dossier de premsa queralt 2016 i patum …...comptar amb un ampli ventall d’actes, jocs florals,...

1

DOSSIER DE PREMSA QUERALT 2016 I

PATUM EXTRAORDINÀRIA CENTENARI DE LA

CORONACIÓ DE LA MARE DE DÉU

DE QUERALT Textos històrics: M. Dolors Santandreu i Anna Parcerisa

Disseny: salvadorvinyes/silviamassana

Contacte premsa: Berta Francàs Guillén Responsable de Comunicació de

l’Ajuntament de Berga [email protected] +34 93 821 43 33

2

PINZELLADA HISTÒRICA DE QUERALT

A finals del segle XIV, el mercader berguedà Francesc Garreta construeix una capella en honor a la Mare de Déu de Queralt, prop del lloc on, segons la llegenda, s’havia trobat la imatge.

Al segle XV la devoció a la Mare de Déu de Queralt ja era ben viva. En són testimoni les deixes que sovintegen en els testaments berguedans a favor de la capella i dels ermitans que en tenien cura.

A mitjans segle XVII el pare Narcís Camós va visitar Queralt i en va descriure la imatge de la Mare de Déu i la seva capella que qualifica de bonica i adequada.

Al primer terç del segle XVIII es veié la necessitat de construir una capella més rica i espaiosa. Les obres van començar al 1725 i es van allargar fins al 1741. La nova església va ser un projecte de Josep Arnaudies, un mestre de cases barceloní. Els també mestres d’obres Francesc Moretó i Josep Julià, ajudats pel paleta Joan Mas van dirigir les obres.

El 21 d’octubre de 1741, amb una gran i concorreguda festa, es va inaugurar la nova església.

Des del 1739 es va treballar en el retaule major de l’església. L’escultor manresà Josep Sunyer i Raurell en va fer la traça i els germans fusters Pau i Francesc Galtaires

l’arquitectura. El 1787, l’altar major va ser daurat.

La decoracio interior del temple va ser feta vers el 1814 pel pintor berguedà Pere Puig i pel daurador Manuel Tarrés.

A principis del segle XIX, durant les guerres napoleòniques, Rafael d’Amat i de Cortada, baró de maldà, residí uns anys a Berga. El baró visitava sovint el santuari i el descriu. Ens diu que al costat de l’església hi havia l’hostatgeria que tenia un aspecte de casa pairal i donava aixopluc als fidels que pujaven a Queralt.

Al llarg del segle XIX, el santuari de Queralt va patir estralls ocasionats per les tres guerres carlines. El lloc va ser fortificat i serví de presó. El 1840, quan el general liberal Espartero va conquerir Berga foragitant-ne els carlins, va manar calar foc al santuari. Les súpliques del rector Ramon Moreta el van fer canviar d’opinió i va ordenar apagar-lo. Les destrosses, afortunadament, van ser mínimes.

Les millores al santuari van ser notables pels volts de l’any 1916, coincidint amb la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt.

Durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939, el santuari patí moltes destrosses. L’església va ser saquejada i cremada. La imatge i altres peces van ser amagades a Berga.

Acabada la guerra, el 24 de setembre de

1939, la imatge de la Mare de Queralt va retornar al seu santuari i van començar les obres de restauració del lloc.

Des de llavors i fins ara s’hi han fet moltes millores. Entre aquestes:

- Arranjament de la façana, obra de l’arquitecte Josep Antoni Coderch (1966)

- Construcció d’un nou retaule, obra de l’escultor vigatà Jaume Seguranyes, segons projecte de l’arquitecte Ramon Masferrer

- Construcció d’un nou campanar

- Edificació d’un alberg

- Arranjament de les teulades

- Pintat de l’interior de l’esglesia

- Il·luminació nocturna

- Construcció d’un nou funicular que va substituir el que va ser utilitzat pel General Franco el 1966

21 d’octubre de 1741Inauguració de l’església actual amb una festa solemne.

1833-1876. Durant les tres carlinades del segle XIX, Queralt va ser fortificat i serví de presó.

1680. Primera vegada, segons el Llibre Verd, que la imatge de la Mare de Déu és baixada a Berga per demanar la seva intercessió

contra una sequera que afligia la comarca.

