Universitat de València; Història i Gestió del Patrimoni Artístic

PATRIMONI INDUSTRIAL A ALCOI LA CONCA DEL RIU MOLINAR

Anna Ripoll Bardisa 25-11-2015

1

ÍNDEX

1. Introducció .......................................................................................... 2

2. Inicis de la industrialització a Alcoi ...................................................... 3

3. Les fàbriques i la seua evolució .......................................................... 6

4. Consideracions de El Molinar com a Bé d’Interès Cultural ................. 9

5. Conclusions: situació actual ............................................................... 14

6. Bibliografia ......................................................................................... 17

7. Annex d’imatges ................................................................................. 19

2

1. INTRODUCCIÓ

En aquest treball, el nostre objectiu és reivindicar en certa manera el

patrimoni industrial de la ciutat d’Alcoi. Amb aquest objectiu en ment, abans hem

de fer un recorregut històric per a justificar les nostres conclusions; per això farem

un repàs de la industrialització a la ciutat i de com aconsegueix ser un centre

pioner en la innovació de la revolució industrial a l’est peninsular, mantenint la

seua zona més activa en un espai geogràfic tan complicat com la conca del riu

Molinar.

Veurem també una relació del patrimoni arquitectònic, junt amb els canvis

que sofreix al llarg de les dècades, que va formar part de la industrialització i que

acolleix en els seu si el testimoni de les innovacions tecnològiques del moment.

I finalment, repassarem la trajectòria de la consideració del Molinar com a bé

d’interès cultural tant per part de les autoritats com per la societat; per a acabar

amb un repàs del seu estat actual i dels perills que sofreix, tornant així a l’objectiu

final del nostre treball d’intentar donar unes raons basades en la història de la

necessitat de conservació del lloc i de tot allò que podem aprendre sobre la

nostra economia, historia i societat a través del seu estudi i divulgació.

3

2. INICIS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ A ALCOI

Els precedents de la industria en la zona de l’Alcoià els trobem en un sistema

econòmic anterior a la pròpia Revolució Industrial i que tenen els seus orígens

molt abans del segle XVIII, en la Real Fabrica de Paños que es trobava a la ciutat

des d’època medieval. Aquesta institució real va ser l’assaig d’un sistema en que

el treballador feia la feina a casa i després s’enviava a la fabrica, el que

s’anomena putting out system, manufactura que es va estendre com una

pràctica habitual en la zona, i que junt amb altres factors que ara veurem, seran

el germen de la revolució que va veure la ciutat d’Alcoi i el context en què es van

construir les fàbriques, anomenades el Molinar que es valorarien més endavant

com a Bé d’Interès Cultural per la seua importància històrica i senyal de la

evolució econòmica de l’època.

Els factors generals de la Revolució Industrial a tota Europa han sigut de

sobra estudiats pels experts i, al final, es poden resumir en tres: un increment

demogràfic, una relació comercial amb l’estranger i l’esplendor agrari del qual

deriven les rendes que provoquen un excedent que és susceptible a ser usat

com a inversió en la industria. Mencionem aquestos factors amb la intenció de

remarcar que en la zona d’Alcoi, aquest últim factor agrari no estava present i

que la inversió prové principalment del guanys en les manufactures que ja hem

comentat abans, en les quals els senyors trobaven una compensació per a una

terra que era molt pobra i poc cultivable.

Els factors locals que van permetre l’inici de la industria en Alcoi són tres: en

primer lloc, els recursos naturals hidràulics de la vall que permetien un

aprofitament directe sense a penes canalització de l’aigua provinent de la font

del Molinar; en segon lloc, una mà d’obra abundant que ja treballava en

anterioritat en el sector tèxtil – que fou un dels primers en despegar junt amb el

del paper – a través del putting out system empleat en la Real Fabrica de Paños;

i, finalment, un mitjà físic proporcionat per la ciutat industrial per a la reproducció

de la força humana: les màquines.

Abans del segle XVIII, a Alcoi es formen les estructures que permetran que

en un futur s’assente una industria en aquesta zona, com son la formació de les

4

primeres Companyies mercantils de caràcter privat, que han de treballar junts

per a aconseguir matèria primera, gran problema que sempre va condicionar la

producció en la zona; la importància que va assolir la industria llanera; la creació

dels gremis (teixidors, corders, espardenyers) i la creació d’una industria

paperera.

Aquesta definició de la economia comporta que en el segle XVIII la primera

font d’ingressos dels alcoians provenia de la industria tèxtil. La industrialització

es realitza de manera progressiva des de les primeres dècades de segle fins la

dècada dels 60, moment en que es considera que el moviment ha culminat. A

partir d’aquesta època, els avanços son notoris fins a la primera crisi tèxtil en la

dècada dels 90; moment en que la industria paperera local prendrà més força ja

que competeix amb uns salaris més elevats que al sector tèxtil i amb

l’aprofitament dels molins batan en molins paperers.

