i66i spiuqv - biblioteca digital de les illes...

O£l 'lu

PNi66i spiuqvunof iiiRSji;9IBg iBjnjjn3 Rjqo

mel i sucre

MEL ISUCRE - Abril núm. 130. Butlletíinfor-matiu de l'Obra Cultural Balear a Sant Joan.

Local social: Casa de Cultura, carrer de Bella-vista, 13 - Sant Joan (Mallorca) 07240.

Consell de redacció: Gracià Sànchez, GuillemFlorit, Joan Sastre, Joan Font, Joan Moratinos,Mateu Sastre.

Tirada actual: 500 exemplars.

EIs articles originals s'han d'entregar abans dedia 18 del mes en curs.

Nota: S'adverteix als possibles lectors de mel isucre que aquesta revista, amb els seus escrits icomentaris, pot ferir Ia sensibilitat dels esperitsno acostumats.

Dipositlegal:49.1983

Coberta:Contracoberta:

Imprès a: Informacions Llevant s.a.Passeig Ferrocarril, 1TeI. 55 03 28 - Manacor

EN AQUEST NÚMERO HI TROBAREU

— Notícies locals

— L'UlldeVidre

— El pacte, per Joan Sastre

— Reflexions en veu alta, per Joan Font

— Tancat, i a Madrid, per Mateu Sastre

— No té res a veure amb nosaltres, per AndreuBauçà,

— El gran policia està cansat?, per AndreuBauçà

— Moren de fam, per Trencapinyons

— Cançons d'en Pep Nofre, de Montuïri, perFrancesc Canuto

— Fotos de Ia festa del Pa i el Peix

— En Flaquer va fer panades, per F. B.

— L'herbolari, per Gracià Sànchez i GuillemFlori!.

— MeI i sucre, doIcet dolcet, per Joan Bauçà

— Aquest mes fa...

— Agenda

mel i sucre

N®$Èk3®§ Q©@aQ

— Les obres de Ia pista de tennis ja s'haniniciat. De moment han posat els ferros que serveixenaIs al·lots per jugar a Ia part de migjorn, han fet unapetita escombra a Ia part de tramuntana i ha tomat elspals en què hi havia els focus. No sabem si Ia pista hicabrà. Veim que no fan comptes Uevar els arbres itambé ja veim que els jugadors hauran d'anarajugaramb un bon brot de rama per grenar Ia gran quantitat defullaca que hi haurà. A més a més, encara no sabem aqui hem d'acudir per fer-nos socis del famós club detennis.

- El dia 9 de març, dissabte del QuartDiumenge, hi hagué un concert de guitarra i flauta acàrrec de Pere Fiol i Josep F. Palou que agradà alnosbrós púclic que hi assistí. Més tard hi hagué ball debot a Ia Casa de Cultura a càrrec dels grups Aires dePagesia, Aires del PIa i Balls Mallorquins.

El dia 10, dia del Quart Diumenge, hi hagué ofrena de flors i missa concelebra. Després el grup de baUlocalvaferunamicadebaUperatothomarexplanada.L'horabaixahihaguérhabitualtocadaacàrrecdelabandade música de Petra i el lliurament dels premis del Certamen Poètic. El vestre Ia festa acabà amb un baU de salóa càrrec dels ínclits Carrutxa a Ia Casa de Cultura.

— El passat dia 8 de març el famosíssim grup de rock maUorquí Grins actuà al Tres Dos. L'assistènciafou massiva i Ia marxa no tenia aturall. MoIt de Güisqui i molta cervesa per tothom.

— Al Tres Dosja són a les semifinals del torneig de futbolí que fa algunes setmanes queja està en marxa.La participació ha superat totes les previsions que un podia esperar. Al propernombre us direm quina fou lapareUaguanyadora.

—ElsPAC(Puntsd'AtencioContinuada)jatenenproblemes.Avuimateix(02-IV-1991)jahanfetvaga,i encara en faran un quants dies més. Abans que això hagués succeït alguns batles es reuniren per tractar el malfuncionament d'aquest nou servei. Al final no s'ha trobat cap solució, com era d'esperar.

— El dia 1 de març tingué lloc el dia de les iUes Balears, enguany a VaUdemossa. El nostre poble estiguérepresentat per Ia Cooperativa. S'hi dugueren productes típics de Ia foravila santjoanera.

—Les retxes grogues que es pintaren a diferents cap de cantons de Ia vilaja han donat beneficis al nostreajuntament. Un tractorer tenia aparcat el tractor devora Ia plaça del pes i fou multat. No sabem si Ia quantia foumolt grossa ni si Ia va pagar. Però suposam que si es paga servirà per pagar to pintura que es va emprar per pintar-les.

- S'està restaurant el molí d'en Mateu Teixidor. Aquest moK és el que en pitjors condicions estava.D'aquesta manera quedarà com a nou per a Ia posteritat.

mel i sucre

- Ja que parlam de restauracions, vosrecordarem que el rector, el diadel matinal, va anunciarque enguany es faria obra a Ia capella de Ia Sang i alsbatiports.

— Amb una setmana hi ha hagut dos robatorismés.Lanovamodalitatésentrarduranteldiairebostejarperdur-se'ntotelsdoblers quepoden. Aquestavegadatoca el tom a Ia familia de Ia carnisseria i, pocs dies méstard, a ca n'Antònia Escolana. EIs cacos no perden eltemps.

- El divcndres dcl Ram vingue el vcnedorhabitualdepalmes.Acabàtotclgènercd'unacspolsada.

- Després del Ram ve Pasqua f n g u a n y lescelebracionslitúrgiqueshanestatuncxit.Laparticipacióha estat molt superior a Ia d'altres an>s Processó icàntics donaren color i alegria a unes festes u'picamenttristes. I no en parlem de panedes i robiols, que hantingut una forta demanda.

— El corresponsal del diari Ultima Hora del nostre poble encara no s'ha temut que els noms dels carrersde Sant Joanja estan normalitzats. A veure si algú Ii llegeix Ia cartilla.

—AfinalsdelmesdemarçrONCEhadeciditcanviarelvenedordelcupódelscecs.ArapodreucomprarIa vostra sort al venedor de Vilafranca, que cada dia es passeja per Ia vila.

— Ja s'han començat les obres de canalització d'aigua potable i Ia construcció dels dipòsits reguladors.De moment el carrerMajor i alguns carrers perpendicularsja estan cames al'aire. Es veu que les eleccionsja sónaquí i qualcú, com sempre, vol rentar Ia cara al poble. I, com és que avui en dia encara es posen canalitzacions'imb uralita i no s'empren de plàstic que són les que més duren, les més bones de posar i les que més s'empren?

-Eldial4d'abrillaPenaMotoristaorganitzaun motocros puntuable peral campionat de les Balears.

- El dia 28 d'abril comença el VII PIa deMallorcadeCiclisme.Sabemquerequipsantjoanerjas'entrena a les totes. L'etapa que començarà i acabaràa Sant Joan serà el dia 26 dejuny.

- L'Associació de Ia Tercera Edat de SantJoan organitzà dues conferències a càrrec de BartomeuFont Obradorsobre Ia figura de FraLlufs Jaume. A mésa més, continuen les excursions: una a Ia Calobra i unaaltra a veure en Xesc Forteza.

-Ladelegació de l'Obra Ciltura té Ia intencióde fer un grupd'excursionisme. Totes les persones quehi estigueu interessades us podeu dirigir a en JoanMarió. De moment el grup espeleològic ha començat

mel i sucre

unes jornades a Ia serra de Tramuntana. De totes maneres, tots els que no aneu de coves no vos faceu por, ja queno totes les excursions que es faran seran dins forats sinó que n'hi haurà moltes a peu pla.

— Les eleccionsjas'han convocat. Seran el dia 26 de maig. EIs motorsja fan renou. A hores d'ara ningúno sap ben bé quantes llistes es presentaran ni qui les encapçalarà. De totes maneres n'hi ha que diuen que coma mínim n'hi haurà sis. Es veu que Ia gent té moltes ganes d'estar per dins l'ajuntament. Potser s'hi reparteixenmolts de confits.

