mª teresa valbuena de la fuente
TRANSCRIPT
PARÀFRASI I TRADUCCIÓ DE LES FUNCIONS LÈXIQUES A PARTIR D’UN
DICCIONARI ELECTRÒNIC FRANCÈS - ESPANYOL DE VERBS
Mª Teresa Valbuena de la Fuente
Memòria de la recerca duta a terme durant la llicència d’estudis retribuïda
Curs 2006-2007
1
ÍNDEX DE CONTIGUTS
1 FITXA I RESUM ................................................................................ 4 2 MARC TEÒRIC I METODOLÒGIC .................................................. 6
2.1 Rellevància i justificació de l’estudi ............................................................................................... 6 2.2 Teories de base sobre funció lèxica, paràfrasi i traducció ............................................................... 8 2.3 Objecte, qüestió i hipòtesis de la recerca ........................................................................................ 9 2.4 Metodologia del Diccionari electrònic francès - espanyol de verbs ............................................ 10
2.4.1 Notacions de fLexSem ........................................................................................................... 11 3 DICCIONARI ELECTRÒNIC FRANCÉS-ESPANYOL DE VERBS
14 4 ÀMBITS I SUBÀMBITS DE CONEIXEMENT ............................... 15
4.1 La noció d’àmbit ........................................................................................................................... 15 4.2 La desambiguació .......................................................................................................................... 16 4.3 Els àmbits dels verbs del francès i de l’espanyol .......................................................................... 17
5 CLASSES SEMÀNTIQUES DELS VERBS PLENS ........................ 21 5.1 Els trets sintàctico - semàntics distintius i les classes semàntiques d’objectes ............................. 21 5.2 Criteris per l’establiment de les classes semàntiques dels verbs ................................................... 27 5.3 Les classes semàntiques dels verbs plens ...................................................................................... 29
5.3.1 Verbs <producir> ................................................................................................................... 31 5.3.2 Verbs <percibir:sentidos> ...................................................................................................... 36
5.4 Llistat de les classes semàntiques de verbs del francès i de l’espanyol ........................................ 38 5.5 Verbs del francès i de l’espanyol de les subclasses <aprehender>, <valorar> i <:volar> ............ 39
6 FUNCIONS LÈXIQUES DELS VERBS COL·LOCATIUS ............. 41 6.1 Què és una col·locació lèxica? ...................................................................................................... 41 6.2 Funcions lèxiques col·locatives ..................................................................................................... 41 6.3 Verbs col·locatius .......................................................................................................................... 45 6.4 Verbs Incep del francès i de l’espanyol ....................................................................................... 49
7 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES PER L’ENSENYAMENT APRENENTATGE DELS VERBS COL·LOCATIUS ................... 51
7.1 Criteris i propostes ........................................................................................................................ 51 7.2 El Diccionario de colocaciones del español (DiCE) i el Lexique actif du français (LAF) .......... 56 7.3 Les glosses de les funcions lèxiques ............................................................................................. 64 7.4 Qüestionari de col·locacions ......................................................................................................... 65
7.4.1 Cuestionario 1 de colocaciones .............................................................................................. 66 7.4.2 Cuestionario 2 de colocaciones .............................................................................................. 72
7.5 Activitats didàctiques de producció .............................................................................................. 75 8 CONCLUSIONS I PERSPECTIVES ................................................. 83 9 REFERÈNCIES DOCUMENTALS .................................................. 85
9.1 Teoria lingüística ........................................................................................................................... 85 9.2 Diccionaris .................................................................................................................................... 85 9.3 Didàctica ........................................................................................................................................ 86
2
ÍNDEX DE TAULES
Taula 1 Àmbits i subàmbits dels verbs del francès i de l’espanyol.......17Taula 2 Classes semàntiques d’objectes................................................23Taula 3 Classes semàntiques majors de verbs del francès i de l’espanyol
29Taula 4 Caracterització de les classes semàntiques de <producir> ......31Taula 5 Caracterización de las clases semánticas de <percibir>...........36Taula 6 Llistat de les classes semàntiques de verbs del francès i de
l’espanyol..........................................................................................38 Taula 7 Clases <aprehender>, <valorar> y <:volar>............................40Taula 8 Les funcions lèxiques verbals...................................................45Taula 9 Les funcions lèxiques verbales Func, Oper i Labor.................47Taula 10 Glosses i funcions lèxiques ...................................................64
3
1 FITXA I RESUM
Títol: Paràfrasi i traducció de les funcions lèxiques a partir
d’un diccionari electrònic francès - espanyol de verbs.
Autora: María Teresa Valbuena de la Fuente.
Modalitat: A.
Característiques: 513 pàgines de diccionari i 88 pàgines d’anàlisi
i dissertació.
Orientació del treball: lexicogràfica i didàctica.
Nivell: 2n d’ESO i batxillerat.
Resum:
El nostre objecte d’estudi és la incidència lingüística,
tecnològica i didàctica que té l’ús de les funcions lèxiques proposades en la
Teoria Sentit-Text. En el sentit matemàtic, una funció (= el seu valor) fa que
un conjunt de textos sinònims es correspongui amb un sentit (=el seu
argument). Així, hi ha un Bon (cantar)=como los ángeles. La funció lèxica
meliorativa, Bon, de cantar és como los ángeles. De la mateixa manera, les
funcions lèxiques estableixen mecanismes segons els quals els petons es fan,
los besos es dan, El complex sistema de funcions lèxiques redunda en una
enorme simplicitat a l’hora de construir equivalències de traducció i
paràfrasi en les diferents llengües. La conseqüència és que la funció lèxica es
converteix en un universal lingüístic i didàctic.
4
Els nostres objectius són: primer, la confecció d’un Diccionari
francès- espanyol de verbs; segon, l’agrupació per camps semàntics dels verbs
del francès i de l’espanyol segons llur estructura argumental.; tercer, la
determinació de les FFLL verbals Oper, Func i Labor, i Incep associades als
verbs col·locatius; quart, la proposta de les possibilitats didàctiques; i cinquè,
l’evidència de la necessitat que l’alumnat sigui capaç de combinar els recursos
lingüístico- informàtics i lexicogràfics.
Adreça de correu electrònic: [email protected]
5
2 MARC TEÒRIC I METODOLÒGIC
2.1 Rellevància i justificació de l’estudi
En el camp de la didàctica de la llengua, després d’haver concentrat les nostres
energies en les possibilitats de la “lingüística aplicada”, en les últimes dècades hem
recorregut a diferents disciplines científiques que moltes vegades provenen del
camp de la psicologia. Al nostre entendre, és molt més profitós i efectiu buscar els
recursos des del nucli mateix de la nostra tasca: la llengua. Sempre i quan els
docents siguem capaços de no oblidar les condicions concretes de la llengua
objecte d’ensenyament- aprenentatge, els nostres alumnes aprendran més i millor.
En aquest treball hem revisat alguns conceptes i tècniques a la llum de les
funcions lèxiques i llur rendiment en l’ensenyament –aprenentatge de llengües
romàniques. Aquí proposem partir de la Teoria Sentit- Text i, especialment de la
noció de funció lèxica. Breument, una Funció lèxica (FL) associa diferents
expressions lèxiques a una unitat lèxica, a saber, la funció intensificador aplicada a
la unitats lèxiques llover, ploure, plevoir ens donaria tot un conjunt d’expressions
diferents per a cada llengua: a cántaros, chuzos de punta, en castellà; a gots i
barrals, català; à verse, à seaux, en francès. Com es pot advertir, la noció. De la
mateixa manera, les FFLL estableixen mecanismes segons els quals els petons es
fan, los besos es dan, ; uns tenen miedo cerval i els altres une peur bleue; hi ha
coses noves de trinca que son també flamantes o completamente nueva; o una
6
paret pot estar recién pintada o bé pintada de nou o bé récemment peinte. El
complex sistema de FFLL redunda en una enorme simplicitat a l’hora de construir
les equivalències de traducció en les diferents llegües. Així, la FL es converteix en
un universal lingüístic, la transversalitat del qual s’aprecia en el codis de diferents
llengües.
Mitjançant els protocols d’un diccionari electrònic construirem el nostre
Diccionari francès- espanyol de verbs que pot ser molt útil per tal de posar en
pràctica els procediments de paràfrasi i traducció dels diferents significats d’una
llengua natural.
Com pot advertir-se les nocions de FL, traducció i càlcul de paràfrasis estan
íntimanet lligades, d’aquí l’èxit de diccionaris de col·locacions com el Oxford
Collocational Dictionary, el Redes o el Dictionnaire explicatif et combinatoire.
El domini de les funcions lèxiques evitaria, per exemple, produccions com les
que fa uns anys era possible llegir pels nostres carrers en forma de cartell
publicitari. En efecte, alguns recordem una frase de Cruyff, aleshores ex-entrenador
del FC Barcelona, que en castellà deia així: “El fútbol me ha dado la vida y el
tabaco casi me la quita”. Però que en català va ser “El futbol m’ha donat la vida i el
tabac gairebé me la treu”, quan, deixant de banda les segones lectures, hauria
d’haver estat “El futbol m’ha donat la vida i el tabac gairebé me la pren”. La
realitat és que existeix uns FL que determina que és el verb prendre i no el verb
treure el que ha de fer-se servir en aquesta ocasió.
7
2.2 Teories de base sobre funció lèxica, paràfrasi i traducció
Primerament, la Teoria Sentit- Text postula (Mel’čuk), primer, la concepció de
la tasca lingüística com la construcció d’un sistema de regles que defineix les
correspondències que el propi parlant estableix entre el sentit que aquest vol
transmetre i els textos que fa servir per a la seva transmissió. És a dir, la
preeminència del parlant enfront a la gramàtica; de la producció enfront l’anàlisi;
de la codificació enfront la descodificació.
Sembla necessari precisar que la estructura semàntica pren com a principi
organitzador les relacions de dependència predicat- argument i no les relacions
entre els constituents. D’aquí, la importància de l paràfrasi, una mateixa estructura
semàntica pot expressar-se de moltes maneres, o el que és el mateix, una mateixa
relació predicativa té diverses plasmacions de constituents. Quant al seu
funcionament, aquest model s’articula a partir d’un conjunt de regles i unes
funcions lèxiques que asseguren la correspondència entre les representacions dels
nivells adjacents. Per una banda, l’aplicació de les regles dóna lloc a dos tipus de
paràfrasis, les paràfrasis sintàctiques s’originen a partir de les regles, les paràfrasis
semàntiques s’estableixen segons les relacions semàntiques dels lexemes.
En segon lloc, el Concepte de lèxic- gramàtica (Gross) parteix dels trets
sintàctico- semàntics que informen si la marca semàntica de tal unitat lingüística es
refereix a un humà (Hum), un animal (Anl), un vegetal (Veg), un abstracte (Abst),
un concret (Conc), un temps (Tps) o un locatiu (Loc). Així, el lèxic es parcel·la en
unes 350 classes que comparteixen característiques semàntiques els membres de les
quals evidencien comportaments sintàctics similars. Per exemple, quan Mathieu-
8
Colas (1998) descriu la classe d’objectes de <vies de comunicació> comença per
delimitar quins són els seus membres, nomc comuns i noms propis; continua amb
els predicats apropiats verbs (obstruir), adjectius (accessible) i noms (asfalt) que
seleccionen membres d’aquesta classe i especifica llur distribució; i finalitza amb
els sinònims i les expressions fixes o col·locatives. L’objectiu és la construcció de
distribucions definitòries que permetin, a més a més, un ús automàtico- informàtic
de la informació obtinguda. Així, de la intersecció dels noms d’objectes de plantar
i talar, s’obté únicament arbres (Gross, 1994: 20 y Blanco Escoda, 1997: 375).
2.3 Objecte, qüestió i hipòtesis de la recerca
És evident que existeixen universals lingüístics; tot i així, només els corrents
lingüístics enunciat més a dalt han estat capaços d’inventariar-los, combinar-los i
trobar-ne una aplicació pràctica que es pugui portar a terme en l’ensenyament-
aprenentatge de llengües. En realitat, el sistema utilitzat per Mel’čuk és una
veritable interlingua gramatical, o el que és el mateix, un codi internacional per a
codificar significats que existeixen en totes les llengües.
El nostre objecte d’estudi és la incidència lingüística, tecnològica i didàctica
que té l’ús de les funcions lèxiques. En el sentit matemàtic, una funció (= el seu
valor) fa que un conjunt de textos sinònims es correspongui amb un sentit (=el seu
argument). Així, hi ha Bon (cantar) = como los ángeles. La funció lèxica
meliorativa, Bon, de cantar és como los ángeles. El complex sistema de funcions
lèxiques redunda en una enorme simplicitat a l’hora de construir equivalències de
9
traducció en les diferents llengües. La conseqüència és que la FL es converteix en
un universal lingüístic.
La qüestió de la nostra recerca es pot resumir en la següent pregunta: són les
funcions lèxiques un instrument interlingüístic vàlid per a l’aprenentatge del sentit
dels verbs del francès i de l’espanyol?
En consonància amb la pregunta, ens centrarem en:
Primera, la confecció d’un Diccionari francès- espanyol de verbs.
Segona, l’agrupació per camps semàntics dels verbs del francès i de l’espanyol
en funció de llur estructura argumental.
Tercera, la determinació de les FFLL verbals Oper, Func i Labor, i Incep
(incoativa) associades als verbs col·locatius.
Quarta, la proposta de les possibilitats didàctiques de les FFLL.
I cinquena, la necessitat que l’alumnat sigui capaç de combinar els recursos
lingüístico- informàtics i lexicogràfics.
2.4 Metodologia del Diccionari electrònic francès - espanyol de
verbs
La nostra metodologia lexicogràfica està inspirada, d’una banda, en els
materials del Laboratoire d’Automatique et de Documentation Linguistique de
Paris 7 (LADL) dirigit per Maurice Gross, que ha elaborat el Dictionnaire des mots
simples (DELAS), el Dictionnaire des mots composés (DELAS) i el Dictionnaire
10
phonémique(DELAP); i els diccionaris elaborats pel Laboratoire de Linguistique
Informatique de Paris 3 (LLI), I, d’altra banda, d’una banda; en la formalització de
les FFLL explicitades en el Dictionnaire explicatif et combinatoire du français
contemporain, el Dictionnaire de Cooccurrences, el Lexique actif du français i el
Diccionario de colocaciones del español.
Dels diccionaris elaborats pel LLI distingeixen quatre grans camps d’informació
lexicogràfica:
A. Els camps morfològics:
1. El camp G. Indica la categoria gramtical de l’entrada lexicogràfica.
2. El camp F. S’ocupa de la flexió dels verbs, els adjectius i els noms.
3. El camp V. Variants ortogràfiques.
B. Els camps sintàctico- semàntics.
1. El camp T. Determina els trets sintàctico- semàntics.
2. El camp C. Indica la classe d’objectes.
3. El camp W. Esquema d’arguments.
C. Àmbits i registres lingüístics.
1. El camp S. Àmbit de coneixement.
2. El camp R. Registre lingüístic: familier, populaire, littéraire, vieux,
régional.
