plantilla

Avaluació d’escenaris formatius en línia (PAEF) Integrants del grup:

Jose Pozo Ernest Pons Laura Ribas

SUMARI 1.Introducció 2. Cas Audi 2.1 Cas similar: 3. Cas Universitat Autònoma de Bucaramanga 3.1. Cas similar: University of Calgary 4. Cas Harry Potter 4.1 Cas similar: Projecte GeoCating 5. Conclusions 6. Fonts documentals Introducció. (Jose).

El document que a continuació presentem, recull l’anàlisi i valoració de tres escenaris formatius basats en TIC, realitzats pel Jose Pozo, l’Ernest Pons i la Laura Ribas. Els tres casos analitzats són:

1. La docència semipresencial a una organització empresarial. El cas d’Audi. 2. La docència virtual a les universitats. La docència virtual a la Universitat Autònoma de Bucaramanga (Colòmbia). 3. La docència presencial amb suport de les TIC a l’educació formal. Un projecte telemàtic en educació bàsica: El món de Harry Potter.

Per tal de realitzar una anàlisi dels diferents escenaris formatius i les TIC, hem confeccionat una pauta d’anàlisi i valoració, a partir de les tres pautes realitzades pels components d’aquest grup en la PAC anterior.

Els motius que ens han portat a realitzar aquesta pauta d’anàlisi conjunta, són entre d’altres, els següents:

1. Creiem que per avaluar qualsevol escenari formatiu, hem de tenir en compte la interactivitat potencial i la real. 2. En els tres casos analitzats, això no es pot realitzar ja que només disposem d’informació sobre el component potencial.

Tenint en compte aquests condicionants, hem realitzat una pauta d’anàlisi que recull gran part dels eixos de les pautes realitzades individualment, que ens permetrà comentar de forma crítica els tres casos seleccionats.

Els ítems que formen part de la nostra pauta d’anàlisi, són els següents.

1. Model pedagògic utilitzat. 2. Infraestructura tecnològica 3. Software usat 4. Objectius del curs i de les activitats

5. Temporalització 6. Accés als materials 7. Coneixement del perfil dels estudiants. 8. Rol del docent 9. Estratègies d’ensenyament i aprenentatge 10. Flexibilitat en les eines d’aprenentatge 11. Materials didàctics 12. Rol de l’estudiant 13. Suport acadèmic a l’estudiant 14. Interacció entre professor i estudiants 15. Eines de comunicació i col·laboració 16. Eines de gestió de la informació 17. Adequació de les activitats d’aprenentatge 18. Avaluació inicial 19. Avaluació formativa 20. Avaluació sumativa.

A continuació, recollim l’anàlisi dels tres casos (en el quals s’inclou el rol que desenvolupa el docent en cadascun dels escenaris formatius), així com tres exemples de casos similars a aquests tipus d’escenaris.

Estudi cas Audi. Jose Pozo

1. Model pedagògic utilitzat.

§ Model pedagògic basat en la tipologia mixta o blended learning. § Per tant, està constituït per sessions em línia, sessions presencials, i sessions d’outdoor training, (sessions en les quals mitjançant activitats es desenvolupen algunes activitats).

2. Infraestructura tecnològica.

§ Servei tècnic específic per garantir el bon funcionament de la formació que es realitza en línia. § Aquest servei tècnic té entre les seves tasques:

o Resoldre les contingències de funcionament. o Informar amb antelació als usuaris de les incidències tècniques que es puguin produir. o Aplicar les actualitzacions del sistema. o Respondre als dubtes de tipus tècnic dels usuaris. o Informar sobre les millores tècniques que es realitzin.

3. Software usat .

§ No s’especifica.

4. Objectius del curs i de les activitats.

§ Augmentar la capacitació de la xarxa comercial d’Audi. § Millorar el procés de venda en general. § Procurar que el venedor o assessor comercial es preocupi de buscar al client. § Aconseguir que el comercial assumeixi el seu nou rol com a venedor de productes.

§ Afrontar amb èxit els reptes que suposa tenir clients més preparats i informats. § Saber adaptar cada producte Audi, a les necessitats particulars de cada client.

5. Temporalització.

§ Data d’inici del programa: abril de 2003. § La durada del programa és de 14 mesos i de 340 hores, que es reparteixen de la següent manera:

o Presencials: 64 hores (2 sessions de 4 hores i 7 sessions de 8 hores). o En línia: 260 hores. o Outdoor training: 24 hores, (3 sessions de 8 hores).