— El dimarts de Pasqua tingué LIoc el pancaritat santjoaner a Bonany. MoIt de jovent a peu i els senyorss'hi desplaçaren motoritzats. Molta gent i buUa.

— El Govern Balear té previst fer el que anomenen camins verd de MaUorca. Aquest projecte consisteixa fer rutes pedrestes al llarg de tot el PIa. Està previst que n'hagi qualcun que passi pel nostre terme. EIs caminsprivats seran comprats i volen sembrar arbres al llarg d'aquests camins.

- DeI 22 al 28 d'abril es fara Ia Setmana del Llibre. Estan previstes tota una sèrie d'activitats sobreaquesta temàtica: conferències, exposicions, tallers a l'escola, etc. En el seu moment es faran carteUs i programesapart.

— Per Pasqua, a més de panades, robiols i misses, hi hagué Ia tradicional festa dels quintos. Enguanytenien Ia casa al carrerde l'Ermità. Hi va havertaronjades a balquena i qualque paperina, de tota manera, semblaque les coses acabaren més o menys bé. El dia de Pasqua dugueren trastos al mig de Ia plaça del rei i el diUunscantaren panades.

FESTA DEL LLIBRESant Joan

ABRIL 1991

Activitats culturalsConferènciesExposicionsConcursosConcerts

etc...

(Hi haurà programes a part)

me! i sucre

MANACOROfertas del 19 de abrilal 2 de mayoALIMENTACIÓN:Café 154 naturalsuperlor250gr 139.-Leche en polvo descremada Molico 250 gr 199.-ValenclanasPanrlco 12 U 120.-Croissants Panrico 4 U 153.-Galletas rellenas de chocolate Ortlz 300 gr 98.-Canapes Ort1z 175 gr 82.-Chocolate relleno El Gorrlaga 100gr 99.-Chocolate Milkcrem El Gorrlaga 100 gr 99.-Pasta sopa La Familia 250 gr 50.-Sobre Sopa Gallina Blanca 69.-Caldo de pollo Gallina Blanca 24 past 287.-Arroz extra Unagras kg 109-Callos La TIIa 380 gr 222-Fabada La TiIa 500 gr 192.-Sardlnillasenacte. Pay Pay RR-125 98.-Atún Claro en acte. Pay Pay Pack 3 U 183.-PatatasRosdor200gr 131.-

BEBIDAS Y LICORES:jmoVitalmelocotón. Piña L 111.-

<Ajmo Vital naranja L 127.-Zumo Fruco Melocotón, piña. naranja L 111.-Coca-cola, Fanta naranja, limón lata 33 CC 41.-VlnoSanSImón 110.-Vlno Ramón Roqueta 175.-Cava Rondel Extra 324.-Cava DeLaPlerre Glace 467.-

CREMERIA:Yogur Natural Camburcy Pack 8 U 175.-Petit Chamburcy 60 gr. Pack 6 U 156.-

PESCADO CONGELADO:Merluza Blanca Oliver 395.-pts/kgGamba RoJaCHIver 1.199.-pts/kgPescado sopa Pescanova 295.-pts/kgRodajas de merluza Pescanova 400 gr 322.-Esplnacas Pescanova 400 gr 107.-

CHARCUTERÍA:Jamón Serrano S/H Oscar Mayer 1.290.-pts/kgJamón cocido Casademont 785.-pts/kg.Paleta Remler Casademont 595.-pts/kgBaconCasademont 590.-pts/kg

Queso La Cabana 890.-pts/kgQuesoGardenla 731.-pts/kgQuesoDiet. Sveltesse 120gr 98.-SalchlchasWleners Oscar Mayer5 U 149.-

PERFUMERIA Y LIMPIEZA:GelNella900gr 228.-Crema suavizante Vasenol 900 ml 299.-DesodorantelmpulsoVivace95CC 199.-Pañal Dodot T.Gde. 44 U 1.289.-Servllleta Marpel 100 U 68.-AJax Plno L 99.-

BAZAR:Aspirador Trlneo Philips HR 6300 9.997.-Secador Capriccio Moulinex1200 Mod. 97842 2.302.-ExprimldorMoulinex300CC Mod. 1242 1.701.-Bat1dora Master Moulinex 1 ve. Mod. 0112 3.142.-Batidora Master Amas Moulinex Mod. 0082.... 5.164.-TelevisorColorSanyol4'' 29.990.-

DISPONEMOS DE UN GRAN SURTIDO EN ARTICULOSDE REGALO PARA EL DÍA DE LA MADRE

BRICOLAGE:Soldador Portátil 140 8.990,-Rntura plástica Standar Bruguer 5 kg 895.-Pintura plástica Standar Bruguer 15 kg 2.655.-Plntura plástica Standar Bruguer 30 kg 4.865.Batería coche Varta desde 5.995.-Estanteria metálica 2.595.-Mando ducha Masaje 1.195.-ConjuntoMangoducha + flexible 1.295,-SillaPlccolo... 895.-

MENAJE:Est. 6 tazas café C/ plato decoración surt 995.-Maletín Rcnic 34 pzas. surtido 1.495.-Lote 3 perchas plástico 159.-

TEXTIL:Toalla peluquería 195.-Toallallstadas 195.-Braga seftora surttía 185.-Albomozsurtkdo 995.-Camketas manga corta 500.-

mel i sucre

L0QJLL P O

Parafrasejant un comentarista local d'un diari ciutadà,podemdonarpersegurque,d'aquiaunsanys,aSantJoantendrem una legió de tennistes que faran empal.lidir naGabriela Sabatini; això, és clar, si se saben moure dins elpoc espai que queda als exteriors de Ia pista de tennis ques'està construint a l'antic "parque". Així mateix, els al.lotsque vagin a engronsar-se al parc, ho hauran de fer al'ombra i amb casc, ja que qualcú ha tengut Ia meravellosaidea de posar els estris per al solaç infantil just a l'ombra de

Ia casa veïna del parc.

mel i sucre

EL PACTEQuan el mes d'agost de 1987 els representants

locals del PSM ( 1 ) vàrem decidir apro fi tar Ia possibilitatd'entrar a formar part del govern de l'ajuntament, nopensàvem de cap manera que aquesta decissió duguésel nostre partit cap a una petita catàstrofe local. De fettots sabíem que arriscàvem molt, però així i tot Iamajoria vàrem creure que era més convenient aprofitarles circumstàncies, i intentar fer qualque cosa positivaprovantdeposarenpràcticaunapartdelnostreprogramades de dins de rajuntament,jaquel'experienciad'estarquatre anys al'oposició, fora cap possibilitat de ferresen absolut, no ens era gens atractiva per repetir-la. Unaaltra raó que va pesar molt a l'hora de prendre Iadecissió, va ser Ia de donar a l'ajuntament una ope-rativitat com a tal,jaque les tensions personals entre elscomponents localsd'UM (3 regidors) i AP (altres tres),feien planejar sobre Ia casa de Ia vila el fantasma de Iainoperància i del col.lapse burocràtic.

Les nostres argumentacions eren plenamentvàlidesdins el pla teòric, però poc a poc, dur a Ia pràcticaaquesta experiència es va anar transformant en unautèntic Via-Crucis. El fet és que els regidors d'UM,tots eUs amb molta experiència en el càrrec (rates ve-lles), aconseguiren que els seus aliats fessin feina perells fora atorgarcapcontraprestació important: El CDS(Sebastià Florit) es va quedar amb Ia regidoria d'Hi-senda, però fora aconseguirmai serescoltatal'horadeprendre una decissió, amb l'única funció de firmartalons per pagar factures. El PSM (Joan Sastre) vaassumir Ia regidoria de Cultura, en Ia qual, l'única cosaimportantqueselivapermetrealPSMvaserorganitzarles Festes Patronals i poca cosa més.

