1

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA 2011- 2012

MÒDULS VOLUNTARIS de PQPI

DEPARTAMENT D‟ORIENTACIÓ

2

Introducció ..................................................................................................................................... 3

Metodologia ................................................................................................................................... 4

Agrupaments dins l'aula .......................................................................................................... 5

Avaluació i instruments d’avaluació .......................................................................................... 5

I criteris de qualificació: ........................................................................................................... 6

Mesures de reforç i suport. Criteris per elaborar les adaptacions per a l’alumnat amb

NESE. Pla de treball del programa de reforç. ........................................................................ 7

Tractament de la lectura, les TIC i l’educació en valors. ..................................................... 7

Avaluació de les competències des de les matèries ............................................................... 8

ÀMBIT CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC .............................................................................................. 9

Contribució de l’àrea o matèria a les competències bàsiques .......................................... 9

Adequació i seqüència dels objectius integrades en les competències bàsiques ........ 12

Selecció i seqüència dels continguts ................................................................................... 14

L’àmbit cientificotecnològic engloba en dos blocs les matèries de les ciències de la

naturalesa i la tecnologia, els aspectes relacionats amb la salut i el medi recollits en el

currículum d’educació física i les matemàtiques. .................................................................. 14

Criteris d’avaluació de l'àmbit CT ......................................................................................... 15

ÀMBIT SOCIAL ............................................................................................................................ 19

Contribució de l’àmbit a l’adquisició de les competències bàsiques .............................. 19

Adequació i seqüència dels objectius integrades en les competències bàsiques ........ 20

Selecció i seqüències dels continguts ................................................................................. 22

Criteris d’avaluació de l’àmbit social ................................................................................... 22

ÀMBIT DE LA COMUNICACIÓ ................................................................................................... 25

1.Contribució de l’àmbit a l’adquisició de les competències bàsiques ........................... 25

Adequació i seqüència dels objectius integrades en les competències bàsiques ........ 27

Selecció i seqüència dels continguts ................................................................................... 28

Criteris d’ Avaluació: .............................................................................................................. 29

Llengua castellana i catalana ................................................................................................ 29

Avaluació Àmbit Comunicació .............................................................................................. 30

ÀNGLÈS ....................................................................................................................................... 30

ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS ................................................................... 30

SELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS ................................................................... 31

ENFOCAMENTS METODOLÒGICS ....................................................................................... 36

CRITERIS PER AL DISSENY DE LES ACTIVITATS AMB ATENCIÓ ALS DIFERENTS

NIVELLS D’APRENENTATGE ............................................................................................. 40

CRITERIS PER A L’ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DELS ESPAIS. FORMES

D’ORGANITZACIÓ DE L’AULA. .......................................................................................... 42

MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES ............... 42

AVALUACIÓ ............................................................................................................................. 43

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES ......................... 46

Criteris d’avaluació ............................................................................................................. 47

Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de l’aprenentatge de l’alumnat . 48

3

Introducció

La rapidesa de les transformacions en què es troba sotmès el món, avui, obliga a concebre la formació com un procés dinàmic i permanent, que es desenvolupa al llarg de tota la vida. Tant pel que fa a l‟esfera personal com a la social, l‟acadèmica i la laboral, la persona es troba en la necessitat d‟actualitzar, completar i ampliar contínuament els seus aprenentatges, entesos en el sentit més ampli possible. La finalitat última de l‟educació secundària obligatòria és, precisament, preparar el jovent per poder continuar els seus estudis; per poder incorporar-se a la vida social i laboral i, pera l‟exercici dels drets i de les obligacions que tenen com a ciutadania activa i responsable. En conseqüència, un dels principals reptes que cal afrontar des de tots els àmbits possibles és la disminució de les taxes d‟abandonament escolar primerenc de l‟alumnat que abandona els seus estudis sense haver obtingut la titulació de graduat en educació secundària obligatòria. D‟aquesta manera, mitjançant els programes de qualificació professional inicial s‟ofereix la possibilitat d‟obtenir aquesta titulació a aquells joves que no l‟han poguda obtenir a través de les vies ordinàries. Per això, han de superar els mòduls específics professionals referits a les unitats de competència professional de nivell 1, els mòduls formatius de caràcter general, i superat aquest primer curs poden accedir als mòduls de caràcter voluntari (que tenen caràcter obligatori únicament per a l‟alumnat que s‟incorpora a aquests estudis amb menys de setze anys, de forma excepcional). Els mòduls voluntaris s‟estructuren en tres àmbits, cada un impartit per un únic docent, de forma coordinada: – De comunicació. – Social. – Cientificotecnològic. En aquests programes el treball docent en equip esdevé encara més indispensable, si això és possible, tant per la necessitat d‟oferir un ensenyament de la manera més individualitzada possible, com per assegurar la coherència dels aprenentatges i dirigir els esforços, de forma compartida, cap a l‟assoliment de les competències bàsiques de l‟alumnat, per evitar la parcel·lació en matèries i per afavorir la seva interrelació. No és una tasca senzilla. És, per això, que aquesta proposta, elaborada amb la col·laboració d‟alguns dels vostres companys, vol ajudar el professorat que està implicat en aquest compromís d‟ensenyament-aprenentatge dins el marc dels mòduls voluntaris dels programes de qualificació professional inicial. Tant a ells com a vosaltres mateixos, us volem agrair la vostra dedicació en aquest repte que suposa educar per al món d‟avui.

4

Metodologia

La metodologia est adreçada a passar d‟un ensenyament basat exclusivament en continguts

específics a un altre que permeti desenvolupar satisfactòriament les competències bàsiques.

És una metodologia flexible, pluridisciplinària, crítica, integradora i centrada en la resolució de

problemes extrets de situacions reals que envolten la vida adulta.

Metodologia flexible es deu a la procedència, al nivell cultural, acadèmic i social de l'alumnat

que és, generalment, molt divers; com també la seva experiència prèvia, les seves

expectatives, el seu ritme i el seu ideal de procés d'ensenyament aprenentatge. I segons les

necessitats diagnosticades per l‟equip educatiu el reforç serà major amb el professional

pertinent (PT).

La metodologia ha de tenir en compte tots aquests factors per tal de facilitar l'aprenentatge i

convertir aquesta diversitat de condicionants en un avantatge.

L‟aprenentatge és significatiu, constructiu, rellevant i funcional, i afavoreix l‟abstracció evitant

aquells processos basats exclusivament en la memorística i orientat a l‟adquisició de conceptes

i procediments rutinaris.

S‟ha de partir dels coneixements previs de l‟alumnat, i en el desenvolupament de les diferents

activitats s‟han d‟utilitzar com a guia les necessitats d‟aprenentatge i els interessos de l‟alumne.

Les diferents activitats són complexes i extretes de la vida real, de manera que quedi

ressaltada la seva funcionalitat.

Les diferents activitats han de propiciar la millora de la seguretat, de la confiança, de

l‟automotivació, de l‟assoliment de reptes de forma progressiva, de l‟autodirecció, de

l‟ensenyament actiu i de l‟autocrítica.

Cal cercar una dinàmica de classe que afavoreixi que l‟alumnat desenvolupi les seves pròpies

tècniques de recerca i selecció de la informació, i que elabori les seves pròpies estratègies en

la resolució de problemes, de manera que vagi guanyant en autonomia i en seguretat en les

seves pròpies capacitats.

Les diferents disciplines científiques s‟han de presentar a l‟alumnat mantenint l‟objectiu de

presentar una realitat natural i tecnològica única, facilitant una visió integrada de les diferents

fonts de coneixement.

Les diferents unitats d‟aprenentatge no s‟han de considerar com a compartiments estancs i

inconnexos. S‟han de treballar transversalment els continguts pel que fa al seu

desenvolupament al llarg del curs, tractant de relacionar conceptes que apareixen a unitats

d‟aprenentatge diferents. També, s‟ha de contemplar treballar els continguts de manera

5

transversal respecte a altres mòduls, com són les ciències socials per tal de mostrar el

coneixement científic com a part integrant i no aïllada del coneixement humà.

S‟ ha de promoure el debat, la crítica raonada i ha d‟establir estratègies de pensament científic

o matemàtic per tal que l‟alumne pugui avaluar la informació referida a diferents problemàtiques

ambientals, econòmiques, empresarials, de salut o tecnològiques que se li presentin al llarg de

la vida i poder, per tant, elaborar una resposta conseqüent a les necessitats. En definitiva, el

professor ha de jugar un rol conductor, orientador i facilitador de l‟aprenentatge.

De manera conjunta als coneixements teoricopràctics s‟han d‟educar determinades habilitats,

com són les cognitives, psicomotrius, d‟autonomia i d‟equilibri personal, afectives, d‟interrelació

personal i d‟inserció social per tal que la formació sigui integral i funcional.

S‟han de fomentar els mètodes d‟ensenyament actius per tal d‟afavorir un aprenentatge en

forma cooperativa i autodirigida. Per exemple: l‟aprenentatge basat en problemes, qüestionar

les idees prèvies formulant preguntes essencials, el debat, els jocs de rol i l‟estudi de casos .

Haurà activitat de projecte en equip i la seva presentació o la seva defensa davant dels

companys per treballar les diferents competències bàsiques.

Agrupaments dins l'aula

És molt important la proposta de tasques tant individuals com en grup, ja que treballar en grup

reforça les habilitats socials, la participació i la cooperació. Per això s'ha de variar l'organització

del treball a l'aula, intentant que tots els alumnes aportin els seus punts de vista i participin amb

la mateixa intensitat.

Finalment, és convenient que la distribució del mobiliari de l‟aula permeti l‟organització de

feines en grups i la realització d‟activitats diferents – audicions, debats, etc.–, i que propiciï

l‟organització de l‟espai de manera que es faciliti la comunicació entre els aprenents, la

interacció freqüent i organitzada i l‟atenció a la diversitat.

Avaluació i instruments d’avaluació

L‟avaluació s‟ha d‟entendre com a procés permanent de recerca de dades per a obtenir la

informació màxima sobre l‟evolució del procés d‟aprenentatge. Així doncs, l‟avaluació en tots

els àmbits ha de ser:

● DIAGNÒSTICA. A través d‟un avaluació inicial que sigui punt de partida de forma

individual tant a principi de curs com a l‟inici de cada unitat didàctica. I a través de

6

mètodes d‟autoavaluació tant en el procés d‟ensenyament com el d‟aprenentatge durant

el curs escolar.

● FORMATIVA. Ja que els instruments d‟avaluació són alhora una eina més

d‟aprenentatge. Sent necessari comentar les pròpies proves per detectar els propis

errors.

● CONTINUADA. Ja que es tendrà en compte qualsevol instrument d‟avaluació (feines a

classe, a casa i no només les proves escrites).

● SUMATIVA. ja que a cada unitat d‟aprenentatge es realitzen proves.

D‟acord amb el tipus d‟avaluació exposada el procés avaluatiu serà protagonitzat pels següents

instruments d’avaluació, factibles en una classe de ràtios reduïts com és el cas dels mòduls

voluntaris:

● CONTROLS basats en proves escrites argumentals o pràctics.

● ACTIVITATS a classe o a casa a través de realització de lectures, interpretació de

problemes, etc. Sempre utilitzant en la mesura del possible les TIC.

● DINÀMICA DE GRUPS a través de la intervenció en debats i col·loques d‟aula.

● ACTITUD valorant la puntualitat i assistència a classe.

I criteris de qualificació:

Prova teòrica 50%

Dossier 20% 100%

Comportament i assistència 20%

Material 10%

Els criteris específics de cada àmbit s’especificaran a la part corresponent.

