1

Reus - Número 1 - Octubre de 2012 - http://www.ciu.cat/reus

Especial eleccions 25 de novembre

#totsambelpresident

2

En aquests moments de màxima transcendència històrica, en plena Transició Nacional hem volgut recordar les

paraules del nostre President des de la jornada prèvia a la Diada Nacional fins a que va ser rebut per milers de

catalans a la Plaça de Sant Jaume el passat 20 de setembre a la tarda. Des de Convergència i Unió de Reus ho

tenim clar: #totsambelpresident

"Totes les veus que s'alcen van en la mateixa direcció:

més justícia i més llibertat per a Catalunya!"

10 de setembre, discurs institucional

"If we cannot reach a financial agreement, the road to

freedom for Catalonia is open"

11 de setembre, en resposta al corresponsal de la BBC

"Encara estem més a prop de la plenitud nacional, res

serà fàcil però tot és possible"

12 de setembre, Palau de la

Generalitat

"Catalunya necessita un

Estat"

13 de setembre, Madrid

"Les lleis no

poden anul•lar el que és un sentiment, una voluntat i

un projecte de futur del poble de Catalunya"

20 de setembre, Madrid

President Mas: "No es pot fer callar la veu d'un

poble a base d'introduir la por"

1 d’octubre, decret convocatòria d’eleccions

3

CiU anima els militants del Baix Camp "a lluitar

per un objectiu ambiciós: L'estat propi"

Jordi Montaña / Davant de 300 militants, Josep Rull i

Ramon Espadaler apunten que s'ha de guanyar el

discurs de la por "amb dades eloqüents com el dèficit

fiscal " i "la credibilitat i el rigor de CiU i el president

Mas". L’alcalde de Riudoms i l’alcaldessa de Cambrils,

Josep Cruset i Mercè Dalmau, van fer una crida perquè

els militants i simpatitzants intentin convèncer un

ciutadà cada dia fins el 25 de novembre.

Convergència i Unió va esperonar els seus militants i

simpatitzants del Baix Camp "a lluitar per un objectiu

ambiciós: L'estat propi". Ho va fer el passat diumenge 30 de

setembre de la mà del secretari d'Organització de Convergència Democràtica, Josep Rull i de la mà del president

del Consell Nacional d'Unió Democràtica, Ramon Espadaler en un dinar que ha congregat gairebé 300 militants a

la vila de Cambrils. Els dos van apuntar, en aquesta nova etapa "transcendental" que enceta Catalunya, que

s'haurà de guanyar el discurs de la por. El dinar també va ser presidit per l’alcaldessa de Cambrils, Mercè

Dalmau, i l’alcalde de Riudoms, Josep Cruset.

Rull va apostar per fer-ho amb "dades eloqüents,

explicant el dèficit fiscal que pateixen els ciutadans

de Catalunya". "Paguem 16.400 milions d'euros a

l'any, que se'n van i no tornen", va constatar, tot

recordant que a Alemanya, "els tres länders més rics

tenen un dèficit fiscal conjunt de 7.500 milions

d'euros". Ramon Espadaler va subratllar que ho hem

de fer "amb la credibilitat i rigor que tenim com a

marca CiU, exhibint el sentit institucional, amb diàleg

des del convenciment en positiu del president Mas". I

en aquest sentit, va afirmar que "en la propera

campanya anem a escriure el nom de Catalunya en

majúscules i això només ho poden fer el president

Mas i Convergència i Unió".

Rull i Espadaler es van dirigir als simpatitzants i militants de la federació a les acaballes de l'àpat i van destacar la

importància "del moment històric" que viu i viurà Catalunya en aquests propers dies. Espadaler va recordar que

"si som aquí, és perquè molta gent ha picat pedra al llarg dels anys, i potser molts no podran viure aquesta etapa

il·lusionant". Per això, Espadaler va asseverar que "tot haurà valgut la pena, cap esforç haurà estat en va".

