recull de premsa - orfeocatala.cat...la biografía de juan marsé, esa que que-dó perfectamente...
TRANSCRIPT
Recull de
Premsa
DAVID MORÁN BARCELONA
La biografía de Juan Marsé, esa que que-dó perfectamente encapsulada en las más de 700 páginas que Josep Maria Cuenca le dedicó en «Mientras llega la felicidad», desvela que el escritor bar-celonés empezó a escribir no movido por grandes impulsos literarios, sino por la voluntad de pasar más tiempo con su vecina mientras ésta pasaba a máquina sus manuscritos.
He aquí un detalle aparentemente menor e intrascendente a la hora de va-lorar la carrera del autor de «Últimas
tardes con Teresa» que, sin embargo, se torna central cuando de lo que habla-mos es del Primera Persona, festival que se ha propuesto espantar a manotazos digresiones teóricas de proceso creati-vo para reivindicar sus implicaciones emocionales y biográficas.
«Siempre es posible darle media vuel-ta a la cultura y ofrecer una visión per-pendicular», sostiene el director del Cen-tre de Cultura Contemporánea de Bar-celona (CCCB), Vicenç Villatoro, sobre una cita que llega este fin de semana a su quinta edición con Marsé y su bio-grafía en B como protagonistas pero también con un cartel de aúpa en el que figuran el pianista británico James Rho-des, la ensayista neoyorquina Renata Adler, el poeta punk John Cooper Clar-ke –Doctor John Cooper Clarke, según la Universidad de Salford–, el composi-tor canadiense Stephin Merritt (The Magnetic Fields) y el imprevisible tán-
dem formado por Pau Riba y Jaume Sisa. Todos ellos llegarán con su yo a cues-
tas y dispuestos a cumplir uno de los objetivos que los organizadores del fes-tival, los escritores Kiko Amat y Miqui Otero, se fijaron cuando idearon el Pri-mera Persona en 2012: que algunos de sus héroes musicales y literarios consi-gan llenar teatros escapando de lo or-todoxo y exhibiendo ante el público un pedazo de su intimidad. Eso es precisa-mente lo que hará, por ejemplo, James Rhodes,pianista que ha puesto por es-crito los terribles abusos que sufrió en su infancia en el libro «Instrumental» y que en Barcelona explicará con la ayu-da de un piano hasta qué punto la mú-sica evitó que acabará colgando del te-cho de la celda de un manicomio.
Es, probablemente, el ejemplo más extremo y confesional, pero hay más: ahí está, por ejemplo, Sergi Pàmies y su barcelonismo imperfecto para explicar
qué es lo que implica ser «un culer de-fectuoso»; Renata Adler y ese currícu-lum de enemistades que cultivó con de-nuedo ejerciendo de crítica literaria; el escritor Jordi Puntí y la enfermiza ob-sesión que le ha llevado a dedicar diez meses de su vida a perseguir las luces y sombras de Xavier Cugat por los pasi-llos de la biblioteca de Nueva York; el pop sublime e injustamente olvidado de The June Brides; o el el arrebato poé-tico de John Cooper Clarke, poeta mal-dito adorado por Elvis Costello, los Buzz-cocks y los Sex Pistols y autor de «Evi-dently Chickentown», letanía mecánica que resituó al británico tras sonar en «Los Soprano».
Con las entradas para las sesiones del viernes agotadas y más nombres a destacar como el escritor barcelonés Carlos Zanón, que conversará con Mar-sé, la performance galáctica de Pau Riba y Jaume Sisa, la vuelta al mundo del nar-cotráfico de Nacho Carretero, Alberto Arce y Juan Pablo Villalobos, y las ven-tanas abiertas al pop de El Guincho y Aries, el festival se estrena en Madrid con una sesión en La Casa Encendida el sábado 7 de mayo por la que pasarán Rodhes, Ben Brooks y Renata Adler.
Marsé, Rhodes y Adler, en el púlpito de la Primera Persona∑ El festival barcelonés
celebra su quinto aniversario este fin de semana en el CCCB
D, MORÁN BARCELONA
No había pasado ni un año desde que Caetano Veloso y Gilberto Gilse metie-ron el Liceu en el bolsillo y ahí estaban de nuevo anteanoche, enmarcados en-tre las esculturas modernistas del Pa-lau de la Música y dispuestos a conver-tir de nuevo la desnudez tropical en una nueva obra de arte. El guión, es cierto, fue prácticamente calcado al de su an-terior visita, pero el tándem brasileño volvió a salir a hombros después de más
de dos horas de suavidad carioca, cari-cias acústicas y cálido folk.
Una lección de intimidad y maestría que arrancó con «Back In Bahia» y que fue recorriendo las costas de la músi-ca popular brasileña mientras Veloso y Gil (o Gil y Veloso, tanto monta) des-granaban una treintena de canciones hechas de la mejor materia prima po-sible: una amistad a prueba de bombas que se remonta a los días de samba y revolución de Tropicália. Una vieja e imbatible alianza que en Barcelona pro-pició una reedición de esas bodas de oro que anda celebrando bajo el sucin-to nombre de «Dois amigos, um sécu-lo de música».
Arropados por lo mínimo –dos ta-buretes, un par de copas y otras tantas guitarras– y con Veloso algo más suel-to que en su anterior visita, cuando Gil, ayer algo más justo de voz, le hizo som-bra con sus dotes como guitarrista y su mayor conexión con el público, los bra-
sileños hicieron memoria para alter-narse en la voz cantante, despachar en-tre ovaciones «Coraçao vagabundo», «É Luxo Só» o «Sampa» y ofrecer un concierto casi idéntico al del Liceu pero algo más equilibrado.
El repertorio, de hecho, sólo se vio ligeramente alterado por el estreno de «As camélias do Quilombo do Leblon», pieza compuesta a cuatro manos des-pués de la gira del año pasado y que anoche deslizaron como contrapunto a «É De Manha», la canción más anti-gua que sonó en el Palau. En ese viaje de 1963 a 2016 hubo tiempo para casi todo: samba entre algodones –«Eu vim da Bahia»–, incursiones en la balada italiana –«Come Prima»–, himnos añe-jos que no envejecen –«Expresso 2222»–, inquietantes apuntes funerarios –«Nao Tenho Medo Da Morte»– y estribillos para juguetear con el público –«Nossa Gente (Avisa Lá)» –. Hubo también un reparto estrictamente democrático de los tiempos -la primera mitad del con-cierto fue Veloso quien que llevó el rum-bo; mientras que la segunda fue para Gil- y una generosa tanda de bises que llegó hasta el «Three Little Birds» de Bob Marley y con la que quedó claro que, más aún que las canciones que comparten, lo importante es esa atmós-fera que generan en el escenario: dos voces conjuradas para espantar la os-curidad y abrazar con balsámica pre-cisión el folk colorido y reconfortante. Magia tropical en estado puro.
Caetano Veloso y Gilberto Gil, magia tropical en el Palau
Crónica
INÉS BAUCELLS INÉS BAUCELLS R. AVEDON CCCB
James Rhodes Juan Marsé Renata Adler John Cooper Clark
EFE Veloso y Gil, ayer en Barcelona
abc.es/cultura MIÉRCOLES, 4 DE MAYO DE 2016 ABC60 CULTURA
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
8000
3179
Diario
364 CM² - 40%
1483 €
60
España
4 Mayo, 2016
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
33ara DIMECRES, 4 DE MAIG DEL 2016 cultura
El musical ‘Hamilton’ fa rècord i opta a 16 TonyHamilton, el musical de Lin-Manuel Miranda que narra la vida d’un dels pares fundadors dels EUA a ritme de hip-hop, ha rebut 16 no-minacions als Tony, el rècord històric dels guardons més importants del teatre de Bro-adway. La gala de la 70a edició dels premis se-rà a Nova York el 12 de juny.
Stones, McCartney i Dylan, junts en un megafestival The Rolling Stones, Paul McCartney, Bob Dy-lan, Neil Young, The Who i Roger Waters ac-tuaran en un megafestival que es farà a Coa-chella (Califòrnia) del 7 al 9 d’octubre. Les en-trades per accedir al recinte durant els tres di-es tindran un preu d’entre 350 i 1.400 euros i es posaran a la venda dilluns vinent.
Deu grans recitals del festival de poesia de Barcelona
de Proust i Freud perquè revisitem els models des de l’eclecticisme”.
Rodolfo Häsler, Josep Piera i Mi-reia Vidal-Conte acompanyaran Ma-ria Josep Escrivà diumenge a Els ac-cents de la poesia (Verger del Museu Frederic Marès, el 8 de maig, a les 18 h). “M’interessa l’actitud de ruptu-risme total de les avantguardes amb el sistema establert, artístic, ideolò-gic, intel·lectual –explica Escrivà, que ha publicat recentment Serena barca (Edicions del Buc)–. El culte a la llibertat, de les avantguardes i del dadaisme en particular, m’interessa més que no tant les realitzacions ar-tístiques en elles mateixes”.
Maria Josep Escrivà reconeix que, més enllà de la “curiositat” que li desperten, les propostes avant-guardistes a ella no la “marquen po-èticament”. La seva obra es troba més a prop de “la poesia reflexiva, de pensament i del treball de contenció del llenguatge poètic”.e
01. Hugo Ball recitant al Cabaret Voltaire.
02. Mostra dadaista a Berlín a la dècada dels 20. 03. L’urinari, un dels readymades més famosos del dadaista Duchamp.
04. Coberta de la primera revista Dada. VIQUIPÈDIA
02
03
Ievtuixenko i Margarit 5 DE MAIG, 19.30 H AUDITORI DE LA PEDRERA
L’any 1992, el poeta rus Ievgueni Ievtuixenko i el català Joan Margarit van recitar junts per primer cop. Ara hi tornen. Les se-ves obres –premiades i consolidades– continuen tenint una gran difusió entre el gran públic.
Herois aquesta nit 6 DE MAIG, 22 H INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
El cantautor Nacho Vegas compartirà escena-ri amb els poetes David Castillo, José Luis Pi-quero i Eva Vaz. El títol del recital, Herois aquesta nit, és un homenatge al músic David Bowie, mort al gener: tots quatre autors llegiran textos que mostren la vinculació de les seves obres amb la música que sovint els ha inspirat. Serà una sessió d’introspecció a través de poe-mes sovint contundents.
25 anys sense Montserrat Roig 7 DE MAIG, 20 H RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU.
SALA CAMBÓ
Pilar Aymerich, Montse Guallar, Marta Pessarro-dona i Ignasi Riera recor-daran la novel·lista i peri-odista Montserrat Roig, morta el 1991 als 45 anys. Al final de l’acte es pro-jectarà un vídeo inèdit.
