nom i cognoms: tutor/-a del treball de recerca · 2.3 hipòtesi i objectius del treball 6 2.4 el...
TRANSCRIPT
Departament d’educació Institut Joan Mercader
1
Nom i Cognoms:
Curs:
Tutor/-a del Treball de
Recerca:
Departament d’educació Institut Joan Mercader
2
ÍNDEX
1. El treball de recerca: aspectes generals 3
1.1 Calendari del Treball de Recerca 3
1.2 Què és el treball de recerca? 3
1.3 Tipus de treball 4
2. Procés d’elaboració del treball 4
2.1 Etapes de l’elaboració del treball de recerca 4
2.2 L’elecció del tema 5
2.3 Hipòtesi i objectius del treball 6
2.4 El procés de recerca 6
2.4.1 Planificació de la recerca 6
2.4.2 Documents, instruments, fonts i adreces per fer la recerca 7
2.4.3 Anàlisi i interpretació de les dades 9
3. El treball escrit 10
3.1 Pautes per la presentació 10
3.2 Estructura del treball 10
3.2.1 Portada o coberta 10
3.2.2 Índex 11
3.2.3 Introducció 11
3.2.4 Cos del treball 12
3.2.5 Conclusions 13
3.2.6 Bibliografia i fonts d’informació 14
3.2.7 Annexos 16
4. L’exposició oral 16
5. L’avaluació 17
5.1 Model d’avaluació del tribunal 18
5.2 Models d’autoavaluació per l’alumnat 19
6. Fitxes de seguiment del tutor/a del treball 22
7. Bibliografia 35
8. Annex 36
7.1 Dos exemples pràctics del procés d’elaboració del treball 36
7.2 Full de tria del tema 38
7.3 Propostes de temes dels diferents Departaments 39
7.4 Propostes de temes de l’Ateneu Igualadí 55
Departament d’educació Institut Joan Mercader
3
1. EL TREBALL DE RECERCA: ASPECTES GENERALS
1.1 Calendari TREBALL DE RECERCA
Curs 2018-2019
TRI3
1a quinzena febrer L’alumnat comunica el títol del TdR, fitxa elaborada
2a quinzena de febrer
Coordinació de Batxillerat distribueix els TdR per Departaments
Cada Departament assigna un tutor/a als treballs adjudicats.
1a quinzena de març
S’informa els alumnes dels respectius tutors de TdR.
Entre 3a setmana de març i 2a setmana d’abril
1a entrevista
maig 2a entrevista
juny 3a entrevista
Curs 2019-2020 (previsió)
TRI1
1a quinzena de setembre
4a entrevista
Darrera setmana de setembre
Lliurament de l’esborrany al tutor/a de TdR.
Primera setmana d’octubre
5a entrevista
Es fa arribar a les famílies una valoració de l’esborrany que cada alumne/a ha presentat
Tercera setmana d’octubre
Lliurament del TdR definitiu al tutor/a de grup.
Segona setmana de novembre
Presentacions orals
TRI2
1a tutoria tornant de vacances
[2a convocatòria] Lliurament del TdR definitiu al tutor de grup.
Finals de gener [2a convocatòria] Presentacions orals
1.2 Què és el treball de recerca?
El treball de recerca consisteix en un conjunt d’activitats orientades a una investigació
per tal d’estudiar uns fets, uns fenòmens, persones, teories, objectes... en aspectes
poc explorats i amb l’objectiu d’aclarir-los i obtenir-ne algun coneixement nou.
❖ Computa com una matèria més del currículum de batxillerat a Catalunya.
Departament d’educació Institut Joan Mercader
4
❖ Pot estar emmarcat dins d'una matèria o pot ser interdisciplinar.
❖ Està guiat per un professor/a - tutor/a.
❖ Es treballen els procediments de recerca.
❖ Representa el 10% de la qualificació final del batxillerat.
❖ Es presenta per escrit i oralment.
❖ S'avalua tenint en compte: el seguiment del tutor, la redacció del treball i la presentació
oral.
1.3 Tipus de treball
Un treball de recerca pretén ser una investigació original sobre un tema i podem optar per
diferents tipus de treball:
- Treballs d’anàlisi de dades, de textos de diversa tipologia (orals, escrits, audiovisuals), de
proves laboratori, ...
- De contrast entre dos o més productes, empreses, publicacions, autors ...
- Construcció o disseny d’un objecte, d’una aplicació, d’un programa informàtic, d’una
maqueta, d’un muntatge...
- Treball de creació: un text literari, un material audiovisual, il·lustracions...
- Treball bibliogràfic o de compilació sobre un tema després de revisar la bibliografia i
documentació variada sobre un tema de coneixement.
2. PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL TREBALL DE RECERCA
2.1 Etapes d’elaboració del treball de recerca
Elecció del tema Definir l’àrea del treball
Triar fonts d’informació
Delimitar el tema
Hipòtesi i/o objectius del treball Preguntes inicials amb respostes
Enunciat o hipòtesis de partida
Departament d’educació Institut Joan Mercader
5
Esquema previ del treball
Procés de recerca Temporització, establir calendari
Recollida d’informació
Organització de la informació
Anàlisi i interpretació de les dades Interpretació de les dades
Tria de la informació rellevant
Elaboració de conclusions
Presentació treball escrit Aspectes formals de la presentació
Estructura de la redacció
Fonts de consulta, cites i peus de pàgina
Imatges i peus de foto
Exposició oral Preparació
Recursos didàctics i tècnics
Guió de la presentació
2.2 L’elecció del tema
L’elecció de tema és un dels moments més importants del treball de recerca, ja que
segons les característiques d’aquest s’haurà de precisar l’enfocament del treball i les
condicions de la recerca. Per tant, serà molt important el temps que dediquem a la
reflexió del tema què volem triar.
Com ha de ser el tema? Elements motivadors
Que pugui fer-se una recerca
objectiva
Accessible
Delimitat: cal evitar temes
genèrics
Que tingui una vessant pràctica
Que permeti formular una
hipòtesi inicial
Relació de la modalitat del
Batxillerat amb interessos
acadèmics i professionals,
estudis posteriors...
Els interessos personals,
aficions
Coneixements que es tenen
sobre el tema
Quins contactes haurem de
fer
Departament d’educació Institut Joan Mercader
6
2.3 La hipòtesi i objectius del treball
Totes les definicions coincideixen que la hipòtesi és un enunciat provisional que s’ha
de confirmar o refutar en l’experiència amb l’ajuda de diferents procediments.
El més rellevant de tot el procés de comprovació de la hipòtesi no serà si s’arriba a
demostrar o no, sinó el treball desplegat per arribar a la contrastació, és a dir, el
disseny d’actuacions planificat per l’alumne per confirmar o refusar la hipòtesi.
La formulació de la hipòtesi s’ha de fer al començament del treball. Cal fer una
exploració inicial del tema per conèixer la informació que té a l’abast, pensar què es
vol estudiar i elaborar la hipòtesi amb un grau de generalitat suficient per abastar el
domini del tema que vol estudiar.
Idees per formular una hipòtesi
★ Fer una llista de preguntes inicials sobre el tema amb possibles respostes. ★ Escollir-ne el grup més significatiu o rellevant que pugui abastar suficientment
el tema a estudiar. ★ Que sigui raonablement fàcil de comprovar l’experiència.
★ Que tingui coherència.
★ Que se’n pugui deduir conseqüències derivades i fer prediccions.
★ Reflexionar amb l’ajuda dels fets sobre situacions semblants (analogia), cercar
explicacions alternatives, idees originals...
★ Cercar relacions causa-efecte en els fenòmens a estudiar que es puguin formular genèricament.
2.4 El procés de recerca
2.4.1. Planificació de la recerca (esborrany inicial)
El primer pas en l’elaboració del treball de recerca és la planificació prèvia, és a dir, la
reflexió ordenada que s’ha de fer per garantir que el treball es fa correctament. Cal
evitar la precipitació i pensar conjuntament amb el tutor que convé seguir per assolir
els objectius fixats.
Per organitzar la planificació s’aconsella fer un full on s’ha d’indicar:
Departament d’educació Institut Joan Mercader
7
Les activitats que s’han de fer: cerca, processament d’informació, síntesi,
avaluació, redacció...
Programació de les visites, entrevistes, trobades...
Període de temps per a cada activitat
Llistat de materials i aparells necessaris: laboratoris, aules d’informàtica,
aparells reproductors...
2.4.2 Documents, instruments, fonts i adreces per fer la recerca
Els documents utilitzats es solen classificar en dos tipus:
- Documents primaris: són els directes o també anomenats de primera mà,
com per exemple: una moneda antiga, una novel·la, el discurs d’un polític, unes
dades d’una analítica clínica, un quadre...
- Documents secundaris: Són indirectes, elaborats i transmesos per
intermediaris que han analitzat, descrit o interpretat documents primaris, com
per exemple: un estudi literari, la descripció i datació d’unes restes antigues,
l’assaig sobre la ideologia d’un polític analitzant els seus discursos, un informe
sobre la malaltia d’una persona un cop analitzades les analítiques...
Els instruments i estratègies de recerca els tenim en aquesta taula:
Instruments de recerca Estratègies de recerca
Test
Proves
Escales
Qüestionaris
Observació sistemàtica
Registre d’experiments
Entrevista
Observació activa
Observació no activa
Anàlisi de textos
Estudis de casos
Treballs de camp
Les fonts d’informació
Fonts orals: són relativament fiables quan es tracta de fets o situacions
actuals. És convenient contrastar-les amb fonts escrites o bé orals de procedència
diferent.
Fonts documentals: són molt diverses (censos, registres parroquials, llibres de
comptabilitat, legislació, pel·lícules, etc). Generalment es troben als arxius, aquests
Departament d’educació Institut Joan Mercader
8
poden ser municipals, autonòmics, estatals, etc. o també especialitzats com per
exemple les filmoteques.
Fonts periodístiques: els diaris, les revistes i d’altres publicacions periòdiques
permeten contrastar diverses opinions sobre un fet concret. Les podem trobar a les
hemeroteques.
Fonts artístiques i arqueològiques: reflecteixen la mentalitat d’un moment
històric concret en un lloc determinat. Es troben en museus i excavacions.
Fonts bibliogràfiques: són necessàries per conèixer l’amplitud i profunditat amb
què s’ha tractat un tema determinat.