4

Un abans i un després

"Per què ara sí i abans no?" va preguntar Rull, sent, acte

seguit contundent en la resposta: "Alguns honestament

vam creure que podríem ajudar a modernitzar

econòmicament, socialment i democràticament

Espanya". Però segons Rull hi ha hagut un abans i un

després. "La sentència del Tribunal Constitucional a

l'Estatut i el no rotund, radical de Rajoy al Pacte Fiscal, fa

que Espanya hagi renunciat a ser l'Estat dels catalans".

Davant d'aquestes negatives, el secretari d'Organització

de CDC va argumentar que "tenim el dret i l'obligació de

construir el nostre propi Estat, per a garantir el benestar

dels nostres ciutadans".

7 setmanes decisives

Finalment, l’alcaldessa de Cambrils va instar els assistents a treballar molt dur durant aquestes 7 setmanes que

queden i “a convèncer una persona cada dia, demanar que es faci costat al President de la Generalitat”. També,

l’alcalde de Riudoms va prendre la paraula i va animar la militància a afrontar aquesta “campanya amb il·lusió

per combatre el discurs de la por que s’està fent des d’alguns sectors polítics i mediàtics”.

EDITORIAL: 25 de novembre, deixem la cruïlla enrere

Encetem un curs polític marcat per l’avançament electoral. Les eleccions del pròxim 25 de novembre són les

primeres d’una nova etapa, són les eleccions de la nostra vida. Després dels greuges que ha hagut de patir

Catalunya a nivell econòmic per part de l’administració central, Catalunya emprèn un nou camí. Fins ara

estàvem en una cruïlla, ara hem agafat un dels dos camins: El de decidir per nosaltres mateixos, el que volem ser

i com voler ser. I el President Mas encarna i lidera aquest trajecte, ara ja havent deixat la cruïlla enrere.

Catalunya porta uns anys immersa en la crisi econòmica que sacseja la ciutadania i les administracions

catalanes. Per tots són sabuts els problemes econòmics que assetgen la majoria d’ajuntaments i la Generalitat

de Catalunya, agreujats per la incompetència i la discrecionalitat del govern central. Però enmig d’aquest mar de

dubtes, una petita espurna brilla als ulls dels catalans i els anima esperançats a posar el seu gra de sorra en els

fonaments del país.

L’aportació de cadascú, des del seu lloc i amb el seus actius, és vital per construir un país més just, fort i lliure.

Cal avançar cap a l’estat propi per poder garantir el benestar social, el progrés econòmic i la pervivència

nacional. I és més obvi que mai: Som moltes i molts, les reusenques i els reusencs, els que ens posem al costat

del President Mas en aquesta nova etapa. Ara hem de reblar el clau, hem de convèncer el màxim de gent

possible, buscar recolzaments col·lectius i individuals. Cal fer tot allò possible, perquè l’endemà del 25 de

novembre Catalunya pugui trepitjar decididament el nou camí cap el seu propi Estat. I això, només per confiar

en el President Mas.

5

Entrevista

Heribert Padrol: “No pots configurar un Estat

Propi sense una Hisenda pròpia”

Jordi Montaña / Heribert Padrol va néixer a Reus l’any 1964. Ha estat inspector de finances de l’Estat sent el

número dos de la seva promoció. Ha ostentat càrrecs al Ministeri d’Economia i d’Hisenda, concretament a

l’Agència Estatal d’Administració Tributària. Va ser diputat de CiU al Congrés del 2000 al 2002 i actualment és

soci-director del Bufet Padrol Munté, especialitzat en temes tributaris i mercantils.

Per què és necessària una hisenda pròpia i

que es recaptin, es gestionin i es liquidin tots

els impostos a Catalunya?

És especialment important tenint en compte

les competències financeres dins l’estat i

l’absència de límits dins de l’estat espanyol per

territorialitzar la despesa pública. A Catalunya,

tenim una hisenda que comparativament amb

la de l’estat és molt petita. Quantitativament,

tenim unes competències molt reduïdes.