Avaluació de l’ensenyament:

Dintre del Sistema de Gestió de Qualitat del Centre, s‟obliga els professors a realitzar dos

seguiments de la programació didàctica per trimestre. Açò fa necessari que el professor porti al

dia el quadern del professor, reflexioni sobre la pràctica docent i destaqui els fets més

rellevants per quan hagi d‟avaluar la seva programació didàctica.

Els alumnes també participen de l‟avaluació del procés d‟ensenyament: trimestralment

contesten una enquesta que l‟equip directiu fa arribar de forma privada a cada professor. És

7

necessari preparar els alumnes de per a la realització d‟aquesta prova, fer-los conscients que

és seriosa i que les seves opinions intervindran en el procés d‟ensenyament- aprenentatge i

que reflexionin sobre cadascun dels ítems de l‟enquesta. Proporciona informació molt valuosa

al professorat per revisar la programació futura i millorar la seva pràctica docent.

Mesures de reforç i suport. Criteris per elaborar les adaptacions per a l’alumnat amb

NESE. Pla de treball del programa de reforç.

En un procés d'ensenyament-aprenentatge basat en l'atenció a la diversitat dels nivells de coneixement i de les possibilitats, estil i ritme d'aprenentatge de cada alumne/a, és fonamental oferir a cadascun d'ells els recursos educatius necessaris perquè la seva formació s'ajusti a les seves possibilitats i necessitats. És fonamental, a més de la planificació diferenciada de les tasques, que l'actitud del professorat aconsegueixi crear a l'aula un clima de respecte mutu, tolerància, seguretat afectiva i confiança.

Tractament de la lectura, les TIC i l’educació en valors.

La utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació ha de formar part important del procés d‟aprenentatge. Aquest fet, cabdal a tota l‟educació secundària, té encara més raó de ser en el camp de la matemàtica: l‟ordinador i tot el seu programari com a eina, i Internet com a recurs per a la recerca d‟informació científica. Aprendre a gestionar la immensa quantitat d‟informació que hi ha a l‟abast, i ser prou autònom com per filtrar-la, decidir quina o quines són les fonts més eficients i fiables ha de formar part de l‟activitat cientificotecnològica des de primer nivell. Aquesta eina, combinada amb els mitjans audiovisuals ha de ser un dels pilars per assolir la competència en comunicació lingüística, en el tractament de la informació i competència digital, a més de la pròpia competència matemàtica.

8

Avaluació de les competències des de les matèries

Mòduls voluntaris Àmbit CT. Àmbit Social Àmbit de Comunicació

Competències Castellà

Català

anglès

C1 Competència

lingüística

x x x x

C2 Competència

matemàtica

x x

C3 Competència en el

coneixement i la

interacció amb el món

físic

x x

C4 Tractament de la

informació i competència

digital

x x x x

C5 Competència social i

ciutadana

x x x x

C6 Competència cultural

i artística

x x x

C7 Competència per

aprendre a aprendre

x x x x

C8 Autonomia i iniciativa

personal

x x x x

9

ÀMBIT CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC

Contribució de l’àrea o matèria a les competències bàsiques

La formació científica i matemàtica contribueix al desenvolupament de les competències

bàsiques, de la manera com es descriu a continuació. De totes maneres, cal tenir en compte

que l‟assoliment de les competències bàsiques no es pot aconseguir sense la integració

funcional dels coneixements matemàtics i científics i la seva contrastació, experimentació,

representació i comunicació en grup.

Competència matemàtica

La vida social, familiar i laboral són un mitjà idoni per al desenvolupament de la competència

matemàtica: l‟economia familiar, el treball, la creació d‟una empresa requereixen l‟ús del

raonament lògic i matemàtic per analitzar-les, interpretar-les i valorar-les.

La competència matemàtica comporta el desenvolupament de les habilitats i destreses

necessàries per pensar i raonar matemàticament, resoldre problemes, identificar, interpretar i

comunicar el pensament matemàtic, utilitzar eines d‟aprenentatge adients (calculadora,

software, Internet, llapis i paper, materials que es puguin manipular, etc.) i representar i

modelitzar la informació matemàtica (nombres, símbols, gràfics, taules, llenguatge, etc.).

Aquesta només es pot adquirir a partir de contextos significatius i que motivin a l‟aprenentatge

a les persones adultes, essent la resolució de problemes l‟eix central a través del qual s‟articula

el seu desenvolupament. El raonament i la reflexió sobre el pensament contribueixen als

processos d‟autoregulació i transferència del coneixement, amb l‟objectiu de capacitar les

persones adultes per aprendre autònomament al llarg de tota la seva vida.

Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

La interpretació, la representació i l‟anàlisi del món físic constitueix un dels trets bàsics de la

ciència i de la matemàtica, a través de la formulació d‟hipòtesis o models, de planificació

d‟investigacions, de recollida i representació de dades, d‟identificació de patrons o regularitats,

de raonament deductiu o inductiu i de resolució de problemes científics. El reconeixement i

l‟aplicació de les idees matemàtiques i científiques a nous contextos contribueixen a

desenvolupar aquesta capacitat, així com les activitats en grup que propicien la interacció amb

els altres i el món físic.

10

Competència en el tractament de la informació i competència digital

L‟estudi de relacions funcionals entre variables, la representació i l‟anàlisi de dades

estadístiques, així com l‟ús d‟eines informàtiques (software, Internet, etc.), electròniques

(calculadora) proporcionen les vies per al desenvolupament d‟aquesta competència. L‟ús de les

TIC facilita l‟observació, la recopilació i el tractament de les dades, la modelització de fenòmens

i la comunicació del pensament científic i matemàtic.

Competència en autonomia i iniciativa personal

A l‟àmbit de la investigació científica o de la resolució de problemes, la selecció d‟estratègies, la

planificació, la contrastació i la justificació de les conclusions comporten l‟adquisició d‟iniciativa i

autonomia personal. La formulació de noves hipòtesis per a resoldre o comprendre problemes

del món real, d‟acord amb la detecció de errades o contradiccions respecte a les idees

anteriors, implica la perseverança en la recerca de la solució o l‟argumentació correcta, el

manteniment de l‟autoestima i la confiança en les pròpies capacitats. Així com, en el marc de

les activitats en grup auto dirigides, tals com la resolució de problemes, la investigació o la

realització de projectes de treball comporten la iniciativa personal i la capacitat crítica, creativa,

d‟organització i de pressa de decisions de les persones adultes.

Competència per aprendre a aprendre

Segons el pensament científic el coneixement neix del qüestionament de les idees prèvies a

través de l‟avaluació de les hipòtesis, de manera que pugui entrar en contradicció o manifestar

errors, que possibilitin la formulació d‟altres encertades. Per aprendre a aprendre les persones

adultes han de saber generalitzar els seus resultats, reflexionar sobre el seu pensament,

generar nous conceptes a partir dels anteriors, justificar les seves conclusions i dur a terme

noves estratègies o provar noves conjectures. En definitiva, desenvolupar un pensament

constructiu, crític i creatiu que els permeti autoregular el seu procés d‟aprenentatge amb

l‟objectiu d‟adquirir autonomia per aprendre al llarg de tota la seva vida.

11

Competència en comunicació lingüística

La comprensió del món i els problemes quotidians a l‟àmbit de les persones adultes

requereixen de l‟ús i de la interpretació del llenguatge propi de la ciència i de la matemàtica.

Per tal de descriure conceptes i processos; exposar, raonar i argumentar idees científiques o

matemàtiques; i comunicar-les, discutir-les i contrastar-les, utilitzant el llenguatge escrit, oral i

multimèdia.

Competència en expressió cultural i artística

La historia ens mostra la importància de les matemàtiques i de la ciència pel desenvolupament

social de la humanitat i la comprensió del món a través de les diferents cultures. El seu

coneixement constitueix un bé cultural per si mateix, més enllà de les seves aplicacions. Cal

destacar la notable influència del llenguatge geomètric en la creació artística i del pensament

científic en la formació de la societat contemporània.

Competència social i ciutadana

A través del coneixement científic i matemàtic podem comprendre els fenòmens naturals i

analitzar-los críticament per tal d‟identificar i proposar solucions als problemes que afecten la

conservació de la natura, amb especial incidència a les Illes Balears. Fomentar una presa de

decisions responsable davant dels avanços en la recerca científica, establint criteris racionals i

objectius. Respectar el punt de vista dels altres en la selecció d‟estratègies, argumentacions o

models, mantenir una actitud constructiva i cooperar coordinadament en el treball en grup. Amb

el desenvolupament d‟aquestes capacitats possibilitem la coexistència de ciutadans adults amb

actituds socials integradores, responsables i solidàries.

12

Adequació i seqüència dels objectius integrades en les competències bàsiques

L‟àmbit científictecnològic tindrà com a finalitat el desenvolupament de les següents

capacitats:

OBJECTIU C1 C2 C3 C4

C5 C6 C7 C8

1. Cercar, seleccionar i elaborar informació científica

valorant la seva fiabilitat. Elaborar i contrastar idees de

contingut matemàtic i científic entre alumnes, grup i

professor de forma coherent, utilitzant amb propietat

les expressions matemàtiques i científiques, les seves

representacions (taules, gràfiques,diagrames, mapes i

d‟altres) i el llenguatge oral, visual i escrit.

X X X X X X

2. Desenvolupar les habilitats de raonament i

d‟estratègia pròpies de l‟activitat matemàtica i de la

investigació científica, com ara la selecció i aplicació

d‟estratègies, la formulació d‟hipòtesis o models, el

raonament deductiu i

inductiu, la identificació de patrons o relacions, la

reflexió i la justificació de les conclusions amb la

finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions

sobre canvis i problemes que es produeixen a la

natura i a la societat.

X X X X X X

3. Utilitzar adequadament les tècniques de recollida

d‟informació i de mesura i les seves diferents formes

de representació per analitzar i interpretar les dades

obtingudes.

X X

4. Aplicar, transferir i interrelacionar el coneixement

científic i matemàtic a diferents contextos d‟acció i de

resolució de problemes de la vida quotidiana de

manera que puguin emprar-se de forma funcional,

creativa, analítica i crítica.

X X X X X X

5. Utilitzar apropiadament els mitjans tecnològics

(calculadora, ordinador, software i Internet), els

materials manipulables (àbac, daus, etc.) i les

estratègies de càlcul per realitzar investigacions,

recollir informació o resoldre problemes.

X X X X

6. Valorar la transcendència del coneixement científic i

matemàtic en el progrés de la humanitat, la seva

aportació a la societat al llarg de la Història i la seva

importància en la presa de decisions respecte als

problemes locals i globals que afecten al món.

X X X X

7. Mantenir una actitud positiva durant la resolució

d‟un problema o la realització d‟una investigació,

demostrant perseverança en la recerca, en la sinergia,

en la iniciativa i en l‟autonomia, en la presa de

X X

13

decisions i en la

confiança en l‟èxit; amb l‟objectiu de millorar la seva

autoestima i les capacitats necessàries per integrar-se

a la societat.

8. Desenvolupar actituds i hàbits favorables a la

promoció de la salut personal i comunitària, facilitant

estratègies que permetin fer front als usos de la

societat actual en aspectes relacionats amb

l'alimentació, el consum, les

drogodependències, la sexualitat i la pràctica

esportiva.

X

9. Comprendre les grans teories de la ciència i

utilitzar-les per interpretar fets rellevants de la vida

quotidiana així com per analitzar i valorar les

repercussions del desenvolupament tecnològic i

científic.

X X X

10. Reconèixer la utilitat en els diferents àmbits de la

vida (laboral, publicitari, lúdic, etc.) dels coneixements

i formes de raonar pròpies de la ciència.

X

11. Analitzar autònomament i críticament qüestions

científiques socialment controvertides, argumentar les

pròpies opinions tenint en compte les de les altres

persones i aportant evidències i raons fonamentades

en el coneixement científic, i tendir a actuar de forma

conseqüent, responsable i solidària.

