· realització: direcció maite ardèvol, cap de l’observatori de mercats exteriors del copca...

IA coberta CAT.fh9 5/10/07 15.13 Pagina 1

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

Un nou mapa de mercatsi oportunitatsPrenent part en les xarxesde negocis globals

[ VERSIÓ ABREUJADA ]

Un

nou

map

a de

mer

cats

i op

ortu

nita

ts[ V

ERS

IÓ A

BR

EU

JAD

A ]

2007

Un nou mapa de mercatsi oportunitatsPrenent part en les xarxes de negocis globals

[VERSIÓ ABREUJADA]

IA07_VersAbre_CAT.qxd 13/11/07 16.59 Página 1

Realització:

Direcció

Maite Ardèvol, cap de l’Observatori de Mercats Exteriors del COPCA

Coordinació científica

Juan Tugores, coordinador del Fòrum d’Entitats de Coneixement (FEC) de l’Observatori de Mercats Exteriors del COPCA,

catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona

Recerca

Antoni Fita, consultor de l’Observatori de Mercats Exteriors del COPCA

Col·laboració

Guillem Estapé, consultor de l’Observatori de Mercats Exteriors del COPCA

Edició:

Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA)

Departament d’Innovació, Universitats i Empresa

Generalitat de Catalunya

© Generalitat de CatalunyaDepartament d’Innovació, Universitats i EmpresaConsorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA)

Primera edició: Barcelona, juny 2007

Tiratge: 2.500 exemplars

Disseny gràfic: Toni Zamora

Preimpressió i impressió: Addenda

D.L.: B-48.839-2007

Nota:

El COPCA no comparteix necessàriament totes les opinions expressades en aquest document.


3Un nou mapa de mercats i oportunitats

Presentació

L’Observatori de Mercats Exteriors té com a objectiu aportar coneixement sobre el futur dels mercatsinternacionals i de noves realitats en la internacionalització de l’empresa, amb la finalitat de col·laboraren la planificació d’accions empresarials i en la definició de polítiques proactives, a la vegada que volcontribuir a guanyar capacitat d’anticipació i de resposta als reptes que avui es plantegen en el procésd’internacionalització de Catalunya i de l’empresa catalana.

Amb els diferents treballs de prospectiva que desenvolupa, i també amb aquest segon Informe anualque es presenta, vol contribuir a millorar la capacitat d’explorar el futur de forma estructurada, consis-tent, plausible i útil.

L’Observatori de Mercats Exteriors, que neix amb vocació de servei al teixit productiu, especialment lespimes, s’ha començat a construir en el marc d’un projecte col·laboratiu que permeti aplegar diferentsexperts, analistes, grups de reflexió i institucions, amb un nucli de treball específic: l’anàlisi del futur.

L’Observatori de Mercats Exteriors centra la seva tasca en tres àmbits d’anàlisi: tendències de futur glo-bals d’abast transversal, tendències de futur en els mercats i sectors amb major potencial de negociper a l’empresa catalana, i tendències aplicades sobre competitivitat, comerç exterior, models de nego-ci i gestió empresarial. Els treballs iniciats han estat els següents.

Tendències globals

L’objectiu en aquest àmbit de recerca és aportar coneixement prospectiu sobre tendències globals d’a-bast transversal, que faciliti la planificació estratègica de l’empresa. Aquests treballs sorgeixen de l’e-quip de l’Observatori especialitzat en l’anàlisi sistemàtica de noves tendències, traslladant la informaciórellevant dels principals centres de prospectiva internacional.

En aquesta àrea cal destacar l’Informe Anual de l’Observatori, que analitza els factors més rellevantsque configuren l’evolució probable dels mercats internacionals, la seva incidència en el comerç mundiali en el nostre entorn econòmic i empresarial. I es presenta el 2n Informe Anual; Un nou mapa de mer-cats i oportunitats: prenent part en les xarxes de negocis globals.

També cal citar els treballs sobre les tendències de fons en consum, TIC, logística, outsourcing que for-men part dels Papers de l’OME. A més, en aquest àmbit també s’ha d’esmentar la configuració delBaròmetre de Relacions Internacionals, sobre l’evolució del futur marc regulador del comerç internacio-nal que es desenvoluparà en el marc de l’Acord amb la Càtedra OMC-Integració Regional de la Univer-sitat de Barcelona, així com l’indicador d’atractivitat dels mercats exteriors, estudi anual sobre l’evolu-ció de les variables que configuren el potencial de negoci, com són l’entorn macroeconòmic, costos ipreus, productivitat del treball i capital humà, capacitat tecnològica, adequació de l’entorn per als nego-cis i condicions laborals.

Tendències en mercats i sectors

L’objectiu en aquest àmbit de recerca és aportar coneixement estratègic de les tendències de futur sec-torials en diferents països i regions internacionals, per tal d’impulsar un procés de reflexió sobre els rep-tes de la internacionalització de l’economia catalana davant els canvis en la dinàmica competitiva delssectors i dels mercats.


Presentació

En aquest sentit, cal mencionar la construcció permanent del mapa de mercats per a la PIME catala-na, i l’anàlisi de sectors amb millors oportunitats de negoci a mitjà termini en aquest països.

En aquest àmbit de treball es prioritzen els mercats/països més dinàmics, on es produiran més granstransformacions a mitjà i llarg termini. En aquests treballs, la recerca s’orienta a l’anàlisi de la previsibleevolució dels diferents sectors (amb un horitzó temporal a 5-10 anys) i a identificar possibles canvis enla seva estructura, en la seva dinàmica competitiva, identificant tendències i oportunitats en diferentspaïsos i regions internacionals.

Cal destacar els treballs finalitzats sobre els escenaris globals en l’evolució dels mercats emergents, lesoportunitats a mitjà i llarg termini per a la PIME catalana a la ribera sud del Mediterrani en diferents sec-tors, així com l’anàlisi d’oportunitats de la recent ampliació de la UE. Enguany també s’analitza el futurde diferents sectors estratègics en les economies més dinàmiques d’Àsia, Europa Central i de l’Est, i al’Amèrica Llatina. Aquests treballs també formen part de la col·lecció Estudis OME.

Tendències aplicades

En aquest àmbit, l’objectiu és, d’una banda, aportar coneixement relacionat amb nous plantejamentssobre competitivitat i comerç internacional, noves estratègies, nous models de gestió i organitzacióinternacional, i la seva aplicació a la nostra realitat. Les sèries d’aquesta col·lecció sorgeixen del treballdel Fòrum de les Entitats del Coneixement, format per les principals universitats i escoles de negocisde Catalunya, a fi de canalitzar la transferència de coneixement al món empresarial.

En aquest àmbit, cal destacar els cinc treballs finalitzats: l’anàlisi comparativa de les exportacions cata-lanes, l’estudi de l’exportació i competitivitat aplicada a nivell d’empresa i sector, la comparativa inter-nacional sobre estratègies, formes organitzatives i factors claus d’èxit, l’anàlisi de noves vies d’interna-cionalització: les empreses nascudes globals, així com la gestió de la innovació en els processosd’internacionalització. També cal citar alguns dels iniciats enguany, el treball sobre la internacionalitza-ció i funció directiva: el perfil directiu de les empreses catalanes com a determinant de l’activitat a l’ex-terior, o també l’anàlisi de l’evolució de la qualitat comparada de les exportacions catalanes, o l’estudisobre les xarxes d’empreses com a factor clau de competitivitat, i l’anàlisi de l’evolució de l’oferta alquinari a Catalunya. Tots aquests treballs conformen la col·lecció de Quaderns de l’OME.

D’altra banda, un segon objectiu en aquest àmbit de treball de l’Observatori és monitoritzar de formapermanent l’evolució del comerç i inversió de Catalunya en els mercats exteriors. En aquest sentit, caldestacar els informes estadístics periòdics pormenoritzats per productes, països i zones geogràfiquesi econòmiques, o l’anàlisi de l’evolució temporal de la quota de mercat de les exportacions catalanes, itambé l’informe sobre el clima exportador de Catalunya en col·laboració amb l’IDESCAT a partir d’unaenquesta a 600 empreses exportadores per determinar la situació present i futura d’algunes de les varia-bles que influeixen en el comerç de Catalunya amb l’estranger.

Finalment, hem de destacar que un dels eixos fonamentals de l’Observatori de Mercats Exteriors ésdestil·lar el coneixement rellevant per tal de millorar la presa de decisions empresarials, permetent eldesenvolupament de nous models de negoci, noves estratègies d’internacionalització i nous productesadaptats a les noves pautes dels mercats internacionals. Un altre eix és fer arribar de forma eficient elconeixement generat a l’empresa catalana, prioritàriament a través de l’Anella Internacional i les dife-rents comunitats de pràctica que la configuren, com un element que els sigui dinamitzador.

L’Anella Internacional és un portal per a impulsar la internacionalització de les empreses, associacions,agències i institucions de Catalunya, i s’hi poden trobar des dels informes de l’Observatori de MercatsExteriors a notícies d’actualitat, agenda d’activitats, tramitació d’ajuts, etc. Es configura en comunitats

2007 COPCA4


Presentació

d’interès d’àmbit sectorial i geogràfic per a l’intercanvi d’experiències i coneixement sobre temàtiquesespecífiques, i a la vegada amb la dimensió més important: la col·laboració empresarial. De fet, aques-ta plataforma actua també com un element catalitzador per a la configuració de xarxes locals obertesa la inserció i la participació en xarxes internacionals.

La combinació d’ambdós elements, coneixement prospectiu i vinculació a xarxes basades en relacionsprofessionals, globals i obertes a l’exterior, pot potenciar una ràpida detecció de noves oportunitats,contribuir a guanyar capacitat d’anticipació i fomentar, a la vegada, un major dinamisme empresarial.

Maite ArdèvolCap de l’Observatori de Mercats Exteriors



10 tendències de fons: de la globalització del coneixement a la immaterialització

del model de negoci 11

1. Intensificació de la globalització: analitzant noves dimensions 251.1. Conformació de xarxes globals de producció, ampliant activitats i serveis traded 251.2. Global sourcing of services 261.3. Global labor supply i task trade 271.4. Globalització financera 321.5. Límits al creixement 33

2. Expansió de l’activitat i del comerç mundials:

nous vessants de la creixent integració de les economies emergents 372.1. Cap a un spiky world? 382.2. Creixement de les desigualtats? 382.3. Classe mitjana global o societat low cost? 382.4. Catch up... a ritmes desiguals 392.5. També catch up dels costos laborals? 422.6. Catch up en productivitat? 432.7. Catch up en comerç? Comerç Sud-Sud a l’alça 432.8. Catch up en la qualitat de les seves exportacions? 462.9. Catch up també en serveis? 462.10. Catch up en inversions? 472.11. Catch up en formació? 502.12. Catch up en qualitat institucional? 502.13. Catalunya davant els mercats emergents 52

3. Empreses i internacionalització: noves realitats 573.1. Marge extensiu i qualitat de les exportacions: impuls a la creativitat i la innovació 583.2. Accelerar la internacionalització: el paper dels intangibles 59

Annex 1: Índex de la versió completa de l’Informe Anual 2007 63

Annex 2: Col·laboracions externes extretes de la versió completa 67

De les tendències de futur a l’estratègia empresarial

Johan Peter Paludan, The Copenhagen Institute for Futures Studies 67

El potencial de les nanociències i les nanotecnologies

Josep Samitier, Universitat de Barcelona 71

Centres de creixement global 2020: reptes i oportunitats per als europeus

Stefan Bergheim, Deutsche Bank Research 79

Sumari

2007Un nou mapa demercats i oportunitats


Catalunya serà logística o no serà

Ramon Tremosa i Balcells, Universitat de Barcelona 85

Àsia: Desenvolupament econòmic recent i les seves perspectives

Alessandro Zanello, Fons Monetari Internacional 91

La base de la piràmide: una oportunitat desconeguda

Miguel Ángel Rodríguez, IESE 97

Comerç, inversió i fragmentació del mercat global: s’està quedant enrere l’Amèrica llatina?

Bernardo Kosacoff, Andrés López i Mara Pedrazzoli, CEPAL 101

Les inversions europees al Mediterrani

Andreu Bassols, Direcció General de Relacions Exteriors Comissió Europea 107

Perspectives d’inversió a l’Àfrica subsahariana en el sector de les PIME/PIMI

i el posicionament del Centre de Desenvolupament de l’Empresa en el marc

de l’Acord de Cotonou

Paolo Baldan, Centre de Desenvolupament de l’Empresa 111

Les tendències en els mercats emergents de l’Europa de l’Est

Bertrand Deprez, The Centre 115

Oportunitats i reptes en els mercats de l’Amèrica Llatina

Josep Lluís Guasch, Banc Mundial 121

2007 COPCA


10 tendències de fons: de la globalització del coneixementa la immaterialització del model de negoci

2007


En aquesta secció es recull de forma sintèticaaquelles tendències de fons que han assolitmajor rellevància el 2007, segons diferentsexperts i els principals centres de prospectivainternacional. Es reforcen algunes de les tendèn-cies de fons que s’assenyalaven en l’InformeAnual 2006, i s’incorporen noves visions relacio-nades amb algunes de les tendències ja assenya-lades. Aquestes s’analitzen al capítol 1 de l’Infor-me Anual 2007 de l’Observatori de MercatsExteriors, aportant noves perspectives i oferint-nos un mapa de referència. El capítol 2 aprofun-deix en el present i futur dels mercats emergents,i en el capítol 3 es destaquen les noves realitatsque contrasten i confirmen aquestes tendènciesde fons, a la vegada que s’analitzen les implica-cions i conseqüències de la creixent integració deles economies emergents en l’economia mundiali en la nostra realitat. En aquesta versió abreuja-da de l’informe se sintetitzen les principals idees.

Les tendències de fons o megatendències1 sónfenòmens que poden ser observats avui i queevoquen el potencial per al canvi. Són tendènciesque ens defineixen present i futur, i la interaccióentre les diferents tendències és tan importantcom cadascuna de les tendències de fons indivi-dualment. L’anàlisi d’aquestes tendències són elpunt de partida d’anàlisi de la nostra realitat, con-tenen certa part de coneixement sobre el futur, itambé elements d’incertesa. És difícil preveure

com societat, empreses i individus actuaran ireaccionaran a aquestes forces, que a la vegadacontribuiran i condicionaran el dibuix d’aquestfutur probable.2 Les tendències de fons tenendiferents significats per a diferents individus,empreses, o organitzacions, i, de forma consciento no, generen reacció o oposició quan es reinter-preten d’acord amb la nostra realitat, per exempleglobalització (vs antiglobalització), individualització(vs noves comunitats), acceleració del canvi (vsslow movement). Aquestes macrotendènciespoden mantenir-se en el temps o, sobtadament,canviar de direcció arran d’esdeveniments ines-perats, amb profundes conseqüències que gene-ren una nova tendència o una tendència de sentitcontrari i de major o menor intensitat. S’utilitzenper elaborar escenaris, en treballs estratègics endiferents àmbits de la gestió, des de l’estratègiacorporativa o la innovació en mercats al desenvo-lupament de negoci, desenvolupament de pro-ducte, màrqueting o recursos humans.

1. La globalització s’intensifica: cap a un spiky

world?

La interconnexió creixent que es reflecteix en l’ex-pansió de fluxos de persones, capitals, béns, ser-veis, informació, tecnologies i cultures no és unfenomen nou, s’intensifica i tindrà conseqüències

1. John Naisbittdefineix el terme demegatrends, el1982, en el bestseller del mateixnom, el qual, desd’aleshores, ha estatutilitzat àmpliamenten els estudis deprospectiva i enl’anàlisi detendències.L’octubre de 2006,ha publicat el seudarrer llibre Mindset.

2. Tot i que hi hamodels per a laprevisiód’esdevenimentssocials i la mesuradel comportamentsocial.


10 tendències de fons: de la globalització delconeixement a la immaterialització del model de negoci


10 tendències de fons: de la globalització del coneixement a la im

materialització del m

odel de negoci

3. Informe Anual 2006:Tendències de futur i noves realitats.Paper OME núm. 1:Tendències de futuren consum. 2007,Observatori deMercats Exteriors,COPCA

4. CIFS 20075. Torrent, R., 2007

Quadern OME, núm.5: Futur del marcregulador. 2007.Observatori deMercats Exteriors,COPCA

6. Com s’assenyalavaen l’Informe anual2006 del’Observatori deMercats Exteriors

diferents de cara al futur. Milions de personess’han incorporat a l’economia global en poquesdècades, i comparativament amb el passat, ambaltres processos d’integració, el volum i l’impacteés molt més gran.

Avui, empreses i capital són potser els àmbitsmés globals. La IED lidera els mecanismes definançament privat que contribueixen a l’articula-ció de l’economia global i la mobilitat de personess’apropa a la de capitals productius com a meca-nisme de conformació de l’economia global.Estem vivint una creixent divisió internacional deltreball, i experimentem de forma creixent cadenesde producció conjuntes global (global sharing pro-duction), com s’analitza en les seccions següents,i compartim cada cop més, en el consum, deter-minats valors.3 La globalització s’intensifica, ens famés semblants al món, orientats globalment, peròtambé ens fa ser més conscients de les diferèn-cies locals i a l’ancoratge territorial. La regionalit-zació en mercats i empreses també creix.

Tot i la creixent liberalització i expansió del comerçen molts països i regions, no sembla que en unfutur proper el món pugui ser dominat per un marcpolític i uns valors comuns. S’assenyala com aescenari probable4 un món de nacions i regions,amb lliure comerç global però amb nivells d’integra-ció profunda tan sols a nivell regional.

Per exemple, la regionalització del marc legalcomercial tampoc no és un fenomen nou, però éscertament un fenomen en expansió principalmentals països desenvolupats, com Estats Units i laUnió Europea principalment, i també al món endesenvolupament, motivats no tan sols per lesrelacions econòmiques i comercials, sinó també icada cop més per consideracions polítiques i deseguretat. Així mateix, hi influeix el risc de no acon-seguir un avenç significatiu en les negociacionsmultilaterals. Per exemple, els països asiàtics escompten avui entre els països més actius a l’horad’impulsar els acords regionals i els seus acordsrecíprocs, que representen al voltant d’una quartapart del total d’acords regionals existents. Segonsl’Asian Development Bank, el calendari de liberalit-zació conduirà a l’establiment d’una àrea regionalde lliure comerç, especialment entre els països delsud-est, en un període d’entre 10 i 15 anys. De fet,per exemple la regionalització asiàtica ja s’expres-sa en termes econòmics. Les exportacions intrare-

gionals entre els països del sud-est asiàtic repre-senten al voltant del 55 % del total exportat, unpercentatge tan sols superat per la UE, el comerçrecíproc de la qual representa al voltant del 65%dels fluxos totals (el percentatge per als països delNafta es troba al voltant del 45%).5

Com s’analitza en els capítols següents, les asi-metries en la distribució de beneficis, el limitatavenç d’acords multilaterals o l’escenari de unspiky world en què el talent, la creativitat i el dina-misme es concentri en determinats centres,fonamenten aquesta tendència. Els ritmes deconvergència són moderats entre regions i eco-nomies emergents, amb diferències importantsentre països.

Ciutadans i consumidors també sembla que tenenculturalment diferents comportaments i preferèn-cies en productes i serveis. Un creixent nombrede multinacionals estan fent productes i màrque-ting a la mida de cada mercat.

Les principals implicacions de la intensificació deglobalització, amb la creixent integració en l’eco-nomia mundial de les economies emergents, s’a-nalitzen en els capítols següents.

2. Convergència info, bio i nanotecnologia,

i especialment energia

La convergència entre la infotecnologia, biotec-nologia i la nanotecnologia i tecnologies vincula-des a l’energia serà un dels principals motors delcanvi els propers anys. Les empreses que sàpi-guen gestionar eficaçment aquestes tecnologiesaconseguiran tenir un important avantatge com-petitiu en el futur.6

La tecnologia de la informació ha generat canvismolt importants en les dècades recents: ordina-dors personals, Internet, telèfons mòbils, robotsindustrials, pdas, ipods, etc. El 2020 els ordina-dors processaran 200 vegades més ràpid queavui, tindran una memòria 1000 vegades mésgran. La convergència entre ordinadors i xarxesproporciona un salt d’innovació quasi inimagina-ble, i ordinadors i robots augmentaran en les tas-ques més complexes, i amb Internet seran l’adobper al naixement de noves indústries virtuals.

2007 COPCA12




odel de negoci

Els desenvolupaments biològics ens han donat lafertilització in vitro, el clivatge genètic i nous pro-ductes farmacèutics. Els avenços en el camp dela biotecnologia ens han dotat de les eines percurar malalties, crear nous medicaments i ali-ments. La recerca en biotecnologia obre la portaa nous tractaments com la teràpia de gens i eltransplantament d’òrgans clonats. La modificaciógenètica de plantes i animals podria alliberar de lafam al món. Tanmateix, la biotecnologia obrenombrosos interrogants ètics: és acceptablemanipular la vida?, és la modificació genètica deplantes i animals un altra forma per a Occidentd’explotar el tercer món? Veurem amb la biotec-nologia catàstrofes biològiques?

La nanotecnologia és la tecnologia que permetcrear estructures, materials i dispositius a escalananomètrica (milionèsima de mil·límitre) La nano-tecnologia, tanmateix, ha implicat una conver-gència de dominis permetent enginyeria a escalanano i la reconfiguració a nivell molecular.

Molts analistes consideren que la nanotecnologiaestarà al centre de les noves innovacions tecno-lògiques de cara al futur.7 La nanotecnologia s’haconvertit en l’objectiu prioritari de recerca enambients científics i universitaris de tot el món iuna de les prioritats a nivell institucional (elsEstats Units, el Japó i la Unió Europea han desti-nat recentment importants quantitats de recursosper a l’avenç en investigacions bàsiques enaquest camp). Es pot entreveure l’alt potencialfutur d’aquesta disciplina, especialment perquèimpactarà en un ampli ventall d’indústries i ser-veis. Les aplicacions més prometedores de lananotecnologia es troben en: producció, conver-sió i emmagatzematge d’energia, millora en laproductivitat agrícola, tractament d’aigües, cura idiagnòstic de malalties, sistemes d’administracióde fàrmacs, processament d’aliments, pal·liar lacontaminació atmosfèrica, construcció, monito-ratge de la salut i detecció i control de malaltiesamb alt risc de contagi. La nanoelectrònica potreemplaçar en pocs anys la microelectrònica. I,encara més enllà, hi haurà nanomàquines, robotsmicroscòpics amb noves aplicacions mèdiques.

Un dels reptes del segle XXI continuarà sent larecerca d’energia per als nous i vells països indus-trials. Els experts preveuen un augment del 60%de la demanda energètica fins al 2030, amb uns

requeriments de noves inversions anuals de568.000 milions de dòlars.8 Trobar alternatives alpetroli9 i la millora substancial de l’eficiència ener-gètica esdevindrà un objectiu prioritari. Hi ha unaimportant recerca en el camp de les energies sos-tenibles, eòlica, solar, i dels combustibles alterna-tius, com l’hidrogen i els biocombustibles. El con-sum d’energia en transport, que representa alvoltant del 50% del consum total d’energia, elconverteix en un aspecte cabdal de la recerca i fanecessari com mai l’avenç en aquest àmbit. Lautilització de noves fonts de matèria primeratambé comporta, a la vegada, la utilització denous processos tecnològics i, també, avençosrelacionats amb la biotecnologia. En la utilitzacióde biocombustibles també s’entreveuen algunsriscos associats, com ara la utilització d’agricultu-ra intensiva, que utilitza pesticides i fertilitzants, ide maquinària que empra derivats del petroli, ladesforestació de grans superfícies per augmentarel cultiu de la matèria primera, la substitució decultius alimentaris, l’augment del preu de les ma-tèries primeres en els mercats internacionals. Laproducció d’etanol s’ha doblat els darrers cincanys, i la distribució de la producció per continentel 2050 assenyala l’Amèrica Llatina i l’Àfrica sub-sahariana com a zones amb major potencial d’à-rea cultivable, i entre les regions més industrialitza-des s’assenyala Oceania. Cap al 2030 es preveuque una quarta part de les necessitats de com-bustible en transport es podran abastir amb bio-combustibles.10 Per a alguns analistes, les prope-res dècades també oferiran un progrés del’energia nuclear, la tradicional fissió i la encara noexperimentada fusió.

3. Envelliment global, limitant la sobrepoblació,

i urbanització creixent en el món en

desenvolupament

Cal posar de relleu el progressiu envelliment glo-bal de la població, amb fortes implicacions enles pautes de consum, en els mercats de treball,en les finances públiques i les d’estalvi, en inver-sió i productivitat, i tant als països avançats comals emergents, com la Xina. Algunes previsionsassenyalen que el 2050 la població es reduiràun milió anualment als països industrialitzats:Itàlia tindrà un 22% menys de població, el Japóun 14% menys; però també alguns emergents

7. Informe Anual2006, Observatoride MercatsExteriors, COPCA

8. Outlook 2007, TheWorld FutureSociety

9. Article de MarianoMarzo, de la Universitat deBarcelona: «Preusdel petroli: noucicle o ruptura?» a: Informe Anual2006. Tendènciesde futur i noves realitats,Observatori deMercats Exteriors.COPCA.

10. Article OME, maig2007: «Elsbiocombustibles:Una oportunitat pera la inversió?»Unitat d’anàlisi iprospectiva del’Observatori deMercats Exteriors.COPCA, awww.anella.cat





odel de negoci

11. Outlook 2007, The World FutureSociety

12. Informe Anual2006. Tendènciesde futur i novesrealitats,Observatori deMercats Exteriors.COPCA

13. Banc Mundial,2007, GlobalEconomicProspects 2007.

perdran població, com en el cas dels països bàlticso Rússia. Fins al 2050, 9 països concentraran el50% del creixement de la població mundial.Aquests 9 països són: Índia, Pakistan, Nigèria,Rep. Dem. del Congo, Bangladesh, Uganda, Etiò-pia, EUA i Xina.

Des de mitjans del segle XX, les taxes de natalitathan anat decreixent, la qual cosa alenteix el crei-xement de la població. De fet, si aquesta tendèn-cia no continua, els experts assenyalen que lapoblació pot arribar, cap al 2050, entre 9.500 i12.000 milions de persones.11

En la major part dels països de l’OCDE, l’envelli-ment està en les prioritats de l’agenda política, ien la creixent preocupació social, amb pressionssobre el sistema de pensions, despeses en saluti dependència, i amb incidència en les financespúbliques. Aquesta dinàmica reforça les deman-des d’avenços en ciències de la vida (biomedici-na, aplicacions de les nanociències, etc.), aixícom el paper dels sector de la salut i les aten-cions (lleure inclòs) a les persones d’edat. Enalgunes economies emergents, com la Xina,també afronten reptes similars, tot i que ambuna incorporació encara massiva de joves alsmercats de treball.

Conseqüències que també s’assenyalen van desd’un menor dinamisme social i la reducció de lapoblació en edat de treballar o la pressió en elsmercats laborals, en salaris, en major competèn-cia internacional, fins a reaccions cap a l’offsho-ring i l’outsourcing, i a una percepció diferent dela immigració, amb pronòstics de ritme net d’im-migracions internacionals cap a regions desenvo-lupades amb una mitjana anual de 2,2 milions depersones.

També cal assenyalar la urbanització creixent. Enles economies en desenvolupament, pot repre-sentar la meitat del creixement poblacional elspropers 50 anys. El 48,3% del món, 6.500milions de persones, viuen en àrees urbanes, i enel món desenvolupat el 76% de la població. Elspronòstics assenyalen que arribarà al 53% el2030, amb 3.900 milions de persones.

9 dels 10 països que contribuiran al creixementurbà en més de la meitat entre 2025 i 2030 sónpaïsos en desenvolupament: Indonèsia, Pakistan,

Brasil, Nigèria, Mèxic, Etiòpia, Iran, Colòmbia iCorea (el desè és Alemanya).

De les ciutats que més ràpidament creixen, el 2%es troben en països de renda alta, el 40% en paï-sos de renda mitjana i un 60% en països derenda baixa. L’Àsia concentra el 60% d’aquestesciutats, l’Àfrica el 25% i l’Amèrica Llatina el 15%.El creixement urbà s’ha produït en ciutats degrandària intemèdia, amb poblacions d’1 a 5milions d’habitants, augmentant la seva poblacióun 80% els darrers 20 anys.

També cal recordar que de les 21 megalòpolis—més de 10 milions d’habitants— actuals,només 4 estan en països avançats —amb novesdemandes de béns i serveis, des de l’aigua fins altransport... amb els problemes mediambientalsassociats. A la vegada, les ciutats representenllocs d’oportunitats que necessiten la gestió efec-tiva i la provisió de serveis per generar entornssegurs i saludables.

4. Prosperitat creixent i augment de

desigualtats, canvis en les pautes de demanda,

irrupció de les economies emergents

L’augment de la prosperitat és una tendènciade fons per a la majoria de la població als països del’OCDE i per a amplis grups en les economiesemergents que estan creixent de forma notable,tot i que amb disparitats, que en alguns casoss’accentuaran.

Així i tot, les distàncies amb els EUA i la UE esreduiran si continuen les altes taxes de creixe-ment econòmic i l’augment de l’ocupació als paï-sos en desenvolupament, portant a un augmentde prosperitat en aquestes economies,12 en unprocés de convergència gradual. S’estima, perexemple, que cap al 2030 països com la Xina,Mèxic o Turquia tindran una mitjana de nivell devida aproximadament comparable a la d’Espanyaen l’actualitat. També s’estima que el nombre depersones que viuran en condicions d’extremapobresa (menys d’un dòlar al dia) es reduirà dels1.100 milions actuals a 550 milions al 2030.13

Cal constatar l’emergència d’una nova classemitjana mundial amb impacte sobre la demanda

2007 COPCA14




odel de negoci

mundial sense precedents i amb noves pautesd’exigència, com s’analitza en els capítolssegüents d’aquesta versió abreujada de l’informeanual 2007. Algunes estimacions apunten que el2030 hi haurà 1.200 milions de persones als paï-sos en desenvolupament, amb uns ingressosfamiliars entre 16.800 i 72.000 dòlars, expressatsen PPA, un augment considerable respecte dels400 milions de persones actuals, amb demandesde productes de qualitat, nivells d’educació inter-nacionals, amb poder adquisitiu per comprarautomòbils, béns duradors o viatjar a l’estranger.Altres estimacions també quantifiquen avui elsegment de rendes entre 3.000 i 20.000 dòlarsen 1.400 milions de persones, fet que representaun mercat de 12,5 bilions de dòlars. Per exemple,els pronòstics indiquen que la classe mitjanarussa creixerà del 50% al 85 % els propers 10anys, que la xinesa ho farà del 5% al 40% i la bra-silera del 25% al 50%.

No obstant això, les asimetries en la distribucióde beneficis de la globalització, entre països idins de cada societat, obre interrogants sobre elsfactors que poden determinar la continuïtat en lesproperes dècades.

El creixement econòmic canvien la demanda denous productes, de nous models de negoci i denoves activitats. Quan un país creix, apareixennoves necessitats, es consumeix més productesintangibles: l’oci, entreteniment, experiències, ser-veis, estalvi i inversió.14 Més prosperitat tambécanvia el nostre consum de productes tradicionals,que han d’incorporar demandes de salut, qualitat,confiança, origen, respecte pels animals, etc.

Major prosperitat i major consum canvien les rela-cions entre costos, preus i beneficis, la relació quehi havia entre el preu i els costos de producció,basada en la contribució dels recursos del treball iel capital, ja no serà present. La major part delvalor dels productes tangibles del futur no estan enels costos de producció sinó en el coneixementque hi hagi darrere del producte: disseny, desen-volupament, màrqueting, distribució, etc. D’altrabanda, com s’aprofundeix al capítol 3 de l’informeanual i se sintetitza en els apartats següents, lainserció d’economies emergents en l’economiamundial exerceix una pressió competitiva tambésobre els treballs més qualificats dels països des-envolupats, per la creixent qualificació en les eco-

nomies emergents, la qual cosa conduirà a unamillora de la posició relativa del treball qualificat idels sectors intensius en treball qualificat. També,com s’analitza en els capítols següents, el procésde convergència en costos salarials en alguneseconomies emergents ha avançat, obrint finestresd’avantatges en costos en altres països. Aixòincorpora major pressió sobre els individus i lesempreses, que han d’estar més orientats al canvi,a la creativitat i la innovació.

També les diferències en la distribució de la rendaintra societats poden donar lloc a la polaritzacióen el consum, a la forta demanda de luxe i debéns i serveis específicament adreçats a les per-sones amb menys poder adquisitiu, donant lloc anoves oportunitats i estratègies empresarials ennous segments de mercats situats a la base de lapiràmide15 i d’altres enfocaments recents com-plementaris que auguren una tendència vers lacorporate social innovation.16

Es quantifica que hi ha un segment de 4 milmilions de persones a la base de la piràmide, ambun poder de compra per sota dels 3.000$ en ter-mes de poder adquisitiu local (la renda en termesde dòlars corrents va des de 3,35$ per dia al Bra-sil, a 2,11$ per dia a la Xina i 1,56$ a l’Índia), i con-juntament representen un poder de compra de 5bilions de dòlars en termes de consum global,amb necessitats molt especifiques. En termes decomposició, es constaten diferències notablesentre països i regions. Per exemple, Nigèria con-centra el segments de renda més baix, i altres,com per exemple Ucraïna, es concentra en elsegment de renda més alt de la base de la pirà-mide. Les àrees rurals dominen en els mercatsd’Àfrica i Àsia en aquests segments de nous con-sumidors. Al contrari, les àrees urbanes dominenen aquest mateix segment a l’Europa de l’Est i al’Amèrica Llatina. També els models de despesadifereixen, ja que alimentació domina la despesafamiliar, però a mesura que alguns segments depaïsos i regions augmenten de renda, el pes dela despesa en alimentació disminueix, la despe-sa en habitatge es manté estable i la despesa entransport i comunicació creix ràpidament. Entotes les regions, la meitat de la despesa familiaren salut es destina a productes farmacèutics.

Del total de 5 bilions de dòlars anuals, Àsia (in-cloent-hi l’Orient Pròxim) és el més gran. Amb

14. Papers OME núm.1: Tendències defutur en el consum.2007, Observatoride MercatsExteriors. COPCA

15. The fortune at thebottom of thepyramid by CKPrahalad andStuart L Hart.,Strategy+Businessnúm. 26, winter2002www.strategy-business.com i elrecent treball delCFI i WorldResources Institute,on per primer cop,a banda de l’anàliside casosempresarials esmesura el potenciald’aquest noumercat a The Next4 billion: marketsize and businessstrategy at thebase of thepyramid. 2007 CFI,WRI, Allen L.Hammond, WilliamJ. Kramer, RobertS. Katz, Julia T.Tran, and CourtlandWalker

16. CIFS, FutureOrientation, 2007





odel de negoci

17. CIFS, 2007,Creative Man

2.860 milions de persones i una renda total de3,47 bilions, representa el 83% de la població i el42% del poder de compra. L’Europa de l’Estrepresenta 458.000 milions de dòlars, inclou 254milions de persones i representa el 64% de lapoblació, amb el 36% dels ingressos. A Amèri-ca Llatina, el mercat de la base de la piràmide esde 509.000 milions de dòlars i inclou 360milions de persones, i això representa el 70% dela població de la regió i tan sols un 28% del totalde rendes familiars, una proporció molt menorque en d’altres regions. Àfricà té un mercat de429.000 milions de dòlars, amb un 95% de lapoblació, 486 milions de persones i el 71% delpoder de compra. Els sectors varien de dimen-sió: n’hi ha que són relativament petits, com elde l’aigua (20.000 milions de dòlars), i TIC(51.000 milions de dòlars), però aquest darrermostra un ràpid creixement. Altres són mitjanscom salut (158.000 milions de dòlars), transport(179.000 milions de dòlars), habitatge (332.000milions) i energia (433.000 milions). Alimentacióés el sector que té una dimensió més gran, amb2,8 bilions de dòlars.

5. Individualització en una societat en xarxa

i més connectada que mai

La individualització es reflecteix en el canvi de nor-mes socials col·lectives que s’orienten a valors indi-viduals. Malgrat que hi ha normes i valors socials,que tenen un paper menys rellevant en l’acciódistintiva social, es genera una tendència oposa-da focalitzada en la diferenciació basada envalors individuals, i emergeix un nou equilibrientre individualitat i valors col·lectius, i l’atomit-zació del sistema de valors. L’orientació del bran-ding cap a la individualització és un dels aspectesclaus en el màrqueting i les vendes actuals. Elspropers anys tindrà major impacte en l’estratègiaempresarial. La individualització es pot llegir comla gradual dissolució dels segments tradicionals.De fet, cada cop menys es pot segmentar elsconsumidors en categories i mantenir, alhora, laseva consistència interna com a grup.

Els nous consumidors esperen, cada cop més,productes individuals i únics, adaptats a les sevesnecessitats particulars. Els productes per a mas-ses no expressen res personal sobre el consumi-

dor. Això implica o una àmplia varietat d’oferta ofuncions i activitats que permetin al consumidordissenyar o acoblar el producte, un fet que avui,amb la tecnologia disponible, comença a serpossible, i amb els nous avenços s’obren novesoportunitats. Com s’assenyalava en l’informeanual 2006,17 aquesta tendència és conseqüèn-cia de la coexistència d’una nova lògica socialbasada en la creativitat i la innovació, amb lalògica industrial i la lògica emocional que dónaresposta a la necessitat de creixement personal,insatisfeta per les lògiques anteriors en les eco-nomies desenvolupades, que tenen cobertes lamajor part de necessitats. La necessitat de crei-xement personal es vincula a la individualització,la creativitat, l’autorealització, la interactivitat, l’a-daptabilitat i a les xarxes.

A més, les noves generacions de consumidors jano esdevenen consumidors passius, i la recentevolució a l’Internet Social (o Web 2.0) ha donatal consumidor veu per poder expressar les sevesidees a través de blogs, fotos, podcast, vídeos,prototips, anuncis imaginaris de TV, etc.

Hi ha exemples recents d’empreses que handeixat amb èxit que els consumidors participinen la definició del producte i serveis a la sevamida, i la conseqüència ha estat un enfortimentdel vincle entre marca i consumidor.

Aquests nous consumidors evolucionen peresdevenir prosumidors que volen formar part dela concepció del seu producte i de la customitza-ció als seus gustos i necessitats.

La net generation combina nous valors col·lectiusamb altres d’individuals i cerca formar part decomunitats d’interès, idealment comunitats glo-bals d’interès, els membres de les quals coneixenprou la temàtica objecte de la comunitat com perser capaços de contrastar coneixement ambaltres membres. Aquesta nova generació mostramenys interès per la comunitat. El benefici indivi-dual que, vinculat a la temàtica objecte de lacomunitat, poden obtenir els ajuda a definir-secom a individus, encara que continuïn pertanyenta un grup.

La individualització està fortament vinculada ad’altres tendències de fons: prosperitat, desen-volupament tecnològic, organització en xarxes, i

2007 COPCA16




odel de negoci

amb la nova lògica social basada en la creativitati la innovació, i també a la urbanització creixent.

6. La comercialització creixent: del comerç

de béns al comerç d’activitats, task trade

La comercialització creixent es vincula a altrestendències de fons, com ara la creixent globalit-zació, la prosperitat, la individualització i la digita-lització. La digitalització ha facilitat poder arribaral consumidor globalment, i Internet promou lacomercialització reduint els costos de transaccióque suposa per a l’empresa arribar al mercat glo-bal. També ha permès fer més visibles productesmés secundaris o minoritaris, que queden rele-gats pels de major venda i menys risc en elscanals tradicionals de distribució. Chris Andersondescriu el fenomen com the long tail. La suma deles vendes de productes menys visibles és moltsuperior a la dels productes més populars en elscanals de distribució tradicionals.

La intensificació de la globalització té una graninfluencia en la creixent comercialització, com esposa de manifest en les segënts seccions, ambun creixent moviment de béns i serveis, personesi capitals. El volum del comerç mundial es triplica-rà fins al 2030. Prosperitat i individualitzacióacceleren la comercialització perquè els consumi-dors disposen de més renda, a la vegada quedemanen béns i serveis adaptats individualment.

El comerç continuarà creixent, i a la vegada tin-drà també diferents conseqüències, des demajor prosperitat fins a l’especialització empre-sarial i en el treball. Com s’analitza en elssegüents apartats, les xarxes electròniques i eldesenvolupament tecnològic permeten l’inter-canvi creixent de treballs, activitats, tasques iserveis traded, la qual cosa té implicacions enles pautes d’especialització de països i socie-tats, amb conseqüències sobre els nivells derenda i benestar. L’especialització afecta nosolament productes i serveis diferenciats, sinótambé fases i activitats del procés productiu. Enaquest sentit, les dinàmiques comercials,empresarials i financeres mostren, també, elpaper creixent de les economies emergents. Pera l’empresa significa que haurà de distribuircada cop més productes i més diferenciats i que

haurà de concretar més el treball en desenvolu-pament de producte, innovació, màrqueting ivendes, i això impulsa l’economia del coneixe-ment cap a la creativitat.

