DRAMES RURALS:

PARRICIDIVíctor Català

TRETS ARGUMENTALS

• En Felet se’n va al bar i la Lena i en Titet es queden sols a casa.

• Un dels amants de la Lena entra per la finestra i es barallen.

• L’amant està enfurismat i assassina a la Lena a ganivetades.

• En Felet torna a casa ebri i s’estira al llit on la Lena jau morta.

TRETS ARGUMENTALS

• El dia següent en Titet va a buscar la seva mare que no es desperta i surt a fora el carrer on troba a les veïnes.

• Les veïnes entren a la casa i es troben a la Lena morta i en Felet dormin al costat.

• Una multitud de gent s'acumula dins l’habitació, i acusen en Felet d’haver-la matat.

• Envien en Felet davant la Justícia i el condemnen sense cap prova.

ESTRUCTURA INTERNA

• Plantejament: descripció de la situació inicial.

• Nus: quan comencen a succeir els fets i la Lena mor.

• Desenllaç: en Felet és acusat per la Justícia i se l’emporten.

PUNT DE VISTA NARRATIU

• Tercera persona, omniscient.

Exemple: “I el pobre Felet, corsec de dolor i de vergonya, arrossegant les cames i empassegant a cada punt, emprengué el camí cap a les presons del rei, escortat per dos benemèrits de cara ferrenya i perseguit per les mirades abrusadores i inclements de tot un poble regirat.” [pàg.143]

TÈCNIQUES NARRATIVES

• Descripció de personatges(exemple: “La Lena jeia... El cabell ris tot alfuixat, els llavis

encesos, el coll blanc i gras, i l’ample pit inflant-se sota el llenç de la camisa; fresca, atractívola, en plena joventut...” [pàg.131])

• Descripcions llargues(exemple: “Ella debatia desesperadament cames i braços,

saltava, es revinclava, cocejant, mossegant, esgarrapant, destrossant com una fúria tot lo que trobava; però ell, amb els ulls fora del cap, i els cabells esvalotats, espremia tota sa força per escanyar-la, llançant grunys de fadiga i carrisquejant les dents.” [pàg.133])

TÈCNIQUES NARRATIVES

• Diàleg(exemple: - Lena...! Lenaaa! Vine a buscar el nen!Ni contesta.- On és la teva mare, fillet?- Mama meva dom – repetí el menut, signant cap a dins

amb son ditet grassó. [pàg.136])• Narració(exemple: “La lluita fou breu. A la fi, la pobre dona,

acabades les forces i estroncant l’alè, deixà anar cames i braços i quedà com un soc.” [pàg.133])

• Comparacions(exemple: “Com mossegada per un escorpí ella el deixà

anar: arribava el moment temut.” [pàg.131])

TÈCNIQUES NARRATIVES• Adjectivació i presència de detalls(exemple: “Tenia el nas ple de sang, el blanc dels ulls

vermell, un pam de llengua a fora, sense aparença humana: les ninetes blaves, enrondades d’un cèrcol sagnós, immòbils i fixes, semblaven mirar encara, esparverades, son botxí.” [pàg.133])

• Diminutius(exemple: “A tres quarts de nou, el Titet dormia com un

angeló, i ses manetes grassones i llefiscoses semblaven dues pilotetes d’argila sobre la blancor de la roba.” [pàg.129])

• Enumeració de Fets(exemple: “S’entrebancà amb una veta, espolsà la cama, i el

ganivet, el tatà del menut, rodolà fins als peus del llit gran.” [pàg.131])

PERSONATGES• FELET: marit de la Lena, sense preocupacions, representa la

figura d’una persona de poble, acostuma a anar al bar i a embriagar-se.

• LENA: casada amb en Felet, mestressa de casa que cuida el fill, molt infidel ja que té molts amants.

• TITET: fill de la parella, molt innocent ja que sense saber-ho influeix en el desenllaç.

• PAU: amant de Lena, el seu assassí, violent i gelós.

• GENT DEL POBLE: tafaners, no deixen que en Felet es defensi, i fan que l’acusin.

ELEMENTS PROPIS DEL RURALISME

• Ús de diminutius i variacions de les paraules.(Quan la Lena parla amb el Titet)

(exemple: aucell → ocell)• Paraules relacionades amb l’àmbit de la

pagesia. (exemple: Tatà, degatejar → agradir amb una eina

de tall)• Els llocs on es desenvolupa l’acció són propis

de poble.(exemple: la taverna, la casa, Girona)

COMENTARI ESTILÍSTIC

El rellotge de caixa de la sala... clinc, clinc, clinc...! Va picar hores amb espinguet adelerat. Eren les vuit. La Lena botà en la cadira com si li haguessin donat una vergassada. Apressada i nerviosa rentà els plats i endreçà la cuina. Tantost hagué acabat, prengué el nen de la mà per dur-lo al bressolet que li tenia vora el llit gran. El menut no havia deixat son tatà, i, tot muntant l’escala, el ganivet, lligat al cap de la veta, anava petant de graó en graó.

Comparacions

Adjectivació

Diminutius

[pàg.129]

COMENTARI ESTILÍSTIC

- Prou... prou... –[gemegà a la fi, dolorosament; però ell seguia masegant-la sense fer-li cas.]

[D’improvís, com ho feia tot, afluixà els braços, i rebatent-la cap al llit, forfollà:]

- Despulla’t.

[I mentre ella, defallida, rodant-li el cap, l’obeïa, ell fosc i neguitós, se posà a passejar per la cambra, amunt i avall, amunt i avall...]

Diàleg

[Narració]

Adjectivació

Enumeració de fets

[pàg.131]

PREGUNTES DEL LLIBRE

• Anota les referències a la cara d’en Pau, l’assassí, des que << dos puntets verdosos relluïren en la fosca, darrera el badall de la finestra>> fins que mata la Lena. Comenta la progressió intensificadora del color vermell. El pots relacionar amb la passió, la violència i la mort?

• Analitza el paper del nen, en Titet. Creus que és un parricida? Justifica la resposta.

AUTORES

Gerogina Garcia

Clàudia Autonell

1er A Batxillerat

11/03/11