projecte de millora dels espais exteriors de l'escola rocalba · matèria, ric en observació...

Projecte de millora dels espais

exteriors de l'Escola Rocalba

Sant Feliu de Pallerols

Comissió del Projecte Pati

Maig 2017

Projecte de millora dels espais exteriors de l’Escola Rocalba

2


ÍNDEX 1. MEMÒRIA

1.1. INTRODUCCIÓ………………………………………………………………………….……............................…..6

1.2. JUSTIFICACIÓ I ANTECEDENTS……………………………………………………...............…….........…….8

1.3. TOPOGRAFIA, ESTAT ACTUAL I SUPERFICIE DE L’ÀMBIT………………...............……………...…….9

1.4. CARACTERÍSTIQUES URBANÍSTIQUES………………………………………………..........….............…...11

1.5. MANCANCES ACTUALS……………………………………………………………..............…..............……11

1.6. OBJECTIUS……………………………………………………………………………….......................................13

1.7. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE…………………………………………………………................…….......….15

1.7.1. Accions a dur a terme………………………………………………………..............…….........….15

1.7.2. Temporització………………………………………………………………...…...........................…...20

1.7.3. Seguretat i normativa..……………………………………………………….........................……...24

1.7.4. Manteniment……………………………………………………………..............……..............……...25

1.8. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES I MATERIALS....…………………………………........................………...26

1.8.1. Vegetació...................................................................................................................................26

1.8.2. Estructures..................................................................................................................................28

1.8.3. Sorra............................................................................................................................................28

1.8.4. Fustes..........................................................................................................................................28

1.8.5. Pintures.......................................................................................................................................28

1.9. PRESSUPOST I RECURSOS…………………………………………………………..........................………..29

1.10. CONCLUSIONS……………………………………………………………………….............................……..34

1.11. EQUIP REDACTOR……………………………………………………………………..........................……….34

1.12. FONTS D’INTERNET CONSULTADES..………………………………………...............…...............…….34

3


2. ANNEXS

2.1. ESBOSSOS.................................................................................................................................................35

2.2. PRESSUPOSTOS........................................................................................................................

3. PLÀNOLS

3.1. PLANTA PATI INFANTIL………………………………………………………………………….

3.2. PLANTA PATI PRIMÀRIA………………………………………………………………………...

4


1. MEMÒRIA

5


1.1. INTRODUCCIÓ

Tant en l'etapa educativa d'Educació infantil com a Primària els espais exteriors són tan

importants com ho poden ser els interiors, ja que ens ofereixen moltes possibilitats, com

ara espais d'aprenentatge, de joc, de recerca, etc. Com diu Heike Freire, escriptora

llicenciada en psicologia i filosofia i referent en l'àmbit de l'educació: “Els espais naturals

ens obsequien amb estats de tranquil·litat interior difícil d'aconseguir per altres mitjans”.

A inicis del curs escolar 2015-2016 sorgeix la iniciativa de millorar el pati de l'escola

d'un grup de mares i pares, arran d'observacions i comentaris d'alguns alumnes. Aquest

grup de mares i pares va presentar una proposta inicial de millora a l'equip directiu de

l'escola per fer de la idea un procés de cooperació i participació entre totes les parts

implicades: la comunitat educativa, els pares i les mares, el personal no docent de

l'escola i evidentment les i els alumnes, els destinataris principals d'aquesta millora.

A partir d'aquell moment es va formar una comissió del projecte pati, amb representants

de totes les parts i es van anar creant les bases del present projecte de pati.

Posteriorment, ja en el curs 2016-2017, l'equip directiu va canviar i es va formar una

nova comissió del projecte. Es continuen aportant idees, modificacions i es demana

consell a experts del tema com la Carme Cols i en Pitu Fernández, mestres promotors

del projecte “El safareig”.

Aquest projecte contempla diferents espais que ofereixin diverses possibilitats, però amb

la idea que a banda d'estar pensats i projectats, també incloguin una part d'allò incert

que tenen els espais naturals.