Qèe vàrem intentar fer els del PSM dins l'ajun-tament? Moltes coses:

Primer de tot, fixar un pressupost per a les despesesi activitats de cada regidoria, especiahnent per a Ia deCultura. El sr. batle i els seus regidors sempre trobarenemperons a aquesta exigència del PSM. Una cosa tantbàsica com aquesta, va ser impossible d'aconseguir, iel regidor de cultura no va poder saber mai de quinsdoblers disposava per a les distintes manifestacionsculturals que es fan al poble.

El PSM va intentar en tot moment fer veure al'equip del batle que un poble com el nostre, amb unpressupostmés que discret, no es potembarcaren obresfaraòniques, que a Ia Uarga Ii generaran considerablesdespeses de manteniment, senziüament perquè arriba-

rà un moment que no les podrà mantenir (pagar). Laresposta va ser sempre Ia mateixa: tots els intentstopaven amb l'actitud despectiva dels tres regidorsd'UM. El càs més flagrant es va donar quan els delPSM convocàrem una reunió per parlar del tema de Iaconstrucció de l'edifici de Ia Tercera Edat. El PSM vaintentar ferveure al sr.batle que fora un estudi seriós deIa utilitat del'edifici una vegada contruït, no es podiengastar alegrement prop de cent miUons de pessetes (sí,100.000.000), que això erahipotecarelpoble permoltsd'anys, i que abans de començar l'obra, s'havia demirar si hi havia sol.lucions alternatives que sortissinmés barates a Ia butxaca dels santjoaners, que endefinitiva i a Ia Uarga serem els qui pagarem. El batle,que es va comprometre a anar a parlar amb les Germa-nes de Ia Caritat sobre Ia possibilitat que l'edifici delconvent fes, a Ia llarga, Ia mateixa funció que Ia futuraresidència, no va complir Ia seva paraula. Qui sí en vaparlar, del tema, i molt, va ser Joan Matas Gayà (UM)però no amb les monjes: a Ia barra de Can Troncaproclamant als quatre vents que els del PSM volíentreure les monges. Com en altres ocasions, Ia pressiósocial promoguda per les mentides i calúmnies delsnostres mal avinguts aliats, ens feren acotar el cap iacabàrem per transigir en Ia nostra postura.

La nostra idea sempre va ser establir un ordre deprioritats de les millores a fer dins el poble, i així hopredicàrem sempre al'equip del baÜe. Seguint aquestaidea, seria per exemple més important reconstruir elteatre, dotant-lo ambrestructuranecessària perpoder-hi interpretar obres de teatre, en comptes de gastar centmilions en un edifici, que a Ia Uarga no serà més que unbar exempte d'impostos; sería també més importantconstruir una depuradora per reciclaries aigües brutes,i aixíevitarmales olors i possibles focus d'infeccions,que construir una piscina municipal o una plaça de noumilions de pessetes; i es podria seguir Ia llista ambaltres temes, com neteja de torrents, condicionament iasfaltat de camins rurals i carrers, etc. Evidentment, icom es pot constatar amb Ia majoria de les obres ques'han duit a. terme durant els quatre darrers anys, va sercom predicar en el desert, cosa que, segons els per-sonatges bíblics els dóna molt de mèrit, però que enpolítica no té cap resultat positiu.

El PSM va intentar també obrir un debat, dinsl'ajuntament, sobre les condicions que s'haurien dedonar dins el poble per crear llocs de feina, i amb un

8

mel i sucre

termini de temps adequat, aconseguir-ho fermínimament atractiu i habitable a un determinat sectorde Ia població, que cada vegada s'allunya més delpoble: els joves. Igualment que en altres ocasions, vaser com envestir de cap a una paret. EIs nostres argu-ments i idees sobre el tema toparen amb Ia caparrudesai modos de fer arcaics de l'equip del batle.

Sempre hem cregut que una cosa molt importantper a Ia gent que viu a Sant Joan és tenir un ajuntmentamb una administració oberta, que facilitil'accés a totaclasse de serveis, i que servesqui de pont amb altresadministracions. Hi ha una quantitat impressionant delínies d ' ajuda cap al ciutadà, per part de conselleries deIa Comunitat Autònoma, de delegacions de ministerisdel govem central, etc., a les quals un santjoanerhi potdifícihnent arribar. Seria un magnífic servei al poble ials seus habitants, que l'ajuntament donàs un camí a Iagent del poble per poder accedir amb facilitat a aques-tes ajudes. Com totes les altres, aquesta proposta delPSM va pegar dins el pou fora fons dels beneficispolícis a curt plaç de l'equip d'UM.

Mai no estarem en desacord amb les obres ques'han fet, però sí en Ia manera que s'han fet. La pla-nificació ha estat mínima: tendrem una plaça-pista-poliesportiu a un lloc, una piscina-pista de tennis a un

altre, el camp de futbol a Son Juny, una Casa deCultura-sala de festes-bar emmig del poble. A altrespobles hi han aplicat un poc més seny, i amb elsmateixos doblers, ho han unificat tot, amb tots elsavantatges que això comporta. Es una més de les ideesque no hi va haver manera de fer entrar dins Ia closcadels personatges que duen Ia batuta dins l'ajuntament.

A pesar de tot, vàrem trobar oportú no abandonarel pacte a tres bandes que ens havia minat Ia moral,precisament per les dues raons principals que enshavien empès a acceptar-lo: permetre que l'ajunta-ment de Sant Joan fos operatiu com a tal, i intentar feralguna cosa positiva pel poble, o aünenys introduirdins els òrgans de govern del'ajuntament elements dediscussió que els altres partits i els seus regidors, persímateixos, tal vegada no s'haguessin plantejat mai.

I aquestes dues raons continuen essent, en essència,les que ens mouen, a Ia gent del PSM de Sant Joan, atornar presentar una Uista de candidats a les eleccionsmunicipals del 22 de maig. No podem deixard'intentarencaminar el futur del nostre poble cap aUà on creimque hi ha Ia seva supervivència, que també és Ia nostra.

Joan Sastre Joan

mel i sucre

REFLEXIONS EN VEU ALTA

Les eleccions són aquí i Ia gent comença aposar-se nerviosa. EIs diferents grups polítics fancorredisses cap aquí i cap allà. Molta gent té ganes decomandar. Es veu que això d'estardins l'ajuntamentés una cosa o molt important o que dóna moltesgratificacions. No sé. Però crec que unes eleccionssón bastant importants. Hi ha molta gent que no creuen això de les eleccions. No sé per què. Convindriaque tothom prengués una decisió responsable.

A hores d'ara no sé si a Sant Joan hi hauràdues, tres, quatre, cinc, sis o set llistes municipals.Les coses estan molt calentes. La dreta potser faràtres o quatre llistes. Ningú no volquedarfora. Ons'havist mai que regidors actuals vagin més amunt deltercer lloc. Creuen que no sortiran i volen fer mésllistes. El centre està fet una olla de caragols. Nosabensitenenlider,sitenenllista...L'esquerrasemblaque vol fer una passa endavant i presentar una llistaabsolutament renovada.

L'única cosa certa és que, d'un milenar devots,la dreta, faci les llistes que faci, se'n durà no mésde sis-cents o set-cents vots. Això és el vot de Ia gentgran. Que és el model del nostre poble. L'única cosaque pot fer canviar aquest vot és Ia idea que els fillsintentin ferveure als grans que els seus néts, aixfcomestan ara, no tindran molt de futur.

Joan Font

Coopera t iva Agr íco la

SANT JOAN

tota casta de productes per al camp

Elèctrica

PEP DES SAIGinstal.lacions elèctriquesxarxes de baixa tensió

subministraments elèctrics

Consistori, 8 tel. 52 63 23S ant Joan

10

mel i sucTt

TANCAT, I A MADRID

Ho sabeu tots: MaciàManera ha estat condemnata sis anys de presó perquè un jutge espanyol haconsiderat que pertanyia a Terra Lliure; així ma-teix, no se'l va considerar culpable del delicte detinença d'explosius.

