manual xerojardineria
DESCRIPTION
Manual de jardinería ecológica.TRANSCRIPT
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 1/116
Manual de xerojardineriaGuia pràctica per al’ús eficient de l’aigua al jardía les Illes Balears
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 2/116
DireccióAlfredoBarónPériz.(DireccióGeneraldeRecursosHídrics
delGoverndelesIllesBalears)
Coordinació
NívolaUyáMartín(LmentalSostenibilitatiFuturS.Coop.)
Autores
M.MontserratBarcelóRoig(XeroartS.Coop.)
NívolaUyáMartín
Col·laboracióespecialeneltextEvoluciódelajardineriaalesIllesBalears
JúliaRomanQuetgles
Il·lustracions
AndreaMartino(XeroartS.Coop.)
NívolaUyáMartín
Fotografies
M.MontserratBarcelóRoig
NívolaUyáMartín
Disseny,maquetacióimultimèdia
LmentalSostenibilitatiFuturS.Coop
Serveid’assessoramentlingüístic
Paraula.CentredeServeisLingüístics
Agraïments
Joan Mayol i Eva Moragues del Servei de Protecció
d’EspèciesdelGovernBalear.
AjuntamentdeFerreries,AjuntamentdeMaó,Ajuntament
deFormentera,ConsellInsulardeMallorca,ConsellInsular
d’Eivissa, Emaya, Antonio García-Delgado, Tomeu Vidal
BonetiMisaMicic
Edició
DireccióGeneraldeRecursosHídrics
GoverndelesIllesBalears
Dipòsitlegal
PM-956-2011
Imprèsaamadip.esment
enpaperreciclat
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 3/116
Manual de xerojardineria
per a les Illes BalearsGuia pràctica per a l’ús eficient de l’aigua al jardí
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 4/116
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 5/116
Manual de xerojardineriaGuia pràctica per a l’ús eficientde l’aigua al jardí a les IllesBalears
Índexcapítol 1 Per què un manual de xerojardineria?1.1Introducció1.2Xerojardineriaisostenibilitat1.3 ElregdejardinsielPlaHidrològicBalear
capítol 2 Introducció a la xerojardioneria2.1EvoluciódelajardineriaalesIllesBalears2.2Laxerojardineria,unapeçadinslaconfiguraciódelpaisatge2.3Filosofiaivalorsinherentsalaxerojardineria2.4Elsfonamentsdelaxerojardineria
capítol 3 Els set principis de la xerojardineria3.1 Principi1:Planificacióidisseny3.2 Principi2:Anàlisiimilloradelespropietatsdesòl3.3 Principi3:Selecciód’espèciesvegetalsapropiades3.4 Principi4:Optimitzaciódelesàreesdegespa3.5 Principi5:Planificaciódezonesisistemesdereg3.6 Principi6:Úsdecobertes3.7 Principi7:Manteniment
capítol 4 Aplicació pràctica4.1 Creaciód’unxerojardídesdel’inici4.2 Mesurescorrectivesperajardinspreestablerts4.3 Unapassamés:elxerojardídepluja
capítol 5 Passejar i aprendre amb els xerojardins5.1 Valorseducatiusdelxerojardí.5.2 OnpodeutrobarunxerojardíalesIllesBalears?
Bibliografia
+ CD
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 6/116
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 7/116
capítol
1 Per què unmanual de xerojardineria?
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 8/116
pàgina 8capítol 1 Per què un Manual de xerojardineria?
1.1 Introducció
AquestmanualdexerojardinerianeixenelcontextdelnouPlaHidrològicdelesIllesBalears, promogut i elaborat per la Direcció General de Recursos Hídrics arran delProgramadeConservacióiEstalvid’Aigua,quepreténdonareinesalssectorsperafavorirl’úseficientd’aquestrecurs.
Aquestmanualpràctics’adreçaadiferentsgrups:tècnicsdemediambient,tècnicsdeparcsijardins,entitatslocals,professionalsvinculatsalsectordelajardineriaidelpaisatgisme,enginyers,arquitectes,llicenciatssuperiors,tècnicsrelacionatsambelsectorforestaliornamental,professionalsdel sectorde laproducció i lacomercialitzaciódeplantes i
llavors,ifinsitotalsaficionatsalajardineria.Lalecturadelaguianosubstitueixelsserveisprofessionals,peròpotajudaraaugmentarelconeixementprofessionalimillorarlapresadedecisionsdelsresponsablesrespectealaxerojardineria.Espreténindicarpautespercrear,reconvertirimanejardemanerasostenibleelsjardinsileszonesverdes;proporcionarmetodologia, i introduir els set principisde laxerojardineria, tècnicaquepermetcrearjardinsatractiusibellsqueestalvientemps,doblersienergia,iqueevitenlacontaminacióielmalbaratamentdel’aigua.
Laguiaestàestructuradaencinccapítols:enelprimers’explicala relaciódelmanualambelPlaHidrològic;elsegonésunaintroduccióalaxerojardineriaque,abandadepresentarelssetprincipis,faquatrepinzelladessobrel’evoluciód’aquestatècnicaales
nostresilles,sobrelaimportànciaquetéenlaconfiguraciódelnostrepaisatge,isobreelsvalorsques’hiassocien.Eltercercapítoléselbloccentraldelmanual,jaques’hianalitzenambmésprofunditatcadascundelssetprincipis:planificacióidisseny,anàlisidelsòl,selecciód’espèciesvegetalsapropiades,àreesdegespa,planificaciódeleshidrozonesi sistemes de reg, utilització de cobertes vegetals i manteniment. El quart capítol esdedicaal’aplicaciópràcticadelatècnicaiproporcionadiferentsmodelsdedissenysdexerojardins,tantpercrear-nedenouscomperreconvertirelsjardinsestablerts.Aquestcapítolfaunapassamésiintrodueixelxerojardídepluja,ambdiferentspossibilitatsperconfigurareljardíperaprofitarl’aiguadeplujail’escorrimentsuperficial.Elcapítolcinquèabordaladimensiódidàcticaquepotcomplirelxerojardí,aixícomreferènciesaalguns
xerojardinsdelesillesBalears.
ElmanualinclouunCDambuncatàlegdeles70principalsespèciesvegetalsadaptadesalesnostresillesiambrequerimentsderegmodests,itambélaversiódigitaldelmanualperafavorir-neladifusió.
Aquesta guia pretén posar una primera llavor per fomentarla xerojardineria a les nostres illes i aprofundir-ne els conceptestècnics, amb la finalitat última de capacitar-nos per a una planificació
i gestió eficient del jardí amb un ús eficient d’aigua i amb bonespràctiques ambientals.
”“
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 9/116
pàgina 9capítol 1 Per què un Manual de xerojardineria?
1.2 Xerojardineria i sostenibilitat
L’augment de la conscienciaciómediambientaldelasocietatenconjuntens imposa reconsiderar els criteristradicionals de la jardineria a favordel desenvolupament sostenible i la
integració paisatgística mitjançant l’úsd’espècies autòctones i l’aplicació debones pràctiques. La xerojardineriaofereix resposta a aquesta sensibilitatambiental, ja que emula el que fa lanatura; no vol tan sols transformar els jardinsconvencionalsperquèsiguinméseficientsrespecteal’úsdel’aigua,sinóqueadvocatambéperl’úsacuratdetotselsrecursosengeneral.Laxerojardineriavamésenllàdelsjardinsdepedra,iavuiendiademostraquepossibilitacrearun
espaifrondóstotalmentsostenible.
«Laxerojardinerianoésunacièncianova,és només aprendre de la natura que ensenvolta i traslladar-laa les nostres ciutats.»
EmilioDoradoOsorio
Unxerojardícorrectamentdissenyat,benmantingut,ambunúseficientdel’aigua,aportaavantatges ambientals i socials rellevants que sovint també tenen sentit econòmic iempresarial:
Avantatgeseconòmics
Reducciódelscostosderegd’aiguaienergia.Estalvidecostosmitjançantunúsméseficientdematerialsiequips.1
Reducciódelamàd’obrapelquefaatempsicost.Milloradelapercepciópúblicadel’entitatoempresagestora.
Avantatgesambientals
Conservaciódel’aigua.Estalvid’energiaireducciódel’úsdecombustibles.Reducciód’emissions.Reducciódesubstànciesquímiquespotencialmentperjudicials:dissolvents,combustibles,fertilitzantsipesticides.Controldel’erosió.Incrementdelaresiliènciadelpaisatge.Mantenimentd’unaaltadiversitatbiològica(incrementdel’hàbitatperaabellesnatives,papallonesialtrafaunadelazona).Minimitzacióderesidus.
Avantatgessocials
Nombrososbeneficisemocionals:bellesa,pauirelaxació.Paisatgeestèticamentagradable.Estalvidetemps.Valoreducatiuperlapromociódepràctiquesproambientals.Bressoldevalorsinspiradors.
1.Elcostdemantenimentd’unxerojardíésdeuvegadesmenorqueeldeljardíconvencional:0,30euroselmetre
quadratrespectea3euroselmetrequadratal’anyrespectivament(JesúsdeVicente).
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 10/116
1.3 El reg de jardins i el PHIB
En els darrers anys,el consum d’aiguaaescala global ha augmentat, problemaqueencaras’agreujamésamblaconstantcontaminació i degradació de la sevaqualitat. S’insisteix actualment, per tant,en un consum responsable per a undesenvolupamentsostenibleisolidari.
Segons les dades del Pla Hidrològic de
les Illes Balears (PHIB), del total d’aiguaconsumida el 47,5% es fa servir pera abastiment (dins el qual s’inclou la jardineria),el41%esfaservirenl’agricultura,el 9% es consumeix en l’agrojardineria(nuclispoblacionalsnoconnectatsaxarxesmunicipalsihortes),el2%enelsectordelgolfiel0,5%restantenlaindústria.
L’augment de jardins públics i privatsi l’ampliació de zones verdes urbanes
impliquenuncreixement sistemàtic de lademandad’aigua. Isi tenimencompteelcaràctermediterrani del territori illenc, onla pluviometria està sotmesa a sequeresperiòdiques i, fins i tot, a un intervald’absència de pluges estivals de 3 o 4mesos,l’úsracionaldel’aiguahadeseruntemaprioritari.
Segons dades estatals, a la jardineria
urbanalicorresponnomésl’1,5%del’aiguademandada,xifraquesuposaunaquantitatmolt petita si la comparam amb el totald’aiguaconsumida;peròalesillesBalears,
malgratquenohihadadesdesagregades,el percentatge deu sermés elevat per lapresència d’habitatges unifamiliars amb jardíprivat.
Però,tantsilademandaésgrancomsiéspetita,aquest sector estàobligat,dins lessevespossibilitatsidelamateixamaneraque tots els altres, a optimitzar al màxim
els recursos hídrics disponibles emprantsistemesde regmés eficients, disminuintles pèrdues per evaporació i utilitzantplantesqueconsumeixinpocaaigua.
Dinsaquesta tendència,adquireixen granrellevàncialestècniquesdelaxerojardineria,basadesencertsprincipislògicsiraonablesquepersegueixendisminuiriracionalitzarelconsumd’aigua.Unjardíbendissenyatbasatenlestècniquesilesrecomanacions
delaxerojardineriaésunjardíonhihaunequilibri entre les zones amb vegetació ileszonessensevegetació,enelquals’hanaplicat les últimes tècniques dirigides al’estalvid’aiguaiquepresentatantabellesacomqualsevolaltrejardítradicional.
L’arxipèlag compleix tots els requisitsper potenciar laxerojardineria, i éscap aaquestatècnicaonesdirigeixenbonapart
delesinvestigacionsd’estalvid’aigua.
pàgina 10capítol 1 Per què un Manual de xerojardineria?
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 11/116
Què diu el PHIB en relació amb la xerojardineria?
Article123.Regdeparcs,jardinsizonesverdesurbans
1.Peralregdeparcs,jardinsizonesverdesurbanes,entenentcom
a tals les zones verdes públiques o privades en urbanitzacions,
polígons industrials i nuclis urbans, serà prioritària la utilització
d’aigüespluvialsioaigüesregenerades.
2.Eneldisseny,laremodelacióil’execuciódeprojectesdenoves
zonesverdesurbanes,estindranencomptelesreglessegüents:
S’hand’utilitzarespèciesautòctonesoal·lòctonesnoinvasores•
adaptades a l’entorn i les condicions ambientals. Aquestes
espèciesvegetalshaurand’ocuparcomamínimun80%dela
superfíciedelazonavegetada.
Eslimitaràlasuperfíciedepraderia,esprioritzaràlautilitzacióde•
plantesentapissantsalseulloc,aixícomd’espèciesnoinvasores
debaixosrequerimentshídricsiadaptadesalaclimatologia.
Aquestamesuraésaplicableaparcsijardinspúblicsdenova
construcció,aixícomalssotmesosarenovació.En el disseny i la remodelació de parcs, jardins i zones•
verdesurbansladistribuciód’espèciesesfaràseguintcriteris
d’agrupaciósegonsrequerimentshídrics,concentrantelvolum
deregonsiguinecessari,semprequeeldissenyhopermeti.
Lesnoveszonesverdesurbanes,l’extensiódelesqualssigui•
superior a 100m², inclouran sistemes de reg que fomentin
l’estalviil’eficiènciaenl’úsdel’aiguaicomamínim:
a)Programadorsisensorsdeplujaod’humitat.
b)Aspersorsdecurtabastenleszonesdepraderia.
c)Regperdegoteigenzonesarbustivesiarbòries.3.Durantelsmesosdejunyasetembre,ambdósinclosos,noestarà
permèselregentreles10iles20hores,excepteenelscasos
queesreguiambaigüesregenerades.
4.Ensituacionsdeclaradesdesequeraoenperíodesd’escassetat
derecursoshídrics,elsmunicipishaurand’imposarrestriccions
deregenleszonesverdes,públiquesoprivades,excepteenels
casosqueesreguiambaigüesregenerades.
5.S’exceptuendelqueestableixenelsepígrafsanteriorselsparcsi
jardinshistòrics,elsdeclaratsbénsd’interèscultural,aixícom
elsdedicatsaladocènciaoalarecercacientíficaitècnica,quanla
pràcticad’aquestesmesuresencomprometilescondicionsde
protecció.
Nomencionadirectamentlaxerojardineria,peròrecullbonapartdelsseusprincipis.
Reaprofitamentd’unrecursambelfomentdelregambaigüesregeneradesilaintroducciódeljardídepluja.
Principi3.Espèciesautòctonesi/oadaptadesal’entorn.
Principi4.Limitaciódelesàreesambgespa.
Principi5.Planificaciódeleshidrozones.
Principi5.Sistemesderegeficients.
Preservaelpatrimoninaturalicultural.
pàgina 11capítol 1 Per què un Manual de xerojardineria?
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 12/116
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 13/116
capítol
2 Introducció a la xerojardineria
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 14/116
Al llarg de les diferents etapeshistòriques, els jardins han definit unapart important del territori i del paisatgecultural canviant de les Illes.
“ ”
2.1 Evolució de la jardineria a les
Illes Balears
pàgina 14capítol 2 Introducció a la xerojardineria?
Tal vegada varen ser els romans elsintroductors de l’art de la jardineria a lesBalears, tot i que només en coneixemalgunes representacions del paisatgeidealitzat.A laciutat romanadePol·lèntiaalguns mosaics recreen jardins ambanimals i ornaments vegetals encombinacionsgeomètriques.TambéalesbasíliquespaleocristianesdelsseglesViVI
esrecrearenescenesdelparadísbíblic.Elsmosaics de labasíliquesmallorquinesdeSonFadrinet ideSonPeretó, ielsde lesmenorquinesdes FornàsdeTorelló i l’Illadel Rei, representen l’Edèn com un oasi,ellloconéspossibleelmiracledelavidaeneldesert,poblatdepalmeresdatileresihabitatperaus,paons,camellsilleons.A partir de la conquesta islàmica (902),es va construir el sistema hidràulic urbàde Madina Mayurqa , que va permetre
l’abastimentdelsnousedificisilacreaciód’unagranhortaalvoltantdelaciutat.Els jardinsmésimportantserenal’Almudaina.D’aquest període han subsistit dos gransaljubs que disposaven de brolladors, elsquals s’integraren al «prat del castell» apartirdelaconquestacatalanadeMallorca(1229).AMenorca,eljardímésconegutvaserl’ortdelra’is ,alpalaudeSa’idibnHakam,quevaserllocdereuniódelsmillorspoetes
delesillesorientalsd’al-Àndalus.L’edatmodernavaserelgranperíodedel’artdelsjardins.EnelsegleXVIl’hortdelaLlotja
esvareconvertirenunjardídetarongers,envoltat per una pèrgola, ornamentatamb escultures femenines i dominat pelbrolladordeMercuri.Peròvaserentreelssegles XVII i XIX quan es varen construirelsjardinsmésimportantsdeMallorca.Elscasalsdepossessióielseuentornimmediat
varen ser objecte d’importants reformesque tendiren a convertir les tradicionalspossessions en vil·les dedicades a l’ocii al gaudi de la natura, a imitació de lesmodes europees contemporànies. A lespossessions d’Alfàbia, La Granja, Raixa,Son Berga, Son Moragues, Son Vich deSuperna i Son Angelats, els nous jardinses poblaren de pèrgoles, miradors,passatgesarbrats,fonts,brolladors,grutes
i escultures. En aquests jardins es vaconcedir una importància creixent a lesflors, per a les quals es varen dissenyarpasteresambperfilscapriciosos.Elsarbresdeportmonumental,sobretotelsplataners,conformaren els passejosd’entradaa lespossessions; mentre que els xiprers i elsfassersmarcavenlesfitesemblemàtiquesdelsjardins.Lesespèciesexòtiquesvarenenriquir des de sempre les col·leccionsbotàniques. La passió per l’extravagància
–constantenl’artdelsjardins–vaportaralaintroducciódel’arttopiària.ElpetitjardídeSonMoragueshaconservatl’esperitdel jardíclàssicdissenyatsegonsl’art topiària.Durant el segle XVIII, es potenciaren els jocshidràulics.AAlfàbia,s’incorporarenelscelebratsjocshidràulicsdelpasseigdelapèrgola,mentrequeaLaGranjas’habilitàel jardí rocós, dissenyat amb bardisses iamenitzatpelbrolladorcentraliperlagruta
semprehumida,aprofitantelcupd’unanticmolí.
LesillesBalearshanestattradicionalmentterradejardins.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 15/116
pàgina 15capítol 2 Introducció a la xerojardineria?
Més endavant, s’inicià la construcció del jardí d’Apol·lo de Raixa, tot dominat per
la gran escala solcada de canaletes ibrolladors.El romanticisme del segle XIX vaportar al descobriment del paisatge. Elsorgiment d’una actitud més inclinada ala contemplació de la natura s’expressàambeldesinterèspelsrígidsformalismesbarrocs i el predomini de la concepciónaturalistadeljardí.EljardídeCanRubert,al barri d’El Terreno (Palma), n’és unexempleemblemàtic;labaixadaalamares va enjardinar amb pasteres altes, deperfilscapriciosos,resseguintelspendentsnaturals, i plantades amb pins, tamarells,pebrersbordsigarballons,totes espèciesresistents que no necessitaven cap tipusde reg addicional. Entre les pasteres,s’obrienllocsíntims,grutesitresmiradorsestratègicament ubicats per gaudir detoteslesperspectivesqueoferialabadiadePalma.L’arxiducLluísSalvadord’Habsburg-
Lorena, que va admirar aquest jardí, vaaconseguir fer del paisatge de Mallorcal’autèntic protagonista dels jardins. Lacaptivadora bellesa del paisatge de laserra de Tramuntana el va condicionarenlaformaciódeMiramar:elconjuntdepossessions situades entre ValldemossaiDeià,quevaadquiriramblaintenciódeformarunparcnatural.Alllargdelesmésde 1.500 hectàrees, l’Arxiduc va construir
miradors, capelles i ermites, va obrircaminsivaconstruirponts,ambl’objectiud’arribar als llocs més inaccessibles i degaudir de l’espectacle de la natura. ElmiradordemarbreblancdeSonMarroigresultaemblemàtic,perquèdefineixelgustde l’Arxiduc i permet gaudir d’una de lesvistesmésimpressionantsdesaForadada,l’elementnaturalquemésvaseduirl’Arxiducperlaseva«bellesasalvatge».Tipològicament, els jardins de Mallorcapresenten un repertori ampli i variat. Laincidènciadelsgransmodelsitalià,francès
ianglèssóndeterminants.Peròallòqueelsfaparticularsésl’equilibradarelacióentre
elsespaisproductiusielslúdics. Alabasedelarelacióentreespaieconòmiciespailúdichihaelfuncionamentdelsistemahidràulic,sempredisposatperserviralesnecessitatsde la producció. L’articulació d’aquestsistemaéslaquedetermina ladisposicióilatipologiadelsjardins.L’úspaisatgísticiornamentaldelselementsfuncionals,comels aljubs i safarejos, esdevé determinanten els jardins de les Illes. A Alfàbia, elsafareigcobertalcapdamuntdelpasseigdel’hortobreunaperspectivainesperadai atorga al llocun caràcter únic. A Raixa,l’antic aljub, projectat en el segle XVIII ireconvertitenelXIXensafareig,configurauna terrassa d’aigua suspesa entre lesmarjadesd’oliveresielboscdepinarsquehaesdevingut la intervenció paisatgísticamésinteressantdelsegleXIX.
Jardinsd’Alfàbia
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 16/116
2.2 La xerojardineria, una peça
clau dins la configuració del paisatge
Elmotanglèsxeriscapederivadelacombinaciódelmotgrecxerós ,quesignifica‘sec’,idel’anglès landscape ,quesignifica‘paisatge’,ésadir:‘paisatgedesequera’.Finsitotenalguneszoness’utilitzenelstermespaisatgesconservadorsd’aigua,paisatgestolerantsalasequeraopaisatgismeintel·ligent.ElconceptedexerojardineriaesvadesenvoluparalsEstatsUnitsel1981,al’estatdeColorado.
El1986,esvacrearelNationalXeriscapeCouncil,organitzaciónolucrativaquevaestablirlamarcacomercialXeriscapeTM.Aquestcorrent va néixer arran de períodes d’intenses sequeres i delscontrolsdeconsumdel’aiguaimposatsperl’Estat.
Dedefinicionsdepaisatge ,n’hihacentenars,inobastentoteslesparaulesdel diccionariper descriure’l.Una de lesmés intuïtivespodria ser dir que el paisatge és l’aspecte del territori. És lamanifestació espacial dels ecosistemes i la forma territorial delesactuacionshumanes,jaqueelnostrepaisatgeésdeguta la
intervencióhumanadurantmil·lennis.Els sistemesnaturals i elspaisatgesesconfigurenperinteraccionsdelclima,elsubstrat,lavegetació i altres organismes on la vegetació domina l’aspectevisualdelterritoriidónacolor,texturaidiversitatalessuperfícies.
Lainterrelacióentrelaxerojardineriailaconfiguraciódelpaisatgeactual a les nostres illes és indiscutible. Encara que el termexerojardineria ésmoltrecent,lautilitzaciód’espèciesvegetalsambbaixconsumhídricnoésunatècnicanova.Defet,lamajoriadels jardinshistòricsdelnostreentorntenenencomptecriterisassumitsper aquesta tècnica, ja que hi ha una gran quantitat i varietatd’arbresiarbustsipoquesprades,iutilitzen,engeneral,espèciespoc exigents pel que fa al reg. Així, es tracta de la integraciópaisatgísticamitjançantl’úsd’espèciesautòctonesiassociacionsvegetalspròpies que engloben tradició cultural, floraautòctona,diversitatdelpaisatgemediterraniirespecteal’entorn.
Elpaisatgeestrobaenl’origendelaparaulaanglesa
xeriscape
“
Per aquests motius, queda palesa la relació entre paisatge i xerojardineria en dos sentits : la xerojardineria beu del paisatgenatural conformat a les nostres illes, i la protecció del paisatge actual
necessita la xerojardineria com a estratègia de conservació.
”pàgina 16capítol 2 Per què un Manual de xerojardineria?
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 17/116
2.3 Filosofia i valors inherents a la
xerojardineria
Eljardíésunfenomenantiquíssimquehadespertatenmoltsdepensadorsifilòsofsd’ahirid’avui(Bacon,Kant,BurkeoGoethe,per esmentar-ne només uns quants)reflexionsentermesmoltdiversos,desdelsenfocaments de l’estètica i la filosofia del’art, fins a enfocaments més relacionatsamblapsicologiadelapercepció.Desgranaralgunsdelsvalorsquelapràcticadelaxerojardineriaportaimplícitapotserdegranutilitat,obéperquèsónnecessarisperdesenvolupar-lacorrectament,obéperquèpot impulsar canvis de percepció cap anousvalors.Perunabanda,elxerojardíésexponentdesostenibilitatambiental,perlaintegraciód’espèciesvegetalsautòctones,
la minimització i l’optimització de l’ús del’aigua,ieltancamentdelciclenatural,iésunabonamostrad’austeritat,desimplicitati d’autosuficiència, perquè és un tipusde jardineria gairebé autosuficient queoptimitzaelsrecursos.Lapràcticadelaxerojardineriapotseruna
bona eina per fomentar la creativitat i laimaginació,jaques’handetrobarsolucionssenzillesalhoraqueestètiquesenlesqualsespotjugaramblesformes,lestextures,elscolors,lesolorsilescomposicions.Aixímateix,lapràcticadelaxerojardineriaimplicaapreciarelprocésielsciclesinoobsessionar-se amb el resultat immediat.Un xerojardí necessita un temps deconsolidació, i per tant la paciènciaés una altra virtut que ens ensenya. Elxerojardí igualment és un espai idealper desenvolupar valors humans tanimportantscomlaconvivència,elrespecteilasolidaritat,capalsaltresicapalnostreentorn.
Pel que fa a l’estètica, també és unaoportunitat per apreciar el buit, que térelacióambeltaoisme,segonselqualelbuitéslapartútildelescoses;untassónoéselvidre,sinóelbuitdelseuinterior,valortanarrelatalsjardinszens,unaaltravariantdejardineria.
pàgina 17capítol 2 Per què un Manual de xerojardineria?
JardinsZen(Karesansui) .
Laparaulajaponesakaresansui significa‘senseaigua’;aquests
jardinsjaponesossónconegutscomunamentcoma jardinsde
grava .Aquestestildejardineriaintentareproduirlanaturaenla
sevaformamésabstracta.Peraconseguir-ho,s’utilitzenroques
igrava.Enalgunesocasions,s’hiincorporenmolsaialgunes
plantes,encaraquegeneralmentesfanservirmoltpoc.
D’aquestaformaiambaquestselements,s’intentarepresentar
lesmuntanyes,lesilles,elsoceansielsriusdelJapó.Aquest
tipusdejardíhaestatmoltinfluenciatpelbudismeisovintés
utilitzatpermeditar.Suposaunafilosofiadejardineriaque
esdesenvolupaprincipalmentdurantelperíodeMuromachi
(1336-1573).Unadelesprimerescosesquecridenl’atenció
alsullsoccidentalsenveureunjardízenéselbuitengransporcionsdeterreny,aixícomunasimplicitatelegant.Ambdós
elementsdestil·lenunagrancalmaiserenitat.
L’estil de qualsevol jardírespon a les idees culturals isocials de la seva època.
”“
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 18/116
2.4 Els fonaments de la
xerojardineriaElsprincipisbàsicsdelaxerojardineriavarenserestablertspelNationalXeriscapeCounciliesresumeixenensetpassosnecessarisperimplantaraquestatècnica:
1. Planificació i disseny del jardí. Unbondissenyprevi ens proporcionarà orientació al llargde totes les fases de creació del xerojardíi assegurarà que les diferents tècniques
d’estalvid’aiguaestiguinbencoordinadesiresultineficaces.Laplanificaciódeljardíhade tenir encompte les condicions pròpiesdel lloc: climàtiques i microclimàtiques,topogràfiques, edafològiques i vegetacióestablerta, sense oblidar el tipus d’ús i elsusuarisquefacinservireljardí.
2. Anàlisi del sòl.Lescaracterístiquesfísiques,químiquesitopogràfiquesdelsòlcondicionenlaselecciódelesespèciesvegetalsieltipus
dereg;peraixò,ésnecessariunconeixementdetallatdelescaracterístiquesdelterreny.
3. Selecció d’espècies autòctones o de baixosrequisits hídrics. L’elecció de les plantes ésfonamental, ja que és una de les opcionsmés clares per reduir el consum d’aiguaal xerojardí. També cal tenir en comptela selecció de grups d’espècies ambrequeriments similars perquè hauran
de compartir un espai amb les mateixescaracterístiquesdellum,aigua,sòl,etc.
4. Limitar les àrees de gespa.Lagespaéselmés gran consumidor d’aigua als jardinsmoderns.Pertant,limitar-nel’extensióésunaformasegura dereduir elconsumd’aigua.Algunes de les alternatives disponiblessón la reducció de la superfície dedicadaa la gespa a favor d’arbres i arbustos, lesexigències de reg dels quals són moltmenors,oempraraltres recobriments comlesplantesentapissants.
5. Planificació d’hidrozones i sistemes dereg eficient. Un dels principis bàsicsper a un reg eficient és diferenciar alxerojardízonesderegelevat,moderat
i baix; distribuir-hi les espècies, idissenyarelssistemesderegdeformaque l’aigua pugui ser subministradaindependentment a cada zona. Elssistemes de reg més emprats enxerojardineria són l’aspersió, el reglocalitzat(degoteigimicroaspersió)ielregmanual.
6. Ús d’encoixinaments o mulching . L’úsd’encoixinaments en jardineria ésuna
delestècniquesmésbeneficiosesperreduirlespèrduesd’aiguaperevaporació.A més, els encoixinaments evitenl’apariciódemalesherbes,protegeixencontra les gelades, contribueixen aevitar l’erosió i l’escorrentia superficial,facilitenl’ocultaciódelssistemesderegi, alhora, aconsegueixenunagradableefecteestètic.
7. Un manteniment adequat. Ésfonamentalpermantenirlafuncionalitat,labellesail’atractiudelxerojardí,itambéperquèesfaciunúseficientdel’aigua.
pàgina 18capítol 2 Per què un Manual de xerojardineria?