6


Un entorn natural és un espai privilegiat per a la recerca sensorial, ric en relacions amb la

matèria, ric en observació sobre els fets, fenòmens i canvis que s'hi donen. Un espai que

convida els infants a estar en petit grup o en solitari, passant una estona amb un nou

repte, un nou invent, una nova descoberta o bé gaudint senzillament, o simplement ser-

hi.

7


1.2. JUSTIFICACIÓ I ANTECEDENTS

El present projecte és l’adequació del pati de l’Escola Rocalba, ubicada al C. Del Valls,

15 de Sant Feliu de Pallerols.

El 19 d’octubre de 2014 es va inaugurar l’última fase d’ampliació i millora de l’Escola.

Aquesta havia d’estar remodelada i ampliada amb dues etapes, incloent l’ampliació dels

espais exteriors.

L’Escola disposa de 2 patis independents. El més petit, de sauló, ubicat a la part sud,

davant les aules de P3, P4 i P5, i el més gran, repartit en dues zones, una pavimentada i

amb una pista de bàsquet i l’altre amb sauló. Aquest últim s’ubica a la part est, davant

l’entrada principal de l’escola i el gimnàs.

En aquest projecte hi està implicada l’escola, els alumnes, les famílies i l’administració. A fi

de fer-lo efectiu, es crea la Comissió Projecte Pati que redactarà la present proposta.

El Projecte Pati de l’escola Rocalba s’elabora amb la intenció de complementar una

reestructuració del Projecte Educatiu del Centre que començarà amb Educació Infantil a

principis del proper curs 2017-2018, donant eines als mestres que es puguin sumar als

recursos a dins de l’escola.

La Comissió del projecte Pati pretén que el pati esdevingui un espai harmònic i saludable

dins de l’escola, on s’hi pugui dur a terme una educació integral i el creixement personal

dels infants. Per aquest motiu caldrà intervenir en l’entorn del pati per procurar que

aquest sigui un espai ple de possibilitats d’aprenentatge i, al mateix temps, afavoreixi

relacions positives i tranquil·les entre els infants.

8


1.3. TOPOGRAFIA, ESTAT ACTUAL I SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT

L’àrea inclosa dins l’àmbit del projecte d’adequació del pati presenta una topografia

pràcticament plana, en les dues zones d’actuació.

La part més elevada se situa en la zona limitada per l’edifici, la Placeta, la rampa d’accés

i l’Avinguda Viola; i el més baix, seguint en aquesta avinguda, després de l’accés a

l’escola.

Aquest espai es divideix en dues zones: el pati d’infantil i el pati de primària.

El pati d’infantil

Disposa de 5 arbres (Catalpa bignonioides) i una font. El paviment és de sauló. Hi ha una

vorera cimentada al davant de les portes de les aules, que donen totes al pati on hi ha

jocs tradicionals pintats a terra. També hi ha un petit sorral al costat de la font.

Fig. 1: Pati d’infantil

9


El pati de primària

Té una magnòlia (Magnolia grandiflora) i tres catalpes (Catalpa bignonioides), una pista

cimentada de futbol i basquet, una font, una zona també cimentada amb jocs tradicionals

pintats a terra i la resta de l’espai (on es troben els arbres) és de sauló. Hi ha un petit

sorral en un extrem del pati.

Fig. 2: Pati de primària, vista de la pista.

Fig. 3: Pati de primària, zona de sauló.

10


És des de la descripció prèvia i anàlisi de les mancances existents, el motiu pel qual la

Comissió del Projecte Pati planteja la necessitat de reordenar i organitzar aquests patis

mitjançant la redacció d’un projecte de pati.

El projecte en conjunt comprèn una superfície de 437 m2 en el Pati de Primària i una

superfície de 99 m2 en el Pati d’Infantil.

1.4. CARACTERÍSTIQUES URBANÍSTIQUES

És d’aplicació el POUM de Sant Feliu de Pallerols, que fou aprovat definitivament pel

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques en data 03 de desembre de 2003, i

publicat íntegrament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 8184, el 16

d’abril de 2004.

