Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 57 ( Sec. Bot ., 7): 105-108. 1989

NOTES BREUS SOBRE LA FLORA DELS PAISOS CATALANS

Rebudes fins a I'octubre de 1988

Aquest apartat acull aportacions notables a la flora dels Paisos Catalans (novetats

floristiques, localitats que eixamplen significativament I'area de distribucio, etc.) en for-

ma de notes curtes. Els autors faran arribar Ilurs aportacions, acompanyades de la biblio-

grafia corresponent, al Consell de Redacci6 del Butlleti, el qual s'encarregara de reordenar-

les i d'estructurar una bibliografia conjunta. Cadascuna de les notes portara un titol curt

i concis, i anira signada.

Anogramma leptophylla (L.) Linka Valencia

Anogramma leptophylla (L.) Link es un

taxon escassament representat a les arees

silicies del territori valencia, on solament

es coneix de la provincia de Castello

(GARCIA-FAYOS et al., 1984; MATEO, 1984).

Recentment, va ser recollit a la serra de

la Calderona (provincia de Valencia) fet

que fou comunicat verbalment als editors

de Flora Iberica. Amb la present nota es

donen a coneixer les dues localitats valen-

cianes de les quals posseim material d'her-

bari: Valencia: mont Picaio (Pugol), Ser-

ra de la Calderona, 30SYJ39; 370 m; 22-I-

1986. M. B. CRESPO, J. R. NEBOT, J. OLCINA

& A. SENDRA; VAB 86/530. Font del Berro

(Serra), Serra de la Calderona, 30SYJ19;550 m; 6-1I1-1987. G. MATEO & M. B. CRES-Po; VAB 870205.

El comportament ecologic de les pobla-cions d'aquesta falguereta al territori per-met d'enquadrar-les dins fragments delSelaginello denticulatae - Anogrammetumleptophyllae R. Molinier 1937, puix que espresenta ocupant els replanets terrososombrivols dels afloraments silicis delBuntsandstein, situats a l'estatge termo-mediterrani de microombroclima subhu-ITIit.

G. MATEO I M. B. CRESPO

Antirrhinum sempervirens Lapeyr.subsp . sempervirens als PirineusOrientals

Aquesta planta de les rogues calcinalsde muntanya, endemica de la serralada pi-rinenca, to el seu centre de distribucioals Pirineus centrals d'on ha estat citadai herboritzada a tots dos vessants diver-ses vegades (CADEVALL, 1913-37; Rout &FoUCAUD, 1893-1913; etc.). Del Principat deCatalunya es coneix amb certesa d'algu-nes contrades occidentals: Salenques (BA-LLESTEROS, in BC659416) i valls d'Espot ide Boi (CARRILLO, 1984). Algunes citacionsantigues de les valls d'Andorra (J. PUJOLin CADEVALL, 1913-37; BARNOLA, 1919) nohan pogut ser confirmades per autors pos-teriors (LosA & MONTSERRAT, 1951; BoU-C H ARD, 1981), els quals les han atribuidesa confusions amb Antirrhinum molle L.Una subspecie diferent, A. sempervirenssubsp. pertegasii (Pau), es fa als Ports deTortosa.Hom ha pogut localitzar una petita po-

blacio d'Antirrhinum sempervirens subsp.sempervirens al vessant meridional delmassis de la Tosa d'Alp (Bergueda, Piri-neus orientals; UTM 31T-DG08). Els di-ferents peus creixen en fissures de roquesbalmades, en orientacions S a W, a uns2.000 metres d'altitud, formant part de lescomunitats del Saxif ragion mediae; a fi-

105

pals de juliol, el moment de la troballa,es trobaven en plena floracio. Aquesta lo-calitat es, doncs, la mes oriental de l'es-pecic al vessant sud dels Pirineus, i 1'6ni-ca confirmada del sector est de la serra-lada; representa, per tant, una ampliacioforca important de la seva area de dis-tribucio.Un plec testimoni ha estat dipositat a

1'herbari de la Facultat de Biologia de laUniversitat de Barcelona (BCC).

