mostra documental: 40 anys. el retorn dels ajuntaments ......mostra documental en conmemoració del...
TRANSCRIPT
19792019
CastellbisbalEL RETORN DELS AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS A CASTELLBISBAL
ANYS40Mostra documental en conmemoració del 40 aniversari dels ajuntaments democràtics, i en motiu del Dia Internacional dels Arxius. A través de documents de l’Arxiu Municipal es retraten les primeres eleccions municipals democràtiques a Castellbisbal després de la dictadura.
On?Vestíbul de l’Ajuntament de Castellbisbal. Visita lliure i gratuïta
Quan?Del 10 al 28 de juny de 2019De dilluns a divendres, de 8.30 a 14.30 hores
Servei d’arxiu i Gestió documental
El Castellbisbal de 1979 tenia una població de
3.265 persones que es concentrava
fonamentalment a l’actual nucli urbà, que
s’estenia sobre l’eix format pel carrer Major i
Pi i Margall (aquell any van perdre els seus
noms de “José Antonio” i “Caudillo), i amb
algunes extensions al carrer Mirador del
Llobregat o ja a l’actual avinguda Pau Casals
(amb el nom de Carrero Blanco) amb el nou
edifici del Casal Cultural i Recreatiu.
Carrer Pi i Margall a l’alçada de la seu de la FET y de las JONS (actual Museu
de La Pagesia). Autor: Mateu Mateu i Miró (?). c. 1975. Arxiu Municipal de
Castellbisbal UD 61784. Digitalització a partir del negatiu fotogràfic original.
Més enllà del nucli urbà s’estenien les
primeres urbanitzacions, especialment de
segona residència, com Costablanca i Can
Santeugini, i econòmicament feia ja el tomb
definitiu de l’agricultura a la indústria amb la
urbanització i instal·lació de grans fàbriques
als polígons industrials, especialment els
situats a la plana del riu Llobregat.
Els Arenys i la zona de Ca n’Albareda i Ca’n Pelegrí abans de la construcció
de l’autopista i de la urbanització de la plana agrícola. Autor: Mateu Mateu i
Miró (?). c. 1965 - 1969. Arxiu Municipal de Castellbisbal UD 64437.
Digitalització a partir del negatiu fotogràfic original.
De forma comuna amb les altres poblacions
de Catalunya, Castellbisbal tenia una forta
mancança d’equipaments públics i
urbanització de carrers: més enllà dels
principals carrers, en quedaven molts
pendents d’urbanitzar (més del 88%), mentre
que els equipaments públics es concentraven
en l’Escola Nacional, l’Ajuntament, la recent
biblioteca Mn. Jacint Verdaguer, i el Casal
Cultural, inaugurat el 1974.
Carrer Rectoria Vella, amb els carrers sense urbanitzar. Autor: Mateu Mateu
i Miró (?). c. 1975. Arxiu Municipal de Castellbisbal UD 64251. Digitalització
a partir del negatiu fotogràfic original.
CASTELLBISBAL 1979. Un poble amb grans deficiències
L’ermita de Sant Vicenç dalt del serrat de les Garses, al fons l’àrea industrial
del Llobregat amb les primeres indústries. Autor: Mateu Mateu i Miró (?). c.
1965 - 1969. Arxiu Municipal de Castellbisbal UD 64436. Digitalització a partir
del negatiu fotogràfic original.
Carrer de la Lluna. Autor: Mateu Mateu i Miró (?). c. 1975. Arxiu Municipal de
Castellbisbal UD 61784. Digitalització a partir del negatiu fotogràfic original.
El Pont “Nou” del Diable acabat de construir el 1975. A primer terme s’ha
iniciat l’enderroc del pont metàl·lic de 1886 Autor: Mateu Mateu i Miró (?). c.
1975. Arxiu Municipal de Castellbisbal UD 64436. Digitalització a partir del
negatiu fotogràfic original.
Urbanització dels carrers de la urbanització Can Santeugini, al fons la masia.
Autor: Mateu Mateu i Miró (?). c. 1975. Arxiu Municipal de Castellbisbal UD
64450
Moviments de terres o d’extracció de graves. Autor: Mateu Mateu i Miró (?).
c. 1975. Arxiu Municipal de Castellbisbal UD 64435. Digitalització a partir del
negatiu fotogràfic original.
Vista panoràmica del nucli urbà, a primer terme vinyes abandonades. Autor:
Mateu Mateu i Miró (?). c. 1975. Arxiu Municipal de Castellbisbal UD 64438.
