t^-i

Serrería de

Sant Paneras

J. PUJOL

Teléfon, 1338

L L E I D A

* ,^*"':i-~ í. .. A--MS¿. . . ^ « ^ n * , ^ . . . J'.'1"O..É**.-:..---. r .....».:..•:•.A.A^UJ^il.,;.*^

IDavaiilal

E n la vida deis pobles, els dies de festa major teñen, per o-bli¿ació, d'ésser els millors de l'any. Per a les persones ja «¿rana-des» son dies deliciosament evocadors, ja que els records, cora di-éué un poeta-humorista, son cora el vi bó, que cora mes anys teñen, millors son.

La festa d'en¿uany, pero, convida a la meditació!. Moltes coses Kan passat en la darrera anyada! Quantes il'lusions esfumades! Quantes rea litats destruidesl Cal treure profitoses ensenyances de les llicons de l'história

viscuda i servir-nos-en per l'avenir. Cal teñir fe i obrar amb seny. Els infants és a canvi de caure moltes ve¿ades que arriven

a saber caminar! Deixem-nos de coses ¿reus que no s'adiuen amb les aleáries

de la festa! Escoltem la rumor del carrer! H i Kaura «¿ralis» aquest any? Els «¿ralis» amb les típiques

ballades de coques de mel i avellanes amb la subhasta de la baila­dora, eren una cosa d'una in¿enuítat i un candor popular ini¿ua-lable! I els «¿ralis»! La ressistencia d'aquests obrers del 'art de la

i ¿ralla Jeia sccaáfedbiementeejsf ereir!-Comen-caven a;tocar.a punta ..de

Sol i no paraven en tot el dia! Recordó un «tenora» ¿ros i vermell fill d'El Vendrell d'una potencia imposant!

Deien d'ell els organítzadors de ballades que era el millor «¿rail» del món i pot ésser que tináuéssin rahó! Comptat i debatut el «¿rail» de El Vendrell i en Císquet Calcots amb l'eleyació deis álobus deis Capítans Soler i Gabarro, Kan estat els quí han donat mes fama a la nostra Festa Major.

Ara amb orquestres que com mes estrany teñen el nom mí-llors son» la ¿ent no es diverteix com en aquells temps en que l'o-bligat de cometí era una cosa importantíssima per la felicitat de tot el poblé! Voldria tornar al ball de la «Toya» amb l'interés boié de «quedar~se-la» per puáuer oferir-la a la cabalera o pubilla gen­til! Els diners no tenien importancia! Hi havia «cávale» que per puéuer «dir-hi» era capag de fer «llunes» tot l'any!

Records' Records! Es que som vells? No! Aquell tipisme eminentment camperol i catalaníssim ens teñen el cor robat!

Festa Major de 1935L. Humanitza els cors junedencs. Amén!

Juneda 29 d'Agost.

Ja sou de l'Associació Protectora de l'Ensenyanca Catalana?

Articl es

r o l o o r a i i grane»

FAHAI

Fonl, 12 IUNEDA

Taller Mecánic

Joan Sardanyons

Construcció de tota me­

na de treballs de fusta

Perfecció i Art

rom, 5 PEDA

*

Rellotgeria de

JOSEP ERAS Av. de la República, n. 31 (Ramillaferranl LUIDA

Rellotges de les millors marques i eeonómics Joies de tota mena anib Or, Platí i pedrés fines Óptica graduado de la vista i receptes Lentes (gafes) i gafes peí sol

TALLER reparació de rellotges, joies i lentes (gafes)

Mínim de cost máxim de qualitat Viritables PREUS de fábrica

EXCLUSIVAS DE REPRESENTACIONS

M&§k NACIONALS 1 ESTRANGERES

(Agent Comercial Col'legiat i Matricula), N,Q 21280)

Postal Despatx Telefónica Telégraf

Diputado . 50

¡<l 50 p i a l

Tel. Ui ha, 30.088

Diputació, 50

• #

A G E N T S I D E L E G A C I O N S

Masnou, Matará, Reus, Valls, Girón a, Lleida, Valencia Palma de Mallorca, Sta. Greti de Tenerife, Saragossa,

Osea, Barisasire, Sevilla, i Tausíe.

Principáis producías Concessionafs

Pt-rfumeria «Nuryla» - Maquilles ti'Afeitar «Iberia». Fulles d'AI'eitar «Iberia» «Campana» «Dollai'» «Sevillana» i «Iieclam» Tints «Iberia» per a tony ir en fred i calen!. Tintes per: ' eseriurer en pols. «El León» «Águila Imp.» InsectL ides Líquits i Engaiixaiiios(|ues «Orion» i «Iberia». Blaus domestics i d'Ultramar. Cola pels arbres «Orion» Productes «Heflexol», «Imsa», «Goya» i «Sen'a luisa». Turrons de Xixona «El Ciervo» Conserves vegetáis i productes «El Pelicano». Xampanys de les Caves «Tiigob), • - .-,- -• Sabons en pols, Escames i Pinces de la firma «Soms». Esséncies i maléries primes per a la fabricacio ile Perl'um, Via, i, Ins c'icid s Líquits. Granulats Efervescents «Soms». T:q>s «Corona», Envelops de llauna, i Articles de lieclam sobre llauna Litografiada, de les Fabriques «Industries Meláliques S. A.»

de Barcelona.

NOTA: líxclusivanient ais coinercianls que lio solicitin, es fayríi tra-mesa del cátaleg general de. «rExclusivesde representacionsJ.LORBA.».

Hotel P r o p i e t a r i : ANÍGNÍ EGEA

CAMBRA DE

Casa preferida pels Srs Viatjants.

BANY - GUIÑA ACURADA - HABITACIONS

VENTILADES I ESPAIOSES C A L E F 6 C C I Ó C E M T R Í L

Placel Berenguer lV, 3 (jmil a l 'Eslació) — L L E I D A

I foMttf visf iiítfs mi JiuiiMia

En le* primeres inpressions de la meva infantesa hi ka un nom máéic: Poblet.

Juneda és prou aprop del aran monestir per a c(ue Tka^ués-sin vist moltes de les persones entre les quals em criava i prou lluny per a que l'evocacíó de la seva gr&ndesa i monumentalitat -mes punyent dins un ambient d'bumilitat vilatana i de pobresa dificultadora- el presentes a la meva imaéinació fuéicera i a la meva sensibílitat cobejadora com una cosa extraordinaria que compendiava tota la bellesa de Fart i tota la riquesa de la cultura. I per damunt de tot la tomba del ¿ran reí, l'alt reí Jaume, el nom del qual representava al meu cor tendré aquella Catalunya d'altre temps que les Kistóries corrents només em deixaven endevinar.

Per altre cantó, Poblet Ka estat el monument d'art que jo be visitat primer. Totes les grans obres d'art, tots els monuments capitals de la industria Rumana que jo be vist i que pugui veure rodant pél món, no Kan esborrat ni esborraran aquella eséarrifan-ca sentida en la adolescencia, la primera vegada que vaíé estar a Poblet

A Lleída s'organitzava una visita col'lectiva al eran mones­tir, i encar que el preu del viatée "ben poca cosa com és natural- e-ra un sacrífici per ais meus, el nom de Poblet fou mes que sufi-cient per a deixar-m'bi anar.

