parlem-ne 2015

EDITORIAL3

ACTIVITATS DE CENTRE4

TEMPS D’AMPA17

PREMIS I DIMPLOMES19

ACTIVITATS PER DEPARTAMENTS27

LES VEUS DE L’EXPERIÈNCIA45

EXPERIÈNCIES46

COL·LABORACIONS48

Som un Institut solidari

Final de Pràcticum 2015

Preparats per al Projecte comunitari

Coordinació: Marga MoleroCorrecció de textos: Divina Potau Maquetació i portada: Álex Molero Contraportada exterior: “La paraula il·lustrada” (Visual i Plàsti-ca- alumnes de 4t d’ESO)Col·laboradors: Alumnes, professors, PAS i AMPA DLT-792-12

STAFF

EDITORIAL | Institut Sant Pere i Sant Pau | 3

Ara fa un any escrivia per primera vegada un breu article en aquesta secció després del comiat de l’anterior direc-tor, en Frederic Barceló. Ja ha passat un curs acadèmic i durant aquests mesos han succeït moltíssimes coses al nostre centre, entre les quals n’hi ha que mereixen ser resumides i il·lustrades en les pàgines següents.

Ara que faig balanç d’aquest primer curs com a directo-ra, la primera paraula que em ve al cap és: gràcies.Gràcies a les companyes de l’equip directiu que m’heu ajudat d’una manera molt diligent, intensa i apassionada i m’heu fet costat en totes i cadascuna de les decisions que he hagut de prendre. Gràcies al professorat i per-sonal del centre que, sabent que portava una L com els conductors novells (i que tinc penjada al despatx), heu tingut la paciència i la comprensió necessàries i m’heu donat un cop de mà en tot allò que heu pogut. Gràcies a l’alumnat, als pares i mares pel vostre suport i treball. Gràcies a tots.

I a partir d’ara, què? Durant els mesos d’abril i maig he passat per un procés de selecció de director per als quatre cursos escolars vinents 2015-2019. La comissió que m’ha avaluat estava formada per representats de l’administració, del professorat i del consell escolar. Una part important d’aquest procés ha consistit en definir i defensar un projecte de centre que caldrà dur a terme en el període esmentat. El document presentat explica amb molt de detall que l’Institut Sant Pere i Sant Pau té un segell de qualitat guanyat a base d’esforç i treball de mol-tes persones, per la qual cosa cal que ens sentim tots orgullosos de pertànyer a aquesta comunitat educativa.

Tot i així, amb l’esperit de mantenir una millora contínua hem definit tres línies estratègiques que són la base del projecte:

> La millora del rendiment acadèmic dels alumnes en aquells punts on s’han detectat algunes mancances> La potenciació de la cohesió social i la participació de la comunitat educativa en els processos de centre> La gestió amb eficiència del recursos humans i econò-mics de què disposem.

Cada una d’aquestes línies es ramifica en unes estratè-gies i accions a realitzar, se’n defineixen uns indicadors que permeten valorar si es duen a terme les accions i en quin grau, finalment s’explica que cada any cal rendir comptes al claustre de professors, al consell escolar i a l’administració, a través d’una memòria anual.

Així doncs, l’Institut Sant Pere i Sant ja és sinònim de qualitat i n’estem tots orgullosos però no ens aturarem aquí. Seguirem millorant i espero i desitjo que m’acom-panyeu tots en aquest nou període de reptes que ara encetem.

Nous reptes

Anna Carlos Directora

Parlem-ne | 15è aniversari

4 | Institut Sant Pere i Sant Pau | ACTIVITATS DE CENTRE

INSTITUT SOLIDARI

La lluita de tots contra l’alzheimer

Xerrada de sensibilització sobre la malaltia a càrrec del Jaume Solé (president), l’Esther Bece-rra i la Marta Tomàs (psicòlogues) de l’AFAT (As-sociació de Familiars d’Alzheimer de Tarragona)

Missatges d’estima als avis, escrits per alumnes d’ESO i Batxillerat

Decoració del vestíbul per part dels alumnes de l’optativa d’Imatge i dels alumnes de Mediació, coordinats per les professores Rosa Arasa i M. Jesús Reverter

Visita dels delegats a l’AFAT

15è aniversari | Parlem-ne

ACTIVITATS DE CENTRE | Institut Sant Pere i Sant Pau | 5

La Campanya a Tarragona Ràdio des de l’AFAT. L’alumna Raquel Rodríguez va ser la nostra repre-sentant

Llaç humà contra l’alzheimer format per alumnes de 1r i 2n d’ESO

Concert i recital literari a càrrec d’alumnes de 1r i 4t d’ESO (Música) i de 1r de Batxillerat (Lit. Cas-tellana), coordinats pels professors Diego Juan i Marga Molero Acte de cloenda de la Campanya solidària



Agraïment dels professionals de l’AFAT i recaptació total de la Campanya

Podeu trobar molta més informació sobre la Campanya al blog: “Som un Institut solidari”.

Hola, abuelo:

¿Qué tal todo por ahí arriba? Espero que bien. Aquí todo sigue igual como cuando te fuiste, excepto que ahora me toca echarte más de menos. Quizá era pequeña cuando comenzaste a olvidar el simple hecho de tomarte una pastilla, o cuando empezaste a fallar en la forma de atarte los cordones del za-pato, o cuando no recordabas lo que habías comido ese mismo día. Sí, quizás era pequeña, pero me daba cuenta de todo, sabía que algo pasaba. A medida que fui creciendo, los cambios en tu mente también lo hacían, para mí a pasos agigantados, hasta llegar a un punto en el que cada vez recordabas menos lo reciente y, sin embargo, conseguías acordarte de tu pasado. Poco a poco fui acostumbrán-dome a todo ello, aunque me costase. Al principio, resultaba gracioso porque hacías cosas que me hacían reír y tú, a tu manera, eras feliz. Pero todo dejó de tener gracia cuando comenzaste a olvidar quiénes éramos. Aunque era duro tener que llamarte el día de tu cumpleaños para recordarte cuántos años cumplías o ir a verte y tener que rectificar cada vez que me llamabas con un nombre diferente al mío, prefería todo eso antes de no tenerte aquí conmigo, haciendo mil cosas para que nada de esto te afectase y que, a pesar de todo, tu sonrisa brillase.

Créeme, de ti nunca me olvido, si se trata de ti ya procuro yo tener buena memoria. Aunque esta sea una enfermedad triste, para mí nunca dejaste ni dejarás de ser un gran ejemplo de superación y cons-tancia. Siempre digo que eres mi héroe, porque con tus consejos y tu alegría me salvaste muchas veces. Creo que no está de más darte las gracias por las incontables veces en las que has estado ahí, dándome tu apoyo incondicional. Resulta irónico que tú me enseñases cosas que después ni recorda-bas haber aprendido tú mismo, pero tranquilo, abuelo, yo las recuerdo por los dos.

Seguro que las estrellas te tienen envidia ¿verdad? por brillar tanto como lo hacías aquí abajo, tanto que le hacías competencia al sol y te convertiste en el mío, alumbrándome cuando todo parecía irme mal y dándome calor cuando me moría de frío. Aunque tú a veces olvidases quién eras y no recordases quién era yo, jamás olvidaré quién fuiste, eres y serás para mí.

¡Te quiero!Noelia B.

Marga MoleroCoordinadora d’Activitats i Serveis



Ells confien en nosaltres

Aquest curs hem fet una segona Campanya solidària a l’institut. Aquesta s’ha organitzat des del Consell de de-legats, a partir d’una idea que va tenir un alumne de 2n de Batxillerat, l’Adrià Valledor.Aquest noi s’havia posat en contacte amb la Protectora d’Animals i Plantes de Tarragona durant la realització del seu Treball de Recerca i va tenir l’oportunitat d’adonar-se de les necessitats reals que tenen els animals que estan allí.Llavors va parlar amb la professora Marga Molero per preguntar-li si seria possible fer una altra Campanya so-lidària per tal de recollir aliments i donar-los a aquesta Protectora.L’alumne i la Marga Molero van assistir a una de les reunions del Consell de Delegats i ens van proposar que organitzéssim la Campanya, ja que la idea havia estat una iniciativa de l’alumnat.I això hem fet. Del 13 d’abril al 15 de maig hem anat re-collint llaunes d’aliment per a gats i gossos i terra per a gats. Els alumnes han anat portant aquests productes, dipositant-los en unes caixes que hem posat en el ves-tíbul de l’Institut.

Ens hem repartit una mica la feina: alguns grups han fet cartells, uns altres han portat les caixes de cartró i m’han anat ajudant a buidar-les quan s’anaven omplint i a comptabilitzar el que s’anava recollint.

Els professors del departament de Llengua Castellana ens han cedit uns murals que havien fet els alumnes per commemorar el Centenari de Platero y yo de Juan Ramón Jiménez. Aquests murals constaven d’una re-dacció sobre les mascotes que cadascú té o ha tingut a casa, acompanyades d’un dibuix. Uns dibuixos i unes redaccions precioses que ens han servit per decorar les parets de l’institut.

Els alumnes de l’Aula oberta també han col·laborat dis-senyant les lletres de colors que informen sobre la Cam-panya només entrar al centre.

En definitiva, ha estat una experiència molt bona, que ha servit per fer encara més evident l’estima que tenen els nostres alumnes pels animalets que viuen a casa.

GRÀCIES A TOTSNeus Agasa

Sotscoordinadora del Consell de delegats



Eren les festes de Nadal del 2007, la meva mare ens va demanar que per Reis li regaléssim un gat. A tots ens va sorprendre molt perquè a ella mai li havien agradat les mascotes. Sembla que es va enamorar d’un gat persa blanc d’un anunci de la tele.

Com que estava molt malalta no vam voler negar-li el desig. Teníem clar que a la Protectora hi havia molts gatets a l’espera de ser adoptats, mai vam considerar cap altra opció que no fos l’adopció. En principi bus-càvem un persa blanc. I sí, hi havia dues gates perses blanques però havien estat tan maltractades que no deixaven que se’ls acostés ningú. Al nostre voltant gats i gates ens miolaven i es refregaven demanant una carícia. Va ser molt dur haver-ne d’escollir només un. En un racó, una siamesa de color xocolata no deixava de mirar-nos amb seus preciosos ulls blaus, era una mirada barreja de curiositat i tristesa. Qui podia resis-tir-se? La vam triar. O va ser ella qui ens va escollir a nosaltres?

El dia de Reis de 2008, la Nancy va arribar oficialment a les nostres vides en forma de regal per a la meva mare, de fet va ser el seu últim regal de Reis. Mai oblidaré la cara que va posar. L’adaptació no va ser fàcil: no es deixava tocar gaire, mossegava quan volia alguna cosa i mai miolava. A més, quan veia una escombra s’espantava molt. Tenim la convicció que va ser maltractada.

La meva mare va morir el mes de juny però ella ha estat formant part de la nostra vida. Li ha costat força aprendre a conviure amb humans, però ho ha aconseguit i amb escreix. Ella és la que ens espera quan arribem a casa, la que ens fa companyia asseguda al sofà al nostre costat, la que ens consola si nota que no tenim un bon dia... És una amiga, una bona amiga.

Vull donar gràcies a la Protectora i als seus voluntaris perquè sense ells la Nancy no hauria alegrat els últims mesos de la meva mare i no formaria part de la meva família.

Claustre Magallón Professora del departament de Socials

NANCY

CAMPANYA DE NETEJA I RECICLATGEDurant aquest curs 2014-15 hem continuat amb la Campanya de Neteja i Reciclatge que vam engegar l’any passat. Tot l’alumnat d’ESO ha participat activament en les batudes de neteja del pati i la recollida selectiva de residus a les aules per al seu posterior reciclatge.



NOVETATS A LA BIBLIOTECA

Com que la valoració és positiva, tenim clar que volem continuar endavant en aquesta iniciativa perquè la considerem educativa i formativa. L’objectiu és seguir conscienciant el nostre alumnat de la necessitat de ser ecològics, de respectar els espais co-muns i afavorir la convivència. En definitiva: tenir cura i respectar el que és casa nostra.

Gràcies a tots per la vostra implicació i col·laboració!

Actualització del blogJa sabeu que la biblioteca no només és un lloc per fer els deures o bé estudiar. L’objectiu de la nostra magnífi-ca biblioteca, dotada amb més de 3.500 exemplars, és que sigui un espai on es pugui accedir al coneixement des dels diferents àmbits i disciplines.

Per tal de fer-ho més possible i proper, aquest curs hem actualitzat el seu blog titulat “Temps de llibres”. En aquest espai virtual hi podem trobar la normativa d’ús de la biblioteca i els diferents recursos que s’hi ofereixen. També es pot accedir al catàleg “Epèrgam” que permet consultar si el llibre és a la biblioteca i en quin estat està (en préstec o lliure).

Una de les novetats més importants és l’enllaç de “Re-cursos digitals” que ofereix les webs de referència de les distintes matèries i que s’anirà ampliant amb el temps i la complicitat dels departaments pedagògics de l’institut.

El blog busca també ésser un punt de trobada d’expe-riències lectores. Per tal de compartir lectures que ens han emocionat, oferirem la possibilitat d’explicar-ho i fer-ho públic a través del mateix espai digital.

Una nova capçalera i lema del blogTot aquest procés engegat enguany té també com a objectiu fer més visible el blog entre la comunitat edu-cativa de l’institut (alumnat, professorat i famílies). I un primer pas ha estat implicar l’alumnat en la tria del lema i el disseny de la capçalera d’aquest espai virtual.Conjuntament amb el departament de Visual i Plàstica i el de Llengua i Literatura Catalanes, la biblioteca va con-vocar aquest concurs que ha servit per estrenar nom

(Temps de llibres), proposta d’Ariadna Cantons (3r- A), i disseny de capçalera, obra de Teo Pérez (3r- B).

Taller de Lectura en Veu AltaCada any, la Fundació Enciclopèdia Catalana organitza un certamen de lectura en veu alta. Aquest curs des de la biblioteca s’ha organitzat un Bibliotaller experimental, que tindrà continuïtat el proper curs a primer cicle d’ESO, i que es proposarà a 2n cicle com a lectura dramatitzada de textos.

Després de dur-se a terme el taller, el jurat, format pel professorat del departament de Llengua Catalana, triava Marc Velasco Torrecillas, de 1r d’ESO- B, com a repre-sentant de l’institut al certamen.

Marc Velasco va participar en aquest “XI Certamen Na-cional de Lectura en Veu Alta”, celebrat al CaixaForum de Tarragona, el 27 d’abril de 2015, conjuntament amb altres representants d’instituts de la nostra demarcació. El Marc, tot i que no va passar a les semifinals del con-curs, va demostrar que la seva capacitat de lectura en veu alta és encomiable.

Projectes de futurLa biblioteca es proposa en un futur immediat ser un puntal de l’activitat lectora i de divulgació cultural de l’ins-titut. Crear clubs de lectura, compartir expèriències a tra-vés del blog sobre lectures que emocionen, organitzar anades al teatre són algunes de les propostes que es duran a terme el proper curs 2015-2016.

Pep MartorellCoordiandor de la biblioteca

Neus AgasaSotscoordinadora del Consell de delegats



XXè SALÓ DEL MANGAAquest curs els professors dels departaments de Vi-sual i Plàstica i Castellà vam organitzar una visita al XXè Saló del Manga de Barcelona per als alumnes de 3r i 4t d’ESO. Abans, durant i després de la sortida van haver de realitzar un seguit d’activitats per tal d’apro-fitar el màxim possible tot el que oferia el Saló (tallers, concursos, xerrades...). La gran majoria va descobrir un món nou i els aficionats al manga van poder am-pliar els seus coneixaments sobre el tema.

Volem felicitar els alumnes pel seu bon comportament durant tota la sortida. Tots vam gaudir-ne molt.

Professors acompanyants: Rosa Arasa, Cristina Arroyo, Álex Carr, Daniel del Olmo,

M. José Freixas i Marga Molero

En mi caso, hacía ya mucho tiempo que quería ir al Salón del Manga, mas nunca tuve la oportunidad hasta que nos dijeron que la primera excursión de este año sería allí.

