objectius - udgweb2.udg.edu/ice/doc/pdf/secundaria/ballllemena2017.pdfintroducció: plantejarem si...
TRANSCRIPT
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència EL CERCLE CIRCASSIÀ
Nivell i curs Primària CS; 5è – 6è
Nom de l’autor/a Marta Casademont Fernandez
Centre Escola Volcà Bisaroques
Població Olot-Girona
DESCRIPCIÓ
Aquesta activitat tracta de ballar la dansa el “CERCLE CIRCASSIÀ”.
OBJECTIUS
• Conèixer la procedència de la dansa el “CERCLE CIRCASSIÀ”. • Apendre els passos de manera individual i parella. • Ballar el “CERCLE CIRCASSIÀ” de manera col·lectiva. • Gust i respecte per la música, la història i la tradició.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
CONTINGUTS:
• Dansa el “CERCLE CIRCASSIÀ”, individual, parelles i col·lectiva. • La música tradicional.
TEMPORITZACIÓ: 2 sessions de 3/4 d’hora.
DESENVOLUPAMENT
ACTIVITATS SESSIÓ 1
• Introducció: visualitzem/escoltem el vídeo del “CERCLE CIRCASSIÀ”. • Parlem dels instruments que hi sentim, de la seva estructura...
Expliquem la història d’aquesta dansa, d’on procedeix. • Aprenem els passos de la dansa individual. Primer la part A, després la
part B. Primer sense música, després amb música. • Fem parelles i ajuntem tots els passos.
SESSIÓ 2
• Fem una petita repassada de la sessió anterior. • Ballem la dansa de manera col·lectiva. Primer fem els passos sense
música, comptant, després amb música. • Dividim la classe en dos grups i posant en pràctica el que hem après, uns
fan d’aspectadors i els altres dansen.
METODOLOGIA
• Treball individual, i col·lectiu. • La mestra fa molt de guia. Veuen el vídeo i ells n’extreuen els passos
que han de fer. Després la mestra corregeix i ajuda a perfeccionar la dansa.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Parar atenció i mostrar interès per la música tradicional. • Saber explicar nocions bàsiques sobre el “CERCLÈ CIRCASSIÀ”. • Ballar la dansa de manera precisa; de manera individual, parella i
col·lectiva, tot distingint l’estructura. • Respectar el propi aprenentatge i el dels altres.
CONCLUSIÓ
Valoro molt positivament aquesta experiència. Amb els alumnes ha anat molt bé. Era adequat al seu nivell.
ANNEX
Videos:
https://www.youtube.com/watch?v=v_GoW-wQD_s&feature=youtu.be
Dibuix de les formes del CERCLE CIRCASSIAN:
ESTRUCTURA D’ UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’ AULA Títol LA PANDERETA EN EL BALL
Nivell i curs Primaria. 3r i 4t
Nom de l’ autor/a Juan Antonio Lázaro Riol
Centre Escola Domeny
Població Girona
DESCRIPCIÓ
Es fará una petita banda de panderetes per acompanyar El Ballet del Rotlletó (versió
rescatada de l'Arxiu de l'Esbart Catalá de Dansaires per la Montserrat Garrich). Altes
Contrades Lleidatanes.
OBJECTIUS
Aconseguir aprende el ball i l'acompanyament de panderetes en grup.
Aprende el toc de pandereta (amb els 3 dits centrals i el polze, aplicat a les corxeres i la
negra).
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
Conceptes
-Rotlletó o rotllet.
-Toc de pandereta.
Continguts.
-Aprenentatge del ball amb el flabiol i tamborí en viu (o toca el mestre).
-Análisi previ del frasseig (AA'BB'CC').
-Realització correcta del pas de galop.
-Aprenentatge de la coreografia.
Tothom ballará i tocará per tornar.
DESENVOLUPAMENT
-S'escolta la dansa sencera amb el flabiol i el tamborí. S'analitza l'estructura. Es
diferencia cada frase de la seva coreografia i s'aprén: AA' En posició de rotllana es volta
en sentit contra horari a pas de galop. BB' S'agafa la parella i es volta amb la mateixa
en sentit horari a pas de galop acabant el ballador de la parella que es troba a
l'esquerra al centre de la rotllana mirant en sentit contra horari (l'altre ballarí en sentit
horari). C C' Es volta cada rotllana formada, la interior en sentit contra horari i la
exterior en sentit horari, fins trobar la parella. Es repeteix fins que se senti el flabiol i
tamborí fent un ralentando.
-S'aprén el toc de pandereta acompanyant a la dansa amb negra i corxera tenint en
compte que comenca en anacrusa; 3+3- (3= els 3 dits centrals en la negra i la primera
corxera, 1= el polze a la segona corxera).
-S'intercanvien els papers de tocadors i balladors.
METODOLOGIA
-Es faran servir panderetes, mocadors de colors per diferenciar les parelles, flabiol i
tamborí.
-S'escollirá lliurement quan es balla i es canta, tenint en compte que l'alumne/a passi
per ambdós.
-Es tindrá en compte la cura que es té en fer el pas de galop.
-Ens ajudarem entre tots per l'aprenentatge de la dansa.
CRITERIS D’ AVALUACIÓ
-Es veurá mentre es balla, la cura per desenvolupar bé la dansa (pas i coreografia) i
l'acompanyament de pandereta.
-S'avaluará el treball i el respecte del grup per desenvolupar la dansa i el toc, a més a
més del gaudi.
CONCLUSIÓ
-Un cop desenvolupada, s'ha apreciat que el toc a ajudat als balladors i ha motivat per
fer la dansa.
-Tothom ha volgut tocar i ballar.
ANNEX
(Material, fotografies, filmacions...)
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència
El bolero
Nivell i curs 1r curs de ESO. (secundària)
Nom de l’autor/a Joan Fonoll Balletbò
Centre IES Creu de Saba
Població Olesa de Montserrat
DESCRIPCIÓ
Ball del pas bàsic del bolero aprenent a acompanyar-lo amb el ritme interpretat amb pandereta.
OBJECTIUS
Reflexionar sobre la pandereta com a instrument acompanyant i les seves característiques i els seus usos.
Explorar les possibilitats sonores de la pandereta.
Experimentar i practicar la tècnica bàsica de la pandereta.
Identificar i reproduir l'obstinat rítmic del bolero amb percussió corporal i amb la pandereta.
Acompanyar amb el pandero (i altres instruments opcionalment) un bolero.
Ballar el pas bàsic del bolero.
Relacionar l'obstinat rítmic del bolero amb la seva escriptura musical.
Identificar i reproduir ritmes en compàs ternari i quaternari.
Escoltar i reconèixer auditivament els diferents instruments de l'orquestra.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
Ball conjunt del pas bàsic del bolero.
Aprenentatge de diversos ritmes amb percussió corporal en forma d'obstinat posant especial èmfasi en el del bolero.
Aprenentatge de la tècnica bàsica de la pandereta. Afegir la notació musical pels ritmes. Practicar obstinat bàsic del bolero i variants.
Repàs dels instruments de l'orquestra.
Visionat del video: El bolero (M. Ravel).
DESENVOLUPAMENT
1a sessió (grup classe) – de 30' a 50' Escalfament Rotllana caminar seguint la pulsació Fer el pas bàsic del bolero fent dos passos petits en el segon temps. Fer canvis de direcció i de sentit.
2a sessió (grup classe i petits grups de 4-5 alumnes) Amb diverses peces musicals tradicionals, clàssiques i modernes en compàs ternari i quaternari es faran diversos obstinats rítmics amb percussió corporal i moviment. En grups crearan un obstinat per a una peça de compàs ternari i l'aniran mostrant un després de l'altre. (4, 8 o 16 compassos). Finalment es recordaran el pas bàsic del bolero amb les seves variants.
3a sessió (grup classe) Mostrar la tècnica bàsica de la pandereta de manera seqüencial començant amb la posició. Practicar els cops bàsics amb diversos exemples rítmics sols i després acompanyant algunes cançons. Fer especial atenció als ritmes corresponents al bolero i algunes variants.
4a sessió (grup classe i petits grups de 4-6 alumnes) En grups de 4-6 alumnes fer petits grups instrumentals per tocar un bolero amb flauta o altres instruments melòdics acompanyats de panderetes. Els grups s'autogestionen totalment la distribució i feines dels integrants.
5a sessió (grup classe dividit en dues meitats) De manera alternada una meitat de la classe faran d'instrumentistes mentre l'altra meitat ballarà el bolero en rotllana amb el professor com a guia o algun alumne si és possible. Al finalitzar l'activitat es farà una ballada conjunta tot el grup amb una gravació del propi grup o d'algun enregistrament.
METODOLOGIA
La finalitat i objectiu principal d'aquesta unitat didàctica és que els alumnes tinguin un primer contacte amb el bolero com a ball i els seus ritmes bàsics. També serà un objectiu principal l'aprenentatge de la tècnica bàsica de la pandereta. Es treballarà en la partir de la imitació dels exemples proposats i de la creació de nous exemples o propostes per part dels alumnes o grups d'alumnes. S'utilitzaran tots els ritmes imitats o creats per a l'acompanyament de melodies tocades pels mateixos alumnes, el professor o bé enregistrades. En determinades ocasions es podrà partir el grup per que els alumnes actuïn com a intèrprets i com a públic alternativament. Es faran diverses activitats en grups per fomentar la creativitat i l'autogestió dels recursos i de les habilitats de cada integrant. D'aquesta manera també es fomenta l'autoconeixement, la consciència dels aprenentatges assimilats i la gestió del temps i dels recursos i comunicació entre els integrants del grup.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
L'avaluació serà en tot moment formativa aconsellant i guiant a l'alumne per fer veure les possibilitats de millora tant en el ball com en la interpretació. S'observarà la tècnica en la interpretació dels ritmes amb la pandereta. El manteniment d'una pulsació regular tant per part dels intèrprets com dels ballarins. La participació activa i interessada proposant noves activitats o possibilitats dins de les activitats dels grups. La comunicació entre els integrants dels grups petits, grans o entre els alumnes i el professor. Respectant les normes comunicatives i mostrant respecte i interès.