X X

12. Valorar les aportacions de les disciplines

científiques com eines de progrés i benestar i entendre

el seu caràcter canviant i progressiu en funció de les

contínues recerques i descobriments. Les aportacions

científiques no poden ser considerades com a dogmes

ni com a estructures de pensament definitives.

X X X

14

Selecció i seqüència dels continguts

L‟àmbit cientificotecnològic engloba en dos blocs les matèries de les ciències de la naturalesa i

la tecnologia, els aspectes relacionats amb la salut i el medi recollits en el currículum

d‟educació física i les matemàtiques.

LA MATÈRIA I ENERGIA EL MÓN DELS NOMBRES

Unitat 1 “La matèria a l‟Univers”

Unitat 1

“Numeració i càlcul”

Unitat 2

“L‟energia a l‟Univers, a la Terra i a la nostra societat”

Unitat 2 “Mesures i geometria”

Unitat 3

“La tecnologia i la societat”

Unitat 3 “Llenguatge matemàtic i àlgebra”

Unitat 4

“La Terra, un planeta en canvi constant” TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

LES PERSONES I LA SALUT

Unitat 1

“Gràfics, models i missatges matemàtics als mitjans de comunicació”

Unitat 1 “Con estan formats els éssers vius”

Unitat 2

“Tractament de la informació. Funcions. Estudi de la sostenibilitat”

Unitat 2 “La nutrició humana”

Unitat 3

“Estadística descriptiva”.

Unitat 3

“La reproducció i la sexualitat”

Unitat 4

“Probabilitat. Els jocs d‟atzar”. Unitat 4

“la relació de les persones dins la societat”

15

Avaluació

L‟avaluació, com a element integrat en el procés formatiu de l‟alumnat d‟educació secundària, ha de ser contínua i diferenciada segons els àmbits del currículum. Els objectius i les competències bàsiques, que indiquen el sentit general en què ha de progressar l‟alumnat, en seran el referent. L‟avaluació ha de ser contínua, atès que és un component essencial de la mateixa programació

dels blocs, i té per objecte constatar els avenços de l‟alumnat i detectar-ne les dificultats tan

bon punt es produeixin, esbrinar-ne les causes i adoptar les mesures necessàries perquè

l‟alumnat pugui continuar amb èxit el seu procés d‟aprenentatge. L‟avaluació també ha de

constatar l‟assoliment de resultats de l‟aprenentatge.

Criteris d’avaluació de l'àmbit CT

1.Reconèixer que els éssers vius estan constituïts per cèl·lules i que porten a terme les

funcions vitals que els diferencien de la matèria inert.

Integrat amb les competències bàsiques:C3

2.Explicar els processos de la digestió dels aliments i l‟absorció dels nutrients, respiració,

circulació i excreció relacionant-los amb el medi, a partir de la utilització i de la interpretació

d‟esquemes i de representacions gràfiques referents als distints aspectes de la nutrició.

Integrat amb les competències bàsiques:C1 – C3 – C4

3. Analitzar i comentar la importància que té per a la salut una alimentació equilibrada i

suficient a partir del càlcul de composició de la ingesta i la despesa calòrica, a partir d‟una

dieta quotidiana i de les activitats realitzades durant el dia, tot per a justificar la necessitat

d‟adquirir adequats hàbits alimentaris i de realitzar exercici físic, criticant els estils de vida

poc recomanables com la vida sedentària.

Integrat amb les competències bàsiques:C3 – C8

4. Explicar el funcionament de l‟aparell reproductor amb relació als aspectes bàsics de la reproducció humana, descrivint els esdeveniments fonamentals de la fecundació, l‟embaràs i el part, fent especial menció al cicle menstrual, l‟ovulació i el període fèrtil. Integrat amb les competències bàsiques:C3-C8 5. Comprendre el funcionament bàsic dels mètodes anticonceptius més emprats en relació al control de natalitat i a la prevenció de malalties de transmissió sexual i indicar-ne les alternatives que ofereixen les tècniques de reproducció assistida, per tal de superar els diferents casos d‟esterilitat en la parella. Integrat amb les competències bàsiques:C3-C8 6. Explicar el funcionament bàsic dels sistemes nerviós i endocrí, reconeixent-hi la seva missió coordinadora del funcionament del cos, relacionant-ho amb la capacitat de les persones de captar i de respondre els estímuls adequadament per tal d‟adaptar-se a l‟entorn social. Integrat amb les competències bàsiques:C3-C7

16

7. Resoldre problemes pràctics de genètica relacionats amb l‟herència lligada al sexe, aplicant-hi els coneixements adquirits per a investigar la transmissió de determinats caràcters en la nostra espècie. Integrat amb les competències bàsiques:C3- C7 8. Realitzar treballs de recerca emprant les estratègies del treball científic i de les tecnologies de la informació, utilitzar les estratègies del treball científic: cercar bibliografia, formular hipòtesis, elaborar informes concisos i estructurats i saber-los comunicar. Integrat amb les competències bàsiques:C4-C7-C8 9.Interpretar fenòmens de la natura i del nostre entorn proper en termes de transferència d‟energia en forma de treball, calor o ones mostrant els fenòmens de degradació i de transformació de l‟energia i relacionant-los amb la matèria. Integrat amb les competències bàsiques:C3-C2 10. Aplicar les nocions sobre les característiques i les propietats relacionades amb el moviment i les forces per tal de ser capaç de resoldre problemes i d‟interpretar gràfics senzills relacionats amb aspectes bàsics de la cinemàtica i la dinàmica. Integrat amb les competències bàsiques:C2-C3 11. Entendre quines són les principals fonts d‟energia del nostre planeta, com les utilitzen els éssers vius i, especialment, l‟espècie humana. Valorar la necessitat d‟utilitzar-les de manera sostenible. Integrat amb les competències bàsiques:C3-C8 12. Interpretar o reproduir alguns fenòmens elèctrics quotidians, per tal d‟utilitzar eficientment i de forma segura els aparells elèctrics. Integrat amb les competències bàsiques:C3-C8 13. Utilitzar la taula periòdica per a obtenir dades d‟elements químics i aplicar un model d‟àtom per a interpretar la seva diversitat i algunes de les seves propietats. Integrat amb les competències bàsiques:C3-C4 14. Identificar canvis químics i físics de l‟entorn quotidià i del cos humà i justificar-los a partir d‟experiències observades experimentalment, tot discernint entre canvi físic i químic. Integrat amb les competències bàsiques:C3 15. Cercar informació, avaluar-la críticament i prendre decisions justificades sobre l‟ús que feim dels materials en l‟entorn proper. Integrat amb les competències bàsiques:C4-C8 16. Reconèixer l‟impacte de l‟activitat tecnològica en el medi natural, descrivint esquemàticament les causes, agents, efectes i tecnologies correctores de la contaminació segons el medi afectat (atmosfera, sòl, hidrosfera o biosfera) i saber explicar de forma argumentada i crítica els principals problemes i possibles solucions que se‟n deriven. Integrat amb les competències bàsiques:C3-C1 17. Interpretar fenòmens de la natura i del nostre entorn proper en termes de transferència d‟energia reconeixent els fenòmens de degradació i transformació de l‟energia i relacionant-los amb la matèria. Integrat amb les competències bàsiques:C3

17

18. Investigar i comprendre els diferents models de l‟estructura interna de la Terra i relacionar-los amb la teoria de la tectònica de plaques per a poder entendre i explicar, de forma raonada, els fenòmens geològics associats al moviment de la litosfera. Integrat amb les competències bàsiques:C3-C4-C1 19. Investigar, a través de les notícies extretes d‟Internet, les característiques dels diferents límits de plaques i les repercussions associades al seu funcionament, valorar l‟esforç dels científics per a preveure els sismes, volcans i tsunamis i les repercussions d‟aquests en països del primer i del tercer món. Integrat amb les competències bàsiques:C4-C5-C8 20. Descriure i aplicar en exemples propers el terme “desenvolupament sostenible”. Integrat amb les competències bàsiques:C1-C3 21. Utilitzar els nombres naturals, enters, racionals, nombres molt grans i nombres molt petits i les seves operacions per a resoldre problemes relacionats amb la vida diària, o aplicar-los a diferents ciències i extreure‟n conclusions dels resultats obtinguts. Integrat amb les competències bàsiques:C2 22. Utilitzar adequadament i amb criteri les diferents eines computacionals a l‟abast com el càlcul mental, el càlcul algorítmic, l‟estimació d‟un resultat, la calculadora o el full de càlcul. Integrat amb les competències bàsiques:C2-C7 23. Resoldre problemes de la vida quotidiana, d‟altres matèries i de les pròpies matemàtiques amb la notació adequada al nivell, en particular aquells en què sigui necessari plantejar i resoldre equacions i sistemes d‟equacions lineals, i expressar-ne per escrit el raonament seguit. Integrat amb les competències bàsiques:C2-C4 24. Identificar missatges de contingut matemàtic que apareguin en la publicitat o en els mitjans de comunicació i valorar de forma crítica el seu ús i la seva adequació. Integrat amb les competències bàsiques:C4-C2 25. Identificar relacions funcionals, a partir de les diferents expressions: gràfic d‟una funció, enunciat verbal, taula de valors o expressió algebraica. Obtenir informació en un context de resolució de problemes relacionats amb fenòmens naturals o pràctics relacionats amb situacions quotidianes. Integrat amb les competències bàsiques:C2-C4-C7 26. Identificar i utilitzar models funcionals, especialment els lineals i afins, per a estudiar diferents situacions reals, obtenir dades a partir d‟interpolacions, d‟extrapolacions i valorar la validesa d‟aquestes dades. Integrat amb les competències bàsiques:C2-C7 28. Elaborar i interpretar taules, gràfics estadístics i paràmetres estadístics més usuals per a conèixer les característiques d‟una població, valorant l‟estadística com una eina molt important per a entendre el nostre món. Integrat amb les competències bàsiques:C2-C4

18

29. Utilitzar tècniques i raonament lògic en la resolució de problemes, i ser capaç d‟expressar el procés de resolució, elaborant un missatge que incorpori elements matemàtics (nombres, gràfics, funcions, expressions algebraiques) i lleis de coneixement científic. Integrat amb les competències bàsiques:C2-C7 30. Utilitzar una varietat d‟eines d‟aprenentatge (llibres, programari informàtic, mitjans audiovisuals, Internet, etc.) i estratègies computacionals (calculadora, full de càlcul, càlcul algorítmic, etc.) en situacions de la vida real i en situacions d‟autoaprenentatge. Integrat amb les competències bàsiques:C4-C8 31.Utilitzar adequadament, amb criteri i de manera autònoma, els recursos tecnològics com la calculadora, el full de càlcul o el programari informàtic en el context de la resolució de problemes. Integrat amb les competències bàsiques:C8-C2 32. Resoldre problemes de la vida quotidiana, d‟altres matèries i de les pròpies matemàtiques amb la notació adequada al nivell, en particular d‟aquells en què sigui necessari plantejar i resoldre equacions o utilitzar expressions algebraiques per a descriure un fenomen. Integrat amb les competències bàsiques:C2-C8 33. Identificar relacions funcionals, a partir de les diferents expressions: gràfics, enunciats, taules o expressions algebraiques, i obtenir-ne informació en un context de resolució de problemes relacionats amb fenòmens naturals o pràctics relacionats de la vida quotidiana. Integrat amb les competències bàsiques:C1-C2-C4 34. Estudiar diverses situacions reals utilitzant models funcionals, lineals, afins, quadràtics,de proporcionalitat inversa, radicals i exponencials. Integrat amb les competències bàsiques:C2 36. Reconèixer i analitzar situacions o processos en què intervé l‟atzar, i estudiar l‟estructura de l‟espai mostral per a assignar probabilitats de forma raonada, utilitzant els resultats obtinguts per a prendre decisions justificades i raonables. Integrat amb les competències bàsiques:C2-C7 37. Utilitzar tècniques i el raonament lògic en la resolució de problemes, i ser capaç d‟expressar el procés de resolució, elaborant un missatge que incorpori elements matemàtics (nombres, gràfics, funcions, conjunts, expressions algebraiques) i lleis de coneixement científic Integrat amb les competències bàsiques:C2-C4

19

ÀMBIT SOCIAL

Contribució de l’àmbit a l’adquisició de les competències bàsiques

L‟àmbit social té com a objectiu el desenvolupament i l‟adquisició de les diverses

competències bàsiques, i a més a més gràcies al seu el caràcter integrador facilita aquestes

tasques.