1.5. MANCANCES ACTUALS

La situació actual del pati de l’escola és la següent:

- Un espai únic i uniforme, poc estimulant, que només permet activitats monòtones i

repetitives amb poques possibilitats d’aportar nous aprenentatges i experiències.

- Poca vegetació, cap mobiliari i un espai absolutament permeable a l’exterior, sense cap

tipus d’intimitat.

11


- Manca d’ombra: no hi ha un espai on els infants puguin refugiar-se de l’intens sol

durant els mesos més calorosos del curs. Hi ha arbres però no aporten suficient ombra a

l’espai de joc.

Per tot això, pretenem transformar aquest pati pobre d’estímuls en un pati que ofereix

moltes possibilitats i afavoreixi diferents aspectes:

- Relacions: afavorir la intimitat, el treball en equip, el joc col·lectiu, el joc simbòlic i

diferents formes de relació interpersonal que ens aportaran els diferents espais.

- Sensacions i percepcions: crear un medi agradable (vegetació, colors, textures, etc.)

que proporcioni més gaudi i impulsos.

- Educació ambiental: complementar els valors i la responsabilitat que ofereix l’hort de

l’escola. Fomentar l’observació, la sensibilitat, la intervenció, l’aprenentatge.

- Moviment: millorar la psicomotricitat global dels infants amb desnivells i estructures de

fusta, treballar el control de risc, etc.

- Noves oportunitats metodològiques: possibilitat de realitzar activitats a l’exterior més

enllà de les estones d’esbarjo i educació física. Amb aquesta transformació es pretén

que tots els membres de la comunitat educativa es facin seu el projecte i s’hi trobin a

gust.

12


1.6. OBJECTIUS

El pati de l’escola és l’espai de lleure principal al que tenen accés els infants durant la

jornada escolar, un espai de joc, de moviment, de relacions socials, de descobriments,

experiments i d’aprenentatges. En definitiva; el pati és un espai de lleure educatiu que cal

cuidar i aprofitar.

Els patis de les escoles, a més a més, es poden aprofitar per apropar la natura a la vida

dels infants, perquè puguin desenvolupar tots els sentits, perquè la natura els aporti salut i

benestar, perquè puguin meravellar-se de l’olor d’una flor o del vol d’una libèl·lula en el

seu dia a dia. També, des del punt de vista de la sostenibilitat i l’ecologia és fonamental

que el pati de l’escola s’enriqueixi amb elements naturals que afavoreixin la biodiversitat,

que facilitin els aprenentatges entorn a la natura i que potenciïn la proximitat i l’amor per

aquesta.

El pati de l’escola ha de ser un espai més viu, més enriquidor, que estimuli la curiositat

dels infants i que els convidin a explorar i investigar.

El projecte proposa donar compliment als següents objectius partint d'un programa de

necessitats concret:

Potenciar les possibilitats educatives/pedagògiques i de lleure que ofereix l’espai

exterior de l’escola.

13


1.1. Millorar l’equipament del pati enriquint els sorrals amb espais d’experimentació i

material divers, circuits psicomotrius, espais d’ombra, zones polivalents de reunió o

descans, desnivells, etc.

1.2. Introduir vegetació variada que afavoreixi entorns harmònics, agradables i amables,

que siguin acollidors de les necessitats dels infants i respectin els seus ritmes i temps.

1.3. Desenvolupar espais diversificats a l’exterior que propiciïn el joc lliure i simbòlic.

Millorar l’ús del pati.

2.1. Condicionar l’ús del pati en condicions meteorològiques adverses: sol intens, pluja,

fred i vent (casetes, tendals, etc).

2.2. Introduir vegetació que pugui actuar com a paravent, ombra i permeti crear espais

d’intimitat.

2.3. Adaptar les possibilitats dels patis a les necessitats dels infants (interessos, grups

d’edat, etc.).

Mantenir la seguretat del pati.

3.1. Adaptar els equipaments i els materials als infants en condicions de seguretat.

3.2. Complir en tot moment la normativa i homologació aplicable als espais exteriors de

l’escola.

Intensificar la col·laboració i fomentar la participació de la comunitat educativa.

