299

URTXL TOPÒNIM “JUNEDA”

(BAIX URGELL): ETIMOLOGIA,

DOCUMENTACIÓ I CARTOGRAFIA

Joan Cornudella Olivart

E

300

des per diversos autors en treballs esparsos.Pensem que en tenir-les a l’abast d’un sol copd’ull, aquells que s’interessen per aquestaqüestió podran seguir-ne el rastre més fàcil-ment tot evitant-ne reiteracions i redundàn-cies innecessàries.

L’historiador lleidatà Josep Lladonosa i Pujolassegura que el primer testimoni escrit que

Hipòtesis sobre el topònim Juneda

Durant molts anys s’ha especulat abastamentsobre l’origen del topònim Juneda. I encaraara sobta descobrir articles d’onomàstica quehi volen aportar l’última paraula sobre eltema. Per aquest motiu resulta molt conve-nient aplegar, a manera d’inventari, les hipò-tesis que sobre el topònim han estat formula-

EL TOPÒNIM “JUNEDA” (BAIX URGELL):

ETIMOLOGIA, DOCUMENTACIÓ

I CARTOGRAFIA

JoanCornudellaOlivartProfessor de l’IESLo Pla d’Urgellde Bellpuig

Abstract

Durante muchos años se ha especulado sobre el origen del topónimo “Juneda”. El debate aún si-gue vivo. Por esta razón resulta muy conveniente recopilar, a modo de inventario, las hipótesisque sobre el topónimo han formulado diversos autores en artículos dispersos. Se han justificadoteorías celtas, latinas y árabes basándose en aportaciones históricas, culturales y lingüísticas.Sin afán de decantarnos por una u otra de las teorías efectuadas sobre el topónimo, expresamosel reconocimiento público a todas las aportaciones que se han llevado a cabo, la mayoría inte-resantes y sobretodo en el caso de las teorías arabistas, las más innovadoras.

Más allá de las formulaciones etimológicas, nos sorprendre que el topónimo “Juneda” haya teni-do tantas variantes en el transcurso de los siglos en la documentación escrita y en la cartografíaeuropea. Los mapas certifican, una vez más, la tradición “urgellenca” de esta población, situadaactualmente en la órbita de la comarca de les Garrigues.

There has been speculation about the origins of the toponymy “Juneda” for many years. The deba-te is still open.This is why it is very useful to compile a list of the hypotheses about this name by va-rious writers in a range of articles. Celtic, Latin and Arab origins have been claimed based on his-torical, cultural and linguistic criteria. Without wishing to decant towards any specific theory aboutthis place name, our aim here is to give public recognition to all those contributions, most of whichare interesting, especially so in the case of the Arabist theories, these being most innovative.

Beyond the etymological formulations, it is surprising that the name of “Juneda” has had so manyvariants in the written documentation and European cartography over the centuries. Once again,the maps certify the “Urgellenca” tradition of this village, nowadays situated in the orbit of the LesGarrigues district.

Paraules clau

Juneda, toponímia, etimologia, documentació, comarca, cartografia, s. XII-XX.

significatives. Coromines esmenta les va-riants següents, datades cronològicament:Joneda2 (1155), Juneda3 (1169), Juneta (pelsvolts de 1170), Juneda (1172), Iuneta (1186),Juneda (1189), Juneta (segle XIII), Juneda(1243-1250 i de manera generalitzada a par-tir de mitjan segle XIII), Juneta (1276), June-da (crònica de Jaume I), Iuneta (1336) i Iune-da (1359). I Pere Balañà,4 per la seva part, hiafegeix: Iunete (1173), del Llibre Verd de l’Ar-xiu Capitular de Lleida, foli 223; Iuneda(1175), extret del Cartulari de Poblet; Iuneda(1231), present a la carta de població de Ver-dú;5 Juneta (1258), en una concessió de Jau-me I feta a un tal Bernat, originari del poble,durant la repoblació del País Valencià; Junhe-

al·ludeix el nom de Juneda apareix al LlibreVerd de la Paeria de Lleida, documentaciódels antics límits territorials de Lleida quanencara vivia sota l’hegemonia dels moros,concretament dels almoràvits. El text originalés datat entre 1168-1176.

“De ipsa madriguera vadit terminus ilerde us-que ad portel prope miralcamp et sicut aquavertit usque in femosam, et est infra terminumiuneta cum suis terminis que est de ilerda.”1

No obstant això, Joan Coromines menciona al’Onomasticon Cataloniae una sèrie de docu-ments medievals anteriors i posteriors en quèel topònim Juneda ja presenta variants prou

301

1 Llibre Verd petit de la Paeria de Lleida (Arxiu Municipal de Lleida) s. XII (entre 1168-1176) c. 1170. Text originalen llatí segons els “termini antiqui” de la Lleida sarraïna (núm. 27)2 Mas, N. H. Bna. XI, 166.3 “...Lleyda...en Valcalent...ad A. de Podio-securo...ad Willelmum de Juneda...”(Miret S. Templ. P. 149)4 Pere Balañà i Abadia, “La penúltima paraula sobre l’etimologia de Juneda”. Butlletí Interior de la Societat d’Ono-màstica, núm. LXXV. Barcelona, desembre de 1998; pàg. 15-16. Aquest article va ser publicat íntegrament a la revis-ta Fonoll de Juneda en els números 108 (gener-febrer de 2000, pàg. 38-40) i 109 (març-abril de 2000, pàg. 50-52).5 José Mª Font Rius, Cartas de población y franquicia de Cataluña, Madrid-Barcelona. CSIC, vol. I, pàg. 364, do-cument núm. 255.

Reproducció delmapa dels termes

antics de Lleida (s.XII).

Saturní, Agustí, Veneta... Juneda sembla,doncs, el nom en diminutiu d’una matrona,pagana o cristiana, que donà nom a una vilaromana, potser ja en temps propers a les in-vasions germàniques, ja que tal costum enca-ra no s’havia perdut aleshores, denominacióque perdurà a través del domini sarraí ambtota la seva integritat, quan veiem altres nomsque si es mantenen encara ho fan a base demots híbrids com Avin-Ferri o Avin-Pélech,l’arrel dels quals és d’indubtable origen his-pano-romà en contra d’altres complementsarabitzats com Vin-Aixa, Avin-Ganvi i potserles mateixes Borges...”.7

Seguint la cronologia de les publicacions, al-tres estudiosos mantenen l’etimologia llatinadel topònim junedenc. Hi anotem l’establertapel filòleg Salvador Sanpere i Miquel que lafa derivar del mot jonc,8 i la de mossèn JoanSegura associada amb l’antropònim romà Ju-nus9 amb la qual gairebé coincideix JosepLladonosa. El filòleg Samuel Gili i Gaya, per laseva part, reforça –bo i argumentant-la– lahipòtesi de Sanpere i Miquel.

“Algú ha pensat que potser és un derivat deJuno, com si l’antic poblat hagués estat dedi-cat a la deessa romana. (...) D’altres han sug-gerit un possible origen aràbic, seduïts proba-blement pel fet que la vila, sota la forma llatinaiuneta o juneta, surt en documents coetanis o

da (Crònica de Bernat Desclot, de la segonameitat del segle XIII); Juneda, al fogatjamentde 1365-1370; Iuneda (1486) i Iuneda (segleXVII).6 Aquesta documentació, i d’altra querecopilarem en textos posteriors, ens obre no-ves perspectives pel que fa a l’origen del to-pònim. Tanmateix, Josep Lladonosa insisteixen l’origen romà de Juneda.

“Tampoc no dubtem que els límits assenyalatsen el document d’amillarament del Llibre Vertde la Paeria vénen a coincidir, encara que unxic escapçats, amb els de l’antic municipi romàde Lleida. Si els límits de Lleida en temps delssarraïns arribaven fins al Vilosell i Bovera, no hipot haver cap dubte que les Borges i Castellots(avui La Floresta) també hi serien incloses. Ju-neda i altres viles i llocs del Pla del Segre, ori-ginàriament esdevindrien pagus, viles i torres,millor dit cases de camp d’explotació agrícolaels propietaris dels quals gairebé sempre ha-vien estat ciutadans de Lleida.

El mateix nom de Juneta, després Juneda,ens ho indica. Sembla que el seu origen és unnom de dona, la mestressa d’una alqueriaque havia rebut el seu nom de la deessaJuno, fet molt corrent entre els romans. Ju-neta és un diminutiu. Recordem també altresdiminutius de patronímics romans que igual-ment usaven posteriorment els cristians, en-cara que fessin al·lusió a divinitats paganes:

302

6 Joan Eusebi García i Biosca, “Els orígens dels termes de Lleida. La formació d’un territori urbà (s. XI i XII)”. LaMañana-Ajuntament d’Alguaire. Patronat Municipal “Josep Lladonosa i Pujol”. Col·lecció Josep Lladonosa. Lleida,1995; pàg. 161.7 Josep Lladonosa, “Juneda, part integrant de l’antic municipi de Lleida”. Butlletí Interior del Centre Comarcal Llei-datà, núm. 32. Barcelona, octubre de 1960; pàg. 12.8 Salvador Sanpere i Miquel, Un estudi de toponomàstica catalana, 1880.9 Mossèn Joan Segura, Butlletí de la antigua associació d’excursións catalana, vol. XII. Barcelona, 1890.

Topònim de Junedaen una il·lustraciód’aires medievals.

amb la teoria celta es tractaria de JU (nou),NIET (dos camins). I encara, dintre d’aquestamateixa teoria, hi cabria una nova interpreta-ció. Segons l’autor, “el nom podria ser, inicial-ment, Junietdan, transformat en “Junieta > Ju-neda”. En aquest cas el –dan final indicaria queel nou creuer de camins estava radicat en unturó (el –dan de Castelldans i de Ilerdan, sem-bla tenir idèntica significació aturonada)”.13

En una òptica més reconciliadora, a mig camíentre les formulacions llatines i les aràbigues,hi retrobem les intuïcions de Manuel Bofarull14

quan “se’l considera [el topònim Juneda]procedent de junyent, “confluència de doscorrents d’aigua”; i també de l’àrab, sigui jun-na, “refugi”, sigui janna, “jardí”, seguit en totsdos casos del també àrab al-ayat, “alt, enlai-rat” i la saviesa popular del filòleg Enric Mo-reu-Rey a l’hora de formular hipòtesis.