Internet: Hi trobem nombrosos recursos i documents sencers, oferts per
universitats, organismes públics, empreses i individus; s’hi poden trobar, consultar i
copiar diccionaris de tot tipus, enciclopèdies, il·lustracions, notícies o articles de diaris
i revistes, textos literaris, etc.
Adreces dels principals centres d’informació
Catàleg de biblioteques públiques:
http: //biblioteques.cat
Catàleg col·lectiu de les universitats de
Catalunya: http://www.cbuc.es
RACÓ (Revistes Catalanes amb Accés Obert)
Es poden consultar els articles a text complet de
revistes científiques, culturals i erudites catalanes.
http://www.raco.cat/index.php/raco/index
Idescat:
Base de dades estadístiques de la Generalitat de
Catalunya que conté estudis d'opinió, enquestes
sobre societat, economia, educació, demografia i
territori.
http://www.idescat.net/cat/idescat/estudisopinio/e
studisopinio.html
Observatori Català de la joventut:
Estadística oficial sobre les dades bàsiques de la
joventut provinents d’organismes de la
Generalitat de Catalunya, d’estadístiques
oficials o de bases de dades consolidades i
de prestigi. Aquesta base de dades permet fer
IGUALADA
Biblioteca Central Igualada
Plaça Cal Font, s/n
08700 Igualada
Tel. 93 8049077
A/a: [email protected]
Arxiu Comarcal de l’Anoia
Plaça de la Creu, 18
08700 Igualada
Tel. 93 8044456
A/a: [email protected]
BARCELONA
Biblioteca de Catalunya
C/ Hospital, 56
08001 Barcelona (Barcelonès) Tel. 93 270 23
00
Web http://www.bnc.cat
Arxiu de la Corona d'Aragó
Carrer dels Almogàvers, 77
08018 Barcelona (Barcelonès)
Tel. 93 485 43 18 i 93 485 42 85
Departament d’educació Institut Joan Mercader
9
una anàlisi aprofundida sobre la situació i
evolució de la realitat juvenil de Catalunya.
http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observ
atori/estadis1.htm
http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observ
atori.htm
Web del Ministerio de Cultura
http://www.cultura.mecd.es/jsp/plantillaAncho_wai.
jsp?id=1&area=actividad
Arxiu Nacional de Catalunya i Arxius
Comarcals:
http://cultura.gencat.net/anc/index.htm
Cercador d’arxius de Catalunya:
http://cultura.gencat.net/arxius/directori.asp
A/a [email protected] Web
http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.
html
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Santa Llúcia, 1 -Casa de l'Ardiaca-
08002 Barcelona (Barcelonès)
Tel. 93 3181195
A/a [email protected];
Web http://www.bcn.es/arxiu/arxiuhistoric/
2.4.3 Anàlisi i interpretació de les dades (Metodologia)
Per organitzar la feina haurem de segui un mètode, que vol dir simplement ordre per
tal d’assolir un objectiu. Actuar amb mètode equival, doncs, a fer-ho ordenadament, a
tenir ben clar on volem arribar, quins són els passos que donarem i com ho farem. És
la idea fonamental sobre la qual es basa tot el procés.
També es pot dir, com a principi general, que cada treball té el seu mètode, les seves
fórmules d’organització, la seva orientació singular. No hi ha un sistema o
metodologia estàndard, un procediment vàlid per qualsevol tipus d’investigació, una
“fórmula universal”, si no és el fet de buscar l’especificitat més adequada a cada
situació.
Moltes vegades el camí previst s’haurà de modificar, amb més o menys intensitat,
i reorientar de manera raonada cap a d’altres direccions. És molt difícil, per no
dir impossible, que les previsions inicials (materialitzades en un primer guió) es
compleixin sistemàticament una darrera l’altra sense cap alteració.
Saber adaptar-se a les noves circumstàncies, la capacitat de replantejar les
situacions imprevistes i ser capaç de reestructurar, com a conseqüència lògica, el
treball propi és un dels reptes que s’han d’afrontar.
Departament d’educació Institut Joan Mercader
10
Finalment, és possible que els resultats que obtinguis en la teva recerca no siguin
els que esperaves. En aquest cas, cal comentar en el propi treball si el mètode
utilitzat era prou fiable, si hi pot haver alguna altra font d'errors o si,
senzillament, hem de modificar les nostres hipòtesis inicials. S’ha d’evitar
falsejar o maquillar els resultats; això ens desacreditaria totalment.
3. EL TREBALL ESCRIT
3.1 Pautes de presentació
- El treball s’ha de presentar imprès, per una cara, amb interlineat 1’5, text justificat i
fulles numerades mida A4. La còpia del treball es pot presentar a dues cares.
- Utilitzeu la mateixa lletra: es recomana Arial 12 o Times New Roman 12.
- Convé utilitzar correctament la negreta, la cursiva per títols de publicacions, llibres,
pel·lícules i paraules en altres idiomes o per expressions d’altres registres.
- Marges: es recomana el superior, 3cm; l’inferior 2’5cm; l’esquerre, 3cm i el dret,
2’5cm.
- Cada apartat ha de començar en una pàgina nova.
- Les notes a peu de pàgina, els peus d’il·lustracions o gràfics i les citacions
presentades en paràgraf a part s’han de distingir amb un cos de lletra més petit
(de 9-10 punts).
- Entre paràgrafs feu servir una línia en blanc o podeu utilitzar els paràgrafs units fent ús
del tabulador a l’inici del paràgraf (podeu fer 5 espais)
- L’extensió no ha de superar els 50 fulls.
- Hi ha de figurar una portada i una contraportada.
- El treball s’ha de relligar o enquadernar.
Departament d’educació Institut Joan Mercader
11
- En cas d’algun treball específic que requereixi una altra presentació, les
pautes de presentació final es concretaran amb el tutor/-a.
3.2 Estructura del treball
3.2.1 La portada o coberta
La portada ha d'ocupar una pàgina sencera i ha de contenir la informació següent:
Títol
Subtítol
Autor/a (grup de classe)
Tutor/-a del treball
Data
3.2.2 Índex
Ha de ser clar i detallat, i ha de donar una idea global del contingut del treball per
poder trobar-hi amb facilitat qualsevol element d’interès. A l’índex hi ha de constar la
introducció, tots els capítols i apartats, la conclusió, la bibliografia i els annexos.
Es poden adjuntar al final del treball un altre tipus d’índexs més particulars que ajuden
el lector a trobar paraules, noms propis o dates que apareixen al treball. Per exemple:
un índex alfabètic (es tracta d’una llista de noms, matèries, topònims... amb la pàgina
on apareixen) o un índex cronològic (llistat de fets històrics).
3.2.3 Introducció:
A la introducció es fa constar (en un màxim de tres pàgines): el tema i la motivació
del tema triat, l’objectiu o la hipòtesi de la recerca i justificar-ne el perquè; els
límits del treball indicant els aspectes que s’han deixat al marge i l’estat actual de la
qüestió tractada. És fonamental exposar la metodologia utilitzada, els procediments
de documentació, d’observació, experimentació. No oblideu aclarir l’estructura del
treball i també podeu recollir les dificultats més significatives en la recerca i/o
l’experimentació. Es poden incloure els models de recollida de dades i l’estructura
general de l’obra i es pot comentar el perquè de la bibliografia escollida i/o altres
fonts.
Preguntes útils per redactar aquest apartat: què vull fer i per què?, què em
proposo d’investigar quan i com?
Departament d’educació Institut Joan Mercader
12
• Tema de recerca:
- Explicació del tema de recerca o problema que es vol abordar (justificació del títol).
- Interès personal de la qüestió (com s’hi va arribar, motivació personal,
etc.).
- Interès objectiu o científic de la qüestió.
- Procés que s’ha seguit fins arribar a acotar-lo definitivament (decisions preses i el
perquè).
• Objectius del treball: cal especificar els objectius, és a dir, descompondre el Els
objectius s’indiquen amb frases que comencin amb un verb com ara: conèixer,
saber, comprendre, analitzar, informar-me, buscar, o similars. Per exemple, per
abordar el problema del racisme a l’institut podríem establir els objectius
següents: conèixer l’opinió de l'alumnat i el professorat sobre la presència
d’immigrants a l’institut, conèixer els llocs de procedència dels immigrants
que hi ha a l’’institut, detectar actituds i conductes racistes dins de l’aula i fora
de l’aula (pati, esports, etc.).
• Metodologia: es tracta d’explicar quina estratègia metodològica es vol
seguir. Bàsicament, cal justificar les fonts d’informació i els procediments de
recerca, és a dir, quin tipus d’informació es busca, d’on i com s’obtindrà i
què se'n vol fer (experiment, enquesta, recull de dades per observació, buidat
d’arxius, hemeroteques, anàlisi d’obres artístiques o textos literaris, etc.).
● Estructura del treball: presentació i justificació de l’índex, és a dir, de les
parts del treball i dels documents que s’hi trobaran (breu resum o presentació del
contingut de cada apartat, annexos, etc.).
3.2.4 Cos del treball
El cos del treball és la part on es desplega la investigació duta a terme i el nucli del
treball. Es divideix en apartats i subapartats que han de coincidir amb l’índex.
Departament d’educació Institut Joan Mercader
13
Recomanacions:
● Els diversos apartats han de mantenir un cert grau d’equilibri en la seva
extensió.
● Tots els apartats s’han de numerar
● S’han de posar títols significatius
● Evitem la repetició de continguts.
● Les referències a altres autors, si es volen utilitzar literalment, han de ser breus
per evitar la impressió de voler “omplir” paper i se n’ha de donar la referència
bibliogràfica.
● Recordeu que les citacions dins del text han de seguir els següents models:
Quan el treball és d’un sol autor: (Smith,1965)
Quan són dos autors, els dos autors i l’any: (Smith i Wenson, 1987) o (Smith &
Wenson, 1987)
Quan són més de dos autors, se cita només el primer i s’afegeix et al. (=
et alli, “i altres” en llatí): (Smith et al., 1972)
Procura introduir les cites de manera natural dins del text, seguint el redactat, no
acumulades al final de les frases. Fixa’t que segons el redactat, en parèntesi
s’hi posa l’autor i l’any, o només l’any:
Tal com proposa Allen (1997), ...
...tenen una edat corresponent a 25 ka BP (Lowe & Walker, 1997)
Willis & Bennett (1994)
3.2.5 Conclusions
Aquest apartat recull les reflexions i la síntesi de tot el procés de recerca. També ha
d’incloure una valoració del procés, un anàlisi dels resultats, èxits, fracassos,
dificultats, limitacions...
