P6-8

DIUMENGE · 4 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14810 - AVUI / Any XL. Núm. 13680 - EL PUNT

2,50€

1372

77-1

1272

58w

1344

05-1

1636

17®

Els juristes veuen“incomprensible”l’acusació de rebel·lióOPOSICIÓ · El redactor delprecepte al Codi Penal o Jutgesper la Democràcia neguen que n’hi hagi hagut a Catalunya

DEMANDA · El PSC i Podemreclamen als independentistesque no enterrin encara el pressupost de Pedro Sánchez

El Barça remunta contra el Rayo (2-3) a les acaballes en un mal partit

L’ESPORTIU

Victòria ‘in extremis’Suárez, decisiu des que no hi ha Messi, celebra el 2 a 3 que donava els tres punts al FC Barcelona ■ EFE

NACIONAL P16-17

Docents i experts advoquen per unanormativa de l’ús de l’aparell querespongui a les necessitats dels centres

Ensenyamentregularà l’ús delmòbil a l’escola

EUROPA-MÓN P26,27

NovaCaledòniavota si volseparar-sede FrançaLes enquestes indiquenla victòria clara del no

La fiscalia demana aquesta pena per aun jove que el va robar d’un forn perquèduia una llauna trencada a la mà

Nacional P19

Cinc anys de presóper un entrepà

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 4 DE NOVEMBRE DEL 2018

eig en un impor-tant diari de Ma-

drid un ampli repor-tatge sobre l’estrenaimminent d’una obrabelga a Girona, a Tem-

porada Alta. Aquest festival nascut aSalt fa vint-i-sis anys gràcies a l’esperitvisionari de Salvador Sunyer, JosepDomènech i el malaguanyat Quim Ma-só és vist ara com un fenomen interna-cional. Com s’explica això, em solenpreguntar gent que em saben fill deSalt? Un miracle de l’exigu equip quegestiona la comunicació del festival?Les dues (!) persones de producciósón dones amb poders màgics? etc.etc. Alguns em recorden que per mun-tar el Festival d’Avinyó hi ha grans ofici-nes a París tot l’any. Un producte dis-senyat a la capital que s’exporta a unaciutat monumental. Temporada Altarepresenta el moviment invers. Del po-ble (gens monumental) cap a Girona iles capitals que calguin. L’èxit i el reco-neixement generalitzat de TemporadaAlta prové d’haver començat pel propiterritori, amb les oficines al mateix tea-

tre de Salt i la voluntat prioritària de fi-delitzar el públic de l’entorn gironí. Lalleialtat del festival amb la seva gentsempre ha estat clara: involucrant elsimmigrants que viuen a Salt en unmuntatge memorable d’Àlex Rigola omantenint vincles permanents ambles escoles del poble. N’hi ha una, però,que és potser la més entranyable i sig-nificativa. De les dotzenes d’entrevis-tes als mitjans que li toquen al directordel festival, Salvador Sunyer posa total’energia en la que li fan cada any a Rà-dio Salt en el programa setmanal d’ungrup d’interns fixos del psiquiàtric. Elmanicomi de Salt ha estat instituciód’àmbit provincial des del temps deBertrana i el seu Jo!, Memòries d’unmetge filòsof. El nom del programa ra-diofònic dissipa qualsevol temptacióde correcció política: “Ens patina l’em-brague”. La frase evoca la que va gua-nyar un concurs d’eslògans pel poblequan Sunyer era adolescent: Salt: me-lic de l’esquizofrènia creadora. En l’as-sumpció que Sunyer ha fet del peculiaresperit del seu poble i la seva gent hiha la clau de la internacionalització delfestival.

V

Keep calmMiquel Berga

TemporadaAlta

L’èxit de Temporada Altaprové d’haver començat pelpropi territori i de fidelitzar elpúblic de l’entorn gironí

urant alguns anys va funcionarprop de casa un restaurant decuina italiana adscrit a una

marca i una cadena amb molta implan-tació a Catalunya. El local, que abanshavia acollit un magatzem i un garat-ge, era enorme però no desmesuratperquè sempre era ple. La gent feiacua al carrer i els caps de setmana ha-via d’esperar hores a peu dret per obte-nir lloc. Les taules arribaven fins a lesportes dels vàters i qualsevol racó erabo per situar-n’hi una més. Un dia emvan explicar que la casa mare es troba-va a Lleida. Efectivament era d’on ve-nien els camions que subministravenels productes que després els cuinersmanipulaven. Em devien enganyarperquè ara he sabut que l’origen delnegoci és polonès. A Lleida, els propie-taris devien limitar-se a tenir-hi unacentral de distribució. No ho sé: obte-nir dades d’aquesta indústria és moltenrevessat. Els cartells eren escrits enun italià fantasiós. Anava a dir “macar-rònic” però com que pel seu caràcter elrestaurant servia macarrons, me’n pri-vo. Els acudits no poden ser tan evi-dents.

D

S’ha d’estar bé amb els veïns, i alguncop hi havia anat. Cuina italiana passa-da per Polònia. O per Lleida, mentreem vaig pensar que venia de Lleida. Sia l’Argentina, que és poblada d’italiansd’origen, fan unes pizzes gruixudes isaturades de formatge que a Nàpols noreconeixerien, ara afigurin-se un pes-to, una carbonara, una quatre esta-cions o un limoncello vinguts d’un paíso d’una ciutat catalana units pel fetque d’estacions només en tenen dues ino hi floreixen els llimoners que Goet-he va celebrar. Les pizzes eren més ba-sades en fets reals, com ara ho són lespel·lícules. La cuina italiana té que tot-

hom s’hi veu amb corEl restaurant va tancar per desavi-

nences dels propietaris amb la personaque tenia la representació local. Es vatraslladar a una àrea comercial del ma-teix municipi, i els clients van seguir-lila mudança. Sempre és ple, les taulesocupen mig vestíbul del centre i maino se sap si la cua és seva o dels dotzecines que té al costat.

Per no quedar-se al carrer, el perso-nal de l’antic restaurant va mirar deseguir el negoci al mateix local, ambun altre nom i els mateixos preus.Com que els cuiners sabien les recep-tes, en van fer imitacions exactes. Vahaver de tancar. No hi anava ningú. Elclient valorava la marca, no que elsmacarrons, com la gramàtica, nos’acostessin ni de lluny a l’original ita-lià. La postveritat i el fake que ara sónmoneda corrent en política, han saltata la cuina. Els imitadors dels imitadorses van refugiar en un local molt méspetit. També han hagut de plegar. Lapostveritat és privativa dels poderosos:llegeixo que la marca de la cadena derestaurants cotitzarà pròximament aborsa.