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 19/116
capítol
3 Els set principis de la xerojardineria
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 20/116
Possiblesfuncionsiusosdeljardí
Recreatius,ociiesbarjo•
Descansiintimitat•
Esportius•
Intel·lectuals•
Estètics/artístics• Didàctics•
Religiosos•
Turístics•
Comestibles•
Socialització•
Ecològics•
Objectedemoda•
Reflexd’ideesfilosòfiques•
Reflexdelapersonalitatdel•
propietari
Desenvolupamentdela•
sensibilitatidelssentits
3.1 Principi 1: Planificació i disseny
La xerojardineria ens proposa unenfocament renovador i dinàmic que téen compte el medi ambient d’una formaintegral a l’hora de crear jardins, senserenunciarmaiacapcomponentestèticniacaptipusdeplanta(mentreaquestasesituïallloccorrecteirebiunmantenimentadequat), sinó més aviat al contrari, laxerojardineria ens dóna la possibilitat de
desenvoluparlaimaginacióilacreativitatmitjançant uns principis clars i senzills,
fàcilsd’aplicar,iqueenspermetranreduirconsiderablement la despesa d’aigua, lamàd’obra,elscombustiblesielsproductesquímics,aixícomfomentarlabiodiversitattant animal com vegetal al nostre jardí idesenvoluparvalorshumans.Al’horadeplanificaridissenyarunxerojardí,seguiremelsmateixospassos que enun jardí convencional i incorporarem una
sèriedeconceptesnousbasatsenelssetprincipisdelaxerojardineria.
El primer pas és tenir les idees claresquantalesfuncionsielsusosdelxerojardí.Aquests poden ser molt variables icomplexos; per tant, un primer punt ésprioritzar-ne els objectius i les funcionsquetindrà.Es tractarà d’un jardí per descansari passejar?, per impartir-hi educació
ambiental?,peroferirestètica?Hauràdecombinardiferentsusos?
Funcions i usos del xerojardí
pàgina 20capítol 3 Els principis de la xerojardineria
“
Per a un bon dissenyi planificació, cal definirles funcions i els usos del
xerojardí.
”
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 21/116
pàgina 21capítol 3 Els principis de la xerojardineria
L’anàlisi prèvia sobre les característiques de l’entorn ésla base per a un bon disseny del xerojardí
Unavegadaquetenimclareslesfuncions,hemdeferunguiósobrelescaracterístiquesdel’entorn,lesedificacions,elsusuarisilessevesexpectatives,il’espaiquehad’ocupar.Caldecidirquinhadeserelprocésdecreacióiferunalecturadetotselsaspectesqueinfluiraneneldesenvolupamentdelxerojardí.
L’orientació (posició i recorregut del sola l’estiu i a l’hivern), i les•
zonesd’insolacióid’ombres.
Elrègimdevents:direccionsdominants,intensitatievolució.•
Lestemperaturespredominants(màximesimínimes).•
Lapluviometriail’evapotranspiració.•
Altitud•
Corbesdenivell.•
Desnivells,valls,turons,pendents,escales,rampesimurs.•
Profunditatiperfil.•
Textura,estructuraicapacitatdedrenatge.•
pHifertilitat.•
Origeniqualitat(pou,pluvials,xarxa,aigüesregenerades…).•
Quantitat,quanplouiambquinafreqüència.•
Ladisponibilitat
d’aigua
Tipusd’edificacions,garatges,ubicaciódeportesifinestres.•
Dimensionsdelterrenyoparcel·la,accessosicamins.•
Possibleaprofitamentdelesaigüespluvials.•
Infraestructuresestablertesofutures
Zonesdevegetaciósilvestre,anàlisidel’entornimmediataljardí.•Lavegetacióestablerta
Vistes,panoràmiques,elementsantiestètics,rerefonshistòric.•
Pressupostdisponibleperaldisseny,lainstal·lacióielmanteniment.•
Zonaruralourbana.•Tipusdezona
Paisatge
Anàlisidelclimaidelsmicroclimesdel jardí
Latopografiadelterreny
Característiquesdelsòl
Pressupost
“ Resulta essencial fer unguió de les característiques del’entorn.
”
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 22/116
El procés de creaciód’un xerojardí
D’acordambl’anàlisiprèviadelescaracterístiquesiperpassardel’abstraccióalaconcreció,necessitamferunsquantsesbossosqueintegrintotalainformaciórecollida en relació ambles característiques del’entorn. Aquests croquisinicials poden ser fets amàalçadadurantlavisitain situ de la parcel·la, iposteriorment es podencompletar amb altres
elements per crear unespaiqueresponguialesfuncionsseleccionades.
pàgina 22capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Abansdedibuixaruncroquisdelxerojardí,calremarcarl’objectiuilafuncióquehadecomplirelxerojardíi tenirenconsideraciótotselselementsd’unxerojardí,tantvegetalscomnovegetals.
Passosperdibuixaruncroquisdelxerojardí Situarelselementspermanentsquejaestrobenalterreny:casetes,bancs,camins…•
Planificaridissenyarlesdiferentshidrozones.Ésundelspuntsfonamentalsquehem•detenirencompteiquemarcaladiferènciaentreunjardíconvencionaliunxerojardí.Esdescriuràmésdetalladamentenlasecció3.5.Caldissenyarleshidrozonessegonslescaracterístiquesdel’entornanalitzades.Ésimportantquecadahidrozonaincloguiplantesdecaracterístiquessimilarsquantacultiuiconsumd’aigua.Planificaridissenyarleszonesd’ombrailessolanes.•
Planificaridissenyarpantallesqueatenuïnelvent,siésmenester.•
Planificaridissenyarelselementsdepavimentsimurs.Assenyalarlínieshoritzontals•
bendefinides,jaquesónunelementessencialpermillorarlainfiltracióiprevenenl’erosió.Avegadesaixòimplicaferalgunesobres,comterrasses,murs,camins…
Planificaridissenyarelssistemesd’il·luminació.•Enlasecció4.1espotveurel’evoluciódelcroquisinicial,ambl’anàlisidelescaracterístiquesdelterreny,eneldissenydelxerojardí.
“ Quan s’han definit elsusos i funcions i s’ha fet unaanàlisi de les caracteristiquesde l’entorn, és el momentde dibuixar esbossos icroquis amb la distribuciód’elements.
”
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 23/116
pàgina 23capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Elements del xerojardí
Els elements que han de constituir elxerojardí, tant els vegetals com els novegetals,s’handeplanificarrigorosament,jaquecondicionaranelresultatfinaldelnostredisseny.
A l’hora d’escollir els materials, cal tenir-ne en compte l’adaptació a les funcionsdel xerojardí. Cal prioritzar tant com siguipossiblel’úsdematerialsreciclats,reutilitzats
o elaborats de forma respectuosaamb elmediambient.Elventalld’elementsésmoltampli. En la taula següent se’n proposenunasèriedepossibilitats.
Elementsvegetals Elementsnovegetals
Arbres Paviments,camins,rajoles,
empedrats,mosaics
Arbusts Escales
Enfiladisses Cobertesdefusta
Palmàcies Mobiliarid’exterior
Vivacesianualsdeflor Zonesdejoc
Entapissants Zonesd’estar
Cactusisuculentes Fonts,estanys,safarejos
Aromàtiquesimedicinals Cabanyes,refugisBardisses Murs,parets
Bulboses Bancs
Fruiters Escultures
Rocalles Pèrgolesigelosies
Cobertesvegetals:catifesdesuculentes,gramíniesanuals,campsflorits
Àridsigraves:gravesvolcàniques,polsdemarbre,pedresderiu.
Penjants Materialsorgànics:clovellad’ametla,escorçadepi,restesdepodabiotriturada
“ Caldrà concretar els
elements del xerojardí.
”
En aquesta imatge es pot observar l’úsd’elementsnovegetals,combancs,pèrgoles,basesàridesimarcsdeplantació.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 24/116
pàgina 24capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Pantalles que atenuen el vent
El vent pot provocar molèsties tantalsusuariscomalesplantes,iaméspot ser un factor que augmenta lapèrdua d’aigua del sòl i dels vegetals.És important, durant el disseny,
descriureleszonesontenimelsventspredominantspercol·locar-hipantallestallavents a fi de minvar-ne l’efectenegatiu al jardí. És millor construir-lesambmaterials vegetals o permeables, jaquesi l’airexocaambunelement fixnopermeable,comunaparet,espodencrear turbulències que afectin l’altrecostat.Lespantallestallaventsespodendissenyar com a bardisses filtrants o
cinturonsdeprotecció.
Lestanquesomursmassissospodenaugmentarlavelocitatdelventiproduirunaturbulènciaextremai
unfredintensasotaventqueperjudicalesplantes.
“ Potser serà necessaridissenyar pantalles queatenuen el vent.
”
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 25/116
pàgina 25capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Unatancafiltrant(commésample,millor)redueixtantlaforçadelventqueaquestnoafectalesplantesolespersonesqueestrobenasotavent.Éstanelàsticaquecedeixiesdoblegaambelvent.
Elcinturódeprotecciód’arbresiarbustosésunabarreraidealperreduirlaresistènciadelventalsllocsexposats,encaraquenecessitamésespai.Asobrevent,enunbancdeplantes(ambarbustosbaixos
ques’elevengradualmentcapalsarbres)desvialaforçadelventpersobredeljardíadistànciesconsiderables.Asotavent,unatancaopantallaforadadafiltraqualsevolventresidual.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 26/116
Paviments i murs
Un jardí ben planificat ha de tenirencompteleslínieshoritzontals,lacirculació interna i les connexionsamb l’exterior, la distribució i elsusosjadescritsanteriorment,jaquemarcaranclarament l’estructura del’espai.Ensreferimapatis,terrasses,camins, parets, marjades, escales,etcètera.
Totsaquestselementsconfiguraranla part més dura del paisatge,proporcionaran límits als diferentsespais,aportaranestil,definiranlesàreesifaraneljardíaccessible,iamés participaran activament en lainfiltraciódel’aiguadeplujaienlaprevenciódel’erosiódelsòl.
pàgina 26capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Consideracions preliminars a l’hora de planificar i dissenyar els pavimentsi els murs:
Visualitzaronseranmésútilselscamins,lesparetsilesescales,ilaformamésidònia•
d’incorporar-losal’entorn.Traçarcaminsamblínieslleugeramentcorbes,jaqueaquestess’integrenmilloren•
elpaisatge.Crearelscaminstrianteltraçatméscurt;estàcomprovatqueaquestaéslatendència•
delsusuaris.Procurarqueelscaminsd’accésaljardísiguintanplanerscomsiguipossible,aixíes•
facilitaranlesfeinesdemanteniment.
“ Les línieshoritzontals, paviments imurs, també es tindranen consideració en elnostre disseny.
”
Canalsdelsjardinsd’Alfabia.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 27/116
Tipus de materials per a paviments
Hihaunaofertaàmpliadematerialsqueespodenutilitzarperconstruirelspaviments,aquests elementsnovegetals tan necessaris als jardins. Infinitats decolors, textures,composicionsicombinacionsconformaranidonaranperspectivaalxerojardí,onl’enginyilacreativitatsóngairebéimprescindiblesperferunabonaelecció.Laxerojardineriaensproposaferunatriaacuradad’aquestsmaterials,perquè,amésdecomplirlasevafuncióiresultarestètics,tambése’nconsideriise’nvaloril’origenolaprocedènciaperquèsiguinelmésnaturalsilocalspossibles.Caltenirencomptequesiguin recursos fàcilment renovables, presents a les Illes, preferentment reutilitzats oreciclatsiqueunavegadaimplantatssiguinfàcilsdemantenir.
pàgina 27capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Tipologia Varietats
Terrososo
granulars
Fangs,còdols,
arenes,graves...
Formigóimorters
Lloses
estampadeso
polides,rajolesillambordes
deformigó,
abeuradesde
ciment…
Fusta
Cautxú
Mixtosamb
gespa
Vegeuels
materialsdels
encoixinaments
ilesalternatives
alagespa
Metall
Ferrocolat,
Corten,
galvanitzats...
Elements
modulars
prefabricats
Bituminosos
Quitrà,betums,
rajolaasfàltica,macadam
bituminós...
Aspectes que cal considerar abans de triar elselements i materials:
Utilitzar materials porosos perquè puguin filtrar•
l’aigua,laposinadisposiciódelesplantesievitinelsembassaments.Ferelspavimentsdiscontinusperfomentarqueles•
plantesdelesvoreresdelscaminspuguinaprofitarl’aiguadeplujaireg.Planificariferelsdrenatgesnecessarisperevacuar•
o redirigirunpossibleexcésd’aiguaenpaviments,parets o murs; cal fer-los amb materials pocpermeables,perevitarl’asfíxiaradiculardelesplantesproperesopossiblesatacsdepatògens.Aprofitar els elements que conformen l’entorn, ja•
que són recursos que ens ofereix la terra fàcils ieconòmics. Des de l’antiguitat, s’ha tret profit delsrecursosmésavinents,coméselcasdelpatrimonidelapedraensec.És important que aquests materials no estiguin•
afectatsperprocessosdemeteoritzacióopossibles
atacs químics, que poden ocasionar canvisimportantsenelcolor,latextura,laduresaolaforma;d’esmicolament;depolvorització…És imprescindible que no lixiviïn substàncies que•
puguin contaminar terrenys i aigües o que puguinatacardequalsevolmaneraestructuresproperes.Els paviments de formigó en massa amb juntes•
(soleresdeformigó)sónelsméseconòmics,anticsisenzillsd’utilitzar.S’instal·lenllosesdeformigóunidesmitjançantjuntesdedilatació.Noobstantaixò,s’han
d’evitargransextensionscontínues,is’hadeprocurarferpendentslleugersijuntesfreqüentsd’unaampladasuficientperquèrecullinl’aigua.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 28/116
pàgina 28capítol 3 Els principis de la xerojardineria
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 29/116
La il·luminació
Lail·luminaciótambéformapartdelsxerojardinsquanesvoldonarllumaunaàreadedescans,un grup de flors d’especial bellesa o unestany, així com assenyalar camins, sendersi passarel·les. En planificar la il·luminació, calaplicar-hiracionalitatambiental,segonslaqualsónpreferibleselssistemesd’il·luminaciósolarso provinents d’energies renovables; il·luminarles parts estrictament necessàries, i evitar ladifusiódelallumcapal’espai.Aixís’afavoreix
un consum energètic més responsable, queredueixlacontaminacióatmosfèricaderivadadelaproduccióenergètica,itambélacontaminaciólumínica.
Utilitzarllumsdebaixconsum.•
Prioritzarfontsd’energiesrenovables•
(fotovoltaica,eòlica…).Usarpantallesodeflectorsperdirigirla•
llumcapaonensinteressiidisminuiraixílacontaminaciólumínica.
Evitarbombetesollumsqueatreguin•mosquitsialtresinsectes.
pàgina 29capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Creació de zones d’ombra
Unaltreobjectiufonamentaldelaxerojardineriaés crear zones d’ombra, perquè aquestes, amés de proporcionar espais que inciten aldescansial’oci,evitenlainsolacióexcessivail’evapotranspiració de les plantes, alhora quedonenvarietaticontrastosatractiuseneldissenypaisatgístic.Es poden crear amb elements vegetals, comarbres,enfiladissessobrepèrgolesibardisses,oambelementsnovius,commobiliari,escultures,
pèrgoles,lones,etcètera.Esparladelanecessitatdecrearun20%d’ombrarespectealasuperfícietotaldeljardí.
“ La creació de zones
d’ombra és un elementinteressant en xerojardineriai es tindrà en compte en elnostre disseny.
”
“ No s’ha d’oblidar el darrerdetall d’una bona planificació idisseny: la il·luminació.
”
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 30/116
3.2 Principi 2: Anàlisi i millora de
les propietats del sòl
pàgina 30capítol 3 Els principis de la xerojardineria
El sòl
ElsòléselsistemacomplexqueesformaalacapaméssuperficialdelaTerra,allímitentrediversossistemes:perunabanda,lalitosfera,queaportalamatriumineraldelsòl;perl’altra,l’atmosfera,lahidrosferailabiosfera,quealterenaquestamatriuperdonar llocalsòlpròpiamentdit. El sòl es relaciona de manera interactiva amb elsprincipalselements,elclima,l’aire,l’aigua,lavegetacióilafauna.
Comqueelseuprocésdeformacióésextremadamentlent,elsòlesconverteixengairebéunrecursnorenovable,iper tant s’hade conèixer icuidar si es pretén que lesnostresplantescreixinsanesiresistentsalesinclemènciesclimàtiques.Elsòldeterminaràlesespèciesvegetalsques’hipodranestabliricomaquestesesnodriran.
Enunxerojardíhemdeconèixerelsaspectesquetéelsòl,afidegarantirquetindràlescaracterístiquesidòniesperquèlesplantessesostinguinbenfermesiquel’aireil’aiguapuguinentrarentrelessevespartículesperòsenseinfiltrar-semassaaviatcapalescapesprofundes.
Elsòls’originaperl’alteració
delesroquessotala
influènciadelsagents
atmosfèricsidelséssersvius
(vent,aigua,gel,pluja,oxigen,
matèriaorgànica…).Aquesta
alteraciódelesroquesdela
superfícieterrestre,deguda
aprocessosgeològics
(meteorització)ial’acció
d’organismes(bacteris,
algues,líquens,fongs,
molses,vegetalssuperiors,
etcètera),esprodueixde
formamoltlenta.
EtapesdelaformaciódelsòlFuncionsprincipals
delsòlComponents
principalsdelsòl
Disgregaciómecànicadelesroques.•
Meteoritzacióquímicadelsmaterials•
disgregats.
Instal·laciódelséssersviussobre•
aquestsubstratinorgànic.
Activitatmetabòlicadelséssersvius•
quecontinualameteoritzacióiquehi
incorporamatèriaorgànicaenforma
d’humus.
Mescladetotesaquestessubstàncies,•
productesminerals,restesorgàniques,
aireiaigua,perdonarl’estructuraalsòliformarelshoritzons.
Actuacomasuport•
delesplantes.Emmagatzema•
nutrients.
Ésl’hàbitatdels•
microorganismes,
essencialsper
alsprocessos
metabòlicsdels
nutrients.
Ésfontd’alimentide•
refugiperamoltesespèciesanimals.
El45%correspon•
aunapartmineraloinorgànica
(arenes,llims,
argilesigraves).
El5%éspart•
orgànica
(microorganismes,
éssersvius,
elements
nutritius).
El25%ésaire.•El25%ésaigua.•
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 31/116
pàgina 31capítol 3 Els principis de la xerojardineria
A
C
D
A
B
C
C
D
El perfil del sòl
Unsòlmaduribendesenvolupatpresentaunasèriedecapeshoritzontalssuperposadesambunacomposicióiunatexturavariables:elshoritzons.Elconjuntd’horitzonss’anomenaperfildelsòl .Aquestperfilcondicionaràeltipusdevegetaciódel jardíi determinaràeltipusd’espèciesvegetalsques’hihandeplantar.S’hadeconèixerper,sical,modificar-lo,encaraquelaxerojardineriaproposaqueensadaptemalsòlal’horad’implantarunjardí:triarespèciesvegetalsadaptadesaltipusdesòl,economitzaraixídespesesinnecessàries,ifernoméslescorreccionsoportunesperquèeljardíesdesenvolupiharmoniosament.
L’horitzóA• éselméssuperficialihiarrelalavegetacióherbàcia.Ésricenhumus,cosaqueliatorgauncolorfosc,iéspobreen
fragmentsmineralsfinscomlesargiles,comaconseqüènciadelprocésdelixiviaciópelqualaquestespartículessónarrossegadescapavallperlesaigüesques’infiltrenenelterreny.L’horitzóB• ésdecolormésclar.Espresentanoméssihihauncert graudedesenvolupament edàfic.Gairebé no téhumus ihiabunden les substànciesmineralscol·loïdalsque han estatarrossegadesperl’aiguadesdel’horitzóAiqueprecipitenòxiddeferro,carbonatcàlcic…L’horitzó C• està format per fragmentsmeteoritzatsde la rocamare,quepassenprogressivamentcapaaquesta.
L’horitzóDoR• estractadelarocanoalterada,situadaalapartinferiordelperfil.
“ La xerojardineria proposaseleccionar espècies ques’adaptin al sòl.
”
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 32/116
pàgina 32capítol 3 Els principis de la xerojardineria
La textura del sòl
Latexturaésunapropietatdelsòlqueofereixinformaciósobrelaproporciórelativadelesdiferentsmidesdepartículesmineralsqueelconformen.Lespartículess’agrupend’acordamblasevamidasegonsquesiguinargiles,llimsoarenes.Pertant,enlatexturadelsòlnoestéencomptelamatèriaorgànicanielpercentatgedecalç.Latexturaesdeterminamitjançantl’anàlisimecànica(tamisatsisedimentació)d’aquestselements,encaraqueespottenirunaideaaproximadadequinsòltenimalnostrejardíambunmètodesenzillqueesdescriuacontinuacióiambelqualsen’obtéunaorientaciósensecalcularambexactitudlesproporcions.
Mètode per determinar la textura del sòl de forma aproximada
S’agafaunaquantitatdemostracomlaquepuguicontenirelpalmelldelamà.1.
S’humitejafinsalpuntd’adherènciaiesbarrejaambl’ajudad’unganivet.2.
S’intentaferuncilindredetresmil·límetresdediàmetre.Sinoespotfer,lamostratémésdel3. 80%d’arena,
noésplàsticanis’aferraquanestàhumida.
Sielcilindrede3mil·límetresdediàmetreéspossible,s’assajaeld’1mil·límetredediàmetre.Sield’14.
mil·límetrejanoéspossible,lamostratéentreun65%iun80%d’arena.
Sielcilindred’1mil·límetreéspossible,s’intentaformarunanellambelcilindrede3mil·límetresi105.
centímetresdelongitud.Sil’anells’esquerda,lamostratéentreun40%iun65%d’arena.
Sil’anellambelde3mil·límetreséspossible,s’intentaformarunanellambeld’1mil·límetre.Sil’anell6.
s’esquerda,lamostratéun predominidellim;sil’anelléspossible,enlamostrapredominal’argila.Si
hipredominaelllim,ésuntuosa,enhumitejar-lanoésplàsticaiquans’assecanos’endureixtantcoml’argila.L’argilaensecformaagregatsmoltdursquenoestrenquenentreelpolzeil’índex.Quanestà
humida,ésmoltplàsticais’adhereixentreelsdits.
“
Un sòl franc ésideal per establir-hiun xerojardí.
”1009080706050403020100
%arena
Argilós
Argil·lollimós
Francoargilós
Francollimós
Franc
argil·lollimós
Franc
llimós
Francoarenós
Francargil·loarenós
Argil·loarenós
ArenósfrancArenós
0 1 0
2 0
3 0
4 0
5 0
6 0
7 0
8 0
9 0
1 0
0
% a r g i l a
0 1 0 2 0 3 0 4 0 5 0 6 0
7 0 8 0 9 0 1 0 0
% l l i m
s
Latexturaesrepresentaenundiafragmatriangular,demaneraquecadacostatd’untriangleequilàterésdividitencentdivisions.Cadacostatrepresentaelcontingutd’argila,dellimid’arena.Segonslagranulometriaquetenen,elsòlesclassificaenargilós,franc,arenós,argil·lollimós,etcètera.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 33/116
pàgina 33capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Latexturadeterminalaretenciód’aiguail’airequehihaalsòl,segonslesproporcionsd’argiles,llimsiarenes.Segonscomsiguinaquestesproporcions,elsòlés:
Mésomenyspermeable.•
Mésomenysricenmatèriaorgànica.•
Mésomenysàcidobàsic.•
Latexturaidealperalsòld’unxerojardívariasegonseltipusdeplantesquehivulguemestablir,peròdemanerageneralitzadapodemdirquelesproporcionsmésadientsdecadaelement,iqueconstitueixenunsòlfranc,sónentreun30%iun45%dellims,entreun30%iun60%d’arena,ientreun10%iun25%d’argila.
Origen i funcions dels elements minerals fins
Mesures correctives de la textura
Si no tenim una terra franca al nostre jardí, podem fer aportacions de diferents
elements,segonslesnecessitatsdelesplantes.Ésmillorferlescorreccionsnecessàriesabansdelaplantació.Comjahemditabans,uncriteriprioritarienlaxerojardineriaéstriarlesespèciesvegetals més adients per al tipus de terreny que tenim, i no lluitar contra lescaracterístiquesque presentaelsòl, així ens estalviaremuna despesa alta i ensassegurareml’èxitdeljardí.
Sielnostresòlésmoltargilós,podemafegir-hiarenaimatèriaorgànicapermillorar-nelatexturaifer-lomésporósilleuger.
Si,encanvi,tenimunsòlmassaarenós, hipodemferaportacionsdematèriaorgànicaperquèaquestpuguiretenirmillorelsnutrientsil’aigua.
Lesarenesprovenendeladegradaciómecànicadelarocamare.Donenpermeabilitat al sòl. Fan un sòl lleuger i porós, on l’aiguaesfiltraambrapidesa.Representenunmaterialbastantinert,pocactiuquímicament.Esconsiderendegraninterèsdesdelpuntdevistaagrícola,jaqueelsmineralsdelesareness’alterenlentamentirepresentenlafertilitatfuturadelsòl.
Elsllimssónunpuntintermedientrel’arenail’argila,unpasmésenlameteorització.Noconvéquen’hihagienexcés,perquèobturenelsòl.
Lesargilesprovenendeladescomposicióquímicadelarocamare.Donencohesióalsòlipodenarribaraformarcapesimpermeablesquanabsorbeixenaigua,peraixònoconvéquen’hihagienexcés.Les argiles representen la fase activa químicament (reaccionenfàcilment ambelmedi i amb lesarrels de lesplantes), i per tantrepresenten, conjuntament amb la matèria orgànica, la fertilitatactuald’unsòl.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 34/116
pàgina 34capítol 3 Els principis de la xerojardineria
L’estructura del sòl
L’estructuraéslamaneraenquès’agregenles partícules en el sòl. Té una granimportànciaperlarelacióquehihaentreaquesta, el bon desenvolupament de lesarrelsilacirculaciódel’aireil’aiguadinsel sòl. Les grandàries i les formes delsagregats caracteritzen l’estructura engranular, en blocs, laminar, prismàtica ocolumnar.
L’estructuraafecta:•Lapenetraciódelesarrels.
•Lacapacitatd’infiltraciód’aigua.
•Elmovimentdel’aiguadinselsòl.
•Laporositatdelsòl.
•Lacapacitatderetenirl’erosió.
Bonespràctiques:Evitartreballarlaterraenèpoquesquepropiciïn•
l’erosiódelsòlilaposteriorpèrduadenutrients:plugesabundants,sequera…Esperarqueelsòltinguisaó(puntideald’humitat).
Evitar regs excessius, per no trencar els•agregats i promoure la formació de crostessuperficials.Evitarl’úscontinuatdemaquinàriapesantpel•
fetqueafavoreixlacrostadelaboriminvalaporositatieldrenatgedelsòl.Seleccionar acuradament el tipus d’eines•
per treballar la terra. Elsmotocultors, amésd’afavorir la crosta de labor, també podendestruir les capes més superficials de
l’estructuradelaterrai finsi tot lesxarxesdemicelisd’algunsfongsmicorízicsassociatsalboncreixementd’algunesplantes.
Mésquemesureses podria dirque hi ha una sèrie de bonespràctiques encaminades amillorar l’estructura, que és
més manejable i més bonade modificar que la textura; encontraposicióaaquestafacilitat,hihaelproblemaqueesdeterioriperunmalmaneigdeljardí.Podríem dir que l’estructuraidealéslagranular,queindicalapresènciad’humusalsòl;pertant,lesmesuress’hand’encaminaramillorar la quantitat de matèria
orgànica del nostre jardí i aafavorir així l’augment de lafertilitatdelsòl.
Estructura Imatge Localitzacióitextura Valoragrícola
Granular HoritzóA.Texturaargilosa.
Bastantproductiu.Presentabonairejatidrenatge.
LaminarHoritzóB.Texturaargil·lollimosaocompactadapelstractors.
Éselmenysproductiu.Impedeixelmovimentdel’aireil’aigua.Restringeixl’arrelament.
Enblocs HoritzóB.Texturafrancoargilosa.
Productiu.Certfluxdel’aireil’aigua.
PrismàticaHoritzóBiC.Sovintambrocacalcàriaoargiles.
Moltproductiu.Adequatperalmovimentdel’aireil’aigua.
ColumnarHoritzóBiC.Sòlsalcalinsidesèrtics.
Bastantproductiusihihaprouaiguaperalavegetació.
Mesures correctives a l’estructura “ Una estructura granular ésideal per establir un xerojardí.
”
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 35/116
pàgina 35capítol 3 Els principis de la xerojardineria
El pH del sòl
Cada planta necessita elements nutritiusen diferents quantitats; per això, cadaplanta requereix unrangparticulardepHper optimitzar el seu creixement. La vidaquímicadelsòl,enespecialdesdelpuntdevistadelanutriciódelesplantes,nodepèntansolsdelselementspresents,sinóquetambélainflueixla reacciódelsòl,quefareferènciaalseugraud’acidesaobasicitatiquegeneralments’expressapermitjàd’unvalordepHdelsistemasòl-aigua.
LamajoriadeplantesprefereixenrangsdepHde5,5a7,5,Forad’aquestsrangs,lesplantes comencen a tenir problemes per
nodrir-sedeformaequilibrada,aexcepciód’algunes espècies que prefereixen sòls
àcidsoalcalins.
El pH és important per a les plantes perdiversesraons:
Afectaladisponibilitatielcontingutde•
nutrients.Téefectessobreelsmicroorganismesi•
tambésobrelesarrelsdelesplantes.Afectalasolubilitatdelessubstàncies•
químiquespresentsalsòl,demaneraquecreadeficiènciesotoxicitats.SegonselpH,esprodueixendiferents•
tipusdematèriaorgànicadelsòl.
Lesterrescalcàriesoargilosesnecessitarangransaportacionsde compost omatèria orgànica, com és el casde les illesBalears.Silesterrescalcàriestenenunaltcontingutdesals(salines),convé afegir-hi guix (sulfat de calci), sulfurs o composts
sulfúrics.Per neutralitzar els àcidsdel sòl, espodenemprar diversosmaterials,entreelsqualshihalacalç,ladolomita(quecontéCaiMg),lapedracalcàriailamarga.Elmaterialcalcariméscomú,i,pertant,méseconòmic,éslarocacalcàriaagrícola.Ensòlsàcids,hemd’evitarelsadobscomlaurea,elnitratdecalci,elnitratd’amoniielssuperfosfats,jaquen’augmentarienl’acidesa. No convé l’ús de sulfat d’amoni, que redueixl’alcalinitatdelsòl.QuanelpHésmassabàsic,perfermodificacionslleugerescalaplicar-himatèriaorgànicaotorbarossaaraód’1kg/m2,osofre,ques’aplicaalatardoriésméseconòmic.Ladosid’aplicacióésde90g/m2.