§ Les sessions presencials es distribueixen al llarg de l’any, coincidint amb la finalització de 2-3 mòduls de formació.

6. Accés als materials.

§ La majoria són Materials Didàctics Multimèdia. § Estan ubicats al campus Audi d’aprenentatge, i per tant són de fàcil accés. § Es va cuidar, en el moment de dissenyar-los, que existís un equilibri entre uns recursos atractius i amb una mida en bytes adequada, que no comportés problemes en el moment d’accedir a ells.

7. Coneixement del perfil dels estudiants.

§ Es va realitzar un estudi de les competències dels comercials i caps de vendes. § Es va seleccionar un grup de 100 comercials per iniciar el programa de formació § Els estudiants seleccionats, reunien les següents condicions:

o Tenien una bona valoració en les competències associades al lloc de treball. o Mostraven interès explícit per realitzar el programa de formació.

§ Els alumnes podran dedicar una hora al dia als estudis. § El ritme de la formació s’havia d’adequar a les característiques de la feina: algunes temporades són especialment dures pel que fa a la dedicació al treball: ponts, Setmana Santa, estiu...

8. Rol del docent .

§ Facilitador del procés formatiu de l’estudiant. § Ofereix als alumnes instruments que l’ajuden en el seu procés d’aprenentatge. § Entre les funcions principals del docent destaquen:

o La direcció d’activitats participatives. o Seguiment, orientació i motivació dels participants. o Resolució de qüestions i dubtes. o Atenció personalitzada i continua. o Supervisió del procés d’aprenentatge. o Canalització de la informació.

9. Estratègies d’ensenyament i aprenentatge.

§ No s’especifiquen.

10. Flexibilitat en les eines d’aprenentatge.

§ No s’especifiquen.

11. Materials didàctics.

§ Són la guia bàsica en el desenvolupament de cada un dels continguts. § Faciliten i estimulen el procés d’aprenentatge dels participants.

§ Ajuden a l’adquisició de nous coneixements. § Estan elaborats en suport diferents. § Tots els materials tenen una mateixa estructura: índex, presentació, test de coneixements previs, glossari...

12. Rol de l’estudiant .

§ Els alumnes no estan habituats a l’estudi, i la majoria d’ells els van acabar fa temps. § És el centre de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. § És el protagonista de la seva formació. § Els materials didàctics, el rol del docent, l’avaluació..., tots aquest elements giren al voltant de l’estudiant, ajudant-lo a construir un aprenentatge significatiu, rellevant, dinàmic i actiu.

13. Suport acadèmic a l’estudiant .

§ Secretaria. § Existeix un enllaç directe al correu electrònic del personal de gestió del campus Audi.

14. Interacció entre professor i estudiants .

§ La interacció entre els professors i estudiants es diferencia segons el tipus de formació que es realitzi (recordem que és un curs semipresencial):

o Sessions presencials. Es realitza un seguiment del que s’ha anat treballant el línia, es resolen els dubtes i es tracten algunes habilitats. o Sessions en línia. Les comunicacions es vehiculen a través del tauler del consultor, així com dels espais del fòrum i debat. o Sessions outdoor training. El docent pot observar als alumnes per corregir possibles mals hàbits i orientar-los sobre la millor forma de resoldre algunes tasques.

15. Eines de comunicació i col·laboració.

§ La formació en línia es fa en un aula virtual, que disposa de: o Espai de debat. o Fòrum. o Tauler del professor. o Correu electrònic. o Xat. o Servei virtual de secretaria.

16. Eines de gestió de la informació.

§ La major part de la formació està pensada per ser impartida en línia. § El paper dels Materials Didàctics Multimèdia (MDM), és fonamental. § Els MDM dissenyats tenen com a característiques fonamentals:

o Disseny gràfic atractiu. o Contenen moltes il·lustracions i animacions que exemplifiquen les explicacions. o Mida de la lletra gran per tal de facilitar la lectura. o Respecte de la línia gràfica. o Equilibri entre la riquesa de recursos audiovisuals i la seva mida en bytes.

17. Adequació de les activitats d’aprenentatge.

§ S’han utilitzat els debats i fòrums, per resoldre problemes de la marca, plantejats pels treballadors/usuaris del campus.