La competència en comunicació lingüística (CB 1)

L‟àmbit social contribueix al desenvolupament d‟aquesta competència ja que dialogar,

comunicar-se i conversar són accions que suposen habilitats per establir vincles i relacions

constructives amb els i les altres i amb l'entorn, i ajuda a acostar-se a noves cultures, que

adquireixen consideració i respecte en la mesura que es coneixen. La competència de

comunicació lingüística suposa la capacitat efectiva de conviure i de resoldre conflictes, poden

ser també instrument per a la igualtat, l'eliminació d'estereotips i expressions sexistes o

ètniques.

La competència matemàtica (CB 2)

L‟àmbit treballa la competència matemàtica en la mesura que incorpora al nostre àmbit

operacions senzilles de magnituds, percentatges i proporcions, escales numèriques, gràfiques i

formes geomètriques.

La competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (CB 3)

Inclou la percepció directa o indirecta de l‟espai en el qual es desenvolupa l‟activitat humana i

constitueix un dels principals eixos de treball de la geografia així com l‟adquisició i ús

d'habilitats que permeten el control i el domini del propi espai i l'obtenció de localització

geogràfica. També suposa el coneixement de l‟espai físic com el lloc on es desenvolupa

l‟activitat humana i per tant hem d‟analitzar l‟acció de l‟ésser humà en la utilització de l‟espai i

dels seus recursos, fent-ne un ús responsable encaminat a la protecció del medi ambient.

La competència en el tractament de la informació i competència digital (CB 4)

La contribució d‟aquesta competència ve donada per la importància que té per la comprensió

dels fenòmens socials i històrics comptar amb destreses relatives a l‟obtenció i comprensió de

la informació proporcionada per diverses fonts, la distinció entre els aspectes rellevants i els

secundaris, la relació i comparació de fonts i l‟anàlisi de la informació de manera crítica. Cal

utilitzar les TIC de manera habitual per recollir informació, comunicar-se i entrar dins del món

de la digitalització.

La competència social i ciutadana (CB 5)

Aquesta competència fa possible comprendre la realitat social que es viu, cooperar, conviure i

exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre's a contribuir a

la seva millora. En ella estan integrats coneixements diversos i habilitats complexes que

20

permeten participar, prendre decisions, elegir com comportar-se en determinades situacions i

responsabilitzar-se de les eleccions personals adoptades.

La competència cultural i artística (CB 6)

La contribució a la competència cultural i artística es relaciona principalment amb la seva

vessant de conèixer i valorar les manifestacions artístiques, en totes les seves expressions i

entendre-les com un llenguatge universal que ens fa comprendre altres èpoques, cultures i les

claus de la nostra societat.

La competència per aprendre a aprendre (CB 7)

L‟àmbit social al camp de l‟ensenyament de les persones adultes s‟ha de basar, molt

freqüentment, en la utilització de metodologies i estratègies d‟aprenentatge autònom, per això

l‟àmbit social afavoreix l‟adquisició de la competència d‟aprendre a aprendre. Aquesta

competència suposa que s‟han de desenvolupar estratègies d‟aprenentatge autònom i

permanent. Això implica, entre d‟altres, el coneixement de les fonts de la informació, i la

possibilitat d'accedir-hi.

La competència per a l'autonomia i iniciativa personal (CB 8)

L'autonomia i iniciativa personal suposa analitzar, planificar i prendre decisions. A l‟ àmbit

social es tracta de millorar la comprensió de l'organització i del funcionament social que

permetrà una participació social més activa.

Adequació i seqüència dels objectius integrades en les competències bàsiques

L’àmbit social tindrà com a finalitat el desenvolupament de les següents capacitats:

1. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el

medi físic, les interrelacions que es donen entre aquests i les que els grups humans

estableixen en la utilització de l‟espai i dels seus recursos, valorant les conseqüències de

tipus econòmic, social, polític i ambiental.

Integrat amb les competències bàsiques: CB 3

2. Utilitzar de forma combinada conceptes, fets, teories i procediments propis de les ciències

socials per a la ciutadania, per analitzar i comprendre problemes i resoldre situacions

conflictives en les societats actuals.

Integrat amb les competències bàsiques: CB1, CB 5, CB 7 i CB 8

3. Identificar-se com a membre de la condició humana en la seva dimensió individual i social,

acceptant la pròpia identitat, les característiques i experiències personals, respectant les

diferències amb els altres.

Integrat amb les competències bàsiques: CB 5 i CB8

4. Desenvolupar les habilitats comunicatives i socials que permetin participar amb iniciativa

pròpia en les activitats de grup i en la vida social en general, amb actitud solidària i tolerant,

utilitzant el diàleg i la mediació per abordar els conflictes.

21

Integrat amb les competències bàsiques: CB 1, CB 5, CB 7 i CB8

5. Reconèixer les situacions, passades i presents, de desigualtat dels drets entre diferents

col·lectius, grups socials o entre l‟home i la dona, valorant i respectant les diferències i la

igualtat de drets entre ells.

Integrat amb les competències bàsiques: CB 5

6. Identificar i localitzar en el temps i en l‟espai els processos i els esdeveniments històrics

rellevants de la història de les Illes Balears, de l‟Estat espanyol, d‟Europa i del món per

adquirir una perspectiva global de la humanitat amb un marc cronològic precís que facilita

la comprensió de la diversitat de comunitats socials. Valorant aquesta diversitat com una

oportunitat per a expressar actituds de respecte i tolerància vers els altres.

Integrat amb les competències bàsiques: CB 5, CB 7 i CB 8.

7. Identificar, explicar i valorar, en el temps i en l‟espai, els fets econòmics, polítics, socials i

culturals i la importància de les mentalitats al llarg de l‟evolució de les diferents societats

humanes, utilitzant aquest coneixement per entendre millor les característiques i els

problemes actuals i la seva projecció de futur, així com el paper que homes i dones

desenvolupen en elles.

Integrat amb les competències bàsiques: CB 1, CB 5 i CB7.

8. Cercar, comprendre i relacionar informació amb els mètodes i les tècniques pròpies de

l‟àmbit social, per explicar les causes i conseqüències dels problemes del passat i el

present, utilitzant, especialment, les fonts que proporcionen els mitjans de comunicació i les

tecnologies de la informació.

Integrat amb les competències bàsiques: CB 1, CB 4, CB 7 i CB 8

9. Conèixer i valorar el patrimoni natural, històric, cultural, musical i artístic, a escala mundial,

estatal i balear, amb la finalitat de respectar-lo, protegir-lo, gaudir-lo i donar-lo a conèixer.

Integrat amb les competències bàsiques: CB 1, CB 5, CB 6 i CB 7.

10. Conèixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica

del món i de les grans àrees socioeconòmiqes, culturals i polítiques, així com els trets físics

i humans de les Illes Balears, de l‟Estat espanyol, d‟Europa i del món.

Integrat amb les competències bàsiques: CB 2 i CB 3.

11. Conèixer el funcionament de les societats democràtiques afavorint la presa de consciència

dels seus valors bàsics així com dels drets i llibertats fonamentals de les persones.

Integrat amb les competències bàsiques: CB 5 i CB 7.

12. Adquirir i emprar el vocabulari específic que aporta l‟àmbit social perquè la seva

incorporació al vocabulari habitual augmenti la precisió en l‟ús del llenguatge i millori la

comunicació.

Integrat amb les competències bàsiques: CB 1, CB 7 i CB 8.

13. Participar en l‟organització i realització d‟activitats individuals i en grup, participar en debats

amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fomentant el diàleg, la col·laboració i la

participació.

Integrat amb les competències bàsiques: CB 1, CB 5, CB 7 i CB 8.

14. Aplicar els procediments de treball matemàtics per analitzar i resoldre situacions i

problemes propis de l‟àmbit social tals com càlculs d‟escales, de coordenades terrestres, de

fusos horaris, de tractament d‟estadístiques, d‟elaboració de diagrames.

Integrat amb les competències bàsiques: CB 2, CB 7 i CB 8.

22

Selecció i seqüències dels continguts

PRIMERA AVALUACIÓ

Bloc 1. Les revolucions polítiques i econòmiques del segle XIX. La nova societat industrial i els seus ideals estètics.

SEGONA AVALUACIÓ

Bloc 2. Tensions i conflictes en la primera meitat del segle XX. Bloc 3. Transformacions i canvis al tombant de mil·leni. Art, tecnologia i comunicació en la societat global.

TERCERA AVALUACIÓ

Bloc 4. Evolució i organització política dels estats contemporanis. Bloc 5. Àrees geopolítiques i geoeconòmiques del món actual. Bloc 6. Drets i llibertats i deures dels ciutadans.

Criteris d’avaluació de l’àmbit social

1. Identificar i analitzar, utilitzant el vocabulari i els conceptes específics, les idees bàsiques dels grans moviments ideològics i dels processos revolucionaris de finals del segle XVIII i del segle XIX, parant especials esment a les concepcions teòriques del liberalisme, nacionalisme, socialisme, anarquisme i sufragisme. Integrat amb les competències bàsiques: CB 1, CB 5

2. Caracteritzar i valorar les transformacions econòmiques, socials i culturals que es

produeixen com a conseqüència de la revolució industrial, el desenvolupament del sistema capitalista i les seves relacions amb el fenomen de l‟imperialisme. Integrat amb les competències bàsiques: CB 5

3. Caracteritzar i situar cronològicament i geogràficament les grans transformacions i

conflictes mundials que varen tenir lloc a la primera meitat del segle XX. Comprendre i identificar els principals esdeveniments i processos i les seves interaccions en el panorama internacional d‟aquesta època, contraposant els trets bàsics dels totalitarismes amb els dels règims democràtics.

Integrat amb les competències bàsiques: CB 5

4. Analitzar els canvis esdevinguts en el món des de la segona meitat del segle XX, i

identificar els tensions resultants de la seva dialèctica. Igualment, analitzar les causes i conseqüències dels processos de descolonització, identificant les característiques de l‟anomenat Tercer Món i les seves reivindicacions. Integrat amb les competències bàsiques: CB 3, CB 5 i CB 7.

