L’ESCOLA JÒNICAAutors

presocràtics

ÍNDEXFilosofia grega

◊ L’escola Jònica◊ Característiques◊ Filòsofs destacats

◊Tales de Milet◊Anaximandre de Milet◊Anaxímenes de Milet◊Heràclit d’Efes

INTRODUCCIÓ

La filosofía grega està divida en dos grups de filòsofs:

• Aquells que buscaven una explicació sobre el món en si, per mitjà d'una forma física.

• Aquells que únicament tenien en compte la importància de les formes i idees immaterials.

FORMACIÓ DE L’ESCOLA JÒNICA

L’escola Jónica va aparèixer a les colònies greges de Jònia, el que actualment anomenem l’oest de Turquía, al segle VI a.C.

El seu fundador va ser el gran filòsof Tales de Milet, el qual defensava que l’aigua era la substancia principal de la formació de totes les coses i buscava una explicació mitjançant la Natura (la Physis).

CARACTERÍSTIQUES

L’ARJÉ

OPOSICIÓ A LES TEORIES MÍTIQUES SOBRE L’ORIGEN

visió materialista de l’espiritual

FILÒSOFS JÒNICS

Tales de Milet (640 a.C – 545 a.C) Anaximandre (610 a.C – 547 a.C)

Anaxímenes (585 a.C - 524 a.C) Heràclit d’Efes (533 a.C – 484 a.C)

TALES DE MILET(640 a.C –

545 a.C)

S'ha considerat a Tales un dels set savis de Grècia per la seua saviesa

pràctica

Va ser astrònom i geòmetra pràctic,

atribuint-se-li alguns

descobriments matemàtics com el teorema que

porta el seu nomEl que més fama li va donar en la seua vida va ser la predicció de l'eclipsi que va tindre lloc l'any

585 a.C.

TALES DE MILET

Idees principals de la seua teoria

Va ser el primer filòsof grec que va intentar donar una explicació física de l'Univers, que per a ell era un espai racional. Pensava que tot naixia de l'aigua

Creia que la Terra era un disc circular pla que surava sobre l'aigua

ANAXIMANDRE(610 a.C – 547 a.C)

Es considerat com el primer científic de la seua època en

utilitzar l'experimentació

del mètode demostratiu

Es va ocupar de qüestions

relacionades amb la ciència i va elaborar un mapa del mar

Negre

Va ser l'introductor del rellotge de sol a Grècia i fundador de la cartografia

Va fer la primera obra en prosa en

relació al cosmos i els orígens de la

vida

Va escriure diversos tractats sobre cosmologia,

geografia i astronomia

Va ser el primer que relaciona

l’astronomía amb el zodíac

ANAXIMANDRE

Idees principals de la seua teoria

Tota substància sorgeix d’una causa material, però aquesta no correspon als elements naturals,

sinó a altra naturalesa desconeguda, indeterminada i

il·limitada, anomenada...

Afirmaba que tot l’Univers estava format per un gran

nombre de cilindres còsmics, i que totes les coses tornen amb el temps a l’element que les va

originar.

ANAXIMENES(585 a.C - 524 a.C)

Se li atribueix un llibre anomenat “Sobre la naturaleza”, escrit en un dialecte jònic i amb un estil senzill i sense superfluïtats

Va impulsar una filosofia més lògica i més raonable, ja que gràcies a ella podem aprendre infinitats de coses

ANAXIMENESIdees principals de la seua teoria

La base de tots els éssers era l’aire, el qual és infinit, immens i sempre es troba en moviment. Creia que la Terra i els cossos celestes eren plans, estaven en moviment, i que es van formar mitjançant els processos de condensació i rarefacció.

L’aire també dóna origen a la vida d’un ésser humà, la qual cosa fa que tots el éssers tinguem ànima.

HERÀCLITEs pot

considerar com un dels iniciadors

de la metafísica

grega

La metafísica aborda

problemes centrals de la filosofia, com

ho són els fonaments

de l'estructura

de la realitat, el sentit i finalitat

última de tot ésser

ONTOLOGIAForma part del món sensible i es comporta a través del Logos, que forma part de la raó.

És l'estudi de Déu Teologia

epistemologia

(533 a.C – 484 a.C)

LOGOS

Idees de justícia, de

bellesa, de bé…

HERÀCLIT

Els ensenyaments de Heràclit, van quedar recollits en una obra titulada “De la natura”, que tractava sobre l´univers, la política i la tecnologia.

El més delicat de tots els elements es el principi que governa els fenòmens de la natura, el foc.

(533 a.C – 484 a.C)

HERÀCLITIdees principals de la seua teoria

L’afirmació del canvi o esdevenir de la realitat.• Lluita d’elements contraris,

perquè cada cosa tendeix a transformar-se en el seu oposat.

“Tot flueix. Tot canvia i res no roman”

• Aquesta lluita està sotmesa a una llei universal (Logos) (raó, proporció...), que regula la realitat i unifica els elements oposats.

HERÀCLITIdees principals de la seua teoria

Identificació del cosmos (totalitat) amb un foc etern, el qual està sempre actiu i constitueix totes les coses.“Tot flueix. Tot canvia i res no roman”

Aquesta idea no prové d’Heràclit, peró ell insisteix més en la universalitat del canvi que els seus precessors.

Com va influir la filosofia d’heràclit en Plató?

Plató va conèixer la filosofia de Heràclit gràcies a Cràtil, un alumne d´ell.

Va negar l’afirmació d’Heràclit de “tot flueix”, ja que per aPlató l’únic vertader, estàtic i universal són les idees.

També va posar en dubte la fiabilitat dels sentits.

Conclusió: Nega que hi haja un coneixement vertader i cert de la realitat física, ja que d’allò que hi canvia no pot haver-hi coneixement.

Treball realitzat per:

Sandra EscriváLydia ValverdeNoelia García

Alejandra AriasRocío Beltrán

Salva FructuosoEdgar Pardo