Mesures correctives del pH
Segonsl’acidesaol’alcalinitatdelsòl,hemd’aplicardiversesmesurescorrectivespermillorar-lo,tenintencomptequeafectaràconsiderablementelbenestardelesnostresplantacionsalllargdelasevavida.Tambés’hadeconsiderarquenoéspossible
modificarelsòldetotunjardípelscostoseconòmicsiambientalsquesuposaria,peraixòcalreduirlescorreccionsalredolonsabemquearribaranlesarrelsdelesnostresplantesadultesitriarlesqueméss’adaptinalescondicionsdel’entorn.
Encaraquelatorba
rossasiguiunrecurs
queespuguirenovar
aunterminiinferior
quelestorbesnegres,
tambécalconsiderarelcostosambientals
quesuposausar-la;
peraixò,s’hadecercar
unrecursquetinguem
mésamà.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 36/116
Matèria orgànica
Lamatèriaorgànicaformapartindiscutibledel primer estrat del sòl i és un delselementsclauenlanutriciódelavegetació.S’hanmencionat les mesures correctivesdesòlspobresomassaalcalins,basadesen la incorporació decompost omatèriaorgànica. Per tal que el nostre jardí esconverteixi en un lloc ideal per aun boncreixement de les nostres plantes, calconèixerunamicaméslagènesid’aquestcomponenttanvitalperalsòl,quinssónelsseusprocessosdetransformació,lessevespropietatsmésimportantsilaimportànciaque té tant a l’hora de mantenir-ne lafertilitat com les condicions òptimes detextura,estructurainivellsdePh.
Lamatèriaorgànicaquehihaalsòlestàformadaperfragmentsdevegetalsmortsicadàversd’éssersviusquepateixenunadescomposició especial que s’anomena
humificació .
La matèria orgànica que s’incorporaal sòl es transforma per l’acció delsmicroorganismes descomponedors isofreixdostipusdetransformacions:
La mineralització:• Procés pel qual lamatèria orgànicaque esdescomponamb més facilitat es transformaràpidamentenmatèriamineral(aigua,diòxid de carboni, amoníac…); diríemque són nutrients que les plantespodenaprofitar.Lahumificació:• Procéspelquallarestade matèria orgànica, principalmentles substànciesmés complexes comla cel·lulosa i la lignina, té un procésde transformació més lent que laconverteixenhumus.
pàgina 36capítol 3 Els principis de la xerojardineria
El compost, fruit de la fermentació natural de restesorgàniques, és considerat un producte adequat per aunxerojardí, ja que aporta nutrients, recicla les restesde poda i contribueixaixíquees tanqui el cicle de lamatèriaorgànicaalnostrejardíretornantalaterraelque
ésdelaterra.Calassegurarunboncompostatge,lliuredecontaminantsquímics(metallspesants)i/obiològics(fongsnocius,plagad’insectes,nematodes…).
Ésimportanttenirencomptel’origend’aquestsmaterialscorrectius,jaqueelfetd’extreure’lspot,enalgunscasos,causarunimpactenegatiusobreelmediambient,comseriaelcasdel’arenadelespedreresoenuncasmésextreml’extracciódetorbesimportadesd’altresregions,quesuposenunrecursnorenovablepelsmilersd’anys
quenecessitenperfer-se.Tambéhihauríemdeconsiderarladespesaenergèticailacontaminacióassociadaquepotsuposareltransportd’aquestsmaterials.
«L’humus és el gran tresor dels jardiners
experimentats, que el cuiden i l’incrementen
perquènodreixilesplantessensecapdespesa
afegida»,jaqueelseuprocésdedescomposicióéslenti,pertant,suposaunareservafuturade
nutrientsiunbonmagatzemperquèelsnutrients
utilitzablesper les plantes noes lixiviïn. (Heidi
Gildemeister)“ El compost és un producteadequat per a un xerojardí.
”
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 37/116
pàgina 37capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Propietats físiques de la matèria orgànica
Facilita una estructura grumollosa estable, d’elevada porositat•i molta permeabilitat: les substàncies húmiques tenen poderaglomerant.Téunagrancapacitatperreteniraiguaifacilital’assentamentde•
lavegetació.Latemperaturadelsòlésméselevada,jaqueaportaalsòltons•
obscurs,elsqualsabsorbeixenmésradiacionsqueelsclars.Protegeixelsòldel’erosió.Lesrestesvegetalsianimalsdipositades•
sobrelasuperfíciedelsòlelprotegeixendel’erosióhídricaieòlica.L’humustépoderaglomerantiprodueixagregatsqueprotegeixenlessevespartículeselementalsdel’erosió.Protegeixelsòldelacontaminació,jaqueabsorbeixplaguicidesi•
altrescontaminants,laqualcosaevitaquearribinalsaqüífers.
Propietats químiques i fisicoquímiques de la matèriaorgànica
Lamatèriaorgànicareaccionaamblasoluciódelsòliambles•
arrels:lessubstancieshúmiquestenenpropietatscol·loïdalsperles sevesdimensionsi càrrega,aixípodenreteniraigua, inflarocontreure les arrels, fixar i/o dispersar solucions nutritives en
superfície,etcètera.Evitaqueesprodueixinpèrduesdenutrients:lamatèriaorgànica•
fixaionsdelasoluciódelsòl,quequedendèbilmentretingutsenposiciódecanvi.Lacapacitatdecanviésde3a5vegadessuperioraladelesargiles,pertantésunabonareservadenutrients.InflueixenelpHiprodueixcompostosorgànicsquetendeixena•
acidificarelsòl.Descomponelsminerals,pertantésunagentd’alteraciópelseu•
caràcteràcid.
Propietats biològiques de la matèria orgànicaÉsunafontd’energia.•
Aporta nutrients als microorganismes. S’ha de destacar la•
importànciadel’activitatdelsmicroorganismesquehabitenelsòl, jaquesónfonamentalsperalsprocessosdedescomposiciódelsminerals,queelsfanaprofitablesperalesplantes.Esrefereixtantaéssersmicroscòpics:bacteris,microbis,algues,fongsinematodes,comamiriàpodesoinsectes:escarabats,cucsdeterra…El ritmede l’activitatmicrobiana és fonamental alnostre jardí, i•
aquestaaugmentaràodisminuiràsegonslaquantitatdematèria
orgànicaquehihagialsòl.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 38/116
Comportament de l’aigua en el sòl
L’aiguanotansolstéimportànciadirectaperalesplantes,sinóquetambétémoltsderolsalsòlperquèactuacomadissolvent,hidratant,amortidordetemperaturaiagentdilatadoriafeblidordel’estructura,entred’altres.Unaltcontingutd’humitatfacilitaelmovimentiladistribuciód’aiguaisolutsenelperfildesòl.
L’aigua procedent de les precipitacionsquecomençaaserabsorbidaiamoure’scap a l’interior del sòl es coneix com aaiguad’infiltració.Amesuraqueplou(oesrega),l’aiguaocupatotselsporusiesmoucapavallpelperfildelsòl.L’aiguaquees
moupelsporusmésgrossos(macroporus,de més de 10 micres de diàmetre) ésarrossegada per la força de la gravetat iés coneguda com a aigua de gravitació.Aquestaaigua,siploumoltoelsregssónexcessius, travessa el perfil del sòl fins aarribaralescapesfreàtiquesprofundes.Enelcasqueestrobiambobstacles,comunacapa impermeable als horitzons inferiorsdel sòl (generalment una capa rica en
argilesohoritzonsendurits)isielpendentésfebleonul,esformaunacapad’aiguasuspesatemporal.
Aquesta capa saturadad’aigua esmanténomésdurantelsperíodeshumitsis’esgotaen els secs. Es tracta de les conegudesbasses.
La major part de l’aigua de gravitació,
l’anomenadadefluxràpid,drenadurantlesprimereshoresatravésdelesesquerdesielsporusmésgrossos(majorsde50micresdediàmetre).Unaaltrapart,ladefluxlent,pottardarunsquantsdiesabaixaratravésdelsmacroporusdemenormida(entre50i10micres).
Quanjahadrenatl’aiguadegravitació,elsòl presenta una determinada capacitat
deretenciód’aiguaocapacitat decamp.Aquestaaiguaéslaquequedaenelsporusmés petits (microporus, menors de 10micresdediàmetre).Quedaretingudaperles forces d’adsorció que apareixen entreles partícules i les primes capes d’aiguaqueestrobenenaquestsmicroporus(éslamateixaforçaquefaquelesgotesd’aiguaquedin enganxades als vidres). Aquestaaigua retinguda, després que ha drenatl’aigua gravitacional, la podem dividiren: aigua capil·lar i aigua lligada. L’aiguacapil·larés la fracció de l’aigua retingudapelsòlquepotserabsorbidaperlesarrelsde les plantes,mentre que l’aigua lligadaformaunacapatanfinaalvoltantdelespartícules del sòl i hi està tan fortamentunidaquenopotseraprofitada.
Siesperllongalamancad’aigua,aquestas’evaporaiésconsumidaperlesplantes,
finsalpuntquelesarrelsjanolapodenextreure;enaquestmomentesprodueixlamustiesa.
arenós
capacitatdecamp
coeficientmustiesa
aiguanodisponible
aiguadisponible
a i g u a a
l s ò l ( % )
c o n t i n g u t d ’ a i g u a ( c
m / m m d
e s
ò l )
francollimòs argil·lollimós argilósarenollimós llimós
30
24
18
12
6
0
40
30
20
10
endurimentdelatexturadelsòl
pàgina 38capítol 3 Els principis de la xerojardineria
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 39/116
Mètodesméscomplexoso
decostmoltelevat
Mètodesdemaneigmés
senzillperòcostosos
Mètodesméssenzillsi
imprecisos
Algunsdelsmètodesperdeterminarelcontingutd’aiguaenelsòlperregarambcriterisobjectius
Gravimetria,sistemaamblisímetresoambsondesdeneutrons,
dendrometriapràctica
Sistemesquecorrelacionenladielèctricaconstantdelmediilahumitatdelsòlencampselectromagnètics,TDX
reflectometria,FDRcapacitància
Sistemesambtensiòmetres,ambsondesWatermarkiambblocs
deguix.
Gravimetria: S’agafa una mostra de sòl, es pesa (Mt),posteriorments’assecaal’estufaa105ºCfinsapesconstantiestornaapesaraquestamostraseca(Ms).Ladiferènciaéselcontingutd’aigua.Unlisímetreésundispositiuintroduïtalterrenyques’emplenaamblaterradelllociambvegetació.Ésutilitzatpermesurarl’evapotranspiraciódereferència(ETo)odelcultiu(ETc),queésdeterminadapelbalançhídricdelsdispositius.Normalment,hihaunabalançaenelfonsdellisímetreonespotdeterminarla quantitat d’aigua que és evapotranspirada en el sistema.Un altre tipus de lisímetre utilitza, en lloc d’unabalança, unsistemadedrenatgedel’aiguaonlaquantitatdrenadaequivalexactament a la quantitat d’aigua evapotranspirada, que ésigualalacapacitatdecamp.
LasondaFDRmesura ladielèctricaconstantdelsòl, laqualvariasegonselcontingutd’aiguaqueaquestconté.Generaunxocd’oneselectromagnètiquesqueésconduïtperunmaterial;lacapacitatdeconduiraquestesonesesconeixperconstantdielèctrica.Eltensiòmetreésuninstrumentques’utilitzaperdeterminarlafreqüènciaderegiqueesbasaamesurarelpotencialmatricialdel’aiguaenelsòlo,entermessimples,l’esforçquefanlesarrelsdelcultiuperextreuredelsòllahumitatquenecessita.Aquestinstrumentactuacomunaarrelartificial.
Unhidròmetre o humidímetre ésunaparell que s’introdueixal sòl la humitatdelqual es vol conèixer.N’hi ha demoltesmarquesimodels.Sóninstrumentsdepreueconòmic.
Conèixer el contingut d’aigua en el sòl
L’estalviilaracionalitzaciód’aiguafacadavegada més necessari el control de lahumitat.Conèixerelcontingutd’aiguaenelsòlpermetregarambcriterismésobjectius,per això aquest control constitueix unapoderosaeinad’eficiènciaidequalitat.Hi
haunagrandiversitatdemetodologiesperdeterminarelcontingutd’humitatenelsòl.Esrecomanautilitzarsempreunnivelldetecnologia apropiada al nostre objectiu icondicions.
pàgina 39capítol 3 Els principis de la xerojardineria
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 40/116
3.3 Principi 3: Selecció d’espècies
vegetalsSelecció d’espècies vegetals apropiades
Espodriadirquelesespèciesvegetalssónl’elementprincipald’unjardí,encaraque,coms’haindicatal’apartatdeplanificacióidisseny,hipothaverespaisdinselsjardins,ienespecialalsxerojardins,onnohihagiaquestselementsobén’hihagiunapresènciamínima i es prioritzin els elements no vegetals.
Enserienunexempleelsjardinsd’estiljaponès,oelsespaisobertsavantguardistes,onprevalenelselements senzills, ambgeometriesmoltdefinides,iesredueixenlesformesalsestatsmínimsusantescultures, pedres,minerals, sistemesmodularso jocsd’aigua,combinatsdetalmaneraqueincitinaldescans,inspirinequilibriiharmonitzinellloc.Lestendènciesdel’art,del’arquitecturamodernaodel’urbanismeafectentambéidemaneranotablela jardineria.
Aixíitot,ésdifícilconcebreunjardísenseplantes,jaqueéssensdubtelaformaméssenzillad’acostarla natura a l’ésser humà i de poder participaractivamentenlaconstrucciód’unpetitecosistemapledebiodiversitatidelqualpotgaudir.Per seleccionar espècies vegetals apropiades, esproporcionenenaquestaseccióunasèriedellistesdeplantes, tant autòctones com al·lòctones, ambinformacióperquèespuguinsituaralahidrozonaadequada.
Funció de les espècies al jardí
Al’horadeplanificarquinselementsvegetalss’hand’utilitzaraljardí,caltenirencomptelafuncióquehitindran(estètica,aromàtica,culinària,ferombra,protegirdelvent,crearintimitat,evitar l’erosiódel terreny,cobertoradel sòl) i tambéuna sèriedecriteris tantmediambientals(adaptacióalclima,requerimentsedàficsihídrics,resistènciaaplaguesimalalties,resistènciaalacontaminació,necessitatsd’exposiciósolar…)compaisatgístics(estructuraiforma,creixement,textura,colordelafullaidelaflor,momentdelafloració,midafinal…),abansdeseleccionar-losdefinitivament.
Enhaverseleccionatlesespècies,espodenagrupard’acordambelsseusrequisitshídricsidissenyarlasectoritzacióielregsegonsaquestsgrups.Depenentdelstipusdeplantesseleccionades,espotanul·larelregonounavegadaestablertes.
pàgina 40capítol 3 Els principis de la xerojardineria
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 41/116
pàgina 41capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Plantes al·lòctones
Avui dia, als vivers s’hi pot trobar una varietatmolt àmplia d’espècies vegetals que esperenser trasplantades als nostres jardins. Algunsencarregatsdeviversprocurenposarenelmercatles millors seleccions de plantes ornamentals,autòctones, aromàtiques i medicinals, perquèaquestes siguin les més colorades, les queprodueixen les millors flors i fruits, les mésresistentsaplaguesimalalties,lesmésadaptadesalanostraregiógeogràfica,etcètera.
No obstant això, actualment les plantes méspresents als vivers són les plantes al·lòctones,espècies ornamentals duites d’altres indrets ique s’empren en jardineria per la seva bellesai perquè aporten un punt d’exotisme al jardí.Enalguns casosaquestesplantes foranes sónmoltresistents,s’adaptenalsllocssalinsisecs,són molt versàtils i necessiten poca terra perser cultivades, però es propaguen amb moltafacilitat,cosaquepotsuposarunrisc.S’hadedir,
tanmateix,quetenenalgunsdesavantatges,ique,gràciesalacreixentsensibilitzacióambiental,sónelsmateixosencarregatsdelsviverselsquicadavegadamésapostenpercomerciarambplantesautòctones, més adaptades a la nostra àreageogràficaiambgairebécapdesavantatge.
Esquerra:Melianthusmajor Dreta:Magfadienaunguis-catis
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 42/116
Totiaixí,laxerojardineria,senserenunciarencapmomentalcomponentestètic,recordalaimportànciaquetéferunabonaplanificacióiundissenyacurat,conèixerlesnecessitatsdecultiudelesplantesqueensagradenilessevesnecessitatshídriquesinutritives,amésdeltipusdesòlqueprefereixenil’exposiciósolaròptimaperaunbondesenvolupament,d’aquestamaneraespotdissenyarl’espaisegonsaquestsrequeriments.(Vegeulesllistesd’espèciesenaquestaseccióilainformacióampliadaalCD.)El fet d’utilitzar plantes autòctones i de plantar-les en l’època apropiada repercutiràpositivamentenlavidadelnostrexerojardí,jaqueunavegadaestablertes(unsdosanys
en el casdels arbres ide deuadotze setmanesen el casdels arbustos)en principino necessitaranmés reg, ni tampoc adobs, pel fet d’estar adaptades als sòls de lesIlles, i suportaran les plagues i lesmalalties ambmenysdependènciadetractamentsfitosanitarisgràciesalsmecanismesdeproteccióquehandesenvolupatalllargdeltempsialfetqueseguramentatrauraneldepredadornatural,queestaràdisposataferlasevatascasemprequenohihagialazonatractamentsfitosanitaris.Noobstantaixò,tambélespodenafectarparàsitsipodenpatirlesconseqüènciesdelamancad’aigua,demaneraques’hadetenirpresentquelafuncióornamentaldemoltesd’aquestesplantespotserméslimitadaal’estiu.
Les plantes autòctonesLa xerojardineria ens proposa dur aquestes plantes als nostres
jardins. Cal triar, per tant, espècies adaptades a la nostra àreageogràficapelquefaarègimdevents,temperatura,pluja,exposiciósolaritipusdesòlid’hàbitat.Les plantes autòctones ofereixen una sèrie d’avantatgesinteressants:
Suportenels hiverns i les sequeresestivalsdel nostre clima•
mediterrani.TolerenelssòlsilesaigüescalcàriesdelesIllesBalears.•
Consumeixenmenysaigua.•
Sónmésresistentsaplaguesimalalties.•
Ajudenamantenirladiversitatinsular.•
Revalorenelnostrepaisatgemediterrani.•
pàgina 42capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Espècies endèmiques
Les espècies endèmiques són les que viuen,únicament i exclusivament, de forma natural en unlloc concret o enuna àreageogràfica determinada.Lesillessónllocsonespecialments’originenaquestsendemismesperlaràpidaevolucióqueexperimentenlesespèciesenestablir-seenpetitespoblacions,demaneraqueesconverteixenenindividusdiferentsdelsseusavantpassatsimillorenlessevescaracterístiquesgenètiques.Pertant,l’aïllament,perunapart,provoca
que apareguin espècies noves i, per l’altra, dificultaque aquestes explorin i conquereixin nous territorismésenllàdel’illaperlamassad’aiguaquel’envolta.
Esquerra:Genistalucida (endèmica)Dreta:Cistusalbidus (autòctona)
Hypericumbalearicum
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 43/116
pàgina 43capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Per tant,elsendemismessónunpatrimoni enormementvaluós,únic i irrepetible,quecal conservar,preservar ipotenciarperpodergaudir-ne.A lesnostres illes,tenimpoc
més decentendemismes, incloses les subespècies, alguns delsquals faestona queformenpartdelsnostresjardins,coméselcasdel’estepablenera(Phlomisitalica ).Unsquantss’hancomençatautilitzarrecentmentenjardineriaienespecialenxerojardineria;aquestapodriaseriésunaformamésdeconservaraquestesespèciestansingularsdelnostreterritori,entrelesqualstrobamelcabelld’indi( Hippocreppisbalearica ),l’estepa joana (Hypericumbalearicum ), el boix (Buxus balearica ), la camamil·la demuntanya(Santolinachamaecyparissussubsp.magonica )ielclavellderoca(Dianthusrupicolasubsp.bocchoriana ).
Espècies amb baix requeriment hídric. Les plantes xeròfiles
Elsxeròfitssónplantesambcapacitatpersobreviureenambientsextremadamentsecs.LaMediterràniaésunadeleszonesdelmónambmésdiversitatd’espèciesxeròfiles.L’avantatgedelesespèciesxeròfilesautòctonesial·lòctonesnaturalitzadesésquesónespèciesadaptadesalestemperaturesmínimeshivernalsialesfortessequeresestivalsdelnostreclima,ique,enestarestablertes,podensobreviurenomésambelrègimdeplugesanualsconcentradesalatardorialaprimavera.Aquestesplanteshandesenvolupatalllargdeltempsestratègiespersobreviureencasosextrems,perexemple:
Limitantlespèrduesd’aiguapertranspiraciómitjançantlaregulaciódel’oberturadels•
seusestomes.
Corbantlesfulles,endurint-lesodisminuint-nelasuperfície.•
Cobrinttotalasuperfíciefoliardepèls.•
Adaptantlesfullesperquèaquestesemmagatzeminaiguaal’interior.•
Captantl’aiguaambarrelsprofundeso,alcontrari,moltllarguesisuperficials.•
Una altra característica d’aquestes plantes mediterrànies és que tenen les fulles•
perennes, verdes tot l’any, fet que afavoreix la captació d’aigua i de substànciesnutritivesgairebéduranttotelperíodeanual.
Espècies adaptades a sobreviure asequeres. Les plantes anuals
Lesplantesanualssónunaaltraconseqüènciadelesadaptacionspersobreviureencasosextrems.Éselcasdemoltesgramínies,quefantotelseuprocés vital després de les pluges i floreixenabansdel’estacióseca,al’igualquelesbulbosesi rizomatoses, molt útils en xerojardineria, queamb els seusòrgans subterranisplensd’aiguapodensobreviuresota terraenelsperíodesdesequera,comelslliris(Irissisyrinchium ),elsallsde bruixa (Muscari comosum ), el safrà bord(Crocuscambessedessi ),lesanemones,lacebamarinaolesfalgueres.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 44/116
pàgina 44capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Característiques funcionals de cada tipus de planta
Cadatipusdeplantafaunafunció.Moltesespèciesdeplantessónatraientsd’insectespol·linitzadors(enespeciallesquetenenunafloracióiunafragànciaintensa),humitegenioxigenenl’aire,redueixenelrenouilacontaminació,acullenanimalsiprodueixenaliment.Tenenqualitatsornamentals,segonslafloració,elfullam,lafructificació,laforma,l’aromaoelcolorilatexturadel’escorça.Hihaplantesquepelseuportestructureneljardí,ofereixensingularitaticonnecteneljardíamblarestadelpaisatge,coméselcasdelsarbres i les palmeres.A la taula següent esclassifiquen els diferents tipusdeplantessegonslafuncionalitat
Llegenda gràfica dels tipus de plantes i les seves possibles funcionsAC Arbrecaducifoli Sónútilsperferombraal’estiuideixarquepassielsolal’hivern.
Fullatgescoloritsalatardor.Elsocellshipodenferniusitrobar-hialiment.Bardisseslliuresoretallades.Controldel’erosió.Ofereixen
canvisestacionals.
ArC Arbustcaducifoli
AP Arbreperennifoli Estructureneljardí.Creenzonesd’ombraintensesicontinuades,
bosquetsialineacions.Sónelementssingularsiajudenaemmarcar
lesvistes.Funcionencomapantallesacústiquesiprotegeixendelvent.
Bardisses,controldel’erosióidel’evapotranspiraciódelsòl.
ArP Arbustperennifoli
B Bambú Espiguesdecoratives,verticalitat,pantallesprotectores.Sónutilitàries.
Cac Cactàcia Verticalitat.Floracionsespectacularsiatraientsdepol·linitzadors.
Rocalles.Con Conífera Bardisses,pantalles,habitacleperalsocellsifaunaútil.
F Falguera Decoraciódelsjocsd’aigua,deparets,zoneshumides.
Ces Cespitosa Plantescobertoresdelsòl;n’evitenl’erosióilatranspiració.
HO Herbaornamental
Plantesdecorativespelfullatge,lafloroelfruit.Controldel’erosiódel
sòl.
PA Plantaaromàtica Plantesqueperfumenl’ambient,ambpropietatsmedicinalsi
gastronòmiques.
Pal Palmàcia Funcióestètica,fullesmoltelegants.Estructureneljardí.
Sónelementssingulars.
Paq Plantaaquàtica Decoració;mantenimentdesafarejosijocsd’aigua,reciclatged’aigües
grises.
PE Plantaenfiladissa
Creaciódezonesd’ombra,coberturesverticals,façanes,columnes,
parets,arcades,reixes,pèrgoles.Floracióvertical.
PF PlantadeFlor Funcióestètica,aromàtica,atraientdepol·linitzadors.Parterres,
massissos,cossiols.
S Suculenta Baixmanteniment,Contenciódelfoc.Rocalles,massissos,parterres.
E Entapissant Plantescobertoresdelsòl,controldel’erosiódelsòl,retenciódel’aigua.V Vivaces,anuals,
bulbosesAtraientsdefaunaútil.Entapissants.Canvisestacionals.Massissosi
vores.Florpertallar.Cossiols.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 45/116
pàgina 45capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Espècies útils en xerojardineria
S’hanseleccionatlesespèciesqueespodentrobarmésfàcilmentalsviversdelesBalearsique,situadesalahidrozonacorresponent,sónadequadesenxerojardineria.Hanestatclassificadesendosgransgrups:espèciesautòctonesi espècies al·lòctones no invasores adaptades alnostre clima. Dins cadaclassificaciós’hanconsiderataltrescriteris,comaraquesiguinendemismesenelcasdelesautòctones,lesnecessitatshídriques,elcoeficientd’espècieieltipusdeplantaplanta,amésdelessevespossiblesfuncions.Aquestdarrercriteriesregeixperlallegendagràficadelapàginaanterior.Alcds’hitrobenlesfitxesdelesespèciesdelllistatambelsímbol
Plantes autòctones de les illes BalearsNomcientífic Nomcomú Endèmica Hidrozones Ke Tipus
Aceropalusssp.granatense Rotaboc 0,50 AC
Achilleaageratum Agèrat 0,45 PF/HO
Ampelodesmosmauritanica Càrritx 0,30 HO
Anthylliscytisoides Albaida 0,50 ArP/HO
Arbutusunedo Arbocera 0,30 AP
Asparagussp. Espareguera 0,50 V/HO
Asteriscusmaritimus Estrellademar 0,23 PF/E
Atriplexhalimus Salgadavera 0,20 ArP
Bellissylvestris Margalideta 0,30 PF/HO/E
Buxusbalearica Boix 0,30 ArP
Calicotomespinosa Argelaga 0,38 ArC/PF
Capparisspinosa Taparera 0,20 ArP/E
Ceratoniasiliqua Garrover 0,20 AP
Chamaeropshumilis Garballó 0,40 Pal
Cistusalbidus Estepablanca 0,20 ArP
Cistusclusii Romanímascle 0,20 ArP
Cistusmonspeliensis Estepanegra 0,20 ArP
Cistussalviifolius Estepallimonenca 0,20 ArP
Clematiscirrhosa Vidalba,tombadent 0,50 PE/PF
Clematisflammula Vidriella 0,50 PE/PF
Cneorumtricoccon Olivella 0,30 ArP
Crataegusmonogyna Cirererdepastor 0,50 ArC
Cyclamenbalearicum VioladeSantPere 0,35 PF/V
Daphnegnidium Matapoll 0,40 ArPDianthusrupicolassp.Bocchoriana Clavellderoca 0,35 ArP/PF
Enrelacióambelcoeficientd’espècie(Ke)(vegeulapàgina69),comquenon’hihaestudisespecíficsales
nostresilles,s’hanfetservirelsresultatsdelaConselleriad’AgriculturaiPescadelaJuntad’Andalusia,peròambcorreccionssegonsl’experiènciail’observaciódelcomportamentdelaplantaalesnostresilles;pertant,estractad’unaprimeradadadereferència.
