escoltes w^^m catalans l'associació laica

de l'escoltisme cátala Marc de 2005 w w w . e s c o l t e s . o r

L/ì

< О

<L) m

Àrea de Comunicado d'Escoltes Catalans

Ariadna Puig

Escoltes Catalans

Mare de Déu del Pilar, i8

0 8 0 0 3 Barcelona

tel. 93 268 9 1 1 0

fax 93 268 9 1 1 2

ec@escoltes.org

www.escoltes.org

Amb el suport de:

M i t i d : i i - i 4 fcscotta

I O S E P C A R O L

CAIXA CATALUNYA

Genera l i ta t

de Catalunya W deBarcetona

Ajuntament

Ondeuev s.c.c.l.

Creativitat Multimédia i Disseny Grafie www.ondeuev.net

El Tinter

B-19447-05

Si alguna cosa caracteritza l'Escol-

tisme a Catalunya és la seva presen­

cia i permanencia al llarg del temps.

I és que, aquest, és un tret definitori

d'aquest moviment. L'Escoltisme a

Catalunya, des de fa ja més de 75

anys, s'ha hagut d'enfrontar a innu­

merables dif icultáis que fan que

avui, encara ens preguntem com ha

estat possible la seva supervivencia.

El fet que l'escoltisme, entenent-lo

com a forma de viure i d'entendre la

vida, hagi estat un moviment en

actiu al llarg de tants anys, i el fet

que, qui ha estat escolta abans, en

moltes ocasions, ho continua sent,

possibil ità que diferents genera-

cions es trobin sovint (en reunions,

trobades, actes, al cau,...) i parlin.

Un deis temes de conversa que més

apassiona és l'eterna lluita entre si

abans era més difícil ser escolta i

desenvolupar les tasques que li son

pròpies, o bé, si ara és més complicai

Els més grans defensen la seva pos­

tura recordant com havien de fer

les seves activitats de manera furti­

va durant la dictadura, o el poc

recolzament que tenien deis agents

externs (l'escola, l'administració) i

com amb ínf ims recursos havien

d'aconseguir els millors resultats.

Els més joves, en canvi, desafien

aquest raonament teoritzant sobre

la dificultat de ser escolta en una

societat insostenible, dirigida al con-

sum compulsiu, cada cop més indivi­

dualista, i cada cop més mancada de

valors, i sobre com n'és de difícil de

lluitar amb l'educació ¡ els valors con­tra les cada cop més determinants

influencies externes, que son l'antite­si del que defensa l'escoltisme.

Naturalment aqüestes reflexions

no teñen una resposta clara, ni una

veritat absoluta; el que sí que es pot

constatar és una realitat: la seva

presencia al llarg deis anys.

A l'interior d'aquesta revista trobareu

alguns detalls sobre el sopar que

vam fer tots les i els caps i equips de

l'Associació amb motiu de la celebra­

do deis 30 anys d'Escoltes Catalans.

A m b la celebrado d'aquest acte

sereu espectadors d'una de les

paradoxes de l'escoltisme. Podreu

veure com joves d'entre 18 i poc més

de 20 anys celebren els 30 anys de

vida de la seva associació, amb la

plena conviccíó que en son crea-

dors. I és que no cal haver tríat el

nom o el color del fulard del teu

agrupament o associació per sentir

que està fet a la teva mida, al teu

estil, i per a tu mateix.

L'Escoltisme té aquesta capacitat

d'evolucionar i de donar la possibili-

tat ais membres deis agrupaments

de adaptar els seus projectes a les

nécessitais que la nostra societat té

en cada moment i en fundó de les

inquietuds deis propis membres.

També us hem volgut parlar sobre

el pía tr iennal i sobre la ferma

intenció de donar-l¡ molts més anys

de vida al moviment, projectant

línies de treball a llarg termini; del

projecte Calidoscopi que es centra

en temes d'absoluta actualitat com

la immigració o la ¡nterculturalitat;

de la Fularada; del que opinen les

mares i els pares de ГАЕ Galzaràn, del conveni firmat amb la FAPAC, i el ampli camp que aixó ens obre, de la experiencia d'un cap a una trobada i d'un llibre de contes molt especial.

En aquest exemplar no us resoldrem la dicotomía de si era abans o ara, més fácil o difícil mantenir viu aquest projecte, el que si us explicarem és que la nostra Associació fa molts anys que és viva i us farem intuir que tíndra encara una Marga vida.

Ricard García Cap Economie

pàgina dos i tres

El Pia Triennal

Amb el títol Actuem per a multiplicar

l'assemblea de l'any 2003,celebrada a

les Corts, va aprovar el pía de treball

d'Escoltes Catalans 2003-2006. El seu

origen l'hem d'anar a buscar en una

trobada de caps que va teñir Hoc a

Torredembarra uns mesos abans.

Fruit deis debats que feia temps

que dúiem i amb la ferma voluntat

d'innovar i de buscar solucions ima-

ginatives ais reptes que com a asso­

ciació tenim, vam decidir aplicar

una estrategia de treball que va

donar forma al PlaTriennal.

Fem unes pinzellades deis quatre

eixos del pía:

AUGMENT DE LA QUALITÄT EDUCATIVA

Augment de la qualitat educativa.

Aquesta tasca la duem a terme rea-

litzant diferents projectes. Entre

aquests, podem destacar els d'edu-

cació intercultural (on el nostre

model de lai'citat ens possibilità un

mare ideologie idoni), que es concre­

ten en exemples com el projecte

Calidoscopi -en Conveni amb la

Fundació Jaume Bofill- o de formació

d'educadors -Conveni amb Sodepau-,

o d'altres relacionats amb la nostra

tasca educativa, com per exemple,

projectes de treball de la sostenibili-

tat, la cooperació internacional o

l'excursionisme, tot desenvolupant

activitats al voltant de centres ex-

cursionistes o en el mare del conveni

amb la Federació d'Entitats Excur-

sionistes de Catalunya. Pel que fa a

projectes, enguany iniciem un tre­

ball sobre quin ha de ser el nostre

paper com a educadors i educadores

en el consum de drogues.

