núm. 1 - febrer 2008 revista del comitè i l’escola d’Àrbitres filenúm. 1 - febrer 2008...

Núm. 1 - Febrer 2008 Revista del Comitè i l’Escola d’Àrbitres

SaludaSr. Enric PiquetPresident de la FederacióCatalana de Basquetbol

Vivències PersonalsUn àrbitre català a l’NBA

HistòricsNacho Solozábal“De mite a mestre”

Psicologia“L’objectivitat en l’arbitratge Factors que poden alterar-la”

L’acta DigitalUn pas endavant

Joan PuigL’auxiliar per excel.lència

Medicina EsportivaEsport i arbitratge (part I)

Interval 2

CONSELL DIRECTIU: José Luis García Vela, Óscar Carod, Joan Carles Mitjana i Jordi Anguera.EDITA: Federació Catalana de Basquetbol, Rambla Guipúscoa, 27, 08018 Barcelona. Tel.: 93 396 66 00, Fax: 93 323 77 60COORDINADOR: Jaume Olivés. CORRECTOR LINGÜÍSTIC: Anna Boada.CONSELL DE REDACCIÓ: Elisenda Capdevila, Lluís Espinosa, Toni Gordillo, Carlos García, Josep Pla, Oriol Solà i Jaume Olivés.DISSENY /MAQUETACIÓ: Molagraf, S.L.

1 COBERTA

2 SUMARI

3 SALUDA

Enric Piquet,

President de la Federació Catalana de Basquetbol.

4 EDITORIAL

José Luis García Vela,

President del Comitè d’Àrbitres.

5 SOCIETAT

Enquesta: L’ arbitratge ajuda a la integració social.

Àrbitres Immigrants.

6 VIVÈNCIES PERSONALS

“Un àrbitre català a l’NBA”.

7-8 PSICOLOGIA

“L’objectivitat en l’arbitratge. Factors que poden alterar-la”.

9-11 HISTÒRICS DEL BÀSQUET CATALÀ

Nacho Solozábal: de mite a mestre.

12-14 NOVES TECNOLOGIES

L’acta digital. Un pas endavant.

15-17 LA NOSTRA GENT

Joan Puig. L’auxiliar per excel.lència.

18 MEDICINA ESPORTIVA

Esport i arbitratge (part I).

19-20 XERRADES

Reunió d’entrenadors i àrbitres de copa i 1a catalana.

21-23 FLASH INFORMATIU

Notícies breus.

24 CONTRACOBERTA

NOTA DEL CONSELL DE REDACTORS:

“Tingueu en compte que totes les referències fetes a “àrbitres” inclouen tots els membresdel col·lectiu arbitral, això és, tant àrbitres com auxiliars de taula i tant homes com dones”.Per contactar amb el coordinador de la revista i enviar vivències personals, fotografiescurioses o qualsevol proposta per afegir als propers números envieu un email a:[email protected]

SUMARI

3 Interval

SALUDA

L’esport, com tots sabem, es composa d’una suma heterogènia de col·lectius que,d’alguna manera i exercint cadascun la seva funció, fan que la majoria d’activitats esdesenvolupin d’una manera més o menys ortodoxa. Podem dir que, practicants, tècnics,directius i afeccionats viuen, amb interès comú, la temporada esportiva dels seus equipso atletes i segons siguin els èxits o fracassos, ho exterioritzen de manera estrident i

generalment compartida. No és així, però, per un col·lectiu del qual no n’he fet esment i que, en lagran majoria de les competicions, té un paper imprescindible i, moltes vegades, poc reconegut ovalorat. Naturalment, em refereixo al col·lectiu arbitral.

No tinc cap mena de dubte de que l’àrbitre surt al camp o pista amb l’ànim i convicciód’impartir justícia de manera imparcial – si no fos així perdria la seva condició d’àrbitre – i quan esretira a la caseta ho fa convençut d’haver complert la seva missió de manera justa. Potser sí quepensant en aquell error humà que segurament haurà compartit amb d’altres comesos per jugadors,tècnics, etc. en el transcurs del darrer partit. Però ells – els àrbitres – no compten amb resultats finalsquins guarismes evidents superin o suavitzin aquelles falles suposadament comeses. L’àrbitre quedaen la seva forçada o voluntària solitud i reflexiona, lògicament, com esmerçar-se per fer-ho millor en laprimera ocasió que se li presenti.

És per tot això que li tinc tant de respecte i estima al col·lectiu arbitral i és per això, també, quecelebro qualsevol iniciativa que ajudi a enriquir la formació i tasca de tots i cadascun dels integrantsd’aquest important i admirat grup humà, com pot ser-ho la revista digital que ara posa en marxa elpropi comitè tècnic d’aquesta activitat, a més de la constant tasca que ja du a terme mitjançant elsnormals programes de formació i millora.

Rebeu, doncs, la meva felicitació i el desig que la recepció del seu contingut sigui taninteressant pels destinataris com esforç imaginatiu hi hagin aportat els responsables respectius enemetre’l.

Sr. Enric Piquet, President de la Federació Catalana de Basquetbol

Interval 4

EDITORIAL

He rebut la invitació per escriure aquestes primeres línies de la nostra Revista Digitalla qual cosa he acceptat amb molta gratitud. Quan estigueu llegint aquest primernúmero cal que penseu que es tracta de l’esforç i la il·lusió d’un grup de companys, quede forma totalment altruista, ha tingut la idea i la tenacitat de crear aquest espai decomunicació dins del col·lectiu de l’arbitratge català.

No hi ha millor forma de començar l’any que amb unes noves idees i fites, “Interval” hanascut com una eina per donar a conèixer aspectes que, en ocasions, són difícils d’explicar dins del’estructura de la qual disposem. La idea inicial és realitzar quatre números a l’any, amb la finalitat deconsolidar el projecte, comptant amb la col·laboració d’un gran número d’àrbitres i auxiliars de taulaen aquesta via de comunicació. Les noves tecnologies obren diferents opcions i la gent amb iniciativaels hi treu el millor profit.

És just durant l’”Interval” on, majoritàriament, ens relacionem, primer dins del col·lectiu arbitral i,després, amb els participants del joc. Es tracta d’un espai de comunicació, relació i intercanvi d’idees,que, en suma, són l’objectiu d’aquesta revista digital. Aquest primer número podeu observar que abastadiferents àrees, totes elles relacionades amb l’arbitratge del Basquetbol, anècdotes, històrics delComitè, temes tècnics actuals, recull de les activitats tècniques recents, fites importants, visionsdiferents fora de l’arbitratge, etc.

Com a President del Comitè posaré tot el meu esforç personal en ajudar i promocionar idees, comaquesta revista digital, que puguin perdurar en el temps sent un vincle vàlid per tots nosaltres. No calque us digui que el grup de companys que han començat aquest projecte ho ha iniciat amb una granil·lusió, plens d’idees i amb un treball ocult però eficaç, esperant de tots nosaltres ajuda i futurescol·laboracions en diferents àmbits. És necessari que tots ens involucrem en un projecte que és de tots.Som més de 1200 a tot Catalunya i segur que molts podeu aportar el vostre granet de sorra. Elsinteressats podeu posar-vos en contacte amb el coordinador de la revista, en Jaume Olivés. Som unequip que ha de treballar coordinadament i amb una màxima il·lusió: que ningú es recordi de nosaltres.

Crec que puc parlar en nom de tots a l’hora de felicitar-vos pel treball realitzat i donar-vos les gràciesper il·lusionar-nos una altra vegada. Ja vam crear d’altres iniciatives, com ara l’Àrea Social, que,malauradament, per la manca de participació es va haver de dissoldre. Ara, amb Interval, tenim unaoportunitat d’or i cal aprofitar-la.

Espero en el futur poder seguir comunicant-me amb tots vosaltres a través d’aquesta nova plataformao directament en les diverses activitats organitzades, fent més gran i fort el nostre col·lectiu.

Intenteu ser feliços i a la vegada fer amics dins del Bàsquet.

Sr. José Luis García Vela, President del Comitè d’Àrbitres

5 Interval

L’arbitratge ajuda a la integració social. Àrbitres Immigrants

1- Nom, edat i país de naixement.

KonstantinMezentsev, 39 anys, nascut a Rússia.

2- T’ha servit l’arbitratge per adaptar-te a la societat catalana?

Ja estava integrat. Abans de començar axiular feia 2 anys que ja estava aquí,

pero m’ha ajudat molt més.

3- Com portes la comprensió del català?

Realment tothom parla espanyol, per tant, no en tinc lanecessitat. Si tota la gent parlés en català, jo el parlaria.Però l’entenc.

4- Com portes la teva relació amb el personal tècnic dela Federació?

Molt bé. Em cuiden, em donen molt bons partits, totperfecte. Estic content.

5- Com valores la relació amb els teus companys?

No tinc moltes amistats, però les que tinc, són de veritat.

6 -Quina és la teva relació amb els equips,entrenadors, etc...?

Tothom és molt educat i molt correcte. Crec que s’ha detenir bona relació amb tothom. Alguns, però, del períodede quan era jugador, que són… diguem que neutrals.

7- Què esperes del futur?

Aguantar tant de temps com pugui si m’aguanten lescames.

8- Has tingut cap episodi racista a l’arbitratge?

No, cap ni un.


Ana Mª Surra, no recordo…, nascuda aUruguay.


I tant, és una forma com una altrad’integrar-se. Es surt del gueto i et fa

veure noves opcions d’integració que et dóna l’entorn il’esport.


Molt bé, tenia l’avantatge que sé francés. Els cursos decatalà són d’una gran ajuda, a més són gratuïts.


Molt bé. Són molt amables i t’ajuden a supera-teconstantment, i això va a favor de la qualitat del col·lectiuarbitral. “No te serruchan” (expressió pròpia de la sevaterra natal) com en altres llocs.


