8567

63-1

1642

46®

8011

75-1

1697

80®

w

Diari NacionalDIJOUS · 28 de setembre del 2017. Any XLII. Núm. 14413 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13283 - EL PUNT

1,20€

AL CARRER · Estudiantsuniversitaris i de secundàriacomencen mobilitzacionsarreu que culminen avui

ACCIONS · La comunitateducativa denuncia “traves iamenaces” i crida a lamobilització per obrir centrescom a col·legis electorals

Rebel·lió a les aules

RISCOS · L’Estat intensificales pressions a través de lafiscalia de menors per evitarque els escolars participin enprotestes i manifestacions

Estudiants, durant l’acte celebrat ahir al vespre a Barcelona convocat per Universitaris pel Referèndum ■ JON NAZCA / REUTERS

P6-32

Uns agents de la GuàrdiaCivil ■ EUROPA PRESS

La magistrada Armas ordenaa totes les policies queintervinguin per evitar lacelebració del referèndum

El TSJC prenel control

L’Audiènciainvestigarà l’ANCi Òmnium perpossible sedicióarran del 20-SAdmet l’acusació fiscal que lesprotestes “violentes” volienimpedir “l’aplicació de la llei”

NACIONAL P22-25

Rajoyrenuncia afer política i deixa lainiciativa amagistrats i fiscals

L’atac a l’1-0inclou unatrentena depersones,moltes deproperesals popularsGonzález Rivas, Maza, Álvarez de Miranda i Romero de Tejada ■ ARXIU

Protagonistes d’excepció

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

uan acabi totcaldrà fer un lli-

bre o directament unestudi científic sobrel’anomenat relat. Elrelat, per si encarano heu tingut la sort

de topar-vos amb la paraula, ésaquell fil argumental que acompanyaun procés, per exemple, el de Catalu-nya. Diuen els teòrics que com méscoherent i compacte és el relat méspossibilitats té el final desitjatd’acomplir-se. Vaja, que per guanyarun país és millor ser un bon guionistai que la trama no perdi ni interès nilògica. I en aquesta batalla, igual queamb la premsa internacional, semblaque l’independentisme va per da-vant. Però igual que passa amb altresfacetes del procés, més per demèritsde l’unionisme que no pas per altracosa. M’explico: no genera credibili-tat menystenir l’independentismeamb la paròdia del botifarrèndum i alcap de poc acusar-lo de violent. Unaltre exemple: les manifestacions in-dependentistes o punxen o són mas-ses de gent adoctrinades. Mai s’aca-

ba de trobar la xifra perfecta: si hivan menys persones de les previstes,és que el suflé va de baixa. Si el cen-tre de Barcelona es col·lapsa de gent,llavors és que els seus assistents sónxais abduïts. Però és clar, són dispari-tats lògiques si tenim en compte queno fa tant aquest procés era un en-giny de la burgesia catalana per sal-var-se i ara resulta que qui tutela larevolta és la CUP. En la primera fase,com es deu recordar, els anticapita-listes catalans s’havien venut a ladreta. Ara, en la segona és la gentd’ordre la que l’ha perdut absorbidapels revolucionaris. Això és el relat.Però, com tot, sempre hi ha mancan-ces. Com és que ningú ha sortit a do-nar la volta a l’acusació de polititzarels nens en favor de l’independentis-me? Si tothom s’ha fet un fart de dirque aquest procés es fa pensant enles futures generacions, potser hau-ria de començar a ser l’hora que nosón els pares els que han polititzatels fills sinó que és la vida dels fills laque ha acabat polititzant uns pares.

Q

Keep calmJofre Llombart

El relat

Si hi van menys persones deles previstes, és que el sufléva de baixa. Si el centre deBarcelona es col·lapsa degent llavors és que els seusassistents són xais abduïts

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

i el president americà DonaldTrump s’hagués manifestat encontra del referèndum o de la in-

dependència de Catalunya, hauríemdit que un personatge tan despresti-giat i atrabiliari no era fiable. Si, encanvi, s’hi hagués mostrat clarament afavor, els nostres adversaris polítics,judicials, policials i periodístics enshaurien tirat en cara la nostra sobtadaadmiració pel mandatari xenòfob idesequilibrador del món, i nosaltres,que som uns purs, en la intimitat de lallar hauríem hagut de reconèixer quetenien raó. Millor que Trump hagi par-lat com va parlar. Les seves paraulesentre clares i ambigües ens van a favorsense haver-nos-hi d’adherir del tot, ala vegada que deixen el president Ra-joy que el visitava a la Casa Blanca i laseva diplomàcia com un drap brut ar-rossegat per terra, cosa que ens donauna gran satisfacció, també de caràc-ter mòrbid. Tants insults, agressions ihumiliacions... Ni per un momentTrump es va manifestar contrari al re-ferèndum que el govern espanyol i elsseus còmplices miren d’evitar fins i totamb un desembarcament armat ca-

S

muflat de dibuixos animats. Trump vafer, si de cas, una invitació a votar“no” perquè, per a ell, seria millor unaEspanya unida. No ha de trobar avan-tatjosa “la unitat” un president delsEstats Units? I també: no ha d’estar afavor de votar, si al seu país tantes co-ses es resolen votant ja des dels tempsd’El naixement d’una nació? Trumpvotaria no, però votaria. El que no licap al cap, per molt que el tingui a canseixanta, és que no es pugui votar. Diuque suposa, i suposa bé, que una majo-ria s’oposarà a la prohibició del presi-dent del govern que l’estava visitant.Diumenge en tindrà la confirmació.

Mentrestant Europa, que és d’on elsEstats Units van prendre apunts delsistema democràtic, segueix sense re-accionar. “Un afer intern”, diuen, comsi “un afer intern” no ho fos de tota laUnió i no només de l’estat concernit.Com més proximitat, més incompren-sió o més indiferència. O més agressi-vitat, com demostra cada dia l’estatdel qual encara formem part i contri-buïm a mantenir-se. “A por ellos”, cri-den als pobles d’on surten forces poli-cials cap a Catalunya.

Cap més proximitat que la d’un veímeu. Tants anys actiu militant socia-lista, tan catalanista de sempre, i ara,a còpia de constitucionalista i legalis-ta, observa amb una satisfacció que nogosa manifestar del tot però que se liveu d’una hora lluny les maniobres del’Estat i del PP per fer fracassar el re-ferèndum i detenir gent. Se m’acostaamb un somriure farisaic, entortolli-gant-se les mans, la punta del nas hu-mida. “Què us esperàveu? Que no re-accionarien al camí sense sortida onl’independentisme ens ha conduït?”Cap buit, que no t’adones que “a porellos” també va per tu?

“De Trump, almeu veí socialista icatalanista contrarial referèndum

Manuel CuyàsVuits i nous

Caps buits

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/bvq3oy

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

Els defensors del dret demo-cràtic a la lliure decisió i els

detractors de la consulta noméscoincideixen en un punt: que el go-vern d’Espanya està absent. És certque el seu president i alguns delsseus ministres es prodiguen enaparicions públiques, però és perdir el de sempre: exigeixen la renún-cia de l’adversari amb amenacespenals i, alhora, s’atribueixen el pa-per d’únics defensors d’una demo-cràcia, diuen, consolidada. Fan totsels papers de l’auca menys el queels pertoca: fer política.

Els legisladors fan lleis, els jut-ges les interpreten i les apliquen, iels polítics fan política. Menys a Es-panya, on el govern prefereix ama-gar-se al darrere dels alts funciona-ris perquè siguin ells els que es des-gastin defensant l’Estat. No sónpocs els jutges que ja han manifes-tat que estan cansats que se’ls uti-litzi per resoldre problemes que nosón de la seva competència, sinódels polítics. Però, per fer políticaprimer cal tenir idees i projecte. Ésa dir: per atreure els catalans cap aEspanya no es poden utilitzar le-mes eteris i tronats, sinó que caloferir un projecte alternatiu engres-cador. On és aquest projecte?

El govern del PP desplega el po-der judicial i el policial i converteixen delinqüents els seus adversarisperquè no té alternatives. O no lespot proposar. En gran part, per cul-pa seva. Per aconseguir bons resul-tats electorals, el PP no va tenir capinconvenient –no el té ara– a pre-sentar-se com a únic defensord’una Espanya imaginària. Com liha passat amb altres invents sem-blants, ara és presoner de les sevespròpies accions. Qualsevol intentde fer política a Catalunya seria vistcom una traïció per aquells que araexigeixen que el govern reapareguiaplicant duresa.

On s’amagael governd’Espanya?

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El pla d’impuls de la dansa comença a donarfruits i el més immediat és la primera producciónacional de dansa a Catalunya, que suposaràtambé la gira més gran (dinou municipis) d’unaproducció de gran format. El Mercat de les Florsserà l’escenari de la primera funció.

PORTAVEU DEL DEPARTAMENT D’ESTAT DELS EUA

La dansa que creix

Rajoy no ho ha aconseguit; els EUA han tornat adeixar clara (ahir) la seva posició de respecte a l’au-todeterminació de Catalunya: reconeixen la legiti-mitat del referèndum, votarien no, però si guanya elsí s’entendran amb el nou país, és a dir, en respecta-ran el resultat. Escrupolosament democràtic.

-+=

-+=

Diplomàcia catalanaRaül Romeva

La democràcia pesa mésHeather Nauert

-+=

Roser López Espinosa

El procés sobiranista català ha cridat l’atenció in-ternacional per la mobilització, el civisme, el mis-satge democràtic, la persistència i perquè s’ha sa-but explicar gràcies a la intensa labor del conse-ller (i delegats) en consolats, ambaixades, parla-ments, conferències i premsa internacional.

CONSELLER D’EXTERIORS

COREÒGRAFA

De reüllPepa Masó

Nois i noies,a classe

ue la fiscalia general de l’Estat està especialmentocupada i preocupada a aturar el referèndum de

diumenge, ningú no en dubta. És el braç executor delgovern espanyol i s’ha posat a treballar de valent. En laseva estratègia per impedir l’1-O ha ordenat, entre moltescoses, investigar els més de 700 alcaldes que hi handonat suport i ha ordenat als Mossos d’Esquadra, elCuerpo Nacional de Policía i la Guàrdia Civil que tanquinels col·legis electorals i intervinguin urnes, paperetes iqualsevol material electoral. La seva preocupació, però,

sembla que va molt més enllà, i ahirens va sorprendre amb una novainstrucció: perseguir els menors quefacin campana per assistir a lesmanifestacions convocades per avuii demà. La preocupa la seguretatdels estudiants de secundària idemana al Departament d’Educacióque delati aquells que faltin a classe

per anar a protestar, tant se val si tenen el permís delspares o no. L’objectiu és dur un seguiment individualitzatsota l’amenaça d’obrir un expedient. Ben bé sembla unacudit. Tal com estan les coses, la fiscalia es dedicarà aanar contra tots els estudiants de secundària que surtinal carrer amb estelades i cridant “votarem”? Potser ques’ho facin mirar. Què pretenen, desmotivar els joves ibuidar els carrers? Haurem d’esperar quina serà lainstrucció del Sr. Maza d’avui, no sigui que ens alliçonisobre a quina hora podem dinar o com ens hem de vestirper sortir de casa.

Q

La fiscalia volperseguir araels menorsque van a lesprotestes

l fracàs és estrepitós. I lògic,d’altra banda. La voluntat delgovern espanyol de mantenir el

procés català blindat com un assump-te intern de l’Estat ha topat amb elsmitjans d’arreu del món. I amb els lí-ders internacionals que no s’han em-passat la consigna de l’executiu del PPde no comentar res relacionat amb Ca-talunya. Alguns com la primera minis-tra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, han re-clamat respecte pel dret de Catalunyaa l’autodeterminació. I han convidatEspanya a seguir l’exemple del RegneUnit. És només un dels exemples.

El referèndum de l’1 d’octubre, queja atreia mirades abans, està en el fo-cus internacional. Tant és així que elpresident dels Estats Units ni tan solsdescarta que es faci. Mariano Rajoy,que pretenia arrencar de DonaldTrump una proclama contra l’1-O aquatre dies de la consulta, va marxarde Washington amb la maleta buida.

E “Rajoy, quepretenia arrencar deTrump unaproclama contral’1-O, marxa amb lamaleta buida

Un tebi pronunciament del nord-ame-ricà en favor d’una Espanya unida, eldubte sobre què passarà diumenge il’admissió més tard per part de la por-taveu del departament d’Estat dels Es-tats Units que Catalunya té dret a de-cidir el seu futur a les urnes. I això queRajoy havia regalat a Trump un pernil.

Els estrategs del PP encara es deuenestirar els cabells per un fiasco monu-mental.

El problema és l’autoengany. Els po-pulars s’han cregut i han fet creure alsseus –i als mitjans que els ho han ac-ceptat– que el referèndum és il·legal,adjectiu que ningú de fora els admetperquè no entenen que no es pugui feruna consulta. I s’han cregut i han fetcreure que el que està passant en eldarrer mes està justificat. Fem re-compte: citar més de 700 alcaldes adeclarar pel suport a l’1-O, detencionsd’alts càrrecs del govern català per laconsulta, escorcolls a empreses a la ca-cera d’urnes i paperetes, acusacionsde sedició per als promotors de mani-festacions pacífiques i avisos a les es-coles i als pares que han deixat alsseus fills anar-hi... La llista és llarga. Eldesig del govern espanyol seria donarpàtina de normalitat a l’estat d’excep-ció. I ningú de fora li ho compra.

L’autoenganyAnna Serrano / aserrano@elpuntavui.cat

A la tres

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

El Parlament mesura elcompromís per culminar elprocés independentista através d’una qüestió deconfiança.

10anys

20anys

Mas planteja un referèndum siel Constitucional retallal’Estatut. El govern tambépresentarà una resolució perfer la llei de consultes populars.

El PP trenca el consens i torna aqüestionar la immersiólingüística. Només AlbertoFernández Díaz defensa el textdel Foro Babel.

Confiança Un referèndum La llei del catalàTal diacomavui fa...

a inacció del go-vern del PP és de

tal magnitud que fins itot ha desterrat el de-bat polític de les me-sures contra l’1-O. El

govern espanyol ha decretat la inter-venció de la Generalitat amb nocturni-tat i traïdoria, sense l’aplicació de l’arti-cle 155 de la Constitució, simplementperquè aquesta mesura hauria reque-rit debat i posicionament polític. Hadonat carta blanca a la fiscalia per fa-cultar les forces i cossos de seguretatde l’Estat en la vulneració de drets fo-namentals d’expressió i reunió, perse-guint els alcaldes i fins i tot amb un in-tent d’assalt a la seu d’un partit políticcom la CUP sense ordre judicial. S’hantancat webs, algunes d’elles, com la del’ANC, sense cap imputació judicial, i esvol prendre el control dels Mossostambé per la porta del darrere sensel’aplicació d’una llei que també reque-riria un debat polític. I el més greu ésque aprofitant la suspensió cautelar dela Llei del Referèndum per part del Tri-bunal Constitucional s’ha il·legalitzat

de facto un referèndum quan el mateixordenament jurídic espanyol no preveuaquest fet delictiu. És evident que almarge de la suspensió de la llei, l’acciódel TC no pot incloure les activitatsrealitzades pels ciutadans. De fet, elspartits d’ultradreta o la mateixa Funda-ción Franco fan multitud d’activitatsdefensant preceptes que estan consi-derats inconstitucionals. Quan a l’Estatespanyol es poden penjar cartells a fa-vor de l’inconstitucional règim fran-quista però no a favor d’un referèn-dum per molt inconstitucional que si-gui tenim un problema greu. Situarl’acció política i social de la ciutadania idesenes de milers de persones al mar-ge de la llei com s’ha fet amb l’1-O nofa altra cosa que mostrar els peus defang de l’estat de dret espanyol. Defacto s’ha il·legalitzat el referèndum, ide facto es vol il·legalitzar l’indepen-dentisme. I aquesta aplicació de factode la repressió és la que portarà Cata-lunya a no tenir cap més opció, de fac-to, que la independència. Tingui elscostos que tingui.

L

Full de rutaFerran Espada

Il·legalització‘de facto’

‘De facto’ el referèndum s’hail·legalitzat, i es vol fer tambéamb l’independentisme. Larepressió farà que Catalunyano tingui cap més opció quela independència, ‘de facto’

“Laresponsabilitat estàen la consciència dela persona

braham Lincoln: “No podem esca-par de la responsabilitat del demàevitant-la avui mateix.” Tinc al da-

vant una foto de la Rosa Parks, tal com erael 1955. Vostès saben que aquell any, l’1 dedesembre, a Montgomery (Alabama), ellava desobeir l’ordre del conductor d’autobúsJames Blake, d’asseure’s a la part posteriordel vehicle deixant així lloc per als blancs,com manava una llei local. Va ser arresta-da, jutjada i sentenciada: havia desobeït lallei. El cas es va acabar guanyant a la CortSuprema (1956). La Sra. Parks la va ferben grossa; ara bé, va ser responsable. En lalluita pels drets civils “va ser el factor des-encadenant més que la raó de la protesta”(King). Però ho va fer, se la va jugar. La res-ponsabilitat és un valor que està en la cons-ciència de la persona, una virtut que estu-dia l’ètica: consisteix no només a prendredecisions de manera conscient, sinó a as-sumir-ne les conseqüències i respondre’ndavant qui correspongui. Estem envoltatsd’irresponsables. En parlem a filosofia, alsinstituts: l’imperatiu categòric de Kantn’ofereix un principi racional o, fins i tot, lavalora el qüestionable Nietzsche, reconei-xent que el que ens passa no prové de capri-

A cis divins sinó de les nostres decisions.

N’HI HA A DIFERENTS NIVELLS: familiar, es-colar, jurídic, econòmic, etcètera, però aram’amoïna la responsabilitat política. Reco-mano l’exemplar actual de PhilosophieMagazine, centrat en Què és l’autoritat?Des de Plató a Habermas, passant pel pa-ternalisme (Filmer), la submissió voluntà-ria a un Leviathan (Hobbes) o allò carismà-tic (Weber), ho tracta tot. Em centro en dospunts: a) Locke entén la deslegitimació dequi mana quan “ja sigui per ambició, perpor, per insensatesa o per corrupció, inten-ta d’atribuir-se o lliurar a mans d’un altreun poder absolut damunt les vides, les lli-bertats i els béns”, i així “el poble tindrà dreta recobrar la llibertat inicial i [...] procurar

per la seva pròpia seguretat i protecció, jaque és amb aquest fi que els homes són dinsla societat” (Segon Tractat sobre el GovernCivil, XIX). És el que hi ha: desprotegeixenels ciutadans i anul·len la democràcia: ¿le-galitat o legitimitat? Locke, pare del parla-mentarisme, ho té clar. b) de la mateixamanera que Pius XII denuncià “el pecatmés gran d’avui és que els homes han per-dut el sentit del pecat”, i n’és exemple elcrim de David contra Uries, valorat com“un problema per resoldre”, la HannaArendt introdueix “la banalitat del mal”(1963), concepte amb el qual descriu Eich-mann, un individu comú i corrent que aca-ta ordres terribles sense cap mena de refle-xió crítica envers aquestes. Un irresponsa-ble, en breu. Per això, ella proposà instituirun tribunal internacional capaç de jutjarcrims contra la humanitat.