La comercialització creixent dóna a l’individumés possibilitats de selecció, augmenta la pres-sió competitiva en les empreses, i genera uncreixent mercat per a nous productes. La majorcompetència pressiona les empreses envers unamajor especialització i eficiència. Algunes empre-ses es concentren en operacions per guanyareconomies d’escala, centralitzen i estandardit-zen. D’altres fan el contrari i es concentren en ladescentralització, flexibilització, en nínxols deproducció, immaterialització, màrqueting i serveial client.

Els canvis impulsats per Internet en l’entorn d’in-formació en xarxa, en l’organització econòmica ien les pràctiques socials de producció han gene-rat noves oportunitats. A la vegada, aquests can-vis han augmentat el rol de la producció nocomercialitzable, sense propietari amb pràctiquesemergents, per exemple en el desenvolupamentde software, recerca, vídeo, jocs multiusuaris.Augmenten els àmbits i models per a una majorproducció d’informació i de cultura de formaindividual i cooperativa, descentralitzada, sensefins comercials i que no depèn d’estratègies vin-culades a la propietat. D’una banda, hi ha la dis-minució dels costos dels mitjans de producció(de computació, de comunicació, d’emmagatze-matge), que resulten assequibles a un partimportant de la població mundial, i de l’altras’amplia la llibertat individual per cooperar ambd’altres aportant valor i sense limitació als reque-riments de capital productiu.

S’identifiquen, en aquest sentit, certes activitats«anarquistes» a Internet que s’estenen al mónfísic; possiblement amb importants conseqüèn-cies per al nostre món comercialitzat.

Aquestes activitats «anarquistes» a Internet escaracteritzen per una estructura descentralitzada.Produeixen i distribueixen valor a partir del treballvoluntari i del treball no remunerat. No té intencio-nadament una orientació comercial, ofereix alter-natives a productes i serveis comercialitzats, i uti-litza protocols i normes que estructuren eldesenvolupament.





odel de negoci

18. www.the oscarproject.com.European futuristconference,novembre 2006

19. Estimacions deMckinsey GlobalInstitute.

La creixent preocupació per la còpia il·legal delsoftware, pel·lícules i música n’és una part, però defet també hi ha iniciatives legals que competeixenamb productes i serveis comercialitzables, comper exemple en el cas de wikipedia. Les persones,voluntàriament, contribueixen amb treball no remu-nerat a la iniciativa, i això pot estendre el desig ide-alista d’alternatives no comercials per a productescomercialitzats. Per diferents raons, cada cop esgeneren més aquests productes «anarquistes» i nocomercialitzables, amb una qualitat comparable al’oferta comercialitzada i que desafia l’empresacomercialitzadora. Open-source software comLinux, Open Office suite, o l’explorador Firefox for-cen les empreses comercials a desenvolupar pro-ductes millors que puguin continuant obtenint unpreu. Wikipedia desafia l’Enciclopedia Britànica,que no es pot comparar, en quantitat d’informació,a Wikipedia i que ha de diferenciar-se oferint con-fiança i credibilitat. O, per exemple, Youtube, elcontingut del qual, produït per usuaris, és més vistdiàriament que cap altra canal comercial televisiu.

Una nova situació de competència ha aparegutamb aquests tipus de productes i fa que lesempreses intentin constantment convèncer elsusuaris de la superioritat del seu producte. De fet,els usuaris són els clars guanyadors en aquestasituació, i també guanyadors pel que fa al preu. Elproductor comercial només pot competir oferintun producte molt millor que l’alternativa gratuïta,amb garanties i/o servei.

Aquest nou «anarquisme» no es limita als produc-tes de coneixement digitals a Internet. També hi haexemples que aquesta tendència s’estén als pro-ductes del món físic, com en el cas del projecteOscar, que es va iniciar el 1999 i que té l’objectiude dissenyar i desenvolupar un cotxe d’acord ambels principis de l’open source. Aquest projecte noparteix de la idea de cotxe com a vehicle ple d’ele-ments d’alta tecnologia, sinó que busca una sim-plicitat i funcionalitat que permeti una extensió de lamobilitat. El projecte Oscar no és només la cons-trucció d’un cotxe sinó la recerca de noves vies demobilitat i la difusió de la idea de l’open source almón físic, conformant una gran comunitat. El des-embre del 2005 va aparèixer la versió 0.2.18

Una altra iniciativa recent és one laptop per childde Nicholas Negroponte, del MIT. El mes defebrer d’enguany iniciaven la producció d’un ordi-

nador de 100 dòlars, per distribuir-ne uns 100milions a les escoles de països en desenvolupa-ment. Es desenvolupa amb una xarxa d’universi-tats i empreses que posen a disposició treball noremunerat. L’open source software ajuda a man-tenir el preu baix i ofereix algunes innovacions. Defet, arran d’aquesta iniciativa, Microsoft i Intelestan desenvolupant un laptop competidor per400 dòlars, també amb objectius similars.

La creixent contraposició d’aquests nous modelscooperatius no remunerats enfront del creixentcomerç de béns, serveis i tasques, i l’atomitzacióde valors, es vincula a la tendència vers corpora-te social innovation, amb una nova lògica socialbasada en la creativitat i amb la immaterialitzaciódel model de negoci.

7. La globalització del coneixement: del working

power al brain power, del cheap manpower al

cheap brainpower? L’aprentatge s’informalitza

i la creativitat s’organitza

La divisió actual de l’economia global entre païsosdesenvolupats i rics (economies del coneixement) ipaïsos en desenvolupament i pobres (economiesindustrials) desapareixerà gradualment. Tot i que,com s’analitza en els següents apartats, el gruixd’incorporacions a l’oferta de treball global és depersones amb baixa qualificació procedents depaïsos en desenvolupament, en termes relatius l’in-crement de persones amb alta qualificació tambéés significatiu. L’aprenentatge i la creativitat s’este-nen com a factors de competitivitat els propersanys, i l’economia asiàtica serà la primera i mésimportant a l’hora d’esdevenir intensiva en conei-xement. Del talent en el món en desenvolupament,l’Índia és responsable del 30%, la Xina i Rússia del’11 i 10% respectivament.19 La Xina ha adoptatrecentment una política a llarg termini per assegu-rar que els treballadors xinesos augmentin lesseves habilitats cada any. Amb 750 milions de per-sones en el mercat de treball, és tot un repte per alsistema educatiu xinès. Corea del Sud porta inver-tint fortament en educació i recerca molts anys. Elresultat ha estat que Corea del Sud és el país delmón amb més doctorats per càpita, però tambété 20.000 doctors desocupats, una clara indica-ció de la dificultat de que el sistema educatiu i elmercat laboral treballin conjuntament. Recent-

2007 COPCA18




odel de negoci

ment, Corea del Sud ha començat a invertir en eldesenvolupament de competències de treballa-dors no qualificats, la major part del total de treba-lladors. Les economies més fortes d’Àsia, la Xina,Corea del Sud i l’Índia seran, en gran mesura, leseconomies riques de les economies del coneixe-ment. No tan sols pel treball qualificat, cas de l’out-sourcing a l’Índia, sinó també en l’àmbit de larecerca i desenvolupament. La Xina té 820.000estudiants de doctorat, i l’Índia 2,5 milions d’estu-diants universitaris. Això no obstant, la visió canviaen termes relatius.

La globalització del coneixement augmentarà i lesactuals diferències de qualitat de l’educació entreEuropa i Àsia disminuiran els propers anys. Lesconseqüències sobre les perspectives laborals iprofessionals als països industrialitzats és undebat obert. Més competència pot portar delcheap manpower al cheap brainpower, com s’a-nalitza en els capítols següents.

Una altra dimensió d’aquests canvis és que l’a-prenentatge esdevé més informal, cada cop sónmés comunes les fórmules del learning by doingals llocs de treball, i comença a ser un àmbit prio-ritari en la recerca pedagògica, a la vegada quees desenvolupen noves eines per cultivar l’apre-ciada creativitat dels treballadors a través de pro-cessos cada cop més organitzats i efectius.

A la vegada que es sistematitza la creativitat, elreconeixement de les competències informalsaugmenta. També augmenta avui en moltes orga-nitzacions la preocupació per obtenir el coneixe-ment dels treballadors creatius. La pèrdua d’untreballador creatiu en moltes empreses significauna pèrdua d’aprenentatge important i de poten-cial d’innovació per a l’empresa. Els propers anys,noves eines per estimular la creativitat de formacol·lectiva i individual podran assegurar a lesempreses una millor gestió per arrelar innovació idesenvolupament de coneixement a l’organitza-ció. Per a l’empresa que vol participar en l’econo-mia global és essencial comptar amb una aproxi-mació estratègica a la creativitat i l’aprenentatge.

Aquesta tendència està vinculada a prosperitatcreixent i a un spiky world, a l’organització en xar-xes, a la immaterialització del model de negoci, ia la nova lògica social basada en la creativitat i lainnovació.

8. Creixent organització del treball, de la

producció i la innovació en xarxes: de la

comunitat a la xarxa

La participació en xarxes és una part natural del’ésser humà. Un element central en totes les xar-xes és la comunicació, i la comunicació ha moti-vat societat, cultura, identitat i economia. La xarxaha esdevingut un terme central que ha permeabi-litzat la nostra manera de pensar. Major mobilitat,Internet, la telefonia mòbil i la creixent prosperitatha revolucionat les oportunitats per a la comuni-cació i l’organització en xarxa.

La tecnologia, el transport, la major obertura co-mercial i financera, i les facilitats per a la IED hanpropiciat un marc més favorable que mai per par-ticionar la cadena de valor entre diferents localit-zacions, conformant xarxes de producció globalsentre proveïdors i clients per sobre de les fronte-res nacionals. En un recent treball europeu s’evi-dencia el paper de les relacions empresarials mésenllà de les habituals amb proveïdors i clients.Aquest aspecte és percebut per les empresesamb un fort impacte en la seva competitivitat.20

Els processos productius es descentralitzen, do-nant lloc a xarxes globals de producció, a l’espe-cialització en etapes o en activitats del procésproductiu, que s’intercanvien físicament o elec-trònicament, com s’analitza en els capítolssegüents. Cal destacar el paper cada cop mésimportant dels serveis en la configuració de xar-xes globals, l’aparició de xarxes globals d’innova-ció i el seu caràcter més social, així com el papercada cop més important que juguen les TICtambé en l’articulació de les xarxes de producció,en la coordinació del procés productius, tramesade resultats, etc., amb major efectivitat i qualitat,ampliant els serveis traded i consolidant les xar-xes de treball, producció i innovació.

La nova dimensió social que està vivint Internet,sovint anomenada Web 2.0, amb l’aparició denous aplicatius, i una nova generació d’usuarisamb el desig de compartir coneixement permetconformar grups de xarxes locals i internacionalsamb objectius i interessos comuns en poqueshores, al marge dels jugadors coneguts i organit-zacions «oficials». Les eines van des de telèfonsmòbils, wikis, blogs, missatgeria instantània, VoIPi podcasts. De fet, la Web 2.0 ha crescut expo-nencialment. Com a mínim, hi ha 55 milions de

20. Schmiemann,Manfred, Eurostat2007, Industry,Trade and services,Statistics in focus57/2007





odel de negoci

21. Zygmunt Bauman,Relationshipscommunity ornetwork.CIFSFuture Orientation2007

22. The EconomistIntelligence Unit2007, Sharing the idea, theemergence ofglobal innovation.

blogs; de fet se’n crea un cada 7 segons, i unapetita proporció estan dedicats a productes i ser-veis, en positiu i en negatiu, un petit percentatgede 55 milions és una força important, i genera unpoderós grup d’opinió. De fet, s’espera que elspropers anys cada empresa i organització dequalsevol dimensió tingui el seu propi panel d’u-suaris ben organitzats participant i discutint sobreels productes, anuncis, inversions, resultats, ser-veis, i també innovació.

Aquesta tendència està fortament connectadaamb el desenvolupament d’altres tendències,digitalització, globalització, individualització, crei-xent prosperitat i comercialització, innovació sociali immaterialització.

El valor d’una xarxa creix exponencialment ambel nombre de membres que hi participen. Elscanvis en la societat en xarxa no s’esdevenen deforma lineal com ho fan en la societat industrial, iaixò vol dir que els canvis que necessitavendècades en el passat ara succeeixen significati-vament més ràpidament.

L’organització en xarxa afecta, a la vegada, eldesenvolupament tecnològic social i econòmic,i per tant estem veient només el principi. Elràpid potencial de desenvolupament de lasocietat en xarxa implica per a l’empresa, d’unabanda, que pot expansionar-se ràpidament i, del’altra, que qualsevol indústria pot quedar-se foradel mercat en poc temps.

Les xarxes poden eliminar jerarquies i crear novesestructures socials obertes i descentralitzadesper l’efecte aplanador de les TIC. Però també lanecessitat de gestionar la complexitat global potplantejar necessitats a escala global, concentraciói jerarquització. Les xarxes desafien el pensament iles institucions tradicionals, les persones partici-pen en xarxes molt diferents a les del passat.Citant el sociòleg Zygmunt Bauman en una recententrevista,21 ja no es depèn de l’estat o d’altres ins-titucions socials per assegurar oportunitats d’auto-realització, i professió i identitat estan lligades for-tament. Amb el creixent individualisme, la idea decomunitat, de compartir interessos, valors, condi-cions de vida, solidaritat i identitat col·lectiva estransforma en la idea de xarxa, que no té un deno-minador comú i que es basa en la identitat indivi-dual, que no té contingut ètic, i és funcional.

9. Innovació social a l’alça

Hi ha senyals significatius que constaten l’inicid’una nova onada d’innovació social: el cost i lacomplexitat creixent de la innovació, el ràpid des-envolupament d’habilitats i experiències en mer-cats emergents, el creixent offshoring en aquestspaïsos amb costos laborals baixos amb millora dela qualitat d’infraestructures i del treball, generantxarxes globals. En un treball recent, l’Índia, elsEstats Units i la Xina es destaquen com a destina-cions preferents per a l’offshoring de R+D en elspropers anys.22 També cal constatar la necessitatcreixent d’obrir el procés d’innovació a diferentspartners, universitats, clients, proveïdors, socisestratègics, i la creixent orientació estratègica afocalitzar el procés d’innovació en el client, ambempreses i organitzacions que cada cop tenenmés una base de clients globals, que fa de les xar-xes d’innovació global un nou model en creixe-ment. Altres enfocaments de la innovació com aprocés social el fan convergir amb la responsabili-tat social corporativa. De moment, no són gairesles empreses que han evolucionat de la responsa-bilitat social corporativa a la innovació social corpo-rativa, però es desenvolupen noves iniciatives enaquest sentit, la innovació i la seva aplicació és uncreixent procés social que abasta segments mésamplis de la societat. Cada cop més, les activitatsinnovadores corporatives se centren en la recerca idesenvolupament de necessitats humanes.

Avui, la innovació social es categoritza sota dife-rents conceptes: canvis polítics, canvis organitza-cionals, canvis d’actitud, desenvolupament demercats o tecnològic. El darrer inclou, per exem-ple, molts dels desenvolupaments en TIC, i lesnoves formes d’utilitzar la telefonia mòbil en lescomunitats a partir d’Internet com ohmynews.com,wikipedia, myspace.com, blogs, Linux, probable-ment no es descriuen habitualment com a inno-vació social.

La innovació social pren força, d’una banda, per-què en el present i en el futur estem davant gransreptes que generen aquesta necessitat per a lainnovació social, tant des del punt de vistacomercial, com des del punt de vista social. Rep-tes relacionats amb integració, envelliment de lapoblació, malalties cròniques, malalties relaciona-des amb l’estrès, l’equilibri entre treball i família,creixents desigualtats. En el mercat, l’empresa

2007 COPCA20




odel de negoci

s’orienta cada cop més al voltant de la innovaciósocial, amb un creixent paper de clients, mitjansde comunicació, societat i treballadors. Tot i queels canvis no arribaran tant ràpid com els que esderiven d’altres tendències, ara es comença a serconscient del que és la innovació social i de comes pot desenvolupar en la pràctica.

L’empresa sempre ha tingut un rol significatiu enel creixement social i la innovació, però com anorma els esforços es dirigeixen a generar bene-ficis amb el desenvolupament de nous produc-tes, processos i mercats.

Diverses empreses han fet un primer pas a unaaproximació més estratègica en termes d’innova-ció social. D’una banda, el seu procés d’innovacióha esdevingut més social, fent partícips un majornombre d’agents. I per altra banda, també ha sigutel seu rol social, la responsabilitat social corporati-va, el que les ha fet més innovadores. En aquestsentit, també hi ha detractors que matisen l’enfo-cament de la innovació cap a un procés social, ique opinen que la innovació i el canvi depenenàmpliament de l’individu que té una idea en primerlloc, o, amb altres paraules, que el món necessitaindividus que plantegin les preguntes adients, per-què col·lectivament puguin ser contestades.23

Les empreses, de forma creixent, ofereixen serveisi experiències, per a les quals la implicació i feed-back del client són part del producte, i fins i totquan es produeixen i s’ofereixen productes físics,hi ha una part molt important de servei. No són leshabilitats tecnològiques i les patents de l’empresael que determina l’èxit comercial, sinó la seva habi-litat per entendre i servir les necessitats dels usua-ris, i ho pot fer amb un diàleg continu amb usuarisi clients. Certament, desenvolupaments en ciència itecnologia proveeixen de noves oportunitats, ques’afegeixen al procés, però el desenvolupamentd’una necessitat actua també influenciant el des-envolupament tecnològic i científic.

La responsabilitat social corporativa ha esdevin-gut part del vocabulari de moltes empreses, i pera algunes, sobretot les més grans, el compromíssocial té la mateixa importància que la informaciófinancera i mediambiental en els seus informesanuals. També els consumidors estan més preo-cupats per l’impacte social, perquè els treballa-dors es volen identificar amb valors de l’empresa,

i els nous mitjans de comunicació també hancontribuït a una major transparència. La compe-tència és global i els consumidors poden trobarfàcilment alternatives. A la vegada, els mitjans decomunicació, polítics i institucions han esdevin-gut més exigents davant del comportament em-presarial.24

En el canvi de la CSR a la innovació social corpo-rativa (CSI), esdevé important, d’una banda, lafocalització en oportunitats de negoci, en comp-tes de control de riscos, i per l’altra la importàn-cia d’aliances i acords de col·laboració. La CSIpot esdevenir un factor determinat a llarg terminien la configuració social. Conté un importantpotencial que ni les empreses ni la societat podenignorar o deixar que esdevinguin accidentalment.En el futur, el creixement social i la innovaciósocial esdevindran un element estratègic.

Hi ha diferents exemples en innovació social. Elque ja s’ha comentat dels ordinadors a 100dòlars o el del premi Nobel de la pau MuhammedYunus, fundador del Grameen Bank. DHL, alPakistan, en comptes de contribuir monetària-ment a organitzacions d’ajuda va assumir lesactivitats logístiques de transport i la distribuciódels subministraments d’emergència. El principalproducte d’Aresa, empresa biotecnològica, ésRedDetect, una planta genèticament modificadaque passa del color verd al vermell quan estàexposada a explosius. S’utilitza on hi ha minesterrestres. Per evitar la propagació del materialgenèticament modificat, la planta s’ha esterilitzatperquè no produeixi llavors.

10. Immaterialització del model de negoci

Un nou paradigma econòmic, una nova lògicasocial basada en la creativitat i la innovació, la glo-balització del coneixement, del working power albrain power, spiky world, integració de les econo-mies emergents també en l’economia del coneixe-ment, del comerç de bens al comerç d’activitats,creixent pes del comerç de serveis, organitzacióen xarxes, nou «anarquisme» a Internet que s’es-tén al món real, creixement social, innovació socialcorporativa, capital social, bridging social capital,economia social, capitalisme social... De fet, totplegat sembla definir un futur en el qual el benefici

23. www.nowand-next.com

24. Informe Anual2006: Tendènciesde futur i novesrealitats.Observatori deMercats Exteriors.«10 tendènciesclau»





odel de negoci

25. Arie de Geus a Don’t stopthinking abouttomorrow, CIFS,Copenhaguen2006

26. Alvin Toffler,«RevolutionaryWealth» 2006

no es l’únic objectiu, on les xarxes tenen mésimportància que mai, on es focalitza en negocissostenibles, on el creixement personal, l’autorealit-zació i la creativitat juguen un paper central i mar-quen la diferència localment i globalment, on allòimmaterial guanya pes.

Arie de Geus25 creu que el vell capitalisme, com aprincipal sistema econòmic, es dilueix, i basa laseva afirmació en el fet que el factor de producciómés important s’ha anat traslladant de la terra/lapropietat al capital, i ara del capital a les persones,al talent i a la creativitat. El capital ha perdut la sevaposició dominant i esdevé una commodity que haperdut el seu status, de la mateixa manera que elbenefici, en la seva forma tradicional. Incorporanttambé la visió d’Alvin Toffler, els elements principalsdel capitalisme: propietat, capital, mercats, con-ceptes com els diners, la llei de l’oferta i la deman-da es desdibuixen. En el seu darrer llibre26 explicaque el productes físics i materials contenen sem-pre elements immaterials, i els aspectes immate-rials de la propietat material es dupliquen diversesvegades diàriament. El motiu és que cada produc-te depèn, cada cop més, dels resultats de recercai desenvolupament, de la forma de gestió, de leshabilitats humanes, de la creativitat... La propietaten el sistema capitalista tradicional esdevé cadacop més intangible i cada cop més difícil de prote-gir. Toffler apunta que la conseqüència que elconeixement es pugui explotar a la vegada perdiferents persones, al contrari que una cadena demuntatge junt amb les noves tecnologies fan pos-sible l’atac constant a la protecció tradicional delsdrets immaterials, propietat intel·lectual, patents imarques en què moltes indústries han basat laseva existència. L’estat-nació ja no pot crear nousestàndards, i si un producte funciona en el mercat,ràpidament es copia i es ven.

Algunes de les implicacions per als modelsde negoci

1. La part immaterial del valor del mercat de l’em-presa arriba al 100% cada cop més, per a unmajor nombre d’empreses. També les indústriesmanufactureres tradicionals van en aquestadirecció. El 1982 els actius intangibles represen-taven el 32% del valor de mercat de l’empresa;10 anys desprès era del 62%. Toffler apunta

que serà cada cop més difícil als inversors obte-nir garanties a través d’actius materials.

2. Persones i treballadors esdevenen l’actiu mésimportant per a empreses i organitzacions.Creativitat i innovació són l’element central enuna societat accelerada on la longevitat deproductes, mercats i empreses cau significati-vament, i la conseqüència és un major creixe-ment dels actius intangibles.

3. La informació i el coneixement es converteixenen una necessitat constant, i la gestió requereixno tan sols la preocupació per les finances del’empresa, sinó també estar al dia dels proble-mes i desenvolupaments socials, mediambien-tals, polítics, culturals, emocionals i tecnològics.També és un element bàsic de competivitat lacapacitat per comprendre i gestionar les ten-dències de fons, sobre el futur tecnològic, sociali econòmic, així com sobre els mercats. Tambéserà determinant en la supervivència de l’em-presa. Segons Mckynsey, la major accessibilitata la informació i a l’obtenció de coneixementserà l’aspecte que més importància tindràsobre la rendibilitat de l’empresa i el segon fac-tor, per darrere de la innovació, que més contri-buirà a accelerar el ritme dels canvis en l’espaiempresarial global.

4. El valor es concentra cada cop més en elsextrems de la cadena de valor (innovació,disseny, desenvolupament de producte, màr-queting i distribució), i els actius immaterialsadquireixen mes rellevància: marques comer-cials, xarxa, know-how, nous models de nego-ci disruptius, etc.

5. Anem cap a un futur on la innovació socialesdevindrà tan important o més que la innova-ció financera o tecnològica. A diferència deltradicional patrocini, de donacions a organitza-cions benèfiques o responsabilitat social, lainnovació social corporativa es basa en unmodel de negoci que genera beneficis. Avui,un mercat potencial de 4.000 milions de per-sones és a la base de la piràmide, una novaclasse mitjana de 1.200 milions de personesen les economies emergents el 2030, o unapoblació més gran de 60 anys que es triplica-rà, fins arribar a 1.900 milions de persones.

2007 COPCA22


CAPÍTOL 1Intensificació de la globalització:analitzant noves dimensions

2007



1. Intensificació de la globalització: analitzantnoves dimensions

En aquest segon Informe anual s’insisteix en laintensificació de la globalització, que es consolidaen algunes vessants, assolint una dimensió quefa que alguns canvis deixin de ser «quantitatius»o incrementals, assolint vessants més qualitati-ves. Les fortes implicacions sobre la vida de lesempreses, les persones i les societats s’hanposat de relleu en les 10 tendències de fonsassenyalades en l’apartat anterior, i que s’analit-zen ara en aquest secció de la versió abreujadade l’Informe Anual 2007.

L’etapa actual de globalització no té magnitudscomparables amb d’altres processos anteriors.Milers de milions de persones s’han incorporat,realment o potencialment, a l’economia global, i hohan fet en poques dècades. Aquestes persones ipaïsos formen part activa de «xarxes de treball»,producció i innovació globals, que afavoreixenpautes d’especialització i activitats de creixentnivell de qualificació, en el marc d’uns avençostecnològics i científics de gran magnitud, i amb unsfluxos financers més internacionals que mai.

1.1. Conformació de xarxes globals de producció,

ampliant activitats i serveis traded

S’han conformat «xarxes globals de producció» oglobal supply chains, amb relacions entre proveï-

dors i clients que superen les fronteres nacionals,gràcies a les millores en els transports i les comu-nicacions, així com a la liberalització de les políti-ques de la majoria de països. Les «xarxes elec-tròniques» permeten desplaçar informacions iresultats de feines o «tasques» amb cada vegadamés qualitat i efectivitat, ampliant l’àmbit de lesactivitats i serveis traded.

Un dels indicadors d’aquesta realitat és, perexemple, la clara tendència a l’alça, en lesdarreres dècades, del percentatge que repre-senten els inputs importats respecte al conjuntd’inputs que s’utilitzen al sector manufacturer(OCDE, 2007). També la IED lidera els mecanis-mes de finançament privat que contribueixen aarticular l’economia global (Banc Mundial,2007), i es posen de relleu altres indicadorsd’articulació de xarxes globals que combinenprocessos comercials, d’offshoring i fluxosmigratoris. En el comerç de productes interme-dis, el valor absolut de les xifres és molt notable(Nordas, 2007), i, per exemple, es destaquen lesreferides a importacions de productes interme-dis de Xina i Brasil. També cal destacar el paperimportant que les exportacions de productesintermedis té en les economies desenvolupades(vegeu taula 1.1).

Un altre indicador freqüent és el del grau d’espe-cialització vertical: la utilització d’inputs importats


1. Intensificació de la globalització: analitzant noves dimensions

en les exportacions. En aquest cas, no sorprènque els països petits tinguin valors més alts —ambSingapur en un lloc destacat. També mereixenatenció, a Europa, els valors de països com Irlan-da, Hongria, Bèlgica o Estònia.

Tot això implica canvis en les pautes organitza-cionals de les empreses d’ampli abast. Téimplicacions pel que fa a les pautes d’especia-lització, que acaben determinant el lloc de cadapaís o societat en la nova «divisió internacionaldel treball» i el subsegüent nivell de renda ibenestar, com s’assenyala en la secció anteriori s’analitza més avall. Ja no es tracta nomésd’especialitzar-se en determinats béns o ser-veis, sinó també en segments del procés pro-ductiu, en «tasques» o «activitats» que despréssón objecte d’intercanvis o trading in tasks.

Un aspecte relacionat amb les implicacions de laprogressiva conformació de xarxes de produc-ció global, com una font addicional d’avantatgescomparatius, es vincula a la capacitat de res-posta a la «volatilitat» de la demanda en algunssectors. Un estudi recent (Cuñat i Melitz, 2007)avalua el paper de la flexibilitat en el mercat labo-ral, amb la conclusió que aquesta flexibilitat potconferir avantatges (comparatius) en sectorsamb elevada volatilitat. Un mecanisme addicio-nal que es posaria en marxa serien els incentiusaddicionals a l’outsourcing de productes inter-medis cap a països amb mercats de treballs mésflexibles en sectors d’alta volatilitat: l’offshoringcom a mecanisme alternatiu a la flexibilitat labo-ral «nacional». Es podria dir que aquests meca-nismes ara habituals de la globalització serienformes d’«importar flexibilitat» al conjunt delsprocessos productius en què participen empre-ses nacionals.

1.2. Global sourcing of services

Les preocupacions per l’offshoring de serveis—global sourcing of services— deriven del cadavegada més ampli abast de serveis afectatsdirectament, des d’alguns de limitada qualificacióa d’altres de més qualificació i sofisticació (comdesenvolupament de software, consultoria, R+D).A més, en un escenari d’especialització «vertical»en tasques o activitats, alguns serveis tradicional-ment «integrats» en les empreses base poden serobjecte de «global sourcing». Les taxes de creixe-ment els darrers anys en les exportacions de«business services» són significatives en diferentspaïsos. El cas d’Índia es prou conegut, peròtambé apareixen noves potències com Estònia iRomania, i altres països com la Xina, Brasil oArgentina, i també països petits com Maurici,Barbados i Dominica (vegeu figura 1.1). Elcomerç en serveis (segons les dades de l’OMC,2007), l’any 2006 creix un 11% en termes nomi-nals, encara que els components més tradicio-nals (transport i viatges) ho fan al 8% i els serveiscomercials més d’actualitat (serveis a empreses,telecomunicacions, software, etc) ho fan al 13%.

Cal tenir en compte que, malgrat que les dadesde taxes de creixement del comerç en mercade-ries semblen ser sistemàticament superiors a lesde comerç en serveis, les primeres estan en algu-na mesura afectades per la convenció comptableque les exportacions i importacions es registrenpel seu valor total —i no pel «valor afegit» a cadapaís, amb la conseqüència que els ítems interme-dis que travessen fronteres són computats mésd’una vegada. La mesura en què aquest meca-nisme de «sobrevaloració» afecta els serveis ésmolt menor, i això «modula» les diferències decreixement. Això és important per a regions comEuropa, les quals, segons algunes anàlisi (IMD,2007), tenen en els serveis de qualitat més sofis-ticats un nucli de competitivitat encara mésimportant per al futur.

També cal afegir que les dades estadístiquessobre comerç internacional en serveis estan sub-jectes a crítiques i revisió (l’OMC i el FMI estanelaborant noves propostes donada la insatisfac-tòria situació actual), però en tot cas sembla benestablert el paper cada vegada més destacatdels serveis en la configuració de xarxes globalsd’activitat i producció.

2007 COPCA26

Font: Nordas (2007)

Taula 1.1. Percentatge de productes intermedis en el comerç exterior de mercaderies

Importacions Exportacions

EUA 39,7 53,9

Japó 42,0 52,6

Alemanya 47,8 47,0

Brasil 67,2 42,1

Xina 61,8 37,7

Sud-àfrica 40,8 59,7



1.3. Global labor supply i task trade

Un dels efectes potencialment més importants detotes aquestes dinàmiques seria la integraciócreixent dels mercats de treball, debatent-se finsa quin punt es pot parlar ja, també, d’una «ofertaglobal de treball» dins d’un «mercat de treball glo-bal», indicatius d’oportunitats de millorar en efi-ciència però també de noves «pressions compe-titives» amb ajustos importants.

Les vies per les quals s’integren els mercats detreball són diverses. D’una banda, el mecanismeclàssic dels intercanvis comercials. La més grancompetència entre productes —i serveis— decada vegada més països en l’economia globalsuposaria així una intensificació de la competèn-

cia indirecta dels factors de producció entre elsquals el treball —de què disposen en abundànciales economies emergents— ocuparia un lloc moltdestacat. D’altra banda, els fluxos migratorissuposen una competència —però també unapotencial complementarietat— més «directa». Irecentment l’increment de la «partició internacio-nal de la producció» mitjançant mecanismes comles inversions directes a l’estranger o l’offshoringinternacional afegeix una nova via de connexió.

Al respecte hi ha indicadors, com, per exemple,que l’oferta global de treball s’hagi quadruplicatdes del 1980, amb un protagonisme destacatdels països asiàtics, i del centre i est d’Europa(vegeu figura 1.2). També en el passat i en lesprojeccions fins al 2030 (Banc Mundial, 2007) es


Font: Banc Mundial (2007)

Índia

Estònia

Romania

Xina

Israel

Brasil

Argentina

Maurici

EU15

Estats Units

Canadà

Barbados

Dominica

Austràlia

Ghana

Japó

0 100 200 300 400 500 600 700 800

Figura 1.1. Taxes de creixement en les exportacions de «business services»



constata de forma creixent la més gran penetra-ció d’importacions de manufactures dels païsosde «renda elevada» que s’originen en economiesemergents i en desenvolupament (vegeu figura1.3). També, pel que fa al pes dels fluxos migra-toris en l’oferta de treball global, es mostra crei-xent el moviment migratori des dels països endesenvolupament cap als països avançats i delsfluxos comercials en el mateix sentit.

La tendència a un creixement suau de l’offsho-ring, però amb persistents increments els darrersanys (FMI, 2007), afecta també tipus de treballs i

qualificacions diferents, perquè dels tradicionalsprocessos productius de manufactures objected’offshoring, de limitat «valor afegit», s’experi-menta de forma creixent l’offshoring de serveis,que afecta no tan sols activitats de limitat valorafegit (com els «call centers») sinó també tas-ques de més valor, des del software fins a deter-minats diagnòstics mèdics o parts del R+D(vegeu figura 1.4).

L’ampliació dels mecanismes d’offshoring, així comles alarmes que periòdicament provoca, ha portat aun conjunt d’estudis sobre el seu impacte. Es des-

2007 COPCA28

Font: FMI (2007)

Economies avançadesÀsia OrientalÀsia del Sud

Europa Central i de l’Esti Mancomunitat de PaïsosIndependentsAltres països en vies dedesenvolupament

1980 1985 1990 1995 2000 2005

1980 1985 1990 1995 2000 2005

Oferta de treball global

Mà d’obra

Mà d’obraponderada de l’exportació

Poblacióen edat de treball

Índex, 1980 = 100

Mà d’obra en el sector exportador (ponderat)

Índex, 1980 = 100

400

350

300

250

200

150

100

50

0

1000

800

600

400

200

0

Figura 1.2. Oferta de treball global 1980-2005



taca, d’una banda, els resultats agregats positiusde millora sobre la productivitat; i de l’altre, el paperespecialment rellevant de l’offshoring de serveis enaquests resultats. Els resultats agregats són posi-tius, però en la seva descomposició o distribuciótenen altres implicacions econòmiques o socials.

Una d’aquestes és que als països avançats esproduiria una millora de la posició relativa del tre-ball qualificat (i dels sectors intensius en treballqualificat) respecte al no qualificat (i sectors inten-sius en treball menys qualificat), donat que leseconomies emergents o en desenvolupamenttenen com a factor més abundant el treball d’es-

cassa qualificació. Els estudis empírics semblenconfirmar, en general, aquesta predicció.

Tot i que es defensa (Feenstra, 2007) que el despla-çament a països menys desenvolupats de tasquesintermèdies (producció de components, etc.) ambuns requeriments de qualificació superiors a les ini-cialment «deslocalitzades» augmenta la «mitjana»de qualificacions amb el transvasament de suc-cessives «tasques» de les economies avançades ales emergents.

Aquesta creixent qualificació dels segments delsprocessos productius objecte d’offshoring docu-menta un dels motius de preocupació per aaquest tipus de «relocalitzacions», ja que s’argu-menta que el risc de les persones i llocs de treballeventualment afectats negativament als païsosavançats tinguin més alta qualificació implica elrisc de «desvalorització» de les inversions efec-tuades en aquest «capital humà».

Quin és el resultat de tot això sobre la distribució dela renda? Com estan variant les posicions relativesentre treball qualificat i no qualificat? Com incideixen el conjunt de la distribució de la renda el treball ialtres factors de producció? Hi ha altres distincionsentre tipologies de treballs i activitats que siguin sig-nificatives des de la perspectiva d’una més granvulnerabilitat o solidesa en el marc global? Els estu-dis empírics són molt amplis, i no sempre coinci-dents, però emergeixen unes certes regularitats.

Una d’elles és la reducció de la proporció de larenda que retribueix al factor treball els darrers anys



80

70

60

50

40

30

20

10

01973 1983 2003 2020 2030

ÀfricaOrient MitjàAmèrica Llatina

Europa i Àsia CentralXinaResta d’Àsia

Figura 1.3. Percentatge de les importaciones demanufactures dels països de «rendaelevada» que s’originen en economiesemergents i en desenvolupament

Font: FMI (2007)

Qualificada

No qualificada

1980 1985 1990 1995 2000

4

3

2

1

0

Figura 1.4. Offshoring segons el grau de qualificació (en percentatge respecte a la producció bruta)



als països avançats, coincidint amb l’aprofundi-ment de la globalització (FMI,2007), tant als EstatsUnits com a l’Europa continental, com al RegneUnit, Canadà, Austràlia i el Japó. El FMI destacaque la reducció ha estat més significativa a Europa(continental) i el Japó, atribuint-lo a les rigidesesestructurals, laborals i d’altra mena, d’aquesteseconomies. Però també, a la vegada, es mostra lapèrdua de posicions relatives de l’ocupació no qua-lificada respecte a la qualificada en totes les regionsdels països avançats. Als països anglosaxons(inclòs els Estats Units) la retribució relativa del tre-ball qualificat ha millorat, mentre que a Europa con-tinental el sistema sociolaboral hauria mantingut lesposicions relatives del treball menys qualificat, queha seguit empleat. Com en altres ocasions, els paï-sos anglosaxons haurien ajustat via retribucions,mentre que els europeus (continentals) ho haurienfet via ocupació, però la dinàmica diferencial entretreballs de diferent grau de qualificació hauria estatanàloga pel que fa a «vulnerabilitat» davant les crei-xents pressions competitives globals.

Els estudis de prospectiva del Banc Mundial(2007) també indiquen que, malgrat l’incrementde l’oferta de treball qualificat, la composició dela demanda de treball global tendirà a generaruna ampliació dels diferencials entre retribucionsdel treball qualificat i no qualificat en les properesdècades (vegeu figura 1.5).

Un aspecte polèmic és si la millora de les qualifica-cions, sobretot als països emergents, pot portar amitjà termini, com suggereix per exemple Garelli(IMD, 2007), a complementar una fase de granoferta de cheap manpower procedent de les eco-nomies emergents amb una onada de cheapbrainpower a mesura que els milions (14 anuals)d’universitaris que generen Xina+Índia+Rússia(tants com tot els Estats Units), ben formats i moti-vats, s’incorporin amb empenta al mercat global.

No es tracta només de la presència de més«actors» (països, empreses, persones) sinó de«xarxes» de producció i de creació de valor afegitque desborden cada vegada més les fronteres,alterant en profunditat les pautes d’especialitza-ció dels països i territoris. Un enfocament fèrtil defins a on arriba aquesta alteració de pautes és elque proporciona l’anàlisi en termes de task trade.

Hem passat d’una primera fase en què la capaci-tat de ser transportada era la divisòria que feiaque una mercaderia (i el treball incorporat aaquesta mercaderia) estigués subjecta a la com-petència internacional (inicialment via comerç), auna etapa en què, amb les noves realitats de lescomunicacions i la revolució de les TIC, la divisò-ria rellevant passi a ser la «codificabilitat» o la sus-ceptibilitat dels resultats d’un treball de ser «lliu-rats electrònicament» a distància sense minva de

2007 COPCA30


7

6

5

4

3

2

1

0Àsia Oriental

i PacíficEuropa i Àsia

CentralAmèrica Llatina

i el CaribOrient Mitjà i Àfrica

del NordÀsia del Sud Àfrica

subsahariana

20012030

Figura 1.5. Rendiments de la qualificació a diferents regions dels països emergents i en desenvolupament(ratio de salaris del treball qualificat respecte als salaris del treball no qualificat) 2001-2030



qualitat. En canvi, les tasques que requereixen«informació tàcita», amb un «component perso-nal» o «relacional» més rellevant, quedarien ex-emptes d’aquesta major competència. L’aspectenou és que aquesta divisòria no coincideixnecessàriament amb la de menor o major qualifi-cació (vegeu figura 1.6).

La conseqüència immediata és que cada vegadamés els països s’especialitzen en «tasques» o«activitats» en comptes d’articles «complets», ique, per tant, hauria de parlar-se més d’«espe-

cialització en tasques» i de «comerç internacionalen tasques». El neologisme de task trade o tra-ding in tasks ha emergit amb força en el títol d’a-nàlisi de Grossman i Rossi-Hansberg (2006).