4.1. Propiciar la participació de la comunitat educativa en l’elaboració del projecte, la

cura de la vegetació, l’aportació de materials, la participació en els aprenentatges dels

infants i l’ús regulat de les instal·lacions fora de l’horari escolar.

14


1.7. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

1.7.1. Accions a dur a terme

En el pati de la nostra escola l’espai és molt limitat, per tant no es poden dur a terme

totes les accions que ens agradaria, però si que es poden habilitar diferents racons:

- En el pati d’infantil:

Zona de sorral, es donarà molta importància a aquesta part i inclourà la zona de joc

simbòlic amb la cuineta i la botigueta, a més d’una zona de descans amb troncs colgats

a terra i una zona d’experimentació amb sorra. Es considera indispensable la creació

d’ombra a partir de tendals i la vegetació que delimitarà els espais.

Fig. 4: Model cuineta Fig. 5: Model cuineta

Zona de cabana i joc tranquil, amb un porxo amb vegetació enfiladissa i arbustos que

configuren un espai d’intimitat.

15


Figs. 6 i 7: Zona de descans amb troncs

Figs. 8 i 9: Cabanetes

Zona de joc amb pilota, que es mantindrà en l’espai actual, en la zona de sauló.

Zona de jocs tradicionals, localitzats en la part de vorera cimentada, al davant de les

portes de les aules. Es pintaran jocs a terra (la xarranca, terra-mar-aire, tres en ratlla,...) i

es decoraran les parets amb imatges i motius relacionats amb el poble de Sant Feliu i la

faràndula.

Zona de psicomotricitat, amb una petita estructura escalable i desnivells al sorral.

16


Fig. 10: Sorral amb desnivells Fig. 11: Estructura psicomotriu

- En el pati de primària:

Zona de sorral, on s’instal·larà taules i panells d’experimentació mòbils. És recomanable

la creació d’ombra a partir de tendals o veles i vegetació arbustiva que delimitarà els

espais.

Fig. 12: Taula d’experimentació amb sorra.

17


Zona de descans/zona de pícnic, amb taules i bancs. És recomanable la creació

d’ombra a partir de tendals i vegetació.

Fig. 13: Taula

Fig. 14: Taules tipus pícnic. Fig. 15: Taula i banc al voltant arbre.

Zona de joc simbòlic, amb cuineta i botigueta

Zona de psicomotricitat, amb estructura escalable i corda d’equilibris.

18


Fig. 16: Estructura psicomotriu.

Fig. 17: Estructura psicomotriu.

Zona de joc tranquil, envoltada d’arbustos per oferir un espai d’intimitat, amb una entrada

en forma de túnel amb enfiladisses o vímet. Es col·locaran bancs i troncs colgats a terra.

19


Zona d’hort, ja existent a l’exterior de l’escola però amb accés directe des de la pista

del pati de primària. Es fomentarà la plantació d’herbes aromàtiques amb testos i

jardineres.

Cal tenir en compte que les fotografies que es presenten per il·lustrar aquesta part de la

memòria han estat extretes d’altres projectes d’escoles i d’empreses que es dediquen a

la creació i disseny d’espais exteriors (no vol dir que el projecte contempli fer

exactament el que es veu a les fotos). A l’annex 1 s’han afegit els esbossos i a l’apartat 3

es troben els plànols del disseny previst per al projecte de la nostra escola.

1.7.2. Temporització

Aquest projecte de millora d'espais exteriors es va iniciar el curs 2015-16 i no es té

previst completar la seva execució fins el 2019-20. S’ha concebut com un projecte viu,

en constant evolució. Per tant, pot anar adaptant-se en funció de les necessitats dels

infants en el futur. A continuació es detallen les fases inicials d'organització i execució ja

realitzades i les fases d'execució previstes:

CURS 2015-2016

Anàlisis de la situació i creació de la comissió del projecte pati

Un grup de mares per l'observació de l'activitat dels nens al pati i els comentaris directes

d'aquests es posen en contacte amb l'equip directiu de l'escola per comentar aquesta

necessitat de canvi de l'espai exterior de l'escola i es decideix crear una comissió mixta

de famílies, mestres, un membre de l'ajuntament i un membre de l'equip no docent de

l'escola. S'exposen les primeres idees.