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 46/116
pàgina 46capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Plantes autòctones de les illes BalearsNomcientífic Nomcomú Endèmica Hidrozones Ke Tipus
Ephedrafragilis Ginestaborda 0,40 ArP
Ericaarborea Bruc 0,50 ArP/PF
Ericamultiflora Xiprell 0,50 ArP/PF
Euphorbiadendroides Lletrera 0,30 S
Ferulacommunis Canyafèl·lera 0,25 HO
Festucaarundinacea Festucaarundinàcia 0,50 Ces
Frankenialaevis Franquènia 0,30 E
Fraxinusangustifolia Fleixdefullaestreta 0,40 AC
Genistalucida Gatova 0,40 ArP
Globulariaalypum Botja 0,20 ArP
Helichrysumstoechas Semprevivaborda 0,20 Pal
Helleboruslividus Palòniablanca 0,50 ArP/HO/PF
Hippocrepisbalearicaspp.balearica Violetadepenyal 0,35 ArP/PF
Hypericumbalearicum Estepajoana 0,50 ArP/PF
Ilexaquifolium Grèvol,arbredevisc 0,45 ArP
Irissisyrinchium Lliri 0,35 PF/V
Jasminunfrutican s Gessamígroc 0,40 PE
Juniperusoxycedrus
ssp.oxycedrus Ginebró 0,35 Con
Juniperusphoenicea
ssp.turbinata Savina 0,35 Con
Laurusnobilis Llorer 0,30 AP/PA
Lavanduladentata Garlanda 0,30 ArP/PA
Limoniumbiflorum Saladina 0,30 V
Loniceraimplexa Xuclamel,mareselva 0,40 PE
Lotuscytisoides Trèvolfemella 0,44 ArP/E
Medicagocitrina Alfalsarbori • 0,35 ArP/PF
Menthapulegium Poliol 0,40 PA/HO
Myrtuscommunis Murtera 0,35 ArP
Neriumoleander Baladre 0,30 ArP
Oleaeuropaea Olivera 0,27 AP
Oleaeuropaeavar.sylvestris Ullastre 0,20 AP
Ononisnatrix Gavó 0,30 ArP
Paeoniacambessedesii Palònia,peònia 0,50 V
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 47/116
Plantes autòctones de les illes BalearsNomcientífic Nomcomú Endèmica Hidrozones Ke Tipus
Phillyrealatifolia Aladerndefullaampla 0,20 ArP
Phillyreaangustifolia Aladerndefullaestreta 0,30 ArP
Phlomisitalica Estepablenera 0,30 ArP/PA
Pinushalepensis Piblanc 0,20 Con
Pistacialentiscus Mata,llentiscle 0,50 ArP
Primulaacaulis Primavera 0,50 V/E
Prunusspinosa Aranyoner 0,40 ArC
Punicagranatum Magraner 0,40 AC/ArC/PF
Quercusilexssp.ilex Alzina 0,40 AP
Quercussuber Surera 0,20 AP
Rhamnusalaternus Mataselva,llampúgol 0,28 AP/ArP
Rhamnusludovici-salvatoris Llampúgol 0,30 AP/ArP
Rosacanina Roserbord 0,40 ArC/PF
Rosmarinusofficinalis Romaní 0,30 ArP/PA
Ruscusaculeatus Cirererdebetlem 0,40 ArP
Santolinachamaecyparissus
spp.majonica
Camamil·lademuntanya
odeMaó0,20 ArP/E/PA
Scabiosacretica Coldepenya 0,35 ArP
Sedumalbum Crespinellblanc 0,20 S/V/E
Tamarixafricana Tamarell 0,16 AC
Taxusbaccata Teix 0,50 Con
Teucriumcapitatum Farigolamascle 0,23 ArP/PF/PA
Thymbracapitata FrígoladeSantJoan 0,50 ArP/PA/E
Thymusherba-baronasubsp.
bivalens
Farigola 0,50 ArP/E
Viburnumtinus Llorerbord 0,50 ArP/PA
Vincadifformis Pruenga 0,50 E/PF
Vitexagnus-castus Aloc 0,35 ArP/PF
pàgina 47capítol 3 Els principis de la xerojardineria
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 48/116
De les plantes al·lòctones, evidentment se n’han exclòs les espècies invasores; noobstantaixò,alallistahihalesque,senseestardeterminadescomatals,sónpossibles
invasoresopresentenuncomportamentinvasor(estanmarcadesambcolorgroguenc).Actualment,hihaunúselevatd’aquestesespèciesalsjardins,isempreésrecomanabletrobar-hiunaalternativa.Tambés’hanassenyalatamb colorverd,lesplantesquetenenespèciesautòctones.
pàgina 48capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Plantes al·lòctones de les illes BalearsNomcientífic Nomcomú Hidrozones Ke Tipus
Abeliagrandiflora Abèlia 0,40 ArP
Acaciacyanophylla* Acàciamarítima 0,30 AP
Acaciadealbata* Mimosa 0,18 AP
Acermonspessulanum Auróblanc 0,50 AC
Accasellowiana=Feijoaselloana Feijoa 0,32 ArP
Achilleamillefolium Milfulles 0,30 V/E
Acokantheravenenata Sensenomconegut 0,50 ArP
Adenocarpusdecorticans Sensenomconegut 0,20 ArP
Aesculushippocastanum Castanyerbord 0,50 AC
AgapanthusafricanusXpraecox Agapant 0,50 V/PF
Ageratumcoeletis Agèrat 0,30 V/PF
Alocasiamacrorrhiza Colocàsia 0,80 HO
Aloeferox Àloe 0,20 S
Ampelopsisquinquefolia
(Parthenocissus) Parraverge 0,50 PE
Ampelopsistricuspidata Parraverge 0,50 PE
AnemoneXhybrida Anemone 0,50 V/PF
Anigozanthusflavidus Falsbaladre 0,50 PF
Araucariaheterophyla Arbredepisos 0,50 Con
Armeriamaritima Gasó 0,50 V/EAspidistraelatior Fullesdesaló 0,38 HO
Astersquamatus* Aster 0,50 V/E/PF
Ballotapseudodictamnus Sensenomconegut 0,20 ArP
Banksiaintegrifolia Bànksia 0,50 ArP
Banksiaspeciosa Bànksia 0,50 ArP
Bauhiniavariegata Arbredelesorquídees 0,50 AC
Bauhiniatormentosa ArbredeSantTomàs 0,40 AC
Beaucarnearecurvada(=Nolina) Camad'elefant 0,20 Pal
Begoniasemperflorens Begòniadeflor 0,50 V/PF
Bellisperennis Margalidadeprat 0,40 V/PF
CD
CD
CD
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 49/116
pàgina 49capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Plantes al·lòctones de les illes BalearsNomcientífic Nomcomú Hidrozones Ke Tipus
Berberisthumbergii* Sensenomconegut 0,40 ArC
Bergeniacrassifolia Hortèsiad'hivern 0,65 PF/E
Bignoniatweediana
(=Macfadyenaunguis-cati) Bignònia 0,20 PE
Bougainvilleaspp. Buguenvíl·lea 0,22 PE
Brachychitonacerifolium
(=Sterculiaacerifolia) Arbredelfoc 0,30 AC
Braheaarmata Palma 0,20 Pal
Buddleiadavidii Lilad'estiu 0,40 ArC
Butiacapitata Bútia 0,20 Pal
Caesalpineagilliesii Caesalpinia 0,30 ArC
Callistemon“LittleJohn” Callistemon 0,35 ArP/PF
Camelliajaponica Camèlia 0,62 ArP/PF
Campsisradicans Bignòniavermella 0,40 PE
Carissagrandiflora=C.macrocarpa PruneradeNatal 0,42 ArP/PF
Cassiacorymbosa Càssia 0,50 ArP/PF
Castaneasativa Castanyer 0,40 AC
Casuarinacunninghamiana* Piaustralià 0,30 AP
Catalpabignonioides Catalpaamericana 0,40 AC
Celtisaustralis Lledoner 0,42 AC
Cereusperuvianus Càctus 0,20 Cac
Cercissiliquastrum Arbredel’amor 0,20 AC
Cestrumnocturnum Llessamídenit 0,50 ArP
Chorisiaspeciosa Corícia 0,28 AC
Chrysanthemumparthenium Crisantem 0,40 ArP/PF
Cinereaspeciosa Ginesta 0,40 ArP
Cinnamomumcamphora Càmfora 0,50 AP
Citrusauriantum Taronger 0,50 AP
Cliviaminiata Clívia 0,44 PF/HO
Coluteaarborescens Colutea 0,20 ArC
Coprosmarepens Coprosoma 0,50 ArP/E
CD
CD
CD
CD
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 50/116
pàgina 50capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Plantes al·lòctones de les illes BalearsNomcientífic Nomcomú Hidrozones Ke Tipus
Convolvulusmauritanicus Corretjola 0,40 E/PF
Cordylineaustralis Dracena 0,40 S
Cornussanguinea Sanguinyol 0,50 ArC
Corylusavellana Avellaner 0,50 ArC
Cotinuscoggygria Arbredelesperruques 0,20 ArC
Cotoneasterbuxifolia* Cotoneaster 0,50 ArP
Cotoneasterhorizontalis* Cotoneaster 0,50 ArP
Crassula portulacea Cràssula 0,20 S
Craetagusazarolus Atzeroler 0,50 ArC
Cupheamicropetala Cufea 0,50 ArP
Cupressocyparisxleylandii Xiprerleyland 0,50 Con
Cupressussempervirens Xiprer 0,30 Con
Cynarascolymus Carxofera 0.30 V/HO
Cycasrevoluta Cica 0,50 Pal
Cyclamenhederifolium Ciclamen 0,35 V/PF
Cydoniaoblonga Codonyer 0,20 AC
Cynodondactylon Gram 0,20 Ces
Cyperuspapyrus* Papir 0,80 PAq
Cytisusscoparius Ginestad'escombres 0,30 ArC
Daturametel Ballerina 0,40 ArP/PF
Deutziaspp. Deutzia 0,50 ArC/PF
DianthusPlumarius Clavell 0,50 V/PF
Dicksoniaantarctica Fàlzia 0,80 F
Diospyroskaki Caquier 0,45 AC
Dombeyaxcayeuxii Arbredeleshortènsies 0,50 ArP/PF
Dracaenadraco Drago 0,17 AP/S
Durantarepens Duranta 0,50 ArP/PE/PF
Echeveriasp. Rosad'alabastre 0,26 S
Echinocactusspp. Cactuseriçó 0,16 Cac
Echiumcandicans Sensenomconegut 0,26 ArP/PF/V
Eleagnusangustifolia Arbreargentat 0,30 ArP/AP
Erodiumchrysanthum Sensenomconegut 0,45 PF/E
Eryobotryajaponica Nisprer 0,38 AP
Erythrinacaffra Arbredelcorall 0,20 AC
CD
CD
CD
CD
CD
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 51/116
pàgina 51capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Plantes al·lòctones de les illes BalearsNomcientífic Nomcomú Hidrozones Ke Tipus
Erythrinacrista-galli Eritrinacretadegall 0,38 AC
Escalloniarubravar.macrantha Escalònia 0,50 ArP
Eucalyptuscamaldulensis Eucaliptus 0,28 AP
Eupatoriumsordidum Sensenomconegut 0,35 ArP/PF
Euphorbiacandelabrum Canelobre 0,20 S
Euphorbiapulcherrima (=Poinsettia)
Ponsètia,flordePasqua 0,40 S
Euphorbiasplenden s(=E.milii)
Espinadecrist 0,20 S
Euphorbiatirucali Arbustdegoma 0,15 S
Euryopspectinatus Margalidera 0,30 ArP/PF
Fatsiajaponica AràliadelJapó,fàtsia 0,56 ArP/HO
Feijoasellowiana Feijoa 0,32 AP/PF
Ferocactusherrerae Ferocactus 0,15 Cac
Festucaovinaglauca Festucablava 0,40 Ces
Ficuscarica Figuera 0,50 AC
Ficuspumila(=F.repens) Ficusenfiladís 0,50 PE
Ficusrubiginosa Ficusrubiginós 0,50 AP
ForsythiaXintermedia`Week-end´ Forsítia,campenetadelaXina
0,40 ArC/PF
Gardeniaspp. Gardènia 0,50 ArP
Genistacinerea Ginesta 0,40 ArP
Geraniumsanguinium Geranisanguini 0,50 PF
Ginkgobiloba Ginkgo 0,50 AC
Gleditsiatriacanthos Acàciadetrespunxes 0,25 AC
Grevillearosmarinifolia Grevíl·lea 0,20 ArP
Gypsophilapaniculata Gipsòfila 0,38 PF/HO
Haworthiaspp. Hawortia 0,20 S
Helianthemumnummularium Esteperola 0,20 ArP/PF
Hebespeciosa Verònica 0,50 ArP
CD
CD
CD
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 52/116
Plantes al·lòctones de les illes BalearsNomcientífic Nomcomú Hidrozones Ke Tipus
Helleborusviridis Pàmpols 0,50 PF/V
Hemerocalliscitrina Assutzenesgrogues 0,50 V/PA/PF
Hibiscusrosa-sinensis HibiscdelaXina 0,56 ArP/PF
Hibiscussyriacus Altea,rosadeSíria 0,45 ArP/PF
Hostafortunei Hosta 0,50 HO/V
Howeaforsteriana Kèntia 0,50 Pal
Hoyacarnosa FlordeCera 0,30 PE/PF
Hydrangeamacrophylla Hortènsia 0,70 ArC/PF
Iberissempervirens Carraspic 0,50 ArP/E
Irisfoetidissima Lliri 0,40 V/PA/PF
Jacarandamimosifolia Xicarandana 0,50 AC
Jasminumnudiflorum Gessamí 0,40 PE/PF
Jubaeachilensis PalmeradeXile 0,35 Pal
Juglansregia Noguer 0,50 AC
JuniperusHorizontalis Juníper 0,35 Con/E
Lagerstroemiaindica Laguerstrèmia 0,40 AC
Lagunariapatersonii Lagunària 0,20 AC/PF
Lantanamontevidensis Lantana 0,26 ArP/E
Leonotis(=Phlomisleonurus) Orelladelleó 0,30 ArP
Ligustrumvulgare Olivereta 0,40 ArP
Lippiarepens* Lípia,bellaestora 0,50 V/E
Liquidambarstyraciflua Arbredel'ambre 0,50 AC
Livistonaaustralis Livistona 0,50 Pal
Magnoliagrandiflora Magnolier 0,56 AP
Malussylvestris Pomerasilvestre 0,50 ACMelianthusmajor Flordemel 0,44 ArP/PF
Melissaofficinalis Tarongí 0,20 V/PA
Menthasuaveolens Herba-sana 0,40 ArP/PA
Metrosiderosexcelsa* Metrosidero,arbredelferro
0,40 AP
Monsteradeliciosa Costellad'Adam 0,80 PE/HO
Musaspp. Plataner 0,74 ArP
Oenotherafruticosa Onagra 0,20 V/HO
pàgina 52capítol 3 Els principis de la xerojardineria
CD
CD
CD
CD
CD
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 53/116
pàgina 53capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Plantes al·lòctones de les illes BalearsNomcientífic Nomcomú Hidrozones Ke Tipus
Ophiopogonjaponicus Convolària 0,70 HO/PF
Opuntiaspp.* Figuerademoro 0,15 Cac
Origanummajorana Moraduix 0,35 V/PA
Pandoreajasminoides Bignòniablanca 0,50 PE
Paspalumvaginatum* Gespa,gram 0,30 Ces
Pawloniatomentosa Paulònia 0,40 AC
Pelargoniumfragrans Gerani 0,40 PA/PF
Perseaamericana Alvocater 0,50 APPhilodendronbipinnatum=P.
selloum FilodendredeParaguai 0,50 ArP
Phlomisfruticosa* Flomis 0,30 ArP/PA
Phoenixdactylifera Palmeradatilera 0,22 Pal
Phoenixroebelenii Palmeranana 0,50 Pal
Phormiumtenax Formi 0,32 ArP
Phytolaccadioica* Bellaombra 0,40 AC
Pinuscanariensis PideCanàries 0,35 Con
Pinuspinea Piver 0,30 Con
Pistaciavera Pistaxer 0,35 AC
Pittosporumtobira* Pitòspor 0,45 ArP
Platanusxhispanica Plataner 0,40 AC
Plumbagoauriculata Gessamíblau 0,44 PE/PF
Polygalamyrtifolia* Polígala 0,42 ArP/PF
Portulacariaafra Portulacàcia 0,20 S
Prunusavium Cirerer 0,40 AC
Prunuscerasifera“Atropurpurea” Pruneradefullesvermelles 0,40 AC
Prunusdulcis Ametller 0,15 AC
Punicagranatumnana Magranernan 0,40 ArC
Pyracanthacoccinea* Espinadefoc 0,35 ArP/PF
Pyruscommunis Perera 0,50 AC
Quercuscoccifera Coscoll 0,50 ArP
Retamamonosperma Retama,ginesterablanca 0,20 ArP
Rhamnuslycioides Arçot 0,24 AP
Raphiolepisovata Sensenomconegut 0,50 ArPRhapisexcelsa Palmeretaxinesa 0,50 Pal
CD
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 54/116
Plantes al·lòctones de les illes BalearsNomcientífic Nomcomú Hidrozones Ke Tipus
Ruselliaequisetifolia Sensenomconegut 0,40 ArP/PF
Sabalspp. Sensenomconegut 0,50 Pal
Salviamicrophylla Sàlvia 0,32 ArP/PA/PF
Salviaofficinalis Sàlvia 0,45 ArP/PA/PF
Sedumspurium Crespinellrosa 0,20 S/V/E
Sempervivumarachnoideum Matafocteranyinós 0,20 S/E
Sempervivumtectorum Matafoc 0,20 S/E
Seneciopetasitis GeranideCalifòrnia 0,50 ArP/PF
Sisyrinchiumbellum Herbad’ullsblaus 0,26 HO/PF
Solanumjasminoides Gessamífals 0,50 PE/PF
Sorbusdomestica Servera 0,50 AC
Stephanotisfloribunda GessamídeMadagascar 0,50 PE/PF
Stipaparviflora Espart 0,20 HO
Strelitziareginae Sensenomconegut 0,50 ArP/PF
Syringavulgaris Lilà 0,50 ArC/PF
Tageteslemmoni Clavellxinès 0,30 V/PF
Taxodiumdistichum Xiprerdepantà 0,50 Con
Teucriumfruticans Teucriblau 0,26 ArP/HO
Tiliaplatyphyllos Til·ler 0,50 AC
Tipuanatipu Tipuana 0,50 AC
Trachycarpusfortunei Palmera 0,44 Pal
Ulmusminor Om 0,20 AC
Ulmusparvifolia Om 0,50 AC
Verbenarepens Berbena 0,20 PF/E
Vincaminor Vincapetita 0,50 ArP/E/PFVitisvinifera Vinya,parra,cep 0,40 ArC/PE
Viburnumlantana Tortellatge 0,42 ArP/PF
ViolaOdorata Viola 0,65 PF/V/E
Washingtoniarobusta Washingtòniarobusta 0,35 Pal
Wisteriasinensis Glicina 0,50 PE/PF
Yuccaelephantipes Iucagegant 0,20 S/ArP
Zamiafurfuracea Zàmia 0,20 Pal
Ziniaelegans Zínnia 0,40 PF
Zoysiatenuifolia Sensenomconegut 0,50 Ces
pàgina 54capítol 3 Els principis de la xerojardineria
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
CD
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 55/116
pàgina 55capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Si s’observa la natura, es veu que lesespècies autòctones i endèmiquess’organitzenis’agrupensegonselshàbitatsque les envolten: aiguamolls i salobrars,costes rocoses, llocs humits no salins,platges, dunes i sòls arenosos, pinars igarrigues,ullastrars,alzinarsdemuntanya,campsdeconreu,voresdecaminsillocsalterats,superfíciesrocoses,paretssequesimarges.Cadaund’aquestshàbitatsrecullaquestesespèciescapacitadesperviure-hi
sensecapaltrerecursqueelquelanaturaelsaporta;sónespèciesquehanconegutal llarg del temps les millors formes perdesenvolupar-sesatisfactòriamentvivintencomunitat,finsitotenllocsonsemblariaincreïblequehipoguésnéixervegetació.Aixímateix,ésmoltimportantferalnostre jardí una valoració del tipus de vegetació
quehihaalterreny,aixícomobservarladels espais naturals propers per obteniruna informació molt valuosa per saberquines són les espècies que millor s’hiadaptarien i quines espècies s’hi podrieninclouresegonslescaracterístiquesdelllocpergarantirl’èxitdelanovaplantació.Cal destacar que moltes d’aquestesespècies xeròfiles viuenensimbiosi ambfongs o bacteris que n’afavoreixen eldesenvolupament,iquemillorenlacapacitat
delaplantahosteperferfrontaplaguesi/o malalties i també a l’absorció d’aiguai nutrients (micorizació i nodulació). Peraquestmotiu,sovintaquestsespèciessónmésvulnerablesalstrasplantaments,ielsencarregatsdelsvivershaninclòsplantesmicorizadesentreelsseusproductes.
Elspendentsdelterreny,lesobagues,lessolanesielsvessantstenenmoltad’influènciasobrelavegetació:
Elspendentsfortssuposenmenysdisponibilitathídricaimésescorrentia,ipertant•
méserosiódelterreny,perlaqualcosasónelsllocsidealsperaunavegetaciómésxeròfila.Lesobagues,orientadescapaW,NW,NiNE,tenenmenyshoresd’insolació,rebuda•
alesprimereshoresdeldia,pertants’hipodranadaptarplantesambrequerimentshídricsméselevatsiqueelsagradil’ombra.Lessolanes,encanvi,orientadescapaSW,S,SEiE,rebranlainsolacióduranttotel•
dia,perlaqualcosas’hiadaptaranmillorlesespèciesmésheliòfilesixeròfilesalesqualsagradiestaraplesol;són
terrenysméssensiblesal’erosióiméspobresennutrients.Quantalaformadelsvessants,•
aquests poden ser: vessantsconvexos, que provoquen sòlsmés pedregosos i a menyscapacitatderetenciód’aigua,ovessantscòncaus,onhihamésprofunditatdesòliméshumitat,ipertantsónllocsadequatsper
plantar-hiarbresiespèciesambmésaltsrequerimentshídrics.
Associació d’espècies
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 56/116
pàgina 56capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Exemples d’associació d’espècies als xerojardins
Siesvolaprofitarunllocrocósperimplantarunxerojardí:
Arbutusunedo
Ceratoniasiliqua
Cercissiliquastrum
Chamaeropshumilis
Crataegusmonogyna
Eleagnusangustifolia Oleaeuropaeavar.
Sylvestris
Quercusilex
Enfiladisses,cobertoresi/odeflor
Carissamacrocarpa
Cneorumtricoccon
Daphnegnidium
Dorycniumhirsutum
Juniperusoxycedrus
sub.oxycedrus Phillyreaangustifolia
Pistacialentiscus
Quercuscoccifera
Rhamnusludovici-salvatoris
Ruscusaculeatus
Helichrysumstoechas
Jasminumfruticans
Myrtuscommunis
Rosasempervirens
Rosmarinusofficinalis
Teucriumcapitatum
Arisarumvulgare
Bellissylvestris
Ciclamenbalearicum
Crocussp.
Globulariaalypum Helleboruslividus
Loniceraimplexa
Ophrysbalearica
Violaodorata
Vincadifformis
ArbresiPalmes Arbustosdefulla
Arbustosdeflor
Achilleaageratum
Euphorbiadendroides
Juniperushorizontalis
Lantanamontevidensis
Lavanduladentata
Origanummajorana
Teucriumcapitatum
Rutagraveolens
Teucriumfruticans
Thymbracapitata
Thymusherbabarona
Achilleaageratum
Aloeferox
Alyssummaritimum
Digitalisminor
Helianthemum
nummularium
Iberissempervirens
Pelargoniumx
hortorum
Sisyrinchiumbellum
Alliumroseum
Crocus
cambessedesii
Echeveriaelegans
Fritillariameleagris
Irissisyrinchium
Ranunculussp.
Urgineamaritima
Plantesarbustives Plantesdeflor Plantesbulboses Entapissants
Aromàtiques
Imaginemunxerojardísituatsotaunpinarnomassatupitambclarianesiquegairebénoméss’hauràderegarenelmomentd’implantar-lo idurant elprocésd’establiment.Caldrà seleccionar plantes que necessitin una exposició solejada i tolerants al graud’acidesaqueprovoquenlesacículesdelpialsòl.Alallistajas’hantriatplantesadaptadesalssòlscalcarisdelesillesBalears.
Anthylliscytisoides
Calicotomespinosa
Cistusalbidus
Ericamultiflora
Genistalucida
Hipericumbalearicum
Hippocrepisbalearica
Ononisnatrix
Capparisspinosa
Frankenialaevis
Iberissempervirens
Lotuscytisoides
Sedumalbum
Sedumspurium
Siesvolaprofitarunazonahumidaocrearunapetitazonaaquàticaalxerojardí:
Fraxinusangustifolia
Populusalba
Salixalba
Salixcinereassp.oleifolia
Salixpurpurea
Tamarixafricana
Tamarixboveana
Carexpendula
Cornussanguinea
Irisfoetidissima
Irispseudacorus
Irisspuriamaritima
Juncusacutus
JuncuseffususJuncusmaritimus
Phragmitesaustralis
Sambucusnigra
Scirpus
tabernaemontani
SoleiroliasoleroliTyphalatifolia
Vitexagnus-castus
Arbres
Arbustsiplantesdeportjunciformeigraminoides
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 57/116
pàgina 57capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Encanvi,siesvolcrearunxerojardísotaunboscombrívol, primeraments’hand’escollirarbresquerequereixinunaexposicióaplesoliqueproporcioninombra;sisónperennifolis
sempreverds, cal tenir una ombra mésintensaduranttotl’any;siestrienarbresque perden la fulla a l’hivern, es podencombinar amb espècies de sotabosc,d’exposiciósolarmitjanaiquefloreixinal’hivern.Aquestsarbressempreverdss’hand’associaraespèciesarbustivesambaltsrequeriments d’ombra combinadesambalgunesplantesdeflordecaracterístiquessimilars,afidecrearunspuntsdellumiaromadinsaquestespaiombrívol;unavegadaestablertes,n’hihaprouderegar-lesunavegadaalasetmanaal’estiu.D’altrabanda,elsarbrescaducifolispodenacompanyar-sedeplantesiarbustosdesemiombra;aqualqueracóonelsolsiguipresent de forma contínua, hi podemplantarflorsi/obulbsdetemporada.
Enaquestallistas’hihaninclòs,amésdelesespèciesadaptadeso indiferents al sòls calcaris, algunes espècies acidòfiles ambrequerimentsdepHmésbaixosperazonesboscosesdelesIllesambsòlsmésàcidsoperajardinsonesvulguinprendrealgunesmesurescorrectivespuntualsdelsòl.Tambés’hihanafegitalgunes
plantes amb alts requeriments hídrics, per la qual cosa hauriend’agrupar-se i situar-se a la hidrozona 3. (Consultau les taulesd’hidrozonesiKe.)*Perasòlsmésàcidsifrescos.
Arbresperennifolisi
palmes
Chamaeropshumilis
Ceratoniasiliqua
Cupressussempervirens
Ligustrumvulgare
Laurusnobilis
Magnoliagrandiflora*
Oleaeuropea
Phoenixdactylifera
Quercusilex
Rhamnusalaternus
Taxusbaccata
Arbres
caducifolis
Acermonspessulanum
Aesculushippocastanum*
Celtisaustralis
Chorisiaspeciosa
Corylusavellana*
Crataegusazarolus*
Jacarandamimosifolia
Juglansregia
Prunusspinosa
Sorbusdomestica
Arbustosde
semiombra
Abeliaxgrandiflora*
Buxusbalearica
Cneorumtriccocon
Coprosmarepens
Daphnegnidium
Ilexaquifolium
Jasminumfruticans
Myrtuscommunis
Viburnumtinus
Plantesd’ombrai
semiombra
Alocasiamacrorrhiza
Aspleniumbulbiferum
Aucubajaponica*
Cliviaminiata
Cyclamenbalearicum
Fatsiajaponica
Helleboruslividus
Hostafortunei*
Ophiopogonjaponica
Ruscusaculeatus
Violaodorata
Plantesdeflorpera
unracósolejat
Agapanthuspraecox
Alliumroseum
Anemonacoronaria
Carissagrandiflora
Crocuscambessedesii
Dianthusrupicola
Gladiolusitalicus
Hebespeciosa
Helianthemum
nummularium
Hyacinthusorientalis
Liliumspeciosa
Muscaricomosum
Narcissustazzeta
Geraniumsanguinium
Rhaphiolepisovata
Scabiosacretica
Plantesd’ombra
perfumades
Alocasiaodora
Brugmansiacandida
Cestrumnocturnum
Elaeagnusangustifolia
Viburnumodoratissimum
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 58/116
pàgina 58capítol 3 Els principis de la xerojardineria
3.4 Principi 4: Optimització i
justificació de les àrees de gespa
Pertradició,lagespaésundelselementsbàsics del jardí convencional i sovint esconverteixenl’elementprincipaldeldissenydel jardí. La xerojardineria proposa teniresmentenlautilitzaciódelagespa,jaqueté moltes repercussions mediambientals,econòmiquesidemantenimentques’handevalorarabansdeplantar-ne.Les zones de gespa són les principalsconsumidores d’aigua del jardí; a l’estiu,poden arribar a consumir fins a 10 litrespermetrequadratidia,segonslainsolaciórebuda,elvent,latemperaturailahumitat
relativa de l’aire. En conseqüència, és laplanta amb els requeriments hídricsmésaltsdetoteljardí.D’altrabanda,lagespaéscostosaal’horatantdeplantar-lacomdemantenir-la,isinoestàbenregada,segada,airejadaiadobada,potsernoresponalesnostresexpectativesestètiquesis’hipodenarribar a desenvolupar tota una sèrie deplagues i malalties derivades d’aquestamanca d’atenció. Per aquests motius, laxerojardineria suggereix unes quantesmesures per fer un ús sostenible de leszonesdegespa.
Evitarlaplantaciódegransextensions•
degespa.Plantar-laenzonesonse’nfaciunús•
pràcticifuncional.Pensarelllocidonii l’ús que tindrà: lúdic, de descans,estètic.Dimensionar el lloc de la plantació•
segonslafuncióquetindrà.
Prioritzarelregsubterrani,jaquetéuna•altaeficiènciaibeneficisfitosanitaris.Usar formes geomètriques per•
facilitarelregenelcasqueesfaciperaspersió.Evitar col·locar altres plantes a les•
àreesinteriorsdelagespa.Usar gespes adaptades als climes•
àrids i millor si són mescles: grams,Zoysia, festuques,etc. (Vegeu la llista
d’espèciescespitoses.)Detallarelscriterisdemantenimentque•
s’utilitzaranunavegadaestablertes.
Optimitzar les zones de gespa
Criteris per a un ús sostenible de leszones de gespa
Zoysiatenuifolia senseregnimanteniment
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 59/116
pàgina 59capítol 3 Els principis de la xerojardineria
S’ha de considerar que les plantes
cespitoses, com qualsevol altra planta,proporcionenunsbeneficisambientalsqueno es poden obviar: oxigenen l’ambient,eviten l’erosiódel sòl,absorbeixenla polsdel’entorn,evitenlespèrduesd’aiguaperescorrentiaiaixíparticipenenlarecàrregadels aqüífers subterranis, redueixen elsrenous,etc.Lamajorpartdelescespitosessón gramínies perennes i es podenutilitzar mesclades amb espècies amb
característiques complementàries que
equilibrenl’aspecteestèticenlesdiferents
estacions, ja siguin altres gramínies oalguneslleguminoses.
Les característiques morfològiquesprincipals de les gramínies cespitosessón les seves arrels fasciculades, quees concentren en els primers quinzecentímetresdesdelsòl,aquestesemetenbrots laterals des de la base del colli són majoritàriament rizomatoses i
estoloníferes.
Característiques de les cespitoses i selecció d’espècies
Criterisquecalseguiral’horadeseleccionarlesespèciesdegespes:
Grauderusticitat.•
Estètica(texturadela•
fulla,color).Densitat.•
Velocitatd’instal·lació.•
Adaptacióaltall.•
Freqüènciailongitud•
deltall.Recuperaciódeles•
agressions.Necessitatsde•
manteniment.
