L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 8 2

Divendres, 15 de juny del 2018

El Govern desvincula el contraban del descens d’ingressos pel tabac

Comença l’intercanvi d’informació fiscal previ

Encara no se sap el calendari d’implementació de l’acord UE

Els assalariats superen els 40.000 durant el darrer mes de març

Cinca ha associat el desens dels ingressos pel tabac al canvi d’hàbits i costums dels fumadors

L’actuació és prèvia al que s’ha de fer a partir del setembre entre els països

Segueix la incògnita al voltant de quan es durà a terme la incorporació del cabal comunitari

Pàg 4 Pàg 4Pàg 4 Pàg 4

El nombre d’assalariats del mes de març és de 40.757 persones, amb una variació del 3,5%

Passa a la pàgina següent

Pagament abans del final del termini

L’adaptació dels conceptes fiscals

Consultorifiscal

RamonChese

PereBrachfield

Jaime MesasPàg 2 Pàg 3 Pàg 3

Diuen que el primer lli-bre d’educació finance-ra va ser L’home més ric de Babilonia de l’escrip-tor nord-americà Geor-

ge S. Clason que el va escriure el 1926. Del llibre se n’han fet una vintena d’edi-cions i l’han llegit milions de persones. Nascut el 1874, Clason va voler explicar d’una manera molt senzilla utilitzant faules, les decisions simples d’un home que es deia Arkad per esdevenir l’home mes ric d’una civilització que fa més de 8.000 anys va ser, com avui és Nova Yo-rk, la capital econòmica del món: Ba-bilonia.

Com deia també el famós inversor Warren Buffet, que ha fet la seva fortu-na a través de prendre decisions encer-tades, «a la vida s’han de fer molt poques coses bé, sempre que en facis moltes menys de malament». Doncs bé, tor-nem al Sr. Clason. De manera molt di-

dàctica i amena explica set decisions que s’han de tenir molt clares .I nomes els hi mencionaré les dues primeres (ai-xí podran, si volen, comprar el llibre per veure la resta).

1. Si guanyes 10 monedes, guarda al-menys una sempre

2. Sàpigues diferenciar les despeses obligatòries dels teus desitjos

Estem vivint en una època extraor-dinària com poques. Plena de possibi-litats. Tot està pensat per posar-nos les decisions fàcils. Carpe Diem. Tot està a un click de distància. No només volem les coses ràpides, sinó que les volem a l’instant. I és en aquesta època que na-veguen els nostres fills. Heu vist la ca-ra que fan a vegades quan els parlem del futur? I no parlo d’anys, només de pen-sar o planificar coses a un mes vista.

Com podem dominar com a pares -amb la inestimable ajuda de les esco-les- aquesta necessitat d’immediatesa i urgència en la que es mou tot? No és gens fàcil. Actualment, no estan gaire de moda els valors com la perseverança, l’esforç, el definir objectius a mig termi-ni i fer accions diferents per assolir-los.

Malgrat això, tot es pot aprendre mitjançant l’educació. Sí, l’educació,

Aprendre educació financera ensenyant als nostres fills

Jordi Padrós

Director Banca Retail PaísAndbank

BUSINESS2 Divendres, 15 de juny del 2018

Ve de la pàgina anterior

Consultori fiscal

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la sentència del Tribunal Su-perior de Justícia Sala Administrativa número Protocol 2000021/2017 sobre la deducció de la retribució l’Adminis-trador d’una societat a efectes de l’Im-post sobre Societats.

L’article 13 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre establia que:

«2. Les remuneracions a consellers i administradors vinculades específi-cament a l’acompliment d’aquests càr-recs, només són deduïbles en la mesu-ra que compensin despeses de viatge i assistència a juntes de la societat o del consell d’administració, amb els límits que s’estableixin reglamentàriament. Aquesta restricció no afecta els sous i salaris o contraprestacions per ser-veis prestats pagats a administradors o consellers residents fiscals al Princi-pat d’Andorra en la mesura que aquests quedin inclosos dins el sistema de se-guretat social del Principat o, en el cas d’administradors o consellers no-re-sidents fiscals, si els pagaments estan subjectes per l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals».

