NabiusN ú m . 1 5 • d e s e m b r e d e 2 0 1 7 • P r e u : 1 0 €

Nabius

CONS

ELL C

ULTU

RAL D

E LE

S VA

LLS

D’ÀN

EU

Mireu-vos bé la foto de portada d’aquestsNabius 2017. Hi veieu la Mollera d’Escalarreque presentàvem ja en el darrer número pelnaturalista Francesc Rodríguez. Atureu-vos-hi de nou, harmònicament retratada perJoan Blanco, perquè aquest espai naturalens invita a caminar, no només per fer-hiexercici.. Caminar en el mateix sentit quereclamava l’escriptor i naturalista nordame-ricà Thoreau per a buscar-hi allò que hemperdut com a espècie a còpia de fer-nos cul-tes i civilitzats, caminar perquè ens puguemsentir com a casa a tot arreu, caminar com ahipòtesi de futur i d’esperança, caminar coma trajecte vital, sempre desperts, atents alsregals que el camí ens pot oferir.

Caminar amb senzillesa, cosa que noimplica simplicitat, caminar al costat delConsell Cultural, societat civil, per gosarsaber-ne més, per poder entendre millor lescoses i així poder-hi actuar tal com demana-va Caneti. Caminar amb l’esperit lliure i crític,despullat de tot artifici.

Juntament amb el patrimoni cultural, elpatrimoni natural constitueix l’altre pilardamunt del qual se sustenta la mirada sobreel territori. De la interacció entre ambdós, dela insistència en la seua protecció, conserva-ció i difusió en neixen millors societats, mésprosperes, més humanes, més plurals i com-prensibles. “Poc es pot esperar d’una nacióquan el seu embolcall vegetal s’esgota” deiaThoreau i no és capaç d’endevinar noushoritzons tal com ens demanen els poetes,JV. Foix d’una banda “Els bells camins esmultipliquen allà on creieu que s’acaba lacarretera” i de l’altra el versos esperançadorsde Carles Duarte que us presentem a larevista.

Les veus serenes cusen els records i l’ara,hi escriuen horitzons.(El gran cafè-inèdit)

Caminar

1 5 / 2 0 1 7 3

M E D I U M

Ferran Rella.President del ConsellCultural de les Valls d’Àneu

2

I la col·laboració de: El 26è Dansàneu I les activitats de divulgaciódel Patrimoni Cultural de les Valls d’Àneu hanrebut el suport de l’Obra Social de “la Caixa”.

Municipis AneuencsAlt ÀneuLa Guingueta d’ÀneuEspot

VIatge cap al saber. L’exemple de les Aules d’ExtensióUniversitàries del Pallars Sobirà. CCVÀCentre de Documentació dels Pirineus (CEPDIR).Antoni Anyó / Lluís FígulsCurtÀneu, una finestra oberta al món. Ramon AlaróFeMap. Les bones sensacions de les Valls d’Àneu.Josep M. DutrènLa secció de Natura del Consell Cultural. Francesc RodríguezDe la palanca al pont de pedra; fermesa, utilitat, bellesa.Ferran Rella90 anys de l’Asilo Morelló (1927-2017). Ferran LloretCalendari Anavi. Ramon Baylina i Conxi CiuranaLes pintures romàniques de la capçalera de l’església deSorpe, a la llum de les noves descobertes. Montserrat PagèsL’harmònium. Neus BirbeÄneuFest, la cabritada del Pirineu. Noemí BusquetsFons del Deganat de les Valls d’Àneu. Oriol RiartEntre el luxe i la necessitat. Toni Gonzàlez Manresa, les disfun-cions de la creativitat d’un artista pirinenc. CCVÀDossier Dansàneu 2017Dansa música i patrimoni, la tríada cultural. Ferran RellaSetmana de Dansa a les Escoles. La formació. Anna JarqueMúsica i tradició. L’imprescindible camí de transmissió.Adrià GrandiaDansáneu 2017. Festival de les Cultures del Pirineu. Rut MartínezNoves cobertes al santuari de la Mare de Déu de les Ares.Montserrat Cucurella-Jorba1987: l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. 30è aniversari d’un pro-jecte singular i únic a Catalunya. CCVÀJornades sobre Patrimoni i Desenvolupament. El Castell deValència d’Àneu. IANUA Arquitectures S.C.P. Àrea d’Audiovisuals de l’Arxiu d’Imatges. Ramon AlaróEls Arbres de les Valls d’Àneu. Calendari naturalista, literari ilingüístic. CCVÀ

Activitats 2017. Laura Grimau i Joan Blanco

L’Arxiu d’Imatges. El fons (FRF) Ferran Rella i Foro.Ferran Rella i Laura Grimau

A N A V I

G R I P I A

R E T R A T S

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

56

58

6163

6566

697476

79818285

868789

91

95

98

103109110

112

116

s

´

R A S T E L L

N A B I U S 1 5 / 2 0 1 7

Portada:La Mollera d’Escalarre ens invita a connectar-nos ambla Natura, a abandonar els negocis, les preocupacions iels lligams per posar-se a caminar i “no tenir una casaconcreta per sentir-se com a casa a tot arreu” (del llibreCaminar -Walking-de Henry David Thoreau, autordel mític Walden, i amb introducció de MarinaEspasa). Fot. Joan Blanco

Director: Ferran Rella i ForoCap de redacció: Joan Blanco i BarriladoCoordinació: Laura Grimau i Bertran

Textos: Ferran Rella, Enric Balaguer, Joan F. Mira,Eugeni Rius, Trinitat Gilbert, Carme Oriol, Carme Prats,Gemma Ylla-Català, Jesús Alturo, Tània Alaix, AnnaRubió, Lluís Llobet, Miqui Giménez, Xaver Planas, JordiViñas, David Soler, Àurea Ponsa, Carles Gascón, MiquiGiménez, Ximo Companys, Laia Arbolí, Miquel Pueyo,Marta Pruna, Teresa M-Sala, Xavier Vega, JosepSantemases, Txema Martínez, Guillem Lluc Torres,Carles Duarte, Antoni Anyó, Lluís Fíguls, Ramon Alaró,Josep M. Dutrèn, Noemí Busquets, FrancescRodríguez, Ferran Lloret, Ramon Baylina i ConxiCiurana, Montserrat Pagès, Neus Birbe, Oriol Riart,Anna Jarque, Adrià Grandia, Rut Martínez, MontserratCucurella-Jorba, Núria Laplaza, Mercè Manonelles,Xavier Solans, Laura Grimau, Joan Blanco, Joan Abella.

Fotografies i il·lustracions: Eugeni Rius, TrinitatGilbert, Arxiu MNAC, Arxiu Històric del Col·legid’Arquitectes de Catalunya, Susan Dirk, Gemma Ylla-Català, Marta Puyol, Archivo Històrico Nacional, AnnaRubió, Pep Aguadé, Pere Bàscones, Arnau Llobet, LluísLlobet, Radina Matic, David Soler, Xavier Planas, ,CAEM, Miqui Giménez, Joan Tous, Arxiu Raquel Picolo,Arxiu CEPDIR, Arxiu CurtÀneu, Arxiu revista Cadi-Pedraforca, Arxiu Carles Duarte, Arxiu FeMap, RamonBaylina, Arxiu Äneufest, Arxiu Centre de Restauració deBéns Mobles de Catalunya-Carles Aymerich, ArxiMuseu Episcopal de Vic, Josep M. Turon, Oriol Riart,Adrià Grandia, Montserrat Jorba-Cucurella, Raül Valls,Joan Abella. Joan Blanco, Laura Grimau, Ferran Rella,Fons CCVÀ-Arxiu d’Imatges.

Preu de l’exemplar: 10 €Producció gràfica: Raül Valls. Press Okedi SLImpressió: Impremta Barnola SLDipòsit: L-1110-2004Adreça de l’editor: Consell Cultural de les Valls d’Àneu,carrer Major, 6 - 25580 Esterrid’Àneu, tel. 973 626 316www.aneu.cat, e-mail: consell@aneu.orgEls articles publicats a Nabius expressen solament l’opi-nió dels seus autors.

Aquest número ha comptatamb el suport de:

Caminar. Ferran RellaEl cos, la comunicación i el pensament. Enric BalaguerSocietat política. Societat civil?. Joan F. Mira

Jordi Creus, director general de Sàpiens publicacions. Trinitat Gilbert

Les campanyes de recollida de cançons al Pallars per l’Obra delCançoner popular de Catalunya. Carme OriolEl mNACTEC abraça els Pirineus: territori i identitat. Carme PratsTres episodis de pintura romànica i modernitat. Gemma Ylla-CatalàL’acta de consagració de l’església ribagorçana de Sant Climent deRallui i les seues miniatures. Jesús Alturo i Tània AlaixFestival Muda Pirineus. El Muda i l’Associació Cultural Gençana.Anna Rubio“Efectes Vora” de Farrera. Microcosmos cultural del Centre d’Art iNatura. Lluís LlobetApunts toponímics i geològics a l’entorn del termalisme de la falla deLladorre. Xavier Planas, Jordi Viñas, David Soler, Àurea Ponsa iCarles GascónEls jocs tradicionals, companys de vida. Miqui GiménezEl Centre d’Art d’època moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida,un gabinet analític d’obres d’art de referència internacional.Ximo Companys i Laia ArbolíRaül Valls, crear amb les mans tot un món imaginari. Eugeni Rius

Carles Duarte. Poesia.Allò que va passar a Cardós de Ramon Solsona. Miquel PueyoCròniques de Kaneai de Raquel Picolo. Marta PrunaEl Patrimoni Sincer. El Romànic de la Guingueta d’Aneu de MontserratBosch. Montserrat PagèsVisions dels Pirineus, entre la Renaixença i el Modernisme.Teresa-M. SalaCarod-Rovira i el protestantisme. Xavier VegaPatrimoni oblidat. Memòria literària. Catàleg de l’exposició.Josep SantesmasesLa mecànica de l’aigua de Silvana Vogt. Txema MartínezCadi-Pedraforca, supera la dècada de vida. Guillem Lluc

M E D I U M

D I À L E G S

V I S T A I R E

L I T T E R A

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

345

7

11

151921

24

26

29

3235

38

43464748

49

5152

5354

L’acció política és participació en rituals, adhesióactiva a determinats símbols del conjunt de lasocietat o d’una part o sector, aplaudiment, crítica oprotesta. Pot ser una firma en un manifest, unsopar, una festa, una manifestació, o l’assistència aun recital de cançons: tot allò que expressa activa-ment una presa de posició relacionada amb unaideologia o un projecte col·lectiu que hom pretènque siga assumit, aplicat o respectat des del poder.Des del poder present, o des del poder possible, és

clar. De fet, els quitenen una relaciódirecta, orgànica imetòdica amb elpoder, és a dir els polí-tics, saben que unabona part de la seuaeficàcia en l’exercicid’aquest poder es tro-ba, no sols en la legiti-mitat formal, el suportelectoral, etc., sinó enuna legitimitat socialaparentment extra-polít ica. Saben queaquesta eficàcia,almenys en un sistemademocràtic, no depèn

1 5 / 2 0 1 7 5

M E D I U M

Joan F. Mira. Escriptor2

2N A B I U S4 N A B I U S

Potser hauríem de començar amb un aclarimentepistemològic, habitualment, hom creu quecomunicar-se és una operació de llenguatge

verbal i que pensar és qüestió de conceptes i teo-ries. Però cal observar que segons càlculs científicsun 80% de la comunicació té lloc fora del canal ver-bal i conceptual. I que els nostres sentits i el nostrecos van emmagatzemant coneixements. Pensem,doncs, amb tot l’organisme: el futbolista o el ballarího fan destacadament amb les cames; el terrissaireo l’escultor amb les mans;el llaurador amb braços,cames i mans... Però abanda d’aquests oficis,fins i tot l’activitat intel·lec-tual i cognitiva la desple-guem substancialment através del cos.

George Lakoff i MarcJohnson autors d’un llibrede referència Metáforasde la vida cotidiana rela-cionen llenguatge i cos. Elpensament és un actecorporal en què participatot el nostre sistema neu-ronal. Pensem a través demarcs de referència i demetàfores, diuen els estu-diosos, en el benentésque aquestes tenen llurorigen en els cos (aparellde percepció motor, emo-cions...), o bé s’originen en la relació de nosaltresamb l’espai i amb els altres éssers. Abans que elsestudiosos nord-americans exposaren les seuestesis, la fenomenologia, amb Merleau-Ponty al cap-davant, havia defensat que la percepció és el resul-tat de la suma de dades visuals, tàctils i auditives.Una suma que esdevé, fet i fet, una percepció indivi-sa de l’ésser total.

Seguint en aquesta perspectiva, m’agrada la

El cos,

M E D I U M

Enric Balaguer. Escriptor2

manera amb què un arquitecte finlandés, JuhaniPallasmaa, explica la relació entre els cos i l’espai dela ciutat. En un llibre que titula Los ojos de la piel,escriu:

Enfronte la ciutat amb el meu cos; les meuescames mesuren la longitud dels porxos i l’ampladade la plaça; la mirada projecta inconscientment elmeu cos sobre la façana de la catedral, on passejaper les motllures i els contorns, tot sentint la midadels entrants i dels sortints; el pes del meu cos es tro-

ba amb la massa de laporta de la catedral i lameua mà agafa el tiradorde la porta en entrar enl’obscur buit que hi ha aldarrere. Em sent a mimateix en la ciutat i la ciu-tat existeix a través de lameua experiència encar-nada. La ciutat i el meucos es complementen i esdefineixen l’un a l’altre.Habite en la ciutat i la ciu-tat habita en mi”. La visió que es despréndel text de Pallasmaa inci-deix en una idea que tam-bé ens porta als resultatsde la física quàntica.Aquesta postula que elmón no està fet tant d’ob-jectes com de relacions.La noció d’una realitat de

la qual som espectadors no és ben bé adient, ja queparticipem en les coses que veiem. Aquesta dimen-sió sensorial cognitiva sembla que s’oblida sovint totemfasitzant la idea que la ment és l’únic òrgan queens proporciona coneixement. La gent del camp, enaquest sentit, té molt clar que conèixer –saber– té aveure amb la capacitat d’observació a través delssentits, i amb els músculs, amb les mans, amb lescames, els braços...

la comunicació i el pensament

a plogut moltíssim des del temps d’Aristòtil,i en el curs de tants segles potser la teoria del poderha passat per davant de la idea de política, que erala idea o teoria de la vida en societat, en la “ciutat”:és a dir de la vida civil. Ha plogut tant, i sempre tana favor de tota mena de monarquies, oligarquies, idels seus hereus i continuadors dits democràtics,que no sé si, tal com ara gastem els termes, la “polí-tica” i el “poder” són realment dissociables, i aixòmateix ja hauria de ser motiu d’una reflexió detingu-da. Ara bé, si demanera genèrica elpoder va (o hauria d’a-nar!) associat a la polí-tica, no és tan evidentque qualsevol formad’acció política hajad’anar associada alpoder: l’acció políticaés també suport aopcions ideològiques,és afiliació, opinió osimple exercici del vot,sense cap intenciód’integrar-se de fet enels grups que exercei-xen o aspiren a exercirrealment el poder.

E ls grecs, inventors de tantes coses, de(o sobre) les quals vivim encara, nosolament van inventar la pólis, és a dir

l’estat amb estructura formal i representativa,sinó la reflexió sobre la pólis: la teoría políti-ca. La base de la qual, segons Aristòtil, ésque les persones, a diferència de les bèsties,som animals civils, tenim algun codi legal, iocupem magistratures o elegim, si podem,els qui les ocupen.

t

societat civil?Societat política,

Aristòtil sabia bé que tota acció dirigida ainfluir en la res pública, en la polis, en lasocietat, és en definitiva acció políticaH

Els grecs no només van inventar la polis, sinóla reflexió sobre la polis: la teoria política

1 5 / 2 0 1 7 76 N A B I U S

M E D I U M

tant de la capacitat de coerció, per molt legítima quesiga, sinó de la capacitat de convocar adhesions ode respondre a exigències i necessitats ja expressa-des. Ara bé, fins ací no eixim del que podríem ano-menar concepte “rigorós” de la política. Hi ha tambéun altre concepte possible, sobretot si tornem a l’ori-gen grec de la paraula, i a l’acció del ciutadà en lapolis: l lavors el terme“polític” equival pràctica-ment a “cívic” o “civil”, ifins i tot simplement a“social”. I tota acció diri-gida a influir en la respublica, en la polis, en lasocietat, és en definitivaacció política.

Sovint aquestaacció, la que està fora del’actuació orgànica delspartits, o fora dels engranatges de l’administraciópública, l’anomenem precisament “civil” o “cívica”,per distingir-la del marc més estrictament “polític”.Però portar aquesta convenció en l’ús dels mots finsa extrems de dissociació total, pot resultar perillós.Sobretot perquè llavors fa l’efecte que és només elcamp d’acció estrictament polític —el que correspona l’exercici del poder públic— el que té una eficàciareal sobre el conjunt de la societat: l’únic, per tant,que ha de concentrar tots els recursos humans oinstitucionals disponibles. Per això, també, pot resul-tar arriscat servir-se massa alegrement de l’expres-sió “societat civil” com si aquesta fóra alguna cosa

El problema ve que quan en un país, com el nostre,hi ha tanta gent política que és tan escassament civil.

radicalment desconnectada del poder. Com si hihagués dues “societats” diferents, una de civil i unaaltra de política (a més de possibles societats mili-tars, bancàries, religioses, o mafioses…). Quant a la“societat religiosa”, ella mateixa es defineix, canòni-cament, com a més que humana, i perfecta per deci-sió divina: per damunt dels pecats propis i dels

pecats de qualsevol bisbeo cardenal. Allò que ésperil lós, en tot cas, éspensar o suposar que la“societat política” està perdamunt, legitimada, i la“civil” és cosa d’aficio-nats, o de gent para-legali suspecta: de gent que, sino es pot controlar desdel poder, sempre ésmillor eliminar-la o igno-

rar-la. La “societat política” (que en la pràctica signi-fica els polítics més o menys professionals, els par-tits i l’administració pública) és una simple dimensió,i hauria de ser una simple delegació, de la “societatcivil”, que és o ha de ser tota la societat No oblidemmai que civil, és a dir allò que afecta o correspon alsciutadans, en grec es diu simplement politikón. Elproblema ve quan en un país, com el nostre, hi hatanta gent política que és tan escassament civil. Itanta gent civil que no vol ser “política”, és a dir ques’ocupa i es preocupa només dels seus afers pri-vats: en grec, el contrari del polític, el simple particu-lar o “privat”, es diu idiotes.

Allò que és perillós, en tot cas, éspensar o suposar que la “societat políti-

ca” està per damunt, legitimada, i la“civil” és cosa d’aficionats, o de gent

para-legal i suspecta: de gent que, si noes pot controlar des del poder, sempre

és millor eliminar-la o ignorar-la.

Article publicat a la revista El Temps (28.3.2017)

Fotos: Arxiu personal Jordi Creus

D I À L E G S

Trinitat Gilbert. Periodista2

Durant un acte de la Fundació Irla, com amembre del Jurat del Premi Francesc Macià.

Jordi Creus,

Es presenta puntual a una cafeteria del carrerdel Vallespir, al barri de Sants de Barcelona,on hem quedat, i que està situada a prop d’on

en Jordi treballa com a director general del grupSàpiens Publicacions.

Em saluda, em fa dos petons, i primer de tot, empregunta com estic, com em va tot, com està lameua família. En Jordi ha encaixat l’entrevista dinsd’un dia laboral, atapeït de reunions. Després de lesmeues preguntes, té fins i tot un dinar, de feina ésclar, per tractar temes sobre el concurs “ElMonument Favorit dels Catalans”, iniciativa del“Descobrir Catalunya”. Malgrat això, en Jordi és decaràcter tranquil, i anirà descabdellant amb calma iprecisió cada una de les qüestions que li faig.

“Em presento com a pallarès a tot arreu onvaig”, afirma d’entrada quan li pregunto per la seuavinculació actual amb el territori. Al Pallars hi té lesarrels, la família, bona part dels seus millors amics icasa, on va els caps de setmana i l’estiu, i tanttemps com les activitats extraescolars dels seus dosfills i la feina els ho permeten.

director general de Sàpiens Publicacions

Jordi Creus (53 anys) és fillde Tremp. Dirigeix un equip de

30 persones, a SàpiensPublicacions, on treballa com adirector general. El grup edito-

rial és conegut, entre d’altresfites, per editar amb èxit les

revistes “Sàpiens”, “DescobrirCatalunya” i “Cuina”.

Al Pallars he après la vida“

“

t

1 5 / 2 0 1 7 9

D I À L E G S

8 N A B I U S

El Pallars és el seu “país”, per dir-ho a la mane-ra Josep Pla. “Els meus fills tenen accent delPallars, tot i que la nena, la Maixa, quan som aBarcelona, on estudien perquè és on els pares tre-ballem, s’adapta a l’accent de la ciutat comtal”. I, ditde passada, diguem que és una habilitat que noméspractiquen els que se saben moure bé en idiomes.

“Per a mi, el Pallars és llibertat”, explica. I hoargumenta. “Per començar, hi tens més possibilitatsd’aprendre de què va la vida, i aprens sobre el quemai l’escola podrà ensenyar. Per continuar, a qual-sevol edat es pot sortir al carrer sense por i sensepresses. I, el millor de tot, a quatre passes que fas,ja ets al camp”. De fet, els fills del Jordi voldrien viu-re a Tremp si els ho donessin a triar, però “no poden,perquè tant la Lurdes, la meua parella, com jo, tenimla feina a Barcelona”.

Tampoc no és que traci una línia divisòria grui-xuda entre el Pallars (la diversió) i Barcelona (la fei-na). De fet, el seu país ha estat font d’inspiració pera feina, transformada en llibres que en Jordi haescrit. I que en són uns quants: una novel·la negra,de nom “Amb dos manilles i un as, botifarra faràs”(Pagès ed.), ambientada a la vila imaginària deVilanova de Pallars Un altre: “El Pirineu perdut” (AraLlibres), en què fa un viatge al passat de les comar-ques de la serralada. O “A peu pel Pallars Jussà”(Cossetània), una guia d’excursions per la comarcaapta per a tots els públics. O “Memòria delsPirineus” (Ara Llibres), en què publica entrevistesque ell mateix va fer a gent que s’havia dedicat a ofi-cis que ja no existeixen, com ara un saliner, una tre-mentinaire, un pastor transhumant. Dit d’una altramanera, és un llibre sobre maneres de ser pròpiesdels Pirineus que s’extingeixen i que, sense embuts,ja s’han extingit. “L’arribada de la modernització vaser decisiva per al despoblament dels Pallars i altrescomarques de la muntanya catalana. Potser nopodia ser d’una altra manera, però actualment alPallars Jussà hi ha més pobles deshabitats que nopas habitats. “I un poble abandonat és molt trist”.

Per contrarestar-ho, en Jordi sosté que s’hipodrien fer accions de repoblació. “La mateixa tec-nologia és una arma que ofereix la possibilitat deviure a qualsevol lloc, perquè, segons quines feines,es pot fer el mateix al Pallars que a Barcelona”, diu.Ara bé, en Jordi és conscient de les dificultats.

Seguint aquest fil d’observar la realitat i dedonar-hi solucions, el Jordi relata en què consisteixla seua feina. “Un director general d’un grup editorialha de procurar que tot l’engranatge funcioni”.Traduït a la pràctica, es reuneix amb els directors de

cada una de les revistes per tractar dels sumaris;també parla constantment amb els responsablescomercials; fa relacions institucionals, i “també faigqüestions tan pràctiques com procurar que lesrevistes estiguin ben col·locades als quioscos on esvenen”, diu.

Així doncs, la seua tasca diària és de gestor d’u-na maquinària que treballa per difondre contingutssobre història, patrimoni i gastronomia. En una altraèpoca, que en Jordi Creus qualifica de “bonica”, vaencarregar-se de dirigir la revista “Sàpiens”.

De la seua etapa com a director recorda fiteshistòriques, i mai millor dit. “El nostre equip d’investi-gació va trobar l’advocat defensor del president dela Generalitat Lluís Companys durant el consell deguerra a Montjuïc que va acabar amb la seua con-demna a mort.” Raimon de Colubí era un home demés de 90 anys, que vivia a Caracas des de feiadècades, i que tenia molta necessitat d’explicar totel que havia viscut.

J O R D I C R E U S

“El procés periodístic que ens va portar atrobar-lo a la ciutat de Caracas va ser moltinteressant, perquè vam anar estirant un filamb l’ajut imprescindible de l’historiadorJosep Benet i de l’Albert Manent, dos per-sones extraordinàriament generoses que,per desgràcia, ja no estan entre nosaltres.

Altres episodis que en Jordi va viure coma director de la revista “Sàpiens” va serla recerca de les restes del president delBarça i diputat d’ERC Josep Sunyol aGuadarrama, a la serra madrilenyaSunyol va ser afusellat, juntament ambels seus acompanyants, l’agost del1936 per les forces franquistes, “inosaltres creiem saber (de fet jo enca-ra ho crec) on el podien haver ente-rrat. Vam fer un gran desplegamentlogístic, amb globus amb càmeresinfraroges, i amb els elements mésmoderns per poder detectar enterra-

ments clandestins. També vam fer diverses catesarqueològiques, tot i que al final, a causa de la granquantitat d’aigua que trobàvem, no vam poderavançar més”. No van poder continuar fent-hi larecerca, però “el nostre equip d’investigadors i jomateix sostenim que les pistes són al pati” de laResidència Guadarrama (on s’allotgen militars jubi-lats), antic Hospital Generalísimo Franco. t

Davant del Born, en un acte organitzat per la revista Descobrir.

A la Vall de Boí, alcostat de l’església

de Sant Joan.

A l’estany de lacapçalera de la

Vall Fosca.

Preparant una calçotada a Valls,el paradís dels calçots.

1 5 / 2 0 1 7 1110 N A B I U S

D I À L E G S

I arribats a aquest punt, lapregunta següent que li formu-lo és: la història és avorrida? Iel Jordi em respon sense pen-sar gens que no. Al contrari.Em diu que la història no solsno és avorrida, sinó que és unaaventura apassionant. Ara bé,per a ell, el que cal és explicar-la d’una manera divertida iamena, no pas de la formaavorrida i complicada coms’explica massa vegades. Iaixò és el que ell ha volgut feramb Sàpiens.

I tot això lliga amb una deles mancances que el Jordiveu als estudis d’història. “Els llicenciats han d’a-cabar el grau sabent escriure de manera divulga-tiva, per a tothom.” I ho argumenta: “pots ser unbon historiador, que investiga, i que troba en unarxiu una documentació interessant, però si hoacabes escrivint en una revista especialitzada,que només llegeixen especialistes, no surt d’uncenacle molt tècnic”. Els descobriments s’han dedivulgar de manera planera i han de sortir delscercles especialitzats. La història ha d’arribar a lagent, s’ha de socialitzar. A tothom. Les revistes

especialitzades són imprescindibles, només falta-ria, però fer arribar la història i el gust per la històriaal gran públic, també.

Per tot plegat, en Jordi Creus repeteix que “elshistoriadors han d’anar més als arxius, que hand’investigar més i divulgar-ho millor”. I “penso quela universitat hauria de premiar els professors quefan investigació, perquè no pot ser que alguns(pocs, per sort), facin les mateixes classes quequan els alumnes estudiaven la carrera fa 20 anys”.

Per acabar, en Jordi Creus preveu el seu futurprofessional vinculat amb la divulgació, a SàpiensPublicacions, una empresa que forma part de lamarca Som, un grup d’empreses cooperatives quepretén convertir-se en una indústria cultural potent.Si aquesta és la seua propera aspiració personal, laque preveu per al seu país és la independència. “Ésimparable, i la podran veure els nostres avis, elspares i els nostres fills”. I és així perquè “hem man-tingut la flama durant els últims 300 anys, i perquèvolem construir un futur millor per a les noves gene-racions gràcies al canvi social que comportarà laindependència”. I si no, “comproveu com, gràcies ala força del moviment independentista, ha sortit a lallum pública bona part de la corrupció que hi haviaal país. Només per això ha valgut la pena. Però noen tenim prou, evidentment. Volem decidir, volemguanyar i volem viure, tots plegats, molt millor.

Dalt del port de Comiols, des d’on es pot veureuna de les millors imatges de la Conca de Tremp.

A RAC1, divulgant la històriaamb el Jordi Armenteras.

l projecte es va iniciar el1922, es va desenvolupar deforma continuada fins a l’any1936 i, després de la guerra civilespanyola, va comptar amb unaacció puntual i voluntària d’arre-plega de cançons l’any 1940.L’Orfeó Català va ser la institu-ció encarregada de dur a termeel projecte, que va tenir aFrancesc Pujol i Pons (1878 -1945) com a director i a mossènJoan Puntí i Collel l (1886 -1962) com a secretari. Les ofici-nes de l’Obra del Cançoner esvan instal·lar a l’Orfeó Català i,des d’allí, Pujol i Puntí van plani-ficar i coordinar tots els treballs.

El projecte tenia com aobjectius la recollida, l’estudi i lapublicació de les cançons popu-lars de tots els territoris de llen-gua i cultura catalana. Per dur aterme la recollida de cançons esvan realitzar tres tipus d’acció:(1) la crida a la participacióvoluntària, que es va fer a través d’una circular quees va enviar a orfeons, cobles, diaris, entitats i parti-culars; (2) els concursos, que tenien per objectiuestimular la tramesa de reculls de cançons a travésde la dotació de premis en metàl·lic; i (3) les mis-sions de recerca, que organitzaven la recollida deles cançons a través d’una acció directa, mitjançantel que ara en diem treball de camp. D’aquestes tresformes de recollida de cançons, les missions derecerca van aconseguir uns resultats molt notables.

V I S T A I R E

Carme Oriol. Universitat Rovira iVirgili. Tarragona.

2

Les campanyes derecollida de cançons al Pallarsper a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

L’Obra del «Cançoner Popular de Catalunya» va ser ungran projecte impulsat i finançat l’any 1921 per un delsmés importants mecenes que ha tingut la cultura catala-na, Rafael Patxot i Jubert (1872 - 1964).

t

Les missions estaven forma-des per dues persones que esdesplaçaven a un determinatterritori durant un període curtde temps per encàrrec de l’Obradel Cançoner i que cobravenper la feina que feien. Una d’a-questes persones havia de tenirconeixements musicals per talde poder anotar correctament latonada de les cançons, mentreque l’altra s’ocupava d’escriu-re’n la lletra. Aquests missio-ners tenien encomanades unestasques molt concretes: localit-zar els informants, recollir la lle-tra i la tonada de les cançons, ianotar-ne «els complementsfolklòrics», és a dir, les dadesrelatives a l’informant (nom,edat, l loc l ’origen, l loc deresidència), la data de recollida,l’ús de la cançó, etc. A més,sempre que fos necessariaquestes persones podien rea-litzar una impressió fonogràfica

de la cançó i una fotografia dels cantaires.Finalment, es recomanava als missioners que fes-sin una crònica de les seues impressions personalso emotives durant la missió, és a dir, una memòriade la missió.

Entre els anys 1922 i 1940 es van dur a terme66 missions, tal com consta en l’inventari publicatper Josep Massot i Muntaner (1993-2011, vol XX1:15-20). D’aquestes missions, n’hi ha quatre que esvan dirigir específicament a l’arreplega de cançons

E

1. Retrat de Palmira Jaquetti iIsant. Fons Particular hereusP.Jaquetti. Foto reproduida a: M.Àngels Subirats, Josefina Roma,Salvador Revés i Joan de laCreu Godoy. “Palmira Jaquetti”.Revista d’Etnologia deCatalunya, núm. 21 (2002): 168.

12 N A B I U S 1 5 / 2 0 1 7 13

V I S T A I R EV I S T A I R E

al Pallars. Són les següents: (1)«Missió Palmira Jaquetti - MariaCarbó al Pallars i a la Conca deTremp» (del 2 de juliol al 2 desetembre de 1926); (2) «MissióPalmira Jaquetti - Enric d’Aoustal Pallars» (del 27 de juny al 31d’agost de 1927); (3) «MissióPalmira Jaquetti - Enric d’Aoustal Pallars» (de l’1 de juliol al 19d’agost de 1928); i (4) «MissióPalmira Jaquetti - Maria Carbó ala Ribagorça i al Pallars (del 27de juny al 27 d’agost de 1931). Amés d’aquestes quatre mis-sions, n’hi va haver d’altres en les quals també esvan recollir cançons en pobles del Pallars, tot i queel seu objectiu principal fos realitzar l’arreplega encomarques veïnes. De fet, les comarques pirinen-ques van ser molt atractives per als responsablesde l’Obra del Cançoner i, per això, s’hi van progra-mar diverses missions. Una de les raons d’aquestinterès va ser la idea que es tenia que en les zonesrurals i allunyades de les grans ciutats era on esconservava amb més puresa la cançó popular.

Les quatre missions que van centrar l’activi-tat de recollida de cançons al Pallars van aportarmaterials molt valuosos tant des del punt de vista

qualitatiu com quantitatiu. Josep Massot n’ha fetveure la importància a l’Inventari dels Materials del’Obra del Cançoner (Massot 1993-2011, vol. IV,fascicle II) així com a les memòries i la selecta dematerials d’aquestes missions (VII: 11-136; 301-423; IX: 31-150; XIV: 123-266).

Les memòries expliquen en forma de dietari,i de manera extensa i detallada, el recorregut rea-litzat, la forma d’accedir als informants (sovint através de la mediació dels rectors del poble), lesexperiències viscudes, la relació amb la gent, lesalegries per haver aconseguit arreplegar moltescançons o les decepcions per les expectativesfrustrades, l’impacte del paisatge, etc.

La folklorista, escriptora i compositoraPalmira Jaquetti i Isant (1895 - 1963)1 [figura 1] vaescriure la major part del contingut d’aquestesmemòries i el seu marit, el filòleg i pintor Enricd’Aoust (1906 - 1982), va escriure’n alguna de lesparts corresponents a les missions segona i terce-ra, en les quals va participar. Enric d’Aoust tambéva col·laborar amb la seua esposa en altres mis-sions i va oferir la seua visió artística d’alguns delsindrets que va visitar a través de dibuixos que esconserven en el fons de l’Obra del Cançoner [figu-ra 2].

Les memòries, escrites en una prosa clara,directa i poètica ofereixen valuoses dades d’in-terès folklòric, així com també etnogràfic i sociolò-gic. En la primera de les missions al Pallars, la rea-litzada el 1926, Jaquetti explica com, a Gerri de laSal, coneix una informant que els va cantar moltescançons [figura 3]: «Els Gaspar havien tingut perminyona l’Adelaida, que viu lluny. I els havia

2. Dibuix d’Enric d’Aoust, 1929. De la «MissióJaquetti - D’Aoust a Ribagorça».[imatge escanejada: «Inventari del material fotogràficde l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya»(Massot 1993-2011, vol XXI, p. 237 251)].