Poesia satírica 8 DE MAIG, 12 H VERGER DEL MUSEU FREDERIC MARÈS
Josep Pedrals ha recitat la seva poesia arreu del món i ha publicat llibres com El furgatori o El romanço d’Anna Tirant. El barceloní confronta-rà el seu talent amb el poeta de Palma Miquel Àngel Joan, Llovonoy, un doll d’ironia que vol deixar en evidència les vergonyes de l’avarícia i el malbaratament amb enginy i elegància. L’única arma que els autors podran treure du-rant el combat serà el sentit de l’humor.
J.L. Peixoto i F. Pinto de Amaral 10 DE MAIG, 19 H BIBLIOTECA GUINARDÓ - MERCÈ RODOREDA
Un dels actes més singulars de l’edició d’en-guany de Barcelona Poesia és la visita de dos au-tors portuguesos a la Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda. El primer és José Luis Peixo-to, escriptor i poeta –del qual es pot llegir en ca-talà la novel·la Te’m morires (El Gall)–. El segon, Fernando Pinto do Amaral, autor de volums com A escada de Jacob i Paliativos. Tots dos conversaran amb el professor Jordi Cerdà.
Homenatge a Anna Dodas 6 DE MAIG, 19 H VERGER DEL MUSEU FREDERIC MARÈS
L’agost del 1986, la poeta de 23 anys Anna Dodas era assassinada a prop de Montpeller. David Caño, Pau Gener, Núria Martí-nez-Vernis, Blanca Llum Vidal i Ramon Farrés en llegiran els versos trenta anys després dels fets.
Veus personals 7 DE MAIG, 18 H VERGER DEL MUSEU FREDERIC MARÈS
Una de les novetats del festival Barcelona Poesia és que almenys al Verger del Museu Fre-deric Marès, on tindran lloc bona part dels ac-tes, es podran comprar els llibres dels poetes que hi reciten. A Veus personals hi participaran Tomàs Arias, Montserrat Costas, Jordi Llavina i Antònia Vicens, premi Nacional de Cultura 2016. S’aproximen a la poesia des de punts de vista molt diferents.
El nus la flor 7 DE MAIG, 22 H INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
Enric Casasses presenta el recull de poemes inè-dits El nus la flor acompa-nyat pel piano de Daniel Ariño i la veu de Maria Mauri. El cicle de compo-sicions transita entre l’in-timisme, la reflexió, l’hu-mor i la passió.
Maleïts poetes 9 DE MAIG, 20 H CENTRE CÍVIC CASA GOLFERICHS
Sílvia Bel s’ha aproximat a alguns dels poetes maleïts de la història de la literatura en diver-sos recitals, acompanyada pel piano de Carles Beltran i la veu de Llúcia Vives. En el trajecte extrem que plantejarà al centre cívic Casa Gol-ferichs ressonaran versos de Charles Baudelai-re, Pier Paolo Pasolini, Miquel Bauçà, Josep Pa-lau i Fabre, Blai Bonet, Andreu Vidal, Nicanor Parra, Sylvia Plath i Joan Vinyoli.
Festival Internacional de Poesia 10 DE MAIG, 21 H PALAU DE LA MÚSICA
Mireia Calafell obrirà una lectura dedicada a poetes de països i cultu-res perseguides, entre els quals hi ha Mohsen Ema-di, Joumana Haddad, Vi-olet Grigoryan i Easterine Kire. L’acte el tancarà el veterà Francisco Brines.
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
119000
12978
Diario
504 CM² - 60%
2670 €
33
España
4 Mayo, 2016
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
37
culturaara DIMECRES, 4 DE MAIG DEL 2016
La seducció de Caetano Veloso i Gilberto Gil
sedueix amb el somriure i una veu increïblement jove. Gil hipnotitza amb la profunditat, connectant amb el bagatge africà i jugant amb la gui-tarra. Són el duo perfecte i transme-ten la sensació d’haver nascut pre-cisament per asseure’s a prop del públic. Si no fos perquè l’espai era una sala de concerts, gairebé es po-dria dir que els tenies tocant al men-jador de casa; això sí, a canvi de pa-gar unes entrades que anaven dels 38 als 146 euros.
Com ja va passar al Liceu, el con-cert va començar amb una gran ova-ció de benvinguda a càrrec dels es-pectadors que omplien el Palau de la Música. Back in Bahia, perfuma-da de blues per la guitarra de Gil, va obrir un relat a dues veus. Veloso va ser més protagonista a la primera part, amb punts àlgids com Terra, corejada per un públic entregat des del principi a la màgia d’aquest tro-picalisme íntim. Sobrat de facultats, l’autor d’O Leãozinho fins i tot va re-filar amb una veu blanquíssima en la versió de Tonada de luna llena del veneçolà Simón Díaz. A partir
d’Esotérico, la veu de Gil va agafar el protagonisme apujant la tempera-tura emocional de la nit. Una espec-tacular Tres palabras, la imbatible Expresso 2222 i Toda menina baia-na van situar el concert en el terri-tori de l’excepcionalitat, i el Palau va lliurar-se sense condicions a l’en-cant dels dos músics quan Veloso va aixecar-se de la cadira per ballar i pi-car de mans. Havia passat més d’una hora i mitja, i encara faltaven vint
minuts més de bisos. El clímax va arribar quan el públic va assumir el protagonisme a A luz da tieta, can-tant amb intensitat creixent la tor-nada “eta, eta, eta, eta, é a lua, é o sol, é a luz de tieta, eta, eta!” I com al Li-ceu, una ovació va acomiadar la pa-rella després de la sentida versió de Three little birds de Bob Marley, punt final a una nova trobada amb la història viva de la música popular brasilera.e
Caetano Veloso i Gilberto Gil, llegendes brasileres al Palau de la Música. CRISTINA CALDERER
Els dos músics brasilers ofereixen un concert magistral al Palau de la Música
MÚSICA
Caetano Veloso i Gilberto Gil PALAU DE LA MÚSICA 22 DE MAIG
Caetano Veloso i Gilber-to Gil van actuar l’any passat al Liceu. Tots dos sols, sense més equipat-ge que les guitarres
acústiques, les veus i un dels millors cançoners de la música popular bra-silera. Dilluns van repetir l’actuació al Palau de la Música: idèntica dis-posició escènica i pràcticament el mateix repertori, tret d’una incor-poració: As camélias do quilombo do Leblon, una peça que Veloso va com-pondre l’agost de l’any passat i que al Palau van tocar després d’É de manhã, del 1963.
Veloso i Gil, tots dos de 73 anys, dominen els recursos expressius i tècnics. Treballen una mena de me-lancolia tropical irresistible. Veloso
Crítica
BARCELONAXAVIER CERVANTES
Expressius Veloso i Gil treballen una addictiva melancolia tropical
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
119000
12978
Diario
453 CM² - 54%
2403 €
37
España
4 Mayo, 2016
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
PERFIL
Jordi Pujol es uno de los idolos caidos dela Transici6n y a la vez protagonista deuno de los esc~indalos politicos de mayortrascendeneia de la democracia espafiola.Pujol rue uno de los m~is destaeados dirigentes de la oposici6n moderada al franquismo, fund6 y dirigi6 el grupo bancarioBanca Catalana, particip6 en la reeuperaci6n de la democracia y de la autonomiay fund6 Convergencia Demoer~.tiea deCatalunya (CDC), el principal partido delnacionalismo catal~in. Gracias a sucesiw~svictorias electorales, gobern6 la Generalitat desde 1980 basra 2003 y proportion6los diputados que faltaban para las investiduras de dos presidentes, el socialistaFelipe Gonz~ilez en 1993 y el presidenteconservador Jos~ Maria Aznar en 1996.
En julio de 2014, cuando confes6 laocultaci6n al fisco durante varias de?cadasde una cuenta en el extranjero, Pujol era
JORDI PUJOL
Idolo ca/dode la Transici6n
Fue el gran or culo delnacionalismo catal&n ydel independentismohasta que se descubriOsu fortuna en Andorra,fuera del aJcance del fisco,presuntamente nutrida porel cobro de comisionesilegales por obra pOblica.
TEXTO Lluis BassetsILUSTRACI(~N Sciammarella
la personalidad politica m~is reconocida yconsiderada en Catalufia. Presidia una fundaci6n que llevaba su nombre, dedicada alas relaciones entre ~tica y politica, y asistiapuntualmente a Ias reuniones de los organismos de direccidn de su partido, CDC,que todavia presidia a titulo de fundador.
La sombra de la corrupcidn ha acompafiado siempre a Pujol y a su partido, peronunca lleg6 a materializarse en un casode tanta envergadura como el que ahoraimplica al expresidente y a toda su familia, su esposa Marta Ferrusola y sus sietehijos. El hilo del que tira la justicia es unafortuna localizada en Andorra, fuera delalcance del fisco, que Pujol atribuye a unaespecie de legado de su padre, FlorencLapartado para eventuales percances enla carrera polftica del expresidente. Lasospecha generalizada es que se trata dedinero blanqueado procedente de cobrosde comisiones de concesiones y obrasptiblicas por parte de los hijos, principalmente el primog4nito, Jordi Pujol Ferru
sola, que ten/an adem~is el objetivo definanciar CDC. Contribuye poderosamentea esta tesis el funcionamiento del casosaqueo del Palau de la Mfisica, instruidopor la Justicia por el cobro de comisiones yla flnanciacidn ilegal de CDC a trav~s de lamS.s simbdlica e hist6rica de las instit uciones musicales barcelonesas, que presidfaFelix Millet, prdcer catalanista perteneciente a una familia de raigambre y vinculada tambidn al pujollsmo.
Tres veces se ha enfrentado Pujol conla iusticia en momentos que marcan lahistoria pol/tica de Catalufia yen buenaparte de Espafia. En la primera, en 1960,rue soinetido a un consejo de guerra porlas autoridades franquistas y condenadoa siete afios de c~ircel, de los que cumpli6dos y medio en la prisidn de Ldrida, porrebelidn militar: rue su consagraci6ncomo joven promesa del catalanismo yfuturo l/der nacionalista. En la segunda,en 1986, la Audiencia Provincial de Barcelona en pleno, 41 magistrados, decidierondesestimar la acusacidn de la flscalia pordelitos vinculados a la quiebra de BancaCatalana, despu~s de cuatro afios de instruccidn: esta vez qued6 consagrado comopolitico capaz de influir en los medios decomunicaci6n yen la justicia hasta conseguir una impunidad que le ha duradoprS.cticamente tres ddcadas. Yen la terceray actual, se enfrenta iunto con su esposay a sus siete hijos a la acusacidn de blanqueo de capitales en relacidn alas cuentasde la familia en el extranjero, de la que sederiva la sospecha de haber organizado unsistema de enriquecimiento familiar entorno al cobro de comisiones ilegales conlas que se flnanciaba su partido.