18. Avaluació inicial.

§ L’avaluació inicial que es realitza es sobre tot d’habilitats informàtiques. § Es va realitzar un estudi previ per avaluar els recursos informàtics de què disposaven un grup d’alumnes potencials. § A aquest grup d’alumnes, se’ls van fer preguntes sobre:

o La freqüència d’ús de l’ordinador. o La disponibilitat d’ordinador al lloc de treball i domicili. o Les característiques tècniques de l’ordinador. o El coneixement i ús de les aplicacions. o La disponibilitat d’accés a Internet: mòdem, ADSL...

19. Avaluació formativa .

§ No s’especifica.

20. Avaluació sumativa o continua.

§ És l’instrument que permet contrastar el progrés de l’estudiant en qualsevol moment del procés d’aprenentatge. § Permet personalitzar els ritmes d’estudi.

Cas similar Audi.

El cas que hem escollit, fa referència a un projecte realitzat per l’empresa Gec UOC Grup, per a l’entitat financera Bancaja. Aquesta experiència consisteix en un projecte de formació d’assessors financers de Bancaja, a través d’un entorn virtual.

Objectius.

§ Dotar als professionals de l’empresa dels coneixements i habilitats necessaris per assessorar eficaçment als diferents clients de l’entitat. § Superar l’examen de l’Associació Espanyola d’assessors i planificadors.

Semipresencialitat.

El programa es fonamenta en la metodologia d’educació blended, integrat per formació en línia i presencial.

Sessions en línia.

§ Es realitzen mitjançant la plataforma virtual Platón. § Permet compartir les experiències entre els participants, i el treball en grup.

Sessions presencials.

§ Es realitzen per recolzar els continguts desenvolupats virtualment. § Permet als docents detectar el grau d’adquisició de coneixements, i desenvolupar habilitats presencials.

Més informació.

§ http://www.equiposytalento.com/noticias/2007/05/14/gec-forma-a-asesores-financieros-de-bancaja

http://www.equiposytalento.com/noticias/2007/05/14/gec-forma-a-asesores-financieros-de-bancaja

Estudi cas "La docència virtual a les universitats. Universitat Autònoma de Bucaramanga (Colòmbia)." 1. Model pedagògic utilitzat.

Model pedagògic basat en la docència completament a distància.

2. Infraestructura tecnològica.

No ho especifica.

3. Software usat

Tal i com cita l'annex 3 del cas:

- El software que es fa servir s'anomena RUTA i serveix per desenvolupar sistemes interactius.

- RUTA és responsable de seleccionar i disposar les tecnologies de la informació i comunicació necessàries per a la interacció sincrònica i asincrònica entre els alumnes i el model d'educació virtual.


El curs a distància que l'UNAB va realitzar juntament amb l'ITESM de Mèxic era un postgrau en mestries. Els estudiants van haver d'anar adquirint gradualment competències comunicatives i tecnològiques que no tenien abans de començar. L'objectiu general però és enfortir les competències professionals dels docents per a generar escenaris recolzats en plataformes i eines web, aprofitant les possibilitats pedagògiques d'interacció i interactivitat que aquestes ofereixen, aplicant sempre, criteris de propietat intel·lectual i drets d'autor.

En quant als objectius específics podem destacar:

• Comprendre les característiques dels escenaris educatius dins d'un enfocament conectivista de l'aprenentatge.

• Desenvolupar criteris i habilitats de búsquda i selecció d'eines web, així com plataformes lliures i en línia, que permetin la publicació de recursos i de continguts, segons siguin les necessitats educatives.

• Emprar eines de publicació de recursos en plataformes lliures basades en web, per a l'ensenyament i aprenentatge de temes variats.

• Dissenyar escenaris educatius amb continguts digitals, d'acord amb la lògica de l'enfocament conectivista de l'aprenentatge i de les tecnologies de web.

• Comprendre l'abast de les normes de propietat intel.lectual i llicència existents, referents a l'ús i aplicació de recursos.

• Aplicar noves estratègies i/o metodologies que aportin a l'apropiació de TIC a l'aula i al desenvolupament de competències en els estudiants per a l'aprenentatge de les àrees i/o disciplines.