A la porta del monestir ens esperava el doctor mossén Ra ­món Sabaté el qual, per amistat amb alguns deis expedicionaris,

volgué venir a f er-nos de guia. La seva ciencia histórica, la seva sensibilitat artística, la seva devoció de montblanquí acostumat a veure des de la infancia el gran cadáver gloriós; la seva benvolen-ca envers nosaltres es posaren a contribució; el seu guiatge fou una serie de conferencies durant tot un dia que amb ell passárem dins la gran casa del Cistell, sense altre descans que el precís per anar a diñar.

Han passat molts anys, he llegit llibres, he escoltat explica-cions, he vist monuments d'art i he visitat paratges consagráis per la seva bellesa. Davant de tot com menant una teoría corprenedora i emmotllant una afició inefable hi ha el día passat a la joia de la Conca de Barbera, pelegrinant dins les ruines grandioses, escol-tant la veu autoritzada i fervent del Dr.Sabaté. Que Déu li pagui! Que les pedrés mutilades trobin un xic de bálsam per a llurs feri-des!

Que les grans ombres insepultes sentin un moment de pau, oblidin els causants de la ruina i enardeixin els amics de la res-tauració.

Ara podría parlar de TArt de Poblet, de la Historia de Po-blet, de les senyories i possessions de Poblet; de les seves riqueses i mecenatge magnífic, del seu paper com a símbol constant i cam" viador de la patria, del seu destí com a tomba deis nostres grans morts.

Mes, per molt que volgués concisar, em pendria molt espai, m'ocuparia molt temps. H i renuncio amb recanca davant l'iinma­nencia i el pes del monestir que era tingut peí primer del món, se-gons la vella dita que surava per Tambient tan influenciat per ell com una orgullosa xifra heráldica «toto orbe chrístiano nulli se-cundum».

M I Q U E L C A P D E V I L A .

sou de l'Associació Protectora de l'Ensenyah<;d Catalana?

€ Ajjoittcía Jle liraits|poirts

"RAPID"

ntura BERTRÁN Servei diari entre Juned-a Lleida - Juneda

- Reus - Tarragona i viceversa.

Guanyareu lenips i diñéis uülitzant els

servéis de l'agéncia «Rápid».

Promptitud i serietal amb els encárrecs.

ilaiiiíoiis «!«& j|*raii fona%<t

Dirigiu-vos a

Ventura Bertrán

Prat de la Riba, 71 ¿ Teléfbn, 5

JUNEDA *

• aume

«iniudtt a

QUEVIURES

ajor, 29 J U N E D A

«ID

fLoiisfiniccioiis

4ui oiii i^itt

MORA

Conduccions Pedra Artificial Ciment Armat Granet

P. Prat de la Riba

1 L E I

PIERIA- ÓPTICA RELLOTGERIA •

CASAG O R RECONSTRUCCIO DE JOIES REPARACIO DE RELLOTGES

Major, 3

L L E I D A • m u .•

JairdiBis IJir» ans

Fa podues setmanes, durant el mea curt sojorn anyal a Ju-neda, els meus amics de P A L E S T R A varen dir-me: anem a la Costa que hi veuras coses 4ue t'a¿radaran.

I pujarem confiadament els ¿raons del Calvari. Abans d'arribar al cim, tombant a la dreta, primera ¿rata

sorpresa; una placeta fins fa poc inexistent, amb arbres i flors. Jo recordó perfectament com era aquest indret en ma infan­

tesa; un recó infecte pie d'immundícies due produia basarda pas-sar-bi, priiicipalment cap al tard. Si algún cop el travessava pez fer dressera, bo feia rapidament i a¿uantant l'&lé; no fos cas em sentissin les bruixes mcnja-infantons, due forcosament bavien d'babitar en semblants paratles.

Avui áracie» a en Cinto Bea és un mirador rialler pie de poesía-

Una mica mes enlla, yora el «Pou del ¿el* altres jardinets fent contrast encisador amb els esduerps espadáis que els aixoplu-¿ucn.

També varen assabentar-me del propósit de plantar arbres i baladres a tot el liare de la Carretera, aprofitant l'avinentesa de la imminent urbanització de les voreres.

¿ktAdOSOáfii

Vet-ací unes guspires de civilitat auténtica; arbres i flors per a gaudír-ne totbom.

Son aconbortadores aqüestes mostres de caire artístic. Se-nyalen una fita en la futura vida junedenca, un camí que menará al perfeccíonament del gust, al desig d'un viure millor, de posseir aquelles coses que per no ésser indispensables al viure material, son el punt dolc de nostra existencia.

Els jardins urbans son la gracia de les poblacions, un encís per l'esguard del ciutadá, una nota de color que anima la simplicí-tat deis carrers, éspecíalment en les Viles grises com la nostra.

N o es digui que les poblacions agrícoles, amb bortes ubér-rimes, no en necessiten de jardins; ben al contrarí, ultra la mani-festació de bellesa que representen, son una valor educativa for­midable, estimula el bell conreu, peí qual bí té una aptitud innata el pagés cátala, que fa posar una punta d'il'lusíó en la feina ma-tussera camperola.

Forestíer, el gran jardinista, l'artífex del meravellós pare de Montjui'c, deía que el jardí no és sino el refinament de l'agricul-tura.

El jardí no sempre cal que sigui una cosa de vastítud fabu­losa, sino que ba d'estar en armonía amb el lloc on radica, t l n jardí mínúscul utilitzant graciosament el taranná deis encontorns, que esmalti de verd i flors el paissatge total, té tants atractius com una opulent exbibició jardinística.

Cal obrír el pit a l'optímisme i confiar que el nostre poblé pot ésser una d'aquestes poblacions gracioses, endrecades, polides, que roben el cor del turista i enalteixen els seus babitants.

¡Molt bé Cinto Beá! ¡Molt bé veins de dalt de la Costa i del Portal del Marca!, sou uns junedenes . benemérits. ¡Que tingueu aviat imitadors!.

Dr. Josep C O R N U D E I X A .

Si estimes al teu poblé, allista't a "PALESTRA'

l idí l res per a tota mena de construccions

Melalls en tubs, planxes, barres i llengots.

J a n e j a m e n f lavabos banyeres, walers, bidets etc.

IraliirHca « « iníiralís «V foíics IIMRIMKS

Ifalueirs « « »ísitl lafs9 |p<»lífs9 «!«• Orabais a l'ácid, rétols

ÍAKDOM k MIME, S. A. f V v . Repúbl ica , 44-46 - L L E 1 D A - Teléfon, 1622

Allá on trobarás el teu aparell fotografié, és a

O Casa

FARRAN

Font, 12 JUNEDA

Taller Mecáníc

i» A nge

GUIU Construcció de 11.o-hles i treballs per o-bres.

1, 29

# ILll yivno J-B »air Gran assorlít de (ota classe de refrescos i menjars económics. SERVEI ACURAT. PREUS ECüNOMICS

Doménec Cardenal, 4

JUNEDA

i

Irifisla Majoír

El$ gallardets de lajoia

llueixen amb tremolor

i ull endins de cada noia

somriu la Festa Major.

