nexe · 2020. 4. 8. · aquest cop us recomanem cinc llibres: la semilla del futuro, sobre la...

17

Gener de 2006 • 7,20 €Publicació semestral

Jordi Panyella i Carbonell. Entrevista a Enrique del Río • Josep Parceri-

sa i Casals. El finançament cooperatiu a les XX Jornades de Prada •

Joelle Palmieri i Dominique Foufelle. Feminisme i economia social i

solidària • Jöel Martine. Per un sector de la propietat social viable en

l’entorn econòmic actual • Bruno Clémentin i Vincent Cheynet. El decrei-

xement sostenible • Luiz Inácio Gaiger. Eficiència sistèmica • Ana Rita

Castro Trajano i Ricardo Augusto Alves de Carvalho. Identitat i treball

autogestionari • Josep Puig i Boix. Per què l’energia nuclear no podrà

ser mai la solució ecològica a l’escalfament de l’atmosfera? • Alfon-

so Vázquez. Societat del coneixement i biopolítica • Ana Montoro.

Desenvolupament personal i inserció laboral • Perfecto Alonso. Conve-

ni del sector del lleure. Nova regulació laboral i empresarial del sec-

tor • Jordi Garcia. Sobre humanitzar allò infrahumà

nexequaderns d’autogestió i economia cooperativa

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

EntrevistaEntrevista a Enrique del RíoJordi Panyella i Carbonell . . . . . . . . . . . 7

TextosEl finançament cooperatiu a les XX Jornades de PradaJosep Parcerisa . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Feminisme i economia social i solidàriaJoelle Palmieri i Dominique Foufelle . . . . 19

Per un sector de la propietat social viable en l’entorn econòmic actualJöel Martine . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

El decreixement sostenibleBruno Clémentin i Vincent Cheynet . . . . 53

Pre-textosEficiència sistèmicaLuiz Inácio Gaiger . . . . . . . . . . . . . . . 63

Identitat i treball autogestionariAna Rita Castro i Ricardo Augusto Alves . 69

Per què l’energia nuclear no podrà sermai la solució ecològica a l’escalfamentde l’atmosfera?Josep Puig i Boix . . . . . . . . . . . . . . . 75

Societat del coneixement i biopolíticaAlfonso Vázquez . . . . . . . . . . . . . . . 81

ContextosDesenvolupament personal iinserció laboralAna Montoro, Jordi Foix, Daniel Joveri Celina Whitaker . . . . . . . . . . . . . . . 97

Conveni del sector del lleure.Nova regulació laboral i empresarialdel sectorPerfecto Alonso. . . . . . . . . . . . . . . . 107

RessenyesSobre humanitzar allò infrahumàJordi Garcia Jané . . . . . . . . . . . . . . 115

RecomanacionsObres vàries . . . . . . . . . . . . . . . . 123

Il·lustracionsFerdinandMartí Pey . . . . . . . . . . . . . . 51, 73, 96, 113

Í N D E X

Les fotos que il·lustren aquest número 17 sónde Dolors Ferré (portada i pàg. 19, 27, 53, 81i 97) i de Jordi Garcia (pàg. 7, 15, 63, 69, 75i 107).

Consell de redacció:Mireia Franch, Héctor Galvany, Jordi Garcia, Jordi

Panyella, Josep Parcerisa, Jordi Via, Ester Vidal.

Coordinació:Héctor Galvany - Arç cooperativa

Maquetació, traducció i revisió lingüística:L’apòstrof, SCCL

Impressió i enquadernació:Gramagraf, SCCL

Edita:Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

Redacció, publicitat i subscripcions:Telèfon: 93 318 81 62

Carrer Premià, 15, 1r, 08014 Barcelona

[email protected]

www.cooperativestreball.coop

Amb el suport de l’Institut per a la Promoció i la

Formació Cooperatives

D.L. B - 29.642/97

Revista impresa en paper 100% reciclat

núm. 17nexequaderns d’autogestió i economia cooperativa

Entrevista a Enrique del RíoEnrique del Río és un profund coneixedor de l’economia solidària i treballa per alseu creixement assessorant i acompanyant projectes empresarials d’aquesttipus. En aquesta entrevista mantinguda amb Jordi Panyella, del Río opina sobreels vincles entre economia solidària i moviments socials i insisteix en la importàn-cia de construir experiències positives que demostrin la viabilitat, la bondat i elsavantatges d’aquesta altra manera de fer empresa.

El finançament cooperatiu a les XX Jornades de PradaJosep Parcerisa fa unes consideracions sobre els diversos dispositius de finança-ment cooperatiu de què disposem. La reflexió sorgeix arran d’un debat sobreaquest tema que va tenir lloc a les II Jornades de Cooperativisme celebrades a laUniversitat Catalana d’Estiu (Prada) el 2005, organitzades per la Fundació Rocai Galès. Parcerisa aprofundeix en les característiques de les seccions de crèdit deles cooperatives agràries i llança al vol algunes preguntes provocadores.

Feminisme i economia social i solidàriaLa relació entre feminisme i economia social i solidària és contradictòria. Hi hafeministes que consideren aquesta modalitat de l’economia com una regressió pera les dones, entre altres raons perquè la vinculen a la precarització laboral. Peròtambé és cert que moltes dones que treballen en l’economia solidària impulsenveritables projectes de canvi social. Joelle Palmieri i Dominique Foufelle, desprésde definir cada un d’aquests conceptes, analitzen les seves possibles divergènciesi convergències.

Per un sector de la propietat social viable en l’entorn econòmic actualJoël Martine ens presenta una nova proposta d’economia plural, que a més delsector mercantil privat, el sector estatal i el tercer sector, n’incorporaria unquart, el sector de la propietat social, que estaria format per cooperatives auto-gestionàries, les quals no podrien acumular capital i, per tant, no es finançarienamb fons propis sinó amb fons públics garantits per l’Estat i provinents d’unapart dels estalvis populars.

Eficiència sistèmicaLuiz Inácio Gaiger critica la visió dominant del concepte d’eficiència propi de l’e-conomia capitalista, que la subordina a la lògica del capital, i explora quines hau-rien de ser les característiques de l’eficiència en les empreses de l’economia solidà-ria.

Identitat i treball autogestionariAllò que en abstracte sembla garantit, la identitat, en el sentit d’identificació, delstreballadors amb les empreses que autogestionen, resulta més complicat a l’ho-ra de la veritat. De vegades la cooperativa cau en l’autoidealització acrítica, d’al-

nexe - 17 3

Presentació

nexe - 174

tres cops costa que els treballadors sentin l’empresa com a pròpia. En aquestarticle, Ana Rita Castro i Ricardo Augusto Alves adverteixen que la identitat deser algú autònom en la nostra societat heterònoma no és gens fàcil.

Per què l’energia nuclear no podrà ser mai la solució ecològica a l’escalfa-ment de l’atmosfera? Josep Puig és una figura històrica del moviment ecologista i antinuclear. En l’ar-ticle que us presentem rebat la nova marea pronuclear, que per desgràcia ha tro-bat un aliat en James Lovelock, un reputat científic ambientalista, cèlebre perhaver formulat la suggeridora hipòtesi Gaia.

Societat del coneixement i biopolíticaUna vegada més tenim el plaer de reproduir un treball d’Alfonso Vázquez, enaquest cas una conferència pronunciada a la Diputació de Biscaia a l’abril de2005. Cridat per parlar sobre el desenvolupament sostenible, Vázquez es pre-gunta quines organitzacions i quines persones seran necessàries en la novasocietat del coneixement per garantir aquell desenvolupament, que Vázquez trac-ta des de l’òptica del que anomena la sostenibilitat sociopolítica.

Desenvolupament personal i inserció laboralEn el marc del Fòrum Social de la Mediterrània celebrat a Barcelona el juny de2005, la Xarxa d’Economia Solidària organitzà les seves segones jornades. Undels temes d’enguany fou el referit a desenvolupament personal i inserció labo-ral, que va ser debatut en taula rodona amb la participació de membres de diver-ses entitats que promouen la inserció laboral. Us reproduïm les seves interven-cions.

Conveni del sector del lleure. Nova regulació laboral i empresarial del sectorLa signatura del conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i socioculturalrepresenta un pas important en el procés de maduració d’aquest mercat i de lesrelacions dels treballadors amb l’activitat i les entitats que les duen a terme. Per-fecto Alonso n’analitza les principals característiques.

Sobre humanitzar allò infrahumàJordi Garcia ens ressenya el llibre de Marcos Arruda Humanizar lo infrahumano,publicat per editorial Icaria, en col·laboració amb Nordan Comunidad i la Xarxad’Economia Solidària. El llibre és el primer volum d’una ambiciosa trilogia en quèel reconegut pensador i activista brasiler intenta respondre a dues preguntesclau: quina educació per a quin treball?, i quin treball per a quin ésser humà?

RecomanacionsAquest cop us recomanem cinc llibres: La semilla del futuro, sobre la necessàriareconstrucció d’una agricultura al servei de la ciutadania; Rescata tu dinero, quetracta de les finances solidàries; Ciudadanos soberanos, entorn de la participaciói la democràcia directa; Alexandre Deulofeu, una anàlisi descriptiva del pensa-ment sobre la història d’aquest filòsof català, i Con la comida no se juega, que ens

proposa una alternativa autogestionària al model alimentari que intenta fer-nosempassar el capitalisme global.

FotosHem volgut il·lustrar aquest número de nexe amb espais públics d’us social (i vol-dríem que aquesta manera d’expressar-ho no us dugués a cap interpretació polí-tica),espais que són de tots, on s’hi va o s’hi queda per trobar-se amb amigues iamics i fer-la petar, o pendre el sol. Places, carrers i racons de pobles i ciutats,amb aquest atractiu especial que ens convida a fer-hi vida social i que usem sen-zillament o ostentosament, sense inhibicions i sobretot sense preocupar-nos desi algú està fent la foto.

Il·lustracionsQue ningú no ens pregunti per què a en Martí Pey, amb una cultura laica, moder-na i universal com la seva, se li acut fer acudits sobre la biblia (nexe 4), el vi demissa (nexe 11), o el miracle dels pans i els peixos...Nosaltres tendim a pensarque el condueix un esperit crític i lúdic a la vegada que el mena a divertir-se amballò que forma el seu entorn o la memòria històrica. La ironia de la vida podriafer pensar que després del miracle el protagonista ja no podrà sortir d’allà sota.

5nexe - 17

nrique del Río és un dels socis de la cooperativa madrilenya Proempleo, dedicada al’assessorament i acompanyament de projectes empresarials de l’economia social isolidària. Ampli coneixedor d’aquesta realitat a l’Estat espanyol, també s’ha mogut i hatreballat per nombroses zones d’Amèrica Llatina, especialment a Brasil. Acabat d’arri-bar d’una estada a aquest país, respon a les nostres preguntes enfocades a la vincu-lació entre economia solidària i moviments socials.

7nexe - 17

Entrevista a Enrique del Río:

Economia solidària i moviments socials

Per Jordi Panyella i Carbonell

E

Entrevista

Canviarem el món des de l’econo-mia?

Si quan parlem de canviar el mónvolem dir que aquest funcio-ni d’una manera més favo-rable per a tota la humani-tat, i no només per a unaminoria, i que superem laquantitat d’injustícies i desi-gualtats inhumanes que hiha actualment, crec que no.No és possible canviar enaquesta direcció actuantnomés des dels aspecteseconòmics, encara queaquests siguin fonamentals.

De fet, i encara que sembli una con-tradicció, ni tan sols l’economia pot arre-glar-se sola des d’ella mateixa. És a dir,l’economia no funciona només ambraons i elements econòmics, sinó queestà travessada per mecanismes d’ordrecultural, psicològic, social, polític i perdescomptat econòmic.

Per exemple, si ens fixem en l’origendels beneficis econòmics que provenende les vendes dels productes i serveis,podem observar que aquestes vendestenen lloc bàsicament perquè la gentcompra per raons culturals, segons elscriteris i les prioritats que estableix en laseva vida, determinant quines són lesnecessitats que ha de satisfer. O compraper la pressió psicològica/social de novoler ser menys que els altres, o fins i totper raons afectives per fer un regal aalgú que estima. De manera que el fac-tor econòmic intervé sota forma depoder adquisitiu que determina sola-ment la quantitat i la qualitat del con-sum, però no és el motor que impulsa acomprar, sinó el vehicle que permet lacompra.

Per això els inversors de capital inver-teixen tants milers de milions d’euros al

món per influir en la consciència de lesnostres necessitats i convèncer-nos dequines coses són les que necessitem per

“viure i ser feliços”. Per totaixò, els canvis han de venira través d’aprofundir moltmés en la cultura, en eltipus de valors que volemviure en la societat, en lesprioritats que establim. Sino esdevenim ciutadanspensants, amb consciènciadel que volem i del que novolem, i per què hi ha cosesque ens convenen i coses

que no ens convenen, no ens planteja-rem mai canvis en la inèrcia del funcio-nament actual.

I naturalment ha d’haver-hi canvisculturals profunds perquè l’economiaestigui al servei de les persones i no alrevés. La població ha d’assumir que l’e-conomia és una part important de lanostra vida i, per tant, s’ha de gestionar.Els nostres diners han d’estar al serveide les nostres idees i de les empresesque desenvolupem. Empreses que hau-ran de ser diferents en els seus plante-jaments, si és que volem sortir d’aquestmodel econòmic que ens redueix a sim-ples productors o desocupats, consumi-dors i contribuents.

Tot el moviment per la pau que hiva haver a l’Estat espanyol el 2003va generar una espècie de sentimentde “s’han de fer les coses d’una altraforma, no sabem de quina, però s’hade trobar”. Com pot contribuir l’eco-nomia alternativa i solidària a aques-ta demanda?

La forma de fer depèn força de lesnostres motivacions i els nostres objec-tius, de manera que, per fer-ho d’unaaltra manera, s’han de renovar contí-

8 nexe - 17


L’economia estàtravessada per

mecanismes d’ordrecultural, psicològic,social, polític i, per

descomptat,econòmic.

nuament les nostres motivacions i lesnostres anàlisis.

Per renovar les nostres motivacionscal analitzar a fons la socie-tat i detectar on estan lesarrels del seu mal funciona-ment, que tants desequili-bris i situacions infrahuma-nes provoca. Si fem unaanàlisi sincera i rigorosa,veurem la part de responsa-bilitat que hi tenim nosal-tres, i descobrirem amb qui-na facilitat reproduïm les mateixesactituds i valors que en teoria critiquemi volem combatre. Sovint generemestructures que repeteixen els mateixosesquemes de funcionament de poder i dedogmatisme ideològic i ens convertim en“autistes socials” gairebé sense adonar-nos-en.

Les nostres infraestructures d’econo-mia social i solidària, per ser alternati-ves, han d’estimular perquè tothom pen-si i sàpiga el que fa i per què ho fa. Nopoden pressionar i “rentar el cervell”amb missatges i consignes elaborades,tal com fa el sistema socioeconòmic quecritiquem. Cal facilitar que tots sapi-guem les conseqüències de fer servir elsnostres diners d’una manera o unaaltra, i a qui afavorim quan compremalguna cosa.

La nostra manera d’entendre l’econo-mia alternativa ha d’oferir solucions tèc-niques pràctiques per al dia a dia, en elmoment de poder comprar productes dequalitat, no contaminants ni trans-gènics, ni que es trenquin de seguida, nique siguin superflus, etc. No hem d’inci-tar el consumisme a canvi de recaptardiners per a unes causes més justes.Això ens obliga a crear empreses i xar-xes que ofereixin productes d’aquesttipus.

Igualment, a l’hora de treballar en lesnostres empreses, no podem reproduirels esquemes de precarietat en les con-

dicions de treball, llevat quesiguin els mateixos socis elsqui decideixin assumir-lesdurant un temps prudencialper poder capitalitzar-se ino dependre dels bancs,però mai imposades a ter-cers en nom de la nostracausa.Hem de passar per expe-

riències eficaces de producció i consum,que ens satisfacin i mostrin altres mane-res d’entendre l’economia i el mercat:Que siguin rendibles per a tots i solucio-nin els problemes quotidians i que doninrespostes a les necessitats reals. No hiha prou amb la rendibilitat financeraper a qui posi el capital o per a qui elvengui.

Necessitem fer en comú activitatsgratificants d’organització que ensdemostrin altres maneres més planetsde vida individual i en grup, de maneraque la dimensió política sigui una res-ponsabilitat de tots i no un simple votcada quatre anys.

Tu que has estat a Amèrica Llati-na acompanyant moltes iniciativesd’economia solidària, quines diferèn-cies trobes amb les europees pel quefa a la vinculació entre aquestes ini-ciatives i els moviments socials?

En general, les experiències d’econo-mia solidària a Amèrica Llatina estanmolt més vinculades als movimentssocials que a Europa. De fet, moltes d’a-questes experiències d’economia solidà-ria a Amèrica Llatina estan vinculades ofins i tot han nascut en els movimentssocials.

En alguns casos ni tan sols es distin-

9nexe - 17


Els nostres dinershan d’estar al serveide les nostres idees ide les empreses que

desenvolupem.

gia la iniciativa econòmica i la social per-què van unides en el mateix projecte.Per exemple, el Banco Palmas a Fortale-za (CEARA), al nord-est deBrasil, que emet una mone-da social per facilitar lacompra als comerços delbarri i dóna crèdits tant peral consum, com per a lamillora de l’habitatge o perinvertir en la creació de laseva pròpia ocupació, ésuna iniciativa de l’associacióde veïns del barri, que segueix gestio-nant-lo. A Mendoza (Argentina), unaciutat al peu de la serralada dels Andes,a banda de construir els seus habitatgesde manera cooperativa, els veïns d’unbarri han llançat projectes d’autoocupa-ció, han organitzat una cooperativa deconfecció de roba, una empresa que esdedica al càtering formada per malaltsdel ronyó que necessiten cures especialsdos o tres cops per setmana, etc.

Així, en diversos països s’han desen-volupat experiències d’economia social isolidària tant a la ciutat com en l’àmbitrural on el moviment social assumeix laresponsabilitat de posar-les en marxa igestionar-les o sumar-s’hi quan les haoriginat una altra entitat especialitzada:cooperatives de crèdit, treballs de cons-trucció i promoció d’habitatges, creacióde cisternes d’aigua per aprofitar l’aiguade la pluja i combatre la sequera a leszones semiàrides, tallers de produccióindustrial o artesanal i un llarg etcètera.

Alguns exemples d’aquesta barrejapoden ser els dos últims encontres d’e-conomia solidària celebrats a Brasilaquest mateix any, un al mes de gener aRío de Janeiro amb l’assistència de mésde 200 organitzacions d’aquest Estat,majoritàriament cooperatives, associa-cions de residents (veïns) i ONG. I l’altre

al mes de novembre celebrat a Fortaleza,a l’Estat de Ceará (nord-est), també ambmés de 200 entitats entre cooperatives,

ONG, associacions de resi-dents, institucions públi-ques i sindicats. Si prenem com a referènciael Brasil, podem constataruna gran diferència entrel’estil de fer allí i a Europa,sobretot a l’Estat espanyol.Allí el sindicat delsmetal·lúrgics de la CUT, per

exemple, està implicat en tots aquestsprocessos, igual que hi ha molts Centresde Desenvolupament Comunitari impli-cats en projectes productius, en coope-ratives de crèdit, d’habitatges, en la llui-ta contra la sequera i la pobresa, etc.

Les entitats de socioeconomia a Amè-rica Llatina tenen més en comú el terri-tori on actuen que les experiències euro-pees. En aquesta banda de l’Atlàntic hiha una divisió més evident entre elsdiversos camps d’actuació. Som méstemàtics, aquí hi ha una especialitzaciósegons els temes que treballi cadascú iel territori no és el centre d’unió de lesaccions, sinó que es coincideix en unmateix territori però en general igno-rant-se els uns als altres.

No obstant això, cal aclarir que encada país hi ha un context que generaunes dificultats específiques i unasituació de conflicte diferent, que alho-ra susciten experiències diferents. Així,per exemple, en els casos de dictadureso enfrontaments armats, proliferenmés les accions de tipus polític i sindi-cal, encaminades a la conquesta de lesempreses que actuen amb tota impuni-tat. Mentre que als països on ja hi haun mínim de funcionament democràticque permeti l’organització popular comés el cas de Xile, Argentina i Brasil, per

10 nexe - 17


Reproduïm moltfàcilment les

mateixes actituds ivalors que en teoria

critiquem i volemcombatre.

exemple, l’energia popular s’orientamés a buscar solucions de millora deles condicions de vida i es multipliquenles experiències que bus-quen solucions econòmi-ques, tècnicament viables,a les situacions que elsEstats són incapaços deresoldre.

A Amèrica Llatina, hiha més capital social quea Europa?

Si entenem per capital social les per-sones capacitades i compromesessocialment, podríem dir que allí hi hamés inquietuds despertes, més cons-ciència de malestar, més voluntat decanvi i que les coses puguin anar millor.Així mateix, el nivell de consum encarano ha adormit o hipotecat les ganes decanviar les coses per part de la població.

Als seminaris d’economia solidària hiparticipa més gent i hi ha una granquantitat de persones que estan impli-cades directament en projectes de pro-ducció per menjar, encara que també hiha bastants representants d’ONG. Perdescomptat hi ha una bona part de per-sones que el que fan està vinculat a pro-jectes més amplis, que tenen a veureamb el canvi de societat.

Hi ha una major presència de donesque lideren projectes socials i econòmicsque porten implícits l’aspecte relatiu algènere. Hi ha també moltes experiènciesd’instruments de crèdits i de monedasocial, fins i tot a països com Guatema-la on, per llei, és prohibit tot estalvi queno es faci a través dels bancs.

Hi ha moltíssimes més iniciativeseconòmiques populars que a Europa,encara que, com succeeix a l’Estatespanyol, no totes es poden anomenard’economia solidària.

En un moment on un percentatgetan gran de la població se sent atra-pada per una economia que no con-

trola, què s’ha de fer perdifondre les possibilitatsque ofereix l’economiasolidària per tal de recupe-rar aquest control?

De totes maneres, convé noconfondre les iniciatives queté la gent per “buscar-se lavida” legítimament (el que a

Amèrica Llatina se sol anomenar econo-mia popular), amb les experiències queadopten clarament l’opció per unamanera diferent de fer les coses.

Es tracta de contagiar les personesamb un missatge clar, sobretot els mésjoves. El missatge és: o t’organitzes d’u-na altra manera, on puguis opinar, pen-sar, gestionar, dirigir, compartir,intercanviar, créixer, consumir l’impres-cindible per viure amb dignitat, cooperari fixar el preu just dels productes i ser-veis amb consens amb totes les partsimplicades..., o t’aguantes amb el quetenim.

Per fer-ho s’ha de poder mostrar labondat i els avantatges d’una altramanera de fer. Calen experiències positi-ves que serveixin com a punt de referèn-cia que demostra que es pot fer. Demos-trar que es pot ser coherent, solidari irendible. Que al final de cada mes tenimels ingressos suficients per cobrir lesnostres necessitats bàsiques i priorità-ries. Que es paga als proveïdors imme-diatament, que no abusem de ningú,que fem servir energies netes en els nos-tres processos productius, que treba-llem amb qualitat, que tots tenim possi-bilitats d’opinar sobre el que volemproduir i com gestionar les nostresempreses i que, a més, gaudim del que

11nexe - 17


No podem en nom dela nostra causa

imposar a tercerscondicions de treball

precàries.

estem fent, encara que no tots els diessiguin igualment satisfactoris. Si no,com els seduirem? Amb més del de sem-pre?

Els moviments socialsactuals són portadors devalors humans, els matei-xos que podríem trobar ala carta “Emprendre per aun Món Solidari”. Com esconcreten aquests valorsen el quefer diari d’unaempresa?

La carta “Emprendre per a un MónSolidari” que s’han donat les entitatseuropees lligades a les xarxes d’econo-mia alternativa i solidària tracta de sisprincipis bàsics que tenen a veure ambl’equitat entre les persones, les condi-cions de treball dignes, el respecteenvers el medi ambient, afavorir la coo-peració en lloc de la competència, notenir afany de lucre i el compromís ambl’entorn.

Dintre d’aquests principis que calanar ampliant, aprofundint, precisant imillorant, assenyalem alguns aspectesque són bàsics en el funcionament deles nostres empreses.

En primer lloc, la igualtat-equitat,que té diverses maneres de concretar-se; però, per descomptat, les qüestionsque tenen a veure amb els salaris són deles més importants, de manera que lesdiferències salarials han de ser petites,transparents, consensuades i ben justi-ficades, per allò que a igual treball igualremuneració. En aquest sentit, es dónaper fet que el compliment estricte de lescondicions legals laborals és indispensa-ble i inqüestionable com a punt de par-tida mínim.

En segon lloc, la democràcia interna ila transparència està molt condicionada

per l’accessibilitat de les vies de partici-pació i de la claredat de les normes defuncionament pel que fa a la responsa-

bilitat de tots i de cadascú.Aquesta democràcia tambété a veure amb la claredat ila quantitat d’informacióque es té perquè la partici-pació sigui eficient a l’horade prendre decisions. Es pottenir l’oportunitat de decidir,però si no es té la informaciósuficient per al tipus dedecisió que s’hagi de pren-

dre, difícilment serà una participacióresponsable i més difícil encara que hihagi igualtat.

En tercer lloc, el compromís de totsels socis amb els objectius. L’esforç decadascú és un factor que s’ha de mesu-rar en les nostres empreses, ja que solsucceir amb relativa freqüència quealguns han de posar més “carn a la gra-ella” per compensar el que altres noposen en el dia a dia. Encara que, des-prés, a les assemblees, les crítiques nocorresponen proporcionalment a l’esforçrealitzat.

En quart lloc, el desenvolupament deles capacitats personals, a través d’opi-nar, planificar, assumir decisions i laresponsabilitat per executar-les. En cin-què lloc, l’especial sensibilitat respectedel medi ambient és una de les caracte-rístiques que distingeixen les empresesque advoquen per una economia méshumana: procurant l’ús d’energiesnetes, prevenint i evitant amb la màxi-ma cura l’impacte mediambiental del’activitat que desenvolupem, l’aprofita-ment de materials reciclats...

En sisè lloc, les relacions comercialsamb plantejaments de cooperació i no decompetitivitat, que porten a revisar coms’estableixen els preus justos sense

12 nexe - 17


Les experiènciesd’economia solidària

a Amèrica Llatinasolen estar molt més

vinculades alsmoviments socials

que a Europa.

abús d’uns sobre altres. Aquest aspecterealment és un desafiament sobre elqual hem de fer moltes experiències perveure com s’arriba a norma-litzar, atès que culturalmentestem preparats per al con-trari i la inèrcia del sistemaeconòmic comercial et portaa competir en lloc de coope-rar. Arribar a compartirinformació en lloc de fer-laservir amb avantatge, enca-ra que es corri el risc que elsaltres no tinguin la mateixapostura, és un primer pasper arribar a compartir els recursos.

En setè lloc, la independència finan-cera és una condició imprescindible pertenir la llibertat d’actuar en coherènciaamb tots els punts anteriors. Aquestaindependència està bastant relacionadaamb la nostra viabilitat empresarial.

Per últim, el nostre compromís ambl’entorn ens fa concebre l’empresa comun element col·laborador dels plans dedesenvolupament sostenible en el nostreterritori. Les empreses no són “unitats”que puguin anar per lliure, sinó que sóncèl·lules d’un organisme viu i han de par-ticipar en el desenvolupament d’aquestorganisme social i econòmic del propiterritori. Quan les empreses només espreocupen de si mateixes i dels beneficisfinancers a costa “del que sigui”, es con-verteixen en cèl·lules cancerígenes del’organisme social i econòmic al qual vancontaminant i corrompent, generantmalalties com “la precarietat”, “la des-ocupació”, “l’exclusió”...

Des de la teva posició laboral deconsultor, fins a quin punt t’involu-cres en els projectes que assessores?On hi ha el límit de la relació empre-sa-client o militant-militant?

Nosaltres som una cooperativa detreball associat que ens involucrem enels projectes que animem, fins al punt

de posar diners i de vegadesperdre’l. Més que consul-tors hem estat una fontd’empreses que aportem lesnostres pròpies idees o quedonem suport a les delsaltres. És difícil assessorardes de la barrera, cal córrerels riscos per saber comacompanyar. Hem estat icontinuem sent una espè-cie de casa d’abastament i

rampa de llançament. Bastants dels projectes que hem

posat en marxa ens han costat diners i,un cop funcionant, nosaltres no som elsassessors, sinó un més, com els altres.

En les relacions empresa-client estemmolt condicionats pel nivell cultural delgrup que ens sol·licita el suport (el queanomenem assistència tècnica en elnostre argot intern professional), ja queen la cultura de la població no hi ha l’hà-bit empresarial i quan donen aquest pasno tenen consciència del treball quesuposa posar-la en marxa i els costosque porta aquesta preparació prèvia.Una gran part de la població té clar quecal pagar a un lampista o a un advocat,però no té tan clar que calgui pagar aalgú que t’informi o t’orienti perquè aixòja ho fa gratuïtament l’administració,encara que no sigui tan propera o no s’a-dapti igual.

No hem deixat mai de donar suport aningú per manca de diners i sempre femi hem fet gratuïtament la informació.Això ens ha obligat a fer treballs diversosque no tenen res a veure amb la creaciód’autoocupació d’economia solidària,per poder cobrir les nostres necessitatseconòmiques.

13nexe - 17


La independènciafinancera és una

condicióimprescindible pertenir la llibertat

d’actuar encoherència amb totsels punts anteriors.

Així fem avaluacions, dissenys deplans de desenvolupament, o plans d’o-cupació en forma d’assistències tècni-ques a les administracionspúbliques, per sobreviureeconòmicament, encara queaquesta no era la nostravocació. Amb altres grups jaconstituïts en empreses ique ens procuren per aaltres tipus d’assistència, lanostra manera d’involucrar-nos és fins on ells vulguinen un peu d’igualtat, peròaclarint el que posem cadascú en tempsi mitjans i distingint el que és treball i elque és militància voluntària que deci-deix cadascú lliurement. És importantdeixar clar això perquè amb certa fre-qüència la gent pretén utilitzar el teutemps per als seus projectes com si fosel teu propi projecte a canvi de res i aixòés antieducatiu, a més d’injust.

En quin moment es troba l’econo-mia solidària a l’Estat espanyol?

És un moment d’arrencada. El risc ésque proliferin moltes experiències en-quadrades o aïllades per por de “conta-minar-se” i al final caiguin a poc a pocen les xarxes de l’esquema econòmic delmercat que no permet patinades. És adir que, per no associar-se per ser forts,caiguin en les urpes del convencional

Hi ha molta gent jove que té ideals ino vol més del de sempre, però necessi-ten assegurar la viabilitat dels projectesempresarials que volen posar en marxa.

El perill és que el factor econòmic esfiqui en el social i l’alternatiu, i no elsocial i alternatiu en l’econòmic. És adir, que l’economia social es confonguiamb el fet que el sector econòmic con-vencional es barregi amb el social i ano-

meni economia social a això, mentre queel correcte és el contrari: que siguin elsvalors socials els que inspirin i dirigeixin

l’economia. Només d’aques-ta manera entendrem ladiferència entre ficar la màen el social, (i més ara ambles expectatives de beneficiseconòmics que desperta lafutura Llei de “Dependèn-cia”), i l’alternatiu, quesiguin els valors socials,universals, els que doninprimacia a la persona i a

població per sobre de tot.

Quins són els reptes del movimentper una economia alternativa des-prés del canvi de govern i amb totl’auge social que hi va haver?

Els mateixos que abans del canvi degovern: aconseguir vertaderes experièn-cies de producció de béns i serveis quesiguin rendibles i solidàries; que tinguinbeneficis per invertir cada cop més ennoves empreses que responguin a lesnecessitats no cobertes de la població;impulsar i inserir-se en plans de desen-volupament local sostenible.

Alhora, s’ha d’ocupar un espai políticde reconeixement de les entitats d’eco-nomia solidària per part de les polítiquespúbliques, que les consideri com a sub-jectes de dret, no com a experiènciesmarginals. No hi ha motiu per renunciara la possibilitat d’influir les polítiquespúbliques i frenar fins on es pugui elperill que l’Estat serveixi només perdonar suport a l’economia al servei delspoderosos. És clar que aquesta no és laprimera prioritat del nostre quefer diari,però s’ha de tenir en compte al mateixtemps que consolidem les nostresempreses.

14 nexe - 17


L’especial sensibilitatpel medi ambient

distingeix lesempreses que

advoquen per unaeconomia més

humana.

conomia social i economia solidària no són conceptes nous,encara que se’ns vulgui fer creure això. Tanmateix, calen nousplantejaments que expliquin per què som les dones les quimajoritàriament impulsem noves formes d’economia, alterna-tives al model hegemònic de l’economia neoliberal, i de quinamanera aquests projectes plantegen accions innovadores pera un veritable canvi social. En aquest article es presenten lesrelacions entre l’economia social, l’economia solidària i el femi-nisme, i tracta d’aportar algunes pistes per a la reflexió i tam-bé alguns matisos en la comprensió de cada una d’aquestesesferes...

Per abordar aquest tema, cal definir cada un dels seuscomponents: el feminisme, l’economia social, l’economiasolidària i la seva interacció, si n’hi ha, les seves incompatibi-litats, i els seus possibles punts de convergència . Com a femi-

Feminisme i

economia social i solidària

Joelle Palmieri i Dominique Foufelle

19nexe - 17

E

20

nistes que ens hem endinsat en l’àmbit de l’economia social, imés tard de l’economia solidària, intentarem oferir algunesorientacions i, fins i tot, plantejar els desafiaments de les pro-tagonistes i actores d’aquests tres moviments.

I s’ha de començar per aquí perquè l’economia social, pelsseus propis orígens històrics, no es va combinar mai amb lesfeministes. L’economia solidària, encara que majoritàriamentduta a terme per les dones arreu del món, està únicamentrepresentada pels homes. I el feminisme, globalment implicaten la reivindicació de la igualtat de drets, escapa a la lògica deles alternatives econòmiques. Es tracta, llavors, d’aportaralgunes pistes per a la reflexió i també alguns matisos en lacomprensió i el compromís de cada una d’aquestes esferes.

L’economia social

Fa més d’un segle, amb la Comuna de París, naixien el sin-dicalisme i l’economia social. Mutualitats, cooperatives i asso-ciacions van ser creades per portar a la pràctica alternativeseconòmiques al sistema dominant de l’època: el capitalismeindustrial. Totes aquestes estructures es van basar en elsvalors de solidaritat i d’igualtat. En l’actualitat, aquest extensmoviment institucionalitzat ignora els milions de dones a Àfri-ca, Àsia, Amèrica Llatina, i en altres parts on doblen enginy iperseverança per crear mutualitats de crèdit, de salut, coope-ratives artesanals, agrícoles, de pesca... Segurament, el con-cepte de solidaritat ha canviat amb l’auge del neoliberalisme.La pròpia paraula ‘solidaritat’ anomenada tants cops de mane-ra indiscriminada ha perdut el significat. Per això, no caldriarecordar que contenen els conceptes de compromís i de risccompartit?

Ara bé, sembla que les fonts de l’economia social, de la sevacerca d’equilibri financer i desenvolupament econòmic, pro-fundament consolidades en l’economia comercial, confonen,en moltes ocasions, la solidaritat amb la compassió o la cari-tat. S’ignora, per contra, que es tracta més d’una qüestió decorresponsabilitat, de compartir valors comuns, d’intercanviarpràctiques innovadores, d’estar juntes en un mateix procés decanvi, de lluitar per una vertadera democràcia econòmica, enresum, de crear un altre món.