D’altra banda, l’article 5 de la Llei 17/2011, de l’1 de desembre va modifi-car la redacció de l’article 13.2:

«2. Les remuneracions a consellers i administradors vinculades específi-

cament a l’acompliment d’aquests càr-recs només són deduïbles quan siguin previstes en els estatuts de la socie-tat, i tenen pel perceptor la considera-ció de rendes subjectes a l’impost so-bre societats o a l’impost sobre les acti-vitats econòmiques, segons si es tracta d’una persona jurídica o de persones fí-siques, segons el cas».

En aquest cas, l’article 26 dels esta-tuts de la societat disposa: «1. La jun-ta general podrà acordar la retribu-ció dels administradors, determinant la quantia o els criteris per determi-nar-la».

En el supòsit de referència, en data 3 d’abril del 2013, la junta general va acor-

dar: «(...) per unanimitat amb el vot fa-vorable del total capital social de la so-cietat va aprovar (...), així com de con-formitat amb l’article 26 dels estatuts socials, la retribució de les seves funci-ons durant tot aquest exercici social en l’import de 40.000 euros».

El Departament de Tributs i de Fronteres va escriure : «(...) la Direc-ció Adjunta de la Inspecció tributària considera (...) Que el fet que els estatuts contemplen la possibilitat de remune-ració dels administradors no equival a una previsió, que per definició és “una determinació anticipada, per un ter-mini més o menys llarg, del comporta-ment i la magnitud de les retribucions a

consellers i administradors. (...)Les despeses en concepte de remu-

neració del administrador per un im-port de 40.000 euros com a despeses no deduïbles».

En la seva resolució, la Comissió Tècnica Tributària va escriure: «Per tant, després d’aquesta observació i ha-vent consultat els estatuts en qüestió, es pot afirmar que no hi cap menció al respecte, i doncs, les retribucions dels administradors queden contemplades però no previstes per la societat T. SL. Per consegüent, aquest Departament considera que es tracta de despeses no deduïbles per no estar determinades amb la suficient anticipació en els es-

tatus ni tampoc es podien preveure». El beneficiari de la remuneració, no

tenia la condició d’assalariat, en virtut de l’article 9 de la Llei 35/2008 del Co-di de relacions laborals: «Es conside-ra també treballador el soci que presta un servei o realitza una obra per comp-te de la societat de la qual és soci, sota la direcció dels òrgans socials, a canvi d’una remuneració. No obstant això, no es considera treballador si la seva par-ticipació en el capital social represen-ta el 50% o més del mateix capital». En aquest cas, la participació de l’interes-sat en el capital social representa més del 50 % del capital social.

En aquestes hipòtesis, les condici-ons de deducció de les remuneracions han de ser més rigoroses que les con-dicions previstes pels assalariats. En efecte, en aquests cas, la remuneració pot constituir, de fet, una distribució dels beneficis de la societat, que no és una despesa deduïble.

Aquesta consideració explica la mo-dificació de l’article 13 i els termes de la nova redacció han de ser interpre-tats de manera estricta. L’exposició de motius justifica la modificació en els termes següents: «En aquest sentit, es parteix del fet que la relació jurídi-ca que hi ha entre els administradors i la societat és de caràcter mercantil i, per tant, quan els estatuts determi-nin una obligació de retribució a l’òr-gan d’administració, aquesta retribu-ció ha de ser sempre deduïble de l’im-post de societats, atès el seu caràcter d’obligatori».

En aquest cas, els estatuts preve-uen una «possibilitat» de remuneració i no una obligació. En conseqüència, les despeses en concepte de remune-ració de l’administrador per un import de 40.000 euros són despeses no de-duïbles a efectes de l’Impost sobre So-cietats.

que no és necessàriament les assigna-tures de l’escola ni l’educació entesa com el civisme. Parlo del paper vital que pot tenir a totes les llars millorar la nos-tra educació financera. Els nostres fills saben ben aviat què son els diners, però la majoria de vegades pensen que ser-veixen només per (mal)gastar-los.

Mirin, algú de vostès va tenir a la escola una assignatura que es digués Educació Financera? Qui els va ense-nyar quan eren nens/nenes a entendre els diners? A casa en parlaven, o era un tema que «no era adient»? Si som sin-cers, la convivència de la paraula diners a moltes llars no sempre ha estat fàcil de parlar.

