exposició dones gitanes

11.FH11 9/3/07 12:13 P�gina 2

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

Les seves mirades. El seu món culturalDones i gitanes

Organitza Entitats col·laboradores: Entitats adherides:

Agrupació d’Entitats Gitanes de Catalunya

Associació Gitana de Viladecans

Centre Cultural Gitano La Mina

Centre Sociocultural 801

Coordinadora de Joves Gitanos de Catalunya

Fundació Privada Ujaranza

Fundació Pere Closa

Associació Sociocultura Lachó Bají Calí

Partit Nacionalista Kaló

Associació Gitana de Camps Blancs

UNIO

N ROMANI

Unión

del PuebloGit

ano

DromKotarMestipen

L’exposició Dones i gitanes. Les seves mirades.El seu món cultural reflecteix elmoment històric que està vivint el poble gitano en l’actualitat; les dones gitanesestan protagonitzant una profunda revolució dialogada en la qual es reivindiquenels seus drets com a dones i com a poble. Per tant, com a dones i com a gitanessón el motor de transformació d’una cultura mil·lenària, assentada a Catalunyades de fa més de sis segles, la qual ha estat reconeguda oficialment pel Parlamentde Catalunya l’any 2001.

Aquesta exposició és una petita aportació que fa el Departament de Benestari Família per tal de superar el gran desconeixement cap a aquest poble. Tambéés una forma de reconèixer algunes de les aportacions que el poble gitano hafet a Catalunya històricament. D’altra banda, forma part d’un seguit d’accionsque les organitzacions gitanes de Catalunya estan organitzant per a la celebraciódel Dia Internacional del Poble Gitano, 8 d’abril d’enguany, amb la col·laboraciódel Departament.

L’exposició està composada d’una banda per un resum històric de l’entrada ievolució del poble gitano Catalunya, així com per parts de la campanya Aixíveiem la comunitat gitana. Coneguem-los abans de jutjar-los. D’altra banda,inclou fotografies d’Ana Palma i Jesús Salinas sobre el caràcter i vivències dela dona gitana.

��

�� !�"�� #��#�� $�� #��!�%��

&�� #�� '�� #�� $��#��

��(�)��*�� #�� +�� !�,�� #��

�� !�-�� #�� #��#��!

.��'��/�#��'�� '��0��

��+��!�1�� #�� !!! !�.�� 2��3��

� �� #��4�� +�� #��!

�� 5��+��+�� +��6��/��+��

��#��.� ��7��8��!

-�� '�� 5��

��

��!�8� �#�� &��#�� 9��

�� 9�� &��

�� !

-�� 9��

�� #��#��+��

�� 3��'��

��#�� #�� !!!�:��

�� #�� 9��

��

�� #�� !

%�� #�� #��

�� +�� &�� #��+��6��

�� #�� 9�� '��!

/�� #�� #��

�� +��

��9�� 3��

�� !�/��

��&��+��;� �� #�� &�� #��

�� #�� 9��

��9 ��

�� ;��&� ��#��!

)�� $��

��6�� '��# �� 9�� +�#��!��

�� +�� #��&�� &�� &�� !

��&�� 9��9��

�� !

-�� &��

��#� ��;��

��#�� !

%�� 6�&�� #��

��#��#�� !

%�� #�� !��

��#�� #&��;��&��!

��<==>

.� * �1��

��

��

�� !�"��!��!� �� !�� #�� "�� $��

% �� &

� �� '

(�� )� ��&�� !��*��!� �� +�� '�� "�� !� �� !��

�� $�� "�� ,�� !� ��"��-��!�� !�� !�� +��

.�� , �� /��!�� 0�� 1�� .��

2�� 3445

��-��

��

06.FH11 9/3/07 12:24 P�gina 1

Composici�n


La família:el cor de la comunitat

L’alegriade viure

La «família extensa» abasta, a més del nucli familiar bàsic, altres molts parents o cosins i constitueix

el més important en la vida de la comunitat gitana. El respecte als més grans és un dels seus

valors principals: els vells i velles, els oncles i ties (tíos i tías o gitanos/es de respecte) tenen

l’autoritat, basada en el respecte, el reconeixement del propi grup i l’experiència viscuda i acumulada

en coherència amb el seu poble i valors, de manera que tenen un rol actiu i específic per aportar

elements d’acord i consens, i reben un tracte especial de tots els altres membres de la comunitat.

En casos de malaltia o de necessitat econòmica, la solidaritat entre membres de la família i la

comunitat sobrepassa qualsevol altra preocupació.

Dita gitanaOn mor una il·lusió, sempre neix una esperança.

Les celebracions són molt importants a la

comunitat gitana. Destaca sobretot la boda, amb

la petició i l’emparaulament. Als casaments, hi

solen assistir moltes persones i entre alguns dels

seus ritus estan cantar les alboreás, portar els

nuvis a coll, llançar confits a l’aire, trencar les

camises, etc.