3. Adelaida Cornella, Enseu (Gerri de la Sal), 1926[imatge escanejada: «Inventari del material fotogràficde l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya»(Massot 1993-2011, vol XXI, p. 237-251)].

ensenyat moltes cançons. Tota la família ens hacantat. Però quan ens preparàvem per anar alpoble de l’Adelaida, ens han avisat que demà hade venir a escampar. [...] hem vist una dona jove,amb la cara romànica plena de sol, el front ample.El cor m’ha dit que era l’Adelaida, i ho he endevi-nat. Com que està llogada, no pot cantar sinó amigdia, si li donen temps, o després de la feina». Acontinuació, Jaquetti descriu com aconsegueixensentir-la cantar i com en descobreixen el seupotencial: «A la tarda hem anat a veure l’Adelaida il’hem ajudada a palar i escampar. Quan han tingutla sal amuntegada, feien beguda. L’Adelaida haencetat el doll fresc de les seues cançons i hemvist que hi havia una mina ben plena. Com que lasal havia de ser entrada i calia que la dona hi pres-tés el braç que havia llogat, hem fet un conveniamb el seu marit, que la deixaria quedar a la nit, acan Gaspar». Finalment, aconsegueixen trobar eltemps que necessiten per recollir les cançons:«L’Adelaida ha començat després de sopar, ambla rialla a la boca, somrís arcaic d’una Verge romà-nica. És una cantaire única, de les que mereixencanelobre d’or. [...] Damunt nostre queien leshores, buides, sonores, plenes de la fressa del riu.El gall ha cantat dues vegades i s’han vist a lamuntanya les primeres lluïssors dels fanals.L’Adelaida no ha perdut mai aqueix somrís arcaicque ens mostrava les dents afilerades i precisescom els seus mots. Qui més qui menys, tothomsentia el pes de la dolça son; però l’Adelaida no hatingut un mot de protesta, ella que havia dut vintquintars de sal al coll i ens deia amb un somrís ficom la mirada, quan l’hem deixada, que anava a

4. Obra del Cançoner Popular de Catalunya.Materials. [imatge escanejada: portada del vol. IX].

emprendre el camí del seu poble, per arribar-hi atemps de fer l’esmorzar. Ens hem allitat de dosquarts de quatre [...] (Massot 1993-2011, vol. VII:44-45) [figura 4]. En acabar aquesta missió, el 2 desetembre de 1926, després d’haver recollit 1.412cançons, Jaquetti escriu: «Dia de retorn. Hem dei-xat un gra d’afecte a cada poble i ara marxem en laintimitat d’una pluja fina, plena de boires baixes»(Massot 1993-2011, vol. VII: 60).

Per a cada Missió, la Selecta de Materialsaporta unes mostres de les cançons recollides (lle-tra i notació musical) a més d’unes dades bàsiquesreferides a l’informant. En alguns casos, també esdonen detalls sobre l’ús de la cançó. Així, en una«Cançó de bodes» recollida a la tercera missió derecerca, la de 1928, a més de la notació musical[figura 5], es dóna el text i les dades que avui endiem «contextuals», tal com podem veure totseguit:

En aquesta casahi trobareu sogres.Serviu-les i amau-lescom a pares vostres,i, si acàs podeu,els de cases vostresno vo n’oblideu.I en aquesta casasempre hi ha hagut pau.Manteniu-la’n com ara,que no sereu pobra mai.Contenta n’estava,contenta n’estic,i encara més ara,que en tinc lo marit.

5. Cançó de bodes. Cantaire: Anton Agulló, Sarroca deBellera, 1928. [imatge escanejada, vol IX, p. 80]. t

14 N A B I U S 1 5 / 2 0 1 7 15

V I S T A I R E

Cantaire: Anton Agulló, fill de Peramea, 72 anys.Sarroca de Bellera. Nota: Cantaven aqueixa cançó quan unnoi del poble es casava amb una noia de més lluny. Les prio-res del Roser l’anaven a rebre i cantaven tot tocant el pande-ro. El text musical diu al vers 6: «de les cases vostres».

Tant a la Memòria de la Missió com a la Selecta deMaterials hi trobem ben representats gèneres com elromanç, la cançó de Nadal, la cançó de treballada, la cançóinfantil, etc., i destaquen, de manera especial, les cançons«de boda» i «de falles» [figura 6], uns gèneres que els mis-sioners es van esforçar per recollir, tal com indiquen repeti-dament en les Memòries.

El Pallars està molt ben representat en el fons del’Obra de Cançoner Popular de Catalunya, ja que va ser unazona explorada amb profunditat gràcies a un treball de reco-llida d’informació sistemàtic, realitzat poble a poble. Elsmaterials que s’hi van recollir estan formats per nombrosescançons i fotografies, així com per abundant informaciósobre com era la vida quotidiana a principis del segle XX enaquesta part del Pirineu i, per això, cal fer esforços per estu-diar-los i divulgar-los.

6. Cançons de Sant Joan. Cantaire: Teresa Parredon, 70 anys.Nascuda a Sort, on viu. [imatge escanejada: «Inventari del materialfotogràfic de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya» (Massot1993-2011, vol XXI, p. 237-251)].

BibliografiaMassot i Muntaner, Josep (1993-2011). Obra del Cançoner Popular deCatalunya. Materials. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Maria Àngels Subirats; Josefina Roma; Joan de la Creu Godoy; SalvadorRebés. “A l’entorn de Palmira Jaquetti i Isant”. Caramella. Revista de músicai cultura popular, núm. 14 (gener-juny, 2006): 64-66.

M. Àngels Subirats, Josefina Roma, Salvador Revés i Joan de la CreuGodoy. “Palmira Jaquetti”. Revista d’Etnologia de Catalunya, núm. 21 (2002):168.

Per a més informació sobre la vida i l ’obra de la folklorista, vegeuSubirats/Roma/de la Creu/Rebés (2002 i 2006).

Fotos: mNACTEC

V I S T A I R E

Carme Prats. Doctora en biologia,experta en museografía.

2

El mNACTEC abr aça els Pirineus:

territori i identitatCatalunya, un territori d’uns tren-

ta dos mil km2 i quasi setmilions i mig d’habitants, comp-

ta a dia d’avui amb 112 museus regis-trats i 399 col·leccions obertes alpúblic. Ser o no ser museu a Catalunyadepèn d’acomplir o no les condicionsestablertes a la Llei 17/1990 deMuseus de la Generalitat. Els requisitslegals que es demanen per adquirir lacategoria de museu corresponen aaspectes qualitatius en l’àmbit de pro-tecció i seguretat de l’espai, conserva-ció de la col·lecció, difusió, documenta-ció, i adequació del personal. Elsequipaments culturals que no reunei-xen alguna d’aquestes condicions tèc-niques exigides als museus se’ls aple-ga sota altres denominacions:col·leccions obertes al públic, centresd’interpretació, monuments o llocs d’in-terès patrimonial. Dita llei proposa, amés, les diferents categories demuseus –nacionals, d’interès nacional,locals i monogràfics- i determina lescompetències de les administracions–govern autonòmic, diputacions, ajun-taments i consells comarcals- en matè-ria de museus.

Tenim doncs un panorama muse-ístic ric i divers, que es distribueix ambuna certa centralització a Barcelona,una proporció notable a les comarquesde Girona i, en canvi, a penes hi hamuseus des dels Pirineus a les Terresde l’Ebre. En aquest context es relle-vant analitzar l’estructura del Museunacional de la Ciència i la Tècnica deCatalunya (mNACTEC), que a la pràc-tica ha desenvolupat un reeixit modelde vertebració territorial que abraça is’estableix als Pirineus.

Distribució a Catalunya dels28 equipaments museísticsque formen la xarxa territorialSistema mNACTEC

La categoria de museu nacionall i dóna al mNACTEC la seu aTerrassa, amb un discurs dereferència nacional i internacionalper les seues col·leccions, el pro-grama expositiu i l’activitat pública.L’altra característica significativa ésla preservació del patrimoni indus-trial i el coneixement de la industria-lització de Catalunya mitjançant elseu Sistema territorial. El SistemamNACTEC es una xarxa estructura-da i funcional que actualment agru-pa 28 centres museístics de caràc-ter científ ic, l iderada des deTerrassa i estesa per tot Catalunya.Així, el concepte de museu en elcas del mNACTEC, pren una

El Sistema mNACTEC

Interior de la Serradora d’Àreu. En visita guiada els visitants gaudeixenavui del funcionament d’un equipament tal com es feia als anys 20.

Interior de la Farga Palau de Ripoll. Lamuseïtzació preserva l’ambient que teniaen el moment que va deixar de funcionar.

t

1 5 / 2 0 1 7 1716 N A B I U S

V I S T A I R EV I S T A I R E

Als Pirineus catalans hi ha siscentres museístics del SistemamNACTEC què tenen el mèrit depertànyer al museu nacional com areferent identitari del patrimoniindustrial català, per la seua singu-laritat temàtica, qualitat de conser-vació i bones pràctiques d’accessi-bilitat pública.

Tres d’aquests equipamentsrepresenten el pre-industrial català iexpliciten una activitat productivafeta encara a les cases particulars oen edificis de construcció senzillaben integrats al seu emplaçamentrural. És el cas de la Serradora d’À-reu, un element ben conservat i enfuncionament que ens transporta al’aprofitament del curs fluvial per ala molta de gra i també com a serra-dora.

La Farga Palau de Ripoll esrepresentativa de l’innovador proce-diment per trompa d’aire, caracte-

Exterior del Museudel Ciment Aslandal Clot del Moro.L’arquitectura encascada i un acuratpla de restauració lihan atorgat la cate-goria de monument.

dimensió de patrimoni global on hitenen cabuda els bens mobles, elsimmobles i l’entorn, que s’identificaamb el paisatge i els processos quesostenen la història, la cultura i laidentitat local. Cada component delSistema mNACTEC és singular perla seua temàtica, per les seuescaracterístiques –museus ambcol·leccions, centres d’interpretacióo llocs d’interès patrimonial- i per lesdinàmiques locals que estableix alseu territori. Formalment aquestaxarxa de museus, de diferents pro-pietaris i per tant sense relacionsjeràrquiques, és un projecte col·lec-tiu que afavoreix les relacions decaràcter mutualista entre els seuscomponents i no solament facilita acada museu assolir els seus objec-tius sinó que els hi permet proposaraltres objectius molt més ambicio-sos. En conjunt, el SistemamNACTEC crea una identitatcol·lectiva al servei de les identitatsindividuals, o sigui, de l’especialitatde cada centre, del seu entorn i deles dinàmiques de treball local.

L’extensió del mNACTEC als Pirineus

La Sal de Gerri i el paisatgede les seues salines hanestat un tret d’identitat i deconsum popular a les terrespirinenques, avui rescatatsal Museu de Gerri de la Sal.

rístic de la farga catalana, que es vaestendre a banda i banda delPirineu. Documentada des de l’EdatMitjana i en funcionament fins alsanys 80, es propietat delmNACTEC.

El Museu de Gerri de la Sal, alMagatzem o Alfoli de la sal, junta-ment amb els salins i la mina visita-bles i en bon estat de conservació,donen una fisonomia paisatgística

característica al poble i són un llocúnic, al Pallars Sobirà, d’interèsindustrial, social i cultural.

Al Berguedà, el Museu de lesMines de Cercs és el referent de lesmines de Carbó. Mostra l’interiord’una mina, la història de la mineriaa la comarca i també la mineria delsegle XXI. És rellevant la seua ubi-cació al nucli de San Corneli, unpoble miner autèntic i la gestió del

Jaciment de Fumanya, amb la sèriemés important de petjades de dino-saure d’Espanya.

Encara a la comarca delBerguedà hi destaca la fàbrica deciment del Clot del Moro, és l’actualMuseu del Ciment Asland, monu-ment industrial propietat delmNACTEC. Va ser la primera fabri-ca catalana en produir ciments artifi-cials, el que fou una de les grans

novetats del panorama industrialcatalà dels principis del segle XX. Amés de la tecnologia innovadoraemprada als forns i al procés deproducció, destaca la seua arquitec-tura de factura modernista, atribuï-da al mestre Rafel Guastavino.

El Museu Hidroelèctric deCapdella explica l’arrencada de laproducció hidroelèctrica el 1911,per donar llum a Barcelona i per dis-posar d’energia més barata que elcarbó a les industries. El museu il’entorn de la central al cor de lacolònia obrera mantenen viva lamemòria de la construcció, tècni-ques i vida d’un complex construït ala Vall Fosca en el temps rècord de23 mesos per la mà d’obra de 4.000treballadors d’arreu.

Tots sis equipaments, museït-zats i accessibles al públic, handotat de valor cultural i coneixementdel patrimoni de la societat indus-trial a les terres pirinenques. Laseua creació, laboriosa, s’ha basaten la combinació d’iniciatives localsamb el suport i guiatge delmNACTEC i avui, com a part delmuseu nacional, els caracteritzauna funció educativa superposada ala dinàmica pròpia de cohesió idesenvolupament territorial. No usels perdeu!Sala de turbines del Museu Hidroelèctric de Capdella, on conviuen museu i industria viva.

Aquesta central continua activa, produint i subministrant electricitat.Exterior del Museu de les Mines de Cercs. El trenet és a punt d’entrar ala mina per fer una part de la visita. Foto: Kim Arredondo.

ment per Joan Vallhonrat. La Junta de Museus leshavia encarregat per a publicar-les a Les Pinturesmurals catalanes (1907-1921) de Josep Pijoan il’Institut d’Estudis Catalans. No obstant, és a par-tir del 1923 que les pintures murals arrencades espoden veure al museu de Barcelona i tenen unabast més ampli. Val a dir que el Museu Nacionald’Art de Catalunya va dedicar l’exposició AgnusDei. L’art romànic i els artistes del segle XX a ladiversitat d’influències de l’art romànic en artistesde reconeixement internacional (P. Parcerisas,desembre1995-març 1996)

L’exemple més directe d’inspiració contem-porània en les pintures murals catalanes és sensdubte l’obra de finals dels anys 1920 de FrancisPicabia, que les va descobrir al Museu de laCiutadella, el 1927. No era la primera vegada queviatjava a Barcelona: el 1917 hi havia creat larevista dadaista 391 i hi va exposar per primeravegada el 1922, a les Galeries Dalmau. El poli-facètic Picabia (havia estat dadaista, surrealista icubista) va prendre imatges de la pintura romàni-ca catalana per a la creació dels seus monstresque, circumstancialment, usaria en les anomena-des “Transparències”.(FOTO 2)

1 5 / 2 0 1 7 1918 N A B I U S

V I S T A I R E

t

Són pocs els que van tenir una mirada artísti-ca a les pintures romàniques quan encaraes conservaven a les esglésies dels

Pirineus. Abans de la Missió Arqueològica del’Institut d’Estudis Catalans (1907), Domènech iMontaner havia recorregut el país per a catalogarl ’art romànic. En els i t ineraris del 1904,Domènech fotografia per primera vegada les pin-tures de Sant Climent de Taüll i a Santa Mariad’Àneu no es pot estar de qualificar de “colossals”els dos serafins de la visió d’Isaïes pintats a l’ab-sis. A les seues fitxes amb notes, plantes, croquisi dibuixos es reflecteix molt bé el seu interès pelsmotius decoratius, fet que, per exemple, el va por-tar a detallar el dibuix d’una de les corones del frisde l’absis de Sant Pere del Burgal, del qual es vaservir per a la decoració de les columnes delsegon pis del Palau de la Música Catalana (1905-1908). Aquest és un dels exemples romànicsentre la gran inspiració medieval de l’estèticamodernista. (FOTO 1)

Anys més tard, l’impacte de les pinturesromàniques en els artistes avantguardistes va serja una experiència urbana. És possible quePicasso veiés els frontals d’altar romànics delMuseu Episcopal de Vic a l’Exposició d’Art Anticdel 1902 a Barcelona. El 1915 el Museu d’Art iArqueologia obria les seues portes a la Ciutadellaamb una col·lecció ja important de pintura romàni-ca sobre fusta i exhibia també les còpies de lespintures murals romàniques, fetes majoritària-

V I S T A I R E

Gemma Ylla-Català. Conservadoradel MNAC

2

Tres episodis depintura romànica

Col·lecció d’Art Romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Amb l’exposició Picasso-Romànic (J. Lahuerta, MuseuNacional d’Art de Catalunya, octubre 2016 - febrer 2017)s’ha insistit de nou en la modernitat dels murals romànics.Lluís Domènech i Montaner, Francis Picabia i PabloPicasso són tres exemples ben diversos entre els primersartistes que es deixen impactar per aquestes pintures.

I finalment Picasso. El reconeixement mésexplícit a la forta personalitat dels absis pirinencsel trobem a la crònica periodística firmada perCarles Capdevila sobre la visita de Picasso alMuseu d’Art de Catalunya el 1934, on també s’hiexhibien les 22 obres de Picasso (anteriors a l’è-poca cubista) de la col·lecció Plandiura, que havia

1

2

estat adquirida el 1932. La crònica descriu els elo-gis de Picasso a la pintura mural romànica:“davant d’aquells fragments incomparables del’art primitiu català, n’admirava la força, la intensi-tat i l’ofici; la seguretat de visió i d’execució, l’a-plom i la convicció amb la que la mà de l’artistaignorat havia expressat en aquells panys de paret

El detall d’una coronavotiva del fris de l’absis

del Burgal va inspirarLluís Domènech i

Montaner per a decorarles columnes del segon

pis del Palau de laMúsica.

© foto: Museu Nacionald’Art de Catalunya

© foto: Arxiu Històric delCol·legi d’Arquitectes de

Catalunya

3

Francis Picabia, Barcelona, Olisobre cartró, 94 x 75 cm. SeattleArt Museum, Eugene FullerMemorial Collection ©foto: Susan Dirk 1

1. Publicada a Agnus Dei.Catàleg exposició MNAC 1995

Doble pàgina il·lustrada del número especial de la revistaD’Ací D’Allà dedicat a l’art del segle XX, Nadal 1934.

i modernitat

4

20 N A B I U S

V I S T A I R E

Jasús Alturo i Tània Alaix. Seminari dePaleografia, Codicologia i Diplomàtica dela Universitat Autònoma de Barcelona

2

1 5 / 2 0 1 7 21

V I S T A I R E

les idees i els sentiments que li ocupaven l’esperit(...) lliçó inapreciable per als moderns”. Una visió del’art medieval molt coincident amb que la revistaD’Ací D’Allà va publicar pocs mesos després, en elseu número especial dedicat a l’art del segle XX.(FOTO 3)

El desastre de la Guerra civil espanyola va ferque l’art medieval català viatgés a París el 1937. Elmotiu era la protecció del patrimoni en temps deguerra, però, com els millors artistes del segle XX,va trobar-hi també el reconeixement artístic, àmplia-ment difós pel Comissariat de Propaganda de laGeneralitat Republicana. L’exposició L’Art Catalandu Xe au XVe siècle es va celebrar al museu Jeu dePaume i el seu èxit va fer que es prorrogués alChateau du Maisons Laffitte, per a coincidir ambl’Exposició Internacional de París. Picasso, que pre-sentava el Guernica al Pavelló de la RepúblicaEspanyola, formava part de la Comissió Executivade l’exposició d’art català a París.

Coincidint amb l’exposició Chistian Zervos (cri-tic d’art, fundador de la revista Cahiers d’art i autordel primer catàleg raonat de Picasso) publicavaL’art de la Catalogne: de la seconde moitié du neu-vième siècle à la fin du quinzième siècle que, en laseua versió anglesa es va presentar amb una faixapublicitària dedicada a Picasso i a la gran influènciade l’art català en el seu desenvolupament com artis-ta, contribuint, de ben segur, a la visió moderna delromànic català. (FOTO 4)

Chriatian Zervos, Catalan Art, Londres 1937,amb la faixa publicitària del reconeixement dela influència de l’art Català en Picasso.© foto: Gemma Ylla-Català, 2017

es del naixement fins a la mort, gràcies al’administració dels sagraments del bap-tisme i de l’extremunció, i de tots elsaltres que hom anava rebent en el trans-

curs vital d’un temps essencialment teocèntric, elsmoments més importants de la vida de la gent transco-rrien a l’engir de l’església parroquial, on se celebravenels matrimonis i on els diumenges i els altres dies de pre-cepte tenia lloc el sant sacrifici de la missa. Fins i tot el sovibrant de les campanes marcava el ritme diari, i l’any erael litúrgic.

Però les esglésies no podien ésser el centre del cultede les comunitats cristianes si abans no havien estatdegudament consagrades per un bisbe, cosa que es feiaen una solemníssima celebració que reunia tot el poblefidel de la parròquia corresponent sota la presidència,sovint, dels comtes i dels més alts prelats del territori, iàdhuc, de vegades, d’altres indrets, d’on venien convi-dats, a més de la del bisbe consagrant, és clar.

Des del triomf del Cristianisme, lesesglésies parroquials han estat elprincipal nucli cohesionador de la vidacol·lectiva als pobles de tot Occident.

L’acta de consagració

i les seues miniaturesde l’església ribagorçana de Sant Climent de Rallui

D

I, com és natural, hom preparava amb la màximacura l’acte, però també el pergamí que havia de guardarmemòria escrita de tan gran solemnitat, i hom feia amb elmateix remirament com si de la pàgina d’un preuat còdexes tractés. Algun cop, com succeí a Santa Maria d’Er, a laCerdanya, fins i tot hom gravava en pedra la data i altresnotícies referents a la consagració, com el nom del bisbeconsagrant, del prevere peticionari i dels sants titulars del’església, per fer més perdurable el record d’un acte tanassenyalat.

t

Fotografies: Marta Puyol. Cedides per www.sipca.es

22 N A B I U S

V I S T A I R E

1 5 / 2 0 1 7 23

V I S T A I R E

Ni cal dir que, en aquestes avinenteses,s’usava la millor cal·ligrafia possible i hom reco-rria a la major elegància d’estil a què podienarribar els més reputats escrivents, recolzatsaquests manta vegada en fórmules textuals jaemprades anteriorment per altrestabel·lions, o emparats en elsmillors coneixements que pos-seïen i en les més inspiradesaptituds literàries de què erencapaços. D’aquí que no fosestrany que hom acostumés areservar la seua redacció i còpiaals escribes que solien actuarcom a secretaris dels bisbes con-sagrants, que, com és lògic, erenescollits entre els eclesiàstics cul-turalment més sobresortints.

Però, tot amb tot, no era gairefreqüent que hom decorés el per-gamí amb miniatures. No eraaquest un fet únic, certament: bastirecordar el diploma que recull la fun-dació de la confraria de Sant Martídel Canigó, de l’any 1195, amb unaartística miniatura que representa un pantocrà-tor i, sota d’ell, una celebració eucarística.

Però tampoc no era aquesta la forma méshabitual de procedir. A més de la remuneraciónecessària per pagar un complement que s’afe-gia al preu de la còpia, mai barata, calia laimprescindible perícia tècnica i artística per partde l’il·lustrador.

I tanmateix aquest és el cas de l’acta deconsagració de l’església parroquial de SantCliment de Rallui, actualment un despo-blat de la Ribagorça. Aquesta esglésiafou consagrada pel bisbe ribagorçàAimeric el mes de novembre de1007, un dimarts; per tant, haguéd’ésser el dia 25 d’aquell mes iany, si és que no hi ha error enla còpia i hem d’entendre el dia23, que és precisament el diaen què se celebra la festivitatde Sant Climent i que aquellany escaigué en diumenge. Enqualsevol cas, fa ara just mildeu anys.

I l’acta fou posada per escritper un jutge de nom Borrell, elqual també fou l’encarregat d’es-criure la donació que el desembre del’any següent el comte Sunyer dePallars féu a l’abat d’Ovarra Galí de la

natura; ambdós de realització no magistral,però tampoc mediocre.

La miniatura inicial representa Crist enmajestat en una versió força primitiva entre elsexemples catalans en ser de l’any 1007. Elmotiu d’aquesta representació al principi deldocument, pot trobar explicació en el desenvo-lupament de la cerimònia de consagració d’unaesglésia, car en ella la litúrgia intentava d’acti-var tots els sentits dels participants en l’acte. Nosols l’oida era sadollada d’oracions, pregàries icants, sinó també el sentit de la vista havia d’es-tar atent a tots els gestos del bisbe consagrant idels seus ministres, en el marc d’un temple con-venientment il·luminat. Però també l’olfactes’impregnava de l’olor de santedat i l’encensestimulava la visió teofànica del Crist regnanteternament al Cel. I quina millor representacióque la Maiestas Domini que introdueix l’acta deconsagració per reflectir aquestes vivències?No debades Amalari de Metz, el gran liturgistadel segle IX, ja havia explicat que l’encenserrepresentava simbòlicament Crist.

I el dibuix que introdueix la part final del textés el d’un ocell que, amb la seua extremitatesquerra, ha atrapat un peix, símbol de l’alimenteucarístic. Es tracta d’una au ciconiforme, en laqual diríem que s’hi ha de veure la representa-ció d’un bernat pescaire, tan carregat de simbo-lisme, perquè el seu vol, per damunt els núvols,segons hom creia, el presentava tan decidida-ment allunyat dels plaers terrenals, com ambresolt desig d’apropar-se a Déu.

Vet aquí, doncs, que la Maiestas Domini i elbernat pescaire il·lustren perfectament el text del’acta de consagració. I és que no cal recordarque la Maiestas Domini ens presenta Crist enmajestat, això és, Déu Totpoderós, l’alfa i l’ome-ga, el principi i la fi de tot, i, per tant, el Déu cre-ador, però també el jutge del dia del judici final.D’aquí, normalment, el semblant sever de Crista les Majestats, tot i que el del document deRallui ens sembla més aviat de mirada compas-siva, particularitat que potser reflecteix eltarannà benigne del jutge, escriba i il·luminadorBorrell.

Hom diria, en qualsevol cas, que el bonBorrell ha volgut sintetizar en els seus dibuixosla principal finalitat d’una nova església, que,per mitjà de la celebració de la santa missadamunt l’altar consagrat, ajuda a fer els fidelsmereixedors del perdó de Déu el dia del darrerjudici, i, amb el nodriment eucarístic, afavoreixl’atansament al Pare en un alt vol semblant aldel bernat pescador.

vila de Rallui per talque aquest la repo-blés després de ladevastació de quèhavia estat objec-te per part delssarraïns quanaquests atacaren

la Ribagorça sotac o m a n d a m e n t

d’Abd al-Malik, el filld’Almansor, el 1006.

Tot sembla indicar quel’acta de consagració s’ha

conservat en la seua versió original. I hipodem constatar una no mala cal·ligrafia, degu-da a l’esmentat Borrell, a qui també hem d’atri-buir la realització de la miniatura que encapçalael diploma i del dibuix que precedeix la seua sig-

Fotografia: Ministerio deEducación, Cultura y Deporte.

Archivo Histórico Nacional,CLERO-SECULAR_REGU-

LAR,Car.690,N.19 rº

Foto: Pep Aguadé

1 5 / 2 0 1 7 2524 N A B I U S

V I S T A I R EV I S T A I R E

Anna Rubio. Directora del festival MUDA Pirineus2

El MUDA i l’AssociacióCultural Gençana

Però “El Muda” és molt més que música idansa, és bon menjar, activitats culturalsper a adults i per a infants, descobriment de

nous artistes i sobretot la oportunitat de passarun cap de setmana en un poblet de l’Alt Pirineu avessar de cultura i bon ambient en un entorn degran bellesa i a un preu molt assequible.

Aquest Festival té com a distintiu, lesmudes i la realització d’activitats familiars gra-tuïtes de qualitat que li donen un segell perso-nal que tan atrau al públic pallarès com al de laresta del territori. A més, s’hi implica tant a artis-tes com a productors i altres entitats del Pallarsque demostren el seu elevat valor cultural.

El Festival es realitza anualment pels volsde Sant Joan, fet que permet combinar per alsque venen de més lluny amb l’experiència deles Falles. L’organitza i promou l’AssociacióCultural Gençana de la Coma de Burg amb l’i-nestimable ajut de voluntaris de la zona apas-sionats per la música i la dansa.

L’associació, amb seu a Burg, treballadurant tot l’any, pel coneixement i la difusió de

El passat 25 de juny es va celebrarà la 3ªedició del Festival MUDA Pirineus, una pro-posta que omple el poble de Burg (al PallarsSobirà) d’activitats culturals amb l’eix verte-brador de la música i la dansa.

Fotos: Arxiu La Muda

les arts del moviment, la música, la gastronomiai el medi ambient. La mou la voluntat de pro-moure el desenvolupament i l’economia local id’incrementar el valor artístic i cultural del muni-cipi. S’ubica en un lloc privilegiat per a la crea-ció i gestiona l’Espai Dansa Natura (EDN) ambels seus tallers de dansa, moviment i residèn-cies per a artistes.

MUDA: música i dansaMUDA Pirineus és una porta oberta a l’ex-

pressió artística i a la creació. Un espai d’exhibicióper aquells artistes que s’estan fent camí en elmón de la música i la dansa, però també una opor-tunitat per gaudir de bandes ja consolidades en unentorn inigualable. Al festival es poden veure con-certs de grups que cada cop sonen amb més forçaal panorama musical en català (Xarim Aresté,Carola Ortiz) i músics ja consagrats (Roger Mas,Quico Veneno). I a l’hora es programen artistesresidents al Pirineu (Tirapajazz, Ntelades, ROT).

La festa finalitza amb la sessió d’un punxadiscs a la plaça. Aquest darrer any a càrrec deDj. Grounchoo, que va fer ballar a tots els assis-tents amb les músiques de l’est d’Europa.

A aquest festival la música va indiscutible-ment lligada a la dansa. Els concerts van acom-panyats de les mudes, que són peces breusfruit de la col·laboració entre músics i ballarinesi representen autèntics bombonets que perme-ten apropar la dansa al gran públic. Les mudesestan creades específicament pel Festival a tra-vés d’un procés on la improvisació i l’atmosferadel lloc hi tenen un paper molt important. Elsballarins que van donar vida a les mudes en lapassada edició van ser Sara Garcia-Guisado,Junyi Sun , Aina Gargallo i Anna Rubio.

Activitats culturalsEl Festival MUDA Pirineus és un esdeveni-

ment per a tots els públics i que també serveixper donar a conèixer projectes d’emprenedoriade les terres pallareses i altres aspectes cultu-rals de la nostra terra.

És per això que també hi podem trobarmaridatges de vi autòcton amb formatge artesa-nal de la zona , accions de l’Obrador Xisqueta otallers específics vinculats a la natura o l’art.Aquest darrer any a càrrec de l’AssociacióPaniquella amb el material de Piros Life i ambl’artista Cinta Pintanúvols.

A més, el Festival ofereix cada any unespectacle familiar gratuït molt especial que fagaudir tant a grans com a petits. S’ha pogut

comptar amb artistes d’alt nivell com Pep Gol,Cia. De Paper i Cia. El Gecko con botas.

Però la cirereta del Festival és La GranMUDA. Un espectacle de música i dansa enespais inèdits que ens permet acostar el pública la quotidianitat del poble de Burg amb la seuaactivitat agrícola, ramadera i el seu patrimonicultural. Fent descobrir cada any un espai dife-rent. En la darrera edició es va realitzar a unagranja de vaques que es va omplir de música idansa, tot donant una mirada artística a la rura-litat del nostre entorn.

Allotjament i gastronomiaPer aquells que venen de fora la Coma de

Burg ofereix allotjaments rurals per a totes lesbutxaques i es disposa d’una àrea d’acampadaal mateix poble.

El menjar que s’ofereix durant el festivalestà elaborat amb cura. Aliments en la mesuradel possible ecològics i locals. Un dinar popularagermana a tot el públic amb artistes i volunta-ris, I per la tarda i nit, entrepans i altres produc-tes deliciosos es poden degustar acompanyatsd’una bona cervesa artesana de la zona.

D’aquesta manera s’arrodoneix un gaudiper a tots els sentits!

—-El Festival MUDA és, doncs, un Festival

singular que es va consolidant any rere any comuna proposta cultural de gran qualitat a l’AltPirineu que recomanem apuntar a l’agendapels vols de St. Joan.

Per a més informació podeu consultarwww.festivalmuda.cat

Ballarins de dansa contemporània i movimentcreatiu que junt amb els músics aconsegueixenencisar-nos amb autèntiques poesies visuals isonores.

MUDA

FEST

IVA

LPI

RIN

EUS

Microcosmoscultural delCentre d’Arti Natura

1 5 / 2 0 1 7 2726 N A B I U S

V I S T A I R EV I S T A I R E

Lluís Llobet. Geògraf i director delCentre d’Art i Natura de Farrera

2

En terminologia ecològica l’«Efecte Vora»és aquell que es produeix en la franjaterritorial on conflueixen dos ecosistemes

diferents, amb resultat multiplicador de biodiver-sitat. Si cadascun dels ecosistemes acull per ellmateix una xarxa pròpia d’espècies vives enequilibri, el fruit d’aquell contacte, d’aquell puntde trobada i de fricció és una franja espacial onl’excitació vital suma encara més biodiversitat.

«Efectes Vora» (Edge Effects, en anglès) éstambé el títol genèric de l’exposició final queorganitzem els 8 projectes europeus que hemcol·laborat durant 5 anys en un programa ano-menat «Frontiers in Retreat» (Cultura Europa2013). Aquest programa ha agrupat residènciesde treball per a artistes de 7 estats de la perifè-ria europea que duem al nostre ADN la voluntatde relacionar l’art i la natura, la creació i la recer-ca, l’expressió artística amb els conflictes ecolò-gics del món d’avui.

Les institucions hem posat en valor i en cir-culació a 25 artistes europeus amb aquestmateix perfil, 8 dels quals han passat per

Farrera treballant en residència i en contactedirecte i diari amb el nostre entorn d’alta mun-tanya. Tuula Närhinen, Maria Teeri i JanneNabb (Finlàndia), Kati Gausmann (Alemanya),Joanès Simon-Perret (França), Tracey Warr(Anglaterra) i els catalans, Anna Rubio i QuelicBerga, han estat cadascun d’ells dos mesos aFarrera generant nous treballs artístics, novesreflexions estètiques i ètiques que configuren lanostra particular exposició on-line: «EdgeEffects, moviments naturals a la vora deFarrera» que podeu visitar a l’espai web art-ecology.net .

Aquest nou portal digital vol ser un punt detrobada entre l’art i l’ecologia, un nou espai queconnecti les creacions artístiques pròpies delCAN de Farrera amb les d’altres projectessemblants al món, que agrupi articles i refle-xions d’artistes i de científics, llenguatgesdiversos amb sensibilitats comunes, i també

Efectes Vorade Farrera“

“Aplec Saó 2015, intervenció de l’artista francès JoanèsSimon-Perret (dins el programa europeu Frontiers in Retreat).“Sun Happening” forma part de l’exposició Edge Effects, movi-ments naturals a la vora de Farrera. Foto: Pere Bácones

Aplec Saó 2013, performance d’Anna Rubio, especialistaen Arts del Moviment en la natura i veïna de Farrera. Vaser escollida per formar part del col·lectiu d’artisteseuropeus de Frontiers in Retreat. Foto: Arnau Llobet

propostes encaminades a un nou ordre socialon prevalgui el respecte a la biosfera que ensacull i que ens ha donat la vida, per sobre d’al-tres consideracions economicistes. Un portalque fa anys que teníem en ment els responsa-bles del CAN i que ara l’exposició del programaeuropeu ha propiciat.

La perspectiva de 21 anys d’existència delCentre d’Art i Natura ens mostra l’«efecte vora»que ha generat la confluència entre l’ecosistemacultural de la residència de treball i el seu entornsocial i natural. Aquest esclat de producció artís-tica és impressionant mirant enrere i veient elscentenars, per no dir milers, de residents quehan passat per les instal·lacions tot desenvolu-pant projectes relacionats amb les arts plàsti-ques i visuals, l’escriptura en tots els seus gène-res, la música i la interpretació, la recercaantropològica, la recerca en ciències del territori,en cultura tradicional de muntanya...

Vista general de Farrera al novembre de 2009. A l’esquerradel primer pla, Local/Global una intervenció sobre la neu delfinlandès Hans Rosenström, en el marc de l’intercanvi ambHIAP Cable Factory de Helsinki. Foto: Lluís Llobet

t

del Seminari de Traducció Poètica de Farreraamb 23 llengües i 50 poetes estrangers traduïts(amb la Institució de les Lletres Catalanes); 6edicions de Poesia als Parcs al mes de juny(amb la Diputació de Barcelona); els 20 anys derecerca sobre Evolució del paisatge des de ladarrera glaciació fins els nostres dies, que haesdevingut un dels cursos d’estiu del CAN i queenguany ha celebrat la seua 10ena edició(GRAMP-UAB); 12enes de Beques donadesdes del CAN com l’actual Art i Natura a laCreació per a artistes visuals que des de l’anypassat s’ofereixen conjuntament amb el Centre

V I S T A I R E

1 5 / 2 0 1 7 2928 N A B I U S

Fotos: Xavier Planas

V I S T A I R E

Xavier Planas. Geòleg, Tècnic delMinisteri d’Ordenament Territorial,Govern d’Andorra.Jordi Viñas. Secretari dels ajuntamentsde Llavorsí i Esterri de Cardós.David Soler. Geòleg, Departament deCiències Ambientals, Universitat deGirona.Àurea Ponsa. Geòloga, Hídric, Andorra.Carles Gascón. Historiador, Tècnic deParimoni Cultural del Consell Comarcalde l’Alt Urgell.