No s'especifica la temportizació del curs, emperò, s'especifica la temportizació en el disseny de cursos en línia:

- setmana 0-3: anàlisi i definició del curs

- setmana 3-5: orientació en la selecció de recursos

- setmana 5-8: elaboració de proposta comunicativa i selecció de temes i subtemes

- setmana 8-12: producció multimèdia

- setmana 12: lliurament de document i muntatge per a la correcció d'estil

- setmana 13-15: muntatge integrador HTML

- setmana 14: validació en línia

- setmana 16: muntatge WebCT


- Materials Audiovisuals (televisió i vídeos)

- Materials Multimedia (informàtics).

- Sonors (audiocasets) i textos escrits (impressos)

- El tipus de material és divers: CDs, casets, disquets, fulls de paper... Segons les necessitats.


El curs està dirigit a:

• Docents d'educació superior amb experiència en processos educatius amb incorporació de TIC.

• Amb experiència prèvia en la publicació en plataformes lliures com blogs, wikis, i participació en xarxes socials.

Les capacitats que els alumnes han de desenvolupar són les següents:

- Abstracció: Permet descobrir patrons i sentits; significa simplificar la realitat fins al més precís i fonamental per a ser entesa i manipulada d'una forma nova. Amb l'abstracció l'estudiant aprèn a ser escèptic, curiós, creatiu i es concentra, no en la memorització de fets sinó en la formulació de judicis i interpretacions.

- Pensament Sistèmic: A través d'aquest pensament l'estudiant aprèn a no caure en la fal·làcia de desarticular les coses, sinó de veure la realitat com un sistema de causes i conseqüències. En la realitat les coses difícilment es troben pre-definides i no són fàcilment separables.

- Experimentació: Es refereix a l'hàbit i al mètode per a intentar noves tècniques i nous materials. L'estudiant ha d'aprendre a no tenir por de cometre errors i a assumir riscos. Significa apropiar-se d'eines per a experimentar de manera permanent com separar variables depenents i independents per a entendre causes i conseqüències; es tracta d'explorar sistemàticament una gamma d'alternatives i possibles resultats, observant similituds i dificultats rellevants; fent aflorar la intuïció

- Col·laboració i Cooperació: Significa aprendre a treballar en equip, a comunicar conceptes entre teories; a fer dissenys, presentacions, desenvolupament de projectes a través del consens del grup.

8. Rol del docent .

- El docent suggereix el coneixement i deixa plena llibertat als alumnes perquè indaguin sobre el tema proposat. .

- El docent conversa amb els alumnes sobre el tema a desenvolupar, acompanyant-los en l'aprenentatge.

- El docent propicia el diàleg entre estudiants, a vegades sense posar-se pel mig i observant les converses.

- El docent finalment pregunta i examina els coneixements adquirits.


No s'especifica.

.


No s'especifica.


No s'especifica.

.

12. Rol de l’estudiant.

- Els alumnes tenen dificultats amb les noves tecnologies. Alguns fins i tot els costa seguir el ritme degut a no tenir internet a casa o en el cas de tenir-lo, equivaldre a una trucada a l'estranger.

- Com en altres casos (cas Audi, per exemple) és el centre de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.

- És el protagonista de la seva formació.

13. Suport acadèmic a l’estudiant

L'estudiant generalment recorre al seu docent per a demanar suport de qualsevol tipus, és lògic ja que és amb aquest amb qui entaula major relació. Les funcions d'aquest són:

• Orientar l'alumne en els procediments administratius. • Dirigir l'alumne als funcionaris competents per a resoldre inquietuds que no siguin de la

seva àrea o coneixement.

D'altra banda les preguntes de caire administratiu el docent les adressa al tutor, que fa de nexe entre ells i l'administració.


La interacció entre els professors i estudiants es totalment a distància i es fa mitjançant videoconferències, fòrums, trucades telefòniques, etc.


No s'especifica.


No s'especifica.


No s'especifica.


No s’especifica

19. Avaluació formativa .

No s’especifica.

20. Avaluació sumativa o continua.

- L'avaluació estableix el grau d'assoliment de les metes o objectius traçats pel dissenyador del curs.

- L'avaluació considera molt important la subjectivitat, tant de l'avaluador com de l'avaluat. Ambdós són intèrprets de les situacions educatives i la seva responsabilitat s'assumeix en la interacció, en la intersubjetivitat.