Estuve ansiosa mucho tiempo hasta aquel día y, al entrar, sentí una sensación de euforia y ganas de saltar, correr y verlo todo de una sola vez. No hacía más que preguntarme qué es lo que podría ver primero mientras observaba el pikachu hinchable gigante que había colgado en el recinto. Una exposición de pokémon (era la temática del año) se distribuía por la parte superior de toda la sala. Al fondo, había miles de stands con juguetes y comida japonesa. A la izquierda, se podía ver un sitio de reunión en el que poder comer, lleno de bancos y mesas.

Al pasar al siguiente edificio, se me iluminaron los ojos. Todas las cosas que me gustaban estaban ahí. Había mu-chas más tiendas pequeñas llenas de peluchitos, armas de juguete, mangas y miles de cosas más. ¡Se me iban los ojos! Y un poco más escondidos, se encontraban diversos talleres de aerografía, maquillaje, cosplay...

Más al fondo, había unas escaleras que llevaban al piso de arriba. Lo primero que se veía era un sitio un poco más vacío y más tranquilo en el cual se podía ver claramente un jardín gigante de arena budista y miles de bonsáis muy bien cuidados. La sensación era muy zen, había paz. Al mirar el pequeño dossier con todos los talleres que nos habían repartido en el autobús, vi que los talleres que se hacían en esa zona era más de taichí y otras cosas que requerían de concentración.

Después de un rato, decidí salir fuera y me encontré con mucha más gente, algunos hacían softcombat, otros juga-ban a cartas Magic, otros de más al fondo se hacían fotos al aire libre con los cosplays, otros estaban cantando en un escenario...

En general, fue un día genial que nunca olvidaré. Vi personas a las que siempre quise conocer y otras que ya cono-cía. Corrí, jugué, grité y básicamente me comporté como una niña pequeña con zapatos nuevos.

La distribución del lugar era perfecta, la gente de los stands encantadora, muchos de ellos hablaban en inglés y te atendían en esa lengua. Bueno, ya sabéis lo que se dice en estos casos, el año que viene, ¡más y mejor! ¡Y si hacen temática de Digimon aún mejor!

Cristina Cano (Aula oberta)



ESQUIADA

Desde que mis amigas y yo entramos por la puerta de aquella gran nave, supimos que nos lo íbamos a pasar genial. Estuvimos dando vueltas y vueltas, a la vez que observábamos a todas aquellas personas disfrazadas. Fue increíble.Para mí ha sido una gran experiencia, ya que desconocía las técnicas del manga. Además, aprendí más sobre la cultura japonesa. Le recomiendo esta visita a cualquiera al que, no solo le guste el manga, sino que quiera explorar cosas nuevas.

Denís Gómez (3r ESO- A)

M‘ha agradat molt aquesta excursió perquè he aprés a esquiar. A mi sempre m’havia agradat aprendre’n i quan vaig sentir que es feia aquesta sortida vaig pensar que hi volia anar, ja que és un dels esports que em crida més l’atenció. De fet, he aprés molt a esquiar. El primer dia tenia molts nervis perquè no sabia com ani-ria, la veritat és que al començament no em va agradar perquè vaig caure moltes vegades, però al dia següent ja vaig millorar. El que més m’agradava era que després de dinar esquiàvem amb els professors i anàvem més lliures.Vam anar a Andorra dos dies. Em va agradar molt per-què caminàvem per tot arreu, després tornàvem a l’ho-tel per sopar i ens quedàvem a les habitacions parlant, veient la televisió, etc.Hi va haver un dia que pensàvem que sortiríem a la dis-coteca, però al final no hi vam anar.Va ser una setmana molt divertida. Vull tornar a fer una excursió com aquesta.

Mireia Herrera (2n ESO- A)

Del dilluns 12 al divendres dia 16 de gener vam estar d’esquiada als Pirineus. Per a mi, va ser una experiència inoblidable, ja que m’ho vaig passar d’allò més bé.El primer dia ens van distribuir en diferents habitacions. A mi em va tocar anar amb l’Eloy i el Denís, formàvem un grup molt divertit. Ens vam preparar per anar a esquiar, quines ganes teníem! Al començament, em feia una mica de por, però poc a poc vaig anar millorant la meva tècnica; el primer que vaig aprendre va ser frenar i quan ja saps fer això, la resta és bufar i fer ampolles!A les nits, després de tot un llarg dia esquiant ens deixa-ven temps lliure per fer el que volguéssim. Jo, normal-ment, anava a altres habitacions per fer visites als meus amics, altres vegades em quedava a l’habitació veient algun programa per la televisió o xatejant amb el mòbil.Crec que l’esquiada ha estat l’excursió més divertida i emocionant de la meva vida, on vaig aprendre moltes coses i vaig gaudir d’uns grans dies amb els meus com-panys.

Adrià Roca (2n ESO- B)



Fue una experiencia divertida, interesante e impresionan-te sobre todo por tres cosas:1. Ir a Andorra dos tardes después de esquiar, por una calle cercana a la Noria2. Dormir en grupo en el hotel3. Haber aprendido a esquiar en las pistas con monito-res, aunque al principio costó controlar los esquís.

David Roldán (2n ESO- A)

Per a mi l’esquiada va ser un dels moments més inobli-dables que recordo. M’ho vaig passar molt bé, va ser una oportunitat única per poder viatjar, aprendre coses noves i tenir noves amistats.A l’esquiada vam veure neu i hi va haver moltes caigu-des, però molt ràpid vam aprendre a controlar millor l’es-quí, i tots volíem seguir fent esquí voluntari en acabar les classes.A l’hotel també ho vam passar fenomenal, perquè allà podíem parlar del que havia passat esquiant. Sempre hi havia alguna festa en alguna habitació.En definitiva, per a mi l’esquiada va ser molt divertida.

Ainhoa Arango (2n ESO- B)

La veritat és que no sé com començar a descriure aquest viatge, durant el qual hem viscut fets inoblidables plens de rialles i de satisfaccions.

Doncs bé, podem dir que el viatge començava quan vam posar el peu en aquest país tan meravellós però això no va ser així, ja que tots nosaltres el portàvem a dins des de feia molt de temps.

Vam pujar a l’autocar, que a poc a poc aniríem transfor-mant en la nostra segona casa, amb gent molt diver-sa que durant una setmana va conviure; cadascú amb els seus gustos i les seves personalitats; però això sí, sempre junts i gaudint de cada nota de totes aquelles cançons del bus.

Per a mi Venècia va ser la més bonica de les ciutats visitades, els seus paissatges la fan la ciutat més emble-

mática de totes. A més ens vam fer un fart de riure cada dia a l’hotel de Venècia, ja que estàvem tots plegats i la veritat és que ens ho van passar molt bé tant de dia, amb els nostres balls d’habitació en habitació, com de nit.

La segona nit a Venècia la vam acabar molt bé perquè vam anar a una discoteca molt divertida on tots vam ba-llar i vam cantar fins a quedar-nos sense veu i, fins i tot, sense alè de tant de divertir-nos; solsament dir-vos que va ser una gran nit.

Però això no acaba aquí ni molt menys ja que ens que-daven dos dies a Florència plens de rialles, menjar (amb alguna caiguda...) i sobretot diversió al límit. També hem de dir que vam visitar moltes coses i ho vam passar molt bé.

VIATGE 4t ESO (Venècia, Florència i Siena)



LA DIADA DE SANT JORDI

Va haver-hi de tot, en aquell hotel de Florència, rialles i plors, però això ja ha quedat enrera, perquè no hi havia res que una família tan gran i propera com la nostra no pogués superar.

L’últim va ser el vaixell que va trigar una miqueta a sortir del port. Però no passava res perquè nosaltres portaven la festa a dins. Ens vam posar guapos i guapes i ens en vam anar a la discoteca a passar-ho bé.

També s’ha de dir que vam conèixer moltes persones noves i vam fer moltes bones amistats però no tot va ser bo perquè l’últim dia molta gent va començar a trobar-se molt malament i a vomitar a causa de a la mala mar. Finalment tot es va solucionar quan vam tornar a casa,

cosa que a tots ens sabia greu perquè així s’acabava una convivència meravellosa.

En conclusió, aquest viatge ens ha servit per a créixer com una família i acomiadar-nos de tots els nostres com-panys i companyes. Per molt que ens dolgui, l’any que ve ens separaran els camins de la vida, i per molt que ho volguem, mai més podrem tornar a fer aquest viatge tan especial, on tots ens hem divertit, hem gaudit i, per descomptat, hem cridat i ballat perquè com bé han dit sempre els nostres professors som la generació més en-grescadora. Que no ens falti mai aquest record!

SEMPRE ITÀLIA

Aroa González (4t ESO- A)

El cros de Sant Jordi Teatre sobre la violència de gènere i xerrada solidària per als nens de Nicaragua

Xerrada: “Només dues pedres?...” a càrrec de la responsable i del tècnic de la Unitat d’estudis

arqueomètrics de l’ICACXerrada sobre la història de la cornamussa



TALLERSBallem salsa- Dibuixem manga- Dissenyem xapes i figures de paper- Fem punt- Juguem a escacs, a tennis taula, a jocs de rol, al Bingo dels elements- Mirem curtmetratges amb valors- Aprenem a fer ràdio A les fotos podeu veure alguns d’aquests tallers.

Lectura d’un conte col·laboratiu escrit en castellà pels alumnes de 1r a 4t d’ESO Lliurament de premis i actuacions de ball

Gràcies a la direcció del centre, al professorat, a l’AMPA i al PAS. Sense vosaltres no hagués estat possible l’organització i el bon funcionament de la diada de Sant Jordi. També a l’alumnat pel seu bon comportament durant tot el matí.

Marga Molero Coordinadora d’Activitats i Serveis



alumnes el projecte i començar- ho a treballar a classe. Els vam explicar que es tractava d’un projecte comuni-tari d’intervenció educativa adreçada a un grup de trenta nens/es entre 4 i 10 anys i que havíen de dissenyar un breu projecte d’intervenció que posteriorment aplicarien al Centre Obert del mateix barri.

A la primera fase del Projecte, es van treballar habilitats socials personals i cohesió del grup mitjançant dinà-miques vivencials i, a la segona fase, es van realizar tota una sèrie d’activitats destinades a conèixer i apro-fundir en les diferents parts d’un projecte educatiu amb

la intenció de portar-lo a terme en una entitat de caire educatiu i social. Vam treballar les següents línies d’inter-venció: valoració del Servei comunitari, coneixement del servei del Centre Obert (objectius i usuaris), aproximació i primer contacte amb el servei i els professionals que hi treballen, disseny d’un projecte educatiu on es busca que l’alumne tingui un paper totalment actiu per dissen-yar la seva proposta d’intervenció i, a la vegada, el treball en grup i l’execució d’una intervenció socieoeducativa al centre.

L’alumna Raquel Rodríguez ens explica l’experiència:“El projecte que hem portat a terme ens ha agradat molt perquè, en primer lloc, les dinàmiques vivencials realit-zades a l’aula ens han ajudat a conèixer-nos millor i a cohesionar més el grup; i, en segon lloc, amb la inter-venció al Centre Cívic, ens hem convertit en monitors i ens ha ajudat a valorar moltes coses que no havíem pensat abans. Ens vam organitzar en dos grups (nens petits de 4 a 6 anys i nens mitjans de 6 a 12 anys) i vam preparar activitats adequades a l’edat de cada grup. El nostre grup va preparar com una mena de “festa” en què hi havia un tresor i el fil conductor de l’activitat era que un extraterrestre s’emportava aquest tresor i per a recuperar-lo havien de passar una sèrie de proves: un taller de cuina, una prova de ball i un joc d’anar esquivant obstacles. El segon grup va realizar tres proves: fer riure als altres, interpretar una cançó i una guerra de globus

L’ impuls del servei comunitari per a l’alumnat de Secun-dària és una acció que vol promoure que els alumnes, al llarg de la seva trajectòria escolar, experimentin i pro-tagonitzin accions de compromís cívic, aprenguin en l’exercici actiu de la ciutadania, i posin en joc els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat.

Aquesta és la presentació que trobem al portal del De-partament d’Ensenyament d’un nou projecte que s’anirà implementant al llarg dels propers cursos a tots els insti-tuts de Catalunya.

A l’inici d’aquest curs escolar, l’Equip directiu em va pro-posar, com a tutora de l’AO, encetar per primera vegada al nostre institut el Projecte de Servei comunitari amb la meva classe. De seguida em vaig engrescar per dife-rents motius: perquè un dels projectes que treballem és el de creixement personal i aquest projecte hi encaixa-va perfectament; perquè és l’Aula oberta és un grup de només deu alumnes; perquè els nous projectes sempre són un repte i què pot ser millor que posar-lo en pràctica amb ells…

El Projecte tenia diferents fases. Primer de tot, havíem d’escollir amb quina entitat col·laborar. Com que la Cam-panya solidària d’enguany va estar relacionada amb el Centre d’Alzheimer del barri, vam considerar que estaria molt bé col·laborar amb ells i potenciar l’intercanvi ge-neracional. Malgrat això, no va ser possible perquè els alumnes no hi podien anar tots alhora i suposava un pro-blema d’organització. Així que vam pensar una segona opció que feia temps que teníem al cap i era col·labo-rar amb el Centre Obert del barri. Vaig contactar amb l’educadora social externa Judith Benito i de seguida li va entusiasmar la idea. El següent pas era explicar als

L’Aula oberta experimenta un nou projecte: “Coneixem el Centre Obert del barri”

SERVEI COMUNITARI



EL NOSTRE MÉS SENTIT CONDOL...Setze de les cent cinquanta víctimes de l’accident del vol Barcelona- Düsseldorf eren estudiants alemanys d’en-tre 15 i 16 anys i professors acompanyants que havien passat una setmana d’intercanvi a Catalunya. Aquesta tragèdia va succeir la setmana que els nostres alumnes de 4t d’ESO estaven de viatge de fi d’etapa a Itàlia. La directora del centre ens va concentrar a tots al gimnàs per fer un petit homenatge a les víctimes amb un minut de silenci i unes paraules de condol.

Des del nostre Institut vam mostrar, amb una concentra-ció silenciosa i unes paraules de l’alumne Magí Quílez de 2n de BAT, el nostre condol i solidaritat amb les víctimes de la tragèdia succeïda a l’Institut Joan Fuster de Bar-celona, que va sacsejar tota la comunitat educativa el passat 20 d’abril.

Tots els companys de classe coincidim que ens ho hem passat molt bé i que en agradaria repetir l’experiència”.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cristina Arroyo Tutora de l’AO

Des de l’institut Sant Pere i Sant Pau, també volem agrair la gran tasca realitzada per l’educadora social Judith Benito i desitgem que aquesta col·laboració que ha co-mençat enguany entre el nostre Institut i l’Institut Munici-pal de Serveis Socials de Tarragona (SSTSPSP) continuï el curs vinent. L’educadora social Judith Benito també ens aporta la

seva opinió sobre el projecte:“Per a mi, com a educadora social del barri, ha estat una experiència molt gratificant i enriquidora, ja que he tingut l’oportunitat de treballar habilitats socials en l’àmbit de l‘institut d’una manera totalment vivencial dins l’aula amb tot el grup-classe.Gràcies a tot l’Equip educatiu que s’ha implicat en un projecte nou molt i molt engrescador.”


TEMPS D’AMPA | Institut Sant Pere i Sant Pau | 17

Més solidària que mai

Ja arriba l’estiu i la finalització de les classes, així que és l’hora de mostrar-vos un petit recull de totes les nostres activitats que hem anat fent durant el curs.

Som un AMPA dinàmica amb moltes ganes de fer coses i treballar juntament amb el professorat i so-bretot amb l’alumnat. Aprofitem per donar una ve-gada més les gràcies a l’equip directiu del centre, ja que sense la seva participació i suport no podríem desenvolupar projectes junts.

ACTIVITATS CURS 2014-2015

REGAL D’UNA SAMARRETA ALS SOCIS DE 1r d’ESO: Vam donar la benvinguda a les famílies al centre.

LA REUTILITZACIÓ DE LLIBRES: Oferim la possibili-tat a les famílies d’adquirir els llibres de text mitjançant l’empresa IDDINK, tant per a llibres nous com reutilitzats (ecoBooks). Això suposa un gran estalvi econòmic. Cada curs les incidències són mínimes.

CURS D’ANGLÈS: Les classes són majoritàriament orals, és una eina imprescindible per als alumnes. Es fa dos dies a la setmana dimarts i dijous de 16.30 a 17.30h. I l’AMPA subvenciona una petita part als socis.

