p==S ==S==S==o==iaa>OO<^4 SF^^- *Jr^1

i nfo r m a t i uWì» dèa^*vQ@s3 Qsa^ys5i& JJJ

OCTUBRE - 89

La Guàrdia Civil celebraIa seva Patrona. Pag¡na4

EL PSOE TORNA A GUANYARLA PARTIDA AL

PARTIT POPULAR A SON SERVERA

CEHS VOTMT.?. ff f* ?

4,806 2,813 58'5 %

EL CDS PERD VOTS REFERENTA L1ANY 1986

EL PSOE I EL PP EN GUANYEN

PARTIT 1,986 1,989

1 ,025

775

356

1,192

1,025

268

Llorenç Serra i Ferrera S'Era de PuIa

Vaig estar a punt devenir a entrenar elCaIa Millor

S'ha de denunciar Iafalta d'instal.lacionsesportives

Pagines9-10-11-12

OCTUBRE - 89 _U4 a n Ci Informatiu PAGINA - 2

ííífí

nin

It&s@®a»a«* ;

informati u flfl(

oQDKi'Qa^-yaudj^j|#2 2/ * OCTUBRE 1.989

EDITA HADIO SOH SERVERA-85CARRER ARTIGUES, 14

APARTAT DE CORREUS N<> 26 * TP 567860nTt,wrr r,F.r,Ai, *» i2s-i/T.so?

IMPRESSOR: EDICIONS HANACOR S.A.

DIRECTOR I CAP DE REDACCIO

PEP GARCIA

REDACTORS

JOM SERVERA (Prevere)MAGDALEEA ORDIMASHARIA BRUtETAPOWRIA GARCIASRAMOiI MAMZAHOA.< HORSNO, M. BEBOTA..C.i MARTIMEZ, Pj MARTI

MECAMOGRAPIAT I CORRECCIONS

PEDRO MONIMO

COL·LABORADORS

AJUMTAMEMTCOL·LEGI "JAUME FORMARIS"COL·LEGI "MA PEMYAL" DE CALA MILLORCOL·LEGI "SAMT PRAMCESC"C.E.JjRj (JUDO)POTOS "GARCIA LIZ"ESCOLA DE MUSICARESTAURAMT "S'ERA DE PULA"PIZZERIA "SIMBAD"PACO SANSO r

MATI RUSELLOMC BRITE

V_Jruas k3on ^3ervera

SESVICIO PERMANENTE

y transportes de embarcacionesCallelnmaculada,16-1.°-A cconA1SON SERVERA - Mallorca ** OD OU 41

SOPAR DE COMPAMWMIA DE LA UMIO CICLISTAs

Com cada any, Ia Unió Ciclista Son Ser-vera reuní als socis a un restaurant deCaIa Millor, per tal de parlar del finalde Ia temporada i- començar a preparar Iapròxima.

Peus baix taula i amb arròs de marisc queet feia suclar els dits, començaren lesbromes i les anècdotes del que ha passatdurant Ia temporada. Finalitzat el sopar,el President de Ia Unió, Sr.< Manzano, féentrega dels trofeus als guanyadors de lescarreres locals. També s'entregà un trofeuespecial al soci Tomeu "Lluco", per esserl'únic soci serverí i mallorquí que quedaen Ia Unió, ja que tots els altres són pe~ninsulars.

La Unió Ciclista pot desaparèixer^

La Unió Cicilista Son Servera pot desapa-rèixer, si els socis no fan un extra i esposen a fer feina.

Un dels punts més tractats fou el del'estat en que es troba Ia Unió, que de mésde 200 socis que arribà a tenir ha anat amanco; ja ni es celebren tant d'actes comabans, de sortir els diumenges una vintenade socis a fer una volta en bicicleta., haacabat que ja no es surt, pareix que cadas-cú ha près pelseu compte.Per tant, des d'aquestes línies feim una

crida als socis i tots els que vulguen ferqualque cosa perquè Ia U.<C.' no desaparegui,ja que seria una llàstima que un dels pocscol·lectius que organitzaven actes per totel poble es vegi en el seu final, tothomrecordarà aquelles ciclo-turistades que esfeien, sortint de Son Servera cap a CaIaMillor, CaIa Bona i tornar al poble, on esfinalitzava amb una festa, Ia Berena a IaCosta dels Pins, etc, etc.

Conponents de Ia üniq Cicl^ta

PAGINA - 3 ,CUJLUáooo Informatiu OCTUBRE - 89

EL DIRECTOR GENERAL DE SANITAT,

ASON SERVERA

El Director General de Sanitat de Ia Co-munitat Autònoma, Sr.> Domingo L·lull, visitàrecentment les dependències del nou localde Ia Tercera Edat, el qual està ja casiacabat, faltant només el seu equipament.Fou rebut pel Batle, Sr.* Barrachina, i elDelegat de Sanitat, Sr.< Vivea.

L'equipament del local es realitzarà con-juntament amb l'Ajuntament. Està previstque les obres acabin a finals de novembre.El local té uns 400 metres quadrats i cons-ta de bar-menjador, cuina, terrassa, salóTV, despatx...

El Sr.< L·lull remarcà Ia importància deque els membres de Ia Tercera Edat gaudes-quin en les seves activitats i estiguin benatesos en les seves necessitats.

L·'Ajuntament va firmar dos convenis ambIa Conselleria de Sanitat per l'execucióde les obres i firmarà un tercer conveniper l'equipament del local.

Aquest centre estarà obert a totes lespersones majors de 60 anys de Son Servera,sense excloure Ia possibilitat d'auxiliara d'altres col·lectius com, per exemple, elsminusvàlids.

VISITA DE LA CONSELLERAD1ACCIO SOCIAL

El dia 5 d'octubre es desplaçà a Son Ser-vera Ia Consellera d'Acció Social del Con-sell Insular, Sra. Joana Vidal, essent re-buda pel President de Ia Comissió d'AccióSocial, Sr. Antoni Serra, i el Presidentde l'Associació de Ia Tercera Edat, J3r.Pere Gual. En aquesta reunió es tractà eltema de Ia revisió del pre-Conveni entrel'Ajuntament i l'Associació de Ia TerceraEdat. L'Ajuntament vol que^ l'esmentadaAssociació sia auto-gestionària, per Iaqual cosa, posarà a Ia seva disposició elscorresponents recursos tècnics i pressupos-taris, per tal de garantitzar Ia prestaciódels seus diferents serveis.