Digitalització a partir del negatiu fotogràfic original.
En l’àmbit associatiu, més enllà d’entitats
esportives, sindicals i de caràcter cultural que
havien sobreviscut dins del franquisme, a
finals de la dictadura va començar a sorgir un
moviment associatiu de caràcter reivindicatiu
que en el cas de Castellbisbal va adoptar el
nom d’ Associació de Pares de Família, a
l’empara de la Parròquia de Sant Vicenç; i el
Grup d'Organització d'Activitats Culturals,
GOAC. Ja amb la mort del general Franco van
sorgir clarament els diversos partits polítics
que havien actuat a la clandestinitat i entitats
com la Unió Excursionista de Catalunya de
Castellbisbal, i la Casa de Andalucía, i de
forma destacada l’Associació de Veïns de
Castellbisbal, que va publicar la revista Arada.
L’impuls associatiu se situa en el mateix
moment de la crisi a l’Ajuntament de
Castellbisbal, encapçalat per l’alcalde
Salvador Farell, el qual ostentava l’Alcaldia
des de l’any 1973 fins que es va veure obligat
a dimitir el 1978 després de protestes
diverses, la dimissió de sis regidors a la tardor
de 1977 i la demanda que va presentar aquest
contra dinou membres d’entitats i partits per
“delicte de sedició”. Amb la dimissió de
l’alcalde Farell el juliol de 1978, el governador
civil de Barcelona va nomenar, un mes més
tard, el regidor Pere Canyadell com a nou
alcalde, el qual es va presentar a les eleccions
de 1979.
La situació política local se sumava a una greu
crisi econòmica que afectava als serveis, ja de
per si precaris, que s’oferien; n’és exemple la
retallada del número de professors pel curs
escolar 1979-1980, situació que va originar la
protesta del propi ajuntament i dels veïns amb
una manifestació que va tallar la carretera de
Molins de Rei - Terrassa a l’alçada de Santa
Rita.
Manifestació a favor de l'ensenyament a l'alçada del barri del Canyet tallant
la carretera de Molins de Rei a Castellbisbal. Autor desconegut (Tomás
Benito Pombal?) Fons Revista Arada. Donació Martí Ribas Duran. Arxiu
Municipal de Castellbisbal
Manifestació a favor de l'ensenyament a l'alçada del barri del Canyet tallant la carretera de Molins de Rei a Castellbisbal. Autor desconegut (Tomás Benito Pombal?). Fons Ajuntament de Castellbisbal. Arxiu Municipal de Castellbisbal UD 47424
CASTELLBISBAL 1979. Vida associativa i política
Les primeres eleccions municipals
democràtiques des de 1934 es varen
convocar pel dia 3 d’abril de 1979. El llarg
temps transcorregut sense eleccions
municipals (sense comptar amb les que es
van dur a terme durant el franquisme per
escollir els regidors representants dels terços
familiar, sindical i d’entitats), va portar que fos
necessari difondre entre la ciutadania
conceptes claus sobre l’organització
democràtica dels ajuntaments.
Míting de la Candidatura Independent de Castellbisbal amb motiu de les eleccions municipals de 1979 o 1983. Procedència revista Arada. Arxiu Municipal de Castellbisbal. Digitalització a partir de l’original l’any 2006
La revista Arada ens aporta una important
informació sobre les propostes electorals i
possibles pactes dels diversos partits polítics
a partir d’entrevistes a les quatre candidatures
que concorrien a les eleccions. Entre els
temes que el comitè de redacció d’Arada
considerava com d’interès hi havia el control
sobre el preu dels establiments públics (la
inflació interanual era llavors del 16,16 %, al
mateix moment que l’atur se situava en un
15%); revisió del Pla General d’Ordenació
Urbana, motivat pel debat del creixement
urbanístic i mancança d’espais verds i de
lleure; canvis en els serveis tècnics de
l’Ajuntament, es partia d’una situació
d’ajuntaments infradotats; solució del
problema de les graves, aquesta problemàtica
venia de la concessió d’extracció de terres i
graves, denunciada en diverses ocasions i
que provenia del mandat de l’alcalde Farell;
municipalització del servei de
subministrament d’aigües; i creixement de la
indústria al poble. Els partits polítics coincidien
en els principals problemes: asfaltat dels
carrers, creació d’espais de lleure, construcció
d’equipaments esportius i escoles bressol,
actuacions per afavorir l’ocupació, i major
control urbanístic i de les activitats industrials.