3

LA CORONACIÓ DE 1916Què és una Coronació Canònica?La coronació canònica és un ritus litúrgic catòlic instituit en el segle XVII i incorporat al segle XIX a la litúrgia romana que ressalta la devoció per una advocacio mariana i consisteix en la imposició d’una corona a la imatge escollida.L’origen d’aquest ritus se situa al segle XVI quan els caputxins, per acabar les seves missions evangelitzadores, recollien joies en senyal de conversió i generositat que fonien per fer una corona per a la Mare de Déu.Va ser Alexandre Sforza, comte Borgonovo, qui, en el seu testament, va deixar la major part dels seus béns per promoure la coronació de les maresdedéus més venerades a nivell mundial. La primera va ser la Madonna de la Febbre del Vaticà, el 1631. Fins el segle XIX les coronacions van tenir lloc fonamentalment a Itàlia; per exemple, a Roma n’hi ha més de 300. Quan el ritus de la Coronació Canònica va ser incorporat al Pontifical Romà l’any 1897, es va estendre a tot el món catòlic.Amb el ritus de la Coronació es ressalta el caràcter regi que la doctrina catòlica atorga a Maria com a mare de Jesucrist, fonamentada teològicament des del Concili d’Èfes (any 431).Entre finals del segle XIX i principis del XX van ser coronades les maresdedéus de Montserrat (1881), Mercè (1888), Begonya (1900), Pilar (1905) i Guadalupe (1913), entre altres.

QUÈ SE CELEBRA EL 2016?En el sermó la Gala de Queralt de l’any 1915, el claretià berguedà Joan Postius va proposar fer la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt. Després d’un any de preparatius, el 3 de setembre de 1916 es coronava solemnement la Mare de Déu de Queralt. Les festes de la Coronació van comptar amb un ampli ventall d’actes, Jocs Florals, Patum, partit de futbol, celebracions religioses i moltes altres que van atreure l’atenció de la premsa local, de la catalana i adhuc de l’estatal. També es va estrenar un nou enllumenat públic i es va inaugurar la sucursal número 15 de la Caixa de Pensions. La festa va ser tan important que Berga, cada 25 anys, celebra l’efemèride. Així, s’han fet celebracions el 1941, 1966 i 1991. Les festes reprodueixen el gran esdeveniment de 1916: s’engalanen els carrers, la imatge de la Mare de Déu és baixada del seu santuari i visita Berga i comarca i es fa Patum i concursos literaris.I enguany, el 2016, s’escau el centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt.

SIMBOLOGIA QUERALTINALa llegendaLa recull el pare Narcís Camós en la seva obra ‘El Jardín de Maria plantado en el principado de Cataluña’ publicada l’any 1657. Un bover de la casa de pagès de Vilaformiu estava pasturant els bous pels cimals de la muntanya de Queralt, quan de sobte, un dels animals va deixar el ramat i es va enfilar fins a la meitat de la cinglera. El bover va correr al seu darrere per fer-lo tornar al ramat però quan va arribar al lloc on el bou s’havia parat el va veure agenollat davant una imatge de la Mare de Déu, mig amagada en una esquerda de la roca, al costat d’un cirerer florit miraculosament ja que no n’era el temps.El pastor es va agenollar, va agafar la imatge i se la va posar al sarró, i amb gran alegria se’n tornà a Vilaformiu per ensenyar la troballa. Davant tots els de la casa va obrir el sarró i la imatge no hi era. L’endemà va tornar al lloc de la troballa i la imatge era allà. La va tornar a agafar però aquesta vegada la va lligar. A Vilaformiu va tornar a obrir el sarró però la imatge no hi tornava a ser. Amb tots els de la casa van tornar al cimal i comprovaren que el bover no els enganyava i comprengueren que la Mare de Déu volia ser venerada en aquell lloc i li construïren una capella.

4

La Cova de la TroballaAntigament va estar dedicada a santa Helena, mare de l’emperador Constantí que va trobar la Vera Creu a Jerusalem. Va ser edificada a mitjans segle XVII, millorada el 1704 i restaurada el 1805. L’any 1916, arran de la Coronació, va ser substutuïda per l’actual, obra del pare Forcada, missioner del Cor de Maria. La nova Cova, d’inspiració modernista, es dedicà exclusivament a la troballa de la Mare de Déu de Queralt, desapareixent l’advocació a santa Helena que, malgrat tot, continua denominant l’indret.

La imatgeLa marededéu que avui rep els i les visitants a Queralt és una talla datable a la segona meitat del segle XIV, cronologia que s’adiu amb la data històrica de la fundació de la capella per Francesc Garreta. La seva fesomia, però, va ser profundament retocada amb la restauració que es va fer a la imatge el 1916, amb motiu de la seva Coronació Canònica. La restauració va ser feta al taller de Dionís Renart de Barcelona, entre el 10 d’abril i el 24 d’agost de 1916.És una talla de fusta, d’uns 50 cm d’alçada. La Mare està en posició frontal, asseguda sobre un escambell i amb l’Infant hieràtic i dret sobre el seu genoll esquerre. El Nen vesteix una túnica fins els peus, es troba en actitud de beneir i porta un llibre a la mà esquerra. La Mare vesteix una túnica de coll rodó agafada amb un cíngol a la cintura i va coberta amb un mantell que es tanca a l’alçada dels genolls. Un vel curt li amaga els cabells. Fins el 1916 anava vestida però va ser llavors quan, no sense una certa polèmica i seguint l’atracció creixent de l’art romànic, se li van treure els vestits que portava i que ara

es poden veure a la sagristia de Queralt.