Durant tot el seu desenvolupament, la industria alcoiana sofreix daltabaixos

causats per la situació històrica, política i social del país. El primer moment de

crisi fou durant la Guerra de Successió (1701-1715) ja que degut a la seua filiació

a Felip V la vila ha d’aportar recursos per a la guerra i, quan la seua filiació canvia

de banda a la de l’Arxiduc Carles, es converteix en una fortalesa per la seua

posició militar clau, cosa que provoca que les matèries primeres no arriben

correctament des d’Asturies i Extremadura, principalment. Una vegada passada

la postguerra la situació es va normalitzar i la producció va ampliar els seus

horitzons a nous productes.

L’auge de la industria va continuar al segle XIX, però en el moment en que

les maquines van començar a incorporar-se a la producció i la industria

domèstica en la que s’havia basat el sistema queda desfeta obligant als

treballadors a establir-se a les fàbriques, questos van tenir una reacció negativa

coneguda com Ludisme: el moviment propugnava la destrucció de les màquines.

En 1821 els treballadors van atacar les màquines de les fàbriques que hi havia

a les vores dels dos rius que rodegen la ciutat; d’aquest fet tenim molt poca

documentació però es sap que l’Ajuntament no tenia forces per a parar la

desfeta. Aquest fet fou terrible per a la industria, ja que, encara que els

empresaris van rebre una indemnització, va haver grans pèrdues econòmiques i

5

provocà una nova crisi en una industria certament inestable que mantenia un

equilibri molt delicat entre tots els factors que la feien possible.

La industria es va veure afectada per la millora de les tècniques per al procés

productiu tèxtil que al mateix temps, es va veure revitalitzada per l’ensenyament

industrial, en les primeres dècades del segle XIX, amb la creació de

L’Establecimiento, una escola industrial dedicada a formar futurs professional en

el camp del tèxtil. El precedent immediat de l’Escola d’Enginyeria que va haver

posteriorment i de la qual ara és una espècie d’hereva la seu de la Universitat

Politècnica de València en Alcoi, la EPSA.

Però, a pesar del gran desenvolupament industrial de la ciutat, aquesta tenia

nombrosos punts dèbils que en la dècada dels 80 del segle XIX, van anar

esclatant i provocant una reacció en cadena que va significar el final de la

producció tèxtil i paperera a la zona, que no seria represa fins a molts anys

després. Alguns d’aquestos factors decisius vans ser: la crisi del paper de fumar,

la pèrdua del mercat andalús, la incapacitat de la industria local per a competir

amb la resta de la industria de la resta de l’Estat i la dificultat de comunicacions

i abastiment de primeres matèries per la ubicació entre muntanyes de la vila. Tot

açò intenta solucionar-se amb la superexplotació de la mà d’obra, defugint la

competència i la especialització en productes barats i de baixa qualitat que no

podien competir adequadament en el mercat nacional; en resum, que es va

donar una política econòmica proteccionista, tant a nivell local com estatal.

Definitivament, en les dècades de 1880-1890, tenen lloc els últims

símptomes de la crisi: l’excés de producció internacional que saturava els

mercats de tota Europa, la qual cosa causava una invasió de productes

estrangers que tampoc era beneficiosa per a la industria nacional, que ja tenia

els seus problemes amb la corrupció de l’administració, els excessos de

tributacions i desigualtat en les quotes i la carència de mercats.

A Alcoi, aquests dificultats es van superar àrduament i amb la construcció

del ferrocarril Alcoi-Gandia es va veure una millora en l’arribada de les primeres

matèries i en la producció. Definitivament d’abandonarien les fàbriques del

Molinar, que havien format part d’aquest llar procés d’industrialització, quan a les

6

noves tecnologies no els va ser necessari estar prop d’una font d’aigua que, en

altres moments, havia sigut essencial.1

3. LES FABRIQUES I LA SEUA EVOLUCIÓ

La progressiva industrialització de la conca passa per diferents estadis, on

les opcions tecnològiques i tipològiques es presenten com una incidència

transformadora de l’activitat fabril. En un primer moment aquesta activitat

presenta encara tan poca definició que es capaç d’adaptar-se a les arquitectures

i estructures existents, cosa que estalvia diners als inversors i que només

necessiten una reconversió que passa per la adaptació dels sistemes fabrils

antics en els nous, ordenant les màquines al llarg d’arbres de transmissió que

reben l’energia d’una sola font, ja siga hidràulica, de vapor o motor.

El primer pas que es fa per a la transformació dels edificis es canalitzar els

antics cabdals d’aigua per a posar en la nova instal·lació un motor hidràulic de

major rendiment, aquesta nova potencia necessita ser transmesa i això es resol

amb el arbre de transmissió. Aquestes infraestructures es situen habitualment al

centre de la fabrica per a facilitar la transmissió a través d’aquest arbre que es

un sistema de corretges que porta la energia a les diferents maquines i peces

fabrils.