S’han de recollir els objectius, proposats a la introducció, i explicar fins a quin punt
s’han assolit i per què.
Les preguntes “què he fet?, fins on he arribat i per què?” t’ajudaran a la redacció.
Pots tenir en compte:
Departament d’educació Institut Joan Mercader
14
- Valoració dels resultats: per què és important o significatiu allò que s’ha trobat
o aconseguit?
- L’estratègia metodològica aplicada: d’on es partia i on s’ha arribat?, s’ha pogut
respondre satisfactòriament la pregunta inicial de forma completa o parcial?, s’han
assolit els objectius proposats?, fins on s’ha arribat i per què?
- Incidències: imprevistos, obstacles i problemes que puguin haver aparegut durant la
recerca, com han influït en el resultat i com s’han intentat resoldre.
- Com es podria prosseguir o refer la recerca per tal de millorar-la o fer-la avançar?
- Valoració de tot el procés de recerca i del que s’ha après.
- Reflexió personal: es recomana fer una reflexió personal (possibles conseqüències
pràctiques, implicacions generals i extrapolacions dels resultats obtinguts a d’altres
àmbits, etc.). En aquest cas, és imprescindible explicitar que es tracta precisament
de consideracions personals que no es desprenen directament dels resultats de la
recerca.
3.2.6 Bibliografia i fonts d’informació
És el llistat ordenat alfabèticament que conté les informacions que identifiquen els
documents citats en el text o que s’han usat per elaborar el treball, ja sigui material
bibliogràfic, com cartogràfic, vídeos, CD-Rom, a través d’internet i les fonts orals. Pel
que fa a internet, s'ha de tenir en compte que moltes fonts electròniques poden
desaparèixer. Per aquesta raó, convé citar, sobretot, aquelles pàgines web
signades. També és bo imprimir o desar el document consultat per tal d’acreditar
que es tracta d’una font autèntica. Sobretot, rebutja informació de la qual no
tinguis clara la font.
Com citar?
• Utilitza el terme Bibliografia com a títol si només has consultat material en suport
paper bé siguin llibres, revistes o mapes.
• Utilitza el títol, Referències o Fonts d’informació si has consultat, a més, altres
fonts d’informació. En aquest cas, especifica el suport en què es troben.
Departament d’educació Institut Joan Mercader
15
• Les referències han de ser completes: autor, any, títol, revista, llibre i
pàgines.
• Ordena les referències alfabèticament pel primer autor. Quan citis diversos treballs
d’un mateix autor, s’ordenen cronològicament, primer els treballs que signa sol, i
després els que té amb altres autors, ordenats alfabèticament pel segon autor.
Llibres
• COGNOMS, Nom o nom de l'entitat responsable. (any). Títol (en cursiva).
Editorial. Lloc de publicació.
• CRDOQ Priorat. (2011) Priorat, Denominació d’Origen Qualificada. Torroja del
Priorat.
• LORENZO, Pedro, et al. (1999). Drogodependencias: Farmacología, Patología, Psicología
y Legislación. Editorial Médica. Madrid.
Publicacions
• Cognoms, Nom o nom de l'entitat responsable. (Any).Títol publicació.
Editorial. Lloc publicació
• Òmnium Cultural.(2006). Escola Catalana, núm. 435. Òmnium. Àrea
d’Educació i Formació. Barcelona.
•Cognoms, Nom o nom de l'entitat responsable de l'article. (Any). "Títol de l'article".
Inclòs a Títol de la revista (en cursiva), número X, pàg. X. Lloc de publicació
•MOLIST, Mercè. (2006). “La blocosfera catalana”. Coneixement i Societat . núm. 10, p. 28-
55. Barcelona.
Textos electrònics, bases de dades i programes informàtics
Just després del títol, s’escriu l’expressió en línia entre claudàtors i, al final
de la referència, s’indica l’adreça d’Internet (entre angles < >) i la
informació de la data de consulta (Consulta: dia mes any), escrita entre claudàtors.
Departament d’educació Institut Joan Mercader
16
Termcat, Centre de Terminologia. Diccionari de procediments culinaris [en línia].
Barcelona: TERMCAT, cop. 2006. < http://termcat.cat/dicci/culinaris/index/html >
[Consulta: 20 octubre 2009].
Pàmies i Riudor, Víctor. Paremiologia catalana: Refranys, dites, frases fetes,
proverbis... [en línia]. 2008.http://refranys.wordpress.com [Consulta: 20 octubre
2009]
3.2.7 Annexos
Un cop acabat el treball ens podem trobar amb una sèrie de materials, que, tot i no
estar inclosos en el cos, poden ser útils. Aquests materials formen el que
s’anomena annexos, que es col·loquen al final del treball després de la bibliografia o
en un bloc apart.
Cal fer un índex dels diversos annexos que inclou el treball per poder-los numerar, i
només s’hi ha de posar el material al qual ens hem referit en algun moment del
treball. Cal lliurar els annexos el mateix dia que el treball de recerca.
Els annexos s'utilitzen per presentar:
a. Material que no es pot col·locar en el nucli de l'informe a causa de les seves
dimensions (plànols, dibuixos...) o de la seva naturalesa (vídeos, CD,etc.)
b. Material complementari (detalls complets de procediments aplicats,
demostracions matemàtiques, il·lustracions i taules) que en el nucli de
l'informe alteraria la presentació lògica i ordenada del treball.
c. Documentació d'interès per al lector de l'informe i que no es cita a la llista de
referència.
d. Descripció detallada d'equips o programes emprats.
4. L’EXPOSICIÓ ORAL
L’exposició oral del Treball de Recerca està dividida en dues parts:
Primera part Exposició per part de l’alumne amb durada de 15-20 min.
Segona part Preguntes o aclariments que el tribunal cregui oportuns. 5 min
Departament d’educació Institut Joan Mercader
17
Recomanacions:
- La presentació oral no ha de ser una lectura sinó una exposició que faci una síntesi
de tot el treball.
- Partirà d’un guió orientador fet de la manera més esquemàtica possible i
basat en les parts considerades claus del treball:
Introducció: s’ha d’anunciar el tema, justificar-ne l’elecció i destacar-ne l’interès, la
importància o l’actualitat; s’ ha de presentar l’objectiu o la hipòtesi de partida i les
grans línies del pla que seguiràs en l’exposició.
Desenvolupament: s’ha de descriure sintèticament i de manera organitzada les
etapes, els punts o apartats bàsics de la tasca de recerca, sense entrar en detalls
secundaris.
Conclusió: S’ha de presentar un resum dels resultats del treball, comentats i relacionats
amb la hipòtesi i/o objectiu plantejats en la introducció; també s’han d’esmentar les
possibles insuficiències o obstacles detectats en el curs de la recerca i es poden indicar
nous camins d’investigació sobre la qüestió estudiada o sobre d’altres relacionades amb
el mateix tema.
- Les característiques principals de l’exposició han de ser la claredat, la síntesi i el
rigor.
- Cal parlar amb correcció i adequació lingüístiques.
- Ús de les TIC: Es poden fer servir diversos recursos audiovisuals o tecnològics. Els
programes que funcionen al centre són: Power Point 2000 i l’OpenOffice. Una altra
opció és fer servir el programa Prezzi. És aconsellable que les diapositives
continguin els conceptes bàsics per centrar l’atenció sobre els punts més rellevants
i posar en evidència les dades més significatives que s’exposen així com mostrar
fotografies, gràfics, taules... que es vulguin comentar.
5. L’ AVALUACIÓ
L’avaluació va a càrrec d’un tribunal format pel tutor/-a i dos professors/-es.
Hi ha dos tipus d’avaluació: la formativa, que realitza el tutor/-a, i la sumativa que
realitza el tribunal corresponent. Dins la formativa, el tutor/-a abans de les
Departament d’educació Institut Joan Mercader
18
vancances d’estiu haurà de posar una nota del procés de treball. Aquesta nota
servirà de pauta en el cas que el tutor/-a marxi del centre i al setembre s’assigni
un nou tutor/-a a l’alumne.
Els tribunals es constituiran a mitjans d’octubre, rebran el treball de recerca, i
disposaran d’una setmana per a la lectura i valoració. Passat aquest temps, els
alumnes exposaran oralment el treball i el tribunal farà l’avaluació final. La nota del
treball de recerca es comunicarà a l’alumnat en el butlletí del primer trimestre.
5.1 Model d’avaluació del tribunal
PROCÉS DE TREBALL (35%) NOTA
Determinació precisa de l’objectiu de la recerca
Motivació, capacitat i esforç en l’elaboració del treball
Capacitat per prendre iniciatives i fer aportacions
Idoneïtat en els procediments de recerca emprats
Capacitat d’extreure dades significatives
Tractament entenedor i rigorós de les dades
Ús adequat dels recursos tècnics necessaris
Regularitat en les entrevistes amb el tutor i en la realització de les tasques
proposades i planificades. Realització del treball en els terminis fixats
NOTA DEL TUTOR
TREBALL ESCRIT (35%) NOTA
Explicitació precisa de l’objectiu de la recerca
Adequació de l’estructura: índex, introducció, desenvolupament, conclusions,
bibliografia (altres recursos, annexos)
Formulació clara de les conclusions
Idoneïtat en els procediments de recerca emprats
Capacitat d’extreure dades significatives
Tractament entenedor i rigorós de les dades
Ús adequat dels recursos tècnics necessaris
Registre adequat en la redacció de la memòria escrita
Correcció ortogràfica de la memòria escrita
Claredatcoherència del discursmprat
Citació correcta de la bibliografia i/o altres fonts d’informació
Capacitat de síntesi i de relació de conceptes
Ordenació lògica del contingut
Presentació acurada seguint les normes establertes
NOTA CONSENSUADA DEL TRIBUNAL
EXPOSICIÓ ORAL (30%) NOTA
Departament d’educació Institut Joan Mercader
19
Estructuració adequada de l’exposició
Ritme i temporització adequada de l’exposició
Claredat, fluïdesa, coherència i registre adequat en el discurs
Explicitació clara de l’objectiu de la recerca
Explicitació clara dels resultats i conclusions
Argumentació adequada de les idees introduïdes
Resposta coherent a les preguntes plantejades
Utilització adequada d’instruments addicionals com a complement i suport de
l’exposició oral
NOTA CONSENSUADA DEL TRIBUNAL
5.2 Models d’autoavaluació per a l’alumnat
En aquest apartat s’inclouen dues graelles d’autoavaluació del treball de recerca per
tal que l’alumne/a pugui prendre control dels diferents ítems a contemplar al llarg del
procés.