L’orenetaÉs un afegitó que es va fer a la imatge el 1916. La Mare de Déu porta una oreneta a la seva mà dreta. L’oreneta ha esdevingut el símbol de la Mare de Déu de Queralt.

Els colors blanc i blauNo són exclusius de la Mare de Déu de Queralt. Simbolitzen respectivament la puresa i l’eternitat, dos dels atributs de Maria.

Les festes del santuari Les més importants són:

- 8 de setembre. La Gala. Dia de les maresdedéus trobades.- 25 d’abril. Sant Marc. Vot de poble en agraïment al fet que la Mare de Déu de Queralt, l’any 1687, va salvar Berga i comarca d’una plaga de llagosta que amenaçava els conreus.

Al llarg de l’any són diverses les parròquies berguedanes que fan el seu romiatge a Queralt. A tall d’exemple podem citar, entre altres, La Valldan i Avià.

UN 2016 FARCIT D’ACTESEl setembre del passat 2015 es va donar el tret de sortida a la celebració de l’any del Cententari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt. Han estat molts els actes que s’han fet des de llavors i de temàtiques molt diverses: música, teatre, cicles de conferències, etc.Tot això ha estat possible gràcies a l’organització dels berguedans i berguedanes. En aquest sentit, fa ja 3 anys que es va constituir una comissió organitzadora de les festes del Centenari formada per més de 50 persones i a la que s’hi han anat adherint, directa o indirectament, nombroses entitats i associacions de Berga i comarca. Aquest

primer grup de treball s’ha dividit en diverses subcomissions, en funció de la temàtica (religió, decoració dels carrers, Patum, etc.). La seva funció principal ha estat la de gestionar el projecte Queralt2016, organitzant multitud d’activitats i esdeveniments durant els 12 mesos previs al mes de setembre de 2016. A tall d’exemple, algunes activtiats dutes a terme:

El Cove de Queralt. Un gran sorteig amb més de 600 productes de tot tipus: electrodomèstics, alimentació, roba, etc.

Trobada de Queralts al Santuari. Certàmen literari #Queralt2016. Concurs

literari a nivell dels Països Catalans que busca obres literàries inèdites a l’entorn de Queralt i qualsevol de les seves vessants.

Corona de Xerrades. Cicle de 4 conferències sobre temes relacionats amb Queralt.

Les tasses del Centenari. Producció de tasses per poder degustar la tradicional xocolata que se serveix al Sanutari per la festivitat de Sant Marc.

Abracem Queralt. Cadena humana que va encerclar tota la muntanya de Queralt.La decoració dels carrers.Una de les accions més visuals és, sens dubte, l’engalanat dels carrers que cada grup de veïns ha dut a terme als seus barris. Utilitzant els colors blanc i blau i amb l’oreneta com a símbol de la Mare de Déu de Queralt, pràcticament tots els carrers i places de la ciutat llueixen una decoració diferent però sempre relacionada amb la temàtica queraltina.

Exposició “Sub Tuum Praesidium, la imatge de la Mare de Déu al bisbat de Solsona.

5

Ciutat de BergaDel 26 d’agost al 8 de setembre

Programad’actes

diss

eny

i im

atge

s: s

alva

dorv

inye

s / s

ilvia

mas

sana

L’any del Centenari té el seu punt àlgid a partir del dissabte 27 d’agost, amb la baixada de la imatge de la Mare de Déu de Queralt a Berga. Visitarà la ciutat i diversos indrets de la comarca fins el dijous 8 de setembre. A continuació es detallen tots els actes que es faran durant aquests dies.

6

divendresagost 26

dissabteagost 27

18.00 h Museu Comarcal de Berga (fins al 30 d’octubre)Inauguració de l’exposició “Sub Tuum Praesidium, la imatge de la Mare de Déu al bisbat de Solsona”Amb la presència dels comissaris de l’exposició Imma Lorés i Francesc Miralpeix.Disseny gràfic per Salvador Vinyes i Sílvia Massana.

20.30 h Església de Sant JoanPresentació del conte infantil sobre la història de Queralt “L’oreneta de Queralt”Amb els autors Roger Cortina i Farràs, Carles Perarnau i Vidal i Pere Cuadrench i Tripiana. Amenitzarà l’acte la coral infantil Xerics i la coral infantil de Gósol.