D. Traducció a altres llengües.
2.4.1 Notacions de fLexSem
11
L’autora d’aquestes línies pertany al grup fLexSem (Fonètica,
Lexicologia i Semàntica) de la Universitat Autònoma de Barcelona (2005SGR
01029 AGAUR, htt:/oaid.uab.es/lexsem) que es dedica a produir recursos i
aplicacions derivades de les tecnologies de la llengua i, per tant, confecciona
diccionaris electrònics en diverses llengües, sobretot, romàniques. La majoria
dels nostres diccionaris distingeixen els mateixos camps que els diccionaris del
LLI. A causa de la limitació temporal del treball present, hem hagut de
restringit el nombre de camps del nostres Diccionari electrònic francès -
espanyol de verbs per la qual cosa aportem infomació sobre els següents:
1. Camp Verb francès segons l’accepció
2. Camp Àmbit i subàmbit de coneixement
3. Camp Verb de l’espanyol
4. Camp Semàntic
5. Camps dels arguments-complements segons els trets sintàctico-
semàntics.
6. Camp Funció lèxica
7. Camp Sinònims del francès segons l’accepció
8. Camp Exemples en espanyol.
Tal i com ha quedat dit, els camps 1, 2, 3, i 7 están contemplats per totes
les entrades; els camps 4 i 5 es distingeixen només en els verbs predicatius als
quals hem assignat una classe semàntica (<producir> i <percibir:sentidos>, i
12
<valorar>, <aprehender>); i el 6 i el 7, només en els verbs col·locatius de noms
predicatius, per això donem l’exemple dels noms amb els quals pot anar en
espanyol.
Una exemplificació seria la següent:
Exemple 1 Entrada d’un verb predicatiu
1. Camp Verb francès segons l’accepció. éternuer2. Camp Àmbit i subàmbit de coneixement. Medicina patologia.3. Camp Verb de l’espanyol. estornudar4. Camp Semàntic. producir_sonido_pc5. Camps dels arguments-complements segons els trets
sintàctico-semàntics. Hum_pc6. Camp Funció lèxica.7. Camp Sinònims del francès segons l’accepció. Expirer.8. Camp Exemples en espanyol.
Exemple 2 Entrada d’un verb col·locatiu
1. Camp Verb francès segons l’accepció. débrider2. Camp Àmbit i subàmbit de coneixement. Psicología3. Camp Verb de l’espanyol. desbocar;desbordar;abrir4. Camp Semàntic. 5. Camps dels arguments-complements segons els trets
sintàctico-semàntics.6. Camp Funció lèxica. FL_IncepOper1; FL_CausOper17. Camp Sinònims del francès segons l’accepció. libérer8. Camp Exemples en espanyol. P ~ su imaginación, su creatividad, su ingenio, su pasión, su instinto, su odio, su euforia; P ~ el conflicto, la corrupción.
13
3 DICCIONARI ELECTRÒNIC FRANCÉS-ESPANYOL DE VERBS
Les 513 pàgines en paper que ocuparia aquest diccionari les podeu consultar en
el CD adjunt.
14
4 ÀMBITS I SUBÀMBITS DE CONEIXEMENT
4.1 La noció d’àmbit
En general, la noció d’àmbit s’associa amb la porció de coneixement que es
pretén abastar i, en conseqüència, té a veure amb la noció de llengua científica i
tècnica. Recollim aquí a l’Exemple 3 dos extractes continguts a Buvet & Mathieu-
Colas (1999) que aclareixen la definició de llengua científica i tècnica:
Exemple 3i. “la langue de spécialité est, dans ses textes, le trésor du savoir disponible et linguistiquement
analysable et, dans ses ressorurces, l’instrument du savoir futur” (Kocourek, 1991:42).
ii. on peut definir [une langue de spécialisée] comme l’usage d’une langue naturelle pour rendre
compte techniquement de connaissances spécialisées” (Lerat, 1995: 21).
A la pràctica, el que fa la majoria de diccionaris és etiquetar alguns termes com
a pertanyents a determinada llengua d’especialitat.
Buvet & Mathieu-Colas (1999) proposen descriure les unitats léxiques des de
dos punts d evista, d’una banda, atenent a llur referent (en termes d’àmbits de
especialitat); i, d’altra banda, des del punt de vista de l’ús (llengua de especialitat
vs. Llengua general). Veiem l’Exemple 4:
Exemple 4ámbito uso
Bout Náutica Lengua
especializadaCordag
e
Náutica Lengua general
Ictère Náutica Lengua
15
especializadaJaunisse Náutica Lengua general
Aquests mateixos autors fan una proposta completa d’àmbits i subàmbits de
especialitat per tal de classificar les diferents unitat lèxiques que constitueixen les
entrades de un diccionari. Hem de precisar, no obstant, que l’esmentada
classificació no té res a veure amb la que fan les biblioteques. En efecte, la novetat
d’aquesta proposta radica en què es basa en criteris de descripció del lèxic y no de
la realitat extralingüística. És per això que no es pretén una organització jeràrquica
ni arborescent, el que facilita l’etiquetatge doble d’una mateixa unitat lèxica.
D’aquesta manera, sotana pertany als àmbits de vestimenta i de religió, per
exemple. I d’altres moltes unitats lèxiques reben l’etiquetatge en funció de la
subclasse a la que pertanyen, així bolígraf s’inclou en el subàmbit d’escriptura;
salita de estar en el d’hàbitat; caravana en el de càmping, etc.
Finalment, sembla necessari, precisar que les nocions d’àmbit i de classe
semàntica d’objecte obeeixen a criteris diferents. Així, cosechadora y talabro
pertanyen a la classe semàntica de <màquina>, però s’inclouen respectivament en
els àmbits d’agricultura i de construcció. Tot i que coincideixen, els àmbits i les
classes semàntiques mantenen evidents punts de contacte, no obstant. Per exemple,
ballar s’inclou dins de la classe semàntica de <baile> i dins l’àmbit baile.
4.2 La desambiguació
És indubtable que l’etiquetatge de les unitats lèxiques en funció de l’àmbit i del
subàmbit és una eina molt útil i productiva per a l’extracció d’informació lèxica
16
sobre determinats camps de coneixement en un diccionari electrònic. Així mateix,
resulta cada cop més evident que la tria de la informació relativa als àmbits té una
gran capacitat desambiguadora i pot ajudar a la distinció de les unitats lèxiques
d’un mateix vocable. Observem l’Exemple 5:
Exemple 5i. Fulminar: àmbit geociències. El rayo fulmina el tronco de un árbol.
ii. Fulminar: àmbit o psicologia. Le fulminaron con el anuncio de la muerte de su hijo.
iii. Fulminar: àmbit o biologia;medicina . El soldado fue fulminado en el ataque enemigo.
iv. Fulminar: àmbit mines i canteres. El minero fulmina la pared con el explosivo.
4.3 Els àmbits dels verbs del francès i de l’espanyol
A continuació especificarem els àmbits de especialitat del coneixement que hem
tingut en compte per tal de classificar els verbs del nostre corpus. Seguirem en tot
moment la proposta feta per Buvet & Mathieu-Colas (1999). Entre altres aspectes
positius, aquesta proposta és molt rigorosa i unívoca, el que fa que guanyi en
caràcter explicatiu: cada subàmbit només pot pertànyer a un àmbit.
Els àmbit 0 vénen així marcats per Buvet & Mathieu-Colas (1999), al igual que
l’ús dels parèntesis per a indicar la preferència en l’assignació. El signe + indica
l’concurrència de diferents àmbits:
Taula 1 Àmbits i subàmbits dels verbs del francès i de l’espanyol
ámbito subámbitoaeronáutica aviaciónbiología anatomíahistoria antigüedad
17
militar armasastronomíatransportes automóvilconstrucciónbiologíaalimentación bebidasbotánicaarte bellas artesmúsica canciónarte+materiales+artesanía cerámicamedicina cirugíaquímicareligión cristianismocazacine y fotografía cinetextil$/óptica tintura/comercioaseo y arreglo maquillaje+cosme
tologíaalimentación arte culinario+gastronomía+pasteagricultura
transportes: bicicleta y motobailederecho y justiciabiología+medio ambiente y urbanismo+política
ecologíaeconomía+finanzas y bancaescrituraelectricidadganaderíaeducacióndeportes equitaciónantropología etnografía+etnolocaza cetreríamilitar(+arquitectura+construcción) fortificacionesgeografíageología+geocienciaslingüísticavestimentasemiología y simbología heráldicahistoriametrología+temporalidad(+artesanía)
relojeríaagricultura+medio ambiente y urbanismo
horticulturageografía hidrologíaindustriainformáticatécnicas$juegos
18
alimentaciónlingüística$lingüísticaliteraturaespacio$[sideral$]manutención y almacenajenáuticamatemáticasmecánicamedicinamadera carpintería+ebani
steríametrologíamilitarminas y canterashábitat+muebles y decoracióneconomía y finanzasmetales siderurgiageociencias meteorologíamúsicanáutica navegaciónmatemáticashistoria numismáticatécnicas$creencias e ideologíasgeociencias oceanografíaartes decorativas+artesanía orfebreríatécnicas utillaje0 papelsociedad+antropología (+ psycología)
familiamedicina patologíacuero y pielespescatécnicas pinturapetróleomedicina farmaciafilosofíalingüística fonética y
fonologíacine y fotografía fotografíafísicamilitar+protección y seguridad policíapolíticaprensapsicologíaservicios correostransportes ferrocarrilmanutención y almacenaje
19
imprenta y tipografía encuadernaciónreligionesmetales cerrajeríasociedad sociologíabiología+medicina fisiologíadeportesagricultura bosques+silvicul0 tabacoespectáculos tauromaquiatécnicastelecomunicacionestextilsociedad$madera+manutención y almacenaje toneleríaocio(+sociedad+ viajes) vacaciones+turistemporalidadobras públicosjuegos carreras de
caballos+hipismoimprenta y tipografía tipografíatareas y equipamiento domésticotransportes vehículos
hipomóvilescaza monteríamateriales vidrioagricultura+alimentación viticulturazoología
Per la inclusió dels diferents verbs en els diferents àmbits, remetem al lector al
Diccionari francès- espanyol de verbs.
20
5 CLASSES SEMÀNTIQUES DELS VERBS PLENS
5.1 Els trets sintàctico - semàntics distintius i les classes
semàntiques d’objectes
Per l’establiment d’unitats lèxiques és necessari fer distincions amb la finalitat,
per exemple, d’evitat una possible polisèmia de cadascuna d’elles, o el que és el
mateix, aclarir el sentit en què es fan servir. És per això que sorgeix el concepte de
tret sintàctico- semàntic i de classe d’objectes. El tret sintàctico- semàntic ens
informa de si la marca semàntica de tal unitat es refereix a un humà (Hum), a un
animal (Anl), a un vegetal (Veg), a un abstracte (Abst), a un concret (Conc), a un
locatiu (Loc) o un temps (Tps). Així, llibre pot ser Conc o Abst i, en conseqüència,
es combinarà amb diferents verbs: He comprat un llibre (Conc) o He llegit un
llibre (Abst).
Aquesta és una primera passa per a fugir de l’ambigüitat d’alguns termes, però
sembla insuficient per explicar la distribució de certes unitats lèxiques , és per això
que s’introdueix el concepte de classe semàntica d’objectes. 1Així, el lèxic es
parcel·la en unes 350 classes que comparteixen característiques semàntiques els
membres de les quals evidencien comportaments sintàctics similars. Per exemple,
quan Mathieu-Colas (1998) descriu la classe d’objectes de <vies de comunicació>
comença per delimitar quins són els seus membres, nomc comuns i noms propis;
continua amb els predicats apropiats verbs (obstruir), adjectius (accessible) i noms
(asfalt) que seleccionen membres d’aquesta classe i especifica llur distribució; i
1 Als orígens, les classes semàntiques establertes pertanyien la immensa majoria a objectes, és per això que encara es conserva el terme de classe semàntica d’objectes per tal de referir-se a classes semàntiques de tot tipus de categories conceptuals com els processos, els estats o les relacions.
21
finalitza amb els sinònims i les expressions fixes o col·locatives. L’objectiu és la
construcció de distribucions definitòries que permetin, a més a més, un ús
automàtico- informàtic de la informació obtinguda. Així, de la intersecció dels
noms d’objectes de plantar i talar, s’obté únicament arbres (Gross, 1994: 20 y
Blanco Escoda, 1997: 375).
En tot això, resta la idea de definir els predicats a partir dels arguments que
aqulls seleccionen. Les classes d’objectes es construeixen a partir de la posició que
ocupa l’argument d’un determinat predicat, s’estableix la llista d’unitats que són
susceptibles d’ocupar aquest posició i que tenen característiques comuns.