IGNASI SORIANO I TOMS

Brimeura amethystina (L.) Chouardals Pirineus orientals

Liliacia comuna als Pirineus centralscalcaris. Vers Pest, es fa cada cop mesrara, si be ha estat indicada d'algunes lo-calitats dels Pirineus i dels Prepirineuscatalans: serra del Cis (Rollo, 1983a), vallde Boi (NINOT, 1984), Montsec (Rollo,1983b) i Boumort (PUJADAS, 1981); aquestadarrera constituia fins ara el limit orientalde !'area de distribucio de !'especie. Mesal sud, reapareix al Montsant i als Portsde Tortosa (CADEVALL, 1913-37).Hom 1'ha trobada en una localitat del

Bergueda, notablcment separada tant de!'area pirinenca corn de !'area meridionalde la Serralada Prclitoral. Es coneix finsara de quatre punts, dins un sector depoc mes d'un quilometre quadrat, al ves-sant nord de la Serra de Picancel (laQuar; UTM DG16): portell de l'Ovellar,sota coil de Tei -dos punts- i base delturn de Salga Aguda. Les altituds van desdels 730 als 1.000 m, i es troba sempre enplanells pedregosos i replans de cingles enexposicio N, sobre calcaries.

PERE AYMERICH I BOIXADER

Cheilanthes tinaei Tod. a Collserola

El genere Cheilanthes Swartz es repre-sentat a Catalunya per tres especies: C.acrostica (Balbis) Tod., C. maderensis Lo-we i C. tinaei Tod. Les arces de distribu-cio de cada un no son prou conegudes perdiverses raons: a) No sempre s'ha sabutdiferenciar-los a !'hora de la determina-cio. b) Han rebut tres noms indistinta-ment (C. fragans (L.) Swartz, C. odoraSwartz i C. pteridioides (Reichard) C.

Chr.), de manera que les citacions ambaquests noms no se sap a quina especieatribuir-les. c) C. duriensis Mend. & Vasc.i C. corsica Reichstein & Vida emend. Ras-bach & Reichstein son sinonims de C. ti-naei. d) C. maderensis ha estat subordi-nat a la primcra de les especies com C.pteridioides (Reichard) C. Chr. var. ma-derensis (Lowe) C. Chr. Hom ha seguit elcriteri de tres especies tal com ho fa Mu-goz GARMENDIA (1986).

C. acrostica i C. maderensis s'assemblenper tenir el raquis castany clar, cobert depalees i la lamina glabra o amb poquespalees hialines; es diferencien perque elprimer to el marge del pseudo-indusi fim-briat i habita fissures de roques preferent-ment calcaries, mentre que el segon to elmarge del pseudo-indusi enter (o lleugera-ment denticulat) i es silicicola. C. tinaeies caracteritza pel raquis fosc, sense pa-lees, pero cobert tant ell com la laminade pels glandulosos. i s una especie ques'esten per 1'W de la regio mediterraniai es un casmofit silicicola. N'existeixcnnombroses citacions del centre i de l'ocstpeninsular, pero es rara als PaIsos Ca-talans.Hom ha recollectat C. tinaei a Sant

Pere Martir (Collserola), UTM DF28. S'hitroba entre 300 i 330 m d'altitud, en oricn-tacio al SE i sobre esquists, en un costerintensament erosionat (sal tipus xeror-thent). Es tracta d'un vessant de fort pen-dent, bastant rocos, amb vegetacio de1'Hyparrheniettttn hirto-pubescentis, ambla particularitat que C. tinaei hi conviuamb C. maderensis. Aquell es frequent ales roques que regalimen aigua temporal-ment, mentre que C. maderensis tendeix aocupar els replans terrosos on creix ambHyparrhenia hirta ssp. pubescens.