A la sortida, Plaça de Sant JoanVetllada musical

12.00 h Esglésies de Berga, Avià, la Valldan i Cal RosalTritlleig de campanes anunciant l’inici de les festes19.00 h Plaça de la CreuArribada de la Mare de Déu de QueraltAcompanyada pel capellà de Queralt i els capitans de la Gala, serà rebuda pel poble. A continuació, i amb comitiva precedida pel Gremi de Sant Eloi, comparses de La Patum, administradors i autoritats, que l’esperaran a l’antic portal de Sallagosa, serà acompanyada fins a la plaça de Sant Pere, on tindrà lloc la interpretació de l’Himne de la Coronació per part de músics i cantaires del Berguedà. Després de la salutació, entrada a l’església parroquial de Santa Eulàlia, on es farà la celebració religiosa de benvinguda que serà presidida pel Vicari General de la Diòcesi.

23.00 h Pavelló vell d’esportsConcert d’Els Manel - Presentació del disc Jo CompeteixoVenda d’entrades a http://www.manelweb.com/concerts.php

Berga

diumengeagost 28

dillunsagost 29

12.30 h Església parroquial de Santa EulàliaMissa i trobada d’antics capitans de la Gala de QueraltLa missa serà cantada per la capella i l’escolania de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, que acabarà oferint un repertori de cançons marianes.

A la sortida, Plaça de Sant PereFoto de família de tots els capitans de Queralt18.00 h Plaça ViladomatMostra gastronòmica “Queralt al Plat”20.00 h Plaça ViladomatEls 4 Fuets de La Patum del centenari Amb l’Escola d’Educació Especial Llar Santa Maria de Queralt.

11.00 h AVIÀ

La Mare de Déu visita el poble d’AviàArribada de la Mare de Déu a cal Tauler. A continuació, rebuda a la plaça del Padró.

12.00 h Església parroquial de Sant MartíMissa solemne Cantada per la Coral Santa Maria d’Avià i acompanyada pel grup musical.

18.00 h Església parroquial de Sant MartíPregària i acte de comiat19.00 h COLÒNIA ROSAL - Església de Sant Antoni Visita de la Mare de Déu i celebració religiosa19.00 h Pista poliesportiva del barri de Santa EulàliaBall a càrrec del grup “Dolfi i Fermí”

AviàColònia Rosal

10.30 h VILADA - Capella Mare de Déu de FàtimaRebuda de la imatge, celebració religiosa i acte de comiat12.30 h MONTCLAR - Església parroquial de Sant MartíRebuda de la imatge, celebració religiosa i acte de comiat17.00 h GIRONELLA - Residència Sant RocArribada de la Mare de DéuVisita als avis, acte religiós a la capella i inici de la processó fins a l’església parroquial.

18.00 h GIRONELLA - Església parroquial de Santa EulàliaRebuda de la imatge, celebració religiosa cantada i acte de comiat20.00 h PUIG-REIG - Església parroquial de Sant MartíRebuda de la imatge, celebració religiosa i acte de comiat

Matí Centres de dia de BergaPodreu visitar la imatge de la Mare de Déu

10.30 h al centre de dia l’Onada al passeig de la Indústria, 11.30 h al centre de dia l’Oreneta a la plaça dels Països Catalans 12.00 h al centre de dia Cim d’Estela al passatge Arquitecte Porta

18.00 h Sala del Casal de Gent Gran (fins el 19 de setembre)Inauguració de l’exposició fotogràfica i històrica de la Coronació i aniversaris. Organitza: l’Arxiu Comarcal del Berguedà

dimartsagost 30

dimecresagost 31

ViladaMontclarGironellaPuig-reig

Berga

7

19.00 h Església de les Germanes SagramentàriesMissa i inici de la novena21.00 h Teatre PatronatProjecció de la pel··.lícula original de la “Coronació de 1916“Acompanyament al piano a càrrec de Trini Mujal

i de la pel··.lícula “Les Orenetes de Queralt”

MatíDespertada amb galejada a càrrec dels trabucaires10.30 h Església parroquial de Santa EulàliaOfici solemne en commemoració dels 100 anys de la Coronació de la Mare de Déu de QueraltComptarà amb la presència dels capitans de Queralt 2016, les autoritats i els admi-nistradors dels 4 barris. La missa serà oficiada per l’Emm. i Rvdm. Sr. Lluís Martínez i Sistach cardenal i arquebisbe emèrit de Barcelona i l’Excm. i Rvdm. Sr. Xavier Novell i Gomà bisbe de Solsona. Cantaran l’Orfeó Berguedà, la coral i orquestra de l’Escola de música i la Polifònica de Puig-Reig que acabaran amb la interpretació de l’Himne de la Coronació.

A la sortidaPatum de Lluïment en honor a la Mare de Déu de Queralt18.00 h Teatre MunicipalConcert de Sardanes a càrrec de la Cobla Berga JoveEstrena de les 10 sardanes composades per músics berguedans amb motiu del Cen-tenari. Durant l’acte, es farà la presentació dels 2 CD de les sardanes del Centenari i del cançoner de Santa Maria de Queralt.