En la mesura que l’offshoring internacional d’ac-tivitats és una conseqüència natural d’aquesta

dinàmica del trade task, i que les tasques comer-cialitzables no coincideixen necessàriament ambmajor o menor necessitat de qualificació, sinó mésper la seva codificabilitat, són importants las con-seqüències per a qüestions estratègiques del tipus:quins tipus de qualificacions es poden/deuen man-tenir als països industrialitzats?, quins canvis (pos-siblement profunds) es requereix en els sistemeseducatius formal i «in-company» davant aquestesnoves realitats?, quines qualificacions han depotenciar les economies emergents per atreureinversió estrangera o offshoring contractual?

A la vegada, també, el fet que de manera creixentles «unitats» sobre les quals prendre decisions delocalització i/o inserció en xarxes globals són jatasques o activitats, planteja qüestions com lanecessitat o conveniència de revisar des de «polí-tiques sectorials» —que poden perdre efectivitaten sectors amb «activitats» o «tasques» hetero-


Font: Autor-Levy-Murmane (2003)

Tasc

a m

itjan

a en

per

cent

ils d

e la

dis

trib

ució

de

tasq

ues

1960

1960 1970 1980 1990 2000

No-rutina analítica No-rutina interactiva No-rutina manualRutina cognitiva Rutina manual

62

60

58

56

54

52

50

48

46

44

42

40

38

Figura 1.6. Tendències en tasques de diferents tipologies



gènies segons aquests criteris introduïts—, fins altractament estadístic de dades, en què catego-ries fins ara clares i clàssiques poden perdrehomogeneïtat i significació.

1.4. Globalització financera

Pel que fa a la dimensió financera de la globalit-zació, continua a un ritme que sembla quasi-exponencial.

Els desequilibris externs i les noves pautes definançament internacional (en què Estats Units ialtres països avançats són els principals importa-dors nets de capitals, i els països asiàtics i elsexportadors de petroli els principals exportadorsnets) susciten polèmica sobre la seva desitjabilitati sostenibilitat.

L’any 2007 també hi ha elements, alguns de nove-dosos, de fragilitat i preocupació. Des de principisdel segle XXI la renda relativa dels exportadorsde capitals (països amb superàvit) es situa per-ceptiblement per sota de la renda relativa delimportadors de capitals (països amb dèficit percompte corrent), invertint la regularitat històrica(vegeu figura 1.7).

Les estratègies de gestió dels seus excedentsfinancers per parts dels països amb superàvits(amb excedent d’estalvi) han canviat. En alguns

casos fins ara aquests recursos es destinaven a«actius segurs», com les conegudes compres perpart de la Xina de deute públic dels Estats Units,que es traduïen en increments de reserves ofi-cials de gran quantia per part dels països emer-gents i exportadors de petroli. Però, recentment,la Xina i altres països prenen posicions per fer unús més «actiu» dels seus recursos financers, iaixò implica presa de posicions —inversores i/ode control— en empreses d’arreu del món, inclo-ses algunes d’«occidentals» rellevants.

Amb implicacions també «geopolítiques», sobre-tot quan aquesta dinàmica es superposa a lacreixent presència d’adquisicions i inversions perpart de multinacionals amb base a països emer-gents. Cal indicar que el fet que els «fluxos nets»de finançament vagin en el sentit descrit és com-patible amb el fet que les economies emergentscontinuen rebent Inversió Estrangera Directa(IED). La «qualitat institucional» és, segons l’infor-me anual sobre competitivitat de l’escola denegocis IMD, el «taló d’Aquiles» d’algunes de leseconomies emergents, la Xina inclosa. Segonsaquestes interpretacions, les economies avança-des trobarien en la seva superior qualitat institu-cional un factor de competitivitat important,especialment en activitats que requereixen com-plexitat contractual i credibilitat.

Però l’aspecte que genera més inquietud és lasospita que una etapa relativament perllonga-da d’estabilitat, baixos tipus d’interès, abun-

2007 COPCA32

Font: Prasad, Rajan i Subramanian, «The Paradox of Capital», FMI (2007)

1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005

Països amb excedentPaïsos amb dèficit

1,0

0,8

0,6

0,4

Figura 1.7. Renda relativa segons els països exportadors o importadors de capital



dant liquiditat, etc., pugui haver «relaxat» la per-cepció dels riscos, portant a operacions, sovintamb recurs a l’endeutament, que poden tenirun final problemàtic si es produeixen resultatsadversos que no han estat prou ben avaluats.La reducció de la «qualitat del crèdit» seria elprimer símptoma.

Implicacions canviàries: la competitivitat via preus

L’evolució 2000-2007 dels índex dels TCER deles principals monedes (dòlar USA, euro, ien irenminbi o yuan xinès) mostra que el procés delenta depreciació del dòlar té com a contraparti-da l’apreciació de l’euro, amb la conseqüent pèr-dua de competitivitat en preus, ja que la monedaxinesa —malgrat el gran superàvit de la seva eco-nomia— no estaria assumint pràcticament cappart de l’ajust. L’anunciada «flexibilització canvià-ria» xinesa de l’estiu de 2005 no sembla haversignificat un canvi important. El ien continua unadepreciació —que algun mecanisme com el carrytrade podria estar impulsant de forma suplemen-tària. Des de la perspectiva europea, existeix eldubte sobre en quina mesura l’euro hauria d’as-sumir el gruix d’un ajust depreciatori addicionaldel dòlar USA.

Cal assenyalar, però, que la creixent especialitza-ció vertical obre també el debat sobre l’efectivitatde les alteracions dels tipus de canvi sobre elsvolums de comerç. Els debats sobre l’efectivitat deles devaluacions o els efectes de les depreciacionsdel tipus de canvi es basen en el fet que aquestsmoviments encareixen els «articles estrangersimportats» i abarateixen els «articles nacionalsexportables», arguments que es compliquenquan una part substancial del articles importatsté un component nacional en origen, o bona partdels articles exportats tenen un componentestranger importat.

1.5. Límits al creixement

Un dels trets més destacables dels darrers anys,amb importants fites el 2006 i 2007, és la renova-da preocupació pels límits al creixement —o perun determinat model de creixement—, així com

els debats sobre recursos energètics, sobre con-sum de matèries primeres no renovables i, demanera novedosa, els debats sobre el canvi cli-màtic i la seva relació de causalitat amb el modelde creixement. Tant els impactes mediàtics deba-tuts —inclòs el film d’Al Gore, Una veritat incòmo-de— com els estudis amb patrocini d’organismesinternacionals o governamentals —com el deNacions Unides en el marc de la convenció sobrecanvi climàtic, o l’Informe Stern patrocinat pelgovern britànic— abunden en aquesta dimensióque, de manera creixent, assumeix l’opinió públi-ca mundial. Recursos no renovables i condicionsde qualitat del medi ambient esdevenen «globalcommons» —o «béns comunals globals»— en laterminologia que fa servir fins i tot el Banc Mundial(2007), amb problemes de gestió i ingredients de«béns públics» i «externalitats», que compliquen laseva eficient administració, i que requereix neces-sàriament delicades negociacions per intentararribar a solucions coordinades percebudes coma equitatives.

Sense entrar en debats que sobrepassen aquestInforme Anual, cal, d’una banda, constatar la ten-dència a l’alça dels preus de moltes matèries pri-meres —energètiques i altres inputs productiusde naturalesa no renovable—. En relació a fasesanteriors de tendències alcistes dels preus de l’e-nergia i altres inputs bàsics, s’insisteix que ara noes tracta (només, ni potser principalment) d’unaqüestió d’oferta (com les elevacions del preu delpetroli en funció de la capacitat negociadora icohesió de l’OPEP, per exemple) sinó principal-ment de pressions per la vessant de la demanda,derivades dels creixents requeriments dels païsosemergents amb ràpida industrialització, d’unabanda, i adopció, d’una altra, de pautes de con-sum «occidentals».

Hi ha arguments que vinculen el procés de creixe-ment global a la demanda d’algunes matèries pri-meres, especialment les comparacions de lesrelacions entre creixement de la producció indus-trial i consum d’alumini i coure en els processosd’industrialització de les economies ara ja avança-des i de les noves economies emergents. Lespautes semblen força comunes, i fins i tot s’apun-taria a una major «intensitat en matèries primeres»en el cas de les economies emergents, per diver-ses raons que anirien des de la ràpida emulaciófins a «deslocalització» d’activitats contaminants.




Aquestes dinàmiques comparatives són el puntde partida de debats a l’hora de negociar ade-quacions entre demanda i oferta. Els païsosemergents insisteixen en el seu dret a repetir latrajectòria dels ara ja avançats, mentre aquestsinsisteixen en el fet que la «pressió addicional»sobre els recursos és insostenible.

Les relacions de causalitat entre aquestes dinàmi-ques i el canvi climàtic centren bona part de lescontrovèrsies. Les preocupacions ja no sónexpressions minoritàries, sinó que arriben a bonapart de l’opinió pública i organismes i institucionsnacionals i multilaterals. Així, segons l’Informe deprospectiva del Banc Mundial (2007), per il·lustrarles dades objecte d’anàlisi i la preocupació pel

que fa a les emissions carbòniques vinculades al’efecte «hivernacle», s’esperaria que, de conti-nuar les tendències actuals amb les actuals tec-nologies, el 2030 s’haurien incrementat les emis-sions anuals un 50%, i s’haurien arribat a duplicarel 2050. La consideració d’aquestes dades expli-ca, d’una banda, els incentius a potenciar, elsdesenvolupaments científics i tecnològics quepuguin aportar respostes i solucions, i de l’altra, lapressió creixent a acords internacionals que limitin—de manera percebuda com «equitativa»—aquestes tendències. La denominació de «com-mons» (béns comunals) referida als recursos norenovables i la qualitat mediambiental semblaestar ben justificada... incloses les grans dificultatsper a la coordinació eficient de la seva gestió.

2007 COPCA34


CAPÍTOL 2Expansió de l’activitat i del comerçmundials: nous vessants de lacreixent integració de leseconomies emergents

2007



2. Expansió de l’activitat i del comerç mundials:nous vessants de la creixent integració de leseconomies emergents

Malgrat la prolongació del cicle expansiu de l’eco-nomia mundial, i malgrat les fragilitats i amenacesprou conegudes, les anàlisis continuen, de mitja-na, mantenint escenaris positius. Amb projec-cions a 5 anys vista, fins al 2012, els PIB per càpi-ta mundial es mantenen per sobre de la tendènciade les darreres dècades, malgrat una certa «sua-vització» del creixement, segons FMI (abril 2007) iNacions Unides (2007). Les dinàmiques comer-cials, empresarials i financeres mostren un papercreixent dels països emergents, especialment dela Xina i l’Índia, així com, en determinats aspectes,de Rússia, Brasil i Sud-àfrica.

L’estudi del Banc Mundial Global Economic Pros-pects 2007 preveu que la producció mundialpodria passar entre 2005 i 2030 des de 35 bilionsde dòlars a 72 bilions (a preus i tipus de canvi demercat constants, és a dir, en termes reals), laqual cosa implica una mitjana de creixement del’economia mundial del 3% anual, que seria del2,5% per als països de «renda alta» (segons laclassificació del mateix Banc Mundial) i del 4,2%per als països emergents i en desenvolupament(vegeu figura 2.1).

Respecte al comerç internacional i pel que fa amercaderies (OMC, 2007), mostren un creixe-ment del 8% (en termes reals, ja que en termesnominals seria del 15%), que torna a superar elcreixement del PIB. Confirma la tendència dels

darrers 10 anys d’una dinàmica exportadora persobre de la variació del PIB, que es pot interpre-tar tant en termes de l’elevada sensibilitat (elasti-citat) del comerç internacional respecte a la pro-ducció, com en termes del paper del comerçexterior com a «motor» o factor d’impuls del crei-xement econòmic.

Les previsions del FMI suggereixen també, pelque fa al comerç, una certa suavització respecteals elevats nivells assolits els darrers anys (enalguna mesura com a cautela enfront de dificultatsde les negociacions comercials multilaterals comla Ronda Doha), amb els riscos de noves «temp-


80

70

60

50

40

30

20

10

02005 2010 2020 2030

23% 25% 28% 31%

Percentatge que representen els païsosemergents i en desenvolupament

Figura 2.1. Projeccions de creixement del PIBmundial (bilions de dòlars constants de 2001)


2. Expansió de l’activitat i del comerç m

undials: nous vessants de la creixent integració de les economies em

ergents

tacions proteccionistes», però també en algunamesura com a resultat estadístic d’una certa con-solidació de la «global sharing production».

Segons les projeccions del Banc Mundial, elvolum de comerç mundial es triplicarà entre 2005i 2030, passant la ratio mundial exportacions/PIBde 2030 del 25% al 37%. Aquest organismetambé constata el paper creixent de les econo-mies emergents.

La millora de posicions per part de les economiesemergents i en desenvolupament és recurrent entotes les anàlisis i perspectives. Però també sónclares les diferències —ja reals i/o potencials—entre diversos països o grups de països. Nova-ment els països asiàtics copen les primers posi-cions en els nous models prospectius (DBR, 2007),però en el nostre entorn més proper, cal destacarles previsions referides a Turquia, Irlanda i Espanya.

2.1. Cap a un spiky world?

L’enfocament de Bergheim (DBR, 2006) ressaltala no uniformitat del dinamisme, i tracta de detec-tar els growth centers a partir de variables queinclouen la inversió, el capital humà, la demogra-fia i l’obertura internacional. Aquest plantejamentil·lustra una de les vessants del debat popularitzatper Thomas Friedman sobre si the world is flat, ique ha donat lloc a tot tipus de «descripcionsalternatives» del que implica la globalització. Així,Richard Florida destaca com la creativitat tendeixa concentrar-se en determinades ubicacionsamb capacitat per crear, atreure i retenir talent, demanera que aquest comportament de la creativeclass portaria a un spiky world.

2.2. Creixement de les desigualtats?

Emergeixen, també, aspectes delicats, entre ellsels associats a les desigualtats en la capacitat,possibilitat o disposició a adaptar-se a les novesoportunitats, realitats i regles del joc. Això potportar a conflictes o «friccions socials».

El paper positiu del creixement que propicia elmillor aprofitament internacional dels recursos ha

permès avançar, en conjunt, en la reducció de lapobresa a escala mundial. La combinació esta-dísticament més freqüent ha estat la de creixe-ment amb increment de les desigualtats. Es dis-cuteix, però, si es tracta d’un fenomen transitoriderivat dels diferents ritmes amb què persones ogrups s’adapten o es beneficien de les novesoportunitats del creixement, amb l’explicacióalternativa o complementària que el creixement almón global està «esbiaixat envers el talent», mésescàs que altres «dotacions de factors».

Un estudi detallat per part de Sala Martín (2006)mostra una tendència a una disminució recent dela desigualtat global i inter-països, molt condicio-nada per la Xina (de fet, excloent la Xina de l’anà-lisi, la reducció esdevé increment en la desigualtat),mentre que aflora una tendència a l’increment dela desigualtat intra-països.

2.3. Classe mitjana global o societat low cost?

Quines implicacions poden tenir aquestes tendèn-cies sobre les tipologies i pautes de demanda? Unamés gran desigualtat ve associada a una demandaràpida d’articles de luxe. Aquest sembla un ingre-dient de qualsevol anàlisi i prospectiva. Però l’evo-lució concreta de la distribució de la renda afectaqüestions com el futur de les activitats low cost, del’anomenada «democratització del luxe» (algunstipus de luxe, incloses «imitacions de qualitat»), i lamés recent tendència a articles adreçats a seg-ments de baix poder adquisitiu, com les iniciativesd’«ordinadors a 100 euros» o «automòbils a 3.000euros» (IMD, 2007), nous models de negoci orien-tats a la base de la piràmide.

I també es discuteix el paper de les classes mitja-nes, nucli important de consum intern en molteseconomies. Les anàlisis al respecte van des del’esbombada «desaparició» d’aquestes classesmitjanes (subsumides en una «societat low cost»segons Gaggi-Narduzzi, 2006) fins a l’emergènciad’unes «classes mitjanes globals» que podrientenir, a escala del mercat global, el mateix paperque fins ara han tingut en cada país les classesmitjanes nacionals (Banc Mundial, 2007), com aadquirent del volum i varietat de mercaderies i ser-veis que proporcionen les noves possibilitats tec-nològiques i productives de la globalització.

2007 COPCA38




ergents

Dels 400 milions de persones que entrarien enaquesta classificació del Banc Mundial el 2005,es preveu passar a 1.200 milions el 2030. En elsaspectes distributius internacionals associats aaquestes projeccions, destaca l’ascens dels paï-sos asiàtics a les categories alta i intermèdia(vegeu figura 2.2).

2.4. Catch up... a ritmes desiguals

Emergeix una dinàmica en què les economiesemergents (liderades per un subconjunt d’elles)estarien en procés d’anar «atrapant» les econo-mies avançades —l’anomenat catch up— mitjan-çant el qual els indicadors econòmics, com PIBper càpita i altres de relacionats, com poderadquisitiu, productivitat, consum energètic, pau-tes de consum, però també salaris i altres costos,etc., dels països emergents haurien de «conver-gir» amb els dels actuals països més avançats.Algunes vessants d’aquests aspectes suscitencontroversies que poden tenir lectures diverses.El catch up tecnològic implicarà canvis encaramés radicals en les pautes d’especialització inter-nacional? La convergència en costos «alleugeri-rà» la competència sobre els sectors més inten-sius en mà d’obra?

Pel que fa a renda per càpita, per exemple, (BancMundial, 2007), cal destacar el procés de conver-gència de totes les economies emergents (ambl’excepció de l’Àfrica subsahariana) i també cons-tatar les desigualtats en el seu ritme entreregions, i a la vegada la seva moderada velocitat.

També es constata, per exemple, com entre 1997i 2006, 40 de les 55 economies analitzades s’hau-rien apropat als indicadors dels Estats Units inomés 15 estarien «perdent pistonada». Entre elspaïsos que més terreny guanyen proporcionalmentafloren les dinàmiques de la Xina, Rússia, Estònia,Eslovàquia, l’Índia, Eslovènia i Romania. El «mix»de països asiàtics i de l’Europa del centre i esttorna a aparèixer (IMD, 2007) (vegeu figura 2.3).

Pel que fa al creixement econòmic, en les previ-sions més de curt termini, per als propers 5 anys,el major dinamisme continuarà concentrant-se enels mercats asiàtics, on a més del sòlid creixementde la Xina i l’Índia es preveu un repunt de les eco-nomies que formen part de l’ASEAN, especialmentIndonèsia, Vietnam i Filipines, i en la Comunitatd’Estats Independents, on seguiran destacantRússia, Ucraïna i Kazakhstan. També, l’Àfrica, ons’estima que durant els propers cinc anys se supe-ri la cota de creixement del 5% (FMI, 2007). L’opti-misme vers l’Àfrica no parteix només de la previsióde continuïtat de preus elevats en les comodities irecursos energètics, sinó també dels avençosencoratjadors en les reformes orientades al mercat.

Les previsions a llarg termini continuen mostranttambé un panorama optimista vers els païsosemergents. S’estima que, en conjunt, aquesteseconomies creixeran a una mitjana anual del 4%durant el període 2008-2030, al voltant d’un puntpercentual superior a la mitjana mundial, i mésd’un punt i mig respecte als països avançats.Totes les regions emergents sense excepció crei-xeran per sobre de la mitjana de les economiesmés desenvolupades i, com a resultat, la partici-pació dels països emergents i en desenvolupa-ment en l’output global es preveu que augmentidel 23% actual al 33% el 2030. Àsia seguirà sentel principal focus dinàmic de l’economia mundial,amb la Xina i l’Índia al capdavant; no obstantaixò, s’espera que l’Àfrica vagi prenent el relleude l’Europa de l’Est i la CEI com a segona regiómés dinàmica, especialment els països mediter-ranis, liderats per Egipte, Algèria i el Marroc. La



16

14

12

10

8

6

4

2

02005 2030

Àfrica subsaharianaÀsia del SudOrient Mitjài Àfrica del Nord

Amèrica Llatina i el CaribEuropa i Àsia CentralÀsia Oriental i el Pacífic

400 milions

1,2 bilions

Figura 2.2. Projecció d’evolució de la «classemitjana global» (població a països de renda baixa i mitjana-baixa amb ingressos entre 4.000 i 17.000dòlars PPA)




ergents

2007 COPCA40

Font: IMD (2007)

Per primer cop, el rànquing WCY no només indica les posicions competitives de les nacions el 2007, sinó quetambé indica la seva capacitat de convergir amb el líder (EUA). Aquestes tendències es basen en el rendimentcompetitiu passat, extret de la base de dades més extensa sobre la competitivitat mundial que, durant duesdècades, l’IMD ha estat creant.

Rànquing WCY 2007Qui està convergint i qui està perdent terreny respecte del núm. 1 (EUA)?

Perdent terreny ConvergintTaxa de creixement anual composta

–4,5% –3,5% –2,5% –1,5% –0,5% 0,5% 1,5% 2,5% 3,5% 4,5%

• EUA (1) • Singapur (2) • Hong Kong (3)

• Luxemburg (4) • Dinamarca (5)

• Suïssa (6) • Islàndia (7)

• Països Baixos (8) • Suècia (9)

• Canadà (10) • Àustria (11)• Austràlia (12)

• Noruega (13) • Irlanda (14)

• Xina (15) • Alemanya (16)

• Finlàndia (17) • Taiwan (18)

• Nova Zelanda (19) • Regne Unit (20)

• Israel (21) • Estònia (22)

• Malàisia (23) • Japó (24)

• Bèlgica (25) • Xile (26)

• Índia (27) • França (28)

• Corea (29) • Espanya (30) • Lituània (31)

• República Txeca (32)• Tailàndia (33) República Eslovaca (34) • • Hongria (35) • Grècia (36)

(37) Jordània • Colòmbia (38) •

• Portugal (39) • Eslovènia (40)

• Bulgària (41) • Itàlia (42)

Rússia (43) • • Romania (44)

• Filipines (45) • Ucraïna (46)

• Mèxic (47) • Turquia (48) • Brasil (49) • Sud-àfrica (50) • Argentina (51) • Polònia (52) • Croàcia (53) • Indonèsia (54) • Veneçuela (55)

–4,5% –3,5% –2,5% –1,5% –0,5% 0,5% 1,5% 2,5% 3,5% 4,5%

1) EUA2) Singapur3) Hong Kong4) Luxemburg5) Dinamarca6) Suïssa7) Islàndia8) Països Baixos9) Suècia

10) Canadà11) Àustria12) Austràlia13) Noruega14) Irlanda15) Xina16) Alemanya17) Finlàndia18) Taiwan19) Nova Zelanda20) Regne Unit21) Israel22) Estònia23) Malàisia24) Japó25) Bèlgica26) Xile27) Índia28) França29) Corea30) Espanya31) Lituània32) República Txeca33) Tailàndia34) República Eslovaca35) Hongria36) Grècia37) Jordània38) Colòmbia39) Portugal40) Eslovènia41) Bulgària42) Itàlia43) Rússia44) Romania45) Filipines46) Ucraïna47) Mèxic48) Turquia49) Brasil50) Sud-àfrica51) Argentina52) Polònia53) Croàcia54) Indo nèsia55) Veneçuela

Figura 2.3. Competitivitat en perspectiva: grau d’apropament als Estats Units 1997-2007




ergents

moderació que s’espera a llarg termini en els rit-mes de creixement de l’Europa Oriental i la CEIs’argumenta principalment per les baixes taxesde natalitat, particularment en les exrepúbliquessoviètiques.

Pel que fa a creixements del PIB real per càpita alsud d’Àsia i a l’Àfrica subsahariana, està sent elmés fort des dels anys seixanta, i a l’Europa del’Est i la CEI s’estan batent rècords històrics. Lesperspectives de futur són optimistes, i les previ-sions apunten una continuïtat en el procés d’ele-vació sostinguda de la renda per càpita en totsels mercats emergents. S’espera, però, que elsguanys siguin més acusats a l’Europa de l’Est i laCEI i al sud i l’est d’Àsia, on s’intensificarà el pro-cés de convergència amb els països avançats(vegeu figura 2.4).

Tot i que la reducció de la pobresa ha tingut lloc entotes les regions, la major part s’ha produït a l’Àsia,especialment a la Xina i l’Índia. Només a la Xina,uns 500 milions de persones han sortit de l’extre-ma pobresa els últims vint-i-cinc anys.

Les projeccions per al 2030 assenyalen que, mal-grat que la població mundial s’incrementarà en milcinc-cents milions de persones —el 97% en elspaïsos emergents i en desenvolupament—, elpercentatge de població mundial en situaciód’extrema pobresa s’haurà reduït al 4%, i es

veurà concentrada majoritàriament a l’Àfrica sub-sahariana (vegeu figura 2.5).

La Xina i l’Índia explicaran gran part d’aquestadisminució, mentre que a l’Europa de l’Est i laCEI, el nord d’Àfrica i l’Orient Pròxim les projec-cions assenyalen que es produirà una eradicacióquasi completa de l’extrema pobresa. No seràaquest el cas de l’Amèrica Llatina, encara que síes preveu l’assoliment de l’objectiu de reduir laproporció a la meitat al 2015. L’Àfrica subsaharia-na, però, malgrat el creixement alcista dels últimsanys, és l’única regió on no es contempla ques’assoleixi l’objectiu a causa de l’elevat ritme decreixement de la població.

Com a conseqüència del creixement econòmicen els mercats emergents, s’estima, doncs, quegairebé mil milions de nous consumidors entra-ran en el mercat global en la propera dècada, ien deu anys el consum augmentarà en més de 5bilions de dòlars en les economies emergents. Ala Xina s’espera que la classe mitjana augmentifins a 250 milions de persones abans del 2015, ique aquesta xifra es dupliqui durant els següentsdeu anys, concentrant-se el nivell de riquesa enel segment d’edat comprès entre els 25 i 44anys. Per la seva banda, al Brasil s’estima queen aquest mateix període la classe mitjana aug-menti fins al 50% de la població, i a Rússia finsal 85%.


40

35

30

25

20

15

10

5

0Àsia Oriental

i el PacíficÀsia del Sud Europa i Àsia

CentralOrient Mitjà

i Àfricadel Nord

Àfricasubsahariana

Amèrica Llatinai el Carib

Països derenda baixa

i mitjana

200520102015

202020252030

Figura 2.4. Grau de convergència (projeccions) de regions emergents i en desenvolupament amb els nivells dels països avançats (índex respecte al nivell 100 que en cada any seria els dels països de «renda alta»)





ergents

Les previsions per al 2030 apunten que la classemitjana en el conjunt de països emergents passidels quatre-cents milions de persones actuals amés de mil dos-cents milions de persones, ambun poder adquisitiu entre 4.000 i 17.000 dòlars(en termes PPA, any 2000), el 60% de les qualses concentraran al continent asiàtic, un 17% aAmèrica Llatina, un 15% a l’Europa de l’Est i laCEI i el 10% restant a l’Àfrica i l’Orient Mitjà (BancMundial, 2007).

Tot i que en la propera dècada els EUA es man-tindran com a principal mercat de consum, lamajor part de l’augment del consum mundial esproduirà als mercats emergents, especialment al’Àsia. Tenint en compte que la Xina i l’Índia con-centraran més d’un terç de la població mundial iseran responsables del 45% del creixement eco-nòmic mundial durant la propera dècada, és enaquests dos països on s’espera un major aug-ment de la quota de consum respecte al total glo-bal, passant del 5,2% actual al 11,5% el 2020.Rússia també gairebé duplicarà la seva quota finsa situar-se al voltant del 3%. L’altra cara de lamoneda serà la UE-15 i el Japó, que perdranimportant pes relatiu, mentre que en els dosgegants llatinoamericans, el Brasil i Mèxic, nos’esperen avenços significatius, i la seva quotaconjunta (de prop del 3%) es preveu que serà

superada per un altre país del sud-est asiàtic,Corea del Sud.

2.5. També catch up dels costos laborals?

Des de la perspectiva de la competitivitat delspaïsos avançats, aquest catch up origina sovintpreocupacions referides a la creixent similitud deles economies emergents amb ells en pautesd’especialització, amb els subsegüents incre-ments de pressions competitives en un ventalld’activitats i sectors cada vegada més sofisticatsi que es consideraven el «nucli» d’avantatgescomparatius i competitius de les economies des-envolupades. Però a l’altre costat de la balançaes detecta el mecanisme mitjançant el qual l’a-propament comença a arribar eventualment alssalaris i, en el seu cas, als costos salarials.

Es contraposen els mecanismes d’«igualació a labaixa» pressionants a curt termini, com es comen-tava a la secció anterior, i els mecanismes de«difusió de la prosperitat» que tendirien a igualar«a l’alça», al menys a llarg termini.

L’apropament té, certament, ritmes molt dife-rents, mantenint en alguns casos diferencials

2007 COPCA42


100

80

60

40

20

02002 2030 2002 2030 2002 2030 2002 2030 2002 2030 2002 2030 2002 2030

Àfricasubsahariana

Àsiadel Sud

Orient Mitjà iÀfrica del Nord

Amèrica Llatinai el Carib

Europa iÀsia Central

Àsia Orientali el Pacífic

Països derenda alta

Baix (1-3)Mitjà (4-7)Alt (8-10)

Figura 2.5. Evolució 2000-2030 de la població de cada regió en tres intervals de decils de la distribucióglobal de la renda




ergents

molt notables i en d’altres erosionant els avantat-ges purament salarials, però en països en quèsembla que emergeixen altres fonts d’avantatgescompetitius (FMI, 2007).

Redistribució dels avantatges de costosentre economies emergents

Una implicació d’aquesta heterogeneïtat és unmecanisme de «rotació» entre els països pel quefa a avantatges de costos salarials (Banc Mun-dial, 2007). Els salaris han augmentat en païsoscom la Xina i també a Sud-àfrica, obrint «finestresd’avantatge en costos» en països com Filipines ialtres d’asiàtics, no només pel que fa a les expor-tacions a tercers països sinó també a exporta-cions al mercat xinès (vegeu figura 2.6).

2.6. Catch up en productivitat?

La productivitat centra bona part dels estudiscomparatius sobre competitivitat. Així, la meto-dologia que fa servir un dels més coneguts ipublicitats, el «Global Competitiveness Report»del World Economic Forum (Davos), insisteix enel paper cabdal de la productivitat com a basede millores sostenibles en els nivells de vida iprosperitat.

Per això, entre els factors explicatius de la creixentpresència de les economies emergents, especial-ment les asiàtiques, al comerç mundial, cal inclou-re el paper de l’evolució de la productivitat aaquests països.

Amb dades del FMI (2007), es mostra l’aproxima-ció gradual, però lenta, als nivells de productivitatoccidentals (vegeu figura 2.7). Cal indicar que estracta de mesures «agregades» de productivitat ique, per tant, incorporen diferències entre sectorsi segments molt notables. En aquest sentit, esconstata com en determinats sectors de tecnologiaalta i mitjana-alta, la Xina està incorporant a la pro-ducció interna components abans importats, enbona mesura gràcies a les inversions directes rebu-des en aquests sectors, que permeten una pro-ducció interna de més alta qualitat i productivitat.

2.7. Catch up en comerç? Comerç Sud-Sud

a l’alça

El creixement del comerç ja no es limita als païsosemergents més dinàmics (molts d’ells en la cate-goria de middle income) sinó que, en conjunt, elspaïsos de renda baixa han experimentat nota-bles increments, encara que, de vegades, partintde nivells molt baixos. L’Organització Mundial deComerç ha destacat també com les dades 2006



1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

XinaMèxicÍndia

FilipinesSud-àfrica

Índex, 1998 = 100230

180

130

80

30

Figura 2.6. Creixement dels salaris a diversos països en desenvolupament




ergents

suposen un màxim històric en la presència expor-tadora dels països en desenvolupament, amb un36% del total mundial. I amb les dades del BancMundial, els darrers 15 anys aquest percentatgepràcticament s’hauria duplicat.

Pel que fa a l’evolució de les exportacions demercaderies des de 1960 a 2006, la UE manté ellideratge, encara que les economies emergentss’apropen de forma sostinguda.

Els darrers anys, les taxes de creixement, tant deles importacions com de les exportacions, en leseconomies emergents doblen les de les economies

avançades, i les perspectives per als propers anyssón que aquest ritme superior es mantingui (FMI,2007, evolució del 2001al 2012) (vegeu figura 2.8).

El creixement més intens s’està produint, i esseguirà produint, en els països asiàtics i de l’Eu-ropa de l’Est i la CEI, amb ritmes superiors a lamitjana mundial —situada al voltant del 6%—. Ésespecialment significatiu l’augment de les impor-tacions en la Comunitat d’Estats Independents,on més de la meitat d’aquest increment s’explicaper Rússia, el principal mercat de la regió, tot i queUcraïna i Kazakhstan estan contribuint també demanera important.

2007 COPCA44

Font: FMI (2007)

1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006

14

12

10

8

6

4

2

0

–2

–4

1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006

6

5

4

3

2

1

0

–1

–2

Mercats emergentsi països en vies de desenvolupamentMónEconomies avançades

XinaÀsia emergent,excepte la Xina

Europa emergentAmèrica LlatinaÀfrica

Figura 2.7. Evolució de la productivitat (variacions percentuals)




ergents

El creixement de les exportacions xineses el 2006ha estat del 27%, que duplica pràcticament la mit-jana mundial del 15% (en termes reals el 8%). Altrespaïsos dels 30 primers exportadors de mercaderiesque superen el 2006 el 20% de creixement de lesexportacions són l’Índia, Polònia i Rússia, ambbons registres, també, dels països bàltics.

Pel que fa a l’evolució de les importacions, quesón un bon indicador de la capacitat «d’absor-ció» d’exportacions, de nou cal destacar unincrement de les importacions xineses del 20%.Però els increments d’importacions més impor-tants el 2006, de entre els 30 primers importa-dors, corresponen a Rússia (un 31%), l’Índia (un25%, ja al lloc 17) i Polònia i la República Txeca(un 22% cadascun).

A més dels factors cíclics favorables i l’alça depreus en les matèries primeres i recursos energè-tics, les reformes liberalitzadores han tingut unpaper destacat en l’expansió del comerç. Els aran-zels als països emergents i en desenvolupamentse situen actualment, de mitjana, en l’11%, 5punts percentuals menys que el 1997 (Banc Mun-dial, 2007). La gran majoria d’economies emer-gents han reduït les restriccions comercials des del2000, destacant sobretot la Xina i l’Índia, Egipte iNigèria, i gran part de l’Amèrica Llatina.

També és interessant comparar els intercanviscomercials segons el seu origen o destinació,siguin els països de renda alta («Nord») o els paï-sos en desenvolupament («Sud»). En l’evoluciódels intercanvis entre 1990 i 2005, el comerçSud-Sud va créixer al 13% anual, mentre que elcomerç Nord-Nord ho feia al 6% (vegeu figura2.9). És cert que una part de l’increment Sud-Sudes deu a matèries primeres (energia inclosa), però


Font: Elaboració OME a partir de les dades de l’FMI, WEO Database

16,0

14,0

12,0

10,0

8,0

6,0

4,0

2,0

0,0

Economiesavançades

Àsia Europade l’Est

CEI AmèricaLlatina

OrientMitjà

Àfrica

2001-20062007-20082009-2012

Figura 2.8. Exportacions de béns i serveis (%TCMA)


10

8

6

4

2

01990 2005

De país en vies de desenvolupament a país en vies de desenvolupament

De país en vies de desenvolupament a país desenvolupat

De país desenvolupat a país en vies de desenvolupament

De país desenvolupat a país desenvolupat

Figura 2.9. Exportacions de mercaderies (bilions de dòlars EUA)




ergents

també cal avaluar que de mitjana els països delsud apliquen aranzels més alts que els del nord.

Tanmateix, Xina, en la cursa per garantir el submi-nistrament de matèries primeres i recursos ener-gètics, ha firmat acords rellevants amb països del’Àfrica subsahariana i de l’Amèrica Llatina. Tanten aquesta última regió, com sobretot a l’Àsia, hiha un impuls renovat d’integració regional, i de fetmés del 50% de les exportacions asiàtiques jasón intraregionals. Àsia s’ha convertit en la sego-na regió a nivell mundial amb major nivell d’expor-tacions de mercaderies, per darrere d’Europa, i entercer lloc quant a serveis, prop d’Amèrica delNord. Tanmateix, Àsia, amb la Xina i l’Índia com aprincipals forces motores, ha canviat la dinàmicadel comerç Sud-Sud. És la causa de l’acceleracióde les exportacions de l’Amèrica Llatina i l’Àfrica,principalment de productes agrícoles i recursosnaturals, i està suposant que la dependència d’a-questes regions amb els països rics vagi dismi-nuint.

Un tema obert és com la negociació i eventualposada en marxa d’acords regionals entre econo-mies emergents i en desenvolupament pot accen-tuar aquesta tendència. Cal seguir l’interès de laXina per acords tipus «ASEAN+3» o altres fórmu-les a escala asiàtica, cara a la configuració d’unaàrea regional, com a eventual contrapunt a un fra-càs de les negociacions multilaterals encetades aDoha, a banda de les negociacions xineses i d’al-tres països asiàtics amb països africans i llatino-americans amb abundants matèries primeres.

Els països emergents passaran a representard’un terç actualment, a aproximadament la mei-tat del comerç mundial el 2030, i cada cop méspaïsos abandonaran la perifèria per convertir-seen seriosos competidors.

2.8. Catch up en la qualitat de les seves

exportacions?

El paper de la qualitat de les exportacions repatenció creixent. Les exigències d’uns consumi-dors cada vegada més informats i sofisticats, aixícom els requeriments d’un processos productiusen què els «standards» de qualitat són tambécada vegada més estrictes.

Una forma més concreta i pràctica de visualitzar elprocés de catch up per part d’alguns païsosemergents fa servir dades respecte al grau dequalificació de les exportacions, tant de manufac-tures com de serveis. Aquests indicadors asse-nyalen no solament una presència creixent «quan-titativa» dels països emergents sinó també«qualitativa» respecte al grau de qualificació de lesexportacions, tant de manufactures com de ser-veis, i la tendència mitjana és ascendent (FMI,2007) (vegeu figura 2.10).

Les dues regions més dinàmiques en termes demillora de la qualitat han estat Àsia emergent i elspaïsos d’Europa central i de l’est (CEE-8) que esvan incorporar a la UE el 2004. L’evolució de laUE-15 i d’altres «candidats» (dels quals Bulgària iRomania s’han incorporat el 2007) és mésmodesta, però superior a Amèrica Llatina i aaltres països industrialitzats. La millora de la qua-litat ha permès als països de CEE-8 assolirguanys en les quotes d’exportació mundials mal-grat apreciacions canviàries. Pot ser una lliçó pera economies com l’espanyola i la catalana,també amb problemes d’apreciació real.

2.9. Catch up també en serveis?

El pes de les exportacions de serveis respecte alPIB ha passat, entre 1984 i 2004, per als païsosde renda alta, del 3,3% al 4,9%, mentre que pera les economies en desenvolupament en conjuntha passat del 2,0% al 4,7%, una dimensió mésde catch up. Les dades també mostrarien comno és «només» un fenomen associat a l’Índia(Àsia-Sud) sinó que abasta pràcticament totes lesregions del món emergent. Les preocupacionspel potencial de l’Europa de l’Est, expressada aCatalunya en estudis recents, troba contrapartidaempírica també en aquestes dades.

Pel que fa al comerç en serveis, amb la importàn-cia quantitativa i qualitativa creixent ja comentada(entre d’altres raons pel seu valor afegit cadavegada més significatiu), cal constatar també elràpid creixement de les exportacions de serveis al’Índia, i en menor mesura a la Xina i al Brasil(vegeu taula 2.1). El 2006, la Xina guanya un lloc(del 9 al 8) i l’Índia un altre (de l’11 al 10, amb unincrement respecte a 2005 del 34% i una millora

2007 COPCA46




ergents

de 0,4 punts de quota mundial només el darrerany). Altres països asiàtics també guanyen posi-cions. Estats Units manté el lideratge, i destaca,també, que alguns països europeus, especial-ment Alemanya i el Regne Unit (però tambéalguns dels països «petits» més avançats) mante-nen i fins i tot milloren les seves posicions ambmés èxit que en el comerç de mercaderies.

Pel que fa a les importacions de serveis, cal des-tacar la important millora de l’Índia, que presentaun increment respecte a 2005 de les importa-cions de serveis d’un 40%. És l’altra cara de lamoneda del potencial indi com a destinaciód’offshoring de serveis... i una invitació a aprofitaraquesta extraordinària capacitat d’absorció deserveis per part de l’Índia. També els increments

de Corea i el Brasil arriben al 20%, evidenciantuna vegada més que l’increment de la presènciaglobal és un camí de dues direccions.

