les societats ibèriques de la hispània citerior durant els

464
LES SOCIETATS IBÈRIQUES DE LA HISPÀNIA CITERIOR DURANT ELS PRIMERS ANYS DE ROMANITZACIÓ (218-133 AC) Jordi Vivo i Llorca Per citar o enllaçar aquest document: Para citar o enlazar este documento: Use this url to cite or link to this publication: http://hdl.handle.net/10803/385283 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons Reconeixement- NoComercial-SenseObraDerivada Esta obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial- SinObraDerivada This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial- NoDerivatives licence

Upload: others

Post on 19-Jul-2022

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els

LES SOCIETATS IBEgraveRIQUES DE LA HISPAgraveNIA CITERIOR DURANT ELS PRIMERS ANYS DE

ROMANITZACIOacute (218-133 AC)

Jordi Vivo i Llorca

Per citar o enllaccedilar aquest document Para citar o enlazar este documento Use this url to cite or link to this publication httphdlhandlenet10803385283

httpcreativecommonsorglicensesby-nc-nd40deedca

Aquesta obra estagrave subjecta a una llicegravencia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada

Esta obra estaacute bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives licence

TESI DOCTORAL

LES SOCIETATS IBEgraveRIQUES

DE LA HISPAgraveNIA CITERIOR DURANT

ELS PRIMERS ANYS DE ROMANITZACIOacute (218-133 AC)

JORDI VIVO I LLORCA

2015

1

TESI DOCTORAL

LES SOCIETATS IBEgraveRIQUES

DE LA HISPAgraveNIA CITERIOR DURANT

ELS PRIMERS ANYS DE ROMANITZACIOacute (218-133 AC)

JORDI VIVO I LLORCA

2015

PROGRAMA DE DOCTORAT EN CIEgraveNCIES HUMANES I DE LA CULTURA

(INVESTIGACIOacute ARQUEOLOgraveGICA)

Dirigida pel Dr Josep Burch i Rius

Memograveria presentada per optar al tiacutetol de doctor per la Universitat de Girona

2

3

Als meus pares

sense els quals no hauria arribat fins allagrave on ho he fet

Aquesta Tesi Doctoral ha estat realitzada amb lrsquoajut drsquouna beca de Formacioacute drsquoInvestigadors

(FI) de la Generalitat de Catalunya (2005-2008) dins del Pla de Recerca i Innovacioacute de

Catalunya (2005-2008)

4

5

LLISTA DrsquoABREUJAMENTS

ActPal IX = PalHisp 5 = Acta Palaeohispanica IX = Palaeohispanica 5

ActPal XI = PalHisp 13 = Acta Palaeohispanica XI = Palaeohispanica 13

AE = Anneacutee Epigraphique

AEspA = Archivo Espantildeol de Arqueologiacutea

AFDUAM = Anuario de la Facultat de Derecho de la Universidad Autoacutenoma de Madrid

AHB = The Ancient History Bulletin

AIEG = Annals de lrsquoInstitut drsquoEstudis Gironins

AJA = American Journal of Archaeology

APL = Archivo de Prehistoria Levantina

AnMurcia = Anales de Prehistoria y Arqueologiacutea

AulaOr = Aula Orientalis

CIA = Corpus Inscriptionum Atticorum

CIL = Corpus Inscriptionum Latinarum

CLE = Carmina Latina Epigraphica

CNH = L VILLARONGA Corpus Nummum Hispaniae ante Augusti aetatem Madrid 1994

CuPAUAM = Cuadernos de Prehistoria y Arqueologiacutea de la Universidad Autoacutenoma de Madrid

EBE = Estudis del Baix Empordagrave

Hant = Hispania Antiqua

HEp = Hispania Epigraphica

HLPI II = J DE HOZ Historia linguumliacutestica de la Peniacutensula Ibeacuterica en la Antiguumledad II El mundo ibeacuterico

prerromano y la indoeuropeizacioacuten 2011

IG = Inscriptiones Graecae

ILS = H DESSAU Inscriptiones Latinae Selectae Berlin 1892-1916

IRC = G FABRE M MAYER i I RODAgrave Inscriptions Romaines de Catalogne Pariacutes-Bellaterra 1984

IHR = International History Review

IThrakAig = L LOUKOUPOULOU (ed) Inscriptiones antiquae partis Thraciae quae ad ora maris Aegaei

sita est (praefecturae Xanthes Rhodopes et Hebri) Atenes 2005

JBL = Journal of Biblical Literature

JRA = Journal of Roman Archaeology

JRS = Journal of Roman Studies

MadMitt = Madrider Mitteilungen

MCV = Melanges de la Casa de Velaacutezquez

MemArqMurcia = Memorias de Arqueologiacutea

6

PalHisp = Palaeohispanica

RAP = Revista drsquoArqueologia de Ponent

RIT = G ALFOumlLDY Die roumlmischen Inschriften von Tarraco (Madrider Forschungen 10) Berlin 1975

SEBarc = Sylloge Epigraphica Barcinonensis

SEG = Supplementum Epigraphicum Graecum

SHHA = Studia Historica Historia Antigua

7

IacuteNDEX

LLISTA DrsquoABREUJAMENTS 5

RESUM 11

RESUMEN 12

ABSTRACT 13

INTRODUCCIOacute 15

OBJECTIU METODOLOGIA I ESTRUCTURA DEL TREBALL 21

1 HISTOgraveRIA DE LA RECERCA 29

11 La immigracioacute itagravelica aspectes juriacutedics oriacutegens i motivacions 30

12 La identificacioacute dels grups socials 34

13 Relacions socials Dependegravencia i clientela 38

14 Transformacions socials 43

15 Recapitulacioacute 46

2 LA SOCIETAT ROMANA ENTRE ELS SEGLES III I II AC 49

21 Roma i els canvis socials en lrsquoegravepoca de lrsquoexpansioacute territorial 49

211 Introduccioacute lrsquoestructura social romana i la seva evolucioacute entre el segle IV i finals

del segle III aC 49

212 Lrsquoimpacte de la segona guerra puacutenica la societat de la Roma en expansioacute (segle II

aC) 65

22 Roma i les comunitats itagraveliques al segle II aC 89

23 Recapitulacioacute 111

3 ELS TESTIMONIS LITERARIS 115

31 Lrsquoorganitzacioacute territorial indiacutegena πολεicircς oppida i urbes 119

8

32 Al cim de lrsquoorganitzacioacute sociopoliacutetica δυνάσται βασιλεῖς reguli principes i similars 123

33 El cos social per sota de les elits 129

34 Magistrats i concilia ibegraverics 136

35 Els exegravercits romanoitagravelics desplaccedilaments i assentaments 140

36 Prosopografia de personatges dels exegravercits de Roma 147

37 Sequellae civils romanoitagravelics al darrere de (i entre) les legions 153

38 Relacions entre ibers i romanoitagravelics 168

39 Recapitulacioacute 176

4 EPIGRAFIA I NUMISMAgraveTICA 179

41 Lrsquoepigrafia 179

411 Epigrafia ibegraverica 181

412 Epigrafia llatina 195

413 Epigrafies grega puacutenica i neopuacutenica 202

42 La numismagravetica 204

421 Alguns apunts sobre la introduccioacute de la moneda entre els ibers (segles V-III aC)

204

422 Un canvi de rumb Roma i lrsquoexpansioacute de les seques indiacutegenes 208

423 Lrsquoepigrafia monetagraveria 214

424 El reflex de les elits ibegraveriques a les tipologies de les encunyacions indiacutegenes 218

43 Recapitulacioacute 221

5 EL REGISTRE ARQUEOLOgraveGIC 225

51 Establiments romanoitagravelics 226

511 Establiments temporals 226

512 Establiments permanents 229

52 Establiments indiacutegenes 236

521 Introduccioacute establiments i jerarquies territorials 236

522 Identificacioacute dels sectors socials als assentaments indiacutegenes grups no privilegiats

241

9

523 Identificacioacute dels sectors socials als assentaments indiacutegenes grups privilegiats 242

53 El reflex de la societat al registre funerari 245

531 Lrsquoelement romanoitagravelic al registre funerari 246

532 Identificacioacute dels sectors socials als espais funeraris indiacutegenes 248

533 Una necrogravepolis singular Les Corts (Empuacuteries) 255

54 Produccioacute emmagatzematge i societat 258

541 Estructures productives i societat 258

542 Estructures drsquoemmagatzematge i societat 262

55 Estructures defensives i cultuals relacions socials i recursos ideologravegics 265

56 Recapitulacioacute 271

6 LA SOCIETAT DE LA HISPAgraveNIA CITERIOR IBEgraveRICA (218-133 AC) 275

61 Romans 275

611 Ingenui 275

612 Liberti 298

613 Ciues Romani a la Hispagravenia Citerior ibegraverica 308

62 Itagravelics 311

621 Definicioacute juriacutedica 311

622 Localitzacioacute drsquoitagravelics a la Citerior ibegraverica 313

623 Grups socials i condicions econogravemiques dels itagravelics 318

624 Naturalesa de la migracioacute itagravelica 325

625 Motivacions de la presegravencia itagravelica 327

626 Itagraveliques 334

627 Itagravelics a la Hispagravenia Citerior ibegraverica 335

63 Peregrini indiacutegenes 338

631 Definicioacute juriacutedica 338

632 Localitzacioacute dels peregrini indiacutegenes 341

633 Grups socials i condicions econogravemiques dels peregrini 345

634 Projeccioacute poliacutetica dels peregrini 351

635 Mobilitat geogragravefica 361

10

636 Peregrinae 368

637 Els peregrini de la Citerior ibegraverica 371

64 Esclaus 376

641 Definicioacute juriacutedica 376

642 Localitzacioacute dels serui a la Citerior ibegraverica 377

643 Funcions econogravemiques dels esclaus 381

644 Esclaus a la Hispagravenia Citerior ibegraverica 384

65 Grups i relacions socials a la Citerior ibegraverica entre 218 i 133 aC 385

651 Definicioacute dels grups socials 385

652 Formes de relacioacute social 390

653 Mobilitat social 399

654 Lrsquoestructura de la societat de la Hispagravenia Citerior ibegraverica al periacuteode 218-133 aC 402

7 CONCLUSIONS 407

BIBLIOGRAFIA 419

RESUM

En el decurs de lrsquoegravepoca republicana Roma experimentagrave una segraverie de pregons canvis

en la societat que no foren produiumlts nomeacutes per causes endogravegenes sinoacute tambeacute per les relacions

establertes amb els altres pobles de la peniacutensula Itagravelica primer i meacutes endavant amb els

drsquoaltres contrades del Mediterrani sobre les quals una rere lrsquoaltra anava estenent el seu

domini Lrsquoannexioacute dels nous territoris suposava la implantacioacute drsquoun nou ordenament social

fonamentat en la condicioacute juriacutedica i les capacitats econogravemiques dels individus que se

sobreposava a les organitzacions socials autogravectones En aquest proceacutes jugagrave un paper destacat

la intensificacioacute de la presegravencia de poblacioacute de diversa extraccioacute social i procedent de la Urbs

i sobretot drsquoaltres comunitats aliades itagraveliques que als segles III i II aC cercaven

principalment treure beneficis econogravemics assumint diverses menes de negocis

El nostre interegraves srsquoha centrat en els moments inicials formatius de la societat de la

prouincia Hispania Citerior ndashi particularment de lrsquoagraverea ocupada pels ibersndash constituiumlda com

a tal lrsquoany 197 aC i que srsquoanagrave expandint al llarg dels prop de dos segles seguumlents vers lrsquointerior

de la peniacutensula Ibegraverica Tot i que lrsquoegravepoca republicana no es distingeix per eacutesser especialment

progravediga quant a fonts de coneixement a la nostra proviacutencia diversos aspectes de la seva

societat ja havien despertat la inquietud cientiacutefica dels investigadors des del tombant del segle

XIX Drsquoenccedilagrave drsquoaleshores el panorama de la recerca srsquoha anat ampliant i fent meacutes complex amb

les aportacions procedents des de diferents camps les relacions socials entre romans i

indiacutegenes i entre els mateixos indiacutegenes els contingents poblacionals procedents drsquoItagravelia les

categories juriacutediques dels diferents grups socials i lrsquoevolucioacute de la societat al llarg del temps

Partint de les recerques pregravevies i sense perdre de vista el context social de la Roma i la

Itagravelia republicanes hem rastrejat i analitzat els indicis de totes les fonts a lrsquoabast els testimonis

transmesos per la literatura antiga els documents epigragravefics i numismagravetics i les dades

procedents del registre arqueologravegic amb la intencioacute drsquoassolir lrsquoobjectiu final drsquoestablir drsquouna

manera global i tan completa com fos possible lrsquoordenament social desenvolupat a lrsquoagraverea

ibegraverica de la Hispagravenia Citerior i estudiar-ne la seva evolucioacute durant els primers vuitanta-cinc

anys de presegravencia romana

12

RESUMEN

En el transcurso de la eacutepoca republicana la sociedad de Roma experimentoacute un

conjunto de profundos cambios que no fueron provocados solamente por causas endoacutegenas

sino tambieacuten por las relaciones establecidas primero con los demaacutes pueblos de la Peniacutensula

Itaacutelica y maacutes tarde con los de otras partes del Mediterraacuteneo sobre las que una tras otra fue

extendiendo su dominio La anexioacuten de nuevos territorios supuso la implantacioacuten de un

nuevo ordenamiento social cimentado en la condicioacuten juriacutedica y las capacidades econoacutemicas

de los individuos que se superpuso a las organizaciones sociales autoacutectonas En este proceso

jugoacute un papel destacado la intensificacioacuten de la presencia de poblacioacuten de distinta extraccioacuten

social y procedente de la Urbe y sobre todo de otras comunidades aliadas itaacutelicas que en los

siglos III y II aC perseguiacutean principalmente la obtencioacuten de beneficios econoacutemicos

asumiendo varios tipos de negocios

Nuestro intereacutes se ha centrado en los momentos iniciales formativos de la sociedad

de la prouincia Hispania Citerior y en particular del aacuterea ocupada por los iberos Dicha

provincia fue constituida en el antildeo 197 aC y se fue extendiendo a lo largo de los casi dos siglos

siguientes hacia el interior de la Peniacutensula Ibeacuterica A pesar de que la eacutepoca republicana no se

distingue precisamente por ser especialmente proacutediga en fuentes histoacutericas relativas a la

provincia varios aspectos de su sociedad ya suscitaron la inquietud cientiacutefica de los

investigadores a finales del siglo XIX Desde entonces el horizonte de la investigacioacuten se ha

ido ampliando y haciendo maacutes complejo a traveacutes de las aportaciones realizadas desde

distintos campos las relaciones sociales entre romanos e indiacutegenas y entre los propios

indiacutegenas los contingentes poblacionales procedentes de Italia las categoriacuteas juriacutedicas de los

distintos grupos sociales y la evolucioacuten de la sociedad provincial a lo largo del tiempo

Partiendo de las investigaciones previas y siempre teniendo en mente el contexto

social de la Roma i la Italia republicanas hemos rastreado y analizado los indicios de todas las

fuentes disponibles los testimonios transmitidos por la literatura antigua los documentos

epigraacuteficos y numismaacuteticos y los datos procedentes del registro arqueoloacutegico El objetivo

uacuteltimo ha sido establecer de manera global y tan completa como fuere posible el

13

ordenamiento social desarrollado en el aacuterea ibeacuterica de la Hispania Citerior y estudiar su

evolucioacuten durante los primeros ochentaicinco antildeos de presencia romana

ABSTRACT

Throughout the Republican period Roman society experimented several changes

provoked not only by endogenous causes but also by relationships established with other

peoples of Italian Peninsula and those inhabiting other places around the Mediterranean over

which she extended her dominion Annexation of new territories implied the installation of a

new social order established on juridical condition and economic power of persons which

overlapped the native social organization An important factor in this process was the

intensification of presence of population of several social origins from the Urbs and specially

other allied Italic communities which main aim in 3rd and 2nd centuries was earn economic

profits from several kinds of business

Our interest has focused on the initial formative moment of the society of the

prouincia Hispania Citerior specially the area occupied by the Iberian peoples This territory

become Roman province in 197 BC and extended towards the interior of the Iberian Peninsula

for the next two centuries Although republican era does not excel in the generosity of the

sources of knowledge of the province some scholars at the end of 19th century undertook

researches on several aspects of the provincial society From that moment the research

horizon has been widened and become more complex thanks to the contributions from

several fields social relationships between Romans and natives and between natives

themselves population groups from Italy juridical categories of the social groups and society

evolution throughout the time

Starting from previous researches and bearing in mind the social context of republican

Rome and Italy we trawled and analysed clues from all the available sources evidences left

by ancient literature epigraphic and numismatic documents and information from the

archaeological record The main aim was to propose a comprehensive and complete picture

of the social order developed in the Iberian area of Nearer Spain and study its evolution

throughout the first eighty-five years of Roman presence

15

INTRODUCCIOacute

En el moment de redactar aquestes ratlles estem concloent un cicle Eacutes la fi drsquoun viatge

que vagraverem iniciar ja fa uns quants anys i que ens ha portat a recoacuterrer un camiacute que ha travessat

terrenys molt diversos a voltes meacutes suaus a voltes meacutes abruptes perograve sempre enriquidor

Lrsquointeregraves per la histograveria en general i pel moacuten antic en particular era la bruacuteixola que guiava les

nostres passes des de temps molt reculats i que ens menagrave a cursar la carrera drsquoHistograveria Aquell

fou un altre cicle que srsquoallargagrave durant cinc anys massa fugaccedilos perograve que fou decisiu ategraves que

ens permeteacute adquirir no nomeacutes un coneixement meacutes aprofundit dels periacuteodes histograverics sinoacute

tambeacute els instruments que els historiadors i les historiadores empren per analitzar de manera

criacutetica el seu objecte drsquoestudi Al mateix nivell drsquoimportagravencia hem de situar el bagatge que

pogueacuterem comenccedilar a acumular en relacioacute a la pragravectica de lrsquoArqueologia mercegraves a les

oportunitats que srsquooferien als estudiants ndashi afortunadament es continuen oferintndash de

participar directament tant en les tasques de camp com les de laboratori

En apropar-se el final del darrer curs i amb ell de la carrera calia prendre la decisioacute

de cap a on encaminar les passes a partir drsquoaleshores La determinacioacute de fet ja estava presa

temps abans perograve calia comenccedilar a precisar el camiacute Ens atreia poderosament aleshores el

proceacutes de transformacioacute que experimentaren els ibers a partir del moment que els seus

territoris caigueren a lrsquoograverbita de Roma eacutes a dir allograve que es coneix com a romanitzacioacute Aixiacute

doncs amb la intencioacute de fer el doctorat perograve sense un tema prou clar sobre el qual realitzar

la tesi recorregueacuterem a qui millor ens podia guiar per tal que ens aporteacutes la llum necessagraveria

El professor Josep Burch qui en seria el director proposagrave diversos temes dels quals un en

particular ens resultagrave atractiu els canvis socials a la proviacutencia romana de la Hispania Citerior

en el transcurs de tota lrsquoetapa republicana des del desembarcament dels romans a Empuacuteries

fins al sorgiment del Principat

Lrsquoobjectiu cal admetre-ho era molt ambicioacutes De fet massa per poder-lo assumir amb

comoditat perquegrave implicava una agraverea geogragravefica molt vasta ndashaproximadament meacutes drsquoun terccedil

de la superfiacutecie de la peniacutensula Ibegravericandash ocupada per una quantitat molt agravemplia i variada de

pobles (ibers celtibers vetons vacceus vascons agravesturs cagraventabres etc) La tria inicial tenia

lrsquoavantatge que en tractar-se drsquoun territori extens i drsquouna cronologia relativament agravemplia era

16

fins a cert punt fagravecil drsquoaconseguir aplegar una quantitat de dades meacutes gran Perograve al mateix

temps podia dificultar i alentir el proceacutes de recollida i anagravelisi de les dades Per aquesta raoacute

acotagraverem lrsquoabast tant des del punt de vista geogragravefic reduint-lo a lrsquoagraverea ibegraverica de la mateixa

prouincia i restringint la cronologia a un periacuteode meacutes breu perograve amb uns termes clars i ben

establerts tant en relacioacute a la histograveria de Roma com de la mateixa proviacutencia

Esmentagravevem meacutes amunt que el camiacute passagrave per diversos estadis Srsquohi dediquin meacutes o

menys hores a lrsquoelaboracioacute de la tesi no deixa drsquoeacutesser una part meacutes de la vida del doctorand o

la doctoranda i per tant de la mateixa manera que una tesi pot tenir ndashi teacute com tots sabemndash

efectes sobre ella les diverses vicissituds i contingegravencies que afecten les nostres vides fan

tambeacute que la tesi en rebi drsquouna manera o una altra el seu impacte En un moment determinat

del proceacutes de realitzacioacute de la recerca a la vora que la beca predoctoral de la qual gaudiacuteem

srsquoesgoteacutes sersquons plantejagrave una nova oportunitat assumir tasques docents a la mateixa

Universitat de Girona Lrsquoacceptagraverem delerosos i lrsquoencaragraverem amb ilmiddotlusioacute malgrat que la tesi

encara cuejava si beacute per una banda les classes exigien la seva dedicacioacute de lrsquoaltra srsquoobrien uns

anys que ens permetrien continuar treballant-hi sense el desassossec drsquohaver de patir per

trobar la manera de guanyar el sosteniment propi al mateix temps que servia per explorar la

nova faceta com a docent

Tambeacute aquest tram arribagrave al seu terme i nrsquoentragraverem en un altre No podem negar que

la situacioacute personal quedagrave en una posicioacute fins a cert punt precagraveria Aixograve no obstant estigueacute

marcat per dos grans avantatges la disponibilitat de temps fonamental per envestir la part

final de lrsquoelaboracioacute de la tesi i el sorgiment de diverses oportunitats per seguir incrementant

lrsquoexperiegravencia com a arqueograveleg participant en les excavacions que porta el grup de recerca

drsquoArqueologia i Prehistograveria de la UdG a vegades com a becari i en drsquoaltres assumint les

responsabilitats de la direccioacute El final del camiacute ha estat ho hem drsquoadmetre accidentat perquegrave

ens hem vist abocats a accelerar el tancament de la tesi ndashsobretot com a consequumlegravencia de

quumlestions administrativesndash amb menys serenitat de la que hauria convingut i aixograve molt ens

temem reverbera en el resultat final de la tesi Nogensmenys no podem deixar de veure-ho

com lrsquoempenta uacuteltima que necessitagravevem per tancar definitivament el cercle

Degraveiem al principi que si beacute el viatge ha estat solcat per moments de tota mena ha

estat en conjunt una experiegravencia molt enriquidora Aixograve ha estat en bona mesura gragravecies

17

totes aquelles persones que drsquoalguna manera o una altra han tingut la generositat de

concedir-nos suport consell i ajut i sense les quals aquest treball no hauria estat possible

Creiem que eacutes de justiacutecia dedicar-los una mica de temps per tenir-los presents i mostrar-los

una gratitud meacutes que merescuda

Per comenccedilar (i aquiacute em desempallego de la persona gramatical formal que he

adoptat fins ara i a la resta del cos de la tesi) vull agrair als professors i membres del grup de

recerca drsquoArqueologia i Prehistograveria de la Universitat de Girona Josep Maria Nolla Marc Sureda

i David Vivoacute de qui vaig tenir en tots els casos lrsquoimmens plaer drsquoeacutesser-ne alumne tant pels

coneixements que em varen transmetre com per encoratjar-me a avanccedilar per la via de

lrsquoarqueologia i del moacuten acadegravemic aixiacute com a introduir-mrsquohi i fer-hi les primeres passes

En aquesta nogravemina manquen dos noms no pas per omissioacute sinoacute perquegrave els vull

distingir adreccedilant-los un agraiumlment particular En primer lloc en Josep Burch a qui li he

drsquoagrair no nomeacutes el coneixement transmegraves a les seves classes sinoacute tambeacute que accepteacutes

dirigir-me la tesi Tots i cadascun dels seus comentaris consells i recomanacions han estat

drsquouna gran utilitat i he procurat recollir-los Aixiacute mateix li he drsquoagrair tot el recolzament rebut

la confianccedila que ha dipositat en mi i les oportunitats que mrsquoha ofert al llarg drsquoaquests anys

tant les vinculades estrictament a lrsquoelaboracioacute de la tesi com les relacionades amb la meva

formacioacute acadegravemica i professional al moacuten de lrsquoarqueologia En segon lloc en Jordi Sagrera a

qui he drsquoagrair tambeacute els seus ensenyaments suport i agravenims

En Lluiacutes Palahiacute es mereix un altre agraiumlment Tant quan era becari com quan vaig

deixar de ser-ho sempre srsquoha preocupat molt perquegrave pogueacutes dedicar tot el temps possible a

elaborar la tesi i drsquouna manera remarcable als uacuteltims moments que han estat forccedila frenegravetics

Aixiacute mateix no puc oblidar drsquoesmentar a les companyes i companys de fatigues amb qui hem

compartit tants moments (tots bons) tant a les excavacions com seguint camins paralmiddotlels

amb els nostres respectius doctorats Alguns srsquohan incorporat meacutes tard que drsquoaltres a lrsquoequip

perograve a totes i tots he drsquoagrair lrsquoentusiasme la simpatia i les ganes incombustible drsquoarrencar-me

algun somriure i de passada drsquoarrencar-me a mi mateix del davant de lrsquoordinador en els

moments que quedava meacutes absorbit per la tesi Trobar altres persones (fantagravestiques a meacutes)

que es troben en la mateixa situacioacute que un mateix parlar de les penes i les alegries i adonar-

se que no divergeixen gaire de les drsquoun mateix sempre eacutes un consol Aixiacute doncs gragravecies Ana

18

Costa Fina Simon Neus Coromina Alba Varenna Marc Prat i Helena Ventura Ara des del

cap del camiacute em toca seguir-vos animant perquegrave tambeacute hi arribeu aviat I gragravecies tambeacute Marc

Soler Marc Bouzas i Kagravetia Shkarinska vosaltres us trobeu tot just al principi perograve espero que

aconseguiu portar a bon port els vostres respectius projectes

Agraeixo tambeacute a Xavier Aquilueacute Pere Castanyer Joaquim Tremoleda i Marta Santos

que mrsquoobrissin les portes de la biblioteca del Museu drsquoArqueologia de Catalunya-Empuacuteries on

hi he passat uns quants dies sobretot les tardes del cada cop meacutes llunyagrave juliol de 2007 quan

vaig participar al Curs drsquoArqueologia drsquoEmpuacuteries El meu agraiumlment tambeacute per a lrsquoAurora

Martiacuten i en Gabriel de Prado tant per posar a la meva disposicioacute la biblioteca del Museu

drsquoArqueologia de Catalunya-Ullastret com per donar-me lrsquooportunitat drsquoexcavar durant uns

quants anys seguits en un jaciment ibegraveric tan sigular

No vull deixar de dirigir un agraiumlment molt particular a en Toni Rojas Colmiddotlaborar amb

ell mrsquoha servit per obtenir unes lliccedilons i una experiegravencia molt importants sobre la pragravectica de

lrsquoarqueologia

Lrsquoany 2009 gragravecies a una beca de mobilitat concedida per lrsquoAGAUR vaig tenir

lrsquooportunitat de fer una estada de recerca de tres mesos a la ciutat de Roma on em va acollir

la Escuela Espantildeola de Historia y Arqueologiacutea en Roma (CSIC) He drsquoagrair a tot el personal

que mrsquoacceptessin al seu centre i tota lrsquoajuda que em varen proporcionar sobretot a lrsquohora de

consultar la seva progravepia biblioteca i drsquoaccedir a altres fons bibliogragravefics drsquoaltres institucions de

recerca de la Urbs Ricardo Olmos Trinidad Tortosa i Cristina Jular aixiacute com Esther Barrondo

i Vito Mucci

Un agraiumlment drsquouacuteltima hora va adreccedilat a en Toni Ntildeaco Tot i haver-nos trobat quan em

ja era just a les portes del final encara ha estat a temps de recomanar-me alguna referegravencia

bibliogragravefica que mrsquoha resultar drsquoutilitat El seu entusiasme fervent i la radiant disponibilitat

per oferir-me ajuda tambeacute han estat molt encoratjadors

Fer una tesi eacutes com totes aquelles coses importants de la vida per a les quals hom lluita

per aconseguir-les una activitat que reclama sacrificis no nomeacutes als doctorands sinoacute tambeacute

a aquelles i aquells que tenen meacutes a la vora En el meu cas a mig viatge el meu camiacute srsquoencreuagrave

i srsquoentrellaccedilagrave amb el drsquouna altra persona Estic en deute amb la Montse Zamora a qui he

drsquoagrair que comprengueacutes tot allograve que significava per a mi la tesi i que no obstant aixograve

19

estigueacutes disposada a acompanyar-me i compartir la seva vida Sense el seu suport

incondicional ni les ganes inesgotables per aportar-me llum i calidesa als moments meacutes

tenebrosos potser no hauria aconseguit tirar endavant com ho he fet

Aixiacute mateix vull adreccedilar un agraiumlment a en Jordi Ribera un dels millors amics que he

tingut mai Encara que en els darrers anys ha passat per moments molt difiacutecils i complicats

ha estat amb mi des del principi del proceacutes (i molt abans i tot) sempre recolzant-me No li

podreacute agrair mai prou totes les ocasions que srsquoha acostat per esbargir-me i distreurersquom amb les

seves anegravecdotes i histograveries i especialment els anys que vagraverem passar compartint pis tant

quan eacuterem estudiants com despreacutes de llicenciar-nos

El darrer agraiumlment ndashi no per eacutesser lrsquouacuteltim eacutes el menys important sinoacute tot el contrarindash

va adreccedilat a en Jordi i la Isabel els meus pares a qui dec la curiositat i lrsquoafany per saber una

llavor que saberen plantar en mi quan era molt petit i que arrelagrave amb una forccedila inusitada

Sempre els he tingut al darrere donant-me tota la seva empara i animant-me a estudiar allograve

que a mi realment mrsquoompliacutes i em fes feliccedil Si no hagueacutes estat per ells dos estic convenccedilut que

avui la meva vida seria molt diferent i segurament no pas millor A ells ndashmalgrat que un

tristament no la veuragravendash va dedicada la tesi

20

OBJECTIU METODOLOGIA I ESTRUCTURA DEL TREBALL

A les darreries del segle III aC la peniacutensula Ibegraverica estava habitada per una

multiplicitat de pobles molt diversos entre si que estaven a punt de patir una sotragada

traumagravetica com a consequumlegravencia drsquoallograve que al moacuten dels nostres dies anomenariacuteem poliacutetica

internacional Sense estar-hi involucrats de forma directa els territoris on habitaven

esdevingueren un dels teatres drsquooperacions meacutes importants de les lluites armades que

enfrontaren per segona vegada les dues principals potegravencies del Mediterrani drsquoaquell temps

De fet la detonacioacute del conflicte que ja es percebia a lrsquoambient pregraveviament tingueacute lloc a la

mateixa Peniacutensula en una petita ciutat edetana fortament helmiddotlenitzada situada al lloc meacutes

inoportuacute (o segons com es miri potser no tant) en el moment meacutes inconvenient Una dotzena

drsquoanys despreacutes de la deflagracioacute la guerra es donagrave per finalitzada a la Peniacutensula tot i que el

terme definitiu no arribagrave fins a quatre anys meacutes tard El moacuten que sortiacute de la contesa havia

canviat fortament respecte drsquoaquell que hi havia entrat a escala global en imposar-se una de

les dues contendents (Roma) a lrsquoaltra (Carthago) de manera indiscutible quedagrave com a

potegravencia uacutenica amb la capacitat de fer i desfer drsquoacord amb el seu sol arbitri I a escala regional

els anys de guerra comportaren pregones alteracions als agravembits social econogravemic poliacutetic i

cultural en un proceacutes que tot just aleshores despuntava i que srsquoanagrave desplegant en el cas

concret de la peniacutensula Ibegraverica en el transcurs de les dues centuacuteries seguumlents

El principal interegraves que ha guiat la nostra recerca eacutes lrsquoanagravelisi drsquouna part de les

transformacions que experimentaren alguns dels pobles peninsulars a partir de lrsquoesclat de la

segona guerra puacutenica Meacutes concretament lrsquoobjectiu ha estat estudiar lrsquoevolucioacute que seguiacute la

societat durant els primers decennis de presegravencia romana a la Peniacutensula No es pot dir que

aquest sigui un tema drsquoinvestigacioacute nou perograve lrsquohem escomegraves amb la pretensioacute drsquoaportar una

visioacute global i actualitzada de la societat a partir drsquouna anagravelisi integral de totes les fonts a lrsquoabast

Tradicionalment hom ha tendit a prioritzar les fonts literagraveries per aproximar-srsquohi perograve tenir

en consideracioacute la resta de la documentacioacute ha de permetre aconseguir una imatge meacutes

completa de la societat

No cal dir que una avaluacioacute global de tots els pobles peninsulars eacutes una meta

inabastable en el marc de la realitzacioacute drsquouna tesi doctoral de manera que ha calgut fixar un

22

agravembit geogragravefic meacutes preciacutes Ategraves que poc despreacutes de la fi de la guerra annibagravelica el territori

sota control romagrave fou dividit administrativament en dues proviacutencies en vagraverem triar una de

les dues lrsquoanomenada Hispania Citerior per quumlestions de proximitat geogragravefica Com que la

sola proviacutencia constituiumla igualment un espai molt extens i poblat per una agravemplia varietat de

pobles diferents fou necessari de definir un espai encara meacutes restringit Per aquesta raoacute

lrsquoagravembit geogragravefic que abastem eacutes el de la seccioacute de la Hispagravenia Citerior ocupada pels pobles

ibers Es tracta drsquoun territori ubicat al litoral o relativament proper a la costa que srsquoestenia des

dels Pirineus a lrsquoextrem septentrional fins poc meacutes enllagrave de la ciutat de Carthago Noua a

lrsquoextrem meridional i que srsquoendinsava vers lrsquointerior peninsular a la zona de la vall de lrsquoEbre

fins arribar a les terres limiacutetrofs amb els celtibers En conjunt era un territori marcat per una

orografia relativament suau amb turons no especialment elevats amb lrsquoexcepcioacute de lrsquoextrem

de tramuntana on srsquoeleva la serralada dels Pirineus la banda central coincidint amb una altra

serralada la del sistema Ibegraveric i lrsquoextrem de migdia on srsquoalccedila el sistema Subbegravetic Lrsquouacutenic riu

de consideracioacute que travessa el territori eacutes lrsquoEbre que solca en diagonal el terccedil nord de la

proviacutencia a traveacutes drsquouna fegravertil vall i acaba abocant les aiguumles a la Mediterragravenia La resta de

cursos fluvials que baixen de les muntanyes i els turons solen eacutesser rierols i torrents que

irriguen tot de planes meacutes o menys petites disposades al litoral i prelitoral Quant als recursos

del territori les planes costaneres eren un lloc que afavoria lrsquoagricultura La ramaderia tambeacute

podia tenir lloc aprofitant sobretot les elevacions suaus perograve tambeacute altres terrenys meacutes alts

Als boscos i al mar hom podia aprofitar tot drsquoaltres recursos complementaris Finalment no

era un territori distingit per disposar de minerals si beacute aquiacute i allagrave hi havia reduiumldes vetes de

metalls com el ferro deixant de banda la concentracioacute del sud-est peninsular on hi havia

destacats jaciments de plom i argent

Pel que fa a lrsquoagravembit cronologravegic ens hem centrat en un periacuteode molt concret que

comenccedila lrsquoany 218 aC i acaba el 133 aC La tria drsquoaquest marc temporal ve motivada per eacutesser

dos termes drsquoaccentuada rellevagravencia histograverica Des de la perspectiva de la histograveria de la

peniacutensula Ibegraverica el primer ve marcat per la presa drsquoArse (Saguntum) per part de les tropes

cartagineses considerat com el fet que donagrave lloc a la segona guerra puacutenica el segon pel final

de les complicades guerres celtibegraveriques un moment que anagrave seguit drsquouna nova fase de la

conquesta de la Peniacutensula en la qual srsquoestabilitzaren extensos territoris perograve encara en

23

restaven drsquoaltres que caurien a lrsquoograverbita romana en el proper segle i escaig Des de la

perspectiva de la histograveria de Roma soacuten dues dates clau en la mesura que la primera obre el

periacuteode de la guerra annibagravelica de la qual Roma en sortiragrave extraordinagraveriament beneficiada

per la posicioacute en la qual quedagrave despreacutes del conflicte mentre que la segona srsquoha considerat el

moment que comencen a manifestar-se els primers siacutemptomes greus de la crisi

baixrepublicana amb el tribunat de Ti Semproni Grac i tots els esdeveniments que

lrsquoenvoltaren i que tingueren les seves consequumlegravencies als decennis posteriors

Per tal drsquoassolir lrsquoobjectiu marcat vagraverem iniciar la nostra recerca plantejant diversos

interrogants relatius a diferents aspectes Estudiar la societat drsquouna proviacutencia romana drsquoegravepoca

republicana i meacutes concretament dels estadis inicials de la seva existegravencia significa enfrontar-

se a un proceacutes de canvi en el qual la nova estructuracioacute social srsquoimplanta sobre la preexistent

per donar lloc a una realitat social completament nova Les societats ibegraveriques srsquoorganitzaven

drsquouna manera que no tenia gaire res en comuacute amb la manera com ho feia la romana perograve com

que la que srsquoimposagrave fou aquesta darrera a lrsquohora drsquoestablir els criteris bagravesics que havien de

conduir la formulacioacute de les preguntes de recerca vagraverem optar per seguir les caracteriacutestiques

de lrsquoordenament desenvolupat per la societat de la Urbs Dos eren els paragravemetres

interrelacionats que permetien enquadrar un individu en un sector social determinat la seva

condicioacute juriacutedica i la seva fortuna El primer element permetia distingir en primer lloc

aquelles persones que gaudien de la libertas drsquoaquelles altres que nrsquoestaven mancades i havien

caigut en la condicioacute servil en segon lloc els homes i les dones lliures quedaven situats en

diferents categories algunes meacutes privilegiades i drsquoaltres menys ciutadans romans ciutadans

llatins lliberts i peregrini El segon element servia per ubicar una persona en una posicioacute

socioeconogravemica concreta de manera que els individus meacutes rics ocupaven classes socials meacutes

elevades i els meacutes modestos drsquoaltres de meacutes baixes

Establerts aquests paragravemetres la primera tasca consistiacute a establir grans agrupacions

socials en funcioacute de la categoria juriacutedica eacutes a saber ciutadans romans (etiqueta sota la qual

srsquoinclouen tant els ingenui com els lliberts) socii itagravelics (conjunt que aglutinava tant ciutadans

de dret llatiacute com peregrini procedents de les comunitats itagraveliques sotmeses a Roma i dotades

de diferents condicions juriacutediques) peregrini indiacutegenes i finalment esclaus El seguumlent pas

fou la fixacioacute dels diversos aspectes especiacutefics que havien de servir per definir cadascuna

24

drsquoaquelles agrupacions Si beacute predominava la intencioacute drsquoestablir uns elements de caire

transversal que fossin aplicables a totes fou necessari drsquoadaptar-ne alguns perquegrave srsquohi

cenyissin millor Aixiacute un primer aspecte que calia aclarir era la definicioacute juriacutedica amb

lrsquoobjectiu de concretar quina era la naturalesa juriacutedica dels membres de cada grup quins eren

els drets del quals gaudien i els canvis ndashsi eacutes que sersquon produiumlenndash que podien experimentar Un

segon aspecte es relacionava amb la presegravencia fiacutesica dels individus sobre el territori provincial

Aixiacute calia establir els llocs determinats i els tipus drsquoassentament on srsquoha documentat la

presegravencia de cadascun dels grups aixiacute com el grau de permanegravencia dels seus membres no tota

la poblacioacute forana present a la Citerior ibegraverica arribava amb agravenims drsquoassentar-se sinoacute que nrsquohi

havia que nomeacutes hi romanien de manera temporal Un tercer aspecte tenia a veure amb la

situacioacute econogravemica Com hem esmentat lrsquoeconomia eacutes una de les dues coordenades

fonamentals que hem pres en consideracioacute i en consequumlegravencia calia fixar les bases el poder i

les capacitats econogravemiques de quegrave disposaven els diferents membres de cada grup aixiacute com

les funcions que duien a terme i el nivell de vida que portaven Un quart aspecte estava

relacionat amb les capacitats poliacutetiques i passava per establir les funcions poliacutetiques que

tenien si era el cas Un cinquegrave aspecte es focalitzava en els moviments poblacionals de

manera que lrsquointeregraves es trobava a procurar precisar-ne la naturalesa ndasheacutes a dir quina mena de

moviments eren i si tenien un caragravecter individual o colmiddotlectiu espontani o organitzatndash i les

motivacions que menaven els contingents poblacionals a traslladar-se (de manera temporal o

permanent) cap al i pel sogravel provincial Un sisegrave aspecte es vinculava a lrsquoorigen dels membres de

cada agrupacioacute tant el social ndasheacutes a dir de quin sector social provenienndash com el geogragravefic amb

lrsquoobjectiu drsquoestablir-ne les procedegravencies meacutes habituals en ambdoacutes sentits Finalment un

darrer aspecte intentava aportar una mica de llum a les quumlestions relatives a les dones malgrat

les dificultats per al seu estudi amb la idea drsquoaproximar-nos a la seva situacioacute juriacutedica

capacitats econogravemiques presegravencia i paper social

Per mitjagrave de tots aquests elements haviacuteem drsquoeacutesser capaccedilos no nomeacutes de caracteritzar

amb relativa profunditat cadascuna de les agrupacions sinoacute tambeacute de fixar les seves

diferegravencies internes Aixiacute mateix no eren realitats estanques sinoacute que formaven part drsquouna

uacutenica societat i estaven relacionades muacutetuament Era necessari per tant de plantejar alguns

interrogants addicionals orientats en primer lloc a identificar els diferents grups (i els seus

25

integrants) que constituiumlen la societat a partir dels elements socials econogravemics i poliacutetics que

caracteritzaven les diferents agrupacions juriacutediques en segon lloc a precisar els tipus de

relacions socials i mecanismes de control exercits pels grups dominants sobre els dominats

per mitjagrave dels quals interactuaven els diversos sectors de la societat en tercer lloc a establir

els canvis socials que afectaven els individus de cada grup i finalment fixar la manera com

srsquoorganitzava la jerarquitzacioacute social a partir de les relacions descrites Gragravecies a tot aquest

proceacutes haviacuteem drsquoaconseguir ategravenyer lrsquoobjectiu primordial de la nostra recerca que era

identificar les transformacions socials dutes a terme al territori ibegraveric de la Hispagravenia Citerior

durant el periacuteode 218-133 aC la manera com es produiumlren i les raons que les motivaren

Resoldre els diferents interrogants formulats requeria a continuacioacute la documentacioacute

i la recollida de dades pertinents Qualsevol investigador que pretengui aproximar-se al

coneixement de les Hispaniae republicanes sap que toparagrave amb un escull de grans

proporcions que no eacutes altre que les fonts Malauradament aquesta eacutes una etapa histograverica que

en general no acostuma a ser generosa en fonts i les que hi ha disponibles presenten grans

irregularitats quant a la varietat Les fonts escrites forneixen una informacioacute molt parcial ategraves

que les referegravencies a lrsquoagraverea ibegraverica es limiten fonamentalment als afers militars que la

tingueren com a escenari i per tant es circumscriuen a les darreries del segle III aC i els

primers anys de la centuacuteria seguumlent coincidint amb el temps de la guerra annibagravelica (218-206

aC) i les revoltes indiacutegenes de 197-195 aC A meacutes a meacutes els relats que ens han llegat els

escriptors de lrsquoantiguitat es fixen de manera gairebeacute exclusiva en els sectors elevats de les

societats i solen obviar de manera pragravecticament sistemagravetica aquells individus i grups

pertanyents a segments meacutes baixos Lrsquoepigrafia aporta una quantitat relativament nombrosa

de documents que tenen tambeacute els seus inconvenients perquegrave la majoria estan redactats en

escriptura ibegraverica ndashque ara com ara no podem entendrendash i els que ho estan en llatiacute que soacuten

quantitativament meacutes escassos no apareixen deixant de banda unes poques mostres aiumlllades

fins a un moment forccedila avanccedilat del periacuteode La numismagravetica eacutes una altra font amb uns

problemes similars En canvi la que meacutes dades pot aportar eacutes lrsquoarqueologia que per la seva

naturalesa pot oferir documents en una sequumlegravencia cronologravegica meacutes o menys continuada o

almenys aquesta eacutes la teoria perquegrave les restes materials tambeacute poden veurersquos afectades per

factors com lrsquoestat de conservacioacute la intensitat i extensioacute de les intervencions arqueologravegiques

26

o la qualitat de la documentacioacute en casos drsquointervencions antigues Un cop seleccionades i

analitzades convenientment les dades ja ens trobariacuteem en disposicioacute drsquoabordar la resolucioacute

dels interrogants formulats

La tesi srsquoestructura en tres grans blocs principals drsquoacord amb el seu contingut que

estan formats per diversos capiacutetols El primer bloc teacute un caragravecter introductori i estagrave constituiumlt

per dos capiacutetols Al capiacutetol 1 fem un balanccedil historiogragravefic del nostre tema de recerca tot

destacant les fites meacutes remarcables quant a les aportacions realitzades drsquoenccedilagrave del tombant del

segle XIX quan els primers investigadors comenccedilaren a interessar-se per les societats

peninsulars i les seves transformacions a partir de lrsquoarribada dels romans Tot seguit amb la

voluntat de disposar de prou elements per contextualitzar els canvis esdevinguts a la Citerior

ibegraverica al capiacutetol 2 hem elaborat una siacutentesi de lrsquoevolucioacute per una banda de la societat

romana i de lrsquoaltra de les societats itagraveliques en el transcurs dels segles III i II aC amb un

apartat preliminar que cobreix el periacuteode immediatament precedent (del segle IV a les

darreries del III aC) per tal de situar lrsquoorigen drsquoalguns dels processos que afectaren la societat

i que es desplegaren posteriorment

Al segon bloc apleguem presentem i analitzem les dades que serveixen de base a la

investigacioacute distingides en tres capiacutetols diferents en funcioacute de la naturalesa de cadascuna de

les fonts Aixiacute el capiacutetol 3 conteacute la informacioacute extreta de les fonts literagraveries el capiacutetol 4 la

procedent de lrsquoepigrafia i la numismagravetica i el capiacutetol 5 les dades obtingudes del registre

arqueologravegic Sempre que ha estat possible les mostrem reunides drsquoacord amb els aspectes que

hem esmentat meacutes amunt (econogravemic poliacutetic social etc)

El tercer bloc estagrave integrat per un sol perograve extens capiacutetol en el qual a partir del context

general establert al primer bloc i de les dades recollides al segon procedim a la discussioacute i a

lrsquoobtencioacute dels resultats de la recerca Internament el capiacutetol 6 estagrave organitzat en cinc

apartats en els quals procurem omplir de contingut aquelles quatre grans agrupacions que

haviacuteem fixat de bell antuvi en funcioacute de les coordenades juriacutedica i econogravemica (ciutadans

romans socii itagravelics peregrini indiacutegenes i esclaus) i els diversos aspectes que havien de

permetre aprofundir en la complexitat interna de cadascun drsquoells aixiacute com traccedilar-ne lrsquoevolucioacute

en el decurs del periacuteode contemplat Aixiacute mateix el cinquegrave apartat estagrave dedicat a estudiar les

formes de relacioacute social establertes entre els diferents grups socials

27

Tanquen el cos de la tesi les preceptives conclusions en les quals recollim de manera

resumida els principals resultats organitzats a traveacutes drsquouna proposta de perioditzacioacute dels

canvis esdevinguts a la societat de la Hispania Citerior ibegraverica entre els anys 218 i 133 aC

28

29

1 HISTOgraveRIA DE LA RECERCA

Lrsquointeregraves per lrsquoestudi de les societats ibegraveriques en general i meacutes concretament per les

transformacions que experimentaren en el periacuteode de tragravensit que fou lrsquoIbegraveric final amb

lrsquoimpacte que suposagrave lrsquoannexioacute de la peniacutensula Ibegraverica a lrsquoimperi territorial romagrave arrenca de

les darreries del segle XIX1 Drsquoaleshores enccedilagrave els investigadors que han optat per enfrontar-se

a aquest objecte drsquoestudi ho han fet des de diverses perspectives i metodologies a vegades

atrets drsquouna manera meacutes global i drsquoaltres perseguint lrsquoanagravelisi drsquoaspectes meacutes concrets i acotats

En la mesura que els canvis foren provocats per la superposicioacute drsquoun ordenament social

drsquoorigen foragrave sobre un altre drsquoautogravecton es poden estudiar atenent a la vessant romana io a la

vessant ibegraverica Amb frequumlegravencia els autors han acostumat a fixar-se en ambdues perograve aixograve no

treu que alguns drsquoells srsquohagin decantat de manera meacutes o menys exclusiva per una en concret

Independentment drsquoaquest fet podem observar que les inquietuds de la recerca han procurat

resoldre de manera reiterada una segraverie de quumlestions que soacuten fonamentals per aproximar-se a

aquesta societat canviant la identificacioacute de la composicioacute social ndashja fos de iure o de factondash

les formes de relacioacute dels diferents grups socials ndashtant dins de la societat ibegraverica com entre els

sectors ibegraverics i els romans i itagravelicsndash o els oriacutegens socials egravetnics i geogragravefics dels nouvinguts

itagravelics i les motivacions que tenien per establir-se (ja fos de manera temporal o permanent) al

territori Altres recerques focalitzades en aspectes meacutes concrets pretenen complementar i

aprofundir els coneixements generals amb aportacions especiacutefiques sobre una variada

multiplicitat de temes Sovint lrsquointeregraves per aquesta mena drsquoaspectes ha tingut molt a veure

amb lrsquoevolucioacute de lrsquoArqueologia (i en general de la Histograveria) com a disciplina acadegravemica

especialment als darrers decennis Aixiacute les noves perspectives han permegraves cristalmiddotlitzar

quumlestions com per exemple la visualitzacioacute de la dona2 a les societats del passat que ha

1 J COSTA ldquoInscripcioacuten ibero-latina de Jodarrdquo Boletiacuten del Instituto Libre de Ensentildeanza Madrid 1889 p 297-302

IDEM Estudios Ibeacutericos (La servidumbre entre los iberos Litoral Ibeacuterico del Mediterraacuteneo en el siglo VI-V antes de

Jesucristo) Madrid 1891-1895 2 L PRADOS ldquoMujer y espacio sagrado Haciendo visibles a las mujeres en los lugares de culto de eacutepoca ibeacutericardquo

Complutum 18 2007 p 217-225 C LOacutePEZ RUIZ ldquoUna aproximacioacuten a la imagen de la mujer en el mundo ibeacutericordquo

S GONZAacuteLEZ REYERO et al Una nueva mirada sobre el patrimonio histoacuterico Liacuteneas de investigacioacuten arqueoloacutegica

en la Universidad Autoacutenoma de Madrid Madrid 2008 p 217-236 L PRADOS ldquoY la mujer se hace visible estudios

de genero en la arqueologiacutea ibeacutericardquo Arqueologiacutea del geacutenero 1er encuentro en la UAM Madrid 2008 p 225-250

EADEM ldquoGeacutenero e identidad en los contextos funerarios ibeacutericos (siglos V-I aC)rdquo L PRADOS et al Arqueologiacutea y

genero Mujer y espacio sagrado haciendo visibles a las mujeres en los lugares de culto de eacutepoca ibegraverica Madrid

30

menat a maldar per cercar i examinar els indicis de la dona i els rols que jugava dins de la

societat o lrsquoestudi de sectors determinats de la poblacioacute com ara el format pels artesans3 o

lrsquoestudi de determinats segments de la societat a partir drsquoanagravelisis detallades dels registres

iconogragravefic4 funerari i religioacutes5 etc

11 LA IMMIGRACIOacute ITAgraveLICA ASPECTES JURIacuteDICS ORIacuteGENS I MOTIVACIONS

Si ens fixem en la vessant romana i itagravelica els autors han indagat sovint els aspectes

juriacutedics amb la intencioacute drsquoestablir quina era la situacioacute de dret dels nouvinguts eacutes a dir si eren

lliures lliberts o esclaus Els investigadors han volgut aprofundir aquest tema intentant assolir

una quantificacioacute i fixar les proporcions que representava cada categoria Per arribar a aquest

objectiu el camiacute a seguir ha passat per fer anagravelisis demogragravefiques per trobar unes xifres meacutes o

menys aproximades Ensems amb les quantificacions han examinat els moviments migratoris

drsquoItagravelia vers les proviacutencies hispanes (i altres contrades del Mediterrani) aixiacute com la

procedegravencia social egravetnica i geogragravefica dels individus Tots els investigadors que han examinat

els moviments migratoris han observat lrsquoexistegravencia drsquoun doble flux un de militar i un altre de

civil Finalment sense deixar drsquoestar relacionades amb tots aquests aspectes han analitzat les

raons que impulsaren als immigrants a venir a la Citerior Unes raons que amb frequumlegravencia

srsquohan cercat en lrsquoagravembit econogravemic si beacute alguns autors han explorat altres menes de motius

2011 p 201-217 C ALFARO ldquoLa mujer y el trabajo en la Hispania prerromana y romana Actividades domeacutesticas y

profesionalesrdquo M I del Val (coord) El trabajo de las mujeres en Espantildea Desde la Antiguumledad al siglo XX Dossier

des Meacutelanges de la Casa de Velaacutezquez Nouvelle seacuterie 40 (2) 2010 p 15-38 3 M BLECH i E RUANO ldquoLos artesanos dentro de la Sociedad ibeacuterica ensayo de valoracioacutenrdquo C ARANEGUI (coord)

Congreso Internacional Los Iberos Priacutencipes de Occidente Valegravencia 1998 p 301-308 J MORER i A RIGO Ferro i

ferrers en el moacuten ibegraveric El poblat de Les Guagraverdies (El Vendrell) Barcelona 1999 M C ROVIRA ldquoLos talleres de

herrero en el mundo ibeacuterico aspectos teacutecnicos y socialesrdquo Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 265-270 4 R OLMOS T TORTOSA i P IGUACEL (eds) La sociedad ibegraverica a traveacutes de la imagen Madrid 1992 R OLMOS

ldquoMetaacuteforas de la eclosioacuten y del cultivo Imaginarios del cultivo en eacutepoca ibeacutericardquo AEspA 69 1996 p 3-16 T CHAPA

i R OLMOS ldquoEl imaginario del joven en la cultura ibeacutericardquo Meacutelanges de la Casa de Velaacutezquez 34-1 2004 p 43-83

I IZQUIERDO i J PEacuteREZ BALLESTER ldquoGrupos de edad y geacutenero en un nuevo vaso del Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria

(Valegravencia)rdquo Saguntum-PLAV 37 2005 p 85-103 5 T CHAPA ldquoLa percepcioacuten de la infancia en el mundo ibeacutericordquo Trabajos de Prehistoria 60 nuacutem 1 2003 p115-138

I IZQUIERDO i L PRADOS ldquoEspacios funerarios y religiosos en la cultura ibeacuterica lecturas desde el geacutenero en

arqueologiacuteardquo Spal 13 2004 p 155-180 I IZQUIERDO ldquoArqueologiacutea de la muerte y el estudio de la sociedad una

visioacuten desde el geacutenero en la cultura ibeacutericardquo Complutum 18 2007 p 247-261

31

En aquest sentit un dels treballs meacutes destacables eacutes el de Peter Brunt6 Amb lrsquoobjectiu

de valorar adequadament les motivacions i el volum dels moviments migratoris itagravelics vers les

proviacutencies partiacute drsquouna perspectiva demogragravefica i intentagrave dur a terme una recerca molt

acurada de la demografia tant de Roma com drsquoItagravelia No era aquesta una tasca senzilla puix

que srsquohagueacute de basar en els censos que malgrat que eren elaborats regularment presenten

com a principal inconvenient que no reflectien el conjunt de la poblacioacute sinoacute nomeacutes els

adsidui o propietaris lliures Tanmateix aixograve no fou un impediment perquegrave intenteacutes sempre

amb prudegravencia i de manera raonable estudiar la poblacioacute no lliure i fins i tot quantificar-la

amb la finalitat drsquoassolir unes conclusions sogravelides Un cop fet aixograve es dedicagrave a estudiar els

moviments migratoris cap a lrsquoexterior drsquoItagravelia i els tipus drsquoassentaments i de comunitats

establerts arreu dels territoris sotmesos a lrsquoegravegida de Roma tot analitzant-ne la seva composicioacute

social i intentant de nou donar xifres si no exactes almenys siacute aproximades Entre altres

aspectes destacava (com de fet ja havien notat altres autors anteriors que cita) que malgrat

que les fonts escrites gregues fan referegravencia de manera genegraverica a Ρωμαῖοι presents als territoris

orientals duent a terme negocis diversos meacutes que progravepiament ciutadans eren socii itagravelics tal

i com posa de manifest lrsquoonomagravestica documentada a lrsquoepigrafia7 Les funcions que realitzaven

aquests personatges tant a orient com a occident eren muacuteltiples hi havia els publicans que

arrendaven el cobrament de tributs i tambeacute els negotiatores que actuaven com a agents

encarregats de lrsquoexplotacioacute dels camps les mines o altres recursos naturals Juntament amb

tots ells hi havia diversos individus que els assistien i ajudaven en les seves tasques entre els

quals molts esclaus i probablement tambeacute indiacutegenes8 Malgrat tot Brunt srsquooposava a la visioacute

tradicional sorgida sobretot a partir de la lectura drsquoun conegut passatge de Diodor9 drsquouna

arribada massiva drsquoimmigrants ndashque serien meacutes itagravelics que romans com defensa amb diversos

argumentsndash a llocs com la peniacutensula Ibegraverica atrets per les seves riqueses mineres (a les quals

srsquohaurien drsquoafegir les agriacutecoles) i considerava que el seu nombre era molt meacutes reduiumlt

especialment abans de mitjan segle I aC10

6 P A BRUNT Italian manpower 225 BC ndashAD 14 1971 7 P A BRUNT op cit p 205-206 8 P A BRUNT op cit p 209-211 9 DIODOR 5363 10 P A BRUNT op cit p 160-165 i 233

32

Altres autors nrsquohan fet un tractament diferent com eacutes el cas de Joseacute Mariacutea Blaacutezquez

Martiacutenez qui no es deturagrave a fer una anagravelisi tan exhaustiva de la demografia ni tampoc de la

situacioacute juriacutedica dels immigrants A partir de la lectura de les fonts escrites de lrsquoantiguitat que

feien referegravencia expressa a Hispania afirmava que amb anterioritat a les guerres mitridagravetiques

la poblacioacute itagravelica a la Peniacutensula seria considerable ndashsense fer a diferegravencia de Brunt un

exercici de quantificacioacutendash tenint present la dada que Metel traslladagrave tres mil colons de la

Peniacutensula a Mallorca per poblar els nous assentaments de Palma i Pollentia11 Aixograve no obstant

admetia que el punt agravelgid de la colonitzacioacute no arribagrave fins al segle I aC12 Aquests itagravelics que

haurien anat arribant en el transcurs del segle II aC srsquoencarregarien de tasques variades serien

administradors agents i apoderats dels (hipotegravetics) colons al capdavant de les explotacions

mineres I eacutes que allograve que els mouria a traslladar-se a les proviacutencies seria altra vegada

lrsquoeconomia i especiacuteficament els rics recursos miners13 Les perspectives comercials serien una

segona motivacioacute de pes que lrsquoautor portava ja als moments primerencs de presegravencia romana

al territori argumentava que detectava en aquell periacuteode una arribada nombrosa de

mercaders itagravelics esgrimint que els comerciants expulsats dels campaments escipioneus ldquono

seriacutean pocosrdquo14

Mariacutea Amalia Mariacuten Diacuteaz es mostrava drsquoacord amb aquesta doble motivacioacute la gent

procedent drsquoItagravelia arribava per mercadejar amb la soldadesca perograve tambeacute per explotar els

recursos naturals del territori particularment les mines del migdia i el sud-est ategraves que si beacute

la titularitat drsquoaquests recursos era de la Repuacuteblica lrsquoexplotacioacute era cedida en regravegim

drsquoarrendament a priuati De fet percebeacute els fluxos migratoris com una iniciativa privada que

menava tal i com testimonien les fonts literagraveries a redemptores mercatores i mangones a

actuar en sogravel provincial Aquesta investigadora exploragrave la condicioacute juriacutedica dels nouvinguts i

detectagrave que hi hauria ingenui lliberts i esclaus en proporcions diverses El grup meacutes minoritari

seria el dels ingenui i encara dins seu aquells que tenien un gentilici romagrave serien pocs i

estarien relacionats amb les clienteles provincials mentre que aquells amb un gentilici itagravelic

serien meacutes nombrosos i estarien relacionats amb la intendegravencia dels contingents militars

11 ESTRABOacute 351 12 J M BLAacuteZQUEZ La Romanizacioacuten vol 2 1975 p 27-31 13 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 150-161 IDEM Historia de Espantildea Meneacutendez Pidal vol 21 1982 p 295-308 14 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 144-149

33

Quantitativament superior seria el grup dels lliberts tal i com testimonia lrsquoepigrafia que en

molts casos srsquoagruparien en collegia professionals com palesa lrsquoepigrafia de Carthago Noua15

En canvi Mariacuten no localitzagrave cap testimoni que avaleacutes lrsquoexistegravencia drsquoaltres formes drsquoagrupacioacute

drsquoaquesta poblacioacute forana que eacutes habitual en altres contrades com la del conuentus ciuium

Romanorum16 La mateixa epigrafia tambeacute posa de manifest la presegravencia tant o meacutes nombrosa

que la dels lliberts drsquoesclaus17

Per la seva banda John S Richardson tambeacute estudiagrave els moviments migratoris

particularment de la poblacioacute militar romana i itagravelica No nomeacutes es detingueacute a mirar de

quantificar els militars enrolats als exegravercits que Roma enviava a la Peniacutensula sinoacute que tambeacute

analitzagrave les motivacions en aquest cas socials i poliacutetiques que els meacutes alts comandaments

podien tenir per voler participar a les guerres de conquesta Aixiacute durant tot el periacuteode que

examinagrave apreciava drsquoenccedilagrave de 179 aC un periacuteode en quegrave les tropes destinades a les proviacutencies

hispanes es reduiumlren a una legioacute per proviacutencia i caigueacute la quantitat de pretors enviats a la

Peniacutensula que atenyien el consolat lrsquoany seguumlent o en un periacuteode de temps relativament curt

en contrast amb el que havia succeiumlt en anys anteriors Per tot plegat considerava que quan

lrsquoactivitat begravelmiddotlica a Hispania es reduiacute deixagrave drsquoeacutesser un destiacute atractiu per beneficiar el cursus

honorum18 Tanmateix tornagrave a produir-se un canvi en el periacuteode entre 155 i 133 aC que estigueacute

marcat per un acusat clima begravelmiddotlic al centre i occident peninsulars amb les guerres contra

celtibers i lusitans cosa que significagrave lrsquoenviament continuat de cogravensols en comptes de pretors

i per tant lrsquoafluegravencia altra vegada de contingents meacutes nombrosos19

Les quumlestions relacionades amb la procedegravencia dels itagravelics ha estat una vella inquietud

dels investigadors fins i tot drsquoaquells de fora de lrsquoagravembit de lrsquoArqueologia i la Histograveria El filograveleg

Ramoacuten Meneacutendez Pidal per exemple mentre es documentava per elaborar la seva Historia

de la lengua espantildeola proposagrave que les proviacutencies hispanes foren colonitzades per individus

drsquooriacutegens suditagravelics20 Aquesta tesi fou recollida pels historiadors com J M Blaacutezquez que

15 M A MARIacuteN DIacuteAZ Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacuten en la Hispania republicana Granada 1988 p 49-

59 16 M A MARIacuteN DIacuteAZ Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 82-93 17 M A MARIacuteN DIacuteAZ Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 76 i s 18 J S RICHARDSON Hispaniae Spain and the development of Roman imperialism 218-32 BC Cambridge 1986 p

104-107 19 J S RICHARDSON op cit p 128-134 20 R MENEacuteNDEZ PIDAL Historia de la Lengua espantildeola vol 1 Madrid 2005 p 93-94

34

precisava la procedegravencia en terres de la Campagravenia lrsquoApuacutelia i el Bruacutetium i per tant es tractaria

de poblacioacute samnita sabina i osca establerta en primer lloc als territoris de vascons ilergets

edetans lacetans i ausetans21 Meacutes endavant M A Mariacuten corroboragrave despreacutes drsquoexaminar els

gentilicis de la poblacioacute colonitzadora documentats al registre epigragravefic que la major part dels

immigrants era drsquoorigen itagravelic i especialment relacionat amb les terres campanianes22

12 LA IDENTIFICACIOacute DELS GRUPS SOCIALS

Un dels aspectes essencials en lrsquoestudi de la societat ha estat la definicioacute dels diferents

grups que constituiumlen el cos social En general tots els investigadors que lrsquohan abordat han

tendit a examinar-lo a partir de la identificacioacute de la composicioacute social preexistent o indiacutegena

i de la forana o romanoitagravelica Lrsquoaproximacioacute als sectors socials romans ha comptat amb un

avantatge pel fet que a Roma amb el pas del temps hom havia anat perfilant un ordenament

juriacutedic fixat al dret que eacutes una font ben coneguda Drsquoaquesta manera es pot intentar esbrinar

la categoria juriacutedica de comunitats senceres de colmiddotlectius presents al territori o fins i tot

drsquoindividus concrets partint dels indicis que nrsquohan romagraves En canvi per a la societat ibegraverica no

comptem amb quelcom de semblant meacutes enllagrave de la consideracioacute amb frequumlegravencia i drsquoacord

amb els paragravemetres aplicats per Roma de peregrini Perograve de la mateixa manera que no tots els

ciues (ni aquells que no ho eren) eren iguals tampoc ho eren tots els peregrini ibers Per aixograve

en el seu cas cal tenir en compte la seva posicioacute econogravemica social poliacutetica etc A partir drsquoaquiacute

els investigadors han tendit habitualment a establir una dicotomia entre uns grups

privilegiats aristocragravetics i nobles i uns altres de no privilegiats organitzats jeragraverquicament de

manera que aquests srsquohan vist subordinats als primers a traveacutes de diferents mecanismes Les

raons que expliquen aquesta divisioacute soacuten fonamentalment segons tots els autors de caire

econogravemic sempre vinculades com sol eacutesser frequumlent entre les societats agragraveries a lrsquoacceacutes i la

possessioacute als recursos principalment les terres de conreu

En aquest sentit un dels primers estudiosos que trobem eacutes Joaquiacuten Costa Martiacutenez

qui a les acaballes del segle XIX distingia per a la societat ibegraverica un grup de nobles i un altre

21 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 27-31 22 M A MARIacuteN DIacuteAZ ldquoLa emigracioacuten itaacutelica a Hispania en el siglo II aCrdquo SHHA 4 1986 p 53-63 EADEM

Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 60-82

35

de vassalls als quals nrsquoafegia drsquoenccedilagrave de la segona guerra puacutenica un tercer vingut de lrsquoexterior

format pels romans23 Costa srsquoinclinava per analitzar els grups socials des drsquouna perspectiva

juriacutedica al mateix temps que econogravemica i se centragrave particularment en els sectors no

privilegiats Considerava que els seus membres es trobaven en una situacioacute de dependegravencia

dels grups aristocragravetics a mig camiacute de la llibertat i de lrsquoesclavitud i des de la vessant

econogravemica es dedicaven essencialment a la ramaderia i malviurien en condicions miserables

fins al punt drsquooferir-se a puacutenics i a romans per combatre els seus propis senyors a canvi de

terres24 Joan Maluquer de Motes per la seva banda anava meacutes enllagrave quant a la situacioacute

juriacutedica i socioeconogravemica dels ibers i es mostrava convenccedilut que els grups no privilegiats no

nomeacutes es trobaven sotmesos als aristogravecrates sinoacute que nrsquoeren llurs esclaus25 Per a Antonio

Balil que estudiava tambeacute el tema des de la perspectiva socioeconogravemica la societat ibegraverica

tenia com a base econogravemica la possessioacute de la terra que estava repartida de manera desigual

entre tota la poblacioacute Drsquoaquesta manera proposava un model lleugerament meacutes complex que

la polaritzacioacute habitual amb lrsquoaddicioacute drsquoun tercer segment que restaria enquadrat dins dels

sectors no privilegiats la societat estaria formada per una aristocragravecia cavalleresca i

terratinent un grup format per pagesos lliures i un altre grup de clients que treballaria la terra

cedida per la noblesa26 Tambeacute Arturo Ruiz insistia meacutes recentment que lrsquoelement

fonamental per analitzar la societat ibegraverica eacutes la terra i les formes drsquoapropiacioacute27 i com els seus

predecessors distingia uns sectors privilegiats i uns altres de no privilegiats28 El seu

enfocament perograve diferia en el fet que analitzava lrsquoestructura del poblament i lrsquoentenia com

una traduccioacute de lrsquoorganitzacioacute social ibegraverica i el seu desenvolupament en el decurs del temps

sobre el territori

Altres autors han intentat complementar aquestes concepcions generals amb

aportacions diverses En aquesta liacutenia trobem per exemple a Miquel Tarradell qui focalitzagrave

lrsquoanagravelisi de la posicioacute socioeconogravemica de les poblacions ibegraveriques a partir sobretot del registre

23 J COSTA ldquoInscripcioacuten ibero-latina de Jodarrdquo p 297-302 24 J COSTA Estudios ibeacutericos p I-II 25 J MALUQUER ldquoPueblos ibeacutericosrdquo Historia de Espantildea dirigida por Meneacutendez Pidal t 1 vol 3 Madrid 1954 26 A BALIL ldquoIndiacutegenas y colonizadoresrdquo Aacute DrsquoORS Historia econogravemica y social de Espantildea Primer Volumen la

Antiguumledad Madrid 1973 p 158 27 A RUIZ ldquoLos priacutencipes iberos procesos econoacutemicos y socialesrdquo Saguntum-PLAV Extra-1 1998 p 285-300 A

RUIZ i M MOLINOS Los Iberos Anaacutelisis arqueoloacutegico de un proceso histoacuterico Barcelona 1993 p 179 28 A RUIZ op cit A RUIZ i M MOLINOS op cit p 124-141

36

material No obstant acceptar que dins de la societat ibegraverica hi devia haver diferegravencies

constatava a partir de lrsquoexamen de les restes de les cases dels poblats que no serien molt

marcades Amb tot alertava que la riquesa i el poder no sempre es relacionen directament

amb lrsquoarquitectura lrsquourbanisme ni els objectes recuperats a lrsquointerior dels habitatges

excavats29 Tambeacute Joseacute Aparicio i altres autors en una siacutentesi publicada fa uns deu anys

admetien la dificultat per fixar les diferegravencies socials a partir de les fonts a lrsquoabast i veien la

ibegraverica com una societat forccedila igualitagraveria Com drsquohabitud atribuiumlen les escasses diferegravencies a

raons drsquoiacutendole econogravemica ja que els ibers tindrien nomeacutes una economia basada en

lrsquoexplotacioacute agropecuagraveria i amb prou feines hi hauria comerccedil drsquoaltres recursos econogravemics

(com els minerals per exemple)30

Un aspecte meacutes que han pres en consideracioacute alguns investigadors per aproximar-se

al coneixement de la societat teacute a veure amb lrsquoestudi de les famiacutelies particularment les

ibegraveriques Nrsquohi ha que han procurat definir-ne la naturalesa en ocasions arribant a

conclusions diametralment oposades Per exemple M Tarradell avaluant lrsquoestructura dels

habitatges ibegraverics i els testimonis literaris considerava que els ibers eren monogravegams31 En

canvi per a J Aparicio la famiacutelia ibegraverica admetia la poligagravemia32 sense argumentar tanmateix

lrsquoafirmacioacute

En altres casos els autors han valorat la funcioacute de les famiacutelies dins del cos social Segons

Luis Garciacutea de Valdeavellano la societat de les comunitats de determinades agraverees

srsquoestructurava a partir de grups familiars gentilicis o clans (les gentilitates de les fonts

escrites)33 eacutes a dir agrupacions de famiacutelies que compartien un avantpassat comuacute Cadascuna

era independent de la resta posseiumla uns deacuteus gentilicis propis i els seus exclusiu cultes i drets

i un vincle de proteccioacute i auxili mutu lligava entre si a tots els membres Tot plegat significava

que encara que existiacutes una comunitat poliacutetica superior en la qual srsquoenglobarien diferents

gentilitats o clans cadascuna drsquoelles era un grup tancat i hermegravetic

29 M TARRADELL Les Arrels de Catalunya Barcelona 1983 (lrsquooriginal eacutes de 1962) p 270-271 30 J APARICIO et al La Cultura Ibeacuterica Siacutentesis histoacuterica Valegravencia 2005 p 65 31 M TARRADELL op cit p 271 32 J APARICIO et al op cit p 63 33 L GARCIacuteA DE VALDEAVELLANO Historia de Espantildea I De los oriacutegenes a la baja Edad Media Primera parte Madrid

1973 (lrsquoedicioacute original eacutes de 1952) p 145-146

37

En un principi dins de les consideracions al voltant de les famiacutelies hom incloiumla ndashquan

era el casndash algunes idees sobre les dones i el paper que jugaven dins de la societat si beacute no ha

estat una quumlestioacute que srsquohagi tractat amb meacutes profunditat fins a les darreres degravecades amb el

creixement dels corrents feministes i lrsquoauge de les dites perspectives de gegravenere que han volgut

fer visibles les dones Malgrat que els esforccedilos invertits en la recerca han pogut donar els seus

fruits malauradament per al nostre periacuteode els estudis solen eacutesser marcadament escassos

ategraves que moltes vegades els interessos de les investigacions i les dificultats relacionades amb

les fonts han portat a elaborar estudis molt concrets quant a la temagravetica perograve molt amplis

quant a la cronologia que en el cas del moacuten iber tendeixen a focalitzar-se als periacuteodes Ibegraveric

antic i ple i deixen de banda el moment de transicioacute vers el moacuten hispanoromagrave Aixiacute mateix

un problema afegit eacutes el biaix social que es deriva de les fonts disponibles com que els textos

dels autors antics fan referegravencies escasses i genegraveriques a les dones iberes que sovint no passen

de la mera anegravecdota etnologravegica les investigadores han hagut de recoacuterrer bagravesicament a la

iconografia dels atuells i altres objectes documentats en assentaments concrets34 o beacute al

registre funerari35 En consequumlegravencia les hipogravetesis plantejades nomeacutes poden almiddotludir a les dones

pertanyents als sectors privilegiats mentre que les dels grups no privilegiats segueixen restant

en la foscor

34 B GRINtildeOacute ldquoImagen de la mujer en el mundo ibeacutericordquo R OLMOS T TORTOSA i P IGUACEL (eds) op cit 194-205 I

IZQUIERDO i J PEacuteREZ BALLESTER op cit p 85-103 L PRADOS ldquoMujer y espacio sagrado Haciendo visibles a las

mujeres en los lugares de culto de eacutepoca ibeacutericardquo Complutum 18 2007 p 217-225 C RUEDA ldquoLa mujer

sacralitzada la presencia de las mujeres en los santuarios (lectura desde los exvotos de bronce iberos)rdquo

Complutum 18 2007 p 227-235 L PRADOS ldquoY la mujer se hace visible estudios de geacutenero en la arqueologiacutea

ibeacutericardquo L PRADOS i C RUIZ (eds) Arqueologiacutea del Geacutenero Ir Encuentro Internacional en la UAM Madrid 2008

p 225-250 C ALFARO ldquoLa mujer y el trabajo en la Hispania prerromana y romana Actividades domeacutesticas y

profesionalesrdquo M I DEL VAL (coord) El trabajo de las mujeres en Espantildea desde la Antiguumledad al siglo XX Dossier

des Meacutelanges de la Casa de Velaacutezquez Nouvelle seacuterie 40 (2) Madrid 2010 p 15-38 35 T CHAPA op cit p115-138 I IZQUIERDO ldquoArqueologiacutea de la muerte y estudio de la sociedad Una visioacuten desde

el genero en la Cultura Ibeacutericardquo Complutum 18 2007 p 247-261 N FONTANALS ldquoEl textil como indicador de

geacutenero en el registro funerario ibeacutericordquo Interpreting household practices Barcelona 21-24 november 2007 Treballs

drsquoArqueologia 13 2007 p 115-146 C RIacuteSQUEZ i A GARCIacuteA LUQUE ldquoiquestActividades de mantenimiento en el registro

funerario El caso de las necroacutepolis ibeacutericasrdquo Interpreting household practices Barcelona 21-24 november 2007

Treballs drsquoArqueologia 13 2007 p 147-173

38

13 RELACIONS SOCIALS DEPENDEgraveNCIA I CLIENTELA

Lrsquoanagravelisi de les relacions per mitjagrave de les quals interactuaven els diferents grups entre

si ha estat un aspecte meacutes marcat per les divergegravencies que la identificacioacute dels sectors socials

ategraves que hi ha hagut autors que han focalitzat els seus interessos de manera exclusiva en els

ibers com feacuteu per exemple J Costa que plantejava que els sectors no privilegiats estaven

sotmesos a lrsquoaristocragravecia per obligacions fiscals i militars36 o Joseacute Mariacutea Ramos Loscertales

qui tambeacute reconeixia unes formes de dependegravencia perograve afegint com a novetat que srsquohi

barrejaven forts vincles de clientela militar i elements religiosos37 Drsquoaltres en canvi han

procurat ampliar els horitzons cap a la interaccioacute entre indiacutegenes i forans com feacuteu Antonio

Tovar que considerava que durant el periacuteode que estem estudiant les relacions entre ibers i

romans estaven marcades per un fort caire personalista de manera que un cop desaparegut

el cap militar amb el qual les havien establert es consideraven altre cop lliures drsquoimposar la

seva voluntat38 De tota manera en termes generals hi ha consens en el fet que els grups

socials es relacionaven de manera jeragraverquica en consequumlegravencia hi havia grups dominants i

grups dominats A partir drsquoaquiacute perograve es percep un ventall meacutes ampli de punts de vista des

dels quals estudiar-les Hi ha investigadors que ho han analitzat des de perspectives de caire

juriacutedic com M A Mariacuten Diacuteaz que considerava que en el transcurs del temps la presegravencia

romana implantagrave al territori un proceacutes de regulacioacute administrativa de les relacions entre Roma

i les comunitats sotmeses bagravesicament a traveacutes dels mecanismes del foedus i la deditio Observagrave

tambeacute una evolucioacute en les formes de relacioacute que comenccedilarien amb la consideracioacute drsquoamici o

fins i tot de socii de moltes comunitats indiacutegenes en els temps de la guerra puacutenica i que

canviarien ragravepidament cap a la imposicioacute de deditiones (ja fossin in fidem o in diccionem) a

partir drsquoinicis del segle II aC39 Aquest proceacutes comportagrave el desenvolupament de la regulacioacute

juriacutedica de les comunitats de nadius que serien considerades en conjunt com a peregrinae A

partir de les dades transmeses per les fonts literagraveries (sobretot el passatge tan citat de Plini)40

lrsquoautora arribagrave a identificar la categoria juriacutedica drsquoalguns establiments concrets com per

36 J COSTA ldquoInscripcioacuten ibero-latina de Jodarrdquo p 297-302 37 J M RAMOS ldquoLa devotio ibeacutericardquo Anuario de Historia del Derecho Espantildeol 1 1924 p 7-26 38 A TOVAR i J M BLAacuteZQUEZ Historia de la Hispania romana Madrid 1977 (lrsquoedicioacute original eacutes de 1975) p 35-36 39 M A MARIacuteN Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 11-25 40 PLINI Nat Hist 3418-25

39

exemple Sagunt que seria una ciuitas foederata41 per beacute que la immensa majoria serien

stipendiariae

Drsquoaltres en canvi ho han avaluat atenent a paragravemetres espacials i vinculats a

lrsquoorganitzacioacute del territori de manera que han considerat que els patrons drsquoassentament soacuten

un reflex de la jerarquia social En aquesta liacutenia trobem a M Tarradell qui arribagrave a la conclusioacute

que la unitat social fonamental del moacuten iber seria el poblat un assentament establert

generalment en alccedilada i on residien els grups familiars42 O com ja hem vist meacutes amunt tambeacute

a A Ruiz qui veia en lrsquooppidum la plasmacioacute espacial del poder de les elits ibegraveriques43 Miquel

Miret Joan Sanmartiacute i Joan Santacana soacuten altres autors que han seguit una perspectiva

similar44

El tipus de relacioacute segurament meacutes estudiat eacutes la clientela Si beacute a partir del segle I aC

es parla de la creacioacute de clienteles provincials meacutes o menys agravemplies45 sembla que entre els

ibers molt abans que arribessin els romans srsquohavien desenvolupat formes de dependegravencia

que es podrien qualificar de clientela Aixiacute ho veieacute J Maluquer qui assumint que en els

primers segles de domini romagrave assoliacute una marcada intensitat i extensioacute creia que la societat

ibegraverica devia conegraveixer pregraveviament les relacions clientelars altrament veia difiacutecil drsquoexplicar la

rapidesa i la profunditat del fenomen46 En canvi Julio Mangas era del parer contrari i es

mostrava convenccedilut que tot i que existirien entre els ibers formes de dependegravencia serien

diferents a la clientela i per tant es tractaria drsquouna forma de relacioacute social introduiumlda pels

41 M A MARIacuteN Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 27-32 42 M TARRADELL op cit p 270-271 43 A RUIZ ldquoEl concepto de clientela en la sociedad de los priacutencipesrdquo III Reunioacute sobre Economia en el Moacuten Ibegraveric

Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 11-20 44 M MIRET J SANMARTIacute i J SANTACANA ldquoLa evolucioacuten y el cambio del modelo de poblamiento ibeacuterico ante la

romanizacioacuten un ejemplordquo Los asentamientos ibeacutericos ante la romanizacioacuten Madrid 1986 p 79 45 L AMELA ldquoEl desarrollo de la clientela pompeyana en Hispaniardquo SHHA 7 1989 p 105-118 IDEM ldquoLa

amonedacioacuten pompeyana en Hispania Su utilizacioacuten como medio propagandiacutestico y como reflejo de la clientela

de la gens Pompeiardquo Faventia 12-13 1990-1991 p 181-197 IDEM ldquoLa Turma Salluitana y su relacioacuten con la clientela

pompeyanardquo Veleia 17 2000 p 79-92 IDEM ldquoLa clientela de Pompeyo Magno en Hispaniardquo Historia 16 297 2001

p 64-73 IDEM Las clientelas de Cneo Pompeyo Magno en Hispania Barcelona 2002 IDEM ldquoPompeyo Magno y la

guerra sertoriana la constitucioacuten de una clientelardquo Boletiacuten del Museo de Zaragoza 17 2003 p 105-132 M Aacute

NOVILLO ldquoAmicita y relaciones clientelares durante el Bellum Hispanienserdquo Espacio Tiempo y Forma Serie II

Historia Antigua 22 2009 p 127-139 Amb tot recentment srsquohan comenccedilat a revisar els supogravesits que des de

Badian srsquohavien mantingut en relacioacute a les clienteles provincials que sense negar-ne lrsquoexistegravencia srsquohan sotmegraves a

una criacutetica molt meacutes profunda que ha portat a minimitzar-ne la magnitud (F PINA ldquoGenerales y clientelas

provinciales iquestqueacute clientelasrdquo J SANTOS i C CRUZ (eds) Romanizacioacuten fronteras y etnias en la Roma Antigua el

caso hispano Vitoria-Gasteiz 2012 p 55-79) 46 J MALUQUER ldquoPueblos ibeacutericosrdquo Historia de Espantildea dirigida por Meneacutendez Pidal t 1 vol 3 Madrid 1954

40

romans47 Antonio Balil per la seva banda acceptava la presegravencia de la clientela i considerava

que els clients tenien una funcioacute econogravemica que seria treballar les parcelmiddotles de terra que els

cedien els aristogravecrates48

A Ruiz despreacutes drsquoexaminar els models territorials i la seva evolucioacute establiacute fins a sis

categories diferents de clientela entre els ibers49 Plantejagrave drsquoentrada dues articulacions

diferents de lrsquooppidum una manifestada a la zona meridional (model polinuclear) i una altra

a la llevantina i septentrional (model mononuclear) En la segona que eacutes la que ens interessa

lrsquooppidum seria el centre a partir del qual emanaria la clientela en un proceacutes que provocaria

al llarg del temps la caiguda a lrsquoograverbita de les elits de tots els assentaments establerts en un

territori fins als de meacutes reduiumldes dimensions i meacutes allunyats del centre de poder

Meacutes recentment Ignasi Grau Mira ha examinat la formacioacute i el desenvolupament de

la clientela entre els ibers particularment els contestans a partir de lrsquoanagravelisi del paisatge

(urbagrave rural funerari etc) en les seves progravepies paraules ldquola organizacioacuten del territorio

muestra la formacioacuten clientelarrdquo50 Drsquoaquesta manera veu a traveacutes dels canvis produiumlts als

models territorials la plasmacioacute de lrsquoorganitzacioacute i la redefinicioacute de les relacions socials al llarg

del temps Complementa aquest esquema amb lrsquoanagravelisi de les formes de legitimacioacute ideologravegica

de les relacions socials de dependegravencia Drsquoacord amb el seus plantejaments hi hauria uns

sectors dependents que residirien en establiments rurals propers als assentaments principals

que srsquoencarregarien de lrsquoexplotacioacute directa dels recursos agropecuaris per als seus patrons

Aquests darrers per tant estarien capacitats per acumular lrsquoexcedent agriacutecola i al mateix

temps per obtenir articles drsquoimportacioacute que serien emprats com a beacutens de prestigi51 Les raons

que expliquen el sorgiment de la dependegravencia poden eacutesser muacuteltiples els pagesos podien

veurersquos obligats a treballar els camps si la dependegravencia era molt intensa o beacute si no ho era tant

podia respondre meacutes que a una obligacioacute a una eleccioacute meacutes o menys voluntagraveria amb

47 J MANGAS ldquoClientela privada en la Hispania romanardquo Memorias de Historia Antigua 2 1978 p 217-226 48 A BALIL op cit p 158 49 A RUIZ ldquoEl concepto de clientelahelliprdquo p 18-19 50 I GRAU ldquoDinaacutemica social paisaje y teoriacutea de la praacutectica Propuestas sobre la evolucioacuten de la sociedad ibeacuterica

en el aacuterea central del oriente peninsularrdquo Trabajos de Prehistoria 64 nuacutem 2 2007 p 132 51 Cal precisar que a lrsquoagraverea contestana (que eacutes la que estudia Grau) la manca de formes drsquoemmagatzematge

preparades per a lrsquoacumulacioacute de grans volums de produccioacute evidenciaria una capacitat limitada de les elits per

acaparar i concentrar lrsquoexcedent davant drsquouns sectors pagesos que retindrien part de la gestioacute de la produccioacute

tal i com mostra la frequumlegravencia de la documentacioacute de formes drsquoemmagatzematge domegravestic (I GRAU op cit p

133)

41

lrsquoobjectiu drsquoaconseguir entrant en competegravencia els uns amb els altres produir un excedent

que els assegureacutes la participacioacute a les reunions socials que organitzarien els patrons fins i tot

Grau no negava que en alguns casos les famiacutelies establertes als assentaments rurals optarien

per exclourersquos de la comunitat que estava experimentant la formacioacute de les estructures de

dependegravencia Lrsquoexplotacioacute dels camps el desenvolupament dels assentaments les

transformacions en els intercanvis comercials els canvis en els patrons de consum la

redistribucioacute dels beacutens de prestigi i els canvis en la societat i les relacions socials soacuten factors

que anirien per tant iacutentimament lligats Lrsquoesquema plantejat que es formaria al segle IV aC

seguiria desenvolupant-se en el transcurs de la seguumlent centuacuteria i fent-se meacutes complex de tal

manera que un establiment concret o millor dit les elits drsquoun determinat oppidum (La Serreta

en el cas estudiat) aconseguirien esdevenir un pol drsquoatraccioacute per a totes les relacions

clientelars de la regioacute i srsquoerigirien com a centre drsquoaquestes relacions a partir de la creacioacute de

llaccedilos de dependegravencia amb els sectors dirigents dels establiments drsquoordre inferior (donant lloc

drsquoaquesta manera a la clientela de rang territori definida per A Ruiz)

Un cop territoris i poblacions ibegraveriques entraren a formar part de lrsquoimperi territorial

romagrave les formes clientelars pervisqueren si beacute modificades convenientment per les noves

autoritats Si fins aleshores les elits se situaven al capdamunt de lrsquoestructura clientelar drsquoenccedilagrave

de lrsquoannexioacute passaren a ocupar aquesta posicioacute els comandants de les tropes destinades a la

Peniacutensula J M Blaacutezquez apuntava una via a traveacutes de la qual els ibers podien esdevenir clients

dels generals romans aquells que srsquoenrolaven com a auxiliars i aconseguien un full de serveis

meritori gragravecies a la seva dedicacioacute a lrsquoexegravercit eren premiats amb una promocioacute juriacutedica

(obtenien drets de ciutadania) i entraven a formar part de la clientela drsquoaquells que els

concedien aquestes recompenses52 La clientela perograve no nomeacutes seria individual ans tambeacute

podia ser comunitagraveria tal i com manifestagrave A Tovar qui proposava que Sagunt havia

esdevingut clienta de Roma poc despreacutes de signat el tractat de 226 aC entre cartaginesos i

romans53

Una altra forma de relacioacute que es donaria tant entre ibers com entre ibers i

romanoitagravelics i que tradicionalment srsquoha tractat sobretot com un problema social eacutes el dit

52 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 31-35 53 A TOVAR i J M BLAacuteZQUEZ op cit p 13

42

bandolerisme J Costa fou un dels primers a definir i analitzar aquest fenomen que examinagrave

des drsquouna perspectiva fonamentalment econogravemica54 En aquest sentit lrsquoentenia com una

consequumlegravencia de les necessitats econogravemiques dels grups sotmesos ja que es tractaria drsquouna

solucioacute que adoptarien alguns dels seus membres amb preferegravencia els individus meacutes joves i

desarrelats encaminada a millorar la seva situacioacute econogravemica malgrat que aquesta via

implicava contravenir les normes socials establertes Amb tot Costa admetia que el

bandolerisme no nomeacutes es trobava entre els sectors servils sinoacute que era meacutes generalitzat i hi

participaven tambeacute alguns membres dels grups privilegiats En aquest cas sense perdre del

tot la perspectiva econogravemica ponderava aspectes amb un marcat caire social i arribava a la

conclusioacute que entre els nobles era una forma de relacionar-se els uns amb els altres o millor

dit els uns contra els altres

El fenomen del bandolerisme fou analitzat novament des drsquoun punt de vista similar

per Antonio Garciacutea Bellido qui procuragrave examinar-lo no nomeacutes des de la perspectiva dels ibers

sinoacute que tambeacute tingueacute en consideracioacute la dels romans55 En una liacutenia semblant a la de J Costa

considerava que el desigual acceacutes a terres de qualitat per part dels diferents membres de les

comunitats provocava que alguns drsquoells no fossin capaccedilos de procurar-se el sosteniment i en

consequumlegravencia es veurien abocats a vulnerar les normes socials establertes abandonarien la

comunitat i es dedicarien a viure del saqueig i la rapinya drsquoaltres comunitats56 tenint com a

blanc principal els ramats drsquoaltri57 A diferegravencia del seu predecessor afegia una matisacioacute de

caire cultural les fonts documenten el bandolerisme entre els pobles de lrsquooccident i nord

peninsulars mentre que al sud i al llevant si nrsquohi havia devia ser a petita escala per beacute que

esmentava que les fonts en diuen alguna cosa en relacioacute amb els ilergets els lacetans i els

bergistans Aquesta diferegravencia srsquoexplicaria fonamentalment ldquoen la mayor riqueza de

Andaluciacutea y Levante y sin duda en su mayor culturardquo58 En contemplar el punt de vista dels

romans srsquoadonava que no comprenien aquesta pragravectica perquegrave desconeixien el marc social

econogravemic i consuetudinari de les societats en les quals es trobava Aixograve provocagrave una reaccioacute

54 J COSTA Estudios ibeacutericos p I-II 55 A GARCIacuteA BELLIDO ldquoBandas y guerrillas en las luchas con Romardquo Hispania t 5 nuacutem 21 1945 p 547-605 Lrsquoedicioacute

que hem consultat i que citem aquiacute perograve eacutes la continguda al volum drsquoA GARCIacuteA BELLIDO et al Conflictos y

estructuras sociales en la Hispania Antigua Madrid 1977 p 13-60 56 DIODOR 5346 seguint Posidoni A GARCIacuteA BELLIDO op cit p 19 57 A GARCIacuteA BELLIDO op cit p 14-16 58 A GARCIacuteA BELLIDO op cit p 17

43

que es materialitzagrave en la lluita contra els ldquobandolersrdquo i les comunitats de les quals procedien

que no feacuteu altra cosa segons lrsquoautor que desestructurar la societat i incrementar encara meacutes

el fenomen59

14 TRANSFORMACIONS SOCIALS

Les transformacions socials produiumldes durant els primers temps de presegravencia romana

al territori de la Citerior han estat abordades des de diferents perspectives Una de les meacutes

habituals eacutes la juriacutedica que consisteix a examinar els mecanismes mitjanccedilant els quals els

ibers srsquoanaren integrant a les categories juriacutediques de Roma Aquest eacutes el punt de vista de L

Garciacutea de Valdeavellano per a qui els indiacutegenes anaren esdevenint romans en un proceacutes

gradual i lent a traveacutes de les categories juriacutediques personals o comunitagraveries60 Per tant hi

hauria una doble via drsquointegracioacute que implicaria lrsquoadopcioacute i la promocioacute juriacutedica o beacute

drsquoindividus concrets o beacute de colmiddotlectius sencers En una liacutenia similar trobem a J M Blaacutezquez

per a qui el principal mecanisme que contribuiria a la fusioacute juriacutedica dels nadius amb els

nouvinguts era la concessioacute de ciutadania que assenyalava com a ldquohecho frecuente desde el

principio de la conquistardquo61 tanmateix reconeixia que el primer cas testimoniat amb seguretat

nomeacutes es troba a partir de lrsquoany 90 aC62 La ciutadania seria sovint una recompensa per a

aquells ibers que ja fos com a mercenaris o beacute com a auxiliars participaven a les files de

lrsquoexegravercit romagrave Al mateix temps perograve admetia que la major part dels assentaments ibegraverics no

estaven sotmesos a cap categoria juriacutedica romana situacioacute que interpreta com un

manteniment de les formes organitzatives tradicionals per part dels ibers63

Podem situar dins drsquouna perspectiva similar a R C Knapp el qual es detingueacute a

identificar les foacutermules juriacutediques emprades per Roma als territoris hispans i la seva evolucioacute

a mesura que la presegravencia romana anava avanccedilant per la Peniacutensula i traslladant els escenaris

begravelmiddotlics meacutes cap a lrsquointerior64 Drsquoacord amb la documentacioacute a lrsquoabast primer de tot el meacutes

59 Ibid 60 L GARCIacuteA DE VALDEAVELLANO op cit p 179-186 61 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 31-35 62 Es refereix a lrsquoepiacutegraf CIL I2 2 709 = ILS 8888 altrament conegut com a bronze drsquoAscoli 63 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 55-67 64 R C KNAPP Aspects of the Roman experience in Iberia 206-100 BC Valladolid 1977

44

habitual seria lrsquoestabliment de foacutermules com la societas armorum que implicava una

cooperacioacute drsquoambdues parts per enfrontar-se als cartaginesos tot deixant les comunitats

indiacutegenes independents65 Un cop expulsats els puacutenics aquest mecanisme aniria deixant pas

a lrsquoamicitia (almenys des de 155 aC) i despreacutes de posar fi a les guerres celtibegraveriques i lusitanes

aquesta fou substituiumlda per altres formes de subjeccioacute meacutes favorables als interessos dels

romans66 En paralmiddotlel a lrsquoextensioacute de lrsquoamicitia determinades agraverees rebrien la consideracioacute de

socii (al voltant de Carthago Noua les comunitats edetanes suessetanes i sedetanes Sagunt i

Empuacuteries) o beacute drsquoaliats dependents En general despreacutes de la guerra puacutenica nomeacutes

srsquoacceptaven deditiones eacutes a dir tractats on es reconeixia la superioritat romana Altres

tractats finalment srsquoaplicaven a aquells que havien estat venccediluts per la forccedila de les armes i

contemplaven la destruccioacute fiacutesica de la ciutat i lrsquoesclavitud dels seus habitants67 Amb tot la

duresa o blanesa de les clagraveusules dels tractats podien dependre de diversos factors la faccioacute

dominant en aquells moments al Senat el caragravecter del general victorioacutes el fet que Roma es

trobeacutes fent front a una guerra exterior que requeria la seva atencioacute de manera meacutes marcada

etc Drsquoaquesta manera els tractes meacutes igualitaris en general es donarien en situacions que les

circumstagravencies no eren del tot favorables a Roma68

Altres investigadors srsquohan apartat dels aspectes progravepiament juriacutedics i han procurat

aprofundir en temes com la composicioacute dels grups socials que sorgiren en el transcurs dels

dos darrers segles anteriors al canvi drsquoera En aquest sentit A Balil sense abandonar la

tradicional dicotomia entre grups privilegiats i no privilegiats identificava una nova classe

social formada en part per sectors que procedien de lrsquoordre social previ i en part per sectors

que srsquohavien introduiumlt amb lrsquoarribada de poblacioacute procedent drsquoItagravelia69 Entre els primers hi

comptava les aristocragravecies indiacutegenes supervivents i els comerciants orientals (grecs i semites

que seguirien maldant per mantenir un lloc al moacuten del comerccedil mediterrani) i entre els segons

els magistrats romans i els emigrants itagravelics Aquest heterogeni grup procuraria ategravenyer el

control de determinades activitats comercials i artesanals aixiacute com lrsquoalta direccioacute de les

explotacions agriacutecoles Per altra banda Balil veia incrementada i de manera extraordinagraveria

65 R C KNAPP op cit p 37-39 66 R C KNAPP op cit p 39-40 67 R C KNAPP op cit p 50-51 68 R C KNAPP op cit p 40-43 69 A BALIL op cit p 202-203

45

la quantitat de la magrave drsquoobra servil associada a lrsquoexplotacioacute de les mines i del camp malgrat

que reconeixia la dificultat per establir xifres meacutes o menys precises No oblidava tampoc que

drsquohomes lliures (perograve mancats de beacutens) a lrsquoentorn rural tambeacute nrsquohi hauria i constituirien una

part considerable del peonatge agriacutecola

Una de les materialitzacions dels canvis que ha atret lrsquoatencioacute de diversos autors eacutes el

desplaccedilament de poblacions indiacutegenes senceres frequumlentment arrancades dels seus hagravebitats

originaris en oppida encimbellats per dur-les a espais menys abruptes i meacutes cogravemodes J M

Blaacutezquez era del parer que els trasllats almenys aquells que es produiumlen en espais afectats pel

fenomen del bandolerisme era la solucioacute aplicada per les autoritats romanes amb la intencioacute

drsquoevitar que es perpetueacutes o beacute per tenir els indiacutegenes meacutes controlats i evitar sollevaments70

Aixiacute mateix fa esment drsquoaltres formes de mobilitat menys forccedilades i meacutes llunyanes

geogragraveficament en recordar que hi havia hagut ibers que srsquohavien traslladat (habitualment

amb lrsquoexegravercit en el qual estaven allistats) a Itagravelia i Roma71

Per la seva banda R C Knapp mantenia una perspectiva meacutes agravemplia considerant els

desplaccedilaments poblacionals drsquouna manera global no nomeacutes vinculada al combat de Roma

contra el bandolerisme A lrsquohora de descriure i analitzar els contactes entre romans i hispans

i els canvis que sersquon derivaren seguia en bona mesura a Brunt destacant el paper que jugaren

les tropes destinades a la Peniacutensula perograve hi afegiacute un segon focus fonamentat tant en les

referegravencies de les fonts literagraveries com en les dades aportades pel registre arqueologravegic ldquothe

definitie policy of encouraging a settled life among the more restive elements of the Spanish

populationrdquo72 Per tant des del seu punt de vista hi hauria una poliacutetica encaminada a

esperonar els ibers (de la mateixa manera que els celtibers) a abandonar els seus establiments

tradicionals i reassentar-los en espais meacutes cogravemodes i sobretot on es pogueacutes desenvolupar una

vida meacutes a la manera romana eacutes a dir emmarcada en un entorn veritablement urbagrave