CONCLUSIÓ
Aquesta activitat es podria relacionar amb altres activitats portades a terme en la materia d'educació física. També seria possible completar-la amb altres activitats semblants (una per trimestre) per anar incorporant diferents balls tradicionals a l'aula de música i a final de curs fer un festival amb un grup en directe i els alumnes repassant tots els balls i servint de model per a la resta d'alumnes i professors de l'escola.
ANNEX
Llista de músiques per percussió corporal (Spotify: Percussió corporal meva) Partitura del bolero: (en cas que s'hagi treballat el bolero de Ravel es pot utilitzar també).
Esquemes dels ritmes del bolero:
etc... (Material, fotografies, filmacions...)
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA Títol de l’experiència Aprenem la Jota B
Nivell i curs 6è d’Educació Primària
Nom de l’autor/a Eugènia Bravo
Centre Escola d’Avinyonet del Penedès
Població Avinyonet del Penedès
DESCRIPCIÓ
Aquesta unitat didàctica va dirigida a que l’alumnat de 6è s’aprengui la dansa de la Jota
B per a ballar-la per Carnaval davant de tot l’alumnat de l’escola.
OBJECTIUS
- Mostrar interès per l’origen dels Balls de Gitanes del Vallès.
- Diferenciar les diferents parts de la cançó.
- Memoritzar i interioritzar els passos de les 3 passades i de la tornada.
- Comprendre la importància dels papers dins d’una dansa coreografiada.
- Ballar i cantar “La Jota B”.
- Gaudir de la dansa col·lectiva i mostrar respecte cap a la música.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
- Balls de gitanes del Vallès.
- Música de la “Jota B”.
- Estructura de la cançó.
- Passos de la dansa “Jota B”.
- Gust i respecte per la dansa i la música.
- Interès per aprendre la dansa.
Hi dedicarem tres sessions de ¾ d’hora.
DESENVOLUPAMENT
1a sessió:
Introducció: Plantejarem si coneixen els balls de gitanes. Parlarem de la diferència
entre els balls de gitanes del Vallès o del Penedès. Parlarem de l’origen del ball de
gitanes del Vallès, i dels diferents llocs on es ballen.
Parlarem concretament del Ball de gitanes de Sant Esteve de Palautordera, de la Jota B
i de qui la balla.
Presentem la dansa: Visualitzarem un fragment de les gitanes de Sant Esteve de
Palautordera. I seguidament visualitzarem la Jota B.
Després visualitzarem un segon vídeo on només es veu la Jota B, i ens fixarem en
quines parts es repeteixen i quines són diferents.
Sessió 2:
Diferenciem les parts de la cançó: Només escoltant la música, mirarem de diferenciar
les diferents parts de la dansa.
Aprenem els passos: Mirarem de nou el vídeo de la dansa i observarem els passos que
es fan en cada part.
Anirem aprenent els passos per parts. Primer aprendrem la part repetitiva de la cançó i
després anirem introduint les diferents variants.
Sessió 3:
Tornarem a escoltar la música, i tornarem a diferenciar les parts. Recordarem i
verbalitzarem els diferents passos de cada part de la dansa.
Repassem els passos: Tornarem a repassar els passos per separat i els tornarem a
ajuntar, per poder fer la dansa.
Gaudim de la dansa: Ballarem la dansa sencera amb bona actitud.
***CARNAVAL: L’alumnat de 6è ballarà la dansa davant de tota l’escola, després de
llegir els versots.
METODOLOGIA
La dansa es treballarà en gran grup. Es tindrà molt en compte l’actitud de l’alumnat i
l’interès que mostrin en l’aprenentatge de la dansa.
La mestra anirà ensenyant els passos de la dansa, tot i això serà important que
l’alumnat els vagi retenint, per anar agafant autonomia a l’hora de fer la dansa.
Es partirà dels seus coneixements previs i es relacionaran amb els nous continguts.
Durant l’aprenentatge de la cançó serà molt important l’escolta activa i durant
l’aprenentatge de la dansa, serà imprescindible la creació de motivació i interès.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Escolta activament i participa en els coneixements previs sobre els Balls de Gitenes.
- Diferencia les diferents parts de la melodia, i reconeix la part que es repeteix.
- Interioriza i realitza els passos de la dansa.
- Dansa amb bona actitud.
- Mostra interès i participa a l’hora de ballar.
CONCLUSIÓ
Aquesta activitat es realitza a 6è, ja que són els encarregats de preparar el carnaval de
l’escola. S’ha triat aquesta dansa perquè estar relacionada amb el món tradicional i la
festa de carnaval. És de les danses amb menys dificultat dins del ball de gitanes, i és
motivadora, ja que té moments on es poden fer certes “tonteries”.
ANNEX
Informació sobre el Ball de Gitanes (origen,
Música Jota B
Vídeo Jota B
Vídeo de les Gitanes de Sant Esteve de Palautordera 2014. Jota B al minut 3:43.
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència Cançó tradicional
Nivell i curs Cicle superior (5è)
Nom de l’autor/a Núria Moncal Marquès
Centre La Bòbila
Població Les Preses
DESCRIPCIÓ
La cançó constitueix la base fonamental per a la pràctica musical a l’escola. En efecte,
en la cançó hi conflueixen tot un seguit d’aspectes que la fan insubstituïble:
– Forma de fer música més espontània i a l’abast de l’infant.
– Manifestació de la sensibilitat.
– Síntesi dels coneixements bàsics del llenguatge musical (ritme i mètrica, melodia,
fraseig, estructura, base harmònica, etc.).
– Vehicle de transmissió cultural, de coneixement de la idiosincràsia de l’entorn propi i
d’apropament a d’altres cultures.
– Embolcall de tresors lingüístics, populars, tradicionals i musicals.
– Mitjà d’expressió que permet redescobrir i potenciar l’idioma.
– Recurs educatiu de primer ordre, en especial en el vessant cooperatiu.
Aquesta unitat didàctica es centra en l'aprenentatge i interpretació de cançons
tradicionals catalanes. He escollit la cançó "la Presó de Lleida" com a exemple, però
aquesta mateixa unitat es podria aplicar a la resta de cançons d'arrel tradicional.
OBJECTIUS
— Participar en la interpretació de la cançó, tenint en compte la precisió rítmica i
melòdica, el text i un registre còmode.
— Tenir cura de l’aparell fonador, observar-ne el funcionament bàsic, ser conscients de
la seva importància i cuidar-lo amb higiene.
— Cantar amb una bona emissió, afinació i justesa rítmica.
— Respectar el treball col·lectiu i participar-hi.
— Distingir elements de l’estructura formal i fer-ne un esquema gràfic: tornada-
estrofa, repeticions, frases, pregunta-resposta.
— Llegir la cançó amb la partitura i memoritzar-la.
— Seguir les indicacions del director/a.
— Adoptar una postura corporal adequada a l’activitat del cant.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
PROCEDIMENTALS
— Cant individual i col·lectiu tenint en compte:
• La precisió rítmica i melòdica i el text de la cançó.
• La respiració, l’articulació i l’emissió correcta de la veu.
• Tècniques de respiració, articulació i entonació com a mitjà.
— Memorització de la cançó.
— Localització i observació dels diferents òrgans que intervenen en la producció del so.
— Reconeixement de la cançó pel ritme i/o melodia.
— Contextualització de la cançó: tradició, procedència...
— Entonació de la cançó en diferents tempos.
— Aplicació correcta dels matisos i indicacions referents a la dinàmica i al caràcter de
la cançó.
— Adaptació de l’expressió a les diferents parts de la cançó.
— Reflexió sobre el text de la cançó.
— Anàlisi de la cançó. Ritme, melodia, mètrica i estructura.
CONCEPTUALS
— Cançó a l’uníson.
— Cançó amb obstinat rítmic.
— Intencions comunicatives i expressives de la cançó.
— Missatge del text literari de la cançó.
— El cant com a expressió dels sentiments.
— Aspectes musicals i expressius de la cançó:
• Musicals: estructura AABB’, forma binària, frases, pregunta-resposta,
mode menor.
• Expressius: accentuació, fraseig i respiració, aspectes dinàmics (matís), tempo,
caràcter.
ACTITUDINALS
— Postura corporal adequada en el moment d’interpretar cançons.
— Ús de la veu com a instrument d’expressió i comunicació a través del cant i la
paraula.
— Cura d’utilitzar correctament la veu en l’emissió.
— Rigor en la lectura i escriptura de noves cançons i obres.
— Hàbit de memorització.
— Emissió precisa de la veu.
— Interès per interpretar cançons conegudes i aprendre’n de noves.
— Complaença en la interpretació de cançons del folklore propi i el d’altres països.
— Gust per començar a cantar a partir del silenci absolut.
— Atenció a les indicacions del director/a.
DESENVOLUPAMENT I METODOLOGIA
CONTEXTUALITZACIÓ DE LA CANÇÓ
— La gran difusió de la cançó fa que el text ofereixi molta diversitat de variants en els
detalls, per bé que l’argument es manté inalterable.
— El tema és llegendari. En la majoria de versions, la poesia localitza el fet a la presó
de Lleida, però hi ha variants que el situen a Tortosa, a Toledo...
— “És molt notable que els presos vagin sorprendre la dama precisament cantant una
cançó. És molt interessant que la musa popular s’adoni del valor sublim de la cançó,
fins al punt que uns presos miserables i de baixa mà arribin a despertar l’amor en el cor
d’una dama per l’efecte encisador d’una senzilla cançó” (Joan Amades).
— L’acompanyament instrumental d’aquesta cançó al CD es compon de: flauta, oboè,
clarinet, fagot, trompeta, violoncel i percussió.