2.10. Catch up en inversions?

En el primer quinquenni del nou mil·lenni, els flu-xos d’inversió estrangera directa (IED) dirigits alspaïsos emergents han crescut a un ritme mitjàanual de quasi el 14%, mentre que les inversionsdirectes en les economies desenvolupades hanretrocedit, sobretot com a resultat de les caigu-des —superiors al 10% anual— entre el 2001 i el2003. Aquest creixement de la inversió estrange-ra en l’àrea emergent ha mantingut la mitjana del


Font: FMI (2007)

Pes respecte de les exportacions totals de manufactures

Pes respecte de les exportacions totals de serveis

XinaBrasilSud-àfrica

PolòniaÍndia

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004

XinaBrasilSud-àfrica

PolòniaÍndia

70

60

50

40

30

20

10

0

100

80

60

40

20

0

Figura 2.10. Pes dels productes qualificats en les exportacions de les economies en desenvolupament




ergents

27. Al final de 2006, la ComissióNacional deDesenvolupament i Reformes xinesava decidir controlarl’excessiucreixement inversor,especialment en elsector de l’acer, elcarbó i l’automoció(The Institute ofInternationalFinance, 2007).

volum d’inversió global anual a un nivell similar aldel boom inversor iniciat a mitjans de la dècadadels noranta. Tanmateix, això ha suposat que elspaïsos emergents i en desenvolupament hagin

acaparat des del 2004 al voltant del 40% delvolum total. Actualment, la inversió estrangera al’Europa de l’Est, la CEI i l’Àfrica està batentrècords, mentre a Àsia manté el fort ritme delsúltims anys, i només a l’Amèrica Llatina s’obser-va un cert retrocés.

Els propers anys s’estima que el ritme de creixe-ment de les inversions en les economies avança-des s’acceleri, cosa que contribuirà a augmentarde manera substancial el volum global d’inversiódirecta (EIU, 2007). Del 2006 al 2010 es preveuun flux d’entrada anual d’IED de més de 800.000milions de dòlars en les economies avançades ial voltant de 400.000 milions en les economiesemergents (vegeu figura 2.11).

De les economies emergents, Àsia continuaràsent el principal receptor d’inversions foranes, i laXina seguirà concentrant-ne una gran part (vegeufigura 2.12). No obstant això, es preveu unamoderació en el ritme de creixement a la Xina,per la saturació en alguns sectors industrials,27 i aHong Kong i Singapur, per l’elevat cost de loca-lització, produint-se una certa relocalització de lesinversions directes cap a destinacions més bara-tes, com alguns països de l’ASEAN, principal-ment Indonèsia i Vietnam, aquest últim reforçatper la seva recent incorporació a l’OMC. Tambés’espera que augmenti la inversió a l’Índia, tot ique de manera limitada.

2007 COPCA48

1.400

1.200

1.000

800

600

400

200

0

Tot el món Economies avançades Economies emergents

1996-20002001-20052006-2010

Figura 2.11. Fluxos d’entrada IED (mitjana anual per període; milers de milions de dòlars EUA)

+*: no figurava entre els 30 primers**: Bèlgica+Luxemburg en conjunt + 1,1

Font: Elaboració OME a partir de les dades de l’OMC,WTO (2007) i de les estadístiques de ComerçInternacional 2005 i 2007.

Taula 2.1. Rànquing de països exportadors deserveis 2006

Lloc i percentatge de les exportacions mundials;variació respecte de 2005 i 1997

1. Estats Units 14,3 –0,4 –3,2 2. Regne Unit 8,2 +0,4 +1,73. Alemanya 6,1 –0,1 +0,34. Japó 4,5 - –0,75. França 4,1 –0,7 –2,06. Itàlia 3,7 –0,2 –1,87. Espanya 3,7 –0,1 +0,48. Xina 3,2 +0,1 +1,39. Holanda 3,0 –0,2 –0,7

10. Índia 2,7 +0,4 +*11. Hong Kong 2,6 - –0,2 12. Irlanda 2,5 +0,3 +*13. Singapur 2,1 +0,2 –0,214. Bèlgica 2,1 –0,1 **15. Canadà 2,1 –0,1 –0,116. Corea del Sud 1,9 +0,1 -17. Dinamarca 1,9 +0,2 +0,618. Luxemburg 1,9 +0,2 **19. Àustria 1,8 –0,4 –0,420. Suècia 1,8 - +0,5

Font: Elaboració OME a partir de les dades d’UNTACD i EIU




ergents

L’Amèrica Llatina es veurà afectada per la com-petència d’altres destinacions low cost, amb pre-visions, pel que fa al creixement de les inversionsestrangeres, bastant moderades. El Brasil iMèxic, seguits a certa distància per Xile, concen-traran la major part de les inversions. Com aresultat d’aquest creixement limitat, perdrà pesrelatiu respecte a la resta de mercats emergents,i previsiblement l’Europa de l’Est i la CEI passa-ran a ocupar la segona plaça com a regió emer-gent receptora d’inversions.

En relació amb aquesta última regió, val a dir quela inversió en els nous membres de la UE s’esta-bilitzarà, excepte als Balcans —últims païsosincorporats—, especialment Romania. La tendèn-cia és que la inversió es vagi expandint cada copmés a l’est, cap a Turquia i les repúbliques exso-viètiques, com Ucraïna, Azerbaijan, Kazakhstan i,molt especialment, Rússia. Malgrat que el climade negocis no sigui l’idoni (regulació imprevisible,corrupció, etc.), aquest fet no està afectant elsinversors, donat les importants oportunitats denegoci que ofereix l’enorme mercat rus. A més,les previsions que Rússia entri properament al’OMC tindrà un impacte positiu tant des del puntde vista econòmic com per la millora del clima de

negocis i, sens dubte, serà una de les principalsdestinacions d’IDE els propers anys.

Els processos de liberalització comercial i demoviments de capital posats en marxa en unapart important d’Àfrica i alguns països de l’OrientPròxim fan preveure un augment rellevant de lesinversions en aquestes regions, i molt especial-ment al nord d’Àfrica. Egipte s’està erigint com aprincipal receptor de la zona, gràcies als progra-mes de privatització, flexibilitat del mercat de tre-ball i liberalització de l’entrada de capitals. A més,l’accés als mercats de la UE afavoreixen païsosmediterranis com el Marroc, Algèria i Tunísia.

Encara que l’elevada demanda de recursosnaturals seguirà estimulant la inversió directa enels països emergents i en desenvolupament, i esmantindrà la dinàmica de localitzar-hi les manu-factures intensives en treball, la tendència és quela inversió en el sector serveis prengui el relleu alsector manufacturer. S’accelerarà l’outsourcingdels serveis, gràcies a la contínua davallada delscostos de telecomunicacions, i per tant augmen-tarà la competència en el mercat global tantd’activitats de poca qualificació, com els callcenters, la introducció de dades i el processa-


Font: Elaboració OME a partir de les dades d’EIU

Iran

Egi

pte

Kaz

akhs

tan

Arg

entin

a

Rep

úblic

a Tx

eca

Sud

-àfri

ca

Rom

ania

Isra

el

Pol

ònia

Cor

ea d

el S

ud

Em

irats

Àra

bs U

nits

Turq

uia

Xile

Índi

a

Bra

sil

Mèx

ic

Rús

sia

Sin

gapu

r

Hon

g K

ong

Xina

20,0%

15,0%

10,0%

5,0%

0,0%

(% de fluxos d’entrada esperats respecte del total d’emergents)

Figura 2.12. Rànquing dels principals països emergents perceptors d’IED, 2006-2010




ergents

28. No obstant això,val a dir que elsindicadors que elBanc Mundialutilitza per mesurarla facilitat per fernegocis no tenenen compte, entred’altres, ni laproximitat als gransmercats ni laqualitat de lesinfraestructures.Per tant, només es tracta d’unamesura de lesregulacionsrespecte al’activitat denegocis.

ment de textos, com d’activitats de més qualifi-cació, com el desenvolupament de software,serveis mèdics, consultoria i R+D. La localitzaciód’alguns d’aquests serveis s’està expandint ja, apart de l’Índia, a l’Europa de l’Est i el nord d’Àfri-ca (Marroc i Egipte), i les inversions relacionadesamb R+D es preveu que s’intensifiquin a l’Àsia il’Europa de l’Est.

La inversió estrangera provinent dels anomenatsBRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina) i dels tigres asià-tics comença a ser destacable a nivell global, i jatotalitzen quasi una quarta part de la inversiódirecte mundial. Des d’un punt de vista sectorial,quasi dues terceres parts de les inversions s’handestinat a serveis, especialment transport, distri-bució, emmagatzematge i serveis financers. Noobstant això, mineria i petroli estan destacant,sobretot pel que fa a les inversions exteriors xine-ses; i pel que fa a les manufactures, sobresurtenl’electrònica (tigres asiàtics) i la confecció, en larecerca de països dins l’àrea regional de menorcost. També s’observen moviments a l’Índia pelque fa a expandir a altres països de la zona ser-veis de tecnologia i informació.

2.11. Catch up en formació?

Com es mencionava més amunt, segons les esti-macions del FMI, encara que en termes absolutsuna gran majoria de les incorporacions a la «ofertade treball global» és de persones amb un nivellbaix d’educació, també cal destacar que l’incre-ment d’aquesta oferta amb nivell superior d’edu-cació (universitària) ha estat d’un 50% des de1980, i que està creixent més ràpidament en l’ac-tualitat com a conseqüència de les apostes explí-cites per la qualificació de països com la Xina il’Índia, així com pel bon nivell educatiu de moltsdels països del centre i est d’Europa. Com esmencionava en la secció anterior, l’ampliació d’unagran oferta de cheap manpower procedents de leseconomies emergents, amb una onada de cheapbrainpower, a mesura que els milions (14 anuals)d’universitaris que generen conjuntament la Xina,l’Índia i Rússia (tants com tot Estats Units), ben for-mats i motivats, s’incorporin amb empenta al mer-cat global, té també implicacions no només en l’a-venç en innovació sinó també en les pautesretributives als paisos més avançats.

Com també s’esmentava en la secció anterior,el desplaçament —degut a la globalització iespecialment a l’offshoring— a països menysdesenvolupats de tasques intermèdies (produc-ció de components, etc.) amb uns requerimentsde qualificació superiors a les inicialment «des-localitzades», té l’efecte que la «mitjana» dequalificacions augmenta amb el transvasamentde successives «tasques» de les economiesavançades cap a les emergents.

Això té la seva traducció en una presència cadavegada més important en la «cistella d’exporta-ció» dels països emergents i en el desenvolupa-ment de productes amb més qualificació, tant pelque fa a manufactures com a serveis, com cità-vem més amunt.

2.12. Catch up en qualitat institucional?

Les zones on s’han donat els processos dereforma més accelerats són, a la vegada, lesàrees amb creixement més dinàmic, com elSud-est asiàtic i els països de l’Europa de l’Est ila CEI (vegeu figura 2.13). Geòrgia, seguida deRomania, lideren el ranking dels països on mésreformes s’han dut a terme durant el dos últimsanys, i en quart lloc es troba la Xina (CFI, DoingBusiness 2007). Per la seva banda, Kazakhstanpuja vint llocs en el ranking mundial 2007 d’eco-nomies amb millor entorn de negocis, situant-seen un nivell similar al d’Eslovènia. Tanmateix,aquest ranking és encapçalat, com és bensabut, per Singapur, Hong Kong, Taiwan i Coreadel Sud, on, junt amb els països més avançats,es donen les condicions més favorables per fer-hi negocis.

L’Àfrica —tant el nord com l’àrea sub-saharia-na— apareix en tercer lloc com a regió on s’hanrealitzat un nombre més elevat de reformes, justper darrere dels països de l’Europa de l’Est i laCEI i dels països de renda alta de l’OCDE. Duesterceres parts dels països del continent africà hanimplementat alguna reforma els dos últims anys, iTanzània i Ghana figuren actualment entre els deuprimers països més reformistes del món. Quant alranking 2007 i respecte a la facilitat per fer nego-cis, Sud-àfrica i Maurici es troben ja en posicionsproperes a Àustria, i Namíbia prop de Portugal.28

2007 COPCA50




ergents

A més, l’informe adverteix que aquesta tendènciareformista seguirà avançant.

Hi ha certa coincidència a l’hora de destacar quela regió llatinoamericana, tot i la seva millora encreixement i estabilitat macroeconòmica, conti-nuarà llastada per la debilitat dels seus sistemespolítics i deficiències en l’educació i qualificació dela mà d’obra (Fantoni, 2007; EIU, 2006). En algunspaïsos ha augmentat la pressió reguladora sobrel’entorn de negocis, com Bolívia i Veneçuela, i tretde casos com Xile o Mèxic —on s’han produïtmillores importants—, en general s’ha avançat pocen aquest terreny. Hi ha una necessitat d’enfortirles institucions, reformar els mercats laborals ireduir l’economia submergida (FMI, 2007).

Aquesta situació contrasta amb l’evolució delspaïsos de l’Europa de l’Est, on hi ha hagut un fortcompromís per part dels governs d’afavorir lescondicions de mercat i el clima de negocis. L’ob-jectiu prioritari, ja des dels primers governs refor-mistes, d’integrar aquestes economies en la UnióEuropea, ha suposat que anessin adoptant gra-dualment l’acquis communautaire. Actualment,Eslovènia ja forma part de l’àrea euro, i els païsosbàltics i Eslovàquia es troben dins del Mecanismede Canvis Europeu-II, pas previ a la integraciómonetària. D’altra banda, Romania i Bulgària, que

quedaren fora de la primera onada d’ampliació al’est, s’han incorporat enguany a la Unió Europea.I la Comunitat d’Estats Independents, amb Geòr-gia i Kazakhstan al capdavant, estan fent avençosimportants, tot i que queda bastant camí perrecórrer encara, sobretot en la millora dels siste-mes judicials i la lluita contra la corrupció.

Així i tot, la percepció de la relativa lentitud delcatch up per part de les economies emergentsen moltes de les dimensions de la «qualitat insti-tucional» respecte als països més avançats, esconsidera, en alguns àmbits, un «actiu» que calvalorar (IMD, 2007). I es destaca la importànciacom a factor explicatiu de pautes d’especialitza-ció en activitats d’elevada «intensitat contrac-tual», emergint, doncs, la qualitat institucionalcom un veritable «avantatge comparatiu», laimportància del qual es manté fins i tot si altresfonts d’avantatge més «clàssiques» (qualificaciódel treball, capital, etc.) s’incorporen a l’anàlisi(Nunn, 2007).

La qualitat institucional apareix com un factorimportant de competitivitat, que pot mantenirEuropa i la resta del món occidental, especial-ment en activitats que requereixen complexitatcontractual i credibilitat, activitats de serveis i de«gestió de la complexitat global».


0,00

2,50

5,00

7,50

10,00

Amèricadel Nord

EuropaOccidental

Àsia Europa de l’Esti CEI

AmèricaLlatina

Àfrica i OrientMitjà

2001-2005 2006-2010 Variació

Figura 2.13. Puntuació i rànquing regional del clima de negocis (puntuació de l’1 al 10, essent 10 el climaòptim)

Font: EIU




ergents

2.13. Catalunya davant els mercats emergents

Durant el període 2001-2006, les exportacionsde mercaderies catalanes han crescut a un ritmemitjà anual del 5,7% en termes nominals, un puntpercentual per sobre de la mitjana dels països dela UE-15. En el bienni 2002-2003 va ser especial-ment desfavorable, amb uns percentatges d’in-crement nominal de les vendes a l’exterior pocsuperiors a l’1,1% en cadascun d’aquests exer-cicis, mentre que la recuperació en els anys2004, 2005, 2006 és certament remarcable.L’any 2006 les exportacions catalanes creixen aun ritme superior al dels últims 6 anys i superenen 4 punts percentuals el creixement del PIB. I lataxa de creixement de les vendes catalanes al’estranger és superior a les compres, fet que noes donava des del 2001.

Tanmateix, comparativament amb Rhône-Alpes ila Llombardia, l’augment de les exportacionsdurant el periode 2001-2006 ha estat superior(vegeu figura 2.14). Des del 2000, les exporta-cions catalanes han augmentat un 40%, quasi eldoble que les llombardes, i gairebé tres vegadesmés que les exportacions de Rhône Alpes.

Aquest increment es deu tant a l’expansió de lesexportacions cap als països avançats, principal-

ment amb destinació a la Unió Europea (UE-15),com pel dinamisme, sobretot en anys mésrecents, dels països emergents i en desenvolu-pament.

Aquest avanç però, s’ha degut principalment alguany relatiu de les exportacions cap als païsosde l’Europa de l’Est i la CEI (vegeu figura 2.15),que passen actualment a ser el segon mercat pera Catalunya, desbancant d’aquest lloc l’àrea llati-noamericana. No obstant això, el més significatius’observa en el ritme de creixement de les expor-tacions cap als mercats asiàtics, on l’acceleratcreixement econòmic d’aquesta àrea i el fort aug-ment de les importacions no s’ha traduït en unboom exportador.

És força rellevant l’augment de les exportacionscatalanes cap al continent africà, de quasi el50%, sobretot al nord d’Àfrica, en consonànciaamb el recent dinamisme de la regió; mentre queel menor impuls de l’àrea llatinoamericana s’havist reflectit en un creixement molt més moderatde les exportacions cap a aquesta zona.

Comparant la distribució geogràfica de les expor-tacions del 2006 amb les regions de Rhône-Alpes i la Llombardia, es pot comprovar comCatalunya té una major dependència dels mer-

2007 COPCA52

80

90

100

110

120

130

140

150

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

CatalunyaRhône-AlpesLlombardia

Figura 2.14. Evolució de les exportacions 2000-2006. (Any 2000 = 100)

Font: Elaboració OME a partir de les dades de DG Duanes, INSEE i ISTAT




ergents

cats europeus, i tot i l’augment de les exporta-cions cap a l’Europa de l’Est i la CEI, encara estroba, respecte a aquesta àrea, en una posiciórelativament inferior a les dues regions compara-des (vegeu figura 2.16). Per contra, en consonàn-

cia amb els majors vincles culturals i històricsamb els països llatinoamericans, aquesta zona téuna major representació en les exportacionscatalanes que en la resta. No obstant això, resul-ta altre cop significatiu la notable diferència exis-


40

35

30

25

20

15

10

5

0

CatalunyaRhône-AlpesLlombardia

Païsosavançats

UE-15`

EUA Resta depaïsos

avançats

Païsosemergents

Àsia Europade l’Est

i CEI

AmèricaLlatina

i el Carib

Àfrica OrientMitjà

Figura 2.16. Distribució geogràfica de les exportacions, any 2006 (%)


50

100

150

200

250

300

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

ÀsiaEuropa de l'Est

CEI

Amèrica Llatina i el Carib

ÀfricaOrient Mitjà

Figura 2.15. Evolució de les exportacions catalanes als països emergents 2000-2006. (Any 2000=100)





ergents

tent entre Catalunya i les dues regions compara-des respecte a la regió asiàtica. En aquest sentit,el percentatge d’exportacions de la Llombardiaals mercats asiàtics duplica el de Catalunya.

S’evidencia que malgrat que l’empresa catalanaja ha començat a dirigir el punt de mira als païsosemergents, podria assolir un potencial exporta-dor encara més elevat si augmentés la seva pre-sència als mercats asiàtics. Així doncs, un delsprincipals reptes en aquests moments per aCatalunya és accelerar el procés d’internaciona-lització cap a Àsia, el focus de major dinamismeeconòmic actual i, sens dubte, del futur.

Pel que fa a les inversions directes catalanes al’estranger durant el període 2001-2006, duesterceres parts han tingut com a principal destina-ció els països de la UE-15, i un 15% l’AmèricaLlatina (vegeu figura 2.17). Aquest fet posa demanifest que la proximitat geogràfica i els vincles

culturals i històrics són factors determinants al’hora d’invertir a l’exterior. Per tant, tret de laregió americana, la presència catalana a la restad’àrees emergents és relativament escassa.

Un altre aspecte que cal destacar és l’alt nivell deconcentració de les inversions catalanes. Un totalde vint països totalitzen el 96% de les inversionsrealitzades a l’exterior entre els anys 2001 i 2006.Tan sols quatre països: França, el Regne Unit, elsPaïsos Baixos i els EUA, expliquen més del 50%de les inversions acumulades durant el període.D’altra banda, més del 80% de les inversions rea-litzades a Amèrica Llatina s’han concentrat entres països: el Brasil, Argentina i Mèxic; mentreque Hongria i Rússia aglutinen gairebé tres quar-tes parts de les inversions destinades a l’Europade l’Est i la CEI. Tanmateix, el 70% de les inver-sions als mercats asiàtics s’han dirigit a la Xina il’Índia, i el Marroc tot sol concentra més de lameitat de les inversions al continent africà.

2007 COPCA54

UE-15 EUA Resta de païsosavançats

Europa del’Est i CEI

ÀsiaAmèrica Llatinai el Carib

Àfrica

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

Figura 2.17. Destinació geogràfica de la IED catalana per regions. IED acumulada 2001-2006 (% respecte del total)

Font: Elaboració OME a partir de les dades de la Secretaria d’Estat de Turisme i Comerç


CAPÍTOL 3Empreses i internacionalització:noves realitats

2007



3. Empreses i internacionalització: noves realitats

La conformació de xarxes globals de producció,aprofitar les potencialitats de la globalització, lageneració de xarxes globals d’innovació o l’accésa una global labor supply (inversions als llocs enquè la rendibilitat és més alta, la fragmentaciódels processos de producció per ubicar cadatask al lloc en què és més eficient, productiva orendible, l’organització de la producció segonspautes més flexibles, etc.) permeten millores d’e-ficiència i productivitat agregades notables. Sónel «dividend de la globalització».

Això implica una revalorització de la capacitat per«gestionar la complexitat» global. Les capacitatsdirectives en aquests nous entorns (global teams,global management, corporate governance, etc.)emergeixen com un factor d’avantatges compe-titius important.

I en aquest sentit, una de les línies més impor-tants de l’anàlisi actual sobre comerç i inversiódirecta internacionals se centra en les caracterís-tiques de les empreses amb presència interna-cional, exportadora i/o inversora.

Els desenvolupaments analítics ratifiquen undiferencial sistemàtic de productivitat en favorde les empreses exportadores. La connexióentre internacionalització i millora de la produc-

tivitat troba aquí un vincle important, que pot serútil a l’hora de contribuir a explicar la tendència al’alça de la productivitat mundial: un dels princi-pals arguments esgrimits en favor de les novesrealitats globals, associats als guanys d’eficiènciaque propicia un més gran aprofitament dels avan-tatges de l’especialització i la «divisió internacio-nal del treball» ja no tan sols entre productes«acabats» sinó entre les etapes de producció,tasques o activitats, de la xarxa de valor afegitd’un producte.

Bernard et al. (2007) analitza el que anomenenexporter premia o diferencial en favor de lesempreses exportadores respecte a determinantsparàmetres. Alguns resultats són que les empresesexportadores tenen un 26% més de «valor afegitper treballador» (una mesura senzilla de la produc-tivitat), un 19% més de qualificació per treballadori uns salaris un 17% superiors, sempre respecte ales empreses no exportadores (vegeu taula 3.1).

Les empreses exportadores són més multiproduc-te. Altres resultats mostren que, quan es tenen encompte les diferències entre indústries, les empre-ses exportadores produeixen un 27% més de pro-ductes que les no exportadores de la mateixaindústria, i també tenen un volum de facturació perproducte un 73% superior (vegeu taula 3.2).



3.1. Marge extensiu i qualitat de les

exportacions: impuls a la creativitat i la innovació

L’Informe Anual OME 2006 presentava ja unesimplicacions d’aquestes anàlisis i les implicacionsde les diferents capacitats/habilitats per treureprofit de les noves possibilitats de mercatsoberts, així com —l’altra cara de la moneda— perfer front a una més gran competència. I també esressaltava la importància que, en el nou marc glo-bal, els països fossin capaços de millorar, pel quefa a les exportacions, no només l’anomenat«marge intensiu» (les mateixes empreses expor-tarien més dels mateixos productes als mateixosmercats exteriors) sinó de manera especial el«marge extensiu» que suposa la incorporació al’activitat exportadora de més empreses i/o mésproductes i/o més destinacions. El paper de laqualitat i la creativitat són clars al respecte.

Sovint un dels obstacles rau en els «costos ini-cials» de l’experiència internacional (estudis de

mercat, xarxes de distribució, partners fiables,etc.), que poden contribuir a desbloquejar, sobre-tot per incentivar el «marge extensiu en societatsde petita i mitjana empresa, actuacions públiquesi/o en concertació amb el sector privat (Helpman-Melitz-Rubinstein, 2007).

Marge extensiu a Catalunya

Un dels treballs de l’Observatori de Mercats Exte-riors, en el marc de la col·lecció de QuadernsOME (ESCI-UPF, 2006) demostra la importànciadel marge extensiu sobre el marge intensiu pelque fa a l’economia catalana. La primera conclu-sió a què arriben és que, amb molt poquesexcepcions, la tendència general del margeextensiu català durant el període 1988-2004 ésclarament creixent en totes les economies consi-derades i per a tots els mercats de destinació.L’any 2004 el 36,5% del volum exportat perCatalunya corresponia a productes que o bé no

2007 COPCA58

Font: Bernard-Jensen-Redding-Schott (2007)

Taula 3.1. Diferencials entre exportadors i no exportadors (manufactures dels EUA, dades 2002)

Prima de l’exportador

1 2 3

Log d'ocupació 1,19 0,97 -Log de trameses 1,48 1,08 0,08Log de valor afegit per treballador 0,26 0,11 0,10Log de PFT 0,02 0,03 0,05Log de salari 0,17 0,06 0,06Log de capital per treballador 0,32 0,12 0,04Log d'especialització per treballador 0,19 0,11 0,19

Covariants addicionals Cap Efectes fixes Efectes fixos en la indústria de la indústria,

log d'ocupació

Font: Bernard et al. (2007)

Prima de l’exportador

1 2

Log de nombre de productes 0,23 0,27Log de mitjana de trameses/producte 1,25 0,73

Covariants addicionals Cap Efectes fixos de la indústria

Taula 3.2. Diferencials a favor de les empreses exportadores: nombre de productes i facturació delproducte (dades de 2002, manufactures dels EUA)



s’exportaven o s’exportaven en quantitats moltpetites el 1988.

Tanmateix, els resultats són diferents quan consi-derem els diferents mercats de destinació de lesexportacions catalanes. Així, en general els paï-sos de la UE-15, que són els que tenen unaimportància quantitativa més rellevant, tenenmarges extensius que creixen de manera relativa-ment lenta, fins al 37,7% el 2004, mentre que elspaïsos que van entrar a la Unió Europea ambl’ampliació de l’any 2004 presenten un creixe-ment dels seus marges extensius molt més ràpid,fins a un 84,4% per l’últim any de l’estudi.

Si fem la desagregació per països, i deixant debanda els països de l’ampliació, els creixementsmés importants del marge extensiu de Catalunyaen el període 1988-2004 els trobem a Rússia,Líbia, Brasil, Xina, Japó, Taiwan, Índia, Corea delSud i Hong Kong. L’any 2004, entre un 87% i un97,5% de les exportacions catalanes cap aaquests països corresponen a productes que obé no s’exportaven o es feia en quantitats moltpetites el 1988. Aquest fet demostra la diversifi-cació en l’exportació catalana cap a nous sec-tors en aquests últims anys. Una diversificaciómés palesa als països emergents, països quelideren i impulsen el creixement econòmic fort isostingut dels últims anys, com els asiàtics i del’Europa de l’Est i la CEI (Comunitat d’EstatsIndependents), especialment la Xina i l’Índia i lesexrepúbliques soviètiques.

En comparació amb d’altres països europeus, elmarge extensiu de les exportacions catalanes éssuperior a moltes economies comparables endimensió, com poden ser Irlanda, Grècia, Fin-làndia, Portugal o Hongria. Això ratifica la impor-tància del marge extensiu del conjunt de lesexportacions catalanes, coincidint amb l’anàlisitemporal que es comentava anteriorment i ons’havia constatat el fort increment al llarg del perí-ode 1988-2004.

3.2. Accelerar la internacionalització: el paper

dels intangibles

El procés creixent de globalització de l’economiamundial i d’integració dels mercats està transfor-

mant les estratègies empresarials. Avui dia ja noes tracta de veure la internacionalització com uncomplement del negoci local sinó que cada copmés domina la tendència de contemplar el posi-cionament internacional com a model de negoci.Això explica el sorgiment, els darrers anys, d’unnou fenomen: l’aparició de les empreses anome-nades born globals o «nascudes globals», quebusquen la internacionalització pràcticament desdel moment de la seva constitució, fet que tambées produeix a Catalunya. El primer Quadern del’OME (ESADE, 2007) n’analitza alguns casos. Dela mateixa manera, s’està observant que empre-ses ja consolidades estan redefinint el seu posi-cionament internacional, desenvolupant unaperspectiva global del negoci per tal que elsgeneri nous avantatges competitius; són les ano-menades reborn global, és a dir, les que es rede-fineixen com a globals.

Els avenços en les noves tecnologies d’informa-ció i comunicació (TIC) i la reducció de costosen comunicació, transport i producció estàaccelerant la internacionalització de les empre-ses, tan grans com pimes, i permetent arribarcada cop a mercats més llunyans. Com a resul-tat, la competència internacional està creixenten tots els sectors, i sigui per raons d’econo-mies d’escala, de pèrdua de quota de mercatlocal o d’internacionalització dels principalsclients, les empreses s’acaben plantejant el fetd’internacionalitzar-se. En aquest sentit, actiusintangibles com l’experiència, el coneixement,les xarxes de contactes i la tecnologia són ele-ments distintius que faciliten el procés d’interna-cionalització.

El model tradicional d’internacionalització, és adir, el gradual, caracteritzat per diverses etapes(exportacions irregulars, per mitjà d’agents, esta-bliment d’una filial de vendes, i finalment produc-ció a l’estranger)29 començant pels mercats méspropers geogràficament i culturalment, està sentdesplaçat cada cop més per les vies d’interna-cionalització accelerada: les born i reborn glo-bals. Aquestes noves vies se solen saltar lesdues primeres etapes del model tradicional,començant per les exportacions directes o béestablint aliances estratègiques amb proveïdorso distribuïdors a l’estranger. El creixement en elmercat nacional té lloc simultàniament amb l’ex-pansió internacional, i aquesta expansió cap a

29. Model d’Uppsala(Johanson iWiedersheim,1975)




l’exterior s’estableix en funció dels millors mer-cats, independentment de la distància geogràfi-ca i cultural, prioritzant la col·laboració amb pro-veïdors i altres socis empresarials. Tenen una

orientació estratègica ben definida, i l’experièn-cia internacional prèvia dels seus directius, ambvisió global, i l’ús de les xarxes i canals interna-cionals són factors essencials.

2007 COPCA60


ANNEX 1Índex de la versió completa de l’Informe Anual 2007

2007



Annex 1Índex de la versió completa de l’Informe Anual 2007

Informe anual 2007Observatori de mercats exteriorsUn nou mapa de mercats i oportunitats:Prenent part en les xarxes de negoci globals

Índex

Presentació

Resum Executiu

10 tendències de fons: de la globalització del coneixement

a la immaterialització del model de negoci

1. Perspectives i prospectiva: un mapa de referència

1.1. Perspectives a mitjà termini: un mapa general de referència

1.2. Present i futur de l’economia global i el seu entorn

1.2.1. Expansió en l’activitat i el comerç mundials

1.2.2. Pes creixent de les economies emergents... però amb disparitats

1.2.3. Catch up... a ritmes desiguals

1.2.4. Globalització financera

1.2.5. Conformació de les xarxes globals de producció

1.2.6. Globalització, creixement i societats

1.2.7. Qualitat institucional

1.2.8. Demografia

1.2.9. Límits al creixement

2. Present i futur dels mercats emergents

2.1. Creixement econòmic: Àsia mantindrà el lideratge

2.2. Expansió del consum: nova classe mitjana i reducció de la pobresa

2.3. El treball: participant en la global labor supply

2.4. Obertura exterior: la inversió s’accelera

2.5. Prospectiva sectorial

2.5.1. Xina


Annex 1. Índex de la versió com

pleta de l’Informe A

nual 2007

2.5.2. Índia

2.5.3. Brasil i Mèxic

2.5.4. Marroc, Algèria i Egipte

2.5.5. Turquia

2.5.6. Rússia

2.5.7. La progressiva ampliació: Romania, Bulgària i Croàcia

2.6. Catalunya davant els mercats emergents

3. Noves realitats

3.1. Producció i comerç globals

3.1.1. Fórmules organitzacionals de les empreses

3.1.2. Empreses i internacionalització

3.1.3. La qualitat de les exportacions

3.1.4. Sobre les fonts d’avantatges

3.1.5. Especialització vertical

3.1.6. Evolució del comerç mundial

3.1.7. El comerç en serveis

3.1.8. Principals exportadors i importadors

3.2. Treball i activitats en un món global

3.2.1. Cap a una oferta global de treball

3.2.2. Mecanismes de competència global als mercats de treball i activitats

3.2.3. Diferències de qualificació

3.2.4. Implicacions distributives

3.2.5. Task Trade

3.2.6. Tipologia de «tasques» o activitats

3.2.7. Globalització i canvis en l’organització empresarial: aplanament versus jerarquies

3.3. Finances globals: riscos de desequilibris i fragilitats?

3.3.1. El marc financer global

3.3.2. Desequilibris externs

3.3.3. Eventuals impactes d’una depreciació del dòlar: el paper d’Europa

3.3.4. Fragilitat financera internacional?

3.3.5. Noves realitats en les finances globals

Referències

2007 COPCA64


ANNEX 2Col·laboracions externes extretesde la versió completa

2007


Les estratègies es fan perquè funcionin en el futur.No es preparen estratègies per al passat, a menysque se sigui un marit que torna a casa massa tardo un delinqüent que s’hagi d’enfrontar a la justícia.

La dificultat que presenta el futur és que no exis-teix, per la qual cosa, no és fàcil estudiar unacosa que no existeix. Els historiadors topen ambel mateix escull. Es podria afirmar que aquests iels futuristes treballen en dos aspectes del mateixtema, concretament, el present. Els historiadorstreballen basant-se en unes memòries més omenys fiables, més allò que roman avui dia delpassat. Els futuristes treballen amb la dinàmicadel present i allò que poden vincular-hi, més allòque el passat ens ha ensenyat.

Hi ha moltes raons per estudiar el passat però, demoment, deixaré que els historiadors debatin elsmèrits d’estudiar el passat. Hi ha també moltesraons per treballar amb el futur: és inspirador, perno dir divertit. L’efecte «ajà» que s’experimentaquan, de cop i volta, veus que les coses comencena quadrar pot ser prou estimulant. Això no obstant,la raó decisiva per treballar amb el futur és que seràen el futur quan tindran efecte les decisions i lesestratègies que es prenguin en el present.

Tanmateix, treballar amb el futur és desesperant ialhora inevitable. No es pot estudiar una cosa

que no existeix i no es pot existir sense teniralmenys l’assumpció sobre en quin tipus de futurfuncionaran les decisions i estratègies.

El resultat de treballar amb el futur pot tenir tresaspectes:

� ser conscient d’allò en què s’estan basant lesdecisions i estratègies que es prenen;

� estimular la inspiració esperant que les deci-sions i estratègies preses siguin millors;

� ser capaços de veure quan ens equivoquem;per exemple obtenir un advertiment i, d’aques-ta manera, tenir l’oportunitat de fer-hi algunacosa al respecte.

Al llarg de la història s’han desenvolupat diversesmaneres d’intentar predir el futur. La diferènciabàsica entre gairebé tots els primers intents depredir-lo, sigui mitjançant boles de vidre, lesentranyes d’ocells o la posició dels planetes, i elsmoderns estudis de futurs és que els modernsestudis de futurs reconeixen tant que nosaltresen qualsevol moment donat estem enfrontant-nos a múltiples futurs potencials, com que qual-sevol afirmació sobre el futur s’ha d’argumentarjuntament amb una línia «de ser així...». Els argu-ments, els «si...», són molt importants perquèpermeten veure el més aviat possible quan ensequivoquem.


De les tendències de futur a l’estratègiaempresarial

Johan Peter PaludanDirector The Copenhagen Institute for Futures Studies


De les tendències de futur a l’estratègia em

presarial

Tal com ha experimentat el Copenhaguen Institutefor Futures Studies hi ha quatre maneres d’«atacar»el futur:

� La prognosi s’usa si s’està interessat en eldesenvolupament d’una àrea clarament defini-da i delimitada en un horitzó de temps curt.Aquí s’estudia la situació actual, el seu passathistòric i es fa una prognosi d’allò que la situa-ció podria esdevenir en, per exemple, sismesos. La demografia és una categoria espe-cial situada entre la prognosi i les megatendèn-cies. Afortunadament, la població canvia moltlentament i, per això, pot usualment ser pro-nosticada fins a dates prou llunyanes en elfutur. Per descomptat, les pandèmies o catàs-trofes naturals globals poden causar gran dis-torsió en aquests tipus de prognosi a llarg ter-mini. El futur és incert. D’altra banda, lademografia té unes conseqüències tan àmpliesi de tan llarg abast que normalment es consi-dera una megatendència.

� Megatendències són tendències inercials,grans i vastes que caracteritzen el desenvolu-pament. Són unes tendències tan abastadoresque res ni ningú no es veu influenciat per elles:ni les nacions ni les companyies, ni les organit-zacions, ni els individus. Sempre s’hauria d’in-cloure l’ús de les megatendències si s’està tre-ballant amb canvis en una perspectiva llarga.

� L’anàlisi d’escenaris és un mètode que elsmilitars dels EUA van desenvolupar original-ment durant la II Guerra Mundial. Era utilitzatcom una forma d’imaginar-se el resultat d’unaacció militar amb tots els factors possibles atenir en compte. Bàsicament, el propòsit éscrear unes imatges alternatives, coherents irellevants de com el futur pot esdevenir. Creantmés d’una imatge, la qual cosa seria semblanta una prognosi, s’incrementaria la probabilitatd’haver tingut en compte la majoria de poten-cialitats. Els futuristes han estat utilitzantaquest mètode durant 40 anys i, per tant, elmètode ha estat desenvolupat i perfeccionat.Treballar amb escenaris és una manera de des-envolupar una imatge i obrir la ment a la possi-bilitat de futurs potencials molt diferents.

� Els comodins, finalment, es defineixen comesdeveniments que són extremadament impro-

bables, però que comportarien un munt de con-seqüències si es produïssin. L’11 de setembreja és, avui dia, un comodí clàssic. Els comodinses poden usar quan ja ens hem fet una idea decom creiem que serà el futur. Per provar la vul-nerabilitat es poden usar comodins per explo-rar diversos «que passaria si...».

El Copenhagen Institute for Futures Studies ja fadiversos anys que usa escenaris quan treballaamb companyies en el seu planejament estratè-gic. Com a resultat d’això, hem desenvolupat unconcepte anomenat «processos d’escenarisbasats en el diàleg». Aquest concepte es basa enun diàleg entre futuristes i gent treballant per a lacompanyia. Tot i que pot semblar massa evident,no sempre ha estat així. Quan vam començar atreballar amb escenaris a la dècada de 1980observàvem la companyia, llavors anàvem a casai escrivíem els escenaris que després lliuràvem ala companyia. Aquesta manera de treballar noassegura una transferència de propietat dels futu-ristes a la companyia. El personal de la compa-nyia tendia a dir que els escenaris semblaven moltinteressants i que més endavant se’ls estudiarienmés atentament en el futur. Això normalment nopassava mai. Per la qual cosa, la primera raó pera un procés basat en el diàleg és que és una pre-condició per assolir un resultat. La segona raó ésque els futuristes són sempre amateurs a la com-panyia, comparats amb les persones que conei-xen el seu negoci millor que els futuristes. Noseria intel·ligent no comptar amb el coneixementamb què compta la companyia.

El procés de l’escenari consta de vuit passos:

1. Triar el tema. La franja de temps més comu-na per als escenaris és de 10 anys, un períodeprou llarg perquè sigui probable que algunacosa canviï i prou curt per garantir que la gentno pensi que està entrant en l’esfera de laciència-ficció. No hi ha una regla rígida sobre sihi ha algun tema que s’hagi de seguir en unafranja de temps més curta, i altres en una demés llarga. En aquesta etapa és igualmentimportant dedicar algun temps a la definicióprecisa d’allò que tracta el tema. És el futur pera un producte específic, és per a la companyiaen general? Qualsevol tipus de vaguetat enaquesta qüestió farà que la feina en les etapesposteriors sigui més difícil.

2007 COPCA68



presarial

2. Obtenir megatendències. L’actual llista demegatendències al CIFS consisteix en 15megatendències. Són tendències com lademografia, la digitalització, la globalització,la individualització, la immaterialització, lademocratització o la comercialització. La idea,en aquesta etapa, és agafar cada megaten-dència i analitzar quines conseqüències podriatenir per a la qüestió estudiada. El propòsit és,en primer lloc, observar tot allò que és prousegur. Això, per descomptat, implica feina, per-què les megatendències, per definició, són ten-dències àmplies. Extreure la connexió entre unamegatendència donada i el tema que es tractapot, d’aquesta manera, requerir alguna anàlisi.