Tanmateix cal dir aquiacute que Knapp resulta poc clar en la mesura que no defineix amb precisioacute

quegrave entenia per aquesta poliacutetica drsquoassentaments Apuntava exemples que haurien de servir

per recolzar la seva hipogravetesi com ara les fundacions endegades per Emili Paulmiddotlus (Turris

70 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 25-27 71 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 67-76 72 R C KNAPP op cit p 158

46

Lascutana 189 aC)73 o Ti Semproni Grac (Gracchurris Ilturgis)74 a meacutes de Valentia Palma i

Pollentia i drsquoaltres que ja se situen al segle I aC Ara beacute el fet que tinguem documentades

aquestes fundacions i que efectivament ldquothroughout the second and first centuries there was

a steady tendency to abandon the hill-top oppida in favor of new settlements on the plainsrdquo75

no permet copsar directament la naturalesa drsquoaquesta poliacutetica Eacutes a dir no eacutes fagravecil dir drsquoentrada

si es tracta drsquouna poliacutetica sistemagravetica emanada des de la instagravencia senatorial o aplicada ad hoc

segons les circumstagravencies i el general de torn

15 RECAPITULACIOacute

La societat al territori ibegraveric englobat dins de la prouincia Hispagravenia Citerior en egravepoca

republicana ha estat un objecte de recerca des de temps relativament reculats Les estrategravegies

per abordar-lo han estat diverses i han anat variant a mesura que ha avanccedilat la investigacioacute

Independentment drsquoaixograve els autors que se nrsquohan ocupat han pogut aproximar-srsquohi des del

punt de vista romagrave o beacute de lrsquoindiacutegena tot i que srsquoaprecia una tendegravencia a tenir meacutes o menys

en compte ambdues vessants Cal dir perograve que els estudis fets des de lrsquoiberisme han presentat

de manera habitual un inconvenient els investigadors han maldat ndashindependentment de les

perspectives de la recercandash per analitzar la societat perograve han tendit a centrar-se en els

periacuteodes antic i ple sovint traccedilant les transformacions produiumldes entre lrsquoun i lrsquoaltre mentre

que han deixat meacutes de banda el periacuteode final Sense negar que la societat a partir de lrsquoannexioacute

dels territoris ibegraverics a Roma es transformagrave de manera molt pregona el fet de deslligar els

periacuteodes deixa una sensacioacute de certa manca de continuiumltat respecte de la societat pregravevia En

canvi la societat que sorgiacute sota el domini romagrave no deixava drsquoevolucionar a partir de

lrsquoautogravectona a la qual srsquoafegiren nous elements exogravegens

Una de les primeres perspectives drsquoanagravelisi aplicades fou la juriacutedica entenent que a

partir de lrsquoannexioacute dels territoris peninsulars per part de Roma srsquoimposa lrsquoordenament propi

dels romans hom procurava trobar la materialitzacioacute de les categories juriacutediques romanes

tant entre els nouvinguts drsquoItagravelia com entre la poblacioacute i les comunitats autogravectones En

73 APIAgrave Ib43 74 LIVI per 41 75 R C KNAPP op cit p 159

47

consequumlegravencia investigadors com P Brunt L Garciacutea de Valdeavellano R C Knapp o M A

Mariacuten han intentat establir les condicions juriacutediques i identificar ingenui lliberts i esclaus

ciues i peregrini socii i auxiliares La societat portada per romans i itagravelics srsquoestructurava en

grups organitzats jeragraverquicament de la mateixa manera que la indiacutegena srsquohavia articulat en

sectors dominants i sectors dominats de manera que tambeacute calia cercar els mecanismes de

relacioacute social aixograve es feacuteu drsquoentrada des de la mateixa perspectiva juriacutedica que portagrave a parlar

drsquoamicitiae societates armorum deditiones i altres formes que els romans haurien aplicat per

regular les relacions amb les comunitats iberes

Sovint trobem que de bracet del punt de vista juriacutedic hi va lrsquoeconogravemic que ha servit

per explicar les desigualtats dins de les societats aixiacute com un dels principals motors que

impulsaria itagravelics i romans a acostar-se al territori provincial Com hem vist molts autors estan

drsquoacord a considerar que arribarien atrets per ategravenyer la gestioacute de lrsquoexplotacioacute dels recursos

naturals i per obtenir beneficis mercadejant amb la soldadesca i amb els indiacutegenes No obstant

la ponderacioacute de les motivacions econogravemiques hi ha hagut qui com J S Richardson ha volgut

donar relleu a altres raons meacutes vinculades a aspectes socials i poliacutetics com lrsquointeregraves dels alts

comandaments de les tropes per participar a les guerres de conquesta de la peniacutensula Ibegraverica

amb la intencioacute drsquoassolir no nomeacutes sucosos botins sinoacute tambeacute altres regravedits com la seva eleccioacute

a les meacutes altes magistratures de la Urbs

A partir drsquoun moment determinat els investigadors amb lrsquoafany drsquoanar meacutes enllagrave i

aconseguir una precisioacute meacutes marcada introduiumlren una perspectiva demogragravefica Aixiacute autors

com Brunt han considerat convenient reconstruir la demografia antiga per intentar

quantificar els diferents sectors socials de la Itagravelia republicana i meacutes especiacuteficament aquells

que participaren directament en els moviments migratoris vers les proviacutencies A aixograve srsquoha

drsquoafegir lrsquointeregraves per fixar-ne amb meacutes exactitud lrsquoorigen geogragravefic i egravetnic fonamentalment a

partir de lrsquoavaluacioacute de la documentacioacute literagraveria i epigragravefica

El seguumlent pas arribagrave amb lrsquoadopcioacute de les anagravelisis del territori i del paisatge com han

fet M Tarradell A Ruiz M Miret J Sanmartiacute J Santacana o I Grau que han volgut establir

lrsquoarticulacioacute de la societat examinant lrsquoestructura territorial amb el convenciment que la

segona eacutes un reflex de la primera Aixiacute mateix en els darrers anys han anat sorgint altres

48

perspectives encaminades a aprofundir quumlestions particulars com el paper que jugarien

sectors concrets (com per exemple les dones o els artesans) dins de la societat

49

2 LA SOCIETAT ROMANA ENTRE ELS SEGLES III I II AC

21 ROMA I ELS CANVIS SOCIALS EN LrsquoEgravePOCA DE LrsquoEXPANSIOacute TERRITORIAL

211 Introduccioacute lrsquoestructura social romana i la seva evolucioacute entre el segle IV i finals del

segle III aC

El proceacutes drsquoexpansioacute territorial que experimentagrave Roma fou un dels principals factors

implicats en el canvi i les transformacions de la seva progravepia societat durant els segles IV III i

particularment el II aC Des del punt de vista social la Urbs havia entrat a la quarta centuacuteria

amb lrsquoagreujament dels conflictes entre els sectors patricis i plebeus ategraves que les velles

tensions entre ells encara no havien finalitzat sinoacute tot el contrari1 El sector de la plebs romana

no era homogeni ja que estava format per grups de petits pagesos que havien perdut llurs

terres altres pagesos propietaris de les finques que conreaven petits artesans urbans i tambeacute

algunes famiacutelies riques que srsquoemmirallaven en el patriciat2 Els plebeus sobretot els adinerats

havien jugat un paper destacat als exegravercits que havien permegraves ampliar els territoris sota el

domini de la ciutat perograve havien vist com per una banda la seva actuacioacute no era reconeguda

amb cap contrapartida poliacutetica i de lrsquoaltra les noves terres eren repartides entre els patricis

cosa que tampoc contribuiumla a millorar llur situacioacute econogravemica en un moment que la poblacioacute

romana estava augmentant perograve una bona proporcioacute de la qual no disposava de terres I si

amb aixograve no nrsquohi havia prou el 390 aC lrsquoatac dels gals no feacuteu altra cosa que empitjorar encara

meacutes la situacioacute3

Malgrat el manteniment de la tradicional dicotomia de patricis i plebeus no srsquoha

drsquooblidar que des del patriciat tambeacute hi havia algunes figures que mostraven una actitud meacutes

receptiva amb relacioacute als interessos i les demandes dels plebeus si meacutes no drsquoaquells sectors

econogravemicament meacutes poderosos i amb els quals podien compartir interessos Mercegraves a

lrsquoactuacioacute drsquoaquests elements patricis i sobretot a les lluites i pressions dels plebeus

1 G ALFOumlLDY Historia social de Roma Madrid 1987 p 40-42 2 G FORSYTHE A critical history of early Rome from prehistory to the first Punic War Berkeley-Los Angeles 2005

p 158 3 G ALFOumlLDY op cit p 41

50

encapccedilalades per un conjunt meacutes tost reduiumlt format per les famiacutelies meacutes acabalades4 es

comenccedilaren a aprovar algunes mesures encaminades a resoldre alguns dels greus problemes

que els afectaven i a aplicar una segraverie de decisions que els beneficiaven particularment a

aquells meacutes ben posicionats econogravemicament5 Drsquoaquesta manera per exemple lrsquoany 367 aC

foren aprovades les leges Liciniae Sextiae6 que anaven adreccedilades a millorar la situacioacute

econogravemica i social dels sectors meacutes desafavorits de la plebs (incidint en les quumlestions de lrsquoacceacutes

a la terra i dels deutes i la usura que encara no quedarien ben resolts) i equiparava

poliacuteticament les seves capes altes amb el patriciat de manera que a partir drsquoaleshores tambeacute

aquests plebeus podien aspirar a ocupar alguna alta magistratura inclosa el consolat ndashja lrsquoany

seguumlent el plebeu L Sexti Lateragrave detingueacute aquest cagraverrec si beacute la decisioacute drsquoacord amb les

paraules de Livi incomodagrave al sector de la nobilitasndash7 i deixava drsquoeacutesser impossible que un

plebeu pogueacutes tornar a ocupar algun dia un lloc al Senat com sembla que ja hauria passat en

els temps de la Roma monagraverquica8 De fet la situacioacute que aquestes lleis sancionaven i

permetien ja havia comenccedilat a manifestar-se lrsquoany abans quan el dictador P Manli

drsquoextraccioacute patriacutecia escolliacute com a magister equitum a un plebeu lrsquoextribuacute militar C Licini9

Meacutes tard lrsquoany 339 aC les assemblees populars amb els plebeus rics al capdavant comenccedilaren

a obtenir un pes meacutes gran en detriment del Senat gragravecies a la lex Publilia que condicionava el

vet senatorial contra una decisioacute dels comicis de manera que des de llavors calia emetre

qualsevol negativa amb un temps prudencial i davant de lrsquoassemblea 10 El proceacutes

drsquoascendegravencia dels sectors plebeus seguiacute lrsquoany 326 aC amb la lex Poetelia Papiria que aboliacute de

manera definitiva lrsquoesclavitud per deutes11 una xacra que fins aleshores afectava a moltes

famiacutelies plebees La lex Ouinia12 de 312 aC capacitava als censors per tal que srsquoencarreguessin

de cobrir les baixes del Senat de manera que en cada censura es podia renovar el Senat amb

lrsquoingreacutes de nous senadors que podien procedir sense cap mena drsquoinconvenient de les files meacutes

4 J M ROLDAacuteN Historia de Roma I La Repuacuteblica Romana Madrid 1999 p 85 5 G ALFOumlLDY op cit p 42-45 6 LIVI 6341-423 VALERI MAgraveXIM 863 GELmiddotLI Noct Att 20123 7 LIVI 6429 i 711 (on qualifica a L Sexti drsquohomo nouus) 8 M C DIE GOYANES ldquoLa plebe como grupo marginado en el estado romano republicanordquo Memorias de Historia

Antigua 1 1977 p 69-71 9 LIVI 6393 i 6398 10 LIVI 81214-16 11 LIVI 828 12 FEST F 246

51

acabalades de la plebs i a meacutes a meacutes els vots drsquoaquests senadors plebeus tenien exactament

el mateix valor que els dels patres tradicionals Al final drsquoaquesta centuacuteria srsquoaprovagrave ndashno sense

certs intents drsquoobstruccioacute per part de la nobilitasndash13 una altra llei la lex Ogulnia (300 aC)14 que

obria la porta als plebeus als cagraverrecs religiosos del pontificat i lrsquoaugurat15 Finalment tot aquest

desplegament de drets que beneficiaven als plebeus arribagrave a la culminacioacute amb la

promulgacioacute de la lex Hortensia (287 aC) a traveacutes de la qual els plebiscita adquirien forccedila de

llei i per tant passaven a ser vinculants per al conjunt de la ciutadania de Roma16 Ara beacute tot

aquest proceacutes no ha de fer pensar que comportagrave una democratitzacioacute de la societat romana

ategraves que no afavoriacute al conjunt dels plebeus sinoacute sobretot els que formaven part de les elits

Drsquoaquesta manera la classe dirigent quedagrave constituiumlda ara al llarg del segle III aC per

la vella aristocragravecia patriacutecia i els elements meacutes preeminents dels vells sectors plebeus que

arribaven a quedar vinculats entre si a traveacutes de llaccedilos de parentiu17

A meacutes lrsquoestructura socioeconogravemica quedagrave marcada per una diferenciacioacute meacutes gran i

aprofundida que abans amb unes capes ja riques que eren les principals beneficiagraveries de

lrsquoexpansioacute territorial ndashno nomeacutes perquegrave obtenien meacutes terres sinoacute perquegrave podien

desenvolupar una segraverie drsquointeressos relacionats amb la induacutestria i el comerccedilndash per sota de les

quals srsquoestenia una estratificacioacute complexa en la qual la pertinenccedila a un o altre estrat venia

definida per un conjunt de criteris gaudi o no de ciutadania i llibertat (i lrsquoestatut juriacutedic

personal que sersquon derivava) riquesa i propietats possibilitats poliacutetiques i origen familiar

La ciutadania no era quelcom que estigueacutes a lrsquoabast de tothom Per posseir la plena

ciutadania romana o el que eacutes el mateix per obtenir la categoria de ciuis optimo iure hom

havia drsquoeacutesser un home lliure adult i haver estat nat en una famiacutelia de ciutadans romans o beacute

haver estat beneficiari drsquouna concessioacute de ciutadania Durant lrsquoetapa de lrsquoexpansioacute romana per

Itagravelia diverses comunitats particularment les llatines havien rebut la ciutadania ndashper beacute que

no sempre completandash sovint com a gratificacioacute pel suport i ajuda prestats en les guerres

aquest eacutes el cas per posar nomeacutes un parell drsquoexemples de lrsquoetrusca Caere en reconeixement

13 LIVI 106-8 14 LIVI 1091 15 LIVI per 18 16 LIVI per 11 GAI Instit 13 JUSTINIAgrave Instit 124 Dig 128 17 G ALFOumlLDY op cit p 49

52

per haver asilat les vestals i el foc sagrat durant lrsquoatac dels gals el 390 aC18 o dels cavallers de

Cagravepua per no haver actuat contra Roma en el temps de les guerres llatines 19 Tanmateix a

mesura que Roma srsquoanava imposant en diversos territoris extraitagravelics i anava esdevenint meacutes

poderosa tambeacute es tornava meacutes restrictiva a lrsquohora drsquoestendre aquests drets sobretot a partir

de 177 aC20 com veurem meacutes endavant

Ser ciutadagrave comportava gaudir drsquoun conjunt de drets exclusius originalment lligats als

sectors patricis de la societat i posteriorment despreacutes de les llargues lluites i tensions socials

produiumldes a Roma entre inicis del segle V i inicis del III aC estesos tambeacute als sectors plebeus

Malgrat que com ja hem esmentat meacutes amunt els principals beneficiaris eren els plebeus meacutes

ben posicionats econogravemicament els canvis que aconseguiren introduir comportaren a la

llarga una transformacioacute decisiva drsquoampli abast Drsquoacord amb la tradicioacute fins aquest moment

i arrencant de les egravepoques de formacioacute de la comunitat romana els grups socialment

privilegiats eren els patricis els quals es distingien dels plebeus per haver-se estructurat en

gentes21 eacutes a dir famiacutelies extenses que reconeixien un avantpassat comuacute i que es relacionaven

amb altres grups inferiors de lrsquoescala social per mitjagrave de vincles de clientela22 Aquesta

18 ESTRABOacute 523 LIVI 5503 19 LIVI 81116 20 E BADIAN Foreign clientelae (264-70 BC) Oxford 1958 p 149-150 21 CICEROacute Top 29 22 CICEROacute De Rep 2916 J M ROLDAacuteN ldquoLa comunidad romana primitiva la clientela y la pleberdquo Memorias de

Historia Antigua 2 Oviedo p 19-39 M C DIE GOYANES op cit p 69-71 Amb tot cal advertir que dins de la

tradicioacute literagraveria hi ha alguns aspectes que semblen incongruents o que si meacutes no soacuten obscurs i han suscitat

debats entre els investigadors des drsquoalmenys el temps de B G Niebuhr (Roumlmische Geshichte 1811-1832) El fet per

exemple que els plebeus fossin originalment clients dels patricis es posagrave en dubte adduint diversos arguments

(G W BOTSFORD ldquoSome Problems Connected with the Roman Gensrdquo Political Science Quarterly vol 22 4 1907

p 669-677) de la mateixa manera que la vella distincioacute de tres grups diferents de persones lliures dins de la

societat romana arcaica patricis plebeus i clients Segons la visioacute que es despregraven dels textos de lrsquoantiguitat els

patricis constituirien un sector privilegiat format per individus dotats drsquouna dignitat de la qual els plebeus situats

en un pla social inferior nrsquoestaven mancats Els clients per la seva banda serien gent que es trobaria en una

situacioacute de dependegravencia envers el patriciat tot i tractar-se tambeacute drsquoindividus lliures (uid G W BOTSFORD ldquoThe

Social Composition of the Primitive Roman Populusrdquo Political Science Quarterly vol 21 3 1906 p 498-507) Per

intentar explicar lrsquoorigen i lrsquoevolucioacute de la distincioacute entre patricis i plebeus srsquohan fet multitud de propostes Meyer

seguit per autors com Botsford era del parer que hi hauria hagut un moment meacutes o menys dilatat en el qual es

formaria el patriciat durant el qual ja existirien les gentes que srsquoescindirien en patriacutecies i plebees en funcioacute de la

sort dels seus membres aixiacute aquelles branques que haurien aconseguit mantenir la seva riquesa i posicioacute social

haurien esdevingut patriacutecies mentre que aquelles que les haurien perdut haurien quedat reduiumldes a la condicioacute

plebea (E MEYER Geshichte des Alterthums vol 2 Stuttgart 1893 p 516-521 G W BOTSFORD ldquoSome Problems

Connectedhelliprdquo p 690-691) Posteriorment quan ambdoacutes grups ja havien quedat tancats i definits hi havia gentes

o branques familiars que com a consequumlegravencia drsquouna pegraverdua de posicioacute socioeconogravemica podien eacutesser degradades

a traveacutes del mecanisme de la transitio ad plebem (R E A PALMER The Archaic Community of the Romans

Cambridge 1970 p 249 i 293 R F VISHNIA ldquoThe transitio ad plebem of C Servilius Geminusrdquo Zeitschrift fuumlr

Papyrologie und Epigraphik 114 1996 p 289-298) cosa que podria explicar ndashperograve no de manera sistemagraveticandash que

53

estructura que tenia vessants econogravemiques socials i poliacutetiques fonamentava tambeacute uns drets

gentilicis que venien determinats per la pertinenccedila o no a una gens En canvi a partir drsquoinicis

del segle III aC la situacioacute havia canviat de tal manera que el vell dret gentilici quedagrave en un

segon terme en favor del dret de ciutadania aixiacute amb independegravencia del fet que hom hagueacutes

nascut en una famiacutelia patriacutecia o plebea gaudia drsquouns drets determinats sempre eacutes clar que

reuniacutes les condicions abans esmentades per tal drsquoeacutesser considerat ciutadagrave Aquests drets eren

de dues menes per una banda hi havia els dos drets poliacutetics fonamentals el ius suffragii i el

ius honorum que permetien votar i poder optar a la candidatura drsquouna magistratura

respectivament de lrsquoaltra un conjunt de drets ciacutevics el ius prouocationis que era el dret

drsquoapelmiddotlar al poble contra la sentegravencia capital emesa per un magistrat (a excepcioacute del

dictador)23 el ius commercii que era la capacitat juriacutedica drsquoadquirir conservar i transmetre

propietats el ius conubii que permetia contreure matrimoni de dret civil reconegut

juriacutedicament el ius actionis que permetia participar en litigis judicials com a demandant o

com a demandat el ius militiae que era el dret de participar a lrsquoexegravercit com a legionari i

finalment el dominium que era el dret a la propietat absoluta i exclusiva del propietari sobre

beacutens immobles i mobles24 Les dones lliures tambeacute podien eacutesser considerades ciutadanes per

beacute que estaven sotmeses a una restriccioacute dels drets puacuteblics (ius honorum ius suffragii i ius

prouocationis)25 que no els permetia de poder participar a la vida poliacutetica ni activament ni

passiva Pel que fa als menors tant els nens com les nenes nascuts en el si drsquouna famiacutelia de

ciutadans lliures i reconeguts pel paterfamilias com a tals no tenien consideracioacute de ciues fins

que arribaven a lrsquoedat adulta quan eren inscrits formalment als registres del tabularium En el

en un moment determinat es documentin branques plebees drsquoalgunes gentes Altres investigadors han intentat

identificar els sectors patricis i els plebeus emfasitzant aspectes concrets com per exemple R E Mitchell qui ha

considerat com a element clau per definir els patricis arcaics ndashi meacutes concretament els patres o senadorsndash la

religioacute aquells patres serien fonamentalment sacerdots que maldarien per desenvolupar una estructura

ideologravegica encarada a crear un monopoli secular Eacutes a dir a partir del predomini en lrsquoagravembit religioacutes els patricis

acapararien tambeacute el poder poliacutetic i nrsquoexclourien els plebeus Mitchell per tant explicaria el conflicte dels ordes

des de la vessant ideologravegica i religiosa perograve sense negar els conflictes socials econogravemics i poliacutetics esdevinguts

durant bona part de lrsquoegravepoca republicana (R E MITCHELL ldquoThe Definition of patres and plebs An End of the

Struggle of Ordersrdquo K A RAAFLAUB (ed) Social Struggles in Archaic Rome Malden-Oxford-Carlton 2005 p 150-

151) 23 LIVI 2188 Lrsquoexcepcioacute amb tot desaparegueacute el 300 aC en promulgar-se la lex Valeria de prouocatione (LIVI

1093) 24 F BETANCOURT Derecho romano claacutesico Sevilla 2007 p 57-58 H T PECK Harpers Dictionary of Classical

Antiquities New York 1898 s u Civitas 25 JUSTINIAgrave Dig 50173

54

cas dels nens aquest moment es trobava a lrsquoentorn dels setze o disset anys quan esdevenien

aptes per entrar a lrsquoexegravercit aquest tragravensit quedava representat amb lrsquoabandonament dels

atributs propis de la infantesa (les anomenades insigniae pueritiae) la bulla i en el cas de les

famiacutelies meacutes ben posicionades econogravemicament i social la substitucioacute de la toga praetexta per

la toga pura En el cas de les nenes es considerava que deixaven la infantesa i esdevenien

adultes quan contreien matrimoni i per tant deixaven drsquoestar sotmeses a lrsquoautoritat del

paterfamilias per estar-ho a la del marit26

Un restringit cercle de ciutadans optimo iure gaudia a meacutes a meacutes drsquoalgun dret privatiu

de la seva posicioacute aristocragravetica el ius imaginum que concedia el privilegi a homes i dones

nobiles (en un principi nomeacutes patricis i meacutes endavant tambeacute plebeus) de tenir les imagines o

magravescares (inicialment de cera) dels seus avantpassats ilmiddotlustres que solien estar acuradament

exposades en cambres preeminents de les cases Aquestes imatges no nomeacutes eren emprades

per recordar els predecessors sinoacute que servien per fer-los participar en determinades

cerimogravenies familiars tal i com descriu Polibi de manera minuciosa27 com ara als sacrificis o

als funerals

La possessioacute o no dels drets de ciutadania eacutes drsquoimportagravencia cabdal ja que era la base a

partir de la qual srsquoestablien les relacions juriacutediques entre els mateixos habitants de Roma ndash

que ni tots tenien drets ni tots els que en tenien gaudien exactament dels mateixos dretsndash i

entre els ciutadans romans i la resta de les poblacions no nomeacutes llatines o itagraveliques sinoacute del

conjunt del Mediterrani Eacutes a partir de les categories juriacutediques que Roma desenvolupagrave durant

lrsquoegravepoca de lrsquoexpansioacute republicana un complex sistema de relacions que afavoria o perjudicava

meacutes o menys a les altres comunitats amb les quals tenia contacte Aixograve es veu sobretot en els

diversos estatuts que els romans els assignaven i que els permetia tenir meacutes o menys

autonomia i llibertat En aquest sentit per sota de la condicioacute de ciutadagrave romagrave hi havia la de

ciutadagrave llatiacute (ciuis minuto iure) que disposava de la major part dels drets ciacutevics (ius conubii

ius commercii etc) i malgrat que no gaudia dels drets poliacutetics en tenia un altre de gran

importagravencia el ius migrandi que era una porta oberta a la promocioacute juriacutedica ategraves que

implicava que qualsevol ciutadagrave llatiacute que aneacutes a residir a Roma i fos inscrit al cens podia

26 H W PRESTON The private life of the Romans 2009 p 64-65 27 POLIBI 653 cf tambeacute PLINI 352

55

obtenir la ciutadania romana28 El procediment censal era forccedila simple quan pertocava

elaborar el nou cens nomeacutes calia presentar-se davant dels censors i fer una declaracioacute sota

jurament en la qual havia de constar el nom i lrsquoedat del ciutadagrave els fills que tenia els clients i

les possessions (esclaus armes o beacutens de qualsevol mena tant immobles com mobles)29 Amb

aquestes dades els magistrats inscrivien els nous ciutadans i els distribuiumlen en la centuacuteria que

els pertocava drsquoacord amb les seves rendes i en la tribu que consideressin escaient Al llarg del

segle II aC com veurem el ius migrandi comportagrave algunes implicacions greus tant per a les

comunitats llatines com la romana que menarien les autoritats de la Urbs a actuar en alguna

ocasioacute de manera dragravestica30

Llibertat i drets juriacutedics eren dos conceptes que anaven estretament lligats fins al punt

que no srsquoentenia lrsquouna sense els altres i viceversa no hi podia haver drets sense llibertat

personal ni hom podia ser lliure i estar mancat de cap mena de dret Fins i tot aquells individus

lliures que procedien drsquoaltres comunitats no romanes ni llatines els peregrini o estrangers

disposaven de la seva progravepia ciutadania i a les seves poblacions drsquoorigen gaudien i exercien

els drets que nrsquoemanaven que es fonamentaven en el ius gentium particular31 En relacioacute amb

els ciutadans romans en termes generals a aquells no sersquols reconeixia ni els ius conubii ni el

ius commercii de manera que legalment els peregrini no podien casar-se amb ciutadans

romans ni tampoc els estava permegraves drsquoadquirir tenir ni transmetre propietats procedents de

ciutadans romans Tanmateix aixograve no implica que ciues i peregrini no tinguessin cap mena de

relacioacute com es despregraven del fet que els segons afluiumlren a Roma en un nombre progressivament

creixent tal i com testimonia la creacioacute lrsquoany 242 aC de la figura del praetor peregrinus

encarregat dels litigis entre peregrini i entre peregrini i ciues32

Fins ara ens hem referit a individus que gaudien de llibertat i drsquouna forma o altra de

ciutadania perograve a Roma tambeacute hi havia qui no havia tingut mai llibertat ni cap dret ciacutevic ni

molt menys poliacutetic a diferegravencia dels ciutadans Aquests els esclaus i les esclaves estaven

relegats a la part meacutes baixa de lrsquoescalafoacute social i de fet des del punt de vista juriacutedic no eren

altra cosa que una possessioacute dels seus amos i mestresses i com a tals els estava vetat drsquoacord

28 P LOacutePEZ BARJA i F J LOMAS Historia de Roma Madrid 2004 p 136 29 P CANtildeAS ldquoAspectos juriacutedicos del censo romanordquo Boletiacuten de la Facultad de Derecho UNED 26 2005 p 458-460 30 LIVI 3934-6 i 4197-12 31 GAI Institut 11 32 POMPONI Libro singulari enchiridii D 12228

56

amb la llei de posseir beacutens de cap mena malgrat que alguns amos els donaven un petit

peculium33 i els llaccedilos familiars entre esclaus en el cas que es donessin no eren reconeguts34

Malgrat la seva existegravencia a la societat romana en egravepoques anteriors al proceacutes drsquoexpansioacute

mediterragravenia tal i com testimonia i regula la llei de les XII Taules35 sembla que el seu nombre

srsquoincrementagrave desmesuradament durant el segle II aC com a consequumlegravencia de les guerres

continuades a lrsquoexterior36

Passem ara a examinar el segon paragravemetre que hem definit per caracteritzar la societat

romana la riquesa Com qualsevol societat preindustrial aquesta fonamentava la seva

economia en lrsquoagricultura Tanmateix no tots els romans tenien ni la mateixa fortuna ni la

mateixa facilitat per accedir a la terra de manera que els elements meacutes rics eren sempre els

que hi tenien un acceacutes meacutes directe Conveacute que ens aturem aquiacute un moment per aclarir el

concepte de ric Atenent al que diuen les fonts literagraveries a lrsquoalccedilada del segle III aC els romans

rics eren de fet forccedila humils Valeri Magravexim exposa que quan arribaren a Roma uns legats

samnites es presentaren al davant de Mrsquo Curi Dentat i el trobaren menjant en un ligneo

catillo37 A meacutes a meacutes fa tot lrsquoefecte que Curi es mostrava orgulloacutes de la seva modegravestia ategraves que

rebutjagrave els cinquanta iugera de sogravel sabiacute que li volia donar el Senat i nrsquoacceptagrave tan sols set38

Semblantment C Fabrici un dels censors de lrsquoany 275 aC disposava drsquouns beacutens aparentment

modestos declarava posseir tan sols cinc lliures drsquoargent deu de bronze i deu esclaus39 i el seu

collega a la censura C Emili Papus tambeacute destacava per lrsquoescassa plata que tenia a casa seva40

I de la mateixa manera que Curi Fabrici tambeacute declarava posseir una granja molt petita i una

casa que no sobresortia precisament per les seves dimensions41 Meacutes endavant Segraveneca

subratlla que Escipioacute Africagrave treballava personalment la seva progravepia terra i que vivia en unes

condicions molt humils42 Si acceptem les paraules dels autors de lrsquoantiguitat es produiacute un salt

enorme en el grau de riquesa de lrsquoaristocragravecia en els darrers tres segles de la Repuacuteblica perograve

33 FEST s u Peculium 34 ULPIAgrave Frag 55 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma Barcelona 1998 p 41 35 Lex XII Tabularum 114 i 12 36 APIAgrave Bel ciu 17 37 VALERI MAgraveXIM 435 38 CICEROacute Sen 55 VALERI MAgraveXIM 435 39 VALERI MAgraveXIM 436 I 443 40 VALERI MAgraveXIM 443 41 DIONIacuteS 19151 42 SEgraveNECA MIN Ad Luc 865

57

realment fou aixiacute No sembla que es pugui dubtar de les diferegravencies entre els rics del segle III

aC i els de finals del segle II aC i inicis del I aC tenint en compte que els primers vivien en una

egravepoca en quegrave lrsquoexpansioacute mediterragravenia encara no srsquohavia ni plantejat o en tot cas tot just

comenccedilava i per tant la gran afluegravencia de beacutens i riqueses procedents de les conquestes encara

no srsquohavia donat i els aristogravecrates romans no srsquoenvoltaven dels luxes dels quals siacute fruiumlren llurs

descendents Ara beacute no hem de perdre de vista que tots els autors que parlen drsquoaquests i altres

personatges marcats per la frugalitat escrivien en general molt temps despreacutes amb la qual

cosa no deixa drsquoeacutesser possible que reelaboressin les seves vides per compondre uns models

morals exemplars Que els rics del segle III aC no eren ben beacute tan humils com pretenen fer

creure les fonts literagraveries queda demostrat per elements com les condicions de riquesa per a

ser inscrit al cens lrsquoexistegravencia de les guerres drsquoexpansioacute per Itagravelia ndashque tambeacute comportaven

lrsquoarribada de botins generososndash o el nombre drsquoesclaus i lliberts que havia drsquoeacutesser elevat tal i

com es despregraven de les quantitats recaptades per les manumissions43 De fet fins i tot alguns

dels mateixos autors antics posen de manifest que la modegravestia dels rics no era al capdavall

tan accentuada Polibi explica clarament que Emiacutelia la dona drsquoEmili Paulus fou beneficiagraveria

drsquouna enorme heregravencia que li havia llegat la viacutedua drsquoEscipioacute Africagrave44 Aixiacute doncs podem

considerar que els rics del segle III aC eren individus que tot i estar mancats de grans luxes

disposaven de certes fortunes que estaven materialitzades potser no massa en metalls

preciosos perograve siacute en terres i esclaus

Entre els romans meacutes acabalats hi havia les famiacutelies dels tres centenars de ciutadans

que formaven part del Senat que es comptaven entre els meacutes grans propietaris De fet un dels

pilars sobre els quals se sustentava la posicioacute privilegiada dels senadors era la base econogravemica

fonamentada en les propietats terratinents A partir del que explica Livi sembla que si meacutes

no a les darreries del segle III aC per eacutesser ben considerat sobretot als ulls dels seus companys

drsquoestament el senador havia drsquoeacutesser un home acabalat perograve no totes les formes drsquoenriquiment

es consideraven igual de dignes calia que les rendes sortissin fonamentalment de la possessioacute

de terres45 Aixograve no significa que els senatorials no tinguessin cap mena drsquointeregraves en altres

43 W V HARRIS Guerra e imperialismo en la Roma republicana 327-70 aC Madrid 1989 p 64-66 i 264-265 on

recull meacutes exemples de la riquesa dels aristogravecrates romans drsquoaquesta egravepoca 44 POLIBI 33262-5 i 33288-9 45 LIVI 21633

58

sectors econogravemics que podien comportar nombrosos guanys i un increment de llur riquesa

com ara la produccioacute artesanal i el comerccedil Perograve com a grup consideraven que la tinenccedila de

la terra era el que els distingia de la resta de la societat allograve que els dotava de la dignitat i el

prestigi consubstancials a la seva posicioacute i per tant no es podien rebaixar a dedicar-se com

feien altres membres de la societat situats per sota drsquoells a altres activitats A meacutes a meacutes la

possessioacute de la terra tenia lrsquoavantatge que no comportava tants riscos com el comerccedil sempre

subjecte a tota mena de vicissituds (sobretot maltempsades i pirateria) que podien fer

naufragar qualsevol operacioacute Paralmiddotlelament les propietats immobles constituiumlen la manera

meacutes segura de mantenir la riquesa aconseguida ategraves que a diferegravencia dels beacutens mobles ni

perdien valor ni podien eacutesser robades46

En aquells moments les propietats terratinents es trobaven concentrades

principalment al territori de lrsquoager Romanus que comprenia els terrenys de la Itagravelia central

que havien pertangut tradicionalment als romans i que havien expandit com a consequumlegravencia

de les primeres guerres de conquesta des del mar Tirregrave a lrsquoAdriagravetic47 No sembla que en aquest

periacuteode hi haguessin ja latifundis malgrat que alguns propietaris podien tenir terrenys meacutes o

menys extensos48 que serien treballats per ells mateixos i llurs famiacutelies amb lrsquoajuda drsquoalguns

esclaus i en els moments de meacutes feina segurament tambeacute de jornalers

No vol dir aixograve que a la Roma republicana nomeacutes les famiacutelies senatorials tenien

terrenys perquegrave els integrants drsquoaltres sectors ja fossin meacutes humils o meacutes benestants tambeacute

podien posseir-ne per beacute que eren propietaris de parcelmiddotles meacutes reduiumldes allunyades de les

superfiacutecies meacutes agravemplies en mans de lrsquoalta aristocragravecia Els camperols al capdavall constituiumlen

el grup meacutes nombroacutes dins de la societat romana i sersquon trobaven deixant de banda els rics

terratinents de tota mena i condicioacute des de pagesos meacutes o menys acomodats a drsquoaltres que es

trobaven lligats a la noblesa per forts vincles de dependegravencia aixiacute mateix cal tenir present

que no tots els pagesos disposaven de terres progravepies per conrear ja que com posa de manifest

Catoacute al seu tractat agronogravemic49 tambeacute hi havia jornalers que es posaven al servei dels

46 S T ROSELAAR Public land in the Roman Republic a social and economic history of the ager publicus tesi doctoral

inegravedita Leiden 2009 p 180 47 Ja hem vist meacutes amunt lrsquoexemple de Mrsquo Curi Dentat que rebeacute unes parcelmiddotles al territori sabiacute (VALERI MAgraveXIM

435) Cf S T ROSELAAR Public landhellip p 182 48 W V HARRIS op cit p 264-265 49 CATOacute De agri cult 54

59

propietaris que els requerien Per altra banda la necessitat de terres havia empegraves ja avanccedilat

el segle IV aC els romans a obtenir el control de nous territoris primer en lrsquoentorn immediat

de Roma i de mica en mica meacutes enllagrave Aquestes terres annexionades podien eacutesser repartides

entre ciutadans romans de manera colmiddotlectiva a traveacutes de la deduccioacute drsquoestabliments colonials

amb la qual cosa tant els sectors plebeus (aixiacute com els patricis) mancats de terres com

lrsquoaristocragravecia terratinent senatorial es podien beneficiar els uns perquegrave accedien a la propietat

i els altres perquegrave veien que amb lrsquoannexioacute de noves terres no caldria repartir les que ja es

tenien i fins i tot podien ampliar llurs finques50 Amb tot els principals beneficiaris no eren

tant els pagesos petits i mitjans com els propietaris rics51

Tenim per tant un grup econogravemic format per persones meacutes o menys enriquides que

fonamentaven principalment la seva fortuna en la terra Dins drsquoaquest es trobaven tant els

membres del Senat com els equites52 que sovint pertanyien a les mateixes famiacutelies i

compartien interessos no nomeacutes relacionats amb les propietats agragraveries sinoacute que podien

estendrersquos tambeacute cap a altres activitats econogravemiques meacutes vinculades a la produccioacute industrial

i el comerccedil Eacutes logravegic que els grans terratinents destinessin els excedents al mercat ja fos venent

directament els productes del camp o beacute transformant-los en altres productes derivats que

per al seu emmagatzematge i comercialitzacioacute requerien lrsquouacutes drsquoatuells apropiats que eren meacutes

barats si eren fabricats per ells mateixos que no pas si eren comprats a tercers Amb tot tambeacute

50 U ESPINOSA RUIZ ldquoCrear ciudades y regir el mundo una siacutentesis sobre el papel de las colonias en la expansioacuten

territorial de Romardquo Iberia 7 2004 p 129-130 51 W V HARRIS op cit p 59-60 52 En origen eques era el nom que rebia aquell ciutadagrave que havia rebut la distincioacute de disposar drsquoun cavall cedit i

mantingut per lrsquoestat Es tractava de persones dotades drsquouna fortuna remarcable que suposadament integrarien

les primeres divuit centuacuteries del dit sistema serviagrave tot i que la tradicioacute literagraveria vol que aquest ordenament de la

poblacioacute drsquoacord amb criteris censataris sigui una iniciativa del rei Servi Tulmiddotli no hi ha indicis que permetin dur-

lo a una egravepoca meacutes reculada de la segona meitat avanccedilada del segle IV aC (J C DOMIacuteNGUEZ PEacuteREZ ldquoNueva

composicioacuten y origen social de los cuadros poliacuteticos dirigentes en la Roma de los siglos IV i III aCrdquo Polis Revista

de ideas y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 14 2002 p 97-98) Els equites formaven part dels cossos de

cavalleria de lrsquoexegravercit legionari juntament amb altres ciutadans drsquoestatus similar perograve als quals no srsquohavia

premiat amb lrsquoequus publicus i per tant havien drsquoaportar el seu propi equus priuatus (C NICOLET Lrsquoordre eacutequestre

a lrsquoeacutepoque reacutepublicaine (312-43 av J-C) Tome 1 Deacutefinitions juridiques et structures sociales Pariacutes 1974 p 54-55 J

M ARBIZU Res publica oppresa Poliacutetica popular en la crisis de la Repuacuteblica (133-44 aC) Madrid 2000 p 27)

Malgrat que com els senadors ndashals quals molts equites estaven units per llaccedilos de parentiundash basaven la seva

riquesa en la propietat de la terra tenien un ventall meacutes ampli drsquointeressos econogravemics com lrsquoartesania el comerccedil

o les finances En aquest sentit la promulgacioacute del plebiscit claudi (218 aC) afavoriacute aquells que invertien en

empreses mercantils perquegrave eliminagrave (si meacutes no de iure) la competegravencia que podia suposar lrsquoestament senatorial

(J M ARBIZU ibid) Com veurem meacutes endavant en aquest mateix capiacutetol lrsquoorientacioacute vers els negocis portagrave vers

el final de lrsquoegravepoca republicana a assimilar aquest sector de ciutadans privilegiats amb els publicani tot i que des

del punt de vista social no tenien gaire res a veure

60

hi havia qui meacutes que buscar els beneficis econogravemics recolzant-se en la tinenccedila de la terra ho

feia essent propietari de tallers artesanals o dedicant-se als afers financers i comercials De fet

des de les darreries del segle III aC srsquoaprecia un canvi que porta a una distincioacute meacutes marcada

entre els integrants drsquoaquests grups en primer lloc per la promulgacioacute de la lex Claudia de

naue senatorum que excloiumla als senadors i llurs fills de les activitats comercials de meacutes volum

i en segon lloc perquegrave el nombre de comerciants (i la riquesa de molts drsquoells) srsquoincrementagrave

en part mercegraves a les necessitats generades per les guerres i sobretot la segona guerra puacutenica

que portagrave la Repuacuteblica a recoacuterrer als grans financers privats per tal de fer front a les despeses53

Meacutes endavant aquests sectors tambeacute es beneficiarien de lrsquoexpansioacute mediterragravenia per les

agravemplies possibilitats comercials que comportava Tot plegat els permetia obtenir grans

beneficis que els portava a assolir una riquesa propera equiparable i fins i tot en alguns casos

superior a la de lrsquoalta aristocragravecia senatorial54

Per sota drsquoaquest primer grup de grans propietaris terratinents i industrials nrsquohi havia

un segon constituiumlt pel que podriacuteem anomenar una classe mitjana alta marcada per un grau

de riquesa menor perograve suficient com per poder posseir finques o tallers artesanals meacutes

modestos i per dedicar-se al comerccedil encara que fos a una escala menor En un tercer nivell i

formant una classe mitjana baixa es trobaven els treballadors de petits tallers persones

humils que o beacute havien perdut o beacute no havien arribat a tenir mai els vincles amb la terra

Finalment a la base drsquoaquesta estructuracioacute social hi havia els sectors meacutes pobres formats per

aquells que no tenien res o gairebeacute res eacutes a dir els ciutadans que no tenien prou recursos com

per eacutesser propietaris i els esclaus

En estreta relacioacute amb la riquesa hi havia les possibilitats poliacutetiques de cadascuacute En

teoria qualsevol ciutadagrave optimo iure podia tenir aspiracions poliacutetiques pel fet de posseir els

drets corresponents tanmateix aixograve en realitat no era aixiacute perquegrave a Roma tothom qui

pretengueacutes seguir la carrera poliacutetica se lrsquohavia de costejar amb els seus propis recursos de

manera que lrsquoexercici del ius honorum a la pragravectica restava limitat nomeacutes a aquells individus

que gaudien drsquouna posicioacute econogravemica prou folgada55 Drsquoaquesta manera fins i tot despreacutes de

53 POLIBI 1472 i s LIVI 2349 i 241810 54 C NICOLET Lrsquoordre eacutequestre a lrsquoeacutepoque reacutepublicaine (312-43 av J-C) Tome 1 Deacutefinitions juridiques et structures

sociales Pariacutes 1974 p 55-66 55 A DOSSI Cosigrave votavano i Romani Il sistema elettorale Roma 2004 p 46

61

superar les tensions entre patricis i plebeus la societat seguia estant dominada per un clar

component aristocragravetic com beacute palesa la principal institucioacute poliacutetica i social el Senat Gragravecies

a la seva potegravencia econogravemica prestigi social i influegravencia (que srsquoestenia a la resta de la societat

a traveacutes de les relacions clientelars) els senadors tenien a les seves mans la major part del

poder56 i podien exercir un determinat control sobre les assemblees populars amb la intencioacute

drsquoaconseguir prou recolzament poliacutetic per assolir els seus objectius57 La classe senatorial no

era tota homogegravenia ategraves que al seu interior hi havia distincions entre aquells que procedien

drsquouna vintena de famiacutelies molt prestigioses amb avantpassats que ja havien detingut el

consolat ndashque formaven lrsquoexclusiu grup de la nobilitasndash58 i aquells que no tenien un llinatge

tan brillant Malgrat tot aquest no era un grup tancat sinoacute que durant la tercera centuacuteria

permetia que aquells membres meacutes capaccedilos drsquoaltres famiacutelies amb una posicioacute social no tan

elevada i que no comptaven amb avantpassats que haguessin ocupat cap magistratura els

anomenats noui homines poguessin accedir-hi Aquests personatges que maldaven per

aconseguir dur a terme un destacat cursus honorum tendien a mostrar certa inclinacioacute cap a

les posicions dels sectors populars ndashespecialment els liderats i representats pels tribuns de la

plebsndash com foren els casos per una banda de Mrsquo Curi Dentat el vencedor dels sabins (290

aC)59 qui pretenia repartir lrsquoager publicus obtingut entre els meacutes humils i xocagrave amb lrsquooposicioacute

del Senat i de lrsquoaltra de C Flamini que ja al darrer terccedil del mateix segle volia seguir una liacutenia

similar en aquesta ocasioacute relacionada amb les terres annexionades a la rica plana padana60

Els senadors no nomeacutes pretenien controlar altres sectors socials sinoacute que tambeacute es

vigilaven els uns als altres per mitjagrave de diversos mecanismes que perseguien la meta drsquoevitar

que algun membre de la nobilitas destaqueacutes excessivament pel damunt de la resta i per tant

es trenqueacutes la solidaritat de classe i adquiriacutes massa poder en detriment dels altres Eacutes en

aquesta clau que srsquoha de llegir la lex Claudia de naue senatorum de 218 aC61 no nomeacutes es

tractava de mantenir la situacioacute i lrsquoequilibri del Senat sinoacute que la mesura assenyalava un punt

56 POLIBI 613 57 A DOSSI Lotte politiche e giochi di potere nella Roma repubblicana Mursia 1999 p 77-79 58 Les tradicionals gentes patriacutecies eren lrsquoAemilia la Claudia (amb una branca plebea) la Cloelia la Cornelia la

Fabia la Furia la Iulia la Manlia la Nautia la Papiria (amb una branca plebea) la Postumia la Quinctia la

Quinctilia la Sergia la Seruilia la Sulpicia la Ualeria i la Ueturia (G FORSYTHE op cit p 158) 59 COLUMELmiddotLA De re rust pref 14 i 1310 FRONTIacute Strat 4312 60 POLIBI 2217-8 LIVI 21632 VALERI MAgraveXIM 545 61 LIVI 21633 i s

62

drsquoinflexioacute que comenccedilava a apuntar un cert tancament de lrsquoorganisme en si mateix ategraves que

implicava que els individus que srsquoenriquissin a partir de les activitats industrials i mercantils

no podrien accedir-hi mai per molta fortuna que tinguessin i en definitiva era un mitjagrave que

mantenia el control del Senat en les tradicionals famiacutelies terratinents romanes

Malgrat tot no nomeacutes els descendents de famiacutelies nobiles comptaven amb

possibilitats poliacutetiques sinoacute que tambeacute altres ciutadans que ocupaven posicions benestants

podien aspirar a exercir plenament el seu ius honorum i presentar la seva candidatura per a

algun cagraverrec puacuteblic Aquest eacutes el cas com ja hem vist dels noui homines i en general de tots

aquells ciutadans amb prou patrimoni per pagar lrsquoonerosa carrera poliacutetica62

Allograve que siacute podia fer el conjunt dels ciutadans tant si eren rics com modestos era

exercir el seu ius suffragii en el marc dels comitia Ara beacute tambeacute aquiacute els sectors amb una

importagravencia meacutes marcada eren els dels individus rics per comenccedilar als comitia centuriata

que eren els meacutes rellevants pel fet drsquoelegir els magistrats cum imperio els primers que votaven

sempre eren els membres de les centuacuteries pertanyents a les classes amb major cens i un cop

assolida la majoria dels vots (cosa que drsquoacord amb el que expliquen Livi i Dioniacutes drsquoHalicarnagraves

passava frequumlentment quan havien votat els equites i la primera classe o com a molt la

segona) el proceacutes electoral srsquoaturava63 El pes i la influegravencia poliacutetica dels propietaris rics es

feien sentir tambeacute als comitia tributa on el resultat de les eleccions depenia sobretot de la seva

voluntat ategraves que els terratinents estaven adscrits a qualsevol de les tribus ruacutestiques que

representaven cada vegada meacutes a mesura que avanccedilava el temps i sersquon creaven de noves fins

assolir el nombre de trenta-una una xifra molt superior a les quatre tribus urbanes dins les

quals es trobaven els habitants de la ciutat generalment persones meacutes humils (incloent-hi els

lliberts) i mancades de terres A meacutes a meacutes intentaven exercir llur influegravencia sobre els

principals magistrats que escollien els concilia plebis els tribuns de la plebs que eren unes

figures molt poderoses en tant que posseiumldors del ius intercedendi i el ius auxilii i que

inicialment havien aparegut per fer front als abusos del patriciat contra els plebeus i meacutes

endavant de la noblesa contra els sectors populars Per tot plegat no sembla tampoc que el

62 G ALFOumlLDY op cit p 79-81 A LINTOTT ldquoElectoral Bribery in the Roman Republicrdquo JRS 80 1990 p 3-6 A

YAKOBSON Elections and Electioneering in Rome A Study on the Political System of the Late Republic Stuttgart 1999

p 201 i s 63 LIVI 14310-11 DIONIacuteS 7593-8

63

populus de Roma es mostreacutes en general massa interessat a participar en uns sufragis en els

quals tenia una migrada capacitat drsquoeleccioacute64

Finalment quant als oriacutegens familiars cal partir de la distincioacute bagravesica que feia el jurista

Gai sobre les menes drsquohomes entre liberi i serui65 Aixiacute podem diferenciar entre els fills dels

homes i dones lliures i els drsquoaquelles i aquells que no eren lliures Els primers naixien en el

marc drsquouna famiacutelia reconeguda legalment mentre que els altres no Dins del primer grup

tambeacute es podia trobar una diferegravencia clara entre els fills de famiacutelies patriacutecies i els de famiacutelies

plebees que amb el pas del temps tendiacute a diluir-se per beacute que no en tots els aspectes Les

diferegravencies no venien tant de la riquesa (ja hem vist que hi havia patricis rics aixiacute com tambeacute

plebeus tot i que en general doacutena la sensacioacute que els humils i pobres es trobaven nomeacutes entre

els plebeus mentre que al patriciat no nrsquohi havia per beacute que els escriptors de lrsquoantiguitat

aporten alguns testimonis de la seva existegravencia66) com drsquoaltres factors com ara les capacitats

poliacutetiques o la religioacute Del primer ja nrsquohem parlat anteriorment als primers moments als

plebeus no els estava permegraves de participar a les altes instagravencies poliacutetiques de Roma per beacute

que de mica en mica els dos ordes es van anar equiparant Pel que fa a la quumlestioacute de la religioacute

patricis i plebeus tenien alguns deacuteus i cultes propis els darrers per exemple sentien una gran

veneracioacute per Ceres fins al punt que el seu temple principal bastit a lrsquoAventiacute estava dedicat

a la deessa de lrsquoagricultura que formava una triacuteade progravepia juntament amb les deiumltats Liber i

Libera67 La inicial preeminegravencia social i poliacutetica del patriciat donagrave perograve meacutes relleu a les seves

formes religioses de manera que quedagrave establert que els principals sacerdocis (sobretot els

flaminats de Juacutepiter Mart i Quiriacute)68 havien drsquoeacutesser ocupats necessagraveriament per patricis69 I

aquesta tradicioacute es mantingueacute durant la resta de lrsquoetapa republicana per beacute que com ja hem

vist alguns cagraverrecs de caragravecter religioacutes srsquoobriren als plebeus com a consequumlegravencia de les

pressions que exercien els sectors meacutes adinerats i que aspiraven a compartir lrsquoespai del

patriciat en qualsevol cas malgrat aquestes consecucions els sacerdocis seguien restringits a

64 H H SCULLARD A History of the Roman World 753 to 146 BC London-New York 2003 p 129-130 65 GAI Institut 19 66 Tant Livi com Dioniacutes palesen la pobresa de L Tarquici (o Tarquini) Flac elegit per L Quinci Cincinnat per a

ser el seu magister equitum el 458 aC (LIVI 3271-2 i DIONIacuteS 10243) Gairebeacute a lrsquoaltre extrem de lrsquoegravepoca republicana

Plutarc assenyala que Sulmiddotla havia nascut al si drsquouna famiacutelia patriacutecia perograve pobre (PLUTARC Sul 11) 67 LIVI 3557 102313 68 GELmiddotLI Noct Att 1015 69 CICEROacute Dom 38 En aquest passatge lrsquoorador inclou una llista de tots els cagraverrecs religiosos que eren ocupats per

patricis el rex sacrorum els flamines els Salii i els interreges

64

lrsquoaristocragravecia Per tant neacuteixer en una famiacutelia o una altra determinava la vida i les possibilitats

de cada individu ategraves que no era el mateix fer-ho al si drsquouna famiacutelia de lrsquoaristocragravecia senatorial

que drsquouna famiacutelia camperola modesta o no cal dir-ho de pares esclaus

En conjunt doncs veiem que la societat romana anterior a les darreries del segle III

aC es va anar constituint en una complexa estructura formada per diferents grups o sectors

Per comenccedilar hi havia un grup quantitativament reduiumlt drsquoingenui amb la categoria juriacutedica

de ciues optimo iure amb una riquesa notable que els obria les portes tant a la gran propietat

terratinent com a les magistratures de Roma i que els permetia seguir un cursus honorum que

podia culminar amb la seva entrada al Senat el fet drsquoeacutesser descendents drsquoantics magistrats

curuls a meacutes a meacutes els concedia el privilegi del ius imaginum i en definitiva els atorgava un

gran prestigi i dignitat Aquest era el grup de la nobilitas format tant per elements patricis

com plebeus Immediatament per sota hi havia una capa formada per individus que

compartien bona part del perfil dels anteriors en el sentit que tambeacute eren ingenui ciues

optimo iure acabalats i amb terres i amb agravemplies possibilitats poliacutetiques perograve que estaven

mancats dels privilegis especials de la meacutes alta aristocragravecia Al seu costat hi havia altres

ciutadans que en comptes de fonamentar les seves rendes en la terra ho feien sobretot en les

activitats industrials i mercantils i per tant per molta fortuna que aconseguissin i per molt

que srsquoesforcessin a seguir el cursus honorum ho tenien molt difiacutecil per accedir al Senat Al seu

dessota hi havia una agravemplia capa de ciutadans ja fossin posseiumldors de tots els drets o nomeacutes

drsquouna part amb una gradacioacute interna pel que fa a la riquesa que o beacute eren petits propietaris

de terres o beacute residien a ciutat i treballaven als tallers artesanals (entre els quals hi trobariacuteem

lliberts) en qualsevol cas els seus recursos io els seus drets no els permetien habitualment

tenir aspiracions poliacutetiques i malgrat que disposessin del ius suffragii rarament lrsquoexercien El

sector meacutes humil de ciutadans lliures estava format per aquells que no disposaven de terres

(perquegrave no les havien tingudes mai o perquegrave les havien perdudes per exemple com a

consequumlegravencia drsquoalgun deute) ni de cap mena de patrimoni ni propietat i que esperaven trobar

a la ciutat algun mitjagrave per sobreviure i amb sort millorar la seva penosa situacioacute no cal dir

que aquests no tenien la meacutes miacutenima possibilitat poliacutetica Finalment a la banda meacutes inferior

drsquoaquesta estructura social hi havia aquelles i aquells que ni eren lliures ni tenien drets poliacutetics

ni ciacutevics ni propietats i que juriacutedicament no eren res meacutes que un objecte una possessioacute dels

65

seus amos i mestresses Aquests els esclaus lrsquouacutenica esperanccedila que tenien era que algun dia

fossin enfranquits esdevinguessin lliures ciutadans i per tant adquirissin la capacitat drsquoeacutesser

propietaris i fins i tot de tenir el dret de vot Encara que ells gaudirien drsquouna ciutadania

rebaixada almenys els seus fills ja serien reconeguts com a ciutadans romans de ple dret

212 Lrsquoimpacte de la segona guerra puacutenica la societat de la Roma en expansioacute (segle II

aC)

El mateix esdeveniment que va portar els romans a conegraveixer i prendre interegraves per la

peniacutensula Ibegraverica la segona guerra puacutenica va marcar un punt drsquoinflexioacute cabdal en el

desenvolupament de llur progravepia societat Despreacutes de sortir drsquoaquell conflicte Roma havia

esdevingut lrsquouacutenica gran potegravencia del Mediterrani occidental i es decidiacute a expandir-se no ja pel

territori italiagrave ndashon la guerra havia evidenciat i consolidat el seu lideratgendash sinoacute per totes les

terres banyades pel mar Mediterrani que disposaven de tota mena de recursos susceptibles

drsquoeacutesser explotats pels romans i que no farien altra cosa que incrementar el seu poder

econogravemic i de retruc el poliacutetic Drsquoacord amb la imatge presentada per la tradicioacute literagraveria70 la

classe senatorial fou la gran beneficiagraveria de tot aquest proceacutes ategraves que comenccedilagrave a acumular

meacutes i meacutes propietats com a consequumlegravencia de lrsquoenriquiment provocat pels ingents botins de

guerra fins a formar extensos latifundis treballats sobretot pels esclaus i ja no tant per

pagesos lliures per tal drsquoaconseguir un gran volum de produccioacute destinat al comerccedil

Tanmateix recentment diversos investigadors han quumlestionat aquest panorama i han posat

de manifest que no eacutes tan monoliacutetic com les fonts antigues volen fer creure sinoacute que hi hauria

una diversitat de situacions en el conjunt de la peniacutensula Itagravelica71 Drsquoaquesta manera lrsquoescenari

meacutes dramagravetic i fins a cert punt proper a la visioacute transmesa per la literatura quedaria reduiumlt a

la zona de la Itagravelia central eacutes a dir el territori meacutes proper a la ciutat de Roma (on hi havia el

principal mercat del moment) i en el qual restaven menys terres disponibles

70 PLUTARC Ti Grac 81 i s APIAgrave Bel ciu 132 i s 71 S T ROSELAAR ldquoRegional variations in the use of the ager publicusrdquo L DE LIGT i S NORTHWOOD (eds) People

land and politics Demographic development and the transformation of Roman Italy 300 BC-AD 14 Leiden-Boston

2008 p 573-602 A LAUNARO Peasants and Slaves The Rural Population of Roman Italy (200 BC to AD 100)

Cambridge 2011

66

El desenllaccedil de la guerra annibagravelica havia comportat un reforccedilament de lrsquoalta

aristocragravecia romana ndashla nobilitas senatorialndash que aniria en augment al llarg de les guerres

drsquoexpansioacute gragravecies al fet que els generals de les legions sortien tots drsquoella Tot plegat

cristalmiddotlitzaria amb la constitucioacute drsquoun autegraventic ordo senatorius que quedaria plasmat de forma

ben notograveria en fets com per exemple lrsquoaparicioacute de llocs drsquohonor reservats als ludi72 Aixiacute doncs

els senatorials srsquoanaren veient al llarg drsquoaquest nou periacuteode drsquouna manera diagravefana com un

grup diferent i separat de la resta de la societat tant que a partir drsquoara passagrave a ser molt meacutes

exclusiu del que era al segle anterior i es tancagrave en si mateix en un restringidiacutessim grup

oligagraverquic73 Drsquoaquesta manera a la pragravectica les meacutes altes magistratures nomeacutes restaren a

lrsquoabast de les vint-i-cinc famiacutelies meacutes poderoses de la nobilitas Durant tot el segle II aC

escassos foren els noui homines que aconseguiren ategravenyer el consolat M Porci Catoacute (195 aC)74

Mrsquo Acili Glabrio (191 aC)75 Q Pompeu (141 aC)76 i P Rupili (132 aC)77

Lrsquoalta aristocragravecia de Roma que com hem vist era el sector que treia meacutes profit de

lrsquoexpansioacute pels sucosos guanys que obtenia dels botins78 es dedicava a invertir no tan sols en

lrsquoadquisicioacute de terres pel centre drsquoItagravelia ndashcosa que es pot relacionar durant la primera meitat

de la centuacuteria amb un impuls del fenomen colonialndash79 sinoacute tambeacute en el financcedilament drsquoobres

puacutebliques a Roma80 (perograve tambeacute en altres indrets drsquoItagravelia com veurem meacutes endavant) aixiacute

com de festes i celebracions obertes al conjunt de la ciutadania que servien per fer-se

autopropaganda i incrementar el seu prestigi davant dels sectors populars i al mateix temps

72 G ALFOumlLDY op cit p 68-69 73 PLUTARC Ti Grac 84-7 74 CORNELI NEPOS 11 i 21 LIVI 33427 PLUTARC Cato Mai 101 75 LIVI 35245 i 3611 EUTROPI 43 76 LIVI pergamiacute drsquoOxirrinc per 53 CICEROacute ad Att 125b EUTROPI 416 i 17 77 CICEROacute Verr 24112 Amic 37 i ad Att 13233 78 POLIBI 21343 i s LIVI 38121 i s 79 Les darreres cologravenies deduiumldes al segle III aC foren Cremona i Placentia (ambdues de ciutadans llatins) lrsquoany

218 aC (LIVI per 20 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148) amb lrsquoesclat de la segona guerra puacutenica i totes les dificultats que

comportagrave per a Roma com eacutes logravegic srsquoaturagrave la colonitzacioacute En els anys immediatament posteriors a la fi del

conflicte aquesta tendegravencia es mantingueacute Tanmateix un cop Roma comenccedilagrave a recuperar-se i davant drsquouna

demanda de terres a partir ja del primer decenni del segle II aC es tornaren a endegar les deduccions colonials i

ho feren amb una forccedila notable ategraves que com ens testimonien Livi i Velmiddotleu Pategravercul en el transcurs de menys

de vint anys sersquon fundaren en conjunt fins a vint (LIVI 34451-5 34531-2 35405-6 37469-472 39233-4

394410 39555-9 40291-2 40342-3 40431 i 41134-5 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152-3) una xifra molt similar a la de

les cologravenies establertes des dels primers anys del segle III aC fins al moment previ a la guerra contra els

cartaginesos (POLIBI 390 LIVI 925 1032 1098 10217 per 11 per 14-16 per 19-20 3636 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1145-

8) 80 M BEARD i M CRAWFORD Rome in the Late Republic Problems and interpretations London 1985 p 16-24

67

davant dels altres membres del seu propi estament En aquest sentit no srsquoha de perdre de vista

que en lrsquoegravepoca de lrsquoexpansioacute un dels recursos que disposaven les elits per enaltir-se ja fos en

conjunt com a classe o de manera meacutes particular famiacutelies o fins i tot individus era la

produccioacute literagraveria i en general artiacutestica Aixiacute per exemple en aquest periacuteode la cultura

romana estava madurant una literatura que estava molt vinculada a les elits que eren les que

pagaven unes obres (sobretot annaliacutestiques i histograveriques) destinades a exalccedilar-les i a situar i

entendre la posicioacute que ocupaven en aquell moacuten en expansioacute81

Els senadors i els membres de lrsquoalta aristocragravecia que aspiraven a esdevenir-ho tenien

clars interessos en els territoris provincials (incloent-hi eacutes clar les dues proviacutencies de la

peniacutensula Ibegraverica) particularment relacionats amb les ndashen generalndash lucratives activitats

militars Una campanya ben dirigida comportava lrsquoobtencioacute de botins i per tant un increment

del poder econogravemic Perograve tambeacute permetia augmentar el prestigi militar que en els casos meacutes

brillants podia ser reconegut pel Senat amb la votacioacute de la celebracioacute drsquoun triumphus o en el

seu defecte drsquouna ouatio I tot plegat acabava comportant el creixement del prestigi social i

en darrera instagravencia el poliacutetic cosa que permetia als meacutes ambiciosos (i que srsquoho podien

permetre) ascendir fins al cim tan cobejat de lrsquoestructura sociopoliacutetica romana82

De les vint-i-cinc famiacutelies meacutes poderoses esmentades meacutes amunt nrsquohi havia set

(diversos membres de les quals detingueren algun cagraverrec a la Citerior) que destacaven pel

damunt de les altres de manera ostensible i que mostraven que el grup de la nobilitas no

constituiumla un bloc uniforme ni homogeni sinoacute que al seu interior cada gens actuava drsquoacord

amb els seus interessos particulars cosa que podia portar aixograve siacute a quegrave diferents famiacutelies amb

interessos coincidents srsquoaliessin Durant els segles III i II aC la vida poliacutetica de Roma estava

encapccedilalada pels Fabii i la seva tendegravencia meacutes tost conservadora i pels Cornelii Scipiones i la

seva tendegravencia meacutes oberta Els primers eren una famiacutelia antiga i prestigiosa que tenien en

aquesta egravepoca a Q Fabi Magravexim com a principal exponent83 Home conservador i defensor del

mos maiorum maldagrave per frenar lrsquoexpansioacute romana vers els grans centres comercials

mediterranis i per bloquejar el creixent poder de les assemblees populars afavorides per un

dels seus opositors Ap Claudi Caecus amb tot tambeacute mostrava una certa obertura que el

81 Ibid 82 W V HARRIS op cit p 25-33 83 A DOSSI Gruppi e partiti politici di etagrave repubblicana Roma 2002 p 31-33

68

portagrave a defensar els petits propietaris agriacutecoles i enfrontar-se a les oligarquies mercantils i

agragraveries

Afins en general als Fabii hi havia els Fuluii84 que tingueren com a figura meacutes

destacada a Fulvi Flac que aconseguiacute el consolat lrsquoany 237 aC i tornagrave a ser elegit com a tal en

tres ocasions meacutes fins 209 aC85 Com els Fabii Fulvi Flac era partidari drsquouna expansioacute de Roma

envers el nord drsquoItagravelia ndashon hi havia excelmiddotlents terres de conreundash i aixograve tambeacute fou defensat pel

seu fill M Fulvi Nobiacutelior que era oriuumlnd de Tusculum i fou pretor de la Ulterior (193 aC) i

cogravensol (189 aC)86 Els seus egravexits militars en diferents punts del Mediterrani i tambeacute el seu gust

per la cultura helmiddotleniacutestica feren despertar les enveges i lrsquoanimadversioacute drsquoaltres sectors de la

nobilitas entre els seus adversaris meacutes insistents hi havia M Porci Catoacute

A lrsquoaltra banda hi trobagravevem els Cornelii Scipiones que srsquooposaven diametralment als

Fabii i es caracteritzaven per un caragravecter molt meacutes obert fins al punt drsquoeacutesser molt permeables

a les influegravencies culturals orientals El seu paper preponderant en el transcurs de la segona

guerra puacutenica incrementagrave la seva importagravencia i prestigi i a partir drsquoaquells moments

comenccedilaren a rebre recolzament i estar envoltats drsquoalgunes velles famiacutelies senatorials (com

els Veturii o els Filones) de famiacutelies pertanyents a la noblesa plebea (com les de Livi Salinagravetor

o Q Cecili Metel) de noui homines i membres destacats de les aristocragravecies itagraveliques (com C

Leli) i especialment les etrusques entre les quals establiren importants clienteles i fins i tot

llaccedilos de parentiu (com amb els Pomponii) tanmateix durant el segle II aC els Cornelii

Scipiones anaren perdent pes poliacutetic87

Els Claudii eren una altra gens molt antiga de la qual al llarg del temps diversos

membres arribaren a ocupar posicions destacades a la Repuacuteblica alguns dels quals foren molt

admirats i drsquoaltres profundament odiats88 Entre els primers era especialment rellevant la

figura de lrsquoesmentat Ap Claudi Caecus que ja a cavall dels segles IV i III aC srsquoerigiacute en un gran

defensor drsquouna poliacutetica encarada a lrsquoexpansioacute de Roma vers els grans centres comercials

mediterranis per a la qual cosa es recolzagrave en les assemblees populars que concebia com un

84 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 43-46 85 EUTROPI 32 i ZONARAS 918 (consolat de 237 aC) POLIBI 2318 i OROSI 4311 (consolat de 224 aC) LIVI 2524 i 2531

VALERI MAgraveXIM 247 FEST 438 L (consolat de 212 aC) LIVI 276 i 29152 i CICEROacute Leg Agr 290 (consolat de 209 aC) 86 LIVI 3578 i OROSI 42016 (pretura a la Ulterior) LIVI 37477 i 37481 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 ZONARAS 919-20

(consolat) 87 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 33-38 88 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 38-42

69

immillorable instrument poliacutetic per aconseguir desplegar-la Per aixograve introduiacute una segraverie de

modificacions que afavorien als ciutadans mancats de possessions i als proletarii i permeteacute

que els fills dels lliberts srsquoinscrivissin a la classe que els pertocava drsquoacord amb el seu cens a

meacutes era un home proper als sectors de mercaders i publicani89 Entre els segles III i II aC cal

fer esment drsquoun membre de la branca plebea drsquoaquesta gens M Claudi Marcel home molt

apreciat pels sectors populars i pregonament odiat pels Cornelii Scipiones90 A les acaballes del

nostre periacuteode tambeacute trobem a Ap Claudi Pulcher que formava part del triumvirat que srsquohavia

drsquoencarregar de posar en pragravectica la reforma agragraveria impulsada per Ti Semproni Grac91

Una altra de les famiacutelies meacutes rellevants particularment al segle II aC era la dels

Aemilii92 que tendia a inclinar-se meacutes aviat cap a les liacutenies dels Escipions Un dels seus

membres meacutes coneguts fou L Emili Paulus un personatge que srsquohavia guanyat la fama

drsquoincorruptible i com els Escipions era un gran amant de la cultura helmiddotlegravenica De fet les

relacions entre aquestes dues gentes eren tan estretes que Escipioacute Nasica arribagrave a adoptar el

fill petit drsquoEmili Paulus L Corneli Escipioacute Emiliagrave93 La gran preocupacioacute drsquoaquest era

aconseguir mantenir lrsquoestabilitat constitucional per la qual cosa es mostrava sempre prest a

defensar-la per beacute que sembla que no acabava de comprendre beacute alguns dels grans problemes

del seu temps com els conflictes amb els itagravelics que es veia incapaccedil de solucionar

adequadament94 Tambeacute destaca la figura drsquoEmili Legravepid que fou cogravensol el 187 aC tenint com a

collega a C Flamini95 amb qui tenia una bona relacioacute drsquoamistat i conjuntament es dedicaren

a dur a terme una poliacutetica drsquoexpansioacute cap a la Itagravelia septentrional Aixiacute mateix tenia excelmiddotlents

relacions amb els Fuluii de fet lrsquoany 179 aC detingueacute la censura juntament amb M Fulvi

Nobiacutelior96 drsquoaquell any enccedilagrave fou tambeacute princeps senatus fins a la seva mort

89 LIVI 9295-11 9334 9422 94610-11 101110 101512 i 10228 DIODOR 20361-6 i 20451 CICEROacute Sen 16 FRONTIacute

Aq 15 VALERI MAgraveXIM 1117 PLUTARC Public 75 Meacutes endavant en aquest mateix capiacutetol parlarem amb meacutes detall

sobre els publicani 90 POLIBI 1032 i 18421 LIVI 272612 27277 29204 31501-2 32273 33241 33379-12 33473-9 33491-4 37579-

582 38282 38365-10 4199 i 41134 DIODOR 2746 CICEROacute Sen 42 PLUTARC Marc 29-30 APIAgrave Hann 50 i Syr

4 91 LIVI papir drsquoOxirrinc per 53 i per 58CICEROacute Leg Agr 231 FRONTIacute Aq 17 VALERI MAgraveXIM 546 i 726 APIAgrave Bell

ciu 113 i 118-19 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 223 PLUTARC Ti Grac 131 OROSI 547 92 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 46-50 93 LIVI per 48 94 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 47-48 95 POLIBI 2232 LIVI 38422 i 3961 VALERI MAgraveXIM 663 ZONARAS 921 96 LIVI 40456-4616 CICEROacute Prou cons 20 VALERI MAgraveXIM 421 GELmiddotLI Noct Att 1285-6 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1103

70

Els Mucii Scaeuola97 constituiumlen una altra de les famiacutelies meacutes antigues amb unes

tendegravencies poliacutetiques de caire moderat Lrsquoany 133 aC trobem al consolat a un Muci Escegravevola98

que es mostrava partidari de les reformes socials per beacute que sense arribar als extrems que

pretenia materialitzar Ti Semproni Grac

Finalment hi havia els Caecilii Metelli99 una gens poderosa especialment a partir de

les darreries del segle III aC que srsquoinclinava al recolzament de les tendegravencies dels Escipions

Precisament drsquoaquesta famiacutelia era membre Q Cecili Metel Macedogravenic que participagrave a la

batalla de Pidna (168 aC)100 i iniciagrave les guerres contra la lliga aquea primer i posteriorment

contra els numantins a diferegravencia de la tendegravencia general de la seva gens tanmateix

srsquooposava a la poliacutetica dels Escipions i sobretot drsquoEscipioacute Emiliagrave i inicialment recolzava les

reformes de Ti Grac per beacute que aviat se nrsquoapartagrave perquegrave era massa moderat per acceptar el

caire que prenien Metel Macedogravenic eacutes lrsquouacutenic dels membres drsquoaquesta famiacutelia que tingueacute

cagraverrecs de responsabilitat a la Hispagravenia Citerior ja que fou cogravensol lrsquoany 143101 i procogravensol el 142

aC102

Durant el segle III aC com hem anat veient srsquohavien anat perfilant dues grans

tendegravencies dins del grup de la nobilitas una de meacutes poliacuteticament conservadora i una altra amb

inclinacions meacutes populistes i ja a les darreries de la centuacuteria entraren en conflicte directe en

una mena de prolegomen als enfrontaments violents que es produirien una centuacuteria meacutes tard

La primera lluita fou protagonitzada lrsquoany 217 aC103 pel dictador Q Fabi Magravexim Cunctator

representant dels sectors conservadors i pel seu magister equitum Q Minuci Rufus

representant dels sectors plebeus Les diferegravencies poliacutetiques drsquoambdoacutes en ple camp de batalla

portaren a aplicar mesures inegravedites fins aleshores com la drsquoequiparar els poders dels dos

magistrats Les friccions seguirien els anys seguumlents amb altres personatges com M Terenci

Varroacute ndashqui provocagrave la desfeta de Cannaendash i L Emili Paulus104 en un moment que Roma no

97 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 50-52 98 CICEROacute Verr 241-8 Att 1194 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 222 99 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 53-55 100 LIVI 44453 i 451-2 101 LIVI papir drsquoOxirrinc per 53 VALERI MAgraveXIM 711 851 i 937 APIAgrave Ib 76 102 LIVI per 53 VALERI MAgraveXIM 745 i 937 103 A DOSSI Lotte politiche e giochihellip p 79-80 104 LIVI 3534 i 22385 i ss

71

nomeacutes srsquohavia drsquoenfrontar contra lrsquoamenaccedila puacutenica sinoacute que tambeacute srsquoestava comenccedilant a

enfrontar a si mateixa

El tancament de la classe senatorial comportagrave dos greus problemes que srsquoanaren

desenvolupant al llarg del temps Per una banda les dificultats per rejovenir les seves files

que en part srsquointentava solucionar per mitjagrave de les adopcions De lrsquoaltra el descontentament

drsquoaltres famiacutelies econogravemicament cada cop meacutes poderoses procedents essencialment de

lrsquoagravembit equumlestre i lrsquoaristocragravecia menor perograve mancades del seu elevat prestigi social i que veien

completament vetades les seves aspiracions drsquoascendir socialment i poliacutetica Al costat

drsquoaquests dos problemes encara cal afegir-ne un altre la progressiva desestabilitzacioacute interna

i el trencament de la solidaritat de classe cosa que comportagrave una competegravencia cada vegada

meacutes considerable (fins esdevenir veritablement ferotge) per la supremacia drsquounes gentes sobre

les altres que les abocagrave a desplegar tots els mitjans disponibles tant els liacutecits com els ilmiddotliacutecits

amb lrsquouacutenica finalitat drsquoassolir els seus objectius105

Com ja hem apuntat meacutes amunt des dels inicis de lrsquoexpansioacute de Roma lrsquoalta

aristocragravecia fou la gran beneficiagraveria del proceacutes gragravecies a la riquesa que anava acumulant per

lrsquoafluegravencia dels botins uns beacutens que destinava a invertir essencialment en lrsquoadquisicioacute de sogravel

itagravelic i en el financcedilament de lrsquooneroacutes cursus honorum Les fonts literagraveries soacuten excessivament

parques per al nostre periacuteode perograve pel que sembla les famiacutelies senatorials maldaven per

adquirir terres sobretot al centre de la peniacutensula Itagravelica atesa la proximitat amb Roma cosa

que feia meacutes assequibles els costos del transport terrestre106 En canvi sembla que no

mostraven gaire interegraves a adquirir camps a proviacutencies Potser hi teacute a veure la prohibicioacute que

si fem cas a Ciceroacute estigueacute vigent fins a mitjan segle I aC i que vetava als senadors la possessioacute

de terres fora drsquoItagravelia107 De tota manera aquest aparent desinteregraves no eacutes malgrat el que podria

semblar drsquoentrada un fenomen tan estrany a la mateixa peniacutensula Itagravelica les confiscacions

de terres als enemics venccediluts i la transformacioacute en ager publicus no anagrave seguida drsquouna

ocupacioacute immediata sinoacute que sovint passaren uns quants decennis abans drsquoestablir-hi

105 F EPSTEIN Personal enmity in Roman Politics 218-43 BC London 1987 p 60-62 90-94 i 102-104 G P KELLY A

history of exile in the Roman Republic Cambridge 2006 p 54-55 106 S T ROSELAAR ldquoRegional variationshelliprdquo p 589 107 CICEROacute Verr 2545 VARROacute Re rust 2411 M H CRAWFORD ldquoOrigini e sviluppi del sistema provinciale romanordquo

G CLEMENTE F COARELLI i E GABBA (cur) Storia di Roma Volume secondo Lrsquoimpero mediterraneo I La repubblica

imperiale Torino 1990 p 95

72

cologravenies o drsquoeacutesser posseiumldes drsquoalguna manera108 En aquest sentit no hem drsquooblidar que no

srsquoestabliren mai cologravenies de ciutadans romans en sogravel provincial fins que Grac proposagrave la

fundacioacute no reeixida de Carthago Iunonia i fins que srsquoestabliacute Narbo Martius (c 120 aC)109 Per

altra banda no hi ha cap indici que assenyali que en aquests moments els romans mostressin

gaire interegraves a tenir explotacions agriacutecoles a proviacutencies ndashi especialment a les meacutes occidentalsndash

probablement perquegrave acostumats com estaven a quegrave el mercat srsquoesdevenia en un entorn

urbagrave un espai tan escassament urbanitzat com la peniacutensula Ibegraverica no devia oferir massa

atractius Si beacute eacutes cert que durant tot el periacuteode hi havia destinats contingents militars que

constituiumlen un significatiu focus de demanda de productes diversos110 sobretot aliments

sembla que en cap moment ninguacute es plantejagrave explotar els sogravels hispans per obtenir-los sinoacute

que alguns eren importats drsquoItagravelia (com el vi o els cereals)111 i drsquoaltres eren proporcionats pel

mateix territori (com els cereals)112 que era treballat pels indiacutegenes Segurament durant tot ndash

o almenys bona partndash del segle II aC els romans no veieren cap necessitat ni avantatge

drsquoestablir explotacions agriacutecoles ategraves que per una banda lrsquoaprovisionament de lrsquoexegravercit

permetia obtenir beneficis a traveacutes del comerccedil i de lrsquoaltra el drenatge de la produccioacute agriacutecola

local resultava una opcioacute molt econogravemica probablement meacutes que no pas reconvertir les

explotacions existents o posar-ne en funcionament de noves a la manera romana que es

podien destinar no nomeacutes al conreu del gra sinoacute tambeacute al de la vinya o lrsquoolivera

Aixograve no obstant sabem que no gaire temps meacutes tard almenys des drsquoinicis del segle I

aC (i segurament des drsquoabans encara que no hi ha cap testimoni) hi havia ciutadans itagravelics

(potser tambeacute de romans) amb possessions fora drsquoItagravelia com ara Siciacutelia o Hispagravenia Plutarc

exposa que M Licini Cras una viacutectima potencial de la persecucioacute contra els optimates duta a

108 S T ROSELAAR ldquoRegional variationshelliprdquo p 574-576 109 G CLEMENTE ldquoLrsquoeconomia imperiale romanardquo G CLEMENTE F COARELLI i E GABBA (cur) Storia di Roma

Volume secondo Lrsquoimpero mediterraneo I La repubblica imperiale Torino 1990 p 381 En canvi siacute srsquohavien deduiumlt

a proviacutencies cologravenies de ciutadans llatins com Carteia a la Hispania Ulterior (LIVI 4333-4 cf D J PIPER ldquoLatins

and the Roman Citizenship in Roman Colonies Livy 34425-6 Revisitedrdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte

36 1 1987 p 38-50 F WULFF ldquoLa fundacioacuten de Carteya Algunas notasrdquo SHHA 7 1989 p 43-57) 110 J MOLINA La dinaacutemica comercial romana entre Italia e Hispania Citerior Alacant 1997 p 184-185 111 De fet un volum notable procediria meacutes que de la peniacutensula Itagravelica de Sardenya i sobretot de Siciacutelia que fou

el principal graner de Roma abans de lrsquoannexioacute drsquoEgipte Vid G CLEMENTE op cit p376 112 A meacutes de la coneguda intencioacute del cogravensol Catoacute de mantenir les tropes amb els fruits de la terra tot rebutjant

la participacioacute dels redemptores (LIVI 349) les fonts registren en diverses ocasions ndashgeneralment entre les multes

imposades als indiacutegenes acabats de vegravencerndash lrsquoobligacioacute dels nadius a procurar aliments i vestimenta als soldats

romanoitagravelics LIVI 2935 i 43212 i APIAgrave Ib 54

73

terme en temps de Cinna i Mari (85 aC) es refugiagrave vuit mesos a la Hispagravenia Ulterior

concretament als terrenys propietat de Vibius Paciaecus un possessor absentista113

possiblement itagravelic114 Semblantment Ciceroacute tambeacute ens informa de ciutadans romans que en

la seva egravepoca tenien possessions a Siciacutelia115 la riquesa drsquoalguns dels quals els posagrave al punt de

mira de Verres Aquest fou el cas del cavaller romagrave C Matrini116 o el del ciutadagrave C Servili romagrave

domiciliat al conuentus Panormitanus a qui el fet drsquoeacutesser ciues romanus no deslliuragrave de

lrsquoinaudit ultratge drsquoeacutesser assotat fins a la mort per ordre del pretor117 Tot i lrsquoexistegravencia drsquoaquests

acabalats propietaris a partir de les paraules de Ciceroacute sembla que abans de la pretura de

Verres a Siciacutelia lrsquoestructura de la propietat agragraveria estava dominada per una multiplicitat de

petits possessors majoritagraveriament sicilians que tampoc pogueren defugir lrsquoavidesa del

pretor118

Lrsquoexpansioacute de Roma havia comportat lrsquoestabliment de relacions diverses entre la Urbs

i les comunitats que sotmetia a la seva hegemonia Al principi quan srsquoimposava sobre els

pobles itagravelics que esdevenien socii les relacions tendien a ser teogravericament drsquoigual a igual a

traveacutes de lrsquohospitium com testimonien diverses tesserae hospitalis documentades arreu

drsquoItagravelia119 En canvi quan Roma entragrave en contacte amb altres contrades del Mediterrani

especialment lrsquooriental ja drsquoentrada les relacions no srsquoestablien en pla drsquoigualtat sinoacute que

tendien meacutes a la forma del clientelisme de tal manera que els caps militars que participaven

a les guerres de conquesta actuaven com a patrons dels venccediluts120 El primer cas que registren

les fonts literagraveries eacutes el de M Claudi Marcel qui lrsquoany 210 prometia protegir els siracusans que

ell mateix havia venccedilut121 Ara beacute davant drsquoaquesta situacioacute sorgeix el dubte de si aquest tipus

de relacioacute clientelar tenia un caragravecter personalista eacutes a dir si es considerava que els clients

eren de Roma com a entitat poliacutetica o beacute del general concret Potser al principi els magistrats

romans actuaven com a representants del Senat i del Poble de Roma meacutes que com a individus

113 PLUTARC Cras 42 114 J S HERNAacuteNDEZ FERNAacuteNDEZ ldquoLos Vibii Pac(c)iaeci de la Beacutetica una familia de hispanienses mal conocidardquo

Faventia 202 1998 p 163-176 115 CICEROacute Verr 2311 116 CICEROacute Verr 2515 117 CICEROacute Verr 25140-141 118 CICEROacute Verr 2327 119 CIL I223 828 1764 etc 120 CICEROacute De off 135 121 LIVI 2632

74

particulars122 perograve aixograve no significa que fos entegraves per tots els pobles sotmesos de la mateixa

manera

Durant el segle II aC i com a consequumlegravencia de lrsquoexpansioacute del comerccedil i les activitats

industrials produiumldes per lrsquoincrement dels territoris annexionats i les possibilitats per al

comerccedil exterior per a lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals (a partir de la magrave drsquoobra esclava) i

per a lrsquoaugment de la capacitat financera de Roma a partir de les exaccions i dels espolis que

aixograve representava srsquoanagrave consolidant el sector drsquohomes de negocis format per rics propietaris

empresaris comerciants i financers que ja trobagravevem des drsquoalmenys el final del segle anterior

(si no abans)123 en el qual es trobaven diversos membres de lrsquoagravembit equumlestre124 Llurs

operacions tocaven preferentment els sectors del comerccedil i les finances ategraves que es tractava

de ciutadans drsquouna notable potegravencia econogravemica que perseguien uns interessos econogravemics que

pretenien assolir a traveacutes de la inversioacute en la produccioacute artesanal i el comerccedil aixiacute com del

negoci del preacutestec de diners125

La Roma republicana tenia una estructura financera poc desenvolupada i estava

mancada de quelcom similar a una banca dedicada al preacutestec drsquoinversioacute perograve aquest buit era

ocupat en bona mesura per lrsquoactivitat drsquoaquests personatges rics que estaven disposats a

invertir llur capital en lrsquoagravembit puacuteblic particularment en tot allograve referent a obres de construccioacute

i de manteniment ndashque lrsquoEstat podia assumir poc o gensndash perquegrave veien lrsquooportunitat

drsquoafavorir llurs interessos126 En aquest sentit la presegravencia i el paper drsquoaquests privats sembla

que es pot detectar en egravepoques reculades de lrsquoetapa republicana i fins i tot potser ja en la

monagraverquica127 En qualsevol cas perograve les relacions entre aquests dos sectors el privat i el

puacuteblic no esdevingueren meacutes estretes i adquiriren veritable forccedila fins a les acaballes del segle

III aC En efecte la primera gran contracta documentada se situa lrsquoany 215 aC128 en plena

segona guerra puacutenica moment en el qual Roma es trobava davant drsquoun greu problema

lrsquoonerosa necessitat drsquoabastar les tropes destinades a Hispagravenia que no podia satisfer amb les

122 E BADIAN op cit p 155 123 LIVI 23491 124 G ALFOumlLDY op cit p 74-75 125 J ANDREAU ldquoInteacuterecircts non agricoles des chevaliers romainsrdquo S DEMOUGIN H DEVIJVER i M-T RAEPSAET-CHARLIER

(eds) Lrsquoordre eacutequestre Histoire drsquoune aristocratie (IIe siegravecle av J-C ndash IIIe siegravecle ap J-C) Roma 1999 p 277-285

G ALFOumlLDY op cit p 76-77 126 J J FERRER La Repuacuteblica participada Intereses privados y negocios puacuteblicos en Roma 2005 p 40-42 i 77 127 E BADIAN Publicans and sinners Private enterprise in the service of the Roman Republic Oxford 1972 p 15-16 128 LIVI 23491

75

arques buides com a consequumlegravencia de les despeses de la guerra Finalment aquesta situacioacute

tan delicada es pogueacute resoldre mercegraves a la participacioacute de dinou ciutadans units en tres

societates que prestaren a lrsquoEstat la quantitat suficient A partir drsquoaleshores i durant la resta de

lrsquoegravepoca republicana la foacutermula de les societates publicanorum ben reconeguda juriacutedicament

faria fortuna

Polibi nrsquoexplica lrsquoestructura i funcionament amb tot detall129 estaven encapccedilalades per

un magister que era un dels mateixos membres que constituiumlen la societas elegit anualment

pel conjunt dels integrants130 Al seu dessota es trobava un conjunt de decumani a meacutes drsquoalgun

auctor (o manceps) la funcioacute del qual era representar la societas en les subhastes puacutebliques i

estava capacitat per presentar ofertes als magistrats signar els contractes i consignar les

garanties oportunes131 A meacutes a meacutes les societates amb interessos provincials tambeacute

disposaven de pro magistri que actuaven en representacioacute seva fora drsquoItagravelia i que tenien un

conjunt de subalterns que podia estar format per lliberts esclaus i fins i tot provincials 132 Era

drsquoobligat compliment inscriure en una llista oficial tots els socis per beacute que tambeacute es

contemplaven les participacions anogravenimes de persones que invertien en la societas (i que

participaven dels beneficis com qualsevol altre) perograve que preferien no figurar com a socis de

ple dret Entre ells baldament la promulgacioacute de la lex Claudia de naue senatorum hi havia

senadors que no volien deixar drsquoaprofitar les bones perspectives que oferia el moacuten dels

negocis

Abans de prosseguir amb el paper que aquests grans homes de negocis jugaven als

territoris provincials cal alertar que durant tot el nostre periacuteode hom distingia amb prou

claredat entre els equites i els publicani a diferegravencia del que passaragrave a partir del segle II avanccedilat

i especialment durant el I aC133 quan ambdues denominacions tendiran a confondrersquos Els

publicani eren en sentit estricte individus que arrendaven la recaptacioacute dels publica

(impostos) Perograve tambeacute rebien aquest nom altres persones que licitaven lrsquoexplotacioacute de mines

terres obres de construccioacute o de manteniment o beacute que es dedicaven a fer negoci amb el

129 POLIBI 617 130 CICEROacute Ad Att 5152 Ad fam 139 i Verr 22173 22182 i 23167-168 131 CICEROacute Pro Plan 322 i Verr 2141-142 FEST s u manceps 132 CICEROacute Verr 22188 133 L HARMAND Socieacuteteacute et eacuteconomie de la reacutepublique romaine 1993 p 109

76

diner134 com ara faenatores i argentarii (prestamistes) negotiatores (comerciants) i molts

agricolae (terratinents) En un principi aquells que duien a terme aquestes tasques i aquells

que es presentaven a les adjudicacions de contractes puacutebliques no eren generalment de rang

equumlestre sinoacute meacutes baix i en ocasions molt meacutes baix135 Els estudis prosopogragravefics palesen

clarament que la majoria dels equites no es dedicaven a les grans activitats mercantils i

financeres136 dit drsquouna altra manera lrsquoordo equester no eacutes lrsquoequivalent a una burgesia comercial

romana137 Una altra cosa eacutes clar era que aquests personatges que licitaven operessin ja fos a

la peniacutensula Itagravelica a la Ibegraverica o a qualsevol altre racoacute de lrsquoimperi en nom i representacioacute

drsquoalgun dels equumlestres que es dedicava a dirigir aquestes activitats fet que a la llarga acabaria

comportant la confusioacute de denominacions

Les possibilitats econogravemiques que comportaven les proviacutencies despertaven lrsquointeregraves (i

lrsquoavidesa) de tots aquests personatges independentment que fossin equumlestres o no Els

negotiatores de la mateixa manera que els publicani no actuaven directament sobre els

territoris annexionats sinoacute que hi enviaven els seus pro magistri A partir dels testimonis

epigragravefics procedents de la banda oriental del Mediterrani estagrave ben documentada la seva

presegravencia en lrsquoentorn grec Molts drsquoells malgrat eacutesser identificats genegravericament com a Ῥομάιοι

no eren progravepiament romans sinoacute itagravelics i particularment campanians lucans apulis i

siciliotes tal i com evidencien els seus cognomina138 Malauradament per a la banda

occidental no tenim a lrsquoabast la mateixa riquesa de fonts i eacutes meacutes complicat de rastrejar-los

perograve no hi ha cap mena de dubte sobre la seva presegravencia com posen de manifest algunes

referegravencies en relacioacute amb lrsquoexistegravencia drsquoitagravelics al nord drsquoAgravefrica abans de 146 aC139 Apiagrave

nrsquoassenyala la seva presegravencia en parlar de la reaccioacute enfurismada del poble de Carthago en

sentir les noves de la comissioacute senatorial que srsquohavia entrevistat amb les autoritats romanes

en el context previ a lrsquoesclat de la darrera guerra puacutenica La ira el portagrave a atacar els itagravelics que

134 LIVI 23491 i s 241810 i 45183 135 POLIBI 6172-5 136 C NICOLET LrsquoOrdre eacutequestre agrave lrsquoeacutepoque reacutepublicaine 312-43 av J-C 1974 vol 2 Nicolet recolliacute dades

prosopogragravefiques de tres-cents setanta equites dels quals nomeacutes disset foren publicans i quaranta-sis es

dedicaven al comerccedil o a les finances 137 J J FERRER ldquoPoder econoacutemico en Roma el Ordo Publicanorumrdquo Millars Espai i Histograveria 19 1996 p 21-26 138 P A BRUNT Italian manpower Oxford 1987 p 205 L HARMAND op cit p 100-102 139 POLIBI 376 APIAgrave Lyb 92

77

pogueren ategravenyer a la ciutat als quals acusava de traiumldors i els culpava de la seva dissortada

situacioacute

Encara relacionat amb el moacuten del comerccedil les fonts literagraveries antigues registren la

presegravencia drsquoindividus de tota mena i condicioacute a proviacutencies sovint acompanyant els exegravercits

de conquesta per oferir-los tota mena de productes i serveis entre els quals es documenten

endevins sacrificadors i prostitutes Amb relacioacute a aquest darrer i ndashsi acceptem la xifra de

Poliegrave de les dues mil prostitutes expulsades dels campaments numantins el 134 aC per Escipioacute

Emiliagravendash nombroacutes grup140 malgrat que la informacioacute que ens ha arribat eacutes molt migrada podem

situar la seva posicioacute social a traveacutes drsquoalgunes dades generals A Roma la prostitucioacute era una

activitat socialment mal considerada perograve al mateix temps hom acceptava que era necessagraveria

i agravedhuc que tenia consequumlegravencies beneficioses per a la societat en conjunt en la mesura que

contribuiumla a evitar que els homes caiguessin en la indecegravencia de cometre actes indignes

reprovables moralment i perseguits legalment com lrsquoadulteri o lrsquoestupre141 En general les

prostitutes pertanyien als sectors meacutes baixos de la societat independentment que fossin

dones lliures o esclaves142 i les maneres drsquoesdevenir-ho eren variades143 podien ser dones

abandonades quan eren nenes per llur progravepia famiacutelia quan aquesta es trobava en una situacioacute

econogravemica desesperada esclaves dones que havien estat condemnades per algun delicte

(habitualment adulteri) a exercir la prostitucioacute dones violades que quedaven relegades a una

posicioacute social marginal o beacute dones que practicaven la prostitucioacute meacutes o menys per voluntat

progravepia En aquest darrer grup perograve cal distingir entre les que davant drsquoun panorama

econogravemic molt precari veien aquesta activitat com una forma drsquoobtenir recursos per

140 Per beacute que aixograve no significa necessagraveriament que totes fossin romanes i itagraveliques sinoacute que tambeacute podria ser

que nrsquohi haguessin drsquoautogravectones que aprofitarien les circumstagravencies de tenir a la vora les tropes romanes per fer

negoci Al respecte cf C HERREROS ldquoProstitutas romanas en el ejeacutercito de los Escipiones deseo moderacioacuten y

deberrdquo I CALERO i V ALFARO (eds) Las hijas de Pandora historia tradicioacuten y simbologiacutea Maacutelaga 2005 p 181-182 141 HORACI Sat 1231 142 No obstant el fet que moltes podien eacutesser lliures les prostitutes es trobaven a lrsquoescalafoacute meacutes baix de tots de la

poblacioacute ingenua Prova drsquoaixograve eacutes que estaven mancades de cap mena de dret i juriacutedicament entraven a la

categoria de turpes personae (PAULUS Dig 37123) que incloiumla a totes aquelles persones que tenien alguna mena

de mancanccedila que els impedia algunes capacitats sobretot aquelles relatives a lrsquoagravembit de lrsquoaccioacute cosa que significa

que no podien fer testament ser beneficiagraveries drsquoheregravencies contraure matrimoni legal o rebre donacions Eacutes meacutes

la llei tot sovint ni les emparava ategraves que si per exemple eren viacutectimes drsquoun robatori la llei considerava que la

causa havia estat la libidinositat i per tant el lladre no podia ser inculpat pel simple fet que des del punt de vista

legal no srsquohavia produiumlt cap furt (C HERREROS ldquoLas meretrices romanas mujeres libres sin derechosrdquo Iberia

Revista de la Antiguumledad 4 2001 p 111-117) 143 C HERREROS i M C SANTAPAU ldquoProstitucioacuten y matrimonio en Roma iquestuniones de hecho o de derechordquo Iberia

8 2005 p 100-101

78

sobreviure i les que la veien com un mitjagrave per obtenir meacutes quotes de llibertat que els estaven

completament vetades si es mantenien dins de la via de la ldquodecentrdquo dona casada Deixant de

banda aquest darrer cas la majoria de les prostitutes com veiem era drsquoextraccioacute social baixa

o molt baixa i pertanyia a sectors econogravemicament desafavorits En canvi aquestes uacuteltimes

podien venir de grups socials no tan baixos i algunes que esdevindrien veritables prostitutes

de luxe arribarien a obtenir fortunes considerables oferint els seus serveis a homes de classes

meacutes altes que les frequumlentarien durant periacuteodes de temps meacutes o menys llargs144 La presegravencia

drsquoaquesta mena de cortesanes fou al capdavall una meacutes de les consequumlegravencies de lrsquoexpansioacute

de Roma pel Mediterrani i particularment per orient des drsquoon arribaren a la Urbs al segle II

aC145 i per tant tambeacute es beneficiaren a la seva particular manera de les riqueses que afluiumlen

a Roma des de les proviacutencies

Lrsquoesment a la presegravencia drsquoendevins i sacrificadors entre els contingents civils que

anaven al darrere de les tropes de Roma tambeacute eacutes prou interessant sobretot si la posem en

relacioacute amb alguna altra notiacutecia que fa referegravencia a aquests individus Particularment cal

recordar que en el temps de la segona guerra puacutenica a lrsquoalccedilada de 213 aC Livi146 registra

lrsquoarribada massiva de plebeus a la Urbs procedents del camp com a consequumlegravencia del context

de temor general provocat pel conflicte Amb aquest fet explica que en aquells moments

srsquoestenguessin ragravepidament per tota la ciutat tant en lrsquoagravembit privat com encara meacutes greu al

seu parer en el puacuteblic nous cultes i ritus estranys a les tradicions progravepies dels romans i amb

ells es multiplicaven els individus que srsquoarrogaven la capacitat per oficiar-los als quals

anomenava sacrificuli (literalment ldquosacrificadoretsrdquo amb un evident to despectiu) i uates

