pla d’acció d’energia sostenible demycovenant.eumayors.eu/docs/seap/21140_1462295915.pdf ·...

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible [PAES]

MUNICIPI La Bisbal de Falset (Priorat) DATA Maig de 2016 EXPEDIENT 2016- 800433-2014-169-1200-001399 PROJECTE

Coordinació i direcció: Diputació de Tarragona, coordinadora territorial del Pacte Servei: Medi Ambient, Salut Pública, Enginyeria i Territori del SAM Redacció: Lavola

Diputació de Tarragona Servei d’Assistència Municipal

Medi Ambient, Salut Pública, Enginyeria i Territori (MSET) Responsable: Josep M. Prunera | cap de Medi Ambient, Salut Pública i Territori | MST

tècnic de seguiment: Montse Balcells | tècnica de medi ambient | MST tècnic de suport: Jordi Fabregat | Enginyeria Municipal del SAM

Ajuntament Sergi Masip, alcalde i coordinador municipal del Pacte

Redacció: Lavola

Equip redactor: Núria Pous, coordinador

Anna Remolà, tècnic Jordi Saiz, tècnic

Cristina Marteles, tècnic

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de la Bisbal de Falset

01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 1

SIGLES

ACA Agència Catalana de l’Aigua

ACS aigua calenta sanitària

AEE adquisició d'energia ecològica

CL combustibles líquids (gasoil C, benzina, dièsel i biodièsel)

CO2 diòxid de carboni

COP Conferència de les Parts

DESGEL Programa de Diagnosi Energètica i Simulador de Gasos d'Efecte Hivernacle

DGTREN Direcció General de Transports i Energia de la Comissió Europea

EECCEL l’Estratègia espanyola de canvi climàtic i energia neta

ETS European trading scheme

(Règim de comerç de drets d'emissió de GEH de la Unió Europea) FORM fracció orgànica dels residus municipals

GEH gasos amb efecte d'hivernacle

GLP gasos liquats de petroli (propà i butà)

Hab. habitants

IDESCAT Institut d’Estadística de Catalunya

IPCC Intergovernmental Panel on Climate Change

(Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) IRE inventari de referència d'emissions

Kg quilograms

MST Medi Ambient, Salut Pública i Territori del SAM

MWh megawatts hora

OCCC Oficina catalana de canvi climàtic

OMM Organització Meteorològica Mundial

PAM programes d'actuació municipal

PC Potència contractada

PIL Potència instal·lada de les l’ampades

PNUMA Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient

PTI Potència total instal·lada


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 2

RM residus municipals

SAM Servei d'Assistència Municipal

t tona

VAE visites d'avaluació energètiques


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 3

ÍNDEX DE DOCUMENTS

DOC. 1. Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES) complet DOC. 2. Document de síntesi del PAES (en català i en anglès) DOC. 3. SEAP template [en format digital] DOC. 4 EXCELS generats [en format digital]

4.1. Sol·licitud de dades de l’Ajuntament degudament emplenat 4.2. Sol·licitud de dades de l’Ajuntament desagregades, degudament

emplenat 4.3. IRE de l’Ajuntament 4.4. Llistat d’accions del PAES

DOC. 5 Pla de comunicació i participació del PAES DOC. 6 Aproximació a la identificació de la vulnerabilitat i risc del municipi davant el canvi climàtic


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 4

01 | pla d’acció per l’energia sostenible (PAES)

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ. EL CANVI CLIMÀTIC I EL PACTE D’ALCALDES ........................... 7

1.1. Antecedents: el canvi climàtic, un repte global ...............................................................7

1.2. El Pacte d'alcaldes i alcaldesses: l’acció del món local en la mitigació i adaptació al canvi climàtic ...................................................................................................................8

1.3. La Diputació de Tarragona, entitat coordinadora territorial del Pacte ............................9

1.4. El municipi s’adhereix al Pacte d'alcaldes i alcaldesses ............................................. 12

2. ESTRUCTURA I CONCEPTES METODOLÒGICS ................................................... 13

2.1. Estructura del PAES .................................................................................................... 13

2.2. Metodologia i dades de partida .................................................................................... 13

3. CARACTERÍSTIQUES DE LA BISBAL DE FALSET ................................................ 15

4. INVENTARI DE REFERÈNCIA D'EMISSIONS (IRE)................................................. 17

4.1. IRE per a l’àmbit PAES ................................................................................................ 18

4.1.1. Consum energètic de l’àmbit PAES ............................................................ 18

1) Consum energètic per fonts energètiques ................................................... 18

2) Consum energètic per sectors ..................................................................... 20

3) Consum energètic per sectors i fonts energètiques ..................................... 20

4.1.2. Emissions de GEH de l’àmbit PAES ........................................................... 23

1) Emissions de GEH per fonts energètiques .................................................. 23

2) Emissions de GEH per sectors .................................................................... 24

3) Emissions de GEH per sectors i fonts energètiques .................................... 25

4) Emissions de GEH derivades del tractament de residus municipals (RM) ... 27

4.2. IRE – àmbit Ajuntament ............................................................................................... 30

4.2.1. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH per fonts energètiques ............................................................................................... 30

4.2.2. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH per serveis municipals ................................................................................................... 32

1) Consum i emissions de GEH específic dels equipaments i instal·lacions municipals .................................................................................................... 34

2) Enllumenat públic i semàfors ....................................................................... 36

3) Flota de vehicles .......................................................................................... 38

5. PRODUCCIÓ D’ENERGIA LOCAL ........................................................................... 40

5.1. Producció d'energia local renovable ............................................................................ 40

5.2. Potencial d'implantació d’energies renovables ............................................................ 41

5.3. Cogeneració ................................................................................................................. 41

6. DIAGNOSI ................................................................................................................. 42

6.1. Resum de l’inventari de referència d’emissions –IRE-: consums d’energia i emissions generades .................................................................................................................... 42

6.2. Punts forts i punts febles del municipi ......................................................................... 46

6.3. Objectius estratègics.................................................................................................... 47


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 5

7. PLA D’ACCIÓ ............................................................................................................ 48

7.1. Contingut de les fitxes d’accions ................................................................................. 48

7.2. Resum executiu del pla d'acció ................................................................................... 49

7.3. Taula tècnica del pla d'acció ........................................................................................ 52

8. PLA DE SEGUIMENT ................................................................................................ 55

9. PLA DE FINANÇAMENT ........................................................................................... 56

10. ANNEXES ................................................................................................................. 60 Annex 1. Fitxes de les accions del PAES Annex 2. Informe de les visites d’avaluació energètica (VAE)

INDEX DE TAULES

Taula 1. Documents que conformen el PAES d’acord amb la metodologia de Diputació de Tarragona. ............................................................................................................................13

Taula 2. Documentació de partida per l'elaboració del PAES ..........................................................14

Taula 3. Característiques bàsiques del municipi. Població i dades territorials. 2005 i 2010. ...........16

Taula 4. Àmbit PAES. Evolució del consum energètic per fonts energètiques (MWh). Anys 2005-2010. ....................................................................................................................................19

Taula 5. Àmbit PAES. Evolució del consum energètic per sectors (MWh). 2005-2010. ..................20

Taula 6. Àmbit PAES. Consum energètic per sector i fonts energètiques (MWh). 2005 i 2010. ......22

Taula 7. Àmbit PAES. Evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tCO2eq). 2005-2010. ....................................................................................................................................23

Taula 8. Àmbit PAES. Evolució de les emissions de GEH per sectors (tCO2eq). 2005-2010. ..........24

Taula 9. Àmbit PAES. Emissions de GEH per sectors i fonts energètiques (tCO2eq) .......................26

Taula 10. Generació de residus (t) i percentatge de recollida selectiva. ..........................................28

Taula 11. Emissions de GEH (tCO2eq) derivades del tractament de les diverses fraccions dels residus municipals (RM). .....................................................................................................28

Taula 12. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH per fonts energètiques. 2005 i 2014. ....................................................................................................................................31

Taula 13. Àmbit Ajuntament. Evolució de l’adquisició d'electricitat verda al municipi. 2005-2014. ..31

Taula 14. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH per servei municipal. 2005 i 2014. ....................................................................................................................................33

Taula 15. Àmbit Ajuntament. Consum d'energia i emissions de GEH per tipologia d'equipaments municipals. 2005 i 2014. ......................................................................................................35

Taula 16. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH de l'enllumenat públic i semàfors. 2005 i 2014. ........................................................................................................37

Taula 17. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH de la flota municipal de vehicles. 2005 i 2014. ..........................................................................................................38

Taula 18. Producció d'energia local a partir de fonts renovables. ....................................................40

Taula 19. Diagnosi. Consum d'energia final (MWh) a l’àmbit PAES. Any 2005 ...............................42

Taula 20. Diagnosi. Consum d'energia final (MWh) a l’àmbit PAES. Any 2010 ...............................43

Taula 21. Diagnosi. Emissions de tCO2eq. Àmbit PAES. Any 2005 ..................................................44

Taula 22. Diagnosi. Emissions de tCO2eq. Àmbit PAES. Any 2010 ..................................................45

Taula 23. Resum del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible per àrees d’intervenció. ........................50

Taula 24. Taula tècnica del pla d'acció, segons àrees d’intervenció. ...............................................52

Taula 25. Calendari del pla d'acció: Horitzó 2020 i horitzó 2030. .....................................................56

Taula 26. Possibles vies de finançament del pla d'acció. .................................................................57


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 6

INDEX DE GRÀFICS

Gràfic 1. Àmbit PAES. Distribució i evolució del consum energètic per fonts energètiques (MWh).

2005-2010. ...........................................................................................................................19

Gràfic 2. Àmbit PAES. Distribució i evolució del consum energètic per sectors (MWh). 2005-2010.20

Gràfic 3. Àmbit PAES. Consum energètic per sector i fonts energètiques (MWh). 2005 i 2010. .....22

Gràfic 4. Àmbit PAES. Distribució i evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tCO2eq). 2005-2010. ............................................................................................................24

Gràfic 5. Àmbit PAES. Distribució i evolució de les emissions de GEH per sectors (tCO2eq) ...........25

Gràfic 6. Àmbit PAES. Emissions de GEH per sector i font energètica (tCO2eq), 2005 i 2010 .........27

Gràfic 7. Àmbit PAES. Evolució de les emissions de GEH derivades del tractament de les diverses fraccions dels residus municipals (RM) ...............................................................................29

Gràfic 8. Àmbit Ajuntament. Distribució i evolució del consum energètic per fonts energètiques (MWh). 2005 i 2014..............................................................................................................32

Gràfic 9. Àmbit Ajuntament. Distribució i evolució de GEH per fonts energètiques (tCO2eq). 2005 i 2014. ....................................................................................................................................32

Gràfic 10. Àmbit Ajuntament. Distribució i evolució del consum energètic segons tipus de servei municipal (MWh). 2005-2014. ..............................................................................................33

Gràfic 11. Àmbit Ajuntament. Distribució i evolució de GEH segons tipus de servei municipal (tCO2eq). 2005-2014. ............................................................................................................34

Gràfic 12. Àmbit Ajuntament. Distribució del consum energètic (2005) i evolució de les emissions de GEH per tipologia d’equipament. ....................................................................................35

Gràfic 13. Àmbit Ajuntament. Distribució del consum energètic (2005) i evolució de les emissions de GEH de l’ enllumenat públic i dels semàfors. 2005 i 2014. ............................................37

Gràfic 14. Àmbit Ajuntament. Distribució del consum energètic per tipologia de flota municipal i font d’energia. 2005. ...................................................................................................................38

Gràfic 15. Distribució de les accions segons l'àrea d'intervenció .....................................................51

INDEX DE FIGURES

Figura 1. Situació del municipi. .........................................................................................................16

Figura 2. Abast de l’àmbit PAES i emissions de CO2eq que inclou. ..................................................17

Figura 3. Model de fitxa del pla d’acció per l’energia sostenible (PAES)..........................................48


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 7

1. INTRODUCCIÓ. EL CANVI CLIMÀTIC I EL PACTE D’ALCALDES

1.1. Antecedents: el canvi climàtic, un repte global El primer fòrum internacional que va abordar la incidència de les activitats humanes sobre el clima va ser la I Conferència Mundial del Medi Ambient celebrada el 1972 a Estocolm. L’any 1988, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) creen el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el canvi climàtic, conegut amb les seves sigles angleses IPCC, amb l’objectiu d’avaluar la informació relativa al canvi climàtic, les possibles repercussions i les possibilitats d’adaptació. La Cimera de Rio de Janeiro de 1992 (Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament) dóna un impuls definitiu a la necessitat d'abordar aquest problema global. Es presenta el Protocol de Kyoto (1997), amb l'objectiu d'establir un protocol vinculant de reducció de gasos d'efecte hivernacle (en endavant, GEH). El compromís era reduir el 5% dels GEH emesos l'any 1990 durant el període 2008-2012. Tot i que la Unió Europea el va signar el 1998 i el va ratificar el 2002, el protocol no va entrar en vigor fins l’any 2005, quan es va assolir el mínim de països necessaris per sumar un compromís de reducció de més del 55% de les emissions de GEH del 1990. El IV Informe publicat per l'IPCC, titulat Canvi climàtic 2007 confirma que l’emissió a l’atmosfera de GEH generats per l’activitat humana impliquen directament un escalfament del sistema climàtic global. Els diferents escenaris de futur preveuen un augment de la temperatura entre un 1,8 ºC i 4 ºC a finals del segle XXI si es continua en la tendència actual. Les conseqüències d’aquest augment es reflectiran tant en els sistemes físics i biològics com als sistemes socioeconòmics. En aquest context de mitigació i adaptació al canvi climàtic, el Consell Europeu de març de 2007 adopta el compromís de transformar Europa en una economia eficient energèticament i baixa en carboni. Concretament, la Comissió Europea adopta l’estratègia del «20/20/20» o triple 20, amb la qual es compromet a:

reduir en un 20% les emissions de diòxid de carboni (CO2) abans de l’any 2020 respecte les emissions de 1990;

incrementar en un 20% l’eficiència energètica i augmentar en un 20% la implantació i la utilització de les energies renovables.

L’any 2007 es presenta a l’Estat espanyol l’Estratègia espanyola de canvi climàtic i energia neta (EECCEL), horitzó 2007-2012-2020, aprovada pel Consell de Ministres i pel Consell Nacional del Clima, orientada a la reducció d’emissions de CO2 dels sectors difusos. Aquest és un instrument planificador que estableix el marc en què les administracions han d'actuar per tal d'adoptar polítiques i mesures per mitigar el canvi climàtic, pal·liar els seus efectes adversos i complir els compromisos internacionals adquirits per Espanya en matèria de canvi climàtic. Simultàniament, la comunitat internacional i la Unió Europea treballen per tal de fixar compromisos de reducció de les emissions de GEH pel període 2013-2020. A la Conferència de les Parts del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 8

Climàtic (COP 13, Bali), celebrada l’any 2007, s’estableix el full de ruta de Bali, on els signataris del conveni, inclosos els EUA, es comprometen a establir compromisos de reducció pel període 2013-2020. En l’àmbit català, fins a finals de març 2011 Catalunya tenia, d'una banda el Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 i, de l'altra, el Pla marc de mitigació del canvi climàtic 2008-2012. Ambdós plans van ser revisats, ja que: 1) hi ha una estreta relació entre energia i canvi climàtic; 2) la planificació europea en matèria d'energia i canvi climàtic té com a horitzó l'any 2020; i 3) el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir elaborar un únic pla: el Pla de l'energia i del canvi climàtic de Catalunya 2012-2020, el qual es va aprovar per acord de govern de 09 d’octubre de 2012. Els principals eixos estratègics d’aquest pla són:

Les polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica seran elements clau per assegurar l’assoliment d’un sistema energètic sostenible per a Catalunya (sobre la base del sector transport, residencial ―domèstic i serveis― i industrial).

Les energies renovables com a opció estratègica de futur per a Catalunya.

La política energètica catalana ha de contribuir als compromisos de l’Estat espanyol de reducció de gasos d’efecte d'hivernacle en el si de la Unió Europea.

La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i creació de feina qualificada.

La millora de la seguretat i la qualitat del subministrament energètic i el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assolir el nou sistema energètic de Catalunya.

Les polítiques energètiques i ambientals catalanes han de tenir estratègies coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya, i integrar el desenvolupament social, econòmic i ambiental.

Acceleració de l’impuls a la R+D+I de noves tecnologies en l’àmbit energètic. L’actuació decidida de la Generalitat de Catalunya i les altres administracions

públiques catalanes envers el nou model energètic com a element exemplar i de dinamització.

Així doncs, es constata el canvi climàtic i es fa evident la necessitat dels governs de diferents escales de treballar per la seva mitigació i per adaptar-s’hi, tot sumant des d’una escala tant global com local, des d’una perspectiva global. 1.2. El Pacte d'alcaldes i alcaldesses:

l’acció del món local en la mitigació i adaptació al canvi climàtic Amb l’objectiu de contribuir a la mitigació i adaptació al canvi climàtic, l'any 2008, la Direcció General de Transports i Energia de la Comissió Europea (DGTREN) endega el Pacte d’alcaldes i alcaldesses (Covenant of Mayors, 2008), que és la primera iniciativa de la Comissió Europea orientada directament a les autoritats locals i als ciutadans per treballar en la lluita contra el canvi climàtic. El Pacte consisteix en el compromís voluntari de les ciutats i pobles que s’hi adhereixin de col·laborar en el compliment de la política energètica europea de reduir les emissions de CO2 en, com a mínim, un 20% l’any 2020. De fet, els signataris assumeixen el compromís de fins i tot anar més enllà dels objectius de la Unió Europea, i reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20% per l’any 2020, tot impulsant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovables.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 9

Concretament, les ciutats i pobles que s'adhereixen al Pacte assumeixen els següents compromisos específics:

1) Elaborar un inventari de referència d'emissions (en endavant, IRE), que és el càlcul de la quantitat de GEH emesos com a resultat del consum d’energia final del territori signatari del Pacte durant l’any de referència (2005).

2) Redactar un Pla d'acció per a l'Energia sostenible (PAES) del municipi, que és l’instrument clau del Pacte; aprovar-lo per l’ajuntament del municipi i lliurar-lo en el termini d'un any des de la data d'adhesió. Aquest pla definirà les polítiques i mesures que el municipi proposa executar per assolir els objectius.

3) Elaborar un informe d'implantació biennal i un informe d'acció cada quatre anys, mitjançant els quals es doni compte del grau d’execució del programa i dels resultats assolits.

4) Adaptar les estructures del municipi, incloent-hi l'assignació de recursos suficients pel desenvolupament de les accions necessàries.

5) Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades, inclosa l'organització del Dia de l’Energia (jornades locals d’energia), amb l'objectiu d’organitzar activitats de sensibilització i difusió dedicades a l’energia i al Pacte.

6) Difondre el missatge del Pacte per promoure l'adhesió d'altres municipis i la seva participació en els esdeveniments més importants.

7) Acceptar, els signants, que deixaran de ser membres del Pacte en cas de no presentar a temps els diferents documents tècnics requerits (el document del PAES o els informes de seguiment).

Els resultats directes que obtenen els signants del Pacte són:

La disponibilitat d’un programa per establir la política energètica local a seguir fins al 2020 (el PAES). Aquesta eina ha de permetre establir les bases d’aquelles accions i mesures tècniques i econòmiques que caldrà desenvolupar per part del municipi.

Suport tècnic i econòmic de les entitats coordinadores territorials i la Unió Europea per ajudar els signants del Pacte a complir els seus compromisos.

Visibilitat pública, amb la celebració d’actes i esdeveniments de sensibilització i difusió en matèria d’energia i del Pacte d’alcaldes i d’intercanvi d’experiències entre autoritats locals d’arreu d’Europa.

1.3. La Diputació de Tarragona, entitat coordinadora territorial del Pacte El dia 27 de setembre de 2013, el Ple de la Diputació de Tarragona va adherir-se al Pacte d'alcaldes i alcaldesses com a entitat coordinadora territorial. Amb aquesta adhesió s’assumeix el compromís general de promoure el Pacte d’alcaldes a la demarcació i donar suport tècnic i financer als municipis signataris del Pacte, amb l’objectiu de contribuir en l’eficiència energètica i a mitigar el canvi climàtic d’una manera planificada i efectiva des del món local. Els compromisos específics assumits com a entitat coordinadora territorial del Pacte es resumeixen en els següents:

1) promoure l’adhesió al Pacte dels alcaldes i alcaldesses entre els municipis de la seva demarcació, i oferir-los suport i coordinació en tot allò que necessitin;


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 10

2) donar suport als municipis per a l’elaboració, seguiment i execució dels PAES: Oferir eines per a la redacció dels PAES i definir l’abast i la metodologia per al seu

seguiment i avaluació, monitoratge i verificació;

donar suport directe per a la preparació i execució dels PAES (via finançament o via personal assignat a l’assistència tècnica);

donar suport tècnic per a l’organització d’esdeveniments públics i actuacions de sensibilització de la ciutadania en matèria energètica (com el dia de l’Energia i altres);

3) oferir suport econòmic i cercar finançament per fer possible l’execució de cada PAES; 4) mantenir contacte periòdic amb la Comissió Europea (Direcció General d’Energia) i la

COMO: informar regularment dels resultats obtinguts a la demarcació de Tarragona i participar en les discussions relatives a la implementació estratègica del Pacte.

5) cooperar amb tots els altres Coordinadors del Pacte que participen en les polítiques del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, en el territori de la seva competència.

En aquest context, la Diputació de Tarragona té com a objectiu últim impulsar la reducció de les emissions de CO2 en el seu territori com a mínim el 20% per a l’any 2020 respecte les emissions de l’any 2005. Alhora, i donat l’any que s’inicia la redacció dels PAES dels diferents municipis adherits amb el programa de la Diputació (2015), es defineix l’horitzó de l’any 2025 per tal que els esmentats plans tinguin una major vigència i facilitar així la reducció de més del 20% de les emissions.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 11

Cal esmentar que la Diputació de Tarragona fa temps que dóna suport als municipis per avançar cap a la sostenibilitat i per contribuir a mitigar el canvi climàtic. Així, són diversos els serveis i programes que s’han anat impulsant en aquest àmbit, i concretament en matèria energètica, entre els municipis de la demarcació. Pel que fa als que tenen relació més directa amb els PAES cal esmentar: L’elaboració de les agendes 21 locals (A21), que es va desplegar especialment entre

els anys 2000 i 2010, amb l'objectiu de fer una diagnosi socioeconòmica i ambiental dels municipis i definir el seu Pla d'acció local cap a la sostenibilitat (PALS). En aquest sentit, 43 municipis de la demarcació van elaborar les seves A21 i són múltiples les mesures que els municipis han anat aplicant als seus àmbits territorials. Per tant, és molt probable que diverses accions ja plantejades al Pla d'acció de l'Agenda 21 siguin assimilables al PAES (i caldrà comprovar el grau d'implantació de les accions de l’Agenda 21 en matèria d'energia i canvi climàtic).

En segon lloc, es presten múltiples serveis de suport als municipis en matèria

energètica, sigui per a la legalització d’instal·lacions com per a la redacció de projectes nous. És important subratllar que des de la liberalització del mercat elèctric, es presta suport als ajuntaments per a la contractació del subministrament elèctric i l’elaboració d’auditories de consums elèctrics. Serà imprescindible considerar les accions realitzades també en aquest sentit de cara a la redacció del PAES.

Una altra línia a remarcar és el foment d’actuacions per a la implantació de mesures

d’eficiència energètica i d’energies renovables a les dependències municipals mitjançant convocatòries de subvencions, siguin específiques (com la gestió sostenible del recurs energia) o via el Pla d’Acció Municipal (PAM) i el Pla Especial d’Inversions Sostenibles (PEIS).

Des de tota la Diputació els eixos de treball també consideren en tot moment la suma

i crear xarxa, amb l’objectiu de generar sinergies i aconseguir efectes multiplicatius i molt més amplis en el territori. Concretament, des de Medi Ambient, Salut Pública i Territori del SAM (en endavant MST), i en matèria específica del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, es fa xarxa especialment amb les altres tres diputacions catalanes, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i també amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona, havent constituït el grup de treball del Club del Pacte d'alcaldes a Catalunya.

En aquest context de cooperació i suma, i amb el vistiplau corresponent, la Diputació de Tarragona assumeix com a pròpies metodologies i modelatge emprat per les altres diputacions catalanes per impulsar el Pacte d'alcaldes als seus territoris, tot adaptant-les a la seva realitat territorial. Finalment, cal esmentar també la voluntat de suma de la Diputació de Tarragona en la iniciativa "Adaptació dels alcaldes" (Mayors Adapt), que està impulsant la Unió Europea (UE), la qual vol impulsar l'adaptació del a UE al canvi climàtic i millorar la preparació dels ens locals per respondre als efectes del canvi climàtic. Es considera que l'impuls al Pacte d'alcaldes és el context idoni per promoure també la necessitat de l’adaptació, motiu pel qual els PAES d'aquesta demarcació estan vinculats a aquesta iniciativa i volen donar unes orientacions bàsiques als municipis en aquesta línia.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 12

1.4. El municipi s’adhereix al Pacte d'alcaldes i alcaldesses El 4 d’agost del 2014, el Ple de l'Ajuntament de la Bisbal de Falset, coneixedor de la seva responsabilitat en l’emissió de GEH, derivada de la utilització d’energia i del consum de productes i serveis, accepta la responsabilitat dels governs locals de combatre l’escalfament global i s’adhereix al Pacte d'alcaldes i alcaldesses. L’Ajuntament ha designat a l’alcalde com a coordinador municipal del Pacte (El Sr. Sergi Masip és la persona que ocupa aquest càrrec a l’actualitat).


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 13

2. ESTRUCTURA I CONCEPTES METODOLÒGICS

2.1. Estructura del PAES Seguint la metodologia establerta per la Diputació de Tarragona, el PAES de la Bisbal de Falset està conformat pels documents que es mostren a la taula següent: Taula 1. Documents que conformen el PAES d’acord amb la metodologia de Diputació de Tarragona.

Documents PAES Inclou

01 Pla d'acció per l’Energia Sostenible complet

IRE Pla de seguiment Pla de finançament Llistat accions individuals (annex I) Visites avaluació energètica (annex II)

02 Documents de síntesi Documents síntesi del PAES en català i anglès

03 SEAP Template Plantilles de la Covenant of Mayors Office

04 Pla de comunicació i participació Pla i materials de comunicació i participació (intern i extern)

05 Fulls de càlcul Diversos fulls de càlcul emprats per elaboració del PAES

06 Adaptació al canvi climàtic Aproximació a la vulnerabilitat i risc davant el canvi climàtic Taula resum de les fitxes del pla d’acció amb incidència en l’adaptació

Font: elaboració pròpia. 2.2. Metodologia i dades de partida La metodologia emprada per a l'elaboració dels documents que conformen el PAES ha estat l'establerta per la Diputació de Tarragona en el document Metodologia per a la redacció de PAES de la demarcació de Tarragona. Aquesta ha estat definida mitjançant els serveis de Medi Ambient, Salut Pública i Territori i d’Enginyeria Municipal del Servei d'Assistència Municipal (en endavant, SAM). L’esmentada guia metodològica s’ha elaborat a partir de la metodologies redactades anteriorment per la Diputació de Barcelona i la Diputació de Girona, tot adaptant-les a les necessitats de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, i s’hi han incorporat les darreres directrius establertes des de la Comissió Europea.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 14

Les dades de partida relatives al consum energètic i les emissions de GEH (així com els factors d'emissió corresponents) han estat facilitades pel SAM de la Diputació de Tarragona. S'han realitzat dues entrevistes personals1 i una visita d'avaluació energètica (VAE)2 als següents equipaments i instal·lacions municipals: 1. Ajuntament 2. Escola Montsant 3. Piscina Municipal 4. Local de Temporers 5. Rentador de Cotxes A més, s'han consultat els següents documents, amb l'objectiu d'identificar mesures planificades anteriorment en matèria d'energia i canvi climàtic i el seu grau d'implantació actual: Taula 2. Documentació de partida per l'elaboració del PAES

Tipus de document Nom Any

Font: SAM

Font: Ajuntament i Consell Comarcal

Plànols Projecte d’execució de l’Escola Montsant 1992

Plànol Projecte d’adequació d’allotjament per a treballadors temporers 2006

Plànols Projecte d’adequació de la piscina municipal -

Font: elaboració pròpia.

1 El document de comunicació i participació recull la relació d'entrevistats. 2 Els informes de les VAE es recullen a l'annex II d'aquest document.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 15

3. CARACTERÍSTIQUES DE LA BISBAL DE FALSET

La Bisbal de Falset és un municipi de 14,1km2 situat a una altitud mitjana de 372 m per sobre del nivell del mar. Es situa a la franja nord-oest de la comarca del Priorat, limitant directament amb la comarca de la Ribera de l’Ebre i prop de les Garrigues. Es troba a la vall del riu Montsant, el qual marca la profunda vall que conforma la meitat sud del terme municipal. De fet, el riu Montsant discorre pel terme rebent les aigües de diversos torrents, entre els quals destaca el torrent dels Colls Baixos i el de la Cova d’en Benet. Per altra banda, la meitat nord del municipi està formada per una vall a l’entorn del barranc de les Coves Voltades i els seus afluents. Amb tot, el relleu del terme municipal és força accidentat i muntanyós, amb fortes pendents i desnivells molt marcats: al nord amb els contraforts de ponent de la Serra de la Llena, a l’est , al sud amb la franja esquerra de la Serra del Montsant i a l’oest amb serrats més suaus de la Ribera d’Ebre. Destaca la existència del Parc natural Montsant, caracteritzat pel seu particular relleu, la complicada orografia, l’elevada diversitat biològica i l’escàs grau d’artificialització configuren un paisatge singular i de gran valor que conté espècies vegetals d’interès i esdevé alhora una de les principals reserves de fauna de les serralades litorals mediterrànies. L’activitat econòmica principal de la Bisbal de Falset és l’agricultura, de manera que es pot constatar que més de la meitat del territori és superfície llaurada. Domina clarament el conreu de l’olivera seguida de l’ametller, seguida dels fruiters com els presseguers, els quals s’hi ha desenvolupat gràcies a la construcció del pantà de Margalef. D’altra banda, una part important de la població s’ocupa en els serveis, basada en el comerç local principalment. Així mateix, cal apuntar l’existència d’una certa dinàmica industrial, centrada en el sector tèxtil i en la transformació de productes carnis. El planejament vigent actualment al municipi són les Normes de planejament urbanístic dels municipis sense planejament a Catalunya, atès que fins a dita data el municipi no disposava de planejament general executiu. Actualment, el poble de la Bisbal és l'únic nucli de població del municipi i es localitza al sud del terme. A més del poble, hi ha algunes masies però es pot considerar que el poblament dispers és escàs. L’instrument de planejament urbanístic vigent assumeix el manteniment de l’estructura urbana i la salvaguarda dels espais lliures que envolten el nucli. La principal via d’accés al nucli és la carretera comarcal T-713 que transcorre al llarg de la vall del riu Montsant, i també a través de la carretera local T-702 procedent de la Palma d’Ebre. A l’any 2014, la Bisbal de Falset comptava amb una població de 256 habitants amb una densitat de 30,12 habitants/km2. Pel que fa l’evolució de la població, en els darrers anys el padró municipal ha mostrat força fluctuacions, tendint al decreixement.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 16

Figura 1. Situació del municipi.