20


Període de pluja d'idees per part dels alumnes, pares i mestres

Els pares i mares a través d'una bústia a l'entrada de l'escola poden aportar idees per al

projecte pati.

Els nens i nenes de l'escola donen la seva opinió de com hauría de ser el pati, els més

gran amb un escrit i els més petits per mitjà de dibuixos.

Inici primera fase d'execució:

Jocs pintats a terra i pintures a les parets d'infantil.

CURS 2016-2017

Canvi comissió projecte pati

Un canvi en l'equip directiu provoca un canvi i renovació en la comissió del projecte pati,

s'apunten més mares i pares.

Redacció projecte

La comissió del projecte pati redacta un projecte que després es presentarà als diferents

òrgans de l'escola: equip directiu, claustre, consell escolar, també es publicarà al blog de

l'AMPA per tal que tots els pares i mares el puguin consultar i finalment es presentarà als

estaments oficials, com ara l'Ajuntament i el Departament d'Ensenyament.

Finalització primera fase d'execució

S'acaben els jocs a terra i les pintures a les parets d'infantil.

Assemblea amb famílies

Durant l’assemblea general de final de curs de l’AMPA, s’aprofitarà per presentar el

projecte i parlar del pressupost que es destina des de l'AMPA.

21


CURS 2017-2018

Segona fase d'execució

Ombres amb tendals o veles. Jardineria

Primera part estructura psicomotriu al pati de primària

CURS 1018-2019

Tercera fase d'execució

Sorrals i zones de joc simbòlic (petites estructures)

Segona part estructura psicomotriu pati primària

CURS 2019-2020

Quarta fase d'execució

Cabana pati infantil.

Zones de joc tranquil i descans (taules, troncs, etc)

Les fases segona, tercera i quarta poden ser intercanviables o allargar-se o escurçar-se

en el temps en funció del pressupost disponible i de les necessitats dels nens i nenes de

l'escola.

22


Taula 1: Quadre resum de la temporalitat en l’execució del projecte.

CURSESCOLAR

2015-2016 2016-2017 2017-2018 2018-2019 2019-2020

FASE Fase inicial 1a Fase d’execució

2a Fase d’execució



DETALLS DELES

ACTUACIONS

-Període de participació-Anàlisi de la situació-Creació de laComissió del Projecte Pati

-Presentació del projecte-Redacció de la memòria delprojecte-Pintura (jocs tradicionals a terra, decoració parets)

-Jardineria: tanques vegetals, racons amb vegetació, plantes aromàtiques-Creació d’ombres: tendals, veles

-Ampliació i transformació de sorrals. -Creació de desnivells

-Estructures deles zones de joc tranquil i descans (taules, bancs, troncs,...)

INSTAL·LACIÓ -Primera part estructura psicomotriu al pati de primària

-Material mòbil, petites estructures-Segona part estructura psicomotriu del pati de primària

-Cabana (pati d’infantil)

SITUACIÓACTUAL

REALITZAT REALITZAT PENDENT PENDENT PENDENT

-Exposició de les actuacions fetes i pendents en les Assemblees Generals anuals de l’AMPA-Reunió de seguiment anual amb les diverses parts implicades

23


1.7.3. Seguretat i normativa

Totes les actuacions incloses dins del projecte es duran a terme de manera que els

riscos no existeixin o quedin reduïts a la mínima expressió. Per això, es preveu la creació

d’estructures poc complexes, de les quals se’n pugui fer un control i un manteniment

periòdic que en garanteixin un bon estat i un ús segur al llarg del temps.

A tal efecte, degut a la manca d’una normativa específica en matèria de patis d’escoles,

es seguiran, quan siguin aplicables, les Normes Europees sobre Seguretat i Instal·lació de

les àrees de joc infantils (UNE-EN 1176-1177); les pautes marcades als punts 1.1.2, 1.1.3

i 2.3.5 dels “Criteris per a la construcció de nous edificis per a centres docents públics”

que fan referència als patis (a Catalunya); i totes les regulacions municipals existents.