Els batejos són l’ocasió per donar al nen o la

nena el seu nom gitano i confiar-li padrina i

padrí (kirví i kirvó). Nadal i la nit de Sant Joan

són dues festivitats molt antigues, de reunió de

la família i de record d’acampades al costat dels

rius.

La religiositat és un altre sentiment profund que

es reflecteix en romeries de llarga tradició i en el

respecte als morts. La mort d’un familiar es recorda

amb el dol de cada persona que hagi compartit

la seva vida. Tant el dol com les festes es viuen

amb una forta emoció.

GarrotinAl garrotin, al garrotan,

de la vera vera vera de Sant Joan;

al garrotin, al garrotan,

de la vera vera vera de Sant Joan.

Festes gitanes12 de gener > Dia dels Gitanos (Aragó)

18 de març > Dia dels Gitanos (Almeria)

8 d’abril > Dia Internacional

del Poble Gitano

24 de juny > Sant Joan

24 de juliol > Dia del Poble Gitano

(Múrcia)

28 de juliol > Dia dels Gitanos (Llevant)

Octubre > Mes de la Cultura Gitana

(Extremadura)

9 de novembre > Dia de la Cultura Gitana

(Saragossa)

22 de novembre > Dia dels Gitanos

Andalusos

09.FH11 9/3/07 12:16 P�gina 2

Composici�n


08.FH11 9/3/07 12:21 P�gina 2

Composici�n


Unacultura oralEl desenvolupament de la comunicació i del

diàleg, la creació dels espais per possibilitar-

los entre les persones que configuren una

família o entorn, són elements clau per a la

cultura gitana. La llengua té una gran

rellevància: el romaní és l’element d’unió entre

les comunitats repartides pel món, el vincle

d’una cultura que s’ha transmès oralment de

generació en generació.

No obstant això, a molts països aquesta

llengua s’ha anat perdent per la imposició de

la llengua oficial, tal com va passar a l’Estat

espanyol.

Tot i així, s’ha mantingut la parla pròpia

dels gitanos catalans, el caló, que durant

segles ha anat aportant un gran nombre

de paraules d’ús comú a la llengua catalana.

Frases usuals en romaníLacho dives > Bon dia

Devleça > Adéu

Sar san? > Com estàs?

Katar san? > D’on ets?

Nais tuqe (pronunciat «tuqué») > Gràcies

Naj sosqe (pronunciat «sosqué») > De res

Sastipen thaj Mestipen > Salut i llibertat

15.FH11 9/3/07 12:11 P�gina 2

Composici�n


��

07.FH11 9/3/07 12:22 P�gina 1

Composici�n


L’herènciadels Sabors

Música!

L’art de la gastronomia sempre es transmet a través de les generacions, com a element

de la cultura més quotidiana. El menjar gitano es caracteritza perquè és senzill, nutritiu,

acolorit i picant. Alguns dels plats més comuns són els potatges, que es preparen amb

multitud de variants (de mongetes i fonoll, de bacallà...), les farinetes, els flamenquins

(llom enrotllat farcit i fregit)... El cafè, amb la seva preparació tradicional, és sobretot

un acte social i un símbol de cortesia.

FarinetesIngredients: 4 cullerades d’oli · 2 llesques de pa a trossos petits · 2 cullerades de farina

(plenes) · un pessic d’anís en gra · 4 cullerades de sucre (o més segons el gust) · canyella

en pols · 1 got de llet · 1 got d’aigua.

Escalfeu l’oli a la paella. Fregiu-hi el pa i reserveu-lo. Torreu l’anís i la farina en el mateix

oli. Afegiu-hi l’aigua a foc més baix. Remeneu-ho contínuament per evitar els grumolls

i afegiu-hi la llet. Remeneu-ho per obtenir l’espessor que us agradi. Afegiu-hi el sucre

i aboqueu-hi el pa que havíeu reservat. Empolseu-ho amb sucre i canyella i serviu-ho.

(A Cocina Gitana, Icaria 1996)

El mig amic

La música gitana recull els sons de l’Índia i de tots

els països que van travessar els gitanos fins a la

península Ibèrica, i té influències iranianes, turques,

balcàniques, gregues, andaluses... A Andalusia va

néixer el flamenc, una de les aportacions més a la

cultura universal, i a Catalunya va néixer la rumba

catalana, més rítmica que la seva germana del sud,

amb un caràcter eminentment gitano i amb

l’aportació del caló-català.

A més, la música gitana continua estant viva arreu

del món i en tots els estils musicals: jazz, fusió, folk,

rock, pop, clàssica...