En el nostre Diccionari francès- espanyol de verbs, hem definit cadascú dels
arguments de cada verb en funció dels trets sintàctico- semàntics i de la classe
d’objectes a la qual pertanyen. Com que ens hem restringit a unes classes
semàntiques de verbs determinades (cf. l’epígraf següent), no hem manejat totes les
classes possibles, a la donem el llitat de les classes d’objectes contemplades:
22
Taula 2 Classes semàntiques d’objectes
Classe semàntica Tret sintàctic
o-semànti
exemples del español
abajo Loc
accidentes geográficos Inc ríos;estanques;lagos
accidentes geográficos Inc montaña;pico;colina;valle
adversidades Abst crisis;dificultad;revés;problema;tempestad;fracaso;divorcio;pérdidas;heladas;
alimentos Inc
almas Abst alma;espíritu
ángulos Inc$ ángulo
aparatos audiovisuales Inc televisor
aparatos eléctricos Inc ventilador
aparatos luminosos Inc faro;lámpara
aparatos mecánicos Inc motor
aparatos sonoros Inc sirena;despertador;altavoz;teléfono;radio
armas Inc
arriba Loc
artes Abst pintura;escultura;literatura
aspectos negativos Abst autoritarismo;
astros Inc luna;sol;estrella
aves Anl
banderas Inc bandera;estandarte
barcos Inc
batracios Anl rana;sapo
bebidas Inc agua;vino:leche
bóvidos Anl vaca;buey
calor Inc
camellos Anl
canción Abst canto;canción;notas musicales;versos;bals;
caninos Anl
claridad Abst claridad;resplandor
colores Abst+estado
azul;rojo
comidas Inc nuez;carne
comienzos Abst comienzo;principio
construcciones de contención Loc pantano;embalse;presa
contenedores Inc tonel
costumbres durables Abst costumbre;tradición
creaciones artísticas Abst película;obra de teatro
creaciones mentales Abst idea;tesis;imaginación
creencias Abst fe
cualidad gustativa Abst+estado
amargura;dulzura
cualidades físicas Abst fuerza
cualidades morals Abst coraje
cualidades positivas Abst gentileza;amabilidad
23
delitos Abst crimen;asesinato
día Tps día;noche
dinero Inc monedas;euro;dólar;acción de bolsa
elemento químico Inc alcohol; uranio
elementos económicos Abst precios;producción;salarios;reservas;acción bursátil
elementos meteorológicos Inc$ rocío;granizo;lluvia;viento;niebla;trueno$;relámpago
elementos perjudiciales Abst alcohol
enfermedades Abst enfermedad;cólera;fiebre
entes Hum Dios;ninfa;gnomo
équidos Anl caballo;burro
estados emocionales Abst vergüenza
estados negativos Abst ira; cólera;violencia
estados positivos Abst salud;felicidad;alegría
estilos Abst recargado;sofisticado;alambicado
explosivos Inc obús;gas butano;gas natural
explosivos Inc
felinos Anl
fieras Anl
firmamento Loc firmamento;cielo;espacio sideral
flor Veg
fuego Inc
gases Inc gas;vapor
grasas Inc mantequilla;aceite
gritos animales Abst balido;ladrido;el ulular
heces Inc abono;heces;mierda
heridas Inc cicatriz
higiene Abst limpieza;pulcritud
informaciones Abst memoria de un ordenador
inmuebles Loc casa,apartamento
insectos Anl abeja
instrumentos de aprehensión Inc pinzas;tenazas
instrumentos de corte Inc cuchillo;sierra
instrumentos de medición Inc
instrumentos musicales Inc flauta;
intenciones Abst propos;finalidad;objeto;intención
intensidad Abst pesado
lepóridos Anl conejo
líquidos Inc agua
luz Abst luz
maderas Veg madera;parquet
manera Abst estilo
materias modelables Inc arcilla;masas de pan
materias olorosas Inc flor;ramo de flores;bosque
medidas de abertura Abst grados de un ángulos
medidas de alturas Abst pies
medidas de cantidad Abst puntos de calificación; 2 millones
24
medidas de de dinero Abst 100 millones de euros
medidas de longitud Abst metro;pie
medidas de peso Abst
medidas de tiempo Abst hora;minuto
medidas de velocidad Abst nudo;km por hora
medidas de volumen Abst metro cúbico
medios de transporte Inc
mercancías Inc$ pedido;carga;cargamento;suministro
microorganismos animados Inc célula
números Inc el 5,el 10
objetos contenedores Inc botella;tonel;recipiente
objetos metálicos Inc llaves;monedas;campanilla
objetos reflectantes Inc vidrio;cristal;metal
olores Abst perfume;olor
operación financiera Abst venta;devaluación de la moneda
óvidos Anl ovejas
paquidermos Anl elefante
partes de armas Inc boca de cañón
partes de inmuebles Inc pared,techo
partes de textos Abst capítulo;línea
partes del cuerpo Anl patas;cola
partes del cuerpo Hum pierna,brazo
pasiones Abst enojo;atrevimiento
pc Hum boca;dientes;dedos;genitales;ojos
peces Anl
periodos Abst historia
periodos Tps siglo;era
pertenencias$ Abst
piedras Inc piedra; grava;gravilla;adoquín
pieles Inc piel de un animal
piezas de un juego Inc torre, alfil, dama
planetas Inc
porcinos Anl
protozoos Anl microbio;bacteria
proyectiles Inc
recuerdos Abst recuerdo;reminiscencia
reptiles Anl
roedores Anl
ropas Inc vestido;zapato;sombrero
segregaciones corporales Inc aire;baba;sudor;lágrima;orín;heces;vómito;moco;sangre
sentidos Abst vista; tacto;olfato
sentimientos Abst+estado
gusto;disgusto
sentimientos felices Abst+estado
alegría;felicidad;esperanza
sentimientos infelices Abst+estado
pena;tristeza
señal sonora Abst emisión de radio;interferencia
señal visual Abst cadena de TV
25
simios Anl
sonidos Abst
sonidos Abst crujido
sonidos lingüísticos Abst fonema
temas Abst sujet;tema
textos Abst palabra
textos escritos Abst tesis
textos orales Abst conversación;diálogo;palabra
vehículos aéreos Inc avión;helicóptero
vehículos espaciales Inc cohete;ovni
vehículos náuticos Inc barco
venados Anl
26
5.2 Criteris per l’establiment de les classes semàntiques dels
verbs
En aquest treball s’apreciaran dues aproximacions a la classe de verbs segons
els esdeveniments que transmeten i, d’altra banda, llur pertinença a determinades
classes semàntiques. D’una banda, és indubtable que qualsevol parlant té la
competència lingüística necessària per a discernir entre les deferents accions o
estats que transmeten els verbs, és a dir, si haguéssim de conformar matisos de
significats bàsics per a cada verb, uns contindrien ‘llençar’, altres ‘agafar’, altres
‘anar’, altres ‘produir’, altres ‘sentir’, etc. Del tal manera que seria possible formar
una xarxa de significats en què quedarien inserits els diferents verbs d’una llengua.
A la vegada, en aquesta xarxa es podrien distingir nodus principals que abastarien
un cert nombre de nodus secundaris. De totes maneres, hem de descartar que a
través d’aquesta via de treball puguem, primer, establir categories estanques i, en
segon lloc, aconseguir que cada verb sigui assignat únicament a un nodus principal.
Evidentment, això no és així. Pel contrari, un verb pot participar del significat de
diferents nodus, de tal forma que col·leccionar estaria adscrit a ‘agafar’ i a
‘ajuntar’; cargolar a ‘posar’ i a ‘ajuntar’; sintetitzar a ‘ajuntar’, ‘transformar’ i
‘crear’.
No obstant això, i d’altra banda, per a perfilar de manera precisa els esmentats
nodus secundaris és necessari recórrer a l’esquema d’arguments on s’aprecien tant
la distribució com la classe semàntica del arguments. En establir l’esquema
27
d’arguments que posseeix el verb predicatiu o en el qual s’insereix el verb
col·locatiu, s’aprecien les caracteríctiques semàntiques de la seva distribució, Així,
en la classe de verbs <producir:sonido:elementos meteorlógicos> podrien trobar
relampaguear ; però, tronar es troba a <producir:sonido:elementos
meteorológicos>, tot això degut a la classe semàntica a la que pertanyen llurs
respectius arguments explícits y/o implícits.
La conseqüència desitjable d’aquesta manera de fer és, en definitiva,
l’establiment de les accions i els estats que poden transmetre’s amb l’ajut de verbs,
amb l’oportuna circumscripció de cadascú a una corresponent classe semàntica.
28
5.3 Les classes semàntiques dels verbs plens
Després d e portar a la pràctica els nostres plantejaments, hem determinat de
manera provisional les classes semàntiques dels verbs del francès i de l’espanyol.
En aquest capítol només podem tractar en detall els verbs de dues classes
semàntiques : <producir> i <percibir:sentidos>; en el següent capítol (cf. §6) ens
detindrem en els verbs col·locatius que transmeten la significació gramatical
<incoativa>.
Taula 3 Classes semàntiques majors de verbs del francès i de
l’espanyolVERB PREDICATIU D’ESTAT
<sentir>
<cambiar>VERB PREDICATIU D’ACCIÓ I ACTIVIDAT
<localizar>
<ir>
<salir>
<mover>
<aprehender>
<percibir:sentidos>
<percibir:mente> o <conocer>
<crear:decir>
<crear:elaborar>
<alterar:juntar>
<alterar:golpear>
<alterar:extraer>
<alterar:poner>
<valorar y examinar
<ingerir>
<habitar>
<sociabilizar>
<reproducir>
<cuidar>VERB COL·LOCATIU O SUPORT DE SIGNIFICACIÓ LINGÜÍSTICA<incoativa>
<causativa>
<intensiva>
....
29
De manera general, entenem que una acció és constituïda pel
moviment en el espai físic o virtual (mental), així com per l’alteració de les
entitats. Pel contrari, un estat representa la (im)mobilitat en el temps real o
virtual. Considerarem que existeixen accions amb agents –Hum, Anl,
<Inc:artefactos>-, o amb causants –Abst, <Inc:elementos meteorológicos>,
<Loc:accidentes geográficos>. Els estats es manifesten amv pacients
experimentadors.
A continuació farem la proposta de classificació de dues classes
<producir> i <percibir:sentidos>, en un primer moment; per a acabar amb
l’anunci de les subclasses de classe major <aprehender> y de la clase major
<valorar>, y las classes majors en què participa la subclasse <volar>. Tots els
verbs inclosos en aquestes taules es podem trobar en el diccionari electrònic
amb indicació de la classe semàntica a la qual pertany cada verb i, a més, la
indicació de la classe semàntica a la qual pertanyen cadascú dels arguments.
30
5.3.1 Verbs <producir>
Taula 4 Caracterització de les classes semàntiques de <producir>
Tipo de evento: AcciónClase semántica emparentada: <lanzar>Gradación: intensidad (débilmente o fuertemente), cantidad (abundantemente o en
poca cantidad) y frecuencia (a menudo).
<producir:luz><producir:luz:elementos meteorológicos>
Esp. brillar, brotar, centellear, chispear, cintilar, dar, despuntar, destellar, fulgurar, horadar, iluminar, impresionar, insolar, inundar, irradiar, lucir, llamear, nacer, pasar, prender, reflejar, relampaguear, resplandecer, rielar, sobreexponer, surgir, tamizar, titilar, vacilar.
Fr. allumer, braisiller, brasiller, éclairer , éclore, embraser, étinceler, flamboyer, frapper, fulgurer fuser,, illuminer, impressionner, inonder, insoler, irradier, jaillir, luire, miroiter, passer, poudroyer, rayonner, reflamboyer , resplendir, scintiller, sous-exposer, surexposer, tamiser, trouer, vaciller
N0 <Inc:elementos meteorológicos>, <Inc:astros>, <Inc:objetos reflectantes>
N1 <Loc:accidentes geográficos:aguas>, < Loc:firmamento>.<producir:luz:pc>
Esp. arder, brillar, centellear, chispear, cintilar, destellar, irradiar, llamear, resplandecer, titilar.
Fr. briller, éclater, étinceler, flamber, flamboyer, luire, pétiller, rayonner.N0 <Abst:estados positivos> <Abst:estados negativos>N1 <Hum:pc:ojos>, <Hum:pc:cara>
<producir:luz:color>Esp. Arrebolar, brillar, clarear, deslucirse, deslumbrar, iluminar, incendiar,
insaturado, irisar, irradiar, lavar, oscurecer, palidecer, relucir, saturar, solear.Fr. blinquer, cendrer (ê), délaver (ê), éclabousser, emboire (ê) enflammer, foncer (ê),
incendier, insaturer, iriser, laver, passer, rayonner, rebriller, saturer.N0 <Inc:luz>, <Inc:astros>N1 <Loc>, <Inc>, <Inc:objetos reflectantes>
<producir:luz:color:vestir>Esp. brillar, iluminar, destellar, centellear, cintilar, rutilar.Fr. éclairer, étinceler, rutiler, scintillerN0 <Inc:objetos reflectantes>N1 <Inc:ropas>
< producir:luz: aparatos luminosos+objetos reflectantes>Esp. Alumbrar, brillar, destellar, titilar, centellear, encender, parpadear,
refulgir, relucir.
31
Taula 4 Caracterització de les classes semàntiques de <producir>
Fr. Briller, brilloter, brûler, chatoyer, clignoter, éclairer, effulger, fluorescer, luire, reluire.
N0 Hum, <Inc:aparatos luminosos >, <Inc:objetos reflectantes>, <Inc:luz>N2 <Abst:higiene>
<producir:materia><producir:materia:elementos meteorológicos>
Esp. Aneblarse, anieblarse, caer, calar, mojar, deshelar, escarchar, granizar, grisear, helar, pelar, llover, lloviznar, hacer, nevar, neviscar, reflotar, retumbar, rociar, soplar, ventear.
Fr. Brouillarder, brouillasser, bruiner, brumasser, brumer, cailler, crachiner, dégeler, déglacer, dracher, faire, floconner, flotter, frimasser, geler, givrer, glacer, grêlasser, grêler, grésiller, grisailler, lancequiner, lansquiner, mouillasser, neigeasser, neigeoter, neiger, pincer, pleuvasser, pleuviner, pleuvioter, pleuvocher, pleuvoir, pleuvoter, pluviner, reflotter, regeler, reglacer, regrêler, regronder, reneiger, repleuvoir, repleuvoter, retomber, reventer, rosoyer, souffler, tomber, vaser, venter, verglacer.
N0 ØN1 <elementos meteorológicos>
<producir:materia:pc:segregaciones corporales>Esp. arrojar, babear, cagar, defecar, descargar, desembuchar, devolver, echar, eliminar,
escupir, escupitinear, espurrear, esputar, evacuar, excretar, expectorar, expirar, exudar, eyacular, lagrimear, llorar, lloriquear, mear, orinar, salivar, sangrar, sangrar, secretar, segregar, sonar, soplar, sudar, transpirar, vomitar
Fr. Baver, bavoter, caguer, chier, cracher, cracher, crachoter, crachouiller, débourrer, décharger, décocter, déféquer, déflaquer, dégobiller, dégueuler, déponner, éjaculer, éliminer, évacuer, excrémenter, excréter, expectorer, expirer, exsuder, flaquer, foirer, fuser, gerber, glavioter, glaviotter, graillonner, juter, lancecailler, lancequiner, lansquiner, larmoyer, molarder, mollarder, moucher, moucher, mouscailler, pisser, pissoter, pissouiller, pleurer, postillonner, recracher, réexpirer, remoucher, renarder, rendre, repisser, ressaigner, retranspirer, revomir, rondiner, saigner, saliver, sécréter, souffler, suer, transpirer, uriner, vomir.
N0 Hum, AnlN1 <Inc:segregaciones corporales>N2 <Hum:pc>N3 <Loc>
<producir:olor >Esp. apestar, aromatizar, atufar, desprender, emanar, envolver, flotar, perfumar, oler.Fr. bouchonner, chelinguer, dégager, développer, effluver, émaner, embaumer,
empester, empoisonner, exhaler, flotter, graillonner, odorer, parfumer, schmecter, sentir.
N0 Hum, <Veg>N1 <Abst:olores>, Hum, <Inc>
<producir:olor:pc:segregaciones corporales>Esp. Apestar, atufar, oler, pudir.Fr. chlinguer, chocotter, cocoter, cocotter, cogner, cognoter, coincer, cornancher,
32
Taula 4 Caracterització de les classes semàntiques de <producir>
emboucaner, fleurer, foisonner, fouetter, mouetter, plomber, póquer, puer, refouler, renifler, repousser, rougnotter, schelinguer, schlinguer, schlipoter, taper, tapoter, troufigner, trouilloter.
N0 Hum, <Veg>N1 <Abst:olores>, Hum, <Inc>
<producir:sonido><producir:sonido:alimentos>
Esp. crepitar, chisporrotear, descrepitar.Fr. décrépiter, grésiller, pétouiller.N0 <Inc:alimentos>, <Inc:grasas>N1 <Abst:calor>
<producir:sonido:aparatos>Esp. Ahogar, apagar, chillar,chirriar, chisporrotear, cubrir, emitir, hipar,
petardear, picar, pitar, rascar, resonar, resonar, retumbar, ronronear, rugir, sonar, vibrar, tintinear, tocar, toser, traquetear, zumbar.