La reconstrucció gradual de les fabriques era important per a poder adaptar-

la a les noves tecnologies, així es creen noves plantes per als edificis fabrils que,

basades en la experiència que ja tenien sobre el lloc del Molinar, milloren

notablement la seua adaptació al medi. Per tant, es conforma una tipologia amb

dos cossos diferenciats: el primer, més elevat, sol estar integrat en el mur de

contenció que es fa en la vessant de la vall i executat en voltes de gravetat i pilars

de gran rigidesa; el segon, solia fer-se en rajola o mamposteria en estructura

reticulada amb jàsseres i forjats de fusta o acer, aquesta estructura permetia un

1 ARACIL MARTÍ, Rafael i GARCIA BONAFÉ, Marius. Industrialització al País Valencià: el cas d’Alcoi. València: Eliseu Climent, 1974.

7

gran espai sense pilars al mig que seria vital per a incloure les noves maquines

de filar.

3.1. LES FÀBRIQUES DE PRIMERA AIGUA Aquest conjunt pertanyia, en el segle XIX a la raó social de Soler Hermanos.

D’ell formen part fabriques com la de “Els Pepets”, la de D. Francisco Moltó, Els

Solers, el Forn nou i el Forn. Aquestes són les primeres en utilitzar l’aigua

provinent de la font del Molinar (Fig. 1), després d’una primera partició que

destina una novena part al consum de la població i les huit parts restants per a

la industria2. Per tant, al estar ubicades a la zona més alta, tenen menys espai

per al seu desenvolupament i adopten una planta quadrada o rectangular

configurada per tres o quatre crugies i un alçat de tres o quatre plantes (Fig.2);

serà predominant la rectangular de tres crugies.

La planta baixa correspon a un semisoterrani (Fig. 3) configurat per murs de

tancament de mamposteria, voltes d’aresta de vint pams i pilars de secció

rectangular. Les voltes estan fetes d’una o dos capes de rajola a cara vista

recobert amb algeps i farcides de grava en el extradós, cosa que les fa molt

estables i capaces de suportar el pes de les plantes superiors i les empentes

horitzontals del terreny.

Les plantes superiors copien la estructura reticulada de 20x20 però coberta

amb el sistema dintellat de bigues de fusta sobre pilars de morter (Fig. 4). La

coberta superior crea una tipologia “a dos aigües” compost per tres bigues

llargues de fusta, la central més elevada que la resta, i un gran nombre de bigues

transversals de gran mida i grossor3.

Exteriorment no presenten cap decoració i les finestres rectangulars en

aresta viva (Fig. 5) son l’únic element compositiu del conjunt. Es caracteritza per

l’anonimat dels seus autors i la síntesi entre la forma de construir de caràcter

popular i les idees d’eficiència i explotació de la potencialitat productiva del

capital invertit. Realment l’únic factor que organitza la fabrica es la arquitectura

2 VIDAL VIDAL, Vicente Manuel. Arquitectura e industria: un ensayo tipológico de los edificios fabriles de L’Alcoià. Valencia: Generalitat Valenciana, 1988. Pàg. 69. 3 GARCÍA PÉREZ, Joel. Arquitectura industrial en Alcoy: siglo XIX. Valencia: Universitat de València, 1998. Pàg. 24.

8

hidràulica, basada en el sistema de l’arbre de transmissió que hem comentat

anteriorment4.

3.2. LA FABRICA D’OCTAVI REIG En aquesta fàbrica el canal es divideix en 2 i a partir d’aquest punt, deixen

de ser fabriques de primera aigua (Fig. 6) . La fàbrica consta de dos cossos

separats per un pati lineal on esta situat el motor hidràulic i els sistemes de

repartició d’aigua, que procedeixen de les fabriques de primera aigua i que han

de ser cedides a la fàbrica de Sanus. El cos menor es de planta rectangular amb

dos crugies i el cos major, que pertanyia a l’antic molí, és de planta quadrada i

coberta a la planta baixa per voltes d’aresta i les superiors amb el sistema de

jàsseres i biguetes.5

3.3. EL MOLI DE TORT (O MOLÍ DE LA FIGUERA) Aquest molí si que es troba contemplat a la declaració de BIC. És un edifici

destinat a la fabricació de paper (Fig. 7) amb una planta ortòtropa de 5x4 mòduls,

que fidel a les recomanacions dels manuals de l’època, unifica les dimensions

de l’estructura amb pilastres de 3x3 pams i voltes de 20 pams entre els eixos

(Fig. 8). La primera planta està semisoterrada, com es habitual al Molinar, per a

compensar les empentes del terreny.

