Núm. 2

La Plega de l’Arxiu Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya 1

En aquest número hi apareixen noves seccions. A l’espai Agenda s’hi recullen jornades, premis i congressos relacionades amb l’entitat o bé, d’història. També s’inclou a La Plega, la secció La Fotografia on s’hi destaca una fotografia o imatge important per a l’entitat. No volem quedar-nos estancats ni en unes formes ni en uns motlles. Anirem configurant la nostra publicació segons veurem les necessitats i circumstàncies de cada moment. El passat 4 de maig vàrem exposar el Pla Estratègic de l’Arxiu en la reunió dels directors gerents de les nostres escoles. Esperem que de pas a pas anirem entrant a la vida de les escoles com una institució més que pot aportar medis i instruments de treball i de formació per als alumnes. Agenda Premi Joan Profitós d’assaig pedagògic. Termini de presentació de textos fins el 13 d’octubre del 2005, segons bases que podeu consultar a la mateixa fundació, Rda. Sant Pau, 80, 2n. (08001) Barcelona o a la seva pàgina web: http://www.escolapia.net/fundacio/ . XVII Jornades d’història de l’Educació dels Països Catalans. Història/històries de la lectura. Les Jornades se celebraran a Palma de Mallorca, del 17 al 19 de novembre del 2005. Per a més informació info@iebalearics.org. XXI Congreso de la Asociación de Archiveros de la Iglesia en España. Música y archivos de la Iglesia. Congrés que anualment celebra l’AAIE i que enguany tindrà lloc a Santander del 12 al 16 de setembre. Per a més informació archivo@cabildodezaragoza.org, o a Archivo Catedralicio, Plaza de la Seo, s/n. (50001) Saragossa. S’escriu ... (en publicacions periòdiques no escolàpies) Bayó, Jaume. El meu amic màrtir, Francesc Carceller. [2005].

L’autor recorda el seu mestre escolapi i consiliari del grup fejociste del col·legi de Nostra Senyora de Barcelona.

Butlletí de l’APEPC Barcelona, juny 2005, número 2

Presentació

Núm. 2

La Plega de l’Arxiu Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya 2

Cambray, David; Cervera, Jaume; Coma, Ricard [et al.]. Quadern de Bitàcola: orientació Professional i Acadèmica. Barcelona: Escola Pia de Catalunya, 2003. ISBN 84-8435-816-X.

Llibre per anotar-li les incidències del viatge pel batxillerat, però que pretén ajudar a l’autoconeixement, al coneixement de l’entorn i a aprendre decisions.

Colom, Antoni J. De la debilitat teòrica de l’educació. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2005. ISBN: 84-7283-786-6.

Discurs de recepció com a membre de l’Institut d’Estudis Catalans de l’antic alumne del col·legi Calassanci de Barcelona.

Doctor Magí Ponts Mestres : tributos y empresas. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2004. ISBN 84-475-2859-6.

Miscel·lània dedicada al Dr. Ponts, antic alumne de l’Escola Pia de Tàrrega i de Sarrià, col·legis que l’homenatjat sempre ha recordat i dels que es fa esment a la Laudatio.

Escola Pia Balmes. Treballs de recerca. Batxillerat 2005. Barcelona: Escola Pia Balmes, juny 2005.

De cada treball de recerca de 2n curs de batxillerat de 2004-2005, hi ha: autor, títol, tutor i resum.

Escola Pia de Catalunya. Plans Anuals i Memòries, 1999-2000; 2000-2001. [CD-ROM].

En aquest CD-ROM s’hi ha inclòs les memòries de totes les escoles de la Província escolàpia catalana dels anys esmentats.

Florensa i Parés, Joan. “Fondo de procesos de beatificación y de canonización en el Archivo Provincial de la Escuela Pía de Cataluña”. Memoria Ecclesiae. XXVI. (2005), p. 375-381.

Justificació de l’existència del fons i inventari. Florensa i Parés, Joan. “Cómo presentaron los escolapios a su fundador José de Calassanç (1683-1800)”. Memoria Ecclesiae. XXVI. (2005), p. 383-392.

En presentar la figura del seu fundador, els escolapis justificaven i explicaven la seva missió educadora en una societat.

Galofré, Jordi. “Els Escolapis i Banyoles”. En: Festa de la Mare de Déu dels Dolors. [Banyoles]: Manípul de Manaies de Banyoles, 2005. Any XXX, número 30, p. 16-19.

L’autor dóna una llista del escolapis nascuts a Banyoles amb breus dades biogràfiques. Gurrera i Lluch, Montserrat. L’ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX, gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una ciutat industrial (1808-1868). Dir.: Dr. Conrad Vilanou i Torrano. Barcelona: Universitat de Barcelona, novembre 2004.

