pressupost de venda_catala

Barcelona Activa ESTAY GRUPO CONSULTOR

Barcelona ActivaEstay Grupo Consultor

Activitats cofinançades per:

Pressupost de venda

Eloi Cerain Tolsa


MERCAT? MÀRQUETING? ESTRATÈGIA? FINANCES? COMPETÈNCIA?

2


INTRODUCCIÓ ALS COSTOS

Què és la comptabilitat analítica o comptabilitat de costos?

Comptabilitat financera Vs Comptabilitat de costos

3


INTRODUCCIÓ


Exemple:

La comptabilitat general ens permet conèixer a quant ascendeixen les despeses del personal, de la matèria prima, dels subministres, de les amortitzacions, etc., a quant ascendeixen els ingressos totals.

La comptabilitat de costos, en canvi, ens dirà quant li costa a l’empresa fabricar cada tipus de joguet; d’aquell cost, quina part correspon a consumo de matèria prima, quina part a mà d’obra, quina part a amortitzacions de maquinaria, etc..

També ens permet saber quin marge obté l’empresa entre els diversos departaments.

I ens indicarà com es distribueixen les despeses de l’empresa entre els diversos departaments.

4


INTRODUCCIÓ


en definitiva… la comptabilitat de costos ens permet:

1. Conèixer els costos que incorren en cada fase d’elaboració dels seus productes.

2. Valorar les existències dels productes en cursos, semiacabats i acabats.

3. Detectar possibles activitats, productes o clientes en els que l’empresa perd o

guanya diners.

4. Fixar preus de venda coneixent quin marge s'obté de cada producte.

5


INTRODUCCIÓ


Destinataris:

Els seus destinataris són la Direcció de l'empresa i els responsables dels diferents

departaments amb vista a que puguin conèixer en profunditat com evolucionen els

diversos costos i ingressos, en quina mida s'adapten als pressupostos, així com els

motius d’aquestes desviacions, quines són les activitats més rentables i amb quines

es perd diners.

6


TIPUS DE COSTOS

Classificació

7


TIPUS DE COSTOS

Classificació

Els costos d’una empresa es poden classificar en funció de:

1. Segons la seva modalitat

2. En funció de si es pot assignar o no de manera objectiva a un producte

determinat

3. Si varia o no amb el nivell d’activitat de l'empresa

4. Depenen de si s’ha incorregut als mateixos o estan encara pendents

8


TIPUS DE COSTOS

Classificació

1. Segons la seva modalitat

Matèries primes, altres aprovisionaments, costos de personal, serveis exteriors,

amortitzacions, costos financers, previsions, etc.

9


TIPUS DE COSTOS

Classificació

2. En funció de si es pot assignar o no de manera objectiva a un producte

determinat:

COST DIRECTE: aquell que es pot repartir objectivament entre els diferents

productes.

COST INDIRECTE: aquell que no es pot repartir objectivament entre els diferents

productes.

10


TIPUS DE COSTOS

Classificació

3. Segons varien o no amb el nivell d’activitat de l'empresa:

COST FIXA: aquell que no varia amb el nivell d’activitat de l'empresa.

COST VARIABLE: aquell que sí varia amb el nivell d’activitat.

11


TIPUS DE COSTOS

Classificació

4. Depenent de si s’ha incorregut en els mateixos o estan encara

pendents

1. Segons la seva modalitat.

2. En funció de si es poden assignar o no de manera objectiva a un producte

determinat.

3. Si varia o no amb el nivell d’activitat de l'empresa.

4. Dependent de si s’ha incorregut en els mateixos o estan encara pendents.

12


TIPUS DE COSTOS

Classificació

4 Segons si s’han incorregut en els mateixos o estan encara pendents

COST POTENCIAL: aquell en el que l'empresa encara no s’ha incorregut i dependrà

de la decisió que prengui l'empresa.

COST INCORREGUT: aquell que ja s’ha produït

13


MÈTODES DE CONTROL DE COSTOS

Costos PARCIALS

Costos TOTALS

Costos VARIABLES

Costos DIRECTES

Costos COMPLETS

Costos HOMOGENIS

Costos ABC

MÈTODES DE CÀLCUL

14



15



En funció del mètode escollit, el resultat pot variar.