En l’any 1897 s’ubica a la perifèria de l’edifici un espai adequat per a instal·lar

4 calderes de vapor, per la qual raó també es construeix una xemeneia adossada

(Fig. 9) a la façana de 8x10 pams.6

3.4. LA FÀBRICA (O BORRERA) DE SANUS Es una construcció ortogonal amb tres vans d’ample i sis de longitud, en

forma basilical també amb la modulació dels 20 pams que es típica. El nivell

inferior es similar a la resta, amb les voltes d’aresta, però destaca el fet que la

xemeneia comença en aquest nivell i no en el superior (Fig. 10). L’arbre de

transmissió discorria per la meitat de la nau central i així transportava l’energia

des de la roda hidràulica (única part de l’edifici conservada) a les maquines

degudament alineades per tota la planta. 7

4 Ibídem, pàg. 26-29. 5 VIDAL VIDAL, Miguel. Op. Cit, 1988: pàg. 73. 6 Ibídem, pàg. 76 7 Ibídem, pàg. 76 i 78.

9

3.5. LA FÀBRICA DEL XURRO Aquest edifici és el mes antic dels que hem estudiat i, per tant, el que més

modificacions ha sofert, entre elles destaquen: la transformació de les primitives

peces en unitats majors com a la sala voltada del soterrani (Fig. 11) en la qual

es crea un espai per a l’arbre de transmissió mitjançant una columna de fundició.

Aquest arbre condiciona la ubicació posterior d’un motor de combustió interna,

que acaba per ocupar el mateix espai.8

4. CONSIDERACIONS DEL MOLINAR COM A BÉ D’INTERÉS CULTURAL

Des del seu progressiu abandó com a centre de producció industrial al llarg

del segle XX a causa de les innovacions tecnològiques que ja no necessiten una

font d’aigua propera, el Molinar cau en l’oblit. Com bona part dels monuments

que no acompleixen una funció en la societat i que no es reaprofiten amb una

funció útil per a la població, es va anar degradant tant física com emocionalment,

en el sentit que, des del punt de vista de la població, no considerava aquest lloc

un vestigi de la seua història.

Les primeres reivindicacions del passat industrial de l’Alcoià es van

començar a donar en la dècada dels 60 del segle XX. Aquestes començaven a

reivindicar que en aquesta zona es va donar un procés d’industrialització similar

a la resta de les grans ciutats d’Espanya, cosa que fins al moment no s’havia

posat de relleu. Va ser el primer pas cap a la consideració històrica del moviment

i el context d’investigació en el que es recolzaran les obres més concretes que

vindran a continuació.

Durant els anys 70-80 es publiquen un bon nombre d’obres que, enteses

dins el moviment de la recuperació del passat històric industrial, fan un especial

incís en la zona de l’Alcoià; com per exemple les obres de Rafael Aracil Martí i

Marius Garcia Bonafé o Manuel Vidal Vidal amb la seua tesi Un assaig tipològic

dels edificis fabrils de l’alcoià en 1981. Aquest es el inici de la presa de

consciència sobre el patrimoni industrial i la base històrica i documental en la que

8 VIDAL VIDAL, Manuel. Op. cit 1998, pàg. 78 i 81

10

es recolzaran molts treballs posteriors per a estudiar el tema i reivindicar la seua

importància.

A pesar de que la Llei de Patrimoni Espanyol es va publicar el juny de 1985

i podria haver suposat un canvi radical quant a la consideració d’aquest tipus de

patrimoni, no va fer cap al·lusió explicita al tema i va deixar que aquest tipus de

terreny continuara gestionat pels Plans Generals d’Organització Urbanística.

Aquest document, gestionat per les Autonomies, en el cas d’Alcoi, va protegir el

sol del Molinar per a evitar qualsevol construcció en la zona.

La presa de consciència més gran ve donada pel Primer Congrés

d’Arqueologia Industrial del País Valencià, del qual fou seu la ciutat d’Alcoi entre

els dies 9 i 11 de Novembre de 1990. Aquestes ponències i comunicacions es

van recollir en una edició de la Diputació de València i el Centre d’estudis

d’història local. En aquest congrés destaca la preocupació causada pel

sorgiment d’una nova disciplina històrica, l’Arqueologia Industrial, que promet

uns principis definits en quant a matèria d’estudi del patrimoni industrial. El

congrés es tota una declaració d’intencions, ja que el seu principal objectiu era

aconseguir un major coneixement del nostre passat industrial, tenint en compte

tants variables com el factor social, les innovacions, la tecnologia, les estructures

o fàbriques, les mentalitats; al final, a traves de la reconstrucció de les activitats

materials, l’arqueologia industrial havia de servir també per a donar una idea dels

aspectes no materials del treball en el passat9.