Els materials que s’utilitzaran seran sempre adequats per a l’ús dels infants. Si bé no hi ha

cap normativa específica sobre els materials pels patis, es tindran com a referents les

directrius sobre materials fixades a l’apartat “Requisitos de Seguridad” de la “Parte 1 -

Requisitos generales de seguridad y métodos de ensayo” de la norma UNE-EN-1176

“Equipamiento de las áreas de juego”.

A més del punt anterior, al pati d’infantil es seguirà la normativa que estableix la

Generalitat a l’article setè de l’Ordre d’11 e maig de 1983, que regula les condicions

higienicosanitàries i de seguretat, de compliment obligat pels centres d’atenció

assistencial per a infants de menys de sis anys (DOGC núm. 336, de 10/0671983).

Per altra banda, cada cop que es faci una actuació, es notificarà degudament i

detalladament a l’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols i al Departament d’Ensenyament

perquè se’n tinguin constància i, si ho creuen convenient, en puguin fer una revisió.

24


1.7.4. Manteniment

En el cas de les estructures psicomotrius, les cuinetes i botiguetes i les cabanes com ja

s’ha indicat anteriorment, es preveuen instal·lacions amb un manteniment mínim i de llarga

durada, per tant, es tindrà molt en compte el tipus de fusta que s’utilitzarà. No obstant, es

crearà un sistema d’auditoria basat en les directrius de “Parte 7: Guía para la instalación,

inspección, mantenimiento y utilización” de la UNE-EN-1176, si be aquesta norma preveu

la instal·lació i revisió d’estructures molt més complexes que les que tractem en el

projecte present.

L’auditoria haurà de portar un control de l’estat de les estructures del pati i s’encarregarà

d’arreglar i rectificar el que calgui o d’informar a l’equip directiu i a l’Ajuntament quan

sigui necessari.

Per als bancs i les taules seria recomanable un manteniment anual que es pot dur a

terme durant l’estiu per part de la Brigada de manteniment de l’Ajuntament.

Per a les estructures petites, mòbils (taules d’experimentació, ...) es recomana el mateix

procediment que en el cas dels bancs i les taules.

Pel que fa la vegetació, el manteniment es durà a terme per dues vies: durant el curs

escolar es pretén involucrar als nens, nenes i comunitat educativa de l’escola per tenir

cura de la vegetació. Però les tasques de jardineria (poda i tractaments, si convenen) els

durà a terme la brigada de manteniment de l’Ajuntament, com porten fent fins ara.

Durant l’estiu, part del manteniment es portarà a terme a través de la Brigada de Joves.

25


Les pintures de jocs tradicionals a terra necessitaran possiblement una revisió cada dos

o tres anys. Aquesta tasca serà oberta a les famílies, que es convocaran a través de les

jornades de pintada de pati, organitzades des de la Comissió del Projecte Pati.

La resta de pintures, les de les parets, donat que estan situades a recer, tindran una

durada molt més llarga. De moment no es considera oportuna la realització de

manteniment, si bé es farà un control del seu estat al llarg dels anys.

El manteniment del sorral es portarà a terme, com fins ara, per part de la brigada de

manteniment de l’Ajuntament, que és l’encarregada dels tractaments de sanejament,

ventilació i repostatge.

1.8. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES I MATERIALS

(Veure plànols adjunts de distribució)

L’obra consistirà en l’organització d’aquest espais que inclou en cada pati: pavimentació

marcant diferents usos separant amb troncs de fusta clavats al terra per tal de donar

estabilitat, subministrament i plantació de vegetació, dotació i col·locació dels elements

de mobiliari infantil, dibuix i pintura dels diferents jocs.

1.8.1. Vegetació

L’any 2017, Sant Feliu de Pallerols ha estat declarada Vila Florida per tant, sembla

interessant i fins i tot necessari, potenciar aquest aspecte. En cas que sorgeixi

l’oportunitat, es proposa acollir-nos a qualsevol tipus de promoció que es faci al

respecte, des de l’Ajuntament o qualsevol altre estament.

