Segismundo Garcia يح2011

MALES HERBES-ADVENTICIES

Males herbes

Una mala herba és una planta que, en un lloc i moment determinat, interfereix amb els interessos de l’home i que, a més a més, té una gran capacitat d’adaptació al sistema de cultiu emprat per l’agricultor.

Aquesta capacitat d’adaptació a les tècniques de cultiu que utilitza l’agricultor és la principal característica que tenen aquestes plantes, per això es sincronitzen molt bé amb el cicles dels conreus, aprofitant l’espai que aquests deixen lliures, així com també els recursos de què disposen.

Característiques

• Elevada fertilitat, amb producció de gran nombre de llavors per a reproduir-se.

• Gran capacitat de germinació i de sobreviure a condicions adverses.

• Gran habilitat per competir en la consecució de recursos, com aigua, llum o nutrients.

• Gran facilitat d’acomodació al medi, la qual cosa fa que s’adaptin bé a situacions d’estrès.

PRINCIPALS MALES HERBES. CLASSIFICACIÓ I ESPÈCIES CLAU DELS CULTIUS MÉS IMPORTANTS

En descriure una mala herba, en el llenguatge normal es parla de males herbes de fulla ampla o de males herbes de fulla estreta.

Quan s’utilitzen herbicides, aquesta agrupació de les males herbes és molt limitada. N’hi ha que pel seu aspecte tenen la fulla estreta i en canvi només són afectades per productes que controlen fulla ampla. Per aquesta raó, es necessiten altres classifi cacions que siguin més idònies.

A tenir en compte per la classificació...

El temps que tarden en desenvolupar el seu cicle vital.

Anuals Bianuals Plurianuals

La família botànica a què pertanyen.(Graminies, compostes..........)

El fet que siguin paràsites dels cultius (Vinya, espais verds.....).

Com es comporten davant els herbicides.....:

Fulla ample Fulla estreta

Les males herbes anuals

Les males herbes anuals són plantes herbàcies que germinen, es desenvolupen, floreixen i fructifiquen en un període inferior a un any. Tot i que des d’aquest punt de vista hi ha molts casos particulars, es poden considerar tres grans grups: Anuals d’estiu. La germinació es produeix a final de

la primavera i a començament de l’estiu. Exemple: blets (Amaranthus sp., Chenopodium sp.), Panissola (Echinochloa crus-galli).

Anuals d’hivern. La germinació es produeix a l’hivern. Exemple: Rosella (Papaver rhoeas), margall (Lolium rigidum).

Indiferents. Tant poden germinar a la primavera-estiu com a la tardor-hivern. (veure)

Les males herbes biennals

Les males herbes biennals són plantes herbàcies que viuen més d’un any i menys de dos, però són monocàrpiques (floreixin una sola vegada). Exemple: pastanaga (Daucus carota). (veure)

Males herbes plurianuals

són plantes que poden ser herbàcies o llenyoses amb un cicle de vida superior a dos anys.

Són les que coneixem com a males herbes perennes, tot i que cal diferenciar entre vivaces i perennes:

VIVACES

Les vivaces són plantes herbàcies amb òrgans aeris anuals que es desenvolupen gràcies a la presència d’un òrgan subterrani, amb el qual passen l’hivern, que és capaç d’emmagatzemar substàncies de reserva i regenerar-los indefinidament.

Exemples: canyota (Sorghum halepense), xufa (Cyperus rotundus), alfals (Medicago sativa).

És el cas de la major part de les males herbes que considerem perennes.

PERENNES

Les perennes. Poden ser herbàcies o llenyoses, però sempre mostren òrgans aeris, per bé que els renoven activament.

Exemple: gatells (Atriplex halimus), eritjol (Smilax aspera), esparreguera (Asparagus officinalis).

Plurianuals

Des del punt de vista de classificació botànica, a Catalunya hi ha més de 40 famílies botàniques que reuneixen més de 225 espècies que es consideren males herbes. Com a grups més importants es poden citar les gramínies, les dicotiledònies i altres famílies, com ara les ciperàcies i les liliàcies, entre les més comunes.

Finalment, queden les males herbes paràsites, que essent incapaces de sintetitzar nutrients per elles mateixes viuen gràcies a aprofi tar-se dels recursos nutritius d’una altra planta a la qual parasiten. Exemples: cuscuta (Cuscuta campestris), vesc (Viscum album)

Classificació

Es poden classificar de moltes maneres així podem parlar: Gramínies (en el llenguatge quotidià fulla estreta):

Anuals Plurianuals (en el llenguatge quotidià les coneixem

com a perennes) Dicotiledònies:

Anuals Plurianuals (en el llenguatge quotidià les coneixem

com a perennes) Altres com ara ciperàcies, liliàcies (en aparença són de

fulla estreta i, en canvi, són insensibles als herbicides antigramínics específics).