“Plats de pastaitaliana passats perPolònia... o perLleida

Vuits i nous

Postveritat culinàriaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 4 DE NOVEMBRE DEL 2018

e vist i he sentit, aquestes dar-reres 24 hores, tota mena dereaccions a les peticions de

presó que demanen la fiscalia i l’advo-cacia de l’Estat per als processats perl’1-O. I he vist i he llegit els comentarisque molts de vostès m’han fet arribar.Sorpresa i estupefacció. Sorpresa,malgrat que en el fons no esperàvemcap sorpresa, i estupefacció, malgratque érem conscients que el relat cons-truït no podia tenir cap final diferent.M’ha sorprès, però, que alguns dels co-mentaris provenien d’unionistes de-clarats, a qui ha sobtat també tantaràbia i tanta duresa. I n’he llegit al-guns de decebuts amb el govern Sán-chez, de qui esperaven que fos dife-rent de Rajoy. Si alguna cosa té de po-sitiu tot plegat (n’hi ha que ens entes-tem a trobar coses positives allà oncosta de trobar-ne) és això, veure com,a alguns (i a alguns que no es declarenpas precisament independentistes),

H “Fins quanl’Europa política nofarà com la judicial is’atrevirà a retoparEspanya?

els ha caigut la bena dels ulls. Sóndies, aquests, de treure’ns les llega-nyes i la bena que portàvem als ulls.De veure com el problema no era Ra-joy sinó l’Estat, de veure com la unitaten el món independentista no és laque ens pensàvem (si amb aquestespeticions de condemnes el món Puig-demont i el món Junqueras no es po-sen d’acord, que s’ho facin mirar) i deveure com l’Europa que dibuixàvemmentalment no és la que era. Europa

(l’Europa política) calla i ens desespe-ra, i els silencis d’aquest darrer anyse’ns han fet insuportables. Callaràara, també? Un dia ens vàrem dir –il-lusos de nosaltres– que Europa inter-vindria després de l’1-O i obligaria Es-panya a negociar. I no va ser així. I undia ens vàrem dir que de cap manerapermetria que s’empresonessin adver-saris polítics. I no està sent així. Lapregunta és: fins quan? Fins quan, al’Europa política, no li passarà com anosaltres i li caurà la bena dels ulls ve-ient el que fa Espanya? Fins quan l’Eu-ropa política no farà com la judicial(alguna alegria hem tingut) i no reto-parà Espanya dient-li que ni rebel·lióni sedició, i que el que té és un cortijojudicial? Potser sí que té raó l’exconse-ller Xavier Vendrell, un dels pocsponts entre les lleres del riu indepen-dentista, i el que caldrà és la mobilit-zació més gran de la història a Europa.Ja ho veurem.

La bena als ullsXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

L’anunci d’Angela Merkel queno es presentarà a la reelec-

ció a la presidència de la Unió Cris-tianodemòcrata (CDU) i que deixaràla cancelleria d’Alemanya quan aca-bi l’actual mandat és la recta finalcap a la conclusió d’una era marca-da per una de les dones més in-fluents de la història política mun-dial. El temps haurà de dir si Merkelpassa a formar part de la galeria denoms il·lustres del seu influent par-tit, com ara els d’Adenauer o Kohl.Però no és agosarat afirmar que, du-rant els 13 anys de cancellera, Ale-manya ha portat el lideratge d’Euro-pa amb mà de ferro. Ara, després dedivuit anys al capdavant de la CDU,Merkel deixa el partit amenaçat peruna davallada electoral persistent,tant en les eleccions generals comen les últimes al ‘land’ de Hessen,una situació agreujada per la caigu-da dels aliats bavaresos de la CSU.

Merkel ha estat una ferma de-fensora del projecte comú europeu,encara que el seu europeisme esti-gués clarament influenciat pels inte-ressos particulars del seu país. Trescrisis han marcat el seu lideratge: lafinancera, en què va imposar a Euro-pa dures polítiques d’austeritat quevan provocar greus conseqüènciessocials en països com ara Grècia,Portugal, Irlanda o el mateix Estatespanyol i que li van comportar unfort desprestigi; la crisi dels refu-giats, que va afrontar amb valentesmesures d’acolliment d’excepcióque la van enfrontar fins i tot a sec-tors del seu partit i dels aliats bava-resos, que van decantar-se cap a po-sicions xenòfobes, i, finalment, la cri-si dels populismes, que ha compor-tat fenòmens com ara el del ‘Brexit’en un àmbit europeu o l’emergènciade la ultradreta d’Alternativa per Ale-manya al seu país. Uns canvis radi-cals que han fet entendre a Merkelque estem davant reptes que caldràafrontar des de nous lideratges.

La marxa deMerkel, la fid’una era

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Donald Trump i els republicans afronten dimartsles eleccions de mig mandat i el mandatari nord-americà està aprofitant la caravana d’immigrantsper atiar la por del diferent, que ja el va dur al Des-patx Oval. No dubta, per exemple, a afirmar que ala caravana hi ha terroristes gihadistes...

EX-PRIMER MINISTRE FRANCÈS

Demagògia inaguantable

Lionel Jospin va ser el primer ministre de França,socialista, que l’any 1998 va signar els Acords deNouméa, que preveien una descolonització per fa-ses de l’arxipèlag de Nova Caledònia que havia deculminar amb el referèndum d’autodeterminaciód’avui, diumenge, dia històric a les illes.

-+=

-+=

Esforç des del primer diaEusebio Sacristán

Procés històricLionel Jospin

-+=

Donald Trump

La nota sobre la seva temporada en el Gironas’haurà de donar a final de curs, però aquest en-trenador nascut en un poble de Valladolid ja té unexcel·lent quant a actitud i integració al país, jaque, des de primer dia, contesta en català les pre-guntes en català. Un exemple per a d’altres.

ENTRENADOR DEL GIRONA

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

De reüllCarme Vinyoles

Cap germàper jugar

s pensa que si torna a casa els trobarà. Tenia cincgermans per jugar. No li’n queda cap.” Ho explica

Ali al-Raymi que ha perdut tota la família excepte unaneboda, en un atac aeri de la coalició dirigida per l’AràbiaSaudita. “Era com el dia del judici final, cossos i caps pertots llocs, envoltats de flames i cendres”: Hamal Sabri,testimoni d’un bombardeig. “El meu fill va morir ambnomés 14 hores de vida, necessitava cures intensives ioxigen, als hospitals no hi havia res i no vam poder sortirde la ciutat.” S’havia ordenat el bloqueig –de medicines,

aliments, combustible i mobilitat–contra la població civil. Són efectescol·laterals de la guerra del Iemen,atrocitats comeses per tots elsbàndols i per qui els proveeix. Enresum: 50.000 morts, 3 milions dedesplaçats, 22,2 milions d’ésserspendents d’ajuda humanitària, 2,5milions d’infants sense escola, els

centres sanitaris i educatius destruïts.“No s’hauria devendre armes, ni corbetes però hem de menjar.” “Perdesgràcia sabem què en faran, d’aquest material.” “Sinosaltres no el fabriquem, altres països se n’ocuparan.”Parlen els veïns de San Fernando (Cadis) preocupatsper si l’esgarrifós i mediàtic assassinat del periodistaKashoggi (no tant les víctimes d’aquell llunyà conflicte)posaria en perill els seus llocs de treball. Terrible infàmiala que obliga a confrontar drets humans i a violentarconsciències mentre es teixeixen (a la UE, als EUA...)suculents contractes tacats de sang i de suborns.

“E

Terribleinfàmia laque obligaa confrontardretshumans

http://epa.cat/c/moemoi

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 4 DE NOVEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El president del govern, CarlesPuigdemont, diu en unaentrevista en una televisióbelga que aniria a les llistes “ique potser és única”.

10anys

20anys

Moratòria hipotecària per alsque es quedin sense feina. Ambuna hipoteca de fins a 170.000euros ajornaran dos anys lameitat del rebut.

El president dels EUA, BillClinton, nega que les eleccionses puguin considerar unreferèndum sobre lapresidència.