L’economia solidària

L’economia solidària no és un concepte nou, encara quese’ns vulgui fer creure això. D’altra banda, s’ha de tenir en

L’economiasolidària, encaraquemajoritàriamentduta a terme perles dones arreudel món, estàúnicamentrepresentada pelshomes.

nexe - 17

Feminisme i economia social i solidària

compte que la terminologia amb què es fa referència a l’eco-nomia solidària canvia segons les regions. Així doncs, s’ha fetreferència als termes d’economia popular, informal, de vida,etc. En tots els casos, es tracta d’un procés històric que téalmenys 250 anys, iniciat amb els i les socialistes utòpics iutòpiques que treballaven en una economia controlada pelstreballadors i per les treballadores i no per l’Estat. A partir delorigen etimològic de la paraula grega economia, ecos nomia–les normes, les formes d’organització de la vida–, podem trac-tar de resumir els grans principis de l’economia solidària:

–no hi ha beneficis, els beneficis es reinverteixen; –gestió democràtica de l’empresa;–formes de treballar diferents, treballar per viure;–respecte del medi ambient, els recursos i les persones

inventar mètodes d’interacció culturals... Com assenyala Sandra Quintela, socioeconomista i militant

de l’associació feminista brasilera SOF (Sempreviva Organi-zaçao Feminista), es tracta de treballar de “qualsevol altramanera, amb altres formes de pensar l’economia”. SandraQuintela fa una crítica profunda del model econòmic capita-lista, un model que no valora ni les persones, ni la diversitat,ni les iniciatives locals, sinó que, al contrari, converteix el mónen cada cop més homogeni i en igualador per la part baixa.Així doncs, cal treballar a favor d’una “cultura contracompetiti-va”.

Els qui s’oposen a la concepció de l’economia solidària coma alternativa al capitalisme al·leguen que es tracta d’una eco-nomia de supervivència, complementària, fins i tot algunsdiuen que es pot barrejar amb una economia de mercat i d’a-questa manera crear les bases d’una anomenada ‘economiaplural’. L’economia solidària ha estat també catalogada com a“tercer sector” i considerada, fins a cert punt, com un apèndixdel sistema capitalista necessari per al seu equilibri social.Tanmateix, aquestes són visions subjectives, ideològiques iculturals, d’una forta dominació masculina, patriarcal.

Com assenyala Geneviève Azam, economista feminista fran-cesa, “en les representacions dominants, es constata que, cadacop que la presència femenina és important en una activitateconòmica, aquesta activitat es presenta com a menor i menys-preada. Això ja ve de temps enrere, quan les activitats de pro-ducció i reproducció femenines es vinculaven a l’espai domèstic,a un concepte de gratuïtat, d’oferir i donar, de reciprocitat. Éssobretot al segle XIX, amb el naixement del capitalisme, quan elfet de donar i la gratuïtat es relegaven a l’àmbit privat, i la pro-ducció comercial es desenvolupa en l’àmbit públic, masculí.

Cada cop que lapresènciafemenina ésimportant en unaactivitateconòmica,aquesta activitates presenta com amenor i ésmenyspreada.

21nexe - 17


22

Geneviève prossegueix: “En el nostre món, el concepte de civi-lització i desenvolupament es vincula des d’una òptica o ambuna història d’opulència, d’abundància, que contrasta forta-ment amb els recursos naturals disponibles. L’arrelament en lanatura, el món domèstic, femení, no entren en aquesta imatgedel progrés. La representació dominant vol que les dones siguinles especialistes del vincle social: amb la funció d’harmonitza-ció, d’equilibri en la família, i de les seves activitats tradicionalsde teixit fent “retalls” del vincle social. L’economia solidàriaseria, doncs, una finalitat natural per a les dones.”

Les dones en l’economia

Segons l’ecofeminista i economista alemanya Maria Mies,“si ens preguntem per què les dones són les principals víctimesde les reformes del neoliberalisme, titubegem. És perquè l’esta-tus de les dones és baix arreu del món: no tenen poder de nego-ciació i no poden fer créixer, aprofitar el seu “capital humà”. Peraixò es recorre als estats perquè no hi hagi discriminació enversles dones, i perquè la igualtat de gènere sigui una realitat, entots els àmbits socials i econòmics”.

Però aquesta política d’“arribar a una posició més alta” prò-pia del sistema capitalista no es va aplicar mai per a les dones,ni al Sud ni al Nord. Continua sent un mite. Per explicar-se,l’economista Maria Mies utilitza la metàfora d’un iceberg, ambuna part que apareix sobre l’aigua, que representa únicamentel capital i el treball assalariat, i, d’altra banda, sota el nivellde l’aigua, invisible, el treball domèstic gratuït de les dones. Espot dir que totes les teories tradicionals sobre la nostra eco-nomia solament tenen en compte el cim de l’iceberg, es limitena la venda de la força de treball de l’adult, generalment mas-culí, per un salari... o també a la prostitució, globalment reser-vada a les dones, l’únic sector on passarien a ser sobtadamentlegítimes de percebre un salari per un treball, el del sexe.

El treball de reproducció de la capacitat de treball, assegu-rat per la dona o la mare del treballador, no apareix llavors nien les estadístiques dels capitalistes, ni en les dels estats, nien la teoria de Marx. De fet, aquest treball de reproducció, esconcep com un “bé gratuït” i “natural”, que implica “la instru-mentalització de les dones com a complement necessari per a laproletarització dels homes”, afirma Maria Mies.

A més a més, en aquesta base invisible de l’economia capi-talista, es compta també el treball dels petits pagesos i arte-sans –que continuen cobrint les necessitats de base locals– iels elements naturals, avui considerats com un bé gratuït,

El treball dereproducció de lacapacitat detreball, asseguratper la dona o lamare deltreballador, noapareix ni en lesestadístiques delscapitalistes, ni enles dels estats, nien la teoria deMarx.

nexe - 17


patentable i mercantil. De fet, tot el que es troba sota terras’ha convertit en un espai a colonitzar econòmicament “perl’home blanc occidental”.

El que destaca l’economista és que la idea mateixa que lesparts submergides de l’iceberg surtin un dia a la superfície perconvertir-se finalment en treballadors i treballadores assala-riats i assalariades forma part del mite, ja que el neoliberalis-me ens porta justament al camí contrari. Diu: “Avui trossos flo-tants de l’iceberg cada cop més importants són submergits.S’accepta que la plena ocupació, fins i tot als països rics delNord, sigui un concepte de pas. La política neoliberal de “desre-gularització” i de “flexibilitat” no és més que una altra expressiódel que anomenem la “domesticació” del treball”. De fet, lesdones porten el pes del neoliberalisme, o dit d’una altra mane-ra, sense les dones, el neoliberalisme s’enfonsaria.

D’aquesta manera, la lluita per la igualtat dels drets es con-verteix en una aberració o, fins i tot, en una pèrdua de temps.Les polítiques desreguladores no es preocupen a penes pelsdrets. Potser caldria tornar a una nova concepció més moder-na de les lluites de les dones, expressada per Sarla Devi, com-batent de la llibertat contra el colonialisme britànic en els pri-mers decennis del segle passat: “no pretenem obtenir nousdrets dels amos colonials, els obtenim de la voluntat!”.

Dones compromeses amb l’economia solidària

Podem afirmar, sense haver de recórrer a estadístiques, queles dones estan sobrerepresentades entre els més desfavorits,els pobres i els “sense veu” arreu del món.

Les dones donen suport a les seves famílies a les regionsmés devastades, o en els nostres propis suburbis, conreen laterra, mantenen els petits comerços, produeixen l’artesania.Cada cop més, es dediquen a organitzar aquest sector informali invisible. La paradoxa és que les dones que fan viure l’eco-nomia de nombrosos països queden excloses de les esferes dedecisió, o fins i tot reduïdes a l’estatus de menors, fins i totpels representants masculins d’aquest moviment, que no reco-neixen el caràcter protagonista de les dones en aquestes novesformes d’organització.

Segons la sociòloga del Quebec Josee Belleau, “quan lesdones parlen d’economia, parlen també de salut, d’educació, decultura, d’alimentació, de custòdia de fills, de l’atenció als avis,de professions no tradicionals, de poder, de violència, de guerra,de terratrèmols, de rendes escasses, de precarietat, de treballdel sexe, de divisió de les tasques domèstiques...”.

Quan les donesparlend’economia,parlen també desalut, d’educació,de cultura,d’alimentació, de custòdia defills, de l’atencióals avis, de poder, de violència...

23nexe - 17


24

Per això, valorar els coneixements tècnics tradicionals,indispensables per a la vida però sovint menyspreats –fins i totper les mateixes dones– és el camí més curt per reconquerirl’estima per una mateixa. Per exemple, al Nord, moltes donesque vénen de la immigració només posseeixen els seus conei-xements domèstics; són coneixements menyspreats i ambprou feines si reben diners a canvi d’ells. Per a les qui posse-eixen títols, la barrera del racisme segueix sent sovint insupe-rable. Enfrontades a urgències, aquestes dones, que sovintpractiquen l’economia solidària sense cap reconeixement, pre-tenen en primer lloc respondre a:

–obtenir rendes perquè els homes estan en situació d’atur oestan fora de la família;

–crear el seu propi lloc de treball perquè són rebutjades pelmercat de treball;

–agrupar-se en mutualitats perquè cap banc no concedeixcrèdit a les pobres.

Amb les seves competències i els seus coneixements tècnicstradicionals creen eines de producció, s’agrupen, s’estructu-ren i fan fructificar les seves iniciatives. Així, constaten queaquestes competències produeixen riqueses: almenys, l’auto-nomia financera (amb relació al cònjuge i l’estat), una expan-sió personal i una revisió a l’alça de la seva imatge com a per-sona; a més, aquestes activitats tenen un impacte molt positiuen la vida dels nens i de les nenes, en els i les habitants delbarri o del poble, i promouen un espai d’encontre, intercanvi...

Totes elles no s’han aturat en l’acte, ja que no accepten queaquesta forta plusvàlua social romangui un cop més ignorada.Van decidir autoavaular les seves competències, establir unanova mirada a la lectura de les riqueses. Van prendre cons-ciència que contenien propostes per a un desenvolupamentequitatiu i durador de veres, on els beneficis humans triomfa-rien sobre els beneficis financers. Animadora de l’obra “Muje-res y economía”, Josee Belleau diu d’aquesta manera el queestà en joc: donar suport a l’anàlisi i les pràctiques solidàriesde les dones, desenvolupar eines metodològiques per al reco-neixement d’aquestes pràctiques i tornar visibles les pràctiquesde les dones desenvolupant pràctiques in situ. Per a ella, unade les propostes de la seva obra fa referència a la concepciód’indicadors adaptats i diversificats sobre la riquesa i el tre-ball.

nexe - 17


El feminisme

La majoria de les feministes consideren que l’economiasolidària representa una regressió per a les dones: una torna-da als valors ancestrals de la família, i de la dona guardianade la llar, i també una acceptació de la precarització del tre-ball. No va malament conèixer aquestes pràctiques, de lesquals acabem d’examinar els seus orígens, però també s’ha demostrar que l’economia real és paradoxal: un sistema d’aline-ació i alhora generador de resistència i de canvi.

En la cerca de vertaders mitjans per a una democràciaeconòmica, algunes feministes van emprendre la tasca de tor-nar al treball invisible el seu lloc i valor just. No es tractaòbviament de reivindicar un salari familiar, que és una mane-ra de lligar la dedicació de les “dones/mares a la llar”, però síd’alterar els models en vigor. Gèneviève Azam, ajuntant lesanàlisis de Maria Mies, afirma que “Quan la vida es mercanti-litza, la separació entre producció/reproducció desapareix: lesmanipulacions genètiques de les llavors, fins i tot de l’ésserhumà, la privatització dels coneixements... la reproducció hasortit de l’àmbit privat. La vida i la reproducció entren en l’àm-bit comercial, en l’esfera capitalista. Aquesta segregaciópúblic/privat no funciona, ja que la reproducció de la vida entraen l’esfera de les mercaderies i no pot, doncs, justificar aques-ta assimilació de l’economia solidària a una economia de super-vivència. La defensa de la vida sota totes les seves formes, ladefensa de la diversitat, del dret a l’autonomia, fins i tot a l’au-tonomia alimentària, la protecció del coneixement de les gene-racions precedents, és llavors un autèntic projecte de civilitza-ció.”

Aquestes dones protagonistes de l’economia solidària por-ten veritables projectes de canvi social. Assumint la gratuïtat,impulsen el concepte del límit al model de producció capitalis-ta que rebutja les fronteres de l’acumulació sense tenir encompte el fet que els recursos naturals no són inesgotables.Resisteixen a aquest sistema garantint recursos, equilibri, for-mes d’intercanvi diferents i gratuïtat. Cosa que no significamai opressió, acceptació de la seva alineació, ja que defineixenun “preu just”, no tan sols intercanviable per diners, suscep-tible de ser apropiat per tots i totes. Aquí la gratuïtat no signi-fica “sense preu”, sinó tot el contrari.

Per acabar, Sandra Quintela ens recorda que “avui és impe-ratiu articular el treball dels moviments feministes o dels movi-ments de les dones amb l’anàlisi de la pobresa i de l’economiaper construir nous models socioeconòmics. I la part més impor-tant es refereix a la construcció d’una economia solidària: una

La lluita per laigualtat dels dretses converteix enuna aberració o,fins i tot, en unapèrdua de temps.

25nexe - 17


26

economia al servei de la societat. Afegeix: “A partir de l’anàlisifeminista, sabem que tot recau en la vida quotidiana. És en lavida quotidiana on canvien les coses. Avui i ara.”

Bibliografia

Le travail des femmes: pilier de la mondialisation, Maria Mies,www.penelopes.org/xarticle.php3?id_article=1763=Dossier Femmes et economie solidaire, Dominique Foufelle,www.penelopes.org/xarticle.php3?id_article=185=Une recherche pour un autre monde, Geneviève Azam,www.penelopes.org/xarticle.php3?id_article=3881=Entrevista amb Sandra Quintela, ww.penelopes.org/archi-ves/pages/autreprise/fev01/eco02.htm=

Aquest article va ser presentat en les jornades organitzadesper Les Pénélopes: Feministes per una economia social i solidà-ria, que van tenir lloc a Barcelona el 17 de setembre de 2004.L’article ha estat extret de www.penelopes.org.

nexe - 17


Per què no intentar-ho?

Aquest article1 exposa el projecte d’un sector que estariaconstituït per empreses cooperatives, ciutadanes, que s’auto-gestionarien en la mesura que fos possible i que no es deixa-rien parasitar pel benefici capitalista; però que, alhora, serieneficaces fins al punt de poder competir contra les empresescapitalistes del mercat. Aquest sector podria atreure els tre-

1: Aquest article està

publicat en francès a

l’obra col·lectiva Le

Socialisme de marché à

la croisée des chemins,

dirigida per Tony

Andreáni, ed. Le

Temps des Cerises,

Per un sector de la propietatsocial viable en l’entorn

econòmic actual

Jöel Martine

27nexe - 17

28

balladors, servir d’exemple per contradir les regles del joccapitalista i com a banc de prova per crear una alternativa alcapitalisme, capaç de suplantar-lo quan s’acomplissin lescondicions polítiques necessàries.

Reprenc, tot i que simplificant-lo i modificant-lo, el modelque presenta Tony Andréani2. Aquest és un dels projectespossibles, encara que n’hi ha d’altres. Aquest article és úni-cament una manera de presentar el debat. El projecte es basaen l’eficàcia de la gestió cooperativa, fent servir alhora certsfactors d’eficàcia desenvolupats pel capitalisme com ara laflexibilitat del mercat, la mobilitat del capital, etc. El sectortindria un sistema de finançament autònom, sense dependrede prestadors capitalistes (accionistes, bancs, especulaciófinancera). Com veurem més endavant, en aquest projecte esparla de dispositius originals, de vegades paradoxals, quetenen com a objectiu eliminar els obstacles que impedeixen eldesenvolupament de les empreses cooperatives, alhora queprevenir les derives capitalistes en una economia cooperativa:impedir el control exclusiu que tenen els posseïdors de capi-tal sobre les empreses i impedir que el poder es concentri enmans de les empreses més pròsperes.

Sotmeto aquest projecte a discussió. Si es considera queno és viable, que algú m’ho digui. Per concretar-lo i veure sies pot dur a terme, caldria també reunir la informació i lesopinions sobre la situació i els problemes amb què es trobenactualment les cooperatives, els bancs cooperatius i l’econo-mia alternativa i solidària.

Observacions preliminars

En teoria, els diferents components d’aquest sector hand’existir en conjunt. El presentarem com un tot completa-ment articulat; no obstant això, podem començar a construiraquest sector “amb les peces per separat”. Deixarem oberta ladiscussió sobre com proveir-se de les peces per separat, deles quals ja hi ha un gran nombre a petita o a gran escala,com assenyalarem al text.

Es tracta d’un sector comercial que no constitueix en simateix una alternativa macroeconòmica al capitalisme. Din-tre d’una política anticapitalista es pot combinar amb un sec-tor d’economia planificada, que es pot dur a terme mitjançantreformes radicals del sector públic. En parlarem més enda-vant en un paràgraf posterior.

A primera vista, aquest projecte no respon al problema dela reorientació ecològica de la societat. Per respondre a aques-

Pantin (França), 2003-

2004. En aquesta edi-

ció, les notes i les

referències estan

actualitzades des del

setembre de 2005. Per

posar-se en contacte

amb l’autor: Tel. 00

334 91 92 61 77;

[email protected].

2: Tony Andréani, Pro-

positions pour la consti-

tution d’un tiers secteur

“socialisé”, 7 pàgines,

dintre de l’annex de

Propositions offensives

concernant le secteur

public, text fotocopiat.

Idees reelaborades

dins de l’obra de Tony

Andréani, Le Socialis-

me est (à) venir, volum

2: Les Possibles: con-

sulteu la referència

més endavant en la

nota a peu de pàgina

núm. 5.

nexe - 17

Per un sector de la propietat social, viable en l’entorn econòmic actual

3: Consulteu el setma-

nal Politis, de 5 de

gener de 2001, pàg.

10, un article sobre els

projectes del govern

belga, anomenat

“Socialiser toute l’éco-

nomie?”.

ta qüestió, cal plantejar una economia que no solament satis-faci les necessitats socials, sinó que també reorienti i rein-venti aquestes necessitats en el sentit de preservar, fins i totenriquir, l’entorn natural. Vet aquí una veritable revoluciódintre de les finalitats de l’economia. Crec poder afirmar queel funcionament d’una economia cooperativa, si no produeixautomàticament una espècie de revolució, és, si més no, pos-sible. De fet, les empreses no estarien sotmeses a una exigèn-cia de benefici capitalista i serien més sensibles a la discus-sió democràtica. A més, algunes empreses d’aquest sectorformaran part igualment del que anomenem “tercer sectord’utilitat social i mediambiental”, com precisarem més enda-vant.

Així mateix, el projecte que presento potser sembli insufi-cient per a aquells que segueixin lligats a la perspectiva delcomunisme en el sentit en què l’entenia Marx (i els anarquis-tes). Crec que aquest retret no és justificable: cap al final deltext m’explicaré.

Alguns models de referència, reals i imaginaris

L’economia alternativa i solidària. Actualment, ja hi haun sector alternatiu al capitalisme a nivell de tries ètiques ide models de gestió: es tracta de l’economia alternativa isolidària, que fa servir les tècniques capitalistes (fons mutude capital de risc, per exemple) amb certes finalitats, com aratreballar pel manteniment del teixit econòmic local, per la cre-ació de llocs de treball, per la dignitat dels treballadors, per lapreservació del medi, etc. Gràcies al saber fer alternatiu, lesempreses d’aquest sector han provat la seva viabilitat. El pro-jecte que presentem aquí es basa en els valors i en els mèto-des de gestió “alternatius i solidaris”, però, a més, aportaregles del joc originals pel que fa a la propietat de les empre-ses i a la inversió del capital.

Hi ha altres projectes de conjunt que també fan referènciaa l’economia alternativa i solidària. Al meu parer, aquestsdiferents projectes poden i s’han de combinar per assolir unatransformació radical de la societat. Sobretot podem plante-jar la idea d’imposar tots o part dels criteris de l’economiasolidària al conjunt de les empreses3, la qual cosa implicariauna forta batalla social.

Un altre projecte consisteix a formalitzar un sector especí-fic, que tingui els seus mercats i reglaments propis (finalitatsde l’empresa, ajudes de l’Estat): parlem del “tercer sector d’u-tilitat social i mediambiental”, presentat sobretot a l’informe

Actualment, ja hiha un sectoralternatiu alcapitalisme anivell de triesètiques i demodels de gestió:es tracta del’economiaalternativa isolidària.

29nexe - 17


30

d’Alain Lipietz anomenat Pour le tiers secteur4. Aquest sectorestà compost d’empreses i associacions que produeixen elsserveis que ni la lliure competència al mercat ni la funciópública no són capaces d’assegurar. Per això s’anomena “ter-cer” sector. D’entrada, vull remarcar que el “sector de la pro-pietat social” que presentaré aquí no és aquest tercer sector,però al mateix temps això no vol dir que en el nostre projecteno hi hagi cabuda per a un tercer sector: de fet, seria reco-manable que un cert nombre d’empreses del sector de la pro-pietat social formessin també part del tercer sector i satisfes-sin els seus criteris. Més endavant veurem com aquests dossectors es poden sobreposar en part, alimentar-se l’un de l’al-tre i prendre una posició dintre d’una estratègia que superi elcapitalisme.

Els “nous models de socialisme” sotmesos a discusiódintre del marxisme anglosaxó5. Aquests són models macroe-conòmics abstractes que tracten d’imaginar sistemes socialis-tes amb mercat, partint de l’avaluació crítica dels factorsd’encallament que van ser posats en evidència quan van fra-cassar les experiències del socialisme estatal i les temptativesde socialisme de mercat (a l’antiga Iugoslàvia, per exemple).Però, alhora, aquests models macroeconòmics també inten-ten fer servir els mecanismes de mercat i les tècniques finan-ceres que han demostrat la seva eficàcia dintre del capitalis-me, imaginant les “regles del joc” que calen per contrarestarla tendència a reproduir les relacions de dominació capitalis-ta. Els diferents models articulen de diferents maneres l’eco-nomia planificada (democràticament), el(s) mercat(s) i l’auto-gestió.

Les experiències d’empreses que s’autogestionen. Elbalanç que se’n pot treure és que la gestió realitzada pelsmateixos treballadors és viable. Tot i això, no tot es pot auto-gestionar permanentment: calen unes regles de delegació depoder, cal formar equips de gestió, especialment quan es trac-ta d’una empresa gran. Evidentment, la gestió directa és deci-siva perquè els treballadors s’apropiïn de l’organització delseu treball de manera concreta i quotidiana. Si no hi ha unademocràcia concreta dintre del treball, la ciutadania es muti-la (en tornarem a parlar al final de l’article). Però la idea d’au-togestió no s’ha d’emprar malament; és millor parlar de ges-tió realitzada pels treballadors (labour management) i deciutadania dintre de la gestió.

Les empreses que són propietat dels treballadors són, enconjunt, eficaces tècnicament, ja que els treballadors estanmotivats i tenen una actitud participativa. Les seves tries són

4: Ed. La Découverte /

La Documentation

Française, 2001. Es

tracta d’un informe per

a Martine Aubry i Eli-

sabeth Guigou, minis-

tres de Treball i de la

Solidaritat. Podeu tro-

bar els documents

íntegres de l’informe al

web

http://lipietz.net/arti-

cle.php3?id_arti-

cle=317.

5: Tony Andréani ha

“importat” i ha tornat

a tractar aquesta pro-

blemàtica en l’espai

francòfon. Consulteu

Actuel Marx, núm. 14,

1993, PUF, dossier

“Nouveaux modèles de

socialisme” (articles de

John Roemer, Fred

Block, David Schweic-

kart, Diane Elson,

Andréani i Marc Féray)

i un capítol del llibre

d’Andréani i Féray,

Discours sur l’egalité

parmi les hommes,

L’Harmattan, 1993;

nexe - 17


consulteu també un

article d’Andréani de la

revista trotskista Criti-

que communiste, núm.

124-125, nov.-des. de

1992; he fet una pre-

sentació resumida i

didàctica d’aquesta

problemàtica dintre de

la publicació mensual

d’Estrasburg Les Alter-

natives, núm. 131,

setembre de 1994,

sota el títol “Le chaî-

non manquant, modè-

les économiques pour

un changement de

société”. Darrera sínte-

si: Tony Andréani, Le

Socialisme est (à) venir,

volum 2: Les Possibles,

ed. Syllepse, París,

2004, (consulteu tam-

bé el volum 1, L’Inven-

taire, 2001). Consulteu

els textos sobre el

debat escrits per diver-

sos autors al web de

Groupe d’Etudes “un

Socialisme pour

Demain”:

hussonet.free.fr/gesd.

htm. El llibre Le Socia-

més justes socialment que les de les empreses capitalistes: espreocupen per millorar la qualificació, els repugnen els sala-ris baixos i els treballs no qualificats. Tanmateix, aquestesempreses es veuen frenades per una certa manca de flexibili-tat en la inversió, que s’explica per la reticència que tenen elstreballadors a despatxar els seus companys i a prendre ris-cos. Aquests mecanismes imaginats dintre dels “models nousde socialisme” tenen com a objectiu aixecar aquests blocat-ges.

Un altre factor que posa traves al desenvolupament de lesscop (Societats Cooperatives Obreres de Producció) és la difi-cultat que tenen per obtenir capitals que estiguin a l’alturadels projectes dels quals són capaces tècnicament. Això pas-sa, d’una banda, perquè els seus capitals propis són limitatsi, de l’altra, perquè els bancs els demanen garanties quenomés poden donar les empreses que ja tenien fons propisprou sòlids: ens trobem davant d’un cercle viciós. I en cas quel’empresa tingui un projecte que previngui grans beneficis, elstreballadors es veuen molt temptats de deixar-se comprar peruna empresa capitalista dotada d’un gran capital, la qualpodrà llançar el projecte i els pagarà millor. Per això, tot i lesseves gestes, el desenvolupament del sector de les scop es veuentrebancat, fins i tot es veu condemnat a més o menys vege-tar, i les empreses més dinàmiques sempre tenen la tempta-ció d’abandonar. Si creéssim un fons públic de finançamentde cooperatives, el problema es resoldria: l’empresa no neces-sitaria tenir la seva pròpia reserva de capital per poderampliar les seves inversions. Aquest és un dels aspectes delprojecte que es presenta en aquest text.

Les xarxes de cooperatives, com les que existeixen aMondragon, al País Basc espanyol6, i que permeten a les co-operatives plantar cara a la competència capitalista.

Descripció del projecte: llista de components ipresentació de la mecànica

1. Cada empresa és propietat de l’associació dels seus tre-balladors i s’autogestiona. Aquest model d’empresa consti-tueix la propietat social sota la seva forma més directa.Aquestes empreses manlleven els capitals, però un posseïdorde capital no pot ni comprar cap part de l’empresa ni optar ala seva direcció: no hi ha accionistes. La fórmula que resu-meix l’esperit d’aquest sector és que ja no és el capital el quelloga el treball, sinó a l’inrevés, són els treballadors associatsa l’empresa els qui lloguen el capital.

31nexe - 17


32

2. Els treballadors d’una empresa són alhora assalariats ipropietaris. Tenen dues fonts d’ingressos: el seu salari i lapart de beneficis que els pertoca de l’empresa després dereemborsar els capitals manllevats. El salari és fix, els bene-ficis són variables.

3. En el pla financer, la finalitat d’aquestes empreses no ésremunerar accionistes capitalistes, sinó augmentar els bene-ficis que s’han de repartir entre els assalariats-propietaris.Això és el que reemplaça el benefici capitalista en el seu paperd’agulló financer en la formació d’empreses. (I també hi hamotivacions socials i mediambientals, com dintre de l’econo-mia alternativa i solidària. En tornarem a parlar.)

4. Les empreses compren i venen dins del mercat, compe-tint entre elles i amb les empreses capitalistes. Han de com-provar que són viables competitivament, la qual cosa les inci-ta a ser més dinàmiques i a eliminar despeses menors. Estracta, doncs, d’un sector de lliure mercat, que no té res aveure amb una economia planificada, factor de burocràcia ide proteccionisme corporativista7.

5. La competència, però, no exclou la cooperació. Lesempreses estan obligades a afiliar-se a una xarxa on s’inter-canvia informació sobre els seus diferents models de gestió isobre els seus projectes de recerca i de desenvolupament8.Aquesta xarxa anticipa les evolucions tecnològiques i les rees-tructuracions, per tal d’evitar la competència salvatge i per tald’organitzar la reordenació d’aquells treballadors que correnel perill de quedar-se sense feina. Aquesta xarxa es pot inspi-rar en les Cambres de Comerç i d’Indústria o en les interem-preses network que existeixen al Japó en el camp de les novestecnologies. Però la xarxa és un servei públic que dóna l’Es-tat (o la regió o les institucions europees9) amb garanties d’in-dependència per evitar que les empreses més influentspuguin manipular-la. És clar que serà molt difícil impedir ales empreses capitalistes que pirategin la xarxa, però, d’altrabanda, els assalariats de les empreses capitalistes tambépodran basar-se en les informacions que n’extreguin per exi-gir, dintre del seu sector, un tracte millor i el dret a tenir algu-na cosa a dir sobre la gestió10.

6. Per evitar que el corporativisme bloquegi les evolucionstecnològiques, com va passar al sistema soviètic, és importantque aquest sector garanteixi als empleats que no hi hauràsupressió eventual del seu treball. Com que els directius deles empreses i els seus representants dintre de la xarxa d’in-formació els elegiran i els treballadors els controlaran, podemsuposar que les decisions que aquests prendran miraran de

lisme de marché à la

croisée des chemins,

esmentat més amunt,

fa la comparació entre

aquests debats i ava-

lua les reformes que

estan tenint lloc a la

Xina, al Vietnam i a

Cuba: articles de Wei

Xiaoping, Liêm Hoang-

Ngoc i Isaac Johsua.

6: Consulteu el web de

Mondragon Corpora-

ción Cooperativa:

www.mondragon.mcc.e

s.

Bibliografia en anglès

d’observadors externs:

www.sfworlds.com/lin

kword/mondragon.ht

ml.

He escrit una presen-

tació breu dels avan-

tatges d’aquest siste-

ma d’organització: Les

coopératives ouvrières

de Mondragon, Une

Reponse Autogestion-

naire a la Mondialisa-

tion: www.atelierspour-

lautogestion.org/article

.php3?id_article=23 o

nexe - 17


joel.martine.free.fr,

rúbrica “alternatives

économiques”.

Per a més informació:

- William Foote Whyte,

Kathleen King Why-

te, Making Mondra-

gon, Cornell Univer-

sity, ILR Press,

1998, 1991;

- Sharryn Kasmir, The

Myth of Mondragon,

State University of

New York Press,

1996; El Mito de

Mondragon, Editorial

Txalaparta, Tafalla,

1999;

- Jabier Lertxundi, La

Tecnocracia en MCC,

el Opus Dei y el PNV,

ed. Basandere Argi-

taletxea, 2002.

- Podem trobar una

crítica del llibre

anterior, signada per

Jon Mimentza, a

www.goizargi.com/2

005/rtf/latecnocra-

ciaenmcc.rtf.

7: Si recorrem a un

mercat competitiu, així

mantenir els llocs de treball. Si, per exemple, els treballadorsd’una empresa han d’elegir entre mantenir els seus beneficismitjançant la supressió de llocs de treball, o disminuir-losreduint l’horari laboral per mantenir tots els llocs de treballs,no és probable que optin per la primera solució, com farienels accionistes capitalistes en un cas així. Més en general, siun sector així té la grandària suficient, pot resultar versem-blant que tingui com a objectiu no enviar ningú a l’atur.

7. Podem imaginar una estipulació de salaris, vàlida per atot el sector, que fixi un mínim que s’allunyi dels salaris tanbaixos que es paguen dintre del sector capitalista, que, alho-ra, prohibeixi els salaris espaterrants que s’ofereixen als diri-gents de les empreses capitalistes, i que tingui en comptel’antiguitat per tal que les reordenacions internes al sector nosiguin perjudicials. La xarxa interempreses podria crear unfons d’assegurança de salaris (al Japó ja n’hi ha un). Tot iaixò, aquest esperit d’igualtat no ha d’impedir que hi hagialguns salaris alts, per tal d’atreure i retenir dintre del sectoraquells professionals que estiguin altament qualificats o tin-guin qualificacions poc comunes.

8. Les empreses tenen accés, com les empreses capitalis-tes, a crèdits bancaris per finançar els seus projectes. La ideaés que les empreses siguin rendibles, és a dir, que puguinreemborsar els capitals manllevats i els interessos (si no,corren el perill de ser declarades en fallida amb el temps). Larendibilitat comptable és, per tant, el criteri per a una bonagestió, i la inversió és igual de mòbil que al sector capitalista:el capital s’inverteix en projectes que es consideren rendibles.Dintre d’aquest sector es fa servir el capital com una eina degestió que és flexible i alhora rigorosa. No obstant això,aquest sector és totalment diferent del sector capitalista, talcom veurem ara mateix.

9. Per al sistema de finançament s’han concebut diversesvariants que inclouen dos components: d’una banda, un fonspúblic de finançament i, de l’altra, bancs que siguin tambéempreses cooperatives. El fons públic garantit per l’Estat ésnecessari perquè el sector disposi d’una base financera sòli-da i segura, especialment al principi. Una de les possibilitatsés que el fons públic presti el capital directament a les empre-ses de producció. Més endavant veurem per què és preferibleque també hi hagi bancs que actuïn d’intermediaris entre elfons públic de finançament i les empreses. Per simplificarl’exposició, però, no en parlarem, d’entrada, de bancs: deba-trem sobre el seu paper un cop el lector s’hagi familiaritzatamb les grans línies del projecte.

33nexe - 17


34

10. El sector no està connectat amb els mercats financers.Les empreses no poden invertir accions en borsa. El fonspúblic de finançament és el que els presta el capital. Per tant,les empreses compten només amb un finançament que depènúnicament de les seves perspectives de rendibilitat i no delsmoviments imprevisibles de l’especulació financera.

11. El fons públic tampoc no ha d’apel·lar, per les mateixesraons, a un finançament especulatiu. La millor solució ésproveir-se, al principi, d’un fons d’estalvis11 que garanteixi uninterès fix: aquest fons lliuraria bons que no es podrien nego-ciar en el mercat. (garantir un interès fix de remuneració d’a-quests bons és possible: és el que fan des de fa temps les cai-xes d’estalvis. Tanmateix, perquè aquesta remuneracióresulti atractiva no s’ha d’allunyar massa de la que es podriaesperar d’una inversió especulativa, però no està connectadaals moviments especulatius a curt termini). D’altra banda,aquest fons es desenvolupa gràcies als interessos que extreudels préstecs que fa a les empreses. A la llarga, si el sectorsocialitzat marxa bé, aquests podrien constituir la principalfont d’acumulació de capital dintre de les caixes del fons. Noobstant això, és recomanable recórrer sempre al fons d’estal-vis per tenir recursos que siguin prou importants i relativa-ment independents dels alts i baixos de la rendibilitat del sec-tor socialitzat12.

12. És igual d’important políticament que aquest fons ges-tioni una part dels estalvis populars per tal que els contri-buents tinguin consciència d’estar participant en el finança-ment de l’experiència socialista (amb més motiu si l’èxit delsector aconsegueix augmentar la remuneració dels seusestalvis...). Així doncs, el fons públic és una de les formesindirectes de la propietat social (l’empresa cooperativa seria laforma directa). Això suposa que la seva gestió l’hagi de super-visar, de manera democràtica i transparent, un consell decontrol (format com els Consells Econòmics i Socials) que fosrepresentatiu de les forces socials implicades en el sector, iles assemblees parlamentàries.