Molt bona. Molta complicitat i col·laboració sobretot ambels auxiliars de taula.

6 -Quina es la teva relació amb els equips,entrenadors, etc...?

Com a tot a arreu (fa servir l’expressió “cómo en la viña del

Señor..”), hiu ha gent educada i gent que no tant. A lallarga amb alguns que vaig començar tenint algun frec afrec, ara són grans amics.


Ja estic de tornada, però segueixo perquè m’agrada.Abans era més una feina, però ara és més una afició queuna altra cosa.

8- Has tingut cap episodi racista o discriminatori a l’arbitratge?

Per ser dona amb alguns homes grans i amb alguns jovesper ser sudamericana. Són pocs i s’han de minimitzarperquè el percentatge és ínfim… i no val la pena ni tenir-ho en compte.


Henry Campos, 20 anys,nascut a Veneçuela.


Si, m’ha servit perquè tots els equips etfan sentir com una persona més entre

ells. Quan la gent veu que ets de fora i parles catalàaconsegueixes més simpatia i complicitat.


He estudiat a l’institut, he de millorar cada cop més iagraeixo quan em parlen en català perquè m’ajuden amillorar.


Molt bé, estic còmode i molt content.


No he tingut mai cap problema amb ningú, em sento coma casa.

6 -Quina és la teva relació amb els equips,entrenadors, etc...?

Relació correcta, normal i protocolària.


De moment penso que si ha d’arribar alguna cosa , jaarribarà. M’esforço en totes les facetes de la meva vida, jasigui en els estudis i la feina, i el basquetbol no és unaexepció. Intento millorar i superar-me en tots els aspectes.

8- Has tingut cap episodi racista o discriminatori a l ‘arbitratge?

No, cap.

SOCIETATEnquesta.

Oriol Solà

Tots els partits estan plens a vessar. És una activitatmolt lúdica i festiva anar als partits, si bé la gent quesegueix els Lakers són el glamour de Los Angeles, encanvi, els seguidors dels Clippers són gent mésnormaleta.El fet és que, tot i que duri 2 hores o més i tinguistemps per tot, passa volant i quan te n’adones, ja etsal final del partit. I és clar, les entrades no sóneconòmiques que diguem…Desitjo que aquest relat us hagi transportat cap aalgun somni i que aquest es pugui fer realitat.

Interval 6

Des de feia molt anys, jo tenia un somni: veure unpartit de la NBA en directe. Vaig poder disfrutar d’unBarça-Sixers al Sant Jordi, però jo sabia que no erael mateix, s’havia d’anar als Estats Units. Vaig fertràmits i finalment tenia el destí: Staples Center deLos Angeles on juguen els Lakers i els Clippers. Ja m’era igual qui jugues i contra qui jugues, jo voliaveure el partit i ser allà. Vaig volar a Los Angeles i, enun tres i no res, em vaig trobar a peu de pista molteshores abans que comencés el partit i encara no m’hocreia. Vaig tenir temps de tot. Per començar fer una visitadetallada de totes les plantes del Pavelló. Increïble.Tenen unes zones VIP d’un luxe que no podriaexplicar en paraules. Hi ha infinitat de controls deseguretat per tot arreu i una gran oferta de menjarstípics americans.Els jugador surten a escalfar per lliure. Acostumen a

fer-ho en companyia d’algun membre de l’staff queels va passant pilotes de diferents posicions. Devegades, poden estar tranquil·lament entre 30 i 60minuts escalfant tirs o jugades. Les grans estrellesno hi estan massa estona. Kobe Bryant va estar uns20-25 minuts llançant i cap a dins. Ells tenen un zonaespecífica per escalfar amb màquines de córrer,bicicletes, sala de musculació i d’estiraments.Només 20 minuts abans de començar el partit surtentots plegats a fer la roda d’escalfament. Han deparar pel tema de l’himne nacional, fan la presentaciócom hem vist a la tele i després tot es converteix enun tipus de partit molt semblant als que veiem, peròamb algunes diferències: el temps de durada. Ja sabeu que juguen 4 períodes de 12 minuts, peròels temps morts es fan molt llargs i en tenen tantsque tens temps de tot. Un partit pot durar entre 2hores, si va molt ràpid, i 2 hores i mitja, fins i tot. Notenen pressa.

VIVÈNCIES PERSONALSUn àrbitre català a l’NBA

Toni Gordillo (1361)LLicenciat en Educació Física perl'INEFC Barcelona

7 Interval

Des que ens iniciem en això de l’arbitratge, sid’alguna cosa tots en presumim és de ser imparcials.Tots pensem allò de què “ho podré fer millor o pitjor,però ho faig igual per a tots dos equips”. Segur queuna de les frases que més ens irrita quan la sentimmentre estem dirigint un partit és aquella de: “Àrbitre,pita igual a les dues bandes!”.

És evident que en el nostre ànim està que els nostresjudicis siguin objectius, iguals per a tots dos equips.Tanmateix, existeixen determinats elements quepoden alterar aquesta objectivitat, tot i que sigui demanera inconscient. Partint de la base que la millormanera de què un problema deixi de ser-ho ésconèixer-lo, tot seguit exposaré alguns fenòmensdescrits per alguns autors que han estudiat aquestatemàtica.

Un dels factors que pot fer que l’àrbitre valori lesexecucions de l’esportista de manera més o menysbenvolent és la impressió general que l’esportistaprodueix en l’àrbitre. M. Luz Palomero (1996) vaexposar a la seva tesi doctoral que els jutgesd’esports com la gimnàstica esportiva, l’artística o elpatinatge, tendeixen a valorar més positivament l’e -xer cici de l’esportista només per la impressió generalque el produeix (la seva elegància, la seva gràcia o laseva bellesa). En la puntuació que atorga el jutge o lajutgessa també influeix que aquest o aquestaconeguin els resultats obtinguts per un esportista opel seu equip en anteriors competicions o en lamateixa competició, siguin aquests resultatsfavorables o desfavorables. Fins i tot l’ordred’actuació influeix en la valoració dels jutges: unamateixa gimnasta obté millor puntuació si actua enúltim lloc del seu equip que si actua la primera. Ditd’una altra manera, les errades comeses no sónvistes de la mateixa manera segons qui sigui qui lescomet.

Un altre factor que pot dur a una decisió injusta sónels prejudicis. Per il·lustrar com aquests podenennuvolar l’encert de les nostres decisions, posarél’exemple d’un estudi fet per uns investigadors(Jones, Paull, & Erksine, 2002) que van mostrar 38àrbitres de futbol, dividits en dos grups, imatges ambincidents succeïts en diversos partits. En aquestesimatges sempre apareixia un mateix equip, vestitamb una samarreta amb una franja blava (l’equipblau). Havien de decidir la sanció que aplicarien encada situació. A un dels grups d’àrbitres es vainformar que l’equip blau s’havia ben guanyat la famade ser un equip agressiu i a l’altre grup no se li va dirres al respecte. El resultat de l’estudi va ser que hi va

haver una diferència significativa en l’opinió dels dosgrups pel que fa al nombre de targetes grogues ivermelles que creien que l’equip blau era mereixedor.Òbviament, el grup d’àrbitres que havia rebut lainformació de l’agressivitat de l’equip blau va ser elque va sancionar-lo més. Això ens porta a laconclusió que està bé conèixer els equips, la sevamanera de jugar, del joc col·lectiu i dels seuscomponents individuals. Però això ens ha d’ajudar aveure més clares les accions i poder decidir millor,però mai pot pertorbar el nostre criteri.

Però com tots sabem, el major volum d’estímuls quepoden condicionar-nos a l’hora de prendre decisionsprovenen, sobretot, de l’exterior. Encara i així totshem presumit alguna vegada de no sentir-nosafectats pels comentaris que, durant els partits, ensfan els jugadors, els entrenadors i, sobretot, el públic.Vicente Martín (1990), però, va fer un estudi, elsresultats del qual fan pensar que és força difícil nosentir-se afectat pels comentaris que ens dediquen.Va agafar 27 àrbitres de la 1a Divisió de la LligaEspanyola (actualment, l’ACB) i, en condicions delaboratori, va prendre diverses mesures fisiològiquesmentre els feia fer el compte de cinc segons, encondicions de silenci, soroll, cansament físic icomentaris crítics. La tasca de l’àrbitre consistia enfer sonar el xiulet cinc segons després d’haver vistencendre’s un llum. El cansament físic s’obtenia fentque l’àrbitre realitzés entre 25 i 30 flexions de cames.La crítica consistia en dir-los, després de 5 dels 10intents, que ho havia fet malament, independentmentque haguessin encertat o no. La frase més gruixudaera: “Què et passa? Recorda que has de xiular quanconsideris que han passat cinc segons!” Els resultatsvan demostrar que els àrbitres mesuren pitjor eltemps en condicions de cansament i de crítica.

En conclusió: ho vulguem o no, tots estem exposatsa tenir idees preconcebudes, tots ens fatiguemdurant els partits i a tots ens critiquen abans, duranti després del partit. Qui de nosaltres no ha dit maique li agrada la manera de jugar que té un equip oque un determinat entrenador és tot un cavaller?Quantes vegades ens hem trobat amb àrbitres quesancionen tot el que es mou i quan els fem notar queel ritme del partit i la importància dels contactes nodonaven peu a sancionar tantes faltes, ens diuen allòde “ja havíem xiulat a aquest equip, sabíem quejugaven molt fort i no hem volgut que el partit se’nsescapés”?

Tots som éssers humans, som imperfectes i estemexposats a mostrar les nostres debilitats. El que fan

PSICOLOGIAL’objectivitat en l’arbitratge. Factors que poden alterar-la

Interval 8

Referències

Jones, M. V., Paull, G. C., & Erksine, J. (2002). The impact of a team’saggressive reputation on the decisions of association footballreferees. Journal of Sports Siences, 20, (pp. 991-1000).