Cal afegir aquesta citacio a les duesexistents a Catalunya: la de REICxsTEIN& VIDA (1973) do !'Alt Emporda i la deMUNOZ GARMENDIA (1986) que es refereixa la provincia de Barcelona i quc cal su-posar que correspon a la revisio d'unplec de P. Montserrat procedent del Ma-resme. No ha estat possible de comprovarels plecs d'herbari de la citacio de !'Em-porda, pero s'ha trobat !'especie a Cada-ques, no lluny de ]a localitat indicada perREICxsTEIN & VIDA (1973). A 1'herbari dcl'Institut Botanic de Barcelona hi ha dosplecs recollectats per P. Montserrat al turnde la Guardia (Maresme), tots dos de-lamateixa data (7-1-46). El primer plec (BC

106

622223) ha estat revisat per Mu&oz GAR-MENDIA (1986), el qual hi troba exemplarsde C. tinaei i de C. maderensis, un indica-tiu quc aquestes especies poden conviureen una matcixa localitat (com tambe hoindiquen REICIIsTEIN & VIDA (1973) i s'haobservat tant a Sant Pere Martir com aCadaques). El segon plec (BC 97471) fourevisat per S. Rivas Martinez i determi-nat com a C. maderensis. No obstant aixo,presenta tots els caracters de C. tinaei.Atesa 1'abundancia relativa de C. made-

rensis i C. tinaei a la localitat de Sant PereMartir, es presurnible la presencia de l'hi-brid C. x kochiana Rasbach, Reichstein &Schneller.Finalment cal esmentar l'existencia d'As-

pleniunn septentrionale (L.) Hoffm. al ma-teix versant de Sant Pere Martir a 1'alti-tud de 320 m.

Els plecs de les especies citades es tro-ben a l'herbari de la Facultat de Biologiade la Universitat de Barcelona (BCC).

L. S:1EZ I J VICENS

Elatine macropoda Guss.(E. campylosperma Seub.) als PaisosCatalans

Petit hidrofit recollectat a Santa Cris-tina d'Aro (Baix Emporda), a Roca Alba(DG 92), a 230 m, en cassoletes granitiquesomplertes temporalment per aigua de plu-ja. Especie molt poc frequent al pals, d'onnomes era citada d'Argeles i Roses (CA-DEVALL, 1913-1937, 1: 332). A 1'herbari BC(11188) sols n'hi ha un exemplar de Me-norca recollit per Rodriguez el 1876 quesembla que correspon a E. hvdropiper var.pedunctilata (det. O. Bolos). Recentmentha estat citada del centre de la Peninsula,on sembla que es troba en expansio (VE-LAYOS & CIRUJANO, 1988).La planta, juntament amb Callitriche

brutia Petagna i la molsa Amblistegiumsp., pobla les cassoletes mes profundes onl'aigua roman mes temps, mentre que ales menys excavades hi creix Sedum ande-gaverise (DC.) Desv.

LLUIS VILAR, JOAN PEDROLA

I XAVIER VISAS

Isoetes histrix Bory a Mallorcai Menorca

Aquesta especie ha estat recollectadadurant la primavera de 1986 a les illes deMenorca i Mallorca. La localitat de Me-norca es troba al vessant nord de s'En-clusa, vers Son Pons (Ferreries, 31TEE82,85 m s.m.) en un Isoetion durieui envoltatper la brolla del Cistion i els pradells secsdel Linario-Helianthemetum guttati. Acorn-panyant Isoetes histrix hi ha d'altres espe-cies propies de 1'Isoetion (Juncus capita-tus, J. bufonius, Lotus parviflorus, Cicen-dia filiforinis, Aira elegantissima, Radiolalinoides). A Mallorca ha estat recollectatsota el monestir de Lluc, a la vall d'Au-barca, vers Son Llobera (Escorca, 31TDE-80, 340 m s.m.), en un Isoetion situat en-mig dels camps de conreu, amb Menthapulegium i moltes especies arvenses ba-nals. Isoetes histrix ha estat recentmentcitat de Mallorca per ROSSELLO & ALOMAR(1987) (com a Isoetes histrix) de la matei-xa vall d'Aubarca.Alguns dels exemplars examinats, prin-

cipalment els provinents de Mallorca, te-nen les dents laterals de les esquamesbasals curtes, no setacies, per la qual cosapodrien assimilar-se a la varietat desqua-mata A. Br. Aquests exemplars poden es-ser confosos amb Isoetes durieui Bory, delqual es distingeixen, pero, per la morfolo-gia de les espores. Caldria verificar la pre-sencia d'Isoetes durieui a Mallorca, ja queni nosaltres ni PRADA (1986) no hem vistmai exemplars mallorquins d'aquesta es-pecie.