El cel és la claraboia

d'un envelat de claror

on hi bailará la toia

al sol enlhiernador.

1 la vila de Juneda

Huirá vestits de seda

i arracades d'antigor

i amb tenéis d'una rondalla

esclaiará la rialla

d'un ball de Festa Major.

Salvador PERARNAU. Mestre en Ga¡ Saber.

f a r m a c i a RELLOTGERIA

laboraforí J anal is i

€

HHB Aresté

O 70 LLEIII

_

limera i

Major, 84 Davant Café Sun

Hasa especial aer a tota classe de compostures garantitzant-les per un any. Rellolges de di­jere n ts marques i de les acredi­tados

Loncjines

•

LLEIDA

II PERFUMER de les millors qualitats

• P.

IRCERIA Llanes per

labors

•

Arques

Major, 83

L L E I D A

nuil

visiteu

Abans defer cap ob-obseqtri,

I j f l ü i l

Farran JBIÍEDA

A Les D orqes

BLANQUES o

lalíxíe Lorb eró

Rellotges ien,Pre Rellotges Maquines suisses de les millors qua-litats, ais preus mes económics.

P R B U F ¡ X £

Plaga de la sal, 16 Sucursal: Major, 2

L i E I D A

(Liri&piisicM&s «ifc ülttfmnlHrtt

S'apropen bruns els serráis, -el vent la bruma s'emporta.-Els crepuscles son esclats que s'amaren de llum forta.

Sedes del cel, blau de cel, pengen ran de les muntanges; -llungá tremola un estel­ad, les remors estranges

del vent ciar, que dringa el cant, que essent vespre es va apagant quan el grill menut s'enginga.

Roigs, endalt, uns núvols prims; roigs, com els madurs raims entre els pámpols de la vinga.

Joan QUEROL i CALVIS.

Taller le ferreria i Manyü d í t e Soldadura Autógena

O

Lio rene

PELEGR •

Mi l i cd l Central per algia i vapor Representan!: I S I B R E ARBÚS successor de la constructora MANRESA i FOZ de Barcelona.

...per 3 céntims per hora i ha­

b i t ado , en tola la seva casa o

piset, fruirá un feli? ambient de

Pr imavera , a m b 1"'IDEAL CLASSIC"

TORREGROSSA

r A

Le§ u orqe»

BLANQUES

Oráis Mercats Ramón

Bragís L i n

Pla<?a, 4

Gran esloc de teixits,

generes de puní i ar-

ticles de Mercería.

JUNEDA

LA FARINERA D'URGELL

F á b r i c a C e n t r á i s Doménec Cardenal, 38

J U N E D A Pasteuritzador per

a vins i llet.

P r o p l e t a r i i

FRANCESC Torrent (1

¡!!H

W

liona tpm diis ais

ulls fíita la lairda***

Dona que dus ais ulls tota la tarda oferta com un bes i arqueges el teu eos amb la basar da d'un delit incomprés.

En tos cabellss'enerva encar lajoia de l'amor que has captat com un oblit deis ulls d'aquella noia amb tos llavis guangat.

Ara del bes frueixes en venjanca d'aquella tremolor que dona a les donzelles cobejanga i a la gaita gencor.

Demá farás camí, assedegada, cabells donats al vent. Com l'herba que s'ofrena dins la prada així ton pensamenl.

f Joan DUCH. (Del seu llibre "Les hores gerdes")

La tullí ¡'afeitar nacional rana

És de producció uelament ca­talana, que ademes d'afeilar a la ir.eravella i finíssimament, deixa la pell atersada i sedosa-da de joventut i formosor. No és la mes cara, pero sens palia-tius, atirmea, que la fulla d'A-íeitar «IBERIA» és la millor del mercal mundial.

Exig iu- la Propagueu- la

M i l i s geurali per Catalnnia Exclusives de Representacions

LLURBá

La andurfríal Metal lúrqíca

Fundido d® MetallB

Taller de construcció i repara­d o de maquinaria agrícola i Industrial-Pressuposios graluíts

Paituví IT. mfHa, 81 LLEIDA

HpDtadl 50 • BAIÍEIMA | Major, 10 JUfMEDA

E/s más selectas cafés torráis I torrefactes

Tostaderos Reunidos S. A N®m comercial registra*

mommmmmammÉuummmtísmmm

Viliarroel, 141

BARCELONA

r bies - rellotges - óptica

Reparacions ga-rantitzades. El mes nou a preus econó-mics. Qualitat, bon gust... recordeu

f assai

1BLAÍC4I

Esterería, 4 LLEI D A

r bies - rellotges - óptica

Reparacions ga-rantitzades. El mes nou a preus econó-mics. Qualitat, bon gust... recordeu

f assai

1BLAÍC4I

Esterería, 4 LLEI D A

llavaiif A mía lloitf

Rajolinet d'aigua que baixes del cel

Mare-verge d'herbes i flors ignorades,

que del pit exhales fulgéncies d'estel

i cantes lajoia de les dolces prades.

Els ocells et canten matins i vesprades,

els aubis frondosos san ton cobricel

del teu dolí s'abeuren pastors i remades,

per tothom ets dolca, manyaga i fidel.

Rep el bes que et dona ma boca sedenta,

i apaga la flama de ma set ardenta,

que ¡non cor resseca, marcit i cansat.

Jo soc el poeta que a l'ignot camina,

tu que tens dolceses de mare i de nina,

O dolca fontana, fesm 'n caritat!

Mn. Antoni NAVARRO.

<r

EspeclalHat en tallarines

I canalons Teléfon, 34

llaliiriica mi pastes

aliiii«Kiilíi»iKS

LA MARCA DEQUAUTA T

Exportado a Provínoles

Les Borges Blanques

Joan taÉlla Giste ena

Sillons, Bressols, Cis-lelis, Coyes, Cel-Ras. Compra-venda de ví-mels.

F r a n c e s c M a c i á , 26

loaÉÉBpes Taller Me can le

Conslriiceió de lola mena de treballs de fusta. Perfeeció. Art.

Forn, 5

Juneda

Mirla ferretería ¡ serralleria

Soldadura Autógena

D o i n é n e c C a r d e n a l , 4 1

JUNEDA

Ferran Pera

SASTRERÍA

Les mes alies nove­láis en panyos del país i estranger. Bou gusl, confecció acu ­rada, qualitat i eco-nomia.

Prat de la Riba, 128 JUNEDA

Festes Majors...? Festes assenyalades.. .? si pero... No és festa plena, si en els vostres apats, en la vostra intimiíat i en les vostres disbaúxes, no vos presideix la taula, l'Escumós, t*extra o un cava reservada del

IIMPlMIí RK01 l ' a m i c q u e v o s s a d o l l a r á d ' o p l i n i i s m e i vos i n s -

p i r a r a p r á c t i c a ñ i e n t un v i n r e m i l l o r .

El Xampany Rigol, es criat acurosament a les Caves Rigol de St. Sadurni de Noia, Fundades l'Any 1900

Agenfs Delegáis: fr...?®..^.i.£.?f.^£f

Oa

CATALANS...!! Protegiu els producles nostrats, que en majoria son millors a l'ensems d'ésser mes económics que els estrangers, afa-voriu l'economia de la Patria.