“La confluència o aiguabarreig de dos correntsés –o era- el junyent (Juneda –aquest darrercom a simple hipòtesi. Se li pot atribuir un ètimàrab, o considerar-lo com un col·lectiu derivatdel dialectal JUM: lloc poblat de joncs o juncs).De jonc, potser vindria Juneda”.15

Ara bé, si ens atenem als estudis més recentsdescobrirem que prenen volada, rigorositat iconsistència les teories d’origen àrab, defensa-des per Josep Maria Albaigès, Pere Balañà iJoan Coromines. El primer autor, enginyer deprofessió, després de referir-se a algunes deles teories formulades anteriorment especulasobre una possible ascendència aràbiga del to-pònim Juneda tot dient que podria derivar-sed’un antropònim: “Junayd, portat, per cert, perun famós místic islàmic. (...) Una simple mo-noftongació de la fi del mot transformaria l’anti-ga Junayda en el nom actual...” I afegeix: “En-cara podríem preguntar-nos per l’origenantropònim de Junayd. El mot Jun, en àrab sig-nifica “guarnició, destacament militar” i, hi ha,vora Granada, un poble amb aquest nom”.16

Animat pel junedenc Josep Maria Albaigès,17

l’arabista Pere Balañà publicà un article divul-gatiu a la revista Fonoll amb la intenció d’a-clarir l’origen aràbic del topònim Juneda. Amb

poc posteriors a la reconquesta del regnemoro de Lleida, del qual formava part. Ha es-tat ben demostrat, però, que la població mos-saràbiga que vivia sotmesa a la dominaciómusulmana, va parlar sempre en llatí i des-prés un dialecte romànic. (...) Així, doncs, lamajor part dels topònims de la comarca sónd’origen romànic, malgrat la relativa abundorde llocs poblats de noms evidentment aràbics.

A tota la Romània occidental, el sufix llatí –etu(en la forma neutra) significava abundor d’al-guna cosa, i era especialment usual per ano-menar llocs poblats d’arbres o plantes de totamena. (...) Crec, doncs, que no és gaire arris-cat de suposar que el nom de Juneda va sor-tir del llatí juncus, català oriental jonc i catalàoccidental junc, jun (amb n velaritzada). (...)Per tant, Juneda, juneta als documents llatins,voldria dir primitivament “lloc abundós dejoncs o juncs”.10

Fins i tot, l’arqueòleg lleidatà Roderic PitaMercé reitera les hipòtesis formulades en elsentit que el topònim Juneda pot ser un deri-vat de la deessa romana Juno, adduint la pos-sibilitat que l’antropònim Junius hagués servitper anomenar Vila Juniana, una vila rústegainexistent. Tanmateix, Pita Mercé s’hi refereixamb certes reserves. Apunta, també, una al-tra possibilitat: que el topònim Juneda “esde-vingui del mot llatí junctiu, que vol dir en-creuament de camins, el qual, al baix imperis’anomena Junctata”.11 I en el camp dels his-toriadors locals, Joan Valls també puntualitzaque Iuneta va ser vil·la romana, el nom de laqual és de clara etimologia llatina.12

Hom pot veure com les hipòtesis sobre unapossible ascendència llatina del topònim June-da són les que –fins ara– compten amb mésadeptes, bé que siguin plantejades des dedues òptiques distintes: la històrica i la filològi-ca. Tant les unes com les altres, però, no sóndel tot concloents. Per la banda dels historia-dors autodidactes, encara hi trobem una novahipòtesi que li confereix arrels més arcaiques,la defensada per l’advocat junedenc, RamonJosa, qui li atribueix un origen celta derivat de“creuer o encreuament de camins”. D’acord

303

10 Samuel Gili i Gaya, “El nom de Juneda”. Butlletí Interior del Centre Comarcal Lleidatà, núm. 95. Barcelona, oc-tubre de 1966; pàg. 19.11 Roderic Pita Mercé, Dades per al coneixement de l’arqueologia i de la història de Juneda, article transcrit perPere Bellmunt al programa de Festa Major de Juneda de l’agost de 1976.12 Joan Valls, “Apunts històrics de Juneda”. Butlletí Interior del Centre Comarcal Lleidatà, núm.86. Barcelona, abrilde 1965.13 Ramon Josa, “Juneda”. Butlletí Interior del Centre Comarcal Lleidatà, núm.40. Barcelona, juny de 1961; pàg. 7.14 Manuel Bofarull. Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Barcelona, 1991.15 Enric Moreu-Rey. Els nostres noms de lloc (1982).16 Josep Maria Albaigès i Olivart, “Encara més sobre el nom de Juneda”. Fonoll, núm. 1. Juneda, desembre de 1978.17 Per confeccionar la seva hipòtesi és probable que es basés en els estudis de Miguel Asín Palacios. En Contri-bución a la toponimia árabe de España, hom pot veure-hi: JUN (Granada) “cantón o distrito militar”. Per altra ban-da, JUN s’hi descriu com “distrito castrense” i JEMEDA (Conca) com “tierra alta seca”.

la llengua àrab. Per aquest camí va obrir finsa tres possibles interpretacions etimològiquesd’origen àrab. Curiosament, a mesura queaportava arguments per a cada hipòtesi, espronunciava obertament sobre la idoneïtat ono de cada interpretació.

“1. Dels noms propis masculins “Gúnayd” i“Gúnada”, o del nom propi femení “Gunáyda”,hom pot fer derivar fàcilment “Juneda” pel quefa a la fonètica. En el cas femení, àdhuc, hau-ríem de preguntar-nos per què hom prefereixun ètim llatí “Junieta” a un d’aràbic “Gúnayda”(amb ensordiment de la “d” i monoftongació tí-pica). Tanmateix, i malgrat el gran nombre detopònims de la comarca procedents de nomspropis aràbics, nosaltres creiem que aquestaetimologia no és la més enraonada.

2. Del nom comú “gánad” (terreny desnivellati rocós), l’àrab pot originar un diminutiu feme-ní (els noms de la terra són femenins per de-finició en aquesta llengua) “gunáyda”, quehauria designat l’indret on era situada June-da. Però tampoc creiem que aquest hagi estatel vertader origen etimològic de Juneda, tantper la realitat morfològica del lloc com per lamanca de precedents dins del món aràbicquant a la productivitat toponímica de “gá-nad”. En efecte, ni al-Qazwini ni Yagut, re-dactors de dues enciclopèdies geogràfiquesmedievals, no recullen localitats àrabs el nomde les quals derivi d’aquell ètim.

3. Del nom comú “gund” (“exèrcit” i també“districte o circumscripció on s’estableixenles tropes”), la llengua àrab pot produir dosdiminutius: en forma masculina “gunáyd”; enla femenina “gunáyda”. Aquesta via va sersuggerida per primera vegada per RodericPita a Lérida árabe (1974) i represa per JosepMaria Albaigès a “FONOLL”, nº 1, el qual ad-duïa el precedent de “jun”, localitat de la pro-víncia de Granada derivada etimològicamentde “gund”. (...)

I abans de suggerir algunes aportacions mésa l’etimologia aràbiga de Juneda, es decanta-va –de moment- per una solució vinculada al’estratègia militar del món sarraí. “Limitant-nos a la història de la nostra terra, és evidentque una cruïlla tan notable com Juneda (si-tuada en el camí d’Andorra a Tarragona perun costat, i en la via romana de Tarragona aSaragossa, per l’altra) havia de tenir una im-portància estratègica de primer ordre per alsreietons de Lleida, als límits de la qual estrobava, com hem vist. Per tant, no ha desorprendre’ns que a Juneda fos establert unpetit destacament, una guarnició de guaita

tot un seguit de dades objectives, classificaen tres grups les propostes etimològiques pera explicar el seu origen. Les seves argumen-tacions filològiques desbanquen les teoriespreromanes (defensades per Ramon Josa) iles llatines (interpretacions tradicionalmentadmeses per historiadors com Joan Valls, Ra-mon Arqués18 o Josep Lladonosa i per filòlegscom Samuel Gili i Gaya). I aposta claramentper les aràbigues.

“Són les que darrerament presenten més ad-hesions (recordem la de Joan Coromines),malgrat que no n’haguem trobat encara unaexplicació escaient. Nosaltres en som partida-ris per moltes raons que sintetitzem a conti-nuació. En primer lloc, el naixement docu-mentat del topònim fixant els límits de l’anticregne sarraí (taifa) de Lleida. També l’abun-dant toponímia aràbiga del terme municipalde Juneda i els de l’entorn (Safrà, Jovals, Vin-ferri, Betilla, Margalef, etc) (...); l’onomàsticalocal de procedència àrab (Xammar, Masot–amb diverses variants–, Gomara, Gasol, Su-lema, etc); les petjades aràbigues en l’àmbitdels costums i el treball, assenyalades perdiferents historiadors i confirmades per l’e-xistència del “Llibre dels Amusdafassos”; lapermanència d’una població morisca docu-mentada arran de l’expulsió d’aquesta mino-ria (1609); la tendència popular que atribueixals “moros” tot allò que resulta inexplicable,misteriós o desconegut.

Ara com ara, podem presentar dues líniesd’interpretació etimològica del topònim “Ju-neda” partint de la llengua àrab. La primera,encara inèdita, ens ha estat comunicadaamablement per Carles Duarte i Montserrat,col·laborador de Joan Coromines en la prepa-ració de l’Onomasticon Cataloniae. Aquestmagne projecte toponímic proposa un híbridàrab-llatí format per “Gánna” més “eta”. (...)“Gánna” significa “jardí” en àrab i “eta” és elsufix d’abundor, procedent del llatí. “Juneda” ,segons aquesta hipòtesi, hauria estat “el llocon abunden els jardins”. Les objecccions d’or-dre lògic són evidents, perquè no es pot con-siderar Juneda amb aquesta característicades d’una perspectiva medieval. D’altra ban-da, el pas de la vocal “a” tònica de “Gánna” a“u” no s’explica fàcilment des del punt de vis-ta filològic”.

