parlem del nostre riu
DESCRIPTION
TREBALL 2010 2011TRANSCRIPT
Parlem una mica del nostre riu,dels records de infants,adolescents,madurs i finalment SENIORS passejant per la seva ribera els dies calorosos d`estiu gaudint de la seva brisa i quans records i exclamacions en el seu nom. !!!
Que surt el riu.....!
El riu ha arribat al terraplè,posa-ho batiports !
Hi ha un ofegat al riu !
El riu ha fet malbé el pont (1953) !
Els feixistes han passat el riu (1939) !
Quanta me... que porta el riu !
Ves- ten a pescar al riu
Resumint que ens hem criat al Baix Llobregat i per això:
Carles Manel Antoni
PARLEM DEL NOSTRE RIU
El Riu Llobregat neix a la població Pirinenca de Castellar de N`Hug
LES FONTS DEL LLOBREGAT
Desprès de 157 km. de recorregut desemboca a la Mediterrània en el Prat del Llobregat travessen les comarques del Berguedà,Bages i Baix Llobregat
Hi ha un parell d'hipòtesis sobre la seva etimologia:
Podria venir del llatí rubricatus, mot que significa vermell i fa
referència a les tonalitats vermelloses de les seves aigües, ja que en
moments de crescuda l'aigua es torna d'aquest color, derivant
desprès a Lubricatus que significa "relliscós", "fosc" o "fangós".
Aquestes dues versions tenen una certa relació.
Podria significar també llòbrec, és a dir "ombrívol" o "trist", degut al
anar encaixat entre muntanyes de nord a sud, cosa que provoca que
la vall del riu sigui molt fosca.
En el seu camí cap al sud, alimenta l`embassament de la Baells inaugurat el 1974 amb una capacitat de 109,43 hm/cúbics i està situat a la poblacions de Cercs
Per construir el Pantà de la Baells va ser necessari inundar Sant Salvador de la Badella i part de Cercs,en temps de sèquia encara es poden veure restes
sobresurtin del aigua
Llavors es va construir el poble de Sant Jordi de la Baells per acollir els habitants expropiats per construir el pantà .
Després de l'embassament el riu recorre molts municipis o termes municipals (Olvan, Avià, Gironella, Puig-reig, Navàs, Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Manresa...). Fa uns anys s'aprofitaven les aigües del Llobregat per produir l'energia elèctrica que necessitaven les màquines de les indústries tèxtils que hi havia en tots aquests pobles. Com a testimonis d'aquest aprofitament queden nombroses colònies tèxtils amb rescloses i canals llarg del riu.
COLONIA SEDO
COLONIA ROSALCOLONIA VIDAL
Actualment continuen en funcionament nombroses minicentrals elèctriques que fan que el cabal del riu disminueixi molt de manera artificial en nombrosos trams, especialment en temps de sequera.
Prop de Balsareny hi ha l’inicií de La Sèquia que fou construïda per ordre del rei Pere III el Cerimoniós per tal de portar l’aigua del Llobregat aManresa.
En el seu curs, el Llobregat va rebent aigües de diverses rieres i rierols:Els principals afluents del Llobregat són:
per el marge dret (oest)
Riu Bastareny
Riu Cardener
Riu Anoia
Per el marge esquerre (est)
Riera de Merlès
Riera Gavarresa
Riera de Rubí
Riera de Vallvidrera
A Castellgalí,el Llobregat rep les aigües del seu afluent principal. El Cardener,que fa augmentar notablement el seu cabal.
Un cop deixades enrere Manresa i Montserrat,i ja fora de la comarca del Bages el riu arriba a Martorell on rep les aigües d`un altre afluent molt important : el riu Anoia.
Desde aquí fins a la desembocadura el Riu es molt aprofitat per el horts i camps de fruiters com per les fabriques que s’han insta-lat als seus marges.
Fàbrica textil
Desemboca formant un vast delta de 100 km/2 on es troben les Instal·lacions portuàries i aeroportuàries de la ciutat de Barcelona,així com diverses reserves naturals de gran importància havent-ne modificat el trajecte de la part final per aprofitar mes el terreny per l’industria i
aeroport.
El delta del riu Llobregat
CORNELLÁ DE LLOBREGAT
El nom de Cornellà està lligat al d'un riu elLlobregat.La mateixa existència de Cornellà,com la de tantes altres ciutats i pobles de lacomarca i de Catalunya es una conseqüència,entre al tres de la presencia del riu i haestat un factor que ha marcat eldesenvolupament de la nostra ciutat tantcom a municipi agrícola, quan les aigües delriu regaven les seves terres, com el seunaixement com a localitat purament urbanahi el seu desenvolupament industrial.
En les últimes dècades, el riu i el seu entorn natural s'han anat deteriorant progressivament per causa de diverses intervencions que en ignorat els seus valors. Les constants transformacions de la llera del Llobregat al seu pas per Cornella, a causa del creixement i desenvolupament de l'àrea metropolitana, comporta que, actualment ens resti una franja de terreny d'uns 50 metres a banda i banda del riu.