13. Així doncs, les empreses s’alliberen de la càrrega delbenefici capitalista. Dintre del capitalisme, per als accionis-tes, la rendibilitat és la condició sine quan non per manteniruna activitat. Aquest no és el cas dintre del sector de la pro-pietat social: una empresa és viable sempre que disposi deprou diners per pagar els salaris i reemborsar els seus prés-tecs amb interessos (i pagar els seus impostos). L’empresaobligatòriament ha de mantenir aquest equilibri financer perinspirar confiança als experts del fons públic de finançament.

com a una rendibilit-

zació del capital, és

perquè hem fet balanç

de les experiències

anomenades socialis-

tes, és a dir, de l’eco-

nomia planificada, on

les decisions d’invertir

les prenen les autori-

tats administratives o

polítiques. La principal

motivació d’aquests

últims és consolidar el

seu poder, de manera

que, per força, no pre-

nen les decisions més

útils tècnicament o

econòmicament, sinó

aquelles que augmen-

ten el seu poder en la

societat. Per exemple,

cada clan burocràtic

intentarà augmentar el

nombre de llocs de tre-

ball que en depenguin,

sia mitjançant projec-

tes arbitraris i costo-

sos –voluntarisme

burocràtic–, sia evitant

tot trasbals que pugui

sotmetre a crítica la

seva posició de poder

–conservadorisme cor-

nexe - 17


porativista. D’aquí ve

una tendència al mal-

baratament, a la irra-

cionalitat i sovint al

bloqueig de la innova-

ció tècnica, com s’ha

observat en els darrers

decennis en el “comu-

nisme” de l’Europa de

l’Est. Evidentment es

pot lluitar contra

aquestes tendències si

es fa una intervenció

democràtica intensa a

tots els nivells, però,

com que la democràcia

és una cosa difícil i

corruptible, també

hem d’imaginar meca-

nismes econòmics que

puguin posar obstacles

a les tendències

burocràtiques. Aquest

és el principal interès

del debat sobre els

nous models de socia-

lisme.

8: Propietat cooperati-

va, mercat, xarxa de

cooperació: aquest sec-

tor s’assembla molt al

model de socialisme

És això el que disciplina la gestió. De més, l’empresa inten-tarà treure’n beneficis perquè això incita els treballadors,però no serà obligatori. Primer avantatge: permet el manteni-ment de les empreses que, tot i no ser rendibles des del puntde vista capitalista, responen a una necessitat social omediambiental, i ho demostren amb el seu equilibri financer,expressió d’una demanda solvent per als consumidors. Oamb les ajudes dels poders públics: és aquí precisament onun “tercer sector d’utilitat social i mediambiental” pot estarpresent a l’interior del sector socialitzat; una part de lesempreses socialitzades poden decidir abandonar la cerca debeneficis i integrar-se en el tercer sector. En conseqüència, esproduiria una interpenetració i una sinergia entre sectorsocialitzat i tercer sector sobre la qual tornarem a parlar. Unaltre avantatge de l’absència de benefici capitalista és que sónels treballadors de l’empresa els qui decideixen si els guanysde productivitat es faran servir per augmentar els beneficis oper reduir l’horari laboral. Es tracta, per tant, d’un fre al “pro-ductivisme” (“produccionisme” seria una paraula més exacta)generat per la competició de mercat. Evidentment, un bancpot obligar una empresa a fer eleccions produccionistes, talcom veiem avui dia clarament en l’agricultura, però, davantd’això, el que importa, com veurem, és que hi hagi competèn-cia entre els bancs i/o una oferta de finançaments alterna-tius, feta per bancs d’orientació alternativa o directament pelfons públic de finançament.

14. Allò que substitueix el benefici dels accionistes en elseu paper d’agulló financer en la formació d’empreses és l’in-terès que posen els treballadors per augmentar els seus bene-ficis al marge del salari o per reduir les hores de treball. (Elmateix s’aplica als empleats de banca, si hi ha bancs). Aques-ta disposició, és clar, comporta desigualtats, però la seva fina-litat és evitar un dels factors d’estancament que hi ha avui diadintre de la funció pública i que es va veure amplificada din-tre del sistema soviètic: que independentment de si treballesbé o malament, et paguen. D’altra banda, hi ha una equitatde base assegurada per les garanties salarials vigents dins elsector: els assalariats d’una empresa poden fer-se rics, peròno pobres. En resum, la riquesa no dóna poder sobre el tre-ball d’altri: ningú no pot comprar part d’una empresa; l’em-presa resta propietat dels seus treballadors segons el princi-pi “una persona, un vot”.

15. Les agències de fons públic de finançament (o millor:els bancs) fan un dictamen pericial de la gestió de les empre-ses amb les quals han acordat un préstec. Al cap i a la fi,

35nexe - 17


36

aquests préstecs han de reportar interessos. Així, igual queen el capitalisme, el prestador exerceix una funció de controlexterior sobre l’empresa. Per dur a terme aquest controlseguint l’esperit alternatiu i solidari, existeixen els mètodesdel “microcrèdit” (algunes de les persones que porten el pro-jecte són corresponsables i hi ha un seguiment social) i enca-ra millor del “fons mutu de capital de risc”.

16. El fons mutu de capital de risc és una forma flexible desocialitzar els beneficis i les pèrdues que es produeixen en elmercat dels préstecs, sense la intervenció directa de l’Estat;en general, el fons mutu de capital de risc es dedica afinançar activitats delicades o que es troben en ràpida muta-ció tecnològica. Es fa un préstec paral·lelament, per exemple,a una vintena d’empreses, tot predient que els beneficis queassoliran les tres o quatre que marxaran molt bé serviran perpal·liar les pèrdues d’aquelles que tindran dificultats o quefaran fallida. El fons de finançament es compromet a cobriruna part important de les pèrdues que tingui l’empresa si fra-cassa i, recíprocament, l’empresa manllevadora es compro-met a destinar una part important dels seus beneficis al fonsde finançament si té èxit. El dret a l’error no és només un pri-vilegi dels rics o dels laboratoris de la recerca pública. Aquestsistema implica, com veurem al paràgraf següent, que lesempreses beneficiàries no capitalitzin elles mateixes els bene-ficis que els quedaran després d’haver-ne distribuït una partals seus treballadors, sinó que aquests beneficis els recupe-rarà el fons públic per proveir les altres empreses del sector.El profit que treu una empresa d’èxit integrant-se en un sis-tema de capital de risc és guanyar la confiança del seu ban-quer, que li donarà accés a crèdits interessants perquè conti-nuï amb les seves activitats. Aquest sistema també liproporcionarà el prestigi moral i polític propi d’una posició delíder que li serà reconeguda per la xarxa d’informació d’inter-empreses.

17. Una innovació paradoxal: res d’autofinançament, unaempresa no pot acumular capital. Les empreses del sectorfuncionen únicament amb el capital de crèdits i no tenen fonspropis. (Podem fer una petita excepció atès aquest principi:quan es tracti d’una empresa que vol intentar entrar en elsector, però que prefereix guardar els fons propis que haviaacumulat anteriorment per poder-ne disposar en cas de noromandre-hi dins.) La plusvàlua que produeix una empresano es queda a les seves arques: una part és absorbida en for-ma d’interessos pel fons públic de finançament (i eventual-ment pel banc que fa d’intermediari) i l’altra es distribueix en

que va imaginar

Proudhon al segle XIX,

del qual Nöel Mamère

parlava molt bé al seu

llibre Ma république,

ed. du Seuil, 1999,

pàg. 138-141.

9: O l’ONU.

10: La construcció de

xarxes d’informació

econòmica no capita-

listes és una batalla

política decisiva per fer

possible l’apropiació

social de l’economia:

cal reforçar i democra-

titzar institucions

públiques com l’Insee

(Institut National de la

Statistique et des Etu-

des Economiques),

desenvolupar el

comerç solidari,

reforçar els mitjans per

dur a terme dictàmens

pericials d’associacions

de consumidors i sin-

dicats...

11: Una altra solució

és que el fons s’ali-

nexe - 17


menti dels impostos,

però, sens dubte,

resulta menys motiva-

dora políticament.

12: A França existei-

xen un tipus de caixes

d’estalvis centralitza-

des que són conegudes

perquè són directa-

ment una eina de la

política industrial de

l’Estat: es tracta de les

Codévi (Comptes pour

le développement

industriel).

concepte de beneficis als assalariats-propietaris. Aquesta dis-posició és paradoxal, entra en contacte amb els corrents depensament que ens ha inculcat l’economia capitalista. Enefecte, el lliure mercat socialitzat ven productes per fer fruc-tificar un capital, però no s’apropia del capital que acumula.Aquesta innovació, que devem als teòrics dels “nous modelsde socialisme” esmentats més amunt, és important per a laviabilitat del sector (i per al manteniment del seu caire alter-natiu, com veurem al punt següent). Dintre d’aquest sector,no cal tenir capital per engegar una empresa. Ens trobemdavant del lliure mercat per a tothom i no només per als rics.Només cal tenir un projecte que sigui prou convincent als ullsdels experts del fons de finançament per obtenir els préstecsque permetran posar en marxa l’activitat. El fons de finança-ment no exigeix garantia financera a l’empresa, només dema-na una garantia de viabilitat basada en la qualificació delstreballadors i una estimació dels guanys que s’espera acon-seguir en el mercat. És el mateix fons el que s’assegura con-tra les pèrdues eventuals: depèn de la solidesa de la seva basefinancera que va en funció de la seva capacitat per recollir elsestalvis.

18. A més, l’absència de fons propis evita que les empresessocialitzades amb més beneficis dictin, en nom del seu poderfinancer, els seus preus i els seus projectes a les empresesmenys rendibles, la qual cosa restauraria una subordinacióde tipus capitalista entre empreses socialitzades riques ipobres, com va passar a l’antiga Iugoslàvia. L’absència defons propis és un mecanisme per impedir una deriva capita-lista en el sector, és un element d’una futura regulació macro-econòmica socialista. (És obvi que hi haurà tota classe dedesigualtats entre les empreses, la majoria nefastes, contrales quals una política econòmica democràtica haurà de llui-tar; però, com a mínim, no seran amplificades automàtica-ment per la possessió del capital.)

19. Tractarem en aquest punt, com havia anunciat ante-riorment, el possible paper dels bancs dintre del sector. Elpréstec de capitals a les empreses i el dictamen pericial de laseva gestió el podrien fer els bancs, que estarien constituïtstambé com a empreses cooperatives i competirien entre ells.Els bancs manllevarien el capital al fons públic de finança-ment i s’encarregarien del muntatge financer dels préstecs ales empreses, basant-se en un dictamen pericial, tècnic ialhora financer, que seria la seva principal competència.Encarnarien la propietat social directa d’aquesta riquesaimmaterial que són els serveis de gestió financera. Igual que

El fons públic,garantit perl’Estat, ésnecessari perquèel sector disposid’una basefinancera sòlida isegura,especialment alprincipi.

37nexe - 17


38

les empreses de producció, i pels mateixos motius, aquestsbancs no tindrien capitals propis; així mateix, el seu objectiufinancer seria l’increment dels beneficis dels seus assalariats-propietaris. L’avantatge d’aquest sistema és que la competèn-cia funcionaria com un factor d’eficàcia: els experts d’un bancde lliure mercat potser estarien menys temptats per la rutinaque els funcionaris del fons públic. D’altra banda, es corre elperill que els directius dels bancs, com que es troben en posi-ció de controlar l’assignació de recursos, esdevinguin pseu-docapitalistes davant de les empreses per a les quals admi-nistrarien el capital. En tot sistema on hi hagi capital, lesempreses de producció, encara que el posseïdor del capital noles posseeixi directament, estan sotmeses a les seves deci-sions (com passa actualment amb els pagesos “independents”que, de fet, depenen del banc, encara que sigui cooperatiu).Contra aquest factor de recomposició espontània de la domi-nació capitalista, quins són els millors remeis? És millor unsistema financer estatal, que fins i tot amb tota mena de con-trols democràtics corri el perill d’anquilosar-se i esdevenir elvedat de caça de clans burocràtics interns? O és millor unsistema de lliure competència? Podem imaginar una combi-nació dels dos, dels bancs en lliure mercat, però també d’unfons públic, que estiguin sotmesos a un plec de condicionsdebatut democràticament al si del sector i al parlament.

20. Esmentaré també que el model presentat per Andréanipreveu estructures d’empreses complexes, amb cases cen-trals i filials, estructures alhora flexibles i ramificades, l’eficà-cia de les quals ja es veu dintre del capitalisme actual, peròque tindrien regles de gestió democràtica una mica complexesper organitzar i garantir el poder dels assalariats-propietaris.

21. D’altra banda, les empreses del sector serien induïdesa constituir aliances comercials, tecnològiques i fins i totfinanceres amb empreses capitalistes. Dintre del text d’An-dréani trobem les proposicions sobre les “instruccions d’ús”d’aquestes aliances i les regles que s’han de respectar.

22. El sector ha de tenir el suport d’una voluntat política.Evidentment, allò que guia el projecte és la preocupació perun cert “automatisme” econòmic del sector socialitzat: el pro-jecte s’ha de desenvolupar sol mitjançant el joc lliure de lacursa dels beneficis en el mercat. És la condició que ha decomplir per no ser anihilat o absorbit pel capitalisme. Les ins-titucions polítiques no l’han d’aixecar a pols, tanmateix, estracta d’una economia ciutadana que pot mobilitzar política-ment una part de la societat i que ho ha de fer per competiramb el capitalisme.

La riquesa nodóna poder sobreel treball d’altri:ningú no potcomprar partd’una empresa;l’empresa restapropietat delsseus treballadorssegons el principid’“una persona,un vot”.

nexe - 17


13: Una altra possibili-

tat, aplicable específi-

cament al tercer sec-

tor: vaig llegir que a

Itàlia una cooperativa

pot exercir el dret de

tenir col·laboradors

desinteressats entre

els seus membres fins

a un cert percentatge

del nombre total dels

components de l’em-

presa.

23. Fóra adient que cada empresa es dotés d’una associa-ció d’amics de l’empresa, que mobilitzés les energies de desin-teressats per ajudar el seu projecte social i mediambiental(com ja es fa dintre de l’economia alternativa i solidària). Aixòseria un “plus” per a la gestió de l’empresa, gens negligible enla seva competició contra les empreses capitalistes. És tambéuna manera d’afirmar el caràcter ciutadà de l’empresa, el llocque ocupa en el si de la democràcia local i de tenir pes en lesrelacions de força política general a favor del sector13.

24. També ens podem plantejar la idea que els veïns i elsconsumidors s’associïn d’una manera o una altra a la direc-ció de l’empresa. No obstant això, em sembla menys excessiui més racional que estiguin representats dintre de la xarxad’informació interempreses.

25. L’Estat (o potser un poder regional) ha de ser qui deci-deixi el llançament del sector. Evidentment, es pot provar l’ex-periència a petita escala. Per exemple, un banc alternatiupodria proposar a algunes empreses el sistema de finança-ment que acabem de descriure (certs bancs que són coopera-tives ja estan compromesos amb el finançament de l’econo-mia alternativa i solidària). O també es podria constituir unaxarxa de cooperatives a escala local, com la que hi ha a Mon-dragon. Però perquè un sector així tingui els mitjans per asso-lir les seves ambicions i poder resultar atractiu, cal que arri-bi a una certa massa crítica. La seva construcció, perexemple, podria formar part d’una coalició entre un partitalternatiu i un partit de centre esquerra. Com que al principinomés es tracta d’una experiència sectorial, no estem obligatsa convèncer una majoria d’electors: n’hi ha prou que unaminoria forta, intocable dintre d’una aliança de govern, donia conèixer la idea. El sector ha de tenir el suport de les col·lec-tivitats locals, a títol de la seva participació en el desenvolu-pament local, i dels moviments socials: moviments de consu-midors, sindicats, moviments feministes, etc. Aquest sectors’inscriuria dintre del panorama institucional de la democrà-cia (igual com la Seguretat Social o l’estatut de la funciópública), de manera que no es podria suprimir fàcilmentencara que hi hagués un canvi de govern. En aquest aspecte,val més que el fons públic de finançament tingui autonomiade gestió. Per constituir aquest sector caldrà emprendre bata-lla contra els liberals per fer-los canviar d’opinió: els dinersque recapti el fons públic de desenvolupament s’escaparan al’acumulació capitalista, a la qual cosa s’oposaran els libe-rals, així com s’oposen actualment als sistemes de jubilacióper repartició. Hi haurà una batalla institucional entre els

El fons mutu decapital de risc ésuna forma flexiblede socialitzar elsbeneficis i lespèrdues que esprodueixen en elmercat delspréstecs, sense laintervenciódirecta de l’Estat.

39nexe - 17


40

que volen mantenir el capitalisme i els defensors del sectorsocialitzat. Dins d’aquesta batalla, el consell de control delsector, del qual hem parlat més amunt, haurà de ser unaforça de proposició política.

Sector cooperatiu comercial i sector públic

L’augment de poder d’un sector d’empreses cooperativespot sortir molt afavorit d’un partenariat amb les empresespúbliques i els serveis públics, principalment per tal d’obtenirmercats. Tanmateix, el problema que això planteja és que cal-dria una política de reformes radicals del sector públic. Polí-ticament, ambdues coses són complementàries.

Per això, abans de plantejar com podria participar un sec-tor de la propietat social en una alternativa macroeconòmicaal capitalisme, hem de pensar en el que podria ser una refor-ma radical del sector públic. Exposaré aquí aquesta qüestióresumidament i sense entrar en el debat, prenent com a ins-piració dos textos dels quals ometré les diferències: l’articleque ja he esmentat de Tony Andréani, Propositions offensivesconcernant le secteur public, 1999, i el llibre d’Yves Salesse,Réformes et révolution, propositions pour une gauche de gau-che, ed. Agone, 2001.

Un govern que vulgui realitzar reformes radicals, en primerlloc, hauria de fer prevaler d’allò que fonamenta la legitimitatdels serveis públics: la necessitat de posar a disposició de tot-hom, gratuïtament o a un preu accessible, un conjunt de ser-veis i de béns que són necessaris per exercir la ciutadania iper al benestar del ciutadà: seguretat, justícia, salut, habitat-ge, educació, qualitat de l’entorn natural, telefonia, informa-ció, transports... A aquesta llista podríem afegir un cert nom-bre de béns sobre els quals la col·lectivitat considera que had’exercir un cert control polític: l’aigua, l’energia, l’alimenta-ció... La llista d’aquests béns es pot ampliar a tot allò que nosigui superflu; per contra, la podem limitar a només allò queés necessari per als ciutadans avui dia. Però aquest és undebat polític que no resoldrem aquí. Des d’una òpticademocràtica, la missió de l’Estat és produir aquests béns, demanera que la seva majoria no es pugui produir dintre delsector privat sense que això generi injustícies greus. Tot iaixò, alguns d’aquests béns poden estar molt ben produïtsper les empreses privades, però l’Estat n’ha de controlar laqualitat, la distribució i el preu. Aquest raonament, a mésd’una investigació per esbrinar què costen les empreses pri-vades sovint a la col·lectivitat, és suficient per legitimar el

nexe - 17


reforç dels serveis públics no comercials, així com la consti-tució d’empreses públiques (propietat de l’Estat o de col·lecti-vitats locals) allà on sigui l’única manera d’orientar la pro-ducció envers el bé públic. Per exemple, no cal ni ésaconsellable que tots els transports o totes les cadenes detelevisió siguin públics, però, des del punt de vista democrà-tic, seria nefast que tots fossin privats.

L’existència del lliure mercat està prou legitimada pelsperills que ja coneixem de l’economia planificada: el risc decaure en una dictadura que sigui l’aparell de l’Estat sobre lasocietat i la tendència a l’anquilosament burocràtic; peròaquesta legitimació del lliure mercat, com ja hem comprès, noés una justificació del capitalisme.

Totes aquestes consideracions condueixen, en primer lloc,a legitimar el reforç dels serveis públics que no funcionaransegons una rendibilitat comercial, sinó segons unes missionsi uns procediments administratius, i una forta democratitza-ció dels seus models de direcció i de gestió. Sobre la base d’a-quest os dur de rosegar que haurien de constituir els serveispúblics, l’Estat disposa de personal qualificat i de mitjansmaterials que permeten crear, complementàries als serveispúblics, empreses capaces d’intervenir en l’esfera comercial.Les finalitats i els objectius d’aquestes empreses ja no sónuna cosa que s’hagin de guardar els tecnòcrates, sinó ques’han de debatre democràticament i s’han de resoldre mit-jançant els vots al parlament. Aquestes empreses poden serpropietat de l’Estat (o dels poders públics locals o europeus),o poden ser, amb la condició de quedar controlades per l’Es-tat, societats d’economia mixta, la qual cosa pot facilitar eldrenatge dels capitals privats i de les aliances. En aquestesempreses s’han d’establir formes de participació democràticaper a la gestió de la part dels assalariats i dels usuaris.

A partir d’això podem imaginar l’exploració d’una alterna-tiva macroeconòmica al capitalisme, amb dues parts comple-mentàries: d’una banda un sector públic, de fet un capitalis-me d’Estat, però en què els objectius es decidiriendemocràticament i no serien imposats pel mercat o pelstecnòcrates; un sector que, democratitzat a tots els nivells(des dels debats d’orientació fins a la gestió quotidiana ilocal), podria ser el lloc per a una apropiació social de l’eco-nomia, i, d’altra banda, un sector cooperatiu, l’espai per a lapropietat social directa.

Una part del sector cooperatiu pot secundar els serveispúblics sota l’etiqueta del “tercer sector”, del qual parlaremara mateix.

Es tracta d’unaeconomiaciutadana que potmobilitzarpolíticament unapart de la societati que ho ha de ferper competir ambel capitalisme.

41nexe - 17


42

Intersecció i sinergia entre el tercer sector i elsector socialitzat

Com hem vist al punt 13, algunes empreses poden decidirdesprendre’s dels beneficis i participar en el que s’anomena“tercer sector d’utilitat social i mediambiental”. Dins l’òpticad’una transformació democràtica i ecològica de l’economia,em sembla que el tercer sector i el sector de la propietat socialsón complementaris.

a. DefinicióAquest sector (ara seguim el projecte d’Alain Lipietz que

hem esmentat més amunt) està compost d’empreses i d’asso-ciacions que produeixen serveis que ni el lliure mercat en elsector mercantil ni la funció pública són capaços d’assegurar.Per això s’anomena tercer sector. Per exemple, seria un res-taurant en un barri pobre o un servei de restauració a domi-cili per a gent gran: aquesta activitat no dóna prou beneficisper atreure una empresa privada; d’altra banda, una part dela clientela és solvent i la demanda és mòbil, de manera quees prefereix recórrer a la iniciativa lliure dels ciutadans–alguns desinteressadament, d’altres, en canvi, assalariats–abans que constituir un servei públic que funcioni segons elsprocediments administratius relativament uniformes (ditaixò, també podem imaginar serveis públics amb missionsflexibles i adaptables). El tercer sector es caracteritza per laseva barrejadissa de recursos de l’empresa, una part proce-dent de la venda dels seus serveis als clients i una altra de l’a-juda dels poders públics: subvencions o exempcions d’impos-tos, finançament públic d’una part dels salaris sobretot coma exempció de costos socials. Per justificar i merèixer aques-tes ajudes, l’empresa ha de complir alguns criteris: tenir uti-litat social i mediambiental, no ser lucrativa (no distribuir elsbeneficis entre els seus membres) o ser-ho d’una maneralimitada, i ser transparent en la gestió. En donar aquestesajudes, l’Estat crea una demanda solvent per als béns, comara els serveis per als més pobres, els consumidors dels qualsno són solvents individualment, o per als béns públics, alsquals el mecanisme del mercat no els pot fixar cap valor decanvi (exemples: la reconstitució de llocs socials a escalalocal, la conservació de la natura, la seguretat de les genera-cions futures, etc.). Sense aquest finançament específic, no espodrien presentar activitats d’aquest tipus dintre de l’entorncomercial.

nexe - 17


b. La interseccióQuina relació té amb el nostre projecte d’un sector de la

propietat social? Hi ha una intersecció entre tots dos sectors.Les empreses del tercer sector no poden formar part del sec-tor de la propietat social perquè no totes són propietat delsseus treballadors i estan ben lluny de ser-ho. Algunes, en elmarc de dispositius per a la col·locació de desocupats queestableix l’Estat, ofereixen principalment llocs de treballsamb salaris baixos (per exemple, els Contrats Emploi Solida-rité, on un treball de mitja jornada es paga amb la meitat delsalari mínim interprofessional), o contractes de treball dedurada determinada. Vist l’estat actual del mercat laboral,aquests treballs poden tenir un paper útil “d’inserció”. Noobstant això, aquest tipus d’empresa i de treball no podenservir com a punt de suport per a una alternativa al capita-lisme. D’altra banda, una part d’empreses del sector de lapropietat social sí que pot formar part del tercer sector:només cal que la seva gestió sigui transparent i tingui unafinalitat social (cosa que és realitzada per l’autogestió i per l’a-filiació a la xarxa d’informació interempreses), que negociïnamb els poders públics un plec de condicions respecte alsserveis que assegurarien a la col·lectivitat, i que, en definiti-va, no siguin lucratives, una opció que, com hem vist, és pos-sible. Tot i amb això, la majoria de les empreses de propietatsocial no formarien part del tercer sector, ja que el seu objec-tiu és generar beneficis en el mercat i distribuir-los entre elsseus assalariats-propietaris.

c. Canviar la vidaGràcies al finançament del tercer sector, l’autogestió no es

reclou en l’egoisme d’empresa: les empreses que vulguinpoden experimentar una economia guiada per la solidaritat iper la creativitat no utilitària. Una política de tercer sector ésuna eina indispensable per introduir en l’economia finalitatsno econòmiques (ecològiques, artístiques, espirituals, científi-ques, etc.), posant en marxa activitats que, altrament, noserien viables econòmicament i deixant el camí lliure a lainventiva i a la iniciativa necessàries per detectar els proble-mes ecològics o socials i trobar-ne solucions. Dins del tercersector hi ha un marge de maniobra per experimentar lesopcions econòmiques que no siguin dictades per les necessi-tats existents que produeix el sistema dominant, sinó per pro-jectes de societat (fins i tot minoritaris) que busquen reorien-tar les necessitats segons els valors.

No cal ni ésaconsellable quetots els transportso totes lescadenes detelevisió siguinpúblics; però, desdel punt de vistademocràtic, serianefast que totsfossin privats.

43nexe - 17


44

I encara que no s’arribi tan lluny, l’empresa o l’associaciódel tercer sector és una de les formes indispensables de lademocràcia participativa, local i de projecte en una relacióclarament contractual amb els poders públics. És un delscanals per fer-se càrrec de la democràcia concreta de la vidaeconòmica, ja que sabem que l’autogestió pura i dura, la pro-pietat total de l’empresa per part dels treballadors, no es potcomplir sempre.

En resum, cap projecte de democratització radical de l’eco-nomia que tractés de parar o trencar amb el capitalisme nopodria ignorar una política de tercer sector. Per això convépensar en la intersecció entre el sector de la propietat socialautogestionada i el tercer sector.

d. Contra la privatització de les adquisicions del tercersector

Si el tercer sector és dinàmic, corre el perill de veure’s pri-vat de les seves activitats més rendibles, que reprendran lesempreses capitalistes, i de veure’s confinat a gestionar nomésaquelles activitats més difícils i no rendibles. Posem-ne unexemple. Imaginem-nos una empresa que reparteix menjar adomicili en un barri a gent gran amb ingressos baixos. Aques-ta empresa, que està proveïda de prestacions de qualitat iconeix bé les persones, ja que col·loca dones del barri en elsllocs de treball “d’inserció”, comença a interessar a una clien-tela més rica, sobretot a joves de classe mitjana que no tenentemps per cuinar cada dia i a persones que estan disposadesa pagar un bon preu perquè els facin altres serveis, com arala compra. Vet aquí que, en veure un mercat potencialmentlucratiu, una empresa privada s’hi instal·la i copia en part elsmètodes ideats en el tercer sector. Aquesta empresa és llança-da, per què no, per un agent immobiliari del barri que trobaque és una manera interessant de recollir informació sobreels habitatges que són susceptibles de vendre’s. O més sim-ple encara seria que fos una gran empresa privada de la res-tauració col·lectiva la que s’apoderés d’aquest mercat: elsàpats són de dubtosa qualitat, però el servei és correcte i elspreus accessibles, gràcies a tenir assalariats sobreexplotats imolt jerarquitzats. Si observem aquest exemple, veiem que eltercer sector amb el seu saber fer, els seus finançamentspúblics i la dedicació de gent desinteressada hauria servitcom a banc de prova per a la modernització del capitalisme,ja que posaria a punt formes de gestió audaces i faria aparèi-xer una demanda que no s’havia detectat fins al moment.L’empresa que ha “conreat” aquest terreny no podrà empren-

nexe - 17


dre una activitat lucrativa: no té dret a fer-ho. Podem imagi-nar que l’empresa tractaria de combinar un servei que donésbeneficis al voltant dels clients rics i un servei amb pèrduesal voltant dels clients pobres per tal que l’activitat acabés sentno lucrativa i poder així continuar rebent subvencions...;però, en aquest cas, l’empresa privada la podria atacar justa-ment per competència deslleial. El més probable és que l’em-presa del tercer sector abandoni l’activitat rendible i es limitia la clientela no solvent. Ara bé, si hi ha un sector de la pro-pietat social, amb el seu fons de finançament, l’equip que hagiadquirit experiència dintre del sector social podrà plantejar-se la idea d’engegar una empresa amb objectius lucratius quepodrà, basant-se en el saber fer adquirit i en l’entramat desociabilitat local, plantar cara a la competència privada, jaque la seva tresoreria no es veurà afeixugada per la necessi-tat de treure un benefici capitalista.

Mitjançant aquest exemple, he volgut mostrar que lapresència d’un sector de la propietat social és decisiva perquèles adquisicions del tercer sector en matèria de democratitza-ció de l’economia puguin estendre’s a altres empreses, perquèel tercer sector contribueixi a un procés de transformaciósocial radical i perquè no es limiti a tenir un simple paperd’auxiliar del desenvolupament capitalista.

L’aposta estratègica

D’entrada, hem d’apostar perquè el sector de la propietatsocial no sols pugui sobreviure a la competència capitalista,sinó que conquereixi parts del mercat i aparegui com un sec-tor dinàmic, sobretot en el camp de la innovació tecnològica.Un dels desafiaments és poder atreure treballadors altamentqualificats (cosa que no fa gaire l’economia alternativa isolidària, que necessita ajudes públiques i sovint només lesobté per a llocs de treball d’inserció) proposant-los unambient de treball estimulant i alhora solidari (diametralmentoposat a la “llei de la jungla” que regna en el sector capitalis-ta), però també remuneracions que, sense ser tan elevadescom les que reben alguns elegits d’èxit en el sector capitalis-ta, siguin atractives. Penso, per exemple, en la producció i enla difusió musical: en aquest sector estretament lligat a lavida social dels barris i de les comunitats, la innovació artís-tica i tecnològica és constant, però els creadors pateixen unamanca crònica de capitals; la majoria de grups de música nosón rendibles financerament, però aquells que aconsegueixenobrir-se camí poden generar beneficis enormes; tanmateix,

Algunes empresespoden decidirdesprendre’s delsbeneficis iparticipar en elque s’anomena“tercer sector”d’utilitat social imediambiental.

45nexe - 17


46

estan obligats a passar per empreses capitalistes de l’espec-tacle i distribució que se’n xuclen els beneficis; en aquest sec-tor, sistemes de capital risc amb una finalitat solidària per-metrien, d’una banda, crear nombroses petites i mitjanesempreses innovadores i, de l’altra, tornar a injectar els bene-ficis dintre del desenvolupament local.

A llarg termini, hem d’apostar perquè el sector socialitzatserveixi de referència per tal d’imposar regles socialistes pro-gressistes al conjunt de l’economia, però també perquè corro-eixi el sector capitalista. Si el sector socialitzat ofereix bonesperspectives als treballadors, els assalariats podran demanara la seva empresa que es reconverteixi al sector socialitzat(per passar l’empresa al sector socialitzat, el fons de finança-ment públic ha de fer la recompra del seu capital). I quan lescondicions polítiques ho permetin, podrem plantejar unasocialització de la majoria de l’economia14, atès que ja s’hauràprovat el sistema, amb les seves possibilitats i dificultats, i jahi existirà un saber fer de la propietat social (com existeixavui dia un saber fer de l’economia alternativa i solidària, quea França ha trigat uns quinze anys a construir-se i legitimar-se). Quines són les condicions polítiques que s’han de donar?S’hauria d’elegir un govern d’esquerres acompanyat d’un fortmoviment social, hauria d’haver-hi una crisi politicoculturalcomparable a la del maig del 68, o fins i tot una situacióeconòmica catastròfica (com la que hi ha hagut en alguns paï-sos de l’Europa de l’Est o en algunes regions de països rics15)que exigeixi mesures de “salut pública”.

Cap a quin socialisme?

El sistema que resultarà d’una ruptura així amb el capita-lisme serà una economia plural que comportarà:

- Un sector d’economia planificada, fortament democratit-zada, centrat en els serveis públics.

- Un tercer sector d’utilitat social i mediambiental querellevarà els serveis públics en missions específiques.

- Un sector de la propietat social cooperativa, sector de lliu-re competència corregida per un acord previ. Una part d’a-quest sector tindrà igualment un estatut de tercer sector.

- A més, la relació nacional i internacional sens dubte obli-garà a cooperar (sobretot mitjançant aliances d’empreses)amb un sector capitalista.

L’avantatge d’aquesta pluralitat és que les virtuts d’un sec-tor poden contrarestar els defectes de l’altre: el projecte socia-lista no ha de posar tota la carn a la graella. El principal perill

14: A l’article “Matéria-

lisme historique et

défense d’un (genre de)

socialisme de marché”,

paràgraf “Radicale-

ment vite”, pàg. 90-93

del recull Le Socialisme

de marché à la croisée

des chemins, David

Schweickart proposa

un conjunt de refor-

mes que un govern

podria dur a terme

d’un dia per a l’altre

per constituir una

“democràcia econòmi-

ca” sense interrompre

l’activitat econòmica.

Consulteu també Sch-

weickart, After Capita-

lism.

15: Un altre exemple:

la brutal crisi econòmi-

ca que ha patit l’Ar-

gentina recentment.

nexe - 17


de l’economia planificada és l’anquilosament burocràtic. Éscert que el debat democràtic hi és per impedir aquesta deri-va, però el fervor democràtic dels ciutadans té, inevitable-ment, temps morts. A més, els grups que tenen un cert podersempre poden manipular la democràcia. En particular, eldebat democràtic mateix pot acabar parasitat pel conserva-dorisme de les situacions adquirides. Si, per exemple, els tre-balladors i els dirigents d’una empresa que s’ha quedat tèc-nicament obsoleta s’aferren a la seva feina, existeix lapossibilitat que aquests votin per imposar que aquestaempresa es mantingui, quan valdria més reconvertir-la desdel punt de vista de la vitalitat de l’economia i de l’interèscol·lectiu a llarg termini. Un bloqueig així, que es manifesta-va en els darrers decennis del “comunisme” a l’Europa del’Est, es pot produir fins i tot a partir d’institucions democrà-tiques. N’hi ha prou que els polítics en competició tractin defer una clientela funcionant sobre el corporativisme (o elcomunitarisme). Així, el debat democràtic esdevé una compe-tició pels clients per tal de controlar els llocs de treballburocràtics.

Per tant, l’existència d’un sector de lliure competència ésnecessària per impedir una paràlisi de l’economia causadaper una burocratització eventual del sector públic. I la inicia-tiva econòmica de la qual dóna prova el sector cooperatiucomercial actuarà com un incentiu exterior contra la tendèn-cia a la rutina burocràtica en el sector públic.

D’altra banda, la deriva natural de la lliure competència ésl’augment de les desigualtats, l’acumulació de la riquesa enmans d’una minoria, concretament la transformació delsbanquers i els directius amb més èxit en una classe de pseu-docapitalistes que manipulen i exploten els altres treballa-dors. Ara bé, l’existència de serveis públics amb afany d’es-perit igualitari permet denunciar i contrarestar lesdesigualtats que sempre tornen a aparèixer en el mercat. Demés, també hem vist les ofensives que podem presentar con-tra aquesta deriva des del mateix funcionament del sector dela propietat social: democràcia a l’empresa, transparència enla informació, absència de representants directes del capitalen la direcció de les empreses i prohibició de l’acumulació decapital financer per part de les empreses.