EL FAMÓS EPIDEMIÒLEG Seth Berkley ha re-petit que “el lideratge consisteix en la visió iresponsabilitat, no en poder”. I aquí estem:jo li diria a l’equip d’en Rajoy que sigui cons-cient que tracta amb persones i pobles, i noamb “un problema per resoldre”. No pucser més breu, ¿puc ser més clar?

Xavier Serra i Besalú. Professor de filosofia a l’Institut Salvador Espriu (Salt, Gironès)

IrresponsabilitatsTribuna

’La prudènciadels traïdors’b El filòleg i polític JordiCarbonell (1924-2016) man-tingué al llarg de la seva vidaun ferm compromís amb lalluita per les llibertats delnostre país. En un momentclau –l’Onze de Setembrede l’any 1976– va pronun-ciar la frase: “Que la pru-dència no ens faci traïdors”,la qual ha esdevingut pro-verbial per conscienciar i le-gitimar les reivindicacionsde llibertat del nostre poble.És evident que els partidarisde l’unionisme –enquistatsen la política i el món ecle-siàstic– sorgeixen de les te-nebres del col·laboracionis-me establert amb ma deferro pel franquisme, i peraixò posen el crit al cel ad-vertint-nos que “no ens hemde precipitar” si és que novolem caure en tota mena demalvestats, diluvis i desas-tres, ja que el seu “compro-

mís” és el de seguir negant elpa i la sal als partidaris queCatalunya esdevingui una re-pública moderna independit-zada de l’anacrònic imperia-lisme espanyol que, ai!, enca-ra segueix insistint superbio-sament que únicament és le-gítima i vàlida “la llenguacastellana o espanyola”.Quan la fruita és prou madu-ra, cau de l’arbre...JORDI PAUSASParís

Entrevista malintencionadab L’entrevista del periodistaJordi Évole al presidentPuigdemont em va semblarsembrada de paranys moltben preparats per posar ne-guitós i avergonyir el polític.Es veu que la dita “rectificarés de savis” no la coneixaquest periodista. Què deuopinar del canvi fet per uncoronel de l’exèrcit espanyolde nom Francesc Macià, o

de l’antic membre d’AP Jor-ge Verstrynge? El Sr. Évoleno ha practicat mai allò dedir Diego on digué digo? Enfi, considero de baixa cate-goria aquesta mena de pe-riodisme ofert pel canal deTV conegut com la Sexta.RAFAEL BLANCHBarcelona

Incomprensible

b En algunes tertúlies tele-visives, en tertúlies radiofò-niques, fins i tot en articlesescrits en alguns diaris,també personalitats políti-ques i intel·lectuals euro-pees i mundials, a l’ensemsde polítics catalans, totsdiuen que el govern d’Espa-nya està incomplint elsdrets fonamentals de lliber-tat de les persones. Tothomdiu moltes coses però ningúno fa res per parar aquestdespropòsit. El govern delPP segueix fent el que li do-na la gana. Què passa aquí?

Quina força es necessita peraturar tanta dictadura? Per-què, deixeu-se d’estar d’ex-plicacions, el govern espa-nyol interpreta les lleis a laseva manera i ho posa enpràctica, i milions de perso-nes estem a la lliure disposi-ció de voluntats polítiquesalienes a tot sentit demo-cràtic. Els catalans estemmundialment desemparatsper raó que tinguem, segui-rem essent moneda de can-vi entre Castella i la restadel món, que es seguiràdient civilitzat.MIQUEL ROCA NIUBÓPremià de Mar (Maresme)

FE D’ERRADES

A l’edició d’ahir, a l’article deSantiago Niño Becerra hiapareixien unes xifres incor-rectes per un error de trans-cripció. Hauria de dir200.000 milions d’euros,16.000 milions i 70.000 mi-lions.

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 2017

SísifJordiSoler

Artur Mas, EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Volen confrontar els Mossos amb la ciutadania”La frase del dia

“El pròxim 1d’octubre votaré, nosols per dignitat,sinó també perconvicció, Sí

i Déu vol, i l’alcalde —en aquestcas l’alcaldessa—, com acostu-mava a dir el meu pare, el prò-

xim mes de novembre compliré 90anys. Cosa que em fa molta alegria, jaque no pensava arribar-hi.

DURANT TOTA AQUESTA LLARGA VIDA, po-sin setanta-cinc anys, perquè els pri-mers quinze no pensava en aquestescoses, els que em coneixen saben quehe militat cada vegada més, fins a lavellesa, en el camp del catalanisme idel socialisme. Amb tot, no he estatmai afiliat a cap organització formal,ni a cap partit. Sempre havia votat elPSC, fins a les dues darreres conte-ses, que vaig votar Esquerra Republi-cana. Aquest prolegomen és per si-tuar el possible lector de quina menade persona és l’autor del present arti-cle.

DES QUE VA COMENÇAR el procés sobrela independència, no ho vaig veureclar. No pel fet de reclamar la inde-pendència sinó per les poques garan-ties d’èxit que tenia aquest projecte.Demanar una independència legal,amb les lleis de l’adversari i pacífica-ment, és difícil de creure que el resul-tat sigui positiu. Amb un govern a Es-panya súper anticatalanista, i ambmajoria absoluta, juntament amb laimpossibilitat de mostrar múscul su-ficient per part de Catalunya per ferseure els espanyols entorn d’una tau-la.

TOTS SABEM QUE no és possible nomésamb raonaments si no se’ls imposauna pressió vital. Amb l’agreujantque el partit, Convergència, que es vasituar davant els moviments autènti-cament independentistes de l’ANC iÒmnium, em fa sospitar que està in-tentant forçar un canvi en la sevaimatge a fi de recuperar l’hegemoniapolítica que ha perdut malbaratant-

S la en un seguit de governs corruptes.Per acabar, el PSC, un partit fundatsobre l’objectiu d’unitat civil a Cata-lunya, nega el dret a decidir d’aquestpoble. Qüestió que considero gravís-sima, mentre contempla la jugadaamb mirada distreta i amb el cul llo-gat a Madrid. Bé, no hi ha espai perseguir aquestes pistes. Ja ho he escrit

detalladament en un llibre que es pu-blicarà abans de fi d’any. El meu te-mor era afrontar una situació senseun mínim raonable de garanties, i al-hora que repercutissin negativamentsobre el poble i la nostra economia iautogovern. En el probable cas desortir-nos-en mal parats.

D’ON PROVÉ, MALGRAT els meus dubtesestratègics, la certesa que he de votarSí el primer d’octubre? En aquestscinc anys, la cosa ha donat moltesvoltes i el compromís social del cata-lanisme ha arribat a fusionar-se ambla idea de l’independentisme com areacció a les actituds sordes i menys-preables del govern espanyol vers Ca-talunya. Els culpables són ells, des desempre, que “Dios ayuda a los maloscuando son más que los buenos”.

LA PRIMERA TRAÏCIÓ ha estat la recupe-ració centralitzadora, després delPacte Constitucional, de la Transició.La prohibició de la consulta. Recent-ment, per no anar a la història defons de la nostra relació, l’afront de lasentència de l’Estatut, el menyspreude no respondre —si no és amb lleistrucades— les nostres reiterades de-mandes de diàleg. L’aberració que unsicari de Rajoy, un innominat Wert,s’atreveixi a voler canviar la llei apro-vada pel Parlament de Catalunya des-prés de més de cent anys de reivindi-cacions unànimes. Aquest fet mostranomés un sentiment de ràbia des-tructora. Després de remenar les lleisal seu gust, ens volen demostrar queles lleis són inamovibles.

ARRIBATS A AQUESTA SITUACIÓ, les mevesprevencions estratègiques han estatsuperades pels fets. El pròxim 1 d’oc-tubre votaré, no sols per dignitat, si-nó també per convicció, Sí. Que tin-guem sort, si no ja hi tornarem. Queno hi ha mal que no serveixi per a bé.

Xavier Muñoz. Empresari

Per què votaré Sí?Tribuna

a setmana passa-da un estimat

amic era a Ciutat deMèxic quan la terra esva posar a tremolar.Em va anar relatant,en temps real, la por,

el col·lapse i el caos que es va instauraren aquells moments inicials.

Fa tants dies que estem immersosen la inevitable atenció de la voràginedels esdeveniments que envolten totsels despropòsits per part d’uns i altresdel procés independentista, que és la-mentable que la notícia del terratrèmoli mort de 331 persones no hagi provo-cat una crida massiva al record del queva representar aquell país per a Cata-lunya.

Des de l’any 1939 al 1948, desprésde la guerra civil espanyola, provocadapel cop d’estat de Francisco Franco,Mèxic va ser terra d’acollida per aaquells ciutadans republicans (cata-lans o no) que, fugint de les represàliesdel dictador, varen trobar-hi l’aixoplucemocional i professional que necessi-taven per refer les seves vides.

Mèxic va obrir-se generosament isense recances a l’èxode republicà i vaconvertir-se en l’únic país del món queno va reconèixer mai el govern de Fran-co. Milers de catalans anònims o il·lus-tres com Avel·lí Artís Gener(Tísner),Marcel Santaló, Pere Calders, Lluís Fer-ran Pol o l’arquitecte Emili Blanch(gran amic del meu avi) hi visquerenamb harmonia més de 20 anys.

Ara que tenim la senyera a flor depell potser hauríem de mirar més enllài dedicar als mexicans una mica mésd’atenció. Qui sap si algun dels mortspel sisme, besnét d’un català qualse-vol, no havia també escoltat qualsevoldiumenge després de dinar el seu avicantar, plorant d’emoció i amb la mà alcor, Els Segadors.

Para ti, Carlos, que sabes que no senace en un lugar sino en una historia.

L

De set en setIsabel Llauger

Mèxic

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 20176 |

Perfils delsmembres delConstitucional,el Tribunal deComptes i els fiscals

Pretén que es freni elreferèndum mentrePuigdemont voldriacoordinar-se amb lajunta de seguretat

Protagonistesde lapersecuciójudicial

El TSJCordena a totsels policiesaturar l’1-ONacional

Si l’escola catalana ha es-tat una peça cabdal en lacohesió social d’aquestpaís, ara no es podia que-dar amb els braços ple-gats. L’endemà de l’ordrede precintament dels col-legis electorals i que direc-tors d’escoles i institutscomencessin a rebre la vi-sita de Mossos d’Esquadraque, complint l’ordre de lafiscalia, els requerien in-formació sobre el referèn-dum, la comunitat educa-tiva va reaccionar. Enaquest compte enrere tre-pidant i incert cap a l’1-O,cada dia és una tirallongade fets impulsats per la lò-gica d’acció-resposta. Unaplataforma formada perdirectors i professors d’es-coles i instituts, sindicats,associacions de pares imares i altres entitats vapresentar ahir, a la seud’Òmnium Cultural, la ini-ciativa Escoles Obertes.Aquesta iniciativa fa unacrida a la mobilització dela comunitat educativa ide la ciutadania l’1-O perfer possible que els centreseducatius puguin obrircom a col·legis electorals.La iniciativa va llançaruna pàgina web (escoleso-bertes.eu) que, amb el le-ma Vine a obrir la teva es-cola, pretén recollir volun-taris per obrir els centres i“garantir que tothom pu-gui votar”. Ahir al vespre jahavien sumat més de25.000 inscrits.

“No podíem quedar im-mòbils davant les amena-ces i traves, la nostra feinano és precintar res”, va ar-gumentar Josep MariaCervelló, portaveu d’Esco-les Obertes, que duranttemps havia estat la caravisible de Som Escola (pla-taforma en defensa de l’es-cola catalana), que tambés’ha afegit a la crida.

Segons el manifest perpromoure la mobilització,“l’intent de l’Estat espa-nyol de precintar tots elsrecintes escolars” és la go-ta que ha fet vessar el vas.“Volem fer un pas enda-vant en la defensa del refe-rèndum” fent “allò que ca-da dia fem: obrir els nos-tres centres i treballar perla diversitat, la inclusió, lallibertat, la tolerància, elrespecte i la democràcia”.Per això es comprometena “fer possible” que es pu-gui celebrar l’1-O i “tots elscatalans puguin anar alseu col·legi electoral a ex-pressar lliurement la sevaopinió”, sigui quina sigui.Escoles Obertes fa una cri-da a “mestres, pares, ma-res, familiars, exalumnes,treballadors” i a la ciutada-nia en general per “garan-tir la llibertat d’expressió,avui incomprensiblementamenaçada”.

L’acusació del governde Rajoy que a les escolescatalanes s’“adoctrina” enfavor del referèndum noha caigut gens bé en la co-munitat educativa. Cerve-lló ho va qualificar d’“in-sult a tots els professionals

de l’ensenyament”. “Volenconvertir l’escola en unterreny d’amenaces i pro-hibicions, quan l’escola ésllum”, va proclamar.

Sobre com pretenen ga-rantir la possibilitat de vo-tar diumenge, Cervelló nova aclarir si plantegen serals centres ja des de diven-dres per evitar un precin-tament, encara que va

puntualitzar que no fanuna crida a “la col·lisió”amb els Mossos sinó al’exercici de la “participa-ció política”. Arran de la“preocupació” en els cen-tres, “estan sorgint moltesiniciatives que saludem”–va dir– com ara “fer-hiactivitats”. Als inscrits a laweb d’Escoles Obertes elsinformen que en els dies

vinents els faran arribarinstruccions, els insten amantenir sempre “el ta-rannà pacífic, serè, calmati festiu en la defensa de lademocràcia” i seguir “lesrecomanacions i pautesdel responsable del col·legielectoral”.

A preguntes dels perio-distes, Cervelló va preci-sar que “en cap moment”proposen “agafar les cria-tures i portar-les al migd’una confrontació”. Ambuna “presència massiva”als centres, esperen “do-nar una lliçó de democrà-cia i dignitat”.

Entre els qui donen su-port a la mobilització per al’1-O hi ha el sindicat del’ensenyament públic Us-tec. “Entenem que és una

iniciativa necessària perfer una crida a la defensapacífica i democràtica deles urnes”, va remarcar aaquest diari Ramon Font,portaveu d’Ustec, que vanegar que el referèndumno sigui “coherent ambl’ordenament jurídic del’Estat espanyol”. EduardVallory, president del Cen-tre Unesco de Catalunya,que hi va acudir a títol per-sonal, es va queixar ques’està “volent generar pora l’entorn del sistema edu-catiu”, quan “l’escola ha deser un espai d’esperança illibertat”. Per Vallory, “ge-neren falsedats i la volun-tat és tensar, però el costde veritat és acceptaraquesta pèrdua de drets illibertats”. ■

CAMPANYA La comunitat educativafa una crida a la mobilització per obrirels centres com a col·legis electoralsRESPOSTA La iniciativa denuncia les“amenaces i traves” a l’1-O i en poqueshores suma més de 25.000 inscrits

Anna BallbonaBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Hi ha una voluntatde desballestar l’1-O, elfiscal ha actuat demanera moltpolititzada”Ramon FontPORTAVEU DEL SINDICATD’ENSENYAMENT USTEC

“La imatge d’uncentre educatiuprecintat és unespectacleignominiós”Josep Maria CervellóPORTAVEU DE LA INICIATIVA ESCOLESOBERTES

Els promotors de lacampanya Escolesobertes, ahir, ala seud’Òmnium ■ ANDREU PUIG

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

Dels avis alsestudiants

L’APUNT han agafat el relleu els estudiants, a qui es trobava jaa faltar. Els estudiants esprintaran aquests últimsdies. Així els ho van demanar els oradors en l’acted’Universitats per la República. I si fa falta, diumen-ge es mobilitzaran els bombers, els pagesos, els cas-tellers, els diferents col·legis professionals, els advo-cats... Massa gent per als qui falsegen la realitat.Carles Sabaté

Les iaies i els jubilats de l’ANC han mantingut la ve-locitat de creuer durant mesos. Han aguantat la fla-ma en moments d’incertesa política i de preparacióinconcreta per al referèndum. Fins i tot aguantantles primeres envestides judicials de l’Estat, ara ja ge-neralitzades. Els alcaldes van haver de brandar la va-ra per apuntalar el govern, i fa un parell de dies els

La Federació d’Associacionsde Pares i Mares d’Alumnesde Catalunya (FaPaC) va de-nunciar la “ingerència judiciali policial en el normal funcio-nament del dia a dia lectiudels nostres centres”. Es refe-ria, així, a la presència deMossos d’Esquadra per iden-tificar i prendre declaració alsdirectors de les escoles quefaran de col·legi electoral l’1-O. Per la FaPaC, “l’entrada dela policia en horari lectiu alscentres” transmet als nens“una sensació de delicte”. “Siels registres s’havien de ferper mandat judicial, entenemque hi ha franges del dia méspropícies”, va assenyalar en

un fil de piulades. La FaPaC vafer una crida perquè les mésde 2.200 associacions demares i pares de Catalunyaque té federades participinen les mobilitzacions “en de-fensa de la democràcia”.

Segons el portaveu d’Us-tec, Ramon Font, han rebutconsultes sobre la visita delsMossos als centres, que enalguns casos ha generat cert“neguit” entre el professorat.Per Font, el fiscal havia actuat“de manera molt polititzada”,perquè cal distingir entre l’ús“institucional” del centre, quepertoca a la Generalitat, i elseu “ús social”, com a llocd’ensenyament.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La FaPaC, contra la ingerència policial

El setge al referèndums’estreny a mesura ques’acosta l’1 d’octubre i s’ei-xampla fins a arribar alsestudiants, que avui tenenconvocada una manifesta-ció contra les mesures delgovern espanyol. La Fisca-lia de Menors va advertirahir pares, centres educa-tius i el Departamentd’Ensenyament que l’as-sistència de menors a lesmanifestacions i concen-tracions pel referèndumpot comportar riscos per aells. El ministeri públic re-corda que la custòdia delsmenors va a càrrec delscentres escolars en horarilectiu i que el fet que els pa-res autoritzin l’assistènciaa les manifestacions noeximeix ni les famílies niels centres de la responsa-bilitat civil pels danys ma-terials o personals que pu-guin causar o puguin patiren aquests actes.