Consumiu dones, els productes « d'I. M. S. A. » que son nacionalnient Catalans Tremps per escriure Marques «Goya» i «Seria - luisa» Llimpiametalls extra rapid «Reflexol». Crem Cira-Botes «Soysol» Dona al calcat una brillor inalterable. Taps, «Corona», Envelops de Lia una, Cartells i Articles per a Re-

clam, sobre Llauna Litografiada.

Delegáis Generáis per Catalunya i Aragó E X C L U S i V E S D E P R E S E N T A C I O N S L L U R B A

Diputació, 50 Barce lona

A Per previsió, per amor a la fa­milia, cal teñir pól.lisses d'

$§e<|iirance§ • cal, pero, saber escollir... La primera entitat assegurado-ra peninsular, és

«La Unión y ei

Fénix Español» •Nom Comercial Registrat-

Companyia desegursreunits Incendis

Vida Accidents

Valors

Marítim

R o b o Representada a Juneda peí J. GIME • Tetéfon, 14

CONSULTOR! DE BELLESA útils per a SENYORETES que vulguin ésser d 'una

bellesa formosa inacabable

Renti's únicament amb: Sabó "Blancatlor" antiseplic i termal de les untuoses aigües de

LA GABBIGA i Sabó "Cremacao" alimenta la peí 1 per ésser fet a base de*manteca de cacau.

UTILITZI com a complement de BELLESA els prodnctes següents! Crema Cutifina «Blancatlor» Única per a tots els cutis i llores del dia. Espuma «Cremacao»: Aliment en crema, poderosíssim per re-

jovenir els cutis ressecs i envellits. Bril lantina Cristall «Blancaflor:» Embelleix i conserva el pentinat Bronze - Mar «Blancaflor»: Bronceja la pell avitant sofrir el Sol

de PLATJA. Crema Bronze - Mar «Blancaflor» Indispensable per els banys,

Excursions i esporls. Inoloro «Blancaflor»: Evita la suor i els seus defectes. Depilatori Odalisca «Blancaflor»: D'efectes i ápids i económic. Aigua Instantánea «Blancaflor»: Depilatori liquid extra-rápid. Roig l iquid permanent «Blaneafor»: N.° 1 de dia i N.° 2 de nit. Llapis permanent l l av i s «Blancaflor»: Es un permanent cent

per cent. Negrina «Blancaflor» per émbellir les celles (lilis). Esmalt nacarat ungles «Blancaflor»: colors moderníssims. Coloret Compactes «Blancaflor» Colors-tons adequats a tots els

cutis. Bril laden «Blancaflor»: Un denlrific cientificamenl insuperable. Discret: Llavis desodorant. P o l v o s d'Arroc «Blancaflor»: Impalpables i de máxima adhe­

rencia.

Consulten' Especial per Senyors

Renti's igualment, amb els insuperables SABONS «Blancaflor» i «CREMACAO» i després d'ateitar-se amb FULLES «Iberia» em-plaant-hi els sabons o pasta d'afaitar «Blancaflor» utilitzi el massat-ge liquid «Blancaflor/) i el sen culis sadollara joventut.

No descuidi la seva boca i conservi les seves dents, empleant el dentrífic per a tots els sexes i edats «BRILLADEN».

Si el sen cabell observa que li can eviti-ho fliccionant-se amb lo-ció capilar «ABALAY» i no utilitzi altre fixapel que él «Fixalin» per ambdós sexes.

Si pren banys, eviti les cremades del sol amb Crema Bronze-Mar i empri-Ia per les excursions i els Esporls.

DEMANI-HO A TOTES LES PERFUMERIES

• I Distribuidors p e r a C A T A L U N Y A i A R A G O

E s i c E u s i v e s L L U f l B á Diputado, 50 Tel. 30088

B A R C E L O N A

Corriere de Teixits ¡ Noverats

JOSEP SaHJutmSeMet

Successor d'Ambrosi Sanjuan

Visiteu aquesta ca­sa on veureu sem-pre les darreres no-vetats.- Especialitat en equips de núvia.

Ptapa Constituyó, 33 i 34

Plapa Maciá, 1 Teléfon, 2037.

J iw l

5o¿feeu»~

Gran assortit en "cortes" de les millors fabriques del país. - La Casa que es distingeix peí seu genere i acurat treball.

Major, 51 - Entresol

L L E I D A

I

(tais flt toles t tas o

í o§te§

Despatx: Esterería, 12 m | | } A mi A num fe rw Francesc

Franquet Teléfon, 399 Apartat de Correus, 52 Avinguda República, 8

LLE o

Molturado propia garantida de pebres, canyelles i espe­

cies. Pesca salada-Coloniais- Queviures

Papelería, Llibreria, Objectes d'Escriplori, Plumes estilográ-

fiques de toles marques. Immens i variat assortiment en Farols, Guirnaldes, Cercols pa-per, Serpentines, "Conteti" Bo­

les de neu, etc.

esterería, 14 LLODA

ItfiMciiIls msloirics mt J I U M M I

Dominació romana. Baix la dominació deis romans ocupa-va la part plana de Lleida, Saragossa i Tarragona, una tribu celtí­bera nomenada els «ilergetes» Aquesta tribu gelosa de les seves lli— bertats. oposá a l'invasió romana, una tenac i desesperada resis­tencia sota el comandament deis seus keróics cabdills: Indíbil i Mandoni. Els romans mes, i mes ben armats, feren inútil tota la bravura beróica que empraren els «ilergetes» en defensa de sa Pa­tria. • .

Origen del mot Juneda. U n d'aquests valents ilergetes no-menat Junius, edifica sa vila en el lloc on avui és Juneda, el nom que li dona fou Junieta, nom femení de Junius, del qual mot, de­riva el nom de nostre poblé. Els romans eren posseídors de la mes alta civilització en aquells temps arreu del món existent; i a! po-sar-se en contacte amb els naturals del nostre país, els en encoma-naren bona part d'ella.

Ilerda (Lleida) del poder deis romans, passá a la dominació deis visigods (4l4) En l'any 7l l es presenten a Espanya, nous in-vasors; son els árabs que procedents de l'Arábia s'escamparen per tot el N . d* África i la Península Ibérica. L,a dominació deis «mo­ros», no passá sense deíxar-nos algún record, i així encara conser-vem la Font de Pradell, la Font Vella que és (prop del Sindicat i dona el nom al Carrer de la Font), la costum de posar el gra a les sitges i l'elevar l'aigua amb una «Noria», etc. Encara que aqüestes es van perdent de poc en poc.

La nostra llengua, s'apropiá moltes paraules que pertanyien al seu idioma; son aqüestes, la major part de les que comencen en di: Alcalde, Almenar, Alguaire etc.

Feia uns 438 anys que els árabs eren senyors de nostres ier­res, quan essent Comte-Rei de Barcelona en Ramón Berenáuer IV, s'iniciá la Reconquesta a Catalunya; foragitant ais «moros» que buscaren el seu últim refugi, en terres catalanes a la serralia de Prades.