PENTROACUPUNTURADIETETICA - NUTRICION

Fco Gomila. 1 EnMo B - TeI 55 59 22 - MANACOR

eeiiftSftVENDA DE VIVENDES

APARCAMENTS I TRASTERSA

CALA MEXORSON SERVERA

ISA COMA

Informació aConstrucciones

BADIA CALA MILLOR. S.A.

AVDA. JOAN SERVERA CAMPS, 41CALA MILLOR TeI. 585830

OCTUBRE - 89 J& iË C Ü ÌL ïL <> i. Informatiu

LA GUARDIA CIVIL CELEBRA LA SEVA PATRONA

PAGINA - A

El dia 12 d'octubre, festivitat de IaMare del Deu del Pitor i- Patrona del Cosde Ia Guàrdia Civil, foren molts els poblesque festejaren Ia diada.

Son Seroera és un dels pobles que encaraenguany ha pogut assistir a aquesta festa,ja que fa poos dies eren tres els poblesde l'illa que veien com el quarter de Ia"Benemèrita" desapareixia i es quedavensense el servei d'aquest cos, Ia qual cosasuposa per una banda una mancança del ser-vei de seguretat, i d'altra, Ia necessitatde desplaçament al quarter més pròxim pertal d'obtenir permisos d'armes i d'altres.

En un dia assolellat, a les 12 del mig-dia, a Ia Parròquia de Sant Joan, es cele-brà Ia Santa Missa en honor al Cos de IaGuàrdia Civil de Son Servera. A Ia missaassistiren els guàrdies que presten el seuserveial poble, acompanyats dels familiars;també hi assistiren les autoritats políti-ques de Ia vila, per cert que -al manco quenosaltres tenguem record- és Ia primeravegada que tots els membres del Consistoria un acte religiós, per tant enhorabona !al consistori, ja era hora de que al mancos'ajuntin fora del saló d'actes.

Finalitzada Ia missa, s'oferí en el quar-ter un refresc per a les autoritats i nom-brosos convidats.

RellotgeriaFotografia

videosGRRClR LlS

Pl. Sant Ignasi 3Son Servera

-TeI. 567165

COnFORT 3 /fl.EMPRESA CONSTRUCTORA

CHALETS

PROXIMA PROMOCION DE 20 CHALETS AISLADOS

Rodeados de jardín propioSituación: Bon Repos "Son Moro"

Complejo privado con piscinasPlanta baja: Gran salón-comedor, cocina, porche, aseo y aparcamiento

1a planta: 3 dormitorios, baño2a planta: Estudio con lavandería y solarium

Construcción: Con Ia calidad habitual de nuestras obrasFinanciación: 15 años

Promotor:Llar prestige 3 S.A.Constructor: Construcciones Confort 3 S.A.

Información y ventas: Calle SoI Naixent nQ 20 CALA MILLOR

PAGINA - 5 c > o < i Informatiu

PEP MASCARO, PROFESSOR DE JUDO

OCTUBRE - 89

En Pep Mascaró obté el títol de professorentrenador regional de Judo.

El nostre company Pep Mascaró, és notíciaaquests dies, el motiu, sense cap dubte,ha estat el fet d'aconseguir Ia titulacióde Professor Entrenador Regional de Judo,després d'haver-se vresentat a un curs ex-traordinari, per> obtenir dita titulació.Aquest curset estava organitzat per l'Esco-ía Nacional d'Entrenadors i~es realitzà aMadrid, més concretament en el Polideporti-vo "José M* Cagigal", del dia 1 al 26d'agost.

En Pep, que sacrificà les seves vacancesd'estiu per estar present en aquest curset,comenta que, a més d'aguantar Ia calor deMadrid, tenien 8 hores de classe diàries,amb les següents assignatures: Judo Dret,Judo en Terra, kata, Defensa Personal, Me-todologia Pedagògica, Fisiologia i EducacióFísica. Més de 100 judokes de tot el terri-tori nacional es citaren per poder optara Ia titulació de Monitor, Professor i Mes-tre, segons explica en Pep, que va esserl'únic mallorquí present.

El nivell tècnic era molt alt per part

dels aspirants i, si hi afegim 15 dies mésdel que duren els cursets ordinaris, ensadonam de Ia quantitat d'apunts que han deprendre, privant-se de les hores lliuresper estudiar i practicar, però al final vatenir Ia satisfacció de veure com el seunom quedava registrat entre els tres pri-mers Professors d'aquesta Promoció Nacio-nal-99.

En Pep, aprofitant l'estada a Ia capitald'Espanya, es presentà a uns exàmens de De-fensa Personal, aconseguint Ia titulaciód'Expert en Defensa Personal, nivell supe-vior. Molts d'anys!.

C.E.>J;R.

Bar - RestaurantJaime X/i%/<

% 4A 4**'v%% '!•• <A3ftA"^JPjJ>** '* pBS5Sv4') *^ > ¿\ üÉfe

t --' ^»V»

**w*.

r**<*fii

*•« <**s***^a

.• i

Li ofereix el seuserveri de

berenars, menjarseconòmics ipaella.

Urbanització"Los

Almendros"Cala Millor

CALA MILLORTeI. 585228

OCTUBRE - 89 aso Informatiu PAGINA - 6

NORMES DE COMPORTAMENT DEL CERCADOR D1ESCLATA-SAGS

1) Una vegada localitzat l'exemplar, s'hade tallar el peu i mai arrancar-lo o esti-rar del mateix, per no espanyar el micelii permetre, d'aquesta manera, el naixementde nous esclata-sangs a l'any següent.