MODEL D’AUTOAVALUACIÓ DEL TREBALL ESCRIT
Planificació 1 2 3 4
Delimitació del tema S’ha concretat bé el títol i el subtítol del treball
Hipòtesi Formulació adequada d’una hipòtesi d’investigació
Objectius S’han definit els objectius que s’ajusten a les possibilitats
Estructura(índex) S’ha pogut un índex que s’ajusta a l’objectiu del treball
Trobades amb el tutor/a S’han fet les trobades necessàries per poder fer una planificació correcta.
Aprenentatge Ha estat assimilada la fase de planificació.
Recerca documental 1 2 3 4
Cerca a internet S’ha fet una cerca de Internet ben planificada i amb resultats.
Cerca en biblioteques, mediateques, hemeroteques, etc.
La cerca en una biblioteca, mediateca o hemeroteca s’ha fet seguint els procediments correctes.
Fonts documentals La selecció de les fonts documentals és diversa i adequada al tema de recerca.
Organització de la informació La recollida d’informació s’ha fet amb un sistema de fitxes o fulls diferenciats, tot seguint un procés ordenat i estructurat.
Trobades amb el tutor/a S’han fet les trobades necessàries per poder desenvolupar bé la recerca documental.
Aprenentatge Ha estat assimilada la fase de recerca documental.
Recerca experimental 1 2 3 4
Visita a entitats Contactes amb centres específica, ONGs, organitzacions, empreses, gal·leries d’art, museus, escoles de dança, de teatre....
Departament d’educació Institut Joan Mercader
20
Entrevistes S’ha fet entrevistes per demostrar la hipòtesis del treball ( si n’hi havia)
Enquestes S’ha recollit informació adient amb l’ajuda d’enquestes a col·lectius
Observacions El procés d’observació s’ha realitzat amb l’ajuda de protocols d’observació, d’una manera sistemàtica.
Experiments Els experiments han estat dissenyats correctament i han aportat informació adient.
Objectes Materials addicionals elaborats per demostrar la hipòtesi de treball (maquetes, models,ets.).
Altres activitats ……………………………………………..
Hipòtesi Referències a la hipòtesi al llarg de la investigació pràctica.
Organització de la informació Les dades han estat recollides fent servir els instruments adequats.
Trobades amb el tutor/a El seguiment del treball de camp o de laboratori s’ha fet d’una manera regular.
Aprenentatge La fase experimental ha estat superada satisfactòriament.
Memòria escrita 1 2 3 4
Presentació Valoració global de la memòria escrita.
Portada Valoració específica de la portada del treball quant a la seva elaboració.
Compaginació Correcta organització dels fulls en el treball, marges, interlineat, etc.
Il·lustracions Imatges, gràfics, quadres, etc. amb peu d’il·lustració i correctament ubicades.
Expressió escrita Coherència expressiva, claredat conceptual, nivell terminològic, etc.
Ortografia Faltes d’ortografia i signes de puntuació.
Redacció pròpia Redacció elaborada pel mateix alumne amb l’ajuda de la informació resumida a partir de les fonts.
Estructura El treball segueix un ordre lògic correcte, amb una seqüència de continguts ordenada i ben planificada.
Notes a peu de pàgina Hi ha notes a peu de pàgina ben elaborades.
Cites Hi ha una bona selecció de citacions.
Trobades amb el tutor/a S’han fet les reunions de seguiment per a aquesta fase amb el seguiment de les recomanacions del tutor.
Aprenentatge La fase de la memòria escrita ha estat superada adequadament.
Treball de grup 1 2 3 4
Departament d’educació Institut Joan Mercader
21
Participació Hi han participat d’una manera semblant tots els membres del grup.
Cohesió S’ha treballat de forma unitària la totalitat del treball.
Aprenentatge S’ha demostrat un bon nivell de treball de grup.
AUTOAVALUACIÓ DE L’ EXPOSICIÓ ORAL
Forma 1 2 3 4
Actitud expositiva
És natural, amb una postura corporal adequada, sense rigidesa, amb dinamisme, bon to general, seguretat, etc.
Grau relaxació No sembla nerviós/osa, exposa d’una manera relaxada, sense tensió.
Ritme expositiu Bon ritme expositiu, regular, no es queda en blanc.
Expressió oral Bon nivell d’expressió oral, fluïdesa verbal, facilitat per trobar les paraules adequades, to i volum correctes, no sembla memorístic, etc.
Dependència dels elements de suport
Es veu dependent dels suports textuals, mira massa l’esquema escrit, llegeix la presentació en diapositives, etc.
Gesticulació Fa els gestos apropiats, comunica bé amb les mans i la resta del cos, etc.
Mirada Mira a tothom i no fixa la mirada a ningú, sinó que desplaça la vista a tots els assistents.
Contingut 1 2 3 4
Estructura L’exposició està ben estructurada, segueix un ordre expositiu adequat, es veu ben panificada.
Preparació Demostra coneixements sobre el tema, un bon nivell de preparació, una terminologia apropiada, etc.
Introducció Tracta els continguts propis de la introducció: raons de l’elecció del tema, objectius hipòtesi, etc.
Recerca documental
Ben elaborada, diversitat de fonts documentals, les fonts donen suport a la recerca experimental, es fa referència a la hipòtesi del treball, etc.
Recerca experimental
Diversitat d’activitats pràctiques, vinculació de la part pràctica amb la teòrica, referència a la contrastació de la hipòtesi, bon nivell pràctic, etc.
Conclusions Bon nivell de síntesi, es parla del grau d’assoliment dels objectius, es valora la confirmació de la hipòtesi, es dedueixen idees...
Recursos 1 2 3 4
Presentació amb diapositives
Coneix la tècnica de la presentació amb diapositives: la lletra és grossa i llegible, estan ben dissenyades, etc.
Vídeo, so i fotografies
Adequats al tema, s’expliquen les seqüències, etc.
Maquetes Ben construïdes, adequades al tema, ben explicades, etc.
Departament d’educació Institut Joan Mercader
22
Altres ………………………………………………...
Preguntes 1 2 3 4
Preguntes Són adequades a l’exposició realitzada, pertinents, etc.
Respostes Es responen adequadament, estan raonades...
Coneixements Demostra un bon nivell de coneixements extrets sobre el tema, etc.
Departament d’educació Institut Joan Mercader
23
6. FITXES DE SEGUIMENT DEL TUTOR/A
DEL TREBALL
PRIMERA CONVOCATÒRIA
Departament d’educació Institut Joan Mercader
24
1a ENTREVISTA 3a set març – 2a abril
Data de l’entrevista: _______________
Professor/a: _____________________
Signatura:
SÍ NO
Ha escollit ja l’àmbit del treball?
Té clar quin fenomen ha d’analitzar?
Sap quines fonts d’informació ha de buscar i on les pot trobar?
Ha elaborat una proposta de continguts (índex)?
Ha plantejat les hipòtesis de partida del treball?
Si ha de recollir dades empíriques per fer el treball (experimentació),
sap com fer-ho?
Feina que ha de fer per a la propera entrevista:
Departament d’educació Institut Joan Mercader
25
2a ENTREVISTA maig
Data de l’entrevista: _______________
Professor/a: _____________________
Signatura:
SÍ NO
Ha fet la feina que s’havia acordat en la darrera entrevista?
Ha seleccionat les fonts d’informació correctes?
Ha elaborat una proposta de continguts (índex)?
Ha plantejat les hipòtesis de partida del treball?
Ha previst com recollir les dades empíriques per fer el treball
(experimentació, entrevistes, etc.)?
Feina que ha de fer per a la propera entrevista:
Data aproximada de la propera entrevista:
Departament d’educació Institut Joan Mercader
26
3a ENTREVISTA juny
Data de l’entrevista: _______________
Professor/a: _____________________
Signatura:
SÍ NO
Ha fet la feina que s’havia acordat en la darrera entrevista?
Ha buscat la informació?
Ha elaborat una proposta de continguts (índex)?
Ha plantejat les hipòtesis de partida del treball?
Si ha de recollir dades empíriques per fer el treball (experimentació),
té previst algun calendari per a la recollida de dades?
Té previst un calendari de treball per a l’estiu?
Feina que ha de fer per a la propera entrevista:
Data aproximada de la propera entrevista:
Departament d’educació Institut Joan Mercader
27
altres ENTREVISTES maig - juny - juliol
Data de l’entrevista: _______________
Professor/a: _____________________
Signatura:
Aspectes tractats:
Departament d’educació Institut Joan Mercader
28
4a ENTREVISTA 1a quinzena de setembre
Data de l’entrevista: _______________
Professor/a: _____________________
Signatura:
SÍ NO
Ha fet la feina que s’havia acordat en la darrera entrevista?
Ha seleccionat les fonts d’informació correctes?
Ha buscat la informació?
Té enllestida la proposta de continguts (índex)?
Té enllestida la part bibliogràfica del treball?
Ha recollit les dades empíriques per fer el treball (experimentació,
entrevistes, etc.)?
Té gairebé a punt l’esborrany del treball per lliurar-lo el 20 de
setembre?
Feina que ha de fer per a la propera entrevista:
Data aproximada de la propera entrevista:
Departament d’educació Institut Joan Mercader
29
5a ENTREVISTA 2a quinzena de setembre
Data de l’entrevista: _______________
Professor/a: _____________________
Signatura:
APTE NO APTE
ESBORRANY DEL TREBALL
Què ha de modificar de l’esborrany?
Data aproximada de la propera entrevista:
altres ENTREVISTES setembre-octubre
Data de l’entrevista: _______________
Professor/a: _____________________
Signatura:
Aspectes tractats:
Departament d’educació Institut Joan Mercader
30
PREPARACIÓ DE L’EXPOSICIÓ ORAL octubre
Data de l’entrevista: _______________
Professor/a: _____________________
Signatura:
sí no
Ha presentat el treball en la data establerta?
PREPARACIÓ DE L’EXPOSICIÓ ORAL
SÍ NO
Ha presentat l’esquema de la presentació oral?
Ha calgut fer modificacions a l’esquema presentat?
Planteja les conclusions del treball en funció de les hipòtesis inicials?