Pel que fa a la publicació, aquesta presenta totes les característiques

bàsiques de la Arqueologia Industrial en articles com Arqueologia Industrial i

Classe Obrera de Manuel Cerdà, en el camí de relacionar la industria amb el seu

fort impacte en el tipus de vida que portaven els treballadors; o monografies com

La Fabrica de Tabacs d’Alcoi de Angel Benito Lloris i Carlos Salinas Salinas, la

qual destaca el paper de la producció alcoiana en el panorama nacional.

A partir d’aquest moment, l’interès pel patrimoni industrial va en augment,

tant per part de les institucions com per part de la mateixa societat que comença

a valorar-lo i a fer investigacions. Quant al Molinar, es comencen un parell de

9 AGUILAR CIVERA Immaculada, “Arquitectura Industrial, testimonio de la era de la industrialización.” Bienes culturales: revista del Instituto del Patrimonio Histórico Español, 2007, nº7, p. 71-101

11

projectes per part de la Universitat d’Alacant per a la Comissió Interministerial de

Ciència i Tecnologia amb la intenció de convertir-lo en un parc arqueològic

industrial; una idea innovadora que permetria, al mateix temps, una millor

conservació del patrimoni material i una difusió del coneixement sobre el tema.

Desgraciadament el projecte no es va portar a terme.

Caldria esperar que en la Llei de Patrimoni Cultural Valencià, publicada en

juny de 1998, es fera alguna menció a tot aquest patrimoni que estava posant-

se de relleu en aquest moment, però no va ser així. Incloïa de manera general

els monuments de rellevància local històrica, però no feia una menció específica

a aquesta tipologia. No la va fer tampoc fins a l’esmena del 2007.

Això sí, en 2001 per fi el Patrimoni Industrial veu un recolzament per part de

les autoritats estatals en matèria legal amb la redacció i promulgació del Pla

Nacional de Patrimoni Industrial. La comissió Delegada del Consell de Patrimoni

Històric Espanyol per al Patrimoni Espanyol accepta en març la proposta des de

la Comunitat Autònoma Valenciana per a incloure en el Pla Nacional el conjunt

industrial del Molinar d’Alcoi, cosa que causa que en el maig del mateix any

s’aprove la intervenció immediata. Aquest document de 2001 serà un document

base que redacte les necessitats d’un Pla Nacional, que no arribarà com a tal

fins a 2011; en ell es projecta la idea de un patrimoni industrial com a <<memòria

històrica que es manifesta diferencialment segons l’època dels seu

desenvolupament, els sectors d’activitat i els territoris en que es porta a

terme>>10 i la necessitat d’aquest pla per a sensibilitzar sobre aquest patrimoni,

protegir-lo legalment i, en la mesura d’allò possible, conservar-ne alguns vestigis.

En aquest document base s’inclou el Molinar dins el Catàleg Inicial (2002) marcat

per a portar a terme en ell un Pla Director que veurà la seua realització a l’any

següent en un concurs per al projecte, del qual es farà càrrec, junt a la obra, Ciro

M. Vidal Climent entre els anys 2004 – 2008.11 El qual patirà molts problemes

econòmics i no es portarà a terme per complet.

En Novembre de 2004, i degut a tota la seua trajectòria i valoració en les

últimes dècades, es presenta l’Informe per a la declaració del Molinar com a Bé

10 Espanya. Pla Nacional de Patrimoni Industrial, III-2011. Annex II, p. 58-61. 11 Espanya. Pla Nacional de Patrimoni Industrial, III-2011. Annex IV, p. 65-67.

12

d’Interès Cultural a les Corts Valencianes. Aquest és el pas fonamental per a

considerar el Molinar com una part important del testimoni històric i d’obtenir un

reconeixement que bé li valdrà una protecció desitjada i un projecte de didàctica

i difusió adequat a la seua importància.

Tot aquest procés ens porta fins al punt, en teoria, culminant de la

consideració del Molinar com a part important del Patrimoni Industrial: la seua

declaració el 3 de juny de 2005 com Bé d’Interès Cultural, la major protecció

estatal a un monument amb valors històrics, en la categoria de Conjunt Històric

(basat en la classificació elaborada per al Pla Nacional de Patrimoni Industrial de

2001).

En la declaració de BIC, s’inscriu el Molinar en l’Inventari General de

Patrimoni Cultural Valencià, es limita la zona protegida i es fa una relació dels

béns immobles que forment part d’ell, que són:

La font del Molinar: edifici del 1912 que cobreix el punt del que brolla

l’aigua.

La xarxa hidràulica: el conjunt de restes de sèquies i canals, junt amb

els sistemes de conducció per a l’alimentació i evacuament vinculats

al sistema fabril.

El moli nou del Ferro (finals s. XVIII): primera fabrica en rebre l’aigua

del Molinar.

El moli del Ferro (1779): molí paperer construït sobre un més antic.

Els Solers (principis del s. XIX): fàbrica de Primera Aigua de tres naus,

dedicada a filar i cardar llana.

Molí de Tort o molí de la Figuera: funcionava abans del 1842 com a

batà.