2) No s 'ha de confondre el Lactarius san-guifluus, comunment anomenat esclata-sang,amb d'altres espècies similars, com són elLactarius Torminosus (esclata-sang de lletpelut) o l'Amanita Phalloidesj

3) EIs bolets verinosos només es recone-ixen.pel seu aspecte, però no pel seu sa-bor, s'han de reconèixer!.

4) No s'han de recollir bolets en llocson s'hagin utilitzat pesticides o herbici-des de qualsevol tipus.

5) S'ha de respectar el terreny pel quales transiti, tancant sempre les barreres,i anar alerta a l'hora de botar parets depedra que es puguen rompre o provocar qual-que accident.

6) S'ha de cuidar el boscatge en general,insistint especialment pel que fa a les es-pècies vegetals protegides per Ia legisla-ció vigent, evitant aixecar o descobrir elmateix.

7) Els bolets són propietat de l'amo ol'amitger de Ia finca i, a qualcunes d'e-lles, constitueixen un dels pocs ingressosque s'obtenen de Ia mateixa, per Ia qualcosa tot cercador d'esclata-sangs hauràd'obtenir Ia corresponent autorització, perexercir l'esmentada activitat.

(Direcció General d'Estructures Agràriesi Medi Natural de Za Conselleria d'Agricul-tura i Pesca del Govern Balear).

ComerdalBARRACHlNA

VENTAS AL POR MAYOR DE ALIMENTACIÓNSUMINISTROS DE HOSTELERÍA RESTAURACIÓN

FABRICANTE DE LEJIASVENTA DE DETERGENTES

DISTRIBUIDOR DE CAMP

C/. Juan Massanet,7 TeI. 56 70 54 SON SERVERA

PAGINA - 7 ^ECÏÜL·Looo Informatiu OCTUBRE - 89

En el passat article par-làvem sobre els problemesque ocasiona Ia quantitat decases abandonades i mig de-rruídes a Son Sezvera i finsi tot dels perills queaquestes representen per alsveïns del poble, Ia qualcosa demostra que és proble-ma de tots nosaltres. Peròhi ha solucions i ben segurque, si demanam a tots elshabitants de Son Servera,cadascú ens dirà una de di-ferent, però només anam atractar aquí tres d'aquestespossibles solucions.

Per exemple, podria esserque els responsables delconsistori organitzassen unconcurs amb el qual es pre-miàs les façanes millor cui-dades i adornades amb mésgust, sense deixar de bardaIa comoditat, Ia seguretati, per descomptat, que l'es-til de reforma no desvarïidel medi on estam vivint. Si

LES RUINES DE SON SERYERAno vaig errat, a d'altrespobles veïns ja han vr>esaaquesta mesura i no els vagens malament.Una altra alternativa a

tenir en compte seria queels propietaris vendissenaquestes cases -demandes nohi manquen- i, d'aquestamanera, serien ocupades perpersones que no deixarienque es fessen malbé. Peròs'ha de tenir una cosa molten compte i és que no espoden vendre als preus actu-als, perquè un obrer no dis-posa de tants de milions percomprar una vivenda i totssabem que sol·licitar unpréstec al banc és endeu-tar-se per tota Ia vida.I, per últim, si aquestes

alternatives no es duen aterme, una proposta quem'han suggerit qualcuns ésIa d'augmentar els impostsper vivenda en un 500 %, comdarrerament ha fet 1 'Ajunta-

ment de Capdepera i m'hanassegurat que molts farienel que fos per desfer-se deles cases velles. Però seriamolt més bonic i ètic ven-dre-les i/o sometre-les a untractament de bellesa, no éscert?.

Evidentment és necessàriaIa col·laboració de tots i,és clar, de l'Ajuntament,que segur farà qualque cosaper posar punt final aaquest proble no tan urgentcom a necessari.Al llarg dels pròxims ar-

ticles tractarem en aquestespai d'altres problemes iles diferents alternativesper Ia seva solució, sempreamb Ia col·laboració de totsi, per descomptat, senseànim^de criticar ni ofendreningú.

Esperam que vos agradin ifins el mes qui ve!.

Mc BH-te.>

¿¿ &me-t¿

PELUQUEROS

ESmiSTAS

^

C| Viña del Mar, s/nEdificio Confort, 22

Telefono586518CALA MELLOR

OCTUBRE - 89 MCULl¿Lá Q Q Q Informatiu PAGINA - 8

Tierra, Agua, Fuegonace el gres

Tras un lento y delicadoproceso, merecedor de losmás cuidadosos controles decalidad, nace el inigualableGRES DE BREDA; tierra,agua, fuego y un antiguosaber de artesanos de todaIa vida, consti tuyen Iaperfecta combinación, cuyoresultado es Ia cerámicatradicional más sobria,natural y noble. Distribuido por:

V l V E S que sabe decerámica, solo p u e d eofrecerle a su público Iomejor: GRES R U S T I C ONATURAL. GRES DE BREDA.Y Io pone al alcance de todoslos presupuestos.

Nada hay más hermosoque embellecer el hogar;cuente para ello conJERONlMO VIVES E HIJOS

MATERIALES DE CONSTRUCCIÓN

V JERONMOWE5EHJG5

Oficinas, Almacén, Exposición y VentaPlza. Gral. Goded. 2

TeIs. 56 71 95 - 56 81 43 - Fax 56 80 6207550 Son Servera - Mallorca

> Exposición y VentaAvda. Juan Servera Camps, 33

TeI. 58 63 6907560 CaIa Millor - Mallorca

PAGINA - 9 ŒUECULL*«* Informatiu OCTUBRE - 89

RECULL A SERA DE PULAAMB LLORENÇ SERRA I FERRER

Aquest mes el nostre con-vidat és un home de 1 'es-port, concretament del fut-bols KlI és Ltorenç Serra iFerrer, entrenador del Ma-llorca.Abans de començar a contar

com és ell, hem de demanardisculpes tant a ell mateixcom als convidats, així coma n'Aurelio de S'Era dePuIa, ja que per un falloquan revelaven les fotos fe-tes el dia de l'entrevista,se'ns tudaren totes.

El motiu de que aquest messia en Llorenç el nostreprotagonista està cter, enprimer lloc, pels èxits queestà aconseguint el Mallor-ca, també per esser l'entre-nador de Primera més j,ove ia més per esser el primer iúnic entrenador mallorquí dePrimera Divisió.