2

Apunts toponímics i geològics

falla de

t

Tot aquest microcosmos que ha generat elCentre d’Art i Natura al seu entorn tant local, haestat protagonitzat per creadors i investigadorsprocedents de més de 50 països diferents. Lainternacionalitat del CAN ha estat sempre un

principi fundacional, segurament hereu dela diversitat de gent que els anys previs a l’inicide la seua activitat l’any 1995, havia ja configu-rat el repoblament de Farrera: entre aquellspeluts que van arribar els anys 70’s i 80’s hihavia joves anglesos, irlandesos, escocesos,alemanys, holandesos, francesos... a més delscatalans, és clar. Els autòctons pallaresos, quetan bé van encaixar aquells can-vis en el seu dia a dia, van trans-metre al nous pobladors un conei-xement local que el CAN haprocurat transcendir com a llegatcultural imprescindible per la cul-tura contemporània de muntanya.

La consciència de pertinençaté sempre molts nivells, però alCAN ens agrada recordar que elnostre àmbit territorial és el del’Alt Pirineu. Alguns dels seus res-ponsables havien participat delsGrups de l’Alt Pirineu quan es rei-vindicava aquest espai territorialde característiques úniques i par-ticulars. És per això que un delsprogrames que proposem des defa uns anys, els DivendresCreatius! convida mensualmentun artista, un creador resident ales comarques d’alta muntanya,per tal que es presenti, expliqui laseua obra i comparteixi les seues inquietuds,dificultats i esperances.

De la programació del CAN estem especial-ment orgullosos de l’Aplec Saó: Art i Natura al’Alt Pirineu, un certamen d’Arts Ambientals queaquest 2017 celebra la seua 5ena edició i ques’ha anat consolidant com el festival més impor-tant d’aquest gènere al Sud d’Europa. Els artis-tes convidats resideixen un parell de setmanesal CAN i a mitjans d’octubre, quan la tardorcomença a acolorir les nostres obagues, el diade l’Aplec Saó presenten les seues interven-cions en la natura forçant al públic a fer unacaminada a través dels diversos hàbitats demuntanya i descobrint l’art contemporani ques’hi vessa, molt efímer i en diàleg amb el lloc.

Però els qualitatius «efectes vora» que hagenerat l’existència del CAN a la Coma deBurg, es poden també quantificar: 25 edicions

d’Art La Panera de Lleida; Fem Escola que ja hadut a més de 250 escolars de la comarca a visi-tar el CAN i els seus artistes i residents...

Com a reflexió final, l’experiència del Centred’Art i Natura que dona servei 10 mesos l’anyconstata que els projectes culturals no noméstenen uns efectes multiplicadors per a l’econo-mia local sinó també uns beneficis per al conei-xement del lloc, per a la formació permanent deles persones i per a l’autoestima de tots els quehi participen. I això no té preu!

Participants a la XXI edició del Seminari de TraduccióPoètica de Farrera, el maig de 2012, on es van convi-dar els poetes serbis Vladimir Kopicl i Milutin Petrovic.Les traduccions són col·lectives amb participació detraductors de la llengua estrangera al català i poetesdels països catalans. Foto: Radina Matic

En el passat, indubtablement des del puntde vista del poblament, l’existència d’unaimportant font, com pot ser una surgència

termal o sulfurosa, ben segur que devia serobjecte de designació explícita i motiu per a serrecordada i ben ubicada en el territori. De fet,només cal recordar els beneficis sanejadors,miraculosos i, fins i tot, facilitadors de les feinesdomèstiques que han representat històricamentaquestes surgències –avui en dia també per al’interès turístic-.

Des del punt de vista de les llengües romà-niques pirinenques aquestes fonts són fàcilmentrecognoscibles ja que molts dels seus nomsestan emparentats amb els termes llatinsAQUAE CALIDAE, BALNEARIAS, THERMAE(Baños de Pandicosa/Panticosa, Banhèras deLuishon, Banhèras de Bigòrra, Banhs deTredòs, Banys de Sant Vicenç, Escaldes,Caldes de Boí, Acs/Ax-les-Thermes). Una

a l’entorn del termalisme de la

LladorreSovint els nostres topònims pirinencs

poden semblar-nos estranys i incompressi-bles a oïda del nostre català. Això no és

gens estrany perquè molts d’aquets nomssón llegat de l’antiga llengua prellatina quees va parlar, segons Joan Coromines, fins

a l’entorn del segle X dC a l’Alt Pirineucatalà. Tot i això, de forma semblant compassa amb topònims clarament catalans

com Pedraforca, Montserrat o Vallferrera.,podem suposar que la majoria d’aquests

vells topònims també devien guardar rela-ció amb alguna característica paisatgística

de l’indret al qual es refereixen.

Font del Sofre de Lladorre.

miqueta més difícil és la identificació d’aquestesfonts a partir dels topònims preromans; per aixòés molt útil l’anàlisi fisiogràfica comparativa. Através d’aquesta metodologia, consistent enefectuar comparacions múltiples d’indrets ambcoincidències en el paisatge, es pot observar lapresència d’una antiga arrel hidronímica dorr- /durr-. Aquest radical ha estat identificat, per

1 5 / 2 0 1 7 3130 N A B I U S

V I S T A I R E V I S T A I R E

exemple, en topònims com Dorres (AltaCerdanya) –on hi ha uns banys romans; a tocarde les Escaldes-, Andorra la Vella (Principatd’Andorra) –on hi ha Escaldes-, Dòrria (Ripollès)–on hi ha la Font Calenta-, Durro (Vall de Boí)–on els padrins ens varen testimoniar l’antigapresència d’uns safareigs amb ‘aigua calentone-ta’-, la Font de Dorra de Taüll (Vall de Boí) -ontambé hi havia uns safareigs amb aigua calenta-. Actualment al Pallars no hi ha ni balnearis, nibanys, ni termes; però això no significa que no hihagi casos i evidències de fonts calentes o sulfu-roses. Per exemple, és ben coneguda la font ter-mal d’Espot –situada a tocar de l’estany deLladres-, topònim controvertit etimològicamentque retrobem a altres indrets amb termalismecom el Lladre a Dorres, lo Lladre a Llo o Bassindes Ladres a Ax.

cies termals són les manifestacions externes desistemes aqüífers geotèrmics més o menys pro-funds. La calor terrestre alliberada a través del’escorça escalfa aigües infiltrades des de lasuperfície, les quals –fins i tot al cap de dèca-des– ascendeixen per convecció tèrmica, cana-litzades preferentment al llarg de falles i zonesde fractura. Al Pirineu, la majoria es troben enterrenys de tipus granític, perquè aquest és untipus de roca que té una capacitat caloríficasuperior a la de molts altres materials i, a lavegada, limita en gran mesura la mescla de lesaigües calentes amb altres de fredes més super-ficials. Com a norma general, una font es consi-dera termal si la temperatura de l’aigua que hibrolla supera en almenys 4ºC la mitjana anualde l’aire a la zona de surgència.

Lladorre s’emplaça al bell mig de l’anomenatanticlinori de la Pallaresa, una extensa àrea dela Zona Axial pirinenca constituïda essencial-ment per pissarres i esquists que daten delsperíodes Cambrià i Ordovicià (era Paleozoica).No hi ha presència de granits, i no es té constàn-cia clara de grans discontinuïtats tectòniques.

L’arrel toponímica dorr- / durr-, així mateix,ens posa sobre la pista que a Lladorre i Lladróstambé hi podria haver fonts termals.Efectivament molt a prop de Lladrós, però jadins el terme de Lladorre, hi ha la Font del Sofre-a tocar de la Font de la Ventosa-. Aquestasurgència possiblement també relacionable ambel topònim ‘les Escaules’ –del llatí CALIDAS,(aigües) ‘calentes’- que es localitza davant perdavant a l ’altre vessant de la Noguera deCardós, és ben coneguda per la gent del poble ialmenys ja des de finals del segle XIX semblaque havia tingut algunes expectatives per a laseua explotació medicinal A part de la Font delSofre, la gent de Lladorre indiquen que a dinsmateix del poble abans també hi havia una font

Tanmateix, l’explicació del fenomen de la Fontdel Sofre sembla que podria tenir relació ambla prolongació, vers l’est, de l’encavalcamentde Gavarnia/Gavarnie, una estructura tectòni-ca de primer ordre en l’edifici orogènic pirinenc.La traça d’aquesta falla inversa recorre el sudde la Val d’Aran d’oest a est. Tant a aquestacom altres falles similars s’associen les fontstermals araneses d’Arties, Tredòs i Les.L’encavalcament de Gavarnia s’endinsa alPallars pel port de la Bonaigua; més enllà se’ndesdibuixa la pista, però gràcies a afloramentsdispersos en què es reconeixen estructuresgeològiques de deformació a petita escala quehi podrien estar relacionades, se’n pot acotar latraça per València i Esterri d’Àneu, Lladorre, i lavall de la Noguera de Tor. D’allà enllaçaria ambAndorra pel sector d’Arinsal –on localitzem eltopònim de Prat de Fontcalent–, i tindria conti-nuïtat en la falla de Soldeu.

Tot plegat, un bonic exemple de com elstopònims ens ajuden a entendre la geologia; iviceversa, de com sense la geologia tampoc noentendríem aquests tipus de topònims.

–la qual anys enrere unes obres van malmetre ifer perdre- que a l’estiu era la més fresca detotes les fonts de la zona però que a l’hivern,quan estava tot glaçat, era la més calenta i quefins i tot fumejava.

Unes fonts amb unes característiques sem-blants a aquesta última es localitzen a Norís–nom de lloc que el mateix Coromines ja va con-siderar, junt amb Núria, com un hidrònim-. Aquí,al llarg del barranc que passa pel mig del lloga-ret, hi ha un seguint de fonts que la gent delpoble també qualifica com a calentes; en aquestsector, a més a més, localitzem el topònimMaravella –parònim a Caldes de Malavella-.

Però, quin és el context geològic en què estroba aquest termalisme pallarès? Les surgèn-

Plaça de Lladorre on antigament hi havia una font calenta.

Font de Norís.

1 5 / 2 0 1 7 3332 N A B I U S

V I S T A I R E

t

ràcies a les capacitats cognitives,que permeten percebre informació a tra-vés dels sentits, processar-la i donar-lisignificat, anem estructurant el pensa-ment, el llenguatge, la memòria... anemadquirint consciència de qui som i del quesom. Un procés en què també intervé elmedi, però que des dels seus inicis ténecessitat de la companyia protectoradels adults, amb els quals l’infant esta-bleix i manté una estreta relació. Unapresència imprescindible, intensa, propera, enquè aquest rep informació a través de la veu, lamirada, el gest... i es fomenten importants rela-cions afectives. És en aquests inicis quan ja pre-nen importància els primers jocs tradicionals. Elsque tenen l’entonació i el fraseig propi d’unacomunitat, els que s’han anat transmetent a tra-vés de generacions: cançons de bressol, jocs defalda, jocs de dits, jocs dansats... Jocs que per-meten sentir-nos popers i tocar, palpar, acaro-nar, abraçar.

La presència de l’adult va minvant en elmoment en què l’infant, pas a pas, va prenentconsciència del seu propi jo, dels altres i del que

V I S T A I R E

Miqui Giménez. Especialista en cultura popular2

Fotos: Arxiu Miqui Giménez

Els jocs tradicionals,companys de vida

Sempre he trobat interessant iapassionant aprendre i enten-dre qüestions referents al pro-

cés d’aprenentatge que realitzal’ésser humà, qui, sent l’espè-cie que neix (i mor) més des-

protegida, aconsegueix desen-volupar-se físicament i

mentalment fins a límits queencara avui ens sorprenen.

l’envolta, i inicia així el camí cap a l’autonomiapersonal, un camí en el qual probablement se lifacilitarà l’adquisició de coneixements, d’habili-tats, de costums i de creences. De tota manerano tots els aprenentatges li seran donats a tra-vés dels adults o de la comunitat. N’hi haurà unapart, molt important, que els haurà d’aconseguirell mateix. Li caldrà viure experiències, tenirvivències que comportin satisfaccions i desen-ganys. Li caldran les pròpies sensacions.

I per tal que això passi, l’adult ha de conti-nuar la seua tasca educativa, però alhora ha de

permetre i facilitar que l’infant disposi d’espais ones donin situacions de relació amb semblants.L’entorn escolar i el de lleure poden permetremoments en els quals la presència de l’adultdesaparegui, sols s’intueixi. Però l’espai principalsempre ha sigut el carrer.

I ha estat en el carrer on ha pres importànciade nou l’eina que permet obtenir un nombrevaluós de sensacions: el joc.

El joc tradicional (i la joguina!). El joc que hemaprès perquè ens l’han explicat els amics i com-panys més grans, el que hem vist jugar, el que

Els jocs es transmeten a través de generacionsi es fomenten en importants relacions afectives.

Espai de joc a Berlin. Kolle 37.

El joc és l’espai de vida que et permet jugar sensedemanar res a canvi i s’ha de saber aprofitar.

El joc són tambéexperiències,vivències, sensa-cions pròpies.

1. Mirem l’índex de depressions d’adolescents i la trista i fàcil solució de la recepta mèdica.

G !! imita l’ofici i la partida dels adults, el joc que volemjugar en aquell moment de manera espontània ivoluntària, sense que cap adult ens ho proposi, niens vigili, ni protegeixi. És el joc que fem durarl’estona que ens ve de gust (tot i que una bonallesca de pa amb oli pot tallar momentàniamentqualsevol jugada), el joc que fem quan es fa fosc,que pren noves modalitats quan el temps canvia iens fa desitjar les estacions.

Jugant es viu la sensació de trobar-se sol(que no vol dir solitud), on t’has d’espavilar! Onsorgeix el pacte, l’astúcia, la decisió, la capacitatde manar i ser manat, d’escoltar, cedir, tastar,patir, gaudir, riure, plorar, resoldre, lluitar, enten-dre, conviure, de sentir-se volgut i estimat. On sesent bategar el cor i on es trenca l’equilibri i s’hipot tornar. Perquè és el joc que es dona en eltemps propi, el temps en què la vida et permetjugar i encara no et demana res a canvi. És eltemps en què jugar vol dir: no morir (“casa”, “nos’hi valia”, “era de mentida”...). I com que aques-tes condicions es donen en un espai de relacióamb els nostres semblants, jugar és una font queens ofereix nous recursos, fruit de la pròpiaexperiència, d’aquells que ens poden ser útilsper resoldre conflictes, que ens poden ensenyara ser respectuosos amb els altres, a no defallirdavant d’una frustració o adversitat1, a no deixar-nos manipular i a tenir criteri davant les opinions.Tot plegat per, més endavant, “saber-te’n sortir” osaber trobar resposta serena en aquellsmoments en què, ja adults, la vida ens mostraràun joc diferent.

Fins no fa massa anys, i encara ara en algu-nes poblacions, l’entorn social ha facilitat que esgaudís d’aquest espai de trobada i relació, peròdissortadament, a les ciutats, actualment éscomplicat que els infants puguin disposar-ne igaudir-ne plenament.

34 N A B I U S

V I S T A I R EV I S T A I R E

2. Consulteu: http://www.miquigimenez.blogspot.com (Isil-jocs,Setmana de Jocs al Carrer, ...).

3. Ratatouille (pel·lícula). Escena en què el crític de cuina esmenja la sopa.

Els adults, sobretot en l’àmbit educatiu, somconscients de la importància i el valor del joc. I pucafirmar que arreu es fa recerca i divulgació -publica-cions, cursos de formació, propostes de joc bendiverses2, encaminades a mantenir i posar en valorel joc tradicional i mantenir viva la memòria lúdica. Iaquesta ja és una tasca extraordinària. Però, sicreiem en la importància que té per al desenvolupa-ment d’un infant l’estona de joc amb altres nens,caldria dedicar i centrar els esforços a retrobar i tor-nar a oferir espais on es donin les condicions òpti-mes per tal que la trobada i el joc es puguin mostraramb tota la seua riquesa i amplitud. Cal oferir a l’in-fant la possibilitat de sortir tot sol de casa i gaudir debones estones lúdiques i de relació social. Ja es faen moltes poblacions: recuperar territoris, espais dejoc que els infants es puguin gestionar (solars buitsque s’han adquirit o que s’han cedit fins que el pro-pietari n’hagi de fer ús, carrers tancats a la circulaciódurant hores convingudes... ).

Però, per tenir totes aquestes habilitats, expe-riències i sensacions, cal haver jugat al carrer ihaver gaudit del joc tradicional? De ben segur queno deu ser l’únic camí, em podeu dir. Potser teniuraó, però permeteu-me compartir aquell valor afegitque m’ha semblat trobar en el fet d’haver pogut gau-dir, durant la infantesa, del joc amb els amics.

Sense ser conscients del fet mentre juguem, quihagi jugat i ho pensi en la distància sabrà que el jocli ha proporcionat records. No uns records qualsse-vol, sinó d’aquells apassionants, emocionants, enri-quits, que ens evoquen aquelles, nostres, desitja-des estones.

I afirmaria que, si quan som infants el temps ésjugat, totes les sensacions, vivències i emocions esvan acumulant endreçadament al pensament en for-ma de sentiments. I la memòria es relaciona amb elssentiments3.

Jugar ens ha permès tenir bons records, algunsd’enyor, però tots de plenitud d’experiències viscu-des. Records d’aquells que ens fan agradable laretrobada per sorpresa d’una vella amistat, la visiód’una fotografia, el tacte d’una joguina o el so d’unamelodia. Records d’aquells temps en què, sensetenir l’adult a prop, ens sentíem protegits davantl’adversitat. Potser per això, els darrers records quela sàvia natura esborra de la nostra memòria, quansom vells, són aquests. Just quan tornem a necessi-tar protecció.

És ben conegut el tradicional mètode històric iestilístic que, des dels seus orígens al segleXVIII, la disciplina ha utilitzat en el tracta-

ment de totes aquestes qüestions. Tanmateix,enmig de l’accelerada modernització pròpia delmón actual, sembla indiscutible la necessitat dereinvenció que requereix la disciplina de la Històriade l’Art, i que, intrínsecament, hauria d’esdeveniren una mena de manifest de reivindicació de laseva importància i professionalització. És precisa-ment amb aquesta voluntat de crear sinergies ambla societat i respondre a les seves necessitats,d’on sorgeix el Centre d’Art d’Època Moderna(CAEM) de la Universitat de Lleida, un dels pocscentres d’investigació, en el marc de les universi-tats de l’Estat i europees, especialitzat en l’estudi ianàlisi científica del patrimoni artístic.

Més enllà de la revolució que representa elsimple fet de vincular un laboratori científic i analí-tic amb una carrera d’Humanitats com Història del’Art, el caràcter innovador del CAEM rau, sobretot,en la creació i reafirmació del diàleg Art i Ciència. Iés que, des de la seva creació a l’any 2000, aquest

Fotos: CAEM

Ximo Company. Catedràtic d’Historiade l’Art de la UdLLaia Arbolí. Màster en Peritatge,Avaluació i Anàlisi d’Obres d’Art de laUdL, investigadora del CAEM

2El Centre d’Art d’ÈpocaModerna CAEMde la universitat de Lleida,

un gabinet analític d’obres d’artde referència internacional

El Centre d’Art d’ÈpocaModerna (CAEM) de laUniversitat de Lleida, és un delspocs centres d’investigació, enel marc de les universitats del’Estat i europees, especialitzaten l’estudi i anàlisi científica delpatrimoni artístic.

Els seus experts elaboreninformes i peritatges rigorososque estableixen amb la màxi-ma precisió possible l’estil, latècnica, el significat històric, lacronologia, l’estat de conserva-ció, l’autoria i, per descomptat,el valor patrimonial, cultural ieconòmic de les obres que sónobjecte del seu estudi.

Un dels principals objectiusde la Historia de l’Art és la

comprensió del seu objected’estudi, la creació artística(l’obra d’art), en el context

espacial i temporal en el qualfou concebut, entenent-lo

sempre com quelcom integraten un conjunt de fenòmens

culturals i socials.

1 5 / 2 0 1 7 35

36 N A B I U S 1 5 / 2 0 1 7 37

laboratori emplaçat en terres lleidatanes hademostrat que l’art i la ciència van de la mà, i quemalgrat que encara ara des d’alguns sectors escontinuïn considerant dos mons completamentantagònics, cal no oblidar que és la mateixa ima-ginacióque impulsa la creació artística la que hadonat peu als grans canvis i innovacions científi-ques.

La metodologia del CAEM es basa en unenfocament interdisciplinari centrat en tres gransvies d’investigació i anàlisi. Aquest llarg i laboriósprocés d’estudi parteix, en primer lloc, d’una minu-ciosa i detallada observació directa de l’objecteartístic, en el què “l’ull de l’expert” documentatotes i cadascuna de les característiques visiblesrellevants estilísticament, així com també aspec-tes referents al procés de creació artística. Però elconeixement i comprensió de l’objecte va sempremés enllà de l’ortodox mètode històric artístic, jaque busca un apropament tècnic que permetiaprofundir i “diseccionar” l’autèntica ànima de lespeces artístiques i els seus creadors. Tot això, amés, sense prescindir mai de la recerca a arxius ibiblioteques amb la voluntat de descobrir algunprova històrica o documentació d’arxiu que puguiaportar informació rellevant sobre aspectes varis,com la procedència de la obra o l’existència docu-mental de models o còpies.

Cada peça artística que arriba al CAEM ésestudiada amb un gran rigor científic i professio-nal, abordant cadascuna de les particularitats quela configuren, mitjançantuna investigació laboriosa imolt completa. D’aquestamanera, per aconseguir unsresultats òptims, es té encompte una seqüència d’as-pectes que van des de lacaracterització tècnica delsmaterials a l’anàlisi de l’exe-cució pictòrica, passanttambé per la individualitza-ció del dibuix subjacent, elqual ens permet conèixer elprocés creatiu de l’artista.Durant aquest procés, s’e-xaminen totes les capes oestrats que configuren l’o-bra pictòrica: el suport, lacapa de preparació i imprimació, el dibuix subja-cent, la pigmentació, l’execució pictòrica i la capasuperficial. Al finalitzar la investigació, el CAEMpresenta un informe amb els resultats obtinguts,els quals són exposats de manera objectiva,transparent, clara i didàctica. En aquesta memò-ria –si bé no segueixen una estructura rígida i

V I S T A I R E V I S T A I R E

extrapolable per igual a totes les obres, sinó quees construeixen en funció de les determinadesparticularitats de cadascuna– hi ha una informa-ció que sempre hi és present: una proposta d’au-toria –i en el cas que no sigui possible, d’unaescola o cercle–, la cronologia, l’anàlisi estilística icomparativa, els materials i tècniques empleats,l’estat de conservació i, si escau, una proposta derestauració o conservació preventiva. Fins i tot,s’hi explica de forma concisa i entenedora la des-cripció dels diferents equips emprats en l’examencientífic tècnic, així com la seva utilitat per l’estudid’aspectes concrets de la obra.

Per tot plegat, resulta innegable el fet quel’anàlisi tècnica constitueix un element fonamentalen el mètode de treball del CAEM, i que aquest éspossible gràcies a la sèrie d’instruments tecnolò-gics, especialment fotogràfics, de que disposa elcentre. A més a més, si bé és cert que el laborato-ri no disposa de tota la maquinaria necessària pera poder realitzar algunes anàlisis fisicoquímiques,la resolució de qualsevol absència (per exemple lacaracterització de qualsevol material) és possiblegràcies als convenis i col·laboracions establertsamb altres centres d’investigació, entre els qualscal destacar el Centre de Restauració de Béns

Mobles de Catalunya (CRBMC) de la Generalitatde Catalunya o el LANIAC (Laboratorio di Analisinon Invasive su opere d’Arte Antica, Moderna eContemporanea) de la Universitat de Verona.

Ja s’ha comentat que cada obra és un món,de manera que cadascuna requerirà un nombre itipus d’anàlisi molt divers. Habitualment, les pro-ves científiques més sofisticades resulten mésefectives per descartar que per afirmar. És el cas,per exemple, de l’anàlisi de pigment que es duu aterme amb la Microscopia Electrónica (SEM-EDX), mètode amb el qual es pot corroborar unlímit cronològic abans del qual la obra no pothaver estat realitzada, i que per tant, permet des-cartar, per exemple, una falsificació moderna d’u-na obra aparentment del segle XVI o XVII.

Tanmateix, com es deia en l’Antiguitat, “permés vegades que les lletres de l’alfabet es llen-cessin a l’aire, al caure, mai no escriurien solesl’Eneida”. És a dir, que per més informació i dadestècniques de què es disposi, hi ha un factor fona-mental perquè aquest potencial coneixement estransformi en saber, i és, precisament, l’equiphumà, i més en concret, en el cas del CAEM, l’ullexpert dels investigadors ben ensinistrats i habi-tuats a veure obres d’art en directe i durant molteshores amb un silenci pacient, reflexiu, crític i inter-pretatiu.

El dia a dia del CAEM és un treball de recercaapassionada on emergeixen constants i inesgota-bles preguntes, la resposta de les quals és possi-ble gràcies a la interdisciplinarietat d’un l’equiphumà fortament disposat –y preparat–, que acon-segueix no només aproximar-se i resoldre el mis-teri de cada creació artística, sinó un ampliació irenovació constant de coneixement.

El CAEM, des del primer dia de la seua funda-ció (2000), es distingeix pel seu “rigor ètic, cientí-fic i analític”. I té un consigna: servir bé, amatentsi delicats amb les persones que dipositen la con-fiança en el seu gabinet analític. El CAEM ofereixserveis d’estudi, assessorament, valoració, taxa-ció, conservació, restauració, autenticació i certifi-cació d’obres d’art. Els seus experts elaboreninformes i peritatges rigorosos que estableixenamb la màxima precisió possible l’estil, la tècni-ca, el significat històric, la cronologia, l’estat deconservació, l’autoria i, per descomptat, el valorpatrimonial, cultural i econòmic de les obres quesón objecte del seu estudi.

El CAEM opera a les instal·lacions del Parc Científic i Tecnològic de Lleida (UdL), i està alservei de col·leccionistes particulars (privats) i d’institucions públiques. Dades de contacte al973702196; caem.gestion@.udl.cat; http://www.caem.udl.cat/.

Cada peça artística que arriba al CAEM és estudiadaamb un gran rigor científic i professional.

El caràcter innovador del CAEM rau, sobretot, en lacreació i reafirmació del diàleg Art i Ciència.

1 5 / 2 0 1 7 39

V I S T A I R E

Fotos: Eugeni Rius i Arxiu RV

V I S T A I R E

Eugeni Rius. Periodista2

t

Mentre d’altres vailets de la seuageneració van freqüentar billars i fut-bolins, en aquella edat en que s’ad-quireixen aficions, passions, voca-cions i dèries, en Raül Valls vadescobrir moltes d’aquestes facetes dela vida, a través d’elements i aspectesculturals, que en definitiva l’aboca-rien en un univers de creació artísti-ca, on excel·leix fent maquetes.

irinenc d’adopció i molt vinculatals il·lusionats inicis i a la per-manent, enriquidora i didàcticapassió del Consell Cultural de

les Valls d’Àneu des fa més de trentaanys, a Raül Valls, les inquietuds creati-ves l’han portat a una varietat artísticamulti-disciplinar a l’hora expressar-se, ique actualment es canalitzen en granpart, a través de la producció, direcció iexecució de la revista especialitzada enel lleure ferroviari “Más Tren”.

Viu i treballa a La Seu d’Urgell, compodria fer-ho a qualsevol altra lloc -aixòsí- del Pirineu, on hi respira en llibertat,aliè a molts aspectes que l’incomodende les grans ciutats.

Si hem de fer cas als orígens, igual-ment podem trobar un raonament genè-

P

Crear amb les manstot un món imaginari

Raül Valls

38 N A B I U S

tic a les seues competències. El pare també vabasar en l’habilitat de les seues mans i el procéscreatiu, les miniatures i joguines de fusta que vanacompanyar la infantesa de nens i nenes de casabona a la Barcelona de mitjans del segle passat. Simés no, amb les eines que donaven forma al sofis-ticat mobiliari de les cases de nines, en Raül vaexperimentar de ben jove el modelatge. Una habili-tat que li obria les portes a un ampli ventall d’oficisque li van fer més el pes, que les matèries que s’im-partien al batxillerat.

Coneixements teòrics que sovint va esquivar...iamb 12 anyets, en una d’aquelles “campanes” d’a-

nar a classe, que sovintejava en aquella època, elva portar a descobrir un espai que el va fascinar.Amb un parell de companys més, va quedar presd’una romàntica seducció que costa d’expressaren paraules, i que és ben fàcil de imaginar en elmarc de l’estació de França. Un cap de circulacióde RENFE els va convidar a pujar al Pont deComandament... Nusos, vies, intercanviadors i unanar i venir de trens el van captivar. “Sempre hesigut una persona molt inquieta i amb ganes dedescobrir. Els museus, el Port de Barcelona,l’aeri i aquesta estació de França em van ajudara descobrir el món, i segurament la fascinaciópels trens. Sempre he sentit passió per lo antic.Per lo romàntic”

I en deixar els estudis a quart de Batxillerat, java posar a prova les habilitats del seu canell en elque fou la primera feina a l’editorial Vicens Vives,elaborant la cartografia de mapes històrics. Li agra-dava, però la rutina no el va omplir del tot.

Vet aquí que un malpàs, com el que li va repre-sentar la llarguíssima recuperació d’un accident demoto, el va fer reflexionar en la necessitat d’apren-dre a fer més coses amb aquelles mans hàbils. “Livaig proposar a ma mare: o em poso a aprendreanglès, a tocar la guitarra, o aprenc a fer jocs demans...” i així va ser com al repòs del llit va

En Raül amb tres anys jugant amb el tren del seu germà Àlvar.

El 1976 a Austria, visitant els trens del Zillertal (Tirol) quan encara funcionaven regularment amb carbó i vapor.

1 5 / 2 0 1 7 4140 N A B I U S

V I S T A I R E

començar a fer jocs de mans, amb l’ajuda d’un lli-bre... i per art de màgia de sota aquells llençols enva sortir un prestidigitador que va repartir il·lusionsdurant un parell d’anys en locals d’espectacles noc-turns i va fer “bolos” per tot Catalunya, fins que esva començar a dedicar al disseny gràfic, sense dei-xar de banda els jocs de mans.

En aquell moment va passar de practicar lamàgia en directe, a fer-ho en diferit. Va ser en unabotiga especialitzada, “El Rei de la Màgia” (la pri-mera botiga de màgia que va existir a Europa, datadel 1881) regentada pels seus amics de la compan-yia La Capsa Màgica, on hi havia un taller. Ambenginy i destresa “ dissenyàvem aparells quepermetien efectuar els secrets que van lligats ala màgia”.

L’ús d’aquelles eines li van permetre retornar aaquella passió per les manualitats, i és clar, pelstrens, en sentir-se capaç de reproduir en miniaturaescenes ferroviàries. Un món, del tot il·lusionantque el fa créixer com a maquetista.

Transformat en mag el 1981.

El 1992 dibuixant ninots al Diari d’Andorra.

R A Ü L V A L L S

Amb el dibuixant Francisco Ibánez pare del Mortadelo y Filemón.

Converteix un somni en ofici. Un ofici que lipermet plasmar somnis. “Et permet recrearescenes de la vida quotidiana, a partir de pai-satges i els tren en son l’excusa perfecte”

Al llarg dels últims 25 anys, en Raül també hafet sis llibres d’acudits, va crear un estudi de dis-seny on es realitzaven tot tipus de feines, tambétota la producció gràfica del Consell Cultural de lesValls d’Àneu; Organitza fires (Lleida Expo Tren,Mini Expo Andorra); Ha fet 30 anys de ninotaire(“Diari d’Andorra” i “el Periòdic d’Andorra”) publi-cant un acudit cada dia, fent realitat tot el que deben petit el va influenciar, per exemple el mestreHergé a través dels personatges de les aventuresde Tintin. I no només això, també ha estat ocupatper totes les feines que es poden derivar, des de fa13 anys, de l’edició de la revista “Más Tren” de laqual és director, dissenyador, redactor, especialis-ta, fotògraf, distribuïdor, i tots els oficis i tasques,que us puguin passar pel cap i que li calgui fer, a un“home orquestra” com aquest.

Amb 20 anys a l’Editorial Vicens Vives.

tAlguns acudits publicats al Peroòdic d’Andorra.

A la fira Rail Expo de Paris, el 2015 va exposar una maquetainspirada en el món del seu admirat dibuixant Hergé.

Una revista des d’on transmet als aficionats alferrocarril una romàntica passió per la miniatura iels trens antics. Un manera de gaudir dels “trensde museu” i dels trens a escala reduïda. Tot portata la màxima expressió en una publicació totalmentdedicada al maquetisme. És on més hi deixa laseua empremta. Allà és on ensenya trucs que aju-den a recrear la realitat en miniatura. “És onexplico tot allò que experimento al taller i allaboratori, on ja no només faig peces totalmentoriginals, si no que fins i tot faig motlles quepermeten fer peces a partir d’originals per repe-tir-ne d’altres”.

Aquests dies treballa en una maqueta de mésde 60 metres quadrats, que recrea un espai ferro-viari que combina ambients mediterranis, urbans,industrials i alpins, seguint un encàrrec d’un clientbelga afincat a la Costa Brava.

La fascinació per aquests espais en miniaturaon hi passen trens, no l’exclou com analista de lasituació ferroviària real i més propera. Una anàlisicrítica el porta a afirmar que “l’evolució del ferro-carril és un aspecte més que ajuda a entendreel retard d’ Espanya respecte altres països més

maqueta amb un tren a les Valls d’Àneu. I esticconvençut, posant-me en política-ficció, que sialgun dia, els catalans depenguéssim nomésde nosaltres mateixos, podria ser una realitat.

Ara per ara, l’única manera de gaudir-neseria a través d’una maqueta”.

Carles Duarte (Barcelona, 1959) és poeta ilingüista. La seua poesia, en què es fan pre-sents d’una manera constant el paisatge i

les referències culturals del Mediterrani, té com atemes centrals la tendresa, el somni i l’oblit. Laseua obra ha merescut els premis Rosa Leveroni,Vila de Martorell, Crítica “Serra d’Or” o el de laCrítica Catalana. És cavaller de les Arts i lesLletres de la República francesa i Creu de SantJordi de la Generalitat de Catalunya.