Però també augmentem la qualitat

educativa deis nostres agrupaments

treballant en la de recerca de compli-

citats amb altres agents educatius

(escola i familia), compartint espais

amb mestres i professors, participant

en projectes educatius de ciutat

(Barcelona, Rubí), i donant a conéixer

el nostre projecte a les associacíons

de mares i pares de les escoles mit-

jançant un conveni amb la FAPAC.

REFORÇAR COMPLICITÀ" COHESIÓ D NOSTRA AS

NS SOCIACIO

Un segon eix díns el pía triennal el de reforcar la complicitat i la cohe-sió dins la nostra associació. Per aixó estem experimentant en noves for­mules de participació, com ara les tecnológiques, amb l'objectiu de resoldre les través que pot suposar per a la participació la distancia territorial. A més, treballem per reforcar les nost¡res veguerie/s, actualment cinc, per tal que la nos­tra estructura territorial sigui el més funcional possible.

Aquest any celebrem el 3oé an'iver-

sari de l'Associacíó i és un bon

moment per enfortir el l l igam de

totes i tots els que fem possible el

projecte d'Escoltes Catalans. Els

actes de celebració que estem pré­

parant serán una bona oportunitat

per reforcar la complicitat i la cohe-

sió entre nosaltres i alhora fer-la

extensiva a tots aquells que al llarg

d'aquests trenta anys han format

part de la nostra associació.

POTENCIAR LA NOSTRA VISIBl/lTAT

Un tercer eix és el de potenciar la

nostrayisibilitat, trencant els topics

erronis que hi ha sobre l'escoltisme,

augmentant la nostra presencia en

els mitjans de comunicado i gene-

rant estat d'opinió sobre aquelles

temàtiques que ens afecten. En

aquest senti i , com a exemples d'a-

questa tasca podem destacar la

renovado total del web o la

Campanya de Joves que tots teniu

al vostre abast.

IMPLEMENTAR EL NOSTRE PROJECTE

En darrer Hoc i amb l'objectiu d'imple­

mentar el nostre projecte treballem

perfer que el nostre projecte sigui una

realitat a tot el territori, fomentant la

participació de més joves a l'associa-

ció sense que el Hoc on visquin els hi

[

káise Espardenyes

Xavier Di

Estimada Pepa,

eim E D l O O N a

Q u A n l l e w p * -(¿x c j u f e-Mé ¿ o n e i x e w , -f-el \ \e\? ?e\ tówp k x i x , ¿ r e o q u e e n l r e 1 $ i IO ams, • H A e » U I u n A

eoneixencA A U S i k \ ixcr. t)e w o w e ñ f g p o p í ? i t luiMAMSAlkorA. ì ) e sW^mevés co\A\rA¿\c\oris. 3 AÍX Í , ¿ A Í -

5 kew A H A ! Aescobrm Xwaa A r/arjW A po¿ A poe, $en»e preces, i üáarcw A ¿ *

ApreWre A r¡5ápc¿W-Müé en ( íé ixcAces ¿\\ere\Ac\es —bei\ licúes. Acruesles Ac\i\ud$ eme jsxn cjue el mów

A V A M O Í , HO el Sé«bU?

I

l

R&óorjio Lx priw&rA ^^aAa que el V>A¡¿ v>eure. £ I A U M A A ^ e H - I R X S e n e s i À'iC A Okckws ¿e R ¿ ¡ , ¿re¿.

0Ùiè5 í?| ¿ A M I molí í W t i e-U^e? í 'wkxfA-rA^A ¿ís l'ArUAU. A í ^ A t ó ¿fe CASSótf l'Ann D M W M A Í Í O M A I ¿te U

^ovenlul i p W ' I I A ^ Í A crujwl ¿fe fifAr é W A Y U H I |'¿iircjo(k — U H A V O I W A ewoyeA de W$ts escolies, ¿ A

w f v u p r e s è n ó l A A ( 1 À ©TA àekjxàa. úvticamem A Aqrted -fel i A que l 'Alar i A^u^lí i (A C A Í W 5 Í C A | I IM I Í 'H IA-

v>en coi\\>èw,er-me que Accedes \er e\ seu relleu per \\ü\r enéUvAni ¿C, ^ue en A ^ U Í I I A epo¿A — com

f£cc<di\ù\?- leniA més d'm fède ! !

AlijÁ em \)a ¿\r que el res^óm¿J^Íi^a\>es d'Afym l e « A de p & Í A ¿ p 4 i A - O áe \te$üerie£- o &r¿\ en R A V Í Í T ?

£i¿ui eom ? ¡¿u¡ , e] recordó ÍOIM I A pensonA que ew V A £ri¿Lxr vue'? [ ' A r e n ó l o ¿ A q u e l l " ¿ A U " . Aw4> lu ki

IVAVIA en JCwifr, wa noi ¿If $om.fiwe MKxbie, Áe$yeve\v\A, AWÍ? u n A i f f ^ ' A ^ A f f n ! in^olèn^iA c|ue el cjug

í - x j V i f r r A V A cealmew fc\ $&cemA. At^ií fw V A ¿Jír «rwe fVifu pA-relU. i k l ^ W A f X A f (jíe ^Aolim cowocw^wAa

cjuf no oewlÁ más] ni A ^ O Í A Í I Y ^ ni A 1 ¿cnjunl ^Ac jug l t ¿c | - | f?¿ l iu c^uf: ¡2é ^ A I A I U V A Ae<èi\facKà<\Me\A ewVf " X A J . Y I Í ' " " ¡ ^j\pfèàg6*...Com ¿Ubres Ve-fydies, m'e-cnMVOGAVA.