En L·Lorenç Serra i Ferrerva nèixer a Sa Pobfa fa 36anys, és casat i té dosfills (en Jaume i na MariaAntònia) i és 1 'actual en-trenador del Mallorca.Cursà els seus estudis al

seu poble natal fins elbatxiller, ja per als estu-dis era molt putifeina i, amés, de ben jove ja Ii esti-rava més el futbol.Començà jugant en el Po-

blense, d'infantil fins ajuvenil, passant aleshoresa jugar a Ia Salle. Méstard, al passar a Za catego-ria regional, fou cedit alPollença, tornant després alPoblense, on jugà vàriestemporades.Se'n recorda d'haver jugat

a Son Servera en el camp de"sa gravera", com es deiapels pobles, ens comenta quese'n recorda dels marcatges

E4 dHic.it tiiwmla>i a Ia teva t<mia.

que Ii feia el jugador localRufino.< Després, degut a unalesió i en vista de que veiaque no tenia molt a fer,decidí no operar-se, ja quetenia lligaments creuats,romputs de menisc.Com a entrenador començà

fent les seves primeres ten-tines en els infantils delseu poble, després juvenils,passant a entrenar els juve-nils de La Salle. Va tornaral Poblense estant a Terce-ra, fent-lo campió de Bale-ars i al segon any aconseguí1 'ascens a Segona-B.<CaI destacar que fou en

aquest moment quant va estara punt de venir al Badia,però trobà que en el Mallor-ca tendria més possibilitatsde demostrar-se a ell mateixfins a on podria arribar coma entrenador.

En aquesta època fou quanpassà al Club del Mallorca,entrenant al Collerense,actual Mallorca Atlètic.

Estant entrenant el filialfou quan, per cessament d'enBenito Joanet, passà a en-trenar el primer equip, te-nint Za gran alegria de pu-jar-lo a Primera.< Fou Zatemporada 85-86, seguint Zasegüent temporada, amb Zasort d'entrar en el "PZaj/-off"j Després Ia sort nol'acompanyà i, quant totpareixia que anava bé, se'nva haver d'anar molt tristi esperar una altra oportu-nitat, seguint dins el club..La temporada passada va con-tribuir a que el Mallorcatornàs a Primera Divisió.*ActuaVnent els èxits no po-den esser millors.

Les ambicions d'en Llorençson un poc confuses, ja queno està decidit si surt aentrenar fora o es queda aMallorca; per una part Iiagradaria sortir, per mirarde superar-se i, per l'al-tra, com a bon mallorquí, Iisap greu sortir de 'SaRoqueta"j

OCTUBRE - 89 u u M C v U u a U j < a < a o Informatiu PAGINA - 10

Kl personatge del mes és en aquesta oca-tió un producte genuí del futbol i, a més,mallorquí i màxim responsable tècnic de Iaplantilla del nostre primer equip de futbola Z'íZZa, el Malfa>rca.

Podriem, amb aquestes dates, eludir elseu nom, perquè qualsevol lector ja deuhaver endevinat que es tracta de LtorençSerra i. Ferrer.<I amb en Llorenç, entre tovalles a S'Era

de PuTa, mimats per Aureíio Ucendo, ensreunírem Joan d'es Port, en qualitat dePresident del Badia; RamoriManzano, críticesportiu local; Bernat GaTmes, de Za revis-ta "Manacor"; Pep Garcia, director d'a-questa revista, i Miquel Vivesj

En els prolegòmens tinguérem Ta presènciad'en Romeu, amic d'en Llorenç, al qual vol-gué saludar, i de pas celebràrem amb un boncava Ia feliç arribada de n 'Arnau.' Enhora-bona!jMés que un dinar de treball, Za reunió

es transformà en una amena tertúlia d'a-mics, en Za qual en LLorenç es mostrà comun granconversador i, sobre tot, molt hà-bil en "com fer amics", perquè, per aaquells que no el coneixien, al cap de cincminuts pareixien amics de tota Ia vida.Basta dir que Ia tertúlia s'inicià a les15 hores i acabà casi 4 hores més tard.¿ZZò fou de "Guinnes".<I en Llorenç anà atenent a totes les pre-

guntes amb una sinceritat esclafant, direc-ta i sense amagatons

Se Ii demanà, coma entremès, per quèno surten futbolis-tes per exportar aequips capdevantersde Za península.

"No hi ha dubtesde que, en el aspec-te físic o posadaa punt atlètica, elsnostres futbolistesestan a Ia mateixaaltura que qualsevoldels que poden venira Mallorca i trium-fen, així com elsque jugen en aquestsequips capdavanters,però el que ens fafiga, potser, és elnostre caràcter, elqual comporta elconformisme i un pocd'inseguretat. La

primera cosa, per-què, a les primeresde canvi, quan espresenta una adver-sitat, Ja ens rela-xam, desanimam ifins i tot ho deixamcórrer, recolzatsen el nivell de vidaque tenim a Ia nos-tra illa. El futboles sacrifici totali constantment s 'had'entrenar amb sol,pluja o neu. S'hade besar terra tantsi és dura com siestà enfangada, iun al·lot que a caseva té totes lescomoditats, si nosent autèntica pa-ssió pel futbol iés capaç de qualse-

E*tic 4at¿4¿et d'have* ¿eí

debuta* al.totò de ta te**aen e£ Mattoica.

vol sacrifici, aban-dona o es sumergeixen un conformismeque el converteixen una mediocritat".