Alguns músics i bailaores gitanos i gitanes: Django

Reinhardt, Bratsch, Taraf de Haidouks, Esma

Redzepova, Fanfare Ciocarlia, The Gipsy Kings,

Camarón, Mairena, Tomatito... I catalans i catalanes

com Carmen Amaya, l’Onclo González, El Pescailla,

Peret, Los Amaya, Els Parrano, L’Orelles, el Toqui, El

Noi, El Chele, Duquende, Ginesa Ortega, Montse

Cortés, Los Toleo, Chicuelo, Miguel de la Tolea, o

grups joves com La Violeta, Sabor de Gràcia, Garrotan,

Som la Rumba...

Pere Pubill Calaf (Peret)I enredant per allàI enredant per aquíD'aquesta maneraEm va pujar a miTeixits venia el meu parePer la comarca de VicI la gent que li compravaLi deien el mig amicQui es que es vol deixar enredarPer un gitano eixerit?

A qui em compri una camisaLi regalo un cobrellit!Així es guanyava la vidaEl meu pare, el mig amicI el pobre del que li compravaSe'n quedava ben lluïtPerò ho feia amb una gràciaI hi posava tant d'estilQue inclòs havia venut trajosA algun guàrdia civil.

El garrotín és de Lleidaque volta per tot lo món,i ha arribat a Barcelona,i encara marca Colom.

La rumba va nàixer a Lleida,descendenta del sandó,la cantava el vell Parrano,la ballava el Gafarró.I aquestes rumbes de Lleidaque volten per tot el món,arriben a Barcelonai ens donen la raó.

Mireu si fem bona salsa,mireu si fem bona salsa,que hasta Federico Lorcavol conèixer nostra gràcia.

Cal fer esment del garrotin, fruit de les relacions entre

paios i gitanos a Catalunya, i diferent de l’andalús. A la

plaça, mentre els pagesos tocaven la guitarra les nits

d’estiu, i quan s’apropaven al foc durant les vetllades

d’hivern, els gitanos i gitanes ballaven el garrotin, la

dansa flamenca més castissa, filla de Lleida;

Los contaré una història,història que va passar,d'un gitano que va vindre,d'un gitano català.Va vindre de Barcelonai a Lleida es va quedar,va demanar una gitanaque li deien la Pilar,d'una família de Lleida,la família Salazar.

07.FH11 9/3/07 12:23 P�gina 2

Composici�n


Gitanosi gitanes avui

OficistradicionalsAlguns oficis tradicionals han tingut un arrelament especial

entre les persones gitanes, sobretot aquells en què s’utilitzaven

materials comuns per produir eines per a usos diferents, com

ara els de ferrer o cisteller. Tampoc no podem oblidar els

tractants en bestiar i els esquiladors, oficis més lligats al seu

passat nòmada. I encara avui són molt nombrosos els gitanos

i les gitanes que es dediquen a la venda ambulant, la recollida

de fruita i hortalisses de temporada (temporerisme) o la

compravenda d’antiguitats.

«Les noves generacions gairebé desconeixen l’ofici d’esquilador,

i de ben segur que arribarà un dia en què l’art de pelar bèsties

passarà a la història com tants altres costums i característiques

pròpies dels gitanos.»

Juan de Dios Ramírez Heredia a Pomezia: Boletín informativo

de divulgación gitana (1967).

Fa 25 anys es feia difícil que els nens i les nenes gitanes anessin

a l’escola, malgrat que l’educació era un dret i un deure molt

important per al futur de qualsevol nen o nena. Avui dia, la

legislació vigent ja garanteix aquest dret i trobem companys

i companyes gitanos en molts centres educatius, fet que els

converteix en espais idonis per compartir cultures.

Un percentatge de joves gitanos i gitanes ha continuat estudiant

posteriorment i ara són advocats i advocades, mestres, enginyers

i enginyeres, educadors i educadores, informàtics i informàtiques,

metges, infermers i infermeres, etc.

També moltes persones adultes gitanes, especialment dones,

estan estudiant per poder millorar els seus nivells acadèmics

i per ampliar els seus coneixements bàsics a la xarxa d’educació

de persones adultes. La formació ocupacional està obrint noves

vies formatives i laborals per a les persones gitanes.

Les persones gitanes estan treballant per poder incloure les

seves veus, el seu punt de vista en l’educació.

A banda de les seves aportacions essencials a la música i la

dansa, el poble gitano es troba present en moltes altres arts,

tot i que tradicionalment s’han format de manera independent,

aliens als corrents i les modes de cada moment.

És important destacar també l’interès de grans creadors de tots

els temps per la cultura i l’estètica gitanes, encara que, tal com

diu Alain Reyniers, «reflecteixen més aviat els somnis dels artistes

i la societat del moment que no pas la realitat gitana».