Segons el mètode de costos utilitzat, els costos imputats als productes són diferents.

En els costos de mètodes parcials els costos assignats als productes són menors que

els mètodes de costos totals. Senyalant que en aquets mètodes els costos no

assignats als productes s'imputen directament al compte de resultats.

Aquest tractament repercutirà directament al compte de resultats (cost de vendes) i

en la valoració de les existències.

16



Exemple: FABRICACIÓ DE PARAIGÜES

Imaginem una empresa que fabrica paraigües. Les dades de l’exercici són les següents:

Ha fabricat 5.000 paraigües, dels quals ha venut 3.000 a 50 euros /unitat.

Els costos en matèria prima (cost variable) ha sigut de 10.000 euros.

Els costos en mà d’obra (cost variable) ha sigut de 60.000 euros.

L’amortització de la maquinaria (cost fixa) ha sigut de 5.000 euros.

Els lloguers (cost fixa) s’han elevat a 3.000 euros.

17



Exemple: FABRICACIÓ DE PARAGÜES

18




Compte de resultats

19




Valoració d'existències

En aquest exemple, l’aplicació d’un mètode de costos variables comporta

un menor benefici i una menor valoració de les existències del magatzem

(no sempre passa així; això dependrà de si es venen més o menys unitats

de les fabricades en l’exercici).

Depenent del mètode de costos utilitzat, els resultats de l'exercici i la

valoració de les existències variaran.

20


MÈTODE DE COSTOS DIRECTES

21



El mètode de costos directes assigna als productes únicament els costos directes (aquells que són directament assignables als mateixos).

Exemple: Una empresa que fabrica cadires i taules.

Cost de la fusta consumida: és un cost directe, ja que es pot saber objectivament

quanta fusta ha consumit cada tipus de producte.

Lloguer de les oficines centrals: és clarament un cost indirecte.

Si apliquem el mètode de costos directes en aquest exemple, únicament distribuirem

entre aquests dos productes el cost de la fusta. El cost del lloguer aniria al compte de

resultats com a despeses de l’exercici.

22



El mètode de costos directes assigna als productes únicament els costos directes (aquells que són directament assignables a ells mateixos).

Exemple (CONTINUACIÓ): Una empresa que fabrica cadires i taules.

Els costos directes assignats als productes:

Passaran pel compte de resultats de l’exercici en funció de que es vagin venent els

productes fabricats (dintre de la rúbrica "costos de les vendes").

Aquells costos assignats a productes que al tancament de l’exercici no s’hagin venut

no passaran pel compte de resultats d’aquest any, sinó que quedaran com a valor més

gran de les existències.

Quan en posteriors exercicis venguin aquests productes que van quedar al magatzem,

els seus costos aniran assignats al compte de resultats.

23


MÈTODE DE COSTOS DIRECTES EXERCICI A REALITZAR:

Es demana: Classificació dels costosCàlcul del cost unitari per producteCompte de resultatsExistències finals

Una empresa fabrica camises i pantalons (un model únic per cada producte)Durant l‘any s’han fabricat 40.000 camises i 30.000 pantalons.Els costos de l’exercici han sigut: Matèria prima: 5 eur./m2 Tela texana

Consum per camisa 1 m2Consum per pantaló 2 m2

Mà d’obra: 5 persones costos salaris 120.000 euros (tots cobren igual).

3 persones fabriquen camises2 persones fabriquen pantalons

Lloguer: Nau industrial 20.000 euros.

Amortització: Maquinària 15.000 euros

Despesa neteja: 30.000 euros.

Vendes de l’exercici: 30.000 camises a 20 eur./u. i 5.000 pantalons a 30 eur./u.

24


MÈTODE DE COSTOS VARIABLES

25



El sistema de costos variables imputa als productes únicament els costos variables, és

a dir, aquells costos que varien en funció del volum de l’activitat. La resta de costos

(costos fixes) es consideren despeses de l’exercici i es posen a la compte de resultats.