(endevins)147 La transformacioacute de la religiositat dels romans esdevingueacute un assumpte tan

serioacutes que srsquoarribagrave a tractar al Senat per tal de posar-hi remei i evitar que les tradicions de

144 J GUILLEacuteN Urbs Roma Vida y costumbres de los romanos Salamanca 1977 vol 2 p 312 145 Lrsquoexistegravencia de prostitutes de luxe al segle II aC queda ben recollida per Plaute a la seva comegravedia Trinummus

2123-36 on assenyala amb ironia lrsquoavidesa de benefici que solien mostrar ldquonam qui amat quod amat quom

extemplo sauiis sagittatis perculsust ilico res foras labitur liquitur lsquoda mihi hoc mel meum si me amas si audesrsquo

ibi ille cuculus lsquoocelle mi fiat et istuc et si amplius vis dari dabiturrsquo ibi illa pendentem ferit iam amplius orat non

satis id est mali ni amplius etiam quod ecbibit quod comest quod facit sumpti nox datur ducitur familia tota

uestiplica unctor auri custos flabelliferae sandaligerulae cantrices cistellatrices nuntii renuntii raptores panis

et peni fit ipse dum illis comis est inops amatorrdquo 146 LIVI 2516-12 147 LIVI 2518

79

Roma fossin substituiumldes148 Malgrat que lrsquohistoriador pataviacute no ho diu clarament eacutes evident

que aquests personatges que srsquoaprofitaven de la inseguretat i la inquietud de la poblacioacute per

obtenir un benefici econogravemic eren alguns dels camperols nouvinguts procedents de lrsquoentorn

rural llatiacute i itagravelic tot i que no seria gens estrany que drsquoaltres fossin habitants de la mateixa

ciutat que veurien tambeacute una bona oportunitat de millorar llur economia en un moment

drsquoinestabilitat En qualsevol cas a partir de les paraules de Livi es pot descartar que aquests

endevins i sacrificadors pertanyessin a les classes altes ategraves que explicita que ja drsquoentrada

alguns ciutadans srsquoindignaren per lrsquoegravexit que tenien els cultes estrangers149 ciutadans que sens

dubte eren membres de lrsquoaristocragravecia ategraves que per una banda lrsquohistoriador els denomina

boni (els bons) i de lrsquoaltra tradicionalment aquests havien estat els meacutes grans defensors del

mos maiorum i les tradicions meacutes genuiumlnament romanes De manera que entre ells hi hauriacuteem

drsquoidentificar ciutadans drsquoextraccioacute social baixa sense exclourersquon drsquoaltres de capes intermegravedies

i meacutes ben posicionades com es podria arribar a deduir del detall sobre la manca de mesures

preses pels edils i els tresuiri capitales cosa que provocagrave la queixa encesa dels patres ja que

els responsabilitzaven drsquohaver permegraves que els cultes forans srsquoescampessin per la ciutat150

Tot i la presegravencia dels grans homes de negocis el cert eacutes que la majoria de les persones

que com ja hem anat veient es dedicaven al comerccedil ndashen el sentit meacutes divers del termendash a

Roma (com en altres assentaments drsquoItagravelia o a proviacutencies) no pertanyien progravepiament a lrsquoordo

equester sinoacute que constituiumlen un grup juntament amb els sectors artesans que srsquohavien

multiplicat a la Urbs i a drsquoaltres ciutats itagraveliques arran de lrsquoexpansioacute econogravemica 151 Drsquoaquesta

manera les circumstagravencies relacionades amb lrsquoexpansioacute havien fet sorgir meacutes i noves

necessitats que calia satisfer construir vaixells destinats a la guerra elaborar productes (com

per exemple atuells ceragravemics diversos) que podien necessitar els soldats en campanya

construir obres puacutebliques i monumentals a Roma amb finalitats commemoratives i

propagandiacutestiques etc Tot plegat havia motivat lrsquoaparicioacute de nous tallers artesanals

habitualment modestos i de caire familiar (incloent-hi els esclaus152) tot i que en els casos de

les officinae de meacutes entitat les famiacutelies que els regentaven solien incloure-hi a meacutes drsquoalguns

148 LIVI 2519-12 149 LIVI 2519 150 LIVI 25110 151 G ALFOumlLDY op cit p 77-78 152 W L WESTERMANN ldquoIndustrial Slavery in Roman Italyrdquo Journal of Economic History 2 1942 p 149-156

80

dels seus esclaus tambeacute lliberts153 Tambeacute podien contractar proletaris urbans el nombre dels

quals al llarg de la centuacuteria no feacuteu altra cosa que creacuteixer de manera veritablement dramagravetica

ja que lrsquooferta no podia ser coberta de cap manera amb la demanda de treballadors dels tallers

de Roma o drsquoaltres ciutats drsquoItagravelia Aixograve no obstant la quantitat de persones que arribava a la

Urbs cada cop era meacutes gran Aquestes masses de proletarii estaven formades pels sectors meacutes

depauperats de la mateixa poblacioacute de Roma entre els quals hi havia molts dels antics petits

propietaris afectats per lrsquoexpansioacute dels latifundis als quals srsquoafegia poblacioacute vinguda de

comunitats llatines i itagraveliques que sovint patien el mateix mal154 i que a meacutes a meacutes esperaven

millorar llur condicioacute social a traveacutes de la residegravencia a Roma155 ategraves que drsquoaquesta manera

tenien lrsquoesperanccedila drsquoacabar obtenint la ciutadania romana Tanmateix el que feien era abocar

la ciutat al colmiddotlapse Les mateixes autoritats romanes conscients del problema arribaren a

prendre mesures en forma de bandejaments per rebaixar la pressioacute com ara els dels anys 187

aC (que implicagrave lrsquoexpulsioacute de la ingent quantitat de dotze mil llatins) 156 i 177 aC157

La pagesia en general fou el sector social menys afavorit pel proceacutes drsquoexpansioacute

Afectada primer com vegraveiem en parlar dels endevins i els sacrificadors per les consequumlegravencies

negatives de lrsquoaccioacute drsquoAnniacutebal sobre determinades zones de la peniacutensula i despreacutes per les

guerres de conquesta que consumien la millor part de la forccedila de treball camperola158 es veia

obligada en molts casos a desprendrersquos de llurs terres ndashque anaven a raure a mans dels grans

terratinentsndash i a cercar altres maneres de sobreviure ja fos treballant com a mercennari o

operarii a les explotacions dels rics159 o beacute ndashlrsquoopcioacute meacutes habitualndash emigrant cap a la ciutat on

la sort que els esperava sovint era passar a engruixir les files dels proletarii urbans Drsquoaquesta

manera el proletariat esdevingueacute una enorme massa depauperada que les elits dirigents

podien polititzar i emprar per als seus propis fins160 Per pobres que fossin no deixaven de ser

ciutadans i per tant estaven dotats drsquoun conjunt de drets ndashque ja hem repassat meacutes amunt en

parlar de la ciutadaniandash i de deures Els legionaris eren sempre ciutadans perograve no tots els

153 K HOPKINS Conquerors and slaves Cambridge 1978 p 48-52 154 PLUTARC Ti Grac 81-3 155 K HOPKINS Conquerors and slaves p 56 i s 156 LIVI 3934-6 157 LIVI 4197-12 158 POLIBI 31174 PLUTARC Ti Grac 94 APIAgrave Lyb 134 SALmiddotLUSTI Bell Iugur 418 159 CATOacute De agri cult 1451 160 G ALFOumlLDY op cit p 79-81

81

ciutadans podien eacutesser legionaris aquest eacutes precisament el cas dels proletarii romans com

que no assolien els miacutenims de riquesa establerts i en consequumlegravencia no podien costejar

lrsquoarmament formaven part del grup dels capite censi i estaven exempts del servei militar (no

eren adsidui)161 de tota manera en el transcurs del segle II aC davant de les necessitats

drsquoefectius militars per alimentar les tropes es rebaixagrave en diferents ocasions la quantitat

miacutenima per ser inclograves al cens162 Ara beacute com a ciues conservaven els seus drets poliacutetics i

malgrat que no podien aspirar a ser candidats per a cap magistratura perquegrave no srsquoho podien

permetre siacute que podien votar als comitia Aixograve no passava per alt als sectors de les elits que

comprenien molt beacute que les masses proletagraveries dirigides convenientment podien esdevenir

una forccedila poliacutetica important com es veieacute a partir sobretot del darrer terccedil del segle II aC en

lrsquoegravepoca dels germans Grac

Pel que fa a les capes meacutes inferiors de la societat aquestes estaven constituiumldes per

lrsquoara ingent massa drsquoesclaus En el moacuten romagrave republicagrave les formes com hom podia caure en la

condicioacute servil eren diverses163 Una de prou frequumlent era la pirateria i el segrest qualsevol

pirata (o comerciant) del Mediterrani que ataqueacutes una altra nau o algun establiment costaner

podia capturar homes dones o nens per dur-los a algun mercat drsquoesclaus (com el de Delos) on

obtenir bons beneficis Una altra era lrsquoabandonament dels expogravesits eacutes a dir les criatures no

reconegudes per llurs pares que deixaven a la seva sort i que en meacutes drsquouna ocasioacute acabaven

en mans drsquoindividus que els venien tambeacute als mercats drsquoesclaus En una liacutenia similar en

algunes comunitats els seus liacuteders arribaven a vendre alguns dels seus propis membres com a

esclaus I eacutes clar la possessioacute de diversos esclaus per part drsquoun mateix propietari podia

comportar el naixement a casa de fills drsquoesclaus (uernae) una pragravectica que a vegades era

esperonada pels mateixos propietaris Finalment una darrera forma de caure en lrsquoesclavitud

que fou la principal i meacutes habitual en el nostre periacuteode era la guerra i les consequumlegravencies que

sersquon derivaven drsquoaquesta manera una part dels venccediluts en els conflictes podia ser venuda com

a esclaus als mercats esclavistes164 Aixograve no significa perograve que tots els individus venccediluts a les

161 LIVI 1431-10 DIONIacuteS 416-17 GELmiddotLI Noct Att 161010-13 162 POLIBI 6193 CICEROacute Rep 22240 163 K R BRADLEY Slavery and Rebellion in the Roman world 140 BC-70 BC Londres 1989 p 19-22 R BRADLEY

Esclavitud y sociedad en Roma p 48-56 E D AUGENTI Il lavoro schiavile a Roma Roma 2008 p 5-12 164 Nomeacutes per posar un exemple de la magnitud que podia arribar a assolir lrsquoesclavitud com a consequumlegravencia drsquouna

guerra Livi (5221) assenyala que a la presa de Carthago es feren cinquanta-cinc mil esclaus

82

batalles acabessin reduiumlts a lrsquoesclavitud en alguns indrets (com veurem per a casos drsquoalgunes

comunitats iberes i celtiberes) els capturats podien recuperar la llibertat despreacutes drsquohaver

satisfet un rescat En altres casos en canvi tots o una part de les persones capturades eren o

beacute venudes sobre el terreny (esmentem en aquest sentit la presegravencia de mangones

testimoniada indirectament a les fonts literagraveries en algunes de les guerres produiumldes a la

Peniacutensula) o beacute eren repartits entre la soldadesca com a part del botiacute o de la soldada En

qualsevol cas no es pot dubtar que lrsquoexpansioacute comportagrave lrsquoaparicioacute de grans quantitats

drsquoesclaus malgrat que eacutes complicat drsquoestablir xifres meacutes o menys precises es calcula que a les

darreries de lrsquoegravepoca republicana al segle I aC hi havia a Itagravelia entre dos i tres milions

drsquoesclaus165

De fet lrsquoesclavitud a la Roma del segle II aC fou una de les consequumlegravencies derivades

del seu proceacutes drsquoexpansioacute Els esclaus tenien una funcioacute eminentment econogravemica ategraves que

molts drsquoells anaven destinats a treballar les terres dels propietaris terratinents especialment

drsquoaquells que posseiumlen i estaven acaparant grans extensions de terres particularment dels

territoris de la Itagravelia central i meridional ja que al nord a les terres guanyades als gals i on

srsquohavien establert cologravenies predominaven els pagesos lliures per damunt de la magrave drsquoobra

servil166 Durant aquella centuacuteria es desenvolupagrave el sistema drsquoexplotacioacute centrat en la figura de

la uilla bagravesicament a les zones del Laci i la Campagravenia que tenia una vocacioacute meacutes mercantil

que no pas destinada a lrsquoautoconsum drsquoacord amb el que expliquen els tractadistes agrogravenoms

de lrsquoantiguitat167 Els mateixos autors perograve posen de manifest que les uillae no nomeacutes eren

treballades per magrave drsquoobra servil sinoacute tambeacute per magrave drsquoobra lliure formada per jornalers que hi

treballarien a canvi drsquoun salari168 Drsquoesclaus amb tot no nrsquohi havia nomeacutes al camp sinoacute en

molts altres sectors productius tambeacute a ciutat com ara als tallers artesanals i al servei

domegravestic169

165 P A BRUNT Italian manpower p 121-130 K HOPKINS Conquerors and slaves p 10 Les recerques meacutes recents

de tota manera tendeixen a considerar que la xifra drsquoesclaus no arribaria a assolir aquestes quantitats tan

elevades W SCHEIDEL ldquoHuman Mobility in Roman Italy II The Slave Populationrdquo JRS 95 p 67 S T ROSELAAR

ldquoRegional variations in the usehelliprdquo p 585 166 A MARCONE Storia dellrsquoagricoltura romana Dal mondo arcaico allrsquoetagrave imperiale Roma 1997 p 126 167 CATOacute De agri cult VARROacute Re rust 168 CATOacute De agri cult 54 169 W L WESTERMANN ldquoIndustrial Slavery in Roman Italyrdquo p 149-156 K HOPKINS Conquerors and slaves p 48-56

W JONGMAN ldquoSlavery and the Growth of Rome The Transformation of Italy in the Second and First Centuries

83

Encara que estiguem parlant drsquoesclaus no hem de perdre de vista que en egravepoca

romana aquests no constituiumlen una classe social homogegravenia i unitagraveria sinoacute tot el contrari170

existien muacuteltiples categories dins del conjunt dels esclaus que venien definides a partir de

factors com la seva educacioacute o civilitzacioacute les tasques a les quals estaven destinats o el

tractament que rebien per part dels seus amos171 Aixiacute molts esclaus procedents del cultivat

moacuten grec estaven destinats a encarregar-se de tasques de caire intelmiddotlectual formar els fills de

les grans famiacutelies actuar com a metges privats prendre part fins i tot en activitats

diplomagravetiques etc Altres esclaus menys ldquocivilitzatsrdquo ndashentre els quals srsquohi trobarien en general

els hispani172 srsquoencarregarien meacutes aviat de tasques meacutes manuals i els meacutes bagraverbars anaven a

raure a lrsquoexplotacioacute de les mines i els latifundia Aquestes diferegravencies solien comportar tambeacute

un tracte diferenciat per part dels amos amb una agravemplia varietat que aniria des dels esclaus

que eren tractats amb la magravexima deferegravencia fins als que estaven condemnats a una vida

miserable als quals sersquols facilitava el miacutenim necessari per sobreviure173 De tota manera no

hem drsquooblidar que els esclaus eren possessions generalment costoses aixiacute que sovint certes

activitats de risc eren encomanades als treballadors lliures per evitar que cap esclau patiacutes

qualsevol mena de dany que li impediacutes de treballar i veieacutes retallada la seva eficiegravencia174

Una segona funcioacute que tenien els esclaus a Roma meacutes enllagrave de lrsquoestrictament

econogravemica era la social175 entre lrsquoaristocragravecia romana estava ben vist i incrementava el

prestigi de la gens el fet de tenir al seu servei un gran nombre drsquoesclaus en la mesura que aixograve

implicava un signe de riquesa De la mateixa manera el manteniment del prestigi tambeacute

portava amb frequumlegravencia no nomeacutes a cobrir les necessitats bagravesiques dels esclaus (sobretot els

que formaven part de la familia urbana) sinoacute fins i tot a satisfer-les amb generositat per evitar

que altres gentes aristogravecrates pensessin que la seva gasiveria era produiumlda per dificultats

econogravemiques

BCErdquo C EDWARDS i G WOOLF (eds) Rome the Cosmopolis Cambridge 2003 p 106 El darrer autor sosteacute que

lrsquoesclavitud era un fenomen que tenia una particular incidegravencia en lrsquoagravembit urbagrave meacutes agravedhuc que al rural 170 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma p 13-17 171 S TREGGIARI Roman Freedmen during the Late Republic Oxford 2003 p 8-9 K BRADLEY Esclavitud y sociedad

en Roma p 23-25 172 VARROacute Re rust 2104 173 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma p 78 i 105-113 174 J C DUMONT Servus Rome et lrsquoesclavage sous la Reacutepublique Roma 1987 p 778-779 175 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma p 28-29

84

Perograve els esclaus acomodats serien en conjunt una minoria davant del nombre

considerable drsquohomes i dones que es veien obligats a dur una vida dura i precagraveria al servei

drsquouns amos que arribat el cas no dubtarien a emprar megravetodes violents contra ells i que els

podien sotmetre a abusos de tota mena al capdavall juriacutedicament no eren altra cosa que beacutens

privats i per tant els amos podien fer amb ells tot allograve que els plagueacutes perquegrave cap legislacioacute

no cobria els maltractaments que sersquols podia infligir Davant drsquoaquesta mena de situacions

hom podria esperar que sorgissin reaccions per part dels esclaus I efectivament estan ben

documentats diversos mitjans enginyats per escapar a aquest tipus de vida amb reaccions que

anaven des de la simulacioacute drsquoestar malalts i la destruccioacute la manipulacioacute o el robatori de beacutens

de lrsquoamo fins a la fugida o el suiumlcidi per beacute que aquestes darreres opcions no eren les meacutes

frequumlents176 Allograve que no srsquoarribagrave a produir mai ndashsi meacutes no en el nostre periacuteodendash foren revoltes

esclaves a gran escala tot i que puntualment al llarg del segle II aC siacute que srsquohan documentat

unes escasses rebelmiddotlions localitzades com la de Praeneste de 198 aC la drsquoEtruacuteria el 196 aC o la

de lrsquoApuacutelia el 185 aC177 De fet aquesta mena de reaccions eren molt rares tant per la

inexistegravencia drsquouna consciegravencia de classe esclava produiumlda per totes les diferegravencies internes

entre els esclaus com pel temor que inspiraven les represagravelies i els correctius que aplicarien

els amos si la revolta fracassava178

Malgrat que en molts casos un esclau havia perdut la llibertat per sempre meacutes tambeacute

nrsquohi havia molts altres que acabaven essent alliberats meacutes tard o meacutes drsquohora De fet drsquoenccedilagrave de

la segona guerra puacutenica i durant el segle II aC (i encara al I aC) el nombre de lliberts anagrave

augmentant179 despreacutes de tot eacutes prou logravegic que sigui aixiacute ja que com major era la quantitat

drsquoesclaus meacutes gran era el nombre drsquoindividus susceptibles drsquoeacutesser enfranquits Aixograve no

significa que en temps anteriors no existissin a Roma esclaus que eren alliberats ategraves que la

seva presegravencia estagrave ben testimoniada ja a la llei de les XII taules180 i per tant nrsquohi havia drsquohaver

abans del segle V aC A meacutes a meacutes la manumissioacute era una pragravectica que estava ben regulada

per llei des drsquoalmenys lrsquoany 357 aC moment a partir del qual srsquoestabliacute una taxa la uicesima

176 K BRADLEY Slavery and Rebellionhellip p 31-44 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma p 133-157 177 LIVI 39298 i 39416 i ss 178 K BRADLEY Slavery and Rebellionhellip p 42-44 179 Lrsquoincrement del nombre de lliberts queda reflectit en una dada que transmet Livi (271011) segons el qual vers

209 aC lrsquoerari de Roma havia ingressat prop de quatre mil lliures drsquoor en concepte de taxes de manumissioacute

(uicesima libertatis uid infra) 180 Lex XII Tabularum 58

85

libertatis que gravava el cinc per cent sobre el valor de cada esclau enfranquit181 Tanmateix

el moment exacte a partir del qual comencen a aparegraveixer els lliberts eacutes mal conegut ategraves que

no es troba un consens entre tots els autors de lrsquoantiguitat que en fan referegravencia aixiacute per a Livi

i Plutarc el primer enfranquiment tingueacute lloc el primer any de la Repuacuteblica182 perograve per a Dioniacutes

drsquoHalicarnagraves en canvi fou molt abans en egravepoca monagraverquica i concretament durant el regnat

de Servi Tulmiddotli183 En qualsevol cas no eacutes aquesta una quumlestioacute rellevant per al nostre objectiu

Meacutes important eacutes remarcar allograve que significava per a un antic esclau (i per al seu antic amo)

obtenir ndasho recuperar segons el casndash la llibertat

Les motivacions per a lrsquoenfranquiment eren muacuteltiples184 alguns amos la concedien en

reconeixement de megraverits dels treballs prestats o de la confianccedila i fidelitat mostrada drsquoaltres

els alliberaven per incrementar les seves clienteles i drsquoaltres finalment aprofitaven el fet que

un llibert esdevenia automagraveticament un ciuis per seguir disposant dels seus serveis ara com a

client i sobretot perquegrave fos lrsquoEstat qui el mantingueacutes a traveacutes dels repartiments gratuiumlts de

vitualles per beacute que aquest fenomen no es produiacute drsquouna manera meacutes marcada i ben

institucionalitzada fins a lrsquoegravepoca del tribunat de C Semproni Grac (123 aC)

Fos alliberat de la manera que fos185 lrsquoantic esclau obtenia o recuperava la llibertat i

quelcom meacutes que com hem vist anteriorment hi estava estretament relacionat la ciutadania

Ara beacute el llibert no esdevenia automagraveticament un ciuis optimo iure sinoacute que la seva era una

ciutadania rebaixada en tant que restava mancat drsquoalguns drets poliacutetics se li reconeixia el ius

suffragii perograve no el ius honorum o dit drsquouna altra manera podia emetre vots als comitia perograve

no es podia presentar com a candidat per a cap magistratura De la mateixa manera tampoc

181 LIVI 7167 182 LIVI 245-6 PLUTARC Public 75 183 DIONIacuteS 4224 184 A M DUFF Freedmen in the Early Roman Empire Oxford 1928 p 29 S TREGGIARI op cit p 17 185 A la Roma dels segles III-II aC srsquohavien establert diverses foacutermules juriacutediques per manumetre esclaus (cf P

LOacutePEZ BARJA Historia de la manumisioacuten en Roma de los oriacutegenes a los Severos Gerioacuten Anejos 11 2007 p 20-26

30-37 i S TREGGIARI op cit p 28) En primer lloc hi havia la manumissio censu que eacutes la que Dioniacutes (4224)

atribuiumla a Servi Tulmiddotli i que en egravepoca republicana nomeacutes es podia realitzar com el seu nom indica durant els

divuit mesos drsquoexercici dels censors El procediment pel que hom sap era simple nomeacutes calia que lrsquoesclau

sempre amb el vist-i-plau de lrsquoamo es presenteacutes davant drsquoun dels censors per tal que lrsquoinscriviacutes al cens En segon

lloc hi havia la manumissio uindicta a la qual feien referegravencia tant Livi (245-6) com Plutarc (Public75) i que

srsquoescenificava a traveacutes drsquouna cerimogravenia en la qual intervenia la uindicta (una vara) i lrsquoamo declarava davant drsquoun

magistrat dotat drsquoauspicis (cogravensols i pretors generalment que srsquoencarregaven de registrat lrsquoacte) que atorgava

la llibertat al seu esclau Finalment hi havia la manumissio testamento a traveacutes de la qual un amo o mestressa

podia enfranquir a un o meacutes dels seus esclaus i esclaves per mitjagrave drsquoun acte testamentari

86

disposava de tots els drets civils ja que li estava negat el ius conubii i per tant estava legalment

prohibit que un llibert o lliberta es caseacutes amb una ingenua o un ingenuus per descomptat a

la pragravectica cadascuacute era meacutes o menys lliure de fer el que li plagueacutes perograve una unioacute drsquoaquestes

caracteriacutestiques no tenia el reconeixement juriacutedic de iustum matrimonium sinoacute que era

considerada un concubinatum De fet sembla que les prohibicions eren forccedila respectades

perquegrave habitualment els lliberts es troben casats amb llibertes186 sovint mantenint una

situacioacute que ja venia de quan eren esclaus (de manera que anteriorment ja es podien trobar

units en contubernium) i que podien regularitzar o reconegraveixer en eacutesser enfranquits Tot plegat

feia que per molt que gaudissin drsquoalguns drets de ciutadania els sectors de liberti apareguessin

com un grup social apart i diferenciat de la resta de ciutadans perograve en un sentit pejoratiu En

canvi els fills que havia tingut un llibert despreacutes drsquohaver estat enfranquit adquirien aquests

siacute la ciutadania plena amb tots els drets i deures que hi anaven associats

Com a ciutadagrave que era el llibert adquiria el praenomen i el nomen de lrsquoantic amo (de

manera que passava a estar integrat a la seva gens) i havia drsquoeacutesser inscrit al cens i a la tribu i la

classe censitagraveria pertinents Precisament aixograve sobretot lrsquoadscripcioacute a la tribu fou una quumlestioacute

que provocagrave controvegraversies durant tota lrsquoetapa republicana si meacutes no des del segle IV aC en

endavant187 La situacioacute sembla que quedagrave meacutes o menys establerta vers 233 aC moment en el

qual tots els lliberts quedaven obligats a inscriurersquos en una de les quatre tribus urbanes

(Esquilina Palatina Suburana i Collina)188 per beacute que el problema no quedagrave completament

resolt Aixograve ho prova el fet que anys meacutes tard durant la censura de Ti Semproni Grac (169

aC) aquest pretenia expulsar a tots els lliberts de les tribus urbanes i impedir que es poguessin

inscriure en cap de les trenta-cinc ruacutestiques llevat dels que tinguessin fills de cinc o meacutes anys

els que ja srsquohavien inscrit durant la censura anterior o els que posseiumlssin un miacutenim de riquesa

en terres valorat en trenta mil sestercis Aquesta mesura radical fou frenada pel seu collega C

Claudi Pulcher que considerava que posar-la en pragravectica equivalia a negar als lliberts tant la

ciutadania com la llibertat Al final ambdoacutes arribaren a lrsquoacord de mantenir lrsquoadscripcioacute dels

186 P LOacutePEZ BARJA ldquoFear of Freedmen Roman Republican Laws and Voting Procedurerdquo A SERGHIDOU (ed) Fear

of Slaves ndash Fear of Slavement in Ancient Mediterranean XXIXe colloque du Groupe du Recherche sur lrsquoEsclavage

dans lrsquoAntiquiteacute Besanccedilon 2007 p 125-126 187 LIVI 94611-12 DIODOR 20364 PLUTARC Public 75 188 LIVI per 20

87

lliberts perograve a una uacutenica tribu que srsquoelegiacute a sorts i que resultagrave ser lrsquoEsquilina189 El fet que

anessin sorgint aquestes iniciatives de caragravecter restrictiu en contra dels lliberts srsquoexplica per

lrsquoaugment del seu nombre cosa que podia representar una amenaccedila per a lrsquoordre establert de

la Repuacuteblica en tant que hom considerava que cada cop meacutes podien aconseguir una

influegravencia poliacutetica remarcable que els sectors dirigents no estaven disposats a acceptar si meacutes

no sense cap mena de control Un altre factor que apunta en la mateixa direccioacute de lrsquoincrement

del nombre de lliberts teacute a veure amb la uicesima libertatis190 una taxa que permetia obtenir

uns diners que anaven destinats a crear un fons de reserva per a utilitzar-lo en circumstagravencies

criacutetiques191 Tot i que les dades soacuten escasses tot sembla indicar que les quantitats que es

recaptaven eren considerables192 i per tant el nombre de manumissions havia drsquoeacutesser forccedila

elevat

Des del punt de vista poliacutetic allagrave on els lliberts i els seus fills tenien una forccedila meacutes

notograveria era als comitia tributa193 i als concilia plebis com quedagrave demostrat ja a les acaballes del

segle IV aC amb lrsquoampli suport que donaren al llibert Flavi per ategravenyer el tribunat de la plebs

(304 aC)194 De fet es pot considerar que eren una de les principals veus de la plebs romana

sense que aixograve signifiqui que parlessin en nom del conjunt dels sectors populars ni que les

seves demandes fossin coincidents amb les drsquoaltres sectors de la plebs (els lliberts meacutes pobres

compartien meacutes necessitats amb els ingenui pobres que no pas amb els lliberts meacutes ben

posicionats)195 Per altra banda els lliberts i particularment els meacutes rics podien eacutesser emprats

com a agents de pressioacute en contextos poliacutetics una pragravectica que es feia meacutes habitual a mesura

que ens acostem a les darreries del segle II aC Aixograve eacutes precisament el que feacuteu Ti Semproni

Grac per combatre al seu oponent Octavi196 Un patroacute poderoacutes podia disposar drsquoun o meacutes

lliberts especialitzats en afers poliacutetics que tinguessin sempre les orelles i els ulls a punt per

recollir informacioacute entre la poblacioacute romana o fins i tot podien actuar amb tota discrecioacute per

189 LIVI 45151-6 CICEROacute De orat 1938 190 LIVI 7167 191 Com era el cas de lrsquoany 209 assenyalat a la nota 177 o drsquoaltres que ja se situen al segle I aC en relacioacute amb les

guerres civils (PLINI 3355 OROSI 6155) 192 Livi (271011) explica que lrsquoany 209 aC hi havia un fons de quatre-centes lliures drsquoor mentre que Ciceroacute (ad Att

2161) afirma que la uicesima libertatis era una de les principals fonts drsquoingressos de lrsquoaerarium 193 Segons Ciceroacute (Sest 114) la tribu Velina era una autegraventica ldquoplagardquo de lliberts 194 LIVI 946 DIODOR 20366 CICEROacute Att 618 PLINI Nat Hist 3317 VALERI MAgraveXIM 252 195 S TREGGIARI op cit p 168 196 PLUTARC Ti Grac 124

88

negociar algun afer determinat en nom del patroacute aquestes tasques que comencen a

despuntar a finals del segle II aC es desenvoluparen plenament durant la seguumlent centuacuteria197

Aixiacute doncs els lliberts esdevenien ciutadans perograve la situacioacute social i econogravemica en quegrave

quedaven quan obtenien lrsquoenfranquiment depenia sovint de la situacioacute que tenien quan eren

esclaus Aixiacute el llibert drsquoun home ric podia quedar en una condicioacute prou favorable mentre

que al drsquoun home menys acomodat lrsquoesperava una vida amb meacutes dificultats progravepia de

qualsevol dels proletarii que sobrevivien gragravecies als congiaria que donaven els rics als meacutes

desafavorits per incrementar el seu prestigi i popularitat198 Alguns lliberts srsquoesforccedilaren per

millorar la seva situacioacute personal i tenim alguns casos ben testimoniats en quegrave reeixiren i

assoliren posicions encimbellades Al segle II aC per exemple trobem la famiacutelia drsquoA Gabini

lrsquoavi del qual havia estat ndashdrsquoacord amb la tradicioacute199 per beacute que podia haver estat manipulada

per part dels seus enemicsndash un esclau ceramista de Cales que lrsquoany 138 aC esdevingueacute tribuacute de

la plebs i acabagrave donant lloc a una dinastia de senadors

Tot i aixograve el que sembla meacutes habitual eacutes que els manumesos es fessin cagraverrec de les

tasques productives i comercials com a treballadors (a compte propi o de llur patroacute) en tallers

artesanals i botigues200 Generalment quan eren esclaus havien comenccedilat com a aprenents i

en eacutesser enfranquits es podien situar al capdavant de la botiga Per altra banda els patrons

ben situats podien valdrersquos dels seus clients lliberts ndashque quedarien en una posicioacute

relativament acomodadandash per dur a terme tasques administratives ja fos relacionades amb

propietats immobiliagraveries (cases i terres) o amb afers financers tant a Itagravelia com a proviacutencies201

Era a aquest darrer grup meacutes ric que pertanyien bona part dels lliberts que es troben

duent a terme operacions econogravemiques diverses de les quals no nomeacutes es beneficiarien llurs

patrons sinoacute tambeacute ells mateixos De la mateixa manera que lrsquoepigrafia com veurem meacutes

endavant posa de relleu la presegravencia de socii itagravelics a la conca oriental del Mediterrani tambeacute

fa referegravencia a lrsquoexistegravencia de lliberts des drsquoalmenys mitjan segle II aC (molts drsquoells tambeacute amb

197 S TREGGIARI op cit p 193 Segurament un dels casos meacutes remarcables de llibert amb un paper important

relacionat amb afers poliacutetics fou ja a inicis del segle I aC Crisogravegon al servei de Sulmiddotla (CICEROacute Rosc Amer 26-7

PLUTARC Cicero 32-5) 198 LIVI 375711 G ALFOumlLDY op cit p 78 199 CICEROacute Legg 335 i LIVI pergamiacute drsquoOxirrinc per 54 200 S TREGGIARI op cit p 160-161 201 Ibid

89

cognomina que evidencien el seu origen itagravelic) sobretot a Delos202 Novament les dades a

lrsquoabast soacuten marcadament meacutes escasses a occident per al nostre periacuteode perograve creiem que no hi

ha motius per dubtar de la seva presegravencia com es despregraven dels testimonis epigragravefics meacutes

antics que els situen en relacioacute amb les explotacions mineres de lrsquoentorn de Carthago Noua a

principis del darrer terccedil del segle II aC si beacute fan pensar en la possibilitat que hi fossin presents

ja anys abans203

22 ROMA I LES COMUNITATS ITAgraveLIQUES AL SEGLE II AC

Lrsquoexpansioacute romana pel sogravel itagravelic afectagrave com eacutes evident tambeacute a les comunitats

autogravectones de cada zona i llurs societats des dels segles IV i III aC de manera que caldragrave que

tambeacute en fem esment per veure quines relacions hi havia entre Roma i els pobles itagravelics que

no ho oblidem seran els que conjuntament participaran a les guerres de conquesta

mediterragravenies

La peniacutensula Itagravelica estava habitada per una multiplicitat de pobles cadascun amb les

seves particularitats que els romans saberen aprofitar o modificar convenientment per als

seus interessos tot desenvolupant diferents formes de submissioacute aixiacute per exemple pobles

com els volscs els hegravernics els faliscs o els etruscs residien en nuclis amb un urbanisme meacutes o

menys desenvolupat cosa que facilitagrave el control per part de Roma mentre que drsquoaltres com

els samnites tenien un model drsquoorganitzacioacute territorial basat en assentaments dispersos i

tenien una societat menys estratificada cosa que en dificultava meacutes el control i suposagrave el

desenvolupament drsquoaltres foacutermules204

202 Per exemple a la inscripcioacute AE 190860 = CIL I2 22238 (datada entre 142 i 134 aC) srsquoesmenten dos lliberts al

costat de dos ingenui que dedicaven conjuntament una ara a la nimfa Maia i lrsquoepiacutegraf AE 1910159 = CIL I2 22247

(datat entre mitjan II i mitjan I aC) recorda a un conjunt de set esclaus dos lliberts i dos ingenui que dedicaren

un signum al deacuteu Vulcagrave Probablement tots ells eren membres pertanyents a collegia 203 J M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten epigragravefica Murcia 1997 p 441-

443 204 E T SALMON The making of Roman Italy Londres 1982 p 61 W V HARRIS ldquoThe Italians and the empirerdquo W

V HARRIS (ed) The imperialism of mid-republican Rome Roma 1984 p 94 G DrsquoHENRY ldquoLa romanizzazione del

Sannio nel II e I secolo aCrdquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-C Actes du colloque organiseacute

par les Centre Jean Beacuterard en collaborations avec la Soprintendenza archeologica e per i BAAAS del Moles et

Soprintendenza archeologica per le Province di Salerno Avellino e Benevento Naples Centre Jean Beacuterard 4-5

Novembre 1988 Napoli 1988 p 9

90

Lrsquoexpansioacute comportagrave que Roma passeacutes a gestionar nombrosos territoris a traveacutes de

diferents mecanismes com ara lrsquoestabliment de cologravenies ndashtant de dret romagrave com de dret llatiacutendash

i drsquoaltres formes drsquoassentament com els fora o els conciliabula205 Els assentaments colonials

comenccedilaren a aparegraveixer lrsquoendemagrave mateix de la dissolucioacute de la Lliga Llatina (338 aC) perograve no

tots els establiments colonials eren iguals ategraves que es distingien en funcioacute de lrsquoestatut juriacutedic

Aixiacute per una banda hi havia les coloniae ciuium Romanorum conegudes a vegades com a

coloniae maritimae pel fet drsquoestar establertes sovint al litoral En un principi nomeacutes eren dues

Ostia206 i Antium207 i de fet durant la resta del segle IV fins a finals del III aC no van ser gaire

nombroses ja que nomeacutes sersquon deduiumlren vuit meacutes Tarracina (329 aC)208 Minturnae (296 aC)209

Sinuesa (296 aC)210 Sena Gallica (283 aC)211 Pyrgi (268 aC)212 Castrum Nouum (c 264 aC)213

Alsium (247 aC)214 i Fregenae (246 aC)215 En conjunt es tracta drsquoestabliments meacutes o menys

reduiumlts pensats per allotjar uns tres centenars de ciutadans de dret romagrave per beacute que molts no

eren inicialment ciues optimo iure sinoacute que al costat drsquoindividus progravepiament romans hi havia

ciutadans llatins promocionats Entre els uns i els altres es trobaven camperols necessitats de

terres artesans i comerciants216 als quals sersquols assignava un lot de terres de la mateixa

superfiacutecie Un element definidor drsquoaquest tipus drsquoassentament era que calia que el seu territori

hagueacutes estat repartit segons criteris romans fet que no es donava en lrsquoaltra categoria de

cologravenies les llatines217 Tot plegat portava a considerar-les com una extensioacute de la mateixa

Roma i eacutes que eren instalmiddotlades sobre terrenys amb la categoria juriacutedica drsquoager Romanus Les

seves funcions eren sobretot militars i de control del territori de fet si parem esment a la

situacioacute geogragravefica veiem que les primeres cologravenies es trobaven assentades en territoris

llatins meacutes o menys propers a Roma perograve de mica en mica es van escampant a meacutes distagravencia

205 E T SALMON op cit p 59-60 206 Livi (1339) porta la deduccioacute drsquoOstia a egravepoques exageradament reculades ja que lrsquoatribueix a una iniciativa

drsquoAncus Marcioacute 207 LIVI 314-7 208 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1144 209 LIVI 925 i 10217 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1146 210 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1146 211 LIVI per 15 212 LIVI 3636 213 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 214 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 215 LIVI per 19 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 216 F E BROWN Cosa The making of a Roman town Michigan 1980 p 15 217 M WEBER Historia agraria romana Madrid 2008 p 82

91

i en contrades que permetien tenir sota vigilagravencia espais estrategravegics on residien altres

comunitats diferents Minturnae i Sinuesa al Samni Sena Gallica a lrsquoAdriagravetic i a tocar dels

territori dels gals senons i Pyrgi i Castrum Nouum a Etruacuteria

Per altra banda hi havia les coloniae latinae que tambeacute servien per expandir el domini

romagrave sobre el sogravel itagravelic Es tractava de comunitats poliacuteticament autogravenomes poblades per

ciutadans de dret llatiacute i que gaudien drsquouns drets propis (els mateixos que els romans a excepcioacute

del ius suffragium i el ius honorum) i tambeacute drsquouns deures tant per a si mateixes com per a

Roma amb la qual mantenien estrets lligams I eacutes que les cologravenies llatines es fundaven sempre

sobre ager publicus i per tant sobre territoris que havien passat a Roma a traveacutes del dret de

conquesta Lrsquoager Romanus i lrsquoager publicus soacuten dos conceptes diferents el primer fa

referegravencia a aquells territoris de lrsquoentorn de Roma o drsquoaltres contrades de la peniacutensula Itagravelica

(no de proviacutencies) on els ciutadans podien exercir el dominium de ple dret i per tant les

propietats situades en ell no estaven subjectes a tributacioacute En canvi el segon es refereix als

territoris que annexionats militarment havien passat a ser terres de lrsquoestat romagrave i eren

susceptibles drsquoeacutesser repartides entre els ciutadans a canvi de pagar algun cagravenon o tributacioacute

particularment la decuma si es tractava de camps de conreu i la scriptura si eren pastures218 A

diferegravencia de les cologravenies romanes les llatines presentaven com veurem amb meacutes detall meacutes

endavant una clara estratificacioacute i aixograve feia que als seus habitants tambeacute sersquols assigneacutes un lot

de terres perograve la seva extensioacute era desigual en funcioacute de la posicioacute socioeconogravemica que

ocupava el beneficiari com meacutes ric fos meacutes agravemplia era la superfiacutecie de les parcelmiddotles que li

pertocaven219 Una altra diferegravencia eacutes que les coloniae latinae estaven habitades per un conjunt

meacutes nombroacutes de colons que frequumlentment eren uns pocs milers220 perquegrave la seva funcioacute

principal era aportar efectius militars als exegravercits romans Tot plegat explica que la quantitat

drsquoaquesta mena de cologravenies sigui molt superior a les romanes almenys fins a les darreries del

segle III aC moment en el qual es comptabilitzen una trentena de deduccions Signia221

218 M J GARCIacuteA GARRIDO Diccionario de jurisprudencia romana Madrid 2006 p 31 i 278 219 U ESPINOSA RUIZ op cit p 130 220 Per nomeacutes esmentar quatre exemples Interamna Sora i Carseoli foren poblades amb quatre mil colons (LIVI

9288 1011 i 1032) i Alba amb sis mil (LIVI 1011) 221 LIVI 839 Com amb Ostia aquest autor preteacuten situar la fundacioacute de Signia en egravepoca monagraverquica i meacutes

concretament en temps de Tarquini Prisc 1563 i 2217

92

Norba222 Ardea Circeii223 Setia224 Sutrium225 Nepete226 Cales (totes c 338 aC)227 Fregellae (328

aC)228 Luceria (314 aC)229 Suessa230 Pontiae231 Saticula (les tres al 313 aC)232 Interamna (312

aC)233 Sora234 Alba (ambdues al 303 aC)235 Narnia (299 aC)236 Carseoli (298 aC)237 Venusia (291

aC)238 Hadria (289 aC)239 Castrum Nouum (al Picegrave 289 aC)240 Paestum (283 aC)241 Cosa (273

aC)242 Ariminum243 Beneuentum (ambdues al 268 aC)244 Firmum (264 aC)245 Aesernia (263

aC)246 Brundisium (246 aC)247 i Spoletium (240 aC)248

Tot plegat suposagrave una dispersioacute de poblacioacute romana arreu de la peniacutensula i amb ella

el sorgiment de problemagravetiques administratives que se solucionaren generalment amb la

formacioacute de praefecturae al capdavant de les quals srsquohi situava un praefectus iure dicundo elegit

i enviat des de Roma Aquests praefecti tenien eminentment funcions judicials ja que

srsquoencarregaven drsquoadministrar justiacutecia i fer complir les lleis romanes entre els ciutadans romans

drsquoarreu drsquoItagravelia per beacute que en territoris on les cologravenies eren meacutes abundants podien exercir

tambeacute certes funcions administratives que afectaven al conjunt de la poblacioacute249 Entre les

cologravenies com ja hem vist anteriorment la magravexima categoria juriacutedica era la de les cologravenies de

222 LIVI 2346 223 LIVI 1563 224 LIVI 6309 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1142 225 DIODOR 14985 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1142 226 LIVI 2797 i 29154 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1142 227 LIVI 81613 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1143 228 LIVI 8221-2 i 9383-5 229 LIVI 9261-5 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1144 230 LIVI 9287 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1144 231 LIVI 9287 232 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1144 233 LIVI 9287-8 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1144 234 LIVI 9231-2 i 1011 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1145 235 LIVI 1011 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1145 236 LIVI 1098 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1145 237 LIVI 1032 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1145 238 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1146 239 LIVI per 11 240 LIVI per 11 241 LIVI per 14 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147 242 LIVI per 14 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147 243 LIVI per 15 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147 244 POLIBI 390 LIVI per 15 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147 245 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 246 LIVI per 16 i per 72 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 247 LIVI per 19 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 248 LIVI per 20 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 249 E T SALMON op cit p 62

93

ciutadans romans ategraves que estaven poblades per ciues optimo iure de Roma si beacute la ciutadania

els era rebaixada amb la pegraverdua drsquoalgun dret important com el ius suffragium Drsquoaquesta

manera els colons romans es desplaccedilaven als nous establiments ndashque tenien unes funcions

eminentment de defensa i control del territorindash i guanyaven terres de conreu perograve havien de

renunciar a canvi a part dels seus drets ciacutevics En el nostre periacuteode les fundacions dels segles

anteriors es mantenien i de fet experimentaren en conjunt un creixement que comportagrave

ampliacions als nuclis urbans250 Al seu costat es deduiumlren Puteoli Liternum Volturnum

Salernum Buxentum i Auximum (197)251 Sipontum Croton Tempsa (194)252 Sipontum i

Buxentum (186)253 Potentia i Pisaurum (184)254 Parma i Mutina (183)255 Saturnia (183)256

Grauiscae (181)257 i Luna (177)258

Les cologravenies llatines per la seva banda quedaven regulades a traveacutes de les lleis

constitutives de cadascuna drsquoelles i per decisioacute del govern romagrave srsquohi establia una riacutegida

estratificacioacute social en diferents classes censitagraveries ndashgeneralment tresndash que venien donades

per les diverses assignacions de lots de terra als colons259 En alguns casos a les capes altes de

les cologravenies es trobaven alguns individus procedents de les elits indiacutegenes al costat dels llatins

(com a Brundisium)260 mentre que a les classes inferiors hi havia itagravelics al costat drsquoindividus

drsquoaltres procedegravencies261 Les diferegravencies socials i econogravemiques dels colons tambeacute es veien

reflectides en el tipus drsquoassentament mentre la classe alta i lrsquoelit dirigent residia a lrsquointerior de

la ciutat la resta vivia sovint fora muralles262 Per al periacuteode que ens ocupa estan

250 U ESPINOSA RUIZ op cit p 136 251 LIVI 34451-2 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1153 252 LIVI 34453-5 253 LIVI 39233-4 Ambdues foren refundades lrsquoany 186 aC despreacutes drsquohaver estat abandonades 254 LIVI 394410 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 255 LIVI 39556-8 256 LIVI 39559 257 LIVI 40291-2 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 258 LIVI 41134-5 259 E GABBA ldquoStrutture sociali e politica romana in Italia nel II sec aCrdquo E GABBA Italia romana Como 1994 p

51 260 Ibid Cal precisar que entre la poblacioacute que gaudia del ius Latii no nomeacutes hi havia individus de procedegravencia

itagravelica sinoacute tambeacute antics ciutadans romans que en traslladar el seu domicilium a aquesta categoria de cologravenies

acceptaven la rebaixa dels seus drets (M PIEGDOŃ ldquoColoniam deducere Colonisation as an Instrument of the

Roman Policy of Domination in Italy in the 3rd and 2nd Centuries BC as Illustred by Settlements in the Ager

Gallicus and Picenumrdquo Electrum 20 2013 p 121) 261 Aquest seria el cas de la cologravenia drsquoAquileia on entre la tercera classe censitagraveria hi hauria alguns element vegravenets

cf E GABBA op cit p 51 262 E GABBA op cit p 52-53

94

testimoniades les fundacions de Cremona i Placentia (218)263 Vibo Valentia (193)264 Copia

(193)265 Bononia (189)266 Aquileia (181)267 i Luca (votada el 180)268

En relacioacute amb el periacuteode anterior a lrsquoesclat de la segona guerra puacutenica resulta evident

que la situacioacute havia canviat notablement ategraves que drsquoentrada en un primer moment ja no es

fundaven meacutes cologravenies llatines que romanes sinoacute tot el contrari esdevingueren meacutes

nombroses les romanes que les llatines i en un segon moment a partir dels anys 180-177 aC i

durant la major part de la mateixa centuacuteria lrsquoactivitat colonial cessagrave completament coincidint

amb un dels moments meacutes grans drsquoexpansioacute pel Mediterrani Aquest canvi de perspectiva

tindria les seves motivacions econogravemiques en impulsar particularment els anys seguumlents a la

fi del conflicte contra els puacutenics un repartiment de terres sobretot entre els ciutadans

romans encarat a explotar els fegravertils territoris irrigats pel Po (Parma Mutina Bononia) Aixiacute

mateix aquests mateixos indrets foren objecte drsquoadquisicioacute en el transcurs de la centuacuteria per

part de lrsquoaristocragravecia romana que es dedicagrave a aplegar terres per obtenir com en altres punts

drsquoItagravelia grans extensions destinades al conreu269 Perograve tambeacute tenia les seves motivacions

socials i poliacutetiques especialment pel que fa a les cologravenies llatines recordem que el gaudi del

ius Latii implicava la possessioacute del ius migrandi i en definitiva la possibilitat drsquoobtenir algun

dia la ciutadania plena amb tots els avantatges que aixograve significava I aquiacute rau la font del

problema la situacioacute social i econogravemica de grans masses posseiumldores del dret llatiacute (a les

cologravenies perograve tambeacute i sobretot a les comunitats de socii drsquoarreu de la peniacutensula afectades amb

meacutes gravetat per les consequumlegravencies de la segona guerra puacutenica i en alguns indrets per la

creacioacute dels latifundis) els impelmiddotlia ja durant els primers decennis del segle II aC a cercar

unes millors condicions a les ciutats i marcadament a Roma Tanmateix aixograve generagrave un

doble problema per una banda la Urbs era incapaccedil drsquoabsorbir les ingents multituds que hi

afluiumlen (de manera que lluny drsquoaconseguir una vida meacutes digna el que esperava a la gran

majoria dels que es desplaccedilaven era passar a engruixir les files dels proletarii) i ben aviat veieacute

amb gran inquietud les consequumlegravencies de repartir la ciutadania a tanta gent Per altra banda

263 LIVI per 20 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 264 LIVI 34531-2 i 35405-6 265 LIVI 34531-2 266 LIVI 37469-472 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 267 LIVI 39555-6 i 40342-3 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 268 LIVI 40431 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 269 U ESPINOSA RUIZ op cit p 132-135

95

les comunitats drsquoorigen de tots aquells emigrants tambeacute es mostraven profundament

preocupades ategraves que Roma en virtut dels pactes establerts els exigia la pertinent dotacioacute

drsquoefectius militars el nombre dels quals no era flexible ni srsquoadaptava a les circumstagravencies amb

la qual cosa moltes drsquoelles es veien en serioses dificultats per poder complir-ho270 Tot plegat

explica les mesures preses a Roma els anys 187 i 177 aC esmentades supra per expulsar milers

de persones de la ciutat i per restringir la concessioacute de drets de ciutadania

En general les comunitats aliades itagraveliques restaven virtualment independents en el

sentit que seguien organitzant-se a la seva manera amb les seves progravepies lleis i institucions

malgrat que les quumlestions relatives a la poliacutetica exterior quedaven exclusivament dins del

domini de Roma Aquestes comunitats aliades estaven liderades per unes elits locals que es

mostraven favorables i fidels a Roma i drsquoaquesta manera per una banda aquestes aristocragravecies

podien mantenir la seva posicioacute en llurs comunitats i de lrsquoaltra Roma srsquoassegurava lrsquoestabilitat

i lrsquoordre de cada zona que sempre seria meacutes fagravecil drsquoacceptar pels nadius si eren ells mateixos

els qui se nrsquoencarregaven adequadament271

Ja hem vist meacutes amunt que la segona guerra puacutenica suposagrave un punt drsquoinflexioacute en el

desenvolupament que la societat romana havia tingut fins aleshores aquest fet tambeacute tingueacute

les seves consequumlegravencies sobre les poblacions itagraveliques De la contesa fou Roma la que en

tragueacute meacutes profit en la mesura que durant el conflicte moltes comunitats itagraveliques havien

acceptat el seu lideratge cosa que li havia atorgat un paper definitivament preponderant per

sobre drsquoelles i finalitzada la guerra li havia assegurat lrsquohegemonia sobre tota Itagravelia Aquesta

hegemonia venia tambeacute de la circumstagravencia que a diferegravencia de diverses zones drsquoItagravelia que

havien patit a la progravepia pell els efectes devastadors de la guerra Roma no havia de fer front a

una reconstruccioacute tan considerable com altres comunitats272 La preponderagravencia de Roma

portagrave a la introduccioacute de diversos elements que canviaren el moacuten itagravelic en diferents aspectes

Per comenccedilar els romans comenccedilaren a veurersquos com una autoritat dotada de la capacitat de

jutjar i decidir de manera unilateral sobre aspectes de qualsevol altra comunitat273 Una de les

270 LIVI 3934-6 i 4197-12 271 E T SALMON The making of Roman Italy p 68-69 272 E T SALMON Samnium and the Samnites Cambridge 1967 p 304-308 IDEM The making of Roman Italy p 92 273 K LOMAS Roman Italy 338 BC ndash AD 200 A sourcebook Londres 1996 p 50 E T SALMON Samnium and the

Samnites p 92

96

primeres mostres es troba en lrsquoepisodi de les Bacchanalia de 186 aC274 que va suposar el

processament drsquouna gran quantitat drsquohomes i dones entre els quals hi havia uns quants

sacerdots De fet aquesta mena drsquoactes era relativament habitual especialment als anys 90 i

80 del segle II aC a la Itagravelia meridional on els romans encara tenien certes sospites i temors

que hi hagueacutes algun alccedilament contra ells

Un segon element estagrave relacionat amb les obligacions dels socii itagravelics envers Roma

Despreacutes de la derrota drsquoAnniacutebal els romans havien quedat com a uacutenica forccedila al conjunt del

Mediterrani occidental i srsquohavien proposat de portar lrsquoexpansioacute que fins aleshores srsquohavia

mogut per sogravel itagravelic cap a lrsquoexterior Aixograve implicagrave unes campanyes militars meacutes allunyades i

meacutes llargues i conseguumlentment les necessitats militars de Roma es multiplicaren

particularment per als periacuteodes que srsquoestenen entre 200 i 179 aC i 168 i 133 aC que van eacutesser

anys drsquointensa activitat begravelmiddotlica La proporcioacute meacutes nombrosa drsquoefectius procedia dels socii cosa

que podia portar com ja hem vist a algunes drsquoaquestes comunitats a una situacioacute

compromesa per les consequumlegravencies econogravemiques i socials que unes exigegravencies abusives

podien comportar Els itagravelics ndashllevat drsquoexcepcions que lrsquohavien rebuda com a premi o

recompensandash no disposaven de la ciutadania romana i per tant no tenien a lrsquoabast cap

mecanisme per defensar-se davant drsquoaquests abusos els romans gragravecies als seus drets podien

elevar protestes i es podien emparar en el recolzament dels tribuns de la plebs perograve aixograve no

podien fer-ho els itagravelics275

Vegem a continuacioacute com srsquoorganitzaven i quines foren les consequumlegravencies de

lrsquoexpansioacute per a diverses comunitats de la peniacutensula Lrsquoagraverea etrusca una de les meacutes properes

a Roma comenccedilagrave forccedila aviat a ser annexionada La ciutat de Vulci276 per exemple caigueacute a les

mans dels romans el 280 aC i veieacute com li era expropiat bona part del seu territori que passagrave a

ser considerat ager publicus Aixograve inicialment provocagrave que zones que fins aleshores es

trobaven sota la jurisdiccioacute de la ciutat com les valls altes drsquoAlbegna i Fiora obtinguessin una

certa independegravencia per beacute que ben aviat quedaren sota el control de prefectes escollits i

enviats des de Roma i a la llarga al seu territori srsquoacabagrave fundant la cologravenia de Saturnia (183

274 LIVI 398 i s 275 F WULFF Romanos e Itaacutelicos en la Baja Repuacuteblica Estudios sobre sus relaciones entre la Segunda Guerra Puacutenica

y la Guerra Social (201-91 aC) Bruxelles 1991 p 143-144 276 M MUNZI ldquoStrategies and forms of political Romanization in central-southern Etruria (third century BC)rdquo S

KEAY i N TERRENATO (eds) Italy and the west Comparative issues in romanization Oxford 2001 p 42-43

97

aC)277 Set anys despreacutes de la deductio de Vulci es fundagrave la cologravenia de Cosa278 a la costa que fou

poblada amb ciutadans optimo iure que segons es despregraven de llurs noms tenien un origen

llatiacute i probablement molts drsquoells serien pagesos procedents de la vella Lliga Llatina que no

havien reeixit gaire en llurs comunitats drsquoorigen tot i que tambeacute hi podia haver artesans i

comerciants279 Altres elements que fan pensar en una procedegravencia llatina i no romana dels

pobladors originals eren les muralles que eren de filiacioacute llatina (testimoniat per lrsquouacutes de lrsquoopus

poligonal) i no pas etrusca280 De tota manera Vulci malgrat la pegraverdua de territori hauria

conservat una autonomia limitada regulada a traveacutes drsquoun foedus de manera anagraveloga a altres

ciutats com Caere Falerii i segurament tambeacute Tarquinii281 De fet els assentaments etruscs

en general mantingueren llurs prerrogatives administratives i obtingueren lrsquoestatut de

ciuitates sine suffragio282 sovint com a reconeixement pel seu suport a Roma de manera que

els seus ciutadans a meacutes de tenir la ciutadania progravepia eren recompensats amb una ciutadania

romana rebaixada (no gaudien del ius suffragium) Amb tot durant el segle II aC aquesta

categoria va anar desapareixent per ser substituiumlda per la de comunitats de ciutadans de ple

dret que a la llarga en el tragravensit drsquoaquesta centuacuteria i la seguumlent acabarien donant lloc als

municipis283

A la zona de la Campagravenia284 destacava el centre de Cagravepua una ciutat rica en

produccions cerealiacutestiques i tambeacute artesanals particularment en els sectors de la toregraveutica la

ceragravemica els perfums i els medicaments Tradicionalment havia mantingut bones relacions

amb Roma a la qual havia proveiumlt amb frequumlegravencia de cereals285 La cordialitat de les relacions

es fa palesa en el fet que el 338 aC obtingueacute la categoria juriacutedica de ciuitas sine suffragio al

mateix temps que Cumae i Suessulae286 Durant aquest periacuteode i fins a les darreries del segle III

aC Cagravepua estava regida per les seves progravepies formes de govern constituiumldes per una banda

277 LIVI 39559 278 LIVI per 14 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147 279 F E BROWN op cit p 15 280 F E BROWN op cit p 19 281 M MUNZI op cit p 43-46 282 M MUNZI op cit p 43 283 J M ROLDAacuteN Historia de Roma1 p 152-153 284 O SACCHI ldquoLimiti geografichi cenni di storia ed organizzazione dellrsquoAger Campanus fino alla deditio del 211

aCrdquo G FRANCIOSI (ed) La romanizzazione della Campania antica Napoli 2002 p 19-86 285 G DrsquoISANTO Capua Romana Richerche di prosopografia e storia sociale Roma 1993 p 16-17 286 LIVI 81410-11

98

pel meddiacutess tuacutevtiks (meddix tuticus en llatiacute)287 que era el magistrat superior de les comunitats

osques amb un marcat caragravecter militar i de lrsquoaltra un consell o senat

La situacioacute canviagrave tambeacute amb lrsquoarribada drsquoAnniacutebal ategraves que lrsquoany 216 aC Cagravepua feacuteu

defeccioacute de Roma288 si beacute uns cinc anys meacutes tard es penediacute de la seva decisioacute tal i com mostra

el fet que vers 211 aC les magistratures quedaren desertes i el senat cessagrave les seves activitats289

En recuperar Roma el control de la situacioacute prengueacute dures represagravelies contra la ciutat i en

general contra els campanians que havien abraccedilat la causa puacutenica290 dugueacute a terme una

deditio (211 aC) les formes progravepies de govern foren dissoltes agravemplies extensions de terres

passaren a ser ager publicus de Roma i alguns dels campanians foren venuts altres foren

deportats i drsquoaltres foren executats i encara molts drsquoaltres foren declarats lliures perograve sersquols vetagrave

ndashen principi per semprendash la possibilitat drsquoassolir la ciutadania llatina o la romana amb la qual

cosa quedaven reduiumlts a la consideracioacute de peregrini o dediticii A meacutes a meacutes les ciutats meacutes

importants de la zona quedaren des de 210 aC sota lrsquoautoritat dels praefecti Capuam Cumas

que srsquoencarregaren de la seva administracioacute sobretot judicial Aquests praefecti es distingien

drsquoaltres que Roma enviava a altres contrades drsquoItagravelia pel fet drsquoeacutesser sempre quatre elegits

anualment als comitia entre els joves magistrats de Roma cosa que assenyala la importagravencia

que li concedia a la Campagravenia291 Per altra banda el fegravertil ager Campanus restagrave sota control

militar amb una legioacute destinada a tal efecte fins 200 aC

Tanmateix passat aquest primer moment i refredades les tensions els censors de 189

aC decretaren lrsquoobligacioacute que tots els campanians havien drsquoeacutesser registrats a Roma i ja lrsquoany

seguumlent reberen el ius conubii292 A partir drsquoinicis del segle II aC srsquoassentaren diverses cologravenies

romanes a lrsquoager costaner (Puteoli Liternum Volturnum)293 amb la intencioacute de controlar la

frontera occidental de lrsquoager Campanus perograve amb aquesta decisioacute Cagravepua perdeacute lrsquoacceacutes directe

al mar Puteoli assoliria una poblacioacute considerable entre la qual destacava una notable

proporcioacute drsquooscs Aquesta com la majoria de les cologravenies estava governada per uns duouiri

elegits anualment i un consilium format per exmagistrats que constituiumlen conjuntament la

287 LIVI 233513 24192 i 26613 288 LIVI 222 i 2613-4 289 LIVI 26616-17 M FREDERIKSEN Campania Oxford 1987 p 238-243 290 LIVI 26169-13 291 M FREDERIKSEN op cit p 247-250 292 LIVI 38284 i 38365-6 293 LIVI 34451-2 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1153

99

curia Malgrat que el meacutes habitual a les cologravenies era que lrsquoadministracioacute recaigueacutes en els

colons en aquest cas estan documentades algunes diferegravencies que assenyalen tambeacute la

presegravencia drsquoelements oscs al govern local alguns dels quals procedirien de Cagravepua i que

recuperarien drsquoaquesta manera la ciutadania que havien perdut drsquoenccedilagrave de 211 aC294 Per altra

banda tot i la consideracioacute de lrsquoager Campanus com a ager publicus el cert eacutes que la major

part dels qui lrsquoexplotaven despreacutes de la deduccioacute eren els seus antics amos per beacute que en

aquests moments eren gravats amb una decuma295 Ara beacute tambeacute hi havia moltes terres ni

venudes ni llogades ni assignades originalment a cap colon que alguns drsquoells es dedicaren a

apropiar-se indegudament fins al punt que el 173 aC el cogravensol L Postumi Albiacute es

responsabilitzagrave de recuperar i termenar els liacutemits legalment establerts296 Aixograve no obstant

Postumi no arrendagrave les terres puacutebliques recuperades amb la qual cosa al cap de no res els

colons dugueren a terme les mateixes pragravectiques ilmiddotliacutecites Aixiacute el 165 aC el pretor P Corneli

Legraventul tornagrave a la Campagravenia per establir novament els liacutemits i aquesta vegada redactagrave una

forma de lrsquoager Campanus i parcelmiddotlagrave les terres per evitar que es tornessin a produir els

mateixos actes fraudulents297

De fet la riquesa de les terres de la zona fou al llarg del periacuteode un bon motiu per als

rics propietaris romans per comprar-ne i establir-hi uillae especialment a partir de mitjan

segle II aC298 Entre ells hi havia algunes figures destacades com P Corneli Escipioacute Africagrave Major

M Emili Legravepid (amb una uilla a Tarracina) L Emili Paulus Macedogravenic (a Velia) P Corneli

Escipioacute Emiliagrave Africagrave Numantiacute (amb dues vilmiddotles una a Lauernium i una altra a Formiae) C

Leli Sagravepiens (tambeacute amb dues vilmiddotles una a Formiae i lrsquoaltra a Puteoli) o Cornegravelia la dona de

Ti Semproni Grac i mare dels dos tribuns (a Misenum) Amb tot aquestes uillae maritimae no

sembla que estiguessin tan orientades a lrsquoexplotacioacute dels recursos agriacutecoles com destinades al

gaudi i lrsquootium si fem cas dels comentaris que ens han transmegraves els autors de lrsquoantiguitat299

que parlen de vilmiddotles dominades per un luxe que posava de manifest lrsquoarribada i la posada en

294 M FREDERIKSEN op cit p 270-271 295 A MANZO ldquoLrsquoager Campanus Dalla deditio di Capua alla redazzione della forma agri Campani di Publio

Cornelio Lentulordquo G FRANCIOSI (ed) La romanizzazione della Campania antica Napoli 2002 p 137-138 296 LIVI 4215-6 297 CICEROacute Leg Agr 282 A MANZO op cit p 144-153 298 J H DrsquoARMS ldquoRomans on the Bay of Naples A Social and Cultural Study of the Villas and Their Owners from

150 BC to AD 400rdquo F ZEVI (ed) Romans of the Bay of Naples and other essays of Roman Campania Bari 2003

p 15-22 299 CATOacute De agri cult GELmiddotLI Noct Att 2206

100

pragravectica de les influegravencies helmiddotleniacutestiques Lrsquoestabliment drsquoaquest tipus de uillae es pot posar

en relacioacute amb el bastiment drsquoalgunes de les cases meacutes grans i sofisticades drsquouna ciutat de la

badia de Nagravepols Pompeia que es dugueacute a terme contemporagraveniament300 En conjunt tot

assenyala que les ciutats campanianes saberen fer rendible el proceacutes drsquoexpansioacute de Roma i

canalitzar els beneficis econogravemics derivats que permeteren a les elits romanes perograve tambeacute a

les locals de construir-se grans i luxoses residegravencies

Al llarg de lrsquoegravepoca republicana la societat capuana estava formada per diversos

sectors les capes aristocragravetiques fidels a Roma i uns estrats meacutes baixos constituiumlts per lliures

humils lliberts i esclaus Els dos darrers particularment jugaven un paper destacat en la

produccioacute agriacutecola i artesanal301 i en el cas concret dels esclaus molts serien com palesa

lrsquoepigrafia drsquoorigen aparentment grec perograve tambeacute drsquoaltres oriacutegens tant orientals com

occidentals (semites ilmiddotliris gals i celtes)302

La regioacute del Samni estava poblada tambeacute per pobles de parla osca concretament pels

carecini els pentri els hirpini i els caudini303 que tenien una economia basada sobretot en les

activitats pastoriacutevoles perograve tambeacute en les agriacutecoles si beacute aquestes darreres no semblen haver

estat massa destacades tenint en compte la pobresa general atribuiumlda tradicionalment a la

regioacute304 Territorialment srsquoorganitzaven en una segraverie de districtes rurals (pagi) que

comprenien un o meacutes uici hagravebitats petits i mitjans meacutes tost dispersos305 que srsquoaglutinaven a

lrsquoentorn de centres religiosos rurals com els santuaris de Pietrabbondante306 de

Campochiaro307 o del mont S Croce308 si beacute existien tambeacute alguns ndashpocsndash nuclis meacutes grans

com Aufidum Aesernia Bouianum Maleuentum Auellinum Aeclanum Telesia Saticulum i

300 J H DrsquoARMS op cit p 29 301 Recordem que Catoacute (De agri cult 1352-3) subratllava les excelmiddotlegravencies de diverses manufactures elaborades a

Cagravepua hamae (poals) urnae oliariae (urnes olieres) urcei aquarii (gots aiguumlers) urnae uinariae (gerres

vinateres) uasa ahenea (vasos de bronze) funes subduactuarios (cordes corrioleres) i spartum (productes

drsquoespart) 302 M FREDERIKSEN op cit p 301-302 303 V A SIRAGO Il Sannio Romano Carattere e peristenze di una civiltagrave negata Napoli 2000 p 25-27 304 T J CORNELL ldquoWarfare and urbanization in Roman Italyrdquo T J CORNELL i K LOMAS (eds) Urban Society in

Roman Italy London 1995 p 123 305 G DrsquoHENRY op cit p 9 306 S CAPINI ldquoIl santuario di Pietrabbondanterdquo S CAPINI i A DI NIRO Samnium Archeologia del Molise Roma 1991

p 113-114 307 S CAPINI ldquoIl santuario di Ercole a Campochiarordquo S CAPINI i A DI NIRO op cit p 115-119 308 S CAPINI ldquoVenafro e lrsquoalta valle del Volturnordquo S CAPINI i A DI NIRO op cit p 108

101

Caudium309 i altres establiments reduiumlts encimbellats en indrets drsquoacceacutes complicat i

fortificats310 Per altra banda una confederacioacute de pagi constituiumla un touto o unitat tribal

(vindria a ser lrsquoequivalent osc del terme llatiacute populus) que es trobava sota lrsquoautoritat drsquoun cap

electe amb funcions militars que ja hem vist en parlar de la Campagravenia el meddiacutes tuacutevtiks311

El Samni comenccedilagrave a caure dins lrsquoograverbita de Roma ja des de les darreries del segle IV aC

moment a partir del qual es comenccedilaren a instalmiddotlar les primeres cologravenies (Luceria el 314 aC312

i Saticula el 313 aC313) pensades per desestructurar lrsquoorganitzacioacute territorial samnita314 Meacutes

endavant a inicis del segle III aC altres centres destacats foren derrotats o ocupats per Roma

(com Aesernia 295 aC315) que mantingueacute activa la poliacutetica de fundacions colonials Aixiacute

Venusia fou establerta el 291 aC316 Lrsquoantiga Maleuentum fou deduiumlda el 268 aC despreacutes de la

guerra contra Pirros amb un nou nom de ressonagravencies meacutes positives Beneuentum317 El nucli

prerromagrave era un centre que havia adquirit notable importagravencia i que estava encapccedilalat per

una elit local que mantenia relacions amb altres elits del seu entorn tant de la zona de la

Campagravenia com de la Magna Gregravecia318 Beneuentum seria poblada amb sis mil colons llatins que

srsquoorganitzaren emmirallant-se en Roma a partir drsquoun senat una assemblea popular i un parell

de magistrats superiors anomenats tambeacute com a Roma consules I Aesernia319 fou tambeacute

deduiumlda el 263 aC amb la qual cosa passagrave a ser una altra cologravenia de dret llatiacute amb una poblacioacute

en aquesta mateixa centuacuteria drsquouns set mil colons llatins (amb llurs famiacutelies) i uns vuit mil

samnites lliures amb la consideracioacute drsquoincolae320 tal i com testimonia una inscripcioacute del segle

II aC321 Drsquoacord amb aquesta inscripcioacute la poblacioacute samnita srsquoorganitzava en collegia que

309 V A SIRAGO ibid 310 T J CORNELL op cit p 124 311 LIVI 233513 24192 i 26613 cf T J CORNELL op cit p 123-124 312 LIVI 9261-5 313 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1144 314 M TORELLI ldquoIl problema storico della piugrave antica colonizzazione latinardquo Archaeologia Laziale II 1979 p 193-

196 D GIMPAOLA ldquoBeneventordquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-Chellip p 123 R

COMPATANGELO ldquoCatasti e strutture agrarie regionali del Sanniordquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier

siegravecles av J-Chellip p 139-140 315 LIVI 10312 316 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1146 317 LIVI per 15 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147 318 M R TORELLI Benevento Romana Roma 2002 p 73-79 V A SIRAGO op cit p 34 319 LIVI per 16 i 72 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 320 F J LOMAS ldquoDe la condicioacuten social de los incolae con especial referencia a Hispaniardquo Habis 18-19 1987-1988 p

383-395 321 CIL I2 3201

102

constituiumlen una mena de magistratura i estaven formats per quatre magistri a meacutes a meacutes

tambeacute eren una porta que menava cap a la promocioacute juriacutedica ategraves que haver estat magister

drsquoaquests collegia permetia la consecucioacute del dret llatiacute i per tant la categoria de colonus322 La

tria del lloc tenia a veure amb la rellevant posicioacute geoestrategravegica que ocupava lrsquoassentament

samnita que permetia controlar amb facilitat el territori de lrsquointerior cosa que interessava als

romans per tal de tenir-lo ben vigilat i evitar que les comunitats que lrsquohabitaven es rebelmiddotlessin

per aixograve tambeacute instalmiddotlaren una fortificacioacute a lrsquoactual Castelromano323

Gairebeacute al mateix temps que es deduiumla Aesernia (263 aC)324 es creava la praefectura de

Venafrum325 a la qual poc despreacutes srsquohi afegiren les drsquoAtina326 i Casinum327 Drsquoaquesta manera la

jurisdiccioacute del territori samnita passava a mans romanes ndashen el cas de les prefecturesndash i

llatines ndashen el cas de les colograveniesndash per beacute que si meacutes no en part els samnites seguien

mantenint algun tipus de jurisdiccioacute bagravesicament entre la seva progravepia gent com hem vist amb

els magistri drsquoAesernia Paralmiddotlelament en determinades zones del Samni com Venafrum els

romans introduiumlren ja al segle III aC formes progravepies drsquoexplotacioacute del territori a diferegravencia

drsquoaltres on encara es mantenien els sistemes productius autogravectons328

Malgrat les resistegravencies que podien sorgir davant de la presegravencia romana a la zona en

general no es va discutir el lideratge de Roma durant la major part del segle III aC329 Ara beacute

amb la segona guerra puacutenica tot i que en un principi les comunitats samnites es mantenien

al costat de Roma despreacutes del desastre de Cannae molts drsquoells actuaren com tants altres aliats

els hirpini i alguns caudini feren defeccioacute de Roma mentre que els pentri conservaren la

fidelitat envers els romans Aquestes defeccions eren importants ategraves que en aquesta egravepoca

322 G DrsquoHENRY op cit p 12-14 C TERZANI ldquoLa colonia latina di Aeserniardquo S CAPINI i A DI NIRO op cit p 111 323 S CAPINI ldquoVenafro e lrsquoalta valle del Volturnordquo p 108 324 LIVI per 16 i 72 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 325 FEST 262 L 326 LIVI 928 i 1039 327 LIVI 2693 328 Venafrum era una altra ciutat que com Cagravepua es distingia per lrsquoelaboracioacute de determinats productes (eines

agriacutecoles materials constructius i ceragravemica) com posa de manifest Catoacute (De agri cult 1351 i 1353) quan

recomanava de comprar palas (pales) tegulae (teules) i funem torculum (cabestre de premsa) fabricats allagrave De

fet la importagravencia del centre com a productor de materials ceragravemics estagrave ben testimoniada arqueologravegicament

En aquest sentit eacutes de destacar el fragment drsquouna tegula datada pels volts de 90 aC i localitzada a

Pietrabbondante lrsquointeregraves de lrsquoobjecte rau en un grafit bilinguumle osc i llatiacute que almiddotludeix a la figlina on fou

elaborada pertanyent a un Heirens Sttais membre drsquouna de les famiacutelies meacutes importants de la zona i a dos esclaus

que hi treballaven un Deftri samnita i una amica procedent de lrsquoagraverea de parla llatina (S CAPINI ldquoVenafrordquo La

romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-Chellip p 28-29) 329 E T SALMON Samnium and the Samnites p 293

103

els samnites en general eren els aliats que aportaven un nombre meacutes gran drsquoefectius a les

tropes romanes que igualava els soldats aportats per totes les cologravenies llatines juntes330 Un

cop restablerta la situacioacute els samnites que srsquohavien girat contra Roma hagueren de fer front

a les consequumlegravencies que implicaren la liquidacioacute dels elements favorables als puacutenics i la

conversioacute de bona part de llurs territoris en ager publicus Drsquoaquesta manera els caudini

perderen tota la seva autonomia i els seus territoris passaren a ser organitzats com a

praefecturae als hirpini encara sersquols permeteacute de mantenir algunes formes drsquoorganitzacioacute

progravepies i finalment els pentri com que no srsquohavien rebelmiddotlat no foren castigats i conservaren

les seves progravepies formes drsquoorganitzacioacute331

La presegravencia de romans i de llatins al Samni provocagrave alguns canvis durant els segles III

i II aC que es manifesten arqueologravegicament en les reformes i reconstruccions drsquoalguns

temples i santuaris drsquoarreu Un dels que fou refet era el de Pietrabbondante que havia estat

destruiumlt en el context de la segona guerra puacutenica i que es tornagrave a aixecar durant la primera

meitat del segle II aC A les obres hi jugagrave un paper destacat la famiacutelia samnita dels Staii alguns

membres de la qual havien detingut la magravexima magistratura la del mediacutess tuacutevtiks Un proceacutes

similar experimentagrave el santuari drsquoHegravercules de Campochiaro332 Aquest santuari que en origen

no era arquitectogravenicament massa destacat ja al segle II aC (segurament durant el tercer

quart) fou monumentalitzat seguint les tendegravencies helmiddotleniacutestiques del moment de manera

que quedagrave situat en posicioacute elevada i dominant sobre un espai terrassat a dos nivells Les obres

requeriren la mobilitzacioacute drsquoun bon contingent de constructors com evidencien les

diferegravencies que srsquoobserven en la construccioacute i que parlen de la participacioacute de diversos equips

drsquoobrers cadascun amb unes habilitats progravepies (un equip almenys sembla procedir de la

zona campaniana) i que comportaren que algunes parts presentin un acabat drsquouna gran

qualitat mentre que drsquoaltres en soacuten drsquouna meacutes inferior Al santuari en si per la seva banda se

li donagrave la forma drsquoun temple in antis progravestil i tetragravestil amb una segona columnata jogravenica al

costat llarg un pronaos (al centre del qual srsquoobria un puteal estrigilmiddotlat) i un naos uacutenic sense

cap mena de particioacute La coberta estava feta amb teules que es fabricaven en una figlina de la

330 POLIBI 3919 i s E T SALMON Samnium and the Samnites p 294 331 G COLUCCI ldquoEvidenze archeologiche in Irpiniardquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-Chellip p

85-122 E T SALMON Samnium and the Samnites p 302-303 332 S CAPINI ldquoIl santuario di Ercole a Campochiarordquo p 115-119

104

zona de Bouianum en les quals es marcagrave el nom del meddiacutes tuacutevtiks de 130 aC que era un altre

membre de la famiacutelia esmentada abans i que trobagravevem a Venafrum un Sn Staiis Mit K

De la mateixa manera que hem vist per a la Campagravenia al Samni trobem algunes

comunitats i famiacutelies indiacutegenes que sabien treure profit econogravemic de les consequumlegravencies

derivades de lrsquoexpansioacute romana i de la situacioacute en la que es trobaven i que estaven decidits a

dur a terme unes obres de caragravecter puacuteblic i aplicant les tendegravencies meacutes modernes del moment

fent venir si ho consideraven escaient una part dels constructors drsquoaltres territoris veiumlns

Aixograve que queda ben clar al santuari de Campochiaro es pot aplicar tambeacute a una fase posterior

ndashperograve no gaire meacutesndash del de Pietrabbondante A les darreries del II aC es comenccedilagrave a construir

un complex format per un temple i un teatre i el temple ja mostra unes evidents influegravencies

llatines tant pel que fa a la decoracioacute exterior com a lrsquoestructura tripartita de la celmiddotla que era

un element completament estrany a lrsquoarquitectura religiosa itagravelica333

Ara beacute el fet que hi hagi samnites acomodats i ben posicionat que endeguin obres

drsquoaquesta magnitud no ha de fer pensar que la situacioacute econogravemica del conjunt del Samni fos

molt bona ja que en realitat srsquoaprecien moltes diferegravencies en funcioacute de la zona Tambeacute eacutes

innegable que alguns dels samnites jugaren un paper molt remarcable en el camp del comerccedil

internacional com ho mostren els testimonis que assenyalen una nombrosa presegravencia

drsquoindividus procedents drsquoaquesta zona i especialment de lrsquoagraverea dels samnites pentri als

mercats de Delos334

Pel que fa al moacuten magnogrec entragrave dins de la influegravencia romana a partir del segle IV

aC moment en el qual la Urbs comenccedilagrave a establir uns tractats amb les diferents comunitats

que comportaren diversos estatuts algunes esdevingueren socii drsquoaltres com Cumae

ciuititates sine suffragio i algunes adquiriren un estatut colonial com eacutes el cas de Paestum que

fou deduiumlda el 273 aC com a colonia latina La major part de les comunitats magnogregues

esdevingueren aliades de Roma despreacutes de la guerra piacuterrica i els foedera signats els garantien

el manteniment de llur llibertat un concepte que com veiem a lrsquoobra de Polibi seria esgrimit

novament a inicis del segle II aC al moacuten grec oriental en aquest cas pel vencedor de Filip V de

333 E T SALMON The making of Roman Italy p 117 334 E BADIAN Roman imperialism in the Late Republic Oxford 1968 p 17 J-P MOREL ldquoArtisanat importations et

romanisation dans le Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-Crdquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles

av J-Chellip p 191 K LOMAS Roman Italyhellip p 51-52

105

Macedogravenia T Quinci Flamini335 com a recurs diplomagravetic per satisfer els grecs De fet sembla

que els membres de les comunitats italiotes es mostraven en general orgullosos dels seus

oriacutegens helmiddotlegravenics de manera que com palesa Ciceroacute hi havia ciutats (com Heraclea o

Neapolis) que srsquoestimaven meacutes de seguir com a comunitats lliures abans que adquirir un

estatut de ciutadania romagrave o llatiacute336 Per altra banda aquestes ciutats mantingueren els vells

contactes amb el moacuten helmiddotlegravenic oriental tant des del punt de vista poliacutetic com econogravemic o

cultural i religioacutes i estagrave ben testimoniada la presegravencia de grecs orientals a les ciutats de la

Magna Gregravecia337

Aixograve no obstant moltes ciutats italiotes experimentaren una certa davallada al llarg

del temps sobretot des del punt de vista de lrsquoeconomia ategraves que a mesura que Roma srsquoanava

expandint podia modificar les rutes comercials drsquoacord amb els seus interessos amb la qual

cosa algunes ciutats que havien estat situades en indrets estrategravegics comercialment durant el

segle II aC havien quedat meacutes allunyades de les noves rutes com seria el cas de Tarentum que

veieacute com comenccedilava a decaure la seva activitat mercantil despreacutes de la deduccioacute de

Brundisium338 En aquesta mateixa liacutenia diverses comunitats magnogregues que havien

encunyat moneda progravepia deixaren de fer-ho pels volts de 180 aC (Velia Vibo Rhegium Copia

Heraclea Brundisium Paestum i Ancona) si beacute algunes drsquoelles encara mantingueren les

encunyacions de numerari de bronze i anaren substituint llurs emissions per les de la moneda

romana que srsquoestava imposant cada cop meacutes al conjunt de la peniacutensula339 Aixiacute mateix igual

que les comunitats drsquoaltres contrades la seva actuacioacute durant la segona guerra puacutenica

comportagrave consequumlegravencies al pla poliacutetic com eacutes el cas de Tarentum que una part del Senat

pretenia castigar amb la imposicioacute drsquouna praefectura Si beacute la decisioacute pel que sabem no

srsquoarribagrave a resoldre mai pel complicat debat que es generagrave al seu voltant340 la ciutat restagrave sota

control militar romagrave durant un periacuteode desconegut O el cas de Locris Epizephyria que despreacutes

de la seva defeccioacute de 216215 aC341 fou posada sota control militar el 205 aC a les ordres de Q

335 POLIBI 1846 336 CICEROacute Pro Balbo 21 337 K LOMAS Rome and the Western Greeks 350 BC ndash AD 200 Conquest and acculturation in South Italy London-

New York 2002 p 94 338 K LOMAS Rome and the Western Greeks p 91-92 339 K LOMAS Rome and the Western Greeks p 90 340 LIVI 2725 341 LIVI 23308 i 241

106

Plemini qui governagrave ndashdeixant al seu darrere no precisament gaire bon recordndash342

conjuntament amb un grup de locris proromans que srsquohavien exiliat a Rhegium durant la

defeccioacute i que en recompensa per la seva lleialtat havien rebut terres expropiades al seus

conciutadans que srsquohavien girat contra Roma343

Les comunitats magnogregues assentades al litoral que tenien a la seva disposicioacute

estols de vaixells ndashentre les quals destaca sobretot la poderosa Tarentumndash i comptaven amb

mariners ben experimentats obtingueren per aquesta raoacute una consideracioacute lleugerament

diferent de la de moltes altres ciutats aliades A les fonts escrites apareixen identificades com

a socii nauales i per tant quan Roma ho reclamava havien drsquoaportar efectius militars perograve

materialitzats en tripulacions i naus344 que participarien tambeacute en les guerres de conquesta

arreu del Mediterrani De tota manera els autors de lrsquoantiguitat no registren un uacutes regular de les

flotes gregues sinoacute que meacutes aviat sembla esporagravedic i per altra banda lrsquoaportacioacute drsquoefectius per a les

tripulacions no requeia exclusivament sobre les ciutats magnogregues sinoacute que Roma tambeacute podia

exigir-ne a les cologravenies mariacutetimes com Ostia Fregenae Castrum Nouum Pyrgi Antium Tarracina

Minturnae o Sinuessa345 i podia completar-les amb proletarii346 lliberts i agravedhuc esclaus347

El territori de lrsquoAger Praetutianus corresponent a la banda septentrional dels Abruccedilos

fou conquerit lrsquoany 290 aC pels romans348 que confiscaren bona part de les terres dels praetutii

per convertir-les en ager publicus i consideraren llurs ciutats com a ciuitates sine suffragio Als

terrenys confiscats srsquohi fundaren les cologravenies drsquoHasta i Castrum Nouum349 mentre que la ciutat

drsquoInteramnia Praetutiorum350 esdevingueacute la seu drsquoun conciliabulum eacutes a dir un indret en el

qual romans i nadius vivien junts i cooperaven i tambeacute drsquouna praefectura iure dicundo

Originalment la ciutat es regia per un colmiddotlegi drsquooctouiri cosa que potser teacute relacioacute amb la

forma tradicional de governar-se amb un conjunt de vuit magistrats351 En canvi a les cologravenies

342 LIVI 298-9 i 29164-1820 Reflecteix especialment la mala imatge que es guanyagrave com a consequumlegravencia dels seus

abusos la llarga descripcioacute de Plemini i els seus actes que Livi posa a la boca dels legats locris enviats a elevar

una queixa al davant del Senat lrsquoany 204 aC (291710-189) 343 LIVI 2982 344 POLIBI 120 LIVI 26393-5 345 LIVI 3634-6 346 POLIBI 6193 347 LIVI 24117-9 348 LIVI per 11 349

LIVI per 11 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 350 LIVI 229 i 2743 351 M P GUIDOBALDI ldquoTransformations and continuities in a conquered territory the case of the ager

Praetutianusrdquo S KEAY i N TERRENATO (eds) op cit p 85-87

107

la magravexima autoritat estaria en mans dels praefecti romans Anys meacutes tard quan es crearen les

darreres tribus els praetutii foren registrats a la Velina en qualitat de ciues optimo iure352

Durant el segle II aC (i encara al I aC) hi havia arreu del territori un conjunt de uici que

dependrien no pas de les cologravenies on hi havia la poblacioacute romana o llatina sinoacute directament

drsquoInteramnia353

Entre el Laci el Picegrave i lrsquoUacutembria es trobava un altre territori que patiacute les consequumlegravencies

de lrsquoexpansioacute romana la Sabina Com lrsquoager Praetutianus aquest tambeacute fou conquerit el 290

aC354 i moltes de les seves terres passaren a la condicioacute drsquoager publicus que es repartiacute a traveacutes

drsquoassignacions viritanes a les cologravenies establertes a la zona a traveacutes del mecanisme de la

uenditio quaestoria ndashque era meacutes aviat una mena drsquoemfiteusi meacutes que no una veritable vendandash

i en el cas dels terrenys muntanyosos i menys atractius a traveacutes de la locatio censoria que

implicava el pagament drsquoun uectigal355 Aquiacute tambeacute trobem des drsquoegravepoques primerenques

lrsquoatorgament de lrsquoestatut de ciuitates sine suffragio a assentaments com Forum Nouum o Cures

Sabini (290 aC) En canvi els territoris meacutes interiors on es trobaven ciutats com Armiternum

Reate o Nursia quedaren sota el control de diverses praefecturae Durant la resta del segle III

i el II aC lrsquoocupacioacute del territori es feacuteu essencialment per mitjagrave drsquoestabliments rurals sovint de

caire familiar la introduccioacute de les primeres uillae amb magrave drsquoobra esclava i pensades per

explotar a gran escala conreus de vinya olivera i fruiters no arribagrave fins a les darreries del segle

II aC Els nuclis habitats no mostren cap mena de monumentalitzacioacute i de fet durant tot

aquest periacuteode en general eren sobretot vilatges i poblats Lrsquoestructura territorial tradicional

basada en un poblament dispers distribuiumlt en pagi i uici es mantingueacute forccedila temps fins que a

partir del segle II aC comenccedilagrave lentament a dissoldrersquos ja que srsquoobserven moviments de gent

que tendia a agrupar-se en pols drsquoatraccioacute econogravemica (mercats i nusos de comunicacions) que

progressivament esdevingueren nuclis urbanitzats En part aquestes agrupacions eren

estimulades per lrsquoaristocragravecia senatorial que pagava obres de construccioacute de vies muralles o

temples i feia algunes donacions gragravecies al botins de guerra356

352 M P GUIDOBALDI op cit p 85 353 M P GUIDOBALDI op cit p 88-90 354 LIVI per 11 355 M STERNINI La romanizzazione della Sabina Tiberina Bari 2004 p 23-24 356 M STERNINI op cit p 24-25

108

Pels volts de 300 aC Roma tambeacute havia arribat al Picegrave357 on els seus habitants

esdevingueren socii dels romans tal i com quedava establert a partir dels foedera Tanmateix

una trentena drsquoanys meacutes tard i potser davant del temor que els inspirava una Roma que estava

esdevenint hegemogravenica els picens es rebelmiddotlaren cosa per la qual nrsquohagueren de pagar les

consequumlegravencies habituals358 que tambeacute contemplaven en aquesta ocasioacute deportacions i

desplaccedilaments forccedilats de part de la poblacioacute rebel cap a altres contrades En concret foren

deportats al sud de la peniacutensula al territori dels samnites hirpini on passaren a anomenar-se

picentins359 Aixograve permetia atacar dos problemes drsquoun sol cop ategraves que drsquoaquesta manera els

romans introduiumlen un element meacutes per desestructurar els samnites i castigaven amb duresa

els picens rebels Despreacutes de la tercera guerra samnita ja srsquohavien deduiumlt la cologravenia llatina

drsquoHadria i la cologravenia de ciutadans romans de Sena que serien seguides davant de lrsquointeregraves de

Roma per la zona per les deduccions drsquoAriminum Firmum Castrum i Aefulum entre 268 i 246

aC360 Posteriorment despreacutes ja de la segona guerra puacutenica srsquoestabliren les cologravenies de

ciutadans romans de Pisaurum (184 aC) a lrsquoager Gallicus i Potentia (185 o 184 aC)361 i Auximum

(197 aC) al Picegrave362

En definitiva des de la segona guerra puacutenica Roma experimentagrave unes mutacions

econogravemiques i socials profundes i tambeacute molt ragravepides massa fins i tot perquegrave les pogueacutes

assimilar de manera adequada i aixograve provocagrave un conjunt de canvis que afectaren tots els

nivells de la societat de tal manera que sorgiren un conjunt de tensions i conflictes que per

eacutesser resolts requerien una reforma estructural que no es dugueacute a terme o en tot cas les

propostes de reforma foren massa poc decidides i sempre arraconades per les elits

senatorials363 Per tot plegat a la segona meitat del segle II aC el proceacutes havia arribat a un punt

drsquoinsostenibilitat tan acusada que els conflictes socials comenccedilaren a esclatar amb brots de

violegravencia com exposarem tot seguit

Ja hem vist anteriorment que Roma havia establert inicialment diverses formes de

relacioacute amb els pobles itagravelics per beacute que a mesura que passava el segle II aC avanccedilava

357 LIVI per 15 358 C DELPLACE La romanisation du Picenum Lrsquoexemple drsquoUrbs Salvia Roma 1993 p 11 359 V A SIRAGO op cit p 31 360 LIVI per 15 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147-8 361 LIVI 394410 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 362 LIVI 34451-2 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1153 363 PLUTARC Ti Grac 84-7 i 9

109

lrsquoexpansioacute i les circumstagravencies socials poliacutetiques i econogravemiques canviaven les relacions

clientelars srsquoanaren imposant arreu fins i tot entre les comunitats que tradicionalment

gaudien de lrsquohospitium drsquoaquesta manera unes relacions que havien estat originalment en pla

drsquoigualtat esdevingueren jeragraverquiques en detriment dels itagravelics364 De fet aquesta

transformacioacute no feia altra cosa que reconegraveixer la situacioacute real de moltes drsquoaquestes

comunitats a les quals Roma havia fet creure que es tractaven drsquoigual a igual i que des de finals

del primer terccedil del segle II aC comenccedilava a mostrar meacutes obertament la consideracioacute que

realment els tenia com ho mostren les mesures preses els anys 187 i 177 aC per expulsar milers

drsquoitagravelics instalmiddotlats a la Urbs i les restriccions en lrsquoacceacutes a la ciutadania romana per als socii365

A partir drsquoaquestes dates els aliats comenccedilaren a prendre consciegravencia de lrsquoautegraventica

naturalesa de les seves relacions amb la cada cop meacutes poderosa Roma Aquesta els obligava a

cedir un nombre determinat drsquoefectius que servien per alimentar lrsquoexegravercit perograve que les guerres

devoraven implacablement a inicis del segle II aC els socii aportaven conjuntament uns set

mil cinc-cents infants i quatre-cents genets com a complement per a cada legioacute mentre que

al cap drsquouns vint-i-cinc anys vers 176 aC lrsquoaportacioacute havia davallat a cinc mil infants i tres-

cents genets Aquesta minva significa que les comunitats aliades quedaven greument

afectades per una disminucioacute demogragravefica provocada per la guerra366 A canvi de lliurar una

bona proporcioacute de la seva poblacioacute perograve els socii obtenien alguns beneficis Semblaria que el

meacutes immediat era el botiacute aconseguit despreacutes drsquouna campanya victoriosa perograve tot fa pensar

que els beacutens que els eren assignats eren lluny de poder ser comparats amb els que

srsquoemportaven els legionaris romans El repartiment depenia del general i de la seva generositat

o gasiveria envers els itagravelics i en general devia predominar meacutes aquesta darrera que la

primera com es pot inferir a partir drsquoindicis com el fet que la inversioacute en temples i altres

edificis puacuteblics que es duia a terme a Roma era incomparablement meacutes elevada que en altres

contrades367

Si els socii treien cap profit de lrsquoexpansioacute romana era a traveacutes de les activitats

comercials Molts negotiatores que operaven als mercats mediterranis especialment a la

364 E BADIAN op cit p 154 365 LIVI 3934-6 i 4197-12 366 E BADIAN op cit p 149-150 367 E BADIAN op cit p 151

110

conca oriental procedien de famiacutelies de diferents punts drsquoItagravelia preferentment del centre i la

meitat meridional368 La participacioacute al comerccedil tanmateix tampoc beneficiava al conjunt de

la societat ategraves que els mercaders solien pertagravenyer als sectors de les elits que eren els que

estaven amb millor sintonia amb lrsquoaristocragravecia romana en la qual srsquoemmirallaven Aixograve no

obstant lrsquoextensioacute de lrsquohegemonia i el poder de Roma en el transcurs de la centuacuteria que corria

en paralmiddotlel a la degradacioacute de les relacions amb els itagravelics acabagrave portant a quegrave aquelles

mateixes elits es giressin contra ella a inicis del segle seguumlent369

En general als socii itagravelics de motius per estar descontents no els en mancaven370 ategraves

que des de mitjan II aC havien de suportar les cada cop meacutes notables arbitrarietats i

maltractaments de les autoritats romanes que ja hem vist meacutes amunt a les quals hem drsquoafegir

que mentre els ciutadans de Roma es beneficiaven drsquoun repartiment drsquoaliments bagravesics gratuiumlts

o a preus poliacutetics molt reduiumlts i des de 167 aC quedaven exempts de pagar el tributum371 els

itagravelics no gaudien de cap drsquoaquests avantatges a aixograve srsquoha de sumar lrsquoagreujant de la situacioacute

econogravemica general amb conreus arrasats per les guerres els possessors de les quals sovint no

podien fer front a la seva restauracioacute i al mateix temps agravemplies extensions de terres en mans

de propietaris absentistes que les explotaven sobretot amb magrave drsquoobra esclava A meacutes a meacutes si

fins als anys seixanta del segle II aC Roma havia mostrat certa generositat a lrsquohora de concedir

la ciutadania llatina i la romana a partir drsquoaleshores coincidint amb el tancament de lrsquoelit

senatorial fou molt meacutes restrictiva per tal drsquoevitar que les aristocragravecies itagraveliques poguessin

accedir a la ciutadania i per tant esdevinguessin competidores directes Aixograve comenccedilagrave a

causar protestes per part drsquoaquests sectors itagravelics afectats que veien com passava el temps i

Roma no srsquohi pronunciava favorablement A la llarga ja a inicis del segle I aC els itagravelics

acabaren per enfrontar-se obertament als romans en la dita guerra dels aliats La manera com

lrsquoelit romana havia gestionat lrsquoexpansioacute despreacutes de la segona guerra puacutenica havia comportat

un conjunt de greus problemes socials tant a dins com a fora de Roma que amb el temps

acabarien per desestabilitzar la Repuacuteblica i destruir-la

368 E BADIAN op cit p 152-153 369 LIVI per 71-76 i 80 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 213-17 APIAgrave Bell ciu 135-55 OROSI 518-19 370 G ALFOumlLDY op cit p 103-105 371 C NICOLET Il mestiere di cittadino nellrsquoantica Roma Roma 1982 p 193-198 i 238-240 A DOSSI Lotte politiche e

giochi di potere nella Roma repubblicana p 95-96

111

23 RECAPITULACIOacute

En conjunt doncs veiem que el fet histograveric que marcagrave el tancament del segle III aC a

Roma i el conjunt del Mediterrani occidental la segona guerra puacutenica comportagrave unes

consequumlegravencies de molt gran abast en tots els agravembits Amb la nova posicioacute hegemogravenica que els

romans havien adquirit comenccedilaren a expandir-se militarment pel Mediterrani occidental i

oriental una actuacioacute en la qual no estigueren sols sinoacute que en virtut dels pactes a quegrave havien

arribat amb els diversos pobles que habitaven lrsquoantiga Itagravelia es feren acompanyar drsquoefectius

reclutats entre els aliats itagravelics Tot plegat comportagrave un conjunt de canvis que afectaren la

societat de la Urbs perograve tambeacute com no podia ser de cap altra manera les dels pobles itagravelics

Tant els romans com els itagravelics jugaren els seus papers particulars als territoris que anaren

annexionant al llarg del periacuteode que arrenca del tragravensit del segle III al II aC uns papers que

recaigueren en intensitat i formes diverses en els diferents sectors socials

Aixiacute a Roma srsquoaccentuaren les distincions entre els sectors aristocragravetics ndash

particularment els formats pels membres de la nobilitas senatorialndash i els no privilegiats Els

primers constituiumlts per un nombre relativament reduiumlt de personatges acabalats que

fonamentaven la seva riquesa sobretot en les propietats terratinents foren els grans

beneficiaris del proceacutes drsquoexpansioacute en primer lloc en termes econogravemics gragravecies al paper de

lideratge que jugaren als exegravercits i a lrsquoobtencioacute de notables botins de guerra que serviren per

incrementar llurs fortunes En segon lloc en termes poliacutetics ategraves que mercegraves a aquests

recursos podien costejar sense dificultats el cada cop meacutes car cursus honorum I finalment en

termes socials ja que tot plegat servia per incrementar el prestigi i la posicioacute que ocupaven

aquests personatges i llurs famiacutelies en el conjunt de la societat El seu principal interegraves a

proviacutencies per tant era durant bona part del segle II aC participar a les guerres drsquoarreu del

