l'organitzacio economica de les societats
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES
SOCIETATS.
TEMA 7
INTRODUCCIÓ.
Totes les coses que consumim són producte del treball humà.
L’ activitat econòmica és el conjunt d'activitats fetes pels èssers humans per satisfer les seues necessitats. Produir béns (distribuir-los i vendre'ls) Prestar serveis
La organització econòmica de les societats és un factor fonamental per conèixer l’estructura de la població, els seus moviments, etc.
EL FUNCIONAMIENT DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA.
L’ activitat econòmica té tres fases: La producció de bens:
Bens de consum o finals: Roba, calçat …
Bens de producció o intermedis: màquines o ferramentes
Serveis: hospitals, xarxes de transport …
La comercialització Distribució Venda (a l'engròs o al detall)
El consum
Béns d’ equip
EL CONSUM.EL CONSUM.
Es la compra de bens i serveis per part de la població.
Menjar, beguda, roba, electrodomèstics, automòbils…
És la base del base del sistema econòmic sistema econòmic dominant: el capitalisme
ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ.ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ.ELS TRES FACTORS NECESSARIS PER A PRODUIR BÉNS
O SERVICIS SÓN:
ELS RECURSOS NATURALS.
(o matèries primeres).EL TREBALL.EL CAPITAL.
Animals, productes agraris…
Són escassos i hi ha perill de sobreexplotació de la naturalesa
Recursos naturals
Conseqüències mediambientals
EL TREBALL.EL TREBALL.
El treball és tota activitat humana que servix per a produir béns o subministrar servicis útils a les persones.
En la nostra societat, el tipus de treball més habitual o estés és el treball per compte d'altre.
Les persones poden realitzar també un treball autònom. Hui es diu emprenedor/a.
EL CAPITAL.EL CAPITAL.
Per a produir béns o servicis és imprescindible disposar de capital.
S'entén per capital no sols els diners, sinó també els edificis, les instal·lacions, les màquines, les persones o les tecnologies necessàries per a produir béns o servicis.
L’ ECONOMIA DE MERCAT.L’ ECONOMIA DE MERCAT.
És el sistema econòmic dominant en el món: el capitalisme.
La idea fonamental de l'economia de mercat és que només amb el lliure joc de l'oferta i la demanda s'aconseguixen els preus justos que permeten satisfer un nombre més gran de necessitats.
FUNCIONAMENT DEL MERCAT.FUNCIONAMENT DEL MERCAT.OFERTA I DEMANDA.OFERTA I DEMANDA.
Mercat, venedors i compradors. En el mercat es compren i venen mercaderies. En este espai coincidixen els venedors, que per obtindre beneficis oferixen una determinada mercaderia i els compradors, que la desitgen amb el preu més baix possible.
Preu dels productes. El preu depén de la quantitat de productes i de compradors. Si l'oferta és escassa i molts compradors desitgen el producte, el preu puja. Si hi ha molta oferta i pocs compradors, el preu baixa. Aquesta és la teoria.
Llei de l'oferta i la demanda. El punt d'equilibri entre preu i quantitat de producte venut fluctua segons les circumstàncies: és la llei de l'oferta i la demanda.
La publicitat.La publicitat.
La publicitat és necessària per a donar a conéixer productes o servicis. Presenta un producte mostrant les seues qualitats o funcions.
La publicitat influïx enormement en la societat perquè està en totes parts i condiciona la conducta de les persones.
ELS AGENTS ECONÒMICS
DEFINICIÓ.
Els agents econòmics són les persones, grups o institucions que intervenen decisivament en el funcionament de l'economia.
Hi ha tres agents econòmics essencials: les famílies, les empreses i l'Estat.
LES ECONOMIES LES ECONOMIES DOMÈSTIQUES.DOMÈSTIQUES.
Les famílies són un dels principals agents de consum. Cada família dedica una bona part dels seus recursos econòmics a comprar béns i servicis per a cobrir les seues necessitats.
LES EMPRESESLES EMPRESES.. Les empreses són el principal agent de producció i distribució. Per mitjà del
treball i el capital, fabriquen i distribuïxen béns i servicis. En el mercat, els productes es venen a un preu quelcom superior al preu
que ha costat obtindre el producte. La diferència entre el preu de venda i el de cost és el benefici. Aquest també depén de la plusvalia.
Hi ha grans empreses multinacionals, empreses mitjanes i xicotetes empreses.
Segons la seua activitat, les empreses poden ser del sector primari, secundari o terciari.
EL SECTOR PÚBLIC O ESTATAL.
l sector públic és el conjunt d'activitats i iniciatives econòmiques i socials que realitza l'Estat, que es poden realitzar amb els impostos que paguen els ciutadans i les empreses. Amb estos diners l'Estat pot:
Mantindre l'administració pública. Promoure l'activitat econòmica i les
relacions socials entre les persones. INFRAESTRUCTURES.