Martín, V. (1990). El árbitro de baloncesto. La influencia de tres variablesambientales en la percepción del tiempo. En Colegio Oficial dePsicólogos (Ed.), II Congreso del Colegio de Psicólogos: Vol. 10.Psicología de la Actividad Física y el Deporte (pp. 29-31).Valencia: COP.

Palomero, M. L. (1996). Hacia una objetivización del código internacionalde gimnasia rítmica. Tesis doctoral. Barcelona: INEFC.Sacco, P. A. (2002). Add muscle to your mind. Referee, jul (pp. 44-46).

PSICOLOGIAL’objectivitat en l’arbitratge. Factors que poden alterar-la

els estudis que hem citat és fer paleses algunessituacions, algunes circumstàncies que ens podenafectar. Si un àrbitre d’elit, de 1a Divisió (l’actualACB), en condicions de laboratori, canvia lapercepció del pas del temps perquè ha fet unesflexions o perquè li criden l’atenció per no haverencertat en el compte de 5 segons, què no potpassar, inconscientment, per la ment de qualsevol denosaltres quan hi ha el públic, els jugadors i elsentrenadors, escridassant-nos, al final del partit,quan estem cansats i es prenen les decisions mésimportants?

L’única forma de reeixir davant d’aquestes situacionsés ser conscients de les limitacions que podem teniri no creure’ns immunes a aquest tipus de reaccionsadverses. Els participants en els experiments citatsanteriorment podien estar molt segurs de si mateixosi, tot i així, ja hem vist que també podien caure en elparany. Al contrari, hem d’estar alerta i entrenar lanostra fortalesa mental. Perquè, com diu Peter A.Sacco (2002): “Fins i tot els àrbitres amb memòriafotogràfica per a les regles, amb habilitatscomunicatives sens parangó i amb les condicionsatlètiques d’un esportista olímpic, fracassaran si esconcentren en allò que no és adequat, si sónincapaços de deixar de banda els errors o tenenmanca de confiança. No deixis que la teva ment actuïa l’atzar: enforteix-la!”

L’objectiu de les meves comunicacions seràproposar-te eines per a la reflexió, que siguin útils pera la teva faceta com a àrbitre. Per treure partit de laseva lectura només cal que pensis en el graud’aplicabilitat d’aquestes situacions al teu casparticular i treure’n conclusions. Tenir present lespossibles maneres com podem reaccionar endeterminades circumstàncies ens ajudaran a enfortirla nostra ment i podrem respondre de la manera queconsiderem més adequada, de la manera triada pernosaltres i no sotmesos a l’atzar o al que dictamininunes circumstàncies que som incapaços decontrolar.

Josep Pla CortésLlicenciat en PsicologiaProfessor de Regles de Joc

d’ara s’ha de sentir propera a un equip jove, ajugadors joves. És molt important tenir aquestanova generació de bons jugadors.

- En 20 anys l’arbitratge ha canviat molt...

- De la mateixa manera que els jugadors són millorara que abans, les pistes són millor ara que abans iels directius són més professionals ara que abans,l’arbitratge també ha evolucionat. Això no treumèrit a tota la generació d’àrbitres pioners. Senseells no s’hagués pogut fer res. Però esta clar queara estan més preparats amb les xerrades, elsvídeos… parlo no només dels àrbitres d’ACB, tambédels de la resta de categories. Qualsevol àrbitre de17 anys sap molt més ara que abans.- I com era la teva relació com a jugador amb elsàrbitres a la pista?

- La meva relació amb els àrbitres sempre ha estatbona. Com a jugadors teníem la premissa bàsica deque als àrbitres mai els has de llançar el públic asobre. Pots discrepar en les seves decisions icomentar-ho amb ells, però sabent quan i com. Aixòt’ho dóna l’experiència. El tracte, en general, eramolt respectuós. Has de pensar que el jugador ésun professional que surt a intentar guanyar il’àrbitre és un component més del joc. Crec que elsàrbitres d’ara encara ho tenen més clar tot això.Quan veus un partit de bàsquet i hi ha quantitat de

9 Interval

Nacho Solozábal: de mite a mestre

No us descobriré res si us dic que Nacho Solozábalha estat un dels millors bases catalans de la històriai dels millors d'Europa del seu moment. Escaracteritzava per ser un gran defensor i un grantirador de llarga distància però sobretot per ser ungran penetrador a cistella i per la seva capacitat perdonar assistències.

Va debutar amb el Futbol Club Barcelona l'any 1978i es mantingué en el club fins la seva retirada el 1994.Prova de la seva gran vàlua és el fet que entre 1979 i1992 va guanyar 19 títols de màxima categoria.Especialment brillant fou la final de la Copa del Rei del'any 1988. Disputada en un ambient molt hostil aValladolid, contra el Reial Madrid i amb l'anècdota deque presidia el partit José María Aznar (president dela Junta de Castella i Lleó del moment i declaratmadridista), un llançament triple de Solozábal aldarrer segon donà el triomf als blau-grana en una deles finals més recordades de la història. Segur quemolts de nosaltres ens vam emocionar amb aquellpartit i segur que molts estem ara al bàsquet gràciesa la passió que ens va saber transmetre aquellhistòric equip... us sembla si anem per feina?,

- Nacho, creus que estem vivint un moment similar aaquell, amb aquest nou “Dream Team”?

- Si, crec que ara el boom torna a succeir. Aquestcanvi generacional és el millor que li pot passar albàsquet. Tothom que té una edat es recordad’aquella generació. Crec que és bo tenir un relleuque revitalitzi l’esport. No podem viure de la gentde fa vint anys, que hi som, estem allà; però la gent

„LÊespectacularitat i la legalitat handÊanar de la mà‰

HISTÒRICS

- Hem de començar per treballar des de baix,perquè sinó és evident que en aquestes categoriesés mes difícil. Si no és des de l’escola que comencesa transmetre el respecte, des de dalt és complicataconseguir-ho. Això no només és una tasca delsàrbitres, dels preparadors o del director tècnic, elsjugadors s’hi han d’implicar.

- És bo saber que no estem sols! Nacho, els nensvolen ser jugadors, preparadors… però no volen seràrbitres!- Si, es veritat! S’hauria de fomentar una mica més.Nosaltres tenim nanos aquí que han sortit i sonàrbitres. Però hi ha pistes que son complicades…

- Segur que tu has pitat alguna vegada.

- Uf! Sí….. un desastre… (riu) uns es queixen, elsaltres també….

- I la taula què tal?

- He fet actes molt poques vegades, en categoriespetites i sempre amb una persona al costat. Si not’ho expliquen vas una mica perdut.

- Per acabar… serem originals. Dóna’ns un consell

- Il·lusió i treball.

- I pels ACB?

- També! Il·lusió i treball. Si no tens il·lusió etquedes estancat, i si no treballes no pots millorar.

I així va acabar l’entrevista. Realment veient parlar alNacho de bàsquet, es nota que d’il·lusió i de treballen sap molt. Et desitgem que segueixis tenint moltsèxits professionals i personals. Te’ls mereixes tots.

Eli Capdevila

Interval 10

HISTÒRICSNacho Solozábal: de mite a mestre

jugadors importants que estan parlant ambl’àrbitre i no passa res. Hi ha comunicació.- Retirat del bàsquet professional com a jugador,actualment fas de comentarista per TV3 i, per tant,ets generador d’opinió pública. Què en penses delcriteri arbitral d’aquesta temporada ?- Penso que l’espectacularitat no s’ha de menjar lalegalitat. Els àrbitres, aquest començament detemporada, estan pintant situacions de dobles, depasses d’arrencada, faltes dels pivots quan van afer un bloqueig en el dos contra dos… i trobo queestà bé. Ara falta que els jugadors i els entrenadorss’hi habituïn. Els jugadors de l’ACB han agafat unscostums que ara s’han de polir dins d’aquest criteriarbitral. Quan això succeeixi, els àrbitres hauran depitar menys i tot serà més fluid. Una altra qüestióés si aquest criteri es mantindrà a la Copa del Reyo a d’altres competicions... ja veurem què passa.

El Nacho també és el director tècnic d’una de lesescoles de bàsquet més importants a Barcelona desde la qual porten 13 anys iniciant a nens i nenes enels principis tècnics del bàsquet, a més d’ensenyarels valors personals que implica aquest esport.

- No és cap secret que, de vegades, aquestescategories són difícils de pitar, sobretot quancomences...

- Jo sóc pare i he trepitjat moltes pistes… des del’Escola un dels valors que volem transmetre és elrespecte en tot el que implica l’esport del bàsquet:respecte vers un mateix, vers el company, vers elrival, vers l’àrbitre i vers els pares. El pare que desde la graderia insulta segurament li manca respectepropi. És una qüestió d’educació esportiva.

- Educació esportiva i mà esquerra…

- Sí. Una de les qualitats que ha de tenir un bonàrbitre és empatia. Tothom sap el reglament, peròhas de saber en cada moment on ets i de la mateixamanera que has de marcar unes línies fins i tot enun partit de pre-mini o d’escola, has d’ajudar. Des del’ajuda els nens entenen millor aquest esport. Devegades, els més petits no saben les regles i sabertransmetre-les amb empatia és bàsic.

- Sí, amb els nens és fàcil tenir empatia, però amb elsno tan nens…

„Com a jugadors teníem la premissaque als àrbitres mai els has de

llançar el públic a sobre‰

„Si no tens il·lusió, et quedes estancat; i si no treballes, no pots millorar‰

11 Interval

Ignacio “Nacho” Solozábal Igartua.