D VAÍ^IrfkxIUr yesíC. D o^e^deoewW i}e?i¿ei\\¿\ i e\^Ai^cov^tKer, i ̂ xì^conèixer ew )C\\>W. 3 \)kfem

p A r i r puté pr fw - íoní cjuf r5M5 j-èiemeU un¿ A U A I Ì ^ Ì ggngg ¿k¿.owm-woí C J U Í erA ej ¿ A W Í <?crw№o¿At, però

A I IIOCA , junl» IAIII^Í f n¿ vÀrfin e?jorc}í\r i VÀrrvn ALomebjAir A 1 ( U ^ ¿leí lewpé A p r e n ^ l r í A ¿ovviprín^re 'ni i

£á£olW-wos. Rf^or^í -^ A C | U f llf^ r iunioni i n A ¿ A k \ W í ' i ¡fn t¡?á cfu¿", ¿Jí v ^ i c x ^ é , pír^fem |'o|7jtf¿íiu ¿i¡?l c ju f

¿iy¿ulfew? emoáové es b^ej^en A.m¡? [es \>o\uÁ\\?, ¿\mb eU ob^eenu*. T>e \)eò^Ms, e$ -{ei<\ Mj-\ci{

\i\ \¿\Si A A •\er Ae\ y cocéele •QobA i po^Ar fe§ c%>si» A [ 53H llo¿. 3 Í C A en S^RZsf? ¿ A Í O Í «TUAM m/?

cru¡? WAi I A prf^ènc'iA ¿ivcrelx d'ei\ ÌCwier es ^ Í A «zís e\>\¿ew\ i e( í?eu ÍAfAnnA £¿tr »'impo^AVA en A^íre-

¿ A f - r f U í^f ni <̂ f W A U f Y A AtHt4>|g, Ami? il wOWf iU f í f A U IUV>ÍÍ5, AW ¡7 U W i f A ^ A ^fAÍACA. J7&TÒ A w J ? A f ^ W W g n k

cowoce\¿,. S M A M I A me-ròjA IAÍ IUXVÍA A p l e ^ A ^ A en ACjuelt», A l e i l i o f e é ; , Comi¿St\fL\\s\ 3 <¡^váwes èpoerue$

LsiHfinl<Atii4Al?|eé!

{ . .A V>Í¿1A ¿onlini^x i e.n¿ ¿(epAfA A ¿ A ^ U $ 6 t i ¿e iAOv¿\[\res nou? re^feé A ixjroiALxr. íw JCxvier i lu u$ vÀreu

mjroié¿crA prevés h\so^\l\¿e~ i ¿ In r r r erug vÀreui\cow¿eky\c po^ilivil^Ar - i ¿&é>iwk- no »en»e un tUf^

i g(ur írfKxll esvkÚuA comk. ¿ A v c^ l fA V>Í¿A K A i ? d - A l un exewple ¿ie cem u n A pArelU tfe ¿ A ^ A ^ ¿e sv^oAac

¿Ufes &e&¿e$ AIHJ' e\ - s . i « i H ' : A | ^ lU^ir, A i n j ? [A Iridie ¿ A A | Í wlU i AW Í7 | A jeA¿y$¿< A | ¿er. T / U A AeliW ¿̂ e

«?(l¿nHAt^e&o\X0i\> ite IrekxlUon^lAnl. T*e viure i n k n ^ A w e n l I A \>íAa. ì)'eshm<.\r. T>e é&r es\\mAs. Ti'edimAf- .

\>os. 7li\ exerc\c\ ¿l'inlel'li^en^iA.

1 a ¿cxrceüx \)ebf\A¿\ ejue vAíi pA'rUr Áwfe fn K:\o\er p ? lele-fon. ^er po¿ lemp$ abatís ¿le morir, com bé

s¿\^s~. Í A \vu r r A U \'eu A H Í I M A ^ A i fiAtlefA epc ÍD sempre IAAV>ÍA eone^ l . ts^rrem | A no^IrA peliU

coivoersA í'awa^voa A | | Ò crwe W A Í no verMiljeAfíew: £'A¿le'u, el ccmiA, l 'AJ7rA^A^A ¿ a M A A l'Anlie ¿ o m -

pA i ib j ¿e "bAAhs ^er¿u¿e¿". Ù\\^e\A^\< el lelè-fon Amb \remo\or A | poli i AWJ7 lU^rimeí a | Í U I U .

A IfAVe'- ¿e I A ?eVA V Í U , VAiáveure Ü R A v e ¿ A ^ A me'í eti ieu5 ullí AIMAJ?!^ i IfAn^uiU i V A i ^ r e v i u r e ¿Jtres

ìem^s on, A 1 'enl rAni^xHe Z£jrTE¡r Ae CervUnfe, lx secewoc ¿e lx eev>A p r e 5 ¿ n e i A envAÍA ele e$pAi í . l l x i ^

p e n § A r cjue no ki K A ^ Í A re¿ «roe VAl^ue'r m/? | A p e n A ejrue A^ rA l f A I A \)\¿a \es o p o r l u n i l A l » crue em Aówa

per eonèixer persona com en kAVier.

ArA qué J A no ki e'r, e $ f i i * i A ¿ que J A no UÍ f r , e é t í i í K A ^ A í e p A , A f A que eoñfiñueá e l teu ¿ A W Í per^onAl, A C Á •

è p o e A en lx que IrokxrÀi nove? oporluniUI? ¿le ereixemeni per-;onAl, desùmo ^>roj-ui\¿Amei\\ cjue eonlinufe

errenl í c m ele, que ¿onlinuí» Irokxnl I A -for^A ri^i^ienl per cowoerìk A | | Ò que íewWA - i és- ¿i-fíeil en A ü u m i W f . Conelxenl-le, ? e q̂ue no Ig'n áeg¿uI¿ÍATA5. -lio \ac2\s, i\'es\¡c sehjAfA, Amb el somrlwe a\s H A -

vi", I A j&r\Ae$7* a U ullr i lx meUn̂ 'A A | cor... 3 e\s que l'̂ nvollfm A ^ T A Í T W I Í I leuccrAip.

te inieie^ u n A nov»A

T'e. l i I H A .

R o ^ A - ^ i A r l A í k | o |

pàgina

Les trobades, quines grans experiències!

Podna començar parlant de com són d'importants les trobades al llarg de les étapes éducatives d'Escoltes Catalans ... però potser prefereixo iniciar aquest petit article des del principi.