El caso Pujol ha influido decisivamenteen el proceso soberanista catal~in y en el~inimo del independentismo. El ancianopatriarca, aut~ntico or~iculo nacionalista hasta julio de 2014, ya tuvo un papeldecisivo en la evolucidn de CDC del autonomismo hasta el independentismo. Perosu confesidn influyd en sentido contrario,al convertir a CDC en un partido bajo sospecha y al propio Artur Mas, el sucesorque ~1 mismo nombr6, tambi~n en unpolitico de dudoso comportamiento antela corrupcidn en sus etapas como consejero del expresidente y como m~iximoresponsable del partido. PujoL el politicoque m~is ha contribuido al catalanismodesde hace 50 afios, tambi~n ha sidoflnalmente el que m~is le ha estigmatizadocon la mancha de la corrupci6n, contribuyendo as/al declive de CDC y al fracasode Artur Mas como presidente.
El País Especial
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
PERFIL
1419000
164507
Variable
689 CM² - 61%
35624 €
127
España
4 Mayo, 2016
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
8 ELPAÍS Miércoles 4 de mayo de 2016
CATALUÑA
Los poemas de Joan Vinyoli ode Ramón LLull , o los de poe-tas catalanes actuales comoFe-liu Fomosa, Antònia Vicens,Jordi Llavina, Francesc Parce-risas, CarlesDuarte; losmás jó-venes como Ramon Boixeda,Laia Carbondell; y voces valen-cianas, como la de EncarnaSant-Celoni o la de Miguel Án-gel Joan, de Palma; se podránescuchar este año en la edi-ción de Barcelona Poesía entrela sombra de los naranjos delpatio del MuseoMarés. Será eleje central de una de las citasanuales más importantes depoetas y que suele ser un pun-to de encuentro de autores yareconocidos y de las nuevas vo-ces. Los recitales se repetiráncada tarde desde hoy hasta ellunes.
Otra novedad es que se po-drán comprar los poemariosen el mismo patio: “el sectorreivindicaba que se pudieranvender libros de poesía, comocuando se compran los discostras un concierto. Este año sepodrá hacer mediante unacuerdo conLaCentral. Habrámesas en el patio y se podráncomprar libros y algunos poe-marios que son muy difícilesde encontrar”, explicaba Ma-nuel Forcano —director delInstituto Ramón Llull— , codi-rector, junto con Teresa Co-lom del Barcelona Poesía. Unencuentro que es el prólogodel Festival Internacional dePoesía de Barcelona, que se ce-lebrará el próximo 10 demayo,y en el que participarán seispoetas, cuatro de ellos extran-jeros: “Hemos querido invitaraautores quehanestadoperse-guidos en sus países por susideas o han tenido que refu-giarse en otros por denunciarla realidad social”, añadía For-cano. Es el casodel poeta y acti-vista social iraníMohsen Ema-di o el de Easterine Kire quecon ha difundido los proble-mas de su país, India.
Hay conciertos que, por bue-nos que sean, con verlos unavez es suficiente. Otros, pue-den repetirse sin temor. El deCaetano Veloso y Gilberto Giles de los segundos. Pasó porBarcelona el pasado julio y repi-tió el lunes con idéntico forma-to y, la verdad, fue todavía me-jor (y ya era difícil).
¿Dos tipos con sus guitarrasacústicas en un escenario sintramoya, qué aburrido, ¿no?¡Qué va! Caetano y Gilberto sebastan para llenarlo todo ytransmitir una emoción que setransformó por momentos enpura algarabía. Poesía y ritmo,susurros al oído e incitación apicar palmas y cantar.
Caetano y Gilberto, ambos apunto de los 74 años, despren-den una energía envidiable. Eltítulo del espectáculo es sufi-cientemente claro: Dos amigos,más de un siglo demúsica. Can-taron a dúo canciones de uno yde otro, se alternaron con lasvoces y las guitarras y Caetanohasta se marcó unos aplaudi-dos pasos de baile. Comenza-ron con el viejo Back in Bahia ypronto se dejaron arrastrarpor la magia de Tropicália y elpúblico comenzó tímidamentea cantar. Poco a poco el cantose convertiría en grito, palmasy baile, cosa que no ocurrió enel Liceo. Allí todo fue más re-traído. Pero el Palau de laMúsi-ca abarrotado hasta el órganoincita a desmelenarse, y se des-melenaron músicos y público.
Unas treinta canciones, in-cluidos cinco apoteósicos bi-ses, conformaron un progra-ma que fue hasta la primeracanción que compuso Caetanoen 1963 (año en que conoció aGilberto), que precedió a la últi-ma que han escrito juntos, AsCamélias. ¡Dio hasta para unaversión sorprendente y celebra-da Come prima!
No se sabe si estos dos jo-vencitos seguirán de gira. Si asífuera, les esperaremos.
El patio delMuseo Marés,epicentro delBarcelonaPoesía
Filántropo, mecenas, líder, amigo,compañero y maestro, fueron al-gunos de los calificativos que seoyeron ayer durante el acto por elque el pórtico interior del Macbapasaba a llamarse Atrio LeopoldoRodés Castañé, en reconocimien-to a uno de los mayores impulso-res culturales que ha tenidoBarce-lona en décadas y artífice de estemuseo que empezó a crearse en1987, tras un encargo personal delalcalde Maragall. El acto privado,organizadopor la FundaciónMac-ba, entidad que presidió Rodéshasta su fallecimiento el pasadomes de agosto, reunió ayer a másde 300 personas. Algo que cambióla fisonomía de la plaza dels Án-gels durante un par de horas. Amediodía no había ni un solo ska-ter y en su lugar una decena decoches de alta gama ocupabanparte de la plaza, causando extra-ñeza en todos los que pasaban porallí. “Deben de ser peces gordos”,decía uno de los jóvenes.
En el bautizado atrio no se ca-bía, y poco a poco se añadían nue-vas filas de sillas. Durante el acto,
media docenas de personasloaron la figura de Rodés. AinhoaGrandes, su viuda, y presidenta dela fundacióndesdenoviembre, ha-bló del Rodés filántropo, de su ca-pacidad de liderazgo e impulsorde nuevos proyectos, destacandosu capacidad de involucrar a la so-ciedad civil. Personas como lasque ayer no quisieron perderse elhomenaje; entre los que se encon-traban muchos de los directoresde los grandes equipamientos deBarcelona, hermanos del Macba,pero también, responsables cultu-rales de la ciudad, además de unbuen número de empresarios “detoda la vida”, como decía una invi-tada. Para Grandes, que definió elMacba como “el sueño de Rodés”,uno de sus mayores empeños eraque Barcelona no cediera al pro-vincianismo”, algo que “había con-seguido con este museo”.
FerranBarenblit, destacó su or-gullo de trabajar en este museo,pero admitió su pena por haberaterrizado (fue nombrado direc-tor también en julio pasado), sintiempo de trabajar con Rodés. Elpatrón fundacional Mariano Puig,
de lamultinacional española de lamoda y el perfume, hizo una delas intervenciones más emotivasal recordar los 50 años de amistady evocó comoRodés y Ferrer Salatbuscaron los 1.000 millones quenecesitaban para sacar adelantelos Juegos Olímpicos y cómo le“gustaba marcar el paso”.
Mascarell habló como amigo yexconsejero de Cultura y tras des-velar que se barajó otra ubicaciónpara el Macba “en un solar en laesquina de Vía Augusta y Rondadel Mig”, afirmó que la decisiónfinal fue “elmejor lugar”. El conse-jero actual Santi Vila destacó lavirtud de Rodés de “hacer posiblesus sueños”; el director de la Tà-pies Xavier Antich remarcó la gra-titud del coleccionista y Esther Gi-ménez-Salinas, ex rectora de laUniversidad Ramon Llull, recor-dó el periodo en que Rodés presi-dió el Patronato de la URL. “Loque no soportaba era la mediocri-dad”, algo en lo que incidió tam-bién su hijo Ferran Rodés. “No to-leraba a la gente mediocre. Notransigía con ellos. Los veía venirde lejos”.
Caetano Velosoy Gilberto Gil,dos ‘jóvenesdesmelenados’en el Palau
Leopoldo Rodés, el hombreque odiaba la mediocridadLa sociedad civil rinde homenaje al artífice del Macba
BLANCA CIA, Barcelona
JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS, Barcelona
El nuevo Atrio Leopoldo Pomés Castañe del Macba, durante el homenaje al empresario y mecenas. / J. Á. M.
M. JURADO, Barcelona
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CATALUÑA
119000
20657
Diario
135 CM² - 12%
1290 €
8
España
4 Mayo, 2016
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
Duelde reinesal Teatre Lliure3 Sílvia Bel i Míriam Alamany encarnen Maria Estuard i Isabel I
MARTA CERVERABARCELONA
Sílvia Bel i Míriam Alamany s’enfronten a partir de de-mà a un duel de reines al Lliure de Gràcia amb Maria
Estuard. Van ser precisament les du-es actrius –Bel interpreta Maria Estu-ard, reina d’Escòcia, i Alamany, Isabel I d’Anglaterra– les que li van proposar a Belbel adaptar i dirigir aquesta obra ambientada a finals del segle XVI a partir del drama ro-màntic de Friedrich von Schiller. Belbel concentra els cinc actes del text original en dues hores d’acció. En comptes dels gairebé 20 perso-natges, aquesta versió compta amb vuit, interpretats per set actors. Jordi Banacolocha, Àlex Casanovas, Carles Martínez, Fina Rius i Marc Rius com-pleten el repartiment. «He utilitzat els personatges im-prescindibles per explicar la història
conservant-ne tan sols els moments àlgids i eliminant tota la parafernà-lia», assenyala Belbel. El seu muntat-ge va directe al conflicte polític, reli-giós i sentimental de les dues reines. Estuard és una fervent catòlica, una dona atractiva i amb experiència en l’amor que s’ha casat tres vegades per motius polítics, i l’última, per amor. «M’identifico amb el meu per-sonatge perquè també sóc molt pas-sional», afirma Bel. «És un text endi-moniadament complicat i amb un enfrontament polític brutal. Inter-pretar aquesta obra és com fer un tri-ple salt mortal sense xarxa, un repte estimulant però difícil», afegeix.