Ha publicat una ambiciosa obra poètica, ambcom El silenci (2001), El centre del temps(2003), Tríptic hebreu (2004), Els immortals(2004), Alba del vespre (2013) o Memòria de lallum (2016). La seua poesia ha estat recopilada aS’acosta el mar. Poesia 1984-2009 (2010). S’hanpublicat llibres de la seua poesia traduïts al cas-tellà, al francès, a l’italià, al romanès, a l’islandès, a

l’alemany i a l’hebreu i han aparegut també traduc-cions de poemes seus a l ’anglès, l ’àrab, eljaponès, el grec, el portuguès, el polonès, l’asturià,el cors o el sard. La seua poesia ha estat inclosa alvolum IV de l’Antologia de poetes catalans delsprofessors Martí de Riquer, Giuseppe Grilli iGiuseppe Sansone, a l’antologia Non à la guerre,publicada a França amb el poeta Lionel Ray coma responsable literari, a l’Antología de la poe-sía catalana actual publicada a BuenosAires per Alberto José Miyara, a Paraulaencesa, antologia de poesia catalanadels últims cents anys, a cura dePere Ballart i Jordi Julià, aTrentaquattro poeti catala-ni per il XXI secolo ,d’Emilio Coco, a l’an-tologia Poeti spag-

avançats” tot detallant “aquí el que es conside-ra obsolet no s’arregla, ni es manté. Es desman-tella i es comença de nou. Als anys més grisosde la dictadura es va fomentar el transport ambautobús i oblidaren invertir en una RENFE queva agafar la mala fama que l’ha acompanyat finsels nostres dies. La gent se n’ha cansat i li haagafat mania” I ho rebla “aquesta actitud marcaun retard històric irrecuperable, com ha passaten l’educació o la indústria, per posar dos exem-ples. Caldrà que passin generacions, abans noes recuperi”.

I en aquest sentit, i seguint l’evolució que vaseguir el tren en altres països com Alemanya, nodubta gens en afirmar que en arribar el moment“estic convençut que la línia de La Pobla, ambels nous trens, triomfarà”

42 N A B I U S 1 5 / 2 0 1 7 43

Tampoc es tracta que el panorama ferroviaripallarès doni un tomb de 180°, i acabi evolucionanten el sentit d’aquella narració imaginària que RaülValls va fer, ara fa un any, en aquesta mateixarevista sobre el que hagués estat l ’EstacióInternacional d’Esterri d’Àneu, i les seues conne-xions amb les valls veïnes, d’haver prosperat aquellprojecte de primers del Segle XX, de fer la líniaLleida-Saint Girons.

I com en tants altres projectes que poden pas-sar pel cap creatiu d’un maquetista, en Raül noamaga el seu desig “m’agradaria poder fer una

V I S T A I R E

A la fira Expo Tren de Lleida amb Enric Ticó, President de FGC.

Treballant en una maqueta alseu taller de la Seu d’Urgell.

L I T T E R A

Carles Duarte. Escriptor2

PO

ES

IA

t

Carles Duarte

L’ombra d’Europa s’asseu en un cafè,reprèn una conversaque travessa els segles,des de l’àgora al fòrum,des del claustre a les aules.

S’hi atura el tempsi els ulls es reconeixenen el mirall d’uns ulls:diàleg sense por, sense recança.

Anhel de llibertatque entreteixeix els motsi els pensamentscom una teranyina lluminosaque dibuixa el perfil de l’aparentper transcendir-lo.

L’aroma del cafè que amara l’aire,el gust amarg i saborós on s’arrecera el gest.

Les veus serenes cusen els records i l’ara,hi escriuen horitzons.

Des de l’arrel del foc,des de la terra que cisella el cos,des de l’absència,des de la lentitudpreguntem al futur tots els seus noms.

Fugir de serdins Alba del vespre (3i4, 2013)

Fugir de ser,ser de nou,ser més.

Cercar recer a la casa dels somnis.

Renéixer, ressorgir, recrear-se.

Els nostres ulls cremant amb el crepuscle.

No ja tan sols nosaltres:som als teus ullsgeneracions de rostres i d’anhels: mirem,

sentim.

Es tensa l’arci torna a ser de foc.

L’olor de llum,la vida com un got de vi.

1 5 / 2 0 1 7 4544 N A B I U S

L I T T E R A L I T T E R A

PO

ES

IA

dins Memòria de la llum (3i4, 2016)

Cavalls,cavalls,cavalls.

En sento la mirada,la bellesa,el múscul.

Cap solitud,cap llibertat tan alta,estel sense horitzó.

Ombres incandescentsde presències llunyanesressorgides en l’ara,la humilitat heroica,la dignitat dels rostresa les planures amples.

Batec deshabitat,no tanca cap paretel blau tapísencès de somnis.

En el silenci de la nit,empremtes a la pell,petjades damunt d’altres petjades;genet de llum,la Lluna.

Cavalls de llum

dins Memòria de la llum (3i4, 2016)

Dalt de l’aviós’encreuen les mirades,cercant als ullsles llàgrimes del temps,rastres de somnis,cicatrius d’absències.

Travessem horitzonsentre rostres fatigatsde cabells grisos,ninetes fosques,dits eixutsi una barba breu,que semblen existirdins un recordque anhela il•luminar-se de presentquan els seus peus-arrels que sagnen-reescriguin antics passos

noli contemporanei, també a cura d’Emilio Coco,a 20 del XX. Poetas catalanes, publicat l’any2013 per Jordi Virallonga a Monterrey (Mèxic) i aMedio siglo de oro. Antología de la poesía con-temporánea en catalán, publicada l’any 2014 perFondo de Cultura Económica a cura d’EduardoMoga. L’any 2015 s’ha publicat a França el llibrede Jad Hatem La Lumière, le Poème, la Mort.Sur Duarte et Vinyoli, editat aquest 2016 encatalà com La llum i la mort en la poesia deCarles Duarte i de Joan Vinyoli per ObradorEdèndum.

També ha publicat llibres de narrativa. Com alingüista ha treballat amb els professors JoanCoromines i Antoni M. Badia i Margarit i ha publicatllibres de lingüística històrica i de llenguatges d’es-pecialitats.

Fou secretari general de la Presidència de laGeneralitat de Catalunya en l’últim govern presiditper Jordi Pujol (1999-2003). Ha estat vicepresidentde l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ipresident dels premis literaris Recvll de Blanes.Actualment és president del Consell Nacional de laCultura i de les Arts i dirigeix la Institució Culturaldel CIC.

Ser als llavis(deixar dormir la ment que et dicta el gest),al gest,la punta dels teus dits tocant la pell;ser a l’aire,l’espurna en l’infinit.

Silenci.

Ploure,ser la pluja,les gotes,una a una,lliscant sobre les fulles,mullant la terra,l’illaon, nàufrags,assedegats,ens aboquem als pètalsi a l’aigua de la fruita.

Estendre’nscom la nitdamunt del mar.

Desmentir el temps,besar de nou l’albada.

BeirutMemòria de la terra,des d’una dignitat antiga,des del silenci de sorra del passatm’acullen veus cordials que es tornen meves,gestos d’un món que no em pertanyi que se’m torna propi.

Sota l’ombra imposant de les muntanyes,la vida és de claror i fugaç entre els carrers,les pedres ploren i els arbres tenaços s’hi obren pas;crida la llum tots els seus noms de seda, fang i foc.

M’aboco a la pell de les paraules,a unes mans que anuncien albadesque encara han d’arribar,joia tenaç contra tant d’odi inútil.

Arreu el verd cristall de l’aigua,el mar com una pàtria oberta;com l’aire,inajornable.

El gran cafè (inèdit)

PO

ES

IA

1 5 / 2 0 1 7 4746 N A B I U S

L I T T E R A

Miquel Pueyo. Professor de la Universitat de Lleida2

L I T T E R A

Marta Pera. Escriptora i traductora literària2

LL

IB

RE

S

PI

RI

NE

NC

S

Allò que va passar a Cardós

d’amor... En fi, estic més que convençut que no usdecebrà i que us enganxarà des del començament: “Haviade nevar, ho sabia tothom.”

Solsona va descobrir l’epopeia de la construcció decentrals hidroelèctriques mentre descansava uns dies alPirineu, ara fa sis anys. “Al moment de marxar vaig dir a lagent de la recepció de l’hotel: «Quina vall més tranquil·la».I ells em van respondre: «Abans això havia sigut laRambla»”. Solsona coneixia la història dels pantans delPirineu, però en canvi no tenia constància de l’aixecamentde les hidroelèctriques ni de les emigracions massives detreballadors per construir-les.

Ramon Solsona

Ribera de Cardós 1965. De la realitat a la ficció. Fot. Joan Tous

La lectura d’Allò que va passar a Cardós i el repte defer-ne una ressenya m’ha dut a revisar notes d’altreslectures i a fer algunes consultes sobre el marc

geogràfic, social i històric en què es desenrotlla. Us seràmolt útil el petit mapa del punt de llibre, que delimitaaquest escenari que va de Graus a Montalto i de Llavorsía Tavascan, amb la llicència que s’ha pres l’autor de con-vertir Ribera de Cardós i Surri (l’epicentre de la novel.la)en Noguera i Llurri, respectivament. Els fets narrats tenenlloc l’any 1965, entre la festa de Sant Pere i la de laPuríssima. No era el temps del primer franquisme –elmaquis ja no combatia; el turisme francès començava atreure el cap al Pirineu; havia aparegut el primer disc deJoan Manuel Serrat—, però el règim no havia afluixatgens, en allò essencial, i aquell mateix any van ser expe-dientats i desposseïts de les seues càtedres universitàriesels professors Aranguren, Tierno Galván i García Calvo, il’abat Aureli M. Escarré va ser expulsat d’Espanya. ElsBeatles havien actuat el 3 de juliol a la plaça de torosMonumental de Barcelona; començava el període de pro-ves el segon canal de TVE (UHF), i el Vicks VapoRubguanyava la batalla als pegats Sor Virginia, per citaralguns aspectes significatius de la vida quotidiana enaquells anys.

L’estructura de la novel.la de Ramon Solsona combi-na escenes dialogades —relativament breus, amb perso-natges diversos, ambientades en indrets diferents— queocorren el 1965; monòlegs on les persones parlen a unacàmera que ens hem d’imaginar i, finalment, articles de larevista Pallaresos, on s’expliquen les obres realitzades ique proporcionen un marc social i històric. En més d’unaspecte, fa pensar en un guió. El mateix autor ho ha dit iaquest fet és coherent amb la seua trajectòria. El lector nos’endormiscarà en cap moment. El ritme és àgil, els perso-natges són poderosos –personalment sento una flaca pelDinamita Coix i pel Guerxo—, la llengua és versemblant–apareixen el castellà i el llatí— i el català que s’hi parla técolor, sense resultar excessivament localista. L’arribadadels carrilanos, l’impacte dels campaments, el paper deCohisa (Copisa, la constructora de la FECSA fundada perdon Juan March, investigada actualment pel finançamentd’un partit política català), els bars, el teleclub, la continuï-tat del contraban i l’estraperlo, el joc brut de la GuàrdiaCivil, la dignitat ferotge del Dinamita Coix i del Guerxo (elsGermans Dinamita), mossèn Antonino, l’assassinat, laconvivència entre els pirinencs i els nouvinguts, la història

En aquest nou llibre de contes de Raquel Picolo,autora de La nit als armaris (2012), hi ha molt del’autora, tant de la seua interioritat transmutada

en fantasia com dels seus orígens, del paisatge on vapassar els primers anys de vida i on torna sempre quepot. Es tracta d’un recull de contes fantàstics peròsituats, en gran part, en un paisatge ben real.

“Vaig néixer a més de mil quatre-cents metresd’alçada, en ple Pirineu, a les Valls d’Àneu. A Cerbi. Unpoble que als anys seixanta no tenia rètols als carrersni llibres a les cases”, diu l’autora al seu blog.

En aquest Cerbi entre muntanyes i sense llibres esva començar a gestar l’escriptora, i és a aquestes Vallsd’Àneu on torna amb aquests contes. I d’on surten, elscontes?

La padrina, ens explica la Raquel, era una conta-contes extraordinària. S’inventava contes amb una facili-tat increïble i els contava amb una vivesa i una gràciapròpies d’una gran professional. També hi havia el Jepetde Ton, que estava especialitzat en contes de dimonis.

En un descens de les muntanyes cap al mar, de lescases sense llibres fins a la universitat, el doctorat enecologia terrestre, l’editorial, les activitats de dinamitza-dora de lectors i escriptors, i d’escriptora, la Raquel pas-sa per diverses etapes

En aquest recull de contes fantàstics hi trobemsobretot la pallaresa i la científica, la biòloga, però, aler-ta!, que aquesta científica de vegades traspassa el llin-dar de la màgia.

Hi trobem el Cerbi de quan la Raquel era petita, elscanvis paisatgístics i el Cerbi d’aquí cinquanta anys. Hitrobem el paisatge de les valls d’Àneu bellament descrit,amb la flora característica —escobes i esbarzers, elsclops, les carrasques— i la fauna —sarnalles, lluerts,escurçons, truites, llagostes, tàvecs i granotes—. Lescròniques es despleguen en dos plans: un de físic, lesValls d’Àneu, amb topònims ben reals: Sant Beado,Buixasse, Montgarri, Sabatera, la vall de Curols, lesermites..., i, alhora, aquests bucòlics paisatges delPallars estan plens “d’ulls invisibles i malèvols”, “d’espec-tres malignes que escanyen sense fer soroll”. Aquestsindrets familiars poden tenir passadissos a altres dimen-sions o es poden transformar en un món de glaç.

Podríem dir que les Cròniques de Kaneai seguei-xen la tradició dels contes que explicaven la padrina i elJepet de Ton, i que al Pallars la bellesa del paisatge i

Cròniques de KaneaiRaquel Picolo

LL

IB

RE

S

PI

RI

NE

NC

S

els viaranys que van a altres dimensions són una cosaindestriable. Del prat de Sabatera i cap als pratsd’Armari hi passa una línia invisible on es freguen elsplecs del temps i dels mons. I això no és ficció: ens n’in-forma l’autora en una nota a peu de pàgina.

Llegint les belles descripcions de les valls d’Àneum’han vingut ganes de tornar al Pallars, però ara, quanvolti pels camins, entre escobes i esbarzers, i vegi unasarnalla, o quan admiri un llac de plata a la llum de lalluna, no les tindré totes.

com La vaca cega i ens retorna llegendes com la delComte Arnau i els seus amors amb l’abadessaAdalaisa. És aquest amor sense redempció que el con-verteix en un fantasma que encara vaga per les mun-tanyes. D’altra banda, l’obra de Víctor Balaguer,Pirineus, musicada per Felip Pedrell en formaoperística, va convertir-se en un projecte derecuperació romàntica de la història deCatalunya, amb uns meravellosos figu-rins d’Apel·les Mestres. Amb elModernisme, Els croquis pirinencsde Jaume Massó i Torrents ins-piren l’òpera La fada ambmúsica d’Enric Morera.En la imaginació crea-

1 5 / 2 0 1 7 4948 N A B I U S

L I T T E R A

Montserrat Pagès. Antiga Conservadora de Romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya2

L I T T E R A

Teresa-M. Sala.2

Escriure el pròleg d’aquest llibre publicat pelConsell Cultural de les Valls d’Àneu, amb untext introductori del seu president, Ferran

Rella, impulsor, ànima i motor de l’entitat va serper a mi un alt honor i va tenir, a més, un marcatcaràcter d’homenatge a l’entitat d’història modèli-ca que, per mitjà de les seues publicacions i activi-tats culturals, ha sabut construir una consciènciad’identitat cultural i patrimonial notabilíssima.

Però si, a més a més, el llibre, El patrimoni sin-cer. El romànic de la Guingueta d’Àneu, que com-pleta el projecte de difusió iniciat amb la publicaciódel romànic d’Alt Àneu (vol. 2 de Línia Consell) ésobra d’una autora, Montserrat Bosch i Gonzàlez,anuenca d’adopció, que ja té en el seu haver Paretde carreu. La construcció del paisatge medievalde les Valls d’Àneu (2012), una altra obra destaca-da sobre el patrimoni medieval aneuenc, l’honores fa també plaer i vol estendre el seu tribut a l’au-tora, tant per la seua dedicació i perseverança,com per portar-hi, per fer-se ajudar pels que,suposo, són els seus amics i els seus alumnes,per fer-los partíceps d’aquesta empresa d’estudidel patrimoni monumental de les terres d’Àneu,que ens acosta als orígens, per conèixer millor lesmés velles construccions medievals del nostrepaís.

El patrimoni sincer.

Montserrat BoschEl romànic de la Guingueta d’Àneu

Amb un gran cura, l’autora s’aproxima als edi-ficis i ens en dóna la seua lectura sintètica, il·lus-trant-los a més amb plànols i alçats, i amb fotogra-fies, perquè una imatge és cert que val més quemil paraules i perquè així podem contraposar lesimatges al text i fer-ne també nosaltres la nostralectura. En aquest sentit, doncs, és també un llibrevaluós, que amb els temps encara ho serà encaramés, ja que ens retrata a temps real un momenthistòric concret del patrimoni medieval aneuenc.

Per tot això, aquesta iniciativa, que referma ireforça la voluntat de reivindicació del passatmonumental aneuenc, és molt lloable. I més per-què ha estat portada a terme amb una gran digni-tat i una gran qualitat.

Per molts anys i moltes més publicacions inte-ressants, útils i precioses com la present, al’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu, a l’autora, alConsell Cultural de les Valls d’Àneu, i als seussocis i lectors.

LL

IB

RE

S

PI

RI

NE

NC

S

Visions dels Pirineus. Entre la Renaixença i elModernisme, escrit per Teresa-M. Sala, inicia lacol·lecció Quaderns d’Art i Natura del GRACMON(Grup de Recerca en Història de l’Art i del Dissenycontemporanis) de la Universitat de Barcelona. Enel quadern es traça un recorregut que arrela en laRenaixença i creix durant el Modernisme, momenten què s’origina un determinat relat sobre el territo-ri que té ingredients de descoberta, d’estudi cientí-fic i valoració patrimonial, però sobretot de rutaexcursionista. Els camins inspiradors que poetes,artistes, excursionistes i científics van recórrercomponen una espècie de retaule format perimpressions, dibuixos, imatges, fragments literaris,pensaments… Així, al llarg de les seues pàgines,hi podeu trobar visions que tant provenen delcamp de les ciències i les lletres com de les arts. Elrecull discorre per diverses maneres de veure iinterpretar el paisatge, entre paraules i imatgesque conformen un cert ordre de sentit i que sónfruit del desig de desvelar diferents punts de vistasobre les muntanyes.

El disseny del quadern ha estat realitzat ambmolta cura, embolcallat amb la imatge dels cims deles muntanyes brillants pintades per JoaquimVancells, quadre que es troba amagat a la reservadel Museu de les Arts Escèniques de l’Institut delTeatre de Barcelona. La selecció encarna unamirada que oscil·la entre la memòria, el mite i lahistòria, que s’inicia amb la visió personal de l’au-tora i la imatge mítica de Pirene, sepultada sota lesgrans pedres, amb què el seu amant Hèrcules lava cobrir, després de l’incendi devastador de resul-tes del qual va morir. Des de temps immemorials,les muntanyes han estat considerades indretssagrats. Així, la muntanya del Canigó és exalçada imitificada per Jacint Verdaguer en el seu llarg poe-ma, al qual es dedica tot un capítol de Visions delsPirineus. I és també el poeta Joan Maragall, qui através de la seua paraula viva, ens ofereix poemes

Visions dels Pirineus

Teresa-M. SalaEntre la Renaixença i el Modernisme

t

LL

IB

RE

S

PI

RI

NE

NC

S

tiva de Massó, aquesta fada és l’esperit de lamuntanya. S’han volgut rescatar algunesfonts de les terres altes que eren inhòspites,estranyes i tancades per als forasters. Demanera que el discurs transita entre l’art, laliteratura i el pensament en una època en quèes va anar forjant un relat mític i simbòlicsobre els Pirineus. Perquè, va ser durant LaRenaixença i el Modernisme quan es van pro-piciar no poques inspiracions compartidesentre literats, músics i artistes plàstics, que enla seua gran majoria van ser excursionistes.És llavors quan va néixer l’excursionisme,amb un afany de descoberta de la natura i dela història. Així, el paper decisiu del CentreExcursionista de Catalunya va contribuir aldesenvolupament del que els francesos hanvingut a anomenar com a «Pirineïsme». Entreels pirineïstes, l’ascensió a les muntanyes —aquelles «grans catedrals de la terra»— vaconvertir-se en una fita primordial a assolir.Aquests pioners del muntanyisme van ajuntara la dimensió esportiva també el componentestètic i cultural. De manera que es tractavad’ascendir, sentir i escriure. Les veus deJacint Verdaguer, Joan Maragall, VíctorBalaguer, Víctor Català, Àngel Guimerà i lesimatges d’artistes com Aleix Clapés, Néstor,Apel·les Mestres o Isidre Nonell en són testi-moni fidedigne. Sens dubte, és durant elsdarrers anys del segle XIX quan es va confor-mar un determinat imaginari col·lectiu, quepassant per la festa panteista del movimentmodernista, s’amplifica i pren cos. A manerade cloenda, una fotografia d’Adolf Mas dónatestimoni de la missió arqueològica organitza-da per l’Institut d’Estudis Catalans, ja en l’es-perit noucentista i que bé podria formar partd’un altre quadern, d’unes altres visions

sobre el Pirineu. A manera d’epíleg, es tan-ca el quadern amb una visió que es situa

a la intervenció del ressò de les ermi-tes, que la ballarina Anna Rubio va

dur a terme el 2015 al PallarsSobirà. Els guanys de l’edició

aniran a parar al Centred’Art i Natura de Farrera.

1 5 / 2 0 1 7 5150 N A B I U S

L I T T E R A

Història del protestantisme als PaïsosCatalans, de Josep-Lluís Carod-Rovira(Edicions 3i4, València, 2016) és el resultat

d’anys de recerca sobre la història de la que és lasegona confessió en importància del nostre país, iapareixia a les portes del cinc-cents aniversari del’inici de la Reforma protestant, per Martí Luter,que l’octubre de 1517 publicava les seues 95 tesisal castell de Witemberg. Els efectes d’aquell actesimbòlic havien de canviar el món, com és prousabut, perquè obria una nova època a Europa,just en el moment en què s’iniciava l’aventura – o,millor, la desventura- colonial dels castellans i por-tuguesos, que aviat serien imitats pels anglesos,francesos i holandesos, en una primera versió dela globalització. Perquè el protestantisme va tenirunes conseqüències profundes i duradores sobreles creences i la conducta de la gent, sobre l’eco-nomia, la política i la cultura de la modernitat,segons han estudiat a la primera meitat del seglepassat personalitats com Max Weber, WernerSombart o Erich Fromm.

El llibre de l’ex-conseller en cap i destacatintel·lectual ens obre la porta a la diversitat de pro-testantismes que parteixen dels pares fundadors,dels Luter, Calví, Melachton, Zuingli o Bucer: lute-rans, presbiterians, hugonots, anglicans, baptis-tes, metodistes, adventistes, evangelistes, quà-quers o assemblees de germans, i sobre tot ensparla de l’impacte que han tingut als PaïsosCatalans, territori de cruïlla des del despertar dela història per on penetren constantment una mul-tiplicitat de gent i d’idees.

Entre les grans aportacions que ens depara lalectura hi ha el reconeixement degut a un conspi-cu intel·lectual que fins ara ha passat entre nosal-tres amb més pena que glòria: el teòleg, filòsof,hel·lenista i humanista Pere Galès i Reyner. Nat aUlldecona (Montsià) el 1537, és la figura mésimportant del protestantisme als Països Catalans ial seu temps va ser qualificat d’acutissimus i doc-

L I T T E R A

Història del protestantisme

Josep-Lluís Carod-Roviraals Països Catalans

tissimus, després del seu pas per Roma, Bolonya, Torí,Nàpols i París. A causa de les seues idees reformistesva ser torturat per la Inquisició romana fins deixar-loborni i va tornar a Catalunya, fins que el 1582 s’establi-ria definitivament a Ginebra, com a membre de l’esglé-sia calvinista. Encara hi ha una altra dada que destacaespecialment l’autor: que el 1832, un any abans de lapublicació de l’”Oda a la Pàtria” d’Aribau, que iniciavaformalment la Renaixença, s’havia publicat a LondresLo Nou Testament, la primera versió d’aquest text capi-tal, sota els auspicis del pastor ginebrí Abraham LouisLissignol.

Carod ens enfronta a una terrible realitat històrica,la de la repressió sistemàtica que ha hagut de suportarel nostre país sota el domini d’un estat secularmentautoritari i fanàtic, incapaç d’acceptar la diferència,

amb els mals incalculables que ens va reportar laInquisició castellana , imposada pels Reis Catòlicsentre el 1482 i el 1488, i abolida formalment el 1834,però que encara actua al subconscient hispànic. Elsmilers de víctimes, la censura i l’autocensura que vaimplantar van fer un mal irreparable a la nostra vida i lanostra cultura, allunyada dels grans debats ideològics icientífics que travessaven Europa. De manera que eldestí dels nostres protestants, perseguits, amagats,reprimits, torturats i morts, ha estat només una mostradel nostre destí com a país i de la nostra difícil marxacap a la llibertat. Perquè el protestantisme havia nascutamb la voluntat de renovar una església podrida per lacorrupció, el cinisme i la hipocresia, amb la idea quecalia repensar la relació entre l’home i Déu a partir del’individualisme, de la lliure interpretació de la Bíblia id’unes noves virtuts que, al capdavall, havien de resul-tar ser ben catalanes: l’esforç, el treball, el sentit de laprofessió, el deure i la sobrietat, tan allunyades de lesmanifestacions barroques i de l’exhibicionisme que laContrareforma va promoure.

Xavier Vega. Professor de filosofia2

LL

IB

RE

S

PI

RI

NE

NC

S

LL

IB

RE

S

VI

ST

AI

RE

S

Carod-Rovira i el protestantisme

els morts del passat ens parlen des dels racons dela nostra ferma soledat. I tot plegat a més pene-trant, mitjançant una indissimulada passió, en eltestimoni que dels dies anota amb foc viu la música,la literatura, els colors dels paisatges urbans, l’amorper l’amor i per la idea de la llibertat necessària, elrespecte a les coses més petites i sanes i elemen-tals, la llum que s’amaga, tan oculta i tímida, sotales ombres de la nostra habitual tenebra. I tot plegatescrit per una argentina en un català que alenaenergia a cada mot, igual que un poema llarg. Lamecànica de l’aigua percudeix en el lector, a carí-cies imperceptibles, fins que el lector clou lanovel·la, emocionat, i tan sols té ja ganes de sentir,d’aprendre, allà fora, la lírica de viure.

1 5 / 2 0 1 7 53

L I T T E R A

Txema Martínez. Escriptor2

El projecte «Patrimoni oblidat, memòria literària»,impulsat per la Coordinadora de Centresd’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon

Muntaner és una proposta que lliga els elements delpatrimoni cultural tangible que estan o han estat dei-xats a la mercè del pas destructor del temps amb lesdescripcions literàries d’aquests elements patrimonials,per poder-ne saber i comprendre del temps anterior al’estat d’abandó o per interioritzar la feblesa de testimo-nis del temps passat des de la riquesa literària.

Proposem un viatge pels territoris de la memòrialiterària d’aquests elements oblidats, d’aquestes ruï-

nes sentimentals amb el doble acompanyament dela imatge i la paraula. Contemplar el patrimoni

cultural tangible, el lloc o l’espai abandonat,com l’element més feble i simbòlic del

temps històric passat, des de la literatura(amb descripcions, vivències, records,

emocions, sentiments, simbologia,etc.) sabent que ha estat i està

integrat en un paisatge quecontribueix a personalitzar.

Al costat dels grans ele-ments patrimonials, que

Patrimoni oblidat.

Catàleg de l’exposició

Memòria literària

s’han beneficiat en els darrers temps d’accions de res-tauració o conservació i que constitueixen nuclis relle-vants de visites i destinacions d’un turisme cultural,existeix un altre patrimoni, que podem anomenar “patri-moni oblidat”, format per elements menors o que nohan rebut prou consideració fins ara, i que va des deespais abandonats colgats per la bardissa fins a ele-ments o paisatges avui inexistents però que han deixatel seu rastre en la fotografia antiga i en la literatura;igualment els grans monuments del país que van viureetapes de destrucció i de descurança reflectits en la lle-tra impresa de viatgers i escriptors. La “ruïna” ha formatpart essencial de la mirada que la memòria literària haprojectat sobre el món, les visions romàntiques i, engeneral, tots els textos de caràcter memorialístic ensofereixen imatges i idealitzacions, revitalitzacions ima-ginàries d’espais perduts o de llocs de memòria íntimao col·lectiva.

Coordinadora de Centres d’Estudis de ParlaCatalana i Institut Ramon Muntaner.

Móra la Nova, 2017. (www. patrimoni oblidat.cat)

L’escriptor i professor alemany WinfriedGeorg Sebald deia que “únicament en la lite-ratura hi pot haver un intent de restitució...”

Recuperar i difondre és el que fa aquestadmirable catàleg que us presentem i quecontinua una lloable tasca associativa, de

territori, d’espais i de literatura que tanfecundament representa els antecedents de

la Geografia literària de Llorenç Soldevila.

LL

IB

RE

S

VI

ST

AI

RE

S

52 N A B I U S

L I T T E R A

Josep Santesmases. President de la Coordinadorade Centres d’Estudi de Parla Catalana

2

LL

IB

RE

S

VI

ST

AI

RE

S La mecànica de l’aigua és el sublim títol de lanovel·la de l’argentina Silvana Vogt. Sónparaules que transmeten al detall la podero-

sa veu que hi aguaita, que entra en el relat, el tra-vessa i el culmina amb una convicció inèdita enuna debutant. D’entrada, per exemple, topem ambaquesta primera pura expressió d’una alta narrati-va, el títol, precisió ferrosa i maquinal d’una aiguaque arriba i desarriba, que sembla necessitar morirper renéixer i néixer de nou, que allà on s’acaba esreinicia, com la història dels dos protagonistes delllibre, una noia -transsumpte ficcionat de la biogra-fia particular i sentimental de l’autora, sospitem-que ve d’una Argentina devastada pel corralito i elmenyspreu per tot allò que té a veure amb la cultu-ra, i en especial amb els llibres, per desembarcar aBarcelona, on es troba un medi emergent i en ple-na ebullició per la defensa de la seua identitat, lesseues arrels, els seus valors, i on troba també l’ho-me que li canviarà la vida, un editor anomenatEliseu que recorda molt un altre editor que vamconèixer i que enyorem cada dia, més com mésavança el món editorial català: Isidor Cònsul.

Les pàgines d’aquest llibre me’l recorden, me’lfan present i em rememoren instants carregats detranscendència, moments en què et feia sentir partd’una cultura en moviment que maldava perexpressar-se espontània entre les cultures ances-trals del continent, per regalar-te una espurna d’i-dentitat com a autor, com a ésser humà, que haviad’expressar-se i fer-se respectar enmig d’un mónhostil. Aquesta novel·la de la Silvana Vogt, doncs,ens permet reviure, a través d’una emotiva recrea-ció, els valors que l’Isidor representava i transmetia,com la poderosa brillantor de la intimitat o la bes-llum de mel que il·lumina tota soledat compartida.

Com a la coberta del volum, on veiem una casasencera envolar-se de terra i sostenir-se allà en elbuit de l’aire enmig dels camps, les vides quepoblen aquest exercici natural de prosa resplen-dent, que empeny i empeny sense pietat de principia fi, són històries que en efecte s’esvolen de la prò-pia realitat per cercar una emoció, una vivència,una branca on agafar-se i agafar perspectiva, visióde la superfície i de la fondària del temps, mentre

Silvana VogtLa mecànica de l’aiguaLa lírica de viure, a propòsit de

El Consell Cultural de les Valls d’Aneu us desitja...`

i cultural any 201

8

Consell Culturalde les Valls d’Àneu

Creu de Sant Jordi 2016

RE

VI

ST

ES

54 N A B I U S

L I T T E R A

Guillem Lluch. Director de Cadí-Pedraforca2

La revista semestral Cadí-Pedraforca va néixer l’any2006 amb l’objectiu de recollir el testimoni de lagent que ha donat i dona vida al territori que confor-

men les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà iCerdanya. Editada per l’Editorial Gavarres, Cadí-Pedraforca va ser la segona revista que va llançar almercat l’editora, després de posar en marxa poc abansla publicació Gavarres. El novembre del 2016, doncs, vafer 10 anys i ho va celebrar amb una festa a Talló, aBellver de Cerdanya.

L’objectiu d’aquesta revista, igual que el de lesseves germanes Gavarres, Garrotxes i Alberes, és recu-perar les maneres de viure i conviure que s’han practicaten aquestes comarques al llarg de la història. Ho fa a tra-vés d’entrevistes, reportatges i articles que recullen eltestimoni d’aquelles persones que han protagonitzat lapetita història d’aquestes comarques, tot allò que no sor-tirà als llibres d’història però que explica la idiosincràsia iles maneres de fer d’una època i un espai.

Per posar negre sobre blanc tot aquest patrimonimaterial i immaterial la revista s’estructura en diversesseccions. La principal és un dossier d’una quarantena depàgines que tracta en cada número una temàtica dife-rent. Així, al llarg dels 22 números que ja s’han publicats’hi han abordat des dels oficis fins a la caça, els bolets,l’aigua, la gent que va venir de fora, el temps de la gue-rra, els maquis i la postguerra, les fires i els mercats, elporc i els embotits, els pobles que han quedat buits o lesbotigues de tota la vida, entre d’altres.

L’altra gran secció és la de patrimoni, on un seguitd’experts en la matèria escriuen articles sobre temàti-ques com la història, l’arquitectura, l’arqueologia, la gas-tronomia, la flora o la fauna.

Cadí-Pedraforcasupera la dècada de vida

Completen la revista una secció d’actualitat, on esdonen a conèixer les darreres novetats editorials delterritori així com entitats i persones joves que amb laseva activitat professional, associativa o d’altre tipusaporten coses interessants o innovadores a aquestescomarques. També hi ha lloc per als perfils de gent anò-nima però amb històries molt interessants per explicar.Dues seccions força importants de la revista també sónuna conversa amb una persona rellevant d’alguna de lestres comarques i un retrat de família que dona a conèi-xer la història i el dia a dia d’aquelles nissagues de l’AltUrgell, el Berguedà i Cerdanya que encara mantenensota el mateix sostre almenys a tres generacions.

La revista també compta amb dues ressenyes sobreexcursions interessants per fer pel territori, així com lasingular mirada en el paisatge que fa cada número l’es-criptor Albert Villaró o els primers relleus, un text lliurerelacionat amb alguna de les tres comarques, que cadanúmero escriu alguna persona de certa rellevància rela-cionada amb aquest territori. La revista compta amb unanodrida xarxa de col·laboradors sense la qual seriaimpossible tirar-la endavant. De cara al proper número,Cadí-Pedraforca dedicarà el dossier als transports iampliarà lleugerament el seu àmbit d’influència cap alnord del Solsonès.

Bones Festes

!

56 N A B I U S

A N A V I

CCVÀ2

Efectivament, l’autora diu quequan més preguntes es fa més lle-geix (més vol saber) i que aquesteslectures l’aboquen a fer-se més pre-guntes (per a saber més). No s’aca-ba mai!. Efectivament i és que elsaber no té punt final. Per això ensdemana de tenir apertura mental,cautela davant del prejudicis i unabona disposició per a viatjar aaquells llocs on el terreny tal vegadasigui aspre, de difícil accés, emboi-rat però que a pesar de totes aques-tes dif icultats o potser a causad’’aquests entrebancs, hi ha unmunt de plaers a descobrir.

Justament això és el que perse-gueixen les Aules d’ExtensióUniversitàries en general i el quehem perseguit des del ConsellCultural de les Valls d’Àneu per alPallars Sobirà.

Podem dir avui que som unpelet més cultes?. Rotundament sí.No únicament perquè hem visitatracons desconeguts, sinó i moltespecialment perquè la variaciótemàtica, la mirada plural sobre elconeixement ens ha obert una portade bat a bat cap a la llibertat, cap ala felicitat.

La veritat és que quan més sé,

Viatge cap al saberL’exemple de lesAules d’ExtensióUniversitàries

més preguntes em faig Siri Husvedt

Els camins que menen al coneixement sónmúltiples i variats, d’acció individual i tambécol·lectiva. Un viatge emocionant, apassio-

nant, àvid de descobertes tal com apunta la filòlo-ga, psicòloga, escriptora i pensadora deMinnesota Siri Husvest en el seu reflexiu assaigLa dona que mira els homes que miren a lesdones. Pensament que ens va com anell al dit pervalorar el model de les Aules Universitàries quetan d’èxit està tenint arreu de Catalunya.