3. Centrar-se en les incerteses. Quan s’hancobert els aspectes més segurs del futur lla-vors és hora de centrar-se en les veritablesincerteses. Aquesta és una etapa central en elprocés de l’escenari. En aquest punt, els par-ticipants s’han de centrar en la qüestió: quèés allò que, d’una banda, és molt importantper al tema (companyia, producte, mercat) i,d’una altra, les incerteses de quina direccióseguirà. Cada incertesa ve en parells: «o bé...o», «de... a». Hi ha d’haver els oposats decada un o un altre: funció o emocions, polarit-zació o equalització, digitalització lenta o ràpi-da. El procés de definir incerteses pot acabarfàcilment amb 10-20 o 50 incerteses. Aques-ta llista es pot reduïr eliminant totes aquellesque no són veritables incerteses, no consti-tueixen realment oposats o no són realmentrellevants per al tema.

4. Determinar les dues incerteses més relle-vants. Triar les dues incerteses més rellevantsés també una etapa molt important, perquèaquesta elecció determinarà els escenaris quees creïn. Per exemple: veritable globalització o«glocalització» (globalització/localització). Elmón acceptarà una globalització contínua entots els fronts, p. ex. l’econòmic, el cultural, elsmitjans de comunicació, els polítics, etc. O la«glocalització» és una millor aposta cap a ladirecció veritable? Això no implica que la glo-balització es detindrà. La globalització, al cap ia la fi, és una megatendència. Això no obstant,implica que la gent voldrà combinar globalitza-ció en alguns aspectes, diríem els béns, i no enaltres, per exemple la immigració. La glocalit-

zació implica així un rol continuat per a l’aspec-te local. Un altre exemple seria: funció o emo-ció. La relació preu/qualitat, serà més impor-tant en el futur (funció), o l’impulsor importanten el consum seran les marques, i els narra-dors (emocions) seran els dominants?

5. Entrecreuar les dues incerteses. Quan s’en-trecreuen les incerteses es crea un esqueletper als quatre escenaris. Per exemple, els quees crearan quan es combini la veritable globa-lització amb la funció i amb l’emoció i la glo-calització així mateix amb la funció i l’emoció.

6. Establir els escenaris. Ara s’han de desen-volupar els quatre escenaris que es fan possi-bles per l’elecció de les dues dimensions d’in-certesa més importants. Aquí s’ha de crearquatre històries diferents i convincents sobrecom podria ser el futur. El millor escenari és un«personatge rodó» que descrigui tots els «fac-tors-PEST»: factors polítics, econòmics,socials i tècnics per als escenaris donats. Lasituació ideal és que cada escenari sigui tanconvincent que molta gent digui: això semblamés probable.

7. Crear perfils. Cal crear perfils per a cadaescenari en el qual s’esbrini com serà el nostretema (companyia, producte, mercat). Per acada escenari s’investiga quin tipus de desen-volupament empresarial cal, quin tipus de des-envolupament de producte és l’adient, quintipus de desenvolupament de recursos humanses demanarà. En resum, es desenvoluparàuna estratègia adient per a cada escenari. Araja s’ha vist la major part del camí que es recor-re de les tendències a l’estratègia.

8. Escollir l’escenari. La fase final del procés del’escenari és on es tria l’escenari més proba-ble i més desitjat. Es pot ser tan bon actor enuna àrea que es poden impulsar els desenvo-lupaments en una direcció preferida. Si aquestés el cas, primer s’ha d’estar segur de quinadirecció es prefereix. També hom s’ha de con-centrar en quin escenari és més probable. Talvegada tots quatre escenaris siguin proba-bles, però es pot veure que alguns són mésimportants que la resta i, per tant, necessitenuna concentració més acurada pel que fa al’estratègia.




presarial

Així és com ho veiem al CIFS per ara, peròsabem que el canvi és l’únic factor veritable-ment predictible, de manera que també podemcanviar de pensament mentre transcorre eltemps. El que probablement no canviarà és quel’estratègia s’ha de basar en assumpcionssobre quin tipus de futur ha de trobar-se. Pro-bablement, també en el futur serà important

que aquestes assumpcions siguin explícites.No necessàriament perquè siguin correctes,sinó perquè llavors s’estarà més ben situat sis’està equivocat. En aquest aspecte l’estratè-gia és com un pressupost. Les desviacions nosón sempre dolentes, però sí que està mala-ment si un no sap que s’està desviant.

2007 COPCA70


Les nanotecnologies, caracteritzades pel controlde les propietats dels materials i els dispositius enl’escala de la milionèsima de mil·límetre, i la cièn-cia consegüent, la tecnologia i la comercialitzacióque es desenvolupen al seu voltant en el món sónja una realitat. El 2004, els governs, les empresesi els inversors de tot el món van gastar conjunta-ment més de 8,6 milers de milions de dòlars enR+D+i en nanotecnologia. Des que Nikolai Kon-dratieff va publicar la seva teoria de cicles econò-mics «long waves» l’any 1926, quan encara esta-va vigent el cicle de les indústries químiques i del’electricitat, s’han succeït dos cicles més quepodem assignar a l’automòbil i a l’electrònica, i lestecnologies de la informació i de les comunica-cions. La nanotecnologia és una candidata ferma,segons diferents experts, per iniciar un sisè cicleKondratieff, possiblement en combinació amb labiotecnologia. El fet que s’assenyali la nanotecno-logia com un aspirant seriós a liderar aquest cicle,és perquè les aplicacions potencials de la nano-tecnologia es troben en tots els sectors.

Això no obstant, la nanotecnologia és encara a lafrontera entre la realitat científica i les anàlisis deprospectiva a llarg termini, entre els primers resul-tats i les expectatives de futur. S’ha de tenir encompte que amb el terme nanotecnologia no ensreferim a un concepte únic, sinó que es tracta d’unconjunt de tecnologies i enfocaments diferents. Enaquest sentit és convenient analitzar les diferents

aproximacions i desenvolupaments que s’estanestablint en subàrees de la nanotecnologia, comnanomaterials, nanoelectrònica, nanobiotecnolo-gia i nanomedicina o nanoeines o nanodispositius.

S’espera que els nanomaterials tinguin una graninfluència en tots els camps, en els quals el des-envolupament de nous materials sigui actualmentun factor essencial. Això inclou els recobrimentsultraprims, les superfícies actives, així com unanova generació de l’enginyeria química (proces-sos de catàlisi).

La nanotecnologia té el seu major impacte en lestecnologies de la informació i de les comunica-cions, per continuar (o superar) les prediccionsde la llei empírica de Moore, la qual s’ha anatcomplint inexorablement, des de l’aparició delsprimers circuits electrònics integrats en la dècadadels seixanta del segle passat. Així, cada 18 me-sos es va doblant la capacitat d’emmagatzematge(memòria per unitat d’àrea) i la velocitat de pro-cessament dels circuits integrats.

La nanobiotecnologia té la seva àrea d’aportació ala medicina mitjançant nous sistemes de diagnòs-tic, tant a nivell molecular com per tècniques d’i-matge, noves teràpies més selectives i eficients icom a suport tecnològic a la medicina regenerati-va. Alhora, part d’aquests descobriments influirantambé en la indústria agrícola i de l’alimentació.



Josep SamitierUniversitat de Barcelona



Les nanoeines i els nanoinstruments són neces-saris com a part de la instrumentació que per-meti el desenvolupament mateix i l’ús de lesnanotecnologies: nous sistemes de microscòpiai màquines d’ultraprecisió.

A causa d’aquest impacte esperat de la nanotec-nologia és convenient veure els volums de mercatesperats segons diferents fonts. Moltes de lesanàlisis de mercat s’originen a partir de l’any 2000amb un horitzó esperat fins al 2015. La NationalScience Foundation, l’any 2001, va estimar que elmercat mundial per als productes nanotecnològicsseria d’un bilió de dòlars el 2015. És cert quedepenent de la definició de nanotecnologia i laseva contribució al valor final del producte, així comel grau d’optimisme, podem trobar xifres mésmoderades com els 150.000 milions de dòlars el2010 (Mitsubishi Institute, 2002) i els 2,5 bilions dedòlars el 2014 (Lux Research, 2004).

Si ens quedem amb l’evolució dels últims anysper veure com el creixement de la nanotecnolo-gia pot arribar als valors predits tenim que:

En un àmbit concret, com és el de la producció denous fàrmacs, és interessant veure l’evolució pre-vista de la influència de la nanotecnologia i del’impacte en el mercat mundial (vegeu figura 2).

Un cop vistes les perspectives a escala mundial(vegeu la taula 3 de recopilació de dades sobreperspectives econòmiques) és interessant consi-derar la repercussió per àrees geogràfiques.

En aquest sentit és interessant analitzar compa-rativament les dades de la inversió pública delsdiferents països en R+D+i en nanotecnologia,segons dades recollides per la Comissió Euro-pea (2005). En aquest sentit, si ajuntem tota lainversió europea estem a un nivell comparable aldels EUA.

2007 COPCA72

0% 5% 10% 15% 20% 25%

nanobiotecnologia

nanomaterials

nanodispositius

nanoeines

Creixement mitjà anual entre 2002 i 2006

140

120

100

80

60

40

20

02002 2003 2004 2005 2006

Nanobiotecnologia Nanomaterials

En milers de milions de dòlars

Figura 1. Mercat mundial per als diferents segments de la nanotecnologia

Font: Moradi, 2005

0

5001.0001.5002.0002.5003.0003.5004.0004.5005.000

0

1

2

3

4

6

5

Volu

m d

e m

erca

t (m

ilions

$E

UA

)

Quo

ta d

e m

erca

t (%

)

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Quota de mercat mundialFàrmacs basats en nanotecnologia - volum de mercat

Figura 2. Mercat i quota de mercat mundial per a fàrmacs basats en nanotecnologia

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2004 2006 2008 2010 2012 2014

Resta del mónÀsia/Pacífic

EUAEuropa

Figura 3. Percentatge de vendes globals deproductes, incorporant nanotecnologiasegons àrees geogràfiques



Tenint en compte que estem en un sector inci-pient, des del punt de vista del desenvolupa-ment econòmic i industrial, són seguramentinteressants l’anàlisi i les inversions que estanfent les empreses de capital risc. En aquestsentit, el gràfic de la figura 4 mostra que les apli-cacions en «nanobio» concentren més de lameitat de les inversions de capital risc en nano-tecnologies.

És interessant comparar aquest gràfic amb l’ob-tingut quan s’analitzen les empreses actives ja enaquest moment en nanotecnologies, segons sec-tors, així com per la distribució d’empreses i ins-tituts d’investigació en nanotecnologies (dadesde científica 2003).


Font: Pauli et al. (2003)

Eines4%

Nanobio52%

Materials12%

Dispositius32%

Figura 4. Inversions mundials de capital risc en nanotecnologies

Font: Segons l’anàlisi feta per Fetch et al. (2003)

Nanoeines25%

Nanobiotecnologia32%

Nanodispositius10% Nanomaterials

33%

Figura 5. Distribució per segments de lesempreses actives en nanotecnologies

Font: Comissió Europea, 2005

Taula 1. Inversions públiques en nanotecnologia,en milers d’euros

EUA (Federal) 910.000Japó 750.000Comissió europea 370.000EUA (Estats) 333.300Alemania 293.100França 223.900Corea del Sud 173.300Regne Unit 133.000Xina 83.300Taiwan 75.900Autràlia 62.000Bèlgica 60.000Itàlia 60.000Israel 46.000Holanda 42.300Canadà 37.900Irlanda 33.000Suïssa 18.500Indonèsia 16.700Suècia 15.000Finlàndia 14.500Àustria 13.100Espanya 12.500Mèxic 10.000Nova Zelanda 9.200Dinamarca 8.600Singapur 8.400Noruega 7.000Brasil 5.800Tailàndia 4.200Índia 3.800Malàisia 3.800Romania 3.100Sud-àfrica 1.900Grècia 1.200Polònia 1.000Lituània 1.000Altres 2.800

Total 3.850.000

Mercat milmilions Conductes

Productes $ EUA Producte Companyies

Lliuramentde fàrmacs 21 5,4 98 113Biomaterials 8 0,07 9 32Imatgeria en viu 3 0,02 8 15Diagnòsticsin vitro 2 0,78 30 35Implantsactius 1 0,65 5 6Fàrmacs iteràpia 0 0 7 7

Total 35 6,9 157 208

Taula 2. Mercat mundial de la nanomedicina el 2004 segons l’informe de VDI



La situació a Catalunya es pot analitzar a partirde la productivitat científica que s’observa en la

figura en la qual s’aprecia la concentració decentres del CSIC a la comunitat de Madrid i l’e-

2007 COPCA74

120

100

80

60

40

20

0

EUAJa

pó

Aleman

ya

Regne

Unit

Xina

Fran

ça

Canad

à

Suïssa

Israe

l

Austrà

lia

Espan

ya

Països

Baix

os

Taiw

an

Suècia

Àustria

Corea

del

Sud

Finlàn

dia

Rússia

Itàlia

Polònia

Figura 6. Distribució per països d’empreses i centres d’investigació actius en nanotecnologia

Madrid 41,8%Catalunya 22,1%Andalusia 6,3%País Basc 5,9%Comunitat Valenciana 5,8%Castella-Lleó 4,0%Galícia 2,6%Aragó 1,9%

Astúries 1,9%Navarra 1,8%Illes Balears 1,4%Illes Canàries 1,8%Castella-La Manxa 0,9%Santander 0,7%Múrcia 0,6%Extremadura 0,5%

CSIC 22,6%Universitat de Barcelona 12,7%Altres 11.7%Universitat Autònoma de Madrid 10,4%Universitat Complutense de Madrid 7,0%Universitat Autònoma de Barcelona 4,9%Universitat del País Basc 3,1%Universitat de València 2,7%

Universitat de Valladolid 2,7%Universitat de Sevilla 2,5%Universitat Politècnica de Madrid 2,3%Universitat Politècnica de Catalunya 1,9%Universitat Pública de Navarra 1,8%Universitat de La Laguna 1,7%Universitat d’Oviedo 1,4%Universitat Carlos III de Madrid 1,4%

Universitat de Santiago de Compostel·la 1,4%Universitat Jaume I 1,3%Universitat de Vigo 1,2%Universitat de Girona 1,2%Universitat Politècnica de València 1,2%Universitat de les Iles Balears 1,1%Universitat de Salamanca 1,1%Universitat de Cadis 0,9%

Figura 7. L’activitat desenvolupada en nanotecnologia pels diversos actors nacionals (acadèmics i empresarials) ha estat quantificada en l’estudi de dues maneres: d’una banda, com un indicador sobre l’existència o no de l’activitat detectada en projectes, patents i xarxestemàtiques; i, de l’altra, mitjançant indicadors percentuals amb els articles i actes de congressos detectats amb INSPEC i Current Contents

Font: CINM Cercle d’Innovació en Microsistemes i Nanotecnologia. El CIMN és una iniciativa conjunta de la Direcció General d’Universitats i Investigació de la Conselleria d’Educació de la Comunitat de Madrid i de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA)

Font: Científica, 2003



levada productivitat científica de les universitatscatalanes.

Des del punt de vista econòmic no hi ha dadesespecífiques per a Catalunya en l’àmbit de lesnanotecnologies, però sí que en alguns sectors

s’està assolint una massa crítica i una presènciainternacional destacada, com és el cas de la nano-medicina o aplicacions de la nanotecnologia a labiomedicina, com mostra el gràfic de la figura 8, elqual mostra on apareixen els clústers més impor-tants dels EUA i Europa en aquest àmbit.


San Francisco

Los Angeles

Houston

Madrid

Londres

París

Roma

Berlín

CompanyLeading Research Center

CompanyLeading Research Center

Figura 8. Clúster en nanomedicina als EUA i Europa. És interessant destacar que, a Catalunya, es visualitzen amb impacte a nivell mundial tant la presència de centres d’investigació (ParcCientífic de Barcelona-Universitat de Barcelona i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, IBEC)així com les empreses. Aquestes estan participant, de forma activa, en els projectes CENITOncnosis per a diagnòstic de Càncer i liderat per Lab. Ferrer Internacional i Nanopharma.



2007 COPCA76

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

14.0

00 (6

)23

.000

(7)

7.00

0 (9

)22

.000

(6)

Nano

mat

erial

s21

.800

(23)

22.9

00 (2

3)24

.200

(23)

25.9

00 (2

3)28

.800

(23)

21.0

00 (9

)13

.000

(14)

800.

000

(4)

340.

000

(5)

Nano

mat

erial

s an

d m

olec

ular a

rchit

ectu

res

13.0

00 (2

2)Ba

sic n

anom

ater

ials

(nan

otub

es, q

uant

um d

ots)

134

(4)

288

(4)

1.30

4 (4

)2.

784

(4)

5.94

7 (4

)12

.892

(4)

Nano

parti

cles

493

(9)

46 (4

)90

0 (9

)Sy

nthe

tic n

anop

artic

les40

.000

(21)

Met

al ox

ide/

met

al na

nopa

rticle

493

(9)

900

(9)

Nano

parti

cles

and

com

posii

tes

12.0

00 (1

2)62

.000

(12)

Carb

on b

lack

3.00

0 (2

0)5,

7 (1

0)Ca

rbon

nan

otub

es14

5 (1

1)1.

500

(17)

Polym

er n

anoc

ompo

sites

320

(21)

300

(10)

1.40

0 (2

1)Po

lymer

disp

ersio

ns15

.000

(21)

Nano

coa

tings

24.0

00 (1

2)40

.000

(12)

81.0

00 (1

2)81

.000

(12)

Nano

surfa

ces

13.0

00 (2

2)

1.60

0 (2

2)La

tera

l nan

ostru

ctur

es13

.000

(12)

48.0

00 (1

2)Na

nom

agne

tic m

ater

ials

and

devic

es4.

300

(9)

12.0

00 (9

)M

icron

ised

subs

tanc

es (v

itam

ines,

pha

rmac

eutic

als)

1.00

0 (2

1)Ae

roge

ls10

.000

(18)

Dend

rimer

s5-

15 (1

0)

Nano

biot

echn

olog

ies3.

300

(23)

4.00

0 (2

3)5.

300

(23)

6.20

0 (2

3)7.

600

(23)

Nano

ena

bled

dru

g de

liver

y26

0 (2

4)42

1 (2

4)73

1 (2

4)1.

146

(24)

1.72

8 (2

4)2.

633

(24)

3.57

8 (2

4)4.

814

(24)

DNA

chip

s1.

000

(23)

1.90

0 (2

3)Pr

otein

Chip

s10

0 (2

3)40

0 (2

3)Co

rona

ry S

tent

s2.

100

(23)

5.30

0 (2

3)

180

(9)

100

(6)

1.00

0 (6

)Na

noto

ols

24.7

00 (2

3)39

.900

(23)

45.9

00 (2

3)53

.000

(23)

61.0

00 (2

3)1.

200

(9)

22.0

00 (5

)3.

000

(6)

Nano

devic

es26

.600

(23)

26.6

00 (2

3)30

.800

(23)

33.6

00 (2

3)37

.300

(23)

6.00

0 (6

)M

easu

rem

ent a

nd a

nalys

is of

nan

ostru

ctur

es2.

000

(12)

9.00

0 (1

2)Na

noan

alytic

s3.

000

(22)

Sem

icond

ucto

r too

ls an

d ins

trum

ents

5.50

0 (1

2)Na

noto

ols,

nan

odev

ices,

nan

obio

tec

73.0

00 (7

)

Taul

a 3.

C

om

pila

cio

ns d

e d

ades

so

bre

mer

cats

mun

dia

ls p

er s

ubàr

ees

de

la n

ano

tecn

olo

gia

, seg

ons

div

erse

s fo

nts




2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Nano

elect

ronic

s12

.000

(15)

40.0

00 (1

5)76

.000

(15)

300.

000

(5)

Nano

base

d se

mico

nduc

tors

300.

000

(3)

500.

000

(3)

Org

anic

sem

icond

ucto

rs50

0 (2

)Na

no-b

ased

ultr

a ca

pacit

ors

38 (2

)35

5 (2

)Na

nost

orag

e18

.000

(19)

65.7

00 (1

9)Se

nsor

s9

(2)

340

(2)

Nano

inter

med

iates

851

(4)

7.88

8 (4

)37

.890

(4)

160.

750

(4)

442.

020

(4)

741.

864

(4)

Nano

ena

bled

pro

duct

s12

.001

(4)

43.4

55 (4

)11

0.94

4 (4

)34

4.20

4 (4

)96

2.51

1 (4

)1.

818.

126

(4)

Nano

ena

bled

pro

duct

s in

auto

and

aer

ospa

ce8.

500

Auto

mot

ive1.

110

(2)

6.50

0 (2

)Ae

rosp

ace

70.0

00 (5

)Sa

les in

food

and

bev

erag

es s

ecto

r15

0 (1

6)86

0 (1

6)24

.000

(16)

Text

iles

13.6

00 (2

5)11

5.00

0 (2

5)Ph

arm

aceu

ticals

100

(9)

140

(9)

180.

000

(5)

Chem

ical p

roce

ssing

100.

000

(5)

Healt

hcar

e30

.000

(4)

30.0

00 (5

)Su

stan

aible

proc

esse

s45

.000

(5)

Ultra

pre

cise

surfa

ce p

roce

ssing

3.00

0 (1

2)20

.000

(12)

Taul

a 3.

C

om

pila

cio

ns d

e d

ades

so

bre

mer

cats

mun

dia

ls p

er s

ubàr

ees

de

la n

ano

tecn

olo

gia

, seg

ons

div

erse

s fo

nts

(co

nt.)

(1) h

ttp://

freed

onia.

eone

t.com

/com

icom

s2/s

umm

ary_

0285

-211

08_IT

M(2

) Fro

st&S

ulliva

n 20

02(3

) Alex

ande

r E. B

raun

. cite

d by

Allie

nzG

roup

repo

rt(4

) Lux

Res

earc

h 20

04(5

) NSF

200

1(6

) Dat

amine

tech

nolo

gy re

view

(7) D

euts

che

Bank

200

5(8

) VDI

Com

pany

sur

vey

(9) B

CC 2

002

(10)

SRI

200

2(1

1) M

itsub

ishi R

esea

rch

Inst

itute

200

2(1

2) D

. G. B

ank

2002

(les

dade

s só

n en

eur

os)

(13)

UPI

(14)

III-V

s Re

view

(15)

FTM

Con

sultin

g(1

6) H

elmut

Kais

er C

onsu

ltanc

y, 20

04(1

7) S

teve

nson

, 200

3(1

8) A

spen

sys

tem

s

(19)

Nan

oMar

kets

repo

rt(2

0) R

eute

rs 2

002

(21)

BAS

F 20

02 (le

s da

des

són

en e

uros

)(2

2) V

DI-T

Z 19

98 (le

s da

des

són

en e

uros

)(2

3) F

echt

et a

l., 20

02(2

4) N

anom

arke

ts, V

entu

re D

evelo

pmen

t Ass

ociat

es, 2

005

(25)

Cer

tifica

, 200

6



Conclusió

Són evidents les grans expectatives industrialsque l’aplicació de la nanotecnologia té per a sec-tors múltiples, així com l’evolució ràpida que endiferents països europeus està tenint la investiga-ció en nanotecnologies, com una oportunitatinterdisciplinària per a la innovació. La nanotec-nologia es presenta en tots els sectors analitzats,com a l’element clau per a tots aquells productesque requereixin un desenvolupament d’R+Dintensiu i en els quals la reducció de dimensions,pes, materials i consum d’energia presentenavantatges competitius. Sense oblidar els nousàmbits d’aplicació que els nous processos nano-tecnològics permeten afrontar.

Es constata que al país hi ha la massa críticacientífica suficient i prou competitiva com pernodrir el teixit empresarial del nostre país ambdesenvolupaments avançats; tal com ho demos-tren les diferents iniciatives de xarxes (Nanospain,Plataformes Espanyoles de nanomedicina, nano-electrònica, química sostenible, etc.), les reunionscom les trobades Think Thanks del 2004 i 2005,organitzades pels Parcs Científics de Barcelona iMadrid amb l’auspici de la FECYT, així com lesprimeres resolucions de les convocatòries Inge-nio 2010 (projectes CENIT).

Referències

Científica, The Nanotechnology OpportunityReport, edició 2003.

Comissió Europea, Some Figures about Nanotech-nology R&D in Europe and Beyond, Comissió Euro-pea, Research DG, desembre de 2005.

Comissió Europea: Nanosciences and Nanotech-nologies: An action plan for Europe for 2005 to2009, Communication, 2005.

Comissió Europea: Towards a European Strategyfor Nanotechnology, Communication, 2004.

Comissió Europea: The economic development ofnnaotechnology. An indicador based analysis2006.

FECHT, H.-J., ILGNER, J., KÖHLER, T., MIETKE, S.,WERNER, M., Nanotechnology Market and Com-pany Report - Finding HiddenPearls, WMtechCenter of Excellence Micro and Nanomaterials,Ulm, 2003.

Lux Research, The Nanotech Report 2004,2004.

Mitsubishi Research Institute 2002, citat perKamei, S., Promoting Japanesestyle Nanotech-nology Enterprises, 2002.

NanoForum database a <www.nanoforum.org>,2005.

NanoInvestorNews database a <www.nanoin-vestornews.com>, 2005.

PAULL, R., WOLFE, J., HÉBERT, P., SINKULA, M.:Investing in nanotechnology: Nature Biotechno-logy Vol. 21, Núm. 10, p.1145, 2003.

Plataforma española de nanomedicina a<www.nanomedspain.net>.

Verein der Ingenieure - Technologiezentrum (VDI-TZ)Nanotechnologie als wirtschaftlicher Wachstums-markt, Company Survey, 2004.

2007 COPCA78


Durant les properes dècades, l’expansió de leseconomies asiàtiques continuarà essent un delsdesenvolupaments més importants en l’economiaglobal. El Japó va començar la seva ascensiódurant la dècada de 1960, «tigres» com Corea iTaiwan durant els anys setanta, la Xina a principisdels anys vuitanta i l’Índia a principis dels no-ranta. Sembla que la fórmula per a l’èxit econò-mic estigui passant d’un país a l’altre de la regió.Però cal preguntar-se quins són els ingredientsd’aquesta recepta. Continuarà l’expansió de laXina i l’Índia? Per què hi ha països que continuenenrere a Àsia i arreu del món? I quins reptes plan-tegen aquests fets als governs, a les empreses ials individus dels països rics?

Model de previsió per al creixement econòmic

Només una anàlisi acurada i sistemàtica pot pro-porcionar les respostes a aquestes preguntes. ElDeutsche Bank Research (DBR) ha desenvolupatFormel-G, el seu model de previsió per avaluar elcreixement econòmic i, així, proporcionar unaestructura per reflexionar sobre el creixement eco-nòmic a llarg termini i generar previsions per al crei-xement del PIB fins al 2020. El model té tres ves-sants: primer, l’objectiu final és el creixement delPIB, la mesura més rellevant per a l’activitat eco-nòmica en els mercats. Segon, hi ha quatre factors

per al creixement del PIB: el creixement de lapoblació, els canvis en el capital humà, els canvisen l’obertura del comerç i l’acumulació del capitalfísic. I tercer, una anàlisi de tendències d’ampliabast que intenta captar les fissures estructurals.El primer i segon vessants estan vinculats per unaequació economètrica, mentre que el segon i eltercer estan vinculats per un enfocament menysformal però tanmateix sistemàtic.1

Les previsions del model donen suport al punt devista que l’expansió de les economies asiàtiquescontinuarà produint-se durant les properes dèca-des. Del 2006 al 2020, l’Índia serà l’actor principaldels 32 països analitzats. S’espera que el seu PIBcreixi una mitjana del 5,5% anual. El fort creixe-ment de la població de l’1,5% anual, contribueix ala seva impressionant actuació a llarg termini. Ensegon lloc, Malàisia és probable que experimentiun creixement del PIB del 5,4% anual, mentre queel seu PIB per càpita, avui dia, triplica ja el del’Índia. En tercer lloc, la Xina és probable queexperimenti el creixement més alt d’ingressos percàpita, però el lent creixement de la seva poblaciólimita el guany del PIB global al 5,2% anual durant2006-20, segons el Formel-G.

Això no obstant, no totes les economies creixe-ran d’una manera tan forta. A Àsia, Indonèsia ésun exemple d’un país que encara no ha aplicat larecepta per a l’èxit econòmic. El més segur és

1. El model es presentaen detall a Bergheim,Stefan (2005):Centres decreixement global2020, Deutche BankResearch, CurrentIssues, disponible awww.dresearch.com/globalgrowth


Centres de creixement global 2020:reptes i oportunitats per als europeus

Stefan BergheimEconomista sèniorDeutsche Bank Research



que el 2020 el seu nivell d’ingrés per càpita hauràcaigut darrere del de l’Índia. Els països de l’Amè-rica Llatina tampoc no es trobaran entre els cap-davanters en creixement: el creixement del PIBesperat del 3% significa que perdran terreny enels rànquings internacionals de nivells d’ingres-sos. D’altra banda, també prevaldran diferènciessignificatives entre els països rics: mentre queIrlanda, els EUA i Espanya experimentaran uncreixement del PIB del 3% o més anual, el Japó iSuïssa poden veure només un 1%. La figura 1mostra el rànquing dels 32 països.

Al 2020 continuaran prevalent grans diferències

El 2020 continuarà havent-hi al món diferènciesmolt importants entre països. Hi haurà econo-mies molt riques de creixement ràpid com elsEUA, economies riques de creixement lent com elJapó i Suïssa, i economies pobres amb un creixe-ment extremadament ràpid com l’Índia i econo-mies pobres de creixement lent com Indonèsia. El2020, l’Índia serà encara un país relativamentpobre amb una mitjana del PIB per càpita denomés el 20% del nivell dels EUA (fins i tot en ter-mes de PPA). De totes maneres, aquestes previ-sions no són definitives. Les polítiques econòmi-ques poden influir i ho faran en els resultats.Alguns països aplicaran la recepta per a l’èxitd’una manera més directa que la que normal-ment s’hauria esperat, mentre que alguns altrespoden perdre la seva perspectiva de manera ines-perada.

Les diferències tan importants que hi ha entreels països impliquen que les empreses europe-es han de prendre decisions difícils. Alguns mer-cats poden ser ubicacions de producció atracti-ves avui dia, però un ràpid increment dels souspot acabar amb aquest atractiu els anys vinents.Altres països poden ser només mercats petitsper als productes europeus d’alta qualitat ara,però aconseguir una enorme importància mésendavant. De nou, altres poden experimentar unestancament del seu creixement global d’in-gressos, però encara presentar excel·lentsoportunitats per als productes europeus acausa dels seus alts nivells de renda. Més gene-ralment, l’expansió d’Àsia força totes les com-panyies a tornar a revisar i fixar els seus models

de negocis regularment —o enfrontar-se a sermarginats pels competidors al país mateix o al’estranger.

Explicació de les diferències

El marc Formel-G no només produeix previsionsper al creixement del PIB, sinó que també per-met una anàlisi sistemàtica de les fonts del crei-xement i de les forces i debilitats específiques decada país. Això implica que el model pot ser uti-litzat també com un programa per a les políti-ques econòmiques. Al cap i a la fi, l’èxit econò-mic no cau simplement del cel. Els païsospobres no tenen cap garantia de créixer mésràpidament que els països rics. Si aquest fos elcas, llavors no hi hauria diferències en els nivellsde renda avui dia. Els països pobres poden tenirmés «potencial a l’alça», però la qüestió clau éssi en faran ús, d’aquest potencial. L’èxit econò-mic demana un treball dur i unes decisions polí-tiques correctes, tant als països pobres com alsrics. Aquestes decisions han de ser analitzadesper generar previsions fiables per al creixementdel PIB. Afortunadament per als qui fan les pre-visions de creixement, però malauradament perals qui prenen les decisions polítiques, una granproporció del creixement de la propera dècadadepèn de les decisions que es van prendre famolt de temps.

La demografia és un exemple d’un desenvolupa-ment lent que es pot preveure de manera raona-ble d’aquí a molts anys. Per exemple, la políticad’un sol fill promulgada a la Xina, fa més de duesdècades, implica que cada vegada entraranmenys joves en el mercat laboral els propersanys. Al Japó i en alguns països europeus l’ab-sència de polítiques de protecció a la família haprovocat que els índexs de naixements caiguinper sota d’un nivell de substitució: cada genera-ció només se substitueix en dos terços! Lespoblacions en disminució seran (o continuaransent) una característica del Japó, Suïssa i Itàlia.En aquests països, la immigració no serà prougran per compensar el declivi natural. En con-trast, Malàisia, l’Índia i Mèxic s’espera que expe-rimentin un creixement de població del voltantde l’1,5% anual. La població de l’Índia superaràla de la Xina d’aquí a unes dècades.

2007 COPCA80



Amb les seves poblacions en conjunt estanca-des o en disminució, els països rics podriendecidir fer millor ús dels recursos laborals exis-tents. Durant les passades dècades, el cas opo-sat va ser el de diversos països europeus: set-manes de treball més curtes, augment de l’atur ijubilacions anticipades van portar a un declivi enels «inputs» laborals. El total d’hores treballadesper càpita va caure gairebé el 10% a Àustria iAlemanya entre 1994 i 2004. Espanya presentaun gran contrast amb un augment d’hores treba-llades per càpita de més del 30%. Ampliar l’edatde jubilació, reduir l’atur, integrar més dones almercat laboral i augmentar la immigració sónopcions per a tots els països rics. De totesmaneres, aquests canvis demanen importantscanvis en la societat que desafien alguns interes-sos creats. Els països que exerceixin aquestesopcions veuran un creixement futur més impor-tant de la seva renda per càpita.

El capital humà és la clau per al creixement

Un segon ingredient de moviment lent en larecepta per a l’èxit econòmic és el capital humà:el cervell humà és una de les principals fonts deriquesa i creixement. Els increments de capitalhumà condueix a un increment dels nivells derenda. El millor criteri disponible és la mitjanad’anys d’educació per càpita del grup d’edat de25 a 64 anys. Les millores en els països rics pro-venen principalment dels índexs de llicenciats uni-versitaris o d’estudis superiors. Malauradament,passen molts anys, fins i tot dècades, abans queles polítiques de canvis que es prenen en el pre-sent arribin a produir un nombre més elevat degraduats superiors en el futur. Per dir-ho d’unaaltra manera, les mancances d’avui de treballa-dors altament qualificats són el resultat dels errorspolítics fets fa una dècada o fins i tot abans.

Igual que en el cas del creixement de població, hiha diferències importants entre països, tant en elnivell com en la taxa de creixement del capitalhumà. Alemanya té un nivell molt alt de 13,5 anys,però està experimentant un estancament. Percontra, a l’Índia la mitjana d’escolarització és demenys de cinc anys, però actualment augmentaamb rapidesa el nombre de persones que van al’escola. A Espanya, la mitjana actual del nivell

d’educació no es troba entre els més alts. Això noobstant, gairebé el 40% dels joves espanyols esgraduen amb estudis superiors a la universitat, sies compara amb l’índex de graduació del 10%entre els que tenen de 55 a 64 anys. Com a con-seqüència d’això, els nous membres que entren almercat laboral estan molt més ben educats queels que el deixen i el nivell mitjà del capital humàde la força de treball està augmentant ràpida-ment.

Més capital humà també permet més innovació.Hi ha una alta correlació entre la mitjana d’anysd’educació i la despesa en recerca i desenvolu-pament. Els països pobres, normalment, noinverteixen gaire en investigació, sinó que tendei-xen a copiar les millors pràctiques de l’exterior.

Obertura i bones institucions

Si un país comercia més amb altres països, llavorsla pressió competitiva sobre les empreses i elgovern augmenta, i això porta guanys d’eficiènciai un potencial de producció més elevat. Les institu-cions pobres i que no afavoreixen els negocis sim-plement no són compatibles amb l’accés delsestrangers al mercat obert. Per aquest motiu, l’o-bertura també pot ser utilitzada com a «proxy» pera la qualitat institucional, un concepte que fins i totés més difícil de mesurar que l’obertura. A més, elpaís es pot beneficiar del progrés tecnològic que hiha incorporat en els béns de capital importats i potdur a terme economies d’escala en producció. Espot obtenir més producció amb la mateixa quanti-tat de capital humà.

La millor mesura de l’obertura d’un país estàbasada en el percentatge de les importacions iexportacions respecte al producte interior brut.Això no obstant, només el percentatge decomerç en el PIB no és apropiada, perquè elspaïsos petits comercien de manera natural mésamb l’estranger que els països més grans. Al capi a la fi, les empreses als països grans tenen moltsclients a qui vendre i dels quals aprendre al seupropi país, per la qual cosa tenen menys neces-sitats de mirar cap a l’exterior. Per tant, el DBR,per generar les mesures d’obertura, ajusta laquota de comerç per la dimensió del país ambl’ajuda de l’anàlisi de regressions.




Durant els anys 2003/04 Alemanya, Bèlgica iHolanda estaven entre les economies més ober-tes del món. Però el que importa per al creixe-ment del PIB és el canvi en l’obertura. Els païsosno estan destinats a romandre tancats i pobresper sempre més. Els països asiàtics com Malài-sia, la Xina i Corea ja estan amb la vista posadaal cap de munt del rànquing d’obertura. La ràpi-da obertura cap a la resta del món durant elspassats anys expliquen gran part del seu èxiteconòmic. Els canvis que estem veient a Àsia iEuropa poden ser un exemple per a altres àreesdel món que encara els han d’assolir, com és elcas de l’Amèrica Llatina.

La mesura d’obertura també és d’ajuda a l’horade detectar els punts relativament dèbils dels paï-sos: per exemple, Finlàndia està menys integradaa l’economia global del que es pot pensar. Laseva participació de comerç en el PIB és gairebéigual a la d’Alemanya, però és una economia moltmés petita. Per descomptat que en aquest cascompta la ubicació, i més en l’economia globalit-zada! Molt més enllà, l’Índia és un país pobre enpart perquè encara està massa tancat i té unesinstitucions que obstaculitzen els negocis, quenomés poden sobreviure rere barreres ben altes.

Capital fixe

El quart i últim ingredient en la recepta de creixe-ment és el capital fixe, l’acumulació de capitalfísic, com ara els edificis i les màquines. La ten-dència de les companyies a invertir en nou capi-tal depèn dels guanys futurs que esperen acon-seguir. Aquests guanys esperats han de sercomparats amb el cost del capital als mercatsfinancers. El boom actual d’inversió a la Xina,amb una inversió valorada en més del 40% delPIB, en part sorgeix dels tipus d’interès molt persota de la taxa de creixement del PIB nominal(una bona aproximació de les expectatives deretorn econòmic). Finalment, aquesta ràpidavelocitat d’acumulació de capital haurà de dismi-nuir, encara que probablement de manera no tanràpida com va fer en les economies dels tigresasiàtics al final de la dècada de 1990.

Als països rics hi ha diferències importants en lestaxes d’inversió i en les taxes d’increment de l’s-tock de capital. El Japó té una taxa d’inversió moltalta, però també una taxa de depreciació elevada.Així, el seu stock de capital està creixent, però len-tament. Un creixement més ràpid de l’stock decapital (en part provinent de la inversió en habitat-ge) es pot veure als EUA i Espanya. Malgrat queés molt difícil que persisteixin les taxes excepcio-nals d’increment dels passats anys, haurien decontinuar relativament altes i expliquen per què elsEUA i Espanya estan entre els països de l’OCDEamb les taxes de creixement del PIB més eleva-des esperades entre 2006 i 2020.

Reptes per als europeus

La integració de les grans economies asiàtiquesdins de l’economia global planteja importantsdesafiaments per als governs, les empreses i elsindividus europeus. Els governs han de garantirque els seus països es beneficien de la globalit-zació permetent les importacions de productesmés barats de l’estranger, però també propor-cionant noves oportunitats als treballadors deles indústries en declivi al seu propi país. Per ferfront a aquests reptes calen mercats laboralsflexibles i un llarg aprenentatge. A més, hauriende fer que les seves economies fossin el mésfortes possible, fomentant un sistema d’innova-ció eficient i mercats financers líquids. Lesempreses han de ser conscients de les ubica-cions més atractives del món, sigui per a lamanufactura intensiva en treball o per a les acti-vitats de recerca d’alta especialització. I els indi-vidus dels països rics han de ser conscients deles oportunitats i els reptes als quals s’enfron-ten. El seu producte pot ser enviat des de laXina en un contenidor de 12 peus o pot éssercodificat en zeros i uns i ser tramès des del’Índia? És llavors que podran explorar diversesoportunitats de feina, que poden incloure fins itot canviar d’indústria o de feina en meitat de laseva vida.