DOS MONS / Isabel I és la cara oposa-da. Ella és protestant anglicana, re-ligió imposada pel seu pare, Enric VIII a Anglaterra. A diferència d’Es-tuard, ella no s’ha casat mai. Tam-poc ho ha tingut fàcil per arribar al
ESTRENA A GRÀCIA
rat al plaer, a l’amor, a l’art i a la po-esia. S’ha casat tres vegades, l’últi-ma per amor, malgrat els problemes que això li ha comportat», recorda Belbel.
REINA VERGE / Isabel, en canvi, no esti-ma per evitar equivocacions. «Per a Isabel, l’amor és terreny vedat. Al comte de Leicester el manté a la cort, però no té relació amb ell. Decideix ser reina verge i morir sense descen-dència per por de perdre el control», explica el director. Maria Estuard va estar tancada al castell de Sheffield durant 18 anys després d’un judici polític celebrat entre el 1568 i el 1569. El muntatge
mostra els últims dies de la seva vi-da. Un mateix espai escènic central amb el públic als dos costats es con-verteix en la presó d’Estuard, el pa-lau d’Isabel i un parc. «L’escena pri-mera és bastant llarga, després tot s’accelera. Només he mantingut ín-tegre el tercer acte, aquella invenció de Schiller de la trobada de les dues reines que mai es van veure cara a ca-ra en la vida real», detalla Belbel. El director sí que ha mantingut en la seva versió el florit llenguatge de Sc-hiller. «El vocabulari retòric és la gran-desa d’aquest text. És molt interes-sant, perquè Schiller, després d’abra-çar el racionalisme, va voler tornar al llenguatge de Shakespeare». H
33 Míriam Alamany i Marc Rius, en una escena de l’obra ‘Maria Estuard’.
ROS RIBAS
El muntatge de Belbel, una versió reduïda del drama de Schiller, se centra en la pugna política entre totes dues
tron, ja que és filla d’Ana Bolena, fi-lla il·legítima a ulls del poder catò-lic. Des d’aquest punt de vista polí-tic, Estuard representa una amena-ça perquè està molt ben situada en la línia de successió al tron. A nivell humà tampoc tenen gai-re en comú. «Maria Estuard s’ha lliu-
Veloso i Gil, abraçada de titansCRÒNICA Els dos gegants de la música brasilera van exhibir empatia mútua al Palau
JUAN MANUEL FREIREBARCELONA
Després de l’èxit aconseguit l’any passat al Liceu, Caetano Veloso i Gil-berto Gil, gegants del moviment Tropicália, van tornar a passar per Barcelona per fer una altra exhibi-ció d’empatia mútua. Són només dos cantautors fent la seva feina, pe-rò és un acte absorbent. Ni tan sols es troben a faltar els creatius arranja-ments del pop amb què van hibridar la tradició brasilera amb altres es-tils; les veus i guitarres en plena sin-tonia són suficients per enamorar. Es van mudar del Liceu al Palau de la Música Catalana, de nou dins del Guitar BCN. Però no van canvi-ar gaire un repertori fix, fa poc reco-llit al disc en directe Dos amigos, un siglo de música, souvenir d’aquesta gi-ra per celebrar dues carreres i una
amistat. És a dir, van arrencar, com l’any passat, amb el doble nocaut de Back in Bahia i Coraçao vagabundo, temes emblemàtics de Gil i Veloso, respectivament. Tot seguit es van marcar grans versions de dues cançons programà-tiques del Tropicália, com Tropicália, en què va entrar en joc el ritme, amb un joc de guitarres que es responen entre elles, i Marginália II, en què vam poder veure Veloso remenar sense deixar el seu seient; malgrat les tris-tes lletres de Torquato Neto, visió del Brasil una mica desoladora. No tot va ser retrospectiva, per-què després de la cançó més antiga de Veloso, É de Manhã, van anar per la més nova que han fet, As camélias do Quilombo do Leblon, composta quan van tornar de la seva gira europea l’any passat. El final gairebé rap que
té parla de dos homes que, a punt de complir 75 anys, es neguen a créixer del tot. Per bé.
FINAL MOLT OPTIMISTA / D’aquí van pas-sar a l’altre extrem, la balada més ín-tima: un Veloso delicat al límit ata-cant (o millor, acariciant) hits com Sampa i Terra per a l’èxtasi de l’audi-ència, que va arrencar a cantar la se-gona com un cor celestial. El roman-ticisme va ocupar el Palau amb una Tonada de luna llena entonada per Ve-loso amb falset hiperagut. La distribució del repertori és de-mocràtica i Gil va agafar després protagonisme per a acostaments estel·lars a Eu vim da Bahia, Super ho-mem (A cançao), Não tenho medo da mor-te (una mica esguerrada per una cir-cense melodia de mòbil) i Toda meni-na baiana, a més de versions de Come prima i Tres palabras. En la recta final del concert va causar sensació Nossa gente (Avisa lá), que va ser corejada pel públic amb exaltació. Tot va acabar, en un segon bis, de la forma més op-timista possible: Three little birds, de Bob Marley, aquella invitació a no preocupar-se, oblidar problemes i arrugues. Nit reparadora. H33 Concert de Caetano Veloso i Gilberto Gil al Palau de la Música.
FERRAN SENDRA
espectacles 4 DE MAIG DEL 2016 57DIMECRES
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
489000
87909
Diario
383 CM² - 36%
8859 €
57
España
4 Mayo, 2016
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE MAIG DEL 201638 | Cultura i Espectacles |
Provocador, promiscu,violent... Guillem de Ber-guedà no solament va serun dels principals troba-dors europeus sinó un delspoetes més excepcionals (ipunyents) de la poesia tro-badoresca. La revistad’història Sàpiens del mesde maig inclou un dossiersobre el fenomen trobado-
resc, i molt en particularsobre la figura de Guillemde Berguedà, el més irre-verent de tots.
Aquest trobador es van-tava, per exemple, de “ferllit” amb les mullers delsseus enemics, es burlavadels seus defectes físics ifins i tot es va atrevir a ata-car el bisbe d’Urgell, dequi, segons ell, “la pobraque en rebi el gland / esta-rà un any gemegant”, deiaun dels seus sirventesos.
La reconeguda qualitatliterària dels seus versos vacridar l’atenció del cantau-tor Francesc Ribera, Titot,que els ha traduït al català
modern i els ha musicat enun CD que es pot adquirirjuntament amb la revistaper només 6 euros més.
Sàpiens, que ja es pottrobar al quiosc, tambéinclou un altre reportat-ge dedicat a la figura deldoctor Josep Trueta, elcirurgià català que vamarcar un abans i undesprés pel que fa a lesprimeres cures als fe-rits de guerra i a la lluitacontra la gangrena.
Aquest mes, Sà-piens també explicaquin tipus de màgia iencanteris es practi-caven a l’antiguitat;detalla la realitat his-tòrica sobre la míticabatalla a El Alamo en-tre anglotexans i me-xicans, entrevista elcomissari de l’Any Llulli analitza els vincles en-tre l’explosió de Txer-nòbil i la desintegracióde l’URSS.
Joan Santanach, elcomissari de l’Any Llull,afirma que és l’autor ca-talà que genera més bi-bliografia al món, cadaany. També explica quinsseran alguns dels 300 ac-tes programats enguanyper commemorar el 700aniversari de la mort delcèlebre pensador. SegonsSantanach, un dels princi-pals objectius d’aquestany és donar a conèixer alpúblic català l’abast delpensament lul·lià. ■
La portada de la revista‘Sàpiens’ del mes de
maig, dedicada a lapoesia trobadoresca
El retorn de Guillemde Berguedà
RedaccióBARCELONA
‘Sàpiens’ rememorales aventuresdel trobador catalàmés irreverentde l’edat mitjana
Els organitza-dors de TheProject afirma-ven que si elconcert de Cae-tano Veloso iGilberto Gil erala meitat de boque el que vanfer l’estiu passat
al Liceu ja valdria la pena repetir.Els espectadors del Palau de laMúsica, molts d’ells reincidents,van mantenir l’entusiasme al llargde les dues hores i els gairebétrenta temes que van interpretarels dos músics de Bahia. Vestitsamb camisa, pantalons esportiusi sabatilles, aquests dos genis dela bossa nova van demostrar quees poden fer coses grans sensesoroll ni gaires escarafalls. Nomésamb les seves guitarres –en mol-tes ocasions només amb la deGilberto–, asseguts en dues cadi-res i amb pocs comentaris mésenllà dels seus somriures còmpli-ces, els dos amics van tornar a fercombregar Barcelona amb el seumagnetisme, la calidesa de lesveus i el to poètic de les lletres.Van ficar-se a la butxaca un Palauple a vessar, que va corejar o can-tar peces noves, versions i tambévells temes de quan es van conèi-xer, el 1963. Des d’aleshores hanrevolucionat la música, van serpartícips de la millor bossa nova,la van introduir en la psicodèlia in-ventant-se el tropicalisme i van
fer història, com a intèrprets itambé compositors. Dilluns vanfer un recorregut per temes com-partits, per discos en comú, peròtambé pel repertori de cadascú,cantant a duet, acompanyant l’al-tre amb la guitarra o, simplement,deixant-se portar per la melodia.Les cançons carburen soles perl’efusió sentimental, el balanceigrítmic i sincopat, les incorpora-
cions de boleros, reggae, folk i totel que tingui a veure amb la melo-dia que va agermanar la samba iel jazz: bossa nova, sempre in-fluent i agradable per acariciar elssentits. Des dels primers temes,Back in Bahia i Coração vagabun-do, Caetano i Gilberto van atraparel públic amb la seva extraordinà-ria qualitat vocal, van crear infini-tat de clímaxs, des de l’alternança
de veus. El desamor i la lluita, pe-rò sobretot l’esperança, atorguena aquest estil una dimensió vita-lista única. Sampa, As Caméliasdo Quilombo do Leblon, la versióde Come prima, Terra, Esotérico,Drão... Himnes a la bellesa, plensd’inspiració, que ens van regalaramb aquesta facilitat per trans-metre emocions. Esperem quetornin aviat. Bravo! ■
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Crònica ‘bossa nova’
Harmonia i calidesa
Caetano Veloso i Gilberto Gil van omplir dilluns el Palau dins el Guitar BCN ■ QUIM PUIG
DavidCastillo
— — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Barcelona
Coincidint amb l’AnyLlull, l’organització de laQuinzena Literària Verda-guer de Folgueroles, a lacomarca d’Osona, ha deci-dit acostar les figures dedos dels autors més relle-vants de la literatura cata-lana. A Ramon Llull se li re-coneix haver inspirat undels llibres cabdals de ladarrera època de JacintVerdaguer, natural de Fol-gueroles, en plena crisiemocional: Perles d’Amic iAmat. Entre els actes des-tacats de la Quinzena Lite-rària, el comissari de l’AnyLlull, Joan Santanach,pronunciarà el 21 de maiguna conferència sobre larelació entre Verdaguer iLlull, i també es podrà gau-dir, el mateix dia, de l’es-pectacle Cos a Cos, dirigitpel mallorquí Biel Mesqui-da i que dóna veu a Llull,Verdaguer i Vinyoli en re-lació al Llibre de l’amat decada un dels escriptors. LaQuinzena Literària, entreel 17 de maig i el 5 de juny,inclou actes com el Mercatde Llibre Vell de poesia (22de maig), la presentacióinèdita de l’obra Flors delCalvari en edició crítica(27 de maig) i el festival li-terari Flors del Desvari(28 de maig). ■
La QuinzenaLiterària,dedicada aRamon Llull
RedaccióFOLGUEROLES
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
131000
23138
Diario
525 CM² - 49%
3352 €
38
España
4 Mayo, 2016
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE MAIG DEL 2016 | Apunts | 45
Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments
BARCELONA19.00 EXPOSICIÓ‘Miscel·lània d’amors idesamors’. Ruta per lamostra T’estimo? Unahistòria de l’amor i el ma-trimoni al Museu d’Histò-ria de Catalunya, on Mar-ta Millà (actriu) explicaràrelats d’amor i desamor.
