Control alternatiu de males herbes

A. Taberner Servei Sanitat Vegetal - MalherbologiaJornada Tècnica sobre Agricultura Ecològica

Palau Solità i Plegamans, dimarts 15 de març de 2011

Índex

1. El control integrat2. Aspectes clau en el control amb mètodes alternatius3. Mètodes disponibles de control mecànic4. Encoixinats5. Altres mètodes

PROTECCIÓ DE CONREUS

SAPRÒFAGS

PATÒGENS

FITÒFAGS

POLINITZADORS

ALTRES

ALTRES PRODUCTORSPRIMARIS

PATOLOGIA VEGETAL

ENTOMOLOGIA AGRICOLA

MALHERBOLOGIA

ESPÈCIES CULTIVADES

SOL

ARVENSES

MALES HERBES

Modificat de OILB Comissió Protecció Integrada

Què és un sistema integrat de control de males herbes

• Es defineix com integrat un sistema que es basa en l'úsde diferents coneixements i tècniques en una estratègia coordinada a mitjan i llarg termini.

Definició 1

• Utilització conjunta de tots els mètodes de control possibles de manera que es reforcin uns amb uns altres aprofitant al mateix temps els punts més febles de la mala herba.

Definició 2

• Estratègia a llarg termini que inclou la combinaciódistints mètodes de control, tant directes com indirectes, a fi de mantenir l’infestació de les males herbes per sota d’un llindar admissible econòmicament (Zwerger, 1996).

Definició 3

• És l’utilització de tots els mitjans justificables sota criteris econòmics , ecològics i toxicològics per a mantenir les poblacions dels flagells per sota delsumbrals econòmics de dany , posant especial énfasis en l´ús conscient dels factors de control natural (OILB, 1977)

Característiques d'un sistema integrat

• Flexible, capaç de respondre a les condicions de cultiu en el moment que s’apliqui.

• Basat en una bona comprensió del cicle biològic i característiques de la mala herba que es tracta de controlar.

• Adaptat a les condicions de la finca: clima, sòl, història. • Lligat a la consecució dels objectius de negoci de

l’explotació a llarg termini. • Barat (amb una bona relació cost – eficàcia) a curt

termini.

Coneixer i quantificar les males herbes i decidir

On ComQuan

FrequènciaTemporalització

Entrelinies A la líneaRodas

Físics Biològics

Encoixinats Manual Mecànic

Ideas clau:

Cultivar be - Temps - Constància

ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN LA PRACTICA DEL CONTROL INTEGRAT

Mètodes a combinar

– Indirectes• Prevenció.• Sistema de Cultiu.

– Rotacions.– Cultiu del sol.

– Directes• Mètodes físics.

– Control mecànic.– Encoixinats

• Mètodes biològics.– Control biològic– Al·lelopatia.

Momentadequat

Destrucció de llavors

Retras de sembra

Mesures preventives

Densitat de sembra

Rotacions

Conreu del sòl

Uso de maquinaria

neta

MÉTODES NO QUÍMICS

Mètodes indirectes: prevenció-cultiu

1. Escollir bé la varietat a conrear. 2. És preferible el trasplantament a la sembra. 3. Evitar la introducció de llavors, per exemple amb el reg,

el fem o els “compost”. 4. En la preparació del sòl:

1. És preferible el llaurat del sòl. 2. Fer-lo amb antelació parell a poder fer falsa sembra. 3. Deixar el terreny fi i bé preparat.

5. En les rotacions: 1. Aprofitar el guaret, sobretot quan hi ha males

herbes perennes. 2. Alternar al màxim els tipus de cultiu. 3. Adaptar el cultiu al mètode de control que s’utilitzarà. 4. Fer que el cultiu sigui el més competitiu possible.

Cost del control manual en temps

Mida de les males herbes

• El cultiu sempre ha d’anar un estadi fenològic més avançat que les males herbes.

• Com més petita és la mala herba, més fàcil de controlar.

Període lliure de males herbes

• És el temps en que el cultiu ha d’estar lliure de males herbes. Depèn del tipus de cultiu.

Tipus de males herbes

• Dicotiledònies vs gramínies– Més fàcils de controlar les dicotiledònies que les

gramínies.– El foc controla pitjor les gramínies.

• Anuals vs perennes– Les anuals s’han de controlar abans de produir

llavors.– En les perennes s’han d’esgotar els propàguls

vegetatius.

Control de perennes

1. El propàguls s’escampen amb la maquinària com les llavors.2. Les plàntules procedents de llavor són igual que una plàntula

d’una mala herba anual.1. Cal controlar-les d’1 a 3 setmanes desprès de la emergència,

abans de que facin aparell vegetatiu subterrani.3. Com més petit és l’aparell vegetatiu subterrani més fàcil és

esgotar-los.4. A una mala herba perenne cal dedicar-li tota una campanya pel

seu control.1. Cas de rodals.2. En un any una perenne es multiplica per 10.3. En un any es pot aconseguir un 70 - 90% del seu control.