Tôt comença quan ets Follet I un dia

els caps et comencen a explicar que

un cap de setmana proper hi haurà

una sortida on podrás conèixer cen-

tenars de follets de tôt arreu de

Catalunya, i és ciar tu dius "uflL.cen-

tenars de Follets com jo? Ai, ai, ai..."

"Com pot ser que per Catalunya hi

hagi mes Follets, mes agrupaments,

mes infants com j o ? "

Aquí comença l'aventura de les tro­

bades pels infants d'un eau, troba­

des on veuran, descubrirán, apren-

dran milers de coses, com per

exemple que hi ha molts nenes i

nens de llocs diferents que també

van al eau, que el seu fulard no és

l'unie, on veuran un munt de caps

desconeguts que per uns dies seran

com si fossín els seus i els acompan-

yaran a viure una de les primeres

grans experiències de la seva vida al

eau. Sí, la Folletada és l'inici del

camí per anar coneixent l 'associa-

ció, tôt i que per les mares i els

pares pot ser el camí mes difícil d'a-

gafar, oi que sí? "el meu fill és massa

petit"; "vols dir que s'ho passarà

bé?" ; "amb tants nens, no es per­

dra?".. .N0!!! Ans al contrari, s'ho

passarà d'allô millor, farà amies

nous i viurà experiències i aventu­

res genials i emocionants.

Uns anys mes endavant, a l'etapa de

Llops, un dia els diuen que es va d'ex-

cursió a la Mogollops. Ostres, una

altra trobada, ara a Llops, quina

¡Musió tornar a veure aquells amies o

amigues que vaig fer quan era Follet!

Ara j a son llops i poques coses

espanten, potser els atábala al prin­

cipi saber que no hi haurà cente-

nars de nens i nenes com ells alla,

però ara reconeixeran alguns fou­

lards, alguns amies o amigues i

sobretot gaudiran del fet de

començar a saber que allò que ells

fan al eau ho fan molts altres nens i

nenes i qui sap si potser els mes

grans trobaran novietes o noviets...

La Mogollops passa a una velocitai

impressionant, ja que no hi ha

quasi cap minut de descans, els

Llops no paren amunt i avail i els

caps reaiment acaben un xic can­

sáis, però contents perqué els Llops

s'ho han passât bé i ja coneixen

moites mes coses de la casa.

Ara bé, si hem de parlar de trobades

i de la i l lus ió que aqüestes fan ais

joves, aqüestes serien la Trec i la Pi-

osfera, la trobada de Raiers i Pioners.

Comencem per la Trec, que els raiers i

raieres al principi els fa vergonya

comencar, però que un cop están allá

es mostren i s'exhibeixen, quants

nois i quantes noies, ai, ai, ai...

Per a ells se'ls obre un cap de set­

mana on trobaran gent que els

sona com sí els coneguessín d'algu-

na altra trobada, i efectivament:

"ostres tu ets aquell que quan érem

Llops vam fer...""l tu aquell que em

va perseguir tot el dia?...que forti" i

sí no es reconeixen, troben amics

nous, veuen un altre cop que no són

estranys, que tothom canta abans

de menjar, que porten el fulard al

coli i veuen que allò els agrada com

els agraden alguns Raiers i Raieres i

avui en dia s'intercanvien les adre­

ces de messenger i altres coses.

Definit ivament comencen a veure

tota aquella feina que han anatfent

durant anys al cau, una manera de

fer, de ser, d'entendre la vida, apren-

dre a ser solidari, a compartir i

sobretot a ser Raier i formar part

d'una gran famil ia plena de gent

com ells i elles. Finalment una de les

grans trobades per excel-lència, pel

que pot representar és la Piosfera.

Una de les ultimes etapes, una tro-

bada que se sol desenvolupar en un

clima de molt bon rotllo, on tothom

ja segueix un camí i l¡ fa gracia tro-

bar-se, ara sí, amb amics fets durant

altres trobades, o simplement ter­

ne de nous per tal de recordar aque-

Iles trobades com una cosa especial i poder, si arriben a ser caps i coinci-

deixen per Escoltes, recordar bata-

lletes, anécdotes i historietes... Una

trobada on veuran l'esséncía d'alló

que fan díssabte rere dissabte, del

per qué d'un fulard, del per qué

d'uns valors que ja han interiorit-

zat, i d'una manera de víure i fer

que s'estimen ¡ que veuen que és

compartida per molts altres joves i

veuen que val la pena tot el que

han viscut al cau, ja que en les tro­

bades passen moltes coses, coses

que resumeixen la magia d'aques-

tes, coses que ens diuen: "les troba­

des, quines grans experiénciesü"

Oriol Ávila Margarit

Cap de l'A.E. Jaume Vicens ¡ Vives

sis i set

Trenta Anys de Nosaltres

L'any 1974, a les acaballes del fran­

quisme, un plegat d'associacions

escoltes catalanes de diferents carac­

téristiques van decidir unificar esfor-

ços per intentar fer arribar amb mes

força el projecte de l'escoltisme a la

societat catalana. Aqüestes associa-

dons eren Minyons de Muntanya,

Boy Scouts de Catalunya, la Ger-

manor de Nois i Noies Guies, la Nova

Escolta del País Valencia i cinc agru-

paments de Noies i Nois Escoltes a

títol individual. Els trets comuns que

els definíen eren la catalanitat, la coe-

ducació i la laïcitat, éléments que en

aquell moment eren poc vigents al

nostre país.Tot plegat ho van fer sota

un nom: Escoltes Catalans.

Al llarg d'aquests trenta anys, el pro­

jecte associatiu d'Escoltes Catalans

ha anat evolucíonant i actualitzant-

se constantment, tenint sempre en

compte els interessos i les motiva-

cions deis caps que en cada moment

han estât participant en el projecte.

Perô hi ha éléments que han marcat

un abans i un després dins la histo­

ria de l'associació.