L’objectiu d’aquest article és proposar “regles del joc” d’ins-piració socialista que puguin crear “cercles virtuosos” quesiguin alhora anticapitalistes i antiburocràtics en el conjuntde l’economia. Tot i això, no hi ha una fórmula definitiva con-

D’entrada, hemd’apostar perquèel sector de lapropietat socialno sols puguisobreviure a lacompetènciacapitalista, sinóque conquereixiparts del mercat iaparegui com unsector dinàmic,sobretot dintre delcamp de lainnovaciótecnològica.

47nexe - 17


48

tra la reproducció de les relacions de domini i la intervenciódemocràtica resta necessària a tots els nivells.

Quina serà, al cap i a la fi, la proporció ideal entre el mer-cat i l’economia planificada? Aquesta és una qüestió que nopodem resoldre per endavant, sinó que es tractarà amb l’ex-periència, però que ja ha estat prefigurada actualment peldebat teòric sobre els models de socialisme.

Abans d’acabar el text, m’agradaria adreçar-me a duescategories de lectors escèptics: en primer lloc, als que creuenque aquest projecte no és prou comunista i, després, als quetroben que és massa comunista.

I Marx, què hi pinta?

El nostre projecte no agradarà a aquells que continuïn lli-gats a la perspectiva del comunisme en el sentit en què l’en-tenia Marx (i els anarquistes): una societat d’abundància onel treball ja no seria una coerció per a la societat, sinó un ele-ment de lliure expansió de l’individu. Aquests lectors emdiran justament que un projecte d’emancipació ha de prendrecom a punt de partida els elements de relacions socials comu-nistes que existeixen ja en la civilització actual: l’automatit-zació, per tant una possible repartició de la durada del tre-ball, la planificació econòmica concertada a través d’Internet,etc., la possibilitat d’una renda de ciutadania que asseguri acadascú la seva existència independentment del treball, l’ex-tensió de la democràcia, el nivell creixent d’instrucció, lapràcticament gratuïtat de les cures mèdiques, etc. Això per-met imaginar una societat on tot el que cal seria organitzat demanera democràtica, col·lectiva, àmpliament descentralitza-da, i on el que no cal seria el camp sempre creixent de la fan-tasia individual i de l’associació lliure. És cert que no he ditgairebé res de tot això. Tanmateix, veig molt clar que dintred’una economia cooperativa es podrien desenvolupar mésfàcilment aquestes potencialitats comunistes que actualmentestan ofegades i pervertides pel capitalisme; podríem fer laprova de veure fins a quin punt són realitzables. És veritatque les regles del joc del nostre “sector de la propietat social”concedeixen un paper no negligible a l’enriquiment personal,a la competència, a la coerció en el treball quan hi ha possi-bilitat de perdre la feina, però també és cert que animen a lacooperació i a la creació desinteressada. El funcionament d’u-na economia cooperativa tal com l’he descrit no és una finali-tat en si. Simplement té com a objectiu realitzar formes d’a-propiació social de la producció, permetre que s’estengui en

nexe - 17


16: Consulteu el meu

article de 1991 Qui

peut croire à la démo-

cratie?,

http://joel.martine.fre

e.fr, “Politique alterna-

tive”.

l’entorn econòmic capitalista existent i, tenint en compte latendència actual a l’egoisme, després evitar la seva desviaciócap a noves formes de dominació. En el marc d’aquestes for-mes d’apropiació social, podem experimentar, sense esperar,el comunisme marxista, o una sàvia democràcia ecologista ototes dues coses.

Una eina per a dues hipòtesis plantejades: la refor-ma del capitalisme o la ruptura

Segons la visió d’Andréani, que comparteixo, el sector de lapropietat social serviria com a banc de prova amb vista a unafutura ruptura amb el capitalisme a escala del conjunt de l’e-conomia. Tot i això, no tots els que critiquen el capitalismeactual estan disposats a apostar per una societat socialistaque, de moment, encara és hipotètica; molts pensen que noes pot passar per sobre del capitalisme, o no que no es pot ferde manera prou previsible, i que el més raonable és reformar-lo, emmarcar-lo amb lleis socials i ecològiques rigoroses iamb una constant pressió democràtica. Una perspectiva d’a-quest tipus, centrada en la dinàmica de la democràcia, ésindispensable. No obstant això, tampoc no em sembla lapanacea pels motius que veurem ara mateix, de manera quefins i tot des d’una òptica de reforma democràtica del capita-lisme, no es pot ignorar un sector no capitalista de l’econo-mia.

1. En primer lloc, hi ha una cursa de velocitat entre, d’u-na banda, la progressió de la democràcia, que actualment ésreal al món i, d’una altra, la destrucció de les condicions dela democràcia causada pels efectes socials del capitalisme:atur, misèria, economia mafiosa, entorn insostenible, compe-tició egoista...

2. La democràcia, per la seva complexitat, tendeix a segre-gar castes de polítics i de tecnòcrates que, naturalment, sónpropensos a repartir-se el pastís amb la classe capitalista.D’altra banda, la democràcia, en nom del respecte dels dretsde cadascú i de la lentitud dels procediments que això impli-ca (elements que en si són positius), deixa sempre un granmarge de maniobra a les classes dominants. Els moments enquè de debò hi ha democràcia, en el sentit de poder del poble,són molt poc comuns i fràgils16. La resposta, naturalment, ésintensificar la democràcia: és l’autogovern de la societat civili la intervenció ciutadana a tots els nivells. És un treball deSísif, però que avança a poc a poc. És una bona utopia.

A llarg termini,hem d’apostarperquè el sectorsocialitzatserveixi dereferència per tald’imposar reglessocialistesprogressistes alconjunt del’economia, peròtambé perquècorroeixi el sectorcapitalista.

49nexe - 17


50

3. A més, el capitalisme destrueix les condicions de la ciu-tadania, ja que en la seva vida laboral els assalariats no tenenen allò essencial cap control col·lectiu sobre la seva pròpiaactivitat, sobre les eleccions de tècniques i menys encarasobre les decisions de producció i de venda, ni sobre les sevesfinalitats socials o antisocials: tot això ho decideixen els direc-tius, que utilitzen com a criteri extreure el benefici més atrac-tiu possible per als capitalistes. Són les regles del joc. És laconseqüència de la relació salarial capitalista: en termes mar-xistes, la no propietat dels treballadors sobre els mitjans deproducció i l’alienació del treball que en resulta. I el treball,no és per res, és encara la principal disciplina de la nostravida, i és que és aquí on cadascú està implicat concretamenten allò que el pensament ecològic considera central: la relaciótècnica de la humanitat amb la natura.

En conclusió, encara que la perspectiva que es doni con-sisteixi en un capitalisme emmarcat en un dens teixitdemocràtic, cal imposar d’una manera o una altra una ciuta-dania en el treball. Per això és necessari un sector que garan-teixi la viabilitat d’empreses ciutadanes –aquest només seriaa títol d’exemple– i els mitjans de pressió sobre les empresescapitalistes. En provar aquesta experiència, veurem de mane-ra pragmàtica si resulta possible un arranjament significatiudel capitalisme o si, més aviat, cal una ruptura que impliquiun sistema diferent.

Juny de 2001

nexe - 17


51nexe - 17

El miracle dels pans i els peixos (segueix...)

’oposició al creixement econòmic és un dels pilars de l’e-cologia política. No pot haver-hi un creixement infinit en unplaneta finit. Aquesta crítica, que resulta massa molestaperquè suposa una ruptura radical amb el nostre desenvo-lupament actual, aviat va ser abandonada a favor de con-ceptes més flexibles, com ara el “desenvolupament sosteni-ble”. Tanmateix, racionalment, veurem que els països rics(que són el 20 % de la població mundial i els consumidorsdel 80 % dels recursos naturals) gairebé no tenen altresopcions que reduir la seva producció i el seu consum per talde “decréixer”.

No cal ser economista per entendre que un individu, ouna col·lectivitat, que malbarata la major part dels recur-sos, i no dels ingressos, està destinat a fer fallida. No obs-

El decreixement sostenible

Bruno Clémentin i Vincent Cheynet

53nexe - 17

L

54

tant això, aquest és el cas de les societats occidentals, queextreuen els recursos naturals del planeta, considerat unpatrimoni comú, sense tenir en compte el temps que cal per-què es renovin. I no content amb aquest saqueig, el nostremodel econòmic, basat en el creixement, indueix cada vega-da més a augmentar constantment aquestes sostraccions.Els economistes neoliberals, com també els neomarxistes,han esborrat del seu raonament el paràmetre “natura”, queels destorba massa. Privat del seu bé més essencial, el nos-tre model econòmic i social es troba així desconnectat de larealitat física i funciona com si estigués en un món virtual.De fet, els economistes viuen en el món religiós del segle XIXon la naturalesa es considerava inesgotable. Negar la reali-tat en favor d’una construcció intel·lectual és propi d’unaideologia. Així doncs, podem considerar que l’economiaactual és sobretot de caràcter ideològic, encara que sigui perdefecte. La realitat, a la vida, és bastant més complexa, jaque el sistema econòmic ha funcionat sempre sense controlpolític.

L’objectiu d’una economia sana

Anomenen economia sana aquell model econòmic que,com a mínim, no toca el capital natural. L’ideal seria recons-tituir el capital natural que ja ha estat destruït, però fins itot el primer objectiu d’aconseguir que la humanitat visquiamb els recursos de la natura ja constitueix un desafiamentextraordinari. Ens podem plantejar fins i tot si aquest objec-tiu encara es pot dur a terme o si hem traspassat ja el puntde no retorn. De tota manera, aquest objectiu és l’únic quela humanitat pot concebre, tant des del punt de vista moralcom des del científic.

Des del punt de vista moral, perquè és deure de cadaindividu i de la humanitat responsabilitzar-se de preservarel medi ambient i de deixar-lo als seus descendents, com amínim, en el mateix estat en què li va ser confiat.

Des del punt de vista científic, perquè és un deliri imagi-nar que la humanitat té els mitjans per colonitzar altres pla-netes. Les nostres tecnologies no estan suficientmentavançades per tractar amb les distàncies a l’espai. Per fersalts de puça a l’espai, malbaratem inútilment quantitatsgegantines de recursos preciosos.

A més a més, i segons una hipòtesi puramenta teòrica,encara que poguéssim portar al nostre planeta un recursenergètic extraterrestre de manera rendible, les conseqüèn-

nexe - 17


1: Statistical Review ofWorld Energy.

2: Gaz de France.

3: Comissió de lesComunitats Europees,2000.

4: La décroissance,Nicholas Georgescu-Roegen. Éditions Sangde la Terre.

cies suposarien una nova degradació ecològica. De fet, elscientífics consideren que és més perillosa l’existència de“massa” recursos que el risc de veure’ls exhaurir-se. Elprincipal perill és la incapacitat de l’ecosistema global perabsorbir tots els contaminants que generem. L’arribadad’un nou recurs energètic només augmentaria els canvisclimàtics.

No extreure, de cap de les maneres, res del capital natu-ral sembla difícil: consistiria a produir només objectes deprimera necessitat com ara una casserola o una agulla.Tanmateix, ja hem sostret i transformat una quantitat deminerals considerable. La quantitat d’objectes produïtsconstitueix ja un potencial formidable de matèria per reci-clar.

L’objectiu de l’economia sana pot semblar-nos utòpica.De fet, tenim, a tot estirar, 50 anys per tal d’assolir aquestaeconomia si volem salvar l’ecosistema. La biosfera no nego-cia retards addicionals. Si seguim amb el ritme de consumactual, queden 41 anys de reserves segures de petroli1, 70anys de gas2 i 55 anys d’urani3. Encara que aquestes xifresestiguin equivocades, ens dirigim, a curt termini, a la fi dela partida més gran dels recursos mundials, si no és quecanviem de rumb radicalment. Ben al contrari que al segleXX, actualment consumim més recursos que en descobrimde nous. A més a més, es preveu que d’aquí a 20 anys esprodueixi una duplicació de l’espai destinat a l’aparcamentdels vehicles i del consum energètic mundial. En definitiva,com més ens apropem a la fi dels recursos, més difícils sónd’extreure. Sembla que avui dia preocupin més els danysque causem al clima que l’exhauriment dels recursos natu-rals.

La teoria del decreixement

L’economista romanès Nicholas Georgescu-Roegen és elpare del decreixement4. Georgescu-Roegen distingeix entre“l’alta entropia”, que és l’energia no disponible per a lahumanitat, i “la baixa entropia”, que és l’energia disponible.Georgescu-Roegen demostra simplement que cada vegadaque ataquem el nostre capital natural, com ara els estocsd’energia, estem hipotecant les oportunitats de sobreviuredels nostres descendents. “Cada vegada que produïm uncotxe, ho fem a costa d’una davallada del nombre de videsque encara han de venir”. Georgescu-Roegen posa enevidència els estancaments del “creixement zero” o de “l’es-

No cal sereconomista perentendre que unindividu, o unacol·lectivitat, quemalbarata lamajor part delsrecursos, i no delsingressos, estàdestinat a ferfallida.

55nexe - 17


56

tat estable” que prediquen els ecologistes. En efecte, encaraque estabilitzem la nostra economia, continuarem extraientel nostre capital.


La solució al problema consisteix a passar d’un modeleconòmic i social fonamentat en l’expansió permanent a unacivilització “sòbria”, el model econòmic de la qual tingui encompte que els recursos del planeta són finits. Per passar dela nostra civilització a l’economia sana, els països rics s’hande comprometre a reduir dràsticament la seva producció i elseu consum. En termes econòmics, això significa entrar din-tre del decreixement. El problema és que les nostres civilit-zacions modernes, per no generar conflictes socials, neces-siten creixement perpetu.

El fundador de la revista The Ecologist, l’ecologista milio-nari i conservador Edwards Goldsmith, anticipa que, sireduïm la producció i el consum un 4 % a l’any durant 30anys, tindrem una oportunitat d’escapar a la crisi climàtica“amb un mínim de voluntat política”5.

Però que fàcil és dir-ho sobre el paper, tant se val si ésreciclat o simplement blanquejat sense clor! Tnmateix, larealitat sociològica és ben una altra. Fins i tot els rics delspaïsos rics aspiren a consumir sempre més. I, si un grupvolgués portar a terme aquesta política des de dalt, no cal-dria solament “un mínim de voluntat política”, sinó mésaviat un poder totalitari que s’hauria d’enfrontar a totes lesdificultats que suposaria el fet de contrariar una set de con-sum inacabable animada per anys i anys de condiciona-ment publicitari. Tret que tornem a entrar en una economiade guerra, la prioritat és apel·lar a la responsabilitat delsindividus. Els mecanismes econòmics conduïts per la polí-tica hauran de jugar un paper fonamental, però restaransecundaris. Així doncs, el tombant s’ha de dur a terme “desde baix”, per tal de quedar-nos dintre de l’esfera democrà-tica.

Edwards Goldsmith també afirma que, si no es pren capmesura, només una crisi econòmica mundial podria retar-dar la crisi ecològica global. La història ens demostra que lescrisis rarament han tingut virtuts pedagògiques i que el méshabitual és que engendrin conflictes homicides. L’ésserhumà, quan es troba en situació de perill, anteposa el seuinstint de supervivència en detriment de la societat. La cri-si de 1929 va fer pujar al poder Hitler, els nazis, els feixis-

5: L’écologiste, núm.

2, Hivern 2000, edito-

rial d’Edwards Golds-

mith.

nexe - 17


6: Dades del Ministeri

alemany de Medi

Ambient.

tes i els franquistes a Europa i els ultranacionalistes alJapó. Les crisis apel·len a poders forts amb totes les derivesque generen. L’objectiu és, ben al contrari, evitar la regula-ció mitjançant el caos. Per això, aquest decreixement ha deser “sostenible”, és a dir, no ha de generar cap crisi socialque torni a posar en dubte la democràcia i l’humanisme. Deres no serviria a l’ésser humà preservar l’ecosistema globalsi el preu que ha de pagar és l’esfondrament humà. Però,com més tardem a comprometre’ns en el “decreixement sos-tenible”, més fort serà el xoc contra la fi dels recursos i mésgran el risc d’engendrar un règim ecototalitari o de caure enla barbàrie.

Un exemple de decreixement caòtic és el de Rússia. Desde la caiguda del mur de Berlín, aquest país ha reduït el35% les seves emissions de gas causants de l’efecte hiver-nacle6. Rússia s’ha desindustrialitzat. Ha passat de teniruna economia de superpotència a tenir una economia, engran part, de supervivència. En termes purament ecològics,és una proesa. En termes socials, n’està ben lluny. Els paï-sos rics han d’intentar disminuir la seva producció i el seuconsum sense trencar el seu sistema social. Al contrari, allòque han de fer és reforçar-lo en aquesta transició difícil a fide tendir a l’equitat. Una cosa sembla segura: per assolir“l’economia sana”, el decreixement dels països rics ha de sersostenible.

Un exemple: l’energia

Més de les tres quartes parts dels recursos energètics quefem servir avui dia són d’origen fòssil: el gas, el petroli, l’u-rani i el carbó. Aquests recursos són no renovables, o mésexactament, tenen un percentatge de renovació extremada-ment baix, encara que l’ús actual que se’n faci sigui moltelevat. L’economia sana ens imposa posar fi a aquestsaqueig. Hem de reservar aquests recursos preciosos per ausos vitals. A més a més, la combustió d’aquests recursosfòssils destrueix l’atmosfera (efecte hivernacle i altres con-taminacions) i ataca per aquest altre mitjà el nostre capitalnatural.

Pel que fa a l’energia nuclear, cal tenir en compte que, amés del perill que suposen les seves instal·lacions, produeixresidus d’una durada infinita per a un ésser humà (el plu-toni 239 té una vida mitjana de 24.400 anys i el iode 129,una vida mitjana de 16 milions d’anys).

El principi de responsabilitat, que determina l’edat adul-

Fins i totl’objectiud’aconseguir quela humanitatvisqui amb elsrecursos de lanatura jaconstitueix undesafiamentextraordinari.

57nexe - 17


58

ta, no ens deixa desenvolupar tècniques no perfeccionades.No hem de llegar als nostres fills un planeta enverinat finsa la fi dels temps.

Per contra, tenim dret a energies “renovables”, és a dir, ala solar, a l’eòlica i, en part, a la biomassa (fusta) i a lahidràulica. Aquests últims recursos s’han de fer servir per aaltres usos i no destinar-los únicament a la producció d’e-nergia.

Aquest objectiu tan sols es pot aconseguir si es produeixuna reducció dràstica del nostre consum energètic. Dintred’una economia sana, l’energia fòssil desapareixeria pràcti-cament del tot. Es reservaria només per a casos extraordi-naris de supervivència, com ara els usos mèdics. El trans-port aeri i els vehicles de motor d’explosió estariencondemnats a desaparèixer i serien substituïts per la nave-gació a vela, la bicicleta, el tren i la tracció animal (quan laproducció d’aliments per als animals sigui sostenible).Òbviament, tota la nostra civilització es veuria capgirada peraquest canvi de rendiment de l’energia. Significaria la fi deles grans superfícies a favor dels comerços de proximitat idels mercats, dels productes d’importació manufacturats depreus baixos a favor dels objectes produïts localment, delsenvasaments rebutjables a favor dels contenidors reutilitza-bles, de l’agricultura intensiva motoritzada a favor d’unaagricultura pagesa extensiva. El frigorífic se substituiria peruna nevera natural, el viatge a Cancún per una excursióamb bici per les Cévennes, l’aspiradora per l’escombra i labaieta, l’alimentació carnívora per una dieta gairebé vegeta-riana, etc.

Almenys durant el període de reorganització de la nostrasocietat, la pèrdua de l’energia fòssil comportarà un creixe-ment important de la massa laboral per als països occiden-tals, encara que hi hagi una disminució considerable delconsum. No solament no disposaríem ja d’energia fòssil,sinó que, a més, ja no estaria disponible la mà d’obra bara-ta dels països del tercer món. Hauríem de recórrer a la nos-tra energia muscular.

Un model econòmic alternatiu

A escala estatal, una economia sana gestionada democrà-ticament no pot ser altra cosa que el fruit d’una recerca d’e-quilibri constant entre les opcions col·lectives i individuals.Cal un control democràtic de l’economia per part de la polí-tica i de les opcions de consum dels individus. Una econo-

nexe - 17


mia de mercat controlada per la política i el consumidorsense que puguin ignorar-se entre ells. Aquest model exi-geix una major responsabilitat tant dels polítics com delsconsumidors.

En resum, podem imaginar un model econòmic que s’ar-ticula en tres nivells.

El primer nivell suposaria una economia de mercat con-trolada que evitaria el fenomen de la concentració depoders. Això implicaria, per exemple, la fi del sistema defranquícies. Qualsevol artesà o comerciant seria propietaride la seva eina de treball i no podria posseir-ne més. Ellseria necessàriament el dirigent de la seva activitat en rela-ció amb la seva clientela. Aquesta economia de petites enti-tats, a més del seu caràcter humanista, tindria el mèrit deno generar publicitat, la qual cosa és una condició sine quannon per posar en marxa el decreixement sostenible. Deixarenrere la ideologia de consum condiciona aquesta posada enmarxa tècnica.

El segon nivell consistiria en el següent: la producció d’e-quipaments que necessités una inversió es finançaria mit-jançant capitals mixtos privats i públics, controlats per lapolítica.

I, finalment, el tercer nivell, que seria aquella proporcióde serveis públics bàsics que no es poguessin privatitzar(accés a l’aigua, a l’energia disponible, a l’educació i a la cul-tura, als transports públics, a la sanitat, a la seguretat deles persones).

La posada en marxa d’un model d’aquest tipus suposariaun comerç igualitari per a tothom: els criteris humans dellloc de comercialització s’aplicarien al lloc de producció.Aquesta regla fàcil d’enunciar aportaria la fi de l’esclavitudi del neocolonialisme.

Un desafiament per als “rics”

Tan bon punt com sentin les mesures que s’han de pren-dre per entrar en el procés de decreixement sostenible, lamajoria dels nostres conciutadans reaccionaran amb incre-dulitat. La realitat és massa crua perquè, d’entrada, lamajoria de l’opinió pública l’admeti. En la major part delscasos suscita més aviat una reacció d’animositat. És difícilde prendre consciència del que està pssant i del que cal ferper evitar-ho quan hem estat educats en la cultura medià-tica i publicitària de la societat de consum. Es tracta d’uncòctel que recorda estranyament el soma, la droga euforit-

La solució alproblemaconsisteix apassar d’un modeleconòmic i socialfonamentat enl’expansiópermanent a unacivilització“sòbria”.

59nexe - 17


60

zant que descrivia Aldous Huxley a Un món feliç (Brave NewWorld, 1932, en què s’anunciava un poder psicobiològic!). Elmón intel·lectual, massa ocupat amb la resolució de bara-lles bizantines i encara enlluernat per la ciència, tindrà fei-na per admetre que ha deixat de costat una qüestió tanimportant per a la civilització.

Als occidentals, els és molt difícil concebre un altre modelde vida. Però no hem d’oblidar que aquest problema no esplanteja en les mateixes condicions per a la immensa majo-ria dels habitants del planeta. El 80 % dels éssers humansviuen sense automòbil, sense frigorífic i fins i tot sense telè-fon. El 94 % dels humans no han agafat mai un avió. Enshem d’allunyar del nostre concepte d’habitant de país ricper tenir en compte el panorama mundial i concebre lahumanitat com una sola i indivisible. Si no, ens veuremreduïts a pensar com Maria Antonieta a la vigília de la Revo-lució Francesa, quan va ser incapaç d’imaginar que es podiadesplaçar sense llitera i va oferir brioixos a aquells que notenien pa.

A dieta

Aproximadament un terç de la població nord-americanaés obesa. Els nord-americans, per tant, s’han llançat a larecerca d’un gen de l’obesitat per resoldre aquest problemade manera científica, quan segur que la solució adequada ésadoptar un bon règim. Aquest comportament és simptomà-tic de la nostra civilització. Abans de replantejar-nos el nos-tre model de vida, busquem una altra via que trobi solu-cions tècniques per respondre a un problema cultural. Amés, aquesta recerca de bojos només fa que accelerar elmoviment destructor. De fet, encara que el decreixement enssembli impossible, l’obstacle es troba més aviat dins delsnostres caps que no en les dificultats reals de posar-lo enmarxa. El repte consisteix a aconseguir que l’opinió públicaabandoni el condicionament ideològic que es fonamenta enla creença en la ciència, en les innovacions, en el progrés,en el consum i en el creixement.

La prioritat és, doncs, comprometre’s individualment iposar-hi voluntat. Si canviem nosaltres, transformarem elmón.

Definició d’un concepte

Per tant, si tornem a la definició del concepte “desenvo-

Dintre d’unaeconomia sana,l’energia fòssildesapareixeriapràcticament deltot.

nexe - 17


lupament sostenible”, és a dir, “aquell que permet respondrea les necessitats de les generacions actuals, sense per aixòcomprometre la capacitat de les generacions futures a res-pondre a les seves necessitats”, hem de concloure, doncs,que el terme adient per als països rics és “decreixement sos-tenible”.

61nexe - 17


Una visió sistèmica de l’eficiència

El concepte d’eficiència es refereix algrau d’efectivitat dels mitjans empratsen un determinat procés per tal d’asso-lir un objectiu o generar un resultatproposat, és a dir, a la relació entre elsobjectius i els mitjans. Tanmateix, l’a-bordament de l’eficiència, quan es trac-ta de processos socials que mobilitzenindividus i que causen efectes en la

societat, de profunditat i amplitudvariables, no pot desentendre’s de con-siderar la naturalesa dels objectius quees persegueixen, cosa que exclou unavisió merament instrumental de laqüestió. A més, es fa necessari compta-bilitzar tant la despesa de recursosassumits pels individus i l’organitzaciódirectament implicats com els costosindirectes, revertits a la societat otransferits a les generacions futures.

63nexe - 17

Eficiència sistèmicaLuiz Inácio Gaiger

Pre-textos

Per consegüent, d’una manera general ien els processos de producció en parti-cular, l’eficiència ha de ser entesa sotauna visió sistèmica quecomprèn, pel que fa als pro-cessos i als mitjans utilit-zats, la capacitat d’aug-mentar la qualitat de vidade les persones que se’nvalen, com també la de pro-piciar un major benestardurador per a la societat.L’eficiència sistèmica com-prèn la realització de bene-ficis socials, i no meramentmonetaris o econòmics, la generaciód’efectes favorables per a l’entorn enquè se situen les empreses en qüestió,la garantia de longevitat per a aquestesi la presència de manifestacions positi-ves sobre l’ambient natural, a favor dela seva sostenibilitat.

Crítica a la visió dominant

En l’àmbit de les preocupacions,dictades per l’economia capitalista, l’e-ficiència es troba referida a l’exigènciad’optimitzar la relació entre cost ibenefici, per la seva incidència decisi-va en la rendibilitat o en la taxa derendibilitat dels negocis. A partir d’a-quí, l’eficiència és compresa com a sis-tema d’equacions de variables reduï-des al pla econòmic, encara quecontinguin elements que transcendei-xin aquesta esfera o que tinguin unanaturalesa diferent, com ara el treballi els beneficis socials de l’estratègiaproductiva en qüestió. Tradicional-ment (Miller, 1981), el cost representapèrdues de capital inevitables en elprocés productiu: consum de matèriesprimeres, depreciació de maquinària,tractament de residus, remuneració de

la força de treball, impostos, etc., cosaque implica, des de la perspectiva delsinversors, la necessitat de reduir-lo. A

causa de la separació entreaquests i la massa de tre-balladors, les decisionssobre l’eficiència passen aser prerrogativa del capital,en els límits de la sevafinalitat intrínseca, com apart de la seva lògica decreixement extensiu.L’eficiència capitalista nopren en consideració, si noés amb finalitat instrumen-

tal, els beneficis socials que serangenerats per l’acció econòmica, comara llocs de treball, valorització de l’és-ser humà, preservació ambiental iqualitat de vida; així mateix, menys-prea qüestions com ara el consum derecursos no renovables i el fet de tras-passar els costos a l’exterior de l’em-presa o al futur de la societat. De lesaccions econòmiques guiades per ladoctrina de la màxima rendibilitat,resulten en gran mesura les principalscaracterístiques negatives de les eco-nomies capitalistes, com ara la pro-ducció sistemàtica de desigualtats derecursos i de poder, la reiteració demodels socials empobrits, basats en elbenefici personal en lloc de la solidari-tat, i l’explotació creixent dels recursosnaturals a escala global, cosa queamenaça les condicions físiquesnecessàries per a la vida a la Terra(Santos, 2002, p. 27-28). En el signifi-cat que rep en aquest context, l’efi-ciència no resol tots aquests proble-mes sinó que tendeix a fer-los mésgreus.

Així doncs, és indispensable refutarla racionalitat econòmica escrita, queorienta les decisions empresarials i els

64 nexe - 17

Eficiència sistèmica

Cal comptabilitzartant la despesa derecursos assumits

pels individus i l’orga-nització directament

implicats, com elscostos indirectes,

revertits a la societat.

models de desenvolupament mit-jançant patrons capitalistes, així comla subordinació dels temes de natura-lesa social, cultural i èticaals objectius i a la lògicacapitalistes (Friedmann,1992). D’una banda, teninten compte les conseqüèn-cies de la finalitat estricta-ment lucrativa de l’empre-sa capitalista, de laracionalitat estratègica quela sosté, del deix mercantilque imprimeix en el tre-ball, de la seva limitadacapacitat de mobilitzar lacreativitat i la implicaciócomunitària; d’una mane-ra més general, admetentque l’estil occidental devida, basat en aquestespremisses, es veu incapaçde respondre a les exigèn-cies de qualitat de vida, de reproduc-ció normal dels ecosistemes naturals ide seguretat per a les persones. Pro-blemes d’aquest ordre requereixen unnou consens social i l’establiment decanvis en els valors, els comporta-ments i el pla institucional, per tal dedefinir una nova acció antròpica sobrela natura (Capri, 1997).

Una visió alternativa de l’eficiènciaestà indissolublement associada a ladiscussió sobre l’eficàcia de l’accióempresarial, és a dir, sobre les finali-tats que es persegueixen i sobre lespossibilitats d’aconseguir-les. Aquestesfinalitats, lluny de restringir-se al crei-xement econòmic o, encara, a una exi-tosa relació mercantil entre productorsi consumidors, estan relacionades ambla satisfacció de necessitats i ambobjectius materials, socioculturals i eti-comorals dels individus i de la col·lecti-

vitat, immediats i a llarg termini. Laracionalitat en qüestió estarà feta devalors, orientats a la qualitat de vida

del grup directament impli-cat i a la garantia de millo-res i de seguretat públicaper a la comunitat i lasocietat. L’eficiència consis-tirà, doncs, en la capacitatde generar aquests resul-tats, mitjançant l’oferta debéns i serveis amb unaqualitat en consonància alseu valor d’ús, a travésd’estratègies productives iprocediments de controlque assegurin la durabilitatd’aquests processos i l’ofer-ta permanent d’aquellsbeneficis.Des d’aquesta perspectiva,l’eficiència pot ser assimila-da al conjunt de mitjans

que, més enllà de la reproducció simpledels individus, de la seva vida biològicai social a nivells moralment acceptats,promoguin la reproducció ampliada dela vida, o sigui, un desenvolupamentdurador i sostenible en la seva qualitatde vida que tingui en compte, més enllàdels aspectes materials, el nivell cons-cient dels desitjos, l’accés igualitari aun sistema de justícia, el fet d’estarprotegit de la repressió política, de laviolència física i psíquica i d’altresfonts de sofriment. Col·locar aquestconcepte en una posició central signifi-ca revertir la jerarquia d’equilibris, des-tronant els macroeconòmics de la sevaposició determinant i juxtaposant elsequilibris psicosocials de la vida huma-na, els equilibris socials que faciliten laconvivència pacífica i, finalment, elsequilibris naturals (Coraggio, 1999, p.136-141).

65nexe - 17


L’eficiència sistèmicacomprèn la

realització debeneficis també

socials, la generaciód’efectes favorablesper a l’entorn de lesempreses en qüestió,la longevitat per a

aquestes i lesmanifestacionspositives sobre

l’ambient natural.

Aquest darrer extrem deixa sensevalor la mateixa idea del creixementeconòmic o d’expansió de la base físicade l’economia, ja queaquesta impedeix virtual-ment, o torna més impro-bable, la preservació de l’e-quilibri del planeta. Sensdubte és impossible gene-ralitzar el model occidentalde producció i consum(Camacho, 1996). Per aixòcal, en darrera instància, reconsiderarquè s’entén per necessitats humanes,especialment les materials (Escobar,1995). L’economia solidària afirmarà elseu caràcter contemporani i alternatiuen la mesura en què es mostri capaç depromoure la reproducció de la vida,més enllà de qualificar els processos degeneració i socialització del benestar,no necessàriament incrementant-los siaixò suposa comprometre els recursoshumans i naturals que els sostenen.

L’eficiència de l’economiasolidària

Des del punt de vista dels beneficiseconòmics i extraeconòmics dels seusmembres, l’eficiència de les empresesde l’economia solidària rau en la racio-nalitat específica d’aquestes, determi-nada per l’apropiació col·lectiva delsmitjans de producció, per l’autogestió ipel treball associat. La cooperació en lagestió i en el treball, en lloc de contra-posar-se als imperatius de l’eficiència,actua com a vector de racionalitzaciódel procés productiu, amb efectes tan-gibles i avantatges reals, si es comparaal treball individual i a la cooperacióinduïda entre els assalariats per partde l’empresa capitalista (Peixoto iLopes, 1999; Gaiger, 2001, 2002). El

treball associat actua a favor dels pro-ductors i atorga a la noció d’eficiènciauna connotació força més extensa,

referida a la qualitat de vidai a la satisfacció d’objectiusculturals i eticomorals.Aquest esperit es distingeixde la racionalitat capitalista_que no és solidària ni tam-poc inclusiva_ i de la solida-ritat popular comunitària_desproveïda dels instru-

ments adequats a una tasca que nosigui circumscrita i marginal.

D’altra banda, la supressió de lesrelacions assalariades, de l’antagonis-me entre el capital i el treball correspo-nent, elimina la parcel·la de l’excedentdel qual anteriorment s’havia apropiatla patronal per a fins privats i que araarriba a destinació d’acord amb els cri-teris dels treballadors, com a afegitó a laremuneració laboral o com a fons d’in-versió. De la mateixa manera, dismi-nueix la càrrega econòmica de l’empre-sa en reduir costos que derivend’estructures de control i supervisió itambé d’estímuls pecuniaris per aug-mentar la productivitat; en resum, deles diverses estratègies de l’empresacapitalista predestinades a recompon-dre contínuament l’esperit corporatiu,cada cop que determinades situacionscrítiques posen de manifest les sevescontradiccions estructurals de classe.L’existència d’un vincle directe entre elrendiment de l’empresa i els beneficisindividuals obtinguts, conjuntament alfet de compartir els valors i els objectiusde l’organització, tendeix, a la vegada, areforçar el zel i l’actitud de col·laboraciódels treballadors, indispensables enqualsevol empresa, tal com és sabut, igeneralment més eficaços que lesestratègies patronals de convenciment o

66 nexe - 17


És impossiblegeneralitzar el model

occidental deproducció i consum.

coacció (Coutrot, 1999). L’interès delstreballadors per garantir l’èxit de l’em-presa estimula un major interès perperfeccionar el procés pro-ductiu, la desaparició delrebuig i del temps desapro-fitat, la qualitat final delproducte o dels serveis, mésenllà del fet que inhibeixl’absentisme i la negligèn-cia, per esmentar algunsefectes subratllats per laliteratura (Defourny, 1988;Carpi, 1997).