El repte electoral Ajornament Eleccions als EUATal diacomavui fa...

i ha gent al nos-tre país que en-

cara espera un gest del’Estat espanyol. No hiserà. Ja s’ha vist en al-gunes accions dels

darrers dies, com per exemple el premiper a Arrimadas a Andalusia per haverdefensat la Constitució enfront dels ca-talanets dolents, la decisió de l’Ajunta-ment de Sevilla aprovant que ens apli-quin un 155 com Déu mana o les de-mandes de la fiscalia contra els presospolítics. Tot i això, hi ha gent que l’espe-ra, un gest de l’Estat, a través del go-vern espanyol. Són els que es pensenque no tothom pensa com Casado o Ri-vera, que ja no tenen cap pudor a dirque cal més duresa contra Catalunya,tot obviant que això també afectaria elsque els voten. Els és igual, jo diria quefins i tot menystenen els seus a Catalu-nya perquè en realitat el que els moles-ten són els catalans en general. Per aixòja fa anys i panys que no se’ls escolten,els seus que són catalans. Tot va can-viar l’1-O de l’any passat i jo diria que totva acabar esclatant dos dies després

amb el discurs del rei. Valga’m Déu, quiel va aconsellar? Va ser el principi de lafi de la monarquia reinstaurada perFranco. Quin error, posar-se de partd’uns si del que es tracta és de ser unàrbitre. Qui el va aconsellar, segur queés republicà. Ara a Espanya se’n parlamolt, de reprovar la monarquia, i partitsd’esquerres s’hi han apuntat. Aquí hi haun altre perill per als que són indepen-dentistes, un perill que ja es va viure fadècades, i és que la qüestió catalanahaurà d’esperar perquè primer va laqüestió republicana espanyola. Ja es vaveure en la dècada dels anys 30 del se-gle passat, que amb monarquia o repú-blica, la unitat de l’Estat és el primordialtant per a monàrquics com per a repu-blicans espanyols. No es poden esperargestos, per tant, però alguna cosa hau-ran de fer. El pas que més de la meitatdels catalans han fet, tot i que hi hacansament i pors, no té marxa enrere.Un nou 155 contra l’escola i els mitjans,com demana la dreta espanyola, ésl’únic gest que tenen pensat. Per tant,passaran coses. Allà, i sobretot aquí.

H

Full de rutaJordi Grau

El gest quealgú espera

El pas que més de la meitatdels catalans han fet, tot ique hi ha cansament i pors,no té marxa enrere. Un 155contra l’escola i els mitjans ésl’únic gest que tenen pensat

“És palèsl’univers mental dela sala segona delTribunal Suprem

aquestes enigmàtiques enti-tats, les protodecisions, s’hi re-fereix el professor Nieto en un

llibre de l’any 2000 –molt abans, pertant, del procés sobiranista– titulat Elarbitrio judicial. Es recolza en un rigo-rós treball empíric de la Universitat deSantiago de Compostel·la, els autorsdel qual lliuraren un cas hipotètic peròprecís a 130 jutges gallecs amb el precque, amb destí a un estudi científic, espronunciessin sobre la sentència quedictarien. Dels 130 ho complimenta-ren 32 i els seus resultats haurien dei-xat estupefacte qualsevol lector aliè alstribunals. Resulta que, jutjant els ma-teixos fets amb el mateix Codi Penal,les penes imposades registraren unadisparitat tan enorme, tan ingent, queel fenomen esdevenia inintel·ligible amenys que no es profunditzés amb lesvariables extralegals. En altres parau-les, en l’univers mental, en el conjuntaxiològic, en la motxilla de creences ivalors que portava al seu damunt cadajutge. I, disseccionant-ho encara mésdetalladament, resultava decisiu, se-gons es diu literalment: “La importan-

A cia que da cada juez a la preservaciónde los valores sociales agredidos y alcarácter disuasor y ejemplificador dela pena... Los elementos legales son in-terpretados a la luz de la plataformaconceptual desde la cual el juez se acer-ca a ellos. Éste es el sentido de las pro-todecisiones, o sea, sistemas de creen-cias que terminan por condicionar to-da la hermenéutica del decisor judi-cial”. I d’aquí es conclou: “Vemos empí-ricamente confirmada la tesis de queentre la ley y el caso se interpone deforma decisiva la persona del juez” i

que “en definitiva, los factores extrale-gales son más importantes que los le-gales por cuanto implican el funda-mento o sustrato a la aplicación de losfactores legales”.

LA RELECTURA D’AQUESTA OBRA resultade palesa oportunitat amb vista a la fu-tura sentència del procés. Com palès éstambé aquell “univers mental”, aquell“conjunt de creences i valors” que so-brevolen la sala segona del Tribunal Su-prem per poc que hom pari atenció a laseva composició, mínimament hetero-gènia pel que fa al concepte de defensade la unitat de la pàtria. Quina sentèn-cia, doncs, pot esperar-se atesa la con-dició determinant que per a una resolu-ció judicial té, segons les protodeci-sions abans esmentades, la importàn-cia que el jutge dona a la preservaciódels seus valors agredits i el caràcterexemplificant de la pena? És més: de-manar una sentència absolutòria notindria un punt d’heroïcitat homèricaper al Suprem, atesa l’esmentada com-posició i el seu profund, insondable,abissal i engolidor espanyolisme?

Ponç Feliu. Escriptor

ProtodecisionsTribuna

Felicitacions aIsabel-Clara Simób Voldria felicitar Isabel-ClaraSimó per la seva columnaKeep calm de dimarts passat,30 d’octubre, amb títol: “Car-les Fontserè”. Em va fer reviureels meus anys d’infància aMèxic.

Ens explica na Isabel-Clarala gran amistat entre Fontserèi Cantinflas, reconeguda, comens diu, gràcies a un gran do-cumental d’Albert Abril ambtítol Art i rebel·lia. La infànciadels nens mexicans es podriadefinir (i perdoneu-me l’atrevi-ment lingüístic) com a “Can-tiinflància”. Avui, voldria reivin-dicar una pel·lícula de Cantin-flas de títol El maestro. El pro-tagonista, evidentment, és unmestre protagonitzat perCantinflas. El mestre decideixportar els seus alumnes d’ex-cursió. El mocador distintiuque porta al coll Cantinflas,per anar d’excursió, són sensecap dubte les quatre barres

de la bandera catalana. Un pe-tit gran homenatge als mes-tres catalans que van aportara les escoles mexicanes l’afi-ció per l’excursionisme. Tam-bé cita na Isabel-Clara, entrealtres grans persones, un granhome, Jaume Miravitlles, co-negut també com en Met. EnMet va ser el millor amic delmeu pare, Heleni Barjau.

Gràcies, Isabel-Clara Simó, igràcies, Albert Abril, per fer-nos memòria dels que van ha-ver de travessar el charco acausa de l’exili!MARGARITA BARJAUBarcelona

Hi som a temps

b Soc usuari de Rodalies, i di-mecres passat vaig tornar aviure una vaga de serveis mí-nims. Aquest cop, amb pluja,entre setmana, i just el diaprevi a un pont. I entenc total-ment que els treballadors fa-cin vaga, de fet demano enca-ra més. Ara ens tocaria a nos-

altres, com a usuaris, fer pres-sió a les empreses encarrega-des de la gestió dels serveisperquè funcionin com hauriende fer-ho. Potser hauríem defer una vaga d’usuaris per exi-gir puntualitat i bon servei. En-cara hi som a temps.ALBERT LÓPEZ JIMÉNEZLa Llagosta (Vallès Oriental)

SolidaritatCatalanab Suposo que, a una granmajoria, li deu sonar aquestnom, fins i tot als polítics, lle-traferits o no. Va ser un extra-ordinari moviment patriòtic,creat el 1906, per fer front al’agressivitat de la casta del’Estat espanyol i la seva llei dejurisdiccions, que donava car-ta blanca als militars per jutjartot el que ensumessin que po-dia atacar la “sagrada uni-dad”; més o menys com araamb els presos i exiliats.