Incidènciademalalties.•
Sitenentolerànciaa•
lasequera,l’ombra,eltrepitjat,lasalinitatilestemperaturesaltesobaixes.
Alfons,gramd’aspectegroguencenletargiahivernal(Stenotaprumsecundatum )
Undelscriterisdiferenciadorsque aporta la xerojardineria,siestriaunagesparesistenti adequada al nostre clima,ésqueaquestaespotsituaro plantar a qualsevol de leshidrozonesdelxerojardí.Aixòpotsignificar,finsitot,arribara no regar-la i renunciar alscriteris clàssics, com, per
exemple, tenir una gespadensa, de color verd intensiuniforme,i,encanvi,donarprioritat al fet que el costambiental i demantenimentsiguimenor.
Calrecalcarquel’estèticaésqüestiódegustosi,pertant,siestéunagespabentalladaineta,potserqueensagradielcolorgrocqueadquiriràal’estiusinoesrega.
Gespaperazones
càlidessensesegariambvegetacióespontània
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 60/116
pàgina 60capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Per plantar i obtenir una gespa ornamentalresistent, es recomana fer una barreja dellavors adequada a favor de les espèciesque requereixen menys aigua i que alhorarequereixen menys manteniment. Unaproporciócomunaiadequadaalnostreclimamediterraniés:obé70%deFestuca,10%dePoa i20%de Lolium ,obé45%deFestuca,40% de Lolium i 15% deCynodon dactylon.Enqualsevolcas,però,calplantarlagespaenunazonadeljardídiferenciadadelarestade
plantes,d’aquestamaneraespodràregarperseparat.
“ Cal barrejar llavors per obteniruna gespa resistent.
”Hi ha uns criteris bàsics que cal tenir en compte a l’hora de plantar gespes alsxerojardins:
Col·locarlesgespesenzonesprotegidesdelventoinstal·lartallaventsvegetalsper•
evitarl’excessivaevaporaciódel’aigua.Situarlesgespesenzonesdefàcilaccésiapropdelcapçalderegperfacilitar-neel•
manteniment.Millorarelsòlenprofunditat,finsauns25centímetres,perquèlesplantescespitoses•
tinguin arrelsmés profundes i amb reservesamb vistaaèpoquesadverses. Aixòconfereixalaplantamésresistènciaalasequera.Utilitzarbarregesdellavorsdegesparesistentsalasequera,sobretotapleestiu,que•
éselmomentméscríticenelclimamediterrani.Prioritzarlainstal·laciódelregsubterrani,jaque•
ésméssegurdesd’unpuntdevistasanitari,méseficientquantalconsumd’aigua,méseconòmicpelquefaalcicledevida,ipermetmoltaversatilitatalhorad’adaptar-sealterreny,finsitotenzonesirregulars.
Enelcasderegperaspersió,caladaptarla•
formadelspratsalssistemesderegfentformesgeomètriques definides i evitant les corbes, a fideminimitzarlespèrduesdel’aiguadelreg.Caldescartarlautilitzaciódegespaenzonesirregulars, jasiguinpendentsoclots,ievitarplantargespaentalussosdemésdel40%dependentperdisminuirlespèrduesd’aiguaperescorrentia.
Plantació de les zones de gespa
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 61/116
pàgina 61capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Espècies cespitoses per a la zonamediterrània
Lagespamésadequadaalnostreclimaés
elgram,sovintdefullagruixada,procedentde llavors de climes subtropicals i quesovint presenta latència hivernal. Sónplantes amb una gran capacitat perresistirlasequeraestival.
Stenotaphrumsecundatum • Stenotaphrumamericanum • Zoysiajaponica •
Zoysiatenuifolia •
Paspalumnotatum •
Paspalumvaginatum •
Cynodondactylon• (gramoherbadelesBermudes)Pennisetum clandestinum • (kikuyu).Ésmoltinvasora,calevitar-la.
Llista de les espècies de cespitosesperennes més usades en climestemperats
Són gespes que procedeixen de climes
secs;nosóntanresistentscomlesdelgrupanterior, però estèticament s’aproximenmésalconceptedegespaclàssica.Rebenelnomdegespesornamentalsresistents.
Festucaarundinacea • Poapratensis•
Loliumperenne •
Festucaovina •
Festucarubra•
Agrotistenuis•
Agrotisstolonifera • Poatrivialis •
Pelquefaalmantenimentdelesgespes,hemdetenirencomptequenoleshemd’adobarexcessivament,jaqued’aquestamanera es provoca un augment del
creixementi,pertant,unincrementdelademandad’aiguaideltall.Hihagespesquepodenaguantarserregadesun40%persotadeladosid’aiguarecomanada.És millor segar-les a una altura mitjanad’uns 8-10 centímetres; d’aquestamaneraevitaremquel’herbatinguiunesfulles molt llargues, que augmentarienl’evapotranspiraciói,pertant,lademandad’aigua. Si fossin encara més baixes,estimularíem el desenvolupament de
fulles noves, que també són altamentconsumidoresd’aigua.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 62/116
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 63/116
pàgina 63capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Comjas’havistalasecció3.1sobreplanificacióidisseny,iescontinuaràdetallantala3.6sobreúsdecobertes,hihainfinitesformesdecobrirelsespaisd’unjardísensequesiguinecessariusarplantescespitoses,finsitotespotprescindirdelselementsvegetals,encaraquemoltsovintsiguinaquestselsqueofereixenlesopcionsmésatractives:plantesrèptilscomacobertoresdelsòl,massesarbustivesdediferentsalçades,massissosflorals,
catifes de suculentes, parets baixes, paviments de graves opols demarbre, escales, camins, mosaics, rajoles, pèrgoles,empedrats,campsflorits,fonts,estanys,safarejos…
Altres plantes usades com a entapissants actualment i que cada vegada tenenmésdemandasónlaDichondrarepens oorelladeratolí,ila Frankenialaevis .Aqueststipus
deplantesrèptilstenenlacapacitatdeprofunditzarlessevesarrels,fixarelsòlicobrir-nelasuperfície;enconseqüència,aprofitenmillorl’aigua,evitenl’escorrimentsuperficiald’aquestaipodenoferirmillorsefectesvisualsquelesgespesenmostrarlesflorsielsfruits.Necessitenmolt pocaatenció,peròa l’hora deplantar-les convécalcular béelmarcdeplantacióperquècobreixintotalasuperfíciedelsòl.Arabé,nototeslesespèciesentapissantsadmetensertrepitjades,pertantesrecomanautilitzar-lesenzonesdepocpasoentreleslloses.
La Frankenia laevis és originària del litoral de zonestemperades.Ésunaplantarèptil,téfullespetitesericoides
ipersistents,atapeïdes,verdesigrisenques,iquetornenrogenques durant l’hivern si fa fred. Té diminutes florsrosades o violetes irregularment repartides per zones.Ésunadelesmillorsalternativesalagespaperazonesmediterrànies. És trepitjable amb moderació, creixràpidamentinonecessitasersegada.Ésaptatambéperatalussos,viuaplesoliresisteixtemperaturesdefinsa-7ºC.Necessitaunsòlbendrenat,jaquenosuportal’embassament.Ésmoltresistentalasequera,alventialesplagues.Esmultiplicafàcilmentmitjançantesqueixosdetijaalaprimaveraoalatardor.
La Dichondra repens és una de les poques espèciesutilitzadescomagespaquenoésunagramínia.Pertanyaltipusdelesdicotiledònies,ésperenneitéfullesverdesibrillantsdeformaarronyonada.Creixmitjançantrizomesi estolons.Per la sevamanera de créixer, és capaçdecolonitzarespaissolejatsonlahumitatsiguiconstant.Pottolerarsòlsdetexturafinaipocfèrtils,encaraquenoadmetsòlssalinsnicompactats.Espropagavegetativamentoperllavors
Frankenialaevis florides
“ Elsencoixinamentspermeten cobrirespais de jardíamb alt valorestètic.
”
Dichondrarepens
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 64/116
pàgina 64capítol 3 Els principis de la xerojardineria
3.5 Principi 5: planificació de les
zones i sistemes de reg
Lagranmajoriadeprincipisenelsqualssesustentala
xerojardineriapermetenreduirioptimitzarelconsumd’aigua.
Aportarlaquantitatnecessàriad’aiguaperalesplantes,fer-hoenelmomentenquèlaplantamillorl’aprofita,utilitzarelsistemaderegmésadientperacadatipusdeplantaiespai,aixícommantenirbonespràctiques,permetaprofitaralmàximl’aiguaiafavorir-nel’estalvi.
Reduir i optimitzar el consum d’aigua
aprofitamentd’aigües
regeneradessecció3.5
selecciód’espèciesadaptadesalmedi
secció3.3
minimitzaciódeleszonesdegespa
secció3.4
selecciódelsistemadereg
méseficientsecció3.5
utilitzaciód’encoixinaments
secció3.6
pràctiquesderegsosteniblessecció3.5
Reduccióioptimitzaciódelconsumd’aigua
aprofitamentd’aigüespluvialsprocedentsdelfreàticodels
dipòsitsderecollidasecció4.3
agrupaciód’espèciessegonsnecessitats
hídriques(hidrozones)secció3.5
“
Si es considera que el principal objectiu de la jardineria noés obtenir rendiments econòmics, sinó la supervivència de lavegetació i el manteniment d’aquesta en bones condicions físiques,funcionals i estètiques, no hi ha motiu per no fer una transiciócap a la xerojardineria, que permet minimitzar el consum d’aiguai oferir el mateix servei.
”
“ Un
xerojardí potarribar aconsumir entreel 30% i el 70%menys d’aigua.
”
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 65/116
pàgina 65capítol 3 Els principis de la xerojardineria
L’aiguaésuncomponentestructuraldeljardíperquèésundelselementsvitalsperales
plantesiformapartdeprocessosessencialscomlanutrició,eltransportdesubstànciesolaregulaciótèrmica.Amés,l’aiguapottenirunafunciódecorativaenfonts,llacunes,sortidorsicascades.
Alsjardinsconvencionalsl’aiguaevaporadapelsòloabsorbidaperlesplantess’hadereposarperiòdicamentmitjançantelreg.Enunxerojardí,aquestareposicióésmenor,jaqueincorporadiferentszonesderegonunaextensióimportantdel’àreanonecessitaràserregadahabitualment.
No obstant això, per als sectors ambmés necessitats hídriques, així com durant les
etapesprimerenquesdelxerojardí,caldràconèixerdemanerabastantprecisalaquantitatd’aiguaquecalaplicar.Pertalqueelxerojardíevolucionideformaòptima,tambécaldràferunboncontroldelcontingutd’aiguaenelsòl,dissenyarelsistemaderegidistribuciódel’aiguamésidoniiregarenelmomentmésadequat.
L’aigua en la jardineria
Diferentsjardinsamblacaracterísticasectoritzacióenhidrozones
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 66/116
pàgina 66capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Agrupació d’espècies en hidrozones
Lesdiferentsplantestenenunsrequisitshídricsdiferentsi,segonslessevesnecessitatsd’aigua,lespodemagruparenhidrozonessensecomprometre altres aspectes tan importants com la funcionalitat,l’estèticail’úsol’estilpaisatgísticqueesdesitgidonaraljardí,aspectesquecalconsiderarsimultàniamentenlaplanificacióieldisseny.
Precisamentundelspilarsfonamentalsal’horadedissenyarunjardíeficientquantal’úsdel’aiguaésdiferenciareljardíenalmenystreszones segons els criteris d’elevat, moderat i baix consum d’aigua.Agrupar idistribuir les plantessegons lademandad’aiguapermetdissenyar el sistema de reg més apropiat per subministrar-n’hi la
quantitat òptima. La divisió del jardí en hidrozones també ha depreveure que les necessitats d’il·luminació i manteniment siguinsimilars.
Quèésuna
hidrozona?
Lahidrozonaésuna
àreaambplantesquetenennecessitatshídriquessimilars.
Zonesdebaixconsumd’aigua:Agrupaespèciescapacesdesobreviureambunaportamentd’aiguamoltescàsonuldesprésd’haver-seestablert.Calregar-lesal’iniciidesprésnomésenl’etapaimmediatamentposterioraltrasplantament.Passatelprimerosegonany,lesplantessobreviuranamblapluviositatdelazona.Ésimportantcrearaquesttipusd’hidrozonessensenecessitatsderegseleccionantlesplantesmésadaptadesalescondicionsagronòmiques de l’indret. Hihaunampli ventall d’espèciesambbaixesnecessitatsd’aigua,tantarbòries,comarbustivesiherbàcies,quecomencenaestardisponiblesalsvivers.Unahidrozonasenseregnoésequivalentaunllocseciambmancadecolors,jaquehihanombrosesespèciesambfloracióvistosa.Siesplantegenhidrozonessenseregambespèciessenseresultatsestèticsinteressants,espodenubicarllunydeleszonesméstransitades.
Zonesdemoderat consum d’aigua: Requereixenun reg reduït. Aquestsector només es regarà en els períodes de sequera i quan es detectienlesplantesuncanvidecolorcapamésgroguenc,mustiesaoaltres
símptomesd’estrès.Normalment,esdestinenadelimitarespaisdinsel jardímitjançantarbusts,flors,bulbsiespèciesentapissants.Siésnecessaricobrirelsòl,éspreferibleutilitzarlesespèciesméseficientsilesplantesentapissantsensubstituciódelagespa.
Zonesd’elevatconsumd’aigua:Agrupenlesespèciesambmésnecessitatshídriques, normalment plantes d’ombra, i per tant requereixen un regregular.Peraquestmotiu,enunjardíeficientconvéquesiguinzonesdedimensionsreduïdes.Sónleszonesmésvisibles,iestaranubicadesalsvoltantsdeleszonesmésfreqüentades:accessos,zonesdedescansi
passejos,perfacilitar-neelregregularenabsènciadepluges.Normalment,éslazonademésúsibellesaisolestardestinadaapradesdegespa,quecaldràregarambelssistemesespecífics.
Hidrozona2Ke(0,31-0,6)
Hidrozona1Ke(0,1-0,3)
Hidrozona3Ke(0,61-1)
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 67/116
pàgina 67capítol 3 Els principis de la xerojardineria
La localització i la forma de cadahidrozona ha de considerar latopografiadelterrenyihademantenirunaestèticaadequadaal’estildeljardí.Caltenirencomptelaforma,elcolor
i la textura de les diferents espèciesque conformin cada hidrozona percombinar-lesharmoniosamentiassolirl’objectiuestèticdesitjat.
Laselecciódelesespèciesésunpuntclau;pertant,ésnecessariconèixerprèviamentlescaracterístiquesclimàtiquesimicroclimàtiquesdelazona,enespecialelrègimhídric,aixícomlesnecessitatshídriquesdelespossiblesespèciesilescaracterístiquesdelsòl.A lasecció3.3hiha taulesamb lesdiferentsespèciesi amb indicacionsde lessevesnecessitatshídriques.
Perdissenyarleshidrozones,potserdegranutilitatplantejarunesquemaocroquisdel jardíenquèesdivideixinieszonifiquinlesdiferentsàrees.
Xerojardízonificatsegonsleszonesdereg
“ L’agrupaciód’espècies amb lesmateixes necessitatshídriques és un delspilars de la xerojardineria.”
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 68/116
pàgina 68capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Necessitats netes de reg: com calcularles necessitats hídriques de les plantes
del xerojardíEs proposa una metodologia senzilla per feruna aproximació a les necessitats hídriquesdelesplantesdelxerojardí.Resultaconvenientconsiderar dues etapes de creixement: unaprimeraetapaenquèlesplantesdelxerojardíesdesenvolupeniunasegonaetapaenquèeljardí jaestàconsolidatPerfer-hiunaprimeraaproximació,esparteixdel’aiguaabsorbidaperlaplanta:unapetitapartésinvertidaenlafotosíntesiienelcreixement,ilamajorpartéstranspiradaal’atmosfera.Peraixò,esconsideraqueelconsumd’aiguadela plantaequivala latranspiració.Tanmateix,perdimensionarlanecessitatd’aiguadetotes lesplantesdel jardí, tambécal tenirencomptel’aiguaques’evaporadelsòlal’atmosfera.Així,podemestablirquelesnecessitatsd’aiguadeljardíestandeterminadesperl’evapotranspiració(evaporaciódelaplanta+transpiraciódelsòlal’atmosfera).Aquestaevapotranspiraciódepèndelclimaideltipusdeplanta.Acontinuació,esfaelcàlculquepermetconèixerlesnecessitatshídriquesdelesplantesdelxerojardí.Esproposendosenfocaments,unquesuposauncàlculsimplificatiunaltre
queésmésrigorós.
Acausadelagranvarietatd’espèciesquepodemtrobarenunxerojardí,ésrealmentdifícilestablirunvalordecoeficientdecultiuquefacireferènciaatot,jaquecadaespèciepresentaunvalordiferentdeKc.Amésamés,s’hadeconsiderarqueenunjardíhihaaltresfactorsquetambéinflueixen
en l’evapotranspiració, com ara la densitat de plantació o els diferentsmicroclimesqueescreenpel fet quehiha zonessolejades,d’altresambombra,d’altresméscàlides,d’altresmésairejades…
Evapotranspiració:depèndeltipusdeclimaideplanta(ET=ETrxKc)
Coeficientdecultiu:variacionsenlaquantitatd’aiguaconsumidaalllargdelcicle.
ET
Evapotranspiraciódereferència:representaelcomponentclimàtic.ETr
Kc
millorem
elcàlcul
Evapotranspiraciódereferència,representaelcomponentclimàtic.ETr
Coeficientdeljardí(Kj=KexKdxKm)
Coeficientd’espècie(llistesd’espèciesambKeaproximatalpunt3.3)
Densitatdeplantació,commésdensitat,méspèrduad’aigua
Condicionsmicroclimàtiques
Kj
Ke
KdKm
Evapotranspiració,depèndeltipusdeclimaideplanta(ET=ETrxKj)ET
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 69/116
pàgina 69capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Lesdadesd’evapotranspiraciódereferènciasóndifícilsd’aconseguiraunnivelldedetallqueimpliquizonageogràficapermesosdel’any,peròperferaquestaprimeraaproximació
podenservirlesdadesmitjanesd’evapotranspiraciópotencial.
ETr
ETPmitjanadela
demarcaciódelesilles
Balears
ETPmitjana40/41-08/09
ETPmitjana04/05-08/09
ETPmitjana2007/08
ETPmitjana2008/09
Litres/m2al’any 934,39 939,71 910,98 942,96
mm/dia 2,56 2,57 2,50 2,58Font:MinisterideMediAmbientiMediRuraliMarí,2008.
El coeficient d’espècie és un factor que relaciona les necessitats d’aigua d’una espèciedeterminadaamblesnecessitatsdelagespaalmateixindret.Esnecessitarienestudisenl’àmbitbalearperdeterminar-loambexactitud;mentrestant,uncoeficientd’espècieorientatiuespotconsultaralesllistesd’espècies(apartat3.3).
Perdeterminarelcoeficientdedensitat,enshemdefixarensialnostrexerojardítenimunadensitatalta,mitjanaobaixa,iquintipusdevegetaciópredominanthitenim.
Per determinar el coeficient de microclima, ens hemde fixar en si al nostre xerojardí les
condicionsexternes(edificacions,vent,sol…)augmentenenungraualt,mitjàobaixl’evaporaciódelazonaderegiquintipusdevegetaciópredominanthitenim.Unacondiciómicroclimàticamitjana(km=1,0)esprodueixquanlesestructuresilesedificacionsnoinflueixeneneljardí;encanvi,unjardíd’unazonad’aparcamentestàsotmèsaméstemperaturaimenyshumitat,ihiaugmentalataxad’evaporació;pertant,calconsiderar-hiuncoeficientdemicroclimaalt.
Ke
Kc
kd
Km
Tipusdevegetació Coeficientdemicroclima(Km)
alta mitja baixa
arbres 1,4 1,0 0,5
arbusts 1,3 1,0 0,5
entapissants 1,2 1,0 0,5
plantaciómixta 1,4 1,0 0,5
gespa 1,2 1,0 0,8
Tipusdevegetació Coef icientdedensitat(Kd)
alta mitja baixa
arbres 1,3 1,0 0,5
arbusts 1,1 1,0 0,5
entapissants 1,1 1,0 0,5
plantaciómixta 1,3 1,1 0,6
gespa 1,0 1,0 0,6
Tipusdeplanta Coeficientdecultiu(Kc)
plantesxeròfiles 0,2-0,3
cítricsifruiters 0,6-0,7
arbustsornamentals 0,7-0,8
bancalsdeflors 0,8-1,0
gespa 1,0
Font:Manualderiegodejardines.Conselleriad’AgriculturaiPesca,Juntad’Andalusia,2004.
Enaquestaclassificaciós’assumeixquealjardínohihasuperfíciedescoberta.Sinoésaixí,Kdhauriad’augmentarentreun10%iun20%,especialmentperaarbresiarbusts.
Font:Manualderiegodejardines.Conselleriad’AgriculturaiPesca,Juntad’Andalusia,2004.
Calaplicaruncoeficientdecultiu(Kc)acadatipusdeplanta.Aquestcoeficientesrefereixauncultiudereferència:gespa,Kc=1.Aquestcoeficientespecificalesnecessitatsd’aigua
dedeterminadesplantesenrelacióamblagespa,iespotobservarenelquadreadjunt.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 70/116
pàgina 70capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Necessitats brutes de reg: com calcular les necessitats de reg del jardí
Exemple de càlcul:
Quinesnecessitatsmitjanesderegdiaritenenlesplantesd’unjardídeplantaciómixtacompostaperlavanda,romaní,oliveraiheura?Estractariad’unxerojardídesenvolupatimadur,ambunacoberturamitjana,queduranteldiaestàexposatalsolial’horabaixaalvent.
1 2Ke=espotconsiderarcomavalormitjà
delesespèciesdeljardí:0,34
Hederahelix :0,5
Oleaeuropeae :0,26
Lavanduladentata :0,3
Rosmarinusofficinalis :0,3
kd=alta:1,1
km=alta:1,4
Kj=0,34x1,1x1,4=0,524
Ambladadaanterioriambelvalordela
ETrescalculalanecessitatd’aigua:
ET=KjxETr
ET=0,524x2,58mm/m2idia
ET=1,35mm/dia=1,35litres/m2idia
Una vegada que es coneixen les necessitats de reg de les plantes del jardí com anecessitatsnetesdereg,s’hadetenirencomptequel’aiguaques’aportaalsòlambunregnoésaprofitadatotalmentperlaplanta,jaqueunapartesperdperescorrentiai/o
filtracióprofunda.Pertant,laquantitatnecessàriad’aiguaquecalaportarambelreg,quepodemanomenarnecessitatbrutadereg ,s’hadecalcularalmenyssegonsdosfactors:l’eficiènciad’aplicaciódelregilafraccióderentat.
Eficiènciad’aplicaciódelsistemadereg(Ea):percentatged’aiguaquelesarrelsdelesplantesaprofitenrespecteal totalaplicat.Aquestvalordepèndelmètodederegemprat:ensuperfície,localitzatoperaspersió.Engeneral,podemdir:Eadereglocalitzat:80%-90%,Eaderegperaspersió:70%-75%,Eaderegensuperfície:45%.
Fraccióderentat(Fr):quanl’aiguaderegéssalinaoestàmoltsalinitzada,convé
aportarunaquantitatextrad’aiguaperalrentatdelessals,situacióqueesdónaamoltsdemunicipiscostanersdel’arxipèlagiespecialmentaEivissaiFormentera.Percalcularlafraccióderentatd’unahidrozona,s’hadetriarelllindardetolerànciadel’espèciemenystolerantalasalinitat.
Necessitatsbrutesdereg=Necessitatsnetesdereg/(Eax(1-Fr))x100
Atèsquel’aiguaqueesperdperfiltracióprofundatambéfaunrentatdesals,enelcasderegperaspersióisilafraccióderentatésinferioral10%,espotferlasimplificaciósegüent:
Necessitatsbrutesdereg=Necessitatsnetesdereg/Eax100
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 71/116
El regper degoteigsubterrani és
un dels sistemesque ofereix alteseficiències de reg itambé avantatgesfitosanitaris.Permet adaptar-se a qualsevolterreny i pendent,i en 3-4 mesos
compensaeconòmicament.
pàgina 71capítol 3 Els principis de la xerojardineria
La finalitat del reg és aplicar al sòl unaquantitat d’aigua de forma oportuna iuniforme que satisfaci el requerimenthídric de les espècies i amb un critericonservacionista dels recursos. Resultaconvenient conèixer les característiquesd’aquestsrecursos(sòl-aigua),lanaturalesaielcomportamentdelesespèciesvegetalsilesestretesinterrelacionsques’estableixenen el complex sòl-aigua explorat pelssistemesradiculars(arrels).
Elregésimportantperquètantl’excéscomeldefected’aiguaenelsòldurantuntemps
prolongat restringeixen el creixement delesplantes.Laxerojardineriapermettambéreduiraquestrisc.Enhaverseleccionatlesespèciesadaptadesa laclimatologia, haver-lesagrupades enhidrozonesihavercalculatlesnecessitatshídriques de cada hidrozona, s’ha deseleccionarelsistemaderegmésadientper aportar a cadahidrozona laquantitatd’aiguaquenecessiti.Elssistemesdereglocalitzat es poden adequar millor a la
hidrozona.
Sistemes de reg
Lesinstal·lacionsdereghandeserdissenyadesiinstal·ladespertècnicsespecialitzats,ambconeixementsagronòmics,botànicsihidràulics,perquès’handecalcularlesseccionsdelescanonades,lamidaielnombred’emissors(aspersors,difusors,degotadors),lapressió,elcabal…
Elssistemesderegespodenclassificarentresgranscategories:regmanual,regaeriireglocalitzat.Cadauntéunsavantatgesiuneslimitacionsques’handetenirencompteal’horadetriarelsistemamésidoniodeferunacombinaciódesistemes.
Totsaquestssistemes,siestanacoblatsaunprogramadordereg,permetenmésprecisiódereg,jaqueespodenaportaraleshidrozoneslesquantitatsexactesqueesvolenaplicarelsdiesileshoresfixats.Finsitotlainstal·laciód’unpluviòmetreelectrònicconnectatalprogramadorderegpotevitarqueunregprogramatesposienmarxaquanhagiplogut.
Instal·lacioderegsubterrani
“
”
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 72/116
pàgina 72capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Tipologia dereg Sistema de reg Descripció Eficiència
Regmanual
(regperinundació)Mànega
oregadora
Regperinundaciódela
superfícieatravésdela
mànegaoregadora
45%
Regaeri
(regenformade
pluja)
Aspersió
L’aiguaconduïdaapressió,
enarribaralsaspersors
(elementsgiratoris),esdistribueixenformadegotes
depluja.
Elselementsgiratoris
projectenelraigd’aiguaa
mésdistància.
70%
Difusió
L’aiguaconduïdaapressió,en
arribaralsdifusors(elements
immòbils).esprojectaen
formadeventalldepluja.
75%
Reglocalitzat(regper
humidificació)
Microaspersors
microdifusors
(onebulitzadors)
Variantdelregperaspersió
idifusió,peròméssemblant
alreglocalitzatperla
formad’aplicarl’aigua.Els
microaspersorsprojecten
l’aiguaenpetitsraigsd’aigua
ielsmicrodifusorsprojecten
l’aiguanebulitzada.
80%
Degoteig
(potseraerio
subterrani)
L’aiguas’aplicaalaplantaa
travésdetubsdeplàsticque
reguengotaagota.L’aiguaabaixapressióéstransportada
directamentalesarrelsdeles
plantes.L’aiguaesdistribueix
enformadebulbhumit.
90%
Canonades
d’exsudació
Canonadesdematerialporós
quedistribueixenl’aiguade
formacontínuaatravésdels
porus,fetquedónallocala
formaciód’unafranjacontínuad’humitat.
90%
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 73/116
pàgina 73capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Avantatges Inconvenients Idoneïtat
Nonecessitacapinstal·lació•
prèvia.Idealperferaportacionsmolt•
puntualsenèpoquesmésseques.
Requereixmoltad’aigua.•
Dificultatperconèixerlaquantitatd’aigua•
ques’estàaportant.Dificultatperacoblar-sealavelocitat•
d’infiltraciódelsòl.Noesrecomanaensòlsd’alta•
permeabilitat.Requereixboquesderega25metres.•
Regspuntuals,petitsespaisojardinsonnoméshihaarbresoarbustsdemoltbaixconsumd’aigua.
Adequatperregarsuperfícies•
grans,jaquegràciesalmovimentgiratoriarribamésllunyquela
difusió.Eficaçensòlsambaltavelocitat•
d’infiltració.Distribucióbastanthomogèniade•
l’aigua.Permetcontrolarcabalsi•
momentsd’aplicació.L’angledegirésregulable.•
Dificultat enplantacionsd’arbresi arbusts•
quefand’obstacle.
Derivadel’aiguaidelregnouniformeen•presènciadevent.Evaporació de l’aigua que banya les•
superfícies.Potprovocarproblemessanitaris,comrisc•
d’atacsdefongsperhumitatalfullam.Riscdecremadesalesfullesilesflorsque•
esbanyinperdipòsitsdesalsenassecar-selesgotes.Altcostd’instal·lació.•
Superfíciesgransinopavimentadesambplantesentapissantsigespa.
Menysexposiciódel’arcderegal•
ventqueambl’aspersió.Permetelregambaigüessalines.•
Superfíciesgransinopavimentadesambentapissantsimassissos.
Permetrepartirl’aiguadeforma•
moltprecisa.Evitaelriscd’erosió.•
Espodeninstal·larales•
conduccionsdedegoteigialternartotsdossistemesdereg.Adequatperasòlsarenosos.•
Menysradid’acció(entre2-3metres)que•
elsaspersorsidifusors.
Rocallesimassissos.Elsnebulitzadorsnosónfreqüentsenespaisoberts,sónmésaptesperaviversihivernacles.
Esprodueixmenysevaporació•
d’aiguaqueambaltressistemes.Permetaportarlaquantitatexacta•
d’aigua.
Evitabanyarlesplantesiel•
mobiliari.Exigeixpocapressió.•
Adaptableatotselsterrenysi•
pendents.Elsobstaclesnodificultenelreg.•
Permetregarambaigüessalines.•
Possibleobstrucciódelsporusperla•
calçdissoltaenl’aiguaopermaterialsensuspensió.