23

5. Identificar els processos que varen conduir a la desaparició del l‟URSS i les conseqüències de l‟enfonsament del model polític i socioeconòmic del comunisme. Entendre els trets definidors del nou ordre mundial que se‟n deriva i l‟hegemonia mundial dels EUA. Integrat amb les competències bàsiques: CB 8, CB 8

6. Identificar i caracteritzar les diferents etapes de l‟evolució econòmica, social, política i

cultural, d‟Espanya i de les Illes Balears al segle XIX i XX, parant especials esment en l‟anàlisi de la Segona República, Guerra Civil, l‟evolució del règim franquista i el període de transició democràtica. Integrat amb les competències bàsiques: CB 5, CB 8

7. Reconèixer els processos econòmics, polítics, socials i culturals que contribueixen a la

formació d‟un nou ordre global, i a l‟existència d‟una xarxa de relacions de dependència entre països centrals i països perifèrics. Identificar les diferències entre el grau de desenvolupament de les diferents àrees del món actual pel que fa al grau de riquesa i de desenvolupament humà. Integrat amb les competències bàsiques: CB 5, CB 6 i CB 8

8. Comprendre i reconèixer els trets característics de la cultura contemporània, la importància

de la revolució científica, tecnològica i artística. Entendre els conceptes de cultura de masses i societat de consum i la seva repercussió dins la vida quotidiana. Integrat amb les competències bàsiques: CB 5, CB 6 i CB 8

9. Conèixer les diferents formes d‟organització política al llarga del temps i els diferents

règims polítics actuals. Identificar i valorar els sistemes democràtics, en especial el de l‟Estat espanyol, parant esment a l‟organització territorial en comunitats autònomes, especialment la CAIB. Integrat amb les competències bàsiques: CB 5, CB 8

10. Entendre la importància actual de les organitzacions internacionals i el paper que hi juga

Espanya. Valorar la pertinença del nostre Estat a la Unió Europea i a altres organismes internacionals per tal de participar en la consecució d‟acords internacionals fonamentals en el diàleg com a única solució per resoldre els conflictes. Integrat amb les competències bàsiques: CB 5, CB 8

11. Reconèixer les principals àrees geopolítiques i estratègiques i identificar les principals zones de conflicte en el món actual. Analitzar les seves causes i el paper que juguen en la seva resolució les organitzacions internacionals. Valorar críticament les accions d‟aquests organismes i la importància de les lleis i els acords per a fomentar vies de distensió. Integrat amb les competències bàsiques: CB 5, CB 8

12. Identificar les principals formulacions dels drets humans i conèixer les llibertats, drets i

deures contemplats a la Constitució Espanyola. Reconèixer i condemnar les situacions en què es conculquin els drets de les persones en general i de determinats col·lectius sensiblement vulnerables i en risc de discriminació per raons de sexe, raça, cultura, religió. Integrat amb les competències bàsiques: CB 5, CB 8

13. Buscar, seleccionar i tractar adequadament la informació de diferents fonts i per mitjans

diversos. Organitzar aquesta informació i presentar-ne les conclusions de manera clara,

24

amb coherència en l‟exposició de les idees, utilitzant precisió lèxica, correcció en la sintaxi i claredat en l‟expressió. Integrat amb les competències bàsiques: CB 1, CB 4 i CB 8

14. Realitzar debats sobre els continguts d‟aquests mòduls, argumentant i defensant

assertivament les idees pròpies, mostrant una postura crítica davant situacions que no es comparteixen i valorant el diàleg respectuós i tolerant com a única forma per a resoldre els conflictes en les relacions humanes. Integrat amb les competències bàsiques: CB 1, CB 5 i CB 7

15. Participar en la dinàmica de l‟aula i del centre de manera constructiva i cooperativa com a

assaig per a la posterior participació en la vida política i en la societat com a ciutadà actiu i responsable. Valorar la participació ciutadana com a una forma de contribuir a millorar els funcionament de l‟entorn cívic i de les institucions democràtiques. Integrat amb les competències bàsiques: CB 5, CB 7

16. Valorar la importància i incorporar l‟hàbit de la informació diària contrastar de manera

crítica les diferents fonts informatives i a partir d‟elles fonamentar una opinió pròpia. Respectar sempre els parers aliens sense renunciar a la defensa assertiva de les pròpies conviccions. Integrat amb les competències bàsiques: CB 4, CB 7

25

ÀMBIT DE LA COMUNICACIÓ

1.Contribució de l’àmbit a l’adquisició de les competències bàsiques

L'objectiu de l'àmbit de comunicació es que els alumnes siguin capaços d'utilitzar els coneixements i capacitats que tenen en contextos i situacions quotidianes, tot això inclou els coneixements teòrics, les habilitats (coneixements pràctics) i les actituds(compromisos personals).

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

Des de l'àrea de llengua, es treballa sobretot la competència comunicativa.

És important que l'alumnat treballi la competència oral d'expressió i comprensió d'idees i d'opinions, i que també treballi la competència escrita entesa com a comprensió del text i com la producció.

Competència artística i cultural

Amb la lectura d‟obres i fragments, desenvoluparem la capacitat de gaudir de l‟art i d‟aprendre recursos per millorar la creativitat. És importanat relacionar l‟art literari amb altres manifestacions artístiques i amb el context sociocultural per poder entendre millor les lectures .

Competència digital.

Les tecnologies de la informació i de la comunicació són un instrument de comunicació oral i escrita, per tant, contribueixen a l‟ensenyament de la llengua i esdevenen un nou camp per a la comunicació des de qualsevol indret del món.

Competència d‟aprendre a aprendre

Suposa l‟adquisició de la consciència de les pròpies capacitats, del procés i de les estratègies necessàries per a desenvolupar-les. Aprendre a aprendre significa ser conscient del que se sap i del que cal aprendre, i de com es gestionen i controlen de forma eficaç els processos d‟aprenentatge, optimitzar-los i orientar-los a satisfer objectius personals.

Si cooperem uns amb altres, revisem la feina, adquirim estratègies de planificació i d‟expressió verbal, tindrem més facilitat per aprendre també altres coneixements

Competència d‟autonomia i iniciativa personal

Consisteix en l‟habilitat de la persona per transformar les idees en accions. Aquesta competència està relacionada amb la creativitat, la innovació i l'assumpció de riscs, així com amb l'habilitat per planificar i gestionar projectes amb el fi d'assolir objectius.

26

Competència social i ciutadana

Aprendre llengües contribueix decisivament al desenvolupament de la competència social i ciutadana, entesa com un conjunt d‟habilitats i destreses per a les relacions, la convivència, el respecte i la capacitat d‟entendre‟s entre les persones.Aprendre llengua és aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que aquests transmeten i aproximar-se a altres realitats. A les classes de llengua es treballa sovint en grups o en parelles.

Competència matemàtica i la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

No es treballen de forma explícita a l‟àmbit de comunicació, tot i que hi tenen un paper rellevant. El raonament lògic i matemàtic, com a pensament estructurat, ajuda a entendre la complexitat de les combinacions sintàctiques i de qüestions com la rima i la mètrica.

Per la seva banda, el coneixement i la interacció amb el món físic impliquen descobrir com una determinada llengua s‟origina i es desenvolupa en interacció amb un determinat medi ambient i social que la condiciona i enriqueix.

Es tracta de descobrir com les llengües que es parlen a determinats territoris obeeixen a determinats trets d‟aquest territori; es tracta de descobrir com els mots d‟una llengua sonen molt millor en el medi que descriuen que fora d‟aquest àmbit i que molts conceptes no poden ser traduïts a altres llengües perquè no “sonen” o no s‟adiuen amb determinats paisatges.

27

Adequació i seqüència dels objectius integrades en les competències bàsiques

L‟àmbit de la comunicació tindrà com a finalitat el desenvolupament de les següents capacitats:

OBJECTIU C1 C2 C3 C4 C5 C6 C7 C8

1. Comprendre discursos orals escrits,reconeixent-ne les diferents finalitats i situacions de comunicació en què es produeixen.

X X

2. Espressar-se oralment i per escrit amb correcció, cohesió, coherència i adequació a la sitruació comunicativa i al tipus de discurs

X X

3. Fer ús del llenguatge com a mitjà per a fixar i desenvolupar el propi pensament,per a prendre consciència dels propis sentiments i per a controlar la pròpia conducta.

X X

4.Reflexionar sobre els elements formals de la llengua en els nivells fonològics, ortògrafics,morfològics, sintàctics, lexicosemàntics i textual, a fi de desenvolupar la capacitat de regular les produccions lingüístiques pròpies.

X

5.Utilitzar les llengües com a instrument per a l'adquisició de nous aprenentatges,per a cercar, seleccionar i processar informació; per a la comprensió i l „ anàlisi de la realitat i per a la fixació i el desenvolupament del pensament.

X X

6. Emprar tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la comunicació per a cercar, elaborar i transmetre informació i per ajudar en la conversió de les informacions en coneixement capaç de ser utilitzat en contextos i situacions diferents.

X X X

7. Donar la informació suficient a l „ alumnat especialment als nouvinguts, sobre la situació sociolingüística de les Illes Balears per tal de possibilitar-los el coneixement i l „ ús social de la llengua catalana com a eina d „ integració social. Demostrar que la llengua forma part d „una cultura, d‟ un medi natural i d‟ una determinada manera d‟entendre la vida i les relacions entre les persones; treballar el concepte de llengua lligat al medi que la genera i a la idiosincràsia de les persones que l „utilitzen.

X

28

Selecció i seqüència dels continguts

Continguts de les Llengües Catalana i Castellana

Mòdul 1. Llegir per a adquirir coneixements

Unitat d‟aprenentatge 1. Aprendre a aprendre

Unitat d‟aprenentatge 2. Escriure i entendre textos instructius

Unitat d‟aprenentatge 3. Entendre i emprar els mitjans de comunicació

Unitat d‟aprenentatge 4. La llengua i la literatura catalanes des de l‟època medieval al segle XIX

Mòdul 2. El món actual

Unitat d‟aprenentatge 1. Argumentar i exposar temes d'interès

Unitat d‟aprenentatge 2. Escriure i entendre textos administratius

Unitat d‟aprenentatge 3. Llengua i societat

Unitat d‟aprenentatge 4. La nostra època: llengua i creativitat

29

Criteris d’ Avaluació:

Llengua castellana i catalana C1 C2 C3 C4 C5 C6 C7 C8

Utilitzar tècniques de tractament i de processament de la informació per a preparar textos.

x x x

Aprofitar els recursos que proporciona la tecnologia de la informació per a reestructurar els treballs escrits i per facilitar la precisió i la presentació de les idees. Consultar diverses fonts d‟informació, tant de mitjans tradicionals com de les noves tecnologies.

x x x

Elaborar textos informatius i instructius amb coherència, adequació i correcció.

x x

Identificar els gèneres i estructures bàsiques dels textos dels mitjans de comunicació i literaris.

x x

Expressar-se oralment amb fluïdesa amb l‟ajut d‟un guió previ i la recerca d‟informació prèvia.

x x x

Realitzar presentacions orals clares i ben estructurades sobre temes relacionats amb l‟activitat acadèmica o l‟actualitat social, política, cultural o esportiva.

x x x

Revisar, corregir i reelaborar les activitats i els textos creats individualment o en grup

x

Identificar les estructures bàsiques dels textos argumentatius, administratius i expositius i elaborar-ne de propis amb coherència, adequació i correcció.

x x

Descriure alguns fets i nocions generals de la història de la llengua catalana per a poder entendre la situació sociolingüística actual de les Illes balears i així evitar-ne prejudicis lingüístics.

x

Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments ,tenint en compte les innovacions del gèneres i de les formes en la literatura contemporània.

x

Lllegir expressivament amb l‟entonació i el ritme adequats. x

Demostrar que s‟ha llegit un text breu contemporani i ser capaç d‟interpretar-la amb arguments lògics i amb sentit crític.

x x

30

Avaluació Àmbit Comunicació

L‟àmbit de comunicació es divideix en tres àrees (castellà, català i anglès), per tant, la valoració d' aquest àmbit serà la mitjana entre aquestes tres assignatures( un terç cadascuna).