Neix a Barcelona el 8 de gener de 1958. Va jugar totat la seva carrera esportiva al FC Barcelona amb el qual vaaconseguir entre 1979 i 1992, 19 títols de màxima categoría.

Jugaba de base, i va arribar a ser un dels millors d’ Europa a la sevaèpoca.

Va ser 142 vegades internacional amb la selecció de bàsquetd'Espanya, amb la qual va participar en 3 Jocs Olímpics, a més demundials i europeus, i guanyà la medalla de plata el 1984 com a triomfmés destacat. Té el rècord d'assistències (29) en els playoff finals de la Lliga ACB, aixícom de recuperacions de pilota (46) en els mateixos playoff.

El 8 d’ octubre de 2006 va rebre un homenatge del FC Barcelona i laseva samarreta amb el número 7, penja al Palau Blaugrana, el seudorsal no podrà tornar a ser utilizat per cap jugador del FC Barcelona.

Actualment dirigeix l’ Escola de bàsquet per a nens que porta el seunom, situada a l’Estació del Nord i Nova Icària, i es comentarista delspartits de basquetbol a Televisió de Catalunya.

Palmarès

Amb la selecció Espanyola:

- Medalla de Plata, Jocs Olímpics de Los Ángeles’1984- Medalla de Plata, Eurobasket de Nantes’1983

Amb el FC Barcelona:

- 6 Lligues ACB: 1981, 1983, 1987, 1988, 1989 y 1990.- 9 Copes del Rey: 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1987, 1988y 1991.- 2 Recopes de Europa: 1985 y 1986.- 1 Copa Korac: 1987.- 1 Mundial de Clubs: 1985.

Nacho Solozábal: de mite a mestre

HISTÒRICS

Interval 12

L’acta digital. Un pas endavant

- Tu sabies que abans feien les actes en paper ihavien de posar paper de calc de color blau i vermell?- Paper de calc de color vermell? I això com us hofèieu?Aquesta podria ser una conversa entre dos auxiliars

de taula en un futur no gaire llunyà. I és que latecnologia per fi ha arribat a les taules de bàsquet,com a mínim al bàsquet délit com és la Lliga ACB.S´han acabat problemes del tipus “aquest paper decalc no es veu bé”, “la lletra dáquest anotador/a ésuna mica dolenta, “no m´han quadrat bé les còpies”,“m´he equivocat i la rectificació ha fet malbé lácta”,etc. Lácta digital evita tots aquests contratemps ipermet als equips i a la mateixa ACB tenir una còpiade lácta del partit al moment, ja que aquesta estransfereix en format pdf mitjançant una clau USB iun correu electrònic, respectivament. Allò dénviaruna còpia de lácta per fax i lóriginal mitjançant labústia de láeroport on agafi el vol l´àrbitre principalha passat a la història.

Els intents dínformatitzar les actes ja venen de lluny.Un exemple dáixò el vam poder comprovar a casanostra amb el Mundobasket que es va celebrar aEspanya el 1986. Auxiliars de taula de totes lesterritorials que feien de seu van ser convocats a uncurs per fer lácta amb un ordinador IBM. Dáquestamanera, a més de lácta en paper es va realitzar unaacta informatitzada, un procés molt semblant al quetenen les estadístiques. No obstant, el format quetenen aquestes actes digitals és diferent. Es tractad’una tablet de la marca Fujitsu, és a dir, una menade PDA amb una mida de DIN A4. El seu sistema

seria semblant a aquestes agendes amb un llapisd’escriptura però amb lávantatge de poderconnectar un ratolí, un teclat o qualsevol tipusdáparell que sádapti al port USB.

La intenció de l’ ACB era introduir lácta digital desde la primera jornada, però la celebració a Espanyade lÉurobasket va endarrerir els contactes amb laFederación Española de Baloncesto. Durant elmesos de setembre i octubre es van fer unesreunions de representants de l’ACB amb integrants(comissaris, auxiliars de taula ACB i directius) decadascuna de les vuit territorials que tenenrepresentació en la màxima categoria del bàsquetespanyol. En aquesta reunió el dissenyador delprograma va explicar el funcionament provisional dela tablet ja que va prendre nota dels suggeriments ipossibles modificacions per fer el programa definitiu.La Copa del Rei disputada a Bilbao i el primers partitsde la lliga van servir de banc de proves en actesdigitals fetes pels estadístics. A partir del 8 denovembre i durant la setmana següent va estar adisposició del nostre Comitè d´Àrbitres una tabletamb el programa oficial per a que els auxiliars detaula ACB catalans poguéssim familiaritzar-nos ambella. Durant les jornades 7, 8 i 9 es van fer provesutilitzant de forma paral·lela lácta en paper i láctadigital, encara que aquesta última encara no fosoficial. La jornada 10 va ser el tret de sortida definitiuper a lácta digital i sembla que va tenir una bonaacollida entre tots els participants.

El responsable de la custòdia de la tablet és elcomissari. És la persona que la porta al pavelló i queporta carregades les dades bàsiques del partit. Uncop encesa, es comproven aquestes dades isáfegeixen les que encara no estaven confirmades.Per exemple, el color de les samarretes del equips oel nom i llicència dels auxiliars de taula. El integrantsdels equips també venen carregats, però comsempre poden haver-hi novetats (lesions, inclusió dejugadors vinculats o dáltres categories, etc) s´han decomprovar les fitxes que proporcionen els equips icontrastar aquesta informació amb la que tenim a latablet. Si hi ha algun jugador carregat que nodisputarà el partit sésborrarà i sáfegirà el jugadorque el substitueix. Les dades del substitut les podemtreure de la base de dades o, si no hi és, obrir unafitxa de jugador nou amb les referències de lallicència física. Un cop comprovades les alineacionsja podem anar cap a la pista de joc.

Ja som a la taula i lácta està preparada per rebre el

NOVES TECNOLOGIES

13 Interval


Acta digital d’un partit d’ACB. 16/12/2007

��

� ��

��

��

��

��

��

��

�� !�"

#$%#�%��

&'��(�)(*��()+(,-

#�

#.��

�/�00�1*��(2�3)/��

+*/0(2��*/,

&40�1�)/12�566

��

� � � �

��

�#�##�#��"#�� 7# �# �� # "#7#

�#��#��"��#� 7� � �� "�7��#�8#�8��"8�� 78 �8 #�9 � �8 "878� ��#�7#�7��"7�#� 77 .7 �7� � � �7 "777

�#�9#�9��"9�� 79 �9 �79 � �9 "979

�#�$#�$��"$�$ 7$ #9$ �� $ "$7$

�#� #� ��" �$ 7 � �$ � � " 7

�#�"#�"��""�9 7" ." #�� " ""7"��#�.#�.��".�9 7. �. �9 � �. ".7.

�#8�#8��.��#$ 9� �#� �� #� .�9�

�#8##8#��.#�#$ 9# ## � � � �## .#9#� ��#8�#8��.�� 9� �#� �$ �#� .�9��#88#88��.8�#8 98 �#8 �� (#8 .898

�#87#87��.7�� 97 99#7 #9#8 � � �#7 .797� ��#89#89��.9�� 99 �#9 �� #9 .999

�#8$#8$��.$�� 9$ �#$ �� #$ .$9$

�#8 #8 ��. �#8 9 # #9� � � �# . 9 � ��#8"#8"��."�� 9" �#" �#8 �#" ."9"

�#8.#8.��..�� 9. ###. �� (#. ..9.

�#7�#7��#��$ $� �� #9� � �� #��$�� #7##7#��#�#�� $# ��# �#8 ��# #�#$#��#7�#7��#��#7 $� .�� 99#$ � � �� #��$� ��#78#78��#�8�� $8 ��8 #�� (�8 #�8$8

�#77#77��#�7�� $7 #��7 �� 7 #�7$7

�#79#79��#�9�7 $9 ��9 �� (�9 #�9$9� ��#7$#7$��#�$�#� $$ #��$ .#7 � � ��$ #�$$$��#7 #7 ��#� �� $ �� #7 � #� $

�#7"#7"��#�"�� $" ��" 7� ��" #�"$"

�#7.#7.��#�.�7 $. .�. �� . #�.$.� ��#9�#9��##�� #�8� 7#$ � � �8� ##� ��#9##9#��###�� # .8# �� 8# ### #

�#9�#9��##��7 � .8� �7� � � �8� ##� ��#98#98��##8�� 8 #�88 �79 � � �88 ##8 8��#97#97��##7�7 7 7#87 �� (87 ##7 7

�#99#99��##9�� 9 #989 ## � � �89 ##9 9

�#9$#9$��##$�� $ 998$ �#$ �( (8$ ##$ $

�#9 #9 ��## �� 8 99� �8 ##

�#9"#9"��##"�� " �8" 7#� �8" ##" "

�#9.#9.��##.�� . �8. 7#9 � �8. ##. .��#$�#$��#�� "� �7� #9� �(7� #��"�

�� -� �� :��

#

8

�

7

);� �� *+3(0�, )< # 8 7 9

��:

& ��

& ��

��

#� #�

. . #�

��

#

8

�

7

� � � � � � � ��

�

��

#

#

#

#

�

�

�

�

8

8

8

8

7

7

7

7

". �� &+*-/400�12��6 & & & &� ��

�+ �� &,��&)('/�2�'6 & ! ! !# ��(9" �� !��00=2��0�(, ! ! ! !�

.= �� &*30/�2�,5( & & ! !�

7� �� &+/)��2�)6 & & ! !��(�� &50->)2�)��( ! ! ! !��

"� �� !�,�)2��6 ! ! ! !�(�� &&+�2�3=�) & & ! !� ��(? �� &(0��03-2��6 & & & &��("@ �� !'/3*00�-2�06 ! ! ! !�

.� �� !&��/��2�)30��A�&B ! ! ! !�

!!!! �� !�!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ! ! ! !�

�� 6�C�� 3 � D��

'�3�(�5/��(,

�(=(2�56

&40�12��0-(

!