Disposeu de més informació a:www.dbresearch.com/glogalgrowth

2007 COPCA82




Font: Deutsche Bank Research

1 Índia 5,5

2 Malàisia 5,4

3 Xina 5,2

4 Tailàndia 4,5

5 Turquia 4,1

6 Irlanda 3,8

7 Indonèsia 3,5

8 Corea 3,3

9 Mèxic 3,2

10 Xile 3,1

11 Estats Units 3,1

12 Argentina 3,0

13 Espanya 2,8

14 Brasil 2,8

15 Canadà 2,4

16 França 2,3

17 Noruega 2,1

18 Nova Zelanda 2,1

19 Àustria 2,1

20 Portugal 2,0

21 Regne Unit 1,9

22 Suècia 1,8

23 Grècia 1,7

24 Dinamarca 1,7

25 Itàlia 1,6

26 Bèlgica 1,5

27 Alemanya 1,5

28 Finlàndia 1,3

29 Països Baixos 1,3

30 Austràlia 1,3

31 Japó 1,3

32 Suïssa 0,7

-1 1 3 5

% anual

Rànquing País

Rússia No hi ha dades per a educació

Sud-àfrica La sida evita una previsió fiable

PIB per càpita

Creixementde la població

Creixementdel PIB

Figura 1. Formel-G: Rànquing del creixement del PIB 2006-2020



2007 COPCA84

Taula 1. Índex de creixement 2006-2020

PIB per càpita Creixement PIB total, previsió del de població model amb tendència

Índia IN 3,93 1,61 5,54Malàisia MY 3,68 1,74 5,43Xina CN 4,39 0,83 5,23Tailàndia TH 3,48 1,01 4,49Turquia TR 2,87 1,20 4,07Irlanda IE 2,69 1,07 3,76Indonèsia ID 2,47 1,01 3,48Corea KR 2,82 0,47 3,29Mèxic MX 1,88 1,33 3,21Xile CL 1,85 1,26 3,11EUA EUA 2,08 1,02 3,10Argentina AR 1,91 1,10 3,01Espanya ES 2,78 0,04 2,82Brasil BR 1,57 1,18 2,76Canadà CA 1,80 0,54 2,36França FR 1,96 0,34 2,30Noruega NO 1,59 0,56 2,15Nova Zelanda NZ 1,48 0,66 2,15Àustria AT 1,92 0,20 2,13Portugal PT 1,95 0,01 1,96Regne Unit GB 1,40 0,45 1,85Suècia SE 1,80 0,01 1,81Grècia GR 1,75 –0,01 1,74Dinamarca DK 1,45 0,27 1,72Itàlia IT 2,02 –0,43 1,59Bèlgica BE 1,51 –0,03 1,49Alemanya DE 1,36 0,11 1,47Finlàndia FI 1,22 0,12 1,34Holanda NL 1,06 0,27 1,33Austràlia AU 0,68 0,65 1,33Japó JP 1,41 –0,10 1,31Suïssa CH 0,98 –0,28 0,70


Què és la globalització?

Ens agradi o no vivim un procés imparable i tre-pidant de globalització. Aquest procés estàcomportant un creixement espectacular delsintercanvis econòmics i comercials, que encaraavui es dóna principalment entre països d’unmateix continent, però que cada vegada méses donarà entre països de diferents continents.Aquest procés de globalització, reprès ambvoluntat ferma des d’Europa després de laSegona Guerra Mundial per mitjà d’un clar pro-cés d’integració comercial, agafa un impuls glo-bal amb la caiguda del mur de Berlín i té comun dels seus signes més visibles de futur la cre-ació de l’euro. Aquest procés de globalització,que desplaça de manera creixent persones,mercaderies i capitals (el factor capital és ja avuiun factor de producció perfectament mòbil entremolts països), només s’aturarà en els propersdecennis si noves guerres mundials o granscatàstrofes naturals fan recular els països cap apostulats proteccionistes. Aquest procés de glo-balització, que ha generat espectaculars creixe-ments econòmics en alguns països emergentscom ara la Xina (obtingut a qualsevol preu), estàja avui temptant altres grans països emergentscom ara l’Índia o el Brasil: potser aviat podriencomençar a imitar alguns dels aspectes mésqüestionables del model xinès, com ara el pecu-liar sistema de tipus de canvi fix, artificialment

devaluat per mitjà d’un estricte control de capi-tal, per tal de competir encara de manera mésagressiva amb el Primer Món.

L’ampliació recent de la Unió Europea cap a l’estfa que Catalunya esdevingui encara més perifèri-ca, en desplaçar-se més cap a l’orient el centrede gravetat econòmic i demogràfic europeu; imés ho serà Catalunya si considerem que Rússiaalgun dia s’incorporarà a l’economia de mercat:llavors el centre geogràfic d’Europa se situaràentre Berlín i Vilnius. Catalunya està ubicada alsud-oest d’Europa i avui encara està relativamenta prop del centre de gravetat econòmic europeu,escassament a dos o tres dies de camió del quees coneix com la «gran banana»: l’àrea en formade plàtan que abasta des del nord d’Itàlia fins aLondres, passant pel sud-oest d’Alemanya, Parísi el Benelux. La caiguda del mur de Berlín el 1989va col·locar, però, just a tocar d’aquesta granbanana, tot un conjunt de països amb salaris bai-xos però amb un alt potencial de productivitat.De fet, els països del centre i de l’est d’Europa totjust ara retornen al seu lloc natural de sempre: elsquaranta anys de comunisme són una excepció,un parèntesi històric, que va separar brutalmentaquests països dels seus centres de gravetatnaturals, els dos grans països de llengua alema-nya. Des de Catalunya cal ser conscients delsatzars i de les oportunitats que brinda la història:si el mur de Berlín hagués caigut cinc anys abans,



Ramon Tremosa i BalcellsUniversitat de Barcelona



per exemple, segurament Volkswagen no hauriainvertit mai a Martorell i ho hauria fet a l’Alema-nya de l’Est, Polònia, Txèquia o Hongria.

Tot i els riscos que la globalització comporta, ambel creixement dels intercanvis comercials inter-continentals es presenta una gran oportunitat pera Catalunya: la intensificació dels intercanviseuropeus amb Àsia dinamitzarà el transport marí-tim a la Mediterrània. De fet, el tràfic entre Àsia iEuropa representa quasi un terç del comerç marí-tim mundial est-oest (prop de 35 milions de TEUanuals), al mateix temps que la Unió Europea jas’ha convertit l’any 2006 en el primer soci comer-cial de la Xina, amb unes taxes de creixementanual superiors al 10%. El comerç entre Àsia iEuropa s’ha duplicat en els darrers cinc anys i espreveu que aquest creixement se segueixi pro-duint en el futur, la qual cosa millora les perspec-tives de negoci dels grans ports de la Mediterrà-nia occidental.

Què és la logística?

La nova economia que genera la societat delconeixement, de la informació i de les noves tec-nologies obliguen a reformular una certa visió dela indústria que es té a Catalunya. Si s’estudienavui els països més avançats del món, en elsdiferents sectors de la nova economia, es com-prova que cap d’aquests no ha renunciat nisacrificat la seva indústria tradicional. La indús-tria al segle XIX era monoemplaçament i avui laindústria del segle XXI és multiemplaçament, finsal punt que avui, quan es construeix una fàbrica,també es fa pensant i considerant futurs usosalternatius a partir de la seva possible deslocalit-zació al cap de pocs anys. En contra, però,d’una certa visió molt estesa a casa nostra, queposa l’èmfasi que Catalunya és una economiade serveis i que per això es pot abandonar laindústria a la seva sort; arreu del Primer Món elsgoverns i les empreses defensen amb decisiótots i cadascun dels seus sectors industrials tra-dicionals. La raó per la qual ho fan és aquesta:només hi ha economia del coneixement si hi haindústria tradicional.

En el nou ordre mundial marcat per la globalitza-ció, la competitivitat i l’economia del coneixement

les infraestructures de mobilitat (tant de mercade-ries com de persones i d’informació) hi juguenun paper determinant. En aquest nou context,la logística ja no és només un simple transportde mercaderies. Avui un producte es dissenyaen un primer punt, es fabrica en un segon punt,es controla des d’un tercer punt i es ven en unquart punt. En la revolució industrial els produc-tes es fabricaven i es venien als mercats. En larevolució del coneixement els productes esfabriquen, es venen i es tornen a fabricar al capde molt poc temps a partir del test i de lescorreccions que hi fan els consumidors. Fa 30anys el cicle de vida dels productes era moltllarg, abastava anys o mesos; avui aquest ciclede vida està baixant de mesos a setmanes, finsal punt que l’objectiu últim de les empreses ésl’eliminació dels estocs. En aquest nou context,la logística abasta el cicle productiu sencer, i amés del producte cal moure també persones iinformació, per la qual cosa les infraestructuresde transport terrestre, marítimes i aèries i lesinfraestructures de telecomunicacions són unelement clau de la competitivitat.

La nova organització de la cadena logística aescala mundial implica un canvi radical en laconcepció i en la fesomia dels ports actuals res-pecte dels ports comercials tradicionals. Elsclients cada cop més demanen tarifes intermo-dals, vinculades al transport integral de porta aporta, és a dir, des del punt de sortida terra endinsfins al punt d’arribada, també terra endins. Elsports, per tant, han de diversificar les seves activi-tats, tot incorporant i oferint les funcions i els ser-veis d’emmagatzemament, de transport, deserveis logístics i de serveis de distribució. Lesconnexions dels ports amb les altres gransinfraestructures passen a ser clau en la compe-titivitat d’un territori, i les sinèrgies que les dife-rents infraestructures puguin ser capaces degenerar entre elles determinarà el seu èxit o fra-càs en els circuits intercontinentals. A Barcelonael port i l’aeroport poden constituir una platafor-ma intermodal amb una gran potencialitat, i lessinèrgies potencials amb el port de Barcelonasón fabuloses: cada vaixell, per exemple, quedescarrega contenidors al port de Barcelonaprovinents d’Àsia suposa vols directes inter-continentals asiàtics a l’aeroport del Prat plensd’executius i tècnics per vetllar-ne la descàrre-ga i distribució.

2007 COPCA86



Avui a Catalunya molts ajuntaments, principal-ment de la Regió Metropolitana de Barcelona, novolen ports secs als seus termes municipals, nicentres internacionals de mercaderies ni tràfic decontenidors. Aquests ajuntaments podrien emmi-rallar-se en el socialisme aragonès, que enténque la logística és un sector econòmic clau per alfutur. En contra del prejudici ideològic dominanten tants ajuntaments metropolitans, que no volenacollir activitats logístiques, Aragó s’ha convertitper a la Comissió Europea (gràcies a una visiómés moderna del seu també govern socialista) enla regió europea modèlica en desenvolupamentlogístic. Si algun país del centre o de l’est d’Euro-pa demana consell i assessorament per poten-ciar-hi aquest sector, a Brussel·les els enviendirectament a Saragossa.

Per què Flandes?

En un context en què a tot Europa avança la des-localització industrial a favor de diversos conti-nents emergents, per bé que amb significativesdiferències pel que fa a la seva intensitat, elsestats i les regions europees han de replantejar-se quin ha de ser el seu futur productiu. Per aCatalunya un dels possibles millors exemples aseguir és el de Flandes. Flandes ha estat històri-cament la regió dels pobres agricultors de Bèlgi-ca: en el decurs del segle XX, però, han passat depobres a rics, gràcies a la integració creixent enl’economia global i a l’impacte econòmic i logísticdels ports flamencs, liderats pel port d’Anvers, elsegon d’Europa i el quart del món. En el cas deFlandes es pot afirmar que pels ports hi ha anatentrant la prosperitat. Valònia, en canvi, la potèn-cia econòmica de Bèlgica en indústria pesada enel segle XIX, no ha sabut recuperar-se de la crisiindustrial que en els darrers 30 anys ha anat cas-tigant altres territoris del nord d’Europa, com araLiverpool i Hamburg.

Així, ser una regió-plaça logística i ser una de lesprincipals portes d’entrada del comerç ambEuropa d’altres continents ha permès que Flan-des consolidi els principals sectors productius jaexistents, alguns dels quals sorprenentment sónmolt semblants als que té Catalunya: material detransport, químic i farmacèutic. A més, ser unaregió-plaça logística i una de les principals portes

d’entrada del comerç amb Europa d’altres conti-nents ha permès a Flandes captar nous sectorsd’activitat, com ara la nanotecnologia. Ser capitallogística i una de les principals portes d’entradadel comerç amb Europa d’altres continents ha fetpossible que Flandes especialitzi els sectors pro-ductius tradicionals en processos de creació devalor afegit superior: arriben als ports flamencsproductes semielaborats d’altres continents, quesón descarregats i als quals se’ls afegeix valor.

Un cop el producte s’ha acabat, es torna a carre-gar i o bé es distribueix al continent europeu o bés’exporta a un altre continent. Així, per exemple,la millor manera de garantir que Volkswagenseguirà a Catalunya és aconseguir que el port deBarcelona sigui la porta d’entrada de tot el queaquesta multinacional alemanya fabrica i fabrica-rà a l’Àsia amb destinació a Europa. Els ports delnord d’Europa són una peça clau en la cadenade creació de valor, escampant la seva àrea d’in-fluència cap a l’interior del territori continental permitjà dels «ports secs», tot generant serveis mésenllà de l’àmbit portuari.

Flandes es troba al centre de la regió més pro-ductiva i poblada de la UE: els seus veïns sónFrança, Alemanya, Holanda i, a l’altra banda delmar, la Gran Bretanya. Flandes és un model pera Catalunya per l’aprofitament de les possibili-tats d’una ubicació geogràfica central, de corre-dor i de terra de pas, en un context europeu decreixent integració econòmica i comercial. Enaquest sentit, Flandes porta avantatge i marcaun possible camí per a l’economia catalana. Bèl-gica figura en l’onzè lloc mundial pel volum deles seves exportacions l’any 2006. Atès que un80% d’aquestes s’hi generen, Flandes va ser elcatorzè exportador mundial, multiplicant perquatre les exportacions de Catalunya, tot i ser unpaís tan petit en extensió com la província de Llei-da. El seu potencial exportador hauria de ser unreferent per a l’economia catalana.

Flandes té quatre ports, dels quals destaca elport d’Anvers, el segon d’Europa i el quart delmón. Flandes disposa també del cinquè aeroporteuropeu en tràfic de mercaderies i una de les xar-xes més denses del món de transport per carre-tera, ferrocarril i canals de navegació. Gràcies alport d’Anvers, Flandes és la regió líder en logísti-ca a Europa, en cooperació amb els ports de




Zeebrugge (líder en tràfic d’automòbils a Europa)i Ghent. Anvers és el port més eficient en la inter-modalitat vaixell-tren i és una referència per alport de Barcelona. La complementarietat delsquatre ports flamencs és el model que han deseguir els dos grans ports catalans, als quals espot ben bé afegir València: els beneficis de lacooperació d’aquests tres ports són infinitamentmés grans que els beneficis de competir en soli-tari.

Flandes és el primer clúster automobilístic mun-dial per davant d’Illinois, Chicago. Vuit multina-cionals fabriquen a Flandes (Volkswagen, Ford,Opel, Volvo, Toyota, Fiat, Honda i DAF) i sis mésque no hi fabriquen vehicles, hi tenen planteslogístiques per a Europa (Hyundai, Isuzu, Sub-aru, Mazda, HD i Bridgestone). En el sector del’automòbil Flandes és el millor exemple de leseconomies d’aglomeració, determinants per a lacompetitivitat: a Flandes són altíssims els benefi-cis de la ràpida difusió de noves tecnologies,nous procediments i en la quantitat i qualitat de laseva oferta laboral. Si alguna cosa sabem del certd’aquí a 50 anys és que el sector de l’automòbilseguirà a Flandes el 2050: gràcies al fet que estracta d’una plataforma logística, no cal patircom a Catalunya per si la Volkswagen marxaràd’aquí a 10 anys: la millor manera de retenir-la, ide fer que altres multinacionals que tenen fàbri-ques en altres regions hi instal·lin plataformeslogístiques, és que el port de Barcelona siguiporta d’entrada dels components que les multi-nacionals de l’automòbil fabriquen a Àsia.

De la mateixa manera, Flandes és avui el segonclúster químic del món, per darrere de Texas,Houston. Dels 20 primers productors mundials

del sector, deu hi estan ubicats: Bayer, BASF,Proviron, Borealis, Solvin, BP, Degussa, Monsan-to, Du Pont i Chevron. I com passa amb l’auto-mòbil, altres multinacionals del sector que no hifabriquen, hi tenen plantes logístiques per a Euro-pa: Total, Tessenderlo, Haneka, Eva Europe,McBride,... D’aquesta manera, Flandes genera el8% de les vendes de la UE i el 17% de les expor-tacions de la UE. Finalment, el fet que tantes mul-tinacionals tinguin seu al territori de Flandes expli-ca per què les universitats flamenques figurenentre les primeres del món: gràcies a les inver-sions en R+D que financen, al territori on s’haninstal·lat, avui dia Flandes és líder mundial enrecerca en nanotecnologia. Automòbil i químic ifarmacèutic... quina semblança amb l’economiacatalana!

Podríem dir que Flandes és la millor base logís-tica d’Europa (Macroeconomic Strengths &Weaknesses Study, 2004, Cushman & Wake-field). Els cinc principals atractius de Flandesper fer-hi negocis són la qualitat de vida i de lamà d’obra, les excel·lents infraestructures decomunicacions i telecomunicacions, l’estabilitatdel seu clima social i l’excel·lent logística (Font:Ernst & Young). Si es compara amb la produc-tivitat nord-americana, expressada en base100, la productivitat flamenca va assolir l’índexde 113 per hora treballada (Font: OCDE, «Esti-mates of Labor Productivity for 2004»). Lesinfraestructures de telecomunicacions hi estanmolt desenvolupades: el 96% de les empresesestan connectades a Internet, amb un 70% permitjà de banda ampla, enfront del 89% de mitja-na de la Unió Europea, amb un 53% per mitjà debanda ampla. (Font: Eurostat 2005). Flandes és,per tot plegat, un possible camí que cal imitar.

2007 COPCA88




* No inclou Brussel·les** The World Factbook 2006, CIA, EUA

Font: Elaboració pròpia i Idescat, Belgostat, Flanders in Figures i CIA

Taula 1. Comparació entre Catalunya i Flandes

Catalunya Flandes*

Superfície 32.000 km2 14.000 km2

Població, 2006 7,1 milions d’habitants 6,0 milions d’habitantsPIB, 2006 163.000 milions d’€ 170.000 milions d’€Exportacions, 2006 42.000 milions d’€ 182.000 milions d’€Taxa de creixement de les exportacions 2006/05 4,6% 16,4%% de les exportacions sobre el total estatal 28% 81%Posició en el rànquing mundial d’exportadors** 36 14

Grau d’obertura = [ ( X + Q) / PIB ] * 100

Any 1995 42% 165%Any 2005 65% 210%

* No inclou Brussel·lesFont: Elaboració pròpia i Eurostat, Idescat, Belgostat i Flanders in Figures

Taula 2. Comparació entre Catalunya i Flandes

Catalunya Flandes*

R+D en percentatge del PIB, 2004 1,34% 2,25%Patents d’alta tecnologia 44 222PIB per càpita, 2004 23.533 d’€ 27.517 d’€Productivitat per treballador, 2003 54.573 d’€ 64.963 d’€

Exportacions per sectors productius, any 2005,en milions d’€ i en % del total

Indústries químiques 9.323 (22%) 27.119 (16%)Vehicles de motor 8.955 (21%) 21.315 (12%)Maquinària i material elèctric 4.197 (10%) 26.862 (15%)Productes agroalimentaris 3.609 (8%) 6.299 (4%)Tèxtil, cuir, calçat i confecció 2.946 (7%) 5.436 (3%)Metal·lúrgia i productes metàl·lics 2.317 (7%) 11.898 (6%)

L’any 2005 Flandes va exportar 31.235 milions d’€ en productes minerals; 12.814 milions, en joies, perles idiamants; 8.800 milions, en fibres sintètiques, pell artificial i cautxú; 3.996 milions, en producció biològica,silvicultura i plantes i 3.593 milions d’€, en fusta, paper i cartró

Exportacions per nivell tecnològic, any 2005, en % del total

Alt 18% 26%Mitjà-alt 53% 48%Mitjà-baix 11% 14%Baix 18% 12%



2007 COPCA90

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Autoritat Portuària de Barcelona i Antwert Port Authority

Port d’Anvers Port de Barcelona

Rànquing mundial 4 26Rànquing europeu 2 13Tràfic en milions de tones

Any 2006 167.372.296 46.406.199Any 2005 160.054.365 45.038.526

Tràfic esperat en milions de tonesAny 2008 185 55Any 2011 210 70

Tràfic en contenidors TEUSAny 2006 7.018.799 2.318.239Any 2005 6.488.029 2.071.480

% de paquetització dels contenidors 78% -% mercaderies descarregades a trens 27% 6%% mercaderies descarregades a barcasses 36% -% mercaderies descarregades a camions 37% 94%Temps mitjà d’espera de les mercaderies 6 hores 18 horesPorts amb els quals es conforma el front portuari regional Zeebrugge,

Gehnt i Ostend Tarragona Àrea portuària estricta 22.057 ha 2.000 haTràfic de trens al dia 220 18

Taula 3. Comparació entre els ports d’Anvers i de Barcelona, anys 2005 i 2006


Aquest article proporciona un resum dels recentsdesenvolupaments i perspectives de les econo-mies asiàtiques des d’un punt de vista macroe-conòmic.

En resum, a mitjans de 2007 el creixement és mésfort d’allò que s’esperava i la demanda internaestà contribuint de manera creixent en una sèried’economies. Això no obstant, les exportacionscontinuen sent un gran impulsor del creixement iaixò crea vulnerabilitat pels impactes adversosdes de l’exterior de la regió. Des d’aquest punt devista, les perspectives s’ennuvolen a causa de les

turbulències dels mercats financers globals quehan succeït al món des de finals de juliol. Això noobstant, els marcs polítics i macroeconòmicsmillorats donen motius per a l’optimisme, i és pro-bable que Àsia continuï essent un lloc atractiu dinsl’economia global.

Desenvolupaments recents

El creixement a la major part d’Àsia va continuaraugmentant la primera meitat de 2007, particular-


Àsia: desenvolupament econòmic recenti les seves perspectives

Alessandro ZanelloDirector adjunt Departament Àsia i PacíficFons Monetari Internacional

2

4

6

8

10

12

2005

Q1

2005

Q2

2005

Q3

2005

Q4

2006

Q1

2006

Q2

2006

Q3

2006

Q4

2007

Q1

2007

Q2

XinaÍndia

NIEsASEAN-5

Figura 1. Àsia emergent. Creixement del PIB (en taxa interanual, %)

Font: FMI


Àsia: desenvolupam

ent econòmic recent i les seves perspectives

1. L’Àsia emergent esrefereix a la Xina,Índia, Hong Kong,Corea, Singapur,Taiwan, província deXina, Indonèsia,Malàisia, les Filipinesi Tailàndia.

2. Les NIE comprenenHong Kong SAR,Corea, Singapur iTaiwan, província deXina.

ment en la zona de l’Àsia emergent.1 Mentre quela Xina i l’Índia continuen liderant el grup ambtaxes de creixement anuals propers al 10%, lavelocitat de l’activitat en general va tendir a serlleugerament més alta en las economies de recentindustrialització (NIE)2 i l’ASEAN-5 (Indonèsia,Malàisia, Filipines, Singapur, Tailàndia i Vietnam). Al’Àsia industrialitzada, els resultats al Japó es vancontraure en el segon trimestre mentre Austràlia iNova Zelanda informaven d’un creixement fort. Enconjunt, el creixement regional ha excedit les pre-visions que s’havien fet prèviament.

I allò que és més important, la contribució de lademanda interna al creixement en l’Àsia emer-gent ha mostrat signes de reforçament (especial-ment en les NIE, exceptuant Tailàndia). El creixe-

ment a la Xina i l’Índia encara està liderat per lainversió, però amb diferents tendències subja-cents. A la Xina, el creixement va repuntar, mal-grat els esforços de les autoritats per minorar lavelocitat de la inversió, mentre que les exporta-cions i el consum privat es reforçaven. El creixe-ment de l’Índia, per contra, reflecteix uns guanysforts de la productivitat i es presenta més soste-nible. El consum i les exportacions netes conti-nuen contribuint al creixement, però s’han alentitrecentment.

L’activitat domèstica a gran part d’Àsia ha conti-nuat essent ferma també durant el tercer trimes-tre d’aquest any. Les dades més recents sugge-reixen que la inversió sembla gaudir de bona salut(Japó pot ser una excepció, això no obstant). La

2007 COPCA92

NIEsASEAN-5

-10

0

10

20

30

40

Gener

Març MaigJu

liol

Setembre

Novem

bre

Gener

Març MaigJu

liol

Setembre

Novem

bre

Gener

Març MaigJu

liol

2005 2006 2007

Figura 2. Àsia emergent. Exportacions de béns (taxa de creixement intertrimestral en %)

Font: CEIC Data Company Ltd. and IMF staff calculations

-20

0

20

40

60

Gener

Març MaigJu

liol

Setembre

Novem

bre

Gener

Març MaigJu

liol

Setembre

Novem

bre

Gener

Març MaigJu

liol

2005 2006 2007

XinaJapó

NIEsASEAN-5

Figura 3. Exportacions de material electrònic (taxa de creixement intertrimestral en %)



Àsia: desenvolupam


perspectiva més general pel que fa al consumdomèstic es d’alguna manera menys clara, ate-ses les diverses lectures sobre la confiança delconsumidor i altres indicadors d’alta freqüènciaen una sèrie de casos.

Desprès d’un alentiment a primers d’any, lesexportacions arreu d’Àsia es van recuperar a mit-jans de 2007 i han donat la sorpresa anant capamunt. Les dades disponibles suggereixen que lademanda més gran per a les exportacions d’Àsiaprové d’Europa, seguit per altres països d’Àsia,mentre la demanda d’Estats Units continuaessent baixa. Les exportacions de productes d’e-lectrònica s’han recuperat d’una manera moltmés modesta que les exportacions en general iles previsions per al sector són contradictòries.

Les pressions inflacionistes han seguit contingu-des en la majoria de les economies. La inflació hapujat a un 4% a finals de juliol, per damunt del3,5% a finals de 2006, en major part degut a lespuntes dels preus dels aliments. La Xina ha vistcom els preus dels aliments pujaven al 18%,amb una inflació que s’accelerava al 6,5%, lamés elevada en 10 anys. A l’Índia, per contra,l’índex de preus dels productes industrials habaixat gairebé 3 punts percentuals mentre lapolítica monetària ha esdevingut més restricti-va. Amb els preus del petroli alentint-se d’algu-na manera durant la primera part de l’any, elspreus del combustible no han tingut un papergaire determinant en l’evolució general delspreus.


0

1

2

3

4

5

6

7

8

Gener

Març MaigJu

liol

Setembre

Novem

bre

Gener

Març MaigJu

liol

Setembre

Novem

bre

Gener

Març MaigJu

liol

2005 2006 2007

XinaÍndia WPI

NIEsASEAN-5

Figura 4. IPC subjacent (percentatge anual)


96

98

100

102

1/1/

2007

1/15

/200

7

1/29

/200

7

2/12

/200

7

2/26

/200

7

3/12

/200

7

3/26

/200

7

4/9/

2007

4/23

/200

7

5/7/

2007

5/21

/200

7

6/4/

2007

6/18

/200

7

7/2/

2007

7/16

/200

7

7/30

/200

7

8/13

/200

7

8/27

/200

7

9/10

/200

7

SingapurTaiwan

CoreaHong Kong

Figura 5. Nies: tipus de canvi efectiu nominal (1 de gener de 2007=100)

Font: IFM, Information Notice System, and APD staff estimates


Àsia: desenvolupam


La majoria de països de la regió continuenexperimentat grans superàvits de la balançaper compte corrent. Amb les exportacions engeneral sorprenentment al cap damunt i el costtotal de les importacions de petroli decreixent,els superàvits de la balança per compte correntde la regió durant la primera meitat de 2007han superat el resultat de l’any passat. La Xina,l’Índia, Hong Kong i Singapur van registrar elsguanys més grans en les seves posicions exter-nes.

L’evolució dels tipus de canvi a Àsia van variarsubstancialment la primera meitat de l’any. Men-tre que el renminbi xinès s’apreciava en unmodest 2% en termes nominals efectius, totesles divises de les NIE i diverses divises de l’ASE-AN-5 es depreciaven. Per contra, el baht tailan-dès va augmentar al voltant del 20% i la rúpiaíndia i el peso filipí es van elevar al voltant del 8%a finals de juny. El dòlar australià i el dòlar neoze-landès també continuaren enfortint-se.

La turbulència del mercat financer des de mitjansde juliol ha alterat el patró d’evolució dels tipus decanvis, més recentment. S’han desfet posicionsde carry trade del ien, tal com evidencia unaaccentuada pujada del ien japonès i una caigudaencara més accentuada en algunes de les divises«target», els dòlars australians i neozelandesos. Amitjans de setembre (quan es fa aquest escrit), elmoviment del carry trade s’ha invertit parcialment,

encara que la volatilitat en el mercat de divises ialtres mercats continua essent alta.

Amb una forta competitivitat i unes entrades decapital continuades, les reserves han seguit crei-xent amb força a la regió, de nou liderades per laXina. Les reserves oficials de l’Àsia emergent coma conjunt van assolir uns 2,7 bilions de dòlars afinals d’agost, per damunt dels 2,3 bilions dedòlars a finals de 2006. Comparat amb l’any pas-sat, l’índex de reserva acumulada trimestral a laXina es va doblar a 130 miliards de dòlars la pri-mera meitat d’aquest any, reflectint en la sevamajor part els grans superàvits comercials. L’ín-dex d’acumulació de reserves a l’Índia i l’ASEAN-5 també s’ha accelerat el 2007, impulsat alhorapels desenvolupaments dels comptes corrents iels comptes de capital.

Amb les reserves en moltes economies asiàti-ques molt per damunt dels nivells necessaris perpropòsits de liquiditat, una sèrie de bancs cen-trals han emès o estan considerant emetre Fonsde Riquesa Sobirana. L’objectiu d’aquestes enti-tats és incrementar els rendiments sobre lestinences de divises estrangeres, encara que enalguns casos (Corea) tenen un objectiu secunda-ri d’ajudar a desenvolupar els mercats de capitallocals. Queda per veure quin impacte, si és quen’hi ha, d’una gestió més agressiva d’aquestagran quantitat de recursos financers tindrà sobreels mercats financers globals.

2007 COPCA94

5/18

/200

7

6/4/

2007

6/19

/200

7

7/4/

2007

7/19

/200

7

8/3/

2007

8/20

/200

7

9/4/

2007

92

96

100

104

108

112

116

120

1/1/

2007

1/16

/200

7

1/31

/200

7

2/15

/200

7

3/2/

2007

3/19

/200

7

4/3/

2007

4/18

/200

7

5/3/

2007

MalàisiaTailàndia

IndonèsiaFilipinesVietnam

Figura 6. ASEAN-5: tipus de canvi efectiu nominal (1 de gener de 2007=100)

Font: IFM, Information Notice System, and APD staff estimates


Àsia: desenvolupam


La perspectiva i els riscs

Mirant cap al futur, l’escenari de fons per Àsia con-tinua essent àmpliament favorable a curt termini. Elcreixement de la regió hauria d’arribar al 8% el2007 (sense grans canvis respecte al 2006) abansde moderar-se a un 7,25% el 2008. Aquesta pro-jecció reflecteix un alentiment en les economiesmés grans de la regió (Xina, Japó i Índia) així comles NIE, resultat d’un creixement més lent alsEstats Units i a la zona euro. Es preveu que lademanda d’inversions, de mitjana, perdi una micad’impuls en línia amb el creixement i les exporta-cions, mentre el creixement del consum baixariamodestament. S’espera que el creixement seguei-xi essent robust en l’ASEAN-5, tot i que amb l’ajuten alguns casos de la inversió pública. Però, par-lant en termes generals, atesa la integració de l’À-sia emergent en el sistema comercial global, nos’esperen desconnexions significatives de lademanda exterior a curt termini.

Encara que la línia de fons de la previsió a curttermini per Àsia és encoratjadora, els riscs detopar amb inconvenients s’han incrementat.Aquests són principalment externs, sobretot:

� Contagi de les actuals turbulències del mercatfinancer. Els bancs asiàtics no s’enfronten a ris-cos sistèmics atesa la seva exposició limitada ales «subprime» dels Estats Units i altres mercatsamb el suport d’actius. Això no obstant, les con-dicions creditícies s’han ajustat en la regió, parti-cularment per als prestataris de més risc. Lavolatilitat continuada dels mercats financers i l’a-versió persistent al risc podria desanimar els flu-xos de capital a Àsia, amb repercussions en laconfiança, la inversió i el creixement.

� La turbulència financera persisteix (o empitjora)i porta a un alentiment del creixement més pro-

nunciat d’allò que s’esperava, tant als EstatsUnits com a la zona euro. Com s’ha dit abans,encara que la demanda domèstica en els paï-sos asiàtics hagi pujat i el comerç intraregionals’hagi incrementat, Àsia continua depenent dela demanda estrangera per al seu creixement.Si l’alentiment en les economies més impor-tants és més pronunciat que les previsionsactuals, les exportacions asiàtiques i el creixe-ment es podrien veure afectats de maneranegativa.

� Els preus del petroli continuen essent vulnera-bles als esdeveniments geopolítics adversos.No es pot descartar una punta dels preus d’o-ferta i les pressions inflacionistes associades.A més, la transferència dels preus del petrolimundials als preus nacionals ha continuatessent modesta en molts dels països emer-gents asiàtics fins ara, i qualsevol augmentpronunciat és probable que repercuteixi en elsconsumidors, especialment si els beneficiscorporatius o els ingressos pressupostaris bai-xen. Una inflació més alta podria minar lesexpectatives de compra de les llars i arrosse-gar cap avall la despesa privada.

Conclusió

No seria just concloure aquest resum breu ambuna nota negativa. Pot ser que es presentinaigües turbulentes a curt termini, però no s’hau-ria d’oblidar que Àsia ha recorregut un llarg camíconstruint els puntals macroeconòmics, institu-cions i marcs normatius que garanteixen la sevacapacitat de resistència en temps de prova. Almarge dels possibles problemes cíclics, el creixe-ment de la regió s’espera que continuï essent elmés ràpid del món, i Àsia segueixi essent un llocatractiu per a l’economia global.




La base de la piràmide:una oportunitat desconeguda

Miguel Ángel RodríguezDirector acadèmic IESEBase of the Pyramid Learning Laboratory

Concepte i importància

La base de la piràmide (BDP) la constitueixen elsmés de 4.000 milions de persones que subsistei-xen, o intenten fer-ho, amb menys de dos dòlarsdiaris. En essència, es tracta que les empresescontribueixin a satisfer d’una forma rendible lesingents necessitats de tot tipus que tenen aquellespersones que pateixen l’infortuni de néixer en laBDP. És a dir, no es tracta de mera filantropia, sinód’una forma totalment genuïna de fer negoci.

La BDP és un concepte nou per a una bona partdel món empresarial. Això no obstant, com expli-carem al llarg de l’article, les empreses farien bé aincorporar-ho als seus valors, la seva estratègia ia la seva concepció de la gestió. Els motius,alguns dels quals es presenten a continuació, sóndiversos. En primer lloc, perquè la problemàticamediambiental, social i econòmica existent avui diaa escala planetària és impossible d’afrontar si ensoblidem de les dues terceres parts de la poblaciómundial. En segon lloc, perquè l’empresa és la ins-titució social que té una major capacitat i, per tant,una major responsabilitat a l’hora de revertiraquesta problemàtica. A més, perquè la societatcivil està exigint a les empreses que es comportinde forma responsable. Al mateix temps, perquèaquesta situació és, si més no, una de les causesmés importants de la desesperació que mou algu-nes persones a immolar la seva vida en les noves

formes de terrorisme de tots conegudes. Per últim,perquè la BDP constitueix per a les empreses l’o-portunitat més important de créixer de forma sanaen les properes dècades. Com a prova d’això, n’hiha prou amb un exemple senzill: segons el BancInteramericà de Desenvolupament, la dimensiópotencial del mercat de la BDP a l’Amèrica Llatinaés de 534.006 milions de dòlars. Encara que l’ar-ticle se centri en aquest últim argument, les empre-ses han de ser conscients que totes les motiva-cions indicades estan fortament relacionades entresi, de manera que els arguments ètics i instrumen-tals es reforcen mútuament. A continuació s’expo-sen alguns prejudicis que les empreses han derebutjar per percebre l’oportunitat i els principalsreptes que han d’afrontar per competir amb èxit enla base de la piràmide. Entre els nombrosos casosque podríem descriure, el projecte «PatrimonioHoy» que es presenta al final de l’article és unexemple de com una empresa, en aquest casCemex, ha estat conscient d’aquests obstacles iha sabut superar-los amb èxit.

Alguns prejudicis

El primer prejudici que les empreses han desuperar és considerar que on hi ha només pobre-sa no hi pot haver un mercat ni tan sols potencial.En aquest sentit, molts directius no tenen en



compte que en la base de la piràmide l’únic quees percep a simple vista és la renda, de menys dedos dòlars de què disposen els seus membres.Això no obstant, s’obliden de l’enorme importàn-cia que té l’economia informal (petites empreses,agricultura de subsistència, bescanvi, etc.), que amolts països on predomina la BDP és més granque la formal. Així mateix, segons els estudis del’economista Hernando de Soto (les idees delqual, segons l’expresident Clinton, són les quetenen un potencial més gran per acabar amb lapobresa), els actius extralegals (habitatges i pro-pietats agrícoles) de la BDP mundial totalitzen laxifra increïble de 9,3 bilions de dòlars, la qualcosa significa per exemple 46,5 vegades elspréstecs del Banc Mundial durant els últims 30anys o 93 vegades l’assistència al desenvolupa-ment atorgada pels governs.

Un altre prejudici fortament arrelat és que per com-petir en la BDP n’hi ha prou a simplificar els pro-ductes o serveis oferts als mercats de poderadquisitiu alt. Com hem tingut l’oportunitat decomprovar, en estudiar en profunditat els casos enquè les empreses estan operant amb èxit en laBDP, es tracta d’una assumpció que porta al fra-càs. Per tenir èxit, els productes i serveis oferts ala BDP han de partir d’un coneixement profund deles seves necessitats i de processos d’innovacióque permetin satisfer-les.

Per últim, un altre prejudici o problema és ignorarque, encara que sembli una contradicció en elsseus termes, viure a la BDP és molt car. Els preusque els components de la BDP paguen, fins i totper productes i serveis de primera necessitat,són més cars o, amb freqüència, escandalosa-ment més cars que els que han d’abonar elsnivells més alts de la piràmide socioeconòmica.

Reptes principals

Com hem vist, les empreses han de vèncer falsesassumpcions per poder operar amb èxit a la BDP.Alhora, han de salvar obstacles reals com els queveurem a continuació.

Els mercats de la BDP presenten una sèrie demancances pel que fa a les infraestructures físi-ques, com ara les relacionades amb el transport,

l’aigua, la llum, etc. Alhora, tenen unes infraes-tructures socials diferents de les usuals als mer-cats d’ingressos alts; de forma resumida, encomptes de contractes legals i drets de propietatintel·lectual, a la BDP prevalen els contractesinformals, no legals. Les empreses que tenen èxitsón capaces de salvar aquestes dificultats i, fins itot, de convertir-les en oportunitats.

Un altre problema real, tant per a les empresesque decideixin entrar a la BDP com per als seuscomponents, és la seva manca de crèdit. Peraixò, molts dels models de negoci reeixitsinclouen de quina manera els clients potencialspoden accedir al crèdit. Alguns fins i tot tenencom a element central aquest tema. D’altrabanda, els ingressos dels clients potencials de laBDP són escassos i irregulars. Per aquesta raó,les empreses han de ser molt més conscients dela necessitat de crear valor amb les seves pro-postes. Algunes empreses han vençut aquestadificultat basant els seus models de negoci a faci-litar l’accés compartit a béns i serveis.

Una altra barrera importantíssima per superar és elgran desconeixement sobre els clients i el mercatde la BDP que tenen les empreses. I en moltesocasions han de salvar un obstacle previ: adonar-se que realment no saben res. Només d’aquestamanera es podran apropar amb humilitat, respectei mentalitat oberta a la BDP i aprendre què podenfer, de quina manera i amb qui. Perquè un altrerepte important és reconèixer la necessitat d’esta-blir aliances amb socis no tradicionals, com elslíders comunals, ONG de diferents tipus etc. Lapràctica totalitat de models de negoci reeixits quehem tingut l’oportunitat de conèixer en detallinclouen aquest tipus d’aliances.