Això és el que es diu pel carrer: Macià Maneaha estat condemnat a sis anys perquè, després detenir-lo tancat durant més d'un any i mig, no elpodien deixar anar sense condemnar-lo unpoquet.Perquè Ia policia i Ia justícia espanyola, des delsegon dia que l'agafaren, ja saberen que s'havienequivocat de persona, i també de país; com qualse-vol mallorquí haurà pogut comprovar, a Mallorca,l'acte terrorista de més greus conseqüències haestat l'incendi al repetidor de TV3.

I aquestes són les proves que han fet que unjutge espanyol condemnàs el jove monturïrer: vaassistir a una suposada reunió de Terra Lliure (queell sempre ha dit que era de Catalunya Lliure—organització política NO armada—, i a Ia qual

també assistiren els dos homes que han estatjutjats juntament amb Macià Manera i que NO hanestat condemnats); es va declarar de Terra Lliuredavant Ia policia, el tercer dia després de ser deten-gut (no calen comentaris sobre el seu més queprobable mal estat físic i psíquic i, conseqüent-ment, sobre el valord'aquesa declaració; i no calencomentaris perquè aquesta és precisament Ia provamés greu en contra de Manera: Ia seva pròpiadeclaració; cal dir que els altres i iculpats declara-ren que NO eren membres d'aquesta organitzacióarmada); és independentista (i aquest és el veri-table pecat).

Podem ben bé pensar que si en Macià haguésestat a Mallorca quan escaltà el petard davantHisenda també Ii ho haurien penjat. Si no ho hanfet és perquè era massa evident que en Macià nohabitava a Mallorca en aquelles dates. I pel que faa l'acusació de tinença d'explosius, després de Iabona feina feta per l'advocat, per part del jutge eraemmedar-se massa si acceptava les tesis del fiscal,així que ho deixà córrer i s'aferrà allà on pogué:pertinença a banda armada, que és una acusació quepel que es veu no cal demostrar, ans més bé alcontrari: el que qualsevol mallorquí ha de demos-trar és que NO pertany a una banda armada. I

aquesta darrera afirmació no és cap exabrupte: elsmallorquins que exercim el nacionalisme militant—i que, en conseqüència, el predicam— no estamexemptes de cap sospita per part dels protectors del'estat i dels seus organismes d'autodefensa (Iarepressió de les forces de seguretat, Ia propagandai Ia intoxicació dels mitjans de comunicació pro-pers a l'estat, les coaccions dels òrgans adminis-tratius...); és per això que no és exagerada l'afir-mació que qualsevol mallorquí —que faci actepúblic d; mallorquinitat, de catalanitat— ha dedemostrar—i de vegades, com hem vist, davant unjutge— que NO pertany a una banda armada.

EIs espanyols, doncs, han jugat Ia seva cartasense el més mínim escrúpol: han condemnat enMacià a .'is anys, dels qualsja n'ha complit un i noumesos; això vol dir que d'aquí a un any i mig enMacià serà al carrer (ha fet uns quants centenarsd'hores d'estudi de dret, cosa que rebaixa Ia pena;té un bon comportament...); per això, el misser noha recorregut Ia sentència, ja que els tràmits legalsserien més llargs que no Ia mateixa condemna.

Aquesi ^s, en poques paraules, el relat de lescauses que han fet que un mallorquí arribas fins auna presó d'Espanya sense haver fet cap altre malque demostrar públicament Ia seva mallorquinitat.Es, en de'initiva, el relat d'una de tantes mostres deIa persecució política de tot un poble: el nostre.

Mateu Sastre i Joan

11

mel i sucre

NO TE RES A VEURE AMB NOSALTRES

Una de les noves cadenes de televisió privadano es cansa de recordar-nos que té molt a veure amb«noltros». Antena 3 de televisió ens diu que tenemosmucho que ver contigo. Un que encara no acaba desaber ben bé què és el que té a veure amb ells cada diaestà més astorat. Antena 3 és Ia primera televisióprivada que ha posat en marxa informatius locals,entre altres programes, en què es desconnecta de Iaseu central a Madrid.

Un, il·lusionat, creia que Ia televisió que voltenir més a veure amb cada un de nosaltres, quan esdesconnectaria de Ia casa mare de Madrid, utilitzariacom a vehicle de comunicació Ia Uengua pròpia decada una de les comunitats autònomes on es produiriaIa desconnexió. O almanco que Ia usarien en uncinquanta per cent del temps d'emissió. O aknancoen un vint-i-cinc per cent. O...

Però no, com diuen el castellans, «el nostregoig en un pou». EIs presentadors dels informatius,que són catalanoparlants, saluden els telespectadorsamb un Buenos días que posa els pèls de punta. I apartird'aquestßw£rt05 días se succeeixen frases comaquesta: «El concejal de urbanismo de l'Ajuntamentde Manacor, el señor Bartomeu Ferrer, hainaugurado Ia segona Mostra de cercadors fins decarretons de batre, que tiene lugar en el Parcmunicipal. En Ia misma pueden contemplarsehermosas eines de fora vila, antiguos carretons debatre, y toda clase de ormetjos pels animals decàrrega...»

Curiosament, cap dels presentadors no esposa gens vermeU ni mica, ni molt menys es mor del'esforç realitzat fent una mescla tan verinosa.

El circuit regional d'Antena 3 a Mallorca, peranomenar-lo d'alguna manera, pertany al Grupo-Serra, del conegut editor Pedro Serra, que edita elsdiaris Ultima Hora i Baleares i, a més a més, éspropietari de les emissores Antena 3 i Radio 80, entremoltes altres coses. Dic entre moltes altres cosesperquè, a tots aquests mitjans de comunicació queutilitzen exclusivament el castellà, cal afegir-n'hidos: el diari Majorca-Bulletin, que s'edita en anglès,i l'emissora de ràdio Antena 3-L·iternacional, que faprogrames en anglès, alemany, francès, etc. Pertant,

no és gens estrany que les hores que el seu grupprodueix siguin en castellà.

A més de tot el que he dit fins ara el Grupo-Serra fa algunes coses en català, però es dóna Iacasualitat que sempre totes estan patrocinades o bépel Consell Insular de Mallorca o bé pel GovernBalear. D'aquestes iniciatives poden esmentar Lagran enciclopèdia de Mallorca, els 750 escuts dellinatges mallorquins o Ia transformació d'Antena 3-Internacional, els vespres i pagant, en Ràdio Jove, delGovern Balear.

Es a dir que el senyor Pedro Serra només téiniciatives en català quan pot cobrar-les amb doblerspúblics. Personalment no crec que vagi moltmalament. Qui sí que hi va són els polítics que elsubvencionen, ja que amb tots aquests doblers queregala a Pedro Serra i un poc més d'iniciativa, elGovern Balear podria crear o subvencionar mitjansde comunicació totalment en català. Però els nostrespolítics prefereixen subvencionar senyors que nomésusen Ia nostra Uengua cobrant de les institucions, perdesprés usar a totes les altres iniciatives i negocisperiodístics una altra llengua tan «pròpia» de Mallorcacom el castellà. Crec que el Rei en Jaume, quan va dirallò de «vergonya cavallers, vergonya», ja pensavaen els polítics com els que subvencionen el Grupo-Serra i en personatges com el seu president.