!

! !

! !

�� -� �� :��

!! !!

� "

# �

8 7

& ��

& ��

#

8

� � � ��

�

7

� � � �

� � � �!! !! !! & ��:� ��

);� �� *+3(0�, )<

�� #��:8 7 9

#

#

#

#

�

�

�

�

8

8

8

8

7

7

7

7

.E +0/5*2��(03/ �7 !! ! ! !�8F 50->)�12�0��A�&B �9 && & & !�(.$ 0(30>+*�12��'/ �$ && * & !� � ��(F( ��0)G)3�12�6 ## && ! ! !��8) ,G)��12�3/�+( #� && & & !� ��(�� )2��0/+ #8 && & ! !� ��(9� �15(02��6 #7 && & & !� ��(8- 0*/(2�+*/��5 #$ !! ! ! !�$$7 ��0))3�12�0/� #" !! ! ! !�=& �,&/�2��*) �� && ! ! !#��#8 �(&�12�*5� �# !! ! ! !�!!!! �!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !! !! ! ! !�� 6�C�� 3 � D��

&(),0)*2��6

3*0)2��/@&�H00*/2��6

�3 � D��

! ! !

! ! !

�� :� ��:�� :��

��

��

-�� I��

��J �� -�� :�

& ��

& ��:� ��

#

8

��

��

��

��

�

7

��

��

��

��

��

��

(� ��7KK�

& ��

+()1G��12��

�,&/)(,2��

�(&�12�6�6

��

��:�� I��:2��:��/�I�� :

cinc inicial i el capità de cada equip. Marcarem asobre de cada jugador que surt i a sobre de lallicència del capità. Léntrenador signarà amb el llapisen un requadre que sóbre especialment per a lafirma. Qualsevol rectificació o oblit del capità ensobligaria a demanar de nou la signatura.

Una vegada iniciat el partit, lácta no difereix enexcés de la que faríem en paper. És molt intuïtiva.Potser una de les diferències sigui a l´hora d’inscriureuna falta personal. El primer pas seria marcar eljugador que la fa, després el tipus de falta i l´últimseria la gran novetat: indicar l´àrbitre que haassenyalat aquesta falta. En aquests dos casossóbre un desplegable que facilita la seva anotació.Láltra novetat en la mecànica de lácta seria el fetdánar marcant el pas del minut de joc. El minut quetenim marcat a lácta determinarà el que quediregistrat a l´hora, per exemple, dínscriure un tempsmort. En aquest cas, la col·laboració del controladorde 24” o de lájudant dánotador recordant el canvi deminut facilita la feina. En canvi, el tancament decaselles tant entre quarts, descans o final de partit ésautomàtic, un cop han finalitzat els corresponentsperíodes.

Lácta digital proporciona, a més, molta informació.Suma les faltes déquip, els punts del jugadors o, finsi tot, et permet marcar els jugadors que tens a pistaen aquell moment. A més, hi ha la possibilitat derectificar qualsevol errada sense esmenes. Laseguretat per a les rectificacions láporta un arxiu“log” on queden registrats tots els moviments ques´hagin fet a la nostra tablet.

Lácta ha tingut una gran acollida entre els companysde taula ACB amb qui he anat, tant els que han fetdánotador de manera oficial o de prova com la restaque només hem practicat amb ella i hem fet altresfuncions. És un pas cap endavant i una einaimprescindible per al tractament de les dades oficialsdels partits. Només resta esperar que el seu èxitséstengui i puguem utilitzar-la en el major nombre decategories del nostre esport.

NOVES TECNOLOGIES

Lluís Espinosa

1ª Acta digital. Mundial de Bàsquet 1986

Interval 14


NOVES TECNOLOGIES

El per què de l’acta digital?

Cada cop el Basquetbol Professional és méscompetitiu i necessita de l’ajuda de novestecnologies per poder desenvolupar les sevesactivitats amb més eficàcia. És per aquest motiu que,FIBA Europa porta ja dos o tres anys treballant ambel projecte de l’acta digital perquè sigui inclosa a curttermini dintre de les regles de joc.

Paral·lel a aquest projecte, l’ACB ha cregut viablepoder introduir per a les seves competicions aquestaeina de treball, i el seu departament informàtic n’hacreat una d’adaptada a les seves competicions quedes de la jornada 10 ja s’està utilitzant de maneraoficial.

Quins avantatges comporta?

Són molts els avantatges que aporta l’acta digital,són els següents:

• Agilitació de la complementació de l’acta. El tabletes connecta via Internet amb el centre de dades del’ACB i es baixen directament les dades delsmembres de cada equip. Només cal introduir en elmoment del partit les modificacions que els equipssol·licitin.• Al passar a un suport informàtic, s’anul·len elsdiversos estris que es necessitaven per l’acta ambpaper: bolígraf, paper carbó, regla, etc...• Qualsevol modificació de faltes o cistelles es potcorregir al moment sense que sigui percebut desprésquan s’imprimeix.

• Lliurament de l’acta a l’ACB just després del partit.Un cop acabat el partit s’envia via Internet a l’ACB.• Possibilitat d’imprimir les còpies que es vulguin.• Un cop a l’ACB, aquesta informació conjuntamentamb la informació estadística ajuda amb mésrapidesa per fer les anàlisis dels arbitratges.

En quines categories es farà servir?

De moment, l’única entitat que ha endegat l’actadigital ha estat l’ACB, com bé ja s’ha dit a la primerapregunta, FIBA Europa ho té en projecte i laFederació Catalana ho té en estudi, però pel granvolum de competició i el cost que té, fa que siguidifícil dur-ho a terme a curt termini.

Funcionament de l’acta digital

L’acta digital és un arxiu que està introduït en una

tablet (ordinador portàtil amb pantalla òptica). L’estriper introduir les dades és, en un principi, un punterPDA, però també s’hi pot connectar un ratolí i fer-hoamb el ratolí. Això dependrà de la comoditat del’anotador.

Procediment per complimentar l’acta:

A. El dia abans el comissari del partit baixa les dadesd’aquest mitjançant la pàgina web de l’ACB.

B. Un cop al camp, l’anotador comprova que totesles dades siguin correctes i si hi ha algun canvi enalguna de les alineacions, les modifica.Posteriorment, i a l’igual que l’acta de paper,l’entrenador signarà amb el punter PDA en el llocindicat, per donar la conformitat de l’alineació.

C. Després es passa a l’acta total del partit percomençar totes les incidències d’un partit. A travésde diferents icones, cadascuna per la funció quetenen assignada, es poden anotar les cistelles, faltes,minuts de joc, inicis de períodes, temps morts,entrades i sortides, tirs lliures, etc... El departamentarbitral de l’ACB ha introduït el fet que s’incloguil’àrbitre o àrbitres que xiuli o xiulin la falta. Això, elsajuda a posteriori a l’anàlisi de l’arbitratge.

D. Un cop ha acabat el partit es passa a la part dedarrere de l’acta on hi ha la possibilitat d’escriure uninforme d’incidències, si s’escau, i la signatura detots els membres de l’equip arbitral. El programa nopermet tancar l’acta fins que l’àrbitre principal no l’hasignada.

E. Un cop l’àrbitre principal l’ha signada, el Comissarila porta al servei d’estadística perquè es treguin perimpressió les còpies impreses per als equips i tambésigui enviada via Internet a l’ACB.

Jordi Anguera

En aquells temps no hi havia categories i tothom feiade tot, entre àrbitres i auxiliars eren unes 100persones encarregades de fer 200 partits setmanals.Gràcies al seu “savoir fer” i al “carinyo” que li vanagafar els seus companys cada vegada que hi haviaun partit bo li encomanaven a ell, l’any 1970 ja eraauxiliar de taula de la màxima categoria. Aquest home, que ha fet de tot dins del nostreComitè, va començar implantant doctrina com aprofessor als nous auxiliars de taula durant 15 anys.Va ser designador d’auxiliars i d’àrbitres, vacomençar a instaurar un seguiment amb informes perpoder valorar els progressos dels àrbitres i auxiliars iaixí poder-los pujar de categoria.

En Joan ha vist com el bàsquet evolucionava tanttècnica com físicament, encara recorda ques’entrenava un o dos cops per setmana en camps deterra i es jugava amb una pilota cosida de cuir.

“Abans els jugadors no arribaven al cèrcol, araels nois de 14 ó 15 anys ja fan esmaixades”

“ Els jugadors d’aquella època, no escalfavenabans de jugar, arribaven al pavelló o a la pista,feien el partit i se n’anaven cap a casa”.

També em comenta que tecnològicament el bàsquetno ha sofert grans canvis, ja que encara es fan servirels mateixos materials per fer un partit: paper decalca, bolígrafs, etc... no ha sigut fins aquest any ques’ha començat a utilitzar l’acta digital.

On si ha vist un salt de qualitat important és amb lapreparació que ara tenim els àrbitres i els auxiliars,“abans la gent s’apuntava i anava aprenent sobrela marxa, fent partits”.

Ens recorda que ara tenim molta gent preparada alcomitè que ens ensenya i ajuda a prosperar com aàrbitres i com a persones.Encara que s’ha guanyat amb professionalitat,recorda amb certa nostàlgia que aquesta dedicaciónomés era possible per l’amor a aquest esport, s’haperdut amb esperit.

“Abans dels partits quedàvem per esmorzar totsplegats i després cadascú marxava a fer els seuspartits corresponents, i, en acabar, esperàvem elsàrbitres i anàvem a fer el vermut, et puc assegurarque al migdia ja no teníem ni un duro a la butxaca, joperdia diners cada setmana. Ara és diferent, algunsque s’apunten, la primera cosa que pregunten ésquant guanyaràn i si ho paguen al camp mateix....”.