La majoria hem anat aprenent ob-servant el nostre entorn. Com a éssers humans, acceptem com a raonable i normal tot allò que ens rodeja. Però n’hi ha prou amb això quan es tracta d’edu-cació financera? Potser una dificultat rau en que el coneixement que en tenim les famílies no és massa ampli. I com ho podem fer? Una de fàcil. Diuen que la millor manera d’aprendre una cosa és jugant. I en qüestió de diners, qui no ha passat una bona estona (o dolenta) ju-gant al Monopoly. Valors com estalviar una mica a cada volta (final de mes) que es fa al tauler (Casella de Sortida), veu-re que surten cartes de (bona o mala) sort – com a la vida- i que no es pot es-tirar més el braç que la màniga (perquè et pots quedar sense res) són coses molt divertides d’aprendre quan fem servir diners «de mentida». Quan fa que no ju-guem a casa?

Una altra manera molt bona d’apren-dre és quan un mateix ha d’ensenyar a algú altre. Per exemple, ensenyar a es-talviar als nostres fills ens permetrà se-gur aprendre a estalviar més a casa. Si

d’això se’n fa un repte familiar conjunt, on l’objectiu de l’estalvi sigui un bene-fici comú per a tots (per exemple unes vacances, una reforma a casa, etc.) les possibilitats d’èxit en l’aprenentatge de tots és molt superior.

L’estalvi ensenyarà als nostres fills l’autodisciplina i a prioritzar i gestio-nar els seus desitjos, alhora que podran veure que l’import que primer era poca quantitat, passat un temps (raonable) ara ja és forca més. L’estalvi ha de sortir d’una part de la setmanada (o paga) que se‘ls doni. Però aquesta quantitat que donem fem-ho per alguna cosa a canvi, com deia el que potser és el més famós autor de llibres d’educació financera, en Robert Kiyosaki, autor del bestseller (molt recomanable al meu parer) Padre Rico, Padre Pobre. Donar diners perquè sí sense contraprestació o esforç dels nostres fills, no és una bona educació financera per al futur i no els ajudarà a establir les bases d’una bona auto gestió de les seves finances.

La crisi financera que (sembla) hem superat, ha ensenyat que el món ha can-viat i que no podem deixar de millorar la nostra educació financera i la dels nos-tres fills. Tot i així, a les escoles i Univer-sitats encara no hi ha cap temari d’Edu-cació Financera, ni tenim programes formatius a les televisions i són escassos de trobar seminaris específics o cur-sos. Però això no ens eximeix com a pa-res de deixar-ho de fer nosaltres. I fent-ho, n’aprendrem. Comencem per dues reflexions que en George S. Clason, ens compartia el 1926:

1. Si ens ofereixen triar entre apren-dre a entendre i gestionar els diners o tenir ara mateix més diners, la gran part de la gent prefereix tenir ara més diners. On estem cadascú en aquesta resposta? Tot allò que s’aprèn normalment no és perd. La resta...

2. Quan cobris a final de mes, pa-gat a tu primer (estalvi) almenys el 10%, després atén les despeses obligatòries i, per últim, prioritza els desitjos que vols (pots) atendre.

Ensenyar els fills a estalviar i a res-pectar els diners ens farà aprendre més a totes les llars. Ensenyar i aprendre és

un esforç i és costós, però com deia un expresident de la Universitat de Har-vard, si creus que l’educació es costosa, prova amb la ignorància.

Esforcem-nos, doncs, per aprendre educació financera volent ensenyar als nostres fills. Depèn de cadascú fer les passes cap endavant.

Si creus que l’educació es costosa, prova ambla ignorància

Jaime Mesas

BUSINESS 3Divendres, 15 de juny del 2018

Les preguntes clau que s’ha de plante-jar el proveïdor a l’hora d’oferir a un cli-ent un descompte per fer un pagament abans del termini establert per un pe-ríode subanual ha de ser: Quin és el ti-pus anual del percentatge de descomp-te per pagament que oferim al client? i Quin és l’interès financer que estic pa-gant per cobrar abans? Em surt a comp-te oferir aquest descompte per fer un pagament abans del términi establert al comprador per cobrar abans la factu-ra o és preferible que em pagui al ven-ciment? Vegem a continuació un exem-ple de càlcul del tipus anual, és a dir com si fos una taxa nominal.