Posant xifres del 2010, la recaptació de la

hisenda de la generalitat va ser de 2.200meur,

mentre que la de l’Estat a Catalunya van ser

31.100meur a través dels impostos

fonamentals a nivell de política econòmica com IRPF, IVA i impost de societats.

Aquesta absència de límits propicia el dèficit fiscal que patim respecte la resta de territoris de l'Estat?

Catalunya pateix un drenatge fiscal importantíssim en comparació a qualsevol altra regió de l’Estat. Un drenatge

fiscal que d’acord amb els estudis que va fer el Ministeri d’Hisenda l’any 2008, amb dades de 2005, aplicava el

criteri del flux monetari en el 8’7% del PIB. Fa poc, el Govern català va saber que era del 8’4%. És un drenatge

fiscal importantíssim de l’ordre de 17.000meur. Per què aquest drenatge dels recursos que acaba afeblint a la

capacitat econòmica catalana? Això limita la capacitat de desenvolupar-se empresarialment, econòmicament i

socialment. I això passa per una raó indiscutible: A l’estat espanyol no hi ha un model per repartir la despesa i la

inversió pública entre territoris. No hi ha regles del joc. L’estat té llibertat absoluta per repartir com vulgui.

Posats en un extrem podria agafar una comunitat autònoma i, més enllà de limitacions objectives, gastar-ho tot

en una altra comunitat.

I a més, hi hem de sumar incompliments com seria per exemple el cas de l’execució pressupostària de l’estat

en matèria d’infraestructures a Catalunya, que no va arribar al 35%.

Des d’un punt de vista democràtic, sorprèn. Perquè al final un estat democràtic i de dret és un estat amb

limitacions, amb el seu poder i la seva potestat. Els que hem treballat anys a l’administració de l’estat, teníem la

sensació que la cultura de l’estat espanyol no acceptava aquestes limitacions. No està en el seu ADN. Però ara ja

6

no són sensacions, l’Estatut incorporava abans de la sentència el principi d’ordinalitat. És una regla del joc de

lògica abassegadora reconeguda pel Tribunal Constitucional d’Alemanya. Significa que si un länder, una regió o

una comunitat autònoma, és la segona en renda i riquesa per càpita abans de pagar impostos ha de seguir sent-

ho després de pagar-los i rebre despesa pública. Si de la segona passes a la cinquena; o de la cinquena a la

novena; ja no és solidaritat, sinó arbitrarietat, discrecionalitat i un tracte perjudicial.

Arriben crítiques des de la presidència d’Extremadura, Galícia i La Rioja entre d’altres. Algun expert des de

l’Estat ni que sigui amb la boca petita deu reconèixer el dèficit fiscal?

Aquestes dades que explico són del propi Ministeri d’Hisenda, elaborades a Madrid i actualitzades des del

govern central. Sorprèn que des de fora de Catalunya no hi hagi veus crítiques contra aquesta grolleria i manca

de rigor impressionant. És d’una forta càrrega ideològica. Recordo una definició dels efectes de la ideologia, d’un

filòsof francès, que diu que la ideologia és una cuirassa on els arguments racionals més ben construïts s’hi

estavellen. En el fil conductor ideològic fora de Catalunya, hi ha gent que és capaç de dir que Catalunya és

receptora neta de diners, com el sr. Monago. Nosaltres debatem sobre xifres fetes pel propi ministeri

d'economia. Aquestes afirmacions tenen un recorregut de no més de 3 mil·límetres.

Amb un Estat propi, amb la seva hisenda pròpia, podríem tenir una cartera de serveis públics molt més ampla

o caldria mantenir els serveis actuals i millorar-los?