Font: elaboració pròpia a partir del Institut Cartogràfic de Catalunya] Taula 3. Característiques bàsiques del municipi. Població i dades territorials. 2005 i 2010.

població característiques

0

50

100

150

200

250

300

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Nbr

e. h

abita

nts

Població del municipi de la Bisbal de Falset

Població (2005)

254 hab. Altitud: 372

m

Població (2010)

237 hab. Superfície: 14,1

km2

Taxa de creixement interanual

-1,38 %

Sòl urbà: 0,05 km2

Població estacional (2005)

- hab.

tipologia de municipi

Agrícola

Font: elaboració pròpia a partir de IDESCAT


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 17

4. INVENTARI DE REFERÈNCIA D'EMISSIONS (IRE)

El primer pas pel compliment dels compromisos adquirits al Pacte és realitzar l'inventari d'emissions de referència (IRE) per tal de quantificar les emissions de CO2 derivades del consum energètic i poder establir accions concretes per tal de reduir-les. El document Metodologia per a la redacció dels plans d'acció d'energia sostenible (PAES) de la demarcació de Tarragona (Diputació de Tarragona, 2014), recull la metodologia d’elaboració de l’IRE. En tot cas, cal esmentar que en un municipi es diferencien tres àmbits d'emissió de CO2

de diferent abast:

1) l’àmbit “terme municipal”: inclou tots els sectors i activitats del municipi; 2) l’àmbit “PAES”; 3) l’àmbit “Ajuntament” Figura 2. Abast de l’àmbit PAES i emissions de CO2eq que inclou.

Àmbit Terme Municipal

Sector primari Àmbit PAES

Sector secundari - indústria Àmbit Ajuntament

Altres (definits a la metodologia de Diputació de Tarragona3)

Sector domèstic

Sector terciari - serveis

Equipaments i instal·lacions municipals (inclou bombaments)

Enllumenat públic i semàfors

Sector transport

(públic i privat)

Flota municipal (pròpia i externalitzada)

Transport públic

Residus (tractament)

Producció d’energia local

Font: elaboració pròpia a partir d’adaptació de la metodologia de Diputació de Barcelona.

3 Metodologia per a la redacció de PAES de la demarcació de Tarragona (Diputació de Tarragona, 2014).


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 18

4.1. IRE per a l’àmbit PAES Els compromisos de reducció d’emissions de CO2eq

4 dels signataris del Pacte d’alcaldes se cenyeixen a l’àmbit PAES (que també inclou l’àmbit Ajuntament). L’IRE analitza, pels sectors que s’hi inclouen, el consum final d’energia i les emissions que se’n deriven. Així doncs, per a fer l’IRE de l’àmbit PAES es procedeix a:

1. Obtenir els consums energètics 2. Calcular les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH) 4.1.1. Consum energètic de l’àmbit PAES

El consum energètic final de la Bisbal de Falset, l’any 2005, va ser de 3.355 MWh, equivalents a 13,21 MWh/hab. Aquest consum és inferior al consum promig per habitant dels municipis de menys de 1.000 habitants de la demarcació de Tarragona de l’any 2005, que va ser de 18,01 MWh/hab i al del conjunt de les comarques de Tarragona, que va ser de 17,64 MWh/hab. En el període 2005-2010 s’observa un petit augment del consum energètic del 1%. Si analitzem l’evolució durant tot el període, observem que hi ha un període de decreixement fins l’any 2006 i després té una tendència creixent. A continuació es detallen els resultats del consum energètic de l’àmbit PAES, presentats segons:

1) fonts energètiques 2) sectors 3) fonts energètiques i sectors 1) Consum energètic per fonts energètiques

La font energètica que més energia va consumir l’any 2005 varen ser els combustibles líquids amb 2.803 MWh, va representar el 84% del total de l’energia consumida en l'àmbit PAES. Les altres fonts d’energia consumides en el municipi són l’electricitat amb un 14% i els GLP amb un 2% del consum energètic del municipi. Durant el període 2005-2010 s’observa una disminució del consum energètic associat a totes les fonts energètiques, excepte l’electricitat. Els GLP són la font que experimenta una disminució més significativa, seguit dels combustibles líquids. L’electricitat experimenta un augment significatiu, com es pot observar en la taula 4 i gràfics que es presenten a continuació.

4 Tal i com s’explica més detalladament a la Metodologia per a la redacció dels plans d'acció d'energia

sostenible (PAES) de la demarcació de Tarragona, el fet d'incloure el tractament de residus en el còmput d'emissions comporta un gran pes en l'emissió de metà (CH4). El metà té un potencial d'escalfament 21 vegades superior al CO2 i l'òxid nitrós (N2O), de 310 vegades superior al CO2. Per aquest motiu, ens referim a CO2equivalents (CO2eq) enlloc d'emissions de CO2.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 19

L’evolució dels consums per càpita segueix una tendència a l’alça en termes generals, (han augmentat un 9%). Taula 4. Àmbit PAES. Evolució del consum energètic per fonts energètiques (MWh). Anys 2005-2010.

Font d’energia 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Electricitat 482 499 506 519 627 731

Gas natural 0 0 0 0 0 0

CL 2.803 2.638 2.674 2.814 2.624 2.627

GLP 70 65 56 42 40 44

Xarxa de calor/fred 0 0 0 0 0 0

Biomassa 0 0 0 0 0 0

Solar tèrmica 0 0 0 0 0 0

Geotèrmica 0 0 0 0 0 0

TOTAL MWh 3.355 3.202 3.236 3.375 3.290 3.402

Població (hab.) 254 266 245 241 237 237

MWh/hab. 13,21 12,04 13,21 14,01 13,88 14,36

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona. Gràfic 1. Àmbit PAES. Distribució i evolució del consum energètic per fonts energètiques (MWh). 2005-2010.

Electricitat14%

Combustibles líquids (CL)

84%

GLP2%

Distribució dels consums energètics per font energètica (2005)

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010

MW

h c

on

sum

its

Evolució del consum energètic per fonts energètiques (MWh)

Geotèrmia Solar tèrmica Biomassa Xarxa calor/fred GLP Combustibles líquids (CL) Gas natural Electricitat Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 20

2) Consum energètic per sectors

El sector que més energia va consumir l’any 2005 va ser el sector transport amb 2.658 MWh, que va representar el 79% del total de l’energia consumida en l'àmbit PAES. El següent sector que presenta un alt consum energètic dins del municipi és el sector domèstic amb el 12% seguit del sector terciari (9%). En el període 2005-2010, el municipi (àmbit PAES) ha experimentat un augment del consum energètic d’un 1%. En aquest interval han augmentat els consums energètics dels sectors serveis (12%) i domèstic (16%), mentre que el consum energètic associat al sector transport ha disminuït (4%). Com ja s’ha comentat en l’apartat anterior, l’evolució dels consums per càpita segueix una tendència a l’alça en termes generals. El sector que contribueix en major mesura a aquest augment és l’evolució del sector terciari. Taula 5. Àmbit PAES. Evolució del consum energètic per sectors (MWh). 2005-2010.

Sector 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Terciari 301 277 272 251 261 383

Domèstic 396 408 421 418 481 481

Transport 2.658 2.518 2.542 2.707 2.549 2.539

TOTAL MWh 3.355 3.202 3.236 3.375 3.290 3.402

Població (hab.) 254 266 245 241 237 237

MWh/hab. 13,21 12,04 13,21 14,01 13,88 14,36

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona. Gràfic 2. Àmbit PAES. Distribució i evolució del consum energètic per sectors (MWh). 2005-2010.

Terciari9%

Domèstic12%

Transport79%

Distribució de consums per sectors 2005

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010

MW

h co

nsum

its

Evolució del consum energètic per sectors (MWh)

Transport Domèstic Terciari

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona. 3) Consum energètic per sectors i fonts energètiques

El consum d’energia al municipi de la Bisbal de Falset ha experimentat un augment del 1% pel període 2005-2010. A continuació es descriu l’evolució del consum energètic dels diferents sectors del PAES.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 21

Sector serveis En el període 2005-2010 s’ha produït un augment del consum energètic en el sector serveis, sent aquest del 27%. Aquest augment ve donat per un notable augment del consum d’electricitat (82%). Per contra, el consum de gasoil C i GLP ha disminuït un 37% per ambdós, tal i com es pot observar al gràfic 3. Destacar que, a l’any 2005, la principal font energètica associada al sector serveis era l’electricitat, amb un 54%. Aquest valor augmenta a l’any 2010, representant l’electricitat el 77% del consum del sector. Per contra, el gasoil C i GLP experimenten una disminució passant de representar el 23% del consum del sector ambdós l’any 2005 a representar un 11% el gasoil C i un 12% el GLP l’any 2010. Sector domèstic L’evolució dels consums energètics associats al sector domèstic han experimentat un augment en el període 2005-2010 del 21%, com a conseqüència bàsicament de l’augment del consum de l’electricitat (36%). En canvi, el consum energètic del gasoil C ha disminuït un 41%. L’any 2005 el 81% del consum del sector domèstic correspon a electricitat i el 19% al gasoil C. L’any 2010 en canvi, el consum d’electricitat representa el 90% del consum energètic, mentre que el gasoil C representa el 10% restant. Sector Transport En el sector transport la tendència dels consums energètics ha estat a la baixa, amb un decreixement en el període 2005-2010 del 4%, associat al consum de combustibles líquids. Aquesta disminució del consum pot ser degut a la presència de vehicles cada cop més eficients en el mercat En quant a les fonts energètiques el consum de benzina ha disminuït en el període d’anàlisi un 21%, mentre que el de biodièsel ha augmentat un 24%. El consum de gasoil és manté constant pel període d’anàlisi. Cal destacar que el consum de gasoil representa un 77% del consum l’any 2005, mentre que la benzina representa el 22 restant i el consum de biodièsel és insignificant. Aquesta tendència es manté mes o menys estable pel període considerat.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 22

Taula 6. Àmbit PAES. Consum energètic per sector i fonts energètiques (MWh). 2005 i 2010.

Sectors terciari domèstic transport

Font d’energia 2005 2010 2005 2010 2005 2010

Electricitat 163 296 319 435

Gas natural 0 0 0 0

CL 68 43 77 46 2.658 2.539

GLP 70 44 0 0

Xarxa de calor/fred 0 0 0 0

Biomassa 0 0 0 0

Solar tèrmica 0 0 0 0

Geotèrmica 0 0 0 0

TOTAL MWh 301 383 396 481 2.658 2.539

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona. Gràfic 3. Àmbit PAES. Consum energètic per sector i fonts energètiques (MWh). 2005 i 2010.

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000

2005

2010

2005

2010

2005

2010

Ter

ciar

iD

omès

ticT

rans

port

MWh consumits

Consum energètic per sector i font energètica (MWh)

Electricitat Gas Natural Combustibles líquids (CL)GLP Xarxa calor/fred BiomassaSolar tèrmica Geotèrmica

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 23

4.1.2. Emissions de GEH de l’àmbit PAES

Les emissions de la Bisbal de Falset l’any 2005 van ser de 1.051 tones de CO2eq, equivalents a 4,14 tCO2eq/hab. El rati de d’emissions per habitant és inferior al valor promig dels municipis de menys de 1.000 habitants de la demarcació de Tarragona de l’any 2005, que va ser de 5,57 tCO2eq/hab i al valor de les comarques de Tarragona , que va ser de 5,75 tCO2eq/hab. En el període 2005-2010 les emissions de GEH del municipi han experimentat un augment del 7%. Les dades es presenten segons:

1) fonts energètiques; 2) sectors; 3) sectors i fonts energètiques; 4) i derivades del tractament de residus municipals. 1) Emissions de GEH per fonts energètiques

La font energètica que més emissions va generar l’any 2005 varen ser els combustibles líquids amb 738 tCO2eq. Va representar el 70% del total de les emissions de GEH. Com es pot observar a les gràfiques a continuació, la segona font energètica que representa més emissions de GEH és l’electricitat (22%), seguit dels residus (6%) i dels GLP (2%). En el període 2005-2010, les emissions associades al consum d’electricitat han augmentat un 52% degut l’augment del consum d’aquesta fonts energètica al municipi. En canvi les emissions dels combustibles líquids i GLP han disminuït un 6% i 37% respectivament. Es pot observar com les emissions associades al tractament de residus han augmentat pel període 2005-2010, en un 12%. Taula 7. Àmbit PAES. Evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tCO2eq). 2005-2010.

Font d’energia 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Electricitat 232 240 243 250 301 352

Gas natural 0 0 0 0 0 0

CL 738 693 703 742 692 693

GLP 16 15 13 10 9 10

Xarxa de calor/fred 0 0 0 0 0 0

Residus 65 77 75 78 68 73

TOTAL tCO2eq 1.051 1.026 1.034 1.079 1.070 1.127

tCO2eq /hab. 4,14 3,86 4,22 4,48 4,52 4,76



01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 24

Gràfic 4. Àmbit PAES. Distribució i evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tCO2eq). 2005-2010.

Electricitat22,1%

Combustibles líquids

(CL)70,2%

GLP1,5%

Residus6,2%

Distribució de les emissions de GEH per fonts energètiques (2005)

0

200

400

600

800

1.000

1.200

2005

2006

2007

2008

2009

2010

tCO

2eq

Evolució de les emissions de GEH per fonts energèticques (tCO2eq)

Residus Xarxa calor/fred GLP Combustibles líquids (CL) Gas natural Electricitat

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona. 2) Emissions de GEH per sectors

El sector que més GEH va emetre l’any 2005 va ser el sector transport amb 699 tones de CO2eq, va representar el 67% del total de les emissions en l'àmbit PAES. Per darrera seu es situen el sector domèstic i el sector serveis amb un 17% i 11% respectivament. Com ja s’ha comentat en l’apartat anterior, les emissions de GEH de l’àmbit PAES presenten un augment del 7% en el període 2005-2010, com a conseqüència de l’augment de les emissions associades als sectors serveis i domèstic. Les emissions que presenten un augment més acusat són les associades al sector terciari (46%).

Taula 8. Àmbit PAES. Evolució de les emissions de GEH per sectors (tCO2eq). 2005-2010.

Sector 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Terciari 112 105 104 99 108 164

Domèstic 174 182 188 189 223 221

Transport 699 661 668 713 672 669

Residus 65 77 75 78 68 73

TOTAL tCO2eq 1.051 1.026 1.034 1.079 1.070 1.127

Població (hab.) 254 266 245 241 237 237

tCO2eq /hab. 4,14 3,86 4,22 4,48 4,52 4,76



01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 25

Gràfic 5. Àmbit PAES. Distribució i evolució de les emissions de GEH per sectors (tCO2eq)

Terciari10,7%

Domèstic16,6%

Transport66,5%

Residus6,2%

Distribució de les emissions de GEH per sector (2005)

0

200

400

600

800

1.000

1.200

200

5

200

6

200

7

200

8

200

9

201

0

tCO

2e

q

Evolució de les emissions de GEH per sectors (tCO2eq)

Residus Transport Domèstic Terciari

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona. 3) Emissions de GEH per sectors i fonts energètiques

A continuació es presenta l’evolució de les emissions per cada sector i les fonts energètiques. Sector serveis En el període 2005-2010 el sector serveis ha experimentat un augment del 46% de les seves emissions de GEH com a conseqüència principalment de l’augment d’emissions associades al consum elèctric, que és el que representa una major contribució a les emissions totals del sector serveis. Les emissions associades al gasoil C i GLP disminueixen pel període d’anàlisi, un 37% per ambdós, mentre que les emissions associades al consum elèctric augmenten un 82%. Destacar que, per l’any 2005, les emissions del consum elèctric representen el 70% de les emissions totals del sector serveis mentre que per l’any 2010 aquestes representen el 87%. Les emissions del sector serveis l’any 2005 van ser de 112 tones de CO2eq, equivalents a 0,44 tCO2eq/hab. Aquest consum és inferior al consum promig per habitant dels de la demarcació de Tarragona de l’any 2005, que va ser de 1,07 tCO2eq/hab. Sector domèstic Les emissions associades al sector domèstic han experimentat un augment del 27% en el període 2005-2010. Aquest augment és degut al increment de les emissions vinculades al consum d’electricitat. Contràriament, les emissions de gasoil C han disminuït (41%).


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 26

L’any 2005, la font energètica responsable de la major part de les emissions de GEH és la electricitat (amb un 88% de les emissions l’any 2005 i un 94% l’any 2010). Les emissions del sector domèstic l’any 2005 van ser de 174 tones de CO2eq, equivalents a 0,69 tCO2eq/hab. Aquest consum és inferior al consum promig per habitant dels de la demarcació de Tarragona de l’any 2005, que va ser de 1,28 tCO2eq/hab. Sector transport Les emissions de GEH associades al sector transport han experimentat un decreixement del 4% en el període 2005-2010 com a conseqüència de la disminució del consum de combustibles líquids. Aquest fet pot ser degut a la presència de vehicles cada cop més eficients al mercat. La font energètica que representa més emissions en el sector és el gasoil, que contribueix al 78% de les emissions per l’any 2005 i un 82% l’any 2010. Les emissions del sector transport l’any 2005 van ser de 699 tones de CO2eq, equivalents a 2,75 tCO2eq/hab. Aquest consum és inferior al consum promig per habitant dels de la demarcació de Tarragona de l’any 2005, que va ser de 3,00 tCO2eq/hab. Taula 9. Àmbit PAES. Emissions de GEH per sectors i fonts energètiques (tCO2eq)

Sectors terciari domèstic transport residus

Font d’energia

2005 2010 2005 2010 2005 2010 2005 2010


Gas natural 0 0 0 0

CL 18 11 21 12 699 669

GLP 16 10 0 0

Xarxa de calor/fred 0 0 0 0

Residus 65 73

TOTAL tCO2eq 112 164 174 221 699 669 65 73



01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 27

Gràfic 6. Àmbit PAES. Emissions de GEH per sector i font energètica (tCO2eq), 2005 i 2010

0 100 200 300 400 500 600 700 800

2005

2010

2005

2010

2005

2010

2005

2010

Ter

ciar

iD

omès

ticT

rans

port

Res

idus

tCO2eq

Emissions de GEH per sector i font energètica (tCO2eq)

Electricitat Gas Natural Combustibles líquids (CL) GLP Xarxa calor/fred Residus

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona. 4) Emissions de GEH derivades del tractament de residus municipals (RM)

Les emissions derivades dels residus municipals (RM) estan directament relacionades amb la generació de residus al municipi i el seu tractament5. L’any 2005 es van generar 105,63 tones de residus; la generació per habitant va ser de 1,14 Kg/(hab·dia), i la recollida selectiva se situava en un 18,80%. L’any 2005 el rati de d’emissions de CO2eq vinculades al tractament de residus per habitant era de 0,26 tCO2eq/hab, aquest valor es troba per sota del promig de les comarques Tarragonines sent aquest de 0,40 tCO2eq/hab En el període d’estudi podem observar que hi ha hagut un increment del 15% de recollida selectiva. Es pot observar que hi ha un augment de les emissions vinculades al tractament de residus del 12% durant el període d’anàlisi.

5 Les emissions derivades de la recollida i transport dels residus s'assimilen al sector transport. D’altra

banda, les emissions derivades del consum energètic de les plantes de tractament s’assimilen al sector serveis.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 28

Taula 10. Generació de residus (t) i percentatge de recollida selectiva.

Residus municipals 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Municipi

Generació total (t) 105,63 128,17 127,94 133,73 121,41 122,06

Generació per habitant Kg/(hab·dia) 1,14 1,32 1,43 1,52 1,40 1,41

Recollida selectiva (%) 18,80 20,63 23,11 24,18 27,40 21,57

Catalunya

Generació per habitant Kg/(hab·dia) 1,64 1,64 1,64 1,59 1,54 1,53

Recollida selectiva (%) 29,08 31,95 33,57 34,41 37,53 40,54

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona. Taula 11. Emissions de GEH (tCO2eq) derivades del tractament de les diverses fraccions dels residus municipals (RM).

Fraccions RM 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Paper i cartró 0,67 0,91 1,09 1,15 1,02 0,81

Vidre 0,24 0,29 0,27 0,33 0,43 0,28

Envasos lleugers 0,32 0,52 0,56 0,64 0,67 0,71

Tractament 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Deposició controlada 63,91 75,79 73,29 75,54 65,66 71,32

Incineració - - - - - -

Compostatge - - - - - -

Metanització - - - - - -

Valorització energètica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

TOTAL tCO2eq) 65 77 75 78 68 73

TOTAL (tCO2eq/hab.) 0,26 0,29 0,31 0,32 0,29 0,31


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 29

Gràfic 7. Àmbit PAES. Evolució de les emissions de GEH derivades del tractament de les diverses fraccions dels residus municipals (RM)

58

60

62

64

66

68

70

72

74

76

78

80

2005

2006

2007

2008

2009

2010

tCO

2eq

Evolució de les emissions de GEH dels residus municipals



01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 30

4.2. IRE – àmbit Ajuntament Tal i com es defineix a la Metodologia per a la redacció dels plans d'acció d'energia sostenible (PAES) de la demarcació de Tarragona (Diputació de Tarragona, 2014), les dades de consum energètic i emissions de l'àmbit Ajuntament estan incloses dins el sector serveis de l'àmbit PAES. Amb tot, seguint les directrius de la COMO i amb l’objectiu de poder omplir adequadament el SEAP Template, també cal obtenir les dades específiques de l'àmbit Ajuntament. En aquest sentit, es realitza una anàlisi detallada i exclusiva dels serveis que conformen l'àmbit Ajuntament, fet que és de gran utilitat per als ens locals: tant pel seguiment de consums energètics i emissions de CO2 com per definir clarament la seva estratègia d’actuació per a la reducció de consums i emissions. L’àmbit Ajuntament inclou els consums energètics (i emissions de GEH derivades) dels següents serveis:

Equipaments i instal·lacions (inclou els bombaments) Enllumenat públic i semàfors Flota municipal (pròpia i externalitzada) i transport públic municipal L’any 2005, l’àmbit Ajuntament del municipi la Bisbal de Falset consumeix 107 MWh, que representen el 3% del total del consum energètic de l’àmbit PAES. Així, per l’any 2005 s’emeten a l’atmosfera 40 tCO2eq, que representen un 4% del total d’emissions de l’àmbit PAES. Les emissions de CO2eq per càpita per a l’àmbit Ajuntament són de 0,16 tCO2eq /hab. A continuació es detallen els resultats del consum energètic de l’àmbit Ajuntament, presentats segons:

1) fonts energètiques 2) tipus de serveis municipals 4.2.1. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH per fonts energètiques

Les fonts energètiques consumides en l’àmbit Ajuntament són: electricitat, gasoil C i gasoil. En el període 2005-2014 hi ha un augment del consum energètic del 52%. S’observa un increment dels consums de totes les fonts energètiques. La font que experimenta un augment més acusat és l’electricitat amb un 87%. Aquest augment és degut principalment a l’aparició de nous equipaments durant el període 2005-2014, aquests són el rentador de cotxes (any 2010) i local temporers (any 2010). Pel que fa a les emissions, aquestes segueixen la mateixa tendència del consum energètic i augmenten un 62% durant el període analitzat. Tal i com s’observa en el gràfic 8, l’any 2005 l’electricitat suposa el 51% del consum energètic de l’Ajuntament, seguida del gasoil A (26%) i del gasoil C (amb el 23% del consum). En canvi, per l’any 2014 es produeix un augment del percentatge del consum d’electricitat sobre l’ús d’energia total i passa a representar el 64%. La distribució del Gasoil A, passa a representar el 20% i el del Gasoil C, el 17%.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 31

El mateix passa amb les emissions. Si observem la contribució en emissions de cada font respecte les emissions totals de l’Ajuntament, veiem que la font que té un pes més important és l’electricitat amb un 66% l’any 2005 i un 76% l’any 2014, seguida del gasoil A amb un 18% i del gasoil C (16%) l’any 2005 i un 13% i 11% respectivament l’any 2014. Taula 12. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH per fonts energètiques. 2005 i 2014.

Consum (MWh) Emissions (tCO2eq)

Font d’energia 2005 2014 2005 2014


Gas natural 0 0 0 0

Gasoil C 24 27 7 7

GLP 0 0 0 0

Xarxa de calor /fred 0 0 0 0

Biomassa 0 0 - -

Solar tèrmica 0 0 - -

Fotovoltaica 0 0 - -

Geotèrmia 0 0 - -

Gasolina 0 0 0 0

Gasoil A 28 32 7 9

Biodièsel 0 0 0 0

TOTAL 107 162 40 65

Població (habitants) 254 216 254 216

MWh/hab. 0,42 0,75 - -

tCO2eq /hab. - - 0,16 0,30

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament. Taula 13. Àmbit Ajuntament. Evolució de l’adquisició d'electricitat verda al municipi. 2005-2014.

Adquisició d'electricitat verda 2005 2010 2012 2013 2014

AEE àmbit Ajuntament (MWh) 0 0 0 0 0

Consum d'electricitat a l'àmbit Ajuntament (MWh) 55 59 86 88 103

AEE (%) 0 0 0 0 0 AEE (MWh) /hab. 0 0 0 0 0

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 32

Gràfic 8. Àmbit Ajuntament. Distribució i evolució del consum energètic per fonts energètiques (MWh). 2005 i 2014.

Electricitat51%Gasoil C

23%

Gasoil A26%

Distribució del consum energètic per fonts energètiques (2005)

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

2005 2014

MW

h co

nsum

its

Evolució del consum energètic per fonts energètiques (MWh)

Biodièsel Gasoil A Gasolina Geotèrmia

Fotovoltaica AC Solar tèrmica Biomassa Xarxa calor/fred

GLP Gasoil C Gas Natural Electricitat Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament. Gràfic 9. Àmbit Ajuntament. Distribució i evolució de GEH per fonts energètiques (tCO2eq). 2005 i 2014.

Electricitat66%

Gasoil C16%

Gasoil A18%

Distribució de les emissions de GEH per fonts energètiques (2005)

0

10

20

30

40

50

60

70

2005 2014

tCO

2e

q

Evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tCO2eq)

Biodièsel Gasoil A Gasolina Xarxa calor/fred GLP Gasoil C Gas Natural Electricitat

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament. 4.2.2. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH per serveis municipals

L’any 2005 el sector que representa un major consum energètic és els edificis i equipaments amb un 47% del consum energètic total de l’Ajuntament, seguit del enllumenat públic, amb un 27% del consum i de la flota municipal (26%). L’any 2014 la distribució de consum per sectors es manté semblant. En la mateixa línia que el consum energètic, el sector que presenta més emissions de GEH l’any és el sector d’edificis i equipaments públics amb 19 tCO2eq l’any 2005. Durant el període 2005-2014 observem que el sector que ha experimentat un major creixement dels seus consums energètics i emissions ha estat el sector de l’enllumenat públic, amb un augment del 75 % del seu consum. Els edificis i equipaments també ha augmentat el seu consum, (57%). La flota municipal també ha augmentat el seu consum, però en menor mesura (16%). L’evolució de les emissions segueix la mateixa tendència que el consum energètic.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 33

Si analitzem l’evolució de les emissions per càpita, observem que aquestes també augmenten, això de manera menys acusada que el valor global. Taula 14. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH per servei municipal. 2005 i 2014.


Tipologia de servei 2005 2014 2005 2014

Equipaments i instal·lacions municipals 50 79 19 32

Enllumenat públic i semàfors 29 51 14 25

Flota de vehicles 28 32 7 9

TOTAL 107 162 40 65


MWh/hab. 0,42 0,75 - -

tCO2eq/hab. - - 0,16 0,30

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament. Gràfic 10. Àmbit Ajuntament. Distribució i evolució del consum energètic segons tipus de servei municipal (MWh). 2005-2014.

Edificis i equipaments

47%

Enllumenat públic i

semàfors27%

Flota municipal

26%

Distribució dels consums energètics per servei (2005)

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

2005 2010 2012 2013 2014

MW

h co

nsum

its

Evolució del consum energètic per servei (MWh)

Flota municipal Enllumenat públic i semàfors Edificis i equipaments Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 34

Gràfic 11. Àmbit Ajuntament. Distribució i evolució de GEH segons tipus de servei municipal (tCO2eq). 2005-2014.

Edificis i equipaments

47%Enllumenat

públic i semàfors

35%

Flota municipal

18%

Distribució de les emissions de GEHper servei (2005)

0

10

20

30

40

50

60

70

2005

2010

2012

2013

2014

tCO

2eq

Evolució de les emissions de GEH per serveis (tCO2eq)

Flota municipal Enllumenat públic i semàfors Edificis i equipaments

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament. A continuació es detallen les dades per cada tipus de servei municipal objecte d’estudi dins l’àmbit Ajuntament: 1) Consum i emissions de GEH específic dels equipaments i instal·lacions

municipals

L’any 2005 hi ha 4 equipaments i instal·lacions municipals i l’any 2014 se’n comptabilitzen un total de 6. Els equipaments que no existien l’any 2005 són el local de temporers i el rentador de cotxes. L’any 2005, els equipaments i instal·lacions municipals de la Bisbal de Falset consumeixen 50 MWh, que suposen una emissió de 19 tCO2eq a l’atmosfera. Com es pot observar a les gràfiques a continuació, la tipologia d’equipaments que suposa un major consum són els educatius (58% del consum l’any 2005 i 38% l’any 2014), seguits pels equipaments administratius i esportius (17% i 16% del consum l’any 2005 i 5% i 9% l’any 2014 respectivament). Els equipaments de bombament representen al voltant del 7% del consum per ambdós anys mentre que els socioculturals no hi són presents. Els equipaments classificats com “altres” no hi eren presents l’any 2005, però l’any 2014 tenen el pes més important i representen el 45% del consum. Si analitzem el període d’estudi, 2005-2014 observem que el global de consum energètic dels equipaments municipals ha augmentat un 57%. En la mateixa línia, les emissions de GEH del equipaments han augmentat un 70%. La evolució del consum energètic dels diferents equipaments és variable, hi ha equipaments que disminueixen el seu consum, mentre que altres l’incrementen. És especialment notable el augment del consum energètic als equipaments classificats com “altres”, que han aparegut amb un fort consum, i en canvi, l’ajuntament i el pou disminueixen el seu consum en un 50% i un 36% respectivament. Tots els equipaments utilitzen energia elèctrica, i l’escola Montsant i el rentador de cotxes, combinen l’ús d’energia elèctrica amb l’ús de gasoil C. Així, en quant a fonts d’energia, l’any 2005 l’electricitat suposava el 51% del consum d’energia dels equipaments i el gasoil C el 49% restant.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 35

Taula 15. Àmbit Ajuntament. Consum d'energia i emissions de GEH per tipologia d'equipaments municipals. 2005 i 2014.