BARCELONA19.30 CONCERTEnBossa. El grup fusionael soul-funk, el jazz, labossanova i la samba alHarlem Jazz Club.
BARCELONA18.30 XERRADA‘200 anys d’El barberde Sevilla de Rossini’. El periodista Marcel Gor-gori parla d’aquesta míti-ca òpera a la BibliotecaClarà (Dr. Carulla, 22-24).
BARCELONA19.00 DIÀLEG‘Espai urbà, protestapolítica i repressió a laBarcelona dels anystrenta’. Tercer dels cincdiàlegs sobre la Guerra Ci-vil que proposa el Born.
L’agenda
Nit de post-rock coreà a l’ApoloRetorn del piano d’András SchiffBARCELONA20.30 CONCERTL’hongarès du en contrast sonates de Haydn, Mo-zart, Beethoven i Schubert, al Palau de la Música.
BARCELONA 21.00 CONCERTFormat a Seül, Jambinai porta la música tradicio-nal coreana al segle XXI amb instruments coreans.
Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Sudoku Nekane Igande
Horitzontals:1. Si en cauen només quatre no plou gaire. Llevar els ulls o la vista a algú. 2. Amunt. Substàn-cia orgànica poc soluble en aigua. Creador de versos. 3. Antic poeta pro-fessional grec. En heràldica, que surten de la boca dels ser-pents. Una for-ma de ser. 4. Pinteu de tots colors. Àvies. Anella trencada. 5. Menjada prou abundosa. Són antics soldats alemanys de cavalleria. Cla-tell. 6. Pateix d’una minva de forces que comporta cansament. Satisfer gana i set. 7. Mig diàmetre. Pronunciat, un teorema. S’ho té ben guanyat. 8. Habitacle d’abelles. Calçotets de disseny. La fi del món. 9. Quin mal. De segona mà, com a mínim. Zona d’eres. 10. No cedeix ni vacil·la. Dona dèspota d’Albània. Duc sense principis. 11. Ni abans ni després. Moto-cicletes tot terreny. Dia, mes i any. 12. Redueixi un sòlid a pols. Ventilem i renovem l’aire. 13. La prime-ra. Porgo el gra a l’era. Lloc de la casa romana per al culte domèstic. 14. Eructar de bona gana. Un de cel blau entre núvols. Avinentesa.
Verticals: 1. Vigilar algú amb l’esguard. Fer patir molta fam a algú. 2. Tre-balles al quiròfan amb bones mans. Petit corrent natural d’aigua. Circumferència. 3. Creu cristiana. Llegiu el que altres escriuen. Un ral molt cata-là. 4. Dues que es poden geminar. Acció de sentir l’olor d’una cosa. Un menjar de gallines. 5. Ja hi pots comptar. Han perdut els genitals per auto-mutilació. Antiga-ment, gran roca. 6. Cridin, els pollets. Deixar
algú com mort. 7. Uneix rodes oposades d’un vehi-cle. Donava el seu consentiment. Oca escuada. 8. Inventin quelcom. Persona esquerpa. Mig rectan-gle. 9. Braços d’un molí. Part de l’elm correspo-nent al nas. Porta a la residència. 10. Es decideixi per una alternativa. Inciten, de paraula o acció. Un bon amic del lluç. 11. Que tira a rosa. Relatiu als menjadors de vaques. 12. Correcte, anyell. És ple-na de cantons al mig d’Europa. Oficials otomans. 13. Dates il·limitades. Rellisca a la cova. Seguidor de Luter. 14. Grataran que fa picor. Automòbil per a transportar càrregues.
10987654321 11 12 13 14123456789
1011121314
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Encreuats Miquel Sesé (8.544) www.olissip.com
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Escacs Joan Segura (16.747)
Negres juguen i guanyen. La difícil posiciód’avui tracta del tema tàctic de la dobleamenaça i, encara que les blanques hanplantejat serioses amenaces, és el bàndolnegre el que aconsegueix el triomf.
�� � � ���� � ��
� ����� � ��
��� � �� ������ � � �� �����
Solucions d’ahir
Encreuats (8.543)( )T E N D A C A M A C U R TI N U R B A F E M A T E RM A C A B R A C A L P AI A C T U E S T O M E MD O M E S A O S S O S A
C R E M A R A N T R E TN U E S A M U D A R E NE L F T O A L E T E S PO T I T I S E G O C E LF I A C C E D I N T M AI N I C A M A A R A B ST X A C R A A L E G E ME R E R A N O M C A N AS O N L L A C E M M A R
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314
6 diferències
Escacs (16.746)
Sudoku
1.TxC! - DxD 2.TxT + -R2C;3.C8R + - R3T; 4.T6D + - R4C;5.CxT - abandonen.
A la secció de serveis del webwww.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments.html, dinsEntreteniments, hi trobareumés jocs interactius
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
APUNTS
131000
23138
Diario
257 CM² - 24%
1970 €
45
España
4 Mayo, 2016
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
| Lleida | 27EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE MAIG DEL 2016
L’acció Maria Canalsporta cua a Cervera tor-na amb la quarta edició elpròxim 13 de maig. Comsempre, dos pianos si-tuats al carrer sonarandurant tot el dia i convida-ran estudiants i vianantsa tocar-los.
Uns sis-cents estudi-ants d’escoles, instituts idel Conservatori de Cerve-ra participaran en aquestajornada, que s’emmarcadins el concurs internacio-nal Maria Canals, el mésantic de l’Estat, amb 61edicions, i que organitzaaquesta activitat a dife-
rents ciutats, com Barce-lona, Madrid i Bilbao. Lainiciativa vol divulgar iapropar aquest instru-ment a tot tipus de públic.
Aquest any l’esdeveni-ment coincidirà amb laVIII Trobada de Pianistesde Ponent, en què s’hanpreparat obres d’EnricGranados per retre home-natge al compositor lleida-tà en el centenari de la se-va mort. El concurs de ví-deo dirigit als estudiantsde piano tindrà com a pre-mi l’experiència de tocarun piano de cua al Palau dela Música Catalana. El pia-nista Luis Grané oferiràun concert a la tarda a laplaça de la Universitat. ■
C. Berengué / Tàrrega TVCERVERA
Els pianos tornenamb ‘Maria Canalsporta cua a Cervera’
La Borsa d’Habitatge deMollerussa va atendre du-rant el 2015 un total de2.366 consultes, un 16%més que l’any anterior.D’aquestes, un 42% vanser per tramitar ajuts, deles quals es van gestionar251 expedients (un 68%més que el 2014) en les di-verses convocatòries acti-ves tant per part de la Ge-neralitat com del governde l’Estat.
Pel que fa a l’accés a unlloguer social –que oscil·laentre els 150 i els 350 eu-ros mensuals–, es van do-nar d’alta 27 contractes,
dos més que el 2014, i eren64 els que eren vigents enel còmput fins al 31 de de-sembre passat.
Aquestes dades formenpart de la memòria de laBorsa d’Habitatge de Mo-llerussa, que es va presen-tar ahir. L’alcalde de la ciu-tat, Marc Solsona, va des-tacar que “malgrat ques’impugnin lleis” els ajun-taments tenen eines perajudar la gent. La borsatambé va donar resposta acinc casos de necessitatd’habitatge de la taulad’emergències socials. Amés, va gestionar 20 ajutsper pagar el lloguer, la hi-poteca o per evitar un des-nonament. ■
A. Lijarcio / Mollerussa TVMOLLERUSSA
La Borsa d’Habitatgede Mollerussa atén un16% més de consultes
El Col·legi de Periodistes deLleida està fent entre ahir iavui un simposi dedicat a lallibertat de premsa en elsmitjans públics, tant almón com a casa nostra.S’hi han inscrit unes dues-centes persones, entre pro-fessionals, estudiants i aca-dèmics. Entre els convi-dats, que intervindran avuidimecres en una taula ro-dona sobre el cas europeu,hi ha el periodista portu-guès Luis Antonio Santos,que posarà sobre la taula lallibertat de premsa a Por-tugal. Per la seva part, Ko-kosis Charalampos, perio-dista de la televisió públicagrega, exposarà els objecti-us de la nova radiotelevisiódel país.
També hi haurà avuiuna taula dedicada als mit-jans públics a l’Estat. Undels integrants serà CarlesPrats, periodista i membredel grup de mitjans públicsdel Col·legi de Periodistesde Catalunya, que parlaràsobre la desgovernalitzaciódels mitjans públics a Cata-lunya. També hi participa-
ran Montse Melià, deRTVE, i Joseba Arredondo,de la televisió basca, l’EiTB,així com Javier Marzal, deRTV.
