MORFOLOGIA VERBAL Verbs irregulars

Sílvia Montals

1. INTRODUCCIÓ

•  Classes de paraules:

– Unitats significatives autònomes mínimes de la cadena parlada i dels textos escrits.

– Es classifiquen segons 2 punts de vista: •  FORMA: (criteri morfològic). Hi ha paraules

variables i invariables. •  FUNCIONS: (criteri sintàctic). Duen a terme

funcions.

•  Requadre categories

ü  VARIABLES: nom, adjectiu, verb, pronom, determinant ü  INVARIABLES: adverbi, preposició, conjunció, interjecció

2. EL VERB

2.1 Anàlisi morfològica

•  Verb: nucli del SV i base del significat de l’oració. –  Les formes flexionades poden tenir diferents

constituents (morfemes). Ex: cantàvem

LEXEMA MORFEMES (DESINÈNCIES) Vocal temàtica Temps Persona i nombre

cant à ve m

Conjugacions dels verbs: pàg. 230-232. Llibre Llengua Catalana i Literatura. 2n Batx. Santillana.

•  El verb està format per 2 constituents: –  Lexema: aporta significat –  Morfemes (o desinències). Expressen:

*Els verbs compostos poden tenir morfemes en el verb auxiliar:

He jugat (1a persona del singular).

Conjugació 1a, 2a, 3a Agafar, córrer, afegir Mode Indicatiu, subjuntiu,

imperatiu Vinc, vingui, vine

Temps Present, imperfet, futur, condicional…

Canto, cantava, cantaré, cantaria…

Aspecte Perfectiu, imperfectiu Sortí, sortia Persona 1a, 2a, 3a Salto, saltes, salta Nombre Singular, plural Fa, fan

Gènere (només pels participis)

Masculí i femení Vençut, vençuda

2.1.1 Conjugació

•  Conjunt de formes que adopta un verb per expressar: temps, mode, aspecte, persona i nombre.

•  En català hi ha 3 conjugacions:

CONJUGACIÓ VOCAL TEMÀTICA

MODEL

1a a Cant-a-r 2a e Tém-e-r

Perd-r-e 3a pura i Dorm-i-r

incoativa Serv-i-r

*Verbs incoatius: afegeixen l’icrement –eix-

*La majoria de verbs segueixen els models de cantar i dormir. Els verbs irregulars, acostumen a ser de la conjugació –re. A vegades la vocal temàtica presenta problemes: cantava, cantes.

2.1.2 Mode •  Indica l’actitud de l’emissor respecte l’acció verbal.

2.1.3 Temps •  Indica el moment en què es produeix l’acció

INDICATIU Acció realitzada en la realitat.

Condueixo, saltava…

SUBJUNTIU Acció possible, desitjada (no se sap si es realitzarà)

Canti, jugués…

IMPERATIU Ordre o manament. Calla!, Veniu!

PRESENT Cant-Ø-o PASSAT Cant-a-va FUTUR Cant-a-ré

*El passat conté diferents temps verbals: imperfet, passat simple, perfet, plusquamperfet...

2.1.4 Aspecte

•  Indica si l’acció del verb ha seguit un procés acabat (amb un principi i un final).

PERFECTIU Temps que indiquen anterioritat. L’acció està acabada. •  Temps compostos i

passat simple

Vas treballar, havíem jugat, van haver arribat, sortírem…

IMPERFECTIU Temps que indiquen simultaneïtat o posterioritat. L’acció no està acabada. •  Temps simples (menys

passat simple).

Consultaré, trucava, juga, dibuixàvem…

•  Vam anar-hi dues vegades (PERFECTIU à procés acabat). •  L’Aina pinta un dibuix (IMPERFECTIU à procés iniciat, no

acabat).

2.1.5 Persona i Nombre

•  Persona: participants de la situació comunicativa. •  Nombre: si hi ha 1 participant o més d’un.

–  Els morfemes de persona i nombre es fusionen. Existeixen 6 possibilitats.

–  Tots els verbs tenen persona (menys les formes no personals: infinitiu, gerundi i participi).

PERSONA NOMBRE

Singular Plural

1a Cant-o Cant-e-m 2a Cant-e-s Cant-e-u 3a Cant-a Cant-e-n

Forma Fonètica Dialecte

canto [káṋtu] central canto [káṋto] Nord-occid cante [káṋe] valencià cant [káṋt] balear canti [káṋti] rossellonès

*Les formes canvien segons el dialecte.

•  2.2 Remarques i variacions ortogràfiques

Vocal neutre [ǝ]

S’escriu a Es troba al final Parla, mentiria…

S’escriu e Es troba en penúltima posició:

Parles, mentiríeu.

Excepcions 2a i 3a conjugació i infinitius

Corre, vine, obre, creure…

Canvis ortogràfics

C à q Trenco, trenques

Qu à qü Adequo, adeqüem

Ç à c Començo, comencen

Gu à gü Enaigua, enaigüen

J à g Jutjo, jutges C à gu Caic, caigui G à gu Rega, regues T à d Pot, podem P à b Saps, sabem U à v Beu, bevem

Infinitius en -iar

Es posa dièresi en el present i imperfet de subjuntiu.

Estudiïs, estudiïn.