Tipologia d’equipament 2005 2014 2005 2014

Administració 8 4 4 2

Educació 29 30 9 9

Esports 8 7 4 3

Sociocultural 0 0 0 0

Bombament 5 3 2 1

Altres 0 35 0 16

TOTAL 50 79 19 32


MWh/hab. 0,20 0,36 - -

tCO2eq/hab. - - 0,07 0,15

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament. Gràfic 12. Àmbit Ajuntament. Distribució del consum energètic (2005) i evolució de les emissions de GEH per tipologia d’equipament.

Administració17%

Educació58%

Esports16%

Bombament9%

Distribució del consum per tipologia equipaments 2005

0

10

20

30

40

2005 2014

Evolució de les emissions per tipologia d'equipaments

Altres

Bombament

Sociocultural

Esports

Educació

Administració



01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 36

Indicadors d'eficiència energètica dels equipaments i instal·lacions municipals

Des de l'any 2005 fins a l'actualitat, el municipi de la Bisbal de Falset ha realitzat diverses accions d’eficiència energètica en els seus equipaments municipals. Amb l’objectiu d’avaluar l’eficiència energètica dels equipaments i instal·lacions del municipi, es valoren els següents indicadors: consum entre superfície construïda (kWh/m2), consum entre número d’usuaris (kWh/usuari), cost entre superfície construïda (€/m2) i cost entre número d’usuaris (€/usuari). Aquests indicadors s’han calculat tant per consums elèctrics com per consums tèrmics. Cal comentar que en la major part dels casos la superfície construïda i el número d’usuaris pels anys 2005 i 2014 coincideix, ja que o es mantenen constants al llarg dels anys o només hi ha disponibles les dades del darrer any. Això fa que els indicadors calculats segueixin la mateixa tendència que ha seguit el seu consum entre el període 2005-2014 estudiat. Per poder valorar aquests indicadors s’han comparat amb els resultats de l’eina de la Diputació de Barcelona anomenada “Comparadors de consums d’equipaments”, on apareixen les dades i els ratis de fins a 1931 equipaments municipals de diversos sectors. La mitjana de l’indicador de consum energètic (elèctric i tèrmic) entre superfície construïda és de 119,70 kWh/m2. Com a exemples, la mitjana en ajuntaments és de 129,90 kWh/m2, en casals d’avis 133,80 kWh/m2, en escoles 96,20 kWh/m2, en escoles bressol 134,82 kWh/m2, en museus 68,60 kWh/m2, el consultoris mèdic 150,60 kWh/m2 i en pavellons, piscines i pistes poliesportives 187,84 kWh/m2. El municipi de la Bisbal de Falset presenta uns indicadors inferiors a les mitjanes abans comentades, destacant l’escola amb un rati de 118,00 kWh/m2 i el local de temporers amb 182,00 kWh/m2. L’escola és una tipologia d’equipaments que s’utilitza les mateixes hores gairebé sempre i hi ha un nombre d’usuaris fixes elevat, per aquest motiu el rati és comparable al de referència. En aquest cas el rati és superior degut a l’alt consum de gasoil C que presenta a causa de les baixes temperatures de l'hivern. El local de temporers presenta un rati molt elevat l’any 2014 com a cas excepcional degut possiblement a una lectura estimada en les factures que dobla el consum anual, però la resta d’anys el rati és de 92,00 kWh/m2 aproximadament. La resta d’equipaments presenten uns ratis entre 7,00 i 17,00 kWh/m2, això es degut al baix consum dels equipaments, ja que aquests s’utilitzen durant poques hores setmanals i no tenen gaire afluència d’usuaris. Per aquest motiu no són comparables amb els valors de referència anteriors. 2) Enllumenat públic i semàfors

L’any 2014, al municipi hi ha 1 quadre d'enllumenat públic amb 164 punts de llum. No es disposen de dades concretes del nombre de punts de llum per l’any 2005. L’any 2005, l'enllumenat públic va consumir 29 MWh, que suposen una emissió de 14 tCO2eq a l’atmosfera. Segons l’ajuntament, a dia d’avui el 100% de les làmpades són de Halogenurs Metàl·lics (HM) de 35W, 70W i 80W.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 37

Taula 16. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH de l'enllumenat públic i semàfors. 2005 i 2014.


Enllumenat públic i semàfors 2005 2014 2005 2014

Enllumenat públic 29 51 14 25

Semàfors 0 0 0 0

TOTAL 29 51 14 25


MWh/hab. 0,12 0,24 - -

tCO2eq/hab. - - 0,06 0,11

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament. Gràfic 13. Àmbit Ajuntament. Distribució del consum energètic (2005) i evolució de les emissions de GEH de l’ enllumenat públic i dels semàfors. 2005 i 2014.

enllumenat100%

Distribució del consum energètic de l'enllumenat i semàfors. 2005

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

2005 2014

tCO

2eq

Evolució de les emissions de GEH de l'enllumenat i semàfors

semàfors enllumenat


Indicadors d'eficiència energètica de l’enllumenat públic

Amb l’objectiu d’avaluar l’eficiència energètica de l’enllumenat públic del municipi, es valoren indicadors relacionats amb les potències contractades i instal·lades, consums, costos i número de punts de llum. Valoració de l’únic quadre en funció dels indicadors d'eficiència l’any 2014: PC/PTI (kW/kW): 1,1 kW/kW. Aquest valor indica que la PTI és molt propera a la PC i

que per tant la segona no està sobre dimensionada. Consum/PTI (kWh/kW): 4694 kWh/kW. Aquest valor indica que l’enllumenat funciona

durant un nombre d’hores excessiu degut al sistema d’encesa per controlador horari. Cost/Consum (€/kWh): 0,15 €/kW. Valor superior al del 2005 degut a l’augment del

preu de l’energia. Cost/PIL (€/kW): 783 €/kW. Valor superior al del 2005 degut a l’augment del preu de

l’energia. Consum/nre. punts de llum: 313 kWh/punt llum. Valor que indica el consum anual de

cada punt de llum del municipi.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 38

3) Flota de vehicles

La flota de vehicles municipals s’ha mantingut similar des de l’any 2005 i compta amb 1 vehicle de flota interna. Per altre banda, en el consum del sector flota de vehicles s’hi inclou el consum del servei externalitzat vinculat al transport de residus del municipi. Es tracta d’un servei mancomunat gestionat pel Consorci de Residus de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat. Per aquest servei no s’especifiquen dades específiques del número de vehicles ja que es tracta d’una flota que dona servei a varis municipis i només es considera el consum de combustible associat al servei. Taula 17. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH de la flota municipal de vehicles. 2005 i 2014.


Tipologia de flota municipal 2005 2014 2005 2014

Parc de vehicles propis 12 16 3 4

Parc de vehicles externalitzats 16 16 4 4

Transport públic 0 0 0 0

TOTAL 28 32 7 9


MWh/hab. 0,11 0,15 - -

tCO2eq/hab. - - 0,03 0,04

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament. Gràfic 14. Àmbit Ajuntament. Distribució del consum energètic per tipologia de flota municipal i font d’energia. 2005.

Pròpia43%

Externalitzada57%

Distribució del consum per tipologia de flota. Any 2005

Gasoil A100%

Distribució del consum de la flota per font energètica. Any 2005


A.- Parc de vehicles propis


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 39

L’Ajuntament de la Bisbal de Falset té un tractor de la seva propietat tant l’any 2005 com l’any 2014. El seu consum augmenta un 38%, passant de consumir 12 MWh l’any 2005 a 16 MWh l’any 2014. El tractor consumeix gasoil com a font d’energia.

B.- Parc de vehicles externalitzats

La flota de vehicles externalitzats de l’Ajuntament correspon als vehicles del serveis de transport de residus. Els consum associat a aquests s’ha mantingut en el període 2005-2014, ja que només hi ha disponibles les dades d’un any i per la resta d’anys s’ha considerat el mateix consum. Les emissions derivades de la flota de vehicles externalitzats són 9 t CO2eq l’any 2005 i 2014.

C.- Transport públic

Al municipi de la Bisbal de Falset no es disposa de transport públic urbà titularitat de l’ajuntament.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 40

5. PRODUCCIÓ D’ENERGIA LOCAL 5.1. Producció d'energia local renovable Aquest apartat inclou les instal·lacions de producció d’energia renovable ubicades dins el terme municipal amb una potència inferior a 20MW, tant de règim ordinari6 com de règim especial. El municipi no disposa d’instal·lacions de generació d'energia elèctrica de potència inferior a 20 MW.

Taula 18. Producció d'energia local a partir de fonts renovables.

Font d’energia renovable Fotovoltaica Hidroelèctrica Eòlica

- - - -

Any d’obertura - - -

Any de tancament - - -

Potència instal·lada (MW) - - -

Producció d’energia local renovable (MWh)7 - - -

Producció d’energia local renovable per habitant (MWh/hab.)

- - -

% de producció d’energia renovable respecte el consum total d'energia

- - -

TOTAL - - -

Potència instal·lada (MW) - - -

Producció d’energia local renovable (MWh)8 - - -

Producció d’energia local renovable per habitant (MWh/hab.)

- - -

% de producció d’energia renovable respecte el consum total d'energia

- - -

Font: elaboració a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona.

6 Règim Ordinari (RO): Són les instal·lacions de producció d’energia elèctrica següents: cicles combinats,

tèrmiques, mixtes (fuels/gas), tèrmiques de carbó i hidroelèctriques. 7 Producció estimada a partir de la potència instal·lada quan no hi ha dades directes de producció, aplicant

les ràtios que ofereix DESGEL. 8 Producció estimada a partir de la potència instal·lada quan no hi ha dades directes de producció, aplicant

les ràtios que ofereix DESGEL.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 41

5.2. Potencial d'implantació d’energies renovables Des de l’ajuntament no s’ha manifestat la intenció de potenciar la implantació d’energies renovables al municipi. 5.3. Cogeneració Part de la calor emprada al territori pot ser generada en un planta de cogeneració. L'àmbit PAES inclou l'energia produïda per plantes amb una potència instal·lada inferior a 20 MW, tal com es defineix a la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible (JRC, 2010). En el cas de la demarcació de Tarragona, i d’acord amb les dades facilitades per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, els processos de cogeneració són poc nombrosos i tenen lloc a grans indústries, les quals tenen una potència instal·lada superior a 20 MW. Per tant, resten fora de l’àmbit PAES. D'altra banda, no es disposa de les dades de producció per cogeneració de les plantes existents amb una potència instal·lada inferior a 20 MW.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 42

6. DIAGNOSI

6.1. Resum de l’inventari de referència d’emissions –IRE-: consums d’energia i emissions generades Les taules que es presenten a continuació són un resum del consum d'energia final i les emissions de t CO2eq a l'àmbit PAES del municipi de la Bisbal de Falset per a l'any base (2005) i per al darrer any disponible (2010). Les taules reflecteixen la situació inicial i són necessàries com a punt de partida de la diagnosi.

Taula 19. Diagnosi. Consum d'energia final (MWh) a l’àmbit PAES. Any 2005

Ús [MWh] Combustibles fòssils [MWh] Energies renovables [MWh] [MWh]

Sector Electri-citat

Fred/ calor

Gas natural GLP

Gasoil C

Diesel A Benzina Lignit Carbó

Altres comb. fòssils

Oli vegetal Biodièsel

Bio-massa

Solar tèrmica

Geotèr-mica Total

Edificis, equipaments / instal·lacions i indústries

Edificis i equipaments / instal·lacions municipals

26 0 0 0 24 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 50

Edificis i equipaments / instal·lacions terciàries (no municipals)

108 0 0 70 44 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 222

Edificis residencials 319 0 0 0 77 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 396

Enllumenat públic municipal 29 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 29

Subtotal per als edificis, equipaments i instal·lacions i indústria

482 0 0 70 145 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 697

Transport

Flota municipal 0 0 0 0 0 28 0 0 0 0 0 0 0 0 0 28

Transport públic 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Transport privat i comercial 0 0 0 0 0 2.022 597 0 0 0 0 12 0 0 0 2.631

Subtotal transport 0 0 0 0 0 2.049 597 0 0 0 0 12 0 0 0 2.658

TOTAL MWh 2005 482 0 0 70 145 2.049 597 0 0 0 0 12 0 0 0 3.355


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 43

Taula 20. Diagnosi. Consum d'energia final (MWh) a l’àmbit PAES. Any 2010

Ús [MWh] Combustibles fòssils [MWh] Energies renovables [MWh] [MWh]


Fred/ calor

Gas natural GLP

Gasoil C




Bio-massa

Solar tèrmica

Geotèr-mica Total



34 0 0 0 33 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 67


237 0 0 44 10 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 291




731 0 0 44 88 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 864

Transport

Flota municipal 0 0 0 0 0 34 0 0 0 0 0 0 0 0 0 34


Transport privat i comercial 0 0 0 0 0 2.016 474 0 0 0 0 15 0 0 0 2.505

Subtotal transport 0 0 0 0 0 2.050 474 0 0 0 0 15 0 0 0 2.539

TOTAL MWh 2010 731 0 0 44 88 2.050 474 0 0 0 0 15 0 0 0 3.402


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 44

Taula 21. Diagnosi. Emissions de tCO2eq. Àmbit PAES. Any 2005

Ús [tCO2eq] Combustibles fòssils [tCO2eq] Energies renovables [tCO2eq] [tCO2eq]


Fred/ calor

Gas natural GLP

Gasoil C




Bio-massa

Solar tèrmica

Geotèr-mica Total



12 0 0 0 7 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 19


52 0 0 16 12 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 79




232 0 0 16 39 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 287

Transport

Flota municipal 0 0 0 0 0 7 0 0 0 0 0 0 0 0 0 7


Transport privat i comercial 0 0 0 0 0 540 149 0 0 0 0 3 0 0 0 691

Subtotal transport 0 0 0 0 0 547 149 0 0 0 0 3 0 0 0 699

Altres sectors no energètics

Gestió dels residus ............................................................................................................................................................................................................................ 65

TOTAL tCO2eq de l’àmbit PAES per a l’any 2005

232 0 0 16 39 547 149 0 0 0 0 3 0 0 0 1.051


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 45

Taula 22. Diagnosi. Emissions de tCO2eq. Àmbit PAES. Any 2010

Ús [tCO2eq] Combustibles fòssils [tCO2eq] Energies renovables [tCO2eq] [tCO2eq]


Fred/ calor

Gas natural GLP

Gasoil C




Bio-massa

Solar tèrmica

Geotèr-mica Total



16 0 0 0 9 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 25


114 0 0 10 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 127




352 0 0 10 24 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 385

Transport

Flota municipal 0 0 0 0 0 9 0 0 0 0 0 0 0 0 0 9


Transport privat i comercial 0 0 0 0 0 538 118 0 0 0 0 4 0 0 0 660

Subtotal transport 0 0 0 0 0 547 118 0 0 0 0 4 0 0 0 669

Altres sectors no energètics

Gestió dels residus ........................................................................................................................................................................................................................... 73

TOTAL tCO2eq de l’àmbit PAES per a l’any 2010

352 0 0 10 24 547 118 0 0 0 0 4 0 0 0 1.127


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 46

La diagnosi energètica pretén identificar, a partir de les dades de l’inventari d’emissions, els principals sectors i activitats consumidores d’energia i emissores de GEH. Aquesta és una eina de planificació estratègica molt útil a aplicar en el procés d'elaboració del PAES, ja que definir les prioritats en el moment de selecció de les mesures i accions a implantar. 6.2. Punts forts i punts febles del municipi A continuació s'enumeren els punts forts i febles del municipi:

Punts forts:

Àmbit PAES: - Els consums de combustibles líquids i GLP de l’àmbit PAES han disminuït pel

període considerat. - En el sector transport es produeix una disminució del consum energètic pel

període analitzat. - Ha augmentat el consum de biodièsel en detriment de la benzina i el gasoil. - Disminució de les emissions vinculades al sector transport gràcies a la presència

de vehicles més eficients en el parc mòbil del municipi. Àmbit Ajuntament:

- Reducció del rati de consum d’electricitat per m2 dels equipaments municipals Ajuntament i piscina municipal (51% i 18%, respectivament).

- Reducció del consum i d’emissions associades a l’electricitat de les tipologies d’equipaments, administració (51%), esports (18%) i bombament (36%).

Punts febles

Àmbit PAES: - El consum energètic de l’àmbit PAES ha augmentat lleugerament pel període

considerat així com el consum per càpita. - Les emissions de l’àmbit PAES han augmentat pel període d’anàlisis així com les

emissions per càpita. - En el sector terciari i domèstic es produeix un augment del consum energètic així

com un augment de les emissions pel període considerat. - Poca presència d’instal·lacions per a la producció d’energies renovables en el

municipi. Àmbit Ajuntament:

- El consum energètic de l’Ajuntament ha augmentat un 52% pel període considerat.

- Les emissions de l’àmbit Ajuntament han augmentat un 62% pel període considerat.

- El consum energètic associat als serveis municipals ( edificis i equipaments, enllumenat públic i flota municipal) ha augmentat pel període considerat així com les seves emissions.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 47

6.3. Objectius estratègics L'objectiu estratègic principal del PAES ve determinat per cinc línies estratègiques:

1. Eficiència energètica 2. Energies renovables 3. Mobilitat 4. Residus 5. Altres Aquestes línies estratègiques s'aplicaran de forma transversal al diversos sectors que conformen l'àmbit d'actuació del PAES (sector terciari -que inclou l'Àmbit Ajuntament-, sector domèstic, sector transport i el tractament de residus).

Objectius concrets del municipi:

La Bisbal de Falset té 5 objectius estratègics, i el seu compliment suposarà un estalvi d’emissions de CO2eq del 21%, equivalent a 221 tCO2eq:

- Gràcies a la implantació d’estratègies d’eficiència energètica, en 15 accions concretes, l’Ajuntament de la Bisbal de Falset assolirà un estalvi de 43 tCO2eq, que representen un 19% de les emissions totals que es reduiran amb la implementació del Pla d’Acció.

Es tracten de mesures d’estalvi i eficiència energètica als edificis municipals, enllumenat públic del municipi, així com també campanyes adreçades als sector domèstic.

- Pel que fa a les energies renovables, es proposen 2 accions, una de compra d’energia verda certificada i una altre de foment de canvi de calderes amb combustibles fòssils per biomassa, amb un estalvi d’emissions de 12 tCO2eq, que representen el 5% de les emissions totals que es reduiran amb la implementació del Pla d’Acció.

- Amb la implementació de les 2 accions de mobilitat (aplicades al transport privat), l’Ajuntament assolirà un estalvi de 147 tCO2eq, que representen un 67% de les emissions totals que es reduiran amb la implementació del Pla d’Acció.

- Amb la implementació de campanyes per millorar la recollida selectiva de residus al municipi, s’espera assolir un estalvi de 19 tCO2eq, que representen el 9% de les emissions totals que es reduiran amb la implementació del Pla d’Acció.

- També es proposa la implantació de campanyes pel foment del consum de productes de proximitat i d’agricultura ecològica.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 48

7. PLA D’ACCIÓ

El Pla d'Acció de la Bisbal de Falset consta de 21 accions, que suposen un estalvi de 221 tCO2eq per a l'any 2020, és a dir, una reducció del 21% respecte les emissions de l’any 2005. El cost total de l’aplicació del Pla és de 111.287,03 €. 7.1. Contingut de les fitxes d’accions Les accions que conformen el pla d'acció es recullen en fitxes individuals i ofereixen la informació necessària per la seva aplicació, seguint les directrius de la Comissió Europea. El llistat de les accions s'adjunta a l'annex I d'aquest document. Figura 3. Model de fitxa del pla d’acció per l’energia sostenible (PAES).

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible La Bisbal de Falset [comarca]

Línia estratègica: [nom de la línia estratègica]

Codi: [nom de l’acció en català]

[nom de l’acció en anglès]

Àrea d’Intervenció (AI): Mecanisme d’acció (MA):

AI específica: MA específic:

Descripció:

Document inicial: Es deriva de les VAE?

És una acció d'adaptació al canvi climàtic? És una acció de comunicació / participació?

Expectativa de reducció de CO2eq (t/any)

Expectativa d’estalvi energètic (MWh/any)

Expectativa de producció energètica local (MWh/any)

Estat d’implementació: Fonts d’energia renovable:

Inici: Final: Responsable a l’Ajuntament:

Cost anual ( €/any):

Cost d’inversió (€) Cost total de l’acció l’any 2020 (€)

Origen de l’acció:

Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys):

NOTA: els camps de la fitxa es descriuen a la Metodologia per a la redacció de PAES de la demarcació de Tarragona (Diputació de Tarragona, 2014).


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 49

7.2. Resum executiu del pla d'acció El Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de la Bisbal de Falset planteja la reducció de 221 tCO2eq (1,02 tCO2eq/hab.) per a l’any 2020, un 21% sobre el total de les emissions de GEH de l’àmbit PAES de l’any 2005. Consta de 21 accions i la major part del pes recau sobre el edificis municipals. 13 accions actuen directament en l'àmbit Ajuntament, les quals representen el 62% del total de les accions. Pel que fa a les accions específiques derivades de les visites d’avaluació energètica (VAE), es comptabilitzen 5 accions, una per equipament. Cadascuna d’aquestes accions inclou diverses propostes d’estalvi i eficiència energètica. L’any 2005, l'àmbit de l'Ajuntament emetia 40 tCO2eq (0,16 tCO2eq/hab.). Aquestes emissions representen el 4% de l’àmbit PAES. Si analitzem les accions del Pla d’Acció per àrees d’intervenció, observem que un 52% de les accions (11 accions de 25), s’implementaran als edificis municipals, amb una reducció de 25 tCO2eq. Els edificis residencials representen un 19% de les accions del pla, seguides de les accions d’enllumenat públic (10%), “altres” (10%) i transport privat (10%). Cal destacar que són les accions sobre el transport privat les que impliquen una major reducció d’emissions municipals (147 tCO2eq), seguides de les accions d’edificis municipals (25 tCO2eq).


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 50

Taula 23. Resum del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible per àrees d’intervenció.

Àrea d'intervenció Nombre

d’accions

% accions respecte del total

Estalvi emissions

(tCO2eq/any)

Estalvi aconseguit (MWh/any)

Producció energia

renovable (MWh/any)

Cost anual

(€)

Cost inversió

(€) Cost

final (€)

Edificis municipals 11 52% 25 40 0 2.682 28.624 36.670 Edificis del sector terciari 0 0 0 0 0 0 0 0

Edificis residencials 4 19% 17 28 0 2.430 5.317 7.747

Enllumenat públic 2 10% 13 27 0 0 65.520 65.520

Flota municipal 0 0 0 0 0 0 0 0

Transport públic 0 0 0 0 0 0 0 0

Transport privat 2 10% 147 550 0 0 0 0 Producció local d'energia 0 0 0 0 0 0 0 0

Producció local de calor/fred

0 0 0 0 0 0 0 0

Altres 2 10% 19 0 0 450 0 1.350

TOTAL 21 100% 221 646 0 5.562 99.461 111.287

Font: elaboració pròpia a partir de les accions PAES.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 51

Gràfic 15. Distribució de les accions segons l'àrea d'intervenció

Edificis municipals

52%

Enllumenat

públic

9%

Altres

10%

Edificis residencials

19%

Transport

privat

10%


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 52

7.3. Taula tècnica del pla d'acció Taula 24. Taula tècnica del pla d'acció, segons àrees d’intervenció.

Codi Nom acció Any inici

Any final

Estalvi emissions

(tCO2eq/any)


Producció d’energia renovable (MWh/any)

Cost anual (€)

Cost inversió (€) Cost final (€)

Edificis municipals

1 Designació d'una figura de gestor energètic en els equipaments municipals

2017 2020 0,96 2,36 0,00 2.430,00 € 0,00 € 7.290,00 €

2 Implantació d'un sistema de gestió energètica municipal/ Comptabilitat energètica municipal

2017 2020 1,24 2,57 0,00 252,00 € 250,00 € 1.006,00 €

3 Establir un programa o protocol de manteniment dels equipaments i infraestructures municipals

2017 2020 0,00 0,00 0,00 0,00 € 0,00 € - €

4 Actuacions de millora de l’eficiència energètica a l’Ajuntament

2017 2020 1,24 2,58 0,00 0,00 € 3.233,04 € 3.233,04 €

5 Actuacions de millora de l’eficiència energètica a l’Escola Montsant

2017 2020 2,28 5,29 0,00 0,00 € 4.776,80 € 4.776,80 €

6 Actuacions de millora de l’eficiència energètica a la Piscina Municipal

2017 2020 0,89 1,84 0,00 0,00 € 5.209,30 € 5.209,30 €

7 Actuacions de millora de l’eficiència energètica al Local de Temporers

2017 2020 10,08 20,95 0,00 0,00 € 11.246,89 €

11.246,89 €


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 53

8 Actuacions de millora de l’eficiència energètica al Rentador de Cotxes

2020 2020 0,16 0,33 0,00 0,00 € 2.920,00 € 2.920,00 €

9 Elaboració d'un manual de bones pràctiques ambientals

2017 2020 0,64 1,58 0,00 0,00 € 988,00 € 988,00 €

10 Compra d'energia verda certificada per part de l'Ajuntament

2021 2025 6,99 - 0,00 0,00 € 0,00 € - €

11 Implantació del programa Euronet 50/50 a les escoles

2017 2020 0,72 2,38 0,00 0,00 € 0,00 € - €

Edificis del sector terciari

- - - - - - - - - -

Edificis residencials

14 Creació d'un servei d'assessorament en matèria d'energia i canvi climàtic o instar que se'n creï un a escala supramunicipal

2019 2020 9,99 22,31 0,00 2.430,00 € 0,00 € 2.430,00 €

15 Accions de sensibilització/informació per a la substitució de l'enllumenat, electrodomèstics, calderes i tancaments per altres més eficients

2014 2017 0,00 0,00 0,00 0,00 € 3.537,00 € 3.537,00 €

16 Visites d'avaluació energètica a les llars

2019 2020 1,74 3,96 0,00 0,00 € 1.780,00 € 1.780,00 €

17 Fomentar el canvi de calderes amb combustibles fòssils (Gasoil C) per calderes de biomassa

2018 2020 4,92 2,15 0,00 0,00 € 0,00 € - €

Enllumenat públic

12 Elaboració del Pla director de l'enllumenat públic

2017 2020 - - 0,00 0,00 € 3.500,00 € 3.500,00 €


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 54

13 Substitució de les làmpades de l'enllumenat per altres de més eficients (LED)

2019 2020 12,86 26,73 0,00 0,00 € 62.020,00 €

62.020,00 €

Flota municipal

- - - - - - - - - -

Transport públic

- - - - - - - - - -

Transport privat

18 Planificació/promoure la mobilitat a peu i ús de la bicicleta 2014 2014 2,27 8,52 0,00 0,00 € 0,00 € - €

19 Renovació eficient del parc mòbil del municipi i diversificació energètica del sector

2019 2020 144,70 541,95 0,00 0,00 € 0,00 € - €

Producció d’energia local - - - - - - - - - -

Producció local de calor / fred

- - - - - - - - - -

Altres

20 Campanyes per incrementar el percentatge de la recollida selectiva

2017 2020 19,33 0,00 0,00 450,00 € 0,00 € 1.350,00 €

21 Foment del consum de productes de proximitat i d'agricultura ecològica

2013 2020 0,00 0,00 0,00 0,00 € 0,00 € - €


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 55

8. PLA DE SEGUIMENT

El pla de seguiment que caldrà dur a terme es farà d'acord amb la metodologia que es determini des de l’Oficina Europea del Pacte, mitjançant una guia específica que elaborin relativa al seguiment i presentació de PAES. En qualsevol cas, i amb l'objectiu d'avaluar els resultats de la implantació del PAES, a la guia metodològica de la Diputació de Tarragona es defineixen els indicadors que caldrà tenir en compte per al seguiment.

Avaluació de l'estat d'implantació de les accions del PAES:

Per a cada acció, es determina si està realitzada, en curs o no realitzada. A més, els signataris del Pacte es comprometen a elaborar un informe d'implantació biennal i un informe d'acció cada quatre anys. La Diputació de Tarragona donarà suport tècnic per a l’elaboració d’aquests informes.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 56

9. PLA DE FINANÇAMENT

El pla de finançament valora les possibles fonts de finançament per a cada acció, tenint consideració: els diversos aspectes econòmics de l'acció (el cost d'inversió privat, cost de

l'Ajuntament, període d'amortització, etc.) i calendari d'implantació de cada acció. La informació relacionada amb el cost de cada acció està recollida al pla d'acció (vegeu les taules 18 i 19). A continuació es mostra el nombre d'accions previst d’iniciar-se durant els propers cinc anys, fins l’horitzó 2020 (reduir el 20%) i fins l’horitzó 2030 (més enllà del 20%). Taula 25. Calendari del pla d'acció: Horitzó 2020 i horitzó 2030.

2015 2016 2017 2018 2019 2020

2021-2030

Realitzades: 1 En curs: 2 Previstes: 0

Realitzades: 1 En curs: 2 Previstes:11



La taula següent mostra les possibles vies de finançament per a cada acció.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 57

Taula 26. Possibles vies de finançament del pla d'acció.

Acció

Diputació Tarragona Generalitat de Catalunya Unió europea Estat

Altres (esp.)

Ass

istè

ncia

tè

cnic

a (r

edac

ció)

Sub

venc

ions

(P

AM

/

PE

IS,

altr

es)

Altr

es

AC

A

ICA

EN

DA

RP

DM

A

DP

TO

P

Altr

es (

esp.

)*

Hor

itzó

2020

LIF

E

INT

ER

RE

G

Altr

es (

esp)

Fon

do c

arbo

no

FE

S C

O2

IDA

E

Altr

es (

esp.