Fr. Bourdonner, brondir, chanter, cliqueter, cogner, couvrir, cracher, émettre, ferrailler, glapir, frotter, gratter, hoqueter, pétarader, pleurer, résonner, retentir, retousser, ronfler, ronronner, siréner, sonner, tictacquer, tictaquer, tintinnabuler, tocsiner, tousser, vibrer, vrombir.
N0 <Inc.aparatos mecánicos>, <Inc.aparatos eléctricos>, <Inc.aparatos sonoros>
<producir:sonido:cantar>Esp. Animar, acompasar, cantar, canturrear, desentonar, entonar, escandir, medir,
modular, rapear, salmodiar, silbar, solfear, tararear.Fr. Brioler, chanter, chantonner, détonner, entonner, fredonner, gouailler, goualer,
grisoler, moduler, psalmodier, raper, rechanter, rechantonner, refredonner, rossignoler, scander, siffler, siffloter, solfier, solmifier. solmiser, ténoriser.
N0 HumN1 <Abst:canción>
<producir:sonido:elementos meteorológicos>Esp. Chapotear, atronar, bramar, gemir, maullar, resonar, retumbar, romper, rugir,
silbar, sonar, tronar.Fr. Clapoter, gémir, gronder, hurler, miauler, mugir, pleurer, ponctuer, retentir,
rouler, rugir, tonner.N0 <Inc:elementos meteorológicos>
<producir:sonido:explotar>Esp. crepitar, estallar, deflagrar, detonar, explotar.Fr. cogner, crépiter, déflagrer, détoner, fulminerN0 <Inc:explosivos>, <Inc:armas>
<producir:sonido:golpear>Esp. ahogar, amortiguar, batir, claquear, chirriar, crujir, golpear, golpetear, rechinar,
resonar, silbar, silenciar, taconear, zumbar.Fr. battre, bruire, bruisser, chuinter, claquer, clinquer, couine, crier, crisser, étouffer,
frapper, froufrouter, grincer, ouater, sonner.N0 <Inc:banderas>, <Inc:ropas>, <Inc:puertas>,<Inc:ventanas>, <Inc:piedras>
33
Taula 4 Caracterització de les classes semàntiques de <producir>
<producir:sonido:golpear:llamar >Esp. Ronronear, batir, golpear, golpear, llamar;golpear, repiquetear, tamborilear,
tocar, zumbar.Fr. Bourdonner, carillonner, cogner, frapper, gratter, heurter, loqueter, recogner,
refrapper, resonner, sonner, tambouriner, taper, taper, toquer.N0 HumN1 <Inc:puertas>,<Inc:ventanas>
<producir:sonido:grito animal>Esp. Aullar, bramar, arruar, arrullar, aullar, balar, balbucear, barritar, berrear,
bramar, bufar, cacarear, cantar, charlotear, chillar;gañir, chirriar, cloquear, cotorrear, cotorrear;, croar, crotorar, cuchichiar, encrestarse, estridular, gañir, gemir, gorjear, grajear, graznar, gritar, gruñir, hablar, ladrar, maullar, mugir, parlotear, parpar, piar, piar, piñonear, rebuznar, rechinar, relinchar, ronronear, rugir, silbar, ulular, urajear, zumbar.
Fr. Aboyer, aboyer, babiller, baréter, barrir, bégueter, bêler, bêler, bêlotter, beugler, blatérer, bombiller, boubouler, bourdonner, braire, braire, bramer, bramer, cacaber, cacarder, cajoler, cancaner, canqueter, caqueter, caracouler, carcailler, chicoter, chucheter, chuinter, clabauder, clapir, claqueter, clatir, coasser, coqueliner coqueriquer, corner, coucouer, coucouler, couiner, courcailler, crailler, craquer, craqueter, crételer, criailler, crier, croasser, crôler, crouler, feuler, frouer, gazouiller, gazouiller, gémir, glapir, glatir, glottorer, glouglouter, glousser, grailler, grésiller, gringoter, gringotter, grisoller, grogner, grogner, grognonner, grommeler, gronder, grouiner, hennir, hennir, hogner, hôler, huer, huir, hululer, hurler, jaboter, jacasser, japper, jargauder, jargonner, jaser, margauder, margoter, margotter, meugler, miauler, mugir, mugir, nasiller, parler, pépier, piailler, piauler, piotter, pipier, pupuler, rabâcher, raire, ramager, rappeler, rauquer, réer, renâcler, ronronner, roucouler, rugir, siffler, strider, striduler, trisser, trompeter, ululer.
N0 Anl<producir:sonido:grito humano>
Esp. agitarse, agudizar, alborotar, atronar, barbotear, berrear, chillar, dominar, ganguear, gemir, gimotear, gorgoritear, gorjear, gritar, hablar, llorar, nasalizar, pitar, quejarse, revolver, silbar, sollozar, suspirar, trinar, ulular, ulular, vibrar, vocalizar, vocear, vociferar.
Fr. Babiller, bahuter, beugler, brailler, chahuter, charivariser, crier, dominer, geindre, gemir, glapir, gueuler, hululer, hurler, miauler, nasiller, parler, piailler, pleurer, recrier, repleurer, resiffler, sangloter, soupirer, strider, tapager, tintamarrer, tumultuer, ululer, vagir.
N0 HumN1 Hum
<producir:sonido:grito humano:cantar>Esp. gorgoritear, gorjear, trinar, vibrar, vocalizar.Fr. iodler, iouler, jodler, roulader, triller, vibrer, vocaliser, yodler,
youyouter.N0 HumN1 <Abst:canción>
<producir:sonido:instrumentos musicales>Esp. aporrear, rascar, silbtar, pitar, tañer, teclear, golpetear, tocar, trompetear.
34
Taula 4 Caracterització de les classes semàntiques de <producir>
Fr. bandonéoner, battre, bugler, claironner, cornemuser, corner, corneter, cymbaler, donner, fifrer, flûter, gratter, grelotter, grilloter, guitariser, jazzer, jouer, lyrer, pianoter, racler, rejouer, rendre, siffler, sonner, souffler, tambouriner, tapoter, trompeter,vieller, violoner.
N0 HumN1 <Inc:instrumentos musicales>
<producir:sonido:líquidos>Esp. borbotar, gorjear, chapotear, gorgotear, murmurar.Fr. flicflaquer, gargouiller, gazouiller, glouglouter, murmurer.N0 <Inc:líquidos>
<producir:sonido:pc>Esp. aplaudir, aspirar, carraspear, crujir, curruscar, cuscurrear, eructar, estornudar,
inhalar, jadear, pedirse, peerse, petar, pitar, protestar, rascar, regoldar, roncar, rotar, taconear, toser, ventosear, zumbar.
Fr. ahaner, anhéler, applaudir, bourdonner, claquer, cloquer, croustiller, éructer , éternuer, galocher, gargouiller, gratter, loufer, péter, protester, prouter, râler, râloter, renifler, repéter, ronfler, ronfloter, ronflotter, roter, saboter, siffler, tinter, tousser, vesser.
N0 <Hum:pc><producir:sonido:vegetales>
Esp. castañear, chisporrotear, crepitar, crepitar, crujir, estremecerse, temblar.Fr. craquer, craqueter, croquer, frémir, pétiller.N0 <Veg>, <Veg:maderas>
35
5.3.2 Verbs <percibir:sentidos>
Taula 5 Caracterización de las clases semánticas de <percibir>
Tipo de evento: AcciónClase semántica emparentada: <aprehender>.Significaciones: evaluativa gradativa de la calidad: paladear, saborear; evaluativa:
probar, catar.
<percibir:sentidos:gusto>Esp. catar, chuperretear, chupetear, chupar, degustar, libar, paladear; probar,
saborear, tastar.Fr. déguster, goûter, goûter, préliber, regoûter, suçoter, téter.N0 <Hum>, <Anl>N1 <Inc:bebidas>, <Inc:comidas>, < Inc:bebidas:vinos+aguas>
<percibir:sentidos:oído>Esp. atrapar, auscultar, coger, desoír, enganchar, escuchar, oír, percibir,
pillar, sentir.Fr. accrocher, attraper, auditionner, ausculter, clocher, écouter, entendre,
esgourder, inentendre, ouïr, réauditionner, réécouter, réentendre, saisir.N0 <Hum>, <Anl>N1 <Abst:sonidos>, <Inc:elementos sonoros>
<percibir:sentidos:olfato>Esp. aspirar, husmear, olfatear, oler; oliscar, olisquear, percibir, rastrear, respirar.Fr. fairer, humer, odorer, percevoir, priser, renifler, resentir, respirer, sentir, renifler.N0 <Anl>, <Hum>N1 <Abst:olores>, <Inc:elementos olorosos>, <Anl>
<percibir:sentidos:tacto>Esp. acariciar, amasar, besar, besuquear, besucar, chapurrear, chupar, componer,
comprimir, cosquillear, frotar, lamer, magrear, manosear, masajear, mascar, masticar, masturbar, modelar, morder, palpar, pasar, pisar, prensar, rascar, relamer, restregar, rozar;acariciar, sobar, tantear, tocar, toquetearse, tentar, triturar.
Fr. astiquer, fellationner, fouler, frôler, gamahucher, glottiner, griffer, masturber, pétrir, pignoler, réembrasser, rembrasser, repalper, repasser, repétrir, retâter, retriturer, spatuler, sucer, tâter, tâter, titiller, toucher, toucher, tripotailler, tripoter, tripoter, triturer.
N0 <Hum:manos>, <Hum:boca>,<Hum:lengua>,<Hum:dientes>,<Hum:pies>,<Anl> N1 <Inc:comidas> <Hum:pc> <Hum:pc:boca> <Hum:pc:dedos> <Hum:pc:genitales>
<Anl> <Inc> <Inc:materias modelables>N2 con <Inc>
<percibir:sentidos:vista>Esp. acechar, adivinar, apercibir, bornear, comprobar, compulsar, contemplar,
controlar, cucar, descubrir, discernir, distinguir, divisar, entrever, desojarse, despestañarse, dirigir, escrutar, escudriñar, fijar, guiñar, guipar, guiznar, inspeccionar, localizar, mirar, notar, observar, otear, percibir, pispar, reconocer, recorrer, registrar, reconocer, remirar, resaltar, rever, revisar, supervisar, ver,
36
verificarse, vigilar, visitar.Fr. apercevoir, autovérifier, aviser, compulser, contempler, contrôler, découvrir,
défrimousser, détrancher, détroncher, deviner, dévisager, discerner, distinguer, entrapercevoir, entr'apercevoir, entrevoir, filtrer, fixer, fouiller, frimer, frimousser, invérifier, mater, mirer, oeillader, palper, parcourir, percevoir, piger, réapercevoir, rebouiser, reconnaître, recontempler, redévisager, rediscerner, refiltrer, regarder, réinspecter, reluquer, remarquer, repérer, revoir, scruter, suivre, superviser, surveiller, trombiner, viser, visiter, voir, voir, zieuter, zyeuter.
N0 <Anl>, <Hum>N1 <Anl>, <Hum>, <Inc>,<Veg>, <Loc>
37
5.4 Llistat de les classes semàntiques de verbs del francès i de
l’espanyol
Una recapitulació de les classes apuntades fins al moment es pot
llegir a la que oferim a continuació
Taula 6 Llistat de les classes semàntiques de verbs del francès i de l’espanyol
<producir>
1. <producir:luz:>1.1. <producir:luz:elementos meteorológicos>1.2. <producir:luz:pc>1.3. <producir:luz:color>1.4. <producir:luz:color:vestir>1.5. <producir:luz: aparatos luminosos+objetos reflectantes>2. . <producir:materia: 2. 1. <producir:materia: elementos meteorológicos>2.2. <producir:materia:pc:segregaciones corporales>3. <producir:olor>3.1. <producir:olor:pc:segregaciones corporales>4. <producir:sonido>4.1. <producir:sonido:alimentos>4.2. <producir:sonido:aparatos>4.3. <producir:sonido:cantar>4.4. <producir:sonido:elementos meteorológicos>4.5. <producir:sonido:explotar>4.6. <producir:sonido:golpear>4.7. <producir:sonido:golpear:llamar >4.8. <producir:sonido:grito animal>4.9. <producir:sonido:grito humano>4.10 <producir:sonido:grito humano:cantar>4.11. <producir:sonido:instrumentos musicales>4.12. <producir:sonido:líquidos>4.13. <producir:sonido:pc>4.14. <producir:sonido:vegetales>
38
<percibir:sentidos>
<percibir:sentidos:gusto><percibir:sentidos:oído><percibir:sentidos:olfato><percibir:sentidos:tacto>4.1. <percibir:sentidos:boca>4.2. <percibir:sentidos:tacto:boca:sexo>4.3. <percibir:sentidos:taco:dientes+golpear>4.4. <percibir:sentidos:tacto:lengua>4.5. <percibir:sentidos:tacto:lengua:sexo>4.6. <percibir:sentidos:tacto:manos>4.7. <percibir:sentidos:tacto:manos:sexo>4.8. <percibir:sentidos:tacto:uñas>
<percibir:sentidos:vista><percibir:sentidos:vista:general ><percibir:sentidos:vista:buscar> <percibir:sentidos:vista:lejanía>.<percibir:sentidos:vista:dirigir><percibir:sentidos:vista:confusamente> <percibir:sentidos:vista:sin detenimiento> <percibir:sentidos:vista:con detenimiento><percibir:sentidos:vista:interesarse><percibir:sentidos:vista:descubrir><percibir:sentidos:vista:distinguir><percibir:sentidos:vista:recorrer><percibir:sentidos:vista:disimular><percibir:sentidos:vista:examinar><percibir:sentidos:vista:gesto><percibir:sentidos:vista:reiterar><percibir:sentidos:vista:causar>
5.5 Verbs del francès i de l’espanyol de les subclasses
<aprehender>, <valorar> i <:volar>
Per a finalitzar aquest capítol i tal com vam anunciar a §27
Para finalizar este capítulo y tal y como anunciamos en §5.1 enunciamos las
subclases de la clase mayor <aprehender> y de la clase mayor <valorar>, y las
39
clases mayores en las que participar la subclase <volar>. Dejaremos, sin embargo,
el anális de dichas clases para trabajos futuros.
Taula 7 Clases <aprehender>, <valorar> y <:volar>
<aprehender>
<aprehender:adquirir><aprehender: alquilar><aprehender: cerrar><aprehender:colectar><aprehender:cortar> <aprehender:demandar><aprehender:evitar><aprehender:esconder><aprehender:impedir><aprehender:impedir+cerrar><aprehender:pagar><aprehender:quitar><aprehender:recibir><aprehender:robar>
<valorar
<valorar><<valorar:leyes>valorar:igualar> <valorar:dinero> <valorar+examinar> <valorar:medir:precio> <valorar:medir:sonido> <valorar:medir:volumen> <valorar:medir:largura> <valorar:medir:peso><valorar:medir:altura> <valorar:medir:número> <valorar:medir:velocidad> <valorar:medir +vestir:largura> <valorar:medir+vestir: largura><valorar+sentir> <moverse+valorar:subir ><moverse+valorar:bajar> <moverse+valorar:subir+bajar> <moverse+valorar:subir> <moverse+valorar:bajar:dinero>
<:volar><causar:ir:volar> <causar:salir:volar><dotar:volar><ir:volar><ir+descender:volar
<valorar:volar><moverse:volar><salir:volar><situar:volar><soltar:volar>
40
6 FUNCIONS LÈXIQUES DELS VERBS COL·LOCATIUS
6.1 Què és una col·locació lèxica?
Com que moltes vegades més val un exemple que mil explicacions, reproduïm
la caracterització que dóna el Diccionario de colocaciones del español de
col·locació lèxica:
Exemple 6
Un hablante de español podrá reconocer la extrañeza del siguiente texto:
A Juan le introdujeron ganas de salir. Cuando llegó a la calle, albergó un chasco porque vio
que llovía. Continuó andando porque sus ganas eran mortales.