Batà de Silvestre (s. XIX): forma unitat amb el Molí de Tort amb el que

comparteix el sistema d’alimentació d’aigües.

Batà de Pastor (s. XIX): restes d’un edifici destinat a la industria texil.

Borrera de Sanus (s. XIX): la xemeneia s’adossa al mur longitudinal, i

la seua silueta es vincula a l’edifici com a forma representativa d’este.

Màquina de Graus (s. XIX): restes d’una edificació d’activitat tèxtil.

13

Ermita de la Mare de Déu del Pilar (1840): (Fig. 12 i 13) en estat de

ruïna molt avançat, consta d’una nau de planta rectangular, teulada

de dos vessants i una espadanya en la part posterior.

Fàbrica El Xurro (finals s. XIX): planta adaptada al terreny, edifici de

tipologia indeterminada que segueix la revolta descrita pel riu.

Borrera d’Espí (anterior a 1776): planta lineal de tres crugies amb dos

nivells.12

En els articles respectius a la normativa de protecció del conjunt històric

detalla que no es pot fer cap intervenció sobre el terreny sense autorització de

les entitats pertanyents i que, aquells usos que es permeten, han d’ésser

adequats a aquells històricament associats al llocs, sempre i quan siguen

compatibles amb la valoració del patrimoni; finalment, també menciona que els

béns immobles seran considerats Béns de Rellevància Local i inclosos en el

Catàleg Urbanístic Municipal, per la qual cosa no podran ser enderrocats.13

Ente els anys 2004-2005 es portarà a terme el projecte per a consolidar les

estructures de les edificacions del Molinar i un estudi per a esmenar les dificultats

administratives que van sorgir en la elaboració del Pla Director, abans mencionat.

Finalment, entre 2006 i 2007 es portà a terme la consolidació de la fàbrica Els

Solers amb el projecte de Ciro M. Vidal Climent revisat. La intervenció

arquitectònica va suposar una primera fase de neteja i desenrunament, una

segona fase de reconstrucció de les voltes caigudes i consolidació de totes elles

a través d’una llosa de formigó que anivella la superfície transitable, una tercera

fase que consistí en un nou forjat per a la segona planta, i unes quarta i quinta

fase de consolidació exterior.14 (Fig. 14)

A partir d’aquest moment i amb aquesta intervenció en la fabrica Els Solers

realitzada i acabada en 2008, la resta de suposades intervencions derivades del

Pla Director del Pla Nacional de Patrimoni Industrial no veuen mai la seua

12 Espanya. Decret 105/2005, de 3 de juny del Consell de la Generalitat. DOGV, 3-VI-2005, nº 5025, pàg 21006-21013. 13 Espanya. Decret 105/2005, de 3 de juny del Consell de la Generalitat. DOGV, 3-VI-2005, nº 5025, pàg 21006-21013. Punt 6. 14 ACTUACIONS DEL PLA NACIONAL P 86 88

14

realització. Les noticies es succeeixen anunciat unes intervencions, inversions15,

aprovacions de pressupostos locals16 i estudis per a ubicar un Museu Valencià

de la Industrialització17, que no arriben mai a cap port i deixen el Molinar tal i com

es troba en l’actualitat.

5. CONCLUSIONS: SITUACIÓ ACTUAL

Actualment, el conjunt històric del Molinar te una importància rellevant en la

societat alcoiana i valenciana en general. Els intents de presa de consciència per

part d’aquells que són els que realment poden causar una posada en valor del

patrimoni sembla que ha donat els seus fruits, ja que han nascut diverses

iniciatives ciutadanes destinades a reivindicar aquest patrimoni des de distints

punts de vista.

A nivell local trobem associacions com Geoalcoi, una iniciativa de la

Universitat Politècnica de València (EPSA) que amb un fi didàctic organitza

itineraris didàctics, acompanyats per un expert, a zones estratègicament

seleccionades pel seu valor geogràfic, geològic, geomorfològic o climatològic.

Però aquest no és el seu únic objectiu ja que també contemplen com a finalitat

ajudar a prendre consciència de la necessitat de contribuir a la conservació del

patrimoni natural e històric. Geoalcoi organitza, en particular, un itinerari didàctic

pel riu Serpis que el recorre des de la ciutat fins al seu naixement on conflueixen

el riu Riquer i el Molinar. Aquest itinerari fa especial èmfasi en l’aprofitament de

la energia hidràulica en el context industrial i la seua importància en els inicis de

la industrialització en aquesta zona; a més, també remarca les vies de

comunicació i camins que es van fer per a poder fer arribar les matèries primeres

i tot el flux de productes resultants, que són un exemple de la enginyeria del

15 “El Ministerio de Cultura presupuesta 672.000 euros para la fábricas del Molinar” 25-11-2009 http://www.elmundo.es/elmundo/2009/11/25/alicante/1259153574.html (24-11-15) 16 https://arqueologiaindustrial.wordpress.com/2012/02/14/alcoi-treballa-un-pla-especial-de-proteccio-per-al-molinar/ (24-11-15) 17 “El Consell estudia ubicar el futuro Museu Valencià de la Industrialització en Alcoy” 15-02-2011 http://www.lasprovincias.es/v/20110215/alicante/consell-estudia-ubicar-futuro-20110215.html (24-11-15)