Catalunya és un país molt ric socialment i econòmicament. Té un PIB superior al de Portugal, una projecció al

món de Catalunya i Barcelona extraordinària. Té les potencialitats per un projecte econòmic, social i de futur

extraordinàries; si poguéssim recuperar unes regles justes del joc. O tenim una hisenda pròpia o no ens en

sortirem, ja podem fer pedagogia, explicar, etc. Podríem fer moltíssimes coses: Enviem 17.000 milions d'euros,

7

només enviant la meitat, quedant-nos amb un dèficit fiscal del 4'2% que ja és un bon esforç, no caldria retallar.

Tindríem uns marges per construir un país de manera il·lusionant.

Vostè ha elaborat un informe que subratlla la hisenda pròpia com una eina per combatre el frau fiscal. Amb

quines mesures s'hauria de combatre?

Es parteix del punt de partida que l'agència tributària de l'estat funciona extraordinàriament bé, però hi ha

moltes coses millorables. Té un molt bon sistema informàtic per als ciutadans i les empreses que estan dins del

sistema, però pels ciutadans i les empreses que estan totalment o parcialment fora del sistema l'agència

tributària no és eficient. L'agència tributària no és molt eficient en la lluita contra aquesta economia

submergida. Espanya té un nivell d'economia submergida alt, és del 20% aproximadament i hem de tenir en

compte que no es pot arribar mai al 0%. Aquest informe destaca alguns estats que han optat per l'estratificació

de contribuents tenint en compte el seu perfil i la seva trajectòria històrica que no són de risc, sotmetent-los a

una comprovació més tova, a un pacte i acord de bones i males pràctiques. Si es descobreix que han enganyat

els cau el pèl; però es tracta de dedicar l'energia a descobrir els que estan fora parcialment o totalment. Un dels

eixos de l'agència tributària catalana hauria de ser aquest: Perquè els que no paguen impostos perjudiquen molt

el sistema i l'esforç del conjunt dels catalans.

Hi ha algun indici que des del

ministeri d'administracions i hisenda

pública es pugui anar cap aquesta

direcció?

Des del Ministeri d'Hisenda més enllà

del control tributari, també són

responsables del control del dèficit.

Indicis de que es pugui anar cap

aquesta direcció avui en dia? No n'hi

ha, a no ser que si n’hi ha siguin a nivell de reflexió interna. Ara el que tenim és un procés d'amnistia fiscal, que

va ser una aposta curiosa. És cert que altres països ho han fet, però un procés públic d'amnistia fiscal en un

moment que la gent està patint i s'està intentant mantenir l'equitat del sistema, és un missatge negatiu per la

cohesió social, en la meva opinió. Per tant, no sé si tenen algun tipus de reflexió per incrementar la lluita pels

que estan fora del sistema d'una manera, com a mínim, totalment insolidària.

Construir la hisenda pròpia hauria de tenir un règim transitori per poder assolir l'estat propi? O sigui per

assolir l'estat propi és necessària la hisenda pròpia?

Necessàriament. Hem de ser realistes. Per molta passió que hi pugui haver i impuls en aquest tema, formem

part d'Europa.

Des d'aquest punt de vista el País Basc i Navarra podrien estar més a prop, o si més no els seria més fàcil

aquesta fita.

Tenir-ho més a prop o més lluny depèn de la majoria social que impulsa aquest objectiu. En aquests moments, jo

que no sóc expert en el País Basc; sí que veig a Catalunya una majoria social a favor de la hisenda pròpia molt

important com a element de cohesió. I també una creixent majoria a favor de la independència. En qualsevol

8

cas, no pots configurar un Estat Propi sense una Hisenda Pròpia. Que ells tenen les diputacions forals? Això no

els situa més a prop, els pot donar més capacitat i potència d'autogovern. Però el que li dóna més possibilitats a

un Estat Propi és una majoria social a favor.

Notícies d’actualitat municipal

Domingo aposta per

adaptar el creixement

de la ciutat al nou cicle

econòmic

El regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Reus,

Miquel Domingo, va concretar els grans eixos del

Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) i va

assenyalar que “cal reorientar el model de

creixement adaptant-lo al nou cicle econòmic i a les estimacions demogràfiques de la població reusenca”.