Pont de la gran via Barcelona Tarragona
La recuperació del riu ha de ser un objectiu primordial.El riu té una continuïtat geogràfica, que ofereix l'oportunitat de ser, mitjançant els camins de ribera, un instrument per a la mobilitat no motoritzada i l'esbarjo de les persones, esdevenint un element d'identitat de la comarca compartit pels seus ciutadans i ciutadanes
El riu, al seu pas per Cornellà, ha donat ensurts als seus ciutadans, sortint-ne del seu llit i destrossant tot el que trobava al seu pas.
Després de molts anys de destrucció de la flora i la fauna del riu. Actualment
es comensa a recuperar, però el mal comportament d'uns quants fa que costi
molt més la seva recuperació.
Bé ja hem arribat al delta ara nomes queda el final del riu el delta i la desembocaduraAl mar Mediterrani
Un cop hem arribat al delta ens adonem compte de que esta molt vent cuidat y assenyalat per que no he puguis perdre.
El delta del Llobregat es va començar a formar aproximadament 18.000 anys, però només en fa uns 2.300 que el nivell del mar es va estabilitzar i es va iniciar la formació del delta actual. Però només fa 58 anys que jo amb pessigo i fa molt de temps prenia el bany i es podia pescar per els costats del RiuLlobregat .El riu pateix contínues transformacions, determinades pel difícil equilibri entre el mar i la terra i per les variacions del riu.L’aigua que omple el tram final de la llera del riu es una barreja de aigua de riu i sediments , del aqüífer i de mar.Aquestes aigües no es barregen i formen capes separades.
El tram final del riu Llobregat va ser desviat l’any 2004 per poguer fer la ampliació del port de Barcelona cap al Sud .
Desembocadura al mar mediterrani
Actualment és un espai natural protegit. En els calaixos de depuració l’aigua sobrant i la que envia la depuradora milloren la seva qualitat en passar pels recintes inundats , on les plantes aquàtiques retenen els elements contaminants
Calaix de depuració
la circulació de l’aigua pels calaixos de depuració i pels Canals es realitza gracies a lleugers desnivells i es gestiona mitjançant un gran nombre de
comportes.
Situats al marge dret del tram final del riu Llobregat, ocupen unes 145 ha i hi ha una gran diversitat de flora i fauna. Hi podem trobar els principals paisatges del Delta: jonqueres, prats humits, pinedes, canyissars, platges i estanys litorals, com ara el de Cal Tet i el de Ca l’Arana. Aquests espais formen un Delta en
miniatura.
La nova llera del riu marca el límit entre els espais naturals i agrícoles d’un costat i les infraestructures de l’altre
La plana d’inundació és un delta en miniatura.Troben els principals paisatges deltaics en les seves 90 hectàrees ; riu, estanys litorals , maresmes, Prats , pinedes i platges ; uns prèviament existents i d’altres de nova creació.
A la vora Esquerra del riu podem veure l’estació depuradora del Baix Llobregat, el Polígon industrial del Prat , la zona de activitats
logístiques i dics del Port.
Al marge dret, on es trobem ,comencen els espais naturals de Delta, que continuen per la Ricarda i el parc litoral dels Prat fins el estany del Remolar i la Murtra a Viladecans i Gavà.També ens trobarem la antiga caserna des carrabiners y el semàfor que actualment es
poden visitar .
Antiga caserna carabiners
Aquets edificis van tenir un paper important en el control del transit de vaixells i de mercaderies durat el sigle XIX i principis del XX.
El semàfor va es començar a deixar de funcionar cuand van apareixer els primers aparells de
radio.
Actualment aquesta edificació del delta esta en fase de reconstrucció pera que es pugui visitar.
L’estany és un paradís per la fauna. Hi viuen peixos,amfibis com la reineta,rèptils com la tortuga d’aigua i moltíssim ocells. Aquí han criat espècies singulars com l’ànec blanc o la perdiu de mar
Ànec al L’estany de cal Tet . Va ser excavat al any 2002 y rep l’aigua que procedeix principalment de l’aqüífer superficial. Y en cas de sequera també pot rebre aigües dels calaixos de
depuració.
Però la pau i tranquil·litat d’els ànecs, tortugues y demès bestioles del delta es trenca cada cop
que aterren el avions al aeroport del Prat.
Aquest ocell està ben espantat per el soroll del avió ,no sap si amagar-se ò sortir volant.
Bon humor i ganes de fer fotos per poder fer el
treball de camp no falten.
Bé, a arribat l’hora de acabar el recorregut per el riu i tornar a casa.Però aquesta és un altre història y pot ser que algun dia os la expliquéssim.
Si us ha semblat massa llarg i avorrit li doneu culpes a:
Aquest projecte ha estat posible gràcies els coneixements adquirits en el aula del
Seniorlab.
En especial menció a l’equip de monitors
Aplicacións de :
WordAudacityPower PointResizer
Algunas de les fotografies i text han conseguit en pàgines Web
La resta d’informació i fotografíes ha estat recopilat pels autors.
Música :
Vangelis
Mendel
La Trinca
J.M. Serrat
Seniorlab
2010 - 2011
Fi de la presentació