En aquest sentit, podem destacar

aspertes com la compra de la primera

seu i, en conseqüencía, l'inici de la

patrimonialització de l'associació; la

creado de l'escola Força per tal de

garantir millor la formado deis nos-

tres caps, o el desenvol upa ment de la

Fundació Escolta Josep Carol,que per­

met donar a conèlxer el projecte

d'Escoltes Catalans en indrets on no

tenim presencia. Aquests han estât,

entre d'altres, reptes que s'han assolit

en aquest llarg viatge.

Actualment, les persones que for-

mem Escoltes Catalans participem

d'un projecte amb una vocació

d' implicacíó social molt elevada.

Aquest fet es materíal i tza, per ex­

emple, en els diferents carrees de

responsabil itat que la nostra gent

ha exercit a les plataformes juvenils

on pertanyem tant a nivell nacional

com internacional. També som una

associació amb una clara voluntat

de créixer, ja que la nostra és una

proposta educativa on poden tenir

cabuda molts mes infants i joves. A

mes, som una associació que busca

la complícitat i el compromis de

tots els seus membres, implicant-

los al màxim en la presa de déci­

sions, esdevenint així una véritable

escola de democracia.

És a dir, Escoltes Catalans avuí -igual

que trenta anys enrere- pretén ser

un espai d'educació d'una ciutada-

nia compromesa amb el seu entorn,

amb el treball en equip com a prin­

cipal motor de canvi i amb una clara

voluntat de transformació de tots

aquells éléments de la societat que

no ens agraden.

Amb l'objectiu de no perdre aquest

esperit conjunt que ens caracteritza, hem dissenyat un seguit d'actes de

commemoració d'aquest trente av ­

versari, amb els quals pretenem arri­

bar a totes les persones que partici­

pen o han participât a fer mes gran el

nostre projecte.

Els actes previstos van des d'una

pujada conjunta a trenta cims del

territori -on volem que particípin tots

els infants ¡joves deis agrupaments -,

passant per un sopar de caps, un

espai de trobada per aquelles perso­

nes que actualment están fent reali-

tat la proposta de l'escoltisme laie a

casa nostra, fins a la presentado d'

Amescoltes, una xarxa de suport a

Escoltes Catalans que pretén agrupar

els diferents membres que han pas­

sât per l'associació al llarg de la seva

historia, però que també neix amb la

voluntat d'aplegar d'altres persones

que sensé haver estât vinculades a

l'escoltisme creuen en la validesa del

nostre projecte i volen donar-hi el seu

recolzament. També volem realitzar

un llibre que faci una radiografia deis

principáis aspertes que han marcat la

historia de l'Associació.

Per últim.tan sois em queda anímar-

vos a participar en els diferents actes

de celebració que hem dissenyat, ja

que és amb l'esforç i la ¡ l lusió de

tothom que ha estât vineulat al nos­

tre projecte que hem estât capaços

d'enfortir l'escoltisme laie cátala.

Josep M. Rodés i Cama

Président

Reforcem la simbiosi entre les Mares i els Pares i el cau La FAPAC i Escoltes Catalans signen un conveni de col-laboració

"per educar un infant cal tot el poblé" (proverbi áfrica)

Aquest proverbi pot semblar obvi, evi-dent, a primer cop d'ull. De seguida estarí-em d'acord que qualsevol experiencia vital, relació o espai de convivencia és educatiu en si mateix.en tant que pressu-posa una transmissió implícita o intencio­nada de determináis valors. Fixant-nos-hi amb mes deteniment, la clau de la sen­tencia rau en el "cal".

El passât mes de febrer, la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya i Escoltes Catalans signàvem un conveni de col-laboració amb la vo­luntat d'educar ciutadans i ciutadanes compromesos/es, mitjançant l'acord per fomentar l'educació integral d'infants i joves sota el qual s'establia el protocol de relació.

Aquella signatura posava de manifest el fet que totes dues bandes som conscients de que en l'educació d'una persona no tan sols hi intervenen diferents agents socials, sino que "cal " que es dugui a terme de forma coordinada entre aquests perqué sigui reaiment eficaç. La primera frase del document que signàvem era, no en va, aquest proverbi africa.

> QUI INTERVÉ EN L'EDUCACIÓ DE L'INFANT?

La nostra Personalität, la que definirá com som, que sabem i com actuem

davant de les situacions que ens planteja la vida (i que finalment ens per-

metrà, en col-lectivitat, generar millores socials en el nostre entorn), l'a-

nem configurant a partir d'un batut en que hi intervenen molts ingré­

dients. Així, la familia, sobretot en eis primers anys de la nostra existencia,

son protagonistes en el procès de formació del nostre carácter; l'escola i

en general les diverses étapes d'ensenyament que passem,forgen en gran

part les nostres capaci tá is o aptituds; i mes enllà de l'àmbit famil iar i

escolar, eis mitjans de comunicado de masses, l'entorn social on vivim, les

activitats que fem i, sobretot, les relacions que tenim, entre altres, influei-

xen clarament en el sistema de principis i valors que regirá la nostra con­

ducta al llarg de la vida.

La UNESCO classifica els agents que intervenen en l'educació de l'infant

en tres camps d'actuació: l'educació formal (escola), l'educació informal

(famil ia, mit jans de comunicació, amistats...) i l'educació no formal. En

aquest darrer àmbit en formem part tots aquells agents que, de forma

organitzada (en entitats), tenim una intencionalitat educativa explicita

reflectida en el nostre ideari i metodología.

A Catalunya, hi trobem principalment els servéis educatius de Heure, és a

dir, totes aquelles activitats que es fan de forma remunerada, i les asso-

ciacions éducatives, basades en un projecte de base participativa i en el

compromis que hi preñen els que en formen part.

Escoltes Catalans, d'aquest darrer grup, basa el seu sistema de valors en la

triple condició d'associació educativa i juveni l . Aquest conjunt engloba,

entre altres, la participado i la responsabilitat com a eixos bàsics d'estruc-

turació de democràcies reals (des del nivell micro, com en una unitat, fins

a nivell macro, nacional i internacional), l'honestedat, l'alegria, la Sol idar i ­

tät o l'estima per l'entorn natural, i la implicado i compromis amb el pro­

jecte de cada jove que conforma l'associació.

