morfologia verbal velars incoatius teoria

4
Qüestions de morfologia verbal (2) Teoria Verbs velars En la segona conjugació dels verbs catalans nhi ha molts que en la primera persona del present d’indicatiu presenten una c (consonant velar sorda) en comptes duna o ex. crec, dec, estic, moc, sóc, dic, incloc, puc, tinc... Aquesta c es transforma en unagu- (consonant velar sonora) en altres temps de la seva conjugació. Així , el dígrafgu- apareix regularment en el present de subjuntiu (segui, seguis, segui, seguem, segueu, seguin), en l’imperfet de subjuntiu (segués, seguessis, segués, seguéssim, seguéssiu, seguessin) i en l’imperatiu (segui – vostè-, seguem, seguin –vostès). També la trobem en el passat simple d’indicatiu, que és una forma molt literària i poc usada en la nostra variant dialectal (seguí, segueres, segué, seguérem, seguéreu, segueren). Aquest element velar (-c o gu-) és el que dóna nom als verbs que segueixen el paradigma del verb beure, que sanomenen verbs velars. Per identificar-los, doncs, només cal que en busquis la primera persona del present dindicatiu. Creure  crec deure  dec moure  moc aprendre  aprenc Tingues en compte.Mai no es velaritzen ni l’infinitiu ni el gerundi: *poguer, *valguer, *escriguent, *diguent, *ploguent... són formes usades popularment però gramaticalment incorrectes.

Upload: marc

Post on 06-Jul-2018

224 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Morfologia Verbal Velars Incoatius Teoria

8/18/2019 Morfologia Verbal Velars Incoatius Teoria

http://slidepdf.com/reader/full/morfologia-verbal-velars-incoatius-teoria 1/4

Qüestions de

morfologia verbal (2)Teoria

Verbs velars

En la segona conjugació dels verbs catalans n’hi ha molts que en la primera personadel present d’indicatiu presenten una –c (consonant velar sorda) en comptes d’una–o

ex. crec, dec, estic, moc, sóc, dic, incloc, puc, tinc...

Aquesta –c es transforma en una–gu- (consonant velar sonora) en altres temps dela seva conjugació. Així, el dígraf–gu- apareix regularment en el present de subjuntiu

(segui, seguis, segui, seguem, segueu, seguin), en l’imperfet de subjuntiu (segués,seguessis, segués, seguéssim, seguéssiu, seguessin) i en l’imperatiu (segui –vostè-,

seguem, seguin –vostès). També la trobem en el passat simple d’indicatiu, que és una

forma molt literària i poc usada en la nostra variant dialectal (seguí, segueres, segué,seguérem, seguéreu, segueren).

Aquest element velar (-c o –gu-) és el que dóna nom als verbs que segueixen el

paradigma del verb “beure”, que s’anomenen verbs velars.

Per identificar-los, doncs, només cal que en busquis la primera persona del present

d’indicatiu.

Creure – crec deure – dec moure – moc aprendre – aprenc

Tingues en compte.Mai no es velaritzen ni l’infinitiu ni el gerundi: *poguer,*valguer, *escriguent, *diguent, *ploguent... són formes usades popularment perògramaticalment incorrectes.

Page 2: Morfologia Verbal Velars Incoatius Teoria

8/18/2019 Morfologia Verbal Velars Incoatius Teoria

http://slidepdf.com/reader/full/morfologia-verbal-velars-incoatius-teoria 2/4

Verbs velars Què cal tenir en compte ?

Fan la 1a pers. sing. del present d’indicatiu acabada en –c.

beure - bec viure - visc estar - estic

Presenten –GU– en algunes o totes les formes dels següents temps verbals:

Temps verbals que velaritzen

present

d’indicatiu

perfet

simple

present

de subjuntiu

imperfet

de subjuntiu

imperatiu

 jo

tu

ell/a

nosaltres

vosaltres

ells/elles

conec

coneixes

coneix

coneixem

coneixeu

coneixen

coneguí

conegueres

conegué

coneguérem

coneguéreu

conegueren

conegui

coneguis

conegui

coneguem

conegueu

coneguin

conegués

coneguessis

conegués

coneguéssim

coneguéssiu

coneguessin

--

coneix

conegui

coneguem

coneixeu

coneguin

Davant del dubte a l’hora d’escriure una forma o l’altra (creiem - creguem / podeu

pugueu / estem – estiguem / seieu - segueu...), cal prendre consciència del tempsverbal que es necessita segons el context.

ex.: Creiem que el Torredembarra tornarà a guanyar la Champions.

(present d’indicatiu)

Cal que creguem en el Torredembarra

(present de subjuntiu)

Si ens costa diferenciar l’ús de l’indicatiu/ subjuntiu, podem canviar el verb depersona:

Crec que el Torredembarra tornarà a guanyar la Champions.

Cal que cregui en el Barça

Page 3: Morfologia Verbal Velars Incoatius Teoria

8/18/2019 Morfologia Verbal Velars Incoatius Teoria

http://slidepdf.com/reader/full/morfologia-verbal-velars-incoatius-teoria 3/4

El c s de l’imper tiu 

Recordeu que en català tenim dues maneres de construir l’imperatiu, segons si estracta d’una oració positiva o negativa.

Fixeu-vos, ara, en els casos següents i observeu els canvis:

Apreneu de pressa! No aprengueu tan de pressa!

Seieu bé! No segueu així, si us plau!

Tingueu paciència! No tingueu tanta paciència!

Moveu-vos! No us mogueu!

En les ordres negatives tindrem sempre formes verbals amb  – GU-.

Per saber quines formes de l’imperatiu velaritzen, us pot anar bé fer serviraquests simetries

1a pers. pl.

2a pers. sing. 2a pers. pl.

3a pers. sing. 3a pers. pl.

Vegem-ne alguns exemples.

beguem coneguem

beu beveu coneix coneixeu

begui beguin conegui coneguin

En canvi, en les ordres negatives, l’imperatiu negatiu sempre presentarà la formavelaritzada, ja que adopta les formes verbals del present de subjuntiu.

no beguem no coneguem

no beguis no begueu no coneguis no conegueu

no begui no beguin no conegui no coneguin

Page 4: Morfologia Verbal Velars Incoatius Teoria

8/18/2019 Morfologia Verbal Velars Incoatius Teoria

http://slidepdf.com/reader/full/morfologia-verbal-velars-incoatius-teoria 4/4

 Ajupir, bullir, collir, cosir, cruixir,escollir, esmunyir-se, fugir, grunyir,

morir, munyir, pudir, pressentir, recollir,ressentir, tossir… 

Verbs incoatius

La majoria de verbs de la tercera conjugació no segueixen el paradigma de

“dormir”, sinó que presenten un increment –eix- entre l’arrel i la terminació.

dormo, bullo, cullo, cuso, consento… 

 però   serveixo, pateixo, gaudeixo, afavoreixo… 

Així doncs, els verbs de la tercera conjugació es poden dividir entre els verbs que

anomenem purs (dormir, bullir, collir, cosir, consentir…) i els verbs que anomenemincoatius (servir, patir, gaudir, afavorir).

A més, detectem una certa tendència a fer incoatius verbs que en realitat sónpurs.

Són verbs purs

… i els seus derivats i compostos.

Exemples:

No et consento que em parlis d’aquesta manera!

Bull els macarrons en deu minuts!

La Laia sempre escull el millor per a nosaltres.

El gos gruny cada vegada que te li acostes.