ÀNGLÈS

1. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS

1. Comprendre informació general i específica de textos orals en situacions comunicatives

variades com l‟escolar, la laboral, la social i la cultural. C: 1,5,7,8

2. Expressar-se oralment en situacions de comunicació habituals i desenvolupar destreses

comunicatives, dins i fora de l‟aula, de forma eficaç, adequada i amb un cert nivell

d‟autonomia i correcció. C: 1,5,7,8

3. Llegir i comprendre de forma autònoma diferents tipus de textos escrits, a fi d‟extreure

informació general i específica i d‟utilitzar la lectura com a font de plaer, d‟enriquiment

personal i de coneixement d‟altres cultures. C: 1,5,7,8

4. Escriure de forma eficaç textos senzills amb finalitats diverses sobre diferents temes i amb

recursos adequats de cohesió i coherència. C: 1,5,7,8

5. Utilitzar de forma reflexiva i correcta els elements bàsics de la llengua (fonètica, lèxic,

estructures i funcions) en diversos contextos de comunicació oral i escrita. C: 1,5,7,8

6. Desenvolupar l‟autonomia en l‟aprenentatge, reflexionar sobre aquest procés i transferir els

coneixements adquirits en llengua materna o en altres llengües a l‟estudi de la llengua

estrangera. C: 1,5,7,8

7. Utilitzar els recursos didàctics a l‟abast, com ara diccionaris, llibres de consulta, materials

multimèdia, incloses les TIC, per obtenir, seleccionar i presentar la informació oral i escrita

de forma autònoma. C: 1,4,7,8

8. Reflexionar sobre el funcionament de la llengua estrangera i apreciar-la com a instrument

d‟accés a la informació i com a eina d‟aprenentatge de continguts diversos. C: 1,4, 5,7,8

31

9. Valorar la llengua estrangera i les llengües en general com a mitjans de comunicació i

enteniment entre persones de procedències, llengües i cultures diverses evitant qualsevol

tipus de discriminació. C: 1,5,7,8

10. Adquirir seguretat i confiança en relació amb la capacitat d‟aprenentatge i l‟ús de la llengua

estrangera, per a transmetre als altres les pròpies decisions i treballar de forma cooperativa

i flexible. C: 1, 7,8

11. Reconèixer els lligams entre la llengua estrangera que s‟estudia i les llengües i la cultura de

les Illes Balears. C: 1,5,7,8

2. SELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS

BLOCS DE CONTINGUTS OBJECTIUS COMPETÈNCIES

Bloc 1: Escoltar, parlar i

conversar

1 i 2 1,5,7,8

Bloc 2: Llegir i escriure 3 i 4 1,5,7,8

Bloc 3: Coneixement de la

llengua i el seu ús

5,6,7,8 i 10 1,4,5,7,8

Bloc 4: Aspectes socioculturals i

consciència intercultural

9 i 11 1,5,7,8

32

La seqüència d’objectius es concreta de la següent manera:

Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar ( Objectius 1 i 2 )

- Audició i comprensió de missatges orals breus relacionats amb les activitats de l‟aula (instruccions, preguntes, comentaris,

diàlegs i normes de conducta), la vida quotidiana i el món laboral.

- Anticipació del contingut general d‟allò que s‟escolta amb el suport d‟elements verbals i no verbals.

- Obtenció d‟informació global de diferents textos orals.

- Obtenció d‟informació específica de textos orals sobre assumptes quotidians i previsibles com ara nombres, preus, horaris, noms

o llocs, presentats en diferents suports. Descartar les informacions irrellevants.

- Ús d‟estratègies bàsiques per comprendre els missatges orals: tenir en compte el context verbal i no verbal i usar els

coneixements previs sobre la situació

- Producció de textos orals curts, intel·ligibles, eficaços, amb estructura lògica i pronunciació adequada.

- Participació en converses breus i senzilles dins l‟aula i en simulacions relacionades amb experiències i interessos personals.

- Utilització de respostes adequades a les informacions requerides pel professorat i pels companys en les activitats a l‟aula.

- Desenvolupament d‟estratègies per superar les interrupcions que es poden produir durant la comunicació i fer ús de recursos

verbals i no verbals per expressar-se oralment en activitats de parella i de grup; entre d‟altres, demanar la repetició o l‟aclariment

d‟un missatge. Acceptació dels errors propis com a cosa natural.

33

Bloc 2. Llegir i escriure ( Objectius 3 i 4)

- Comprensió d‟instruccions bàsiques per resoldre activitats correctament.

- Lectura selectiva per assolir una comprensió general. Identificació d‟informacions específiques, descartant la informació

irrellevant, de diferents textos senzills, autèntics i adaptats, en suport paper o digital, sobre diversos temes adequats a l‟edat de

l‟alumnat i relacionats amb els continguts d‟altres matèries del currículum.

- Iniciativa per llegir amb certa autonomia textos adequats als interessos i al nivell de competència.

- Ús d‟estratègies bàsiques de comprensió lectora: identificació del tema d‟un text amb l‟ajuda d‟elements textuals i no textua ls, ús

del coneixement previ i inferència de significats pel context, per la comparació de paraules o frases similars a les llengües que se

saben.

- Reconeixement d‟algunes característiques i convencions del llenguatge escrit i diferències amb les del llenguatge oral.

- Desenvolupament de l‟expressió escrita de forma guiada, completant o modificant frases i paràgrafs senzills.

- Composició de textos curts amb elements bàsics de cohesió, amb intencions comunicatives diverses, a partir de models, i amb

les estratègies més elementals del procés de la composició escrita.

- Ús de les regles bàsiques d‟ortografia i puntuació. Reconeixement de la importància que tenen en la comunicació escrita.

- Interès per tenir cura a l‟hora de presentar els textos escrits en format paper i digital.

34

Bloc 3. Coneixement de la llengua i el seu ús (objectius 5,6,7,8 i 10)

1. Reflexió sobre l’ús de la llengua en els processos de comunicació. - Comprensió del funcionament dels elements morfològics bàsics en la comunicació: substantiu, verb, adjectiu, preposició,

adverbi, etc.

- Comprensió i ús d‟expressions comuns, de frases fetes i del lèxic relatiu a les situacions de comunicació en què participin.

- Comprensió i ús en la comunicació d‟estructures i funcions bàsiques relacionades amb les situacions quotidianes més comuns.

- Reconeixement en la comunicació de claus sociolingüístiques bàsiques relatives a aspectes com el grau de formalitat o la

cortesia, entre d‟altres.

- Reconeixement i ús en la comunicació dels elements bàsics d‟estructuració i control del discurs en funció del tipus de text.

2. Reflexió sobre l’aprenentatge.

- Aplicació d‟estratègies bàsiques per organitzar, adquirir, recordar i utilitzar el lèxic.

- Ús progressiu de recursos per aprendre com ara diccionaris, llibres de consulta, tríptics informatius, mapes, Internet i altres

mitjans de comunicació.

- Reflexió guiada sobre l‟ús i el significat de les formes gramaticals adequades a diferents intencions comunicatives.

- Iniciació i participació a les estratègies d‟autoavaluació i autocorrecció de les produccions orals i escrites: participació de

l‟alumnat en la planificació del seu propi procés d‟aprenentatge.

- Acceptació de l‟error com a part del procés d‟aprenentatge i actitud positiva per superar-ho.

- Adquisició d‟hàbits i desenvolupament d‟actituds adequats a la realitat de l‟alumnat i als seus interessos i motivacions.

- Presa de consciència de la capacitat per comprendre globalment un missatge oral i un text escrit sense necessitat d‟entendre

tots els elements que el componen.

- Organització del treball personal com a estratègia per progressar en l‟aprenentatge.

- Interès per aprofitar les oportunitats d‟aprenentatge creades en el context de l‟aula o del centre i a l‟exterior de l‟entorn educatiu.

- Participació en activitats i treballs en grup.

- Confiança i iniciativa per expressar-se en públic i per escrit: reconeixement de la possibilitat de ser capaç de comunicar-se en

una llengua estrangera usant recursos senzills i vocabulari bàsic.

- Transferència de les estratègies adquirides en l‟aprenentatge de les llengües maternes, en el cas de famílies plurilingües, i de

llengües oficials a la nostra comunitat.

35

Bloc 4. Aspectes socioculturals i consciència intercultural ( objectius 9 i 11)

- Actitud positiva envers les activitats de classe més idònies per desenvolupar la competència comunicativa i per superar els

problemes que puguin sorgir en el procés de l‟aprenentatge, tant individualment com en grup.

- Reconeixement i valoració de la llengua estrangera com a instrument de comunicació a l‟aula i amb persones d‟altres cultures.

- Fer un ús conscient dels principals mecanismes implicats en l’aprenentatge de les llengües estrangeres: importància

d’escoltar, de participar en l’activitat comunicativa, de mantenir una actitud positiva envers les llengües estrangeres,

etc.

- Identificació i interpretació de costums, cultura i trets de la vida quotidiana propis d‟altres països i cultures on es parla la llengua

estrangera.

- Ús de fórmules de cortesia adequades en els intercanvis socials.

- Interès i iniciativa per realitzar intercanvis comunicatius amb parlants o aprenents de la llengua estrangera. Utilització del paper o

dels mitjans digitals per dur-ho a terme.

- Valoració de l‟enriquiment personal que suposa la relació amb persones que pertanyen a altres cultures. Comparació i contrast

entre la cultura pròpia i la transmesa per la llengua estrangera per tal d‟afavorir la valoració crítica de la pròpia i l‟acceptació i el

respecte a l‟aliena.

36

3. ENFOCAMENTS METODOLÒGICS

La metodologia didàctica és l‟instrument principal del desenvolupament curricular.

Aquesta necessàriament haurà d‟anar encaminada a l’assoliment dels objectius plantejats:

fonamentalment el desenvolupament de la competència comunicativa, però també d‟aquelles

altres competències que permetin l‟alumnat actuar de forma autònoma i actuar amb èxit en un

món pluricultural.

L‟adquisició de la competència comunicativa requereix que l‟alumnat participi en el

major nombre possible de situacions de comunicació, és per això que l‟activitat a l‟aula haurà

d’oferir el màxim d’oportunitats d’interacció i afavorir un enfocament globalitzat de

l’aprenentatge.

Cal que les tasques es relacionin amb les necessitats de comunicació i

comparteixin, al manco en part, les característiques de la comunicació en situacions reals.

Aquestes activitats han d’ésser tan variades com sigui possible i en la mesura que es

pugui semblants a les que els alumnes realitzen en la seva llengua.

Es procurarà que els materials siguin autèntics, és a dir, no materials dissenyats

específicament per a la classe de llengua estrangera. Aquests materials hauran d‟ésser senzills

però no necessàriament simplificats, preferentment del tipus que un parlant nadiu de l‟edat

corresponent utilitzaria (còmics, revistes, llibres de text, llibres de divulgació, Internet, cançons,

programes de televisió i ràdio o d‟altres).

En la producció s‟alternaran les activitats de caire espontani amb les més

estructurades d‟acord amb el tipus de situació comunicativa i el tipus de text.

S’integraran les quatre destreses comunicatives (comprensió i expressió oral i

escrita) per aconseguir un aprenentatge significatiu adaptat al nivell d‟exigència i assolir els

objectius tot tenint en compte les característiques de cada grup.

La selecció i seqüenciació de continguts haurà de respondre a les necessitats de

comunicació que vagin sortint a l‟aula o fora d‟aquesta, a les tasques i els textos a treballar.

37

Això significa que seran les necessitats de comunicació les que determinaran quins mitjans

d‟expressió caldrà utilitzar i no a l‟inrevés.

La planificació de l‟activitat a l‟aula cal que adopti preferentment un enfocament que

faciliti l’organització de la classe d’acord amb les necessitats i els interessos dels alumnes,

de manera que puguin treballar de maneres diferents i a ritmes propis i amb atenció especial

als factors afectius a fi de facilitar el seu progrés, la motivació i el sentiment d‟assoliment.