L’estímul moral, almateix temps que el mate-rial, incrementa la capacitatlaboral i afavoreix que l’ex-periència i l’aprenentatgesiguin compartits i conservats, igualcom la baixa rotativitat de la força detreball és una característica importantde les empreses solidàries. L’ambientparticipatiu facilita la comunicació iafavoreix la identificació de les causesde la ineficàcia, més enllà d’engrescarcadascú en l’aplicació de les directrius ien la proposició d’innovacions. A més amés, els fonaments democràtics de l’au-togestió van, precisament, a l’encontrede les condicions d’involucració i parti-cipació dels treballadors, preconitzadespels mètodes de gestió moderns.Cèl·lules de producció, grups de treballi llocs de treball multifuncionals, al cos-tat d’altres tècniques de gerència horit-zontal i de responsabilització del treba-llador, típiques de les normes de gestióde qualitat actualment exitoses, encai-xen amb naturalitat en l’estructura par-ticipativa de les empreses solidàries.

Aquest tipus d’empreses tenen, amés, prou potencial per respondre ambeficiència a les condicions del mercatglobal contemporani, fragmentat i

volàtil: flexibilitat per ajustar-se alscanvis de la demanda (Sorbille, 2000)i possibilitat d’inserció en una “xarxa

de cooperació econòmicaformada per altres empre-ses petites i flexibles i perinstitucions culturals,educatives i polítiques desuport” (Santos, 202, p.36), tal com ocorre en elscomplexos cooperatius. Laparticipació activa en elprocés productiu actuaigualment com a factorclau, en la mesura queredunda en l’aprenentatgecomú i en la seva preserva-ció per part del conjuntdels treballadors.

Les característiques de l’autogestió ide la cooperació poden revelar-se nosolament com una opció ètica o ideolò-gica, sinó com un vector d’impuls de lesempreses. El treball associat es conver-teix en una força productiva peculiar idecisiva. La posició que ocupen els tre-balladors, en el si d’una organitzaciócooperativa i solidària, en les relacionsinternes i davant dels altres factors deproducció, és inherent a l’eficiènciademostrada i és indispensable per a larealització de les seves fites econòmi-ques i extraeconòmiques.

Des del punt de vista de la generacióde benestar per a la societat, en condi-cions de sostenibilitat, l’economiasolidària presenta comportaments icaracterístiques favorables: suport a lapresència dels productors en la defini-ció dels productes i en el control del’impacte ambiental, augment de valordel paper dels consumidors, permeabi-litat davant les tecnologies modernes,estalviadores de recursos i d’energia,repercussions positives sobre el desen-

67nexe - 17


Certes restriccionscom el compromís demantenir els llocs de

treball, obliga lescooperatives a buscar

altres alternativesdavant les crisis i a

adoptar mesuresflexibles i

innovadores.

volupament local i l’equilibri dels terri-toris i cura de la seguretat de les per-sones, entre d’altres coses.

En certa manera, certesrestriccions que resultendels principis de funciona-ment de les empresessolidàries, com ara el com-promís de mantenimentdels llocs de treball, elsobliga a buscar altres alter-natives davant de momentsde crisi que no siguin sim-plement traspassar a lasocietat el cost de les deci-sions preses, com s’observaen els processos de rees-tructuració de les empreses capitalis-tes. Això les empeny a adoptar mesuresflexibles i innovadores. Per un altrecostat, com que els beneficis són repar-tits entre els associats i no es redueixena guanys econòmics immediats, la difu-sió de les empreses tendeix a generarun efecte directe sobre la distribució dela renda i de la propietat, al mateixtemps que incideix sobre les relacionsde la comunitat en general, i configu-ren, doncs, la realitat local en un sentitoposat al de les desigualtats provoca-des pel capitalisme.

L’economia solidària expressa, alho-ra que representa, mitjans de cultivar ide valorar diverses formes de produir id’entendre la producció fonamentadesen patrons culturals diversos, que defi-neixen d’una altra manera les necessi-tats, fugen de la cultura materialista iinstrumental i estableixen una relaciódiferent entre els éssers humans i lanatura. Les formes alternatives deconeixement que estimulen són fontsalternatives de producció (Santos,2002).

L’eficiència sistèmica, consideradad’aquesta manera, evoca una altraracionalitat, orientada a la satisfacció

de les necessitats i a la rea-lització de les aspiracionshumanes, tot estimulant lasimbiosi amb l’ambientnatural, mitjançant un vin-cle integrador i de modelsde desenvolupament soste-nible. Exigeix uns altresestímuls pel que fa a l’ac-ció humana, individual icol·lectiva, així com unnou conjunt d’indicadorsque permetin avaluar idirigir l’activitat humana.

Bibliografia

Antunes, R. Os sentidos do trabalho;ensaio sobre a afirmação e a negaaçãodo trabalho.Escobar, A. Encountering development.Friedman, J. Empowerment. The poli-tics of alternative development.Hirschman, A. A economia como cienciamoral e politica.Gaiger, L. Virtudes do trabalho nosempreendimentos econômicos solidá-rios.Gaiger, L. A economia solidária no RS:viabilidade e perspectivas.Lévesque, B.; Bourque, G.; Forgues, É.La nouvelle sociologie économique.Razeto, L. Economia de solidariedade eorganização popular.Santos, B. (Org.). Produzir para viver; oscaminhos de produção não capitalista.

Extret de A outra economia, AntonioDavid Cattani (coordinador), VerazEditores, Brasil, 2003

68 nexe - 17


L’estímul moral,alhora que el

material, incrementala capacitat laboral i

afavoreix quel’experiència i

l’aprenentatge siguincompartits iconservats.

1. La relació entre treball i identitaten les configuracions socioproductivesautogestionàries és fonamental per talde comprendre la cohesió social, una deles qüestions més complexes per a lasociologia de les organitzacions.L’expressió “configuracions sociopro-ductives autogestionàries i solidàries”,que volem categoritzar aquí, ens semblamés adequada per a les empreses auto-gestionàries, atès que emfatitza lesdimensions socials i productives d’a-

questes noves iniciatives organitzatives.Carvalho (2001), a l’hora de tractar lesdiferents perspectives d’anàlisi, ‘conce-budes especialment per comprendre elque està en joc en l’autogestió: els nivellsjuridicoeconòmic, politicoadministratiu ipsicosocial’, procura anar més enllà dela dimensió economicoproductiva com aúnic paràmetre de sostenibilitat per aaquestes empreses. Des d’aquesta pers-pectiva, la sostenibilitat, referida al ves-sant econòmic, es veu reflectida en els

69nexe - 17

Identitat i treball autogestionari

Ana Rita Castro Trajanoi

Ricardo Augusto Alves de Carvalho

moviments de construcció de la socioe-conomia solidària que, en afegir el ‘soci’a l’economia, demostra una nova con-cepció d’aquests processos,així com la noció de ‘rees-tructuració socioproductiva’defensada per Carvalho(2001) amplia el tractamentdel fenomen, cosa que signi-fica anar més enllà delsaspectes merament econò-mics o productius: “defen-sem la noció de reestructu-ració socioproductiva perquèles classes socials, així comles classes econòmiques,són reconfigurades i amb-dues sofreixen impactesdeterminants relacionats amb el móndel treball”. En aquest sentit, podem dirque la ‘identitat’ està íntimament relacio-nada amb el ‘fet social’, cosa que ens ser-veix per apuntar la seva importànciacom a factor determinant de l’anomena-da ‘cohesió social de l’empresa’.

2. Els estudis al voltant de la temàti-ca “treball i identitat” provenen d’unatradició en la qual l’ésser humà és con-cebut com a ésser social, on el treballocupa una posició cabdal. Tal com ensdiu Antunes (1997), el treball és el“moment fonamental de realització del’ésser social, condició per a la sevaexistència, i el punt de partida per a lahumanització de l’ésser social”.

Es parteix, per tant, de la tesi de lacentralitat del treball en la societat con-temporània i en el procés de construccióde la identitat dels subjectes treballa-dors, i es tracten els conceptes d’identi-tat i treball com a processos que s’inter-connecten dialècticament. En aquestaperspectiva, el ‘treball’ apareix com a‘definidor per excel·lència del fet humà’,

d’acord amb allò que ens diu Costa(1989), en referir-se al treball com amarc identificatori central en la formació

de la ‘identitat psicològica’de les classes treballadores.Malgrat tot, falta saber enquina mesura els processosde construcció identitària enempreses solidàries d’auto-gestió es diferencia dels pro-cessos identitaris en empre-ses dirigides de maneradiferent. En les cooperativeses cerca la construcció d’u-na ‘identitat col:lectiva forta’(Enriquez, 1994), que potdur a un procés d’idealitza-ció i crear, d’aquesta mane-

ra, un nou culte; o bé es vol construirautonomia i possibilitar el sorgimentd’individus lliures i creatius, de crearuna nova cultura?

En un altre estudi, on s’intenta exa-minar la relació entre vida psíquica iorganització, Enríquez (2000) es refereixa la perspectiva cooperativista, tractantla problemàtica de la il·lusió i la idealit-zació d’una unió plena entre els que coo-peren. Així, ens diu: “el grup o l’organit-zació sol·licita el nostre desig d’idealpersonal, que es confon amb l’ideal delsaltres. La felicitat de l’organització passaper la dels subjectes que la componen.L’imaginari subjacent és el de la comu-nitat, si no el de la fusió dels subjectes;en tots els casos, de l’obsessió de la ple-nitud”. Per a les configuracions socio-productives autogestionàries, això éscrucial, ja que alerta dels riscos d’una“visió idíl·lica” o “angelical” de la vidaorganitzacional dins de la perspectivacooperativista i perquè la cooperativa noes tanqui en si mateixa.

Cal ressaltar que, malgrat que convi-vim sota l’hegemonia de l’economia capi-

70 nexe - 17


Falta saber en quinamesura els processos

de construccióidentitària en

empreses solidàriesd’autogestió esdiferencia dels

processos identitarisen empreses dirigidesde manera diferent.

talista, sabem que això no significa lasubordinació completa de totes les rela-cions societàries a la lògica del capital.Vivim immersos en unasocietat contradictòria, en laqual sempre poden sorgirnoves coses. És necessari,per tant, que el movimentautogestionari procuri mos-trar la possibilitat de crearformes democràtiques d’or-ganització del treball i de laproducció, que faci servir enla seva quotidianitat unanova ètica en aquesta novarealitat de treball col·laboratiu, peròsense caure en l’idealisme d’un món ‘a-conflictual’, sense contradiccions.

L’experiència de construir treballcol·laboratiu i l’autonomia dels treballa-dors no és pas un procés lineal, senseconflictes ni contradiccions. Exigeixtrencar amb les pràctiques heterònimeso, dit en altres paraules, amb les pràcti-ques paternalistes i autoritàries, en quèl’altre decideix per mi, en què les normesi els valors han d’ésser interioritzatssense possibilitat de reflexió ni de críti-ca.

Constatem que, a les empreses d’au-togestió, hi ha una certa dificultat per-què els treballadors assumeixin l’auto-nomia, cosa que no vol dir que elsprocessos de desenvolupament de l’au-tonomia no estiguin en funcionament,quan es persegueix la realització delsprincipis cooperativistes i autogestiona-ris, que no siguin heterònoms.

En aquest sentit, no podem parlard’un procés homogeni i harmònic deconstrucció identitària dels subjectestreballadors en configuracions sociopro-ductives autogestionàries i solidàries. Hiha una pluralitat i diversitat d’identifica-cions amb el projecte cooperativista i

autogestionari, on els subjectes han detractar i enfrontar-se a molts conflictes iproblemes relatius a les diferents

dimensions inherents alprocés en construcció, osigui l’economicojurídica, lapolioticoadministrativa i lapsicosocial.És necessari i urgent repen-sar-se la gestió d’aquestesempreses, buscant formesmés democràtiques i trans-parents d’organització quepermetin expressar lesdiferències, les singularitats

dels subjectes. En aquest sentit la iden-titat i l’autonomia es configuren com aprocessos en construcció. La identitatde ser algú autònom en la nostra socie-tat heterònoma no és senzill, però lesempreses autogestionàries han demos-trat que es pot aconseguir. Més enllàd’una sortida a la crisi del capital, elsmoviments d’autogestió i socioeconomiasolidària es presenten com una sortidaviable per a una nova sociabilitat huma-na, que no pot ser altra que la creació desubjectes humans autònoms i lliures.

Bibliografia

Albornoz, S. O que é trabalho.ANTEAG. Autogestão: construindo umanova cultura nas relações de trabalho.ANTEAG. Autogestão. Disponible ahttp://www.anteag.org.br/autogestão.aspAntunes, R. Adeus ao trabalho? Ensaiosobre as metamorfoses e a centralidadedo mundo do trabalho.Antunes, R. Os sentidos do trabalho:ensaios sobre a afirmação e a negaçãodo trabalho.Borsoi, I. C. F. et al. Trabalho e identi-dade em telefonistas. In: CODO, W et al.

71nexe - 17


Enríquez alerta delsriscos d’una “visió

idíl·lica” o“angelical” de la vidaorganitzacional dins

de la perspectivacooperativista.

(org.). Sofrimento psíquico nas organi-zaçôes.Carvalho, R. A. A. Saúde mental e tra-balho: um novo (velho) campo para aquestão da subjectividade. In: Codo W.;Sampaio, J. J. C. (org.). Sofrimento psí-quico nas organizaçôes: saúde mental etrabalho.Carvalho, R. A. A. Consideraçôes teórico-metodológicas sobre as novas configu-raçôes autogestivas no mundo do trabal-ho neste início de milênio.Carvalho, R. A. A. Reconfiguração de per-fis entre os processos de inserção,“desinserção” e reinserção dos (novos)

sujeitos trabalhadores. In: Horta, C. Car-valho, R. A. A. (org.) Globalização, tra-balho e desemprego: um enfoque interna-cional.Carvalho, R. A. A.; Pires, S. D. A autono-mia e a autogestão: apontamentos teóri-co-metodológicos sobre a praxis emempreendimentos da economia socialsolidária.

Extret de A outra economia, AntonioDavid Cattani (coordinador), VerazEditores, Brasil, 2003

72 nexe - 17


73nexe - 17


ames Lovelock, considerat el pare dela hipòtesi Gaia, va sorprendre algunespersones, quan el 20 de juny del 2004va publicar a El País un article d’opiniótitulat “La energía nuclear es la únicasolución ecológica”, referint-se a lesemissions de gasos d’efecte hivernacle i

les seves conseqüències sobre el climade la Terra. Que el diari El País publi-qui articles en defensa de l’energianuclear no és cap novetat; el grup Pri-sa sempre ha defensat els interessosdels sectors econòmics que es vanembolicar a finançar les nuclears i per

75nexe - 17

Per què l’energia nuclear nopodrà ser mai la solució ecològica

a l’escalfament de l’atmosfera?

Josep Puig i Boix

J

res del món estan disposats a perdre niun euro del que hi van invertir.

La militància pro-nuclear del Sr.Lovelock no és pas un fetnou, encara que sigui des-conegut per moltes perso-nes. Ja fa força anys, el 25de gener de 1995, va venir aBarcelona per fer una con-ferència multitudinària alPalau de Congressos deMontjuïc, convidat per laComissió per a l’Estímul dela Cultura Científica. Prè-viament, havia fet una rodade premsa on va manifestarben clarament el seu suport a l’energianuclear. També ho va fer en la con-ferència. No cal dir que en el debat queva seguir a la seva conferència va sercontradit per científics i tècnics críticsamb l’energia nuclear, els quals li vanadreçar una carta que mai no ha tingutresposta. També és conegut que el webde la World Nuclear Association (que téper lema ‘Energy for Sustainable Deve-lopment’) s’obre amb una afirmació deJames Lovelock, presentat com a ‘emi-nent líder mundial en el desenvolupa-ment de la consciència ambiental’, ondiu: “Per reconciliar les necessitats hu-manes globals i la preservació ambien-tal, el nostre món necessita l’energianuclear. No hi ha cap alternativa a l’e-nergia nuclear si hem de sostenir lacivilització”.

Amb aquesta afirmació James Love-lock pren partit en defensa d’una ‘civi-lització’ que, si per alguna cosa s’hacaracteritzat, ha estat per explotar lespersones, espoliar els sistemes natu-rals i destruir les cultures, la majorpart de les quals havien desenvolupatformes de vida que havien perduratmil·lennis. Aquesta ‘civilització’ que

s’ha de sostenir amb l’energia nuclear,en paraules de Lovelock, està fent peri-llar la vida dels humans sobre la Terra,

amb les seves emissions degasos d’efecte hivernacle,procedents de la cremamassiva dels combustiblesfòssils i que destaroten unbé comú planetari, l’atmos-fera, que totes les cultureshumanes hem compartitamb les altres espèciesvivents. James Lovelock potsaber molt dels mecanis-mes que regulen la biosfe-ra, però amb el seu posicio-

nament i la seva argumentació a favorde l’energia nuclear posa de manifest elseu analfabetisme energètic.

Per fer front a l’escalfament de l’at-mosfera, Lovelock i altres nucleòcratesproposen la introducció massiva del’energia nuclear, una font d’energia quees basa en la fissió d’un isòtop de l’ura-ni, l’urani-235, del qual només un0,711% es troba en l’urani natural (el99,28% de l’urani natural és U-238, queno és pas fissionable). A més a més, elsminerals d’urani que avui s’explotentenen un contingut d’entre 0,2% i0,003% d’urani, cosa que fa que el mine-ral d’urani s’hagi de sotmetre a un pro-cés de concentració (fàbriques de con-centrats de mineral d’urani), en el quales generen (en quantitats ingents) elsanomenats estèrils de la mineria d’ura-ni, que contenen el 85% de la radioacti-vitat original del mineral. Aquest procésés molt contaminant, tot i que ben des-conegut per l’opinió pública.

Els qui proposen l’energia nuclearper cobrir les necessitats energètiquesdel món obliden (o amaguen) que l’e-nergia nuclear produeix únicamentenergia elèctrica, i que l’electricitat és

76 nexe - 17

Per què l’energia nuclear no podrà ser mai la solució ecològica a l’escalfament de l’atmosfera?

Els qui proposenl’energia nuclear percobrir les necessitatsenergètiques del mónobliden o amaguen

que l’energia nuclearprodueix únicament

energia elèctrica.

tan sols una part de l’energia consumi-da al món. Segons l’Agència Internacio-nal de l’Energia, l’any 2001 l’energianuclear representava sola-ment el 6,9% del subminis-trament d’energia primàriaal món i el 17,1% de lageneració d’electricitat (437reactors nuclears, amb unapotència instal·lada de 357GWe). De tota l’electricitatgenerada al món, l’any2001 (15.476 TWh), lamajor part (9.982 TWh) es va fer ambcombustibles fòssils: un 38% es va feramb carbó, un 18% amb gas natural iun 7% amb petroli. I només 2.653 TWhes va fer amb nuclears. La resta, 2.841TWh, es va proveir amb energia hidràu-lica i d’altres renovables.

Quin paper podria tenir l’energianuclear en la reducció de les emissionsde CO2 procedents de la generació d’e-lectricitat amb combustibles fòssils?Avui solament un 17% de l’electricitatgenerada al món és d’origen nuclear. Laindústria elèctrica és responsable del25% del consum de combustibles fòs-sils. El consum de combustibles fòssilsés responsable de les 2/3 parts de lesemissions de CO2 a l’atmosfera. El CO2és responsable en un 50% de l’escalfa-ment global. Combinant aquests fac-tors es pot concloure que, fins i tot, sitota l’electricitat avui generada al mónamb combustibles fòssils fos generadaamb centrals nuclears, la reducció del’escalfament global seria només del12%. Però això significaria construir1.424 centrals nuclears de 1.000 MWde potència cadascuna. O sia, instal·lar1.424.000 MW nuclears. Això voldriadir iniciar la construcció d’una centralnuclear de 1.000 MW, cada dia, durant4 anys seguits!

Per poder disposar, cada any, delcombustible necessari per funcionaraquests 1.424 reactors, de 1.000 MW

de potència elèctrica cadas-cun, caldria haver de minar370 milions de tones demineral d’urani, per obtenir271.000 tones de pastísgroc o òxid d’urani (U3O8)mitjançant les fàbriques deconcentració del minerald’urani (que generarienmés de 640 milions de

tones de residus líquids i més de 425milions de tones de residus sòlids, quecontindrien el 85% de la radioactivitatoriginal del mineral, i que restarienabandonats per segles en els apilona-ments d’estèrils a peu de fàbrica). Elpastis groc obtingut en les fàbriques deconcentrats és la base per a la fabrica-ció del combustible nuclear, però abanss’ha de sotmetre a un procés d’enriqui-ment en l’isòtop U-235 (que no és resmés que disminuir la proporció d’U-238 i augmentar la d’U-235 en l’uraninatural). Aquest procés genera quanti-tats ingents de l’anomenat urani empo-brit, que és el nom que els militars handonat a aquest residu del procés d’en-riquiment (per cada recàrrega anual esnecessiten 25 tn d’urani enriquit –en elseu procés d’enriquiment s’hauran pro-duït 155 tn d’urani empobrit).

Per tant, enriquir tot l’urani necessa-ri per fer funcionar un parc nuclear de1.424 reactors de 1.000 MW de potèn-cia unitària comportaria generar mésde 220.000 tn d’urani empobrit. Aquestproducte residual del procés d’enriqui-ment l’empra des de fa temps la indús-tria d’armament per cobrir projectils ibombes (els dóna un gran poder depenetració). El combustible gastat, des-prés de ser sotmès al procés de fissió

77nexe - 17


Al ritme actual deconsum d’urani n’hi

hauria prou peralimentar el parc

actual durantcinquanta anys.

dins del nucli del reactors (més de35.600 tones), contindria 285 tones deplutoni, amb què podrien fabricar28.550 bombes atòmiques,si aquest material fisiona-ble és extret a les fàbriquesde reprocessament delcombustible gastat, en unprocés altament contami-nant des del punt de miraradiològic. En el cas que elcombustible gastat no ésreprocessés, aleshores elplutoni romandria contin-gut dins les barres del com-bustible. En aquest cas,aquest producte radioactius’hauria de gestionar durant 500.000anys (el període de semidesintegraciódel plutoni és de 24.300 anys, això voldir que després d’aquest període detemps la seva radioactivitat haurà dis-minuït a la meitat. Perquè un producteradioactiu deixi de ser danyí per a l’en-torn, cal que passin 20 períodes desemidesintegració. Per al plutoni aixòvol dir gairebé mig milió d’anys o16.666 generacions humanes. Lesxifres donades en aquest apartat s’hande multiplicar per tres en el cas de con-siderar la càrrega inicial del reactor.

Voler confiar en l’energia nuclear percombatre l’escalfament global del pla-neta provocat per la crema dels com-bustibles fòssils per a la generació d’e-lectricitat, a part de no resoldre elproblema, significaria posar el món perun camí amb un enorme risc de proli-feració nuclear. Si avui ja es fa difícilcontrolar el risc de proliferació nuclearamb 437 reactors nuclears funcionantal món, què podria passar si en funcio-nessin 1.424? També voldria dir ferunes enormes inversions, donat quel’actual cost estimat d’instal·lació de

centrals nuclears és superior a 2.000Eur/kW. Construir 1.424 reactorsrequeriria unes inversions, pel cap

baix, de gairebé 3 bilions(3*1012) d’euros. Des delpunt de mira estrictamentenergètic i econòmic, hi haalternatives molt més efi-cients per fer front a l’escal-fament del planeta.De fet, la realitat ha demos-trat que l’energia nuclearno ha passat pas la provadel mercat, perquè arreu onhi ha un mercat d’energiamés o menys lliure lanuclear ha hagut de ser

tractada amb tota mena de privilegis itractes de favor perquè continués gene-rant electricitat, ja que els kWh gene-rats amb reactors nuclears han demos-trat no ser competitius en el mercatliberalitzat en relació amb altres formesde generació. Vegeu, si no, l’experiènciade l’empresa British Energy a la GranBretanya.

Però, què passa amb el recursosnuclears necessaris per alimentaraquests 1.424 reactors de 1.000 MW depotència elèctrica? Ja l’any 1981, laComissió Europea va alertar que si elsprogrames nuclears aleshores en cursarribaven a assolir els objectius que esplantejaven, hi hauria mancança d’ura-ni, tret que es desenvolupessin elsreactors de neutrons ràpids o repro-ductors. Aquests reactors de neutronsràpids havien de produir més combus-tible nuclear del que gastaven (trans-formant l’U-238 en Pu-239 a través del’absorció neutrònica, en disposar d’unembolcall d’U-238 sobre el nucli d’U-235 del reactor). La realitat és que hanestat un dels més sonats fracassos dela tecnologia nuclear. L’exemple més

78 nexe - 17


L’única solució quetenim a l’abast per

mantenir en relativabona salut ecològicael planeta Terra és

abandonar elscombustibles fòssils il’energia nuclear almés aviat possible.

palès d’aquest fracàs va ser el tanca-ment definitiu del reactor Super-Phe-nix pel govern francès fa uns anys.

L’any 2001, les necessi-tats d’urani dels reactorsen funcionament al móneren de 64.329 tones, men-tre que la producció d’uraniva ser de 36.366 tn; pertant, la diferència entreproducció i necessitats vaser de –27.963 tn. O sia,que ja a l’any 2001 hi vahaver dèficit de producciód’urani. Fins a la darreria de 2002, almón s’havien produït 2.012.414 tonesd’urani i hi havia acumulades 2.352,55milions de tones d’estèrils de la mineriade l’urani. I en l’enriquiment de l’uranien el seu isòtop U-235 s’havien generatal món 1.188.573 tones d’urani empro-brit o esgotat, que avui als EUA es posaa disposició de la indústria militar a uncost nul, perquè sigui emprat en lafabricació d’armament convencional(recobrint-lo amb urani empobrit, jaque l’urani és un metall d’una granduresa i, quan impacta, entra en igni-ció). En data 1 de gener del 2001 hihavia al món unes reserves raonable-ment assegurades i uns recursos esti-mats addicionals d’urani (a un costigual o inferior a 80 dòlars) de3.305.160 tones. Al ritme actual deconsum n’hi hauria per alimentar elparc nuclear actual durant 50 anys.Però si el parc nuclear s’arribés a mul-tiplicar per 4, tal com sembla proposarLovelock, les reserves i els recursosnomés durarien 12,5 anys.

La proposta de Lovelock de confiaren l’energia nuclear per resoldre el pro-blema del canvi climàtic no és cap solu-ció ecològica, ja que només reduiria lesemissions de CO2 un 12 %, després

d’haver omplert el món amb 1.424reactors nuclears de 1.000 MW depotència elèctrica, que tan sols tindrien

combustible nuclear perpoder funcionar durant12,5 anys, però que hau-rien empastifat els ecosiste-mes del planeta ambmilions de tones d’estèrilsde la mineria de l’urani,milions de tones d’uraniempobrit, quantitatsingents de combustiblenuclear gastat que contin-

dria enormes quantitats de plutoni, amés d’haver abocat a l’aire i a l’aiguaquantitats enormes de radioactivitat, jaque el cicle del combustible nuclearaboca radioactivitat a la biosfera entotes i cadascuna de les seves etapes.

Si mai es realitzés el desig de JamesLovelock, ben segur que Gaia, el plane-ta Terra, estaria enverinat radioactiva-ment i amb ell els humans i els altreséssers vius. A més, tan sols s’hauriareduït un 12% les emissions de CO2procedents de les centrals tèrmiques decombustibles fòssils. Aquesta és lamena de solució ecològica que Lovelockpregona? I si Lovelock vol fer, a més amés, que tota l’energia final disponibleper al consum que es fa servir al mónsigui obtinguda a partir només d’ener-gia electronuclear, el problema s’agreu-jaria encara molt més. I aleshoresserien necessaris encara molts mésreactors.

L’única solució que tenim a l’abastper mantenir en relativa bona salutecològica Gaia (la denominació del pla-neta Terra en el marc de la hipòtesiGaia, desenvolupada per Lovelock) ésiniciar l’abandonament dels combusti-bles fòssils i l’energia nuclear tan aviatcom sigui possible, i alhora donar la

79nexe - 17


Defensar l’energianuclear avui, o bé ésfruit de la ignorància

i/o de ladesinformació, o béés posar-se al serveide la nucleocràcia.

màxima prioritat a la introducció de lestecnologies, avui ja disponibles, per al’aprofitament de les fonts d’energiarenovable, que Gaia ofereix generosa-ment als humans des de fa mil·lennis. Iaixò acompanyat de l’increment de l’efi-ciència del sistema energètic actual,tant en la generació com en l’ús final.

Cercar ‘solucions’ màgiques a lagreu problemàtica energètica, com pre-tén fer Lovelock amb la seva defensaaferrissada de l’energia nuclear, és unagreu irresponsabilitat i més greu perprovenir d’una persona que hauria desaber, com a científic que és, les qües-

tions elementals associades al sistemaenergètic avui vigent al món.

Defensar l’energia nuclear avui, o ésfruit de la ignorància i/o de la desinfor-mació, o bé és posar-se al servei de lanucleocràcia, que d’ençà que la tecno-logia nuclear va demostrar que no eracapaç de passar la prova del mercat famans i mànigues per evitar la desapa-rició d’una indústria que ha estat undels fracassos tecnològics més especta-culars de la ideologia del desenvolupis-me cientifista. I estar al servei de lanucleocràcia és ser simplement unmercenari nuclear.

80 nexe - 17


“No es vol dir que la història hagi acabaten una feliç reconciliació de la humani-tat amb ella mateixa. De fet, és gairebéel contrari: la història només estàcomençant, si per això entenem elmoment que, després de mil·lennis debatalla prehistòrica amb la natura, pri-mer per sobreviure, després per con-querir-la, la nostra espècie ha arribat algrau de coneixement i organitzaciósocial que ens permetrà viure en unmón predominantment social. És el

principi d’una nova existència i, en efec-te, d’una nova era, la de la informació,marcada per l’autonomia de la culturaenfront de les bases materials de la nos-tra existència. Però no és necessària-ment un moment d’alegria perquè, solsper fi en el nostre món humà, hauremde mirar-nos al mirall de la realitathistòrica. I potser no ens agradarà elque hi veurem.”

L’era de la informació. La societat xar-xa (Castells, 1997)

81nexe - 17

Societat del coneixement i biopolítica

Alfonso Vázquez

Introducció

Em demanen els amables organitza-dors d’aquesta conferència que dissertisobre el desenvolupamentsostenible; com tot concep-te universalitzat i posmo-dern, aquest tema admetmúltiples aproximacions,sent les més habituals –i,per tant, les més difuses–les aportacions procedentsdels moviments ecologistes,les respostes tecnològiquesa la deterioració mediam-biental o els acords supra-estatals per prevenir-la,com ara el protocol de Kyo-to. No obstant això, en totesaquestes aproximacionspersisteix amb insistènciaun problema d’interpretació i, per tant,de límits a la solució. Com diu Castellsen la nota introductòria a aquest text,després de mil·lennis de lluites de lahumanitat amb la natura, primer persobreviure-hi, després per conquerir-la,societat i natura es fonen i confonen enun món predominantment social i enuna cultura amb autonomia respecte deles seves bases materials. Per dir-hoamb certa brutalitat, és la mateixasocietat la que introdueix mesures perprotegir tal espècie o tal altre d’aus, iaixò conviu diàriament amb l’explosióde les bombes en múltiples punts delplaneta.

El desenvolupament sostenible esconstitueix tant en necessitat imperiosacom en preocupació estesa, davant laconstatació de la greu deterioració delnostre hàbitat produïda pel consumirresponsable dels seus recursos en for-ma massiva. Però no podem ignorar quedarrere d’aquesta irresponsabilitatenvers el planeta hi ha maquinàries

organitzatives (industrials, socials, polí-tiques) i, per tant, persones que leshabiten.

La voluntat de protegir lasostenibilitat de la vida alplaneta no es pot derivar dela lògica de les organitza-cions màquina, ja que lesseves finalitats són específi-ques d’un sistema d’acu-mulació (el capitalista) i noserien el que són si no lesperseguissin activament;només es pot derivar de lavoluntat de poblacions imultituds que perceben elrisc a què són sotmeses, ique desenvolupen afectepels seus semblants i pelsseus descendents, els he-

reus del planeta. És des de la sevamobilització i pressió com pot consti-tuir-se la inflexió de les tendències des-tructives imperants.

Per tant, considero fonamental apro-fundir en els enfocaments de comestructurar les organitzacions i delpaper que les persones que les habitendesenvolupen en i des d’aquestes orga-nitzacions. Tal com llegia fa poc, potserla pregunta fonamental no sigui “quinmón deixarem als nostres fills?”, sinó“quins fills deixarem al nostre món?”.

Perquè aquest procés de sensibilitza-ció global envers el desenvolupamentsostenible s’insereix al seu torn –i con-tribueix de manera destacada– al tèrboltrànsit des de la societat industrial capa la societat del coneixement, un trànsitmarcat per transformacions complexesen els conceptes de treball i treballador,d’educació i de ciutadania, per esmen-tar alguns dels canvis més rellevants.Entendre aquestes transformacions ésdeterminant per abordar l’acció futura,

82 nexe - 17


El passatge del modelindustrial a la

societatpostindustrial no ésevolutiu en el sentit

tradicional del termecom ho va poder serel pas del taylorisme

al fordisme i delfordisme al

postfordisme.

per poder-la emmarcar en un programade superació del empantanament actuala què ens han abocat les nostres orga-nitzacions i institucions.Podem dir, en certa manera,que la voluntat del desenvo-lupament sostenible contéel potencial activador de laprofunda contradicció exis-tent entre la xarxa d’inte-ressos sustentada en l’ex-plotació pura i simple dequalsevol recurs existent enel planeta (incloent-hi l’hu-mà) per a l’enriquiment par-ticular i l’exigència d’unariquesa comuna, comunità-riament compartida i admi-nistrada, que comunalitza elsentit de la humanitat coma espècie.

Analitzar aquesta contradicció ensobliga a destriar i interpretar les forcesen presència, les potències emergents iles potències decadents, els creuamentsde les línies de conflicte i confrontacióque contínuament sorgeixen o se sub-mergeixen. Per tant, enfocaré la volun-tat del desenvolupament sostenible coma sostenibilitat sociopolítica, no entesacom un espai estable i pacífic, sinó comun esdevenir incessant creuat per lesforces en conflicte que ens aboca al dis-cerniment, a l’elecció i a l’acció. Per aaixò, començarem per expressar lescaracterístiques i la potència dels fenò-mens emergents, per centrar-nos des-prés en les seves conseqüències per al’acció política i les seves institucions.

El coneixement com a forçamassiva de producció

Societats i cultures sempre hanoscil·lat entorn de les formes de genera-

ció de riquesa, sobre les maneres deltreball i el feineig, encara que neguemrelacions rígides de determinació entre

les unes i les altres. Peraixò, és difícil entendre latransformació de la nostrasocietat –el pas de la socie-tat industrial a la societatdel coneixement, si volemformular-ho així– sensecaptar la profunda mutacióoperada en les formes i elscontinguts del treball i elseu influx sobre les formesculturals, socials i políti-ques. El passatge del modelindustrial al sistema emer-gent, a la societat postin-dustrial, no és evolutiu en elsentit tradicional del terme,

com ho va poder ser el pas del tayloris-me al fordisme i del fordisme al postfor-disme. En aquest trànsit es produeixuna mutació revolucionària del nuclivital de les societats, del seu sistema decreació i difusió de valor, dels seus sis-temes de treball i producció. En aquestsentit, tot el sistema –productiu, social ipolític– se submergeix en una crisi; cri-si d’identitat i, per tant, crisi sostingudadels instruments de reproducció de laidentitat. El sistema sembla deixar deser el que era per expandir-se i contreu-re’s, desterritorialitzar-se i reterritoria-litzar-se en formes múltiples de trànsit,en una transformació continuada iimpredictible en el seu abast final, talcom es mostra en el malestar de la glo-balització.

