QUI ERA TOMÀS MILANS?

Tomàs Milans va ser un destacat músic català dels segles XVII i XVIII. Al llarg de la seva vida va ocupar dos càrrecs molt importants al món de la música catalana:

- Fins abans del 1714 (fi de la Guerra de Successió amb el setge de Barcelona) va ser director de la Capella del Palau de la Comtessa.

- Quan la guerra va finalitzar, es va fer mestre de capella a la catedral de Girona i a l’església del Pi juntament amb el seu germà, Carles Milans.

ELS MILANS

Els Milans van ser una centenària família burgesa canetenca molt coneguda pels habitants del poble. Al llarg del seu llinatge hi va haver nombrosos metges, comerciants i músics. Un d’aquests músics va ser Tomàs Milans.

Els músics Milans

Les primeres notícies sobre la nissaga de músics Milans apareixen a la biografia de Sant Josep Oriol, on es parla de Marc Antoni Milans i Macià, ja que es diu que les dues famílies tenien algun tipus de parentesc. També es fa esment dels germans músics Carles i Tomàs Milans.

L’interès real per la família Milans apareix a partir del 1960, quan es publiquen alguns articles sobre la catedral de Girona. L’autor n’era Francesc Civil. En aquests articles es parla de Tomàs Milans com a mestre de capella i també del seu germà Carles i el seu nebot, igualment dit Tomàs.

Catedral de Girona

Durant la dècada dels 80, el tema de l’Arxiu i Tomàs Milans es va donar a conèixer més encara. Es feien alguns seminaris internacionals a l’Escola de Teixits de Canet sobre la música d’aquella època (primera meitat del s.XVIII).

Tomàs Milans Godayol

L’obra de Tomàs Milans es va veure molt marcada per la de Sant Josep Oriol, qui era com un mestre per a ell, i influïda per la música de l’època de Bach. Es va formar com a músic a l’escolania del Palau de la Comtessa amb el seu germà Carles. Es calcula que va acabar la seva formació entre 1688 i 1690. Després va seguir allà com a tenor (cantant masculí amb una tessitura aguda) i arpista (músic que toca l’arpa).

El 1698 va començar a fer algunes funcions de mestre de capella al Palau de la Comtessa i, el 1699, l’aleshores mestre de capella es va jubilar i li va deixar el seu títol a Tomàs. Milans va viatjar a Cartagena amb Sant Josep Oriol aquell mateix any, on la seva fama com a tenor i arpista va créixer.

Més tard, tot just entrat el s.XVIII, va començar la Guerra de Successió, on s’enfrontava la dinastia dels Austríacs (Carles III) i la dels Borbons (Felip V). Tomàs Milans, com la majoria dels catalans, defensava la causa austriacista. En acabar la guerra, el 1714, com que va guanyar Felip V, aquest va voler castigar tots els músics que defensaven Carles III. En conseqüència, Milans va haver de marxar a Girona, però allà no hi estava tan bé. Josep Picanyol va ocupar la seva plaça al Palau.

El treball de Milans va coincidir amb el de Josep Picanyol, ja que van treballar el mateix estil de música, en la mateixa època i tots dos a Catalunya. Ambdós escrivien música religiosa majoritàriament, ja que en aquella època hi va haver un auge d’aquest estil musical.

Sant Josep Oriol

Finalment, Tomàs Milans va demanar la jubilació als 63 anys i va seguir a la capella com a segon arpista fins a la seva mort, que va ser la nit del 18 al 19 de gener del 1742 amb 80 anys. Va voler ser enterrat a l’església de Canet amb els seus avantpassats.

TOMÀS MILANS I CANET DE MAR

En l’època en què va viure Tomàs Milans, Canet estava vivint un creixement com a poble. S’havia independitzat de Sant Iscle el 1599 i s’estava enriquint gràcies a la pesca i la construcció de vaixells. Les drassanes de Canet (actual comissaria) van arribar a ser de les més importants de Catalunya. Gràcies a aquest enriquiment, va aparèixer la burgesia a Canet, que es va interessar molt per l’art i la religió. Milans formava part d’una d’aquestes famílies. Tot i així, mai va ser admès com a resident de Canet, es creu que per motius polítics o conflictes personals.

Làpida de la tomba dels Milans amb l’escut familiar, situada al pati inferior de l’església de Canet.

TOMÀS MILANS I L’ARXIU MUSICAL DE CANET

Tomàs Milans va tenir la idea de copiar, o bé fer copiar, totes les partitures que passaven per la seva capella. Finalment, va acabar amb una col·lecció de 526 obres, que amb el temps s’ha anat ampliant fins a més de 2000 (1196 d’autors coneguts i 923 anònimes). Aquesta conté també algunes partitures que ell mateix va composar. Es creu que va començar la seva recopilació a voltants del 1690, quan va acabar la seva formació.

Quan es traslladà a Girona, s’hi va emportar totes les partitures de l’Arxiu. Allà va seguir ampliant-lo.

En morir, li va encarregar al seu nebot Tomàs que se’n fes càrrec. D’aquesta manera l’Arxiu va anar passant al llarg de les generacions dels Milans fins acabar a la Parròquia de Canet.

Gairebé la meitat de les obres no anònimes que s’hi poden trobar (el 44,8%, que correspon a 536 obres) són de compositors canetencs, entre ells Tomàs Milans, de qui hi ha 67 obres a Canet, 42 al fons musical de la Biblioteca Nacional de Catalunya i 6 a la Catedral de Girona.

Drassanes de Canet en l’actualitat (comissaria).

Arxiu Musical de Canet de Mar