)

Designació d'una figura de gestor energètic en els equipaments municipals

Implantació d'un sistema de gestió energètica municipal/ Comptabilitat energètica municipal

x

Establir un programa o protocol de manteniment dels equipaments i infraestructures municipals

x

Actuacions de millora de l’eficiència energètica a l’Ajuntament

Actuacions de millora de l’eficiència energètica a l’Escola Montsant

Actuacions de millora de l’eficiència energètica a la Piscina Municipal

Actuacions de millora de l’eficiència energètica al Local de Temporers

Actuacions de millora de l’eficiència energètica al Rentador de Cotxes


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 58

Elaboració d'un manual de bones pràctiques ambientals

Compra d'energia verda certificada per part de l'Ajuntament

x

Implantació del programa Euronet 50/50 a les escoles

x

Elaboració del Pla director de l'enllumenat públic

x

Substitució de les làmpades de l'enllumenat per altres de més eficients (VSAP /LED)

x x

Creació d'un servei d'assessorament en matèria d'energia i canvi climàtic o instar que se'n creï un a escala supramunicipal

Accions de sensibilització/informació per a la substitució de l'enllumenat, electrodomèstics, calderes i tancaments per altres més eficients

Visites d'avaluació energètica a les llars

Fomentar el canvi de calderes amb combustibles fòssils (Gasoil C) per calderes de biomassa

x x

Planificació/promoure la mobilitat a peu i ús de la bicicleta


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 59

Renovació eficient del parc mòbil del municipi i diversificació energètica del sector


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 60

10. ANNEXES


Annex 1 | fitxes de les accions

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 61

ANNEX 1. FITXES DE LES ACCIONS



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 62

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible Bisbal de Falset, La (Priorat, El)

Línia estratègica: Eficiència energètica

Codi: Designació d'una figura de gestor energètic en els equipaments municipals

A16/B12/1 Municipal energy manager

Àrea d’Intervenció (AI): Mecanisme d’acció (MA): Edificis municipals Edificis AI específica: MA específic

Acció integrada (totes les anteriors) Gestió energètica Descripció:

La creació de la figura d'un gestor/a energètic en l’equip tècnic municipal respon a la necessitat de dur un major control de l'ús dels equipaments i les instal·lacions consumidores d'energia per tal de fomentar al màxim l'estalvi energètic. L’objectiu d’aquesta acció és per tant controlar de manera eficaç el consum energètic de totes les instal·lacions municipals i quadres d’enllumenat, acció que suposa un reducció de les emissions de CO2, així com un estalvi econòmic. Els responsables energètics seran els encarregats de controlar el funcionament dels equips consumidors en el dia a dia, d'acord amb les necessitats reals fruit de la seva utilització, i encarregar-se d'aplicar accions d'estalvi i reducció de consums on consideri que es pot actuar. Per al desenvolupament efectiu de la seva tasca tot responsable energètic d'un equipament haurà de realitzar la formació necessària en matèria d'estalvi i eficiència energètica. Aquesta figura serà l’encarregada d’impulsar les accions pràctiques d’estalvi energètic en els diferents centres municipals, així com de conèixer i transmetre les dades energètiques, i coordinar i gestionar el programa d’accions establertes en el PAES. Per tant,les tasques principals del gestor/a energètic serien: - Gestió centralitzada i contínua del consum energètic dels equipaments municipals i quadres d’enllumenat (seguiment i control de les pòlisses d’electricitat, potència contractada, energia reactiva, consums energètics i costos, etc.) - Gestió preventiva de les instal·lacions energètiques d’aquests equipaments i quadres d’enllumenat (definir protocols d’ús de les instal·lacions energètiques dels equipaments, ajustar l’horari de funcionament dels equips a l’ús real de les instal·lacions, etc.) - Detecció de disfuncions i aplicació de mesures d’estalvi i reducció de consum energètic sempre que sigui possible (millora de la regulació dels sistemes de calefacció, anàlisis dels consums dels equips i els “stand by’s”, control d’estanqueïtat de portes i finestres, regulació de temperatures de consigna, aprofitament de llum natural, vetllar per les bones pràctiques ambientals per part dels ocupants dels edificis, etc.) - Planificar les mesures d’estalvi i eficiència energètica a prendre en els equipaments i en l’enllumenat municipal. - Planificar la incorporació d’energies renovables en els equipaments. - Assessorament i formació en l’àmbit d’energia al personal municipal o personal responsable dels equipaments municipals. - Seguiment i avaluació del procés d’execució del PAES. - Preparació de material divulgatiu adreçat a la ciutadania sobre les mesures aplicades per l’ajuntament en matèria de sostenibilitat energètica.



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 63

- Vetllar pel compliment de l’ordenança d’ecoeficiència. En el marc d'aquesta mesura també és molt important que el gestor energètic porti a terme la comptabilitat energètica municipal per compte pròpia i amb el suport d'algun servei extern, com per exemple un programa de comptabilitat energètica municipal. Es preveu implementar un sistema de gestió energètica municipal en una altre acció del PAES (acció número 2). Donat que el municipi de la Bisbal de Falset compta amb només amb 6 equipaments municipals i 1 quadre d’enllumenat, les funcions del gestor/a energètic municipal consistiran també en l’assessorament en matèria energètica a la ciutadania i a les activitats econòmiques. Al tractar-se d’un municipi petit (219 habitants) i donats recursos municipals disponibles de personal i econòmics, la figura del gestor/a energètic municipal es planteja com a un servei mancomunat, que compartirà amb els municipis veïns. Estalvi considerat per l’acció: amb aquesta acció es considera un estalvi d’un 3% per cada font d’energia consumida. Inversió considerada: s’ha considerat una inversió de 2.430 €/any. Degut a que es tracta d’un servei mancomunat, s’ha fet la part proporcional per numero d’habitants, i al municipi li pertoca el 8,1% del cost total de 30.000 €/any. Document inicial: Es deriva de les VAE?

No És una acció d’adaptació al canvi climàtic? És una acció de comunicació /

participació?

No No Expectativa de reducció de CO2eq (t/any)



0,96 2,36 0 Estat d’implementació: Font d’energia renovable: No realitzada Inici: 2017 Final: 2020 Responsable a l’Ajuntament Cost anual ( €/any): 2.430 Altres administracions públiques Cost d’inversió (€) Cost total de l’acció l’any

2020 (€) Origen de l’acció

0 7.290 Altres administracions públiques Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys): 4. Consum final d'energia de l’ajuntament 6,56 Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 64



Codi: Implantació d'un sistema de gestió energètica municipal/ Comptabilitat energètica municipal

A16/B12/2 Municipal energy accounting system



Per dur a terme una gestió global de l’energia, i poder així optimitzar el consum energètic municipal, cal tenir en compte una gran quantitat de variables, pel que es proposa la implantació d’un software de gestió de l’energia capaç de integrar tota la informació i presentar-la de manera àgil i ordenada. Els sistemes de comptabilitat energètica es basen en la implantació d’un sistema de control integrat que permet analitzar, gestionar i reportar informació del consum energètic d’un conjunt de subministraments de forma instantània i regular, identificant la potencialitat d’estalvi i de control de la despesa econòmica. Amb la introducció de les dades de facturació, es revisa de forma automàtica un conjunt de paràmetres de seguiment (consum d’energia activa i reactiva, potència contractada, costos, etc.), que en cas de sobrepassar els rangs preestablerts o de no coincidir amb la programació de correcte funcionament, generen l'alarma corresponent. Per mitjà de les alarmes és possible identificar anomalies en el consum energètic i d’aigua, (desviacions, facturació irregular, energia reactiva, excés de potència, etc.) i d’aquesta manera facilita la ràpida actuació per tal de corregir-les. El gestor/a energètic (proposat a la mesura 1) serà la persona encarregada de controlar aquest sistema i portar a terme les accions correctives necessàries. Al tractar-se d’un municipi petit (219 habitants) i donats recursos municipals disponibles de personal i econòmics, la implantació del sistema de gestió enèrgica municipal es planteja com a un servei mancomunat, que compartirà amb els municipis veïns. Estalvi considerat per l’acció: amb aquesta acció es considera un estalvi d’un 5% per cada font d’energia consumida. Inversió considerada: s’ha considerat una inversió de 502 € el primer any, tenint en compte una quota d’alta de 250€ i una quota anual de 252€ (per 7 subministraments). Document inicial: Es deriva de les VAE?


participació?




1,24 2,56 0 Estat d’implementació: Font d’energia renovable: No realitzada



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 65

Inici: 2017 Final: 2020 Responsable a l’Ajuntament Cost anual ( €/any): 252 Altres administracions públiques Cost d’inversió (€) Cost total de l’acció l’any


250 1.006 Altres administracions públiques Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys): 4. Consum final d'energia de l’ajuntament 0,51 Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 66



Codi: Establir un programa o protocol de manteniment dels equipaments i infraestructures municipals

A16/B12/3 Maintenance program of the municipal facilities



Un manteniment adequat de totes les instal·lacions dels edificis i equipaments municipals és la clau per allargar la vida útil i millorar-ne l’eficiència i estalvi energètics. Per aquest motiu es proposa la implantació d’un programa centralitzat de manteniment de les instal·lacions de tots els equipaments municipals (gestionats directament o indirectament per l’Ajuntament). La realització d’aquest tipus de manteniment implica prendre unes mesures determinades, com ara: - Revisió de calderes, equips de combustió i sistemes de bombament. - Detecció de fuites i revisió d’instal·lacions per detectar defectes d’aïllament. - Neteja de làmpades i lluminàries de forma regular. - Verificar el funcionament correcte dels controls i termòstats. - Control sobre els sistemes d’estalvi passiu (proteccions solars exteriors, aïllaments tèrmics, etc.) - Detecció d’ineficiències energètiques als equipaments (infiltracions d’aire per portes i finestres, pràctiques de gestió ambiental poc eficients, etc.) Tant si la gestió del manteniment és per mitjans propis com si s’externalitza, s’han de seguir uns protocols requerits per a cadascun dels equips en els quals es determina la realització informes periòdics que descriguin l’estat de la instal·lació. El gestor energètic serà qui supervisarà aquests informes i establirà els protocols a seguir per a cadascun dels equipaments municipals. Respecte les instal·lacions tèrmiques, l’ajuntament vetllarà perquè es compleixi estrictament la reglamentació vigent del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis (RITE), essent el titular de les instal·lacions tèrmiques el responsable del seu correcte manteniment. A més, es proposa recolzar aquesta acció amb una formació específica als encarregats de manteniment dels edificis i equipaments. A més, per tal d’anar més enllà en la mitigació, es poden incloure paràmetres de manteniment preventiu en relació a possibles impactes derivats de les conseqüències del canvi climàtic: vents més forts, temporals, aiguats o situacions d’onades de calor més freqüents. Així caldria preveure nous mecanismes de subjecció dels elements exteriors o millores en el sistemes de clima i aïllaments per evitar problemes en onades de calor. No s’ha considerat cap estalvi ni inversió associada a aquesta mesura, donat que el gestor energètic municipal vetllarà per un adequat manteniment dels equipaments i infraestructures municipals, amb el suport del sistema de gestió energètica municipal, que li ajudarà a detectar alarmes associades a ineficiències o incidències als



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 67

equipaments municipals. Establir els protocols de manteniment dels equipaments i fer el seguiment dels informes també serà tasca del gestor energètic.



participació?

Sí No Expectativa de reducció de CO2eq (t/any)



0 0 0 Estat d’implementació: Font d’energia renovable: No realitzada Inici: 2017 Final: 2020 Responsable a l’Ajuntament Cost anual ( €/any): Altres administracions públiques Cost d’inversió (€) Cost total de l’acció l’any


0 0 Altres administracions públiques Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys): 4. Consum final d'energia de l’ajuntament 0 Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 68



Codi: Actuacions de millora de l’eficiència energètica a l’Ajuntament A16/B112/4 Actions to improve energy efficiency in the Town Hall


Acció integrada (totes les anteriors) Altres Descripció:

A partir dels resultats de la visita d’avaluació energètica realitzada a l’equipament, i a la sessió de participació interna feta a l’Ajuntament, s’han establert les següents actuacions a dur a terme a l’Ajuntament: - Monitorització dels consums - Correcte tancament energètic en períodes de no activitat: caps de setmana i festius - Millora de l’estanquitat de l’aire - Substitució de les lluminàries i làmpades existents per LED - Substitució de balast electromagnètic per balast electrònic dels tubs fluorescents - Control central de la climatització Per més detall es pot consultar l’informe de les visita d’avaluació energètica inclòs en l’annex II. Document inicial: Es deriva de les VAE?

Sí És una acció d’adaptació al canvi climàtic? És una acció de comunicació /

participació?




1,24 2,58 0 Estat d’implementació: Font d’energia renovable: No realitzada Inici: 2017 Final: 2020 Responsable a l’Ajuntament Cost anual ( €/any): Ajuntament Cost d’inversió (€) Cost total de l’acció l’any


3.233,04 3.233,04 Ajuntament Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys): 4. Consum final d'energia de l’ajuntament 5,46 Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 69



Codi: Actuacions de millora de l’eficiència energètica a l’Escola Montsant A16/B112/5 Actions to improve energy efficiency at the school "Montsant"



A partir dels resultats de la visita d’avaluació energètica realitzada a l’equipament, i a la sessió de participació interna feta a l’Ajuntament, s’han establert les següents actuacions a dur a terme a l’Escola Montsant: - Monitorització dels consums - Correcte tancament energètic en períodes de no activitat: caps de setmana i festius - Millora de l’estanquitat de l’aire - Substitució de les lluminàries i làmpades existents per LED - Substitució de balast electromagnètic per balast electrònic dels tubs fluorescents Per més detall es pot consultar l’informe de les visita d’avaluació energètica inclòs en l’annex II. Document inicial: Es deriva de les VAE?


participació?







Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 70



Codi: Actuacions de millora de l’eficiència energètica a la Piscina Municipal A16/B112/6 Actions to improve energy efficiency in the Municipal Swimming Pool



A partir dels resultats de la visita d’avaluació energètica realitzada a l’equipament, i a la sessió de participació interna feta a l’Ajuntament, s’han establert les següents actuacions a dur a terme a la Piscina Municipal: - Monitorització dels consums - Substitució de les lluminàries i làmpades existents per LED - Substitució de balast electromagnètic per balast electrònic dels tubs fluorescents - Substitució de les bombes de la piscina Per més detall es pot consultar l’informe de les visita d’avaluació energètica inclòs en l’annex II. Document inicial: Es deriva de les VAE?


participació?







Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 71



Codi: Actuacions de millora de l’eficiència energètica al Local de Temporers

A16/B112/7 Actions to improve energy efficiency in the place for temporary workers



A partir dels resultats de la visita d’avaluació energètica realitzada a l’equipament, i a la sessió de participació interna feta a l’Ajuntament, s’han establert les següents actuacions a dur a terme al Local de Temporers: - Monitorització dels consums - Correcte tancament energètic per temporada - Substitució de les lluminàries i làmpades existents per LED - Canvi del sistema de radiadors elèctrics per bomba de calor Per més detall es pot consultar l’informe de les visita d’avaluació energètica inclòs en l’annex II. Document inicial: Es deriva de les VAE?


participació?







Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 72



Codi: Actuacions de millora de l’eficiència energètica al Rentador de Cotxes

A16/B112/8 Actions to improve energy efficiency in the place for washing cars



A partir dels resultats de la visita d’avaluació energètica realitzada a l’equipament, i a la sessió de participació interna feta a l’Ajuntament, s’han establert les següents actuacions a dur a terme al Rentador de Cotxes: - Monitorització dels consums - Substitució de la bomba Per més detall es pot consultar l’informe de les visita d’avaluació energètica inclòs en l’annex II. Document inicial: Es deriva de les VAE?


participació?






2.920 2.920 Ajuntament Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys): 4. Consum final d'energia de l’ajuntament 13,66 Prioritat

Mig termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 73



Codi: Elaboració d'un manual de bones pràctiques ambientals

A16/B11/9 Manual of good environmental practices


Acció integrada (totes les anteriors) Sensibilització/Formació Descripció:

Es proposa l'elaboració d'un manual de bones pràctiques en el qual es destaqui la importància d'aquells hàbits i comportaments que permetin un estalvi energètic en els diferents equipaments, destacant la utilització de l'enllumenat únicament quan sigui necessari i la correcta regulació de la temperatura interior, ja que variant un únic grau es pot obtenir un estalvi important. El manual també ha de contenir les directrius pel control i regulació del funcionament dels equips informàtics, així com dels dispositius d'aturada automàtics o el pas a inactivitat dels equips. Per altra banda, les bones pràctiques també han d'incorporar criteris generals en la compra de material i estratègies per minimitzar el consum dels recursos (aigua, paper, etc). En aquest sentit el manual haurà de ser amè, gràfic i entenedor, de manera que pugui ser fàcilment consultable pel conjunt dels treballadors. Cal tenir en compte que realitzant accions senzilles es pot assolir fins a un 1% d'estalvi dels consums energètics d'un edifici. Els gestors energètics dels equipaments hauran de disposar un exemplar del manual i conèixer el seu contingut. Per tal de garantir l'èxit del manual, és recomanable que els responsables intervinguin en el procés d'elaboració per ajustar-lo als requeriments reals dels equipaments municipals. Al tractar-se d’un municipi petit (219 habitants) i donats recursos municipals disponibles de personal i econòmics, l’elaboració del manual de bones pràctiques es planteja com a un servei mancomunat, que compartirà amb els municipis veïns. Estalvi considerat per l’acció: amb aquesta acció es considera un estalvi d’un 2% del consum energètic dels edificis municipals. Inversió considerada: s’ha considerat un total de 988 €. Correspon a la part proporcional de 6.500 € per a la realització del manual de bones pràctiques en conjunt, que inclou: elaboració de continguts, disseny gràfic, maquetació i il·lustracions d’un llibret de bones pràctiques imprès d’aproximadament 16 pàgines, a tot color amb portada i contraportada incloses, mida final A5. Preu calculat per a 1.000 impressions. Cal tenir en compte que el preu estarà condicionat al tipus d’imatges i il·lustracions, així com la tirada de la producció.





SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 74

participació?

No Sí Expectativa de reducció de CO2eq (t/any)



0,64 1,57 0 Estat d’implementació: Font d’energia renovable: No realitzada Inici: 2017 Final: 2020 Responsable a l’Ajuntament Cost anual ( €/any): Altres administracions públiques Cost d’inversió (€) Cost total de l’acció l’any


988 988 Altres administracions públiques Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys): 4. Consum final d'energia de l’ajuntament 4,0 Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 75


Línia estratègica: Energies renovables

Codi: Compra d'energia verda certificada per part de l'Ajuntament

A19/B13/10 Green certified electricity purchase by the municipality


Altres Certificació/etiquetatge energètics Descripció:

Amb el nou marc regulador que va entrar en vigor el juliol 2009 desapareix el sistema de tarifes regulades per a potències superiors a 10 kW i els usuaris d'electricitat van passar al lliure mercat, on l'adquisició de l'energia elèctrica es pot realitzar a través d'una comercialitzadora i el preu del subministrament és el pactat lliurement entre les parts. En aquest context hi ha la possibilitat d'adquirir energia verda, de manera que el consum elèctric d'energia no incrementa les emissions de gasos d'efecte hivernacle. El concepte d'electricitat verda es basa en els anomenats certificats d'origen de l'energia, que estan regulats per una directiva europea adaptada per l'Ordre Ministerial 1522/2007 de 24 de maig ( BOE 131 de 1 juny 2007). La garantia d'origen assegura que un nombre de kWh d'energia elèctrica de la comercialitzadora es correspon amb energia elèctrica que ha adquirit de fonts d'energia renovable o cogeneració d'alta eficiència. L'Organisme responsable de la seva certificació és la Comissió Nacional de l'Energia i la garantia s'emetrà abans del 28 de febrer de l'any posterior a l'emissió del certificat. En aquest sentit, la mesura contempla que l’Ajuntament prioritzi la compra d’energia verda amb certificat d’origen, exigint que un 100% de l’energia que compra l’ens municipal sigui energia verda, mitjançant els plecs de contractació d’empresa comercialitzadora. Cal destacar que l’energia verda serà emprada tant pels equipaments municipals com per l’enllumenat públic. Per tant, les emissions estalviades es reparteixen en ambdós sectors. Per tal d’obtenir millors condicions en la contractació d’energia, el municipi de la Bisbal de Falset farà una compra mancomunada d’energia amb els municipis veïns. Per tal de portar a terme aquesta mesura, el Consell Comarcal prestarà el seu suport als municipis participants en la proposta. Estalvi considerat per l’acció: aquesta acció no comporta una reducció del consum elèctric, tot i que les emissions de CO2 associades sí que es veuran reduïdes. Inversió considerada: no existeix cap inversió associada a la implementació d’aquesta acció.



participació?

No No Expectativa de reducció Expectativa d’estalvi Expectativa de producció



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 76

de CO2eq (t/any) energètic (MWh/any) energètica local (MWh/any)

6,99 0 0 Estat d’implementació: Font d’energia renovable: No realitzada Inici: 2021 Final: 2025 Responsable a l’Ajuntament Cost anual ( €/any): Altres administracions públiques Cost d’inversió (€) Cost total de l’acció l’any


0 0 Altres administracions públiques Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys): 1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa núm.14)

0

Prioritat

Llarg termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 77



Codi: Implantació del programa Euronet 50/50 a les escoles

A16/B11/11 Implementation of Euronet 50/50 in schools



Els centres educatius són grans consumidors d’energia, en concret al municipi de la Bisbal de Falset, el seu consum representa de l’ordre d’un 39% del consum energètic dels equipaments municipals per l’any 2014. Per tant, definir programes encaminats a reduir el consum energètic d’aquest tipus d’equipaments es considera prioritari per part de l’Ajuntament. Durant la jornada de participació pública també es va fer èmfasis en la importància de les escoles com centres amb un gran potencial pel foment de les pràctiques respectuoses amb el medi ambient, tant pel que fa a les mesures d’estalvi a la pròpia escola com al potencial dels nens i nenes com educadors ambientals a les seves llars. Es proposa per tant realitzar una campanya d’estalvi i eficiència energètica dirigida a l’escola, involucrant tant a alumnes i personal del centre com a pares i mares, que després traslladaran els nous hàbits adquirits a les seves llars i llocs de treball. Existeixen moltes tipologies de campanyes, el projecte Euronet 50/50, per exemple, ha estat treballant durant tres anys (2009-2012) per adherir escoles a la XARXA 50/50 d’arreu d’Europa amb l’objectiu d’estalviar energia, reduir emissions de CO2 i abordar la lluita contra el canvi climàtic. Amb el 50/50 tothom hi guanya: les escoles tenen un incentiu per estalviar energia aconseguint més diners per les seves activitats i els gestors dels equipaments (normalment els ajuntaments) disminueixen els costos energètics, ja que els beneficis aconseguits amb els estalvis energètic es reparteixen entre tots dos. Aquesta iniciativa s’ha continuat ara amb el projecte Euronet 50/50 max, que va començar a l’abril de 2013 i tindrà una durada de tres anys. Aquest projecte aplica la metodologia 50/50 a les escoles i també a altres equipaments municipals. Amb aquesta mesura es proposa que l’escola del municipi s’adhereixi al projecte Euronet 50/50 max per tal d’estalviar energia i emissions de CO2, contribuint així a la lluita envers el canvi climàtic. Cal destacar que aquesta mesura, més enllà de ser una mesura de mitigació, pot permetre afrontar millor les situacions climàtiques més extremes que es derivin dels efectes del canvi climàtic, ja que la reducció dels consums d’aigua i el millor comportament energètic dels edificis els farà menys vulnerables als fenòmens extrems (sequeres, gelades, vents més forts, temporals, aiguats o situacions d’onades de calor més freqüents). Estalvi considerat per l’acció: es considera que amb mesures d’aquest tipus es poden assolir estalvis de l’ordre del 8% a les escoles, amb la implicació dels alumnes i tot el personal del centre. Inversió considerada: no s’ha considerat cap inversió addicional associada a aquesta acció, donat que el gestor energètic municipal podrà oferir formació als responsables



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 78

dels centres i l’escola ja comptarà amb un sistema de gestió energètica municipal.



participació?

Sí Sí Expectativa de reducció de CO2eq (t/any)





0 0 Ajuntament Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys): 4. Consum final d'energia de l’ajuntament 0 Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 79



Codi: Elaboració del Pla director de l'enllumenat públic

A21/B21/12 Public Lighting Master Plan development

Àrea d’Intervenció (AI): Mecanisme d’acció (MA): Enllumenat públic Enllumenat públic AI específica: MA específic

Eficiència energètica Gestió energètica Descripció:

La redacció d’un Pla d’adequació de l’enllumenat (Decret 82/2005, de 3 de maig, que desenvolupa la Llei 6/2001) o d’un Pla Director de l’enllumenat públic municipal (Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre) te com a objectiu d’adequar-se al reglament de contaminació lluminosa. Donat que el municipi disposa d’un Pla Director de l’enllumenat redactat l’any 2007, es proposa la seva actualització, per tal de que el municipi disposi d’un document tècnic que faci un anàlisi de la situació actual de l’enllumenat i marqui el camí a seguir per aconseguir, d’ una banda, un enllumenat adequat a les exigències del Reglament de Contaminació Lumínica, i d’altre banda, un enllumenat més eficient. El Pla Director d’enllumenat ha de ser per tant una estratègia i full de ruta, que tindrà com objectius els següents: - Aconseguir una reducció de la contaminació lluminosa - Definir les característiques de l’enllumenat públic en relació al tipus de lluminària, nivells lumínics, dispositius estalviadors d’energia, etc. - Millorar les condicions de seguretat i qualitat dels ciutadans - Allargar la vida útil de les instal·lacions - Optimitzar els consums energètic i despesa econòmica, en base a les necessitats del municipi. Per definir el Pla Director caldrà fer una diagnosi de la situació existent i desenvolupar les següents fases: - Actualització / realització de l’inventari de tots els elements de la xarxa - Anàlisi de la situació actual i diagnosi de la problemàtica - Definir les propostes d’actuació per resoldre la problemàtica existent, establint la prioritat, pressupost i calendari de les accions d’adequació. Estalvi considerat per l’acció: no es considera cap estalvi associat a aquesta mesura, ja que el estalvi dependrà de la proposta d’accions que es derivin del Pla. Inversió considerada: s’ha considerat una inversió de 3.500 €.



participació?

No No Expectativa de reducció Expectativa d’estalvi Expectativa de producció



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 80

de CO2eq (t/any) energètic (MWh/any) energètica local (MWh/any)

0 0 0 Estat d’implementació: Font d’energia renovable: No realitzada Inici: 2017 Final: 2020 Responsable a l’Ajuntament Cost anual ( €/any): Ajuntament Cost d’inversió (€) Cost total de l’acció l’any


3.500 3.500 Ajuntament Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys): 4. Consum final d'energia de l’ajuntament 0 Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 81



Codi: Substitució de les làmpades de l'enllumenat per altres de més eficients (LED)

A21/B21/13 Replacing public lighting lamps for more efficient ones (Sodium-vapor, LED, etc.)

Àrea d’Intervenció (AI): Mecanisme d’acció (MA): Enllumenat públic Enllumenat públic AI específica: MA específic

Eficiència energètica Gestió energètica Descripció:

En l’enllumenat públic es pot utilitzar, i de fet s’utilitza, tot tipus de làmpades. Actualment, al municipi de la Bisbal de Falset, l’enllumenat públic està dissenyat amb una majoria de làmpades de Halogenurs metàl·lics (HM), que representen el 100% del total de làmpades instal·lades. Cal destacar que el municipi té la intenció de substituir progressivament les làmpades de halogenurs metàl·lics (HM) per làmpades de tecnologia LED, amb l’objectiu de arribar a la substitució del 100% de les làmpades per d’altres més eficients al 2020. Aquesta substitució s’haurà de fer d’acord amb les directrius i resultats establertes en l’actualització prevista del Pla director de l’enllumenat públic. Estalvi considerat per l’acció: per al càlcul de l’estalvi i la inversió s’ha considerat que es substitueixen 14 làmpades de HM de 80W, 90 de 70W i 60 de 35W per 104 làmpades LED de 32W i 60 de 18W. Amb un règim de funcionament mitjà de 4.220 hores, es considera un estalvi del 58% del consum inicial. S’ha considerat la instal·lació de lluminàries tipus LED amb regulació punt a punt de totes les noves lluminàries instal·lades amb diferents nivells de regulació. Amb aquesta regulació s’aconsegueix regular el flux lluminós en un 50% en les hores de menys ocupació que s’estimen des de de les 10PM fins a les 5AM. Això permet consumir la meitat durant 2.555 hores/any. Segons especifica el DECRET 190/2015, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, les làmpades que s’instal·lin han de complir amb el percentatge de radiacions electromagnètiques establerts de tenir menys del 15% de radiància per sota del 440nm, dins del rang de longituds d’ona comprès entre 280 i 780nm. En el cas de no poder justificar documentalment aquest percentatge, s’accepten les làmpades que emeten llum de temperatura de color superior 3.000K i igual o inferior a 4.200k. Totes les instal·lacions d’enllumenat exterior han de complir les lleis de prevenció de la contaminació lumínica, Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn i el Decret 190/2015, de 25 d’agost, de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Totes les làmpades que s’instal·lin a l’enllumenat exterior han de ser de classe d’eficiència energètica A, A+ o A++ i complir amb les restriccions de mercuri de les directives de la UE. Inversió considerada: en la inversió es considera el material i la instal·lació de les lluminàries substituïdes, amb un cost total de 62.020 €. Cal destacar que s’ha considerat



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 82

que es substitueixen les lluminàries senceres, per tant el cost podria ser menor en cas que es substitueix només la làmpada. La tecnologia LED representa un cost d’inversió elevat, però un estalvi del 60% en el cost de manteniment en relació a les làmpades de VSAP. Document inicial: Es deriva de les VAE?


participació?