La combinación *introducir ganas no existe en español, pero sí entrar ganas; lo mismo ocurre
con *albergar un chasco. En español, albergamos esperanzas e incluso odios, pero no chascos.
Estos, los tenemos o nos los llevamos. Todas estas combinaciones son colocaciones del español .
(Diccionario de colocaciones del español)
6.2 Funcions lèxiques col·locatives
En paraules de Mel’čuk et ali (1995: 125 i ss)):
Exemple 7
La fonction lexicale sert au choix de cooccurrents lexicalement contraints, pas déterminés par
leur sémantisme ni par leurs propriétés syntaxiques.
Nous appelons fonction lexicale standard [FL] une fonction f qui associe à une lexie L un
ensemble de lexies f(L) tel que les quatre conditions soient stisfaites :
41
1.Pour toute paire de lexies L1 et L2, les lexies f(L1) et f(L2) montrent des relations sémantico-
syntaxiques (presque) identiques à ces lexies :
‘f(L1)’ ‘f(L2)’
------- ≈ --------
‘(L1)’ ‘ (L2)’
2.En règle générale, f(L1) et f(L2) sont différents : f(L1) # f(L2).
3.La fonction’f’ est un nombre élévé d’arguments (=de mots-clés). [En d’autres mots, les sens’f’
est très abstrait et très général et s’applique à beaucoup d’autres sens. +
4.La fonction f a un nombre élevé d’éléments dans sa valeur (= d’expressions).
Per exemple, f(mots-clé) =valeur ; o el que és el mateix Magn(pleurer)
=comme une madeleine
A continuació oferim un llistat alfabètic (recollit per Margarita Alonso Ramos)
de totes les col·locacions en què podem entrar a formar part les unitats lèxiques
d’una llengua, de qualsevol llegua, ja que la noció de funció lèxica és un universal
lingüístic.
1. A0: adjetivo derivado A0(derecho) = jurídico2. Ai: atributo típico del i-ésimo actante A1(amar) = enamorado A2(amar) = amado3. Ablei : 'tal que puede...'; 'tal que puede ser ..-do' Able1(envidia) = envidioso Able2(envidia) = envidiable4. Adv0 : adverbio derivado Adv0(útil) = útilmente5. Advi: adverbio típico del i-ésimo actante Adv1(andar) = a pie6. Anti, Anticomp: antónimo y antónimo complementario
42
Anti(alegría) = tristeza Anticomp(vivo) = muerto7. Bon: 'bueno' Bon(alimentación) = sana8. Cap: 'jefe de' Cap(facultad) = decano9. Caus : 'causar'CausOper1(rebelión)=instigar [a N a la ~]CausFunc0(calumnia)=levantar10. Centr: 'centro de'Centr(ciudad) = corazón 11. Cont: 'continuar' ContOper1(silencio)= guardarContFunc0(creencia)=perdurar12. Contr: lexema contrastivo Contr(sonrisas) = lágrimas13. Convijk: conversivo Conv312(dar) = recibir14. Culm: 'culminación de' Culm(belleza) = apogeo15. Degrad: 'estropearse' Degrad(leche) = cortarse16. Epit : epíteto Epit(océano) = inmenso17. Excess: 'funcionar de una manera excesiva' Excess(corazón) = palpitar18. Facti: 'realizarse', 'llevarse a cabo' Fact0(sueño) = cumplirseFact1(enfermedad) = matar[a N]19. Figur: metáfora Figur(pasión) = llama [de la ~]20. Fin: 'cesar'FinOper1(ganas) = perder[las~]FinFunc1(ganas) = pasarse [a N]21. Funci: verbo semánticamente vacío que toma C como sujeto gramatical e i como su primer
complemento Func0(silencio) = reinarFunc1(enfermedad) = aquejar [a N]22. Gener: lexema genérico que se combina con C Gener(alegría) = sentimiento [de alegría]23. Generp: lexema genérico que no se combina con C Generp(rosa) = flor24. Germ: 'germen de'Germ(discordia) = semilla [de la discordia] 25. Imper: exclamación de orden o ruego Imper(disparar) = ¡Fuego!26. Involv: 'C actúa sobre un objeto' Involv(sol) = bañar [los campos] Involv(sol) = dar [en una calle]27. Incep: 'comenzar' IncepOper1(amistad)= entablar IncepFunc0(sesión) = abrirse28. Instr: 'por medio de' Instr(mano) = a [~]29. Laborij: verbo semánticamente vacío que toma i como sujeto gramatical, j como primer
complemento y C como segundo complemento Labor12(préstamo) = dar [N en préstamo]
43
Labor32(préstamo) = recibir [N en préstamo]30. Labrealij: 'realizar', 'llevar a cabo' Labreal12(memoria) = guardar [N en la memoria] Labreal31(precio) = comprar [N a un precio]31. Liqu: 'liquidar'LiquFunc0(sospecha)= disiparLiqu1Real2(memoria)= borrar [N de la memoria]32. Locin/ab/ad: 'encontrándose en', 'desplazándose de','desplazándose hacia' Locin(dictadura) = bajo [la ~] Locab(1884) = desde [~] Locad(norte) = cara [el ~]33. Magn: 'muy', 'intenso' Magn(error) = craso Magn(llorar) = como una Magdalena34. Manif: 'C se manifiesta en' Manif(cansancio) = acusarse [en su cara]35. Minus: 'menos' IncepPredMinus(viento)= amainar36. Mult: 'conjunto de' Mult(perro)= jauría37. Nocer: 'C perjudica'Nocer1(poder) = corromper [N]38. Obstr: 'funcionar con dificultad' Obstr(respiración) = faltar39. Operi: verbo semánticamente vacío que toma i como sujeto gramatical y C como primer
complemento Oper1(consejo) = dar Oper3(consejo) = recibir40. Pejor: 'peor' CausPredPejor(fiesta)= aguar41. Perf : 'haber completado el proceso' S1Perf(casarse) = esposo42. Perm : 'permitir' Perm1Fact0(pereza) = abandonarse [a la pereza] PermFunc0(crimen) = tolerar [el crimen] 43. Plus : 'más' LiquPredPlus(epidemia) = detener44. Pos2 : estimación positiva del segundo actante de C Pos2(crítica) = favorable45. Pred : verbalizador PredAble2(respeto) = merecer [el respeto] 46. Propt: 'a causa de' Propt(miedo) = de [~]47. Prox : 'estar a punto de' ProxOper1(desesperación) = estar al borde [de la~]48. Quali: 'tal que está predispuesto a', 'tal que está predispuesto a ser -do' Qual1(ayudar) = servicial Qual2(ayudar) = necesitado49. Reali : 'realizar', 'llevar a cabo' Real1(promesa) = cumplir Real2(tentación) = rendirse [a la tentación] 50. Result: 'estado que resulta de la compleción de un proceso' Result(aprender) = saber51. S0: nombre derivado S0(comprar) = compra52. Si: nombre típico del i-ésimo actante S1(deuda) = deudor S2(deuda) = acreedor53. Sinstr : nombre del instrumento
44
Sinstr(pintar) = pincel54. Smed : nombre del medio Smed(salar) = sal55. Sloc : nombre del lugar Sloc(torear) = coso56. Sympt
Hem d’assenyalar que les FFLL prenen noms llatins: Locus, Magnus, Operare, ...
6.3 Verbs col·locatius
De totes les FFLL, les que més tenen a veure amb els verbs són les que
presentem en la següent taula:
Taula 8 Les funcions lèxiques verbals
La veu : Func Oper LaborFunc0 Func0(modification)=s’effectuer, vientFunc1 (modification)=vient, émane
La modification des statuts vient de l’AssembléeFunc2 (modification)=concerner
La modification de l’Assemblée concerne les statutsOper1 (modification)=apporter
L’Assemblée apporte une modification des statusOper2 (modification)=subir apporter
Les status subissent une modification de la part de l’AsLabor12 (modification)=soumettre à
L’Assemblée soumet les statuts à une modificationLabor21 (Verfügung)=stehen
Zwei Bücher stehen Luc zur VerfügungLa realització : Real Fact Labreal
Fact0 Fact0(film)=est affiché Ce film est à l’affiché à l’Odéon
Fact2 Fact1(ordre)= enjoindre/prescrire L’ ordre de Luc enjoint/prescrità Max
Real1 Real1(peine)=imposer Luc impose une peine à MaxReal2 Real2(peine)=purger
Real2(ordre)=exécuter Max exécute/obéit l’ ordre de LucLabreal12
Labreal21
Les fases : Incep Fin ContIncep (domir)= s’endormir
IncepOper1(suprématie) = arriverFin (dormir)= se revéiller ;
FinOper1(suprématie) =perdre ; FinFunc0 (vent)= se calmerCont ContOper1(suprématie) =conserver, garder ContOper2(tire)
=rester ContOper1(suprématie) =maintenirLa causativitat : Caus Liqu Perm
45
Caus CausFunc0(difficulté) = créer, poserCausOper1(désespoir) =réduire, jeter, frapperCaus2Func2(attention) =accaparer
Liqu LiquFunc2(attention) =détournerPerm Perm1Fact0colère) =s’abandonnerPred IncepPredMinus(joie)=faiblit ; IncepPredMinus(vent)= se
calmer ; IncepPredPlus(joie)= grandit‘verbalisateur dels FL adjectivales’. Expriment les degrés de comparaison.
Produissent le plus souvent un verbe signifiant ‘devenir plu/moins Magn.
Cadascú dels quatre blocs en què estan dividits admeten combinar-se entre sí,
de tal manera que en resulten funcions lèxiques complexes, tal i com es pot veure
en la mateixa Taula 8 Les funcions lèxiques verbals.
46
Ens detindrem ara en l’aclariment de les FFLL corresponents a Func, Oper i
Labor
Taula 9 Les funcions lèxiques verbales Func, Oper i Labor
activa passiva o conversivaFunc
N0 predicatiu
Func1(modification)=vient, émanemodification (Assemblée, statuts)
La modification des status provient de l’Assemblée.
Las ganas de fumar atrapan a Pepe.
Func2(modification)=concerner
La modification de l’Assemblée status concerne les statuts.La sospecha de la policía cae sobre Pepe.
OperN1 predicatiu
Oper1(modification)=apporter
L’assemblée apporte une modification des statuts.Pepe se queda con las ganas de fumar.Pepe siente ganas de fumar.
Oper2(modification)=subir
Les statuts subissent une modification de la part de l’Assemblée.María tienen el cariño de Pepe.El libro cayó en el olvido.
LaborN2 predicatiu
Labor12(modification)=soumettre à
L’Assemblée soumet les statuts à une modification.Pepe pone la sala en orden.
Pepe da un libro en préstamo a María.
Labor32(préstamo)=tomar, recibir
María recibe un libro en préstamo de Pepe.
47
Les abreviacions de N0, N1 i N2 corresponen al primer (subjecte), segon (objecte
directe o complement de règim) i tercer complement (objecte indirecte o altres) del
verb, Func, Oper i Labor prenen noms diferents perquè el nom predicatiu que
acompanya el verb col·locatiu ocupa en cadascú dels casos aquestes tres posicions,
respectivament. En la bibliografia, a aquests verbs col·locatius també se’ls anomena
verbs de suport, verbes support, verbos de soporte, verbos de apoyo, light verbs,...
Perquè suporten o recolzen gramaticalment el nom predicatiu que els acompanyen
per tal que aquest pugui inserir-se en una oració gramatical.
Per la seva banda, tots els noms marcats com a Abst són predicatius i, de tant en
tant, hi ha alguns Conc que també ho podem ser. La predicativitat implica
l’existència d’actants (subjecte,X,; i complements, Y, Z i W) dins l’esquema de
règim de la unitat lèxica en qüestió.
Exemple 8X menja Y = En Pep menja pomes
L’oblit de X de Y = L’oblit d’en Pep del llibre
En l’Exemple 8 menja i oblit són unitats lèxiques predicatives, ja que tenen la
capacitat de tenir actants.
Com es pot deduir de tota aquesta informació, les combinacions en què podem
entrar a formar part els verbs col locatius són molt i molt nombroses, raó per la qual
nosaltres ens hem restringit a assenyalar alguns verbs incoatius (Incep) en el nostre
Diccionari francès- espanyol de verbs..
48
6.4 Verbs Incep del francès i de l’espanyol
La fase es defineix com una categoria en què els elements especifiquen la part
temporal del fet descrit en qüestió, partint que les fases poden ser descrites segons
els valors ‘neutre’, ‘incoatiu’, ‘continuatiu i ‘cessatiu’. Es tracta, per tant, d’una
categoria que té a veure amb els fets en sí mateixos i que distingeix la qualitat
d’aquests fets en relació amb la fase del llur desenvolupament. Per la seva banda,
en termes de funcions lèxiques, la significació ‘incoativa’ correspon a la funció
lèxica Incep; la significació ‘continuativa’ a la funció Cont; i la significació
‘cessativa’ a la funció Fin. 2 Veiem les caracteritzacions de cadascuna de les
significacions o funcions lèxiques:
Exemple 9‘incoativa’ = ‘començar a participar en un fet’.
‘continuativa’ = ‘continuar participant en un fet’ = ‘no cessar de participar’.
‘cessativa’ = ‘cessar de participar en un fet’ = ‘començar a no participar en un fet’.
D’altra banda, la significació que transmet la fase apareix sempre adossada a
altre verb, és a dir, ‘entablar una conversación’ és , en realitat, ‘començar a realitzar
una conversa’; ‘despertar-se’ és ‘cessar de dormir’; ‘adormir-se’ és ‘començar a
dormir’. Per tant, incideixen i especifiques la fase en què es troba el fet nuclear i
del que no tenen participació actancial (participació de complements). Si recorrem
a la formulació de les FFLL, observarem que apareixen en combinació amb d’altres
FFLL:
2 De fet, en la bibliografia els termes de incoatiu, inceptiu i ingressiu apareixen indistintament amb el mateix referent.
49
Exemple 10IncepOper1(forma)= tomar [ART~].
FinFunc0(viento)=levantarse.
ContOper1(influencia)=mantener [ART~].
Com que Incep no posseeix estructura actancial pròpia, les FFLL que es
refereixen a la fase han de recolzar-se per força en d’altres FFLL amb estructura
actancial, és a dir, que puguin tenir complements, i aquestes són Func, Oper i
Labreal, tal i com hem vist en el §6.3.