D'entre tots aquests valors, vull remarcar, en aquest cas, aquells que van

relacionáis amb el fet de que som associació. Des del cau, eduquem per­

qué la noia o noi esdevingui el propi protagonista de les seves accions,

fent-lo partícip deis processos de presa de decisió i assumint responsabili­

t é s repartides entre tots els membres de la unitat, i tenim la legitimitat

de fer-ho perqué és així com funcionem en la coordinado i gestio del dia a

dia de l'agrupament i de l'associació en general.

Aquest darrer punt, característic de les associacions éducatives, és un deis

trets S ingu la rs que nosaltres aportem en el procès de formació de la Per­

sonalität de l'infant. I peí qual altres agents educatius, com eis pares i les

mares, els pot ¡nteressar col-laborar amb nosaltres, en tant que comple­

menta la tasca educativa que duen a terme.

> LA RELACIÓ DE SIMBIOSI ENTRE LES MARES I ELS PARES I EL CAU

La signatura d'aquest conveni és tan sois un ramal de l'entramat de rela-

cions que comporta el procès educatiu entre tots els agents que hi inter­

venirli. Però és una branca troncal, imprescindible perqué totes dues parts

puguem desenvolupar millor la nostra tasca. És a dir, estableix una relació

de simbiosi, en qué tots dos aportem i rebem.

Per una banda, les associacions de mares i pares teñen una doble funció

que ens interessa com a agent educatiu: les formen aquells que porten les

seves filies i filis al cau, i formen part deis conseils escolars i, per tant, conei-

xen i intervenen en les escoles. Recullen, dones, el punt de vista de dos deis

agents educatius mes importants en la formació de la personalitat i amb

qui es relaciona la nostra tasca. Treballant amb nosaltres teñen l'oportuni-

tat de conèixer i valorar la tasca que fem i promoure-la a les escoles. I en

aquest procès esdevenen l'articulació necessària de coordinado de totes

aqüestes relacions.

I per l'altra, com nosaltres, també son associació, i per tant son conscients

deis valors que com a tal aportem a la societat. Des deis nostres camps

d'actuació, no tan sols contríbuím a enfortir l'equipatge educatiu que van

acumulant els infants i joves al llarg de la seva vida, sino que, a mes, totes

dues entitats sabem com n'es d'important una societat civil organitzada i

activa per a l'estructuració del sistema démocratie en qué viv im i que

volem anar millorant dia rera dia.

Al cau, les mares i pares també preñen part del projecte, ja sigui formant

una unitat de mares i pares a l'agrupament, collaborant amb les activitats

que s'organitzen durant d'any, o bé definint les línies éducatives de la unitat

participant en les reunions que cada unitat de l'agrupament fa amb les

mares i els pares deis infants. Aquest és un altre aspecte molt important

que ens caracteritza, diferenciant-nos d'un servei socio-educatiu (que les

mares i pares contracten a canvi d'unes prestacions i que, per tant, després

poden reclamar si no son de la qualitat establerta en el contracte). En els

agrupaments escoltes elles i ells també formen part del projecte, no son

clients, sino participants.

Sistemes de cooperació com el que estableix aquest conveni que la FAPAC i

EC hem signât, contribueixen a que l'educació deis infants i joves es dugui a

terme de forma transversal i coordinada. És a dir, a que es reconegui i s'assu-

meixi de mica en mica que és responsabilitat de tot el poblé fer-ho, per avan-

çar decididament cap a una societat que volem mes justa, que sigui mes

espai de convivencia que no de competencia i on tothom s'hi senti partícip.

Marina Cay i Faura

Cap de Relacions Exteriors

pàgina

El Sopar de Caldes

Nosaltres som l'Agrupament Escolta

El Pasqualet i, després de vuit anys

de funcionament, vam voler organit-

zar un acte institucional d'Escoltes

Catalans, associació de la quai for-

mem part.Aixi dones, vam proposar-

nos acollir el sopar del 30e aniversari

de l'Associacíó al nostre poble,

Caldes de Montbui.

El mes important per realitzar un

acte d'aquesta magnitud (reunir

400 persones vingudes d'arreu de

tôt Catalunya), és tenir ganes de

col-laborar, implicar-te des del co-

mençament fins al f inal i, sobretot

no perdre, en cap moment, la i l lusió

pel projecte que s'ha engegat.

Sembla divertit, fácil i ràpid. Divertit

ho és i molt, fácil depèn dels ulls que

ho miren i ràpid no ho és gens.

Tôt va començar 4 mesos abans de la

data assenyalada, quan dèiem a l'As-

semblea General, que ens oferiem

per acollir aquesta especial trobada.

A partir d'aquí es va crear la comissió,

en la que hi participàvem caps del

propi Agrupament i membres dels

eqvi'vps. g é r e r a i s de 1'AsSOCÍaCÍÓ.

Un projecte com aquest demana

constancia i molt compromis. Re-

alitzes un seguit de reunions, viat-

ges amunt i aval l , sembla que les

coses a vegades no avancln, o no

tant com tu creies in ic ialment. Et

reuneixes amb el Regidor i el Tècnic

de joventut del poble, per comuni­

car l'acte que l'agrupament a deci-

dit acollir: un sopar ambientat, uns

concerts i un esmorzar popular

amb coca i xocolata desfeta per

tothom. Esperes amb candeletes

que hi hagi una acceptació molt

positiva per part del teu ajunta-

ment i, per sort, així va ser.

Els agrada la idea, però sembla que

tot vagi lent, ja ho diuen: "las cosas

de palacio van despacio". Arriben

nervis, s'acosta la data i sembla que

res no estigui fet, que els viatges cap

a la seu d'Escoltes Catalans no hagin

donat el seu fruit, que els allotja-

ments i els espais cedits no siguin

del tot correctes, que els grups de

música tinguin petits imprevistos, el

muntatge del bar i el material costa

trobar-lo a bon preu per tal de fer

d'aquesta, una trobada sostenible.