"A tot allò, siIi afegeixes lesdificultats de tri-umfar a Ia teva prò-pia terra, cosa moltdifícil, et dóna unainseguretat en volersortir de l'illa iintentar l'èxit forade Ia teva terra idels teus. De totesmaneres som consci-ent de que un fut-bolista mallorquínomés té el Mallorcaper demos trar lesseves qualitats iaixò és poc, certa-ment, encara que jo

estic satisfet d'ha-ver fet debutaral·lots de Ia terraen el Mallorca, mal-dament hi hagi enor-mes dificu1 tats,perquè una temporadaens hem de manteniren Ia màxima catego-ria i no hi ha margeper al més mínimerror; si estam asegona, hem de pujari "dos reals del ma-teix". Es a dir,surten pocs i, amés, tenim un solequip gran que na-vega en una manifes-ta inestabilitat,Ia qual cosa reper-cuteix, com no, enel futbolista de Iacantera. I per posar

PAGINA - 11 oos Informatiu OCTUBRE - 89

Ia guinda a aquestpastís, s'ha de de-nunciar Ia faltad'instal·lacions es-portives, si l'al·lotles tenguès, seriaun altre cantar".

Un dels contertu-lis vofafué saber iaixí l'hi demanà aLlorenç* can valoraal preparador físic.'

"Be, jo tenc unpreparador físic queés Pau Albert, alqua 1 no vull ïlevarmèrit, però vullmanifestar que joplanific sempre eltreba11 físic, Iaqual cosa ellexecuta.Per rissar el rín-

xol se Ii demanà aSerra Ferrer si ena1guna ocasió elpreparador físic haestat en desacordamb qualque puntde Ia ptonificacióque se Ii ha enco-manat.*

"Be, quan jo faiguna planificació fí-sica és per setmanesi, per exemple, elsdilluns feim treballde recuperació; elsdimarts, un circuitde resistència orgà-nica, etc, i ell jasap Ia intensitatque jo vull que seIi doni als exerci-cis i ell sap fer-ho, Ia qual cosa voldir que estam moltcompenetrats. Jo elque intent es combi-nar Ia part tàcticaamb Ia tècnica i Iafísica, perquè nos'ha d'oblidar quecórrer amb Ia pilotaés córrer i fer unaevolució tàcticad'un moviment tambéés córrer, i s'had'anar alerta de que

no ens passi en in-tensitat de Ia tèc-nica, tàctica ifísica".

Les preguntes essucceeixen vertigi-nosament i en aques-ta ocasió se U de-mana en què condici-ons físiques Ii hanarribat els jugadorsprocedents d'equipsmodests o fora del'òrbita del futbolde certa categoria.*

"Aquí no hi ha mésremei que recordarIa falta d'instal·la-cions esportives i,fins i tot, les de-ficiències de lesque tenim, inadequa-des per a Ia prepa-ració dels al·lots.Per altra banda, enmolts de pobles -en-cara que es va co-rregint- l'entrena-dor dels equips in-feriors és un se-nyor, tot voluntat,que llevava tempsal temps per poderdedicar una hora du-rant uns quants diesde ' Ia setmana a en-trenar als al·lots.EIs entrenaments,com és de suposar,es limitaven a ca-rreres més o mancointenses i llargues,un partidet i parade comptar. Això honotes quan t 'arribaun jugador d'aquestorigens. Malgrattot, el futbolistaneix amb unes quali-tats, les qual noméspots millorar enpart. Un jugadorneix ràpid o lent,en allò darrer Iipots millorar Iagambada, però nomésen part".Se Ii demana a

Llorenç si, els juga-

dors , quan entrenen0 juguen, poden es-tar influenciatspels seus problemespersonals, si allòrepercuteix en elseu joc.

"Això és Ia parce-l·la més difícil ambIa qual es troba unentrenador, perquèa un fubolista Iipot fer treballarper millorar Ia sevacondició física itècnica, però, ai,amics !, no hi ha captipus d'entrenamentper a Ia part psí-quica, no hi ha mè-todes ni receptesi, a més, cada per-sona és un món dife-rent i té problemesdiferents, problemesque poden parèixerbeneits, com, perexemple, quan un ju-gador arriba a 1'en-trenament desprésd'haver passat unanit en vetla, perquèel seu fill, de tansols uns mesos, nol'ha deixat dormir;aquest és, repetesc,un cas beneit, peròn'hi de més grans1 1'entrenador had'intentar trobarsolucions per talsprob1 emes. Aquestsproblemes, petitsi grans, l'hi posenmolt difícil a l'en-trenador, el qualha d'intentar esta-bilitzar emocional-ment al jugador.Sens cap dubte,aquesta es Ia partmés difícil i ingra-ta per a un en-trenador ".Els contertulis

volen saber com essent un entrenador,en aquest cas enLLorenç, davant una

càrrega ambientalen tots els seusfronts: públic,premsa, directius,jugadors. .'.>

"El món del futbolés al mateix tempsmolt complexe i re-latiu. El que pensacadascú es pot ferrealitat, aficionat,directiu, jugador,premsa, però hi hauna persona que hade decidir: l'entre-nador. Però despréshi és l'equip rival,que vé a esser unpoc el jutge de totallò i que fa quetot allò que tu hasdecidit sia més omanco bo, que ésquan aquesta càrregaambiental actua so-bre tu, amb més omanco intensitat,fins el punt que co-rres el perill d'e-sser aniquilat. I,si abans xerravendel futbolista ambels seus problemespersonals i de l'en-trenador que hi ésper ajudar-lo a su-perar- los, aquestno té ningú, en a-quest cas, es trobatot sol davant Iacàrrega ambientalmés o manco agobi-ant. Llevat de comp-tades ocasions,l'entrenador no tro-ba al seu costat cappersona que l'ajudi,consoli i Ii diguiqualque cosa aixícom que no es preo-cupi, perquè és ho-nest i treballa dur,animant-lo a seguiraixí".Li demanen a Llo-

renç cam reacciona,quan, donant unesordes tàctiques con-cretes, els seus ju-

OCTUBRE - 89 ECUIL)I>±à o o o Informatiu

gadors no les inter-preten correctamenti es perd un partitdavant un rival tèc-nicament inferior.

La processó va perdedins, què potsfer?.

Se Ii apunta sino pot fer públicles ordes que donà,perquè els aficio-nats sàbin Zaveritat.