DEURES ASSISTITS: Oferim aquest servei per als alumnes que vulguin fer deures i ser assistits per un pro-fessor per resoldre qualsevol dubte que tinguin. Es fa dos dies a la setmana dimarts i dijous de 17.30 a 19.30h a la biblioteca del centre per un preu simbòlic. L’AMPA també subvenciona gran part d’aquest servei.

FUTBOL SALA: Als socis que fan aquesta activitat en-guay se’ls ha subvencionat una petita part de la quota.

CONCURS FOTOGRÀFIC DE NADAL: Les fotografies s’exposen al passadís i els mateixos alumnes voten i trien els guanyadors. Es fa el lliurament de premis i per a tots els participants un esmorzar amb beguda.


18 | Institut Sant Pere i Sant Pau | TEMPS D’AMPA

SANT JORDI: Com cada curs, ja és tradició la para-deta de roses i llibres, però enguany hem col·laborat amb una obra de teatre ”Violència de gènere” per als alumnes de 3r, 4rt d’ESO i 1r de BAT, una xerra-da per als alumnnes de 1r i 2n d’ESO sobre Nicara-gua (aquests diners estan destinats a les escoles i als nens/es de Nicaragua) una aportació solidària a l’Associació Pont solidari i, per últim, hem col·laborat també amb els premis del Concurs de fotografía ma-temàtica i del Concurs de llegendes del departament de Català.

CAMPANYES SOLIDÀRIES: Per Nadal, aportació econòmica en la compra d’aliments per al “Banc d’aliments” (El gran recapte) i aportació econòmica per a l’AFAT (Associació de Familiars d’Alzheimer de Tarragona), col·laboració amb l’associació AFANOC amb la Campanya “Posa’t la gorra” i aportació econò-mica per als nens de Nicaragua.

COORDINACIÓ EN LA VENDA DE KETACHIS (CLAUERS) PRO-VIATGE FI DE CURS DE 4t d’ESO

APORTACIÓ ECONÒMICA AL CENTRE: L’AMPA ha fet una aportació al centre, concretament al depar-tament d’Informàtica (pantalles digitals i ordinadors) perquè els alumnes els necessitaven i a causa de les retallades no en podien gaudir. Creiem que amb aquesta petita ajuda al centre els nostres fills/es són els principals beneficiats i que això comporta una mi-llora en la seva educació. Cada curs es destinarà una aportació al departament que ho necessiti.

Us desitgem un feliç estiu!

Moltes gràcies a tothom!!! Restem a la vostra disposició a [email protected] els divendres de 11.30 a 13.00.


PREMIS I DIPLOMES| Institut Sant Pere i Sant Pau | 19

PREMIS DE SANT JORDI

Biblioenigma 2015

Com cada any, la biblioteca ha organitzat l’enigma de Sant Jordi. Enguany, titulat Biblioenigma, proposava qua-tre qüestionaris de cultura general, que l’alumnat havia de respondre aquell mateix dia fins l’endemà a les 9 del matí. Els dies 16, 17, 20 i 21 d’abril l’institut s’abocava a resoldre les preguntes que cada dia es proposaven. La particularitat d’aquesta edició és que l’última prova es va poder resoldre a través del blog de la biblioteca.

DEPARTAMENT DE CATALÀ

D’entre tots els participants de 1r cicle que van encer-tar la totalitat de les preguntes (Eloy Rozas, Adrià Roca, Carla Borga i Farah Bouziani de 2n- B; Raúl Varela i Alba Garcia, de 2n- A; i Judith Berenguer, de 1r- A), la guan-yadora del sorteig, celebrat el dia de Sant Jordi, va ser Alba Garcia. Quant a la categoria de 3r i 4t, de l’alumnat que aconseguia desxifrar la totalitat de les preguntes (Isis

Concurs de redacció

“Escriu la teva llegenda”, el lema dels premis Sant Jordi

El Departament de Llengua i Literatura Catalanes com cada any ha convocat els premis literaris per la diada de Sant Jordi.

La llegenda de Sant Jordi és ben coneguda de tothom. Des del Departament de Llengua Catalana hem proposat a l’alumnat de fer la seva pròpia llegenda a partir d’aquest model. Cal dir que els resultats han estat originals i la participació molt activa. S’han atorgat un premi i un ac-cèssit per a les dues categories d’ESO; malauradament, ha quedat deserta la categoria de Batxillerat.

Pel que fa a 1r cicle d’ESO, el primer premi se l’ha endut Raúl Varela (2n- A) amb la història La princesa ja està aga-fada; Judith Berenguer (1r A) ha obtingut un accèssit en aquesta categoria amb La llegenda de Sant Jordi. Quant a 2n cicle, Andrei Frent ha guanyat el primer premi amb el llibret La llegenda dels cinc campanars; i Míriam Suárez un accèssit amb La llegenda de Cal Massagué.

La princesa ja està agafada

Estic al balcó de la meva habitació quan el meu pare entra. Per la cara que fa, sé que porta males notícies.

- Ho sento molt, filla meva, t’ha tocat el sorteig.

de la Fuente, Mireia Martínez, Ignasi Fernández i Ilhame el Boudali, de 3r- B), s’enduia el premi Isis de la Fuente. I d’entre els dos participants que havien assolit el màxim de respostes de Batxillerat (Adrià Valledor i Marta Rodrí-guez, de 2n- A), aquesta darrera s’emportava el premi.


20 | Institut Sant Pere i Sant Pau | PREMIS I DIPLOMES

La meva llegenda està basada sobre un suposat fet en un poble de Catalunya. Una família feia temps que volia tenir un fill però mai se’ls acomplia el seu desig. Un dia, al poble, començà un projecte per construir una catedral. La família també ajudà en l’obra.Poc després de la iniciació en el projecte, la família va fer una promesa. Si Déu els donés un fill ells pagarien la construcció d’un campanar de bon grat. Finalment, Déu acompleix el seu desig i els dóna cinc fills, motiu pel qual ells van fer construir cinc campanars.

Andrei Frent (3r ESO-A) Primer premi. Alumnes de 3r i 4t d’ESO

Sé a què es refereix. Des que ens vam quedar sense animals per donar-li al drac que viu en una cova a prop del poble, cada setmana es fa un sorteig per escollir una persona que farà de menjar pel drac. I m’ha tocat a mi.

- No passa res, pare, sabíem que podia passar.

Es posa a plorar i l’abraço. Ens estem així una estona i ens quedem mirant la posta de sol. Falten sis dies per a la meva mort. Les primeres jornades surto una mica a la plaça i al mercat, però després només em quedo a la meva habitació, reflexionant sobre la meva vida. El dijous a la tarda truquen a la porta.

- Passi!

- Hola, filla meva.

Era el meu pare acompanyat per la meva mare. Les se-ves cares expressaven tristesa barrejada amb una mica d’orgull. Creuen que sóc valenta.

- Només et volíem dir que t’estimem molt.

Ens fem una abraçada molt forta, em desitgen bona nit i apaguen el llum.

L’endemà al matí surto del castell i passo per molts ca-rrers en direcció a la cova. La gent del poble no em mira amb alegria, però tampoc no em mira amb tristesa. Deu ser perquè sóc la princesa i la política no és que sigui molt bona en aquests moments. Em sorprenc perquè quasi sense adonar-me’n ja he arribat a l’entrada de la cova. Faig un pas endavant i de l’obscuritat apareix una figura monstruosa semblant a un cocodril, però amb dues ales i dret sobre dues potes. La fera deixa anar un gran soroll que fa tremolar les muntanyes.

- Endavant -dic amb convicció.

L’animal treu una llarga llengua acabada en dues puntes com la d’una serp i m’agafa amb ella disposat a men-jar-me. Llavors escolto una veu, però estic tan despista-da que no he entès què diu.

- Què? Perdona, no t’he entès!

- Dic que he vingut a salvar-te, bella princesa!

El propietari d’aquella veu és un noi guapo, vestit d’una manera molt estranya. Deu ser un cavaller. Acte seguit, el suposat cavaller li clava la seva espasa al drac i aquest cau a terra i em deixa anar.

- Hola, em dic Sant Jordi, Jordi per als amics.

La llegenda dels cinc campanrs

- Hola, com et dius?

- Doncs, gràcies per salvar-me, Jordi!

En Jordi va cap a una rosa que estranyament és just on la fera ha derramat la seva sang.

- De res -diu mentre em dóna la rosa.

- Eh, gràcies -dic mig confosa.

- Ara ens casarem i serem feliços per...

- Eh, tranquil, que tinc parella. Si vols podem ser amics.

- Ehem, d’acord! -diu molt confós.

Caminem i parlem en direcció al poble mentre veiem que el sol s’amaga darrere les muntanyes.

Raúl Varela (2n ESO- A)Primer premi. Alumnes de 1r i 2n d’ESO


PREMIS I DIPLOMES | Institut Sant Pere i Sant Pau | 21

DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES

7è CONCURS DE FOTOGRAFIA MATEMÀTICA

Amb la finalitat de detectar i captar situacions de l’entorn quotidià on són presents elements matemàtics, posant de manifest la seva utilitat i bellesa, el Departament de Matemàtiques va convocar, un any més, el FOTOMA-TES, Concurs de fotografia matemàtica. Hi podien parti-cipar l’alumnat, el professorat, el personal d’administració i serveis, els pares i mares de l’institut. També l’alumnat de 5è i 6è de Primària de l’Escola Sant Pere i Sant Pau i de l’Escola Marcel·lí Domingo, centres vinculats al nostre institut.

S’hi van presentar un total de 96 fotografies entre les quals el jurat, després de valorar les presentades a cada categoria, va acordar concedir els següents premis:- A la categoria A, el primer premi va ser per a la fo-tografia Circumferències apetitoses presentada per Carla Sánchez, alumna de l’Escola Marcel·lí Domingo. També es van concedir dos segons premis: un per a la fotografia Buscant l’angle presentada per Brahim El Yaakoubi, alumne de l’Escola Sant Pere i Sant Pau, i l’al-tre per a la fotografia Mirant l’esfera presentada per Biel Ruiz, alumne de l’Escola Sant Pere i Sant Pau.

- A la categoria B, el primer premi va ser per a la fo-tografia 3,14 a la natura, presentada per Iraida Guirao, alumna de 1r d’ESO, mentre que el segon premi va ser per a la fotografia Un cos cubista, presentada per Adrià Roca, alumne de 2n d’ESO.

- A la categoria C, el primer premi va ser per a la foto-grafia 1 de 3, presentada per Laura Dorado, alumna de 4t d’ESO; el segon premi va ser per a la fotografia En-trada a la simetria, presentada per Josep M. Cantons, alumne de 4t d’ESO.- A la categoria D, el primer premi va ser per a la foto-grafia Paral·lelisme entre gimnastes, presentada per Judith Pérez, alumna de 2n de BAT. També es van con-cedir dos segons premis: un per a la fotografia Cargols auris, presentada per Masa Gulyás, alumna de 1r de BAT, i l’altre per a la fotografia Copa con cava, presenta-da per Adrià Allo, alumne de 2n de BAT.

- A la categoria E, el primer premi va ser per a la foto-grafia Còctel amb reflexos secants, presentada per la senyora Rosi Rubiales, mentre que el segon premi va ser per a la fotografia Translacions, girs i simetries per a seure, presentada per la senyora Mercedes Arruche.Els premis es van lliurar el dia 23 d’abril durant les ac-tivitats de Sant Jordi. Les fotografies seleccionades es van exposar a la cartellera situada davant la Biblioteca. També s’han publicat a la pàgina web de l’institut.

Joan B. QuintanaCap del departament de Matemàtiques



Entre los 75 trabajos, procedentes de 42 institutos de 12 comunidades autónomas presentados, el jurado conce-dió el tercer premio a nuestros alumnos por su original crónica ‘Sombras de Bohemia’.En las sucesivas semanas a la entrega de premios,

nuestros alumnos fueron entrevistados por varios me-dios de la ciudad como Tarragona Ràdio, Ràdio Sant Pere i Sant Pau, el Diari de Tarragona y fueron recibi-dos por el alcalde Josep Fèlix Ballesteros en el Salón de Plenos del Ayuntamiento quien agradeció la gran labor realizada y el hecho de extender el nombre de la ciu-dad más allá de las comarcas tarraconenses. Queremos agradecer el esfuerzo, la dedicación y la ilusión que han demostrado nuestros alumnos en la elaboración de su excelente trabajo. ¡Enhorabuena chicos!

Aquí tenéis el inicio de nuestra crónica periodística:SOMBRAS DE BOHEMIALuces en la última noche de Max Estrella

Intentaremos transmitiros literalmente la historia que Max Estrella nos explicó horas antes de morir. Los extraños sucesos ocurrieron de la siguiente manera: Transpórtense a finales del siglo XIX, momento en el que Max Estrella tuvo un fatídico día que, seguramente, Mi-guel de Cervantes habría recogido en su obra cumbre de la siguiente manera: «En un lugar de Madrid, de cuyo nombre no quiero acordarme....».

La historia que nos ocupa se originó en la casa de Valle Inclán, cuando Max Estrella, curiosamente, se despertó en la vieja cama de su creador y notó en sus propias carnes que ... ¡le faltaba un brazo!

Todo sucedió cuando, en una discusión en el Café Nuevo de la Montaña situado en la Puerta del Sol, en concreto, en el Hotel París, el periodista Manuel Bueno Bengoechea, con la ayuda de un bastón, le clavó el ge-melo de la chaqueta en la muñeca izquierda de nuestro protagonista. Este intentó defenderse con una botella de cristal pero, de manera desafortunada, se produjo el daño. Tal hecho fue recogido por un testigo ocular, el

DEPARTAMENT DE CASTELLÀ

Sombras de bohemia: tercer premio en el certamen ‘Tú eres la llave’

Los alumnos de 3º de ESO, Juan Belío, Arnau Ber, An-drei Frent y Ana García, consiguieron el tercer premio en el certamen nacional ‘Tú eres la llave’, organizado por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, conjun-tamente con el portal Europeana, la plataforma digital que permite acceder libremente a más de 30 millones de archivos digitalizados procedentes de más de 2.300 instituciones europeas.

Esta convocatoria pretendía animar a los estudiantes de Enseñanza Secundaria a familiarizarse con el fondo de Europeana e Hispana mediante la elaboración de traba-jos por proyectos y en colaboración, que favorecieran los aprendizajes en alfabetizaciones múltiples.

Los alumnos tenían la tarea de elaborar una crónica pe-riodística digital entorno a uno de los temas propuestos y escogieron a Valle- Inclán, autor de la Generación del 98. La subdirectora general de Coordinación Bibliotecaria, Concha Vilariño, y el director del Centro Nacional de In-novación e Investigación Educativa (CNIIE), Javier Arro-yo, fueron los encargados de presidir el acto, que tuvo lugar el 18 de diciembre en el Auditorio San Marcos del Ministerio de Cultura en Madrid, y de entregar los pre-mios del certamen.



pintor y caricaturista portugués Tomás Julio Leal da Câ-mara, que se encontraba presente aquel día en el café y que, posteriormente, recreó en una de las caricaturas más emblemáticas de don Ramón.

Si queréis saber cómo continúa la crónica, podéis consultar la página web del instituto.

Cristina Arroyo Profesora del departamento de Castellano

EXPERIENCIAS

“En mi caso, no se me ocurriría una manera más asombrosa de iniciar el curso en un instituto entonces, para mí, nuevo. Como es natural, no esperé quedar finalista junto a mis compañeros y visitar la capital sintiéndome tan acogida por todos. El momento más impactante sin duda fue cuando nuestra profesora de Castellano, Cristi-na Arroyo, nos anunció que estábamos entre los tres finalistas y que, además, por un día, tendría-mos la oportunidad de visitar Madrid. Después de tachar día tras día el calendario, sin creerlo aún, ya estábamos dentro de un vagón de tren, charlando para saciar los nervios y preparando

el discurso que haríamos allí a una velocidad máxima de 310km/h. Al llegar a una majestuosa Madrid, conocimos a los demás finalistas. Eran todos encantadores y fue increíble poder com-partir esos momentos con ellos. Una vez nos entregaron el tercer premio, me vino a la cabeza el inicio de todo, cuando acepté con-cursar sin ser consciente de la locura a la que eso nos conducía (horas de sueño, trabajo cola-borativo en red... ) Puede que no ganáramos el primer o el segundo puesto, mas nosotros nos sentimos ganadores, ganadores de una experiencia única y con la me-jor compañía que se pueda tener.”