La innovació, clau de l’èxit

En el breu repàs sobre els prejudicis i reptes queimplica la BDP es percep la gran importànciaque té la innovació. Les empreses que estanoperant amb èxit a la BDP han desenvolupatinnovacions no només relacionades amb els pro-ductes i serveis, sinó amb els models que elspermeten conèixer i satisfer aquest mercat. Inno-vacions en màrqueting, en distribució, en I+D, enfabricació, etc. Si s’hagués d’assenyalar una

2007 COPCA98



sola clau de l’èxit, sens dubte aquesta seria lacapacitat d’innovar. I després d’aquesta i alhora,com a les seves condicions necessàries, lacapacitat de dialogar, confiar i col·laborar. Enaquest sentit, a les seves implicacions positivesper a la sostenibilitat econòmica, social imediambiental del planeta, la BDP podria supo-sar alguna cosa més: la promoció d’un canvisubstancial en la forma d’operar de les empre-ses de manera que aquestes siguin realmentresponsables i sostenibles.

Cemex: Projecte «Patrimonio Hoy»

Cemex, fundada el 1906, és una de les empresesprincipals de la indústria del ciment en l’àmbitmundial. L’any 1998 va decidir impulsar el projec-te «Patrimonio Hoy», amb el qual pretenia aug-mentar les vendes en el segment d’ingressos bai-xos. En aquest sector, és molt corrent que sigui lamateixa família qui construeixi o ampliï el seu habi-tatge. A fi de complir amb el seu objectiu, Cemexva formar un equip integrat per diversos directiusde l’empresa i assessors externs, el qual va estarvivint durant un any i mig a Mesa Colorada, unapoblació situada en una de les zones més depri-mides de Mèxic. Tan bon punt s’havien instal·lat,conscients que no sabien res de la realitat de lespersones d’ingressos baixos i dels autoconstruc-tors, van redactar i signar una «Declaració d’igno-rància». Gràcies a la investigació que van fer vanveure que els tres problemes principals dels auto-constructors eren la manca de preparació tècnica,el pèssim servei que rebien dels distribuïdors i lamanca de crèdit. Tot això allargava i encaria con-siderablement el període de construcció.

Amb la informació obtinguda, van dissenyar i vanllançar el projecte «Patrimonio Hoy». Aquestcombina l’accés al crèdit, l’assessoria tècnica i lavenda de ciment i de tots els materials necessa-ris per a la construcció. L’accés al crèdit s’orga-nitza mitjançant la creació de sistemes d’estalviformats per tres integrants, de tal manera que lapressió grupal afavoreix la devolució del crèdit;aquest sistema està inspirat en les «tandas», ins-titució social mitjançant la qual els mexicanspobres s’ajuden mútuament. Així mateix, Cemexva crear unes oficines a cada comunitat, deno-minades cèl·lules, les quals compten amb la pre-sència d’un arquitecte i on s’ofereixen serveisd’assessorament tècnic als participants del pro-jecte. En aquest mateix lloc es duen a terme elspagaments i els tallers de formació sobre tècni-ques de construcció. Per últim, Cemex va buscarla col·laboració dels distribuïdors per participar enel projecte. Aquells que estaven interessats afer-ho es comprometien a millorar la qualitat delservei, el nivell del qual és avaluat regularmentmitjançant enquestes de satisfacció als auto-constructors. S’ha d’afegir que el model de ne-goci és totalment nou i que hi col·laboren dediferents formes ONG, líders locals i l’administra-ció mexicana. Amb aquests elements, Cemex hacreat un sistema que permet reduir el temps deconstrucció en un 75% i el cost en un 40%, alho-ra que ha augmentat considerablement lesseves vendes.

Atès l’èxit obtingut, Cemex ha anat implantantprogressivament el programa fins a cobrir totMèxic i està introduint-lo a altres països en des-envolupament. Fins ara, més de 120.000 famíliess’han beneficiat i cada mes entre 1.500 i 1.600nous clients s’uneixen a aquest programa.



Aquests darrers anys, l’Amèrica Llatina ha exhibituna sòlida demostració de creixement, ajudadatant per un context internacional favorable,incloent-hi preus elevats per als seus principalscommodities d’exportació, com per una gestiómacroeconòmica prudent, particularment enmatèria fiscal i per una política econòmica quebusca, en general, mantenir tipus de canvi alts, laqual cosa ha derivat en un moviment exportadordinàmic.

Malgrat aquestes dades favorables i els pronòs-tics que majoritàriament auguren que en els pro-pers anys la regió continuarà exhibint un bonresultat macroeconòmic, segons nombrososobservadors —entre els quals ens incloem—, calaprofitar aquest període de «bonança» per ferfront a les transformacions estructurals necessà-ries per posicionar la regió en un camí de creixe-ment sostenible en el temps i que, a més, perme-ti anar resolent els greus problemes socials quel’afecten des de fa dècades i que s’han agreujatels últims anys.

Dins dels temes inclosos en aquesta agenda detransformacions trobem en un lloc destacat laqüestió de com s’insereixen els països de la regióen l’economia mundial, que es caracteritza, araper ara, per una integració creixent de les econo-mies nacionals, a través del comerç, la inversió,les finances, etc., i la internacionalització, cada

vegada més gran, de la producció a través de lesanomenades cadenes globals de valor (CGV).

Sens dubte, en les últimes dues dècades, lamajor part dels països de la regió van fer passosmolt importants cap a la liberalització de lesseves economies, per la qual cosa avui estanmolt més oberts al comerç i als fluxos de capitalque en qualsevol altre moment posterior a la criside 1930.

Els resultats d’aquesta major integració, això noobstant, són qüestionables. Un punt central enaquest sentit és que diversos treballs recentsmostren, recollint arguments, que economistesde tradicions «heterodoxes» (com les estructura-listes) han vingut assenyalant temps enrere, quela forma en què els països s’insereixen en l’eco-nomia mundial és un element determinant de lesseves possibilitats de desenvolupament a llargtermini.

En conseqüència, quan ens preguntem, tal comho fa el títol d’aquest treball, si l’Amèrica Llatinas’està quedant enrere en el nou escenari global, nohem de mirar únicament les taxes de creixementde les exportacions, el saldo de la balançacomercial o la posició en el rànquing d’atracciód’IED, sinó fonamentalment la naturalesa dels flu-xos respectius del comerç i la inversió, així comles condicions domèstiques que prevalen als paï-

1. Comissió Econòmicaper a l’AmèricaLlatina i el Carib(CEPAL)-NacionsUnides

2. Centred’Investigacions pera la Transformació(CENIT) i Universitatde Buenos Aires(UBA)

3. Centred’Investigacions pera la Transformació(CENIT)


Comerç, inversió i fragmentació del mercat global:s’està quedant enrere l’Amèrica Llatina?

Bernardo Kosacoff,1 Andrés López 2

i Mara Pedrazzoli3

CEPAL


Comerç, inversió i fragm

entació del mercat global: s’està quedant enrere l’A

mèrica Llatina?

sos de la regió, els que són determinants clau del’impacte de la integració sobre les perspectivesde desenvolupament econòmic i social.

Per analitzar de manera apropiada aquests fenò-mens cal entendre els canvis que ha patit l’econo-mia mundial en les últimes dècades. Si bé latransnacionalització del sistema productiu és unfenomen antic, les tendències en aquesta direcciós’han aprofundit clarament en anys recents i handonat lloc al sorgiment de «sistemes internacio-nals de producció integrada» (UNCTAD, 2002),«xarxes globals de producció» o les ja esmenta-des «cadenes globals de valor» (Gereffi et al.,2001).

Els motors que són darrere de la difusió creixenti de l’abast de les CGV inclouen l’avanç de lesnoves tecnologies de la informació i la comunica-ció (TIC), les quals contribueixen a reduir els cos-tos de coordinació, logística i monitoreig de lesoperacions dutes a terme de forma geogràfica-ment descentralitzada, la disminució dels costosde transport, evidenciada no només en el camp deles mercaderies físiques, sinó també en la circu-lació d’intangibles, i la liberalització del comerç i laIED, acompanyada de la proliferació de diversesformes d’acords bi o plurinacionals, que van desde processos d’integració regional a tractats d’in-versió. Tots aquests factors faciliten la redefinicióde les estratègies a escala global de qui són elsactors principals de les CGV: les grans empresestransnacionals (ET).

Les oportunitats i els reptes que sorgeixen a par-tir del fenomen de les CGV són variades i els seusefectes no són sempre homogenis. La inserció enles CGV pot contribuir a diversificar les exporta-cions, generar nous llocs de treball i adquirirnoves capacitats tecnològiques en consonànciaamb les millors pràctiques internacionals, enfor-tint la competitivitat dels països més endarrerits.Això no obstant, els efectes distributius i els spi-llovers (vessaments) sobre les economiesdomèstiques, i tanmateix, més en general, elsseus impactes sobre el desenvolupament sónmés difusos.

La revisió de l’evidència empírica disponible mos-tra que els països en desenvolupament, com agrup, han sabut aprofitar més els canvis estructu-rals ocorreguts a l’àmbit internacional pel que fa

a allò que va succeir en les dècades anteriors,tant en termes d’atracció de fluxos d’IED, fins i totaquells destinats a dur a terme activitats d’R+D,com de «modernització» del patró d’especialitza-ció comercial.

La integració a les xarxes globals de producció oCGV va constituir, en aquest sentit, un mecanis-me clau per al catching-up de diversos païsosque romanien endarrerits en termes de pràcti-ques productives, estàndards tecnològics, recur-sos humans, etc., amb relació als països cen-trals. Això no obstant, aquesta integració vaquedar molt lluny de ser homogènia dins del grupdels països en desenvolupament. Així, en analit-zar amb major detall com es van produir aquestscanvis a l’Amèrica Llatina, s’adverteix que la regióen el seu conjunt no sembla haver aconseguitencara una inserció en l’economia global quepermeti garantir una ruta de creixement sosteni-ble a llarg termini.

En primer lloc, cal notar que els «països llatinoa-mericans», com un tot, constitueixen, en realitat,un conjunt summament heterogeni on a l’interiordels països també hi ha realitats fragmentades,resultat de l’heterogeneïtat estructural que carac-teritza el gruix de les nacions de la regió. De fet,algunes economies regionals encara romanenbastant aïllades de les noves tendències interna-cionals, ja que hi persisteixen estructures socialsi econòmiques tradicionals. Mentre, altres païsospetits, ubicats a la zona de l’Amèrica Central i elCarib, s’integren al món a través de la disponibi-litat de mà d’obra barata, que permet exportarfonamentalment als EUA, des de peces de vestirfins a instrumental mèdic o electrònica per mitjàd’esquemes de «maquila» o similars, o mitjançantla provisió de serveis turístics, financers o detransport.

Finalment, entre les economies més grans es dis-tingeixen dos models diferents: un de més basaten la mà d’obra barata, similar al que s’ha descriten el paràgraf anterior (Mèxic) i l’altre, que en rea-litat és part dels models més mercat internistes dedesenvolupament, on la integració parteix en granmesura de la disponibilitat de recursos naturalsabundants, complementats en alguns casos ambmercats interns relativament extensos (Argentina,Xile, diversos països andins i, en certa mesura,també el Brasil formen part d’aquest grup).

2007 COPCA102




mèrica Llatina?

Més enllà d’aquestes variants, el fet és que si béel nou model econòmic implementat després dela industrialització per substitució d’importacionsva permetre assolir un grau major d’integració dela regió en l’economia global, és igualment certque l’Amèrica Llatina encara no ha pogut traduirsatisfactòriament aquesta nova orientació enresultats concrets, ni des del punt de vista quan-titatiu ni, el que és més important, des d’unaperspectiva qualitativa.

En el pla quantitatiu, la participació de la regió enels fluxos de comerç i IED (tant rebuts com eme-sos) és inferior a la que s’observava fa 30 o 40anys. Així mateix, l’Amèrica Llatina s’insereixdèbilment en algunes noves tendències, com arala descentralització d’activitats d’R+D o la terce-rització de serveis empresarials basats en la tec-nologia.

Si anem a allò qualitatiu, més enllà de l’existènciade diferents patrons d’especialització a l’interior del’Amèrica Llatina, tots estan basats fonamental-ment en avantatges comparatius estàtics. Jasiguin recursos naturals a l’Amèrica del Sud ocostos laborals baixos a l’Amèrica Central i elCarib, àrea en què també són importants elsrecursos naturals vinculats al turisme a bona partdels països.

En qualsevol cas, l’anàlisi de les cistelles exporta-dores dels països de la regió a la llum d’alguns cri-teris utilitzats habitualment per jutjar la seva «qua-litat» —per exemple la productivitat relativa, elritme de progrés tecnològic, els índexs de creixe-ment dels mercats de destinació—, revela fortsdesavantatges pel que fa, per exemple, al nuclidinàmic de països de l’Àsia Oriental, que ha anatcreixent a unes taxes molt ràpides, des de fa jadiverses dècades. Tot i els casos que semblen serexcepcions a aquesta regla, fonamentalmentMèxic i Costa Rica, les exportacions de béns d’altcontingut tecnològic es basen en un grau moltescàs d’integració local i la dinàmica innovadorase situa fonamentalment fora de les fronteres delspaïsos, uns factors que limiten molt els impactesd’aquesta activitat exportadora sobre la resta del’economia (Cimori, 2005; Haussman et al, 2005).

També hi ha diferències, dins de la regió, pel quefa al nivell d’inserció en les CGV, molt més granen el cas de l’Amèrica Central i el Carib. La par-

ticipació en CGV podria ser, a priori, un factorpositiu per al creixement dels països en desen-volupament. D’una banda, les xarxes globals deproducció són un canal important per guanyarparticipació en els mercats internacionals demanera «fàcil» —en relació amb la situació d’unafirma que hagués de llançar-se sola a competir al’exterior—, i permet fins i tot la internacionalitzacióindirecta de les empreses locals que es relacionenamb les companyies que participen de les CGVde forma directa. D’una altra banda, des d’unaperspectiva microeconòmica, la participació deles companyies locals en les CGV contribueix aenfortir la seva competitivitat, mentre han d’en-frontar-se a una demanda més exigent (procésd’aprenentatge a través de l’exportació o learningby exporting) i, a més, pot estimular el desenvolu-pament de nous processos d’aprenentatge deri-vats de les relacions establertes amb els altresagents de la cadena (procés d’aprenentatge a tra-vés de la interacció o learning by interacting). Aixòno obstant, aquests avantatges potencials nosemblen materialitzar-se de manera tan evident enel cas de l’Amèrica Llatina, ja que les formes pre-dominants d’inserció dins de les CGV, basades en«maquilas», zones de processament lliure, etc.,van donar lloc a esquemes on els països de laregió s’especialitzen en etapes de treball-intensi-ves de la cadena de valor, en base principalmenta avantatges pecuniaris, en comptes de descan-sar en el desenvolupament de capacitats locals ique funcionen com a models d’enclavament, elsfruits dels quals no es transfereixen a la resta del’economia. També, aquests esquemes estansubjectes a amenaces de relocalització cap aaltres països amb costos laborals baixos, essentllavors molt dependents de l’existència de costosde transport relativament elevats per a certesmercaderies i/o de preferències aranzelàries. Defet, s’observa que per a les companyies de capi-tal nacional, l’ingrés a les CGV és més difícil i, uncop hi són estan subjectes a fortes pressions decostos, temps, qualitat, etc., per mantenir el seulloc. D’altra banda, per a les filials d’ET, l’ingrés ésòbviament més senzill, però solen estar més des-vinculades de la resta de l’economia dels païsoshostes (Bair i Dussel Peters, 2006; Giuliani et al.,2005).

En definitiva, per dir-ho en termes més informals,l’Amèrica Llatina participa «poc i malament» enles CGV: només són uns quants països els que





mèrica Llatina?

intervenen en aquestes cadenes i, a més, ho fanen les baules de menor valor afegit, la qual cosa,sumada al fet del baix nivell d’integració nacionali la manca d’internacionalització d’un nucli inno-vador dinàmic, debilita el sorgiment d’efectespotencials de vessament a l’interior de les econo-mies nacionals. Les causes que hi ha darrere d’a-questes tendències són variades i van des defactors propis de l’àmbit internacional (restric-cions al comerç als mercats de destinació, estra-tègies de les ET, formes de govern de les CGV)fins a altres, probablement més rellevants, quepertanyen a l’esfera local/regional (escàs nombrei acotada dinàmica tecnològica de les «multillati-nes», institucions dèbils, estructures productiva isocial heterogènies, capital humà escàs i pocorientat cap a disciplines vinculades amb el mónde la producció i la tecnologia, sistemes nacio-nals d’innovació desarticulats, mancança de polí-tiques públiques d’estímul a la competitivitat i lamillora tecnològica).

En qualsevol cas, és clar que una política macro-econòmica més sòlida i la preservació de tipus decanvi alts o «competitius» siguin difícilment per secondicions suficients (encara que seguramentsiguin necessàries) per millorar el patró d’insercióde l’Amèrica Llatina en l’economia global, demanera que aquesta inserció es constitueixi en unfactor positiu per a les aspiracions de desenvolu-pament econòmic i social dels països de la regió.L’Amèrica Llatina s’enfronta avui dia a un desafia-ment més gran que en el passat per assoliraquest objectiu, ja que ha de cercar el seu «lloc»en un món posterior a l’entrada de la Xina a l’eco-nomia global. En particular, els països de la regióhan de promoure la generació de condicions perconvertir-se en localitzacions atractives per al des-envolupament d’activitats que formin part de lesCGV, alhora que han de cercar incrementar elsvessaments que poden sorgir d’aquestes activi-tats i evitar inserir-se, de forma permanent, en lesetapes de les cadenes en què la competènciadescansa exclusivament sobre costos, principal-ment salaris baixos, atès que els avantatges està-tics, en particular els basats en mà d’obra barata,ja no són un bon ancoratge per incorporar-se alscorrents mundials de comerç i inversió.

Afortunadament, en la regió hi ha diversos exem-ples reeixits, tot i que encara aïllats, que mostrenque les estratègies d’integració basades en recur-

sos humans d’alta qualificació o capacitats innova-dores de classe mundial són possibles per a l’A-mèrica Llatina. En aquest sentit, programes d’es-tudis a nivell microeconòmic que puguin aprofundirtant en el coneixement dels casos reeixits ja con-solidats, com descobrir-ne d’altres que potencial-ment puguin convertir-se en noves «estrelles» en laregió, constitueixen una entrada bàsica per al dis-seny de polítiques tendents a consolidar aquestscasos reeixits, així com a incrementar les externa-litats cap als països respectius d’origen i, unatasca fonamental, a generar les condicions perquèsorgeixin molts més exemples similars que portingradualment un canvi radical en la forma en què laregió s’insereix en l’economia mundial.

Per assolir aquest objectiu són necessàries diver-ses condicions. En primer lloc, cal que sorgeixin«visions compartides» sobre quines són les estra-tègies desitjables de desenvolupament. En d’al-tres paraules, l’Estat, el món dels negocis i el sec-tor acadèmic han d’arribar a consensos al voltantde la necessitat de transformar les estructuresproductives i els patrons d’especialització delspaïsos de la regió. Alhora, s’ha de tenir en comp-te que els casos reeixits d’integració, actualmentpresents en la regió, són resultants de processosevolutius de llarga durada en què es combinendiferents tipus de polítiques públiques, segons elcas, i iniciatives empresarials privades. Això impli-ca que els canvis necessaris no seran immediatsni podran provenir únicament de l’acció del mer-cat o de polítiques dissenyades de manera tecno-cràtica per buròcrates «il·luminats». Finalment, lestasques a les quals s’ha de fer front inclouen l’a-vanç de les negociacions internacionals sobrecomerç i inversió, cercant aixecar les barreres pro-teccionistes que hi pugui haver en tercers països,com ara ampliar el marge de maniobra per portarendavant algunes polítiques que avui es trobenlimitades en el marc de l’OMC, però que podenser importants per assolir els objectius de desen-volupament plantejats en aquest treball; com,fonamentalment, en les transformacions localsnecessàries per generar les condicions que per-metin canviar els patrons d’especialització i facili-tar els processos de jerarquització en les CGV pera les companyies locals. Com ja s’ha dit, l’existèn-cia de casos reeixits d’integració a l’economiamundial dins de la regió indica que les debilitatsde l’actual patró d’especialització no tenen res d’i-nevitable. Per aquest motiu, creiem que un canvi

2007 COPCA104




mèrica Llatina?

positiu és possible i que els factors esmentats enels últims paràgrafs, juntament amb altres iniciati-ves en la mateixa direcció, podran contribuir al fetque la integració en l’economia mundial generimillors resultats per als països de l’Amèrica Llatinaque els que ha recollit fins ara.

Referències:

BAIR, J. i E. DUSSEL PETERS, «Global CommodityChains and Endogenous Growth: Export Dyna-mism and Development in Honduras and Mexi-co», World Development, Vol. 34, Núm. 2, 2006.

CIMOLI, M. (ed.), Heterogeneidad Estructural, Asi-metrías Tecnológicas y Crecimiento en AméricaLatina, CEPAL/BID, Santiago de Xile, 2005.

GEREFFI, G., J. HUMPHREY, R. KAPLINSKY i T. STUR-GEON, «Globalisation, Value Chains and Develop-ment» en G. Gereffi y R. Kaplinsky (eds.), «TheValue of Value Chains», IDS Bulletin Special Issue,University of Sussex, 2001.

GIULIANI, E., C. PIETROBELLI i R. RABELLOTTI,«Upgrading in Global Value Chains: Lessons fromLatin American Clusters», World Development,Vol. 33, Núm. 4, 2005.

HAUSMANN, R., J. HWANG i D. RODRIK, «What youexport matters», NBER Working Paper Núm.11905, 2005.

UNCTAD, World Investment Report 2002: Trans-national Corporations and Export Competitive-ness, Nova York: United Nations, 2002.



Els socis mediterranis del partenariat euromediter-rani1 són un mercat important, de prop de 250 mi-lions de consumidors. És el mercat més pròximd’Europa i, també, històricament el més antic d’Eu-ropa i potser del món. L’Associació Euromediter-rània es basa, en gran part, en la conclusió d’a-cords de lliure canvi entre la Unió Europea i elspaïsos socis del sud. A la Declaració de Barcelo-na de 1995, l’única data que es troba, l’únicobjectiu amb un termini és, precisament, la crea-ció d’una zona de lliure canvi euromediterràniaper a l’any 2010.

La zona de lliure canvi té dos objectius: l’obertu-ra econòmica del sud que hauria de propulsar lesreformes i modernitzar el teixit industrial i produc-tiu; i la constitució d’un espai de confiança perfacilitar les inversions europees.

Amb una visió potser simplificadora, podríem dirque, a la Conferència de Barcelona, el primerd’aquests objectius era fonamentalment unobjectiu europeu. Europa creia i creu que sensereformes institucionals i legals profundes les eco-nomies del sud del Mediterrani no podrien avan-çar. En canvi, el segon objectiu era un objectiuespecialment desitjat pels nostres socis mediter-ranis. Aquests creien i creuen que sense inver-sions estrangeres no podran fer front a l’augmentexponencial de joves que cerquen la seva prime-ra feina. Les inversions són per als nostres socis

mediterranis la base sobre la qual reposa el crei-xement econòmic. Sense inversions no hi hauràocupació de qualitat, sense inversions europeesno hi haurà tecnologia innovadora, i finalment,sense inversions no hi haurà comerç i exporta-cions competitives.

Després de 12 anys d’Associació Euromediter-rània, quina és la situació? Quins són els objec-tius assolits? Què s’ha fet i què no s’ha pogutfer? El balanç econòmic de l’Associació Eurome-diterrània és més positiu que el que molts prete-nen: hi ha acords d’associació signats i en vigoramb tots els socis mediterranis excepte un, Síria,que per raons polítiques encara no s’ha pogutsignar; l’Acord d’Agadir de lliure canvi entre qua-tre països del sud (Marroc, Tunísia, Egipte i Jor-dània) va entrar en vigor el juliol de 2006; i el nouprotocol euromediterrani d’origen s’aplica a lamajoria de països i permet la cooperació indus-trial i la reexportació de productes industrials toti que continua sota el règim preferencial d’impor-tació a Europa. A més d’aquests avenços jurí-dics i institucionals, el conjunt de la regió del suddel Mediterrani presenta unes xifres macroeco-nòmiques força positives: creixement del 4,8%l’any 2006 malgrat la guerra que va afectar Israeli molt considerablement el Líban; estabilitzaciódel dèficit públic (mitjana regional del 4,9%) i dela inflació (4,1%), i descens de l’atur (mitjanaregional del 12,6%). Aquestes xifres són enco-

1. Marroc, Algèria,Tunísia, Egipte,Jordània, Palestina,Israel, Líban, Síria i Turquia



Andreu BassolsDirecció General de Relacions Exteriors Comissió Europea



ratjadores; sobretot si tenim en compte la persis-tència del conflicte al Pròxim Orient que afectaeconomies importants de la regió, i també si nooblidem la situació en la dècada de 1990 ambperspectives molt pessimistes en les economiesmediterrànies no productores de petroli.

Tanmateix, és cert que hi ha un apartat en què elsresultats han estat per sota de les expectatives:les inversions. Excepte en alguns països, com perexemple el Marroc, les empreses europees conti-nuen invertint modestament en el sud del Mediter-rani. El creixement esperat com a conseqüènciade l’entrada en aplicació dels Acords d’Associa-ció no s’ha produït. Europa continua essent el pri-mer soci econòmic de la regió, però altres païsosestan augmentant la seva presència més que nopas Europa. Del total dels aproximadament40.000 milions d’euros en inversions estrangeresdirectes de l’any 2005 a la regió dels 10 païsossocis mediterranis, el 42% tenia origen europeu.Els països del Golf esdevindran aviat grans inver-sors al Mediterrani sud. Avui ja són l’origen del15% dels projectes d’inversió directe, però amb un28% del valor total. La Xina comença a fer notar laseva presència per tot arreu a la regió mediterrà-nia, en especial en els projectes de construcció,però també, i cada vegada més, en la indústria.Cada cop es veu més clarament que la globalit-zació també afecta el Mediterrani, i Europa técompetidors importants en una regió consideradadurant molt de temps com un zona d’influènciaprivilegiada de la Unió Europea. En el període2003-2005, el darrer del qual tenim xifres fiables idefinitives, Àsia era el principal inversor a Algèria,Egipte i Turquia. Europa era el principal inversor alMarroc i a Tunísia, i els Estats Units, els primersinversors a Israel. Tots dos reben el 50% de lesinversions totals estrangeres. L’altre 50% va aparar als altres vuit socis mediterranis, amb unapoblació de 175 milions. Massa poc per poderactivar el desenvolupament de grans països comara Egipte i el Marroc. Els dos primers païsosreceptors d’inversions continuen essent les dueseconomies més modernes de la regió: Turquia iIsrael, la qual cosa sembla indicar que els princi-pals factors d’atracció inversora són els mercats ila competitivitat i no, com molts pensen, els bai-xos costos laborals o els recursos naturals.

La Comissió Europea, responsable d’estructurarl’associació econòmica euromediterrània, ha esta-

blert una política fonamentada en dos grans eixosd’acció: la millora de l’atractivitat i la promoció deles inversions. Millorar l’atractivitat vol dir, entrealtres coses, millorar el marc reglamentari, la tra-mitació de les autoritzacions, la seguretat jurídica,la resolució dels conflictes eventuals, la transpa-rència administrativa, i, en definitiva, impulsarl’estat de dret i la gestió pública que necessitauna economia moderna. Això es duu a termeamb una política de col·laboració entre les admi-nistracions dels estats mediterranis i la Comissió.És una de les tasques principals de la PolíticaEuropea de Veïnatge (PEV). La PEV és l’instrumentque permet fixar-se objectius comuns, discutir ifins i tot negociar les reformes, impulsar-les i algu-nes vegades negociar-les. La Unió Europea haconclòs plans d’acció nacionals en el context de laPEV amb tots els països mediterranis excepte Síriai Algèria. La PEV treballa a nivell bilateral; en l’àm-bit multilateral del Procés de Barcelona, la feinad’harmonització i de modernització reglamentàriaes fa mitjançant el Grup de Cooperació Industrial,també finançat per la Comissió, i també del GrupAd Hoc sobre les Inversions, constituït l’any 2007,a partir del mandat de la Conferència de Ministresd’Afers Exteriors euromediterranis.

En el camp de la promoció de les inversions laComissió ha finançat durant molts anys el progra-ma de cooperació ANIMA, la xarxa euromediter-rània d’agències de promoció de les inversions. Elprograma ANIMA, que s’acaba el 2007, continua-rà amb el llançament d’un altre programa de coo-peració de nou milions d’euros que inclourà, nosolament la continuïtat de la xarxa d’agències,sinó també la dinamització d’activitats específi-ques de promoció de les inversions, en la línia del’anterior programa Med-Invest.

Però, evidentment, el gran programa de suport deles inversions de la Comissió Europea és la sevacontribució anual de 32 milions d’euros a laFEMIP, la Facilitat Euromediterrània d’Inversionsque, en el si del Banc Europeu d’Inversions, s’en-carrega de les inversions públiques europees alMediterrani. Aquests 32 milions permeten que elBanc contribueixi al fons de capital risc i dur aterme les assistències tècniques lligades als gransprojectes d’inversió. A més d’això, la Comissióaporta els fons necessaris per a les bonificacionsd’interessos d’alguns préstecs del Banc. Totplegat fa possible que el Banc dediqui prop de

2007 COPCA108



2.000 milions d’euros anuals a inversions per alsnostres socis mediterranis. La FEMIP és avui elprimer banc en inversions a la regió.

Les inversions són el motor de totes les econo-mies. Les inversions són també el mitjà percrear lligams productius i socials de llarga dura-da. Constitueixen un instrument de transmissiódel saber fer industrial i dels serveis. Els països delsud del Mediterrani necessiten les inversionseuropees tot i que la dependència és mútua, per-què Europa no pot prescindir d’un mercat de pro-

ximitat en creixement que ofereix oportunitats defutur. Un mercat essencial per als nostres proveï-ments energètics, països de trànsit i origen d’im-migració, destí turístic, regió de producció de frui-tes i hortalisses mediterrànies, zona de tràfic deles grans rutes marítimes transoceàniques. Siafavorim les inversions, si afrontem el futur junts,podrem fer front a reptes comuns. Les inversions,el capital físic i humà compartit, són la millorgarantia d’estabilitat d’una regió més oberta iprofundament lligada a Europa, a Espanya i aCatalunya.



Perspectives d’inversió a l’Àfrica subsahariana en el sector de les PIM

E/PIMI i el posicionam

ent del Centre de Desenvolupam

ent de l’Empresa...

Si es vol assolir un dels principals objectius dedesenvolupament del mil·lenni, és a dir, la reduc-ció a la meitat de la pobresa a l’Àfrica, d’aquí a2015, cal reorientar fonamentalment les políti-ques nacionals i internacionals per estimular elcreixement.

Cal una nova «arquitectura» per al proveïment del’ajuda a l’Àfrica. L’ajuda haurà d’estar sobretotconcentrada en el desenvolupament de les capa-citats de producció.

Es preveu que els APE (Acords de PartenariatEconòmic) reforçaran les iniciatives d’integracióregional ja existents en els països ACP (Àfrica,Carib i Pacífic). Permetran de reforçar i d’intensificarla integració regional i, en conseqüència, amplia-ran els mercats dels països ACP. Això afavoriràl’emergència d’economies d’escala; permetràmillorar els nivells de qualificació, reduir els costosde producció i de transacció, millorar la competi-tivitat dels països ACP i, finalment, atraure mésinversions en les economies dels països ACP.Aquesta nova orientació pretén que els APE defi-neixin les polítiques comercials que s’hauran d’a-companyar de polítiques de desenvolupament.

Un cop dit això, les negociacions dels APE s’hande gestionar amb flexibilitat. Segurament, laimplantació d’aquests acords comporta unareestructuració de les economies implicades.

Això es presenta fins i tot com una necessitat permillorar els resultats comercials. Tanmateix,aquest procés de reestructuració s’ha de portar aterme tenint en compte les problemàtiques eco-nòmiques i socials dels països ACP implicats, aixícom la seva capacitat per adaptar-se a aquestnou entorn comercial. Els terminis i els mitjansd’aquests processos hauran de ser tractats casper cas, segons les regles de l’OMC. És útilrecordar que la integració europea s’ha basat,entre d’altres punts, en l’agricultura i la preferèn-cia comunitària. D’altra banda, els acords APEavui dia semblen sòlidament basats en el con-cepte del «lliure» intercanvi, obrint la porta a undesarmament tarifari i no tarifari que es pot reve-lar fatal per a aquelles economies que ja estanmolt debilitades pel flux dels productes d’impor-tació aquests últims anys, augmentant de mane-ra exponencial a partir d’Àsia.

Si els països africans volen esdevenir competitiusen el pla internacional cal que reforcin els vinclesentre els sectors exportadors i la resta de l’eco-nomia creant i desenvolupant les capacitatslocals necessàries, siguin infraestructures mate-rials, potencial de producció o organismes desuport a la inversió privada.

Aquesta política de desenvolupament de l’em-presa s’ha de basar en una estratègia d’integra-ció regional per passar dels minsos mercats

1. Els punts de vistaexpressats enaquest articlepertanyen a l’autor i no reflecteixennecessàriament elspunts de vista delCentre per alDesenvolupamentde l’Empresa.

2. El Centre per alDesenvolupamentde l’Empresa (CDE),que ha tingut llocsota l’Acord deCotonou en elCentre per alDesenvolupamentIndustrial, CDI,compta amb 30anys d’existència.Un estudiencomanat per laComissió Europeaestà actualment encurs per establir elposicionament delCDE en el marc dela posada en marxad’orientacionsprincipals de lapolítica decooperació de la UE,que són la integracióregional i els Acordsde PartenariatEconòmic.


Perspectives d’inversió a l’Àfrica subsahariana en el sector de les PIME/PIMI i el posicionamentdel Centre de Desenvolupament de l’Empresa en el marc de l’Acord de Cotonou

Paolo BaldanCap del Departament de Gestió d’OperacionsCentre per al Desenvolupament de l’Empresa1,2






interns a mercats més amplis i per fer caure lesbarreres duaneres, que han reduït el comerç intra-comunitari a percentatges insignificants.

Les organitzacions d’integració regional donenprioritat a la implantació dels eixos de comunica-ció estructuradors a l’àmbit regional, de maneraque la millora de la infraestructura regional, queés la precondició per fomentar les inversionsnacionals i internacionals, pugui donar suport a lavisió d’una integració econòmica i respondre alsreptes dels mercats.

Les noves polítiques industrials dels països delContinent han d’estar centrades en les filialsgeneradores de llocs de treball sostenibles. Hand’estar dirigits als diversos sectors que es basenen els recursos endògens i amb fort potencial persatisfer les necessitats nacionals i d’exportació,tant en la regió com en el camp internacional.

El dispositiu de l’ajuda al sector privat

del Fons Europeu de Desenvolupament

Les disposicions de l’Acord preveuen instru-ments diferenciats segons que es tracti d’accionsper realitzar a nivell macro, meso o micro, peròinsisteix en la necessitat d’un enfocament inte-grat. En aquest marc, el paper del CDE (Centreper al Desenvolupament de l’Empresa) en tantque institució emanant de l’Acord, s’inscriu enl’estratègia de desenvolupament del sector privati es tradueix especialment en el proveïment deserveis no financers a les empreses en els païsosACP i en el suport a les iniciatives dels operadorseconòmics ACP i UE.

Argumentació per a l’assistència directa

a les empreses

Encara que la posada en marxa de les reformesmacroeconòmiques i reglamentàries siguin indis-pensables per crear les estructures adients pergarantir el creixement econòmic, no tenen gaireutilitat, això no obstant, davant dels handicapscom l’absència d’un grup actiu d’empresesautòctones, d’un sector privat pròsper, tecnolo-gies apropiades i efectius suficients de personal

de gestió i comandaments intermedis que posse-eixin formació i experiència adequada. Aquestssón obstacles molt concrets per al desenvolupa-ment econòmic, tant a nivell del sector industrialcom al de l’empresa, en bona part dels païsosACP.

Els principals obstacles amb què es troben lespimes són els següents:

� dimensió reduïda dels mercats locals,

� cost de factors relativament elevats (les despe-ses de mà d’obra en els països ACP poden sermolt elevades a causa d’una productivitatbaixa);

� manca de recursos financers;

� escasetat de divises;

� manca d’informació i de saber fer comercial itècnic;

� nombre limitat d’industrials qualificats.

Per poder superar els obstacles que s’acaben dedescriure, les pimes necessiten els elementssegüents:

� informació en tecnologies, productes, mercatsi fonts d’equipament;

� estudis d’inversió i pla de gestió;

� finançaments en capitals i préstecs;

� accés als mercats estrangers o vincles comer-cials amb empreses més experimentades d’al-tres regions del món;

� experiència industrial i competències en matè-ria de gestió fins i tot en el pla comercial i demàrqueting;

� formació;

� assistència tècnica;

� auditories tècniques i diagnòstics;

� socis vàlids capaços idealment de proveir per-sonal directiu, finançament, així com un accésals mercats estrangers.

A l’àmbit de l’assistència a les pimes/pimis dels paï-sos ACP, es pot observar que existeix un nombrelimitat de mecanismes que proveeixen ajuda direc-ta, sigui individual o agrupada sobre la base d’unademanda dels beneficiaris i amb despeses com-partides. En efecte, avui dia es concentren nom-broses institucions en una assistència a nivell delsorganismes intermedis i només tenen d’una mane-ra molt limitada mecanismes d’assistència directa abenefici del grup objectiu de les pimes/pimis.

2007 COPCA112






Posicionament del mandat del CDE

A través d’aquestes accions d’assistència directaa les empreses, el CDE té un posicionamentespecífic pel que fa a l’ajuda en el sector privat icompleta les polítiques i estratègies dels proveï-dors de fons i altres actors institucionals interna-cionals de la cooperació al desenvolupament. Si lamajoria d’aquests últims dirigeixen les seves activi-tats cap als nivells meso i macro, el CDE es con-centra en l’àmbit del suport a les empreses i, apartir d’aquest ancoratge estratègic, amplia laseva assistència als prestataris de serveis locals i ales organitzacions intermediàries del sector privat(especialment les associacions professionals, elspatronats, les cambres de comerç).

Per a les organitzacions intermediàries del sectorprivat es tracta igualment de reforçar la sevacapacitat de proveir dels serveis de suport a lesempreses (serveis en general de tipus genèric) id’assistir-les en la preparació i el desenvolupa-ment de plans d’accions de diàleg públic/privatvinculats a la millora de l’entorn de les inversionsi les activitats de lobby davant de les autoritatspúbliques nacionals i especialment regionals en elmarc dels Acords de Partenariat Econòmic.

Aquest enfocament integrat opera en un entorneconòmic i comercial internacional que ha can-viat radicalment des de la creació del Centre.Els grans eixos al voltant dels quals el Centredesplegarà la seva acció son: l’enfocament sec-torial, l’enfocament regional, la descentralitzaciói el reforç de la col·laboració amb les institu-cions financeres públiques i privades. L’enfoca-ment sectorial ha de permetre seleccionar en elsi de les regions o d’un conjunt de països, elssectors o les accions temàtiques més viables entermes econòmics, socials i tècnics. Per aques-ta raó, les regions i els sectors són dues entitatscomplementàries en la definició dels programesdel CDE.

L’objectiu del programa sectorial serà, desprèsd’haver analitzat els principals aspectes del sec-tor, establir una estratègia per «contribuir» al des-envolupament del sector, seguint els objectiusgenerals del CDE, aplicats al sector en qüestió, ien col·laboració amb els beneficiaris i altres par-ticipants que persegueixin el mateix objectiucentral.

Es tracta especialment d’inscriure les accionsparticulars de suport a les empreses i als organis-mes intermediaris del sector privat ACP en unavisió plurianual i un programa coherent de desen-volupament.

Aquest enfocament s’haurà d’integrar, en lamesura que sigui possible, en els programes por-tats a terme a nivell regional i amb les declina-cions nacionals per millorar la competitivitat deles empreses en el marc dels APE. Davant de l’a-propament dels venciments d’obertura dels mer-cats, el desafiament per als països ACP és pre-servar i consolidar el seu teixit empresarial idesenvolupar i diversificar aquest teixit en elsmercats nacionals, regionals i internacionals. Lesautoritats públiques han de situar el sector privatal centre d’aquesta política. S’ha de construir unpla de desenvolupament del sector privat per alreforçament de l’economia i la modernització deles empreses, conjuntament amb les organitza-cions professionals i els socis en el desenvolupa-ment. S’han de portar a terme accions en l’àmbitreglamentari per millorar l’entorn dels negocis;s’han d’alliberar fonts de finançament per garantirel finançament de les inversions i, pel que fa alCDE, els punts d’aplicació són essencialment eldiagnòstic de modernització en la part superior i elseguiment de les empreses en la inferior. En elssectors considerats com a prioritaris i generadorsde creixement, el CDE aportarà la seva experièn-cia per contribuir a la millora de la competitivitat deles empreses, especialment en els camps tècnics,de gestió, control de qualitat, formació dels recur-sos humans i d’accés als mercats.