Mediterrani per aconseguir botins i riqueses A partir de les notiacutecies a lrsquoabast no sembla que

drsquoentrada estiguessin interessats a adquirir noves terres en sogravel provincial sinoacute nomeacutes a Itagravelia

ndashi particularment a la centralndash tot i que tambeacute sembla que a partir drsquoalgun moment

segurament avanccedilat de la mateixa centuacuteria els grans terratinents comenccedilaren a ampliar llurs

possessions a proviacutencies com es despregraven de les notiacutecies comentades meacutes amunt situades ja a

inicis del segle I aC tant a Siciacutelia com a la Hispagravenia Ulterior

112

Per descomptat el control sobre els nous territoris implicava la gestioacute de lrsquoexplotacioacute

dels recursos que disposaven (com per exemple els miners o tambeacute els agriacutecoles a traveacutes de

tributacions) la qual generalment no era realitzada directament per la Repuacuteblica sinoacute que

requeia en privats que licitaven les contractes Aquests privats srsquoorganitzaven per tal de fer

front a les despeses en societates que aplegaven a individus de molt diversa condicioacute social

Al capdavant de cada societas hi havia personatges rics que disposaven del capital sovint ndash

perograve no necessagraveriamentndash de rang equumlestre romans perograve tambeacute membres de les aristocragravecies

itagraveliques entre els socis capitalistes tambeacute nrsquohi podia haver drsquoanogravenims alguns dels quals

serien senadors que des del punt de vista de la llei no podien participar en els negocis perograve a

traveacutes drsquoaquest parany legal podien treurersquon profit Per sota hi havia un conjunt de persones

procedents drsquoestrats socials molt diversos sovint de baixos o molt baixos incloent-hi lliberts

i fins i tot esclaus que eren els que participaven meacutes directament de lrsquoexplotacioacute del territori

com palesen les fonts epigragravefiques de diverses contrades del Mediterrani del segle II aC

Lrsquoexpansioacute de terres sota lrsquoegravegida de Roma fou concebuda ben aviat com una excelmiddotlent

oportunitat drsquoestablir relacions comercials En aquest sentit mercaders i comerciants de tota

mena organitzaren un comerccedil que oferia gairebeacute qualsevol producte o servei a proviacutencies

Aquesta oferta anava adreccedilada inicialment a les tropes de conquesta que podien necessitar

meacutes enllagrave de les vitualles productes com ara vaixella o serveis que pretenien satisfer una

agravemplia varietat de necessitats incloent-hi les meacutes iacutentimes o les relacionades amb la incertesa

de lrsquoesdevenidor en terres estranyes i hostils Aixograve no treu amb tot que ben aviat hom veieacutes

com a potencials clients els nadius com posa de manifest per exemple la troballa habitual

de determinats tipus ceragravemics als assentaments indiacutegenes drsquoaquest periacuteode Els participants

en aquest comerccedil tambeacute eren de molt variats oriacutegens i condicioacute social De fet el registre

epigragravefic assenyala una activitat molt destacada de personatges itagravelics meacutes que progravepiament

romans per altra banda trobem la participacioacute de bona part de lrsquoespectre social amb

personatges meacutes o menys rics encarregats de dirigir des drsquoItagravelia determinats tipus de negoci

(vitualles ceragravemica potser fins i tot prostitucioacute) i drsquoaltres drsquoextraccioacute meacutes baixa

(independentment que fossin ingenui lliberts o esclaus) encarregats drsquoactuar directament

sobre el territori ja fos en representacioacute drsquoalgun dels primers o per interegraves propi

113

En definitiva els sectors aristocragravetics romans jugaren un paper rellevant a proviacutencies

durant el segle II aC perograve no foren els uacutenics Els seus interessos econogravemics poliacutetics i socials

els portaren a fer-se amb el control de nous territoris a traveacutes de lrsquoexpansioacute militar una

expansioacute en la qual intervingueren bona part dels segments socials de Roma ndashllevat en

general de les masses de proletarii que no arribaven al cens miacutenim exigitndash i de les comunitats

de socii itagravelics Meacutes enllagrave de les activitats militars lrsquoexplotacioacute i el drenatge dels recursos

provincials aixiacute com el comerccedil suposaren la posada en marxa de maquinagraveries moltes vegades

desenvolupades drsquouna forma meacutes o menys espontagravenia poc o gens planificada en les quals

participaren si no tots bona part dels sectors socials Aixiacute els segments enriquits de Roma i

les aristocragravecies locals de diverses comunitats itagraveliques ndashsobretot del centre i el migdia de la

peniacutensulandash tingueren un paper de rectors drsquoaquestes activitats dirigint-les des de la Urbs o

drsquoaltres nuclis importants drsquoItagravelia mentre que altres segments de posicions mitjanes baixes i

molt baixes (incloent-hi els esclaus) actuaven a proviacutencies com a agents dels primers o beacute

cercaven un benefici per a si mateixos Drsquouna manera o drsquouna altra tota o gairebeacute tota la

societat participava en les actuacions que comportaren les profundes transformacions que

afectaren tant lrsquoestructura social romana com les dels itagravelics i dels provincials

114

115

3 ELS TESTIMONIS LITERARIS

Els territoris habitants i sobretot els esdeveniments que tingueren com a escenari

lrsquoespai que esdevindria la Hispania Citerior atragueren lrsquointeregraves de diversos autors de

lrsquoantiguitat Amb meacutes o menys detall en deixaren un testimoni escrit que pot aportar algunes

dades per a la nostra recerca De tota manera cal advertir que com anirem veient en analitzar

les altres fonts de coneixement les escrites tenen algunes virtuts i al mateix temps diversos

inconvenients Si per una banda presenten lrsquoavantatge drsquoestar organitzades en un discurs meacutes

o menys coherent i estructurat de lrsquoaltra estan afectades per unes quantes limitacions en

primer lloc hi ha un problema de contingut ategraves que els escriptors antics generalment

tendeixen a centrar-se en els afers de caragravecter militar protagonitzats per les tropes

romanoitagraveliques i per tant solen fer referegravencia expliacutecita nomeacutes als indrets i poblacions

relacionats amb els conflictes begravelmiddotlics que relaten En aquest sentit ens trobem amb una

dificultat insalvable pel que fa a la informacioacute relativa als territoris ibers ja que la immensa

majoria de les dades es concentren tan sols en el context relacionat amb la segona guerra

puacutenica i la immediata revolta indiacutegena que marca el tragravensit dels segles III al II aC Despreacutes del

pas de Catoacute lrsquoagraverea ibegraverica resta aparentment pacificada i el teatre drsquooperacions es desplaccedila

cap a lrsquointerior de la Peniacutensula cap a terres celtiberes cosa que fa perdre lrsquointeregraves als escriptors

per les zones meacutes properes al litoral que no recuperaran fins a lrsquoesclat de les guerres

sertorianes i les posteriors guerres civils A meacutes a meacutes no reflecteixen la totalitat del moacuten iber

sinoacute que tan sols almiddotludeixen a determinats populi que soacuten invariablement aquells que meacutes

maldecaps provocaren als exegravercits de Roma Aixiacute podem trobar alguna descripcioacute sobre els

ilergets edetans lacetans i ausetans mentre que altres pobles o beacute soacuten simplement

mencionats o beacute ni tan sols se nrsquoha deixat constagravencia

En segon lloc hi ha un problema de les fonts i de la metodologia emprades pels autors

Malgrat que narren episodis de la histograveria ocorreguts a la peniacutensula Ibegraverica o en altres

contrades del moacuten conegut gairebeacute cap tingueacute un contacte directe ni amb el territori ni amb

els esdeveniments que recull Lrsquouacutenica excepcioacute eacutes Polibi qui acompanyant a Escipioacute tingueacute

ocasioacute de recoacuterrer part del territori peninsular en el mateix moment que es desenvolupava la

guerra numantina I fins a cert punt tambeacute Estraboacute no perquegrave lrsquohagueacutes visitat sinoacute perquegrave

116

empragrave per a la seva Geografia les obres dels seus predecessors Posidoni i Artemidor1 qui siacute

havien trepitjat el territori malgrat que un centenar drsquoanys abans que lrsquoamasita lrsquoescriviacutes Per

tot plegat la majoria srsquohavia de refiar de la paraula ndashoral o escritandash drsquoaltres persones i del seu

propi criteri

I aquiacute arribem a la quumlestioacute del megravetode Eacutes cert que la historiografia de lrsquoantiguitat es

distingeix fonamentalment de lrsquoactual pel fet drsquoestar mancada drsquoun megravetode cientiacutefic i drsquoeacutesser

meacutes propera a un gegravenere literari que a una produccioacute cientiacutefica No srsquoha de perdre de vista que

pragravecticament fins al Principat la historiografia era un domini drsquoautors que procedien del moacuten

militar i poliacutetic que escrivien una histograveria fonamentada sobretot en la seva experiegravencia

personal la qual empraven per contrastar les fonts que utilitzaven Drsquoaltra banda tambeacute srsquoha

de tenir present el pes de la historiografia helmiddotleniacutestica marcada meacutes per observar els aspectes

literaris i estegravetics de les narracions amb lrsquoobjectiu de commoure els lectors i oients i de fer de

la histograveria un relat exemplar aixograve quan no consistia senzillament en un catagraveleg de prodigis i

meravelles2 Perograve tot plegat no significa que no hi hagueacutes ni una miacutenima criacutetica ni quelcom de

semblant a una metodologia En aquest sentit Polibi fou el que meacutes reflexionagrave sobre aquesta

quumlestioacute i de tots fou lrsquouacutenic que desenvolupagrave una autegraventica metodologia amb la seva

πραγματικὴ ἱστορία3 No nomeacutes es dedicava a valorar criacuteticament les fonts que utilitzava sinoacute

que buscava les dades que li permetessin respondre a les preguntes πῶς καὶ πότε καὶ διὰ τί4 com

quan i sobretot per quegrave tingueacute lloc aquella guerra o aquell altre fet Tenia per tant una

concepcioacute causal de la histograveria que lrsquoimpelmiddotlia a cercar sistemagraveticament les causes dels

esdeveniments histograverics especialment de les guerres5 Nomeacutes aixiacute considerava es podia

reconstruir una histograveria que fos veriacutedica Altres com T Livi Estraboacute o Plutarc per esmentar-

1 A SCHULTEN Fontes Hispaniae Antiquae IV Estraboacuten Geografiacutea de Iberia Barcelona 1952 p 3-5 F LASSERRE

ldquoHistoire de premiegravere main dans la Geographie de Strabonrdquo F PRONTERA (ed) Strabone Contributi allo studio

della personalitagrave e dellrsquoopera vol 1 Perugia 1984 p 13 F TROTTA ldquoEstraboacuten el libro III y la tradicioacuten geogragraveficardquo

G CRUZ (ed) Estraboacuten e Iberia nuevas perspectiva de estudio Magravelaga 1999 p 84-87 M P DE HOZ ldquoEstraboacutenrdquo J

MANGAS i D PLAacuteCIDO (eds) Testimonia Hispaniae Antiqua II B La Peniacutensula ibeacuterica prerromana de Eacuteforo a

Eustacio Madrid 1999 p 626 2 P G WALSH Livy and his historical aims and methods Cambridge 1976 p 20-34 3 POLIBI 1225 P PEacuteDECH La meacutethode historique de Polybe Pariacutes 1964 p 22-31 F W WALBANK Polybius Califogravernia

1972 p 6-7 i 103 P S DEROW ldquoPolybiusrdquo T J LUCE (ed) Ancient Writers Greece and Rome Volume I Homer to

Caesar New York 1982 p 526 T J LUCE The Greek historians London-New York 1997 p 123-124 i 127 L A LLERA

ldquoPolibio de Megaloacutepolisrdquo J MANGAS i D PLAacuteCIDO (ed) Testimonia Hispaniae Antiqua II B La Peniacutensula ibeacuterica

prerromana de Eacuteforo a Eustacio Madrid 1999 p 531 4 POLIBI 312 5 POLIBI 36-74 i 22182-11

117

ne nomeacutes tres procuraren documentar-se emprant moltes i variades fonts tant gregues com

romanes i contrastar les dades que obtenien comparant-les entre si i sotmetent-les a llurs

propis judici i raonament beacute eacutes cert que aixograve no impediacute que caiguessin en incorreccions6

En tercer lloc hi ha un problema de biaixos que en part es deriva del que acabem de

comentar Ara beacute no nomeacutes de les errades i incorreccions associades a les fonts i la criacutetica

sinoacute que les distorsions tambeacute poden haver estat introduiumldes de manera meacutes o menys

conscient i voluntagraveria per diversos motius Drsquoentrada no hem de perdre de vista que els

escriptors pertanyien sense excepcioacute a les classes altes7 i en el cas dels autors en llengua

llatina especialment transmeten als seus textos la ideologia progravepia drsquoaquests sectors Per aixograve

rarament paren esment en la gent corrent que formaven part dels segments inferiors per molt

que constituiumlssin la majoria de la poblacioacute i quan ho fan acostumen a transmetre una visioacute

pejorativa Aixiacute mateix molts autors pretenien fer dels seus relats obres exemplars i edificants

de manera que es preocupaven meacutes de reelaborar els personatges histograverics per fer-ne models

morals que drsquoincidir en la veracitat de la histograveria o la geografia Eacutes el cas de Livi Valeri Magravexim

o Plutarc entre drsquoaltres i ni tan sols Polibi en algun passatge determinat escapagrave a aquesta

voluntat Raons similars unides al desconeixement i al desinteregraves portaren als escriptors a

obviar bona part de la informacioacute relativa als pobles nadius ja fossin populi ibers celtibers

vacceus vetons etc tots eren frequumlentment descrits de manera superficial i general com a

bagraverbars salvatges caracteritzats consequumlentment per la seva dubtosa moralitat8 Nomeacutes en

rares excepcions els autors concedien algunes poques ratlles a personatges nadius molt

concrets per subratllar-ne la noblesa moral No cal dir que es tractava en tots el casos

drsquoindividus que havien donat el seu suport als romans i amb les seves accions els havien

6 A SCHULTEN op cit p 5 P G WALSH op cit p 150-151 i 154-157 F TROTTA op cit p 83 C P JONES ldquoPlutarchrdquo

T J LUCE (ed) Ancient Writers Greece and Rome Volume II Lucretius to Ammianus Marcelinus New York 1982

p 974 7 Per beacute que no a la meacutes alta aristocragravecia sinoacute a sectors meacutes secundaris A RODRIacuteGUEZ MAYORGAS ldquoLa figura del

historiador en la Repuacuteblica romanardquo SHHA 29 2011 p 65-95 8 Per posar alguns exemples LIVI 25331-2 on planteja lrsquoepisodi en el qual Asdruacutebal ordeix el pla perquegrave els vint

mil auxiliars celtibers que portava Cn Corneli Escipioacute desertessin aprofitant omnis barbaricae et praecipue

earum gentium in quibus per tot annos militabat perfidiae LIVI 2818 on presenta els auxiliars i mercenaris

indiacutegenes al servei de les tropes puacuteniques com a indisciplinades i confiades ESTRABOacute 345 on defineix els ibers

com a pegraverfids i tossuts o ESTRABOacute 3416-17 on descriu diversos costums i pragravectiques atribuiumlts a diferents pobles

peninsulars

118

procurat una gran ajuda Entre ells hi ha Abilix (o Abelux)9 descrit per Livi com a Sagunti

nobilis Hispanus que en el temps que els germans Escipioacute guerrejaven contra els cartaginesos

i preveient correctament la tendegravencia del conflicte qualia plerumque barbarorum ingenia

jutjagrave convenient deixar drsquoeacutesser aliat dels puacutenics per passar al bagravendol romagrave Els autors que en

parlen remarquen que la defeccioacute del saguntiacute va anar acompanyada drsquoun pla que permeteacute que

els ostatges que els cartaginesos tenien a la ciutat passessin a mans romanes deixant en

evidegravencia al sorpregraves praefectus puacutenic que els tenia al seu cagraverrec

Finalment encara hem de comptar una darrera limitacioacute que pateixen les fonts

escrites que eacutes el problema de la transmissioacute textual i la conservacioacute Els textos que han arribat

fins als nostres dies soacuten edicions de cogravepies realitzades segles despreacutes que fossin escrits i per

tant existeix un risc elevat que en algun moment al llarg de la histograveria algun copista hagi

alterat ja sigui de manera involuntagraveria per descuit o per incomprensioacute els textos originals

que copiava tot ometent alguns passatges o afegint interpolacions progravepies Per altra banda

eacutes evident que actualment nomeacutes es conserva una petita part de tota la produccioacute literagraveria

antiga producte del fet sobretot que algunes obres han gaudit de meacutes egravexit que altres Perograve el

deteriorament i la pegraverdua tambeacute afecten alguns dels textos preservats que es conserven de

manera parcial Aixiacute dels quaranta volums que constituiumlen originalment les Histograveries de

Polibi nomeacutes resten complets els cinc primers llibres el sisegrave ha arribat gairebeacute sencer del setegrave

al divuitegrave srsquohan conservat fragments drsquouna certa amplitud (tot i que el dissetegrave srsquoha perdut

completament) i la resta llevat del darrer de tots nomeacutes ha romagraves molt parcialment i encara

mercegraves a les cites i fragments recopilats per lrsquoemperador bizantiacute Constantiacute VII Porfirogeneta

(segle X)10 Aquestes pegraverdues es tradueixen en el nostre camp en la desaparicioacute de les dades

referents a bona part del segle II aC i a les que hauria contingut el llibre trenta-quatre dedicat

monogragraveficament a aspectes geogragravefics i etnogragravefics Quelcom de semblant passa amb la

monumental obra de Livi que de cent quaranta-dos volums nomeacutes han sobreviscut els deu

9 POLIBI 3981-993 LIVI 22226-21 ZONARAS 91 Altres exemples semblants els trobem en alguns passatges on hom

fa referegravencia a lrsquoIndiacutebil sotmegraves a lrsquoautoritat romana (les ocasions en quegrave desertava era tractat amb les mateixes

paraules pejoratives que qualsevol altre bagraverbar) POLIBI 10356-8 i LIVI 27173-4 Particularment Livi destaca amb

motiu de la primera trobada de lrsquoilerget amb els Escipioacute a Carthago Noua a inicis de lrsquoestiu de 208 aC que

sorprengueacute als romans que Indiacutebil srsquoexpresseacutes amb una dignitat que no esperaven en un bagraverbar Indibilis pro

utroque locutus haudquaquam ut barbarus stolide incauteue sed potius cum uerecundia ac grauitate propiorque

excusanti transitionem ut necessariam quam glorianti eam uelut primam occasionem raptam (271710) Tambeacute

Edecoacute (o Edescoacute) el cabdill dels edetans eacutes qualificat de clarus inter duces Hispaniae (LIVI 27171-2) 10 P S DEROW op cit p 526-527 T J LUCE op cit p 123-125

119

primers i del vint-i-unegrave al quaranta-cinquegrave que cobreixen dels oriacutegens de la Urbs a lrsquoany 293

aC i el periacuteode compregraves entre 218 i 167 aC Tampoc srsquohan preservat el conjunt de vint-i-quatre

llibres en quegrave estava distribuiumlda la Ῥωμαική ἱστορία drsquoApiagrave11 si beacute en aquest cas podem

considerar-nos meacutes afortunats perquegrave el volum dedicat a Ibegraveria eacutes un dels conservats de

manera que encara que sigui drsquouna manera meacutes resumida es poden cobrir les llacunes de les

obres anteriors

No obstant el conjunt de mancances apuntades que no srsquohan de perdre mai de vista

per tal de fer una correcta valoracioacute les fonts escrites poden donar algunes dades prou

valuoses per aproximar-nos al coneixement de les societats de la Citerior en el transcurs dels

primers anys de presegravencia romana com veurem tot seguit

31 LrsquoORGANITZACIOacute TERRITORIAL INDIacuteGENA πολεicircς oppida I urbes

Poca cosa diuen les fonts al voltant de lrsquoestructura territorial drsquoaquells espais ocupats

per les comunitats ibegraveriques Drsquoentrada si nomeacutes ens hagueacutessim de refiar del retrat que fan12

uacutenicament trobariacuteem allograve que els autors de parla grega anomenen πολεicircς i els de parla llatina

oppida o urbes aquests soacuten els tres termes que de manera reiterada apareixen escrits a les

fonts literagraveries En grec com veiem srsquoempra una sola paraula amb el significat de ciutat si beacute

els escriptors de lrsquoantiguitat tant el podien entendre en el sentit de nucli urbagrave com en el de

comunitat poliacutetica13 En llatiacute en canvi habitualment srsquoempren dos vocables diferents que

serveixen per designar el mateix concepte particularment referit a lrsquoaccepcioacute de nucli urbagrave

molt meacutes rarament els autors feien servir el mot ciuitas (o drsquoaltres que tenien a veure amb el

mateix camp semagraventic com ciues) meacutes relacionat amb el sentit poliacutetic I com altres paraules

11 A DIacuteAZ ldquoLa historiografiacutea de eacutepoca imperialrdquo J A LOacutePEZ (ed) Historia de la literatura griega Madrid 1992 p

1066-1070 12 Deixant de banda els autors ndashsempre drsquoegravepoca imperialndash que fan enumeracions meacutes completes com ESTRABOacute

331-7 321-2 3215 331-8 i sobretot 346-13 PLINI Nat Hist 3418-30 o PTOLOMEU 25 que tampoc transmeten

els noms ni la situacioacute de molts dels establiments ibegraverics perquegrave ja feia temps que havien desaparegut 13 M G HANSEN ldquoThe Hellenic Polisrdquo M G HANSEN (ed) A Comparative Study of Thirty Ciy-State Cultures

Copenhagen 2000 p 152-170 Ja a lrsquoantiguitat srsquoalccedilaren algunes veus criacutetiques que es resistien a acceptar que a

Iberia nomeacutes hi haguessin πολεicircς i cap altre tipus drsquoassentament com la drsquoEstraboacute (3413) que veia un uacutes

interessat de la paraula per magnificar les victograveries de generals romans com Ti Semproni Grac qui pretenia fer

creure que havia capturat uns tres centenars de πολεicircς quan a parer del geogravegraf segur que hi barrejava simples

πύργοι Tampoc doacutena cregravedit a lrsquoafirmacioacute que hi havia meacutes drsquoun miler de ciutats i considera que sota aquesta

denominacioacute srsquoocultaven en realitat altres nuclis meacutes petits (κώμαι)

120

que examinarem meacutes endavant tampoc en aquest cas sembla apreciar-se un uacutes tegravecnic i preciacutes

dels termes com es despregraven de lrsquoanagravelisi de la utilitzacioacute14

Les fonts nomeacutes registren una miacutenima part dels noms dels assentaments establerts al

territori de la Hispagravenia Citerior ibegraverica i quan els defineixen fan servir de manera indistinta i

intercanviable tots els mots assenyalats Saguntum que eacutes un dels nuclis hispans dels quals en

parlen meacutes i amb meacutes detall eacutes considerada πόλις15 urbs16 oppidum 17 i agravedhuc ciuitas18 pel que

fa als seus habitants tant es poden trobar designats com a oppidani19 o com a ciues20 Cissa eacutes

considerada πόλις21 i oppidum22 Atanagrum de la qual nomeacutes Livi en parla situant-la com a

caput del populus dels ilergets eacutes anomenada urbs23 de la mateixa manera que Ibera24 i

Onusa25 A vegades les referegravencies soacuten meacutes vagues esmentant gairebeacute de passada que alguns

populi ibers tenien al seu territori una ciutat com eacutes el cas dels ausetans i els bergistans que

tenien una urbs26 cadascun i els lacetans que tenien un oppidum27 o urbs28 En altres ocasions

les referegravencies es corresponen de manera encara meacutes inconcreta a establiments ibegraverics en

general que tambeacute poden eacutesser designats com a πολεicircς29 oppida30 i ciuitates31 Lrsquouacutes de diferents

mots com a sinogravenims tambeacute srsquoaplica a assentaments drsquoorigen no ibegraveric com per exemple

Emporion definida com una δίπολις32 o dos oppida units33 un de grec34 i un drsquoibegraveric35 i tambeacute

14 F PINA ldquoCalagurris contra Roma de Acidino a Sertoriordquo Kalakoricos 11 2006 p 119-122 15 POLIBI 3172 3179 3202 3216 3976 i 3987 16 LIVI 2172 2185 2187 2188 21114 21117 21119 21125 21136 25142-3 i 21165 17 LIVI 2186 21115 i 21151 Fins i tot quan lrsquohistoriador pataviacute reprodueix les condicions de rendicioacute que exposa

Anniacutebal a Alcoacute i Alorc i esmenta que una drsquoelles contemplava lrsquoabandonament de la ciutat per part dels saguntins

i la construccioacute allagrave on el cartaginegraves especifiqueacutes drsquoun nou nucli drsquoaquest en diu nouum oppidum (21136) 18 LIVI 2172 Lrsquouacutenica ocasioacute en la qual Livi la designa ciuitas eacutes quan inicia la descripcioacute geogragravefica i histograverica (o

meacutes tost miacutetica) de Saguntum 19 LIVI 2184 20 LIVI 21121 i 21131 21 POLIBI 3765 22 LIVI 21607 23 LIVI 21616 24 LIVI 23810-11 25 LIVI 22204 26 LIVI 21618 i 34169 respectivament 27 LIVI 34203-4 28 LIVI 34205 i 34208 29 POLIBI 3763 3987 399 APIAgrave Ib 23 i 41 30 LIVI 34201-2 31 LIVI 26201 26491 i 26-499-10 281610 34165-6 34175 i 39307 32 ESTRABOacute 348 33 LIVI 3491 34 LIVI 3492 35 LIVI 3498

121

com a urbs36 per beacute que els emporitans soacuten anomenats ciues37 Quelcom de semblant esdeveacute

amb Carthago Noua esmentada tambeacute com a πόλις38 i com a urbs39 i habitada per oppidani i

ciues40 En definitiva no hi ha res que marqui lrsquoeleccioacute drsquoun terme o un altre en funcioacute del tipus

drsquoassentament Nomeacutes a vegades doacutena la sensacioacute que els autors fan servir oppidum quan

descriuen fets begravelmiddotlics i particularment la derrota dels assentaments afectats41 Aixograve es pot

veure per exemple en la caiguda de Sagunt davant dels cartaginesos que eacutes un moment en

el qual Livi empra la paraula amb reiteracioacute42 com si volgueacutes posar egravemfasi en lrsquoaspecte militar

de la ciutat Tambeacute quan Cissa eacutes capturada al principi de la guerra puacutenica eacutes anomenada

oppidum43 i el mateix mot defineix els establiments de sedetans ausetans i suessetans

derrotats per Catoacute44 De tota manera el mateix autor quan parla de lrsquoordre emesa per M Porci

perquegrave totes les ciutats aterrin les seves muralles el terme que usa no eacutes oppidum sinoacute ciuitas

En aquest sentit podem apreciar fins a cert punt un uacutes meacutes determinat drsquoaquest darrer mot

ja que sempre que fa referegravencia als ostatges nadius retinguts pels puacutenics i alliberats pels

romans en demanar els generals els seus llocs drsquoorigen on viuen els seus familiars nomeacutes els

designa amb la paraula ciuitas Sembla per tant que en aquests casos la fa servir amb el

significat de comunitat meacutes que no pas amb el de lloc fiacutesic o situacioacute geogragravefica

No obstant el que hem dit fins ara eacutes obvi que el panorama esbossat per les fonts

escrites eacutes molt distorsionat ja que lrsquoestructura territorial era molt meacutes complexa com

lrsquoarqueologia demostra a bastament45 els integrants dels diferents populi no es concentraven

en un sol establiment com sembla desprendrersquos del contingut dels textos sinoacute que es

trobaven repartits arreu del territori en assentaments de diversa condicioacute i categoria En

36 LIVI 3496 37 LIVI 3496 38 POLIBI 10105-7 10114 10121-2 i 10124 APIAgrave Ib 20 22 i 23 39 LIVI 26423 26426 26429-10 26442 26444 26446-7 26449 26455-6 26463 26465 26467 264610 i

26481-3 40 LIVI 26442 i 26447 41 Anomena Sagunt captum oppidum (LIVI 2186) 42 LIVI 2186 211115 i 21151 En diverses ocasions perograve situa la part final de les batalles al que hauriacuteem de

considerar el darrer baluard de les ciutats que eacutes anomenat sovint arx (i a vegades castellum destacant

segurament lrsquoaspecte defensiu del lloc) i per tant cal pensar que srsquoesdevenen en un espai aturonat dins dels

liacutemits fiacutesics de la ciutat fagravecil de defensar i que actua com a refugi uacuteltim dels habitants Esmenta especiacuteficament

un arx a Saguntum (21123 i 22224) aixiacute com un castellum on srsquoanaren a arrecerar els saguntins a la fase final del

setge (211110) 43 LIVI 21607-8 44 LIVI 34201-4 45 Vegeu el capiacutetol 5 dedicat als testimonis arqueologravegics

122

qualsevol cas notem que si no en totes almenys siacute en la majoria de les ocurregravencies les ciutats

de quegrave parlen els autors antics coincideixen amb nuclis destacables per lrsquoagraverea que ocupaven

la situacioacute estrategravegica el desenvolupament social econogravemic io poliacutetic etc En contrast

gairebeacute mai fan cap mena drsquoesment als assentaments menors nomeacutes en molt comptades

ocasions els escriptors deixen anar algun petit indici que permet entrellucar encara que sigui

de manera superficial la complexitat de la realitat Aixiacute quan Livi narra les primeres activitats

del cogravensol Catoacute a la Peniacutensula a la zona drsquoEmpuacuteries explicita que derrotagrave als Emporitanos

Hispanos accolasque46 eacutes a dir als ibers emporitans i a aquells que habitaven el territori proper

(accolae) Pot semblar certament un detall insignificant perograve revela la presegravencia drsquoaltres

unitats de poblament secundagraveries meacutes o menys prograveximes a Emporion Per aquelles mateixes

dates se situa lrsquoepisodi de lrsquoambaixada dels ilergets de Bilistages que anagrave a implorar lrsquoajuda de

Catoacute per posar fi als atacs que altres pobles no pacificats llanccedilaven contra els seus castella47

Per entendre aquesta afirmacioacute potser estaria beacute de recordar un cas similar i contemporani el

dels bergistans dels quals sabem que tambeacute tenien sota el seu control un conjunt de set

castella48 El terme castellum es fa servir de manera general per identificar un recinte fortificat

situat aparentment en alccedilada Hauriacuteem de veure aleshores estructures de defensa o

vigilagravencia del territori en terres ilergetes i bergistanes i potser per extensioacute en altres

contrades No ho creiem pas ja que ateses les capacitats i recursos que tenien a lrsquoabast els

ibers no ens sembla possible lrsquoexistegravencia de quelcom semblant a una xarxa de fortificacions

en el moacuten iber de finals del segle III i inicis del II aC Meacutes aviat som del parer que cal llegir

aquests castella com un altre tipus drsquohagravebitat situat molt probablement en posicions

dominants i estrategravegiques (enlairats i propers a vies de comunicacioacute) dotats drsquoalguna mena

de fortificacioacute (muralles o si meacutes no murs de tancament potser quelcom similar a una torre)

i dedicats primordialment a lrsquoexplotacioacute dels recursos del territori (forestals minerals etc)

sense negar del tot una funcioacute ndashperograve que seria en general secundagraveriandash de control i vigilagravencia

de lrsquoespai proper aprofitant la situacioacute topogragravefica Aixiacute doncs quan lrsquohistoriador pataviacute diu

que ilergets i bergistans tenien sota la seva autoritat un nombre de castella estagrave fent

46 LIVI 34164 47 LIVI 3411 48 LIVI 34169

123

referegravencia un cop meacutes a nuclis meacutes petits que els oppida o urbes49 Drsquoaquesta manera tampoc

eacutes estrany que fossin lrsquoobjecte dels atacs drsquoaquells elements que no es volien sotmetre a

lrsquoautoritat dels romans ni a la dels ibers que els eren addictes devia ser meacutes fagravecil hostilitzar

aquests establiments petits i a la seva poblacioacute que cal imaginar seria meacutes tost migrada i si

nrsquoassolien la captura drsquoalgun aconseguien donar un cop a lrsquoeconomia dels seus oponents i al

mateix temps obtenien un lloc en el qual fer-se forts i incrementar les seves accions contra

lrsquoordre establert Drsquoaquiacute que a Bilistages i al princeps bergistanus anogravenim els interesseacutes de

posar terme a aquests focus drsquoinestabilitat amb rapidesa i si era necessari recorrent a les

forces que Roma tenia desplegades sobre el territori Els comandants romans i particularment

Catoacute en canvi semblen haver vist el problema com un mal menor fagravecil de resoldre tot i que

hagueacute de sufocar els bergistans diacutescols dues vegades consecutives fins que perdeacute la paciegravencia

i tallagrave el problema de soca-rel venent els revoltats com a esclaus50

32 AL CIM DE LrsquoORGANITZACIOacute SOCIOPOLIacuteTICA δυνάσται βασιλεῖς reguli principes I SIMILARS

Drsquoacord amb la informacioacute que transmeten els escriptors de lrsquoantiguitat sembla que

almenys algunes de les comunitats ibegraveriques estaven encapccedilalades per un individu dotat de

grans poders de diversa iacutendole Polibi i Livi als quals es pot afegir Apiagrave soacuten els principals

autors que aporten algunes dades per intentar definir-lo Els autors grecs empren tres paraules

diferents per a designar-lo τύραννος δυνάστης i βασιλεύς El primer dels mots el trobem quan

Polibi fa el repagraves dels enemics capturats despreacutes de lrsquoenfrontament a les proximitats de Kissa

entre els quals hi compta un indiacutegena molt fidel als cartaginesos Indiacutebil qualificat com a

τύραννονhellip τῶν κατὰ τὴν μεσόγαιον τόπων51 Aquesta afirmacioacute per tant posa de manifest no

nomeacutes les estretes relacions entre els ilergets i els cartaginesos en aquells primers moments

49 A JIMEacuteNEZ DE FURUNDARENA ldquoCastellum en la Hispania romana su significado militarrdquo Hant 19 1995 p 129-

150 Aquest autor distingeix dues accepcions diferents per al mot llatiacute una amb una vessant civil i lrsquoaltra militar

La primera faria referegravencia a un nucli de poblacioacute secundari emmurallat ndashque eacutes el que srsquoescauria meacutes als castella

indiacutegenesndash mentre que la segona designaria una fortificacioacute per controlar un territori o defensar un punt

concret 50 LIVI 34169-10 Malgrat les seves actuacions Catoacute encara hagueacute de presentar-se una tercera vegada al territori

bergistagrave ategraves que un xic meacutes endavant el Bergium castrum havia caigut en mans de praedones Un cop derrotats

el cogravensol els sotmeteacute a un tractament similar al dels darrers que srsquohavien rebelmiddotlat feacuteu executar els praedones i

lliuragrave els bergistans que srsquohavien aliat amb aquells al quumlestor perquegrave els vengueacutes com a esclaus (LIVI 34211-5) 51 POLIBI 3763

124

sinoacute tambeacute el fet que els ilergets estaven sota lrsquoautoritat drsquouna figura poderosa en diversos

sentits (poliacutetica militar social i econogravemica) la qual havia estegraves la seva sobirania o el seu

control per una regioacute meacutes o menys vasta Aquesta ocasioacute eacutes lrsquouacutenica en la qual Indiacutebil eacutes

anomenat τύραννος La major part de les vegades que eacutes citat ja sigui juntament amb Mandoni

o tot sol eacutes designat amb el terme δυνάστης52 que es podria interpretar com el membre o

membres meacutes destacats i poderosos de lrsquoelit aristocragravetica drsquoun determinat poble en aquest cas

concret els ilergets53 El fet que en el context del passatge sobre els i les ostatges de Carthago

Noua parli de les dones i les filles de molts altres δυνάσται ibers ndashentre els quals Edecoacute δυνάστης

dels edetansndash corroboraria aquesta interpretacioacute Finalment el tercer mot emprat per referir-

se a Indiacutebil eacutes βασιλεύς54 que aplica en una sola ocasioacute

Als textos llatins el termes per referir-se a les figures meacutes preeminents en el sentit

poliacutetic social i militar de les societats nadiues soacuten quatre princeps regulus rex i dux De la

mateixa manera que Polibi Livi es refereix amb meacutes frequumlegravencia entre els ibers als ilergets

dels quals explica que es trobaven sota lrsquoautoritat drsquoun home al qual qualifica de regulus55 o

princeps56 Aquestes denominacions suggereixen que la societat ilergeta (igual que drsquoaltres

com la bergistana o la lacetana on tambeacute documenta la presegravencia drsquoaquests personatges57)

comptava amb una capa aristocragravetica drsquoentre els membres de la qual sorgiria aquesta figura

dotada de meacutes poder que els seus semblants Si ens fixem en lrsquouacutes dels mots veiem que empra

regulus per referir-se a Indiacutebil en el passatge en el qual identifica una de les ostatges ibegraveriques

52 POLIBI 10353 (on anomena Indiacutebil i Mandoni μέγιστοι μὲν ὄντες δυνάσται τῶν κατrsquo Ἰβηρίαν) i 11312 En aquest sentit

cal assenyalar que tambeacute Dioacute Cassi (com podem llegir a Frontiacute Strat 5742) empra el mateix terme per referir-se

als dos cabdills ilergets aixiacute com Apiagrave (Ib 37) 53 Aquest eacutes un terme impreciacutes pel qual els investigadors que han analitzat les estructures poliacutetiques ibegraveriques i

particularment la quumlestioacute de les suposades ldquomonarquiesrdquo a partir de lrsquoexamen de les fonts escrites han tendit a

passar de puntetes sense entrar a copsar el significat que podia tenir J Caro Baroja tot i bastir un extens i

complet discurs al voltant de les altres denominacions gairebeacute es podria dir que lrsquoobvia si no fos perquegrave la cita

en referir-se a Edecoacute (ldquoLa lsquorealezarsquo y los reyes en la Espantildea Antiguardquo Cuadernos de la Fundacioacuten Pastor 17 1971 p

149) Meacutes endavant R Loacutepez Domech la menciona perograve concebent-la com un mot que feien servir els autors

grecs per referir-se a personatges importants de rang inferior al dels autegraventics βασιλεῖς (ldquoSobre reyes reyezuelos

y caudillos militares en la protohistograveria hispanardquo SHHA 4 1986 p 19-20) Tampoc P Moret srsquohi deteacute gaire

subratllant la imprecisioacute de la paraula (ldquoLos monarcas ibeacutericos en Polibio y Tito Liviordquo CuPAUAM 28-29 2002-

2003 p 28) Nomeacutes L Silgo meacutes recentment ha donat dues breus definicions considerant δυνάστης com a ldquohome

poderoacutesrdquo o beacute com a ldquocap drsquoun petit principatrdquo (ldquoLa organizacioacuten poliacutetica de los iacuteberos en la segunda guerra puacutenica

seguacuten Tito Livio y Apiano (237-195 aC)rdquo Arse 44 2010 p 77) 54 POLIBI 10187 55 LIVI 264911-14 i 3411 56 LIVI 27173-4 57 A 21617-8 fa referegravencia a Amusicus princeps dels lacetans i a 3421 esmenta un anogravenim princeps dels bergistans

125

a Carthago Noua com la dona de Mandoni i en una altra ocasioacute en relatar lrsquoambaixada de

membres del mateix populus davant de Catoacute per solmiddotlicitar ajuda militar per poder respondre

favorablement als atacs contra Bilistages En canvi escriu princeps per almiddotludir conjuntament

a ambdoacutes germans en el moment que explica que es decideixen a fer defeccioacute dels

cartaginesos Quan aplica el terme a dirigents drsquoaltres pobles ho fa en el context dels atacs

drsquoEscipioacute contra els lacetans liderats per Amusicus que havien acudit a socoacuterrer els ausetans

i en els de Catoacute contra el castrum Bergium que tot i estar sota el control drsquoun princeps havia

caigut a les mans drsquouns praedones que es dedicaven a saquejar lrsquoentorn Malgrat que no ho

especifica en cap moment no sembla segur que aquests reietons poguessin llegar la seva

posicioacute als fills Just un decenni despreacutes de la mort drsquoIndiacutebil i de Mandoni els ilergets estaven

regits per Bilistages58 a qui en cap moment lrsquohistoriador associa cap llaccedil de parentiu amb els

anteriors si beacute el fet que no ho expliciti no significa necessagraveriament que no estiguessin

emparentats eacutes estrany que en el cas drsquoestar-ho no ho esmenti tenint en compte que sempre

que pot tendeix a situar les relacions familiars dels personatges que desfilen per la seva

histograveria59

A meacutes de reguli i principes Livi documenta entre els ibers concretament entre els

edetans la figura del dux60 encarnada en un personatge anomenat Edescoacute (el mateix Edecoacute

que ja esmentava Polibi) qui lrsquoestiu de 208 aC srsquoadreccedilagrave al davant drsquoEscipioacute despreacutes de la

caiguda de Carthago Noua per recuperar els parents que els puacutenics retenien com a ostatges

El terme dux ens suggereix un cabdill amb un significat meacutes marcadament militar per beacute que

eacutes ben possible que meacutes que a un cabdill militar en sentit estricte lrsquohistoriador estigui

almiddotludint aquiacute a una de les diverses atribucions que tenia aquest personatge que culminava

lrsquoorganigrama sociopoliacutetic dels ibers (o drsquoalgunes de les comunitats iberes) tot deixant de

banda drsquoaltres que quedarien recollides en la resta de denominacions utilitzades No srsquoha

drsquooblidar com srsquoha vist que Polibi es referia a Edecoacute amb el mot δυνάστης que no teacute massa a

veure amb lrsquoagravembit militar

58 LIVI 3411 59 Per exemple seguint amb el cas dels ilergets hi ha un passatge en el qual explica que Indiacutebil i Mandoni eren

germans i fa referegravencia tambeacute a la dona drsquoaquell i les filles drsquoIndiacutebil (264911-14) Aixiacute mateix meacutes endavant

subratlla que entre els membres de lrsquoambaixada de Bilistages a Catoacute hi havia precisament un fill del regulus

ilerget (3411) 60 LIVI 27171-2

126

Aixiacute doncs veiem que Polibi fa uacutes de tres paraules diferents perograve no sembla que les

utilitzi com a termes tegravecnics per referir-se amb precisioacute a conceptes diferents sinoacute meacutes aviat

com a sinogravenims61 Eacutes cert amb tot que en el cas dels ilergets per al qual fa servir els tres mots

es pot arribar a distingir una certa inclinacioacute per un o altre en funcioacute del contingut del seu

discurs Drsquoaquesta manera anomena a Indiacutebil τύραννος quan significativament abans de la

batalla de Kissa els ilergets es mostraven favorables als puacutenics (i consequumlentment contraris

als romans) i fins i tot en destaca la fidelitat que els mostrava Posteriorment quan fan

defeccioacute dels cartaginesos i srsquouneixen als romans el mateix Polibi lrsquoanomena potser per

remarcar el reconeixement per part de les autoritats romanes βασιλεύς Finalment quan

almiddotludeix conjuntament a Indiacutebil i Mandoni la paraula que empra eacutes δυνάσται com si hi hagueacutes

una diferegravencia de rang entre ambdoacutes personatges de tal manera que baldament pertagravenyer al

sector aristocragravetic lrsquoun (Indiacutebil) ocuparia una posicioacute meacutes preeminent que lrsquoaltre (Mandoni)

i per tant no els pot anomenar en rigor βασιλεῖς62 El que posa de manifest que Polibi feia uacutes

dels tres termes esmentats com a fins a cert punt mots intercanviables eacutes el fet que tambeacute

anomena a Edecoacute δυνάστης el qual a partir del que explica drsquoaquest personatge edetagrave en el

context de les consequumlegravencies derivades de la caiguda de Carthago Noua i lrsquoalliberament dels

ostatges indiacutegenes63 era lrsquohome meacutes influent i important de la seva comunitat de manera que

quedaria en un pla similar al drsquoIndiacutebil

Lrsquouacutes que Livi fa de les quatre paraules (regulus rex princeps i dux) no sembla

respondre com acabem de veure en relacioacute amb Polibi a una distincioacute clara de posicioacute social

o poliacutetica dels ibers aixiacute esmentats Un exemple molt clar drsquoaixograve eacutes que en el mateix passatge

que lrsquohistoriador pataviacute exposa la darrera batalla dels ilergets contra els romans (206 aC) en

la qual Indiacutebil acabagrave perdent la vida primer lrsquoanomena regulus64 i just a continuacioacute el

considera rex65 Meacutes aviat sembla que nrsquoempra una o una altra segons el context del seu relat

Aixiacute en el conjunt de la seva obra el mot regulus adquireix connotacions pejoratives ja que

nomeacutes lrsquoaplica als pobles bagraverbars (gals hispans i africans)66 i concretament en els passatges

61 P MORET op cit p 24-25 62 P MORET op cit p 27-29 63 POLIBI 10351-4 64 LIVI 29214 65 LIVI 29215 66 P MORET op cit p 25 Els reguli en consequumlegravencia serien tots aquells reis de les comunitats de lrsquooccident

bagraverbar independentment de les seves capacitats i poder

127

referents a la peniacutensula Ibegraverica eacutes el que fa servir amb meacutes frequumlegravencia (fins a quatre vegades)67

per referir-se als cabdills de comunitats enemigues de Roma a excepcioacute drsquouna uacutenica ocasioacute en

quegrave lrsquoutilitza per fer referegravencia a un aliat lrsquoilerget Bilistages68 En canvi a lrsquohora de parlar dels

aliats tendeix a fer uacutes dels mots princeps dux i fins i tot rex69

Per altra banda a traveacutes de Livi observem novament un detall relatiu a Mandoni que

ja haviacuteem vist en parlar del discurs del megalopolita la situacioacute drsquoambdoacutes germans en un pla

de desigualtat ategraves que de la mateixa manera que Polibi no el qualifica mai de βασιλεύς Livi

tampoc lrsquoanomena mai ni regulus ni rex a diferegravencia drsquoIndiacutebil perograve siacute princeps quan almiddotludeix

als dos en conjunt Eacutes exactament la mateixa situacioacute que llegiacuteem en Polibi que srsquohi referia

conjuntament com a δυνάσται De fet es poden establir certes relacions i paralmiddotlelismes entre

les paraules gregues emprades pel megalopolita i les llatines del pataviacute70 Aixiacute δυνάστης tindria

el mateix sentit que princeps mentre que βασιλεύς equivaldria tant a regulus com a rex

Com a paralmiddotlel proper podem esmentar el dels celtibers per als quals la terminologia

sociopoliacutetica de Livi torna a ser la mateixa (a excepcioacute de dux) rex71 regulus72 i princeps73 per

beacute que doacutena la impressioacute que els seus reietons disposaven drsquoun marcat poder econogravemic com

es despregraven del que explica en dos episodis relacionats amb les consequumlegravencies de la presa de

Carthago Noua per part de les tropes comandades per P Escipioacute lrsquoany 209 aC Per una banda

Livi explica74 que entre els ostatges procedents de les elits de diversos pobles peninsulars que

els cartaginesos retenien a la ciutat hi havia la promesa del princeps celtiber Almiddotluci encara

un adolescent qui en tenir notiacutecies de la desfeta puacutenica srsquoatansagrave a la ciutat al capdavant drsquouna

ambaixada entre la qual es trobaven els pares de la jove que transportaven magnum auri

pondus per recuperar-la Per altra banda una trentena drsquoanys meacutes tard75 en el context del

periacuteode que Ti Semproni Grac tingueacute a cagraverrec la Citerior esmenta que entre el botiacute aconseguit

67 Soacuten qualificats de reguli el turdetagrave Attenes (2815) Culchas i Luxinus (3321) i Corribilo (352) tots ells

personatges rellevants de diverses comunitats assentades als territoris de la Hispagravenia Ulterior 68 LIVI 3411 69 En el conjunt drsquoepisodis centrats en la peniacutensula Ibegraverica reben el tracte de dux lrsquoedetagrave Edescoacute (LIVI 2717) i el

tartegravessic Chalbus (2326) el de princeps els ilergets Indiacutebil i Mandoni (2717) i el princeps Bergistanus del qual Livi

no en registragrave el nom (3421) i el de rex Culchas a la Ulterior (2813) i Indiacutebil (29215 i 37259) 70 P MORET op cit p 24-25 71 LIVI 3576 72 LIVI 35225 i 40494-7 73 LIVI 2533 i 26501-2 74 LIVI 26501-2 75 LIVI 40494-7

128

a Alce hi havia un fill i una filla del regulus Thurrus al qual Livi qualifica com a longe

potentissimus omnium Hispanorum i que despreacutes de recuperar els seus planccedilons passagrave a ser

com anys abans havia fet Almiddotluci un dels meacutes fidels defensors de la causa romana

Amb totes aquestes diferegravencies de nomenclatura en definitiva no sembla que es

pugui parlar progravepiament drsquoun rei ilerget perograve siacute que aquest poble (i potser tambeacute altres

drsquoibers) presentaven amb seguretat una estructura social i poliacutetica jerarquitzada al cim de la

qual srsquohi situava una aristocragravecia meacutes o menys poderosa drsquoentre la qual sorgiria un prestigioacutes

cap visible amb atribucions poliacutetiques i militars Sembla raonable pensar que el prestigi

drsquoaquest cap estava molt relacionat amb el poder econogravemic i social com palesa el fet que

Asdruacutebal Gisgoacute exigiacute al cabdill ilerget quantiosos χρημάτα (a meacutes drsquoostatges) despreacutes de la

desfeta dels germans Escipioacute76 En aquest sentit eacutes convenient recordar un interessant

fragment transmegraves per Ateneu de Nagraveucratis (segles II-III dC) i que suposadament formaria

part del perdut llibre 34 de Polibi77 El passatge conteacute la descripcioacute drsquouna cambra noble drsquouna

residegravencia pertanyent a un βασιλεύς iber Concretament compara la riquesa de la casa

drsquoaquest personatge amb la proverbial sumptuositat dels feacis i explica que posseiumla craters

drsquoor i argent que contenien la beguda caracteriacutestica de molts pobles peninsulars cervesa A

partir de la cita drsquoAteneu tanmateix no queda clar si aquesta descripcioacute teacute relacioacute amb un

cabdill iber progravepiament dit o si en aquest cas lrsquouacutes de lrsquoadjectiu Ἴβηρος es refereix a un natural

drsquoIbegraveria sense que necessagraveriament hagi drsquoeacutesser iber en sentit estricte Beacute eacutes cert que

lrsquoarqueologia avala la possibilitat que efectivament aquest reietoacute fos iber perograve potser meacutes de

la banda meridional (i per tant de la Ulterior) que no de la septentrional78 Perograve no tan sols

estava relacionat amb el poder econogravemic i social sinoacute tambeacute i sobretot amb les capacitats

militars com es despregraven del fet que segons Polibi els ibers aclamaven unagravenimement al jove

P Corneli Escipioacute Africagrave com a βασιλεύς79 despreacutes de les seves reiterades victograveries davant dels

puacutenics Tambeacute Livi recull lrsquoanegravecdota80 tot subratllant que Escipioacute srsquoafanyagrave a rebutjar el tiacutetol de

rex que li atorgaven els indiacutegenes perquegrave no hauria estat ben vist entre els seus compatriotes

pel mal record que havia deixat la monarquia (i encara que no ho reconegui expliacutecitament

76 POLIBI 911 77 Aquest fragment ha estat remarcat recentment per P Moret op cit p 29-31 78 P MORET ibid 79 POLIBI 10383 i 10402-4 80 LIVI 27193-6

129

perquegrave els seus opositors poliacutetics ho haurien pogut aprofitar com a arma per a atacar-lo a

Roma)

Encara amb relacioacute a aquests cabdills ibers no podem passar per alt un passatge

relatat tant per Polibi81 com per Livi82 de marcada importagravencia en la mesura que indica la

influegravencia i els canvis que exercien les autoritats romanes sobre les elits locals Polibi ens

presenta un Escipioacute que per defensar-se drsquoaquells que acusaven els romans drsquoingeregravencia sobre

els governs dels territoris que annexionaven deposant els reis legiacutetims reconeix sense embuts

que no nomeacutes mantenien els monarques nadius en llurs respectius trons sinoacute que en molts

casos ndashi posa com a exemple Indiacutebilndash els havien ajudat a consolidar la seva posicioacute i passar

drsquoeacutesser simples liacuteders o ldquoreietonsrdquo (τῶν τυχόντων δυναστῶν) a veritables reis (βασιλεῖς) sempre

que no mostressin eacutes clar cap oposicioacute als romans Livi per la seva banda recorda les paraules

drsquoEscipioacute assegurant que els romans no interferien en els governs locals (sempre que els fossin

fidels no cal dir-ho) perograve a vegades siacute que donaven suport a cabdills i ldquoreietonsrdquo que (com

Indiacutebil) gragravecies a la seva ajuda esdevenien autegraventics reis reconeguts i legitimats per les

autoritats romanes regulos se acceptos in fidem in Hispania reges reliquisse Encara que no ho

expressi de manera directa creiem molt probable que aquell princeps bergistanus que segons

lrsquohistoriador pataviacute havia perdut el control del seu propi castrum fos un altre drsquoaquests

cabdills potenciats per les autoritats romanes potser pel mateix Catoacute despreacutes drsquohaver posat fi

de manera consecutiva a dues rebelmiddotlions83 altrament no caldria que srsquohagueacutes justificat o

excusat (purgare) davant del cogravensol per la seva situacioacute

33 EL COS SOCIAL PER SOTA DE LES ELITS

Meacutes enllagrave de les parques notiacutecies sobre els membres meacutes preeminents de les elits les

fonts acostumen a emmudir amb relacioacute a la resta del cos social de les comunitats de les quals

parlen Nomeacutes en casos molt puntuals registren alguna pista que pot permetre aproximar-se

a la composicioacute de les societats per beacute que sol tractar-se de comunitats molt singulars i que

difiacutecilment permeten una extrapolacioacute a drsquoaltres ja que soacuten Sagunt i Carthago Noua De tant

81 POLIBI 21112 82 LIVI 37259 83 LIVI 3416

130

en tant a meacutes trobem al mig dels relats alguns detalls que es poden vincular a la societat perograve

que al capdavall no deixen drsquoeacutesser trivialitats quan Livi ens diu que a Tarraco hi havia

piscatores que frequumlentaven les aiguumles de Carthago Noua84 no estagrave descobrint cap gran secret

sinoacute que ve a confirmar la presegravencia natural i esperable de pescadors en un establiment

costaner

Un dels assentaments dels quals els escriptors han donat meacutes informacioacute eacutes la ciutat

cartaginesa de Carthago Noua Els autors xifren en uns deu mil el nombre drsquohomes lliures que

foren capturats85 dada que si fos certa voldria dir que el nucli era molt populoacutes tenint en

compte que caldria afegir les dones els fills i aquella poblacioacute mancada de drets de ciutadania

a meacutes dels esclaus E Conde veu una suma raonable en el resultat del seu cagravelcul que situa el

total de la poblacioacute al voltant de les vint-i-cinc mil persones86 perograve ens sembla una quantitat

exagerada Un dels arguments que esgrimeix la investigadora eacutes que la superfiacutecie que ocupava

lrsquoassentament era prou gran per poder-hi encabir una poblacioacute tan gran perograve no teacute en compte

que independentment de les dimensions del recinte encerclat per les muralles no

necessagraveriament tota lrsquoagraverea havia drsquoestar urbanitzada i ocupada87 sinoacute que podien haver-hi

espais buits especialment considerant que la topografia del lloc estagrave marcada per la presegravencia

de cinc promontoris88 que dificultarien la urbanitzacioacute que seria molt meacutes fagravecil drsquoestendre per

la superfiacutecie meacutes planera que hi ha entre ells I al contrari tambeacute podia haver poblacioacute

assentada en establiments meacutes petits fora de la ciutat meacutes o menys propers que davant dels

aires de guerra que bufaven a la zona a les acaballes del segle III aC cercarien proteccioacute dins

del clos emmurallat

Drsquoacord amb el que explica Polibi Escipioacute feacuteu separar la poblacioacute capturada en dos

grups un format pels πολίται (Livi en llatiacute diu ciues) i lrsquoaltre constituiumlt per unes dues mil

persones pels χειροτέχναι (opifices) Als primers atorgagrave la llibertat i els restituiacute els beacutens mentre

que als altres els retingueacute com a δημόσιοι o publicos fore populi Romani89 eacutes a dir com a esclaus

puacuteblics al servei de lrsquoexegravercit segons quina fos la seva actitud i predisposicioacute els prometeacute

84 LIVI 26457 85 POLIBI 10176 LIVI 26471 86 E CONDE La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten literaria (inicios-Julioclaudios) Murcia 2003 p 65 87 J M NOGUERA M J MADRID i V VELASCO ldquoNovedades sobre la arx Hasdrubalis de Qart Hadasht (Cartagena)

nuevas evidencias arqueoloacutegicas de la muralla puacutenicardquo CuPAUAM 37-38 2011-2012 p 481 88 M MARTIacuteNEZ ANDREU ldquoLa topografiacutea en Carthago Nova Estado de la cuestioacutenrdquo Mastia 3 2004 p 11-21 89 POLIBI 10179-10 LIVI 26472

131

recompensar-los amb la llibertat al final de la guerra Si els la concediacute o no no se nrsquoha

conservat cap notiacutecia perograve eacutes segur que estigueren treballant per les legions ja durant la

temporada que Escipioacute romangueacute a Carthago Noua posant ordre reparant la ciutat i

disposant-ho tot per evitar que els puacutenics la recuperessin90 Aquesta distincioacute entre ciutadans

i artesans sembla assenyalar que els darrers no eren individus lliures sinoacute que havien drsquoestar

sotmesos drsquoalguna manera per beacute que tambeacute es pot entendre que els artesans eren lliures i

tenien drets de ciutadania perograve que foren reduiumlts a la condicioacute servil de manera excepcional

ateses les circumstagravencies begravelmiddotliques per explotar els seus coneixements i habilitats en favor de

lrsquoexegravercit de Roma Al costat dels πολίταιciues i els χειροτέχναιopifices entre les captures es

trobaven altres persones que almenys en part eren serui amb seguretat dels quals Escipioacute en

destinagrave els meacutes forts a bogar a les naus91 ja que la presa de la ciutat comportagrave lrsquoobtencioacute de

divuit embarcacions que hi havia ancorades al port tambeacute a tots aquests asseguragrave que

alliberaria en finalitzar el conflicte92

A meacutes a meacutes a Carthago Noua els puacutenics havien concentrat un nombroacutes grup de

poblacioacute forana Es tracta dels meacutes de tres-cents ostatges (ὁμήροιobsides)93 que les autoritats

cartagineses retenien per garantir la fidelitat de diverses comunitats ibegraveriques i celtibegraveriques

No eren uns captius qualssevol sinoacute que tots pertanyien a les aristocragravecies indiacutegenes i tant hi

havia dones com homes de totes les edats nens (παῖδες)94 nois (νεανίσκοι) i noies (παῖδες)95 i

adults96 alguns drsquoells drsquoedat avanccedilada (πρεσβυτέρες) com la dona de Mandoni97

Si poques coses sabem de la major part de la poblacioacute ibegraverica menys dades tenim

sobre les relacions internes dins de la seva societat Livi recull que existien relacions de

clientela entre els celtibers en el passatge que explica que els dies seguumlents a haver recuperat

la seva promesa que es trobava entre els ostatges de Carthago Noua alliberats per Escipioacute el

princeps Almiddotluci feacuteu una lleva entre els seus clients (dilectu clientium) per proporcionar al

general romagrave un cos auxiliar de cavalleria98 Eacutes clar per tant que lrsquohistoriador pataviacute estagrave

90 POLIBI 10206 91 POLIBI 101711 LIVI 26473 92 POLIBI 101714 93 POLIBI 10183 LIVI 26474 94 POLIBI 10183 95 POLIBI 10186 96 POLIBI 10184 97 POLIBI 10186-8 98 LIVI 265014

132

almiddotludint a unes relacions que afecten els sectors aristocragravetics perquegrave difiacutecilment ninguacute meacutes

podria permetrersquos un cavall Tanmateix com hem dit fa referegravencia als celtibers no

progravepiament als ibers Per a ells no tenim cap mencioacute tan directa si beacute hi ha alguns indicis que

permeten pensar en lrsquoexistegravencia de relacions semblants tambeacute entre els ibers En aquest sentit

el passatge meacutes aclaridor lrsquoofereix Polibi quan esmenta que Edecoacute es desplaccedilagrave a Tarraco tambeacute

per presentar-se al davant drsquoEscipioacute i donar-li el seu suport99 Com Almiddotluci no srsquohi atansagrave sol

sinoacute acompanyat μετὰ τῶν οἰκείων καὶ φίλων eacutes a dir de la gent que constituiumla el seu οἰκός (una

mena de clients segons el punt de vista del megalopolita) i dels seus amics100

En diverses ocasions en el transcurs de la segona guerra puacutenica les fonts presenten els

ilergets com un populus poderoacutes i prestigioacutes que estagrave dotat de capacitat per mobilitzar grans

quantitats drsquoefectius militars no nomeacutes entre ells mateixos sinoacute tambeacute entre altres pobles

Tant si eacutes per donar suport a les tropes romanoitagraveliques com per combatre-les sovint

aconsegueixen alccedilar els ausetans els lacetans els edetans o els suessetans despreacutes que els

germans Escipioacute se separen al migdia peninsular per no tornar-se a trobar mai meacutes hi ha un

moment en quegrave Publi que es veu cada cop meacutes derrotat tem lrsquoanunciada arribada drsquoIndiacutebil al

capdavant de set mil cinc-cents suessetans101 Posteriorment quan els ilergets fan defeccioacute dels

romans en creure els rumors que circulaven sobre la mort del fill i nebot drsquoaquells solleva els

lacetans i els celtibers102 i plegats es dediquen a hostilitzar els territoris de suessetans i

sedetans que encara romanien fidels als romans103 Segons les xifres de Livi havien congregat

vint mil soldats drsquoinfanteria i tres mil de cavalleria104 A la darrera rebelmiddotlioacute documentada dels

ilergets aconseguiren que els seguissin els ausetans i altres pobles veiumlns no identificats

assolint xifres drsquoefectius molt elevades ndashtrenta mil infants i quatre mil genetsndash amb els quals

ocuparen el territori dels sedetans105 Malgrat que el pataviacute aplega als revoltats sota una

denominacioacute genegraverica i que manifesta el seu menyspreu envers aquells indiacutegenes (ignobiles

Hispani populi) les condicions de rendicioacute dels rebels permeten considerar la possibilitat que

99 POLIBI 10342-5 100 J UROZ ldquoLa agricultura ibeacuterica del Levante en su contexto mediterraacuteneordquo SHHA 17 1999 p 84-85 101 LIVI 25345-6 102 POLIBI 11266 i LIVI 28242-4 103 APIAgrave Ib 37 104 LIVI 28315-7 105 LIVI 29119

133

procedissin drsquoalmenys trenta oppidaurbes diferents ategraves que els romans exigiren el

lliurament drsquoostatges de triginta populi106

Tal i com ho expressen els escriptors de lrsquoantiguitat aquestes unions de pobles ibers

es produiumlen amb lrsquoesperanccedila de fer front amb eficagravecia a un enemic comuacute Ara beacute es formaven

de manera meacutes o menys improvisada o espontagravenia fruit de la simple necessitat o eren una

manifestacioacute de relacions meacutes profundes Els ilergets aparentment juguen sempre el paper

meacutes rellevant en la mesura que soacuten ells els primers a rebelmiddotlar-se i tot seguit instiguen els

pobles veiumlns a imitar-los Aquesta actuacioacute assenyala la influegravencia que tenien sobre els altres

la qual podria estar fonamentada en vincles com els de la clientela La quumlestioacute del clientelisme

entre els ibers ha estat assenyalada en diverses ocasions i sovint srsquohan plantejat les relacions

jeragraverquiques que sersquon deriven associades a alguna forma de servitud107 Drsquoacord amb aquest

esquema per tant les elits ibegraveriques disposarien de clients de naturalesa servil Aixograve no

obstant no hi ha aparentment cap indici que corrobori aquest caragravecter de servitud perquegrave

les relacions clientelars no impliquen necessagraveriament una manca o pegraverdua de llibertat 108

recordem que al moacuten romagrave per exemple els clients eren persones lliures Perograve tornant al cas

que ens ocupa podriacuteem copsar que els ilergets ja fos a partir de contactes diplomagravetics o

militars previs havien establert vincles de clientela no nomeacutes entre els mateixos membres del

populus sinoacute tambeacute amb altres pobles veiumlns i en consequumlegravencia en tant que patrons arribat

el moment exigien lrsquoajuda militar que necessitaven Ara beacute cal admetre que a partir de les

descripcions de les fonts aquesta imatge que acabem drsquoesbossar eacutes tan vagravelida (o invagravelida) com

qualsevol altra perquegrave les coalicions de pobles tambeacute es poden explicar drsquoaltres maneres

sense necessitat de la clientela En qualsevol cas un aspecte que posen de manifest els autors

antics eacutes lrsquoevolucioacute que seguiren les relacions entre aquests populi ja que si a lrsquoalccedilada de 212-

211 aC Livi documenta una alianccedila entre ilergets i suessetans sis o set anys meacutes tard presenta

els ilergets coaliats amb els lacetans i els celtibers que ataquen plegats el territori

106 LIVI 2935 107 A DrsquoORS Epigrafiacutea juriacutedica de la Hispania romana Madrid 1953 J MALUQUER ldquoPueblos ibeacutericosrdquo Historia de

Espantildea dirigida por Meneacutendez Pidal t 1 vol 3 Madrid 1954 M VIGIL ldquoEdad Antiguardquo Historia de Espantildea vol 1

Madrid 1973 J MANGAS ldquoServidumbre Comunitaria en la Beacutetica Prerromanardquo Memorias de Historia Antigua

1977 A RUIZ RODRIacuteGUEZ M MOLINOS i C RIacuteSQUEZ ldquoPaisaje y territorio mundo dos dimensiones de una misma

teoriacutea arqueoloacutegicardquo Arqueologiacutea Espacial 19-20 Arqueologiacutea del Paisaje Teruel 1998 108 F QUESADA ldquoLa guerra en las comunidades ibeacutericas (c 237-c195 aC) un modelo interpretativordquo Aacute MORILLO

F CADIOU i D HOURCADE (eds) Defensa y territorio en Hispania de los Escipiones a Augusto Leoacuten 2003 p 116

134

precisament dels suessetans juntament amb el dels sedetans Eacutes evident que en el decurs

drsquoaquells pocs anys quelcom havia succeiumlt amb les relacions entre ilergets i suessetants que

feacuteu que els antics aliats esdevinguessin enemics potser per accioacute de les actuacions romanes

Les fonts semblen indicar que les aristocragravecies ibegraveriques estaven avesades a establir

pactes personals entre elles com es despregraven de les relacions que establien amb alguns caps

militars romans109 Lrsquoexemple meacutes clar el tenim amb Indiacutebil i Mandoni qui despreacutes drsquohaver fet

defeccioacute dels cartaginesos en haver-los retornat els romans els ostatges que tenien captius a

Carthago Noua quan els arribaren els rumors que Escipioacute havia mort srsquoalccedilaren110 Drsquoaquesta

manera entenent que el pacte srsquohavia extingit amb la defuncioacute del general se sentiren lliures

per exercir a plaer la seva voluntat i hostilitzar els territoris de pobles veiumlns De nou quan P

Corneli abandonagrave la Peniacutensula per retornar a Roma i arribaren els nous pretors els ilergets

tornaren a aixecar-se perquegrave no reconeixien lrsquoautoritat drsquoaltres generals que no fossin

Escipioacute111 Acostumats per tant als pactes interpersonals no comprenien que els romans

entenien la relacioacute drsquouna altra manera ja que el general de torn nomeacutes era el representant

drsquouna institucioacute no la institucioacute mateixa i la seva posicioacute al capdavant de lrsquoexegravercit un cagraverrec

que ocupaven successivament persones diferents

A vegades hi ha qui ha volgut veure en aquests pactes la materialitzacioacute drsquoallograve que a la

bibliografia apareix identificat amb el nom deuotio Aquest tipus drsquoinstitucioacute eacutes controvertida

ategraves que drsquoentrada srsquoha de reconegraveixer que cap autor antic lrsquoesmenta expliacutecitament no hi ha

ninguacute ndashamb lrsquouacutenica excepcioacute drsquouna vaga referegravencia drsquoEstraboacutendash112 que parli de la suposada

109 Els pactes interpersonals poden recordar fins a cert punt la pragravectica de lrsquohospitium que com hem vist

anteriorment era ben coneguda a Itagravelia Aixograve no obstant tambeacute estagrave documentada a la peniacutensula Ibegraverica

preromana especialment entre els celtibers Despreacutes de la pacificacioacute de la Celtibegraveria fou mantinguda (VALERI

MAgraveXIM 3221) i agravedhuc potenciada particularment a les darreries de lrsquoegravepoca republicana i a inicis de la imperial

(J M RAMOS ldquoHospicio y clientela en la Espantildea ceacutelticardquo Emerita 10 1948 p 308-337 M SALINAS ldquoLa funcioacuten del

hospitium y la clientela en la conquista y romanizacioacuten de Celtiberiardquo SHHA 1 1983 p 21-41 M C GONZAacuteLEZ

RODRIacuteGUEZ ldquoCorpus de inscripciones del aacuterea indoeuropea de la Peniacutensula Ibeacuterica con mencioacuten de unidades

sociales indiacutegenasrdquo Memorias de Historia Antigua 7 1986 p 51-80 M D LOPICO ldquoEl hospitium celtibeacuterico Un

mito que se desvanecerdquo Latomus t 48 1 1989 p 19-35 A J LORRIO Los celtiacuteberos Alacant 1997 p 237 i 324 M

SALINAS ldquoFides hospitium y clientela en Hispaniardquo F VILLAR i M P FERNAacuteNDEZ (coord) Religioacuten lengua y cultura

prerromanas de Hispania 2001 p 241-256) Entre els ibers en canvi no sembla testimoniada ni a traveacutes dels

escriptors de lrsquoantiguitat ni tampoc de lrsquoepigrafia ja que no es coneixen tesserae hospitales tant frequumlents al moacuten

celtiber Potser que lrsquohospitium srsquohagi considerat una institucioacute social progravepia de pobles indoeuropeus explica

aquest fet 110 POLIBI 11266 LIVI 28242-4 APIAgrave Ib 37 111 LIVI 29119 112 ESTRABOacute 3418

135

deuotio Iberica I no eacutes estrany que sigui aixiacute ja que per fortuna que hagi fet a la historiografia

en realitat aquesta denominacioacute fou encunyada per J M Ramos Loscertales en lrsquoarticle que

publicagrave lrsquoany 1924113 En ell relacionava lrsquoacte de deuotio realitzat primer pel cogravensol P Deci

Mus114 lrsquoany 340 aC i meacutes endavant pel seu fill el 295 aC115 amb allograve que ell considerava una

institucioacute social progravepia dels pobles ibegraverics en la qual es barrejaven elements de la clientela

militar i la religioacute A aquesta conclusioacute arribava a traveacutes de diversos passatges de la literatura

clagravessica que feien referegravencia a Sertori116 i a lrsquoalmiddotlusioacute drsquoEstraboacute que hem esmentat meacutes amunt

sobre el costum ibegraveric de consagrar-se als caps i morir per ells caldria veure amb tot quegrave volia

dir el geogravegraf drsquoAmagravesia quan empra lrsquoadjectiu Ἰβηρικὸν que no necessagraveriament havia de fer

referegravencia als ibers com els entenem actualment117

Drsquoacord amb la visioacute proposada per Ramos Loscertales els deuoti serien soldats

indiacutegenes que prometien protegir a ultranccedila i sota qualsevol circumstagravencia la vida del seu

general lliurant si esqueia llurs progravepies vides i arribant a lrsquoextrem de suiumlcidar-se si

fracassaven en llur missioacute El mateix autor admetia que ambdues deuotiones no eren

exactament el mateix perograve que els punts de contacte eren tants que podien anomenar-se de

la mateixa manera Aixograve no obstant si examinem amb detall els episodis que serveixen de

base a la seva comparacioacute copsem que les similituds soacuten menors del que ell hi veia El primer

cas se situa en el context de la guerra contra la lliga llatina que reclamava a Roma que el seu

suport militar es traduiacutes en beneficis poliacutetics A la batalla que es dugueacute a terme a la vora del

Vesuvi el cogravensol Deci Mus srsquooferiacute a si mateix en sacrifici a les divinitats per salvar les legions i

el poble de Roma El segon protagonitzat pel fill del cogravensol tingueacute lloc en el transcurs de la

guerra samnita quan els dos collegae drsquoaquell any srsquoadreccedilaren a Sentinum per fer front a la

coalicioacute de samnites gals i etruscos En un moment determinat de la batalla en quegrave els gals

gragravecies a la seva intervencioacute amb carros de guerra dispersaren lrsquoexegravercit liderat per Deci Mus

aquest evocant el sacrifici de son pare decidiacute drsquoemular-lo i oferir-se tambeacute com a viacutectima

113 J M RAMOS ldquoLa devotio ibeacutericardquo Anuario de Historia del Derecho Espantildeol 1 1924 p 7-26 114 LIVI 895-10 Ciceroacute De diu 151 115 LIVI 102812-18 116 SALmiddotLUSTI Hist 1112 i 1125 PLUTARC Sert 145 117 El mateix autor poc meacutes endavant (3419) fa una dissertacioacute sobre el significat drsquoIbegraveria i els canvis que ha

experimentat al llarg del temps perograve sense aclarir quin eacutes el sentit que li doacutena ell mateix Vid sobre la mateixa

quumlestioacute J M GOacuteMEZ FRAILE ldquoLos conceptos de lsquoIberiarsquo e lsquoiberorsquo en Estraboacutenrdquo Spal Revista de Prehistoria y

Arqueologiacutea de la Universidad de Sevilla 8 1999 p 159-187

136

expiatograveria Eacutes a dir la deuotio romana eacutes un acte diametralment oposat a la suposada

institucioacute ibegraverica ategraves que no eren els soldats els qui es consagraven al seu cap sinoacute al reveacutes

era el general el qui srsquooferia a si mateix i als efectius dels oponents com a expiacioacute als deacuteus pel

beacute dels altres i per dur a la ruiumlna els enemics

Vol dir aixograve que la deuotio Iberica no eacutes res meacutes que una entelegravequia historiogragravefica

Primer de tot cal no perdre de vista que la conceptualitzacioacute que en feacuteu Ramos Loscertales

encaixava perfectament amb les tendegravencies acadegravemiques imposades uns anys meacutes tard pel

regravegim franquista Com ha posat de manifest recentment F Greenland la imatge heroica drsquouns

lleials soldats hispans lliurats en cos i agravenima al seu liacuteder disposats a donar-ho tot i a enfrontar-

se contra les amenaces procedents de lrsquoexterior apareixia com una prefiguracioacute de la

inclinacioacute suposadament natural a la unitat nacional118 Aquesta visioacute certament era

distorsionada perograve no es pot negar a partir dels testimonis de les fonts escrites per a alguns

dels pobles peninsulars (com els lusitans els celtibers i potser tambeacute els ibers) que hi havia

la pragravectica de protegir la vida del cap militar Quumlestioacute a part eacutes que el nom encunyat per Ramos

Loscertales sigui el meacutes adequat De tota manera el nom deuotio sembla haver arrelat prou ja

que un cop desaparegut el regravegim hi ha investigadors que lrsquohan mantingut procurant aixograve siacute

de matisar i completar el concepte original Que A Prieto Arciniega publiqueacutes un breu

article119 reflexionant i actualitzant el concepte lrsquoany 1978 no hauria de sorprendre gaire perquegrave

el canvi poliacutetic srsquoestava duent a terme justament llavors Perograve posteriorment encara srsquoha

mantingut com ho mostra un treball drsquoA Ruiz Rodriacuteguez que proposa la deuotio com una de

les formes de clientela que es trobarien al moacuten iber120

34 MAGISTRATS I CONCILIA IBEgraveRICS

Drsquoacord amb el que transmeten les fonts escrites algunes de les comunitats

disposaven drsquoalguna mena de magistrats Altra vegada perograve topem amb lrsquoobstacle sovintejat

118 F GREENLAND ldquoDevotio Iberica and the Manipulation of Ancient History to Suit Spainrsquos Mythic Nationalist Pastrdquo

Greece amp Rome vol 53 nuacutem 2 octubre 2006 p 235-251 119 A PRIETO ldquoLa devotio ibegraverica como forma de dependencia en la Hispania Prerromanardquo Memorias de Historia

Antigua 2 1978 p 131-135 120 A RUIZ RODRIacuteGUEZ ldquoEl concepto de clientela en la sociedad de los priacutencipesrdquo III Reunioacute sobre Economia en el

Moacuten Ibegraveric Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 18

137

de la informacioacute referent nomeacutes a assentaments molt singulars i no tots soacuten progravepiament

ibegraverics El cas meacutes antic que testimonien eacutes el de Saguntum eacutes Livi qui en el context de la part

final del setge annibagravelic anota que lrsquohispagrave (no saguntiacute) Alorcus despreacutes drsquohaver-se entrevistat

amb el general cartaginegraves es presenta a la ciutat per anunciar les condicions de capitulacioacute

que proposava Anniacutebal i demana veure al praetor Saguntinus121 Aquesta eacutes lrsquouacutenica vegada que

apareix mencionat aquest cagraverrec i aixograve suscita molts interrogants Per comenccedilar quegrave vol dir

Livi amb la seva afirmacioacute Que lrsquoorganitzacioacute civicopoliacutetica de Sagunt era prou

desenvolupada com per estar dotada de com a miacutenim un cagraverrec puacuteblic Aquesta

magistratura tenia un caragravecter ordinari o havia estat creada de manera extraordinagraveria ategraves

lrsquoestat excepcional en el qual es trobava la ciutat Qui podia detenir-la I per quegrave fa servir la

paraula praetor

Al discurs liviagrave la pretura teacute el significat habitual del cagraverrec que ostentava la

jurisdiccioacute sobre la prouincia dotat de poder militar i civil perograve en alguna ocasioacute tambeacute

almiddotludeix a la presegravencia de pretors entre altres pobles Aixiacute lrsquoany 340 aC situa dos pretors al

Laci (L Annius Setinus i L Numisius Circeiensis) procedents de sengles cologravenies romanes i a

qui atribueix la instigacioacute de les cologravenies de Signia i Velitrae a meacutes dels volscs contra Roma122

Aquests pretors perograve no foren nomenats per Roma sinoacute que sembla que srsquoerigiren en llurs

comunitats gragravecies a les seves progravepies accions i iniciativa i per tant doacutena la sensacioacute que Livi

aplica praetores per designar els liacuteders del moviment que defensava que romans i llatins fossin

tractats en igualtat de condicions Un sentit similar doacutena en la primera guerra contra els

samnites uns anys meacutes tard al comandant dels samnites al qual designa tambeacute com a

praetor123 I quan avanccedilada la guerra i ja amb P Corneli Escipioacute capitanejant les tropes a la

peniacutensula Ibegraverica diversos habitants de Gades que valoren la conveniegravencia de fer defeccioacute

dels cartaginesos soacuten descoberts soacuten posats a disposicioacute del pretor Adherbal124 Novament el

significat que vol transmetre lrsquoautor ens defuig si beacute amb la indicacioacute que Adherbal enviagrave els

desertors a una quinquerrem amb la intencioacute de dur-los a lrsquoAgravefrica sembla suggerir que aquesta

pretura cartaginesa tambeacute detenia un poder militar A partir drsquoaquests paralmiddotlels perograve

121 LIVI 21127 122 LIVI 839-10 123 LIVI 8261 124 LIVI 28304-12

138

advertint que no hi ha res que permeti equiparar-los amb seguretat podem proposar que el

pataviacute identificava el praetor Saguntinus amb un liacuteder investit amb autoritat militar potser

fins i tot en la liacutenia dels personatges que hem analitzat a lrsquoapartat 32

El mateix Livi documenta lrsquoexistegravencia de magistrats tambeacute a Emporion quan fa la

descripcioacute de la ciutat aprofitant lrsquoavinentesa de lrsquoepisodi de lrsquoarribada de Catoacute125 Tanmateix

en aquest passatge eacutes tant o meacutes vague que en el de Saguntum perquegrave es limita a dir que la

porta que segons ell comunicava el barri grec amb lrsquoibegraveric estava vigilada durant el dia per

aliquis ex magistratibus sense donar cap meacutes detall de la seva naturalesa De la condicioacute

juriacutedica de lrsquoEmpuacuteries de finals del segle III i inicis del II aC sabem ben poc i eacutes

extremadament complicat esbrinar com srsquoorganitzava socialment i poliacutetica Si intentem

cercar la resposta en altres comunitats helmiddotlegraveniques meacutes o menys properes no la trobarem a

Rhode de la qual el coneixement eacutes encara meacutes exigu El seguumlent paralmiddotlel ja eacutes la metrogravepoli

Massagravelia que Estraboacute retrata molt millor126 segons explica el govern de la ciutat depenia

drsquouna assemblea (συνεδρίον) constituiumlda per sis-cents τιμούχοι que eren homes que procedien

de les famiacutelies meacutes riques i que podien remuntar els seus drets de ciutadania almenys tres

generacions Lrsquoassemblea tenia una marcada estructura jeragraverquica ategraves que entre tots nrsquohi

havia quinze que formaven una comissioacute que la presidia i tenien al seu cagraverrec els afers

ordinaris al seu torn la direccioacute de la comissioacute depenia de tres dels membres que finalment

estaven encapccedilalats per un de la terna Per altra banda el geogravegraf assenyala que la ciutat

estava regida per les lleis jogravenies les quals estaven exposades al puacuteblic Emporion en efecte era

un establiment meacutes petit i menys complex que no pas Massagravelia de manera que caldria esperar

que el seu funcionament fos meacutes simple Ara beacute amb les escasses dades a lrsquoabast ignorem si

el poder de la ciutat el retenien nomeacutes els ciutadans meacutes rics i si srsquoaplegaven en alguna mena

de συνεδρίον meacutes reduiumlt o si lrsquoorganitzacioacute era diferent

En canvi alguns indicis apunten que si meacutes no a determinades comunitats ibegraveriques

hi hauria alguna mena drsquoassemblees nobiliagraveries Un cop meacutes eacutes Livi qui ofereix dos passatges

on en parla si beacute cadascun dels casos presenta les seves progravepies especificitats Un el trobem

en lrsquoepisodi de la divulgacioacute dels rumors de la mort drsquoEscipioacute com a consequumlegravencia drsquohaver

125 LIVI 3495 126 ESTRABOacute 415

139

sucumbit pretesament a una malaltia (206 aC) fet que indueix a Indiacutebil a veurersquos deslliurat

dels vincles que lrsquounien al general romagrave i a partir drsquoaquest moment es dedica a organitzar una

coalicioacute de diversos populi (entre els quals hi havia els ausetans i drsquoaltres que lrsquoescriptor no

especifica)127 per saquejar els territoris dels veiumlns fidels als romans Tanmateix ben aviat

Escipioacute srsquoencarregagrave de demostrar que els rumors eren falsos i reaccionagrave per castigar aquells

que srsquohavien revoltat En consequumlegravencia la tropa reunida per Indiacutebil srsquoenfrontagrave a lrsquoexegravercit romagrave

i en aquella contesa el cabdill ilerget perdeacute la vida Despreacutes de la desfeta Mandoni srsquoafanyagrave a

convocar un concilium128 per discutir la situacioacute i decidir quegrave calia fer a continuacioacute Drsquoentrada

per tant sembla que aquest tipus de reunions srsquoesdevindrien en circumstagravencies

extraordinagraveries i motivades per afers de caire militar Lamentablement no trobem cap altra

mencioacute a concilia ibegraverics enlloc meacutes ni en Livi ni en cap altre autor Per aquesta raoacute eacutes difiacutecil

drsquoaprofundir en la naturalesa drsquoaquestes assemblees P Moret considera que Mandoni

convocagrave els notables del conjunt de la coalicioacute ilergeta129

Ara beacute siacute que hi ha un fragment en el qual lrsquohistoriador pataviacute descriu una altra

assemblea drsquoun establiment concret Sagunt130 Situant-se en el moment criacutetic en quegrave les forces

cartagineses havien aconseguit obrir esvorancs a les muralles i la seva resistegravencia penjava drsquoun

fil explica que estava regida per un ogravergan que equipara a un senat a la sessioacute del qual pel

motiu extraordinari del setge havien assistit membres drsquoun populi concilium131 En altres

paraules a Saguntum hi hauria dos ogravergans assemblearis un de caragravecter nobiliari ndashel senatndash i

un altre de popular ndashel conciliumndash cosa que marca un elevat desenvolupament sociopoliacutetic

A meacutes del sector popular i de la ldquoclasse senatorialrdquo Livi parla tambeacute drsquouns primores Pel nom

que els atorga queda forccedila clar que eren individus que gaudien drsquouna posicioacute privilegiada

com a miacutenim des del punt de vista social poliacutetic i molt probablement tambeacute econogravemic Els

primores devien formar part del senat ategraves que els situa abandonant en un moment concret i

a corre-cuita lrsquoassemblea per acumular els metalls preciosos de la ciutat tant puacuteblics com

privats destruir-los i evitar que caiguessin en mans dels cartaginesos132 Livi no esmenta

127 LIVI 29125 128 LIVI 2931 129 P MORET op cit p 27 130 LIVI 21131-9 131 Ad haec audienda cum circumfusa paulatim multitudine permixtum senatui esset populi conciliumhellip (21141) 132 LIVI 21142

140

lrsquoexistegravencia de cap paralmiddotlel als assentaments de lrsquoagraverea propera a Sagunt perograve el fet que es

trobeacutes a la zona edetana fa pensar que les comunitats veiumlnes srsquoorganitzarien drsquouna forma

diferent sobretot tenint en compte que el mateix historiador hi remarca lrsquoexistegravencia del

regulus Edescoacute En qualsevol cas com vegraveiem abans amb el concilium ilerget tornem a trobar

una assemblea que es reuneix urgida per les circumstagravencies begravelmiddotliques Tanmateix si

lrsquohistoriador no va errat a diferegravencia del cas ilerget meacutes difiacutecil de definir aquiacute podriacuteem

presumir un caragravecter meacutes permanent i ordinari drsquoambdues assemblees el mateix fet que nrsquohi

hagi dues sembla corroborar-ho ja que els moments de crisi solen reclamar agilitat en la presa

de decisions que difiacutecilment es pot aconseguir deixant que els ciutadans discuteixin en

assemblees diferents Aixiacute mateix acceptant lrsquoexistegravencia del senatus i el concilium popular

podriacuteem entendre en part per quegrave Livi parla drsquoun praetor i no drsquoun regulus a Sagunt li serviria

per distingir societats com lrsquoedetana o la ilergeta on lrsquoautoritat es trobava concentrada de

manera exclusiva en els sectors aristocragravetics drsquoaltres com la saguntina on es trobava

aparentment meacutes repartida entre altres capes socials

Finalment no volem oblidar que Polibi informa de lrsquoexistegravencia de consells

assemblearis a la Carthago Noua puacutenica La ciutat estava regida fins a la derrota davant dels

romans pels membres de la comunitat cartaginesa que es distribuiumlen en un consell drsquoancians

(γερουσία) i una assemblea (σύγκλητος)133 que presumiblement reproduirien a una escala

menor les principals estructures politicoadministratives de la metrogravepoli amb el consell

nobiliari que les fonts llatines han equiparat al seu Senat i una assemblea de ciutadans lliures

35 ELS EXEgraveRCITS ROMANOITAgraveLICS DESPLACcedilAMENTS I ASSENTAMENTS

La dilatada presegravencia de les tropes romanoitagraveliques sobre el territori comportagrave

necessagraveriament lrsquoaparicioacute de nous establiments destinats a allotjar-hi els efectius i llur

impedimenta Cal pensar que la majoria tindrien un caragravecter temporal mentre que drsquoaltres

haurien estat bastits amb la voluntat de perdurar durant un temps meacutes prolongat Aixiacute

semblen indicar-ho les mateixes fonts a traveacutes de les quals es pot anar seguint el seu

desplaccedilament pel sogravel peninsular

133 POLIBI 10181

141

El 218 aC Cn Corneli Escipioacute arriba a la ciutat aliada drsquoEmpuacuteries que esdeveacute la base a

partir de la qual inicia la seva ofensiva vers el sud seguint el litoral fins a lrsquoEbre134 Polibi

recorda en aquestes primeres accions un detall remarcable Escipioacute ordenagrave fortificar els

assentaments ibers que srsquohavien passat al seu bagravendol Despreacutes drsquoobtenir el control de Cissa135

deixagrave una guarnicioacute moderada (praesidium modicum) a Tarraco i srsquoentornagrave novament cap a

Empuacuteries136 Des drsquoallagrave llanccedilagrave nous atacs en aquesta ocasioacute cap a lrsquointerior als territoris dels

ilergets (on drsquoacord amb la narracioacute de Livi prengueacute la seva capital Atanagrum) els ausetans

i els lacetans137 i atacagrave les ciutats drsquoOnusa i Loguntica138 Meacutes endavant Escipioacute preparagrave la flota

per organitzar una campanya a les Balears139 i en tornar-ne marxagrave molt meacutes cap al sud ja que

Livi el situa al saltus Castulonensem140 Aleshores aprofitant la distagravencia els ilergets

hostilitzaren territoris dels aliats romans a la qual cosa Escipioacute respongueacute enviant-hi un

escamot lleuger drsquoauxiliars a les ordres drsquoun prefecte141 Finalitzades aquestes accions retiragrave

les tropes a Tarraco per hivernar-hi142

A la primavera de lrsquoany seguumlent arribagrave P Corneli Escipioacute llavors en qualitat de

procogravensol i uniacute els efectius que portava als de son germagrave desembarcant a Tarraco143 Plegats

comenccedilaren a avanccedilar cap al migdia les fonts els van situant successivament a Sagunt 144

Ibera145 Iliturgi i Intibili146 i finalment paren campament a Castrum Album147 Uns anys meacutes

tard el 211 aC ambdoacutes germans es trobaven a Amtorgis148 on es repartiren les forces i se

separaren per atacar els cartaginesos si beacute els resultats foren catastrogravefics per als romans

Despreacutes de la desfeta Marci uniacute els supervivents als de Fonteius i es replegaren al nord de

134 POLIBI 3762-4 LIVI 21601-3 135 LIVI 21605-8 136 LIVI 21614 137 LIVI 21616-11 138 LIVI 22201-8 139 LIVI 22209-11 140 LIVI 222012 141 LIVI 22211-4 142 POLIBI 37612 143 LIVI 22221-2 144 POLIBI 3966 LIVI 22224-5 145 LIVI 232810-12 146 LIVI 23495-13 147 LIVI 24411-6 148 LIVI 25325-10

142

lrsquoEbre149 Lrsquoany seguumlent atracagrave a Tarraco C Neroacute150 a qui el Senat havia enviat per continuar la

guerra a la Peniacutensula contra els cartaginesos Des drsquoallagrave srsquoadreccedilagrave de nou cap al migdia

peninsular com ho mostra Livi qui el situa en terres oretanes151

El 209 aC vingueacute el fill i nebot dels Escipions que havien perdut la vida dos anys abans

i arribagrave com havien fet ells anteriorment a Empuacuteries152 Tot seguit srsquoatansagrave a Tarraco on

convocagrave les tropes i els aliats i on rebeacute diverses delegacions indiacutegenes153 En acabat es desplaccedilagrave

pel territori ndashen un recorregut que les fonts no precisenndash per inspeccionar les ciutats aliades i

els quarters drsquohivern154 i retornagrave a Tarraco155 Escipioacute marxagrave amb la major part dels efectius cap

a Carthago Noua perograve abans deixagrave una guarnicioacute de tres mil infants i cinc-cents genets a les

ordres de Marci perquegrave des de Tarraco controleacutes les terres al nord de lrsquoEbre156 Despreacutes de

conquerir la capital cartaginesa a la Peniacutensula Escipioacute romangueacute un temps a la ciutat i a

continuacioacute tornagrave a Tarraco157 Allagrave feacuteu amarrar les naus i engruixiacute els contingents terrestres

amb els efectius de la marina158 Tot seguit se nrsquoanagrave cap al sud a guerrejar contra els puacutenics159

i en arribar lrsquoegravepoca hivernal replegagrave les tropes de nou a Tarraco

Lrsquoany seguumlent Escipioacute partiacute altre cop160 cap a la zona de Castulo per prosseguir la

guerra161 Despreacutes de la batalla de Baecula desplaccedilagrave una vegada meacutes lrsquoexegravercit a Tarraco162 i

instalmiddotlagrave un destacament a prop del pas dels Pirineus163 Meacutes endavant enviagrave M Juni Silagrave al

capdavant de deu mil infants i cinc-cents genets a la Celtibegraveria on hi havia les tropes

comandades per Magoacute i Hannoacute164

149 LIVI 25371-6 150 LIVI 261723 151 LIVI 26174 152 LIVI 261911 153 LIVI 261912-14 154 LIVI 26201-2 155 LIVI 26204 156 POLIBI 1066-8 LIVI 26421 APIAgrave Ib 20 157 POLIBI 10201-8 LIVI 26519-14 APIAgrave Ib 24 158 LIVI 27176-7 159 Polibi (10384-5) situa els exegravercits de Roma a les proximitats de Castulo 160 LIVI 27179-10 161 POLIBI 11203-9 LIVI 27181 APIAgrave Ib 24 162 LIVI 27203 163 LIVI 27201-2 164 LIVI 2814-5

143

El 206 aC el darrer any de la guerra a la Peniacutensula Escipioacute decidiacute inicialment portar

els contingents novament cap al sud165 perograve en un moment determinat srsquohi repensagrave i es desviagrave

cap al nord si beacute deixagrave un destacament de deu mil infants i mil genets davant drsquoOrongis per

tal de sotmetre-la166 Tambeacute deixagrave a Silagrave a cagraverrec dels darrers enfrontaments contra els

cartaginesos mentre ell mateix srsquoencaminava cap a Tarraco tot inspeccionant al llarg del seu

recorregut la participacioacute de les comunitats aliades indiacutegenes i concedint les recompenses

escaients en funcioacute de llur actuacioacute en la guerra167 Poc despreacutes srsquoembarcagrave cap a Numiacutedia per

reunir-se amb el rei Siacutefax i deixagrave Tarraco a cagraverrec de Marci i Carthago Noua a cagraverrec de Silagrave168

La tornada la feacuteu al port drsquoaquesta darrera ciutat que era la que quedava a menys distagravencia de

Numiacutedia169 Tot seguit emprengueacute accions punitives contra diversos establiments indiacutegenes

pel paper que havien jugat durant la guerra enviagrave un contingent capitanejat per Marci contra

Castulo i un altre comandat per ell mateix contra Iliturgi170 En acabat enviagrave Marci a acabar de

sotmetre altres nadius renuents i Escipioacute tornagrave a Carthago Noua171 Marci travessagrave el Baetis i

assetjagrave Astapa172 un cop srsquoasseguragrave la pacificacioacute de la zona retornagrave tambeacute a Carthago Noua173

Amb tot hagueacute drsquoanar altra vegada cap al sud ja que Escipioacute lrsquoenviagrave juntament amb Leli a

Gades per combatre Magoacute que srsquohi estava rearmant174

Meacutes endavant tenim notiacutecies drsquouna guarnicioacute apostada a la vora del Sucro que tenia

com a missioacute el control dels pobles al nord de lrsquoEbre i que es rebelmiddotlagrave contra lrsquoautoritat en

arribar-los els rumors de la mort drsquoEscipioacute175 Aquest despreacutes de recuperar-se drsquouna malaltia

convocagrave els sediciosos a Carthago Noua i els ajusticiagrave de manera exemplar176 Mentrestant

Marci i Leli seguien encara al sud de la Peniacutensula i no tornaren a Carthago Noua fins que no

enllestiren definitivament llur comesa177 Com que els ilergets tambeacute srsquohavien sollevat en

165 LIVI 28214-15 166 LIVI 2831-2 167 LIVI 28169-10 168 LIVI 281710-12 169 LIVI 281811-12 170 LIVI 28194 171 LIVI 28211 172 LIVI 2822 APIAgrave Ib 32 173 LIVI 28233-5 174 LIVI 28236-8 175 POLIBI 1125 LIVI 28245-12 176 POLIBI 1127-31 LIVI 28258-15 APIAgrave Ib 34 177 LIVI 28311-2 i 2835

144

donar cregravedit als rumors de la defuncioacute drsquoEscipioacute els romans dugueren les seves forces cap a la

Ilergegravecia178 Meacutes tard Escipioacute srsquoatansagrave a Gades per entrevistar-se amb Massinissa qui pretenia

abandonar als cartaginesos i passar-se al bagravendol romagrave i en acabat anagrave cap a Tarraco179 La

darrera dada que tenim en relacioacute amb aquell mateix any la proporciona Livi qui documenta

la presegravencia dels exegravercits romans batallant contra els cartaginesos al davant de Carthago

Noua180

Les fonts parlen de nous moviments lrsquoany 205 aC quan situen les tropes comandades

per Legraventul i Manli travessant el territori ausetagrave per anar-se a enfrontar a la coalicioacute dels

ilergets que srsquohavien tornar a rebelmiddotlar aprofitant el retorn drsquoEscipioacute a Roma181

Temps meacutes tard quan es produiacute la revolta generalitzada dels ibers i fou enviat un dels

cogravensols a sufocar-la Catoacute srsquoadreccedilagrave en primer lloc a Rhode i despreacutes de vegravencer els rebels anagrave

cap a Empuacuteries182 pels voltants de la qual srsquoenfrontagrave i sotmeteacute meacutes indiacutegenes A continuacioacute

marxagrave cap a Tarraco183 per desplaccedilar-se despreacutes a Seguntia on deixagrave apostada una guarnicioacute

abans drsquoencaminar-se cap a lrsquoEbre184 Meacutes endavant el trobem atacant lrsquooppidum dels lacetans

i el Bergium castrum185

Despreacutes del pas de Catoacute el nombre de dades a lrsquoabast sobre els moviments de tropes a

la Citerior ibegraverica cau en picat ategraves que la majoria de les accions es desenvolupen en territoris

meacutes interiors de la proviacutencia (com tambeacute passa a la Ulterior) principalment a la Celtibegraveria

Nomeacutes de manera molt ocasional tenim alguna notiacutecia com la de la presegravencia lrsquoany 183 aC

de les forces del procogravensol A Terenci enfrontant-se als celtibers en terres ausetanes186 O

lrsquoarribada del pretor Ti Semproni Grac el 180 aC a la Peniacutensula per Tarraco on pretenia

reorganitzar les tropes del seu predecessor Fulvi Flac187

178 POLIBI 1132-33 LIVI 28331 179 LIVI 2835 180 LIVI 28364-13 181 LIVI 2921-2 182 LIVI 348 APIAgrave Ib 40 183 LIVI 3416 184 LIVI 3419 185 LIVI 3420-21 186 LIVI 39561 La notiacutecia tanmateix eacutes vague i dubtosa perquegrave el pataviacute assenyala que el territori ausetagrave en el

qual es produiumlren els enfrontaments es trobava a la vora de lrsquoEbre 187 LIVI 40393-4 i 404014-15

145

Recapitulant a partir dels testimonis deixats pels escriptors de lrsquoantiguitat podem

arribar a diverses conclusions En primer lloc els romans aprofitaren les infraestructures i les

caracteriacutestiques naturals de determinats assentaments preexistents particularment Emporion

i Carthago Noua Ambdoacutes tenien en comuacute el fet drsquoestar ubicats al litoral i de disposar de bons

ports Tenien per tant uns marcats valors logiacutestic i estrategravegic durant la segona guerra puacutenica

i la revolta del 197 aC lrsquoaliada Empuacuteries jugagrave un paper decisiu en la penetracioacute de les forces

romanes ja que actuagrave com una autegraventica porta drsquoentrada Carthago Noua per la seva banda

es convertiacute en un altre centre privilegiat no nomeacutes pel seu port i per les comunicacions amb

el migdia peninsular i fins i tot amb el nord drsquoAgravefrica sinoacute tambeacute per les riqueses minerals del

seu rerepaiacutes tan celebrades pels autors antics Un tercer nucli de notable importagravecia era

