parlem-ne! 9

Parlem-ne 9! Editorial 1

LA SOLIDARITAT NO ESTÀ EN CRISI

Ens hem d’alegrar i felicitar tots a l’acabament d’aquest curs perquè, malgrat la crisi econòmi-ca que estem vivint a casa nostra, el projecte solidari de l’escola amb els nens i nenes d’Enugu, a Nigèria, no n’ha sortit “retallat”. Un any més els infants de la Carmel Nursery and Primary School tindran una alimentació completa amb el nostre ajut econòmic, gestio-nat per l’ONG Prokarde. Un cop cobert el projecte d’Enugu, la resta de diners es destinarà a la reconstrucció de vi-vendes a Haití i, en part, a adquirir nous pro-ductes per a la botiga solidària de l’any que ve. La satisfacció és més gran encara si tenim en compte que, per Nadal, els professors i els alumnes de 1r i 2n d’ESO van apadrinar quatre infants de l’Índia. D’altra banda, hem de reconèixer i agrair la implicació i l’esforç fet pels nois i noies dels Grups Missioners per tirar endavant el projec-te solidari de l’escola i altres iniciatives en aquesta línia. Finalment, MOLTES GRÀCIES a tots vosaltres per la vostra generosa col·laboració i per molts anys!!! No oblidem la consigna evangèlica “fa més feliç donar que rebre”. Encara més en temps de cri-si. Bon estiu!

ÍNDEX

Editorial .................................. 1 Llar ......................................... 2 Infantil .................................. 3 Cicle inicial ............................. 5 Cicle mitjà .............................. 7 Cicle superior ...................... 10 Sant Jordi .............................. 11 Aula d'acollida ..................... 21 Any Cerdà ............................ 23 Aula 21 ................................. 25 Pares .................................... 27

Parlem-ne 9! Llar 2

Gaudiu d'un dia a la nostra llar!!

Parlem-ne 9! Educació Infantil 3

Aquest curs hem guarnit l’arbre que ha fet cada classe tot respectant els trets propis de cada estació. Heus aquí una mostra !!!!!!!

Parlem-ne 9! Educació Infantil 4

El dia 5 de novembre amb motiu de la celebració del Pare Palau i l’ any internacional dels boscos, vam trobar escaient fer una sortida al castell de Gelida. Els nens de P3 es van disfressar d’ animalets del bosc i els de P4 i P5 van gaudir d’ un espectacle de titelles dins del castell; on ens van explicar la història i els personatges del mateix. Va ser una aventura molt emocionant el fet de moure’s en l’ entorn del castell.

Parlem-ne 9! Cicle Inicial 5

Parlem-ne 9! Cicle Inicial 6

Valors Perdó Amistat sensibilitat Ordre

Parlem-ne 9! Cicle Mitjà 7


P

A

U

Parlem-ne 9! Cicle Superior 10

El dia 27 d’abril vam anar d’excursió cinquè i sisè a la fàbrica de Danone. Vam anar en autocar, encara que el viatge no va ser molt llarg. Quan vam arribar, vam seure a una sala on ens van explicar tot el que faríem. Després ens van passar una pel·lícula que ens explicava com es fan els iogurts i ens presentava a l’equip Actimel. Quan va acabar ens van repartir uns gorros i unes bates per anar a la fàbrica. Dins vam veure les màquines amb que fan el iogurt. Després vam anar a una sala i ens van donar un danonino i un actimel. Més tard ens vam anar i ens van donar una bossa amb productes Danone i quatre enganxines i tres imans. Vam anar amb el autocar a un parc a dinar i vam estar allà tota la tarda i vam fer una guerra d’aigua!!!!