15 Interval

Joan Puig. L’auxiliar per excel.lència

Quan vàrem començar a pensar en els contingutsd’aquesta revista tothom tenia clar que s’hauria deparlar dels companys, tant àrbitres com auxiliars detaula, que han marcat una època dins del nostrecomitè. Tots vàrem pensar amb una persona que abanda de la seva qualitat humana, era un referent clard’allò que significa ser un Excel·lent Auxiliar de Taula.

Quan li vaig proposar d’entrevistar-lo per al primernúmero de la revista, no va posar cap impediment, alcontrari, va col·laborar en cos i ànima buscantrecords i imatges per poder il·lustrar més bé, si cap,la seva brillant trajectòria.

Comencem la xerrada en un dels despatxos del pisde dalt del comitè. Poso la gravadora en marxa i liproposo que enlloc de seguir un guió, queprèviament havia preparat, anirem xerrant de la sevavida professional.

Així doncs, aquest n’és el resultat:Ell és en Joan Puig, delineant -projectista mecànic deprofessió. Dels seus 63 anys, 41 han estat dedicatsen cos i ànima al Comitè d’Àrbitres.

L’amor i la vocació d’aquest auxiliar de taula cap albasquetbol li ve de lluny, va ser jugador del Manresa,ciutat on va viure fins als 19 anys i, fins i tot, va jugaruna promoció d’ascens. Al tornar de la “Mili” encarahi va jugar un any més, tot i que ell ja vivia aBarcelona.

Quan definitivament va deixar el bàsquet en actiu, uncompany de feina, que també és auxiliar de taula, li vaoferir l’oportunitat de seguir en contacte amb l’esportque més li agradava. S’acabava de casar i va pensarque aquesta proposta era millor que tornar a jugar. Vafer el curset i al cap de 3 dies ja va començar a ferpartits, era l’any 1969. El comitè aleshores tenia la seua Via Laietana cantonada Gran Via.

PRIMER UNIFORME PELS AUXILIARS DE TAULA. 1980PRIMER UNIFORME PELS AUXILIARS DE TAULA. 1980

LA NOSTRA GENT

Interval 16


LA NOSTRA GENT

FINAL OLÍMPICA BARCELONA 1992. ESTATS UNITS CONTRA CROÀCIA

Després dels Jocs Olímpics, en Joan va decidirplegar com a Auxiliar de Taula a l’ACB, ja que creuque ja ha fet tot el que havia de fer, però tot justacaben els Jocs, l’empresa per la qual treballava vafer fallida i es va quedar sense feina, però laFederació el va convèncer per continuardesenvolupant la seva feina però ara de maneraProfessional dins del Comitè.Va seguir a l’ACB fins a l’any 1995, moment en el qualva decidir plegar per donar pas a les novesgeneracions d’auxiliars de taula que pugen amb força.

Si fem una mirada enrere, el currículum i el palmarèsd’en Joan ha sigut immillorable i irrepetible, crec quecap auxiliar de taula ha aconseguit tot allò que ell ha fet.

Ha vist néixer la lliga ACB i ha vist passar els millorsjugadors del món davant dels seus ulls.

Ha participats a les millors competicions, mundials:

Mundial Escolar, Mundial de Clubs, l’OpenMcDonalds, Copa d’Europa, Copa Kórac, Recopa d’Europa, Eurobàsquet, Mundobàsquet iJocs Olímpics.Ha estat als homenatges dels històrics del bàsquetcatalà com en Manolo Flores o en Santillana.La seva primera gran competició va serl’Eurobàsquet que es va celebrar l’any 1973 aBadalona i Barcelona i recorda de quina manera 10auxiliars de taula varen fer tota la competiciórepartint-se les dues seus.

Encara que el temps i les conviccions de cadapersona per fer aquesta feina han canviat, “encaraqueden romàntics que ho fan perquè els agradael bàsquet”.

- Hi ha gent a qui li agrada prosperar a la feina i d’altraque ja es conforma tal i com està, tu creus quetothom pot arribar allà on es proposi amb esforç iil·lusió dins del comitè?

”Sí !! És clar. Si ets complidor i li poses ganes.N’hi ha molts que els veus que tenen aquestail·lusió, que pregunten què han de fer per pujar decategoria, per millorar, però la gent que volguanyar calers amb el mínim esforç i tant li fa si litoca un partit o un altre, aquests no prosperenmai ”.

- Quin ha sigut el teu millor record com auxiliar detaula?

“Sens dubte el Jocs Olímpics de Barcelona 92, ésun record inoblidable, no només per haver fet lafinal, et puc assegurar que ens varen caurellàgrimes moltes vegades, veure aquell equipincreïble (Dream Team dels Estats Units), aquellambient, tothom s’hi va abocar. Quan sonaval’himne tothom es posava a plorar, i ensacomiadàvem dels àrbitres i dels voluntaris i lagent s’emocionava, va ser inoblidable”.

17 Interval


LA NOSTRA GENT

Després va arribar el Mundial Escolar a Badalona,l’any 1974, on l’equip representant d’Espanya vaguanyar a la final al representant de Yugoslàvia per76 a 61.

Va estrenar el primer uniforme d’auxiliar l’any 1980 enun Barça contra el Reial Madrid al Palau Blaugrana.

Ha vist quatre seus diferents del comitè d’àrbitresfins arribar a l’actual a la Rambla Guipúscoa,cantonada Bac de Roda.En Joan té una gran memòria, però durantl’entrevista m’ensenya una llibreta on té tots elspartits que ha fet amb dates, equips i, fins i tot, laquantitat que guanyava en cada partit.

Els records que guarda són realment de peça decol·leccionista, m’ensenya la primera acta “digital”que es va fer al Mundobàsquet d’Espanya l’any 1986amb un ordinador IBM. I multitud de fotografies delsseus millors moments a la taula d’un pavelló.

JOAN PUIG PREPARANT L’ENTREVISTAJOAN PUIG PREPARANT L’ENTREVISTA

Una trajectòria impressionant, un currículum immillorable !!

Distincions personals

- Distinció d’Argent del Comitèd’àrbitres.- Distinció d’Argent de la FEB- Distinció d’Argent de la FCQB- Auxiliar del any de la lliga ACB.

A partir de la seva retirada del màxim nivell al 1995,s’ha dedicat a ensenyar a les seves dues filles l’amorcap a aquest esport, totes dues han seguit elspassos del seu pare sent auxiliars de taula. Ell estàmolt agraït al bàsquet i reconeix haver conegut moltagent maquíssima i haver fet molts bons amics.Amb aquesta entrevista li hem volgut fer un petit imerescut homenatge.

Gràcies per tot, Joan!

Jaume Olivés

- desde 1969 al Comitè d’àrbitres- del 1970 al 1995 a l’ACB- Eurobàsquet, 1973Barcelona i Badalona. (Final)- Mundial Escolar, 1974Badalona. (Final)- Copa Kórac, 1975Barcelona. (Final)- Mundial de Clubs, 1985Barcelona. (Final)

- Mundial de Bàsquet, 1985Espanya. (Semifinals)- Open McDonald’s, 1990Barcelona. (Semifinals i Final)- Jocs Olímpics, 1992, Barcelona. (Semifinals i Final)

- Comisari de Taula, Copa del Rey.

- Comisari de Taula, Lliga Catalana.

- Mès de 120 partits internacionals.

Interval 18

Esport i arbitratge (Part I)

MEDICINA ESPORTIVA

L’àrbitre de bàsquet és, per definició, un esportista.Habitualment, les persones que viuen l’arbitratge foradel seu entorn (aficionats, periodistes i, fins i tot, elsmateixos jugadors i entrenadors), els és difícilacceptar l’àrbitre com un participant més del joc,amb unes funcions tan ben definides com les tenenels jugadors i entrenadors. Sovint, es veu l’àrbitrecom la persona que arriba al camp (freqüentmentsol), que es dirigeix a un vestidor i surt al camp de joca l’espera de l’inici del partit. No s’acostuma a veurel’àrbitre escalfant conjuntament amb els equips,donat que el reglament obliga a estar 20 minutsabans de l’inici controlant els equips.

És, potser, aquesta visió estàtica de l’àrbitre la queens dóna la imatge de no ser esportistes com la restade participants. Però la realitat és molt diferent de laimatge que es té de nosaltres. Durant la temporada,les lesions dels àrbitres són tan o més comunes queles dels jugadors. Per definició, per poder-se lesionarcal fer esport. Una persona que fa una activitatsedentària és poc probable que es lesioni.El nombre de partits que un àrbitre de bàsquetrealitza al llarg de la temporada és molt superior a lade qualsevol jugador. Quantes vegades hem hagutd’arbitrar 4 ó 6 partits en un cap de setmana? Segurament és feina nostra canviar aquesta visió deno esportistes que tenim els àrbitres. Podem influiren molts aspectes, des de la nostra imatge en elcamp o la introducció de l’escalfament fins a l’inicidel partit.Per poder ser un bon àrbitre cal que estiguem benpreparats en tres aspectes principalment:

- Coneixement del reglament- Preparació física- Preparació psicològica

Un àrbitre de bàsquet té la predisposició a patirlesions esportives en unes zones determinades, enrelació al tipus de mecànica d’arbitratge que tenim.En altres articles detallarem aquests tipus de lesions.

Les lesions que amb mes freqüència podem patir, lespodem dividir en dues:

- lesions agudes- lesions cròniques

Les lesions agudes són les que es produeixen durantl’activitat esportiva, ja sigui durant el partit o durantels entrenaments. Com veurem més endavant, lesprincipals lesions agudes són les musculars. Aquesttipus de lesions estan en relació amb l’escalfamentprevi o la preparació física. Per això, intentaremprevenir aquestes lesions segons el motiu que ensles ha causades.