Fins ara, hem registrat 1212 unitats lèxiques corresponents a verbs col·locatius
-que es combinen, per tant, amb noms predicatius- i que configuren una FL Incep,
tota aquesta informació figura en el Diccionari francès- espanyol de verbs, que es
pot consultar en el CD adjunt.
50
7 ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES PER L’ENSENYAMENT APRENENTATGE DELS VERBS COL·LOCATIUS
7.1 Criteris i propostes
Si som coherents amb el discurs de les pàgines anteriors, el primer criteri
imprescindible ha de ser per força l’adequació metodològica entre la didàctica i la
teoria lingüística de la qual ens servim. Partint de la Teoria Sentit - Text, direm
que, per a nosaltres, el primordial és treballar a partir del sentit i prioritzar la
producció en lloc de la comprensió. És a dir, crear models de diccionaris
pedagògics que ajudin l’usuari a saber codificar lingüísticament el sentit del que
vol expressar. No obstant, la tasca no és gens fàcil, com es pot comprovar en els
molts i molts diccionaris encarats a l’aprenentatge de les llengües que dificulten
enormement aquesta tasca. Per exemple, si un estranger sap com es diu passeig en
francès i vol expressar el sentit de ‘portar a terme l’acció del passeig’; a partir de la
consulta d’alguns diccionaris, li pot resultat molt difícil arribar a la conclusió que el
verb que ha de fer servir és faire; i el mateix serveix per a un francès que sap dir
paseo però que no pot arribar a l’expressió de dar un paseo només consultant els
diccionaris. Per tant, un diccionari ha de proporcionar la informació i les estratègies
adequades per a la codificació del sentit.
Construirem les nostres propostes a partir de tres eixos:
• Focalització en les bases.
• Atenció als diferents sentits d’una base.
51
• Precisió de la sintaxi.
Pel que fa a la focalització en les bases de la locució col·locativa, la informació
que proporcioni un diccionari ha de partir de la base, és a dir, en la locució
granjearse la amistad, és a partir de amistad que s’ha de descriure els verbs
col·locatius possibles: brindar, conquistar, cuajar, empañarse, entablar, estrechar,
fraguar, ... i triar-ne l’adequat segons el sentit desitjat. No serveix de res introduir
tota aquesta informació en la entrada del verb col·locatiu, ja que amb cada base el
sentir pot ser diferent. D’altra banda, els exercicis han d’estar orientats vers el
col·locatiu, és a dir, si es tracta d’un exercici de forats, la distribució hauria de ser
com segueix:
Exemple 11
a. El otro día, Pepe y María recordaban cómo .......... su amistad hace ya más de veinte años.
b. Marie voulait ...... la peine de Pierre d’après la mort de son fils, c’est pour cela qu’elle
écoutait attentivement ses paroles.
D’aquesta manera, a partir de amistad i de peine és possible buscar els verbs
col·locatius adients, en aquest cas, entablaron i soulager o apaiser, respectivament.
En segon lloc, tampoc s’ha d’oblidar fer atenció als diferents sentits d’una base,
ja que molt sovint, el verb col·locatiu també varia (cf. Alonso Ramos, 2001).
Veiem, per exemple, les diferències en la lexia del francès PEINE, segons el seu
sentit, emprearem uns verbs o uns altres, tal i com mostra l’Exemple 12:
52
Exemple 12
PEINE I.1, nom, fém‘sentiment négatif’Peine de l’individu X à cause du fait YSon départ m’a causé beaucoup de peine
P. devient plus intense augmenter[Y/Qqch.] rendre une P. plus intense augmenter [ART ~][Y/Qqch.] rendre une P. plus intense grandir [ART ~]P. devient moins intense s’atténuer P. devient moins intense diminuer [Qqn.] rendre une P. moins intense apaiser [ART ~][Qqn.] rendre une P. moins intense calmer [ART ~][Qqch.] rendre une P. moins intense adoucir [ART ~][Qqch.] rendre une P. moins intense apaiser [ART ~][Qqch.] rendre une P. moins intense calmer [ART ~][Qqch.] rendre une P. moins intense soulager [ART ~][X] éprouver une P. avoir [ART ~][X] éprouver une P. éprouver [ART ~][X] éprouver une P. ressentir [ART ~]
[X] éprouver une P. être plongé [dans ART ~ | ART ? de la]
[Qqch.] causer que X n’éprouve plus une P. guérir [N=X de ART ~]
[Qqch.] causer que X n’éprouve plus une P. soulager [N=X de ART ~]
[Qqch.] causer que X n’éprouve plus une P. tirer [N=X de ART ~]
[Qqch.] causer que X n’éprouve plus une P. consoler [N=X]
[Qqch.] causer que X n’éprouve plus une P. apaiser [ART ~]
[Qqch.] causer que X n’éprouve plus une P. calmer [ART ~]
[Qqch.] causer que X n’éprouve plus une P. dissiper [ART ~]
[Qqch.] causer que X n’éprouve plus une P. guérir [ART ~]
[Qqch.] causer que X n’éprouve plus une P. soulager [ART ~]
[Y] être la cause d’une P. causer [ART ~ à N=X][Y] être la cause d’une P. donner [ART ~ à N=X][Y] être la cause d’une P. faire [ART ~ à N=X][Y] être la cause d’une P. provoquer [ART ~ chez N=X][Y] être la cause d’une P. intense remplir [N=X de (ART) ~]P. commence à exister en X envahir [N=X][Qqch.] causer non P. commence à exister en X ; LAF =qqch enpêcher que X éprouve de la P.
épargner [ART ~ à N=X]
[Qqch.] causer non P. commence à exister en X éviter [ART ~ à N=X]
[X] être dominé par une P. s’abîmer [dans ART ~][X] être dominé par une P. succomber [à ART ~][X] lutter contre une P. endurer [ART ~][X] lutter contre une P. supporter [ART ~][X] cacher une P. cacher [ART ~][X] cacher une P. déguiser [ART ~] [X] dire à quelqu’un quel est le Y de sa P confier [ART ~ à N]
53
[X] dire à quelqu’un quel est le Y de sa P partager [ART ~ avec N]
PEINE I.2 a, nom, fém, pas de pl‘effort’Peine de la personne X en faisant Y dans le but Z
Il s’est donné beaucoup de peine pour nous convaincre[X] se donner de la P. se donner [ART ~ pour N=Z/ V -inf=Z][X] se donner de la P. prendre [ART ~ pour N=Z/V-inf=Z][X] se donner beaucoup de P. ne pas épargner [A-poss=X ~ pour N=Z/V-inf=Z]
[X] se donner peu de P. ; LAF : ne pas se donner beaucoup de P
marchander [A-poss=X ~]
[Y] ne permet pas d’obtenir Z _être peine perdue_
[Z] être obtenu grâce à la P. récompenser [ART ~]
P. procure Z être récompensée
PEINE I. 2 b, nom, fém, pas de pl‘difficulté’Peine de la personne X à faire YOn a eu beaucoup de peine à lui trouver un cadeau
[X] avoir avoir [(de la) ~ à V-inf=Y]
[X] avoir être [(bien/fort) en ~ de V-inf=Y]
[X] avoir avoir [toutes les ~s du monde à V-inf=Y]
54
PEINE II nom, fém‘sanction’Peine à laquelle la personne X condamne l’individu Y pour son action Z et consistant en WL’accusé a été condamné à une peine de deux ans de prison
punition châtiment _peine capitale_ _peine de mort_ sanction W=‘imposition à Y d’une douleur physique’ corporelle W=‘imposition à Y d’une amende’ pécuniaire W=‘imposition à Y d’un séjour en prison’ de prison W=‘imposition à Y d’un séjour en prison’ d’emprisonnement récompenseNom pour X courNom pour X jugeNom pour Y condamnéNom pour Z délit[Y] qui devrait recevoir une P. passible[Z] pour lequel on peut recevoir une P. passible[Z] pour lequel on peut recevoir une P. punissableImportante rigoureuseImportante lourdeImportante sévèreImportante maximalePeu importante clémentePeu importante modéréePeu importante légèrePeu importante miniimaleQue le délit Z justifie équitableQue le délit Z justifie justeQue le délit Z justifie méritéeQue le délit Z ne justifie pas arbitraireQue le délit Z ne justifie pas injusteQue le délit Z ne justifie pas imméritée
En tercer lloc, és important precisar la sintaxi, tal i com queda també reflectit al
Exemple 12, ja que un aprenent d’una llengua estrangera ha de conèixer la sintaxi
dels determinants, de les preposicions i dels adverbis que entren a formar part de la
locució col·locativa. Evidentment, aquí els exemples juguen un paper molt
important, com a mitja de recolzament de tota la informació proporcionada.
Malauradament, molts diccionaris fallen estrepitosament en el moment d’aclarir la
55
informació que donen en el moment de l’exemplificació, ja que moltes vegades
aquesta és la part que més dubtes soluciona a l’usuari.
Exemple 13
[X] se donner peu de P. ; LAF : ne pas se donner beaucoup de P marchander [A-poss=X ~]
[Z] être obtenu grâce à la P. récompenser[ART ~]
[X] avoir avoir [(de la) ~ à V-inf=Y]
[X] avoir être [(bien/fort) en ~ de V-inf=Y]
[X] avoir avoir [toutes les ~s du monde à V-inf=Y]
[X] avoir avoir [(de la) ~ à V-inf=Y]
En l’Exemple 13 observem que la construcció és diferent en cada cas, la qual
cosa queda ben indicada en la última columna, n’hi ha que porten article, n’hi ha
que funcionen sense l’article; d’altres, han de portar preposicions; d’altres, han de
guardar el seu verb en infinitiu, etc.
El cas de PEINE és un botó de mostra del que hauria de ser una part d’una
entrada de diccionari aclaridora.
7.2 El Diccionario de colocaciones del español (DiCE) i el
Lexique actif du français (LAF)
Aquests dos diccionaris constitueixen el nostre model d’actuació lexicogràfica,
malgrat que pel moment són inabastables per nosaltres, ja que impliquen una tasca
ingent i que actualment s’està desenvolupant per equips d’investigadors
56
universitaris, la qual cosa explica que l’aproximació que nosaltres podem fer és
molt i molt discreta.
Mostrarem com estan fetes les entrades en aquest dos diccionaris.
La nomenclatura del DiCE es limita al camp dels noms de sentiments i parteix
de la unitat lexicogràfica anomenada unitat lèxica (UL), és a dir, “una palabra
tomada en una sola acepción determinada y provista de todas las informaciones que
especifican su comportamiento cuando se utiliza en esa acepción”. Per la qual cosa,
al nom PENA li correspondrien diferents entrades on es trobarien totes les
col·lacions relacionades amb la UL de ‘sentiment’ i d’altres vinculades amb la UL
amb el sentit de ‘sanció’. Veiem (cf. www.dicesp.com):
Exemple 14
57
Per cada UL es recull la següent informació:
1. L’etiqueta semàntica que representa el seu significat genèric.
58
2. La forma proposicional, en la qual apareixen els particiopants de la situació
designada pel nom.
3. Exemples reals amb indicació de la font.
4. Els (quasi-)sinònims i (quasi-)antònims, que ajudin l’usuari a seleccionar el
sentit.
Prenem la UL CARIÑO per veure el funcionament:
Exemple 15
Lema: cariño
1a SENTIMIENTOcariño de individuo X por individuo u objeto YTengo cariño a la casa en que nací y a la mujer que me crió (inventado)
Cuasisinónimos: afecto2a , afición3 , apego1 Cuasiantónimos: desafecto1 , desapego1 , frialdad , indiferencia
1b MANIFESTACIÓN
cariños de individuo X a individuo YLos abuelos no paraban de hacer cariños a los niños (Clave)
Cuasisinónimos: arrumaco , carantoña , caricia , mimo Cuasiantónimos:
2 ACTITUD
cariño de individuo con objeto o actividad YTrátame con cariño estos libros (DUE); objetos que parecían haber sido adquiridos uno_a_uno , con el cariño de un coleccionista
Cuasisinónimos: cuidado , delicadeza , esmero Cuasiantónimos: descuido , negligencia
3 ALGO
59
Cariño, QCariño, no llores, que ya esta aquí mamá (Clave); No exageres , cariño
Cuasisinónimos: cariñito , cielo Cuasiantónimos:
Per exemple dins SENTIMIENTO, VERBO+CARIÑO, la informació que
apareix és la següent:
Exemple 16
Unidad léxica: cariño 1a
VERBO+CARIÑO
SENTIR ~ FL OPERI profesar [~] profesan también un gran cariño a sus pequeños; a su tío , a quien reconoce profesar " un cariño personal muy grande "
SENTIR ~ FL OPERI sentir [~ ] aunque yo creo que sentir , sentir , nunca sintió cariño por mí; durante algún tiempo sentía un cariño borroso y compasivo
SENTIR ~ FL OPERI tener [~ ] Tenía cariño al reloj que ha perdido porque era recuerdo de su madre (DUE); le tenía cariño de_buena_ley a mi hermana; ¿Crees que hay alguna diferencia entre el cariño que te tengo a ti, y el que demuestro hacia tus hermanos?