Aquestes observacions van ser tingudes encompte per l’equip de Joan Coromines i a l’e-dició definitiva de l’Onomasticon Cataloniaedesaparegué aquesta teoria híbrida àrab-llatí.Pere Balañà s’endinsaria en una segona líniaque partiria de l’arrel “G-n-d”, molt fecunda en

304

18 Ramon Arqués Gorgues, La vila de Juneda (Breu resum històric). Impremta Joan Gibal. Les Borges Blanques,desembre de 1925.

que hauria desembocat en Juneda, consideromés lògic que el nom d’aquesta localitat deri-vi del nom propi personal “Gunayd”, talmentcom ja va intuir fa temps Josep Mª Albaigès.

A favor d’aquesta hipòtesi, des de la perspec-tiva filològica totalment correcta admetent no-més el gènere femení original o la feminitzaciódel nom de lloc en relació a l’antropònim, te-nim dos elements favorables. En primer lloc,si hom analitza els límits del terme de Lleidaquan aquesta ciutat era capital d’una petitataifa, troba una aclaparadora majoria d’antro-pònims fossilitzats en noms de lloc (Àvin-Hu-net, Xataví, al-Buleí, Zaida, Avin-Famar, etc).I, per confirmar la presència d’aquest nompersonal, freqüent en el món islàmic, tan solsés precís de citar la localitat de Junet, de quèja he parlat en un altre lloc (...)”.20

per defensar la capital de la regió. Aquestacircumscripció hauria rebut el nom de “gunáy-da” (“petit districte militaritzat”), del qual deri-varia l’actual Juneda”.19

Dos anys després, però, Pere Balañà canvia-va de parer a l’hora d’interpretar l’etimologiadel nom de la vila de Juneda basant-se en as-pectes estrictament geogràfics. Així, en el casde Juneda, “una sèrie de raonaments m’haviapermès de suggerir una etimologia del nomde la vila relacionada amb la missió defensi-va, de vigilància, guaita o militar. Però, atèsque l’ètim “gund”, “destacament, guarnició”,tal vegada només ha deixat rastre en la topo-nímia catalana en el nom de Jon, llogarret delPallars Sobirà a prop del port de la Bonaigua,que no és l’origen de Jun, localitat granadina,i que no apareix mai en la forma de diminutiu

305

19 Pere Balañà i Abadia, “Una etimologia aràbiga per a Juneda”, Fonoll, núm. 20. Juneda, febrer de 1982; pàg. 29-30.20 Pere Balañà i Abadia, “Juneda, avantguarda del regne sarraí de Lleida”, Fonoll, núm. 35, Juneda, desembre de1984; pàg. 43-44.

Mapa de la xarxadefensiva

Lleida-Balaguer(Pere Balañà, L’Islam

a Catalunya).

I acaba desmuntant -amb un tarannà poc or-todox- les teories etimològiques de SalvadorSanpere i Miquel i de Samuel Gili i Gaya.“Descarto en canvi altres supòsits que homha fet o podria fer. No va amb Joanet / Joane-tes car es trobaria -ven o –van en algunes deles mencions antigues, i aquí tenim June- uni-forme en un sens fi de testimonis, des de setanys després de la rendició del reialme morode Lleida. Casual una vaga semblança ambun nom de persona aràbic al-Gunäid. Òbvia-ment impossible pensar a derivar-lo de JUN-CUS, -ETA: no ignorem els elements de lafonètica històrica catalana (CE recolzat enconsonant era incommovible). Altrament no-tem que, en els noms de partides, del termede Juneda, col·leccionades per Mn. Segura(Bu.Ass.Exc.Cat. XII, 23) hi ha força arabis-mes: Margalef, Biniferri, Safrà, Eixalà, Curiola<alqueriola”.22

De les diverses etimologies sobre Juneda dequè tenim notícia, tot fa pensar que la pro-posta aràbiga és la més encertada enaquests moments. El filòleg Pere Balañà, unsanys abans de l’aparició al mercat de l’Ono-masticon Cataloniae, tornava a insistir en laidea que el topònim Juneda provenia de lallengua aràbiga,23 amb uns elements constitu-tius que equivalen a “refugi” (júnna) i a indret“elevat, enlairat, alt” ((al-) acyàt). Des d’una vi-sió geogràfica aquesta etimologia s’adiriaamb les característiques de la Costa o Calva-ri, l’indret on s’assenta el nucli primitiu de lapoblació. Tanmateix i segons el propi autor,Joan Coromines diu que el topònim deriva degänna, també d’origen àrab, equivalent a “jar-dí, hort”. En aquest cas més que identificar-seamb un indret elevat, ofereix connotacions hi-drològiques, qui sap si vinculades a l’aigua dela Femosa.

Per la seva part, l’historiador autodidacte Jau-me Torrent, en un intent de sintetitzar la majo-ria d’etimologies que s’havien publicat sobreel topònim junedenc, deixava als experts es-tablir el significat definitiu del topònim. Noobstant això, -en un desig d’informar-se sobreel seu terrer- hi contemplava les considera-cions que s’havien escrit sobre indret “elevat”i, recollint la hipòtesi de Samuel Gili i Gaya se-gons la qual Juneda (Iuneta) voldria dir “llocabundós de joncs”, jums per als junedencs,deixava clar que “la varietat vegetal jums tin-gué un afincament pertinaç a les terres quevoregen la Femosa fins que la moderna me-canització de la pagesia en permeté l’extin-

Amb una valoració etimològica contrastada,Joan Coromines recorda a les pàgines de l’O-nomasticon Cataloniae que ja havia anticipatinconcretament que era d’origen aràbic alsseus primers estudis de toponímia.21 Ara,amb més bagatge documental, matisa que“es tracta ben segur de l’àrab gunäina, dimi-nutiu de gänna, que primordialment vol dir“jardí” i pertanyia a l’àrab general i de totstemps; és el diminutiu conforme al tipus gene-ral dels diminutius. Aquí, però, tenim el dimi-nutiu documentat ben concretament: en Lane,i en diversos lexicògrafs, Beaussier, Boqtoretc. Era popular en l’àrab d’Espanya (Rma,PAlc); i del plural al-gännät ve el val. Alginet.Però, ultra el significat bàsic, ganna haviapres el sentit de “maison de plaisir dans lesenvirons de la ville” (així a Algèria: Beaussier);i que el diminutiu gunäina, en aquesta i les al-tres accepcions peculiars, ja s’havia convertiten un mot de per si, ho prova el fet que Boq-tor forma un derivat del diminutiu gunäina: caraquest també significava, en especial, “jardinoù l’on cultive des arbres fruitiers”, i d’aquí esderivava gunäinatî “jardiner” (Dozy).

Sens dubte Juneda fou una casa de plaer, “latorre, el xalet” (que diríem) del rei moro deLleida: poble a l’abast de mitja hora, a cavall,des de la ciutat, i en clima més fresc (150 m.més alt), lluny de l’enxubament de la riberadel Segre. Gunäina, contret en Junena, sofríuna dissimilació en Juneda; inevitable, major-ment estant orientada pels incomptablesnoms de lloc Fulleda, Pineda, Avellaneda,Castanyeda, Roureda, Freixeneda, etc. (in-fluència reflectida per la falsa llatinització Iu-neta, ben tardana en la documentació)”.

306

21 Joan Coromines, Estudis de toponímia catalana. Biblioteca Filològica Barcino. Editorial Barcino. Vol. I. Barcelo-na, 1965; pàg. 265.22 Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae. Vol. IV. Curial Edicions Catalanes. Barcelona, 1995; pàg. 486-487.23 Pere Balañà i Abadia, Els noms de lloc de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Col·lecció Població i Territori,núm. 5. Barcelona, desembre de 1989; pàg. 127.

Postalde Juneda (1913).

bem referències al nostre topònim, i que alllarg d’aquestes segles es produïren inva-sions i fets trasbalsadors de les condicionspolítiques i socioculturals del territori. Amb tot,les paraules transcrites, que per altra bandabé es podrien aplicar a una realitat més pro-pera, són les que ens mouen a especular so-bre els possibles empelts entre la llengua delsnostres avantpassats més remots i la delsseus colonitzadors. En aquest cas cal tenir encompte, òbviament, el gran abisme que sepa-rava les respectives cultures. Potser algun diaels erudits en la matèria podran donar llumdefinitiva a aquesta qüestió. Tanmateix, el filò-leg Pere Balañà, ja publicat el volum corres-ponent de l’Onomasticon Cataloniae de JoanCoromines (el IV, de l’any 1995), matisavaque, tot i admetre aquest estudi com la darre-ra paraula sobre el topònim Juneda, única-ment en termes temporals, sempre s’hi podenfer noves observacions. I les feia amb rigoro-sitat científica. Entenia que l’aportació deJoan Coromines a l’explicació de l’etimologiade Juneda era molt elaborada i, fins i tot, pot-ser realment encertada, però, insistia de noua proposar l’alternativa antroponímica, a par-tir d’un nom propi de persona àrab. I hi anota-va dos motius justificats:

Primer, “perquè la toponímia dels Termini Anti-qui Civitatis Ilerde (1170) en van plens, denoms personals aràbics: Abihumet, Albulei,Çayda, Avinfamar, Albaxig, Avinabita, Cida-mon, Monof, Avin pelach, Alboatab, Avinaça-lon, Velosel (?), Alroge, Çalmedina (nom de cà-rrec administratiu), Auincalof, Auinsigri,Auinfortunyols, Açlen tabach, Avinfere, Avinu-niç, Vaçariça (?), Abalachin, Abdalaçiç, Abda-gag i Auin baxir.26 També a partir del mateixCoromines es pot insistir en aquesta dada: “Al-trament notem que, entre els noms de partidesdel terme de Juneda, col·leccionades per Mn.Segura...hi ha força arabismes: Margafel [märjH’’älaf “la pastura de H’’älaf’’], Biniferri [IbnFerro], Safrà, Eixalà, Curiola > alqueriola”.27

Segon, “perquè ara ja no cal adduir un hipo-tètic nom propi Junäyda (feminització de Ju-näyd), sinó que, a més a més del mateix Ju-näyd, usual de sempre, he pogut identificar unconcret Junàda, nom propi (en àrab ïsm älam)d’un rebesavi d’Abú Äbd Al.làh ibn al-Qàs.simibn H’’àlid, conegut també com Ibn al-Qàs.sim, com al-Imàm (el que dirigeix la pre-gària a la mesquita), i com al-Ùtaqí per laseva ascendència tribal. Com que aquest Abú

ció”. Fins fa relativament pocs anys, els joncsabundaven per indrets de la Femosa, el cabalde la qual –segons els erudits– era més forten èpoques pretèrites que no pas avui.