Paràsites

Clasificación malas hierbasPor su comportamiento ante

herbicidas

• Hoja estrecha: Gramíneas …

• Hoja ancha Corregüela, Oxalis, Trébol..

Per cultius

VinyaFruiters i CítricsOliveraCerealsAlfalsHortaEspais verds

Vinya

En la vinya són nombroses les espècies de males herbes que s’hi poden trobar. Les principals es resumeixen en el quadre següent. La més problemàtica és la corretjola (Convolvulus arvensis). Tot i que les anuals són les més nombroses, és un cultiu en què les perennes també són importants.

La taula següent relaciona les principals males herbes de la vinya.

FRUITERS I CÍTRICS

En aquest tipus de conreu, com que es mantenen durant diversos anys en el mateix terreny, la flora és més rica i nombrosa.

Alguns aspectes que defineixen el tipus de males herbes que s’hi poden trobar són:

El sistema de manteniment del sòl, segons es treballi o no. Si són camps en secà o en regadiu. La forma d’eliminar les males herbes: treballant el sòl o segant-

les El marc de plantació i el port dels arbres, que determinen l’àrea

que roman ombrejada, a vegades durant tot el dia. La comarca en què es troben. A la vora del litoral la flora és

clarament diferent a les zones de l’interior.En els cultius de fruiters: poma, pera, préssec, albercoc, cirera,

pruna, entre altres, la fl ora és molt rica i variada, amb un predomini important de les plantes perennes, sobre tot en aquells camps en què la coberta vegetal es manté segant-la.

Cítrics

Els cítrics tenen la característica de trobar-se en les comarques més càlides. La flora es desenvolupa durant tot l’any i es troben importants diferències entre la primavera estiu i la tardor-hivern. També és característic el fet que la flora que cobreix el sòl té un important paper en la prevenció de malalties com el bufat (Phytophtora sp).

Igual que en el cas de l’olivera, és un cultiu que suporta molt bé els herbicides, i això fa que sigui fàcil abusar-ne. Per aquesta raó, cal tenir cura en el seu ús

Olivera

És un cultiu que ocupa un ampla extensió a Catalunya. El sòl s’ha mantingut tradicionalment llaurant-lo, però com que és un conreu que respon molt bé al no cultiu del sòl i suporta força els herbicides, en concret les triacines, l’ús d’herbicides està molt estès.

Com que la major part es troba en àrees de secà, la flora és molt rica i abundant, també pel fet que s’utilitzen molt els herbicides.

Són freqüents els casos en què s’ha produït inversions de flora, amb la presència d’espècies de males herbes que són controlades amb més dificultat pels herbicides.

Cereals

En els cultius extensius el control de males herbes és un aspecte clau en la seva producció. El mètode més utilitzat és l’ús dels herbicides. Com que les zones tractades són extenses, el seu impacte sobre el medi i sobre la biodiversitat poden ser importants, per això cal utilitzar-los amb la màxima precaució.

En aquests cultius, l’ús de rotacions i el no avançar massa la data de sembra són dos aspectes clau per a què no augmentin massa les poblacions de males herbes.

La forma de cultivar també incideix en la presència i abundància de males herbes.

Es tendeix al no conreu o al mínim conreu, com a forma de conservar el sòl i de disminuir costos, però cal ser conscient que aquests sistemes de cultiu són més dependents dels herbicides.

Arròs

En arròs, que es cultiva per inundació en un ambient molt característic, en el qual les rotacions són moltes vegades difícils de poder fer, les males herbes hi juguen un important paper. A més, el seu control cal fer-lo amb molta cura atès el fràgil que és l’ecosistema en què es cultiva.

Les principals males herbes són heteranthera, arròs salvatge, mill i xufa.

Hetheranthera reniformis

La presencia de esta hierba en el delta del Ebro, es anterior al año 1997. Se detectó al mismo tiempo, en algunos campos de arrozal de los dos margenes del delta, y aparentmente sin ninguna relación entre ellos. En alguno de estos campos, se havia sembrado años atrás, una variedad de arroz con semilla procedente de Italia, siendo esta la causa más probable de su introducción, tanto en nuestra zona, como otras zonas arroceras peninsulares.