Organitza: AVV La Valldan i Colla Sardanista Cim d’Estela

21.00 h Plaça Sant PereLa Patum completa en honor a la Mare de Déu de Queralt

dissabtesetembre 3

9.00 -18.00 h Església de les SagramentàriesPodreu visitar la imatge de la Mare de Déu

17.30 h Pl. St PerePatum infantil en honor a la Mare de Déu de Queralt18.00 h Església de les SagramentàriesTrasllat de la imatge fins a l’església Parroquial de Santa Eulàlia20.00 h Església parroquial de Santa EulàliaMissa de la novena i celebració dels 25 anys de l’ordenació sacerdotal de Mn. Joan Casals i Cubinsà

dijoussetembre 1

10.00 - 17.00 h Hospital Sant Bernabé Podreu visitar la imatge de la Mare de Déu19.00 h Residència Nostra Senyora de Queralt “Germanetes”Missa de la novena i visita de la Mare de Déu als avis20.00 h Plaça de Sant PereSalts de Patum A les places del nucli antic de Berga que acabaran amb tirabols a les places de Sant Joan i Sant Pere.

divendressetembre 2

Retranmissió en directe perTV del Berguedà

8

11.00 h LA VALLDAN - Plaça de l’antic AjuntamentRebuda de la imatge de la Mare de Déu de QueraltPer part dels representants del Pubillatge 2016 i de l’Associació de Veïns.

11.30 h De la plaça de l’antic Ajuntament fins a l’església de St. BartomeuInici de la Processó 12.00 h Església parroquial de Sant BartomeuMissa solemne cantada pel cor parroquialA partir de les 12.00 h i de les 17.00 h BERGA - Plaça Viladomat35è Aplec de Sardanes A càrrec de: Cobla Berga Jove, Cobla Ciutat de Manresa i Cobla Lluïsos de Taradell. Organitza: Colla Sardanista Cim d’Estela

18.00 h Església parroquial de Sant BartomeuBenedicció i entronització de la rèplica de la imatge de la Mare de Déu de QueraltA continuació,Comiat de la imatge de la Mare de DéuA càrrec de Mn Camil Viladrich i Casas.

20.00 h Església de Sant JoanArribada de la Mare de Déu i missa de la novena Cantada per la Coral Queraltina del Casal de Gent Gran, que finalitzarà la celebració amb un petit concert.

diumengesetembre 4

La Valldan

Berga

A partir de les 10.00 h Església Sant JoanPodreu visitar la imatge de la Mare de Déu18.30 h Església de Sant JoanSortida de la comitiva que portarà la imatge de la Mare de Déu a l’església de Sant FrancescAnirà acompanyada per les associacions franciscanes de Berga.

19.00 h Església de Sant FrancescMissa de la novena cantada

dillunssetembre 5

7.30 h Església parroquial de Santa Eulàlia Sortida de la Mare de Déu cap al Santuari de QueraltSortirà la imatge de la Mare de Déu de Queralt cap al seu santuari a peu.

10.00 hArribada al Santuari10.00 h Davant de la plaça del santuariSardanes amb la Cobla PirineuExhibició de la Colla Sardanista Brots del Cim de Berga.

11.30 h Església del Santuari de QueraltSolemne entrada de la Mare de Déu al seu cambrilon serà novament entronitzada.

Tot seguit, Missa solemne de la Gala de QueraltOficiada per l’Excm. i Rvdm. Sr. Xavier Novell i Gomà. L’Orfeó Berguedà hi aportarà els cants, que acabaran amb la interpretació de l’Himne de la Coronació. Comptarà amb la presència dels capitans de Queralt2016 i les autoritats.

18.00 h Teatre MunicipalCloenda de l’any del CentenariCloenda de les festes amb l’entrega de premis del certamen literari i espectacle “Retrats d’un sentiment”, de Marius Moneu i Vilalta. A càrrec de la Cobla Marinada i la Colla Sardanista Violetes del Bosc.

dijoussetembre 8

11.00 h Barri de Santa EulàliaVisita de la Mare de Déu11.30 h Parc del barri de Santa EulàliaActe religiós17.00 h Església parroquial de Santa Eulàlia Visita de la Mare de Déu a la capella de la plaça de PinsaniaLa Mare de Déu sortirà per la porta de la plaça Maragall i visitarà la seva capella a la plaça de Pinsania. En arribar, serà rebuda pel veïnat. I, a continuació, es cantaran els goigs i el virolai.