ParlemParlemParlemParlem----ne 9!ne 9!ne 9!ne 9! premis Sant Jordipremis Sant Jordipremis Sant Jordipremis Sant Jordi 11111111

AMOR A PRIMERA VISTA En la grande y sucia ciudad de Barcelona, en una fiesta de final de curso, se conocieron dos personas de familias muy diferentes. El chico, llamado Álex, de 17 años, era muy gamberro, no estudiaba y su familia era bastante pobre. En cambio la chica, Ana, de 15 años, era muy guapa, estudiaba mucho y su familia era bastante rica. Ese día cuando unos amigos los presentaron, se miraron a los ojos y sintieron como si el mundo se parara y solo estuvieran ellos dos. Pero Ana sabía que este tipo de chicos no le convenían. Enton-ces se apartó de él y se fue a su casa. Alex buscó a esa chica -la chica que le había hecho pasar ese momento tan extraño, como si el mundo se parara y sólo estuvieran ellos- por toda la sala de fiestas, pero le comunicaron que se había ido. Ana no podía dormir; sólo podía pensar en Álex, y no sabia por qué. Sólo se habían visto una noche, pero fue amor a primera vista… Pasó el verano y Ana no se lo sacaba de la cabeza y a Álex le pasaba lo mismo, pero no se vieron en todo el verano.

Cuando llegó el primer día de clase, a Ana le asustaba que los niños que repitiesen curso fueran malos y le perjudicaran en sus estudios. Pero más se asustó, al ver que uno de los chicos que repetía era… él, Álex. Intentaba no mirarlo en clase, pero es que era tan guapo que no podía resistirse. Esa misma tarde, a la salida del instituto, Álex quiso hablar con Ana. Y le dijo que nunca había sentido algo igual a lo que sintió en la fiesta del final del curso pasado. Le preguntó si a ella le había pasado lo mismo, pero no quiso contestar.

Al día siguiente Ana le dijo que sí, que sí que lo había sentido y él, entonces, le pidió para que fuesen novios. Ella no sabía qué hacer, pero le dijo que se lo pensaría. Estuvieron toda la noche en vela, pensado uno qué responder, y el otro, qué le responderían. No pudo decir que no, pues le gustaba demasiado para renunciar, pero sus padres se podrían enfadar. Ana nunca había sido tan popular como entonces, pues el chico, Álex, al ser tan chulito llamaba la atención de la gente y era uno de los más conocidos del instituto. Al cabo de una semana de estar juntos, una chica “amiga” de Ana, Cristina, le dijo a su madre lo que estaba haciendo Ana y como la madre de Cristina era muy amiga de la madre de Ana, inmediatamente se lo dijo. Cristina sólo lo hacía por envidia, Ana era más guapa que ella y además tenía novio, cosa que ella no. La madre de Ana, al enterarse, se enfadó muchísimo y castigó a Ana haciendo que dejara a Álex y, además, sin salir durante dos meses. Ana estaba muy triste, se pasó toda la tarde y la noche llorando. Cuando llegó al instituto se lo tuvo que decir a Álex y él fue a casa de Ana a hablar con su madre. Su madre, al decirle quién era él, no quiso ni que entrara y le dio con la puerta en las nari-ces. Pero como Ana era bastante rica y tenía una casa bastante lujosa, en su habitación había un balcón que daba al jardín y no era muy alto.


Esa noche, Álex pensó en algo para poder ver a su amada e hizo lo siguiente: como el balcón era bajito, subió y picó a la puerta de la habitación que daba al balcón. Salió y se puso muy contenta. Quedaron en que cada noche harían lo mismo. Hasta que, cuando pasaron dos semanas, comenzaron a estar hartos y pensaron en que si se iban a vivir juntos a una habitación alquilada, podían trabajar los dos y vivir muy bien. Y así lo hicieron. Una de las noches prepararon la maleta y se fueron en la moto de Álex. El viaje hasta Italia se les hizo muy largo. Así que fueron parando. En la tercera parada que hicieron, se estuvieron bastante rato y el motor de la moto ya se había enfriado de la última vez que se había utilizado y les costó más arrancar. No sabían por qué, pero la moto cada vez iba más lenta. Pero él, con ganas de llegar a su destino, corrió tanto que la moto hizo una frenada bestial, ya que se había roto el motor de golpe y los dos salieron disparados.

Ahora, en el sitio del accidente, hay siempre depositados dos ramos de flores.