"No es pot ^fer,primer, perquè ja

és suficient desgrà-cia que els jugadorsno hagin superat elrival; segon, per-què, si es fés, es-buques el jugadori en el següent par-tit no rasca bolla;és a dir, que de1'única manera quepots reaccionar po-ssitivament per al'equip és fer creu-re als jugadors quesón uns fenòmens.Amb una paraula, que

TeI. 58 56 06

Paseo Marítimo, 21CALA MILLOR

MALLORCA

PIZZAS-LASAGNE-HELADOSCOCINA WTERNACIONAL

no puc tirar alslleons els jugadors,preferesc que memengin a jo".Se Ii reconeix a

Serra esser un en-trenador mallorquíi, com a tal, estaridentificat amb Zaidiosincràcia, ca-ràcter de Za terra.Se Ii demana si hihaurà Serra com aentrenador del ma-llorca per moltsd'anys.M'agradaria molt

estar molts d'anysamb el Mallorca, talvegada perquè no nom'he atrevit aanar-me'n fora del'illa, potser peraquest caràcter tí-picament mallorquíque fa que ens costitant deixar Mallor-ca. Però,, d'altrabanda, n'hauriad'haver-me anat fora

PAGINA - 12

de l'illa, perquèno han sortit entre-nadors mallorquinsi, a més a més, pensque qualque dia hede posarpunt finala aquest cicle ambel Mallorca i vol-dria que Ia mevasortida fos per Iaporta gran i no mar-cat pels resultats.

Finabnent, n'Aure-lio, en nom de s'Erade RiZa i RecullInformatiu, Ii feentrega d'una obradel ceramista mana-corí, Paco Sansó.TaI enlrega no quedàreflectida fotogrà-ficament pels motiusexposats al comença-mcnt.

(RecullInformatiu)

BOUTIQUE

CALA BONA CA'N PICAFORT

Paseo Marítimo, 38 CaIa BonaTeI. 585962

Ruda. Trias, Ca'n PicafortTeI. 851766

SERE VANGUARPlA

Y LINEA EXCLUSIVA

PAGINA - 13 KlCULL,,, Informatiu OCTUBRE - 89

GESTORIA GILGESTORIA A. GIL

Avda. Juan Servera Camps, 46Tels.: 58 58 80 - 60

CaIa Millor - Sucursal Son ServeraMALLORCA

20 Años de GESTION

ACUDA A PROFESIONALES

CONEXPERffiNOA,

cualidades que mantenemos

desde hace 20 años.

GESTQRIA J ASESORIA FISCAL YCONTABLE

SEGUROS

/.PRESENTO YA SUS DECLARACIONES DEL I.V.A. Y DE RETENCIONES DEL 39 T/89?DICHO PLAZO FINALLZA EL 20 DE OCTUBRE.HASTA EL 5 DE NOVffiMBRE PUEDE PRESENTAR EL PAGO FRACCIONADO A CUENTA DE

LA RENTA DE 1.989 CORRESPONDffiNTE AL 38 T/89.

AVANCE RENTA 1.988

Durante el próximo mes de NOVIEMBRE deben presentarse las Declaracionessobre Ia Renta de las Personas Físicas y sobre el Patrimonio correspondientes alejercicio de 1.988, y alamparo de las nuevas normativas. Por ello Ie recomendamos:

-Prepare los documentos y datos a aportar que en HOJA APARTE Y SUELTA Iedetallamos.

-Concierte FECHA Y HORA para realizar su Declaración a través de nuestrosteléfonos 58.58.80 y 58.58.60.

-Le rogamos encarecidamente no posponga para los últimos días de noviembre Iaconfección de sus declaraciones de renta y/o patrimonio, ya que en un mes(NOVIEMBRE) deben quedar ultimadas tanto las positivas como las negativas o las conderecho a devolución.

ITGESTORlA GIL

20 Años de GESTION*xl*t)V

OCTUBRE - 89 Q Q o Informatiu PAGINA - U

ATKNC

CONEIXENT ELS INSTRUMENTS

Desprès d'haver explicat Ia família delsClarinets, passarem a explicar i conèixerels que compònetila. família dels Saxofons.Aquest mes hem .realitzat un comentari

referent a tots els tipus de saxofons i nonomés un tipus determinat, ja que el quediguem per un pot servir pràcticament pera tots els altres, i durant els pròximsmesos intentarem donar una petita explica-ció de cada un d'ells i una entrevista ambels que toquen aquests instruments.

Sl Saxofó: aquest instru-ment, inventat pel belgaAdolf Sax (1814-1894) alvoltant de 1840, és el re-sultat de l'aasociaoió d'unaembocadura de llengüeta sim-ple, aom Ia del Clarinet,amb un tub de secció cònica,aam Ia de l'Oboè. Elsaxofó,malgrat estigui construit enmetal, pertany al grup de Iafusta, pels seus principis.A pesar de Ia seva vecientaparició, és, potser, l'ins-trument de vent, les possi-bilitats artístiques delqual són menys conegudes.Gràcies al jazz, que l'hautilitzat intensament, s'hafet molt popular, però, almateix temps, ha adquirituna falsa reputació de su-perficialitat que no corres-pon a les intencions del seucreador, que el va concebrecom a instrument molt expre-ssiu per a orquestres i ban-des.

El Saxofó nasqué a Bruxe-l·les, però fou donat a conè-ixer a París, ciutat a Iaqual en Sax s'havia traslla-dat l'any 1842. En 1844 vafer Ia seva primera aparicióa un concert.

L'any 1846, en Sax obtin-gué una patent i organitzàel seu instrument en duesfamílies de vuit membrescadascuna; Ia primera, afi-nada en DO i PA, es destinàa l'orquestra simfònica; Iasegona, afinada en SI bemoli MI bemol, s'incorporà a Iabanda.

BAR RESTAURANTES'ERA DEPULA

Ctra. Son Servera - CaIa Ratjada y Cuevas Artà - TeI. 56 79 40

LA SEVA ESPECDULITAT

ELCUENT

BARES,RTES.CAFETERIAS

TORRE LAVADO-SECADO 6K.