SENTIR ~ FL OPERI tributar [ART ~] Le tributó en vida un gran cariño (DUE)
SER OBJETO DE ~ FL OPERII
gozar [de ART ~] Se trata de "un hombre de intachable conducta, que goza del afecto y consideración de sus convecinos, así como del cariño de su esposa e hijos; José Saiz, una persona honrada que goza del afecto y cariño de sus vecinos, ya no ha vuelto a ser el mismo
EMPEZAR A SENTIR C FL INCEPOPERI cobrar [~] La ninfa había cobrado profundo cariño a Julián
60
EMPEZAR A SENTIR C FL INCEPOPERI coger [~] no cesa de manifestarte que te ha cogido cariño y sólo aspira a ser tu amigo; No es como para cogerle cariño a este oficio - - decía ella
EMPEZAR A SENTIR C FL INCEPOPERI tomar [~] Le hemos tomado cariño a los dos; que parecía haberle tomado verdadero cariño
EMPEZAR A SENTIR C FL //INCEPOPERI encariñarse [con Y] Me voy encariñando con esta habitación (DUE); Se encariñó con el osito de peluche (Sala)
CONTINUAR SINTIENDO C FL CONTOPERI guardar [ART ~ ] El cuñado de Alfonso_Guerra le guarda un cariño y una fidelidad a ultranza; Sobre todo guarda un gran cariño del Teatro del Liceo, del que espera se rehaga lo más pronto posible
DEJAR DE SER OBJETO DE C FL FINOPERII perder [ART ~] Juan ha perdido el cariño de sus compañeros (inventado); Anhelado por un pueblo que luchó contra los franceses por su independencia y por el regreso de su rey, Fernando VII perdió el cariño de sus súbditos (web); Ismael Beiro el carismático ganador de la primera edición de Gran Hermano perdió el cariño de gran parte de su público en su paso por la Isla (web)
DEJAR DE SENTIR C FL FINOPERI perder [ART ~] Los religiosos, especialmente los jóvenes nacidos en la colonia, le perdieron definitivamente el cariño y el respeto a la vieja España para centrar sus afectos en México, su nueva patria
DAR C FL REALI dar [~ ] Aunque siento cariño por él, he de reconocer que nunca se lo he dado; Para evitar problemas afectivos, hay que dar cariño a los niños
RECIBIR C DE ALGUIEN FL REALII recibir [ART ~ de N] detrás de un pico de los Andes, me esperaba un pueblo, y yo iba por allí a recibir sus aplausos y su cariño; Juan recbió mucho cariño de su familia (inventado)
61
DAR MUCHO C FL MAGN+REALI prodigar [~] El padre prodiga a los niños un cariño ilimitado (Sala)
DAR C FL LABREALI II rodear [a Y de ~] Que ella podría hacerle muy feliz y rodearle del cariño que nadie le había dado; ya que a un enfermo incurable solo le queda eso, el cariño de que puedan rodearle sus seres queridos; Murió, como es natural, en España, rodeado de la admiración y del cariño
DAR C FL LABREALI II
tratar [ Y con ~] Cuando tenía veinticinco años venía mucho por todos estos descampados, a enjugar lágrimas, a ayudar a los que necesitaban ayuda, a tratar con cariño a los niños (web); Estoy segura que es lo mejor para mi hija y que va a estar en las mejores manos y la van a tratar con cariño (web) cariño la masa, pero de ahí a sobetearla, no sé, me parece excesivo...(web)
CAUSAR C EN ALGUIEN FL CAUSFUNCI inculcar [ART ~ en X] Azkargorta ha sabido inculcar en sus hombres el cariño por el toque adecuado de la pelota
CAUSAR C EN ALGUIEN FL CAUSFUNCI infundir [~ en X] pero yo sé que son ellos y que siguen conmigo, infundiéndome su cariño y su fuerza para que yo salga adelante (R );
CAUSAR C FL CAUSFUNC engendrar [ART ~] y el trato es el que engendra el cariño, y no la sangre
CONCENTRAR EL C EN UN OBJETO FL CAUSIFUNCII depositar [ART ~ en Y] allí se fue a recoger al hijo pensando que así tendría en quien depositar su cariño; Deposité en él todo mi cariño (inventado); Tengo depositado todo mi cariño en él (inventados)
CAUSAR QUE SÓLO UNO RECIBA SU C FL CAUSIFUNCII reconcentrar [ART ~ en Y] Reconcentró su cariño en su nieto (DUE)
CAUSAR SER OBJETO DE C FL CAUSIIFUNCII atraerse [ART ~ de X] para organizar a través de ellos una forma de atraerse la atención y el cariño (sustitutivo y compensatorio) de los otros;
62
CAUSAR SER OBJETO DE C FL CAUSIIFUNCII captar [ART ~ de X] Copito ha conseguido captar tanto cariño en miles de niños, adultos y mayores, que la noticia de su muerte ha influenciado enormemente (web); El joven Luna supo captar el cariño del rey niño y la admiración de la Corte (web)
CAUSAR EL C HACIA SÍ FL CAUSIIFUNCII concitar [ART ~] ambos veteranos, que concitan el cariño y el respeto de la afición sevillana (R );
CAUSAR SER OBJETO DE C FL CAUSIIFUNCII conquistar [ART ~ de X] Y me satisface haber conquistado el cariño de este público que me aprecia;
CAUSAR SER OBJETO DE C FL CAUSIIFUNCII conseguir [ART ~ de X] Son veinte años trabajando en esta profesión Es muy bonito. En conseguir el respeto, el cariño de la gente, la confianza de la La audiencia; Fue un triunfo completo, el de Ferdinand, pero no se sintió colmado al conseguir el cariño de la mujer
CAUSAR SER OBJETO DE C FL CAUSIIFUNCII despertar [~] y es que para despertar cariño hay que desear profundamente sentirse querido (R );
CAUSAR SER OBJETO DE C FL CAUSIIFUNCII ganarse [ART ~ de X] después de aquel programa, usted se ganó el cariño y la admiración del pueblo americano;
CAUSAR SER OBJETO DE C FL CAUSIIFUNCII granjearse [ART ~ de X] En Mataquescuintla se granjeó el cariño y el respeto de los habitantes de la región (R );
CAUSAR C EN ALGUIEN FL CAUSIIFUNCI inspirar [~ a /en X] No me inspiraba cariño, más bien una cierta repugnancia simpática
MANIFESTAR C FL CAUSIMANIF confesar [ART ~] ya casi al final me confesó el cariño que me tenía (R );
MANIFESTAR C FL CAUSIMANIF demostrar [ART ~] y Morton le demostraría su admiración y su cariño; ¿Crees que hay alguna diferencia entre el cariño que te tengo a ti, y el que demuestro hacia tus hermanos?
MANIFESTAR C FL CAUSIMANIF manifestar [ART ~] Manifiesta un gran cariño por ti
MANIFESTAR C FL CAUSIMANIF testimoniar [~] con la voluntad de que los sevillanos puedan testimoniarles su cariño, oficialmente reconocido por el Consitorio (R );
CAMBIAR EL OBJETO DE C POR OTRO FL VNO ESTÁNDAR mudar [ART ~] El temor de que Juan haya mudado su cariño (inventado); y definibles como el sentimiento de "sospecha, inquietud y recelo de que la persona amada haya mudado o mude su cariño (web)
63
DAR ALGO A CAMBIO DE C FL VNO ESTÁNDAR pagar [ART ~] Paga con ingratitud el cariño que le tienen (DUE)
7.3 Les glosses de les funcions lèxiques
A continuació mostrem dos qüestionaris (cf. Alonso Ramos, 2007), l’interès dels
quals radica en la utilització que fan de les glosses explicatives per tal d’adreçar al
verb col·locatiu adient. En realitat, aquestes explicacions constitueixen la glossa de la
funció lèxica a la que correspon el verb en qüestió, veiem la Taula 10 Glosses i
funcions lèxiques :
Taula 10 Glosses i funcions lèxiques
funció lèxica glossa exempleOper1 sentir X siente alegríaContOper1 X continúa siendo alegre X conserva la alegríaCaus2Func1 Y causa que X sienta alegría Y provoca/ produce/
proporciona/ causa/ despierta alegría en X
Magn + Caus2Oper1 Y causa que X sienta mucha alegría
Y colma de alegría a X
Caus2Func1 Y causa que X sienta alegría Y da alegría a X
En realitat, la taula precedent és un botó de mostra, ja que a partir de les
funcions enumerades en el §6 es poden explicar totes les relacions entre els verbs
col·locatius i les bases predicatives que els acompanyen.
El DiCE fa servir les glosses per explicar les col·locacions:
Exemple 17
64
Tal i com es pot apreciar, la glossa és una indicació del significat de la
col·locació, així sota una glossa com ‘intens’ s’agrupen diferents adjectius con
atroç, visceral, fort, etc., que amb la combinació de POR, volen dir, més o menys
el mateix. A més a més, el DiCE ofereix una indicació del règim, així la notació
[Art ~] indica que la utilització de l’article és obligatòria o si en la expressió le
quitaron las ganas a Juan, el verb quitar ha d’anar seguit del règim [Art ~ a X].
En l’ Exemple 16 podem apreciar de manera molt clara la relació entre la
formulació d’una funció lèxica i la glossa corresponent.
7.4 Qüestionari de col·locacions
A continuació reproduïm dos dels qüestionaris que Margarita Alonso Ramos ha
elaborat per a l’avaluació de la comprensió i la utilització de les glosses en el
65
procés d’ensenyament- aprenentatge de les col·locacions en el marc de la Teoria
Sentit- Text i de les funcions lèxiques.
Es notarà que sempre es compleixen els criteris que enumeràvem més a dalt, a
saber: la focalització sobre la base (alegría, celos...); l’atenció a les accepcions
semàntiques i la especificació sintàctico- semàntica. En totes elles la glossa de
l’enunciat és la paràfrasi o traducció del verb col·locatiu que es demana en l’oració.
7.4.1 Cuestionario 1 de colocaciones
Instrucciones previas:
Para los nativos o con un nivel avanzado: se supone que seleccionar la
colocación correcta no será muy difícil porque detectaréis que algunas de las
opciones son (casi) agramaticales. Incluyo estas opciones porque son verbos que
pueden aparecer en un diccionario como colocativos, pero sin la información
semántica y sintáctica necesaria para poder construirlos bien.
Para los no nativos con un nivel intermedio: sois los verdaderos destinatarios
de este ejercicio. Marcad las palabras que no conozcáis y lo discutiremos en clase.
El próximo día volveremos a hacer este ejercicio todos pero con dos diccionarios:
un extracto del DiCE y un extracto del Diccionario Práctico, que ya os comentaré,
en donde sólo vienen los colocativos listados sin descripción semántica ni
sintáctica.
66
1.Si decimos que mi llegada causó que la alegría existiera en María, entonces
es que mi llegada...
sembró en ella alegría
le produjo alegría
le deparó alegría;
2.Si estoy sintiendo que los celos me dominan, entonces es que...
los celos me desatan
los celos me provocan
los celos me consumen
3. Si María no le dijo a Juana la mala noticia porque no quería que su alegría
disminuyera, entonces es que María no quería...
derrochar su alegría
empañar su alegría
embargar su alegría
4. Si decimos que el cariño ha sido ofrecido a la familia real desde distintos
sitios durante su estancia en Grecia, entonces es que el cariño:
ha cogido a la familia real
ha rodeado a la familia real
ha conquistado a la familia real
67
Si decimos que ese joven cantante ha causado que el cariño del público se dirija
a él, entonces es que...
ha inspirado cariño en el público
se ha granjeado el cariño del público
ha demostrado cariño al público
6.Si decimos que he dejado de sentir la alegría, entonces es que la alegría...
se perdió la alegría
perdí la alegría
me embargó la alegría
7. Si decimos que los asistentes no dejaron que su alegría se manifestase,
entonces es que ...
contuvieron su alegría
exteriorizaron su alegría
destaparon su alegría
8. Si decimos que ese profesor es objeto del cariño de sus estudiantes, entonces
es que...
inspira cariño a sus estudiantes
goza del cariño de sus estudiantes
se gana la admiración de sus estudiantes
68
9. Si decimos que Juan causa que María sienta celos, entonces es que...
le suscita celos
b) le provoca celos
c) le tiene celos
10. Si Juan dice que siente muchas ganas de comerse ese pastel, entonces es
que ...
a) se moría de ganas
vence las ganas
alimentaba las ganas
12. Si las ganas de irme de viaje han aparecido en mí, entonces es que...
a) me han crecido ganas de irme
me han entrado ganas de irme
me produjeron ganas de irme
13. Si Juan causó que desaparecieran sus ganas de comprarse ese libro tan
caro, entonces es que Juan ...
contuvo sus ganas
venció las ganas
c) sació las ganas
69
14. Si decimos que el cariño que sienten sus compañeros por Juan está a su
alrededor, entonces es que el cariño de sus compañeros...
cobra a Juan
rodea a Juan
conquista a Juan
15. Si decimos que Juan ya no tiene ganas de salir, entonces es que...
le quitaron las ganas
se le han pasado las ganas
le vinieron las ganas
16. Si decimos que Juan está dominado por las ganas de saber algo, entonces es
que ...
le crecen las ganas
le corroen las ganas
le asaltan las ganas
17. Si decimos que los celos actúan negativamente sobre Juan, entonces es que
a Juan...
a) descargó su frustración
b) le corroen los celos
c) venció su frustración
70
18. Si decimos que Juan está volviendo a sentir alegría, entonces es que...
está conservando su alegría
está llevando una alegría
está recobrando su alegría
19. Si decimos que ese profesor causa cariño en sus estudiantes, entonces es
que...
les inspira cariño
se gana el cariño de sus estudiantes
goza del cariño de sus estudiantes
20. Si decimos que María quiere causar que su marido sienta celos, entonces
María quiere
a) reprimir sus celos
b) tenerle celos
c) darle celos
71
7.4.2 Cuestionario 2 de colocaciones
Instrucciones previas:
Ahora se trata de buscar un verbo que se combine con un nombre de
sentimiento. En algunos casos, puede haber varias respuestas correctas, es decir,
que hay varios verbos que sirven para expresar el sentido pedido. Si se os
ocurren varios, escribidlos. Basaos en la explicación de la glosa y en el ejemplo.
Al final del los 10 ejercicios, tenéis una tabla de respuestas. Por favor,
rellenad cada casilla con vuestra(s) respuesta(s). Hacedlo, primero, sin consultar
diccionarios. Si tenéis más interés, podéis consultar la página web del DiCE
[http://www.dicesp.com] para ver si así mejoráis los resultados. Si es así,
enviadme ficheros distintos, uno “a pelo” y otro, después de consultar el DiCE.
Os agradecería que me enviarais los tests por correo electrónico. Todo
comentario es bienvenido. Siguen indicaciones específicas para los distintos
usuarios de este test, según su nivel de español.
Para los nativos o con un nivel avanzado: sois los verdaderos destinatarios
de este ejercicio. Os agradecería también comentarios o sugerencias sobre la
(in)adecuación de la glosa.
Para los no nativos con un nivel intermedio: aquí os tocará sufrir un poco
porque es más difícil. Fijaos también en el tiempo gramatical del verbo usado
en la glosa; por ejemplo, en el primero, si en la glosa aparece ‘causa’ un tiempo
en presente, el verbo colocativo buscado también debe ser en presente.
1. A partir del ejemplo siguiente, busca el verbo que exprese el sentido
'causa admiración en alguien':
El profesor le... una profunda admiración
2. Busca el verbo que exprese el sentido 'causó hacia sí la admiración de sus
alumnos':
El profesor... la admiración de todos sus alumnos.
3. Busca el verbo que exprese el sentido 'era objeto de la admiración de los
que le escuchaban'
Él, a fin de cuentas,... de la admiración y del respeto de los que le
escuchaban
4. Busca el verbo que exprese el sentido 'no dejaron que la decepción se
manifestase'
Muchos de los asistentes ... su decepción
5. Busca el verbo que exprese el sentido 'está en la situación que se le debe
la mayor admiración'
El rigor de ese estudio ... la mayor admiración
73
6. Busca el verbo que exprese el sentido 'el odio ejerce un fuerte control en
mí'
No consigo apagar el odio que me ...
7. Busca el verbo que exprese el sentido 'una intensa amargura existía en mí'
Al evocarle me ... una gran amargura
8. Busca el verbo que exprese el sentido 'causó hacia sí la antipatía de todos'
Con su voto a favor del castigo ...la antipatía de todos
9. Busca el verbo que exprese el sentido 'el cariño se ofreció a la Corona
desde distintos sitios'
El cariño ... a la Corona en su estancia boliviana;
10. Busca el verbo que exprese el sentido 'causar ser objeto del cariño del
público'
El joven cantante supo ... el cariño del público
74
7.5 Activitats didàctiques de producció
Reproduïm aquí les propostes que fa el Observatoire linguistique Sens-
Texte perquè estan en la línia de les nostres preceptes:
Exemple 18
75
76
77
78
79
80
81
82
8 CONCLUSIONS I PERSPECTIVES
En relació amb els objectius, hem arribat a les següents conclusions:
Primera, en la confecció d’un Diccionari francès- espanyol de
verbs els camps prioritaris són: el Camp Verb francès segons l’accepció; el
Camp Àmbit i subàmbit de coneixement; el Camp Verb de l’espanyol; el
Camp Semàntic; el Camps dels arguments-complements segons els trets
sintàctico-semàntics; el Camp Funció lèxica; el Camp Sinònims del francès
segons l’accepció; i el Camp Exemples en espanyol.