MOTIVACIÓ
Un element remarcable de la cançó, i que ens pot ajudar a desvetllar l’interès dels
alumnes, és la història que explica la cançó. En aquest cas, també es pot fer esment de
la música com a mitjà d’expressió dels sentiments que desvetllen uns presos a una
noble dama.
TÈCNICA VOCAL
Aprofitarem alguns vocalisos per captar sensorialment la diferència entre els modes
major i menor.
— Farem vocalitzacions melòdiques ascendents i descendents fins a la quinta (do, re,
mi, fa, sol, fa, mi, re, do) en mode major, pujant per semitons i baixant per tons amb
les síl·labes “du bi du bi du bi du bi dum”, o “ma me mi mo mu mo mi me ma”, i “Ha
sortit el sol aquest matí”.
— Farem el mateix exercici, bé que aquesta vegada en menor (do, re, mi b, fa, sol, fa,
mi b, re, do), dient les mateixes síl·labes de l’exercici anterior, però el text serà “Quina
mala sort, està plovent”.
— Una altra vocalització consistirà a cantar la primera frase (“A la ciutat de Lleida”)
anant-la apujant per semitons. És important que aprofitem aquest exercici per
treballar el resultat interpretatiu: agafar aire pel nas de manera tranquil·la mentre el
mestre/a fa el levare de direcció per començar; fer-la molt lligada, d’una sola arcada
sense respirar i pensant-la fins a l’accent de la síl·laba “llei”, de manera que no
s’accentuï gens la síl·laba “da”.
a) Lèxic:
— Comprensió del significat dels mots: dictada, nina, posadeta, davalla, recaptaré,
jorn, do, animador, dogals, forca.
— Comprensió del significat de les expressions: no quedeu per mi, no pot ser, el primer
de tots, a pes d’or, i tot, cap de forca, Déu la perdó, Déu l’haja perdonada.
— Sinonímia: nina-noia, xiqueta; posadeta-estrofeta-estrofa; davalla-baixa; recaptar-
demanar; jorn-dia; volta-vegada; dictada-inventada, dita, feta.
— Diminutius: posadeta, barretet, floreta.
— Tornada: petita bonica.
— Mots de complement: lireta liró.
b) Fonètica (pronunciació correcta):
— Contraccions fòniques: volta_al jorn, captiva_el so, aniré_al meu pare, el que_és
més alt i ros, se’n va_amb el seu pare, jo_et do, s’acosta_el, bona_olor, que_ha mort
per l’aimador, que_és morta per amor.
— Trets fonètics diferencials del català: e oberta: presos, lireta, canteu. O oberta: prou,
volta, bona. Vocal neutra: petita, bonica. So palatal: pengeu-me, gent, jove, menjar,
jorn. So d’essa sonora: presó, posadeta, donzella.
c) Classificació del text:
— Marc de la cançó: la presó, el cant, l’amor, la mort .
PROCÉS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
— Treballarem aquesta cançó amb partitura, atès que els alumnes de cicle superior ja
tenen prou coneixements musicals per poder-la seguir i perquè és convenient que es
familiaritzin a fer-ho.
— El mestre/a cantarà una vegada la cançó (una estrofa o dues).
— Es farà una primera anàlisi melòdica i rítmica de la partitura.
— S’ensenyarà per frases. (Potser caldrà transportar-les una tercera inferior, si els
alumnes tenen dificultat en els aguts.)
— La presó de Lleida és una cançó lírica i narrativa. Donarem una còpia de la lletra als
alumnes i en farem una lectura per tal de conèixer l’argument sencer i destriar quines
estrofes fan referència a la presentació, nus i desenllaç de la història. També hauran
d’indicar quants personatges hi surten.
— Hauran de buscar al diccionari les paraules del vocabulari que presentin dificultat i
el mestre/a comentarà aquelles expressions que desconeguin.
ASPECTES RÍTMICS
— Es tracta d’una cançó amb compàs compost. Farem adonar els alumnes de la
subdivisió ternària de cada temps i explicarem el significat del numerador i
denominador del compàs.
— Podem fer que un grup d’alumnes de la classe piquin amb el peu a terra els temps
del compàs, i que un altre grup percudeixin amb un llapis sobre la taula les
subdivisions. El mateix exercici es pot dur a terme amb instruments de percussió de
membrana i de fusta.
— Per treballar sensorialment els compassos compostos, el mestre/a cantarà diferents
cançons amb compàs simple o compost, marcant-ne la pulsació, i els alumnes hauran
d’adonar-se si tenen subdivisió ternària. Per exemple: Plou i fa sol (ritme binari),
Muntanyes del Canigó (ritme ternari).
— Fer exercicis de posar línies divisòries a línies rítmiques de compàs 6/8.
— Explicar què és una anacrusi.
— Fer la lectura rítmica de la partitura: primer, amb síl·labes rítmiques; després, picant
amb les mans, i, per últim, recitant el nom de les notes.
— Ensenyar-los a escriure el text de la cançó sota la partitura, fent-los adonar que a
cada nota no hi correspon sempre una síl·laba.
MELODIA
— Es farà buscar als alumnes l’extensió de la cançó (distància entre la nota més greu i
la més aguda de la partitura).
— Farem que s’adonin que està escrita en mode menor, fent la comparació auditiva de
com seria la mateixa cançó en mode major.
— Hauran d’escriure l’estructura formal i pintar un petit musicograma al costat de la
partitura amb la forma AABB’. Els explicarem que es tracta d’una forma binària.
— Es treballarà el nom de les notes de la partitura.
— Es pot demanar als alumnes que busquin a la melodia diferents intervals.
— Després de fer notar la preeminència de les notes tònica i dominant en tota la
melodia, es pot remarcar que la majoria de cançons amb començament anacrúsic ho
fan amb la successió dominant-tònica i que és un dels trets identificatius de la cançó
popular catalana. (Els tres tambors, Cargol, treu banya, Ploreu, ploreu ninetes, El ball
de la civada, El rotlletó, El poll i la puça...).
INTERPRETACIÓ
— Intentar que la melodia quedi molt lligada i sostinguda i que els finals no quedin
accentuats (en totes les paraules planes del final de frase, s’ha de marcar la síl·laba
tònica i no accentuar gens l’àtona).
— Si s’aprenen les estrofes en què parlen diferents personatges, fer-les cantar a un
solista o a un petit grup de la classe segons escaigui al text.
— Intentar jugar amb diferents dinàmiques adequades al text.
— Si el nivell de la classe ho permet, buscar una versió per cantar-la a veus.
— Perquè els alumnes s’adonin del resultat vocal, seria bo enregistrar-ne la
interpretació a fi de poder fer una autocrítica i millorar aquells aspectes que convingui.
TREBALL INTERDISCIPLINARI AMB L’ÀREA DE PLÀSTICA
— Confeccionar un auca per grups que representi la història a què fa referència la
cançó.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Els nens i nenes han de saber què avaluarem, com ho farem i quan.
Les activitats d’avaluació han de ser semblants a la resta de les d’ensenyament -
aprenentatge i integrades en el procés educatiu.
L’avaluació de la cançó ha de ser continuada, i cal valorar tant L'interès i l’actitud que
desvetlla en els alumnes com l’afinació i la precisió que aquests van adquirint de
manera individual i col·lectiva.
Tots els recursos que utilitzem per treballar la cançó són eines que ens poden ajudar a
valorar aquest procés: observar amb quina actitud canten col·lectivament, en grups
petits o individualment, si interpreten amb musicalitat i caràcter, si memoritzen les
cançons, si afinen, si mostren precisió en el tempo i el ritme...
A continuació proposem algunes activitats d’avaluació:
– Fer que a un senyal del mestre/a la interioritzin (la cantin per dins), i que a un altre la
tornin a cantar. Així observarem si mantenen el to, la pulsació... Mentre els alumnes
canten la cançó, el mestre/a dirigirà (farà el gest amb la mà) per ajudar-los.
– Fer cantar la cançó per frases en filera, en grup, d’un en un seguint una cadena...
– Si és possible, fer un estudi comparatiu entre diversos enregistraments de la mateixa
cançó.
– Reconèixer-la enmig d’una sèrie melòdica improvisada.
És imprescindible que cada mestre/a elabori els fulls de seguiment (individuals o
col·lectius), o les fitxes d’observació, basant-se en les intencions que ha reflectit en les
unitats de programació.
La finalitat de l’avaluació ha de ser donar elements de criteri al mestre/a per tal de
millorar el rendiment dels alumnes i no únicament per certificar el que han après.
CONCLUSIÓ
Cantar ha de constituir una activitat quotidiana i habitual a l’escola. La cançó pot ser
un procediment dins de qualsevol altra àrea i pot servir de punt de partida per enllaçar
amb altres activitats, o viceversa. La cançó s’ha d’integrar també a d’altres moments
de la vida (lleure, celebracions, moments de joia i de recolliment).
La música a l’escola té un paper molt important en l’educació de l’alumnat. Pedagogs
de gran renom han posat de manifest, des de la darreria del s. XIX, la importància de
l’educació musical (Dalcroze, Willems, Martenot, Kodaly, Orff, Suzuki, Wuitack,
Menuhin...), a més de dotar-nos d’unes metodologies que consideren els processos
cognitius de maduració de la persona.
ANNEX
PARTITURA DE LA CANÇÓ "LA PRESÓ DE LLEIDA"
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA Títol de l’experiència Coneixem la Jota/Cota
Nivell i curs Cicle Superior. 5è
Nom de l’autor/a Anna Vilalta Agràs
Centre Escola de la Selva del Camp
Població La Selva del Camp
DESCRIPCIÓ Conèixer la Jota: d’on prové, qui la toca, qui la canta, qui la balla, com es canta, com es balla, diferents estils: la jota tradicional, la jota improvisada ...