Regionalització

A l’àmbit dels països ACP, és important proveir-se d’estructures flexibles de suport pròxim, ràpidi directe a les pimes/pimis. El CDE s’ha de tornara desplegar sobre el terreny a nivell regional ambserveis descentralitzats que estarien destinats atreballar directament amb les organitzacionsregionals de l’ACP a l’àmbit públic i les organitza-cions intermediàries del sector privat cridades adesenvolupar un paper primordial en la implanta-ció dels APE. Aquestes oficines regionals garan-tirien, a més, la gestió de la xarxa de les «ante-nes» del CDE a l’àmbit nacional o subregional a







la regió. S’ha de poder comptar amb recursoshumans i financers conseqüents per assoliraquest objectiu de regionalització amb una dele-gació de poders significativa.

El CDE: interfície entre les xarxes ACP i EU

El CDE es defineix igualment com la interfície entreles empreses ACP i el teixit industrial i dels negocisde la UE. En aquest marc, el CDE mobilitza elsrecursos existents a la UE tant a nivell financer comtècnic (experiència, tecnologies, saber fer) i identi-fica els mercats de la UE per als productes aca-bats i semiacabats provinents dels països ACP.Per portar a bon terme la seva missió de mobilitza-ció eficaç d’aquests recursos a Europa, el Centrees basa en una xarxa alhora tècnica (associacionsd’empreses, centres tècnics i de formació, pols decompetència, salons especialitzats, experiència),financera (institucions de finançament per al des-envolupament, bancs comercials, fons de capitalrisc) i institucional (agències de cooperació al des-envolupament, institucions especialitzades en lapromoció del sector privat en els països ACP).Aquesta característica d’interfície ens distingeixdels programes i instruments de suport en el sec-tor privat com per exemple els fons amb despesescompartides del SFI/Banc Mundial.

Marc de procediment de l’assistència del CDE

No es podria parlar del suport al sector privatsense insistir en la necessitat de proveir-se deprocediments adaptats a les empreses.

El CDE ha de disposar de reglaments financers ide procediments compatibles amb les exigènciesd’aquests beneficiaris (les pimes i les organitza-cions intermediàries). Aquestes exigències esrefereixen tant a nivell dels terminis de tractamentdels dossiers i de la contractualització, com anivell de la documentació i informació requeridesper a la constitució dels dossiers de les sol·lici-tuds. Els òrgans de tutela del Centre han degarantir que l’equipament de procediments delCDE continuï essent compatible amb el seu man-dat i preserva la seva especificitat per respondremillor a les necessitats de les empreses.

Estatut institucional del CDE i pressupost

En el marc de les mutacions actuals on els APEdefineixen polítiques comercials que s’haurand’acompanyar de polítiques de desenvolupa-ment, el CDE ha d’estar dotat dels mitjans finan-cers per poder desenvolupar plenament una fun-ció d’organització internacional de caràctertècnic, neutre i perenne, especialitzat en la pro-moció i el suport al sector privat ACP en el marcdel partenariat ACP/UE. El seu impacte finaldependrà essencialment dels mitjans financersque tingui a la seva disposició i dels que puguimobilitzar. El FED i les cooperacions bilateralstenen especial interès a utilitzar el CDE com uninstrument al seu servei per a l’execució al menorcost del seu programa de promoció de les pimesen els països ACP.

2007 COPCA114


Introducció

Els països de l’Europa de l’Est han experimentatun creixement econòmic important el 2006, ten-dència que segurament continuarà durant el2007.1 Les perspectives econòmiques favorablesen l’àmbit mundial (especialment als mercatsemergents), així com el creixement sostingut delspaïsos de la zona euro, mouen a l’optimisme.Segons el Fons Monetari Internacional, el creixe-ment de la zona de l’Europa de l’Est (incloent-hiels estats membres de la Unió Europea, els paï-sos de l’Europa del sud-est i Turquia) s’aproparàal 5,5% el 2007. El 2006, la mitjana del PIB perhabitant dels països de l’Europa de l’Est era simi-lar a les de Corea, Malàisia, Rússia, Tailàndia iSud-àfrica.

El creixement econòmic dels mercats emergentsa l’Europa de l’Est accelera la seva convergènciaamb els països de l’Europa Occidental. L’estat deles reformes econòmiques en alguns nous estatsmembres de la Unió Europea és tan avançat quealguns dels seus estàndards societals i econò-mics són similars als de les economies industrialsavançades. Això no obstant, els riscos continuenexistint a causa dels dèficits públics, dels riscosinflacionistes, de l’aturada de les reformes i delsdesequilibris que s’hi hagin pogut desenvolupar.Aquests desequilibris econòmics estan acom-panyats d’un afebliment del poder polític en

alguns països de la regió el símptoma més evi-dent dels quals ha estat el desencadenament dedisturbis a Hongria i Eslovàquia el 2006.

És molt probable que aquests mercats emer-gents segueixin experimentant un fort creixementels propers anys, si encara hi ha llum verda aEuropa i al món. Tanmateix, la situació serà méscontrastada que no pas ho ha estat durant ladècada passada. Els mercats que se’n sortiranmillor seran els que hagin aprofitat els anys defort creixement per emprendre reformes profun-des al seu mercat amb vista a la seva integraciócompleta al mercat únic europeu.

El creixement dels països emergents

a l’Europa de l’Est

Un context econòmic favorable el 2006

El creixement dels mercats emergents de l’Euro-pa de l’Est es va accelerar i va assolir el 6% el2006 (vegeu la taula 1). Les exportacions vancontinuar amb força, gràcies a l’acceleració delcreixement a l’Europa Occidental, en particular aAlemanya. D’altra banda, la demanda interna esva accelerar: la inversió va seguir beneficiant-sede les entrades massives d’inversions directesestrangeres (el 5% del PIB de cada país de l’Eu-

1. Aquest documentsegueix laclassificacióemprada pel FonsMonetariInternacional (FMI)per qualificar les economiesemergents del’Europa de l’Est i noté en consideració les Repúbliques del’antiga Iugoslàvia niAlbània. El 2006, elcreixement en aquestpaïsos era similar alde la resta de laregió (5,3% el 2006segons el BancEuropeu deReconstrucció); el procés deprivatització, així comel desenvolupamentdel turisme, són dos factorsimportants deldesenvolupament en aquests països.


Les tendències en els mercats emergentsde l’Europa de l’Est

Bertrand DeprezThe Centre


Les tendències en els mercats em

ergents de l’Europa de l’Est

ropa de l’Est). El consum es va veure impulsat perl’augment de la contractació i dels salaris reals,així com pels préstecs vinculats a la persistènciad’entrades massives de capital, transferènciesdels capitals de la zona UE i dels incentius fiscals(principalment a la República Txeca, Bulgària iRomania). Els dèficits de les transaccions correntsvan ser prou importants però van estar moltfinançats en la majoria dels països. La inflacióestà controlada. Els preus de les matèries prime-res són elevats i no han deixat d’augmentar, peròhi ha senyals de relaxació.

El creixement sostingut ha estat acompanyatd’un saldo positiu de creació de llocs de treball atots els països (0,7% a Hongria i 6,7% a Estònia).La disminució de part de la població activa, aixícom l’envelliment de la piràmide de les edats, hancontribuït a fer baixar els índexs d’atur als païsosde l’Europa de l’Est.

Però algunes ombres han enfosquit la bona ten-dència dels mercats emergents a l’Europa de l’Est.El creixement s’ha vist afectat negativament a Hon-gria a causa d’una dinàmica d’inversions més dèbilper la introducció d’un programa d’austeritat a fi de

reduir els dèficits públics el 2006. Turquia ha expe-rimentat taxes de creixements forts des de 2002(7,4% el 2005 i 6,1% el 2006), que podrien caurecom a conseqüència del recent enduriment de laseva política monetària i de les incerteses polítiquesvinculades a l’adhesió a la Unió Europea. Igualmenthan aparegut altres «outputs gaps», el 2006 aRomania, Bulgària i els països Bàltics.

Especialització als mercats emergents

de l’Europa de l’Est

Una de les tendències importants dels mercatsemergents a l’Europa de l’Est és el canvi d’algu-nes de les seves variables fonamentals. Durant elpassat, el creixement de la zona estava vinculatals preus de les matèries primeres mentre que,avui dia, el creixement recau cada vegada mésen el consum i la inversió, que seran sens dubteels principals factors de l’alça del PIB en els pro-pers anys. El creixement en les inversions el 2006va estar marcat per una expansió molt forta en elcamp de la construcció (en particular a Romaniai Lituània) i en el camp de l’equipament (en parti-cular, la República Txeca, Polònia i Eslovàquia).

2007 COPCA116

Font: «Perspectives de l’economia mundial», abril de 2007, Fons Monetari Internacional (FMI)

Taula 1. Països emergents d’Europa: PIB real

2005 2006 2007 2008

Països emergents de l’Europa de l’Est 5,5 6,0 5,5 5,3

Turquia 7,4 5,5 5,0 6,0Turquia no inclosa 4,7 6,2 5,7 4,9

Països Bàltics 9,0 9,7 8,7 7,0

Estònia 10,5 11,4 9,9 7,9Letònia 10,2 11,9 10,5 7,0Lituània 7,6 7,5 7,0 6,5

Europa central 4,4 5,7 5,2 4,7

Hongria 4,2 3,9 2,8 3,0Polònia 3,5 5,8 5,8 5,0República Eslovaca 6,0 8,2 8,2 7,5República Txeca 6,1 6,1 4,8 4,3

Europa del sud-est 4,4 6,7 6,0 4,9

Bulgària 5,5 6,2 6,0 6,0Croàcia 4,3 4,6 4,7 4,5Malta 2,2 2,5 2,3 2,3Romania 4,1 7,7 6,5 4,8Per memòria Eslovènia 4,0 5,2 4,5 4,0




L’estructura dels mercats es modifica igualment,els sectors d’activitats industrials i de serveis ocu-pen un lloc creixent. Les economies dels païsosBàltics, d’Eslovàquia, Bulgària i Romania, cadavegada més, estan dominades pel sector dels ser-veis. La part del sector de les activitats industrialsocupa un lloc predominant a la República Txeca iun lloc creixent a Hongria, Polònia, Eslovènia, Bul-gària i Romania, amb l’obertura recent de novesfàbriques d’automòbils, per exemple. Aquestestendències haurien de continuar, segons la firmaPrice Waterhouse Coopers. Per exemple, una partde la producció automobilística mundial migraràa Europa central i arribarà als sis miliards de dòlarsen el transcurs dels cinc anys propers.

L’especialització en els sectors serveis és l’indica-dor de la maduresa creixent d’alguns mercatsemergents a l’Europa de l’Est, tal com mostra l’e-xemple d’Eslovàquia o d’algunes zones urbanes aPolònia. Eslovàquia, l’economia més dinàmicadels països de l’Europa central, va experimentar el2006 un fort creixement del valor afegit en el sec-tor dels serveis, accelerat per una forta producciói ingressos immobiliaris importants. Els sectors delcomerç de distribució, de reparacions de vehiclesmotoritzats així com del lloguer immobiliari hanocupat un lloc més important en l’economia d’a-quest país. Un altre exemple és l’especialitzaciódels grans centres urbans a l’Europa de l’Est,com el format per Varsòvia, que busquen espe-cialitzar-se en el sector dels serveis i beneficiar-sedel cost de la mà d’obra encara baix, dels incen-tius fiscals vinculats a les zones econòmiquesespecials i sobretot d’una mà d’obra abundant,treballadora i qualificada. De 50 a 60 grans grups(IBM, HP, Shell, Fiat, Motorola...) han instal·lat unservei intern o extern a Polònia des de finals de ladècada de 1990 i l’agència polonesa de la informa-ció i les inversions estrangeres («la Paiiiz») intentenatreure empreses dels camps de la investigació idel desenvolupament, inclosos la biotecnologiai la farmàcia.

Els fruits de les reformes estructurals

Una adaptació ràpida

La bona actuació dels mercats emergents del’Europa de l’Est (especialment dels Estats Mem-

bres de la UE) en gran part s’explica per la rapi-desa de la seva transformació estructural. Lamutació de l’economia planificada d’aquests paï-sos s’ha fet ràpidament gràcies a una privatitza-ció i d’una reestructuració extensiva, alhora queel desmantellament de les barreres comercials id’un flux creixent d’inversions estrangeres.Aquests països es beneficien igualment d’una màd’obra altament qualificada a un molt millor preuque a l’Europa Occidental (el diferencial entre unsalari hongarès i un salari francès és d’1 a 5).

Un estudi del Fons Monetari Internacional, ques’ha portat a terme en el període 1994-2004, hademostrat que els països de l’Europa de l’Est,d’ara endavant membres de la Unió Europea,s’han beneficiat plenament de la seva capacitatde recuperació des dels anys noranta; la correla-ció de la transformació estructural en aquestspaïsos amb la millora tecnològica i qualitativa dela seva producció ha permès un augment moltràpid de les seves participacions de mercat al’àmbit mundial. Per exemple, un país com Estò-nia va triar reformar-se en profunditat a la dècadade 1990 i desenvolupar una obertura radical alcomerç, impostos baixos i un mercat de treballmolt poc protector des de mitjan anys noranta.Llavors Estònia va enregistrar un creixement inin-terromput que es va apropar al 7% des de princi-pis dels anys 2000 alhora que reeixia a reformarles seves despeses públiques mentre l’índex d’a-tur va passar d’un 10% el 1997 al 4,2% el 2006.

Un marc adaptat

Un altre exemple de reforma estructural radical ésla introducció de la «flat tax», un impost que aplicala mateixa taxa d’imposició a tots els ingressosimposables. Eslovàquia ha posat en marxa un «flattax» amb un índex d’imposició del 19% en comp-tes dels diferents impostos sobre la renda, lessocietats i les plusvàlues. Segons un estudi d’in-vestigadors de la Hardvard Business School, aixòha permès millorar la competitivitat i aturar l’efectedistorsionant d’una fiscalitat penalitzadora per a lainversió estrangera. Aquest impost s’ha introduïten altres països de l’Europa de l’Est (Lituània,Letònia, Estònia, Romania) i simbolitza la transfor-mació estructural dels mercats emergents euro-peus i el seu atractiu davant de les empreseseuropees i mundials. En aquesta regió, l’índex de





gravamen sobre les societats de mitjana és un terçmenys elevat que a l’Europa de l’Oest.

Els mercats emergents de l’Europa de l’Est dispo-sen d’altres avantatges. La proximitat d’infraes-tructures fiables, el nivell baix encara del salari i laproximitat geogràfica i cultural amb l’Europa Occi-dental són altres factors que contribueixen a l’èxitd’aquests mercats. Si es fa cas a l’opinió de lasocietat consultora americana McKinsey, les inver-sions i el procés de deslocalització dels mercatsemergents de l’Europa de l’Est no hauria de min-var. Un estudi d’aquest gabinet preveu que elsllocs creats a l’Europa de l’Est en el marc de lesdeslocalitzacions podrien triplicar-se entre 2005 i2008. L’externalització a l’estranger dels proces-sos (business process outsourcing o BPO, enanglès) per empreses de l’Europa Occidentalhaurà generat 130.000 llocs de treball als païsosd’aquesta regió, d’aquí al 2008.

El nou cicle del Fons Estructural Europeu i delsfons de preaccés a la Unió Europea (307,9miliards d’euros de 2007 a 2013) permetrà igual-ment ajudar la inversió en les infraestructures ifinançar una política d’innovació als mercats. Elsnous estats membres haurien de rebre, en el perí-ode 2007-2013, el 51,3% dels recursos totals dela política de cohesió. Aquestes dotacions repre-senten al voltant del 3,5% del seu PIB (fins i tot siés segur que la majoria d’aquests estats no tin-dran la capacitat d’absorbir la totalitat d’aquestsdiners). Si bé el conjunt d’aquests factors pot ferpensar que aquests països volen reproduir unescenari «a la irlandesa», posant-se al nivell deforma ràpida, la situació continua contrastadamentre que l’ajustament d’aquests mercats alsestàndards de la zona euro i del mercat únicpodria entorpir el seu creixement.

Els riscos de crisi

Els riscos de reescalfament

El futur dels mercats emergents de l’Europa del’Est avui dia suscita més inquietuds. Els «TigresBàltics» fa poc han mostrat signes inquietants dereescalfament amb un índex d’inflació del 8,9% aEstònia el mes d’abril de 2007. Alguns comenta-ristes agiten l’espectre d’una repetició inútil de la

crisi asiàtica a l’Europa de l’Est. Aquest risc dereescalfament, a més, s’ha ajuntat a un afoga-ment de l’onada de reformes als països de l’Esti amb el risc que representa incórrer en el pro-cés de convergència entre les economies del’Europa de l’Est i de l’Oest.

Les pressions inflacionistes són creixents a moltsmercats de l’Europa de l’Est. Aquestes pressionsestan alimentades per la migració de milions de tre-balladors a l’Europa Occidental (fins i tot si aquestmoviment sembla minvar) i l’augment ràpid delscrèdits. El 2006, el dèficit en la balança de paga-ments de Letònia equivalia al 20% del PIB, a causade la bombolla immobiliària que s’ha format als paï-sos Bàltics i que podria afectar negativament elcreixement en aquests països. Els riscos inflacionis-tes són presents tant a Polònia, la República Txeca,Romania i Eslovàquia, segons el Banc Mundial.

«El cansament de les reformes»

Aquest perill es veu reforçat per la síndrome del«cansament de les reformes» el qual ha afectat elconjunt dels països de la regió. Molts dels païsosno han aprofitat l’oportunitat del creixement eco-nòmic d’aquests últims anys per millorar l’estat deles seves finances públiques. L’adhesió a l’euros’ha retardat en la majoria dels nous Estats Mem-bres, excepte Eslovènia, i només Eslovàquia sem-bla en condicions, tal vegada, de respectar els cri-teris de convergència als llindars de 2009. Hongriaviu una situació econòmica difícil a causa de l’es-tat preocupant de les finances públiques. Els des-itjos de reforma són importants en aquests països:reforma de les polítiques fiscals (especialment aLetònia, Bulgària i Romania); reforma dels mercatsde treball (per fer baixar un índex d’atur molt ele-vat); del sistema agrícola; els sistemes sanitarisque encara conserven els estigmes de l’antic sis-tema centralitzat; sistemes jurídics i de transparèn-cia (segons un informe de l’ONG TransparencyInternational, publicat el 2006, la República Txeca,Lituània, Letònia, Eslovàquia i Polònia tenen «serio-sos problemes de corrupció»). L’envelliment de lapoblació en aquesta regió és també un altre temad’inquietud a mitjà termini (l’edat mitjana d’un eslo-vè el 2025 serà de 47,4 anys, la més vella delmón). Aquests països necessiten una nova sèriede «macroreformes».

2007 COPCA118




La difícil integració al mercat europeu

La situació encara és complicada a causa delscriteris de convergència per a la introducció del’euro, que volen seguir alguns països de l’Euro-pa de l’Est i que són una font de vulnerabilitatconsiderable en cas de pertorbacions exteriorsinesperades o d’un debilitament del marc depolítica econòmica nacional. Adoptar l’euroimposa conduir polítiques econòmiques excessi-vament restrictives per als països de l’Europa del’Est (2% d’inflació, 3% de dèficit públic respec-te al PIB, etc.). La introducció de l’euro enaquests països planteja un veritable dilema, jaque si el manteniment de la competitivitat exte-rior en el marc d’un règim de canvi fix podria exi-gir ajustaments costosos de la demanda, l’entra-da a la zona euro ofereix el millor mitjà per ferfront als desequilibris entre les monedes per aaquests mercats emergents. El futur dels mer-cats emergents també depèn de l’evolució polí-tica de la Unió Europea; els debats entre EstatsMembres en el moment de l’acord polític sobreel Tractat Europeu a Brussel·les el juny de 2007han demostrat que alguns països voldrien dirigirla Unió Europea cap a una forma més proteccio-nista que segurament tindria una influència enles economies de l’Europa de l’Est.

Conclusió

Malgrat que el balanç d’aquests sis anys és deci-didament positiu, la situació avui dia semblaesdevenir més contrastada. El creixement delsmercats europeus de l’Europa de l’Est hauria decontinuar el 2007, però el nivell d’actuació, amés, hauria de variar d’un país a un altre. Elsmercats emergents de l’Europa de l’Est han defer front a les seves primeres dificultats veritablesdes de principis dels anys 2000 mentre que elsmercats continuen la seva evolució cap a unaespecialització major en la producció industrial i elsector dels serveis. Moltes d’aquestes dificultatstenen un origen estructural i necessiten prosse-guir les reformes que han estat moderades ambl’adhesió a la Unió Europea.

L’adaptació dels mercats emergents a la inte-gració en un gran mercat europeu és, sensdubte, una clau per al futur d’aquests països

però també per al futur del conjunt del continenteuropeu.

Referències

Perspectives de l’economia mundial, Abril 2007,Fons Monetari Internacional

Lane and Gian Maria Milesi-Ferrett, IMF WorkingPaper

CCEQ - Candidate and Pre-Accession Countries'Economies Quarterly, 2007, European Commission

Europe de l’Est: croissance soutenue en 2007,2007, Dorothee Enskog, Telos

Le système de santé dans les PECO, 2004,Euractiv

Sept Etats membres ont 'de sérieux problèmesde corruption, 2006, Euractiv

Hot and bothered, 2007, The Economist

Diverse region is an investment magnet, 2006,Stefan Wagstyl, The Financial Times

Eastern Europe hit by shortage of workers, 2007,Christopher Codon and Jan Ciensky, The Finan-cial Times

Il était une fois dans l’Est… la sur-specialisationdes travailleurs, 2006, Etienne Wasmer, Telos

La Pologne se rêve en capitale européenne pourles activités de services, 2007, Antoine Herve, LeFigaro, 2007

Rovna Dan: The Flat Tax in Slovakia, HarvardBusiness on Line

Price Water House Coopers, <www.pwc.com>

McKinsey, <www.mckinsey.com>

Banque Mondiale, <www.banquemondiale.org/>

European Bank for Reconstruction and Develop-ment (EBRD), <www.ebrd.com/fr/index.htm>




Perspectives

Ressorgiment del creixement a Amèrica Llatina

En els últims anys s’han vist algunes tendènciesprometedores ja que s’han produït fortes recupe-racions dels índexs de creixement a gairebé totsels països de la regió des del 2003. Els últims tresanys han estat testimonis de les taxes de creixe-ment més elevades des de finals de la dècadadels setanta. Durant aquest període, la regió d’A-mèrica Llatina i Carib (LAC) ha mostrat senyalsd’una millora econòmica significativa, experimen-tant les taxes de creixement més altes des definals dels anys setanta. La mitjana del creixementde la regió va ser d’un 5% aproximadament desdel 2003 al 2006, millor que la de l’OCDE, encaraque una mica més baixa que la del creixement

d’Àsia Oriental. Entre finals del 2003 i finals del2006, Xile, la República Dominicana, Equador iPerú van assolir unes taxes de creixement percàpita per damunt del 3,5% mentre que la taxa decreixement anual per càpita d’Argentina, Uruguai iVeneçuela va ser superior al 7%. La mitjana delcreixement per càpita de la regió durant els últimstres anys ha estat d’un 2,7% i se situaria ara a unnivell que no s’havia vist des de mitjans dels anyssetanta, quan la Regió va experimentar taxes decreixement al voltant del 3%. Si es té en compteque durant els últims 30 anys la mitjana del crei-xement per càpita a la Regió ha estat al voltant del’1,13% i que en poques ocasions ha arribat a unamitjana superior al 2,5% durant un període de 3anys, aquesta consecució és gairebé remarcablei, tal vegada, es podria interpretar com el resultatd’una acceleració en els índexs de creixement

1. Senior advisor, RegióAmèrica Llatina iCarib, Banc Mundiali Professor deEconomia de laUniversitat deCalifòrnia, SanDiego. Elsdescobriments,interpretacions iconclusionsexpressats enaquest documentpertanyencompletament alautor. Norepresentennecessàriament el punt de vista del Banc Mundial,els seus directorsexecutius o elspaïsos querepresenten.

Oportunitats i reptes en els mercats de l’Amèrica Llatina

Josep Lluís Guasch1

Senior advisor Regió Amèrica Llatina i CaribBanc Mundial

Resum de dades d’Amèrica Llatina i Carib

Població 542,9 milionsPIB per càpita (Mètode Atlas) (EUA $ corrents) de 450 $EUA (Haití) a 7.310 $EUA (Mèxic)Població que viu amb menys d’1 $EUA al dia (%) 8,5 Població que viu amb menys de 2 $EUA al dia (%) 20,6 Percentatge de la renda que posseeixen els més rics 10% 41,2Percentatge de la renda que posseeixen els més pobres 10% 1,1Assistència a l’escola secundària (% net) 67,5Índex Gini de desigualtat, distribució de renda 53,3Índex de mortalitat sota 5 (per 1.000) 31,4Inici d’un negoci (durada en dies) 73,3Inici d’un negoci (cost en % de PIB) 48,1


Oportunitats i reptes en els m

ercats de l’Am

èrica Llatina estructural, potser deguts a les importants refor-mes implementades per una gran quantitat depaïsos a la Regió durant la dècada dels anys nor-anta. A més, aquest creixement ha estat acom-panyat per importants creacions de llocs de tre-ball, en contrast amb els períodes de creixementprevis (figura 1). S’està començant a invertir lestendències anteriors que anaven cap a un incre-ment de l’atur i índexs d’informalitat, principalmentcom a conseqüència de l’alentiment i crisi que vatenir lloc en el canvi de mil·lenni.

Important gestió macroeconòmica

En el front macro, Amèrica Llatina ha fet importantsprogressos durant els últims anys. Comparant lasituació d’avui dia amb la de principis i mitjans delsanys noranta, els països llatinoamericans tenenmillors marcs macroeconòmics, estan més obertsal comerç, tenen serveis financers més ben desen-

volupats, gairebé a tots els països la despesa públi-ca en sanitat s’ha incrementat i la cobertura eneducació s’ha ampliat. Encara que això no s’had’entendre com un indicador que no s’hagi de pro-gressar més en aquestes àrees (p.ex. l’obertura alcomerç en l’Amèrica Llatina encara és baixa i elsmercats financers, encara que milloren, són relati-vament insuficients), aquestes millores significativesen el marc macroeconòmic han contribuït, ambtota probabilitat, positivament al creixement delPIB. La major part dels països han aprofitat aquestperíode de gran creixement i les millores en factorsexterns (p.ex., preus de mercaderies, tipus d’inte-rès baixos) per reduir significativament la seva vul-nerabilitat envers els xocs externs i interns. Hanacumulat reserves internacionals, reduït els ràtiosdeute/PIB i millorat molt la divisa i el venciment dela composició del deute. D’altra banda, han man-tingut superàvits tant en la balança per comptecorrent com a la balança fiscal primària (figura 2).

2007 COPCA122

-3.0

-2.0

-1.0

0.0

1.0

2.0

3.0

4.0

5.0

2001 2002 2003 2004 2005 2006

Creixement per càpita a Amèrica Llatina

Per

cent

atge

8.0

8.5

9.0

9.5

10.0

10.5

11.0

2003 2006

Taxa d’atur

Per

cent

atge

Figura 1. Creixement del PIB per càpita i atur a Amèrica Llatina

Font: Banc Mundial 2007

Vulnerabilitats externes

Res

erve

s/de

ute

a cu

rt te

rmin

i

Bal

ança

per

Com

pte

corr

ent (

% d

e P

IB)

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

-3

-2

-1

0

1

2

3

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Reserves/deute curt termini

Compte corrent (% de PIB)

2000 2001 2002 2003 2004 2005 20060

10

20

30

40

50

60

0,00,20,40,60,81,01,21,41,61,82,0

Reducció de les vulnerabilitats fiscals

En

perc

enta

tge

de P

IB

En

perc

enta

tge

de P

IB

Deute públic

Superàvit primari

Figura 2. Aprofitar els bons temps per reduir vulnerabilitats




ercats de l’Am

èrica Llatina

Per exemple, tal com es mostra en la figura 3, lamitjana de la balança fiscal primària de la regió s’haincrementat d’un 0,1% del PIB el 2002 a l’1,5% delPIB el 2006. De forma semblant, el deute públic haanat baixant des del 2002 i ara estaria al voltant del40% del PIB. En el front extern, les reserves s’hanincrementat del 35% al 40% d’M2 mentre la balan-ça per compte corrent ha canviat del 2% de dèficitdurant 1990-97 a l’1% d’excedent durant 2003-06. Com a resultat, la regió és avui dia menys vul-nerable que el que solia ser fa uns quants anys.

Progrés en equitat i reducció de pobresa

També hi ha hagut un progrés modest en equitat ireducció de pobresa, encara que les desigualtats enla distribució de la renda continuen essent entre lesmés altes del món (Figura 4). Mentre que la majoriade països de LAC estan en el camí d’assolir elsObjectius de Desenvolupament Humà del Mil·lenni(MDG), un nombre d’ells estan endarrerits, i se

situen lluny dels objectius d’extrema pobresa. Nosembla probable que la regió de LAC com a conjuntarribi a assolir els objecius d’extrema pobresa el2015.

Progrés i compromís en la millora del clima d’inversió

Encara que la majoria de països d’Amèrica Llati-na estan situats de la meitat en avall dels ràn-quings dels estàndards del clima d’inversió (WEF,Banc Mundial), s’han fet progressos significatiusen aquests últims anys. La majoria de païsossemblen compromesos a millorar el clima denegocis, una àrea en la qual la regió ha anatendarrerida respecte a altres països d’ingressosmitjans, en particular en l’estructura i la complexi-tat del sistema d’impostos i el respecte als con-tractes. Com s’evidencia a la Taula 1, tres delsreformistes més importants són països d’AmèricaLlatina i els seus esforços prossegueixen.


a) Balança fiscal

0

10

20

30

40

50

60

70

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

Per

cent

atge

de

PIB

-5

-4

-3

-2

-1

0

1

2

3

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

Per

cent

atge

de

PIB

b) Deute públic

Per

cent

atge

d’M

2

05

101520253035404550

EAP LAC ECA-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

OECD ECA LAC EAP

1990-97

2003-06

Per

cent

atge

de

PIB

c) Reserves d) Balança per compte corrent

1990-97

2003-06

Balança totalBalança primària

Figura 3. Les vulnerabilitats han disminuït dràsticament

Font: Càlculs del personal del Banc Mundial



ercats de l’Am

èrica Llatina

Creixement de les exportacions

La regió de LAC també ha experimentat en elsúltims cinc anys un boom en l’exportació, encaraque han estat concentrades en el sector primari,amb unes taxes de creixement anuals de lesexportacions per damunt del 25% en molts paï-sos, com Perú, Xile, Argentina, Brasil, etc. Això

no obstant, les exportacions no tradicionals estanaugmentant molt en volum i en el nombre denous productes. A més, un factor molt interes-sant i benvingut és el creixement significatiu de lademanda interna en els últims tres anys en lamajoria de països al voltant del 10%, principal-ment propulsat pel creixement econòmic, elssous i la inversió privada.

2007 COPCA124

0

5

10

15

20

25

50

51

52

53

54

55

Inici 2000 2004

Evolució de la desigualtat: coeficient GiniPercentatge de població de la regió LAC

amb menys d'1 $ i 2 $ diaris

1 $ dia 2 $ dia

Inici 20002004

Figura 4. Reducció de la pobresa i equitat


Taula 1. Principals reformadors del clima de negocis

Nota: Les economies estan classificades segons el nombre i l’impacte de les reformes. Doing Business seleccionaaquestes economies segons la millora en la classificació de la facilitat per fer negocis durant l’any anterior. Commillor sigui la millora, millor serà la classificació com a reformista. «X» indica una reforma negativa.Font: Base de dades de Doing Business

Obertura Contracte Registre Protecciód’una Ús de de de la Obtenció dels Pagament Comerç Compliment Tancament

Economia empresa llicències treballadors propietat de crèdits inversors d’impostos transfronterer de contractes d’una empresa

Georgia � � � � � �

Romania � � � � � � � �

Mèxic � � �

Xina � � � �

Perú � � � � X

França � � � � �

Croàcia � � �

Guatemala � � �

Ghana � � �

Tanzània � � � �



ercats de l’Am

èrica Llatina

Reptes

Tanmateix, un potent marc macroeconòmic no éssuficient per predir un creixement alt i sostingut.Tot i que els últims resultats de la regió són bastantimpressionants, si ens fixem en estàndards histò-rics, fins ara ha estat un recorregut de tres anysconduït, en gran mesura, per una sèrie de factorsexterns, com un entorn global favorable, alts preusde les mercaderies, moltíssimes ànsies de matè-ries primeres i béns intermedis des de països comla Xina, l’Índia, etc. Per garantir aquest creixementalt i sostenible, els països han de complementarels seus marcs macroeconòmics forts amb unentorn microeconòmic bo, conduït per reformesen l’ampli règim del clima d’inversions. Aqueststemes no han rebut tota l’atenció que s’ha dedicatals temes d’estabilitat macroeconòmica i l’agendapolítica corresponent s’ha desenvolupat de formadesigual a la regió. Recentment, els països hancomençat a centrar-se en les reformes microeco-nòmiques i les millores en el clima de les inversionsa la recerca d’aquest creixement sostenible tandifícil d’assolir. Totes les estimacions usuals i elsrànquings mostren que la regió de l’Amèrica Llati-na presenta una mancança de reformes microeco-nòmiques i està molt per sota de la mitjana (WEF2006, DBR 2006). Atès el gran impacte en el des-envolupament d’aquestes reformes, es pot afirmarque els climes d’inversions pobres a Amèrica Lla-tina podrien ser els responsables dels seus índexsrelativament baixos d’inversió i del creixement totaldel factor productivitat.

Clarament, en principi, hi ha una àmplia gammade factors microeconòmics que poden afectar laproductivitat i la inversió, en particular els factorsclau són: (i) la qualitat del govern, les institucionsi les lleis, (ii) la disponibilitat i la qualitat de lesinfraestructures físiques, (iii) el desenvolupamentdel sector financer i l’accés de les companyies alsserveis financers, i (iv) educació, formació i siste-ma nacional d’innovació. Les inversions eninfraestructures s’estan recuperant però encarasón molt baixes en molts països. Hi ha hagut pro-gressos continus en educació i cobertura de ser-veis sanitaris, però la qualitat de l’educació conti-nua sent una preocupació. S’han produït tambémoltes millores en la productivitat i en la contracta-ció formal, però la innovació de les empresesencara continua essent baixa i els nivells d’infor-malitat continuen essent alts. L’accés als serveis

bàsics (educació, salut, infraestructures, serveisfinancers) està augmentant, però les diferències enl’accés segons nivells d’ingressos i grups ètnicscontinuen essent immenses. En alguns països, lamanca de competència en alguns sectors clau(p.ex. les telecomunicacions, l’energia i les finan-ces) evita l’accés a aquests sectors, que presen-ten una baixa qualitat mentre els preus continuenessent alts i desanimen la competitivitat i el creixe-ment. De la mateixa manera, s’ha progressat enels règims comercials i en el reforçament dels sec-tors financers (forta liberalització financera, refor-mes intenses dels mercats de capitals i supervisiódel sistema bancari i de pensions) tot i que calencara més per incrementar la integració de laregió a l’economia global, i millorar els mercatsfinancers relativament insuficients de LAC. A con-tinuació es detallen els reptes clau que ja estanabordant els països de l’Amèrica Llatina.

Infraestructures

Millorar l’eficiència dels serveis d’infraestructures imodernitzar els marcs reguladors i legals corres-ponents són prioritats clau per a l’Amèrica Llatina.En particular, per garantir la cobertura universal idonar suport als creixements moderats-alts, elsnivells d’inversió s’han d’incrementar considera-blement des de l’actual 2% a nivells d’un 4% a un6% del PIB. A més, Amèrica Llatina ha d’incre-mentar l’eficiència de les seves despeses en l’àread’infraestructures i, en aquest aspecte tenen unpaper fonamental la millora en el govern i unsmarcs reguladors moderns, de la mateixa maneraque garantir la selecció correcta de projectes, l’a-valuació i supervisió apropiada i processos trans-parents d’adquisició. La majoria de països, comPerú, Mèxic, Brasil i Xile estan avançant en aques-ta àrea amb programes ambiciosos d’infraestruc-tures en projectes de carreteres, ports, aeroports,aigua i condicions de salubritat, gas, electricitatque han de ser concedits o garantits mitjançantpartenariats públics-privats (PPP).

Accés al crèdit

Un segon repte clau és l’expansió de l’accés alcrèdit. Un sistema financer que funcioni bé és uncomponent important del clima d’inversió i, de fet,les empreses amb accés al crèdit tendeixen a teniruna productivitat molt més elevada, són més pro-penses a innovar i és menys probable que s’impli-




ercats de l’Am

èrica Llatina

quin en corrupció. A més, la regió sembla tenirprou espai per millorar en aquest aspecte perquèva molt endarrere dels països d’ingressos alts ialgunes altres regions del món en desenvolupa-ment, tant en termes de millora financera com entermes d’accés als serveis financers. Sembla queels problemes d’accés són particularment impor-tants per a les empreses petites i mitjanes que, deforma consistent, fan menys ús de productesfinancers que les firmes importants.

Innovació, desenvolupament tecnològic i capitalhumà

Un tercer repte clau és el de fomentar la innovació,el desenvolupament tecnològic i el capital humàdestinat a ascendir en la cadena de valor i garantirel repte difícil d’un creixement sostingut elevat.Tots els indicadors rellevants mostren que els paï-sos d’Amèrica Llatina van enrere en aquesta àrea.La figura 5 mostra les inversions en R+D relativa-ment baixes, fins i tot respecte el PIB per càpita.Les bones notícies són que els països estan fentde les innovacions i el desenvolupament tecnolò-gic i el capital humà prioritats de primer ordre peral seu suport i reforma.

Governança

Finalment, l’agenda de governança, que englo-ba el reforçament de les lleis, les millores de lesinstitucions i els marcs reguladors, es presentacom una política clau prioritària per a la milloradels resultats econòmics de la regió. Això es

reflecteix en uns sòlids enllaços entre, d’unabanda, nivells baixos de corrupció i crim i unincrement del compliment de les normes. I, del’altra, nivells alts de productivitat i salaris a lesempreses.

Oportunitats

En conjunt, hi ha prou motius per a un optimismeprudent sobre les perspectives de creixement allarg termini, perquè Amèrica Llatina augmenti elseu potencial en termes de creixement econòmici assoleixi les consecucions de desenvolupamentd’altres regions com Àsia Oriental, que ha acon-seguit reduir a la meitat els índexs de pobresa enl’última dècada. Els temes macroeconòmicssemblen estar ben controlats. L’enfocament aras’ha de centrar en l’agenda micro i sembla que hiha un compromís creïble amb iniciatives endega-des per tractar aquests temes microeconòmicsper millorar la competitivitat global.

En aquest context, una sèrie de països d’Amèri-ca Llatina semblen llocs molt atractius per a lesexportacions o per a les inversions directesestrangeres, tant per a les pimes com per lesempreses grans catalanes. Alguns d’aquests paï-sos, Mèxic a través del NAFTA, Amèrica Centrala través del CAFTA i Xile i Perú (per ratificaraquest any) a través de l’FTA, tenen un accéssense aranzels al mercat dels EUA. A més, lademanda interna està creixent significativament,

2007 COPCA126

0.0%0.5%1.0%1.5%2.0%2.5%3.0%3.5%4.0%4.5%5.0%

4 5 6 7 8 9 10 11

Índia

Argentina

Xina

Israel

Corea

Mèxic

000

10101010

20202020

30303030

40404040

50505050

60606060

70707070

808080

Brasil

Xina

Colòmbia

Mèxic

Espan

yaCor

ea EU

Finlàndia

Log PIB per càpita AltreEd. Sup.PrivatGob.

Est

imac

ió R

+D

/PIB

Figura 5. Països reeixits en R+D: inversió en R+D en relació al PIB per càpita i percentatges d’inversiópública i privada




ercats de l’Am

èrica Llatina

hi ha una alta demanda per al consum intern iper a la producció per exportacions de produc-tes d’alt valor afegit a pràcticament tots els sec-tors. El boom en la producció i les exportacionsen el sector de matèries primeres de recursosnaturals i agricultura encara cal que es comple-menti amb productes relacionats de valor afegit.Existeixen grans oportunitats i interès per uniresforços amb les empreses estrangeres que

aportin know-how i experiència. En infraestruc-tures, els països esmentats com Perú, Brasil,Xile, Mèxic, Colòmbia tenen un programa ambi-ciós de projectes en infraestructures per seradjudicades com a concessions o PPP. Enresum, la situació actual i les perspectives posi-tives per a un creixement sostenible, fan que laregió sigui prou atractiva per captar exporta-cions i inversions.



IA coberta CAT.fh9 5/10/07 15.13 Pagina 1

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

Un nou mapa de mercatsi oportunitatsPrenent part en les xarxesde negocis globals

[ VERSIÓ ABREUJADA ]U

n no

u m

apa

de m

erca

ts i

opor

tuni

tats

[ VER

SIÓ

AB

RE

UJA

DA

]

· realització: direcció maite ardèvol, cap de l’observatori de mercats exteriors del copca...

Documents