Solidaritat Catalana va sa-ber agrupar els partits catala-

nistes de manera transversalen front, bàsicament, dels ler-rouxistes i monàrquics. No hihavia la fórmula d’Hondt, peròvan ser capaços d’aconseguir41 dels 44 diputats que s’es-collien al Principat. La unió fala força! A l’actual casta bún-quer madroño, li fa por el nos-tre pacifisme actiu, la nostracapacitat mobilitzadora i elpoder motor que podríem te-nir si anéssim units; per quèel fofito compra màsters i limi-tat de Q.I. Pablo Casado vaafirmar que volem negociaramb la “pistola sobre la tau-la”? Només perquè és unmentider compulsiu? Hem dereaccionar i de manera unida,que no vol dir unificada! Al-guns dirigents polítics no sa-ben prou semàntica. Toqueude peus a terra, que la ciuta-dania ja fa temps que enshem posat a caminar! I no no-més al carrer.SALVADOR DOMÈNECHSant Quirze del Vallès (Vallès Oc-cidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 4 DE NOVEMBRE DEL 2018

SísifJordiSoler

Miquel Iceta, PRIMER SECRETARI DEL PSC

“És un gravíssim error lligar el vot del pressuposta un judici que encara no s’ha celebrat”

La frase del dia

“La majoria del’anomenadaprogressia, perexemple, continuacallant i consentint,mentre que laultradreta eixamplaels seus dominis

a notícia de la petició del ministe-ri fiscal en la causa que se segueixcontra els líders independentis-

tes m’ha agafat casualment enmig de lalectura d’un capítol d’un llibre que, enel seu moment, en els anys 1998 i, ensegona edició, 2006, va fer una certaforrolla en la historiografia hispànica.Em refereixo a Más se perdió en Cuba,una obra escrita per uns quants autorsque constituïen bona part de la flor i na-ta d’aquell moment, i encara avui. Ésuna obra de referència sobre el Desas-tre espanyol del 1898 i, ja aleshores, vaser considerat un intent prou reeixit denormalitzar aquell moment històric,de desdramatitzar la derrota i els seusefectes i de situar-la en un context mésampli. Llegint, doncs, aquest capítolque m’interessava recuperar, em trobode sobte amb algunes de les duríssimesparaules que els millors autors de la Ge-neració del 98 van dedicar a l’Espanyaque els havia tocat de viure. Són moltconegudes, però cada nova relecturaens deixa impactats, no tan sols per larotunditat de les paraules, sinó tambéper l’enorme força literària d’aquellaexpressió d’angoixa col·lectiva. Fa im-pressió, certament, llegir Antoni Ma-chado burxant l’“España inferior queora y bosteza, vieja y tahúr, zaragate-ra y triste” o quan parlava d’una pàtriaque era “un trozo de planeta / por don-de cruza errante la sombra de Caín”; oles seves referències a la patologia col-lectiva quan parlava de “la gran hipo-condría / de España, siglo a siglo y díaa día”, o de “la agria melancolía / deuna pasada grandeza, / que es lo espa-ñol”. I Machado no era l’únic, és clar.Miguel de Unamuno parlaria més tarden termes de “cementerio de vivientes,/ cárcel de sueltos, España, / [...] con-vento-cuartel que incuba / la hiel reco-cida y gualda” i altres qualificatius queara seria llarg de reproduir. Els darrersanys, molts catalans han rellegit ambuna certa sorpresa aquestes i altres ex-

L pressions d’ara fa més d’un segle, per-què hi han trobat una espècie de consolper descriure el terrible desassossecque els assistia a la vista de tot el que es-tà passant, principalment al voltant dela situació dels presos i els exiliats i del’actuació de la justícia espanyola, ambpeticions de condemna aberrants ivenjatives que es basen en realitats quetothom sap que són simplement inven-tades. I el desassossec s’accentua quans’observa que aquestes peticions sónsubscrites per una fiscalia que fa seu elmateix relat imaginari. Mentrestant,vocifera amb una ràbia infatigable lacaverna mediàtica madrilenya i partitsamb notable presència al Congrés deDiputats increpen un govern acovarditi tenallat amb l’exigència de més sang ide més fetge.

ESPANYA HA CANVIAT MOLT des del Des-astre ençà. En estricta justícia, no espot comparar la realitat d’ara fa un se-gle amb la d’avui, però la deriva quecontinua perseguint l’Estat espanyol

es nodreix encara en gran mesura delsefectes d’una incomprensió molt anti-ga i dels estralls de la dictadura fran-quista, que prolonga el seu influx per-tot arreu: per damunt d’un pacte cons-titucional del 1978 que ha fet aigües,d’una monarquia reprovada, d’un rè-gim de drets i llibertats que s’ha anatdeteriorant a ulls veients, d’un poderjudicial desacreditat i d’una opinió pú-blica manipulada i, en el millor dels ca-sos, totalment impassible davant totesles barbaritats que estan passant. Enaquesta línia, tots ens hem queixat so-vint dels silencis clamorosos dels intel-lectuals i els artistes, dels publicistes iopinadors que, d’aquesta manera, esfan còmplices del naufragi de la demo-cràcia espanyola. Hi ha hagut alguneshonroses excepcions, sens dubte, peròcal reconèixer que han estat extrema-ment minoritàries. La majoria de l’ano-menada progressia, per exemple, con-tinua callant i consentint, mentre quela ultradreta eixampla els seus domi-nis.

PERSONALMENT, trobo una altra man-cança igualment espectacular en l’acti-tud dels pensadors i els analistes espa-nyols. No tan sols no alcen la veu contrala ignomínia de la situació present, si-nó que són incapaços de fer-se cap pre-gunta sobre el perquè bona part dels ca-talans volen separar-se d’Espanya i lademocràcia es deteriora cada dia quepassa. Molts, naturalment, ho atribuei-xen tot a la nostra malícia, a la perfídiacatalana que ja fa segles que dura. Peròels altres, els que sembla que haurien detenir una visió més ajustada i matisada dela realitat, tampoc no semblen veure entot el que ha passat en els darrers anysl’origen del marasme i d’aquest fel recuitque ara torna. En conseqüència, tampocno demanen cap responsabilitat a ningú.Vet aquí, doncs, per què els vells mots iqualificatius del passat semblen adquirir,de nou, una rara vigència.

Antoni Dalmau. Escriptor

El felTribuna

a uns dies parlavaamb una amiga

basca, que a la vegadaes relaciona amb Ar-naldo Otegi, i m’expli-cava que quan el líderabertzale va sortir de

la presó no sabia moure’s en les xarxessocials i fins ignorava com enviar unWhatsApp. Sis anys i mig aïllat li vanexigir un curs accelerat de reciclatge.És un dels efectes col·laterals d’unacondemna no gaire justificada.

Acabo de llegir Recoja sus cosas, untreball d’Ander Zurimendi sobre els pre-sos alliberats després de llargues sen-tències. Les dificultats d’adaptació a unnou món són immenses, quan s’ha mo-dificat l’entorn social, urbanístic i eco-nòmic. Anys perduts, sense veure créi-xer els fills ni tenir cap altre horitzó queuna reixa. Dones i homes per a qui 20anys representen tota una vida. I recor-do un dels meus referents, Manuel Mo-reno Mauricio, que als anys seixanta/setanta va passar 17 anys al penal deBurgos, pel delicte de ser un dirigentdel PSUC i que va gestionar la reconci-liació de Comorera amb el partit, pocabans de la mort. Ara, quan polítics icomunicadors de la caverna parlen deMas d’Enric, Lledoners o Puig de lesBasses, es remouen les entranyes.Tracten els presos polítics com els pit-jors malfactors que han atemptat con-tra tot i tothom. I s’atreveixen a dir queestan retinguts en centres de luxe o po-den gaudir de vacances pagades, senseparar d’anomenar-los malfactors, col-pistes i incitadors de la violència, enca-ra que no es pugui demostrar ni un soldelicte. Escoltar populars, ciutadans ivoxeros fa vomitar. Han perdut el mínimsentit de l’ètica i alimenten l’odi del qualacusen els altres. Cada dia de presód’un innocent és una injustícia, encaraque mai els podran prendre la llibertat,ja que tenen molta gent al costat i elles iells es poden enorgullir d’anar constru-int el país que volem ben nostre.