La fiscalia justifica el

seu avís arran de les notí-cies aparegudes en mit-jans de comunicació sobreel fet que alguns menorsestan sol·licitant autorit-zació per no assistir a clas-se per participar en con-centracions i manifesta-cions que “podrien derivaren situacions de risc”. Enl’ofici, el fiscal ordena a lesfiscalies de menors catala-nes que facin un segui-ment individualitzat decada cas que inclogui unexpedient de risc.

El Ministeri d’Educacióes va sumar a la pressió so-bre els estudiants i les fa-mílies i va enviar un reque-

riment a la consellerad’Ensenyament, ClaraPonsatí, per la “utilitzaciód’alumnes” en actes de su-port al referèndum i vaexigir que “depuri respon-sabilitats” i “repari elsdrets conculcats”. En l’es-crit, el ministeri posa unadesena d’exemples d’actesque s’haurien dut a termeen horari lectiu escolar perpart d’alumnes menors,“sense prèvia autoritzaciódels pares ni comunicacióprèvia al director”.

La consellera d’Ense-nyament, Clara Ponsatí,va tornar a sortir ahir endefensa de la legalitat del

referèndum i va reiterarque els directors dels cen-tres no han d’assumir capresponsabilitat pel que fa ala votació de l’1 d’octubre.Ponsatí va recordar que elseu departament té lesclaus de tots els centres ique els responsables delscentres no tenen cap pa-per en cap contesa electo-ral. El Departament d’En-senyament serà, a més, undels més de 2.000 col·legiselectorals en la votació del’1 d’octubre.

El Sindicat d’Estu-diants dels Països Cata-lans (SEPC) va criticaramb duresa l’ofici de la fis-calia i va assegurar que elsestudiants no són “tute-lats per ningú”, sinó “unsubjecte polític sobirà ques’organitza”. El SEPC vaexpressar també la seva“solidaritat i suport a totsaquells professors o direc-cions dels instituts del ter-ritori que estiguin sent in-vestigats o amenaçats perobrir i garantir la votacióde diumenge”. ■

L’Estat alerta estudiants ifamílies sobre l’assistènciaa les manifestacions

R.G.A.BARCELONA

a La Fiscalia de Menors adverteix de les “situacions de risc” a què s’exposenels nens en les protestes a El govern espanyol alerta sobre “l’ús d’alumnes”

Els estudiants de secundàriai els universitaris van iniciarahir una sèrie de dies de mo-bilitzacions que tindran el seupunt àlgid avui. Al matí, elsalumnes de la UAB van tallarl’AP-7, mentre que un altregrup d’estudiants universita-

Estudiants de la UAB tallant l’autopista AP-7, ahir en protesta pels actes de l’Estat contra el referèndum ■ EP

ris van fer el mateix amb laDiagonal, a Barcelona, i alum-nes de secundària, la Meri-diana. A la Universitat Pom-peu Fabra es van suspendreles classes d’avui i demà,mentre que a Lleida es vanmanifestar 800 estudiants.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mobilitzacions a tot arreu

Entre la repressió policial iel diàleg in extremis enl’esfera política. Entreaquests dos pols oposatses mou la sort del referèn-dum després que ahir esfes pública una resoluciójudicial que activa totes lesforces policials contra lajornada electoral de diu-menge, poc després que elpresident de la Generali-tat anunciés la convocatò-ria, en sessió extraordinà-ria, de la Junta de Segure-tat de Catalunya per par-lar del dispositiu de segu-retat del dia 1.

Sense esperar el resul-tat d’aquesta cimera polí-tica que se celebrarà avuial migdia al Palau de Pe-dralbes, la magistrada delTribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya, Merce-des Armas, va decidir po-sar en marxa ahir mateixel dispositiu policial amb elqual es pretén reprimir i,en conseqüència, avortarla jornada electoral de diu-menge vinent en què elsciutadans estan cridats ales urnes per decidir el fu-tur polític de Catalunya.Armas, que instrueix laquerella contra el governde la Generalitat per unsuposat delicte de desobe-diència i prevaricació, vadictar una resolució en el

marc de la instrucció queha dut a terme ordenant aGuàrdia Civil, Policía Na-cional, Mossos d’Esquadrai policies locals coordinar-se i activar totes les mesu-res necessàries “que impe-deixin la consecució delreferèndum”.

La voluntat de la magis-trada topa frontalmentamb el propòsit exposatpel president Carles Puig-demont en la convocatòriade la junta d’avui, que técom a únic punt de l’ordredel dia “la coordinació del’actuació de les forces icossos de seguretat del’Estat i de Catalunya ambmotiu de la jornada del re-ferèndum d’autodetermi-

nació del dia 1 d’octubre”,donant per fet que hi hau-rà votació i que el que cal,en tot cas, és mantenirl’ordre com s’ha fet enqualsevol cita electoral ce-lebrada fina ara. De fet,aquesta és la tònica que haguiat fins ara l’actuaciódels Mossos, que l’altre diavan entregar un docu-ment explicant el desple-gament previst per al dia 1i que el mateix que han dut

a terme en cites electoralsanteriors.

La magistrada Armasjustifica la resolució d’ahirpel fet que el govern ha ac-tuat amb una “clara inob-servança als manamentsjudicials que ordenavencessar els preparatius del’1 d’octubre, i cita com aexemple que el govern ha“burlat” el tancament deles pàgines web ambl’obertura de noves pàgi-nes amb informació del re-ferèndum.

En l’escrit de la jutgessaqueda clar que seran lesforces i cossos de segure-tat de l’Estat les que assu-miran la direcció de l’ope-ratiu i que els Mossos d’Es-quadra hauran d’actuar ales seves ordres, perquè lamagistrada recorda, en laseva resolució, que aques-ta és la manera de proce-dir prevista per la llei quedetermina que en opera-tius on coincideixen les di-verses forces actuants elcomandament l’ha de te-nir la Guàrdia Civil o la Po-licía Nacional.

Tot fa pensar que el co-mandament l’assumirà elcoronel general de laGuàrdia Civil, Diego Pérezde los Cobos, a qui ahir unaaltra resolució del TSJC vaconfirmar en el seu paperde coordinador de les for-ces de seguretat que en elseu dia va designar la fisca-

lia. En la part dispositivade la seva resolució, Ar-mas baixa al detall de lafeina que encomana a lespolicies, a qui ordena “im-pedir, fins a l’1 d’octubre”,la utilització de qualsevollocal públic o que prestiservei públic “per a la pre-paració del referèndum”.Ordena impedir l’oberturadels col·legis o el tanca-ment d’aquells que haginpogut posar-se ne marxa.Mana també requisar totel material necessari per ales votacions, i cita en con-cret el material informàticque es pugui trobar “o ins-truments dels delictes ques’investiguen”.

La intervenció de la ma-gistrada, en aquests ter-mes, suposa desactivarl’actuació que fins ara es-tava duent a terme el fiscalsuperior de Catalunya, Jo-sé Maria Romero de Teja-da, que fins ahir havia dic-tat vuit ordres ordenantals Mossos i a altres poli-cies diverses actuacionscontra el referèndum. Lamagistrada ordena que lafiscalia cessi la seva actua-ció en aquest procés.

Tot i això, en la resolu-ció de la magistrada noqueda clar si perden vigèn-cia les ordres dictades pelfiscal fins ahir, una de lesquals donava plenes atri-bucions a la Policía Nacio-nal i a la Guàrdia Civil perreprimir l’1 d’octubre.Amb aquesta instrucció lafiscalia autoritzava a lespolicies espanyoles assu-mir el comandament detot l’operatiu i a actuar, jades de divendres a la tar-da, contra els col·legiselectorals. Així, les resolu-cions del fiscal són més de-tallades i també més du-res, ja que ordenava fins itot desallotjaments i iden-tificacions de persones.

Aquesta instrucció vaser debatuda ahir al matíen una reunió a la fiscalia ala qual va assistir el majordels Mossos d’Esquadra,Josep Lluís Trapero, jun-tament amb els alts co-mandaments de la Guàr-dia Civil i la Policía Nacio-nal a Catalunya. En aques-ta reunió, Trapero va en-tregar un document on ex-plicava al fiscal que l’apli-cació al peu de la lletra deles seves ordres podriencomportar “conseqüèn-cies no desitjades” amb unrisc evident d’alteració del’ordre públic. El cap delsMossos va advertir que lesordres rebudes serien pas-sades pel sedàs de la “res-

ponsabilitat professional”dels Mossos per evitarmals majors. Després deconèixer aquests argu-ments, Romero de Tejadava decidir entregar el co-mandament policial deldia 1 a les forces de segure-tat de l’Estat.

La Junta de SeguretatTots els comandamentspolicials que ahir es van re-unir amb el fiscal acudiranavui també a la Junta deSeguretat que presidiràCarles Puigdemont. Desdel Ministeri de l’Interiores va confirmar ahir ques’acudirà a la reunió “perla responsabilitat”, tot ique es va criticar que desde la Generalitat s’hagiconvocat la reunió sensehaver pactat abans l’ordredel dia, tal com s’havia fetfins ara.

L’última reunió de laJunta de Seguretat es vacelebrar el 10 de juliol pas-sat, després de vuit anyssense reunir-se. En la tro-bada s’hi van aprovar me-sures per millorar el finan-çament de la policia cata-lana, que encara ha deconcretar el Ministerid’Hisenda, i l’impuls de larepresentació dels Mossosdavant els organismes po-licials de caire internacio-nal, circumstància, aques-ta, encara també pendentde concretar-se. ■

a La magistrada Mercedes Armas ordena a la Guàrdia Civil, la Policía Nacional,els Mossos i els policies locals actuar contra l’1 d’octubre a El manament de lajutgessa té l’objectiu d’impedir que obrin els col·legis electorals a Puigdemontesgota la via política i convoca per avui una reunió de la Junta de Seguretat

El TSJC llançala policiacontra lesurnes

Jordi PanyellaBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Junta deSeguretat d’avui téun únic punt del’ordre del dia

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La magistradamana al fiscal deixard’actuar en relacióamb l’1 d’octubre

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 20178 | Nacional |

La façana principal del Palaude Justícia de Barcelona ons’allotja el Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya vaser l’escenari elegit per con-vocar ahir al matí el col·lectiude juristes –advocats i procu-radors– a manifestar-se a fa-vor del referèndum de diu-menge vinent. La concentra-ció va estar presidida per unagran pancarta escrita en an-glès que demana el suportd’Europa al procés per al’exercici del dret a l’autode-terminació que ha iniciat Ca-talunya.

Entre el negre dominantdel color de les togues hi vadestacar la presència d’algu-na bandera estelada i tambépapers impresos amb diver-sos lemes que aquests diess’han repetit per tots els car-rers de Catalunya reclamantel dret a vot. Els concentratstambé van exhibir papers ones representava la defuncióde la democràcia a l’Estat es-panyol amb la representaciód’una esquela amb una grancreu negra. A la concentracióhi va ser present l’exconseller

de presidència, FrancescHoms, en la seva condició dejurista.

El d’ahir no és l’únic pro-nunciament de juristes en fa-vor de la celebració del refe-rèndum. Per exemple, l’Asso-ciació Catalana per la Defen-sa dels Drets Humans ha edi-tat un document en què fa re-comanacions als ciutadansde com cal actuar durant lesmobilitzacions d’aquestsdies i el dia de les votacions.

També des del món deldret, ahir el Col·legi d’Advo-cats de Barcelona va emetreun comunicat vinculat a l’ac-tualitat política del país ons’hi ha destacat la necessitatde “preservar l’estat social idemocràtic de dret, així comel respecte, la imparcialitat, laresponsabilitat i independèn-cia judicials” amb vista al 1-O.

El comunicat, penjat a lapàgina web, respon als “fetsque s’estan produint els úl-tims dies”, i destaca la “im-portància de la salvaguardade la tutela judicial efectiva idel dret a la defensa dels ad-vocats”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Juristes a favor del referèndumConcentració d’advocats iprocuradors, ahir, davantdel TSJ ■ JOAN LLACUNA

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 2017

134405-1170331®

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 201710 | Nacional |

L’Audiencia Nacionalcomparteix amb la fiscaliaque les manifestacionsciutadanes del 20 i 21 desetembre passats davantde departaments de la Ge-neralitat, especialment eld’Economia, contra els es-corcolls de la Guàrdia Ci-vil, amb ordre judicial, pertrobar proves i avortar lacelebració del referèndumpot ser constitutiu d’un de-licte de sedició.

Així ho afirma la magis-trada Carmen Lamela, aqui per repartiment li varecaure aquesta denúnciade la fiscalia que assenyalael president de l’ANC, Jor-di Sànchez, i el d’Òmnium,Jordi Cuixart, com elsgrans instigadors. En la re-solució, dictada ahir, lamagistrada, però, afirmaque “no estan determina-des la naturalesa i la cir-

cumstància dels fets ni lespersones que van interve-nir-hi”, i per això encarre-ga a la Guàrdia Civil que fa-ci un atestat per aclarir-ho. La magistrada donatres dies per presentar re-curs contra la seva resolu-ció, termini marcat pro-cessalment, però enaquest cas és absurd per-què no hi cap persona de-nunciada que hi pugui pre-sentar recurs.

Precisament la comis-sió de Defensa del Col·legid’Advocats de Barcelonadenunciava abans-d’ahirque no s’havia produït capdelicte de sedició, i que elsdanys a cotxes de la Guàr-dia Civil i que s’impedís du-rant unes hores sortir del’edifici d’Economia la co-mitiva judicial es podiaemmarcar en aldarulls tí-pics de manifestacions,sense que s’hagués produ-ït lesions a cap funcionari.Sànchez i Cuixart van pu-

jar dalt del vehicle de laGuàrdia Civil per demanara la ciutadania que deixésla concentració fins l’ende-mà “amb una mobilitzaciópermanent”, segons testi-monis presents, no peranimar a barrar el pas a lacomitiva judicial.

En el relat de fets de lafiscalia, també s’asseguraque un militant del PSC“va ser agredit davant de laseva seu”, i assenyala inci-dents davant de la seu de laCUP a Barcelona, on elsconcentrats van evitar-hiels escorcolls de la policiaespanyola perquè no te-nien cap ordre judicial.

Competència discutidaDes de l’advocacia catala-na també es qüestiona queel delicte de sedició siguicompetència de l’Audien-cia Nacional i defensenque és del jutge del territo-ri on han succeït els fets,com marca la llei. La ma-gistrada Lamela tancaaquest debat tot assegu-rant que “el delicte de sedi-ció que tracta d’investigarel fiscal, en aquest cas tam-bé pot atemptar contra laforma de govern, en trac-tar de canviar il·legalmentl’organització territorialde l’Estat, fet que determi-na la competència de l’Au-diència”. Hi afegeix quel’article 65 de la llei orgàni-ca del poder judicial fixales competències de l’Au-diencia Nacional “de de-terminats tipus penalsquan es donin certes cir-cumstàncies”.

La magistrada ho exem-plifica amb les múltiples de-núncies per sedició que a fi-nals del 2015 va presentarla fiscalia a l’Audiencia Na-cional contra ajuntamentscatalans (a banda del regi-dor de Berga Joan Coma)perquè havien aprovat mo-cions de suport a la resolu-ció del 9 de novembred’aquell any que defensavaun procés sobiranista. “Enaquells casos –afirma– vaser assumida la competèn-cia per tots els jutjats del’Audiencia Nacional”, in-clòs ella. Hi afegeix que capde les parts va discutir la se-va competència i que les de-núncies contra els ajunta-ments van ser arxivadesperquè “els fets no erenconstitutius d’infracció pe-nal”. El penalista Jordi Pi-na, que va dur la defensad’un grup d’ajuntaments,discrepa de la magistradaen assegurar que com quees va arxivar la denúncia noes va arribar a discutir lacompetència de l’Audien-cia Nacional. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

L’Audiencia investiga persedició les protestes del 20-Sa La magistrada Lamela accepta la denúncia de la fiscalia perquè les concentracions eren “violentes ivolien impedir l’aplicació de la llei” a No acusa ningú però alhora ofereix que s’hi pugui presentar recurs

Concentració ciutadana, durant els escorcolls policials del Departament d’Economia i d’altres per evitar el referèndum, el 20 de setembre passat ■ REUTERS

“És competència del’Audiencia Nacionalperquè en aquest casel delicte de sediciópot atemptar contra laforma de govern”

“Com que no hi sónles persones que vanintervenir-hi, que laGuàrdia Civil en faci unatestat”Carmen LamelaMAGISTRADA AUDIENCIA NACIONAL

“Segons la fiscalia,una multitud depersones davant delsedificis escorcollatsactuaven de maneraviolenta”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

La magistrada del TribunalSuperior de Justícia de Cata-lunya (TSJC) que investigael govern per haver convocatl’1-O ha citat a declarar coma testimonis dos empresarisque van participar en el con-curs per licitar urnes i diver-sos càrrecs del govern quevan signar l’acta que va de-clarar deserta aquesta con-vocatòria.

En una providència, difosaahir, la magistrada Mercedes

Armas cita a declarar pelspròxims 11 i 16 d’octubreaquests vuit testimonis i de-mana al Constitucional que liremeti les notificacions que haenviat a membres del governadvertint-los de la inconstitu-cionalitat de les seves resolu-cions. Concretament, la ma-gistrada ha citat pel 10 d’octu-bre els responsables de lesempreses Plastic Express i laUTE d’Espai World, que aspi-raven al concurs. Pel 16 d’octu-

bre, la jutgessa ha citat com atestimonis Meritxell Masó, se-cretària general del Departa-ment de Governació; CarlesSala, secretari d’Habitatge, iJoaquim Ferrer, secretari d’Ad-ministracions Locals; XavierUriós, advocat cap del Depar-tament de Governació i direc-tor general d’Assumptes Con-tenciosos; Montserrat Bonas-tre, de la Intervenció General, iEsther Obach, secretària deFunció Pública.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El TSJC cita sis càrrecs del govern com a testimonis

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 201712 | Nacional |

La judicatura també s’hahagut de reforçar amb vis-ta a possibles incidentsdurant la celebració o nodel referèndum, suspèspel Tribunal Constitucio-nal. A Catalunya hi ha 49partits judicials i, per tant,el diumenge 1 d’octubre hi

haurà 49 jutges de guàr-dia, fixats en un calendarique s’aprova anualment.Davant la possibilitat quehi hagi detinguts per l’1-O,la sala de govern del Tribu-nal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC) ha habi-litat els anomenats “jut-jats coadjuvants” per unsdies. Es tracta de 49 jut-jats de reforç que s’activa-

ran i treballaran si ho de-mana el jutge de guàrdia.S’han hagut de fer forçacalendaris, ja que en elsjutjats unipersonals lesguàrdies són d’una setma-na sencera. A més a més,en els partits judicials enquè només existeix un jut-jat, com és en el cas de Ri-poll i Tremp, es fixa que eljutjat de reforç sigui el del

partit judicial més proper.El partit judicial de Barce-lona és una excepció per-què hi ha quatre jutjats deguàrdia, el primer d’inci-dències i tres de detinguts,els quals podran ajudar elprimer.