L’empresa Beta SL ofereix un des-compte per pagament ràpid del 2% al client Molecular SL per pagar 30 di-es abans una factura de 100.000 eu-ros que vencia als 60 dies després de la data de la factura. El client ho accep-ta, de manera que Molecular SL liqui-da 30 dies abans la factura de 100.000 euros. D’aquesta manera, Beta SL co-bra 98.000 euros 30 dies abans. No obs-tant això, cobrar anticipadament li su-posa un cost de 2.000 euros per obtenir un avançament real de 30 dies. O sigui, a Beta SL li ha costat l’import de 2.000

compte per pagament:100.000 x 0,02 = 2.000 euros222,22 + 2.000,00 = 2.222,22Això representa un cost financer to-

tal de: 2.222,22 eurosEl cost de finançament que hauria

suposat mantenir el saldo de 100.000 euros durant 90 dies tenint en compte que el cost mitjà ponderat dels recursos a curt és del 8% es calcula en:

100.000 x (90/360) x 0,08 = 2.000,00 euros

Per tant, el cost que ha suposat per Ibèrica SL el descompte per pagament al comptat ha estat superior al cost fi-nancer que hagués suportat cobrant a 90 dies: 2.222,22-2.000,00 = 222,22 euros

Un altre factor és el risc de crèdit que presenta el client; un client poc sol-vent o amb problemes de liquiditat, pot justificar un descompte per pagament al comptat una mica superior del que és habitual per tal de reduir el risc que la factura sigui incobrable al venciment o que el client es converteixi en morós. En aquest cas el cost addicional del des-compte per pagament que ha de supor-tar el venedor, és com una espècie de prima per una assegurança de crèdit per evitar els impagaments en el futur. Com hem dit, el descompte per paga-ment és alhora font de finançament i mig de reducció de risc, de manera que el proveïdor sempre pagarà una mica més per un descompte per pagament que el simple tipus d’interès bancari, ja que elimina o redueix el risc d’impaga-ment de l’operació comercial amb el cli-ent que li pagament anticipadament el crèdit. Per tant, sempre es pagarà una mica més per un descompte pagament que el simple tipus d’interès de finança-ment ja que estem abonant un cost ad-dicional per eliminar el risc de morosi-tat i que la factura sigui incobrable.

euros disposar de 98.000 euros 30 di-es abans, a canvi d’un descompte del 2%, però aplicat a un període subanu-al de 30 dies. El proveïdor calcula el ti-pus anual del descompte del 2%. El ti-pus anual de descompte sota la fórmula de l’interès simple es calcula amb la se-güent equació:

[% Descompte / (100-% Descomp-te)] x [(360 / Termini Pagament - Ter-mini Avançat) x 100]

Per tant, el tipus anual de descomp-te és:

[2% / (100 - 2%)] x [(360 / 60-30) x 100] =

[0,02 / (100 - 0,02)] X [(360/30) X 100] = 24%

Conseqüentment, el descompte per pagament abans del termini esta-blert del 2% en un període subanual per avançar el cobrament de la factura 30 dies, equival a la taxa nominal anual del 24%, que el tipus anual que el proveï-dor està pagant per aconseguir cobrar abans els diners són , el que és una ta-xa anual molt elevada per aconseguir li-quiditat. Ara bé, l’interès financer anu-alitzat que ha hagut de pagar el proveï-dor no és equivalent a aquest 24% anual, ja que, en realitat, el proveïdor està pa-gant un cost financer de 2.000 euros per ingressar 98.000 euros, no paga 2.000 per ingressar 100.000 . Després l’interès anual que ha de suportar és:

(2.000 / 98.000) x (360/30) = 24,49%Vegem a continuació un altre exem-

ple de càlcul del tipus anual, és a dir com si fos una taxa nominal. L’empresa Beta SL ofereix un descompte per pagament

La conversió en TAE del descompte per pagament abans del termini

L’adaptació dels conceptes fiscals

El passat mes de març l’OCDE va publicar un extens docu-ment de més de 200 pàgi-nes on recull els reptes en matèria de fiscalitat que han

sorgit amb la economia digital. D’altra banda, quasi bé de manera simultània, la Comissió Europea també va anunciar la presentació de dues iniciatives legis-latives per «reconduir» la tributació de les activitats empresarials digitals dins de la UE.