No voldria acabar el sermó sense fer notaruna cosa curiosa. El periodista de ElDía-16 AntonioAlemany no es cansa de publicar al seu diari, sempreen castellà, crítiques als presentadors del'InformatiuBalearde TVE. Critica que quan comença el programasaluden amb un «Bona tarda», locució, segons ell, nogaire mallorquina, sinó més bé barcelonina, ara queuna emis.ora de televisió com Antena 3 obri el seuinformatiu local amb un «Buenas tardes» no diu res.Deu ser çue el «Buenas tardes», en castellà, sí que ésben mallorquí. El Bonjesúsja va dir que hi havia gentque tenia Tiés bo de fer veure una palla dins l'ulld'unaltre que un biga dins el seu. L'Informatiu Balearsempre ia estat atacat perquè no emprava unmaUorqu, diguem-ne, pur, és a dir, emprant elsarticles salats «es» i «sa», entre altres coses. Ara queuna altra televisió utilitza el castellà per als seus

12

programes «autonòmics», cap dels crítics d'abansobri Ia boca. No demanen que en lloc del castellà usinel mallorquí pur. Per què? MoIt senziU. Perquè abansno podien demanar directament que l'InformatiuBalear es fes en castellà, ja que el seu inventd'<<estimem Io nostro» se n'aniria a ferpunyetes. Encanvi, sense haverhagut de fercap esforçja tenen elsprogrames d'Antena 3 a Mallorca en castellà i nodiuen res. Mostren les seves vertaderes intencions:embullaria gent amb tot això de si mallorquí o català,que si «Bona tarda» o «Bones tardes»; com si això fosun problema molt greu. Ija ho veurem a llarg termini.

Juguen amb avantatge: el .>eu garbell té elsforats molt petits quan ens han de jutjar, però quan

mel i sucre

s'han de jutjar a eUs el garbeU no té maUa, és un solforat, gran i immens, i tot passa. Tenen Ia mànigamolt estreta quan es tracta de parlar dels dretslingüístics dels nats aquí i molt ampla quan els dretssón els dels que han vengut aquí de fora portant unallengua distinta a Ia nostra. Per tant, cal respectar elmàxim, segons ells, els drets i fins i tot els «televisius»d'aquests que han vengut aquí per voluntat pròpia.

A llarg termini, si no hi posam remei, nomésens deixaran parlar Ia nostra llengua amb Ia padrinadins Ia cuina. Això a aqueUs que els quedi padrina,jaque els a7rres...

Andreu Bauçà

En memòria de Toni Jaume,«de Calicant»

EPD

PeI seu esser bondadósmolta gent l'apreciavaell a ningú agraviava.Tenia un cor generósi es fer bé Ii agradava.Preguem en el Redemptori a Nostra Mare Mariaque l'hagin ben acuïti Ii hagin concediten el CeI una cadiraen recompensa des bé que ha feten sa seva vida.

En memòria de madò FeletaEPD

En es carrer de Bons Airesuna gran dona hi viviaque per Ia seva bondade moltes se distingiaIi deien madò Feletai era tan igudetaque es si u esser m'embelliaera molt servicient, educada i agraïdai fins en es darrers extremsva conservar s'alegriaque l'hagi ben acuïdaNostro Senyor Déu Omnipotent.

Catalina Jaume

CA NA

B LAN C H

Amb motiu dr IaFesta del Llit>refarem bones of:rtes

c/Bellavista, 33

Sant Joan

RESTAURANT

SA TORRE DE S1AlGO

Sant Joan

13

mel i sucre

EL GRAN POLICIA ESTA CANSAT?

El gran policia encarregat de Ia pau mundialestà cansat. Després de recórrermilers de quilòmetresper arribar a Aràbia Saudita, després de traginar centsde milers de soldats, material, armament..., peralliberar Kuwait, ara, una vegada aconseguitl'objectius'ha cansat. O almenys això sembla, una vegadaanalitzats els esdeveniments que se succeeixen a Iazona. EIs americans i els seus aliats han aconseguitalliberar Kuwait de les mans dels invasors i s'haninstal·lat al sud de l'Iraq. El poble kurd del nordd'aquest estat, que reclama Ia independència, i elxiita al sud, que reclama Ia islamització del règim,s'han aixecat contra el més gran encmic que, segonssembla, l'Occident hagi tengut mai: en SaddamHusayn.Jahoveis,semblavaqueambunpocd'ajudade Ia coalició internacional el Gran Tirà, malmenat,cauria. Idò no. S 'han quedat aturats, mentre el dictadorha bombardejat amb napalm, armes químiques, bom-bes fòsfor..., els enemics d 'una forma indiscriminada:civils, nins, dones,vells, tots han rebut. EIs americans,a uns centenars de quilòmetres, amb tota Ia immensamaquinària de guerra intacta, que amb 24 hores méspodien acabartotalment amb el seu granenemic, s'homiren com si d'una pel·lícula es tractàs.

El perquè sembla senzill: malgrat Iraq iK,uwait tenguin en comú el mateix desen, són estatsdiferents. Hi ha doncs una frontera invisible,artificiosament traçada. En canvi, e.ntre el Kurdistani l'Iraq no hi ha cap frontera artificial, pertanyen alm 'eix estat. Es, doncs, un problemade retxes damunt

mapes de paper, no de nins i dones innocents morts imalferits.

Per altra banda ni els kurds ni els xiites tenengrans inversions a l'estranger, no fan turisme degrans rics ni tot això que sí feien els xeics kuwaitis.Es, donc, un problema de doblers i poders.

Mentrestant, aquí Ia gent que s'havia quedatmirant durant dies i dies Ia gran operació tempesta deldesert pe: alliberar Kuwait, com si d'una pel·lículad'en Joh.i Wayne es tractàs, ha quedat muda. Haarribat l'nora de les reflexions.

Andreu Bauçà

BAR

CAN TRONCA

Palma, 1tel. 52 60 97Sant Joan

"Ia Caixa"

SANT JOAN

14

mel i sucre

MOREN DE FAM

Fins fa molt poc cada casa, cada grup socials'abastia ell sol de gran part dels productes quenecessitava. Les coses externes eren un luxe reservat auns grups concrets, o en certes ocasions excepcionals.EIs homes en unes funcions i les dones en unes altresconeixien i transformaven ells mateixos gran part delsarticles quenecessitaven. Ara, Ia vida és més complexai ens hem avesat a anar als comerços a cercar el quenecessitam, a dependre el màxim d'uns serveis demanteniment o de renovació, al fet que ens donin lescoes fetes, privilegi que abans era d ' uns pcs afortunats.Tenir i obtenir són els nostres motors, i això suposa unafalta de com unicació amb el nostre propi entorn.

Amb tots els avantatges que suposa obrir unallauna de Ia fruita més topical, posar Ia clau al contacted'unvehicle,omplirrairedemusicagraciesasofisticatssistemes electrònics (posin exemples), al fet de menjaruna patata que un mateix ha cultivat, de posar-se unvestit que un mateix ha tallat i cosit, omplirl'aire ambIa pròpia veu té una qualitat creativa que es perd ambles coses "de préstec".

Amb aquest costum que, scnse parar compte,hem anat aprenent de posseirpassivament, al final deIa jomada, quan ja estam cansats, obrim el dairi,encenem Ia tele i anam adquirint passivament ideesprefabricades que després feim n>stres i amollamsense adonar-nos que no sabcm d'on han sortit.

Hi ha una idead'aquestes que volen pels airesde Ia nostra societat, que ens diu que l'agricultura

moderna na de salvar el món de Ia seva fam. Ho sabemi no ho dubtem. Es tanlògic, tan evident, tots ho sabem.Però d 'on ve aquesta idea? Perquè ho sabem amb tantaseguretat? En què ens basam que ho veim tan clar? Sicomençam a interessar-nos pel tema, si començam allegir al respecte, ens trobam uns fets que ens diuen totel contrari.

Larevolucióverdahaviadesalvarlahumanitatde Ia fam. Noves Uavors, deien, produiran unes collitestan grans que el tercer món podrà alimentar tots els seusfills. Només falta concretar un petit detaU: el dia queaixò es produirà. Avui,l'agricultura extensiva és causade fam i de desertització. Les tècniques imposades perinteressosestranys als de les àrees on s'apliquenredueixen a Ia misèria els habitants d'aquests pal'sosque coneixem com el tercer món. Aquest és un fet ques'està produint avui mateix. Les mesures de protecciódels consumidors i del medi ambient en el primer mónhan fet que les companyies exportassin a països mésindefensos els problemes de contaminació i de dominidel mercat. La revolució verda, que ja fa més de centanys que havia de solucionar els problemes de fam, notan sols no ho ha aconseguit, sinó que s'ha convertit enun gegan. terrorífic, devorador de terres, devorador detot el que es posa en el seu camí, fins i tot de Ia dignitathumana.