Caldrà implicar l’alumnat en la presa de decisions sobre el procés d’aprenentatge

a fi d‟afavorir la seva autonomia. Aquest procés ha de contribuir a la reflexió sobre la matèria, al

propi procés d‟aprenentatge, a les demandes curriculars i d‟altres. Aquesta presa de

responsabilitat, que ha d‟ésser gradual, contribueix significativament al desenvolupament de la

pròpia autonomia. El treball cooperatiu ha de tenir un paper fonamental a l‟aula, atès que la

interacció i la col·laboració constitueixen un mitjà essencial per desenvolupar la personalitat de

l‟alumne o alumna, ja que fomenta actituds de respecte envers els altres, l‟acceptació de les

diferències, la solidaritat, etc. Al mateix temps, ofereix oportunitats per a la reflexió col·lectiva

sobre la llengua i l‟aprenentatge.

La metodologia haurà d‟incorporar un sistema d’avaluació contínua del procés

d’ensenyament/aprenentatge que guiï la presa de decisions i n‟informi. L‟avaluació suposa

reflexionar sobre processos tant individuals com col·lectius i ha de fer servir procediments que

constitueixin per si mateixos activitats d‟aprenentatge, de manera que les conclusions que se‟n

derivin siguin el fonament de planificacions posteriors.

L‟avaluació del nivell de competència assolit per l‟alumnat en un moment determinat

forma part de l‟avaluació del procés. L‟avaluació de les capacitats i del progrés de l‟alumnat, a

més de proporcionar dades per a la qualificació, ens proporciona informació sobre la idoneïtat

de les decisions preses i les línies a seguir, fet que ajuda l‟alumnat a prendre consciència sobre

el seu procés d‟aprenentatge.

Les activitats d’avaluació hauran d’ésser semblants a les activitats d’aula i en la

mesura que sigui possible reproduir tasques comunicatives pròpies de la comunicació natural.

38

En definitiva, la concepció de la matèria com a conjunt de competències fa necessària

l‟aplicació d‟una metodologia global que la consideri com un tot, centrada en el procés

d‟aprenentatge que faciliti l’atenció a la diversitat i fomenti la participació de l’alumnat en

les decisions sobre el procés d‟ensenyament/aprenentatge.

El rol del professorat ha de ser el de la persona que permet la investigació, l‟anàlisi, o el

descobriment. És l‟encarregat de provocar interrogants, de dirigir la

recerca o l‟elaboració de la producció, guiar-la, motivar l‟alumnat, proporcionar els recursos

necessaris, fer que els alumnes aportin també recursos, i comprovar el procés i els resultats,

tenint com a referent el currículum oficial i les programacions elaborades pel departament.

39

Objectius en metodologia Com els podem aconseguir

Mostrar la vinculació dels continguts de les

àrees amb la realitat

• Mostrar la vinculació dels continguts de les unitats didàctiques amb l‟entorn de l‟alumnat.

• Posar en contacte l‟alumne amb el món en què viu utilitzant els mitjans de comunicació i material

autèntic.

• Partir de les característiques i la realitat pròpies de cada alumne.

Integrar els aprenentatges de les diverses

àrees

• Posar en comú, mitjançant reunions periòdiques entre els departaments i els equips de professors

del nivell educatiu, la distribució dels continguts del curs i el seu tractament.

Dissenyar situacions d'aprenentatge de

tipus complex o integrador (tasques)

• Acordar la realització d‟una tasca per curs escolar.

Fomentar el treball en equip de l'alumnat

• Treballar, prèviament, els aspectes bàsics del treball cooperatiu.

• Organitzar almenys un treball en grup.

Utilitzar recursos diversos

• Definir en la programació didàctica i en les programacions d‟aula, els recursos que s‟empraran.

• Conèixer i compartir els recursos que empren altres àrees i departaments.

• Utilitzar els recursos informàtics dels que disposa el centre.

• Dotar la biblioteca amb recursos del departament a fi que els alumnes hi tenguin accés ( llibres de

lectura, pel·lícules, diccionaris...).

Fer activitats diverses al llarg del curs • Fer constar aquesta diversitat en la programació d'aula. S‟inclouen les activitats lectives,

complementàries i extraescolars).

Afavorir la progressiva autonomia de

l'alumnat

• Proposar activitats on l'alumne participi i reflexioni sobre el seu propi procés d'aprenentatge.

• Pautar una sèrie d'activitats (de guiades a quart més progressives)

• Propiciar els mecanismes d‟autoavaluació i coavaluació.

• Tenir en compte la diversitat.

Procurar el desenvolupament de totes les

capacitats cognitives dels alumnes:

atenció, percepció, memòria, imaginació,

creativitat, pensament divergent, per

analogies...

• Plantejar activitats que desenvolupin les capacitats anteriors.

• Tenir en compte aquestes capacitats en la realització de tasques.

Fomentar el treball en equip del

professorat

• Participar en les reunions de coordinació del professorat.

• Reduir el número de professors a cada nivell.

40

3.1. CRITERIS PER AL DISSENY DE LES ACTIVITATS AMB ATENCIÓ ALS DIFERENTS NIVELLS D’APRENENTATGE

DIFERENTS TIUPS D’ACTIVITATS:

De detecció de

coneixements

previs

Al principi del curs, i per adequar l'ensenyament a les característiques i necessitats específiques dels alumnes del grup,

l'activitat docent s'inicia mitjançant la realització de proves específiques d'exploració inicial com el test de diagnòstic.

Escalfament Es tracta d'activar els coneixements previs dels alumnes. Això se sol fer a través d'activitats de Warm-up en què es donen

oportunitats d'exposar les experiències i coneixements anteriors a través de:

- “remolí d'idees” perquè expressin el que saben sobre els continguts conceptuals que s'integren en la unitat didàctica,

- predicció de continguts i deducció pel context,

- tasques de predicció,

De

desenvolupament

Cadascuna de les unitats estan destinades a facilitar l'adquisició, fixació, evolució i millora de les diverses destreses que

conformen la major part de competència de la llengua estrangera. Per al desenvolupament d‟aquestes destreses es

treballarà el següent:

- El vocabulari relacionat amb els diversos camps conceptuals que es desenvolupen en la unitat didàctica.

- La lectura i comprensió de textos.

- Les estructures gramaticals.

- Els sons estudiats.

- La comprensió i l'expressió oral de la llengua en tots els seus vessants.

- La comprensió i l'expressió escrita.

Activitats TIC

- Presentacions en power point

- Recerca d‟informació a internet.

- Possibles Webquests

- Activitats multimèdia (Jclic, Hot Potatoes, Malted...)

41

Projectes,

treballs i tasques

De reforç El professor o professora decidirà si seria convenient reduir el nombre de sessions dedicades a realitzar algunes d'aquestes

activitats per tal de realitzar-ne altres diferents que ajudin al desenvolupament d'una determinada destresa lingüística.

D’ampliació

Segons es consideri oportú, i d'acord amb els criteris del professor, pot dedicar-se alguna sessió a activitats específiques

d'ampliació, les quals seran organitzades segons el seu criteri, depenent de les necessitats educatives dels alumnes i dels

diferents ritmes d'aprenentatge.

D’avaluació Les activitats d'avaluació podrien classificar-se en diversos nivells:

- Activitats d‟avaluació formativa

- Activitats d‟avaluació sumativa

- Activitats d'autoavaluació i autoestudi

Complementàries Aquest tipus d'activitats entre les quals s'inclourien: sortides culturals, assistència a obres de teatre, commemoració de

festivitats característiques, seran dissenyades per l'equip de professors del departament de llengües estrangeres del Centre.

42

3.2. CRITERIS PER A L’ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DELS ESPAIS. FORMES

D’ORGANITZACIÓ DE L’AULA.

3.2.1. ORGANITZACIÓ DEL TEMPS

La planificació de l‟activitat a l‟aula cal que adopti preferentment un enfocament que faciliti

l‟organització de la classe d‟acord amb les necessitats i els interessos dels alumnes, de manera

que puguin treballar de maneres diferents i a ritmes propis i amb atenció especial als factors

afectius a fi de facilitar el seu progrés, la motivació i el sentiment d‟assoliment. Les classes són

de 55 minuts.

3.2.2. ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI

Recursos espacials

Aules amb projectors

Aules d‟ordinadors (sempre que sigui possible)

Distribució de l’espai a l’aula

Distribució de pupitres en files

Distribució de pupitres en “U”

Distribució en petits grups

L‟espai s‟organitza en funció del tipus d‟activitat (treball en plenum, treball individual, per

parelles i per grups petits i grossos).

El treball cooperatiu ha de tenir un paper fonamental a l‟aula, atès que la interacció i la

col·laboració constitueixen un mitjà essencial per desenvolupar la personalitat de l‟alumne o

alumna, ja que fomenta actituds de respecte envers els altres, l‟acceptació de les diferències, la

solidaritat, etc.

3.3.MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

S‟utilitzen llibres de text (llibre de l‟alumne, llibre d‟exercicis) i es procura que els altres

materials siguin autèntics com els que usa un parlant nadiu de l‟edat corresponent (còmics,

revistes, llibres de lectura, material d‟Internet, cançons, programes de televisió i ràdio o

d‟altres).

43

3.3.1 MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

Llibres de text

DVDs i CDs

revistes

Vídeo

TV

reproductor CD i DVD

Ordinadors

Projector

4. AVALUACIÓ

L‟avaluació és una part essencial del procés d‟aprenentatge. Ajuda als estudiants a reconèixer

el seu progrés a la vegada que permet als professors reflexionar sobre el procés

d‟ensenyament-aprenentatge. Aquest procés d‟avaluació hauria de tenir en compte els

diferents estils d‟aprenentatge i la diversitat i està dividit en tres parts: inicial, formativa (de la

qual formen part l‟autoavaluació i la coavaluació) i sumativa (de la qual forma part la

coavaluació).

Tant des del punt de vista de l‟estudiant com del professor, l‟avaluació de l‟aprenentatge dins

l‟àmbit educatiu es considera necessària i queda justificada per dues funcions:

- Per una banda s‟avalua l‟aprenentatge dels estudiants perquè el professor pugui recollir

evidències del seu progrés en el procés d‟aprenentatge i pugui, així, oferir ajudes molt

ajustades a les seves necessitats. Aquesta funció és de tipus pedagògic.

- Per altra banda, s‟avalua l‟aprenentatge dels estudiants per comprovar que s‟han assolit uns

coneixements i certificar que es té un nivell de coneixement i que s'està en disposició de

passar al nivell educatiu superior. Aquesta funció és de tipus acreditatiu.

Ambdues funcions posen de manifest l‟avaluació entesa com un mecanisme que té com a

darrera finalitat comprovar que s‟estan assolint (o s‟han assolit), i en quin grau, els objectius

d‟aprenentatge plantejats a l‟inici de l‟activitat educativa. Aquest mecanisme permet valorar el

procés d‟aprenentatge introduint quan sigui necessari mesures de millora.

44

Si es té en compte el moment dins el procés d‟ensenyament-aprenentatge en què es duu a

terme l‟avaluació, es poden diferenciar tres tipus d’avaluació que responen a objectius

diferents:

- Avaluació inicial (diagnòstica): aquest tipus d‟avaluació es produeix a l‟inici de curs,

normalment durant la primera setmana de classe, i té com a principal objectiu identificar els

coneixements previs dels estudiants vers els continguts d‟aprenentatge i veure les necessitats

del nostre alumnat. Es pot emprar aquest tipus d‟avaluació per organitzar els desdoblaments

d‟anglès. A final de curs el professorat del departament d‟anglès fa un llistat dels alumnes amb

les notes obtingudes i observacions. Això és molt útil pel professor que els tindrà el curs

següent sempre que els alumnes segueixin al centre.