26


Les varietats que es proposen s’han pensat pel seu baix impacte en temes d’al·lèrgies

tant a insectes com a pol·len. La majoria d’elles són espècies mediterrànies, adaptades a

la climatologia de la zona.

- Tanques vegetals amb boix, fotinia i evònim (Buxus sempervirens, Photinia fraserii,

Euonymus japonicus).

Fig. 18: Imatges de material proposat per a les tanques vegetals. Per

ordre:boix, fotínia i evònim.

- Túnel de salze

Fig. 19: Imatge d’un túnel de salze o vímet.

27


- Plantes aromàtiques: espígol, alfàbrega, espernallac, romaní, salvia, farigola, marduix,

orenga (Lavandula angustifolia i Lavandula dentata, Ocimum basilicum, Santolina

chamaecyparissus, Rosmarinus officinalis, Salvia officinalis, Thymus vulgaris, Origanum

majoranum, Origanum vulgare).

1.8.2. Estructures

Per a les estructures més grosses, es consultarà amb les empreses la varietat de fusta

que més convingui especialment tenint en compte el manteniment i la seguretat dels

infants, possiblement acàcia (Robinia pseudoacacia). Per a les estructures mòbils

s’utilitzaran taules i fustes en desús.

1.8.3. Sorra

- Sorra rentada de riu

- Sorra silícica blanca

1.8.4. Fustes

S’intentarà potenciar varietats típiques de la zona.

- Troncs colgats (pi, alzina, roure...)

- Taules i bancs (bobines de cable industrial)

La resta d’estructures es consensuarà el material amb l’empresa constructora.

1.8.5. Pintures

- Pintures d’exterior

- Pintures especials per a paviment.

28


1.9. PRESSUPOST I RECURSOS

Els recursos econòmics dels quals es disposa per a la realització d’aquest projecte són

molt limitats i depenen de l’estat anual de contes de les entitats que hi participen. Davant

aquesta austeritat pressupostària, i tenint en compte la filosofia d’aquest projecte, s’ha

volgut convertir aquesta dificultat en una oportunitat per a fomentar la participació

conjunta, el reciclatge, la reutilització, els materials de proximitat i la maximització dels

propis recursos.

Això serà possible a partir de:

- Explotar els coneixements dels pares referents al disseny, als temes tècnics, contactes

amb entitats o associacions... per tal d’aconseguir material, mà d’obra, en general la

participació de la comunitat educativa – infants, pares/mares/avis, mestres, veïns...

- Aprofitar l’experiència adquirida al llarg dels anys per l’equip de mestres, en quant a

hàbits dels nens, temes educatius, etc. I també tenir en compte l’experiència d’altres

escoles en aquest àmbit.

- Utilitzar els recursos municipals: patronat d’ocupació, Brigada municipal, Brigada de

jovent, Regidoria de Medi Ambient, adhesió al Moviment Viles Florides, eines, maquinaria,

recursos humans…

29


Per això voldríem contar amb :

- pressupost de l’AMPA

- pressupost de l’Escola

- Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols (pressupost, maquinària, mà d’obra,...)

- ajuts econòmics d’entitats privades

- altres finançaments (premis, ajuts, subvencions,...)

Tot i això hem volgut desenvolupar un pressupost detallat del material necessari, informes

d’empreses certificadores i també afegim els pressupostos de les empreses privades per

a estructures més grans. Dividim el pressupost en les diferents fases d’execució:

PRIMERA FASE D’EXECUCIÓ

Pintures de jocs a terra i decoració parets infantil

Materials: Pinzells, rodets, cinta de pintor, dissolvent, massilla, retoladors permanents, pintura especial per al terra, activador pintura terra, pintures paret.

BASE 660,00 €

+ 21% IVA 138,60 €

IMPORT 708,60 €

TOTAL PRIMERA FASE D’EXECUCIÓ: 708,60 €

30


SEGONA FASE D’EXECUCIÓ

Ombres amb veles: Toldos Collell

Materials: Veles rectangulars, dues al pati d'infantil i dues al pati de primària subjectades amb tensors i mosquetons i fixades amb pals d'acer inoxidable.