A continuació, a la plaça de Sant PereJocs infantils per a la mainada i berenar popular20.00 h Església parroquial de Santa EulàliaMissa de la novena23.00 h Església parroquial de Santa EulàliaVetlla del jovent a la Mare de Déu de Queralt i inici dels torns de vetlla

dimecressetembre 7

10.00 - 17.00 h Església de Sant FrancescPodreu visitar la imatge de la Mare de Déu17.00 h Residència de Sant BernabéVisita de la Mare de Déu als avis19.00 h Residència de Sant BernabéMissa de la novena

dimartssetembre 6

9

Dijous, 1 setembre 17 hPatum Infantil a

la Plaça de Sant Pere.

Dissabte, 3 de setembre. Patum de Lluïment a la sortida de l’oficiPatum Completa 21.h a la Plaça de Sant Pere.

SETEMBRE 2016

Divendres, 2 setembre 20 h. Passada pels carrers i

places de la ciutat.

PATUM EXTRAORDINÀRIAHabitualment La Patum se celebra una vegada a l’any, però no sempre en les mateixes dates, ja que en ser una festa del cicle de Pasqua, és de calendari variable. Tot i així, sempre s’escau entre finals de maig i finals de juny, durant la festivitat del Corpus.Enguany, però, i amb motiu de la celebració de les festes del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt, Berga celebrarà una Patum extraordinària.

10

La Patum és una festa nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre medieval que aglutina, reinterpreta i recondueix antigues celebracions i se celebra anualment a la ciutat de Berga durant la setmana del Corpus. Tot sembla indicar que els inicis de la festa cal situar-los a la segona meitat del segle XIV, per bé que la primera notícia que coneixem del Corpus berguedà es remunta al 1454.

El seu origen cal buscar-lo en els antics entremesos que desfilaven a les processons del Corpus i que estaven destinats a educar, moralitzar i alliçonar el poble per tal que aquest aprofundís en el coneixement de les Sagrades Escriptures. Amb el pas del temps, però, aquests entremesos perderen el seu sentit catequètic original i quedaren només les parts més festives de les representacions. La gresca del

seguici processional va anar pujant de to, sobretot abans de la sortida de la Processó i un cop finalitzada aquesta. Això va acabar donant pas a unes mostres festives, protagonitzades pels mateixos entremesos que hi prenien part i que van conformar la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, nom antic de la festa que fou progressivament substituït pel de Patum al tombant del segle XIX.

Aquest fenomen, que es va repetir en moltes ciutats i viles de Catalunya, va motivar que els poders civil, eclesiàstic i reial dictessin dures prohibicions de manera que poques manifestacions van sobreviure al Concili de Trento (1563).

D’entre totes les antigues Bullícies del Santíssim Sagrament que es feien a Catalunya, únicament la ciutat de Berga ha estat capaç de mantenir-la i conservar-la a través dels segles. És La Patum.

Per a més informació sobre la Festa, vegeu el vídeo de La Patum:

http://www.lapatum.cat/index.php/inici/documents/video-unesco

LA PATUM, LA FESTA DELS SENTITS I ELS SENTIMENTS

La Patum és una festa que s’ha de veure i viure. Per a qui no l’ha viscuda, resulta molt difícil d’entendre. En primer lloc, perquè La Patum no la conformen només les *comparses i els diferents *salts, sinó que és una amalgama entre la plaça de Sant Pere i carrers adjacents (marc natural de la festa), la gent que hi participa, unes dates concretes com és la setmana de Corpus, etc. Aquesta barreja és un dels veritables valors de La Patum. L’altre és el conjunt de sentiments que la festa desperta. A La Patum hi conflueixen instants de misteri, d’alegria, de passió, de goig, de recolliment, d’èxtasi...

QUÈ ÉSLA PATUM?

*Comparsa: cadascun dels grups que formen i porten a terme les diferents representacions que conformen La Patum.

*Salt: cadascuna de les representacions teatrals que fa una comparsa.



11

El 25 de novembre de 2005, un jurat internacional reunit a la seu de la UNESCO a París feia publica la llista de formes d’expressió cultural que esdevenien Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humani-tat. Entre les escollides hi figurava La Patum de Berga, primera manifestació popular que obtenia aquest reconeixement a Catalunya i segona en tot l’Estat espanyol després del Misteri d’Elx.

L’obtenció d’aquest reconeixement suposa per a La Patum un element més per mantenir l’essència de la

festa, ja que la mateixa UNESCO ha esdevingut una protectora directa d’aquesta forma d’expressió cultural.

El reconeixement de La Patum com a Obra Mestra del patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat és un mèrit col·lectiu, de tots els berguedans i patumaires ac-tuals i de tots aquells que ens han precedit al llarg de més de sis-cents anys i han perpetuat la més viscuda de les nostres tradicions. I també ho és de tots aquells i aquelles que estimen La Patum i se senten orgullosos i orgulloses de continuar-la, any rere any, per Corpus.