Ana García (3º ESO- A)

“La participación en el concurso Tú eres la lla-ve ha sido una de las mejores experiencias que hemos vivido en el instituto. Ha sido una oportu-nidad para poder aplicar todos nuestros conoci-mientos lingüísticos y conocer algo más sobre la Literatura española.”

Andrei Frent (3º ESO- A)

“La ceremonia de entrega de premios fue efusiva y muy emotiva para todos los implicados. Visita-mos lugares emblemáticos de Madrid con esa ilusión de quien visita por primera vez un lugar nuevo y con la emoción de estar viviendo uno de esos días que guardaremos en nuestra memoria para siempre.”

Juan Belío (3º ESO- A)

“El AVE, Madrid… la recompensa. Todo esto se nos venía encima, cuando nos avisaron que éra-mos uno de los tres grupos finalistas de España. Ahora cualquier otro hablaría de Madrid, los otros grupos, la comida pagada por el Ministerio, el tour hecho por las profesoras Cristina A. y Marga M. ... Yo, en cambio, destacaría mi experiencia sobre la elaboración de nuestra crónica periodís-tica: la dificultad en la elección del tema, las horas invertidas buscando biografías en Europeana y leyendo Luces de Bohemia, el proceso de es-critura a través de Google Drive, la maquetación con el Microsoft Publisher y la ilusión que pusi-mos en este proyecto. Después de tanto esfuer-zo, acabamos una obra maestra que nos llevó a donde nos llevó, a la final.”

Arnau Ber (3ºESO- A)



Francisco Buzzella gana un premio provincial con una redacción sobre un desahucioEl alumno de 2º ESO C destaca en el 55º Concurso Co-ca-Cola Jóvenes Talentos de Relato Corto

Sensibilidad social y olfato narrativo. Ésta es seguramen-te la receta que, junto a una buena ejecución, ha llevado a Francisco Buzzella a ser uno de los tres ganadores provinciales del 55º Concurso Coca-Cola Jóvenes Ta-lentos de Relato Corto. El alumno de 2º ESO- C escogió desarrollar un tema de actualidad y de gran dramatismo: los desahucios.

La participación del Institut Sant Pere i Sant Pau en dicho concurso se articuló a través del Departamento de Len-gua Castellana, que organizó la primera fase del certa-men en el mismo centro con la totalidad de los alumnos de 2º de la ESO. Mediante una redacción pautada con una frase inicial, el profesor de cada clase escogió los dos alumnos que mejor habían construido la narración corta, teniendo en cuenta los aspectos de creatividad, coherencia, cohesión y ortografía.

Los profesores Marta Lascorz, Marga Molero y Josep Roig decidieron que pasaran a la siguiente fase los si-guientos alumnos: Víctor Carvajal y Alba Isabel García (2º ESO- A), Rebeca Prieto y Francisco Javier González (2º ESO B), Francisco Buzzella y Óscar Esteban (2º ESO- C), Albert Fuster y Daniel Alegret (2º ESO- D).

El siguiente paso llegó el sábado 18 de abril, cuando se celebró en una dependencia de la URV la siguiente fase del concurso. Se trató de una prueba similar, pero esta vez ya bajo control de los responsables del concur-

Premio Coca-Cola so. Un mes después, a mediadios de mayo, la buena noticia para Francisco Buzzella llegó en forma de carta. Los organizadores le comunicaban que era uno de los ganadores de la fase provincial, citándole para la gala de premios prevista para el 6 de junio.

Más allá de la satisfacción personal, Francisco Buzze-lla fue obsequiado con un lote de 4 entradas para Port Aventura, además de otros productos y vales varios.

El departamento, su profesor y sus compañeros le felicitamos por su éxito.

Josep RoigProfesor del departamento de Castellano

DEPARTAMENT D’ANGLÈS

The Fonix contest

Congratulations to the students who have passed the first stage of the Fonix Contest 2015 and got attended the second phase at Rovira i Virgili University in Avinguda Catalunya. These were our students:

They have proved to be good students at English and they were suggested to take part in the Fonix Contest which has got three stages: school, local and final stages in Catalonia.

> Paula Uroz..................................................... 1st ESO- A> Andrei Frent................................................... 3rd ESO- A> Júlia Prats ...................................................... 4th ESO- B> Masa Gulyás ................................................. 1st BAT- A



One More Time!

Masa, Congratulations one more time! You are showing us that you have a very good mastery of the English Lan-guage.

One more year, the Institute Sant Pere i Sant Pau has participated in the English Contest “The Fonix”. As you may know, this contest consists of finding out who has got the best mastery of the English language at different levels: school, local, and final stages.

Our student Masa Gulyás has overcome the third level and she has won a prize: an online course. She is in the third position of 1st Batxillerat level in all Catalonia.

Masa has got a good mastery of the four skills: spea-king, writing, listening and reading. However, her writing is delightful to be read and I would like to share with you one nice news report that she has written down. Science and English are nicely mixed up. Enjoy this fantastic news report, plenty of imagination and humour.

NEWS REPORT

Renowned scientists from all over the globe are hu-rriedly travelling to Catalonia right now to investigate a shocking, never before seen phenomenon. Meet the world’s first photosyntheic kid! The unlucky in-dividual is a fourth grade high school student from Sant Pere and Sant Pau, Tarragona. Joan, a regu-lar student until just two days ago, has turned com-pletely green and has ever grown some flowers on top of his head as a result of a misterious chemi-cal reaction. “We were alone in the laboratory, er, I mean, the entire class without our teacher, and... Um, Joan was asleep... And we thought it would be funny to... er... mix something into his water bo-ttle.” -declares one of Joan’s classmates. We also got a chance to interview their chemistry teacher, even though she wasn’t especially pleased to talk about the topic. “I shouldn’t have allowed them to stay there without supervision for one minute, let alone for five! I had to go to print some copies; who would have thou-ght they were going to start messing around with the leftovers of a higher grade’s experiments?”

Resuming, an unknown substance was mixed with his water and he unsuspectedly drank it all. He remembers sensing an odd taste but giving it no importance. He felt just fine for the rest of the day, but the next morning he woke up pale and ill and started turning green gradually. He spent most of the day outside in the sun and he reported not be-ing hungry at all but feeling full of energy. Scientists think this has to do with the same process plants use to gain energy from the sun: photosynthesis.However, his family are at least as worried as we are excited, even though Joan is quite satisfied with his new look and nutrition habits. “At least fina-lly girls can’t stop staring at me!” -he tells us.That is all the information we can give for now, stay tuned if you want to know more!

Masa Gulyás (1r BAT- A)



Durant el mes de maig del curs passat, dues alumnes del nostre centre, Laura Rodríguez i Clara Guérin, i l’exalumne, Antonio Darjan, van participar a l’examen per a l’obtenció del diploma DELF escolar. Al mes d’octubre d’aquest curs, la Sra. M. Àngels González Estremad, Directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Tarragona, els va lliurar els seus diplomes. Felicitacions a tots ells.Els diplomes DELF acrediten els coneixements en llengua francesa als diferents nivells del Marc Comú de Referència Europeu A1, A2, B1 i B2 i són reconeguts a tot el món. Des del curs passat es pot fer la matrícula per passar aquest examen als centres d’ensenyament secundari a un preu més reduït que el del DELF normal, però amb la mateixa validesa.

Olvido CarballedaCap del seminari de Francès

SEMINARI DE FRANCÈS

DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES

Primer lliurament dels diplomes DELF escolar a alumnes de Tarragona

En Juan Belío i en Teo Pérez han completat els dos anys del Projecte Estalmat

El setembre de 2013, els nostres alumnes Juan Belío (3r A) i Teo Pérez (3r B) van iniciar la seva participació al projecte Estalmat en la promoció 2013-2015. Durant aquests dos anys, els matins dels dissabtes, han realitzat activitats matemàtiques sobre temes no curriculars que els han servit per estimular i potenciar el talent matemà-tic.El passat mes de maig van concloure les activitats de la seva promoció. L’acte de clausura es va celebrar el dia 16 de maig a Barcelona. Els van lliurar un diploma acre-ditant la seva participació.

Departament de Matemàtiques

Durant aquests dos últims anys, el Teo Pérez i jo hem anat cada dissabte a Barcelona per assistir a l’Estalmat. La meva experiència es podria resumir en les següents paraules: he après molt sobre les Matemàtiques (i tot el que ofereixen) i he conegut gent amb un perfil de personalitat més semblant al meu. Per això, l’Estalmat és una activitat apas-sionant i la recomano a qualsevol a qui les Ma-temàtiques li interessin de forma convincent. De vegades, em preguntava si fer dues hores de viat-ge cada setmana valia realment la pena. Després d’aquests anys que he passat amb professors i companys a l’Estalmat, estic més convençut que la resposta és un sí rotund.

Juan Belío (3r ESO- A)


PREMIS I DIPLOMES/ ACTIVITATS PER DEPARTAMENTS | Institut Sant Pere i Sant Pau | 27

GRUP DE ROBÒTICA ACTIVITATS DEPARTAMENT DE CATALÀ

Grup de Robòtica a l’Institut “Sant Bip i Sant Bop”

Aquest és el quart any que, la majoria de nosaltres, fem robòtica. Sembla mentida que ja hagi passat aquest temps. Però aquest curs, com mai, hem vist el resultat de tot el que hem aprés i de com ho hem aprés.

Era la nostra quarta FLL i com sempre abans de la com-petició estàvem angoixats i sabíem que no havíem fet tot el que podíem. Sempre es pot fer més! Malgrat tot, el dia de la competició, davant del tribunal tot va anar com ha-via d’anar. Les explicacions i el nostre desenvolupament com a grup es va posar de manifest. D’aquí el premi que vam guanyar: “Premi a la Cortesia Professional”.

Què significa això? Ben bé no ho sabem, perquè el nom no ens ajuda gaire, però és un dels tres premis que do-nem als Valors FLL, per tant vol dir que hem aprés a treballar en grup, que a més a més ho hem sabut trans-metre, que vam ser capaços de passar-nos-ho bé per sobre de la pressió de la competició… i que la nostra estructura de la tortuga romana com a demostració d’aquest treball sempre quedarà amb nosaltres.

Hi ha un grup de Primària de les escoles Sant Pere i Sant Pau i Marcel·lí Domingo que segueix les nostres passes: no deixeu de treballar per continuar avançant. Nosaltres hi serem per ajudar-vos i per seguir creixent.Esperem poder seguir el curs vinent, esperem que hi hagi més gent interessada amb la robòtica, us esperem. Molta robòtica!

Álvaro Aparicio, Diego Blanco, Juan Belío, Arnau Ber, Ivan Letrán,

Rubén Pérez, Daniel Rioja, Cristian Rivas, Eloy Rozas, Mario Timosenco

i Judith Boquera (impulsora del Grup de Robòtica)

Del jeroglífic al Whatsapp

L’alumnat de 2n d’ESO va participar en el taller “Del je-roglífic al Whatsapp” el passat mes de febrer al Caixa-Forum de Tarragona. El taller, conduït per Carles Alcoy, plantejava quina era la relació comunicativa entre les persones des de l’origen de la humanitat fins als nostres dies. S’hi van analitzar els diversos tipus de comunicació i, sobretot, quina és la resposta humana als contextos comunicatius més inversemblants. Un dels moments àl-

gids fou el relat co-mentat del conte de “La caputxeta ver-mella” i el rerefons que s’hi amaga. Al final del taller, l’alum-nat va experimentar diferents recursos escrits, com ara el pinzell de tinta xine-sa, les tauletes d’ar-gila, canyes, etc.

L’alumnat de 2n d’ESO participa en la 38a edició del Premi Coca-Cola de Relat Breu en català

Raúl Varela, Miren Luis, Víctor Carvajal, Paula Romero, de 2n A, i Irene Alentorn, Iolanda Mallén, Eloy Balles-teros i Eloy Rozas, de 2n B, van participar en el “Premi Coca-Cola de Relat Breu” 2015, celebrat a la Universitat Rovira i Virgili (Campus Catalunya), el 21 de març. L’alum-nat va escriure una narració curta a partir de la cita de Fedra, “A l’amic segur se’l coneix en l’ocasió insegura”.

Llegim en parella

Els darrers dos anys es va posar en mar-xa a l’Aula d’aco-llida el programa “Llegim en parella” amb una valoració molt positiva per part dels alumnes. Per aquest motiu, enguany les profes-sores Divina Potau i M. José Freixas han continuat aquesta experiència a l’aula ordinària, en concret a 3r d’ESO- D. Amb aquest mètode d’aprenentatge cooperatiu que es basa en una tutoria entre iguals (l’alumne tutoritzat rep l’ajuda ajustada d’un company-tutor que ensenya i aprèn


28 | Institut Sant Pere i Sant Pau | ACTIVITATS PER DEPARTAMENTS

ensenyant) s’ha volgut incentivar la lectura en veu alta i fomentar la comprensió lectora d’una manera dinàmica i col·laborativa.

Departament de CatalàAULA D’ACOLLIDA

Passat, present i... futur?

Hola a tothom. Jo sóc un exprofe del vostre institut. Vaig ser el primer tutor de l’Aula d’acollida del nostre centre el curs 2004-05.

Els nouvinguts eren alumnes que venien espantats i s’agafaven a mi i als profes que donàvem classe, com si fóssim els seus salvavides que els permetien no ofe-gar-se davant d’un país, una gent i una llengua desco-neguts i estranys per a ells. L’Aula els donava seguretat, era el seu niu. Però tenien unes ganes d’aprendre, una il·lusió, evident en aquells ulls brillants, que delatava les ganes davant d’aquella oportunitat d’una vida millor...

Una anècdota: recordo una noia marroquina molt maca, de quinze anys, tímida, que va arribar al novembre i va descobrir com vestien les adolescents europees. Per primera vegada, es va posar uns texans, ajustats. Jo veia que suava molt, però... A final de curs, em va expli-car perquè suava tant: el pudor i pensar que “marcava” massa, va fer que, a sota dels texans, dugués sempre el pijama. Us asseguro que els mesos de maig i juny van ser calorosos. Ella volia ser i fer com les altres noies.

Gerard EliesTutor de l’Aula d’acollida, 2004-2005

“Si al setembre no hi ha Aula acollida, parlo amb el pre-sident”, em va dir enguany un alumne nouvingut després de preguntar-me si podia tornar a assistir-hi el proper curs. La realitat és que, des de 2011, ha anat minvant considerablement el nombre d’estudiants perquè moltes famílies han marxat al seu país d’origen i per això l’Aula té un futur incert.

Per als alumnes, ha estat un espai d’aprenentatge, d’acollida i di’ntercanvi d’experiències que han compartit amb altres companys d’arreu del món. I per a mí, una nova manera de fer classe a grups reduïts utilizant una metodología diferent a la de l’aula ordinària. Aquests anys em quedo especialment amb l’atenció personalitzada a l’alumnat i amb tots els esforços realitzats per poder aju-dar-los en la seva integració al centre i al barri.

Com he comentat abans, el futur de l’Aula d’acollida és dubtós, però d’ençà que va començar, els tutors hem fet una tasca important que s’ha vist recompensada amb escreix per part dels alumnes. Han aprofitat molt aquest recurs i, a més a més, normalment ens han manifiestat la seva estima i agraïment, raons per les quals un professor es pot sentir molt satisfet.

Marga MoleroTutora de l’Aula d’acollida, 2011-2015

SEMINARI DE CLÀSSIQUES

Durant el curs 2014-15 i en el marc de la programació del Seminari de Clàssiques, s’han fet diverses sortides culturals.Aprofitant que aquest any tornàvem a tenir la matèria optativa de Cultura Clàssica a 3r d’ESO, el dia 17 de desembre del 2014, vam anar a visitar les principals restes arqueològiques de Tarraco Romana: el circ, les


ACTIVITATS PER DEPARTAMENTS | Institut Sant Pere i Sant Pau | 29

ACTIVITATS DEPARTAMENT D’ANGLÈS

Merry Christmas at “Marcel·lí i Domingo” School and “Sant Pere i Sant Pau” Institute

Some days before Christmas Day some of our students in the optative English subject called “Tell me” visited Mar-cel·lí i Domingo School. Our students sang two beautiful Christmas Carols “Rudolph the Red Nosed Reindeer” and “We wish you a Merry Christmas”. The students in the 6th year of Primary at Marcel·lí i Domingo had pre-pared a beautiful song for us: “És Nadal”. This song was written by Antoni Tolmos, who is a university teacher at the Education Science College in Lleida. He is a teacher that trains university students to become teachers at the Primary Stage. Our students were happy because they could sing together with the Primary students. Some of our students had studied Primary at Marcel·lí i Domingo, and they had already sung that song two years ago. That is why they were happy. Because they could also partici-pate and sing the song “És Nadal”.

muralles, l’amfiteatre, el fòrum provincial... Els propis alumnes dividits en grups van ser els guies i van anar explicant els diferents espais.