Tot i això, Jaume Torrent no vol insinuar cappreferència a favor del jum en la formació deltopònim, car és obvi que els camins del llen-guatge s’assenten sobre uns basaments moltcomplexos. Només cal veure que, a darrerainstància, també se sent còmode amb la hipò-tesi de Joan Coromines quan afirma que “per-tocant a “jardí i hort”, és obvi que han d’identi-ficar-se amb l’hortifloricultura, tècniques de lesquals els sarraïns, n’eren uns experts”.24

Per la nostra banda, i posats en el camp del’especulació històrica seguint les intuïcionsde Jaume Torrent, encara preguntaríem: ¿No-minava el topònim una població naixent o, percontra, era el bateig d’un nucli preestablert?¿El nucli de la població nominat era el queamb el temps ha anat configurant l’actual?¿No hi podia haver solució de continuïtat entreaquest i algun dels nuclis primitius que flan-quejaven el riu Femosa i que es troben en unasituació estratègica –altitud, distància, possibi-litats d’observació, defensa–, similar a la delnucli gestatori de la Juneda actual? En defini-tiva, aquest nucli podria ser la represa d’un es-tabliment humà anterior, arran d’alguns delsfets bèl·lics que pogueren afectar, d’una formao altra, la seva supervivència? És obvi queaquests interrogants no tenen altra base queun intent d’aproximació hipotètica als esdeve-niments històrics generals (revoltes indígenes,agresssions dels invasors) i que els historia-dors no donen com a resolts ben bé del tot en-cara. El que sí que resulta evident, com homsap, és l’existència als nostres rodals de nuclishumans anteriors a la romanització i queaquests grups es comunicaven amb un llen-guatge propi. ¿Seria estrany, doncs, que la for-ma autòctona de comunicar-se deixés algunestrat en les formes d’expressió imposadespels dominadors? L’historiador Josep Iglésiesescriu que “la llatinització entre el poble humildel nostre territori és d’una intensitat dubtosa.(...) En tostemps, els intents d’assimilació d’u-na llengua ha trobat, com un bastió inexpug-nable, l’expressió del verb comú que defensa imanté la seva pervivència, interposant-se atota llei formulada pels convencionalismes”.25

Certament, que transcorregueren molts se-gles des de la dominació romana fins que tro-

307

24 Jaume Torrent i Gelonch, L’església i el cementiri vells de Juneda. Pagès editors. Associació Cultural Fonoll –Casa de Cultura, núm.2. Juneda, agost de 1993; pàg. 40-42.25 Estudi introductori a Els noms de lloc de les terres catalanes (vol. III) de Ramon Amigó i Anglés, editat per laSocietat Catalana de Geografia. Reus, 1958.26 García i Biosca, op. cit, pàg. 148-212.27 Onomasticon Cataloniae, volum IV, pàg. 487a-22-25.

hipòtesis aràbigues són les que han guanyatmés terreny en aquests darrers anys, sobretotles avalades pels filòlegs Joan Coromines iPere Balañà. Amb matisos, és clar.

Més enllà de les formulacions etimològiques,sorprèn que el topònim Juneda hagi tinguttantes variants al llarg dels segles en la do-cumentació escrita. El fet que siguin textosmanuscrits hi té molt a veure. La ploma dejuristes, notaris, cronistes o secretaris, perposar algunes professions vinculades a l’es-criptura, ha permès descobrir-hi autèntiquesvariacions sobre el mateix tema. No hi sónpas totes, òbviament. En resum, i per ordrecronològic, doncs, en conservem aquestesgrafies:30 Joneda (1155), Juneda (1169), Iu-neta (1170), Iuneda (1172), Iunete (1173),Junheda (segona meitat s. XIII), Schuneda(1810) i Junyeda (1832).

Les grafies Junieta i Iunieta són recents i“cultes” perquè han nascut arran d’una inter-pretació etimològica del nom de lloc a partirdel nom propi de persona llatí Junius. Perconsegüent, segons la interpretació de PereBalañà, “sembla vàlida la prioritat de l’es-quema consonàntic “J-N-D” (“I” és tan solsuna variant escrita de la pronúncia “J”) i d’u-na vocalització inicial del tipus “O-E-A” o “U-E-A”. I aquest model pot correspondre,efectivament, a un ètim àrab en femení dimi-nutiu (bälda-buläyda “poblet-poblet”), atèsque el diftong aràbic äy es va resoldre gene-ralment en el so català d’e oberta. Així, perexemple, amb l’article aràbic al- avantposat,tenim Al-quläy’a > Alcolea (l’equivalent delJoneda més antic)”.31

La resta de variants té una explicació històri-ca raonada per l’evolució fonètica. En tot casno deixa de sorprendre’ns la variació medie-val de Junheda, amb una h intercalada forçaatípica i la grafia afrancesada de Schuneda,segons el document de 1810 quan es dónaconstància del pas per Juneda d’una columnamòbil de les tropes de Napoleó. I, havent revi-sat el topònim en la majoria de documentsdels segles XVIII, XIX i XX, trenca la tònicageneral la variant Junyeda en l’encapçala-ment d’un expedient notarial de 1832. És pro-bable que el notari hagués comès una erradapuntual de transcripció ja que a l’interior deldocument sempre apareix el topònim de Ju-neda. Tanmateix, la raresa filològica quedasegellada per a la història.

Äbd Al.làh, que no era andalusí, va morir l’any191 de l’hègira, corresponent als anys 806-807 del còmput cristià, podem deduir que elseu rebesavi vivia aproximadament durant laprimera meitat del segle VIII, època de la con-questa musulmana d’Al-Àndalus, efectuada apartir de l’any 711. Així, doncs, el nom propiJunàda, malgrat que poc freqüent en el reper-tori onomàstic àrab, també podia haver estatadoptat per alguns musulmans andalusins.De fet, més d’un deu per cent dels noms pro-pis masculins àrabs tenien terminació femeni-na en temps medievals segons un buidatgeque n’he fet recentment sobre un total de mésde 1.200. (...) L’evolució fonètica d’aquest pos-sible ètim Junàda hauria acabat essent també“Juneda” pel fenomen conegut com imela: re-ducció del timbre de la vocal “a” accentuadavers una “e” (...)”.28

Aquesta alternativa antroponímica, acura-dament justificada i documentada, es con-verteix –de moment– en la seva penúltimaparaula sobre l’etimologia de Juneda. “Per-què, i això ho hem tenir tots ben clar, en eti-mologia no existeix gairebé mai la certesadefinitiva, assolible només si tenim docu-mentada l’acta de naixement d’un nom delloc, costum que era molt poc freqüent en elstemps pre-moderns a les terres catalanes”.29

Mentrestant, i sense prendre partit per una oaltra de les teories emeses sobre el nostretopònim, ens ha semblat oportú d’expressarla pública reconeixença a totes les aporta-cions que fins ara s’han fet, la majoria inte-ressants i sobretot en les aràbigues, proba-blement les més innovadores.

Variants del topònim en la documentacióantiga

Molts pocs pobles de Catalunya han tingut tande ressò en la documentació a causa del seunom com el de Juneda. Alguns l’han tingut perraons estrictament formals; d’altres deuen laseva fama onomàstica a les llegendes o expli-cacions –etimologies– populars que la gent decasa o forània ha creat a l’entorn del significatdel nom del poble, sobretot si hi havia algunpersonatge, edifici o animal misteriós que lesatiés. Però intents d’explicació gairebé semprecientífics en el nombre que ha desvetllat June-da constitueixen una excepció. El fet és que, ahores d’ara, la seva etimologia encara té lesportes obertes a darreres consideracions. Noobstant això, com ja hem dit anteriorment, les

308

28 Pere Balañà i Abadia, “La penúltima paraula sobre l’etimologia de Juneda”. Butlletí Interior de la Societat d’O-nomàstica, núm. LXXV. Barcelona, desembre de 1998; pàg.18-19.29 Ibidem, pàg. 15.30 Hem posat entre parèntesis la data del primer document que s’ha localitzat d’aquesta variant concreta.31 Pere Balañà i Abadia, op. cit. pàg. 16.

SEGLE XIII

- IUNEDA: “El Castela de Iuneda”, el castlà deJuneda.

Carta de franqueses atorgada als habitantsde Verdú, amb data de 18 d’agost de 1231,signada com a testimoni pel castlà de Juneda.

- JUNEDA: “Ab aitant, partim nostra host, emanllevam-los què menjar de mercaders tro ados meses de tot quant mester havien, eanam-nos-en a Tortosa: e foren aquí ab nós lobisbe de Lleida En Berenguer, e Guillem deCervera, qui era senyor de Juneda e puismonge de Poblet.”

Crònica o Llibre dels Feits de Jaume I el Con-queridor. S. XIII (1244).

- JUNEDA: 1243-1250: Fra Guillem de June-da era comanador dels Hospitalers de Vic, ialtra referència de 1270.33

- JUNHEDA: Crònica de Bernat Desclot, de lasegona meitat del segle XIII.

- JUNETA: 1258, en una concessió de JaumeI feta a un tal Bernat, originari del poble, du-rant la repoblació del País Valencià.

- JUNETA: 1276: Juneta en el testament deGuillem de Cervera (Font Rius).34

SEGLE XIV

- IUNETA: 1336: “Petrus vicecomes de Vilamuroet dominus de Iuneta atorga drets als habitantsde la Pobla de Segur” (Font Rius o.c. 372).

35

- JUNEDA: 1359. Juneda (CoDoACA XII, 20).36

- JUNEDA: al fogatjament de 1365-1370.

- JUNEDA: “Llibre de la estimació del blat dellloch de Juneda en lo any 1369”. (Arxiu de laCatedral de Lleida. AACC prestatge i alta por-telles, manuscrit núm. 11).

SEGLE XV

- JUNEDA: “(...) Capitols, fets, concordats éfirmats entre lo honorable en Joan Gomar ciu-tadá de la ciutat de Leyda Sr del Mas de Mon-roig, de Bertran, é del terme de la Gispertasobre lo empriu de les leñes del dit terme dela Gisperta en la manera ques segueix. Pri-

En resum, i en ordre cronològic, doncs, hemrecollit algunes mostres de documents –ambo sense text– que testimonien aquesta varie-tat de formes que ha tingut el topònim Junedaal llarg dels segles. Un cop més, aquest ma-terial documental pot servir d’excusa per acontinuar especulant sobre la història antigade Juneda o, si més no, per constatar que latoponímia encara aixeca passions entre elsinvestigadors.