Durant els segles XIX i XX –almenys,fins als anys seixanta i setanta d’aquestdarrer– la base definitòria –i massiva–del treball ha estat el treball simple,connectat cap a la complexitat a través

83nexe - 17


El potencial per a latransformació

radical del treballs’estableix en les

dues darreresdècades, en convergir

els nivells deformació de lapoblació amb

l’explosió de lestecnologies de lainformació i de la

comunicació.

de capes de supervisors, capatassos,caps i directors, els quals representavenun percentatge aclaparadorament escàs–eren els privilegiats– de laforça de treball. Aquest tre-ball simple, mesurable, detipus manual, quedava con-nectat, al seu torn, permitjà de les cadenes demuntatge o les cèl·lules pro-ductives. El treballadormassiu, intercambiable,substituïble, d’un sol ús,constituïa la massa anòni-ma de generació de valor enla seva activitat com a màd’obra, en la seva capacitatreproductiva de força detreball i en el seu paper de consumidorde (part de) els béns que produïa.Aquest nucli del treball (de la generacióde valor) tenia (té) certes característi-ques que convenen ressaltar: · És essencialment manual. · És fonamentalment repetitiu i proce-

dimentat. · És simple com a condició bàsica. · Tota interacció del treball de la per-

sona amb els seus companys s’esta-bleix a través del ritme de la màqui-na o la cadena productiva, delsprocediments, de les ordres o accionsdels supervisors i capatassos: no hiha cooperació més enllà d’allò queordena el mecanisme (és a dir, noexisteix cooperació).

· Tot el sistema de treball és simple,previsibles els seus resultats, domi-nable, tret en el paper que corresponals màxims directius, que assumei-xen com a pròpia i de forma única lapotencial complexitat del desenvolu-pament empresarial.

· Així, la màquina regeix i dirigeix eldesenvolupament massiu del treball,

la generació massiva de valor traduï-da en productes i serveis.

Evidentment, aquesta es-tructura del treball viu nosignifica que no hagin exis-tit activitats extensives iintensives de coneixement;al contrari, aquestes hanestat sempre transcenden-tals en la història de lahumanitat. Però, si ensreferim al període industrial–encara que les característi-ques descrites no en són, nide bon tros, privatives– tro-barem que les activitatsintenses de coneixement es

col·loquen a l’exterior del pla productiu.En efecte, sia a través de la tradicionalociositat aristocràtica –Darwin, perexemple–, de la marginació social, obli-gada, provocada o triada –com tantsartistes, literats o pintors–, de la con-frontació social com a forma de creació–Nietzsche, com a mostra–, o de lasuperposició sobre el treball –beques,subvencions, centres d’investigaciópura, etc.– el coneixement es manifestafora de l’àmbit productiu i és incorporata aquest de forma derivada. Els produc-tors constitueixen l’estrat més baix delcontext del coneixement –no del social,ja que hi ha encara altres estrats infe-riors, com el de la mestressa de casa, elpastor, la prostituta, el pobre, el roda-món, etc.– i el fet de no treballar ambles mans –almenys, en la màquina–constitueix, encara en els nostres dies,un signe de distinció.

És a dir, el pla del sistema industrial,mecànic i repetitiu, exterioritza el conei-xement, el remet permanentment aesferes situades als seus marges, al seuexterior o a les seves superestructures,

84 nexe - 17


A diferència deltreball manual,

limitat i dirigit pelcapital, el

coneixement inverteixaquesta situació, en

trobar la seva relaciófora de tota

limitació, més enllàde qualsevol frontera.

mai a dintre seu; l’escisió entre coneixe-ment i treball, en el domini d’aquest, ésgairebé absoluta.

Els processos d’automa-tització i informatització pri-mitiva provocats per laconstant necessitat d’elevarla productivitat en l’activitatfabril madura han exigituns nivells de formació deltreballador superiors als dela simple mà d’obra, la qualcosa s’ha vist reflectida enl’important paper que les societatsdesenvolupades han concedit a la for-mació (tècnica). En el si del sistemaindustrial, el resultat és l’aparició deltreballador amb coneixements; és a dir,d’un tipus de treballador que, més enllàdel seu esforç físic, pot fer funcionarprogrames, autòmats o màquines d’unacerta complexitat. Però l’essència deltreball no varia: aquest treballador apli-ca coneixements adquirits a una tascaaliena a si mateix, predeterminada en lacadena productiva, mancada, per tant,de variació, finalitat i significat. Es pro-dueix tan sols una certa complementa-rietat d’allò après amb allò puramentfísic, en una organització estanca en elseu concepte productiu.

El potencial per a la transformacióradical del treball s’estableix en les duesdarreres dècades, en convergir elsnivells de formació de la població ambl’explosió de les tecnologies de la infor-mació i de la comunicació; l’abarati-ment exponencial que aquestes pro-dueixen en els fluxos d’informació escombina amb la necessitat imperiosa, afi de transformar informació en valor, dela seva interpretació, d’aplicar a aquellsfluxos el coneixement massiu. D’aquestaforma, el coneixement es constitueix, nosolament com a centre del sistema pro-

ductiu, sinó, fins i tot, com a factor ten-dencialment massiu de la producció i dela reproducció. És a dir, el coneixement

–les activitats de coneixe-ment– subordina a la sevalògica el conjunt del sistemaproductiu, alhora que el tre-ballador del coneixement(les activitats tecnicocientí-fiques, artístiques, assisten-cials, comunicatives, etc.)constitueix, cada vegada deforma més evident, la mas-

sa treballadora, un fet que no significapas la desaparició del treball meramentfísic, amb els seus components de peno-sitat.

Aquest fenomen imparable –excepteper un cataclisme històric– té un pàl·lidreflex en el descobriment del treballadorcom a persona dintre dels moderns sis-temes de gestió; en realitat, allò queaquests fan (a través de modes com lamillora contínua, la qualitat total, lagestió del coneixement i moltes altres)és tractar de mesclar l’immiscible: inte-grar la parcialitat del treballador emer-gent, del treballador del coneixement,en les estructures organitzatives del tre-ball mecànic, del treball manual. O, enparaules de Negri [1990], “Les mil varie-tats del model japonès i del seu èxitmundial es redueixen en el fons al reco-neixement més explícit de la funcióimmediatament valoritzadora de la sub-jectivitat obrera, després del períoded’hegemonia del taylorisme en què lasubjectivitat no era reconeguda més quecom a antagonista”.

El coneixement com a força generado-ra de valor, com a treball desplegat a granescala, en tots els sistemes productius isocials, té certs trets que –en contrast icontraposició amb el treball manual mas-siu– ressaltarem i proposarem:

85nexe - 17


El futur com aprojecció no existeix;sols existeix en tant

que és capaç d’influirel present.

-Constitueix una combinació indis-tingible entre pensament, emoció iacció; és a dir, integra allò intel·lectualamb allò manual, allò pen-sat amb allò actuat en unflux continu.

-Per essència, és fona-mentalment creatiu, ja quela repetició i el tancamentl’afebleixen fins a corrom-pre’l.

-A diferència del treballmerament manual, que vade la complexitat d’allò pro-duït a la simplicitat de latasca, el treball del coneixe-ment va d’allò relativamentsimple (coneixements ja existents, domi-nats) a allò complex: combinacions deconeixements en recreació i generacióde nous camps de coneixement i acció.

-Per definició, és un treball relacional,de manera que projecta constantmentformes de cooperació, ja que el coneixe-ment només es reprodueix en interac-cions i connexions en variabilitat.

-El treball és complex, tant en el seudesenvolupament intrínsec com en laseva traducció a les connexions de coo-peració i servei; en conseqüència, noadmet mediació o representació exter-na, superior. Les interaccions es pro-dueixen de forma directa entre les per-sones implicades, en la seva acció i enla seva emoció. Per exemple, la inferme-ra que està cuidant de nit un ancià inte-ractua amb ell sobre la base dels seusconeixements i habilitats, sense media-ció ni representació possibles; l’equip dequímics que està desenvolupant un noumedicament cooperen entre ells, igual-ment sense mediació ni representaciópossibles.

-El treball del coneixement domina iutilitza l’eina, la màquina, però les

seves interaccions vénen donades en elseu propi àmbit d’interès, de realització,mai no queden limitades al ritme de la

màquina. És a dir, a diferèn-cia del treball manual, limi-tat i dirigit pel capital, elconeixement capgira aques-ta situació, en trobar la sevarealització fora de tota limi-tació, més enllà de qualsevolfrontera; per tant, si volesdevenir una forma gene-ralitzada i individualitzadanecessita posar al seu serveiels mitjans del capital (comel capital va fer abans ambla terra, al capdavall).

Per tant, podem interpretar el treballimpulsat pel coneixement com a treballviu, en generació i gestació contínues,qualsevol que sigui el lloc on s’origina;en aquest sentit, no podem reduir elconcepte del treballador del coneixementa activitats prèviament etiquetades coma objecte d’aquest (laboratoris, universi-tats, departaments tècnics...), sinó, percontra, l’hem d’estendre al conjunt delsàmbits productius i socials. El treballdel coneixement no es pot identificaramb acumulacions enciclopèdiques desabers, sinó amb la capacitat autòno-ma, de l’individu o de les seves formesde coalició i cooperació, de gestionaractivament la transformació de la reali-tat que ens envolta, i, projectat mésenllà, qualsevol realitat que preten-guem, en un esdevenir sense fi. Enaquest sentit, sempre ha estat la maretreballadora del coneixement (del saberacumulat, de l’amor i de l’acció), com hopot ser el pastor, el formatger, el paletaque construeix un habitatge o l’obrerque gestiona la seva activitat al taller.No hi ha jerarquia en l’escala de sabersper poder constrenyir el concepte;

86 nexe - 17


La nostra era escaracteritza pel

domini delsinstruments

d’informació i pelpotencial

massivamentinterconectable del

coneixement.

potencialment, el seu camp és tota acti-vitat vital.

Però és el treball viu, el pensament,l’emoció i l’acció combinatsde forma indistingible, allòque esborra la separacióentre la fàbrica i la vida, allòque connecta en un fluxsocial, en un rizoma d’en-trades i sortides infinites,generació de riquesa, gene-ració de subjectivitat creati-va i generació d’afectes. Tanartificial com brutal, laseparació entre el treball i lavida que van marcar elsmurs de la fàbrica començaa caure com un castell decartes empès per la potèn-cia sense fi de les activitats de coneixe-ment i desig, de comunicació i coopera-ció.

Sostenibilitat social

La societat s’ha fet ingovernable acausa de la direcció és el títol d’un llargarticle escrit en els anys vuitanta per undels més coneguts –i, no obstant això,interessants- experts en management iteoria de les organitzacions. I ve al casla citació, ja que estem fent importantsi meritoris esforços per millorar les nos-tres societats i els seus ecosistemessense qüestionar el paradigma impe-rant en l’enfocament del seu govern i,per tant, en el concepte del seu funcio-nament, del seu desenvolupament, alcapdavall.

Anunciem amb gran aparat l’adveni-ment de la societat de la informació i elconeixement, mentre les nostresestructures més determinants, com lescorporacions empresarials, l’educació,les institucions públiques, polítiques i

socials, segueixen ancorades en la sevaconcepció original, en les assumpcionsbàsiques que les van conformar en el

segle XIX, si bé ara replica-des en l’àmbit planetari. Laideologia subjacent en elseu funcionament té lesseves arrels en l’enfoca-ment mecanicista del món,la societat i la vida, traduïta les nostres modernessocietats en el concepte del’organització burocràti-ca/maquinal tal com va serdesenvolupada per Weber iTaylor. És a dir, vam consi-derar les nostres societatscom un mecano que pot serajustat, dirigit, intercan-

viat, manipulat, en suma, pels quitenen el coneixement i, per damunt detot, el poder per fer-ho.

Des d’aquestes assumpcions, els quiposseeixen el poder (la jerarquia enqualsevol nivell d’actuació, des de lapresidència dels Estats Units fins al capde negociat d’una modesta empresa)consideren que poden –i, pitjor encara,han de– dirigir les seves societats, elsseus col·lectius humans, com si d’unamàquina es tractés. I per a això, no hiha res més útil que recórrer a la plani-ficació.

La planificació pretén, des de l’exer-cici de la direcció, ordenar el compor-tament dels agents d’un sistema permoure’s, en termes de la voluntat ex-pressada per la jerarquia, cap a unfutur previsible, previst i prou dissen-yat i determinat, sota la suposició que,si cada component compleix el seupaper (cobreix els seus objectius), el totresultant serà allò que havíem planifi-cat.

87nexe - 17


En plena societat dela transparència, la

invisibilitat, lesxarxes en flux

continu, lesconnexions

inconfessadesconstrueixen lesformes de poder,

estableixen el destíde la humanitat.

Aquest enfocament configura tot unsistema de funcionament de la/les nos-tra/es societat/s, sustentat en ladependència dels seusagents en el marc rígid d’es-tructures verticals. És a dir,el sistema s’ordena des deles decisions jeràrquiques,dissenyat curosament en elseu futur, de manera quecomportaments aliens alpressupostat el distorsio-nen. En l’afortunadaexpressió de Popper:

“D’altra banda, els pro-blemes connectats amb laincertesa del factor humàhan de forçar l’utòpic, li agradi o no, aintentar controlar el factor humà permitjà d’institucions i estendre el seu pro-grama de tal forma que abasti no nomésla transformació de la societat, segonsallò planejat, sinó també la transforma-ció de l’home. [...] L’utopista benintencio-nat sembla no advertir que aquest pro-grama implica una admissió de fracàs,àdhuc abans de ser posat en pràctica.Perquè substitueix la seva exigència queconstruïm una nova societat que permetia homes i dones viure en ella, per l’e-xigència que modelem aquests homes idones perquè encaixin en la seva novasocietat. Això clarament fa desaparèixertota possibilitat de contrastar l’èxit o elfracàs de la nova societat. Perquè als quino els agrada de viure-hi, només demos-tren per aquest fet que encara no sónaptes per viure-hi, que els seus impulsoshumans necessiten ser organitzats mésencara. Però sense la possibilitat de con-trastos o proves, qualsevol afirmació ques’estigui utilitzant un mètode científicqueda sense base.”

El futur com a projecció no existeix,no passa de ser un somni o un adverti-

ment de catàstrofes planetàries; el futurexisteix mentre és capaç d’influir en elpresent. O, per dir-ho amb altres

paraules, la idea que cons-truïm el futur amb el nostrepas a pas és ingènua; hi hamil futurs possibles. Encanvi, desitjar un dissenyde futur contribueix a cons-truir el present. No és tantel present allò que crea elfutur (a la manera de pen-sar evolucionista) com, persorprenent que sembli, elfutur (la nostra voluntat defutur) el que recrea el nostrepresent.

I això –la voluntat de construirfuturs– òbviament ens remet a les for-mes socials i organitzatives en quèaquesta proposició es plasma i prencos. En presència del poder representatper la jerarquia i transmès en objectiusa la societat a través de la planificació,l’enorme majoria de la societat quedatancada en un camp d’opcions prefixa-des i fortament limitades; l’elecció ésescassa –com ocorre en el camp de lapolítica, per exemple– i els graus de lli-bertat estan radicalment limitats. La lli-bertat del ciutadà consisteix en una cer-ta protecció d’alguns dels seus drets ien un magre ventall de decisions “encai-xat” en les ja preses pels poders exis-tents i dominants.

Tal com ja s’està fent obvi en elcamp empresarial –i existeix abundantliteratura sobre el tema–, sense unampli desplegament d’intel·ligències ivoluntats (del conjunt dels compo-nents d’una organització) no podemadquirir ni la velocitat ni la profunditatde desenvolupament necessaris perperviure. És a dir, el desenvolupamentno és sostenible en absència del prota-

88 nexe - 17


Milions d’interessos,desitjos, voluntats,afectes, costums...

convergeixen enformes caòtiques através de sistemessempre variables,

incapturables,d’autoorganització.

gonisme actiu dels qui integren l’orga-nització.

Aquest mateix enfocament és aplica-ble a altres camps com l’e-ducatiu, el polític o el social.En la mesura que coneixe-ment i, per tant, capacitatdecisòria, pertanyen a d’al-tres en terrenys que ensafecten directament (coml’educació o la política),renunciem a saber, a conèi-xer, ja que no ens cal. Lesteories dominants ens handut a creure que vivim enun món predictible, marcatper tendències predeterminades, quesón curosament interpretades pels quitenen el coneixement i el poder per fer-ho, de manera que podem dormir més omenys tranquils en la confiança qued’altres estaran prenent les decisionsadients.

Tanmateix, si volem entrar en unanova era –que s’anomena, amb més omenys fortuna, de la informació i delconeixement– hem de reconèixer d’unavegada, donar carta de naturalesa alque és obvi: vivim en un món complex,incert, sotmès a alts graus de variabili-tat que han augmentat, precisament,per l’impuls de les tecnologies de lainformació i la comunicació, en combi-nar-se de manera interactiva amb l’ex-pansió dels nostres coneixements.

L’alternativa a aquesta (contínua-ment) present contradicció està consis-tint en les crides a la participació d’em-pleats, ciutadans, electors, etc. Noobstant això, el problema no resolt con-sisteix a precisar i qualificar aquestaparticipació, altrament queda reduïdaa un nou discurs buit. La meva propos-ta, i la proposició que us faig en aques-ta conferència, és abordar de manera

decidida i aprofundir en el concepted’autoorganització. En el meu últimllibre [La imaginación estratégica, Gra-

nica 2000] el formulo de lamanera següent: “El fenomen de l’autoorga-nització es produeix quan,de manera espontània, indi-vidus o parts del sistemacreen coalicions entre si oamb altres parts del sistemao del seu exterior entornd’un problema, una idea oun propòsit. Aquestes for-mes es produeixen –i sónclarament visibles– en la

frontera del sistema quan aquest es des-plaça de l’equilibri.

És fàcil advertir una conseqüènciad’enorme importància: quan el sistemaes troba sotmès a forts impactes d’ener-gia –sia aquests provinents de l’exterior,sia generats internament– l’aparició deles formes autoorganizades –tan sospito-ses per a l’ordre establert– el protegeixde l’explosió, al mateix temps que l’im-pulsa cap a noves fronteres. És a dir, lesformes autoorganizades interpreten elsnous camps d’informació, els donen sig-nificat i lluiten per crear coalicions en elsistema que canviïn el rumb de l’acció afi d’operar eficaçment en les noves con-dicions creades. Són, per tant, un formi-dable generador d’informació i comuni-cació, d’interpretacions i significats.”

Aquest enfocament s’enriqueix ambl’ampliació proposada per Edgar Morinen el terme d’auto-eco-organitzacióque fa referència a les contínues i crea-tives connexions entre l’individu, el seucontext organitzatiu i el seu ecosistema.Abundant en aquesta línia podem anarentenent i influint en el futur personal,social i ambiental; la sostenibilitatsocial, al capdavall.

89nexe - 17


La voluntat deprotegir la

sostenibilitat de lavida al planeta no es

pot derivar de lalògica de les

organitzacionsmàquina.

Paisatges

La nostra era es caracteritza peldomini dels instrumentsd’informació i pel potencialmassivament interconecta-ble del coneixement. Aquestha estat sempre la potènciatransformadora de les nos-tres societats, passant perl’eina primitiva, per la roda,per les piràmides, per lescatedrals, fins a arribar enels nostres dies a les biotec-nologies. Allò diferent avuiés la radical transformació de l’espai i eltemps produïda per les tecnologies de lainformació i la comunicació, que perme-ten milions de connexions instantànies,capaces de generar en un flux continu,ininterromput, noves onades d’informa-ció i noves configuracions de coneixe-ment. Per expressar-ho gràficament,aquestes noves configuracions socialstrastornen els paisatges que ens erenhabituals no fa tant i dissenyen paisat-ges nous, entremesclats, caòtics, visi-bles en tant que invisibles. Estranya-ment, doncs, en el nostre propi món.

En altres escrits he tractat amb cer-ta profunditat quins són els factors queestan modificant radicalment les nos-tres societats, com les porten a situa-cions de crisi i per on s’endevinen elspossibles trànsits de superació. Peraixò, en aquesta conferència tractaré dereflectir gràficament la gran transforma-ció en els contextos socials en quèvivim.

1. El paisatge. Seguint Foucault,les societats dels segles anteriorspoden ser vistes, i parcialment ente-ses, des dels seus edificis emblemàtics:la caserna, la presó, la fàbrica, l’esco-la, l’hospital, l’ajuntament, l’església,

la llar. La persona transita en el seumoment i en la seva vida entre aquestsedificis, els interiors dels quals són

tancats –els edificis són, engran mesura, llocs de tan-cament–, de manera que elscossos estan visibles ipoden ser controlats. (Laidea futurista d’Orwell delGran Germà trasllada alconjunt social aquestavigilància dels cossos.) El desenvolupament de lesnostres societats ha difu-minat radicalment la iden-

tificació entre activitat i lloc de tanca-ment: Es treballa en qualsevol lloc, esprodueix des de tot el cos social,s’aprèn en múltiples espais, s’està presamb una polsera que indica per ontransita el delinqüent... Per tant, desa-pareix la possibilitat de vigilància exer-cida en el lloc de tancament i es dónapas a altres formes –les societats decontrol– d’exercir el poder que tractende controlar les manifestacions i pro-duccions de subjectivitat.

En aquest trànsit de les societatsdisciplinàries a les societats de control,l’educació –en tota la seva extensió, nosols a l’escola– és un factor clau, jaque, potencialment, és productora tantde coneixement (el factor clau de laproducció en el posfordisme) com desubjectivitats vitals i convivencials. Esconfigura, doncs, com un camp debatalla, un encreuament de forces quetracten de crear configuracions socialsben diferents, un clar reflex de les llui-tes socials emergents i dels sistemesde combat. I no podem ignorar que lamateixa sostenibilitat social és, engran mesura, un gegantí procés educa-tiu, generador de consciència i de dis-seny de múltiples accions amb l’objec-

90 nexe - 17


Potser la preguntafonamental no sigui“quin món deixaremals nostres fills?”,sinó “quins fills

deixarem al nostremón?”.

tiu de preservar la societat preservant,al seu torn, l’ecosistema.

2. La paraula. La meva infantesa,adolescència i joventut esva desplegar en una impo-sició del silenci: a taula noes parla, a missa no esparla, a classe no es parla,a la mili no es parla, a lafeina no es parla (recordoque, en una de les mevesprimeres feines, en unaconeguda consultora!, unalt directiu anava cadaquart d’hora cap al lavabo,la porta del qual limitavaamb la de la sala on treballàvem elsmés joves... per veure si parlàvem!), i,encara en el final del franquisme, mésde dues persones parlant al carrer erareunió il·legal. El silenci, doncs, vaser la marca en què ens vam educar.Només podien parlar els qui tenienautoritat per fer-ho: el mestre, l’alcal-de, el capellà, el pare, el patró...

Aquest sistema s’ha trencat enirrompre a les nostres societats lestecnologies de la informació i la comu-nicació, les tecnologies audiovisuals,la telefonia mòbil i, sobretot, encaraque relacionat amb l’anterior, la carac-terització del treball tendencialmentdominant com a treball del coneixe-ment (conversacional, per tant). Avuitot treball, incloent-hi l’educatiu, totservei, tota activitat, vénen creuatsper les converses, per xarxes relacio-nals, de manera que les modernesaddiccions són a Internet o al telèfonmòbil, per no parlar de la televisió –jano es considera addicció, per normali-tat, encara que l’aparell romanguiencès sense que ningú no vegi el pro-grama, només produint sons depresència.

En aquest context, el procés de confi-guració social, d’estructuració –o, mésexactament, de desestructuració– es pro-

dueix en instàncies múlti-ples i disperses: la televisió,Internet, les converses ambels mòbils –que, per cert,estan modificant l’ortografiaen els SMS–, la família, ladiscoteca, i, fins i tot, l’esco-la. No hi ha un punt, unlloc, un eix referencial, sinóxarxes complexes d’influèn-cia i de forces d’interès (polí-tiques, mercantils, delic-tives...) que operen sobre

l’individu sobrepassant de llarg qualse-vol activitat clàssica: es produeix enqualsevol lloc, des de qualsevol artefac-te, ens eduquem en una xarxa complexai variable d’influències (alguns expertsafirmen que l’escola només explica el10% de l’educació dels alumnes), la polí-tica clàssica es converteix en “pràctica-ment res” però cada vegada que operemcol·lectivament fem política...

Perquè el repte a què aboca el verbfet carn és que educar, dirigir, promou-re... exigeix saber conversar, sercapaços de treballar amb conceptes iidees al mateix temps que compartir-les, transmetre-les i rebre positivamentles dels altres. I tota la formació quehem rebut les generacions que avui diri-geixen i eduquen consisteix a actuaradministrant el silenci dels altres (tre-balladors, estudiants, ciutadans...).Noteu que, fins i tot, a les jornades dereflexió prèvies a l’acte electoral –supo-sadament el més important en l’exercicipassiu de la ciutadania– es commina alsilenci (amb gran escàndol, aquest es vatrencar el 13 de març de 2004, i peraixò el Partit Popular segueix acusantsinistres ments d’haver-li robat el

91nexe - 17


El treballador delconeixement

constitueix la massatreballadora, un fetque no significa pasla desaparició deltreball merament

físic.

poder: la paraula és sempre perillosa) ies vota en silenci, només amb la veucerimoniosa del president de taula:“Vota”.

3. El càstig. La societatdisciplinària es basava enel càstig exercit sobre el cosdel castigat: flagells, fueta-des, tortura, turment, tan-cament, fam, set i, en ellímit, la mort, destrucciódel cos vivent. En l’educa-ció això ha estat molt visi-ble i conegut: des derefranys com “la lletra ambsang entra” fins al popular,fins i tot als nostres dies,“càstig anglès”. Això era tant més pos-sible en llocs de tancament, on el càs-tig tenia caràcter exemplificador, per-què era contemplat pels altres tancats,com en societats escassament transpa-rents, on aquests càstigs, en cas quefossin molt visibles cap a l’exterior (comocorre avui a causa dels mitjans decomunicació) podien posar en qüestióel desenvolupament i l’atractiu d’unpaís o d’una regió. El càstig corporaltenia una altra conseqüència, llevat dela mort: qui el sofria l’associava a l’actepunible i podia, o no, arriscar-se denou al parell trasgressió/càstig. Noobstant això, ens submergim cadavegada més en societats de la desespe-ració, en cossos sense òrgans, on elprincipi de la sobirania que suposa elpoder sobre la vida i la mort del súbdités violat per aquest últim en la sevapròpia essència: el súbdit utilitza laseva vida i la seva mort com a armacontra el sobirà, la qual cosa fa aparèi-xer els anomenats terroristes suïcides,però tampoc no oblidem que els agres-sors massius a les escoles nord-ameri-canes sovint se suïciden també.

La societat de control pren algunesprecaucions sobre el càstig físic, trac-ta de fer-lo menys visible –excepte la

mort, càstig sense tornadapossible, que en algunspaïsos segueix sent públicai, fins i tot, televisada, jaque aquest càstig no operasobre el castigat, que maino tornarà a cometre capdelicte, sinó sobre la ciuta-dania per advertir-la delpoder sobirà–, però intro-dueix una altra forma desanció, al meu entendreenormement més cruel:decideix els qui estaran en

els cercles centrals, afavorits, del sis-tema, i els qui en restaran exclosos,expulsats del sistema, condemnats pertota la vida a la marginació, a la pobre-sa, en funció de les seves actituds iactivitats. La igualtat d’oportunitats estorna així, cada vegada més, una bro-ma macabra.

Des del fet social, aquestes duesformes, essencialment diferents, decàstig, tenen conseqüències. El càstigfísic, unit a les condicions de tanca-ment i silenci, podia, tal vegada, repri-mir una mica algunes actituds dísco-les o rebels; l’exclusió social, en no serexperimentada per l’individu –és a dir,no s’exclou i s’inclou, igual com s’as-sota i no s’assota– en el present, en elque esdevé, sinó ser una destinacióprevista pel cos social, però no viscudaimmediatament pel subjecte, no tépoder dissuasori (i no diguem ja perals qui viuen situacions d’exclusiófamiliars, socials, laborals..., en lesquals aquesta condició és normalitat ino risc, com podem veure amb clare-dat en certs col·lectius ètnics osocials).

92 nexe - 17


La necessitat delconeixement en el

treball actual té unpàl·lid reflex en eldescobriment deltreballador com a

persona dintre delsmoderns sistemes de

gestió.

4. Temps. En les societats tradicio-nals hi havia la dita: “cada cosa al seutemps” o “hi ha un temps per a cadacosa”. En efecte, existia eltemps del treball, el tempsde la família, el temps del’estudi, el temps de la ins-trucció militar, el temps d’o-ci... Avui totes aquestescomparticions del tempsrepetitiu es difuminen, s’en-tremesclen, s’expandeixen ies contreuen constantment(l’estrès a la feina, per exemple, és laprolongació en tot temps, incloent-hi elson, de l’efecte expansiu del treball). Faja diversos segles Hamlet diu als seuscompanys –després de rebre la visita del’espectre del seu pare– “Time is out ofjoint.” (El temps s’ha sortit de les sevesfrontisses).

No obstant això, convertit el tempsen una interacció caòtica d’esdeveni-ments que prefiguren de maneres nopredeterminables el que passarà,seguim operant com si el temps (a la fei-na, a l’educació, a la política...) fosseqüencial, idèntic a si mateix en cadapas. Seguim impartint assignaturesamb horaris predeterminats, amb pro-grames anuals establerts, amb contin-guts previsibles, sense adonar-nos queel temps de l’estudiant és un altre (latrucada del mòbil, el missatge, la cita,etc.). Seguim considerant el treball –enprimer lloc, pels mateixos managers–com vuit hores de tancament, per lesquals rebem un salari (la idea del tempsde producció de la cadena de producció,on la màquina marca el ritme, domina al’operari). Seguim considerant la políti-ca com un acte electoral cada cert perí-ode. He parlat en un altre escrit d’a-quest tema, però repetiré aquí que,mentre considerem el temps com indife-

rent, com total, la societat no podrà pro-gressar; cal connectar amb la intensitatvariable del temps de cada individu i de

cada col·lectiu, amb lesintensitats variables deltemps del professorat, ambles intensitats variables deltemps del treballador, ambles intensitats variables deltemps de l’espectacle i de lavida. He dit que la societat cons-titueix avui un encreua-

ment de potències en conflicte, de forcesque tracten de configurar-la. Potser elproblema fonamental és que els seusagents essencials en l’àmbit local, en lamàxima proximitat al que esdevé –totsnosaltres com a treballadors, pares,ciutadans– han estat reduïts a silenci, al’obediència envers dictats més o menysllunyans, des d’éssers i despatxos ambels quals tot just (o gens) tenim contac-te. Aquesta reducció a la passivitat enun camp de forces actiu assegura elfracàs del sistema social, atès que men-tre altres camps actuen sobre seu, desd’ell només s’obeeix i compleix allò pro-gramat; dita d’una altra manera, l’es-cletxa entre les forces socials, polítiquesi mediàtiques operant sobre la societat–sobredeterminant-la– i el que des de lasocietat es tracta de fer s’engrandeixsense parar, i en ser més potents lesprimeres –per actives i formalmentpoderoses– sobre les segones (els cossossocials, suposadament passius i obe-dients), aquestes queden anorreades enel conflicte.

La meva proposta és clara: si no acti-vem la capacitat dels col·lectius impli-cats directament en el fet social (allòque, no sé si amb massa encert, esdenomina societat civil) per tractar deconformar-lo, per recrear-lo de nou, per

93nexe - 17


Cal connectar amb laintensitat variabledel temps de cadaindividu i de cada

col·lectiu.

dissenyar en una nova societat els seusconceptes bàsics, per crear noves for-mes d’interacció, educació, treball, par-ticipació activa, formes rela-cionals i de convivència,estructures d’aprenentat-ge..., el nostre sistemanavegarà a la deriva i seràuna font contínua de frus-tració, del malestar ambquè convivim, per molt queens anem acostumant asuportar-lo... Cal un acte devoluntat, una decisió mésenllà de l’obediència degu-da, un acte d’insubmissió,si m’ho fan dir. Hi ha molt en joc.

Nova ciutadania biopolítica

Al principi, almenys simbòlicament,els llocs de poder estaven identificats,eren discernibles, identificables en elsllocs de tancament: el president, elgeneral, l’alcalde, el capellà, el patró, eldirector, l’alcaide... Cada un tenia el seudespatx, el seu lloc de visibilitat. Així, esvan poder assaltar la Bastilla i el Palaud’Hivern.

Avui, la visibilitat s’esborra; en plenasocietat de la transparència, la invisibi-litat, les xarxes en flux continu, les con-nexions inconfessades –quan no incon-fessables– construeixen les formes depoder, estableixen el destí de la huma-nitat. No es tracta d’una conspiracióglobal, d’un cervell central (a l’estil deles pel·lícules de James Bond), sinód’articulacions d’interessos que mutencontínuament, però que operen ambeficàcia sobre les nostres vides. Pertant, no hi ha un Centre al qual exigirresponsabilitats des de l’òptica d’unasocietat democràtica, no existeix resque pugui respondre de la sostenibilitat

ecològica planetària, i no diguem ja dela social. El Poder és, ara, un no-lloc,inidentificable, variable, que apareix i

desapareix com l’espectredel rei de Dinamarca. Exis-teix aparentant no existir. Per tant, la construcciósocial no pot passar ja perla identificació simple,molar, de l’enemic; no espoden demanar responsabi-litats perquè, com a Apo-calypsis Now, quan el pro-tagonista, enmig d’unabatalla caòtica, kafkiana,pregunta al soldat “Qui

mana aquí?”, la resposta d’aquest és“Busqueu per allí!” No hi ha comanda-ment identificable, només accions,mutacions, explosions, mentides ques’erigeixen en veritats, veritats que maise sap si ho són...

La pèrdua de referents condueix auna nova fesomia en l’exercici de la ciu-tadania: abocada aquesta al cada vega-da més escàs vot periòdic com a formad’expressió, s’activen els poders mole-culars, és a dir, la combinació comple-xa, múltiple, de desitjos, interessos,il·lusions, que tracten de realitzar-se enaquesta vida, en l’ara. Amb un compo-nent essencial, diferencial, en relacióamb etapes anteriors: potencialment–sóc plenament conscient que milionsd’éssers no tenen accés a aquestàmbit–, l’ésser humà es modifica com acyborg, és a dir, com un organisme per-manentment connectat a la màquinaelectrònica (això pot semblar exagerat,però pensin per un moment en els nos-tres paisatges urbans –quantes perso-nes transiten connectades al mòbil?– oles nostres llars –quantes personesestan connectades permanentment a latelevisió o l’ordinador?), i això obre un

94 nexe - 17


El problemafonamental és que elsagents essencials en

l’àmbit local hanestat reduïts a

l’obediència enversdictats més o menys

llunyans.

camp de connexions en temps real gai-rebé infinit. Els éssers humans de cer-tes parts del planeta i de certs contextossocials operen com a potèn-cia de comunicació i gene-ració d’allò nou, d’innova-cions potencials.

En aquestes circumstàn-cies, es desenvolupa un noucos civil, creuat pelscyborgs, els pobres, elsnòmades, els desobedients,etc. que es manifesta com apoder constituent de la multitud, mul-titud que no pot reduir-se a l’un, a allòcategoritzable, classificable. Milionsd’interessos, desitjos, voluntats, afec-tes, costums... convergeixen en unaconstrucció molecular d’allò nou, en l’o-bertura a l’esdevenir, en formes caòti-ques a través de sistemes sempre varia-bles, incapturables, d’autoorganització.Un nou poder, no molar, sinó molecular,es desplega des de la multitud, encarade manera incipient, titubejant, encaraque alguns dels seus signes de presèn-cia ja siguin importants: el 15 de febrerde 2003 es va produir la més impres-sionant manifestació planetària contrala guerra, no hi havia centre; el 13 demarç de 2004, convocats en sistemes dexarxa autoalimentada, els manifestantsa l’Estat espanyol van donar un tomb alseu futur, no hi havia centre.

La sostenibilitat del nostre planetaés, essencialment, la sostenibilitatsocial; trencades les referències, substi-

tuïdes per xarxes de poders, la biopolíti-ca, la política dels cossos, dels desitjos,dels afectes, de les il·lusions, tenen el

potencial tecnològic perdesplegar-se com una alter-nativa real, indestructible–car destruir la multitud éseliminar la base productivade l’actual acumulació capi-talista– de resposta cons-tructiva a la destrucció delnostre planeta i a la genera-ció d’una societat nova, que

traspassi els forrellats de les societatsdisciplinàries i de control.