F

De set en setJaume Oliveras Costa

Presons

Reclamen que siguiun agreujant ipenes de fins a74 anys de presóper als consellers

L’ús del mòbila l’escolaestaràregulat

El Departamentd’Ensenyamentencarrega al ConsellEscolar un codi debones pràctiques

Els ultres deVox veuen“racisme” en el procésNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 4 DE NOVEMBRE DEL 20186 |

El catedràtic de dret cons-titucional Diego LópezGarrido, que en el seu mo-ment va ser el jurista en-carregat de definir la re-bel·lió al Codi Penal, rebut-ja que els líders indepen-dentistes hagin comèsaquest delicte. L’endemàque se sabés que el minis-teri fiscal demanarà mésde dos-cents anys de presóacumulada per als diri-gents polítics i socials delprocés, en imputar-losaquest i altres delictes,l’artífex d’establir en elmarc legal els condicio-nants necessaris per for-mular l’acusació de rebel-lió encara no entenia comes pot intentar atribuiraquest contrafur a Jun-queras, Forcadell, els Jor-dis i la resta d’encausats.

“És incomprensible”, vadir López Garrido. “Se-gons la redacció del CodiPenal, no hi va haver ni re-bel·lió ni alçament violentpúblic per declarar inde-pendent una part del terri-tori espanyol. Aquesta ésla definició legal, i el que vapassar a Catalunya no s’hiajusta”, va argumentar eljurista en declaracions aCatalunya Ràdio.

El catedràtic de dretconstitucional va insistir,com ja havia fet amb ante-rioritat, que “un delicte derebel·lió és un dels mésgreus i requereix violèn-cia”. Per evitar deixar mar-ge d’error, també va acla-rir que la violència a la qual

fa referència l’article delCodi Penal que va redactar“no es refereix a accionsindividuals o puntuals”, si-nó a una acció violenta “in-surreccional d’un conjuntde persones que pugui ar-ribar a posar en compro-mís l’Estat”. “Aquesta és lagran diferència. Es va re-dactar pensant en una in-surrecció pseudomilitarque representés un risc dedesintegració per a l’Estat,i en aquest cas no hi vaser”, hi va afegir.

López Garrido va recor-dar que inicialment la jut-gessa Lamela no va impu-tar aquest delicte, quetampoc va ser apreciat peltribunal de Schleswig-Holstein en examinar l’or-dre d’extradició sobre Car-les Puigdemont, de mane-ra que no s’explica el canvide rumb i la interpretació“molt forçada” del minis-teri fiscal.

Tot i haver estat acu-sats més per una “hipòtesique per fets constatats”, elreconegut jurista i exdipu-tat socialista sosté que elslíders del procés tindranun judici just. “No crec quesiguin presos polítics. Hiha persones a la presó, in-correctament segons lameva manera de veure, pe-rò els jutges són indepen-dents i, per tant, el sistemajudicial espanyol és correc-te i adequat a l’estat dedret. En tot cas, és homolo-gable al dels altres païsoseuropeus: amb jutges in-dependents amb els qualspodem estar en desacord.Al judici hi haurà la possi-

bilitat de defensar totes lesopinions i la decisió es po-drà recórrer en contra”, vaargumentar.

En aquest mateix sentittambé es va expressar laportaveu de Jutges per laDemocràcia, MontserratComas, que veu la qualifi-cació de rebel·lió “tècnica-ment errònia”, si bé recor-da que el ministeri fiscal“no forma part del poderjudicial i no té el principid’independència, perquèel fiscal general de l’Estatdepèn d’un nomenament

del govern espanyol”. Encanvi, Comas també sostéque el judici el resoldran“magistrats independentsde la resta de poders del’Estat”.

No hi està d’acord l’ad-vocat Benet Salellas, quedubta de la netedat delprocés judicial, atesa la“maniobra molt descara-da” per fer que aquest pro-cediment fos jutjat pel Tri-bunal Suprem i, per tant,“fos controlat per la partmes alta de la judicaturaper tenir controlat el resul-

tat”. El jurista i exdiputatde la CUP accepta que “enla base del sistema judicialhi ha jutges amb una certapluralitat ideològica i inde-pendència”, però en canviconsidera evident que “elTribunal Suprem i l’Au-diencia Nacional no sónòrgans independents per-què el sistema d’elecciódels seus membres estàcontaminat per la inter-venció dels partits políticsa traves del Consell Gene-ral del Poder Judicial”.“Que creguin que un judici

a Madrid tindrà un resul-tat diferent que a Barcelo-na és la prova que no hihaurà independència, il’òrgan que decidirà és elmenys independent delsque hi ha en el sistema ju-dicial. Això és el que méspreocupa”, hi va afegir.

Per Salellas, la clau noés si hi va haver violència ono, ni si s’acusa de rebel·lióo de sedició, sinó que “s’es-tà atacant el sistema dedrets i llibertats mínimsque ha de tenir un estat de-mocràtic”. ■

ROTUND Diego López Garrido negaque els líders independentistes hagincomès aquest delicte, però sosté quetindran un judici just DUBTES Altresjuristes no ho tenen tan clar i considerenel Suprem un òrgan contaminat

X.A.BARCELONA

Ni el ‘pare’ de la rebel·liócompra el relat de la fiscalia

La falta de violència ha estatsempre un tret de les mobilitzacionssobiranistes ■ JUANMA RAMOS

Quim FornL’APUNT em neguiteja. Igual que és obvi que les salvatges càrre-

gues policials de l’1-0 van ser per revenja i sadisme per-què el referèndum ja estava desactivat, mantenir elconseller Quim Forn a la presó va obeir al mateix –perno entrar en la resolució del 17-A–, ja que ara resultaque en demanen el mateix que per als seus companysde govern empresonats, excepte Oriol Junqueras.Joan Rueda

Si prestigiosos doctors en dret constitucional i dret pe-nal es posen les mans al cap en vista de les acusacionsde la fiscalia o si alguns dels més prestigiosos corres-ponsals estrangers asseguren que els escrits de la fis-calia i l’advocacia de l’Estat posen gairebé impossibleuna solució al conflicte d’encaix entre Catalunya i Espa-nya, poca cosa puc afegir-hi. Però hi ha una cosa que

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 4 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Nacional | 7

“S’estan fent unesinterpretacions delsfets i del Codi Penalabsolutamentantidemocràtiques”Marina RoigADVOCADA DE JORDI CUIXART

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

L’exconsellera Dolors Bassava fer pública ahir una cartaescrita des de la presó dePuig de les Basses a OriolJunqueras en què afirma queels líders independentistesempresonats sortiran “ambla dignitat i la força” de saberque han “lluitat per les lliber-tats i la democràcia”. Desprésd’un any de presó preventiva,Bassa assegura que l’empre-sonament els “genera corat-

“Estic completamentsegur que els nostresdefensats tindran unjudici just i que elguanyarem”Xavier MeleroADVOCAT DE QUIM FORN

ge, no pas por ni desafia-ment”, si bé en algun momenttambé admet que dista moltde la felicitat. “No ho oblida-rem, però ens mirarem alsulls i sabrem que vam fer allòque havíem de fer”, li escriu.Bassa veu en l’empresona-ment sense judici una “mesu-ra punitiva i física” i, alhora,una “mesura de terror psico-lògic” contra les personesque els envolten.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Sortirem amb dignitat i força”