Utilitzarà material complementari per a l’exposició? (projecció de
diapositives, so, vídeo, materials d’experimentació, etc.)?
Observacions:
Departament d’educació Institut Joan Mercader
31
FITXES SEGUIMENT
(2a CONVOCATÒRIA)
Departament d’educació Institut Joan Mercader
32
altres ENTREVISTES octubre
Data de l’entrevista: _______________
Professor/a: _____________________
Signatura:
Aspectes tractats:
Departament d’educació Institut Joan Mercader
33
altres ENTREVISTES novembre-desembre
Data de l’entrevista: _______________
Professor/a: _____________________
Signatura:
Aspectes tractats:
Departament d’educació Institut Joan Mercader
34
altres ENTREVISTES desembre
Data de l’entrevista: _______________
Professor/a: _____________________
Signatura:
Aspectes tractats:
Departament d’educació Institut Joan Mercader
35
altres ENTREVISTES gener
Data de l’entrevista: _______________
Professor/a: _____________________
Signatura:
Aspectes tractats:
Departament d’educació Institut Joan Mercader
36
7. BIBLIOGRAFIA
Generalitat de Catalunya. Currículum i orientació Batxillerat. El treball de recerca.
document en línia < http://www.xtec.cat/web/curriculum/batxillerat/treballrecerca>.
Generalitat de Catalunya. El Treball de recerca. document en línia .
<http://www.edu365.cat/batxillerat/recerca/index.htm>.
Generalitat de Catalunya. Com es fa un treball de recerca. [document en línia .
<http://www.edu365.cat/batxillerat/recerca/comfer/index.htm>.
Pi ero, A. Plantejament i estructura d una recerca document en línia .
< http://phobos.xtec.cat/apinero1/> .
Coromina, E. I altres. (2001). El treball de recerca. Eumo Editorial. Vic.
Departament d’educació Institut Joan Mercader
37
8. ANNEX
- Exemples pràctics del procés d’elaboració de la recerca
- Fulla de la tria de tema pel tutor/a de grup
- Proposta de Temes dels Departaments Didàctics
- Propostes temes Ateneu Igualadí
8.1 Dos exemples pràctics
A
Per exemple, una alumne vol fer un treball de recerca sobre la cultura funerària egípcia i ha de formular
una hipòtesi. A continuació tenim un resum del procés.
Àmbit de treball: Àrea d’història (la cultura egípcia)
Delimitació del tema: (títol i subtítol) Les piràmides com a expressió d’una manera d’entendre la vida
Hipòtesi del treball: Què és el que vol investigar des de la suposició de com són les coses que es volen
analitzar. Per tal de construir aquesta suposició o hipòtesi, es poden fer diferents preguntes sobre el que
interessa conèixer:
➔ Les piràmides es poden considerar únicament com un monument funerari?
➔ Per què una tomba ha de tenir unes dimensions tan grans?
➔ Quina rellevància té l’orientació geogràfica de les piràmides?
➔ Poden tenir les piràmides un sentit diferent del d’un lloc d’enterrament?
Hipòtesi: Les piràmides egípcies són la representació simbòlica d’una manera d’entendre la vida i la mort
del poble egipci, més enllà d’un simple monument funerari.
Com es comprovarà aquesta hipòtesi?
Caldrà fer un estudi sobre el significat de les piràmides, tot analitzant el sentit de l’art funerari egipci en
relació al context social i cultural. Anar cercant elements que permetin trobar un missatge cultural que
vagi mes enllà del simple missatge funerari i que faci de les piràmides una obra d’art símbol d’una
cultura, que intencionadament els faraons egipcis van ordenar construir per transmetre a la posteritat els
valors i la manera d’entendre la vida del poble egipci.
Aquesta hipòtesi no té per què ser vertadera, però l’alumne treballarà amb ella l’objectiu principal del
treball, que és entendre la cultura egípcia des de l’art funerari. Al final, segurament es valorarà que la
hipòtesi és representativa solament d’una part de la població, però potser no de tot el poble egipci, ja que
les condicions de vida dels estaments més baixos no permetien arribar a reflexions culturals d’aquesta
mena.
B
Àmbit de treball: Àrea psicologia
Delimitació del tema: (títol i subtítol) Psicologia evolutiva infantil. Estudi del desenvolupament del dibuix
de la figura humana dels tres als cinc anys
Departament d’educació Institut Joan Mercader
38
Hipòtesi: L’evolució del dibuix de la figura humana realitzat pels nens reflecteix el desenvolupament de la
seva personalitat.
Objectius del treball:
➔ general: Contrastar a hipòtesi.
➔ específics: Relacionar les característiques dels dibuixos de la figura humana amb els diferents
estadis evolutius. Conèixer la manera com el nen i la nena elaboren les relacions afectives de
l’infant en l’àmbit escolar. Treure conclusions que es puguin aplicar a processos
d’ensenyament- aprenentatge.
Aspectes a treballar:
En aquest apartat hem de tenir en compte què és vol investigar i com contrastar la hipòtesi, explicitant
així els elements de recerca, com per exemple:
➔ Coneixement bàsic de l’organització i processament de la informació en el cervell
➔ Evolució en la representació gràfica de la figura humana
➔ Formes de joc en els nens (paper dels roles, etc..)
➔ Contrastar diferents opinions d’especialistes sobre el tema
➔ Variable sexe
➔ Influència del context escolar i familiar dels nens
➔ Anàlisi del procés d’ensenyament - aprenentatge al llarg de l’etapa
Esquema de recerca:
➔ Recerca bibliogràfica sobre el cervell i els processos cognitius
➔ Recerca bibliogràfica i experimental sobre el desenvolupament en relació amb els dibuixos
➔ Observació pautada del joc dels nens
➔ Entrevistes a mestres d’educació infantil
➔ Test de dibuix per administrar a una mostra de nens i nenes de tres a cinc anys
➔ En questa de recollida d’informació de l’àmbit escolar i familiar
➔ Entrevista a un psicòleg evolutiu
Índex provisional del treball
Fonaments teòrics
1. Teories evolutives de l’aprenentatge infantil
2. Estudis teòrica i pràctics sobre el tema. Estat de la qüestió
3. Mètodes de diagnòstic de l’evolució de l’aprenentatge del nen/a dels tres als cinc anys
4. Els dibuixos i les etapes evolutives del nen i la nena
Treball de camp
1. Anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge en l’etapa infantil d’una escola.
2. Coneixement de l’opinió dels mestres, família i especialistes sobre el tema.
2.1 Entrevista a un psicòleg evolutiu o un psicopedagog
2.2 Entrevista a un mestre
2.3 Enquesta d’opinió a les famílies
3. Desenvolupament d’una activitat amb els nens.
3.1 Observació del joc en els nens
3.2 Aplicació d’un test de dibuixos
Conclusions
Departament d’educació Institut Joan Mercader
39
8.2 FULL DE TRIA DEL TEMA
NOM I COGNOMS:______________________________________CURS:_____ TUTOR/A________________________________________________________ GRUP:______________________________________________ANY:________
1.ÀMBIT DE TREBALL( científic, social, artístic….)
2. BREU DESCRIPCIÓ DEL TEMA DE RECERCA:
2.1 TÍTOL:
3. HIPÒTESI DEL TREBALL:
4. OBJECTIUS:
5. ASPECTES A TREBALLAR:
6. METODOLOGIA A FER SERVIR: (fotogràfica, videogràfica, experimental, bibliogràfica,
social, estadística, observació…)
7. ESQUEMA DE LA RECERCA: (ordre de la recerca, com s’estructura el treball, ordre
metodològic…)
Departament d’educació Institut Joan Mercader
40
8.3 PROPOSTES DE TEMES DELS DIFERENTS
DEPARTAMENTS
Departament d’educació Institut Joan Mercader
41
PROPOSTES DE TEMES DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA
ÀMBIT DE LA SALUT: -Disseny d’ un programa d’ activitat física per a la millora d’ una patologia (escoliosi, diabetes, lesions…..). -Disseny d’ un programa d’ activitat física per a la millora de la salut en un grup concret de la població (gent gran, infantil, adolescents……). - El dopatge i l’ esport . Anàlisi dels diferents mètodes de dopatge, dels efectes i les repercusions per l’ organisme. - Efectes del sedentarisme i activitat física a la població. ÀMBIT D’ ENTRENAMENT: - Planificació esportiva . Com podem millorar la nostra condició física. - Anàlisi de la preparació física d’ un equip esportiu. Propostes de millora.
ÀMBIT DE GESTIÓ:
- La creació d’ una empresa de serveis esportius. Requisits legals, organització , planificació, estudi de la demanda i oferta de programes.
- Les activitats extraescolars . Gestió de serveis per als alumnes. - Estudi de l’ oferta esportiva i de lleure de la població. Anàlisi de les entitats que
ofereixen activitats, preus , horaris…. - Organització d’ una competició esportiva a nivell municipal. - Noves tendències a l’ activitat física. Estudi com innovar un esport. - Estudi sobre les instalacions d’ un municipi, barri o comarca.
ÀMBIT SOCIAL: - L’ esport i la publicitat. Utilització de la imatge esportiva amb finalitat
mercantilista. - L’ esport i el cinema. Anàlisi de les idees i temes tractats de les pel.lícules amb
temàtica esportiva. - Titulacions i Sortides professionals relacionades amb l’ esport.
Departament d’educació Institut Joan Mercader
42
PROPUESTAS DE TEMAS DE LENGUA Y LITERATURA CASTELLANAS
-La caligrafía y su evolución. -Comparativa de una novela Realista con una novela Naturalista. -Los personajes femeninos de la novela del siglo XIX. -El cuento de terror moderno. -La visión de lo fantástico en los cuentos modernos. -La literatura femenina en el Romanticismo. -La literatura y el mundo actual. -La literatura de consumo. -Cine y literatura, El Gran Gatsby. -Del cuento al cortometraje. -La paleografía, herramienta para entender la historia. -El realista Galdós y el Surrealista Buñuel. -Rafael Alberti, pintor y poeta de la generación del 27. -Poetas femeninos en el siglo XX. -El lenguaje en Twitter, Facebook y Whatsap. -Evolución del libro. Incunables, Impresos, Libro digital... -Proceso de publicación del libro. -Los plagios a lo largo de la historia. -El mito de don Juan en la literatura y cultura europea. -El libro digital, ventajas, inconvenientes. -El marketing y los bestseller. -Música y poesía (Serrat y Machado, Paco Ibá ez y la Generación del 27,…).