Diferènciesdecabalemèsencada•degotadoralllargdelalíniadereg,sobretotsihihadesnivells.Tempsderegllargperacadasector.•
Méscostd’instal·lació.•
Enterrenyssalins,potprovocaraflorament•
desalsenpuntsdereg.
Mates,parterres,arbustsiarbres
(plantacionscontínues,discontínuesiaïllades).
Evitabanyarlesplantesiel•
mobiliari.Elsobstaclesnodificultenelreg.•
Dificultaelcreixementdemales•herbesalazonanohumidificada.
Mancad’uniformitatdelaquantitatd’aigua•
aportadaalsòlalllargdelalíniadereg.Possibleobstrucciódelsporusperla•
calçdissoltaenl’aiguaopermaterialsen
suspensió.Liconvéunacapad’encoixinament.•
Bardisses(plantacions
contínuesenlínia).
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 74/116
pàgina 74capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Ubicació d’aspersors i difusors
Ubicació d’emissors de reg localitzat en el reg subterrani
Laubicaciód’aspersorsidifusorshadepermetreelsolapamentderegihad’assegurar
unadistribucióuniformedel’aigua:Elsaspersors sónmésadequatsperaàreesgrans,orientativamenthandecobrir•
àreesmínimesde8x8metres.Pertant,handetrobar-seaunadistànciaentre8-12metres.Elsaspersorsd’abastmitjàhandetrobar-seaunadistànciaentre5-8metres.•
Elsdifusorsgeneralments’utilitzenenàreesméspetitesde8x8metres.Aquestaqüestió•
s’ajustaalaracionalitateconòmica,jaqueelsdifusorsenàreesgransnecessitenméstubs,electrovàlvulesiprogramadorsambunnombremésgrand’estacions.Pertant,allòòptiméscol·locar-losentre3-5metres.
PrimerpasElspuntscríticssónlescantonades.Espotcomençar
ubicantaspersorsdequartencadacantonada.Latrajectòriadelregseràcircular.
SegonpasSielsaspersorsdequartnosesolapen,llavorsespoden
col·locaraspersorsalllargdelperímetre.
TercerpasLesàreesmésgranspodenrequerirlainstal·laciód’aspersorsenmigperproporcionarcoberturasolapadadereg.Enaquestcas,quanelsaspersorsdelperímetrenoruixenatravésdel’àreaalsaspersorsdel’altrabanda,calcol·locarunaspersordecerclecompletenmig.
ÀreescorbadesLesàreescorbadess’handeconvertirenunasèriedelíniesrectes;elsaspersorss’handecol·locardelamateixamaneraqueenàreesquadradesorectangulars.Lesarquetesd’arcajustablesdelsdifusorsfuncionenmoltbéenàreescorbades.
Elsemissorspodendisposar-sebàsicamentenduesposicions:Formantunabandacontínuad’humitatenelcasdezonesamb•
unaelevadadensitatdeplantes,comentanquesarbustives,massissosdeflors,parterresigespa(canonadasubterrània).Enaquestcasésimportantsolaparelsbulbshumits.•
Endisposiciódebulbhumitalvoltantdelaplantaquanla•
densitatdevegetacióésbaixa,cosaquesolcoincidiramblazonad’arbres.
Pelquefaalregperdegoteig,s’haderemarcar
elregsubterrani,quedisposadetubsambels
degotadorsenterratsaunaprofunditatuniformeentre10-20centímetresiofereix
moltaversatilitatiunaeficiènciaderegentreel
90%-95%.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 75/116
pàgina 75capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Lesestimacionsteòriquesques’hanfetperelaborarelpladereg,convéajustar-lesposteriorment
enhaverobservatdirectamentlesplantesdelxerojardí.
Elaboració d’un pla de reg
L’elaboració d’un pla de reg es concretaen la fixació d’un calendari en el qual esdeterminaelmomentperferelsregsilaquantitat d’aigua que s’hi aplicarà. Perprogramar el reg durant tot un any, caltenirlesdadesclimàtiquesmitjanesd’unsquantsanys.S’hadetenirpresentquealesillesBalearssolenalternar-sedostipusdecicleshídrics(secsihumits)d’uns4-6anys.Laprogramaciónormalmentsesolferper
aperíodesquinzenals.Abandadelesdadesclimàtiquesmitjanes,l’evapotranspiraciódereferència(ETr)ilesprecipitacionsmitjanes(P),s’hadedisposarnecessàriament d’una informació prèvia:nombre d’hidrozones amb els sistemesderegemprats,coeficientsd’espècie(Ke),coeficientsdedensitat(Kd),coeficientsdemicroclima (Km) i tolerància a la salinitatdecadaespècie.
Pla de reg anual segons el sistema de regRegperaspersió(mm) Reglocalitzat(mm)
Mes Data H1 H2 H3 H1 H2 H3
Generdel’1al15
del16al31
Febrer del’1al15
del16al28
Març del’1al15
del16al31Abril del’1al15
del16al30
Maig del’1al15
del16al31
Juny del’1al15
del16al30
Juliol del’1al15
del16al31Agost del’1al15
del16al31
Setembre del’1al15
del16al30
Octubre del’1al15
del16al31
Novembre del’1al15
del16al30
Desembre del’1al15
del16al31
Lacol·locaciódedostensiòmetres,una30
centímetresiunaltrea60centímetresdeprofunditat,enllocsestratègicsensajudaràacorregirlaquantitatd’aiguailafreqüènciadereg.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 76/116
pàgina 76capítol 3 Els principis de la xerojardineria
El reg de jardins amb aigua regenerada
La reutilització de les aigües regenerades
a les illesBalearspera regde jardinsestàprevistaalanormativaautonòmica.Estipificacomunúsurbà,ilesaigüeshandecompliruns paràmetres dequalitat.Amb referènciaalprocediment,sen’hadeferunasol·licitudalaDireccióGeneraldeRecursosHídrics,itambéésnecessariidefinitoriuninformedelesautoritatssanitàries.
Legislacióqueregulal’úsdelesaigües
regeneradesperaregdejardinsprivatsi
peraregdezonesverdesurbanes(parcs,
parterres,campsesportiusisimilars):
Reialdecret1620/2007.•
PlaHidrològicdelesIllesBalears(PHIB)•
NormativadelPHIB(CapítolII.Dela•
reutilitzaciódelesaigüesregenerades).
(+)Clorresidualtotaldesprésd’untempsdecontactemínimde30minuts.Encapcashadesuperarels2mg/l.
(+)Clorresidualtotaldesprésd’untempsdecontactemínimde30minuts.Encapcashadesuperarels2mg/l.
Valorsmàximsadmissiblesperaregdejardinsprivatsambaigüesregenerades
Nematodesintestinals(ous)
Escheri- chiacoli
UFC/100ml
Sòlidsensuspensió(mg/l)
Terbo-lesa
pHDBO5(mg/l)
Cl2residual(mg/l)
Altrescriteris
1/10l 0 10 2 6-9 25>0,6(+)
Substànciescontaminantscontingudesenl’autoritzaciód’abocamentsd’aigüesresiduals:s’hauràdelimitarl’entradad’aquestcontaminantsalmediambient.Enelcasdesubstànciesperilloses,s’hauràd’assegurarelrespectedelesNCA.
Legionellaspp100UFC/l(sihihariscd’aerosolització)
Valorsmàximsadmissiblesperaregdezonesverdsambaigüesregenerades
Nematodesintestinals(ous)
Escheri- chiacoli
UFC/100ml
Sòlidsensuspensió(mg/l)
Terbo-lesa
pHDBO5(mg/l)
Cl2residual(mg/l)
Altrescriteris
1/10l 100 10 5 6-9 25 >0,6
Substànciescontaminantscontingudesenl’autoritzaciód’abocamentsd’aigüesresiduals:s’hauràdelimitarl’entradad’aquestcontaminantsalmediambient.Enelcasdesubstànciesperilloses,s’hauràd’assegurarelrespectedelesNCA.Legionellaspp 100UFC/l(sihihariscd’aerosolització)
“ Per al reg amb aigües procedents de depuradora, cal teniren compte els nivells de sals en dissolució i aplicar l’aigua derentat necessària per desplaçar les sals de l’àrea de les arrels.”
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 77/116
pàgina 77capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Bones pràctiques en el reg
L’ideald’unxerojardíésaconseguirquesiguisosteniblepelquefaal’aigua,ésadir,noregarmésqueenelsmomentsestrictamentnecessaris.Així,elreghad’incorporarunasèriededecisionsprèviesperdonararespostaa:
Conèixercomescomportal’aiguaenelnostresòl.Conèixerlesnecessitatshídriquesdelesplantes.Conèixerlesnecessitatsderegdeljardí.
Conèixerlaqualitatdel’aigua.Seleccionarelsistemaderegmésidoni.
Elaborarelpladereg.Aplicarbonespràctiquesdereg.
Comregar?
Quantregar?
Quanregar?
Totsaquestfactorssónmoltrellevants,al’igualquelespràctiquesderegFreqüènciadereg.Enelmomentdeplantar,calregarcada8-10diesireduirelregfinsquelaplantasiguiautònomaicapaçdesobreviureambl’aiguadelapluja.Tambéconvédonarunsuportderegdurantlasequeraestival.
Quantitat:Apartirdelesnecessitatsderegdeljardí,peraconseguirplantesbenadaptadesalclimacalregardemaneraabundantiespaiadamésquenoregarfreqüentmentenpetitesdosis.L’adaptacióde lesplantesalsclimessecsi,pertant,lasevaresistènciaalasequera,noésúnicamentunaqüestiódegenètica,tambéhihaunapartd’aprenentatge.Unregfreqüentpotprovocarundesequilibri
entrelespartsaèriesisubterràniesdelesplantesicrearplantesdependentsdelreg;encanvi,silesplanetesesreguenambmenorfreqüència,s’estimulaelcreixementdelesarrelsis’afavoreixquesiguinmésprofundes,demaneraquepodentrobaraiguapersimateixesiesdevenirplantesmésautònomes.
Momentdeldia:Calevitarleshoresdemàximainsolacióiregarjustquansurtelsoloenelmomentdelaposta.Enelcasdelmantenimentdejardinspúblics,s’handeplanificaraquestestasquesperevitarleshorescentralsdeldia.Al’estiu,esrecomanaregaralcapvespreperevitarquelacalordiürnaevaporil’aigua.Encanvi,al’hivern,allòmésrecomanableésregaraprimerahoradelmatíperevitarquel’aiguaesgelidurantlanit.
Sistemesderegautomatitzats:Permetenprogramarleshoresderegicontrolarlaquantitatd’aigua.Finsitotpodenincorporarsensorsd’humitatambiental.
Úslegaldel’aigua:Calferunúsd’acordamblaconcessióatorgadaalregantperl’administracióhidràulica.
Ús de cabalímetre: Permet calcular el consummensual i anual d’aigua. Elscomptadorsvolumètricspermetencontrolarsielconsumreals’ajustaaallòques’haplanificat.
Mantenimentdelesinstal·lacionsdereg: Calrepararfuitesiacoblaments,netejarelselementsdefiltratge…
1
2
3
4
5
6
7
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 78/116
pàgina 78capítol 3 Els principis de la xerojardineria
3.6 Principi 6: Ús de cobertes
Una aportació diferencial que introdueixlaxerojardineriaésl’úsdecobertesalsòl.És una tècnica que consisteix a instal·larcobertes de certs materials orgànics oinorgànicsdirectamentdamuntlasuperfíciedel sòl, imitant el mantell natural que esformaalsboscos,onnohihaintervencióhumana. S’utilitza en xerojardineria
perquè és una de les pràctiques mésútilsperconservarl’aiguailahumitatdel
sòl,iamésredueixmoltlaincidènciadeles males herbes. Els encoixinamentsd’origenorgànicenriqueixenlaterraquanesdescomponen,iactivenialimentenelsmicroorganismesdelsòl.Lacol·locaciódemalles geotèxtils davall l’encoixinamentenmilloraconsiderablementlesqualitatsiimpedeixquelavegetacióespontàniafaci
la funció fotosintètica,cosaque n’evita eldesenvolupament.
L’encoixinamentténombrososavantatges:
Retélahumitatalsòl.•
Regulalatemperaturadelsòl•
iprotegeixlesplantesdelfredidelacalor.Redueix l’acció erosiva de la•
pluja.Redueix l’acció erosiva i•
evaporantdelvent.Retardaidisminueixl’aparició•
d’herbesiposaelsnutrientsal’abastdelesplantes.Evita l’aparició de plagues i•
malalties.Dificulta la formació de•
crostessuperficialsenafavorirlapercolaciódel’aigua.Ajudaadissimulariprotegirel•
sistemadereg.Fixaelsòlatalussos.•
Milloral’estèticadelxerojardí.•
Consideracions:Sis’utilitzenmaterialsmoltfins,aquestspoden•
serdesplaçatsperl’acciódelvent,peranimals,
etcètera.Alstalussos,calcol·locar-hiunmaterialoperfil•
contenidoralfinaldelpendentperdelimitarelmaterialdecobertura.Sis’utilitzenperfilscorbats,esdónaalxerojardí•
méssensaciódeprofunditat.Hi ha una gran varietat de materials i•
de combinacions possibles per fer elsencoixinaments, així com diversos tipus deperfils que es poden usar en xerojardineria:
bigues de fusta, planxes o platines de ferro,llambordes, pedres, còdols, cautxú, plàsticsrígids(PVC,Forex…).
L’encoixinament o jaç protector (mulching )
“ La col·locació de cobertes
és una de les pràctiques mésútils per conservar l’aigua i lahumitat del sòl.
”Plantaciódepalmesicrassesrecobertesd’escorçadepitrituradaicòdolsderiu,degranulometriagruixadaalcostat.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 79/116
pàgina 79capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Els materials utilitzats com a cobertures
varien i depenen de diversos factors. Ésimportant considerar la disponibilitat delmaterial al moment i a la zona, el cost,l’aparençail’efectequetindràsobrelaterra,lesreaccionsquímiques(pH),ladurabilitat,lahigiene,etcètera.Espodriadirquel’encoixinamentidealhadesereconòmic,sen’hadepoderdisposarfàcilment,hadeserfàcild’aplicaridellevar,
hadeserestableallloc,hadesubministrar
matèria orgànica al sòl, i no ha de tenirherbesnocives,insectesnimalalties.
Segons el tipus de material, elsencoixinaments poden ser orgànicsd’origen natural, orgànics o inorgànicsdefibressintètiquesiinorgànics.Encadacashemdetenirencompteunasèriedefactorsabansd’aplicar-los.
Tipus d’encoixinaments
Sónelsmaterialsquesesolenposarabansdelsmaterialsderecobrimentperpotenciarl’efectedelsencoixinaments.Aquestesmallesgeotèxtilsoantiherbaestanformadesperunmaterialtèxtilsimilaraunatelais’utilitzenpercobrirelsòld’unamaneracontínua.Permetenelpasdel’aigua,l’aireielsnutrients.Podenserorgàniques,fabricadesambmaterialscomfibradecoco,defenc,d’espart,dejuteoteladesac,pallaoaltresfibresvegetals,totsaquestsbiodegradables;oinorgàniques,compostespermaterialsdefibressintètiques
compolipropilè,polièster,opoliamides,dissenyadesperserresistentsiestablesalesvariacionsdelestemperaturesialesestirades,inoesdegraden.Aquestesmallesnormalmentesfixenalterramitjançantgrapesoclausdecapample.
Cobertes de fibres sintètiques o de productes orgànics de síntesi
Aspectes que cal tenir presents en implantar aquestsmaterials:
Handetenirlaqualitatadequadaperprevenirelpas•
delsrajosultraviolatsievitarlesmalesherbes.És millor si no es combinen els materials de•
recobriment inorgànics amb les malles orgàniques, jaqueladurabilitatd’aquestesésinferioridificultenelmanteniment.Cal assegurar que els materials són completament•
innocusperalmediambient.Espodenaplicar sense lesmalles geotèxtils, encara•
que no s’aconsella, ja que al llarg del temps espodenmesclarambelselementsdelsòlifer-neméscomplicadalaseparacióposterior.Enocasions,encanvi,espodendisposarlesmalles•
geotèxtilssensenecessitatdecobrir-lesambcapaltre
material, per exemple, on s’espera que la vegetacióplantadaarribiacobrirtotalasuperfíciedelamalla.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 80/116
pàgina 80capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Els materials orgànics d’origen natural sónmaterials que provenen de residus orgànics.Aquests tipus de materials es deterioren ambel temps; per tant, tenenuncaràcter temporali s’han de fer aportacions puntuals a mesuraque aquests es consumeixen. Molts d’aquestsmaterialsactuencomunsistemad’abonamentsuau, d’acció lenta, i aporten petites dosis denutrientsquelesplantesaprofitenpercréixer.
Cobertes orgàniques
Consideracions:Elsencoixinamentsorgànicss’handereemplaçarperiòdicament.•
Endescompondre’s,elmaterialorgànicconsumeixnitrogencomlesplantes.•
Elsencoixinamentsambmaterialsorgànicscompalla,fullesorestesdepoda•
trituradessónmolteficaçosal’hivern,ialaprimaveraescalfensuaumentelsòl.Calassegurarlahigieneilanetejadelsmaterials(ésadirqueestiguinexemptsde•
llavorsdemalesherbes,deplaguesodemalalties).Calassegurarqueelmaterialnotindràunareaccióquímicaperjudicialperalmedi•
ambient.
Elsbeneficispràcticsdel’aplicaciócorrectadel’encoixinamentorgànicelfanunadelespràctiquesculturalsméseconòmiquesibeneficiosesperaugmentarlasalutielbenestardelesplantes,totiquenecessitenunaaportacióiunmantenimentperiòdicperconservar-nelesfuncionalitats.
Restesdepodatriturades Estellesdefusta Cartró
Fibradecoco Serradures Tiresdediari
Palladecereals Fullaraca Llana
Humusvegetaloterradebosc Acículesdepi Tapsdesuro
Femsanimalsdecompostatge Escorces Fenc
Deixallesdelacuinade
compostatge
Restesdesegao
desbrossament
Closquesdefruitessequesi
fruitestropicals
Escorçadepi
triturada Escorces SerraduresGravademarèsi
escorçaclosquesd’atmetla
Aquestsmaterials poden ser molt diversos i variables segons la zona on es trobi el
xerojardí:
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 81/116
pàgina 81capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Els encoixinaments minerals o inorgànics provenen deproductes que poden ser d’origen natural, extrets de lesroques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques convertidesenàridsgranularsotriturats(pedravolcànica,arenes,marèso marbres); artificials, procedents de subproductes deprocessosindustrials(escòriesiestèrils,iceràmicatriturada),oreciclats(tot-u).Finalment,s’obtéunproducteformatperàridssolts,còdols,graves,arenesoargiles,quepotserdetexturafinaogruixadasegonselmaterialieltractamentqueaquesthagirebut.Aquestsmaterialsnosónbiodegradablesi, consegüentment, no contribueixen a l’aportació de
matèria orgànicaal sòl, com les cobertes orgàniques;encanvi,ofereixenalgunsaltresavantatges,comelfetdeserresistentsal’erosiódelvent,denocontenirllavorsdemalesherbes,nipatògens,idenoconsumirnitrogen,aixíeldeixenal’abastdelesplantes.
Consideracions:Els encoixinaments inorgànics poden dificultar les feines•
d’adobatge,trasplantamentimanteniment.És convenient utilitzarmalles geotèxtils per evitar que es•
mesclinelsmaterialsderecobrimentambelsòliperfacilitarlestasquesdemanteniment.Calassegurarlaprocedèncialegaldelmaterial.•
S’hand’utilitzartantcomsiguipossiblematerialsreciclatso•
reutilitzats,oqueprovinguinderecursosnaturalsrenovablesacurtomitjàtermini.
Calassegurarqueelmaterialnotindràunareaccióquímica•perjudicialperalmediambient.
Cobertes inorgàniques
Gravademarbre,
polsdemarbreGravademarès
Arenaderiu/sauló
porgat
Argilaexpandida Còdolsobalesderiu Gresa
Arenareciclada Tot-ureciclat Lloses
Ceràmicatriturada Rebuigdepedrera Restesdepolietilè
Pedratriturada Pedravolcànica Pneumàticreciclat
Arenaderiu Gravadepedraviva Vidresdecolors
Els triturats de pedra i grava sónmolt apropiatsper als jardinsderoca,jardinsurbansozonesdelimitades.Podenserdecolorsmoltdiversosqueenrealcenelpotencialestèticiqueelsdonencapacitatpercombinar-seambl’entorn,tanamblesconstruccionscomambelpaisatge.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 82/116
Cadatipusd’encoixinamentstéunescaracterístiquesquevarienal’horad’aplicar-losialgunesquesóncomunesaambdóstipusd’encoixinaments.Indicaremlesdistincionsquanpertoqui.
Ferunaescardamanualdelavegetacióespontàniai,enespecial,delavegetació1.potencialmentinvasora;caleliminar-nelesarrels.Col·locarungeotèxtilorgànicsielmaterialderecobrimentésorgànic.2.El geotèxtil sintètic admet ambdós recobriments, orgànic i mineral, per la seva3.permeabilitat;enelcasdel’orgànic,deixapassarelsnutrients.Pelquefaaencoixinamentsorgànicssobresòlsdrenats,calaplicar-hiungruixde5-104.centímetres,segonseltipusdegranulometria(materialsdetexturafina,5centímetresdegruix,idetexturagruixada,de7a10centímetresdegruix);sielssòlstenenpocdrenatge,amb5centímetresn’hihauràproupercontrolarlesherbes.L’encoixinamentorgànichadecobrirtotalasuperfícieradiculardelaplantaadultai5.sobrepassaruns30centímetreselpadeterradelesplantesjuvenils;s’had’augmentar
progressivamentamesuraquelaplantaesdesenvolupi.Cal evitar el contacte de l’encoixinament amb el coll de les plantes; la distància6.recomanadaenplantesjovesésde7,5-15centímetresienplantesadultesde20-30centímetres.Elsencoixinaments,tantsisónorgànicscomminerals,persermésefectiushande7.cobrirunaàreadeterminadaambunaprofunditatuniforme.Els encoixinaments d’hivern s’apliquen al final de la tardor, quan la terra ja s’ha8.refrescatperòabansdelesgelades.Sesolenusarprincipalmentcomaaïllantenplantesllenyoses(palles,fullestriturades,agullesdepi…).Elsencoixinamentsd’estiuhandeserestablertsafinaldeprimavera,quanlaterra9.
s’haescalfatilesarrelshancomençatacréixer.Algunsencoixinamentsdefustafrescatrituradaod’escorçapodensertòxicsperales10.plantesjovessinohanestatcorrectamenttractatsiemmagatzemats.
Sistema d’aplicació dels encoixinaments
pàgina 82capítol 3 Els principis de la xerojardineria
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 83/116
Fertilització del sòl per la biodegradació de cobertes•
orgàniques.Reducciódel’estrèsdelazonaradiculardelesplantes,•
enregularelcontingutd’aiguailatemperaturadelsòl.Estalvi d’aigua; en reduir l’evaporació de l’aigua del•
sòlitambélesnecessitatshídriquesdelesplantes,esredueixeltempsdereg.Menys generació de residus als abocadors per la•
reducciódevegetacióespontània.Controldel’erosiódelsòl.•
Reutilització de materials de recobriment si aquests•
provenen de subproductes d’altres processosproductius.Augment de la biodiversitat, tant a nivell del sòl,•
microfauna, com de la superfície, per la creaciód’hàbitatsdiferents.S’hadeconsiderarquealgunsmaterialsques’utilitzen•
comarecobrimentpodenteniralgunsdesavantatgesambientals; seria el cas de cobertes vegetalsinorgàniques formades per fibres plàstiques, nobiodegradables, que, si s’usen en grans extensions,
podensuposarunimpacteambiental.Unaltrecasserial’extracciódematerialderecobriment•
directament de les pedreres o materials formats permaterialsdesíntesiquímica,queprodueixenunimpacteambientalenelseuprocésproductiuoenelseuprocésdedegradació.
Beneficis ambientals dels encoixinaments
pàgina 83capítol 3 Els principis de la xerojardineria
“ Convé
utilitzarpreferentmentmaterialsreciclats oreutilitzats, o
que provinguinde recursosnaturalsrenovables.”
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 84/116
pàgina 84capítol 3 Els principis de la xerojardineria
3.7 Principi 7: Manteniment
El manteniment, com ja s’ha avançat alllarg de l’exposició dels principis de laxerojardineria, està estrictament lligatal disseny. És indispensable en elsxerojardins haver previst o planificat un jardí que requereixi unbaixmanteniment,peralaqualcosacalhaverfetlesaccionssegüents:
Analitzarsuficientment el tipusdesòl•perpodertriarlesplantesmésadients.Conèixer les plantes triades per•
saber-ne les condicions de cultiu ipoderdonar-los elquenecessitenencadamomentdel’any,aixíespodenpreveurelestasquesdemanteniment.Reduir les zones de gespa per l’alt•
mantenimentquesuposen.Sectoritzar el reg per hidrozones,•
i aportar a cada grup de plantesl’aigua necessària per a un bon
desenvolupament.I, finalment, col·locar encoixinaments•
queajudinamantenirl’aiguaiaportinnutrientsalsòl.
Siesfancorrectamentcadaund’aquestspassos, el manteniment es redueix demanera considerable i s’aconsegueix
implantarunxerojardí.
Arabé,ésimportantposaratencióalmaneigadequat dels xerojardins. Les operacionsdemanteniments’handeferd’unamaneraeficient,tanteconòmicacomecològica.Peraixò, la xerojardineria inclou aquest setèprincipifonamental,iposaalnostreabastalgunestècniquesipràctiquesculturalsperduratermeaquestbonmaneig,enelqual
fins i tot es replantegen alguns principisestèticsactuals.
L’estètica del xerojardí
Laxerojardineriaensproposaunareflexióentorndel’estèticadelsjardinsactuals.Quèenstransmet més bellesa, un jardí completamentnetounen què les fulles caigudes
dels arbres n’entapissenel terra en una èpocaconcreta?Volemunaestèticahomogèniaalllargdel’anyounjardícanviantsegonscadaestació? Després d’aquestsplantejaments,s’arribaràalaconclusióqueespotsermésflexibleenl’estètica,sobretotquan sabem que tota la
matèriacaigudaalterratancaelcicleiretornaalaterraallòquelipertany.
Un manteniment adequat
Alllargdelsanys,lajardineriaielpaisatgismehanrepresentatunaformavitald’acostarlanaturaalespersones,ihanpassatperèpoquesmoltdiversesicanviants,ambconceptesestèticsmoltvariatsiencontinumoviment.Desdel’hortusconclusus,‘jardítancat’,closentrequatreparets,delesprimerescultureshistòriques,protegitdel’exteriorinhòspit,comaformadecontroldelanatura;seguitdeproppelsjardinsclàssics
renaixentistes,plensderaciociniibellesacontrolada,ambtancamentsvegetalsestructuratsigeometriesmoltdefinidesambunscuidatsimpecablesquerequerienunaltcostdemanteniment,encaravigentsenl’actualitat,ipassant,comnopodriaserd’altramanera,pelspaisatgistesanglesos,romàntics,iambelfermdesigderetornareldodelanaturalitatalsjardinsrecreantiimitantlanatura,finsal’extremdecrearparatgesonésdifícilsaberonacabaeljardíicomençaelbosc,arribamalsnostresdies,enquèéspossiblelainfluènciadetotselsestils,remarcats,sensdubte,perlacreativitatilestendènciesarquitectòniquesmodernes,ienquè
destacaunademandasocialcreixent:queaquestestransformacionsiadequacionsdelpaisatgeesfacinambunscriterisambientalssostenibles.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 85/116
Pràctiques culturals i de
manteniment habitual enun xerojardí
A tall de suggeriments,s’enumeren les operacionsfonamentals de manteniment(reg, podes, esquerdes,segues,fertilitzacióicontroldeplagues)a les quals la xerojardineria fauna aportació més significativa.Algunesjahanestatdescritesalscapítolscorresponents.
pàgina 85capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Reg
Elmantenimentdelsistemaderegésfonamentalperquèlesplantesrebinl’aiguaprevista;peraixò,sen’handerevisartotselscomponentsjustabansdelaprimavera,desprésdel’aturadahivernal,icalfer-neunacomprovacióexhaustivaperdeterminarlespossiblesfuitesd’aigua;regularidesobstruirelsdegoters,aspersorsodifusors,irevisarlesarque-tes,elsprogramadors,elsfiltres,etcètera.Alatardor,perserunaestaciódeplugesfreqüents,calaturarelreg,posarelprogramadorenoffperconservarlaprogramacióitancar-nelaclaugeneralperevitarpossiblesavaries.
Observarsieljardítézonesmassahumides,seques,erosionadesoambbassiots,a•
fidedetectarireajustarlespossiblesanomaliesdelsistemadereg.Observarlesplantesiregar-lesquanhorequereixin.•
Regarambdegoters,deformaprofundaiespaiada,peraconseguirquelesarrels•
siguinmésprofundesilesplantesesfacinmésresistents.Ajustareltempsderegalmínimnecessari;amésd’estalviaraigua,s’evitenlesma-•
lesherbes.Regaraleshoresdemínimainsolació.•
Evitarbanyarlesfullesilesflorsdelesplantes,aixís’evitenmalaltiesfúngiques.•
Aprofitarireutilitzarlesaigüestantdeplujaid’escorrentiacomdedepuració,itam-•
bélesaigüesgrisesprocedentsdelacuinaodelabanyeraenjardinsdomèstics.Al’hivern,regaralamatinadaperevitarqueesgelinlesarrelsdelesplantessensi-•
blesalesgelades.Alaprimaveraelreghadesergairebéun50%inferioraldel’estiu.Calaugmentarel•
regamesuraquesiguinecessari.Al’estiu,calregarcada2o3dies.•
Unabonapràcticaperconservarl’aiguaemmagatzemadaalsòlésllauraroentre-• cavarlaterraabansdelesèpoquesdesequerapertrencarlacapil·laritatdelsòlievitarl’evaporació.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 86/116
Podes
Caldeixarcréixerlaplantaambelseuportnatural,aquestéselcriteridelaxerojardineriaquantalespodes,sempre,ésclar,queespugui,i sis’hafetunabonaelecciódelllocqueocupalaplanta.S’handeferpodesdeformacióalsarbresjovesperdefinir-neelportilacopa,idemantenimentquansiguinnecessàriesidemanerarespectuosa;handeserpocvigorosesipocfreqüents.S’handeferseleccionantelsramsmaldistribuïts,promoventuncreixementobertiairejat,eliminantlesbranquesmortesodanyadesperprevenirmalalties,podantlesflorspassadesperafavorirlesnovesfloracions,iconsiderantques’handeferalmomentadequatsegonsel
tipusdeplantaperquèafectitanpoccomsiguipossiblelasevasalut.Espodenferpodesdelapartaèriaenelsperíodessecs,enquèhihaunaaturadadelcreixement,afidereduirlespèrduesd’aiguapertranspiració.Enlesèpoquesvegetatives(primaveraitardor),laplantapodadatétendènciaacréixerambmésforçaperregenerarlapartaèria,aquestfetduuimplícitaunadespesaaddicionald’aigua;pertant,enaquestesetapescaldimensionarbélespodesperquèladespesad’aiguanosiguiexcessiva.Lageneracióderestesdepodaespotminimitzarsiesreutilitzenunavegadatrossejadesotrituradescomamatèriaorgànicaoperferencoixinaments.