Tot just l’endemà que elpresident de la Generali-tat, Quim Torra, donés perliquidada tota possibilitatd’acord amb el govern esta-tal com a conseqüència di-recta de les peticions depresó formulades per la fis-calia contra els presos in-dependentistes, tant Po-dem com el PSC van apel-lar a no vincular una qües-tió amb l’altre per donar ai-re a una negociació ara ma-teix agonitzant. En un mí-ting a Alcorcón, el secreta-ri general de la formaciómorada, Pablo Iglesias, vaassegurar que comprenia“la ràbia” que, ara mateix,poden sentir els militants idirigents sobiranistes, al-hora que va qualificar de“vergonya” que els mem-bres de La Manada haginestat condemnats a nouanys de reclusió i que, encanvi, se’n demanin fins a25 per a l’exvicepresidentde la Generalitat Oriol Jun-queras. Al mateix temps,però, Iglesias va interpel-lar el PDeCAT i ERC a do-nar suport a la ratificaciódels comptes de l’executiuestatal: “En què beneficiala situació processal delspresos polítics catalansque no s’apugi el sou mí-

nim?”, es va preguntar, demanera retòrica, alhoraque acusava el govern deSánchez de no haver ac-tuat amb “prou audàcia”.

Miquel Iceta, primer se-cretari del PSC, també vavoler ahir separar debats.En un acte de partit a Tor-tosa, va qualificar de “gra-víssim error” vincular lavotació dels comptes ambla situació dels encausats,tot recordant que el “judicino s’ha celebrat” i, pertant, no hi ha sentència.

També va reivindicar la“independència” judicial–“un govern no pot decidirqui va i qui no a la presó, noli pot dir a la fiscalia: «Comque aquest em cau bé, trac-ta’l bé»”–; al mateix temps,va considerar que “tan ab-surd és pensar que aquí nova passar res com creureque la solució a això siguinllargs anys de presó”. El di-rigent del PSC va estaracompanyat de la porta-veu del PSOE al Congrés,Adriana Lastra, que va

centrar les seves escome-ses cap al PP i Cs, als qualsva exigir “lleialtat amb l’Es-tat” i els va acusar de difon-dre acusacions contra elgovern de Sánchez que són“injustes” i autèntiques“falsedats”. Les paraulesde Lastra feien referènciaexplícita a les acusacionsque populars i tarongesvan llançar contra l’advo-cacia de l’Estat per no ha-ver acusat els líders inde-pendentistes de rebel·lió,una envestida que, lluny derefredar-se, ahir va anar amés. En aquesta escalada,el secretari general del PP,Teodoro García, va apun-tar cap a Pedro Sánchez,de qui va dir: “Ell és el prespolític, ja que és ostatgedels compromisos que vaadquirir.” La presidentadel grup de Ciutadans alParlament, Inés Arrima-das, també li va etzibar que“hagi evitat dir si indultaràels separatistes”.

A tot això el presidentTorra, via Twitter, tornavaa criticar ahir la deriva ju-dicial –“Hemingway, Or-well o Billy Brandt, avui se-rien enviats 17 anys a lapresó per haver cridat: «Nopassaran!»”– i apel·lava lacomunitat internacional ano posar-se de perfil: “Ca-talunya necessita el suportdel món”, va concloure. ■

Crida d’Iceta i Iglesias ano barrejar debats i ferun pacte pressupostari

F.E.BARCELONA

a Torra apel·la la comunitat internacional a no ignorar la situació dels presosa El PP i Cs multipliquen els atacs a Sánchez pel paper de l’advocacia de l’Estat

“Hemingway, Orwell oBilly Brandt avui serienenviats 17 anys a lapresó per haver cridat:«No passaran!»”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“És una vergonya. Elsde La Manada van sercondemnats a 9 anysi a Junqueras li’ndemanen fins a 25”Pablo IglesiasSECRETARI GENERAL DE PODEM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Miquel Iceta, durant l’acte d’ahir a Tortosa ■ ACN

“És un gravíssimerror lligar el vot alpressupost amb unjudici que encara nos’ha celebrat”Miquel IcetaPRIMER SECRETARI DEL PSC

“El pres polític ésPedro Sánchez, ja queés un ostatge delscompromisos queva adquirir”Teodoro GarcíaSECRETARI GENERAL DEL PP

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 4 DE NOVEMBRE DEL 20188 | Nacional |

FERRAN ESPADA

Tal dia com avui fa un any el debatentre els partits independentistescatalans versava sobre si partici-par o no en les eleccions imposa-des per Mariano Rajoy el 21-D i sifer-ho per separat o en una llistaunitària, tal com havia plantejat elpresident, Carles Puigdemont.ERC fa un consell nacional lideratper Marta Rovira en absènciad’Oriol Junqueras, empresonatamb la resta de membres del go-vern. Rovira carrega contra el go-vern espanyol i no tanca la porta auna llista unitària, tot i que la vo-luntat expressada per Junquerasabans d’entrar a la presó era la deno repetir un JxSí ni entrar en undebat en públic sobre la qüestió.La CUP delibera sobre si presen-tar-se o no a les eleccions.

Llistaúnica?

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 4 de novembre del 2017

Dirigents històrics del PSC,per la llibertat dels presosPersonalitats del sector més catalanista delPSC denuncien la presó ordenada contra elsconsellers i demanen la “llibertat dels presos”per “responsabilitat política”, alhora que aler-ten del perill de “bunquerització” si “la dreta es-panyola” s’imposa. Signen el manifest dirigentshistòrics del PSC, com ara Raimon Obiols, LaiaBonet, Jaume Bellmunt, Daniel Font, JordiFont, Joan Carles Mas o l’alcalde d’Esparregue-ra, Eduard Rivas.

Denúncia de tracte vexatorials consellers empresonatsEls advocats dels presos polítics denuncien “eltracte vexatori” que van rebre el vicepresidentJunqueras i la resta de membres del govern em-presonats en entrar al centre penitenciari d’Es-tremera. Agents de la policia van fer despullardos dels consellers “com si fossin traficants dedroga”, explicava un advocat, i una altra de les“humiliacions absolutament innecessàries” vaser emmanillar-los, i per darrere, un protocolque només s’aplica als presos perillosos.

Rebel·lió, sedició, desobe-diència continuada, mal-versació de fons públics imembres d’una organitza-ció criminal. Aquests sónels presumptes delictesque figuren en l’escrit d’a-cusació que el partit d’ex-trema dreta Vox ha pre-sentat, davant del Tribu-nal Suprem, contra els lí-ders independentistesempresonats.

Les majors penes depresó, que amb 74 anysquasi tripliquen les dema-nades per la fiscalia, és re-clamen per a l’exvicepresi-dent Oriol Junqueras i elsexconsellers JoaquimForn, Jordi Turull, RaülRomeva, Dolors Bassa i Jo-sep Rull. També perse-

gueix una condemna de62 anys de presó per a Car-me Forcadell, Jordi Sàn-chez i Jordi Cuixart. I de24 anys per als exconse-llers Mundó, Borràs i Vila,als quals exclou de la re-bel·lió o sedició. Als cincmembres de l’anterior me-sa del Parlament i per al’aleshores diputada Mire-ia Boya demana 12 anys i108.000 euros de multa.Per als exmembres del go-vern vol que paguin entretots 4,2 milions.