A N A V I

1 5 / 2 0 1 7 57

Només a les comarques lleidatanes l’in-crement ha estat espectacular. S’ha passat elcurs 2010-2011 en què s’hi van matricular1.029 alumnes (304 dones i 102 homes) iimpartits en cinc localitats (Lleida, Tàrrega,Cervera, Mollerussa i Balaguer), als 3.011alumnes (2.198 dones i 828 dones) i 17 locali-tats (Lleida, Tàrrega, Cervera, Mollerussa,Balaguer, Guissona, Sant Guim de Freixenet,Tremp, Les Borges Blanques, Vielha,Agramunt, Alcarràs, Almenar, Linyola, Esterrid’Àneu, Almacelles, El Pont de Suert) el curs2016-2017. Pel curs d’enguany 2017-2018,classes que s’impartiran a 22 localitats amb laincorporació d’Àger, Torres de Segre, Aitona,Soses i Ponts,es podria arribar al 3500 alum-nes. Un èxit espectacular i sense precedentsper a la formació de les persones.

A N A V IA N A V I

Antoni Anyó. President del CEDPIRLluís Fíguls. Tresorer del CEDPIR

2

1 5 / 2 0 1 7 59

t

58 N A B I U S

Centre de Documentaciódels Pirineus

El Centre de Documentació dels Pirineus(CEDPIR) és una associació cultural senseànim de lucre creada amb la finalitat de

documentar i donar a conèixer el món rural delsegle XX a través de la imatge i d’aplicacions inte-ractives com a elements divulgadors d’una realitatquotidiana gairebé desapareguda. En aquest sen-tit, la preservació de la memòria cultural delspobles d’alta muntanya és una acció preferent enla nostra associació.

Ara fa dos anys de l’obertura del nostre centreal poble de Son, on disposem de dues plantes, demés de cent metres quadrats cadascuna cedidesper l’Ajuntament de l’Alt Àneu i ubicades a l’anticedifici de “Les Escoles”.

El nostre projecte per als primers cinc anysd’actuacions ha tingut una total acceptació perpart dels socis (ara ja som un nombre de gairebé40 socis implicats en el projecte) i dels visitants,tant naturals com forans de Catalunya, de l’EstatEspanyol i de diferents països d’Europa i la restadel món. En total, més de dues mil persones hanvisitat el Centre en aquest període dels primersdos anys de funcionament. Tanmateix es tractad’un model implementat a un poble d’alta muntan-ya situat a la zona septentrional del Pallars Sobirà.

El nostre model d’interpretació es compon detres eixos vertebradors principals:

Punt d’interpretació del món rural, situat ala primera planta del centre.

Punt d’interpretació del romànic, situat ala planta baixa del centre.

Punt d’interpretació QR SON, comple-mentari a món rural, situat en 15 punts delmateix poble de Son.

El Punt d’Interpretació del món rural

El nucli del treball de camp i el principal centred’interès de la nostra recerca és el poble de Son,com un exemple significatiu dels diferents poblesd’alta muntanya que trobem a les Valls d’Àneu(Pallars Sobirà).

Es tracta d’un model d’interpretació que técom a objectiu donar a conèixer la realitat del dia adia d’un poble i la seva vida rural mitjançant filma-cions realitzades a partir dels anys vuitanta, aixícom de reculls documentals, fotografies i testimo-nis directes.

Presentem una imatge gairebé desaparegudasobre el poble de Son. Documentació que ha estat

cedida al CEDPIR i que presenta el retrat d’unacultura tradicional encara activa a principis delsanys vuitanta, amb nuclis de població que avuitrobem fortament afectats per l’abandó de lespràctiques ramaderes tradicionals i el despobla-ment.

També presentem les diverses etapes de lavida cultural i econòmica del poble a través detreballs i documents d’antropòlegs de la primerameitat del segle XX. Els canvis en la economia iles adaptacions del poble i de l’entorn al llarg demés de cent anys ens donen una major perspec-tiva d’aquest territori i també de moltíssimesaltres localitats de característiques semblants del’àmbit pirinenc.

El punt d’Interpretació del Romànic

Amb l’objectiu de posar en valor els contin-guts explicatius del romànic del Pallars Sobirà,iniciem una primera fase amb la creació d’un puntd’informació interactiu que vertebri adequada-ment el discurs relacionat amb l’arquitectura,escultura, pintura mural, pintura sobre taula i sim-bologia del romànic del nostre territori.

Donar a conèixer als nostres visitantsaquests continguts contribuirà a dinamitzar l’es-pai del centre i alhora a la creació d’un punt d’in-terpretació del romànic fins ara inexistent alPallars Sobirà.

El punt d’Informació es basa en tres elementsprincipals d’exposició,

Un sistema de navegació interactiva perordinador i amb suport de pantalla tàctiladient per a diversos grups de visitants, inclo-sos grups de persones amb discapacitats. Elsistema interactiu per ordinador (l l ibreelectrònic) permet al visitant aprofundir en lainformació en la mida dels interessos de lespersones o col·lectius.

Un sistema de projecció amb pantalla gegantd’alta definició que garanteix la qualitat devisió dels continguts audiovisuals.

Un espai amb plafons explicatius amb textos iimatges que aprofundeixen i contextualitzenels continguts d’arquitectura, escultura i pin-tura del Pallars Sobirà. (La posada en marxad’aquest l’espai és prevista per l’any 2018).

CEDPIR

60 N A B I U S

A N A V I

També oferim i realitzen altres activitats ambel suport de l’equipament del Centre, com ara lasala interactiva per ordinador i projecció en parettàctil gegant per a cursos, seminaris i conferèn-cies, exposicions temporals, treballs de recercadocumental, i biblioteca digital tàctil (només per asocis) amb més de mig milió de llibres consulta-bles per temes i especialitats. En aquest momentcontemplem la realització de nous projectesaudiovisuals en fase d’elaboració relacionats ambla cultura i el territori.

Entre els continguts de les pantalles de nave-gació interactiva i de la pantalla gegant s’exposenles següents realitzacions,

Esglésies i ermites romàniques del PallarsSobirà (CAT/CAS). Sistema interactiu.

Pintura mural, pintura sobre taula i talles delPallars Sobirà (CAT/CAS). Sistema interac-tiu.

Símbols, interpretació de les claus de la sim-bologia del romànic del Pallars Sobirà(CAT/CAS). Audiovisual.

Romànic d’Àneu. Interpretació i descripciódels principals elements del romànic del terri-tori. (CAT/CAS/FRA/ENG/GER )

Romànic del Pallars Sobirà. Arquitectura,pintura i escultura (CAT). Audiovisual.

Romànic secret (CAT). Audiovisual.

Pintures murals romàniques de Sant Pere deSorpe (3D). (CAT). Sistema interactiu.

És un servei d’informació complementari a lasala de Món Rural del Centre, d’ús turístic i culturalde proximitat, donat que el visitant pot rebre infor-mació completa al lloc precís on es troba del poblede Son. La informació no remet al visitant a unaadreça WEB determinada sense cap tipus d’infor-mació directa, com és el cas de la majoria d’aplica-cions QR, sinó que en la consulta s’obté directa-ment el tema proposat en cadascun dels punts, enel lloc adequat, amb textos, fotografies i veu per ala descripció.

Aquest sistema, gestionat des d’un WEBespecífic d’aquesta aplicació, inclou 15 punts d’in-terpretació de lliure consulta amb el suport demòbils o tabletes.

Els punts QRSON també ens permeten laconsulta en diferents idiomes a més d’implemen-tar itineraris educatius configurats i modificablessegons els objectius.

La previsió de posada en marxa és previstal’estiu de 2018.

El punt d’interpretació QRSONInterpretació interactiva del territori

Funcions complementàries del Centre

www.pyrenea.com1 5 / 2 0 1 7 61

t

CurtÀneuUna finestra oberta al món

Segona edició dela mostra CurtÀneu

Després de l’èxit de la primera edició, lamostra CurtÀneu ha tornat a les Valls d’À-neu amb molta força i amb nous i potents

curtmetratges arribats de diversos països quehan estat projectats en els millors festivals delmón. En aquesta nova edició s’ha volgut donarun pas endavant en l’aprenentatge i coneixementd’aquesta interessant manera d’interpretar elcinema que representa el curtmetratge. Per aixòs’han programat films de més durada i i méscomplexitat al costat d’altres més fàcils i divertits.Tal com va succeir en l’edició anterior, hemcomptat amb la col·laboració de festivals impor-tants com el Filmets Badalona Film Festival, ElBCN Sports Film Festival que han preparat unaespectacular sessió esportiva, el festivalMostremp que ens porta cinema rural, el Festival

Inauguració del CurtÀneu 2016 al’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

La idea de la mostra continuasent la de portar al territoricinema de qualitat en format decurtmetratge. Projecció al’Auditori de MonNaturaPirineus a les Planes de Son.

A N A V I

Ramon Alaró. Director del CurtÀneu2

Fotos: CCVÀ

de Menorca i aquest any hi hem incorporat lacol·laboració amb el festival FICMA, FestivalInternacional de Cinema de Medi Ambient que esfa a Barcelona, amb la projecció de dos curtsrelacionats en aquesta temàtica, així com unapotent col·laboració amb l’Andorra Kids’ FilmFestival en la sessió familiar. Tot plegat, conside-rem els organitzadors, que s’ha realitzat una inte-ressant mostra amb, sessions variades plenesd’emocions que ha tingut una excel·lent acollida.

Les Valls d’Àneu han acollit, els dies 24,25i 26 de novembre del 2017 la segona edició

del CurtÀneu amb un programa seductor.Aprofitant la major implicació del Consell

Cultural de les Valls d’Àneu amb la mostra, eldijous dia 23, es va realitzar la sessió inaugu-

ral a la sala Àrnica del Consell Cultural.

FeMap

nombre de seus.Un element important en ladarrera edició ha estat podertenir, com a territori convidat, elPaís Valencià. Això ha permèsque molts músics valencianshagin pogut interpretar repertorisde l’antiga Corona d’Aragó, enuna col·laboració especial acor-dada amb la Generalitat

Valenciana, igual com el 2013 la vam tenir amb elGovern d’Euskadi i el 2014 amb el Govern dePolònia. L’acolliment d’altres cultures ens enriqueix iens dóna possibilitats d’escoltar músics i repertorisque potser no vindrien. I en aquesta línia treballaremper arribar a acords amb altres governs, possibilitatno sempre fàcil perquè per força ha de voler dir queel país convidat ha de córrer amb una part de lesdespeses. Però ho continuarem intentant i no defa-llirem en aquest propòsit d’obertura.

En el cas concret de les Valls d’Àneu, hi hempogut presentar el Cor de la Generalitat Valenciana,

FeMap

63

A N A V I

Fotos: Patricia Marquez

Josep Maria Dutrèn. Director del FeMap

2

Les bones sensacions de les Valls d’Àneu

Si un festival d’aquestescaracterístiques ja ésestrany que superi la vinte-

na de concerts, parlar de 34 muni-cipis el fa únic al món. I aquest fetl’hem de posar en valor perquè elfestival més gran el fan els munici-pis més petits, perquè més enllàde les capitals de comarca, alFeMAP hi ha municipis amb 70,130 o 200 habitants.

És aquesta col·laboració intermunicipal el queel fa gran, el que el fa únic, el que el fa envejat.Efectivament, aquest projecte és mirat amb envejaper altres territoris i, per descomptat, pels músics,que tenen la possibilitat gens habitual de fer un des-plaçament per poder fer tres concerts en dies con-secutius, en espais que no sofreixen competènciaterritorial atesa la gran magnitud del Pirineu, des delRipollès a Era Val d’Aran, passant per Andorra i laCatalunya Nord, on tenim un peu posat a LaGuingueta d’Ix i on esperem, en el futur, ampliar el

L’edició 2017 del Festivalde Música Antiga dels

Pirineus ha estat la mésgran de la història: 49

concerts en 34 municipis.

El llibre Vermell de Montserrat.Actuació inaugural a la catedral dela Seu d’Urgell. S’iniciava l’ediciódel FeMap més participativa.

t

62 N A B I U S

La idea de la mostra continua sent la de por-tar al territori cinema de qualitat en format de curt-metratge, de tot el món i de tot tipus, ficció, anima-ció, documental, natura, esportiu, experimental, itambé rural i, cosa transcendent, produït per per-sones i institucions de les Valls d’Àneu. Va adreçatprincipalment a la gent que hi viu tot l’any peròtambé reclama l’atenció del visitant que ve a gau-dir d’aquest entorn espectacular.

En un futur ens agradaria poder comptar ambmés producció local de qualitat sense oblidar lesexcel·lents produccions mundials. És en aquestsentit que hem fomentat el cinema des dels cen-tres educatius de les Valls d’Àneu (Escola LaClosa i SES Joaquim Morelló d’Esterri d’Àneu),que han participat activament en aquest projecte.Concretament, l’Institut SES Morelló hi ha presen-tat en aquesta segona edició un curt de ficció quevan rodar els alumnes de 4t d’ESO durant el curs2016-2017 dins de l’assignatura d’informàtica.

Curtmetratges CurtÀneu 2017Com he comentat abans, hem presentat una

cartellera espectacular de curtmetratges de totesles temàtiques. Per exemple, des del BCN SportsFilm Festival ens han arribat 8 curts que han mos-trat una gran sessió esportiva:

BergFieber / AlemanyaBig trouble in a tiny tent / AustriaBoys in the bugs / USAChemins de glace / QuebecMetronomic / FrançaNoriaki / Regna UnitWe’re the superhumans / Regna UnitPanyee FC / Tailàndia

Astrology Split / MalàisiaGarden party / FrançaNone of that / USAAmour Fou / Alemanya

Pyrinees, mito y ciencia / Espanya

Limites / Itàlia (guanyadora del festivalFICMA 2016)

La ficció ha estat la secció més abundant ambcurts molt interessants, entre d’altres:

Mr Invisible / Irlànda

The swing / Irlànda

Stutterer / Irlànda (Oscar 2016 almillor curtmetratge)

Marcianos de Marte / Catalunya

Madre / Espanya

90 grad Nord / Alemanya

Timecode / Catalunya (FinalistaOscars 2017 i llargament premiada)

De temàtica experimental hem projectat unespectacular curt titulat “Breaking point” de lamateixa productora alemanya que ens va sorpren-dre l’any passat amb el curt “Wrapped”.

Per la sessió de curtmetratges familiar s’hacomptat amb la col·laboració de l’Andorra Kids’Film Festival amb la projecció d’uns quants curtsadreçats a un públic de entre 6 i 12 anys.

Des de Mostremp ens han aportaran curts detemàtica rural.

I per finalitzar, cal remarcar que hem tingutproducció local. S’ha presentat el curt de ficciórealitzat pels alumnes de 4t d’ESO del curs 2016-2017 que duu per títol “SOM”, i el documentalhistòric “VALADREDO” escrit i realitzat per OriolRiart.

Pel que fa a l’animació hi hem presentat entred’altres:

S’hi ha projectat dos magnífics curts de temà-tica mediambiental cedits pel festival FICMA:

A N A V I

La mostra ara i mirant al futur

1 5 / 2 0 1 7

64 N A B I U S 1 5 / 2 0 1 7 65

A N A V I

Les Valls d’Àneu, des dels inicis del Festival el 2011, ha acollitamb passió el maridatge entre música antiga i patrimoni com ésel cas del centre espiritual de les Valls d’Àneu a Santa Maria.

tot un luxe perquè és un cor que no es prodiga gaire,ni tan sols al propi País Valencià, ja que és el corestable del Palau de les Arts de València, la seu deles òperes. És a dir, que és l’equivalent al Cor delGran Teatre del Liceu. La seva actuació a Valènciad’Àneu va ser memorable i hauran de passar moltsanys perquè tinguem l’oportunitat de repetir l’expe-riència, ja que per les seves característiques fapoques actuacions fora del Palau de les Arts i pràcti-cament cap fora del País Valencià.

Ara anem cap a la vuitena edició, que des delmes de setembre estem ja preparant. És probableque superem encara les xifres d’aquest any, i perdescomptat tornarem a fer tres concerts a les Vallsd’Àneu. Seran com sempre d’altíssim nivell i confiemque, com sempre, la gent d’Espot, d’Esterri, d’AltÀneu i de la Guingueta respongui i a més d’assistir-higaudeixi. Cada cop és més nombrosa l’afluència delsaneuencs i recintes com l’església de Santa Mariad’Àneu (Escalarre), amb bona música i plena de goma gom, permeten encara viure més intensament lessensacions que produeix el seu esplendor. Perquè labellesa de la música és més intensa si es fa en unentorn adequat i amb bona companyia.

El Festival se sent molt a gust a les Valls d’Àneu,se sent ben acollit, en mig d’uns paratges espectacu-lars, amb uns monuments inigualables, amb unagastronomia deliciosa i amb una gent que ens apre-cia. Per això ens agrada tant de ser-hi, per això cui-dem molt el tipus de concert que hi portem i per aixòens aboquem amb força per no decebre. Esperem,doncs, que el 2018, en la vuitena edició del Festival,puguem renovar totes aquestes bones sensacions.

Ara tot just fa un any, vaig rebre la pro-posta per encetar una secció de naturadins del Consell Cultural de les Valls

d’Àneu. La vaig acceptar sens dubte, i amesura que madurava la finalitat de la secció,tenia el pensament fixat amb les diversesmostres culturals que al llarg dels segles hanesdevingut lligades a les societats del nostreterritori aneuenc, i l’estreta relació que hanmantingut amb els aspectes biològics igeogràfics del nostre entorn, des de l’evoluciódel propi paisatge fins els canvis poblacionalsde moltes espècies que formen part de la nos-tra biodiversitat.

Com a integrants d’aquest territori, somportadors de cultura i vivim immersos ens unspaisatges on la natura esdevé la base fona-mental del nostre patrimoni cultural, per tantpodem afirmar que l’ésser humà és un éssercondicionat per la natura i per la cultura.

Per aquests propers quatre anys hem pla-nificat un programa que abraça diferents rep-tes i que esperem que de manera gradual uspuguem anar oferint.

D’entrada, amb la revista Nabius heurebut un calendari amb les dotze espècies

La secció de natura del

principals d’arbres del’Alt Àneu, uns arbres quede manera directa ens oferei-xen la matèria primera (el paper)que utilitzem per plasmar o il·lustrar la cul-tura nostrada, bé sigui en forma de llibre,revista o fulletons de difusió. Per tant pen-sem que el coneixement dels arbres és unbon homenatge aquests éssers vius tantestimats i que han servit de retruc a la ins-piració de molts autors que donen cos alnostre llegat narratiu. Al llarg dels propersanys volem que els calendaris siguin uninstrument il·lustratiu per donar a conèixeraltres espècies de la vegetació d’Àneu;arbusts, flors i herbes remeieres.

No voldrem deixar d’incloure un apar-tat de coneixement de la nostra biodiver-sitat, capsules formatives d’àmbit natura-lista de petit format, com ha estat laprimera proposta del curs de coneixementde les nostres voliaines, sense gaire èxitd’inscripció, potser les dates no varen ser

Vivim immersos ens uns paisatges on la natura esde-vé la base fonamental del nostre patrimoni cultural.

les propicies o bé la temàtica nova esdevenir prou motivadora.

Creiem però, que aquests éssersvius indicadors dels canvis globals a nivell

climàtic i dels usos del sòl es mereixen una petitapublicació en format línia consell, una unió entreuna proposta de cinc itineraris per conèixer lesvolianes més comuns del nostre Pirineu i aquellscamins i recorreguts sovint transitats per molts denosaltres.

Com a repte final, ens agradaria iniciar unapetita línia de recerca vers l’evolució del paisatgeaneuenc, un primer tast ofert pel geògraf AlbertPèlachs a les Aules Universitaries que podria serl’incipient inici d’un treball ampli vers el passat,present i futur de l’escenari paisatgístic del nostreterritori.

En resum, publicacions de petit format, for-mació de curta durada, i recerca, tres línies de tre-ball que desitgem que us siguin properes i viven-cials. Una nova secció oberta a propostes queens feu arribar i nous reptes per un futur més cul-tural i més sostenible.

A N A V I

Francesc Rodríguez. Naturalista ieducador ambiental

2

El paó de dia. Una extraordinàriavoliaina que com el seus congèneressón fidels indicadors dels canvis glo-bals a nivell climàtic

CCVÀCCVÀ

1 5 / 2 0 1 7 6766 N A B I U S

A N A V I

Ferran Rella. President del CCVÀ2

De la palanca al pont de pedra:

A N A V I

t

Fotos: arxiu FRF

fermesa, utilitat, bellesa.Els ponts són més importants que les cases, méssagrats i més útils que els temples, ens pertanyena tots i són iguals per a tots, sempre sensatamentconstruïts en aquells punts en què es creuen lamajor part de les necessitats humanes.

Ivo Andric(Un pont sobre el Drina)

nir, és clar, una exacta harmonia fixada a través d’u-na figura humana ben formada per tal de servar labellesa àuria. És tractava de trobar la quadraturadel cercle que tant valoraria Leonardo da Vinci i queva batejar amb el nom de “l’home de Vitruvi”.Segurament per tota aquesta excel·lència elsromans van acabar essent els grans constructorsde l’obra pública, ponts inclosos. Seran, sens dub-te, els pontifex maximus al servei de les col·lectivi-tats, de les dones i els homes que havien de supe-rar les fronteres fluvials.

Manllevo el títol d’aquest article de l’excel·lentllibre Els ponts de pedra de Catalunya (foto 2) delfotògraf Manuel Maristany, amb pròleg de l’historia-dor Antoni Pladevall publicat per la Generalitat deCatalunya l’any 1998. En els agraïments, cita enprimer lloc Joan Tous, figura singular de la fotogra-

fia catalana, amic delPirineu, del Pallars, deCardós i d’Àneu alConsell Cultural del qual ia través de l’amic CintoGabriel de Ribera deCardós, cedí el seu fonsfotogràfic que vàrem saberpresentar en sentit home-natge en el 2n catàleg del’Arxiu d’Imatges El fonsTous i les Valls d’Àneu(1935-1984)CCVÀ. Esterrid’Àneu 2003. Hi retrata nota-blement els ponts de pedrad’Esterri, d’Isil, d’Alós, deBorén-Àrreu, de la Torrassa, d’Espot id’Escart (foto 3). Sorprenentment, es des-cuidaria del pont que va d’Escalarre aUnarre, el pont més secret i menys visitatde la geografia aneuenca i que il·lustra laportada del meu llibre Les Valls d’Àneu (ElMèdol. Tarragona, 1993).

Cada riu té els seus ponts de pedrade referència i podria emmirallar-me en elde Besalú, en el de Vic, en el de Gerri obé en el de Còrdova, en el d’Alcantara oSegovia per posar alguns emblemàticsexemples. Viatjo una mica més lluny.L’agost del 2009 trepitjava el nou pont deMostar (Bosnia Hercegovina) i constatavala cita que “no hi ha coses més belles queaquelles que serveixen a la huma-nitat” i que “quan aquestes cons-truccions irreemplaçables i incom-

parables són destruïdes, el mónsencer les perd”. Ho diu bella-ment el llibret publicitari adreçatal visitant Old bridge Mostar(foto 4) que conté una seqüèn-cia extraordinària de fotogra-fies en què s’observa com elsanys 1992 i 1993, al compàsde la guerra dels Balcans, l’e-legant i admirat pont sobre elNeretva amb forma de crois-sant construït pels turcs l’any1566, es deteriora ràpida-ment fins a la seua mort elnovembre del 1993 (foto 5).

2

1

3

4

L’elegant i admirat pont sobre el Neretva amb forma de croissant cons-truït pels turcs l’any 1566, es deteriora ràpidament fins a la seua mort elnovembre del 1993 en el marc de la guerra dels Balcans

5

om que em semblen belles i sublims parau-les i, a més, em permeten relacionar la literaturaamb els ponts, prenc la mateixa cita per encapçalaraquest escrit que va fer servir la professora de laUniversitat Politècnica de Barcelona MontserratBosch en el seu estudi sobre els ponts medievalsdel Pallars Sobirà (foto 1). No obstant, cal consta-tar que dels nombrosos llibres que tenen com a pro-tagonista els ponts, el més famós de tots, traduït aquaranta idiomes i del qual se n’ha venut més decinquanta milions d’exemplar és Els ponts deMadison County (1992) de l’escriptor d’Iowa RobertJames Waller traspassat aquest mateix any.D’aquest conegut best-seller se’n va fer una adap-tació al cinema interpretada per Meryl Streep i ClintEastwood que en mitificà l’obra i n’eixampla la ven-da. Parlem de ponts i reculem al temps del romansper a copsar-ne la importància constructiva de laqual en són hereus els ponts de pedra de les nos-tres contrades muntanyenques.

Firmitas, utilitas i venustas. Aquestes eren lesmàximes virtuts d’un bon pont per a Marc PolióVitruvi arquitecte, escriptor, enginyer i tractadistaromà del segle I a.C. Seguia el clàssic proverbi“l’home es la mesura de totes les coses” i per aixòva considerar com a estimació de tota construccióarquitectònica les proporcions del cos humà. Deia amés que, sense simetria i correspondència, capconstrucció pot tenir un pla regular. Havia de conte-

C

Dalt del pont, esplèndidamentreconstruït l’any 2004 per tapar la ver-gonya de la destrucció, curull de gentque va d’una banda a l’altra com s’ha-via fet sempre durant més de quatre-cents vint-i-set anys, admirant jovesmusculats, intrèpids d’aventura quesalten des de la barana a la blavor delriu com herois moderns a la recercadel minut de glòria (foto 6), pensavaen la fel iç alegria del soldà turcSulejman el Magnífic el dia de la finalit-zació de l’obra o en el sumptuós ritualamb catifa estesa quan l’emperadoraustrohongarès Francesc Josep Id’Habsburg el traspassaria l’any 1910(foto 7). Reflexiu, des de la mateixa esquena del pont,talaiava enrere la història, llarga successió de fets edifi-cants i destructors i endavant, a tocar, el futur esperançadorper comprendre com diu el poeta i canta l’opuscle “el pontquedarà i nosaltres passarem”.

Parlem, és clar de patrimoni, del patrimoni que mor idel que viu encara, d’aquelles herències que hem rebutdels nostres avantpassats amb l’encàrrec de conservar-les, protegir-les i llegar-les a les generacions futures. Peròla condició humana, més enllà dels avatars naturals, éscruel i salvatge i, moltes cops, no entén el significat d’a-questa admirable proposta que és la convivència, el res-pecte i, sobretot l’amor als altres, a un mateix i a totesaquelles referències culturals que en conformen unacomunitat.

68 N A B I U S 1 5 / 2 0 1 7 69

A N A V I A N A V I

Ferran Lloret. Fundació Morelló2

Fotos: Arxiu Fundació Morelló

anys del

t

Els ponts de pedra i els d’Àneu també, constitueixuna d’aquelles particularitats culturals, que més enllàde la seua funció connectora i de relació, ordeixen latrama d’una ferma cohesió social. Diu Maristany en elllibre citat que “ molts pocs artificis sortits de les mansdels ésser humans superen l’arc en resistència, bellesai funcionalitat”. Transite-m’hi, doncs, admirem-los comobservaríem un aqüeducte, un castell, una església:les seues parets, els seus retaules i imatges, les seuescampanes; un paisatge, una muntanya, un arbre cente-nari, una dansa, un quadre... tal com escoltaríem unacançó, la veu poètica i el so dels animals, però, perdamunt de tot aturem-nos-hi un instant i, llavors, refle-xionem sobre la transcendència d’aquest patrimoni! i lanecessitat vital de conservar-lo.

L’emperador austro-hongarès FrancescJosep I d’Habsburgel traspassaria l’any1910.

joves musculats, intrèpids d’aventura salten des de la barana a lablavor del riu com herois moderns a la recerca del minut de glòria.

6

“Asilo Morello”1927-2017

Qui era Joaquim Morelló i Nart

Va néixer a Esterri d’Àneu, Valls d’Àneu(Pallars Sobirà) el 26 de setembre de1858, en el si d’una família acomodada.

Dels germans Morelló: Anton, Joaquimi Vicenç, Anton, l ’hereu,heretà una fonda i enJoaquim marxa quan era unnen cap a Barcelona i es lli-cencia en farmàcia el 1879.Poc després va obrir unafarmàcia i un laboratori a lamateixa ciutat, aconseguí unprestigi internacional amb lesseves preparacions, excel·linten investigacions farmacològi-ques adreçades al guariment de malalties pulmo-nars, creació de les famoses “pastilles Morelló”,que actuaven per inhalació i curaven tot tipus derefredats, tos, ronquera, bronquitis, asma i absces-sos pulmonars.

Va ser una persona molt vinculada al món cul-tural barceloní. Aconseguí la participació d’algunsdibuixants del moment en les sevescampanyes publicitàries per a lescapses de les seves pastilles, comara Santiago Rusiñol i Alexandrede Riquer. Va ser un gran aficionata l’excursionisme, la fotografia aixícom a l’escriptura i l’astronomia. El1910 va ser membre fundador de laSociedad Astronòmica deBarcelona. Va ingressar com a socidel Centre Excursionista deCatalunya el 9 de desembre de1903 on comptava amb un ampliestol d’amics entre els quals es tro-baven Lluís Llagostera, Juli Soler,Juli Vintró, Lluís Estasen, i JosepGalbany entre d’altres. També va

90

ocupar diversos càrrecs dins l’en-titat excursionista de la qual vaformar part de la Junta Directivael 1906 com a vocal, juntamentamb Ceferí Rocafort, AntoniAmatller, Josep Galbany i PereBasté. Va realitzar nombrosesconferències amb projeccionssobre els seus viatges, excur-

sions i itineraris com per exemple ladel 1904 sobre les Valls d’Àneu, el text de la qual,amb algunes imatges, va aparèixer al Butlletí delCEC en dos lliuraments i també, posteriorment,com a llibret independent. També va realitzar con-ferències sobre Burgos (1905), Roma (1917),Suïssa (1907).

A l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionistade Catalunya hi ha un fons on a més de les imat-

ges de les Valls d’Àneu, en lesquals hi ha nombrosos retrats delsseus habitants, hi ha altres foto-grafies de Catalunya i, en especial,de Barcelona, en què destaquenles de la construcció de l’Hospitalde Sant Pau. A més n’hi ha d’altresde ciutats espanyoles i europees,les quals en general centren laseva atenció en aspectes arqui-tectònics destacats o són vistesgenerals que incorporen personat-ges. Tot el fons està format, aproxi-madament, per uns 2.000 negatiusen plaques de vidre de 6x9 cm iper 100 positius de llanterna deprojecció de 8,5x10 cm.

70 N A B I U S

A N A V I A N A V I

1 5 / 2 0 1 7 71

Joaquim Morello va morir a Barcelona el 15d’abril de 1926. L’any 1925 Joaquim Morellódeixà un llegat testamentari i es creà la FundacióJoaquim Morelló, una institució benèfica que teniacom a funció donar asil als vells pobres i atencióals malalts pobres de les Valls d’Àneu, conegudapopularment com l’Asilo Morelló.

La fundació des dels seus orígens està regi-da, representada i administrada per un patronat,compost pels membres següents, l’Alcalde, elCapellà de la Parròquia i el Jutge Municipal (dePau) d’Esterri d’Àneu; el parent consanguini(home més pròxim del fundador), i cinc veïns de lavila d’Esterri.

En els diferents patronats destaquen el presi-dit pel Sr. Narcís Mata Dalmau que va adaptar elsestatuts a la Llei sobre fundacions privades, i elpresidit pel Sr. Fernando Lloret Ardiaca, en quès’adapta la Fundació als temps i a la legislacióactuals i on es va saber aprofitar el moment delcreixement urbanístic del poble, per dotar a laFundació de mes recursos econòmics per mitjad’una subhasta pública de les parcel·les obtingu-des en la reparcel·lació dels terrenys, complintamb la legalitat vigent i amb les autoritzacions per-tinents de la Generalitat, Hisenda, Ajuntament,etc., obtenint uns guanys importants per laFundació, que s’inverteixen principalment enimportants obres de rehabilitació de l’edifici quevan culminar en el 2016 amb l’obtenció de l’acre-ditació legal de Casa de Colònies amb 94 places.

Les darreres eleccions van ser a l’octubre del2014 i constitueixen l’actual patronat:

PresidentAntoni Morello Carrera (parent consanguini)VicepresidentFerran Lloret Riart (veí)SecretariaNeus Bardina Simorra (veïna)TresorerAlbert Gallart Brue (veí)VocalsRamon Villuendas Palobart (Alcalde)Antoni Costa Cambres (Jutge de Pau)Andres Rodriguez Morales (Capellà)Mariona Carbo Riart (veïna)Jordi Rey Huguet (veí)

Fundació Morelló

“Asilo Morello” Edifici Morelló

El 1927 es construeix l’edifici que havia de tenirla funció d’hospital. La seua primera funció va serrefugiar els mateixos habitants d’Esterri d’Àneudurant el gran aiguat de 1937. Més tard va ser utilit-zada pels refugiats de la Guerra Civil. L’any 1938,amb l’arribada de les tropes feixistes, va ser ocupatcom a quarter fins que es retiraren.

Durant els anys seixanta va ser utilitzat com acasa de colònies, fins que l’any 1969 es cedí per untermini de 25 anys a l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu,en un moment on es comença el moviment de l’a-grupació escolar a Esterri d’Àneu, i des de laGeneralitat es crea la primera Escola Llar deCatalunya, l’any 1972, que allotja durant la setma-na alumnes de la comarca amb un desplaçamentdiari llarg i difícil, a la vegada que també té la funcióde menjador escolar. El 1987 s’inicia de la mà delConsell Cultural l’Escola de Natura de les Valls d’À-neu que l ’any 1991 constituirà el Campd’Aprenentatge de les Valls d’Àneu que ofereix als

nois i les noies d’arreu de Catalunya la possibilitatde conèixer el patrimoni natural i cultural de lesValls d’Àneu a través de l’educació ambiental;actualment al voltant de 1900 alumnes anuals gau-deixen d’aquest servei. Al 2002 el ConsellComarcal es converteix en llogater de l’edifici pres-tant els serveis de menjador escolar i signant con-venis amb Ensenyament pel Camp d’Aprenentatge

Actualment l’Edifici Morelló, és la seu delCamp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu, s’utilitzacom a menjador escolar de l’Escola i l’Institutd’Esterri d’Àneu, com a Esplai durant l’Estiu i dónasuport a gran quantitat d’activitats municipals,Dansàneu, Esbaiolat, Ultra Trail Valls d’Àneu, etc...

L’edif ici en règim de l loguer al ConsellComarcal dóna feina directament a una desena depersones, sense comptar amb l’equip docent ques’encarrega del Camp d’Aprenentatge.

Actualment l’edifici té l’acreditació legal deCasa de Colònies amb 94 places.

Activitats de la Fundació

Parròquia d’Esterri d’ÀneuLa parròquia d’Esterri disposa d’algunes peces

artístiques del mobiliari sacre. Per tal de garantir-ne laconsevació i l’exposició pública, es construeix unavitrina de grans dimensions i s’ubica en un dels late-rals de l’església parroquial de Sant Vicenç.

Associació de Jubilats de les Valls d’ÀneuLa Fundació Morelló col·labora activament

amb l’Associació de Jubilats de les Valls d’Àneu.Equipaments per a la seu, tallers de memòria, ses-sions de manteniment físic i participació en diver-sos actes.

Consell Cultural de les Valls d’ÀneuPer tal de garantir la posada en marxa de les

Aules d’Extensió Universitària del Pallars Sobirà,

organitzades pel Consell Cultural de les Valls d’À-neu, la Fundació Morelló va col·laborar econòmi-cament en la seva primera edició.