Les actuacions de l’OCDE i de la CE tenen un nexe comú i una mateixa fi-nalitat: cercar evolucionar determinats conceptes de fiscalitat internacional que, basant-se en el principi que les ren-des s’obtenen al país on es té una pre-sència física, han quedat desfasats amb els nous models empresarials i de negoci de l’economia digital, per permetre gra-var els beneficis de l’economia digital allà on efectivament s’obtenen.

Un dels pilars de la fiscalitat interna-cional per atribuir potestat tributària en un país sobre rendes derivades de l’exer-cici d’una activitat econòmica és el con-cepte d’establiment permanent com a

ens generador de beneficis empresari-als.

L’establiment permanent s’ha definit, fins ara, en els convenis per evitar la do-ble imposició internacional, seguint el model de conveni de l’OCDE, a partir de diferents paràmetres vinculats a la pre-sència física en un territori: una seu de direcció, unes oficines, una fàbrica o un indret d’extracció de recursos naturals, per exemple.

Una definició d’un centre generador de beneficis d’una activitat econòmica basat en la presència física no sembla que sigui la definició que millor encai-xa amb els models de negoci de la «no-va» economia digital que es caracterit-za per la prestació de serveis a distància, l’explotació d’actius intangibles, la trans-missió de dades, la descàrrega de música o llibres o l’explotació de plataformes di-gitals que permeten la interacció direc-ta entre particulars interessats en inter-canviar béns o serveis, activitats que es poden realitzar en un territori de mane-ra físicament deslocalitzada.

D’altra banda, segons recull l’OCDE en el seu informe, l’activitat econòmica digital també té característiques pròpi-es diferenciades, com ara uns costos fi-xos elevats vinculats als desenvolupa-ments informàtics, uns costos variables baixos i, fins i tot de vegades, uns cos-tos marginals pràcticament nuls que fa-cilita, promou i necessita la recerca de

nous usuaris-clients arreu del món per ser rendible i es pot fer sense necessi-tat de presència física en destí. També la caracteritza la complementarietat en-tre els diferents béns i serveis digitals fet que porta al consumidor a l’adquisició de dos o més béns o serveis al mateix temps fent difícil assignar el seu valor real a ca-da un d’ells.

També la cadena de generació de va-lor és diferent en l’activitat econòmica digital, trobant-se molt sovint el valor principal de la cadena de valor en un in-tangible, sigui una marca, una aplicació o, fins i tot, les pròpies dades facilitades o obtingudes de l’usuari, que no pas en un bé material o el producte de la seva transformació.

La «presència virtual» del valor prin-cipal, que és allò intangible, també habi-lita i facilita la seva mobilitat i la seva ubi-cació en una o altra jurisdicció, de ma-nera que no cal que estigui físicament vinculat amb el lloc on realment s’obte-nen els beneficis que genera.

Tot això porta a eixamplar les defini-cions actuals o a crear-ne de noves per a poder gravar els beneficis empresarials que obtenen aquestes societats digitals allà on efectivament es generen.

En aquesta línia d’actuació, la Unió Europea ha estat la primera en formu-lar dues propostes concretes per gravar els beneficis de l’economia digital allà on efectivament s’obtenen: una provisional,

tals (més de 3.000) en un determinat pa-ís de la UE. A partir d’aquests llindars mí-nims es consideraria que un negoci di-gital està situat en aquest país de la UE i aquest país pot gravar les rendes obtin-gudes en el mateix en funció dels parà-metres d’assignació.

És, doncs, un primer pas per intentar que els beneficis obtinguts per les em-preses digitals tributin de manera equi-tativa en el territori en què efectivament obtenen els seus beneficis, tenint en compte també els seus específics mo-dels de creació de valor.

Ara bé, com la mateixa comissió re-coneix, per les seves dificultats pràcti-ques d’implementació no és una solució a curt termini i, per això, la proposta del nou impost indirecte provisional del 3 % del ingressos obtinguts per determinats serveis digitals.

més immediata en la seva implementa-ció, que consisteix en la implementació d’un nou impost del 3 % dels ingressos bruts generats per determinats serveis digitals per a les empreses amb un volum d’ingressos anuals superior a 750 milions d’euros, i una altra, integral, que vol re-formar les normes de l’impost sobre be-neficis de les societats, que parteix de la redefinició del concepte d’establiment permanent i de les regles d’atribució de beneficis.