En arribar el bon temps i com cada any, els alumnes de Llatí de 4t ESO, 1r i 2n de Batxillerat, alguns dels quals també estudien Grec, van anar el dia 20 d’abril del 2015 al teatre del Camp de Mart de Tarragona a veure la tra-gèdia grega Les Troianes, escrita per Eurípides i repre-sentada pel grup de teatre “Komos”, de l’Instituto Distrito Marítimo de València.

I per acabar d’arrodonir el curs, el dia 7 de maig del 2015 els alumnes de Llatí de 1r Batxillerat van participar com a monitors a les jornades de Tarraco Viva que es fan del 4 al 17 de maig. Des d’aquí agraïm la invitació que cada any ens fa el Camp d’Aprenentatge de Tarragona per tal d’assistir a aquesta activitat.

Voldria concloure aquest escrit felicitant a tots els alum-nes pel seu interès i participació en les diferents sortides organitzades durant el present curs. I també agrair la

col·laboració de les meves companyes, Àngels Herrero, Divina Potau i M. Josep Prats.Vale!

Glòria AbelláCap del seminari de Clàssiques

The Primary students sang this beautiful song under the directions of the teacher Rosa Rios, who is the specialist teacher of Music at Marcel·lí i Domingo. We all enjoyed listening to this song.Our students enjoyed singing the Christmas Carols and they got dressed as reindeer and Father Christmas. They all had fun by watching them!

Marga Molero took some pictures of their performance. Alicia Gala was the teacher who trained this group of stu-dents to sing the Christmas Carols.

Well done students of Tell me!!! You are great actors and actresses

Students of MO of English: Tell me!!!

Marc Moreno, Adrià Roca, Gerard Roca, Mireia Herre-ra, Xènia González, Ibrahim El Moussati, Ken Takahas-hi, Miren Luis, Andrea Mota, Gabriela Pincay, Fátima El Moutaouikkil, Francisco Buzzella, Ana Otero i Óscar Pérez.



In the school year 2011-2012 it was “The Sound of Mu-sic”. The play in which our students, who currently are doing the 4th year of ESO (groups A and B) but at that moment they were doing the 1st year of ESO, acted as actors and actresses. The first time when they stepped a stage, the first time facing fears, panic, but also illu-sion and excitement. “The Sound of Music” was the ice-breaker. These enthusiastic students felt like continuing with the plays, the stage, the “lights, camera, action!” fa-mous sentence, and in the 2nd year of ESO, during the school year 2012-2013, they did “Grease”. Here, other areas were also involved, Physical Education, and Visual and Handicraft Arts, with the help of Maria Ayuso and

Magda Murillo, respectively. Finally, they did a very good job with the play “The History of Music”, were dialogues in English and songs and dancing were combined. Our students gave us a friendly vision of the history of music from the 50s to our current days. And the most impor-tant thing is that they were the ones who thought of the different choreographies and the selection of melodies. The teacher Alicia Gala, only tried to coordinate their efforts. This play was carried out by 3rd ESO A, in the school year 2013-2014. 3rd ESO B made a great effort when they performed “Jets and Sharks”, based on the film “West Side Story”.

This school year 2014-2015, the teacher decided to have a rest and concentrate their efforts on the key competen-ces and other contents of English.

However, we could say, that performing these plays has been a great experience for our students, who have im-proved their oral skills in the foreign language (at least that is what I hope) and have overcome the difficulties

Your English teacher, Alicia Gala

of carrying out the making a play (fear, shame, scene panic, nerves, excitement…). In our web page, Foreign Language Department, soon you will be able to see links that lead you to the different plays that these students have done. The pictures that you see here are the ones belonging to the play “Grease”, which was carried out two years ago.

I thank you all, dear students. I wish the best for you the next year and the coming ones. I’m sure you will be nice students and nice people in our society.

HAPPY GRADUATION FOR OUR 4th ESO students, the first artists on the stage of the gym of the High School “Sant Pere i Sant Pau”.A hug and a kiss

The experience of performing plays in English in the High school “Sant Pere i Sant Pau”



SEMINARI DE FRANCÈS

Voyage en France

Le 23 mars dernier, un groupe de 14 élèves de 3ème ESO qui apprend le français est parti en France au co-llège Saint-Exupéry à Bram, pour effectuer un échange scolaire et linguistique.

Nous avons passé 5 jours chez nos correspondants pendant lesquels nous avons visité la Cité de Carcas-sonne, la ville de Toulouse et d’autres sites d’intérêt his-torique, tel que le château de Peyrepertuse ou la ville Gréco-romaine d’Ampuries.

Nous avons passé cinq jours très agréables. Nous avons beaucoup appris et participé à la vie des familles françaises, en faisant des efforts dans la langue et en participant au quotidien des familles.

L’avantage est que nous nous connaissions puisque nous étions allés une fois chez eux et qu’ils étaient aussi venus chez nous en octobre. Nous étions plus à l’aise et nous nous sommes aussi bien amusés.

Pour nous le voyage a été très enrichissant parce que nous avons appris beaucoup de choses sur l’Histoire de France et en même temps nous vivons comme les familles. Ce qui est très important pour apprendre une langue.

Nous n’oublierons jamais cette belle expérience, car maintenant nous avons des liens d’amitié très forts avec nos correspondants.

Malgré que l’échange soit terminé nous continuerons à communiquer par le biais des lettres ou d’internet et nous espérons nous revoir bientôt.

Natasha Montes i Abril Fuentealba (3r ESO- A)Olvido Carballeda

Cap del seminari de Francès

ACTIVITATS DEPARTAMENT DE CASTELLÀ

Matèria optativa

¡CÁMARA… ACCIÓN!

Misterio, acción, suspense… Estos son algunos de los ingredientes de los dos cortos que se han creado este año en la Materia Optativa de Castellano de 2º “¿Queda-mos en el insti virtual?” Os dejamos aquí la opinión de algunos alumnos:“Ha sido muy divertido y entretenido. ¡Nos ha gustado a todos!” Jonathan Ramos (2º ESO- A)

“Me ha gustado mucho ya que hemos hecho algo dife-rente a lo de siempre”.

Yulieth Poveda (2º ESO- B)

“Me ha divertido mucho el hecho de unir la comedia zombie con el instituto”.

David Roldán (2º ESO- A)

“¡Perfecto! Además, por fin hemos entendido qué es la “champiñonera”. Arnau Martínez (2º ESO- C)

Cristina Arroyo Profesora de la materia optativa



Fragmentos dramatizados de la Literatura universal

Durante la semana del 20 al 24 de abril, alumnos volun-tarios de ESO y Bachillerato volvieron a recorrer, como el curso pasado, algunas clases representando fragmen-tos de la Literatura universal. Los alumnos quedaron muy satisfechos con la expe-riencia y sus compañeros pudieron escuchar algunos pasajes de obras tan conocidas como Romeo y Julieta, La Celestina o poemas de Pablo Neruda.

Los profesores del departamento de Castellano que-remos felicitar a los alumnos que participaron por su compromiso e ilusión y agradecer la buena acogida de los profesores que estaban haciendo clase durante las representaciones. La valoración ha sido muy positiva y esperamos volver a repetir esta iniciativa el próximo año con nuevos textos literarios.

REPARTO DE ACTORES Y ACTRICES

1r ESO“Escrito está en mi alma vuestro gesto” de Garci-laso de la Vega: Raúl Cuaresma/ Miriam Blanco“Amor más allá de la muerte” de Francisco de Quevedo: Marc VelascoSelección de Romances: Marina Fuentes, Izan García, Sofya Chupylko, Iraida Guirao, Andrea Mendoza, Paula Montoro, Nagore Ortega y Sorin Big“Me gusta cuando callas” de Pablo Neruda: Ju-dith BerenguerSelección de poemas de Lope de Vega: Salma Bouziani, Patricia Fernández, Lidia Plano, Adria-na Sorina Stoian y Paula Uroz

2n ESOLa Celestina: Ainhoa Arango, Ibrahim El Moussa-ti, Patxi González, Olga Muñoz y Adrià RocaLa “Canción del pirata” de José de Espronce-da: Meritxell Alba, Òscar Alegret, Jesús Bataller, Fátima El Moutaoukkil, Denisa Fit, Albert Fuster, Clara Madrigal, Larissa Pitan, Sergi Rebenaque, Shantalle Santos, Sara Moreno, Alexia Serna, Andrea Romero y Brian GarciaSelección poética de José Agustín Goytisolo: Aaron de las Heras, Alexandru Ivan, Javier Rebe-naque, Jihane Jouihate y Fátima El Moutaoukkil

3r ESOEl jorobado de Nôtre Dame: Ana Garcia y David Guijarro (presentadores), Juan Belío y Arnau Ber/ Ilhame El Boudlali e Ivana MladenovaLa casa de Bernarda Alba: Ariadna Cantons, Estela Cayuela, Abril Fuentalba, Denise Gómez, Natasha Montes, Pilar Morales y Júlia Tinca. El Quijote: Cristina Cebrián y Ester GarcíaCoplas a la muerte de su padre: Marta Abrio, Da-niel Bravo y Juan Diego GrajalesDon Juan Tenorio: Bea Ciurea y Montse BoadaRomeo y Julieta: Isis de la Fuente y Daniil Niki-forov“Poema 20” de Pablo Neruda: David Guijarro (presentador), Mercè Bori, Santiago Fernández y Montserrat María

4t ESOVersión rap de la “Serranilla VII” del Marqués de Santillana: Álvaro Carrasco, Oriol Gómez, Eder Jiménez, Isnelda Martín y Natalia Zamora

Música de acompañamientoPau Bori, Marc Neguillo, Eloi Sosa (3r ESO) y Masa Gulyàs (1r BAT)

Departamento de Castellano



Conmemorando el IV centenario del Quijote 2014: 400 años del Quijote de Avellaneda

El passat 25 de març, els alumnes de Batxillerat que cur-sem l’assignatura de Literatura Castellana vam asistir a una exposició itinerant amb motiu dels 400 anys de la publicació a Tarragona del Quixot d’Avellaneda al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau.

Segur que molts heu sentit a parlar d’Avellaneda, però només en sabeu quatre dades d’ell, així que… per què no el coneixem una mica més?Comencem pel principi. L’any 1605 Miguel de Cervantes publica, a Madrid, El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha i insinua que hi haurà una segona part. El 1614 s’imprimeix a Tarragona una segona part d’aquesta obra, però no la signa l’autor d’Alcalá de Henares, sinó un tal Alonso Fernández de Avellaneda. El fet enutja Cervantes que, esperonat, enllesteix la segona part, en la qual re-plica l’autor desconegut, i la publica, novament a Madrid el 1615.

El Quixot d’Avellaneda va ser publicat a la impremta de Felip Robert a Tarragona. Ningú no sap qui és Avella-neda. S’han plantejat fins una quarantena d’hipòtesis de qui podía ser, però no s’ha arribat a una única –i sòlida– conclusió. Menéndez Pelayo afirma que és un aragonès ja que potser escriu sense articles. Mossèn Joan Serra i Villaró sosté que el clergue Francesc Vicent Garcia po-dria ser-ne l’autor. Martí de Riquer defensa que és el soldat aragonés Jeró-nimo de Passamonte, company d’armes de Cervantes. Vladimir Nabokov, en canvi, té la teoria que és el propi Cervantes qui va escriure la segona part amb el propò-sit de tenir a mà un nou recurs en la segona part, que és enfrontar els seus personatges amb personatges del llibre d’Avellaneda. Altres veus asseguren que es tracta de Lope de Vega.

Cervantes i el Quixot d’Avellaneda van ser el centre de debat a la nostra ciutat de la segona part del segle XIX i principis del XX. L’Ateneu Tarraconense de la Classe

Obrera va fer actes de desgreuge i convocatòries de concursos literaris –a mode de Jocs Florals– en honor a Cervantes. El Quixot tarragoní compta amb edicions en llengües com ara el francès, alemany, anglès, holandès, italià, polonès i rus, a més de l’espanyol.

Bé, ara segur que sabeu més sobre el Quixot d’Ave-llaneda i el seu autor, no? Doncs ja podeu fer-vos els intel·lectuals i presumir davant de tota la clase!

Alba Díaz (1r BAT- A)

2015: 400 años de la II parte del Quijote de Cervantes

“Don Quijote en Barcelona”: Ruta literaria visitada por los alumnos de 1º de Bachillerato de Humanida-des i Ciencias Sociales

(Don Quijote al entrar en Barcelona)- “No podía imaginar Sancho cómo pudiesen tener tantos pies aquellos bul-tos que por el mar se movían. En esto, llegaron corrien-do, con grita, lililíes y algazara, los de las libreas adonde don Quijote suspenso y atónito estaba, y uno dellos, que era el avisado de Roque (Guinart), dijo en alta voz a don Quijote:

- Bien sea venido, digo, el valeroso don Quijote de la Mancha: no el falso, no el ficticio, no el apócrifo que en falsas historias estos días nos ha mostrado, sino el ver-dadero, el legal y el fiel que nos describió Cide Hamete Benengeli, flor de los historiadores.

No respondió don Quijote palabra, ni los caballeros es-peraron a que la respondiese, sino, volviéndose y revol-viéndose con los demás que los seguían, comenzaron a hacer un revuelto caracol al derredor de don Quijote; el cual, volviéndose a Sancho, dijo: - Éstos bien nos han conocido: yo apostaré que han leí-do nuestra historia y aun la del aragonés recién impresa.” (Cap. LXI)

Profesoras acompañantes: Àngels Garola, Marga Molero y Carlos Álvarez

(alumno del Máster de Secundaria)



La historia “Un final escrito” e ilustraciones por sorpresa

Todo comenzó unas semanas antes de Sant Jordi. El departamento de Castellano estaba organizando, ya desde el mes de febrero, un proyecto que consistía en crear una pequeña historia entre todas las clases de la ESO (la iniciaba primero de ESO y las demás clases la iban continuando a medida que les llegaba la historia). Todas las clases iban progresando en cuanto a la historia y, aparte de tener que acabar el final tan tenso que nos pusieron, digo tenso por la presión de las personas que nos comentaban, por un lado, “Por favor, ¡que muera Laura!” y, por otro, “Por favor, ¡que se quede con Adán!”, nuestra encantadora profesora de castellano, Cristi-na Arroyo, nos quiso proponer una actividad de la cual debo reconocer que disfruté con muchas ganas: realizar las ilustraciones de toda la historia clase por clase (ya podéis imaginar el fajo de papeles DINA5).

Al principio nos lo tomamos con mucha calma. Raquel Rodríguez y yo íbamos dibujando mientras el resto de nuestra clase pintaba y, por otra parte, Larisa de 3º D también nos iba ayudando y avanzando mucho trabajo.

Los días pasaban y la presión se iba acumulando. Yo tenía la sensación, a veces, de que se tendría que sus-pender el proyecto. Era como si el tiempo corriera muy deprisa y, en cambio, se parase para nosotros pero, sin embargo, lo conseguimos.

A nivel personal, soy una persona muy perfeccionista. Creo que el trabajo siempre puede estar mejor pero este proyecto fue épico. Un récord, una marca que quizá el Aula Oberta podría haber dejado en el instituto y, por ello, me sentí orgullosa de ello y del trabajo que por fin había-mos hecho como una verdadera clase debía hacer.

Pienso que en la vida hay muchos problemas, un nudo gigante que tiene pequeños nudos. Cuando realizas una tarea, debes desenredarlos y las personas que nos ayudan en ese trabajo son personas que también van desenredando los nudos contigo. Por lo tanto, el nudo gigante se deshace con menos ansiedad, nervios, pre-ocupación y sensación de que no haces las cosas solo.

Por una vez, pensé que el día de Sant Jordi fue más que un simple día en el que se hacen cosas diferentes. Fue un objetivo, una meta y, ahora, un recordatorio de que todos nos podemos superar a nosotros mismos con pa-ciencia y mucho esfuerzo.