Iris Cantón 1r ESO

ATRAPADA EN UN ESPEJO

e miro al espejo y desconozco lo que veo. A veces las dudas se desnudan de frente y nos

dejan ver la verdad de nuestra vida.

¡Qué abrumada te veo, imagen mía...! Te veo frente a mí y no te reconoz-co. Atrapada en un reflejo que no es el mío. Tu ahí, yo aquí, parada frente a mí. ¡Tan diferentes! ¡Y tan parecidas! No sé quién soy... Yo no soy la del espejo.

Mirándome al espejo que ya no me conoce. Impávido reflejo... Tan sólo pregunto: ¿en qué esquina de la vida se perdió mi ser?

Soy la pálida sombra de una noche oscura, o soy esa gaviota enamorada que extiende sus alas buscando su libertad. O soy tan sólo esa chica que hoy miro, buscando su color en el viejo espejo. A veces se asoma mi ver-dadero yo. Y enseguida aparece la que soy.

El reflejo del alma es tan difícil verlo... Espejo sin matices, sin fondo, eter-no.

Soy la pieza que no encaja con su entorno. ¿Quién es la imagen? ¿Quién es el reflejo?

Soy tan sólo el sueño de una vida... Atrapada en un espejo.

Camila Jiménez 2n ESO

M


El Jardín encantado

No se podía entrar en ese jardín. Era propiedad de una casa enorme donde vivía la familia Campillo. Eran muy ricos y para mantener toda su propiedad tenían a mucha gente que trabajaba para ellos. Tenían en se-creto la existencia de ese jardín. Sólo sabían de él su sirvienta, el jardinero, la cocinera, ellos mismos y yo.

Yo lo sabía porque era la mejor amiga de una de las hijas Campillo, Sara, que iba a mi clase. En realidad no podía contarle a nadie el secreto, pero ella me lo contó. Eran tres hijos, Alex, el mayor, Clara, la me-diana y Sara, mi amiga, la pequeña.

Un día después de las clases, Sara me quería enseñar ese jardín encantado, según ella. Yo no me lo creía porque Sara lee muchos libros y pensaba que sólo era su imaginación. Pero entonces, ¿por qué era un secre-to?

Fuimos directamente al jardín, sin pasar por su casa, porque en ella estaba la señora Campillo. Sara me llevó hasta una puerta de rejas marrones, adornada con flores. Escondida dentro de un arbusto lleno de flores, había una llave muy grande que correspondía a la puerta. Sara abrió y se guardó la llave en el bolsillo de su vestido. Entramos por un pasillo lleno de flores y muchos pájaros azules. Cuando salimos del pasillo, había un inmenso jardín, tal como ella me había con-tado. Se veían unas luces de colores, y yo no sabía lo que eran. Ella me dijo que eran las hadas. Cogió una de color rosa, pero casi no la reconocíamos. Pero , por suerte, Sara iba preparada, llevaba una inmensa lupa. Era increíble, una maravillosa criatura, brillante. Sara decía que no podían hablar, pero que cuidaban del jardín. También vimos gnomos que tenían su casa en los árboles. Mi amiga me contó que el secreto de ese jardín era que, además de tener criaturas fantásticas, siempre estaba en primavera lleno de flores. Sara dice que cada tarde pasaba un pequeño rato en el jardín, en los columpios, mirando las criaturas y jugando con los

conejos. Se ve que también había conejos, a los que no tenían que alimentar, y los había de casi todos los colores.

Ya era hora de salir porque se había hecho tarde, pero ¡Sara no tenía la llave que dejó en su bolsillo para cerrar la puerta! Corrimos hasta el jardín otra vez y vimos todas las lucecillas en fila. Las hadas le estaban entregando la llave que se le cayó a Sara. Nos despedimos y yo me fui a mi casa con el secreto guardado.


Ahora ya han pasado muchos años de esto, ya estoy casada y tengo 65 años. Sara vive en otro lugar, pero seguimos hablando por teléfono. Ahora la casa Campillo se llama Amador. Habita en ella una familia de cinco hijos.