El nou punt de connexió fiscal seria la «presència digital significativa» que ja no utilitza el criteri de presència física per a gravar un benefici, sinó que es de-finiria en funció dels ingressos obtinguts per la prestació de serveis digitals (més de set milions d’euros), número de usua-ris en línia (més de 100.000) o número de contractes comercials de serveis digi-

del 2% al client Quatre SL per pagar contra el lliurament del material una factura de 100.000 euros que vencia 90 dies després de la data de la factura. El client ho accepta, de manera que Cu-atro SL liquida 90 dies abans la factu-ra de 100.000 euros. D’aquesta mane-ra, Beta SL cobra 98.000 euros 90 dies abans. No obstant això, cobrar antici-padament li suposa un cost de 2.000 euros per obtenir un avançament re-al de 90 dies. O sigui, a Beta SL li ha cos-tat l’import de 2.000 euros disposar de 98.000 euros 90 dies abans, a canvi d’un descompte del 2%, però aplicat a un pe-ríode subanual de 90 dies. El proveï-dor calcula el tipus anual del descomp-te del 2%.

El tipus anual de descompte sota la fórmula de l’interès simple es calcula amb la següent equació:

[% Descompte / (100-% Descomp-te)] x [(360 / Termini Pagament - Ter-mini Avançat) x 100]

Per tant, el tipus anual de descomp-te és:

[2% / (100 - 2%)] x [(360/90) x 100] == [0,02 / (100 - 0,02)] X [(360/90) X

100] = 8%Per tant, el descompte per paga-

ment del 2% en un període subanual de 90 dies per avançar el cobrament de la factura 90 dies i sota la fórmula de l’in-terès simple, equival a un tipus anual del 8%. No obstant això, l’interès finan-cer anualitzat que ha hagut de pagar el proveïdor no és equivalent a aquest 8% anual, ja que, en realitat, el proveïdor està pagant un cost financer de 2.000

euros per ingressar 98.000 euros, 90 dies abans, no paga 2.000 per ingressar 100.000. Després l’interès anual que ha de suportar és:

(2.000 / 98.000) x (360/90) = 8,16%Anem a veure un altre exemple de

descompte per pagament immediat. L’empresa Ibèrica SL ofereix al client Bata SA la possibilitat de pagar una fac-tura de 100.000 euros al comptat amb un descompte per pagament abans del termini establert del 2% o de pagar -se-gons les condicions contractuals als 90 dies. El descompte suposa per a l’em-presa Ibèrica SL cobrar 98.000 euros en el moment present, però deixant defi-nitivament d’ingressar 2.000 euros. El cost mitjà ponderat dels recursos uti-litzats per l’empresa per finançar el seu actiu corrent és del 8%. No obstant ai-xò, el pagament de Bata SA és a través d’un xec bancari que és enviat per cor-reu. El xec triga diversos dies a arribar a mans del tresorer de Ibèrica SL i quan per fi és abonat en compte -pel que es considera fet efectiu el cobrament- ha transcorregut un període de 10 dies. En conseqüència, l’empresa no ha pogut disposar dels diners fins a 10 dies més tard, de manera que l’avançament en el cobrament no ha estat de 90 dies sinó de només 80 dies. Per tant, el cost de fi-nançament bancari en euros que ha su-posat per a l’empresa proveïdora finan-çar durant 10 dies més el saldo pendent de cobrament és:

100.000 x (10/360) x 0,08 = 222,22 euros

A la qual cal afegir el cost del des-

Ramon Chese

Director de fiscalitat d’Andbank

Pere Brachfield@PereBrachfield

Director de Brachfield Credit & Risk Consultants

BUSINESS4 Divendres, 15 de juny del 2018

El Govern no aclareix el calendari d’implementació de l’acord d’associació

Cinca desvincula el descens dels ingressos pel tabac del contraban

Segueix la incògnita al voltant de quan es durà a terme la incorporació del ca-bal comunitari a la legislació andorrana, fruit de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Tot i no tenir un calendari de-finit, la ministra d’Afers Exteriors, Ma-ria Ubach, ha reiterat que la finalització de la negociació de les disposicions ge-nerals de l’acord d’associació està pre-vist pel 2019 i, a partir d’aquí, s’estudiaria el calendari de la implementació i apli-cació de l’acord. A preguntes insistents del conseller general d’Unió Lauredia-na i Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, la ministra ha avançat que el ca-bal històric produït a Brussel·les fins ara ja suposarà la transposició de prop de 5.300 actes normatius i que ja s’han re-but prop de 25 annexos que s’hauran de transposar. Naudi ha criticat durament que encara no hi hagi calendari ni tam-poc se sàpiga amb exactitud el nombre de directives i reglaments totals que in-clouen aquests annexos. La ministra ha defensat que el treball que s’està fent és gradual i que, de moment, s’està analit-zant si la legislació es podrà adaptar a la realitat andorrana, o si s’haurà de dema-nar una moratòria.

El Govern i els bancs comencen a intercanviar informació fiscalLa primera tramesa de fitxers es farà a partir del setembre amb dades de comptes bancaris des del gener del 2017

Aquest mes i també du-rant el juliol, el Govern i les entitats bancàries i financeres comencen l’intercanvi d’informació

fiscal previ al que s’ha de fer partir del setembre entre els diversos països. Així ho ha anunciat el ministre Jordi Cinca, que ha presentat el projecte de llei de modificació de la Llei d’Intercanvi Fis-cal Automàtic que ha aprovat el consell de ministres en la seva sessió setmanal.

Es tracta del tercer annex al text le-gislatiu que servirà per intercanviar l’any 2020 la informació fiscal del 2019 amb 95 països. Se n’incorporen 22 i en-tre ells Nova Zelanda, Singapur, Tur-quia i Panamà. En el cas de Turquia s’ha trigat més perquè aquest país encara no havia acabat la seva legislació i ara ja pot aportar garanties per assegurar els termes de confidencialitat segons els estàndards de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Pel que fa a Panamà, també fa poc que s’ha pogut adaptar al que marca l’OCDE. Cinca ha explicat que amb aquesta nova ampliació «no hi haurà cap país pròxim i de pes en la co-munitat internacional o que siguin pla-ces financeres d’una certa importàn-cia com és el cas de Singapur amb qui no hi hagi intercanvi d’informació fis-cal». El projecte de llei també incorpo-ra millores al text que són d’ordre tèc-

Els assalariats van superar els 40.000 durant el darrer mesEl nombre total d’assalariats del mes de març és de 40.757 persones, amb una variació del +3,5% respecte al mateix mes de l’any anterior, en què n’hi va ha-ver 39.370. La mitjana d’assalariats du-rant els darrers 12 mesos és de 38.082, amb una variació positiva del 3,3% res-pecte a les dades del mateix període an-terior.

El mes de març passat presenta un augment remarcable del nombre d’as-salariats, comparat amb el mateix mes de l’any 2017, en els sectors: activi-tats immobiliàries i serveis empresari-als (11,9%), transports i comunicacions (6,1%), i altres activitats socials i serveis personals (5,9%). En canvi, els únics sectors amb una variació negativa del nombre d’assalariats són els d’agricul-tura, ramaderia, caça i silvicultura amb un 4,3%, indústries manufactureres amb un 1,8% i llars que ocupen personal domèstic amb un 0,4%, en comparació amb el mes de març de l’any passat.

La massa salarial total del mes de març del 2018 és de 91,21 milions d’eu-ros. La variació és positiva, amb un 0,8%, respecte al mateix mes de l’any anterior. El salari mitjà total declarat a la CASS, per al mes de març, s’ha situat en els 2.237,99 euros, amb una variació negativa del 2,7% respecte al salari mit-jà del mes de març del 2017, que va ser de 2.298,94 euros.

El nombre global de demandants en recerca a final del mes de maig és de 433 persones, amb una variació nega-tiva respecte al mes anterior del 3,3% (448 persones), i un 7,9% inferior al ma-

teix mes de l’any anterior (470 perso-nes). Les dades van ser facilitades ahir pel departament d’Estadística. El nom-bre de demandants en millora a final del mateix mes de maig és de 231 (247 el mes anterior), amb una variació mensual ne-gativa del 6,5% i una variació positiva del 35,1% respecte al maig de l’any 2017 (171 persones).