CAS SIMILAR: "CONTED: University of Calgary"

http://conted.ucalgary.ca/elearn/

Aquesta universitat ofereixx aprenentatge en línia per a persones amb una agenda atapeïda i amb pocs temps per a classes presencials. Es tracta d'aprendre de manera més flexible i convenient sense barreres geogràfiques. És un aprenentatge basat eh Internet, d'es d'allà s'accedeix a materials d'aprenentatge i és on també s'interactua amb els professors i altres estudiants,

Aspectes en comú amb el projecte “La docència virtual a les Universitats”:

1. És un projecte telemàtic. Ambdues combinen la teoria amb la pràctica. Posant més èmfasi en aquesta última.

2. És global. És a dir, qualsevol persona de qualsevol lloc s'hi pot matricular, sempre i quant es tinguin les competències lingüístiques necessàries.

3. En cap moment se'ls demana als estudiants que es desplacin a la seu de la Universitat.

4. Hi ha una gran diversitat de recursos

Diferències amb el projecte “La docència virtual a les Universitats”:

1. En el cas de la Universitat de Colòmbia faltava millorar moltes coses, ja que era un projecte pioner i nou. La Universitat de Calgary no ha tingut que passar per aquests tràmits bàsics.

2. La Universitat de Calgary ofereix més varietat de cursos, mentres que la Universitat de Colòmbia no.

3. La Universitat de Calgary persegueix (a part dels cursos a distància) altres metes com donar suport als francòfons a Canadà.

4. Els cursos a la Universitat de Colòmbia solen ser de 60 hores, els de Calgary poden deprendre molt de si és un curs, un grau, un màster, un ensenyament de francès com a segona llengua, etc. La gran diversitat de certificats enterament en línia que aquesta universitat ofereix la podem veure aquí:

- Adult and Community Education

- Adult Learning specializing in Adult and Community Education

- Adult Learning specializing in Career and Academic Advising

- Adult Learning specializing in e-Learning

- Adult Learning specializing in Workplace Learning

- Career and Academic Advising

- Educational Assistant

- Human Resource Management

- Professional Management

- Security Management

- Teaching Second Languages

- Workplace Learning

Estudi cas Harry Potter. Ernest Pons

Font: http://www.lacenet.org/harrypotter/

1. Model pedagògic utilitzat.

o El projecte s’inscriu en el marc de la concepció constructivista del procés d’ensenyament i aprenentatge: una estratègia metodològica general inspirada en els principis d’ajust de l’ajuda pedagògica a les necessitats de cada alumne que el porti a ser autònom (aprendre a aprendre), en què aquest té un rol actiu que li permet construir coneixement; el professor guia i orienta en els aprenentatges, promou el treball cooperatiu

http://www.lacenet.org/harrypotter/

entre iguals, planteja tasques partint de l’interès dels estudiants, de manera que li suposin reptes assumibles, incorporant el valor de les TIC per als aprenentatges.

o La tutorització i seguiment permet una seqüència en la que el control de l'activitat per part del professorat és més gran quan l'alumne té més dependència d'aquesta ajuda i aquesta, es va reduint a mesura que l'alumne va assolint estratègies que possibiliten un aprenentatge cada vegada més autònom.

o El projecte evita fixar una metodologia única. Es para molta atenció a la diversitat i es recomana que les activitats siguin plurals i variades, amb diferents nivells de dificultat i que s’avaluï el desenvolupament de les capacitats que preveuen els objectius educatius i el progrés de cada alumne respecte ell mateix. Cada professor construeix un itinerari curricular pels seus alumnes que li permet anar facilitant i retirant ajuts a mesura que va progressant i alhora ell mateix rep l’ajuda dels seus companys en una tasca de treball col·laboratiu del professorat.

2. Infrastructura tecnològica.

A la documentació no s’especifica la infrastructura tecnològica que suporta el projecte, més enllà de la pàgina web on hi ha els recursos, material i tota la informació.

3. Software usat .

o A la documentació disponible no s’especifica el software utilitzat. L’únic que sabem és que el curs està muntat sobre una pàgina web.

o Per participar en aquest projecte, el professorat no cal que sigui expert en noves tecnologies. Només cal conèixer mínimament el correu electrònic, el navegador i el processament de textos. És molt més important l'actitud amb què s'afronti la participació: obertura davant les possibilitats del projecte telemàtic i predisposició a un canvi dels rols tradicionals a l'aula de mestres i alumnes.


o Motivar l'alumnat per als aprenentatges, especialment per la lectura i l'escriptura, alhora que es dota de contingut el treball amb les noves tecnologies a l'aula d'informàtica.

o Possibilitar el treball col·laboratiu entre els docents per intercanviar material didàctic, dissenyar activitats motivadores, i comunicar-se l'experiència, les dificultats i les descobertes.