OBJECTIUS Conèixer la Jota/Cota Escoltar i identificar els instruments de la Jota/Cota Diferenciar les parts de la Jota/Cota. Memoritzar/crear un vers de la Jota/Cota. Cantar i Ballar Mostrar respecte cap a la música. Gaudir del ball.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ La Jota/Cota. Estructura de la Jota/Cota. Passos de la Jota/Cota. Valset, arrossegadet i punts lliures o no. Respecte per la música. Interès i ganes de ballar. Interès per la Jota/Cota.
Farem tres sessions de tres quarts d’hora i conviurem, interactuarem i
farem preguntes als habitants i balladors del poble de Rasquera.
DESENVOLUPAMENT
1a sessió: Context: Preguntarem què en saben de la Jota/Cota, si la coneixen i en saben els orígens. Cadascú dirà el que en sap i farem una definició entre tots. La Cota o Jota és una música tradicional ballada molt estesa per tota la Península Ibèrica i Canàries. N’escoltarem vàries, de les “apropiades” per alguns pobles com a pròpia que la ballen per Festa Major: Sant Esteve de Palautordera, Falset, Riba-roja, Rasquera...
Observació També visualitzarem vídeos de com es balla. Observarem que cada poble ha fixat uns punts. També n’escoltarem d’altres, com:
De l’àlbum “te’n cantaré més de mil”:
Jota improvisada / Pep Gimeno 'Botifarra'
Jo he vist un bunyol fer llenya i a una pedra fer torrat, una falç i una corbella i un guitarró segar blat.
I a tu que t'ha entrat? I a mi que m'ha eixit?
En esta setmana un novio ben ric.
Ai beneïda Santa Anna
que ben alteta que estàs, que tens als peus a La Llosa ,
La Torre , Rotglà i Corberà.
Eres perdiueta que piques i voles, eres més bonica
que totes les dones.
Eres perdiueta que voles i piques, eres més bonica
que totes les xiques.
Marieta dalt del terrat que l'aire la bamboleja, mira qui passa per baix, Mateuet que la festeja.
A ta mare l'han vista
en el Barranc de l'Assut, en les cames obertes i mostrant la palput.
El Tio Pep de Muro portava cadiretes,
darrere també portava més de cinquanta xiquetes.
Arrima't cap ací
que el llençol és estret, que no em diga ta mare que per mi has patit fred.
I el dimoni són les puces, animal tan remenut,
que sí el tenen les fadrines i jo sent fadrí no puc!
Jo sóc l'amo de la burra,
de la burra mane jo. Quan li mane: burra, arre! Quan li mane: burra, só!.
Diferenciem les parts de la cançó: Escoltarem atentament la cançó i diferenciarem les parts. A l’hora de ballar-la les hem de diferenciar.
Aprendre la cançó: Cantar i aprendre la lletra de la cançó.
Sessió 2: Repàs de la lletra: Escoltar i cantar la lletra.
Parts de la Jota/Cota: Mirarem vídeos i observarem tres parts diferents al llarg de la Jota/Cota. Aprendrem els passos per parts. Després la ballarem sencera. Per fer més fàcil l’aprenentatge, també fixarem la coreografia.
Sessió 3: Repassem passos: Sabem que hi ha tres parts diferents. Que tot i així, podem ballar amb varies variants cada part. Les Jotes/Cotes que tenen nom de poble, tenen coreografia fixada. Això ho veurem “in situ” a la quarta sessió, que conviurem amb balladors de Rasquera.
Cantem: la lletra. Potser algú s’atreveix a fer un vers “extra”.
Cantem i ballem la Jota/Cota sencera Sessió 4: Convivència: estem un dia amb balladors de diferents edats de la Jota de Rasquera, tenen converses sense diàleg pactat, cadascú pregunta la curiositat que té: si la balla des de petit, si sempre la balla amb la mateixa parella, si en sap ballar d’altres, com la va aprendre, com es balla....
Dinar i tertúlia Ballada d’uns, practicant la Jota de manera esporàdica i per acabar BALLADA CONJUNTA i acomiadament.
METODOLOGIA
Treballarem en grup-classe. La mestra guia. Es partirà dels seus coneixements previs i es relacionaran amb informació que anirem adquirint. És molt important l’interès .
CRITERIS D’AVALUACIÓ Interioritzar el ritme. Memoritzar la lletra. Diferenciar les tres parts. Aprendre passos de la Jota/Cota. Mostrar interès i participar tant a l’hora de cantar com a l’hora de ballar. Pensar i fer preguntes sobre la Jota, tenir curiositat per aprendre’n.
CONCLUSIÓ Ho he fet a Cicle Superior ja que jo la Jota/Cota, la trobo força complexe. Es començarà a treballar un mes abans d’anar de Colònies a Rasquera, ja que és on farem la quarta sessió per concloure la pràctica, una sessió molt enriquidora per les dues parts.
ANNEX
CDs varis de diferents Jotes/Cotes (Ratafia, Rondalla dels Ports...) CD “Te’n cantaré més de mil” de Pep Gimeno “Botifarra”, enregistrat en directe. Vídeos de Jotes/Cotes Jota de Rasquera
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència Polca de Sant Esteve Nivell i curs 2 curs de cicle mitjà (4t de primària)
Nom de l’autor/a Crisol Fàbrega
Centre --- Població ---
JUSTIFICACIÓ Les diferents manifestacions artístiques tradicionals i culturals tenen una presència constant en l’entorn i en la vida de les persones i, per tant, en la socialització de l’alumnat. És important conèixer aquelles tradicionals que justifiquen les nostres arrels per tal d’ajudar als nostres alumnes a formar part de la nostra societat. El moviment i la dansa integren la coordinació corporal amb la percepció auditiva i desenvolupen la capacitat d’ordenar les percepcions auditives dels elements musicals de manera significativa. A més, la dansa pot ser un bon mitjà per aconseguir objectius concrets en l’educació dels nostres alumnes, gaudir movent-se, interactuar amb els companys amb unió i respecte, conèixer-se a un mateix, identificar les pròpies possibilitats i limitacions...
OBJECTIUS Generals: 1. Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so i del moviment i apreciar que l’art és una manera de donar forma a les experiències, a les idees i a les emocions 2. Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix el cos i l’experiència artística mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius 3. Comprendre que les manifestacions artístiques i culturals estan fetes per homes i dones i que, aquestes, representen les seves experiències 4. Valorar i respectar el fet artístic entenent que és una manera de comunicar-se i d’expressar sentiments, descobertes, capacitats... 6. Valorar i gaudir de la interacció en el grup i el cooperativisme 9. Gaudir de l’aproximació a les manifestacions artístiques i culturals Específics:
- Superar les inhibicions dels alumnes, afavorint així la desinhibició corporal - Descobrir danses d’un entorn cultural proper - Conèixer l’estructura de la cançó i entendre les diferents parts de la dansa - Identificar frases musicals de 8 temps - Aplicar en una dansa canvis de direcció, aturades i recorreguts llargs i curts - Adoptar una bona postura al dansar - Ballar la dansa buscant l’harmonia tant en el moviment grupal com en el
propi
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Competències bàsiques generals:
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competència artística i cultural
4. Competència matemàtica 6. Competència d’autonomia i iniciativa personal 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana Competències bàsiques de l’àmbit artístic:
2. Utilitzar els elements bàsics dels llenguatges visual, corporal i musical i estratègies per comprendre i apreciar les produccions artístiques
3. Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni artístic proper, de Catalunya i d’arreu
7. Emprar els elements i recursos bàsics del llenguatge escènic per expressar-se, interpretar i comunicar-se
DIMENSIONS
Dimensió percepció, comprensió i valoració:
♪ Competència 2: Utilitzar elements bàsics dels llenguatges visuals, corporal i musical i estratègies per comprendre i apreciar les produccions artístiques
♪ Competència 3: Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni artístic proper, de Catalunya i d’arreu
Dimensió interpretació i producció:
♪ Competència 7: Emprar els elements i recursos bàsics del llenguatge escènic per expressar-se, interpretar i comunicar-se
TEMPORITZACIÓ 3 sessions d’una hora
CONTINGUTS
Explorar i percebre:
- Reconeixement de la relació de les expressions musicals i les danses amb les idees, les emocions i les realitats socials
- Apreciació de la influència de l’experiència cultural de l’entorn en la comprensió, interpretació i creació musicals i escèniques
- Valoració de la funció de la música i la dansa en la societat Interpretar i crear:
- Identificació i aplicació de les possibilitats de comunicació que poden suggerir la utilització del cos per comunicar coneixements, pensaments, emocions i experiències
- Interpretació de danses desenvolupant tècniques corporals i de coordinació tant individual com col·lectiva
- Pràctica de tècniques bàsiques de moviment i utilització d’estructures sonores en la realització de danses
- Experimentació de sincronitzacions de música i moviment - Interès a conèixer i valorar les manifestacions artístiques i culturals del
nostre entorn DESENVOLUPAMENT DE LA DANSA
Estructura de la dansa: La dansa es balla tota l’estona amb els mateixos passos de manera que, un cop apreses les 4 parts de la frase, ja pots ballar-la tota indiferentment de la frase melòdica que soni. La posició inicial es en rotllana de parelles encarades.
Les parts de la dansa es comencen sempre amb el peu dret i cap a la dreta (de manera que de vegades anirem cap a l’interior de la rotllana i de vegades cap a fora, en funció la posició on estiguem). Un cop finalitzada cada frase (amb les seves 4 parts corresponents) es canvia de parella i es repeteix exactament el mateix.
- 1a part de la dansa: dreta (a ritme de ) – esquerra (a ritme de
) – canvi de lloc (a ritme de 4 )
- 2a part de la dansa: dreta (a ritme de ) – esquerra (a ritme de
) – canvi de lloc (a ritme de 4 )
- 3a part de la dansa: (endins i enfora) dreta (a ritme de ) – dreta – (a
ritme de i girant sobre nosaltres mateixos per encarar-nos a la
nostra parella) esquerra (a ritme de ) – esquerra (a ritme de i girant sobre nosaltres mateixos per encarar-nos a la nostra parella)
- 4a part de la dansa: Aturada (tipus reverència a ritme de 2 fent un lleu balanceig amb el peu dret darrera i l’esquerra davant) – trobar la parella (a
ritme de ) – volta i mitja agafats del braç (amb passes ràpides i petites) fins trobar-nos encarats a la següent parella
Només en la darrera parella de ball, quan acabi la música i aquesta allargui les darreres notes, seguirem girant agafats del braç.