LA PATUMPATRIMONI ORAL I IMMATERIAL DE LA

HUMANITAT

Foto: Luigi

Foto

:Jor

di P

lana

12

RECORREGUT PASSADA Divendres 2 de setembre 20.00 h.

1 Plaça Sant Pere 2 Plaça Santa Magdalena 3 Plaça Viladomat 4 Plaça Doctor Saló 5 Placeta Ciutat 6 Plaça Sant Ramon 7 Plaça del Forn 8 Plaça Sant Francesc 9 Plaça de la Creu 10 Plaça de les Fonts 11 Plaça Sant Joan 12 Plaça Sant Joan TIRABOLS 13 Plaça Sant Pere TIRABOLS

13

Foto

: Lui

gi

LES COMPARSESComparsa. Cadascun dels grups que formen i porten a terme les diferents representacions que conformen La Patum.

Salt. Cadascuna de les representacions teatrals que fa una comparsa.

• El Tabal• Els Turcs i Cavallets• Les Maces• Els Àngels• Les Guites• L’Àliga• Els Nans Vells• Els Gegants• Les Nans Nous• Els Plens• El Tirabol• Els Músics

14

Foto

:Ser

gi F

erná

ndez

Foto

: Ser

gi F

erná

ndez

Foto: Luigi

LES COMPARSES

EL TABALÉs el pregoner de la festa. Documen-tat des del 1621 i reconstruït el 1726, fou l’únic instrument de La Patum, al ritme del qual evolucionaven les comparses, fins a mitjan segle XVII.El Tabal és l’únic element de La Pa-tum que participa en tots i cadas-cun dels actes de la Festa. La seva presència és constant i, en certa manera, podem afirmar que presideix i dirigeix la festa. Aquest fet era més accentuat en temps passats, sobretot fins que a la darreria del segle XIX es van començar a introduir peces musicals que desplaçaren no-tablement el protagonisme del Tabal.

http://www.flickr.com/photos/fotosdelapatum



15

LES COMPARSES

ELS TURCS I CAVALLETSTot i que poden derivar d’antigues representacions paganes de caràcter ramader, actualment representen la lluita secular entre la Creu i la Mitja Lluna. Quatre cavallers cristians i quatre turcs a peu simulen una batalla de la qual els primers re-sulten sempre vencedors.La primera referència que en conei-xem data també del 1621, per bé que les figures actuals van ser cons-truïdes el 1890. Fou aquell mateix any quan deixaren d’evolucionar al so del Tabal, i van passar a dansar als acords de la música composada per Joaquim Serra i Farriols, el “Quimse-rra”.

Foto

: Lui

gi

Foto: Sergi Fernández

Foto

: Ser

gi F

erná

ndez




16

LES COMPARSES

LES MACESAntigament, juntament amb els Plens, havien format part d’un únic quadre, el dels Diables. Aquest antic entremès, documentat també des del 1621, simbolitza l’eterna lluita entre el Bé i el Mal, representada aquí a través de l’escenificació ingènua d’una pugna entre àngels i dimonis.Les Maces foren la darrera comparsa a la qual s’incorporà música, com-posada per Joan Trullàs, l’any 1963. Aquesta música només s’interpreta al salts de lluïment (al migdia). A la nit, les Maces continuen evolucionant, com havia estat sempre, al so del Tabal.

Foto

: Lui

gi

Foto: Jordi Plana


Foto

: Sílv

ia M

assa

na



17

LES COMPARSES

ELS ÀNGELSMalgrat trobar-los sempre relacionats amb les Maces pel fet de formar part del mateix quadre escènic, els Àngels tenen comparsa pròpia. Actual-ment prenen part en l’escena dos representants de les forces del Bé: Sant Miquel i un altre Àngel que l’acompanya.Els Àngels es troben documentats des del 1621, quan només apa-reix Sant Miquel. El seu ajudant s’incorporà definitivament a la representació a la primera meitat del segle XIX.

Foto: Jordi Plana

Foto

: Lui

gi


Foto

: Sílv

ia M

assa

na



18

Foto

: Jor

di P

lana

Auto

r fot

o:

LES COMPARSES

LES GUITESAntigament també se l’havia anome-nat Mulassa, Mulafera i Mulaguita. És un dels elements més antics i singu-lars de la celebració. És, juntament amb els Plens, un dels personatges únics al món, ja que la seva forma arcaica de Mulassa forma part d’un element únic dins el bestiari festiu de l’Estat espanyol i mundial.Tradicionalment només n’hi havia una, la Guita Grossa, de la qual en tenim constància des del 1621. L’any 1890, en ple procés de potenciació de La Patum, s’hi incorporà la Guita Xica, coneguda popularment com a Boja. Les Guites són l’única comparsa de La Patum que continuen saltant exclusivament al so del Tabal.