SEGLE XII

- JONEDA: 1155. (Mas, N. H. Bna. XI, 166).

- JUNEDA: “...Lleyda...en Valcalent...ad A. dePodio-securo...ad Willelmum de Juneda...”

1169. (MiretS. Templ. P. 149)

- IUNETA: “De ipsa madriguera vadit terminusilerde usque ad portel prope miralcamp et si-cut aqua vertit usque in femosam, et est infraterminum iuneta cum suis terminis que est deilerda.”

Llibre Verd petit de la Paeria de Lleida (ArxiuMunicipal de Lleida) s. XII (entre 1168-1176)c. 1170. Text original en llatí segons els “ter-mini antiqui” de la Lleida sarraïna (núm. 27)

- IUNEDA: Document de 1172 (Kehr, Paps-turk., p. 450)

- IUNETE: “Notum ergo sit omnibus quod egoGuillelmus de Cervaria, animi obstinata, tira-nica, perversitate iam dudum abstuleram de-cimas castri Asinorum, Gebud, Iunete et Cas-tri Turrium episcopo et eclesie Ilerdensis”.

Document extret del Llibre Verd de l’Arxiu Ca-tedralici de Lleida. Diploma del 15 de juliol de1173, pel qual Guillem de Cervera, senyor deJuneda, es compromet davant l’arquebisbe deTarragona, a tornar al bisbe i a l’església llei-datana els delmes que havia usurpat de Cas-telldans, Gebud, Juneda i Torres de Segre.

- IUNEDA: 1175.Topònim documentat al Car-tulari de Poblet.

- IUNETA: 1186. (6 vegades, err. Uineta) Documentat al Cartulari de Poblet.

-JUNEDA: 1189. Venda d’un mas d’Avinselóa Guillem de Juneda. (Font Rius, C.d. p. I,814, núm. 2)32

309

32 José Mª Font Rius, Cartas de población y franquicia de Cataluña. CSIC. Madrid-Barcelona, 1969.33 Francesc Carreras Candi. Miscelànea Històrica Catalana. II, 420, 479.34 Font Rius, op. cit. pàg. 265.35 Ibidem. pàg. 551 i 558.36 Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón.

310

Reproducció de la Concòrdia entre Joan Gomar i l’Ajuntament de Juneda (s. XV).

2 quarts, y de rodaria 6 quarts: afronta ab lle-vant ab Puig gros, Borges, a mitgdia ab Mira-vall y Torressola, a ponent an terma de la Ro-gera, y a tremontana ab Torre grossa...”

Cens de 1716 (Vegueria de Lleyda).

- JONEDA: “Es lugar, las jurisdicciones sondel Duque de Cardona, Conde Priego, tiene63 casas juntas, con 234 havits. Su situaciónes llana, linda a levante con Puig-gros, y lasBorxas, a mediodía con las Besas, a ponien-te con Castell de Asens, y a tramuntana conTorragrosa”.

merament vull la vila de Juneda, jurats e pro-mens e tota la Universitat que ells e qualse-vulle dels habitants en la vila de Juneda puxe,é puxen amprar totes les leñes del terme dela Gisperta a tot son servei, exceptat que nogosen tallar carrasques, alsines, ni rebolls, nipins, ni ningun altres arbre fruit...”

Concòrdia entre Joan Gomar, ciutadà de Llei-da i senyor del Mas de Monroig i de Bertran idel terme de la Gisperta, i l’Ajuntament de Ju-neda (9 de gener de 1400). Còpia efectuadael 18 de maig de 1778 del document originaldel segle XV.

- IUNEDA: 1486.

SEGLE XVI

- JUNEDA: (...) “E mes, Sa Señoria per ell yper tots sos hereus y successors dona a ditaUniversitat de Juneda la quadra ques diu ysolia esser den Vaquer, ab lo moli de la Bar-dissa, e ses cases y moles ab sa bassa,rechs, caprech, sequies y tresteladors, ay-gues molinals, emprius y pertinences y totson aparament...”

Concòrdia signada per Ferran Ramon Folc deCardona i la seva filla Joana i els jurats, pro-homs i consell de Juneda per establir les no-ves condicions de vassallatge a què se sot-metien els junedencs (1517).

- JUNEDA: “Item que tota persona que tinguegossos, també de casa com de bestiá, en lolloc y terme de Juneda...”

Llibre dels mustaçafos (1598).

SEGLE XVII

- JUNETA/JUNEDA: “In dei nomine noverintUniversitas Matheus Massot major natu aptavilla de Juneta Dioc. Ilerdenses, tam nominemeo populo quam etiam tanquam sindicusprocurator, et actor Universitatis et singula-rium dicta Villa de Juneda...”.

Censal de la vila de Juneda, bisbat de Lleida,a favor de l’abadessa i el convent de SantaClara de Barcelona (16 de gener de 1616).Original en llatí (1717).

- IUNEDA: segle XVII.37

SEGLE XVIII

- JUNEDA: “Te de llargaria 3 quarts, de ampla

311

37 Joan Eusebi García i Biosca, “Els orígens dels termes de Lleida. La formació d’un territori urbà (s. XI i XII)”. LaMañana-Ajuntament d’Alguaire. Patronat Municipal “Josep Lladonosa i Pujol”. Col·lecció Josep Lladonosa. Lleida,1995; pàg. 161.

Reproducció d’un fragment del llibre de Traspassos de Vàlues

de Juneda (s. XVII).

prior y real Monasterio de Escala Dei, quecomprehende todos los conductos y asequiasde las aguas que pasan por la comarca y ba-xan de los barros de Vinaixa, de Omells de NaGaya & dende el termino de Castellot y Flo-resta hasta mas abaxo de Artesa”

Barcelona, 28 de noviembre de 1767. Plànol idocument notarial signat per l’expert AndreuBosch.

- JUNEDA: “…sobre lo matrimoni ja en fais deSanta Mare la Iglesia celebrat per y entre Jo-seph Lamarca y Cevit, pages de la vila de Ju-neda bisbat de Lleyda, fill llegítim y natural deJoseph Lamarca...”

27 de juny de 1775. Capítols matrimonials fir-mats i jurats per Josep Lamarca Cevit i Rai-munda Lamarca Arqués.

SEGLE XIX

- JUNEDA: “...terme de la Rogera, contiguo alterme de dita vila de Juneda, partida de la Ro-cafumada (...) a mitg dia en el camí de June-da al poble d’Artesa...”

30 de setembre de 1805. Venda de terra deJosep Salla a Josep Lamarca.

- SCHUNEDA: “...le village de Schuneda...”.

9 de setembre de 1810. Columna mòbil de lestropes de Napoleó al seu pas per Juneda.Texten francès.

Castell de Asens: “...linda a levante con Jone-da, a mediodía con las besas...”

Cens de 1719. (Vegueria de Lleyda).

- JUNEDA: “...confesaron y reconocieron aNarciso Reñer, Joseph Capdevila y Carlos Ai-xalá, en nombre de regidores actuales (que loson) de la Universidad de esta dicha villa deJuneda...”

10 de gener de 1764. Document notarial delspagesos de Torregrossa.

- JUNEDA: “Mapa del lugar de la question ypleyto introducido entre los regs y parts de lasvillas de Juneda, Puigvert y Artesa contra el

312

Plànol i documentnotarial del pleitcontra el monestird’Scala Dei (1767).

Mapa de la batallade Margalef (1810)extret del butlletídel Centre ComarcalLleidatà (núm. 32).

por oriente con Ramon Minguell, por mediodiacon acequia, por poniente con viuda de Anto-nio Capdevila y por norte con Jose Bonet...”

Document de venda de terrenys d’AntòniaBerent Bonet a Magdalena Cedó Rosinach.Notaria de Ramon Arqués Arrufat de les Bor-ges Blanques d’Urgell (6 de març de 1909).

- JUNEDA: (...) “...con arreglo a lo pactado endicho Convenio y consignado en el Regla-

- JUNYEDA / JUNEDA:

Traslado del espediente promovido por DnFrancisco de Olivart y otros vecinos de lasBorjas contra el común y particulares de la vi-lla de Junyeda sobre aprovechamientos de lospastos de la Cuadra den Vaguer ante el Exc-mo Señor Gobernador de la Ciudad de Lerida.

“...y por el recurso que mas aya lugar dicenque en el referido termino de Juneda y parteconfinante con el de la villa de las Borjas,existe una partida conocida con el nombre dela Cuadra den baguer...”

3 de març de 1832. Expedient notarial deFrancisco de Olivart i altres veïns de les Bor-ges Blanques contra el comunal i particularsde la vila de Juneda.

- JUNEDA: “...situada en lo terme de Juneda ypartida de la Femosa (...) que confronta a soli-xent part ab altra terra del mateix Narcis Lamar-ca y part ab la de Ramon Cendrós, a migdia abJosep Salla , a ponent ab Jaume Bosch y ab An-ton Arqués y a tremontana ab Juan Melis...”

15 de gener de 1843. Revenda de terra cam-pa de Ramon Cedó y Perera a Narcís y AntonLamarca.

SEGLE XX

- JUNEDA: (...) “Otra pieza de tierra olivar, si-tuada en el termino de Juneda partida Cabra-hi, de un jornal dos porcas o sean cincuentaareas, ochenta y cuatro centiareas; lindante

313

Còpia del document del pas de les tropes

de Napoleó (1810).

Escriptura original d’una carta de

pagament (1899).

Document de venda de casa i terres.

Notaria deRamon Arqués (1909).

sentar-nos, i representar-nos, un fragment delterritori. Al llarg dels temps guanyarà en exac-titud i precisió, amb Ptolomeu (segle II), ambel Renaixement i, sobretot, amb els cartògrafsdel segle XVIII. De Catalunya n’hauríem deparlar llargament per a evocar, amb justesa,la seva situació i configuració. “Hi ha mapes,per exemple, que tindran tendència a presen-tar Catalunya com un front costaner, on elshomes i ports es densifiquen; és la visió delmercader marítim, del comerciant que ha es-collit les aigües com a ruta dels seus afers,del cartògraf que guaita des de l’interior de laMediterrània. A voltes, en canvi, Catalunyaapareixerà –per a mostrar-ne una altra visióben diferent– com un espai militar, com un im-mens camp de possibles batalles, amb nuclisde poblacions oberts i nuclis emmurallats,amb camins fàcils o difícils per travessar mun-tanyes i salvar rius”.39 Aquest, però, no és elnostre objectiu. Nosaltres hem de concretarmolt més i ens hem de referir solament alsmapes que contenen informació sobre June-da. En particular, hem de fer recerca en aque-lla cartografia que supera el mapa esquemà-tic del passat i que ens endinsa en els mapes“topogràfics” que concedeixen netedat, preci-sió i traços clars a les terres representades.