Ahir es va dur a terme laconferència inaugural, acàrrec de la presidenta delCol·legi de Periodistes deCatalunya, Neus Bonet,que s’ha compromès a
combatre la “governamen-talització” dels mitjans pú-blics per evitar que s’impe-deixi exercir un periodis-me necessari perquè la ciu-tadania estigui “democrà-ticament ben informada”.La conferència inauguralva anar a càrrec de la perio-dista Milagros Pérez Oliva,que va alertar que aquesta
governamentalització delsmitjans públics s’està in-tentant fer també als mit-jans privats amb les sub-vencions. Durant el simpo-si es van recordar les dadesrecollides per ReportersSense Fronteres, segonsles quals en l’últim any hanmort 63 periodistes arreudel món. ■
Lleida debat sobre lallibertat de premsa al móna La delegació del Col·legi de Periodistes a Ponent dedica el segon simposi sobre el sector de lainformació a analitzar la llibertat dels mitjans públics a casa nostra i a l’exterior
D. Marín / ACNLLEIDA
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La frase
Pérez Oliva amb el director del ‘Segre’, Juan Cal, que va presentar l’acte ■ D.M.
“No som dels païsosque estem pitjor peròno estem bé, calreflexió per actuar imillorar”Neus BonetPRESIDENTA DEL COL·LEGI DEPERIODISTES DE CATALUNYA
Ahir es van fer tallers temà-tics amb professors i alum-nes universitaris, en què esvan presentar i debatre elsseus treballs de recerca, quegiraven entorn a quatre te-mes: Mecanismes dels perio-distes per retre comptes, lli-bertat de premsa en l’àmbitlocal, ajuts públics i llibertatde premsa i llibertat de prem-sa i temes d’especial sensibi-litat. Hi van participar la Uni-versitat Autònoma de Barce-lona, la Universitat de Lleida,la Pompeu Fabra, la Universi-tat Oberta de Catalunya i laUniversitat de València.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Recercaacadèmicasobre la premsa
Dos veïns de Bellvís (Plad’Urgell), de 26 anys i denacionalitat romanesa,van ser detinguts pelsMossos d’Esquadra per laseva presumpta relacióamb almenys set robatorisperpetrats a la comarca dela Noguera.
La detenció, que es vafer pública ahir, va tenirlloc el 28 d’abril i, segonsels Mossos, els dos arres-
tats s’havien especialitzata robar gasoil de finques imagatzems agrícoles. Enaquests robatoris, la majo-ria dels quals duts a termeen una zona compresa en-tre el Castell del Remei i lapartida d’Almassor, vanaconseguir més de 1.800litres de gasoil. Després, elrevenien a un preu de 40cèntims el litre.
Els lladres forçaven lesportes del magatzem is’emportaven el combusti-ble dels dipòsits de les ins-tal·lacions, els vehicles i lamaquinària agrícola. Sem-pre actuaven de matinadai, en algun cas, havien en-trat més d’un cop al ma-teix magatzem. ■
RedaccióMOLLERUSSA
a Agafaven elcombustible demàquines i dipòsits, illavors el revenien
Dos veïns de Bellvís,detinguts per robatoride gasoil a la Noguera
El director d’Andorra Air-lines, Jordi Soriano, va ex-plicar ahir que la compa-nyia va endavant i que “elvol inaugural, que es faràla darrera setmana demaig o la primera de juny,està complet, tot i no ha-ver posat els bitllets a lavenda”. Soriano va lamen-tar la falta de comunica-ció i es va justificar: “Hi hahagut canvis en l’oficina iper això no hem pogutrespondre els correus i eltelèfon no funcionava”.També va assegurar que“no hi ha cap problema definançament ni de capi-tal”, que va xifrar en140.000 euros.
La companyia comen-çarà a operar amb avionsllogats perquè no disposade llicència de vol per fervolar avions propis. “Llo-garem els avions per ho-res, garantint un mínimd’hores, per disposar tantdels avions com de la tri-pulació allà on vulguem”,diu el director de la com-panyia, segons el qual hihaurà vols regulars d’ana-da i tonada de la Seu d’Ur-gell a Madrid, Porto i Pal-ma, mentre que “de mo-ment els vols a París s’hanajornat per falta d’algunspermisos”. ■
AndorraAirlines mantéque operaràd’aquí a un mes
ACNLA SEU D’URGELL
El Punt Avui Lleida
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
COMARCAS
1000
Diario
118 CM² - 11%
539 €
27
España
4 Mayo, 2016
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
24 | EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE MAIG DEL 2016
L’any que ve en farà150 del naixement,al municipi, delfundador del’Orfeó Català
El Masnouja preparala celebracióde l’Any MilletMaresme
El tèxtil maresmenc regis-tra, per segon any conse-cutiu, dades positives enrelació al mercat laboral.L’informe elaborat perl’Observatori de Desenvo-lupament Local del Con-sell Comarcal sobre elcomportament del sectordurant el 2015 mostrauna certa recuperació pelque fa a ocupació.
La contractació s’hatancat amb 2.965 novesaltes, cosa que suposa uncreixement relatiu del’1,65%. Aquest creixe-ment, però, s’ha fonamen-tat en la contractació tem-poral, que ha augmentatun 2,56%, mentre que elscontractes indefinits hanestat menys que l’any an-terior.
El president del gremitèxtil Asegema, PaulíAluart, assegura que lesdades són favorables desdel moment que no es tan-quen empreses, tot i quemoltes han hagut d’ajus-tar plantilles. Segons elmateix informe, l’any pas-sat es van presentar vuitexpedients de regulaciód’ocupació en el sector,que van afectar 277 treba-lladors. Aluart reconeixque hi ha un “lleuger crei-xement” i que les empre-ses s’atreveixen a contra-ctar alguna persona més.Tot i això, és prudent, jaque arran de la crisi enca-
ra perceben que costa queel consum dins el sector esreactivi. El president delgremi apunta altres fac-tors en el mercat interna-cional que generen un certoptimisme. Per un costat,la davallada exportadorade productes tèxtils de laXina, els costos més ele-vats de producció al Mar-roc o les confeccions deTunísia que busquen ins-tal·lar-se a aquí.
Les dades recollides perl’Observatori de Desenvo-lupament Local semblenindicar, però, que el sectorva tocar fons el 2013. Lesxifres del 2014 van millo-rar per primera vegada ensis anys i les del 2015 se-gueixen una tendència po-
sitiva. Això s’ha anat pro-duint tant a les petitescom a les grans empreses.Segons es recull a l’infor-me però, un 76,98% de lesempreses tèxtils mares-menques són microem-preses que tenen, com amàxim, deu treballadors.El sector donava feinal’any passat a 5.996 perso-nes, lluny dels 8.562 llocsde treball que generava el2008.
Des dels sindicats, el se-cretari comarcal de laUGT, Lluís Torrents, de-nuncia que la revifada del’ocupació s’hagi aprofitatper fer contractes a preca-ri rebaixant els sous. El re-presentant sindical recla-ma una millor coordinacióen l’oferta de formació ques’està generant. “S’ha deplanificar millor les neces-sitats de les empreses i elteixit empresarial que vo-lem”, assegura.
Taula IndustrialPrecisament ahir, a la seudel Consell Comarcal vatenir lloc una segona tro-bada de la Taula Industrialque formen els sindicatsmajoritaris, UGT i CCOO,les patronals Fagem i Pi-mec, i representants delsjuntaments per avançaren la definició del teixiteconòmic i la formació.“Anem tard però s’ha deplanificar cap on volemapostar com a territori iquin tipus de formació do-nem”, indica Torrents. ■
El tèxtil revifaperò amb méscontractestemporals
Elena FerranMATARÓ
XIFRES El 2015 es van registrar prop de 3.000 contractesnous però cauen els indefinits GREMI Els empresaris sónoptimistes però amb l’expectativa que el consum es dispari
Un treballador d’una empresa de Mataró reposant l’estoc de producció ■ QUIM PUIG
“El pitjor que potpassar és que tanquinempreses, i aquestatendència ja s’hatrencat”Paulí AluartPRESIDENT DEL GREMI TÈXTILD’ASEGEMA
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
la frase
Diferents iniciatives s’estanportant a terme per manteniraquesta revifalla en l’ocupa-ció del tèxtil. “L’esforç entreempreses i administració ésimportant que no es perdi”,assegura el president d’Ase-gema, Paulí Aluart. Des delgremi tenen moltes expecta-tives amb la formació dualque s’ofereix des de l’escolade teixits de Canet de Mar ique permet als joves apre-nents de l’ofici fer les pràcti-ques remunerades a les em-preses. Aluart confia que elsegon cicle de grau mitjà deformació tèxtil, aquest des-
2.965Són les contractacions en elsector tèxtil l’any passat alMaresme, que representaun creixement de l’1,65%
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
la xifra
tinat a l’especialització en lafabricació i ennobliment deproductes tèxtils, tingui proudemanda el curs vinent. Fados cursos que l’activitat esva reprendre a l’antiga escolatèxtil que havia tancat amb elcicle de confecció i moda.
Els empresaris, però, tam-bé estan pendents del pro-grama Isertext, impulsatdes de l’Ajuntament de Ma-taró amb l’objectiu de pro-moure la contractació entreles persones desocupades.Des de fa uns setmanes ques’està contactant amb lesempreses que puguin estar
interessades a participar-hi,després que els candidats jahagin finalitzat la formacióque han rebut per ser recol-locats en el sector tèxtil. Elprojecte, liderat pel serveid’ocupació de la ciutat i sub-vencionat per la Diputació,subvencionarà els nous con-tractes de treball, que tindranuna durada mínima de tresmesos. Amb un pressupostglobal de 233.744 euros, elconsistori mataroní aportagairebé 70.000 euros al pro-grama, dels quals 54.000 esdestinaran a promoure lesnoves contractacions.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Esperant joves aprenents i aturats ben formats
El Punt Avui Maresme
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
MARESME
62000
9191
Diario
107 CM² - 10%
410 €
24
España
4 Mayo, 2016
ORFEO CATALA
EL PUNT AVUIDIMECRES, 4 DE MAIG DEL 2016 | Maresme | 27
137647-1118163®
65 m2 2 1+lav. - sí 12 m2 -
P410076. CALDES D’ESTRAC. PIS. 117.260 €
200 m2 5 3 - sí 3+jardí sí
P250127. MATARÓ. XALET. 1.800 €/mes
116 m2 3 2+lav. 30 m2 - 35 m2 -
P410033. SANT ANDREU DE LLAVANERES. DÚPLEX. 230.000 €
360 m2 5 2+1 lav. - sí sí+jardí sí
P420133. ARGENTONA. XALET. 3.500 €/mes
90 m2 3 (1suite) 2 - sí sí comun.