Per sort, un dia sembla que les coses

comencen a tenir cara i ulls, l'Ajun-

tament ens cedeix conjuntament

amb l'aprovació de la Diputado de

Barcelona, un Hoc esplèndid, la nos­

tra coneguda Torre Marimon. Dar-

rere a comissió del sopar, tenim el

suport de membres dels àmbits que

s'encarreguen de l'ambientació, les

dinàmiques i la part econòmica; tot

els materials del sopar, el so pel con­

cert, els grups..., tot està delegai a

tot de gent que treballa per a una

mateixa causa, amb una mateixa

motivado, una mateixa il-lusió, la

celebrado del 30e aniversari d'Es­

coltes Catalans.

Arriba la setmana del gran acte,

sembla que tot per fi está lligat, tot

l'esforc aflora de sobte, pero, comp-

te, queda el mes esgotador: el mun­

tatge de la festa en el lloc cedit.

La gent de l'Agrupament participa

conjuntament amb la gent implica­

da en l'Associació. Comences a fer el

muntatge de la sala on hi haurá el

sopar i els concerts, aixó porta feina,

esforc i temps. Perfi arriba l'hora,els

agrupaments vinguts d'arreu de

Catalunya arriben al nostre poble,

tot está llest.

La trobada transcorre de forma rápi­

da; els de l'organització continuem

pendents de moltes coses perqué tot

surti bé, la gent gaudeixi i cregui que

han valgut la pena tants esforcos.

Després d'un sopar mogut i ben orga-

nitzat, uns concerts que donen ritme,

una petita dormida, un bon esmorzar

i un bon comiat, tothom marxa cap a

casa satisfet de la trobada que han

viscut a Caldes de Montbui.

Els de l'organització respirem pro-

fundament, tot ja s'ha acabat, bé,

queda recollir quatre coses.Teniem

ganes que arribes, també que passés

rápid, per sort tot ha sortit molt bé.

Organitzar un acte d'aquestes di-

mensions comporta hores de tre-

ball ¡nvertides, esforcos i un gran

cansament pero, ha valgut la pena?

Sentir comentaris d'altres agrupa­

ment que s'ho han passat bé, és

fantástic i recompensa desmesura-

dament tot el que has fet. Ja us ben

asseguro que tots hi tornaríem.

Aixó sí, el proper any encara no,

pero el que ve..., el temps dirá!

Agrupament Escolta El Pasqualet

Sant Fost, el melic de I'escoltisme Que grans ens veiem quan ens

mirem el melic cada dissabte! Fent

excursions, un taller de tal cosa, una

reunió amb no sé qui...

I qué grans ens vam veure el diu-

menge dia 23 de maig quan per fi

funcionava la FULARADA 2004.

Son molts mesos de nervis, de pre­

parado, de reunions, de despeses,

de no saber si ens plourá o ens fará

sol, de negociar qui vindrá a fer qué,

uns que es tiren enrere altres que

s'ofereixen...

Temps també de decepcions. Com

pot ser que algú no vegi la grande-

sa de la feina feta? Potser el seu

melic, infinitament mes gran, no els

deixá veure els melics de les 2000

persones que van ser a Sant Fost

aquell dia, ni els melics de tots els

Escoltes Catalans que ens acom-

panyaven en esséncia.

Bé, molt bé, no ens donarem un 10

per no caure en el cofoisme i, sobre-

tot, per ser fidels al primer lema

que aprenen els petits escoltes

"TANT COM PUC". I podrem, algún

dia, celebrar una altra fu larada; hi

ha ganes i moltes idees que ens van

quedar al tinten

Els CAPS de TAgrupament van estar

molt bé, i, malgrat que la joventut

els va trair en algunes coses, van

saber organitzar una gran activitat.

Els pares van col-laborar bé, molt al

seu lloc, tot va anar rodat.

Els CALZESAURUS (la unitat de

pares) ens vam implicar-molt -més

amb el cor que amb el cap- i, mal ­

grat la nostra joventut (com a uni­

tati), la nostra activitat va ser molt

ben rebuda i van gaudir- la els

infants i sobretot, els pares i mares,

que els explicaven com jugaven ells

de petits quan no hi havia "conso­

les" ni "pokémons".

Ara ja fa un temps, i escrivim això

des de la distància, un cop passada la

"borratxera" de FULARADA i amb el

cap sere, i podem, dir, i segur que no

m'equivoco, que la FULARADA 2004

ens va fer créixer i madurar com a

entitat. I qui es cregui, llegint aquest

petit article, que I' AGRUPAMENT

ESOLTA GALZERAN és molt seriós,

que es prepari, perquè enguany cele-

bremehoèANIVERSARI.

Fins aviat a tots.

Mares i Pares del Galzeran

La Fularada 2004

El malg de 2004 va ser un dels

mesos mes estresants en la vida de

L'AE Galzeran; s'apropava la Fula­

rada i encara quedaven moites

coses per fer. Feia molts mesos que

haviem començat perô semblava

que la feina mai s'acabava. Per fi va

arrlbar el gran dia, el 23 de maig, els

carrers es van omplir de gent i de

foulards, i el nostre estrès va anar

minvant f ins a transformar-se en

una gran satisfacciô.

Ara que ha passât el temps i mirem

enrere amb mes tranquil-litat, ens

adonem que la Fularada ens ha ser­

vit per comprovar moites coses a

nivell personal, d'entitat i de eau.

Des del principi vam navegar per un

mar de dubtes de com enforcar-la o

com seria bo realitzar-la, ens sembla­

va un tasca massa gran per nosaltres

pero a poc a poc ens vam a adonar

que unint les nostres idees, caracté­

ristiques personals i els nostres esfor-

ços, el projecte podia tirar endavant.

Gracies a tots vam convertir els mai­

sons iniciáis en un somni fet realitat.

Malgrat les nostres ganes de fer

feina i tirar el projecte endavant,

ens vèiem limitats per falta de

mans; vam fer un crida a diverses

entitats que molt amablement ens

van oferir els seus coneixements

per omplir de diversitat, de música,

de menjars del món i de foc la nos­

tra festa. Nos ens oblidem dels

agrupaments que van aportar el

seu petit gra de sorra aportant jocs i

tallers per engrescar petits i grans

durant gran part del dia deixant de

banda el seu propi divertiment.