UN FINAL ESCRITO

- “Un lector vive mil vidas antes de morir, el que no lee, solo vive una”, como dijo George Morris. ¿Eso es lo que quieres tú, Adán, vivir una sola vida?

- Eso es una tontería, abuela. Estamos en el 2077, ahora hay una máquina que te lee los libros.

- Pues yo, a tu edad, habría dado la vida por haber podido leer aunque fuera un solo libro.

- Ya, abuela, tú sí, pero yo soy diferente.

- De verdad, Adán, tienes que leer. Leer es vida. Como dijo Ray Bradbury, “sin bibliotecas ¿qué te-nemos? ni pasado, ni futuro.”

- ¡Sí, hombre! y ya de paso me caso con un libro.

- Vale, y yo te llevo al altar… con tal de verte con un libro. “Lee poco y serás como muchos; lee mucho y serás como pocos”.

- Queeee sí, queeee sí… Pero ahora empieza mi programa favorito… déjame…

- Pero… ¿a qué venía eso de que habrías dado tu vida por leer?

- Adán, en el pasado sucedieron cosas que tú to-davía no puedes comprender.

- Abuela, estás todos los días con tus historias, pero cuando me interesa una, no me la cuentas.

- Cuando empieces a leer, te cuento.

- Cuando me la cuentes, yo leo.

- Yo escribiré la historia y tú la leerás. Así los dos cumpliremos el pacto a la vez. (...)

Cristina Cano (Aula oberta)

Podéis continuar leyendo la historia en la página web del centro.

Título ganador del concurso: UN FINAL ESCRITO

(por Robert Gabriel Badea 2º ESO- B)



ACTIVITATS DEPARTAMENT DE SOCIALS

Visita a l’Arxiu Històric

El dia 29 d’octubre, vint-i-cinc alumnes de 1r BAT- B de les matèries d’Història del Món i Filosofia van visitar l’Arxiu Històric de Tarragona.És el quart any que el nostre centre visita l’AHT amb l’ob-jectiu d’atansar-se al món dels arxius i els documents.Van poder gaudir d’un audiovisual sobre els arxius his-tòrics, d’un recorregut per les dependències i el claustre i van veure una selecció de documents de diferents ti-pus, suports i cronologia.

Professores acompanyants: Claustre Magallón i M. Jesús Reverter

Exposició: “Els objectes parlen”

Els alumnes de 2n de Batxillerat de la matèria d’Història de l’Art van visitar el 31 d’octubre, al CaixaForum de Ta-rragona, l’exposició: “Els objectes parlen. Col·leccions del Museo del Prado”. Una de les exposicions més im-portants que ha acollit Tarragona.Van poder conèixer una selecció de pintures de les prin-cipals escoles europees dels s. XVI al s. XIX i alguns dels principals autors dels estils d’aquests segles: Goya, Murillo, Rubens, Sorolla...A través de l’exposició van aprendre que els objectes de cada quadre es convertien en protagonistes, tots ells tenien missatges amagats que parlaven i feien descobrir petits secrets de cada època històrica.

Professores acompanyants: Núria Garcia i Divina Potau

Joc de Rol

Durant el mes de novembre es va realitzar al nostre cen-tre l’activitat “A la recerca del Desenvolupament”. Es trac-ta d’un joc de rol organitzat per l’ONG “ACPP” (Assem-blea per la Cooperació per la Pau).Hi van participar alumnes de les matèries d’Ètico-cívica de 4t d’ ESO i Ciències Socials de 3r d’ESO. Van ser coordinats per la monitora de l’organització i per les pro-fessores M. Jesús Reverter i Claustre Magallón.Aquest joc es basa en un projecte per fomentar la to-lerància i la solidaritat. Es tracta d’un joc d’estratègia en què els participants assumeixen el rol de sis regions del món. Al llarg de l’activitat els equips han de relacionar-se a través de transaccions per aconseguir el seu objectiu: El desenvolupament.Altres objectius són: conèixer les diferències Nord- Sud i sensibilitzar-se sobre la situació de desavantatge de mol-tes regions del món.

El gran recapte

A finals del mes de novembre un grup d’alumnes de 3r- A i 3r- B, juntament amb les professo-res Cristina Bevià, Claustre Magallón i Marga Molero, vam participar com a voluntaris a la recollida d’ali-ments que orga-nitza l’ONG “Banc dels aliments” en dos supermercats del barri. Podem dir que va ser una experiència molt enriquidora sobretot perquè la majoria de nosaltres no havíem fet mai de voluntaris. El contacte amb la gent, en general, va ser molt positiu, encara que també vam veure actituds no tan positives. Va ser un èxit de recollida ja que vam omplir moltes caixes d’aliments bàsics com oli, llet, farina... Posteriorment aquests aliments són distri-buïts entre altres organitzacions humanitàries que els fan arribar a la gent del nostre país que més ho necessita.

Grup de voluntaris



Sortida al Port de Tarragona

El passat mes de maig, els alumnes de 3r d’ESO vam anar d’excursió al Museu del Port de Tarragona i a fer un tomb amb golondrina. A l’arribar al museu, ens van presentar un audiovisual sobre les funcions del Port de Tarragona i, a continuació, vam pujar al pis de dalt i ens van fer una xerrada relacionada amb la Química a Tgn.Durant el recorregut amb golondrina, vam veure el Port i vam observar els diferents molls i el Pantalà d’ACES

Professores acompanyants: Óscar Álvarez, Rosa Arasa, Cristina Bevià, Magda Beltran, Rafa Cerve-ra i Claustre Magalon.

ACTIVITATS DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES

L’Institut Sant Pere i Sant Pau a la Copa Cangur 2015

La Copa Cangur és una competició presencial en la qual, durant 60 minuts, s’han de resoldre 12 problemes ma-temàtics, creant estratègies de resolució i treballant en equip format per 7 alumnes de 2n i 3r d’ESO. A Catalun-ya l’organitza la comissió Cangur de la Societat Catalana de Matemàtiques. El dimarts 20 de gener es va realitzar, a diverses seus, la segona edició de la Copa Cangur.

Al nostre equip li va correspondre la seu de l’Institut Fon-tanelles de Les Borges del Camp, on participaven un to-tal de 25 equips. Hi va anar acompanyat per la directora de l’institut, el cap del departament de Matemàtiques i els pares i mares dels alumnes components.

L’equip format per Arnau Ber, Robert Badea, Ignasi Fer-nández, Isis de la Fuente, Abril Fuentealba, Kirian Serna i Raúl Varela es van classificar en 8è lloc, un resultat molt meritori, atès que era la primera vegada que hi partici-pàvem.

Eloy Rozas Gil, un nou alumne al projecte Estalmat 2014-2016

El Projecte Estalmat (EStímul del TALent MATemàtic) té com a finalitat detectar, estimular i potenciar el talent matemàtic en nois i noies de 13-14 anys d’edat (2n i 3r d’ESO) que han mostrat una especial capacitat per a aquesta ciència. El Projecte és promogut per la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales.

A Catalunya, l’Estalmat és organitzat per la Federació d’Entitats d’Ensenyament de les Matemàtiques de Ca-talunya i la Societat Catalana de Matemàtiques, amb el patrocini de la Fundació Catalunya-Pedrera, la Fundació Privada CELLEX i el Consejo Superior de Investigacions Científicas (CSIC).

Ara fa un any parlàvem amb Juan Belío i Teo Pérez par-ticipants en el Projecte en la promoció 2013-2015. Des del començament d’aquest curs, un nou alumne, Eloy Rozas (2n ESO- B) participa en el Projecte durant la pro-moció 2014-2016. Avui l’entrevistem.

Com et vas assabentar d’aquest Projecte?

El mes de maig de 2014, el meu professor de Matemà-tiques de 1r d’ESO va parlar amb uns quants alumnes i ens va explicar en què consistia el Projecte i què calia



fer per presentar-s’hi. Els alumnes ho van parlar amb les seves famílies i, en el meu cas, els pares i jo, ens vam animar a inscriure’m.

Com va ser que et van seleccionar?

Després de la inscripció, un dissabte del mes de juny de 2014, vaig anar a Reus a fer el test d’aptitud. Durant dues hores vaig haver de resoldre quatre problemes molt oberts investigant i raonant el procés de resolució. Van valorar com els vaig resoldre i em van preseleccio-nar. Després, amb els meus pares, vaig tenir una en-trevista amb una professora responsable de l’Estalmat que ens va explicar les condicions de participació. Els pares i jo vam acceptar el compromís de participació i de portar-nos a Barcelona cada dia d’activitat i vaig quedar seleccionat.

A la teva promoció, sou molts alumnes?

De les comarques de Tarragona només dos, un noi de Reus i jo. De tot Catalunya en aquesta promoció som 25 participants: 9 noies i 16 nois.

Quines activitats feu?

Són molt diverses: investigació amb polígons per formar mosaics, treball amb el programa informàtic GeoGebra, activitats sobre paradoxes matemàtiques, treball amb poliedres,... Ah!, el primer cap de setmana tot el grup vam anar de colònies a El Figaró (Montseny) per conèixer-nos i fer les primeres activitats. Em va agradar molt.

Quan i on feu les activitats?

Les fem els matins de tots els dissabtes lectius del curs a la seu de la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la Universitat Politècnica de Catalunya, a Barcelona.

Qui us dirigeix o orienta?

Són professors de Matemàtiques de centres d’ensenya-ment secundari i universitari de Catalunya, que van can-viant. La primera part del matí, ells ens presenten el tema que hem de treballar i, després d’esmorzar, fem els ta-llers d’investigació sobre el tema que ens han proposat.

Quin és l’ambient entre els components de la pro-moció?

En el grup hi ha bona convivència i ganes de treballar.

Quina valoració personal en fas fins ara? N’estàs content?

M’ho passo molt bé i investigant ens divertim.

Has de pagar per aquestes activitats?

Les activitats són gratuïtes. Les famílies només han de fer-se càrrec del transport.

Als teus pares no se’ls fa pesat haver d’anar cada dissabte a Barcelona?

Els meus pares i els del noi de Reus es combinen i cada setmana una família ens porta a Barcelona. Gràcies, Eloy. En nom de l’Institut, et felicito per participar en el Projecte i t’animo a continuar aprofitant aquestes activitats. Alhora agraïm als teus pares la seva implica-ció i col·laboració per fer possible la teva participació a l’Estalmat.

Joan B. QuintanaCap del departament de Matemàtiques

ACTIVITATS DEPARTAMENT DE CIÈNCES NATURALS

Teens’Lab: El laberint de les substàncies

El dimecres 28 de gener els estudiants de 4t d’ESO que fem l’optativa de Física i Química i Biologia vam anar a la Universitat Rovira i Virgili i a la fàbrica BASF.A la universitat vam realitzar una activitat anomenada “El laberint de les substàncies” que va constar d’una



sèrie d’experiments realitzats al laboratori de la Facultat ETSEQ.D’entre tots els experiments que vam fer, el que més em va cridar l’atenció va ser el del color de la flama en el qual vam veure que cremant alguns productes químics, s’aconsegueixen flames de diversos colors. Vam desco-brir que així és com es fan els focs artificials.Els becaris de la facultat que van ajudar-nos a fer les activitats, ens van explicar tots els processos i van en-senyar-nos com treballar amb seguretat en un laboratori.Després d’aquestes activitats vam visitar en bus la fàbri-ca BASF i ens van explicar el procés productiu i diverses dades curioses.Va ser una experiència molt interessant i vam aprendre moltes coses útils que de segur ens seran profitoses en el nostre futur.

Helena Riesco (4t ESO- A)

Els alumnes de 1r de BAT de Química a l’ETSEQ

Gràcies a l’oferta de col·labo-ració de la Universitat Rovira i Virgili, els alumnes de 1r de Batxillerat que cursen Quími-ca, el dia 21 de gener, van anar a l’escola Tècnica Supe-rior d’Enginyeria Química, on van assistir a dues xerrades: la primera dínformació dels estudis que es poden cursar a lÉTSEQ i la segona sobre la Química i Enginyeria de la pirotècnia.

També els alumnes van poder realitzar analítiques espe-cífiques de l’àmbit de tractament d’aigües, en les quals van comparar la duresa, el pH, la conductivitat, lálcalini-tat i la concentració de ions calci i magnesi de diferents tipus dáigües.La part pràctica de la sortida va resultar l’activitat més engrescadora per als alumnes ja que van aprendre a manipular material de laboratori i equips específics dánàlisi químic.

Tònia Lladó Cap del departament de Ciències Naturals

ACTIVITATS DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA

A voltes amb la Tecnologia

Aquest curs des del departament de Tecnologia hem fet una volta pels Pirineus, hem vist la indústria que existia a Terrassa i, fins i tot, hem conegut el món de les dones en l’àmbit de l’enginyeria.

Però no fem el recorregut tant ràpid, anem per parts.

Al Batxillerat tecnològic, com ja és habitual des de fa uns anys, alternem dues sortides; una a Mallorca pel simple fet de viatjar en un barco d’unes certes dimensions (això toca el curs vinent), i la visita a una central hidroelèctrica, que és la que hem fet enguany.

Aquest any ens vam decidir a visitar les centrals hi-droelèctriques d’Oliana: la central i el seu museu d’Ando-rra. Va quedar força clar com es fa per convertir l’energia que ens dóna la natura en forma d’aigua en moviment, i transformar-la en energia elèctrica, més fàcil de traslladar a qualsevol punt geogràfic.



Serveix tot això per comprendre la necessitat de la Tecnologia per fer avançar la societat i donar solucions a les necessitats de l’esser humà.

A Andorra pogué-rem observar que

és més que un simple gran centre comercial o un com-pendi de pistes d’esquí. Té la seva història, el seu go-vern, les seves infraestructures.

Així doncs, tan sols arribar vam visitar la Casa de la Vall, sèu del primitiu Govern andorrà, on ens van explicar tota la història d’aquest petit país dels Pirineus.

Els alumnes de 3r d’ESO i els de 1r de Batxillerat van fer la sortida al Mu-seu Nacional de la Ciència i de la Tèc-nica de Terrassa per comprendre el funcionament dels mecanismes i de les màquines, com s’extreu l’energia

del carbó per fer-la arribar a les màquines d’una fàbrica, i com, d’aquesta manera, treballen.

I conscienciats que la societat té les seves rareses, ves home! Per què les noies no podeu ser enginyeres? La URV a la celebració del seu Girl’s Day ens ho va plan-tejar, i sis de les nostres alumnes de tercer van poder comprovar que, al llarg del temps, hi ha hagut moltes dones que han portat la tecnologia endavant.

Aquest any també ens hem participat al Forum TRiCS (de Treballs de Recerca de Batxillerat i Crèdits de Síntesi de Cicles formatius)Enguany el Departament de Tecnologia ha portat l’alum-na de 2n de batxillerat Meritxell Gómez que ha explicat la possibilitat de construir una estació de ferrocarrils a sota de la ciutat, i els alumnes de 1r van anar a escoltar els treballs que més els interessaven per prendre nota de com s’ha de fer un Treball de Recerca i dels temes possibles.

Observem, tinguem curiositat, inquietuds, podem donar voltes a la Tecnologia i fer un món millor amb la il·lusió de veure el que som capaços de crear per millorar i respec-tar el medi.

Ángel CasadoCap del departament de Tecnologia



Viatge a Terrassa Arnau Ber Montoya 3r ESO A

16/03/2015

SO CI AL

Arnau Ber Montoya 3r ESO A

16/03/2015

posar una gran experièn-cia per a l’alumnat ja que van poder veure en pri-mera persona els contin-guts que s’havien donat a classe i a més, l'elabora-ció d’un dossier del de-partament de Tecnologia va <<obligar>> l’atenció dels adolescents a les explicacions dels guies, perquè s’hi havia de con-testar un seguit de qües-tions.

També al mNACTEC, hi havia l’exposició <<Enérgeia>> on es podien veure i experimentar

quasi totes les fonts d’e-nergia utilitzades al llarg de tota la humanitat per a fer treballs. La varie-

E l dia 4 de fe-brer de 2015, els estudi-ants de 3r ESO de l’Inst-itut Sant Pere i Sant Pau de Tarragona varen anar a una excursió a Terrassa organitzada pel departa-ment de Tecnologia per veure el mNACTEC, Mu-seu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Aquest Museu és una an-tiga fàbrica tèxtil ano-menada <<Vapor Ayme-rich, Amat i Jover>> d’es-til modernista, construï-da per un Arquitecte ter-rassenc anomenat Lluís Muncunill. El seu objectiu és la conservació de les màquines utilitzades du-rant l'esplendor de la fà-brica, principis segle XX, per a la creació de teles fetes amb un 100% de llana.