Oferir servicis públics. ENSENYAMENT, SANITAT …
Oferir altres prestacions socials com a pensions de jubilació o de malaltia, de desocupació, etc.
EL MERCAT LABORAL
LA POBLACIÓ ACTIVA. La població econòmicament activa la formen totes les
persones ocupades que produïxen béns i servicis o que es troben disponibles per a això. Inclou les persones en desocupació.
En quasi tots els països l'activitat econòmica de les persones depén del seu sexe. Encara que cada vegada hi ha més dones actives, poques arriben a llocs de gestió o de responsabilitat.
Es dóna una pèrdua d'importància del treball en el sector primari i un creixement del sector de servicis.
L'automatització de la producció i la deslocalització ha portat a la reducció de plantilles en moltes empreses. Estes raons són algunes què expliquen que moltes persones hagen quedat en desocupació.
EL MERCAT DE TREBALL.
Per a desenrotllar la seua activitat, les empreses necessiten persones preparades per a exercir una funció determinada.
La demanda i l'oferta de treball constituïxen el mercat de treball.
El salari mitjà de la dona a Espanya és un 34,7% inferior al de l'home, segons un informe de Manpower. 24 de gener del 2005
L'estudi afirma que es podria posar fi a esta situació amb més treball a temps parcialLes dones guanyen un 50% menys que els hòmens en el sector privat espanyol i un 10,7% en el sector públic, la qual cosa significa que el salari mitjà de la dona a Espanya és un 34,7% inferior al de l'home, segons l'últim informe sobre el mercat laboral publicat per l'empresa de treball temporal Manpower. Les diferències salarials s'accentuen, sempre a favor dels hòmens, en les ocupacions amb jornades laborals més curtes o que impliquen nivells educatius més baixos, entre els treballadors amb una major experiència laboral i en les empreses amb plantilles més extenses. El catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Josep Oliver, encarregat de coordinar l'informe, va puntualitzar ahir que "una tercera part" de les diferències salarials "s'explica" perquè "la dona treballa un 13% d'hores menys que l'home". Per tant, al tindre en compte esta variable, el catedràtic considera que la diferència salarial en el sector públic "desapareix", però només explica "una tercera part" de la desigualtat existent en el sector privat. Quant a les "dos terceres parts" restants, va apuntar com a possibles causes les "diferències en les característiques individuals" de l'empleat o la "discriminació"per raó de gènere. Altres elements determinants per a les diferències salarials entre gèneres, segons Oliver, és que, d'una banda, "les dones tenen menys posicions de comandament i, per l'altre, que la seua presència predomina més en empreses de menys treballadors, on la productivitat és més baixa i, com a conseqüència, també els salaris. Grandària de l'empresa En funció de la grandària de l'empresa, la menor desigualtat té lloc en aquelles companyies de 20 a 49 treballadors en què els hòmens guanyen de mitja un 13,8% més que les dones, mentres que són les empreses de 100 a 499 treballadors les que presenten les majors diferències salarials entre sexes (un 50%, sempre en favor de l'home). Precisament, l'estudi indica que la presència de l'home és molt elevada en sectors com l'industrial, amb empreses més grans i majors sous, mentres que la dona predomina més en el sector servicis o altres "no qualificats". L'estudi indica que en 2001 el sou mitjà de la dona en el sector privat era només de 992 euros bruts al mes, un 50% menys que el de l'home, que ascendia a 1.489 euros. No obstant això, estes diferències salarials es reduïxen fins al 44% en nivells educatius alts, mentres que en els nivells baixos el salari de la dona se situa un 56% per davall. Així mateix, assenyala que la desigualtat se "acreix" a mesura que augmenten els anys d'experiència laboral. Mentres que les dones amb experiència d'entre 5 i 29 anys cobren entre un 12% i fins a un 28% menys que l'home, a partir dels 29 anys d'experiència el salari de l'home és un 73% superior. L'explicació a esta gran diferència és que són poques les dones amb nivell de formació elevat que romanen en el mercat de treball durant més de 30 anys. A més, segons Oliver, "quan augmenta l'experiència" laboral, la diferència salarial "s'incrementa" perquè la dona "tendix a abandonar" la seua presència en el mercat, sobretot entre els 35 o els 40 anys.
ELS SINDICATS I LES ELS SINDICATS I LES ORGANITZACIONS ORGANITZACIONS EMPRESARIALS.EMPRESARIALS.
La legislació reconeix el dret dels treballadors a triar uns representants, que exercisquen la funció d'interlocutors davant dels empresaris per a negociar i arribar a pactes i convenis individuals o col·lectius per a millorar la seua situació laboral.
Els treballadors tenen també el dret d'afiliar-se a sindicats i de recórrer a la vaga com a manera de demostrar el seu descontent.
També els empresaris tenen dret a crear organitzacions empresarials per a defendre els seus interessos.