Tarraco que esdevingueacute un centre neuragravelgic com ho mostra la reiteracioacute amb la qual hi

trobem lrsquoexegravercit especialment per hivernar-hi A meacutes a mesura que les tropes anaven

accedint cada cop meacutes a lrsquointerior peninsular Tarraco sembla haver estat el punt pel qual

arribaven els nous magistrats amb les seves respectives tropes i per on marxaven cap a Roma

aquelles que es desmobilitzaven despreacutes del temps de servei La tria del lloc respongueacute sens

dubte a la seva posicioacute favorable pel que fa a les comunicacions vers el sud aixiacute com vers

lrsquointerior Tot i aixograve en aquest cas no hi ha cap evidegravencia que indiqui la presegravencia

drsquoinfraestructures pregravevies ni tan sols de cap muralla que encerclaria el poblat ibegraveric188

En segon lloc la petjada deixada pels exegravercits es notagrave molt meacutes enllagrave drsquoaquests tres

establiments Si fem cas a les fonts en el transcurs de la contesa contra els puacutenics els romans

instalmiddotlaren alguns destacaments amb lrsquoobjectiu de controlar els territoris sotmesos com els

que servien per vigilar els pobles situats al nord de lrsquoEbre ndashun dels quals el del Sucro eacutes

conegut gragravecies a la rebelmiddotlioacute que srsquohi gestagravendash o el del pas dels Pirineus Tambeacute servirien com a

bases de suport logiacutestic per assegurar les rutes drsquoavituallament de les tropes189 Meacutes enllagrave de les

funcions que desenvolupessin desconeixem si aquestes bases es mantingueren un cop

acabada la guerra perquegrave la literatura antiga no en diu absolutament res al respecte O Olesti

defensa la possibilitat que quan la conquesta es desplaccedilagrave vers les terres interiors als primers

territoris a quedar sotmesos a Roma ndasheacutes a dir els del nord-est peninsularndash es desplegueacutes una

188 J M MACIAS et al Planimetria arqueologravegica de Tagraverraco Documenta 5 Tarragona 2007 189 T NtildeACO ldquoRearguard Strategies of roman Republican Warfare in the Far Westrdquo T NtildeACO i I ARRAYAacuteS (eds) War

and Territory in the Roman World Guerra y territorio en el mundo romano Oxford 2006 p 156-158

146

mena de xarxa de praesidia per assegurar la rereguarda190 Drsquoacord amb el seu punt de vista

aquestes guarnicions no necessagraveriament havien drsquoeacutesser campaments romans instalmiddotlats al

territori sinoacute que almenys alguns drsquoells es trobarien en establiments indiacutegenes En aquest

sentit els principals nodes serien Emporion i Tarraco (ambdoacutes dotats drsquoancoratges capaccedilos)

complementats per guarnicions disposades a indrets com Castell de Palamoacutes Burriac Darroacute

o Calafell ja que en tots ells hi veu fases drsquoocupacioacute pertanyents a aquest periacuteode amb uns

suposats sistemes defensius i de control de la costa

De tota manera cal admetre ndashi de fet Olesti ho fa en partndash que el fet que les fonts

almiddotludeixin a aquests praesidia no significa necessagraveriament que tinguessin un caragravecter

permanent especialment com argumenta F Cadiou despreacutes que lrsquoamenaccedila puacutenica quedeacutes

definitivament anorreada a Zama191 Aixiacute mateix es fa difiacutecil de creure que la Roma de finals

del segle III i inicis del II aC disposeacutes de prou recursos humans i econogravemics per permetrersquos

drsquoanar instalmiddotlant guarnicions per allagrave on passava amb la voluntat de mantenir-les durant un

periacuteode de temps meacutes o menys dilatat per tal de controlar els territoris sotmesos Nomeacutes cal

recordar les reserves que mostrava Catoacute a dividir els seus efectius quan fou visitat per

lrsquoambaixada ilergeta que suplicava al cogravensol que prescindiacutes drsquoun contingent suficient per

enfrontar-se als enemics que els hostilitzaven192 En definitiva sembla meacutes coherent amb el

context histograveric per una banda veure els praesidia dels textos ndashi segurament molts altres

dels quals no nrsquoha quedat cap recordndash com uns establiments militars instalmiddotlats de manera

puntual per les necessitats de la guerra que es desmuntaven quan deixaven de tenir utilitat

I de lrsquoaltra lrsquoinnegable control de Roma sobre el territori es devia exercir a traveacutes de

mecanismes diferents als de lrsquoestabliment drsquohipotegravetiques xarxes de guarnicions tant si

srsquoapostaven dins dels assentaments ibegraverics com en els seus territoris193

190 O OLESTI ldquoEl control de los territorios del Nordeste Peninsular (218-100 aC) un modelo a debaterdquo T NtildeACO i

I ARRAYAacuteS (eds) op cit p 121-122 191 F CADIOU Hibera in terra miles Les armeacutees romaines et la conquecircte de lrsquoHispanie sous la Reacutepublique (218-45 av

J-C) Madrid 2008 p 327-329 192 LIVI 3411 193 F CADIOU op cit p 354-361 Creiem escaient portar a colmiddotlacioacute en aquest punt la proposta de J Guitart qui

planteja que les relacions establertes entre ibers i romans en el temps de la guerra annibagravelica en general bones

srsquohaurien mantingut en gran part en els anys seguumlents inclosa lrsquoegravepoca de les dites revoltes indiacutegenes Aixiacute ho

demostrarien alguns detalls registrats a les fonts escrites com les demandes drsquoauxili drsquoalguns pobles al cogravensol

Catoacute o el suport militar que voluntagraveriament oferien als romans els mateixos ibers contra els elements renuents

meacutes violents que tambeacute els atacaven a ells Tot plegat havia de crear un clima que propiciaria els canvis

esdevinguts en el transcurs del segle II aC (J GUITART ldquoIbers versus romans Arqueologia de lrsquoorigen de les ciutats

147

36 PROSOPOGRAFIA DE PERSONATGES DELS EXEgraveRCITS DE ROMA

Un altre aspecte drsquointeregraves que ens ofereixen les fonts literagraveries eacutes la informacioacute sobre

determinats individus dels quals no en sabriacuteem res (o no gaire cosa) a partir drsquoaltres fonts

Com ja hem apuntat a les consideracions introductograveries del present capiacutetol els testimonis

textuals que han arribat fins a nosaltres es focalitzen de manera quasi exclusiva en els

esdeveniments begravelmiddotlics de manera que trobem que tots aquests personatges formaven part de

les tropes romanes En aquest apartat ens centrarem a desgranar qui eren aquestes persones i

quina rellevagravencia histograverica tingueren les famiacutelies a les quals pertanyien tot prestant atencioacute

al paper ndashquan srsquoescaundash que jugaren o beacute ells mateixos o beacute altres membres de la seva mateixa

gens a la peniacutensula Ibegraverica i al llarg del temps Abans de continuar perograve creiem convenient

de fer un advertiment hem deixat de banda de manera premeditada els comandants

principals de les legions que soacuten personatges ben estudiats i coneguts i que pertanyien a

gentes aristocragravetiques de les quals hem parlat al capiacutetol anterior Al final de lrsquoapartat hem

afegit un quadre (quadre 1) que recull de manera sintegravetica els noms dels individus la posicioacute

ndashquan eacutes conegudandash que tenien a lrsquoexegravercit en el moment que apareixen esmentats als textos

la cronologia i els passatges on hom hi almiddotludeix

Polibi eacutes un dels autors que fa referegravencia a alguns drsquoaquests personatges com M Silagrave i

C Leli M Iunius Silanus194 eacutes identificat com a propretor assistint al cogravensol P Corneli Escipioacute

entre els anys 210 i 206 aC Aquest de fet fou el darrer cagraverrec conegut que ostentagrave ategraves que

abans ja havia estat prefecte de la guarnicioacute de Neapolis lrsquoany 216 aC195 pretor a Etruacuteria el 212

aC i propretor lrsquoany seguumlent196 Silagrave pertanyia a una de les famiacutelies romanes que colmiddotlocagrave meacutes

membres en diferents cagraverrecs puacuteblics (fins a cinquanta-dos) i des drsquoegravepoques meacutes reculades ja

que un dels dos primers cogravensols de la Repuacuteblica L Brutus pertanyia a aquesta gens Per altra

banda la branca del propretor de la Citerior la dels Iunii Silani sembla haver estat de les meacutes

destacades juntament amb la dels Iunii Bruti ategraves que ben beacute una dotzena detingueren

romanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagraverdquo Homenatge als nostres pobles i a la seua gent Primer cicle de conferegravencies

al sud del Paiacutes Valenciagrave Barcelona 2004 p 77-96) 194 POLIBI 1061-7 Juni Silagrave tambeacute eacutes esmentat per Livi per primer cop a 261910 195 T R S BROUGHTON The magistrates of the Roman Republic vol 1 New York 1951 p 251 196 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 268 i 274

148

magistratures i cagraverrecs militars diversos a partir de les darreries del segle III aC197 La gens Iunia

tingueacute certa relacioacute amb la proviacutencia en moments posteriors on jugaren papers destacats

particularment a partir de les acaballes del segle I aC com ho demostren les diverses

inscripcions documentades que recullen noms drsquoindividus drsquoaquesta famiacutelia Particularment

interessant eacutes la meacutes antiga de totes les conservades localitzada a Empuacuteries i datada lrsquoany 25

aC198 que els emporitans feren inscriure en honor a un seu patronus el qual pertanyia

precisament a la mateixa branca que el propretor i srsquoanomenava M Iunius Silanus A lrsquoentorn

del canvi drsquoera srsquohan datat un parell drsquoepiacutegrafs escrits sobre sengles ares199 trobades a Cartagena

que recorden a L Iunius L f T n Paetus A Xagravetiva finalment srsquohan documentat dues

inscripcions meacutes una datada al primer terccedil del segle I dC on srsquoalmiddotludeix a un Q Iunius Q f Gal

Aenibelus200 i lrsquoaltra datada entre els anys 14 i 50 i que fa referegravencia a Q Iunius Q f Gal Iustus

qui fou duumuir i flamen diui Augusti201

Per altra banda C Laelius 202 fou un altre dels colmiddotlaboradors de P Corneli Escipioacute en

els darrers anys de la segona guerra puacutenica a Hispagravenia A les fonts que lrsquoesmenten apareix

identificat com a praefectus classis en el context del reeixit setge de Carthago Noua i molt poc

temps despreacutes com a legat encarregat de dur a Roma les noves de la caiguda de la ciutat (209

aC) Aquests foren els seus primers cagraverrecs coneguts els primers esglaons drsquouna carrera que el

portaria a actuar de legat en altres ocasions (206 204 i 203 aC)203 aixiacute com de praefectus classis

a lrsquoAgravefrica sota les ordres drsquoEscipioacute (205 i 204 aC)204 Lrsquoany 202 aC prosseguiacute el seu cursus en

eacutesser elegit quumlestor encara al servei drsquoEscipioacute205 i el continuagrave ocupant els cagraverrecs drsquoedil de la

plebs el 197 aC206 pretor de Siciacutelia el 196 aC207 cogravensol drsquoItagravelia i la Gagravelmiddotlia Cisalpina el 190 aC i

197 T R S BROUGHTON The Magistrates of the Roman Republic vol 2 New York 1956 p 575-577 198 AE 1984 615 199 J M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten epigragravefica Murcia 1997 p 115-

120 nuacutems 7 i 8 200 J CORELL Inscripcions romanes del Paiacutes Valenciagrave 3 Saetabis i el seu territori 2006 nuacutem 7 201 J CORELL op cit nuacutem 8 Al costat drsquoaquestes que soacuten especiacuteficament de la Citerior tambeacute srsquohan trobat

inscripcions que recullen la presegravencia de Iunii (perograve cap meacutes de cognomen Silanus) a la Begravetica entre egravepoca

augustal i el segle I dC (AE 1987 509 CIL II2 5676 i CIL II27244) 202 POLIBI 1094-7 Tambeacute eacutes esmentat per Livi 26424-5 i Apiagrave Ib 25 203 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 300 309 i 314 204 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 305 i 309 205 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 316 206 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 333 207 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 335

149

procogravensol lrsquoany seguumlent208 i ambaixador davant del rei Perseu de Macedogravenia lrsquoany 174 aC209 i

davant del rei gal Cincibilis el 170 aC210 Malgrat la brillant carrera drsquoaquest personatge la gens

Laelia no es distingiacute per haver tingut molts membres participant a les magistratures

republicanes sinoacute meacutes tost el contrari nomeacutes estan documentats cinc Laelii entre finals del

segle III i mitjan segle I aC i nomeacutes un altre C Laelius Sapiens obtingueacute les dignitats pretorial

(fou escollit pretor drsquoHispagravenia lrsquoany 145 aC i propretor lrsquoany seguumlent) i consolar (140 aC)211 No

tenim cap altre membre drsquoaquesta famiacutelia documentat a Hispagravenia per a egravepoca republicana i

lrsquouacutenica mencioacute coneguda a un Laelius la trobem en un epiacutegraf de Carthago Noua datat entre

la segona meitat del segle I i la primera del segle II dC on es fa referegravencia al llibert C Laelius

C l Chrestus212

Livi identifica a diversos personatges generalment vinculats als exegravercits que

estigueren a la Citerior A meacutes de M Juni Silagrave i C Leli parla tambeacute de L Marci L Acili C

Escriboni Q Trebelmiddotli Sex Digiti i M Semproni Tuditagrave L Marcius Septimius213 fou tribunus

militum a les ordres dels germans Escipioacute el 211 aC i despreacutes de la desfeta a mans dels

cartaginesos prengueacute les regnes de les restes de les tropes romanes i les menagrave a la victograveria sota

el tiacutetol autoimposat de propretor acte que desplagueacute al Senat Als anys seguumlents se sap amb

seguretat que el 206 actuagrave com a legat a les ordres de P Escipioacute214 La gens Marcia sembla haver

jugat un paper destacat a la Repuacuteblica com ho mostra el fet que hi ha documentats quaranta-

vuit membres de la famiacutelia amb cagraverrecs puacuteblics a partir de principis del segle IV aC amb Cn

Marcius que lrsquoany 389 aC fou elegit tribuacute de la plebs i C Marcius que el mateix any exerciacute de

tribuacute militar A meacutes a meacutes diversos membres de la gens seguiren carreres brillants que els

portaren a detenir elevades i prestigioses magistratures com serien els casos de Q Marcius

Philippus qui obtingueacute el consolat lrsquoany 281 aC i la censura el 261 aC a meacutes drsquoeacutesser magister

equitum el 263 aC C Marcius Rutilus Censorinus qui fou elegit com a tribuacute de la plebs lrsquoany 311

aC i al seguumlent obtingueacute el consolat en una carrera que culminaria amb lrsquoeleccioacute com a censor

(294 i 265 aC) o un altre Q Marcius Philippus qui fou elegit cogravensol en dues ocasions (186 i 169

208 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 356 i 363 209 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 405 210 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 420 211 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 578 212 J M ABASCAL i S F RAMALLO op cit p 253-254 nuacutem 77 213 LIVI 2537-39 214 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 300

150

aC) i censor el 164 aC entre altres cagraverrecs Per al periacuteode en quegrave Marci Septimi era a la

Peniacutensula trobem exercint cagraverrecs puacuteblics a M Marcius com a rex sacrorum almenys lrsquoany

210 aC i M Marcius Ralla que lrsquoany 204 aC fou escollit pretor urbagrave Epigragraveficament els Marcii

es troben testimoniats en egravepoca republicana a Beneuentum on es localitzagrave una inscripcioacute del

segle I aC on apareix un llibert anomenat D Marcius Philemo215 i al bronze drsquoAscoli216 on

srsquoesmenta a un Q Marcius L f Pap Per altra banda a la Carthago Noua augustal estagrave

testimoniada la presegravencia de T Marcius Sp f Rufus217

L Acilius218 estagrave documentat per Livi nomeacutes com a legat del pretor Q Fulvi Flac en un

atac contra els celtibers de la zona drsquoAebura Els Acilii donaren disset dels seus membres al

servei de la Repuacuteblica des de les darreries del segle III aC essent el primer un Mrsquo Acilius que

lrsquoany 218 aC fou IIIuir agris dandis assignandis219 Les carreres meacutes brillants de membres

drsquoaquesta gens es troben particularment al segle II aC amb les figures de Mrsquo Acilius L f K n

Balbus (pretor vers 153 i cogravensol el 150 aC) Mrsquo Acilius Mrsquo f L n Balbus (pretor vers 117 i cogravensol el

114 aC) Mrsquo Acilius C f L n Glabrio (tribuacute de la plebs el 201 decemuir sacris faciundis a partir

de 200 edil de la plebs el 197 praetor peregrinus el 196 cogravensol a Gregravecia el 191 i procogravensol el 190

aC) o Mrsquo Acilius Mrsquo f C n Glabrio (IIuir aed dedicandis el 181 edil curul el 166 pretor vers 157 i

consul suffectus lrsquoany 154 aC)

C Scribonius220 eacutes identificat per Livi com a praefectus sociorum a les ordres de Fulvi

Flac lrsquoany 181 aC En egravepoca republicana a partir de les acaballes del segle III aC es coneixen

una dotzena de membres drsquoaquesta gens ostentant cagraverrecs puacuteblics particularment de la

branca dels Scribonii Libones que en representen la meitat

Livi221 explica que despreacutes de la presa de Carthago Noua (209 aC) a lrsquohora de repartir

condecoracions hi havia dos homes que es disputaven la corona muralis Un era el centurioacute

de la IV legioacute Q Trebellius del qual no sabem que hagueacutes exercit cap altre cagraverrec De fet els

Trebellii no haurien estat una famiacutelia gaire important ja que nomeacutes estan documentats dos

membres i tan sols al segle I aC ostentant alguna magistratura per una banda L Trebellius

215 AE 1983 265 216 CIL I709 217 CIL II3481 218 LIVI 41311-9 219 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 240 i 242-242 n 12 i 13 220 LIVI 40313 i 5 221 LIVI 26486

151

qui fou tribuacute de la plebs lrsquoany 67 aC i de lrsquoaltra L Trebellius Fides que tambeacute fou elegit tribuacute

de la plebs per a lrsquoany 47 aC passagrave per lrsquoedilat curul tres anys meacutes tard i finalment actuagrave com

a oficial (no se sap exactament en qualitat de quegrave) a les ordres de M Antoni lrsquoany 43 aC222 No

nrsquohi ha cap altre de documentat a Hispagravenia en general ni a la Citerior en particular

Lrsquoaltre que es disputava la recompensa era el socius naualis Sex Digitius un altre

personatge que com lrsquoanterior procedia drsquouna famiacutelia que tan sols donagrave al servei de la

Repuacuteblica dos membres (incloent-lo a ell) ambdoacutes anomenats de la mateixa manera Poc meacutes

de dos decennis despreacutes de la caiguda de Carthago Noua el mateix Digitius fou elegit pretor

de la Citerior lrsquoany 194 aC se li prorrogagrave el cagraverrec un any meacutes i fou legat en diverses ocasions

tant al davant de lrsquoexegravercit (190 aC) com en qualitat drsquoambaixador (entre 174 i 172 aC) una de

les vegades al costat de C Leli en lrsquoambaixada a Perseu de Macedogravenia223 Lrsquoaltre nomeacutes exerciacute

de tribuacute militar el 170 aC a Macedogravenia sota les ordres drsquoHostili Manciacute224 Tampoc hi ha cap

Digitius documentat a la Peniacutensula ni en egravepoca republicana ni en la imperial

Encara amb relacioacute a aquest episodi de la corona muralis hem drsquoesmentar dos

personatges meacutes que formaren part dels recuperatores encarregats de decidir quin dels dos

era mereixedor de la condecoracioacute Per una banda M Sempronius Tuditanus membre de

lrsquoexegravercit comandat per Escipioacute perograve la categoria exacta del qual Livi no transmet tot i aixograve eacutes

possible que fos un dels tribuns militars225 Aquest home per beacute que no sabem que hagueacutes

ocupat cap altre cagraverrec formava part drsquouna famiacutelia poderosa i prestigiosa com es pot apreciar

en el fet que estan documentats cinquanta-dos membres ocupant algun cagraverrec puacuteblic ja des

de principis del segle V aC i drsquoaquests tres entraren al Senat durant el segle II aC Meacutes

concretament dins de la mateixa branca dels Sempronii Tuditani hem de remarcar la figura

de C Sempronius Tuditanus que dugueacute a terme un cursus honorum potser no especialment

brillant perograve que hem de tenir en compte en la mesura que detingueacute la pretura de la Citerior

en el difiacutecil any de 197 aC i el proconsolat lrsquoany seguumlent no menys difiacutecil Aixiacute mateix el 198 aC

havia estat elegit edil de la plebs i fou pontifex fins 196 aC226 Tambeacute cal fer esment de Ti

Semproni Grac que fou pretor de la Citerior els anys 180-179 aC i que tan bon record deixagrave

222 T R S BROUGHTON op cit vol 2 p 627 223 T R S BROUGHTON op cit vol 2 p 559 224 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 421 225 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 288 226 T R S BROUGHTON op cit vol 2 p 615-616

152

entre els celtibers De fet la gens Sempronia deixagrave una profunda petjada al conjunt drsquoHispagravenia

tot i que no eacutes evident en lrsquoepigrafia fins a partir de la segona meitat del segle I dC com posen

de manifest les divuit inscripcions que hi fan referegravencia trobades a la Hispagravenia Citerior o les

vint-i-dues de la Begravetica totes elles amb una cronologia que abasta sobretot els tres primers

segles de lrsquoEra Per altra banda el segon recuperator era P Cornelius Caudinus un altre

personatge del qual en desconeixem el rang i que no sembla que arribeacutes a ocupar cap cagraverrec

puacuteblic ategraves que no estagrave documentat meacutes enllagrave de lrsquoepisodi de la corona muralis Aixograve no

obstant tornem a trobar un membre de la gens Cornelia una de les meacutes notograveries de Roma

com ja hem vist al capiacutetol anterior A la proviacutencia de fet tenim constagravencia de la presegravencia de

quatre membres meacutes drsquoaquesta gens al segle I aC227

L Marcius Septimius tribunus militum

legatus

211 aC

206 aC

Livi 253739

M Iunius Silanus propraetor 210-206 aC Polibi 1061-7

Livi 261910

C Laelius praefectus classis 209-206 aC Polibi 1094-7

Livi 26424-5 i 26487

Apiagrave Ib 25

P Cornelius Caudinus Membre de lrsquoexegravercit cagraverrec

desconegut

209 aC Livi 26488-9

Sex Digitius socius naualis

praetor

209 aC

194 aC

Livi 26486

C Flaminius quaestor militaris 209 aC Livi 26478

M Sempronius Tuditanus Membre de lrsquoexegravercit cagraverrec

desconegut (tribunus

militum)

209 aC Livi 26487

Q Trebellius centurioacute de la IV legio 209 aC Livi 26486

L Acilius legatus 181 aC Livi 41391-9

C Scribonius praefectus sociorum 181 aC Livi 40313 i 40315

Quadre 1 Quadre de siacutentesi amb tots els membres dels exegravercits identificats a les fonts escrites

227 Les inscripcions conservades rememoren a L Cornelius Tacitus (IRC 1191 epiacutegraf trobat a Sant Martiacute Sarroca)

M Cornelius Marcellus i Cn Cornelius Cinna (CIL II3426 CIL II3425 i J M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de

Carthago Nova la documentacioacuten epigraacutefica Muacutercia 1997 inscripcioacute nuacutem 4 ambdoacutes localitzats a la Carthago

Noua del darrer terccedil del segle I aC on detingueren alguns cagraverrecs puacuteblics) A meacutes un dels genets ilerdencs que

apareixen esmentats al bronze drsquoAscoli du el mateix nomen Cn Cornelius Com podem veure tanmateix cap

drsquoells pertanyia a la coneguda branca dels Scipiones

153

37 SEQUELLAE CIVILS ROMANOITAgraveLICS AL DARRERE DE (I ENTRE) LES LEGIONS

Els itagravelics i romans que es movien per la Citerior en el nostre periacuteode no eren

uacutenicament militars Tal i com posen de manifest diversos passatges en paralmiddotlel a les tropes

arribaven civils de molt diversa condicioacute que els anaven al darrere per beneficiar-se a la seva

particular manera de la guerra tot oferint a la soldadesca tota mena de productes i serveis

Generalment les narracions no fan mencioacute a la seva presegravencia probablement perquegrave devien

eacutesser un element tan habitual que els autors no en paren esment llevat de moments molt

puntuals en quegrave llurs paraules els fan fugaccedilment visibles Aquesta rara circumstagravencia estagrave ben

documentada en dues ocasions en el transcurs del segle II aC la primera esdeveacute amb lrsquoarribada

del cogravensol Catoacute i la ragravepida reorganitzacioacute que fa de les tropes i la segona amb la vinguda

drsquoEscipioacute Emiliagrave per posar fi definitiva a la guerra de Numagravencia Ambdoacutes generals actuen

moguts per la mateixa voluntat que no eacutes altra que optimitzar les forces militars acantonades

a la proviacutencia per fer-les meacutes eficients I una de les primeres mesures que prenen eacutes desfer-se

drsquoaquella multitud supegraverflua des del punt de vista militar que a la pragravectica no era res meacutes que

un gran destorb que coartava lrsquoagilitat de les legions Tanmateix queda ben clar que malgrat

els esforccedilos de Catoacute per expulsar tots aquests individus dels campaments tard o drsquohora els

seus successors al comandament de les tropes relaxaren el rigor que imposagrave i permeteren que

sersquols unissin novament els grups civils Altrament Escipioacute no hauria hagut de prendre la

mateixa decisioacute que Catoacute una seixantena drsquoanys abans I la histograveria encara es repetiacute meacutes tard

ategraves que a finals de la mateixa centuacuteria primer Metel a Numiacutedia228 i pocs anys meacutes tard C

Mari quan endegagrave la seva reforma de lrsquoexegravercit els tornaren a bandejar

Dins drsquoaquests heterogenis grups hi havia calones229 membres del servei amb quegrave es

feien acompanyar els ciutadans a les legions perquegrave els transportessin llurs pertrets230 Aquests

esclaus foren presents entre les tropes en egravepoca republicana tal i com testimonia Livi en el

context de la segona guerra samnita231 i especialment en la imperial232 El que no queda tan

228 SALmiddotLUSTI Bell Iug 452-3 229 LIVI 2718 230 W SMITH (ed) A Dictionary of Greek and Roman Antiquities London 1890 s u calo 231 LIVI 9378-11 232 R MACMULLEN ldquoThe legion as a societyrdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte vol 33 4 1984 p 444-445 E

HILDINGER Swords Against the Senate The Rise of the Roman Army and the Fall of the Republic Cambridge

(Massachussets) 2003 p 2-3 D SIERRA ldquoEl imperator republicano un general experimentado y un hagravebil taacutectico

154

clar eacutes si els esclaus pertanyien a legionaris particulars o a lrsquoexegravercit en conjunt tot i que el meacutes

probable eacutes que nrsquohi haguessin de totes menes Eacutes indubtable que la logiacutestica militar requeria

la presegravencia a lrsquoexegravercit de persones que srsquoencarreguessin de lrsquoalimentacioacute i la cura dels cavalls

i les atzembles el transport i custogravedia de la impedimenta etc233 essent lrsquoopcioacute meacutes econogravemica

lrsquouacutes de persones de condicioacute servil per tant meacutes enllagrave que hi haguessin ciutadans que es

portessin els seus propis esclaus lrsquoexegravercit necessitava lrsquoesforccedil de serui publici234 A diferegravencia

drsquoaltres personatges esmentats per les fonts els calones podien eacutesser en definitiva molt uacutetils

per a lrsquoexegravercit duent a terme tasques de suport per facilitar la seva actuacioacute com assenyala Livi

en el passatge citat anteriorment o encara que fos simplement per fer molta gatzara per

confondre els enemics com feacuteu Claudi Marcel a la segona guerra puacutenica235 En aquest sentit

cal assenyalar que les fonts literagraveries apunten en meacutes drsquouna ocasioacute que a alguns dels calones

sersquols permetia de dur algun tipus drsquoarma ja fos defensiva o ofensiva236 En la centuacuteria que

aproximadament srsquoesteacuten entre les darreries del segle III i les del II aC sembla que es va anar

desenvolupant el proceacutes drsquoarmament dels calones237 que fins i tot podien arribar a rebre

entrenament militar per si arribat el cas calia que tambeacute prenguessin part en el combat

En formaven part tambeacute els lixae238 uns individus la naturalesa dels quals eacutes difiacutecil

drsquoaclarir com a consequumlegravencia de la fragmentacioacute i la disparitat de testimonis literaris que en

fan referegravencia En el seu moment J Roth intentagrave discernir qui hi havia al darrera drsquoaquesta

denominacioacute i despreacutes de repassar les fonts i les seves nombroses discordances srsquoinclinagrave per

considerar-los persones que es dedicaven a vendre determinats productes als soldats

particularment relacionats amb lrsquoalimentacioacute no es tractaria de subministradors drsquoaliments

bagravesics (com els cereals) que eren proporcionats per lrsquoestat ni de productes a lrsquoengrograves sinoacute de

(385-168 aC)rdquo Polis Revista de ideas y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 22 2010 p 190 N B KAMPEN

ldquoSlaves and Liberti in the Roman Armyrdquo M GEORGE (ed) Roman Slavery and Roman Material Culture Toronto

2013 p 188-190 233 J P ROTH The Logistics of the Roman Army at War (264 BC-AD 235) Leiden-Boston-Koumlln 1999 p 102-105 234 Aixiacute com la presegravencia drsquoesclaus privats estagrave ben documentada entre les tropes en el transcurs del nostre

periacuteode (APIAgrave Pun 530 SALmiddotLUSTI Bell Iug 452) les fonts no en testimonien de puacuteblics o pertanyents al conjunt

de la legioacute fins a mitjan segle I aC (APIAgrave Bell Ciu 2746) Aixograve no treu eacutes clar que no nrsquohi haguessin anteriorment 235 FRONTIacute Strat 248 236 Sense agravenims drsquoeacutesser exhaustius en tenim notiacutecia a Bell Alex 74 Bell Afr 84-85 DIOacute CASSI 79266 FRONTIacute

Strat 246 i FLAVI JOSEP Bell Iud 369 237 Livi (271812) els descriu a la batalla de Baecula (208 aC) encara desarmats perograve ajudant a lrsquoexegravercit a enfrontar-

se contra els cartaginesos llanccedilant-los pedres perograve quan Plutarc (Mar 191) almiddotludeix als enfrontaments contra

els teutons aquests esclaus ja duen armament encara que possiblement lleuger (J P ROTH op cit p 105-110) 238 LIVI 28223 i VALERI MAgraveXIM 271

155

productes meacutes refinats exogravetics o difiacutecils drsquoaconseguir en campanya com podien ser salses

espegravecies o vinagre239 Meacutes recentment Rachel F Vishnia ha realitzat un estudi complet i

aprofundit per intentar obtenir una mica meacutes de llum sobre la quumlestioacute Ha analitzat la

setantena drsquoocurregravencies del mot a les fonts des drsquoegravepoca republicana fins a la baiximperial i

encara fins a la Suda on apareix per darrera vegada240 Segons lrsquoautora sovint srsquoha considerat

per una falsa etimologia establerta ja a lrsquoantiguitat que els lixae ndashper a alguns de condicioacute

servil per a drsquoaltres lliurendash acompanyaven les legions per tal de proveir-les drsquoaigua i potser

tambeacute aliments i vitualles Tanmateix Vishnia ha rebutjat a partir de lrsquoexamen de tots els

documents a lrsquoabast aquesta imatge estagrave convenccediluda que ni eren esclaus ni tampoc es

guanyaven la vida fent drsquoaiguaders per als soldats La seva proposta eacutes que de bell antuvi eren

persones lliures que efectivament oferien un servei a les legions perograve que tenia a veure amb

els esclaus i meacutes concretament amb la captura i el manteniment drsquoesclaus als territoris on

Roma guerrejava En territori hispagrave Livi en revela la seva presegravencia quan cap a les darreries

de la segona guerra puacutenica els contingents romans es trobaven pels voltants drsquoAstapa i

comenta que els seus habitants fidels aliats dels cartaginesos saquejaven les terres dels veiumlns

que srsquohavien passat al bagravendol romagrave i no dubtaven a atacar els romans que trobaven vagarejant

independentment que fossin ndashespecificandash soldats lixae o mercatores241 Aixiacute mateix a Valeri

Magravexim devem la notiacutecia de lrsquoexpulsioacute dels nombrosos lixae juntament amb la resta de la gran

munioacute de civils dels campaments en arribar Escipioacute per conduir la guerra contra els

numantins242

Al seu costat hom podia trobar una segraverie de comerciants de la meacutes diversa condicioacute

Per comenccedilar hi havia els institores la definicioacute dels quals ens ve proporcionada pels textos

juriacutedics Institor est qui tabernae locoue ad emendum uendendumue praeponitur quique sine

loco ad eundem actum praeponitur243 Eacutes a dir eacutes el nom que rebia qualsevol agent que per

compte drsquoaltri se situava al capdavant drsquouna botiga o qualsevol lloc on es duguessin a terme

transaccions que a la pragravectica podia ser des drsquoun granger a un prestador passant per un

239 J P ROTH op cit p 93-101 240 R F VISHNIA ldquoThe Shadow Army ndash The Lixae and the Roman Armyrdquo Zeitschrift fuumlr Papyrologie und Epigraphik

139 2002 p 265-272 241 LIVI 28223 242 VALERI MAgraveXIM 271 243 ULPIAgrave Dig 14318

156

terrissaire un hostaler etc No obstant aixograve les fonts literagraveries utilitzen el terme amb un

significat menys tegravecnic i preciacutes i amb ell designen persones generalment de baixa extraccioacute

social relacionades amb activitats comercials de volum reduiumlt ja fos en agraverees urbanes rurals

o en territori provincial244 aixiacute com de venda ambulant245 Aquests mateixos personatges estan

documentats a les fonts gregues sota el nom de κάπελοι almenys des drsquoegravepoca helmiddotleniacutestica no

nomeacutes a les ciutats sinoacute tambeacute de la mateixa manera que els institores que ens interessen

seguint els exegravercits246

La imatge que en transmeten els autors acostuma a ser pejorativa ja que els presenten

com a venedors de bagatelmiddotles i androgravemines fuacutetils sempre disposats a engalipar viacutectimes

incautes preferentment el jovent247 Sovint aquests venedors ambulants es dedicaven al

mercadeig de roba i aliments fossin naturals (fruita cereals peix llet) o elaborats (pa pastes

salsitxes)248 A les agraverees urbanes tendien a concentrar-se als espais concorreguts on calia

esperar que seria meacutes fagravecil de trobar alguacute que adquiriacutes els seus productes com als voltants dels

temples les termes o els edificis drsquoespectacles i per les restes epigragravefiques que nrsquohan romagraves ndash

si beacute ja drsquoegravepoca imperialndash disposaven de petites agraverees marcades al terra i comptaven amb la

llicegravencia dels edils249 Des del punt de vista social els institores tant podien ser esclaus com

lliures homes com dones adults com menors250 perograve tenien en comuacute la procedegravencia de les

classes inferiors com posen en evidegravencia els escriptors quan habitualment els relacionen

amb la pobresa i la mendicitat251 Alguns actuaven per compte drsquoaltri (encaixant en bona

mesura amb la definicioacute juriacutedica) venent allograve que produiumlen els fabricants de roba flequers o

hostalers mentre que drsquoaltres ho feien per compte propi venent el que podien per aconseguir

uns guanys suplementaris o directament per tenir-ne alguns252 En el nostre cas altra vegada

244 J-J AUBERT Business Managers in Ancient Rome A Social amp Economic Study of Institores 200 BC- AD 250

Leiden-New York-Koumlln 1994 p 6-8 16-17 i 36 245 El mateix Ulpiagrave (Dig 14354) especifica institoreshellip quos uolgo circitores appellamus 246 XENOFONT Cyr 4542 DEMOgraveSTENES Aristog 46 LLUCIAgrave Hist conscr 16 ATENEU Deip 10431d 247 J-J AUBERT op cit p 21-23 248 C HOLLERAN Shopping in Ancient Rome The Retail Trade in the Late Republic and the Principate Oxford 2012

p 203-205 249 C HOLLERAN op cit p208-212 250 J-J AUBERT op cit p 38 i 56 251 C HOLLERAN op cit p 202-203 252 C HOLLERAN op cit p 229

157

eacutes Valeri Magravexim qui els enumera entre els civils que seguien les legions aquarterades a

Numagravencia i que Escipioacute srsquoafanyagrave a foragitar253

Livi tambeacute recorda lrsquoexistegravencia dels redemptores254 De manera general aquest era el

nom que rebien aquells que licitaven en una locatio eacutes a dir un tipus de subhasta puacuteblica255

Malgrat que allograve que es licitava a les locationes anagrave variant al llarg del temps sembla que en

origen es feien per contractar subministraments i serveis necessaris per a lrsquoestat256 com ara vi

(segurament per a celebracions religioses)257 o roba per als actors de representacions

teatrals258 perograve tambeacute la construccioacute i el manteniment drsquoobres puacutebliques com ara temples o

aquumleductes259 A meacutes a meacutes tambeacute es podia contractar lrsquoavituallament de lrsquoexegravercit tal i com

posa de manifest Livi en exposar lrsquoepisodi en el qual el cogravensol Catoacute tot just despreacutes drsquoarribar

a la Peniacutensula despatxagrave tots els redemptores amb la intencioacute de fornir la tropa amb el cereal

de la terra i aixiacute estalviar-se tots els costos que implicava el transport i la venda del gra De fet

eacutes possible que les tres societates que srsquoencarregaren de transportar a cregravedit les vitualles per

als contingents comandats pels Escipions lrsquoany 215 aC260 estiguessin tambeacute formades per

redemptores261

Els contractistes jugaven un paper drsquointermediaris ategraves que quan srsquoadjudicaven una

obra o servei normalment no srsquoencarregaven de realitzar-ho ells mateixos sinoacute que havien de

buscar i aportar els homes materials eines diners i beacutens necessaris per poder-ho dur a terme

drsquoacord amb les clagraveusules estipulades i un cop realitzat rebien el pagament establert Un bon

exemple de les activitats drsquointermediacioacute el doacutena el mateix historiador pataviacute en relatar

lrsquoesmena de lrsquoacte sacriacuteleg protagonitzat pel censor Q Fulvi Flac lrsquoany 173 aC com que havia

retornat victorioacutes contra els celtibers prometeacute com a vot lrsquoereccioacute drsquoun temple a Fortuna

Equestris que havia drsquoeacutesser el meacutes esplendoroacutes de tota la Urbs Per assolir aquest objectiu

253 VALERI MAgraveXIM 271 254 LIVI 34912 255 A MATEO Manceps redemptor publicanus Contribucioacuten al estudio de los contratistas puacuteblicos en Roma

Santander 1999 p 34-39 256 Els redemptores amb tot no nomeacutes participaven en licitacions puacutebliques sinoacute tambeacute privades com es despregraven

de diversos passatges del De agri cultura de Catoacute on fa referegravencia a les contractes per construir una uilla (De agri

cult 14) recollir olives i fabricar oli (De agri cult 144 i 145 respectivament) 257 FEST s u quadrantal 258 PLAUTE Persa 1379-80 259 FRONTIacute De aquae 1004 260 LIVI 23484-493 261 A MATEO op cit p 77-78

158

tingueacute la pensada drsquoemprar les teules de marbre que formaven la coberta del temple de Iuno

Lacinia del Bruacutetium de manera que les feacuteu arrencar i deixagrave lrsquoaedes malmegraves Ragravepidament lrsquoacte

drsquoimpietat fou denunciat al Senat el qual obligagrave a Fulvi Flac a retornar i recolmiddotlocar les teules

I aquiacute eacutes on entren en escena els redemptores ja que el transport i la reposicioacute se subhastaren

en una locatio Pel que explica Livi els adjudicataris es procuraren la nau (o les naus) i els

homes per dur les teules perograve hagueren de deixar-les estibades a lrsquoarea del temple perquegrave no

trobaren ninguacute per arreglar la teulada262

Pel que fa a la composicioacute social dels redemptores a partir dels testimonis escrits (tant

literaris com sobretot epigragravefics) A Mateo eacutes de lrsquoopinioacute que estava formada en general per

individus de baixa extraccioacute263 Cal advertir que per a la major part de lrsquoetapa republicana les

dades soacuten molt minses i nomeacutes comencen a ser relativament abundants a partir de la baixa

repuacuteblica Ciceroacute en les seves invectives contra Verres rememora al plebeu P Juni qui havia

arrendat el manteniment del temple de Cagravestor el 80 aC i la defuncioacute del qual poc despreacutes

havia aprofitat Verres aleshores pretor urbagrave per arruiumlnar la famiacutelia de Juni i afavorir de

manera molt lucrativa a un amic seu un tal Haboni264 A la segona meitat del segle I aC tambeacute

tenim documentat en aquest cas per lrsquoepigrafia funeragraveria al pistor i redemptor M Virgili

Eurysaces que era llibert265 Altres ja en egravepoca imperial eren tambeacute lliberts o esclaus266

Certament davant drsquoaquest exemples i drsquoaltres que hem referit meacutes amunt veiem a

personatges drsquouna relativa riquesa ja que si no ho fossin no podrien assumir els costos que

comportaven les obres i serveis pels quals licitaven ni en el cas del flequer suara esmentat

srsquohauria pogut construir aquella tomba tan monumental com pintoresca Ara beacute no hem

drsquooblidar com ja hem vist anteriorment que els enfranquits podien ser persones que

arribaven a acumular grans fortunes perograve al mateix temps lrsquoestigma de la servitud els

perseguia la resta de la vida de manera que socialment seguien quedant arraconats als

sectors inferiors Significa aixograve que tots els redemptores srsquoenquadraven a les capes baixes de la

societat Si ens fixem en el testimoni que doacutena Ciceroacute de P Juni ens diu que era un plebeu267

262 LIVI 423 263 A MATEO op cit p 73-74 264 CICEROacute Verr 21142-151 265 CIL I21203-1205 = CIL VI1958 = ILS7460 a-c = AE 1993 109 = CLE 13 = AE 2001 219 = AE 2001 482 266 Vid el recull que fa A MATEO op cit p 74 n 224 267 CICEROacute Verr 21151

159

cosa que drsquoentrada no vol dir necessagraveriament que pertanyeacutes als grups meacutes humils meacutes aviat

el fet que hagueacutes aconseguit el contracte de la construccioacute i manteniment de lrsquoaedes Castoris

ens fa sospitar que devia tenir un nivell de rendes ben digne Aixiacute mateix el pagament de

lrsquoextorsioacute que Verres feacuteu al germagrave del difunt i el fet que aquest pretengueacutes presentar-se a la

nova locatio per al manteniment del temple amb una oferta de quaranta mil sestercis tambeacute

ens fa pensar que havia de disposar drsquouna determinada fortuna encara que no fos

marcadament abundosa Aixiacute mateix els redemptores que tenien al seu cagraverrec lrsquoavituallament

dels exegravercits que operaven a proviacutencies havien drsquoeacutesser posseiumldors de sumes significatives per

poder fer front a les despeses de la recollida dels cereals la roba etc el noliejament de naus i

tripulacions i les travesses mariacutetimes i els viatges Malgrat que en alguns casos els mateixos

contractistes podien ser els productors o els armadors de les embarcacions cosa que els

permetria de reduir els costos no eren circumstagravencies que es donessin sempre De tota

manera i no obstant les fonts no en diguin res al respecte segurament un redemptor podia

recoacuterrer a drsquoaltres per unir capitals i esforccedilos (com haurien fet les dinou persones que

constituiumlren les tres societates268 per avituallar els exegravercits a la peniacutensula Ibegraverica el 215 aC si

eren realment redemptores) o al cregravedit De fet en el cas exposat per Ciceroacute especifica que D

Brutus que havia drsquoeacutesser meacutes ric que el finit havia posat les seves progravepies terres i beacutens com a

garantia269 per evitar que el menor orfe que havia deixat P Juni quedeacutes arruiumlnat i desemparat

Sigui com sigui en efecte totes les dades a lrsquoabast menen a pensar que aquests contractistes

podien tenir meacutes o menys cabals perograve difiacutecilment se situarien als esglaons meacutes elevats del cos

social

Livi situa la presegravencia de mercatores al costat dels soldats com ja hem vist en el

passatge que almiddotludeix a les activitats de les legions a la vora del Baetis i com tant la soldadesca

com els mercatores i els lixae que vagarejaven pel territori eren hostilitzats pels habitants

drsquoAstapa270 El significat del terme mercator eacutes difiacutecil de precisar a partir de les dades

transmeses pels textos antics ja siguin literaris o epigragravefics i sembla haver tingut una evolucioacute

268 J J FERRER ldquoLa operacioacuten de creacutedito del 215 aC para el aprovisionamiento del ejeacutercito en Hispaniardquo Millars

Espai i Histograveria 15 1992 p 112-120 269 CICEROacute Verr 21144 i 150 270 LIVI 28223

160

semagraventica entre egravepoca republicana i imperial271 Per al periacuteode que ens interessa eacutes

especialment complicat drsquoestablir el significat ategraves que la immensa majoria de la informacioacute

la devem a Ciceroacute que en consequumlegravencia reflecteix una realitat posterior en meacutes drsquouna

cinquantena drsquoanys tot i aixograve Livi transmet alguna dada que com assenyalarem pot ajudar a

copsar millor lrsquoactivitat drsquoaquestes persones Aixiacute doncs en temps avanccedilats de la Repuacuteblica el

mot designava a un comerciant dedicat a transaccions de poc volum de manera que es podria

considerar una mena de venedor al detall o petit importador272 Els autors antics en general

estan drsquoacord a indicar una baixa extraccioacute social per als mercatores que podien eacutesser

ciutadans romans itagravelics naturalitzats o fins i tot peregrini273 Aquesta circumstagravencia sol

comportar un judici pejoratiu per part seva tal i com es pot observar de manera reiterada en

Ciceroacute274

El fet que estiguessin a prop de les legions es pot explicar no tant per la intencioacute dels

mercatores drsquoactuar com els lixae o els institores sinoacute per una funcioacute que Livi explicita en

diverses ocasions Una de les primeres mencions la situa a lrsquoany 296 aC durant les guerres

samnites275 Aleshores els romans aconseguiren victograveries que els reportaren uns abundosos

praeda que vengueren a mercatorem ut sequatur agmen276 Meacutes de nou decennis meacutes tard

embrancats llavors en la segona guerra puacutenica als botins arreplegats ara als cartaginesos sersquols

reservagrave la mateixa fi ut ad mare deuectam praedam uenderent mercatoribus adpellentibus

naues ad id ipsum277 En altres paraules per molt mal vistos que fossin pels autors antics els

mercatores situats als escenaris begravelmiddotlics complien una funcioacute prou important que era la

liquidacioacute dels praeda mercegraves a la qual lrsquoexegravercit obtenia uns diners i srsquoestalviava drsquohaver de

traginar els beacutens que la victograveria els havia posat a les mans En aquest sentit sens dubte hem

de veure tambeacute els mercatores intervenint en lrsquoacte de la venda del botiacute aconseguit per les

tropes disciplinades i comandades pel cogravensol Catoacute en el relat drsquoApiagrave278

271 G GARCIacuteA BROSA ldquoMercatores y negotiatores iquestsimples comerciantesrdquo Pyrenae 30 1999 p 173-190 i sobretot

K VERBOVEN ldquoCe que negotiari et ses deacuteriveacutes veulent direrdquo J ANDREAU i V CHANKOWSKI (eds) Vocabulaire et

expression de lrsquoeacuteconomie dans le monde antique Bordeaux 2007 p 89-118 on lrsquoautor repassa lrsquoestat de la quumlestioacute 272 G GARCIacuteA BROSA op cit p 181 273 Ibid 274 Sobretot en diversos passatges del De off i tambeacute a II Verr 255137 i 558149 275 LIVI 10174-10 276 LIVI 10175 277 LIVI 293111 278APIAgrave Ib 40

161

Per altra banda el fet que les fonts facin referegravencia amb certa frequumlegravencia a la captura

de presoners de guerra que acaben venuts com a esclaus279 estagrave assenyalant malgrat que no

els esmenten de manera expliacutecita la presegravencia de uenaliciarii o mangones280 Aquests

individus srsquoencarregaven de la compra dels esclaus sovint als mateixos camps de batalla i la

seva posterior venda als mercats especialitzats de la Mediterragravenia Els captiui no deixaven

drsquoeacutesser considerats praeda i per tant com la resta del botiacute estaven al cagraverrec del comandant

militar281 Aquest tenia la potestat drsquoalliberar-los ja fos exigint la satisfaccioacute drsquoun rescat o sense

demanar res a canvi o beacute de vendrersquols com a esclaus Si la darrera era la decisioacute del general

eren venuts tant si es feia al territori conquerit com a la Urbs mitjanccedilant la uenditio sub

corona282 una pragravectica el nom de la qual sembla tan obscur que ja al segle I dC ninguacute podia

assegurar-ne lrsquoorigen283 A traveacutes drsquoaquesta venda els uenaliciarii compraven lots de

nombrosos esclaus que eren traslladats al mercats corresponents per aconseguir els seus

propis beneficis Sens cap mena de dubte era una activitat molt lucrativa perograve molt mal

considerada socialment284

Aquesta mala reputacioacute venia per una banda del tipus de mercaderia amb quegrave

traficaven de fet juriacutedicament el seruus no era considerat progravepiament una merx raoacute per la

qual els uenaliciarii no podien eacutesser tinguts ni per mercatores ni per negotiatores285 Siacute que

podien ndashi acostumaven a fer-hondash actuar formant societates (societas uenaliciaria) cosa que els

permetia operar al mateix temps en diverses contrades abastant-se drsquoesclaus i en diferents

mercats venent-los De tota manera encara que lrsquoesclavitud com hem vist anteriorment

279 LIVI 21608 27198 341610 i 34216 APIAgrave Ib 68 77 i 99 280 M A MARIacuteN ldquoLa emigracioacuten itaacutelica a Hispania en el siglo II aCrdquo SHHA 4 1986 p 55 281 R ORTU ldquoQui venaliciariam vitam exercebatrdquo ruolo sociale e qualificazione giuridica dei venditori di schiavirdquo

Ius Antiquum - Древнее Право 9 2002 p 87-112 EADEM ldquoPraeda bellica la guerra tra economia e diritto

nellrsquoantica Romardquo DirittoStoria 4 2005 [en liacutenia accessible a httpwwwdirittoestoriait4MemorieOrtu-

Praeda-bellicahtm consultat 13052014] 282 Livi especifica que els revoltats dels castella bergistans (341610) derrotats per Catoacute el 195 aC foren venuts sub

corona 283 GELmiddotLI Noct Att 643-5 Doacutena un parell drsquohipogravetesis sobre lrsquoetimologia de lrsquoexpressioacute apuntant que el nom venia

del fet que en un principi els esclaus eren venuts duent una corona al cap o beacute que quan srsquoesdevenia la

transaccioacute una rotllana de soldats es disposava al voltant de la mercaderia per custodiar-la Independentment

del significat que tingueacutes originalment aquesta pragravectica drsquoacord amb la informacioacute transmesa per Livi ja existia

almenys des de les acaballes del segle VI aC (2176) 284 J A HARRILL ldquoThe Vice of Slave Dealers in Greco-Roman Society the Use of a Topos in 1 Timothy 110rdquo JBL vol

118 1 spring 1999 p 97-122 M SILVER ldquoContractual slavery in the Roman Economyrdquo AHB 25 2011 p 73-132 285 Dig 5016207 PLAUTE Trin 2251 i ss

162

jugava un paper prou important en lrsquoeconomia i la societat romanes la venda drsquoesclaus era

una activitat mal vista286 Per altra banda la visioacute pejorativa venia de les frequumlents accions

fraudulentes a quegrave es dedicaven per tal drsquoocultar els defectes dels esclaus i imposar drsquoaquesta

manera un preu meacutes alt del que pertocaria drsquoaquiacute el nom de mangones amb quegrave tambeacute eren

coneguts ja que inicialment mango designava un comerciant de qualsevol producte no

nomeacutes esclaus que intentava colmiddotlocar de manera fraudulenta valent-se drsquoenganys En aquest

sentit Plini el Vell aporta un bon repertori dels ardits emprats pels uenaliciarii que en alguna

ocasioacute arribaren a enredar a personatges ben reconeguts explica que un conegut mango

anomenat Toranius287 vengueacute al triumvir M Antoni dos jovenets com a bessons288 Meacutes enllagrave

de lrsquoextraordinagraveria semblanccedila fiacutesica que tinguessin la relacioacute fraternal srsquoesvaiacute immediatament

aixiacute que comenccedilaren a parlar ja que un procedia de lrsquoAgravesia i lrsquoaltre de meacutes enllagrave dels Alps En

adonar-se de la jugada de Torani un indignat Antoni es presentagrave al seu davant per protestar

per lrsquoelevat preu que li havia demanat a la qual cosa el mango admetent la jugada amb molta

descaradura replicagrave que el preu era meacutes que justificat tenint en compte que ambdoacutes nois

srsquoassemblaven tant tot i venir drsquoindrets tan distants I en dos passatges meacutes recorda un parell

de recursos (de dubtosa eficagravecia) utilitzats sovint pels mangones per dissimular lrsquoedat drsquoalguns

dels esclaus que oferien289 Els autors en definitiva coincideixen en lrsquouacutes sovintejat que feien

de maquillatges abillaments i ornaments290 Perograve segurament lrsquoepiacutetom del judici moral

negatiu relatiu als mangones el proporciona Segraveneca en enumerar-los al costat de prostitutes

(meretrix) assassins (homicida) pirates (pirata) i proxenetes (leno)291

Entre els individus que les fonts esmenten que foren foragitats dels campaments

numantins Plutarc i Apiagrave coincideixen a comptar-hi μάντεις i θύτας292 endevins i sacrificadors

respectivament Sovint la traduccioacute grega del mot μάντις al llatiacute eacutes haruspex Tanmateix cal

286 PLAUTE Capt 98-101 CICEROacute De off 31771 Dig 21112 21137 i 21144 287 Tambeacute en parlen SUETONI Aug 69 i MACROBI 24 288 PLINI Nat Hist 712 289 Lrsquoun consistia a aplicar sobre el cos una substagravencia present als bulbs dels jacints barrejada amb vi dolccedil que es

creia que retardava els signes de la pubertat (PLINI Nat Hist 2197) i lrsquoaltre amb la mateixa finalitat consistia a

fregar ous de formiga a les aixelles dels que estaven entrant a lrsquoadolescegravencia per evitar que els creixessin pegravels a

meacutes es podia evitar sentir lrsquoolor de les mateixes parts del cos fent-hi fregues amb la sang sortida dels testicles

dels xais en castrar-los (PLINI Nat Hist 3013) 290 QUINTILIAgrave Inst 21525 SEgraveNECA MIN Ad Luc 809 291 SEgraveNECA MAI Controu 129 292 PLUTARC apopht regum 8216 APIAgrave Ib 85-86

163

alertar abans de continuar que el terme era emprat per designar diferents individus tal i com

distingia Ciceroacute293 En origen era el nom que rebien uns personatges elegits entre les classes

altes etrusques als quals srsquoensenyaven els coneixements religiosos (la dita etrusca disciplina)

que havien estat revelats a profetes com Tages o Vegoia i que els permetien drsquointerpretar

senyals (ostenta) com fenogravemens naturals vols drsquoaus o entranyes drsquoanimals immolats per veure

lrsquoestat de les coses o lrsquoequilibri de les forces divines Malgrat que algunes pragravectiques els podien

acostar als augures romans no eren ben beacute equiparables sobretot perquegrave mentre que aquests

feien les seves lectures per respondre a una pregunta relacionada amb la voluntat dels deacuteus

els haruspices no partien de cap interrogant294 Per exemple uns i altres podien observar el vol

drsquoun ocell perograve si els augures ho feien cercant una resposta enviada pels deacuteus per als

haruspices lrsquoocell era un missatger que la divinitat enviava per avisar als mortals sense esperar

cap pregunta pregravevia per als etruscos de fet cada espegravecie drsquoau transmetia els missatges drsquouna

deiumltat concreta un picot era enviat per Laran (lrsquoequivalent al Mart romagrave) un colom per Turan

(lrsquoequivalent a Venus) o un agraveliga per Tinia (igual que el Juacutepiter romagrave)295 Eren persones

prestigioses i respectades fins al punt que ja amb tota Etruacuteria sota control de Roma el Senat

ocasionalment recorria a ells perquegrave llegissin determinats fenogravemens i proposessin els remedia

convenients per aplacar els deacuteus296

Aquests no tenien res a veure amb els haruspices que se solen trobar a les pagravegines de

les fonts literagraveries romanes amb els quals lrsquouacutenica cosa que compartien era el nom Els autors

els presenten amb una visioacute negativa insistint en lrsquoescassa confianccedila que els inspiraven Ja

Catoacute quan aconsellava sobre com havia de comportar-se un bon uillicus deixava ben clar que

haruspicem augurem hariolum Chaldaeum nequem consuluisse uelit297 La recomanacioacute

segurament pretenia evitar no nomeacutes que lrsquoencarregat de lrsquoexplotacioacute perdeacutes el temps

inuacutetilment en comptes drsquoinvertir-lo en la supervisioacute del correcte funcionament de la uilla sinoacute

que malgasteacutes els diners amb gent que malgrat els diferents noms que esmenta es dedicaven

en conjunt a dir la bonaventura a canvi drsquounes monedes Tampoc Ciceroacute degravecades meacutes tard

293 CICEROacute De diu 1132 294 J A NORTH ldquoDiviners and divination at Romerdquo M BEARD i J A NORTH (eds) Pagan Priests Religion and Power

in the Ancient World London 1990 p 51-61 J-R JANNOT Religion in Ancient Etruria Madison 2005 p 23-24 295 J-R JANNOT op cit p 28 296 J A NORTH ldquoProphet and text in the third century BCrdquo E BISPHAM i C SMITH (eds) Religion in Archaic and

Republican Rome and Italy Evidence and Experience Edinburgh-Chicago 2000 p 94-100 297 CATOacute De agri cult 154

164

els mostrava gaire simpatia en anomenar-los despectivament per boca de son germagrave Quint

uicanos haruspices i llanccedilar-los els mateixos improperis que a circo astrologos Isiacos

coniectores o interpretes somniorum298

Lrsquoendevinacioacute de caire privat (per distingir-la de la puacuteblica que duien a terme els

especialistes vinculats al moacuten de la religioacute com ara els augures) era una activitat que exercien

tant homes com dones Habitualment hom els podia trobar en espais molt concorreguts com

el forum el circ o indrets on se celebraven mercats esperant que alguacute requeriacutes els seus serveis

per beacute que tambeacute nrsquohi havia que els oferien porta a porta299 Els professionals de la magraventica

desplegaven una agravemplia varietat drsquoarts com es pot observar sobretot en diverses comegravedies

de Plaute300 hi havia coniectores i coniectrices que interpretaven els somnis sortilegi que

pronosticaven el futur mitjanccedilant sortes uns petits objectes que podien eacutesser de diversos

materials i amb alguna paraula escrita301 etc Livi tambeacute parla en el sovintejat to pejoratiu de

sacrificuli uates ldquosacrificadoretsrdquo que vaticinaven lrsquoesdevenidor a traveacutes de la immolacioacute de

viacutectimes animals302

No obstant lrsquoescassa reputacioacute que es despregraven dels textos ni els usuaris dels serveis

drsquoaquesta gent es reduiumlen nomeacutes a persones procedents dels estrats socials inferiors ni tampoc

tots els endevins tenien mala fama Una mostra molt ilmiddotlustrativa de les darreries del segle II

aC la proporciona un dels homes meacutes poderosos drsquoaquells dies C Mari Mentre estava

conduint les guerres contra cimbres i teutons permeteacute que lrsquoacompanyeacutes una dona siacuteria

Marta qui amb les seves prediccions de victograveria feia creacuteixer la moral de la soldadesca303 En

retornar a la Urbs el paper que havia jugat es difongueacute ragravepidament i la seva brama

srsquoincrementagrave notablement de manera que meacutes drsquouna i meacutes drsquoun entre lrsquoaristocragravecia romana

no srsquoho pensava dues vegades per anar-la a buscar per saber quegrave li preparava el destiacute304 Mari

procurava tenir-la a la vora quan es mostrava en puacuteblic305 tot i que no acaba de quedar del tot

clar si ho feia perquegrave confiava en les extraordinagraveries habilitats drsquoaquella saga o si es limitava

298 CICEROacute De diu 1132 299 M W DICKIE Magic and Magicians in the Graeco-Roman World London-New York 2003 p 157 300 Com a Cistellaria Curculio Epidicus o Mostellaria 301 W E KLINGSHIRN ldquoInventing the sortilegus lot divination and cultural identity in Italy Rome and the

provincesrdquo C E SCHULTZ P B HARVEY (eds) Religion in Republica Italy Cambridge 2006 p 137-161 302 LIVI 2518 303 PLUTARC Mar 17 304 Ibid 305 Ibid

165

a aprofitar lrsquoavinentesa per tenir un recurs meacutes que li permeteacutes fer creacuteixer la seva influegravencia

En qualsevol cas aquest exemple ens retorna a la quumlestioacute de la presegravencia de mags i endevins

al costat de les tropes i el paper que podien jugar Veient el cas de Marta no sersquons fa estranya

la presegravencia de μάντεις i θύται als campaments Si ja a ciutat molta gent sembla haver mostrat

una predileccioacute meacutes o menys manifesta o amagada pels serveis que oferien srsquoenteacuten que en

ple escenari begravelmiddotlic els soldats tinguessin el neguit de saber quin futur els esperava sobretot

en les campanyes que la situacioacute era meacutes criacutetica306

Juntament amb tots aquests personatges els autors antics fan esment de la presegravencia

de prostitutes (drsquoambdoacutes sexes)307 el nombre de les (i els) quals seria forccedila remarcable com

posa de manifest Livi308 en comptabilitzar-ne dues mil quan arribagrave Escipioacute Emiliagrave De les

prostitutes ja nrsquohem parlat anteriorment i no repetirem novament el que ja nrsquohem dit perograve siacute

que procurarem afegir alguna dada meacutes Per comenccedilar i com hem anat fent fins ara definirem

els mots que fan servir els escriptors per referir-srsquohi Les paraules que empren frequumlentment

soacuten dues scortum i meretrix La primera significa literalment pell i inicialment srsquoutilitzava

per designar les parts iacutentimes femenines Amb tot almenys des del temps de Plaute tambeacute es

feia servir per anomenar no nomeacutes les dones sinoacute tambeacute els homes que oferien llurs cossos

com a mercaderia i que sovint eren buscats per a una relacioacute esporagravedica temporal i (si meacutes

no en les obres del comediogravegraf) en un context de conuiuium309 En canvi meretrix sol aplicar-

se progravepiament a les que viuen i treballen als bordells per beacute que tambeacute eacutes el nom donat a les

prostitutes de meacutes nivell310 Aixiacute mateix srsquoobserva una tendegravencia clara a atorgar a scortum un

to pejoratiu del qual meretrix nrsquoestagrave mancat i per tant eacutes el terme preferit pels escriptors quan

pretenen fer judicis moralitzants311

Com que solien sortir de les capes baixes de la societat i la seva existegravencia srsquoentenia

com quelcom habitual les fonts tendeixen a eludir lrsquoexistegravencia de les prostitutes especialment

en relacioacute amb la seva presegravencia en territori provincial en unes cronologies primerenques com

les nostres De fet nomeacutes hem pogut localitzar dues referegravencies sempre en autors ja del

306 APIAgrave 85-86 307 LIVI per 57 VALERI MAgraveXIM 271 LUCILI 398 d POLIEgrave 8162-4 308 LIVI per 57 309 J N ADAMS ldquoWords for lsquoprostitutersquo in Latinrdquo Rheinisches Museum fuumlr Philologie Neue Folge 126 Bd H 34

1983 p 322-325 310 J N ADAMS op cit p 326 311 Ibid

166

Principat perograve que narren episodis referits al segle II aC Una drsquoelles ndashi la meacutes antigandash la

proporciona Livi en relatar lrsquoexpulsioacute de L Quint Flamini del Senat per mitjagrave de la nota

censoria lrsquoany 184 aC312 Segons explica entre els actes indignes i impropis drsquoalguacute amb rang

senatorial com ell hi havia el fet drsquoencaterinar-se de Filip un jovenet cartaginegraves a qui el pataviacute

titlla tres vegades de scortum que Flamini srsquohavia endut amb ell a la seva proviacutencia de la Gagravelmiddotlia

Cisalpina Aquest episodi perograve eacutes una mica confuacutes perquegrave a continuacioacute el mateix Livi doacutena

una altra versioacute extreta de Valeri Agraventias313 en la qual situa lrsquoexsenador a la cologravenia de Placentia

en companyia en aquest cas drsquouna scortum femenina Lrsquoaltra la devem a A Gelmiddotli qui posa a

la boca de C Grac un discurs defensant la seva actuacioacute com a pretor a Sardenya314 Especifica

que en els dos anys que exerciacute el cagraverrec es comportagrave de la manera honesta i virtuosa que

qualsevol ciutadagrave esperaria i entre els exemples que posa diu clarament que cap meretrix no

entragrave a casa seva

Com veiem els dos uacutenics episodis coneguts exposen casos molt concrets ambdoacutes

directament associats a personatges rellevants de la societat lrsquoun per subratllar la baixesa

moral del protagonista i lrsquoaltre per remarcar el contrari la seva rectitud En consequumlegravencia es

fa difiacutecil discernir (sobretot en el segon cas) fins a quin punt la prostitucioacute no deixa drsquoeacutesser un

recurs emprat pels autors per emfasitzar el rerefons moral dels personatges Si ens fixem en

els mots que escriuen veiem que a la histograveria de Flamini Livi nomeacutes empra el pejoratiu

scortum mentre que Gelmiddotli es limita a fer uacutes del meacutes neutre meretrix si beacute aquiacute per referir-se

a la impecable accioacute de Grac eacutes possible que srsquoestigui referint a cortesanes o prostitutes de

luxe Per altra banda no hi ha cap indici que ens permeti saber si eren de les que anaven al

darrere de les legions o si es tractava drsquoindiacutegenes amb lrsquoexcepcioacute de Filip qui essent

cartaginegraves podria haver estat un esclau sense que tampoc aquest detall es pugui assegurar

En qualsevol cas totes les fonts que recorden lrsquoexpulsioacute de les prostitutes dels

campaments numantins coincideixen a lrsquohora de fer servir la paraula scortum (o πόρνη que teacute

un significat afiacute si lrsquoescriptor eacutes grec) que apunta a la presegravencia de prostitutes meacutes vulgars no

pas de luxe i al mateix temps serveix per intensificar lrsquoescassa moralitat que srsquoestenia entre

els soldats pel fet de tenir-les (i tenir-los) a prop

312 LIVI 39428-12 313 LIVI 3943 314 GELmiddotLI Noct Att 1512

167

Deixem per al final un altre tipus drsquoagents comercials que no estaven tan relacionats

amb els exegravercits perograve siacute amb lrsquoexplotacioacute dels territoris de la Citerior es tracta dels

negotiatores Per definicioacute eren aquells que es dedicaven als negotia que generalment es

materialitzaven en activitats comercials de gran volum Podien eacutesser grans comerciants

dedicats a la venda a lrsquoengrograves i amb bases establertes arreu del Mediterrani tot i que hom

tambeacute podia trobar-los gestionant empreses de transport finances induacutestria construccioacute i

negocis immobiliaris explotacioacute agriacutecola i minera etc315 Eren per tant individus dotats

habitualment drsquouna certa potegravencia econogravemica amb un origen social que podia arribar a ser

molt ampli si beacute en general srsquoaprecia una proximitat o relacioacute amb els sectors elevats de la

societat romana cosa que feia que els escriptors de lrsquoantiguitat els tinguessin en millor

consideracioacute que a drsquoaltres menes de mercaders316 Segurament en aquesta visioacute positiva hi

influiumla el fet que els negotiatores acostumaven a reinvertir els beneficis en propietats

fundiagraveries que recordem eren la base econogravemica dels sectors meacutes elevats de la societat

consequumlentment aixograve els permetia dotar-se de la noblesa i virtut progravepies dels boni uiri317 En

els temps republicans semblen haver-se dedicat de manera preferent a les activitats financeres

meacutes que a drsquoaltres de comercials318 malgrat que tambeacute estagrave ben documentat que generalment

assentats a Itagravelia319 explotaven els recursos de les proviacutencies ja fossin de propietat privada o

beacute puacuteblica en el cas de possessions de titularitat estatal De fet entre els negotiatores vinculats

amb la Citerior drsquoaquests moments hi havia homes encarregats de la gestioacute de les activitats

extractives de les mines320 Segons indiquen els autors antics particularment Polibi321

Diodor322 i Estraboacute (seguint el megalopolita)323 les mines de la zona de Carthago Noua

atragueren amb forccedila els interessos de molts negotiatores itagravelics que destinaren des de bastant

aviat grans recursos per obtenir sobretot els preuats metalls

315 G GARCIacuteA BROSA op cit p 183 K VERBOVEN op cit C HOLLERAN op cit p 81-82 316 G GARCIacuteA BROSA op cit p 184-185 317 K VERBOVEN op cit 318 G GARCIacuteA BROSA op cit p 183-184 319 P A BRUNT op cit p 211-214 320 DIODOR 536 ESTRABOacute 329 321 POLIBI 3498-9 322 DIODOR 536 323 ESTRABOacute 3210

168

38 RELACIONS ENTRE IBERS I ROMANOITAgraveLICS

En el transcurs del periacuteode que estudiem els ibers i els nouvinguts de la peniacutensula

Itagravelica es relacionaren de diverses maneres algunes de les quals soacuten reflectides als textos Les

que apareixen retratades amb meacutes profusioacute com eacutes natural soacuten les que tenen a veure amb

lrsquoagravembit de la guerra tant si uns actuaven com a enemics dels altres o com a aliats

Les fonts mostren un panorama en el qual un rere lrsquoaltre els populi ibers (com tambeacute

els celtibers i altres pobles peninsulars) van quedant sotmesos a les autoritats romanes

Independentment que sigui de grat o com sembla meacutes frequumlent per forccedila el procediment

habitual eacutes el de la deditio terme que ha estat llargament debatut324 En el seu moment R C

Knapp la definiacute325 com un pacte de capitulacioacute que sancionava la superioritat romana sobre la

comunitat que srsquohavia rendit raoacute per la qual implicava el reconeixement de la rendicioacute de tot

allograve humagrave i diviacute la presa drsquoostatges la deposicioacute de les armes i la imposicioacute drsquouna guarnicioacute326

Dins de les deditiones malgrat tot la literatura antiga327 mostra alguns matisos que en

principi permeten distingir-ne diferents menes Aixiacute hi hauria una deditio in fidem que

hauria estat acceptada voluntagraveriament i comportaria un tracte meacutes amable i fins a cert punt

privilegiat dels dediticis i una deditio in dicionem que srsquohauria imposat per la forccedila de les

armes i comportaria un tracte meacutes dur i repressiu fins al punt que legitimava el general

victorioacutes per dret de conquesta a fer allograve que meacutes li abelliacutes amb els derrotats Recentment P

J Burton ha subratllat remetent-se al passatge en el qual Polibi descriu la deditio328 que meacutes

enllagrave de les precisions que facin els autors llatins posteriors al megalopolita a la pragravectica totes

les deditiones eren iguals329 ategraves que a traveacutes de la rendicioacute tot allograve que fos dels dediticii passava

324 Es pot trobar un recull de la bibliografia sobre aquesta quumlestioacute a P J BURTON ldquoAncient International Law the

Aetolian League and the Ritual of Surrender during the Roman Republic The Constructivist Viewrdquo IHR 31 2009

p 237 n 1 325 R C KNAPP Aspects of the Roman experience in Iberia 206-100 BC Valladolid 1977 p 43-47 326 Les clagraveusules de rendicioacute enumerades procedeixen de fet drsquoun passatge de Livi (28347) que Apiagrave (Ib 38)

aplica especiacuteficament al cas de la deditio dels ilergets el 205 aC 327 LIVI 39546-7 VALERI MAgraveXIM 651 328 POLIBI 20912 329 P J BURTON Friendship and Empire Roman Diplomacy and Imperialism in the Middle Republic (353-146 BC)

Cambridge 2011 p 116-117 De tota manera que independentment de lrsquoadjectivacioacute una deditio no deixava de

ratificar el dret de conquesta del vencedor i consequumlentment aquest passava a disposar en tots els sentits dels

derrotats eacutes una observacioacute que Knapp (op cit p 45 n 29) ja assenyalava i abans que ell W Dahlheim (Struktur

und Entwicklung des roumlmischen Volkerrechts im dritten und zweiten Jahrhundert v Chr Muumlnchen 1968 p 25)

169

a ser dels romans330 Una altra cosa eacutes que per mitjagrave de la redditio les autoritats romanes

ldquotornessinrdquo les possessions (bagravesicament les terres) als mateixos indiacutegenes o les redistribuiumlssin

a altres grups de nadius331 de tota manera al capdavall la ndashper dir-ho drsquoalguna manerandash

titularitat uacuteltima pertanyia nomeacutes a Roma

No es pot negar perograve el fet que la deditio podia ser acceptada o beacute de grat o beacute per

forccedila En el nostre agravembit estan testimoniades les imposades despreacutes drsquouna desfeta militar quan

la coalicioacute liderada pels ilergets que es revoltagrave tot seguit de la partenccedila drsquoEscipioacute cap a Roma

fou esclafada332 i quan els ibers foren derrotats a la vora drsquoEmporion el 195 aC per Catoacute333 Al

mateix temps estan documentades rendicions que els pobles indiacutegenes acceptaren

voluntagraveriament sovint despreacutes drsquoassabentar-se de les derrotes infligides a altres populi meacutes o

menys propers quan un cop Catoacute hagueacute donat els primers cops exitosos a lrsquoextrem nord-est

es desplaccedila cap a Tarraco li sortien al pas enviats de diverses comunitats que li oferien

voluntagraveriament la seva rendicioacute334 Uns anys abans despreacutes de la caiguda de Carthago Noua

davant de les tropes comandades pel futur Africagrave trobem un cas similar quan Escipioacute torna

amb els contingents cap a Tarraco i van a cercar-lo delegacions drsquoibers procedents de

territoris situats tant a una riba com lrsquoaltra de lrsquoEbre335 A algunes les despatxagrave meacutes ragravepidament

sobre la marxa mentre que a drsquoaltres les convocagrave a Tarraco Livi no ho diu expliacutecitament perograve

sembla forccedila clar que els indiacutegenes devien recoacuterrer als romans per establir les condicions de

la deditio

Malgrat les condicions de rendicioacute que transmeten Livi i Apiagrave sembla que no sempre

srsquoaplicaven totes conjuntament com posa de manifest un notable document epigragravefic datat

a les darreries del segle II aC i localitzat al Castro de Villavieja (Alcaacutentara Caacuteceres) que

reprodueix una deditio oficial336 El poble deditici hagueacute de lliurar presoners (captiuos) i els

cavalls (equos) i les eugues (equas) que haguessin pres Per altra banda el pretor per mitjagrave de

la redditio tornagrave als rendits totes les possessions que per dret de conquesta havien passat a

330 POLIBI 3643 331 T NtildeACO Vectigal incertum Economiacutea de guerra y fiscalidad republicana en el occidente romano su impacto

histoacuterico en el territorio (218-133 aC) Oxford 2003 p 233 332 LIVI 2931 APIAgrave Ib 38 333 LIVI 34164 334 LIVI 34167 335 LIVI 26519-10 APIAgrave Ib 24 336 R LOacutePEZ MELERO J L SAacuteNCHEZ ABAL i S GARCIacuteA JIMEacuteNEZ ldquoEl bronce de Alcaacutentara Una deditio del 104 aCrdquo

Gerioacuten 2 1984 p 265-323

170

mans romanes agros et aedificia Aixiacute mateix decretagrave que es mantinguessin com havien

tingut fins aleshores les lleis i altres coses que el document no especifica (leges ceter[ra] quae

sua fuissent pridie quam se dedi[erunt]) Res es diu en canvi al respecte de la instalmiddotlacioacute de

cap guarnicioacute cosa que ens fa pensar que no totes les deditiones devien incloure aquesta

clagraveusula Pensem meacutes tost que la imposicioacute drsquouna guarnicioacute srsquoaplicaria a casos concrets per

tal de controlar populi que srsquohavien mostrat marcadament conflictius com els ilergets abans

de la desfeta de 205 aC i indrets drsquoespecial rellevagravencia des del punt de vista estrategravegic i logiacutestic

aquesta darrera seria la situacioacute de Carthago Noua337 on no nomeacutes es consideraria

imprescindible per haver estat el principal centre cartaginegraves a la Peniacutensula sinoacute tambeacute per les

potencialitats sobretot portuagraveries que oferia el lloc Tarraco seria un altre cas semblant338 on

calia tenir-hi apostades forces militars en la mesura que des de ben aviat i durant tot el

periacuteode esdevingueacute un punt neuragravelgic de tragravensit de tropes i vitualles i de control dels territoris

circumdants a meacutes del lloc on les tropes tendien a fer hivernada al llarg de la guerra puacutenica339

Un cop establerta una deditio els venccediluts passaven a ser aliats de Roma i com a tals

estaven obligats a aportar auxilia340 Drsquoaquesta manera els ibers entraven en contacte directe

amb els soldats romanoitagravelics ategraves que passaven a formar part de les tropes romanes La cessioacute

drsquoefectius es remunta als inicis del conflicte entre cartaginesos i romans En una data tan

reculada com el 218 aC Livi ja la testimonia quan comenta que poc despreacutes de desembarcar a

Emporion Cn Corneli aprofitant la bona predisposicioacute que mostraven els nadius assentats al

litoral fins a la desembocadura de lrsquoEbre en reclutagrave com a auxiliars fins a formar unes quantes

cohorts341 Aquests mateixos (o drsquoaltres que srsquohi afegirien poc meacutes endavant) serien els que

trobagrave lrsquoany seguumlent Abiacutelix quan srsquoadreccedilagrave al campament de P Escipioacute amb la intencioacute

drsquoexposar el seu estratagema per aconseguir que els ostatges que els puacutenics retenien a

Saguntum fossin transferits als romans si es pogueacute comunicar sense dificultats amb els

generals fou gragravecies al fet que hi havia ibers al seu servei que actuaren com a integraverprets342

Lrsquoegravexit de la idea drsquoAbiacutelix reportagrave notoris beneficis al romans perquegrave havent retornat sans i

337 La presegravencia de guarnicions estagrave ben testimoniada per Livi (28364-13) 338 LIVI 21614 i 26421 339 POLIBI 37612 10201-8 i 104011-12 LIVI 26204 26519-14 i 27179 340 APIAgrave Ib 43 341 LIVI 2160 342 POLIBI 3991-3 LIVI 222215

171

estalvis els ostatges es guanyaren la gratitud dels pobles afectats que oferiren el seu suport

militar en contraprestacioacute Aquesta fou la mateixa poliacutetica aplicada uns anys meacutes tard amb

relacioacute als ostatges de Carthago Noua343 A lrsquoentorn dels anys 212-211 aC els germans Escipioacute

tenien al seu servei vint mil celtibers344 la defeccioacute dels quals fou un dels principals factors

que provocagrave llur estrepitosa derrota Meacutes endavant lrsquoany 206 aC mentre P Escipioacute

srsquoencaminava cap a Baecula diversos populi li sortien al pas per unir-se a ell i aportar auxiliars

de tal manera que quan hi arribagrave comptava amb quaranta-cinc mil efectius entre legionaris

socii itagravelics i auxilia345 I ja en el context de les guerres celtibegraveriques trobem el pretor Fulvi

Flac (181 aC) amb sis mil auxiliars celtibers346

Entrar al servei drsquoexegravercits forans no era una novetat per als ibers (ni els celtibers) ja

que els cartaginesos tambeacute es valien de les seves forces contractant-los com a mercenaris Sens

dubte lrsquouacutes drsquoauxiliars indiacutegenes comportava els seus avantatges no nomeacutes per multiplicar el

poder militar sinoacute tambeacute perquegrave eren bons coneixedors del territori i per tant difiacutecilment es

podrien trobar millors guies347 Aixiacute mateix podien actuar drsquointermediaris entre els nadius i

les autoritats romanes com veiem en lrsquoepisodi drsquoAbiacutelix

Una altra forma de relacioacute que esmenten els autors antics amb moderada frequumlegravencia

sovint relacionada amb la deditio eacutes lrsquoamicitia Drsquoexemples en trobem des del primer any de

la segona guerra puacutenica ja que poc temps despreacutes drsquohaver desembarcat a Empuacuteries Polibi

presenta a Cn Escipioacute establint aliances (συμμαχίαι) i amistat (φιλία) amb els pobles ibers que

ocupaven el territori al nord de lrsquoEbre348 Posteriorment en conquerir Carthago Noua P

Escipioacute commina als ciutadans a qui retorna la llibertat que esdevinguin amics de Roma349 i

amb la seva actitud benvolent envers els ostatges indiacutegenes aconsegueix que diversos pobles

cerquin la seva amistat350 Entre ells el megalopolita especifica els edetans el dinasta dels

quals Edecoacute que recuperagrave dona i fills travagrave amicitia amb el general Semblantment quan

Escipioacute retorna la promesa drsquoAlmiddotluci tambeacute retinguda com a ostatge fins aleshores li proposa

343 POLIBI 10341-354 LIVI 2649-50 344 LIVI 25321-2 345 LIVI 28134-5 346 LIVI 41311-2 347 Livi ho palesa quan situa un grup de nadius que havien fet defeccioacute dels cartaginesos guiant els contingents

de M Juni Silagrave el 207 aC contra els celtibers (2815-6) 348 POLIBI 3766 349 POLIBI 10179 350 POLIBI 10341

172

que accepti ser amicus populo Romano351 El jove princeps Celtiberorum en agraiumlment pel seu

gest tan noble com estudiat srsquohi avingueacute i es presentagrave al cap drsquouns dies davant del general per

oferir-li unes forces de cavalleria que ascendien segons Livi a mil quatre-cents genets En

difondrersquos aquestes noves nombrosos pobles abraccedilaren la causa romana352 Pocs anys meacutes

tard quan el mateix Escipioacute derrotagrave els ilergets que srsquohavien revoltat en creure que havia mort

els deixagrave escollir entre ser amics o enemics de Roma353

Malgrat que el terme que empren les fonts en tots els casos exposats eacutes φιλία o amicita

hi ha hagut tradicionalment una tendegravencia a considerar-lo com a sinogravenim o eufemisme de

clientela354 Drsquoaquesta manera ja durant el desenvolupament del conflicte entre romans i

puacutenics es formarien les primeres clienteles entre cabdills i comunitats indiacutegenes per una

banda i les autoritats romanes per lrsquoaltra Aquesta assimilacioacute habitual per part de la

historiografia moderna drsquoambdoacutes conceptes ve del fet que lrsquoamicitia eacutes concebuda com una

forma de relacioacute social degravebil en un context provincial com el de les Hispaniae particularment

al principi de la presegravencia romanoitagravelica ategraves que lrsquoacostament i lrsquoamistat que poguessin sorgir

entre comunitats nadiues i romans vindrien donades fonamentalment per la necessitat

conjuntural de combatre lrsquoenemic comuacute355 Aixiacute mateix es barreja en aquesta concepcioacute el

sentit que adquireix lrsquoamicitia a partir de la baixa Repuacuteblica quan esdeveacute un mot de clar

contingut poliacutetic356 que es trasllada de manera anacrogravenica al periacuteode anterior

Recentment tanmateix P J Burton ha posat en valor el significat de lrsquoamicita en

relacioacute amb la diplomagravecia romana de la mitja Repuacuteblica fins al punt de veure-hi la foacutermula

meacutes sovintejada de tractat internacional promoguda per Roma357 Meacutes que un vincle juriacutedic

aquesta amistat (com al capdavall qualsevol amistat de caire personal) es basava en un vincle

moral que tenia com a pedra angular la fides Tres serien les vies per mitjagrave de les quals es podia

351 POLIBI 10193-7 LIVI 2650 ZONARAS 985 352 POLIBI 10342-3 353 LIVI 28347-12 354 M SALINAS ldquoLa funcioacuten del hospitium y la clientela en la conquista y romanizacioacuten de Celtiberiardquo SHHA 1

1983 p 28 J J SEGUIacute ldquoLa Historia Militar del Levante espantildeol en la Edad Antiguardquo Militaria Revista de Cultura

Militar 11 1998 p 22 A RUIZ RODRIacuteGUEZ ldquoEl concepto de clientelahelliprdquo p 11-20 HERNAacuteNDEZ PRIETO ldquoMecanismos

de adhesioacuten y control de los pueblos hispanos durante la Segunda Guerra Puacutenicardquo Habis 42 2011 p 108 355 E GARCIacuteA RIAZA ldquoDerecho de guerra romano en Hispania (218-205 a C)rdquo Memorias de Historia Antigua 19-20

1998-1999 p 204 356 J MANGAS ldquoClientela privada en la Hispania romanardquo Memorias de Historia Antigua 2 1978 p 219 F EPSTEIN

Personal Enmity in Roman Politics 218-43 BC London 1987 P J BURTON Friendship and Empire p 32 i ss 357 P J BURTON Friendship and Empire p 81

173

establir una relacioacute drsquoamistat per cooperacioacute militar per intercanvi diplomagravetic o beacute per una

deditio ja fos voluntagraveria o imposada per la forccedila de les armes358 Un cop assentada lrsquoamicitia

cadascuna de les parts implicades treia uns beneficia que diferien segons quina era la part

mentre que sovint les fonts mostren els amics internacionals de Roma aportant-li recursos

humans i materials diners ports on arrecerar les flotes etc aquesta en contrapartida sol

intervenir diplomagraveticament a favor dels seus amics i proveint-los de proteccioacute militar tot i

que els intercanvis vinguessin de la part que vinguessin podien eacutesser tambeacute de naturalesa

simbogravelica consell ambaixades de personatges importants que incrementaven el prestigi dels

romans etc359

Segons lrsquoinvestigador clientela i amicita soacuten conceptes que si beacute a la llarga acabaran

confonent-se de bell antuvi es distingien clarament sobretot pel fet que en una relacioacute

drsquoamistat ambdues parts tenen llibertat de decisioacute i en canvi en una de clientela una de les

parts sempre se situa jeragraverquicament en una posicioacute dominant sobre lrsquoaltra i per tant li

sostreu autodeterminacioacute360 Si recordem els casos que hem exposat meacutes amunt ens

adonarem que els generals romans no imposen directament la seva amistat sinoacute que la

proposen i deixen triar als indiacutegenes aixograve no obstant a ninguacute se li escapa que almenys en

algunes ocasions per molt que els romans oferissin aparentment una eleccioacute lliure estava

molt clar quina era la tria per la qual calia decantar-se per tal drsquoevitar greus problemes en el

futur Per exemple els ilergets havent patit una gran desfeta despreacutes de rebelmiddotlar-se el 206 aC

devien eacutesser ben conscients de quina era la resposta adequada que havien de donar a P

Escipioacute

Burton examina diversos testimonis drsquoarreu del Mediterrani proporcionats per les

fonts literagraveries i epigragravefiques perograve passa de puntetes per la peniacutensula Ibegraverica perquegrave segons

ell la situacioacute begravelmiddotlica continuada dificulta una anagravelisi convenient per afirmar o refutar

lrsquoestabliment drsquoamicitiae361 No obstant aquesta valoracioacute pensem que hi ha prou elements

com per poder-se aproximar a aquesta quumlestioacute Drsquouna banda ja hem vist que les fonts parlen

amb reiteracioacute drsquoamicita no pas de clientela de manera que els mateixos autors antics

358 P J BURTON Friendship and Empire p 79 359 P J BURTON Friendship and Empire p 244 360 P J BURTON Friendship and Empire p 112-113 361 P J BURTON Friendship and Empire p 154

174

semblen relacionar els romans amb les comunitats hispanes en la mateixa liacutenia que amb altres

drsquoaltres contrades Per altra banda aixiacute com per al segle I aC no es pot negar lrsquoevidegravencia de

lrsquoexistegravencia de clienteles provincials362 especialment a partir de les guerres civils sersquons fa difiacutecil

de veure-les en cronologies tan reculades com el tombant del segle III aC Els autors antics aixiacute

ho assenyalen car la primera mencioacute que es troba al patronatge es pot datar a lrsquoany 171 aC363

Com que diversos populi drsquoambdues proviacutencies se sentien injuriats per les extorsions a quegrave els

sotmetien els pretors resolgueren drsquoenviar una ambaixada conjunta al Senat per exposar la

situacioacute i implorar que la meacutes alta autoritat de Roma poseacutes remei i eviteacutes ne se socios foedius

spoliari uexarique quam hostes patiantur364 Els senadors la reberen i amb lrsquoobjectiu

drsquoinvestigar el cas demanaren als legats que escollissin dos patrones per prouincia els quals

haurien drsquoactuar com a advocats dels indiacutegenes Els legats elegiren com a patrones a

personatges que havien tingut una vinculacioacute pregravevia amb la Peniacutensula aixiacute els representants

de les comunitats de la Citerior triaren a M Porci Catoacute i a Cn Corneli Escipioacute perquegrave

defensessin llurs interessos365

Lrsquoany 160 aC L Emili Paulmiddotlus exhalagrave a Roma el seu darrer alegrave despreacutes drsquouna llarga

malaltia Al final de la biografia que sobre el vencedor de Perseu redactagrave segles meacutes tard

Plutarc lrsquoautor apunta un detall de marcat interegraves als funerals assistiren ibers liacutegurs i

macedonis que participaren activament a les exegravequies tornant-se per carregar el fegraveretre a les

espatlles ndashels joves i fortsndash i aclamant-lo ndashels de meacutes edatndash εὐεργέτην καὶ σωτῆρα τῶν πατρίδων366

No eacutes cap casualitat que fossin ibers liacutegurs i macedonis ategraves que Emili Paulmiddotlus havia dirigit

362 L AMELA ldquoEl desarrollo de la clientela pompeyana en Hispaniardquo SHHA 7 1989 p 105-118 IDEM ldquoLa

amonedacioacuten pompeyana en Hispania Su utilizacioacuten como medio propagandiacutestico y como reflejo de la clientela

de la gens Pompeiardquo Faventia 12-13 1990-1991 p 181-197 IDEM ldquoLa Turma Salluitana y su relacioacuten con la clientela

pompeyanardquo Veleia 17 2000 p 79-92 IDEM ldquoLa clientela de Pompeyo Magno en Hispaniardquo Historia 16 297 2001

p 64-73 IDEM Las clientelas de Cneo Pompeyo Magno en Hispania Barcelona 2002 IDEM ldquoPompeyo Magno y la

guerra sertoriana la constitucioacuten de una clientelardquo Boletiacuten del Museo de Zaragoza 17 2003 p 105-132 M Aacute

NOVILLO ldquoAmicita y relaciones clientelares durante el Bellum Hispanienserdquo Espacio Tiempo y Forma Serie II

Historia Antigua 22 2009 p 127-139 363 J MANGAS ldquoClientela privadahelliprdquo p 217 364 LIVI 4321-5 365 LIVI 4327 366 PLUTARC Aem 394

175

campanyes molt exitoses a Ibegraveria (191-189 aC)367 Liguacuteria (182 aC)368 i Macedogravenia (168 aC)369 Les

seves accions havien reportat a lrsquoerari ingents quantitats de riqueses particularment de la

Hispagravenia Ulterior i de Macedogravenia370 aconseguides a vegades a costa de brutals actuacions

militars No obstant aixograve tots els pobles afectats eren presents al sepeli i elogiaven la seva

figura anomenant-lo ldquobenefactorrdquo i ldquosalvadorrdquo Segurament hauriacuteem de veure en aquesta

escena una de les consequumlegravencies derivades de les seves victograveries un cop venccediluts els enemics

Emili hauria establert les corresponents deditiones i drsquoaquiacute srsquohaurien assentat unes relacions

ja fossin drsquoamicitia o potser directament de clientela que explicaria la seva presegravencia i el seu

panegiacuteric De tota manera hi ha un aspecte que no deixa de sobtar i que les fonts no

aclareixen quegrave hi feien els ibers (i la resta de pobles mencionats) a la Urbs en un moment tan

propici per poder assistir al funeral Eacutes evident que havien drsquoeacutesser-hi pregraveviament a la defuncioacute

de lrsquoaleshores censor altrament hauria estat materialment impossible rebre la notiacutecia del

deceacutes embarcar-se cap a Roma i arribar a temps a les exegravequies Eacutes possible que fossin a la

ciutat per pur accident per exemple perquegrave havien enviat ambaixades relacionades o no

amb un suposat interegraves per lrsquoestat de salut drsquoEmili Perograve tambeacute eacutes possible que els hagueacutes fet

portar ell mateix com a clients seus (o potser fins i tot com a esclaus) perquegrave lrsquoacompanyessin

en puacuteblic

Les relacions establertes entre ibers i romans no sempre es derivaven drsquoesdeveniments

begravelmiddotlics sinoacute que podien eacutesser tambeacute de caire diplomagravetic Les fonts literagraveries documenten uns

pocs casos per al conjunt drsquoambdues proviacutencies hispanes dels quals nrsquohi ha un parell que

tenen a veure especiacuteficament amb els ibers El primer se situa en un moment relativament

primerenc lrsquoany 205 aC poc despreacutes que Escipioacute aconseguiacutes la dignitat consolar Els saguntins

en tenir-ne notiacutecia enviaren una delegacioacute de deu persones que es presentaren davant del

Senat per agrair el suport i lrsquoajuda rebuts pels romans i llur exegravercit i enaltiren la figura i les

accions de P Escipioacute a qui qualificaren com a spem opem salutem nostram i felicitaren pel

seu flamant cagraverrec371 Lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta ambaixada no provoca cap gran sorpresa ategraves

367 Els enfrontaments eren particularment contra els lusitans LIVI 37211 37467-8 i 37575-11 PLUTARC Aem 41

OROSI 42023 368 PLUTARC Aem 61-3 369 POLIBI 2914-18 i 201-4 LIVI 44211-3 442216 442233-46 4542-7 i 457-8 PLUTARC Aem 101-3 i 12-27 VALERI

MAgraveXIM 153 181 518 753 i 8111 FRONTIacute Strat 2320 OROSI 42039 ZONARAS 923 370 POLIBI 328 371 LIVI 28391-16

176

que els saguntins amb anterioritat a lrsquoesclat de la guerra ja eren segons Polibi aliats

(σύμμαχοι) de Roma

Un cas diferent eacutes el que proporciona lrsquoambaixada a la qual ja ens hem referit meacutes

amunt que srsquoadreccedilagrave a la Urbs trenta-quatre anys meacutes tard formada per representants de

diversos pobles drsquoambdues proviacutencies372 Malgrat que tots es veien vexats pels pretors res

indica que haguessin tingut la temptacioacute drsquoalccedilar-se militarment El rebuig a la reaccioacute violenta

drsquoaquests moments contrasta amb la dels primers anys del segle II aC probablement perquegrave

havien quedat marcades a foc en la memograveria colmiddotlectiva les consequumlegravencies de la darrera vegada

que es rebelmiddotlaren El fet que hagueacutes transcorregut gairebeacute una generacioacute sencera drsquoenccedilagrave

drsquoaquells esdeveniments tambeacute hi deu tenir molt a veure Per tot plegat queda clar que

reconeixien la suprema autoritat del Senat i que entenien que la jurisdiccioacute dels magistrats

destinats a les proviacutencies estava limitada per aquell ogravergan els uacutenics que podien posar fre als

abusos dels pretors eren els senadors

39 RECAPITULACIOacute

Lrsquoexamen dels testimonis literaris a lrsquoabast posa de manifest que constitueixen una

documentacioacute molt parcial ategraves que lrsquoagraverea ibegraverica nomeacutes hi apareix reflectida de manera molt

fragmentagraveria tant des del punt de vista cronologravegic com del geogragravefic en el primer cas abasta

fonamentalment el periacuteode de la segona guerra puacutenica i els primers anys del segle II aC

mentre que amb posterioritat a aquestes dates les dades soacuten llevat de molt rares excepcions

gairebeacute inexistents en el segon cas se centra uacutenicament en aquelles agraverees que foren escenaris

begravelmiddotlics o com a molt que estaven dotades de recursos naturals drsquointeregraves Dit drsquouna altra

manera la informacioacute que transmeten les fonts escrites es limita a un nombre molt reduiumlt de

comunitats i populi ibers situats particularment entre les darreries del segle III aC i molt als

inicis de la centuacuteria seguumlent A meacutes a meacutes els escriptors de lrsquoantiguitat no srsquoentretingueren a

radiografiar de manera completa i exhaustiva aquelles comunitats i pobles sinoacute que

nrsquoofereixen habitualment una visioacute superficial genegraverica i parcial per les raons que hem adduiumlt

al principi del capiacutetol

372 LIVI 4321-2

177

No obstant aquestes remarcables mancances no es pot negar el valor histograveric drsquoaquest

tipus de documentacioacute Certament sovint cal espigolar molt els textos per aconseguir alguna

dada miacutenimament uacutetil per a la nostra recerca perograve com esperem haver demostrat amb el

recull que hem fet nrsquohi ha En relacioacute amb les societats ibegraveriques bona part de la informacioacute

estagrave relacionada amb les capes meacutes preeminents que constituiumlen els sectors aristocragravetics Els

seus membres ocupaven les posicions socials econogravemiques i poliacutetiques meacutes elevades i

actuaven com a interlocutors de les autoritats romanes tot i que les relacions sobretot al

principi del domini de Roma podien eacutesser complicades Sobre la resta de la societat les dades

soacuten encara meacutes parques perquegrave la gent corrent no despertava el meacutes miacutenim interegraves dels

autors antics tot i aixograve alguns donen algunes febles pistes per entrellucar lrsquoexistegravencia de

relacions de dependegravencia entre els ibers ja fos alguna forma de clientelisme de servitud

drsquoesclavitud etc Aparentment i basant-nos en el que hom pot llegir als textos els mecanismes

de relacioacute social preexistent no es modificaren durant la primera part del segle II aC perograve siacute

que srsquohi sobreposaren les maneres de relacionar-se que imposaven (meacutes directament o

indirecta) les autoritats romanes que se sintetitzen bagravesicament en les deditiones

Pel que fa als romanoitagravelics presents al territori de la Citerior entre les acaballes del

segle III aC i els dos primers terccedilos del seguumlent la literatura assenyala la presegravencia majoritagraveria

de poblacioacute militar que sembla haver romagraves a la Peniacutensula uacutenicament durant el seu temps de

servei de manera que en eacutesser llicenciada retornava cap a Itagravelia Hi ha amb tot unes poques

excepcions com la deductio de Valentia que ja al final del nostre periacuteode assentagrave en un nou

establiment els veterans que srsquohavien enfrontat a Viriat De tota manera les fonts escrites es

fan ocasionalment ressograve de la presegravencia de poblacioacute civil durant tot el periacuteode ja sigui seguint

les tropes per ofertar-los tot tipus de productes i serveis o per explotar els recursos naturals

drsquoindrets molt concrets com les mines de lrsquoentorn de Carthago Noua Lrsquoanagravelisi dels anomenats

sequellae aporta alguns detalls interessants perquegrave com hem anat veient la majoria drsquoells

pertanyia a segments baixos dins de la societat romana de manera que hauriacuteem de veure tota

mena de personatges que malgrat els riscos que comportava anar al darrere dels exegravercits en

contrades poc segures es decidien ndashmeacutes drsquoun i drsquouna segurament forccedilat per les seves

circumstagravencies personalsndash a embarcar-se i buscar fortuna seguint els soldats Tampoc els

individus que srsquoestablien de manera meacutes o menys permanent per fer-se cagraverrec de les

178

explotacions dels recursos naturals semblen eacutesser drsquoextraccioacute social elevada ategraves que es

tractava de lliberts i esclaus

En definitiva els testimonis literaris forneixen unes dades que serveixen per aportar

alguna llum a la recerca perograve que cal contrastar adequadament amb altres tipus de fonts no

nomeacutes per corroborar o desmentir la seva informacioacute quan aixograve sigui possible sinoacute tambeacute per

obtenir una imatge meacutes completa de la societat i els canvis que experimentagrave al llarg del temps