Foto

: Lui

gi

Foto: Janina Vilana




19

Foto

: Lui

gi

Foto: Sílvia Massana

Foto

: Jor

di P

lana

LES COMPARSES

L’ÀLIGAL’any 1756, l’Ajuntament de Berga va decidir incorporar una Àliga a les solemnitats del Corpus i en va enca-rregar la construcció al fuster Ramon Roca. Podria ser la mateixa, conve-nientment restaurada i modificada, que figura actualment a La Patum.El seu ball és el de major valor co-reogràfic de tota la representació i la seva música la més distingida i monumental. Aquesta extraor-dinària partitura presenta moltes semblances amb una dansa típica del Renaixement, que podria tenir el seu origen al segle XVI, per bé que la seva línia melòdica sembla derivar d’un himne gregorià.




20

LES COMPARSES

ELS NANS VELLSLa introducció dels Nans a La Patum és força moderna. Els Nans Vells daten del 1853 i foren una donació de Ferran Moragues i Ubach, primer diputat a Corts del districte de Berga, en un moment en què aquests per-sonatges estaven de moda.Són quatre figures masculines, amb barret de tres pics i llargues perruques, que ballen i toquen les castanyoles als acords de melodies populars, les mateixes que dansen els Gegants. Segurament, l’arribada per sorpresa dels Nans Vells a Berga va fer que s’aprofitessin els balls que ja s’interpretaven per fer-los dansar.

Foto: Luigi

Foto

: Jor

di P

lana


Foto

: Sílv

ia M

assa

na



21

LES COMPARSES

ELS GEGANTSEl primer Gegant el trobem docu-mentat l’any 1622 i la primera parella, des del 1695. La tradició popular, sobretot des del romanticisme, els ha relacionat amb antics cabdills musul-mans vençuts.Actualment hi ha dues parelles que ballen conjuntament: els Vells, estrenats el 1866 i que van substi-tuir uns de més antics, i els Nous, construïts l’any 1891. Els seus balls són, majoritàriament, adaptacions de melodies populars catalanes, tot i que els autors berguedans Jaume Sala i mossèn Marià Miró també van composar Balls de Gegants.

Foto

: Jor

di P

lana

Foto

: Ser

gi F

erná

ndez

Foto: Sergi Fernández




22

Foto

: Jor

di P

lana

Foto

: Ser

gi F

erná

ndez

Foto

: Sílv

ia M

assa

na

LES COMPARSES

ELS NANS NOUSForen estrenats el 1890 per tal que substituïssin els Nans Vells, que es trobaven en molt mal estat. Sorto-sament, però, aquests últims es van restaurar i han continuat participant a La Patum fins l’actualitat.Els Nans Nous són dues parelles, jove l’una i vella l’altra, que ballen als acords d’una melodia juganera composada a finals del segle XIX per Joaquim Serra i Farriols, el “Quimse-rra”. Abans, havien dansat diversos ritmes de moda a l’època, com rigo-dons i americanes.




23 Foto

: Mire

ia F

erra

n

LES COMPARSES

ELS PLENSSón l’espectacle més gran de La Patum, el seu moment culminant, l’apoteosi de la festa.Estan documentats des del 1621 i es creu que deuen el seu nom al fet que van plens de foc. Fins a finals del segle XIX, els Plens evolucionaven únicament al so del Tabal, però des d’aleshores, salten amb la música genial i enardidora que va composar el “Quimserra”.Quan s’apaguen les llums i comença la música, la plaça esdevé un infern que s’omple de foc amb uns mil fuets cremant alhora.




24

Auto

r fot

o:

Auto

r fot

o:

LES COMPARSES

EL TIRABOLÉs el punt final de La Patum, el moment en què Berga celebra el fet d’haver repetit el seu miracle anual; la màxima expressió de joia ber-guedana.Hi ballen els Gegants i les Guites barrejats amb tota la gent que omple la plaça al ritme del Tabal i als acords de diferents tonades populars, a excepció d’alguna com els vals-jota ‘La Patumaire’, obra del músic Lluís Sellart i Espelt, que es van repetint.

Foto

: Sílv

ia M

assa

na




25

LES COMPARSES

ELS MÚSICSSón un component fonamental de la Festa, sobretot des de finals del segle XIX, quan les diferents melodies es van anar incorporant a La Patum. Ac-tualment no es concep La Patum sense les músiques interpretades per la Cobla Pirineu, la Cobla Ciutat de Berga i la Banda de l’Escola Muni-cipal de Música de Berga.

Foto

: Lui

gi




dossier de premsa queralt 2016 i patum …...comptar amb un ampli ventall d’actes, jocs florals,...

Documents