Desde entonces, la continua aparición de nuevos campos infestados, ha puesto en evidencia su capacidad de adaptación y propagación a las condiciones de los arrozales deltaicos, lo que supone un nuevo problema con el que habrá de enfrentarse el agricultor, a partir de ahora

Hetheranthera reniformis Medidas preventivas. Como hemos dicho, la capacidad que ha manifestado para adaptarse a nuestros

arrozales, la convierte en un factor más a tener en cuenta en el control de males hierbas. Por lo que si se puede evitar su aparición en nuevos campos, hemos de procurar retardarla al máximo, tomando algunas medidas preventivas:

Antes de recolectar, se habrán de detectar las parcelas con presencia de Heteranthera.

Estas parcelas, habrán de recolectarse independientemente, limpiándose el fango de las orugas y ruedas de la maquinária, así como los trillos, antes de entrar en campos limpios.

No usar la producción de campos infestados, como semilla para próximas campañas.

Evitar las entradas de agua, desde parcelas infestadas. A partir de la recolección, mantener un nivel de agua bajo. En la preparación del suelo para la próxima campaña, hay que dificultar la

formación de reservas de semilla, para lo que el “barbecho” será el mínimo posible.

Hetheranthera reniformis Control con herbicidas. Hoy en dia, disponemos de dos herbicidas autorizados en el cultivo del

arroz, que tienen una buena acción de control sobre Heteranthera. Lo más usado en las zonas en las que está estendida esta hierba desde

hace más tiempo, es el Oxadiazon (Ronstar), en aplicación de preemergencia de la hierba y en presiembra del arroz. Tiene muy buen control sobre Heteranthera y Echinocloa sp. (mill y panissola), medianamente bueno sobre “arroz silvestre”, y es muy selectivo hacia el cultivo. Ver, las recomendaciones de uso en el boletín del IATE nº5, publicado el pasado mes de abril de 2001.

En aplicaciones de postemergencia, y donde no se haya superado el estadio de 2 hojas de la hierba, las aplicaciones con Cinosulfuron (Setoff), tienen un buen control sobre Heteranthera.

Alfals

Es cultiva en una superfície extensa. Les males herbes tenen una gran importància, tant pel que fa a la productivitat del cultiu com en la qualitat del farratge obtingut

Les males herbes perennes hi són molt importants, perquè s’adapten bé a la sega i perquè no hi ha herbicides que les controlin bé.

És important cultivar-la bé, de manera que l’alfals sigui al més vigorós possible i cobreixi al màxim el sòl, evitant de segar i recollir el farratge en condicions desfavorables, quan el sòl sigui massa humit.

En el cas del margall, tot i considerar-lo com a mala herba, té un bon potencial productiu i nutritiu, i poer això a vegades es tolera la seva presència.

Capsella i poa són indicadors d’un alfals envellit i debilitat.

Horta

Els conreus d’horta, pel que fa a les males herbes, es distingeixen per:

Rotacions molt ràpides i continuades. Fertilització elevada. En molts cultius es dóna el fet que són molt poc

competitius. Les males herbes dificulten la recol·lecció i minven la

qualitat del producte obtingut. Hi ha pocs herbicides autoritzats. La forma de cultivar pot ser utilitzada com a ajut per

al desherbatge.

Classificació botànica

Amarantàcies Boraginàcies Cariofil·làcies Quenopodiàcies Cuscutàcies Ciperàcies Compostes Convolvulàcies Crucíferes Equisetàcies Escrofulariàcies Euforbiàcies

Geraniàcies Gramínies Labiades Liliàcies Malvàcies Orobancàcies Oxalidàcies Papaveràcies Papilionàcies Plantaginàcies Poligonàcies Portulacàcies Primulàcies

Ranunculàcies Rosàcies Rubiàcies Solanàcies Umbel·líferes Urticàcies Violàcies

•Botànicament podem agrupar els vegetals per famílies i en aquest sentit les males herbes pertany principalment a les següents famílies:

Adreces web

WEBS I ALTRES RECURSOS PER AMPLIAR CONEIXEMENTS

ETSEA (UdL), Herbari digital de males herbes: http://www.malesherbes.udl.cat/

FAO, gestió integrada d’adventícies (en anglès): http://www.fao.org/ag/agp/agpp/ipm/Weeds/Default.htm

UIB, UB, UV, Herbari virtual del Mediterrani occidental: http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/

Universitat de Califòrnia, gestió integrada d’adventícies, galeria de fotos (en anglès):

http://www.ipm.ucdavis.edu/PMG/weeds_common.html Universitat Alacant http://www.herbariovirtual.ua.es/ Universitat Extremadura http://www.unex.es/botanica/herbario/