Acabada la lluita, el Comte-Rei Ramón, dona a Guillem de Cervera «per sos servéis prestáis» durant la guerra, la Senyoria de Juneda, pertanyent com a seayoriu a aquest esmentat senyor. Juneda, estava cercada per un mur. U n a porta era entre l'església i can Baiona i un altra, al portal del Marca. Pero la població ana-va creixent, i saltant el recinte (Jue formava el mur, comencá a es-bargir~se, formant la Placa i l'arraval (Carrer Major). En total 123 cases amb 6l5 babitants.

E n l'any 1808 foren els ftancesos qui van envair ñostra Pa­tria. L'alcament de tots els espanyols en contra deis invasors fou formidable i dona lloc a la Guerra de la Independencia.

Els junedencs prengueren part molt activa en dita guerra, i en Tassetiament de Lleida per les tropes franceses, van morir tres filis de Juneda: J. Barrufet, J. Salla i Mateu Bellmunt. 6 anys després que els francesos atravessaven els Pirineus en direcció a Espanya els atravessaren vencuts en el sentit contrari.

Estava vist pero, que nostres terres bavien d'ésser sovint es* cenari de fets d'armes, car l9 anys després, esclatava la Guerra Carlista. Els Junedencs, plei&s de bon sentit no van pendre part activa en tal guerra fratricida. Tan lloable acció la pagaren essent objecte de tota classe d'atropells pels dos bándols en litigi

La situació prou greu ja, fou encara mes agreujada per les bandades de malfactors que infestaven la comarca; fins que s'or-ganitzaren els somatenistes de Juneda i pobles de l'entorn que junt amb els Mocos d'Esquadra van acabar amb aquests bandits, lliurant ais pobles comarcáis de tan perniciosa plaga.

Posteriorment, nostra vila Ka estat testimoni d'altres fets que no be pogut exposar ací per manca d'espaj.

A mes qne els fets esdevíngus després de la Guerra Carlis­ta, i inclús aquesta, entren ja de pie, dins la nostra generació i po­den ésser recordáis per les persones d'edat mes avancada.

Francesc S E D Ó G O R G U E S .

Ja sou de l'Associació Protectora de l'Ensenyanca Catalana?

o •

lili l L'aviram li pro-duirá molí mes, si está proveída d'aliments ade-quals per a ella. Els pollels crei-xen sans i ro­bustos.

Els porcs no po­den patir la os-malacia (dolor) si rehén alimen-tació equilibra­da. Gí'eiKen en

la milat del temps.

:^m0r3

Els bedells engieixe-í'íin i ápidamenl , si mengen el mes ade-qual per aixó. Les va­ques t indran mes i millor secreció láctea si rehén la quantitat heeessária d 'alhumi­nes per la seva traus-forniació.

Tot animal que no rep una a l imen tado adequada, no p ro ­el ueix, o si lio la, és malgasta ni els seus recursos que la pro­pia salul paga a pes d'or.

TÓls els casos els han resol! bri l lantment, els SUPER-ALIMENTS

NUTP Blondo!, 13

T1V LLBIDA

Per cada especie un tipo diferent d 'alimentació Venda de.material peí- granges, vaqueries, cria­dores, incubadores, etc. etc. •

O Pare Alegría. - Juneda | Teatre Natura

Festa Major 1935. Pies 29, 30 i 31 d'Agost

Presentado del fasliiós especlaele ullra-dináiiiic d'eslil ainericá,

Internacional Rewue amb la seva famosa orejue;!ifi de Jazz

P U I G & 3 i els seus 8 cadels. - 20 r,. lisies 20

Els ballsseran amenilzalsperla formidable f iJardí Orcheslra8 ' de Barcelona. Grans concerts de laida per lo mateixa orquestra, al PARC íjue será convenienlment arreglat, Vegi's programa

c Antoni GUIU Recader de Juneda i Comarca a Barcelona, i viceversa

Dies de yiatge: Dilluns, Dijous i Dissabte.

Adreces: Juneda Carrer Nou, 35 • Barcelona: Petxina, 5 jjfffe

i Claris, 66 - Tel. 70456=

armaría iraiHBiiiniiininBnnaBiDE:

I. IEL (ARME

CARME, 16

LES BORCES BLANQUES

M creería i liovelafs

Marcel lí

M¡ miman

Major, 68 - Teléfon, 2057

LLEIDA

Radio FERRER

• Major, 75 - L L E I D A

Reparado de Iota clas-se d'aparells de radio i amplificador». - Impor­tador directe de les mar­ques mes acreditades d'América.

O Preus de Fábrica

Miguel ILaptieviIa

Tota el coneixeu prou, per tant; cree innecessari presentar-voa-eK si, cree pero, q[ue té interés, el ciue digui quatre coses del nos-tre erudit arqueóleg i periodista per tal de posar de relleu la seva valúa.

E l que sorprén i admira d'en Capdevila, és que amb mígrats mitjans, ha sabut fer-se amb una cultura artística i literaria enor­me.

La seva curiositat i inquietud no té límits, tot l'interessa i preocupa. "Complement destacat deis múltiples coneixements ad-quirits, és la memoria prodigiosa que posseeix. Una pro va ben evi-dent és el fet de que passejant un día per les Rambles la conversa ens parta a parlar del plorat poeta lleidatá Morera i Galicia. N o es dona per satisfet en explicar algunes dades bioáráfiques d'aquest poeta, hem recita a mes a mes. una poesía gairebé ignorada d'en Morera, escrita en castellá en l'época que el nostre poeta solament utilitzava aquest idioma com a mitjá d'expressió.

Sense preparació de cap mena, espontániament il'lustra qualsevol conversa amb dades i anécdotes que captiva aquell qui l'escolta. N o tingueu la pretenció de rebatre-li el que explica per molt que domineu el tema, tot seguit us adoneu que ell el domina mes i que el paper de catedrátic está constantment a les aeves mans.

E n un M I R A D O R I N D I S C R E T , l'autor del qual assegu-rá que en Capdevila és molt capa? de conéixer si una pedra ha es-tat canviada de lloc en qualsevol ruina histórica préviament visi­tada peí nostre a míe.

Les seves activitats periodístiques l'han portat actualment a

col'laborar al periódic L ' I N S T A N T . E n aquest importan! diari barceloní és sens dubte la primera firma, la Que hom busca fretu-rosament tot seáuit adquirit el periódic.

Els temes de palpitant actualitat els comenta de forma ame­na i personal, ¿ens corrent en altres escriptors especialitzats. La superficialitat en el comentari a que es presten aquesta mena de temes no la cerdueu en els escrits d'en Capdevila. Es massa ena-morat de l'analisi, per a que amb quatre llocs comuris pretenáui sortir del pas.

De tant en tant, el seu dinamisme el fa deixar de banda a-quests temes i és quant ens fa el present de bells treballs literaris. Recordó entre els molts que es deuen a la seva ploma, el que pu­blica el 21 de Juny proppassat en el que d'una manera meravellosa evocava la Processó de Corpus de la nostra vila.