El funcionament d'aquest mètode és similar al de costos directes, amb l’única

diferència de que en aquell s'imputen els costos directes i en aquest els costos

variables.

26


Exemple:

Imaginem una bodega que elabora diferents tipus de vi. Al cap davant de cada modalitat hi ha un encarregat del producte que controla la seva qualitat. En aquesta empresa:

El cost del raïm és un cost directe (es té en compte quants kg de raïm s'utilitzen en l’elaboració de cada tipus de vi) i és també un cost variable (si augmenta la producció es consumeix més raïm).

El salari dels encarregats de cada producte és un cost directe (el seu salari es pot assignar com a cost del vi corresponent), però no és un cost variable sinó que es fixa (aquests encarregats els tenim que pagar amb independència del volum de vi produït).

El consum de gasoil de la flota de camions és un cost variable (si es ven més tindrem que transportar més vi), però no és un cost directe (no es pot saber objectivament quina part d’aquesta despesa correspon a cada tipus de vi).


27



Exemple:

Amb l’exercici anterior, l'empresa de fabricació de camises i pantalons realitzarem el

mateix procediment però amb la metodologia de costos variables:

Classificació dels costos

Cost unitari de cada producte (només amb costos variables)

Compte de resultats

Valor de les existències finals

28



Exemple: FABRICACIÓ DE CAMISES I PANTALONS (Mètode Costos Variables)

Classificació dels costos

29




Cost unitari de cada producte

30




Compte de resultats

31




Existències finals

32


EL PUNT D’EQUILIBRI

33



El punt d’equilibri és aquell nivell de l'activitat en el que l'empresa ni guanya, ni perddiners, el seu benefici és zero.

Per sota d’aquest nivell de l’activitat l'empresa tindria pèrdues.

Si el nivell d’activitat fos superior, l'empresa obtindria beneficis.

Per calcular el punt d’equilibri necessitem conèixer la següent informació:

Costos fixos de l'empresaCostos variables per unitat de productePreu de venda del producte

La diferencia entre el preu de venda de cada producte i el seu cost variable és elmarge que obté l'empresa.

Si es divideixen els costos fixes entre el marge per producte obtindrem el número deproductes que tindria que vendre l'empresa para arribar a cobrir tots els seus costosfixos

34



Representació gràfica.

35


EL PUNT D’EQUILIBRIExemple:

Imaginem una empresa editorial, amb uns costos fixes de 100.000 euros. Aquesta empresa només edita un model de llibre, que té un cost variable de 20 euros i un preu de venda de 30 euros.

El marge que l'empresa obté de cada llibre és:

Marge = Preu de venda - cost variable = 30 - 20 = 10 euros

El punt d’equilibri es calcula:

P.e. = Costos fixes / marge per producte = 100.000 / 10 = 10.000 llibres

En definitiva: Si ven 10.000 llibres no obté beneficis ni pèrdues.Si ven menys de 10.000 llibres, tindrà pèrdues.Si ven més de 10.000 llibres, obtindrà beneficis.

36



El punt d’equilibri també es pot determinar calculen el marge percentual que l'empresa obté amb la venda de cada producte.

En l’exemple anterior, aquest marge seria:

Marge = (Preu de venda - Costos variables) / Preu de venda = (30 - 20)/ 30 = 0,333És a dir, el 33,3% del preu de venta és marge per l'empresa.

El punt d’equilibri serà:

P.e. = Costos fixos / Marge = 100.000 / 0,333 = 300.000 euros

El punt d’equilibri ve determinat en volum de vendes (euros) i no en núm. d’unitats.

Com es pot comprovar, la solució és idèntica a la obteníem amb el primer sistema:

Si el punt d’equilibri exigeix unes vendes de 300.00 euros i el preu de venda de cada llibre és de 30 euros, vol dir que l'empresa tindrà que vendre 10.000 llibres.

37


El Compte de Pèrdues i Guanys Analítica

Per al càlcul del PVP devem tenir present el nostra compte d’explotació:

Marge Brut

Benefici abans d’interessos i impostos (BAII)

Benefici abans d’impostos (BAI)

Benefici net

38

pressupost de venda_catala

Documents