Segues
Pelquefaalmantenimentdelesgespes(uncopquesen’hareduïtlaplantacióalmínim),icom ja s’hadescrita la secció3.4, s’hande tenirencomptediversos factors per evitar l’alt cost demantenimentquesuposen.
Regartanpoccomsiguipossibleperevitar-•
neuncreixementexcessiu.Noadobarlesgespesexcessivament,jaque•
d’aquestamanera esprovocaunaugmentdelcreixementidelademandad’aiguaidetall.Segar-lesaunaalturamitjanad’uns8-10centímetres,d’aquestamaneras’evitaque•
l’herbatinguiunesfullesmoltllargues,lesqualsaugmentenl’evapotranspiraciói,enconseqüència,lademandad’aigua.Escarificarunodospicsal’anypertrencarlacapasuperficialipermetrequepassi•
l’aiguail’aire,cosaqueactivaioxigenaelcultiu.Perfilar-lesésunaoperaciósenzillaifalasensacióqueestanmoltcuidades.•
Retornarles restesdegespasegada iben triturada, jaqueaportennutrients i fan•
estalviarenadobs.Observarlasalutdelagespaiferlestasquesdescritesalspuntsanteriorsperevitar•
l’úsdeproductesquímics.Evitarlesseguesmoltbaixes,jaqueestimuleneldesenvolupamentdefullesnoves,•
quesónaltamentconsumidoresd’aigua.
Figueraestalonadaperevitarla
poda(Formentera)
pàgina 86capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Segadoraescarificadorahelicoïdal
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 87/116
Escardes: el control de males herbes
Lesherbessuposenunacompetènciafortaperaunjardí,sobretotsiaquestésdenovaimplantació;així, no es pot obviar que el fet d’eliminar-les iretirar-lesésunadelesoperacionsquesuposamés mà d’obra. Considerant, però, que la jardineria no té com a prioritat la productivitat,més associada aquesta al concepte agrícola,es pot replantejar una revisió del terme «malaherba»alsxerojardins,on,siesconsideracomaflorasilvestre,potcomplirunpaperecològicifinsitotestètic.
Laxerojardineriaaportaalgunestècniquesiideesperreduiraquestcontrol:Usargeotèxtilsimaterialsderecobrimentperevitar-nel’aparició.•
Dissenyarelxerojardí,inclosalavegetacióespontània,comunariquesamés.•
Distingirlesherbesquesuposencompetènciaperalesnostresplantacionsdeles•
queaportenuntocdenaturalitatalxerojardíicreenhàbitatsbiodiversos.Seleccionarlesherbesnodesitjadesievitarquefloreixin.•
Eliminar-lesquanelsòlestiguihumitperfacilitarlatasca.•
pàgina 87capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Tenirencompteelsefectesbenèficsque•
tenen les herbes per al medi ambient:eviten l’erosió i mantenen la humitat
delsòl,atreuenfaunaútil,creenbellesaquanfloreixen,oxigenenl’ambient,fixenelnitrogeniaportennutrientsenfer-neelcompost.Evitarl’úsexcessiudeladesbrossadora,•
a fi de minimitzar la utilització decombustiblesfòssilsnorenovablesilesemissionsdegasosal’atmosfera.Evitar l’ús d’herbicides per les•
repercussionsambientalsquetenen.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 88/116
pàgina 88capítol 3 Els principis de la xerojardineria
És important que les plantes del jardítinguin els nutrients a l’abast, d’aquestaformaespotenciaquelesplantescreixinvigoroses i sanes, competents per ferfront a les possibles adversitats. Però caldistingir entre les plantes que necessitenadobs i les que no, com seria el cas dela vegetació autòctona, adaptada a lescondicionsdelssòlsdelesIlles(garlanda,romaní, mareselva, camamil·ló,murta…), iconèixerlesdosisòptimesquecadaplanta
necessitaperevitarunaportamentexcessiudequalsevolelementessencial,jaquepotsuposarunatoxicitatalaplanta,amésdeprovocar unaeutrofització i contaminaciódelmediambient.
Adobar estrictament el que sigui•
necessari,ievitarlasobrealimentació, jaqueuncreixementforçatpotsuposarunaplantadèbilalallargaimoltmés
propensaaplaguesimalalties.Utilitzar preferentment els adobs•
orgànics, són més econòmics i mésadequats, sobretot des del punt devistaecològic.Utilitzar adobs químics o de síntesi;•
s’han d’usar els que són d’alliberaciólentaievitaraplicar-losenlesèpoquescaloroses per l’alt requeriment hídricquetenen.
Fertilització
Caltenirencomptequeun adobnitrogenat(N)augmentaelconsumd’aiguadelesplantesperquèestimulaelcreixementdelapartaèria;aplicatenexcés,redueixlaprofunditatil’extensiódelsistemaradicular.Sis’aportaenformaorgànica,s’had’aplicaraprincipidelatardoris’ha d’enterrar superficialment per evitar pèrdues per volatilitzaciói escorrentia. En formanítrica, calaplicar-lo al finalde l’hivern, a laprimaveraientempsnoplujosos.
Elfòsfor(P)intervéeneldesenvolupamentdelesarrels,estimulalafloracióilareproducció,imaduraelsteixitsielsfamésresistents.Unexcésdefòsforinhibeixeldesenvolupamentdelaplanta.
Elpotassi(K)evitaelmarcimentdelesplantesquanhihasequera,disminueixlatranspiraciómitjançantlaregulacióestomàtica,imantélaturgènciacel·lular.Tambéaugmentalaresistènciaalesmalaltiesi afavoreix la producció de fruits. Un excés de fòsfor produeix uncreixementdeficientinecrosidelesvoreresilespuntesdelesfulles.
Elferro(Fe),encaraqueestàpresentalssòlsbalearsenquantitatssuficients,sobretotenterresvermelles,resultadifícild’absorbirperlesplantesperlareaccióquefaambl’alcalinitatdelsòl,iaixòendificulta
lasolubilitat.Lesplantessensiblesalamancançadeferronecessitenaportacionsextradematèriaorgànicaperacidificarelsòl.
Calconsiderarespecialmentl’impactequeelsfertilitzantsnitrogenatspodenocasionaraleszonesvulnerables.Enrelacióambaquestaproblemàtica,elPlaHidrològicdelesIllesBalearsidentificacomazonesvulnerablesalacontaminaciópernitrats13masses
d’aiguasubterrània:10deMallorca(s’Arboçar,saPobla,Llubí,Inca,Navarra,Crestatx,SantJordi,esPontd’Inca,SonTalentielPladeCampos)i3deMenorca(Maó,esMigjornGraniCiutadella).
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 89/116
pàgina 89capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Control de plagues i productesfitosanitaris
La utilització de productes químics, com arainsecticides,fungicidesoherbicides,noesrecomanaen la xerojardineria pels efectes ambientals queimpliquen. Poden resultar contaminants de lesaigüessubterrànies,delsòlidel’atmosfera,aixícomdesequilibrarlafaunaútildelsxerojardins.Per això, la xerojardineria utilitza tècniquespreventives, com les mesures culturals adients encadacas,laselecciód’espèciesresistentsaplaguesil’observaciócontinuadaidetalladadel’evoluciódelxerojardí.
Si els biocides són estrictament necessaris, s’han de triar productes ecològics, tanespecíficscomsiguipossible,i/oquetinguinungraudepersistènciaalsòlbaixa;tambécalfer-neunbonmaneigiminimitzar-nel’impactesobrelasaluthumanaisobreelmedi.Altresmesuresadequadesperprevenirinfestacionsomalaltiessón:
Optarpelstractamentspreventiusabansquenoelscuratius.•
Conèixerelciclevitaldelspatògenspertractar-losenelsprimersestadis.•
Respectar les zones salvatges encara que el jardí sigui petit, la biodiversitat és•
necessàriaperaconseguirunbonequilibridelaflorailafauna.
Utilitzarunavarietatàmpliad’espèciesvegetals.•Introduir al jardí plantes aromàtiques com a repel·lents d’insectes per ajudar a•
controlarlespossiblesplagues.Observarelxerojardíi,sihihaunaplagaomalaltia,cremaralmésaviatpossibleles•
partsafectadesdelaplantaperevitarqueespropaguialesaltres.Lapaciènciaésvitalperquèapareguinelsdepredadorsnaturals.•
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 90/116
pàgina 90capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Recordatoris i suggeriments basats en elsset principis de la xerojardineria
Invertir en la millora del sòl en lloc d’invertir•
en plantes grosses, ja que les plantes jovess’adaptenmilloralscanvis.Triar espèciesadaptades a l’àrea geogràfica;•
ésmillorques’haginproduïtalamateixazona.Disposarlesplantessegonselseuecosistema•
natural.Mantenir i reproduir els cultius tradicionals:•
oliveres,garrovers,ametllers,tapereres,vinya…,imillorsiespodenconservarvarietatslocals.Revisar els encoixinaments i reposar-los•
periòdicament,encasdenecessitat.Deixarquelesplantescreixinfinsquearribinal•
seuestatnatural.Feruncompostatgedelesrestesquegenerael•
xerojardíperreutilitzar-loenformad’adob.
Substituirelsexemplarsquenos’hanestablert,• ohanmort,perconservarlafuncióestèticadelxerojardí.Reduir l’estrès de les plantes fent segues i•
podesadequades.Reduirl’aportamentd’aiguaidefertilitzants.•
Ferunmaneigcorrectedelesplagues.•
Reduir l’ús de maquinària que utilitzi•
combustiblesfòssils.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 91/116
capítol4 aplicació pràctica
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 92/116
Elprojectedejardípreveu:
Lareducciódelagespailesalternativesqueté.S’hatriatunaespèciedegespaper•aclimescàlidsambunconsumd’aiguamínimidebaixmantenimentdegutalseucreixementlent.Per regar la zona de gespa, s’ha col·locat al centre un aspersor, l’abast del qual•
determinal’extensiódelagespa.S’harecobertpreferentmentambplantesarbustivesimassissosfloralsautòctons,i•
tambéd’al·lòctonsdebaixconsumd’aigua,d’alçadesifloracionsdiversesperacadaestacióiambunabiodiversitatelevada.Elspavimentsdelimitenleszonesd’estar,ombrejadespelsarbresilapèrgola,sobretot•
aleshorespuntadel’estiu.
S’haaprofitatunazonahumidapreexistentperatreurefaunaauxiliar,ambplantes• aquàtiquespalustres,flotants,oxigenadoresipeixosdesuperfície,peraconseguirunequilibriiunacertaautonomiadeljardíaquàticireduirelscostosdemanteniment.
Xerojardí mediterrani
orientat al sudUna anàlisi prèvia deles característiques del’entorn és la base perfer un bon disseny delxerojardí.Enelcasqueesplanteja,l’orientaciósudtéunpaper fonamental, aixícom el règim de vents ila direcció dominant, que
implica crear un elementnecessari: una pantallaarbustiva tallavent perminvar-ne l’efecte negatiueneljardí.Hihavegetaciópreexistent i també unapetita zona humida, ques’integraranenlaprojectededisseny.
4.1 Creació d’un xerojardí des de
l’iniciPercrearunxerojardídesdel’inici,s’handeseguirelspassosdetallatsalcapítol3.Enaquestapartatestractenelsfonamentsrelacionatsambeldissenyilaplanificaciódelxerojardí,iespresenten,perunabanda,elscroquisinicialsd’estudidelescaracterístiquesdel’entorn,quecondicionenlespossibilitatsdedisseny,i,perl’altra,modelsdeprojectesdexerojardinsobertsalsdiferentselementsipossibilitats.
pàgina 92capítol 4 Aplicació pràctica
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 93/116
7 i 8.Massissos florals i espècies cobertores del sòl:
Scabiosa cretica , Dianthus rupicola , Agapanthus
praecox , Iberis sempervirens , Phlomis italica , Syringa
vulgaris ,Crataegusmonogyna .
9i12.Plantesperabardissesotancaments:Viburnum
tinus , Westringia fruticosa , Myrtus communis , Punica
granatum ,Laurusnobilis ,Ligustrumvulgare .
10.Plantesperauntapísverdiflorit:Frankenialaevis ,
Dichondra repens , Lotus citysoides , Trifolium repens.
Bulboses:Muscaricomosum ,Alliumroseum ,Anemona
coronaria , Crocus cambessedesii , Narcissus tazzeta ,
Llavorsdeflorssilvestres.
11 i 18. Arbres per fer ombra tot l’any: Brachychiton
acerifolium , Cinnamomum camphora ,Olea europaea ,
Ceratoniasiliqua ,Pinuspinea ,Quercusilex ,Lagunaria
partersonii , Pistacia terebinthus , Pistacia lentiscus ,
Laurusnobilis.Arbresperferombraal’estiu:Jacaranda
mimosifolia , Celtis australis , Juglans nigra , Corylus
avellana ,Sophorajaponica ,Tipuanatipu ,Ginkgobiloba
(Creixementmoltlent).
13.Plantesperabardissaalta: Cupressussempervirens ,
Ligustrum japonica , Elaeagnusangustifolia , Juniperus
phoenicia , Laurus nobilis , Ceratonia siliqua , Olea
europaeavar.sylvestris ,Taxusbaccata.
14.Plantesperdonarcaràcter:Phorniumtenax ,Cynara
scolymus (Carxoferes) , Howea forsteriana , Yucca
elephantipes ,Phoenixroebelinii.
15. Plantes aromàtiques i medicinals: Helichrysum
stoechas , Lavandula dentata , Lavandula stoechas ,
Rosmarinus officinalis , Santolina chamaecyparissus ,
Thymusvulgaris ,Teucriumcapitatum ,Melissaofficinalis ,
Menthapulegium ,Petroselinumcrispum.
16.Massesarbustivesaromàtiquesodeflor: Melianthus
major ,Carissagrandiflora ,Teucriumfruticans ,Cestrum
nocturnum ,Lippiacitriodora ,Pelargoniumxhortorum.
17.Zonadegespa:Zoysiatenuifolia .
19. Pèrgola coberta amb enfiladisses: Jasminum
fruticans ,Rosasempervirens ,Loniceraimplexa ,Clematis
fammula ,Wisteriasinensis ,Solanumjasminoide .
20.Paviments.
21
3
3
4
5
6
7
8
1011
12
13
14
18
15
19
20
16
17
9
6
6
5
1
Llistadepossibleselementsvegetals
peracadazona:
1. Plantes per a zones humides: Tamarix
gallica , Fraxinus angustifolia , Taxodium
distichum ,Juniperuscommunis ,Juniperus
phoeniceassp.turbinata ,Populusalba.
2. Plantes marginals, palustres i
oxigenadores de zones humides: Cornus
sanguinea ,Juncusacutus ,Irispseudacorus ,
Cyperus papyrus , Typha latifolia ,
Potamogetonnatans ,Ranunculusaquatilis ,
Calthaleptosepala ,Polypodiumvulgare.
3. Plantes per a bardisses de prop de
zoneshumides:Vitexagnus-castus ,Atriplex
halinus , Juniperus communis , Tamarix
africana.
4 i 5. Plantes per amassissos arbustius
de port alt: Laurus nobilis , Eleagnus
sangustifolia , Hippocrepis balearica ,
excelsa , Acca sellowana , Brugmansia
x candida , Rhamnus alaternus , Arbutusunedo , Ligustrum japonicum , Medicago
citrina.
6.Vegetacióestablerta:Pinushalepensis.
pàgina 93capítol 4 Aplicació pràctica
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 94/116
pàgina 94capítol 4 Aplicació pràctica
Xerojardí mediterrani orientat al nord pròxim al litoral
Projected’unjardísenzill,situatenunaparcel·laambunhabitatgeunifamiliarapropdelamariambterraantigamentconreadaambfarratgeres.Laparcel·laconstad’uns1.200metresquadrats.
Arbres
Cersissilicuastrum
Prunuscerasiferaatropurpurea
Tamarixgalica
Oleaeuropaeavar.sylvestris
Arbusts
Viburnumtinus
Asteriscusmaritimus
Juniperushorizontalis
Scabiosacretica
Altres plantes
Eichhorniaspeciosa
Nymphaeaodorata
Typhalatifolia
Praderiaanualdelleguminoses,gramíniesiflorssilvestres
Monsteradeliciosa
ElementsarquitectònicsCasa,terrassesisafareig
Pavimentsd’àrids
Bancdefustareciclada
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 95/116
pàgina 95capítol 4 Aplicació pràctica
Projected’un jardísenzill, situat enuna parcel·la amb unhabitatgeunifamiliarapropdelamariambterraantigamentconreadaambfarratgeres.Laparcel·laconstad’uns1.200metresquadrats.
S’han delimitat els camins amb bases àrides i terroses:vermell (rebuig de terra capolada de terra vermella) imaómòltambungruixd’uns5-7centímetresperprevenirl’aparició de vegetació espontània i fer les zones méstransitables.
Els ullastres (Olea europaea var. sylvestris ),disposats enformadebosquet,formenunapantallaalazonasud,icreenunazonad’ombraamplaperpoderincorporar-hivegetacióombrívolaunavegadaestablerts.
Alazonanords’handisposatarbrescaducifolisperdonaraljardíunairecanviantal llargdelesestacions,aixícomuna praderia de vegetació espontània combinada ambflorssilvestresibulbosesperaportaruntocd’informalitati
naturalitataljardí.
El camí principal està delimitat per masses arbustives,combinades amb plantes de flor distribuïdes de formaaleatòria simulant la formaenquès’organitza lanatura, iquecreenunacobertavegetaldensaperevitarlespèrduesd’evaporació de l’aigua del sòl i així poder minimitzar oanularelregunavegadaestablertes.
Unmassísarbustiudellorerbord/marfull(Viburnumtinus )permetràgaudird’unafloracióhivernal.S’hihainclòs,també,
unazonahumida,enformadesafareig,queatorgaaljardíunambientfrescal’estiuiunaspectemoltsingularperlespanoràmiquesqueofereixdesdel’interiordelacasa.
Tota la vegetació plantada és resistent a l’ambient salíprovocat per la proximitat a la mar. L’ús de vegetacióautòctonailarecreaciódelavegetaciónaturalassegurenunmínimconsumd’aigua,finsalpuntdepoderarribarasuprimir-latotalmentuncopestablerteljardí.Aixímateix,cal tenirencompteque tant ladespesademanteniment
com la d’aplicació de productes fitosanitaris també esminimitzaran.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 96/116
pàgina 96capítol 4 Aplicació pràctica
Una rotonda dissenyada ambcriteris de xerojardineria
Alazonacentral,hihaunpetitdesnivelldelimitatperroquesonesdisposendeformaescalonadaidescendentelsmassissosarbustius.S’hautilitzatuna mallageotèxtilperevitarl’apariciódevegetacióespontàniaatotalasuperfícieplana.Coronantelcimdelarotonda,hihauna espècie singular,Olea europaea ,situadaalcentreiunamicaméselevadaquelarestadevegetació.Elmarcdeplantaciódensdelesmassesarbustivesientapissants,disposadesenformaradialentorndel’olivera,contribueixa limitar l’apariciódemalesherbes iaevitar tambél’evaporacióde l’aiguadelsòl,cosaquefaelregméseficient.S’hanutilitzatdiversestipologiesd’arbustsquantamidaialçada,ambl’objectiudetrencarlamonotoniadelesformes,detalmaneraqueamesuraqueesfalavoltaalarotondaestéunaperspectivacanviant.L’úsd’espèciescaducifòlies,comelcasdelavinya(Vitisvinífera ),hiconfereixunaspectevariablealllargde
lesdiferentsestacions.S’hihainstal·latunsistemaderegperdegoteig,quees
podràsuprimirenelcasdel’oliveraidels arbustos una vegada establerts.En canvi, per mantenir la vinya enproducciós’haurandeferaportacionsd’aiguaenelsperíodesadequats.Aquest projecte preveu una elevadasostenibilitat,tantdesdelpuntdevistamediambientalcomdelmanteniment, ja que integra els principis de laxerojardineria;destaca,finsitot,l’úsde
cultius tradicionals a les nostres illes,comlavinyail’olivera.
Aquesta rotondaésunprojecteacabatquepermetcontrastareldissenyamblarealitatdel’obraexecutada.El projecte proposa alternatives al’ús de plantes gespitoses utilitzantmajoritàriament plantes arbustives,aromàtiquesimassissosfloralsautòctons,i algunes d’al·lòctones (Lantanamontevidensis , Piracantha coccinea ,de baix consum d’aigua i d’alçades i
floracionsdiversesencadaestació).Lamajorpartdelasuperfíciedelarotondaestà coberta per encoixinamentsorgànics (clovella d’ametlla), llevat delperímetre,queestàcobertdegravaambunaampladad’unmetre.
1.Oleaeuropaea
2.Arbutisunedo
3.Pyracanthacoccinea
4.Cotoneasterhorizontalis
5.LantanaMontevidensis
6.Rosmarinuspostratus
7.Lavanduladentata
8.Vitisvinifera
1
3
2
2
1
45
6
6
7
7
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 97/116
Hihaunasèriedeparàmetresque evolucionaran des delmoment en què s’implantiel xerojardí fins que arribi aun estat de consolidació, perexemple:
Elsvolums,lesformesiles•
composicions.El desenvolupament del•
xerojardí: velocitat de
creixement i grandàriadefinitivadelesplantes.Latexturadelesfulles.•
Ladisponibilitat decolors•
enfulles,flors,fusta.L’evolució del colorit en•
el temps, la floració i lacaducitat o no de lesfulles.
El temps i l’evolució del xerojardí
pàgina 97capítol 4 Aplicació pràctica
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 98/116
4.2 Mesures correctives per a la
reconversió de xerojardins
Rectificar la zonificació i els sistemes deregNormalment, els jardins no estansectorialitzats i hi ha barrejats arbres iarbusts,herbàciesiarbusts...;endefinitiva,plantesambdiferentsnecessitatshídriques.Enfront d’aquesta situació, hihadiferentspossibilitats:sihihaplantesinadequades
enllocsinadequats,espodentrasplantarifer-neunareagrupaciósegonselsrequisitshídrics.Unaaltraalternativaseriacol·locardiferents sistemes de reg per a cadaplanta,i,perexemple,ambelsdegotadorsautocompensatscomençarambregscada2-3diesiapocapocprolongarelsperíodesentre regs, de tal manera que es puguireeducar les plantes perquè a la llargaestiguinsensereg. Per regaramb criterisobjectius i afavorir el desenvolupamentd’un bon sistema radicular i tractard’endurirlaplantaambregsmésespaiats,calconèixer-nel’evapotranspiració(ET)ielcoeficientd’espècie(Ke).En haver corregit aquests aspectes, lesbones pràctiques són essencials perassegurar una reducció i optimitzaciódel consum d’aigua. Recordem algunesd’aquestsbonespràctiquesdescritesalasecció3.5ambdetall:
Regar preferentment a la nit o l’alba.•Noregaraleshoresméscalorosesdeldia.
Els regsmatinals suposen unmenor•
riscdepatologies.Noregarambventfortperaspersióo•
microaspersió.Vigilarl’aspectedelaplantaicontrolar•
lahumitatdelsòl.Crearunsistemaderecollidad’aigua•
deplujasiéspossible.
Reutilitzar l’aigua regenerada quan•siguiviable.
ReduirlazonadegespaÉs fonamental reduir la zona de gespa iplantar-neenzonesonse’nfaciunúspràcticifuncional,seleccionantenqualsevolcasles espècies més rústiques i adaptades.Amésamés,lesespèciesgespitosesespodensubstituir,onelsusoshopermetin,peraltresd’entapissantsoambcoberturesde plantes lleguminoses i flors silvestres.Sempreésinteressant,desdelpuntdevistadelaxerojardineria,deixarquelagespaesnaturalitzi en gespa silvestre o mescladaambflorsibulboses.
Incorporaciód’encoixinamentsL’aplicació d’encoixinaments és una grancorrecció, ja que no sol ser una pràcticageneralitzada i, com ja s’ha descrit en la
secció3.6,permetunareducciósubstancialdelreg.
Aplicació de mesures correctives i bones pràctiques
Alsjardinsquenotenend’entradaunenfocamentcomaxerojardí,s’hipodenferunasèried’actuacionsiaplicarunesmesurescorrectivesque,ambeltempssuficientperreeducarlesplantes,permetinunatransiciócapalaxerojardineria.Detoteslescaracterístiquesdelxerojardí,possiblementlamésdefinitòriasiguil’agrupaciód’espèciessegonselsrequisitshídricsilasectoritzacióconsegüentdelreg.Noobstantaixò,actuacionsmésintegralstambéimpliquenlareducciódel’àreadegespailaincorporaciód’encoixinaments.Així,enelcasdelareconversiódejardins,aquestessónleslíniesd’actuaciópreferent.
pàgina 98capítol 4 Aplicació pràctica
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 99/116
Crearunabonaestructuraitexturadelsòl.Malgrat que resulta més adequat fer les
correccionsabansdequalsevolplantació,si volem fer una reconversió i no tenimun sòl franc al jardí, se’n pot millorarsubstancialment la textura. Les mesurescorrectivessóndiferentsenelcasdepartird’unsòlargilósod’und’arenós(consultaulasecció3.2).L’estructuraesmilloraràambbonespràctiquesposteriors.
BonespràctiquesenelmantenimentEn jardins convencionals, éshabitual•
usar-hi fitosanitaris;enaquestscasos,el modus operandi és introduir-hiproductes debaix impacte ambientali preferentment fer-hi tractamentsecològics.Enlesprimeresetapesdelatransiciócapalxerojardí,ésimportantevitarllevardecoptotselsproductesquímics.El• maneig integrat de plagues és unmètodedegestiódeplaguesdissenyat
percontrolarlesplaguesilesmalaltiesi provocar tan poc dany com siguipossiblealespersones,almediambienti als organismes beneficiosos. Lesestratègiespreventivesde lesplaguesimalaltiessónlapedradetocd’aquestmaneigintegratalsxerojardins.Calqueelsjardinersutilitzintoteslestècniquesde protecció del jardí possibles,inclososelmonitoratge,elsanejament
decultius,elcontrolmecànicicultural,ielcontrolbiològicamblaintroducciód’insectesiàcarsbeneficiosos.Enrelacióambel• control biològicdeplagues, dins l’univers depossibilitatsdestaquem l’acció de la Chrysoperlacarnea , com a enemic natural delspugons;lesmarietesNoviuscardinalisi Coccinella septempunctata , quesón depredadores de les copinyetesi pugons, entre d’altres; l’Encarsiaformosa , que actua sobre la moscablanca,ielsBacillus ,queactuenenels
primersestadislarvarisdeleserugues.Les• trampescromotròpiques,habituals
enhivernacles,tambésóninteressantsperteniruncontroliunconeixementdelaplagaaljardí.Lescases• niu per a aus insectívores,col·locadesalsarbresdeljardí,sóndegranutilitat.L’ús de mesures de• control químiccorrectiu es reserva com a darrerremei; en qualsevol cas, sempre espodenemprarproductespermesosenagriculturaecològicaoremeiscasolansque, seguint determinades pautes dedosificació,noperjudiquenelsaliatsnilafaunaauxiliar(sabópotàssic,olideneem,trampesd’aiguaambsucre…).Cal alternar productes per evitar•
resistències.Calracionalitzarlafertilització.•
“ Certes mesures
correctives i la reeducacióde les plantes possibilitenla reconversió d’un jardíconvencional en xerojardí.
”Trampa cromotròpica; de color groc, atreu lamoscablanca
pàgina 99capítol 4 Aplicació pràctica
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 100/116
4.3 Una passa més, el xerojardí de
plujaQuè és un jardí de pluja?
Unjardídeplujaésunadepressiódelterrenyplantadaiquepermetabsorbirlesaigüespluvialsdeleszonesurbanes impermeables, com sostres, calçades,voreres, estacionaments i zones compactadesde gespa. Evidentment, això redueix l’escorriment
d’aigüespluvialsipermetquelaplujapenetrienelsòl,enllocdefluiralsembornalspluvialsocomaaigüessuperficials, les quals causen erosió, arrosseguenlacontaminació, podenprovocar inundacions inoajudenarecarregarlesaigüessubterrànies.Així,eljardídeplujas’ompled’unsquantscentímetresd’aigua després d’una tempesta i l’aigua es filtralentament al terra. Per comparació a una àreaconvencional de gespa, un jardí de pluja permetretenirun30%mésd’aigua.
Ubicació i dimensions del jardí de pluja residencial
Triarunaformaagradableperaljardídepluja
éstotalmentcompatibleamblasevafuncionalitat;lesformesdemitjalluna,deronyóidegotadonenbons
resultats.
Perquèunapassamés?