Hi ha la possibilitat de treballar un, dos, o tres trimestres, amb una dedicació variable d'hores. L'òptima participació en el projecte suposaria dedicar la major part de les hores disponibles de l'àrea de llengua. També es recomana fer activitats puntuals interdisciplinàries amb altres àrees del currículum, en funció del material didàctic que es vulgui utilitzar.

La temporització mínima d'un trimestre permetria la lectura col·lectiva del llibre a l'aula treballant el procediment de comprensió lectora i la participació en els fòrums telemàtics amb altres centres.

La temporització màxima de tot el curs (d'octubre a finals de maig) permet treballar tots els objectius educatius de l'àrea de llengua del curs.

Es descriuen tot seguit les cinc fases en què s’organitza la tasca docent i les activitats dels alumnes. Seleccioneu d’entre les activitats proposades, aquelles que considereu més adients per aconseguir els objectius educatius que haurà d'assolir el vostre grup d'alumnes. Hi ha activitats que estan marcades com a "obligatòries" per al bon funcionament del projecte.

Tots els documents als que hi accedireu directament des de les diferents fases (ja siguin d'ús exclussiu docent o bé es tracti del material didàctic per treballar directament amb els alumnes) estan a la intranet. Aquí només els incloem per facilitar-vos la tasca inicial de preparar el projecte, però us recomanem que consulteu sovint l'espai del professorat de la intranet.


Els materials estan accessibles directament a la pàgina web. Allí hi tenen:

o Material didàctic ordenat pels llibres (la pedra filosofal, la cambra secreta,...) i el seu idioma (català o castellà)

o Fòrums o Xats o Enllaços a webs o Jocs o Activitats interactives o Recursos per a l’alumnat o Espai on penjar els treballs dels alumnes o “El món de Harry Potter” (informacions vàries sobre l'autora, els llibres i els personatges)


Es tracta d’un projecte obert que no predetermina les activitats a realitzar ni el seu grau de aprofundiment. Per tant, és el professor del grup qui decideix l’itinerari curricular i les activitats. Per tant, pot adaptar-ho totalment al perfil dels estudiants.

8. Rol del docent .

El professorat que participa al projecte El món dels llibres ha de ser el mediador dels processos d’aprenentatge de comprensió lectora i d’expressió escrita que es proposen per als alumnes.

El projecte no evita l’elaboració de la corresponent programació d’aula, que s’haurà de completar amb la coordinació de les activitats, especialment les de comunicació entre els alumnes dels centres participants. Les activitats conjuntes es comuniquen tant a través del correu electrònic com a través del taulell d’anuncis i el fòrum.

Per això compta amb diversos espais, com una guia didàctica que detalla les diferents fases del procés i una web en la qual trobarà:

o Un fòrum del professorat (obert als participants i d’accés restringit) o Material didàctic ordenat en funció dels llibres que es treballen a cada moment o Orientacions pedagògiques o Recursos


El procés de participació en el projecte es pot dividir en cinc fases:

o Fase de preparació o Activitats prèvies a la lectura o Activitats durant la lectura o Activitats després de la lectura o Fase d'acabament de la participació

i l’estratègia d’aprenentatge es basa en aquestes cinc fases.


Es tracta d’un projecte obert que no predetermina les activitats a realitzar ni el seu grau de aprofundiment. Cada mestre/a, professor/a, adapta els continguts a treballar i la manera de fer-ho, d’acord amb les necessitats específiques del seu grup d’alumnes. Malgrat tot, pel bon funcionament del projecte, tots els centres participants haurien de prendre el compromís de participar inexcusablement en una sèrie d’activitats conjuntes "obligatòries", bàsicament, els intercanvis telemàtics en fòrum i debats.


Com ja s’ha comentat, es tracta d’un projecte obert que no predetermina les activitats a realitzar ni el seu grau de aprofundiment. Cada mestre/a, professor/a, adapta els continguts a treballar i la manera de fer-ho, d’acord amb les necessitats específiques del seu grup d’alumnes. Malgrat tot, pel bon funcionament del projecte, tots els centres participants haurien de prendre el compromís de participar inexcusablement en una sèrie d’activitats conjuntes "obligatòries", bàsicament, els intercanvis telemàtics en fòrum i debats.