D’altra banda, el presi-dent del TSJC, Jesús Ma-ría Barrientos, els presi-dents de les audiènciesprovincials i alguns de-gans dels jutjats treballa-ran diumenge per ajudaren la “logística”, com araresoldre si algun jutge o unlletrat de l’administracióde Justícia es posa malalt ical substituir-lo. ■

Els 49 jutges de guàrdia,amb un jutjat de reforçM. PiulachsBARCELONA

Ciutat de la Justícia de Barcelona, en aquest partit judicialhi ha un jutjat de guàrdia i tres de detinguts ■ JOSEP LOSADA

Quaranta-dues entitatsencapçalades pels sindi-cats CCOO, UGT i Unió dePagesos; la confederacióde veïns Confavc; la Fede-ració d’assemblees de Pa-res i Mares (Fapac), Pi-mec, l’ANC o Òmnium hancreat d’urgència una Taulaper la Democràcia en quèes comprometen, a quatredies de l’1-O, a respondrejunts i de manera conti-nuada a “qualsevol acció

que conculqui els drets fo-namentals”, fan una cridaa adherir-se a totes les en-titats de Catalunya que hovulguin i demanen a la ciu-tadania que respongui demanera pacífica, ferma icontinuada “en defensa deles institucions i delsdrets”.

El coordinador nacionald’UdP, Joan Caball, expli-cava ahir en la presentacióde la Taula que l’escaladajudicial i policial posteriora l’11 de setembre va ser elprimer avís que es podien

conculcar drets fonamen-tals i que calia prepararuna plataforma, però quel’actuació desfermada del20 de setembre ha accele-rat la constitució de l’òr-gan. Caball considera im-portant que “entitats molttransversals” hagin acor-dat una estratègia d’accióper respondre immediata-ment, “d’avui fins diumen-ge i a partir de diumenge”,a la intervenció policial dela votació de l’1-O, a la con-culcació de drets fona-mentals com ara el de lli-

bertat d’expressió o re-unió, o, més endavant, a lapersecució judicial de per-sones pel seu suport a l’1-O, inclosos els càrrecs pú-blics de la Generalitat.

Per Caball, la prioritatés que la mobilització i lesrespostes siguin “àmplies,unitàries i de país”. El líderd’UdP afirma que totes lesentitats tenen equips hu-mans per convocar-sed’urgència i tirar endavantuna resposta ràpida.

Crida al mónEn el manifest de la Taulapresentat ahir es demanauna “resposta unitària”per defensar les institu-cions catalanes, els dretsfonamentals i el “dret queté el poble català a decidirel seu futur polític i la de-

mocràcia”. També s’ex-pressa preocupació per lavulneració de drets fona-mentals i llibertats demo-cràtiques “que s’estan pro-duint aquests dies a càrrecdel govern espanyol i elsorganismes de l’Estat”. Amés de demanar una res-posta pacífica, ferma i con-tinuada de la societat endefensa de la Generalitat,el Parlament i els drets fo-namentals, afirma que els“problemes polítics han detenir una resposta políticai no repressiva” i demanena les institucions europeesi internacionals que vet-llin perquè així sigui. ■

Més de 40 entitats, contraqualsevol acció repressiva

Xavier MiróBARCELONA

a CCOO, Confavc, Fapac, UGT o UdP s’uneixen en una taula per respondre a “qualsevol acció queconculqui drets fonamentals” a Insten la societat a fer-ho de manera pacífica, ferma i continuada

A més dels tres principals sin-dicats obrers i pagès, la Taulaper la Democràcia també laintegra la Intersindical de Ca-talunya (CSC). Entre les enti-tats professionals hi ha l’as-sociació d’actors i directors(AADPC), l’associació d’es-criptors en llengua catalana(AELC), l’Associació TeatreDona, l’Associació Promotorade la Fundació Autoria (Bar-nasants) o el Sindicat de Pe-

Els representants de les principals entitats constituents de la Taula per la Democràcia, ahir a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya ■ ACN

riodistes; les patronals em-presarials Cecot i Pimec; lesentitats socials Casa NostraCasa Vostra, LaFede.cat, l’Ob-servatori DESC o SOS Racis-me; les esportives Unió de Fe-deracions UFEC, la Platafor-ma pro Seleccions, el ComitèOlímpic, o les juvenils Consellde la Joventut de Barcelona,Consell de l’Estudiantat deles Universitats i Consell Na-cional de la Joventut.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’Ateneu, Pimec, Cecot o LaFede

“Són necessàriesrespostes àmplies,unitàries i de paísd’aquí fins diumengei a partir d’aleshores”Joan CaballCOORDINADOR NACIONAL D’UNIÓ DEPAGESOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 201714 | Nacional |

Sense les iaies no hi ha re-volució i sense els univer-sitaris, tampoc. Així hocreuen els representantsde partits i entitats inde-pendentistes que ahir vanpujar a l’escenari de l’acted’Universitats per la Re-pública per arengar els es-tudiants perquè partici-pin en la organització iconvocatòria de l’1-O.

El president d’ÒmniumCultural, Jordi Cuixart, in-tervenia en l’acte poqueshores després que es cone-gués que l’Audiencia Na-cional ha acceptat, a peti-

ció de la fiscalia, investigari jutjar, per un presumptedelicte de sedició, els insti-gadors de la concentracióde dimecres passat davantel Departament d’Econo-mia. Cuixart surt mencio-nat en l’escrit del fiscal,igual que el seu homòleg al’ANC, Jordi Sànchez, iahir aprofitava aquest fo-cus judicial per avisar elsuniversitaris del que con-sidera que és una manio-bra de l’Estat. “Ens volendespistats”, alertava, perla qual cosa els va dema-nar que “passi el que pas-si”, amb relació a la sevapossible detenció, no per-din de vista que “l’objectiu

és l’1-O”, proclamava. Peraixò i per fer possible elque va qualificar de “revo-lució”, Cuixart instava elsuniversitaris a “organit-zar-se” els pròxims quatre

dies i, a més, els posavadeures. “Demà mateix te-niu el repte d’explicar alsciutadans que no tenenaccés a les xarxes com s’had’anar a votar”, hi afegia.

Cuixart, amb la veu tren-cada després d’hores i ho-res de campanya a favordel referèndum, va reite-rar la crida a la mobilitza-ció permanent.

I abans que ho fes Cui-xart, va ser el vicepresi-dent Oriol Junqueras quitambé va animar els uni-versitaris a participar enla convocatòria del refe-rèndum, ja que els consi-dera “imprescindibles”perquè “el resultat de l’1-Oes pugui implementar”, vaafirmar. El republicà va as-segurar que diumenge es-tà en joc la defensa dedrets bàsics i va elogiar lesdarreres mostres de “co-munió” entre els ciuta-dans per continuar practi-cant-les en defensad’aquests drets i sobretotde la democràcia. “L’únicacosa que dignifica tot elque hem fet és que estemal vostre servei i el país és ales vostres mans”, procla-mava.

Urnes, paperetes i gentTambé va pujar a l’escena-ri el portaveu del governde la Generalitat, JordiTurull. Com la resta d’in-tervencions, la seva va gi-rar el voltant de la necessi-tat de participar i anar avotar l’1-O perquè “lesguerres del segle XXI esguanyen amb urnes, pa-peretes i gent”, sentencia-va. Lluny de les armes queempra l’Estat i que estanmés a prop de les que esvan utilitzar “fa quarantaanys”, insistia. Tots elsconvidats a l’acte van as-segurar que tot està apunt perquè es pugui vo-tar l’1 d’octubre. “Nomésdepèn de nosaltres”, va re-iterar.

Els diputats MireiaBoya i Lluís Llach, aixícom l’alcaldessa de Bada-lona, Dolors Sabater, i el ti-nent d’alcalde de Barcelo-na Gerardo Pisarello vanelogiar la participació detots els col·lectius que handefensat l’1-O com unexercici de llibertat, desdels estibadors fins als im-pressors, passant pels for-ners, mestres, autònoms,pagesos i bombers, entrealtres. “Es tracta de deixarben lluny l’autoritarismede l’Estat”, reblava Boya,que animava els universi-taris a anar a votar “de for-ma massiva” i a practicarla “resistència pacífica”. ■

Emma AnsolaBARCELONA

a El president d’Òmnium alerta que l’Estat “ens vol despistats” i recorda als universitaris que “unavirtut de la revolució és l’organització” a Partits i entitats els demanen “ser al carrer” aquests dies

Cuixart: “Passi el que passi,el nostre objectiu és l’1-O”

“Només depenem denosaltres, les guerresal segle XXI esguanyen amb urnes,paperetes i gent”Jordi TurullPORTAVEU DEL GOVERN

“Ens hem mantingutalçats malgrat lasuspensió, persecuciói criminalització, peraixò guanyarem”Dolors SabaterALCALDESSA DE BADALONA

Els participants en el míting d’ahir a la UB mostrant cartells del referèndum a final de l’acte ■ M. PUIG PÉREZ

“El nostre millorpatrimoni és havercreat entre tots unprojecte que ensfascina i commou”Lluís LlachDIPUTAT DE JUNTS PEL SÍ

“Sou imprescindiblesen el camí cap a l’1-O iperquè el resultat éspugui implementar”

Oriol JunquerasVICEPRESIDENT DEL GOVERN

“Respirem i agafemaire, perquè estem enun moment històric iúnic per poder fundarun nou país”Jordi CuixartPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Estem davant d’uncop d’estat seguitd’una causa general, aquants més s’atrevirana detenir?”Mireia BoyaDIPUTADA DE LA CUP

Més de 800 estudiants esvan manifestar ahir al migdiaal centre de Lleida. Els havienconvocat organitzacions es-tudiantils de la Universitat deLleida (UdL) i s’hi van uniralumnes de secundària deLleida i Tàrrega. Els estu-diants van recórrer el centreamb càntics contra la repres-

sió de l’Estat i a favor del refe-rèndum de diumenge fins ales portes de la Paeria, on vanllegir un manifest i van criti-car que l’Ajuntament no hagifacilitat la votació.

Les organitzacions estu-diantils de Lleida, que ocupenel rectorat de la UdL des dedilluns, havien convocat una

vaga ahir i el seguiment va serdesigual. Hi va haver més va-ga a les facultats de Ciènciesde l’Educació, Lletres, TreballSocial i Psicologia. Alumnesde batxillerat d’alguns insti-tuts s’hi van sumar. Es vanavançar a la convocatòria dela resta del país perquè avui idemà és festiu a Lleida.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La UdL s’avança a la vaga estudiantil que s’inicia avui

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 201716 | Nacional |

Els sindicats CCOO i UGThan rebut aquests diescentenars de consultesdels delegats sindicals i afi-liats que dubten dels seusdrets amb vista al referèn-dum de l’1 d’octubre. Lesorganitzacions de treba-lladors els recomanenque, malgrat que els de-crets estiguin suspesos,arribin a acords per escritamb les seves empreses,segons va explicar ahirLaura Pelay, vicesecretà-ria general d’àrea externai portaveu de la UGT deCatalunya. “Les empre-ses, en general, no estanposant problemes perquèentenen que entre totsens ho hem de posar fàcil”,explica Pelay. El sindicatrecomana als seus dele-gats que l’acord pel quall’empresa facilita fins aquatre hores de permísper poder votar diumengees lliuri per escrit.

Jonathan Gallego, di-rector del gabinet jurídicde CCOO, és el responsa-ble de l’assessoria sindicalque l’organització haobert amb vista a l’1 d’oc-tubre. “Ens consulten detot”, explica, “des de si lesseves pensions estaran as-segurades després de l’1d’octubre fins a si tenendret a votar o si la seva pla-ça a l’administració gene-ral de l’Estat continuaràmés enllà de diumenge”,explica. En tots els casos,els tranquil·litzen i acla-reixen els dubtes. “Hi hahagut moltes ordres con-tradictòries entre les ad-ministracions i la gent vauna mica perduda”, reco-neix. Amb tot, el sindicatdefensa que “un conflictepolític de cap de les mane-res es pot convertir en unconflicte laboral”, explicaGallego, i que els drets dela ciutadania prevalen persobre de totes les coses.“La convocatòria està sus-pesa però no és il·legal, aixíque els treballadors hi han

de poder anar, una altracosa serà si trobaran elcol·legi electoral obert”,explica. També des deCCOO demanen que, pergarantir la protecció delstreballadors, represen-tants sindicals i empresapactin per escrit i a travésde la negociació col·lectivaels permisos correspo-nents, que són de quatre

hores com en totes les con-vocatòries electorals. Finsahir a la tarda, CCOO ha-via atès al seu servei d’as-sessorament sobre l’1-Odues-centes i escaig con-sultes, un 40% de treballa-dors públics.

Vaga general el dia 3Mentre que els sindicatsmajoritaris assessoren els

treballadors, els minorita-ris d’esquerres (CGT,COS, Intersindical-CSC,Ustec i IAC) han convocatfinalment per a dimecresdia 3 d’octubre una vagageneral que afectarà totsels sectors productius. Se-gons la CGT, la convocatò-ria “pretén estimular i em-parar una àmplia mobilit-zació social”. ■

CCOO i UGT aconsellen quetreballadors i empresespactin permisos per votara Els sindicats atenen centenars de consultes d’empleats públics i privats, i elsdubtes creixen a mesura que s’acosta la data a Les empreses hi col·laboren

E. Garcia PagánBARCELONA

El conseller de Salut, AntoniComín, ha assumit la presi-dència d’un total de 29 con-sorcis i empreses públiquesdel sector sanitari amb majo-ria del Servei Català de la Sa-lut (CatSalut) per garantir eldret a vot del personal sanita-ri en el referèndum de diu-menge, segons va informardel departament. La decisióha comportat també el ces-sament dels fins ara respon-sables de les diverses empre-ses, als quals se substitueixper evitar possibles conse-

Ciutadans votant a Barcelona en la consulta del 9-N ■ JOSEP LOSADA

qüències jurídiques, seguintl’exemple que dies enrere vaprendre la consellera d’Ense-nyament, Clara Ponsatí, queva assumir la direcció delConsorci d’Educació de Bar-celona. D’aquesta manera,Comín serà l’últim responsa-ble de donar permís per votarals treballadors sanitaris quediumenge ho sol·licitin.

Entre les entitats, hi ha elSistema d’Emergències Mè-diques (SEM), el Banc deSang i Teixits i l’Institut Cata-là de la Salut. Però també

consorcis com ara el de Ter-rassa, el del Maresme i la Sel-va, el del Parc Taulí de Saba-dell, el del Parc Salut Mar, eldel Clínic de Barcelona, Vic,Anoia, Penedès i Barcelona.

Les resolucions signadesper Comín porten data del 22de setembre i inclouen el no-menament d’alts càrrecs delDepartament de Salut comara David Elvira, Josep MariaArgimon, Francesc Xavier Ro-dríguez i Eva Sánchez, com amembres representants de laGeneralitat en els consells.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Comín, al capdavant dels consorcis per garantir el vot

L’alcalde de la Seu d’Ur-gell, Albert Batalla (PDe-CAT), es va negar ahir adeclarar davant del fiscalsuperior de Catalunya perhaver signat un decretd’alcaldia a favor del refe-rèndum de diumenge. Ba-talla va ser citat al TSJCper la seva condició de di-putat. Allà, l’alcalde vamanifestar que la fiscalias’ha excedit amb les cita-cions i va denunciar la ju-dicialització i la gran pre-

sència policial al país.També va declarar ahirl’alcaldessa de Cunit,Montserrat Carreras(PDeCAT), que va rebre elsuport de cinc alcaldesmés del Penedès a l’entra-da a l’Audiència de Tarra-gona. Carreras va assegu-rar que el referèndum “noel podrà aturar ningú”. “Jano és qüestió de lleis, sinóde drets i democràcia”, hiva afegir. ■

a L’alcaldessa deCunit diu que elreferèndum “no elpodrà aturar ningú”

Batalla: “Lafiscalia s’haexcedit”

D.M. / A.P.LLEIDA / TARRAGONA

AgramuntBernat SoléSolsonaDavid Rodríguez

Albert Batalla atén els periodistes després de la visita a lafiscalia superior de Catalunya, on es va negar a declarar ■ ACN

Alcaldes ala fiscalia

CON

VOCA

TÒR

IES

D’A

VU

I

La Conferència EpiscopalEspanyola (CEE) demanadiàleg “honest i generós” ales parts en conflicte ambrelació la situació que viuCatalunya. Per primer copen parlar de temes territo-rials, els bisbes espanyols,en una declaració oficial,no van clamar a favor de launitat d’Espanya com ha-vien fet fins ara. Per con-tra, el president de la CEE,Ricardo Blázquez, va dir

que la institució s’adhe-reix al manifest dels bis-bes catalans, que van dirque “s’ha d’escoltar les as-piracions legítimes del po-ble de Catalunya”. “No ésla carta que volia Rajoy”,va dir Carles Armengol, dela Lliga Espiritual Mare deDéu de Montserrat i elGrup Sant Jordi. “És unanota molt moderada”, vaopinar Cinto Busquet, co-ordinador de la carta queja han firmat 450 cape-llans i diaques a favor delreferèndum i d’una sego-na carta dirigida al papaen què li demanen que in-tercedeixi davant el go-vern espanyol per fer el re-ferèndum amb garan-ties. ■

a Per primeravegada la CEE nos’aferra a la idea de launitat d’Espanya

Els bisbes espanyolsaposten pel diàleg enuna nota conciliadora

M.R.BARCELONA

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 2017

No existeix cap normativainternacional que prohi-beixi que Catalunya esde-vingui un estat. Així ho haconclòs l’estudi Catalu-nya, voluntat popular i es-tat, elaborat per expertsindependents en dret in-ternacional que analitzal’exercici de l’autodeter-minació. El marc legal in-ternacional “presenta al-guns dubtes” respecte a lasecessió unilateral d’unestat, va reconèixer ahiren la presentació de l’estu-di el professor de la Uni-versitat de Cambridge imediador de l’ONU, MarcWeller. El motiu, però, és

que “està constituït pergoverns que tenen un in-terès inherent a mantenirla seva unitat estatal”.

En tot cas, el dret inter-nacional és “neutre” pelque fa a una declaraciód’independència, segonsva assenyalar Weller, queha liderat l’estudi. Tot i ai-xí, el professor va afirmarque el fet que no estiguiprohibit “no vol dir que eldret internacional esta-bleixi de manera positivaque Catalunya tinguiaquest dret”.