62.020 62.020 Ajuntament Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys): 4. Consum final d'energia de l’ajuntament 15,99 Prioritat

Mig termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 83



Codi: Creació d'un servei d'assessorament en matèria d'energia i canvi climàtic o instar que se'n creï un a escala supramunicipal

A16/B11/14 Creation of an advisory service on energy and climate change, municipal or joint with other municipalities

Àrea d’Intervenció (AI): Mecanisme d’acció (MA): Edificis residencials Edificis AI específica: MA específic


Es proposa la creació d’un servei d’assessorament públic sobre eficiència energètica i energies renovables, que fomenti l’estalvi energètic i difongui la relació que existeix entre el ús que es fa de l’energia a les llars i al municipi amb l’escalfament global. Mitjançant aquest servei, els ciutadans podran obtenir informació sobre l’ús eficient de l’energia, pràctiques estalviadores, energies renovables, gestió de residus i altres temes que estan directament relacionats amb el canvi climàtic, obtenint eines per tal de poder tenir un paper actiu en la lluita envers el canvi climàtic. Entres els serveis que s’oferiran es troben: - Informació i assessoria sobre eficiència energètica i energies renovables, incloent com a mínim els següents àmbits: o Il·luminació: substitució de l’enllumenat per altre de major rendiment, bones pràctiques o aprofitament de la llum natural. o Calefacció i climatització: utilització d’un sistema de calefacció eficient, regulació de les temperatures dels equips de calefacció i ACS i apagada dels equips en períodes d’absència o pautes pel bon manteniment de les instal·lacions energètiques. També s’oferirà informació sobre els beneficis de la implementació de la biomassa.. o Electrodomèstics i aparells electrònics: substitució dels electrodomèstics o aparells electrònics per altres més eficients (de classe A o superior, Energy Star, etc.), apagada total dels electrodomèstics i equips connectats quan no s’utilitzen, etc. o Sistemes d’estalvi passius: millora dels aïllaments, proteccions solars exteriors, etc. o Beneficis de les energies renovables i promoció la contractació del subministrament elèctric a comercialitzadores d’electricitat verda entre els particulars i serveis del municipi. o Etc. - Organització de xerrades, conferències, tallers, seminaris, exposicions, etc. sobre l’ús de l’energia i el canvi climàtic (mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic) - Entrega de “kits d’equips d’eficiència a la llar” (regletes, làmpades de baix consum, etc.) - Cessió d’aparells de mesura dels consums energètics domèstics - Difusió d’ajuts i subvencions en matèria d’eficiència energètica que afecten directament als ciutadans, com els Plans Renove de bombetes, calderes o finestres, oferides des de l’Administració. - Creació de un fons de documentació i recursos informatius Amb l’existència d’aquest servei es fomentarà la substitució de l'enllumenat actual per un



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 84

altre més eficient als edificis residencials, així com la substitució de calderes i electrodomèstics per altres energèticament més eficients, la millora de l’aïllament tèrmic i la incorporació de bones pràctiques a les llars del municipi. Cal destacar també que amb el foment de les energies renovables, l’autoproducció o la reducció de consums es generarà una menor dependència exterior i una menor necessitat d’infraestructures. L’assessorament també hauria de comportar, a més, consells sobre millores en els aïllaments i a la resolució dels impactes produïts per fenòmens extrems. Per una altre banda, l’ús de biomassa forestal redueix la combustibilitat de les masses forestals i per tant en redueix el risc d’incendi forestal, que es veurà incrementat amb el canvi climàtic. Per tal de que el servei arribi al màxim de ciutadans possible, la difusió d’aquest servei serà especialment important, i preveure un espai virtual del servei a la web municipal es considera prioritari. L’any 2014, es va realitzar un taller sobre la factura elèctrica, on es van tractar temes d’eficiència energètica. Es pretén que aquest tipus d’accions es continuïn realitzant periòdicament. Estalvi considerat per l’acció: S’ha considerat un estalvi del 5,9% del consum elèctric i d’un 4,5% del consum tèrmic de les llars del municipi, basat en les premisses que es detallen a continuació. - Un 70% de les llars faran una substitució de les seves làmpades per altres més eficients, amb un estalvi del 7% del consum elèctric dels sector; per tant el sector domèstic reduirà el seu consum en un 4,9%. - El canvi d’una caldera convencional per una caldera eficient pot representar un estalvi energètic del 10 al 20%, i es pot estimar que un 20% de les llars faran el canvi. Per tant l'estalvi és del 3% del consum tèrmic de les llars del municipi. - Un 20% de les llars renovaran els seus electrodomèstics, amb un estalvi del 5% sobre el consum elèctric; per tant el sector domèstic reduirà el seu consum en un 1%. - Un 5% de les llars portaran a terme millores en el seu aïllament tèrmic, que pot comportar un estalvi del 30% en l’energia emprada per a la climatització d’una llar. Per tant s'estalvia un 1,5% del consum tèrmic del sector. - El canvi de companyia comercialitzadora i el consum d’energia verda no comportarà una reducció del consum energètic, tot i que les emissions de CO2 es veuran reduïdes. Al tractar-se d’un municipi petit (219 habitants) i donats recursos municipals disponibles de personal i econòmics, servei d'assessorament en matèria d'energia i canvi climàtic es planteja com a un servei mancomunat, que compartirà amb els municipis veïns. Inversió considerada: s’ha considerat un cost de 2.430 € associat a aquest servei. S’ha fet un repartiment proporcional en base al numero d’habitants, i al municipi li pertoca el 8,1 % del cost total de 30.000 €. Document inicial: Es deriva de les VAE?


participació?






SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 85

9,99 22,30 0 Estat d’implementació: Font d’energia renovable: No realitzada Inici: 2019 Final: 2020 Responsable a l’Ajuntament Cost anual ( €/any): 2.430 Altres administracions públiques Cost d’inversió (€) Cost total de l’acció l’any


0 2.430 Altres administracions públiques Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys): 1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa núm.14)

0,0

Prioritat

Mig termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 86



Codi: Accions de sensibilització/informació per a la substitució de l'enllumenat, electrodomèstics, calderes i tancaments per altres més eficients

A16/B11/15 Environmental campaigns to promote energy consumption reduction by replacing bulbs, energy appliances, boilers or insulation systems by more efficient ones.



Com a acció complementaria a l’acció anterior “Creació d'un servei d'assessorament en matèria d'energia i canvi climàtic” es proposa realitzar campanyes periòdiques d’estalvi i eficiència energètica dirigides a la població en general, en les que s’informi als ciutadans sobre bones pràctiques en l’ús de l’energia a les seves llars, en els següents àmbits: - Il·luminació: substitució de l’enllumenat per un altre de major rendiment, bones pràctiques o aprofitament de la llum natural - Calefacció i climatització: utilització d’un sistema de calefacció eficient, regulació de les temperatures dels equips de calefacció i ACS i apagada dels equips en períodes d’absència o pautes pel bon manteniment de les instal·lacions energètiques. També s’oferirà informació sobre els beneficis de la implementació de la biomassa. - Electrodomèstics i aparells electrònics: substitució dels electrodomèstics o aparells electrònics per altres més eficients (de classe A o superior, Energy Star, etc.), apagada total dels electrodomèstics i equips connectats quan no s’utilitzen, etc. - Sistemes d’estalvi passius: millora dels aïllaments, proteccions solars exteriors, etc. - Beneficis de les energies renovables i promoció la contractació del subministrament elèctric a comercialitzadores d’electricitat verda entre els particulars i serveis del municipi. - Etc. Per tant, mitjançant aquestes campanyes, es promouria des de l’Ajuntament que els habitants del municipi adquireixin costums més responsables davant de l’ús d’energia. Aquestes campanyes s’hauran de coordinar amb les accions dutes a terme en el marc del servei d’assessorament en matèria d’energia i canvi climàtic (Xerrades, entrega de kits, difusió de informació, etc..). Estalvi considerat per l’acció: No es considera estalvi vinculat a aquesta acció ja que aquest ja es comptabilitza en l’acció “Creació d'un servei d'assessorament en matèria d'energia i canvi climàtic” que és complementaria a aquesta. Al tractar-se d’un municipi petit (219 habitants) i donats recursos municipals disponibles de personal i econòmics, les accions de sensibilització/formació es plantegen com a un servei mancomunat, que compartirà amb els municipis veïns. Inversió considerada: un total de 3.537 €. S’ha considerat la part proporcional que li pertoca al municipi, segons el número d’habitants, de: - un cost de 300 € per una xerrada informativa a la ciutadania d’1,5 hores, amb recursos educatius / demostratius per a minimitzar el consum energètic a la llar i explicar les mesures preses per part de l’Ajuntament.



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 87

- un cost de 7.000 € pel disseny i creació dels materials per a difondre bones practiques ambientals a la llar. Inclou la creació, disseny i producció d’un Kit per a lliurar a les llars dels municipis (guia de l’estalvi, adhesius de senyalètica i elements com un termòmetre, un temporitzador de dutxa, etc.). Preu unitari per kit: 100€. Document inicial: Es deriva de les VAE?


participació?




0 0 0 Estat d’implementació: Font d’energia renovable: En curs Inici: 2014 Final: 2017 Responsable a l’Ajuntament Cost anual ( €/any): Altres administracions públiques Cost d’inversió (€) Cost total de l’acció l’any


3.537 3.537 Altres administracions públiques Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys): 1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa núm.14)

0,0

Prioritat

En curs



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 88



Codi: Visites d'avaluació energètica a les llars

A16/B11/16 Energy assessment visits to households



Per tal de reduir el consum energètic a les llars del municipi es proposa la realització d’auditories energètiques als habitatges que desitgin reduir el seu consum energètic i augmentar la seva eficiència. Els domicilis que així ho desitgin seran visitats per personal tècnic qualificat, que els assessorarà de forma personalitzada sobre com reduir el seu consum i despesa energètica, ja que amb la realització de les visites es detectaran ineficiències i es proposaran mesures correctores adaptades a cada cas particular. Durant les primeres visites es valorarà el consum energètic i d’aigua del domicili en base a la facturació dels darrer mesos, es facilitarà un qüestionari sobre els consums i pràctiques habituals al domicili i s’informarà sobre bones pràctiques per l’estalvi energètic a les llars. També s’instal·larà un comptador energètic, per poder fer un seguiment de l’evolució del consum dels habitatges participants a la proposta. En aquestes visites també es valorarà la gestió que es fa dels residus al domicili. L’assessor energètic també avaluarà si la potència i la tarifa contactada s’ajusten a les necessitats reals del domicili o s’han de fer modificacions en la contractació. Durant una segona visita s’analitzaran els consums en profunditat en base a les lectures del comptador energètic i s’informarà sobre les mesures que es poden dur a terme per augmentar l’eficiència energètica al domicili i reduir la despesa associada. En una última visita s’analitzarà el resultat de les mesures aplicades al domicili, que es valoraran en termes energètics, econòmics i d’estalvi d’emissions de GEH. Es proposa que aquesta mesura es coordini conjuntament amb el departament de serveis socials, per tal de donar prioritat a aquells domicilis amb risc de pobresa energètica, en els quals adaptar la potència contractada a les necessitats reals i implementar mesures d’estalvi i eficiència és especialment rellevant. L’ajuntament intentarà arribar com a mínim a un 10% de les llars del municipi. Estalvi considerat per l’acció: es considera que es poden assolir estalvis de fins el 10% a les llars participants en la proposta. Inversió considerada: s’ha considerat una inversió de 200 € per visita, per tant una inversió total de 1.780 €. Cal destacar que les mesurades que es puguin derivar de les visites d’avaluació energètica poden incloure coneixement per poder afrontar millor les situacions meteorològiques extremes (ventades, onades de calor i fred), situacions de sequera, etc., que es puguin derivar del canvi climàtic. Document inicial: Es deriva de les VAE?

No



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 89

És una acció d’adaptació al canvi climàtic? És una acció de comunicació / participació?




1,74 3,96 0 Estat d’implementació: Font d’energia renovable: No realitzada Inici: 2019 Final: 2020 Responsable a l’Ajuntament Cost anual ( €/any): Altres administracions públiques Cost d’inversió (€) Cost total de l’acció l’any


1.780 1.780 Altres administracions públiques Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys): 1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa núm.14)

0,0

Prioritat

Mig termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 90


Línia estratègica: Energies renovables

Codi: Fomentar el canvi de calderes amb combustibles fòssils (Gasoil C) per calderes de biomassa

A12/B11/17 Promoting replacement of oil heating boilers by biomass ones.


Renovables per a climatització i aigua calenta Sensibilització/Formació Descripció:

La calefacció i la generació d’aigua calenta poden representar fins a dos terços del consum total d’un edifici. Un sistema sostenible està caracteritzat per la seva habilitat de proporcionar els serveis requerits amb el menor consum possible d’energia. Les calderes convencionals de gasoil són calderes amb un rendiment mitjà assolible de l'entorn del 85% i presenten un nivell d'emissions mitjà-alt, si l'ajustament i condicions de treball són correctes i en el cas que no ho siguin, el nivell d'emissions és alt o molt alt. L’acció consisteix a fomentar la substitució de les calderes de gasoil C per calderes de biomassa als habitatges privats amb l’objectiu de cobrir les necessitats de climatització mitjançant energia renovable. La biomassa es considera una font d’energia renovable local, de fàcil obtenció i transformació i, a més, es considera que la seva combustió provoca un balanç net d’emissions igual a zero, ja que les emissions per combustió de biomassa han estat absorbides prèviament per la planta a partir de la qual s’ha generat. Existeixen diversos combustibles que formen part de la biomassa; però en general les calderes petites admeten combustibles estandarditzats com estella i pèl·lets. Les raons per fer servir la biomassa com a combustible per a calefacció o aigua calenta són múltiples: - és una font d’energia respectuosa amb el medi ambient, amb balanç neutre d’emissions i dona sortida a un producte que, d’altre manera, seria un residu. - té un preu inferior i més estable que altres combustibles, al no dependre de fluctuacions exteriors. (Encara que el preu de les calderes de biomassa és superior al de les calderes convencionals). - les calderes de biomassa incorporen sistemes de control automàtic, de manera que la seva operació i manteniment és senzill. - les calderes de biomassa tenen una llarga vida útil i presenten un bon rendiment energètic, superant valors del 90% d’eficiència segons l’equip. Cal destacar també que l’ús de biomassa forestal redueix la combustibilitat de les masses forestals i per tant en redueix el risc d’incendi. A més a més aquesta actuació redueix la dependència energètica de l’exterior i per tant la necessitat de grans infraestructures. Per fomentar aquest canvi, l’ajuntament oferirà un servei d’assessorament durant tot l’any, tasca que pot realitzar el gestor energètic municipal i, a més, promourà campanyes puntuals d’informació sobre les calderes de biomassa, que poden incloure: - mostra de les diferents tipologies de calderes de biomassa i períodes de retorn.



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 91

- material informatiu. - difusió de les subvencions per la renovació de calderes oferides des de l’Administració. - punts d’informació i assessorament sobre calderes de biomassa. - informar sobre els avantatges de les calderes de biomassa a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.). També es proposa aplicar una bonificació fiscal en l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) per la instal·lació de calderes de biomassa. Per tal que aquestes bonificacions tinguin efecte cal que estiguin recollides de manera explícita en l’ordenança fiscal que correspongui. Per tant, l’ajuntament incentivarà aquest canvi de calderes, amb el qual es preveu cobrir el 5% de les llars del municipi l’any 2020, oferint informació sobre subvencions de l’Administració, un servei d’assessorament i amb possibilitat de realitzar campanyes informatives. Estalvi considerat per l’acció: aquesta acció no suposa un estalvi energètic més enllà del que es pugui derivar de l’augment de rendiment de les calderes substituïdes (del ordre d’un 10%) tot i que si comporta una disminució de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, equivalent a les emissions resultants del combustible substituït. Inversió considerada: aquesta inversió recau directament sobre el sector domèstic, l’ajuntament només te la tasca d’informar i oferir assessorament. Aquestes tasques seran portades a terme pel gestor energètic i per tant no s’ha considerat cap cost addicional. Document inicial: Es deriva de les VAE?


participació?






0 0 Ajuntament Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys): 1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa núm.14)

0

Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 92


Línia estratègica: Mobilitat

Codi: Planificació/promoure la mobilitat a peu i ús de la bicicleta

A44/B45/18 Planning / promote pedestrian mobility and cycling

Àrea d’Intervenció (AI): Mecanisme d’acció (MA): Transport privat Transport AI específica: MA específic

Canvi modal a bicicleta i anar a peu Planificació urbanística Descripció:

El transport en bicicleta o a peu és una modalitat de transport 100% sostenible que no comporta emissions de contaminants a l’atmosfera durant els desplaçaments. Per aquest motiu és important afavorir aquests tipus de desplaçaments per part de l’Ajuntament. El municipi de la Bisbal de Falset considera la integració de la bicicleta i la mobilitat a peu una de les línies estratègiques de la mobilitat del futur i de les polítiques de sostenibilitat urbana. Així per una banda es considera imprescindible comptar amb una xarxa d’itineraris ciclistes que faciliti als nous usuaris la confiança en la bicicleta per fer una part important dels seus viatges habituals. Així com disposar d’una xarxa de vianants còmoda i segura. Per tal de promocionar aquests tipus de modalitats de transport, l’Ajuntament l’any 2014 va prohibir l’estacionament al centre del municipi. Estalvi considerat: s’ha considerat que les mesures encaminades a la promoció de l’ús de la bicicleta i els transports a peu afectaran a un 5% de la població. No es considera inversió ja que la prohibició d’estacionar al centre del municipi no va tenir cap cost. Document inicial: Es deriva de les VAE?


participació?




2,27 8,51 0 Estat d’implementació: Font d’energia renovable: Realitzada Inici: 2014 Final: 2014 Responsable a l’Ajuntament Cost anual ( €/any): Ajuntament Cost d’inversió (€) Cost total de l’acció l’any


0 0 Ajuntament Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys): 1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa núm.14) 3. Mobilitat de la població (Indicador de xarxa

0



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 93

núm.5) Prioritat

Realitzades Pla d’Acció per l’Energia Sostenible Bisbal de Falset, La (Priorat, El)

Línia estratègica: Mobilitat

Codi: Renovació eficient del parc mòbil del municipi i diversificació energètica del sector

A41/B410/19 Municipal fleet renewal with more efficient vehicles and diversification of the municipality's transport sector

Àrea d’Intervenció (AI): Mecanisme d’acció (MA): Transport privat Transport AI específica: MA específic

Vehicles nets/eficients Altres Descripció:

El parc mòbil de vehicles del municipi es caracteritza per fer un ús majoritari de combustibles fòssils i amb un valor d'emissió mig de 207,71 g CO2/km per l’any 2005. Aquesta situació es veurà substancialment modificada en els pròxims anys, fruit de la creació d'un marc favorable a la incorporació d'energies no convencionals en el sector del transport (vehicles híbrids, elèctrics, gas natural liquat, hidrogen, etc) i de la millora en l'eficiència energètica dels motors dels vehicles del mercat, que faran que el parc mòbil es renovi per vehicles accionats per sistemes 100% renovables (elèctrics-solar, hidrogen, etc), híbrids o vehicles de combustió fòssil altament eficient amb valors d'emissió per sota els 120 g CO2/km. D'aquesta manera, aquesta tendència que seguirà el parc mòbil del municipi farà disminuir dràsticament les emissions de GEH globals del municipi. Segons les dades obtingudes amb l’eina AMBIMOB-U de la Generalitat de Catalunya, es considera que al 2020 aproximadament el 10% del parc mòbil privat serà de baixes emissions: Bio10: 2,9%; GLP: 3,2%; Híbrid: 1,5%; GN: 4,6% i Elèctric: 1,0%. Davant d'aquest escenari, s'ha definit un escenari moderat i realista del futur parc mòbil del municipi i s'han estimat les seves emissions, en base a l’evolució en pes de cada tecnologia en el parc de turismes de la Regió Metropolitana de Barcelona per l’any 2018, definides al Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona 2013-2018. Amb aquest escenari moderat, s’ha obtingut un valor d’emissió mig de 140,5 g CO2/Km. En aquest sentit, per fomentar aquesta renovació del parc mòbil des de l’Ajuntament es poden incorporar clàusules als contractes de serveis externalitats, com per exemple la instal·lació de punts de subministrament elèctric als pàrquings municipals per tal que es produeixi aquesta tendència o la utilització d’aquest tipus de vehicles per part de determinats serveis municipals, així com oferir bonificacions fiscals per als vehicles de baixes emissions (elèctrics, híbrids etc.). Aquestes mesures també es poden reforçar amb campanyes informatives que es poden fer coincidir amb el dia de la Mobilitat o de l’Energia.



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 94

Estalvi considerat: amb l’escenari definit, es considera que es pot assolir un estalvi del 32,6% en les emissions del parc de turismes dels municipis. Inversió considerada: aquesta es tracta d'una acció indirecta i per tant els costos no recauen directament sobre els pressupostos municipals.



participació?




144,7 541,95 0 Estat d’implementació: Font d’energia renovable: No realitzada Inici: 2019 Final: 2020 Responsable a l’Ajuntament Cost anual ( €/any): Sector privat Cost d’inversió (€) Cost total de l’acció l’any


0 0 Sector privat Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys): 1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa núm.14) 3. Mobilitat de la població (Indicador de xarxa núm.5)

0

Prioritat

Mig termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 95


Línia estratègica: Residus

Codi: Campanyes per incrementar el percentatge de la recollida selectiva

A72/B71/20 Campaigns to increase the percentage of recycling rates

Àrea d’Intervenció (AI): Mecanisme d’acció (MA): Altres Altres AI específica: MA específic

Gestió de residus i cicle de l'aigua Sensibilització/Formació Descripció:

Els resultats de la recollida selectiva del municipi han anat millorant al llarg dels anys, fruit dels esforços dels ciutadans i les campanyes de sensibilització realitzades per part de l’Ajuntament. Tanmateix cal continuar en aquesta línia i aconseguir els percentatges de recollida selectiva que marca el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20), que té l’horitzó posat a 2020. El context de la gestió de residus ha patit canvis significatius en els darrers anys que requereixen una revisió profunda de la planificació. L’entrada en vigor de la Directiva 2008/98/CE, sobre residus, i de la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, ha suposat l’establiment de nous objectius i criteris de gestió que els programes sectorials han de consolidar i reforçar. Així mateix, l’aposta per l’ús eficient dels recursos i la gestió dels residus és un dels pilars de la societat del reciclatge que proposen les estratègies europees. Així, el nou PRECAT20 integra els anteriors programes de gestió de residus de Catalunya formulats en base a l’origen de generació (municipals, industrials i de la construcció), en un nou programa de caràcter general basat en els fluxos materials de residus. Els objectius estratègics que vehicularan la prevenció i la gestió dels residus a Catalunya fins a 2020, son els següents: 1. Potenciar la visió dels residus com a recursos. 2. Contribuir, des d’una perspectiva de cicle de vida, i en el marc de la política energètica, a la lluita contra el canvi climàtic i altres impactes associats a la gestió de residus i a l’ús de recursos. 3. Protegir el sòl com a medi bàsic i recurs de caràcter no renovable. 4. Reduir la generació de residus, impulsant la prevenció i particularment la reutilització. 5. Fomentar la preparació per a la reutilització de residus. 6. Incrementar la valorització del conjunt de residus, particularment la valorització material, des d’una òptica de l’economia circular i baixa en carboni. 7. Suprimir progressivament la disposició de residus valoritzables. 8. Impulsar el sector català dels residus com un referent tècnic, econòmic i legal. 9. Disposar d’una xarxa d’infraestructures de gestió de residus adaptada a les necessitats territorials, econòmiques i tècniques de Catalunya. 10. Fer transparent i sostenible econòmicament la gestió de residus. Els objectius específics respecte als residus de procedència municipal per a l’any 2020 són els següents:



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 96

- Incrementar la recollida selectiva bruta dels residus municipals fins un nivell mínim del 60% respecte els residus generats. - Assolir, en conjunt, com a mínim el 55% en pes de residus domèstics i comercials destinats a preparació per a la reutilització i el reciclatge per a les fraccions paper, metalls, vidre, plàstic, biorresidus i altres fraccions reciclables. - Assolir uns nivells mínims de valorització global (material i energètica) l’any 2020 d’un 70% dels residus municipals generats a Catalunya. Així, els objectius en matèria de recollida selectiva i valorització per flux material són els següents: - L’any 2020, com a mínim el 60% en pes dels residus de paper-cartró generats a Catalunya seran valoritzats. - L’any 2020, com a mínim el 60% en pes dels residus de vidre generats a Catalunya seran valoritzats. - L’any 2020, com a mínim el 60% en pes dels residus orgànics biodegradables generats a Catalunya seran valoritzats. - L’any 2020, com a mínim un 75% en pes dels envasos generats seran valoritzats. Actualment, a la Bisbal de Falset el sistema de recollida de la fracció del rebuig es realitza diàriament porta a porta, mentre que per la resta de fraccions hi ha dos punts on es troben tots els contenidors. Per tant, es proposa que l'Ajuntament continuï fent el seguiment dels resultats de la recollida selectiva de residus, i en base als mateixos es desenvolupin actuacions concretes per a seguir millorant la recollida, conjuntament amb l’empresa encarregada de la gestió de residus municipals. Com a exemples d’actuacions es proposa: - Proposar a l’empresa la recollida porta a porta de totes les fraccions, o almenys de la orgànica. - Realització d'auditories de qualitat i compliment del contracte del servei de recollida de residus. - Seguir millorant la planificació del servei - Fomentar la recollida de residus de petit format tals com CD, piles, telèfons mòbils, cartutxos d’impressora o carregadors de mòbils entre altres - Fomentar la recollida d'oli vegetal. A més, anualment es proposa desenvolupar una campanya per a reforçar la recollida selectiva de residus amb els següents objectius: - Ampliar el coneixement i recordar la implantació de la recollida selectiva de residus - Aconseguir un increment de la quantitat de residus recollits - Disminuir el percentatge d’impropis en les diferents fraccions - Conscienciar a la població de la importància de fer la recollida selectiva i la reutilització dels recursos - Informar a la població de les millores ambientals que s'assoleixen amb el reciclatge i reutilització dels residus Estalvi considerat: amb la realització de campanyes per incrementar el percentatge de la recollida selectiva es considera un estalvi de 19 tones de CO2, considerant que l’any 2020 el municipi assolirà els objectius de reciclatge establerts al PRECAT20. Inversió considerada: no s’ha considerat cap inversió específica per campanyes associada a l’Ajuntament, donat que el Consell Comarcal que és qui gestiona la recollida de residus municipal ja es fa càrrec d’aquestes campanyes periòdiques.



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 97



participació?




19,33 0 0 Estat d’implementació: Font d’energia renovable: No realitzada Inici: 2017 Final: 2020 Responsable a l’Ajuntament Cost anual ( €/any): 450 Altres administracions públiques Cost d’inversió (€) Cost total de l’acció l’any


0 1.350 Altres administracions públiques Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys): 6. Percentatge de recollida selectiva 0 Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 98


Línia estratègica: Altres

Codi: Foment del consum de productes de proximitat i d'agricultura ecològica

A74/B71/21 Promoting the consumption of local products and organic farming

Àrea d’Intervenció (AI): Mecanisme d’acció (MA): Altres Altres AI específica: MA específic

Agricultura i gestió forestal Sensibilització/Formació Descripció:

L’agricultura és un dels major emissors de GEH degut, en gran mesura, al transport dels aliments. Per aquest motiu és important promoure el consum de productes de proximitat existents al territori, que siguin de temporada i millor si són d’agricultura ecològica. Amb aquestes mesures també es reactiva l’economia local. Des de la Mancomunitat de Municipis del Parc Natural de la Serra de Montsant i el Parc Natural del Montsant s’ha dut a terme una iniciativa que s’anomena “Montsant a Taula”, i que es basa en un catàleg amb 56 productors del Montsant. Es proposen accions com ara trobades del sector turístic (restaurants i allotjaments) amb els productors, per tal d’incorporar el consum del producte local en els establiments i fer-lo visible als seus clients, així com ampliar l’oferta turística a través de visites guiades a les explotacions dels productors. També hi destaquen, entre d’altres, la participació del parc en les diferents fires d’alimentació de la demarcació per donar a conèixer els productors o bé l’edició d’una exposició permanent a la seu del parc dels productors i dels seus productes. Amb aquesta mesura també es fomenta la preservació dels espais naturals i de la biodiversitat local, així com dels sistemes de producció menys intensius en l’ús de recursos que es preveuen més escassos com a conseqüència del canvi climàtic, com ara l’aigua. Estalvi considerat: no s’ha considerat cap estalvi associat a aquesta mesura. Inversió considerada: no s’ha considerat cap inversió per aquest projecte ja que el cost no recau sobre l’ajuntament.



participació?




0,0 0 0 Estat d’implementació: Font d’energia renovable: En curs Inici: 2013 Final: 2020 Responsable a l’Ajuntament Cost anual ( €/any): Altres administracions públiques Cost d’inversió (€) Cost total de l’acció l’any




SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 99

0 0 Altres administracions públiques Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys): 0 Prioritat

En curs

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de la Bisbal de Falset Annex 2 | VAE

SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 100

ANNEX 2. INFORME DE LES VISITES D’AVALUACIÓ ENERGÈTICA

ÍNDEX DE VISITES

VAE núm. Equipament

01 Ajuntament

02 Escola Montsant

03 Piscina Municipal

04 Local de Temporers

05 Rentador de cotxes


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 101

INFORME D'AVALUACIÓ ENERGÈTICA. Equipament núm. 01 | Ajuntament

ÍNDEX

1. Dades generals ............................................................................................. 102

2. Dades constructives i de funcionament ......................................................... 102

2.1.Superfícies i any de construcció ................................................................................102

2.2. Ubicació i tipus d’edifici .............................................................................................102

2.3. Activitats i distribució per plantes ..............................................................................103

2.4. Horari de funcionament .............................................................................................103

2.5. Nombre de treballadors i usuaris ..............................................................................103

3. Anàlisi energètica .......................................................................................... 104

3.1. Fonts energètiques ...................................................................................................104

4. Dades de les pòlisses .................................................................................... 104

5. Indicadors energètics municipals................................................................... 104

6. Descripció de les instal·lacions i de l’edifici ................................................... 105

6.1. Climatització / calefacció...........................................................................................105

6.2. Aigua Calenta Sanitària (ACS) .................................................................................106

6.3. Instal·lació elèctrica ..................................................................................................106

6.4. Principals equips de consum ....................................................................................107

6.5. Tancaments ..............................................................................................................108

7. Conclusions de la situació energètica de l’equipament ................................. 110

7.1. Punts forts: ................................................................................................................110

7.2. Punts febles: .............................................................................................................110

8. Accions .......................................................................................................... 110

8.1. Accions realitzades ...................................................................................................110

8.2. Accions proposades ..................................................................................................110

9. Inventari ......................................................................................................... 117

10. Recull fotogràfic ............................................................................................. 119

11. Plànols ........................................................................................................... 122

12. Dades de les factures de l’Ajuntament .......................................................... 122

12.1. Electricitat ...............................................................................................................122


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 102

Nom de l’equipament: Ajuntament

Tipologia de l’equipament: Administració

1. Dades generals

Adreça: Carrer La Palma, 4. 43372 La Bisbal de Falset, Tarragona

Tipus de gestió: Directa

Persona de contacte i càrrec: Sergi Masip, Alcalde

Telèfon: 616425788 / 977819012

Dates de les visites: 21/08/2015

Nre. d’usuaris: 6

2. Dades constructives i de funcionament 2.1.Superfícies i any de construcció Superfície construïda (m2) 246

Superfície de coberta (m2) 82

Any de construcció 1985

2.2. Ubicació i tipus d’edifici

Figura 1. Plànol d’emplaçament Figura 2. Façana de l’edifici

L’Ajuntament de la Bisbal de Falset és un edifici entre mitgeres de dos plantes i situat al centre del municipi. L’accés a l’equipament es realitza pel Carrer la Palma i la façana principal està orientada al sud-oest.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 103

Taula 1. Plantes i superfície dels espais

Planta Superfícies útils m²

Baixa (P-00) Local agutzil 82

Total superfície útil P-00 82

Primera (P-01) Oficines i arxiu 82


Segona (P-02) Sala de plens 82


Total superfície útil 246

Font dades visita

2.3. Activitats i distribució per plantes En aquest equipament s’hi troba el local de l’agutzil a la planta baixa, les oficines i l’arxiu de l’ajuntament al primer pis i la sala de plens al segon. 2.4. Horari de funcionament L’horari d’atenció al ciutadà de les oficines de l’ajuntament és de 8:00 a 14:00 hores de dilluns a divendres i els dilluns de 15:00 a 19:00 hores. Es troba obert durant tot l’any i tanca únicament els dies festius nacionals, autonòmics i municipals ( el 8 de setembre i el 15 de maig). 2.5. Nombre de treballadors i usuaris Al centre hi treballa una administrativa de dilluns a divendres, el secretari un matí a la setmana i no disposen de servei de neteja. Al centre hi acudeixen una mitjana de 5 persones al dia.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 104

3. Anàlisi energètica 3.1. Fonts energètiques Taula 2. Fonts energètiques per a la climatització i il·luminació de l’equipament.

Electricitat X Biomassa

Gas Natural Solar tèrmica

Gasoil C Solar fotovoltaica

GLP Altres

Especificar: .....................