Recordem nomeacutes per posar un exemple que els autors de lrsquoantiguitat nomeacutes es refereixen a

les ciutats com a element quasi uacutenic que formava lrsquoestructura territorial ibegraverica obviant

lrsquoexistegravencia drsquoaltres nuclis menors que el registre arqueologravegic en canvi documenta a

bastament

179

4 EPIGRAFIA I NUMISMAgraveTICA

41 LrsquoEPIGRAFIA

Les fonts epigragravefiques del territori ibegraveric de la Hispagravenia Citerior per al periacuteode compregraves

entre 218 i 133 aC soacuten des drsquoun punt de vista global i estrictament quantitatiu forccedila

nombroses Al conjunt de lrsquoagraverea es documenten fins a quatre epigrafies diferents la ibegraverica la

grega la puacutenica i la llatina cadascuna de les quals ha deixat diversos testimonis si beacute de

manera desigual la meacutes profusa eacutes la ibegraverica seguida a notable distagravencia per la llatina i

encara meacutes lluny queden la grega i la puacutenica No obstant aquesta situacioacute a priori favorable

ja una miacutenima avaluacioacute qualitativa revela un panorama meacutes agraverid Cadascuna de les epigrafies

esmentades presenta unes problemagravetiques progravepies que anirem desgranant en les properes

pagravegines i que comporten una minva en el potencial (o si meacutes no el rendiment que podem

treure) drsquoaquestes fonts Algunes de les dificultats resulten ara com ara ndashi molt probablement

continuaran essent-ho en el futurndash insalvables mentre que drsquoaltres podrien arribar a resoldrersquos

a mesura que srsquoincrementin els corpora amb noves troballes especialment si es produeixen

en el marc drsquointervencions arqueologravegiques sistemagravetiques i a mesura que el coneixement vagi

avanccedilant Malgrat tot estem convenccediluts que aquesta circumstagravencia no ha de menar a

menystenir aquestes fonts sinoacute que una anagravelisi de les epigrafies pot aportar algunes pistes

interessants i uacutetils per a la nostra recerca

Abans de passar a presentar-les perograve creiem escaient fer una segraverie drsquoadvertiments La

nostra intencioacute no ha estat en cap moment drsquoaplegar de manera exhaustiva i completa tots i

cadascun dels testimonis epigragravefics coneguts tant si es conserven com si srsquohan perdut perograve

nrsquoha quedat algun notiacutecia de manera que hom no ha drsquoesperar de trobar a continuacioacute una

inacabable llista drsquoinscripcions amb llurs corresponents transcripcions Ho hem considerat

innecessari bagravesicament per una banda perquegrave en els darrers anys fruit dels esforccedilos dels

investigadors i les investigadores en els diferents camps de lrsquoepigrafia srsquohan ampliat i

completat els reculls iniciats degravecades enrere ja sigui en el marc de publicacions o en el de

lrsquoelaboracioacute de tesis doctorals encara inegravedites Si hi afegim el destacat paper que al mateix

temps han jugat i juguen els recursos derivats de les noves tecnologies actualment la consulta

180

eacutes molt accessible immediata i cogravemoda ja sigui per la tendegravencia creixent a penjar a la xarxa

les tesis i les publicacions com per la creacioacute drsquoespais on srsquoallotgen bases de dades

drsquoinscripcions ndashles hereves naturals drsquoaquells vells corpora decimonogravenicsndash dotades de potents

motors de cerca1 De lrsquoaltra el nostre principal objectiu eacutes escatir les dades que poden servir

per aproximar-se a les societats de la Citerior no pas fer un aplec drsquoepiacutegrafs que per si mateix

poca cosa ens pot aportar

Ara beacute aixograve no treu que ocasionalment ens detinguem en textos concrets per la seva

singularitat i la informacioacute que proporcionen2 En aquests casos incloem les transcripcions

corresponents que fem seguint els criteris a lrsquouacutes en la bibliografia especialitzada3

ndash en general aquelles parts perdudes de les inscripcions que es poden restituir de

manera raonable es disposen entre claudagravetors si es doacutena el cas que srsquoaprecia un

signe perograve la seva lectura eacutes difiacutecil fins al punt drsquoimpedir-ne la identificacioacute la seva

presegravencia srsquoassenyala amb una creu (+) i si la part perduda no es pot restituir

srsquoindica tambeacute entre claudagravetors amb guionets

ndash les inscripcions ibegraveriques es presenten en minuacutescula i negreta sense separar per

mitjagrave de punts els signes quan lrsquoepiacutegraf estagrave recollit als MLH de J Untermann es

doacutena entre paregraventesis el codi que lrsquoidentifica

1 Aixiacute tots els volums del monumental CIL es poden consultar sense dificultats al web propi que gestiona la

Berlin-Brandenburgische Akademie der Wissenschaften (httpcilbbawdeindexhtml) i les inscripcions

llatines que conteacute a meacutes de les que srsquohan documentat amb posterioritat a la seva edicioacute estan aplegades en bases

de dades com lrsquoEpigraphische Datenbank Heidelberg de la universitat de Heidelberg (httpedh-wwwadwuni-

heidelbergdehomeamplang=de) Els epiacutegrafs llatins especiacuteficament de la peniacutensula Ibegraverica es poden consultar

tambeacute a la pagravegina drsquoHispania Epigraphica (httpeda-beaes) Lrsquoepigrafia grega tambeacute compta amb els seus

recursos a internet amb el web de les IG malauradament encara molt incomplet

(httppombbawdeigindexhtml) o la base de dades del Pachard Humanities Institute Searchable Greek

Inscriptions (httpepigraphypackhumorginscriptions) entre drsquoaltres tambeacute eacutes molt uacutetil el Lexicon of Greek

Personal Names (httpwwwlgpnoxacukonlinesearch_datahtml) que permet fer cerques drsquoinscripcions

gregues a partir drsquoantropogravenims Per als textos ibegraverics i en general paleohispagravenics la Universidad Complutense

de Madrid a iniciativa del professor Javier de Hoz i actualment en colmiddotlaboracioacute amb altres universitats teacute a

disposicioacute del puacuteblic investigador la base de dades Hesperia Banco de datos de lenguas paleohispaacutenicas

(httphesperiaucmesindexphp) Finalment les inscripcions feniacutecies i puacuteniques srsquoestan fent en aquests

moments espai a la xarxa al Corpus Inscriptionum Phoenicarum necnon Poenicarum (httpcipcchscsices) que

no srsquoofereix de moment en acceacutes obert 2 Com es veuragrave meacutes endavant no hem considerat necessari transcriure cap epiacutegraf grec ni puacutenic atesa la manca

drsquoinformacioacute que proporcionen en general per a la societat del nostre periacuteode Aixiacute doncs les transcripcions

nomeacutes soacuten drsquoescrits ibegraverics i llatins 3 No oferim noves lectures perograve en alguna ocasioacute ha calgut regularitzar-les sobretot les dels epiacutegrafs ibegraverics ategraves

que en la bibliografia meacutes reculada no hi havia malgrat uns criteris meacutes o menys homogenis una normalitzacioacute

establerta com srsquoaprecia en la meacutes recent

181

ndash les inscripcions llatines es presenten en cursiva desplegant les parts abreujades

si escau entre paregraventesis

Finalment com que posteriorment dediquem un capiacutetol a la numismagravetica excloem

les referegravencia a lrsquoepigrafia monetagraveria que reservem per a meacutes endavant

411 Epigrafia ibegraverica

Abordar lrsquoepigrafia ibegraverica en general i amb la intencioacute de fer-la servir per aproximar-

se a la societat que la generava i lrsquoemprava en particular no eacutes una tasca en absolut senzilla

No ho eacutes fonamentalment per dos grans esculls en primer lloc pel fet que la llengua en la

qual estan escrits els textos ibegraverics no srsquoha pogut desxifrar malgrat els esforccedilos que diversos

investigadors han abocat des de fa anys Les seves recerques han aconseguit afinar de manera

notable el coneixement sobre diversos aspectes de la llengua i les seves representacions

gragravefiques4 perograve fins i tot aixiacute ara com ara resten molts buits difiacutecils drsquoomplir Meacutes enllagrave de la

identificacioacute drsquoantropogravenims i de numerals poca cosa meacutes es pot arribar a entendre Tot plegat

implica per tant que per molts textos que es conservin hom no pot assegurar-ne la

interpretacioacute del contingut En segon lloc pel problema de la cronologia nombrosos epiacutegrafs

per les circumstagravencies i els moments que foren localitzats es troben descontextualitzats i

separats de la resta del conjunt de cultura material que hauria servit per datar-los amb meacutes o

menys precisioacute Nomeacutes els descoberts els darrers decennis en el marc drsquoactuacions

arqueologravegiques regulars no estan afectats per aquest problema Com en altres formes

4 Des que M Goacutemez-Moreno desxifragrave el signari emprat pels ibers (M GOacuteMEZ-MORENOrdquoLa escritura ibeacutericardquo

Boletiacuten de la Real Academia de la Historia 112 1943 p 251-278) diversos estudiosos han pogut retocar i fer meacutes

acurat el coneixement de les escriptures que feien servir com per exemple descobrir lrsquoanomenat sistema dual

present al semisilmiddotlabari llevantiacute del segle IV fins a inicis del II aC que servia per distingir les oclusives sordes de

les sonores Lrsquoaprofundiment en aquest aspecte ha permegraves millorar lrsquoassignacioacute dels valors fonegravetics drsquoalguns

signes ndashespecialment les formes complexes de bo (bo1 i bo3 dels MLH III1 de J Untermann) que cal llegir ta

(uid J FERRER ldquoNovetats sobre el sistema dual de diferenciacioacute gragravefica de les oclusives sordes i sonoresrdquo ActPal

IX = PalHisp 5 2005 p 957-982 i tambeacute el treball meacutes recent J FERRER ldquoEls sistemes duals de les escriptures

ibegraveriquesrdquo ActPal XI = PalHisp 13 2013 p 445-459)ndash i en consequumlegravencia la transcripcioacute dels textos Aixiacute mateix

els estudis de conjunt de les inscripcions ibegraveriques han contribuiumlt a distingir arrels formants i sufixos (com les

terminacions ndashar i ndashen que servirien per assenyalar algun tipus de genitiu uid J RODRIacuteGUEZ RAMOS ldquoiquestExiste el

doble sufijo de lsquogenitivorsquo ndashAR ndashEN en la lengua ibeacutericardquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 23

2002-2003 p 251-256) formes verbals i substantius i expressions formulars com la que podria indicar lrsquoautoria

drsquoun objecte o obra NP+d(e)+egiar+(ḿi) (J FERRER ldquoIbegraveric tagiar Terrissaires que signen les seves produccions

Biuŕko ibeitigeŕ biuŕbedi i companyiardquo SEBarc 6 2008 81-93)

182

drsquoescriptura caldria esperar una evolucioacute dels signaris que permeteacutes una anagravelisi paleogragravefica

i de fet seguint aquest criteri tan raonable ja hi ha hagut intents drsquoestablir cronologies a partir

del traccedilat i la calmiddotligrafia si beacute amb uns resultats ara com ara insatisfactoris5

Quan els romans desembarcaren a la Peniacutensula els ibers ja disposaven drsquoescriptures

progravepies com ho prova el fet que les inscripcions amb signari ibegraveric meacutes antigues conservades

daten de la segona meitat del segle V aC6 Ara beacute una cosa eacutes que haguessin desenvolupat uns

sistemes gragravefics propis i una altra la seva difusioacute arreu del territori Drsquoentrada i a partir dels

testimonis epigragravefics documentats el seu uacutes sembla restringir-se tan sols al litoral i encara a

determinats nuclis que coincideixen amb centres on les activitats mercantils ndashparticularment

amb els comerciants grecsndash jugaven un paper destacat i per tant on existia una necessitat de

conservar registres escrits cartes comercials contractes instruccions comandes etc7 Aixiacute a

mesura que srsquoanagrave desenvolupant aquest comerccedil i srsquoanagrave estenent vers lrsquointerior seguint les

principals rutes fluvials lrsquoescriptura anagrave fent acte de presegravencia cap a aquelles zones

Amb tot cal reconegraveixer que lrsquoexpansioacute meacutes accentuada de lrsquoepigrafia ibegraverica

coincideix amb el periacuteode a partir del qual arribaren els romans i comenccedilaren a introduir llur

progravepia epigrafia Aixograve es veu no nomeacutes en la meacutes agravemplia difusioacute de lrsquoescriptura sinoacute tambeacute en

lrsquoincrement de la quantitat i la varietat de testimonis epigragravefics alguns dels quals evidencien

de manera clara la influegravencia de les inscripcions llatines sobretot a partir de la segona meitat

del segle II aC Aquest eacutes el cas de les marques de terrissers estampillades8 o els textos que fan

servir com a suport la pedra i que estan pensats per a ser vistos per un puacuteblic meacutes o menys

ampli9 eacutes a dir aquells que tenen una clara vocacioacute puacuteblica i monumental

Malgrat els dos obstacles principals als quals hem fet referegravencia meacutes amunt les

inscripcions ibegraveriques aporten algunes dades drsquointeregraves per als nostres objectius Vistes en

5 J RODRIacuteGUEZ RAMOS ldquoPrimeras observaciones para una datacioacuten paleograacutefica de la escritura ibeacutericardquo AEspA 70

1997 p 13-30 J RODRIacuteGUEZ RAMOS ldquoNuevas observaciones de crono-paleografiacutea ibeacuterica levantinardquo AEspA 73

2000 p 43-58 J DE HOZ Historia linguumliacutestica de la Peniacutensula Ibeacuterica en la Antiguumledad II El mundo ibeacuterico

prerromano y la indoeuropeizacioacuten Madrid 2011 p 190-191 6 M I PANOSA La escritura ibeacuterica en Cataluntildea y su contexto socioeconoacutemico (siglos V-I aC) Vitoria Gasteiz 1999

p 64-65 J DE HOZ HLPI II p 208-212 7 M I PANOSA La escritura ibeacutericahellip p 220-221 8 E SALVAT ldquoLa tegravecnica de lrsquoestampillat a lrsquoepigrafia ibegraverica i celtibegravericardquo SEBarc 5 2004 p 149-171 J FERRER

ldquoḿltunśor un nou model de segell ibegraveric procedent de Ca lrsquoEstrada (Canovelles Barcelona)rdquo SAGVNTVM 45

2013 p 167-168 9 F BELTRAacuteN ldquoRoma y la epigrafiacutea ibeacuterica sobre piedra del nordeste peninsularrdquo PalHisp 12 2012 p 9-11

183

conjunt les meacutes interessants poden eacutesser de tres menes diferents grafits documents

comercials i administratius sobre plom i epiacutegrafs amb vocacioacute monumental A les properes

pagravegines ens dedicarem a desgranar-los

4111 Grafits

Dins del periacuteode analitzat la majoria de les inscripcions documentades estan

formades frequumlentment per textos molt breus traccedilats amb un element punxegut sobre

objectes de terrissa sovint cuita o meacutes esporagravedicament encara crua10 Drsquoaquesta mena sersquon

localitzen a tot arreu ja sigui en nuclis costaners interiors o fins i tot drsquoalta muntanya i

drsquoextensioacute i complexitat molt variades fins i tot se nrsquohan documentat en fundacions romanes

com Valentia11 o La Cabantildeeta (El Burgo de Ebro Saragossa)12 Aixiacute mateix la seva presegravencia es

troba en produccions diverses tant importades (campanianes A i B agravemfores Dr 1) com locals

(comuna ibegraverica grisa de la costa catalana agravemfores ibegraveriques) El fet que especialment en els

casos meacutes complets srsquohi hagin pogut identificar formants onomagravestics ha portat a interpretar-

los principalment com a marques de propietat Tot plegat permet considerar que ens

trobariacuteem davant drsquoun moment en quegrave lrsquohagravebit de lrsquoescriptura srsquohavia difoacutes entre capes meacutes o

menys agravemplies de la poblacioacute

En alguns productes ceragravemics particularment els destinats a actuar de contenidors ndash

agravemfores i gerresndash srsquohan localitzat marques que havien estat incises o impreses pels terrissaires

pregraveviament a la coccioacute La majoria de les conegudes es concentra en les tres centuacuteries

anteriors al canvi drsquoera perograve no srsquoha de veure en aquest fenomen una influegravencia directa de

lrsquohagravebit dels artesans romans i itagravelics drsquoestampillar els contenidors que fabricaven ategraves que srsquoha

10 Malgrat que la ceragravemica acostuma a ser el suport meacutes frequumlent dels grafits tambeacute se nrsquohan documentat

puntualment sobre restes fauniacutestiques com la banya de ceacutervol amb perforacions per dur-la penjada localitzada

al Puntal dels Llops (Olocau Valegravencia) en un context drsquoinici del segle II aC (H BONET i C MATA ldquoNuevos grafitos

e inscripcions ibeacutericos valencianosrdquo APL 19 1989 p 140-141) o un possible punxoacute drsquoos trobat a La Pentildea de las

Majadas (El Toro Castelloacute) juntament amb altres materials que assenyalaven una cronologia meacutes tardana ja del

segle I aC (L SARRIOacuteN ldquoEl poblado ibeacuterico de la Pentildea de las Majadas (E1 Toro CasteIloacuten)rdquo APL 15 1978 p 177-

189) 11 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA ldquoGrafitos sobre ceragravemica procedentes de los niveles

romanorrepublicanos de Valentia (Valencia Espantildea)rdquo ActPal XI = PalHisp 13 2013 p 407-429 12 J A MIacuteNGUEZ i B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoGrafitos sobre ceragravemica ndashibeacutericos latinos griegos y signos procedentes del

yacimiento romanorepublicano de La Cabantildeeta (El Burgo de Ebro Zaragoza)rdquo AEspA 84 2011 p 51-86

184

documentat ja molt abans a lrsquoIbegraveric antic13 El sentit drsquoaquestes marques no sembla que es

pugui relacionar amb la identificacioacute del taller on es fabricaven els contenidors ja que si

fossin marques de taller caldria esperar trobar meacutes peces marcades i meacutes variades en canvi

la major part de les marques conegudes soacuten uacuteniques i no es troben en altres produccions fora

dels contenidors Meacutes aviat assenyalen una manera drsquoindividualitzar el producte per al

destinatari ndashper alguna raoacute que ens defuigndash14 o beacute com passa amb les produccions romanes

de contenidors es tractaria de marques relacionades amb el proceacutes de fabricacioacute com una

manera de controlar la produccioacute de lots per part dels artesans

A meacutes dels atuells ceragravemics es coneixen inscripcions ibegraveriques sobre altres elements

elaborats amb argila cuita com ara torteres o pesos de teler Pel que fa a les primeres srsquoaprecia

una concentracioacute tant cronologravegica ndashque abasta especialment els dos darrers segles abans del

canvi drsquoerandash com geogragravefica ndashparticularment a la part septentrional del territori15 Entre

aquests productes sembla detectar-se una regularitat en els textos ategraves que a meacutes

drsquoantropogravenims sol aparegraveixer la sequumlegravencia kaśtaun possiblement un mot ibegraveric que podria fer

referegravencia expliacutecita a lrsquoobjecte o beacute com srsquoha proposat meacutes recentment a partir de paralmiddotlels

gals que fos un apelmiddotlatiu femeniacute genegraveric16 Com que moltes torteres foren inscrites quan

lrsquoargila encara era crua i per tant eacutes molt probable que la mateixa persona que les modelava

tambeacute afegiacutes els textos sersquons plantegen diversos interrogants interessants perograve que

difiacutecilment poden tenir ara com ara cap resposta Per comenccedilar qui les fabricava La

produccioacute de les torteres no requeriria grans coneixements de terrisseria aixiacute que

segurament es devien poder fabricar a casa17 perograve se nrsquoencarregaria algun membre de la

famiacutelia en concret Ja que estan vinculades al filat srsquohan associat habitualment a lrsquoesfera

femenina18 aleshores podia ser que les mateixes usuagraveries se les fabriquessin I si era aixiacute eren

tambeacute les dones les que escrivien els signes cosa que voldria dir que almenys algunes dones

13 C MATA i L SORIA ldquoMarcas y epiacutegrafes sobre conteniedores de eacutepoca ibeacutericardquo APL 22 1997 p 316-317 14 C MATA i L SORIA op cit p 350-351 15 N MONCUNILL i J VELAZA ldquoLa escritura ibeacuterica en la casa iberorromanardquo SEBarc 10 2012 p 56-57 16 J FERRER ldquoIbegraveric kaśtaun un element caracteriacutestic del legravexic sobre torteresrdquo Cypsela 17 2008 p 256-266 17 N MONCUNILL i J VELAZA ibid 18 L PRADOS ldquoY la mujer se hace visible estudios de geacutenero en la arqueologiacutea ibeacutericardquo Arqueologiacutea del geacutenero 1er

encuentro en la UAM Madrid 2008 p 236 C LOacutePEZ RUIZ ldquoUna aproximacioacuten a la imagen de la mujer en el mundo

ibeacutericordquo S GONZAacuteLEZ REYERO M PEacuteREZ RUIZ i C I BANGO Una nueva mirada sobre el patrimonio histoacuterico Liacuteneas

de investigacioacuten arqueoloacutegica en la Universidad Autoacutenoma de Madrid Madrid 2008 p 217-236 Vegeu tambeacute meacutes

avall (apartat 53) algunes consideracions meacutes sobre aquest tema en relacioacute amb el registre funerari

185

ibegraveriques tenien coneixements drsquoescriptura io lectura En el cas que totes aquestes

possibilitats que hem apuntat fossin certes i per acabar de reblar el clau ja nomeacutes quedaria

preguntar exactament quines dones dins del conjunt de la societat tenien els coneixements

esmentats i com els adquirien Tanmateix ja ho hem expressat nomeacutes soacuten preguntes que no

es poden respondre basades en suposicions possibilitats i en definitiva hipogravetesis

inverificables

Els pesos de teler inscrits alguns dels quals abans de coure la peccedila tambeacute semblen

contenir NNPP de manera que hom ha suggerit que de nou es tractaria de referegravencies al

propietari19 Amb tot cal admetre que en la mesura que un pondus formava part drsquoun aparell

meacutes gran format per una colmiddotleccioacute drsquoaltres objectes similars el fet que srsquoinclogueacutes un nom

estaria almiddotludint a la propietat de tot el teler

A meacutes de la terrissa i les restes ogravessies tambeacute es coneixen unes poques mostres de

grafits que empren el plom com a suport A diferegravencia del tipus de document que veurem tot

seguit ndashles lagravemines que srsquohan relacionat amb continguts de caragravecter comercial i

administratiundash del poblat de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet Barcelona)

provenen dos fragments de plom que mostren incises unes breus sequumlegravencies de signes que

srsquohan reconegut com a sengles antropogravenims20 No eren amb seguretat lagravemines fabricades

inicialment com a suport escriptori sinoacute trossos de plom fos o reaprofitats drsquoobjectes

amortitzats (un drsquoells sembla procedir de la vora drsquoun vell atuell) i destinats a ser partits per

aprofitar-los en activitats metalmiddotluacutergiques Els noms a partir de paralmiddotlels coneguts en altres

19 I SIMOacuteN ldquoUn grafito ibeacuterico sobre una pesa de telar de La Guardia de Alcorisa (Teruel)rdquo Habis 43 2012 p 80-

81 Perograve no podem oblidar que entre els ibers ndashcom entre drsquoaltres pobles de lrsquoantiguitatndash hi havia un particular

costum a marcar pesos de teler no nomeacutes amb silmiddotlabogrames sols o formant una breu sequumlegravencia sinoacute amb

decoracions geomegravetriques o figurades Valguin com a exemple els nou pesos de teler aplegats a lrsquoestabliment del

Coll del Moro de Gandesa amb diverses decoracions geomegravetriques (N RAFEL M BLASCO i J SALES ldquoUn taller

ibeacuterico de tratamiento de lino en el Coll del Moro de Gandesa (Tarragona)rdquo Trabajos de Prehistoria 51 nuacutem 2

1994 p 131-132) o el conjunt de pondera que presenten figuracions zoomorfes (S MACHAUSE ldquoPesas de telar

ibeacutericas con decoracioacuten zoomorfardquo APL 29 2012 p 273-287) En aquest sentit dins del nostre marc temporal

(tot i que se nrsquohan documentat drsquoanteriors i de posteriors) es coneixen dos pondera amb decoracions zoomorfes

estampillades un amb un quadruacutepede que podria ser un cagravenid i un altre amb un cavall localitzats

respectivament al Fonollar (Vallbona drsquoAnoia Barcelona) i al Palao (Alcanyiacutes Terol) podria haver-hi un tercer

meacutes dubtoacutes quant a la datacioacute amb la figura drsquoun altre cagravenid procedent de Bolvax (o Bolbax Cieza Muacutercia S

MACHAUSE op cit p 276 i 278 280 i 282-283) Hom ha intentat dotar de significat aquesta pragravectica que potser

tambeacute serviria per explicar els epiacutegrafs perograve amb un egravexit meacutes tost escagraves 20 N MONCUNILL i N MORELL ldquoReexcavando en los museos novedades epigraacuteficas en soportes de plomordquo PalHisp

8 2008 p 243-255

186

contextos antics21 podrien pertagravenyer als propietaris dels fragments de metall que serien

potser els artesans que els treballaven

4112 Documents comercials i administratius sobre plom

En segon lloc trobem els documents que empren com a suport escriptori el plom

Aquest metall fou el material utilitzat des de meacutes antic per part dels ibers que encara en

mantingueren lrsquouacutes durant part de lrsquoIbegraveric final22 Aixiacute ho demostren exemplars com la lagravemina

de Castell de Palamoacutes datada al segle III aC23 la de Castelloacute de la Plana situada entre els segles

III i II aC i que conteacute un text distribuiumlt en quatre liacutenies entre les quals srsquohan distingit diversos

antropogravenims24 la drsquoEmpuacuteries amb una cronologia similar i text per ambdues cares a meacutes drsquoun

tercer escrit molt meacutes breu amb el plom doblegat25 la localitzada al Puig de Sant Andreu

(C23) tambeacute de les acaballes del segle III aC o primers anys de la centuacuteria seguumlent amb dos

textos on srsquohan reconegut alguns NNPP26 dues meacutes de localitzades a La Caregravencia (Toriacutes

Valegravencia) una amb una datacioacute semblant i la presegravencia de numerals i lrsquoaltra datada entre el

segle II aC i la primera meitat de la centuacuteria seguumlent27 o el fragment trobat a lrsquoagravembit A52 de la

Moleta del Remei datat de manera imprecisa entre els segles V i II aC i que conserva de

manera molt afectada tres liacutenies de text28

21 N MONCUNILL i N MORELL op cit p 250-251 22 El plom oferia un conjunt drsquoavantatges que propiciagrave que els ibers lrsquoempressin com a suport escriptori que es

resumeixen en la facilitat per aconseguir el material i ateses les seves propietats fiacutesiques treballar-lo i escriure-

hi al damunt amb qualsevol element punxegut lrsquoalta capacitat de reciclatge de manera que quan un text perdia

la seva vigegravencia o utilitat el metall es podia refondre de nou sense cap dificultat i sense necessitat de complexitats

tegravecniques i novament com a consequumlegravencia de la seva naturalesa la resistegravencia aixiacute com la comoditat per

manipular-lo i portar-lo ja que permet enrotllar o plegar les lagravemines i desenrotllar-les o desplegar-les

posteriorment sense que el text quedi alterat i obtenir un objecte de dimensions exiguumles i reduiumlt pes que en

facilitava el transport (N MORELL La metalmiddotluacutergia del plom durant el periacuteode ibegraveric treball i uacutes del plom entre els

ibers del nord tesi doctoral inegravedita Barcelona 2009 p 256-263) 23 F RIUROacute ldquoEl plom amb epigrafia ibegraverica del poblat de Castell (Palamoacutes)rdquo Cypsela 4 1982 p 123-131 24 M ALMAGRO-GORBEA Epigrafiacutea Prerromana Cataacutelogo del Gabinete de Antiguumledades Real Academia de la

Historia Madrid 2003 inscripcioacute 39A p 142 25 I PANOSA La escritura ibeacutericahellip inscripcioacute 1030 p 268 26 I PANOSA La escritura ibeacutericahellip inscripcioacute 113 p 268 27 J VELAZA ldquoLa epigrafiacutea ibeacuterica de la Caregravenciardquo R ALBIACH (coord) Lrsquooppidum de la Caregravencia de Toriacutes i el seu

territori Valegravencia 2013 p 234-235 J VELAZA ldquoTres inscripciones sobre plomo de La Carencia (Turiacutes Valencia)rdquo

ActPal XI = PalHisp 13 2013 p 543-545 28 J FERRER et al ldquoUna inscripcioacuten sobre plomo procedente del poblado de la Moleta del Remei (Alcanar

Montsiagrave Tarragona)rdquo PalHisp 8 2008 p 205-209

187

El contingut exacte de totes aquestes peces eacutes desconegut perograve a partir de paralmiddotlels

drsquoaltres cultures mediterragravenies ndashespecialment la gregandash hom les interpreta majoritagraveriament

com a cartes comercials29 Aquesta hipogravetesi es reforccedila amb els arguments de la presegravencia dels

antropogravenims de marques que serien numerals de lrsquohabitual sequumlegravencia śalir ndasha la qual se li

atribueix un significat proper a plata o dinerndash30 i de la repeticioacute sovintejada dels signes a o i

ki que podrien ser unitats de mesura ponderal31 En ocasions en un mateix document

srsquoobserva la repeticioacute drsquouna estructura formada per signes que srsquointerpreten com a numerals

al costat drsquoantropogravenims cosa que doacutena lloc a autegraventiques llistes en les quals apareixen

expressament ratllats alguns dels iacutetems aixograve fa pensar que les lagravemines drsquoaquest metall eren

un suport privilegiat pels ibers per registrar comptes deutes pagaments i en definitiva dades

relacionades amb lrsquoadministracioacute de beacutens Aquesta idea estagrave recolzada quan la procedegravencia

dels epiacutegrafs estagrave ben documentada en el context drsquouna intervencioacute arqueologravegica pel fet que

solen aparegraveixer associats a espais drsquoemmagatzematge o drsquoactivitats artesanals o comercials32

Tambeacute teacute molt de sentit si es teacute en compte la cronologia la majoria dels epiacutegrafs sobre plom

del nostre periacuteode es concentren en el moment del tragravensit dels segles III al II aC de manera

que doacutena la sensacioacute que a mesura que transcorre la segona centuacuteria van desapareixent

coincidint amb lrsquoascens de lrsquoauge del comerccedil itagravelic que introduiria altres maneres de fer sense

necessitat del plom De fet no deixa de ser un proceacutes similar al que srsquoobserva en altres

contrades del Mediterrani a partir del segle IV aC aixiacute com arreu del moacuten grec estagrave ben

documentat lrsquouacutes drsquoaquest metall com a suport per a cartes (no nomeacutes comercials sinoacute tambeacute

personals)33 abans de lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica a partir drsquoaquest periacuteode queda arraconat per la

introduccioacute drsquoaltres suports escriptoris com el papir segurament meacutes abundants fagravecils

29 I PANOSA La escritura ibeacutericahellip p 220-221 J VELAZA ldquoEscritura autorrepresentacioacuten y poder en el mundo

ibeacutericordquo Cultura Escrita amp Sociedad 9 2009 p 148-150 30 L SILGO Leacutexico ibeacuterico Valegravencia 1994 p 240 N MONCUNILL Legravexic drsquoinscripcions ibegraveriques (1991-2006) tesi

doctoral inegravedita Barcelona 2007 p 274-275 31 J RODRIacuteGUEZ RAMOS ldquoLa cultura ibeacuterica desde la perspectiva de la epigrafiacutea un ensayo de siacutentesisrdquo Iberia

Revista de la Antiguumledad 4 2001 p 25 J DE HOZ HLPI II p 193-194 Rodriacuteguez Ramos destaca que si efectivament

es tracta drsquounitats de pes els ploms acostumen a reflectir uns intercanvis de poc volum cosa que el porta a

plantejar-se la possibilitat que els productes intercanviats fossin de marcat valor com lrsquoargent De tota manera

cal admetre que el coneixement drsquoaquest suposat sistema metrologravegic eacutes encara escagraves i no estan gens clars ni el

valor de cada unitat ni la relacioacute entre elles 32 N MORELL op cit p 299-300 33 D R JORDAN ldquoA personal letter found in the Athenian Agorardquo Hesperia vol 69 1 2000 p 91-103

188

drsquoaconseguir i cogravemodes de manejar34 malgrat que tambeacute soacuten meacutes peribles i per tant eacutes molt

meacutes difiacutecil que es conservin al registre arqueologravegic35

4113 Epiacutegrafs monumentals i drsquoautorepresentacioacute

En tercer lloc hi ha aquelles inscripcions que foren redactades amb la idea drsquoatorgar-

los un sentit de monumentalitat o de manera meacutes genegraverica amb lrsquoobjectiu drsquoesdevenir un

element drsquoautorepresentacioacute de determinats individus En aquest cas el material predilecte

acostuma a ser la pedra que en general ndashi deixant de banda les tres inscripcions

documentades en blocs reaprofitats per a bastir les muralles del segle IV aC de lrsquooppidum del

Puig de Sant Andreu drsquoUllastretndash36 al moacuten ibegraveric no es comenccedila a emprar com a suport

escriptori fins a egravepoques avanccedilades just quan els seus territoris ja es troben sota lrsquoautoritat de

Roma En aquest sentit els especialistes estan drsquoacord en el fet que la difusioacute de lrsquoepigrafia

lapiacutedia ibegraverica srsquoesdeveacute principalment durant els dos darrers segles anteriors al canvi drsquoera37

A meacutes a meacutes la majoria de les inscripcions soacuten de caire funerari ategraves que es troben gravades

en esteles Aquest tipus drsquoelement monumental no eacutes original drsquoaquesta egravepoca sinoacute que ja es

troba a les necrogravepolis de lrsquoIbegraveric antic (com demostren troballes com lrsquoestela antropomorfa

drsquoAltea la Vella (Alacant) o la procedent possiblement de la necrogravepolis del Portitxol a

lrsquoEscala)38 amb la funcioacute drsquoassenyalar la presegravencia drsquouna tomba i de retruc recordar la persona

les restes de la qual restaven sebollides al dessota Aixograve no obstant hi ha una diferegravencia

fonamental entre les esteles dels temps meacutes reculats i les dels meacutes recents mentre que les

primeres soacuten anepiacutegrafes i nomeacutes estan ornamentades amb iconografia (generalment de tipus

guerrer) les datades a lrsquoIbegraveric final no nomeacutes estan escrites sinoacute que a meacutes tendeixen a

concedir als textos un paper molt destacat o directament exclusiu en detriment del camp

34 B BRAVO ldquoUne lettre sur plomb de Berezanrsquo colonisation et modes de contact dans le Pontrdquo Dialogues drsquohistoire

ancienne 1 1974 p 115-116 35 Malgrat lrsquoabandonament del plom com a suport per a textos ibegraverics lrsquoepigrafia que empra aquest metall no

desapareix enlloc despreacutes del segle III aC sinoacute que es manteacute si beacute restringida a agravembits religiosos i funeraris com

demostren a bastaments les tabellae defixionum (redactades en llatiacute) localitzades en muacuteltiples necrogravepolis uid J

D C BOULAKIA ldquoLead in the Roman Worldrdquo AJA vol 76 2 abril 1972 p 143-144 36 J VELAZA ldquoEscritura autorrepresentacioacuten y poderhelliprdquo p 151-152 37 F BELTRAacuteN op cit p 10-11 38 I IZQUIERDO Monumentos funerarios ibeacutericos los pilares-estela Valegravencia 2000 p 53 i 61

189

iconogragravefic39 En aquest sentit molts investigadors han emfasitzat la influegravencia de lrsquoepigrafia

llatina amb una progressiva ordenacioacute del camp epigragravefic lrsquouacutes de liacutenies guia una tendegravencia a

la modulacioacute dels signes etc40

Srsquoaprecia un curioacutes decalatge entre les necrogravepolis ibegraveriques de les quals hom en

coneix un nombre molt escagraves com veurem meacutes endavant i les troballes de lagravepides amb

frequumlegravencia els textos no procedeixen de necrogravepolis sinoacute que srsquohan localitzat fora de contextos

funeraris sense que hi hagi cap rastre de presegravencia drsquoalgun cementiri progravexim i a vegades a

prop drsquohagravebitats Aquesta circumstagravencia ha fet que almenys en alguns casos alguacute hagi posat

en dubte la identificacioacute dels epiacutegrafs amb epitafis i hagi proposat altres hipogravetesis com per

exemple que es tractaria de fites per assenyalar territoris41 Tanmateix drsquohabitud apareixen en

moltes drsquoaquestes inscripcions antropogravenims acompanyats drsquoalgunes sequumlegravencies concretes

que srsquohan associat al legravexic funerari42 com ara eban (i variants) o seltar La primera srsquointerpreta

com una marca de filiacioacute paralmiddotlela al mot llatiacute filius fins i tot hom ha plantejat que com

aquest la paraula ibegraverica es podria escriure de manera abreujada amb el signe e inicial Aquest

eacutes un detall interessant perquegrave si el significat eacutes correcte estagrave indicant la introduccioacute del

patroniacutemic als epitafis potser per influegravencia llatina43 Cal veure-hi una simple imitacioacute o la

indicacioacute del patroniacutemic estagrave marcant veritables canvis en la societat En un capiacutetol ulterior

reprendrem aquesta quumlestioacute La segona sequumlegravencia en canvi podria fer referegravencia al suport de

la inscripcioacute eacutes a dir a la mateixa estela o monument funerari

La pedra amb frequumlegravencia calcagraveries i greses de procedegravencia local44 es treballava per

fer-ne esteles o meacutes excepcionalment monuments funeraris Per beacute que en termes generals

al moacuten antic (grec etrusc romagrave etc) aquesta eacutes lrsquoepigrafia que proporciona una quantitat

39 F ARASA ldquoEstelas epigraacuteficas sin decoracioacutenrdquo dins de I IZQUIERDO op cit p 62-66 40 No tots els investigadors tanmateix hi estan drsquoacord Alguns com J de Hoz soacuten del parer de minimitzar

lrsquoimpacte de les influegravencies de lrsquoepigrafia llatina en les esteles ibegraveriques escrites i de posar lrsquoaccent en la progravepia

evolucioacute de les esteles J DE HOZ ldquoEscrituras en contacto ibeacuterica y latinardquo F BELTRAacuteN (ed) Roma y el nacimiento

de la cultura epigragravefica en occidente Saragossa 1995 p 65 i ss N BARRANDON ldquoLa part de lrsquoinfluence latine dans

les inscriptions funeacuteraires ibeacuteriques et celtibeacuteriquesrdquo MCV 33 2003 p 199-237 41 E GALAacuteN ldquoEstelas y fronteras un caso de estudio en el Bajo Aragoacuten en eacutepoca ibeacutericardquo C DE LA CASA (ed) V

Congreso Internacional de Estelas Funerarias (Soria 1993) Soria 1994 p 99-106 42 N MONCUNILL op cit p 152 i 279-280 Un tercer possible mot vinculat a les inscripcions funeragraveries per beacute que

meacutes dubtoacutes seria baikar (p 98) Aquesta sequumlegravencia apareix entre drsquoaltres llocs a la inscripcioacute de la pagravetera de

Tivissa esmentada meacutes amunt raoacute per la qual alguns investigadors pensen que meacutes que relacionada amb el moacuten

funerari serviria per designar objectes de valor 43 J VELAZA ldquoEscritura autorrepresentacioacuten y poderhelliprdquo p 158 44 I IZQUIERDO op cit p 54

190

meacutes nombrosa de testimonis45 no eacutes aixiacute en el nostre cas Ja hem dit que els epitafis arriben

tard al moacuten ibegraveric coincidint amb la presegravencia romana al territori de manera que el temps

per produir aquest tipus drsquoepiacutegrafs eacutes molt limitat Si a aquesta circumstagravencia afegim el

problema reiteratiu de moltes inscripcions ibegraveriques eacutes a dir el desconeixement del context

arqueologravegic esdeveacute molt difiacutecil assignar-los una cronologia acotada i precisa meacutes enllagrave drsquouna

forquilla que srsquoesteacuten entre els segles II aC i I aCI dC46 Sembla malgrat tot que la quantitat

drsquoinscripcions funeragraveries creix a mesura que srsquoaproxima el canvi drsquoera

En efecte si atenem de manera conjunta als aspectes morfologravegics de les esteles i la

seva decoracioacute i als aspectes epigragravefics podem apreciar una evolucioacute que segurament no

deixa de ser una traduccioacute al registre funerari dels canvis produiumlts en les societats ibegraveriques

drsquoaquest periacuteode Aixiacute al punt de partida drsquoaquest proceacutes trobariacuteem peces com lrsquoanomenat

monument de La Vispesa (Tamarit de Llitera Osca) meacutes conegut a la bibliografia amb la

denominacioacute de ldquomonument de Binegravefarrdquo47 De lrsquoobra original nomeacutes es conserven alguns

fragments malmesos com a consequumlegravencia drsquounes obres de canalitzacioacute dutes a terme als anys

seixanta del segle XX i recuperats poc despreacutes pel Museu drsquoOsca Abans de la seva destruccioacute

era un paralmiddotlelepiacutepede que mesurava 2 x 1 x 05 m i que estava ornamentat amb una segraverie de

figures i textos en relleu El desplegament iconogragravefic drsquouna de les cares inclou un conjunt de

mans dretes (no nrsquohi ha representada cap drsquoesquerra) un animal monstruoacutes mal preservat ndash

un griu o potser millor una mena de voltorndash que srsquoestagrave nodrint de les despulles drsquoun home

caigut (i decapitat) i un possible guerrer armat amb una llanccedila i una caetra tot plegat apareix

emmarcat per lrsquoextrem conservat ndashtot i que no seria estrany que el marc fos originalment

completndash per una inscripcioacute esculpida (D121) que divideix a meacutes el camp iconogragravefic en dues

meitats Els fragments que constitueixen lrsquoaltra cara (tot i que hi ha alguns dubtes al voltant

45 L BONFANTE ldquoEtruscanrdquo J T HOOKER (ed) Reading the Past Ancient Writing from Cuneiform to the Alphabet

Berkeley-Los Angeles 1990 p 345 B H MCLEAN An Introduction to Greek Epigraphy of the Hellenistic and Roman

Periods from Alexander the Great down to the Reign of Constantine (323 BCndashAD 377) Michigan 2005 p 260 A

E COOLEY The Cambridge Manual of Latin Epigraphy Cambridge 2012 p 128-129 M-L HAACK ldquoLes inscriptions

funeacuteraires dans lrsquoItalie preacuteromainerdquo Revue SciencesLettres [en liacutenia] 1 2013 p 2 [consultat el 25032014] 46 Un resum de les consideracions cronologravegiques que srsquohan fet amb la bibliografia corresponent es pot trobar a

I IZQUIERDO i F ARASA ldquoLa imagen de la memoria Antecedentes tipologiacutea e iconografiacutea de las estelas de eacutepoca

ibeacutericardquo APL 23 1999 p 292-293 Cf R RIERA ldquoEstelas ibeacutericas con lanzas y auxiliares en el nordeste peninsularrdquo

Gladius 33 2013 p 49-51 47 I GARCEacuteS ldquoNuevas interpretacions sobre el monumento ibeacuterico de La Vispesa (Tamarite de Litera Huesca)rdquo

Caesaraugusta 78 2007 p 337-354

191

de si formen part de la mateixa peccedila o nrsquoeacutes una altra)48 dibuixen una escena amb dos cavalls

els arreus dels quals srsquoallarguen passant pel damunt drsquoun element prim i vertical que conteacute

una inscripcioacute incisa (D122) i acaben unint-se a almenys un altre cavall enfrontat amb els

anteriors La cronologia proposada darrerament a partir drsquoarguments paleogragravefics situa la

factura del monument cap al principi de la primera meitat del segle II aC49 un moment en el

qual encara sembla que es concedeix meacutes importagravencia al camp iconogragravefic que a lrsquoepigragravefic

Tambeacute a aquest primer periacuteode pertanyeria lrsquoestela antropomorfa del Mas de

Barberaacuten (Nogueruelas Terol)50 hereva de les produccions similars meacutes antigues que

donaven forma humana a la lagravepida Aquesta en concret dibuixa la silueta drsquoun home

completada com eacutes frequumlent amb la representacioacute de peces drsquoarmament Per mitjagrave drsquoun

treball escultograveric molt senzill perograve efectiu un conjunt drsquoincisions representen les tires que

passades per les espatlles servien per aguantar un disc-cuirassa pectoral Just a sota

srsquoinscriviren com a miacutenim cinc liacutenies de text (E141) en un exemple meacutes on la inscripcioacute resta

subordinada a la imatge Quelcom de semblant passa a lrsquoestela del Acampador (Casp

Saragossa)51 estagrave presidida a la part meacutes alta per les restes drsquoun gran feliacute probablement un

lleoacute sota el qual es gravaren les imatges de quatre escuts i finalment a la part meacutes baixa un

epitafi distribuiumlt en almenys quatre liacutenies El lleoacute eacutes una figura tradicional en lrsquoescultura

funeragraveria ibegraverica que remet al moacuten drsquoultratomba i que actuava com a protector de la sepultura

Pel que fa als escuts es podrien explicar com una representacioacute dels enemics que el difunt

havia venccedilut en vida52 Cal destacar que dels quatre tres soacuten caetrae i el darrer un escut oval

de tradicioacute La Tegravene53

En un moment meacutes avanccedilat aquesta iconografia de caire meacutes tradicional tendiria a

desaparegraveixer i la jerarquia entre imatges i textos srsquoaniria invertint Drsquoaquesta manera els

escrits no nomeacutes anirien guanyant importagravencia passant a ocupar espais meacutes preeminents en

la composicioacute general de les esteles sinoacute que serien executats de manera meacutes acurada Aixograve

48 I GARCEacuteS op cit p 347 49 I GARCEacuteS op cit p 350-352 50 F ARASA i I IZQUIERDO ldquoEstela antropomorfa con inscripcioacuten del Mas de Barberaacuten (Nogueruelas Teruel)rdquo

AEspA 71 p 79-102 51 M MARTIacuteN-BUENO i M PELLICER ldquoNuevas estelas procedentes de Caspe (Zaragoza)rdquo Habis 1979-1980 10-11 p

400-420 I IZQUIERDO i F ARASA op cit p 271 279 281 i 292 52 I IZQUIERDO i F ARASA op cit p 281 53 G GARCIacuteA JIMEacuteNEZ El armamento de influencia la Tegravene en la Peniacutensula Ibeacuterica (siglos V - I aC) Montagnac 2012

p 190-230 i 261

192

es veu en la preparacioacute del camp epigragravefic cada cop meacutes polida i tendent a la uniformitzacioacute

i allisat de la superfiacutecie i en la regularitzacioacute de lrsquoescriptura mitjanccedilant lrsquouacutes de liacutenies guia i la

modulacioacute dels signes La culminacioacute del proceacutes arribaria amb lagravepides com lrsquoestela de

Cabanes54 la de Sinarcas (F141)55 una de les trobades a Sagunt (F1113)56 o la de Guissona

(D151)57 per posar nomeacutes quatre exemples En aquests casos els textos meacutes o menys llargs

ocupen la part meacutes alta de la peccedila

Malgrat aquesta sequumlegravencia evolutiva cal fer un parell de matisacions La primera eacutes

que tot i que hi hagi diverses esteles exclusivament epigragravefiques sense cap imatge que les

complementi aixograve no significa que la tendegravencia natural sigui la desaparicioacute de la iconografia

Com a mostra tenim les esteles del Pilaret de Santa Quitegraveria de Fraga (D101)58 Badalona59 o

Barcelona60 on apareixen representades ndashllevat de la darrerandash diverses puntes de llanccedila

(enteses potser com un siacutembol del prestigi personal i lrsquoheroiumltzacioacute del titular de la sepultura)61

al costat de decoracions geomegravetriques i elements de caragravecter astral estrelles en forma de

roseta inscrita en un cercle creixents lunars i siacutembols solars La presegravencia de les imatges

astrals ndashaixiacute com els dofins enfrontats de lrsquoestela de Barcelonandash srsquohan relacionat amb la

imatgeria de les lagravepides romanes i en consequumlegravencia srsquohan considerat com un producte de la

influegravencia romana de manera que ens trobariacuteem davant de peces drsquouna cronologia avanccedilada

ja plenament dins el segle I aC o fins i tot drsquoegravepoca augustal En qualsevol cas allograve que ens

interessa destacar eacutes el canvi que es produeix en les figures mentre que a les meacutes antigues

predominen encara caracteriacutestiques tradicionals com la representacioacute de guerrers armes i en

54 F ESTEVE ldquoLa laacutepida ibeacuterica de Cabanesrdquo APL 19 1989 p 103-115 55 L SILGO ldquoLa estela de Sinarcas y su leyenda epigraacuteficardquo Arse 35 2001 p 13-24 56 A CHABRET Sagunto Su historia y monumentos vol 2 Barcelona 1888 inscripcioacute ibegraverica nuacutem 9 p 184 D

FLETCHER i L SILGO ldquoRepertorio de inscripcions ibeacutericas procedentes de Sagunto (Valencia)rdquo Arse 22 1987

inscripcioacute nuacutem 5 p 663 57 J GUITART et al ldquoNoticia preliminar sobre una inscripcioacuten ibeacuterica encontrada en Guissona (Lleida)rdquo Hispania

Preromana Actas del VI Coloquio sobre lenguas y culturas prerromanas de la Peniacutensula Ibeacuterica Salamanca 1996

p 163-170 J PERA ldquoEpigrafia ibegraverica a la ciutat romana de Iesso (Guissona la Segarra)rdquo RAP 13 2003 p 249-250 58 F FITA ldquoFraga Inscripciones romanas e ibeacutericasrdquo Boletiacuten de la Real Academia de la Historia 25 1894 p 274-278

A MONTANER Catagraveleg dels jaciments arqueologravegics del municipi de Fraga Fraga 1997 p 43-47 I IZQUIERDO i F

ARASA ibid 59 J de C SERRA-RAgraveFOLS ldquoNoves inscripcions ibegraveriquesrdquo Anuari MCMXXVII-MCMXXXI Barcelona IEC 1936 p

341-342 J PUIG I CADAFALCH Lrsquoarquitectura romana a Catalunya Barcelona 1934 p 33-34 I IZQUIERDO i F ARASA

ibid 60 E HUumlBNER Monumenta Linguae Ibericae Berliacuten 1893 inscripcioacute IV p 143 J PUIG I CADAFALCH ibid I IZQUIERDO

i F ARASA ibid 61 F QUESADA ldquoLanzas hincadas Aristoacuteteles y las estelas del Bajo Aragoacutenrdquo C DE LA CASA op cit p 366-367

193

general un ambient begravelmiddotlic a mesura que passa el temps aquesta iconografia va perdent

protagonisme i se substitueix per les decoracions astrals nomeacutes resten particularment en

diverses esteles concentrades al Baix Aragoacute les puntes de llances La imatgeria dels primers

temps per tant remetria encara a la ideologia que les elits ibegraveriques anteriors a la segona

guerra puacutenica empraven per legitimar la seva posicioacute perograve a mesura que srsquoanava consolidant

la presegravencia romana es diluiria i consequumlentment deixaria drsquoemprar-se en les esteles La

continuiumltat de les puntes de llances es pot explicar pel destacat valor que tenia aquesta arma

entre els mateixos romans no nomeacutes al camp de batalla sinoacute tambeacute en el terreny simbogravelic62

de manera que no veurien motius per oposar-se a la seva representacioacute a les tombes dels ibers

La segona matisacioacute teacute a veure amb la cronologia Malgrat que hem esbossat un proceacutes

raonable en lrsquoevolucioacute de les esteles com que soacuten molt poques les que srsquohan trobat en un

context arqueologravegic ben documentat eacutes molt complicat atorgar a cada fase una cronologia

concreta Per altra banda es tracta drsquoun proceacutes general que no teacute per quegrave seguir els mateixos

ritmes a lrsquoextensa agraverea geogragravefica estudiada meacutes aviat caldria esperar que en algunes zones ndash

presumiblement les de lrsquoagraverea litoral i les interiors meacutes ben comunicadesndash les transformacions

arribarien abans i en drsquoaltres de manera meacutes tardana El moment a partir del qual cada zona

quedagrave sota el control de Roma la forma com es produiacute lrsquoannexioacute o el pes que podien tenir les

tradicions funeragraveries soacuten factors que afectarien el proceacutes

A banda de les inscripcions funeragraveries nrsquohi ha sobre altres suports que potser tambeacute

tenien una vocacioacute no tan monumental perograve siacute drsquoautorepresentacioacute com els tituli picti

circumscrits a lrsquoagraverea edetana amb el nucli de Lliacuteria al capdavant63 Aquestes produccions

epigragravefiques se situen al principi del periacuteode que estudiem ategraves que srsquohan datat entre les

acaballes del segle III aC i els inicis del II aC64 En diversos casos malgrat que no sempre les

inscripcions acompanyen les decoracions iconogragravefiques pintades a les parets i llavis dels

vaixells Drsquoaquiacute que hom consideri que aquests textos servirien per complementar i explicar

62 A ALFOumlLDI ldquoHasta-Summa Imperii The Spear as Embodyment of Sovereignity in Romerdquo AJA vol 63 1 gener

1959 p 1-27 F QUESADA ibid 63 H BONET El Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria La antigua Edeta y su territorio Valegravencia 1995 p 459 i 462-464 G

CLAUSELL et al ldquoLa fase del ibeacuterico final en el asentamiento del Torrelloacute del Boverot (Almazora Castelloacuten) dos

piezas ceraacutemicas singularesrdquo AEspA 73 2000 p 100 J FERRER ldquoEls sistemes dualshelliprdquo p 445 64 H BONET op cit p 446-447 J RODRIacuteGUEZ RAMOS ldquoLiria XIIC iquestun kaacutelathos ibeacuterico dedicado a Proserpinardquo

Faventia 162 1994 p 66-67 I SIMOacuteN ldquoEpigrafiacutea ibeacuterica en espacios domeacutesticosrdquo Antesteria 1 2012 p 273

194

les escenes figurades com el lebes de la batalla naval recuperat a la fauissa del santuari65 que

incorpora un breu text sota una de les embarcacions representades o el vas de la desfilada de

genets localitzat al departament 18 on srsquohi ha volgut veure fins i tot lrsquoonomatopeia del renill

drsquoun cavall66 Meacutes enllagrave del contingut dels epiacutegrafs eacutes de notable interegraves observar els indrets

on les intervencions arqueologravegiques han documentat la presegravencia drsquoaquests atuells La

immensa majoria es concentren al barri situat a la banda meacutes alta del tossal on tambeacute es va

localitzar lrsquoedifici sacre o santuari De fet el recinte que meacutes exemplars ha proporcionat ha

estat precisament aquest amb un total de set Tot i aixograve als agravembits domegravestics dels voltants

tambeacute srsquohan recuperat entre quatre i set peces per departament acompanyades de nombroses

produccions drsquoimportacioacute67 Tot plegat eacutes molt significatiu perquegrave per una banda sembla

assenyalar que els residents del sector meacutes elevat drsquoEdeta eren els que tenien prou capacitat

econogravemica per adquirir diversos beacutens de prestigi tant en la forma de vaixella importada com

de produccions locals que es distingien de la resta per una decoracioacute complexa amb escenes

que reflectien una imatgeria exclusiva de lrsquoaristocragravecia i textos pintats Per aquesta raoacute hom

considera que tots aquests atuells serien obres drsquoencagraverrec demanades per les elits edetanes

per tal de refermar la seva posicioacute social68 La finalitat podia ser doble la seva presegravencia al

santuari fa pensar que es tractaria drsquoobjectes votius presentats com a ofrena mentre que els

trobats als agravembits domegravestics servirien per eacutesser exposats o mostrats drsquoalguna manera i

distingir llurs propietaris en definitiva de la resta de la societat Per altra banda aquestes

produccions tan especiacutefiques han portat a plantejar la possibilitat de lrsquoexistegravencia drsquoartesans

amb un elevat grau drsquoespecialitzacioacute que es dedicarien a satisfer les demandes de

lrsquoaristocragravecia69

La rica decoracioacute els models iconogragravefics emprats ndashsovint almiddotludint a personatges

ambients i activitats privatives de les elitsndash i els textos assenyalen una funcioacute de caire puacuteblic

ja fos religiosa io civil Hi ha investigadors que relacionant aquestes troballes amb les dels

agravembits sacres soacuten del parer que els atuells haurien intervingut en algun tipus de ritual o

65 C ARANEGUI ldquoLa favissa del santuario urbano de Edeta-Liria (Valencia)rdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia

de Castelloacute 18 1997 p 109-110 66 H BONET op cit p 462 67 H BONET ibid 68 H BONET op cit p 463-464 69 H BONET op cit p 464

195

cerimogravenia religiosa que es duria a terme dins de lrsquoespai domegravestic perograve oberta a la participacioacute

drsquoun puacuteblic meacutes ampli Drsquoaltres coincideixen amb la destinacioacute expositiva perograve la

desposseeixen de la finalitat meacutes religiosa En qualsevol cas els missatges que hom devia voler

transmetre als espectadors es devien compondre de la combinacioacute de les imatges i els escrits70

Aixograve no significa que tots els membres del puacuteblic que assistia a aquestes hipotegravetiques

cerimogravenies o celebracions tingueacutes la capacitat de llegir els textos pintats sinoacute que meacutes tost

hauriacuteem de pensar en diferents registres la gent lletrada seria capaccedil drsquoentendre el contingut

dels epiacutegrafs mentre que la illetrada rebria el missatge a traveacutes de les escenes representades

Qui sap si fins i tot en el transcurs dels actes alguacute no srsquoencarregava de llegir puacuteblicament els

textos Ens movem de nou en lrsquoinestable terreny de les elucubracions

412 Epigrafia llatina

Per al nostre marc cronologravegic lrsquoepigrafia llatina eacutes encara escassa i si beacute de grafits sobre

atuells domegravestics se nrsquohan documentat aquiacute i allagrave amb relativa frequumlegravencia les inscripcions en

conjunt tendeixen a concentrar-se en uns pocs punts geogragravefics molt concrets Aquest fet no

teacute res drsquoextraordinari ategraves que es tracta dels primers anys de presegravencia drsquoitagravelics i romans a la

Peniacutensula i per tant encara no era prou ferma per generar unes necessitats que requerien lrsquouacutes

drsquoinscripcions Aixiacute mateix la concentracioacute revela les contrades on la presegravencia i les activitats

drsquoitagravelics i romans era meacutes intensa en aquells moments primerencs Aquesta situacioacute contrasta

amb la de temps posteriors particularment a partir de la segona meitat del segle I aC que eacutes

quan es documenten la major part dels epiacutegrafs republicans (i no nomeacutes llatins ans tambeacute i

eacutes important tenir-ho present ibegraverics) Molts tenen ja un caragravecter monumental i estan

relacionats sovint amb la fundacioacute de noves ciutats fruit de la consolidacioacute de la poblacioacute

romanoitagravelica i la implicacioacute de la poblacioacute local meacutes o menys romanitzada71 Malgrat la

70 Amb tot no sempre els textos acompanyen les imatges sinoacute que a vegades es troben en llocs meacutes apartats

com els llavis drsquoalguns vaixells i per tant no semblen tenir una relacioacute directa uid I SIMOacuteN ldquoEpigrafiacutea ibeacuterica en

espacios domeacutesticosrdquo p 271-272 71 En aquest darrer sentit encara que sigui en escasses ocasions lrsquoepigrafia ens permet veure que als establiments

de nova fundacioacute itagravelics hi residien a meacutes dels nouvinguts de la peniacutensula Itagravelica la poblacioacute local Nomeacutes per

posar tres exemples ilmiddotlustratius es pot esmentar el conjunt de grafits ibegraverics sobre ceragravemica documentats a

Gerunda (J M NOLLA ldquoEl material ceragravemic dels nivells fundacionals de Gerunda Els estrats inferiors de casa

Pastorsrdquo RAP 9 1999 p 181-214) les dues inscripcions funeragraveries de Tarraco escrites en part en llatiacute i en part amb

lrsquoescriptura progravepia dels ibers (RIT 9 = CIL II4318a = DIacuteAZ ARINtildeO C66 i RIT 18 = DIacuteAZ ARINtildeO C65) o meacutes a lrsquointerior

196

migradesa de testimonis epigragravefics els que hi ha permeten copsar lrsquoexistegravencia a la proviacutencia

drsquoun cert grup privilegiat drsquoitagravelics ndashparticularment com veurem tot seguit de les zones del

centre i migdia italiansndash relacionat amb lrsquoexplotacioacute de les mines metalmiddotliacuteferes de lrsquoentorn de

Carthago Noua durant el segle II aC tal i com palesen tretze lingots de plom estampillats

trobats al port de Cartagena que es poden datar en aquella centuacuteria72 Aquestes tretze peces

recullen els praenomina nomina i filiacioacute pertanyents a quatre personatges diferents El nom

meacutes repetit present en onze lingots eacutes el de M Aquinius C f un personatge que pertanyia a

una gens que assoliacute una marcada importagravencia en lrsquoagravembit de Carthago Noua com ho demostren

altres inscripcions de la ciutat que testimonien la presegravencia continuada de la famiacutelia ndash

possiblement lligada a lrsquoexplotacioacute minerandash des de finals del segle II aC fins a inicis del

principat Els exemples soacuten variats la inscripcioacute musiva que el llibert M Aquinius Andro feacuteu

colmiddotlocar al sacellum que dedicagrave a Juacutepiter Stator en algun moment entre el darrer terccedil del segle

II i el primer del segle I aC73 la que recorda la tambeacute lliberta Aquinia Stratonice drsquoegravepoca

augustal74 o beacute les llegendes monetagraveries que esmenten el duumuir quinquennalis C Aquinius

Mela de les darreries de lrsquoetapa republicana75 Lrsquoorigen de la gens es relaciona amb el territori

dels volscs per beacute que el nom tambeacute estagrave documentat entre els faliscs76

En segon lloc tenim un C Messius L f conegut per un uacutenic lingot Aquest nomen

tindria uns oriacutegens oscs i es trobava forccedila difoacutes arreu de la peniacutensula Itagravelica si beacute amb una

marcada intensitat al territori dels volscs el Vegravenet i a la Campagravenia de manera que eacutes probable

que la procedegravencia de lrsquoexplotador de les mines de lrsquoentorn de Carthago Noua fos alguna

drsquoaquestes regions Com lrsquoanterior estagrave documentat epigragraveficament a la ciutat un altre

membre de la famiacutelia que ens la hi situa encara a les uacuteltimes darreries de la Repuacuteblica i lrsquoegravepoca

augustal es tracta concretament drsquoun llibert M Messius M l Samalo77

lrsquoanomenada ldquoCasa de Likinerdquo del jaciment de La Caridad de Caminreal (Terol) la cambra meacutes noble de la qual

estava pavimentada amb un mosaic amb una inscripcioacute escrita amb semisilmiddotlabari iber (J D VICENTE M P

PUNTER C ESCRICHE i A I HERCE ldquoLas inscripciones de la lsquoCasa de LIKINErsquo (Caminreal Teruel)rdquo J UNTERMANN i

F VILLAR (eds) Lengua y cultura en la Hispania prerromana actas del V coloquio sobre lenguas y culturas

perromanas 1993 p 747-750) 72 C DOMERGUE ldquoLes lingots de plomb romains de Museeacute Archaeologique de Carthagene et du Museeacute Naval de

Madridrdquo AEspA 39113114 1966 p 41-72 73 J M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten epigraacutefica Muacutercia 1997 p 204 74 CIL II3448 75 A VIVES La moneda hispaacutenica 1924 IV 34 nuacutem 5 76 C DOMERGUE op cit p 46 77 AE 1977 458

197

En tercer lloc un altre lingot recull els noms de C Fiduius C f i S Lucretius S f Els

testimonis referents al primer personatge i la seva gens soacuten molt escassos en el conjunt del

moacuten romagrave ategraves que tan sols sersquon coneixen dos meacutes un situat al Bruacutetium i lrsquoaltre a la

Campagravenia78 La situacioacute eacutes ben diferent per al segon personatge ja que la Lucretia era una de

les gentes romanes meacutes antigues associada exclusivament fins a lrsquoegravepoca de la segona guerra

puacutenica amb els patricis Al segle II aC la famiacutelia tenia un pes important dins de la societat

romana com ho demostra el fet que trobem un M Lucretius que fou tribuacute de la plebs lrsquoany 172

aC i legat lrsquoany seguumlent sota les ordres del seu germagrave C Lucretius Gallus aleshores pretor de

la flota al Mediterrani oriental79 Un Sp Lucretius que fou nomenat pretor de la Ulterior lrsquoany

172 aC es mantingueacute com a promagistrat lrsquoany seguumlent tant a la mateixa proviacutencia com a la

Citerior fou legat (tot i que no eacutes del tot segur) a Macedogravenia el 169 aC i finalment fou enviat

els anys 163-162 aC com a ambaixador a diversos territoris del Mediterrani oriental juntament

amb Cn Octauius i L Aurelius Orestes80 El Lucretius Gallus suara esmentat que a meacutes de pretor

de la flota havia estat duumuir naual el 181 aC81 Hom teacute coneixement tambeacute drsquoun Cn Lucretius

Trio que fou magistrat monetari lrsquoany 136 aC82 I finalment tambeacute coneixem un Lucretius

Vespillo que lrsquoany 133 aC srsquoesqueia ser edil de la plebs i que segons les fonts literagraveries fou qui

ordenagrave que les despulles de Ti Grac i els seguidors que havien estat assassinats amb ell fossin

llanccedilats al Tiacuteber83 Per altra banda la distribucioacute del nomen es trobava repartida arreu de la

peniacutensula Itagravelica si beacute srsquoobserva una major concentracioacute a la Campagravenia el territori dels volscs

el Laci la Transpadana i lrsquoEmiacutelia Tambeacute eacutes interessant tenir present que com els casos dels

Aquinii i dels Messii hi ha testimonis que situen membres dels Lucretii a Carthago Noua temps

despreacutes de la fosa dels lingots com posen de manifest les inscripcions funeragraveries de les

llibertes Lucretia Sp l Polla84 i Lucretia W l Prima85 ambdues datades ja dins del primer terccedil

de la primera centuacuteria de la nostra era

78 C DOMERGUE op cit p 50 79 T R S BROUHGTON The magistrates of the Roman Republic vol 1 1986 p 411 i 418 80 T R S BROUHGTON op cit p 411 417 426 441 i 443 81 T R S BROUHGTON op cit p 386 i 416 82 T R S BROUHGTON op cit vol 3 p 130 83 VALERI MAgraveXIM 142 i De uir illust 648 T R S BROUHGTON op cit p 493 84 CIL II3477 85 CIL II3478

198

Finalment el darrer lingot de Cartagena que es pot situar cronologravegicament al segle II

aC estagrave massa degradat com per arribar a llegir el nomen del personatge esmentat de manera

que tot el que srsquoha conservat eacutes el praenomen i la filiacioacute M [-----]i M f

En conjunt com veiem si relacionem els epiacutegrafs dels lingots amb inscripcions

posteriors drsquoegravepoca republicana i augustal obtenim una dada molt interessant la continuiumltat

de la major part de les gentes encarregades drsquoexplotar les mines durant tota la resta de lrsquoetapa

republicana i encara als primers anys del principat les quals estan representades sobretot

per lliberts i llibertes Eacutes molt temptador pensar que la presegravencia drsquoafranquits es relaciona amb

lrsquoexplotacioacute directa dels recursos miners de tal manera que eren ells qui tenien al seu cagraverrec

la gestioacute sobre el territori de lrsquoobtencioacute dels metalls actuant en nom dels seus patrons i per

tant constituint dins del panorama social de la Citerior un grup privilegiat Tot i que aquesta

hipogravetesi sembla raonable la manca de testimonis similars per a la nostra cronologia no

permet refermar-la

Fos com fos eacutes innegable que la produccioacute i la distribucioacute del plom de Carthago Noua

eren activitats de remarcable importagravencia especialment entre les darreries del segle II aC i la

centuacuteria seguumlent tal i com ho testimonien les nombroses troballes de lingots marcats

localitzats en nombrosos derelictes arreu del Mediterrani i sobretot a la meitat occidental86

Al costat dels lingots entre 218 i 133 aC coneixem tambeacute quatre inscripcions meacutes que

com les anteriors srsquoinclouen dins de la categoria drsquoinstrumenta domestica si beacute aquestes estan

meacutes relacionades amb el sector de la produccioacute viniacutecola itagravelica Es tracta en concret de nou

grafits i un segell de fusta amb marques de productors que ens parlen de certs interessos

comercials per part drsquoalguns itagravelics en els territoris de la proviacutencia des del principi del periacuteode

Els grafits es localitzen tots sobre agravemfores grecoitagraveliques documentades a la zona drsquoEmpuacuteries

i el seu rerepaiacutes Pontoacutes i Ullastret La marca meacutes antiga eacutes la de Pontoacutes datada entre el darrer

quart del segle III i el primer quart del II aC87 en ella srsquohi pot llegir el nom de Maraeos Rulios

del qual no srsquoha trobat fins ara cap paralmiddotlel per la qual cosa el personatge resta mal conegut

86 D SALVI ldquoLe massae plumbeae di Mal di Ventrerdquo LrsquoAfrica romana 9 1991 Nuoro p 661-672 EADEM ldquoCabras

(Oristano) Isola di Mal di Ventre De Carthago Nova verso i porti del Mediterraneo Il naufragio di un carico di

lingotti di piombordquo Bolletino di Archeologia 16-18 1992 p 237-254 P R TRINCHERINI et al ldquoThe identification of

lead ingots from the Roman mines of Cartagena (Murcia Spain) the role of lead isotope analysisrdquo Physics and

Society 2010 p 1-18 87 IRC 5137 = HEp 7 337 M GARCIacuteA SAacuteNCHEZ ldquoEpigrafiacutea anfoacuterica de Mas Castellar-Pontoacutes aacutenforas grecoitaacutelicas y

masaliotasrdquo Pyrenae 28 1997 p 265

199

En canvi el nom del sigillum de lrsquoagravemfora drsquoUllastret88 datada a les darreries del segle III aC eacutes

molt meacutes conegut ategraves que es tracta drsquoun membre de la famiacutelia romana dels Claudii que fou

una de les meacutes importants durant tota lrsquoetapa republicana89 Aixograve no obstant en conjunt

lrsquoepigrafia no avala la presegravencia o els interessos drsquoaquesta gens a la proviacutencia fins al segle I aC

primer a Carthago Noua90 i uns anys despreacutes a Empuacuteries91 on trobem Ap Claudius Pulcher

com a patroacute de la ciutat92 Finalment la tercera marca drsquoEmpuacuteries situada a la primera meitat

del segle II aC o fins i tot a les acaballes de la centuacuteria anterior93 almiddotludeix a un P Campatius

del qual se sap que la seva famiacutelia tenia uns clars oriacutegens campanians94 Finalment el segell de

fusta fou trobat al derelicte del cap Negret a Eivissa i srsquoha datat tambeacute dins del segle II aC

Aquiacute trobem el nom de Q Verginius Scaeuola un personatge que en egravepoca republicana

compartia el gentilici amb un Verginius que arribagrave a tribuacute militar a Sarsina (Uacutembria)95 si beacute

visqueacute un centenar drsquoanys despreacutes del del segell

Valentia lrsquouacutenica ciutat romana de lrsquoagraverea i el periacuteode que estudiem fou una cologravenia

llatina fundada a les acaballes del segon terccedil del segle II aC i per tant en arribar al final del

periacuteode que estudiem no havia tingut temps material per obrar inscripcions de caire puacuteblic

perograve les diverses campanyes drsquoexcavacions tot i haver-se centrat majoritagraveriament en espais

molt concrets han recuperat una quantitat gens menyspreable de grafits amb una cronologia

fundacional o molt propera a aquell moment i redactats amb diferents escriptures

Proporcionalment la gran majoria estagrave escrita amb lrsquoalfabet llatiacute i formada per una o dues

lletres marcades sobre vaixella drsquoimportacioacute (sobretot campaniana A) els grafits escrits amb

88 CIL I32920b = IRC 5135 89 Malgrat que la lectura CL middot CAS ha estat la meacutes acceptada a la bibliografia no srsquoha de perdre de vista que lrsquoinici

de la inscripcioacute eacutes complicat de llegir De fet a CIL I3 2920b es proposa la lectura R middot CAS i Diacuteaz Arintildeo (Epigrafiacutea

latina republicana de Hispania Barcelona 2008 p 36) suggereix agravedhuc la possibilitat Q middotCAS 90 CIL II3433 91 IRC 325 92 N BONNEVILLE ldquoLes patrons du municipe drsquoEmporiaerdquo (Ampurias Espagne) REA 88 1986 (Hommage agrave R

Etienn) Burdeux p 181-200 R PLANA i M J PENA ldquoAmpurias cuestiones agrarias y juriacutedicas de finales de la

Repuacuteblicardquo SHHA 13-14 1995-1996 p 91-92 93 IRC 5136 i B DIacuteAZ ARINtildeO op cit p 36 94 M J PENA ldquoVesvia un nombre insoacutelito en un grafito ampuritanordquo Ampurias 41-42 1979-1980 p 278 95 AE 1980 411 Broughton assenyala la presegravencia de membres drsquoaquesta gens ja en egravepoques reculades de la

Repuacuteblica un Proculus Verginius Tricostus Rutilus patrici fou cogravensol el 486 aC i a ell sembla que srsquoha drsquoatribuir

la dedicacioacute drsquoun temple de Fortuna Muliebris (Dioniacutes 8555) un A Verginius Caelimontanus tambeacute drsquooriacutegens

patricis arribagrave al consolat lrsquoany 469 aC un altre A Verginius esdevingueacute tribuacute de la plebs el 461 aC un altre patrici

de nom L Verginius fou tribuacute militar el 402 aC el qual hauria estat de fet un dels darrers membres de la liacutenia

patriacutecia a detenir algun cagraverrec puacuteblic Cf T R S BROUHGTON op cit vol 1 p 21 31 37 i 83 i vol 3 p 218

200

signari ibegraveric soacuten molt meacutes minoritaris i en darrer lloc queden els escrits amb lrsquoalfabet grec

Tots plegats perograve srsquointerpreten com a marques de propietat96 Nrsquohi ha dos que volem destacar

pel fet que si beacute estan escrits amb lrsquoalfabet llatiacute empren com a suport sengles cagravelats ibegraverics

Lrsquoun eacutes meacutes senzill constituiumlt nomeacutes per les lletres AR97 perograve lrsquoaltre registra el praenomen i el

nomen del propietari (o destinatari) malauradament incomplet M(arci) middot Ca(---)98 Siguin com

siguin i es conservin com es conservin un dels principals interessos drsquoaquesta mena de

documents eacutes que mostren com entre els membres drsquouna comunitat que en principi cal

esperar que eacutes majoritagraveriament forana nrsquohi havia almenys alguns que demanaven i adquirien

productes indiacutegenes99 Malgrat que solen estar meacutes o menys decorats els cagravelats no deixaven

drsquoeacutesser contenidors i els grafits que duen se solen interpretar com els noms dels destinataris

del producte

Carthago Noua ha proporcionat altres menes drsquoepiacutegrafs llatins concretament cinc

grafits gravats tots ells sobre vaixella campaniana100 La major part procedeixen de les

excavacions dutes a terme en un dels trams coneguts de la muralla puacutenica de la ciutat El meacutes

antic al qual se li atribueix una cronologia del darrer quart del segle III aC eacutes el traccedilat sobre

una copa de campaniana A de la forma L 28 amb el text Cr(---) middot Nea(---)101 Esbrinar el

desenvolupament de les abreviatures eacutes complicat perquegrave estan documentats nombrosos

nomina i cognomina amb les inicials Cr- en canvi Nea- nomeacutes pot desenvolupar-se de dues

maneres diferents drsquoacord amb els noms coneguts o beacute com el gentilici Nearcius o beacute com el

cognomen Neapolitanus102 Tres soacuten els personatges documentats que el porten PIR N n 28

(ad 66) CIL VI200029 i CIL IX491 (una dona) Drsquouna pagravetera de la forma M1532 ve un grafit

de propietat amb el nom C(aii) middot Caec(ilii)103 Un altre grafit similar es troba en una copa de

96 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA op cit p 410-418 97 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA op cit nuacutem 2 p 411-412 98 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA op cit nuacutem 25 p 418 99 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA op cit p 419-420 100 Es coneix un sisegrave grafit sobre una pagravetera de ceragravemica campaniana del taller de les petites estampilles de la

forma L27 (DIacuteAZ ARINtildeO C18) que esmentem aquiacute perograve no el tenim en consideracioacute en el recompte perquegrave srsquoha

datat en un moment molt anterior al periacuteode que estudiem a la primera meitat del segle III aC Per aquesta raoacute

eacutes possible que hom graveacutes les paraules abans que lrsquoobjecte arribeacutes a aquest territori Com en els casos posteriors

es tracta drsquouna marca de propietat que recorda que aquella peccedila era una pertinenccedila drsquoun C Acr El nomen no es

pot desenvolupar amb certesa ategraves que estan documentades fins a cinc gentes que comencen amb aquestes tres

lletres Acraia Acrasia Acricedia Acrisia i Acria B DIacuteAZ ARINtildeO op cit p111 amb la bibliografia anterior aplegada 101 DIacuteAZ ARINtildeO C21 102 B DIacuteAZ ARINtildeO op cit p 112 103 HEp 6 662 = DIacuteAZ ARINtildeO C19

201

campaniana A de la primera meitat del segle II aC que hauria pertangut a un Stai(i) middot

Epidi(ani)104 En aquest cas caldria pensar que el primer element eacutes el nomen de la gens Staia

si beacute hi ha la possibilitat que la lectura sigui Stat(i) de manera que faria referegravencia al gentilici

Statuius Statius o Statorius105 El segon seria el cognomen Epidianus que pren la forma drsquoun

derivat en -anus-ana a partir drsquoun gentilici quatre soacuten els documentats arreu de lrsquoimperi CIL

17225 CIL X802 831 i 939 que es concentren majoritagraveriament a Pompeia Pel que fa als dos

grafits restants apareixen gravats respectivament en una peccedila de campaniana A i una altra

de campaniana B i es redueixen en ambdoacutes casos a dues lletres que no permeten desenvolupar

els noms CR i AS106

Per acabar lrsquouacuteltima inscripcioacute drsquoaquesta egravepoca eacutes un altre grafit perograve a diferegravencia dels

anteriors no estagrave relacionat amb el moacuten productiu ni el mercantil sinoacute que teacute un caragravecter

votiu Es tracta de lrsquoepiacutegraf que un devot itagravelic Mrsquo Vibios gravagrave a les acaballes del segle III aC

en un carreu situat a la banda interior de la dita torre de Minerva de Tarraco107 En egravepoca

republicana el nomen Vibius estagrave testimoniat al Laci i la Campagravenia108 i tambeacute a Roma109 i

sembla que els oriacutegens del nom soacuten oscos110 de manera que probablement aquesta zona seria

el lloc de procedegravencia drsquoaquest home Amb tot recentment srsquoha proposat que podria tractar-

se drsquoun individu etrusc que vindria concretament de la localitat de Perusia111

En definitiva disposem de diverses inscripcions llatines amb una cronologia entre les

darreries del segle III aC i els dos primers terccedilos de la centuacuteria seguumlent de les quals gairebeacute

totes llevat drsquouna es troben en instrumenta domestica i assenyalen malgrat la seva modegravestia

lrsquoaparicioacute drsquoun sector social netament diferenciat de les poblacions nadiues drsquoorigen foragrave

centrat bagravesicament en interessos de caire econogravemic i constituiumlt fonamentalment per

explotadors dels recursos miners drsquoHispagravenia i productors i comerciants itagravelics A pragravecticament

104 DIacuteAZ ARINtildeO C20 105 B DIacuteAZ ARINtildeO op cit p 112 106 DIacuteAZ ARINtildeO C22 i C23 107 CIL I334491 cf B DIacuteAZ ARINtildeO op cit p 146-148 amb la bibliografia anterior aplegada Algunes observacions

interessants sobre la datacioacute de la torre a F CADIOU Hibera in terra miles Les armeacutees romaines et la conquecircte de

lrsquoHispanie sous la Reacutepublique (218-45 av J-C) Madrid 2008 p 337-338 108 AE 1980 228 i AE 1984 190 109 CIL I808 i AE 1980 1965 110 E BADIAN Foreign Clientelae (264-70 BC) Oxford 1958 p 308 J S HERNAacuteNDEZ ldquoLos Vibii Pac(c)iaeci de la Beacutetica

una familia de hispanienses mal conocidardquo Faventia 202 1998 p 168-171 111 M SORDI ldquoLa piugrave antica iscrizione latina in Hispaniardquo A SARTORI i A VALVO (eds) Hibera-Italia Italia-Hibera

Convegno internazionale di Epigrafia e Storia Antica Gargano-Brescia (28-30 aprile 2005) Brescia 2006 p 2

202

tots a meacutes a meacutes sersquols pot identificar mercegraves al fet drsquohaver-se conservat llurs noms cosa que

ha permegraves registrar fins a nou gentes diferents algunes meacutes ben conegudes i drsquoaltres menys i

fins i tot mirat en perspectiva podem arribar a veure com algunes drsquoaquestes famiacutelies

mantingueacute si no la seva presegravencia fiacutesica almenys els seus interessos a la Citerior al llarg del

temps

413 Epigrafies grega puacutenica i neopuacutenica

Els testimonis documentats drsquoepigrafia grega puacutenica i neopuacutenica112 soacuten marcadament

escassos encara meacutes concentrats geogragraveficament que els llatins i no solen aportar dades

drsquointeregraves per a lrsquoestudi de la societat Tant una com les altres estan representades

fonamentalment per esgrafiats marcats sobre peces de vaixella i marques amfograveriques de

produccions importades

Per una banda lrsquoepigrafia grega estagrave documentada de manera majoritagraveria a Empuacuteries

i els territoris del seu voltant (com lrsquoestabliment ibegraveric de Pontoacutes)113 perograve es tracta amb

frequumlegravencia de marques amfograveriques estampillades sobre contenidors drsquoorigen oriental

especialment de lrsquoilla de Rodes114 Tres petites plaques votives115 i diversos grafits considerats

112 Drsquoacord amb les precises consideracions de J Aacute Zamora (ldquoLa escritura en el periodo puacutenico tardiacuteo la epigrafia

neopuacutenica como producto histoacutericordquo B MORA i G CRUZ (coords) La etapa neopuacutenica en Hispania y el

Mediterraacuteneo centro occidental identidades compartides Sevilla 2012 p 116-121) els adjectius ldquopuacutenicrdquo i ldquoneopuacutenicrdquo

corresponen a dues grafies diferents per representar la llengua semita que parlaven els puacutenics Aquestes dues

formes drsquoescriptura tot i llurs denominacions no se succeiumlren lrsquouna a lrsquoaltra sinoacute que convisqueren al capdavall

la segona no deixava de ser una forma cursiva de la primera que si beacute en un principi srsquoemprava tiacutemidament sobre

suports epigragravefics (sobretot de caire puacuteblic) va anar guanyant terreny fins a introduir-srsquohi plenament

especialment despreacutes de lrsquoanorreament de Carthago i les consequumlegravencies que aquest fet comportagrave sobre

lrsquoadministracioacute de lrsquoestat cartaginegraves i lrsquoadquisicioacute i la transmissioacute del coneixement de lrsquoescriptura (J Aacute ZAMORA

ldquoLa escritura en el periodohelliprdquo p 135-138) 113 M GARCIacuteA SAacuteNCHEZ ldquoLrsquoepigrafia amfogravericardquo E PONS (dir) Mas Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave) Un complex

arqueologravegic drsquoegravepoca ibegraverica (excavacions 1990-1998) Girona 2002 p 565-575 114 M ALMAGRO Las inscripciones ampuritanas griegas ibeacutericas y latinas Barcelona 1952 inscripcions gregues

nuacutems 29 p 43 i 33 p 45 M GARCIacuteA SAacuteNCHEZ ldquoEpigrafiacutea anfoacuterica griega de Empuacuteriesrdquo Pyrenae 30 1999 p 223-

242 I CANOacuteS Lrsquoepigrafia grega a Catalunya Debrecen 2002 Garciacutea Saacutenchez recull una vintena de segells marcats

sobre nanses drsquoagravemfores (especialment rogravedies) la major part de les quals haurien estat fabricades entre les uacuteltimes

degravecades del segle III aC i el primer quart del II aC i corregeix les lectures incorrectes de les dues marques

proporcionades per Almagro qui havia pres les indicacions del mes del calendari rodi en quegrave srsquohavien produiumlt

les agravemfores per patroniacutemics (inscripcions nuacutems 8 i 13 p 228 i 230 respectivament) 115 M ALMAGRO op cit inscripcions gregues nuacutem 9 10 i 11 p 24-26 I CANOacuteS op cit nuacutem 128 129 i 130 p 115-117

J DE HOZ HLPI II p 151

203

com a marques de propietari especialment gravats sobre vaixella de campaniana A i B116

completen les mostres epigragravefiques conegudes Altres grafits srsquohan localitzat escampats arreu

del territori117 del qual nomeacutes en destacarem un trobat als nivells fundacionals de Valentia

que ha conservat el nom sencer de qui caldria pensar era el propietari del bol de campaniana

B sobre el qual estava inciacutes un home anomenat Serapiacuteon118 Malauradament no disposem de

meacutes dades per esbrinar la seva situacioacute social econogravemica i juriacutedica Aixiacute mateix hom ha

atribuiumlt a lrsquoentorn de Sagunt la procedegravencia drsquouns glandes de plom que presenten a lrsquoanvers

breus inscripcions drsquoun sol mot119 La datacioacute dels projectils no es pot establir amb facilitat

ategraves que haurien estat localitzats al segle XIX i quedaren fora de context De tota manera

tenint en compte per una banda que ens estem referint a lrsquoextrem occidental del Mediterrani

i de lrsquoaltra que els epiacutegrafs grecs sobre els glandes tendeixen a desaparegraveixer arreu a les

darreries del segle II aC srsquoha proposat una cronologia de finals del segle III aC coincidint amb

el setge drsquoEscipioacute a la ciutat Aixiacute doncs els projectils haurien arribat portats per part de les

tropes auxiliars reclutades per Roma drsquoacord amb el dialecte que srsquoaprecia a les inscripcions

a lrsquoagraverea magnogrega En definitiva meacutes enllagrave de documentar la presegravencia de mercaderies

orientals i potser el pas drsquoauxilia reclutats a la Magna Gregravecia pel territori de la Citerior la

migrada epigrafia grega no permet anar meacutes enllagrave

Per altra banda la proporcioacute meacutes gran de documents epigragravefics puacutenics i neopuacutenics

pertany tambeacute a marques impreses incises o pintades sobre atuells ceragravemics importats ndash

116 I CANOacuteS op cit p 165-169 117 Nomeacutes per posar alguns exemples J FRANCEgraveS J VELAZA i N MONCUNILL ldquoLos esgrafiados sobre ceraacutemica de ca

nrsquoOliver (Cerdanyola del Vallegraves)rdquo PalHisp 8 2008 inscripcioacute 310 fig 10 p 222-223 i 234 i inscripcioacute 313 figs 13a

i 13b p 224 i 236 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA op cit nuacutem 8 p 413 J A MIacuteNGUEZ i B DIacuteAZ ARINtildeO op

cit p 53 i nuacutems 37 i 38 p 76 118 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA op cit nuacutem 1 p 410-411 Serapiacuteon eacutes un nom relativament frequumlent

documentat almenys des drsquoegravepoca helmiddotleniacutestica a Esciacutetia i Sinope (Vas Tolstoi 255 i CIA III 3633 2 = SEG XXVIII

309) A les dues darreres centuacuteries abans del canvi drsquoera estagrave testimoniat a Barka (Suppl Cir 211 bis 4) Salamina

(IG II2 10210 ndash2 ocurregravencies) Maroneia (IThrakAig E212 28 i IThrakAig E204 3 ndash2 ocurregravencies) Herakleia (AM 66

(1941) p 228-232 nuacutem 4 = FRA 2173 = IHeraclea p 159) i Paros (IG XII (5) 372) eacutes a dir nomeacutes a la conca oriental

del Mediterrani aixograve no obstant en una inscripcioacute localitzada a Pompeia i datada de manera imprecisa entre els

segles I aC i I dC srsquoesmenta a un Serapion (CIL IV 5260 5262 5277) el nom del qual apareix escrit ja amb alfabet

llatiacute 119 C ARANEGUI ldquoProyectiles de honda con epiacutegrafes griegos atribuidos a Saguntordquo Romula 2 2003 p 43-52 Altres

paralmiddotlels a M GUARDUCCI Epigrafia Greca II Roma 1969 p 516-524 i LrsquoEpigrafia Greca dalle origini al Tardo

Impero Roma 1987 p 238-239

204

especialment agravemforesndash120 sense que acabi de quedar clar si els antropogravenims que transmeten

pertanyien al productor del contenidor al del contingut o beacute al comerciant que els

transportava121 A meacutes de lrsquoagraverea de Carthago Noua122 tambeacute srsquohan localitzat marques de

productor o comerciant tant puacuteniques (particularment) com neopuacuteniques en punts molt

diversos de la geografia de la proviacutencia com lrsquoAlcuacutedia drsquoElx123 o el Puig de Sant Andreu

drsquoUllastret124 Poc aporten per tant al coneixement de la societat

42 LA NUMISMAgraveTICA

421 Alguns apunts sobre la introduccioacute de la moneda entre els ibers (segles V-III aC)

Tradicionalment hom ha considerat que la fabricacioacute de monedes per part de la

majoria dels pobles de la proviacutencia va estar molt relacionada amb la presegravencia dels romans i

les seves activitats militars pel territori peninsular raoacute per la qual sersquols atribueix la difusioacute de

la moneda i lrsquoestimulacioacute de lrsquoobertura de multitud de seques locals Aixograve no significa que amb

anterioritat a la irrupcioacute dels romans no srsquohagueacutes vist mai una moneda en aquest territori Per

comenccedilar tenim els dos establiments grecs a lrsquoextrem septentrional de la proviacutencia que

estaven avesats a emprar la moneda per fer transaccions comercials i que fruit del

desenvolupament drsquoambdues comunitats i drsquouna bona conjuntura econogravemica pogueren batre

llur propi numerari Primer fou Emporion a mitjan segle V aC la que comenccedilagrave a encunyar

moneda drsquoargent i meacutes tard a les darreries del IV o inicis del III aC la seva veiumlna Rhode feacuteu el

mateix125 Com eacutes logravegic els pobles nadius meacutes progravexims bagravesicament els indigets perograve de mica

120 W ROumlLLIG ldquoContribucioacuten de las inscripciones fenicio-puacutenicas al estudio de la protohistoria de Espantildeardquo G DEL

OLMO i M E AUBET (dirs) Los fenicios en la peniacutensula Ibeacuterica Vol II Sabadell 1986 p 54-55 M J FUENTES Corpus

de la inscripciones fenicias puacutenicas y neopuacutenicas de Espantildea Barcelona 1986 121 J Aacute ZAMORA ldquoPoenica Hispana I documentos epigraacuteficos fenicio-puacutenicos ineacuteditos mal conocidos o sujetos a

nuevo examen procedentes de la peniacutensula Ibeacuterica y su entornordquo Mainake 32 1 2010 p 341-342 122 J A BELMONTE ldquoDocumentacioacuten epigraacutefica fenicio-puacutenica en la Peniacutensula Ibeacuterica estado de la cuestioacutenrdquo G

CARRASCO i J C OLIVA (coords) El Mediterraacuteneo antiguo lenguas y escrituras Cuenca 2010 p 181 M J FUENTES

op cit inscripcioacute 138 p 69 J Aacute ZAMORA ldquoPoenica Hispana Ihelliprdquo p 337-341 123 M J FUENTES op cit inscripcions 0103 0104 i 0105 p 7-8 124 J A BELMONTE op cit p 171 125 M CAMPO ldquoEls inicis una moneda de colonitzadorsrdquo Hispagravenia el reflex de la moneda Cicle de conferegravencies

Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1990 p 3-12 L

VILLARONGA Les monedes de plata drsquoEmporion Rhode i les seves imitacions De principi del segle III aC fins a

205

en mica tambeacute altres de contrades properes al mar tant del sud com del nord entraren en

contacte amb aquestes monedes per beacute que en aquells moments encara no les imitaren com

farien meacutes endavant per fer produccions progravepies i per tant cal pensar que no les empraven

per a les mateixes finalitats que els seus fabricants Una altra manera com els pobles indiacutegenes

havien conegut la moneda era a traveacutes del contacte amb altres mercaders orientals grecs i

fenicis126 que duien metalls encunyats o en forma de lingots juntament amb les seves

mercaderies En aquest sentit no hem drsquooblidar que a prop de les costes llevantines hi havia

lrsquoassentament fenici drsquoEbusus que a partir de la segona meitat del segle IV aC bateacute moneda de

bronze127

Amb tot als darrers anys srsquoestagrave posant en evidegravencia un fenomen que si no era paralmiddotlel

al contacte dels ibers amb el numerari helmiddotlegrave i fenici srsquoesdevingueacute no gaire meacutes tard i que

assenyala lrsquoapreciacioacute almenys per part drsquoalguns dels populi del valor dels metalls nobles ndash

essencialment lrsquoargentndash i el seu uacutes premonetari Ara com ara el cas meacutes ben estudiat eacutes el de

la Contestagravenia128 on hom ha comprovat que entre la composicioacute de diversos tresorets datats

al segle III aC hi havia nombrosos fragments de plata en brut (coneguts a la bibliografia

especialitzada amb el terme alemany Hacksilber) Aixograve per si sol nomeacutes indica que qui havia

acumulat els beacutens concedia un valor intriacutensec al metall Ara beacute en analitzar els retalls srsquoha

vist que el pes dels fragments malgrat la variabilitat tendeix a concentrar-se de manera molt

significativa al voltant drsquounes xifres molt determinades baixes i especialment a lrsquoentorn dels

3 g129 No es tracta per tant de simples acumulacions de metall noble sinoacute que la presegravencia de

Hacksilber que procura ajustar-se a un patroacute metrologravegic apunta a un uacutes de lrsquoargent com a mitjagrave

lrsquoarribada dels romans el 218 aC Barcelona 2000 M CAMPO ldquoLa moneda a Rhode produccioacute i circulacioacuterdquo A M

PUIG i A MARTIacuteN ORTEGA (dirs) La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt Empordagrave) Girona 2006 p 575-583 126 Aixiacute ho demostren troballes de numerari grec fenici i drsquoaltres procedegravencies en establiments ibers en

cronologies anteriors a finals del segle III aC com ara la moneda etrusca de la proviacutencia de Tarragona datada a

lrsquoentorn de les darreries del segle V i principis del IV aC (R M ASENSI ldquoUna moneda etrusca a la proviacutencia de

Tarragonardquo Faventia 12-13 1990-1991 p 175-179) cf P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetaria en la Tarraconense

mediterraacutenea Valegravencia 1982 127 C ALFARO ldquoLa moneda en las ciudades fenopuacutenicasrdquo Moneda i vida urbana V Curs drsquoHistograveria Monetagraveria

drsquoHispagravenia Barcelona 2001 p 30 M CAMPO ldquoEls inicishelliprdquo p 7 128 P P RIPOLLEgraveS i M del M LLORENS (coords) Arse-Saguntum Historia monetaria de la ciudad y su territorio

Sagunt 2002 P P RIPOLLEgraveS ldquoCuando la plata se convierte en moneda Iberia orientalrdquo M P GARCIacuteA-BELLIDO L

CALLEGARIN i A JIMEacuteNEZ DIacuteEZ (eds) Barter money and coinage in the ancient Mediterranean (10th-1st centuries

BC) Anejos de AEspA 58 2011 p 213-226 129 M GONZALBES i P P RIPOLLEgraveS ldquoCirculacioacuten y dispersioacutenrdquo P P RIPOLLEgraveS i M del M LLORENS (eds) Arse-

Saguntum Historia monetariahellip p 220-222

206

drsquointercanvi premonetari A banda dels contestans a lrsquoagraverea de la Indigegravecia srsquohan documentat

algunes ocultacions formades no nomeacutes per moneda sinoacute tambeacute per fragments drsquoargent ndash

alguns dels quals monetiformes perograve no encunyatsndash i petits lingots a partir del segle IV aC

com les de Pont de Molins (Girona) o Mas Castellar (Pontoacutes Girona)130 que assenyala un

proceacutes afiacute a lrsquoextrem nord-oriental del territori ja fos com a consequumlegravencia de la influegravencia

drsquoEmpuacuteries o drsquoun desenvolupament autogravenom indiget

Malgrat que per al cas concret dels ibers no disposem de cap notiacutecia transmesa pels

autors de lrsquoantiguitat que en faci referegravencia siacute que ens nrsquoha arribat una drsquoEstraboacute sobre els

pobles de la banda nord-occidental de la Peniacutensula131 que segurament es podria extrapolar

fent recular la cronologia a les comunitats drsquoaltres contrades Aixiacute mateix aquest eacutes un

fenomen molt ben testimoniat en altres cultures de lrsquoantiguitat des del Progravexim Orient fins a

Gregravecia132 Drsquoaquesta manera les primeres i meacutes antigues passes cap a la introduccioacute de la

moneda en el moacuten iber es donarien amb relacioacute al comerccedil ja fos per una tendegravencia fins a cert

punt comuna en el desenvolupament de les societats humanes per la influegravencia exercida pels

comerciants orientals avesats a utilitzar el metall amonedat o per una barreja drsquoambdoacutes

factors133 No es pot atribuir de cap manera a una casualitat que les primeres encunyacions del

territori apareguessin en centres que es distingien per la seva situacioacute costanera favorable a

les activitats mercantils Emporion primer i meacutes endavant Rhode i Arse

Perograve el volum i la profunditat del comerccedil individualment no expliquen lrsquoaparicioacute de

la moneda sinoacute que cal quelcom meacutes Segons P P Ripollegraves134 lrsquouacutes premonetari del metall ndashi el

consequumlent desenvolupament de la monedandash nomeacutes apareixeria en les comunitats amb una

organitzacioacute social poliacutetica i econogravemica que lrsquoafavoriacutes eacutes a dir aquelles que haguessin assolit

130 M CAMPO ldquoDinero de metal y moneda en territorio indigete el testimonio de Mas Castellar (siglos V-III aC)rdquo

F CHAVES i F J GARCIacuteA FERNAacuteNDEZ (eds) Moneta qua scripta La moneda como soporte de escritura Anejos de

Archivo Espantildeol de Arqueologiacutea 33 2004 p 346-348 P P RIPOLLEgraveS ldquoLas primeras acuntildeaciones griegas e ibeacutericas

de la peniacutensula Ibeacuterica formalizacioacuten del uso de la plata a peso Emporion y Arserdquo F CHAVES i F J GARCIacuteA

FERNAacuteNDEZ (eds) op cit p 335 131 ESTRABOacute 337 ἀντι δὲ νομίσματος οἱ λίαν ἐν βαθεῖ φορτίων ἀμοιβῇ χρῶνται ἢ τοῦ ἀργυροῦ ἐλάματος ἀποτέμνοντες διδόασι 132 J H KROLL ldquoThe monetary backgroud of early coinagerdquo W E METCALF (ed) The Oxford handbook of Greek and

Roman coinage Oxford 2012 p 33-37 133 En aquest sentit no es pot passar per alt que entre les ocultacions corresponents a la segona guerra puacutenica es

troben monedes partides per tal drsquoobtenir peces adequades al pes que hom necessitava (M GONZALBES i P P

RIPOLLEgraveS op cit p 224-228) 134 P P RIPOLLEgraveS ldquoCoinage and Identity in the Roman Provinces Spainrdquo C HOWGEGO V HEUCHERT i A BURNETT

Coinage and Identity in the Roman Provinces Oxford 2007 p 81 IDEM ldquoCuando la plata se conviertehelliprdquo p 223