Pero la familia Campillo nunca contó lo del jardín a nadie, ni a los Amador. Ni los habitan-tes de esa casa saben el secreto actualmente. Sólo lo sabemos Sara, sus dos hermanos y yo. Tengo previsto un día de estos intentar entrar y ver el jardín, para comprobar si era cierto lo que decía Sara, ya que ahora estamos en invierno; lo que no sé es cómo entraré en su pro-piedad. Tal vez le tendré que contar el secreto a alguien, pero eso sería poner en peligro el jardín encantado…

Judit Cuenca 4t ESO

LA LUNA

Luna nueva

sueña con ella.

Luna nueva

cada noche con ella.

La luna sigue saliendo

cada día con más empeño.

La luna grande y brillante

sigue siempre con mucho arte.

La luna sigue soñando

con nosotros durante todo el año.

La luna llama a la noche

sin esperar ningún reproche.

La luna nueva llegará

si la tarde se pasa ya.

La luna redonda y hermosa

como una rosa.

Luna llena brilla

como una estrella.

Laia Mellado 2n ESO

La lluna solitària Aquell dia no em trobava gaire bé, així que vaig recollir els plats i me’n vaig anar a dormir. A les dotze vaig sentir un soroll, com si algú em crides, mai m’havia passat. Jo tenia molta por i no sabia que fer. No parava de sentir el meu nom. Just aquell dia m’havien explicat una histo-ria de por. Vaig cridar a la meva mare i em va dir que no sentia cap soroll, però em va posar el termòmetre i em va dir que tenia una mica de febre. Així que em va donar xarop i vaig tornar a dormir. Durant uns cinc minuts no sentia aquella veu tan dolça que em cridava, però després la vaig tornar a sentir. Llavors ja vaig preguntar: - Qui em crida? Ningú va respondre, però encara continuava sentint el meu nom. Vaig mirar la finestra i el soroll venia d’allà. Vaig agafar la meva bata i vaig anar al pati sense desertar els meus pares. Sentia una veu molt dolça, però, no localitzava la veu, fins que vaig sentir: - Soc la lluna i necessito la teva ajuda. Llavors en aquell moment vaig creure que algú m’estava fent una broma. Però, vaig pregun-tar: - I per què necessites la meva ajuda? - Perquè estic molt sola i no tinc cap companyia des del principi de la Terra. I l’únic que fan els astronautes es clavar-me banderes i em fan mal. No sabia que dir, només vaig pensar la manera en com ajudar-la. Ella em va dir que pugés amb ella. Però no sabia la manera. Em va dir que no hi havia cap problema si jo volia. Així que li vaig dir que jo volia pujar. Va ser només tancar els ulls i estar a la lluna. Ella em va dir: - T’agrada aquest lloc?


- Doncs és clar, és un lloc molt interessant. - Per què no et quedes amb mi per sempre? No puc, trobo molt a faltar la meva família, i no podria viure jo aquí sol. Sense cap persona humana... Però amb mi. No és suficient? - Encara que et tingués a tu, trobaria a faltar la meva família. - Però jo sempre he estat sola i ara que arribes tu, no vull que marxis. - Però per què no estàs amb algun planeta? - Perquè he d’estar tan a prop de la Terra que no puc estar amb cap altre planeta al costat. Vaig pensar una maner de que estigués acompanyada d’algun planeta, però no trobava la manera. La Lluna estava molt trista i em sentia molt malament que no la pogués ajudar, ja que ella ens il·lumina les nits. Però al final vaig trobar una possible manera. Si ella podia transportar-me des de tan lluny fins aquí, al matí podria anar-se’n de la seva òrbita i estar amb altres plane-tes i a la nit tornar al lloc on estava. Li vaig explicar tot i em va dir que ho provaria, em va donar les gracies i que quan volgués que tornes a visitar-la que li agradava la meva companyia. Li vaig demanar que per favor em tornés a la Terra per què quasi ja era l’hora de llevar-me i els meus pares em renyarien si no era al llit, va ser una experiència inoblidable