4. Dades de les pòlisses Taula 3. Pòlisses vinculades a l’electricitat

Empresa

subministradora Número de

pòlissa Tarifa

Potència Contractada

Anàlisi pòlissa OBSERVACIONS

1 ENDESA 40009551234 2.0 DHA 9,2 kW -

Font: dades facilitades per l'Ajuntament. 5. Indicadors energètics municipals Taula 4. Indicadors energètics vinculats a l’electricitat.

Electricitat

2005 2012 2013 2014

Consum anual (kWh) 8.329 4.011 4.468 4.110

Compra d’energia verda certificada No No No No

Despesa anual (€) 819,16 857,26 943,56 943,82

Preu de l’energia (€/kWh) 0,098350 0,213727 0,211182 0,229640

Consum per superfície (kWh/m2) 33,86 16,30 18,16 16,71

Nombre d’usuaris per dia 6 6 6 6

Consum per usuari (kWh/usuari) 1.388,17 668,50 744,67 685,00

Despesa / superfície (€/m2) 3,33 3,48 3,84 3,84

Despesa / usuari (€/usuari) 136,53 142,88 157,26 157,30

Factor d’emissió (tCO2eq/kWh) 0,000481 0,000481 0,000481 0,000481

Tones de GEH (tCO2eq/any) 4,01 1,93 2,15 1,98

Font: Dades facilitades per l'Ajuntament


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 105

6. Descripció de les instal·lacions i de l’edifici 6.1. Climatització / calefacció

Calefacció

La calefacció de l’edifici es realitza mitjançant splits d’expansió directa i estufes elèctriques.

No hi ha un calendari establert per encendre i apagar la calefacció, aquesta es engegada segons les condicions climàtiques de cada any.

El control i regulació de les bombes de calor i radiadors elèctrics es realitza manualment pels usuaris de l’equipament.

L’horari de funcionament de la calefacció no està definit, ja que el sistema de calefacció s’utilitza a demanda, i els treballadors l'engeguen a les estances habitades segons necessitats.

En general l’horari de funcionament de la calefacció és el mateix que l’horari d’obertura de l’equipament, tot i que en funció de les condicions climàtiques es pot deixar el termòstat de la calefacció a 18ºC per la nit.

La temperatura a les estances és de 21- 22ºC en règim d’hivern.

Figura 3. Unitats terminals de calefacció Figura 4. Unitats terminals de calefacció

Refrigeració

Pel que fa la refrigeració aquesta també es realitza mitjançant unitats d’expansió directa bomba de calor amb unitat terminal del tipus split.

La regulació i el control d’aquesta és anàloga a la del sistema de calefacció, ja que només es climatitzen les sales en funció de la demanda i de l’ocupació.

No hi ha un calendari establert per encendre i apagar la refrigeració, el dia d’inici i de fi de temporada depèn de cada any en funció de les necessitats tèrmiques.

L’encesa de la refrigeració és manual, cada unitat terminal disposa del seu comandament, per tal d’accionar el funcionament d’aquest i regular la seva temperatura.

La temperatura de consigna a l’estiu a les estances és de 25-26 ºC.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 106

Figura 5. Unitat interior de les bombes de calor Figura 6. Unitat exterior de les bombes de calor

Ventilació

No hi ha cap sistema de ventilació forçada per realitzar la salubritat de l’edifici.

L’única entrada d’aire que es realitza és amb l’obertura de les finestres i/o portes.

6.2. Aigua Calenta Sanitària (ACS)

L’edifici no disposa de sistema de producció d’aigua calenta sanitària.

6.3. Instal·lació elèctrica La instal·lació disposa d’un comptador elèctric digital, i un quadre general a l’entrada de l’edifici.

L’estat de conservació de la instal·lació elèctrica és correcta.

Figura 7. Comptador


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 107

6.4. Principals equips de consum Equips En l’edifici es troben els diferents aparells:

Pis Ubicació Element Tipus / Model Quantitat Potència unitat (W)

P1 Secretaria Ordinador Sobretaula 2 200

P1 Secretaria Impressora Sobretaula 1 150

P1 Secretaria Fotocopiadora Peu 1 300

P1 Secretaria Fax Sobretaula 1 -

P1 Despatx 1 Ordinador Sobretaula 1 200

P1 Secretaria Impressora Sobretaula 1 150

P1 Oficina Nevera - 1 2.000

PB Magatzem Equip de so - 1 -

Figura 8. Equips

Enllumenat L’encesa i apagada de l’enllumenat es realitza de forma manual a través dels interruptors de cada estança. No hi ha cap sistema d’apagada o encesa centralitzat.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 108

A continuació es descriuen les làmpades presents a cada sala:


PB Entrada Llumenera Incandescència 1 60

PB Magatzem Llumenera Fluorescent 2 1x36+25%

PB Magatzem Llumenera Fluorescent 2 1x58+25%

P1 Despatx alcalde Llumenera Fluorescent 2 1x58+25%

P1 Secretaria Llumenera Fluorescent 1 2x58+25%

P1 Arxiu Llumenera Incandescència 1 60

P1 Distribuïdor Llumenera Incandescència 1 60

P1 Lavabo Llumenera Fluorescent 1 1x18+25%

P1 Despatx 1 Llumenera Fluorescent 2 1x18+25%

P1 Entrada Llumenera Incandescència 1 60

P2 Sala plens Llumenera Fluorescent 3 1x58+25%

P2 Lavabo Llumenera Fluorescent 1 1x58+25%

P2 Local associacions Llumenera Fluorescent 1 1x58+25%

*Totes les llumeneres del tipus fluorescent, porten incorporat un balast electromagnètic, amb un increment de la potència del 25%. 6.5. Tancaments Atès que no disposem de plànols de detall ni s’han practicat cales per determinar la solució constructiva exacta dels diferents tancaments es fa una estimació en base a la informació extreta al llarg de la visita i l’any de construcció de l’edifici.

Al tractar-se d’un edifici construït amb posterioritat al 1980, es previsible que es construís sota el marc normatiu del NBE-CT-79. Aquesta és la primera normativa que te com a objectiu la disminució del consum d’energia mitjançant l’exigència d’unes transmitàncies tèrmiques màximes.

Façana:

Mur de dos fulls, de gruix aproximat 30 cm amb full exterior de fàbrica de maó calat de 14cm aproximadament, cambra d’aire amb aïllament tèrmic igual o inferior a 4 cm previsiblement, i full interior de fàbrica de maó foradat senzill de 4cm enguixat.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 109

Figura 9. Façana exterior Coberta:

Coberta inclinada amb acabat de teula ceràmica sobre taulell ceràmic i envanets conillers, cambra d’aire, aïllament de llana de roca i forjat i acabat enguixat.

Forjat:

Paviment de paviment ceràmic sobre capa de morter de ciment i aquest sobre forjat unidireccional i acabat enguixat.

Solera:

Paviment de paviment ceràmic pres amb morter de ciment sobre solera de formigó armat de 15 cm i emmacat de graves de 15cm.

Finestres exteriors:

Els tancaments són de fusta amb doble vidres amb cambra, sense porticó i amb persiana exterior.

Figura 10. Finestres exteriors Estanqueïtat de l’aire:

No s’han observat patologies importants relacionades amb infiltracions d’aire.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 110

7. Conclusions de la situació energètica de l’equipament El consum energètic global del centre ens trobem davant d’un edifici que no presenta un elevat consum, donat que la majoria de sales no es climatitzen, i només es climatitzen les estances quan s’utilitzen. 7.1. Punts forts: Els tancaments de les finestres són marcs de fusta amb vidres dobles. Les parets i sostres presenten un bon estat de conservació. Equips:

No hi ha equips de gran consum elèctric. Actualment, a mesura que les làmpades existents arriben al seu fi de vida aquestes es reemplacen per altres amb tecnologia més eficient. En aquest sentit, no es proposa cap mesura concreta d’enllumenat i es recomana que les següents reposicions:

- Fluorescents amb Balastos electromagnètics per Balastos electrònics

- Reposició de Fluorescents tubulars T8 per T5 o LED

- Reposició de làmpades incandescents i halògenes per altres de baix consum o LED

7.2. Punts febles: Climatització:

La regulació de la temperatura de calefacció es realitza manualment, no hi ha cap tipus de control. Seria convenient afegir un control centralitzat amb termòstat individual a les diferents estances calefactades.

8. Accions 8.1. Accions realitzades No s’ha realitzat cap actuació anteriorment a l’equipament. 8.2. Accions proposades Es proposen 6 actuacions a l’equipament, que són les següents:

1) Monitorització dels consums;

2) Millora de l’estanqueïtat a l’aire;

3) Correcte tancament energètic;

4) Canvi tecnologia lluminàries;

5) Substitució de balast electromagnètic per electrònic;

6) Control central de la climatització.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 111

8.2.1. Monitorització dels consums

Concepte de la millora

Segons definicions del diccionari de la RAE, monitoritzar és "observar mitjançant aparells especials el curs d'un o diversos paràmetres fisiològics o d'una altra naturalesa per detectar possibles anomalies".

Els sistemes de monitorització tenen per objecte proveir informació sobre paràmetres energètics d'una instal·lació, edifici, indústria, etc. per a l'optimització de la gestió dels consums energètics. Parlem de telecontrol quan el sistema permet l'actuació sobre la instal·lació monitoritzada de forma remota.

El monitoratge permet prendre consciència sobre els consums i la informació que aporta, sent la base de la gestió energètica. El telecontrol permet operar sobre les instal·lacions per optimitzar els usos i consums de l'energia.

D'aquesta manera, es pot dir que tot i que en si mateixa la monitorització no suposa un estalvi d’energia, és l’eina bàsica del gestor energètic per realitzar d'estudis i informes d'eficiència energètica, i la base per la presa de decisions que permetin millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions.

Així mateix, la monitorització de consums permet mesurar els estalvis aconseguits gràcies a la implementació de mesures d’estalvi.

Descripció de la mesura

El monitoratge proposat es base principalment en la mesura dels consums elèctrics principals. De totes maneres, aquest monitoratge no es limita a la lectura del consum d’energia sinó que incorpora sondes de temperatura i humitat relativa per tal de poder analitzar el consum en funció dels paràmetres ambientals.

L’arquitectura del sistema es base en sistema de comptabilitat i monitoratge energètic compost per un equip d'adquisició i emmagatzematge de dades (datalogger), en endavant RTU Datalogger.

a.- Nivell bàsic de monitorització:

Els elements proposats per un nivell bàsic de monitorització són els següents:

1 Analitzador de l’escomesa del subministrament elèctric

1 Sonda T/H interior

1 Concentrador de dades (RTU)

Cablejat elèctric Cablejat Ethernet per connexió a sistema IMI, alternativament un emissor GPRS/3G


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 112

Justificació de l’estalvi

L’estalvi vinculat a la monitorització s’aconsegueix sempre i quan hi hagi una gestió energètica associada, en cas contrari, la monitorització per si sola no genera cap estalvi.

Aquests estalvis acostumen a oscil·lar entre un 3 i un 10%, en aquest cas s’ha considerat un 10% anual. 8.2.2. Millora de l’estanqueïtat a l’aire


Les infiltracions és una de les principals causes de malbaratament de l’energia de climatització en els edificis, perquè part de l’aire climatitzat s’escapa per les escletxes. Les infiltracions augmenten el cabal de d’aire renovat dels espais interiors. El concepte és ventilar (renovar l’aire) quan calgui i no de forma involuntària al llarg de totes les hores del dia.

Les infiltracions de forma generalitzada es produeixen en:

A les juntes de les finestres practicables

A les juntes entre finestres i parament d’obra

A les unions entre paraments verticals i horitzontals

A les esquerdes

Trobades entre conductes al travessar l’envolupant tèrmica


La present mesura consisteix en el segellat de les diferents escletxes a les finestres, juntes entre finestres i paraments d’obra i a les esquerdes, que hem detectat per tal de reduir les infiltracions estimades actuals al voltant de 3 renov/h fins a 1 renov/h.


El percentatge d’estalvi que s’aconsegueix amb el segellat de les diferents escletxes a les finestres, juntes entre finestres i paraments d’obra i a les esquerdes, respecte al consum global de l’equipament, és del 5%.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 113

8.2.3. Correcte tancament energètic


És una fet habitual trobar-se instal·lacions de climatització que han quedat enceses a la nit, els caps de setmana o els festius. Com també es freqüent trobar-se ordinadors, pantalles, i llums encesos en aquests períodes d’inactivitat.

Aquest fet suposa un malbaratament d’energia.


Realitzar un correcte tancament de les instal·lacions en els períodes d’inactivitat: cap de setmana o festius.

Per això caldrà establir i transmetre als usuaris de l’edifici quins són les pautes a seguir per assegurar que tots els equips de clima, il·luminació, equips d’ofimàtica i altres quedin correctament apagats durant aquest períodes.


Pel càlcul de l’estalvi s’ha considerat que s’efectua un bon tancament del centre en els períodes de vacances d’estiu i en períodes de desús continuat.

8.2.4. Canvi tecnologia lluminàries


Una de les opcions per reduir la despesa energètica en instal·lacions d'il·luminació és reemplaçar els llums i lluminàries amb més hores de funcionament per equivalències en LED. Amb aquesta solució es redueix notablement el consum dels circuits d'enllumenat així com la despesa en manteniment gràcies al increment de la vida útil de l’enllumenat LED en front altres tipus d’enllumenat.

L’únic inconvenient que trobem en les làmpades tipus LED és el seu baix Índex de reproducció cromàtica.

El principal avantatge de la lluminàries LED és l'estalvi energètic que acostuma a ser de més del 50%. S’ha de tenir en compte que en el consum d’una lluminària convencional, a part del propi consum de la làmpada, també hi ha el consum de la reactància, que representa entre 3 i 8 Watts de consum addicional (en funció de la qualitat de la reactància). En el cas del LED, a més de reduir la potència de la làmpada també prescindim de reactàncies i encebadors.

L’altre avantatges és l'estalvi en manteniment ja que s’augmenta la vida útil de la lluminària i es redueix la substitució d'encebadors, reactàncies, tubs,etc. Un tub convencional té una duració aproximada de 8.000 hores, enfront de la duració aproximada del tub LED de 50000.

A continuació es presenten les avantatges dels tubs LED enfront el tubs convencionals. Aquestes dades poden variar òbviament en funció de la qualitat de qualsevol dels tubs.

Hores de vida: Els tubs LED duren més de 50.000 hores enfront de les 10.000 d'un

bon tub fluorescent


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 114

Resistència: Els tubs de LED poden aguantar molt més els cops o vibracions que els

tubs fluorescents. De fet són desmuntables i reparables cosa que per als tubs

fluorescents és impensable.

Consum: Els tubs LED consumeixen bastant menys que els tubs fluorescents. Un tub

fluorescent de 600mm-18W amb reactància i encebador pot arribar a consumir el

doble de la seva potència nominal a causa de la reactància. Estem parlant d'un

consum de 36W en comparació als 8 o 12 W del consum del tub LED de 600mm.

Arrancades: Els tubs LED són d'arrencada instantània i aquesta no afecta a les hores

de vida útil. En canvi, un tub fluorescent triga en arrencar i el nombre d'enceses diaris

afecta la seva vida útil. Per exemple, molts fabricants de tubs fluorescents estimen la

vida del tub en 10.000 hores, tenint en compte únicament 2 enceses al dia.

Medi ambient: Els tubs LED no necessiten cap gas per fer l’encesa, en canvi, els tubs

fluorescents estan fabricats amb vapor de mercuri essent els compostos de mercuri

productes químics altament perillosos per a la salut humana i el medi.


En aquest cas concret, només es proposa substituir les lluminàries i làmpades amb major consum. Amb aquestes característiques només tindríem les següents lluminàries:

Pis Ubicació Element Tipus / Model Quantitat

PB Entrada Llumenera Incandescència 1

P1 Arxiu Llumenera Incandescència 1

P1 Distribuïdor Llumenera Incandescència 1

P1 Entrada Llumenera Incandescència 1


El percentatge d’estalvi que s’aconsegueix amb la substitució de la tecnologia de les làmpades, respecte al consum elèctric global de l’equipament, és del 25,62%.

8.2.5. Substitució de balast electromagnètic per electrònic


El balast és un equip que servei per mantenir estable i limitar el flux de corrent a les làmpades, ja siguin tub fluorescent, vapor de sodi, halogenur metàl·lic o vapor de mercuri.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 115

En la seva forma clàssica, el balast és una reactància inductiva que està constituït per una bobina de filferro de coure esmaltat, enrotllada sobre un nucli de xapes de ferro o d'acer elèctric.

En un tub fluorescent, el paper del balast és doble: proporcionar l'alta tensió necessària per l'encesa del tub i, després de l'encesa del tub, limitar el corrent que passa a través d'aquest.

Actualment hi ha de diversos tipus de balast, en el cas dels fluorescents distingim entre 2 tipus: el balast convencional (electromagnètic) i el basat electrònic.

El balast electrònic té diversos avantatges respecte al balast. Aquests s’exposen a continuació:

Silenciós i amb un rendiment energètic superior al 98%. Aquests aparells

funcionen a una freqüència de 30 kHz i proporcionen un estalvi d'energia de

l'ordre del 25% per a un mateix nivell d'enllumenat, respecte als convencionals

que treballen a 50 Hz, eliminant el sistema d'arrencada convencional format per

reactància, encebador i condensador de compensació, per la qual cosa s'eviten

multitud d'avaries amb el consegüent estalvi en manteniment.

Prolonguen la vida de la instal·lació (tubs, lluminària, cablejat, etc.). La vida de

les làmpades s'incrementa de forma mitjana en un 50%

Un sol balast pot encendre a un o més tubs.


Substitució del balast electromagnètic actual per balast electrònic per tal de reduir el consum vinculat amb els equips auxiliar, en la les següents lluminàries.


PB Magatzem Llumenera Fluorescent 2


P1 Despatx alcalde Llumenera Fluorescent 2

P1 Secretaria Llumenera Fluorescent 1

P1 Lavabo Llumenera Fluorescent 1

P1 Despatx 1 Llumenera Fluorescent 2

P2 Sala plens Llumenera Fluorescent 3


P2 Local associacions Llumenera Fluorescent 1


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 116


El percentatge d’estalvi que s’aconsegueix al substituir el balast electromagnètic per balast electrònic de les làmpades, respecte al consum elèctric global de l’equipament, és del 14,11%.

8.2.6. Control central de la climatització


Las tecnologies existents pel control central d'edificis abasta tots els components, des de la central de producció primària fins a la seva transmissió i consum, assegurant un control eficient, basat en la demanda de sistemes per a tots els tipus d’edificis.

Un control de la demanda de calefacció, refrigeració i ventilació pot assegurar un clima ambient òptim amb un consum mínim d'energia. Això es pot aconseguir amb diversos termòstats ambient, sondes i controladors ambient de gran precisió de control.

Amb una demanda ajustada, el següent pas és el control en la producció primària i distribució a través d’actuadors, circuladors i/o variadors de freqüència.

Un control i anàlisi de tots els valors de consum d'energia i del procés, permeten portar a terme optimitzacions en el consum i una reducció de tots aquells consum parasitaris. Per això la figura del gestor energètic agafa molt de pes en aquests tipus de control centrals, ja que són els encarregats d’aquest anàlisis continu, que permet mantenir els nivells d’estalvi i les optimitzacions d’aquests.

Aquests sistemes de control central, que integren el control de tots els equips de producció i distribució, poden aportar estalvis fins el 30%. Però a més es transformem en eines imprescindibles pel control i manteniment energètic de l’equipament.


Degut a l’actual dispersió en el control dels diferents equips responsables de la climatització. Es considera l’opció d’integrar-ho tot sota un únic control integral que permeti el control de:

Engegada/parada de les unitats interiors.

Configuració de la temperatura de consigna.

Selecció de la velocitat del ventilador i la direcció de cabal d’aire.

Bloqueig i limitació de comandaments individuals.


L’estalvi d’aquest tipus de mesura habitualment s’imputa de forma aproximada donat valors entre el 5 i el 30% segons l’estat previ del equipament i sent habitualment acceptat un valor del 15%, com a valor conservador i assumible en molt casos. Aquest estalvi és sobre el consum global de climatització de l’equipament.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 117

Taula 5. Accions proposades

Nom de l’acció Cost

aproxi-mat (€)

Estalvi econòmic aproximat

(€)

Període de

retorn (anys)

Estalvi aconseguit (kWh/any)


Estalvi d’emissions (tCO2eq/any)

Observacions

Monitorització de consums energètics. Nivell bàsic

1.200,00 - - - - Estalvi vinculat a la gestió energètica

Millora de l'estanquitat a l'aire

530,64 47,19 11,24 205,50 0,21 0,10 -

Tancament energètic festius

0,00 84,94 0,00 369,90 0,37 0,18 -

Canvi tecnologia làmpades

60,00 241,79 0,25 1.052,89 1,05 0,51 -

Substitució balast electromagnètic per electrònic

225,00 133,18 1,69 579,94 0,58 0,28 -

Control central climatització 1.217,40 84,94 14,33 369,90 0,37 0,18

Total 3.233,04 592,04 - 2.578,14 2,58 1,24 Percentatge

d'estalvi 73%

NOTA: Avaluacions sense tenir en compte l’increment del preu energètic en el futur. Si es tingués en compte, el període de retorn de les inversions seria inferior. 9. Inventari A continuació es llista l'inventari realitzat durant la VAE, que recull les característiques dels aparells consumidors d'energia, diferenciant entre els d'il·luminació i climatització: Taula 6. Inventari elements consumidors d'energia a l'equipament


Potència total

elements (W)

Il·luminació

PB Entrada Llumenera Incandescència 1 60 60

PB Magatzem Llumenera Fluorescent 2 1x36+25% 90


P1 Despatx alcalde Llumenera Fluorescent 2 1x58+25% 145

P1 Secretaria Llumenera Fluorescent 1 2x58+25% 145

P1 Arxiu Llumenera Incandescència 1 60 60

P1 Distribuïdor Llumenera Incandescència 1 60 60

P1 Lavabo Llumenera Fluorescent 1 1x18+25% 73

P1 Despatx 1 Llumenera Fluorescent 2 1x18+25% 145


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 118

P1 Entrada Llumenera Incandescència 1 60 60

P2 Sala plens Llumenera Fluorescent 3 1x58+25% 218


P2 Local associacions Llumenera Fluorescent 1 1x58+25% 73

Climatització

PB Magatzem Estufa elèctrica - 1 1.500 W 1.500 W

P1 Despatx alcalde

Estufa elèctrica - 1 1.500 W 1.500 W

P1 Secretaria Estufa elèctrica - 1 1.500 W 1.500 W

P1 Sala plens Estufa elèctrica - 1 1.500 W 1.500 W

P1 Secretaria Bomba calor Mitsubishi 1 Pfred 3,5 kW i Pcalor 4 kW

Pelect 1,17kW

P1 Alcaldia Bomba calor Mitsubishi 1 Pfred 3,5 kW i Pcalor 4 kW

Pelect 1,17kW

P2 Sala plens Bomba calor Mitsubishi 1 Pfred 3,5 kW i Pcalor 4 kW

Pelect 1,17kW

Equip d'ofimàtica

P1 Secretaria Ordinador Sobretaula 2 200 400

P1 Secretaria Impressora Sobretaula 1 150 150

P1 Secretaria Fotocopiadora Peu 1 300 300

P1 Secretaria Fax Sobretaula 1 - -

P1 Despatx 1 Ordinador Sobretaula 1 200 200

P1 Secretaria Impressora Sobretaula 1 150 150

Equips

P1 Oficina Nevera - 1 2.000 2.000

PB Magatzem Equip de so - 1 - -


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 119

10. Recull fotogràfic


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 120


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 121


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 122

11. Plànols No es disposa de plànols. 12. Dades de les factures de l’Ajuntament 12.1. Electricitat Taula 7. Dades de les factures de la Bisbal de Falset

Any Data factura Consum (kWh) Cost total (€) Tarifa Núm. pòlissa

2005

21/01/2005 2924 238,36 2.0 N 10615010

18/03/2005 2816 235,48 2.0 N 10615010

23/05/2005 1310 129,47 2.0 N 10615010

27/07/2005 341 64,69 2.0 N 10615010

21/09/2005 303 67,56 2.0 N 10615010

23/11/2005 635 83,60 2.0 N 10615010

Subtotal any 2005 8.329 819,16 - -

2010

01/02/2010 635 83,60 2.0 N 10615010

04/03/2010 884 175,86 2.0 DHA 40009551234

26/03/2010 619 123,19 2.0 DHA 40009551234

28/04/2010 426 84,73 2.0 DHA 40009551234

31/05/2010 469 93,40 2.0 DHA 40009551234

30/06/2010 504 100,25 2.0 DHA 40009551234

30/07/2010 227 45,19 2.0 DHA 40009551234

30/08/2010 193 38,47 2.0 DHA 40009551234

29/10/2010 255 50,72 2.0 DHA 40009551234

30/11/2010 97 19,35 2.0 DHA 40009551234

16/12/2010 395 78,54 2.0 DHA 40009551234

30/12/2010 443 88,24 2.0 DHA 40009551234

Subtotal any 2010 5.147 981,54 - -

2012

23/01/2012 750 150,10 2.0 DHA 40009551234

23/02/2012 457 88,64 2.0 DHA 40009551234

22/05/2012 435 75,94 2.0 DHA 40009551234

22/06/2012 156 43,16 2.0 DHA 40009551234

24/07/2012 116 36,14 2.0 DHA 40009551234

29/08/2012 150 61,56 2.0 DHA 40009551234

02/10/2012 181 69,39 2.0 DHA 40009551234

24/10/2012 174 59,34 2.0 DHA 40009551234

26/11/2012 1.055 160,54 2.0 DHA 40009551234

24/12/2012 537 112,45 2.0 DHA 40009551234

Subtotal any 2012 4.011 857,26 - -

2013

23/01/2013 935 184,34 2.0 DHA 40009551234

25/02/2013 1.025 168,95 2.0 DHA 40009551234

22/03/2013 798 136,80 2.0 DHA 40009551234


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 123

23/05/2013 797 146,85 2.0 DHA 40009551234

24/07/2013 205 73,34 2.0 DHA 40009551234

23/09/2013 316 109,90 2.0 DHA 40009551234

25/11/2013 392 123,38 2.0 DHA 40009551234

Subtotal any 2013 4.468 943,56 - -

2014

24/01/2014 1589 277,02 2.0 DHA 40009551234

21/03/2014 1016 199,18 2.0 DHA 40009551234

23/05/2014 482 145,95 2.0 DHA 40009551234

24/07/2014 306 60,91 2.0 DHA 40009551234

20/09/2014 327 124,63 2.0 DHA 40009551234

21/11/2014 390 136,13 2.0 DHA 40009551234

Subtotal any 2014 4.110 943,82 - -

Font: factures facilitades per l’Ajuntament.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 124

INFORME D'AVALUACIÓ ENERGÈTICA. Equipament núm. 02 | Escola Montsant i Pista

ÍNDEX

1. Dades generals ............................................................................................. 125
















6.5. Tancaments ..............................................................................................................132


7.1. Punts forts: ................................................................................................................133

7.2. Punts febles: .............................................................................................................133

8. Accions .......................................................................................................... 134



9. Inventari ......................................................................................................... 140


11. Plànols ........................................................................................................... 144

12. Dades de les factures de l’escola .................................................................. 145

12.1. Electricitat ...............................................................................................................145

12.2. Gasoil ......................................................................................................................146


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 125

Nom de l’equipament: Escola Montsant

Tipologia de l’equipament: Educatiu

1. Dades generals

Adreça: Carrer les Eres, s/n. 43372 La Bisbal de Falset, Tarragona


Persona de contacte i càrrec: Sergi Masip, alcalde

Telèfon: 616425788 / 977819012


Nre. d’usuaris: 27

2. Dades constructives i de funcionament 2.1.Superfícies i any de construcció Superfície construïda (m2) 253.96

Superfície de coberta (m2) 253.96




L’Escola Montsant de la Bisbal de Falset és un edifici a quatre vents de planta baixa al centre del municipi. L’accés a l’equipament es realitza pel Carrer les Eres i la façana principal està orientada al nord-oest.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 126



Baixa (P-00)

Despatx Zona/Copisteria 9,84

Informàtica 8,16

Despatx mestre/Administració 5,04

Calefacció i ACS 4,03

Magatzem 6,28

Serveis 1 5,04

Vestuari 1 6,71

Serveis 2 5,04

Vestuari 2 6,71

Servei mestre/Neteja 6,84

Aula suport/Laboratori 19,24

Aula 2 27,68

Aula 1 27,68

Usos múltiples 31,61

Pas 9,24

Vestíbul 1 13,75

Pas/Espai suport 22,35

Vestíbul 2 5,12

Total superfície útil P-00 220,36

Total superfície útil 220,36

Font: Projecte escola

2.3. Activitats i distribució per plantes En el centre s’hi desenvolupa la escolarització d’educació infantil i primària del municipi, és a dir, dels 3 als 12 anys. Només s’ofereix el servei de menjador fora de les instal·lacions pels dos alumnes que provenen de Margalef. Pel que fa a la pista poliesportiva contigua, aquesta s’utilitza per les classes de gimnàstica dels alumnes i també durant els balls i altres actes municipals per la festa major. 2.4. Horari de funcionament Els diferents horaris del centre de dilluns a divendres són els següents:

- Horari d’obertura: de 9:00 a 13:15 i de 15:00 a 17:00. - Horari de menjador: de 13:15 a 15:00. - Horari de neteja: tres tardes a la setmana durant 2 hores - Horari extraescolars: es fa atletisme durant 2 hores un dia a la setmana.

El centre roman tancat durant les vacances de Nadal, Setmana Santa, els mesos de juliol i d’agost, els dies festius nacionals, autonòmics, municipals (08/09 i 15/05) i de lliure disposició.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 127

2.5. Nombre de treballadors i usuaris Al centre hi ha escolaritzats 19 alumnes i hi treballen un total 7 educadors/es i una persona del servei de neteja. 3. Anàlisi energètica 3.1. Fonts energètiques Taula 2. Fonts energètiques per a la climatització i il·luminació de l’equipament.



Gasoil C X Solar fotovoltaica

GLP Altres

Especificar: ..................... 4. Dades de les pòlisses Taula 3. Pòlisses vinculades a l’electricitat

Empresa


pòlissa Tarifa



1 ENDESA 40023034605 2.0 DHA 7 kW -

Font: dades facilitades per l'Ajuntament. 5. Indicadors energètics municipals Taula 4. Indicadors energètics vinculats a l’electricitat

Electricitat

2005 2012 2013 2014

Consum anual (kWh) 4.462 6.031 4.710 4.641


Despesa anual (€) 594,22 1163,35 882,17 937,96




Consum per usuari (kWh/usuari) 165,26 223,37 174,44 171,89







SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 128

Taula 5. Indicadors energètics vinculats al gasoil

Gasoil

2005 2012 2013 2014

Consum anual (kWh) 24.415 44.082 23.751 25.168


Despesa anual (€) 1.534,14 4.445,91 2.419,92 2.398,68









Font: Dades facilitades per l'Ajuntament 6. Descripció de les instal·lacions i de l’edifici 6.1. Climatització / calefacció

Calefacció

La calefacció de l’edifici es realitza mitjançant una caldera de gasoil convencional que genera el calor que serà distribuït als emissors tèrmics.