Convergència i Unió (CiU) Independents per Castellbisbal
Partit Socialista Unificat de Partit dels Socialistes de
Catalunya (PSUC) (el so és molt deficient) Catalunya (PSC-PSOE)
Arxiu Municipal de Castellbisbal. Fons revista Arada. Donació Martí Ribas i Duran
LES PRIMERES ELECCIONS MUNICIPALS DESPRÉS DE FRANCO
Vols escoltar els mítings electorals de les quatre candidatures de 1979? Es varen gravar en cintes i ara les hem digitalitzat! Escolta’ls a través del teu telèfon escanejant els codis QR.
Jornada de votació de les eleccions municipals (?) de 1979 o 1983. Arxiu Municipal de Castellbisbal. Procedència revista Arada. Digitalització a partir de l’original l’any 2006
Els resultats de les primeres eleccions varen
donar la següent composició de l’ajuntament:
- Convergència i Unió (CiU): 223 vots, 1
regidor: Lluís Torres Puig
- Candidatura Independent de
Castellbisbal: 643 vots, 5 regidors: Pere
Canyadell Rabella, Francesc Falguera Sentís,
Salvador Pastallé Cortés, Joan Sardà
Margarit, i Josep Pidelaserra Duran
- Partit Socialista Unificat de Catalunya
(PSUC): 383 vots, 3 regidors: Miquel Torras
Sallarés, Hilario Tardío García, i Rafael Forte
González (substituït per Luis Arjona Cabello)
- Partit dels Socialistes de Catalunya
(PSC): 358 vots, 2 regidors: Francesc Sardà
Pastallé i Antoni Duran Rabella
Un cop celebrades les eleccions es va fer el
Ple extraordinari de constitució del nou
ajuntament el 19 d’abril de 1979. Els onze
regidors van votar entre els candidats, es va
arribar a empat entre els dos candidats votats:
Pere Canyadell (Independent) i Miquel Torres
(PSUC), cadascun va obtenir 5 vots, mentre
que hi va haver un vot en blanc. En haver
empatat els dos candidats, va ser nomenat
alcalde el que havia obtingut un major nombre
de vots, per tant el regidor Pere Canyadell. El
vot en blanc que va donar l’Alcaldia a Pere
Canyadell va causar la primera crisis política
que, es va tancar amb la substitució del
regidor Rafael Forte per Luis Arjona.
L’alcalde Pere Canyadell durant una entrevista a la Revista l’Arada, possiblement el 8 de juliol de 1981. Autor desconegut. Arxiu Municipal de Castellbisbal. Procedència revista Arada. Digitalització a partir de l’original l’any 2006
EL PRIMER AJUNTAMENT
Mostra documental: 40 anys. El retorn dels ajuntaments democràtics a Castellbisbal
Presentació
Mostra documental en commemoració del 40 aniversari dels ajuntaments democràtics, i en motiu del Dia Internacional dels Arxius. A través de documents de l’Arxiu Municipal es retraten les primeres eleccions municipals democràtiques a Castellbisbal després de la dictadura.
Dates i ubicació
Del 10 al 28 de juny de 2019. De dilluns a divendres, de 8.30 a 14.30 hores. Al vestíbul de l'Ajuntament de Castellbisbal.
Objectius
La mostra documental té per objectiu donar a conèixer com era Castellbisbal el 1979 coincidint amb les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, i en commemoració l’any 2019 del 40 aniversari d’aquestes eleccions.
Documents exposats:
Manifestos de les quatre formacions polítiques presentades a les eleccions municipals de 1979. Fons revista Arada. Arxiu Municipal de Castellbisbal. UD 65575 Consultables en línia: https://ja.cat/wwROS
Paperetes electorals per les eleccions municipals de 1979. Fons Ajuntament de Castellbisbal. Arxiu Municipal de Castellbisbal. UD 62097
Llibre informatiu sobre les eleccions i el funcionament dels ajuntaments democràtics, editat per l’”Instituto de estudios de administración local”. Fons Ajuntament de Castellbisbal. Arxiu Municipal de Castellbisbal. UD 62097
Programa electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya per les eleccions municipals de 1979. Fons Ajuntament de Castellbisbal. Arxiu Municipal de Castellbisbal. UD 53180
Dibuix humorístic sobre les eleccions municipals de 1979. Publicat a la revista Arada d’abril de 1979. Autor: Martí Ribas i Duran . Fons revista Arada. Arxiu Municipal de Castellbisbal. UD 65575