“Alguns estats afirmenque la seva constitució nopermet una declaracióunilateral d’independèn-cia”, va indicar Weller, pe-rò “l’essència” de la seces-

sió és que “una part surtd’una unitat per no haver-se de regir pel seu sistemade dret”. Per aquest mo-tiu, la legalitat d’una decla-ració d’independència“s’haurà de valorar segonsel dret internacional i no el

del propi estat”.Davant d’aquest possi-

ble escenari, el professorsud-africà de dret interna-cional John Dugard va ad-vertir que “la resta d’es-tats no acceptaran fàcil-ment la independència de

Catalunya”. Per esdevenirun estat independent deple dret “cal ser reconegutpels altres estats i que etpermetin formar part dela comunitat internacio-nal”, va explicar Dugard,que alhora va asseverar

que “serà un procés difícil illarg”.

Richard Falk, professoremèrit de dret internacio-nal a la Universitat dePrinceton, va assegurarque “Catalunya està gua-nyant la batalla de la legiti-mitat”, un aspecte que eldret internacional té encompte a l’hora de reco-nèixer el dret a l’autode-terminació d’un territori.“Catalunya ha actuat pre-nent com a base valors de-mocràtics, ha evitat elconflicte i ha buscat el pac-te”, una actitud que, se-gons Falk, contrasta ambla del govern espanyol, que“s’ha basat en la coacció, larepressió i l’intent de pro-vocar episodis de violèn-cia”.

“Catalunya podria sa-tisfer tots els requisits” peraconseguir el reconeixe-ment de la seva autodeter-minació “sempre que la vo-luntat popular favorablequedi reflectida”, va dirWeller. I va indicar que, siel govern de l’Estat interfe-reix en la celebració del re-ferèndum, “és possible tro-bar altres vies per expres-sar la seva voluntat”. ■

Judit LariosBARCELONA

El dret internacional noimpedeix la independènciaa Un grup d’experts assenyala que el marc internacional és “neutre” respecte a la declaraciód’independència d’un estat a L’estudi diu que Catalunya “està guanyant la batalla de la legitimitat”

Els experts Marc Weller, John Dugard i Richard Falk, en la presentació de l’estudi ■ ACN

141858-1171950w

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 201718 | Nacional |

a transcendit poc la repiu-lada a la demanda que esfaci més sonor el clam Elscarrers seran sempre nos-

tres en les concentracions pacífi-ques a favor del referèndum de l’1-O. Certament, les consignes i elssímbols es van multiplicant, comles samarretes que tot fidel a l’ANC iÒmnium col·lecciona als seus arma-ris de cada 11-S. Un dels gestos queestà agafant fortuna és la fragilitatdels clavells com a gest de pacíficaconfrontació amb els agents arri-bats recentment a Barcelona.

Les concentracions catalanesdels 11-S, habitualment a favor dela independència (des del cop deporta a l’Estatut per part del Tribu-nal Constitucional) tenen un airefamiliar i se la coneix com a “revolu-ció dels somriures”. De manera si-milar, la independència de les repú-bliques bàltiques és coneguda comla “revolució de les cançons” i la por-tuguesa, com la “dels clavells”. Nova ser fins a l’atemptat del 17d’agost que les flors (de tot tipus, ro-ses, margarides, clavells) van servirper solidaritzar-se amb les víctimes.

HDe seguida van arribar els agraï-ments en què les furgonetes delsantiavalots es penjaven flors com aagraïment a la seva ràpida investi-gació i desenllaç del conflicte.Aquest 11-S la comunió continuavaben present, amb multitud de per-sones concentrades per dibuixar elsigne “+” al centre de Barcelona. I,encara més tard, quan la concen-tració es va traslladar al passeig deGràcia per denunciar registres i de-tencions a la conselleria d’Econo-mia. L’endemà, al passeig de Lluís

Companys, davant del Tribunal Su-perior de Justícia de Catalunya, tor-naven a rondar-hi els clavells.

La imatge icònica d’un clavell enuna manifestació de ciutadans da-vant dels agents de seguretat fentuna barrera intimidatòria remet ala “revolució dels clavells” de Portu-gal: un cop militar va aturar, de fac-to, la dictadura encoberta el 25d’abril del 1974. La ciutadania va

sortir amb clavells per agrair l’alli-berament. Pocs anys abans, als Es-tats Units les flors van vèncer les ar-mes. Van ser els hippies contraris ala guerra del Vietnam dels anys 70que van instituir el persuasiu po-wer flower.

Fonts consultades de Mercabar-na Flor confirmen que, tot i les refe-rències que s’han fet sovint als mit-jans de comunicació aquests dies,no consta cap donació de clavellsper a la campanya. De fet, el mateixJoan Guillem, del sector detallistade flors, comentava a aquest diari laintenció de consultar als seus asso-ciats per conèixer si s’ha incremen-tat la venda de clavells. Per què s’haoptat per la compra dels clavells encomptes de les tradicionals roses?Guillem intueix que hi té molt aveure el factor preu. La rosa es vencom a peça individual, mentre queels clavells es compren per mitgesdotzenes. Guillem adverteix queara s’és al punt del pic de vendes declavells, amb la celebració de TotsSants. Històricament, els clavellsprocedien del Maresme, però desque fa uns anys va esclatar la dèriaimmobiliària, la producció de cla-vells s’ha reduït dràsticament. Lagran majoria dels clavells venen,

des de fa anys, en avió, des dels paï-sos de l’Amèrica Central.

Carme Romero, florista de laRambla, lamenta que hi ha molt po-ca cultura floral, que els compra-dors no s’atreveixen a conèixer mésque les habituals: margarides, ro-ses, clavells i gladiols. Li agradariaque el públic volgués conèixer més.Com es pot fer a una peixateria,preguntant-li, sense vergonya, comes pot cuinar cada peça: “En flors, lagent no arrisca”, lamenta.

La “revolució dels clavells” va serun gest que va desarmar els tancs aPortugal. Els canons dels fusells delVietnam també van convertir-se enlloc on posar una margarida. Lagran diferència d’ara, en aquestclam d’Els carrers seran semprenostres és que si els Mossos d’Es-quadra els han rebut com un senyald’apropament al poble, les flors dei-xades a la Guàrdia Civil no les recullningú. Els clavells seran semprenostres. Perquè, tant a l’Amèricadel Vietnam, al Portugal forçant lafi de la dictadura o a la Catalunyaproreferèndum és la ciutadania laque es posiciona contra els dife-rents cossos de seguretat que ame-nacen la llibertat més bàsica delsseus conciutadans. ■

SÍMBOL · Repartir flors en manifestacions ciutadanes pacífiques a les forces de seguretat ha tombat règims com ara ladictadura de Portugal o ha debilitat exèrcits en guerres com són la del Vietnam FLORISTES · No perceben un augmentsignificatiu de vendes, tot i que sí que evidencien que és un element molt visible en les concentracions a favor de l’1-O

Clavells en terrade roses A Cata-lunya, les florsque habitualmentprenen els car-rers són les rosescada 23 d’abril.Des de la Setma-na Tràgica, Bar-celona rep el so-brenom de ‘rosade foc’. No és ca-sualitat que Ten-nesse Williamsescrivís a la capi-tal ‘La rosa tatua-da’, tip del bullicia Roma, que liimpedia escriure.Federico GarcíaLorca faria unaglossa a les floris-tes de la Ramblaa ‘Doña rosita lasoltera’, i a MercèRodoreda, és clar,se l’ha d’anome-nar ambaixadoradel jardí a la lite-ratura catalana.

Els clavells, nostresJordi BordesBARCELONA

Roses als vidres de les furgonetes dels Mossos i clavells al jutjat 13 de la Ciutat de la Justícia i valencians oferint-ne a la Policía Nacional ■ J. LOSADA / PUNT AVUI / EFE / KAI FÖRSTERLING

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Amb permís d’en Piuet,els clavells han estat elsprimers símbols de larevolta familiar catalana

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 2017

1344

05-1

1714

49®

“Ha arribat el moment deplantejar demandes al Tri-bunal Europeu dels DretsHumans (TEDH).” Així declar va plantejar ahir l’ad-vocat penalista Andreuvan den Eynde l’estratègiade contraatac que preparala defensa dels alts càrrecsdel govern detinguts la set-mana passada, facilitadapel fet que el TC és ara òr-gan executiu i que, pertant, els seus dictàmens jano poden ser recorregutsen contra a l’Estat. Aques-ta setmana, l’ex-númerodos d’Oriol Junqueras a laVicepresidència, Josep M.Jové –destituït per evitarhaver de fer front a la mul-ta imposada pel TC–, seràel primer que acudirà al tri-bunal europeu, en un as-pecte personal, per denun-ciar l’autoritat judicial es-panyola; és a dir, l’Estat.

El govern ja va anunciarahir, a més, que presenta-rà recurs d’empara al TCcontra les multes als ex-membres de la Sindicatu-ra Electoral –rellevatstambé per evitar-les–, enquè en demana la nul·litatperquè el procediment se-guit vulnera les garantiesconstitucionals (s’al·legaque no s’han notificat lesresolucions com és precep-tiu i s’ha impedit el dret adefensa), com a pas previ

imprescindible per al re-curs al TEDH d’Estras-burg. L’estratègia, que seràcoordinada, s’estendrà deseguida que es pugui–quan s’hagin esgotat elsrecursos estatals o aquestavia es constati “il·lusòria”perquè s’ha de fer davantde qui promou l’acció judi-cial– als altres detinguts, ifins i tot a molts altres pro-cediments oberts arran delprocés en què s’han detec-tat irregularitats, ja avan-çava l’advocat.

Van den Eynde denun-

ciava un “grau crític detransgressió de drets”, quedu a una “indefensió abso-luta“ dels acusats, en lacausa instruïda pel jutjatnúmero 13 de Barcelonaque investiga l’anomenatcas Vidal, en el marc delqual es van produir les de-tencions d’alts càrrecs.L’advocat recordava que lainvestigació es va iniciarsense cap element objectiude prova; que la Guàrdia Ci-vil va interrogar funciona-ris i alts càrrecs al juny sen-se ordre judicial; que a cap

acusat se l’ha informat delsfets que se li atribueixen;que als detinguts se’ls va dirque ho eren per l’organitza-ció del referèndum, delicte“expressament destipificatpel legislador”, quan el ma-teix jutge havia emès reso-lucions dient que no inves-tigava l’1-O; que hi hagi cau-ses paral·leles obertes per lafiscalia i el TSJC amb el ma-teix motiu, fet del tot prohi-bit; que no s’informés de lesdetencions el Col·legi d’Ad-vocats, com és preceptiu, nion eren els detinguts; que

l’habeas corpus plantejat(petició d’examen de legali-tat) per les detencionsl’examinés el mateix jutgeque les havia ordenat, o ques’actués amb desproporcióamb els detinguts, obli-gant-los a declarar emma-nillats. “El poder judicial es-tà blanquejant les activi-tats desproporcionades dela fiscalia i la policia, que fanel que volen”, resumia Vanden Eynde, que avisavatambé que “no es deixarande demanar responsabili-tats a ningú”.

L’advocat assegura queles actuacions contra elprocés vulneren un grapatde drets fonamentals reco-neguts als tractats, comara els de llibertat d’ex-pressió, premsa, reunió oparticipació política. Elsrecursos al TEDH s’afegi-ran a la via paral·lela quetambé es planteja al Tribu-nal de Justícia de Luxem-burg, garant de la Carta deDrets Fonamentals de laUE, i al qual fa uns dies ja varecórrer per exemple lamesa del Parlament. Ahirmateix, a més, Pirates deCatalunya hi va interposaruna denúncia contra la Co-missió per omissió en la de-fensa dels drets fonamen-tals com el d’expressió, ar-ran del tancament delsseus webs que redireccio-naven als de l’1-O.

Crides a EuropaL’eurodiputat d’ERC JosepMaria Terricabras assegu-rava ahir que “s’ha acabat”dir que és un problema in-tern estatal, i que cal que laUE es defineixi. Si es votasí, perquè haurà d’interce-dir en un procés de nego-ciació amb presència d’au-toritats espanyoles i inter-nacionals, i també si s’im-pedeix l’1-O per la força,cas en què “estarà forçadaa intervenir amb moltamés rapidesa i contundèn-cia”. De fet, el grup euro-peu dels Verds, on hi haERC, va enviar ahir unacarta al vicepresident de laComissió Frans Timmer-mans, responsable delsDrets Fonamentals, per demanar-li que “prengui lainiciativa d’endegar undiàleg per tornar a la nego-ciació política. En una pre-gunta a la Comissió, l’euro-diputat del PDeCAT, Ra-mon Tremosa, va denun-ciar també la clausura dewebs. ■

a Anuncien una allau de demandes a Europa que iniciaran l’ex-número dos de Junqueras i els síndicselectorals per la transgressió de drets en les causes a Crides a la Comissió Europea perquè actuï

Òscar PalauBARCELONA

La detenció d’alts càrrecs,al Tribunal d’Estrasburg

L’exeurodiputat Ernest Maragall i l’actual, Josep M. Terricabras, secundant ahir l’advocat Andreu van den Eynde ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 201720 | Pàgines especials |

1344

05-1

1726

42 ®

| Pàgines especials | 21EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 2017

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 201722 | Nacional |

a resposta al referèndumde diumenge és en mansdel poder judicial. Aques-ta és la frase que el govern

de Mariano Rajoy (PP) repeteixen referència a les diferents ac-cions en marxa a Catalunya peraturar les votacions del dia 1d’octubre. Rajoy s’ha estalviataixí el tràngol del pas pel Con-grés dels Diputats, un camí quehauria de recórrer en el casd’aplicar el famós article 155 dela Constitució de suspensió del’autonomia, i que, per tant,l’obligaria a arribar a acordsamb altres forces.

Amb un govern en minoria,els instruments que el governestatal ha decidit posar en mar-xa han estat la via judicial, teò-ricament independent del po-der executiu. En les darreressetmanes s’ha erigit en protago-nista el fiscal general de l’Estat,José Manuel Maza, col·locat enel càrrec pel mateix executiu deRajoy. Ho assumeix pocs mesosdesprés d’haver estat reprovatpel Congrés. La seva iniciativa,que han seguit la resta de fiscalsliderats pel fiscal superior deCatalunya (ja que el cos funcio-na de forma jeràrquica), ha pro-vocat les crítiques de juristes,que han considerat que la fisca-lia s’estava extralimitant.

El Tribunal Constitucionalha estat l’altra pota de la respos-ta estatal, en decidir la suspen-sió de les lleis que fan possible laconvocatòria del referèndum, ifixant la base de les instruc-cions de la fiscalia. Vuit delsdotze membres del tribunal sónconservadors, i tres d’ells es vin-culen a la ultradreta. L’acció deljutjat d’instrucció número 13de Barcelona, que va ordenarl’acció policial contra seus de laGeneralitat, n’ha estat una altrade les cares visibles.

Per dur l’ofensiva al carrer,però, el control del braç policials’ha fet imprescindible, fita pos-sible gràcies a la decisió de col-locar al capdavant de totes lesforces, inclosos els Mossos, elcoronel de la Guàrdia Civil Die-go Pérez de los Cobos. Una es-tratègia que òrgans com el Tri-bunal de Comptes han comple-mentat amb la reobertura del’acció contra el predecessor del’1-O, el 9-N. ■

LA.P.BARCELONA

ESTRATÈGIA · El govern de Rajoy ha optat per deixar en mans de la via judicial la lluita per evitar la celebració delreferèndum de diumenge NOMS PROPIS · L’ofensiva contra l’1-O depèn d’una trentena de persones capitanejades pel fiscalgeneral de l’Estat i el Tribunal Constitucional, entre d’altres òrgans i càrrecs acusats de politització

Protagonistes d’excepció

El braç executorLluís MartínezBARCELONA

l fiscal general de l’Estat, José Ma-nuel Maza, va arribar al càrrec gai-rebé de rebot. Tothom donava perfet que Consuelo Madrigal no

l’abandonaria, però el govern de MarianoRajoy es va desdir a última hora i va apos-tar fort per aquest magistrat madrileny.Nascut el 23 d’octubre de 1951, Maza és lli-cenciat en dret i història per la UniversitatComplutense de Madrid des de 1973. Ambuna llarga trajectòria professional i ambuna ideologia clarament conservadora, vatreballar a l’Audiència de Madrid fins queel 2002 va accedir al Tribunal Suprem.L’ara fiscal general va ser portaveu de laUnió Judicial Independent, ja de-sapareguda, i ha tingut actuacions desta-cades al llarg de la seva estada a l’alt tribu-

nal espanyol. És conegut, entre altres co-ses, per votar contra la sentència absolutò-ria del jutge Baltasar Garzón en la investi-gació dels crims del franquisme, i en la de-fensa de la seva posició va demanar unacondemna per prevaricació per al magis-trat.

Reprovat pel Congrés dels Diputats, jun-tament amb el ministre de Justícia, RafaelCatalá, per haver afavorit presumptamentels interessos del PP en casos de corrupció,ha capitanejat l’ofensiva contra l’1-O. Pri-mer va començar per intentar requisar lesurnes i les paperetes amb més fracassos

Eque èxits, però després va ordenar l’ober-tura de diligències contra els més de 700alcaldes, en un atac sense precedents, quedonen suport al referèndum amb l’únic ob-jectiu d’acoquinar-los, però també contrael que considera “campanyes d’odi, amena-ces i coaccions” dirigides als que han anun-ciat públicament que s’oposen a col·labo-rar-hi.

A més de dir que els catalans estan “forade la llei” si participen en l’1-O i que estan“abduïts” quan se’ls diu que la consulta técobertura legal, Maza ha intentat silenciari menystenir un referèndum que repeteixuna vegada i una altra que és “il·legal”.Amb aquesta excusa, el fiscal general del’Estat ha dit que la detenció delpresident de la Generali-tat, Carles Puigde-mont, és una opcióque està “oberta”però que de mo-ment no lisembla “opor-tú” tirar-laendavant. Unposiciona-ment cohe-rentamb eldiscursque hamantingutdes que va ac-cedir al càrrec, ique l’ha confir-mat com el braçexecutor del PPcontra el procéssobiranista. De fet,actua més com unmembre del

govern espanyol que com a fiscal, un càrrecque reclamaria una posició més imparcial.