METODOLOGIA Els passos a seguir per tal d’aprendre a ballar aquesta dansa seran:
- Escolta activa de la música - Anàlisi de les diferents parts de la cançó - Mostra dels passos de cada part per separat - Enllaç de diferents passos d’una mateixa part - Interpretació de cada part de la dansa - Interpretació de tota la dansa amb els seus enllaços
L’ensenyament dels diferents passos de la dansa es realitzarà a través del comandament directe, serà el mestre qui, situat davant dels alumnes, realitzarà els diferents passos que els alumnes aniran imitant i a través del descobriment guiat, seran els alumnes els que hauran de descobrir, experimentar i vivenciar l’aplicació d’aquests passos damunt de la música en qüestió. CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES
Educació física:
- Espai i temps - Expressió corporal - Coneixement del cos - Orientació en l’espai
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Identificar i reconèixer en les diverses formes d’expressió artística i cultural
alguns trets socials i culturals - Comunicar, de forma corporal, coneixement, pensament, emocions i
experiències aplicant les possibilitats de comunicació del nostre cos - Participar en el procés d’aprenentatge d’una tasca cooperativa tot mostrant
respecte, dedicació i responsabilitat - Interpretar danses utilitzant les tècniques apreses del moviment
RECURSOS MATERIALS
- Aparell reproductor - Àudio de la cançó
ANNEX
- Àudio: La polca de Sant Esteve – La Coixinera - Vídeo youtube: La polca de Sant Esteve – Interpretat per l’esbart dansaire de
Granollers https://www.youtube.com/watch?v=QDW2I2lj-Hg
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA Títol de l’experiència Trobada de danses de secundària
Nivell i curs Secundària 1- 4rt ESO
Nom de l’autor/a Carmen M. Pérez Merino
Centre Ins Rocagrossa
Població Lloret de Mar
DESCRIPCIÓ
- Trobada de danses d’instituts de secundària
- Nivell: de 1r a 4rt d’ESO
- Coordinadora: Carmen M. Pérez Merino
OBJECTIUS
• Memoritzar els programes ha treballar tant vocals com instrumentals i corporals
• Interpretar amb al cos
• Desenvolupar el sentit del ritme amb el cos
• Raonar la importància del treball conjunt de la cançó i el moviment (dansa i percussió)
• Expressar mitjançant el cos una sèrie de danses tradicionals
• Comprendre la importancia de la dansa en la nostra cultura
• Ser conscient de la unió de la dansa i la música dins la nostra historia
• Valorar la importància de les arts dins el món que ens envolta
• Conèixer les danses a les diferents èpoques: Renaixement, Barroc, Classicisme...i
la seva evolució
• Estudiar la situació històrica social de cada dansa que s’estudiï en clase.
• Interpretar amb l’ instrument danses del renaixement
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
• Total del crèdit: 20 hores
• Expressió corporal. Aprendre i memoritzar les danses (7 Hores) • Comprenssió I memorització històrica: (7 hores) • Expressió i memorització instrumental: (4h)
• Enregistrament (1 hora) • Muntatge (1hora) • Ajuda a la realització i participació de la Trobada 1 dia
DESENVOLUPAMENT
• Interpreteu amb les flautes, guitarra i el violí les diferents danses: “ La Xampanya”
i “El cercle Circassià”…
• Balleu al ritme de les danses que interpretaran els vostres companys • Danseu realitzant figures que quedaren captades en el enregistrament que faran els altres
• Feu un muntatge del vídeo que heu captat • Enregistrament de fotos i video de la trobada
• Muntatge del vídeo de la trobada
• Visualització del vídeo
• Feu els ritmes de percussió proposats pel profesor
•
METODOLOGIA
Metodología a seguir per ordre
• Visualització i explicació de la dansa
• Aprendre i memoritzar els diferents passos
• Ballar la dansa escoltant i seguint els canvis que fa la música
• Escoltar la dansa
• Llegir la partitura
• Memoritzar e interpretar amb als instruments les danses
• Unir els músics amb als dansaires
• Realitzar les danses amb les llums per visualitzar les figures
• Enregistrament del vídeo
• Muntatge
• Visualització
CRITERIS D’AVALUACIÓ
La nota final de la unitat es calcularà fent la mitjana dels tres apartats:
1.- memoritzar, dansar i cantar
2.- Expressar i interpretar mitjançant la música, la dansa i la percussió
3. Comprendre l’àmbit social i històric
Pel càlcul es tindrà en compte:
- Els exercicis: on es valorarà l’assoliment dels objectius procedimentals
i l’assimilació dels conceptes en cada una de les activitats d’aprenentatge.
- L’exàmen, prova pràctica o seguiment avaluatiu de les activitats realitzades fins al moment
- L’actitud:. es valorarà de forma contínua fent un seguiment
dels hàbits de comportament i de treball dels alumnes.
Valoració i seguiment de les activitats de grup
El % de cada apartat serà:
Conceptes 35 %
Procediments 45%
Actitud 20%
RECUPERACIÓ
La recuperació de l’àrea es farà repetint aquelles activitats que l’alumne/a no hagi superat amb un 5.
CONCLUSIÓ
Els alumnes treballen amb il·lusió i motivats mentre aprenen a dansar, interpretar i expressar
musicalment mitjançant un projecte que uneix les diferents arts i les noves tecnologies fomentant la
cohesió social
ANNEX
- WEB: http://blocs.xtec.cat/cperez45/grup-de-dansa-i-ritme-de-lies-pineda/
- YOUTUBE: https://youtu.be/a9TP2g5jVZA
- GOOGLE FOTOS:
https://photos.google.com/share/AF1QipPPjm58mDlTAAsGvGlZhSOk7W8xf1NZ2omCExjG2yyt9zDeKbjflEBLZcdDqG-
L8w?key=c3Z1UmY1VkRKLUxqeUl1U2hwRWdXWTYzYk9ROGJ3
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència “Fer camí”, 8 de març, dia internacional de les dones.
Nivell i curs 5è de Primària
Nom de l’autor/a Núria Martínez Espínola
Centre Escola Font de l’Alba
Població Terrassa
DESCRIPCIÓ
Aprenentatge i representació musical d’un poema de Maria Mercé Marçal, amb la música de Borja Penalba. Proposta musical: interpretació de Mireia Vives & Gemma Humet .
OBJECTIUS
- Reflexionar sobre la comunicació d’emocions i sentiments per mitjà de diferents expressions artístiques. - Experimentar les possibilitats que ofereixen la veu, el cos i les TAC mitjançant la realització de projectes artístics. - Relacionar la música amb altres expressions artístiques. - Explorar les possibilitats expressives de la veu i dels instruments. - Reconèixer les diferents part de la “Cançó de fer camí”: Estrofa i pont. - Identificar les segones veus en l’intérval de 3a que apareix a la cançó. - Diferenciar la tonalitat major de la tonalitat menor i relacionar-les amb les parts de les estrofes i els ponts. - Reproduir l’obstinato rítmic amb percussió corporal (palmades): silenci de corxera, dues semicorxeres, silenci de corxera i corxera. - Instrumentar la cançó amb percussió indeterminada: cajón flamenco, maraques, bombo, caixa, ...
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
- Llengua catalana (1 sessió- 1h): Lectura, comprensió i anàlisi col·lectiu del poema “Fer camí”. - Educació socio-emocional (1 sessió- 1h):
Visionat del videoclip de la cançó “Fer camí” i d’altres de diferents cultures aportats pels infants o proposats per la mestra. Col·loqui-Reflexió sobre la situació de la dóna a l’actualitat i durant la història, aportacions, dubtes, emocions i sentiments,... - Tutoria (2 sessions- 2h): Enregistrament de l’activitat per compartir a la web de l’escola. - Música (2 sessions- 2h): Aprenentatge de la cançó “Fer camí” i tria d’instruments per l’acompanyament.
DESENVOLUPAMENT
- 1a sessió (grups petits - 4 o 5 alumnes i grup- classe)
Lectura individual i en petits grups, buscant les paraules que no entenen i elaborant una petita explicació del significat de cada estrofa i del poema en sí, i del que els fa sentir. Es fa una lectura per part del mestre i una posada en comú de totes les reflexions en grup-classe.
- 2a sessió: (grup- classe) Visionat de videoclip de la cançó “Fer camí” i d’un parell de vídeos o cançons més, que tinguin un missatge de protesta per part de les dones, davant situacions socials desfavorides (Se’ls pot avisar amb temps per tal que puguin pensar o investigar). Col·loqui en gran grup sobre el missatge que reben dels visionats o audicions, les emocions i sentiments que els provoquen les diferents cançons o videoclips, la repercussió als mitjans,...
- 3a i 4a sessió: (petits grups, mestre/a de suport) Organitzar les escenes del vídeo i els grups, depenent dels instruments d’acompanyament. Enregistrament per grups de la cançó, i de les diferents escenes triades per afegir al vídeo.
- 5a i 6a sessió: (grup- classe) (1 sessió 1h) Estructura de la cançó tot relacionant-la amb el poema de la Maria Mercè
Marçal. 30’ Intérval de 3a aplicat a la segona veu de la cançó. Tonalitat major i Tonalitat menor. Ritmes: corxera, silenci de corxera, semicorxera. (1 sessió 1h) Instrumentació de la cançó: pulsació, obstinat rítmic, fort i fluix, tècnica de
l’instrument...