Al llarg de 60 pàgines,Vox traça un relat que jaenceta el 2012 amb l’acordper a la transició nacional,que marcaria “l’inici delprocés per la independèn-cia” com a “fet punible”.En l’escrit, la concentraciódel 20 de setembre del2017 davant de la conse-

lleria d’Economia s’identi-fica com a “simple violèn-cia” que “va impedir, físi-cament, la pràctica de dili-gències judicials legíti-mes” i que exemplificacom a rebel·lió. A més, laconsidera una “escalada”iniciada “durant l’escri-dassada contra el rei” en lamanifestació del 17 d’a-gost del 2017 pels atemp-tats islamistes de Cam-brils i Barcelona; una ma-nifestació que hauria estatde “suposat rebuig” a unsatemptats que van causar16 morts i un centenar deferits.

En la seva acusació, Voxincorpora com a “agreu-jant” que “els fets s’han co-mès per motius racistes ode discriminació a tot el re-ferent dels ciutadans espa-nyols”. I cita un article de

Junqueras publicat enaquest diari el 2008. Vox, aqui Cuixart vol que es facifora de la causa, tambéafirma: “Després d’anysd’alimentar el mite de la

independència mitjan-çant arguments xenòfobs iracistes contra els espa-nyols i amplis sectors de lapoblació catalana, i d’ha-ver assajat manifestacions

massives l’11 de setembreamb la participació de cen-tenars de milers d’adep-tes...” els va ser “fàcil” “ferfront al desplegament poli-cial” de l’1-O. ■

Vox introdueix el“racisme” en lacausa dels presosa Els ultres l’inclouen com a agreujant davant el Suprem, ivol 74 anys de presó per a Junqueras i cinc exconsellers

E. PomaresBARCELONA

“La manifestació desuposat rebuig alsatemptats de laRambla i Cambrilsevidencia lainstrumentalitzacióindependentista”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Van fer possiblel’1-O, uns comicisfraudulents, tot fentservir una violènciaperceptible a lestelevisions de migmón”

El partit Vox exerceix l’acusació popular en la causa contra els líders independentistesempresonats. Considera que va ser “fàcil fer front al desplegament policial” de l’1-O ■ ARXIU

“Durant anys hanalimentat el mite de laindependència ambarguments xenòfobsi racistes contra elsespanyols i part de lapoblació catalana”

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 4 DE NOVEMBRE DEL 201810 | Nacional |

1118

90-1

1973

38L

er què l’Uruguai i Catalu-nya? “L’Uruguai és un paísjove, neix el 1830, i els cata-lans van formar part de l’es-

tructura bàsica en la construcció dela societat uruguaiana”, explica Syl-via Roig Abelenda, comissària, jun-tament amb l’historiador JosepLluís Martín Berbois, de l’exposicióTransgressores-Transgresoras,que es pot veure al Memorial Demo-cràtic fins a l’11 de novembre. Elbesavi de Sylvia Roig va néixer aBarcelona, i al final de la PrimeraRepública va formar part de la pri-mera gran migració catalana cap al’Amèrica del Sud. En el catàleg del’exposició, i també en el web expo-transgresoras.com, en què hi ha totel contingut de la mostra, l’historia-dor Oriol Dueñas recull la presènciacatalana a l’Uruguai, que destacacom “una relació amb història”, unsvincles que són també una de lesdescobertes de la mostra per al visi-tant. Dueñas recorda que “els emi-grants d’origen català van ser en unprimer moment una font de culturai d’influència en l’ensenyament delsuruguaians”. A partir de la segonameitat del segle XIX, la “presènciacatalana es consolidaria amb l’apari-ció de les primeres entitats organit-zades per catalans”. “Els catalans so-bretot es van instal·lar a Montevideo,perquè els devia parèixer més acolli-dora, per la badia natural, més simi-lar a Barcelona”, recorda Sylvia Roigd’un país, l’Uruguai, d’immigrants.“Tots hem baixat del vaixell”, rebla.

País d’acollida, de migracions, elsvincles entre l’Uruguai i Catalunyas’entrecreuen també a partir de lesseves dones preeminents, figures

P

que es van fer lloc en un món mar-cadament masculí, i a les qualsuneix la lluita pel sufragi femení, re-corda Josep Lluís Martín Berbois.“No es coneixien entre elles, peròen la mateixa època lluitaven pelmateix i, si féssim una mirada euro-pea, les idees es van escampar.” Enaquest sentit, l’exposició inclou tresmapes del món que expliquen l’evo-lució del dret al sufragi femení desdel 1893 fins avui. La lluita s’il·lustraamb fotografies dels anys vint i tren-ta a Catalunya i a l’Uruguai. En elcas català, s’il·lustra amb un cotxeamb propaganda electoral de cara alplebiscit pro Estatut català del marçdel 1931 i amb l’acudit a la premsaen què es dibuixa un grup de donesperseguint Francesc Macià, i s’hi potllegir: “El vot ens el podreu prendre,però la veu ens la sentireu.”

Amb l’objectiu de reivindicaraquest apoderament de la dona abanda i banda de l’oceà Atlàntic,neix la mostra Transgressores-

Transgresoras, que a partir del 8de març s’exposarà a Montevideo.A través de fotos i retalls de les se-ves biografies, es fa un recorregutper la vida de vuit dones de l’Estati vuit dones homònimes de l’Uru-guai, pioneres en diversos àmbits.“Dones com a productores i trans-missores d’idees”, recalca Roig.

La mostra recupera algunesd’aquestes dones transmissoresd’idees, com Carme Karr i Frances-ca Bonnemaison, fermes defensoresde la participació de les dones en lavida pública; l’escriptora i periodistaAurora Bertrana, que va col·laborardes de l’exili amb la resistència fran-cesa en la lluita contra el nazisme;l’anarcosindicalista Frederica Mont-seny, primera dona a ocupar un mi-nisteri; l’escriptora i periodista RosaMaria Arquimbau, i la mestra i polí-tica Natividad Yarza, primera alcal-dessa a Catalunya i a Espanya. Tam-bé hi ha un lloc important per a Cla-ra Campoamor i Victoria Kent, dues

advocades i polítiques que van serdiputades a les Corts, i van protago-nitzar, des de dues posicions anta-gòniques, la lluita pel dret a vot l’oc-tubre del 1931. Pel que fa a l’altrabanda de l’oceà, la mostra projectael llegat de dones uruguaianes quevan tenir un paper molt importanten l’àmbit de la política, com AlbaRoballo Verón, primera dona aocupar un ministeri a l’Uruguai i al’Amèrica Llatina; Julia Arévalo Suá-rez, primera senadora comunistade l’Amèrica Llatina, i la sindicalistaMaría Collazo. Altres dones ambpresència en l’exposició són PetronaViera Garino i Amalia Polleri Carrió,que van destacar en el camp de lesarts plàstiques; Enriqueta CompteRiqué, mestra, pedagoga i fundado-ra de la primera guarderia públicade l’Amèrica Llatina; María EugeniaVaz Ferreira Ribeiro, poetessa, com-positora i dramaturga, i Paulina Lui-si Janicki, primera doctora en medi-cina i cirurgia a l’Uruguai. ■

VINCLES CATALUNYA-URUGUAI · L’exposició ‘Transgressores’ del Memorial Democràtic recupera l’aportació històrica iel llegat de dones catalanes i uruguaianes DESCOBERTA · La mostra permet descobrir les similituds entre els dos països

Gemma BusquetsBARCELONA

Noms propisEnriqueta CompteRiqué (1866-1949)és de les primeresdones que es vanrecuperar fruitd’aquesta col·labo-ració entre el Memo-rial i el consolat del’Uruguai. De famíliacatalana, EnriquetaCompte Riqué arribaals sis anys a Mon-tevideo, el 1872. Mes-tra i pedagoga, elsseus models vanser recollits com a“innovadors” perMaria Montessori.Destaca també elde Paulina Luisi Ja-nicki, la primera doc-tora en medicina al’Uruguai.