He de confessar la meva predilecció pels literats que prescin-deixen d'inútils barroquismes en el seu estil. E n l'enfarfec altiso-nant d'alguns i en la prosa cisellada d'altres. sovint hi trobeu una buidor de contin¿ut remarcable-

La naturalitat i sencillesa en l'estil literari d'un escriptor» és la qualitat que mes admiro t aquesta sencillesa i naturalitat que dic, son la característica deis treballs d'en Capdevila. Entre el que diu i la manera de dir-ho hi veieu aquell «quilibri sá i de bon ¿ust que únicament es veu en tota obra ben assolida.

Q u i l'ha visitat a casa seva i ka tin¿ut ocasió d'admirar la bi­blioteca, Ka sortit al carrer fortament sorpré» de 1'enormitat de lli-bres, étavats, fotoárafies etc. d'una valor documental formidable. N o mes que amb paciencia de benedictí es pot arribar a adquirir i classificar el que té. Es pot dir que la meitat del pis és pie a vessar de paperam.

Podría dir mes coses d'en Capdevila, pero tinc la tamenca que aquest modest treball resultes desproporcionat i probablement pedant, puix no sóc jo el mes indicat per fer l'eloéi del nostre es­criptor. He pretés solament posar de manifest ais junedencs que lleéeixen, que un deis escriptors catalana que mes prodiguen la cultura per mitja de la premsa, és el nostre Miquel Capdevila.

Lleáiu-lo, amics. no us en penedireu. Cornelia, Agost de 1934.

J. CEDO ARQUES.

Si estimes al leu poblé, allista't a "PALESTRA"

Llibreria i Papereria

E N R I C L. L E S CASA FUNDADA L'ANY 18 40

Especialilat en modelado impresa per A-juntaments, Juljals i Contribucions. Tre-balls d'impremta en general. Material es­colar - Objectes d'escriptori. Taller de re-paració d'esülografiqucs - Exclusiva de la revista «Viviendas». Figuráis etc. etc.

Preus especiáis ais revenedors

'aj®rs IB — Teléfon, 1609

• G arantia de barator

Magafaems ££ PjJjOJtS»

SEMPRE

Maqakeim £ ¿ *PjlgJLs»

a

IEI Caíala a l'Lcela Després deis dolorosos fets del 6 d'octubre, Catalunya, ma-

lauradament, ka entrat en un aiguabarreiá que ens omple de con-fusionisme. Liéis que, aprovades peí parlament espanyol o cátala, no son posades en vigor malgrat no ésser derogades; etc. pero on sembla que hagi fet mes estralls aquest confusionisme, és en l'psi-cologia de la gent i entre aquesta, en els renales del magisteri.

E n plena euforia d'autonomia s'observá unes ansies de di­vulgado de la nostra llengua, co que es maniíestá en una seria de cursets filológics on l'assisténcia era molt nodrida. Segons dades de «La Publicitat», aquesta assisténcia s'ha vist notablement dis­minuida. També s'observá entre els mestres, i així sabíem de molts companys, que feíem els cursets de cátala per correspondencia, amb la Generaíitat. Aixó era forca esperancador- Pero vet ací que després d'aquells fets, es cau en un col'lapse anorreador i aquest és el cas digne de comentar. Perqué, Srs. mestres, no s'hi val a ésser arrivistes i anar sempre amb afany, darrera del victoriós. Aixó, no mirat des del punt de vista ideal, sino des d'un punt de vista pedagogic. Jo se de molts mestres que abans eren uns ferms defen-sors de l'ensenyanca en cátala i avui Kan estat els primers en blasmar-la. Pero Srs., jo pregunto; és que hi caben aquests canvis de pensament dintre l'escola?... o abans anávem equivocáis, o bé ni anem ara! Si abans, per qué bo acceptavenf I si ara, per qué ho fan? Jo cree pero que és ara quan bi van.

Deixant apart les raons que puguin existir d'ordre filologic, historie, patriotic, «te. etc. h i ha .encara una rao nxés poderosa que

ens obliga a ensenyax tn cátala, i aquesta és la rao pedagógica. Tots els grans pedagogs, almenys, així no han aconsellat. A aixó algún s hi oposen que no es pot desatendre l'ensenyanca del caste­llá.

Ah! pero qui s'hi oposa? N o ignorem pas que per nosaltres l'ensenyanca del castellá és de cabdal importancia mirat des del punt de vista de les nostres conveniéncies comerciáis i materials; per aixó no el blasmem pas.

N o ensenyem aritmética, geometría, historia? dones també podem ensenyar gramática castellana. Pero aixó si; en cátala ais ínfants de Catalunya els hi será mes factible entendre-ho i sabut és que per ensenyar és precís, sempre, agafar el camí mes dreturer.

Per ais inf ants la presencia d'una llengua que no siguí la materna és un obstacle i els obstacles a l'escola hi sobren.

Ramón FREIXES.

ja sou de l'Associació Protectora de l'Ensenyanca Catalana?

6 A R A T O E Taller de reparacions d'automóvils i maquinaria en general.-Servei de ta­xis-Venda d'olis i grasses.-Soldadura autógena. - Representant deis cicles LAURENT i bicicletesde totes marques Accessoris. - Especialitat en repara­

cions de maquines de pastar.

Heparació Je Maquine» Je Balre

J A U r eiearí i ti egrí i neig

Torregrossa

S ^ Barbería i rerruqueria per a lenyoret

Permanents i Ondulado Marcel

"re us «cono mi es

P l a c a * 11

JUNEDA: é ^

DE

RAMÓN TORRENT i IttSttsa Bita Jie IloiPiPitiiI

• L

u.u-i'-hiihzuu (Junt Rambles)

BARCELONA

M tiriJkallaír luis ¡pctir la pan

Amics de Palestra: M'heu invita t a que escrivís qualsevol cosa per al vostre programa de «festa major», i tot i no agradant-.me (será per sistema ja) escri ure, no puc negar-me a la vostra peti-cíó. Perqué les coses vostres son les meves i les coses de Juneda les

-senta i les estimo tant com.sida*meva vida encara s'escolés aquí entre vosaltrea. Sóc lluny, ben lluny materialment; pero el meu es-perit encaba ¡us comp.ta i encara us mesura i us veu i us sent i per damunt de tot i sobre tot, us estima.

I ara dones que puc parlar-vos (i no de política encara que permeteu-me creure que tot ho és) vull recordar-vos una cosa que em preocupa i em tormenta constantment. I em preocupa i em tor­menta des de que tinc ús de rao i des de que els meus ulls han sa-but copsar les terribles realitats de la vida.

Aixó és la guerra. Si, la guerra. Avui tothom en parla. Eds diaris no diuen altra cosa. Els diplomátics no paren. Ginebra, (S-de N.) Roma, Berlin, i sobretot Abissínia. Perqué no recordar-ho, encara que siguí entre mig de la más gran alegría de l'any? Dones si! Abissínia. Iduita de races. Iduita a sang i a foc entre bornes, entre germans, entre filis de mare que tots ens estimem i ens vo-lem amb la mateixa intensitat i amb la mateixa íorca. I aixó no m'espanta. Només em revolta i em crispa la meva sensibilitat. I em pregunto sempre, fins i tot en míg del somni de la silenciosa nit; pot ésser? Ens tornarem a matar, a estossinar, a rebentar? Tor-narem a assistir a la gran matanca universal? Molt mes grossa, molí .mes intensa: i terriblement ¿mes. esfereidar*? Jatdic,qxie río!