Els unitats terminals emissores de calor són radiadors d’alta temperatura.

Les canonades, tant les que discorren per l’interior de les estances, com les de la sala de calderes, no estan aïllades.

El control de la temperatura i la regulació del funcionament de calefacció es realitza automàticament amb un control centralitzat amb calendari, de novembre a abril, i una temperatura fixada a 21ºC.

L’horari de funcionament de la calefacció és de 8 a 17h, de dilluns a divendres.

La temperatura a les estances és de 21ºC en règim d’hivern.

Figura 3. Generador de calor Figura 4. Instal·lació generador de calor


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 129

Figura 5. Unitats terminals de calefacció

Refrigeració

L’edifici no disposa d’instal·lació de refrigeració.

Ventilació

L’edifici no disposa de cap sistema de ventilació forçada per tal de garantir la salubritat del edifici. L’única entrada d’aire que es realitza és amb l’obertura de les finestres i/o portes.


La producció d’aigua calenta sanitària a l’edifici es realitza mitjançant un dipòsit alimentat per la caldera, instal·lat a la sala de calderes.

Figura 6. Dipòsit d’ACS Figura 7. Instal·lació hidràulica

Característiques tècniques dipòsit ACS:

Marca: Lapesa Geiser Inox

Volum acumulació: 100 L.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 130

6.3. Instal·lació elèctrica La instal·lació elèctrica disposa d’un quadre elèctric amb una bona sectorització i un bon estat de conservació.

Figura 8. Comptador Figura 9. Quadre elèctric sala caldera

Figura 10. Quadre general Figura 11. Subquadre elèctric

6.4. Principals equips de consum Equips En el centre es troben els diferents aparells:

Aula polivalent: TV Despatx 3: cafetera, fax, grill, microones. Aula 1: 3 ordinadors i una pissarra electrònica. Aula 2: 3 ordinadors i una pissarra electrònica. Aula 3: 1 projector.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 131

Figura 12. Equips Figura 13. Equips

Enllumenat L’encesa i apagada de l’enllumenat es realitza de forma manual a través dels interruptors de cada estança. No hi ha cap sistema d’apagada o encesa centralitzat. La il·luminació a tot el centre està basada en fluorescents 58W amb reactància electromagnètica, aquests quant arriben a la fi de la vida útil són substituïts per tubs LED.

Sala tècnica: 1 unitat de fluorescent 1x58 W amb balast electromagnètic. Magatzem: 1 unitat de fluorescent 1x58 W amb balast electromagnètic. Lavabo: 2 unitats de fluorescent 1x58 W amb balast electromagnètic. Lavabo: 2 unitats de fluorescent 1x58 W amb balast electromagnètic. Despatx 1: 1 unitat de fluorescent 1x58 W amb balast electromagnètic. Despatx 2: 1 unitat de fluorescent 1x58 W amb balast electromagnètic. Despatx 3: 1 unitat de fluorescent 1x58 W amb balast electromagnètic. Aula 1: 4 unitats de fluorescent 2x58 W amb balast electromagnètic. Aula 2: 4 unitats de fluorescent 2x58 W amb balast electromagnètic. Aula 3: 4 unitats de fluorescent 2x58 W amb balast electromagnètic. Aula polivalent: 8 unitats de fluorescent 2x58 W amb balast electromagnètic. Pista poliesportiva: 3 unitats de focus d’halogenurs metàl·lics de 400 W. Pista poliesportiva: 4 unitats de fluorescent 2x58 W amb balast electromagnètic. Pista poliesportiva: 1 unitat d’incandescència de 60W.

Figura 14. Enllumenat pista


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 132

6.5. Tancaments Façanes: Al tractar-se d’un edifici construït amb posterioritat al 1988, es previsible que es construís sota el marc normatiu del NRE-AT-87. Aquesta és una normativa més exigent que l’anterior NBE-CT-79. Mur de dos fulles, de gruix aproximat 30cm amb fulla exterior de fàbrica de maó calat de 14cm aproximadament, cambra d’aire amb aïllament tèrmic de 3 cm de poliestirè expandit, i fulla interior de fàbrica de maó foradat senzill de 4cm enguixat.

Figura 15. Façana exterior

Coberta: Hi ha una part de la coberta plana i l’altra inclinada.

Coberta inclinada amb acabat de teula ceràmica sobre forjat inclinat, aïllament tèrmic i acabat enguixat.

Coberta plana amb acabat de graves, sobre aïllament tèrmic de poliestirè extrusionat de 4 cm, sobre làmina impermeable, formigó alleugerit de pendents, forjat i acabat enguixat. Als llocs on la coberta és transitable es substituirà l’acabat de graves per una xapa de formigó armada i acabat pavimetat amb rajola ceràmica fina, agafada amb morter. Solera: Paviment de terratzo pres amb morter de ciment sobre solera de formigó armat de 15cm i emmacat de graves de 15 cm. Finestres exteriors: En general les finestres i portes exteriors són amb marc de alumini i vidre de 6 mm de gruix.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 133

Figura 16. Portes exteriors

Estanqueïtat de l’aire: No s’han observat patologies importants relacionades amb infiltracions d’aire. 7. Conclusions de la situació energètica de l’equipament 7.1. Punts forts: Climatització:

La regulació ì control de la temperatura de calefacció es realitza automàticament amb un control centralitzat amb calendari i una temperatura fixada a 21ºC. 7.2. Punts febles: Equips:






SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 134


1) Monitorització dels consums

2) Millora de l’estanqueïtat a l’aire

3) Correcte tancament energètic

4) Canvi tecnologia lluminàries

5) Substitució de balast electromagnètic per electrònic













SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 135








Aquests estalvis acostumen a oscil·lar entre un 3 i un 10%, en aquest cas s’ha considerat un 10% anual.

8.2.2. Millora de l’estanqueïtat a l’aire


Les infiltracions és una de les principals causes de malbaratament de l’energia de climatització en els edificis, perquè part de l’aire climatitzat s’escapa per les escletxes. Les infiltracions augmenten el cabal de d’aire renovat dels espais interiors. El concepte és ventilar (renovar l’aire) quan calgui i no de forma involuntària al llarg de totes les hores del dia.

Les infiltracions de forma generalitzada es produeixen en:

A les juntes de les finestres practicables

A les juntes entre finestres i parament d’obra

A les unions entre paraments verticals i horitzontals

A les esquerdes

Trobades entre conductes al travessar l’envolupant tèrmica


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 136


La present mesura consisteix en el segellat de les diferents escletxes a les finestres, juntes entre finestres i paraments d’obra i a les esquerdes, que hem detectat per tal de reduir les infiltracions estimades actuals al voltant de 3 renov/h fins a 1 renov/h.


El percentatge d’estalvi que s’aconsegueix amb el segellat de les diferents escletxes a les finestres, juntes entre finestres i paraments d’obra i a les esquerdes, respecte al consum global de l’equipament, és del 5%.

8.2.3. Correcte tancament energètic











Una altra opció per reduir la despesa energètica en instal·lacions d'il·luminació és reemplaçar els llums i lluminàries de major nombre d'hores d'il·luminació per equivalències en LED. Amb aquesta solució es redueix notablement el consum dels circuits d'enllumenat, i es fa gairebé nul la despesa en manteniment per l'increment de la vida útil del nou enllumenat.

El principal problema de la substitució per làmpades LED és el seu baix Índex de reproducció cromàtica.

L’avantatge principal és l'estalvi energètic, de més del 50%. Cal assenyalar que el consum d’una lluminària convencional, a part del propi consum, necessita d'una reactància, el consum oscil·la entre 3 i 8 Watts addicionals. (En funció de la qualitat de la reactància). Altres dels avantatges és l'estalvi en manteniment (substitució d'encebadors, reactàncies, i tubs ...). El tub LED no necessita reactàncies ni encebadors. Un tub convencional té una duració aproximada de 8.000 hores, enfront de la duració


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 137

aproximada del tub LED de 50000. Aquestes dades òbviament són en funció de la qualitat de qualsevol dels tubs.

Hores de vida: Els tubs LED duren més de 50.000 hores, enfront de les 10.000 d'un

bon tub fluorescent


tubs fluorescents. De fet són desmuntables i reparables, cosa que per als tubs





consum de 36W enfront dels 8 o 12 W del consum del tub LED de 600mm.

Arrancades: Els tubs LED són d'arrencada instantani i no els afecta les seves hores

de vida. En canvia un tub fluorescent triga a arrencar i el nombre d'encesos diaris

afecta la seva vida. Per exemple molts fabricants de tubs fluorescents estimen la vida

del tub en 10.000 hores tenint en compte únicament 2 enceses al dia.

Medi ambient: Els tubs LED no necessiten de cap gas per encendre, els tubs

fluorescents estan fabricats amb vapor de mercuri i els compostos de mercuri, són

productes químics altament perillosos per a la salut humana i el medi


En aquest cas, concret només hem substituït les lluminàries i làmpades amb major consum. Amb aquestes característiques només tindríem les lluminàries del tipus focus halogenurs.


PB Entrada Llumenera Incandescència 1 60

P1 Arxiu Llumenera Incandescència 1 60

P1 Distribuïdor Llumenera Incandescència 1 60

P1 Entrada Llumenera Incandescència 1 60




SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 138


















SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 139




PB Sala Tècnica Llumenera Fluorescent 1


PB Lavabo Llumenera Fluorescent 2



PB Despatx 1 Llumenera Fluorescent 1



PB Aula 1 Llumenera Fluorescent 4



PB Aula polivalent Llumenera Fluorescent 8

PB Pista poliesportiva passadís Llumenera Fluorescent 3

PB Pista poliesportiva vestíbul Llumenera Fluorescent 8


El percentatge d’estalvi que s’aconsegueix al substituir el balast electromagnètic per balast electrònic de les làmpades, respecte al consum elèctric global de l’equipament, és del 12,55%. Taula 6. Accions proposades


aproxi-mat (€)


(€)

Període de

retorn (anys)




Observacions


1.200,00 93,80 12,79 464,10 0,46 0,22 Estalvi vinculat a la gestió energètica

Millora de l'estanquitat a l'aire

536,00 119,93 4,47 1.258,38 1,26 0,34 -

Tancament energètic festius

0,00 84,42 0,00 417,69 0,42 0,20 -


2.425,80 518,85 4,68 2.567,25 2,57 1,23 -


615,00 117,75 5,22 582,61 0,58 0,28 -


d'estalvi 18%

NOTA: Avaluacions sense tenir en compte l’increment del preu energètic en el futur. Si es tingués en compte, el període de retorn de les inversions seria inferior.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 140

9. Inventari A continuació es llista l'inventari realitzat durant la VAE, que recull les característiques dels aparells consumidors d'energia, diferenciant entre els d'il·luminació i climatització: Taula 7. Inventari elements consumidors d'energia a l'equipament


Potència total

elements (W)

Il·luminació

PB Sala Tècnica Llumenera Fluorescent 1 1x58+25% 73


PB Lavabo Llumenera Fluorescent 2 1x58+25% 145



PB Despatx 1 Llumenera Fluorescent 1 1x58+25% 75



PB Aula 1 Llumenera Fluorescent 4 2x58+25% 290



PB Aula polivalent Llumenera Fluorescent 8 2x58+25% 580

PB Pista poliesportiva Llumenera Halogenurs

metàl.lics 12 400+15% 800

PB Pista

poliesportiva passadís

Llumenera Fluorescent 3 2x58+25% 218

PB Pista

poliesportiva vestíbul

Llumenera Fluorescent 8 2x58+25% 580

PB Pista

poliesportiva entrada

Llumenera Incandescència 1 60 60

Climatització

PB Escola Caldera Gasoil 1 55 kW 55 Kw

Equip d'ofimàtica

PB Aula 1 Pissarra Electrònica - 1 310 310

PB Aula 1 Ordinador Sobretaula 3 135 405

PB Aula 2 Ordinador Sobretaula 1 135 135

PB Aula 2 Pissarra Electrònica - 1 310 310

PB Aula 3 Projector - 1 440 440

Equips

PB Aula polivalent TV - 1 200 200


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 141

PB Despatx 3 Cafetera - 1 1.260 1.260

PB Despatx 3 Fax - 1 150 150

PB Despatx 3 Grill - 1 1.070 1.070

PB Despatx 3 Microones - 1 1.200 1.200



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 142


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 143


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 144

11. Plànols

Plànol 1. Plata general


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 145

12. Dades de les factures de l’escola 12.1. Electricitat Taula 8. Dades de les factures d’electricitat.


2005

21/01/2005 740 98,82 2.0.N 13685242

18/03/2005 875 113,54 2.0.N 13685242

23/05/2005 821 107,13 2.0.N 13685243

26/07/2005 571 81,29 2.0.N 13685244

21/09/2005 533 76,37 2.0.N 13685245

23/11/2005 922 117,07 2.0.N 13685246

Subtotal any 2005 4.462 594,22 - -

2010

01/02/2010 333 66,33 20DHA 40023034605

04/03/2010 459 91,34 20DHA 40023034605

26/03/2010 380 75,62 20DHA 40023034605

28/04/2010 392 77,91 20DHA 40023034605

03/06/2010 425 84,49 20DHA 40023034605

30/06/2010 237 47,22 20DHA 40023034605

30/07/2010 400 79,51 20DHA 40023034605

30/08/2010 368 73,27 20DHA 40023034605

29/10/2010 383 76,17 20DHA 40023034605

01/12/2010 447 89,04 20DHA 40023034605

30/12/2010 393 78,21 20DHA 40023034605

Subtotal any 2010 4.217 839,11 - -

2012

23/01/2012 764 137,86 20DHA 40023034605

22/02/2012 548 98,88 20DHA 40023034605

21/03/2012 587 98,08 20DHA 40023034605

21/04/2012 488 81,54 20DHA 40023034605

22/05/2012 362 69,87 20DHA 40023034605

22/06/2012 460 82,34 20DHA 40023034605

24/07/2012 193 41,60 20DHA 40023034605

29/08/2012 584 117,37 20DHA 40023034605

26/09/2012 740 138,58 20DHA 40023034605

24/10/2012 433 94,49 20DHA 40023034605

26/11/2012 314 81,22 20DHA 40023034605

24/12/2012 558 121,52 20DHA 40023034605

Subtotal any 2012 6.031 1.163,35 - -

2013

23/01/2013 231 50,99 20DHA 40023034605

25/02/2013 610 117,14 20DHA 40023034605

22/03/2013 286 59,21 20DHA 40023034605

22/05/2013 836 150,85 20DHA 40023034605

23/07/2013 790 139,10 20DHA 40023034605

23/09/2013 938 169,24 20DHA 40023034605


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 146

25/11/2013 1.019 195,64 20DHA 40023034605

Subtotal any 2013 4.710 882,17 - -

2014

24/01/2014 717 158,20 20DHA 40023034605

21/03/2014 705 153,86 20DHA 40023034605

23/05/2014 639 148,71 20DHA 40023034605

24/07/2014 763 111,05 20DHA 40023034605

22/09/2014 903 174,06 20DHA 40023034605

28/11/2014 914 192,08 20DHA 40023034605

Subtotal any 2014 4.641 937,96 - -

Font: factures facilitades per l’Ajuntament. 12.2. Gasoil Taula 9. Dades de les factures de gasoil.

Any Data factura Consum (kWh) Cost total (€)

2005 30/05/2005 14.645,23 818,65

25/10/2005 9.770 715,49

Subtotal any 2005 24.415 1.534,14

2010 18/01/2010 12.554,45 844,27

03/11/2010 20.595,16 1.620,56

Subtotal any 2010 33150 2.464,83

2012

08/02/2012 9.330,35 947,84

15/03/2012 10.532,06 1.101,59

29/08/2012 8.118,87 825,94

31/12/2012 16.100,96 1570,54

Subtotal any 2012 44.082 4.445,91

2013 20/03/2013 9.770 1.031,4

13/12/2013 13.980,87 1.388,52

Subtotal any 2013 23.751 2.419,92

2014 07/02/2014 13.883,17 1.390,48

23/12/2014 11.284,35 1.008,2

Subtotal any 2014 25.168 2.398,68



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 147

INFORME D'AVALUACIÓ ENERGÈTICA. Equipament núm. 03 |Piscina Municipal

ÍNDEX

1. Dades generals ............................................................................................. 148
















6.5. Tancaments ..............................................................................................................154


7.1. Punts forts: ................................................................................................................155

7.2. Punts febles: .............................................................................................................155

8. Accions .......................................................................................................... 156



9. Inventari ......................................................................................................... 162


11. Plànols........................................................................................................... 166

11. Dades de les factures de piscina municipal ................................................... 167

12.1. Electricitat ...............................................................................................................167


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 148

Nom de l’equipament: Piscina Municipal

Tipologia de l’equipament: Esportiu

1. Dades generals

Adreça: Camí Pinedes, s/n. 43372 La Bisbal de Falset, Tarragona



Telèfon: 616425788 / 977819012


Nre. d’usuaris: 62

2. Dades constructives i de funcionament 2.1.Superfícies i any de construcció Superfície construïda (m2) 914

Superfície de coberta (m2) 474,44



Figura 1. Plànol d’emplaçament Figura 2. Accés a l’equipament

La Piscina Municipal de la Bisbal de Falset és un equipament a quatre vents a les afores del municipi. L’accés a l’equipament es realitza pel Camí les Pinedes i està orientat a l’oest.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 149



Planta Soterrani (P-00)

Magatzem 20,54

WC 3,90

Vestuari 26,82

Pas 28,75

Dutxes 7,35

3 x WC 6,30

2 x Vestidor 5,00

Vestíbul dones 9,45

Pas 7,44

Control entrada 11,72

Infermeria 6,00

WC 2,95

Vestíbul homes 13,60

Pas 12,40

2 x Vestuari 5,39

3 x WC 6,00

Dutxa 8,10

Vestuari 27,73


Planta Baixa (P-00)

Bar 265,00



Font: Plànols 2.3. Activitats i distribució per plantes La Piscina Municipal disposa d’una piscina gran i una de petita, un bar a la planta baixa i els vestuaris i magatzem a la planta semi soterrada. 2.4. Horari de funcionament La piscina obre les seves portes del 23 de juny al 30 d’agost amb un horari de 12:00 a 15:00 hores i de 16:30 a 20:00 hores.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 150

2.5. Nombre de treballadors i usuaris A la piscina municipal hi treballen un socorrista i un responsable del bar. L’afluència mitjana és d’uns 60 usuaris diaris. 3. Anàlisi energètica 3.1. Fonts energètiques Taula 2. Fonts energètiques per a la climatització i il·luminació de l’equipament.




GLP Altres

Especificar: ..................... 4. Dades de les pòlisses Taula 3. Pòlisses vinculades a l’electricitat.

Empresa


pòlissa Tarifa



1 ENDESA 999394932628 2.1 DHA 13,856 kW

Font: dades facilitades per l'Ajuntament.

5. Indicadors energètics municipals Taula 4. Indicadors energètics vinculats a l’electricitat.

Electricitat

2005 2012 2013 2014

Consum anual (kWh) 8.141 6.203 6.736 6.711


Despesa anual (€) 1.075,94 1.502,36 1.749,00 1.831,93











SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 151

6. Descripció de les instal·lacions i de l’edifici L’equipament és una piscina descoberta amb vestidors, i el bar de la piscina. Cap equipament té climatització.

Figura 1. Piscina Figura 2. Bar piscina

Figura 3. Vestidors piscina 6.1. Climatització / calefacció Calefacció

L’equipament no disposa de calefacció, donat que el seu ús és només a l’estiu.

Refrigeració

L’equipament no disposa de refrigeració.

Ventilació

L’equipament no disposa de cap sistema de ventilació forçada per tal de garantir la salubritat del edifici. L’única entrada d’aire que es realitza és amb l’obertura de les finestres i/o portes.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 152

6.2. Aigua Calenta Sanitària (ACS) L’equipament no disposa de producció d’aigua calenta sanitària. 6.3. Instal·lació elèctrica L’equipament disposa d’un comptador elèctric i d’un quadre general, ubicats a l’entrada d’aquest.

La instal·lació elèctrica de l’equipament disposa d’un quadre elèctric amb una bona sectorització i un bon estat de conservació.

Figura 4. Comptador Figura 5. Quadre general 6.4. Principals equips de consum Equips

La instal·lació de les bombes de filtratge de la piscina presenta un bon estat de conservació.

Figura 6. Instal·lació filtratge piscina Figura 7. Dosificador i analitzador pH


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 153

Figura 8. Bomba filtratge piscina Figura 9. Programador filtratge piscina

Figura 10. Instal·lació filtratge piscina En l’equipament del bar es troben els diferents aparells:

Oficina: 1 nevera. Bar: 1 congelador, 1 boteller i 1 cafetera. Sala tècnica 1 bomba de filtratge de 7,5 kW i 1 bomba de filtratge de 2,2 kW.

Enllumenat L’encesa i apagada de l’enllumenat es realitza de forma manual a través dels interruptors de l’equipament. A continuació es descriuen les làmpades presents a l’equipament:

Vestidors: 6 unitats de fluorescent 1x36 W amb balast electromagnètic. Vestidors: 1 unitat de fluorescent 1x58 W amb balast electromagnètic. Lavabos: 1 unitat de fluorescent 1x36 W amb balast electromagnètic. Bar: 2 unitats focus halogen de 150W i 1 unitat de fluorescent 1x36 W amb balast

electromagnètic. Sala tècnica: 2 unitats de fluorescent 1x58 W amb balast electromagnètic.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 154

6.5. Tancaments Façanes: L’edifici vestuaris es troba a sota de la piscina, té una construcció de mur d’un full de bloc de formigó de gruix aproximat 30 cm amb acabat exterior lluït i interior enrajolat.

Figura 11. Passadís vestidors Coberta: Coberta plana amb acabat de rasilla sobre làmina impermeable, aïllament tèrmic, formigó alleugerit, forjat unidireccional i revoltó ceràmic acabat enguixat. Solera: Paviment de terratzo pres amb morter de ciment sobre solera de formigó armat de 15 cm i emmacat de graves de 15 cm. Finestres exteriors: Els tancaments de les finestres són de fusta o d’alumini, segons estances, amb vidre senzill. Estanqueïtat de l’aire: Els vestidors de la piscina no són estancs, ja que no es necessari donat que és un equipament que no està climatitzat i només s’utilitza a l’estiu.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 155

7. Conclusions de la situació energètica de l’equipament La piscina i la pista poliesportiva es troben en un bon estat, només tenint consums elèctrics per enllumenat i sistemes de filtratge de piscina. El bar de la piscina disposa de pocs equips de consum elèctric, com són botellers, neveres i congeladors de gelats amb una baixa eficiència. 7.1. Punts forts: Donat que l’ús només és a l’estiu no es requereixen sistemes de calefacció i refrigeració dels equipaments. Pel mateix motiu, tampoc es necessari que l’equipament disposi de bons tancaments. 7.2. Punts febles: Els equips de bombament del filtratge de l'aigua de les piscines són equips fortament demandants d'energia. Per tal de minimitzar l'energia usada per al filtratge hi ha una sèrie d'estratègies:

- La més evident és aturar les bombes o fer-les funcionar a una velocitat menor. Aquesta mesura es pot aplicar quan per les condicions d’ús de la piscina, no s’embruti l'aigua, com ara quan l'afluència de banyistes és baixa o nul·la. Els mantenidors de les piscines són bastant reticents a aplicar aquesta mesura, perquè és prioritza la qualitat de l'aigua per sobre el consum energètic.

- Modificar les instal·lacions per tal de que l'accionament de les bombes sigui de velocitat variable. Aquesta mesura requereix d'una inversió que no es possible rendibilitzar en un període de temps acceptable, ja que l'equipament només funciona durant 2 mesos l'any.

- Canvi de bombes per bombes de major rendiment. Aquesta actuació redueix el consum energètic del filtratge, però, la instal·lació de variadors de velocitat no es sol portar a terme pels llargs períodes de retorn de la inversió.

- Finalment indicar que mantenir els filtres nets i en bon estat de funcionament també redueix el consum d'energia del filtrat, aquesta acció si que es pot aplicar, ja que no requereix inversió i millora el funcionament del sistema de filtratge.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 156



2) Substitució de balast electromagnètic per electrònic

3) Canvi tecnologia lluminàries

4) Canvi bombes piscina














SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 157







Aquests estalvis acostumen a oscil·lar entre un 3 i un 10%, en aquest cas s’ha considerat un 10% anual.













SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 158









PB Vestidors Llumenera Fluorescent 5




P1 Bar Llumenera Fluorescent 1

P -1 Sala Tècnica Llumenera Fluorescent 2


El percentatge d’estalvi que s’aconsegueix al substituir el balast electromagnètic per balast electrònic de les làmpades, respecte al consum elèctric global de l’equipament, és del 2,65%.







SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 159




bon tub fluorescent


















P1 Bar Focus Halogen 2




SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 160

8.2.4. Canvi bombes piscina


La bomba de piscina és un dels elements més importants del sistema de depuració de qualsevol piscina. La filtració és el procés pel qual fem passar l'aigua de la piscina carregada de sòlids indesitjables (col·loides) a través d'un medi porós (filtre) per retenir la major part d'aquests col·loides sense aturar el flux de l'aigua.

La velocitat de filtració influeix en la fixació dels col·loides al medi filtrant, d’aquesta manera, com menys és la velocitat de filtració, millor és la fixació dels col·loides al medi filtrant.

FILTRACIÓ LENTA: entre 1 i 25 m3 / m2.h, s'utilitza en sistemes de tractaments de potabilització i depuració d'aigües

FILTRACIÓ INTERMÈDIA: entre 25 i 35 m3 / m2.h, s'utilitza en piscina pública i piscina privada

FILTRACIÓ RÀPIDA: entre 35 i 50 m3 / m2.h, s'utilitza en piscines portàtils i de baixa qualitat on l'aigua es renova amb assiduïtat.

Fins no fa gaire temps, l'aigua de la piscina es renovava tots els anys, actualment, l'aigua de la piscina és manté en aquesta durant anys, sent molt important que la depuradora filtri a la velocitat adequada per evitar afegir productes químics a la piscina que encareixen el manteniment i empobreixen la qualitat de l'aigua.

El consum d'una bomba ve determinat per la massa d'aigua que mou. Si tenim una piscina de 50m3, haurem de fer passar aquesta quantitat d'aigua diàriament pel filtre i el consum serà pràcticament el mateix per a una Bomba de 0,75Cv que per a una Bomba de 1,5 CV, ja que la primera consumirà la meitat però també trigarà el doble de temps en moure l'aigua.


La substitució de les bombes actuals per altres més eficients amb velocitat variable són una novetat en el mercat i una autèntica revolució. Aquest tipus de bomba adapta la seva velocitat i consum a les necessitats de la piscina, per això pot generar un important estalvi.

Els sistemes de variació de velocitat alteren la velocitat del motor canviant el voltatge i la freqüència de l'electricitat subministrada al motor en base als requeriments del sistema. Això s'aconsegueix convertint corrent altern en contínua i després de múltiples mecanismes de canvi, invertint el corrent continu a corrent altern sintètica amb voltatge i freqüència controlats. Si aquest procés és realitzat en forma apropiada, la velocitat del motor pot ser controlada en un rang ampli (des de zero RPM fins al doble de la velocitat nominal).

Per altra banda, a partir de gener de 2015 els motors elèctrics de les bombes de rotor sec amb potència de sortida nominal de 7,5 a 375kW hauran d’arribar a un nivell d’eficiència IE3 o IE2 i estar equipats amb un regulador de velocitat.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 161


Per al càlcul de l’estalvi d’energia s’han comptabilitzat les hores de funcionament anual, la potència de l’actual bomba de filtratge i el consum amb una nova bomba funcionant les mateixes hores.