Trencapinyons

De petit ho havia sentit tant i tant, els gransen xerraven dia i nit, els diaris celebraven l'arribadade cada un d'eUs a les illes, els envoltava un halo tanmagnifici enUuemadorque quanvateniredat suficientper recórrer el món va despedir-se de son pare i de samare,degermansid'amicsperanaraconeixer-neunpersonahnent. Vacreuarmoltes fronteres,vaconeixerpobles i costums, va seure a Ia taula de rics i depobres, va tastar glòria i misèries, i.a seva persona esva enriquir, els seus horitzonts es varen ampliar, Iaseva comprensió es va aprofundir. Per fi, va sentirenyorança i va decidir tornar a ca scva. Però va tornarsense haver-ne conegut cap. AqueU somni d ' infància

que l'havia impulsat a recórrer el món va quedar comun somni que no s'acompliria. No havia conegut maini mai no coneixeria un gran ric que repartís riquesaamb generositat, aqueU personatge mític de Ia sevainfància no existia. Per això, quan va Uegir que unesmesures protectores dels recursos i dels béns generalshavien suposat que es deixàsd'invertiruna dobleradaen aquests terres, va somriure. Sabia que els gransinversors cerquen incrementar els seus béns, nocompartir-los.Perquèhaverd'esperarqueelscaiguinquatremcnedes de les butxaques? Avui que s'estU.lenles targetes de crèdit, això és de cada pic més difícil.

15

mel i sucre

CANÇONS D'EN PEP NOFRE,

DE MONTUÏRI

Josep Gomila i Mesquida, Nofre o des Molí(1879-1962), és l'autor d'aquest Uarg glosat, que ensplau oferir-vos. Nadiu de Ia vila veïnada de Montuïri,foraviler, habitava per s'Amiudaina, com ell solia dir:

Aquest veU montuïrerviu a una Mudaineta,no és que sapi molta Uetraperò cançons en sap fer.

Hem transcrit aquest glosatd'una vella plaguetasense cobertes, perla qual cosa no hem pogut esbrinar

quan fou editada. Probablement sia anterior a Ia mortdel llegendari ciclista sineuerFrancesc AlomarFlorit,de sa Rota, que morí en accident l'any 1955, i a qui elglosador montuïrer dedica una part del glosat.

Testimonis orals, conten de Ia presènciad'aquest glosador a Ia festa del Quart Diumenge aConsolació, on posavaalavenda les seves plaguetes degloses.

Al.lusions al vici de flastomar, consells alsfadrins i fadrines i és coses, tot això podrem assaborirsi Uegim l'aplec de cançons que presentà en Pep Nofrea les Beneïdes de sant Antoni de no sabem quin any.

Per Ia gràcia del Senyoraquí he vengut colcantper fer visita an el santque avui tenim per patró,que molts d'anys sa naciópuguem venir a visitar-loamb salut i molta baldorque és Io que anam desitjant;essent que Ii estic davantper favor vull demanaran el senyor capellàque beneesqui es bestiari Ia gent, qui està esperant.

Davant tota sa gentadaan el Creador demanaréi a sant Antoni tambéque ara aquest estiu que ve,si troba que mos convé,que mos enviï una bona anyadaque siga grossa i granadaperquè molts l'han de mester.

Sa gargamella no ens serveixper dar força an es meu braçperquè ja no tenc barrami es meu cos ja se podreix,però som fresc per avèsdemostrar tot Io que sé.si em dóna temps es fosserde dur-me'n an es sementer

que pobre, ric i cavallerallà tothom s'hi aboleix.

Deman an el Creadoran el Fill i Io Esperit Santque em doni sebre bastanti molta de cavil.lacióperjo dar qualque Uiçóque servesqui per sermóa sa gent qui m'està escoltant.

No vendrà a una ni duesquantra posaré ses deules don an es mateix preutant si són cuites com cruesjo sempre en tenc de maduresqui són dolces com sa mel,ensenyen es camf del cela ses persones agudes,però si són testarrudeslos ne se fe com a fel.

Som un glosador novellde setanta-quatre anys d'edati me som posat pes capdemostrar a Ia humanitatIo que tenc an es cervell;me vull donar a sentirper tota Mallorca enterai per part estrangerasi puc abans de morir.

I per allà i per aquícrec que qualcú podrà dirque en Pep Nofre des Molísap fer en bon mallorquímoltes cançons de primera.

Ara, a sa darrera edat,som volgut demostrarque, si vull, jo sé glosari en cançons puc ensenyarsa gent de Ia humanitat.En cançons jo donaréa tothom instruccionsamb unes bones lliçonsmescladetes amb cançonsi seran com a sermonsfets d'un bon missioner.

Lo que tenc dins sa memoriara vos ho vuU explicari a tots vos vuU avisarque heu de deixar de flastomari que vos heu de comanaran el Sant Abat Antonii vos duga a Ia Santa Glori,que en aqueix poble el dimonino hi trobi res que pelar.

Es qui és flastomadorque deixi de flastomarperquè si se vol salvar

16

mel i sucre

Uavors s'ha de confessar;i agravia nostre senyor,que EU de tots és senyor,que si vol mos pot condemnari dar-mos salvació.

Fa molt lleig una personaflastomar a nostro Senyor,EIl de tor és el Senyortant d'animal com persones,i fa molt Ueig una personaan aquell que tot ü dónaencara flastomar-lo.

Es flastomar és un vicique és ben igual des fumar,molts no el saben deixari hi tenen perjudici,si és una flastomada d'oficiaixuixinos sense malicija el me senten flastomar.

Es flastomar és un avèsque dóna poc interès,es flastomar és per demésperquè no hi guanyen dobbési Uavors a Déu tenen ofès.

Germans meus, no flastomeu,que tateix no hi guanyau res,damunt Io que estic entèsqui flastoma afegeix pesa damunt sa seva creu.

Es flastomar és horrorós,fa molt Ueig es flastomar,qui no deixarà es flastomares dia que mort seràs'ànima haurà de pararamb Io dimoni feroç.

Sant Antoni gloriósdonau-mos bons pensaments,que tornin bons es dolentsi que tots poguem salvar-mos;i an aqueU jardí preciósque tos poguem abraçar-mos,cadascú amb sos seus parents.

Ets infants, pares i maresque tots se pugin salvari eternament puguin estaran es jardí de los sants pares.

Som Gomila de llinatgei Pep Nofre de mamom,creis-me, desig per tothompa a voler i companatge.

Tant pes pobre com pes richo desig per cada qual,un endiot per Nadali, a Pasco, xot i cabrit.Cada anys a Pasco Floritbones coques i bons robiols,que això són uns grans consolstant pes pobre com pes ric.

No n'he dites una quinta partde ses que tenc pensades,si jo les hagués contempladescom les hauria acabadespensau si seria tard.

Si hagués contemplat ses cançonscom es de sa companyiano hagués bastat un diaperjo dir-vos ses cançons,perquè en duc plens es calçons,butxaques i butxaques,i per davaU sa camia.

Supòs queja estau cansatsde sentir-me predicar,que això de tant glosarja són com a desbarats,però tots es qui m'heu escoltatsi tots es qui estau enterratsi tots es qui an es poble hi ha,es vius jo vull avisarque deixin de flastomari que a Déu s'han de comanarque tots mos poguem abraçarallà, an el cel, tots plegats.

Més de cent i altres centvos ne podria mostrar,si els voleu escoltarles vos puc fer avinent,dins sa memori les tenci per dir-les vaig tant corrent,com s'aigo per un torrentqui va de cap a Ia mar,però he arribat a afinarqueja és hora d'acabar,que moltsja tenen talent,si tenia es meu avinent

jo el me passaria al vol,que es meu cos no té consolperfaltad'aUment.