207

uns models urbans desenvolupats Eacutes innegable que lrsquoaparicioacute de la moneda va lligada al

desenvolupament de les comunitats no pot eacutesser una simple coincidegravencia que al mateix

temps que Arse comenccedilagrave a batre el seu propi numerari a la segona meitat del segle IV aC135

srsquoesdevingueacutes un proceacutes drsquoexpansioacute urbaniacutestica que potser marcava la formacioacute i

consolidacioacute drsquoun cos ciacutevic meacutes ampli i heterogeni136 En aquesta direccioacute apunta el fet que

entre les primeres emissions de la ciutat srsquoafegiacutes la llegenda arsesken al revers meacutes endavant

substituiumlda per arseetar arseetarkiterterer i arskitar137 noms que malgrat les variants

sempre farien referegravencia a la comunitat emissora Nomeacutes entre tot el numerari batut fins a

inicis del segle II aC srsquohan documentat dos antropogravenims aŕsbikis (a la sequumlegravencia

aŕsbikisteekiar present en dracmes) i etebanar (present en hemiogravebols) que en tots els casos

soacuten esmentats als anversos i sense que la seva presegravencia vagi en detriment del nom de la

comunitat que segueix ben visible al revers Aquests noms especialment en el primer cas on

es pot reconegraveixer la foacutermula NP + te + ekiar que srsquoha interpretat com una manera drsquoindicar

lrsquoautoria138 fa pensar que estan fent referegravencia a les persones encarregades de lrsquoemissioacute El

problema amb tot eacutes que no queda clar si es tractaria drsquoalguna mena de magistrats que

assumirien lrsquoencunyacioacute o si seria meacutes tost la signatura dels artesans que se nrsquoocuparen139 Meacutes

avall reprendrem aquesta quumlestioacute amb meacutes profunditat

Aixiacute doncs quan els romans arribaren a la Peniacutensula el metall encunyat no era

quelcom habitual entre la immensa majoria dels seus habitants perograve tampoc es pot dir que

fos del tot desconegut principalment als territoris meacutes propers al litoral on no tan sols els

nadius lrsquohavien vist sinoacute que fins i tot en casos de persones cal pensar drsquouna posicioacute social

elevada lrsquoarribaven a posseir i atresorar com testimonien els diversos tresorets documentats

entre finals del III i els primers anys del II aC en establiments indiacutegenes com Ullastret

135 Malgrat que les primeres emissions srsquohavien situat tradicionalment dins del primer quart del segle III aC (uid

M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecas y pueblos hispaacutenicos Volumen II catalogo de cecas y

pueblos Madrid 2001 p 37-38) meacutes recentment P P Ripollegraves ha assenyalat una cronologia notablement meacutes

alta P P RIPOLLEgraveS ldquoLa ordenacioacuten y la cronologiacutea de las emisionesrdquo P P RIPOLLEgraveS i M del M LLORENS (coords)

op cit p 275-280 136 P P RIPOLLEgraveS ldquoCuando la plata se conviertehelliprdquo p 220 137 J VELAZA ldquoLas inscripciones monetariasrdquo P P RIPOLLEgraveS i M del M LLORENS (coords) op cit p 129-134 P P

RIPOLLEgraveS ldquoLa ordenacioacuten y la cronologiacuteahelliprdquo p 276-282 138 J FERRER ldquoIbegraveric tagiar Terrissaireshelliprdquo p 81-93 139 J VELAZA ldquoLas inscripciones monetariasrdquo p 135-136

208

(Girona)140 on fins ara srsquohan trobat dues ocultacions de moneda emporitana ndashla darrera no

per casualitat al gran edifici de la zona 14ndash141 Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet

(Barcelona)142 Tivissa (Tarragona)143 Xest (Valegravencia)144 Plana drsquoUtiel (Valegravencia)145 Moixent

(Valegravencia)146 Escuera (Alacant)147 o Mazarroacuten (Muacutercia)148

422 Un canvi de rumb Roma i lrsquoexpansioacute de les seques indiacutegenes

A les darreries de la tercera centuacuteria149 ja amb els romans presents al territori que ben

aviat passaria a ser la Citerior es posaren en funcionament set (o vuit) tallers indiacutegenes meacutes

que imitaren models emporitans i massaliotes per emetre la seva progravepia moneda de plata i

140 P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetaria en la Tarraconense mediterraacutenea p 56 M CAMPO ldquoTesoro de dracmas

emportianas hallado en el Puig de Sant Andreu (Ullastret) II Estudio de las monedasrdquo Numisma 251 2007 p

65-78 F CODINA A MARTIacuteN i G DE PRADO ldquoExcavacioacute dels nivells fundacionals i precedents de la zona 14 a

lrsquooppidum del Puig de Sant Andreu (Baix Empordagrave) anys 2006 i 2007rdquo Novenes Jornades drsquoArqueologia de les

Comarques Gironines LrsquoEscala-Empuacuteries 2008 p 99-116 141 Al respecte de lrsquoanomenada zona 14 del Puig de Sant Andreu uid infra el cap 52 Un dels tresorets estava

constituiumlt per unitats i divisors i lrsquoaltre iacutentegrament per cinquanta-quatre dracmes 142 Aquiacute aparegueacute un conjunt de meacutes de dos centenars de monedes emporitanes (P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten

monetariahellip p 47-48) 143 Hom hi coneix un dipogravesit de numerari de diversa procedegravencia (tres monedes emporitanes catorze que les

imiten set de Roma dues de Massagravelia i dues meacutes drsquoArse) i un altre format per nou monedes drsquoimitacioacute

emporitana i vuit de romanes (P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 52-54) 144 Srsquohi documentagrave un conjunt de vint-i-cinc monedes hispanocartagineses tres drsquoEmpuacuteries quatre imitacions

una de Roma una altra de Massagravelia i una meacutes drsquoArse (P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 32-33) 145 En aquest establiment es trobaren trenta-una monedes drsquoEmpuacuteries dues de Roma tres de Massagravelia tretze de

procedegravencia galmiddotla i dues de la Mediterragravenia central (P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 46-47) 146 A Moixent es descobriacute un conjunt de cent tretze monedes hispanocartagineses vint-i-nou drsquoemporitanes i una

de romana (P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 44-45) 147 Srsquohi localitzagrave una ocultacioacute formada per cinquanta-dues monedes hispanocartagineses (P P RIPOLLEgraveS La

circulacioacuten monetariahellip p 36) 148 Hom hi documentagrave un tresoret constituiumlt per vuitanta-cinc peces de moneda hispanocartaginesa (P P

RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 44) 149 A lrsquohora de fixar un moment a partir del qual comenccedilaren a obrir-se els tallers que encunyaren moneda amb

llegenda ibegraverica hi ha hagut algunes discrepagravencies relacionades amb la funcioacute que els diversos autors i autores

els atribuiumlen Aixiacute srsquoha proposat des de lrsquoendemagrave de la guerra puacutenica fins al voltant de lrsquoany 180 aC o agravedhuc meacutes

tard Vid F LOacutePEZ SAacuteNCHEZ ldquoMoneda ibegraverica y hospitiumrdquo XIII Congreso Internacional de Numismaacutetica Madrid

2003 Actas Madrid 2005 p 511

209

fins i tot en alguns casos de bronze Saitabi150 Tarakon i Kese151 Iltirta152 i Iltirka153 A aquestes

encara nrsquohem drsquoafegir tres meacutes que completen la nogravemina dels tallers inicials que bateren

argent imitant el numerari emporitagrave exclusivament en aquest curt periacuteode de temps Barkeno

(associada a lrsquoestabliment laietagrave de Montjuiumlc Barcelona)154 Kertekunte i Etokisa (o

Bastogisa)155 Rhode en canvi a finals del III aC batia les darreres monedes fraccionagraveries de

150 Saitabi bateacute didracmes i hemidracmes amb la llegenda ibegraverica śaitabietar (P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten

monetariahellip p 265 M SOLER ldquoLa moneda dels ibers un moacuten uniformerdquo Hispagravenia el reflex de la moneda Cicle de

conferegravencies Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1990

p 21-32 CNH p 314-315 M CAMPO ldquoLes primeres monedes dels ibers el cas de les imitacions drsquoEmporionrdquo La

moneda en la societat ibegraverica II Curs drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i 27 de novembre de 1998 a cura del

Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1998 p 29) 151 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalanes una siacutentesirdquo Fonaments 3 1982 p 136 i 147-154 P P RIPOLLEgraveS

La circulacioacuten monetariahellip p 374 L VILLARONGA ldquoLes dracmes ibegraveriques de Tagraverracordquo Faventia 10 1988 p 143-

152 J M GURT ldquoLa segona guerra puacutenica vers una nova economia monetagraveriardquo Hispagravenia el reflex de la moneda

Cicle de conferegravencies Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet Numismagravetic de Catalunya

Barcelona 1990 p 17 M SOLER ldquoLa moneda dels ibers un moacuten uniformerdquo p 21-25 CNH p 158-160 Pel que fa a

Kese habitualment srsquoacceptava que comenccedilagrave les seves primeres encunyacions amb unes dracmes que es

caracteritzen per la llegenda ibegraverica tarakonsalir que hauria caigut en desuacutes poc abans de 211 aC amb les

seguumlents emissions ja de bronze en les quals la llegenda igualment ibegraverica canviagrave per kese tanmateix en els

darrers anys noves dades (A PEacuteREZ ALMOGUERA ldquoLas monedas con nombres de eacutetnicos del s II aC en el nordeste

peninsular iquestReflejo de posibles circunscripciones iquestcivitates con doble nombrerdquo AEspA 2008 81 p 53) fan

dubtar drsquoaquesta evolucioacute ja que sembla que les monedes amb la denominacioacute kese podrien eacutesser

contemporagravenies o fins i tot un xic meacutes antigues que les altres de manera que no acaba de quedar clar si Tarakon-

Kese seria la mateixa localitat amb dos noms o beacute dos assentaments diferents Potser es tracta drsquoun cas similar al

plantejat per a Arse i el topogravenim grec testimoniat en un plom drsquoEmpuacuteries Σαίγανθα que srsquohan interpretat com

dues denominacions que farien referegravencia a un mateix indret perograve distingint dos nuclis diferents essent el primer

progravepiament el nom de lrsquoassentament iber i el segon el de lrsquoestabliment orientat al comerccedil i localitzat al Grau Vell

(A J DOMIacuteNGUEZ MONEDERO ldquoSagunto el emporion de Arse punto de friccioacuten entre las poliacuteticas de Roma y

Cartago en la peniacutensula Ibeacutericardquo CuPAUAM 37-38 2011-2012 p 395-417) Drsquoaquesta manera Kese identificaria

lrsquooppidum cessetagrave i Tarakon topogravenim testimoniat en fonts gregues amb la denominacioacute Ταρράκων (Estraboacute 347)

designaria tambeacute lrsquoestabliment portuari (I ARRAYAacuteS Morfologiacutea histoacuterica del territorio de Tarraco siglos III-I aC

Barcelona 2005 p 25-27 un interessant estat de la quumlestioacute general es pot trobar a M PREVOSTI ldquoLa ciutat de

Tarraco entre nucli urbagrave i territorirdquo M PREVOSTI i J GUITART (dirs) Ager Tarraconensis 1 Aspectes histograverics i marc

natural Tarragona 2010 p 25-111) Tanmateix a diferegravencia drsquoArse aquest argument no serveix per explicar per

quegrave ambdoacutes nuclis bateren moneda simultagraveniament 152 Iltirta encunyagrave imitacions de monedes emporitanes i massaliotes de plata i poc despreacutes comenccedilagrave a batre

monedes de bronze tant unitats com divisors ndashmeitats i quartsndash amb la llegenda ibegraverica iltirta (P P RIPOLLEgraveS

La circulacioacuten monetariahellip p 510 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 155-160 M SOLER op cit

p 21-22 i 26 A BELTRAacuteN ldquoCuestiones generales sobre hallazgos de moneda ibeacuterica en la Peniacutensulardquo Tresors del

moacuten antic VII Cicle de conferegravencies Barcelona del 14 al 30 de novembre de 1994 a cura del Gabinet Numismagravetic de

Catalunya Barcelona 1994 p 71 CNH p 175-176 M GOMIS ldquoAlgunes quumlestions sobre produccioacute monetagraveria a la

proviacutencia Citerior (segles III-I aC)rdquo La moneda en la societat ibegraverica II Curs drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i

27 de novembre de 1998 Barcelona 1998 p 95 153 Iltirka comenccedilagrave a produir tiacutemidament dracmes i divisors A PEacuteREZ ALMOGUERA ldquoLa ceca de iltirka (iltirkesken)

a la luz de los nuevos datos analiacuteticosrdquo RAP 21 2011 p 58 (amb la bibliografia anterior aplegada) La localitzacioacute

drsquoaquesta seca eacutes desconeguda perograve lrsquoautor aporta algunes dades que sense ser del tot fermes apunten que

Iltirka podria situar-se a la zona del Baix Ebre 154 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 167-169 155 M CAMPO ldquoLes primeres monedes dels ibershelliprdquo p 27-47 P OTINtildeA i J RUIZ DE ARBULO ldquoDe Cese a Taacuterraco

Evidencias y reflexiones sobre la Tarragona ibeacuterica y el proceso de romanizacioacutenrdquo Empuacuteries 52 2000 p 115

210

bronze despreacutes drsquouna centuacuteria de meacutes o menys esplendor durant la qual havia fabricat les

seves progravepies dracmes156

Tot i aquests inicis de la produccioacute monetagraveria la distribucioacute de lrsquoobertura i

desenvolupament de les seques nadiues assenyala que la presegravencia romana estimulagrave en el

transcurs de la guerra contra els cartaginesos la produccioacute de moneda local tant als tallers

existents (especialment Empuacuteries) com en nombrosos de nous que srsquoanaren obrint a mesura

que la conquesta del territori anava avanccedilant vers lrsquointerior peninsular El que no estan tan

clares soacuten les motivacions precises que menaren a aquesta situacioacute Un dels arguments meacutes

acceptats157 eacutes que els romans incentivaren la produccioacute de moneda local sobretot drsquoargent

per tal de financcedilar les guerres cosa que incloiumla ndashperograve sense limitar-se nomeacutes a aixogravendash el

pagament de les soldades a les tropes ja fos als legionaris als auxilia indiacutegenes o a tots

plegats158 Drsquoaquesta manera malgrat que els romans portaven monedes progravepies i que fins i tot

de manera molt puntual encunyaren victoriats i altres valors a la Peniacutensula159 no eren

suficients per satisfer tots els pagaments els quals a meacutes atesa la distagravencia fins a Roma

podien endarrerir-se i generar descontentament entre la soldadesca160 De fet es pot seguir

lrsquoavenccedil de les legions observant la distribucioacute de les seques al llarg del temps a meacutes tambeacute es

pot veure com un cop els exegravercits es trobaven ja a una certa distagravencia de les seques aquestes

deixaven drsquoencunyar argent per deixar drsquoemetre moneda o beacute per batrersquon nomeacutes de bronze161

Aquesta hipogravetesi amb tot srsquoha matisat recentment F Cadiou tot i acceptar la cronologia alta

per a lrsquoinici de la fabricacioacute de numerari drsquoargent entre els ibers ha recordat que els soldats al

servei de lrsquoexegravercit de Roma no tenien encara aleshores lrsquohagravebit de percebre la soldada en plata

156 L VILLARONGA Les monedes de plata drsquoEmporion Rhodehellip M CAMPO ldquoLa moneda a Rhode produccioacute i

circulacioacuterdquo 157 T NtildeACO Vectigal incertum Economiacutea de guerra y fiscalidad republicana en el occidente romano Su impacto

histoacuterico en el territorio 218-133 aC Oxford 2003 p 218-221 (conteacute la bibliografia anterior sobre les diverses

argumentacions al voltant de lrsquoaparicioacute de la moneda a la Peniacutensula) 158 M GONZALBES i J M TORREGROSSA ldquoDe Iberia a Hispania Plata dracmas y denarios entre los siglos VI y I aCrdquo

APL 30 2014 p 290 159 M CAMPO ldquoLes emissions militars de la Repuacuteblica el cas drsquoHispagraveniardquo Roma moneda i societat Cicle de

conferegravencies Barcelona 11-27 de novembre del 1991 a cura del Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1991

p 4 160 Com passagrave lrsquoany 206 aC entre una part dels soldats que Escipioacute tenia acantonats a les ribes del Sucro (LIVI 2824-

29) 161 M GOMIS ldquoAlgunes quumlestions sobre produccioacute monetagraveria a la proviacutencia Citerior (segles III-I aC)rdquo p 95 F

BELTRAacuteN ldquoDe nuevo sobre el origen y la funcioacuten del lsquodenario ibeacutericorsquordquo La moneda en la societat ibegraverica II Curs

drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i 27 de novembre de 1998 Barcelona 1998 p 113-114

211

sinoacute en bronze162 Per la seva banda Gonzalbes i Torregrossa han cridat lrsquoatencioacute sobre el fet

que els legionaris solien eacutesser pagats en el moment que es llicenciaven i per tant quan

retornaven cap a Itagravelia perograve en canvi no srsquohan documentat denaris ibegraverics a la peniacutensula

veiumlna163

Un altre argument164 ha associat tradicionalment lrsquoobertura de tallers monetaris a una

implantacioacute des dels primers temps de presegravencia romana a la Peniacutensula drsquouna suposada

fiscalitat que els romans exigien si no totalment almenys siacute de forma parcial en metagravelmiddotlic

Tanmateix srsquoha demostrat165 que eacutes insostenible la idea drsquoun sistema fiscal tan madur com es

pressuposava per a un moment tan primerenc en el qual Roma encara no havia generat cap

model de gestioacute per als territoris i pobles annexionats Meacutes aviat cal considerar que el que hi

havia aleshores era una fiscalitat de guerra puntual lligada particularment a les deditiones

dels sotmesos a lrsquoobtencioacute de botins i en definitiva als drets que la victograveria concedia als

vencedors sobre els venccediluts En cap cas es pot parlar encara drsquouna exigegravencia regular

continuada i ben organitzada de tributs i per tant no es pot associar mecagravenicament lrsquoaparicioacute

de les seques ibegraveriques amb una suposada exigegravencia de tributacioacute en metagravelmiddotlic tenint en

compte a meacutes a meacutes que la major part drsquoaquests pobles entre finals del segle III i principis del

II aC i encara durant la resta drsquoaquesta centuacuteria tenien acceacutes restringit a la moneda i molt

menys lrsquoempraven com estaven habituats els romans166

Aixiacute doncs tot i que la creacioacute i el desenvolupament de les seques locals des dels

darrers anys del segle III aC mostren una relacioacute forccedila estreta amb la presegravencia i lrsquoavenccedil de les

tropes romanes les raons ndashmeacutes que no pas la raoacute en singularndash que les expliquen han drsquoeacutesser

meacutes complexes i segurament no deuen eacutesser ben beacute les mateixes a tot arreu Sigui com sigui

hi ha un aspecte que cal remarcar el fet que Roma permeteacutes que els ibers primer i despreacutes

els celtibers encunyessin moneda estagrave parlant drsquoun tracte fins a cert punt privilegiat de les

comunitats que nrsquoemetien en primer lloc perquegrave lrsquoencunyacioacute depenia de lrsquoautoritat del

162 LIVI 40354 M H CRAWFORD Coinage and Money under the Roman Republic London 1985 p 95 F CADIOU

Hibera in terra miles Les armeacutees romaines et la conquecircte de lrsquoHispanie sous la Reacutepublique (218-45 av J-C) Madrid

2008 p 518-519 i 527-529 163 M GONZALBES i J M TORREGROSSA op cit p 304 164 T NtildeACO ibid P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 410-411 F BELTRAacuteN op cit p 112-115 P OTERO ldquoUso

y funcioacuten de las monedas ibeacutericasrdquo La moneda en la societat ibegraverica II Curs drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i

27 de novembre de 1998 Barcelona 1998 p 128-129 165 T NtildeACO Vectigal incertumhellip 166 T NtildeACO Vectigal incertumhellip

212

governador provincial167 i en segon lloc perquegrave els romans en general tendiren al tancament

de les seques drsquoaquells indrets que quedaven sota llur control (eacutes el cas de Macedogravenia Corint

i la Lliga Aquea Carthago o totes les seques italianes que encunyaven argent llevat de Roma)

perograve al mateix temps estimularen la produccioacute de les comunitats que els eren aliades168 amb

la qual cosa introduiumlren diferegravencies de categoria entre els diversos assentaments aquest fet

potser es pot llegir com lrsquoexistegravencia de nuclis on hi havia unes elits que havien resultat meacutes

privilegiades que les drsquoaltres

Aixiacute a principis del segle II aC lrsquoactivitat dels tallers existents continuagrave amb algunes

diferegravencies quant als metalls i als valors emesos Drsquoaquesta manera la seca drsquoEmporion emeteacute

les darreres dracmes i tot seguit comenccedilagrave a encunyar asos i divisors de bronze amb la

llegenda ibegraverica untikesken169 No deixa drsquoeacutesser curioacutes constatar el fet que malgrat haver estat

una fidel aliada Emporion veieacute com Roma clausuragrave les emissions de plata i nomeacutes li permetia

batre bronze ja no amb llegenda grega sinoacute exclusivament ibegraverica Drsquoentrada aixograve es podria

veure com un sorprenent tracte desfavorable perograve segurament no ho fou tant si tenim en

compte que drsquoaleshores enccedilagrave lrsquoestabliment es beneficiagrave drsquouna activitat comercial que no

havia experimentat mai abans (ni tampoc despreacutes)170 Per la seva banda Kese seguiacute batent

argent aixiacute com bronze171 A meacutes en aquells moments tambeacute feacuteu acte de presegravencia una nova

seca a la zona ausetana Ausesken172

En el transcurs de la primera meitat del segle II aC a les seques existents173 sersquols uniren

una desena meacutes Vuit comenccedilaren batent bronze i nomeacutes dues al costat drsquoaquest aliatge

167 P P RIPOLLEgraveS ldquoCoinage and Identityhelliprdquo p 79-93 168 L VILLARONGA Denarios y quinarios ibeacutericos Estudio y catalogacioacuten Barcelona 1995 p 14-15 T NtildeACO Vectigal

incertumhellip p 212-215 169 CNH p 140 i ss L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 140-141 F BELTRAacuteN ibid 170 J BURCH et al ldquoLa siacutentesirdquo p 106-108 171 Tot i mantenir lrsquoencunyacioacute de la plata en aquests moments canviaren les peces i els valors ategraves que comenccedilagrave

a emetre denaris i quinaris les produccions de bronze prengueren forma drsquoasos i divisors (L VILLARONGA ldquoLes

seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 147-154 CNH p 160-161) 172 Ausesken srsquoestrenagrave directament amb emissions de bronze tant drsquoasos com drsquounitats i de divisors (L

VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 163-165 CNH p 185) 173 Entre els tallers preexistents cal destacar els canvi esdevinguts al de Kese que deixagrave drsquoemetre moneda drsquoargent

per dedicar-se nomeacutes a batre asos i divisors (CNH p 162-165) i al drsquoIltirta que continuagrave produint plata i bronze

si beacute seguint la metrologia romana de manera que emeteacute denaris i quinaris i asos i divisors respectivament (L

VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 155-160 CNH p 176-178)

213

encunyaren tambeacute argent Entre les primeres hi havia Laiesken174 Arketurki175 Abariltur176

Seteisken177 Kelse178 i els tallers que en aquests moments comenccedilaren a activar-se a les terres

celtibegraveriques A mitjan segle II aC la llista de seques srsquoampliagrave amb lrsquoobertura de tres nous

tallers179 Kili180 Basti181 i Kelin182 Per altra banda Arse183 comenccedilagrave a encunyar al costat de les

dracmes unitats i divisors de bronze mentre que Saitabi184 es dedicagrave exclusivament al bronze

amb els valors drsquounitats i divisors de la mateixa manera que Iltirka185 que seguia en

funcionament ara encunyant nomeacutes bronze amb els valors drsquounitats i divisors

El punt agravelgid pel que fa a lrsquoaparicioacute de seques esdevingueacute durant la segona meitat del

segle II aC ategraves que es documenten trenta-cinc nous tallers186 majoritagraveriament en terres

celtibegraveriques i bascones187 si beacute no totes tindrien continuiumltat meacutes enllagrave drsquoaquest periacuteode Eacutes el

174 Laiesken que possiblement era lrsquohereva directa del taller de Barkeno emeteacute tant asos com unitats de bronze

(L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 167-169 CNH p 191) 175 La localitzacioacute drsquoaquesta seca eacutes imprecisa si beacute sembla que caldria situar-la en el territori del baix Ebre

encunyagrave asos i divisors (L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 160-162 CNH p 182 cf M P GARCIacuteA-

BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecashellip vol 2 p 31 on apunten la possibilitat que el taller es trobeacutes en un

espai diferent potser a la vora de la Seu drsquoUrgell o ala Ilergegravecia) 176 Tampoc es coneix la ubicacioacute drsquoaquest taller malgrat que tot apunta a algun punt de la costa catalana nomeacutes

se nrsquohan documentat divisors (L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 180-182 CNH p 203-204) 177 Seteisken se situaria en alguna localitzacioacute imprecisa de les terres aragoneses a prop de lrsquoEbre encunyagrave unitats

i divisors (CNH p 219) 178 Tambeacute Kelse (la futura Celsa del segle I aC situada a Velilla del Ebro Saragossa) emeteacute unitats i divisors (CNH

p 221-222) 179 Sense comptar els que srsquoobriren a la Celtibegraveria com Sesars Louitiskos i Oilaunikos (CNH p 209-210 275-276 i

277-278) 180 Situada a lrsquoEdetagravenia Kili emeteacute unitats (CNH p 318) 181 Tambeacute ubicada a lrsquoEdetagravenia es coneix tan sols per una uacutenica meitat de bronze (CNH p 319) 182 Localitzada al poblat de Los Villares de Caudete de Las Fuentes Valegravencia bateacute unitats de bronze nomeacutes durant

aquest periacuteode (CNH p 328) 183 CNH p 308-309 M GONZALBES i P P RIPOLLEgraveS ldquoCirculacioacuten y dispersioacuten p 243-248 184 CNH p 315 185 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 172-174 CNH p 200 186 Cal tenir en compte que no eacutes fagravecil establir amb precisioacute quines seques entren dins del nostre periacuteode i quines

en queden excloses perquegrave la cronologia de les emissions no estagrave del tot ben fixada (T NtildeACO Vectigal incertumhellip

p 218-221) i per tant hi ha la possibilitat que algunes de les esmentades a continuacioacute srsquoobriacutes en realitat despreacutes

de la fi de les guerres celtibegraveriques Aquest detall eacutes especialment important per a la quumlestioacute que presentarem

meacutes endavant dels magistrats monetaris la major part dels quals es documenten despreacutes de 133 aC 187 Com Bolskan (Osca) Belikio (situada segurament en territoris suessetans en contacte amb els sedetans) Iaka

(Jaca Osca) Sekia (Ejea de los Caballeros Saragossa) Tamaniu (La Muela de Hinojosa Terol) Borneskon (situada

en algun punt incert de la vall del Jaloacuten) Bursau (Borja Saragossa) Nertobis (possiblement Nertobriga entre Rica

i Calatorao Saragossa) Tabaniu (potser Deacutebanos Sograveria) Barskunes (situada a Navarra) Arsaos (tambeacute en algun

punt indeterminat de Navarra) Kaiskata (Cascante Navarra) Kueliokos (situada a lrsquoalt Ebre) Olkairun

Unanbaate (de situacioacute desconeguda dins dels territoris vascons) Tirsos (tambeacute de localitzacioacute inconeguda)

Ontikes (situada a lrsquoalt Aragoacute o a Navarra) Turiasu (Tarazona Saragossa) Arekorata Kalakorikos (la Calagurris

romana i actual Logrontildeo La Rioja) Kaisesa (potser Caesada Siguumlenza Guadalajara) Karalus (en algun punt

incert de la Celtibegraveria) Karaues (tambeacute en algun indret no localitzat de la Celtibegraveria) Konterbia Karbika (la

Segobriga llatina als Fosos de Bayona Huete Cuenca) Ekualakos (a lrsquoalt Duero) Erkauica (El Castro de Santaver

214

cas de seques com Masonsa188 Ore189 Lauro190 i Ieso191 Finalment un dels uacuteltims tallers a ser

obert fou el de Valentia192 que emeteacute asos i divisors amb posterioritat a la data de la seva

deductio lrsquoany 138 aC i en els quals apareixen identificats fins a vuit magistrats responsables

de les encunyacions

423 Lrsquoepigrafia monetagraveria

Deixant de banda el numerari batut a Emporion i Rhode que emprava la llengua i

lrsquoescriptura gregues en les seves llegendes consignant uacutenicament el nom de la comunitat

ciacutevica en genitiu plural ndashcom era habitualndash i lrsquoemegraves a Valentia que les escrivia en llatiacute la resta

de la moneda fabricada a la Citerior utilitzava el signari ibegraveric llevantiacute Gairebeacute tot el numerari

procedent de les seques indiacutegenes porta una llegenda molt simple formada tan sols per un

nom acabat en ndash(e)sken fet que ha portat a interpretar aquesta terminacioacute com una marca

de genitiu plural193 Aixiacute faria referegravencia a la moneda drsquoun populus determinat nomeacutes tarakon

i kese fugen de la norma i mantenen la denominacioacute de la seca sense cap flexioacute Si entenem la

moneda com el producte drsquouna comunitat ciacutevica aleshores potser hauriacuteem de matisar

lrsquoafirmacioacute anterior i no considerar les monedes progravepiament drsquoun populus sinoacute meacutes

especiacuteficament drsquouna ciutat Beacute eacutes cert que en general a cadascun dels pobles ibers

documentats (drsquohabitud pels escriptors de lrsquoantiguitat) els correspon alguna seca amb

lrsquoexcepcioacute dels ceretans probablement per les particulars caracteriacutestiques de la seva evolucioacute

histograverica194 Perograve aquests tallers es trobaven sempre en algun dels assentaments meacutes destacats

Cuenca) Titiakos (potser Tricio Logrontildeo) Varakos (la Vareia llatina i actual Varea Logrontildeo) com Usamus (la

llatina Uxama propera a Burgo de Osma Sograveria) i Urkesken (situada en algun indret entre Cuenca i Valegravencia)

CNH p 210-217 240-242 244-246 249-255 258-262 272-274 276-277 282-287 294 297-298 300 i 329 188 Situada en algun punt incert de les terres tarragonines nomeacutes emeteacute asos i divisors (L VILLARONGA ldquoLes seques

ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 154 CNH p 173) 189 Ubicada en territori ausetagrave encunyagrave unitats i divisors de bronze (L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques

catalaneshelliprdquo p 166-167 CNH p 189) 190 Identificada amb lrsquoestabliment de Llerona (Barcelona) bateacute unitats i divisors (L VILLARONGA ldquoLes seques

ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 174-176 CNH p 195-197) 191 Es correspon amb Guissona (Lleida) i comenccedilagrave en aquest periacuteode a emetre unitats (L VILLARONGA ldquoLes seques

ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 179-180 CNH p 199) 192 P P RIPOLLEgraveS La ceca de Valentia Valegravencia 1988 CNH p 317-318 193 L ABAD i M BENDALA ldquoUrbanismo y Ciudad de las formaciones ibeacutericas a la consolidacioacuten del modelo

romanordquo Actas del XXIII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Saragossa 1997 p 18 J DE HOZ ldquoEl complejo sufijal ndash

(e)sken de la lengua ibeacutericardquo PalHisp 2 2002 p 159-168 194 A PEacuteREZ ALMOGUERA ldquoLas monedas con nombres de eacutetnicoshelliprdquo p 67

215

on per una banda residiria el poder que es responsabilitzava de lrsquoemissioacute i en garantia

lrsquooficialitat i de lrsquoaltra cal pensar que seria meacutes fagravecil disposar dels mitjans per encunyar la

moneda Aixiacute mateix hi ha diversos territoris ocupats per un sol populus que comptaven amb

meacutes drsquouna seca Tot plegat voldria dir doncs que els tallers monetaris ibers del segle II aC es

trobaven repartits entre els nuclis indiacutegenes amb algun tipus drsquoimportagravencia tant aquells que

havien sobreviscut al tragravensit del segle III al II aC com els que srsquohavien desenvolupat per

substituir els vells centres abandonats en aquell moment Aixograve no obstant tampoc eacutes constant

a tot arreu a la Indigegravecia per exemple tota la produccioacute numismagravetica sempre restagrave

concentrada a lrsquoestabliment emporitagrave

Un fenomen que no srsquoaprecia en tot el nostre periacuteode perograve que siacute afecta just a

continuacioacute a finals del segle II aC les emissions drsquoalguns tallers ibegraverics concrets (Untikesken

i Arse)195 eacutes lrsquoaddicioacute drsquoantropogravenims En sentit estricte queda fora de lrsquoagravembit cronologravegic

drsquoaquest treball perograve com que creiem que eacutes important per la proximitat en el temps i per

tant perquegrave eacutes la consequumlegravencia de processos que srsquohan hagut drsquoanar gestant durant la resta de

la centuacuteria i que es poden relacionar amb les transformacions socials ens detindrem per fer

algunes consideracions

Frequumlentment hom els ha interpretat com els noms de suposats magistrats monetaris

indiacutegenes196 prenent com a paralmiddotlel els que apareixen al circulant romagrave La mencioacute dels

magistrats no era a Roma un costum massa antic197 no fou fins a inicis del segon decenni del

segle II aC que coincidint amb un moment de creixement de la produccioacute monetagraveria es

comenccedilaren a introduir siacutembols que identificaven els edils encarregats de les emissions o llurs

noms de manera abreujada Meacutes endavant pels volts de la quarta degravecada de la mateixa

195 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 146 196 Tots els noms documentats no nomeacutes estan escrits amb el semisilmiddotlabari ibegraveric sinoacute que soacuten clarament

indiacutegenes a Arse trobem la parella ikoŕbeleś i balkakaltuŕ (i ja al segle I aC biulakoś i balkakaltuŕ J VELAZA

ldquoLas inscripciones monetariesrdquo p 136-137) i a Untikesken eterter seste iskerbeles iltirarker i atabels Nomeacutes

dos antropogravenims drsquoaquesta darrera seca generen alguns dubtes al voltant de la seva filiacioacute luki i tiberi que en

algunes emissions figuren sols o beacute acompanyats drsquoalgun altre nom ibegraveric Efectivament srsquoassemblen de manera

sospitosa a praenomina llatins (Lucius Tiberius) tot i que cal tenir en compte que tambeacute poden eacutesser interpretats

drsquoaltres maneres ategraves que luki coincideix amb un nomen documentat a lrsquoagraverea de parla osca (J SILES ldquoIberismo y

latinizacioacuten nombres latinos y epiacutegrafes ibeacutericosrdquo Faventia 3 1981 p 106-113 M J PENA ldquoAlgunas observaciones

sobre la forma de los magistrades monetaries de eacutepoca republicanardquo M-P GARCIacuteA-BELLIDO i R M SOBRAL (eds)

La moneda hispagravenica Ciudad y territorio Anejos de AEspA 14 1995 p 275-279 BURCH et al ldquoLa siacutentesirdquo p 106)

en qualsevol cas eacutes temptador de veure-hi personatges romans o itagravelics involucrats en les encunyacions

indigetes 197 K W HARL Coinage in the Roman Economy 300 BC to AD 700 Baltimore 1996 p 46

216

centuacuteria els noms passaren a escriurersquos de manera completa Aixograve deixa per tant un lapse de

temps pel cap baix drsquouna trentena drsquoanys fins al moment drsquoaparicioacute del numerari indiacutegena

amb antropogravenims prou com perquegrave els ibers lrsquohaguessin pogut conegraveixer i emular el costum

Ara beacute fins a quin punt podem associar aquells noms amb els de magistrats El coneixement

que tenim del desenvolupament de lrsquoorganitzacioacute sociopoliacutetica dels ibers eacutes ndashllevat i de

manera molt limitada lrsquoexcepcioacute drsquoArsendash198 massa superficial com per afirmar lrsquoexistegravencia de

quelcom semblant a magistratures que a meacutes a meacutes tindrien al seu cagraverrec el proceacutes

drsquoencunyacioacute que no deixava drsquoeacutesser en molts casos una activitat introduiumlda recentment Per

descomptat a lrsquohora de plantejar una nova emissioacute de numerari era imprescindible designar

alguacute perquegrave sersquon responsabilitzeacutes perograve aixograve no significa necessagraveriament que aquestes

persones haguessin de detenir especiacuteficament una magistratura Fins i tot hi ha qui pensa que

aquestes llegendes estarien fent referegravencia meacutes que a magistrats drsquoextraccioacute indiacutegena als

artesans encarregats de la fabricacioacute dels encunys en tant que a vegades nomeacutes se nrsquoesmenta

un de sol i van acompanyats de foacutermules199 De tota manera pel que fa al primer argument el

cert eacutes que soacuten poques les monedes que duen nomeacutes un uacutenic antropogravenim (a Untikesken es

troben els semissos de tiberi perograve aquest mateix personatge es retroba en altres semissos i

quadrants al costat del nom drsquoun altre home com en les encunyacions romanes) i per altra

banda sense sortir de la proviacutencia a Emporiae tambeacute hi hauragrave algunes monedes amb les sigles

drsquoun sol magistrat (P F L per exemple) Pel que fa al segon argument fins que el coneixement

de les llenguumles ibegraveriques no permeti arribar a entendre millor les llegendes no sembla

concloent Tambeacute eacutes veritat que les seques on srsquohan documentat segraveries amb antropogravenims es

troben o beacute entre les meacutes antigues (Arse) o beacute entre les que havien tingut un contacte meacutes

antic amb la moneda i amb centres poliacuteticament meacutes desenvolupats (Untikesken) i que en un

o altre cas es tractava de comunitats complexes i amb uns trets especiacutefics i poc habituals en

el conjunt dels assentaments ibers Des drsquoaquest punt de vista es podria arribar a plantejar en

aquests establiments concrets lrsquoexistegravencia de quelcom similar a cagraverrecs puacuteblics tot i que a la

llum de les dades a lrsquoabast eacutes impossible de contrastar

198 LIVI 21131-142 199 Vid els comentaris que fa al respecte J VELAZA ldquoLas inscripciones monetariasrdquo p 134

217

Hi ha dos aspectes en relacioacute amb aquest tema que no deixen de cridar lrsquoatencioacute i que

potser van lligats El primer eacutes que les autoritats romanes permetessin als ibers incloure els

seus propis noms a les monedes tenint en compte que en aquells moments eren ben

conscients del seu poder propagandiacutestic Segurament el fet que els tallers que batien aquest

numerari es trobessin en zones controlades des de feia meacutes temps i on era meacutes difiacutecil que es

generessin amenaces contra Roma afavoria aquest fenomen Aixiacute mateix que els romans no

aturessin les emissions ens podria assenyalar que entre la poblacioacute indiacutegena hi havia alguns

membres ndashfossin o no magistratsndash privilegiats per les autoritats que tal vegada podien rebre

a manera de premi per alguna raoacute especial que sersquons escapa200 escriure el seu nom a les

monedes i que tota la comunitat (i altres allagrave on arribessin) ho veieacutes El segon eacutes que les

llegendes amb antropogravenims ibers semblen ndasha banda de les encunyacions antigues drsquoArsendash

concentrar-se exclusivament en aquest periacuteode per tot seguit desaparegraveixer Quan es

recuperin les encunyacions signades ben entrat el segle I aC les coses hauran canviat

radicalment ategraves que lrsquoalfabet emprat i els noms ja seran llatins201 Tenint present el context

general dels inicis de la darrera centuacuteria abans del canvi drsquoera no sembla forassenyat apuntar

a les guerres sertorianes i les seves consequumlegravencies com un factor rellevant en lrsquoestroncament

de les emissions ibegraveriques signades

Lrsquouacutenic taller de tots els inclosos dins del nostre periacuteode que bat un numerari en el qual

es reflecteixen sens cap mena de dubte noms de magistrats (en llatiacute) eacutes el de Valentia Dels

vuit coneguts (T Ahius T f202 T Atl203 L Coranius204 C Lucienus205 C Munius206 C Numisius207

L Tr208 i Trinius L f209) tots ells sempre identificats com a quumlestors als seus asos nomeacutes hi ha

un sol parell que havien tingut cura drsquoalguna emissioacute abans de 133 aC Es tracta dels dos

200 En lrsquohipotegravetic cas que hi hagueacutes una voluntat honoriacutefica al darrere drsquoaquestes emissions no ho sabriacuteem perquegrave

els dissenys soacuten exactament els mateixos que drsquoaltres drsquoanteriors i de posteriors 201 M A MARIacuteN op cit p 229 CNH p 224 nuacutem 18 19 20 21 22 23 i 28 p 225 nuacutem 24 25 26 27 28 i 29 i p 277

M M LLORENS La Ceca de Ilici Valegravencia 1987 p 94-96 202 CNH p 317 nuacutem 4 203 CNH p 317 nuacutem 6 204 CNH p 318 nuacutem 8 205 CNH p 317 nuacutem 1 206 CNH p 317 nuacutem 1 207 CNH p 318 nuacutem 8 208 CNH p 317 nuacutem 6 209 CNH p 317 nuacutem 4

218

magistrats encarregats de les encunyacions fundacionals pels volts de 138 aC o poc despreacutes210

C Munius i C Lucienus

Ambdoacutes personatges pertanyien a gentes que no sembla que fossin gaire influents i

encara menys en el nostre periacuteode Per una banda la gens Munia fou una famiacutelia que nomeacutes

donagrave a la Repuacuteblica un sol membre M Munius M f Lem que lrsquoany 129 aC esdevingueacute

senador211 Munius era un nomen progravepiament romagrave que srsquoestengueacute per la Campagravenia i el Samni

i en menor proporcioacute pel Laci Etruacuteria Lucagravenia i els territoris dels volscs212 Deixant de banda

el quumlestor de Valentia no es coneix a la Citerior republicana cap altre membre de la famiacutelia

per beacute que en egravepoca altimperial nrsquohi ha cinc de documentats entre Dertosa i Saguntum213 Per

altra banda el pes social i poliacutetic dels Lucienii sembla que com el dels anteriors fou molt escagraves

ategraves que tan sols es coneix un membre drsquoaquesta famiacutelia Q Lucienus qui tambeacute arribagrave a

senador lrsquoany 67 aC tal i com refereix Varroacute214 De fet aquest nomen seria de creacioacute recent i

tindria els seus oriacutegens en els territoris de parla osca i als pobles dels uolsci el marsii els

marracienii els paeligni i el Laci Lrsquoepigrafia eacutes molt parca en referegravencia a aquesta gens ja que

nomeacutes estagrave testimoniada en dos epitafis de Roma215 A la proviacutencia nomeacutes es coneix el quumlestor

de Valentia i ni durant la resta de lrsquoegravepoca republicana ni a la imperial nrsquohi ha cap altre de

documentat

424 El reflex de les elits ibegraveriques a les tipologies de les encunyacions indiacutegenes

Malgrat que despreacutes de la segona guerra puacutenica la fabricacioacute de moneda a les seques

de la proviacutencia esdevingueacute una potestat de Roma216 el disseny dels tipus restagrave en mans de les

seques cosa que srsquoha llegit com la possibilitat del gaudi de certa autonomia per part de les

210 M A MARIacuteN op cit p 152 P P RIPOLLEgraveS La Ceca de Valentia p 17 211 T R S BROUGHTON op cit vol 2 p 493 212 P P RIPOLLEgraveS La Ceca de Valentia p 17-18 213 A Dertosa es coneixen per a la segona meitat del segle I dC L Munius (AE 1985 626) i per a la segona meitat

de la centuacuteria seguumlent L Munnius L f Gal Placidus i el seu fill L Munnius L f Placidus (CIL II2 14 792 i CIL II2 14

793) A Saguntum estan documentats per al segle II dC Q Munnius Q f Graecus i el seu fill Q Munnius Q f

Graecianus (CIL II2 755) 214 VARROacute Re rust 251 T R S BROUGHTON op cit vol 2 p 492 215 P P RIPOLLEgraveS La Ceca de Valentia p 17 216 M GONZALBES i J M TORREGROSSA op cit p 302

219

comunitats ibegraveriques (i celtibegraveriques) sotmeses217 Aparentment les autoritats no van imposar

unes tipologies sinoacute que les deixaren a eleccioacute de cada comunitat emissora Vistes en conjunt

perograve srsquoaprecia una determinada homogeneiumltzacioacute amb uns dissenys tant drsquoanversos com de

reversos particularment de les unitats que es troben de manera reiterada a gairebeacute totes les

seques en el transcurs de llurs existegravencies218 Amb diverses variants a lrsquoanvers sol aparegraveixer un

cap masculiacute i al revers un genet219 No es tracta de models romans sinoacute que meacutes aviat cal anar

a buscar les fonts drsquoinspiracioacute en la cultura grecohelmiddotleniacutestica de fet sovint srsquohan proposat les

encunyacions de Hieroacute II de Siracusa (que al seu torn reproduiumlen models macedogravenics) com

a principal influegravencia220

El primer taller que feacuteu servir aquests tipus fou el de Kese i drsquoenccedilagrave drsquoaleshores els nous

que srsquoanaren obrint arreu del territori iber (aixiacute com al celtiber) els imitaren tot introduint

meacutes o menys variacions el cap amb barba o sense complementat amb un torques o una fiacutebula

anulmiddotlar i el genet portant una palma o una llanccedila Per explicar aquesta manca drsquooriginalitat es

pot pensar que ambdoacutes motius simbolitzaven per a tots aquells populi quelcom prou

important i apreciat com per adoptar-los ragravepidament i en tot cas adaptar-los amb lleugeres

manipulacions Perograve el fet que les mateixes tipologies srsquoestenguessin no nomeacutes entre les

comunitats ibegraveriques sinoacute tambeacute entre les celtibegraveriques i que fins i tot tant les unes com les

altres empressin el signari llevantiacute sense cap rastre de les modificacions constatades a la resta

de lrsquoepigrafia celtibegraverica per tal drsquoadaptar-lo a la fonegravetica de les llenguumles cegraveltiques ha fet

sospitar que la uniformitzacioacute podria respondre a una voluntat procedent de meacutes enllagrave de les

comunitats nadiues221 Drsquoacord amb aquest punt de vista doncs Roma siacute hauria influiumlt ndash

drsquoalguna manera poc clarandash en la tria dels dissenys per tal drsquoaconseguir un panorama meacutes

homogeni que respongueacutes a alguns motius de caire poliacutetic i econogravemic que els defensors

drsquoaquesta hipogravetesi perograve no poden precisar222 Una explicacioacute a aquest fenomen podria ser que

alguns dels artesans que intervenien directament en la fabricacioacute del numerari eren els

217 P P RIPOLLEgraveS ldquoCoinage and Identityhelliprdquo p 82-84 218 M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecas y pueblos hispaacutenicos Volumen I Introduccioacuten Madrid

2001 p 63-64 219 M ALMAGRO-GORBEA ldquoLa moneda hispaacutenica con jinete y cabeza varonil iquesttradicioacuten indiacutegena o creacioacuten

romanardquo Zephyrus 48 1995 p 235-237 220 M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecashellip vol 1 p 65 P P RIPOLLEgraveS ldquoThe ancient coinages of

the Iberian Peninsulardquo W E METCALF (ed) op cit p 364-365 221 M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecashellip vol 1 p 63-64 222 Ibid

220

mateixos i per tant crearien els encunys de les noves seques a partir dels tipus i les grafies que

coneixien223 Per acceptar aquesta proposta cal assumir lrsquoexistegravencia drsquohipotegravetics artesans

itinerants que o beacute acompanyarien les tropes o beacute serien cridats expressament quan les

circumstagravencies aixiacute ho requerissin

El significat drsquoambdoacutes tipus ha estat objecte de debat des de fa anys La testa masculina

srsquoha associat sovint amb el retrat drsquoalguna divinitat indiacutegena representada segons models

helmiddotleniacutestics224 Hegravercules (veient-hi una influegravencia puacutenica per la interpretatio de Melkart) Ares

o una deiumltat guerrera un deacuteu aquagravetic o un heroi fundador Amb tot tambeacute srsquohan donat

lectures meacutes profanes en considerar que podia tractar-se de la imatge drsquoalgun cabdill

guerrer225 Un referent proper es trobava a les emissions hispanocartagineses als anversos de

les quals una efiacutegie ambigua representava el cap drsquoHegraveracles-Melkart (com a divinitat poliacuteada

de Carthago) perograve al mateix temps podia ser llegida com un retrat idealitzat dels dinastes

bagravercides226 No seria res de massa estrany per tant que les comunitats ibegraveriques de la Citerior

fessin quelcom de semblant figurant una deiumltat que progressivament aniria derivant cap al

retrat del responsable de les encunyacions227 Per la seva banda al genet tambeacute sersquol relaciona

amb el moacuten diviacute i al mateix temps amb una simbologia privativa de les elits ibegraveriques i

celtibegraveriques228 anagraveloga a la iconografia drsquoalgunes esteles funeragraveries de manera que ens

trobariacuteem davant drsquoun heros equitans un avantpassat miacutetic o un aristogravecrata en apoteosi

Sigui com sigui la tipologia sembla vincular el disseny del numerari ibegraveric amb les

classes altes de les comunitats emissores Eacutes possible per tant que les imatges triades fossin

emprades pels membres drsquoaquelles elits com a element per legitimar i refermar llur posicioacute i

que nomeacutes petits perograve significatius detalls ndashcom per posar un exemple el llop en actitud de

submissioacute de les emissions drsquoIltirtandash229 distingissin les diferents seques

223 M GONZALBES i J M TORREGROSSA op cit p 304-305 224 F GIRAL ldquoEl lobo en las acuntildeaciones de Iltiŕta Imagen monetaria de un mitordquo Pyrenae 37 vol 2 2006 p 71-

82 M GONZALBES ldquoDivinitats i herois a les emissions iberes i celtiberes de la Citeriorrdquo M CAMPO (ed) Deacuteus i

mites de lrsquoantiguitat Lrsquoevidegravencia de la moneda drsquoHispagravenia Barcelona 2012 p 48-49 225 M GONZALBES op cit p 49 226 M ALMAGRO-GORBEA op cit p 239 227 M ALMAGRO-GORBEA op cit p 240-242 228 M ALMAGRO-GORBEA op cit p 246-247 M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecashellip vol 1 p

65 E SAacuteNCHEZ-MORENO ldquoCaballo y Sociedad en la Hispania ceacuteltica del poder aristocraacutetico a la comunidad

poliacuteticardquo Gladius 25 2005 p 237-264 P P RIPOLLEgraveS ibid M GONZALBES ibid 229 El llop srsquoha considerat tradicionalment com una mena drsquoanimal totegravemic que representaria la comunitat

ilergeta tot i que srsquohan proposat diverses interpretacions una de les darreres (F GIRAL op cit p 75-79) lrsquoha

221

43 RECAPITULACIOacute

Lrsquoepigrafia i la numismagravetica en conjunt forneixen algunes dades drsquointeregraves per

apropar-nos a lrsquoestudi de la societat i els seus canvis particularment amb relacioacute als sectors

privilegiats

Aixiacute les inscripcions llatines ajuden a aprofundir aspectes relacionats amb la poblacioacute

romanoitagravelica desplaccedilada a la Citerior ibegraverica la presegravencia sobre el territori lrsquoextraccioacute social

la gens a la qual hom pertanyia i a vegades tambeacute les motivacions que portaven a venir ndasho

almenys a tenir interessosndash a la Peniacutensula Aixiacute assenyalen malgrat la seva modegravestia

lrsquoaparicioacute drsquoun sector social netament diferenciat de les poblacions nadiues drsquoorigen foragrave

(procedent principalment drsquoagraverees del centre i el sud drsquoItagravelia) centrat bagravesicament en interessos

de caire econogravemic i constituiumlt fonamentalment per explotadors dels recursos miners

drsquoHispagravenia i productors i comerciants itagravelics A pragravecticament tots a meacutes a meacutes sersquols pot

identificar mercegraves al fet drsquohaver-se conservat llurs noms cosa que ha permegraves registrar fins a

nou gentes diferents algunes meacutes ben conegudes i drsquoaltres menys i fins i tot mirat en

perspectiva podem arribar a veure com algunes drsquoaquestes famiacutelies mantingueacute si no la seva

presegravencia fiacutesica almenys els seus interessos a la Citerior al llarg del temps

El cas meacutes ben conegut eacutes el de Carthago Noua i la seva agraverea metalmiddotliacutefera La presegravencia

dels recursos miners ja coneguts i explotats pels ibers primer i meacutes endavant tambeacute pels

cartaginesos suposagrave un notable pol drsquoatraccioacute per a tots aquells romans i itagravelics interessats a

arrendar-ne lrsquoexplotacioacute La produccioacute de plom implicava la generacioacute drsquoepiacutegrafs ategraves que les

peces de metall a les quals hom donava la forma de lingots eren estampillades amb uns

segells que marcaven el nom del propietari de lrsquoempresa minera corresponent Els

antropogravenims conservats fan referegravencia a ciutadans romans o itagravelics que serien els qui tenien

al seu cagraverrec lrsquoexplotacioacute de les mines Aixograve no obstant la profusa documentacioacute de lliberts i

llibertes a la ciutat amb els mateixos nomina des de les darreries del segle II aC fins a les

acaballes de lrsquoegravepoca republicana fan sospitar molt seriosament que qui srsquoencarregava

relacionat amb motius ideologravegics de manera que es tractaria drsquouna imatge que remetria a un mite protagonitzat

per un avantpassat heroiumltzat de lrsquoelit dirigent que hauria derrotat un llop Aixiacute lrsquoanimal venccedilut seria el que

apareixeria a les monedes

222

segurament de bell antuvi de lrsquoadministracioacute directa sobre el territori de les extraccions era

un conjunt de lliberts Atesa la continuiumltat dels noms de les mateixes gentes al llarg del temps

caldria pensar que aquests lliberts (i probablement tambeacute llurs famiacutelies) srsquoestablirien de

manera permanent a la proviacutencia i almenys en alguns casos sembla clar que anirien

progressant socialment com ho mostra el cas dels Aquinii un dels membres dels quals arribagrave

a detenir la meacutes alta magistratura municipal en un moment avanccedilat del segle I aC

A les nou gentes documentades a traveacutes de lrsquoepigrafia hem drsquoafegir les dues meacutes que

testimonia la primera segraverie drsquoencunyacions de Valentia que revela en la produccioacute de la

moneda local la participacioacute de membres de les classes altres de la cologravenia que detenien la

magistratura municipal de la quumlestura Drsquooriacutegens itagravelics (C Lucienus segur i molt

probablement tambeacute el seu colmiddotlega C Munius) pertanyien a gentes drsquoescassa importagravencia

tant de manera global en egravepoca republicana com de manera particular a la ciutat com ho

mostra el fet que a diferegravencia de les famiacutelies documentades a Carthago Noua no hi ha

testimoniada una continuiumltat ni al mateix assentament ni en cap altre indret de la proviacutencia

Per altra banda entre els ibers si beacute lrsquohagravebit de lrsquoescriptura sembla haver-se estegraves per

bona part de la poblacioacute (o si meacutes no la capacitat de traccedilar sobre els objectes personals els

signes que representaven els propis noms) observem un uacutes meacutes concentrat entre determinats

sectors socials principalment les elits i aquells que ndashsi no eacutes que eren els mateixos

aristogravecratesndash es dedicaven al comerccedil Pel que fa a lrsquoaristocragravecia hem vist que hi ha una relacioacute

entre els rics atuells amb textos i els agravembits on srsquoha reconegut la presegravencia de la noblesa

ibegraverica ja fossin espais domegravestics de representacioacute io cultuals La mateixa relacioacute sembla

retrobar-se en els monuments funeraris que denoten una progressiva permeabilitzacioacute a les

influegravencies de lrsquoepigrafia llatina i tambeacute molt probablement reflecteixen la transformacioacute que

experimentaven les classes altes ibegraveriques en el transcurs dels segles II-I aC a traveacutes dels canvis

en la iconografia de les esteles el pes concedit a les escriptures i a la introduccioacute de foacutermules

com el patroniacutemic En qualsevol cas tot apunta que les elits del nostre periacuteode aprofitaren els

textos com un recurs propagandiacutestic i drsquoautorepresentacioacute de la mateixa manera que

empraren la moneda Meacutes enllagrave de les funcions a quegrave hom destineacutes el numerari encunyat al

territori ibegraveric una cosa sembla segura la vinculacioacute amb els sectors socials alts indiacutegenes

Lrsquoencunyacioacute de circulant era un dret exclusiu de lrsquoautoritat romana la qual permetia en tot

223

cas que les comunitats indiacutegenes en batessin Dins drsquoaquestes comunitats aquells que

srsquoencarregarien de gestionar-ne la produccioacute serien amb tota probabilitat els membres de les

elits ja que eren els interlocutors dels romans Lrsquoaristocragravecia ibegraverica capacitada per fabricar

moneda ho aprofitaria com a instrument de propaganda i reafirmacioacute davant de la resta de la

poblacioacute (progravepia perograve tambeacute forana com demostra la circulacioacute monetagraveria) imprimint a

anversos i reversos unes imatges que remetien altra vegada a les elits miacutetiques histograveriques o

presents Malgrat que drsquoentrada podria semblar contradictori que els romans permetessin als

ibers fer uacutes drsquoiconografies (i meacutes excepcionalment llegendes amb noms drsquoindiacutegenes) que els

enaltien en realitat no ho eacutes tant es tractava de poblacions que havien quedat ben sotmeses

i les elits havien entegraves que els convenia contemporitzar amb els romans ategraves que aixograve els

garantia el manteniment de la seva posicioacute No suposaven en definitiva cap amenaccedila a

lrsquoautoritat de Roma A meacutes a meacutes si tenim en compte algunes de les segraveries lleugerament

posteriors drsquoUntikesken que inclouen antropogravenims sembla que si meacutes no de manera

ocasional personatges itagravelics podien intervenir en les encunyacions

224

225

5 EL REGISTRE ARQUEOLOgraveGIC

Els variats testimonis materials forneixen dades drsquointeregraves per a lrsquoestudi de la societat

A traveacutes de lrsquoanagravelisi de restes com les estructures drsquohagravebitat la seva naturalesa els materials

associats lrsquoorganitzacioacute territorial o els espais destinats a usos funeraris ens podem aproximar

a aspectes com el nivell i les condicions de vida de la gent el seu origen geogragravefic i la dispersioacute

de la poblacioacute sobre el territori o les funcions econogravemiques que duien a terme En definitiva

ajuden a definir els sectors privilegiats i no privilegiats del cos social les seves relacions i la

seva evolucioacute Afortunadament en les darreres degravecades el coneixement arqueologravegic del nostre

periacuteode srsquoha vist aprofundit gragravecies a lrsquoimpuls de la recerca com a consequumlegravencia en part de

la diversificacioacute dels interessos cientiacutefics i en part de la gran quantitat drsquointervencions que

srsquohan dut a terme de la magrave de la intensa activitat urbaniacutestica i constructiva dels anys anteriors

Aixiacute per exemple meacutes enllagrave drsquoampliar la informacioacute sobre els nuclis habitats hom srsquoha

interessat tambeacute pel moacuten rural que no havia cridat tradicionalment gaire lrsquoatencioacute dels

investigadors fins fa relativament poc temps atesa lrsquoaparent dificultat que suposa estudiar-lo

en la mesura que els indicis arqueologravegics soacuten forccedila modestos i fugissers i no sempre srsquoha

considerat convenient o interessant intervenir ja sigui a partir de sondejos o drsquoexcavacions en

extensioacute en aquest tipus drsquoestacions Per aixograve lrsquoexistegravencia de nombrosos jaciments de caragravecter

rural estagrave documentada nomeacutes a partir de troballes en superfiacutecie1 No obstant aixograve la

tendegravencia srsquoha anat invertint en els darrers anys en part pels mateixos avenccedilos produiumlts en la

recerca centrats en les anagravelisis de patrons drsquoocupacioacute i en un interegraves meacutes aprofundit en

jaciments rurals (alguns dels quals a hores drsquoara encara molt escassos han pogut eacutesser

excavats completament en extensioacute) i en part pels bons temps que ha viscut lrsquoarqueologia en

els dos decennis precedents quan de la magrave de les obres de grans infraestructures puacutebliques o

tambeacute drsquoobres de caire privat han sorgit moltes oportunitats per prospectar excavar i

documentar una notable quantitat drsquoestacions que han permegraves aplegar noves dades Tot

plegat ha significat un avenccedil considerable en aquest terreny malgrat que encara resta molt

1 C MATA A MORENO i D QUIXAL ldquoHaacutebitat agrario y paisajehelliprdquo p 42 J LOacutePEZ VILAR i M PREVOSTI ldquoEl poblament

rural del Camp de Tarragona en egravepoca tardorepublicana (segles II-I aC)rdquo Time of changes In the beginning of the

Romanization Studies on the rural world in the Roman period 5 2010 p 114 V REVILLA ldquoRural settlement in the

central litoral area and the interior regions of Catalonia in the 1st and 2nd centuries BCrdquo Time of changes In the

beginning of the Romanization Studies on the rural world in the Roman period 5 2010 p 71

226

per fer Un dels problemes principals eacutes com sol ser habitual la desigualtat del coneixement

que hom teacute arreu del territori mentre algunes zones concretes han estat explorades de

manera meacutes intensa drsquoaltres nrsquohan quedat meacutes excloses i al mateix temps no sempre la

informacioacute recuperada abasta una cronologia agravemplia de manera que podem trobar indrets

on el coneixement eacutes prou abundoacutes per a una egravepoca concreta mentre que el drsquouna altra eacutes

deficient

51 ESTABLIMENTS ROMANOITAgraveLICS

Quan examinagravevem la documentacioacute literagraveria hem vist que alguns testimonis

assenyalaven una arribada meacutes o menys nombrosa drsquoitagravelics en egravepoca republicana Tanmateix

el registre arqueologravegic ens mostra una presegravencia meacutes limitada i acotada drsquoimmigrants al sogravel

provincial ja sigui en establiments de caire temporal ndashbagravesicament campaments militarsndash o

permanent ndashfortificacions militars nuclis urbans bastits a la vora de vells assentaments

indiacutegenes o ciutats fundades ex nihilo

511 Establiments temporals

Drsquoaquesta mena es coneixen campaments militars dels quals escassos indicis solen

conservar-se al registre arqueologravegic atesa la seva naturalesa Com que es tractava

drsquoestabliments que convenia muntar i desmuntar amb meacutes o menys rapidesa i que calia

transportar drsquouna banda a una altra els materials emprats acostumaven a ser lleugers i

peribles Una de les poques instalmiddotlacions militars temporals que srsquoestagrave excavant i estudiant eacutes

el que srsquoha interpretat com un campament situat a La Palma (lrsquoAldea Tarragona)2 A partir de

les evidegravencies arqueologravegiques numismagravetiques i literagraveries se li ha atribuiumlt una cronologia que

va de 218217 aC ndashcoincidint amb lrsquoinici del conflicte a la zona o la seva estabilitzacioacute despreacutes

2 Es tractaria drsquoun gran establiment drsquounes trenta hectagraverees estimades i disposat en una terrassa fluvial a tocar de

lrsquoantiga desembocadura de lrsquoEbre a una quinzena de metres al seu damunt Vid J NOGUERA ldquoLos inicios de la

conquista romana de Iberia los campamentos del curso inferior del riacuteo Ebrordquo AEspA 2008 81 p 32-36 E BLE et

al op cit p 105-132 IDEM ldquoLa Palma-Nova Classis a Publius Cornelius Scipio Africanus encampment during the

Second Punic War in Iberiardquo MadMitt 53 2012 p 262-288

227

de la victograveria naval romana a la desembocadura de lrsquoEbrendash3 i 210209 aC ndashcoincidint amb la

presa de Carthago Noua i el desplaccedilament del conflicte meacutes al sud que faria ja innecessari

aquest campament4 Com seria drsquoesperar en un establiment militar de caire temporal no srsquohan

documentat evidegravencies drsquoestructures fixes perograve siacute abundants materials relacionats amb les

activitats dels soldats i la vida castrense claus i piquetes per sostenir les tendes projectils

diversos grosses agulles de bronze instruments megravedics restes de vaixella de metall objectes

drsquoornamentacioacute personal (com ara fiacutebules) o amulets diversos (que ens porten a la memograveria

els passatges dels testimonis literaris sobre els temors de la soldadesca davant de la incertesa

de lrsquoesdevenidor)

Aixograve no obstant no tots els establiments de caragravecter militar tenien un caragravecter

temporal meacutes o menys breu sinoacute que nrsquohi havia drsquoaltres que foren concebuts per tenir una

vida meacutes prolongada com ho mostra el fet de bastir algunes estructures amb materials molt

meacutes sogravelids com la pedra Aquest seria el cas dels anomenats praesidia de la Part Alta del turoacute

de Tarragona establert en teoria entre 218 i 217 aC5 i de la banda alta del turoacute drsquoEmpuacuteries

establert als primers anys del segle II aC6 com tambeacute el del campament localitzat a la vora del

3 POLIBI 3961-5 LIVI 22196-12 4 POLIBI 1012-15 LIVI 264446 5 Per tant poc despreacutes de la derrota de les tropes puacuteniques comandades per Hannoacute i de la presa de control de

Cissa per part dels romans (POLIBI 3761-3 LIVI 21605-7) Com a arguments per defensar aquesta cronologia tan

primerenca srsquoha adduiumlt la importagravencia que hauria pres ben aviat aquesta base naval que seria punt drsquoarribada

de les noves tropes i de sortida dels soldats que retornaven cap a Itagravelia i tambeacute campament drsquohivernada (POLIBI

37612 3954104012 LIVI 2161 2219 i 2222) Aixiacute en el tragravensit del segle III al II aC la guarnicioacute esdevindria

veritablement un praesidium drsquounes cinc o sis hectagraverees de superfiacutecie envoltat per unes poderoses muralles de

carreus ciclopis (I ARRAYAacuteS Morfologiacutea histoacuterica del territorio de Tarraco (ss III-I aC) Barcelona 2005 p 165 A

MORILLO ldquoLos establecimientos militares temporales conquista y defensa del territorio en la Hispania

republicanardquo Aacute MORILLO F CADIOU i D HOURCADE (coords) Defensa y territorio en Hispania de los Escipiones a

Augusto Salamanca 2003 p 48-49) Tanmateix darrerament F Cadiou ha desenvolupat una altra perspectiva

diferent que analitza de manera meacutes criacutetica la documentacioacute a lrsquoabast tant literagraveria com arqueologravegica Drsquoaquesta

manera posa en dubte lrsquoexistegravencia drsquoaquest praesidium considerant que els autors antics no esmenten enlloc i

de manera expressa que els romans haguessin establert una guarnicioacute permanent a lrsquoindret Aquesta hipogravetesi es

veu refermada amb les evidegravencies arqueologravegiques derivades de les intervencions a les muralles que han aportat

una cronologia per a la seva construccioacute de 150-125 aC de manera que el recinte emmurallat potser es

correspondria meacutes amb una actuacioacute urbaniacutestica que progravepiament militar Aixiacute mateix en contrast amb la

hipogravetesi acceptada tradicionalment les muralles no srsquohaurien bastit en dues fases diferents una situada en el

context de la segona guerra puacutenica i en lrsquoegravepoca dels Escipioacute que es correspondria amb la cinta de carreus ciclopis

i una segona que se situaria drsquoacord amb les dades arqueologravegiques al tercer quart del II aC No hi ha de fet res

que corrobori lrsquoexistegravencia de les dues fases estrictament les dades arqueologravegiques nomeacutes parlen de la

construccioacute del segle II aC no pas abans (F CADIOU Hibera in terra miles Les armeacutees romaines et la conquecircte de

lrsquoHispanie sous la Reacutepublique (218-45 av J-C) Madrid 2008) 6 Fins fa molt pocs anys nomeacutes estaven documentats uns migrats vestigis de la fortificacioacute republicana que es

limitaven a un recinte de planta rectangular (35 x 70 m eacutes a dir en mesures romanes 1 x 2 actus) que allotjava

quatre cisternes al seu interior destinades a lrsquoabastament drsquoaigua de la soldadesca Al seu costat es coneixia un

228

poblat ibegraveric del Castellet de Banyoles (Tivissa) que fou instalmiddotlat en el transcurs del primer

decenni del segle II aC7 o les dues torres erigides al primer quart de la mateixa centuacuteria al

Castillo de Sagunt8 Es tracta en definitiva de campaments instalmiddotlats en diversos punts del

territori en relacioacute amb el desenvolupament de la guerra entre romans i cartaginesos i als

primers anys de conquesta del territori provincial que en alguns casos foren abandonats quan

perderen la seva utilitat original ndashcom passa amb el del Castellet de Banyoles que deixa

drsquoeacutesser emprat quan fou pres lrsquoassentament iberndash mentre que drsquoaltres continuaren ja fos

mantenint els seus usos o adaptant-los a la situacioacute militar de cada moment ndashcom passa amb

les fortificacions de Tarragona i Empuacuteries

Malgrat que cronologravegicament eacutes lleugerament posterior al periacuteode que estem

estudiant afegim a aquesta breu llista el jaciment del Camp de les Lloses (Tona Barcelona)9

sitjar que convivia amb el praesidium i que tingueacute una llarga pervivegravencia ategraves que algunes sitges es mantingueren

molt temps despreacutes que a lrsquoentorn de 100 aC el campament fos desmuntat per bastir-hi al mateix indret la ciutat

regular romana de fet les darreres srsquoobliteraren en egravepoca augustal moment en el qual es construiacute just al damunt

del sitjar el fograverum (E SANMARTIacute i M SANTOS ldquoAlgunes observacions entorn dels nivells tardo-republicans

drsquoEmpuacuteriesrdquo Empuacuteries 48-50 vol 2 1986-1989 p 292-309 J M NOLLA ldquoEmpuacuteries De les darreries del segle III a

mitjan segle I aC Algunes ideesrdquo AIEG 32 1992-1993 p 24-26 R MAR i J RUIZ DE ARBULO Ampurias romana

Historia Arquitectura y Arqueologiacutea Sabadell 1993 p 188-192 A MORILLO ldquoLos establecimientos militares

temporaleshelliprdquo p 48-49) Intervencions recents han permegraves ampliar les dades sobre les construccions militars

emporitanes drsquoegravepoca republicana amb la troballa drsquoun nou recinte emmurallat situat a migdia de lrsquoestabliment

grec i a la vora del vell Camiacute drsquoEmpuacuteries La muralla datada al segle II aC estava formada per un doble parament

drsquoopus poligonal de blocs de calcagraveria amb un reble intern de terra i pedres Un dels trams coneguts discorria en

direccioacute a lrsquoextrem sud-oriental de la ciutat regular eacutes a dir en aquest periacuteode lrsquoanomenat praesidium (P

CASTANYER et al ldquoIntervencions arqueologravegiques a Empuacuteries (LrsquoEscala Alt Empordagrave) als anys 2012 i 2013rdquo

Dotzenes Jornades drsquoArqueologia de les Comarques de Girona Girona 2014 p 206-208) Malgrat que la

interpretacioacute del praesidium eacutes la meacutes acceptada des de fa anys F Cadiou tambeacute ha posat en dubte que

lrsquoestructura amb les quatre cisternes fos una part de la guarnicioacute argumentant que tot i la presegravencia de

campaniana A al reble dels dipogravesits la majoria dels materials registrats soacuten ibegraverics A meacutes repassant les fonts

literagraveries creu veure-hi fins a tres castra hiberna diferents a lrsquoentorn drsquoEmpuacuteries en temps de Catoacute Finalment

considera que la guarnicioacute que deixagrave el cogravensol a la vora de la ciutat grega tampoc tenia per quegrave eacutesser permanent

de fet les mateixes fonts assenyalen que despreacutes de pacificar la zona Catoacute feacuteu aixecar el campament per

desplaccedilar totes les forces cap a Tarraco (F CADIOU op cit p 345-350) 7 La coincidegravencia de les cronologies de la presegravencia del campament i de la destruccioacute del poblat fa pensar que les

tropes que hi estaven acantonades foren molt probablement les encarregades de destruir lrsquooppidum (J NOGUERA

ldquoLos inicios de la conquista romanahelliprdquo p 42-46) 8 Malgrat els diferents estats de conservacioacute de lrsquouna i lrsquoaltra ambdues serien molt similars presenten una planta

rectangular (95 per 83 m) i estan formades per murs de pedra seca drsquo16 m drsquoamplada La seva construccioacute estaria

evidenciant algunes reformes a Sagunt que portarien a una ampliacioacute del seu recinte per iniciativa romana (I

PASCUAL ldquoUna torre defensiva republicana en el Castillo de Sagunto y la expansioacuten de la ciudad despueacutes de la

segunda guerra puacutenicardquo La ciutat en el moacuten romagravehellip vol 2 p 319-320) 9 Es tracta drsquoun espai organitzat a partir de dos eixos perpendiculars un nord-sud i lrsquoaltre est-oest a lrsquoentorn dels

quals es disposen les edificacions De manera semblant als exemples anteriors els paraments estan construiumlts

amb un sogravecol de pedres irregulars unides en sec fins a una alccedilada drsquo12-13 m sobre el qual lrsquoalccedilat continua amb

tovots o tagravepia la coberta finalment estaria constituiumlda per bigues de fusta i palla (M DURAN et al ldquoLrsquoestabliment

iberoromagrave del Camp de les Lloses (Tona Osona)rdquo Tribuna drsquoArqueologia 1993-1994 p 63-73 M D MOLAS et al

229

que comenccedilaria a funcionar c 120 aC Dins de lrsquoassentament semblen haver tingut un paper

destacat les activitats relacionades amb la fosa de metalls (sobretot bronze i ferro i en menor

proporcioacute tambeacute plom) i fins i tot eacutes possible que hagueacutes funcionat com a seca10 La

coincidegravencia cronologravegica i geogragravefica de lrsquoestabliment amb la construccioacute de la calccedilada

romana dirigida per Mrsquo Sergius ha portat a les seves excavadores a veure-hi una estacioacute

relacionada amb les obres del tram proper de la via en la qual habitarien ibers i itagravelics com

es despregraven del conjunt de materials metagravelmiddotlics i ceragravemics registrats i de la troballa de tres

ofrenes fundacionals formades per sengles infants perinatals difunts11

512 Establiments permanents

Pel que fa al segon tipus drsquoassentament que hem assenyalat cada cop meacutes srsquoestagrave veient

la implantacioacute ex nouo de petits nuclis urbans durant el segle II aC que tenen en comuacute el fet

de trobar-se a prop de vells establiments indiacutegenes i de compartir una segraverie de trets

genuiumlnament itagravelics Per posar nomeacutes dos casos eacutes el que veiem a lrsquoassentament de ca lrsquoArnau-

can Mateu (Cabrera de Mar Barcelona)12 o al situat als peus del Cerro del Castillo de Lorca

ldquoEl jaciment del Camp de les Lloses (Tona Osona) i el seu taller de metallsrdquo Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p

271-282 M DURAN I MESTRES i J PRINCIPAL ldquoEvolucioacuten y significado del vicus romanorrepublicanordquo en premsa) 10 En un dels agravembits excavats srsquohi ha reconegut un taller metalmiddotluacutergic gragravecies a la troballa de centenars drsquoescograveries

de ferro i bronze i drsquoobjectes ndashsencers i fragmentatsndash dels mateixos materials al costat de gresols motlles i

canalitzacions drsquoaigua Entre els objectes de bronze localitzats nrsquohi ha que srsquohavien aplegat amb la intencioacute de

fondrersquols i reciclar-los i drsquoaltres que srsquohavien produiumlt al mateix lloc Els primers meacutes nombrosos solien eacutesser de

qualitat i procedien amb seguretat de la peniacutensula Itagravelica Estaven formats per ornaments personals

complements de mobiliari aplics i figuretes exemptes peanyes i plaquetes decoratives i monedes fragmentades

Els objectes refosos en canvi semblen haver tingut una vocacioacute meacutes pragravectica ategraves que soacuten claus xinxetes etc

De ferro srsquohan documentat tot i les dificultats per identificar-los com a consequumlegravencia de lrsquooxidacioacute eines

agriacutecoles i domegravestiques ornaments personals (sivelles de cinturoacute) i guarniments per als cavalls i els carros Les

troballes numismagravetiques soacuten nombroses i a meacutes es documentaren dos ploms monetiformes amb una llegenda

escrita amb signari ibegraveric que contenia lrsquoantropogravenim berkalnetihellipn els quals srsquointerpreten com unes

encunyacions drsquouacutes exclusivament local emeses per lrsquoautoritat com a siacutembol de la concessioacute drsquoalgun permiacutes o

adjudicacioacute (M DURAN et al ldquoLrsquoestabliment iberoromagravehelliprdquo p 70) 11 M E SUBIRAgrave i N MOLIST ldquoInhumacions perinatals muacuteltiples i espais de treball en els assentaments ibegravericsrdquo F

GUSI S MURIEL i C R OLARIA (eds) Nasciturus infans puerulus Vobis mater terrae La muerte en la infancia

Castelloacute de la Plana p 376 Dues de les ofrenes foren localitzades al taller metalmiddotluacutergic La relacioacute entre aquest

tipus drsquoofrenes i els espais de treball eacutes un fenomen que les autores constaten al moacuten iber en altres indrets i

diferents egravepoques tant anteriors com posteriors ja en ple periacuteode altimperial Fos quina fos la raoacute que explica

aquesta pragravectica eacutes segur que les criatures havien mort de mort natural i que les despulles foren enterrades amb

cura i respecte 12 Fou disposat significativament als peus de la muntanya del Montcabrer on srsquoalccedilava lrsquoantic oppidum de Burriac

perograve en una situacioacute meacutes cogravemoda Srsquoestenia per una superfiacutecie drsquouns 7000 m2 i estava ocupat per un conjunt

drsquoedificis erigits amb uns materials i unes tegravecniques constructives que drsquoentrada poc semblen diferir de les

230

(Muacutercia)13 La presegravencia a ca lrsquoArnau-can Mateu drsquoun edifici termal que srsquoerigiacute a la primera

meitat del segle II aC14 palesa de manera indiscutible que lrsquoassentament no fou nomeacutes

promogut per les autoritats romanes sinoacute que es plantejagrave inicialment com un espai on havia

de residir poblacioacute vinguda drsquoItagravelia altrament no es pot entendre la presegravencia drsquounes termes

que per les dimensions (uns 450 m2) i situacioacute dins de lrsquoaglomeracioacute (just al centre del nucli

urbagrave) havia drsquoeacutesser un espai puacuteblic Aquest fet no exclou perograve que tambeacute hi visqueacutes poblacioacute

indiacutegena Per la seva banda a Lorca es construiacute a la primera meitat del segle II aC un barri

dissenyat amb un traccedilat ortogonal que poc sembla tenir a veure amb les tradicions

urbaniacutestiques i ediliacutecies indiacutegenes Els materials documentats soacuten en bona proporcioacute itagravelics

sobretot la vaixella i la ceragravemica de cuina si beacute tambeacute srsquohan trobat produccions locals Malgrat

que el coneixement que hom en teacute no eacutes tan complet com el de Cabrera els indicis apuntats i

lrsquoimportant paper que srsquoha atribuiumlt a lrsquoestabliment ibegraveric com a centre drsquoemmagatzematge i

redistribucioacute de mercaderies locals i importades han menat a suposar que es tractaria drsquoun

barri fet construir per les autoritats romanes en el qual habitarien itagravelics i indiacutegenes

encarregats del control de les activitats comercials

La presegravencia de romanoitagravelics es fa evident tambeacute en centres preexistents

particularment situats en agraverees litorals i per tant ben comunicades Eacutes el cas de la ciutat de

progravepies del paiacutes els sogravecols eren de pedra local pragravecticament sense treballar lligades amb fang i al seu damunt

lrsquoalccedilat era de tovot Les llindes i els brancals de les portes eren fets amb fang cuit i les parets estaven lliscades amb

fang i emblanquinades (A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ ldquoIntervencions arqueologravegiques a ca lrsquoArnau-Can Mateu (Cabrera

de Mar Maresme) 1997-1998rdquo M GENERA (coord) Actes de les Jornades drsquoArqueologia i Paleontologia 2001

Comarques de Barcelona 1996-2001 La Garriga 29 i 30 de novembre 1 de desembre de 2001 Barcelona 2004 vol 2

p 376-407) 13 J BELLOacuteN ldquoMineriacutea y metalurgia en el aacuterea de Carthago Nova modelos de ocupacioacuten del territorio desde la

Repuacuteblica hasta el principado de Augusto en Finca Peteacuten (Mazarroacuten Murcia)rdquo rqueologiacutea y Territorio 6 2009

p 166 L LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPoblamiento sociedad y economiacutea en el valle del Gadalentiacuten el Cerro del Castillo de

Lorca entre los siglos V aC-I dCrdquo Complutum 23 (1) 2012 p 155-157 14 Aquests banys soacuten els meacutes antics documentats a la proviacutencia i uns dels primers de lrsquooccident romagrave Era de

planta quadrangular i srsquohi reconegueren un apodyterium un tepidarium i un caldarium als quals srsquoafegiren en

una reforma posterior un espai interpretat provisionalment com una palestra i un laconicum Els murs eren fets

amb pedres locals si beacute foren carejades per la banda vista i unides amb argila nomeacutes les cantonades i els

muntants de les portes per tal de donar solidesa es reforccedilaren amb carreus quadrangulars forccedila ben desbastats

La majoria de parets semblen haver estat revestides algunes amb morter hidragraveulic de bona qualitat mentre que

altres revestiments aixiacute com paviments eren fets amb morter de calccedil i un opus segmentatum dur Per la seva

banda la coberta estava formada per una cuacutepula (sobre el caldarium) i una combinacioacute de voltes de canoacute i

superfiacutecies corbes i construiumlda amb tubs ceragravemics afusats lligats amb morter de calccedil i travats amb eixos de ferro

El trespol de lrsquoapodyterium estaria format per tegulae sostingudes sobre un embigat de fusta de les quals devia

penjar un encanyissat resistent que constituiumla la base per a un gruixut recobriment de morter a faisoacute de cel ras

(A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ op cit p 384-387)

231

Carthago Noua que tot i els seus oriacutegens puacutenics i poblacioacute eminentment cartaginesa (amb

elements ibers) experimentagrave una arribada drsquoitagravelics amb la intencioacute de gestionar lrsquoexplotacioacute

dels rics recursos miners del rerepaiacutes immediat i drsquoobtenir benefici amb les activitats

comercials15 Si beacute lrsquoexploracioacute arqueologravegica no eacutes fagravecil pel fet drsquoeacutesser un nucli habitat de

manera continuada al llarg de la histograveria16 els canvis urbaniacutestics detectats fins ara palesen una

presegravencia de romanoitagravelics que srsquoanagrave intensificant a partir de la segona meitat del segle II aC

i que srsquoacceleragrave especialment al darrer terccedil Les parts conegudes arqueologravegicament han

revelat barris amb estructures domegravestiques modestes i estructures artesanals que se situen en

el transcurs drsquoaquesta centuacuteria17 A totes bandes es documenta durant bona part del periacuteode

el manteniment dels materials puacutenics i a meacutes en proporcions majoritagraveries fet que indica que

malgrat que la ciutat es trobava sota control romagrave els contactes comercials tradicionals es

mantenien en bona mesura especialment amb Ebusus Aixograve no treu perograve que anessin

arribant cada vegada en quantitats meacutes grans els productes itagravelics que acabarien per

inundar com a la resta de la proviacutencia els mercats18 A partir del darrer terccedil perograve es

documenten empreses ediliacutecies de gran volada orientades a lrsquoampliacioacute i millora de les

infraestructures de la ciutat sobretot les portuagraveries19 i a la monumentalitzacioacute de

lrsquoestabliment20 Aquests profunds canvis srsquohan vinculat a lrsquoaugment de lrsquoactivitat comercial i

minerometalmiddotluacutergica que farien de la ciutat un dels nuclis meacutes potents de la Citerior Aixiacute les

obres de monumentalitzacioacute srsquoexplicarien per lrsquointeregraves drsquoaquesta poblacioacute enriquida gragravecies

a les activitats econogravemiques de promocionar-se embellir la ciutat i dotar-la drsquoelements que

manifestessin la seva importagravencia i prestigi

Deixant de banda aquests nuclis nomeacutes es detecta a tota la proviacutencia una uacutenica

fundacioacute urbana anterior a 133 aC Valentia que fou establerta lrsquoany 138 aC pel cogravensol D Iunius

15 F RAMALLO i M MARTIacuteNEZ ANDREU ldquoEl puerto de Carthago Novahelliprdquo p 153-154 16 J M NOGUERA M J MADRID i V VELASCO ldquoNovedades sobre la arx Hasdrubalis de Qart Hadast (Cartagena)

nuevas evidencias arqueoloacutegicas de la muralla puacutenicardquo CuPAUAM 37-38 2011-2012 p 481 17 M J MADRID ldquoPrimeros avances sobre la evolucioacuten urbana del sector oriental de Carthago Nova PERI CA-4

barrio universitariordquo Mastia 3 2004 p 38-46 J PEacuteREZ BALLESTER ldquoLa actividad comercial y el registrohelliprdquo p 341 18 J PEacuteREZ BALLESTER ldquoLa actividad comercial y el registrohelliprdquo p 342-345 19 S F RAMALLO i M MARTIacuteNEZ ANDREU ldquoEl puerto de Carthago Novahelliprdquo p 153-154 20 S F RAMALLO i E RUIZ VALDERAS ldquoUn ediacuteculo republicano dedicado a Atargatis en Carthago Novardquo AEspA 67

1994 p 79-102 S F RAMALLO ldquoLa realidad arqueoloacutegica de la lsquoinfluenciarsquo puacutenica en el desarrollo de los santuarios

ibeacutericos del sureste de la Peniacutensula Ibericardquo B COSTA i J H FERNAacuteNDEZ (eds) Santuarios fenicio-puacutenicos en Iberia

y su influencia en los cultos indiacutegenas XIV Jornadas de Arqueologiacutea Fenicio-Puacutenica (Eivissa 1999) Eivissa 2000 p

194

232

Brutus per assentar-hi els veterans que havien participat en les lluites contra Viriat21 Lrsquoespai

escollit era una zona marcada per una significativa presegravencia humana ategraves que a no massa

distagravencia srsquoalccedilaven alguns nuclis edetans importants que havien sobreviscut als trasbalsos del

tragravensit del segle III al II aC (a diferegravencia de la mateixa Edeta)22 El solar on es bastiacute la ciutat era

idoni en la mesura que es trobava proper a un curs fluvial i la seva desembocadura i a un nus

de comunicacions terrestres tenia un acceacutes fagravecil a lrsquoaigua potable i es trobava en una situacioacute

elevada que evitava els efectes de les inundacions i la insalubritat dels aiguamolls propers23

Precisament aquests terrenys de maresma que eren tan poc apreciats pels ibers eren molt

preuats pels romans ja que eren ben conscients que si els dessecaven obtindrien unes terres

de conreu molt fegravertils24

Lrsquoaspecte de lrsquoespai previ i contemporani a la fundacioacute de tota manera no seria gaire

diferent dels campaments militars temporals com han posat de manifest les troballes de

forats de pal escombreres petits abocadors i llars Indicis que parlen drsquoun primer establiment

format per estructures molt senzilles i de caragravecter provisional tendes en les quals residirien

temporalment els colons encarregats de donar forma a la nova ciutat25 Al costat de les restes

esmentades pertanyen a aquest mateix moment un conjunt de dipogravesits que per la seva

ubicacioacute factura i contingut fan pensar en dipogravesits rituals relacionats amb ritus fundacionals

itagravelics26 Poc temps despreacutes (potser uns mesos) de la instalmiddotlacioacute primigegravenia en tendes

21 LIVI per 55 22 A RIBERA ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itaacutelica de mediados del siglo II aC Novedades y

complementosrdquo J UROZ J M NOGUERA i F COARELLI (eds) Iberia e Italia modelos romanos de integracioacuten

territorial Muacutercia 2008 p 172-173 IDEM El papel militar de la fundacioacuten de Valentia (183 aC) historia y

arqueologiacutea A MORILLO F CADIOU i D HOURCADE (eds) Defensa y territorio en Hispaniahellip p 364 i 369 IDEM El

influjo ibeacuterico en la ciudad romana de Valentia Empuacuteries 52 2000 p 178 23 A RIBERA La fundacioacute de Valegravencia La ciutat a lrsquoegravepoca romanorepublicana (segles II-I a de C) Valegravencia 1998 p

297 24 A RIBERA ldquoEl influjo ibeacutericohelliprdquo p 179 IDEM ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 172 A meacutes

en el moment de fundar Valentia ja disposaven drsquouna experiegravencia acumulada en relacioacute a lrsquoenginyeria necessagraveria

per posar en valor terres guanyades als aiguamolls ja que lrsquohavien experimentada anys abans en el transcurs de

la colonitzacioacute de la plana padana (P SOMMELLA Italia Antica LrsquoUrbanistica Romana Roma 1988 p 62-64) 25 A RIBERA ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 172 IDEM ldquoEl papel militar de la fundacioacuten

de Valentiahelliprdquo 367 IDEM La fundacioacute de Valegravenciahellip p 114-115 26 Per exemple A tocar de lrsquoencreuament del cardo amb el decumanus es registragrave un pou de planta rectangular

(125 per 07 per 329 m) obliterat per dos estrats lrsquoinferior contenia nombroses restes de carboacute i ceragravemica al costat

drsquoossos de bou ovicaprins porc i gall pertanyents tots a individus joves el superior en canvi contenia tambeacute

alguns fragments ceragravemics perograve en una proporcioacute molt menor i drsquoalguna manera actuava com a segell del que

tenia al seu dessota Un segon dipogravesit era una petita fossa rectangular (092 per 046 per 07-08 m) revestida

interiorment i reblerta tambeacute per dos estrats seguint el mateix model que el pou anterior lrsquoestrat inferior

contenia la majoria dels materials recuperats tant ceragravemics com ossis amb una representacioacute de les mateixes

233

testimoniada pels forats de pal ja es detecten les primeres estructures meacutes estables

constituiumldes per edificis encara relativament senzills formats per murs amb un sogravecol de pedra

seca i un alccedilat de tova que en ocasions srsquoassocien a uns prims paviments de morter de calccedil27

que recorden els primers sogravels similars de la Part Baixa de Tarraco Aquests edificis solen

presentar una planta rectangular allargassada amb molts punts de contacte amb els barracons

drsquoun campament militar cosa que no ha de sorprendre tenint en compte que els primers

colons eren soldats llicenciats avesats a residir en aquesta mena drsquoestructures28 De fet a

diferegravencia dels materials i tegravecniques constructives emprades en el bastiment dels primers

edificis puacuteblics (com veurem tot seguit) els domegravestics dels primers decennis drsquoexistegravencia de

la cologravenia apareixen marcats per un caragravecter molt meacutes modest29 Aquesta circumstagravencia

palesa uns nivells de vida austers i poc sofisticats dels seus habitants Tot i aixograve a partir de la

cultura material recuperada sembla clar que els pobladors de la Valentia fundacional devien

eacutesser itagravelics si beacute arribar a precisar-ne lrsquoorigen no eacutes tan fagravecil Tenint en compte que la

immensa majoria de la ceragravemica recuperada era produiumlda en aquella zona i particularment

a lrsquoentorn de Cales (altres punts de procedegravencia dels productes eren Etruacuteria i lrsquoApuacutelia) srsquoha

suggerit que els primers colons vindrien principalment de lrsquoagraverea campana30 Aquesta

possibilitat perograve admet matisacions perquegrave les produccions campanianes soacuten presents a tot

arreu en aquestes mateixes cronologies cosa que assenyala una potent capacitat econogravemica

drsquoaquella zona drsquoItagravelia que no ha drsquoanar necessagraveriament aparellada a lrsquoassentament de gent de

la Campagravenia a Valentia o a drsquoaltres localitzacions

Entre les primeres construccions ciacuteviques endegades a continuacioacute dels ritus

fundacionals de Valentia hi hauria de ben segur31 les muralles Lrsquoespai elegit comptava ja amb

espegravecies (llevat del gall) mentre que el superior en contenia molt menys i per tant tapava la fossa i separava a

consciegravencia els objectes que havien participat al ritual ndashcontaminats pel contacte amb la divinitatndash del moacuten dels

vius En altres fosses srsquohan recuperat materials similars entre els quals destaca un conjunt de cinc urnes romanes

(no pas ibegraveriques) dipositades acuradament de cap per avall i amb la tapadora segellada amb resina que

contenien restes orgagraveniques cendres i carbons (A RIBERA ldquoUna peculiar fosa de fundacioacuten en Valenciardquo

Saguntum 29 1995 p 187-195 ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 173-177 IDEM La fundacioacute

de Valegravenciahellip p 114-116 i 252-254) 27 A RIBERA ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 178 IDEM La fundacioacute de Valegravenciahellip p 116-

117 28 A RIBERA ldquoEl papel militar de la fundacioacuten de Valentiahelliprdquo 367 IDEM ldquoValentia (Hispania Citerior) una

fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 178 29 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 490 30 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 497-500 31 Com constata Vitrubi (Arch 151) com a norma habitual

234

algunes defenses naturals ja que es trobava sobre una elevacioacute del terreny delimitada per

diversos costats per barrancs Allagrave on la natura no oferia prou proteccioacute foren els homes els

qui erigiren una muralla i excavaren fossats32 A lrsquointerior de la ciutat a meacutes drsquoalgunes restes

que formaven part de les humils residegravencies dels colons srsquoha localitzat al nord del decumanus

i a lrsquooest del cardo part drsquouna construccioacute meacutes gran i pavimentada amb opus signinum que

podria ser un edifici puacuteblic potser un magatzem aquesta possibilitat ve apuntada pel fet que

pocs anys despreacutes (vers 120-110 aC) aquest edifici seria enderrocat per bastir-hi al seu damunt

un gran horreum de cinc naus33

En les mateixes dates passada una vintena drsquoanys de la fundacioacute la ciutat veieacute

aparegraveixer algunes noves estructures de caire monumental Malgrat que srsquoescapen

lleugerament del nostre liacutemit cronologravegic en fem mencioacute perquegrave pensem que eacutes important de

tenir-los en compte per aproximar-nos a la poblacioacute que habitava Valentia Per una banda a

finals del II aC srsquoaixecagrave no gaire lluny de lrsquohorreum un edifici termal amb tabernae que

ocupava una insula sencera34 Per altra banda vora les termes i a tocar de la possible porta de

llevant srsquohan localitzat unes estructures que srsquohan interpretat com un santuari dedicat un culte

de les aiguumles35

32 Concretament estan documentats alguns fossats pertanyents a una palissada que estava reforccedilada per la part

interior per filades de pedra Aixiacute mateix srsquohan identificat alguns murs molt potents que tambeacute formarien part

del sistema defensiu i que podrien ser part drsquouna porta i les restes drsquouna torre potser relacionada amb un altre

acceacutes En relacioacute amb la troballa de la primera porta les mancances en la tasca de documentacioacute han provocat

que no es pugui interpretar correctament i definitiva aquesta estructura que tambeacute podria ser un castellum

aquae Cf A RIBERA ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 180-182 33 A RIBERA ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 185 IDEM La fundacioacute de Valegravenciahellip p 344-

345 34 Dels banys srsquohan identificat diverses estances el praefurnium el caldarium el tepidarium lrsquoapodyterium i un

hipocaustum simple perograve suficient (A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 194-207 J M NOLLA ldquoLas termas

republicanas en Hispaniardquo C FERNAacuteNDEZ OCHOA i V GARCIacuteA ENTERO (eds) Termas romanas en el Occidente del

Imperio II Coloquio Internacional de Arqueologiacutea en Gijoacuten Gijoacuten 2000 p 47-49) Aquesta estructura termal troba

uns paralmiddotlels molt similars en la fase IV de les termes de Stabias (amb una cronologia del segle II aC) en les de

Cosa (tambeacute del segle II aC) en les de Fregellae (a la frontera entre el Laci el Samni i la Campagravenia segle II aC) i

en les de Musarna (Etruacuteria finals del segle II aC A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 431-434 i 437-438 C

MARIacuteN i A RIBERA ldquoUn caso precoz de edificio termal los bantildeos republicanos de Valentiardquo C FERNAacuteNDEZ OCHOA

i V GARCIacuteA ENTERO (eds) op cit p 155) 35 Aquesta lectura es deriva de la presegravencia drsquoun pou i una piscina o lacus revestit interiorment de signinum La

bona comunicacioacute del santuari tant vers lrsquointerior com lrsquoexterior de la ciutat es retroba en altres casos com a

Falerii Noui (A RIBERA ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 186-187) La presegravencia de

santuaris en els quals teacute un paper protagonista lrsquoaigua tambeacute teacute paralmiddotlels en altres ciutats republicanes de la

mateixa egravepoca com Paestum Glanum o molt meacutes propers geogragraveficament lrsquoAsklepieion de la ldquoNeagravepolisrdquo

emporitana i els santuaris ibegraverics de Sant Aniol de Finestres i Mas Castell de Porqueres (A RIBERA ldquoValentia

(Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 187-188 R MAR i J RUIZ DE ARBULO Ampurias romanahellip p 157-158

J ESTEBA op cit p 287-296 J ESTEBA i R DEHESA op cit p 285-298 J BURCH et al Els temples i els cementiris

235

Com ja hem vist a ca lrsquoArnau-can Mateu lrsquoexistegravencia drsquoun edifici tan caracteriacutestic com

les termes eacutes un indici inequiacutevoc drsquouna important presegravencia drsquoindividus drsquoorigen itagravelic a la

Valentia de finals del segle II aC ja que per una banda aquesta era una construccioacute

desconeguda entre els ibers perograve apreciada pels itagravelics entre els quals no nomeacutes jugava un

rellevant paper des drsquoun punt de vista higiegravenic sinoacute tambeacute ndashi potser de manera encara meacutes

destacadandash social Per altra banda els assentats a Valentia (com els de Cabrera) serien drsquoorigen

itagravelic meacutes que progravepiament romagrave perquegrave durant el segle II aC les termes srsquohavien anat

introduint al moacuten itagravelic procedents de la Gregravecia helmiddotleniacutestica perograve no a la ciutat de Roma on

predominava un corrent senatorial que srsquooposava a la introduccioacute de les influegravencies

helmiddotleniacutestiques per evitar la depravacioacute de la ciutadania36

Donen suport a aquesta hipogravetesi els materials ceragravemics documentats als nivells

fundacionals i de la fase immediatament posterior on predominen de forma clara les

produccions itagraveliques per damunt de les importacions habituals entre els ibers drsquoaquests

moments37 campaniana A i calena parets fines ceragravemica de cuina itagravelica i agravemfora Dr 1A al

costat perograve en proporcions inferiors de campaniana B etrusca comuna oxidada de taula

reduiumlda de cuina i agravemfores neopuacuteniques ebusitanes centremediterragravenies i rogravedies A totes

aquestes tipologies encara srsquohan drsquoafegir les produccions locals iberes que no manquen perograve

estan representades en una proporcioacute molt menor respecte dels materials itagravelics Aixiacute doncs

la ceragravemica doacutena un altre argument per considerar que la poblacioacute de Valentia seria

eminentment itagravelica38 per beacute que eacutes innegable que hi hauria una part meacutes petita o meacutes gran

indiacutegena De fet si quan srsquoestablia una cologravenia no srsquoaconseguia arribar al nombre necessari de

colons srsquoacceptava lrsquoadmissioacute de gent del paiacutes com passagrave a Aquileia lrsquoany 181 aC39

antics i altmedievals de mas Castell de Porqueres Quaderns del Centre drsquoEstudis Comarcals de Banyoles 20

Banyoles 1999 p 24-25 i 122) 36 C MARIacuteN i A RIBERA ldquoUn caso precoz de edificio termalhelliprdquo p 155 37 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 310-345 38 A meacutes de tots els arguments esbossats aquiacute encara nrsquohi podrem afegir algun altre quan parlem de la necrogravepolis

relacionada amb els nivells fundacionals de Valentia on trobarem elements de la cultura material i dels rituals

funeraris que apunten en la mateixa direccioacute 39 A RIBERA ldquoEl influjo ibeacutericohelliprdquo p 179