Departament d’educació Institut Joan Mercader
43
PROPOSTES DE TEMES DE LLATÍ I CULTURA CLÀSSICA
-Cinema i mitologia grega i romana. -Els monstres a la mitologia grega i romana. -Influència de la mitologia clàssica en les sagues modernes : Harry Potter, Joc de trons, el senyor dels anells, Star Wars, Percy Jackson... -Els clàssics en la literatura universal : pervivència de personatges, motius, temes.... El treball consisteix en buscar manifestacions d’aquesta influència, les semblances, les diferències i el seu paper en el món actual. -Recreació artística de mites. A partir d’una investigació prèvia d’un mite concret i les seves manifestacions posteriors, fer una recreació pròpia (obra literària, obra gràfica, audiovisual...)
Departament d’educació Institut Joan Mercader
44
PROPOSTES DE TEMES DE L’ ÀREA DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES
Estudis de fonètica Estudis de dialectologia La publicitat en català L’etiquetatge en català L’ús del català al centre, al barri... La diversitat cultural i lingüística L’acollida lingüística. L’alumnat nouvingut. El cinema en català La nova cançó El rock català Cantautors catalans Noves tendències musicals del segle XXI Poetes / Escriptors del segle XXI Turisme i literatura Rutes literàries Reculls de literatura oral Literatura i cinema La dramatúrgia actual Comparar autors de diferents períodes Comparar obres literàries d’un mateix període L’amor, la dona, la mort...com a temàtica literària Reculls i estudis lèxics ( neologismes, topònims…)
Departament d’educació Institut Joan Mercader
45
PROPOSTES DE TEMES DEL DEPARTAMENT LLENGÜES ESTRANGERES
1.-Estudi de la vida quotidiana a França, Anglaterra o Alemanya.
Estudiar la situació demogràfica a través de la premsa (articles, diagrames,
fotografies), a través de pàgines web, de pel·lícules... S’haurà de comparar les
maneres de viure, els nivells de vida, la gestió del temps de treball i de lleure... i
analitzar els diferents grups social per extreure’n els valors i les inquietuds.
2.- L’anglès i la seva influència en el català o/i castellà.
Es tracta de veure la incorporació de les noves paraules en la nostra llengua tant en
les activitats com en els aspectes de la vida.
3.- El sistema educatiu a França/ Anglaterra / Alemanya
Estudiar el sistema educatiu d’aquests països, veure el pla d’estudis marcat per
normativa i fer-ne una comparació amb el nostre sistema educatiu.
4.- Diverses celebracions a França / Anglaterra / Alemanya .
Assabentar-se dels costums, les festivitats i tradicions d’aquests països i fer-ne un
estudi comparatiu amb el nostre país.
5.- L’aprenentatge d’una llengua estrangera.
Investigar els diferents mètodes i recursos d’aprenentatge d’un idioma. Veure les
dificultats inherents al fet d’aprendre una altra llengua.
6.- La música anglesa.
La seva influència en el nostre país. Analitzar les lletres d’algunes cançons per veure
si plasmen la societat anglesa.
7. Québec i Canada: un encreuament de cultures.
Aquest treball de recerca us permetrà conèixer la realitat social, cultural i lingüística del
Canada i comparar-la amb la del nostre país.
8.- L’anglès i el francès: llengües colonitzadores.
Es tracta d’investigar fins a quin punt el francès i l’anglès dominen els països que han
colonitzat al llarg de la història.
9.- Shakespeare i la seva visió de la vida.
Poder, bogeria, gelosia.
10.- L’ origen del conflicte irlandès.
11.- Literatura britànica .
Aspectes generals d'un corrent literari o anàlisi d'una novel·la o història curta d'un
escriptor per després aprofundir en l'època i l'autor.
Departament d’educació Institut Joan Mercader
46
12.- Estudi comparatiu entre la societat francesa actual i la societat catalana
actual.
13.- Estudi comparatiu entre el cinema francès actual i el cinema espanyol i/o
català actual.
14.- Estudi comparatiu entre la publicitat a França i a Espanya.
15.- Estudi comparatiu entre la influència del francès a Catalunya i/o Espanya i
la influència del català a França.
16.- París : Font d’ inspiració artística.
17.- Immigració magrebí a França al segle XX.
18.- Canadà : un model de societat multicultural.
19.- La constitució política d’ Alemanya com a nació moderna.
Creació de l’ esperit popular (Nationaler Volkgeist) amb autors representatius.
20.- La publicitat nazi.
21.- Autors i artistes entorn del tema de la divisió alemanya i/o la reunificació
22.- Berlín : ciutat escenari del segle XX europeu i centre cultural i cosmopolita.
23.- Anàlisi d’ una pel.lícula en V.O ( anglès-francès-alemany )
24.- 50 raons per aprendre alemany i/ o francès.
El treball es pregunta sobre la necessitat i utilitat d’ aprendre una segona llengua
estrangera , l’ alemany o el francès. Caldrà dur a terme una recerca basada en dades
reals de l’ ensenyament públic a Catalunya i també a l’ estranger.
25.-Alemany i la Unió Europea.
Anàlisi de premsa i recull de notícies sobre els darrers canvis que s’estan produint a
Europa, liderats per Alemanya.
26.- Escòcia-Catalunya
Comparació entre aquests dos països.
27.- L’amor gentil : els trobadors
Departament d’educació Institut Joan Mercader
47
PROPOSTES DE TEMES DE L’ÀREA DE FILOSOFIA
- Els valors de la nostra societat.
- Maduració personal i evolució moral.
- Què creiem que és una vida feliç?
- Quines aspiracions té per a la seva vida el jovent d’Igualada?
- La crisi ha canviat la nostra visió de la vida?
- Normes per a la convivència en una societat multicultural.
- Com es percep la diversitat cultural a la teva ciutat?
- Viure connectat. El fenomen de les xarxes socials.
- Quin concepte d’oci té el jovent d’Igualada?
- Ser o tenir? Anàlisi de diversos aspectes de la societat de consum (publicitat,
modes,...)
- La visió del món en el còmic.
- Filosofia i cinema: pel·lícules que fan pensar.
- La visió de la vida i els valors en les sèries televisives.
- Reflexions sobre l’experiència artística: la funció de l’art a la societat, art i
reivindicació, la creació artística, per què vull ser artista,...
- Obres literàries que fan pensar.
- Visions del món en la història de la humanitat.
- Els reptes ètics dels nous descobriments científics i dels avenços tecnològics.
- Poden pensar les màquines? Intel·ligència artificial, relació home-màquina,
robots humanoides,...
- Anàlisi d’arguments en filosofia: l’existència de Déu, la llibertat, l’existència del
món,...
- Som racionals? Estudi de la influència de les creences irracionals en la nostra
vida.
- Llenguatge i prejudicis: anàlisi d’expressions, dites, acudits... de caire
discriminatori.
- Fets i interpretacions en el llenguatge periodístic: anàlisi de les notícies en els
mitjans de comunicació.
- Els discursos del poder: anàlisi del llenguatge dels polítics.
- Els perills del totalitarisme: característiques del discurs excloent i totalitari?
- Filosofia i feminisme.
- Mindfulness
Departament d’educació Institut Joan Mercader
48
- Transtorns d’aprenentatge
PROPOSTES DE TEMES DEL DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS
- Entitats.
- El Rec. Moda ...
- Deslocalització industrial
- Anàlisi de la premsa local
- Associacions estudiantils
- Guerra civil / local- història oral...
- Indústria tèxtil
- Adoberies
- Història dels cinemes.
- Campanyes electorals (Processos electorals).
- Centenari final Primera Guerra Mundial (seguiment prensa actual).
- Refugiats.
- Ànalisi de l’economia de la comarca de l’Anoia.
- Any 2018. 75è. Aniversari de la batalla de Stalingrad.
- Nomenclàtor de la ciutat d’Igualada.
- Tradicions i cultura popular a Igualada i comarca (Tres tombs, Reis…)
Departament d’educació Institut Joan Mercader
49
PROPOSTES DE TEMES DEL DEPARTAMENT D’ARTS
MÚSICA
ÀMBIT DE LA MUSICOLOGIA
1. Música i cinema: condicionants de la composició al servei d'un argument
2. Música i dansa: anàlisi de la evolució històrica i de la relació entre aquestes
dues arts
3. Música i teatre
4. Els motius literaris en la música. Música programàtica
5. Guia didàctica i funcions didàctiques del Museu de la Música
6. Espais acústics, els grans Auditoris.
7. Música trobadoresca
ÀMBIT DE L’ORGANOLOGIA
8. Els instruments oblidats. Música antiga
9. L’orgue. Aspectes estructurals en la construcció d un orgue
10. Els luthiers i la construcció d’instruments. Els luthiers actuals: la pervivència de
l'artesanat
11. Actual mètode de classificació organològica, comparativa.
ÀMBIT DE L’ETNOMUSICOLOGIA
12. La música que ens envolta: què sentim, què escoltem, quan i on.
13. Música i vida a l'Àfrica negra
14. El gamelan a Oceania
15. Ragas i mantres a la Índia
16. Música ètnica: un viatge diferent
ÀMBIT SOCIOLÒGIC
17. Música i Psicologia: la influència de la música en el comportament humà. La
musicoteràpia
18. Entitats musicals i activitats a la ciutat d’Igualada
19. Festes i tradicions populars a la ciutat i a la Comarca.
20. La influència del rock en l’actualitat.
21. Programació cultural. Organització de certàmens musicals
ÀMBIT TECNOLÒGIC
22. Tecnologia i música.
23. Comercialització musical. La música a Internet
Departament d’educació Institut Joan Mercader
50
24. El Sonar i la difusió de l’avantguarda musica
ÀMBIT DE LA COMPOSICIÓ MUSICAL
25. Dones i música: compositores i intèrprets a través del temps
26. Els cantautors en l’actualitat
27. La composició i els arranjaments. Harmonia i recursos compositius.
28. Els sons de la natura i la creació musical: una fructífera simbiosi.
29. La direcció coral i l’orquestral
ÀMBIT PEDAGÒGIC
28.El mètode Suzuki d'iniciació a la música.