Sa despedida vull daran el Sant Abat Antoni,que mos aUiber del dimonii que tots mos poguem salvar.Donaré sa despedidaan es batle i senyor rectori a tota sa nacióque Jesús Nostro Senyorque mos don molts anys de vida,i en salut i alegriaque cada any poguem veniraquí a veure beneiri que tenguem per engoliruna boteUa de vi,arròs i cam aquest diai Uavonses per darreriaun tros de porceUa rostidai pau amb sa companyia,qui és sa més grossa alegriaque el món poguem teniri Uavò en venir sa fimos vegem tots dins es jardíde Jesús fiU de Maria.

Es meu sebre desembarassacom estic embarassat,germans meus aquest glosatque jo tenia pensatper Sant Antoni AbataqueU ui m'haurà comprat,si el duu ben estudiat,el tendrà dins es seu capsense anar a escoltar a plaça.

Que jo volia publicar,germans, aqueUa glosada,es dia de sa colcadas'ego anava erugada,i jo sa garganta espaiadadomés Ia vaig començar,a sa llibreta Ia vaig posari es qui l'hem comprariasé cert que hi porà passaruna Uargueta vetlada.

(Aquest glosat continuarà al pròximnúmero de MeI i Sucre)

Francesc Canuto i Bauçà

17

81

3jans ì /TU/

mel i sucre

EN FLAQUER VA FER PANADES *ANGÚNIES D1UN PECADOR

(Segons un fet real succeït en aquesta vila)

En Flaquer va fer panadesi les va fer es Divenres Santi ell no hauria pecat tantsi no les haguera tastades

Dues llaunes de panadesjo vaig coure a en Flaquerdesditxat homo que tétentacions tan arrelades


Sa veu de sa consciènciaque clamava en el deserti en Flaquer ho sabia certque cauria en Ia impotència


S'esperit de doleniaa dins es seu cor va entrari tres panades se menjàsense tenir cap mania


Tres panades se menjài llavors un robioli amb el cor farcit de dolse'n va anar a confessar


Va caure de genoionsimplorant el seu perdóemperò el senyor rectorno va voler entrar en raons


Es rector que Ii va dirsospesant el seu pecaten infern ets condemnati més si hi mesclares vi.


Com que ell té vi de potidai el dimoni el va temptartres tassons se'n ventilàun bon tassó per panada


Enguany no va prendre bul·lade sa bul·la se'n burlàtres panades se menjàtragava com una mula


Eren les quatre tocadesi en Flaquer tengué un desmaii se desferrà un badaique hi caberen tres panades


Aqueix fet pecaminósen aquest poble passài un amic meu va pecaramb un acte indecorós


F.B.

* Aquest glosat està fet per cantar amb Ia música de PER NosTKA PASSió s, ",RADA, que un temps es cantava als 12 SERMONS

19

mel i sucre

L'herbolari

EL ROMAGUER

JSi>$*^f *"te>, K

^s^

Í^^Sj <Kri^X>Ss4 >

La planta en qüestió, també anomenada"esbarzer", no ésd'una sola espècie, si no de tres: el quegeneralment es diu "romaguer" és el Rubus saxatilis oel Rubus ulmifolius. El primer és un arbust perenne detiges sarmentoses, herbàcies, que després tornend'aspecte Uenyós armatde pues primes i corbades i pocnombroses, fulles trifoliades primes, verdes i moltdentades. El segon (Rubus ulmifol-us) es diferenciaperquè les pues són més robustes •• nombroses i lesfulles són generalment de cinc folic s i amb un dentatmés fi, també armades d 'espines i de colorverd obscur,blanquinoses a davaU. Les flors dels romaguers sónblanques o rosades, en forma de raïms, els fruits sónlobulats, Uuents, i són verds, vermells o negres segonsel període demaduració; solen madurar a partir del mesdejuny.

L'esbarzer (Rubus caesius) se sol confondreamb els anteriors, però es diferencia fonamentahnentperquè té les tiges dèbils i ajagudes, ambpetits aguUonscorbats, les fulles són color verd clar i tenen tres foliolsmolt separats entre eUs, les flors són blanques i escasses.EIs fruits estan formats de dues a tres drupèoles grosses,blavenques quan són madures i de }Tust àcid.

Les seves propietats medicir.als es fonamentenen el fet que aquesta planta té un cert contingut de taní(substància empradfssima en medic:na). EIs tanys jo-ves mastegats combaten les malaltifc>inflamatories deIa gargameUa i de Ia boca, aclareixen Ia veu als afònics.El bollit de 100 gr de brots tendres o d'arrels en 1 litre

d'aigua durant 20 minuts, es pot prendre a tasses, fer elscaragolins,encompresses;serveixpercuararladiarrea,Ia disenteria i totes les malalties causades per un excèsd'àcids, com Ia gota, el reumatisme, els eczemes, etc.

L<is móres són apreciades com a fruita i tambéper fer-ne confitura, que sol ser molt saborosa, i per fergelats. El nostre cançoner popular en fa referència:

Ses al·lotes són trai'doresque no ho poden esser més;q. ian han collides ses móresdiuen mal des romaguers.

No et fiï's de romagueraque romandràs enganat:com creuràs haver passat,llavors et vendrà per darrera.

Amb Ia següent glosa podem veure que és moltapreciat psls eixamadors:

P°.r soques i per parets,porvoreresiclapers,tciau verducs i batzers,l'amo vol es calçons nets.

Gracià SànchezGuillem Florit

20

mel i sucre

mel i sucre, dolcet dolcet

Les corregudes per trobar lloc a les llistes hanestat ferestes. Quans'acosten les eleccions, els políticslocals es remouen com els moixos pel febrer. I com elsmoixos, n'hi ha que només són fidels als primers llocsi no tenen escrúpols de pelegrinar dc ^rup en grup (o defer-se'n un a mida) cercant una bona plaça. De totamanera, el rècord serà mal de batre, ^'enginyós perio-dista, cantorde les excel·lències de Ia nostra vida locali inspirador de les primeres autoritats, va aconseguirpresentar-se per dos partits diferents en dues eleccionsfetes el mateix dia Això fa ombra als qui en tres legislatureshan passat pcr tres partits diferents. Quan llegireu això,potser que ja n'hi hagi que van pel quart partit.

No crec que eI nostre batIe vulgui arrui-xar Ia metgessa, més bé tot eI contrari

Dos santjoanersm'han contat, perseparat, quevarcn presentar denúncies a l'Ajuntament. Erendenúncies que afectavenl'interès general delpoble. Laresposta del batle davant les queixes els va deixarastorats. En poques paraules, els digué que l'Ajuntamentnecessitava denúncies per escrit deis veïns per poderarreglar Ia situació. El batle no es vc 1 banyar i vol queels qui facin de dolents siguin el. ciutadans, quanl'Ajuntament podria perfectament actuar d'ofici enaquests casos que estan a Ia vista de tothom. No tot hade ser pcnjar-se medalles, senyor batle.

N'hi ha que no aconsegueixen passardeI dos, a les llistes electorals

El poble buU. L'atzar (no siguem malpensats)ha volgut que aquest mes i el que ve siguin mesos

d'acabar els projectes que s'han gestat durant anys ianys. Si Sant Joan hagués de ser seu olímpica, no hihauria tant de moviment. Però, a manca d'olimpíades,tenim eleccions. EIs nostres polítics esmolen l'enginyperquè al final de Ia legislatura hi hagi mitja dotzenad'obres acabades i a punt de l'oportuna inauguració,amb coca i vi espanyol, a compte de Nostre PareCanyelles. Deuen pensar quc no hi ha vot més segurque el dels menjadors de coca, encara que no siguingaire espavilats.