Convergència i Unió de Reus va assistir a la conferència del regidor el passat 25 de juliol al Centre d’Art Cal

Massó on va traçar les línies mestres en l’àmbit d’urbanisme de la present legislatura municipal.

El titular d’urbanisme, conscient de la situació de recessió econòmica, va concretar també que cal “regenerar el

teixit urbà per millorar-ne la qualitat i reforçar l’activitat econòmica”. Segons Domingo, això passa per

incrementar la rehabilitació i fent polítiques d’habitatge adequades a les noves necessitats de la ciutadania. I

més enllà de l’àmbit urbà; Miquel Domingo va revelar que cal avançar cap a una “potenciació de la matriu

agrícola i dels valors paisatgístics”, valorant d’aquesta manera la funció del sòl, tot dinamitzant i revitalitzant

l’activitat agrícola.

Finalment, el regidor d’urbanisme va diagnosticar els dèficits en mobilitat que pateix la nostra ciutat. I per

revertir-ho, Domingo va sentenciar: “Cal trobar eficiència en la mobilitat dissenyant un nou traçat de

ferrocarril que allunya el pas de mercaderies, un model eficient de rodalies, millorant els accessos viaris i la

mobilitat interna en totes les seves formes”.

9

Pere Macias obre el

curs polític a Reus

El passat dilluns 17 de setembre, el portaveu

adjunt de Convergència i Unió al Congrés, Pere

Macias, va opinar que la conferència del

President Artur Mas a Madrid, del dijous 13 de

setembre, "enceta una nova i engrescadora

etapa del catalanisme". Per Macias, "la

intervenció de Mas va ser una mostra de

fermesa, lideratge i serenitat"

Macias va explicar que "la política normalment

és lenta i no hi passen grans coses, però estem

en una fase on s'accelera ràpidament". Pel

dirigent de CiU, això és fruit que "en cinc dies

han passat moltes coses, des de la sortida al

carrer d'1,5 milions de catalans fins a

l'autodestrucció dels socialistes catalans',

posant d'exemple que, "després de la festa de

la rosa del PSC es veu una alineació més clara

de les tesis unionistes dels socialistes amb les

del PP". Pere Macias també va recordar que

"ara vénen temps difícils pels que fem política,

però a la vegada són temps engrescadors".

Pere Macias també va enviar un missatge tranquil·litzador per amortir l'argumentari dels "demagogs", afirmant

que "econòmicament seríem com Dinamarca i no com Xipre, podríem augmentar les pensions i,

empresarialment, seríem capaços d'ensenyar a la resta del món que som gent seriosa i que treballa bé".

El Portaveu de CiU al Congrés va fer aquestes declaracions a Reus durant l'assemblea acompanyat per les

presidentes locals i comarcals de Convergència, Ima Mis i Mercè Dalmau, que van enviar un missatge

d'optimisme a la militància, demanant-los que es posessin les piles per afrontar els mesos d'adversitat que

venen i que estiguessin al costat del President, els líders del país i el partit. Mis, que va fer una crida a buscar

nous adeptes al projecte convergent reusenc i nacional per "ampliar la majoria per la transició a l'Estat Propi,

essent valents i explicant arreu del país que volem i que farem, amb una única possibilitat d'obrir l'horitzó al

futur de les nostres properes generacions”.

10

CiU Reus celebra la Diada Nacional amb ofrenes

florals al Baluard i al Santuari de Misericòrdia

Convergència i Unió de Reus va celebrar la Diada Nacional

de Catalunya amb una ofrena floral a la plaça del Baluard i

al Santuari de Misericòrdia. Els representants dels comitès

locals de CDC i UDC de la nostra ciutat van assistir a l’ofrena

en record de la defensa de Catalunya fa 300 anys a la plaça

del Baluard, portal per on es creu que entraren les tropes

de Felip V l’any 1709. Els actes de la Diada van ser

completats amb una segona ofrena a Misericòrdia i amb la

participació a la històrica a la manifestació que va

transcórrer pels carrers de Barcelona, durant la tarda.