P410022. LLAVANERES. PIS. 248.750 €
635 m2 6 5 50 m2 3-4 cot. sí+jardí sí
P202749. MATARÓ. CASA 4.300 €/mes
150 m2 3 2 - 35 m2 sí sí
P420131. CALDES D’ESTRAC. CASA. 273.000 €
618 m2 7 2 - sí sí+jardí -
P202718. MATARÓ-CENTRE. CASA . 3.000 €/mes
180 m2 3 2+lav. llar de foc sí+trast. 2+jardí sí
P420113. SANT VICENÇ DE MONTALT. Casa arrenglerada. 336.000 €
120 m2 3+ESTUDI 2 - no jardí -
P110316. MATARÓ. TRÍPLEX. 1.000 €/mes
l 18 d’abril del 2017 farà 150anys del naixement d’una de lesfigures més rellevants de la his-tòria i la música catalana: el del
mestre Lluís Millet, com era popular-ment conegut. El Masnou, el municipique el va veure néixer, vol que tot el2017 sigui un any inoblidable, en elqual es recordi un dels seus personat-ges més il·lustres. Per aquest motiu,aquest 26 d’abril es va constituir unacomissió ciutadana que liderarà l’orga-nització de diversos actes que es faranal llarg de l’any que ve. En la comissió,hi ha representants de les entitats i elscol·lectius del Masnou relacionats ambla música i la cultura, com per exempleles tres corals del municipi, així commembres del Consell de Patrimoni.Jaume Oliveras (ERC), alcalde del Mas-nou i president de la comissió, no tansols ressalta l’ herència musical de Mi-llet, sinó també la social, ja que va ser
Ecreador d’entitats que després van ser-vir per configurar el teixit social català.Al Masnou, per exemple, va estar vin-culat a l’associació Centro Coral UniónMasnovense. “Va deixar una herènciamolt rica en el món associatiu i local através de les associacions de cant co-ral”, conclou Oliveras. La seva fita mésimportant, sense dubte, va ser crear,juntament amb Amador Vives, l’OrfeóCatalà. Defensor i impulsor de la cultu-ra catalana, Millet va posar música alpoema de Joan Maragall El Cant de laSenyera, l’himne de l’Orfeó Català.
Amb vista a l’any que ve, el Masnouprepara diversos concerts musicals i decorals amb entitats del municipi i de fo-ra, així com una exposició sobre la vidai l’obra de Millet. A més, la beca que ca-da any lliura el Masnou per un projectede recerca, enguany estarà enfocadaen la vida d’aquest mestre. “També esvol treballar amb les escoles del Mas-nou per fer una cantada comuna”, pre-cisa la regidora de Turisme, Neus Talla-da (ERC). ■
El Masnou japrepara l’any Millet
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Cultura
Núria Segura InsaEL MASNOU
EFEMÈRIDE· El 2017 farà 150 anys del naixement, a lavila, del fundador de l’Orfeó Català FIGURA · L’objectiués ressaltar el llegat musical i social del personatge
El mestre Lluís Millet, retratat en un quadre de Lluís Martí Gras ■ EL PUNT AVUI
Amb l’objectiu de donar aconèixer la varietat de cul-tures presents a Mataró,l’Ajuntament i una trente-na d’entitats locals dedica-ran el mes de maig a la in-terculturalitat, coincidintamb la celebració del diainternacional de la diversi-
tat cultural. En total s’hanprevist fins a 18 activitatsdiferents, com ara exposi-cions, teatre, gimcanes,jocs, tertúlies i tallers, en-tre d’altres. Una de les no-vetats d’aquesta edició se-ran les taules rodones ques’han organitzat per trac-tar qüestions com ara l’is-lam i la radicalització o elsvalors, com a nexes d’unió.
Una de les propostes queha quedat integrada en elprograma és la trobadaamb escolars per jugar al’aualé. La trobada celebraenguany els seus 15 anysreunint infants a l’entornd’aquest joc, que serveixcom a mitjà per treballar elconeixement mutu, tren-car estereotips i desmun-tar prejudicis. ■
Lluís MartínezMATARÓ
Mataró dedica el maig ala interculturalitat
El Punt Avui Maresme
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
PORTADA
62000
9191
Diario
515 CM² - 48%
2353 €
27,48
España
4 Mayo, 2016
ORFEO CATALA
Dip
òsit
lega
l: G
I-119
4-20
15A
mb
el s
upor
t:
84
37
00
61
48
09
2
16
18
3
Edició del MaresmeDIMECRES · 4 de maig del 2016. Any XLI. Núm. 13904 - AVUI / Any XXXVIII. Núm. 12774 - EL PUNT
1,20€
1319
50-1
1207
22w
8253
16-1
1299
85w
DADES · El 2015 es va tancaramb prop de 3.000 nouscontractes, amb menys indefinits
GREMI · Moderat optimismedels empresaris, que confien enla recuperació del consum
El sector tèxtildel Maresmetambé es reactiva
Un operari als tallers de l’empresa Cóndor a Arenys de Mar ■ QUIM PUIG
ECONOMIA P24
PATRIMONI P26SOCIETAT P25
L’Ajuntament recull en una guia la informació sobreels ajuts per rebaixar l’import de taxes i impostos
Mataró recaptarà3,7 milions menys pelpla de rescat social
Malgratrehabilitaràles casesdels mestresL’obra arrencarà a l’estiu i té unpressupost de 369.000 euros
El maig serà el mesde la interculturalitat
Mataró P27
Activitats a dojo per donar a conèixerles cultures que conviuen a la ciutat
El 2017 farà 150 anys del naixement, ala vila, del fundador de l’Orfeó Català
El Masnou P27
Lluís Millet, en un retrat de Martí Gras ■ EL PUNT AVUI
L’Any Lluís Millet, enfase de preparació
L’oposició força adebatre el pla general
Sant Vicenç de Montalt P25
El Punt Avui Maresme
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
PORTADA
62000
9191
Diario
515 CM² - 48%
2353 €
27,48
España
4 Mayo, 2016
ORFEO CATALA
DIMECRES, 4MAIG 2016 C U L T U R A LAVANGUARDIA 37
MIRADOR
Gràcies,Leopoldo
A l’empresari i mecenes Leo-poldo Rodés (1935-2015) “l’artel colpejava emocionalment”.Li agradava tot i de totes lesèpoques, però la contempora-neïtat va acabar convertint-seper ell en una necessitat. “Perquè t’agrada tant?”, li va pre-guntar una vegada Ferran Ro-dés, undels seus cinc fills. “Per-què empermet entendreper onaniran les coses”, li va respon-dre. “Cosa que li va permetreser sempre jove”. I seguramentva ser també aquesta capacitatper sabermirar sempre cap en-davant, juntament amb el seuproverbial do a l’hora d’agluti-nar complicitats, el que li vapermetre somiar, primer, i con-tribuir a fer realitat, més tard,unmuseu, elMacba, que sentiacom una segona casa.A Leopoldo Rodés, mort el
mes de juliol passat en accidentde trànsit als 80 anys, l’acte ce-lebrat ahir alMacba l’hauria fettan feliç comho era les nits ques’inauguraven les grans exposi-cions. El va organitzar la Fun-dació Macba, de la qual va serpresident, i tenia coma finalitatrebatejar l’espai Atri delmuseucom Atri Leopoldo Rodés iCastañé, en reconeixement a la
seva dedicació i compromísamb la institució al llarg demésde 25 anys. Un homenatge al’home que, per iniciativa dePasqual Maragall, el 1987 vaaconseguir reunir 33 empresa-ris amb seu a Catalunya perconstituir la Fundació Museud’Art Contemporani, l’embriódel que aviat seria el primermuseu d’art contemporani dela ciutat.Un d’aquells patrons fun-
dadors, Marian Puig, recor-dava ahir la preocupació de
Leopoldo Rodés perquè la ciu-tat no caigués en el provincia-nisme. Una idea obsessiva, gai-rebé tant com la seva aversió ala mediocritat (l’apuntava, di-vertida, l’exrectora de la Ra-mon Llull Esther Giménez-Sa-linas) i que era fruit de “el seuamorper la ciutat”, comva sub-ratllar la seva vídua, AinhoaGrandes, que l’octubre passatva prendre el relleu com a pre-sidenta de la Fundació Macba.Grandes es va referir també a laseva extraordinària capacitat
per “liderar projectes” i per“unir complicitats”, i el mateixMacba n’és un exemple perfec-te, conseqüència d’una aliançapública-privada entre les admi-nistracions públiques i la socie-tat civil. “El museu amb quèLeopoldo va somiar”, va resu-mir el seu actual director Fer-ran Barenblit.