N'hi hü que, sense haver anat a unaacadèmia d'idiomes, entenen perfecta-ment eJ mallorquí, el valencià i el català.Obra de l'Esperit Sant

La disciplina militar es va consolidant al Clubd'Esplai de Ia Tercera Edat. Primer varen ser lesguàrdies setmanals imposades, després Ia instrucciósubvencicnada dels dijous i ara Ia gimnàstica matineraorientada per dos grans estrategues de Ia milícia local.Pareix es er que el següent pas, petanca a part, serà IareproducJó a escala de batalles famoses. En aquestsentit, esl ¿n molt avançades les gestions per trobar unpatrocina.ior que subvencioni Ia compra del materialnecessari- uniformitat de Ia tropa (de dos colors),espases d~ fusta, cascs de plàstic, cavalls de cartó, unparell de galons i dos pitos. Una vegada que Ia tropaestigui rx.'i entrenada, aniran a votar en formaciómilitar tancada.

Joan Bauçà

SUBSCRIPCIÓ PER UN ANY, 2.500 ptesNom:Cognoms:Carrer: núm.:Població: cp:Banc o Caixa: núm. de compte:

Feu arribar aquesta butlleta a qualsevolmembre de l'equip de redacció o enviau-la a:MEL I SUCRE Sant Joan, Bellavista 13

firma

21

mel i sucre

TYV fa Qil! v/ a * *.

128 anys del naixement a Iapossessió à'Els Calderers de l'a-mo Antoni Oliver, fiU il.lustre delpoble.(ll/04/1863).

127 anys del Ia compra per part del'ajuntament de Sant Joan delsterrenys on actualment hi ha l'edi-fici de Ia Casa de Ia Vila i les de-pendències del Jutjat de Pau. (26/04/1964).

17 anys que Ia vila d'Artà vaproclamar FiU Adoptiu el Pare Ra-fel Ginard i Bauçà. (05/04/1974)

12 anys de les primeres eleccionsmunicipals després de Ia dict :dura.El consistori va quedar formai per 6regidors d'Unión del Centro De-mocràtico (UCD), 2 Independents i1 de Coalición Democràtica (CD).(03/04/1979)

11 anys que va sortir al carrer Iaprimera edició de MeI i Sucre,buÜletí informatiu de 1 'OCB de Sant

Joan. (—/04/1980)

8 anys que es va asfaltarel Camídeses Casetes. (—/04/1983).

8 anys que l'autoritat competent vanormalitzar els rètols indicatius deSant Joan, a les carreteres d'accés alpoble, que fins aleshores havia estatmal batejat com a SanJuan. (—/04/1983)

2 anys que el terrorista i incendiariJaime Martorell (àlies KaimeMistorelí) va calar foc al repetidorde TV3 que Ia societat VOLTORS.A. té instal.lat a Alfàbia. Unaactuació criminal que fins ara haquedat impune. (22/04/1989)

1 anyquel'ajuntamentvaaprovarelprojecte de subministrament d'ai-gua potable per tot el poble, per unvalor d'uns 140 milions de pesse-tes. ( /04/1990)

1 any que Ia Policia Municipal deSant Joan va estrenar el sistemad'intercomunicació per ràdio-telèfon. ( /04/1990)

OCB

mister hyde fíguems

.> M'1

COpYM9M by Alloni Fi|utfll

,-%jv^Wit^ VlVVXU- ^VVWVV>AjjMA^

22

mel i sucre

AGENE)A <=> A«ÏÏLNatalicis

DefuncionsCatalina Sastre Bauçà (06-09-07/09-03-91)Maria Morey Martí (16-09-04 / 13-03-91

NocesMelcion-Joan Matas Carbonell - Maria-Olga López Regulez (02-03-91 )

Apotccarics de guàrdiaDiumenges

Dia 7:Dia 14:Dia 21:Dia 28:

Sant JoanVilafrancaArianyMontuïri

BcnzineresDe dia i de nit:Viñas (Manacor, cra. d'Artà)Febrer (Manacor, cra. de Felanitx)Diumenges:Viñas (Manacor, cra. d'Artà)Febrer (Manacor, cra. de Felanitx)Marratxí @nca, cra. de Pahna)Estelrich (Can Picafort, cra. d'Artà)El Molinar (Palma, Ramonell Boix)Febrer (Sant Joan, cra. de Manacor. Diumenges matí)

Festivitats del mesDia 1:Dia 23:Dia 25:Dia 27:

Segona festa de PasquaSant JordiSant MarcMare de Déu de Montse.rat

Esdeveniments deI mesSanta Margalida: Fira d'Abril (dia 14)Muro: Fira de Sant Francesc (dia 21)Santa Maria: Fira d'Abril (dia 28)Palma: V Temporada d'òpera al Principal (dies 25 i 28)Sant Joan: Festa del Llibre (del 17 al 23)

Signes del ZodlacÀries: Apareixeran les complicacions de salut habituals del

començament de Ia calor. Ves alerta si no vols haver de jeure.Taure : Aquesta primavera farà que les teves energies estiguin renovades

i et vegis amb ànims d'afrontar tota casta de problemes.Bestoni: Podran sortir problemes amb Ia teva parelU, si en tens,

sobretot per petiteses sense Ia més mínima importancia.Cranc: Tendràs bons moments per atacar aquella persona de l'altre sexe

a qui no goses ni mirar però que t'atreu moltíssim.Lleó: Sitensproblemes alafeina iveusquenoespodenarreglar,esun

bon moment per canviar.Verge: Unes despeses excepcionals que no en fèies compte

desestabilitzaran Ia teva economia, tendràs n.tlrecuperat-te'n. Evitales coses supèrflues.

Balança: Si havies pensat realitzar-te professi- iialmem amb una cosanova, aprofita aquest més per començar. An r a miUor que el que etpensaves.

Escorpí: Les coses pensades seriosament solon sortir bé. EIs planssortiran millor del que et pensaves.

Sagitari: , a son et somriurà, en general les coses t'aniran bastant bé.Procura jcompanyar-les d'un poc més de bon humor.

Capricorni: Has de tenbir una cura excepcional de Ia teva salut, si noho fas tendràs qualque ensurt gros.

Aqumri:Emocionabnentnoestarasgaireestable,perovesambcompte,si has de canviar ho has de fer per millorar, si no no canviïs.

Peixoi: Aquest mes no serà precisament el millorper tu, alts i baixoscontinus, sobretot en les teves relacions amb els altres.

Telèfons d'interèsBombers: 55 00 80Centre San.tari: 52 63 11GESA: 5541 11Ajuntament: 52 60 03Apotecaria: 52 62 52Consell hsular: 72 15 05Govem Bt^.ir: 46 34 50Centre M; orològic: 26 46 10Guardia Civil: 56 00 27OCB: 723299SIAC: 900321321PAC (ViIa; anca): 56 05 50

El tempsPluviometna G. CompanyMarç dia 1 2'3

dia 7 0'4dia8 l'Odia 13 2'1dia 17 0'8dii22 1'3dia 23 3'3dia 24 57dia 25 6'8di. 26 O1S

Total murç 24'2Total acun. Uat 267'2

La llunaPlena de d \ 1 a dia 7.Minvant d-* dia 8 a dia 14.Novaded., 1 5 a d i a 2 1 .Creixent di dia 22 a dia 28.Plena de di;. 29 a dia 30

Previsió del tempsDurant aquest mei d'abril s'estirarà el temps, en dies majoritàriamentassoleUats. * ncara que hi haurà algunes gelades i ventades devers mitjanmes. Les precipitacions seran escasses, però tempestuoses.

Agenda esportiva.Futbol Teicjra Regional

Dial4: LJubí-SantJoan

CiclismeVE PIa de MallorcaH Gran Premi "Ia Caixa"

'¿8-04-91:01-05-91:,2-05-91:*,9-05-91:*¡6-05-91:*)2-06-91:*

U9-06-91:*

ContrarreUotge Sineu-MariaSencelles - SencellesLloret - LloretPetra - PetraSant Joan - Sant JoanSineu - SineuMuro - Muro

(NOTA: Les eupes que dues un asterisc són les que Ia volta passarà per Sant Joan)

23

Regalos Comunión

*±~ •^g/ 0LMANACXXM9ORTO CFMSTOCALA MILLOR

i66i spiuqv - biblioteca digital de les illes...

Documents