Les lesions cròniquessón les produïdes pers o b r e c à r r e g u e s ,principalment, i estancondicionades pelnombre de partitsacumulats, falta dedescans, nutrició pocadequada, sabatilles noadients, etc. Aqueststipus de lesionsacostumen a tenir untractament més llarg icomplex. Al llarg dels següentsnúmeros de la revistaintentarem donar unesnocions bàsiques sobreels principals aspectesque un àrbitre de bàsquet ha detenir en compte per evitartant les lesions agudescom les cròniques.

Aquests aspectes són:

- principis sobre nutrició en l’esportista- prevenció de lesions- escalfament

Finalment, farem un repàs de les principals lesionsque pot patir un àrbitre de bàsquet i els tractamentsmés adients.

Lluis Guirao CanoMetge Especialista en Medicina Física i RehabilitacióÀrbitre de la lliga ACB i InternacionalProfessor de regles de jocProfessor de la Universitat de Barcelona (EscolaProfessional de Medicina de l’Esport).

19 Interval

XERRADESReunió d’entrenadors i àrbitres de Copa i 1a Catalana

Empatia, objectiu comú

El passat setembre van tenir lloc les IV Jornadesd’Unificació de Criteri entre àrbitres i entrenadors deCopa Catalunya i Primera Catalana. Una oportunitatper retrobar-se en un ambient distès i posar en comúinteressos, inquietuds i desitjos de bona voluntat pelbé del bàsquet, que es poden resumir en unconcepte que poc a poc comença a filtrar-se en lesactituds de tots a la pista: l’empatia.

Va ser al desembre de 2005 quan es va convocar laprimera d’aquestes trobades. Des de llavors, i de lamà del Comitè Tècnic de la Federació, el Comitèd’Àrbitres i un important nombre de preparadors, sen’han organitzat dues l’any: una entre desembre igener i l’altra al final de temporada. Aquest any, laconvocatòria de setembre va centrar-se en tres puntsfonamentals: la voluntat d’obrir vies de diàleg entreambdós col·lectius tot proposant actuacionsconjuntes cara al futur, l’establiment de criterisunificats i l’aprofundiment en la idea d’empatia entreels participants al joc.

Respecte al primer punt, l’opinió majoritària delsparticipants era que són positius i, fins i tot,necessaris. Per a l’àrbitre de Copa Catalunya VíctorSuñé, “aquestes propostes sempre són positives pelconjunt del bàsquet, encara que tots som conscientsde les dificultats pràctiques per acordar espais itemps de trobada. Esperem que amb una micad’esforç per totes bandes puguem aconseguir fer-nemés”. Un punt de vista força compartit entre elspreparadors, com és el cas del tècnic del CBIgualada, Sergi Alamillo, qui afegeix que “de parlarsempre se’n treuen conclusions positives. Malgratque hem de reconèixer que, sovint, a la pista és difícilperquè estem per jugar i el moment és calent. Per

això és bo veure’ns fora del camp i parlartranquil·lament de les nostres inquietuds. Fins i tot espodrien fer trobades a nivell territorial i analitzar tantnivells teòrics com pràctics del joc”

Quant a l’establiment de criteris unificats, caldestacar l’èxit dels DVD de criteri repartits entre elsàrbitres ja fa dues temporades, que tant ajuden a laseva tasca, i que enguany també s’han fet arribar atots els clubs de la categoria.

En un altre ordre, l’àrbitre internacional XavierAmorós va fer un repàs de les dades referents alnúmero d’informes fets les darreres temporades,amb especial esment als preparats arrel dels vídeosque els clubs de Copa Catalunya graven durant elspartits i a les estadístiques que elaboren. Una eina detreball especialment valorada pels àrbitres, comcomentava el veterà àrbitre Víctor Suñé: “És una ideagenial que s’ha notat en la millora del nostrearbitratge des de que es va introduir. Tothom hauriade veure’s en vídeo, realment t’ajuda a ser conscientdel teu nivell d’arbitratge i et motiva a millorar”. Unaopinió que coincideix amb la del jove col·legiat HenryCampos, nou a la categoria de Primera Catalana, pera qui “a nivell pràctic, el vídeo fixa una sèried’escenes a la teva memòria, sobretot les referides aerrades, que sempre tindràs com a recurs en elmoment en què puguin tornar a repetir-se. I això etpot ajudar a no cometre-les de nou”.

Però el plat fort de les jornades, ha estat la voluntatd’introduir el concepte d’empatia com a objectiu i, ala vegada, eina per a una transició cap a una culturadel bàsquet més esportiva, vistosa i responsable perpart de tots els participants al joc.

Interval 20

XERRADESEmpatia, objectiu comú

Reunió d’entrenadors i àrbitres de Copa i 1a Catalana

La primera passa

Una idea que ja no és pas tan nova: posar-se al lloc delsaltres per comprendre les seves reaccions i aplicar lasolució adequada. Quina utilitat té això en un esportcom el bàsquet? Doncs facilitar la resolució deconflictes entre tots els participants al joc (jugadors,entrenadors i àrbitres), ja que el partit, d’una forma o unaaltra, és cosa de tots. I si els problemes poden venir dequalssevol d’ells, les solucions també requereixen unaaportació constructiva per part de tots ells. Per crear unbon ambient de resolució de conflictes es fa necessarique, especialment els àrbitres, facin la primera passa idespleguin sobre la pista actituds positives per asolucionar els problemes: crear empatia, tot canalitzant-la i distribuint-la entre jugadors i entrenadors, principalsresponsables del normal i esportiu desenvolupamentdel bàsquet, aplicant el reglament de forma adequadaal partit en concret.Per a Víctor Suñé, “l’empatia és fonamental per albenefici del partit. Com a àrbitres, hem de saberdiferenciar les reaccions naturals i les protestesconstructives, que són la majoria, de les actituds quevan en contra del joc, que penso que són les menys.Hem d’assolir el punt just de paciència i experiènciaper aplicar al partit allò que li és necessari i que elfarà millor. I, igual que amb la resta de participants aljoc, si els àrbitres fem una errada, no passa res peradmetre-ho i els entrenadors acceptar-ho”. HenryCampos, amb menys experiència, li dóna tambémolta importància a les bones relacions: “Acabo depujar i agraeixo molt l’ajut de la majoria

d’entrenadors a la meva tasca, quan em tracten igualque a un àrbitre de més experiència. Em fa sentir méscòmode i això acaba beneficiant el joc. És també unaforma d’empatia”. Per a Sergi Alamillo, “aconseguirrelacions empàtiques entre tots els participants, sípot ser un veritable salt de qualitat al bàsquet. Ésimportant posar-ho en pràctica i que no es quedi enun nivell només teòric. Seria bo donar a conèixer atothom, incloent els entrenadors, qualsevol mesurafavorable a establir un clima d’empatia i establirperíodes de desenvolupament i assolimentd’objectius en aquest sentit”.

Amb gairebé tota seguretat, i tot seguint aquestaevolució de la cultura del bàsquet iniciada amb laemfasització de l’empatia, el següent punt derellevància que s’espera sigui objecte de feinaespecífica en properes convocatòries seràl’eradicació de qualsevol tipus de violència, verbal ofísica, entre qualssevol dels participants al joc.

Carles García

21 Interval

FLASH INFORMATIU

BERNI TAMAMES I FRANCESC SOLANA

Activen vincles de relació entre jugadors i àrbitres.

Berni Tamames i Francesc Solana, exjugadors debasquetbol d’elit, han visitat la seu de la FCBQ aBarcelona el matí del divendres 9 de novembre, totdetenint-se especialment a l’Escola d’Àrbitres, ja queambdós tenen en ment seguir vinculats amb elbàsquet a través de l’arbitratge.

“La nostra intenció és, com a exjugadors, col·laboraren el perfeccionament de l’estament arbitral ambcursos o programes que permetin una vinculaciódirecta entre els àrbitres i els jugadors”, han explicatTamames i Solana.

Amb aquesta primera presa de contacte, l’Escolad’Àrbitres de la FCBQ pretén engegar un projecteque faciliti la col·laboració d’exjugadors debasquetbol amb l’estament arbitral, per tal decontribuir a la millora de la complexa tasca d’arbitrar.Des de la FCBQ s’intenta oferir així una altra possiblesortida dins del món del bàsquet al marge de lapreparació com a tècnic o directiu, per aquellsjugadors que han posat fi a la seva trajectòriaesportiva.

Properament es delimitaran la metodologia adesenvolupar i objectius del programa, així com laseva posada en pràctica mitjançant diverses provespilot. Us n’informarem puntualment.

V TORNEIG JÚNIORLA PALMA DE CERVELLÓ

Els dies 6, 7 i 8 de desembre s’ha celebrat el V

Torneig de Bàsquet de La Palma de Cervelló amb

equips de primer nivell com, Axa FC Barcelona, DKV

Joventut de Badalona, Cajasol de Sevilla, Akasvayu

Girona, Plus Pujol Lleida i l’equip local de La Palma.

En aquesta edició el guanyador ha estat l’Axa FC

Barcelona que ha derrotat amb claredat el DKV

Joventut de Badalona a la final.

Abans de la final es va disputar un concurs de triples

que va guanyar el jugador de la Penya, Dimitri Kryukov.

Els companys que varen dirigir la final van ser: la Sra.

Inma Martos, com a àrbitre principal, i el Sr. Jordi

Aliaga, com a àrbitre auxiliar.

Els auxiliars de taula van ser: el Sr. Joan García Jover,

la Sra. Joana Pino i el Sr. Jaume Olivés.

L’Àrea Tècnica va aprofitar aquest torneig per fer un

seguiment exhaustiu als àrbitres participants. Es van

filmar tots els partits i després van ser comentats per

l’informador i pel Director Tècnic personalment.