Entre aquests creadors no gitanos fascinats per l’estètica gitana

podem esmentar noms com Brahms, Liszt, Falla, Ravel,

Shakespeare, Cervantes, Goethe, Hugo, Baudelaire, Sorolla,

Nonell, Lorca, Gargallo, Chillida... Però també trobem noms

gitanos en les arts més diverses: Poliakoff, Morelli i Maya en

la pintura; Djuric, Spinelli, Papusa, Maximoff, Pere Heredia o

Joaquín Albaicín en la literatura; diverses famílies en les arts

circenses, com ara la Bouglione/Romanés; Yul Brynner i Toni

Gatlif, al cinema; el Teatre Romathan d’Eslovàquia i el dramaturg

Paco Suárez o l’Orquestra Simfònica Gitana de Francisco Suárez

Saavedra, i un llarg etcètera.

La profètica tribu de pupil·les ardents, ahir es va posar en

marxa, amb els seus petits a l’esquena o lliurant al seu apetit

ferotge el cabal sempre a punt de les seves mames penjants.

Els homes caminen amb les seves armes lluents al costat dels

carros, on els seus s’arrauleixen i passen pel cel els seus ulls

afligits pel trist record de quimeres absents. El grill, des del fons

de la seva cova arenosa, redobla la seva cançó mentre els veu

passar. Cibeles, que els estima, augmenta les seves verdors. Fa

brollar la roca, fa florir el desert davant d’aquells viatgers per

als quals s’obre l’imperi comú de tenebres futures.

Charles Baudelaire, a Spleen e Ideal.

Antonio Humanes y José Monge.

Te lo dice Camarón (1986)

Cuando los niños en la escuelaestudiaban por el mañanami niñez era la fragua;yunque, clavo y alcayata;yunque, clavo y alcayata.

Quan els nens a l’escolaestudiaven al matíla meva infantesa era la farga;enclusa, clau i escàrpia;enclusa, clau i escàrpia.

Les artsper descobrir

��

10.FH11 9/3/07 12:14 P�gina 2

Composici�n


Cada vegada són més els gitanos i les gitanes

que s’incorporen al mercat laboral i exerceixen

les professions més diverses.

A això ha contribuït, d’una banda, que els

oficis tradicionals ja no tenen tantes sortides

com abans i, de l’altra, que els joves han canviat

els seus interessos i, com a conseqüència, allò

que volen per al seu futur personal i

professional.

Les dones gitanes, dedicades historicament a

les feines de la llar i als oficis tradicionals,

també s’estan incorporant a noves ocupacions,

sense que això suposi una pèrdua dels valors

i de la identitat gitana.

«Constatem que, en algunes ocasions, es nega

l’accés a un habitatge a famílies gitanes per

motius estrictes de discriminació social.

Rebutgem qualsevol manifestació que tendeixi

a evitar l’entrega d’habitatges a la comunitat

gitana i repudiem igualment als governants

públics que es deixen influir per aquestes

manifestacions. Ser veí de famílies gitanes és

tan fàcil o tan complicat com ser veí de famílies

no gitanes.»

«La convivencia con los vecinos» a

Fundamentos del Pensamiento Gitano Hoy

(Unión Romaní, 1994)

«Tots els espanyols i espanyoles són iguals

davant la llei, sense que pugui prevaldre cap

discriminació per raó de naixement, raça, sexe

o religió o qualsevol altra circumstància

personal o social.»

Constitució espanyola. Article 14.

«El Consell, per unanimitat, a proposta de la

Comissió i després de consultar el Parlament

Europeu, podrà adoptar accions adequades

per lluitar contra la discriminació per motius

de sexe, d’origen racial o ètnic, religió o

conviccions, discapacitat, edat o orientació

sexual.»

Tractat d’Amsterdam. Article 13.

Malgrat que en les últimes dècades també

s’han donat passos importants en el dret

constitucional a l’accés a un habitatge digne,

no podem oblidar que encara hi ha moltes

famílies gitanes que viuen situacions de

pobresa i exclusió social. Aquests problemes

greus queden reflectits especialment en les

dificultats per aconseguir un habitatge,

moltes vegades complicades per tràmits

administratius, aparentment senzills, com

ara la justificació d’ingressos estables o

l’empadronament.

La comunitat gitana, present a la península

Ibèrica des del segle xv, representa

actualment prop del dos per cent de la

població i constitueix, per tant, la minoria

ètnica més important del país. Quant a

Catalunya, és la minoria ètnica autòctona

més important. No obstant això, segons

diverses enquestes, també és el grup més

rebutjat per la societat majoritària. És tasca

de tots i totes canviar la imatge negativa

del poble gitano i reconèixer que són

ciutadans i ciutadanes amb els mateixos

drets que la resta. Això també implica, per

a la comunitat gitana, l’obligació de ser

conscient que conviure en societat exigeix

tant defensar els drets com complir els

deures.

Ciutadaniai futur

exposició dones gitanes

Documents