15

moment.18 Com a precedent d’aquest itinerari, trobem una publicació de 2010 de

Rafael Sebastià Alcaraz i Georgina Blanes Nadal a la revista Didàctica

Geogràfica19, amb l’objectiu d’explicar l’origen de la industrialització, els factors

de localització industrial i les relacions enter l’esser humà i el seu entorn.

També hi ha una iniciativa més reivindicativa i activa quant al tema legal:

Salvem el Molinar. Encara que aquesta organització ciutadana en un primer lloc

no tinga com a objectiu el conjunt històric del Molinar, si no l’aqüífer que li dona

nom, ha tingut un paper fonamental en la seua defensa, sobretot des del punt de

vista de la no edificació de noves fàbriques en el terreny. Tot el projecte es va

iniciar quan en març de 2013 es presentà un projecte (Acció Terrritorial

Estratègica impulsat per la Comunitat Valenciana) per a la construcció d’una

fàbrica de l’empresa La Española en La Canal, zona directament superior a

l’aqüífer del Molinar, i es va veure en perill la salubritat de l’aigua que abasteix

des d’aquest punt a tota la cuitat. Aquest va ser el motiu d’inici d’un projecte que

avui en dia encara continua fent una labor molt important: a banda de vetllar per

la salubritat de la xarxa hidràulica, també posa de relleu la importància del

conjunt històric amb la publicació de documents que ajuden a recolzar el seu

punt de vista quant a l’objectiu principal, i a més, reuneix a un gran nombre

d’experts i ciutadans que ajuden a difondre la protesta i, amb això, el patrimoni.20

A nivell autonòmic trobem l’hereva de la Associació Valenciana

d’Arqueologia Industrial, que a partir de 2013 i al canviar lleugerament els seus

objectius va passar a anomenar-se Associació de Patrimoni Industrial Valencià

(APIVA). Aquesta agrupació de professionals te com a objectiu estudiar,

difondre, protegir i posar en valor el Patrimoni Industrial valencià, a més de

realitzar denuncies sobre el seu deteriorament i difondre publicacions sobre el

tema. Així a la seua pàgina hi ha tot tipus d’informació sobre Patrimoni Industrial,

campanyes i activitats. A nosaltres ens interessa especialment pel que fa al tema

del Molinar, ja que recullen molt informació al respecte sobretot de les últimes

noticies i d’actualitat. És aqueta iniciativa la que ens a ajudat a reconstruir tot allò

18 http://geoalcoi.epsa.upv.es/#home (23-11-15) 19 http://www.didacticageografica.com/didacticageografica/article/view/43 (23-11-15) 20 http://salvemelmolinar.blogspot.com.es/ (23-11-15)

16

que li ha ocorregut al Molinar des de 2010, en un intent de donar una visió

d’actualitat sobre el tema.

A pesar de la denominació del Molinar com a BIC en 2005 i dels nombrosos

projectes de rehabilitació i museïtzació, encara en 2010 el Molinar no havia rebut

una actuació important, a banda de la rehabilitació de la fàbrica Els Solers entre

2004-201121; data final de la intervenció més actualitzada que es contradiu amb

altes proporcionades també per documents estatals com ja hem vist en el punt

anterior. Tampoc la va rebre en els anys posteriors a pesar de que el Ministeri

de Cultura va anunciar en gener de 2010 que havia destinat un pressupost de

672.000€ per a les fàbriques el Molinar22.

Ni la fàbrica ja restaurada Els Solers, de la qual està deteriorant-se (Fig. 15)

fins i tot la pròpia restauració23; ni la resta de fabriques, han vist fins a dia de hui

una intervenció per part de les autoritats i ha sigut per part d’iniciatives com les

de la Setmana Cultural de la EPSA (el passat 14 de Novembre de 2015)24

d’organitzar una visita guiada al lloc, les que mantenen viva la presència del

Molinar com a part important del passat històric de la ciutat que ha de ser

transmès i posat en valor, tant per a la seua conservació, com per al seu estudi

com a representació local d’un fenomen que va sacsejar l’economia i la societat

del segle XIX com fou la Revolució Industrial.