Aisha Wilians

SANT JORDI Sant Jordi ha arribat

I quelcom hem comprat

Un llibre o una rosa

Per una persona amorosa

La llegenda diu que

En un poble llunyà

Un drac hi va arribar

I la gent por tenia

De què se li mengés la pubilla

Quan el bestiar s’acabà

La gent se sortejà

El rei va treure un paper

La seva fila ja era al carrer

Poc a poc anava caminant

Perquè un cavaller estava esperant

Sant Jordi arribà

I el drac va matar

De la sang sortí una rosa

Forta , perfumada i vermellosa

Per això el 23 d’abril

Celebrem aquesta festa civil

regalant un llibre o una rosa

per una persona amorosa

Anna Carrió 2on ESO

ANHEL D’AMOR

Perduda en el pensament

Imagino amb tu la meva vida,

A l’enamorament fidel i etern,

El meu sentiment em convida.

La il·lusió em manté viva,

L’esperança d’un futur.

Submergida en aquesta mentida,

El patiment és menys profund.

En camps verds plens de flors i

Nits negres on els ramats desfilen ,

Em confies el teu amor ,

I jo a tu la meva vida.

Marta Berbel 3r ES O


ELS COLORS DE LA VIDA

M’agrada viure en una mansió, plena d’habitacions amb milers d’objectes, sobretot les figure-tes de vidre que tant li agraden a la mama. Diuen que són molt maques i que estan plenes de colors, dels que m’emocionen al sentir-los, d’aquells que m’inviten a imaginar com és el món de debò, com és el mar, com són les mun-tanyes i el cel quan es fa de nit. També m’encanten els gossos, però sobretot el meu, més que el meu millor amic és la meva ànima bessona. És especial i no només perquè m’acompanya a tot arreu i sempre em fa cas, sinó perquè està dotat d’un doble sentit i d’una intel·ligència admirable. El dia que falti, em sentiré com despullada, em faltarà de nou aquell sentit que ell m’havia fet recuperar, que havia fet que jo fos normal. Cada dia em pentinen i em trien la roba, s’encarreguen de que vagi ben maca, com a filla de bona família que sóc. Tot i així m’agradaria saber com sóc i com em mira la gent, per molt acollida que em senti. I sé que dintre d’aquest impediment que tinc, sóc molt afortunada per totes les atencions que molts voldrien. També hi ha persones igual que jo, com en Luck, el meu millor amic des de que ens vam conèixer. Reconec que no sóc un “bitxo raro”. Doncs aquesta és la meva situació, així passen els dies fins que em truquen de l’hospital. La meva mare i el meu pare parlen molt entre ells, amb certa alegria però amb molta inseguretat. Ho noto. S’apropen i em donen ànims, m’abracen...Què està passant? Estic estirada en un lloc diferent del meu llit i envoltada de gent que no conec, però que segons la meva família puc estar tran-quil·la, diuen que són “professionals”. Sentiments de preocupació. M’espanto una mica. De sobte em desperto després d’una operació i es que els meus pares han tingut un gran coratge i una forta esperança en que em curés!! Estic molt emocionada, tinc una sensació que mai havia sentit i que no puc expressar en paraules, per fi puc dir que a l’obrir el ulls noto una cosa diferent a la foscor, ara veig la llum, a la qual no estic acostumada i em molesta, però que a partir d’ara m’acompanyarà per sempre. Agraeixo a tothom que ho ha fet possible gràcies a les ganes de lluitar, d’aconseguir el que es desitja, de l’esperança...i de la sort que hi hagi hagut un donant de còrnia. La meva vida ha canviat. Ara ja han passat unes hores i puc dir que em miro al mirall, em cauen les llàgrimes d’uns ulls molt bonics, grans i molt oberts, ulls amb els quals veuré la vida i observaré cada detall de tot el que m’envolta, sóc molt feliç! Ara ja veig el color blau intens del mar!