Apoderament atlàntic

Cotxe amb propaganda electoral de cara al plebiscit pro Estatut català, el març del 1931. Un exemplar de revista a l’Uruguai ■ ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 4 DE NOVEMBRE DEL 201840 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 10.30 Signes dels temps. Any Raimon

Panikkar. El programa entrevista el fi lòsof Jordi Pigem, que va ser secretari personal de Raimon Panikkar. El 2 de novembre farà 100 anys del naixement d’aquest fi lòsof i teòleg. Pioner en el diàleg entre les cultures i religions, Panikkar va ser molt més que un gran pensador de reconeixement internacional.

11.00 Missa conventual de Montserrat. 12.20 Notícies 3/24. 13.45 APM? Extra. La derrota del Reial Madrid contra el

Barça ha estat molt dura, i el periodista Tomás Roncero encara no l’ha paït, per això ha decidit deixar de mirar futbol una temporada. Al programa d’avui es mostra quina és la seva nova passió. També es veu la fi xació que tenen alguns entrevistadors amb els familiars dels seus convidats, sobretot si estan morts.

14.30 Telenotícies migdia. 15.45 Tarda de cine. Porta’m a la

Lluna . A la família Lefebvre tots els primers matrimonis resulten ser un fracàs. Per evitar la maledicció amb la seva parella, Isabelle Lefebvre prepara una estratègia.

17.30 Tarda de cine. Truman . El Julián rep la visita inesperada del seu amic Tomás, que viu al Canadà.

19.20 Tarda de cine. Vulcania . Després de la mort de la seva família, el Jonás, un dels habitants de Vulcania, comença a treballar en un dels llocs més perillosos de la fosa, nucli del poble.

21.00 Telenotícies vespre. 21.55 30 minuts. Brexit, l’última frontera:

Cadascuna de les propostes que ha anat presentant el govern britànic ha topat amb la negativa de Brussel·les, que proposa que, en cas de no arribar a cap acord, Irlanda del Nord continuï integrada al mercat únic europeu.

22.35 El got d’aigua. 23.50 Aire lliure. Empordanet, amb Bruno

Oro: Diuen que la millor manera de conèixer la Costa Brava és des del mar.

00.45 Gran reserva.

SUPER 3 / 33 09.05 Cine. La núvia cadàver . El Victor

arriba de sobte a l’infern, on es casa amb una dona misteriosa, la núvia cadàver. Mentrestant, el seu veritable amor, la Victoria, l’espera al món dels vius .

10.20 Rat Rank. 10.45 Kody Kapow . 11.30 Súper 4 . 12.10 Doraemon. 13.20 Dora, l’exploradora . 14.10 El xai Shaun . 14.40 El meu cavaller i jo . 15.15 Cine. Doraemon i l’Imperi Maia .

El Doraemon i tota la colla viatgen al cor de l’Imperi Maia en una aventura plena d’emocions i exotisme.

16.44 Cine. El secret de Kells . El Brendan, un monjo de 12 anys, viu en una remota abadia fortifi cada de Kells, a la Irlanda del segle IX.

17.58 Cine. Tom i Jerry: Robin Hood i el ratolí del bosc de Sherwood . El Jerry, el membre més jove de la banda de Robin Hood, es troba amb el Tom, un felí escuder de Lady Marion.

18.55 Prodigiosa. 19.45 Cine. El detectiu Conan: La

partitura de la por . 21.35 Blog Europa. 21.55 Cine. Quatretondeta . La dona del

Tomás ha mort però al seu vidu no el deixen enterrar el cadàver, ja que la seva fi lla Dora reclama repatriar el cos a París.

23.25 Tot jazz . Inclou Bessie Smith, Mississipí-Ebre Connection i Django Reinhardt i els Hot Clubs. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

09.30 Notícies locals. 10.00 Torna-la a tocar, Sam. Actualitat

cinematogràfica. Reemissió. 10.30 Religions. Programa dirigit i presentat per

Mireia Rourera. Reemissió. 11.00 Missa de Montserrat. 12.25 Notícies locals.

14.00 Gaudeix la festa. El dia dels morts.Reemissió.

14.30 Àmbit B30. Reemissió. 15.00 Notícies locals. 16.00 Hoquei en joc. Partit CH Juneda-Lleida -

CPH Olot, de la Lliga Nacional Catalana .18.00 Handbol en joc. Partit Avannubo BM La

Roca - KH-7 BM Granollers, de PrimeraEstatal masculina.

20.00 En joc. Programa esportiu presentat perÒscar Herreros. 

21.30 Caminant per Catalunya. Serra delCadí - Pas dels Gosolans. Reemissió.

22.00 Territori contemporani. Fina Miralles.22.30 Bojos de castells. Espai dedicat al món

casteller presentat per Iu Forn i Maria Garcia.23.30 Notícies locals.

Coneixem Fina Miralles, Premi Nacional d’Arts Vi-suals l’any 2018 i amb obra a les col·leccions delMacba o el Mncars, que viu a Cadaqués al marge delcircuit comercial. També visitem el Museu d’Art deSabadell. I a Torroella de Montgrí trobem el museu dela Mediterrània, un espai que convida a la descobertai al coneixement de l’espai humà de la Mediterràniapartint del territori del massís del Montgrí, la planadel Baix Ter i les illes Medes.

Conversa amb Fina Miralles

22.00 TERRITORI CONTEMPORANI

La televisió

El paisatge del cap de Creus

13.30 PAISATGES ENCREUATS

Avui som en un dels espais paisatgístics més fasci-nants de Catalunya. El cap de Creus és un entorn na-tural com pocs n’hi ha al món. I és que les seves ca-racterístiques li han reconegut un prestigi internacio-nal. Al programa d’avui veurem el cap de Creus perterra, mar i aire.

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1195868L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

FOT EL CAMPGrup Carisma Teatre

Campanya Teatre Amateur

Teatre Municipal, Caldes de Malavella,

dissabte 17 de novembre, a les 8 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 6 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

De dilluns a dijous,de 8 del matí a 3 de la tarda, i divendres de 8 del matí a 2 de la tarda

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTES

EL LLAC DELSCIGNES

Ballet de Moscou

Auditori de Girona, dimarts 13 de novembre,

a 2/4 de 9 del vespre

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al dia 8 de novembre. Molta sort!

TONI XUCLÀPresenta ‘Shen Nu i altres

tresors amagats’

Teatre de Bescanó, divendres 16 de novembre,

a les 9 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 14 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

SPAR CITYLIFTGIRONA - CMB

CARGO UNIGYÖR

Eurocup Women

Pavelló de Fontajau,dimecres 7 de novembre,

a les 8 del vespre

OFERTA LIMITADA2 entrades gratuïtes per

targeta

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

CASTELL TEMPLER

DE GARDENYTuró de Gardeny, s/n de

Lleida

Tots els caps de setmana i festius,

de 10 a 2/4 de 2 del migdia

Preu de l’entrada: 2,60 euros

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

2x1 LIMITADA

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo

juntament amb la targeta de subscriptor

EPICENTRECentre de Visitants del

Pallars Jussà

Passeig del Vall, 13de Tremp

Preu de l’entrada: 3 euros

CENTRE DEVISITANTS DE

L’ESTANY

Plaça del Monestir, 4 del’Estany (Moianès) Més informació:

www.viulestany.cat

Preu de l’entrada: 2 euros