L’autora d’aquesta tesi doctoral parla repetidament de l’Escola Pia de Santa Anna com d’una institució educativa bàsica de la ciutat.

Hernández i Cardona, Àngel Manuel. Ressons de Sant Salvador de les Espases. Olesa de Montserrat: Amics de Sant Salvador de les Espases, 2003.

L’autor, professor de ciències naturals Angel Manuel, esmenta diverses vegades el P. Joan Solà i Corominas que havia estudiat l’ermita de Sant Salvador de les Espases i n’havia promogut la restauració; publica una carta de l’escolapi en p. 57-60.

Premis Calassanç de la ciutat de Terrassa: 2002-2003-2004. Terrassa: Escola Pia de Terrassa, [2005]. DL: B-5.614-93.

Recull dels premis atorgats els anys esmentats.

Núm. 2

La Plega de l’Arxiu Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya 3

Reixach, Ramon. “Josep Rius i Riba, entre Roma i el Romanticisme”. Mataró report. Any VIII, núm. 95 (maig 2005), p. 65-67.

En tres pàgines es resumeix un aspecte de la personalitat del P. Rius segons resa el subtítol: el primer gran arqueòleg i historiador mataroní.

Riba Coll, Pau. Pasado y presente. Memorias de Pau Riba Coll. Capellades : Pau Riba Coll, 2005. DL:B-515762004.

L’autor recorda en un apartat la seva etapa d’alumne a l’Escola Pia d’Igualada (p. 29-34).

Vigués, Mariona. Lluís G. Ventalló i Vergés (1903-1980). De la fidelitat a Sala al compromís amb el Règim Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2005. ISBN 84-932827-4-X.

L’autora és professora de l’Escola Pia de Terrassa i biografia una persona que a més de les moltes implicacions polítiques, socials i econòmiques, va estat relacionat amb els escolapis terrassencs.

Entrades Cal destacar la donació a l’arxiu que ha fet de la seva documentació el P. Josep M. Bosch. A més dels documents i fotografies, cal assenyalar la col·lecció de segells, que recull des del primer segell espanyol de 1850, als contemporanis d’etiqueta de molt països. Juntament a aquesta col·lecció, també destaca la formada per més de 150 dibuixos fetes amb l’Spirògraf. i els instruments i treballs realitzats amb l’spirògraf (reproduïm un dels exercicis).

L’Aparador de l’arxiu : La Ruta Calassància En el número anterior parlàvem de la Ruta Calassància que alguns grups havien fet. Però, què és la Ruta Calassància i com l’enfoquem? La Ruta Calassància vol mostrar els llocs on visqué i per on passà Josep de Calassanç els anys que va viure a Catalunya (1571-1592). Estudià a l’Estudi General de Lleida, va rebre la tonsura (és a dir, entrà a formar part del clergat) al santuari del Sant Crist de Balaguer, fou ordenat sacerdot al palau-castell de Sanaüja, passà uns mesos al monestir de Montserrat acompanyant el visitador apostòlic Gaspar de la Figuera, va ser rector no residencial de Claverol i Ortoneda, secretari del Capítol de Canonges de la catedral de la Seu d’Urgell i mestre cerimònies d’aquesta catedral, convisqué amb el bisbe Andreu Capella

Segells de la col·lecció del P. Bosch; l’original de 1850, el primer segell espanyol,i el primer de 1950, any del centenari, juntament amb una mostra d’un dibuix fet amb spirògraf.

Núm. 2

La Plega de l’Arxiu Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya 4

al palau episcopal i residí a Tremp com a rector de la parròquia. Tots aquests son llocs de record calassanci. A les persones que han fet la Ruta els hem entregat un dossier amb documentació que intenta donar a conèixer la història general del lloc o monument, el seu valor artístic, la relació concreta amb Josep de Calassanç i la actuació que aquest va tenir en aquell lloc. El coneixement dels llocs, dels paisatges, de l’ambient, del clima, etc. ajuda a comprendre millor la vida del fundador de l’Escola Pia. Si algú està interessat en fer aquesta Ruta sàpiga que estem disposats a facilitar-li tota la informació de que disposem. A més dels llocs estrictament calassancis, el recorregut ofereix molts altres indrets i punts de bellesa incomparable dels que val la pena gaudir (com l’Argenteria).

La fotografia Palma de Mallorca Casa del carrer Calders, n. 3 Tal vegada el primer lloc on varen instal·lar-se els escolapis el 1894 abans d’ocupar l’exconvent de Sant Francesc.