29 TORNEIG JÚNIOR CIUTAT DEL'HOSPITALET

Com ja saps, del 3 al 5 de gener s’ha celebrat la 29edició del Torneig Júnior “Ciutat d’Hospitalet”, Premide la Diputació de Barcelona.

La present edició ha comptat amb importantsnovetats les quals han de donar major alçada a untorneig que a les portes del 30 aniversari, s’haconvertit en un dels referents del basquetbol enformació a escala europea.

Aquests any el torneig ha iniciat una col.laboracióamb l’Euroleage Basketball i entre altres propostesque rellançaran la dimensió de l’esdeveniment, caldestacar que els dos primers classificats a la presentedició del Torneig Júnior del Hospitalet tindrangarantida la plaça al Nike International JuniorTournament que la Euroleague Basketball organitzacada any coincidint amb la Final Four, que aquest anyescau de l’1 al 4 de maig a Madrid.Un altra de les grans novetats d’aquest any es queper primera vegada, Canal +, ha retransmès tots elspartits que s’han disputat al Pavellò de l’HospitaletNord.

La final d’aquesta edició l’han jugat el BC FMPZELEZNIK i l’ AXA FC BARCELONA, amb la victòriadel primer per un ajustat 79 a 78.

La Final ha estat dirigida pels nostres companys:Xavier Berasaluce i Alejandro Rodríguez Pacheco.

Aquests ha estat el palmarès d’aquest any:

1er BC FMP ZELEZNIK2on AXA FC BARCELONA3er REAL MADRID4t CIBONA DE ZAGREB5é CAJASOL SEVILLA6é DKV JOVENTUT7é PAMESA8é MMT ESTUDIANTES9é PAU ORTHEZ10é CB L'HOSPITALET11é CSKA MOSCOU12é UNICAJA MÁLAGA

Des de l’Àrea Tècnica i amb la col·laboració del CBL’Hospitalet en aquesta edició del torneig s’ha fet elseguiment anomenat “ONE WAY SYSTEM” en quèl’objectiu era un cop acabat el partit establir un feed-back entre l’informador i els dos àrbitre amb lafilmació del partit. Com tot quan es fa per primera

Interval 22

vegada, el primer dia no es va poder realitzar bé deltot per problemes logístics, però a partir del segondia es va poder treballar amb tota comoditat i va serben valorat pels àrbitres. Més endavant, l’ÀreaTècnica té previst introduir aquest sistema en d’altrestorneigs o campionats.Independentment d’aquest treball, cal dir que lesactuacions, tant dels àrbitres com dels auxiliars detaula, van ser molt bones, tant es així, que elPresident i el Director Tècnic van rebre la felicitaciópersonal per part de membres de l’Euroleague i delpropi club organitzador. Una vegada més, felicitats atots per la feina ben feta.

EL TROFEU MOLINET I L’STAGE DE REIS

Durant les dates nadalenques s’ha celebrat el míticTorneig del Molinet de Minibàsquet al Saló de laInfància i de la Joventut. Aquesta edició ha estatorganitzada totalment per la Federació Catalana. Amés del torneig, la FCBQ va adquirir un gran espaidintre del Saló per muntar un estand on es podienrealitzar diferents activitats totes elles relacionadesamb el Basquetbol. Pel torneig van ser designatsàrbitres de la primera categoria d’Escola i van tenirun seguiment tècnic durant tot el torneig i es vapoder practicar in situ la mecànica de l’arbitratgedoble.

Paral·lelament al torneig, es va realitzar a lesinstal·lacions de la FCBQ l’stage de Reis amb laparticipació d’uns 30 àrbitres d’Escola, principalmentde 2a i 3a categoria i se’ls van impartir diversesclasses i com a tema destacat se’ls va iniciar en lamecànica d’arbitratge doble, que van poder posar enpràctica el darrer dia.

IX TORNEIG INTERNACIONAL CADET“CIUTAT D’ESPLUGUES”

El torneig de Cadets que ja fa 9 anys que es disputaa la ciutat d’Esplugues de Llobregat ha comptataquest any amb els següents participants: Real Madrid, CB Granada, Unió Manresana, Axa FCBarcelona, Pamesa de València, AG Fuenlabrada, KKZeleznik, Estudiantes, AB Esplugues, Joventut deBadalona, Pau Orthez i Unicaja de Màlaga. Aquestaedició l’ha guanyada el KK Zeleznik que jugaba lafinal contra l’ Axa FC Barcelona.

En aquest torneig, com ja s'ha fet en edicionsanteriors, l'Àrea Tècnica va designar àrbitres de 1a i2a Categoria del Comitè, principalment, a tots ellsse’ls va fer un seguiment amb informadors que vanvalorar els arbitratges i, posteriorment, van sercomentats un cop acabats els partits.

FLASH INFORMATIU

23 Interval

CAMPIONATS D’ESPANYA DESELECCIONS AUTONÒMIQUES

INFANTIL I CADET

Un or, una plata, un bronze i un novè lloc, bagatge deles Seleccions Catalanes als Campionats d'EspanyaCadet i Infantil de Càceres.

La Selecció Catalana Infantil femenina ha reeditat eltítol de campiona d'Espanya assolit l'any passat, ensuperar de cinc punts (65-60) al Madrid en la final.

Quant a la resta de Seleccions, la Infantil masculinano ha pogut emular la Infantil femenina i ha caigut enla final per 46-69 contra el Madrid. Tercera hafinalitzat la Cadet femenina, després d'imposar-seper 47-54 a Aragó en un trepidant partit pel tercer iquart lloc en què Catalunya ha remuntat 11 punts alprimer temps. Per la seva banda, la Cadet masculinaha acabat el Campionat en novena posició, desprésde superar Euskadi per 47-98.Per aquests Campionats es va designar als Srs.David Hernandez Prims, Josep Maria Olivares i MartíDalmases.

Com a designacions destacades cal citar la semifinalmasculina MADRID contra ANDALUSIA xiulada pelJosep Maria Olivares , l’altra semifinal CASTILLA-LEON contra la COMUNIDAD VALENCIANA xiuladapel David Hernandez Prims i la FINAL CADETFEMENINA, MADRID contra CANARIAS xiulada pelDavid Hernandez Prims i el 3r i 4t lloc INFANTILmasculÍ GALICIA contra ANDALUSIA xiulada pelJosep Maria Olivares.

CAMPIONAT D’ESPANYA MINIBÀSQUETDE SELECCIONS AUTONÒMIQUES

Durant els dies del 15 al 19 de març es durà a termeel Campionat de seleccions en la categoria deMinibàsquet a la ciutat de Cadis. L’Àrea Arbitral de laFEB aprofitarà aquest Campionat per desenvolupar-hi un Clínic de Formació Arbitral. En Víctor Mas il’Armando Osorio han estat els àrbitres catalansescollits per representar a la Federació Catalana.

PARAOLIMPÍADES BEIJING 2008

L’Antònia Gómez, àrbitre internacional de Bàsquet encadira de rodes, ha estat designada per participar ales ParaOlimpíades de Beijing 2008.

FLASH INFORMATIU

TORNEIG INTERNACIONAL A LA ROCHE

Cada temporada, l’equip júnior del CB Sant Josepde Badalona és invitat a participar al TournaiInternational de Basket a la ciutat de Roche, França isempre conviden també a un àrbitre del ComitèCatalà perquè els acompanyi i arbitri partits durant eltorneig. Han estat bastants els que hi han anat i hanvalorat l’experiència molt positivament. Aquest any liha tocat participar a l’Héctor Carmona.

COPES FEB

Durant aquest més de gener i febrer s’han disputatles diferents Copes de les Competicions FEB. Unavegada més, la presència d’àrbitres catalans ha estatnotable, el Marc Tortellà a la “Copa Principe deAsturias”, el Jose Antonio Pagan a la “Copa de suMajestad la Reina”, el Josep Pla a la “CopaAdecco LEB PLATA” i l’Ernesto Olvera i el MiguelAngel Sanchez Bau a la “Copa Adecco LEBBRONCE”.

COPA DEL REI

Durant els dies del 8 a l’11 de febrer es celebra aVitòria la Copa del Rei 2008 que, a més, dels tresclubs catalans que hi participen, DKV Joventut, FCBarcelona i Akasvayu Girona han estat designatscom a àrbitres catalans en Xavier Amorós, en JoanCarles Mitjana i l’Oscar Perea.

L’ESCOLA D’ÀRBITRES DE LAREPRESENTACIÓ TERRITORIAL DE LLEIDA

Des de fa dues temporades i, gràcies a un conveniamb el Departament d’Educació, l’Escola d’Àrbitresde la Representació Territorial de Lleida de la FCBQdisposa d’un espai tancat on poder realitzar el treballde preparació tècnica dels joves àrbitres que, en unfutur no molt llunyà, s’incorporaran al Comitèd’Àrbitres de la FCBQ.

La RT de Lleida és sensible a la realitat arbitral i alpaper que l’Escola d’Àrbitres ha de jugar en la difusiódel bàsquet a les Terres de Lleida, i no escatimaràesforços i recursos per continuar amb aquesta tasca.Consta, positivament, que aquesta sensibilitat ésplenament compartida per clubs, entrenadors,jugadors i afeccionats.

MATERIAL PER L’AUXILIAR DE TAULA

Hem trobat una papereria on encara s’hi podentrobar calques de tots colors, evidentment les queens interessen a nosaltres també, vermelles, negres oblaves i tot tipus de material d’oficina. La papereriaes diu Comercial ICI i la trobareu al carrerEspronceda, 201 de Barcelona. Telèfon 93 3072309.

FCBQ

núm. 1 - febrer 2008 revista del comitè i l’escola d’Àrbitres filenúm. 1 - febrer 2008...

Documents