Gerundis Tots acaben en –ent o –int (MAI –gent)

Cabent, sabent, vivint, escrivint… NO! *capiguent, *sapiguent

Infinitius MAI en -guer! Saber, poder. NO! *sapiguer, *poguer

Verbs poder i voler

Canvien: -o à u al Present subjuntiu i imperatiu

Puguin, vulguis, vulgues…

Verbs fer, jeure/jaure, néixer/nàixer, treure/traure

Aquests verbs i els derivats fan la vocal neutre de l’arrel en posició àtona en -a

Faria, jauré, naixent, traiem, traguem…

-eix- (incoatius)

Apareix: En les persones del singular i en la 3ª del plural de tots els presents.

Indicatiu: serveixo, serveixen Subjuntiu: serveixis, serveixi Imperatiu: serveix!

Verbs collir, cosir, sortir, tossir, escopir

Aquests verbs i els derivats canvien: O à u (arrels tòniques dels presents)

Indicatiu: recull Subjuntiu: recullin Imperatiu: recull! (collim, cosia…)

Oracions imperatives

Imperatiu: oracions afirmatives

•  Enceneu el foc!

Present subjuntiu: oracions negatives.

•  No encengueu el foc!

Gerundis Correcte: •  Oracions simultànies •  Oracions d’anterioritat

•  Va sortir cridant com un boig

•  Estant malalta la directora, la reunió es va suspendre.

Incorrecte: •  Oracions de posterioritat •  Oracions com a CN

•  *Va caure per l’escala trencant-se un braç.

•  *Us he enviat un informe resumint la situació.

3. ELS VERBS IRREGULARS

3.1 Verbs defectius:

•  Absència de determinades formes en els paradigmes flexius d’alguns verbs.

•  Casos habituals:

SOLER Només es fa servir en verbs imperfectius (present, imperfet).

Sol, solia

HAVER-HI Impersonal. Només s’usa en 3ª persona. Hi ha, hi havia CALDRE Impersonal. S’usa en 3ª persona. Cal, calen, calia,

calien. NEVAR, PEDREGAR, PLOURE

Verbs meteorològics. S’empren en 3ª del singular (i en cas metafòric en plural).

Plou, neva, pedrega. Plovien pedres.

2.2 Patrons dels verbs irregulars

•  Verbs irregulars: no segueixen els paradigmes considerats models (presenten variabilitat en el lexema). –  Escriure à escric, escrius, escrivim…

CONJUGACIONS IRREGULARS

1ª conjugació Anar, estar 2ª conjugació La gran majoria 3ª conjugació Tenir, venir

*Verbs: dir, dur à 2a conjugació.

•  Tipus de lexemes que es poden trobar en els verbs irregulars.

Lexema pur No canvia escriuré Lexema eufònic S’afegeix una –d

de suport a la pronunciació).

Encenem, encendrem

Lexema velaritzat

S’afegeix una -c o el grup –gu

Coneixes, conec, coneguis.

Lexema amb diftong (pateix 1 d’aquests canvis).

Desaparició de la –u del lexema.

Riure, rient

Canvi u à v Moure, movent

Desaparició de la –u i afegiment d’una -i

Seure, seient

•  Patrons en la conjugació irregular. Extret de: Llengua

Catalana i Literatura. 2n Batx. Santillana

Pàg. 31.

•  És possible deduir tota la conjugació a partir del present d’indicatiu.

A partir del lexema de 1a persona del singular del Present d’Indicatiu

S’obtenen: •  Imperatiu (excepció 2es persones) •  Passat simple •  Present Subjuntiu •  Imperfet Subj •  (A vegades participi).

A partir del lexema de la 3a persona del singular del Present d’Indicatiu

S’obté: •  La 2a persona del singular •  La 3ª persona del plural •  L’infinitiu, el futur i el condicional (no sempre)

La resta de formes: A partir del radical de la 1ª personal del plural del Present d’Indicatiu

S’obtenen: •  2a persona del plural del Present d’Indicatiu i

Imperatiu. •  Imperfet d’indicatiu •  Gerundi

Participi •  O és velar o molt irregular.

•  Com poden ser els lexemes de cadascun dels grups de verbs irregulars?

– Consultar llibre: •  Llengua Catalana i Literatura. 2n Batxillerat.

Editorial Santillana. – Verbs acabats en –ndre, -ldre, -ler: pàg. 31-32 – Verbs acabats en –èixer: pàg. 32-33 – Verbs amb diftong en el lexema: pàg. 33-35 – Gerundis i participis irregulars: pàg. 35

•  Aquests verbs generen dubtes en els seus usos:

FUNCIÓ ATRIBUTIVA ÚS LOCATIU (sentit: trobar-se, romandre, viure)

Ser Qualitat essencial o transitòria d’un ésser animat. • L’avi és simpàtic.

ser Localització. • La mare és a la feina. • Les forquilles són al calaix. Permanència (CC sense quantificador). • La setmana vinent seré a Berlín.

Estar Estat d’ànim o salut d’un ésser animat. • L’Alícia està malalta.

estar Permanència (CC amb quantificador) • La setmana vinent estaré tres dies a Berlín. Residència: • Fa dos anys que estic a París.

Ser/estar

Qualitat transitòria d’un ésser inanimat. • L’aigua és/està freda.