BASE

+ 21% IVA

IMPORT

Jardineria

Materials: Arbustos, plantes aromàtiques, terra de jardineria, jardineres i testos.

BASE

+ 21% IVA

IMPORT

Primera part estructura del pati de primària: Seviclimb

Materials: Estructura amb fusta d'acàcia sense mecanitzar. Primera part formada per torretriangular amb rampa amb preses formant un petit rocòdrom i amarra de vaixell de 3mts.

BASE 2.000,00 €

+ 21% IVA 420,00 €

IMPORT 2.420,00 €

TOTAL SEGONA FASE D’EXECUCIÓ: €

31


TERCERA FASE D'EXECUCIÓ

Sorrals

Materials: Sorra rentada de riu i pals de fusta autoclavada.

BASE €

+ 21% IVA €

IMPORT €

Petites estructures (cuineta, botigueta i taules d'experimentació de sorra)

Materials: fusta de pi autoclavada de diferents mides, claus i cargols, vernís i pintures.

BASE €

+ 21% IVA €

IMPORT €

Segona part estructura del pati de primària: Seviclimb

Materials: Estructura formada per troncs d'acàcia sense mecanitzar que subjectaran xarxes horitzontal i vertical. S'afegeix a la primera part de l'estructura.

BASE 1.154,00 €

+ 21% IVA 242,34 €

IMPORT 1.396,34 €

TOTAL TERCERA FASE D’EXECUCIÓ: €

32


QUARTA FASE D'EXECUCIÓ

Caseta del pati d'infantil: Seviclimb

Materials: Caseta triangular de fusta d'acàcia de mides 3x2,5 mts, amb preses a la teulada.

BASE 1.800,00 €

+ 21% IVA 378,00 €

IMPORT 2,178,00 €

Zones de joc tranquil: tauletes i troncs, banc al voltant de l'arbre.

Materials: Fusta de pi autoclavada, claus i cargols, vernís i pintura, tractament fusta per exteriors, troncs, bobines cables de fusta.

BASE €

+ 21% IVA €

IMPORT €

Taules de pícnic: Seviclimb

Materials: Taules de pícnic de 180cms de llarg, 164cms d'ample i 78 cms d'alçada, inclou els bancs. Dues unitats.

BASE 452,00 €

+ 21% IVA 94,92 €

IMPORT 546,92 €

TOTAL QUARTA FASE D’EXECUCIÓ: €

33


1.10. CONCLUSIONS

El pati promou la socialització, la participació, la creativitat i permet adquirir moltes

habilitats socials com resoldre conflictes i prendre decisions.

Com més divers sigui el pati i més jocs oferim als infants, major llibertat tindran els nens a

l’hora de jugar i podran gaudir d’experiències molt més enriquidores.

Les estones de pati són un espai molt útil per seguir educant. Cal aprofitar el seu

potencial i no deixar-lo com una simple estona de lleure.

1.11. EQUIP REDACTOR

Aquest projecte ha estat redactat per l’equip de la Comissió del Projecte Pati durant els

mesos de març, abril i maig de 2017.

Assessorament: Mª Teresa Solà (Arquitecta).

1.12. FONTS INTERNET CONSULTADES

- https://elnousafareig.org

- http://elpatiquevolem.wordpress.com

- lavitxeta.net/tag/hort-pati/

- xtec.gencat.cat/ca/centres/espais-exteriors/

- www.tierraenlasmanos.com

- http://blocs.xtec.cat/escolaelsagols/2016/04/21/tunel-de-salze/--> construcció

de túnels de salze

34

https://elnousafareig.org/

http://blocs.xtec.cat/escolaelsagols/2016/04/21/tunel-de-salze/--

http://www.tierraenlasmanos.com/

http://elpatiquevolem.wordpress.com/


2. ANNEXS

35


36


3. PLANOLS

37

projecte de millora dels espais exteriors de l'escola rocalba · matèria, ric en observació...

Documents