José Manuel Maza, que va entrar en lacarrera judicial l’any 1975, va escalar posi-cions en la judicatura fins a arribar al Tri-bunal Suprem gràcies als seus bons contac-tes amb jutges influents com ara AdolfoPrego, actual advocat de la ministra de De-fensa, María Dolores de Cospedal, en el seulitigi amb l’extresorer Luis Bárcenas. Defet, va ocupar la plaça del magistrat quanPrego va ser elegit vocal del Consell Gene-ral del Poder Judicial. Sense canviar de pa-rer, manté el convenciment que la sevamissió és evitar el referèndum per tots elsmitjans, encara que això comporti el pro-

cessament de tothom. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Va escalar posicions en lajudicatura fins a arribar alSuprem gràcies als seus bonscontactes amb jutges influents

El perfil

José ManuelMazaEl fiscal general de l’Estat té 66anys i compta amb una llargatrajectòria professional. Vatreballar a l’Audiència de Madridfins que el 2002 va accedir alTribunal Suprem.

| Nacional | 23EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 2017

No tanindependentcom hopinten“Quan el PSOE fa lesrenovacions nomenael primer que passaper allà, amic de no sesap qui, i de dretes.Quan qui nomena és elPP la recepta és commés de dretes millor.”Així resumeix unexpert en dretconstitucional lamanera com esrenoven els membresdel TC. Dels dotzemembres, quatre sónescollits a propostadel Congrés delsDiputats per majoriade tres cinquenesparts dels seusmembres, quatre aproposta del Senat,dos a proposta delgovern i dos aproposta del ConsellGeneral del PoderJudicial per idènticamajoria que lescambres legislatives.Des de l’any 2013 hi hahagut un gir cap a ladreta.

Composició del Tribunal Constitucional Conservador Progressista GRÀFIC: EL PUNT AVUI

PRESIDENT

Juan José González Rivas (Àvila, 1951)

VICEPRESIDENTA

Encarnación Roca Trías (Barcelona, 1944)

MAGISTRAT

Andrés Ollero Tassara (Sevilla, 1944)

MAGISTRAT

Fernando Valdés Dal-Ré (Valladolid, 1945)

MAGISTRAT

Santiago Martínez-Vares García (Santander, 1942)

MAGISTRAT

Juan Antonio Xiol Ríos (Barcelona, 1946)

MAGISTRADA

María Luisa Balaguer Callejón (Almeria, 1953)

MAGISTRAT

Cándido Conde-Pumpido Tourón (La Corunya, 1949)

MAGISTRAT

Ricardo Enríquez Sancho (Madrid, 1944)

MAGISTRAT

Alfredo Montoya Melgar (Madrid, 1937)

MAGISTRAT

Antonio Narváez Rodríguez (Badajoz, 1958)

MAGISTRAT

P. José González-Trevijano Sánchez (Madrid, 1958)

l Tribunal Constitucio-nal, que ha mantingutuna posició unànime,amb lleugers matisos in-

dividuals, contra el referèndumde diumenge i ha aprovat mul-tes de 12.000 i 6.000 euros con-tra Josep Maria Jové, secretaridel Departament d’Economia, iMontserrat Vidal, cap de l’àreade Processos, té un perfil mar-cadament conservador. I no éscasualitat. Dels dotze membresdel TC, n’hi ha només cinc con-siderats progressistes, cosa queno vol dir res més que han estatproposats pel PSOE. La restasón ideològicament propers alPP i en alguns casos, com és elcas d’Andrés Ollero o SantiagoMartínez-Vares García, de la lí-nia més dura.

Andrés Ollero, a qui el governde Rajoy va intentar col·locar ala presidència del TC, va ser du-rant disset anys diputat del PP.Filòsof i membre de l’Opus Dei,és contrari a l’avortament i almatrimoni homosexual. Martí-nez-Vares, jurista, va rebutjar el2009 el recurs d’ERC perquè lareligió catòlica no fos obligatòriaals centres de primària i el 2010va participar en la sentència queva dictaminar que el castellà

EV. P.BARCELONA

Un TC ultraconservador,unànime contra l’1-O

també ha de ser considerat llen-gua vehicular.

La tríada ultraconservadorala completa Antonio Narváez,que va substituir Enrique Lópezquan aquest va dimitir desprésque l’enxampessin borratxo enmoto i sense casc. Tots dos,identificats amb l’ala més radi-cal de la dreta espanyola, havienformat part de la FAES, la fun-dació presidida per José MaríaAznar. En el seu currículum,Narváez reivindica el seu intentd’il·legalitzar el partit políticbasc independentista Sortu.

L’última renovació del TC esva fer el març d’aquest any. Vaentrar com a magistrat propo-sat pel Senat Alfredo MontoyaMelgar, jurista i catedràtic emè-rit de dret del treball i de la Segu-retat Social. Va ser a instànciesdel PP, igual que Ricardo Enrí-quez Sancho, que fins llavorsera magistrat del Tribunal Su-prem. Els dos candidats socialis-tes que van entrar al març sónCándido Conde-Pumpido Toru-rón, fundador i portaveu de Jut-ges per a la Democràcia i fiscalgeneral de l’Estat entre els anys2004 i 2011 amb el govern delPSOE. Va completar el contin-gent socialista María Luisa Bala-guer Callejón, catedràtica dedret constitucional per la Uni-versitat de Màlaga.

Des d’aquesta renovació, lapresidència del TC està en mansdel conservador Juan José Gon-zález Rivas, procedent del Tri-bunal Suprem i especialista encontenciosos administratius. Vaser elegit per vuit vots a favor iquatre abstencions. És un homediscret i catòlic practicant. Do-tat d’una memòria prodigiosa,en el seu currículum acadèmicdestaquen les 28 matrículesd’honor i dotze excel·lents en elbatxillerat i les catorze matrícu-les i set excel·lents a la Universi-tat. Coherent amb la seva ideolo-gia conservadora, s’ha mostrat

contrari al matrimoni homose-xual, a les adopcions per part depersones del mateix sexe i críticamb la regulació de l’assignaturaeducació per a la ciutadania.

Encarnación Roca Trías, l’ac-tual vicepresidenta del TC, vaarribar al Constitucional amb eltripartit i amb el suport de CiU.Roca Trías va ser la primera ca-tedràtica de dret civil d’Espanyai la quarta dona que va arribar alSuprem. En el seu moment va

votar a favor de deixar que Bilduparticipés en les eleccions i lesseves sentències i publicacionssón un referent en matèriad’igualtat. Creu de Sant Jordidurant l’època de Pujol, s’ha ali-neat contínuament amb els seuscompanys contra el referèndumde l’1-O.

Completen la facció més pro-gressista el barceloní Juan Anto-nio Xiol Ríos, un reconegut juris-ta que havia estat president dela sala primera civil del TribunalSuprem. Va ser un dels cincmembres del Consell Generaldel Poder Judicial que van dimi-tir davant la negativa de desti-tuir el vocal Luis Pascual Este-vill, per la seva imputació per de-licte fiscal i prevaricació. Tambéva ser un dels sis magistrats dela sala 61 del Suprem que vanvotar contra la prohibició de Bil-du l’any 2011.

Tant Xiol com Fernando Val-dés Dal-Ré, també progressista imàxim responsable de l’advoca-cia de l’Estat amb Felipe Gonzá-lez, van votar el 2016 contra lafacultat sancionadora del TC i,tot i mantenir la unanimitat so-bre el referèndum, Balaguer hadeixat constància que “aquestesmesures, derivades de la com-plexa situació política, desdibui-xen la naturalesa primària delTC”. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Dels 12 membres, 8són conservadors, entreels quals n’hi ha tres dela dreta més radical

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 201724 | Nacional |

l dia que va prendre possessiócom a fiscal superior de Catalu-nya, l’aleshores fiscal general del’Estat, Eduardo Torres-Dulce, li

teixia a mida el vestit. “No es pot ser fis-cal a Catalunya sense tenir present laidea nacional d’Espanya”, li va dir. Ro-mero de Tejada assumia el càrrec per an-tiguitat, sense haver brillat durant la se-va trajectòria professional prèvia. Aquelljuliol del 2013 era difícil preveure l’abastdel procés ni el paper que tindria reser-vat la fiscalia per frenar-lo. Però Torres-Dulce (que després va dimitir per discre-pàncies amb el govern de Mariano Rajoy,

E

El peó del fiscal generalO.A.-E.BARCELONA

incloent-hi la presentació de la querellacontra Artur Mas i els altres condemnatspel 9-N) el rebia amb un missatge premo-nitori.

Com a peó d’un òrgan jeràrquic, lesquerelles que ha signat li han arribat es-crites des de Madrid. Ni tan sols les dis-crepàncies dels fiscals catalans sobre labase legal de les acusacions del 9-N vanimpedir que avancés. Allò va marcar unpunt de no retorn situant el TSJC en undels màxims fronts per intentar aturarl’anomenada revolució dels somriures,desbrossant els viaranys judicials per ales causes actuals dels aforats catalans:els membres sobiranistes de la mesa delParlament i el govern, amb Carles Puig-demont al capdavant.

Romero de Tejada (Barcelona, 1948)va rellevar en el càrrec Martín RodríguezSol. El seu predecessor va sortir del càr-rec després d’avalar públicament la legi-timitat de la celebració d’una consultatot i advertir que no existia un marc legalper a la celebració d’un referèndum.Considerat conservador, Romero de Te-jada és membre de l’Associació de Fis-cals, i no ha aixecat la veu davant la fisca-lia general de l’Estat. De fet, va situar elnúmero tres del Ministeri de l’Interior alcapdavant de la coordinació del disposi-tiu judicial per aturar l’1-O, un movi-ment que ha generat rebuig als Mossosd’Esquadra i que, segons la Generalitat,viola les competències estatutàries.També va signar el reguitzell d’instruc-

cions als Mossos d’Esquadra, la GuàrdiaCivil, la Policía Nacional i la policia localperquè impedeixin l’1-O. Creu que la fi-gura del fiscal és un “baluard” per retor-nar la confiança en les ins-titucions. També sos-té que no hi ha de-mocràcia “senserespecte a l’orde-nament jurí-dic”. ■

El perfil

José M. Romero de Tejada. Fiscal superior de Catalunya

ls dotze consellers que formenpart del ple del Tribunal de Comp-tes són escollits pels mateixospartits polítics que, teòricament,

han de fiscalitzar: sis d’ells a elecció delCongrés dels Diputats i sis més del Se-nat, i en tots dos casos requerint unamajoria de tres cinquenes parts. I és que,tot i que rebi el nom de tribunal, el que laConstitució del 1978 reconeix com “elsuprem òrgan fiscalitzador” de la gestióeconòmica de l’Estat i de tot l’àmbit pú-blic no és pas un òrgan judicial, sinó unens depenent del poder legislatiu. Elmandat dels consellers és per a un perío-de de nou anys, i els dotze actuals van serescollits el 2012, en plena majoria abso-luta del PP, que en va escollir vuit. Elsquatre restants els va escollir el PSOE,tot i pactar-ne un amb IU.

Tot i que des del Tribunal de Comptess’assegura que els requeriments profes-sionals que estableix la llei per formar-nepart garanteixen la seva “absoluta inde-pendència”, la realitat és que entre elsdotze membres actuals s’hi comptentres exdiputats, una exministra, tres ex-alts càrrecs vinculats a governs estatals ifins i tot el germà gran de l’expresidentespanyol José María Aznar,Manuel Az-nar. Amb un elevadíssim sou (més de114.000 euros a l’any), la pertinença alTribunal de Comptes sol ser domini de

E

Exdiputats, una exministra i familiarsAzahara PalomaresBARCELONA

polítics i juristes d’avançada edat, entreels quals l’únic català és Lluís Armet, queva ser senador pel PSOE i conseller de laGeneralitat en el govern de Tarradellas.

El cas més proper al procedimentobert pel 9-N és el de Margarita Mariscalde Gante, que va ser ministra de Justíciaamb el mateix Aznar de president entreels anys 1996 i 2000; en la legislatura se-güent, repetiria com a diputada pels po-pulars i va ser vicepresidenta primeradel Congrés dels Diputats. Mariscal deGante és ara la consellera del Tribunal deComptes encarregada de la secció sego-

na d’enjudiciament, on es va dirigir la de-núncia de Societat Civil Catalana perpresumpta malversació comptable enl’organització 9-N, i que podria acabarobligant els exmembres del govern d’Ar-tur Mas, Irene Rigau i Francesc Homs aretornar l’import gastat en la consulta,uns 5,3 milions. L’exministra i exdiputa-da del PP va ser qui va decidir admetre atràmit aquest estiu la denúncia i rebut-jar, per tant, el recurs presentat pel go-vern de la Generalitat. A petició seva, eltribunal va designar una instructora,María de los Llanos Castellanos, que és

qui dilluns va fixar la fiança milionàriaper a Mas. Mariscal de Gante és filla deJaime Mariscal de Gante, que va ser jut-ge del franquista Tribunal d’Ordre Públic(TOP), dirigit a reprimir delictes polítics.

També es va posicionar a favor del’obertura del procediment sobre el 9-Nel fiscal del Tribunal de Comptes, MiguelÁngel Morato Torres. El seu nom no el vaproposar un partit, sinó la fiscal generalde l’Estat el 2015, Consuelo Madrigal, es-collida al seu torn pel govern de Rajoyl’any anterior. Morato Torres (el primerdestí del qual com a fiscal va ser, curiosa-ment, l’Audiència de Barcelona) ja va ge-nerar polèmica poc després de la seva ar-ribada en retirar una acusació contra elgovern del PP de Vitòria (Àlaba).

Qui sí que va formar part del Congrésva ser l’actual president del Tribunal deComptes, Ramón Álvarez de MirandaGarcía, que va ser diputat sota les siglesde la desapareguda UCD entre els anys1979 i 1982. Sota la seva gestió (està enel seu segon mandat) el tribunal ha vis-cut un dels principals escàndols de la se-va història, en ser acusats diversos delsseus consellers d’haver afavorit la con-tractació de familiars. El cas que va fersaltar les alarmes va ser el del germà delpresident de la secció de fiscalització, Ja-vier Medina, a qui el Tribunal Suprem vaconsiderar provat que se li havia fet a mi-da una plaça. El Suprem va fins i tot con-demnar el Tribunal de Comptes a pagar38.000 euros per les costes del judici. ■

El president, Ramón Álvarez de Miranda, va ser reelegit el 2015 ■ TRIBUNAL DE COMPTES

El perfil

Tribunal de Comptes. Òrgan de fiscalització, els seus dotze consellers els escull el Congrés o el Senat

| Nacional | 25EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 2017

Lluís MartínezBARCELONA

Sota les ordres d’un coronell coronel de la Guàrdia Civil DiegoPérez de los Cobos ha estat desig-nat l’encarregat màxim de coordi-nar les actuacions policials, in-

cloent-hi les que puguin exercir els Mos-sos d’Esquadra, per impedir la celebraciódel referèndum de l’1 d’octubre a Catalu-nya. El seu únic germà, Francisco, va serel president del Tribunal Constitucionalentre el 2011 i el 2017 amb el carnet delPP que va anul·lar la declaració sobira-nista del Parlament de l’any 2013; i elseu pare, Antonio, candidat de la ultra-dretana Fuerza Nueva en les primereseleccions generals al Congrés dels Dipu-tats, com a número 4 per Múrcia.

Pérez de los Cobos (Iecla, 1964) hau-ria flirtejat durant els seus anys de joven-tut també amb l’extrema dreta espanyo-la, la mateixa que el 23 de febrer del1981 va voler enderrocar la democràcia.Tant és així que, segons persones que elvan conèixer en aquella etapa de la sevavida citades per la periodista Violeta Te-na en el diari digital El Món, Diego Pérezde los Cobos, vestit amb la camisa blavaamb què s’uniformaven els militants deFalange, es va presentar voluntari junta-ment amb altres companys a la casernade la Guàrdia Civil del municipi murciàper donar suport a la insurrecció militarcomandada pel coronel Antonio Tejero.Paradoxalment ara aquesta mateixapersona, que alguns no dubten a qualifi-car “d’home d’estat”, que va voler dina-mitar el règim constitucional s’ha de fercàrrec de mantenir l’ordre al país i fer totel possible perquè no hi hagi urnes ni vo-tacions.

El també director del gabinet de Coor-dinació i Estudis de la secretaria d’estatde Seguretat és una persona de la màxi-

Ema confiança del mateix secretari, JoséAntonio Nieto. L’òrgan que dirigeixdesenvolupa principalment plans i ope-racions en matèria de seguretat ciutada-na i coordina l’actuació de les forces icossos de l’Estat en aquest àmbit. A més,és un dels quatre representants de l’Es-tat espanyol a la Junta de Seguretat deCatalunya, que es va convocar i reunir elmes de juliol passat després de vuit anyssense fer-ho.

De 53 anys, el murcià Diego Pérez delos Cobos és diplomat de l’Estat Major.Però el perfil triat pel president MarianoRajoy per reprimir l’1-O encara tindriaun galó addicional per al govern del PP,perquè al llarg dels onze anys que ha es-tat vinculat directament al Ministeri de

l’Interior ha treballat com a assessor pri-mer del ministre socialista Alfredo PérezRubalcaba, que el va fitxar el 2006, i desdel 2011, com a director del gabinetd’Estudis sota les ordres del reprovatJorge Fernández Díaz i, ara, de Juan Ig-nacio Zoido. Té experiència en policia ju-dicial i també en la lluita contra el terro-risme d’ETA. De fet, durant la seva èpocaal País Basc, va ser jutjat el 1997 per tor-tures a Kepa Urra, membre de l’organit-zació terrorista, juntament amb cincagents més de la Guàrdia Civil. Diego Pé-rez de los Cobos va ser exonerat en uncas que va acabar amb condemnes dequatre anys de presó per a tres delsagents investigats. Amb un perfil emi-nentment tècnic, a aquest alt comanda-ment se li atribueix directament, entre

altres decisions, el fet d’haver donat l’or-dre a la direcció adjunta operativa de laPolicía Nacional de dissoldre la polèmicabrigada d’anàlisi i revisió de casos, que vaelaborar informes sobre els atemptats del’11-M a Madrid, sobre el cas de la des-aparició de Marta del Castillo o el cas Fai-sán d’extorsió etarra.