21 http://ipce.mcu.es/portada/port-int-ind03.html (23-11-15) 22 http://www.diarioinformacion.com/alcoy/2010/01/02/ministerio-cultura-presupuesta-672000-euros-fabricas-molinar/966046.html (24-11-15) 23 http://www.diarioinformacion.com/alcoy/2014/03/18/expolio-degrada-conjunto-arqueologia-industrial/1480987.html (24-11-15) 24 https://sct.epsa.upv.es/SemanaCiencia2015CampusAlcoi.pdf (24-11-15)

17

6. BIBLIOGRAFIA

AGUILAR CIVERA, Immaculada. “Arquitectura Industrial, testimonio de la era de

la industrialización”. Bienes culturales: revista del Instituto del Patrimonio

Histórico Español, 2007, nº7, p. 71-101.

ARACIL MARTÍ, Rafael i GARCIA BONAFÉ, Marius. Industrialització al País

Valencià: el cas d’Alcoi. València: Eliseu Climent, 1974.

CERDÀ PEREZ, Manuel (primer firmant). Arqueologia Industrial: Actes del

Primer Congrés del País Valencià (Congres celebrat en Alcoi, 9,10 i 11 de

novembre de 1990). València: Diputació de València, 1991.

GARCÍA PÉREZ, Joel. Arquitectura industrial en Alcoy: siglo XIX. Valencia:

Universitat de València, 1998.

SEBASTIÀ ALCARAZ, Rafael i BLANES NADAL, Georgina. “El itinerario

didáctico industrial: el problema de la puesta en práctica de los principios teóricos

en el Molinar de Alcoy (Alicante)”. Didáctica Geográfica, 2010, núm. 11, p. 111-

140.

VIDAL VIDAL, Vicente Manuel. Arquitectura e industria: un ensayo tipológico de

los edificios fabriles de L’Alcoià. Valencia: Generalitat Valenciana, 1988.

Legislació

Espanya. Pla Nacional de Patrimoni Industrial. III-2011.

Espanya. Decret 105/2005, de 3 de juny del Consell de la Generalitat. DOGV, 3-

VI-2005, nº 5025, pàg 21006-21013.

Webgrafía

AVAI: https://arqueologiaindustrial.wordpress.com/ (23-11-15)

APIVA: https://apiva.wordpress.com/ (23-11-15)

Diario Información: http://www.diarioinformacion.com/ (23-11-15)

Didáctica Geográfica: http://www.didacticageografica.com/ (23-11-15)

Geoalcoi: http://geoalcoi.epsa.upv.es/#home (23-11-15)

18

Instituto del Patrimoni Cultural de España: http://ipce.mcu.es/ (23-11-15)

Las Provincias: http://www.lasprovincias.es/ (23-11-15)

Rafael Sebastià: http://rafaelsebastia.wix.com/el-molinar-

alcoy#!home/mainPage (23-11-15)

Salvem el Molinar: http://salvemelmolinar.blogspot.com.es/ (23-11-15)

19

7. ANNEX D’IMATGES

Fig.3 Semisoterrani Fàbrica Francisco Moltó amb les voltes de 20 pams, Fotografies pròpies, 27-12-2015

Fig.2 Captura de Google Maps, Fàbriques de primera aigua, 30-12-2015

Fig. 5 Façanes de les fàbriques de Francisco Moltó (esquerra) i Els Solers (Dreta), Fotografies pròpies, 27-12-2015

Fig. 1 Cúpula de la Font del Molinar, Fotografia pròpia, 27-12-2015

Fig.4 Detall de la fàbrica Francisco Moltó on podem apreciar les empremtes que han deixat les bigues de fusta que sustentarien i cobririen els nivells superiors, Fotografia pròpia, 27-12-2015

20

Fig. 6 Canalització que recollia l'aigua de la fàbrica Els Solers, que venia de la divisió en el primer assut, i que havia de continuar fins a la fàbrica d’Octavi Reig on es tornava a dividir, fotografies pròpies, 27-12-2015

Fig. 7 Restes de la Roda hidràulica del Moli de Tort, fotografies pròpies, 27-12-2015

Fig. 8 Voltes de vint pams al semisoterrani del Molí de Tort, fotografies pròpies, 27-12-2015

Fig. 9 Façana del Moli de Tort amb xemeneia de 1897, fotografies pròpies, 27-12-2015

Fig. 10 Restes de la Borrera de Sanus, fotografies pròpies, 27-12-2015

Fig. 11 Ruïnes de la Fàbrica del Xurro, fotografies pròpies, 27-12-2015

21

Fig. 12 Façana de l'Ermita de la Mare de Déu del Pilar, fotografies pròpies, 27-12-2015

Fig. 13 Absís de l'ermita, http://rafaelsebastia.wix.com/el-molinar-alcoy#!ermita/cpv8, estat en 2008.

Fig. 14 Fàbrica dels Solers en plena reconstrucció del sostre, Diari Informació, estat de les obres en 2006-2007.

Fig. 15 Estat actual de la restauració de la fàbrica dels Solers on es poden apreciar les pedrades que ha rebut en el sostre, fotografia pròpia, 27-12-2015