Aquesta excursió va su-

tat de màquines era molt gran, des de la senzilla palanca, fins a la turbina elèctrica passant per la màquina de vapor...

La sortida va transcórrer sense cap impediment ex-cepte el temps terrassenc que, a causa d’una pedre-gada i una turmenta, va impedir la sortida dels es-colars i els professors a un parc pròxim a l’hora de dinar. En busca d’una solu-ció, el professorat va de-cidir quedar-se al mNAC-TEC, menjar allí, i fer temps fins l’hora de tor-nar al barri amb autocar.

El seu objectiu és la conservació de les màquines utilitza-des durant l'esplen-dor de la fàbrica

Fàbrica tèxtil de Aymerich, Amat i Jo-ver, actual mNACTEC , en l’any 1908



C

HFA

D

G

ACTIVITATS DEPARTAMENT DE VISUAL I PLÀSTICAA> La Paraula Il·lustrada. Exposició de Sant Jordi. (4t ESO) B> Un racó de l’Alhambra. Instal·lació. (3r ESO)C> La Meva Habitació, El Carrer. (4t ESO, 2n ESO)D> Bestiari Imaginari. (2n ESO)E> Qui Som? (4t ESO)F> Guitarra Elèctrica, Hexaedre. (1r BAT, 2n BAT)G> My Pet (2n ESO, 3r ESO, 4t ESO)H> Dibuix del Natural. (2n ESO, 4t ESO)I> Volum per línies (4t ESO)

I

E

B



ACTIVITATS DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ FÍSICA

Natació a la piscina municipal del barri

Hola a tots! Dins de la filosofia del Departament d’Educa-ció Física de donar a conèixer les instal·lacions i les ac-tivitats esportives que podem fer al nostre barri, aquest any, per fi, hem aconseguit engegar una unitat didàctica d’activitats aquàtiques a 4t d’ESO. L’activitat es duu a ter-me a la Piscina Municipal de Sant Pere i Sant Pau durant el 3r trimestre.La resposta de l’alumnat ha estat bona i la majoria gau-deix d’aquest tipus d’activitat fora del Centre. És una ac-tivitat on s’integra a tot l’alumnat. De la mateixa manera que ha passat amb l’activitat de senderisme, esperem que tingui continuïtat i acabi consolidant-se dins de la nostra matèria, ja que el saber nedar forma part de les competències bàsiques del currículum d’Educació Físi-ca.Des del nostre departament continuem donant les grà-cies a la direcció que fa possible que es pugui portar a terme, a la resta de professors per recolzar-nos amb la seva actitud i paciència i als alumnes pel seu esforç, actitud i ganes de gaudir de l’activitat. Gràcies a tots!

“Descobrint el barri natural” Excursió al Pont del Diable

Com cada any, els alumnes de 1r d’ESO han realitzat una sortida al nostre medi natural més proper. Després de recórrer uns quants kilòmetres pels corriols i camins del bosc del Pont del Diable van poder descobrir part del nostre patrimoni natural i cultural, com són algunes de les construccions de pedra seca que al llarg de la his-tòria els pastors han fet servir per resguardar-se, o antics masos que havien estat importants en altres èpoques com el Mas de l’Àngel.

La ruta tenia com un dels objectius principals arribar al Pont del Diable i gaudir del seu entorn natural. És un dels tresors arquitectònics de la ciutat de Tarragona, tots vam prendre consciència de la sort que tenim de tenir-lo tan a prop del nostre barri. També vam aprofitar per parlar sobre el seu origen i la llegenda que l’acompanya, i després d’esmorzar al peu del monument vam acabar la ruta arribant a l’institut.

“Esport a la carta” Descobrim Esports nàutics

Dins el programa “Esport a la carta” que impulsa l’Ajunta-ment de Tarragona, els alumnes de 4t d’ESO hem pogut gaudir d’un dia a la platja amb l’objectiu de descobrir al-gunes de les activitats nàutiques que els diferents clubs de la nostra ciutat ens ofereixen. Aquest any ens hem desplaçat fins al Club Nàutic de la platja Llarga per poder gaudir de la platja i el mar, i a la vegada fer esport.

En arribar al club, els monitors ens van explicar quin ma-terial faríem servir i quins esports practicaríem; paddel surf, caiac de mar i catamarà. Una vegada ens havíem posat el neoprè vam transportar tot el material cap a la vora del mar i vam escoltar amb atenció totes les explica-cions, ens vam repartir en funció del material i ja hi érem entrant mar endins, els nervis i l’emoció ens inundaven. Al llarg de l’hora i mitja que dura l’activitat vam poder practicar les tres activitats.



Senderisme

Aquest any també s’ha engegat un nou projecte per conèixer el nostre voltant natural: el senderisme. Gràcies a la gestió de recursos humans hem pogut dur a ter-me aquest projecte en el transcurs del qual els alumnes surten durant un hora a la setmana del centre per ca-minar i conèixer tot el voltant natural del Pont del Diable. L’objectiu final és mostrar a l’alumnat una altra activitat física que està a l’abast de tothom i que ens permet estar físicament actiu, al mateix temps que veiem la utilitat de les noves tecnologies (App) dins del desenvolupament d’aquesta activitat que ens permeten gravar recorreguts, calcular els quilòmetres, la despesa calòrica, el temps emprat en el recorregut...

L’activitat final d’aquesta unitat didàctica és fer un tros del Camí de Ronda, des de La Mora fins arribar a Tarragona i la utilització de les App’s en aquesta activitat.

El balanç és molt positiu, els alumnes s’han implicat molt, alguns han proposat rutes noves i tots ells han elaborat un dossier amb tot el recull de les rutes fetes i el material necessari per realitzar aquesta activitat de forma autòno-ma.

A més a més, durant el desenvolupament de la unitat s’ha fet un concurs fotogràfic. Durant les sortides, els alumnes podien fer fotografies i al final de la unitat el grup de treball ha de triar-ne tres per presentar-les al concurs. Entre totes se n’escollirà una de guanyadora.

Des del Departament d’Educació Física donem les grà-cies a la direcció, als professors i als alumnes que han fet possible aquest projecte i esperem que hi hagi conti-nuïtat en el temps. Moltes gracies a tots!

Departament d’Educació Física

DIARI DE L’AULA OBERTA

Com cada any, us deixem un tastet d’algunes de les ac-tivitats que hem realitzat al llarg del curs i que han com-plementat el treball diari fet a cada una de les matèries:

Projecte d’hort escolar: plantem i elaborem els car-tells de les plantes

Un dels projectes que fem cada any és el de l’hort esco-lar. Dediquem tres hores a la setmana a treballar la terra, plantar els productes, cuidar l’entorn de la nostra clas-se… Enguany, amb l’arribada de la primavera, se’ns ha ocorregut elaborar tota una sèrie de cartells identificatius de les plantes del nostre hort. Alguns dels companys s’encarregaven de fer els cartells a l’aula de tecnologia i altres van buscar la informació de cada planta i van crear cartells amb el seu nom en llatí, català, castellà i anglès. L’objectiu era apropar aquest espai a la resta de companys de l’institut i mostrar la importància tant de conèixer la naturalesa com de valorar l’esforç i el respec-te per cuidar i mantenir aquest espai tan bonic.

Fem de reporters de carrer!

Un dels projectes que hem treballat a Castellà és el dels mitjans de comunicació i, com a tasca final, havíem de gravar un reportatge sobre algun tema d’interès social o personal. Ens vam organitzar en grups i alguns vam sor-tir al barri per preguntar sobre temes com el racisme, les drogues, l’avortament, el maltractament animal, la violèn-cia de gènere… Altres ho van fer sobre cuina, sobre una



raça de gats o el futbol. Va ser molt interessant veure les diferents reaccions dels ciutadans que vam entrevistar i la veritat és que aquesta activitat ens va agradar molt!

Calçotada amb els profes!

Ja és un clàssic i és que, després de tot l’esforç que suposa plantar i cuidar els calçots, no podem passar sense tastar-los. El nostre professor Pep Martorell ens ha ensenyat moltes coses i una de elles ha estat com preparar una bona calçotada. Després de tot un matí de preparatius (vam dividir les tasques en grups), al migdia ja estava tot enllestit i vam dinar amb els nostres professors Cristina Arroyo, María Ayuso, Josep M. Cantons, Dani del Olmo, Bea Ferreres, Alicia Gala, Diego Juan, Pep Marto-rell, Quico Mata i la nostra directora Anna Carlos, fet que ens va agradar molt ja que els vam veure en una situació diferent a la de classe i era com si ens tractessin d’amics. Tots vam posar el nostre gra de sorra per aconseguir una calçotada perfecta! Gràcies per acompanyar-nos!

Ens convertim en la Generación del 27!

Un dels projectes que més ens ha agradat és el de “La Generación del 27 en Facebook”. Quan la professo-ra Cristina Arroyo va entrar a classe i ens va dir que havíem d’utilitzar el Facebook al pro-jecte que ens ana-va a plantejar, ens vam quedar molt sorpresos. Vam veure un vídeo on

Ruta per Europa i una ullada a la Guerra Civil

A Socials, organitzats en grups, vam simular que érem una agència de viatges i vam planificar una ruta per Eu-ropa. També vam treballar la Guerra Civil a partir del Cin-efòrum de dues pel·lícules: La llengua de les papallones i L’hora dels valents. Hem aprés molt!

Taller de cuina

Enguany també hem fet de cuiners! Destaquem els pa-nellets que vam fer per la Castanyada i l’elaboració d’unes galetes de canye-lla. Bon profit!

Taller de ràdio: entrevistem a la professora Dolors Chapatte i li dediquem un rap

Emocionant! Aquesta és la paraula que defineix l’estona que vam passar amb la nostra estimada professora Do-lors Chapatte. Tots els que la coneixem sabem que sap arribar a nosaltres i qui no ha fet “bombardeos” per de-mostrar que s’està llegint un llibre? Aquest any es jubilava i volíem fer-li un petit home-natge: vam preparar una entrevista i vam escriure un rap amb tot allò que no-saltres consideràvem que era més destacat d’ella. Ens va contestar amb mol-ta il·lusió i es va emocionar quan va escoltar el rap ti-tulat “Recuerdos”. Moltes gràcies, Dolors, per tot els que ens has donat! Sem-pre et recordarem!

sortien tots els escriptors caricaturitzats i, tot seguit, ha-víem d’escollir l’escriptor en qui ens volíem convertir al llarg de dues setmanes. Va ser molt divertit fer el perfil d’autors com Federico García Lorca, Rafael Alberti… i in-teractuar amb la resta de companys convertits en escrip-tors. Sense adonar-nos-en, hem aprés moltíssim sobre una Generació clau de la Literatura Espanyola.

Alumnes de l’Aula oberta


LES VEUS DE L’EXPERIÈNCIA | Institut Sant Pere i Sant Pau | 45

Durant aquest curs s’han anat jubilant tres professors de la plantilla del centre: Dolors Chapatte (Castellà), Joan Quin-tana (Matemàtiques) i Daniel Rovira (Música). Aquesta entrevista vol ser a la vegada un comiat i un agraïment a la seva tasca desenvolupada dia a dia a l’institut. Sempre tindreu el vostre raconet al nostre cor i al centre. Us trobarem a faltar! Molta sort!

Fes memòria, com eres d’alumne adolescent?

Dolors Chapatte: La veritat és que tenia molt clar el que volia ser de gran i sabia que necessitava estudiar per aconseguir-lo, però he de confessar que no m’agradava estudiar, vaig haver d’esforçar-me pensant en el futur.

Joan Quintana: Estava bastant pels estudis; calia apro-var totes les assignatures per renovar la beca i poder continuar estudiant.

De tots els professors que vas tenir, quin va ser el que més recordes i per quina raó?

Dolors Chapatte: Recordo la professora Ana Mary, jo tenia nou anys, la mirava i sempre pensava si alguna ve-gada seria com ella.

Joan Quintana: De tots en vaig aprendre alguna cosa. Però els que recordo amb més afecte són els que vaig tenir a l’Ametlla de Mar, el meu poble: la mestra de Pàr-vuls, que es deia Pilar i els mestres de l’antiga Primària, senyors Pablo Guinovart Vela, José Macià Cid i Francis-co Rubíes Rubio. Aquest darrer va ser molt important per a mi perquè la primavera de l’any 1969 va portar uns quants alumnes a les proves per obtenir beca per estudiar intern a les Uni-versitats Laborals. Vam ser cinc els que vam obtenir-la.

La beca, em va permetre cursar, intern a la Laboral de Tarragona, els tres cursos d’Oficialia Industrial en electri-citat, un curs d’adaptació i el COU. I després, a Tarrago-na, els tres anys de Professorat d’EGB, carrera que, anys més tard, s’ha convertit en estudis de Mestre.

Quins motius o circumstàncies et van condicionar a prendre la decisió de ser docent?

Dolors Chapatte: Des de molt petita jugava amb les ni-nes i feia de “profe”. Recordo la meva mare que no va dubtar que aquesta era la meva vocació.

Joan Quintana: Hi va influir el record que tenia dels meus mestres de l’antiga Primària. Va ser una decisió que vaig prendre quan cursava el COU.

A un pas de la jubilació, t’hauries dedicat a una altra professió?

Dolors Chapatte: Sens dubte he estat la persona més feliç en el meu treball. Els alumnes m’ho han donat tot, les hores de classe sempre es quedaven curtes... i els companys... una sort immensa... amics de veritat.

Joan Quintana: He viscut molt la professió de mestre i mai no m’he plantejat cap alternativa.

DOLORS CHAPATTE DE GABRIEL JOAN QUINTANA PEDROLA

La educación que deja huella no es la que se hace de cabeza a cabeza, sino de corazón a corazón.

Howard G. Hendricks

Ensenyaràs a volar, però no volaran el teu vol.Ensenyaràs a somniar, però no somniaran els teus somnis.Ensenyaràs a viure, però no viuran la teva vida.Però a cada vol, a cada vida, a cada somni,perdurarà sempre la petjada del camí ensenyat.

Mare Teresa de Calcuta


46 | Institut Sant Pere i Sant Pau | LES VEUS DE L’EXPERIÈNCIA/ EXPERIÈNCIES

Quin(s) moment(s) destacaries de la teva trajectòria professional?

Dolors Chapatte: Vaig estar vint-i-cinc anys a l’escola de Bonavista, mai m’havia plantejar canviar de centre. Quan vaig tenir l’ocasió d’anar a l’Institut Sant Pere i Sant Pau, vaig tenir molts dubtes, però va ser una excel·lent decisió, la millor.

Joan Quintana: Els setze anys a l’Escola de Pràctiques, set dels quals com a director. També els dinou anys a Sant Pere i Sant Pau: els dos primers iniciant l’ESO, com a Institut Comte de Rius i els darrers disset com a profes-sor del nostre institut, en la consolidació i funcionament del qual m’he sentit molt implicat.

Quines qualitats consideres que són indispensables per ser un bon docent actualment?

Dolors Chapatte: Per ser un bon docent ara i sempre és imprescindible VOCACIÓ, el terme mig, tan difícil, de disciplina i exigència i proximitat i comprensió davant l’alumne, penso que com una mare, estimació.

Joan Quintana: Saber connectar amb els alum-nes, relacionar-se amb els pares i col·laborar amb els

companys de feina, perquè l’educació és una tasca compartida; mostrar interès i il·lusió pel que ha d’ensen-yar i estar al dia en els continguts i en les estratègies d’ensenyament-aprenentatge.

Després de tots aquests anys dedicats a l’educació, què has après per poder aplicar a la teva vida?

Dolors Chapatte: Els alumnes m’han ensenyat a diari moltíssimes coses. Destacaria que han estat moltes ve-gades que “He metido la pata” i que reconeixent-ho em fa més persona, que la perfecció no existeix. Per acabar, només dues paraules a la comunitat educa-tiva i personal no docent de l’Institut Sant Pere i Sant Pau, on he estat... feliç: Moltíssimes gràcies.