METODOLOGIA
L’objectiu principal d’aquesta Pràctica, és que els alumnes participin aportant els seus coneixements i reflexionin sobre la força de l’art a la societat, creant el seu propi art i siguent conscients del seu aprenentatge. Fent servir activitats d’exploració, introducció, estructuració i aplicació, tenint en compte les fases d’ensenyament i d’aprenentatge. A l’inici de totes les sessions es dedica uns minuts per tal de resumir el que es farà, posant en comú els coneixement previs dels alumnes i per crear una taula d’ítems, triats per ells i el mestre, que els serviran per orientar la seva feina i per fer una autoavaluació final de l’activitat. Treballarem en petits i gran grup de forma cooperativa. Mitjançant l’escolta activa, els infants miraran d’identificar auditivament els ritmes que apareixen en la cançó i de diferenciar les parts de la mateixa.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Participar de forma adequada en les situacions comunicatives que es
desenvoluparan en el grup, respectant les normes d’interacció oral i mostrant interès i respecte quan parles els altres.
- Preparar activament i realitzar una part de l’enregistrament/representació, valorant i contrastant el resultat i reflexionant sobre la pròpia actuació.
- Utilitzar les TIC, fent servir aparells per fer l’enregistrament d’imatge i so, compatint la feina a la web de l’escola, prenent consciència de la influència de la seva feina.
- Reconèixer les diferents parts que conformen una cançó de música moderna:
forma musical, acompanyament, harmonia en les veus.
- Reproduir els ritmes de les diferents parts de la cançó amb la pulsació adequada, la percussió corporal i/o la tècnica de l’instrument de percussió corresponent.
CONCLUSIÓ
(Les activitats es portaran a terme durant la setmana del 8 de març, dia internacional de la dona).
ANNEX
(Material, fotografies, filmacions...) MATERIALS NECESSARIS:
- Poema de poema de Maria Mercè Marçal http://lespurnabloc.cat/2017/07/26/maria-merce-marcal-canco-de-fer-cami/
- Videoclip “cançó de fer camí”
https://www.youtube.com/watch?v=GCct0sJVIkI
Altres possibles vídeos pel debat:
- Aicha - Cheb Khaled (with lyrics Spanish and French - francés y español- Espagnol et français) https://www.youtube.com/watch?v=FNUuegeHMnU
- Aretha Franklin - I say a little prayer ( Official song )
https://www.youtube.com/watch?v=cYbs_O_iMfU
- Meghan Trainor - All About That Bass
https://www.youtube.com/watch?v=7PCkvCPvDXk
- Mulán - Reflejos https://www.youtube.com/watch?v=RQ0fSt1lcnk
- Volaré - Russian Red | Brave "Indomable" (Con letra)
https://www.youtube.com/watch?v=BHVecAmnHN0
(…)
CANÇÓ DE FER CAMÍ Proposta musical de la interpretació de Mireia Vives & Gemma Humet
Lletra: Poema de la Maria Mercè Marçal
Música: Borja Penalba
INTRODUCCIÓ: Ritme de la guitarra: puntejat Tonalitat: Fa Major
// F C# F // ESTROFA 1 (A) F Bb Vols venir a la meva barca? F/C Bb/D F (Bb-C) —Hi ha violetes, a desdir! F Gm Anirem lluny sense recança Bb C F d'allò que haurem deixat aquí. Mateix puntejat, mateixos acords que a l’estrofa 1 i s’afegeix la segona veu.
ESTROFA 2 (A’) Anirem lluny sense recança —i serem dues, serem tres. Veniu, veniu, a la nostra barca, les veles altes, el cel obert. INTRODUCCIÓ: // F C# F // Ritme de la guitarra: puntejat A partir d’aquí, la guitarra comença a fer ritme rascant els acords, els mateixos que a l’estrofa 1.
ESTROFA 3 (A’’) Hi haurà rems per a tots els braços —i serem quatre, serem cinc!— i els nostres ulls, estels esparsos, oblidaran tots els confins. PONT 1 Acompanyament amb palmades. Obstinato rítmic: silenci de corxera, dues semicorxeres, silenci de corxera i corxera. Atenció! Canvi de tonalitat: Fa#m
Fm Cm Partim pel març amb la ventada, C# G# i amb núvols de cor trasbalsat. A#m Fm Sí, serem vint, serem quaranta, C# A#m C amb la lluna per estendard. Seguim amb l’acompanyament de palmades, afegim segona veu i fem mateixos acords del PONT 2.
PONT 2 Bruixes d'ahir, bruixes del dia, ens trobarem a plena mar. Arreu s'escamparà la vida com una dansa vegetal. ESTROFA 4 Mateixos acords que a l’estrofa 1.
Dins la pell de l'ona salada serem cinc-centes, serem mil. Perdrem el compte a la tombada. Juntes farem la nostra nit. Repetició amb puntejat de la guitarra.
Perdrem el compte a la tombada. Juntes farem la nostra nit.
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA Títol de l’experiència Sensibilització amb la veu i el pifre
Nivell i curs 3r curs d’educació primària
Nom de l’autor/a Laia Ferran Solé
Centre ZER Baix Camp Sud
Població Vilanova d’Escornalbou
DESCRIPCIÓ
A partir d’aquestes sessions aprendrem a fer un bon escalfament de la veu, molt
necessari abans de cantar o fer qualsevol intervenció on haguem de posar a prova les
nostres cordes vocals. També treballarem la improvisació a partir d’acompanyaments
senzills que podem provar de fer a una melodia.
D’altra banda, després de sensibilitzar-nos una mica més amb el nostre instrument
primordial, provarem de fer sonar un pifre i buscar-ne la manera de crear algunes
melodies simples.
OBJECTIUS
- Escalfar la veu
- Saber el potencial que tenim en la nostra veu i controlar-la per tal de sentir als demés però també sentir-se a un/a mateix/a
- Descobrir nous instruments i buscar la forma de fer-los sonar
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
- Treball de varis exercicis per escalfar la veu
- Cantada de cançons: melodia, bordó i/o segones veus
- Descoberta del pifre
Aquest projecte és durà a terme en dues sessions de 45 minuts, tot i que podem
repetir en vàries sessions com a rutina l’escalfament de la veu i continuar tocant el
pifre en les següents sessions consecutives, ja que tots els instruments necessiten
temps i dedicació perquè arribin a sonar bé. Lo ideal seria tocar-lo com a rutina 10
minuts cada dia, tot i que això és difícil incloure-ho en l’horari escolar per temes més
aviat logístics.
DESENVOLUPAMENT
Sessió 1: Escalfament de la veu i cant
1. Fem un massatge a la cara suaument, passant per totes les parts.
2. Agafem aire pujant els braços cap amunt per un costat i deixem anar baixant
baixant-los per l’altre costat.
3. Deixem caure tot el tòrax cap endavant deixant braços i cap completament relaxats.
A poc a poc, anem pujant i recol·locant part per part.
4. Badallem, per obrir bé la part de la gola.
5. Agafem aire, que enviem cap a la zona del diafragma, mosseguem llavis i traiem
l’aire fent-los vibrar.
6. Agafem aire altra vegada cap a la zona del diafragma i el traiem a poc a poc fent una
“fff”. També ho podem provar amb una “sss”.
7. Fem tríades majors ascendents i descendents amb “dum, dum, dum”. Important, fer
la vocal curta. També ho podem fer amb “ma, ma, ma”.
Una vegada tenim la veu preparada, és hora de començar a cantar. Això ho farem en
tres fases:
- Melodia: És important haver escoltat vàries vegades la cançó i tenir el fil musical clar abans de cantar la melodia. La mestra la cantarà varies vegades i els alumnes si aniran afegint, cadascú al seu ritme i recordant la importància d’escoltar-se a un mateix però també als demés. Llegim la lletra i anem afegint estrofes d’una en una.
- Bordó: Intentem buscar una nota base que pugui acompanyar tota la melodia. Els avantatges del bordó són que no cal conèixer la melodia, ni la lletra i tanmateix pots participar en la cançó. Aquesta nota serà la tònica i també podrem afegir-hi algú que faci la quinta.
- Segona veu: Aquesta ja és una mica més complicada que el bordó, però igualment podem intentar-la buscar. Pot haver-n’hi més d’una. Es tracta de fer una 3a o una 6a respecte la melodia. Normalment per sota, ja que la nostra oïda sol captar les notes més agudes com a melodia. Si costa, la mestra pot cantar-la i els demés afegir-s’hi a poc a poc.
Una vegada tenim clares les diferents veus, es tracta de que cadascú triï la més
adequada a si mateix, tenint en compte que sempre s’ha de sentir la melodia per sobre
de les altres. Amb lo qual hem d’escoltar els demés i hem d’entendre que està passant,
per saber a on podem fer més servei.
Sessió 2: Descoberta del pifre
La mestra reparteix un pifre per cada alumna i la única indicació que dóna és que
aquest és un instrument musical que s’ha de fer sonar d’alguna manera. Amb l’ajuda
mútua les alumnes van descobrint una a una com bufar i com dirigir l’aire per fer sonar
el pifre.
Seguidament la mestra fa una petita explicació sobre les diferències entre el pifre i la
flauta de bec. També sobre com podem col·locar els dits.
Comencem fent sonar les notes sol i la, que poden acompanyar per exemple la Polca
d’Ors. Per aquells que vagin més avançats poden provar de tocar la melodia o bé
acompanyar amb algun altre instrument.
Una vegada cadascú tingui clar el què fa anirem tots caminant i tocant per la classe
barrejant-nos entre uns i altres.
METODOLOGIA
En la primera part, els i les alumnes imiten a la mestra i repeteixen les accions que
realitza. En canvi, en la segona part, són els i les mateixes alumnes que a partir de la
pròpia pràctica, experiència i ajuda mútua arriben a fer sonar el pifre.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Segueix els exercicis d’escalfament de la veu correctament
- Canta la melodia i escolta als demés mentre ho fa
- Sap aguantar un bordó i trobar una segona veu a una melodia
- Busca la manera de fer sonar el pifre i es capaç de tocar alguna melodia senzilla
CONCLUSIÓ
Les activitats de sensibilització com les descrites del nostre instrument principal, com
és la veu, i altres instruments que poden estar a l’abast dels infants són molt
importants. En primer lloc això ens ajuda a prendre consciència del nostre cos, les
nostres capacitats i potencial. Una bona col·locació de la veu ajudarà a prevenir danys
irreversibles a les cordes vocals i ens prepararà per a un treball col·lectiu on tothom i
té el seu lloc. Tot i semblar simple, és també un bon exercici per al treball en equip, per
aprendre a escoltar i intervenir de forma coherent i adequada al que està passant.