En la segona ofrena floral, celebrada a Misericòrdia als peus

de la senyera; la presidenta local de CDC, Ima Mis, va

destacar la necessitat de garantir el benestar social i el

progrés econòmic. A continuació, l’exregidora, ex delegada

de Benestar Social i actual directora de la residència de

Gent Gran de Reus, Rosa Maria Raga, va fer un parlament

en nom de la federació. Aleshores el President de la

Generalitat, Artur Mas, encara no s’havia reunit amb

Mariano Rajoy, per abordar la negociació del Pacte Fiscal.

Rajoy va tancar la porta a la proposta consensuada per una

àmplia majoria del Parlament de Catalunya.

Raga, d’acord amb la seva trajectòria vinculada al món

social i de compromís amb el País, va remarcar que “el

marc que Espanya ens imposa no és viable, tampoc pel seu

desenvolupament identitari, econòmic i social”. Per això,

va sentenciar: “Ens cal més poder decisió per construir la

societat que els ciutadans necessitem, per garantir i

enfortir la nostra identitat”. També va participar en els

actes de CiU a Reus la rapsoda Josefina Guasch que va

recitar tres poemes. Un cop acabada l'ofrena, un nombrós

grup de militants es va desplaçar en 4 autocars i més d'una

desena de cotxes per tal participar en la manifestació de

Barcelona.

11

CiU celebra la inauguració del nou CAP Horts de

Miró que millora substancialment l'assistència

sanitària al barri

Convergència i Unió de Reus celebra i valora positivament que l'Ajuntament de Reus i el Govern de la Generalitat hagin inaugurat el Centre d’Assistència Primària al barri Horts de Miró de la nostra ciutat. Amb l’obertura del nou equipament es millorarà l’assistència i l’atenció sanitària a la gent gran, tenint en compte que molts residents de la zona són d’avançada edat. D’aquesta manera el consistori i el Govern mostren el seu compromís amb la nostra ciutat i les polítiques socials en un context de contenció econòmica. El nou Centre d’Assistència Primària està situat al Camí de l’Aigua Nova, número 29.

L'Ajuntament de Reus és capdavanter amb un

programa innovador i socialment responsable de

Recuperació d'Aliments Frescos amb més de

6.000 beneficiaris

Davant els fets succeïts aquest estiu amb l'assalt a supermercats, des de CiU defensem projectes com el programa endegat per la Regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament de Reus, amb la Regidora Montserrat Vilella al capdavant, que arribarà a 6.327 persones sense recursos. Aquest programa dóna feina a persones discapacitades i redueix de forma significativa la generació de residus de les grans superfícies. Definitivament, són millor solució per fer front a la carestia d'aliments bàsics.

12

Agenda

Actes previstos per als propers mesos

OCTUBRE

• Cada dissabte: CiU al Carrer. Carpa informativa als barris i places de Reus

Data: Cada dissabte del mes d’octubre Hora: 10:30h a 12:00h Lloc: barris i places de Reus

• Conferència i sopar amb el secretari general de CDC i president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol

Data: 16.10.2012 Hora: 20:00h Lloc: El Círcol, plaça del Prim 4

• Conferència amb l’Honorable Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau

Data: 19.10.2012 Hora: 20:00h Lloc: El Círcol, plaça del Prim 4

• Seguiment de les eleccions del País Basc i Galícia

Data: 21.10.2012 Hora: 20:00h Lloc: Seu local de Reus, Plaça del Mercadal 17

Contacte Servei de publicacions de CiU a Reus: 977340629

Plaça del Mercadal 17 Edició i Direcció: Jordi Montaña

Redacció: Susana De Haro

Fotografia: Carles Borja

13