DESDE 144.50ÜPTS

INBTALACIONESSUMINISTROSY SERVICIOS

25 ANOS A SU SERVICIO

Urb. Los Almendros,8 - TeI. 585548

CALA MILLOR

PAGINA - 15 M2SCULLooo Informatiu OCTUBRE - 89

Més tard, aquestes duessèpies es reduïren a una deset membres, afinada en MIbemol í SJ bemol. L'any 1847es començà a impartir unaclasse de saxofó en el Gim-nàstic Militar de París. BtSax va seguir perfeccionantl'instrument i a l'any 1880obtingué una nova patent.

Precisament, quan el saxo-fó pareixia relegat a unespoques bandes militars o ci-vils, els compositors comen-çaren a interesar-se serio-sament per ell. Thomas,Bizet, Massanet, Strauss,Ravel, Milhaud i Honegger,entre d'altres, es decidirena emprar-lo cada vegada ambmés freqüència.

El jazz tingué sens dubteun paper important en Ia di-fusió del saxofó; malgrattot, ignorà aquest instru-ment fins l'any 1915 i tansols l'incorporà de maneradefinitiva a partir de 1920.

En els primers anys delnostre segle, n'Elisa HaIl,Presidenta del Boston ClubOrchestra, encomanà vàriesobres per a saxofó a compo-sitors francesos, com Debu-ssy í D'Indy i a l'alemanySchmitt; amb allò, el saxofócomençà a comptar amb un re-pertori propi, del qual,fins aquell moment, haviaestat mancat, havent de re-córrer a transcripcions ofantasies.

El saxofó es compon decinc parts: cos, culata,pavelló, broc i bec . Lestres primeres estan soldadesentre si; el broc i el bec(llevat al sopranino i so-prano) són desmuntables. Elbroc es fixa a Ia part fsuoe-rior del cos i el bec ' al'extrem del broc. A Ia partinferior de el bec hi estàsubjecta Ia llengüeta decanya. El cos, Ia culata iel pavelló presenten uns

quants forats que s 'obturenmitjançant uns platets acci-onats directament amb elsdits o ,amb unes claus. Elbroc també té el seu forati una- clau., anomenada claud'octaoa.La família del saxofó com-

prèn: el sapranino en MI be-mol, el soprano en SI bemol,el contralt en MI bemol, eltenor en SI bemol, el barí-ton en MI bemol, el baix enSI bemol i el contrabaix enMi bemol. EIs dos darrersnomés són usats a bandes mi-litars.I fins aquí l'explicació

dels saxofons, el pròxim mesintentarem donar a conèixerun d'aquests set tipus.Passi-ho bé!.

Mati Rosseltó.

FORDFŒM

Venga a vernosLimpiauto Son Servera, S.A.AVDA. CONSTITUCIÓN, 19 -SON SERVERA TEL. 567008

OCTUBRE - 89 , M u U J U á U á o o o Informatiu PAGINA - 16

RECORVANT

TEMPS ENRERAAquest mea xerrarem amb na

Catalina Massanet Hebot, mésconeguda per madò Catalina"Ferrerica".< ElIa es va de-dicar durant un bon grapatd'anys amb madò "Pamboli-" afer Ia xocoî&ta de noces aca'n "Ceba" i també anavenper les cases a fer Ia deles Primeres Comunions.

- Be, madò Catalina, per quèno ens contau com començàreua anar a fer xocolata?.- Jo feia feina a ca na"Pamboli-", en es cafè,perquè ella tenia un cafèaquí, on és ara es Gredos iella ja hi anava a fer-ne,i me va dir: "Tu podriesvenir a fer es xocolate ambjo", I jo Ii vaig dir que noen sabia..., "per això, nopassis pena, que jo t'ense-nyaré"*. Jo vaig pensar queno podia perdre gaire i mevaig decidir i així vaig co-mençar.

- I on solia fer-se?.'- A sa granja d'en "Ceba".- I quina era sa vostra fe-ina?.- Sa nostra feina començavaes vespre abans de ses no-ces, anàvem allà i posàvemes xocolate en remull ambaigo dins una olla fet bo-cins, llavors venien sesamigues de sa que se casavaa posar ses taules i noltrosles ajudàvem.- Contau-nos com solíeu po-sar les taules?.

- Ses taules i es servici detasses i aixòera d'en "Ceba'1S solíem posar unes esto-valles de paper i es torca-boques també, llavors posà-vem es platet i tassa permenjar es xocolote amb sacullereta. També posàvem co-pes per beure es xampany,també n'hi havia que, des-prés d'es xocolate, menjavengelat amb "quarto"; si eraaixí, també posàvem sa copape's .gelat, però això no eratothom que després menjàs

^\

TALLER )PIO

JoyeKfl y Fotografío^- Trofeos Deportivos y Grabados

JoyeH^s CAÍ^ MIL^ORKATI

PLASMS 1* COMÏmÔH-BODAS^i BAUTIlDesd^295 Pts.

Avda CristóbaNColón. 15 y 6^;els. 585^69 - 5B^15

rA MILLORlallorca

PAGINA - 17 ^ECULLo^ Informatiu OCTUBRE - 89

gelat. També fèiem rams iles posàvem per ses taules.- I el dia de les noces, quèfèieu?;- Mos havíem d'aixecar pres-tet per anar a coure es xo-oolate, perquè no se casavenl'horabaixa ni al migdia,com ara, se casaven a les 90 les 10. El covíem en esfoc amb unes olles que tambétenien a ca'n "Ceba", queeren d'alumini; una vegadacuit, el llevàvem d'es foc1 Ii posàvem un poquet deflam, perquè tenia un altregust i també perquè espessísun poquet i 1lavors es sucrea gust.- I no Ii posàveu llet?.- SÍ, però primer el posàvemen remull amb aigo, però nogaire, sols que el tapàs, illavors Ii posàvem sa llet,abans de posar-lo en es foc,perquè es xocolate no eracom es d'ara, que és bo defondre, abans ses lliures dexocolate eren a posta perfer cuit i se deia dels"àngels" i eren molt rosti-des, te cansaves de remenarperquè se fongués, fins itot te sortien bofiguesqualque pic, de tant de re-menar. El padrí "Escofa" mosva fer una paleta a postaper remenar-lo, que era defusta i no mos fèierr. tant demal com amb ses giradores.- I com sabíeu les mesuresperquè Ia xocolata basíàs?.- Be, amb una lliura de xo-colate bastava per set per-sones i se posaven 7 lliures

de xocolate i 6 litres dellet, perquè ja tenia un pocd'aigo d'haver estat en re-mull, llavors, si el trobà-vem massa espès, Ii afegíemllet i es sucre a gust.- I ja havia acabat Ta vos-tra feina?.- No, ca!, també teníem queservir, mos posàvem un da-vantal blanc amb un perfelaper ses voreres i per baix,i era de conxado es meu;servíem es xocolate amb unpitxeret blanc i damunt sestaules hi havia ses ensaima-des; també dúiem un torcabo-ques per torcar es pitxer ino fés regalims.- I en fèreu molts d'anys?j