L’estalvi vinculat a la substitució de les bombes és de 11,74% del consum elèctric total de l’equipament.



aproxi-mat (€)


(€)

Període de

retorn (anys)




Observacions




165,00 57,04 2,89 208,96 0,21 0,10 -


404,30 9,56 42,31 35,01 0,04 0,02 -

Canvi bombes piscina 3.440,00 252,80 13,61 926,09 0,93 0,45 -


d'estalvi 73%



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 162

9. Inventari A continuació es llista l'inventari realitzat durant la VAE, que recull les característiques dels aparells consumidors d'energia, diferenciant entre els d'il·luminació i climatització: Taula 6. Inventari elements consumidors d'energia a l'equipament


Potència total elements (W)

Il·luminació

PB Vestidors Llumenera Fluorescent 5 1x36+25% 225

PB Vestidors Llumenera Fluorescent 1 1x36+25% 45

PB Vestidors Llumenera Fluorescent 1 1x58+25% 72,5


P1 Bar Focus Halogen 2 1x150 300

P1 Bar Llumenera Fluorescent 1 1x58+25% 72,5 P -1

Sala Tècnica Llumenera Fluorescent 2 1x58+25% 145

Climatització

- - - - - - -

Equip d'ofimàtica

- - - - - - -

Equips

PB Oficina Nevera - 1 2.000 2.000

PB Bar Congelador gelats - 1 500 500

PB Bar Botellers - 1 220 220

PB Bar Cafetera - 1 1.260 1.260

PB Sala Tècnica

Bomba filtratge - 1 7.500 7.500

PB Sala Tècnica

Bomba filtratge - 1 2.200 2.200



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 163


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 164


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 165


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 166

11. Plànols

Plànol 1. Planta general

Plànol 2.1. Planta vestuaris

Plànol 2.2. Planta vestuaris


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 167

11. Dades de les factures de piscina municipal 12.1. Electricitat Taula 7. Dades de les factures d’electricitat.


2005

24/01/2005 3.121 293,83 2.0.N 12517389

18/03/2005 0 60,70 2.0.N 12517389

24/05/2005 0 60,70 2.0.N 12517389

26/07/2005 1.963 221,46 2.0.N 12517389

21/09/2005 3.057 378,55 2.0.N 12517389

23/11/2005 0 60,70 2.0.N 12517389

Subtotal any 2005 8.141 1.075,94 - -

2010

20/05/2010 63 98,92 21DHA 999394932628

28/07/2010 0 85,26 21DHA 999394932628

27/09/2010 3.127 462,74 21DHA 999394932628

28/09/2010 3.782 831,71 21DHA 999394932628

25/11/2010 3.922 750,03 21DHA 999394932628

Subtotal any 2010 10.894 2.228,66 - -

2012

22/01/2012 7 100,55 21DHA 999394932628

22/03/2012 5 106,98 21DHA 999394932628

24/05/2012 7 105,85 21DHA 999394932628

24/07/2012 3.262 665,07 21DHA 999394932628

26/11/2012 2.922 523,91 21DHA 999394932628

Subtotal any 2012 6.203 1.502,36 - -

2013

23/01/2013 610 216,59 21DHA 999394932628

22/03/2013 590 207,95 21DHA 999394932628

23/07/2013 886 265,58 21DHA 999394932628

19/09/2013 2.996 637,09 21DHA 999394932628

24/11/2013 1.654 421,79 21DHA 999394932628

Subtotal any 2013 6.736 1.749,00 - -

2014

20/03/2014 1.494 386,43 21DHA 999394932628

22/05/2014 1.680 435,62 21DHA 999394932628

23/07/2014 1.627 424,24 21DHA 999394932628

19/09/2014 1.436 383,84 21DHA 999394932628

20/11/2014 474 201,80 21DHA 999394932628

Subtotal any 2014 6.711 1.831,93 - -



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 168

INFORME D'AVALUACIÓ ENERGÈTICA. Equipament núm. 04 | Local de Temporers

ÍNDEX

1. Dades generals ............................................................................................. 169
















6.5. Tancaments ..............................................................................................................174


7.1. Punts forts: ................................................................................................................176

7.2. Punts febles: .............................................................................................................176

8. Accions .......................................................................................................... 176



9. Inventari ......................................................................................................... 184


11. Plànols ........................................................................................................... 188

12. Dades de les factures del local temporers ..................................................... 189

12.1. Electricitat ...............................................................................................................189


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 169

Nom de l’equipament: Local de Temporers

Tipologia de l’equipament: Serveis

1. Dades generals

Adreça: Carrer Escoles, 1. 43372 La Bisbal de Falset, Tarragona



Telèfon: 616425788 / 977819012


Nre. d’usuaris: 24 2. Dades constructives i de funcionament 2.1.Superfícies i any de construcció Superfície construïda (m2) 172,02

Superfície de coberta (m2) 86,01




El local de temporers és un edifici entre mitgeres situat al centre del municipi. L’accés a l’equipament es realitza pel Carrer Escoles, 1, i la façana principal està orientada al nord.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 170



Pis 1 (P-01)

Vestíbul 4,71

WC 1 4,56

WC 2 3,86

Passadís 13,02

Cuina 7,00

Menjador 13,03

Dormitori 1 8,10

Dormitori 2 9,50

Dormitori 3 8,23


Pis 2 (P-01)

Vestíbul 4,71

WC 1 4,56

WC 2 3,86

Passadís 13,02

Cuina 7,00

Menjador 13,03

Dormitori 1 8,10

Dormitori 2 9,50

Dormitori 3 8,23



Font: Projecte adequació d’allotjament per a treballadors temporers 2.3. Activitats i distribució per plantes El Local de temporers està format per dos pisos idèntics a la primera planta de l’edifici. S’utilitza per allotjar als temporers que acudeixen al municipi durant els mesos de recollida de l’oliva. 2.4. Horari de funcionament El centre s’utilitza durant els mesos de novembre, desembre i gener durant tot el dia, però tot i això, els temporers allotjats només ocupen l’edifici de les 18:00 de la tarda quan arriben del camp fins l’endemà a les 8:00 del matí que tornen a marxar.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 171

2.5. Nombre de treballadors i usuaris Al centre s’hi allotgen 24 treballadors durant la temporada. 3. Anàlisi energètica 3.1. Fonts energètiques Taula 2. Fonts energètiques per a la climatització i il·luminació de l’equipament.




GLP Altres

Especificar: .....................

4. Dades de les pòlisses Taula 3. Pòlisses vinculades a l’electricitat.

Empresa


pòlissa Tarifa



1 ENDESA 40011534473 2.0 DHA 6,928 kW

Font: dades facilitades per l'Ajuntament. 5. Indicadors energètics municipals Taula 4. Indicadors energètics vinculats a l’electricitat

Electricitat

2010 2012 2013 2014

Consum anual (kWh) 17.731 12.247 15.793 31.336


Despesa anual (€) 3.528,55 1.932,43 2.403,00 4.253,31











SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 172

6. Descripció de les instal·lacions i de l’edifici 6.1. Climatització / calefacció

Calefacció

La calefacció de l’edifici es realitza mitjançant radiadors elèctrics a cada una de les estances.

No hi ha un calendari establert per encendre i apagar la calefacció, aquesta es engegada segons les condicions climàtiques de cada any.

El control i regulació dels radiadors elèctrics es realitza manualment pels usuaris de l’equipament.

L’horari de funcionament de la calefacció no està definit, ja que el sistema de calefacció s’utilitza a demanda, i els usuaris l'engeguen a les estances habitades segons necessitats.

Figura 3. Generadors de calor

Refrigeració

L’edifici no disposa d’instal·lació de refrigeració.

Ventilació

L’equipament disposa d’un sistema de ventilació forçada amb extractors, als lavabos, que funcionen temporitzats amb l’interruptor de la llum. A la resta de l’edifici no hi ha sistema de ventilació forçada, l’única entrada d’aire que es realitza és amb l’obertura de les finestres i/o portes.

Figura 4. Extractor lavabo


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 173


La producció d’aigua calenta sanitària a l’edifici es realitza mitjançant dos termos elèctrics, un a cada pis. 6.3. Instal·lació elèctrica La instal·lació disposa d’un comptador elèctric, i un quadre general per a cada pis. L’estat de conservació de la instal·lació elèctrica és correcta.

Figura 5. Comptadors Figura 6. Comptadors

Figura 7. Quadre elèctric Figura 8. Quadre elèctric

6.4. Principals equips de consum Equips En el pis tipus (2 pisos) es troben els diferents aparells:

Pis Ubicació Element Quantitat Potència unitat (W)

Pis Tipus WC 1 Extractor 1 500

Pis Tipus WC 2 Extractor 1 500

Pis Tipus Menjador-cuina Campana 2 500

Pis Tipus Menjador-cuina Microones 2 1.200

Pis Tipus Menjador-cuina Nevera 2 220

Pis Tipus Menjador-cuina TV 2 200

Pis Tipus Menjador-cuina Congelador 2 250

Pis Tipus Menjador-cuina Rentadora 2 1.020

Pis Tipus Menjador-cuina Vitroceràmica 2 2.000


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 174

Enllumenat L’encesa i apagada de l’enllumenat es realitza de forma manual a través dels interruptors de cada estança. No hi ha cap sistema d’apagada o encesa centralitzat. A continuació es descriuen les làmpades presents a cada sala:

Pis Ubicació Tipus / Model Quantitat Potència unitat (W)

Pis Tipus Vestíbul Baix consum 2 15

Pis Tipus WC 1 Incandescència 2 42

Pis Tipus WC 1 Baix consum 1 15

Pis Tipus WC 2 Incandescència 2 42

Pis Tipus WC 2 Baix consum 1 15

Pis Tipus Passadís Baix consum 4 15

Pis Tipus Infermeria Baix consum 2 15

Pis Tipus Dormitori 1 Baix consum 2 15

Pis Tipus Dormitori 2 Baix consum 2 15

Pis Tipus Menjador-cuina Baix consum 5 15

6.5. Tancaments Atès que no disposem de plànols de detall ni s’han practicat cales per determinar la solució constructiva exacta dels diferents tancaments es fa una estimació en base a la informació extreta al llarg de la visita i l’any de construcció de l’edifici.

Façanes:

Mur monolític d’un full de gruix aproximat de 45 cm de mamposteria i, fàbrica de maó massís , arrebossat per l’exterior i enguixat per l’interior.

Figura 9. Façana Coberta: Coberta inclinada amb acabat de teula ceràmica sobre forjat inclinat unidireccional de biguetes de fusta sobre revoltó ceràmic i acabat enguixat


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 175

Forjat: Paviment de terratzo sobre capa de morter de ciment i aquest sobre forjat unidireccional de biguetes de fusta sobre revoltó ceràmic i acabat enguixat.

Finestres exteriors: Els tancaments de les finestres i portes són amb marc d’alumini i vidre doble amb cambra d’aire

Figura 13. Finestres exteriors Solera: Paviment de terratzo pres amb morter de ciment amb varies capes de maó ceràmic i/o pedra.

Estanqueïtat de l’aire: No s’han observat patologies importants relacionades amb infiltracions d’aire.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 176

7. Conclusions de la situació energètica de l’equipament El consum energètic global del centre ens trobem davant d’un edifici que no presenta un elevat consum, donat que només té ús durant tres mesos l’any. Al ser un edifici antic presenta un gran gruix de parets exteriors, això incrementa la inèrcia tèrmica. 7.1. Punts forts: Tancaments: A la primera planta els tancaments són d’un alt gruix, amb una alta inèrcia tèrmica i les finestres presenten un bon estat de conservació.

Equips:





7.2. Punts febles: Calefacció: La calefacció està basada en l’efecte Joule. 8. Accions 8.1. Accions realitzades No s’ha realitzat cap actuació anteriorment a l’equipament. 8.2. Accions proposades Es proposen 4 actuacions a l’equipament, que són les següents:

1) Monitorització dels consums;

2) Correcte tancament energètic;

3) Canvi tecnologia lluminàries;

4) Canvi del sistema de radiadors elèctrics per bomba de calor.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 177


















SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 178



Aquests estalvis acostumen a oscil·lar entre un 3 i un 10%, en aquest cas s’ha considerat un 10% anual. 8.2.2. Correcte tancament energètic
















SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 179



bon tub fluorescent

















Pis Ubicació Element Tipus / Model Quantitat Potència

unitat (W)

P1-1 WC 1 Llumenera Incandescència 2 42







SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 180

8.2.4 Canvi del sistema de radiadors elèctrics per bomba de calor


Els radiadors elèctrics tenen un rendiment 1:1, molt inferior a altres equips de climatització que

utilitzen l’energia elèctrica més eficientment.

El gran avantatge de la bomba de calor resideix en la seva eficiència energètica en calefacció, ja

que és capaç d'aportar més energia (tèrmica) que la que consumeix (elèctrica), aproximadament

entre 2 i 3 vegades més.

Això és així perquè l'equip recupera energia gratuïta de l'ambient exterior i la incorpora com a

energia útil per a calefacció.

Per tant, per aconseguir el mateix efecte consumeix menys energia que els radiadors elèctrics i,

lògicament, el cost és també més reduït. Invertint el funcionament de la bomba de calor, aquesta

funciona com a equip de fred, podent cobrir en estiu la demanda de refrigeració.

Són equips recomanables en edificis ubicats en zones amb hiverns moderadament freds ja que en

climes extrems el rendiment baixa significativament.


Els espais del local de temporers hi ha instal·lats 16 radiadors elèctrics de 1,5 kW cadascú.

Aquest amb un rendiment tèrmic respecte elèctric de 1:1, son els responsables d’entre un 60 i el

70% del consum anual elèctric. Per el càlcul s’ha considerat 7 hores/dia pel nou sistema i 10 h/dia

pel sistema existent, que fan un total de 644 hores anuals i 920 hores anuals corresponedement.

S’adjunten fotografies de la instal·lació actual:

La mesura en aquest cas s’ha optat per mantenir la font energètica per la complicació de

l’ampliació dels circuits de calefacció actuals. Per tant s’ha optat per la instal·lació de dos bombes

de calor d’alta eficiència que cobreixin 10kW tèrmics (5+5). Aquestes bombes de calor ens


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 181

aportaran calor amb una relació 3:1 respecte la electricitat i permetran un control manual o

programació de l’encesa i parada de les necessitats de calefacció.

L’equip seleccionat i pressupostat és un equip de primera marca, qualificació energètica A i de

altes prestacions pel que fa a la distribució d’aire i neteja de filtres.

A continuació es detallen els equips proposats:


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 182


Per realitzar el càlcul de l’estalvi d’aquesta mesura s’ha considerat en:

Cas actual: 920 hores de funcionament que provenen de 92 dies de demanda de calefacció amb

10 hores diàries de funcionament dels equips.

Proposta: 644 hores de funcionament provinent de 92 dies de demanda de calefacció amb 7

hores diàries de funcionament dels equips.

A continuació es presenta la taula resum dels càlculs de consum de l’estat actual i la proposta.

Segons els càlculs estalviem el 46,62 %.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 183

Es tracta d’una inversió econòmica rellevant, que permetria un estalvi anual satisfactori però que

l’amortització econòmica no serà ràpida. Cal valorar per part de l’ajuntament si tindrà alternatives a

l’execució de la proposta per tal de baixar costos, com son la mà d’obra.

Dues consideracions més, si al final l’espai només s’anul·lés la calefacció sense la instal·lació d’un

equip hi haurà un estalvi anual entorn els 460€. L’espai actualment no aconsegueix el confort dels

usuaris per problemes de coordinació d’horaris i amb l’execució de la proposta el confort quedarà

resolt.


Nom de l’acció

Cost aproxi-mat (€)


(€)

Període de

retorn (anys)




Observacions


1.200,00 425,33 2,82 3.133,60 3,13 1,51 Estalvi vinculat a la gestió energètica

Tancament energètic temporada

0,00 382,80 0,00 2.820,24 2,82 1,36 -


80,00 51,92 1,54 382,54 0,38 0,18 -

Canvi sistema per radiadors elèctrics per bomba de calor

9.966,89 1.983,00 5,03 14.609,60 14,61 7,03 -

Total 11.246,89 2.843,05 - 20.945,98 20,95 10,08 Percentatge

d'estalvi 67%



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 184

9. Inventari A continuació es llista l'inventari realitzat durant la VAE, que recull les característiques dels aparells consumidors d'energia, diferenciant entre els d'il·luminació i climatització: Taula 6. Inventari elements consumidors d'energia a l'equipament.

Pis Ubicació Element Tipus / Model Quantitat Potència

unitat (W)

Potència total

elements (W)

Il·luminació

P1-1 Vestíbul Llumenera Baix consum 2 15 30

P1-1 WC 1 Llumenera Incandescència 2 42 84

P1-1 WC 1 Llumenera Baix consum 1 15 15



P1-1 Passadís Llumenera Baix consum 4 15 60

P1-1 Infermeria Llumenera Baix consum 2 15 30

P1-1 Dormitori 1 Llumenera Baix consum 2 15 30


P1-1 Menjador-cuina Llumenera Baix consum 5 15 75

P1-2 Vestíbul Llumenera Baix consum 2 15 30





P1-2 Passadís Llumenera Baix consum 4 15 60

P1-2 Infermeria Llumenera Baix consum 2 15 30



P1-2 Menjador-cuina Llumenera Baix consum 5 15 75

Climatització

P1-1 Vestíbul Estufa elèctrica - 1 1.500 W 1.500 W

P1-1 WC Estufa

elèctrica - 1 1.500 W 1.500 W

P1-1 Infermeria Estufa elèctrica - 1 1.500 W 1.500 W

P1-1 Dormitori 1 Estufa elèctrica - 1 1.500 W 1.500 W


P1-1 Menjador-cuina Estufa elèctrica 2 1.500 W 1.500 W

P1-1 Passadís Estufa elèctrica 1 1.500 W 1.500 W


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 185

P1-2 Vestíbul Estufa elèctrica - 1 1.500 W 1.500 W

P1-2 WC Estufa elèctrica - 1 1.500 W 1.500 W

P1-2 Infermeria Estufa elèctrica - 1 1.500 W 1.500 W



P1-2 Menjador-cuina Estufa elèctrica 2 1.500 W 1.500 W

P1-2 Passadís Estufa elèctrica 1 1.500 W 1.500 W

Equip d'ofimàtica

- - - - - - -

Equips

P1-1 WC 1 Extractor - 1 500 500

P1-1 WC 2 Extractor - 1 500 500

P1-1 Menjador-cuina Campana - 2 500 1.000

P1-1 Menjador-cuina Microones - 2 1200 2.400

P1-1 Menjador-cuina Nevera - 2 220 440

P1-1 Menjador-cuina TV - 2 200 400

P1-1 Menjador-cuina Congelador - 2 250 500

P1-1 Menjador-cuina Rentadora - 2 1.020 2.040

P1-1 Menjador-cuina Vitroceràmica - 2 2.000 4.000

P1-2 WC 1 Extractor - 1 500 500

P1-2 WC 2 Extractor - 1 500 500

P1-2 Menjador-cuina Campana - 2 500 1.000

P1-2 Menjador-cuina Microones - 2 1.200 2.400

P1-2 Menjador-cuina Nevera - 2 220 440

P1-2 Menjador-cuina TV - 2 200 400

P1-2 Menjador-cuina Congelador - 2 250 500

P1-2 Menjador-cuina Rentadora - 2 1.020 2.040

P1-2 Menjador-cuina Vitroceràmica - 2 2.000 4.000


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 186



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 187


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 188

11. Plànols

Plànol 1. Planta primera


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 189

12. Dades de les factures del local temporers 12.1. Electricitat Taula 7. Dades de les factures d’electricitat.


2010

04/03/2010 215 42,80 20 DHA 40011534473

07/04/2010 13.174 2.621,68 20 DHA 40011534473

01/06/2010 190 37,90 20 DHA 40011534473

01/07/2010 133 26,52 20 DHA 40011534473

03/09/2010 473 94,10 20 DHA 40011534473

02/10/2010 90 17,98 20 DHA 40011534473

01/11/2010 82 16,30 20 DHA 40011534473

01/12/2010 1.522 302,95 20 DHA 40011534473

31/12/2010 1.851 368,32 20 DHA 40011534473

Subtotal any 2010 17.731 3.528,55 - -

2012

22/01/2012 4.357 557,11519 20 DHA 40011534473

23/02/2012 4.711 602,38 20 DHA 40011534473

22/03/2012 -4.711 -602,38 20 DHA 40011534473

20/04/2012 0 15,16 20 DHA 40011534473

22/06/2012 571 91,52 20 DHA 40011534473

30/07/2012 -503 -49,77 20 DHA 40011534473

29/08/2012 334 106,78 20 DHA 40011534473

01/10/2012 -140 34,94 20 DHA 40011534473

24/10/2012 2.022 331,26 20 DHA 40011534473

26/11/2012 795 147,46 20 DHA 40011534473

24/12/2012 4.811 697,96 20 DHA 40011534473

Subtotal any 2012 12.247 1.932 - -

2013

24/01/2013 821 117,13 20 DHA 40011534473

25/02/2013 1.242 191,16 20 DHA 40011534473

26/03/2013 9.545 1.354,35 20 DHA 40011534473

22/05/2013 250 69,79 20 DHA 40011534473

23/07/2013 523 106,66 20 DHA 40011534473

23/09/2013 421 107,76 20 DHA 40011534473

25/11/2013 2.991 456,15 20 DHA 40011534473

Subtotal any 2013 15.793 2.403 - -

2014

27/01/2014 16.727 2.367,91 20 DHA 40011534473

21/03/2014 5.859 888,67 20 DHA 40011534473

23/05/2014 3.060 494,37 20 DHA 40011534473

24/07/2014 922 -258,37 20 DHA 40011534473

22/09/2014 783 171,53 20 DHA 40011534473

28/11/2014 3.985 589,2 20 DHA 40011534473

Subtotal any 2014 31.336 4.253 - -



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 190

INFORME D'AVALUACIÓ ENERGÈTICA. Equipament núm. 05 | Rentador de cotxes

ÍNDEX

1. Dades generals ............................................................................................. 191
















6.5. Tancaments ..............................................................................................................196


7.1. Punts forts: ................................................................................................................196

7.2. Punts febles: .............................................................................................................196

8. Accions .......................................................................................................... 196



9. Inventari ......................................................................................................... 200


11. Plànols ........................................................................................................... 202

12. Dades de les factures del rentador de cotxes ............................................... 202

12.1. Electricitat ...............................................................................................................202

12.2. Gasoil ......................................................................................................................203


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 191

Nom de l’equipament: Rentador de cotxes

Tipologia de l’equipament: Serveis

1. Dades generals

Adreça: Carrer la Palma, 42. 43372 La Bisbal de Falset, Tarragona



Telèfon: 616425788 / 977819012


Nre. d’usuaris: 7 2. Dades constructives i de funcionament 2.1.Superfícies i any de construcció Superfície construïda (m2) 531

Superfície de coberta (m2) 531




El rentador de cotxes de la Bisbal de Falset és un equipament a quatre vents de planta baixa a les afores del municipi. L’accés a l’equipament es realitza pel Carrer la Palma i la façana principal està orientada a l’oest.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 192


Planta Superfícies m²

Baixa (P-00)

Sala màquines 531

Total superfície P-00 531

Total superfície 531

Font: pròpia 2.3. Activitats i distribució per plantes El rentador de cotxes és un equipament utilitzat pels veïns del municipi i dels municipis propers per netejar el cotxe pel preu d’un euro. 2.4. Horari de funcionament De l’equipament se’n pot fer ús 24 hores al dia i 365 dies l’any, i cada cop que s’utilitza el procés de rentat dura 6 minuts. Segons els guanys del servei, aquest s’utilitza unes 200 vegades al més, és a dir, que està en funcionament durant 20 hores al mes o 40 minuts al dia. 2.5. Nombre de treballadors i usuaris El servei no requereix treballadors fixes i el nombre d’usuaris és de 200 al mes. 3. Anàlisi energètica 3.1. Fonts energètiques Taula 2. Fonts energètiques per a la climatització i il·luminació de l’equipament.



Gasoil C X Solar fotovoltaica

GLP Altres

Especificar: .....................

4. Dades de les pòlisses Taula 3. Pòlisses vinculades a l’electricitat.

Empresa


pòlissa Tarifa



1 ENDESA 40011534473 2.0 DHA 6,928 kW

Font: dades facilitades per l'Ajuntament.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 193

5. Indicadors energètics municipals Taula 4.1. Indicadors energètics vinculats a l’electricitat

Electricitat

2010 2012 2013 2014

Consum anual (kWh) 16 3.677 3.263 1.785


Despesa anual (€) 541,90 1.375,88 1.333,55 1.148,67










Taula 4.2. Indicadors energètics vinculats al gasoil

Gasoil

2012 2013 2014

Consum anual (kWh) 1.954 1.954 1.954

Compra d’energia verda certificada No No No

Despesa anual (€) 194,66 222,63 209,81

Preu de l’energia (€/kWh) 0,10 0,11 0,11

Consum per superfície (kWh/m2) 3,68 3,68 3,68

Nombre d’usuaris per dia 7 7 7

Consum per usuari (kWh/usuari) 279,14 279,14 279,14

Despesa / superfície (€/m2) 0,37 0,42 0,40

Despesa / usuari (€/usuari) 27,81 31,80 29,97

Factor d’emissió (tCO2eq/kWh) 0,000267 0,000267 0,000267

Tones de GEH (tCO2eq/any) 0,52 0,52 0,52



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 194

6. Descripció de les instal·lacions i de l’edifici L’equipament és un rentador per a cotxes mitjançant aigua calenta a pressió. El sistema disposa de descalcificador per a retirar la calç de l’aigua, un sistema d’escalfament d’aigua i els dispositius necessaris per a la dosificació del detergent. Per l’escalfament de l’aigua es disposa d’una caldera d’alta pressió màxima de 250 bar, amb un cremador de gasoil, que genera l’aigua calenta instantàniament. Per a l’augment de pressió de l’aigua es disposa de una bomba de desplaçament positiu de 3 pistons accionada amb un motor elèctric. A continuació es poden observar els elements de l’equipament: - La instal·lació hidràulica per al sistema de rentat de cotxes. - El descalcificador per al tractament de la calç de l’aigua. - El dipòsit de gasoil del generador d’aigua calenta. - El dosificador de detergent. - El generador d’aigua calenta. - La bomba per a l’augment de pressió de l’aigua.

Figura 3. Instal·lació hidràulica Figura 4. Dipòsit de gasoil i descalcificador

Figura 5. Detall descalcificador Figura 6. Caldera al fons i bomba alta pressió


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 195

Figura 7. Detall bomba alta pressió Figura 8. Detall motor bomba alta pressió

Figura 9. ventilador cremador gasoil

6.1. Climatització / calefacció L’equipament no disposa de calefacció/climatització. 6.2. Aigua Calenta Sanitària (ACS)

L’equipament no disposa de sistema de producció d’aigua calenta sanitària. 6.3. Instal·lació elèctrica L’equipament disposa d’un comptador elèctric situat a l’entrada d’aquest.

Figura 10. Comptador

La instal·lació elèctrica es troba en bon estat de conservació i ben sectoritzat.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 196

Figura 11. Quadre elèctric Figura 12. Quadre elèctric

6.4. Principals equips de consum Els equips de consum són la caldera d’escalfament de l’aigua, i la bomba per augmentar la pressió de l’aigua. 6.5. Tancaments No aplica. 7. Conclusions de la situació energètica de l’equipament 7.1. Punts forts: Instal·lació en bon estat amb una caldera de producció d’aigua calenta instantània. 7.2. Punts febles: El sistema de regulació de la pressió de la bomba no és eficient. 8. Accions 8.1. Accions realitzades No s’ha realitzat cap actuació anteriorment a l’equipament.

8.2. Accions proposades Es proposen 2 actuacions al rentador de cotxes, que són les següents:


2) Canvi bomba


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 197


















SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 198



Aquests estalvis acostumen a oscil·lar entre un 3 i un 10%, en aquest cas s’ha considerat un 10% anual. 8.2.2. Canvi bomba


La bomba de circulació és un dels elements més importants del sistema de depuració. La filtració, és el procés pel qual fem passar l'aigua carregada de sòlids indesitjables (col·loides) a través d'un medi porós (filtre) per retenir la major part d'aquests col·loides sense aturar el flux de l'aigua.

La velocitat de filtració influeix en la fixació dels col·loides al medi filtrant, així d’aquesta manera com menys és la velocitat de filtració, millor és la fixació dels col·loides al medi filtrant.

FILTRACIÓ LENTA: entre 1 i 25 m3 / m2.h s'usa en sistemes de tractaments de potabilització i depuració d'aigües

FILTRACIÓ INTERMÈDIA: entre 25 i 35 m3 / m2.h s'usa en piscina pública i piscina privada

FILTRACIÓ RÀPIDA: entre 35 i 50 m3 / m2.h s'usa en piscines portàtils i de baixa qualitat on l'aigua es renova amb assiduïtat.

És molt important que la depuradora filtri a la velocitat adequada per evitar afegir productes químics que encareixen el manteniment i empobreixen la qualitat de l'aigua.

El consum d'una bomba ve determinat per la massa d'aigua que mou. Si tenim una piscina de 50m3, haurem de fer passar aquesta quantitat d'aigua diàriament pel filtre, i el consum serà pràcticament el mateix per a una Bomba de 0,75Cv que per a una Bomba de 1,5 CV ja que la primera consumirà la meitat però també trigarà el doble de temps en moure l'aigua que l'última.


La substitució de les bombes actuals per altres més eficients amb velocitat variable són una novetat en el mercat i una autèntica revolució. Aquest tipus de bomba adapta la seva velocitat i consum a les necessitats de la piscina, per això pot generar un important estalvi.

Els sistemes de variació de velocitat alteren la velocitat del motor canviant el voltatge i la freqüència de l'electricitat subministrada al motor en base als requeriments del sistema. Això s'aconsegueix convertint corrent altern en contínua, i després de múltiples mecanismes de canvi, invertint el corrent continu a corrent altern sintètica amb voltatge i freqüència controlats. Si aquest procés és realitzat en forma apropiada, la velocitat del motor pot ser controlada en un rang ampli (des de zero RPM fins al doble de la velocitat nominal).

Per altra part, a partir del gener del 2015 els motors elèctrics de les bombes de rotor sec amb potència de sortida nominal de 7,5 a 375kW hauran d’arribar a un nivell d’eficiència IE3 o IE2 i estar equipats amb un regulador de velocitat.


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 199


Per al càlcul de l’estalvi d’energia s’han comptabilitzat les hores de funcionament anual, la potència de l’actual bomba de filtratge i el consum amb una nova bomba funcionant les mateixes hores.

L’estalvi vinculat a la substitució de les bombes és de 8,71% del consum elèctric total de l’equipament. Taula 5. Accions proposades

Nom de l’acció

Cost aproxi-mat (€)


(€)

Període de

retorn (anys)




Observacions



Canvi bomba 1.720,00 99,48 17,29 155,43 0,16 0,07 -

Total 2.920,00 213,72 - 333,93 0,33 0,16 Percentatge

d'estalvi 19%

NOTA: Avaluacions sense tenir en compte l’increment del preu energètic en el futur. Si es tingués en compte, el període de retorn de les inversions seria inferior


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 200

9. Inventari A continuació es llista l'inventari realitzat durant la VAE, que recull les característiques dels aparells consumidors d'energia, diferenciant entre els d'il·luminació i climatització: Taula 6. Inventari elements consumidors d'energia a l'equipament.


Potència total elements (W)

Il·luminació

PB Rentador cotxes Llumenera Fluorescent 2 1x58+25% 145

Equips

PB Rentador cotxes Bomba 1 5500 5.500

PB Rentador cotxes Caldera gasoil Mazzoni 1 Pcalor=80 kW 80 kW



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 201


SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 202

11. Plànols No hi ha plànols disponibles. 12. Dades de les factures del rentador de cotxes 12.1. Electricitat Taula 7. Dades de les factures d’electricitat.


2010

22/01/2010 0 89,16 2.1 A 999396718566

21/03/2010 0 89,11 2.1 A 999396718566

22/05/2010 0 89,10 2.1 A 999396718566

23/07/2010 0 89,09 2.1 A 999396718566

21/09/2010 8 91,95 2.1 A 999396718566

22/11/2010 8 93,49 2.1 A 999396718566

Subtotal any 2010 16 541,9 - -

2012

23/01/2012 8 93,28 2.1 A 999396718566

23/03/2012 12 99,36 2.1 A 999396718566

23/05/2012 988 304,59 2.1 A 999396718566

24/07/2012 712 243,06 2.1 A 999396718566

28/09/2012 1.252 382,63 2.1 A 999396718566

26/11/2012 705 252,96 2.1 A 999396718566

Subtotal any 2012 3.677 1376 - -

2013

25/01/2013 89 127,82 2.1 A 999396718566

22/03/2013 1.127 331,01 2.1 A 999396718566

22/05/2013 454 201,33 2.1 A 999396718566

23/07/2013 534 215,59 2.1 A 999396718566

23/09/2013 503 222,39 2.1 A 999396718566

22/11/2013 556 235,41 2.1 A 999396718566

Subtotal any 2013 3.263 1.334 - -

2014

24/01/2014 386 203,76 2.1 A 999396718566

21/03/2014 308 183,36 2.1 A 999396718566

23/05/2014 303 199,61 2.1 A 999396718566

23/07/2014 437 222,24 2.1 A 999396718566

22/09/2014 179 167,19 2.1 A 999396718566

21/11/2014 172 172,51 2.1 A 999396718566

Subtotal any 2014 1.785 1149 - -



SAM – MST | exp. 800433-2014-169-1200-001399 pàg. 203

12.2. Gasoil Taula 8. Dades de les factures de gasoil.

Any Data factura Consum (kWh) Cost total (€) 2012 01/01/2012 1.954 194,66

Subtotal any 2012 1.954 195

2013 01/01/2013 1.954 222,63


2014 01/01/2014 1.954 209,81