29.Didàctica i aprenentatge del llenguatge musical. Mètodes: Dalcrois, Willens
DIBUIX
ÀMBIT MODA
1. Disseny d’una línia de roba.
2. Book fotogràfic per a una col·lecció de moda.
3. Patronatge en les col·leccions de moda de dissenyadors igualadins: Ingrid Valls,
Sita Murt, Josep Abril.
ÀMBIT ESCULTÒRIC, PICTÒRIC
4. Escultors igualadins: Teresa Riba.
ÀMBIT DISSENY DE PRODUCTE
5. Disseny d’una cadira de rodes ergonòmica i estèticament bella.
6. Disseny d’elements d’ortopèdia (croses, agafadors de bany, caminadors,...)
estèticament bells.
7. Habitació de jocs polièdrica
ÀMBIT DISSENY GRÀFIC I IL·LUSTRACIÓ
8. Disseny d’avatars.
9. Disseny d’un súper-heroi local (còmic)
10. Il·lustració d’un llibre
ÀMBIT URBANÍSTIC
11. Recerca de problemes d’accessibilitat a Igualada.
ÀMBIT FOTOGRAFIA
12. El fotoperiodisme.
Departament d’educació Institut Joan Mercader
51
13. Conèixer les possibilitats de la meva càmera fotogràfica i fer una col·lecció de
fotos.
ÀMBIT SOCIOLÒGIC
14. Pintura combativa (Guerrilla Girls, Mujeres Creando,...)
15. L’art conceptual i la seva controvèrsia. (Sociologia de l’art)
ÀMBIT JOCS DE PISTES
16. Escape Room sobre les Avantguardes Artístiques ( o qualsevol altre període
artístic)
Departament d’educació Institut Joan Mercader
52
PROPOSTES DE TEMES DEL DEPARTAMENT DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA
A més d’aquest llistat proposat pel departament de matemàtiques i economia, les
diferents universitats públiques proposen una àmplia oferta de treballs de recerca.
BIOGRAFIES
1. Isaac Newton. Es tacta d’estudiar la biografia del genial científic britànic i
analitzar la seva contribució científica sense oblidar el seus experiments.
2. Dones científiques. Es tracta d’estudiar la biografia d’alguna dones
matemàtica i de les seves contribucions científiques.
3. L’Annus mirabillis d’Albert Einstein. Aquest treball es centra en els treball
que va realitzar el genial científic d’origen alemany l’any 1905 i les seves
conseqüències.
BIOLOGIA I GEOLOGIA
4. http://www.biocomunicat.com/
Veure idees que es treballen als TALLERS CIENTÍFICS: “Gens, teixits i òrgans”; “la genètica dels grups sanguinis”, etc.
5. Parc Científic de Barcelona BATX2LAB
Tutories de treballs de recerca per alumnes de primer de batxillerat
Programa pensat per portar els estudiants de batxillerat al laboratori i tutoritzar els seus treballs de recerca!
El Programa Batx2Lab del Parc Científic de Barcelona (PCB) acull estudiants de primer de batxillerat que hagin d’iniciar el seu Treball de Recerca (TR) i se’ls ofereix la possibilitat de dur a terme la part pràctica del seu TR als laboratoris del PCB tutoritzats per un investigador que, a més, els assessorarà en el transcurs de l’elaboració del treball.
POSSIBLES LÍNIES DE TREBALL:
Bionanotecnologia aplicada a la fabricació de fàrmacs.
Bionanotecnologia per curar malalties?
Cèl·lules mare, la regeneració dels propis òrgans substituirà als transplantaments?
Els estudis de pol·len al·lergogen a l'atmosfera, podem preveure al·lèrgies?
L'Epigenètica avui dia, han quedat obsoletes les Lleis de l'Herència Mendeliana?
El projecte Genoma Humà, investigacions actuals a Catalunya i aplicacions en medicina.
Departament d’educació Institut Joan Mercader
53
Nanotecnologia i càncer. Estat actual de les investigacions a casa nostra.
Les tècniques de reproducció assistida. Implicacions biològiques, ètiques, socials i judicials.
Efectes dels indendis sobre el sòl i la vegetació. L'incendi d'Odena de l'estiud el 2015.
L'ús dels animals en les investigacions, són tant necessaris? Problemes ètics que comporta aquest tipus d'investigació.
6. Centre de recuperació d'animals marins
TEMES POSSIBLES
Estudis etològics amb pacients: Efecte del soroll ambiental, interacció
humana, …
Estudis de medi ambient: L’efecte del turisme sobre les platges, la
presència de plàstics a la costa catalana, mètodes de neteja de platges, …
Estudis de conservació: Amenaces que afecten als pacients del CRAM,
sensibilització de la ciutadania envers la conservació, …
7. UAB: http://blogs.uab.cat/argo/argo-alumnat/
Veure en la web de referència: Argó-alumnat / Assesoraments a treballs de
recerca
8. UB- FACULTAT DE GEOLOGIA:
Ofereixen ajuda i recursos per a fer TdR’s de geologia
http://www.ub.edu/geologia/queoferim/index/presentacio.htm
9. Geoparc de la Catalunya Central (Manresa):
http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/centre-de-documentacio-i-
recerca
FÍSICA I QUÍMICA
10. Els pèndols a la física. S’estudiaran diversos pèndols (simple, de Foucault,
balístic, cònic, etc.) i les seves utilitats.
11. Turbulències. Una turbulència en la dinàmica de fluids és un règim fluid
caracteritzat per canvis caòtics o estocàstics de les seves propietats. Això
inclou una baix moment de difusió, un alt moment de convecció i una ràpida
variació de la pressió i la velocitat en l'espai el temps. El premi Nobel Richard
Feynman descriu la turbulència com "el problema més important sense
resoldre's de la física clàssica." S’estudiaran alguns fenòmens turbulents.
12. Els catalitzadors en les reaccions químiques.
13. El paper dels greixos i els olis a la nostra dieta.
14. Sabons, detergents i emulsions.
Departament d’educació Institut Joan Mercader
54
15. Antioxidants i radicals lliures. Com protegir la nostra pell dels efectes de les
radiacions UV.
PROPOSTES DE TEMES DEL DEPARTAMENT TECNOLÒGIC
- Atacs informàtics. Ciberterrorisme.
- Programació de videojocs.
- Big data. Què és? Aplicacions.
- Eficiència dels motors de combustió: problemàtica ambiental i alternatives.
- Robòtica.
- Energies renovables en vivendes (eficiència energètica).
- Domòtica.
- Impressió 3D en aplicacions biotecnològiques.
- Drons.
Departament d’educació Institut Joan Mercader
55
PROPOSTES DE TEMES DEL DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES
GEOMETRIA
1. Trigonometria esfèrica. Resolució de triangles esfèrics a l’espaii aplicacions
en la navegació, astronomia, ecografies ...
2. La proporció àuria. Aplicacions d’aquesta proporció en l’arquitectura,
escultures i monuments i en l’espècie humana.
3. La proporció geomètrica. La seva utilització per a dissenyar mapes en
diferents escales.
4. Formes matemàtiques a la natura. Els objectes de la naturalesa adopten
infinitat de formes: simetries, prismàtiques, esferes, fractals, ...
5. Les còniques. Les diferents seccions d’un con formen les còniques. Fer un
estudi detallat de cada una de les corbes i cercar aplicacions en el camp de
l’arquitectura i la tecnologia.
ARITMÈTICA
6. Criptografia moderna. Amb la circulació constant de dades que es produeix en
el món resulta necessari més que mai mantenir el secret de la informació
sensible. Mètodes històrics. Introducció a l’aritmètica modular. Obtenció de
codis encriptats amb RSA.
7. Sistemes de numeració. Estudi de la història de les xifres i de les diferents
maneres de representar nombres. S’estudien alguns sistemes de numeració i
les seves aplicacions.
8. El nombres primers. Estudi dels nombres primers, les seves propietats,
aplicacions i problemes no solucionats.
9. Les fraccions 2/p del papir de Rhind. Un dels trets més destacats de les
matemàtiques de l’antic Egipte és, sens dubte, la taula de descomposició de
fraccions que l’escriba Ahmes va compilar en el dret del papir de Rhind.
ALTRES
10. Sudokus. Estudi de les estratègies de resolució d’un Sudoku. Implementació
programada en excel i/o en llenguatge de programació. Estudi comparatiu de
les estratègies.
11. Cinema i matemàtiques. Estudi de pel·lícules a on intervenen les
matemàtiques directa o indirectament.
12. Rellotges de sol. S’estudiarà, dissenyarà i, si és possible, es construirà un
rellotge de sol.
13. Cues. El fenomen de les cues a la carretera, a les guixetes d’espectacles,
caixes de supermercats, ... .
14. Jocs d’atzar. Probabilitat i estudi de diversos jocs.
15. Les matemàtiques de la Sagrada Família.
Departament d’educació Institut Joan Mercader
56
PROGRAMA DE SUPORT ALS TREBALLS DE RECERCA
DE BATXILLERAT D'ÀMBIT LOCAL
versió 03/07/2017
Propostes de temes d’estudi per a la realització de Treballs de
Recerca de Batxillerat en l’àmbit de la ciutat d’Igualada
01
Igualada i Conca d’Òdena.
De l’unilateralisme municipal a la fusió de municipis: articulació de decisions i serveis a
la Conca d’Òdena. Perspectiva històrica, estat actual i possibilitats de futur. Quins
beneficis tindria una major integració de les decisions i actuacions dels municipis de la
Conca d’Òdena? Quines dificultats i conseqüències podria tenir?
02
El Barri del Rec d’Igualada.
La “joia de la corona” de la ciutat en ple procés de degradació. Multiplicitat d’idees
sobre com hauria de reconvertir-se, poca convergència en què cal fer-hi a dia d’avui.
Inexistència d’una visió consensuada sobre el futur del barri o d’un debat sobre el
tema. Dificultats (de recursos, de preservació del patrimoni, de conciliació d’interessos,
etc.) d’una possible reconversió del barri. Mecanismes de participació ciutadana per
decidir sobre el futur del barri. Rec Stores i el seu impacte econòmic i conceptual. La
singularitat de l’esdeveniment. El futur del sector adober davant les diferents opcions
plantejades (manteniment al Barri del Rec o canvi d’ubicació -gradual o en bloc- al nou
polígon Jorba-Igualada) i els impactes que tindria sobre el barri. Iniciatives culturals,
socials, etc. per potenciar el barri (la Bastida, Vadefoodies, Rrrec Festival, Fineart...).
03
Igualada, ciutat de barris.