El xoc de legalitats entre el go-vern català i l’espanyol va abocarla Fiscalia Superior de Catalu-nya, escanyada també perl’executiu del PP, a anunciardissabte passat que entrega-va la direcció tècnica delstres cossos amb unitats depolicia judicial –els Mos-sos d’Esquadra, el Cuer-po Nacional de Policía ila Guàrdia Civil– a Pérezde los Cobos. El fiscal su-perior, José María Rome-ro de Tejada, ho feia empa-rant-se en una llei que datadel 1986 i que dona prioritat ales forces de seguretat de l’Es-tat per sobre de les autonòmi-ques en actuacions conjuntes,com les que es volen portar aterme a Catalunya. Una ingerèn-cia clara del govern de MarianoRajoy que el conseller d’Interior,Joaquim Forn, no accepta decap de les maneres i que es vaafanyar a criticar tan bonpunt es va donar a conèi-xer. Tot i els intents permantenir l’autonomiaoperativa, el TribunalSuperior de Justíciade Catalunya va des-estimar qualsevolrecurs en contra dela instrucció de lafiscalia i recent-

ment ha avalat el control estatal delsMossos per part d’aquest coronel de laGuàrdia Civil. Una funció sense pre-cedents i que s’anirà complicant a me-sura que s’acosti el dia del referèn-dum. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Va ser un home de confiançadel ministre Rubalcaba, es vamantenir amb Fernández Díaz icontinua amb Zoido

El perfil

Diego Pérez de los Cobos. Director tècnic

reballador, estricte en la interpre-tació de la llei i summament dis-cret. Així defineixen el titular deljutjat d’instrucció número 13 de

Barcelona aquells que el coneixen. Tam-bé expliquen que, en plena era digital, ellcontinua escrivint amb ploma.

Des que va arribar al jutjat d’instruc-ció número 13 ha tingut algunes actua-cions polèmiques, sempre mogut per laseva estricta defensa de l’ordre i la legali-

T

Implacable amb la lleiV.P.BARCELONA

tat. La primera va ser el 2004, quan vaordenar l’empresonament preventiu dedos joves de 18 i 19 anys de l’Hospitaletacusats d’haver llançat còctels Molotovcontra la comissaria de policia de Sants.Van passar 60 dies a la presó i després eljutge els va absoldre i l’Estat va haverd’indemnitzar-los. La segona va ser unany més tard quan va empresonar tresmanifestants per haver participat enuna marxa solidària amb anarquistesitalians. I una de les més sonades va tenirlloc durant una mobilització per la defen-sa de Can Vies, el centre ocupat de Sants

l’enderroc del qual, ordenat per l’Ajunta-ment de Barcelona. Va empresonar elcasteller Sergi Rubia, que va passar 24dies a la presó i al final el jutge penal vadictar la seva absolució.

És el magistrat que instrueix la causasobre els preparatius del referèndum apartir d’una querella contra el jutge San-tiago Vidal. Ha ordenat diversos escor-colls, com ara el del Teatre Nacional deCatalunya, i ha permès la citació de càr-recs públics aquest estiu. I sempre hamantingut en el més estricte secret lesactuacions. ■

El perfil

RamírezSunyer. Jutge i

enginyer. 70 anys. Va accedira la carrera judicial l’any 1991amb 44 anys. Abans d’arribara Barcelona va passar perSant Boi, Terrassa i Badalona.

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 201726 | Nacional |

atalunya. Cataluña. Catalo-nia. Katalonien. Catalogna.Catalogne. Es pot escriure

de diferents maneres però el queés un fet és que el procés catalàha aconseguit guanyar el relat da-vant dels mitjans de comunicacióinternacionals. Ni tan sols el pre-sident nord-americà, DonaldTrump, es va comprometre ambMariano Rajoy. “El president [Ra-joy] els dirà que no votaran, peròla gent s’hi oposarà molt”, li va et-zibar, després de deixar anar unatirallonga de tòpics, com ara que“Espanya és un gran i bonic país.”Rajoy es va emportar un esca-dusser compromís, molt menysdel que havia aconseguit de l’ex-president Obama. A més, la situa-ció s’agreujava ahir amb les de-claracions de la portaveu del De-partament d’Estat dels EUA, Hea-ther Neuart, que assegurava queels catalans tenen el dret a votarel seu futur. “Entenem que algunsa Espanya vulguin fer un referèn-dum. D’altres països ho han fet”,reblava. L’altre actor que ha ir-romput amb força en escena enels darrers dies ha estat l’activistaJulian Assange. En una videocon-ferència que es va poder seguirdes de la plaça Universitat deBarcelona,l’australià va assegurarque l’Estat espanyol controla les

C

xarxes socials com es fa a la Xina.L’activista creu que els movi-ments que estan fent les organit-zacions independentistes “sónmolt intel·ligents” davant la res-posta policial del govern espa-nyol. Ahir, el diari El País esgrimiadiferents arguments per rebatreles tesis d’Assange, que tambéqualifica el moviment que es viu a

Catalunya de “modern”. Aquestmateix rotatiu també publicava fauns dies la implicació que tindriaRússia amb la “propagació” del’ideari independentista. Des de latelevisió russa, Russia Today, ar-remetien contra el diari espanyol iasseguraven que: “Ni som culpa-bles que Trump sigui el presidentdels Estats Units ni que hi hagi un

referèndum d’independència aCatalunya.” El mateix ambaixadorrus a l’Estat espanyol, Iuri Kortxa-gin, lamentava aquestes publica-cions. “Rússia no té cap relacióamb aquests processos i tampocbusca tenir-la”, hi afegia.

Els mateixos mitjans de comu-nicació espanyols lamenten i reco-neixen que els independentistes

han guanyat la batalla del relat, decom s’estructuren els esdeveni-ments. El País carregava ahir du-rament en un editorial contra l’es-tratègia del govern del PP. L’acusade no haver actuat amb celeritat,esperant que el problema catalàs’anés evaporant i afirmar que lasolució al conflicte no s’ha de ba-sar a enviar la Guàrdia Civil. El dia-ri també criticava que Rajoy nohagi donat la cara i que els minis-tres quan fan declaracions ho fa-cin als passadissos i de manera“atropellada”. Fins i tot l’exministred’Afers Estrangers espanyol, JoséManuel García-Margallo reconei-xia que Madrid ha perdut aquestabatalla, veient com el diari nord-americà, The New York Times de-manava que es permetés fer el re-ferèndum. L’exdirector d’El MundoCasimiro García-Abadillo reconei-xia que l’estratègia comunicatival’estava guanyant l’independentis-me català per incompareixença deRajoy.

Les últimes imatges de cente-nars de persones acomiadant laGuàrdia Civil des de diferentspunts de la geografia espanyola,amb crits més propis d’un campde futbol o la concentració degrups d’ultradreta tampoc estanajudant la imatge exterior de l’Es-tat espanyol. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ANÀLISI

L’Estat espanyol es treu la careta

El president espanyol, Mariano Rajoy, amb el seu homòleg nord-americà, Donald Trump ■ NICHOLAS KAMM / AFP

Adela Genís

he Times (Regne Unit),The New York Times(Estats Units), la RAI(Itàlia), TV5 Monde

(França), la CBC (Canadà) i aixífins a més d’una trentena demitjans de comunicació inter-nacionals en només quatre dies.Hi ha diaris, ràdios i televisionsde mig món. Des dels EstatsUnits, passant per l’Argentina,Croàcia, Àustria o Dinamarca.Cada un d’ells ha dedicat un es-pai ja sigui en articles, talls deveu o minuts de televisió al pro-cés català. Aquest és el resultatde l’activitat frenètica de la con-selleria d’Afers Exteriors de laGeneralitat, que en els darrers

Tdies ha multiplicat la seva pre-sència en els mitjans de comu-nicació internacionals. La tascadel departament ha aconseguitque els principals editors mun-dials es fixin en Catalunya i enel procés independentista: “Eldia 1 d’octubre hi haurà refe-rèndum perquè ho vol el poble”,deia en el seu titular la cadenaMediaset, que emetia una en-trevista televisiva a Itàlia, ambel conseller d’Exteriors, RaülRomeva.

Presència mundialAmb una dilatada experiència ala Unió Europea, també ha par-ticipat en diversos debats i ac-tes, com a la prestigiosa univer-sitat parisenca Sciences Po.

Precisament avui és a Brussel-les, en una trobada amb perio-distes. Romeva no ha estatl’únic del govern català que du-rant aquests dies ha mostratuna activitat frenètica en elsmitjans de comunicació. El vice-president, Oriol Junqueras,també atenia periodistes ita-lians i participava en el progra-ma Al rojo vivo de la La Sexta,conduït per Antonio García Fer-reras, on esgrimia les raons pertal que el referèndum es poguéscelebrar. El president de la Ge-neralitat, Carles Puigdemont,també ha aprofitat aquests dar-rers dies abans de l’1-O per ofe-rir entrevistes a la televisiófrancesa LCI i publicar un arti-cle al The Washington Post. ■

La gira mediàtica internacional de Romeva

A.G.BARCELONA

RESSÒ · El conseller d’Exteriors de la Generalitat multiplica la seva presència en mitjans de comunicació estrangers i ofereixconferències en centres universitaris EXPERIÈNCIA · El govern ha fet arribar les raons del procés independentista al món

El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, RaülRomeva, ha explicat el procés català arreu del món ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 201728 | Nacional |

i ha un programa irreverentque no té cap mania a l’ho-ra de furgar en les llagues

dels polítics. Ho fa amb la sornad’un lateshow. Però fora de capcanal convencional. Quan són apunt d’arribar a la segona tempo-rada al Youtube de Público, FacuDíaz i Miguel Maldonado van vo-ler fer un xou especial en directeal teatre Victòria de Barcelona,que es va emetre en streaming.La revolució dels somriures? Laintel·ligència es mesura per la ca-pacitat de riure’s d’un mateix.

Dimarts, la majoria dels espec-tadors vorejaven la vintena. Si te-nien més edat, esperaven l’arren-cada amb el Twitter bullint. Si Al-bert Pla va escriure una cartatrampa que van publicar els mit-

H jans espanyolistes i després vamofar-se dels que li van donar ai-re de veracitat, Díaz i Maldonadovan enviar un vídeo a la GuàrdiaCivil en què els espectadors delVictòria cantaven (“ni que siguiper última vegada, implorava elcòmic Díaz) el “soy español, espa-ñol...”. No és d’estranyar, la set-mana passada en un show deGranada també va aconseguir unvídeo (que va rebotar al Twitterde la Guàrdia Civil) amb uns jovesandalusos clamant “in-inde-inde-pendència”.

La decisió de fer el programaen un teatre de gran capacitat(1.200 localitats) va ser improvi-sada, com una conseqüència mésdel desembarcament de la Guàr-dia Civil a Catalunya. Però si

s’han trobat els 10 milions de pa-peretes deu ser perquè, efectiva-ment, “volien votar” (repetien lareflexió del coordinador generaldel PP, Fernando Martínez-Maí-llo).El repte és, ara, on són les ur-nes. Si hi ha diaris digitals prete-sament seriosos que insinuenque són a Rússia, els de No temetas en política especulen quepodrien ser a la seu buida d’UDC!

Els humoristes Xavi Daura i Es-teban Navarro (tercera tempora-da a les xarxes) els van aclarir perquè el català és diferent: perquèvenera el cagatió; perquè diuen“fem un pensament?”, abans detornar cap a casa; perquè cadas-cú paga el que consumeix al bar; iperquè es pensen que els dibui-xos japonesos són catalans. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

‘No te metas en política’ especula on són les urnes

Miguel Maldonado i Facu Díaz, en una entrevista prèvia al xou ■ NTMEP

Jordi Bordes

l país es troba en un momentclau pel que fa al seu esdeve-nir com a nació. Un procésque hauria de tenir com a

punt culminant el referèndum d’au-todeterminació. Des de diversossectors de la societat es debaten desde fa temps les diferents fórmulesque el podrien fer possible i quinshaurien de ser els fonaments sobreels quals es sostingui. Un d’aquestsdiscursos gira al voltant de l’origenhistòric de la nació catalana i el dretinternacional com a base legal. Unade les persones que encarnenaquest raonament i escriuen enaquest sentit és el polític, advocat ipresident del Grup d’Estudis Polí-tics, Pau Miserachs, que darrera-ment ha presentat el llibre Per de-fensar la democràcia... Referèn-dum!. Aquest és un recull d’articlesque Miserachs ha anat escrivint du-rant la segona meitat del 2016 iprincipis del 2017, i descriuen desd’una visió crítica l’actualitat políti-ca catalana i espanyola. En el llibres’observa un fil argumental que de-fensa el dret d’autodeterminació deCatalunya per raons històriques pe-rò també pels antecedents i la lega-litat fixada pel dret internacional.

Un dels principals arguments de

E

Miserachs és “la inevitable submis-sió del dret espanyol a l’internacio-nal”. Així recorda que des dels anysseixanta l’ONU ha publicat nom-broses resolucions que defensen “elreferèndum d’autodeterminaciócom un dret innat, imprescriptible iperpetu”. De fet, “a l 1967 les Na-

cions Unides van dir que és nul·laqualsevol annexió d’un país per laforça” i en aquest cas el poble té eldret d’autodeterminar-se, “sensehaver de demanar permís al paísque el va ocupar”. És en aquestpunt, on l’autor recorda que “Cata-lunya i Espanya són països històri-

cament diferents” i la unió d’amb-dós es va efectuar “al final de laGuerra de Successió amb la invasióde Castella i l’anul·lació del dret pú-blic i les institucions catalanes”.Fins aquell moment es tractava“d’una confederació, on el monarcacastellà jurava la Constitució da-vant les Corts catalanes” i Catalu-nya mantenia un estatus indepen-dent.

Basant-se en aquests antece-dents històrics i la seva relació ambels tractats internacionals, Mise-rachs defensa que “un cop esgota-des totes les vies de diàleg amb elgovern espanyol, Catalunya està enel dret d’actuar unilateralment”,sempre que sigui d’acord amb lesNacions Unides, la Comissió de Ve-nècia i s’asseguri la presència d’ob-servadors internacionals. Seria uncop s’hagi realitzat aquest referèn-dum quan “els estats europeus re-coneixeran el resultat i el dret a es-devenir un país independent, noabans”. D’aquesta manera, Mise-rachs conclou que “legalment te-nim el dret natural i innat de reco-brar l’Estat català, ja que la llibertatd’un poble no prescriu. Catalunyaha mantingut la seva personalitatnacional i l’ha desenvolupat. Ha so-breviscut i vol tornar a ser aquellpaís lliure que va ser fa més de tres-cents anys”. ■

FONAMENTS JURÍDICS · Pau Miserachs explica les raons històriques i la jurisprudència internacional que avalen el dret al’autodeterminació LLIBERTAT · Un cop esgotades totes les vies de diàleg, Catalunya pot actuar unilateralment

Nil CampsBARCELONA

Pau Miserachs,envoltat dedocuments itractats referents aldret internacional■ ANDREU PUIG

Referèndum sí o sí

| Nacional | 29EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 2017

8253

16-1

1729

52®

w

1688

62-1

1722

20w

Ajuntament d’Òrrius

EDICTEEl Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària celebrada el dia 14 de setembre de 2017, per unani-mitat, va aprovar inicialment el “Document únic de Protecció Civil Municipal d’Òrrius (DUPRO-CIM)”, el qual se sotmet a informació pública durant el termini de vint dies, mitjançant anunci enel Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en el tauler d’anuncis de la seu electrònica de l’A-juntament d’Òrrius, a l’efecte de possibles reclamacions o al·legacions. El DUPROCIM restaràaprovat definitivament en el supòsit que no se’n formulin.Òrrius, 15 de setembre de 2017.L’alcalde, Jordi Rull i Claus

El Congrés va viure ahir eldarrer debat sobre Catalu-nya abans de la celebracióde l’1-O. En Comú, ERC i elPDeCAT van voler portara la cambra baixa la de-núncia per les darreres ac-tuacions de “repressió” del’Estat per aturar el refe-rèndum, i van exigir la im-mediata aturada “d’aques-ta espiral”, en un cara a ca-ra dels tres portaveus ca-talans amb el govern espa-nyol en el qual tant SorayaSáenz de Santamaría comDolors Montserrat, vanaprofitar per reclamar alsindependentistes que re-cuperin el “seny” i torninal camí “de la legalitat”.Tots ells van voler deixarconstància que, malgrat elsetge i l’intent d’atemorirla població, diumenge queve la resposta de la ciuta-dania serà “massiva” i “se-guirà l’exemple de no vio-lència de Gandhi”, segonsexpressava el republicàJoan Tardà.

Les formacions van in-terpel·lar el govern en unple que des de primera ho-ra del matí havia tingutmolt present la situació aCatalunya arran del fortdesplegament policial i lairrupció de la maquinàriajudicial i les seves conse-qüències amb vista a l’1-O:“Vostès tenen tota la for-ça, tot el poder de l’Estat,però han perdut la batallade la raó moral”, reblava elportaveu del PDeCAT,Carles Campuzano, totafegint-hi: “Potser ens ai-xafaran, però no han con-vençut ni un sol català.”

Per la seva banda, XavierDomènech, d’En Comú,posava l’accent en el fetque el PP hagi volgut “vio-lentar la democràcia” ambla seva concepció d’Espa-nya “exclusiva i excloent”.

Única veuPrecisament, tant Sáenzde Santamaría com Mont-serrat van retreure alstres representants ques’erigeixin “en l’única veu”de tots els catalans i queintentin imposar la sevavoluntat “sobre una majo-ria”, que, segons l’execu-tiu espanyol, no combrega

amb l’independentisme.En aquest punt, la minis-tra de Sanitat va etzibar:“Els demano que no parlinen nom meu.”

Els principals atacs dela vicepresidenta i la mi-nistra van anar dirigits aJunts pel Sí, als quals, unavegada més, van acusard’haver-se deixar arrosse-gar per l’estratègia de laCUP. “Vostès s’han deixatinhabilitar per la CUP”,però “el nostre govern nodimitirà de les seves fun-cions” per impedir que noes voti, exclamava Mont-serrat, tot criticant que

s’acusi l’Estat d’abús depoder en les mesures quan“el que és totalitari és con-siderar repressió l’actua-ció de la justícia”.

Els portaveus tambévan recordar les imatgesde ciutadans espanyolsque acomiadaven elsagents que aquests dies esdesplacen a Catalunya totpresentant-ho com unamostra més d’aquest in-tent d’escampar la por pelque pugui passar diumen-ge. En aquest sentit, aler-taven que cap d’questsgestos no farà que la gentes quedi a casa. ■

a Els grups denuncien davant del govern del PP el setge judicial i policial envigílies de l’1-O a Alerten que els catalans exerciran el seu dret “pacíficament”

ERC, el PDeCAT i En Comúexigeixen a l’Estat quecessi l’espiral d’abusos

Montse OlivaMADRID

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Vostès tenen laforça i el poder, peròhan perdut la batallade la raó moral”

Carles CampuzanoPORTAVEU DEL PDECAT

“Hi ha molts jutges,moltes forces deseguretat, però nohi ha política”

Xavier DomènechPORTAVEU D’EN COMÚ PODEM

La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ahir al Congrés ■ EFE

“La resposta seràmassiva i seguiràl’exemple de noviolència de Gandhi”

Joan TardàPORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 201730 | Nacional |

ns hem acostumat, segura-ment fruit de l’alt nivell deconfrontació política i de la

bipolarització de posicions, a cau-re en el mal costum de qüestionarfets basats en criteris o interpre-tacions. El cert, però, és que en to-tes les ciències, i la jurídica no n’éscap excepció, una part importantd’aquestes esdevé poc qüestiona-ble i els seus principis rectorss’haurien d’elevar a categoriad’axioma, sobretot quan les inter-pretacions obeeixen a biaixosideològics.