- Avaluació formativa (continuada): aquest tipus d‟avaluació es dóna durant tota

l‟assignatura. L‟objectiu és informar de l‟evolució i progrés de l‟aprenentatge dels estudiants per

tal de poder oferir ajudes i flexibilitzar les programacions i les activitats tenint en compte el ritme

d‟aprenentatge i les necessitats dels estudiants. Aquest tipus d‟avaluació fomenta i potencia la

regulació de l‟aprenentatge dels estudiants.

- Avaluació final (sumativa): és l‟avaluació que es produeix al final de l‟assignatura (les

avaluacions parcials sovint es poden considerar avaluacions sumatives: tot depèn de com

estigui configurat el sistema general d‟avaluació de l‟assignatura). Es proposa comprovar si els

estudiants han realitzat l‟aprenentatge que s‟havia planificat i que s'esperava que assolissin.

a. fem servir la informació recollida durant el procés educatiu.

b. fem proves finals

c. tenim concretats els criteris d‟avaluació generals, d‟àrea i de promoció.

Si es tenen en compte aquests tipus d‟avaluació i els objectius que es proposen, es poden

utilitzar diferents instruments d’avaluació (detallats en la graella inferior). Aquesta

classificació d‟instruments d‟avaluació no és estàtica ni excloent, és a dir, cadascun

d‟aquests instruments es pot fer servir per altres funcions i en altres moments sempre i que es

tingui molt present quin és l‟objectiu per al qual es vol avaluar i s‟hagi valorat perquè és

pertinent utilitzar aquell instrument i no un altre. També es pot parlar de sistemes d‟avaluació

transversals, que es poden fer servir tant en l‟inici, com durant o al final de l‟aprenentatge. Es

tracta de l‟autoavaluació i l‟avaluació entre iguals.

45

- En l‟autoavaluació l‟estudiant valora els coneixements que té o que ha adquirit en el procés

d‟aprenentatge. Ell mateix és el responsable d‟avaluar-se i li serveix per conèixer quins temes

té ben preparats i quins ha de reforçar.

- L‟avaluació entre iguals (coavaluació) requereix de la participació de tots els estudiants (pot

ser que estiguin agrupats o per parelles), que es converteixen en avaluadors dels treballs,

proves escrites... dels seus companys. Els criteris d‟avaluació poden ser decidits pel professor

o pels mateixos estudiants. Aquest sistema d‟avaluació permet a l‟estudiant posar-se en el rol

d‟avaluador i conèixer què suposa corregir, valorar i comunicar els resultats a un company de

l‟aula.

FASES D’AVALUACIÓ TIPUS D’AVALUACIÓ

Avaluació inicial :

A començament del curs

Avaluació de diagnòstic

Avaluació contínua :

Al llarg de tot el curs

Avaluació formativa

Per detectar el progrés dels estudiants i adaptar les programacions i

les activitats.

Avaluació final :

A final del curs i la etapa

Avaluació sumativa

Per recollir tot el procés d‟aprenentatge de l‟alumnat, respectant les

seves individualitats.

Autoavaluació Per comprovar si l‟alumnat ha après els continguts bàsics tractats,

per tal de proporcionar feedback tant als alumnes com al professorat.

Per tant, tindrà una funció formativa.

Coavaluació Per interioritzar els criteris de correcció proporcionats pel professor i

per veure solucions alternatives al propi treball.

Per tant, tindrà una funció sumativa i formativa.

L’avaluació és una presa de decisions que té en compte uns objectius d’aprenentatge i

que ha de partir d’uns criteris explicitats i coneguts tant per l’avaluador com per

l’avaluat.

46

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

COMPETÈNCIA

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ ÍTEMS QUE ES VALOREN

C1

Competència

lingüística

Exercicis, activitats i tasques escrites

Proves escrites i resolució d‟exercicis: redaccions, exercicis de comprensió escrita, lectures de llibres,resums, cloze text, multiple choice, dictats...

Propietats textuals: coherència, correcció, cohesió i adequació. (Rúbrica d‟expressió escrita i rúbrica

d‟expressió oral)

Exercicis, activitats i tasques orals Diàlegs, debats, role-plays

Exposicions

Proves orals

C4

Tractament de la

informació i

competència digital

Treballs de recerca, selecció i comunicació d‟informació.

Exercicis, activitats i tasques que utilitzin suports i recursos digitals i informàtics.

Presentacions en power point

Recerca d‟informació a internet.

Webquests

Utilització dels suports i recursos adequats.

Tractament i recerca de la informació.

C7

Competència per

aprendre a

Aprendre

Exercicis, activitats i tasques que incloguin la reflexió sobre el procés d‟aprenentatge de l‟alumne, el reconeixement de les pròpies capacitats i dificultats així com l‟ús de coneixements previs.

Exercicis, activitats i tasques on l‟alumne participi i reflexioni sobre el seu propi procés d‟aprenentatge.

Recursos d‟autoaprenentatge: portfolio, diaris d‟aula, quadern de l‟alumne, etc.

L‟actitud

Portfolio, diaris d‟aula i quadern de l‟alumne

Fulls de control, registres d‟observació / quadern del professorat.

Esforç, autonomia i participació

Responsabilitat en la feina.

Organització i ús adequat de l‟agenda

Assistència i puntualitat

Respecte a tots els membres de la comunitat educativa.

Conservació i bona utilització del material d‟ús comú.

Ús de la llengua estrangera

C8

autonomia i

iniciativa personal

Exercicis , activitats i tasques on l‟alumne hagi de treballar pel seu compte.

Organització i participació en les activitats lectives, complementàries i extraescolars.

Treballs en grup i activitats d‟aprenentatge col·laboratiu.

Projectes, treballs i tasques

Creativitat, autonomia, treball en grup, eficàcia, eficiència

Implicació, iniciativa personal, participació.

Dinamització, col·laboració, cooperació, i respecte.

Lliurament en la data acordada

Regularitat en la feina.

Adequació del contingut a les instruccions.

Deures, treballs i lectures.

Sortides (viatges, excursions...)

47

4.1. Criteris d’avaluació

1. Comprendre la informació general i l‟específica, la idea principal i els detalls més rellevants

de textos orals emesos en situacions de comunicació interpersonal sobre temes que no

exigeixin coneixements especialitzats.

Amb aquest criteri s’avalua la capacitat per a comprendre missatges emesos en situacions de

comunicació cara a cara, que tractin temes com les necessitats materials i les relacions socials,

les sensacions físiques i els sentiments o opinions.

2. Participar en interaccions comunicatives diverses, ús d‟estratègies adequades per a iniciar,

mantenir i acabar la comunicació.

Amb aquest criteri es valora la capacitat per a participar en converses amb diverses intencions

comunicatives utilitzant les estratègies i els recursos que assegurin la comunicació amb els

interlocutors habituals a l’aula o parlants nadius.

3. Comprendre i extreure de manera autònoma la informació general i l‟específica de diversos

textos escrits autèntics però adaptats i no molt extensos. Consulta, recerca d‟informació.

Amb aquest criteri s’aprecia la capacitat per a comprendre els textos més habituals i útils de la

comunicació escrita o bé textos literaris i de divulgació. També s’avalua la capacitat de llegir,

de forma autònoma, textos d’una extensió major amb finalitats diverses fent un ús correcte del

diccionari i d’altres fonts d’informació.

4. Redactar amb autonomia textos diversos, tenir cura del lèxic, les estructures i els elements

necessaris de cohesió i coherència per a marcar la relació entre les idees i ferles

comprensibles.

Amb aquest criteri es pretén apreciar la capacitat per a comunicar-se per escrit de forma

ordenada a través de textos de caire lliure amb estructura adequada i fent ús dels elements de

connexió adients per a fer-los comprensibles al lector.

5. Utilitzar de forma conscient i autònoma el coneixement adquirit sobre el sistema lingüístic de

la llengua estrangera en diferents contextos comunicatius com a instrument d‟autocorrecció i

d‟autoavaluació de les produccions orals o escrites pròpies i per a comprendre les alienes.

Amb aquest criteri s’aprecia la capacitat de l’alumnat per a aplicar, de manera cada vegada

més autònoma, els coneixements sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera i

reflexionar sobre la necessitat de la correcció formal que fa possible la comprensió de les

produccions pròpies i alienes.

6. Identificar i utilitzar de forma autònoma diferents estratègies utilitzades per a progressar en

l‟aprenentatge.

Aquest criteri pretén avaluar si els alumnes són capaços d’utilitzar les estratègies que

afavoreixen el procés d’aprenentatge.

48

7. Usar les tecnologies de la informació i la comunicació de forma autònoma per a buscar i

seleccionar informació, produir textos o documents a partir de models, enviar i rebre missatges

de correu electrònic, establir relacions personals orals i escrites, i mostrar interès pel seu ús.

Amb aquest criteri es valora la capacitat d’utilitzar les tecnologies de la informació i la

comunicació com a eina de comunicació i d’aprenentatge a l’aula , com també per a establir

relacions personals, orals o escrites.

8. Identificar els aspectes culturals més rellevants dels països on es parla la llengua

estrangera. Establir algunes relacions entre la societat pròpia i les característiques més

significatives dels costums, usos, actituds i valors de la societat on es parla la llengua que

s‟estudia. Mostrar respecte envers aquests trets i valorar críticament la cultura pròpia.

Amb aquest criteri s’aprecia si l’alumnat és capaços d’identificar en textos orals o escrits alguns

dels trets més significatius i característics de la cultura general dels països on es parla la

llengua estrangera.

9. Analitzar i valorar les aportacions d‟altres cultures a la pròpia i a la inversa. Valorar els

avantatges que ofereixen els intercanvis socioculturals.

Aquest criteri pretén avaluar la capacitat de l’alumnat per a identificar i apreciar les aportacions

culturals d’origen aliè a la pròpia

4.2. Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de l’aprenentatge de l’alumnat

- proves de comprensió i expressió oral i escrita

50%

- activitats de classe orals i escrites:

a. role-plays

exposicions orals

treballs escrits

tasques

webquests

b. proves d‟estudi

10%

(a. 80% nota del professor i 20% nota

de coavaluació)

- feina a classe i a casa - quadern de l‟alumne - portfolio / diari de classe /

20%

- assistència i puntualitat - respecte a tots els membres de la comunitat

educativa - conservació i bona utilització del material d‟ús

comú. - Ús de la llengua estrangera

20%

Serà contínua integrant les quatre destreses. Es valorarà molt la feina feta dins classe i els

deures a casa. Es faran dos controls escrits per avaluació i, també es faran proves d‟estudi de

tant en tant i comptabilitzaran per a la nota final de trimestre. La nota de cada trimestre

49

s‟obtindrà de la següent manera:

És obligatòria l‟assistència a classe. No assistir a un mínim d‟un 80% de les sessions

establertes per trimestre supondrà 2 punts menys de la nota final del trimestre. Tres retards

són equivalents a una falta d‟assistència.

La nota de la primera avaluació serà el 20% de la nota final, la segona el 30% i la tercera el

50%. D‟aquesta manera no tan sols avaluam el resultat final, sinó l‟esforç fet durant tot l‟any.

Els alumnes que no hagin superat l‟àrea pel procés ordinari al llarg del curs, tindran un altra

oportunitat el mes de juny per recuperar els continguts gramaticals, lèxics… Aquesta prova

comptabilitzarà un 50% de la nota final de juny. La resta serà la nota obtinguda al tercer

trimestre als apartats de proves d‟estudi, proves orals, actitud... La nota màxima serà un 5.

En cas de no haver aprovat el juny els alumnes tindran una altra oportunitat el mes de

setembre. La nota serà l‟obtinguda a l‟examen.