Tanco aquest escrit amb una citacióde Deleuze i Guattari:

“L’esquizoanàlisi o la pragmàtica notenen cap altre sentit: feu rizoma, peròno sabeu amb què podeu fer-lo, quinatija subterrània farà efectivament rizo-ma, o farà esdevenir, farà població en elvostre desert. Experimenteu.

Que fàcil és dir-ho! Però no hi ha ordrelògic preformat dels esdevenirs o de lesmultiplicitats, hi ha criteris, i l’importantés que aquests criteris no són posteriors,s’exerceixen sobre la marxa, en elmoment, són suficients per guiar-nosentre els perills.”

Conferència pronunciada a la Diputacióde Biscaia el 18 de abril de 2005. Alfon-so Vázquez és soci director de HobestConsultores

95nexe - 17


L’ésser humà esmodifica com a

cyborg, com un orga-nisme permanent-

ment connectat a lamàquina electrònica.

96 nexe - 17


Ana Montoro (AIRES)

Intentaré ser ràpida i bastant senzillaa l’hora d’explicar què és AIRES. AIRESés l’associació de les empreses d’inser-ció de Catalunya; es crea l’any 95, quanuna sèrie d’entitats socials entenen que,d’alguna manera, cal posar en marxauna associació específica que treballiper i per a la inserció. AIRES com a tales crea l’any 2000 amb aquest nom i té

per únic objectiu constituir una únicaxarxa associativa de les empreses d’in-serció a Catalunya. És una organitzacióde segon nivell, que facilita el desenvo-lupament propi a totes les entitats iempreses associades, tant les granscom les petites.

AIRES neix amb la voluntat de seruna associació líder en projectes propisi capacitada per emprendre projectesexperimentals. Actualment integra 38

97nexe - 17

Desenvolupament personal iinserció laboral*

Ana Montoro, Jordi Foix, Daniel Jover i Celina Whitaker

Contextos

empreses i entitats sense ànim de lucre,que lluiten contra la pobresa i l’exclusiósocial, amb el convenciment que laprincipal eina per defensarla inserció sociolaboral és eltreball, el contracte laboralper a les persones que estroben excloses socialment.Són empreses d’inserció, ésa dir, organitzacions socialsque desenvolupen activitatsproductives amb funciona-ment empresarial, quetenen com a únic objectiu lainserció laboral de les per-sones en risc d’exclusió,com poden ser els jovesamb dificultats, els aturats de llargadurada, les persones de més de 45anys, les persones amb addiccions oprivades de llibertat, etc. Els trets quedefineixen les empreses d’inserció sónel seu objectiu social, el col·lectiu ambquè treballen i el compromís de realitzarun acompanyament personalitzat atotes les persones ateses en cada unade les empreses d’AIRES a través delsdiferents itineraris d’inserció.

Són empreses productives, de béns iserveis, amb treballs i activitats respec-tuoses i sostenibles per a les persones iel medi ambient. Els objectius d’AIRESsón, d’una banda, exercir la represen-tativitat de les empreses d’inserció,assegurar la seva presència social,econòmica i laboral davant les admi-nistracions públiques i també davant dela societat en general. D’altra banda,també des d’AIRES s’exigeix un marclegal i fiscal de la inserció social i labo-ral amb el desenvolupament integral dela Llei 27/2002, del 20 de desembre,sobre mesures legislatives per regularles empreses d’inserció sociolaboral.AIRES busca que les empreses i entitats

associades assumeixin un model d’em-presa autosuficient basat en sistemesde qualitat i tecnologia avançada, i

reclama que es faci un úsraonable dels recursos so-cials compensatoris comara l’estalvi que es genera ala societat i els costos afe-gits dels contractes d’inser-ció. En aquest moment,s’ha fet un estudi i se sapque, amb les empreses d’in-serció, l’administració pú-blica s’estalvia 12.540euros per treballador i any. Realment, des d’AIRES,crec que el més important

que hauríem de transmetre és que, desdel moment que s’aprova aquesta lleid’empreses d’inserció –estem parlantdel 2002–, encara estem esperant quees desplegui i es desenvolupin lesmesures de foment i que, a més, lasocietat en general vegi les empresesd’inserció com un bon instrument pertreballar a favor de l’exclusió i la igual-tat dels ciutadans. Crec que també ésun bon moment perquè la societat se’nfaci còmplice, ja no solament d’AIRES,sinó de les empreses que estem treba-llant per aquest camí i per intentar arri-bar a assolir aquest objectiu.

Jordi Foix (Els Tres Turons)

La pràctica de la Fundació TresTurons es remunta a fa 20 anys, i con-sisteix a desenvolupar itineraris d’inser-ció social i laboral de persones, homes idones, amb especials dificultats desalut mental. Estem integrats a AIRES,que és la federació que ha presentat lacompanya a través de les empreses d’in-serció que tenim desenvolupades i tam-bé de la Coordinadora Catalana d’Em-

98 nexe - 17

Desenvolupament personal i inserció laboral

Les empresesd’inserció sónorganitzacions

socials que tenen coma únic objectiu la

inserció laboral deles persones en risc

d’exclusió. (Ana Montoro)

preses d’Inserció, que és l’altra xarxagermana que existeix a Catalunya i queagrupa el conjunt d’entitats que hi ha alnostre territori. Per ser breui concís, em limitaré a llegirles quatre línies que tincescrites i això permetrà quela intervenció sigui més lli-gada i harmònica.

Les següents línies cons-titueixen una breu reflexiósobre com les empresesd’inserció poden ser moltútils per a l’acompanyament individuald’inserció, per trencar tendències a lamarginació que, de vegades, es neguendes dels propis serveis sociosanitaris al’hora de prendre col·lectius de perso-nes amb especials dificultats com ara,aquelles que pateixen malalties mentalsgreus, com és el cas de la Fundació TresTurons.

Per desenvolupar el sentit que teneni el lloc que, pensem, han d’ocuparsocialment, les anomenades empresesd’inserció hem de reflexionar entorn deles característiques del subjecte socialpel qual sorgeixen aquests projectes.Els col·lectius de persones avui anome-nats més fràgils, especialment vulnera-bles, ha estat històricament, i encara ésaixí, especiament invisibilitzat. Des delspensadors, sociòlegs i economistes del’esquerra clàssica (o no tant), el sectorsubjectivament no productiu, incòmodei difícilment classificable ha quedatreduïts al que ara s’anomenen col·lec-tius socialment exclosos. Del pensa-ment tradicional han estat abocats a sersimplement subjectes de la caritat i, enels dos casos, comunament a ser sub-jectes d’estadística.

De vegades, es prefereix no veureque, darrere un número estadístic enun informe anual dels que s’acostumen

a fer avui dia, hi ha una persona con-creta, amb noms i cognoms, amb unabiografia al darrere i amb una vida per

endavant que pot anar enun sentit o en un altre enfunció d’aquesta intervencióque es pugui fer i les einesque la societat posi al seuabast. És un sector de ciu-tadans i ciutadanes quesovint només es visibilitzenquan alteren l’anomenatordre públic, afectats per

toxicomanies, persones que pateixenmalalties mentals especialment greus,presos, sense sostre, només visiblesquan, per qualsevol raó, afecten la nor-malitat quotidiana d’un barri o unpoble.

Són col·lectius normalment atrapatsen la soledat, l’estigma, els estereotipsi els prejudicis socials. I, en canvi, d’al-guna manera, la seva presència és elreflex més objectiu d’una comunitatsocial. El valor ètic, la moralitat i lasalut mental col·lectiva d’una societates pot mesurar precisament per lamanera com aquesta tracta els seusmembres més fràgils, diferents,estranys: si és capaç d’acollir-los coma subjectes de dret o bé els expulsa ales diferents perifèries del sistema.Normalment quan ens trobem davantd’una persona que pateix alguna d’a-questes situacions, sovint s’oblida queestem davant d’un subjecte de drets.Difícilment podem parlar de deuresquan els drets no estan reconegutsamb normalitat. D’un ciutadà o unaciutadana que, per un seguit de situa-cions i d’actes personals, socials ieconòmics, s’ha vist abocada a unasituació de soledat, patiment, d’atur dellarga durada i a un procés que va dela fragilitat i la vulnerabilitat a la mar-

99nexe - 17


Encara esperem quela llei d’empreses

d’inserció, aprovadael 2002, es desplegui.

(Ana Montoro)

ginació i pobresa i a l’exclusió social. El sociòleg francès Robert Castel se

serveix del concepte de vulnerabilitatper designar el que ell diuun refredament del vinclesocial, el qual precedeix a laseva ruptura. Significa laprecarietat en l’ocupació i,en l’ordre de la sociabilitat,una fragilitat dels suportsproporcionats per la famíliai l’entorn familiar quan dis-pensen el que es podriadesignar com una protecciópròxima. En la mesura quees fa més gran aquesta zonade vulnerabilitat, més creixtambé el risc de ruptura que condueix ala zona de destrucció.

Per respondre a aquesta zona de vul-nerabilitat, ja fa uns anys que van sorgiral nostre país diferents experiències d’i-niciativa social per promoure processosd’inserció social pel treball que, amb eltemps, han creat el que anomenemempreses d’inserció. En principi, és unaexperiència històrica iniciada per grupsde recuperadors i, progressivament,aquestes experiències s’han desenvolu-pat en altres àmbits. Una característicacomuna a bona part dels projectes ésque són experiències de creació de tre-ball des del territori, i que faciliten l’a-companyament a la inserció sociolabo-ral. Apareixen com a propostesd’economia solidària, necessàriamentcomunitàries, i no es poden entendrenomés com a entitats pal·liatives, comde vegades se les anomena, sinó com apropostes proactives. L’objectiu princi-pal és fer operatiu un dret de ciutadania,el dret al treball, reconegut formalmentperò negat en la pràctica, sobretot alscol·lectius de persones més vulnerables.

Aquesta pràctica només és possible

des de la cooperació entre les mateixesentitats sense afany de lucre, entre lesentitats i les xarxes associatives comu-

nitàries, mitjançant elsuport i el reconeixementnecessaris per part de lesadministracions públiques iel mercat ordinari. La rela-ció comunitària és l’únicamanera d’anar trencant desde la pedagogia social activatots aquells elements quefomenten el rebuig i alimen-ten l’estigma i la por i que,avui dia, reflecteixen sovintles respostes socials decaràcter excloent. Entenem

que aquesta és una responsabilitat èti-ca i política del conjunt d’agents socials.Les administracions públiques tenen laresponsabilitat política de facilitar eldesenvolupament d’aquest àmbit, ambel convenciment de la seva rendibilitat,no tan sols i principalment social, sinótambé econòmica. Per això, cal unsuport específic: desenvolupament iaplicació rigorosa de les clàusulessocials per part de les administracions.Cal que l’Administració reconegui lesempreses d’inserció. En aquest sentit,és fonamental desplegar la llei catalanad’empreses d’inserció, aprovada el 20de desembre de 2002 i encara sensedesenvolupar. Cal també afavorir laconfluència entre les diferents xarxesque han optat des de la confiança i elreconeixement del valor social delscol·lectius més febles per aprofundir enles diferents experiències d’economiasocial i sobirana. La nostra experiènciapràctica ens demostra que la personaque ha aconseguit sortir d’una situaciód’expulsió social, que ha assolit unnivell satisfactori d’autonomia social iqualitat de vida, utilitza menys, o fa un

100 nexe - 17


Els col·lectius depersones avui

anomenats mésfràgils ha estathistòricament, i

encara ho és,especiamentinvisibilitzat.(Jordi Foix)

ús més racional, dels serveis socials isanitaris. D’aquesta realitat, se’n bene-ficia no tan sols la persona concreta,sinó tot el seu entorn afec-tiu més proper i per exten-sió el conjunt de la societat.

Daniel Jover (EquipPromocions)

Em dic Daniel Jover, del’equip Promocions, i faréalgunes reflexions sobre lainserció sociolaboral. Vol-dria compartir amb vosal-tres tres elements bàsics.

Un és que la manera mésdirecta d’arribar a la veritatsempre són els contes, lesparàboles, la poesia. Donaré un exem-ple de com totes les cultures i religionspoden entendre d’una manera metafòri-ca i clara la veritat que amaga aquestaparàbola. Hi ha tres coses que no tor-nen mai enrere: la paraula dita, la flet-xa llançada i l’oportunitat perduda. Lespolítiques d’inserció sociolaboral hand’ajudar perquè la igualtat d’oportuni-tats sigui per a totes i cadascuna de lespersones. Llavors, intentarem plasmarque hi ha uns programes de formació id’inserció que contribueixen a legitimarles desigualtats, i hi ha altres pràcti-ques de formació i inserció que bus-quen transformar les causes que provo-quen l’exclusió.

Perquè un dels problemes de la nos-tra època és que es tergiversen i esmanipulen les paraules. Les paraules espoden convertir en fòssils, en font demalentesos, tots podem usar les parau-les “inserció”, “formació” i, malgrat això,servir per encobrir pràctiques de desi-gualtat o pràctiques d’innovació. Lla-vors, un d’aquests sistemes és incorpo-

rar la reflexió crítica sobre el que fem id’on vénen els malentesos i la causad’aquests desajustaments.

Una primera reflexió és,doncs, que les polítiquesd’inserció no han de legiti-mar mai les noves desigual-tats, sinó complementar iperfeccionar les polítiquesd’integració. Les polítiquesd’integració són, per natu-ralesa, universals, públi-ques, gratuïtes i han d’estaral servei de tota la ciutada-nia. En els últims 25 anys hempresenciat com s’ha enfon-sat tota l’estructura de pro-tecció social, de drets vincu-

lats al treball assalariat; l’objectiu de laplena ocupació amb drets s’ha anatenfonsant i s’està convertint en preca-rietat, treball eventual, discontinuïtats,amb una conseqüència cultural moltimportant, que és generar molta insegu-retat. Hi ha treball precari, treball dis-continu, amb inseguretat, amb por,amb la qual cosa la força que havientingut tradicionalment els movimentsdels treballadors està dissipada ja que,avui dia, aquells es troben esquarterats,dividits, atomitzats. De fet, el model cul-tural de moltíssimes persones que sóntreballadores, que són assalariades, nos’identifica com a classe treballadora,sinó com a professional, com a treballa-dor autònom, amb la qual cosa hi hauna ruptura amb els valors culturals,amb els valors ètics de quin tipus desocietat volem forjar a través del treball.Llavors, estem assistint a l’enfonsamentd’una societat que girava a l’entorn deltreball com a eina de transformació, deltreball com a sentit de pertinença i fac-tor de relació, tot això s’està substituint

101nexe - 17


De vegades, esprefereix no veureque, darrere un

número estadístic, hi ha una personaconcreta, amb una

biografia al darrere i una vida per

endavant. (Jordi Foix)

per una atomització fragmentada detreball a temps parcial, torns, globalit-zat, deslocalització, etc. I dintre d’a-questa perspectiva, les polí-tiques d’integració entrenen qüestió i van sent substi-tuïdes progressivament perpolítiques d’inserció que, sino tenen una perspectivacrítica, contribueixen a legi-timar aquestes noves desi-gualtats econòmiques, so-cials i culturals. D’aquí veuna concepció perversa delprincipi de discriminaciópositiva: per tal d’accedir adeterminats recursos, adeterminats programes, es prioritzenunes característiques que, si són justesi necessàries en un moment, quan esfan mecàniques, quan es fan burocràti-ques, en realitat estan estigmatitzant,estan etiquetant la discriminació demoltes persones. Llavors, jo volia donarun toc d’atenció: hem d’estar atents icrítics enfront de l’ús impropi de lespolítiques d’inserció que encobreixen ilegitimen aquest tipus de desigualtats.

Quins són alguns criteris comunsper a unes polítiques d’inserció trans-formadores i innovadores? Primer,superar el maniqueisme i la visió reduc-tora. Les visions reductores són el con-trari de la visió holística, la visió global,integral, de totes les persones, de lainterrelació que hi ha entre els aspectessocioculturals i la naturalesa política dela inserció. Per tant, un primer plante-jament és identificar la interrelació exis-tent en els àmbits laborals amb elsàmbits culturals, la perspectiva degènere i els aspectes professionals. És elque denominem l’ecosistema sociolabo-ral. L’ocupació no és un factor aliè, l’o-cupació es dóna en un context històric

mediatitzat per diferents interessos i l’e-cosistema sociolaboral ens permetriaveure l’equilibri fràgil existent entre els

diferents factors. Per posarnomés un exemple, quan esplanteja el tema dels hora-ris de treball s’ignora queles persones no solamentsom productores, no sola-ment som addictes al treballper obtenir uns salaris, sinóque també som éssers rela-cionals, éssers conviven-cials, éssers amorosos, quetambé hem de compartirresponsabilitats amb elsfills, amb les famílies, amb

gent gran, amb gent malalta. Si el tre-ball imposa la seva tirania en el temps,quin temps queda per a la vida? Quèqueda de temps per a l’amor? Què que-da de temps per als fills, per a la famí-lia, etc.?

Segon criteri de bona pràctica: lesaccions de formació i d’orientació hand’estar vinculades amb les realitats del’entorn econòmic i de l’entorn comuni-tari, han d’estar fixats al territori, per-què només des del territori es podengenerar economies d’escala, de sinergia,etc. Les empreses d’economia social, lesempreses cooperatives, no es deslocalit-zen tan fàcilment perquè prioritzen lespersones sobre el capital i estan arrela-des. I lògicament han de tenir en comp-te també les necessitats del mercat detreball realment existents, perquè novivim en bombolles aïllades, però caltenir en compte els aspectes sociocultu-rals i la realitat empresarial amb la delmercat de treball.

Tercera perspectiva: el concepte deresponsabilitat social de les empresespot ser també un altre concepte perversque serveixi per encobrir pràctiques

102 nexe - 17


Les polítiquesd’inserció no han de

legitimar mai lesnoves desigualtats,sinó complementar i

perfeccionar lespolítiques

d’integració. (Daniel Jover)

insolidàries o ineficients en el terrenyambiental. Però, no obstant això, lanaturalesa crítica del concepte de res-ponsabilitat social d’empre-ses la podem comprovarquan plantegen polítiquesde formació d’acompanya-ment i d’inserció perquè tre-ballin conjuntament el teixitsocioeconòmic d’economiasocial solidària amb progra-mes d’inserció. Molts d’a-quests programes estan encarrils que no tenen sortida,perquè no hi ha passarel·lesamb el món empresarial. Iés un acte de responsabili-tat social no crear expectati-ves falses.

Quarta realitat: evitem paternalis-mes. Igual que Paulo Freire deia queningú no educa ningú, ningú no s’edu-ca sol, plegats ens eduquem mediatit-zats pel món, també hem de dir queningú no insereix ningú, ningú s’inse-reix sol, plegats ens inserim mediatit-zats pels nostres contextos històrics,pels nostres contextos socials i econò-mics. Des d’estructures sòlides i des deserveis solvents. L’exigència de la quali-tat sempre és paral·lela a l’exigència delsentit crític.

I després, l’últim punt era la necessi-tat de coherència, de compromís profes-sional i humà per transmetre credibili-tat. Moltes vegades les propostesd’inserció que s’ofereixen als col·lectiusamb dificultats són treballs efímers,mal pagats, que nosaltres, com a tèc-nics, no acceptaríem mai. Per què insis-tim que la gent accepti condicions inde-cents, treballs que no són dignes,treballs que desqualifiquen? I aquí vel’última reflexió: si ens situem en la lògi-ca de l’individualisme, del buscar-se la

vida, del sobreviure com puguis, estemdonant raó a la teoria que el mercat detreball només funciona si es guia pel

neodarwinisme sociolabo-ral. O menges o et mengen.O guanyes o perds. No obs-tant això, l’ètica de la soli-daritat, l’ètica de la recipro-citat, incorpora l’esquemaque hi ha jocs en el qualstot és suma positiva, totspodem sortir guanyant, si hiha cooperació de debò. Peraixò és tan important plas-mar que hi ha una primaciadels valors cívics, delsvalors solidaris, per sobredels monetaris i econòmics.

No podem confondre mitjans amb fina-litats i, en les polítiques d’inserció,aquesta tergiversació de subordinar elque és secundari i el que és principal,de confondre mitjans i finalitats, estàtenint lloc. La gent necessita treballarper realitzar-se, per obtenir renda, peròtambé per saber-se útil i sentir que per-tany a una col·lectivitat. Totes les enti-tats que ens dediquem a la formació i ala inserció tenim aquesta responsabili-tat: no fer servir els programes d’inser-ció com a simple passarel·la al mercatde treball, sinó per a la permanència i latransformació d’aquest mercat de tre-ball.

Celina Whitaker (Projecte SOL,França)

Sóc brasilera, visc a França i treballoen l’associació Sol, i parlaré del seu pro-jecte. El tema d’aquest seminari és eldesenvolupament personal i la insercióen el món laboral. Tractaré el tema perl’entrada que tenim actualment a lanostra associació, reflexionarem sobre

103nexe - 17


Assistim al’enfonsament d’unasocietat que girava al’entorn del treball ia la seva substitucióper una atomització

fragmentada detreball a temps

parcial, per torns... (Daniel Jover)

aquest problema i farem aquesta refle-xió a partir d’una nova aproximació dela riquesa. Avui, la determinació de lariquesa dintre de la societates basa totalment sobre lesdades econòmiques, és adir, més precisament sobreles activitats que donen llocals intercanvis monetaris.Si veiem el nivell d’un país,el PIB, que és l’indicadorprincipal de poder econò-mic, i té en compte totes lesactivitats que hi ha darrerede l’intercanvi monetari.D’una banda, integra tottipus d’activitats sense tenir en compteel tipus d’activitat que sigui; poden serdestructores socialment o ambiental-ment parlant, però del moment quedonen lloc a les transaccions monetà-ries són considerades com a generacióde riquesa. En aquest sentit, podem dirque una catàstrofe petroliera fa aug-mentar el PIB, ja que aporta transac-cions monetàries degudes a les assegu-rances, a la reparació de vaixells, a laneteja de la contaminació... En sentitcontrari, totes les activitats humanesque no donen transaccions monetàriesno es tenen en compte, es consideraque no generen riquesa a un país.

Un gran nombre de persones pensaque cal redefinir la noció de riquesa. Lariquesa per a nosaltres és el benestar ila inserció social de tothom. Ambaquest nou criteri de riquesa, desco-brim que hi ha prou mà d’obra per per-metre una vida més digna per a tothom.Prenguem, com a exemple, les dadesdels Objectius per al Nou Mil·lenni deles Nacions Unides: només caldrien 50milions de dòlars més a l’any per resol-dre tots els problemes de salut, d’accésa l’aigua potable, d’alimentació i de

medicaments. Observem la campanyade les Nacions Unides de l’eradicació dela pobresa: fins i tot aquesta organitza-

ció internacional ja confes-sa que no assoliran el seuobjectiu de disminuir a lameitat la pobresa. Però,alhora, es destinen 500milions de dòlars per apublicitat i el doble per adespeses militars. Tot aixòindica que les úniques acti-vitats que es comptabilitzenquan es vol reflectir lariquesa d’un país, són lesque donen benefici econò-

mic. Si disposéssim d’altres indicadorsque mostressin altres objectius, seriapossible crear una altra economia queanés en una altra direcció.

Però si anem més enllà en la definicióde la riquesa, veurem que és d’interès laqüestió monetària, la moneda. Perquèla moneda atreu l’atenció. Perquè lamoneda facilita el canvi. És la unitat defons, que permet comparar i produirobjectes diferents, és la unitat que faci-lita l’intercanvi, que permet el canvitriangular i li hem assignat també lafunció de ser una reserva de valor. Din-tre d’aquestes funcions de la moneda, elproblema és aquesta última. A partir delmoment en què la riquesa només comp-tabilitza en moneda, aquesta passa deser un mitjà per indicar la riquesa a serla riquesa en si, a esdevenir l’objectiuprincipal de l’economia. Així arribem asituacions que superen tota racionali-tat. Avui dia, l’economia especulativamou molts més diners que l’economiareal.

Hauríem de reflexionar sobre compodem tornar a crear les condicionsd’una societat més pura, les condicionsd’una societat que integri el conjunt

104 nexe - 17


Totes les activitatshumanes que no

donen transaccionsmonetàries es

considera que nogeneren riquesa

a un país. (Celina Whitaker)

dels éssers humans dintre de les rela-cions socials, i com reformar la monedaperquè recuperi la seva funció de mitjà,és a dir, un mitjà d’inter-canvi, un mitjà al servei d’u-na societat, gràcies a la quales puguin definir quins sónels valors principals.

Existeix un gran nombred’experiències, que anome-nem monedes comple-mentàries, monedes socialso locals que es posen al ser-vei de la gent i del territori ique permeten inserir perso-nes excloses a partir de laseva activitat productiva.Nosaltres hem fet un experi-ment que s’anomena Sol,que té com a objectiu posaren circulació una moneda comple-mentària que permeti, d’una banda,valorar i dinamitzar una altra econo-mia, una economia preocupada per laproducció i les activitats socials i ecolò-giques i que, alhora, permeti entrar din-tre d’un circuit conjunt a totes les per-sones que avui dia estan fora de lasocietat, perquè el mitjà d’intercanviactual és el de la moneda actual.

El projecte té aquests dos objectius:un objectiu d’inserció social i un altrede desbloqueig d’una economia que espreocupi per la utilitat social i ecològica.D’altra banda, és un projecte que inten-ta basar-se en diferents actors de lasocietat. És un projecte que agrupa,d’una banda, les empreses d’economiasocial i solidària, empreses que es preo-cupen per la inserció de persones. Ésun projecte que reuneix el conjunt deles associacions que treballen per lainserció al món laboral i les associa-cions que treballen a escala local per ladinàmica social territorial. És un pro-

jecte que reagrupa el que a França esconeix com a col·lectivitats territorials,que són els poders públics locals. És un

projecte que es basa en cer-tes experiències. Nosaltreshem llançat aquest projectea tres regions de França: laBretanya, el Nord-Pas-de-Calais i l’Illa de França.Hem treballat amb empre-ses que ja existien, però leshem dirigides cap a unaactivitat d’utilitat ecològica isocial i una economia d’in-serció social. Us dono dues claus perquèpugueu entendre la finalitatdel projecte. Primer, lesempreses capitalistes clàs-siques fan servir tota mena

de mecanismes que permeten fer clientsmés fidels i que comprin els productespropis. Utilitzen un sistema de bons, depunts, com les companyies aèries, que,quan fas viatges i reuneixes punts, des-prés pots viatjar una mica més o tenirdescomptes en grans hotels o en certesempreses de lloguer de cotxes. Per tant,hauríem d’instaurar un sistema sem-blant, però entre les empreses d’econo-mia social i solidària, de manera quecreés clients que fossin fidels i sabessinvalorar les compres socials i que alhorapermetés tenir a les empreses departa-ments responsables. La idea és crearuna xarxa d’activitats de producció i deserveis que fan activitats que respectenles persones i el medi ambient.

El segon aspecte consisteix a basar-se en totes les experiències d’intercanvide béns, serveis i coneixements. és adir, totes les persones que es compro-meten amb les activitats col·lectives,preocupades per les activitats d’integra-ció en el món laboral, per afavorir i aju-

105nexe - 17


Hi ha moltesexperiències, que

anomenem monedescomplementàries,monedes socials o

locals, que permeteninserir persones

excloses a partir dela seva activitat

productiva. (Celina Whitaker)

dar a la integració dintre del circuiteconòmic, donar-los un espai i unacapacitat de canvi més grans Volem serintermediaris entre els sistemes d’inter-canvi locals, utilitzar aquests sistemesper fer reflexionar sobre l’orientacióeconòmica global i arribar a reorientarl’activitat econòmica en favor delséssers humans i del planeta.

* Transcripció d’una parta de la taularodona celebrada el 18 de juny de 2005dins les II Jornades d’Economia Solidà-ria, organitzades per la Xarxa d’Econo-mia Solidària (XES) en el marc delFòrum Social de la Mediterrània

106 nexe - 17


el títol de l’exposició, pot semblarque, quan parlem de conveni col·lectiudel lleure educatiu i sociocultural delsector, estiguem referint-nos a un punti a part en les relacions laborals de l’en-titat amb els treballadors. El conveni noés un punt i a part, el conveni és unpunt i seguit en un procés de madura-ció del mercat i de les relacions dels tre-balladors amb l’activitat i l’entitat.

No podem dir que fins que no se sig-na el conveni, el sector o les entitatsestaven mancades de regulació o esta-ven òrfenes de regulació. La regulacióde les relacions laborals ja existia abansde signar el conveni. No és el conveni elque crea, de nova creació, una regulacióon no hi havia res.

Existia una regulació que servia coma base de les relacions entre els treba-

107nexe - 17

Conveni del sector del lleure.Nova regulació laboral i empresarial del sector

Perfecto Alonso

P

lladors i les entitats i que es projectavendes de la pràctica i des de dues expe-riències fonamentals: per una banda,teníem les relacions que, alllarg dels anys, s’havienanat consolidant en unespràctiques en les relacionsde les entitats amb elcol·lectiu humà que partici-pava en el projecte empre-sarial i, per l’altra banda,teníem una regulació, decaràcter legal, que encaraque mínima, per poderregular certes relacionsentre les entitats i els treballadors.

L’Estatut dels treballadors és laregulació mínima existent de les rela-cions entre els treballadors i les empre-ses quan no hi ha cap regulació especí-fica del sector. Abans de la forma delconveni, ja hi havia una sèrie de dretsreconeguts per l’empresa i unes obliga-cions per part dels treballadors, i vice-versa, que obligaven i vinculaven amb-dues parts. Només per posar algunsexemples, tothom sabia que existia unajornada de treball de quaranta hores ique no es podia sobrepassar, que exis-tien drets de vacances, que existienalguns formalismes i que no es podienobviar per aconseguir algunes qües-tions, com la mobilitat funcional delstreballadors, etc. És a dir, teníem unmínim marc normatiu que regulava lesrelacions empresa-treballador, encaraque no existís conveni de sector.

D’altra banda, hi havia altres normesde regulació que, si bé no estaven escri-tes ni tenien rang de norma, obligavenles parts en haver estat assumides peraquestes de forma lliure i voluntària.Aquest marc normatiu, que es coneixcom a cultura empresarial, l’entenemcom la manera de manifestar les rela-

cions entre el col·lectiu de persones i lesentitats al llarg del camí que s’ha recor-regut conjuntament.

Aquesta cultura no escritadefinia la manera que tenienles entitats de relacionar-seamb els treballadors i lamanera de diferenciar-se deles altres entitats. Les mani-festacions d’aquesta culturaestaven presents en totes icadascuna de les actuacionsde l’entitat, tant des d’unpunt de vista social i orga-nitzatiu com des del punt de

vista econòmic. Així doncs, aquests factors han con-

format la regulació no pactada, lesbases culturals sobre les quals s’ha cre-at una nova regulació normativa demanera voluntària i pactada entre lesdues parts, la social i la patronal, espe-cifica i sectorial, que es recull en l’arti-culat del conveni. Per tant, no podemdir que el conveni sigui un punt i a parten les relacions de caràcter laboral quevenien mantenint les entitats del sectordel lleure. El conveni és un punt i seguiten el procés de maduració, en el procésde dotar-nos d’una norma per diferen-ciar les relacions, partint de la culturaallotjada en les entitats i de les regula-cions externes de caràcter legal ques’han d’assumir.

A més, el conveni serveix per poderdur a terme una regulació del mercat, jaque estableix les regles mínimesnecessàries que han de respectar lesentitats que hi participen. Permet, amés, donar un valor més important alconveni que la simple regulació internade les entitats, ja que imposa un mínimde normes a respectar en el mercat, ésa dir, es projecta i incideix en les enti-tats que participen en el sector, esta-

108 nexe - 17

Conveni del sector del lleure. Nova regulació laboral i empresarial del sector

El conveni és un punti seguit en un procés

de maduració delmercat i de lesrelacions dels

treballadors ambl’activitat i l’entitat.

blint normes de relacionar-se i de com-petir, havent-les de complir amb lamateixa serietat i profunditat que qual-sevol altra norma legal quesigui imposada a l’empresa.

Dit això, i no solamentcom a mera introducció,sinó com a reflexió perentendre que el conveni noés una nova regulació, nocrea situacions ex novo, sinóque és la continuació en unprocés de desenvolupamentde les entitats, el mercat i elcol·lectiu que hi participa. L’èxit de lasituació no es troba tant en la regulaciódel conveni, com en el procés de madu-ració, intern i extern, amb el qual s’hadesenvolupat. No fer l’anàlisi del procéssuposarà reduir les oportunitats perdesenvolupar-nos, quedant-nos en lasuperfície, sense extreure les conclu-sions que ens permetran desenvoluparla nostra experiència i treure profit del’esforç dedicat.

L’exposició té dues vessants, la inter-na i l’externa, entenent com a externa lainfluència de la norma en el mercat icom a interna la incidència de la normaen les entitats.

En primer lloc, hem d’assenyalarque la confecció d’un compromísenfront de tercers, i amb la voluntatd’obligar-nos a complir-lo com és elconveni, respon a un procés de madu-resa no solament d’unes entitats o d’u-na entitat, sinó que és un procés demaduració de tot el col·lectiu que par-ticipa en el sector. Sense la participa-ció de les entitats, dels col·lectius, dela societat i del mercat en el procés, noes podria elaborar una regulació d’a-questes característiques, ja que seriaimpossible de complir pels agents quehi intervenen.

Des d’aquesta perspectiva, i co-mençant per l’anàlisi externa, el primerque hem de dir és que a les empreses

els interessa la regulació delconveni com a mitjà perordenar el mercat, en lamesura que és un instru-ment que permetrà regularles condicions d’igualtat i enla qual les entitats han departicipar.Tothom pensa que el conve-ni té un efecte en la relacióentre els treballadors i les

empreses, però això solament és undels seus vessants. A les entitats elsinteressen els convenis en la mesuraque aquests marquen i estableixen lesmínimes regles de joc que s’han de res-pectar al mercat. Regulant els salariss’està regulant una part molt importantdel preu del servei o producte. En altresentorns, el salari no seria un elementtan important a l’hora de regular el preudel producte. D’altra banda, l’obligacióde la subrogació per part de les novesentitats és un dels elements que donenestabilitat a les empreses i als treballa-dors.

D’aquesta manera, podem dir que, através del conveni, s’està aconseguintun objectiu que va més enllà de la meraregulació interna de les relacions delstreballadors i les empreses, ja que espassa a regular el sector i la manerad’intervenir en el mercat.

Del moment que s’ha de respectar elpreu mínim de mercat, aquest deixa deser l’element determinant de l’opció in’entren en joc d’altres que poden ferinclinar la balança cap a un costat oaltre, ja que tothom estarà subjecte alsmateixos límits. Aquests nous ele-ments, com són la tecnologia, entesacom a aplicació del coneixement, la

109nexe - 17


El conveni incideix enles entitats queparticipen en elsector, establint

normes de relacionar-se i de competir entre

elles.

capacitat de gestió i les aportacions tèc-niques, passen a ser més determinants.

És a dir, les empreses començaran afer d’empresa i a competiren el que és el seu elementdefinidor: la gestió dels pro-jectes. Desapareixeran lesoperacions matemàtiquesper poder oferir un preumés reduït i aconseguir elconcurs o conveni. Desapa-reixerà l’element del preucom el factor decisiu.

Fins aquí hem abordatels aspectes externs delconveni, ara abordarem laregulació laboral que es fa al conveni.

El primer lloc, cal manifestar que elconveni no és solament una eina dedrets i obligacions, sinó que compleixaltres funcions.

Des del punt de vista intern, és a dir,des de la repercussió que té la regulacióde convenis dins de les entitats, assen-yalarem el canvi de cultura en les rela-cions que fins ara es venien mantenint,sobretot en el camp dels treballadors idels responsables.

