en les entradesde dimarts, dimecres i dijousde la temporada 2007-08.
Av. Paral·lel, 67 · BarcelonaTel. 93 329 91 89 · www.teatrevictoria.com
VIU EL TEATREEntrades a 8 euros en les obres dela campanya “Dimarts Clàssics” i“Teatre Familiar” de la temporada2007-08.
La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.unicsproduccions.com
ESPAI BROSSADescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008.
Allada Vermell, 13 (final c/Princesa)Tel. 93 315 15 96 · www.espaibrossa.com
25%
GUASCH TEATREEntrades a 10 euros de dijous adiumenge per als espectacles de latemporada 2007-08.
Aragó, 140 · BarcelonaTel. 93 451 34 62 · www.guaschteatre.com
TANTARANTANAEntrades adults amb 25% i fins a4 entrades infantils a 5 euros,temporada 2007-2008.
Les Flors, 22 · BarcelonaTel. 93.441 70 22 · www.tantarantana.com
20%
25%
ASSEGURANCES%
GUIA DE SERVEIS I COMPRES...
% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%
CONSTRUCCIONES, S.C.P.
Projectes i treballs de remodelació depiscines públiques i privadesConstrucció d’instal·lacions esportivesProjectes de decoració i execució obres
Eduard Gibert, 8, 1r.08940 Cornellà (Barcelona)Tel. i Fax 93 474 44 81
RUIZ COMERCIALY ASESOR 1963, SL
Estudio personalizado de su seguroInformación y seguimiento siniestroSeguro Auto precio especial hasta 50%
c/ Nàpols, 330, bxs.Tel. 93 208 05 88 · Fax 93 458 55 84Móviles 607 73 35 63 · 667 54 10 [email protected]
%
%
ENSENYAMENT
• Una xarxa d’autoescoles al teu servei• Cotxe • Moto• Camió • Autocar • Trailer
Provença, 455-457 · 08025 BarcelonaTel. 93 436 76 49 · www.cota.es
10% desc.tratamientos estéticaTratamientos anticelulíticosy naturalesDepilación láserEndermologie LPGVenta productos de peluqueríaPadilla, 266 · 08025 BarcelonaTel. 93 435 93 65 www.espaciohebe.com
20%
%
%
%
TEATRE VILLARROELEntrades a 10 euros per Flyingcircus, dies 9, 10 i 11 d’octubre.Reserva entrades al 933 097 004amb targeta bancària.
Villarroel, 87 · Barcelonawww.villarroelteatre.com
%
10%
10%
%
ESTÈTICA
TEATRE ROMEAEntrades a 10 euros per TresDramolette, dies 26 i 27 desetembre. Reserva entradesal 933 097 004 amb t. bancària.
Hospital, 51 · Barcelonawww.teatreromea.com
% %
%
AUTOMOCIÓ
INSTAL.LACIONS
%
COMERCIAL M&P
Projectes de bioseguretatper a l’ambient i la desinfecció.
Mossèn Serapi Farré, 30-3208240 ManresaTel. 653 96 14 12 · 93 874 80 62
5%
MARISOL JIMÉNEZCENTRO DE IMAGENMicropigmentación, uñas de gel,depilación láser, adelgazamientoRosselló, 317 · 08037 BarcelonaTel. 93 459 20 54 · 606 77 91 61
%
JOIERIA ALMOR
• Taller propi
Marina, 307 - Tel. 93 456 29 2308025 Barcelona
JOIERIA-RELLOTGERIA10%
p.28
TEATRE LLIUREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008
Plaça Margarida Xirgu, 1 · BarcelonaTel. 93 289 27 71 · www.teatrelliure.com
46-48_Guia.p65 05/09/2007, 20:0347
48
UNIVERS DE LA VISIÓ
• Revisions visuals gratuïtes
Sardenya, 325Tel. 93 207 77 51
40%
GUIA DE SERVEIS I COMPRES...
% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%
REGALS
GIRBAU REGALS
Mil detalls per a tu
Còrsega, 511Tel. 93 207 45 22
10%
40%
10%
MYSORE• Consulta naturòpata• Reflexologia podal• Quiromassatge. Flors de Bach• Consulta de tarot• Podologia• Consulta psicològica
Rosselló, 431 (cantonada Marina)Tel. 93 435 23 40
%SALUT: PSICOLOGIA
• 40% dte. Muntura i vidres• 20% dte. Audífons garantits 5 anys• 20% dte. Ulleres de sol i lents decontacteFinançament a 3, 6 i 12 mesos.Pressupost a mida i sense compromís.
Muntaner, 134 · Tel. 93 454 61 08València, 494 · Tel. 93 245 99 15
40%
SALUT: ÒPTICA45%
• Tot tipus de tractaments odontològics• Primera visita, consulta i revisionsperiòdiques gratuïtes• 22 clíniques dentals
Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453Av. Madrid, 141-145 · Tel. 934 394 500Diputació, 238 · Tel. 933 426 400
SALUT: ODONTOLOGIA20%
Port.Int.
p.16
LLAR
JOAN GENOVÉS• Quiromassatgista diplomat amb moltsanys d’experiència• Especialista en dolors d’esquenaTardes de 16 a 20 horas. Zona Sagrada Família.Tel. 93 446 09 27 · www.quiromassatge.es
SALUT: MASSATGES10%
PAPERERIA XEITO• Papereria i llibreria• Material d’oficinaRosselló, 384Tel. i Fax 93 456 56 17
PAPERERIA
BCM, SL• Neteges de finques urbanes i industrials• Consergeria. 24 hores. Control bastidesNàpols, 268Tel. 93 207 30 74 · Fax 93 511 86 09
NETEJA5%
MÚSICA
SERVEIS
10%
CA LA NURI
Descomptes de dimarts a divendres nit
Pg. Marítim, 55 · Tel. 93 221 37 75Consell de Cent, 377 · Tel. 93 215 55 23
p.34
Rosselló, 358Tel. 93 459 35 22
%
%
JOIERIA SANT PAU
• Taller de joieria i rellotgeria• Reparació amb 6 mesos de garantia• Transformació • Piles • CorretgesDos de Maig, 311 · Tel. 93 347 61 [email protected]
20%
CEDIPTE-PSICOLOGIAAtenció psicològica a nens, adolescents iadults. Descompte del 50% la primera visita i15% en les següents visites.Plaça Tetuan, 26, 2n. 2a · Tel. 93 232 51 96www.cedipte-psicologia.com
Autocars amb cinturons
Tel. 93 450 14 [email protected]
10%
Fabricación productosquímicos industriales
Avda. Dr. Ragull,50 1º 1ª08190 Sant Cugat del Vallès
%
RESTAURANT
• Menú (migdia i nit)• Menús especials per a grups• Gran assortiment de tapes• Cuina permanentValència, 443 (xamfrà Marina)Tel. 93 232 59 07 ww.xamfragaudi.com
10%
%
Ara 24 mesos sense interessos!!• Reformes de cuines i banys• Portes i finestres• Sostres, pladur, terres...
Diputació, 468 · 08013 BarcelonaTel. 93 265 41 01· www.PREBAC.com
5%
%
• Ulleres graduades• Lents de contacte de tot tipus• Ulleres de sol graduades• Ulleres per a tot tipus d’esports
Sardenya, 365 · Tel./Fax 93 458 39 33www.albarri.com/artiveroptics
46-48_Guia.p65 05/09/2007, 20:0348