ENRIC BALLESTEROS

Ridolfia segetum Moris a Catalunya

Especie segetal rara al Principat, ons'ha pogut herboritzar a les comarquesdel Girones (Cornella de Terri i Porque-res, DG 68) i la Selva (Vilobi d'Onyar,DG 73). L'unica noticia de la seva presen-cia a les comarques gironines es un exem-plar de 1'herbari F. Tremols de Palamos(Baix Emporda, BC 659148); tambc n'hemvist un exemplar del Prat de Llobregat(A. Bolos in BC).

Pel que hom ha pogut comprovar elsdos darrers anys, R. segetum no es com-porta pas com una planta segetal pr6pia-

107

ment dita, sing corn una especie acciden-tal Clue creix ran de camins i marges decarretera.

LLUIS VILAR I XAVIER VISAS

BIBLIOGRAFIA

BARNOLA, J. 1919. Flora vascular del Principadode Andorra. Mem. Soc. Iber. Cien. Nat., 1. Za-ragoza.

BOLOS, 0. DE & VIGO, J. 1984. Flora dels PaisosCatalans. Vol. L Barcino. Barcelona.

BOUCHARD, J. 1981. Primer herbari de la florad'Andorra. Institut d'Estudis Andorrans. Per-pinya.

CADEVALL, J. et al. 1913-1937. Flora de Catalunya.Barcelona.

CARRILLO, A. 1984. La flora i la vegetacio de 1'altamuntanya de les Valls d'Espot i de Boi (Pirf-neus Catalans). Tesi doctoral. Universitat deBarcelona.

GARCfA-FAYOS, P., AGUILELLA, A., MANSANET, J. &MATEO, G. 1984. Datos florfsticos sobre la SerraCalderona (Valencia). Collect. Bot., 15: 241-247.

LOSA, M. & MONTSERRAT, P. 1951. Aportaci6n alconocimiento de la flora de Andorra. Institutode Estudios Pirenaicos. Zaragoza.

MATEO, G. 1984. Contribution al conocimiento dela flora pteridofitica valenciana. Acta Bot. Ma-lacitana, 9: 97-104.

MuNoz GARMENDIA, F. 1986. Cheilanthes Swartz.In: C,ASTROVIEJO et al. (eds.), Flora Iberica: 44-51. CSIC. Madrid.

NINOT, J. M. 1984. La flora i la vegetacio de 1'es-tage monta de les Valls d'Espot i de Bof (Pi-rineus Catalans). Tesi doctoral inedita. Univer-sitat de Barcelona.

PCREZ CARRO et al. 1985. Aportacion al conoci-miento del genero Cheilanthes en la PeninsulaIberica. Acta Bot. Malacitana, 10: 27-32.

PRADA, C. 1986. Isoetes L. In: S. CASTROVIEJO etal. (eds.), Flora Iberica: 15-20. CSIC. Madrid.

PUJADAS, J. 1981. Contribucio al coneixement flo-ristic de la Serra de Boumort'(Prepirineu cata-la). I. Fol. Bot. Misc., 2: 57-63.

REICHSTEIN, T. & VIDA, G. 1973. Cheilanthes Cor-sica spec. nova. Candollea, 28: 83-91.

RoMO, A. 1983a. Dades per a la flora de la Serradel Cis. Collect. Bot., 14: 523-536.

Rollo, A. 1983b. Flora i vegetacio del Montsec(Prepirineus Catalans) i muntanyes veines. Tesidoctoral inedita. Universitat do Barcelona.

ROSSELL6, J. A. & ALOMAR, G. 1987. Dos Pterido-fitos nuevos para la flora balear. Acta Bot.Malacitana, 12: 256.

Rout, G. & FOUCAUD, J. 1893-1913. Flore de Fran-ce. Tours.

SAENZ DE RIVAS, C. & RIVAS MARTINEZ, S. 1979.Revision del genero Cheilanthes (Sinopterida-ceae) en Espana. Lagascalia, 8: 215-248.

VELAYOS, M. & CIRUJANO, S. 1988. Notas sobre hi-grofitos peninsulares, II. An. Jard. Bot. Madrid,45 (1): 349-351.

108