Residència de la Gent Gran - Pisos i Menjador tutelatDes de la creació de la Residència de la Gent

Gran d’Esterri d’Àneu per part de l’Ajuntamentd’Esterri d’Àneu, la Fundació no ha deixat decol·laborar-hi, amb la compra de llits adaptats,diferent material de mobilitat i equipament diversper a la sala municipal de fisioteràpia.

Aquesta estreta col·laboració ha fet que desde la Fundació s’iniciés un dels projectes més t

Obres de construcció a l’hospital de Sant Pau de Barcelona.

La Junta presidida per Fernando Lloret a la sala d’actes del’Ajuntament vell d’Esterri d’Àneu.

Servei de menjadora l’Escola Llar.

72 N A B I U S 1 5 / 2 0 1 7 73

A N A V I A N A V I

importants que actualment es realitzen,es tracta de l’adquisició d’un espai atocar de la Residència que permet laseva ampliació i també amb la comprade part d’un edifici en aquesta mateixaubicació que ens permet iniciar un pro-jecte de pisos i menjador tutelats.

El projecte permetrà que gent gransense cap tipus de dependència o ambun grau molt baix de dependència,puguin passar temporades en aquestspisos per motius climatològics o simple-ment per millorar la seva qualitat de vida, demanera independent, però tutelada, aprofitant lainfraestructura existent a la residència i convertint-los en un servei més d’aquesta residència de ges-tió municipal. Tanmateix el menjador tutelat neixcom a idea que la gent gran amb les mateixescondicions de dependència esmentades, puguingaudir d’un lloc amb una dieta tutelada, que s’a-dapti a les seves necessitats i que els garanteixiun hàbits saludables, aprofitant també la infraes-tructura existent a la Residència.

Per tal de definir el model de gestió i lesnecessitats tècniques per poder d’una banda for-malitzar un model de gestió amb l’Ajuntament i perun altra banda encarregar un projecte de rehabili-tació dels pisos, i si s’escau d’ampliació i/o millorade la residència, es van crear des del 2015 dife-rents grups de treball, amb l’Ajuntament, amb l’ob-jectiu de definir que es vol fer, qui ho pot aprofitar icom ho hem de gestionar.

En aquest darrers mesos del 2017, estem tre-ballant juntament amb l’Ajuntament, per fer lesreformes necessàries a la Residència, per a la ins-tal·lació d’un nou ascensor que pugui donar serveia totes les necessitats comentades, és a dirResidència i pisos tutelats. Així mateix des delpatronat hi ha l’objectiu que durant el 2018 es rea-litzin les obres necessàries perquè puguin perme-tre transformar la primera planta de la part de l’edi-fici adquirit en tres nous pisos.

Àneu Espai CardioprotegitLa Fundació Joaquim Morelló va iniciar al 2015

un projecte per tal de dotar als diferents municipisde la Vall d’Àneu d’equips desfibril·ladors, així cominiciar formació a diferents nivells per utilitzaraquest equips.

Un desfibril·lador extern automàtic (DEA) ésun aparell electrònic portàtil que diagnostica i tractal’aturada cardiorespiratòria (que es detecta quan

una persona està inconscient i no respira normal-ment) causada per una fibril·lació ventricular (lla-vors el cor té una activitat elèctrica alterada queprovoca que no hi hagi efectivitat mecànica) o unataquicàrdia ventricular sense pols (en què hi haactivitat elèctrica i en aquest cas el bombamentsanguini és ineficaç). Aquest aparell genera unadescàrrega elèctrica que aplicada abans dels deuminuts de l’aturada cardiorespiratòria pot reactivarla funció cardíaca. Sincronitzat amb l’electrocardiò-graf, col·locant els elèctrodes sobre la caixa toràci-ca, provoca una descàrrega de corrent continu auna tensió de 200 a 400 volts durant unes mil·lèsi-mes de segon.

Aquests aparells, a causa de la seva simplici-tat, permeten que socorristes o persones inexpertssiguin capaces d’utilitzar-los amb èxit, ja que facili-ta les indicacions de forma verbal.

Equips DEA Espot. Parada Taxis (Adquirit per l’Associació deTaxis d’Espot)La Guingueta d’Àneu. Ajuntament (Adquirit perl’Ajuntament)Escaló (2018)Unarre (2018)Esterri d’Àneu. Parc de Bombers (adquirit pelsBombers Voluntaris)Residència Gent Gran. (adquirit per la FundacióJ.Morelló)Valencia d’Àneu. Ajuntament (adquirit FundacióJ.Morelló)Sorpe. C/ Major (adquirit Fundació J.Morelló)Isil. Plaça de l’Església (adquirit Fundació J.Morelló)Son (2018)Alós (2018)

Formació (Fins al 2017 hem format més de 100persones)Bombers Voluntaris (Parc d’Esterri d’Àneu,Espot i Llavorsí)Professionals de la residència de la gent gran ide la llar d’infants d’Esterri d’ÀneuPersonal dels Ajuntaments d’Alt Àneu, Esterrid’Àneu, Espot i la Guingueta d’ÀneuPoblació en general

Actualment la Fundació Joaquim Morelló arri-ba a acords amb ajuntaments i propietaris deDEA’s a les Valls d’Àneu per tal de unificar-los totssota el projecte Àneu espai cardio protegit, i dispo-sar d’un criteris de manteniment, revisió, garantia, isubstitució. Els principals criteris a seguir son:

Situar els equips amb la màxima accessibilitatpossible a tothom

Protegir tots els DEA amb caixes especials perintempèrie amb control de la temperatura, alar-ma sorollosa d’obertura i sistema de càmerafotogràfica.

Disposar d’un sistema de supervisió dels equi-paments, per tal de saber quan s’han obert i avi-sar així al SEM (Servei d’Emergències mèdi-

Formen part d’aquests acords: l’AjuntamentAlt Àneu, l ’Ajuntament Esterri d’Àneu,l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu, l’EMD deSorpe, i també els Bombers Voluntaris d’Esterrid’Àneu; i s’està treballant activament per tal queen formin part l’Ajuntament Espot i l’Associació deTaxistes d’Espot.

ques) i a les institucions o persones que esdecideixi. Utilitzar aquest sistema per compro-var-ne l’ús i fer-ne un correcte manteniment.

Cedir cada equipament als ajuntaments, per talde registrar-los a nivell de país, i que cada ajun-tament es faci càrrec obligatòriament del mante-niment del mateix, pagant una quota anual, pertal de verificar-ne el funcionament, actualitzar-loquan calgui, garantir un recanvi en cas de malfuncionament i en cas d’utilització, que puguitornar a ser operatiu ràpidament.

Cada equip es senyalitzarà amb un plafó indicatiu.

Es realitzarà un passamà informatiu

Es farà formació en cada poble on es faci unainstal·lació i un cop a l’any es farà formació con-junta en un lloc determinat.

Alumnes del Camp d’Aprenentatge en una de les sortidesnaturalistes de reconeixement.

El president de l’EMD de Sorpe, Josep Constansa, amb elpresident de la Fundació Morelló, Antoni Morelló, davant deldesplegable d’Àneu, espai cardioprotegit.

74 N A B I U S 1 5 / 2 0 1 7 75

Ramon BaylinaContxi Ciurana

2

Calendari Anavi

Hivern

Primavera

Estiu

TardorEl retorn a la vida

A la primavera torna la vida al’alta muntanya, flors, animals,papallones de tots colors, insec-tes de tota mena, els colors verdsintensos, la muntanya desperta iho fa amb les seves millors galesdesplegant tot un ventall de pos-sibilitats per a gaudir-la. Un fotò-graf gaudeix intensament enaquesta estació perquè cada diaque passa el paisatge canviaamb la certesa que cada dia seràmés bonic que l’anterior.

A l’estiu les Valls d’Àneu s’omplen de festes per tots elspobles i racons, no hi ha cap poble sense festa major. Peròl’arribada de l’estiu al Pirineu significa també gaudir d’una deles tradicions més boniques i antigues que es fan per aques-tes contrades: les baixades de falles, nomenades amb lamàxima distinció com a Patrimoni de la Humanitat, pels vol-tants de Sant Joan és un bon moment per apropar-se i conèi-xer la cultura que forma part d’aquestes valls.Temps de festes

La tardor és la estaciódels colors per excel·lència.S’hi aprecia tota la varietatcromàtica. Un espectacle ini-gualable per als sentits, qui-na meravella! Tot el Pirineués com un gran quadre pin-tat, un estol de paisatges deconte retinguts a la retina persempre més.

Festival de colors

La vida s’atura

Les Valls d’Àneu s’adormen, tot torna a la tranquil·litat en elsmesos amb els dies més curts. El color blanc es fa amo i senyor delscims, i també de les valls. La natura s’atura pausada però els paisat-ges hivernals són d’una bellesa extrema, radiants, salvatges, inhòs-pits, preciosos. Això no vol dir que no es pugui gaudir, una passejadapel bosc del Gerdar nevat és una experiència del tot recomanable.

Primer pla de sant Serni del noumural de Sorpe (© Centre deRestauració de Béns Mobles deCatalunya. Foto Carles AYMERICH)

víctima del furor d’aquesta, queel lligà al toro i escometé la bès-

tia, que l’arrossegà escales avall,fins a la mort. Dues santes donze-

lles el sebolliren modestament. A primers del segle V, segurament

coincidint amb la redacció de la susditapassio, Exuperi, bisbe de Tolosa, acabà la basíli-

ca començada per Silvi, el seu predecessor, i hi tras-lladà les despulles venerades del màrtir. La basílicaesdevingué una de les més importants del camí a SantJaume de Galícia. A Tolosa hi havia encara una altraesglésia dedicada al sant, la de Notre Dâme du Taur,

76 N A B I U S 1 5 / 2 0 1 7 77

A N A V I

Les pintures romàniques de la capçalera de l’església de Sorpe,

es pintures romàniquesdescobertes recentment a SantPere de Sorpe, que s’han d’es-tudiar conjuntament amb lesdel Museu Nacional d’Art deCatalunya i del MuseuDiocesà d’Urgell, obren novesperspectives d’interpretació delprograma d’imatges de lacapçalera de l’església, de granenvergadura exegètica, doctrinal ieclesial. La més important d’aques-tes descobertes és la d’un mural a lapared sud, a la part superior del qual hi havestigis de l’escena de lluita de sant Miquel ambel drac, sota la qual, gairebé sencer, es representa unepisodi de la vida de sant Serni o Sadurní, evangelitza-dor de la Gàl·l ia, bisbe i màrtir de Tolosa deLlenguadoc.

Serni o Sadurní hauria nascut a la ciutat grega dePatràs, vers el 208, i com a bisbe novell hauria vingut aTolosa durant el consulat de Deci i Grato, és a dir capel 250, quan un decret imperialcompel·lia els cristians a sacri-ficar als ídols. A més de la pas-sio o relat del seu martiri, enparlen Cesari d’Arles i Gregoride Tours. La seua llegenda diuque era deixeble del Baptista ique hauria estat enviat a laGàl·lia amb altres deixebles. Enparlen també Sidoni Apol·linar iVenanci Fortunat.

Segons la passio, tot justarribat a Tolosa, es posà a predi-car. Davant de la seva fe i del seucoratge, els oracles restarenmuts a tota la ciutat. Un dia que alcapitoli es preparava un sacrificials déus pagans i Sadurní hipassà, aquests perderen l lurpoder i la turba, enfurida, volguéobligar-lo a sacrificar un toro sal-vatge als ídols; en negar-s’hi, fou

A N A V I

Montserrat Pagès. Antiga conservadora del MNAC2

a la llum de les noves descobertes

El nou mural deSorpe, recentment descobert (© Centre de Restauracióde Béns Mobles de Catalunya. Foto Carles AYMERICH) .

L

t

Frontal de Sant Sadurní de Rotgers(© Museu Episcopal de Vic)

imatges, el col·legi potser augmentat amb lapresència d’altres sants, però, en tot cas, Pere, eltitular, i Pau, pilars de l’Església occidental hi hau-rien ocupat un lloc preeminent, com a Sant Pere delBurgal o Santa Maria de Taüll. Pere, a més, és undels apòstols que amb Andreu i un tercer, segura-ment Joan, en un d’aquests arcs, mena la barca del’Església.

El nou mural de Sorpe, amb l’escena prèvia almartiri de sant Serni situada vora l’absis meridionalpermet inferir que en aquest hi hauria representadal’escena del martiri. L’exemple major de l’absis cen-tral de Sant Vincenzo a Galliano, on el martiri delsant titular figura sota les imatges teofàniques de lavolta, reforça la nostra hipòtesi. I, és més, el fet quea la capçalera de l’absis meridional de Sorpe hihagués representat el martiri de sant Serni, permetinferir que, probablement, a l’absis septentrional hihauria representat el martiri de Pere i Pau, com aSanta Maria de Barberà. Aquest no podia ser repre-sentat a l’absis central, on hi havia el col·legi apòs-tolic, tal com les imatges de sants dels arcs triom-fals (tot i que molt esborrades) corroboren. Per tant,el martiri de Pere i Pau, que en l’església occidentali sobretot des de la reforma gregoriana sempre vanassociats, només podia ser representat a l’absisseptentrional.

En situar el martiri de sant Serni a la capçalerade l’església, el programa d’imatges equipara elsant tolosà, l’anomenat apòstol de la Gàl·lia, al delsapòstols, en plena correspondència amb els postu-lats de la reforma gregoriana, tot posant en relleu elrellevant llegat cultural, d’època vigisòtica i carolín-gia, tan important, de l’Església d’Urgell.

1 5 / 2 0 1 7 7978 N A B I U S

A N A V I

Neus Birbe. Sòcia del CCVÀ2

t

antigament Sant Sernin du Taur, aixecada al llocdel seu martiri.

El culte al màrtir tolosà es difongué de pressa,tant a la Gàl·lia, com a Hispània; és mencionat atots els calendaris mossàrabs i la seua festa apa-reix en tots els llibres litúrgics, a partir del famósOracional de l’Església de Tarragona, d’èpocavisigòtica. Amb la reforma carolíngia rebé un nouimpuls, incrementat quan s’establiren les rutes depelegrinatge. La importància del seu culte a la diò-cesi d’Urgell prové tant de la pròpia catedral, on hihavia un cicle mural que li era dedicat, del segleXIII, com de la influència i prestigi de l’antiga ipoderosa abadia de Sant Serni de Tavèrnoles.

La iconografia del mural de Sorpe, per bé queclara i diàfana, és força insòlita i, per tant, de granvalor. La imatge més habitual del martiri de santSerni és la del sant, lligat pels peus al toro perquèl’arrossegui, com en un dels capitells del claustrede Moissac, o, més freqüent encara, arrossegant-lo, com al frontal de Sant Sadurní de Rotgers(Museu Episcopal de Vic) i al sarcòfag de Saint-Hilaire, prop de Carcassona. El que es mostra alnostre mural és el moment previ, aquell en quèSerni, dret davant del capitoli de Tolosa i negant-se a sacrificar als ídols, beneeix el toro, una bèstiaenorme situada dins del capitoli, una gran i luxosaconstrucció arquitectònica.

Per la tradició de la pintura romànica, que perregla general situa el col·legi apostòlic a l’absiscentral, sota la imatge del Crist en majestat, i perles figures, avui mig esborrades, pintades a la partinferior dels arcs triomfals, es pot afirmar que bensegur a Sorpe també hi hauria hagut aquestes

Sarcòfag de Saint-Hilaire (© www.romanicocatalan.com)

A N A V I

gnasieta de Ferdinand i la senyora Palmira deSansi el tocaven al cor de l’església d’Esterri quanjo era una adolescent i mossèn Canturri deia la mis-sa. Escultor, m’havia explicat la meua mare, quetambé el tocava, i la Sra Palmira havia format uncor de noies que a l’hora de la missa els agafava elriure i feien enfadar a mossèn Manel. Més enda-vant van baixar l’harmònium al presbiteri, i allà es

va quedar fins aquell estiu.A l’agost, cada divendres a la tar-da hi havia missa a Sta. Maria.Els darrers anys, s’havia anat

fent habitual que M. Teresa can-tés l’Ave Maria de Shubert o el de

Gounod i alguna altra peça per l’ofertori o la bene-dicció. Però si volíem acompanyament calia traslla-dar l’harmònium d’Esterri a Santa Maria d’Àneu.Aleshores Josep de Besso va aparèixer amb el seujeep i un remolc i ens va portar l’harmònium delpoble a l’ermita, on ha restat fins ara.

Fotos: Josep M. Turon/CCVÀ

Sense la tapa frontal i sota la coberta s’ende-vinen esgrogueïdes les tecles gastades delvell amic. Les mans al teclat i els peus als

pedals, el pedal dret ja no ofereix resistènciai resta enfonsat. Per més que provi d’estirarles vàlvules, l’harmònium no sona perquè elmecanisme del vent està trencat. Res i ningú

van preveure que les aigües del Noguerapodien fer malbé la fusta que havia sobrevis-

cut a la guerra. Ell, que des del cor haviavist com es desplomava el retaule barroc del’església de Sant Vicenç, havia d’emmudir

ara després de gairebé vuitanta anys.

L’harmònium que havia tocat Ignasieta de Ferdinand, Palmira de Sansi i el mestre Escultor, s’escolta de nou a Santa Maria d’Àneu.

IRetrat d’Ignasietade casa Ferdinandd’Esterri d’Àneu.

LÕharm�nium

1 5 / 2 0 1 7 8180 N A B I U S

A N A V I A N A V I

Noemí Busquets. Membrefundacional d’ArtÀneu

2

ÄneuFest Fotos: Oriol Riart

Avui, a dos anys dels últimsaiguats que van fer emmudirl’harmònium, el mossèn ha repartitels gojos abans de començar lamissa amb la idea de cantar-los alfinal. “Sou de gràcia tota plena vida illum dels pecadors”. Ni que hagués-sim cantat a un to els uns dels altresno hauria sonat pitjor. El cas és queels uns entonaven els gojos antics iels altres els nous. Al f inal elmossèn, veient que no ens en sortí-em ha proposat un recitat però mas-sa tard perquè alguns que havienenfilat el cant no podien parar men-tre els que recitaven anaven a des-temps...Trist.

Aquells que vam descobrir elcountry i la nova cançó a cops deguitarra en el sí d’un moviment ecle-sial de base, ara trobem a faltar lamúsica que els moviments de joveshavien sostingut durant molts anys:als esplais, en els moviments dejoves estudiants, trobades de jovesde Montserrat, en les pregàries deTaizé....En aquell ambient vam crèi-xer esperançats que l’Església tam-bé la formàvem nosaltres els laics. Ien aquell context, quan arribavenles vacances, ens semblava naturalacudir a la missa aportant allò quesabíem fer: cantar i acompanyaramb l’instrument que teníem a l’a-bast. En aquells anys, la música il’àmbit religiós anaven de la mà.

Si amb escassos recursos, lesparròquies de les nostres vallshavien finançat retaules tan rics,com no ho havien de ser els cantsdel poble en els oficis, que eren elpunt de partida de qualsevol cele-bració? De què serveix salvar elpatrimoni arquitectònic si no elposem al servei de la gent, tambédels creients? Per què no hi hamúsics ni a la missa de la festaMajor?

LÕharm�niumL’ÄneuFest és un festival al cor dels Pirineus que recull

diferents estils de música i disciplines artístiques en unmateix espai. És fruit de la il·lusió i la creença sincera

que la cultura i les arts són les eines del futur i del present.Ricard Castellarnau com a president, Oriol Riart com a secre-tari i jo mateixa, Noemí Busquets, ens hem associat amb elnom d’ArtÀneu i apostem perquè la música, les arts i el patri-moni cultural siguin els eixos vertebradors del nostre territori.Estimem la terra que ens ha vist néixer i créixer i creiem fer-mament en el potencial del nostre territori i la nostra gent.

Som una associació cultural, artística i patrimonial senseànim de lucre i el nostre objectiu és promoure experiènciesculturals. Som coneixedors nats dels atractius de la zona isabem també que el turisme familiar, objectiu principal alPallars, s’interessa per l’art, a més de gaudir del riu, de la neui dels bells paratges. Ja fa anys que el sector primari com afont principal d’ingressos ha anat deixant pas al terciari, enconcret als serveis turístics que mantenen l’economia pallare-sa. ArtÀneu vol contribuir a aquest nou teixit socioeconòmicamb l’oferta d’un entreteniment de qualitat. Ens adaptem alstemps actuals igual que ho van fer els nostres avantpassats.

La cultura forma part del nostre patrimoni immaterial, delconjunt d’arrels que ens nodreixen i de l’arbre territorial delqual formem part. ArtÀneu no n’és un fruit qualsevol, no és elresultat que deriva d’un conjunt d’accions aleatòries, sinó elresultat del cultiu de l’art que els nostres grans han anat sem-brant i fent créixer. Som el fruit d’una contrada que ha treballatperquè la seua gent s’estimi les seues particularitats i lesexpressi dins d’un marc artístic.

Escolta amb el cor, sent la música

la cabritada del Pirineu

Romano Enrique, durant l’ÄneuFest 2016

L’ÄneuFest neix deldesig de sumar riquesa alnostre patrimoni. Vam escollirel 20è aniversari del DoctorMusic Festival (data assen-yalada per a moltes i moltspallaresos) i vam estrenarl’ÄneuFest el 16 de juliol del2016 al recinte firal d’Esterri,amb més de 16 hores ininter-rompudes de música i espec-tacles. Comptàrem amb lacol·laboració de l’associacióEstarna, pel que fa a l’am-bientació i la decoració. Hihagué concerts i artisteseclèctics com Vaxons, Romano Enrique, Cia.Ultraviolet, Cia. Fratelli, Escola de Músics del Pallars,Max Acústic, Batucada Kina Creu, Esperanceta,Anisakis, El Oso, La Trocamba Matanuska, ArtNow, DjLomarceloo, Detz Creacions, etc. També vam tenirparadistes artesans de mel, cervesa, sabates, objec-tes de fusta, tomàquets en conserva, tallers de pinturamural i de la Caravana Xisqueta. A més a més, s’hi vapoder dinar i sopar en un espai habilitat amb taules ibancs.

La segona edició ha tingut lloc el 10 d’agost del2017 en un espai íntim i molt acollidor com és el Jardíde casa Gallimó. Alhora, ha estat el tret de sortida dela festa Major d’Esterri. Hem apostat per un formatmés petit però amb la mateixa qualitat i amb artistes de

la zona. Noemí Busquetsamb contacontes de laCambuleta i la pintura muralamb els més petits.L’agrupació juvenil gralleraEls Petacanyes, amb unacercavila f ins al jardí deGallimó. El grup Tirapajazz,amb versions de jazz, soul,blues i d’altres, nascut al pri-mer ÄneuFest i integrat perprofessors de l’Escola deMúsica. I hem comptat tam-

bé amb la presència de Jordi Bardella, cantautor gor-mand que va presentar-nos el seu últim disc, acom-panyat de Marta Arnaus.

Estem disposats a seguir treballant i a posar pedrasobre pedra per construir-nos en el temps. Crear l’as-sociació ens ha ensenyat de primera mà la importànciade la comunicació i cada dia aprenem nous recursosper enfortir l’entesa. Continuem amb força, ara mateixamb la cocció d’unes micro-càpsules artístiques.Estem oberts al diàleg i a les col·laboracions, creiemque fent-ho en comunitat és com més sinergies sesumen i això ens fa grans. Els nostres desitjos concretsper a l’ÄneuFest és poder seguir celebrant-lo any rereany i contribuir així a l’enriquiment del nostre patrimonicultural, que tant ens omple.

La Trokamba Matanuska, en el seu concert a l’ÄneuFest 2016

Noemí Busquets, contacontesLa Cambuleta, ÄneuFest 2017

1 5 / 2 0 1 7 8382 N A B I U S

A N A V I

Des del punt de vista eclesiàstic els dega-nats eren les divisions territorials i administra-tives dels bisbats. A la vegada, cada deganatestava subdividit en parròquies, on l’esglésiamés important esdevenia la seu del deganat.El bisbat d’Urgell tenia sota el seu domini elssegüents deganats: Cerdanya, Berga, Vall deLord, Urgellet, Urgell, Tremp, Montenartró,Vall Cardós i Valls d’Àneu. Al capdavant delsdeganats hi havia el degà, que acostumava aser el rector d’una de les parròquies mésimportants de la regió. Entre d’altres, una deles funcions principals del degà era la derepresentar el bisbe en aquest territori menor.També era el responsable de l’administració igestió del deganat en el seu dia a dia, inclo-ent-hi la justícia eclesiàstica1, excepte elsdelictes criminals gravíssims i les causes civils

A N A V I

Oriol Riart. Historiador2

Fons del Deganatde les Valls d’Àneu de

l’Arxiu històric de les Valls d’Àneu

Acta de l’elec-ció de BernardíCarrera com aDegà de lesValls d’Àneu(04/02/1612).

matrimonials. En aquests casos la justíciaanava a càrrec del bisbat.

El deganat d’Àneu va ser creat al S XI icomprenia els pobles d’Esterri, on s’hi ubicavala seu a la parròquia de Sant Vicenç, Alós,Àrreu, Berrós Jussà, Berrós Sobirà, Borèn,Burgo, Cerbi, Dorve, Escalarre, Espot,Estaon, Gavàs, Isavarre, Isil, Jou, Llavorre,Son, Sorpe amb el Mas de Bruguera, Unarreamb el Mas d’Aurós i València d’Àneu. Méstard, a partir del concordat de 1851 els bisbatss’organitzen territorialment en arxiprestats, toti que al d’Urgell el canvi no s’esdevé fins acomençaments del s XX2.

Aquest clergat, segons l’acta de la visitarealitzada pel bisbe l’any 1697, s’organitzavade la següent manera: hi havia 22 parròquies,amb 101 beneficis anomenats “conrectories”,

que eren proveïts pel bisbe, per concurs, en fills de laparròquia respectiva i a presentació dels prohoms decada lloc, que compartien les responsabilitats espiri-tuals i compartien les rendes parroquials; el Consell,format per 24 membres escollits entre els conrectors.D’aquests 24 n’elegien dos cada any, els “brassos decort”; el seu ofici durava dos anys, de manera que sem-pre n’hi havia 4, dos de vells i dos de nous. I finalment,d’aquests 24 membres s’escollia el degà3 pel procedi-ment del “redolí”: cada prevere escrivia el nom de l’ele-git en un paper xicorrí o redolí i el dipositava, després,en un recipient preparat especialment per a l’acte4. Elconrector proposat havia de ser aprovat pel bisbe i queconservava aquest càrrec tota la vida.

Aquesta organització reflecteix una peculiar orga-

nització eclesiàstica força autònoma que juntamentamb els usos, costums i privilegis que tenien les Vallsd’Àneu, va suposar no pocs conflictes amb el bisbat,alguns dels quals queden ben reflectits en la documen-tació custodiada a l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu.

El fons del Deganat de les Valls d’Àneu té unaextensió de 0,35 ml, amb un total de 342 documents,amb unes dates extremes que van des del 1526 al1888. Tot i ser més aviat reduït, si que ens dona moltainformació no tan sols de l’organització eclesiàstica d’À-neu sinó també el recel que despertava al bisbatd’Urgell, del dia a dia de la comunitat i també dels con-flictes dins la mateixa.

A la pàgina següent us oferim el quadre de classifi-cació del fons del Deganat de les Valls d’Àneu.

1. Palau, Josep M.: Tesi doctoral El bisbat d’urgell a l’inici del segle XIV (a través de la visita pastoral de 1312 a 1315); Director Dr. Ignasi J. Baiges i Jardí, Universitat deBarcelona, 2015. Pàg. 86. Consultat a: www.tdx.cat/bitstream/10803/390948/11/Volum_I.pdf. 2. Burgueño, Jesús: “La divisió eclesiástica en arxiprestats a Catalunya”,dins de Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 60, 2005. Pàg. 13. 3. Moliné, Enric: “Organitzacions eclesiàstiques autònomes al Pirineu durant l’anticrègim: les Valls d’Àneu, de Boí i d’Aran”, dins d’Urgèlia, 5, 1982, pàg. 331. 4. Rella, Ferran: Les Valls d’Àneu. Tarragona: Edicions El Mèdol, 1993, pàg. 25.

Nomenament deJaume SansiRamon, prevered’Escalarre, coma Degà de lesValls d’Àneu(13/10/1576)

t

Detall de la signatura de SançSansi Ramon, notari d’Esterri,en l’acta de l’elecció deBernardí Carrera com a degàde les Valls d’Àneu. 1612.

ARXI

U H

ISTÒ

RIC

DE

LES

VALL

S D

’ÀN

EU

ARXI

U H

ISTÒ

RIC

DE

LES

VALL

S D

’ÀN

EU

Detall de l’acta de l’elecció deBernardí Carrera com a Degà de

les Valls d’Àneu (04/02/1612

1 5 / 2 0 1 7 8584 N A B I U S

A N A V I

CCVÀ.2

Entre el luxe i la necessitat

A N A V I

Fragment del docu-ment sobre lesGracies concedidespel Bisbe d’Urgell alClergat de les Vallsd’Àneu a partir d’unsínode (21/04/1574 –28/04/1574).

T Í T O L

Classificació del fons del Deganat de les Valls d’Àneu

ARXI

U H

ISTÒ

RIC

DE

LES

VALL

S D

’ÀN

EU

gurar CRISÀLIDE en què, tal com indicar l’artista SergiMas l’estil artístic de Toni no es pot trobar en cap altreescultor, ja que el seu caràcter primigeni no pertany a capisme actual conegut. El seu imaginari petany bàsicament al’art popular tradicional que pren forma a partir de la seuamemòria i de la seua fèrtil sensibilita.

L’artista mateix , en el seu emotiu i transcendent parla-ment, explicava com fou possible una transformació sem-blant, la mateixa que apareix en l’evolució de la papallona ique dóna nom a l’exposició. Una perfecta simbiosi entre elmón viscut de la infantesa i contemplat amb la visió exte-rior, quan els ulls complien la funció de transmetre infor-mació al cervell i, la d’aquella imprescindible mirada sub-jectiva, introspectiva i de remembrança. Records d’estriscasolans, ramaders i agraris que tan bé a sabut concretaren el seu repertori creatiu. Aproximeu-vos-hi i observareucom les disfuncions no exclouen la creativitat poden, tot alcontrari, esdevenir-ne un luxe i una necessitat.

Toni Gonzàlez ManresaLes disfuncions de la creativitat

d’un artista pirinenc

La imaginació és el principi de lacreació. Imagines el que desitges,persegueixes el que imagines i,finalment, crees el que persegueixes

George Bernard Shaw

Toni Gonzàlez amb la seua filla a tocar d’unapart de l’obra. Foto: Joan Blanco

La gent d’Àneu acompanyant Toni a les escales del ConsellComarcal de l’Alt Urgell en la inauguració de l’exposició Crisàlide.Foto: Raül Valls

En l’obra artística de Toni Gonzàlez Manresa, fill decasa Redó de Sorpe, el luxe i la necessitat s’hi ager-manen de forma harmònica i arravatadorament sen-

zilla. La gent d’Andorra, on viu actualment després decasar-se amb Rosa de Cal Jordi de Ronsol de la parròquiade Canillo i on té el seu taller, prou que el coneixen com apersona i també com a artista pirinenc. És inicialment l’ar-tista que s’enduia, amb originals creacions, el premi nacio-nal de pessebres. I el mateix que a través de diversesexposicions ha desenvolupat un estil propi i únic que neixen el reialme del sentits tal com ens indica el professorErmengol Puig.. També és ben conegut a La Seu d’Urgellon ha expressat admirablement tot els seu bagatge artísticque els aneuncs, un bon sarpat (vegeu la foto), vam poderadmirar en la inauguració de CRISÀLIDE a la Sala d’actesdel Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

L’any 1983, com indica l’opuscle que presenta l’actualexposició, Toni patiria un greu accident que li va fer perdrela vista, la mà esquerra i una bona part de la oïda. Ladesgràcia, com vulgarment se’n diria, li despertà la per-cepció de la seua creativitat artística i s’hi incorporà tot ununivers conscient o de consciència cosa que li ha atorgatla unitat personal i la identitat pròpia que ha senyorejat enles seues exposicions Recuperació I, Recuperació II,Recuperació III i en aquesta esplèndida i acabada d’inau-

el favor, el suport, la comprensió i la calidesa talcom feia el dramaturg romà Terenci amb els seuslectors. Feu –deia, que la vostra benevolençaaugmenti les ganes d’escriure del poeta, i enten-gueu la importància absoluta que tenen, en lavida de les persones , les arts de l’entreteniment“perquè si manquen els gaudis, quin sentit téaquest món voluble i fal·laç?.

La meitat de la bellesa depèn del paisatge,l’altra meitat de qui el contempla. Podem admirarel Dansàneu 2017, un exercici pletòric de culturapausada, constant, sense estridències. Parlem desuperació, de vàlua, de dignitat, d’hibridació enels continguts, de quotidianitat festiva, de forma-ció de dansa, de música, de patrimoni, d’exhibiciócomuna de l’anima i del cos.

Us invitem, doncs, a participar-hi, a engrandirla llegenda d’un Dansàneu digne de lloança, queinstrueix i ensenya alhora, que busca per sobrede tot una consistència cultural compassada, ambritme constant i passió ininterrompuda i que fuigde les manifestacions tumultoses i agitades. ElDansàneu 2017 fa pòsit, substrat per al futur.Acolliu-lo de grat, valoreu-lo i difoneu-lo a cor.

Ens sembla escoltar la clàssica veud’Homer qui admirant la pantomina, és a dir ladansa i la música deia: qui veu aquest especta-cle després se’n torna joiós i més ple de ciència.Que així sigue.

1 5 / 2 0 1 7 8786 N A B I U S

e la mà del Dansàneu 2017 la dansa,la música i el patrimoni, es convertei-xen en una tríada cultural indissocia-

ble, tres elements culturals vinculatsentre sí, agermanats, fusionats en un

projecte organitzat pel Consell Cultural de lesValls d’Àneu engrescador i comú de territori(Ajuntaments d’Àneu i de Sort, Entitats MunicipalsDesentralitzades, Consell Comarcal del PallarsSobirà) d’institucions (Generalitat deCatalunya, Diputació de Lleida-Institut d’EstudisIlerdencs, Món Natura Pirineus de Son,Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Parc Nacionald’Aigües Tortes i estany de Sant Maurici) i de per-sones. Un Dansàneu 2017 que reclama l’atencióno només dels que viuen al Pirineu, al Pallars i ales Valls d’Àneu, dels que el porten en el seu cor ien el seu pensament des de la llunyania, tambésol·licita la complicitat de tots aquells que se sen-ten seduïts pel seu paisatge, per la seua cultura,per la seua humanitat

Presentem avui el 26è Dansàneu bategantdesprés de tants anys renovat, enèrgic i atractiu,escampant des de les alçades moments carre-gats de màgia intensa. Esdevé ja un espectacletotal com a síntesi i sublimació d’excel·lència cul-tural, de qualitat indispensable.

Demanem a tots aquells a qui la saba vital dela dansa, la música i el patrimoni els recorre el cosi, que en comprenen la importància i significaciócom a elements imprescindibles de cohesió social

A N A V I

Ferran Rella. President del CCVÀ2

Dansa,música i

patrimoni,la tríada cultural

DBo i respirant encara totes les danses ballades, us explicaré la feina

que un cop més hem pogut elaborar conjuntament amb els centres,que també enguany han participat amb il·lusió en aquesta Setmana

de Dansa a les Escoles, al Dansàneu. I amb il.lusió, esforç i resultats tam-bé han participat els joves de l’escola de música d’Esterri amb la complici-tat de l’Ignasi Ros.

Amb voluntat de continuïtat, tant pel que fa al treball psicomotriu i al tre-ball coreogràfic, tant pel que fa a la recuperació de memòria com a l’obertu-

ra present cap altres territoris, en aques-ta edició vam decidir seguir ambalgunes danses apreses el cursanterior com amb la incorporació

d’altres balls que hem cregut impor-tants pel seu sentit de festa i tradició

que emmarca aquest festival aneuenc. Hem incorporat el xotis català, lasardana curta, la xampanya i, amb el permís i suport d’en Miqui Giménez,el Ball Pla de les Falles d’Isil.