D’altra banda la descoberta d’un nou instrument és una aventura que requereix
paciència, perseverança, concentració i coordinació. Totes elles qualitats força
necessàries a treballar durant la infantesa i també durant les següents etapes.
ANNEX
Dossiers de treball d’en Joan Codina i Vila per a les 18enes Jornades del Ball del
Llémena:
- La Ripataulèra i la descoberta del pifre
- Repertori
- Cançons revolucionàries
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA Títol de l’experiència Punta i taló.
Nivell i curs Primària. P 5
Nom de l’autor/a Àngela Hernández Garcés
Centre Escola Can Cladellas
Població Palau-Solità i Plegamans
DESCRIPCIÓ
Aquesta activitat la duc a terme durant el segon trimestre amb el grup de P5. Hem
anat progressant en fer rotllanes durant P 4. Ara intentarem dur a terme una dansa
molt nostra que consisteix en acostar-se i allunyar-se els uns dels altres i fer-ho per
parelles.
OBJECTIUS
- Identificar-se com a persona, coneixent el pròpi cos.
-Sentir que pertany a diversos grups socials.
-Aprendre amb i a través dels altres, gaudint-ne de la relació.
-Conèixer experiències de la cultura pròpia del país.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
-Expressió de les pròpies emocions mitjançant els diferents llenguatges.
-Exploració de moviment en relació a un mateix i als altres.
-Participació i escolta activa en activitats relacionades amb la cultura.
-Curiositat, interès i gaudi davant de les produccions musicals.
-Experimentació amb el gest i el moviment.
Farem 9 sessions al llarg del segon trimestre. Aprofitarem la sessió setmanal amb l’
especialista de música i la tutora per poder introduir i treballar la dansa.
DESENVOLUPAMENT
PRIMERA SESSIÓ: farem treball amb els peus, caminar de talons, caminar de puntetes,
fer punta i taló. Primer quiets i després amb desplaçament.
SEGONA SESSIÓ: presentem el ball amb la PDI, l’ escoltem i el visionem. Fem un primer
intent en rotllana i sense la música.
TERCERA SESSIÓ: establir les parelles per dur a terme la dansa. La fem de 2 en 2 sense
introduir la rotllana i sense la música.
QUARTA SESSIÓ: introduir la música per fer els desplaçaments.
CINQUÈNA SESSIÓ: fer la dansa i tots els moviments amb la música.
SISÈNA SESSIÓ: fem la dansa al gimnàs per assaigar-la al lloc on la desenvoluparem
davant de tot infantil.
SETENA SESSIÓ: parlem de com ha anat dels problemes que hem tingut i de les
propostes de millora per aconseguir un bon resultat.
VUITENA SESSIÓ: fem la dansa per tots els companys de P 3 i de P 4.
NOVENA SESSIÓ: hem fet l’ enregistrament de l’ actuació i tranquil.lament a l’ aula fem
el visionat de l’ activitat i en parlem donant opinions, debatin i fent un recull per escrit
de les idees donades pels infants.
METODOLOGIA
Farem l’ activitat a l’ aula i amb el grup sencer, podem ser dues mestres per totes les
sessions, fet que valorem molt positivament per poder atendre la diversitat de l’ aula.
També farem servir el gimnàs pels assatjos i per la representació.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup.
Usar el gest per expressar-se.
Manifestar les habilitats necessàries per poder interpretar i crear en els diferents
llenguatges.
CONCLUSIÓ
Portem a terme la dansa a l’ escola com una manifestació que comporta moviment,
que permet als nostre infants expressar sentiments.
La dansa és en molts casos símbol de festa i així volem que ho visquin els infants a l’
escola.
Amb aquesta activitat fem que els nens i les nenes visquin una representació de la
nostra tradició de forma lúdica. Volem que els menuts tinguin la possibilitat de ballar
pel plaer de ballar.
“La punta i el taló
es balla amb el peuet;
jo tinc un aimador
que se’n diu Manelet”
ANNEX
Música de la dansa.
Enregistrament de l’ actuació.
Punta i taló Sac de danses. Recull de danses catalanes senzilles Alta fulla.
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA
Títol de l’experiència Dansa “Era Pòlca Piqué” (de la Vall d’Aran)
Nivell i curs 1r curs del cicle superior de primària (5è de primària)
Nom de l’autor/a Xavier Santandreu
Centre Escola Bergantí
Població El Masnou
DESCRIPCIÓ (JUSTIFICACIÓ) El fet de dansar a l’escola ens permet treballar diferents objectius, competències i continguts:
- Conèixer noves cultures, regions i músiques.
- Socialitzar-nos i saber treballar amb els companys.
- L’esquema corporal i la coordinació.
TEMPORITZACIÓ L’aprenentatge global de la dansa es durà a terme en uns 20 minuts, tot i que caldrà repassar-la en una
segona sessió per tal d’afermar els passos i moviments. Al cap d’unes setmanes anirà bé rescatar-la de nou
per acabar de polir els detalls.
OBJECTIUS Generals (del currículum):
1. Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so i del moviment i apreciar que l’art és una
manera de donar forma a les experiències, a les idees i a les emocions.
2. Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix el cos i l’experiència artística mitjançant els
llenguatges artístics i la realització de projectes expressius.
3. Comprendre que les manifestacions artístiques i culturals estan fetes per homes i dones i que
representen les seves experiències.
4. Valorar i respectar el fet artístic entenent que és una manera de comunicar-se i d’expressar sentiments,
descobertes, capacitats...
6. Valorar i gaudir de la interacció en el grup i el cooperativisme.
9. Gaudir de l’aproximació a les manifestacions artístiques i culturals.
Específics (concreció dels objectius generals):
- Superar les inhibicions dels alumnes, afavorint així la desinhibició corporal.
- Descobrir danses d’arreu.
- Conèixer l’estructura de la cançó i entendre les diferents parts de la dansa.
- Adoptar una bona postura al ballar.
- Ballar buscant l’harmonia en el moviment.
- Diferenciar frases sonores de 8 compassos.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES Competències bàsiques generals (són les de totes les àrees):
(Selecciono 6 de les 8 que s’especifiquen currículum)
3. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
4. Competència artística i cultural.
4. Competència matemàtica.
6. Competència d’autonomia i iniciativa personal.
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
8. Competència social i ciutadana.
Competències bàsiques (pròpies de l’àmbit artístic):
(Selecciono 3 de les 9 que s’especifiquen en el desplegament del currículum)
Dimensió percepció, comprensió i valoració:
4. Utilitzar els elements bàsics dels llenguatges visual, corporal i musical i estratègies per comprendre i apreciar les produccions artístiques.
5. Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni artístic proper, de Catalunya i d’arreu.
Dimensió interpretació i producció:
8. Emprar els elements i recursos bàsics del llenguatge escènic per expressar-se, interpretar i comunicar-se.
CONTINGUTS Explorar i percebre (cicle superior):
- Reconeixement de la relació de les expressions musicals i les danses amb les idees, les emocions i les realitats socials.
- Apreciació de la influència de l’experiència cultural de l’entorn en la comprensió, interpretació i creació musical i escèniques.
- Valoració de la funció i el context de la música i la dansa en la societat.
Interpretar i crear (cicle superior):
- Identificació i aplicació de les possibilitats de comunicació que poden suggerir la utilització del cos per comunicar coneixements, pensaments, emocions i experiències.
- Interpretació de danses desenvolupant tècniques corporals i de coordinació tant individual com col·lectiva. Pràctica de tècniques bàsiques de moviment i utilització d’estructures sonores en la realització de la dansa.
- Assumir responsabilitats i afavorir la dinàmica de treball cooperatiu, establint moments de revisió, respectant les aportacions dels altres i resolent discrepàncies amb arguments.
- Incorporació i utilització de la terminologia pròpia de la pràctica i vivència de la dansa.
- Interès per conèixer i valorar les manifestacions artístiques i culturals del nostre entorn.
DESENVOLUPAMENT DE LA DANSA Estructura: AB x6 vegades. Cada part té 8 compassos de 2/4.
Posició inicial: Dos cercles de parelles mirant-se un a l’altre i amb les mans a la cintura.
Passos de cada part de la dansa:
A: Tothom marca amb el peu dret Taló-Punta i un-dos-tres (dreta-esquerra-dreta) sense
moure’s de lloc. El mateix amb l’altre peu. Tot això es fa dos cops.
B: El de fora fa dues voltes a la parella en sentit antihorari (caminant endavant) a ritme de
(començant amb la dreta). Realment fa 8 vegades aquest obstinat.
A: Igual que l’anterior.
B: Igual que l’anterior però qui gira és el de dins i fa només una volta i quart i acaben encarats. El primer i
els darrers obstinats, si cal, cal fer-los sense moviment i el de fora gira ¼ de volta a la dreta sobre sí mateix
per encarar-s’hi. Quedaran com si tothom formés un sol cercle.
A: Agafats amb els braços estesos típics de la polca fem el mateix cap al centre del cercle i enfora. (x2)
B: Ara fem una cadena començant amb la mà dreta amb la parella i l’esquerra amb la següent. El que
abans era a fora anirà en sentit antihorari i l’altre al revés. Seria ideal ser 8 parelles per acabar amb la
mateixa parella. Acabem al lloc oposat del cercle.
A: Igual que la darrera.
B: Igual que la darrera. (Acabem al lloc inicial).
A: Igual que la darrera.