Joan Quintana: El tracte amb els alumnes, els pares, els companys... m’ha ajudat a desenvolupar la capacitat d’escoltar, comprendre i valorar per poder aconsellar i orientar. També m’han servit per constatar que l’esforç personal és la base i l’impuls per aconseguir els objetius que ens proposem, superant les dificultats que es pre-senten. No oblido mai que “El camí (de la vida) fa pujada”.

GAME OVER. NO TE LA JUGUIS

Aquest és el lema de la campanya de prevenció de lesions medul·lars i cerebrals que realitza l’Institut Guttmann i el Servei Català de Trànsit. La primera vegada que vaig coincidir amb el Ferran Roca va ser el 2 d’abril de 2008 en una xerrada sobre nous materials didàctics de seguretat viària, que va presentar el Director General de Trànsit de la Generalitat.A la taula de presentació hi havia les autoritats, els mossos, la guàrdia urbana i diferents tècnics. Al costat dret, mirant des del públic, hi havia un noi en una cadira de rodes. Parlava en representació de l’Institut Guttmann, centre dedicat a lesions medul·lars i cerebrals. Va ser dels últims en parlar.Quan va acabar la xerrada, vaig tenir molt clar qui vindria a l’institut a parlar als alumnes.En Ferran va venir el dia 24 d’abril. Des d’aleshores ha vingut cada any a l’institut a fer xerrades sobre seguretat viària als alumnes de 4t d’ESO.Espero que pugui venir per molts anys més.

Ferran del Peral Professor del departament de Tecnologia


EXPERIÈNCIES | Institut Sant Pere i Sant Pau | 47

LA RUTA DE L’EXILI

Un grup de professors de l’institut, professors jubilats i acompanyants vam realitzar la Ruta de l’exili de 1939, els dies 30 i 31 de maig. El dissabte vam visitar el Castell de Sant Ferran, la Mina Canta i vam fer a peu el camí de l’exili per on van passar els majors representants del moment: Manuel Azaña, Lluís Companys, José Antonio Aguirre, Diego Martínez Barrio i molta gent anònima desesperada. L’endemà vam anar al Museu Memorial de l’Exili (MUME) abans de passar la frontera, a la platja d’Argelers, que va ser un camp de concentració per a republicans espanyols, i a Cotlliure per visitar la tomba d’Antonio Machado i l’hostal Quintana, on es va refugiar el poeta amb la seva familia abans de la seva mort. Vam finalitzar el nostre recorregut a l’emotiva Maternitat d’Elna, fundada per l’Elisabeth Eidenbenz, una infermera suïssa que es va dedicar a atendre les dones embarassades dels camps de concentració de la zona. Malgrat totes les situacions tràgiques que vam sentir durant aquests dos dies, vam sortir d’aquesta última parada amb la certesa que afortunadament sempre hi ha gent altruista i compromesa amb els més desfavorits.

Aquest viatge no hagués estat posible sense la implicació de l’exdirector, en Frederic Barceló, que el va organitzar amb molta professionalitat i il·lusió. Tampoc hagués estat el mateix sense la guia, l’Assumpta Montellà, que ens va explicar amb molt d’entusiasme, rigor i sentiment passatges molt dramàtics de la nostra història que no s’han de tornar a repetir mai més. Aquestes sortides tan profitoses s’han de tornar a repetir. Va ser un cap de setmana de convivència ple d’emocions i bons moments.

Aquest tercer trimestre hem tingut moltes xerrades, però una de les més impactants va ser la que va realitzar en Ferran Roca, el passat 13 d’abril.En Ferran pateix una greu minusvalia a causa d’un accident de cotxe que va tenir a la seva joventut, per no haver utilitzat les mesures de seguretat indicades a l’hora d’agafar un mitjà de transport com era un cotxe.En Ferran ens va conscienciar que els mitjans de transport d’avui són gairebé imprescindibles per al dia a dia. Però que si volem fer un bon ús de la conducció i que no es converteixi en un malson, hem de conduir amb molta cons-ciència de les mesures de seguretat, de velocitat i de les indicacions.

Tania Abad (4t ESO- A)


Salvador Masip SabatéExprofessor de Matemàtiquesi primer Director (1998-2001)de l’Institut Sant Pere i Sant Pau

Com a introducció vull començar dedicant aquest escrit a tot l’alum-nat que enguany acabeu el Batxi-llerat, la qual cosa vol dir que el curs 2009-2010 va ser el de la vostra arribada a l’Institut Sant

Pere i Sant Pau per començar el 1r d’ESO, però aques-ta dedicatòria, més particularment, va per aquells que estàveu al grup C aquell primer curs, ja que si per a vosaltres aquell any va ser el de l’arribada a l’institut, per a mi va ser el comiat de la meva vida professional. Però sincerament he de dir que, de tots, me’n va quedar un grat record, i que per tant també ho faig extensiu als que van deixar l’institut en acabar l’ESO, i també si hi ha algú que enguany encara no acaba el Batxillerat.Al final de l’escrit que vaig fer en aquesta revista de l’Ins-titut en finalitzar el curs 2011-2012 i que feia referència a la FAMÍLIA DELS NOMBRES METÀL·LICS, deia que de nombres d’aquests que poden semblar més o menys estrambòtics n’hi ha més, com ara el NÚMERO COR-DOVÈS que no té res a veure amb la tauromàquia. Doncs d’aquest número, del qual no se’n sent parlar, us n’exposaré alguns trets.Segurament que alguna vegada ens hem preguntat per-què al rectangle de les targetes de crèdit se li ha donat les mides que té. El mateix plantejament podem fer pel que fa als bitllets dels dècims de la loteria nacional, al carnet d’identitat, les targes de l’autobús, i qualsevol tar-geta l’ús de la qual actualment és molt corrent. Bé, són uns rectangles que s’anomenen rectangles auris, i es consideren els més agradables a la vista. Compleixen una proporció anomenada proporció àuria, proporció d’or o proporció divina. Vol dir que si es divideix l’ampla-da per l’alçada d’algun d’aquests rectangles s’obté un nombre: es tracta del conegut nombre auri o nombre d’or. Aquesta proporció àuria és la que hi ha entre el costat i el radi del decàgon regular.Però no hem de pensar que aquest fet és una cosa nova i moderna, fruit d’algun ordinador o de qualsevol micro-processador. Al segle XV aC, els egipcis ja donaven a aquest nombre un significat sagrat. Euclides va observar el nombre d’or i va formular la proporció àuria al segle III aC. Marc Vitruvi, al segle I aC al seu tractat De Architectura, que fou un dels llibres més influents a la història d’aquest art a partir del Renaixement, es remarca l’ús de la raó àuria com a patró estètic per excel·lència.A l’antiga Grècia, les dimensions i les proporcions utilit-zades a la façana del Partenó d’Atenes no van ser ca-suals, sinó que els grecs pensaven que destacaven més

la bellesa i l’harmonia si s’ajustaven a la raó àuria, nombre d’or o també DIVINA PROPORCIÓ; ja que si es divideix l’amplada de la façana per l’altura (des del vèrtex del fris fins el peu de la base) és aproximadament igual a la raó àuria.Leonardo da Vinci deia que el nombre d’or, present en multitud d’obres d’art i elements d’arquitectura, fa una im-pressió d’harmonia lineal, d’equilibri davant la desigualtat i és més satisfactori que qualsevol altra combinació de proporcionalitat.Amb tot això sembla que la proporció divina era la que dominava tota l’estètica monumental i també gran part de la natura. El matemàtic grec Euclides d’Alexandria en el llibre II de la seva famosa obra Els Elements de Geo-metria, escrit als voltants de l’any 300 aC a Alexandria, on entre altres propietats numèriques s’hi dedueixen les propietats dels objectes geomètrics, estableix per prime-ra vegada aquesta proporció àuria. Aquest llibre ha servit de referència als creadors de la ciència moderna, ja que ha influenciat indiscutiblement sobre homes com New-ton, Kant i Galileu entre altres, i malgrat que aquesta obra era coneguda a la ciutat de Bizanci, al segle IX després de Crist fou traduïda a les escoles de Còrdova; i va ser aquesta ciutat la dipositària i única usufructuària d’aquest tresor euclidià durant l’Edat Mitjana. Aquesta situació de monopoli privilegiat que tenia Còrdova es va acabar a conseqüència de les primeres operacions d’espionatge científic que es recorda, ja que l’any 1120 el monjo bri-tànic Adelard de Bath, que fou prèviament ensinistrat en la llengua i costums i disfressat d’estudiant hispanoàrab, s’introduí a les nostres escoles per treure’n una còpia que fou publicada el 1472. Val a dir que aquesta obra està considerada com un dels llibres de text amb més divulgació històrica i el segon en nombre d’edicions pu-blicades després de la Bíblia. Tot això ens ho explica l’arquitecte Rafael de la Hoz Arderius en el seu article La Proporción cordovesa. Amb tots aquests antecedents, era raonable estar en la creença que, si en alguna arquitectura prerenaixentista s’havia emprat de forma racional la proporció àuria, no podia ser en cap altre lloc que no fos a Còrdova. Però un estudi antropomètric de les figures de relleus, escultures o mosaics que estudia les mides del cos humà amb la fi-nalitat d’establir diferències entre individus, grups, races... va arribar a la conclusió que als cordovesos romans els agradà proporcionar les seves figures humanes segons la constant 1,3 coneguda com la proporció cordovesa en lloc de fer-ho amb la proporció àuria.Si el número auri es considera com la relació o resul-tat de dividir el radi de la circumferència circumscrita del decàgon regular pel seu costat, sembla lògic buscar una relació de la mateixa naturalesa amb la qual quedés geomètricament fonamentada la constant cordovesa, la qual queda establerta com la relació o resultat de dividir el radi de la circumferència circumscrita a un octògon regular pel seu costat.

48 | Institut Sant Pere i Sant Pau | COL·LABORACIONS


Sent R el radi de la circumferència circumscrita a un oc-tògon regular i L el seu costat, aquesta relació que és la que compleixen els costats del rectangle cordovès és el valor aproximat de la següent expressió:

L’arquitecte Rafael de la Hoz Arderius (1924-2000), esta-blert a Còrdova, fou el descobridor i estudiós d’aquesta proporció relacionada en les Matemàtiques i l’art amb la més coneguda proporció àuria. Va estudiar les raons o proporcions a la Mezquita de Còrdova i en altres dis-senys àrabs de la capital andalusa on de forma reiterada trobava aquest nombre, 1,3065..., per la qual cosa l’ano-menà PROPORCIÓ CORDOVESA. El descobriment es produí en estudiar la planta i l’alçat d’aquesta monumen-tal construcció.La influència d’aquesta proporció en la població cor-dovesa quedà constatada quan l’any 1951 la Diputació de Còrdova en un test fet a estudiants d’arquitectura on havien de dibuixar el rectangle ideal es donava per fet que de forma instintiva dibuixarien el rectangle auri, però no va ser així, ja que un considerable nombre d’es-tudiants en van dibuixar un altre que no era tant esvelt com el d’or, amb una proporció aproximada entre els seus costats d’1,3 en lloc de la proporció àuria 1,6. Amb aquest resultat inesperat i atès que es tractava d’un fet suficientment significatiu per ser investigat, es va repetir el test amb persones nascudes o residents a Còrdova. Els resultats foren idèntics: pels cordovesos o residents a Còrdova, la proporció més bella era la raó 1,3, no pas la proporció àuria. L’ús d’aquesta proporció és un element bàsic en l’arqui-tectura califal cordovesa, però la cosa no va quedar així, ja que posteriorment i fins l’actualitat també s’han desco-bert edificis on s’hi aplica; la qual cosa podria indicar, en no coincidir aquesta experiència cordovesa amb l’ideal renaixentista de tornar a les arrels gregues i romanes, que l’home cordovès tingués unes característiques ètni-ques reals pròpies en les quals va educar la seva apre-ciació estètica.I Còrdova no és aliena a l’ús de l’octògon en la construc-ció, ja que els seus arquitectes sembla que trobin una satisfacció especial en aquesta figura geomètrica. A la Mezquita la universalment anomenada “volta cordove-sa”, el mihrab, en diferents torres, en moltes fonts i en altres construccions de caire religiós, com ara el convent dels caputxins, o civil tenen planta octogonal.Per l’arquitecte Rafael de la Hoz Arderius, tenint en consi-deració les últimes tècniques de mesura obtingudes del papir de Rhind (Museu Britànic), entre les diagonals d’un rectangle amb la proporció cordovesa hi queda perfec-

BIBLIOGRAFIA

http://es.wikipedia.org/wiki/Rect%C3%A1ngulo_cordo-b%C3%A9s

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/html/adjun-tos/2008/02/06/0001/arquimate/Razon/razon.htmhttp://laproporcionperfecta.blogspot.com.es/2011/06/proporcion-cordobesa.html

tament encaixada la Gran Piràmide. I com aquest també es podrien citar més exemples. Els estudis fets sobre aquest tema indiquen que aquesta proporció està més estesa del que es pensava.

COL·LABORACIONS | Institut Sant Pere i Sant Pau | 49


50 | Institut Sant Pere i Sant Pau | COL·LABORACIONS

Redacció: Tema lliure Aquell dia tenia molta feina. Era tard i encara no havia fet els deures. El que més m’amoïnava era fer la redacció que ens havia posat la professora de Llengua. Havia escrit a la pissarra “Redacció: Tema lliure”. Cada setmana havíem de fer-ne una i era molt important presentar-les el dia que ens les demanava perquè si no ens baixava la nota per retardar-nos en la presentació. A mi no m’agradava gens fer redaccions i si no em donaven el títol, encara menys perquè mai no havia tingut gaire imaginació i per a mi era un problema haver-me de posar a escriure sense saber de què. Em vaig plantejar la possibilitat de no fer-la aquell dia, de dir-li a la professora que no m’havia trobat bé i que ja la faria durant el cap de setmana, però era una excusa que ja l’havia fet servir un parell de vegades i sabia que aquell cop no colaria. Així que vaig decidir que la faria. El primer problema que se’m va presentar va ser quin tipus de text havia de fer: un de narratiu?, un de descriptiu?, un d’argumentatiu?, un d’expositiu?... Final-ment vaig optar per fer un conte perquè vaig pensar que tenia moltes possibi-litats: podia ser infantil, per a adults, fantàstic, realista, d’aventures, de ciència ficció, de misteri... Per tant, només em faltava trobar el títol i ja podria començar. Vaig intentar pensar un títol, però no se me’n va acudir cap. Llavors vaig ado-nar-me que era més fàcil posar un títol un cop hagués escrit el text. Per tant, vaig disposar-me a començar a el conte. Tenia el protagonista, un nen que es deia Joan; el lloc on transcorria l’acció, en un poble d’alta muntanya, i tenia el conflicte: “El Joan era un nen que s’estimava molt la natura i per res del món volia deixar el seu poble. Allí hi havia escola de primària, però el Joan havia de començar la secundària i els seus pares volien portar-lo intern a la ciutat. El Joan no ho volia de cap manera i pretenia fer cada dia trenta-cinc quilòmetres per anar a l’institut per carreteres plenes de corbes, a la qual cosa els seus pares s’oposaven per considerar que eren massa qui-lòmetres per fer cada dia, tenint en compte que les carreteres eren perilloses i que, a l’hivern, sovint hi havia neu”. Però el que no tenia, ni era capaç de trobar era el desenllaç. Hi vaig donar moltes voltes però no vaig ser capaç de resoldre el conflicte entre el que volia el Joan i el que volien els seus pares. Estava com al principi: volia fer la redacció, però no sabia sobre què havia d’es-criure. I, de sobte, vaig tenir una idea. Vaig agafar el bolígraf i les paraules em vam començar a sortir amb fluïdesa: “Avui tinc molta feina. És tard i encara no he fet els deures. El que més m’amoï-na és fer la redacció que ens ha posat la professora de Llengua. Ha escrit a la pissarra “Redacció: Tema lliure”. Cada setmana hem de fer-ne una...”

Carme Garravè BerenguéProfessora jublilada de Llengua Catalana i Literatura



Queda prohibido no sonreír a los problemas,

no luchar por lo que quieres,

abandonarlo todo por miedo,

no convertir en realidad tus sueños.

[…]Queda prohibido no buscar tu felicidad,

no vivir tu vida con una actitud positiva,

no pensar en que podemos ser mejores,

no sentir que sin ti este mundo no sería igual.

Pablo Neruda

Promoció 2013- 2015

parlem-ne 2015

Documents