Per aquest motiu, hem anat recollint el topò-nim junedenc en una mostra prou significati-va dels mapes que tenim sobre Catalunya.N’hem escollit tan sols uns exemplars: unsben coneguts; altres, en canvi, poc conegutso pràcticament inèdits. Mai, però, aquestesvariants del topònim –Juneda, Iuneda, Xune-da, Joneda i Junieda– no s’havien presentaten una sèrie cronològica que permeti abastarforça correctament l’evolució de la cartografiadedicada a Juneda, una evolució llarga d’unsquatre segles, si partim del moment en què elnostre poble apareix en una representació aï-llada o desenvolupant un paper poc o molt re-llevant. I, de retruc, hem deixat constància,sempre que ens ho ha permès el mapa, de lanomenclatura que utilitzaven els geògrafs icartògrafs pel que fa a la divisió territorial po-lítico-administrativa i als espais comarcals.

En aquest sentit, lluny de voler obrir nous de-bats territorials, hem constatat en els mapesque Juneda ha viscut molts més segles vin-culada a la realitat urgellenca (amb els nomsde Plana d’Urgell, Baix Urgell, Pla d’Urgell,l’Urgell, Urgellès i les seves variants castella-nes o franceses) que no pas a la garriguenca.Ja ho diuen que la història de la divisió co-marcal és el reflex de la història de Catalunya,

mento de riegos del Canal de Urgel por la fin-ca propiedad del mismo, sita en el término deJuneda y partida “Mina” de cabida una hecta-rea, treinta y nueve areas, una centiarea, grá-ficamente descrita en el plano que forma par-te del expediente al efecto tramitado en lasoficians del Canal de Urgel...”

Document conveni de la Societat Canal d’Ur-gell de Mollerussa amb el propietari junedencPere Gelonch Sedó (2 de juny de 1923).

El topònim Juneda en la cartografia

Els noms de les poblacions poden aparèixer ono en els mapes sempre que hagin adquirituna importància cabdal en un moment con-cret de la seva història. Normalment, una raód’estratègia geogràfica les pot acabar situanten un punt prou rellevant encara que no for-min part de les poblacions que tenen un pesespecífic en el territori. La capitalitat d’un in-dret concret, sigui vegueria, província o co-marca, ho fa sempre més fàcil. Però hi ha al-tres factors que poden afavorir que un poblesigui reconegut en el món de la cartografia.

Limitant-nos a la història de la nostra terra, ésevident que una cruïlla tan notable com June-da havia de tenir una importància estratègicade primer ordre per als que precisaven infor-mació contrastada d’un indret tan proper a Llei-da. Era la informació precisa que podia cercarel viatger, el comerciant o el militar, posemper cas. Així com en la documentació hi ha es-tranyes llacunes que no poden explicar l’ab-sència d’un topònim en una època concreta, elmateix passa en la rastellera de mapes queens han llegat els nostres avantpassats, siguindel terrer o no. Pere Balañà, després d’esmen-tar moltes variants medievals del topònim Ju-neda, s’estranyava que no aparegués ni tansols citat a la Ordinatio ecclesiae Ilerdensis,“atorgada pel bisbe Guillem Pere de Ravidatsel 29 d’abril de 1168, en un document en quèapareixen Ratera, Raïmat, Sudanell, Bell-lloc,Alcoletge, Alamús, Castelldans, Castellot (=LaFloresta), Gimenells, Sucs, etc.”

38D’aquella ab-

sència, en deduïa que molt probablement, l’any1168, Juneda devia ser un llogarret sense gai-re importància. Aquesta apreciació també po-dria ser contemplada per molts cartògrafs. Tot iaixò, amb el pas dels anys, el nom de Junedaha estat ben valorat, si ens atenem als mapesque ens han arribat fins als nostres dies.

Diuen els entesos que el mapa resulta laimatge adient, plenament escaient per a pre-

314

38 Pere Balañà i Abadia, “La penúltima paraula sobre l’etimologia de Juneda”. Butlletí Interior de la Societat d’O-nomàstica, núm. LXXV. Barcelona, desembre de 1998; pàg.15-16.39 Mots a cura de Joan Vilà i Valentí dins del pròleg de la Cartografia de Catalunya. Gran Geografia Comarcal deCatalunya. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1985; pàg. 10.

2. JUNEDA (La Plana de Urgel):Mapa de Gerardus Mercator (Rupelmonde,1512 –Duisburg 1595). Cataloniae principatusdescriptio nova. 1619.

3. IUNEDA (La Plana de Urgel):Mapa de Willem Janszoon Blaeu (Alkmaar1571 – Amsterdam 1638). Catalonia. 1635.

El predomini de la cartografia francesa

A mitjan del segle XVII comença a adquirir im-portància la cartografia francesa. Els mapesprocedents de les famílies de cartògrafs fla-mencs són, en bona part, substituïts pels queprovenen de tècnics reials, al servei de la mo-narquia absoluta francesa, la de Lluís XIV. Araés sovint una cartografia més seriosa, que voldonar una informació precisa, especialmentde França i d’aquelles terres sobre les qualsla monarquia vol actuar.

Repecte a Catalunya, apareixen nombrososerrors en les formes i en la toponímia. Això ésatribuïble a dos dels autors francesos més re-coneguts per la seva contribució a la carto-grafia del nostre país: Nicolas Sanson (1600-1667) i Nicolas de Fer (1646-1720). En canvi,hi ha una informació que pot ser ben acuradaen mapes militars, especialment, en els de lafranja pirinenca. Efectivament, Catalunyaapareix ara com un possible espai militar,una terra que cal conèixer bé per a poderconduir correctament els moviments de tro-pes. Les intervencions bèl·liques franceses,amb algunes fites decisives, com la pau delsPirineus (1659) o el tractat d’Utrecht (1713),són favorables i fan imprescindible un bon co-neixement cartogràfic de Catalunya.

Però la producció cartogràfica és ja molt di-versa i no resta pas limitada a les accionsmilitars. Ara els mapes també han de servirper a fomentar l’economia i el comerç tant al’interior com a l’estranger. Alguns detallsd’aquests mapes ja anuncien l’estil cartogrà-fic del segle XVIII.

Mostres de mapes on apareix el topònim deJuneda (s. XVII)

1. IUNEDA:Mapa de Nicolas Sanson (Abbeville, 1600 –París 1667). Les estats de la couronne d’A-rragon en Espagne: ou sont l’Arragon, ro-yaume, la Catalogne, principate, la Valence,royaume, et les isles de Maiorque, royau-me. 1653.

de les seves esperances i frustracions, de lavoluntat d’autoafirmar-se a partir d’unesarrels històriques i d’una realitat geogràfica. Ien el cas de Juneda tot apunta que encara hiha una porta oberta a la revisió comarcal desd’un punt de vista estrictament cultural. Aixího diuen els mapes.

La cartografia renaixentista i flamenca

A la segona meitat del segle XV arriben ambabundor, a les terres de l’Europa occidental,les mostres de la tradició cartogràfica ptolo-maica. A través de la impremta, aquesta tradi-ció prendrà immediatament una gran força iconeixerà una àmplia difusió en diverses ciu-tats europees. És l’època renaixentista de lacartografia. Tot i mostrar, amb major o menordetall, l’amplitud de les terres conegudes, enaquests mapes no hi ha cap referència a lapoblació de Juneda. Hem d’esperar l’arribadade grans famílies de cartògrafs flamencs, ins-tal·lats sovint a la ciutat d’Amsterdam, que do-minen la producció i el mercat cartogràfic del’Europa occidental. Dins de les seves compi-lacions apareixen representacions cartogràfi-ques de Catalunya formant part de la Penín-sula Ibèrica o, en alguns casos, de l’antigaCorona d’Aragó. Aviat queda fixada una formade representació de Catalunya, amb el cone-gut mapa de Johannes Baptista Vrints, publi-cat a Anvers l’any 1603, que apareix inclòs enun recopilatori d’Ortelius,40 notablement mésric en toponímia i de traçats més correctesque tots els mapes anteriors. Constitueix laprimera representació cartogràfica aïllada deCatalunya i fou encarregada per la Generali-tat a Vrints.

Aquest tipus de mapa es va mantenir durantmés de mig segle, dins de la producció fla-menca. Són mapes per a viatgers, comer-ciants i polítics. La toponímia de pobles i ciu-tats és ben rica i representa una localitzaciócartogràfica, per primera vegada expressada,d’un bon nombre de llocs que apareixen enels fogatges o en l’obra corogràfica del pareGil.41 No hi manquen tampoc, també per pri-mera vegada, els noms de força comarquescatalanes.

Mostres de mapes on apareix el topònim deJuneda (s. XVII)

1. JUNEDA (La Plana de Urgell):Mapa de Johannes Baptista Vrints (Anvers,1552 – 1612). Cataloniae principatus novissi-ma et accurata descriptio. 1603.

315

40 Abraham Ortel (Ortelius). Anvers, 1527-1598. L’any 1570 publica a Amsterdam el seu recopilatori de mapes his-tòrics Theatrum Orbis Terrarum. El topònim de Juneda no hi és present.41 El jesuïta català Pere Gil va escriure Historia Cathalana en la qual se tracta de Historia o descripció natural,l’any 1600. En realitat s’ha convertit en la primera Geografia de Catalunya de tots els temps.

316

2. IUNEDA (Veguerie de Lleyda):Mapa de Nicolas Sanson (Abbeville, 1600-París 1667). Principauté de Catalogne: divi-sée en neuf diocesis et en dix-sept vegue-ries...1660.