Segona, l’agrupació per camps semàntics dels verbs
predicatius del francès i de l’espanyol en funció de llur estructura
argumental s’ha d’establir en funció de les classes semàntiques a les quals
pertanyen els seus arguments (complements).
Tercera, la determinació de les FFLL verbals Oper, Func i
Labor, i Incep (incoativa) associades als verbs col·locatius donen indicis
de quina és la posició sintàctica que ocupa el nom predicatiu en el règim
de construcció de l’esmentat verb. Evidentment, la importància de les
glosses d’aquestes funcions són capitals, ja que són molt més properes al
llenguatge estàndar que no pas la notació estrictament de les funcions.
83
I quarta, en la proposta de les possibilitats didàctiques de les
funcions lèxiques és molt important comptar amb les eines lingüístico-
informàtiques i lexicogràfiques adequades, ja que sinó és del tot
impossible arribar a bon port. De totes maneres, hem de tenir en compte
que des del punt de vista didàctic els lexemes predicatius tenen molta més
rellevància que pas els col·locatius, raó per la qual la rellevància didàctica
d’un nom predicatiu està per damunt d’un verb col·locatiu.
Quant a les perspectives, només dir que encara queda una
feina gairebé inabastable per fer, ja que la confecció de diccionaris
electrònics és una tasca molt costosa -i àrdua-, per una banda; i, per l’altra,
incidir en el potencial didàctic que ofereix la utilització de les funcions
lèxiques, o llurs glosses, en la comprensió interlingüística de les
col·locacions.
84
9 REFERÈNCIES DOCUMENTALS
9.1 Teoria lingüística
BLANCO ESCODA, Xavier (1997), “De las clases de objetos a las clases de predicados”, Verba, 24, 371-385.
BLANCO ESCODA, X & P.-A. BUVET (2005), "Verbes support et significations grammaticales. Implications pour la traduction espagnol-français”, Linguisticae investigationes. Revue internationale de linguistique française et générale, John Benjamins Publishing company, Amsterdam, Philadelphia.
BUVET, Pierre-André & Mathieu-Colas, Michel (1999), “Les champs domaine et sous-domaine dans les dictionnaires électroniques”, Cahiers de lexicologie, vol 75, 173-191.
GROSS, M. (1975). Méthodes en syntaxe.Paris: Hermann.GROSS, Gaston (1994), “Classes d’objets et description des verbes”, Langages, 115,15-
30.KOCOUREK, Rostislav, (1991), La langue française de la technique et de la science,
Wiesbaden, Brandstetter Verlag.LERAT, Pierre, (1995), Les langues spécialisées, Paris, PUF.MATHIEU-COLAS, Michel ( 1996), “Représentation de la polysémie dans un
dictionnaire”, Lexicomatique et dictionnairiques, Montréal, Beyrouth..MATHIEU-COLAS, Michel (1998), “Illustration d’une classe d’objets: les voies de
communication”, Langages, 131, 77-91.MEL’CUK, I. (1984), “Un nouveau type de dictionnaire: le dictionnaire explicatif et
combinatoire du français contemporain” in Dictionnaire explicatif et combinatoire du français contemporain I, Les Presses de l’Université de Montréal, 3-13.
MEL’ČUK et ali (1995), Introduction à la lexicologie explicative et combinatoire, Montréal, Duculot.
MEL’ČUK, I. (1998), Vers une linguistique Sens-Texte, leçon inaugurale, Collège de France, 43 pp.
MEL’ČUK, Igor (1996),”Lexical Function: a tool for the Description of Lexical Relations in a Lexicon”, en Leo Wanner (ed.) Lexical functions in Lexicography and Natural Language Processing, Amsterdam- Philadelphia, Benjamins, 37-102.
VIVÈS, Robert (1998), "L'approche lexique-grammaire", Ensenyament-aprenentatge de llengües romàniques, Nous enfocaments, pp. 129-206. Institut de Ciències de l'Educació, Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona.
WANNER, Leo (ed.) (1996), Lexical functions in Lexicography and Natural Language Processing, Amsterdam- Philadelphia, Benjamins.
9.2 Diccionaris
ALONSO RAMOS, M. (2007) www.dicesp.comBOSQUE, I. (dir.) (2004) Redes. Diccionario combinatorio del español contemporáneo,
Madrid, SM.CROWTHER, J., S. Dignen and D. Lea (eds.) (2002) Oxford Collocations Dictionary for
Students of English. Oxford, Oxford University Press.GLOEREN, S. (2002) Dictionnaire Cambridge Klett Compact, Cambridge, Cambridge
University Press. (DCK)LABORATOIRE D’AUTOMATIQUE ET DE DOCUMENTATION LINGUISTIQUE DE
PARIS 7 (LADL) Dictionnaire des mots simples (DELAS)LABORATOIRE D’AUTOMATIQUE ET DE DOCUMENTATION LINGUISTIQUE DE
PARIS 7, Dictionnaire des mots composés (DELAS)
85
LABORATOIRE D’AUTOMATIQUE ET DE DOCUMENTATION LINGUISTIQUE DE PARIS 7, Dictionnaire phonémique(DELAP)
MEL’ČUK, I. et al. (1984-1999) Dictionnaire explicatif et combinatoire du français contemporain. Recherches lexico-sémantiques I-IV, Montréal, Les Presses de l’Université de Montréal.
Oxford Phrasebuilder Genie, Oxford, Oxford University Press. (OPG)OBSERVATOIRE LINGUISTIQUE SENS- TEXTE, Dictionnaire de Cooccurrences
(DiCO). http://olst.ling.umontreal.ca/dicouebe.OBSERVATOIRE LINGUISTIQUE SENS- TEXTE, DiCoInfo.Le dictionnaire
fondamentale de l’informatique et de l’internet. http://olst.ling.umontreal.ca/dicoinfo/dicoinfo.htm
OBSERVATOIRE LINGUISTIQUE SENS- TEXTE (2007), Lexique actif du français.
9.3 Didàctica
ALONSO RAMOS, M. (2001) ‘Construction d’une base de données des collocations bilingue français-espagnol’, Langages 143: 5-27.
ALONSO RAMOS, M. (2002) ‘Un vacío en la enseñanza del léxico del español como lengua extranjera’ in A. Braasch and C. Povlsen (eds.), Proceedings of the Tenth EURALEX International Congress, EURALEX 2002, volume II, Copenhague, CST, 551-561.
ALONSO RAMOS, M. (2004) ‘Elaboración del Diccionario de colocaciones en español y sus aplicaciones’ in P. Bataner and J. de Cesaris (eds.), De Lexicographia. Actes del I Symposium internacional de Lexicografia, Barcelona, IULA-Edicions Petició, 149-162
ALONSO RAMOS, M. (2005) ‘Semantic Description of Collocations in a Lexical Database’ in F. Kiefer et al. (eds.), Papers in Computational Lexicography COMPLEX 2005, Budapest, Linguistics Institute and Hungarian Academy of Sciences, 17-27.
ALONSO RAYA, R. (2004) ‘Algunas aplicaciones del enfoque léxico’, Mosaico 11: 9-13.BLANCO ESCODA, Xavier (1998), Dictionnaires encyclopédiques sur CD_ROM.
Quelques pistes d’exploitation pédagogique en français langue étrangère, Programme Socartes/Lingua action A: Développer une métohodologíe des TIC pour la classe de langue”, Sintra, Associaçao de Professores de Sintra.
BLANCO ESCODA, Xavier (2004), “ Repères pour l’enseignement des langues sur objectifs spécifiques à partir de la lexicographie informatique”, Études de Linguistique Appliquée, Paris, Didier Érudition.
BLANCO PICADO, I. (2002) ‘El error en el proceso de aprendizaje’, Cuadernos Cervantes de la Lengua Española 38: 12-20.
CASTILLO, M. A. et al. (coord.) (2005) Las gramáticas y los diccionarios en la enseñanza del español como segunda lengua: deseo y realidad. Actas del XV Congreso Internacional de ASELE (Sevilla, septiembre de 2004), Sevilla, Universidad de Sevilla.
CATENA, Àngels & Sandrine FUENTES (2004), “Nouvelles approches linguistiques appliquées à l’enseignement /apprentissage des langues étrangères”, Baqué, Lorraine & Manuel Tost (ed), Repères & applications.XXIIes Journées Pédagogiques sur l’enseignement du français en Espagne, Barcelona, ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.
CORDERO RAFFO, M. R. (2005) ‘El problema de las colocaciones en las L2’ in M. A. Castillo et al. (coord.).
CRUZ PIÑOL, M. (2002) Enseñar español en la era de Internet. La www y la enseñanza del español como lengua extranjera, Barcelona, Octaedro.
CRUZ PIÑOL, M. (2004) ‘La enseñanza de léxico en el aula de español como lengua extranjera’, Carabela 56: 171-187.
GENTILHOMME, Yves (1992), “Introduction sommaire à l’élaboration de jeux pédagogiques autour des fonctions lexicales», Le mot, les mots, les bons mots. Word, words, witty word, Les Presses de l’Université de Montréal.
GENTILHOMME, Yves (1999), “Panorama sur Le Dictionnaire explicatif et combinatoire: retombées pédagogiques”, en LeDictionnaire explicatif et combinatoire du français contemporain, vol. 3.Les Presses de l'Université de Montréal.
86
GOUVERNEMENT DU QUÉBEC (1998-99), “L’intégration des tic au curriculum scolaire: Un référentiel pour la compétence transversale”, en http://www .eduq.risq.net/DRD/program/competence/competence.htm.
GRANGER, S. (1998) ‘Prefabricated Patterns in Advanced EFL Writing: Collocations and Formulae’ in A. P. Cowie (ed.), Phraseology. Theory, Analysis, and Applications, Oxford, Clarendon Press, 145-160.
GROSS, Gaston (1994), “Un outil pour le français langue étrangère (FLE) : les classes d’objets”, en Actes du colloque FLE, pp. 169-192. Presses Universitaires de Lille.
HANSON-SMITH, E. (2001) ‘Computer Assisted Language Learning’ in D. Nunan and R. Carter (eds.), The Cambridge Guide to Teaching English to Speakers of Other Languages, Cambridge, Cambridge University Press, 107-113.
HEID, U. (1986) ‘Wortschatzlernem mit dem Computer. Was taugen die kommerzialisierten Vokabeltrainingsprogramme? Zeitschrift fûr Sprache und Literatur in Wissenschaft und Unterricht 58: 68-84.
HIGUERAS, M. (2005) ‘Necesidad de un diccionario de colocaciones para aprendientes de ELE’ in M. A. Castillo et al. (coord.).
HIGUERAS, M. (in press) Las colocaciones y su enseñanza en la clase de ELE, Madrid, Arco Libros.
HOWARTH, P. (1998) ‘The Phraseology of Learners’ Academic Writing’ in A. P. Cowie (ed.), Phraseology. Theory, Analysis, and Applications, Oxford, Clarendon Press, 161-186.
http://www.xtec.es/escola/tec_inf/tic/http://www.xtec.es/formaciotic/mattic/http://www.xtec.es/~fie00035/estrang/index4.htmhttp://www.edu365.com/eso/muds/angles/suggestions/index.htmhttp://www.edu365.com/eso/muds/angles/oz/index.htmhttp://www.aeic.es/profes.htm.KILGARRIFF, A. (2005) ‘Putting the Corpus into the Dictionary’, Proceedings MEANING
Workshop, Trento.LEWIS, M. (ed.) (2000) Teaching Collocation. Further Developments in the Lexical
Approach, London, LTP.MARTÍN MOHEDANO, M. (2004) La enseñanza del léxico español a través de Internet.
Análisis y comentarios de páginas web, Madrid, Edinumen.MARTÍNEZ MENÉNDEZ, P. (2001), Ejercicios de léxico, Madrid, Anaya.MEL’ČUK, I., A. Clas and A. Polguère (1995) Introduction à la lexicologie explicative et
combinatoire. Louvain-la-Neuve, Duculot.MILTON, J. (in press) ‘Resource-Rich Web-Based Feedback: Helping Learners Become
Independent Writers’ in K. Hyland and F. Hyland (eds.) Feedback in Second Language Writing: Contexts and Issues, Cambridge, Cambridge University Press.
MORANTE, R. (2005) ‘Modelos de actividades didácticas para el desarrollo léxico’, red ELE 4, on line http://www.sgci.mec.es/redele/revista4/morante.shtml.
MORENO PEREIRO, S. and K. Buyse (2003), ‘Colocaciones léxicas: pistas y trampas’, Mosaico 10: 10-17.
NESSELHAUF, N. (2003) ‘The Use of Collocations by Advanced Learners of English and Some Implications for Teaching’, Applied Linguistics 24, 2, 223-242.
NESSELHAUF, N. (2005) Collocations in a Learner Corpus, Amsterdam, John Benjamins.NESSELHAUF, N. and C. Tschichold (2002) ‘Collocations in CALL: An Investigation of
Vocabulary-Building Software for EFL’, Computer Assisted Language Learning 15, 3, 251-19.PENADÉS, I. (2004) ‘La enseñanza de la fraseología en el aula de E/LE’, Carabela 56: 51-
67.POLGUÈRE, A. (2000) ‘Towards a Theoretically-Motivated General Public Dictionary of
Semantic Derivations and Collocations for French’, Proceedings of the Ninth EURALEX International Congress, volume II, Stuttgart, Universität Stuttgart, 517-527.
ROGERS, M. and K. Ahmad (1998) ‘The Translator and The Dictionary: Beyond Words? in B. T. S. Atkins (ed.) Using dictionaries, Niemeyer, Tübingen, 193-204.
RUIZ, A. (2005) ‘El uso del diccionario en la enseñanza y aprendizaje de las colocaciones en español’ in M. A. Castillo et al. (coord.), 785-790.
SALA CAJAL, L. (2004) ‘Aliarse con Internet para aprender (sobre) el vocabulario’, Carabela 56: 121-143.
87
SELVA, T., S. Verlinde and J. Binon (2002) ‘Le DAFLES, un nouveau dictionnaire électronique pour apprenants du français’ in A. Braasch and C. Povlsen (eds.), Proceedings of the Tenth EURALEX International Congress, EURALEX 2002, volume I, Copenhague, CST, 199-208.
VERLINDE, S., T. Selva and J. Binon (2003) ‘Alfalex : un environment d’apprentissage du vocabulaire français en ligne, interactif et automatisé’, Romaneske 28, 1, 42-62.
88