Eljardídeplujapotquedarintegratenunaplanificaciómésampladelxerojardí,jaquepotestablir-secomasectord’hidrozona3.Espodriaestalviarfinsitotelregd’aquestsectorambmésrequisitshídricssiesdissenyaperquèfuncionalmentpuguiserlazonareceptoradelesaigüespluvialsid’escorriment.
pàgina100capítol 3 Els principis de la xerojardineria
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 101/116
Unjardídeplujapotactuarcomasistemadedrenatgeurbàiofereixunamaneraideald’utilitzarioptimitzarl’aiguadelapluja.Algunsdelsbeneficisambientalsdeljardídeplujasón:
Permetferfrontal’escorrimentdel’aiguadeplujaexcessivasensesobrecarregarels•escassossistemespúblicsd’aiguadetempesta.Minimitzaelriscd’erosiódelterreny.•Augmentalaquantitatd’aiguaques’infiltraalterrailarecàrregadelsaqüíferslocals•iregionals.Redueixlanecessitatderegdelesàreesdelsjardinsdepluja.•Milloraelsdrenatgesiajudaaprevenirelriscd’inundacions.•
Milloralaqualitatdelesaigüesderierolsitorrents,jaques’evitaelvessamentdels• contaminantstransportatsperlesaigüespluvialsurbanes(queconcentrenfertilitzantsiplaguicidesdelesàreesdegespa,oliihidrocarbursdelsautomòbils,inombrosessubstànciesnocivesarrossegadesdesdelssostresilesàreespavimentades).Milloral’estèticadelesviespúbliquesidelsjardins.•Potproporcionarhàbitatsvaluososperalesausimoltsd’insectesbeneficiosos.•Eljardídeplujaesdiferenciadelesconquesderetencióenelfetquel’aiguaesfiltra•enelterraenundiaodos.Aixòcreal’avantatgequeeljardídeplujanopermetlareproducciódemosquits.
Importància ambiental del xerojardí de pluja
pàgina101capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Amesuraqueaugmentalarigidificaciódelterritori,incrementenleszonescimentades,lesciutatsreemplacenelsboscosilesterresagrícoles,iaugmental’escorrimentd’aigüespluvials de les superfícies impermeables.Aquesta aigua que no s’infiltra modificael seu cicle hídric i es converteix en unproblema. El vessament d’aigüespluvialsdeleszonesurbanitzadesaugmentaelriscd’inundacions;arrossegacontaminantsdelscarrers,lescarreteresielsestacionaments,ipertantconcentraaquestacontaminació
en els punts de vessament, fins i tot
sobrecarrega les estacions de depuraciód’aigües residuals i condueix a reformescostosesenlesestructuresmunicipalsdetractamentd’aigüespluvials.
En reduir l’escorriment d’aigües pluvials,els jardinsde plujapoden ser una formainteressantdecanviaraquestestendències.Mentre que un jardí de pluja individualpot significar una petita contribució,col·lectivamentunsectorambzonesamb jardí de pluja pot representar beneficis
ambientalsperatotalacomunitat.
“ El jardí de pluja pot integrar-se als xerojardins i funcionarcom a hidrozona 3, la qual cosa permet estalviar l’aigua de regd’aquesta zona amb més requisits hídrics.
”
ParcdelSolilaLlunaaPortoCristo
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 102/116
pàgina 102capítol 3 Els principis de la xerojardineria
CaracterístiquesperdissenyarunjardídeplujaUbicació Resultaméspràcticubicar-loalesdepressionsdelterreny,semprequeles
aigüesnoquedinestancades,jaqueestractad’afavorir-nelainfiltració.
Formes Pottenirqualsevolformaimaginable.Lesformesdemitjalluna,deronyóidegotadonenbonsresultatsenparcsijardins.Tambéespodentraçarformesmésrectilíniesparal·lelesacarreteresiviesdecirculació.
Profunditat Laprofunditatmésidòniaestàdeterminadapelpendentdelterreny.
Pendentdelterreny
Elpendentdelterrenydeterminalaprofunditatdeljardídepluja:Ambunpendentdel4%,esrecomana7-13cmdeprofunditat.•
Ambunpendentde5-7%,esrecomana15-18cmdeprofunditat.•
Ambunpendentde8-12%,esrecomana20cmdeprofunditat.•Calevitarpendentssuperiorsal12%.•
Tipusdesòl Desprésdedeterminarlaprofunditatdeljardídepluja,s’had’identificareltipusdesòl.Elssòlsarenosostenenunavelocitatd’infiltraciómésràpidaqueelsargilosos;així,elsjardinsdeplujadeterraargilosacalquesiguinmésgransqueelsjardinsdeplujaensòlssorrencsollimosos.Unsenzillassaigpermetassegurarqueelsòlésapteperaunjardídeplujaoque,encanvi,requereixmesurescorrectives.S’hadecavarunclotd’aproximadament15centímetresdeprofunditatiobservarcomescomportaambl’aiguadepluja.Sil’aiguahiestàmésde24hores,elsòlnoésadequatperaunjardídepluja.Lesmesuresllavorshande tendirareemplaçarelsòlpreexistentperunabarrejaqueidealmenthadecontenirun60%d’arena,un20%decompostiun20%deterravegetal.
Àreadedrenatge
Convécalcularlasuperfíciesobrelaqualplouicirculenlesaigüescapaljardídepluja;podenserteulades,carrers,pavimentsd’aparcaments,places…
Superfícieidimensionsdel jardídepluja
Comareglageneral,lasuperfíciedeljardídeplujahadeserel30%del’àreadedrenatge.Perafinarelcàlculiuncopconsideradal’àreadedrenatge,eltipusdesòlilaprofunditatdeljardídepluja,espotdeterminarlasuperfíciemésidòniamultiplicantl’àreadedrenatgeperunfactordemida.Superfíciedeljardídepluja=ÀreadedrenatgexfactordemidaAquestfactoresdeterminaapartirdelestaulessegüents:Taula1.Sieljardídeplujaestàubicatauna
distànciainferiora30metresdelacanonadadesortidad’aigua.Taula2.Sieljardídeplujaestàubicata
unadistànciasuperiora30metresdelacanonadadesortidad’aigua.
Taula1.Factordemidasegonseltipusdesòlilaprofunditat(>30m)
Tipusdesòl
Profunditat
7-13cm 15-18cm 20cm
arenós 0,19 0,15 0,08
llimós 0,34 0,25 0,16
argilós 0,43 0,32 0,20
Espècies Unventallamplid’espèciesautòctonessónadequadesperajardinsdepluja.Resultaidealincorporareljardídeplujacomahidrozona3dinselxerojardí(consultaulallistad’espèciesdel’apartat3.3).
Taula2.Factordemidasegonseltipusdesòlilaprofunditat(<30m)
Tipusdesòl
Qualsevolprofunditat
arenós 0,03
llimós 0,06
argilós 0,10
Creant el jardí de pluja
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 103/116
pàgina 103capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Abansde cavar
Desprésde cavar
Percrearunjardídeplujaprobablementcalguifermovimentdeterresperprepararlasuperfíciepertalquetinguiunamajorcapacitatd’infiltraciódel’aigua.
Enelcasdependentsentreel3-8%,eldesmuntésde15centímetresdeprofunditat;enelcasdependentssuperiorsal8%,eldesmuntésd’uns20centímetres
La funció descontaminadora dels jardins de pluja
Elsjardinsdeplujatambésónconegutscomasistemesdebioretenció.Comjas’hacomentat, compleixen funcions de gestió de l’aigua de pluja en controlar el riscd’inundacions, i també poden complir un important paper com a controladors de lacontaminacióeneliminarlessubstànciescontaminantspresentsenl’escorrimentd’aigüespluvials:
La composició d’un 20%-30% de terra, 20%-30% de compost i un 50% d’arena•produeixunfiltreideal.Elsbacterisielsfongsdelterraidel’humuspodendescompondrematerialsnocius,•comaradissolventsderivatsdelpetroli.Determinadesplantespodenabsorbirgransquantitatsdesubstànciescontaminants.•Aquestaqüestiós’hauriadetenirencompteeneldisseny.Elsjardinsdeplujapodentreuredelterrafertilitzantsimetalls,comelcoure,elplom•ielzinc.
Lesexperiènciesa lesnostres illesnosónencaragaireabundants,peròcomencenadissenyar-seespaispúblicsijardinsmediterranisqueincorporenzonesperquès’infiltrinalterrenylesaigüesd’escorriment,cosaquesuposaunprimerpas.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 104/116
pàgina104capítol 3 Els principis de la xerojardineria
Dispositius de jardí per recollir i emmagatzemar aigua de pluja
L’aprofitamentdelesaigüespluvialshaestatunapràcticahabitual a les nostres illes,però l’estil devida actual i l’abandonament de l’agricultura haacabatperrelegaraquesthàbital’oblit.Noobstantaixò,moltesdelesinfraestructuresesconservenibenbépodrientornaracomplirelseupaper,tantenxerojardinsd’índoleprivatipetiteszonesenjardinadesresidencials,comenelcasdexerojardinspúblics,onelregnecessaridelsectorambmésrequisitshídricsespodriaferambl’aiguadeplujaemmagatzemadaenaljubsicisternesmunicipals.L’aprofitamentdel’aiguadeplujarequereixquatreelementsbàsics:
el sistema de recol·lecció d’aigua de pluja, elsistemad’emmagatzematgedel’aigua,elsistemade distribució i els elements i les pràctiques demantenimentdelsistema. AljubmunicipaldeSantaEugènia
Sistemesderecol·lecciód’aiguadeplujaCoberturaosuperfíciederecollida:L’aiguadeplujaespotrecuperard’unateulada,•d’unpatiid’altressuperfíciesimpermeables.Laquantitatd’aiguarecollidadependràdelasuperfíciedel’àreaderecepció.Canaló:Serveixperrecollirl’aiguaidur-lacapaldipòsitd’emmagatzematge.Enels•casdeteuladescomaàreaderecepció,abansdelesbaixantss’aconsellaposar-hialgunsistemaqueevitil’entradadefullesielementssimilars.
Sistemad’emmagatzematgedel’aiguarecollidaDipòsit:Espaions’emmagatzemal’aiguajafiltrada.Elseullocidoniésenterrato•situatalsoterranidelesedificacions,perevitarquehiarribilallum(ipertantquehiproliferinalgues)imantenir-nelatemperatura(perevitarelsbacteris).Ésfonamentalque tingui elements específics, com deflector d’aigua d’entrada, sifó sobreeixidorcontrarosegadors,sistemad’aspiracióflotant,sensorsdenivellperinformar-neelsistemadegestió,etc.
Sistemadedistribució.Bomba:Serveixperdistribuirl’aiguaalsllocsprevistos.Ésmoltimportantqueestigui•
construïdaambmaterialsadequatsperal’aiguadepluja,itambéésinteressantquesiguid’altaeficiènciaenergètica.Sistemadegestiódel’aiguadeplujail’aiguadexarxa:Mecanismepelqualtenimun•controlsobrelareservad’aiguadeplujailacommutacióautomàticaambl’aiguadexarxa.Aquestmecanismeésfonamentalperaprofitardeformaconfortablel’aiguadepluja.Òbviament,se’nprescindeixsinohihaunaaltrafontd’aigua.
ElementsipràctiquesdemantenimentdelsistemaFiltre:Necessariperferunamínimaeliminaciódelabrutíciaievitarqueaquestaentri•eneldipòsitocisterna.Sistemadedrenatgedelesaigüesexcedents,deneteja,etc.,quepotserlaxarxade•clavegueramoelsistemad’abocamentdequèdisposil’habitatge.
Opcionalment,abansdelfiltre,espotinstal·larunsistemaautomàticderentatdela•coberta,quepermetrebutjardeformaautomàticaelslitresinicialsd’aiguaambmésbrutíciaenlesprimeresplugesdesprésdel’estiu.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 105/116
capítol
5 Passejar i aprendreamb els xerojardins
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 106/116
pàgina106capítol 5 Els principis de la xerojardineria
5.1 Valors educatius del xerojardí
Elsparcsijardinspermetendesenvoluparactivitats educatives en un escenariagradableirelaxant.Els xerojardins són un recurs amb granspossibilitats didàctiques, pedagògiquesi formatives. Poden servir per enriquir ifomentar el treball d’educació ambientaldins i fora de l’aula en totes les etapes iciclesdelsdiferentsnivellseducatius.Els xerojardins tenenunalt potencial per
plantejaractivitatsatoteslesassignaturesisónunsuportenladidàcticadelsdiversoscamps de coneixement. Ofereixen unaoportunitatper apropar les personesa la
botànica,l’edafologia,lafísicahidràulicaielpaisatgisme.Amésamés,podenresultarinteressants en l’àmbit de l’educació noreglada i poden tenir unpaper importanten la sensibilització ambiental de laciutadania.El fet de passejar o «viure» un xerojardípermet comprovar la riquesa queencara conserva la nostra terra, lesinteressantíssimes formes de vida, les
respostesquepotdonaralsrequerimentsdelmediilesestretesrelacionsques’hanforjatentrel’ésserhumàilesplantesalllargdelahistòria.
Tipologia d’activitats
Espodendissenyaractivitatsenelstresgranscampsd’aprenentatge:
propostescognitives,pertald’assolirconeixementsespecífics;actitudinals,dirigidesatreballaractituds,valorsinormes,iprocedimentals,perpromourecanvisdecomportament.Laxerojardineriapermetplantejaruntractamentinterdisciplinari.
Actitudinals:SocialitzacióValoraciódelanaturaValoraciódelsespaispúblics
OperacionscientífiquesInvestigacióProjectesExperimentsEntrevistesienquestesImplicacióenlacurailaconservacióCreaciódexerojardinsescolarsParticipacióItinerarisdidàctics
Procedimentals:
Biologia,botànicaiagrícola
ZoologiaGeologia,edafologiaihidrogeologiaCiènciesambientalsMatemàtiquesFísicaQuímicaLlenguailiteraturaCiènciessocialsFilosofiaEducaciófísica
EducaciómusicalEducacióartísticaIdiomes
Cognitives:“ La integració deplafons explicatiusals xerojardins ambinformació sobre elsbeneficis de la tècnicapodria ser un recurs desensibilització
ambiental.
”
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 107/116
pàgina107capítol 5 Els principis de la xerojardineria
Matèries Propostesd’activitatsenrelacióambelxerojardísegonslesmatèries.
Biologia,botànicaiagrícola
Establirunxerojardíal’escola:plantació,zonificació,cobertes,sembra,poda,empelts,controldeplagues,adobament,reg,cultiu,mantenimenticura.Observarlaflora:descripciód’espèciesvegetalsautòctones,identificaciód’espèciesvegetals,herbari,conservaciód’espèciesvegetals,classificaciódefullesiplantes,localitzaciódeplantes,quaderndecampiitinerarisbotànics.
Zoologia
Relacionaridescriureelsanimalsqueviuenalxerojardí.Classificarlafaunaquehihaalxerojardí.Identificaciód’espèciesanimals.Observariestudiaranimals.Investigardiferentsanimalsdel’entorn.Anotarcaracterístiquesd’animals.Cercarinsectes.Ferterrarisal’aula.
Geologia,edafologiaihidrogeologia
Estudiarmaterialsmineralspresentsalxerojardí(paviments,murs).Estudiarianalitzarl’estructurailatexturadelsòl.Relacionartipusdematerialsielcomportamentdel’aiguaenelsòl.
CiènciesAmbientals
Estudiarl’ecosistemadeljardí.Observarl’ecosistemaqueconstitueixelparc- jardí.Estudiarlesestratègiesd’adaptaciódelesplantesalasequera.Feractivitatsd’anàlisidelgraudecontaminació.Analitzarelrenou.Feractivitatsdeconservaciódelmedi.Reconèixerplantesautòctonesial·lòctones.Estudiarelsendemismes.
Matemàtiques
Ferclassespràctiquesd’aritmèticaigeometria,itambéconstruccionsgeomètriques.Calcularespaisisuperfícies.Fercàlculsestadístics.Comptararbresiplantes.Estudiarlatopografiadelparc.Resoldreproblemesicalcularlesnecessitatshídriquesdelesplantes.
FísicaFerexperimentsamblapressióielssistemesdereg:aspersió,difusió,degoteig…Estudiarlameteorologia,clima,radiaciósolar,lesestacions.
QuímicaEstudiarelsadobs,lafertilitzaciódelaterrail’absorciódenutrientsperpartdelesplantes.Experimentarambelsprincipisactiusdeplantes.
Llenguailiteratura
Feractivitatsdevocabulari.Ferlecturessobretemesdejardins:poemes,llibres,contes…Organitzardiàlegs,conferències,debats,tertúlies,recitals,teatre.Ferredaccions,informes,concursosliteraris,dites,embarbussaments,endevinalles,cercadepoesiesirelatsrelacionadesambeljardí.Organitzarrutesliteràriespelsxerojardinsiparcs.
Ciènciessocials
Analitzarl’urbanisme.Elaborarestudisdepoblació.Incidirenl’educacióviària.Ferestudishistòricsiactivitatsculturals.
FilosofiaOrganitzardebatsdesostenibilitatalxerojardí.Aprendreconceptesivalorscomautosuficiència,elcicledelavidailamort,estratègiesdesupervivènciaiconcepciódeltemps.
EducaciófísicaFeractivitatsfísiquesiesportivesaljardí:escenaridejocs,conceptesdesalut.
Educaciómusical
Fermúsicaaljardí,vetlladesiaudicionsmusicals.Diferenciarelscantsd’ocells.
Educacióartística
Activitatsrelacionadesambeducacióestètica,expressióplàstica,pintura,fotografiaidisseny.Ferdibuixtècnic(plànolsdelxerojardí,zonificaciód’àreesdereg).Construirmuralsimaquetes.Elaboraradornsfloralsideplantes.
Idiomes Aprendreelvocabularidelxerojardíipracticarconversesaljardí.
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 108/116
pàgina108capítol 5 Els principis de la xerojardineria
5.2 On podeu trobar xerojardins a
les illes Balears?Elsxerojardinspodenserunespaidejocs,d’exercici, de trobada, unexcel·lent espaiper passejar i sempre una oportunitatper tenir un contacte amb la natura il’aprenentatge,noobstantencaraelparc,com a espai vivencial, representa unbaixíssim percentatge dels jardins dels
nostrespoblesiciutats.A les IllesBalearsespodentrobaralguns jardinsque,sensearribaraserxerojardinsestrictament, compleixen en un altgrau els set principis, sobretot disposend’espèciesvegetalsautòctonesambbaixosrequeriments hídrics, com és el cas de
bonapartdelsvialsirotondesdelesIlles,infraestructures dependents dels consellsinsulars.
A continuació, proposam una sèrie dexerojardinsdelesillesBalearsperobservarin situ els principis de la xerojardineria:
disseny, hidrozones, cobertures, selecciód’espèciesautòctones,agrupació,sistemesdereg…Aquestsindretsnoconformencapllistaexhaustiva,sinóunsquantsllocsdereferènciaambdiferentgraud’implantaciódelxerojardí.
Parc Doctor Franco (Ferreries)
AvingudadelDoctorFranco.
Zonaenjardinadade600m2ambespèciesambbaixosrequerimentshídrics:pins,alzines,pollancres,mates,murta,
camamil·la,romaní….
Nohihazonesdegespa.
Recobrimentsnaturals.
Elsarbresnoesreguenilesplantesautòctonesesreguenentrequatreicincvegadesal’any,durantl’estiu.
S’hifanlespodes,lareplantacióielcontroldeplagues..
ubicació
espèciesautòctones
Iimitaciódel’àreadegespa
cobertes
hidrozonesiregeficient
manteniment
1
11
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 109/116
pàgina 109capítol 5 Els principis de la xerojardineria
2
2
Parc Rubió i Tudurí (Maó)
C/deFontiVidalic/deGiuseppeChiesa.
Estractad’unjardídeplantaautòctona,ambmésde150espèciesrepresentantsdelafloramenorquina.Hitrobamcomunitatsdesocarrells:comunitatpermanentdelacosta,únicaalmón,quepresentamoltsd’endemismes.Tambétémoltsd’endemismeslamarinadefalsaladern.
Nohihazonesdegespa.Cadazonadelparcestàdedicadaaunescomunitatsconcretes.Algunesd’aquestescomunitatssónentapissants,comelssocarrells.
Hihapartsdeparterresrecobertesambpedra(gravetes).
Lesplantesestanagrupadespercomunitats,ipertanttenenelmateixtipusderequerimentshídrics.Leszonesquenecessitenregfuncionenpelsistemadedegoteig,inoméss’activamanualmentquanesnecessita(puntualmental’estiuoencasdeplantaciódenovaplanta).
ElviverdeplantaautòctonadelGOBenfalestasquesdemanteniment:podesnecessàries,netejairetiradademalesherbes,iaténcadascunadelescomunitatsiespècies.
Elparcdisposadeplafonsd’interpretació,cartellsidentificadorsd’espèciesiunaguiabotànica,disponiblealwebdel’Ajuntament.
ubicació
espèciesautòctones
limitaciódel’àreadegespa
cobertes
hidrozonesiregeficient
manteniment
aplicaciódidàctica
2
1
2
2
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 110/116
6
75
8
3
4
EDAR II, (Palma)
CamíFondo,s/n.EDARnúm.2dePalma.
Enjardinamentpermillorareltalúsdelabassaderegulacióal’EDARambespèciesdebaixosrequisitshídrics.
Nohihazonesdegespa.Diferentstipologiesdepedresdecoreneltalús.
Elsrecobrimentssónprocedentsdelrebuigd’unaantigapedreraproperaala
instal·lació.
Lavegetaciómajoritàriamentésd’espèciesaromàtiquesambbaixosrequisitshídrics.Esregaambaigües
regenerades.
ubicació
espèciesautòctones
limitaciódel’àreadegespa
cobertes
hidrozonesiregeficient
3
ubicació
espèciesautòctones
Iimitaciódel’àreadegespa
cobertes
hidrozones
iregeficientmanteniment
4 Parc Bit (Palma)
Ctra.deValldemossa,km7,4.
Elparctecnològictédiverseszonesenjardinadesonespodentrobararbres
tradicionals,comoliveres,garrofersiametlers,plantesiarbustsmediterranis.
Nohizonesdegespa.Hihaespèciesentapissants,algunesfloracióinteressant.
Úsexcel·lentdelescobertesinorgàniquesfinsaldissenydejardinsdepedra.
Reglocalititzat.Mantenimentpermanent.
3
4
4
pàgina 110capítol 5 Els principis de la xerojardineria
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 111/116
Jardins de la Llar de la Infànciai de la Llar de la Joventut (Palma)
C/delGeneralRiera,111-113.
Enaquetsjardinsespodentrobar78espèciesdiferents,el90%sónautòctonesinomésel10%sónintroduïdes.
S’haneliminatlesàreesdegespa.Tampocnohihaàreesd’entapissants.
Abanss’hifeiaservirclovellad’ametlla.
Sistemaderegperdegoteig.Alaprimavera,esregamàximuncopalasetmana;al’estiuunmàximdedoscops.Les
plantesquerequereixenmésaiguaesreguenamà.
Mantenimentintegral.Esfaplanterdeplantesaromàtiquesestacionals(alfabeguera,julivert,cebollí…).Lesmalesherbesesllevenamà.Tractamentsecològics:broud’ortiga.Controldeplaguesambfitosanitarisnomésquanésimprescindible.Esfacompostambbiotrituradora.S’hanfetcomposteresambpedres.LaplantaesreprodueixalviverdeplantaautòctonadelaUIBisesembraperalesreposicions.El90%esgeneraaljardí
ubicació
espèciesautòctones
limitaciódel’àreadegespa
cobertes
hidrozonesiregeficient
manteniment
Jardí Botànic (Sóller)
Ctra.dePalma–PortdeSóller,km30,5.
Boníssimarepresentaciódelaflorabaleàricadelsdiferentshàbitats:
Ribera,torrenteresiobagues.•
Plantesdelitoralrocós.•
Col·leccionsdereserva.•
Florad’alzinar.•
Florademuntanya,rupícoles,•
brollersitimonedes.Florad’aiguadolça,litoralarenósi•
falgueres.
Activitatsperaescoles,visitesguiades...
ubicació
espèciesautòctones
aplicaciódidàctica
5 5
6
5
6
pàgina 111capítol 5 Els principis de la xerojardineria
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 112/116
Parc Mediterrani, Marratxí(Mallorca)
EsPontd’Inca,Marratxí.
Varietatd’espèciesmediterràniesarbòriescompins,xiprers,ullastres,pollancres,iarbustivesiherbàciesambpresènciad’aromàtiques.
Presènciadegramnatulitzat.
Noesfaúsdecobertes,peròresultamoltinteressantlautilitzaciódegransroquesalslímitsdelparc,quepotresultarunazonad’infiltraciód’aiguad’escorriment.
Unagranàreadelparcnorequereixreg,ileszonesambnecessitatshídriquesesreguenperdegoteig.
Unparctotalmentrecomanableperviure’l,ambdiverseszonesfuncionalsperaesport,oci,jocidescansiidealperal’educacióambiental.
ubicació
espèciesautòctones
limitaciódel’àreadegespa
cobertes
hidrozonesireg
eficientment
aplicaciódidàctica
Parc del Sol i la Lluna
Porto Cristo (Mallorca)PlaçadelSolilaLluna.
16.278m2dedicatsajardineriamediterrània,plantesmedicinalsihorticulturaecològica.
Totalmentlimitada.
Cobertesorgàniques,restosdepodatriturada.
Zonificaciód’espèciesiàreestambésegonselsdiferentsusos:circuitsaludable,zonadejocsihortsurbans.
ubicació
espèciesautòctones
limitaciódel’àreadegespa
cobertes
hidrozonesiregeficient
7
8
pàgina112capítol 5 Els principis de la xerojardineria
7
8
7 7
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 113/116
10
9
Jardí de les Eres, Sant Francesc Xavier (Formentera)
PlaçadelesEres.
Jardíd’aproximadament2.000m2quetéarbrestradicionals,comlafiguerailaolivera;arbusts,iplantes
aromàtiquesienfiladisses,comlasavina,lamata,elromaní,lafigueradepicilabuguenvíl·lea.
Eliminaciótotaldelagespa.
S’haoptatperunapavimentaciódel’areatransitable.
Comanormageneral,eljardínoesrega.Alsmesosd’estiu,esreguenlesbuguenvíl·lees,segonsles
condicionsclimàtiques,cadaduessetmanes.
Entractar-sed’espèciesautòctones,elmantenimentdel jardíeslimitaallevarlesmalesherbesiferunaescarda
delterrenyambperiodicitatmensual.
ubicació
espèciesautòctones
Iimitaciódel’àreadegespa
cobertes
hidrozonesiregeficient
manteniment
10
Rotonda de Sant Carles(Eivissa)
RotondadeSantCarles.
Combinaciódeduesespèciesarbòriesiquinzed’arbustivesdebaixmanteniment.
Petitaàreacobertad’unaplantacrassaentapissant:Mesembryanthemumbicolor.
Presentaunencoixinamentde426m2deterravegetal.
Regautomàticambdipòsitenterratalamateixarotondaperregarlapartarbustivaiarbòria.Unabassaambfontrecirculal’aiguasobreunarocalla.
L’arbreJacarandamimosifolianoestrobaenbonestatfitosanitari.
ubicació
espèciesautòctones
limitaciódel’àreadegespa
cobertes
hidrozonesiregeficient
manteniment
9
pàgina 113capítol 3 Els principis de la xerojardineria
9
10 10
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 114/116
BibliografiaALOMARICANYELLES,G.;GARCÍA-DELGADOSANCHO,A.(2000).Reproducciódeplantaautòctonaperal’úsenrepoblacionsforestals,Paisatgismeijardineria.ConselleriadeMediAmbient,GoverndelesIllesBalears.
ALTABA,C.R.(1999).Ladiversitatbiològica(UnaperspectivadesdeMallorca) Ed.Moll.
ÁVILAALABARCES, R.etal. (2004).Manual de riegode jardines. Consejería deAgricultura y Pesca. JuntadeAndalucía.
BRADY,MC.(1984).Thenatureandpropertiesofsoils .Ed.MacMillanPublication.
ECHARRI IRIBARREN, F.; GOICOECHEA PREBOSTE, MªN.; MATUTE LATORRE, J.C. (2010). Xerojardineria Ed.Eunsa.
FRAGAIARGUIMBAU,P.(2009). Jardineríamediterráneasinespeciesinvasoras. ConselleriadeMedioAmbiente,Agua,UrbanismoyVivienda,GeneralitatValenciana.
FUNDACIÓNECOLOGÍAY DESARROLLO. (2000).Guíapráctica de xerojardineria.Ed.Bakeaz.ColecciónGuíasprácticasparaelusoeficientedelagua.
GARCÍA-DELGADOSANCHO,A.(2003).Lagestiódeljardí.Guiadebonespractiquesambientalsperainstal·lacionsturístiques .ConselleriadeMediambient,GoverndelesIllesBalears.
GILDEMEISTER,H.(2006).Lajardineriad’estilmediterrani.Ed.Moll.
GILDEMEISTER, H. (2003).Su jardín Mediterráneo.Cómocrearunparaíso verdecon poco agua .Ed.Moll.4ªedició.
MORAGUESBOTEY,E.;RITALARRUCEA,J.(2005).Documentstècnicsdeconservació.IIèpoca,núm.11. DireccióGeneraldeCaça,Protecciód’EspèciesiEducacióAmbiental,ConselleriadeMediAmbient,GoverndelesIllesBalears.
LLOFRIUP.(1994).LesplantesdejardídelesillesBalears.Ed.MiquelFont.
NAVÉSVIÑAS,F.(1995).Elárbolenjardineríaypaisajismo.Ed.Omega.
SINTESJ.;CARULLAJ.(2003).Arbresiarbustsdelesbalears(Boscosigarrigues/Guiadecamp) Ed.FerranSintes.3ªedició.
VICENS-BARTOMEUBONETG.(2001).Lafloradelaserradetramuntana(Guiad’itinerarisbotànics).Ed.EdicionsAloy
WISCONSINDEPARTAMENTOFNATURALRESOURCES.(2003). RainGardens.Ahow-tomanualforhomeowners .DNRPublicationandUniversityofWisconsin-ExtensionUWEXPublication.
WebsASSOCIACIÓDEPROFESSIONALSDELSESPAISVERDSDECATALUNYA.http://www.apevc.org
BIORIZA.Viversdeplantaautòctona.http://www.bioriza.net
FUNDACIÓDEL’ENGINYERIAAGRÍCOLACATALANA.http://www.ntj-feac.org
JARDÍBOTÀNICDESÓLLER.http://www.jardibotanicdesoller.org
UNIVERSITATDELESILLESBALEARS.Herbarivirtualdelmediterranioccidental.http://www.herbarivirtual.uib.es
XERISCAPECOLORADOhttp://www.xeriscape.org
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 115/116
7/17/2019 Manual Xerojardineria
http://slidepdf.com/reader/full/manual-xerojardineria 116/116