Després de la Fularada ens sentim

mes a prop de vosaltres, de l'As-

sociació i creiem que els colors verd i

blanc, que donen vida al nostre

fulard, j a no son tan desconeguts

com ho eren abans. A nivell intern,

hem crescut i ens hem convertit en

un gran famîl ia, amb uns pares i

mares que creuen en la nostra tasca

educatlva i que sempre ens donen

suport, col-laborant i participant en

totes les nostres activitats.

Aixi doncs, aprofitem per donar les

gracies a tothom que es va implicar

en la Fularada, tant col-laboradors

com participants, i, sobretot, a

aquells que van creure en nosaltres

i van pensar que nosaltres érem

capaços de realitzar una festa d'a-

questa magnitud.

Potser si fern un valoraciôfinal amb

les conseqùències que hem obtin-

gut a nivell de cau, la Fularada és un

dels millor regals que ha rebut mal

l 'Agrupament Escolta Galzeran, ja

que ens ha fet créixer, com a entitat

i com a persones.Tot es podria resu­

mir amb la següent cita:

"La nostra recompensa està en el nos­

tre esforc i no en el resultai. Un esforc

total es una victoria completa."

(Mahatma Gandhi)

Agrupament Escolta Galzeran

à

El treball de la ¡nterculturalitat i els Projecte Calidoscopi a Escoltes Catalans

Plantejar-se els reptes de la ¡nter­

culturalitat és pensar en reflectir la

realitat de la nostra societat, de

cada poblé, districte o ciutat en

cadascuna de les unitats, caus o

agrupaments...d'Escoltes Catalans.

Des de fa uns quants anys a

Escoltes Catalans es treballa per la

nostra realitat intercultural, des de

la laicitat amb el respecte per les

creences i la diversitat de pensa-

ment i origens de les persones.

No obstant, si ens situem en el curs

2 0 0 0 - 2 0 0 1 , a partir del Centre

d'Interès sobre els prejudicis i este-

reotips vers alguns col-lectius o

miñones ètniques per arribar a la

inclusió d'aquestes persones, des-

près de diverses sessions de forma-

ció i treball, es va crear els recursos

de la Calxa de Pandora per treballar

aquest tema tot adaptant-lo a les

diferents unitats i a la realitat dels

agrupaments.

El curs següent, la Secretaria

General de Joventut i la Fundació

Jaume Botili van crear el Projecte

Calidoscopi, que pretén reflectir la

realitat multicultural de la societat

catalana a les entitats d'educació

en el Heure i alhora impulsar un

treball educatiu en ¡ntercultural i­

tat. Escoltes Catalans va participar

a les sessions de fo rmado ¡ al

fòrum Calidoscopi. Això féu consta­

tar la nécessitât d'una intervenció

mes concreta sobre el tema, aquest

fet quedà palpés en l'estudi T e d u -

cació intercultural en el Heure. El

cas d'Escoltes Catalans". Cal ia una

intervenció que permetés crear

l'espai de suport necessari a l'asso-

ciació per fer realitat ais nostres

agrupaments la realitat mult icul­

tural de la societat cata lana, una

intervenció que permetés buscar

suficients eines per assegurar l'ob-

jectiu d'inclusió i el tractament de

la diversitat des de la igualtat.

És en aquest moment quan neix el

Projecte Calidoscopi a Escoltes

Catalans, la figura d'una técnica i el

sorgiment de l'Equip d'lntercul-

turalitat fan possible que des de faci

un any es treballi de forma diària la

¡nterculturalitat tot impulsant un

treball educatiu transversal afavori-

dor de la convivencia intercultural.

Aquest objectiu general es concreta

en multiples accions: fent un treball

directe amb els agrupaments;

potenciant els recursos existents i

creant-ne de nous; créant un espai

de reflexiô dels aspectes relacio-

nats amb la intercuIturalitat, la

immigraciô i la convivència; promo-

vent la formaciô per tal de tenir

eines per adequar-nos a la realitat

social i actual i treballant en xarxa

amb d'altres associacions.

Actualment s'esta treballant con-

juntament amb: la Fundacio Jaume

Bofill, la Secretaria General de

Joventut, les associacions éducati­

ves, escoles de primària i instituts de

secundaria, l'escola

FORÇA, el Centre Al- £§Ç

Oantara, EICA barris i

Nous Catalans. El tre- C A T A

ball conjunt ens per­

met: que els infants i TREBi joves dels agrupa­

ments es nodreixin de NOST recursos ja existents;

que els caps adquirei- INTEF xin eines per treballar

la interculturalitat; per integrar

infants i joves d'origen immigrât als

nostres agrupaments i per donar a

conèixer al nostre projecte educatiu

a d'altres entitats que fa uns anys

quedaven fora del nostre cercle.

Estem convençuts que aquest tre­

ball no és fàcil, no hi ha résultats

ràpids i sovint ens sorgeixen confiâ­

tes, ens queda a tots molt per

aprendre... Perô, quan no ens sorgei­

xen conflictes al eau? Son el pa de

cada dia, apareixen de forma ines­

perada i contínuament ens porten a

revisar decisions i accions preses. En

certa manera son aquests conflictes

els que ens ajuden a aprendre i a

créixer. Per aixó, tenim dar que el

nostre projecte educatiu és una eina

que pot afavorir aquesta conviven­

cia intercultural que presenta avui

en dia la societat c a t a l a n a .

I Un objectiu: que la ¡nterculturalitat

; no siguí un treball a desenvolupar

i en els caus sino, mes aviat, que es

converteixi en la realitat del nostre

dia a dia en els agrupaments. Per

aquesta enriquidora realitat estem

actuant una mica mes a cada hora i

en cada moment.

Equip d'Interculturalitat

A ESCOLTES

C A T A L A N S ES

TREBALLA PER LA

N O S T R A REALITAT

INTERCULTURAL