El segle XVIII i els primers decennisdel XIX

Les escoles flamenca i francesa han contri-buït de manera decisiva en la confecció demapes de Catalunya. I aquesta tendènciacontinuarà durant bona part d’aquesta centú-ria, sobretot gràcies a les millores tècniquesprocedents especialment de França. Durantles primeres dècades es tracta dels intents irealitzacions d’una nova estructuració políti-co-administrativa i de recomptes poblacionalsi econòmics, portats a terme pel primer rei de

la nouvinguda dinastia borbònica. Més enda-vant, serà, sobretot, l’afany de renovacióil·lustrada i les noves possibilitats econòmi-ques. Tot plegat, a més de l’avenç de l’erudi-ció, repercutirà en la demanda i confecció denoves peces cartogràfiques.

Una altra originalitat d’aquest segle naixeràde la preparació de mapes per gent del país,per catalans. L’interès dels cartògrafs cata-lans, sobretot de Josep Aparici (1653-1731),Oleguer de Taverner i d’Ardena, comte deDarnius (?1676-1727) i Francesc X. de Gar-ma (1708-1783), és de reflectir la realitat através d’una visió directa del país. Amb lesnoves directrius polítiques s’intenta aclarir iprecisar les noves divisions, els “corregimien-tos”, a través de la descripció cartogràfica, persubstituir les tradicionals vegueries. I a l’afany

Mapa de JohannesBaptista Vrints (1603).

317

tradicional de mostrar pobles, ciutats i cursosfluvials, ara s’hi uneix el desig d’adjuntar-hiles comunicacions.

En els darrers decennis del segle XVIII, esreflecteix en els treballs cartogràfics l’acciódirecta d’uns encàrrecs fets directament pelpoder central monàrquic. Comença una carto-grafia “oficial”, que no sempre respon encaraa l’existència d’unes institucions, sinó que potrecolzar-se simplement en experts de recone-guda vàlua. Nombrosos mapes i plànols se-ran preparats per enginyers militars. Catalun-ya continua sent concebuda com un espaibèl·lic. Els cartògrafs militars francesos pro-dueixen excel·lents mapes fronterers o de di-versos sectors del nostre país. Les lluitesfrontereres de la darrera dècada, la guerra dela Independència (1808-1814) i les seves

conseqüències socials i polítiques provoquenuna llarga solució de continuïtat en el món dela cartografia. Haurem d’esperar el quart de-cenni del segle XIX perquè comenci, en elconjunt d’Espanya, una etapa de reorganitza-ció política i administrativa, malgrat la primeraguerra carlina. Una clara manifestació n’és ladivisió provincial de 1833. A partir de 1850,les millores administratives internes –motiva-des per un redreçament econòmic i pels inicisde la revolució industrial a Catalunya– obriranles portes a la cartografia contemporània.

Mostres de mapes on apareix el topònim deJuneda (s. XVII-XIX)

1. IUNEDA (Viguerie de Lerida):Mapa de Gerard Valck. Principaute de Cata-logne ou sont crompis les comtés de Roussi-

Mapa de NicolasSanson (1660).

4. JUNEDA (Viguerie de Plaine d’Urgel):Mapa de Placide de Sainte Hélène (París1648-1734). La Catalogne. 1707.

5. IUNEDA (Territoire de Lerida):Mapa de Daniel de la Feuille (Sedan 1640-Amsterdam 1709).Principauté de Catalogne et partie du Roussi-llon. 1707.

6. IUNEDA (Veguerie de Lerida):Mapa de Nicolaes II Visscher (Amsterdam1649-1702).Carte tres juste des terres et environs de Ba-laguer et Lerida: où lon peut distinctement voir

llon et de Cerdagne divisées en leurs vigue-ries. Amsterdam, 1702.

2. XUNEDA (Territorium Leridense):Mapa de Carel Allard (Amsterdam~1648-~1707).Accuratissima principatus Cataloniae et comi-tatuum Ruscinonis et Cerretaniae descriptio.1705.

3. JONEDA (Corregimiento de Lerida):Mapa d’Oleguer de Taverner i d’Ardena, com-te de Darnius (?1676 – Barcelona 1727).Mapa del principado de Cataluña con la fron-tera de Francia, Aragon y Valencia. 1705.

318

Mapa d’Oleguerde Taverner id’Ardena, comtede Darnius (1705).

319

ou la bataille s’est donnée entre l’armée duroy Charles et celle de Philipe V, le 27 iuillet1710. 1710.

7. JUNEDA (Viguerie de Lerida):Mapa de Nicolas de Fer (París 1646-1720).Le principauté de Catalogne divisée en vigue-ries. 1714.

8. IUNEDAMapa de Juan Àlvarez de Colmenar (principisdel segle XVIII).

Nouvelle carte du Catalogne avec les grandschemins, etc. 1715.

9. JUNIEDA (Viguerie de Lerida):Mapa de Roussel Blottière i del dibuixant G.de la Haye (1673-1739).Carte generale des monts Pyrenées et partiedes royaumes de France et d’Espagne. 1730.

10. JUNEDAMapa de Francisco Xavier de Garma i Duran(Alcàntara 1708 – Barcelona 1783).Mapa del principado de Cataluña y condadodel Rosellón. 1760-1770.

11. JUNEDAMapa de Tomás López y Vargas (Madrid 1730 –1802). Mapa del principado de Cataluña. 1776.

Mapa de Nicolaes II Visscher (1710).

320

Mapa de Louis-Gabriel Suchet (1828).

respecte a Catalunya, són els freqüents errorstoponímics. A més a més, la lentitud en la pu-blicació dels fulls del Mapa Topográfico Nacio-nal motiva que hi hagi, quan es vol representarCatalunya o una bona part d’ella (províncies opartits judicials), la utilització d’una cartografiaanterior, basada en una derivació de la provin-cial traçada per Coello. Sortosament, l’obra dela Mancomunitat de Catalunya es comença asentir en el camp cartogràfic. Representa, endefinitiva, la primera oficialització pròpiamentcatalana de la cartografia, realitzada a partirdel Servei corresponent de la Diputació Pro-vincial de Barcelona. Es porta a terme l’elabo-ració d’uns mapes “topogràfics” publicats a es-cala 1:100 000 i uns mapes geològics queprengueren com a base l’anterior model.

Basant-se en els mapes oficials amb corbesde nivell, adquirirà importància a Catalunya lacartografia excursionista. Aquests acuratsmapes manifesten indubtablement un estilnou del nostre país. Catalunya, o amb exacti-tud certs sectors i indrets, és concebuda comun espai d’oci, un espai digne de ser recorre-gut i contemplat. Es completa així, ara en laseva versió cartogràfica, la descoberta delpaís, que s’havia iniciat en els darrers decen-nis del segle XIX, i que representa una llargaetapa de recopilació d’informació geogràfica.

El desenvolupament de les activitats geogràfi-ques representarà la preparació i publicació demapes temàtics, els quals –amb el pas delsanys– s’aniran ajudant de la fotografia àeria.Més endavant, l’evolució favorable de la geo-grafia i de diverses ciències determinarà un no-table augment de la cartografia temàtica. Pelque fa als aspectes humans aquesta línia cul-mina en el Atlas sòcio-econòmic de Catalunya,començat a publicar l’any 1980. El caràctercientífic i pragmàtic de la cartografia es reflec-teix en una producció que persegueix objectiusd’anàlisi i d’aplicació per part de geògrafs, so-ciòlegs i economistes. Per altra banda, éscabdal la creació de l’Institut Cartogràfic deCatalunya (ICC)42 ja que –amb excel·lents pos-sibilitats tècniques (cartografia automàtica, in-formatitzada)– representa un futur ben assegu-rat i esperançador per a la cartografia catalanade finals de segle XX i inicis del segle XXI.

Mostres de mapes on apareix el topònim deJuneda (s. XIX-XX)

1. JUNEDA (Plana d’Urgell):Mapa d’Eduard Brossa. Cataluña. Descrip-ción geográfica de las cuatro provincias cata-lanas. Barcelona, 1883.

12. JUNEDAMapa de Camilo Vacani (Milà 1787 – 1862).Carta militare della Catalogna: per servire allastoria delle truppe italiane nelle diverse posi-zioni e spedizioni di piu eserciti dal 1808 al1813. 1823.

13. JUNEDAMapa de Louis-Gabriel Suchet (Lió 1772 –Marsella 1826). Théatre des opérations del’armée d’Aragon, aux ordres de s. exce. LeMaréchal Suchet, duc d’Albufera, dans lesprovinces d’Aragon, de Catalogne et de Va-lence. 1828.

14. JUNEDAMapa de Charle (autor no identificat).Mapa de Cataluña. Barcelona, 1846.

La cartografia contemporània

A partir de 1850, la cartografia espanyola co-mença a “oficialitzar-se” dins d’un estat quebusca camins per modernitzar-se. Aquestsesforços coincideixen a Catalunya amb l’a-rrencada de determinats sectors econòmics,especialment el tèxtil i amb les primeres ma-nifestacions de la Renaixença. La cartografiaoficial s’anirà definint a través de la creaciód’una Comisión Cartográfica (1840), unaJunta de Estadística i finalment, l’any 1870,d’un Instituto Geográfico y Estadístico.

L’obra de Francisco Coello de Portugal y Que-sada representa una posterior versió cartogrà-fica del conegut Diccionario geográfico-esta-dístico-histórico (1845-1850) de PascualMadoz. És un intent de recopilar cartogràfica-ment tota la informació coneguda, a través delmarc de les províncies, a una escala 1:200000. A aquesta escala comença l’àmplia utilit-zació d’unes magnituds cartogràfiques quepermeten força detalls i una notable densitattoponímica. Aquesta novetat és aprofitada perl’Instituto Geográfico y Estadístico. Amb la ple-na oficialització de la cartografia desapareixendefinitivament els mapes amb els noms d’undeterminat cartògraf o d’una certa família; solsresta, és clar, el nom de la institució.

La nova cartografia, que s’ajuda dels avençostècnics i de l’exactitud de la informació ambmapes a gran escala (1:50 000), podrà tenirmúltiples usos. No hi queden marginats elspossibles aspectes bèl·lics, però hi ha tambéuna rica informació d’interès civil col·lectiu i in-dividual, i, en molts casos, d’un valor ben di-vers: continguts de geografia física, fets socialsi econòmics. Un dels aspectes més negatius,

321

42 Des de la seva creació l’any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i dela Generalitat a l’època de la República, l’ICC ha esmerçat els seus esforços a situar en uns nivells d’innovació imodernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.