5. La millor època pel control d’una perenne és quan està creixent activament, que sol coincidir amb el període de cultiu.

Control mecànic – Aspectes clau

1. Enterrar bé les restes i rebrots del cultiu anterior. El millor és un bon llaurat.

2. Començar quan abans millor. Com més petita és la mala herba millor.

3.El sòl pla, fi i ben preparat. Evitar terrossos, pedres, desnivellaments i compactaciódel sòl.

Control mecànic – Aspectes clau

4.Com més superficial és el treball del sòl menys es promou la germinació de males herbes desprès de conrear-lo.

5. Desherbar en temps sec i sense pluges posteriors que puguin afavorir el rebrot de les males herbes.

6. El cultiu a les fosques sempre disminueix, encara que forma irregular, les germinacions.

Control mecànic – Aspectes clau

7. Desherbar el més a prop possible de les plantes del cultiu.

8. Sembrar o trasplantar de forma exacta i regular afavoreix el treball de les maquines per a desherbar.

9. Enganxar les màquines en el lloc més visible que es pugui: davant o a la part central del tractor.

Control mecànic – Aspectes clau

10. El control mecànic sempre produeix una disminució de la densitat de cultiu, que cal suplementar amb la dosi de sembra o densitat de trasplant en un 2 – 5%

11. L'agressivitat dels mitjans mecànics augmenta amb la velocitat d’avanç. Augmenta l'eficàcia i disminueix la selectivitat.

Mètodes mecànics

• Desherbat a la fila.– És l’aspecte més problemàtic.– Cada cop hi ha mes eines amb visors que permeten

un guiatge més acurat.• Desherbat entre files.

– És relativament fàcil.– Està força aconseguit.

Control mecànic – Efectes secundaris

• Sembla que tenen efectes positius i negatius, tot i que són de difícil avaluació.

• Sobre malalties.– Per una part al mantenir més airejat el sòl tenen un

efecte positiu.– Per altra part, els estris poden ser una eina

transmissora de malalties.– Si es provoquen ferides per cops, també poden ser

una via d’infecció.– Sembla que poden tenir un efecte afavoridor dels

danys per gelada.

Grada de pues

• Arrenca les plàntules i les cobreix amb una mica de terra.

• 2,5 ha/h amb 6m• 3-12 km/• Eficàcia mitjana alta• Es gradua la velocitat i

l’angle de les pues.

Cultivadors amb retlles

• Talla les plantes entre dues terres.

• 0,5 a 2 ha/h• 4-7 km/h fins a 15 amb

sistemes de guiat.• Es pot adaptar per a

cultivar entre solcs

Raspalls

• Arrenca molt superficialment.

• S’ha de fer molt aviat.• 0,5 a 1 ha/h.• 2-4 km/h• Cal canviar tots els raspalls

periòdicament.

Fresadores interlínies

• Arranquen i enterren les plàntules.

• De cotiledons a 15 cm.• Cultius en línees separades

30 cm o mes• 0,75 ha/h amb 3 m• 3-7 km/h

Cultivadors rotatius entre línies

• Arranquen i cobreixen amb terra.

• 0,75 ha/h amb 3 m• 3-7 km/h

Dits desherbadors

• Arranquen i treuen fora del cultiu.

• 1 ha/h amb 3 m• 4-12 km/h

Desherbadors “retorçats”

• Arranquen• 1 ha/h amb 3 m• 4-12 km/h

Desherbadors pneumatics

• Arranquen i bufen les plantules fora del cultiu.

• 1 ha/h amb 3 m• 4-12 km/h

Cremadors

• Cremen les fulles de les plantes.

• 1 ha/h amb 3 m• 3-6 km/h• 80-120 l gas/ha• Plantes seques i petites

Gàbies

• Utilitzades en hortocultura i en arròs.

Sistemes dirigits

• Apuren al màxim la superfície desherbada.

• S’està avançant amb l’ús de càmeres i softwars de processament de les imatges.

• S’està treballant en robòtica.

Encoixinats

• Informació de:

Encoixinats

Mètodes biològics

• El control biològic és l’ús deliberat d’organismes introduïts o endèmics (sobretot artròpodes fitòfags, nematodes o patògens vegetals) per a la regulació de poblacions concretes de males herbes. (Grup EWRS de control biològic)

• http://www.ewrs.org/ewrs-bcw.htm

Apion onopordi en cards

Cassida rubiginosa en cards

Puccinia punctiformis en cards

Alelopatia

• Qualsevol procés que impliqui metabòlits secundaris (aleloquímics) produïts per plantes, microorganismes, virus, algues i foncs que influeixin en el creixement i desenvolupament de sistemes biològics agrícoles.

Conclusió

Controlar males herbes amb mitjans no químics costa més, tot i que s’està

avançant ...

Idees clau:

Cultivar bé - Temps - Constància

www.gencat.cat