No és casualitat que Jutges perla Democràcia consideri despro-porcionada l’actuació de la fisca-lia, que el catedràtic Javier PérezRoyo acusi el TC d’haver trencat elpacte territorial de la ConstitucióEspanyola (CE) el 2010, que elmagistrat i fiscal emèrit del TSMartín Pallín s’escandalitzi perl’arbitrària utilització del dret pe-nal en els actes derivats de l’1-O oque el fiscal emèrit de Catalunyaafirmi obertament que el fiscal ge-neral de l’Estat, José Manuel Ma-za, s’estigui extralimitant.

Un dels principis que informa eldret penal és el d’intervenció míni-ma (caràcter fragmentari i d’últi-ma ràtio), que entre altres cosesens diu que sempre cal utilitzar-loen darrera instància, de la maneramenys lesiva per als investigats iamb un respecte escrupolós pertotes les seves garanties. El dia 19passat es va fer un escorcoll a lesdependències d’Unipost a Terras-sa, amb nocturnitat i diria quequasi traïdoria, ja que eren les 6de la matinada i amb la sola pre-sència en representació de l’em-presa del treballador que l’obria i,és clar, quan va arribar el director,

E

la feina ja estava feta; per si non’hi hagués prou, tant el mana-ment del jutge com la presènciadel secretari judicial es van demo-rar 12 hores, una manera de ferque, malgrat estar permesa per laLecrim, no és l’habitual en la pràc-tica forense.

El dia 20, l’actuació de la Guàr-dia Civil dirigida per la fiscalia es-premia encara més la praxi penal idetenia alts càrrecs de la Genera-litat sense prèvia citació perquèdeclaressin voluntàriament a lesdependències de la policia o deljutjat: unes detencions que es vanfer de 8 a 9 del matí, en algun casen el moment de portar els fills aescola.

El que va succeir després espot qualificar sense embuts comuna autèntica vexació; els detin-guts van prestar les seves declara-cions emmanillats, com si fossincriminals, quan fins i tot en els ca-sos d’assassins o violadors la qua-si totalitat dels jutges demanen alspolicies que els alliberin les mansmentre duri la seva declaració.

El Ministeri d’Hisenda ha avor-tat l’autonomia econòmica de Ca-talunya mitjançant una ordre i eld’Interior està dirigint l’actuació dela policia nacional catalana, mal-grat les reticències del cos delsMossos d’Esquadra i del consellerd’Interior, ordenant el precinta-ment de tots els equipaments pre-parats per al referèndum.

Les dues limitacions de l’auto-govern català s’han fet sense pas-sar pel sedàs del Senat tal compreveu l’article 155 de la Constitu-ció Espanyola, per evitar així qual-sevol tràmit formal d’al·legacionsper part de la Generalitat i segurque per evitar que la majoria abso-luta popular de la cambra altaquedi en una evident solitud acor-dant la primera i única intervenciód’una comunitat autònoma del’època democràtica espanyola.

Per últim, la limitació de dretsfonamentals com ara els de reu-nió, associació, expressió, opinió,comunicació, inviolabilitat de do-micili i secret de les comunica-cions (Unipost), curiosament

drets que per la seva condició defonamentals són els més protegitsper la mateixa Constitució Espa-nyola en ser els únics susceptiblesde recurs d’empara, sumat a la in-tervenció encoberta dels Mossosd’Esquadra i la seva direcció perpart de la Guàrdia Civil (cos del’exèrcit), situen l’acció de l’Estatespanyol en un clar estat d’excep-ció.

En aquest cas, la raó per la quals’actua d’esquena al seu tràmit ju-rídic és òbvia; cal que passi pel de-bat del Congrés dels Diputats, itots recordem que fa pocs dies lainiciativa de Ciutadans de donarsuport a les accions repressoresdel govern estatal van ser rebutja-des per la resta de grups parla-mentaris.

Venim, a més, d’un clar exem-ple de desviació de poder del Tri-bunal de Comptes, que ha recons-tituït la inicial querella de la fiscaliacontra el president Mas, la vice-presidenta Ortega i la conselleraRigau, decidint sobre la malversa-ció de fons públics, delicte que ha-

via estat exclòs del procés penalpel mateix TSJC.

Aquest punt és d’una gravetatinaudita, no només per l’arbitrarie-tat amb què actuen les institu-cions de l’Estat espanyol, sinó per-què la gran partida de les quanti-tats que es reclamen pertany a lescompres dels ordinadors que esvan fer servir el 9-N, i aquests, enla seva totalitat, estan destinats al’ensenyament dels joves de Cata-lunya.

Qualsevol jurista, amb indepen-dència de la seva legítima ideolo-gia, sap que s’ha pertorbat de ma-nera greu el normal funcionamentde les regles de l’estat de dret i elsprincipis fonamentals de la sepa-ració de poders.

Aixoplugat en el complimentrecte de la llei, el govern espanyolha trencat l’esperit històric de lesnormes i de la seva funció, que noés cap altre que regular la convi-vència escoltant els anhels de lacomunitat i evolucionant en funcióde les comandes del poble. És aixícom després d’una dictadura re-pressiva s’han dictat lleis que hanfet possible el divorci o el matri-moni entre parelles homosexuals,per exemple.

Per últim, l’habilitació del TCper sancionar directament i la se-va parcial sentència contra l’Esta-tut de Catalunya que anul·lava ar-ticles no anul·lats en estatuts d’al-tres comunitats, deixa el tan al·lu-dit estat de dret en un autèntic es-tat de malaltia terminal.

Aquest cúmul de despropòsitsinfringeix l’esperit del principid’igualtat davant la llei que recull lamateixa CE; és obvi que les actua-cions descrites evidencien un malús normatiu i d’institucions en lamesura en què s’han aplicat demanera diferent al poble de Cata-lunya, cosa que ha ferit greumentla dignitat comuna d’un poble delqual un 80% de la seva ciutadanial’únic que vol fer és introduir untros de paper en una urna.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

La dignitat del poble català

Concentració popular a l’exterior d’Unipost mentre la Guàrdia Civil l’escorcollava ■ ANDREU PUIG

Miquel SàmperPresident emèrit del Consell de l’Advocacia Catalana

Desenes de furgonetes dela Policía Nacional es vandeixar veure dimarts alvespre pel centre de Pine-da i la zona hotelera deSanta Susanna. Els vehi-cles formen part d’un noucontingent d’agents des-plaçats a Catalunya amb

motiu del referèndum dediumenge. Una partd’aquests agents s’hostat-gen a Pineda als hotelsMontpalau i Chekin Pine-da, antic Koopers, i la sevaarribada en una hora degran afluència a les placesdel costat va generar forçaexpectació entre els ciuta-dans que s’hi passejaven.L’altra part s’allotja a l’ho-

tel Sirius de Santa Susan-na. Els agents de Pinedavan estacionar inicial-ment els vehicles sobre lesvoreres, ocupant part de laplaça de les Mèlies i dificul-tant el trànsit mentre bai-xaven els agents que s’hos-tatgen a l’hotel Montpa-lau. Fonts municipals vanexplicar que es va dema-nar als comandaments

que retiressin els vehiclesmal estacionats i que aixího van fer. Fins ara elsagents de la Policía Nacio-nal destacats a la zona del’Alt Maresme es limitavena tenir guardades les fur-gonetes a l’antiga fàbricaPocholo del polígon MasRoger i els agents tenienhabitació en hotels de Ca-lella. L’increment delnombre de les unitats poli-cials ha propiciat que esbusquin nous allotja-ments i que, a l’inici de latemporada baixa per alshotelers, permeti a algunsempresaris allargar latemporada. ■

Més Policía Nacional aPineda i Santa SusannaT. MárquezPINEDA DE MAR

Expectació dimarts al vespre a Pineda de Mar ambl’arribada de furgonetes amb més policies ■ R.M.

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 2017 | Nacional | 31

Emil Brix (Viena, 1956) és di-rector de la prestigiosa Acadè-mia Diplomàtica de Viena. Ambuna llarga carrera diplomàtica–ha estat ambaixador d’Àustriaa Londres i Moscou–, aposta peruna sortida negociada per a laqüestió catalana.

Com veu Àustria, un país neu-tral reconegut per la sevadiplomàcia, la crisi que es viuentre Catalunya i l’Estat espa-nyol?Per a nosaltres és importantque es trobi una solució que si-gui bona i duradora per a totsels implicats. Àustria té una bo-na experiència amb les mino-ries –amb la monarquia delsHabsburg, però també des-prés–, una experiència sobrecom s’han de protegir les mino-ries tant al propi territori comals països veïns. Penso en el casdel Tirol del Sud, on després demoltes dècades hem trobat unasolució. Per això penso que en elcas de l’Estat espanyol, obser-vant el mapa europeu, es troba-rà una solució.

A Catalunya hi ha tot un debatsobre el reconeixement inter-nacional d’un eventual estat in-dependent.

CAMÍ · “Els catalans reclamen més drets i hande trobar vies per expressar-ho, sigui en el sid’Espanya o de la UE” POSICIÓ · “Àustria estàa favor de les consultes amb garanties legals”

Emil BrixDirector de l’Acadèmia Diplomàtica deViena i exambaixador d’Àustria aLondres i Moscou

ENS ESCOLTEN

“Lasolució éspolítica”

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Oficialment, Àustria no pot im-miscir-se en aquesta qüestió, niho ha de fer. Hi ha el marc cons-titucional espanyol, per unabanda, i el dret internacional,per l’altra. A partir d’aquí, i elsefectes que tingui el referèn-dum a Espanya, hi haurà unaresposta internacional. No empuc imaginar que pugui esdeve-nir-se abans. La qüestió clau, idecisiva, és que el referèndumés una expressió dels catalans,que reclamen més drets. Aques-ta és una qüestió que ha de re-conèixer-se i tenir-se en comp-te. I si els ciutadans així ho ex-pressen, s’han de trobar viesper expressar-ho, sigui en el sid’Espanya o de la Unió Europea.Segons la meva opinió, el futurd’Europa descansa sobre la for-talesa de les regions. Des delpunt de vista austríac no es potdir res més. Estem a favor quees puguin fer consultes amb ga-ranties legals. Pensi que la UnióEuropea té una línia comunaamb el cas d’Ucraïna, per exem-ple, tot i que no vull comparar lasituació d’Ucraïna amb la de Ca-talunya.

Els dos precedents més pro-pers a Europa són polèmics:Kosova i Crimea.Hem de separar la qüestió jurí-dica de la política. El dret inter-nacional és anàrquic, dit since-rament. La diplomàcia ha d’evi-

tar que per aquesta anarquiaacabin esclatant guerres. Aixòvol dir que s’ha de pensar políti-cament. Cada cas s’ha d’analit-zar per separat. Les compara-cions no ens ajuden. Per a mi ésimportant, i ja ho he esmentatabans, la tendència que hi ha aEuropa a una major protecció iconcessió de drets a les mino-ries, tot i que tots els estats eu-ropeus tenen actualment unproblema de legitimitat demo-cràtica. Per això la desafecciópolítica és tan gran. Per recupe-rar aquesta legitimat hem detornar a pensar en les regions,en una major protecció de lesminories.

Veuríem enfortir-se altres mo-viments secessionistes a Euro-pa?Segurament. Oficialment hi hael principi de la integritat ter-ritorial, la sobirania i la no in-terferència. Ara bé, si vol sentirla meva opinió personal sobreels desenvolupaments a Euro-pa, la meva resposta és queabans que res tot depèn del ventpolític que bufi a Europa. Ac-tualment es dirigeix cap a unmajor poder de les petites uni-tats territorials i la qüestió deles identitats, que cada cop ju-guen un paper més important.La història i la geografia tornen.Alhora, hi ha el risc que, sipensem en blanc i negre, tor-

nem a una gestió política i eco-nòmica provinciana, que esconstrueixin barreres comer-cials. Això ja ho considero peri-llós.

Per una banda, hi ha la sobira-nia i la integritat territorial, pe-rò, per l’altra, el dret de les na-cions a la seva pròpia autode-terminació. Com es resolaquest nus?La solució, quan un observa lahistòria d’Europa, és política.Pensi en el cas de Txecoslovà-quia: la separació entre la Repú-blica Txeca i Eslovàquia va seruna decisió política i es va pro-curar que tingués una sortidapolítica, sense vulnerar el dretinternacional. Aquesta seria lasolució ideal, però també és unaexcepció.

Si Catalunya declarés unilate-ralment la independència,quina mena de reacció veu-ríem?Honestament, preferiria que nofos així perquè la resta de païsossegurament no s’apartarien delque diu el dret internacional.Aquesta qüestió només es potresoldre amb els socis europeusi internacionals. Els canvis de-claratoris, fins i tot quan els rea-litza la majoria de la població,els considero una solució pocsostenible. Però a Europa hemtingut aquesta mena de debats.No fa gaire de la dissolució deIugoslàvia, ho recordarà. Natu-ralment hi va haver totes aques-tes discussions. En el cas del re-ferèndum escocès, per exem-ple, els estats europeus es vancomportar amb molta precau-ció. El del Regne Unit i Escòciahauria estat el cas ideal perquèla majoria va acceptar la con-vocatòria del referèndum,perquè els escocesos es pogues-sin expressar, i els resultats.Considero que el Regne Unit haestat un exemple en aquest sen-tit.

També es parla dels bàltics i laràpida actuació de la diplomà-cia després de la seva indepen-dència.Jo advertiria els catalans contrala il·lusió que els estats euro-peus ho veuran igual. ■

Viena

Emil Brix ■

ÀngelFerrero ❝La separació de

Txecoslovàquia vaser política i es vatrobar una sortidasense vulnerar eldret internacional

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE SETEMBRE DEL 201732 | Nacional |

a Hisenda pròpia i la recapta-ció de tributs per part de laGeneralitat en els dies se-

güent a una situació de plena sobi-rania és, sens dubte, un punt clau ique preocupa molts contribuents.Com citava la meva companya Nú-ria Bosch en un article anterior, periniciativa de la Fundació CatMonun grup d’acadèmics i expertshem realitzat un exercici per deter-minar quin seria el probable pres-supost (ingressos i despeses)d’una Catalunya independent.

Sota la direcció del professorGuillem López-Casasnovas, la pro-fessora Núria Bosch, l’Ivan Plana ijo mateix hem desenvolupataquesta anàlisi.

Centrant-nos en la partida d’in-gressos, hem basat la nostra anàli-si en determinar quins ingressosobtindria la Generalitat un cop as-solida la plena sobirania, que es-sencialment provindrien la Hisen-da catalana amb plenes compe-tències (recaptant tots els impos-tos) i percebent totes les contribu-

L cions socials (seguretat social i al-tres ens assimilables) que li cor-respondrien.

Les nostres conclusions estanbasades en la premissa que leslleis fiscals no patirien cap canvirespecte de la situació actual.L’IRPF, l’impost sobre societats,l’IVA, etcètera, seguirien essent elsque coneixem avui dia i els tipus degravamen serien els actuals. End’altres paraules, treballem sobrela base del que tindríem l’endemà,per començar a funcionar.

L’exercici realitzat, sobre les da-des analitzades del 2016, ens hadut a concloure que els ingressostributaris d’una Catalunya inde-pendent s’incrementarien en16.000 milions d’euros anuals entermes nets.

Aquest augment d’ingressosprové de la recaptació plena del’IRPF (actualment només és del50%) +8.041 milions d’euros, laresta d’impostos directes que norecapta la Generalitat +5.100 mi-lions d’euros (impostos sobre so-

cietats, impostos de no residents),impostos indirectes +8.342 mi-lions (IVA territorialitzat, impostosespecials i mediambientals, aran-zels) i taxes i sancions tributàriesper import de +506 milions. En to-

tal, uns 22.000 milions més de re-captació, als quals hauríem de res-tar el que actualment transfereixl’Estat espanyol en el marc del fi-nançament de les comunitats au-tònomes (i altres ingressos atípics,

com la venda de patrimoni) per im-port de -5.722 milions d’euros.

Ras i curt, la Hisenda Catalanaingressaria 22.000 milions de més ien deixaria de rebre 5.722, l’aug-ment d’ingressos d’una plena re-captació de tributs seria doncs de16.267 milions d’euros.

A aquesta xifra, caldria afegirl’augment d’ingressos correspo-nents a la Seguretat Social, quehem xifrat en 29.300 milions, quepermetria cobrir el 99% de la nos-tra previsió de pagament de pen-sions de jubilació i altres presta-cions, o el que és el mateix, no teniruna caixa de Seguretat Social defi-citària.

Dit això, com a resultat de l’exer-cici realitzat, la Generalitat disposa-ria de 16.000 milions addicionalscada any pel fet de gestionar elsseus propis ingressos. Correspon-dria al Parlament decidir el destíd’aquests ingressos addicionals, toti que em permetria suggerir que esdestinessin a reduir la pressió fiscalde rendes mitjanes i baixes sobre-tot d’assalariats, pensionistes i pe-tits empresaris, a programes debenestar social, a dotar un fons dereserva per a les pensions, a millorade la sanitat, a l’augment de la in-versió en infraestructures per dina-mitzar l’economia i crear ocupacióo, fins i tot, per a amortitzar l’hipo-tètic deute públic que hauríem as-sumit arribat el cas.

Els ingressos de l’endemàde la Generalitat de Catalunya

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’OPINIÓDELS EXPERTS

Seu de l’Agència Tributària Catalana situada a Mataró ■ LLUÍS ARCAL

Què preguntaries als experts?Els costos (i beneficis)de la transició

Si tens alguna pregunta per plantejar als experts en economia, els la pots ferarribar a través de www.elpuntavui.cat. A l’edició digital d’El Punt Avui troba-ràs un formulari per adreçar-los les preguntes, i també les respostes.

I DEMÀ Pere Aragonès

Professor associat de la UPF i de la Barcelona School of Management.Economista, soci responsable de l’àrea fiscal de RSM Tax & Legal ambuna àmplia experiència en l’assessorament fiscal i financer a societatsi grups d’empreses, grans patrimonis i reestructuracions. Membre delCol·legi d’Economistes de Catalunya i del Registre d’Economistes As-sessors Fiscals. Professor associat de la UPF i col·laborador habitualen mitjans de comunicació.

Albert Sagués

8695

36-1

1692

06®

MMaatttthheeww TTrreeee amb

RRooggeerr EEvvaannss

TTiimm PPaarrffiitttt

MMaarrcc RReekkllaauu

Avui, a les 17 h