El canvi no ha de suposar un salt albuit o un camp nou per descobrir, jaque les relacions que fins ara s’estavenmantenint són les que continuaranexercint-se. El canvi serà més un procésque s’anirà desenvolupant i que, a poc apoc, configurarà una nova forma de fer.

Per a les entitats d’un cert nivell decontractació, un dels primers canvisserà la relació que s’establirà entre elstreballadors i la direcció, ja que passa-ran de ser de caràcter individual a tenirun caràcter col·lectiu, a través de laseva representació en el comitè d’em-presa.

L’experiència que tenim en aquesttipus de relacions és de caràcter con-

flictiu, bàsicament pel fet de ser expe-riències que responen a un altre tipusde cultura, com és la cultura de les enti-

tats mercantils, on els inte-ressos són molt clars i elconflicte sempre està servitper la diferència d’interes-sos. Les relacions de la direccióamb els comitès d’empresasón el lloc on s’ha de mani-festar la cultura de la inicia-tiva social. Les entitats de lainiciativa social tenim unacultura i una gestió partici-pativa que ens diferencia

molt de les altres entitats que no sónd’iniciativa social, i aquest és el campen el qual s’ha de visualitzar la diferèn-cia fonamental amb les altres entitats.

Desgraciadament, no tenim gairesexperiències en aquest camp ni sabemcom s’han de fer aquest tipus de ges-tions, ja que en aquest sector la regula-ció és nova i les experiències són pocconegudes. Només cal anar a una lli-breria d’empresa per arribar ràpid a laconclusió que tothom escriu però ningúpertany a la cultura de la iniciativasocial, sinó que tots són experiènciesdes de la cultura de la propietat.

És en aquest camp on hem de fer unesforç d’imaginació, és aquí on podem ihem de fer la nostra gran aportació, enel camp de les relacions laborals.

La gestió de les entitats d’iniciativasocial és participativa i aquesta culturas’ha de materialitzar en tots els àmbitsde la nostra actuació, desenvolupant elnostre model de comportament, tot cre-ant trets diferenciadors enfront de lesentitats de caràcter mercantil.

Davant de les exigències dels comitèsd’empresa, les entitats d’iniciativasocial han d’oferir compromisos amb les

110 nexe - 17


A les entitats elsinteressen elsconvenis en la

mesura que aquestsestableixen les reglesde joc mínimes que

s’han de respectar almercat.

entitats i els seus projectes. Davant del’opacitat de les entitats mercantils, s’had’oferir transparència en la gestió.Davant de l’exigència delcompliment de la llei, s’had’oferir participació en lagestió en els àmbits que perllei correspongui.

La relació amb els comi-tès d’empresa és un àmbiten què les entitats es podensentir incòmodes, bàsica-ment perquè implica uncanvi en la gestió, incorpo-rar-ho en la gestió diària ien el vessant més estratègicde l’entitat. Aquesta planificació, a l’ho-ra d’integrar aquest nou àmbit de gestióen la nostra estratègia, es diu compro-mís, implicació i participació, és a dir,fer un intent de portar a terme una polí-tica de compromís i buscar la manerad’aconseguir la implicació dels comitèsen la consecució dels objectius de lesentitats.

Una altra qüestió, també molt impor-tant per la incidència que tindrà en elscanvis culturals de l’entitat, són lesrelacions entre els responsables i elstreballadors.

Quan les regulacions laborals sónfebles, la posició del treballador és febleper la inseguretat que existeix per man-tenir el lloc de treball; en canvi, quan lesregulacions s’enforteixen i les posicions,els drets i les obligacions són més clarsper a totes les parts, les relacions can-vien i es produeix una modificació en laposició dels responsables dels projectes,que passen a convertir-se en líders deprojectes.

Els projectes els porten a terme per-sones que formen part d’un grup, quealhora formen un conjunt d’il·lusions,de projecció dintre de l’organització i de

ganes de participar. Gestionar aquestconjunt de sensacions és el que conver-tirà els responsables en líders del pro-

jecte i farà que les personesque participen en els grupses puguin implicar sensehaver d’acudir al conveniper saber que és el que hano no han de fer, aconseguintque el conveni deixi de serun arma contra l’altre i espugui convertir en una einade treball, i evitar així lacontínua sensació d’haverde mirar si són o no com-petències en la funció de la

seva categoria, si s’han de realitzar lescomeses que se li encomana en funciódel que digui o no el conveni.

Respecte a les característiques nor-matives del conveni, hem de definir-locom el primer conveni del sector dellleure sociocultural amb tots els pros icontres que un primer conveni pot com-portar. La seva durada serà de tresanys; aquest temps s’estableix en funcióde la necessitat de poder adaptar lesrealitats dels salaris als objectius sala-rials a aconseguir en el 2007.

Les característiques de la seva regu-lació se centren bàsicament en eldesenvolupament que es fa en la regu-lació de categories, en la regulació delscontractes, en la regulació de clàusulade subrogació, en les jornades laboralsi en les vacances. Totes aquestes qües-tions, que no estaven regulades legal-ment, ens permeten portar a terme unahomologació del sector.

La regulació de les categories era unaclara necessitat en el sector; s’entén queés un primer pas, bé que quedenserrells per regular, però com a primerpas se’ns ha permès posar les bases pera regulacions posteriors.

111nexe - 17


Quan les regulacionslaborals són febles, la

posició deltreballador és febleper la inseguretat

que existeix demantenir el seu lloc

de treball.

La regulació contractual entre lesempreses i els treballadors és una deles qüestions més profundament regu-lades i, juntament amb les clàusules desubrogació, permetran dotar d’estabili-tat a les condicions que fins avui esvivien amb una certa inestabilitat.Aquesta regulació contractual és unamanifestació clara del grau de madure-sa de les entitats, dels treballadors i delmercat en la mesura que es podenadoptar compromisos de futur, sabentque el mercat és prou sòlid per assumiraquests compromisos.

Per altra banda, i com a gran inno-vació del conveni, hem de destacar lajornada: es redueix la jornada tipusque fins avui es feia en el sector, i pas-sa a ser de 37 hores setmanals, aixícom la possibilitat de gestionar la jor-

nada a través de la regulació de la jor-nada anual per mitjà d’una jornadairregular que permeti la gestió més fle-xible de la jornada ordinària.

Respecte a les vacances, s’ha inclòsla possibilitat d’introduir-les en mo-ments de menor activitat per a l’empre-sa i de fragmentar-les en dos períodes.

Per últim, convé assenyalar l’aug-ment en el capítol de les milloressocials, que fins avui fixava l’Estatutdels treballadors.

Independentment de la bona o malaqualificació que es pugui atorgar aaquest conveni, és del tot necessarireconèixer la seva importància, aixícom felicitar-nos per haver aconseguitregular-nos través d’una norma quesempre serà molt millor que no tenir-ne cap.

112 nexe - 17


113nexe - 17

Marcos Arruda és un vell conegutper als lectors de nexe. Al número 0 dela revista (1997) ja vam reproduir unarticle d’aquest pensador brasiler, titu-lat “Globalització i societat civil”. Mésrecentment, al número 14 (2004) vampublicar el seu treball “Construint l’e-conomia solidària” i, fins i tot, vamentrevistar-lo (“L’emancipació del tre-ball humà”).

L’atenció dispensada no és de capmanera capriciosa. Arruda és un delsprincipals impulsors de l’economiasolidària al món, a la qual ha contribuïti contribueix des de la teoria, mit-jançant nombrosos articles i llibres, ides de l’organització, com a fundadorde la Xarxa Global de SocioeconomiaSolidària.

A més de tot això, Arruda conreaaltres facetes, principalment la d’acti-vista polític (per exemple, va ser undels principals experts econòmics delPartit dels Treballadors i actualments’ha convertit en un dels crítics mésferms a la dretanització del govern deLula) i la d’educador, com a deixebledestacat de les teories pedagògiquesde Paulo Freire, les quals ha enriquit.Per si no n’hi hagués prou, va treballarcom a geòleg i en una fàbricametal·lúrgica de Sao Paulo, i va serconsultor del Consell Mundial d’Esglé-

sies, és doctor en Economia i en Edu-cació, imparteix cursos tant a joves iadults de les classes populars com aalumnes de doctorat i coordina l’Insti-tut de Polítiques Alternatives per alCon Sud (PACS).

Amb una experiència vital iintel·lectual tan dilatada, és naturalque un llibre seu esdevingui un pou desaviesa i, inevitablement, una mani-festació de transdisciplinaritat. Aquestés el cas de Humanizar lo infrahuma-no, el primer volum d’una trilogia, quees completarà amb Hacer real lo posi-ble i Hacer posible el sueño imposible.Segons ens explica ell mateix en elpreàmbul de Humanizar lo infrahuma-no,que ha estat publicat per EditorialIcaria amb la col·laboració de NordanComunidad i la Xarxa d’EconomiaSolidària, la divisió de l’obra en tresllibres obeeix a raons editorials, ensimaginem que per fer més païble elcontingut als lectors i per enquadrar-lo millor en la col·lecció de què formapart. Però la decisió també té inconve-nients: el lector pot trobar abrupte elfinal del primer volum i, sobretot, lacomprensió global de l’obra, en llegir-lo per entregues, es pot ressentir. Nopodem, doncs, desitjar altra cosa queel segon i tercer volums apareguin benaviat.

115nexe - 17

Sobre humanitzar allò infrahumà

Humanizar lo infrahumano

Marcos Arruda

Editorial Icaria

Ressenyes

Ésser humà, treball i educació

Al mateix preàmbul, Arruda ensrevela que ha escrit aquesta obra perexplorar el sentit ontològic de l’ésserhumà. L’autor està convençut “que lacomprensió equívoca sobre qui som for-ma part dels factors de crisi civilitzatò-ria que vivim en aquest inici de segle ide mil·lenni, i [que] la seva elucidació té[...] un immens potencial d’influir posi-tivament en la superació d’aquesta cri-si i en el renaixement de la humanitat”.Aquesta investigació, Arruda l’em-prendrà des de tres vessants que, alho-ra que són crucials, condensen bonapart de la seva trajectòria existencial: elvessant filosòfic i geoantropològic, l’e-conòmic i l’educatiu, a cada un delsquals dedica un volum.

Així, el primer llibre, Humanizar loinfrahumano, aborda el sentit ontològicde l’ésser humà a base de preguntar-sequi és l’ésser humà, quins són els seusatributs i les seves potencialitats, comha estat el seu procés de construccióevolutiva i de quina manera pot prosse-guir a partir d’ara. El segon volumHacer real lo posible tracta del sentit del’economia i del treball, així com de lapossibilitat d’organitzar una altra glo-balització i una altra economia. Perúltim, el tercer volum, Hacer posible elsueño imposible versa sobre el paperhistòric de l’educació i sobre la possibi-litat d’instituir una educació que creï eltipus antropològic capaç d’estendre l’e-conomia solidària.

El llibre, en la seva totalitat, tracta,doncs, de les relacions entre l’ésserhumà, el treball i l’educació, i intentarespondre a dues preguntes cabdals:quina educació per a quin treball?, iquin treball per a quin ésser humà? Afi d’emprendre aquesta agosarada

aventura intel·lectual, s’envolta d’unsselectescompanys de viatge que com-parteixen, i amb qui comparteix, mol-tes coses, entre elles que tots són, enla definició d’Arruda, pensadors de lapraxi.

Per un cantó, es fa acompanyar delgran pedagog brasiler Paulo Freire, queva concebre l’educació com a pràcticade la llibertat i que elaborà un mètoded’alfabetització que acabà sent tota unapedagogia de l’oprimit. Per l’altre, Marx,de qui reivindica el seu humanisme, lacentralitat que atorga a la categoria tre-ball, així com la metodologia d’investi-gació, de la qual ressalta la seva nociód’allò concret com a concentració d’unfeix de determinacions i, per tant, coma unitat en la diversitat.

En tercer lloc, recorre profusamental filòsof, paleontòleg i jesuïta francèsTeilhard de Chardin, un pensador tre-mendament polèmic i fecund que a laprimera meitat del segle XX intentàcompatibilitzar els resultats de la biolo-gia evolutiva amb la fe religiosa. Char-din i Arruda semblen coincidir en dosàmbits clau.

Primerament, en una part significa-tiva de llur cosmologia-ontologia, és adir, ambdós conceben la realitat comun procés en què la matèria inicialmentcaòtica i inorgànica, mitjançant un pro-cés de complexificació (procés tambéentès com d’organització creixent o depresa de consciència de la matèria),esdevé primer vida i més tard culminaen l’ésser humà, el qual, gràcies a laseva progressiva socialització i espiri-tualització, està cridat a desbordar elslímits de l’evolució i, almenys segonsTheilard, a unificar-se amb tot l’universi esdevenir l’Absolut en un momentfutur fora de la història, que identificaamb un ordre sobrenatural.

116 nexe - 17


Segonament, Theilard i Arruda coin-cideixen en l’antropologia, això és,defensen una mateixa visió de la perso-na, com a ésser que, seguint el camíevolutiu, esdevé de manera progressivamés reflexiu, autopoiètic i autocentrat(evolució cap endins) i, al mateixtemps, més social, solidari, altruista icooperador (evolució cap enfora).Segons tots dos, estem passant de l’in-frahumà a l’humà (som 99% genètica-ment primats i un 1% genèticamenthumans) i en un futur, fruit del procésd’acceleració evolutiva augmentatencara més per la nostra voluntat cons-cient, podríem passar de l’humà a l’ul-trahumà.

L’antropologia de Marcos Arruda beutambé del xilè Humberto Maturana i del’indi Sri Aurobindo. Del biòleg delconeixement xilè, Marcos integra so-bretot la seva biologia de l’amor, és adir, la identificació de l’amor (entès coma plaer de viure junts) com aquella emo-ció precisa que va fundar la convivènciai va estimular la invenció del llenguatge,i per tant que va fer específicamenthumans els nostres antecessors, lescomunitats homínides recol·lectoresestablertes a Europa ara fa tres milionsd’anys.

Del poeta, revolucionari i místic deCalcuta l’interessa la seva anàlisi sobrela naturalesa humana, la unitat-multi-plicitat (d’individu, de gènere, de famí-lia, de cultura, d’espècie...) i les cincdimensions que atribueix a l’ésserhumà (la física, la vital, la mental, lapsíquica i l’espiritual), com també quexifri l’objectiu dels humans en el desen-volupament del superhome que portemdintre nostre, un camí individual deperfecció i de felicitat que condueix dela mera naturalesa vital i física a unanaturalesa espiritual.

La introducció

El volum primer consta d’una intro-ducció i tres capítols. En la introducció,a més d’explicar-nos la motivació perescriure el llibre i aportar-nos algunsapunts biogràfics, ens adverteix sobrealguns neologismes que utilitzarà, elmés destacat dels quals és homo ensubstitució del sexista home quan fa degenèric. Tot seguit ens indica les prin-cipals hipòtesis de partida que tractaràde demostrar al llarg dels tres llibres iacaba fent un brevíssim resum de cadaun d’ells.

Per la meva part, esmentaré aquí lestres hipòtesis que Arruda pretén verifi-car al llarg de l’obra. La primera és queallò que constituí la “diferència evoluti-va” de l’homo fou la sociabilitat, la co-operació i la solidaritat, de manera queels humans som naturalment solidarisels uns amb els altres, amb la Terra iamb el cosmos, i ara el que cal és quehi optem conscientment. La segona ésque els homo naixem amb potenciali-tats i possibilitats que podem desenvo-lupar per mitjà del treball i l’educació,malgrat que la forma alienada que avuiadopten tant l’un com l’altre bloqueginper ara aquest desenvolupament. Perúltim, la tercera hipòtesi és que l’edu-cació és tant una finalitat en si mateixa(un procés sense fi en què l’homo com-pleix la seva vocació de “ser cada vega-da més”), com un mitjà al servei d’undeterminat projecte d’homo i de socie-tat.

Homo, interconnexió conscient

El primer capítol és el més breu detots tres i el dedica a introduir les basesepistemològiques que sustentaran laresta. Concepte i llenguatge, coneixe-

117nexe - 17


ment i realitat són les quatre nocionsque examina i qüestiona, com aquellqui abans de començar una partida depòquer demana baralla nova perquè hadescobert que les antigues cartes estanmarcades. En efecte, Arruda consideraque els conceptes, les paraules i elparadigma mental (les “ulleres” ambquè mirem la realitat) que fem servirestan marcats ideològicament, no sónneutres, ben al contrari, obstrueixenels processos d’emancipació humana.

Arruda blasma el paradigma carte-sià, encara dominant a Occident i quetitlla de reduccionista, mentre que rei-vindica substituir-lo pel paradigma dela complexitat, que en aquests darrersdecennis han perfilat progressivamentdestacats pensadors de camps tandiversos com la física quàntica, la bio-logia, l’ecologia, la psicologia gestàlticao la matemàtica borrosa. Aquest nouparadigma intenta descriure les pro-fundes interrelacions entre els fenò-mens biològics, psicològics, físics,socials i culturals, tots ells integrantsdel que s’ha anomenat “la trama de lavida”. Del paradigma de la complexitatArruda extraurà dues idees força quelliguen especialment amb el propòsit dela seva obra: els conceptes d’indetermi-nació i incertesa (llei d’indeterminacióde Heisenberg) i l’intent per oferir unavisió unificada de la matèria, la ment ila vida, que evolucionen d’allò més sim-ple a allò més complex (llei de la com-plexitat progressiva).

A propòsit dels conceptes i lesparaules, el pensador brasiler reflexio-na sobre la relació problemàtica entreconcepte i llenguatge. Ens adverteix dela importància de criticar les defini-cions dominants (descontrucció) i deformular nous conceptes (reconstruc-ció), argüint que “solament es veu allò

de què es té un concepte; tota la restaroman invisible” (Sabbaghi). A més, ensrecorda que tota revolució epistemolò-gica vol un nou llenguatge. Per exem-ple, si volem explicar el món des delparadigma de la complexitat necessi-tem menys estructures lingüístiquesexcloents i combatives (com les disjun-tives –sí o no– i les adversatives –sí peròno), i més estructures inclusives, capa-ces de mantenir el pensament en “eltall de la navalla”, tal com demanaArruda, capaces de connectar els dosvessants amb què tradicionalment lanostra cultura occidental ha percebutla realitat fins a escindir-la (matèria-consciència, quotidià-històric, discipli-na-llibertat...).

Homo, evolució i cooperació

El segon capítol estudia l’ésserhumà en el seu context i la seva evolu-ció. Com hem arribat a ser el que som?Cap on tendeix el nostre camí evolutiu?És possible alterar conscientmentaquesta tendència?

Arruda, basant-se en Teilhard deChardin, Marx i Aurobindo, postulaque l’homo és un ésser generat en el sidel cosmos i, ara com ara, la síntesimés completa que coneixem de l’evolu-ció d’aquest. Un ésser complex, cons-cient i reflexiu, que es troba encontínua evolució i que avança mit-jançant la superació del conflicte entreels pols oposats que són constitutiusde la seva complexitat (binomis comindividual-col·lectiu, material-espiri-tual, masculí-femení...), superacionsque generen sempre noves polaritats,síntesis provisionals de tesis i antítesis.Aquesta trajectòria evolutiva està ins-crita en la història humana però no

118 nexe - 17


determina cap futur; l’homo és lliure detriar entre aprofundir amb els seusactes la complexitat (la vida, la coope-ració) o aprofundir la dissipació (l’en-tropia, la competició). “La vida de cadahomo és [...] un desafiament a portaraquesta evolució cada vegada mésenllà, a través de la seva acció cons-cient sobre si mateix (persona i espècie)i sobre el món.”

Però malgrat aquesta indetermina-ció, Arruda vol deixar clar que la natu-ralesa humana està més predisposadaa aprofundir la complexitat que no pasl’entropia, i per això dedica la meitatdel capítol a rebatre les teories sobrel’agressivitat innata dels homo. Empa-rat en les conclusions de Maturana, delpaleontòleg Richard Leakey (cèlebre perla seva descoberta als anys 70 d’unhomo habilis al llac Turkana, d’Etiòpia)i dels biòlegs Mary i John Gribbim,Arruda defensa que la solidaritat i lacooperació han estat estratègies evolu-tives d’èxit practicades durant milionsd’anys fins al punt que formen ja partde la nostra herència genètica, adiferència de la competició, l’agressivi-tat o la guerra, que són fenòmens cul-turals, que daten “tan sols” de fa10.000 anys, i, doncs, constitueixenuna herència més superficial.

Elements matricials de l’homo

Arruda dedica el tercer i darrer capí-tol del primer volum a examinar ambmés cura els trets constitutius (matri-cials, de matriu) de l’homo. Som ésserspluridimensionals, cruïlla de diversesnaturaleses, cap estàtica ni definitiva.Som éssers en construcció constant,seguint una tendència evolutiva cap ala personalització i la socialització per

mitjà d’un procés de convergència entreels humans. D’aquí Arruda deriva quehem de considerar com a èticament botot allò que contribueixi a fer progressarel procés de personalització i socialitza-ció i a fer que els humans s’aproximincooperant entre ells des de l’espai localfins al global.

Som, a més, éssers que treballem icreem. Evidentment, Arruda no ofega elconcepte de treball dins l’estreta accep-ció que el considera com aquella accióproductiva de la qual s’obté un beneficieconòmic, sinó que li atorga un estatutmolt més ampli, el de “tota acció crea-dora o transformadora, que relacionauna persona o un grup social amb ell/amateix/a, amb altres i/o amb la natu-ra”. Per Arruda, doncs, com per Marx,el treball ens defineix i ens fa humans,però no pas el treball assalariat, origende la dominació de classes, sinó el tre-ball emancipat que té com a desafia-ment reorganitzar de manera solidàriala riquesa i la societat.

Així mateix, som éssers que conei-xem i actuem; combinem, doncs, conei-xement (consciència) i acció (llibertatper desenvolupar les nostres potencia-litats, que és en definitiva l’accepciómarxiana de riquesa).

Som, finalment, éssers amorosos i,per tant, comunitaris. Seguint Matura-na i Teilhard, Arruda considera l’amorno pas com un postulat moral, sinócom una llei natural sorgida de la prò-pia evolució i que apunta cap a unfutur escenari de “realització humana icòsmica que transcendeix el momenthistòric que estem vivint i, sospitem, lamateixa Història”. I en aquest puntintrodueix el seu argument que “l’eco-nomia capitalista i tota economia cen-trada en l’acumulació de capital o debéns materials com una finalitat en si

119nexe - 17


mateixa i en la competició com la formade relació entre els agents socials s’a-parta del camí evolutiu perquè llança apersones, empreses i nacions unescontra d’altres” i ens convoca a “resca-tar el camí natural”, per a la qual cosa“per a éssers cooperatius, solidaris iamorosos, necessitem una economiacooperativa, solidària i amorosa. I performar els agents d’aquesta economianecessitem també una educació amoro-sa”. En sintonia amb aquesta tesi,Arruda clou el capítol parlant de lasocioeconomia solidària i de l’educacióde la praxi.

Sobre la socioeconomia solidària,indaga l’origen de la pràctica (l’esclatdel capitalisme industrial del segleXIX), i del terme, incloent-hi el delsseus nombrosos sinònims (economiasocial, economia popular, economia deltreball, etc.), analitza el principi en quèes basa –la solidaritat, que no pot serúnicament ontològica, sinó que l’homoha de convertir també en conscient– i ladefineix: “un sistema alternatiu al capi-talisme construint-se per mitjà del flo-riment de xarxes horitzontals i verticalsde producció i intercanvi de béns i ser-veis, mediats per monedes diverses iper relacions solidàries entre les parts”.Per acabar, ens anuncia la seva actua-litat i importància, en el benentès ques’hi aplicarà a fons en el volum II de laseva obra.

Finalment, sobre l’educació que ano-mena de la praxi (per diferenciar-lad’altres educacions, l’educació en abs-tracte, l’educació alienadora i les con-cepcions merament funcionals oestructurals de l’educació), Arrudaavança també algunes idees que desen-voluparà en el volum III: el reconeixe-ment que, en tant que éssers evolutius,som éssers educatius per excel·lència;

la convicció que qualsevol sistema edu-catiu està al servei d’una determinadaconcepció del món, de la societat i del’homo i, consegüentment, que el pro-jecte d’homo cooperatiu i d’economiasolidària a què ell aspira, que no deixade ser un projecte polític, requereix unaeducació adient. Finalment, i a la ma-nera de Paulo Freire, Arruda xifra coml’objectiu primordial d’un educador dela praxi, en el pla concret, aconseguirque “els educands desenvolupin la sevapròpia capacitat de conèixer i actuarcreativament en el seu camp del saber,el treball i la vida”, i en el pla més espi-ritual, ajudar-los a “alliberar-se de simateixos, a identificar-se plenamentamb els altres i el món com a socis delconeixement”, i proposa com el millormètode pedagògic que pot seguir mos-trar la pròpia vida com a exemple.

Valoració i dubtes

Alguns fragments d’Humanizar loinfrahumano poden costar de llegir. A lanatural dificultat dels passatges mésfilosòfics s’afegeix, al meu entendre,l’estructura enrevessada d’algun capí-tol. Però l’esforç per superar aquestsesculls són compensats amb escreixper l’interès de les tesis d’Arruda, aixícom per la riquesa de fonts i argumentsque utilitza per defensar-les. L’ampli-tud de mires d’Arruda és enorme; noexagero si dic que ens fa volar molt altamb el seu llibre.

Personalment, coincideixo del totamb les conclusions que Arrudadesprèn de les seves tesis (la triplenecessitat de potenciar el vessant méssolidari, cooperador, amorós i espiri-tual dels humans, de reemplaçar lacivilització capitalista per una altra de

120 nexe - 17


més justa basada en l’economia solidà-ria i el treball emancipat, i d’impulsaruna educació que s’adeqüi a aquestsdos primers objectius) i combrego tam-bé amb una part significativa de la sevaepistemologia, constituïda pel paradig-ma de la complexitat i per la filosofia dela praxi.

En canvi, hi ha aspectes de les tesis,és a dir, una part de la seva visió de lanaturalesa humana, que em grinyola.Jo també descarto que l’ésser humàsigui essencialment agressiu, però aixòno em porta a anar-me’n a l’extremcontrari, és a dir, a afirmar que somessencialment cooperatius, com crecque fa Arruda. Trobo més ajustat a larealitat adoptar una valoració ambiguade la naturalesa humana, en tant quedintre nostre portem predisposicionscontradictòries.

Igualment em sembla versemblantque l’amor hagi esperonat la invenciódel llenguatge i, doncs, la nostra huma-nitat, com també considero imprescin-dible que reconeguem que l’amor és unmotor social més important del que enspensem (tal com demanen Maturana,Chardin, Arruda i molts altres comErich Fromm o feministes com Mont-serrat Guntín i Anna Jónasdóttir); peròno per això ignoro l’existència d’altresemocions negatives com són l’agressió,l’enveja, la cobdícia o l’odi, que operentant com les positives, tal com ensrecorda el mateix Maturana. En algunsparatges, llegint Arruda i, encara més,les citacions que reprodueix de Thei-lard de Chardin, em fa l’efecte com sitots dos esbiaixessin en un sentitil·luminista, i doncs positiu, nocionscom “creació”, “ésser emocional” o“diferència evolutiva”. Per mi, és clarque l’ésser humà és creador, però tam-bé de monstres; crec que l’enveja ens fa

tant éssers emocionals com l’amor i emdol, però no puc deixar de reconèixerque la crueltat és una altra diferènciaevolutiva dels humans respecte a laresta d’animals. La part fosca de l’homotambé existeix, no hi ha res que ensfaci considerar-la residual en compara-ció de la part lluminosa, i em preguntosi Arruda comparteix aquest diagnòs-tic.

D’altra banda, alguns paràgrafs–pocs– del llibre freguen la teleologia dela història, la teologia fins i tot, duesvisions que no comparteixo. Reproduei-xo més extensament una frase que hecitat més amunt perquè s’entengui elque vull dir: “comprovar que l’amor ésuna llei natural i no un postulat moral,que el sentit de l’amor emergeix natu-ralment de la pròpia evolució i, alhora,apunta vers una realització humana icòsmica que transcendeix el momenthistòric que estem vivint i, sospitem, lamateixa Història”.

Finalment, si desconfio de situarl’homo en el centre de la “pel·lícula”evolutiva terrestre, ja em semblariaperdre del tot el sentit de la proporció,per dir-ho d’alguna manera, pretendreacomodar-nos al bell mig de l’evoluciócòsmica. Tal com afirma la prestigiosabiòloga Lynn Margulis i el seu fill, eltambé biòleg Dorion Sagan, en el capí-tol anomenat significativament “L’homeegocèntric” del seu llibre Microcosmos,“no es pot tenir una visió equilibrada dela història de l’evolució si se la conside-ra únicament com una preparació per al’ésser humà.” Doncs bé, em fa l’efecteque Chardin i Arruda contemplen devegades l’evolució des d’aquesta pers-pectiva: “l’ésser humà com la síntesimés completa (que coneixem) de lahistòria del cosmos”, “com la culmina-ció evolutiva de la vida a la Terra”... És

121nexe - 17


una manera de mirar-ho, certament.Ara, tot i que no sigui tan plaent per alnostre orgull d’espècie, el mateix feno-men es pot contemplar des d’una pers-pectiva igualment holística peròcanviant el “protagonista”, que és el quefan Margulis i Sagan: “Existeixen, encanvi, proves per demostrar que som elresultat d’una recombinació de podero-ses comunitats bacterianes amb unahistòria de milers de milions d’anys.Formem part d’una intricada trama queprocedeix de l’original conquesta de laTerra pels bacteris. La capacitat d’in-tel·ligència i de tecnologia no pertanyespecíficament a l’espècie humana, sinóa tot el conjunt de la vida. Si tenim encompte que les propietats que són útilsrarament són negligides per l’evolució,

és molt probable que els nostres poders,que deriven del microcosmos, perdurinen ell. La intel·ligència i la tecnologia,incubades per la humanitat, són en rea-litat propietat del microcosmos. Podrienperfectament sobreviure a la nostraespècie en formes de vida futures quesobrepassen els límits de la nostra ima-ginació.” Potser sí que fins ara hememergit com la muntanya més sobresor-tint de l’evolució al planeta Terra, peròpoden aparèixer cims més alts en formad’altres espècies vives o qui sap si, fins itot, com a sistemes experts no biològics,allò que fins avui anomenem, potser jamatusserament, màquines.

Jordi Garcia Jané

122 nexe - 17


123nexe - 17

Recomanacions

venir en l’important debat del qual sel’ha mantingut apartat des de fa massatemps perquè torni a ser-ne un delsactors, o sia, un consumidor actiu.

José Bové, líder i actual portaveu dela Conféderation Payeane, fundada el1987, s’ha convertit en l’ambaixador iti-nerant del moviment per defensar lasolidaritat amb tots els camperols delmón, mitjançant la Via Campesina.

François Dufour, anterior portaveude la Confederation, és el responsabledel moviment en qüestions relatives a laseguretat alimentària i participa ennombrosos debats i taules rodones. Ésvicepresident d’Attac França.

La semilla del futuroLa agricultura explicada a los ciuda-danos

José Bové, François DufourIcaria Antrazyt

Dos homes del camp i del terròs,José Bové i François Dufor, assentenles bases pedagògiques per a unareconstrucció de l’agricultura ciutada-na en el si de l’aldea planetària. Els dossón autors d’un primer llibre El mundono es una mercancía (Icaria). Desprésd’aquest testimoni sobre la lluita encomú i les seves vivències militants,s’han tornat a trobar per reconstruir elfutur i reiniciar una relació directa ambla ciutadania.

Els sòls, els paisatges, són el resultatd’una gestió mil·lenària i d’una trans-missió d’experiències diverses, no espot considerar el camp només com unareserva, un parc natural, un museu al’aire lliure, amb nuclis rurals i reservesindígenes. El ciutadà no disposa de capguia que l’ajudi a circular dins la mareade la Política Agrícola Comuna i a nocedir a les mentides i manipulacions.La globalització posa trampes a lesparaules i al recuperat discurs ecològic.L’objectiu pedagògic i democràtic d’a-questa obra és permetre el lector inter-

124 nexe - 17

Rescata tu dinero(Finanzas solidarias y transformaciónsocial)Nuria del Río ParacollsEd. Talasa

Rescata tu dinero pretén oferir unavisió crítica i esperançada del que l’eco-nomia i les finances solidàries podenaportar al canvi social. A més d’unaprimera part dedicada a perfilar unaltre sentit de l’economia i del diner,l’autora repassa les entitats de finança-ment alternatiu existents a Àsia (el Gra-meen de Bangla Desh i altres), Amèricadel sud (el Banco Palmas de Brasil ialtres) i Europa (la Banca ètica italianai altres), per acabar el llibre desgranantamb més detall les diverses experièn-cies de banca ètica a l’Estat espanyol,com Triodos, REAS, COOP 57, AccióSolidària contra l’Atur o La Alcancía. Ciudadanos soberanos

(Participación y democracia directa)Rafael RodríguezEd. Almuzara

L’autor del llibre defensa un nou con-cepte de democràcia, la demoarquia,que propugna el dret dels ciutadans adeliberar i decidir sobre els afers públicsde manera directa. Traça els fonamentsi els principis de la demoarquia i prevécontra el seu principal opositor, el repre-sentant polític. Descentralització delpoder, nous models productius social-ment útils, creació de procedimentstransparents i participatius per a lagestió responsable dels recursospúblics i participació real de les mino-ries en el disseny de les polítiqueslocals són algunes de les innovadorespropostes que conté aquest llibre.

Alexandre Deulofeu(La matemàtica de la història)Juli GutiérrezLlibres de l’Índex

Alexandre Deulofeu (1903-1977) fou uncatalà polifacètic, però sobretot un filò-sof de la història. La matemàtica de lahistòria és el nom que donà a la teoriaamb què Deulofeu explica les civilitza-cions com processos biològics ambcicles que es repeteixen, en funció de lademografia, els imperis i les onades i/omorts imperials. Aquest llibre de JuliGutiérrez ens sintetitza el pensamentd’aquest savi, un pensament que estàen la línia d’altres filòsofs de la històriacom Oswald Spengler i Arnold Toynbee,però dels quals evita tant el pessimismecom la simplificació.

125nexe - 17

Con la comida no se juega(Alternativas autogestionarias a la glo-balización capitalista desde la agroe-cología y el consumo)Daniel López García i José ÁngelLópez LópezEd. Traficantes de Sueños

Aquest llibre l’escriuen dos activis-tes del BAH! (Bajo el Asfalto está laHuerta) de Madrid, una cooperativaautogestionària de producció, distri-bució i consum d’hortalisses ecològi-ques. Partint d’una documentadacrítica a l’actual model agroalimentari,la incomunicació de les ciutats i l’eco-nomia monetaritzada, els autors ensproposen que autogestionem la nostraalimentació, i ens aporten la sevaexperiència en aquest terreny expli-cant-nos a fons com sorgeix, evolucio-na i s’organitza el BAH!

nexe 17

Els models polítics i estils de desenvolupament dominants s’han entre-bancat amb formidables obstacles per compatibilitzar el desenvolupa-ment personal amb el desenvolupament social. Tant les dinàmiques del’exercici del poder, com els efectes d’ideologies excloents, tendeixen adissoldre les persones en arquetips de massa, o a sacrificar les massesper arquetips de l’individu. Sovintegen els models que ajornen el desen-volupament social en nom de la sobirania del consumidor, en cir-cumstàncies que reduir la persona a la categoria de consumidor tambécoarta el desenvolupament personal.

Desenvolupament social i desenvolupament individual no poden donar-se de manera divorciada. Tampoc no és raonable pensar que l’un potsobreviure mecànicament com a conseqüència de l’altre. Una societatsana ha de plantejar-se, com a objectiu ineludible, el desenvolupamentconjunt de totes les persones i de tota la persona.

Manfred A. Max-Neef, Desarrollo a escala humana

nexe · 2020. 4. 8. · aquest cop us recomanem cinc llibres: la semilla del futuro, sobre la...

Documents