També es produeix un augment en el nombre total de llocs de treball oferts a final de mes, que és de 1.023 (867 el mes anterior), amb una variació men-sual del 18,0% i una variació del negati-va del 5,7% respecte al maig de l’any 2017 (1.085 ofertes de treball). Per contra, hi ha una important disminució en el nú-

mero de persones beneficiàries de la prestació econòmica per desocupació involuntària decretada pel Govern, que són 16, cosa que representa una dismi-nució del 56,8% respecte a les dades de maig de l’any 2017 (37 persones). Seguint amb les dades del maig, cal fer esment al fet que s’han efectuat 35 contractacions mitjançant el Servei d’Ocupació, dues via el PFCI (Programa de foment de la contractació indefinida de treballadors desocupats) i el PFOF (Programa per al foment de l’ocupació i la contractació), 26 mitjançant el Programa Treball Tem-poral, el Programa Treball Temporal, 1 via el Focus i 1 contractació a través del Programa empresa inclusiva.

mació fiscal, amb dades des del gener del 2018, i el nombre de països s’am-pliarà a 73. El 2020 tindrà lloc la terce-ra tramesa amb dades del 2018 i 95 pa-ïsos. En la primera tramesa, Cinca pre-veu que «hi haurà menys informació, menys comptes i menys diners, a causa dels llindars establerts, i que en el futur s’aniran ampliant».

nic i que responen a les diverses avalu-acions de l’OCDE.

Cinca ha subratllat que «s’està se-guint el calendari» i ha assenyalat que ja és a punt la plataforma informàtica que ha d’assegurar l’intercanvi fiscal auto-màtic d’informació. Així, la primera tra-mesa de fitxers es farà a partir del se-tembre amb dades de comptes banca-

ris des del gener del 2017, i que siguin propietat de persones físiques o jurídi-ques que resideixin, en el cas d’Andor-ra, a un total de 41 països. En concret, s’informarà sobre comptes de perso-nes físiques de més d’un milió de dò-lars i de persones jurídiques amb més de 250.000 dòlars (212.000 euros). El 2019 es farà la segona tramesa d’infor-

Pel ministre portaveu i de Finances, Jordi Cinca, el descens sostingut dels ingressos pel tabac espalillat que s’im-porta per fer el producte al país es-tà directament relacionat amb el can-vi d’hàbits i costums dels fumadors. «Si els ciutadans de França i Espanya fumen menys, i un 80% dels visitants venen d’aquests dos països, les ven-des del tabac baixaran”» ha esquema-titzat Cinca. Pel ministre, el descens del consum de tabac arreu d’Europa és una evidència i això «no ho pot negar ningú» i també és cert que el mercat cada vegada «s’anirà aprimant més».

Però aquesta realitat estadísti-ca, per Cinca, no està relacionada de cap manera ni amb la lluita més inten-sa contra el contraban ni amb el fu-tur acord d’associació amb la Unió Eu-ropea. El ministre ha admès que hi ha contraban i per això l’administració hi lluita, «i si lluitant contra aquesta rea-litat ens acaba produint la baixada de les vendes del país ho haurem d’assu-

mir». Cinca ha defensat i ressaltat que el que manté encara les vendes del ta-bac és la franquícia fixada en l’Acord Duaner i que s’ha aconseguit mante-nir en la negociació amb la Unió Euro-pea, que és molt més elevada que al-tres països tercers (un cartró i mig per persona).

El ministre ha assegurat que mal-grat el descens en les importacions de tabac, els ingressos no estan davallant al mateix ritme per l’augment conti-nuat de les taxes que va aprovant el Govern per mantenir el diferencial de preus amb els països veïns. Tot plegat ho ha defensat el ministre per sortir al pas de les últimes notícies on es cons-tatava que l’Estat va recaptar el mes de març un 65,4% menys que el ma-teix mes de l’any passat. Cinca ha argu-mentat que aquesta gran davallada és perquè el març del 2017 estava a punt d’entrar en vigor una pujada del 10% de la taxa al tabac i, per tant, les empreses van importar grans quantitats.