5. JUNEDA (Pla d’Urgell o Urgellés):Mapa de la Geografia General de Catalunya.Direcció: Carreras Candi. Barcelona, 1907.

6. JUNEDA (Pla d’Urgell):Servei del Mapa Geogràfic de Catalunya. Pro-jecte de divisió administrativa de Catalunya.Barcelona, 1919.

7. JUNEDAMapa del Instituto Geográfico y Estadístico dela provincia de Lérida. Término municipal deJuneda. Madrid, 1921.

2. JUNEDA (Llanos de Urgel / Bajo Urgel):Mapa de Norbert Font i Sagué. Carta comar-cal de Catalunya.Premiada als Jocs Florals de Barcelona. Bar-celona, 1897.

3. JUNEDA (Baix Urgell):Cartografia comarcal del Diccionari Salvat, di-rigit per Cels Gomis. Barcelona, 1904.

4. JUNEDA (Plá d’Urgell):Mapa de Francesc Flos i Calcat. Mapa de Ca-talunya. Barcelona, 1906.

322

Mapa de Francesc Flos i Calcat (1906).

11. JUNEDA (Les Garrigues):Mapa comarcal de Catalunya de Pau Vila.Barcelona, 1931.

12. JUNEDAMapa dirigit per V. Turell, cartògraf de la Ge-neralitat.Mercats i llur radi segons l’enquesta feta alsajuntaments / Generalitat de Catalunya. 1933.

13. JUNEDA (Llano de Urgel):Mapa de las comarcas naturales. Junta Pro-

8. JUNEDA (Pla d’Urgell):Mapa comarcal de Catalunya de Pere Blasi.Barcelona, 1922.

9. JUNEDA (Baix Urgell):Divisió comarcal agrària de Josep M. Rendé.Barcelona, 1924.

10. JUNEDA (Pla d’Urgell):Àlbum Meravella. Llibre de belleses naturals iartístiques de Catalunya. Vol II. Direcció: PerePujol. Barcelona, 1929.

323

Mapa de Josep M.Rendé (1924).

324

Plànol de la comarca de l’Urgell (Lleida, 1927).

Plànol comercial dels pobles afluents de Mollerussa. Butlletí de la Cambra de Comerç i Indústria (Mollerussa, 1934).

Mapa del Ministerio de Gobernación. Madrid,1965.

15. JUNEDA (Les Garrigues):Mapa de Catalunya. Servei Cartogràfic de laDiputació de Barcelona. 1974.

16. JUNEDA (Les Garrigues):Mapa de l’organització territorial de Catalunyaa cura de Lluís Casassas i Joaquim Clusa.Fundació Bofill. Barcelona, 1981.

vincial de Ordenación Económico-Social. Go-vern Civil de Lleida, 1947.

13. JUNEDA Mapa General del Instituto Geográfico y Ca-tastral. 1950.

14. JUNEDA (L’Urgell):Las provincias y sus comarcas.Estudio sobre delimitación comarcal en lasprovincias españolas.

325

Mapa de lascomarcas naturales.

(Lleida, 1947).

Bibliografia

ALBAIGÉS I OLIVART, Josep Maria. “Encara méssobre el nom de Juneda”, Fonoll, núm. 1. Juneda,desembre de 1978.AMIGÓ ANGLÈS, Ramon. Els noms de lloc de lesterres catalanes. Reus. Institut d’Estudis Catalans.Barcelona, 1958.AMIGÓ ANGLÉS, Ramon. Materials per a l’estudidels noms de lloc i de persona, i renoms, del termede Reus. Edicions Rosa de Reus. Associació d’es-tudis reusencs, núm. 68. Reus, 1988.AMIGÓ, Ramon; ROIGÉ, Dolors; TERRADO, Xavier iTURULL, Albert. Introducció a l’onomàstica.Toponímiai antroponímia catalana i general. Quaderns de l’Insti-tut, núm. 7. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida, 1994.ASÍN PALACIOS, Miguel. Contribución a la toponi-mia árabe de España. CSIC. Madrid, 1940.BALAÑÀ i ABADIA, Pere. “Una etimologia aràbiga pera Juneda”. Fonoll, núm. 20. Juneda, febrer de 1982.BALAÑÀ i ABADIA, Pere. “Juneda, avantguarda delregne sarraí de Lleida”. Fonoll, núm. 35. Juneda,desembre de 1984.BALAÑÀ i ABADIA, Pere. Els noms de lloc de Ca-talunya. Col·lecció Població i Territori, núm. 5. Ge-neralitat de Catalunya. Barcelona, 1989.BALAÑÀ i ABADIA, Pere. “Juneda, un nom i un do-cument important”. Fonoll, núm. 51. Juneda, prima-vera de 1990.BALAÑÀ i ABADIA, Pere. L’Islam a Catalunya (se-gles VIII-XII). Rafael Dalmau Editors. Col·leccióNissaga, núm. 13. Barcelona, novembre de 1997.BALAÑÀ i ABADIA, Pere. “La penúltima paraula so-bre l’etimologia de Juneda”. Butlletí Interior de laSocietat d’Onomàstica, núm. LXXV. Barcelona,desembre de 1998.BELLMUNT, Pere. “Toponímia del terme de Junedai els seus entorns”. Fonoll, núm. 41. Juneda, 1986.Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geo-gràfics de Catalunya. Ed. Millà. Barcelona, 1991.BURGUEÑO, Jesús. Història de la divisió comarcal.Rafael Dalmau, editor. Barcelona, novembre 2003.CARRERAS i CANDI, Francesc. Miscelànea HistòricaCatalana. 1a i 2a sèrie. 2 vols. Barcelona, 1905-1918.CASTILLÓN CORTADA, Francisco. “Parroquias delas cercanías de Lleida, hoy desaparecidas” dinsde la Miscel·lània Homenatge a Josep Lladonosa.Institut Estudis Ilerdencs. Lleida, 1992.COROMINES, Joan. Estudis de toponímia catalana(vol. I i II). Biblioteca Filològica Barcino. EditorialBarcino. Barcelona, 1965 i 1970.COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. Vol.IV. Curial Edicions Catalanes. Barcelona, 1995.FONT RIUS, José Mª. Cartas de población y franqui-cia de Cataluña,. CSIC, vol. I. Madrid-Barcelona, 1969.GALERA, Montserrat i VILÀ, Joan. Cartografia deCatalunya (Recull històric) dins de la Gran geogra-fia Comarcal de Catalunya (vol. 19) Fundació Enci-clopèdia Catalana. Barcelona, novembre de 1985.GARCÍA i BIOSCA, Joan Eusebi. “Els orígens delstermes de Lleida. La formació d’un territori urbà (s.XI i XII)”. La Mañana-Ajuntament d’Alguaire. Patro-nat Municipal “Josep Lladonosa i Pujol”. Col·leccióJosep Lladonosa. Lleida, 1995.

326

GILI i GAYA, Samuel. “El nom de Juneda”. ButlletíInterior del Centre Comarcal Lleidatà, núm. 95. Bar-celona, octubre de 1966.GRAS y DE ESTEVA, Rafael. La pahería de Lérida.(Notas sobre la antigua organización de la ciudad1149-1707). Lleida, agost de 1909.IGLÉSIES FORT, Josep. Els noms de lloc de les te-rres catalanes. La Riba. Institut d’Estudis Catalans.Barcelona, 1953.IGLÉSIES FORT, Josep. “El movimiento demográ-fico en Cataluña durante los últimos cien años” dinsde Memorias de la Real Academia de Ciencias yArtes de Barcelona. 3a època. Núm. 680. vol.XXXIII, núm. 16. Barcelona, maig de 1961.IGLÉSIES FORT, Josep. “El fogaje de 1365/1370”dins de Memorias de la Real Academia de Cien-cias y Artes de Barcelona. 3a època. Vol. XXXIV.Barcelona, 1962.IGLÉSIES FORT, Josep. El cens del comte de Flo-ridablanca (1787). Fundació Salvador Vives Casa-juana. Barcelona, 1969.IGLÉSIES FORT. Estadístiques de població de Ca-talunya. El primer vicenni del segle XVIII. FundacióSalvador Vives Casajuana. Barcelona, 1974.JOSA, Ramon. “Juneda”. Butlletí Interior del CentreComarcal Lleidatà, núm.40. Barcelona, juny de 1961.LLADONOSA I PUJOL, Josep. “Juneda, part inte-grant de l’antic municipi de Lleida”. Butlletí Interiordel Centre Comarcal Lleidatà, núm. 32. Barcelona,octubre de 1960.MADOZ, Pascual. Diccionario Geográfico-estadísti-co-histórico de España. Madrid, 1847.MOLL, Juli i TORT, Joan. Toponímia i cartografia: as-saig de sistematització. Institut Cartogràfic de Cata-lunya. Sèrie Manuals, núm. 1. Barcelona, 1985.MOREU-REY, Enric. Els nostres noms de lloc.Col·lecció els treballs i els dies, núm. 22. EditorialMoll. Mallorca, 1982.PIÑOL AGUADÉ, Josep Maria. “En torno al nombre“Juneda”, secció Comarcas del Diario de Lérida, 1982.PITA i MERCÉ, Roderic. Dades per al coneixementde l’arqueologia i de la història de Juneda, articletranscrit per Pere Bellmunt al programa de FestaMajor de Juneda. Agost de 1976.SANPERE i MIQUEL, Salvador. Un estudi de topo-nomàstica catalana. Barcelona, 1880.SEGURA, mossèn Joan. Butlletí de la antigua as-sociació d’excursións catalana, volum. XII. Barce-lona, 1890.SOLÉ i BONET, Josep Maria. Juneda. El seu ter-me. Comissió Cassoles de Tros – Diputació de Llei-da. Juneda, 1991.TORRENT GELONCH, Jaume. “Pinzellades de topo-nímia junedenca”. Butlletí Interior del Centre Comar-cal Lleidatà de Barcelona. Barcelona, agost de 1965.TORRENT i GELONCH, Jaume. L’església i el ce-mentiri vells de Juneda. Pagès editors. AssociacióCultural Fonoll - Casa de Cultura, núm.2. Juneda,agost de 1993.VALLS, Joan. “Apunts històrics de Juneda”. ButlletíInterior del Centre Comarcal Lleidatà, núm.86. Bar-celona, abril de 1965.