B: Agafats tipus vals fem dues voltes sobre nosaltres mateixos a ritme de polca en sentit antihorari.
A: Igual que la darrera.
B: Agafats tipus vals anem ballant la polca i rodant el cercle en sentit antihorari. Lo ideal és fer en el
primer obstinat el desplaçament i gir i el segon sense desplaçament i així anar repetint.
METODOLOGIA Els passos a seguir per tal d’aprendre a ballar aquesta dansa seran:
- Situació a l’espai en la posició inicial.
- Escolta activa de la música diferenciant-ne l’estructura.
- Mostra dels passos de cada part per separat i repetició lenta dels mateixos.
- Interpretació de cada part de la dansa a velocitat més lenta.
- Interpretació de tota la dansa amb els seus enllaços a velocitat més lenta.
- Interpretació a velocitat normal.
Més que una verbalització dificultosa es tracta de ser un bon model per tal que els alumnes imitin la postura
i els moviments, ja que una explicació purament verbal seria realment dificultosa d’entendre. El mestre pot
agafar un alumne i dansar amb ell al centre de la rotllana a mode d’exemple.
CONNEXIONS AMB ALTRES ÀREES Educació física:
- Espai i temps
- Expressió corporal
- Coneixement del cos
- Orientació en l’espai
CRITERIS D’AVALUACIÓ - Identificar i reconèixer en les diverses formes d’expressió artística i cultural alguns trets socials i
culturals.
- Comunicar, de forma corporal, coneixement, pensament, emocions i experiències aplicant les possibilitats de comunicació del nostre cos.
- Participar en el procés d’aprenentatge d’una tasca cooperativa.
- Mostrar respecte, responsabilitat i valoració crítica en el treball cooperatiu.
- Interpretar danses utilitzant les tècniques bàsiques del moviment.
RECURSOS MATERIALS
- Reproductor d’mp3 o instruments per interpretar-la. En el meu cas amb flabiol i tamborí.
ANNEX
- Partitura, lletra, traducció i contextualització: http://www.arxiu.net/4Cat/DTC09a.pdf
- Hi ha moltes músiques semblant sota la denominació de “Polca piqué”
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA Títol de l’experiència Era Pòlca Piqué Nivell i curs 5è de primària
Nom de l’autor/a CARLES CASANOVA
Centre FUNDACIÓ ESCOLA MOWGLI
Població Igualada
DESCRIPCIÓ
A l’escola celebrem la festa de TARDOR pels voltants del dia 1 de novembre.
Enguany volem preparar una dansa per cada classe i ballar-la davant els nostres
companys.
Per la classe de 5è hem escollit ERA PÒLCA PIQUÉ, tradicional de la Val d’Aran.
OBJECTIUS
Escolta de peces instrumentals i vocals catalanes de diferents estils i autors.
Interpretació col·lectiva de danses.
Valoració i respecte per les produccions pròpies i d’altri.
Tècniques bàsiques de moviment.
Sincronitzacions de música i moviment.
Terminologia pròpia de la dansa i de la vivència de la dansa.
Percepció sensorial.
Interès i curiositat per descobrir i gaudir de les manifestacions artístiques que ofereix
l’entorn.
Interès pel coneixement del Patrimoni artístic de Catalunya
Satisfacció i emoció per l’experiència artística.
Possibilitats corporals comunicatives.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
Punts de dansa: taló/punta i pas de polca.
Ballar els passos treballats seguint el ritme de la música.
Música de la dansa, anàlisi de la melodia.
Es durà a terme durant 4 sessions d’una hora, en total quatre setmanes.
DESENVOLUPAMENT
El primer dia i com a introducció escoltarem la dansa i en farem una anàlisi musical, té
dues frases clarament definides i els nens i nenes han d’aprendre a reconèixer-les.
A la segona sessió treballarem els punts de dansa sense fer la coreografia.
A la tercera sessió aprendrem la coreografia.
A la quarta i última assajarem i perfeccionarem els errors que es puguin cometre.
METODOLOGIA
Aprendre per imitació del professor.
Incidir i practicar els punts de dansa.
Escolta activa.
Assaig amb les parelles.
Coreografia final
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Interpretar danses apreses utilitzant les tècniques bàsiques del moviment.
Identificar i reconèixer diverses formes d’expressió artística.
Formular opinions al voltant de les manifestacions artístiques.
CONCLUSIÓ
És una experiència on els nens i nenes gaudeixen molt perquè tenen molt d’interès en
aprendre danses que els són desconegudes.
Al mateix temps aprenen costums i tradicions d’altres indrets del nostre País i d’arreu
Valoro molt positivament que cal anar fent aquesta tasca de presentar noves danses al
llarg de tota l’etapa.
ANNEX
Música de la dansa
Video d’algun grup de ball tradicional aranès ballant la polca Piqué.
ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA Títol de l’experiència Polca Piqué
Nivell i curs 5è i 6è de primària
Nom de l’autor/a Gisel.la Jovell
Centre Escola Guerau de Jorba
Població Jorba
DESCRIPCIÓ
Cada any per la festa de la Castanyada preparem danses populars i tradicionals per
mostrar als pares i mares. Aquest curs aprofitant la formació vam decidir aprendre la
Polca Piqué, una dansa aranesa fàcil i divertida.
OBJECTIUS
Percepció sensorial.
Interès i curiositat per descobrir i gaudir de les manifestacions artístiques que ofereix
l’entorn..
Interès pel coneixement del Patrimoni artístic de Catalunya
Valoració i respecte per les produccions pròpies i d’altri.
Satisfacció i emoció per l’experiència artística.
Possibilitats corporals comunicatives.
Escolta de peces instrumentals i vocals catalanes de diferents estils i autors.
Interpretació col·lectiva de danses.
Tècniques bàsiques de moviment.
Sincronitzacions de música i moviment.
Terminologia pròpia de la dansa i de la vivència de la dansa.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
Música de la dansa, anàlisi de la melodia.
Punts de dansa: taló/punta i pas de polca.
Ballar els passos treballats seguint el ritme de la música.
Es durà a terme durant 4 sessions d’una hora, en total dues setmanes.
DESENVOLUPAMENT
El primer dia i com a introducció escoltarem la dansa i en farem una anàlisi musical, té
dues frases clarament definides i els nens i nenes han d’aprendre a reconèixer-les.
A la segona sessió treballarem els punts de dansa sense fer la coreografia.
A la tercera sessió aprendrem la coreografia.
A la quarta i última assajarem i perfeccionarem els errors que es puguin cometre.
METODOLOGIA
Escolta activa.
Aprendre per imitació de la mestra.
Assaig amb les parelles.
Coreografia final
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Identificar i reconèixer diverses formes d’expressió artística.
Formular opinions al voltant de les manifestacions artístiques.
Interpretar danses apreses utilitzant les tècniques bàsiques del moviment.
CONCLUSIÓ
Els nens i nenes gaudeixen molt aprenent danses que per a ells són desconegudes i
alhora aprenen costums i tradicions de Catalunya i arreu.
Crec que és una tasca que cal continuar realitzant al llarg de tota l’etapa.
ANNEX
Música de la dansa
Video d’algun grup de ball tradicional aranès ballant la polca Piqué.
ESTRUCTURA D’ UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’ AULA Títol de l’ experiència
Jocs de falda i cantarelles
Nivell i curs Intercanvi entre alumnes de P-4 i 3r de Primària
Nom de l’ autor/a
Mireia vallverdú
Centre Escola coves d'en cimany
Població Barcelona
DESCRIPCIÓ
L'experiència busca assegurar la transmissió d’una part de la cultura i tradició oral
catalana,per part dels alumnes més grans als més petits, a través de cantarelles,
cançons populars, i jocs de falda, tot creant un vincle emocional entre ells.
OBJECTIUS
• Posar ritme a frases musicals • Identificar cançons conegudes i la seva l’estructura • Memoritzar el funcionament dels jocs de falda i la seva mecànica. • Esforçar-se en la producció fonètica . • Dur a terme el joc de falda respectant i seguint la seqüència temporal correcta. • Aprendre a escoltar. • Mantenir una actitud de satisfacció davant les activitats, tot mostrant ganes de superar les dificultats que vagin apareixent • Cantar amb l’entonació i el ritme adequats • Reconèixer melodies conegudes. • Conèixer la cultura catalana a través de l’expressió oral.
CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ
Memorització, entonació correcta i moviments adequats de les següents cantarelles i jocs de falda... - Arri arri tatanet - Escarbat bum bum
- La barca puja i baixa
- Bin bom
- Els dits es saluden
- El Joan petit quan balla
- Dalt del cotxe
- Barbeta
- Burbíxola
- Qui la ballarà? Temporització... Tot el curs: una sessió trimestral
DESENVOLUPAMENT
Els alumnes de cicle mitjà, treballaran a l’àrea d’educació musical les cançons i jocs de falda populars, i les compartiran amb els alumnes d’educació infantil.
METODOLOGIA
Recursos -Humans
- Mestra tutora, mestre de música i alumnat. -tipologia d’agrupaments: - Grup classe d'infantil i de primària, barrejats em petits grups o parelles segons el joc o cançó. -Espai: - Aula de música i sala de psicomotricitat
CRITERIS D’ AVALUACIÓ
Ítems a avaluar: Tenir una actitud activa i engrescadora durant el joc. Percebre la pulsació de les diferents cantarelles. Reconèixer prèviament les sensacions que comporta el joc. (Saber que li faràs pessigolles abans de fer-li’n, així com la seva postura corporal i moviment.) Memoritzar i reproduir finals de frase de les diferents cantarelles. Interpretar les intencions comunicatives de l’adult pel gest i l’entonació.
CONCLUSIÓ
Una experiència enriquidora que és fa tres cops durant el curs, i que els infants que a casa no tenen el català de llengua materna, aprenguin aquesta riquesa tradicional i popular.
ANNEX
-Materials: - Làmines plastificades dels jocs de falda dibuixats per ells. - Capsa de cançons populars.