Jose Alejandro Cardona


Camila Jiménez


Andrea Cámara

Parlem-ne 9! Aula Acollida 21

El dia 1 de juny tres alumnes de primària i tres de secundària, de l’aula d'acollida, van anar a Com Ràdio per expressar-se en català, la nova llengua, que estan aprenent.

Parlem-ne 9! Aula Acollida 22

Jibin Joy de 4rt de primària i Dayanna Pilligua de 2n. d’ESO, han estat els guanyadors del segon premi en la categoria de català nouvinguts al VI Certamen Literari Escolar en llengües d’origen que organitza Amics de la UNESCO de Barcelona.

Parlem-ne 9! Projectes de l'escola 23

quest any 2009 es celebra el 150 aniversari de l’aprovació del Pla Cerdà, que va suposar una reforma profunda de la ciutat, i la cons-

trucció de l’eixample de la capital catalana. Amb motiu d’aquest fet diferents institucions i enti-tats han organitzat una sèrie d’exposicions i itineraris urbans diri-gits tant al ciutadà en general com als alumnes de les escoles de Catalunya. També ha creat un portal molt complet a l’adreça web www.anycerda.com. Aprofitant l’avinentesa el Col·legi Sant Josep participarà en l’efemèride de diverses maneres: -Diversos grups d’alumnes de quart d’ESO tindran com tema del projecte de recerca el del Pla Cerdà. Serà un treball que s’inscriu en l’aplicació multimèdia. -Per altra banda, tots els alumnes de tercer i quart aniran a dues exposicions que s’organitzaran durant aquest curs 2009-2010. -Tots els alumnes de l’ESO participaran en un itinerari proposat des de l’organització de l’any Cerdà. Els actes començaran a l’escola el dia 12 de novembre amb una conferència del responsable educatiu de l’any Cerdà, Ramon Es-pelt. La convocatòria on participaran els alumnes i altres persones interessades és a les quatre de la tarda.

A


Esperem que totes aquestes acti-vitats, i altres on la Comunitat Educativa del Col·legi Sant Jo-sep participi, contribueixin a co-nèixer més la nostra ciutat.


AGENDA 21 ESCOLAR: Un projecte que creixAGENDA 21 ESCOLAR: Un projecte que creixAGENDA 21 ESCOLAR: Un projecte que creixAGENDA 21 ESCOLAR: Un projecte que creix

El projecte "Agenda 21 escolar" "Agenda 21 escolar" "Agenda 21 escolar" "Agenda 21 escolar" és un

programa pensat per facilitar la implicació

dels centres educatius en l'ambiciós projecte

d'imaginar i construir un món millor i més

sostenible.

El nostre Col·legi, ja des del curs passat,

realitza la recollida selectiva del paper que

es genera a l'escola, i per tant fomentem el

reciclatge en l'àmbit del centre. A més, amb

els alumnes més petits es duen a terme acci-

ons de sensibilització per l'estalvi d'aigua.

Aquest curs hem incorporat dos nous projec-

tes en el marc d'Agenda 21: la reducció del

paper d'alumini en els esmorzars dels alum-

nes i la visita del Punt Verd Mòbil Escolar.

Els alumnes hi van portar els ordinadors

vells de l'escola, així com material del labo-

ratori. Els alumnes de Primària van portar

de casa diferent tipus de residus.

Amb els alumnes de Primària i Secundària

hem realitzat el recompte de la quantitat

d'alumini que generen cada dia a l'esmor-

zar i hem aconseguit reduir-ne el seu ús,

mitjançant altres embolcalls com el Boc’n

roll, el paper o el plàstic.

Durant el curs hem après què és la vida útil

d'un objecte, quin és el procés d'obtenció del

paper d'alumini i els diferents impactes

ambientals que genera.

Per a més informació sobre el projecte

"AluMínim" podeu visitar el bloc de la

campanya : http://aluminim.blogspot.comhttp://aluminim.blogspot.comhttp://aluminim.blogspot.comhttp://aluminim.blogspot.com


Enguany a l'escola seguim reciclant els envasos que generem llençant-los cada divendres al conte-

nidor groc del carrer. Al pati disposem de contenidors per a aquest tipus de brossa, gentilesa de

l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient.