12. Rol de l’estudiant .

L’entorn dels llibres funciona com a projecte telemàtic per posar a treballar junts estudiants de diferents centres.

Però el sol fet de posar els estudiants a treballar junts no afavoreix l’aprenentatge, sinó que s’han de donar unes condicions concretes:

o Abans de començar, cal planificar i explicar les tasques als alumnes. o Mentre es realitza el treball cooperatiu hem d’observar i supervisar. o En acabar el treball avaluarem la qualitat i quantitat dels aprenentatges realitzats, tant de les

aportacions individuals com de les grupals.

El treball de l’alumnat es desenvolupa a l’aula ordinària i a la web de l’alumnat que té els seus propis espais: Fòrums i Xats

13. Suport acadèmic a l’estudiant .

El treball de l’alumnat es desenvolupa a l’aula ordinària i a la web de l’alumnat que té els seus propis espais. Per tant, el suport acadèmica a l’estudiant és responsabilitats del docent que pot anar corregint els errors de manera constructiva, motivant sempre a l’estudiant.


Pel que fa al professorat, la interacció entre els professors i estudiants es diferencia segons el tipus de formació que es realitzi (recordem que és un curs semipresencial):

o Sessions presencials. Es realitza un seguiment del que s’ha anat treballant el línia, es resolen els dubtes i es tracten algunes habilitats.

o Sessions en línia. Les comunicacions es vehiculen a través del tauler del consultor, així com dels espais del fòrum i debat.

o Sessions outdoor training. El docent pot observar als alumnes per corregir possibles mals hàbits i orientar-los sobre la millor forma de resoldre algunes tasques.

Són funcions del professors fer un seguiment de les tasques, del procés, oferir materials complementaris, suggerir estratègies de cerca d'informació i motivar i dinamitzar els grup.


El procés de formació es fa en suport web on hi ha: o Espai de debat. o Fòrum. o Correu electrònic. o Xat.


Tot el material i recursos estan organitzats dins de la pàgina web.


El projecte proporciona tot un seguit de recursos d’aprenentatge que es troben a la web dels alumnes.

Per accedir als fòrums, cal que l'equip coordinador del projecte us faciliti dos usuaris i dues contrasenyes. Un serà per a vosaltres, per si voleu fer incorporacions dels vostres alumnes a la web i l'altre serà per a l'alumnat. Un sol usuari serà suficient per a tot el grup. Això ens resulta molt còmode, doncs ens estalvia haver de donar d'alta molts usuaris individuals, i a vosaltres us serà més fàcil de recordar una sola contrasenya. Només heu d'anar amb compte que cada noi o noia signi el missatge amb el seu nom. Aquest sistema ens evita també haver de disposar d'una adreça de correu electrònic per a cada alumne. Per accedir al xat no cal disposar d'usuari ni contrasenya.


Al projecte es proposa:

o Una avaluació inicial per obtenir informació sobre els coneixements i actituds amb què l’alumne aborda tant la lectura i l’escriptura com la resta d'aprenentatges que ens hem proposat.

19. Avaluació formativa.

Al projecte es proposa:

o Una avaluació durant el procés d’aprenentatge per identificar si els estudiants tenen èxit o no i en que progressen o en que fracassen.

El projecte disposa d’un mètode i criteris d’avaluació, si més no, es tracta d’un projecte flexible i adaptable a les necessitats dels estudiants.

També s’ofereix un document amb orientacions i criteris per tal de realitzar aquesta avaluació formativa.

El docent té com objectiu el de facilitar el procés d’aprenentatge de l’estudiant, i per tant, li ha de donar suport necessari per al degut aprenentatge, i conseqüentment, fer aquest seguiment (Model constructivista).