Sí, no me'n record dequants, però varen essermolts.- Sempre el fèreu vosaltresdues?j

Sí, es de noces, sí,s'únic que vaig fer jo totasola va esser es de na Leo,sa germana de sa meva nora.- I desprès de Za xocolata,què fèieu?~<- Els nuvis anaven a mostrarsa casa i noltros mos quedà-vem en s'escurada.- A les noces, que solíeuesser molts?.- SÍ, hi havia vegades queeren prop de ses 200 perso-nes.- I què cobràveu per anar afer Ia xocolata?.'- Mo11 poc : 5 duros.- I que en menjaven moltesde tasses?.

Maria Brunet.

- Si, qualcú sí, sa gentn 'anava més enderrera queara, i ses ensaimades tambéen menjaven dues o tres, i•això <--^e eren més grossesque seu d'ara; solien dir:"TaI dia he d'anar a noces,ja pegaré una bona panxada"..No és com ara, que pareixque s'han de menjar "moré isa màtlera" i casi tot hotuden, tothom va fart.- I vos avisaven en molt detemps?,- No, 15 dies o un mes, nos'estrevenia que n'hi haguésdues es mateix dia.- Havia qualque temporadaque Za gent se casàs més?.*- Sí, per ses primaveres.- De les noces, que ensdeixan res?.- Si, quan s'havia acabat esrefresc, llavors se repartiaes xocolate que havia quedatentre els veinats dels nu-vis, llavors sa madona else'n duia i també mos en do-naven a noltros.- I dels combregaments?.- També, però aquí sí que joles feia tota sola, els pri-mers no me volia arriscar,però llavors me vaig decidiri ja anava a ses cases queno deien a fer-los, per com-bregaments sí que m'avisavenamb mes temps, perquè comcombregaven molts amb unpic!...- Que vos en recordau quan-tes en fereu el - pic que enfèreu més en un dia?.'- Si, en vaig fer 3 en undia.

0 FONTANERIA E INSTALACWNES DE CALEFACCION

DEB

BOUTtQUE DEL BANO0 Y DECORACION

C/. Rafalet, 26 - TeI 585573

MENAJE DE COCINA

07560 CALA MILLOR

OCTUBRE - 89 *oo Informatiu PAGINA - 18

COL.LEGI

JAUME

FORNARISCURS 88-89

20-A.

- D'esquerra a dreta i- de dalt a baix: Franciscà Sansó, David Duarte, Víctor Barrado,Miquel Bauça, Santiago Martínez, Antonio Pozo, Verònica Linero, Carolina Nieto, Erun-dina Nebot, M<* Franciscà Perelló, Antònia Gelabert, Marina Quevedo, J. Emiliano Vives,Tomàs Rincón, Alejandro Díaz, David Infante, Ana M<* Rosselló, Cati M^ Vives, ModestoManar, Rebeca Mayol, Cristian Ortiz, Miguel A. Sanz, Francisco José Pérez, Manuel Ma-ssanet, Juana M& Cardo, José A. Maci,as, Paco Sanchez, Andrés Servera, Tomeu Pons, Ju-ana M& Rincón, Almudena Ruiz, Eva Bermúdez i Zaira Molina.

GRJBPHJS © 55 55 65DISTRIBUÏDOR FUA **

MANMOR Y (OMAR(A DE

MlSIMPRESOSSONA TODO COLX)R

IMPRESOS 4A ATODOCOLOR

PAGINA - 19 5£ECBLLooo Informatiu OCTUBRE - 89

RECORDANTIMATGES

Unes jovenetes assegudes a Ia fresca, davant l'Ajuntament cossien i brodaven i,aquests jovenells les feien companyia, què les coneixeu?.» . bé, suposam que sí, però,per si un cas, vos direm qui són, començant per l'esquerra: Antònia Collantes, JoanAntoni, Rosario Collantes, Campario i Antònia Sansona.

'Uest*urantc- LOg W-OS

'ES<FECl9ULVDM&ES:

Tatetitta de cordero

Lecfiona Rsad,a%ape con saísa pimienta verde

C/Afa Ltambies, 33. TeC. 58 SS 22

* Pescados FrescosCALA BONA

tS3>3***>: nfo r m a t i u

•~} v^f*? rTi /r\aVaUmj|

PROTAGONISTA: EL MALLORCA

Aquest mes en trobat oportú que el prota-gonista fos el Mallorca, maldament no siadel poble, s'ho mereix.

En primer lloc, pel partit que va fer elpassat dia 12 d'octubre en el camp de NaCapellera de Manacor amb una selecció detercera del Llevant mallorquí. El partitfou en benefici dels damnificats per lespluges caigudes el dia 6 de setembre.

També fou protagonista del partit queconvidaren a jugar al CaIa Milforel dia25 d'octubre en el camp del Lluís Si-tjarde vgflma. Aquest partit fou d'entrenament,

però al manco serví perquè els joves juga-dors locals tenguessen l'oportunitat de ju-gar contra jugagors de primera i així fu-gir-los Ia por al contrari i aprendre qual-que cosa.

I, com no!, protagonistes pels resultatsque estan aconseguint durant Ia temporadai per dur el nom de Mallorca per tot Es-panya dins el món del futbol.

Per tant, enhorabona al Mallorca i sortper aconseguir els triumfs que el duguina representar a Mallorca per tot Europa.