Pero no m'ho acabo de creure, Ara i cada día mes, veig com Taire es carreé». Cora l'atmosfera s'apilota i s'ennegreíx.

Cora corra d'ací d'allá. Com es revolta. E l tro ja retruny el llamp. I és trist tot aixó.

Jo voldria c(ue entre la gatzara general de la nostra «festa major», el xampany, els perfums de les nenes engalanadas, els balls i les estridéncies deis toes d'orquestra, la joia general i la gaubanca del repós, penséssiu, encara <jue breument, que rápida-ment, en ac(uest mot; guerra. I <jue la vostra imaginació corres rá-pidament i audac per damunt deis camps de batalla i c[ue miréssiu serenament, sense por ni esglai tal com resta tot; morts, membres terriblement destrocáis, cares derrui'des, camps abans fértils i pro-ductíus destrocáis dé dalt a baix, i escoltéssiu els ¿emees deis mo-ribunds i retrocedíssiu a les llars i miréssiu i escoltéssiu el pro-fund plor de la mare i de la germana, del pare i del germá. Que ho veiéssiu tot, absolutament tot.

I així, després d'aijuest dia de gra res l; es fatigues passades del treball del camp, a l'endem ns raí ra ¡ i re i una bella obligado, la mes bella, la mes humana de tots les acti-vitats de l'home, treballar per la P A U . El món sencer us ho be-beneírá.

Joan S A S P L U G A S A R Q U E S Barcelona, Agost.

]a sou de I'Associació Protectora de l'Ensenyanca Catalana?

sed e # noveláis

eixifs

Especlalitat en novetats per a senyora.

La casa preferida peí seu gusf exquislt.

rorxos Je ÍJaix, 10

Blondel, 1

L L E I D A a

SIMÓN Productes quimics i farmacéutica. - Aigües minerals. - Específics nacionals i estrangers. Perfumería i «Cepelleria». - Pintures, Es-malts i Bernissos. - Pinzells i papéis pintáis per a decorar habitacions, i per a cristalls

amb dibuixos blancs i de color.

Tractaments per a combatre les plagues que ataquen els cultius deis ametllers, ponieres, pruneres i demés arbres fruiters. Solres, Sulfat de coure, Arseniat de sosa. Arseniat de plom amb pols i pasta. Sulfat de nicotina. Insecticides i raticides de váries classes.

$ unye Major, 2 L L E I D

era Teléfon, 96

htsM JiÉüt Dies 29 i 30 d'Agost

O Presentació del formidable espectacle

Kaaio ¡lewwe amb la famosissima orquestra

temina - Jazz de la (|iie en forma parí la maga de la concertina

IfhaAÍa CAU&~ El millor conjunl arlíslic del seu genere. Aquesta Coinpanyia assoleix gratis éxits per arreu on actúa.

• Espléndit servei de Café-Bar

Tardes i Sessió Vermut, selecles concerts a la sala del Sindical. e

Mercería i Navetats

"El Blanco y Negro" C Nom Comercial Registra t

Plissats, Calais, Punt Uní- C. Major, 38 i 40

versal. - Es forren botons. . Sucursal: Majór, 22 Treball perfecte, - Es fa al __••

día. Kl E I P A 6 Seryei diari d 'encárrecs amb

camió de Juneda a Lleida. Per encárrecs , adreceu-vos a

€

n Cornudelfa i Josep Olivart

Promptitüd Placa, 3 Seríelat mm' ' ' '

Ómnibus per á cxcursipns

V Major, 5 JUNEDA

D. Daigef Fábrica de Farínes

SI

AGDA Teléfon, 49 Les Borges Blanques

j

Antoni Ik D» 1 jansrijiiaii

s< *"" 8 Parada Bar Sport

MU

U U LES BORGES BLANQUES

Tallers de Construc-cló ¡reparado de ma­quinaría en general. Especlalltat en ma­quinarla per a la fa­bricado d'oll d'oliva. A

FIGUEROLA Carrer d'lgnasi Iglésies Teléfon, 72.

l e s Borges Blanques

(Lainipaiiyics Sanitarias

4ut Iralusfira

La Tuberculosi a Catalunya és un problema greu: mata homes madurs, delma la joventul i fa estralls en la infancia. Estronca l'alegria de la gen t i arruina a les fa-mílies.

A les terres catalanes hi ha 40.000 tísics, deis quals en moren uns 3.000 cada any.

No és cert que es tracta d'una malaltia de ciutat; les viles camperoles s'intecten també. Sortosament les co­marques lleidatanes son avui les menys afectades de Ca­talunya; pero cal saber que segons estudis epidemiológics ben comprovats augmentaran fatalment les infeccions tu-berculoses si tothom no s'apresta a la Uuita antituber­culosa.

«PALESTRA» de Juneda, captinguda del perill que amenaca la vida deis seus conciutadans, es posa al da-vant de la creuada humanitaria en el nostre poblé.

Sabem que la tisi és una malaltia que s'agafa de petit, que no se'n lliuren sempre ni les famílies sanito-ses. Per tant, el mitjá mes poderos de combatre-la és va-cunant tots els nens els 10 primers dies de la vida. La va­cuna Calmette, coneguda mundialment amb el nom de B. C. G. cumpleix aquella indicació. Es absolutament ino­fensiva i senzilla de practicar. Ha fet minvar extraordiná-riament el percentatge de mortalitat, com poden venre en el quadre adjunt:

% / o

19 13 17 16 1$ 14 13 12, 11 10 9 6 7 6 S 4 3 & 1 0

0.1 V t

• • m m • H •

V fc

i-t V t

v *

Z.3 y t

f L mi ILJJH

3.4 V t

• i • • r - ¡ n

4.5 V t'

i — • — n >/ /•

s.s V t

V t

6.7 v.e

<f e

i I Mortalitat general.

• i Mortalitat per tubérculos!

Mortalitat en els nens vacunats i no vacunats exposats al contagi (tegons Sayé i Mirabell. Congrés de Metges de Llengua Catalana. 1932.)

Aquesta vacuna está continguda en 3 ampolletes, cada una de les quals es dona ais petits una hora abans de l'aliment del matí, en una culleradeta d'aigua, en dies alterns. Per exemple: el 3.er, 5.é i 7.é dia o el 4.rt, 6.é i 8.é o 5.é, 7.é i 9.é.

El Dr. Sayé entusiasta propagador de l'OBRA AN­TITUBERCULOSA a Catalunya ha ofert totes les dosis de vacuna que calguin.

No haveu de fer cap despesa. La senyora lle­vadora us proporcionará la vacuna i us donará les infor-macions que li demaneu i «PALESTRA» se us ofereix per a qualsevol dificultat.

¡Mares de Juneda, preveniu la mes terrible malal-tia que amenaca la vida deis vostres filis!

Vacuneu-los amb el B. C. G. ^Juneda, Agost del 1935.