Davant una audiència entrela qual hi havia dos exdirectorsdelMacba (DanielGiralt-Mira-cle i Miquel Molins), directorsd’altres museus i centres d’artde la ciutat (Rosa Maria Malet,Carles Guerra, Bernardo Lani-ado-Romero), col·leccionistescom Plácido Arango, galeristesi representants institucionals(la comissionada de Cultura del’Ajuntament, Berta Sureda;Jaume Collboni, Jaume Ciura-na...), també van tenir paraulesd’agraïment l’actual delegat delGovern a Madrid (“els poblesagraïts són els millors pobles”,va dir Ferran Mascarell), i Xa-vier Antich, president del pa-tronat de la Fundació Tàpies,que va advocar pel valor de lagratitud. Va excusar la sevapresència el ministre de Cultu-ra, ÍñigoMéndez de Vigo, peròes va afegir per escrit a l’home-natge d’un home que, com ad-miraria després el conseller deCultura, Santi Vila, “no nomésva perseguir utopies i gransideals, sinó que va saber comfer-los realitat”.�
DAVID CAMPOS / FUNDACIÓ MACBA
L’Atri delMacba durant l’acte d’homenatge a Leopoldo Rodés, ahir al matí
Teresa Sesé
Malenconia tropicalCaetanoVeloso&GilbertoGilLloc i data:Palau de laMúsica(2/V/2016)
RAMON SÚRIO
Caetano Veloso i Gilberto Gil es-tan tan contents de celebrar el 50aniversari de la seva relació queja van cap al 51 i continuen cele-brant-lo. Fa nou mesos van om-plir elLiceu i arahan tornat a om-plir el Palau amb la seva gira Dosamigos, un siglo demúsica, reflec-tida ja en un doble àlbum ambtrenta cançons que mostren l’es-sència d’aquests colossos de lamúsica brasilera a punt de com-plir els 74 anys.Totes les etapes de la seva llar-
ga carrera queden reflectides enun cançoner d’or en el qual vanalternant-se en els papers prota-gonista i secundari, encenent elsressorts de l’emoció amb aquestatristesamarcade la casa i lamúsi-ca dels blocos afro de la seva esti-mada Bahia, punt de partida d’unviatge que, tal comdiu la lletra deMarginalia II, és un compendi demalenconia tropical. Una sauda-de també plena de sentit de l’hu-mor, com les divertides posturescorporals que adopta Veloso a Éluxo só, una samba clàssica d’AryBarroso. Com també els balls i lagimnàstica que fa durant Andarcom fé. A Caetano se’l veu jovial ien més bona forma que Gil, unamica apagat, sobretot pel que fa ala veu. Però la seva fragilitat lacompensa enardint el públic, quecoreja extasiat els seus imperi-blesExpreso 2222, la sambade ro-da en la qual declara orgullós “eu
vimdeBahia”, la baladaSuper ho-mem i aquesta espècie de bluesque és la misteriosa Esotérico.Llàstima que el mòbil d’un im-presentable engegués en orris elmoment més dramàtic, quan acontrallum interpreta la minimali tensaNão tenho medo da morte.Per la sevabanda,Veloso es llu-
eix amb les imbatibles Sampa iTerra, tocades una darrere l’altra,el record de l’exili londinenc per-seguint el reggae aNine out of teni en aquesta meravella que res-pon al nom deDesde que o sambaé samba, i no cal dir amb l’engan-xosa solvència d’A luz de tieta,amb tot allò negatiu que compor-
ten els moments participatius del’entregada audiència. I senseoblidar-se de l’única estrena, Ascamélias do quilombo de Leblon,que ja va semblar un altre delsseus clàssics.Fins i tot en les versions filen
prim recordant el folklore del ve-neçolà Simón Díaz, quan Velosoescala el falset aTonadade la lunallena, i en el bolero Tres palabras,en què encara que Gil titubegésuna mica va aflorar l’emoció, elmateix que en el tancament ambel Three little birds de Marley iabans, quanComeprima tambéestransforma tocat per la varetad’aquests mags de Tropicália, elseu veritable país.�
CRÍT ICA DE FOLK
Velosoestàenmésbonaforma,peròGilcompensalasevafragilitatenardintelpúblicambelsseushimnes
ElMacba dedical’espai Atri aLeopoldo Rodéscom a reconeixementa la seva contribució
BARCELONA Redacció
El pròxim Primavera Soundoferirà18horesdiàriesdemúsi-ca electrònica enunnou entornque, sota el nomdeBeachClub,estarà en funcionament del di-jous2aldissabte4de junyal re-cinte del parc del Fòrum.Ubicat darrere la placa foto-
voltaica,aquestespaiambcapa-citatpera5.000personesestre-nat fa poc acollirà un renovat
escenari Bowers & WilkinsSound System pel qual desfila-ranunaextensa llistadedj imú-sics de primera línia de l’escenaelectrònica.Eldj setdeFloatingPoints inaugurarà en gran unavariada programació que esdesenvoluparà al llarg de tresmaratonianes jornades i estaràformadaperuntotalde42xous.Dijous també hi passaran ToddTerje,ErolAlkan,RoryPhillips,Powell, Broken English Club,
Klavikon i el barceloníPina.Di-vendres veurà les manipulaci-ons deMano Le Tough, SimianMobile Disco, Maceo Plex i elcatalà beGun, i dissabte, a Do-risburg,Cleveland,BobMould iFaris BadwandeTheHorrorsLa proposta d’aquest any im-
plica eixamplar l’horari, ja quecomençarà les dotze delmigdiaiestaràenfuncionamentdema-nera ininterrompuda fins benentrada lamatinada.�
ElPrimaveraSoundconcentrarà lasevaoferta electrònica apeudeplatja
TEATRE NACIONALDE CATALUNYA
#TNCsompúblics2015 — 2016
VICTÒRIA—PauMiró
Patrocinador Protectors Mitjà col·laborador
Una història d’amor, por i corrupcióa la Barcelona dels anys 50
Direcció Pau Miró#victòria
04/05/16 —12/06/16
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
634000
131497
Diario
260 CM² - 23%
6854 €
37
España
4 Mayo, 2016
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
38 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMECRES, 4MAIG 2016
Figueres retirael seusuportal festivald’art IngràvidL’Ajuntament al·lega que no compleix les expectatives
BÀRBARA JULBEGirona
El festival Ingràvid trontolla.L’Ajuntament de Figueres nodonarà suport econòmic alcertamen, com ha anat fent lesúltimes set edicions, perquè noha aconseguit “els resultatsdesitjats”, ni de públic ni decontinguts, i convocarà unconcurs públic per dur a termeuna mostra d’art contemporanialternativa oberta a creadors icomissaris catalans a l’octubre,elmateixmes que té lloc el festi-val. Els organitzadors de l’Ingrà-vid, tot i això, no pensen renun-ciar a la celebració de la vuitenaedició, que ja està programada ité les dates pactades amb el ma-teix Consistori.Fonts municipals assenyalen
que l’objectiu és “professionalit-zar” el certamen i desenvoluparles activitats expositives en car-rers i places de la ciutat. Estàprevist que a l’estiu un jurat es-culli d’entre totes les propostespresentades l’obra guanyadora,que rebrà 20.000 euros directes,diners que anteriorment es des-tinaven al festival de culturacontemporània i que suposavenun 20% del seu pressupost.Precisament a l’ediciópassada
va saltar la polèmica per un delsmuntatges que pretenien exhi-bir-se. Amb el nomde Ideologiesoscil·latòries, l’acció consistia enun cotxe Fiat Uno que, decoratamb adhesius franquistes, haviade passejar-se per la rambla deFigueres.L’organitzacióvaasse-gurar que volien denunciar que“les polítiques feixistes continu-aven vigents en la societat”, peròel Consistori ho va prohibir “persentit comú” i perquè podia ge-
nerar problemes d’ordre públic.L’Ajuntament, malgrat això, norelaciona el fet de deixar de sub-vencionar el festival amb aques-ta picabaralla. “No té res a veure.Des de feia temps es volia fer uncanvi demodel i fins al noupres-supost no podia efectuar-se”,detallen les mateixes fonts.Els seus organitzadors afron-
ten la pròxima edició com l’últi-ma, i tenen previst buscar una
altra ciutat per celebrar-hi elfestival, que continua amb el su-port de la Generalitat, que liaporta un 60% del pressupost,segons va explicar la directora,Esther Pujol. “És un cop dur i,tot i que és legítim que haginpres la decisió de no donar-nossuport, no ens sembla correcteque ens ho comuniquin a noméscincmesos i queunacosavagi endetriment de l’altra. A més, en-cara no hem rebut cap comuni-cació oficial”, lamentaPujol, quedestaca la seva popularitat: “Ésun festival d’èxit, aportem a laciutat tres vegades més dinersdels que el que el Consistori ensaporta”.Si no hi ha canvis, Ingràvid
tindrà lloc entre el 7 i el 9 d’octu-bre. S’han programat 80 artistesi més de 2.000 escolars estanpendents de descobrir la diver-sió a través de l’art i la culturacontemporanis ambvisites guia-des per les instal·lacions i les ac-tivitats, que a més de Figuerestambé se celebraven a l’ArtsSanta Mònica de Barcelona, ique tenienaccent transfrontereri nord-català perquè anualmentes convidava un artista dePerpi-nyà i, amés, s’organitzava l’espaiTerritori Neutre, per a alumnesde batxillerat.�
L’últimaedicióvaserpolèmicaperunaaccióqueconsistiaapassejarunFiatambsímbols franquistes
Quasi un festivalEnsemble Recherche
Lloc i data:L’Auditori(30/IV/2016)
JORGE DE PERSIA
No sé si pels tombs del destí oper bona programació –que nodifusió–, la veritat és queaquests darrers dies a Barce-lona hi ha hagut un autènticfestival de música contem-porània. La Fàbrica de CreacióFabra i Coats, l’Auditori, i fins itot el Palau de la Música, hanfet concerts i taules rodones demolt interès. I encara més: elMuseu Picasso va dedicar latercera edició del seuMusicantobres de Picasso amb el Con-servatori del Liceu, fent es-coltar a les sales de la seva sèriede les Meninas, vuit petitesobres molt suggeridores escri-tes expressament per compo-sitors molt joves, gairebé elsseus Opus 1. Quartets de cor-des, de flautes i de saxos, i duode viola i guitarra van donar vi-da a peces de Dani López, Víc-tor Luís, VíctorMorató, DanielMuñoz, Martí Brugué, SergiPuig, Miriam Spinelli i SilviaLanao, tots alumnesde compo-sició del Liceu. Potser en veu-rem algun tenir la presènciad’un Hèctor Parra, de quiaquests dies tant l’Ensemble
Intercontemporain al Palaucom el Recherche a l’Auditorivan fer sentir obres del seu ca-tàleg. Parra té una abundantproducció i l’Intercontempo-rain va programar Sirrt die Se-kunde i Moins qu’un souffle àpeine un mouvement de l’air,dues importants i subtils pro-postes. L’Ensemble Recher-che, amb el qual també col·la-bora molt sovint el jove com-positor català, que acaba decelebrar el 40è aniversari, vafer un concert excepcional aL’Auditori que donava a conèi-xer aquí Schnee, una magníficaobra del minimalista europeuHans Abrahamsen per a per-cussió, trio de cordes, clarinet,oboè, flauta i dos pianos. Toten format minimal, però elo-qüent i subtil. Els dos triosd’Hèctor Parra, amb una soli-desa exquisida en la interpre-tació, van agafar rellevància,amb Stress Tensor i Early Life,per a conjunts instrumentalsvandeixar veure l’entitat i con-sistència del seu llenguatge,una bona ocasió per apreciar-hi ja trets d’un estil molt eficaçi atractiu.A Fabra i Coats durant uns
deu dies es va desenvoluparl’atractiu programa del festivalMixtur, ambmúsiques de dife-rents estils, un panoramad’obres noves i experiènciesque miren cap al futur.�
MÚSICA CONTEMPORÀNIA
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
634000
131497
Diario
215 CM² - 19%
5320 €
38
España
4 Mayo, 2016
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
RAC 1
El món a RAC 1
3-5-2016
Entrevista a l’escultor Jaume Plensa, artista convidat del Palau de la Música Catalana
aquesta temporada, al programa presentat per Jordi Basté. La conversa gira entorn la
seva obra, i en especial l’escultura Carmela que s’exposa a l’exterior del Palau fins el
dia 16 de setembre, i reflexiona sobre el paper de l’art en la societat i sobre la presència
de la seva obra a Barcelona.
Enllaç:
http://www.rac1.org/elmon/blog/entrevista-03-05-16/