La metodologia global per a cada sessió consistia en un primermoment explicar de manera genèrica i posar en context a l’alumnat sobreel procés de la setmana des d’una visió del treball que es realitzava als trescentres, així mateix es feia una breu observació-reflexió sobre la feina fetael dia anterior; després, asseguts en rotllana, expliquem els continguts con-

Setmana de Dansa a les Escoles

A N A V I

Anna Jarque. Directora de la Setmanade Dansa a les escoles-Dansàneu

2

La formació

t

1 5 / 2 0 1 7 8988 N A B I U S

A N A V I

Adrià Grandia. Responsablede formació del Dansàneu

2

crets de la sessió i elmotiu d’aprenentatgeper fer-ho d’aquellamanera, és a dir, en el

moment que a la perso-na se li explica no només

continguts sinó el perquè del’enfocament metològic, la

intenció i objectiu per fer-ho deforma específica, l ’alumnecomprèn i es predisposa peraquesta intenció i per aquestobjectiu que li has explicat. Estàclar que en cada sessió has dedonar intencions i objectius dife-rents per aconseguir i provocar l’evolució pedagò-gica pretesa. Ja dempeus s’inicia l’escalfamentfísic i espaia en el qual s’anirà agafant més con-fiança i hàbit adquirit, això és per exemple, us endic dos, un: mantenir una actitud corporal serena iesquena activa per tal de mantenir-se oberts iconcentrats per al treball, dos: mantenir rotllanaper a mantenir la mirada mutua de grup (tant delprofessor com de l’alumnat) avançant rítmica-ment per l’espai per a compaginar concentraciómusical-coreogràfica i alhora el gaudir del gest i ladansa des d’uns moments de control i quasi-diversió-l l ibertat per al dansaire en aquellmoment. I dic dansaire perquè just en aquell ins-tant és quan comencen a sentir i a viure aquestarealitat. Tot seguit ja s’incorporen o es repassen

diverses danses en les que anirem avançantsegons el grau de dificultat, prenent cada vegadaa diferents alumnes que acompanyen al mestreper a primer mostrar la coreografia, i després elscompanys, i primer sense música per a poder fertantes parades com calguin, i després ja ambmúsica descobrint màgicament com encaixa totplegat. Anirem compaginant i tenint en compte laformació espaial de cada dansa-ball i el seu ritmeper a tenir en compte la dinàmica general de totala sessió pequè es mantingui activa i atractiva.

Bon curs i bona dansa-Dansàneu!

A N A V I

Semblen preguntes senzilles, fins i tot retòriques, però de ben segurque hi ha un rerefons no tan obvi en aquestes qüestions. I és quecom ensenyar l’essència i la passió que ens ha enganxat a allò que

avui en diem música tradicional? Podriem pensar que és impossible, ina-bastable per la seua complexitat. Les generacions se succeeixen i la tradi-ció continua viva, està clar. Però per continuar viva cal que la tradició estransformi, que es transfiguri, que evolucioni. També cal que dins aquestaevolució allò que hem determinat com “essència” es mantingui. Ja som alcap del carrer! Què és doncs l’essència de la música tradicional? On és?Tan si ho mirem del dret, afirmant que de la mateixa manera que tenim llen-gua materna, la música tradicional és l’expressió més natural. O si homirem a l’inrevés i com va dir Goethe: “l’art es considera com un productede la natura universal sota l’impuls particular de la natura humana”.Podriem concloure que nosaltres mateixos hem confegit la nostra música,l’hem transmès, l’hem viscut i l’hem utilitzat modelant-la al nostre antuvipartint d’allò que naturalment ens va ser atorgat. D’això n’hem dit músicatradicional. Som tan sols els recipients on es trascola: essència, vida i natu-ra.

Així doncs les mateixes mans d’aquell mestre que avui en els cursosde formació musical ens han transmès el coneixement, que ens hatransmès les vivències, són les mateixes mans que van collir de la terra.

Per continuar viva cal que la tradició es transformi,que es transfiguri, que evolucioni.

Música i tradicióL’imprescindible camí

Es pot aprendre lamúsica tradicional? És adir, com podem transme-tre-la? I anant una mica

més enllà encara podriemdemanar-nos, com es pot

transmetre la tradició?

de transmissió

t

Fotos: Arxiu Adrià Grandia

1 5 / 2 0 1 7 9190 N A B I U S

A N A V I A N A V I

Rut Martínez. Directora del Dansàneu2

Fotos: Arxiu CCVÀ / Laura Grimau, Joan Blanco

Són les mateixes que busquen la destresa per arribar a l’essència. Com uncicle infinit ensenyar i aprendre. Un cicle tan antic que Homer ens l’explica-va a L’Odissea “i li posà entre les mans una bona destral, manejable, fetade bronze, esmolada per cada costat, amb un mànec ben encaixat i ajustat,d’olivera, una peça molt bella.”

En aquelles mans una eina, a les nostres la gralla, el tambal, l’acordió,la pandereta i la txalaparta. Les mans del Roger Andorrà i el Manu Sabatéa la gralla, dos joves però ja consolidats talents de la gralla. Ells resseguei-xen el camí de la tradició de l’instrument al mateix temps que fan dreceresamb l’improvisació, l’experimentació sonora o el barreig cultural. Les mansritmades de l’Oscar Prats “Titus”, al tambal, la parella inseparable de la gra-lla i que de les seues mans adquireix veu pròpia. Les mans i l’experiènciad’en Jonàs Gimeno, vingut de Saragossa curull de tradicions. Les mans iles vivències d’en Kepa Junkera. Tots ells han buscat amb les millors eineson és l’essència de la música tradicional. I segueixen buscant-la i mirant detransmetre-la en les seues classes, en les seues actuacions, convivint ambla música que neix de l’arrel.

Mestres que en elscursos de formaciótransmeten el conei-xement, la vivència,la destresa per aarribar a l’essència.

Música tradicional.Som els recipientson es trascola: músi-ca, vida i natura.

El Dansàneu actual, obertament plantejatcom un festival pirinenc, dóna respostaals requeriments i necessitats d’un con-

text social i cultural canviant, que és principal-ment festiu, participatiu, formatiu, cada vega-da més exigent en relació a l’articulació depropostes multisectorials, disciplinàriamentcomplementàries i destinades a la reactivació ivertebració econòmica del territori que lesimpulsa. El Dansàneu 2017: Festival deCultures del Pirineu és un projecte TRANS-PIRINENC que, amb la dansa com a eix princi-pal i vertebrador, incorpora els atractius de dis-ciplines artístiques, culturals, socials ieconòmiques ja presents al territori i que ator-guen valor afegit al propi concepte de festivalestiuenc. Però no només això: en la definiciód’aquesta nova trobada rau la voluntat desumar a la realitat cultural d’un territori moltconcret la tradició i elements propis de cultu-res limítrofs. És en aquest sentit que apel·lema la força del terme ‘Cultures del Pirineu’, ambla mirada posada a les veïnes Euskadi, Aragó iOccitània (la terra d’Oc).

Us n’oferim un seqüència fotogràfica.

Dansàneu2017Festival de les Cultures del Pirineu

Els alumnes als carrers d’Esterri enla setmana de dansa a les escoles.

Joana Gomila i Arnau Obiols adornaven ambveu i percussió el maridatge de proximitat al’hotel Castellarnau d’Escaló.

Explosió musical del conjunt Rufaca a la plaçade les antigues escoles de València d’Àneu.

A tocar del cel en l’amfiteatre a MonNatura Pirineus de lesPlanes de Son, el conjunt Rufaca va ser llargament aplaudit.

1 5 / 2 0 1 7 9392 N A B I U S

A N A V I A N A V I

Presentació del llibre de Tito Pelàezen el marc de la Jam Session.

Kepa Junquera en la foto, participant en els tallersde formació a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Obertura del Llibre Vermell de Montserrar a la l’esglésiaparroquial de Sant Vicenç d’Esterri d’Àneu.

El conjunt occità Verd e Blusintonitzant amb públic ipatrimoni al monestir deSant Joan d’Isil.

El retaule gòtic delssants Just i Pastor deSon admirant l’actua-ció del grup occitàVerd e Blu.

A Sant Pere de Sorpe, Artur Blasco va desplegar tot el seu reper-tori per seduir l’auditori que omplia de gom a gom l’església.

Mentre la fosca es retallavaa la parroquial de Sant Pere,els productors pallaresosrestauraven l’estòmac delsgormands que van participaren el I Tastàneu.

Contorsions d’Egurra & Kolpez Xalaparta damuntde l’escenari de Santa Maria d’Àneu.

Belda i Sanjosex seduiren el públic que ompliael centre espiritual d’Àneu a Sant Maria.

94 N A B I U S 1 5 / 2 0 1 7 95

A N A V I

El conseller de cultura Lluís Puigadreçant la paraula al assistents del’actuació de l’esbart Marboleny de lesPreses a Santa Maria d’Àneu.

Kepa Junkera i les seues Sorginak a Santa Maria d’Àneu.

L’Esbart Marboleny de les Preses encintatantels serafins d’ulls alats de Santa Maria d’Àneu.

Cercavila de cloenda del Dansàneu a la plaçadel Bon Consell davant del públic emocionatde la residència de la gent gran.

Dos gegants enamorats, Trini de Miqueu i lapancar-ta testimoni d’un excel·lent Dansàneu.

A causa del seu estat, l’edifici estrobava des de fa anys tancat al públic;l’estat de conservació de la coberta ialgunes lesions estructurals impor-tants posaven en perill la seguretat deles persones que el poguessin visitar.L’exposició als agents climatològicsexigents, a causa de la seua altitud(1800 m), situat en un vesant sud on al’hivern les ràfegues de vent són extre-mes, ha fet que al llarg dels anys leslloses de la coberta i les bigues de fus-ta es trobin en molt mal estat, haventsofert pèrdua de secció i un estatavançat de podriment en moltescasos; les voltes existents, un cop hanabsorbit l’aigua, han perdut el seurevestiment. A la sagristia, on no hihavia volta, la coberta estava apunta-lada a causa del seu mal estat.

A l’estiu del 2016 es van efectuarels primers treballs d’estudi del san-tuari per part del Servei de Patrimoni

Noves cobertes

A N A V I

Montserrat Cucurella-Jorba.Arquitecta del Servei dePatrimoni Arquitectònic (SPA).

2

Fotos: Arxiu MontserratCucurella-Jorba

al santuari de laMare de Déu de les Ares

El santuari de la Mare de Déu deles Ares es troba emplaçat alvessant sud del Port de la

Bonaigua. Per la seua arquitectura,podem catalogar-lo de santuarimodern amb una factura d’imitació delromànic. Fruit de diverses modifica-cions, la més recent i la que li va donarla fesomia actual és la que es va realit-zar a principis de la segona meitat delsegle passat: església d’una única nauamb cor, campanar i sagristia adossa-da. La zona és popularment conegudaper ser, des de temps ben antics, unpas natural dels Pirineus. Lloc de refu-gi i, cada 7 de juliol, de trobada per ala celebració de l’aplec on es venera laMare de Déu de les Ares.

Vista de l’exterior de l’església de la Mare deDéu de les Ares abans de les obres, 2016.

Arquitectònic del Departament deCultura de la Generalitat deCatalunya. Es va redactar el projectela tardor del mateix any i durant l’estiudel 2017 s’han dut a terme les obresde restauració del Santuari de laMare de Déu de les Ares, que hanconsistit en la substitució de lescobertes i la consolidació dels murs.Les obres han estat promogudes pelBisbat d’Urgell, propietari del santua-

Voltes de la nau un cop efectuat eldesmuntatge de la coberta, 2017.

t

96 N A B I U S 1 5 / 2 0 1 7 97

ri, i han comptat amb el suport econòmic de l’es-tació d’esquí de Baqueira Beret. El projecte haestat recolzat per l’Ajuntament d’Alt Àneu il’Entitat Menor Descentralitzada de Sorpe.

Els treballs previs van començar pel muntat-ge de bastides a tot el perímetre i façanes de l’e-difici, l’aplec de material en mal estat i la retiradade la runa acumulada sobre les voltes.

Per a la consolidació dels murs de granet, esva refer amb pedra de les mateixes característi-ques que les existents, tant la part superior delsmurs perimetrals com el full interior del mur nord,que havien perdut la meitat de la seua secció.Per tal de lligar-los i formar una única base sòlidaper a la nova estructura de fusta, es va fer un cèr-col de formigó armat de secció 20x30 cm, ajustata la disponibilitat d’espai i cota d’arrencada de lacoberta. La nova estructura de la coberta es vadimensionar a partir de les exigències de la nor-mativa actual, lluny de les seccions minimalistesexistents.

En un únic vesant, la coberta està constituïdaper bigues de fusta laminada de pi del tipus GL24i de secció 200x320 mm, col·locades a un intereixaproximat de 83 cm. La secció constructiva ésformada per una solera de taula de fusta basta depi de 3 cm de gruix, una làmina impermeable itranspirable i, com a capa d’acabat, pissarra de60x30 cm i de 6/8 mm de gruix, fixada amb gan-xos d’acer inoxidable negres. Inicialment es pre-veia reutilitzar part de la pissarra de les cobertes,però un cop efectuat el desmuntatge, atès el seu

A N A V I

mal estat general, es va desestimar l’opció.L’actuació en aquesta coberta també ha comptatamb la substitució de la claraboia, situada al ves-sant sud, i la substitució de les cobertes dels con-traforts.

Un cop feta la coberta de la nau s’ha seguit elmateix procediment per a la coberta del campa-nar i la sagristia. Tanmateix, l’estat debilitat delsmurs del campanar, ha comportat consolidar-neamb profunditat els murs i obertures, lloc on hacalgut recol·locar algun carreu desprès.

En aquests dos casos, per bé que s’ha efec-tuat amb el mateix tipus de construcció, donadesles característiques dels espais a cobrir, la seccióde les bigues ha estat de 100x160 mm per alcampanar i de 100x200 mm per a la sagristia,amb intereixos de 60 cm aproximadament.

Finalment la darrera tasca que s’ha realitzat,prèvia al desmuntatge de la bastida, ha estat laconsolidació dels murs per la cara exterior.Aquesta feina, localitzada sobretot al campanar ia les zones superiors dels murs de la nau, hacomptat amb un sanejament i rejuntat en profun-ditat. Donada la seva ubicació i el tipus de pedragranítica, s’han realitzat diverses proves de rejun-tat, tant pel que fa al gruix, l’acabat i textura, comal material. A partir d’àrids de diferent origen i gra-nulometria variada, amb distintes proporcions debarreja amb ciment i calç hidràulica NH-35, s’haassolit un criteri d’acabat, per tal d’intentar queaquestes zones quedessin al màxim d’integradesamb els paraments existents.

Per acabar les tasques previstes, tot i que lesobres s’han centrat a l’exterior, s’ha retirat la runade damunt del cor procedent dels desprenimentsdels revestiments de les voltes.

Voltes de la nau un cop efectuat el desmuntatge de la coberta.

Detall de les voltes de la nau un cop efectuatel desmuntatge de la coberta.

Detall de la cobertadel campanar enprocés deldesmuntatge de lapissarra.

Estructura de fusta de la coberta del campanar..

Malgrat les inclemències del temps durantl’estiu, les obres han durat poc més de tres mesosi han deixat el santuari consolidat en una primerafase, que correspon a les tasques més urgents iprioritàries de caire estructural, i, en major part, deprotecció enfront les importants inclemènciesmeteorològiques. Restarà dur a terme, en fasesposteriors, les intervencions a l’interior del santua-ri, d’un abast remarcable.

Caldrà doncs esperar a una nova actuació percontinuar, sinó acabar, les obres al Santuari de laMare de Déu de les Ares.

Detall de l’estructura de fusta de la cobertadel campanar en començar a taular.

Vista general de l’església durant les obres, 2017.

A N A V I

Autora del projecte i direcció de l’obra Montserrat Cucurella-Jorba, arquitecta del Servei de PatrimoniArquitectònicAixecament planimètricLluís González Martín, tècnic del Servei de PatrimoniArquitectònicDirecció de l’execució i coordinació de seguretat i salutJordi Mestre Gonzalez, arquitecte tècnicSupervisió del projecte Elena Belart i Calvet, arquitecta, cap del Servei de PatrimoniArquitectònic, Carme Liron i Casas, arquitecta tècnica, respon-sable de gestió d’obres, Servei de Patrimoni ArquitectònicPropietariBisbat d’UrgellCoordinació de la gestió de l’obra Clara Arbués Garcia, delegada de patrimoni del Bisbat d’UrgellContractistaConstruccions la Guingueta, SLImport: 76.714 €Termini d’execució: 3 mesos

CRÈDITS

L’ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU1987:

1 5 / 2 0 1 7 9998 N A B I U S

A N A V I

CCVÀ2

A N A V I

1987:Fotos: Arxiu CCVÀ L’ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU

nguany s’han complert trenta anys d’ençaque Cisco Farràs i Ferran Rella de la mà del

Consell Cultural de les Valls d’Àneu van elabo-rar el primer projecte de l’Ecomuseu de les Valls

d’Àneu (1987). El renovarien l’any 1991 els pro-fessors Llorenç Prats i Xavier Roigé de la Universitat

de Lleida. El projecte, que pretenia transformar les Vallsd’Àneu en un territori museable, es va emmarcar dins del context de dina-mització i potenciació cultural que, des del 1983, va desplegar el ConsellCultural i que seguia fidelment l’augment a Europa de les perspectivesde desenvolupament i promoció dels béns culturals com a motor de crei-xement social. La iniciativa parteix, doncs, d’expectatives i d’experièn-cies desplegades ja a diversos països europeus que troben en l’espaianeuenc terreny propici per a créixer.

E

Certament, de la mà del Consell Cultural ladècada dels vuitanta representa una efer-vescència cultural inèdita per aquest terri-

tori alt pallarès amb identitat geogràfica i persona-litat històrica pròpies. El trasbals de la guerra civildel 1936 i una trista i indeturable recessiódemogràfica (creixement negatiu fins als anys vui-tanta) delmà progressivament l’empenta humanadels pobles, complementada per una esborrona-dora manca d’equipaments i serveis. Als anyssetanta, la fusió administrativa dels municipisaneuencs, de nou a quatre: Alt Àneu (València,Isil, Sorpe i Son); Espot, Esterri d’Àneu i laGuingueta d’Àneu (Escaló, Jou i Unarre), semblaencarar els camins d’una qualitat necessària devida per a aquesta zona pirinenca: es progressaen l’àmbit docent, se solucionen lentament elsdèficits en matèria de comunicació i milloren subs-

tancialment els serveis sanitaris. És justament,dins d’aquesta estructura en què se superposa elprojecte cultural i patrimonial del Consell Culturalamb l’objectiu de potenciar i dinamitzar la terrad’Àneu, d’incidir-hi socialment i econòmicament ide propiciar-ne la recerca, conservació, difusió irestitució. Calia, doncs, col·laborar amb eficàciaen la definició d’aquest espai entre muntanyesamb el qual ens identifiquem. Objectius que junta-ment amb el recobrament de l’autoestima s’hanmaterialitzat, més enllà de nombroses activitatspròpies de l’associació iniciades en el marc de lesJornades Culturals del 1983 i 1987 i escampadesal llarg d’aquest 34 anys de vida, en múltiplesactuacions agrupades en àmbits patrimonials i dedifusió que han facilitat per al territori pallarès deles Valls d’Àneu la creació no només d’infraestruc-tures culturals sinó també de llocs de treballs.

Vam ser conscients de l’alt valor de la cultura i larecuperació patrimonial que com un potent mirallretorna sense pietat la dedicació o la descurança..De fet, una senzilla mirada sobre el seu estat,retrata nítidament la comunitat que hi viu per com-prendre que només els pobles que atenen la cul-tura són les societats més avançades. S’inicia,dèiem, una frenètica aventura cultural que abordatots els camps d’intervenció patrimonial. Els pun-tegem sintèticament:

Lingüístic: programa de Normalització lin-güística (butlletí Àrnica, cursos de català, cursosde llengua i d’història de Catalunya, programa deretolació dels carrers a través de la flora anuenca id’incorporació al nomenclàtor de clares referèn-cies de la nostra memòria històrica (Hug Roger III iplaça del Bon Consell) i de difusió a través de lesrevistes Àrnica i Nabius, dels Quaderns delConsell i amb la participació al projecte Aixalda dela Universitat de Lleida

Documental: creació l’any 1985 de l’Arxiuhistòric de les Valls d’Àneu, el primer arxiupallarès)

Escènic: creació el 1986 del Grup Escènicd’Àneu i el 2012 del Grup Xants

Natural: creació el 1987 de l’Escola de Naturaque l’any 1991 passarà a formar part de la Xarxade Camps d’Aprenentatge del Departamentd’Ensenyament. Creació de la secció de Natura(2016), i elaboració dels calendaris, publicacions icursos

Heràldic i vexil·lològic: creació a partir del1985 dels escuts municipals (a excepció deld’Espot) i de l’escut i bandera de les Valls d’Àneu.

Turístic: es realitzen, l’any 1986 i 1991 ambcol·laboració de l’Ajuntament d’Esterri els primers t

30è30è aniversari d’un projecte singular i únic a Catalunyaaniversari d’un projecte singular i únic a Catalunya

4

4

4

4

4

4

100 N A B I U S 1 5 / 2 0 1 7 101

fulletons turístics, així com el joc Un prodigiós viat-ge per les Valls d’Àneu i el primer llibre d’itineraristurístics de Ferran Rella (1988)

Literari: Trobades d’Escriptors al Pirineu(1994-2011). 18 edicions, 200 escriptors, 6 traduc-cions, 7 antologies, 8 revistes TEP, 5 dossier Àrni-ca.

Arqueològic: excavacions a la necròpolisd’Alós i al Castell de València d’Àneu. Fortificacióque vint-i-sis anys després constitueix un potentreclam i seducció turística.

Popular: Les falles d’Isil (creació de l’associa-ció dels fallaires, cartellisme, exposicions, reconei-xements, publicacions); Pujada al Port de Salau;els armats d’Esterri d’Àneu, els Veïnats d’Esterrid’Àneu (promoció i cartellisme) i especialment elDansàneu (1992) i la teatralització del Miracles deSanta Maria d’Àneu amb dramatúrgia de Pep Coll iCisco Farràs

Artístic i arquitectònic (retaules de Son,Sorpe, Santa Caterina i les talles romàniques de laMare de Déu de les Neus d’Àrreu i de Sant Perede Sorpe així com interior de Sant Joan d’Isil,Campanar de Sant Just i Pastor, Sant Pere delBurgal, la coberta de Sant Llorenç d’Isavarre,Coberta del campaner de Sant Martí de Borén,Santa Maria d’Àneu arran de l’incendi del 1986.Esforços completats a través del ProgramaRomànic obert que ha suposat la intervenció aSant Bartomeu de Dorve, Sant Pere del Burgal, laMare de Déu de les Neus d’Àrreu, Sant Pere deSorpe, Santa Maria d’Àneu i Sant Just i SantPastor de Son).

Onomàstic: inventari toponímic de lesValls d’Àneu, Jornades d’Onomàstica de laSocietat d’Onomàstica, publicacions diver-ses.

Memòria visual: buidatge d’arxiusfotogràfics de Catalunya, campanyes derecollida als pobles d’Àneu, propis reportat-ges fotogràfics, creació de l’Arxiu d’Imatges(2000) amb més de deu mil negatius, serveide còpies i de la secció d’Audiovisual (2016pel·lícules i vídeos d’època)

Històric: recuperació de la memòriahistòrica en general i de la figura comtald’Hug Roger III i la seua difusió.

A N A V I A N A V I

Musical: Dansàneu i la recuperació de lesdanses associades a les falles d’Isil i col·laboracióamb el Festival de Música Antiga dels Pirineus.

Formació: inici el curs 2016-2017 de lesAules d’Extensió Universitària del Pallars Sobira

Difusió de les actuacions patrimonials i cultu-rals realitzades durant tots aquests anys hanestat una de les empreses capitals. S’ha desple-gat una intensa tasca divulgativa de més d’uncentenar de publicacions dins de les pròpiescol·leccions (Quaderns del Consell, Petits qua-derns, Arxiu d’Imatges, Línia Consell, Quadernsde l’Ecomuseu... i també a través de diversescol·laboracions editorials.

Després d’aquest repàs d’ordre patrimonial,el 30è aniversari del projecte ecomuseístic se’nsfa més comprensible. Iniciat l’any 1987 gràcies auna ajuda atorgada pel Servei de Museus de laGeneralitat de Catalunya, ens permet girar la vis-ta enrere i observar-lo des del segle XXI ambtotes les seues virtuts però també amb els defec-tes que la pàtina del temps sempre diposita en l’e-xercici gestor.

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, constitueixel primer Ecomuseu de Catalunya, una seriosaaposta per mostrar la intimitat d’un territori i de laseua població. Com que segueix la mirada muse-ística del francès George Henri Rivière, un delsmuseòlegs més singulars, banderer de la trans-formació dels museus en la segona meitat delsegle XX i protagonista d’un dels corrents muse-ològics més important del segle passat: la novamuseologia, vam desplaçar-nos a molts dels eco-

museus francesos (St. Dégan en Brec’h, Pays deRennes, Monts d’Arrée, Lochrist-Inzinzac,Montaigne Noire et de la Vallée du Thoré, Illed’Ouessant entre d’altres) i molt especialment al’Ecomuseu de Margeride sobre el qual es va plas-mar el de les Valls d’Àneu. Amb casa Gassiaesventrada, vam desplaçar-nos a la regió occitanade l’Auvèrnha, concretament al departament del

Cantal (St.Flour), al l logarret de Ruynes-enMargeride per observar com es concretava unmuseu viu que aprenia del passat i el projectavacap al futur. Per això vam visitar els seus tres ele-ments característics: l’aqueducte de la Garabit,obra de l’arquitecte Eiffel; l’Ecole de ClemenceFontille i la Ferme de Pierre Alegre característicad’una família pagesa del s XIX, equiparable a la

nostra casa Gassia. D’aquells inicials esforços encara

avui se’n viu!. L’Ajuntamentd’Esterri d’Àneu va cedir l’e-

difici i va pagar-ne la trans-formació a través de lesajudes de la Diputacióde Lleida i el ConsellCultural de les Valls d’À-neu es va encarregar dela direcció, de la logís-

tica (díptics, cartellisme ipublicitat diversa); de les

publicacions (quaderns del’Ecomuseu (3),vídeos (2),

fulls de l’Ecomuseu dins de larevista Àrnica, fulletons diversos; de

les exposicions amb el corresponents catàlegs(L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. La identitat d’unterritori i Visions i imatges de les Valls d’Àneu); del t

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

Instantània prèvia, amb el paller i la quadra de Casa Gassia esventrats, de professors, de l’Arxiu històric i gent dela Cultura d’Àneu, abans d’empendre viatge cap al suggeridor Ecomuseu de la Margeride (Auvèrnia-Cantal).

102 N A B I U S 1 5 / 2 0 1 7 103

personal (les Valls d’Àneu es convertirende cop en el territori amb més antropòlegsper metre quadrat ja que hi van treballarconjuntament: Jordi i Juan Abella, JoanBlanco, Bea Martínez i Judit Mauri) ifinalment de l’adquisició de tot elmobiliari fet que suposà una inversiósuperior als deu milions de pessetes,xifra que per una associació senseànim de lucre com el Consell suposàun repte de proporcions enormes.

Des de la talaia de l’efemèride,s’hi valora un ingent desplegament alservei de la cultura catalana i pirinen-ca que, ben agombolat pels tres-cents cinquanta socis i sòcies, haestat ben reconegut per laGeneralitat de Catalunya en conce-dir-nos en dues ocasions el Premi Nacional deCultura per la Millor Dinamització Cultural. L’any1991 el rebia el Consell i l’any 1994 l’Ecomuseu.També es distingia la nostra revista Àrnica amb elPremi Tassis Torrent de l’any 2000 a la millor publi-cació catalana en la modalitat de premsa local i,finalment l’any 2016 la Generalitat de Catalunyaens reconeixia la dedicació i constància atorgant-nos la Creu de Sant Jordi.

A N A V I A N A V I

IANUA Arquitectures, S.C.P.2

Fotos: Arxiu CCVÀ / Joan Blanco

Jornades sobrePatrimoni iDesenvolupamentEl Castell de Valencia d’Àneu

Mirades ExemplarsSociologia, Turisme, Medi Natural i Patrimoni Cultural

Les Jornades sobre Patrimoni iDesenvolupament s’han dut a terme durantels dies 14, 15 16 i 17 de setembre a l’audi-

tori del Centre MónNatura Pirineus de lesPlanes de Son, gràcies a la organització perpart del Consell Cultural de les Valls d’Àneu,a l’Ajuntament d’Alt Àneu, a la Diputació de

Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i aMónNatura Pirineus, Fundació Catalunya -

la Pedrera i al suport del Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya i al

Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Inauguració de les Jornades de Patrimoni a l’auditoride MonNatura Pirineus a les Planes de Son.

L’objectiu d’aquestes Jornades ha estat apro-fundir en els models i les diferents alternati-ves per la posada en valor d’un territori i en

concret el territori de les Valls d’Àneu mitjançant elseu interès paisatgístic i patrimonial, com són elCastell de València d’Àneu, la resta de fortifica-cions medievals i el seu entorn natural.

Tot i que la recuperació del Patrimoni col·lec-tiu monumental en el nostre país té una tradicióde més de cent anys, encara avui es dona la para-doxa que, quan un ajuntament dedica recursos arestaurar els seus monuments o altres elementspatrimonials assenyalats, es troba amb la incom- t

104 N A B I U S 1 5 / 2 0 1 7 105

prensió d’alguns dels seus ciutadans perquè con-sideren que tals despeses són supèrflues i senseretorn perquè “hi ha coses més importants”. Diemparadoxa perquè el benefici que es deriva d’a-questes actuacions de conservació, tot i ser clarper al conjunt de la comunitat, tant en l’ordre delreforçament del seu sentit d’identificació col·lectivacom en el de la projecció de la comunitat cap al’exterior, malgrat això, en determinats ambientssocials es considera un dispendi inútil dels cabalspúblics.

Malgrat aquesta paradoxa, en determinatscasos, l’experiència social de la recuperació dedeterminats monuments o espais ha estat unaexperiència d’èxit. Sobretot quan es partia d’unasensibilització de reivindicació o defensa àmplia-ment arrelada en el teixit social o quan els retorns iles transformacions que aquestes actuacions hanprovocat en el territori han estat evidents.

Les actuacions fetes en el conjunt històric delCastell de València d`Àneu, amb el seu entorn,des dels anys 90 del segle passat i les vicissitudstècniques i socials que s’hi han associat, consti-tueixen una bona mostra d’aquestes paradoxes,virtuts i defectes. Han estat un punt de partida perdebatre sobre com projectar cap al futur les possi-bilitats dels elements de patrimoni històric per tald’aconseguir la complicitat dels sectors socials i lacomprensió de les seues potencialitats en la con-formació de la identitat i desenvolupament delterritori.

Les Jornades han centrat l’àmbit d’estudi ireflexió en el territori de les Valls d’Àneu, posant-lo

A N A V I A N A V I

El conseller de Cultura Hble Lluís Puig va voler compartirreflexions sobre el Patromini.

Participants de les Jornades de Patrimoni amb el conseller Puig al CEPDIR de Son.

en relació amb altres zones del territori català,espanyol i internacional on el valor patrimonial enles diverses escales, ja sigui de territori, edificis oaltres elements auxiliars, s’han protegit, delimitat,determinant els seus elements essencials i s’hanadaptat a nous usos.

S’ha debatut sobre,

Per què és restaura tradicionalment elPatrimoni?, pel que fa referència a aspectesculturals i de la història.

Quina és la connexió amb la identitat d’un lloci de la gent que hi viu a través dels elements

patrimonials i quins és el significat i els valorssocials del patrimoni edificat.

Per què hi ha resistències socials a les inver-sions per part de l’administració en obres derestauració o recuperació patrimonial?

El patrimoni com a factor de desenvolupa-ment d’un territori. El turisme massiu, l’apor-tació de riquesa, l’explotació del territori.

Aquest debat s’ha obert a partir de ponènciesestructurades en quatre grans blocs,

La patrimonialització

S’entén el patrimoni cultural, material i imma-terial, com un recurs potencial del qual gaudeixenels territoris i les societats. Aquests recursospotencials cal que s’activin perquè esdevinguinactius i permetin el desenvolupament local, sobre-tot dels entorns rurals. Aquesta activació passaper la patrimonialització, per activar aquests recur-sos existents i que puguin revertir en un beneficipel territori i les persones que hi viuen, o que s’hipoden sentir atretes per tal d’aprofitar una part del’explotació dels recursos.

El paisatge o medi natural

Contextualitzar els elements patrimonials dinsdel paisatge és un element clau per la seua pro-tecció i conservació. De la mateixa manera, enten-dre’ls dins de la matriu paisatgística permet poten-ciar els seus valors així com el seu potencial coma dinamitzadors del territori.

Al Centre de Documentació de Son (CEPDIR), admirant laprojecció sobre el Món rural.

La sala Polivalent de l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu aixo-pluga la representació del Grup Escènic d’Àneu, Xants, sobre lafigura història del darrer comte de Pallars Hug Roger III.

Participants en la taula rodona de l’àmbit sociològic moderada per Andreu Camprubí.

Participants en la taula rodona de l’àmbit del turismemoderada per Llorenç Prats.

t

El turisme

El turisme és una realitattan complexa com la mateixasocietat en què neix i esdesenvolupa. Depèn de l’eixdes del qual l’analitzem (l’ac-tivitat turística, els productes,les destinacions, els agentsimplicats...) s’obre davantnostre un món o un altre,diferents i complementaris,subsidiaris de la lògica pròpiade cadascun, sovint de lògi-ques plurals, i alhora interre-lacionant i interdependent entots els seus paràmetres irespecte a d’altres activitats imagnituds socials.

Si enfoquem el nostrepunt de mira en els diversos agents implicats,directament implicats, ens adonarem de com és dediferent analitzar el turisme, fins i tot conceptualit-zar-lo, des dels punt de vista dels usuaris o viat-gers, de les empreses implicades, del receptorsdels territoris on es produeix el consum turístic i dela relació que tinguin aquests receptors amb l’acti-vitat turística, tant en els seus aspectes econòmicscom demogràfics i culturals. Tot això, sense entrar

106 N A B I U S 1 5 / 2 0 1 7 107

A N A V I A N A V I

Participants en la taula rodona de l’àmbit del medi natural moderada per Laura Camprubí.

Participants en la taula del Patrimoni cultural moderada per Mercè Manonelles.

en matisacions i particularismes, ni aprofundirmassa.

De tota aquesta complexitat, per necessitatoperativa, en deriven els anomenats models turís-tics, que, altrament, no deixen de constituir unaforma de simplificació. En aquest pla, el Pirineu,com altres zones de muntanya (no totes) i, dintredel Pirineu, determinats territoris (no tots), com lesValls d’Àneu, permeten el desenvolupament de dos models turístics, grosso modo, un basat en

recursos intensius, en aquests cas fonamental-ment la neu, i un altre basat en la vivència delpatrimoni natural i cultural. Difícilment són cent percent compatibles.

Les conseqüències d’un i altre, econòmiques,culturals, identitàries... l’impacte sobre la població,diferencial segons la posició que s’ocupi i l’actitudque es mantingui respecte als recursos turístics(sigui neu, sigui patrimoni... sigui sòl, o capital),són, podríem dir, diametralment oposades o gaire-bé. I, tanmateix, no hi ha res més difícil, enaquests casos que imposar un diagnòstic objectiurespecte a elles. I és que cal entendre la gran pre-eminència que, en l’àmbit turístic, com en tantsd’altres, tenen les raons de l’interès.