]a sou de l'Associació Protectora de l'Ensenyanca Catalana?

J?J?

• Festa Major. Dies 29, 30 i 31 d'Agost.

Dia 29, nit. A dos quaiis d ' l l . - Representado de la sarsuela

LA ítarijeterra ^ • " ' D i a 30. - A la mateixa hora. - Presentado de la sar­

suela

LOS BOHEMIOS Les esmentades obres aniran acompanyades per 1'orquestra

La qual també amenitzará els lluits BALLS i selec-tes CONCERTS que tindran Uoc en el mateix local.

Per defalls, veqeu els programes J e m«

lo

i 1 V. " ' , ••••

.-••.".'•" ..''\V • • • " * •

w 3,

Farmacia i Laboratorí d* análisis

Clavera i Armenteros 5

Porxos de Baix, 9 • Tel. 1671 i-

• LLEI D A

U . PALLARQLS Encorrees per a Barcelona de domicili a domicili,

Preus económíes

Dílluns, Dimecres i Divendres

Doménec Cardenal

JUNEDA

v~ - "'..,. J:--L-->- :.'...: .'.:,', . y ' / " .,..'.'. '• -<::. ••

rerreferia i Jerralleria, de

Salvador MOLA

€ Soldadura Autógena

Menal, 41 - JOHEDfl

£1 fer una fotografía, no costa gaire; el difícil és arreglar-la... Es garantía d'una per-fécció absoluta, treba-líant amb AGFA-LUPEX

( « a FABBAN 3

JUNEDA

Sastrería de

Francesc Acural tati i Lonl

UADO eccio

Raval Alt de Jesús, 33-35

REUS •

rerreferia i Jerralleria, de

Salvador MOLA

€ Soldadura Autógena

Menal, 41 - JOHEDfl

£1 fer una fotografía, no costa gaire; el difícil és arreglar-la... Es garantía d'una per-fécció absoluta, treba-líant amb AGFA-LUPEX

( « a FABBAN 3

JUNEDA

Sastrería de

Francesc Acural tati i Lonl

UADO eccio

Raval Alt de Jesús, 33-35

REUS •

1 0 ¡£ R A\ M de les festes que la vila de Juneda celebrará els dies 28, 29, 30 i 31

d'Agost en motiu de la seva

FES YA MAJOR

D Í A 2 8

A les 12 del mig día. — Tr i l l l e ig de campanos amineianl les festes.

» 6 dé la tarda, —r Solemnes Completes, a l'Fsglésia Parroquial .

» 8 de la tarda. — Hepar l imenl de bous ais pobres de la Vi la.

» 10 de l a n i t — Gran revetlla a la Veneciana i sessió de Cinema al

Pare Alegría.

D Í A 2 9

A les 10 del niatí. — Divins Oficié n la Parroquia.

A les 12 del mig (lia. — Grandiosa Traca Valenciana, al carrer Major i

.;,.,. Placa de la República. A eontinuació Selectes COncertS peí' les or­

questras de les entitats.

A les 3. — Escollits ConcertS a les socfetáls, «Fomcrit Juifedcne», «Teatre

Torres» i «Pare Alegría Junedenca».

A les 1. - Llui'ís balls al «Saló Teatre Torres» per la notable orquestra «Es­

pada - Jaz», al «Pare Alegría» per la prenombrada orquestra «Jardí

OrChéstra» de Barcelona i al «Foment .lunedenc» per la fainos!) or­

questra «Fémina-Jaz»

A dos quarts 11. — Extraordinarios sesslons d'espectacles. Al «Foment

ES ,...:. 'Junedeue»: perd'acreditada companyía d'espectacie «Radio Rewué»

amb la seva orquestra. Al "«Saló Teatr Torres», re|)resentació de la

sai suela «La Caneó d'Amor i de Guerra». Al «Pare Alegría» gran

presentado delfastuós espectacle ultra dinámic d'estll anierica fnter-

' : . • . nacional Rewue» anib la seva orquestra de Jazz,

Acte seguit. — Selectes Balls a les entitats, «Foment Junedenc», «Pare Ale*

gria» i Saló Torres.

D Í A 3 0

A les 10 matí. — Missa d'Angells a l'Església Parroquial.

A les 11 matí. — Audicions de Sardanes a les societats, a carree de les res-

pectives orquestres. , .

A les 3 tarda. — Grans Concerts a les s'cietats per les cilades orquestres.

A les 6 tarda. — Selectes Balls a les entitats.

A dos quarts d' l l . — Grandiosas s&sslons d'espectacles. , Al «Teatre

Torres», representació dé la sarsuela «Ló's Bohemios». Al «Foment

Junedenc» reposisió de la companyia «Radio Rewue» amb programa

diferent del dia abans. Al «Pare Alegría» un encisíador programa total-

ment nou. , ,, ;

A continuado. — Esplendías Balls a lesentitats. .-',;;

D I A 3 1

A les 10 matí. — Missa de difunts, a la Parroquia.

A les 11 matí. — Audició de Sardanes a les societats. -

A les 3 tarda. — Selectos Concerts, ais llocs de costum.

A les 4 tarda.'— Curses Ciclistas (locáis) i «Cós» de la «cordera», Sacs,

barra ensabonada (infantil) i altres. Les Curses ciclistesf «Cdssós» esta­

ran dotats amb valuosos premis.

A les 6. — Magniflcs Balls a les societats esmentades.

A les 10. — Dispar d'un magnífic i variat ramellet de Focs d'Actifici. •5 •

A dos quarts d ' l l . — Grandiosos sessions d'espectacles a les societats.

Acte seguit Sumpiuosos Balls. ;:

NOTA: Les socielats donen els detalls deis seustespeetius espectacles, en

programa apart.

Edifat ñ els tallera flirts M i p s Martí" -Pratfle la uta, 22-Borges llanques

naraon Lasfejon, 12 " L L t I D A

GASOSES - Qualitat selecta. GASOSA - Triple BETTY. LLIMOSELTZ (Especialitat). Excel.lenl SODA «SELTZ-FRUIT» (Espe­

cialitat) ORANGE-CRUSH GOLDEN, Marca el NI-

NOT. AIGUA DE SELTZ. PINYA HAWAY.

Díposif de C e r a de faireditaúa casa Df l l i • Tots els productes fabri­cáis per aquesta casa, son elaborats amb aigua cien-ííficameut esterelilzada. _

sportins (Cofins o Capachos)

sportins "Els miflors

t Bis de mes durado

o ma i H

d'ARTANA (Castello)

i Representant comarcal:

«J. G I N É O

*¡i

L L A M E S SEDES T E I X I T.S

La Renovadora

La casa que sempre présenla les

J a r r e r e s noveláis per a jenyora

Esterería, 5 Teléfon, 2.018

L L E . •>

macunes

PJL.S.JL Major, 24 • LUIDA -Telelon, 1523

La casa mes importan!

en Telxits Novetats

Confeccions

Artlcles efe fabricado propia

Cases a: Barcelona, Sa-ragossa, Osea, Barbea* tré, Jaca, Aierbe, §»H-nyena, Mongó, BinéCar, Alcolea, Sabinyanigo i

Logronyo.