Diferències i similaritats entre les diferents zones de la ciutat. Possibles anàlisis
sociològic, econòmic, politològic, demogràfic, històric, etc. Explotació estadística i/o
generació de dades. La relació del poder institucional (Ajuntament) i del centre
geogràfic (casc antic) amb els diferents barris: com es mou la gent per la ciutat? Quina
Departament d’educació Institut Joan Mercader
57
interacció hi ha entre barris? Com varia la identitat igualadina? Quin paper hi ha tingut
la inversió pública dels últims governs (ex. obres de millora de barris o de
comunicació)?
04
Igualada, ciutat industrial?
L’evolució econòmica de la capital de l’Anoia i les incerteses sobre el seu futur proper i
llunyà. Quins sectors s’han mantingut i per què? Quins sectors es preveu que creixin?
Coincideixen amb les inversions públiques d’estímul econòmic? Coincideixen amb la
formació del jovent de la ciutat (Campus, Milà i Fontanals, etc.)? Hi ha acord entre
actors econòmics (Unió Empresarial, Igualada Comerç, agrupacions d’empresaris),
socials (sindicats) i institucionals (Ajuntament)? Quina és la situació i les perspectives
de sectors industrials concrets, tant dels que tenen més importància històrica (curtits o
tèxtil) com d’altres (TIC, disseny, indústria química, serveis, …)?
05
Igualada, única del seu tipus?
Què diferencia la ciutat d’Igualada d’altres ciutats semblants (població mitjana, capitals
de comarca, poblacions històriques, proximitat a Barcelona)? En què s’assemblen?
Com se situa Igualada en aquesta lliga (indicadors de salut, econòmics, demogràfics,
etc.)? Possibilitat d’anàlisi estadístic o de treball qualitatiu (percepcions, estratègies
polítiques, imaginaris col·lectius, comunicacions, etc.). Anàlisi cultural: vitalitat cultural i
associativa (esdeveniments, equipaments, indicadors de consum cultural,
associacionisme, entitats, etc.).
06
Marca Igualada.
Quines estratègies de màrqueting de ciutat (city branding, city marketing) ha tingut la
ciutat? En què es basa la que impulsa el govern actual? Què hi ha darrere d'aquesta
estretègia?Quin tipus de posicionament promou respecte ciutats semblants? És
necessari o positiu de tenir una marca pròpia? En quin tipus de valors s’ha de basar?
Quines repercussions està tenint o pot arribar a tenir? Resultats obtinguts des de l’inici
de la promoció Marca Igualada.
07
Alimentació i pagesia a la Conca d’Òdena.
Les noves tendències alternatives en alimentació (productes ecològics, de proximitat,
frescos, cooperatives de consum, horts urbans, etc.) han arribat a la Conca d’Òdena?
Quina implantació hi tenen, quin percentatge del consum total representen? Com es
relacionen amb altres formes de comercialització d’aliments, com els supermercats o
la venda directa de pagesos als mercats? El sector primari ha experimentat canvis en
els últims anys? Quin paper juga la pagesia a nivell econòmic, ecològic i social?Quina
Departament d’educació Institut Joan Mercader
58
autonomia alimentària té la comarca? D’on provenen els aliments que es consumeixen
a Igualada i entorns? Estan ben etiquetats als supermercats, es pot resseguir la
procedència de tots els productes? Hi hauria possibilitats de tendir cap a un model
més de proximitat en alguns d'aquests productes?
08
Igualada i jovent.
Igualada és una ciutat atractiva pel jovent actual? La gent vol quedar-s’hi a viure, o
prefereixen moure’s a una altra ciutat? Per què? Ha canviat això en els últims anys? Hi
ha una fuga de cervells local? Passa el mateix a d’altres ciutats semblants? Quin sentit
de pertinença a la ciutat té el jovent, i en quins elements es fonamenta? De quins
espais d’oci i consum cultural disposen els joves a Igualada? Els utilitzen? Existeix
una identitat igualadina forta? I de Conca d'Òdena, anoienca, de Catalunya Central,
etc.?
09
L’associacionisme a Igualada.
Quina és la dimensió de les associacions culturals i d’altres tipus? Quins sectors tenen
més pes o mobilitzen a més gent? És diferent a d’altres ciutats? Com han anat
evolucionant les associacions d’Igualada en els últims anys? Quins reptes afronten?
Quina interlocució hi ha amb l’Ajuntament? S’apunten noves formes de gestió dels
espais i moments comuns (festes, cultura, esports, etc.)?
10
El periodisme a Igualada.
És Igualada una ciutat ben informada? Quins mitjans de comunicació existeixen, de
quins recursos disponen i quin tipus de tasca periodística realitzen? Quines iniciatives
hi ha hagut i com han funcionat? Quina ha estat l’evolució històrica de les publicacions
periòdiques o ocasionals? A dia d’avui, hi ha més o menys informació que abans, i és
de major o menor qualitat? Falten espais d’anàlisi, reportatges de profunditat,
periodisme d’investigació? Per què o per què no? Què podria fer-se al respecte?
11
Les festes a Igualada.
Quines festes importants hi ha al llarg de l’any? Són totes tradicionals, o patrimonials?
Què tenen en comú? Qui les gestiona? Quines diferències hi ha entre elles? Quins
reptes afronten? Quina és l’articulació de cadascuna amb la població, i amb les
institucions (Ajuntament)? Quin paper hi tenen les associacions? Hi hauria la
possibilitat de transitar cap a nous models de gestió d’aquestes festes? Què aporten
de bo a la ciutat, quins beneficis tenen i quins podrien arribar a aportar? Quina prioritat
se’ls hi hauria de donar a nivell cultural? Es pot aconseguir que actuin alhora com a
factors de cohesió social i de promoció de les ciutats?
Departament d’educació Institut Joan Mercader
59
12
Demografia local.
Quina composició té la població a Igualada i Conca d’Òdena? Com evoluciona
(natalitat, mortalitat, migració)? Quins canvis de pes relatiu generarà en relació a barris
i nuclis de població? Segueix la dinàmica de l’entorn geogràfic? Per què o per què no?
13
Problemàtiques socials a Igualada.
Quina és la realitat social de la població local en aspectes com la indigència, la
pobresa, la drogoaddicció o els problemes familiars? Quin tipus d’accions es realitzen
per pal·liar-ne els efectes, i qui ho desenvolupa? Quines franges socials (gènere, edat,
renda, etc.) afecten més? Coincideixen les dades disponibles sobre aquestes
problemàtiques amb la percepció que en té la ciutadania? Com han evolucionat
recentment? Quines diferències presenten respecte a d’altres ciutat o pobles de la
resta del país?
14
La Igualada virtual.
Quina presència i activitat tenen les diferents institucions (Ajuntament, empreses,
associacions) i les mateixes persones de la ciutat a les xarxes socials i a Internet?
Tant des del sector públic com des del privat s’aprofiten les potencialitats que
ofereixen les noves tecnologies? Com han transformat el dia a dia dels ciutadans, i fins
a quin punt han generat nous patrons de residència, moviment, treball o relació social
que afectin específicament la ciutat?
15
Les transformacions paisatgístiques de la Conca d'Òdena.
Quins efectes han tingut la creixent urbanització i l'envelliment de la població rural de
les últimes dècades sobre el paisatge de la Conca? Com han variat els usos del sòl, i
quina evolució han tingut les unitats paisatgístiques (boscos, camps, matollars, sòl
urbanitzat...) tant en distribució com en mida? Possible anàlisi a partir de comparació
històrica de fotografies, anàlisi amb Sistemes d'Informació Geogràfica, fonts orals, etc.
Es poden apreciar canvis en el paisatge de caràcter més subjectiu, més qualitatiu?
16
La trama urbana d'Igualada.
Departament d’educació Institut Joan Mercader
60
Com està estructurada Igualada a nivell urbanístic? Es tracta d'una ciutat allargada,
vertical, horitzontal, amb un o diversos nuclis...? Quin paper hi juga la topografia i quin
la disposició dels carrers i edificis? Quins eixos de moviment són més còmodes i
quines zones es troben més aïllades? Té alguna relació amb el desenvolupament
socioeconòmic o nivell de renda d'aquests barris? És una ciutat compacta i densa -
com Barcelona- o més esponjada i amb molts espais lliures?Evolució dels noms dels
carrers i places. Quins efectes ha tingut la manca d’espai urbanitzable d’Igualada, com
a capital, en contraposició a l’amplitud del terme municipal d’Òdena? La proximitat de
Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí crea sinergies, xarxa urbana,
moviments de població... o bé cada nucli actua aïlladament?
17
Igualada, ciutat verda.
Quina importància tenen i com es distribueixen els espais verds al llarg de la trama
urbana d'Igualada? Són molts o pocs en comparació amb els estàndards exigits a
nivell europeu? Quines espècies s'hi troben? Són les adequades? Quins problemes
potencials generen (al·lèrgies, requeriments climàtics...) i quines alternatives podrien
plantejar-s'hi? Quins altres equipaments o projectes, més enllà dels parcs i altres
espais lliures, contribueixen o podrien contribuir a fer d'Igualada una "ciutat verda"?
18
El disseny a Igualada
Diversitat d’estudis i dissenyadors (gràfics) locals en comparació amb altres ciutats.
Pes de l’Escola Municipal d’Art Gaspar Camps en la formació de nous professionals i
estudis de disseny. Existeix un clúster del disseny a la ciutat? Projecció internacional
dels dissenyadors igualadins? El sector de les arts gràfiques a Igualada i la conca
d’Òdena.
19
Igualada llegeix?
Equipaments, entitats i empreses de promoció de la lectura (regidoria de Promoció
Cultural, Biblioteca, Ateneu Igualadí, llibreries locals, altres...). Iniciatives a nivell de
ciutat. Existeix un pla lector municipal? Consum de llibres a la ciutat (compra, préstec,
descàrregues...). Lectura digital vs. lectura en paper. Autors locals i anoiencs.
20
L’època de la transició a Igualada.
Es tracta d’una època poc estudiada de la història d’Igualada. Com es van viure els
canvis polítics a la ciutat? Com fou el primer 11 de setembre? Quins agents locals
(persones, organitzacions polítiques, entitas, joves, etc.) van ser clau des de la mort de
Departament d’educació Institut Joan Mercader
61
Franco fins a les primeres eleccions municipals democràtiques? Quin paper va tenir
Lluís Xirinacs? Quins partits polítics es van formar?