Sobre aquest marc, es debat des de la viabili-tat o no del turisme basat en el patrimoni, la com-patibilitat o no d’expressions concretes dels dosmodels turístics, la percepció de l’interès a curt illarg termini i les noves tendències de la demandai la influència de les noves tecnologies.

El patrimoni arquitectònic

La restauració del patrimoni existent és unatasca de gran importància per tal de poder recupe-rar les estructures històriques, conservar-les i re

valoritzar-les. La seua consolidació és necessàriaen si mateixa, per perdurar-les en el temps i evitarla seua desaparició i amb ella la memòria delsfets, del lloc i dels qui la van construir, mantenir iusar. Hi han diferents línies de criteri de com inter-venir sobre el patrimoni, i els debats estan oberts isón variats, en podríem posar com a exemples sisón legítimes les reconstruccions o constitueixenfalsos històrics, si s’ha d’intervenir per mimetismeo per juxtaposició o quins són els materials adientsi més compatibles. El que queda palès és laimprescindible i ineludible necessitat de manteni-ment del patrimoni per evitar grans tasques derestauració.

Durant les jornades s’han analitzat diferentsformes d’intervenció i de rehabilitació del patrimo-ni, per posar-lo en relació amb l’exemple quetenim en aquest territori com és el castell deValència d’Àneu i el seu entorn.

Aquestes construccions són arquitectures fun-cionals, impossibles d’entendre sense tenir encompte l’armament i les estratègies d’atac de l’è-poca en què es van fer, així com el seu enclava-ment en el territori.

Durant aquests tres dies, arquitectes, historia-dors, antropòlegs, arqueòlegs, geògrafs, sociò-legs i altres experts en la matèria han explicat i

Davant el portal nord d’entrada a la vila closa d’Escaló.

108 N A B I U S

analitzat la complexitat d’aquestes construccionsi la seua relació amb l’entorn, que servien pervigilar, protegir o controlar un territori, una via decomunicació o frontera.

Aquests elements han arribat fins a nosaltresconvertits en arquitectura singular que la majoriade vegades caracteritzen un paisatge i el territorion es troben, molts cops estan carregats d’unsignificat que ha determinat la valoració com a unelement propi i d’identitat col·lectiva, com un sím-bol de dominació imposada o com a element

Hug Roger III, la seua dona Caterina i la fillaElisabet del Grup Escènic d’Àneu ensinistranten la tràgica història del comtat del Pallars alsassistents a les Jornades de Patrimoni.

A N A V I

obsolet que molesta. La percepció del significatinflueix en la voluntat de conservar-lo o de des-truir-lo, o bé d’ignorar-lo.

Per això, cal plantejar quin és el paper d’a-quest patrimoni en el moment actual, el significatque té ara i el discurs històric que es vol que expli-qui; el seu valor com a document històric per alconeixement d’una determinada època i de lestècniques constructives que es van utilitzar.

És essencial trobar un ús idoni a les necessi-tats del moment actual, més enllà de la visita

turística, i al mateix temps respectant elmonument, i plantejar amb quins criterises restaurarà i s’adequarà a les necessi-tats derivades del seu ús definit.Aquestes respostes han de venir de lacol·laboració de la història, l’arqueologia,l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatgisme,i de la complicitat entre la propietat i la ciu-tadania per tal d’assolir-ne un model òptimde gestió dels actius únics i de valor delterritori.

El participants de les Jornades dalt del clos del Castell de València d’Àneu.

El passat mes de desembre a l’Assemblea deSocis ens vam proposar l’inici de dos projec-tes engrescadors que servirien per

començar a construir la part audiovisual de l’arxiud’Imatges del Consell Cultural. Es tractava de, perun cantó començar la recerca de material rodat encinema domèstic, especialment en format de 8mm i súper 8, que fes referència a paisat-ges, festes i tradicions de les Vallsd’Àneu, i per un altre fer la produc-ció d’un reportatge en vídeoreferent als 25 anys de la recu-peració de la Processó delsArmats, altrament dita delsJueus, que es celebra eldivendres Sant a Esterrid’Àneu, després d’uns 26anys de la seua interrupció.

Pel que fa al primer delsprojectes, ràpidament vamcomençar a rebre d’entre elssocis material molt interessantque hem anat digitalitzant i arxivant,i que progressivament anirà sent publi-cat en el nostre canal de You-Tube en formade petits reportatges. De moment tenim imatgesd’aplecs de Santa Maria d’Àneu celebrats als anys70, també d’aplecs a Montgarri, a l’Ermita de Sant

A N A V I

Ramon Alaró. Responsable de l’Àread’Audiovisuals de l’Arxiu d’Imatges.

2

Àread’Audiovisualsde l’Arxiu d’Imatges

1 5 / 2 0 1 7 109

Maurici, imatges d’Esterri, nevadesimportants, l ’equip de futbol

d’Esterri, paisatges diversos imoments de la vida a les Valls.I pel que fa al documental dela processó, vam enregistrardurant tota la SetmanaSanta tots els actes i prepa-ratius relacionats amb la pro-cessó de divendres Sant iposteriorment vam començar

una seria d’entrevistes a moltsdels participants d’ara i dels

temps més antics, especialmentarmats i samaritanes, les dues figu-

res que destaquen en aquesta peculiarprocessó. D’entre tots aquest testimonis hem

pogut extreure un profund amor per les tradicions iun sentiment molt marcat de pertinença a un terri-tori.

La nostre tasca segueix endavant,aquest projectes continuarandurant el 2018, ampliant la recercadel material antic més enllà delssocis, i finalitzant el reportatge de laprocessó amb la seua publicació enun disc DVD (amb la col·laboracióde l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu),esplèndidament enfundat, previstaper abans de la Setmana Santa del2018. A aquests projectes s’hipodria afegir un de nou i moltengrescador, que podria ajudar apotenciar encara més el Dansàneu,el Festival de Cultures del Pirineu.

Digitalització de material de cinema. Aplec de SantaMaria d’Àneu 1975 (Font: Josep Marxant).

Els Armats al Carrer Major d’Esterri d’Àneu (Font: R. Alaró - CCVÀ).

110 N A B I U S 1 5 / 2 0 1 7 111

A N A V I

CCVÀ2

A N A V I

Els arbres de les Valls d’ÀneuCalendari naturalista, literari i lingüístic

El tems no s’atura mai confirma la màxima.Certament, és inflexible i fugisser Tempus fugit i, mal-grat tot, hem intentat encapsular-lo, controlar-lo, nor-mativitzar-lo, ordenar-lo a través dels seus calendaris(de l’ètim llatí calenda, primer dia del mes) i almanacs(de l’ètim àrab al-manah, calendari amb informacióde tota mena).

Paradoxalment, propi d’una condicióhumana tancada, mesquina, cruel, antide-mocràtica, es recula incomprensiblement

en el temps, es realitza un considerable saltenrere, tal com ens està actualment passant aCatalunya de la mà de l’Estat espanyol i ensretorna l’aroma dictatorial,autoritària intransigent, vio-lenta que creiem ingènua-ment superada i confirma, talcom ens indica la politòlogaJudit Carrera que en políticael progrés no és mai lineal ipot ser reversible d’un dia perl’altre.

Malgrat tot, el tempssempre va endavant encaraque per a trobar els primerscalendaris calgui remuntar-se 5.000 anys abans. Parlemdel calendari sumeri, al qualsucceí el babiloni, l’egipci, elgrec i el romà que, fins alsegle XVI en què s’imposa elcalendari gregorià, va regirles nostres vides. Els primerscalendaris per a regular eltemps varen ser lunars ja queel pas d’un mes a l’altre l’assenyalava la lluna:12 mesos lunars constituïen un any. Aviat peròes tingué la necessitat de contemplar les esta-cions cosa que obligà a crear els calendarislunisolars. A cops d’afegits, subtraccions,correccions i salts de dies, des de NumaPompili, passant per Juli Cèsar (calendari julià,

Oh Pirineu! En tes profondes gorges,fill de la plana, m’he sentit pres,

i amb l’esguard demanava al cel altíssimamplària i vent.

Pujava per tes costes gegantineson blanquegen les cascades

i negregen els avets;on la flor de la muntanya

perfumava el meu gran enyorament.La llibertat del cims, no l’assolia:

restava a vora d’ells

45 a.C.) i el papa Gregori XIII (calendari grego-rià, 1582), hem intentat harmonitzar el calendariper ajustar i corregir els desfasaments entre elcalendari civil i l’astronòmic.

Llevat d’algunes projectes estrafolaris decanviar el rumb del calendari (11 mesos, setma-

na de 10 dies, nom especials per als mesos:Vendimari, Brumari, Frimario, Nivoso...) com elperpetrat durant la Revolució francesa en quèl’any començava el 22 de setembre (proclamacióde la República) i que va estar en vigor dels 1792fins al 1806, els nostre calendari té un influènciaclarament romana.

El calendari, que us presentem des de lasecció de natura del Consell Cultural, dirigida perFrancesc Rodríguez i que té voluntat continua-dora, s’inscriu en un projecte naturalista dedimensions superiors que pretén una nova mira-da sobre la naturalesa i la importància de con-servar-la, estimar-la i respectar-la. La iniciativas’emmarca, doncs, en el concepte d’almanac enquè no només fixem el pas del temps sinó ques’aporta d’altra informació de tipus geogràfic(indrets) literari (poesies) i també lingüístic (nomautòcton dels nostres arbres).

Així es pot comprendre bé que l’analogiaarbre-persona i també muntanya, excelsamentcantada per Joan Maragall, ha estat una cons-tant al llarg de la història de la humanitat.

En establir-se l’any (del llatí annus, anell, cicle) elcalendari lunar romà tenia inicialment 10 mesos i s’i-niciava el mes de març en què principiaven les cam-panyes militars. Observeu-ne els noms dels mesos itambé del dies: març-martius (dedicat a martius, deude la guerra, amb el qual començaven les campan-yes militars); abril-aprilis (derivat d’aperire, obrir, s’o-brien els camins i les flors. La naturalesa recuperavala seua esplendor); maig-majus (consagrat a Maiafilla d’Atlas i dedicat als maiorum o ancians); juny-junius (dedicat a la deessa etrusca Juno, esposa deJúpiter, venerada per les dones casades i les jovesque es disposaven a donar a llum, mes dedicat tam-bé a als juniors o jòvens). La resta de mesos preniael seu nom segons l’ordre numèric (quinctilis, el cin-què; sextilis, el sisè; september, el setè; october, elvuitè; novembre, el novè i december, el desè).Posteriorment s’afegiren al final de l’any dos mesosmés: gener-januarius (dedicat a Jano deú de els por-

tes, representat amb una cara mirant al passat i unaaltra al futur) i febrer-februarius (dedicat a Plutó oFebrus déu dels mort com un ritus de purificació pertal que els difunts no interferissin en l’any que s’ini-ciava. Numa Pompili, segon rei de romà, 700 anysabans de crist. Dicidí, per tal preparar millor les bata-lles de març, que l’any s’iniciés al gener i des de lla-vors el nom del mesos no va coincidir amb el seuordre cronològic. Al calendari propiciat per Juli Césarse’l va conèixer com a calendari julià i es va canviarel nom de Quintilis per posar-hi iulius-juliol i el mateixva succeir amb Cèsar August a qui es va dedicar elnom augustus-agost

El nom dels dies també reben aquesta influènciallatina: dilluns (dia de la lluna), dimarts (dia de Mart),dimecres (dia de Mercuri), dijous (dia de Júpiter),divendres (dia de Venus), dissabte (prové de sabba-tum, del sabath hebreu, dia de descans jueu) i diu-menge (domenicu, dia del Senyor).

Assemblea general de socisEsterri d’Àneu, 28 de desembre de 2016

Per primer cop des de la seua inauguració, la salaÀrnica del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, vaser l’escenari de l’assemblea general de socis delConsell, que va aprovar el projecte d’activitats,recerca i publicacions per l’any 2017 així com lacreació de dues noves seccions; una dedicada a lanatura dirigida per el naturalista FrancescRodríguez i l’altre sobre imatge i món audiovisualcoordinada per Ramón Alaró que com a cloendaens va presentar el llargament guardonat curtme-tratge suís, Discipline, que girava entorn dels con-flictes d’integració racial, cultural..., de relació fami-liar, de convivència, d’educació que té actualment lasocietat europea.

G R I P I A

Joan Blanco / Laura Grimau2

CCVÀ

G R I P I A

A C T I V I T A T S 2 0 1 7

1 5 / 2 0 1 7 113112 N A B I U S

Setmana de la lectura a Esterri d’ÀneuEsterri d’Àneu, del 3 al 10 de març

El Consell Cultural de les Valls d’Àneu va participar a la setma-na de la lectura organitzada per la biblioteca d’Esterri d’Àneu,concretament en la taula rodona sobre “El present i futur de leseditorials Pirinenques”.

Exposició “De pagès a Típic” de l’EsbartCatalà de dansairesEspot, 1 de juliol

Dins del marc del 26è Dansàneu,s’ha inaugurat a la Casa del ParcNacional d’Aigües Tortes i estanyde Sant Maurici a Espot l’exposició“De pagès a típic” presentat perMontserrat Garrich, un recorregutde l’Esbart Català de dansaires através dels vestits, amb plafonsil·lustrats, un ampli repertorifotogràfic i documentació diversa.L’acte va concloure amb unaactuació de dansa tradicional.

Digitalització del FonsFerran Rella Foro (FRF). Any 2017

L’Arxiu d’Imatges creix amb la cessió d’unimportant fons de diapositives cedit alConsell per Ferran Rella. Actualment s’estàduen a terme la seua digitalització. Constade 3.500 diapositives d’àmbits temàticsmolt variats (veure la secció arxiu d’imat-ges) que omplen un vuit cronològic (1985-2004), important per a la comprensió visualdel territori aneuenc. En la imatge construc-ció de la Pensió La Creu (setembre del1993) en què s’hi pot veure amés d’un ope-rari, el propietari Jaume Gallart, l’arquitectaElisabet Claró i el constructor Josep Farré(Ton d’Aiguant).

Presentació del 26èDansàneu, Festival deCultures del PirineuBarcelona, 29 maig

En el incomparable marc de la sala deRomànic del Museu Nacional d’Art deCatalunya i davant mateix del serafins deSanta Maria d’Àneu, s’ha presentat el26è Dansàneu, amb la participació del’escriptora Maria Barbal, l’antiga conser-vadora del museu Montserrat Pagès, elpresident del Consell Cultural de lesValls d’Àneu , Ferran Rella, i el llavorsdirector general de Cultural Popular,Associacionisme i Acció culturals delDepartament de Cultura de la Generalitatde Catalunya, Lluis Puig. L’acte va comp-tar amb l’actuació en directe del ballaríDiego Sinniger interpretant amb passióuna dansa sarda.

26è Dansàneu, Festivalde Cultures del PirineuValls d’Àneu i Esterri d’Àneu del1 al 9 de juliol

Del 1 al 9 de juliol, s’ha celebrat el26è Dansàneu, Festival de Culturesdel Pirineu, enguany encara mésconsolidat, amb un gran èxit depúblic amb prop d’una vintena d’ac-tuacions, de dansa tradicional comel grup Occità Verd e blu, música idansa amb Kepa Junkera iSorginak, així com les ja consolida-des de formació, tallers d’instru-ments i la cercavila pels carrers delpoble (veure article en la seccióanavi).

Festival de música antiga dels Pirineus (FEMAP)1 de juliol i 27 d’agost

Per setè any consecutiu les Vallsd’Àneu entre molt d’altres indretsdel Pirineu (35 en total), han estatmarc i escenari d’actuacions delFestival de Música Antiga delsPirineus (53 en total). Durant elsmesos de juliol i agost, ha tingut llocals pobles aneuncs tres actuacionsestel·lars. El dia 15 de juliol a l’es-

glésia parroquial de Sant Andreu deValència d’Àneu a càrrec del Cor dela Generalitat Valenciana; el dia 4d’agost a Santa Maria d’Àneu ambl’actuació del grup PyraneusEnsemble i finalment el 14 d’agostintervenia el grup ImaginariumEnsemble a l’església parroquial deSant Vicenç a Esterri d’Àneu.

´ ´

1 5 / 2 0 1 7 115114 N A B I U S

G R I P I A G R I P I A

A C T I V I T A T S 2 0 1 7

Publicació del llibre “El patri-moni sincer, el Romànic de laGuingueta d’Àneu”.

Aquest any s’ha publicat, amb elpatrocini de l ’Ajuntament de laGuingueta d’Àneu, el volum núm 4 dela col·lecció de Línia Consell : “Elpatrimoni sincer, el Romànic de laGuingueta”, de Montserrat Bosch.Completa el llibre el projecte iniciat el2015 amb la publicació de Patrimonisincer. El romànic d’Alt Àneu de JesusSànchez del Pozo per a posar envalor el riquíssim patrimoni romànicde les Valls d’Àneu. El llibre beu dediverses fonts, de molts altres escrits ien què bona part del contingut és fruitd’un treball col·lectiu realitzat per ungrup de joves arquitectes tècnicsdurant la realització dels treballs finalsde carrera.

A la Sala Àrnica del Consell Cultural deles Valls d’Àneu, s’ha inaugurat la sego-na edició de la Mostra de curtmetratgesCurtÀneu que es va celebrar el cap desetmana del divendres 24 al diumenge26. Aquesta segona Mostra ha presentatun cartell internacional espectacular ambuna variada i precisa temàtica esportiva,d’animació, mediambiental, de ficció,experimental, familiar, històrica i tambéha comptat amb la participació local delsalumnes 4t d’ESO del SES J. Morelló.

XXX pujada al port de SalauPort de Salau, 6 d’agost

Aniversari rodó per un esdeveniment que ja és tot un clàssic. Com cada any, el primer diumenge d’agost es va celebrar de la pujada al Port de Salau.Enguany, malauradament, el mal temps no va permetre físicament el reen-contre tradicional entre occitans i catalans. Malgrat tot les veus s’enlairarenper depassar el coll i unir-se a les celebracions que simultàniament es vanrealitzar a Salau i Isil.

10-Jornades sobre patrimoni i desenvolupamentSon, MónNatura Pirineus 14,15,16 i 7 de setembre

Organitzades pel Consell Cultural,l’Ajuntament d’Àlt Àneu, l’Institutd’Estudis Ilerdencs de la Diputació deLleida i Món Natura Pirineus de laFundació La Pedrera i coordinadesper Ianua arquitectes i el Risell, s’hancelebrat les interessants Jornadessobre patrimoni i desenvolupament alcentre Mónnatura de les Planes deSon. Centrades en l’estudi i la reflexióen la comarca del Pallars Sobirà i endetall al territori de les Valls d’Àneu,han permès posar en relació la mira-da sobre el patrimoni de d’altreszones del territori espanyol i interna-cional. Les ponències s’han desenvo-lupat en quatre àmbits: el patrimoni deles Valls d’Àneu centrat en el castellde València d’Àneu, la patrimonialit-zació, l’activitat turística, i el paisatge(veure article en la secció anavi).

Representació de l’obra deteatre “el comte rebel delPallars” a càrrec del grupescènic Xants.Castell de València d’Àneu, 9 desetembre

A les Valls d’Àneu s’ha representat l’obrade teatre “El comte rebel del Pallars” delgrup escènic d’Àneu Xants, sota la direc-ció de Roger Cònsul a partir de textos deNúria Garcia Quera , Ferran Rella i d’al-tres. L’acte va gaudir d’una gran afluèn-cia de públic.

Acte inaugural del curs de les Aules d’extensióuniversitària del Pallars SobiràEsterri d’Àneu, 27 d’octubre de 2017

Segons curs de les Aules d’extensióUniversitària del Pallars Sobirà a Esterrid’Àneu. Màrius Bernadó, professor de laUniversitat de Lleida i coordinador de lesAules Universitàries a la demarcació llei-datana, ha inaugurat solemnement elCurs 2017-2018. Nou conferènciesimpartides per Màrius Bernadó, EudaldMujal, Albert Pèlachs, Miquel Seguer,Raül Bobet, Pau Castell, Josep MariaMassip, Jaume Serrallonga i Inma Puig,que presentaran una variada temàticamusical, geologia, natural, artística,enològica, històrica, matemàtica i d’anà-lisi de comportament de els persones.

Inauguració Curtàneu Esterri d’Àneu, 23 de novembre

´ ´

a gaudi comunitari, a la nos-tra pàgina web(www.aneu.cat). El cercles’ha anat arrodonint amb lasecció audiovisual coordi-nada per Ramon Alaró, ellmateix ens la presenta en

aquesta revista, i aprovada per l’assemblea desòcies i socis el 28 de desembre del 2016. Unapassa més per a completar aquella voluntat inicial.

Cadascun dels articles publicats de fa tempsen aquesta secció Retrats de l’Arxiu d’Imatgesconstitueix un reclam general per engruixir elsnostres fons d’imatges. Aquest és el cas delFons FRF que avui es presenta. Cedit al Consellper Ferran Rella el gener del 2017 i en ple procésde digitalització, es tracta d’una nombrosacol·lecció de diapositives 3.500 realitzades entreels anys 1985-2005 amb una enorme varietattemàtica (esglésies, paisatges, cases pairals,molins i serradores, fortificacions medievals,ponts de pedra, festes i tradicions, llúpies ipallers, gent i fets, conferències, presentacions,exposicions...) que transita damunt unes Vallsd’Àneu que progressivament van canviant laseua fisonomia fins atènyer l’eclosió immobiliàriadel inicis del segle XXI. Us n’oferim una petitaselecció al compàs de la digitalització que, com,es pot observar ha començat per la vila d’Esterrid’Àneu i algunes esparses de d’altres pobles.

’eterna l luita delpatrimoni fotogràfic

per ser revelada. Així s’inti-tulava el reportatge del diariAra del desembre del 2015que ens aproximava lamajestuosa realitat fotogrà-fica catalana. Deia textualment “El patrimonifotogràfic va sumant adquisicions i donacions.En total a Catalunya hi ha 35 milions de fotogra-fies –33 milions estan dipositades en arxius– . Alcostat de França Catalunya és un dels païsosamb més patrimoni fotogràfic”.

I, continuava preguntant-se el reportatge siaquest ric patrimoni arribava al públic, com s’uti-litzava i si era fàcil accedir-hi?. Preguntes toteselles de vital importància, de necessitat històricasi no volem que aquests tresors visuals, queaquesta imprescindible memòria col·lectivaromangui amagada, fragmentada, dispersa imancada de protocols comuns de classificació,conservació i visualització.

Des del principi, des del 1983, any de la crea-ció del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, la for-mació d’un fons fotogràfic que permetés una fixa-ció visual de l ’espai aneuenc, fou un delsprincipals objectius que possibilitaren, es prouconegut, la gestació l ’any 2000 de l ’Arxiud’Imatges dirigit per Joan Blanco que aplega propde 10.000 negatius ben digitalitzats i penjats, per

1 5 / 2 0 1 7 1172

N A B I U S116 N A B I U S

El fons (FRF)

R E T R A T S

t

R E T R A T S

L’Arxiu d’Imatges

Del cervell a l’ull, i fins al cor

Ferran Rella i Laura Grimau2

Ferran Rella i Foroi el Consell Cultural de les Valls d’Àneu

(Henri Cartier-Bresson)

L

Les Valls d’Àneu estotgen un patri-moni eclesiàstic excepcional i sincer, nonomés d’esglésies romàniques sobreles qual, el Consell amb l’ajuda delsAjutament d’Alt Àneu i La Guingueta,han editat dos llibre, sinó també barrocamb el característics campanars vuita-vats que senyoregen els pobles. Dejoies híbrides com la que aquí us pre-sentem amb absis romànic i campanarbarroc: Sant Esteve d’Estaís a la valld’Espot, n’hi ha unes quantes (SantLliser d’Alós, Sant Martí de Borén, SantBartomeu de Dorve, Sant Pere de Jou iSant Andreu de València d’Àneu).Estaria bé que s’hi apliques unPrograma barroc obert com ja s’ha feten les esglésies romàniques. A fons laPala d’Ereixe amb les pistes d’EspotEsqui. (04.2005)

La fotografia sembla una clàssicaestampa de costums. A Jou, el tempss’alenteix i l’actitud tranquil·la i relaxa-da de Rosalia de casa Marçal, el gosendormiscat i la padrina atenta, convi-den a la contemplació. (03.1991)

Casa l’Oficial d’Esterri, al capde la vila, s’ofereix d’improvisat apa-rador de propaganda política en leseleccions autonòmiques del 1992.Jordi Pujol de CiU guanyava leseleccions i s’enduia 70 escons,Raimon Obiols del PSC en treia 40,Àngel Colom d’ERC 11 i IC de RafelRibó i el PPC d’Alejo Vidal Quadrastreien 7 escons. Catalunya tardariaencara temps a trencar el bipartidis-me que en aquestes eleccions s’em-portava gairebé el 75% dels votsemesos amb una participació del55% i una abstenció del 45%. Hivaren votar 2.655.000 persones.(03.1992)

Arriba la festa major i els jovent, elsfadrins, preparen el ritual de pas a tra-vés de les cerimònies civils i religioses:organitzen els balls, els jocs, desfilenrutilants amb les atxes fins a l’altarmajor de Sant Vicenç i confraternitzenel vermut. Aquí fadrins sota escapulari:de dalt a baix i d’esquerra dreta Josepde Vinyau, Guillem del Mestre, Josep A.de Ricou, Ferran de Massano, Jordi deGuineu, Ramon de Teixidor, Just del’Habitant, Iñaki de Benigno, Jaume delPerruquer, Eduard de Fillet, Albert delCoix i Xavi de Moliner. (08.1995)

t

t

t

t

Ai l’Esquerrana!. Quants aneuencsi persones d’Àneu i de fora que estimenel territori i la dansa, l’hauran balladadurant tants anys, la ballen i la ballaranen el futur per a servar un delsmoments més significatius de la FestaMajor d’Esterri d’Àneu. Del ball de gua-pos, passant pel Ball Pla i el Corrido,l’Esquerrena exemplifica una gran rot-llana comunitària i testimonia coralmentla cohesió ciutadana. En aquesta fotos`hi observa Irene de Sansi, Jordi deCarrera, Begonya (la seua dona),Jusèp Boya (camisa verda) actualdirector General de Patrimoni de laGeneralitat i d’altres personatges desfi-len en el Poliesportiu descobert sota lainclemència solar.(08.1988)

La fira de Santa Teresa a mei-tat d’octubre, perpetua una llargatradició firera iniciada el 1503 quanFerran el Catòlic atorga a la vilad’Esterri el privilegi firer. Cruïlla decamins, li permeté organitzar unade les més importants fires palla-reses de tardor. Desplaçada delmes de juliol, per Sant Bernabé, apartir del 1690 al mes d’octubre,durava quinze dies i s’hi firavenvaques, eqües, mulos, porcs, avi-ram.... Avui només en dura dos is’hi pot admirar vaques i eqüesamb el corresponents concursos.La foto presenta un firal en cons-trucció i s’hi veu la família Pistoletd’Isil al fons i en primer terme,Maria de casa Riu de Jou turantvaques i vedells. (10.1988)

1 5 / 2 0 1 7 119118 N A B I U S

R E T R A T S R E T R A T S

Sota l’atenta mirada delTésol, en un paisatge d’incom-parable bellesa, MónNaturaPirineus inaugurat l’any 2002, ésun equipament de la FundacióCatalunya-La Pedrera que ofe-reix estades i activitats adreça-des a tot tipus de públic amb unamissió molt clara: sensibilitzar lasocietat vers el desenvolupa-ment sostenible i la conservacióde la natura i el paisatge mit-jançant activitats d’educacióambiental. (08.2000)

Esterri comptava amb un bon sarpat de botigues exemplars: Gallimó,Massano, Tendenou, Garrabí, Xelo, Moreig, Sansi, Balbino, Espardenyer,Manela... Aquestes citades, exceptuant casa Balbino i Manela, ja han desapa-regut i d’altres han ocupat el seu espai amb una diferent i variada oferta. Enaquesta foto, hi podeu veure Cisquet i Pilar de casa Manela. Vora el mostrador,els productes ens inviten a penetrar en el seu sancta sanctorum. (06.2000)

La guerra civil primer (1936-1939)i la posterior dictadura franquista fins al1975, no només trencà l’harmònicaconvivència social, també va destaro-tar el riquíssim teixit de cultura popularque els pobles atresoraven. La mort deldictador i una amnèsica transició vapermetré una lenta recuperació de mol-tes festes. La principal de totes ellesfou el Carnestoltes i Esterri també s’hisumà de grat.. En aquesta imatge del1987. Moda de bany Paris-Esterri. Hipodeu veure d’esquerra dreta: Conxitade Nalló, Margarita de Cadiraire,Adelina del Parruquer, M.Àngels deForo, Magda de Senen, Gemma deTeixidor, Ester de Bordoll i Xel·lo deBenigno. (02.1987)

Veïnats d’Esterri d’Àneu. La conegudaoctava de Corpus rep l’ampulós nom delsVeïnats. Esterri està organitzat per barris (ElsCargols, Trenta Claus, Els Mentiders, ElsPresumits, La Barceloneta, Els Rics, ElsCabrits, El Sagrat Cor i La Closa) que tenen elpunt festiu i àlgid aquesta setmana dels Veïnatsquan, cap al juny l’hivern esbossa una riallatímida. Cada barri, com li plau, organitza el seusarau explica un dels rodilins de l’Auca dels vuitVeïnats que cada anys cantem plegats de PepColl. Presumides, la foto reflecteix aquest espe-rit de germanor, festiu i de relació social. Portenles coques a beneir d’esquerra a dreta: Anna deTendenou, Palmireta de Sansi, Antonieta deFeliça, Rosalia de Nando, Ines de l’Olegari,Tere de Badia, Paca de Garrote, Maria deBalbino, de Bonico , Palmi de Sansi, Mercèd’Adelina i Pepita de Costa. (06.1986)

t

Carnestoltes, Veïnats, FestaMajor, l’1 de maig, formes totes ellesdiferents de trencar la rutina quotidia-na. Encara avui Santa Maria centreespiritual d’Àneu, continua reclamantla nostra atenció. Aquell 1 de maig laprocesso ja havia colat el pont depedra, davant mateix de la parroquialde Sant Vicenç, passava davant de laCentral hidroelèctrica pel camí quemena a Escalarre. L’alçada del pontde la Central és un excel·lent miradorper a capturar els fidels que coman-dats pel rector Jordi Miquel i l’estol dela Mare de Déu es dirigeixen fervoro-sament cap a l’antic santuari esmen-tat ja en l’acta de la consagració de lacatedral de la Seu d’Urgell el 839.Conscients, ben segur, d’immortalit-zar una llarga tradició. (05.2000)

t

t

t

t

tt

t

Panoràmica d’Esterri d’Àneu desdel Sequer. Fins llavors les interven-cions en la morfologia urbana havienestat mínimes però evidents. La vilapresentava encara les constants urba-nístiques de principis de segle XXconstruïda al llarg del carrer major i arecer de la parroquial de Sant Vicenç.Atureu-vos a l’Areny, al carrer SebastiaRamònic, al camí del Horts, al Pas delCamp, a la Cultia de Massano, a laPlaça de la Closa, a la Plaça del BonConsell (s’hi construeix la residència degent gran)... lentament però inexorablela vila es transforma, canvia. A partirdel 2000 al compàs del boom immobi-liari i amb la urbanització del Prat deNando principalment la realitat seràben bé una altra. (08.1990).

De manera constant, imparable, els poblesd’Àneu que no se situen al llarg de la carretera prin-cipal s’han anat buidant, han envellit. Cerbi, al cap-damunt de la Vall d’Unarre, no n’és pas una excep-ció. Alguns cap de setmana, durant les vacancesde Nadal, Pasqua i especialment a l’estiu les llarstornen a somriure i s’hi escolta de nou remor deveus. Per això, estampes com aquesta d‘un grupde persones a tocar de l’emblemàtic Collet, els fanreviure i ens remunten a temps en què la vidapobletana tenia uns ritmes constants. D’esquerra adreta i de dalt a baix, hi podeu veure: Imma deMagina, Lídia de Miqueu, Teresa de Magina,Conxita de Magina, Mercè de Ton, La Tona, Jaumede Miqueu i Ramon de Ton. (03.1992)

Passegeu-vos-hi avui i obser-vareu la transformació. Just enaquell instant l’indret s’urbanitzavaamb la plaça, la font, les voreres.És clar, la foto ja és història perquèpràcticament res no hi és igual: esmanté l’edifici, transformat, però nohi ha la caserna de la guàrdia civil;tampoc casa Manela on havia vis-cut el fotògraf d’Àneu Muniesa isobre el qual vam fer-ne un espe-cial monogràfic del seu fons. Avui lasortida cap a Noguera s’eixamplacom abans s’havia fet aterrant elgaratge de Pep, a tocar de casal’Oficial. (1986)

L’estampa és cíclica. Com ho són lesvaques amuntanyades durant els mesosd’estiu. Pagesos d’Àneu i d’Aran esmor-zant devotament prop de la cabana depastor de Beret a tocar d’una de les hilho-les de pedra que marcaven el camí desde Montgarri per Beret cap a Bagergue.D’esquerra a dreta s’hi pot veure: Carrerad’Esterri (xavier i Josep), Tita i Cervetó deTredòs, Lluís de Cinto d’Esterri, Manolod’Andreu de València, Pep de Salito,Antoni de Nando d’Esterri... (08.1998)

1 5 / 2 0 1 7 121120 N A B I U S

R E T R A T S

Hi falta el director Mn. JoanEscales que amb molta pacièn-cia i constància va ser capaç d’a-germanar veus i voluntats nonomés en la coral sinó també enel grup de caramellaires queplanten alegres davant la portade l’església parroquial un cophan interpretat Ja ha arribat laprimavera de goig plena i decontent... D’esquerra a dreta i dedalt a baix: Joan Ramon , elmestre i la seua dona Nati, Tono(Sevilla), Palmireta de Sansi,Andreu de Justenc, RosaCaterina, la Cati, Carme deGarrabí, la Merxe del Frankfurt,Xel·lo de Benigno, JosepMongai, Jesús de Montoliu,Mauri, Pastoriza, Magda deSenent (04.1992)

R E T R A T S

Imatge inèdita de laCreu de terme guaitant cap ala carretera de València. Elsingular hotel de Pep on nai-xeria l’il·lustre farmacèuticaneuenc Joaquim Morelló,hotel Pirinenc més endavant,l ’hi impedia la visió. Instant aretenir, només un dècima desegon en el temps entre l’an-tic hotel i els apartamentsque Ton d’Aiguant, seguintamb encert la mateixa tipolo-gia, hi va construir l ’any2005.

tt

t

t

tt

Publicacions del ConsellQUADERNS

PETITS QUADERNS

ARXIU D’IMATGES

LÍNIA CONSELL

P U B L I C A C I O N S

122 N A B I U S

REVISTA NABIUS

Núm. 1 desembre 2004 Núm. 2 desembre 2005 Núm. 3 desembre 2006 Núm. 4 desembre 2007 Núm. 5 desembre 2008 Núm. 6 desembre 2009

Núm. 7 desembre 2010 Núm. 8 juliol 2011Especial 20 anys Dansàneu

Núm. 9 desembre 2011 Núm. 10 desembre 2012

P U B L I C A C I O N S

Núm. 11 desembre 2013

Núm. 13 desembre 2015

Núm. 12 desembre 2014

Núm. 14 desembre 2016

Publicacions editadesen col·laboració

1 5 / 2 0 1 7 123

Joan Abella

Bou rom�nic?... Sant Joan dÕIsil, agost 2017. Nikon D500, Nikkor AF-S 70-300 mm. 1/200s, f/8, iso 100.

Els altres aneuencs

CONS

ELL

CULT

URAL

DE

LES

VALL

S D’

ÀNEU