Us recordem que al contenidor groc s'hi ha de llençar l'alumini i plàstic principalment, així com

la resta de residus d'envasos.

Parlem-ne 9! Pares 27

Rosa Arrazola ens envia, com ja va fer l'any passat una mostra de la seva poesia, que amb molt de gust incloem a la revista d'aquest curs. Deixa'm que t'expliqui Deixa'm que t'expliqui que la vida és llarga, que la corda es trenca, que el cel es retalla, que la veu se'n va i que el cos badalla. Que la mà es refreda, que la vida calla. Deixa'm, però, que et digui, que la vida és bella, que la corda salta, que el cel enlluerna, que la veu es queda i que el cos no es balda. Que la mà s'escalfa, que la vida parla.

Cançó de nit Esborro el fred de la meva nit, la pinto roja amb brolls de desig, dos ocells silents i un parell de grills, i un munt de llumetes que taquin el niu. La lluna, a la dreta, potser més al mig i el sol al darrere que escalfi el meu gris. Quadrats els planetes i els versos rodons, que pengin d'un fil; i nosaltres dos, arribant al cim... Ja toquem la lluna: ja és nostra la nit, que a la nit de fora, quelcom s'ha enrarit.

Lletra verdaLletra verdaLletra verdaLletra verda Tinc una lletra verda plena de romanços, tota crèdula, ingènua, que erra, canalla, per aquesta vida erma i et canta la tonada que et revifa la senda. És una lletra refilada que se't posa a la crisma, que et balda de candor, que et cantella el silenci, i revesteix la polpa de color. La deixo aquesta nit, calmosa i nova, a la barana del balcó, si surts a prendre l'aire, i t'hi recolzes, sentiràs al fons de l'ànima que aquesta gota tàcita et regalima al cor, i arriba per servar-te l'escalfor.

A continuació un parell de receptes ben saboroses

MACARRONS AMB POLLASTRE

Ingredients

300 gr. de macarrons

2 hamburgueses de pollastre

1 pot de tomàquet fregit

Formatge emmental ratllat

Preparació Bullir els macarrons tal com s'indica a l'envàs. Escórrer i ruixar-los amb una mica d'oli. Mentres, en una

paella fregir les hamburgueses esmicolades. Un cop cuites, en la mateixa paella escalfar tomàquet fregit a foc mig.

Tapar i deixar coure a foc mig uns 7 minuts o fins que el tomàquet comenci a fer XUP XUP. Barrejar els macarrons

amb la salsa i el pollastre. Escalfar-ho junt, remenar bé i servir de seguida. Si es desitja, abans de servir, es pot gratinar

amb formatge Emmental.

Parlem-ne 9! Pares 28

BESCUIT DE IOGURT Recepta fàcil fàcil que fins i tot els més menuts podran realitzar (amb una miqueta d’ajuda, és clar!).

Ingredients:

3 ous

1 sobre de llevat “Royal”

1 iogurt de llimona

3 mides de iogurt de farina

2 mides de iogurt de sucre

1 mida de iogurt d’oli d’oliva

El raspat d’una llimona

Preparació:

1 - En un bol gran es posen tots els ingredients en ordre.

2 - Batre amb una batedora elèctrica fins que quedi una mescla homogènia.

3 - Untar un motlle amb mantega i una mica de farina.

4 - Afegir la mescla i posar dins el forn a 175º durant una hora.

I llestos!!!

Un cop es refredi una mica es pot obrir per la meitat i untar-li xocolata, melmelada, fruita confitada, dolç de llet, nata... el que us agradi. Amb una mica d’imaginació pot quedar un bescuit la mar de bo i original.

Jo de vegades li poso xocolata de cobertura per sobre amb “Lacasitos” i queda boníssim!

Atreviu-vos a fer-ho, que és molt fàcil i queda molt bé!

Normal Amb xocolata de cobertura Amb melmelada

parlem-ne! 9

Documents