El professor fa un seguiment de les tasques, del procés. També té com a funció motivar i dinamitzar els grup i donar suport sobre qüestions tecnològiques

20. Avaluació sumativa.

Atès que es deixa molta flexibilitat al professor de cada grup no es concreta si es fa o no una avaluació sumativa. Entenem que es deixa a criteri del professor de cada grup. CAS SIMILAR: Projecte “GeoCating” http://www.lacenet.org/gps/ S’inclouen una sèrie d’activitats curriculars opcionals per a que cada professor proposi als seus estudiants aquelles activitats que cregui més convenients en funció dels objectius que hagi proposat i les característiques del grup d’estudiants. Aspectes en comú amb el projecte “Harry Potter”:

1. És un projecte telemàtic. 2. Hi participen professors i estudiants de diversos centres. 3. El projecte proporciona un conjunt d’eines i recursos que cada professor pot seleccionar per adaptar-se a les característiques del seu grup d’estudiants. 4. Hi ha una gran diversitat de recursos 5. Al llarg del projecte es demana a les escoles unes aportacions per via telemàtica, que es van incorporant a la pàgina web. 6. Cada grup d’estudiants pot aprofitar les aportacions que han fet els estudiants d’altres centres. A través de contes i endevinalles que han proposat. 7. Està pensat per estudiants de cicle superior de Primària i ESO 8. El podem considerar un projecte multidisciplinar atès que els objectius abasten diversos àmbits:

• Conèixer l'entorn natural i social del municipi • Fomentar l'ús de les tecnologies de la informació • Utilitzar les TIC per la recerca d'informació, per tractar-la, per exposar-la i transmetre-la. • Adquirir destreses en la utilització i interpretació d'un mapa topogràfic, la brúixola, un GPS i un programa informàtic de topografia • Utilitzar de forma acurada i entenedora el llenguatge escrit • Promoure el respecte dels espais naturals • Impulsar la relació entre alumnes de diferents escoles • Crear un entorn de treball cooperatiu entre alumnes de les escoles de Catalunya • Fomentar hàbits de conducta i de respecte amb l'entorn natural

Diferències amb el projecte “Harry Potter”:

1. Està centrat en treballar eines d’orientació i eines TIC i no en temes relacionats amb la llengua. 2. La participació en el projecte està més pautada ja que comporta la realització de tres activitats:

a) La primera activitat és una presentació del grup (foto i text) mitjançant el formulari del web. Opcionalment es pot fer un petit videoclip amb un enllaç a alguna web de videos (You Tube...) b) Per a la segona activitat cada grup participant ha de realitzar un itinerari que ha de finalitzar amb l'ocultació d'un tresor i enviant al web les dades necessàries (ruta, descripció, imatges, longitud, durada, zones d'interès, track, waypoints,...) c) La tercera activitat serà la realització d'un dels itineraris proposats per una altra escola i fer-ne una valoració a la pàgina web. CONCLUSIONS: Si hem de pensar en un primer element a l'hora de concloure aquest treball, sens dubte és la dificultat que ens hem trobat a l'hora de fer servir una sola pauta per a tres casos de casuística tant diversa. Emperò, també sabem que és necessari valorar els actuals escenaris formatius d'una manera o altra i ser crítics a l'hora d'analitzar tots els seus elements. Hem pogut veure doncs, que si de ben cert les noves tecnologies estan

transformant l'educació tradicional això no és pas un indicador de qualitat d'ensenyament, perquè les TIC, per si soles no funcionen. D'aquí radica la importància d'un bon plantejament i disseny. Les TIC són un suport, molt important això sí, per a desenvolupar un procés d'ensenyament que pot arribar a ser molt enriquidor. 2. Gran varietat d'usos que se'ls poden donar a les TIC. Els tres casos analitzats, que representen tres models de formació diferents (presencial, semipresencial i virtual), són un bon exemple de la varietat d'usos que sel's poden donar a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. La varietat de TICs que existeixen, i la seva flesibilitat i adapatabilitat, permeten la seva aplicació (en diferents graus i formes), a diferents escenaris formatius i models de formació, tal i com es demostra en el tres exemples recollits en aquest document. En tot cas, qualsevol escenari formatiu desenvolupat o participat per les TIC, hauria de servir per "transformar" o modificar el model d'ensenyament tradicional que s'ha desenvolupat fins ara. Les TIC, han de contribuir a dequar i apropar l'educació a les noves necessitats educatives que se'n deriven dels canvis socials que s'estan produint continuament en el nostre entorm.(Jose). 1. La dificultat de fer servir una sola pauta en casos tant diferenenciats. 2. La gran varietat d'usos que se'ls poden donar a les TIC. 3. Cada escenari dóna més o menys rellevància als ítems que hem analitzat.

plantilla

Documents