236

52 ESTABLIMENTS INDIacuteGENES

521 Introduccioacute establiments i jerarquies territorials

A lrsquohora drsquoanalitzar la societat a traveacutes de lrsquoarqueologia ibegraverica eacutes important de tenir

en compte el model de poblament que es forma durant lrsquoIbegraveric ple que eacutes el que arriba al

periacuteode compregraves entre les darreries del segle III aC i les de la centuacuteria seguumlent Al mateix

temps aquest model no eacutes estagravetic sinoacute que es va transformant en el transcurs drsquoaquests anys

com a consequumlegravencia de la superposicioacute del nou model que implanta Roma i que seragrave el que

srsquoacabaragrave imposant En les properes pagravegines per tant pregraveviament a entrar a examinar el reflex

de la societat al registre arqueologravegic resseguirem lrsquoestructura territorial ibegraverica ategraves que ens

ajudaragrave a entendre alguns aspectes de la societat que tractarem meacutes tard40 Com veurem

malgrat que compartien diverses caracteriacutestiques no tots els assentaments ibegraverics eren iguals

quant a dimensions complexitat i funcions Aquestes diferegravencies anaven lligades a una

organitzacioacute territorial jerarquitzada en la qual hom pot trobar la traduccioacute drsquoalgunes

caracteriacutestiques drsquoaquesta societat canviant

En el moment que els romans desembarcaren a la peniacutensula Ibegraverica hi havia fins a

quatre tipus diferents drsquoassentaments indiacutegenes quant a situacioacute topogragravefica extensioacute i

funcions Aixiacute hi havia una primera categoria formada per un reduiumlt nombre de grans

establiments que rondaven i agravedhuc en alguns casos depassaven les deu hectagraverees de

superfiacutecie41 en gairebeacute tots els casos es trobaven bastits en turons que permetien un domini

40 Creiem convenient per lrsquoimpacte que ha tingut en la recerca recordar encara que sigui de manera succinta

la teoria que considera la formacioacute entre els pobles ibers drsquoestats arcaics o protoestats J Sanmartiacute que nrsquoha

estat un dels principals defensors considera que la jerarquitzacioacute territorial eacutes un tret caracteriacutestic de sistemes

administratius de caragravecter estatal Vid J SANMARTIacute ldquoTerritoris i escales drsquointegracioacute poliacutetica a la costa de

Catalunya durant el periacuteode ibegraveric ple (segles IV-III aC)rdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (coord) Territori poliacutetic i

territori rural durant lrsquoedat del ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la taula rodona celebrada a Ullastret del

25 al 27 de maig de 2000 Barcelona 2001 IDEM ldquoFrom local groups to early states the development of complexity

in protohistoric Cataloniardquo Pyrenae 35 vol 1 p 7-41 2004 J SANMARTIacute i J SANTACANA Els ibers del nord

Barcelona 2005 C BELARTE i J SANMARTIacute (eds) De les comunitats locals als estats arcaics la formacioacute de les

societats complexes a la costa del Mediterrani occidental Homenatge a Miquel Cura Barcelona 2007 41 Es tracta concretament del conjunt format pel Puig de Sant Andreu i lrsquoIlla drsquoen Reixac (Ullastret Girona) amb

meacutes de quinze hectagraverees el Tossal de San Miquel (Lliacuteria Valegravencia) amb quinze (H BONET El Tossal de Sant

Miquel de Lliacuteria La antigua Edeta y su territorio Valegravencia 1995 p 249) Arse (Sagunt Valegravencia) amb dotze

hectagraverees (C ARANEGUI Sagunto Oppidum emporio y municipio romano Barcelona 2004 p 33) el poblat de

LrsquoEsquerda (Masos de Roda Barcelona) amb onze (I OLLICH i M DE ROCAFIGUERA ldquoEl poblat ibegraveric i medieval de

237

visual remarcable de lrsquoentorn i es trobaven situats a escassa distagravencia de lrsquoaigua ja fos en la

forma de rius o estanys o tambeacute en alguns casos puntuals del mar42 Per sota drsquoaquests hi

havia una segona categoria de nuclis que baldament compartir la majoria de les

caracteriacutestiques esmentades amb els anteriors presentaven una extensioacute menor que es movia

entre les tres i les nou hectagraverees43 Aquestes dues menes drsquoestabliments superiors tenien

tendegravencia a ubicar-se a tocar o directament al damunt de cursos fluvials cosa que permetia

per una banda un acceacutes fagravecil a un recurs tan essencial com eacutes lrsquoaigua i de lrsquoaltra en els casos

dels corrents que ho permetien el control del tragravensit pels rius que constituiumlen la forma meacutes

fagravecil de posar en relacioacute les terres de lrsquointerior amb les del litoral A meacutes a meacutes amb frequumlegravencia

soacuten propers o es troben sobre les principals vies de comunicacioacute terrestre cosa que permetia

controlar el tragravensit pels camins i passos naturals

La majoria dels assentament ibers tanmateix ocupava una superfiacutecie inferior a les

tres hectagraverees en aquesta tercera categoria es trobaven aquells establiments que estarien

lrsquoEsquerda (les Masies de Roda Osona) De lrsquoexcavacioacute a lrsquoexperimentacioacute arqueologravegicardquo Tribuna drsquoArqueologia

nuacutem 2000-2001 2002 p 119-123) el de Kese (Tarragona) amb nou o deu (A ROS ldquoLrsquoibegraveric tardagrave a la Cessetagravenia

canvis i continuiumltats en el moacuten ibegraveric (segles III-I aC)rdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans vol 1 Puigcerdagrave 2005 p

584-585) i el poblat de Kelin (Los Villares Caudete de las Fuentes Valegravencia) tambeacute amb unes deu (C MATA Los

Villares (Caudete de las Fuentes Valencia) origen y evolucioacuten de la cultura ibeacuterica Valegravencia 1991 p 7) 42 M BLECH i D MARZOLI ldquoCambios en el paisaje costero del Empordagrave Las investigaciones interdisciplinarias

llevadas a cabo por el Instituto Arqueoloacutegico Alemaacuten Madridrdquo Empuacuteries 54 2005 p 45-58 I OLLICH i M DE

ROCAFIGUERA ldquoEl poblat ibegraveric i medievalhelliprdquo p 119-123 A ROS ibid C MATA ibid J APARICIO et al La cultura

ibeacuterica Siacutentesis histoacuterica Valegravencia 2005 p 91-93 H BONET op cit p 366-371 C ARANEGUI ibid 43 Uid alguns dels nombrosos exemples a A LOacutePEZ i M RIERA ldquoIntervencions recents (1997-2001) a lrsquooppidum del

Turoacute del Montgrograves (El Brull Osona)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2000-2001 2001 p 135-136 i 171-178 D ZAMORA

Lrsquooppidum de Burriac Centre del poder poliacutetic de la Laietagravenia ibegraverica Laietagravenia Revista drsquoestudis drsquohistograveria i

drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme 17 2006-2007 p 324-325 D ASENSIO et al ldquoLes formes drsquoorganitzacioacute

social i econogravemica a la Cossetagravenia ibegraverica noves dades sobre lrsquoevolucioacute i tipologia dels assentaments entre els

segles VII-I aCrdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) Territori poliacutetic i territori rural durant lrsquoedat del Ferro a la

Mediterragravenia Occidental Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret Girona 2001 p 256 H BONET i J VIVES-

FERRAacuteNDIZ ldquoLa organizacioacuten territorial en el Paiacutes Valenciano entre los siglos VI y I aC Panorama actual y

reflexiones para el debaterdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 669 J APARICIO et al La

cultura ibeacuterica Siacutentesis histoacuterica Valegravencia 2005 p 83-84 E A LLOBREGAT et al ldquoEl urbanismo ibeacuterico en La

Serreta (Alcoi)rdquo Recerques del Museu drsquoAlcoi 1 1992 p 37-70 I GRAU ldquoLa reorganizacioacuten del territorio durante la

romanizacioacuten un caso de estudio en el aacuterea central de la Contestaniardquo L ABAD (ed) De Iberia in Hispaniam La

adaptacioacuten de las sociedades ibeacutericas a los modelos romanos Murcia 2003 p 55-73 J NOGUERA ldquoLos inicios de la

conquista romana de Iberia los campamentos del curso inferior del riacuteo Ebrordquo AEspA 2008 81 p 41 D ASENSIO

M MIROacute i J SANMARTIacute ldquoEl nucli ibegraveric del Castellet de Banyoles (Tivissa Ribera drsquoEbre) un estat de la quumlestioacuterdquo I

Jornada drsquoArqueologia Ibers a lrsquoEbre Recerca i interpretacioacute Tivissa 23 i 24 de novembre de 2001 Ilercavogravenia 3

2002 p 200 D ASENSIO et al op cit p 256 J BURCH el al Excavacions arqueologravegiques a la muntanya de Sant

Juliagrave de Ramis 1 El sector de lrsquoantiga esgleacutesia parroquial Girona 2000 p 98-108 i 135-140 M DE ROCAFIGUERA

Osona ibegraverica El territori dels antics ausetans Vic 1995 p 34-35 39 102 i 117 A ROS op cit p 586-587 M OLCINA

i R PEacuteREZ JIMEacuteNEZ La ciudad ibero-romana de Lucentum (el Tossal de Manises Alicante) Introduccioacuten a la

investigacioacuten del yacimiento arqueoloacutegico y su recuperacioacuten como espacio puacuteblico Alacant 1998 p 35-37

238

formats per diversos nuclis familiars que residien a lrsquointerior drsquoun espai generalment aturonat

i clos per una muralla o mur de tancament i que es dedicaven essencialment a lrsquoexplotacioacute

directa sobretot agriacutecola del territori meacutes immediat44 En altres casos les restes

documentades als assentaments drsquoaquesta mateixa categoria palesen la dedicacioacute de bona

part dels seus habitants no nomeacutes a tasques agriacutecoles o agropecuagraveries sinoacute tambeacute i sobretot

a activitats relacionades amb lrsquoobtencioacute de mategraveries primeres io la seva transformacioacute en

productes manufacturats45 Finalment encara es pot apreciar una quarta categoria

drsquoassentaments formada per recintes drsquoescassa extensioacute fins a uns 1000 m2 Al mateix temps

es pot fer una distincioacute entre aquells establiments que es troben bastits en altura i sovint

protegits per alguna mena drsquoestructura defensiva i aquells que es localitzen en zones meacutes

baixes o directament a la plana i que solen estar mancats de muralles o altres estructures de

defensa46 En qualsevol cas els uns i els altres semblen tenir unes funcions econogravemiques

marcades ja sigui en el sentit drsquoexplotar els recursos naturals com de transformar-los

44 E PONS BRUN (dir) Mas Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave) Un complex arqueologravegic drsquoegravepoca ibegraverica (Excavacions

1990-1998) Girona 2002 p 590-591 D ASENSIO E PONS BRUN i M FUERTES ldquoLa darrera fase drsquoocupacioacute del Mas

Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave Girona)rdquo L PALAHIacute J M NOLLA i D VIVOacute (eds) De Kerunta a Gerunda Els

oriacutegens de la ciutat Girona 2007 p 103-104 J SANMARTIacute i J SANTACANA El poblat ibegraveric drsquoAlorda Park Calafell

Baix Penedegraves Campanyes 1983-1988 Excavacions Arqueologravegiques a Catalunya 11 Barcelona 1992 D ASENSIO et

al ldquoLes formes drsquoorganitzacioacute socialhellip p 262 F GRACIA et al Alcanar La Moleta del Remei Guies del Museu

drsquoArqueologia de Catalunya MAC Barcelona 2006 p 41-43 I ESPIacute M P IBORRA i S DE HARO ldquoEl aacuterea de

almacenaje del poblado ibero-romano del Cormulloacute dels Moros (Albocagravesser Castelloacute)rdquo Saguntum-PLAV Extra-

3 2000 p 147 H BONET El Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria p 524 F ARASA La romanitzacioacute a les comarques

septentrionals del litoral valenciagrave Poblament ibegraveric i importacions itagraveliques en els segles II-I aC Valegravencia 2001 p

182 45 D ZAMORA et al ldquoEl poblament a la Laietagravenia central i septentrional durant el periacuteode ibegraveric ple Una proposta

drsquoorganitzacioacute territorialrdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) Territori poliacutetic i territori rural durant lrsquoedat del

Ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret Girona 2001 p 208-209 A

OLIVER ldquoMaterial procedente del yacimiento ibeacuterico del Cormulloacute dels Moros (Albocaacutecer Castelloacuten) I

Caracteriacutesticas generales y material ibeacutericordquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 16 1994 p 116 i

123-124 F ARASA ldquoMaterial procedent del jaciment ibegraveric del Cormulloacute dels Moros (Albocagravesser Castelloacute) II Els

materials drsquoimportacioacute i les imitacionsrdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 16 1994 p 125-155 I

ESPIacute M P IBORRA i S DE HARO op cit p 147 D ASENSIO et al ldquoTipus drsquoassentaments i evolucioacute del poblament

ibegraveric a la Catalunya central (eix Llobregat-Cardener)rdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) op cit p 186-187 46 D ASENSIO et al ldquoTipus drsquoassentaments i evolucioacutehelliprdquo p 190-191 D ASENSIO et al ldquoLrsquohagravebitat i el camp de sitges

ibegraveric de Sant Esteve drsquoOlius (Olius Solsonegraves) un nucli drsquoactivitats econogravemiques especialitzades del segle III aC

a la Catalunya interiorrdquo Tribuna drsquoArqueologia 2007-2008 p 149-168 H BONET El Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria

p 524 J APARICIO et al op cit p 88-90 M CURA i E SAacuteNCHEZ ldquoUn poble pre-romagrave mal conegut Els bergusi o

bergistani de lrsquointerior de Catalunya Estat actual de la quumlestioacute histograverica i arqueologravegicardquo M MAYER et al De les

estructures indiacutegenes a lrsquoorganitzacioacute provincial de la Hispagravenia Citerior Barcelona 1998 p 163-173 I GRAU op cit

p 58-59 J SANMARTIacute J SANTACANA i R SERRA El jaciment ibegraveric de lrsquoArgilera i el poblament protohistograveric al Baix

Penedegraves Barcelona 1984 M P CARRASCO J PALLEJAgrave i V REVILLA ldquoCa lrsquoArtur Calafell (Baix Penedegraves)rdquo Butlletiacute

drsquoArqueologia 12 Tarragona 1990 p 154-159

239

manufacturar-los i emmagatzemar-los Aixiacute ho evidencien com en altres nuclis de la categoria

anterior les troballes de sitges o vestigis drsquoaltres formes drsquoemmagatzematge de la produccioacute

agriacutecola i de restes relacionades amb produccions manufactureres de diverses menes Aquests

centres a meacutes comparteixen el fet drsquoestar ocupats per escasses estructures domegravestiques de

manera que srsquohaurien drsquoentendre com a petits nuclis habitats per un nombre reduiumlt de

persones possiblement pertanyents a una mateixa famiacutelia o en els casos meacutes grans a poques

unitats familiars Aquests altres assentaments inferiors en conjunt semblen haver tingut una

vocacioacute productiva clara i meacutes marcada que als dos anteriors amb un determinant la

proximitat als recursos naturals que explotaven ja fossin terres de conreu boscos extraccions

de metalls etc Aixograve feia que sovint tambeacute estiguessin situats en espais prou ben comunicats

si no amb les vies principals siacute almenys amb drsquoaltres de secundagraveries que enllaccedilarien aquests

establiments amb els altres meacutes grans dels quals possiblement en serien dependents

El tragravensit del segle III al II aC tingueacute com a consequumlegravencia una modificacioacute de

lrsquoestructura territorial Per comenccedilar un dels trets meacutes remarcables eacutes la desaparicioacute de la

major part dels oppida de meacutes entitat tant de la primera com de la segona categories47 Malgrat

tot no tots els grans nuclis foren abandonats (o destruiumlts) en aquests moments sinoacute que fins

i tot comenccedilaren a experimentar processos drsquoexpansioacute Un creixement que no nomeacutes implicagrave

una ampliacioacute de la superfiacutecie ocupada pels assentaments sinoacute tambeacute sobretot durant el

transcurs de la segona meitat del segle II aC un increment de la monumentalitzacioacute a traveacutes

de lrsquoarquitectura on sovint srsquoidentifiquen evidents influegravencies itagraveliques48 Pel que fa als

47 Centres de primer ordre com els drsquoUllastret LrsquoEsquerda el Vilar o el Tossal de Sant Miquel aixiacute com diversos

dels centres de segon ordre meacutes grans com el Turoacute del Montgrograves Masies de Sant Miquel el Castellet de Banyoles

o La Serreta foren abandonats entre les acaballes del segle III aC i els primers anys de la centuacuteria seguumlent (J

BURCH el al ldquoEl poblament ibegraveric del Gironegravesrdquo L PALAHIacute J M NOLLA i D VIVOacute (eds) De Kerunta a Gerunda Els

oriacutegens de la ciutat Girona 2007 p 136-137 I OLLICH i M DE ROCAFIGUERA op cit p 118-119 O CURULLA et al ldquoEl

yacimiento ibeacuterico de lsquoEl Vilarrsquo (Valls Tarragona)rdquo XXIV Congreso Nacional de Arqueologiacutea Cartagena 1997

Volumen 3 Impacto colonial y Sureste Ibeacuterico 1999 p 301-306 H BONET op cit p 528 A LOacutePEZ MULLOR i M RIERA

ldquoIntervencions recentshelliprdquo p 135-136 i 171-178 A ROS op cit p 585 J SANMARTIacute i J SANTACANA Els ibers del nord

p 145-146 J NOGUERA op cit p 41-42 I GRAU R OLMOS i A PEREA op cit p 5-29) Majoritagraveriament i atesa la

manca drsquoestrats de destruccioacute lrsquoabandonament es produiacute sense violegravencia aparent ndashcosa que no vol dir que no les

tropes romanoitagraveliques no apliquessin altres formes de violegravencia menys tangiblesndash per beacute que en alguns casos

concrets (LrsquoEsquerda el Turoacute del Montgrograves Tossal de Sant Miquel) sembla que siacute foren viacutectimes de destruccions

violentes 48 Un exemple de nucli de primer ordre el proporciona lrsquooppidum de Burriac que no nomeacutes es mantingueacute sinoacute

que experimentagrave un proceacutes drsquoexpansioacute fins al moment del seu abandonament ja a les acaballes del segle II aC

Eacutes precisament en aquest periacuteode que lrsquoassentament abastagrave la magravexima extensioacute que es mouria entre les set i les

deu hectagraverees Drsquoaquest periacuteode destaquen les reformes dutes a terme sobre les muralles que comportaren

lrsquoobertura drsquouna nova porta a la banda de migdia obrada amb una tegravecnica afiacute a lrsquoopus quadratum aixiacute mateix

240

assentaments menors observem la mateixa dinagravemica que per a les altres categories alguns

dels que existien a lrsquoIbegraveric ple desaparegueren49 mentre que drsquoaltres es mantingueren durant

la resta del nostre periacuteode i en general sobrevisqueren fins al segle I aC o meacutes

excepcionalment fins i tot al I dC entre aquests darrers es compten establiments costaners

de reduiumldes dimensions que actuarien com a ancoratges petits ports i punts de suport

comercial50 Per altra banda durant el segle II aC srsquoaprecia un increment del nombre dels

assentaments de menors dimensions a tot arreu particularment als terrenys planers de

manera que ens trobariacuteem al davant drsquouna expansioacute de petits centres rurals dedicats a una

srsquoha documentat la construccioacute drsquoun magatzem de dolia (D ZAMORA Lrsquooppidum de Burriachellip p 324-325 V

REVILLA i D ZAMORA op cit p 43) Entre els de segon ordre esmentem a tiacutetol purament ilmiddotlustratiu i entre

nombrosos exemples el de Sant Juliagrave de Ramis on a inicis del darrer terccedil del segle II aC hom dugueacute a terme una

considerable reorganitzacioacute urbaniacutestica destinada a bastir en un punt ben visible un nou temple de tipus

clarament itagravelic (J BURCH el al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 98-108 i 135-140 P CASTANYER et al ldquoPautes i

evolucioacute del poblament rural a les comarques interiors de Gironardquo Rythms and cycles of countryside

Romanization Studies on the rural world in the Roman period 1 Girona 2006 p 14-15) Semblantment el poblat

de Darroacute experimentagrave a inicis del II aC una marcada activitat urbaniacutestica que portagrave a doblar la superfiacutecie

ocupada pels seus habitants en el transcurs de la centuacuteria fins abastar les vuit hectagraverees Aquest creixement es

plasmagrave en la construccioacute drsquoun nou barri amb un urbanisme ben regular i planificat amb carrers porticats cases

complexes etc (A LOacutePEZ MULLOR et al ldquoLes excavacions a Darroacute (Vilanova i la Geltruacute Garraf) entre 1996 i 1998rdquo

Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1998-1999 2001 p 185 A LOacutePEZ MULLOR i X FIERRO ldquoDarroacute i el poblament ibegraveric al

Garrafrdquo Protohistograveria a Catalunya Rosselloacute i Llenguadoc Occidental Actualitat de lrsquoarqueologia de lrsquoedat del Ferro

Girona 2000 p 43-58) Aixiacute mateix Olegraverdola i lrsquoAlzinar Gran expandiren tambeacute el seu poblament (R BATISTA J

MOLIST i N ROVIRA ldquoEl conjunt monumental drsquoOlegraverdola les darreres campanyes drsquoexcavacions (1983-1989)rdquo

Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1989-1990 1991 p 87-100) Un proceacutes similar experimentaren la Moleta dels Frares

que a principis del segle II aC cresqueacute fins assolir les sis hectagraverees (H BONET i J VIVES-FERRAacuteNDIZ op cit p 669)

o el Tossal de Manises que per aquelles mateixes dates augmentagrave les seves dimensions en part segurament per

lrsquoabsorcioacute de la poblacioacute de lrsquoestabliment del Tossal de les Basses abandonat en el tragravensit dels segles III al II aC i

arribagrave a les tres hectagraverees (M OLCINA i R PEacuteREZ JIMEacuteNEZ op cit p 38-39 i 54) 49 E PONS BRUN (dir) Mas Castellar de Pontoacuteshellip p 590-591 D ASENSIO E PONS BRUN i M FUERTES ldquoLa darrera fase

drsquoocupacioacutehelliprdquo p 103-104 E PONS J M LLORENS i J MERINO Puig Castellet Guies del Museu drsquoArqueologia de

Catalunya Barcelona 1999 J BURCH el al ldquoEl poblament ibegraveric del Gironegravesrdquo p 136-137 A ROS op cit p 585 H

BONET op cit p 521 A OLIVER ldquoTorres y casas fortificadashelliprdquo p 147-148 F GUSI op cit p 151-172 S BRONCANO

ldquoEl poblado ibeacuterico de lsquoEl Amarejorsquo (Bonete Albacete)rdquo Al-Basit Revista de Estudios Albacetenses 15 1984 p 75-

92 F ARASA La romanitzacioacute a les comarques septentrionalshellip p 194-195 50 J BURCH A ROJAS i J SAGRERA ldquoNoves aportacions per al coneixement del poblat ibegraveric de Sant Sebastiagrave de la

Guarda (Llafranc Palafrugell)rdquo EBE 22 2003 p 9-54 J BURCH A ROJAS i J VIVO ldquoLrsquoAssentament ibegraveric de Sant

Sebastiagrave de la Guarda (Palafrugell Baix Empordagrave)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2008-2009 2010 p 45-58 M

CURA i E SAacuteNCHEZ op cit p 163-173 J M NOLLA J BURCH i L PALAHIacute ldquoLrsquoabandonament de lrsquooppidum de Castellrdquo

EBE 17 1998 p 59-78 J M NOLLA L ESTEVA i F AICART ldquoEl poblat ibegraveric dels Guiacutexols (segles IV aC-I dC)rdquo EBE 8

1989 p 45-116 F AICART ldquoEl final del moacuten ibegraveric a la vall drsquoAro i Sant Feliu de Guiacutexols estat de la quumlestioacuterdquo EBE

19 2000 p 17-24M CURA i A M FERRAacuteN ldquoEl poblado prerromano de lsquoEl Cogulloacutersquo (Sallent ndash Barcelona)rdquo Pyrenae

5 1969 p 115-130 D ASENSIO et al ldquoTipus drsquoassentaments i evolucioacute del poblament ibegraverichelliprdquo p 186-187 H BONET

El Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria p 524 F ARASA La romanitzacioacute a les comarques septentrionalshellip p 182 i 259-

260

241

explotacioacute agropecuagraveria a petita escala51 Coincidia amb aquest fet com ja hem vist lrsquoaparicioacute

dels primers establiments romanoitagravelics sovint a la vora dels vells nuclis ibers

522 Identificacioacute dels sectors socials als assentaments indiacutegenes grups no privilegiats

Per al periacuteode que estem tractant lrsquoArqueologia aporta un conjunt drsquoevidegravencies que

poden eacutesser llegides com a marcadors del nivell de vida de la poblacioacute autogravectona i drsquoaquiacute es

pot inferir la seva posicioacute social La major part dels ibers ndashque constituiumla els grups no

privilegiats dins de la societat ibegravericandash acostumava a residir en estructures modestes52

independentment de la categoria drsquoassentament que habitava ja fossin urbans o rurals meacutes

grans o meacutes petits Seguint les velles tradicions arquitectograveniques les cases estaven formades

per una o dues estances que ocupaven una superfiacutecie que oscilmiddotlava entre els vint i els trenta

metres quadrats Les habitacions eren polifuncionals ategraves que al mateix espai hom hi

emmagatzemava els aliments destinats al consum quotidiagrave els transformava els coiumla els

menjava hi descansava hi duia a terme produccions artesanals (destinades fonamentalment

a lrsquoautoconsum) i en definitiva hi realitzava totes les activitats domegravestiques i familiars No

srsquohi detecten en canvi activitats meacutes especiacutefiques o especialitzades com cultes religiosos

La documentacioacute sovintejada de fragments ceragravemics pertanyents a gerres i altres

recipients contenidors de dimensions mitjanes parlen drsquoun emmagatzematge a petita escala i

assenyalen al mateix temps una dependegravencia drsquoamplis segments de la poblacioacute dels grans

magatzems on es concentrava la produccioacute agriacutecola tant si es tractava de sitjars com

drsquoestructures drsquoobra En efecte aquest tipus drsquoemmagatzematge permetia disposar drsquouna

reserva alimentagraveria capaccedil drsquoassegurar la subsistegravencia drsquouna unitat domegravestica durant uns pocs

mesos amb les condicions i els mitjans de conservacioacute habituals era molt difiacutecil aconseguir

un volum prou considerable per allargar durant un any sencer i a meacutes mantenir-lo en bon

51 P CASTANYER et al ldquoPautes i evolucioacute del poblamenthelliprdquo p 15-16 V REVILLA i D ZAMORA op cit p 46-47 V

REVILLA ldquoEl poblament al territori de Barcino en egravepoca tardorepublicana i imperial anagravelisi arqueologravegica i

histogravericardquo Rythms and cycles of countryside Romanization Studies on the rural world in the Roman period 1

Girona 2006 p 43 A ROS op cit p 588-587 I ARRAYAacuteS Morfologia histogravericahellip vol 2 nuacutem 351 p 734-735 F

ARASA La romanitzacioacute a les comarques septentrionalshellip p 197 i 259-260 H BONET i J VIVES-FERRAacuteNDIZ op cit p

669 I GRAU ldquoLos valles de Alcoi durante la romanizacioacutenhelliprdquo Lucentum 21-22 2002-2003 p 87-102 52 M C BELARTE H BONET i F SALA ldquoLrsquoespai domegravestic i lrsquoorganitzacioacute de la societat ibeacuterica els territoris de la

franja mediterragraveniardquo M C BELARTE (ed) Lrsquoespai domegravestic i lrsquoorganitzacioacute de la societat a la protohistograveria de la

Mediterragravenia occidental (1r milmiddotleni aC) Arqueo Mediterragravenia 11 Barcelona 2009 p 93-123

242

estat Per tant un cop transcorreguts uns mesos hom hauria drsquoabastar-se noves reserves53 Cal

pensar que la font de proveiumlment es trobaria als mateixos poblats en alguna estructura que

funcionaria com a graner Aixiacute per als pobles al nord de lrsquoEbre lrsquoobertura drsquouna sitja no

plantejaria gaires inconvenients perquegrave si diverses famiacutelies tenien la necessitat de proveir-se

de cereal en un mateix moment tota la produccioacute ensitjada podia quedar fagravecilment

distribuiumlda i es podria aprofitar tota o bona part del gra que srsquohi havia dipositat

523 Identificacioacute dels sectors socials als assentaments indiacutegenes grups privilegiats

Entre les particularitats que distingeixen els assentaments de primer segon i fins i tot

tercer ordre hi ha la insercioacute dins del teixit urbagrave drsquoestructures que srsquoaparten de manera notograveria

de les cases habituals i que remarquen la complexitat social de les comunitats que hi vivien

Es tracta de grans construccions que cobrien una extensioacute meacutes gran i disposaven drsquouna

quantitat meacutes nombrosa drsquohabitacions que a meacutes solen mostrar una diversificacioacute funcional

Aixiacute alguns espais estarien destinats a usos progravepiament residencials mentre que drsquoaltres a

artesanals i productius tal i com demostren les troballes de rebutjos de metall forns molins

o peces de teler54 Fins i tot algunes cambres semblen haver estat lrsquoescenari drsquoactivitats de

representacioacute o vinculades a cultes religiosos eacutes el cas per posar nomeacutes uns pocs exemples

drsquouna estanccedila de grans dimensions del gran casal de la zona 14 del Puig de Sant Andreu on

srsquohan localitzat restes pertanyents a una gran llar de foc central i fragments drsquoestuc que

53 R GARCIacuteA HUERTA i J MORALES ldquoSistemas de almacenamiento y tratamiento de alimentos entre los pueblos

prerromanos de la Meseta meridionalrdquo R GARCIacuteA HUERTA i D RODRIacuteGUEZ GONZAacuteLEZ (eds) Sistemas de

almacenamiento entre los pueblos prerromanos peninsulares Cuenca 2009 p 192-193 54 A MARTIacuteN ORTEGA et al ldquoLa zona 14 de lrsquooppidum del Puig de Sant Andreu drsquoUllastret Un conjunt arquitectogravenic

dels segles IV i III aCrdquo Cypsela 15 Girona 2004 p 265-284 J BARBERAgrave ldquoUn paralmiddotlel remot de lrsquoedifici puacuteblic de

Burriac (Cabrera de Mar)rdquo Laietagravenia Revista drsquoestudis drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme nuacutem 2-

3 1982-1983 p 146-151 D ASENSIO M MIROacute i J SANMARTIacute ldquoDarreres intervencions arqueologravegiques al Castellet de

Banyoles (Tivissa Ribera drsquoEbre) una ciutat ibegraverica en el segle III aCrdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans XIII

Colmiddotloqui Internacional drsquoArqueologia de Puigcerdagrave vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 615-627 D ZAMORA ldquoLrsquooppidum de

Burriachelliprdquo p 89-90 J SANMARTIacute et al ldquoEl Castellet de Banyoles (Tivissa) Una ciudad ibeacuterica en el curso inferior

del riacuteo Ebrordquo AEspA 85 2012 p 55 H BONET op cit p 519 H BONET C MATA i A MORENO ldquoPaisaje y haacutebitat

rural en el territorio edetano durante el ibeacuterico pleno (siglos IV-III aC)rdquo Arqueologiacutea de la Tierra Paisajes rurales

de la protohistoria peninsular Castuera 2007 p 255-259 J BURCH el al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 65 D

ASENSIO et al ldquoEvidegravencies arqueologravegiques del proceacutes drsquoemergegravencia drsquoeacutelites aristocragravetiques a la ciutadella ibegraverica

drsquoAlorda Park (Calafell Baix Penedegraves)rdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 597-613 P

GUEacuteRIN El Castellet de Bernabeacute y el horizonte ibeacuterico pleno edetano Valegravencia 2003 M OLCINA i R PEacuteREZ JIMEacuteNEZ

op cit p 67

243

revestien les parets55 una altra de la casa complexa del Castellet de Bernabeacute lrsquoagravembit

interpretat com a espai de recepcioacute del dit edifici 2 del Castellet de Banyoles56 i els anomenats

edifici 10 del mateix establiment57 i ldquoedifici singularrdquo de lrsquooppidum drsquoIlturo58 que presenten

indicis drsquohaver funcionat com a espais de reunioacute dels membres destacats de cada comunitat o

construccions de caire cultual Aixiacute mateix en meacutes drsquouna ocasioacute aquestes edificacions es

trobaven en una situacioacute privilegiada dins de la trama urbana A vegades eacutes pel lloc que

ocupaven com el conjunt de grans casals que constituiumla tot un barri a la part meacutes enlairada

del Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria59 Altres vegades pels accessos que tenien a espais

importants dels oppida com ara les muralles o les portes tal i com es pot veure a la zona 14

del Puig de Sant Andreu que es trobava just al darrere de i comunicat amb la muralla i

connectava directament amb un dels carrers principals60 o al Castellet de Bernabeacute on la casa

tenia un acceacutes directe a lrsquoexterior del poblat a traveacutes drsquouna porta secundagraveria oberta a la

muralla61 Eacutes interessant remarcar que en alguns indrets srsquoaprecia clarament com els habitants

drsquoaquests edificis srsquoapropiaren drsquoespais comunitaris per tal de disposar drsquouns accessos privats

com passa a Ullastret on hom feacuteu seu un vell carreroacute per tenir acceacutes a una de les torres i a una

poterna que comunicava amb lrsquoexterior del poblat62 o al Castellet de Banyoles on lrsquoexpansioacute

de lrsquoedifici 1 significagrave absorbir part del carrer amb lrsquoobjectiu de bastir tres noves habitacions

Per si no nrsquohi hagueacutes prou amb la ubicacioacute destacada sovint srsquoevidencia una clara voluntat de

55 A MARTIacuteN ORTEGA et al op cit 56 D ASENSIO M MIROacute i J SANMARTIacute ldquoDarreres intervencions arqueologravegiques al Castellet de Banyoles (Tivissa

Ribera drsquoEbre) una ciutat ibegraverica en el segle III aCrdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans XIII Colmiddotloqui Internacional

drsquoArqueologia de Puigcerdagrave vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 615-627 J SANMARTIacute et al ldquoEl Castellet de Banyoles

(Tivissa) Una ciudad ibeacuterica en el curso inferior del riacuteo Ebrordquo AEspA 85 2012 p 55 57 J SANMARTIacute et al ldquoEl Castellet de Banyoleshelliprdquo p 56-59 58 J BARBERAgrave ldquoUn paralmiddotlel remot de lrsquoedifici puacuteblic de Burriac (Cabrera de Mar)rdquo Laietagravenia Revista drsquoestudis

drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme nuacutem 2-3 1982-1983 p 146-151 D ZAMORA ldquoLrsquooppidum de

Burriachelliprdquo p 89-90 Sobre la quumlestioacute de la funcioacute drsquoaquesta estructura cf C GONZALO i C VILA ldquoEl edificio puacuteblico

de Burriac iquestFueacute un templo ibeacutericordquo XXIII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Elche 1995 1997 vol 1 p 457-466

F GRACIA G MUNILLA i E GARCIacuteA ldquoModels drsquoanagravelisi de lrsquoarquitectura ibegraverica Espai puacuteblic i construccions

religioses en medis urbansrdquo Cota Zero 10 1994 p 90-101 C VILA ldquoLrsquoedifici puacuteblic de Burriac hipogravetesis sobre la

seva interpretacioacuterdquo Laietagravenia Revista drsquoestudis drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme 9 1994 p 19-

32 59 H BONET op cit p 519 H BONET C MATA i A MORENO ldquoPaisaje y haacutebitat rural en el territorio edetano durante

el ibeacuterico pleno (siglos IV-III aC)rdquo Arqueologiacutea de la Tierra Paisajes rurales de la protohistoria peninsular

Castuera 2007 p 255-259 60 G DE PRADO ldquoNoves aportacions al coneixement de les portes i dels sistemes drsquoacceacutes a lrsquooppidum ibegraveric del Puig

de Sant Andreu (Ullastret Baix Empordagrave)rdquo RAP 19 2009 p 350-351 61 H BONET op cit p 524 62 G DE PRADO Ibid

244

distingir-les de la resta de cases mitjanccedilant una separacioacute fiacutesica com ara murs o espais oberts

tal i com srsquoobserva de manera diagravefana als diferents conjunts de cases complexes del Castellet

de Banyoles63 o al Castellet de Bernabeacute on el gran casal restava netament separat de la resta

de residegravencies de la comunitat i del sector artesanal gragravecies a la construccioacute drsquouns murs

divisors64 Finalment un altre tret que presenten alguns drsquoaquests grans casals eacutes la presegravencia

drsquoobjectes (conjunts monetaris joies productes drsquoimportacioacute ploms escrits i altres) que

palesen un nivell de vida superior drsquoaquells que hi residien65

A diferegravencia del que hem vist per als sectors no privilegiats detectem en agravembits

drsquoaquests edificis meacutes grans i complexos una presegravencia abundosa de restes ceragravemiques

pertanyents a atuells drsquoemmagatzematge que estarien assenyalant lrsquoexistegravencia de magatzems

privats que afavoririen una independegravencia dels residents respecte dels graners comunitaris66

Si beacute la majoria dels exemples que hem anat esmentant de grans casals es trobava en

nuclis que foren objecte de destruccioacute o abandonament als primers anys del segle II aC no

hem de concloure que aquesta mena de construccions desaparegueacute a tot arreu Com a mostra

de la continuiumltat esmentem lrsquoanomenat ldquoedifici puacuteblicrdquo drsquoIlturo o una casa complexa

documentada a Sant Juliagrave de Ramis67 constituiumlda per set habitacions i situada al barri sud-

occidental que fou arrasat a les darreries de la mateixa centuacuteria per bastir-hi al damunt la

plataforma monumental sobre el qual srsquoerigiacute un temple de tipus itagravelic En qualsevol cas cal

admetre que els casos coneguts drsquoaquesta egravepoca tendeixen a ser meacutes modestos que els

paralmiddotlels meacutes antics cosa que podem veure com un indici meacutes dels canvis esdevinguts en les

societats indiacutegenes

63 J SANMARTIacute i J SANTACANA Els ibers del nord Barcelona 2005 p 145-146 J NOGUERA ldquoLos inicios de la conquista

romanahelliprdquo p 41-42 64 P GUEacuteRIN El Castellet de Bernabeacute y el horizonte ibeacuterico pleno edetano Valegravencia 2003 65 M CAMPO ldquoTesoro de dracmas emporitanas hallado en el Puig de Sant Andreu (Ullastret) II Estudio de las

monedasrdquo Numisma Revista de Estudios Numismaacuteticos 251 Barcelona 2007 p 65-78 J de C SERRA-RAgraveFOLS ldquoEl

poblado ibeacuterico del Castellet de Banyoles (Tivissa - Bajo Ebro)rdquo Ampurias 3 1941 p 15-34 D ASENSIO M MIROacute i

J SANMARTIacute ldquoEl nucli ibegraveric del Castellet de Banyoleshelliprdquo p 197-200 66 R GARCIacuteA HUERTA i J MORALES op cit p 192-193 67 J BURCH el al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 65

245

53 EL REFLEX DE LA SOCIETAT AL REGISTRE FUNERARI

Les sepultures i els espais on eren dipositades les restes dels difunts han estat

emprades per lrsquoArqueologia per obtenir dades sobre lrsquoestructura de la societat i les relacions

socials drsquouna manera que com eacutes logravegic ha anat evolucionant al mateix temps que les

metodologies els criteris analiacutetics i els models interpretatius drsquoaquesta ciegravencia histograverica68

Aixiacute durant bona part del segle passat les consideracions que hom acostumava a fer no anaven

meacutes enllagrave de descripcions i classificacions de les tombes les despulles i ndashsi nrsquohi haviandash els

conjunts funeraris i a partir drsquoaquestes restes srsquoapuntaven diferegravencies drsquoestatus social i

econogravemic No obstant aixograve V Gordon Childe als anys quaranta69 havia demostrat interegraves per

aproximar-se a les interrelacions entre el moacuten dels vius i el dels morts accioacute que lrsquohavia menat

a establir un model teograveric per analitzar a partir de les restes materials la mort i els rituals

funeraris que concebia com a mecanismes orientats a assegurar la reproduccioacute dels sistemes

socials Aquest interegraves i les possibilitats que obria la perspectiva de Childe tanmateix no fou

seguit per altres investigadors No fou fins fa quatre decennis que es comenccedilagrave a ponderar de

manera meacutes generalitzada el registre funerari com a indicador de la realitat social de les

comunitats a les quals pertanyien els difunts amb el desenvolupament dels principis i els

models metodologravegics i teograverics drsquoallograve que en el seu moment es batejagrave com la New Archaeology

nord-americana Partint de la perspectiva sistegravemica i de les experiegravencies de lrsquoantropologia i

lrsquoetnologia els ldquonous arqueogravelegsrdquo introduiumlren una branca que ells mateixos anomenaren

Archaeology of Death70 Aquesta Arqueologia de la Mort entenia lrsquoagravembit funerari com un

subsistema meacutes de la cultura i les tombes com un conjunt tancat que permetria inferir

aspectes socials de manera que hom considerava que a partir del registre funerari es podia

reconstruir lrsquoestructura de la societat

Ja de bon principi als anys setanta i vuitanta els principis de lrsquoArqueologia de la Mort

foren criticats per altres arqueogravelegs ndashincloent-hi alguns dels ldquonous arqueogravelegsrdquondash i

antropogravelegs71 que incidien en les dificultats per relacionar les restes materials procedents de

68 V LLULL i M PICAZO ldquoArqueologiacutea de la muerte y estructura socialrdquo AEspA 62 1989 p 5-20 69 V G CHILDE Progress and Archaeology London 1944 V G CHILDE What happened in History New York 1946 70 R W CHAPMAN I KINNES i K RANDSBORG (eds) The Archaeology of Death Cambridge 1981 71 V LLULL i M PICAZO op cit p 8-9

246

tombes i necrogravepolis amb lrsquoestructura social (i sobretot amb les creences relacionades amb el

moacuten de la mort) fins al punt que alguns arribaven a negar que hi hagueacutes cap associacioacute entre

lrsquoesfera dels vius i la dels morts Malgrat les criacutetiques no es pot negar que lrsquoArqueologia de la

Mort ha aportat alguns elements positius com la introduccioacute de lrsquoavaluacioacute matemagravetica i

estadiacutestica de les dades materials que pot donar informacioacute complementagraveria de gran utilitat

A meacutes a meacutes en els darrers anys el perfeccionament de les metodologies i lrsquoanagravelisi del registre

funerari ha permegraves millorar lrsquoobtencioacute i la interpretacioacute de la informacioacute relacionada amb el

gegravenere de la persona sebollida la seva posicioacute social etc

531 Lrsquoelement romanoitagravelic al registre funerari

No obstant la presegravencia ben documentada de poblacioacute romanoitagravelica al territori de la

Citerior lrsquouacutenica necrogravepolis itagravelica segura del periacuteode 218-133 aC eacutes la de Valentia72 Les

sepultures meacutes antigues localitzades soacuten mitja dotzena i responen sense excepcioacute a la

mateixa tipologia es tracta drsquohipogeus73 fosses amb forma de paralmiddotlelepiacutepede excavades al

subsogravel argiloacutes drsquouns dos metres de longitud vora un metre drsquoamplada i una profunditat que

pot arribar als 16 m En un dels costats llargs de cada tomba hom hi obriacute un niacutenxol que actuava

com a lectus funerari ategraves que en ell srsquohi dipositava el cos del difunt juntament amb diversos

objectes que lrsquohavien drsquoacompanyar en el seu viatge al meacutes enllagrave Les restes localitzades

pertanyien a cinc homes i una dona adults amb unes edats que es movien dins drsquoun rang

compregraves entre els 25 i els 65 anys Els objectes associats als finits soacuten forccedila homogenis en

conjunt i estaven marcats per la presegravencia de materials de factura indiacutegena (sobretot olles

ibegraveriques) al costat drsquoagravemfores grecoitagraveliques alguns atuells de campaniana A unguumlentaris

estriacutegils de ferro i restes fauniacutestiques (especialment porc si beacute tambeacute srsquohan trobat restes

pertanyents a xais bogravevids i peixos)

Tot plegat proporciona informacioacute de molt drsquointeregraves En primer lloc cal destacar la

tipologia drsquoaquestes tombes que ja mai meacutes es tornagrave a utilitzar a la necrogravepolis Aquesta

72 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al ldquoRituales funerarios y economiacutea de subsistencia en las tumbas de caacutemara de la

necroacutepolis romana de la calle Quart de Valentia (ss II aC-III dC)rdquo Saguntum-PLAV Extra-9 De la cuina a la

taula IV Reunioacute drsquoEconomia en el Primer Milmiddotleni aC 2010 p 233 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 492 IDEM

ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 188-189 73 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 492-493 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 234

247

circumstagravencia tan singular ha fet pensar que les persones sebollides pertanyien a les elits

fundacionals de la ciutat i potser estaven vinculades entre si per relacions de parentiu74 Com

veurem quan fem referegravencia als cementiris ibegraverics els ibers dipositaven les cendres i les restes

cremades dels seus difunts en fosses perograve no pas en hipogeus com els de Valentia En segon

lloc cal tenir en consideracioacute els elements que configuren els conjunts funeraris Aquiacute

destaquen pel damunt de tot els productes drsquoimportacioacute especialment les agravemfores Dr 1A i

grecoitagraveliques de transicioacute (que es troben a cinc de les sis tombes) que indiquen una presegravencia

destacada del vi itagravelic en el ritual funerari75 Aixiacute mateix els estriacutegils (presents en tres

sepultures totes elles identificades com a masculines)76 srsquohan relacionat amb pragravectiques del

moacuten helmiddotleniacutestic vinculades als agravembits de la palestra perograve tambeacute del banquet funerari77 I en

tercer lloc cal tenir presents les ofrenes animals que acompanyaven les despulles dels difunts

particularment les restes de porc que es localitzaren en tres tombes i que srsquoassocien amb el

ritual drsquoorigen itagravelic de la porca praesentanea78 Segons els autors antics79 consistia en la

immolacioacute drsquouna truja que perseguia lrsquoobjectiu de purificar tant el finit com els seus familiars

que restaven contaminats com a consequumlegravencia del contacte amb la mort Aquest ritus tenia

relacioacute amb els cultes a Ceres i era practicat per pobles com els etruscos els llatins i els grecs

Aixiacute mateix cal tenir en compte que el ritual funerari meacutes sovintejat a la Roma republicana (i

altimperial) era la inhumacioacute no pas la incineracioacute que en canvi siacute era el que seguien molts

pobles itagravelics80 Per tot plegat srsquoha arribat a la conclusioacute que els primers pobladors de Valentia

foren persones drsquoorigen itagravelic i fortament helmiddotlenitzades de manera que podrien procedir o beacute

de lrsquoagraverea etrusca o beacute de la magnogrega Gragravecies a lrsquoaplicacioacute de noves tegravecniques quiacutemiques

es possible que aviat lrsquoorigen pugui ser precisat de manera meacutes afinada81

A banda dels hipogeus srsquohan documentat a la mateixa necrogravepolis diverses sepultures

meacutes datades al darrer terccedil del segle II aC principalment drsquoinhumacioacute Es tracta de fosses

simples obertes al subsogravel a lrsquointerior de les quals eren dipositats els finits a vegades

74 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 238-239 75 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 240 76 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 240 77 L CERCHIAI ldquoSesso e classi di etagrave nella necropoli greche di Locri Epizefirirdquo G GNOLI i J-P VERNANT (eds) La

Mort les morts dans les socieacuteteacutes anciennes Cambridge-Pariacutes 1982 p 298 i s 78 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 493 GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 240 79 CICEROacute Legg 222 FEST P 296-298 L 80 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 493-494 81 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 240

248

acompanyats drsquoalgun objecte Malgrat la modegravestia dels enterraments no podem adjudicar-los

de manera automagravetica una suposada pertinenccedila a segments socials inferiors ategraves que no hem

de perdre de vista la situacioacute de lrsquoestabliment colonial en aquestes cronologies tot just

comenccedilava a prendre forma i per tant eacutes comprensible que les evidegravencies de diferegravencies

quant a la riquesa i la posicioacute social siguin encara escasses En aquest sentit una dada eloquumlent

que poden aportar les anagravelisis antropologravegiques a les quals se sotmeten les restes recuperades

teacute a veure amb el desgast dental ja que aquest eacutes un indicador de la dieta Partint del principi

que els grups socials elevats han tendit histogravericament a consumir millors aliments que els

baixos els resultats de la necrogravepolis de Valentia palesen en el conjunt dels enterraments

poques diferegravencies relacionades amb els hagravebits alimentaris de la gent que vivia i moria a

lrsquoestabliment fundacional82

532 Identificacioacute dels sectors socials als espais funeraris indiacutegenes

Lrsquoanagravelisi de les necrogravepolis indiacutegenes posa en evidegravencia un fet important no ajuda a

estudiar els segments no privilegiats ategraves que com veurem meacutes endavant en tractar els sectors

privilegiats tot apunta que nomeacutes els membres de les aristocragravecies ibegraveriques semblen haver

gaudit del dret drsquoincinerar llurs despulles i dipositar les seves cendres a les necrogravepolis Lrsquouacutenica

excepcioacute ve donada per la drsquoArse que fins ara nomeacutes ha aportat materials modestos allunyats

dels conjunts aristocragravetics tanmateix cal aclarir que el coneixement arqueologravegic que sersquon teacute

eacutes molt escagraves83 Aixograve no obstant no hem drsquooblidar que ocasionalment i disperses arreu del

territori srsquohan localitzat diverses sitges i fosses als nivells de farciment de les quals srsquohan

documentat restes humanes inhumades84 En tots els casos les despulles pertanyen a individus

82 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 239 83 C ARANEGUI Sagunto Oppidum emporiohellip p 36-37 84 B AGUSTIacute et al ldquoEls reompliments de les sitgeshelliprdquo p 81-95 B AGUSTIacute ldquoLesiones rituales y signos de violencia en

dos poblados ibeacutericos del nordeste peninsularrdquo La enfermedad en los restos humanos arqueoloacutegicos actualizacioacuten

conceptual y meteodoloacutegica IV Congreso Nacional de Paleopatologiacutea Caacutediz 1997 p 273-276 J BURCH

Lrsquoemmagatzematge de cereals en sitges drsquoegravepoca ibegraverica al nord -est de Catalunya tesi doctoral inegravedita

Girona 1996 p 324 i 327 J BURCH et al ldquoLrsquoemmagatzematge en sitges al pla de Girona Lrsquoexemple del Bosc del

Congostrdquo Excavacions drsquourgegravencia a Sant Juliagrave de Ramis anys 1991-1993 Girona 1995 p 82 B AGUSTIacute et al ldquoEls

reompliments de les sitgeshelliprdquo p 89-91 J BURCH i J SAGRERA Excavacions arqueologravegiqueshellip 3 p 49-50 i 101-102 B

AGUSTIacute J BURCH i J LLINAgraveS ldquoLes sitges ibegraveriques de Sant Sebastiagrave de la Guarda (Palafrugell Baix Empordagrave)rdquo EBE

17 1998 p 52-58 D ASENSIO et al ldquoEl nucli ibegraveric de Montjuiumlchelliprdquo p 16 i 26-27 J PUJOL i J GARCIA ldquoEl grup de sitges

de Can Miralles-Can Modolell (Cabrera de Mar Maresme) Un jaciment drsquoegravepoca ibegraverica situat en la rodalia del

249

adults perograve no sempre apareixen disposats drsquouna manera acurada i respectuosa Aixiacute mateix

no eacutes fagravecil drsquoesbrinar la posicioacute social que haurien ocupat en vida ategraves que no van

acompanyats de cap conjunt funerari meacutes enllagrave drsquoalgun esporagravedic ornament personal en tot

cas els materials dels ornaments poden eacutesser un indicador del nivell econogravemic que havien

tingut Drsquoaquesta manera per exemple les restes preservades del cos de la sitja 17 del Bosc del

Congost obliterada en algun moment del primer terccedil de segle II aC estaven orientades en

direccioacute sud-nord i associades a elles aparegueacute una uacutenica arracada A la sitja 59 farcida entre

la segona meitat del segle II aC i els primers anys de la centuacuteria seguumlent el sebollit era un altre

individu adult drsquoentre 40 i 60 anys que aparegueacute en decuacutebit dorsal entre els materials

recuperats a la sitja fou localitzada una arracada o penjoll de bronze lacat amb lagravemina drsquoor

que potser li hauria pogut pertagravenyer85 El cas meacutes notable documentat eacutes el de la sitja de

Montjuiumlc excavada lrsquoany 1931 per J de C Serra-Ragravefols a lrsquointerior de la qual hi havia quatre

esquelets sencers perfectament disposats de bocaterrosa en posicioacute horitzontal i paralmiddotlels els

uns als altres86 I encara al mateix indret una altra sitja excavada en actuacions molt meacutes

recents contenia les despulles drsquouna dona adulta que rondaria els trenta anys colmiddotlocada en

posicioacute fetal i arraconada cap a la paret de la sitja87 En definitiva es tracta de reutilitzacions

de vells dipogravesits com a lloc drsquoenterrament de persones que tenint en compte els materials

associats aparentment tenien diferents nivells de vida i en consequumlegravencia ocupaven diferents

posicions socials

Ara beacute al costat drsquoaquests enterraments que tot i allunyar-se del ritual funerari

considerat habitual semblen fets amb meacutes o menys consideracioacute envers la persona finida

tambeacute nrsquohi ha drsquoaltres que en mostren molta menys per no dir gens Aquest eacutes el cas

indubtable del cos localitzat gairebeacute al fons de la sitja 4 de Sant Sebastiagrave de la Guarda

amortitzada durant el segle II aC Lrsquoesquelet complet era drsquoun home adult (entre 40 i 60 anys)

poblat de Burriacrdquo Laietania Estudis drsquohistograveria i drsquoarqueologia del Maresme 2 1982-1983 p 95-100 M RIBAS i R

MARTIacuteN ldquoHallazgo de silos ibeacutericos en Burriac (Cabrera de Mataroacute)rdquo Ampurias 22-23 1960-1961 p 299 J GUITART

ldquoLrsquoantiga Iesso sequumlegravencia evolutiva constatada a lrsquoexcavacioacute del camp primerrdquo Hispagravenia i Roma DrsquoAugust a

Carlemany Congreacutes drsquoHomenatge al Dr Pere de Palol vol 2 AIEG 37 1996-1997 p 816 85 J BURCH et al ldquoLrsquoemmagatzematge en sitgeshelliprdquo p 82 B AGUSTIacute et al ldquoEls reompliments de les sitgeshelliprdquo p 89-

91 J BURCH i J SAGRERA Excavacions arqueologravegiqueshellip 3 p 49-50 i 101-102 86 D ASENSIO et al ldquoEl nucli ibegraveric de Montjuiumlchelliprdquo p 16 87 D ASENSIO et al ldquoEl nucli ibegraveric de Montjuiumlchelliprdquo p 26-27 Els investigadors apunten un paralmiddotlel pragravecticament

calcat de la inhumacioacute de la sitja 9 en un altre enterrament documentat a Sant Boi del Llobregat en aquesta

ocasioacute drsquoun home adult disposat en decuacutebit supiacute amb les cames flexionades i arraconat a un costat de la sitja

250

i per la seva posicioacute de bocaterrosa amb el crani a una cota meacutes baixa i les cames mig

flexionades i recolzades contra la paret de la sitja a una de meacutes alta i amb els braccedilos estirats

al costat del cos eacutes ben clar que fou abocat a lrsquointerior de la sitja sense la meacutes miacutenima

contemplacioacute88 Casos similars encara que meacutes tardans vers el segle I aC serien el del cadagravever

ndashpertanyent altra vegada a un adultndash trobat en una de les fosses de Iesso en posicioacute drsquohaver

estat llanccedilat al seu interior89 i probablement tambeacute el del cos localitzat a la Quintana (Cerviagrave

de Ter Girona)90 De nou si atenem als materials associats hauriacuteem drsquoentendre que aquests

individus no formaven part dels sectors privilegiats ja que no es coneix cap signe de posicioacute

benestant Tambeacute eacutes cert que el fet de no trobar-los pot ser consequumlegravencia drsquoun espoli previ a

lrsquoenterrament

Trobar sitges reaprofitades com a sepultures drsquoinhumacioacute no eacutes un fenomen exclusiu

de lrsquoagraverea ibegraverica sinoacute que tambeacute estagrave ben testimoniat en terres sudgagravelmiddotliques91 sense que ara

per ara srsquohagi plantejat una hipogravetesi satisfactograveria que lrsquoexpliqui Aixograve no obstant tenint en

compte la diversitat de casos i de circumstagravencies eacutes raonable pensar que no hi pot haver una

explicacioacute uacutenica sinoacute meacutes drsquouna92 Sembla que com a miacutenim nrsquohi podria haver tres una amb

relacioacute a les inhumacions fetes amb cura i respecte una altra per als cossos abocats de

qualsevol manera a dins de les sitges i una meacutes per respondre a la presegravencia de restes

fragmentagraveries i mancades de connexioacute anatogravemica Les dades a lrsquoabast soacuten les que soacuten i es

poden fer moltes argumentacions al respecte perograve si meacutes no de moment sense proves sogravelides

i definitives De tota manera pel que fa als nostres interessos podem arribar a plantejar-nos

si algun drsquoaquests casos no tindria una lectura en clau social les persones els cadagravevers de les

quals anaven a raure a una sitja pertanyien a una classe social diferent a les que eren

incinerades Eren gent forana a la comunitat Eren persones considerades com a ldquoimpuresrdquo

des drsquoun punt de vista religioacutes i per tant no podien rebre el mateix tractament que els altres

Aquells que eren llanccedilats als vells dipogravesits abandonats eren persones ajusticiades per la

88 B AGUSTIacute J BURCH i J LLINAgraveS op cit p 55 89 J GUITART op cit p 816 90 J BURCH Lrsquoemmagatzematge de cerealshellip p 324 i 327 91 A OLIVER ldquoAcerca de los restos humanos localizados en poblados ibeacutericosrdquo ARX vol 1 nuacutem 1 1995 p 35-41 92 A OLIVER ldquoSacrificios y lsquomala muertersquo en el Registro Arqueoloacutegico de los Yacimientos Ibeacutericosrdquo Espacio Tiempo

y Forma Serie I Prehistoria y Arqueologiacutea 16-17 2003-2004 p 401-405 D ASENSIO et al ldquoEl nucli ibegraveric de

Montjuiumlchelliprdquo p 27

251

comunitat o enxampades pels agreujats dels seus actes Eren gent les restes de les quals

convenia fer desaparegraveixer amb celeritat Les possibilitats com degraveiem poden eacutesser muacuteltiples

Pel que fa als sectors privilegiats ja hem avanccedilat que les necrogravepolis ofereixen en

principi meacutes informacioacute Tanmateix lrsquoestudi dels espais funeraris dels ibers durant el nostre

periacuteode pateix un greu obstacle de base la xifra de cementiris coneguts eacutes dramagraveticament

baixa i a meacutes la majoria es concentren en territoris litorals o molt propers a la costa mentre

que a les agraverees meacutes interiors soacuten en bona mesura desconeguts93 Sobta i ho ha fet des de fa

anys sense que de moment hom hagi donat una explicacioacute satisfactograveria94 aquesta quantitat

tan iacutenfima de necrogravepolis ibegraveriques sobretot tenint en compte que lrsquoexpansioacute dels

assentaments durant el segle II aC malgrat la desaparicioacute dels grans centres de primer ordre i

alguns del segon assenyala un increment demogragravefic que seria logravegic esperar que aneacutes

acompanyat drsquoun augment dels espais cementirials

Al costat de la davallada de la quantitat de necrogravepolis hi ha una altra dada que cal no

perdre de vista el nombre de sepultures eacutes marcadament baix En jaciments com el Corral de

Saus el Turoacute dels Dos Pins o Coimbra del Barranco Ancho les tombes documentades amb una

cronologia de finals del segle III a inicis del II aC soacuten una desena una dotzena i una vintena

respectivament I fins i tot en els casos que les sepultures soacuten meacutes nombroses com ara el Turoacute

dels Dos Pins ndashamb 94 tombes entre mitjan segle III i c 180 aCndash El Cigarralejo ndashamb 70 en un

periacuteode encara meacutes llarg entre els segles III i I aCndash i especialment el Cabecico del Tesoro ndash

amb un recompte de dos centenars de tombes datades entre els segles II i I aCndash la proporcioacute

entre el nombre de sepultures i el temps drsquouacutes de la necrogravepolis continua essent molt minsa

93 B AGUSTIacute et al ldquoEls reompliments de les sitgeshelliprdquo p 81-95 B AGUSTIacute ldquoLesiones rituales y signos de violencia en

dos poblados ibeacutericos del nordeste peninsularrdquo La enfermedad en los restos humanos arqueoloacutegicos actualizacioacuten

conceptual y meteodoloacutegica IV Congreso Nacional de Paleopatologiacutea Caacutediz 1997 p 273-276 B AGUSTIacute J BURCH i

J LLINAgraveS ldquoLes sitges ibegraveriques de Sant Sebastiagrave de la Guarda (Palafrugell Baix Empordagrave)rdquo EBE 17 1998 p 52-58

J BURCH Lrsquoemmagatzematge de cerealshellip p 324 i 327 J BURCH et al ldquoLrsquoemmagatzematge en sitges al pla de

Girona Lrsquoexemple del Bosc del Congostrdquo Excavacions drsquourgegravencia a Sant Juliagrave de Ramis anys 1991-1993 Girona

1995 p 82 J BURCH i J SAGRERA Excavacions arqueologravegiqueshellip 3 p 49-50 i 101-102 D ASENSIO et al ldquoEl nucli ibegraveric

de Montjuiumlchelliprdquo p 16 i 26-27 J PUJOL i J GARCIA ldquoEl grup de sitges de Can Miralles-Can Modolell (Cabrera de Mar

Maresme) Un jaciment drsquoegravepoca ibegraverica situat en la rodalia del poblat de Burriacrdquo Laietania Estudis drsquohistograveria i

drsquoarqueologia del Maresme 2 1982-1983 p 95-100 M RIBAS i R MARTIacuteN ldquoHallazgo de silos ibeacutericos en Burriac

(Cabrera de Mataroacute)rdquo Ampurias 22-23 1960-1961 p 299 J GUITART ldquoLrsquoantiga Iesso sequumlegravencia evolutiva

constatada a lrsquoexcavacioacute del camp primerrdquo Hispagravenia i Roma DrsquoAugust a Carlemany Congreacutes drsquoHomenatge al Dr

Pere de Palol vol 2 AIEG 37 1996-1997 p 816 94 J SANMARTIacute ldquoLes necrogravepolis del periacuteode ibegraveric ple i tardagrave a Catalunyardquo Citerior Revista drsquoarqueologia i ciegravencies

de lrsquoantiguitat 1 1995 p 91-106 N RAFEL Les necrogravepolis tumulagraveries de tipus baixaragonegraves les campanyes de

lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans al Matarranya Barcelona 2003 p 87

252

Com es poden explicar aquestes xifres Es podria pensar que la resta de possibles tombes de

les necrogravepolis conegudes ndashi tambeacute per quegrave no drsquoaltres que encara no es coneixenndash han estat

arrasades espoliades destruiumldes o erosionades fins a fer-les del tot irreconeixibles Eacutes cert que

hi ha casos en quegrave circumstagravencies com aquestes no poden eacutesser negades com el de la

necrogravepolis de Santa Madrona95 on la documentacioacute drsquoun cementiri drsquoaquesta egravepoca srsquoha pogut

testimoniar uacutenicament per materials en superfiacutecie pertanyents a unes tombes que avui dia

estan del tot arrasades Tambeacute moltes de les sepultures de Coimbra del Barranco Ancho96 del

Turoacute dels Dos Pins97 o de Can Rodon de lrsquoHort98 pel fet de trobar-se en nivells alts propers al

superficial havien resultat degradades (a vegades espoliades) fins al punt que meacutes drsquouna

conservava tan sols ndashi no completamentndash la fossa sense restes de lrsquourna ni del conjunt funerari

o si ho conservava estava molt deteriorat Malgrat aixograve no sembla que sigui fruit de lrsquoatzar i

de fet ja fa anys que els iberistes estan drsquoacord a considerar que aquesta desproporcioacute ve

donada pel fet que en el moacuten iber no tothom tenia els mateixos drets per eacutesser sebollit en

una necrogravepolis99 Drsquoacord amb aquest punt de vista nomeacutes els membres dels sectors

aristocragravetics gaudien del privilegi de dipositar llurs cendres en tombes Ara beacute aquesta

hipogravetesi no deixa de plantejar alguns problemes Per comenccedilar meacutes enllagrave de la possibilitat

que encara no srsquohagin localitzat altres necrogravepolis les poques que es coneixen difiacutecilment

podrien donar servei a totes les elits que cal pensar que hi hauria repartides arreu del territori

fins i tot considerant que molts dels grans centres ndashon residirien els sectors aristocragraveticsndash

foren abandonats en el tragravensit del segle III al II aC A meacutes a meacutes si les necrogravepolis nomeacutes

allotjaven les despulles dels sectors elevats de la societat caldria esperar la troballa drsquoindicis

que apuntessin en aquesta direccioacute que estan relacionats bagravesicament amb el tipus de tomba

i amb els elements que constitueixen el conjunt funerari Aixiacute doncs caldria esperar trobar

unes tombes amb alguna forma de monumentalitat o uns conjunts funeraris formats per

95 M C BELARTE i J NOGUERA La necrogravepolis protohistograverica de Santa Madrona (Riba-roja drsquoEbre Ribera drsquoEbre)

Tarragona 2007 p 57 96 J M GARCIacuteA CANO op cit p 50 i s 97 J GARCIacuteA I ROSELLOacute Turoacute dels Dos Pins Necrogravepolis ibegraverica Sabadell 1993 p 23-24 98 J BARBERAgrave ldquoLa necroacutepolis ibeacuterica de Cabrera de Mar (Coleccioacuten Rubio de la Serna)rdquo Ampurias 30 1968 p 97-

150 IDEM ldquoLa necroacutepolis ibeacuterica de Cabrera de Mar (Excavaciones 1968-1969)rdquo Ampurias 31-32 1969-1970 p 169-

189 99 Cf diversos articles aplegats a J BLAacuteNQUEZ i V ANTONA (coords) Congreso de Arqueologiacutea Ibeacuterica 1 Las

necroacutepolis Madrid 1992

253

objectes que remarcarien el prestigi dels difunts tant peces drsquoimportacioacute com articles locals

perograve elaborats amb materials que nomeacutes estarien a lrsquoabast de poca gent

Pel que fa a la tipologia de les tombes no srsquoaprecien massa diferegravencies entre les unes i

les altres en general es tracta de simples fosses retallades al subsogravel on es dipositava lrsquourna i el

conjunt funerari que com a molt estaven modestament monumentalitzades amb un

empedrat o un petit tuacutemul que assenyalava la presegravencia de la sepultura Les dues uacuteniques

excepcions ndashmeacutes per les dimensions que no pas per la tipologiandash es troben al Corral de Saus

on les dues tombes meacutes grans ndashuna100 destinada a dues persones un home i una dona i

lrsquoaltra101 a un sol homendash estaven marcades per uns empedrats que reutilitzaven les restes

fragmentades drsquoaltres monuments funeraris anteriors de la mateixa necrogravepolis les restes que

han romagraves de decoracioacute arquitectogravenica han servit per batejar ambdues tombes amb els noms

de ldquotumba de las sirenasrdquo i ldquotumba de las damitasrdquo Pel que fa al contingut del conjunt funerari

la majoria dels objectes ceragravemics que srsquohan recuperat soacuten de factura ibegraverica (cagravelats a la majoria

de les necrogravepolis imitacions de produccions foranes ndashsobretot itagraveliquesndash gerres agravemfores i en

els casos concrets del Turoacute dels Dos Pins i de Can Rodon de lrsquoHort bicogravenics o altres formes de

ceragravemica grisa de la costa catalana) perograve sovintegen tambeacute els productes mediterranis

principalment atuells de campaniana A entre ells les formes meacutes frequumlents soacuten els bols L 26

i 27b el plat L 36 i el plat de peix L 23 Al seu costat ndashi aquiacute eacutes especialment on es marquen

les diferegravencies entre les tombesndash algunes contenen objectes drsquoaltres materials que assenyalen

de manera meacutes acusada diferegravencies en els plans econogravemic i social com veurem tot seguit

En algunes sepultures srsquohan localitzat armes que eren un producte car i no estava a

lrsquoabast de qualsevol de manera que la seva presegravencia assenyala una diferegravencia entre la posicioacute

social del difunt i la dels altres En aquest sentit un estudi102 realitzat sobre els conjunts

funeraris de les tombes de El Cabecico del Tesoro va revelar que les que tenien armes

mostraven un nivell de riquesa superior a les drsquoaquelles que no en tenien Per altra banda en

les necrogravepolis que tenen continuiumltat dins del segle II aC srsquoaprecia una dada important el seu

nombre no davalla en una egravepoca en la qual el domini romagrave es va assentant i consolidant al

100 I IZQUIERDO Monumentos funerarios ibeacutericoshellip p 181-185 101 I IZQUIERDO Monumentos funerarios ibeacutericoshellip p 189-192 102 F QUESADA ldquoEl armamento en la necroacutepolis ibeacuterica de lsquoEl Cabecico del Tesororsquo (Murcia)rdquo Cuadernos de

Prehistoria y Arqueologiacutea 13-14 1986-1987 p 53

254

territori sinoacute que fins i tot augmenta103 No sol ser una troballa molt sovintejada perograve a cada

necrogravepolis se nrsquoha documentat alguna Aquest eacutes el cas per exemple de la tomba 52 del Turoacute

dels Dos Pins104 on es recuperagrave una punta de llanccedila de ferro un umboacute circular de ferro

pertanyent a un escut i una punta drsquoespasa o de ganivet de la tomba XI-Go12 del Corral de

Saus105 on aparegueren una falcata sencera i una virolla de llanccedila o de la tomba 1620 de la

necrogravepolis drsquoEl Poblado de Coimbra del Barranco Ancho106 on es trobagrave una altra falcata En

relacioacute amb lrsquoarmament ocasionalment es poden trobar objectes com ara arreus de cavall

(com a la tomba 55 de Coimbra del Barranco Ancho)107 que serveixen drsquoindici per aproximar-

se a la naturalesa dels sectors aristocragravetics ibegraverics

Altres elements que formen part dels conjunts funeraris soacuten les sivelles de cinturoacute de

bronze (com la de la tomba XI-Go12 suara esmentada del Corral de Saus)108 que srsquoassocien ndash

com tradicionalment srsquoha fet amb les armesndash a sepultures masculines I al seu costat hi ha

diverses menes drsquoornaments personals (anells collarets penjolls fiacutebules etc) generalment

fets de bronze ferro pasta de vidre o os per beacute que excepcionalment109 tambeacute srsquohan trobat

algunes peces fetes amb materials meacutes luxosos com lrsquoargent i fins i tot lrsquoor Drsquoaquest darrer

metall estagrave fet un parell drsquoarracades procedent de la tomba 55 de Coimbra del Barranco

Ancho110 identificada com a masculina i datada de les acaballes del segle III aC De plata srsquohan

recuperat elements com els quatre penjolls semiesfegraverics de la mateixa sepultura111 o el petit

penjoll en forma de falmiddotlus de la tomba 66 del Turoacute dels Dos Pins112

Finalment encara hi ha un darrer tipus drsquoobjectes que hom acostuma a trobar a les

tombes ibegraveriques i que a diferegravencia dels anteriors estan fets amb materials meacutes humils es

tracta de les torteres presents en sepultures com la ldquotumba de las damitasrdquo o la tomba XII-

103 F QUESADA ldquoEl armamento en la necroacutepolis ibeacuterica de lsquoEl Cabecicorsquohelliprdquo p 48 104 J GARCIacuteA I ROSELLOacute op cit p 128-133 105 I IZQUIERDO Monumentos funerarios ibeacutericoshellip p 193-194 106 J M GARCIacuteA CANO op cit 59 107 J M GARCIacuteA CANO op cit 68 108 I IZQUIERDO Monumentos funerarios ibeacutericoshellip p 193-194 109 El fet que siguin troballes poc habituals es pot explicar perquegrave els ibers apreciarien molt aquests beacutens pel seu

valor i raresa i preferirien en general llegar-los als seus hereus en comptes drsquoendur-sersquols a la tomba Vid J M

GARCIacuteA CANO i V PAGE ldquoLos objetos de oro de la necroacutepolis del Poblado de Coimbra del Barranco Ancho (Jumilla

Murcia)rdquo Anales de Prehistoria y Arqueologiacutea 17-18 2001-2002 p 226 110 J M GARCIacuteA CANO i V PAGE op cit p 221-222 111 J M GARCIacuteA CANO op cit 229 112 J GARCIacuteA I ROSELLOacute op cit p 145-146 i 189

255

Go1213 del Corral de Saus113 la tomba 38 del Turoacute dels Dos Pins114 o a Can Rodon de lrsquoHort115 Ja

hem comentat meacutes amunt que la presegravencia de torteres al registre funerari srsquoha llegit

habitualment com un indici drsquouna tomba femenina de manera que serviria per destacar o

reconegraveixer lrsquoexpertesa de la finida en les tasques relacionades amb la produccioacute tegravextil

reservades a les dones les quals a partir de les diverses restes recuperades i de paralmiddotlels

drsquoaltres cultures antigues mediterragravenies jugarien un paper destacat i reconegut dins de la seva

societat116 Amb tot ategraves que tambeacute srsquohan localitzat torteres en sepultures clarament

masculines tambeacute ha rebut altres interpretacions que les vinculen a lrsquoesfera de la ideologia i

les creences Aixiacute hi ha qui considera que podrien servir com a penjoll ndashaixograve explicaria per

quegrave es troba sovint una sola o poques torteres per tombandash117 o que podrien ser un reflex ndashcom

al moacuten grecndash de la idea del destiacute118 En qualsevol cas sembla que les sepultures que pertanyien

a dones i en les quals apareixen no nomeacutes torteres sinoacute altres elements vinculats al moacuten del

tegravextil permeten obtenir una mica meacutes de llum sobre la figura de la dona a la societat ibegraverica

i particularment de la dona aristogravecrata A partir de les interpretacions recents119 del registre

funerari la iconografia (essencialment del periacuteode anterior lrsquoIbegraveric ple) i algun text antic120

srsquoha arribat a la conclusioacute que seria ella la que controlaria la produccioacute i el comerccedil dels teixits

entesos com a beacutens de luxe i de prestigi

533 Una necrogravepolis singular Les Corts (Empuacuteries)

Al turoacute de Les Corts a la vora del nucli drsquoEmpuacuteries es documenta en el nostre periacuteode

la formacioacute drsquouna nova necrogravepolis on es localitzaren meacutes de cent cinquanta tombes gairebeacute

totes drsquoincineracioacute datades en conjunt a les darreres tres centuacuteries abans del canvi drsquoEra

113 En cadascuna de les tombes es recuperaren un parell de torteres I IZQUIERDO Monumentos funerarios

ibeacutericoshellip p 189-194 114 J GARCIacuteA I ROSELLOacute op cit p 75-77 115 J BARBERAgrave ldquoLa necroacutepolis ibeacuterica de Cabrera de Mar (Coleccioacuten Rubio de la Serna)rdquo p 101 116 C RIacuteSQUEZ i A GARCIacuteA LUQUE ldquoiquestActividades de mantenimiento en el registro funerario El caso de las

necroacutepolis ibeacutericasrdquo Interpreting household practices Barcelona 21-24 novembre 2007 Treballs drsquoArqueologia 13

2007 p 156-157 117 N RAFEL ldquoEl textil como indicador de geacutenerohelliprdquo p 126 118 N RAFEL ldquoEl textil como indicador de geacutenerohelliprdquo p 132 119 C RIacuteSQUEZ i A GARCIacuteA LUQUE op cit p 164 120 NICOLAU DE DAMASC frag 102 Frag Hist Graec 3456

256

Habitualment les sepultures de Les Corts soacuten individuals si beacute moltes estan agrupades potser

en grups familiars i consisteixen en una simple fossa Amb tot tambeacute sersquon troben de meacutes grans

i fins i tot monumentalitzades121 Aixiacute hi ha dues tombes colmiddotlectives en un recinte clos per un

muret de planta circular fet amb tagravepia de fang que no depassaria el metre o metre i mig

drsquoalccedilada i els quinze centiacutemetres drsquoamplada que anava estucat Tambeacute estan documentats

una dotzena de basaments de pedra de planta quadrada que haurien sostingut algun element

que recordaria el difunt que hi havia sebollit al seu dessota ja fos un cippus o una estagravetua

Finalment encara nrsquohi ha drsquoaltres que estan assenyalades per mitjagrave de tuacutemuls obrats amb

pedres

Si ens fixem en els conjunts funeraris122 observem drsquoentrada que segueixen en part la

composicioacute tradicional autogravectona sobretot amb la presegravencia de produccions de grisa de la

costa catalana marcades ara per una omnipresegravencia dels caracteriacutestics bicogravenics

acompanyades drsquounguumlentaris Perograve al seu costat es detecta un augment dels productes

drsquoimportacioacute com ara campaniana A (sobretot les formes L 27 i L 36) campaniana B (menys

frequumlent amb les formes L 5 i L 8) i gobelets de parets fines (si beacute tambeacute se nrsquohan documentat

alguns fets de grisa de la costa catalana) A meacutes a meacutes srsquoha documentat una presegravencia

relativament sovintejada de materials poc modestos i que aporten una segraverie drsquoindicis

rellevants per aproximar-nos a la societat emporitana del moment En onze tombes es

recuperaren fiacutebules de ferro en setze eren de bronze (preferentment de La Tegravene II) i en dues

estaven fetes drsquoargent En dues sepultures es localitzaren restes pertanyents a diademes

funeragraveries de bronze En vint meacutes es trobaren denes de pasta de vidre que haurien format part

de collarets En cinc altres aparegueren braccedilalets de bronze mentre que en unes altres es

localitzaren cinc anells del mateix material I de dues tombes meacutes sortiren un parell de torques

de bronze obrats de manera senzilla (similar al de la incineracioacute Granada I) Entre els objectes

que soacuten relativament meacutes habituals cal destacar les arracades de bronze gairebeacute totes del

mateix tipus amb forma de botifarroacute (per beacute que nrsquohi havia alguna feta amb fil de bronze) de

les quals es documentaren meacutes de vint procedents de divuit tombes xifra que suposa una

mica meacutes de lrsquoonze per cent de les sepultures Generalment srsquoassocia la troballa drsquoaquest

121 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I p 255-256 P CASTANYER op cit p 41 122 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I p 275-379

257

ornament personal a enterraments femenins perograve eacutes curioacutes que nomeacutes en escassiacutessims casos

apareguin per parelles ja que el meacutes frequumlent eacutes localitzar-ne una de sola Per altra banda

tambeacute eacutes interessant destacar la presegravencia drsquoelements considerats tradicionalment com a

masculins com les sivelles de cinturoacute de bronze de les quals sersquon trobaren en tres tombes i

les peces drsquoarmament123 tres cascs de bronze del tipus Montefortino procedents del nord

drsquoItagravelia tres espases dues restes drsquoumbons drsquoescuts i diverses puntes de llanccedila i puntes de

projectil de catapulta En aquest sentit les tombes meacutes riques soacuten per una banda la 8124 que

contenia un casc una punta de llanccedila i una espasa I de lrsquoaltra la 45125 lrsquouacutenica de les sepultures

drsquoinhumacioacute de la necrogravepolis de Les Corts que srsquoha interpretat que pertanyia a un soldat

drsquoorigen gal juntament amb les restes ogravessies es recuperaren una punta de llanccedila una espasa i

restes drsquoun umboacute drsquoescut que estaven al costat drsquouna dena de pasta de vidre i una tortera

Tambeacute soacuten de rellevagravencia les dues bullae de bronze recuperades en altres sepultures126 que

posen de manifest lrsquoarribada de costums procedents drsquoItagravelia o potser fins i tot la mateixa

presegravencia de poblacioacute romanoitagravelica a la ciutat Aixiacute mateix la presegravencia de pila catapultaria

en dues tombes ha menat a plantejar que les persones incinerades haurien estat en vida

artillers127 No eacutes gens fagravecil afirmar a quin colmiddotlectiu (ibers romans o grecs) es donava sepultura

en aquest espai perograve per la presegravencia tan sovintejada drsquoarmes incloent-hi dos objectes tan

poc frequumlents com els projectils de catapulta no es pot excloure la possibilitat que la necrogravepoli

de Les Corts estigueacutes relacionada amb lrsquoanomenat praesidium del turoacute drsquoEmpuacuteries de manera

que seria el lloc on es farien enterrar els soldats i llurs famiacutelies tant si eren itagravelics com auxiliars

indiacutegenes que tambeacute estaven ben habituats al ritual de la incineracioacute

123 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I p 261 124 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I p 279-280 125 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I p 309-310 126 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I p 260 127 E BLE ldquoTormenta romana Anaacutelisis morfoloacutegico y funcional de la artilleriacutea romana tardorepublicana en el

nordeste peninsularrdquo Gladius 32 2012 p 45-46

258

54 PRODUCCIOacute EMMAGATZEMATGE I SOCIETAT

541 Estructures productives i societat

Les restes relacionades amb les activitats productives poden proporcionar dades

drsquointeregraves per a lrsquoestudi de la societat ategraves que en general srsquohi aprecia una divisioacute social del

treball o dit drsquouna altra manera dins de cada comunitat no tots els individus duien a terme

les mateixes tasques sinoacute que drsquoacord amb la posicioacute social que ocupava cadascun en

realitzava unes o unes altres Quan parlem drsquoactivitats productives ens referim a tots aquells

treballs encarats a explotar els recursos del territori amb la idea drsquoobtenir o beacute aliments o beacute

mategraveries primeres aixiacute com a la transformacioacute drsquouns i altres en nous productes elaborats o

manufacturats

Per definir les funcions i activitats econogravemiques principalment dels sectors no

privilegiats haurem de prestar atencioacute a elements com la situacioacute dels edificis ndashtant els

domegravestics com els destinats especiacuteficament a usos productius i artesanalsndash lrsquoentorn on se

situen les estructures drsquoemmagatzematge transformacioacute i produccioacute i la cultura material

associada De rastres drsquoactivitats productives sersquon documenten meacutes o menys a tot arreu tant

a lrsquointerior de nuclis urbans com a les agraverees periurbanes aixiacute com a la ruralia De fet es poden

distingir dos nivells de produccioacute diferents un de caragravecter domegravestic de poc volum i encarat a

lrsquoobtencioacute de productes destinats fonamentalment al consum propi i un altre de caire meacutes

industrial realitzat en estructures concebudes com a tallers on srsquoobtenia un volum meacutes elevat

de produccioacute que depassava les necessitats familiars habituals

A lrsquoagravembit rural es localitzen assentaments de meacutes o menys reduiumldes dimensions i poc

complexos des de petites estructures que assenyalen la presegravencia drsquouna minsa comunitat

(segurament un grup familiar) fins a conjunts formats per diversos edificis i que denoten

lrsquoexistegravencia drsquouna comunitat un xic meacutes nombrosa drsquounes poques famiacutelies Lrsquoassociacioacute a

sitges en quantitats escasses o a altres formes drsquoemmagatzematge que palesen una capacitat

productiva limitada aixiacute com a les restes drsquoinstrumental agriacutecola o ramader posa de manifest

una dedicacioacute majoritagraveria al conreu dels camps propers i a la cria de bestiar De tota manera

des drsquoaquests establiments hom podia explotar al mateix temps els recursos naturals de

259

lrsquoentorn que podien eacutesser molt variats forestals haliegraveutics miners etc En alguns drsquoaquests

centres srsquohan documentat indicis que assenyalen la transformacioacute de les mategraveries primeres

recollides aixograve eacutes especialment evident als establiments on es detecten activitats

metalmiddotluacutergiques a traveacutes de la troballa drsquoescograveries gresols motlles restes de tuberes cubetes

forns etc128 o terrissaires129 Drsquoestructures drsquoaquestes menes tambeacute sersquon coneixen a les agraverees

properes als assentaments meacutes grans de manera que els pagesos i els artesans si no residien

directament al costat del lloc on treballaven podien fer-ho a lrsquointerior dels nuclis i desplaccedilar-

se fagravecilment fins als espais de treball com demostren les troballes ocasionals a les cases

ubicades a dins dels recintes poblats de restes pertanyents per exemple a eines agriacutecoles

Una altra cosa eacutes identificar qui treballava (i habitava si era el cas) als centres

productius No eacutes una tasca fagravecil a partir del registre material ategraves que ens trobem en un

moment de transicioacute en el qual les estructures sovint segueixen les tradicions constructives

locals perograve incorporant de mica en mica ndashsobretot com meacutes avanccedilat el segle II aCndash

innovacions vingudes drsquoItagravelia com cobertes de tegulae i imbrices o revestiments de dipogravesits

fets drsquoopus signinum En el transcurs drsquoaquesta transicioacute trobem que despreacutes drsquoun periacuteode

128 M C ROVIRA ldquoLos talleres de herrero en el mundo ibeacuterico aspectos teacutecnicos y socialesrdquo Saguntum-PLAV Extra-

3 2000 p 266-267 A MARTIacuteN ORTEGA et al ldquoEl jaciment Camp drsquoen GoundashGorg drsquoen Batlle un barri periurbagrave de

lrsquooppidum drsquoUllastretrdquo Cypsela 17 2007 p 179-182 R PLANA i A MARTIacuteN ORTEGA ldquoEl paisatge periurbagrave de

lrsquooppidum drsquoUllastrethelliprdquo p 123-148 S CASAS et al op cit p 274-276 A MARTIacuteN ORTEGA R PLANA i J CARAVACA

ldquoLes activitats artesanals als poblats drsquoUllastret (Baix Empordagrave Girona) i en el seu territorirdquo Saguntum-PLAV

Extra-3 2000 p 250 M FUERTES et al E PONS BRUN (dir) Mas Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave) Un complex

arqueologravegic drsquoegravepoca ibegraverica (Excavacions 1990-1998) Girona 2002 p 134-136 A LOacutePEZ MULLOR J ROVIRA i E

SANMARTIacute Excavaciones en el poblado laietano del Turoacute del Vent Llinars del Vallegraves Campantildeas 1980 y 1981

Monografies Arqueologravegiques 3 Barcelona 1982 J BOSCH et al ldquoResultats de les excavacions arqueologravegiques

portades a terme al Turoacute del Vent (Llinars del Vallegraves Vallegraves Oriental)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1984-1985

1986 p 121-132 D ZAMORA et al ldquoEl poblament a la Laietagravenia centralhelliprdquo p 219 R CARDONA Memograveria arqueologravegica

del jaciment del Camp dels Moros de la Codina Pinell Campanya 1999 Solsona 1999 p 6 i 33-34 D ASENSIO et al

ldquoTipus drsquoassentaments i evolucioacutehelliprdquo p 192-193 D ASENSIO et al ldquoFormes drsquoocupacioacute del territori i estructuracioacute

econogravemica al sud de la Laietagraveniardquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) op cit p 244 J MORER i A RIGO Ferro i

ferrers en el moacuten ibegraveric El poblat de Les Guagraverdies (El Vendrell) Barcelona 1999 D ASENSIO et al ldquoLes formes

drsquoorganitzacioacute social i econogravemica a la Cossetagravenia ibegraverica noves dades sobre lrsquoevolucioacute i tipologia dels

assentaments entre els segles VII-I aCrdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) Territori poliacutetic i territori rural durant

lrsquoedat del Ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret Girona 2001 p 262

L LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPoblamiento sociedad y economiacuteahelliprdquo p 150 A LOacutePEZ MULLOR i X FIERRO ldquoDarreres

intervencions a lrsquoassentament ibegraveric i la vilmiddotla romana de Darroacute (Vilanova i la Geltruacute Garraf)rdquo Tribuna

drsquoArqueologia nuacutem 1987-1988 1989 p 54-61 129 R CARDONA ldquoEls cinc genis malegravefics dels forns ceragravemics Estudi sobre els centres terrissers en egravepoca ibegraverica a

Catalunyardquo RAP 19 2009 p 147 A GORGUES Eacuteconomie et societeacute dans le nord-est du domaine ibeacuterique (IIIe ndash Ier s

av J-C) Madrid 2010 p 288 i 292-296 S BAYO El yacimiento ibeacuterico de ldquoEl Tossal de la Calardquo Nuevo estudio de los

materiales depositados en el MARQ correspondientes a las excavaciones de Joseacute Belda y Miquel Tarradell Alacant

2010 p 138-140 F SALA ldquoLos espacios periurbanoshelliprdquo p 204-205 L Loacutepez-Mondeacutejar ldquoPoblamiento sociedad y

economiacuteahelliprdquo p 150

260

drsquoexpansioacute de manera lenta i progressiva el nombre drsquoestabliments rurals sembla anar-se

reduint especialment a mesura que ens anem aproximant a les acaballes del segle II aC i al

tragravensit a la centuacuteria seguumlent Ara beacute molts dels assentaments que es mantenen que solen eacutesser

alguns dels fundats en aquest periacuteode perduren en ocasions durant segles130 Aquests

assentaments solen considerar-se com el germen de les estructures a partir de les quals es

desenvoluparan posteriorment les uillae i amb elles una nova manera drsquoadministrar i

explotar el territori Hi ha investigadors que han volgut veure ja a la segona meitat del segle II

aC ndashsobretot cap al finalndash lrsquoaparicioacute de les primeres uillae especialment al camp proper als

nuclis on la presegravencia i la influegravencia de la poblacioacute romanoitagravelica era meacutes intensa (bagravesicament

Emporion Tarraco i Carthago Noua)131 Drsquoaltres en canvi neguen que es pugui parlar de uillae

abans del segle I aC132 Meacutes enllagrave del debat terminologravegic tothom estagrave drsquoacord que els

precedents solen eacutesser ibegraverics i en consequumlegravencia en el transcurs drsquoaquella centuacuteria srsquohagueren

de produir canvis que propiciessin aquesta evolucioacute133 El problema de debograve eacutes identificar per

una banda qui residia i treballava en aquests establiments ndasheren ibers o itagravelicsndash i de lrsquoaltra

de qui depenien seguien depenent de les aristocragravecies indiacutegenes cada cop meacutes romanitzades

o a partir drsquoun moment concret es trobaven sota una autoritat diferent134 Si atenem a les restes

130 L LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPoblamiento sociedad y economiahelliprdquo p 157-158 131 R JAgraveRREGA ldquoEl poblament rural i lrsquoorigen de les villae al nord-est drsquoHispania durant lrsquoegravepoca romana republicana

(segles II-I aC)rdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 21 2000 p 292-295 132 J-G GORGES ldquoVillae de Tarraconaise et villae drsquoHispanie quelques donneacutees pour un eacutetat de la questionrdquo V

REVILLA J R GONZAacuteLEZ i M PREVOSTI (eds) Actes del simposi Les Vilmiddotles Romanes a la Tarraconense Implantacioacute

evolucioacute i transformacioacute Estat actual de la investigacioacute del moacuten rural en egravepoca romana celebrat a Lleida del 28 al

30 de novembre de 2007 Barcelona 2008 p 27-28 133 Aixograve no implica necessagraveriament que totes les uillae altimperials conegudes es desenvolupessin nomeacutes a partir

drsquoestructures rurals ibegraveriques precedents perquegrave nrsquohi ha de ben documentades a tot arreu que foren establertes

ex nouo perograve siacute que es detecta amb frequumlegravencia que assentaments rurals ndashsobretot els fundats al segle II aCndash

srsquoanaren transformant amb el temps i particularment en egravepoca augustal esdevingueren uillae com es pot veure

als Tolegassos (Viladamat Girona) Los Alaguumleces (Lorca Muacutercia) Torre de Sancho Manuel (Lorca Muacutercia) i

potser tambeacute El Campillo (Altura Castelloacute) o Chiacuteclar (Lorca Muacutercia) entre molts altres J CASAS i V SOLER La

Villa de Tolegassos Una explotacioacuten agriacutecola de eacutepoca romana en el territorio de Ampurias Oxford 2003 R

JAgraveRREGA ldquoEl yacimiento romano de El Campillo (Altura) Nuevos datos para el estudio de la romanizacioacuten en la

comarca de El Alto Palancia (Castelloacuten)rdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 17 1996 p 367-381 L

LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPoblamiento sociedad y economiacuteahelliprdquo p 157-158 134 Independentment drsquoaquests dos paragravemetres hi ha una altra quumlestioacute de gran rellevagravencia en aquest proceacutes que

eacutes el sistema de produccioacute emprat que meacutes enllagrave de si els qui explotaven la terra eren ibers o romanoitagravelics

defineix veritablement els establiments rurals com a vilmiddotles o com a centres agropecuaris indiacutegenes Vid J

NOGUERA ldquoEstudi diacrogravenic de la Cubeta de Moacutera (Ribera drsquoEbre Tarragona) des drsquoegravepoca tardorepublicanan a

lrsquoantiguitat tardanardquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 20 1999 p 267-286 M PREVOSTI ldquoLrsquoetapa

republicanardquo E GIRALT (dir) Histograveria Agragraveria dels Paiumlsos Catalans Vol 1 (coord per J GUITART) Antiguitat

Barcelona 2005 p 374-379

261

recuperades veiem que tendeixen a ser de manera significativa produccions indiacutegenes i

malgrat que es documenten arreu les importacions itagraveliques ocasionalment presenten grafits

escrits amb escriptura ibegraverica (o tambeacute puacutenica a lrsquoentorn de Carthago Noua)135 Aquests indicis

fan pensar que les persones que tenien al seu cagraverrec lrsquoexplotacioacute directa dels recursos devien

eacutesser en termes generals indiacutegenes que es trobaven sotmesos drsquoalguna manera als membres

drsquoaltres sectors socials meacutes elevats

Malgrat el que acabem de dir aixograve no treu que en alguns casos fossin itagravelics els qui

vivien i obtenien els recursos del territori per exemple a lrsquoagraverea de Carthago Noua srsquohan

associat a alguns nuclis contenidors vaixella i atuells de cuina de procedegravencia itagravelica que

superen en proporcioacute els materials indiacutegenes Aquest fet podria assenyalar per tant la

presegravencia de poblacioacute itagravelica cosa que srsquoaprecia amb meacutes intensitat als establiments

identificats com a agriacutecoles ndashque podien estar relacionats amb els centres minerometalmiddotluacutergics

situats a les proximitatsndash mentre que a la majoria dels assentaments progravepiament miners la

tendegravencia eacutes la inversa amb una major proporcioacute de materials indiacutegenes Queda clar en

consequumlegravencia que encara que la direccioacute de les extraccions de mineral i bonificacioacute dels

metalls estigueacutes en mans dels arrendataris itagravelics eren els ibers ndashi probablement tambeacute els

puacutenics superviventsndash els qui srsquoencarregarien de lrsquoexplotacioacute efectiva els qui treballaven a les

mines i als tallers metalmiddotluacutergics En aquest sentit no hem drsquooblidar que malgrat que amb un

egravemfasi no tan marcat els autors antics havien posat de manifest el seu apreci envers la

produccioacute sideruacutergica ibegraverica que en algunes contrades ndashcom les zones pirinenques i altres

indrets de la geografia catalana han testimoniatndash136 hauria tingut un paper prou destacat en

lrsquoeconomia i que srsquohauria mantingut sota el domini romagrave del territori

135 J A ANTOLINOS J M NOGUERA i B SOLER ldquoPoblamiento y explotacioacuten minerometaluacutergica en el distrito minero

de Carthago Novardquo J M NOGUERA (ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania 15 antildeos despueacutes

Murcia 2010 p 217 136 J MORER i A RIGO op cit P FARRAgraveS ldquoExcavacioacute drsquourgegravencia a Sant Joan de Boiacute un exemple de metalmiddotluacutergia

romana al Pirineurdquo RAP 11-12 2003 p 321-329 A MARTIacuteN OLIVERAS i A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ ldquoIntervencions

arqueologravegiques als jaciments romans de la Valldan Sectors vilmiddotla romana de Sant Bartomeu de la Valldan i

Poliacutegon Industrial de la Valldan 1999-2000 (Aviagrave Berguedagrave)rdquo M GENERA (coord) Actes de les Jornades

dArqueologia i Paleontologia 2001 Comarques de Barcelona 1996-2001 La Garriga 29 i 30 de novembre 1 de

desembre de 2001 vol 2 2004 p 678-721

262

542 Estructures drsquoemmagatzematge i societat

Als assentaments ibegraverics de dimensions mitjanes i grans srsquohavien reservat espais

especialitzats en lrsquoemmagatzematge de productes principalment agriacutecoles Les estructures

drsquoemmagatzematge no soacuten a tot arreu les mateixes sinoacute que varien drsquouna contrada a una altra

En efecte hi ha una divisioacute neta entre el territori al nord de lrsquoEbre (i particularment en lrsquoespai

compregraves entre les actuals terres penedesenques i el Llenguadoc) on el sistema

drsquoemmagatzematge emprat eacutes el de les sitges i el del sud del riu on en comptes de sitges es

troben estructures drsquoobra en alccedilat La presegravencia drsquounes i altres perograve no fa altra cosa que

demostrar la vocacioacute productiva dels establiments No pretenem aquiacute detallar de forma

detinguda la naturalesa de cadascuna de les dues tipologies estudiades per diversos experts

en el transcurs dels darrers decennis137 sinoacute que destacarem aquells aspectes drsquouna o lrsquoaltra

que es puguin relacionar amb el coneixement de lrsquoestructura social ibegraverica meacutes enllagrave de les

funcions econogravemiques la presegravencia drsquoestructures drsquoemmagatzematge i la seva ubicacioacute

aporten indicis de lrsquoarticulacioacute de la societat i com va canviant amb el temps

Drsquoentrada lrsquoexistegravencia de sitjars i magatzems assenyala la presegravencia drsquoun sector social

capacitat per acaparar controlar i administrar la produccioacute agriacutecola i els excedents El fet

drsquoaplegar el cereal en un mateix lloc no fa altra cosa que posar de manifest unes relacions de

dependegravencia dels sectors productors (que formarien part per tant del colmiddotlectiu social no

privilegiat) respecte drsquoaquell que estaria format pels membres de les elits El que el registre

arqueologravegic no ens diu ndashsi meacutes no de manera directandash eacutes la mena de subjeccioacute de la poblacioacute

137 Les publicacions sobre aquesta temagravetica soacuten diverses Pel que fa a les sitges trobem la tesi doctoral de J BURCH

Lrsquoemmagatzematge de cereals en sitges drsquoegravepoca ibegraverica al nord -est de Catalunya Girona 1996 els

aspectes meacutes rellevants de la qual foren traslladades pel seu autor a un article amb el mateix tiacutetol al nuacutemero 6 de

la Revista drsquoArqueologia de Ponent (1996) les aportacions recollides en dos dels articles aplegats a lrsquoapartat

monogragravefic del nuacutemero 12 de la revista Cypsela (1998) que tractava sobre estructures enfonsades (E PONS BRUN

et al ldquoSignificacioacute funcional de les sitges amortitzades de Mas Castellar de Pontoacutes una aproximacioacute

metodologravegicardquo p 63-79 i B AGUSTIacute et al ldquoEls reompliments de les sitges del Bosc del Congostrdquo p 81-95) alguns

articles de caire teograveric publicats per J MIRET a la Revista drsquoArqueologia de Ponent (ldquoLes sitges per emmagatzemar

cereals Algunes reflexionsrdquo RAP 15 2005 p 319-332) i a Cypsela (ldquoSobre les sitges i altres estructures excavades

al subsogravelrdquo Cypsela 16 2006 p 213-226) o monografies com la de J BURCH i J SAGRERA Excavacions arqueologravegiques

a la muntanya de Sant Juliagrave de Ramis 3 Els sitjars Girona 2010 Pel que fa a les estructures en alccedilat (perograve tambeacute

a les excavades al subsogravel) trobem la recent obra editada per R GARCIacuteA HUERTA i D RODRIacuteGUEZ GONZAacuteLEZ que

aplega aportacions de diversos especialistes drsquoarreu de la peniacutensula Ibegraverica per fer-ne un estat de la quumlestioacute

(Sistemas de almacenamiento entre los pueblos prerromanos peninsulares Cuenca 2009) A aquesta llista encara

srsquohi haurien drsquoafegir les muacuteltiples anagravelisis puntuals de sitges sitjars i magatzems documentats en les excavacions

arqueologravegiques i donades a conegraveixer en nombroses publicacions a lrsquoabast

263

els pagesos eren persones lliures perograve sotmeses a una pressioacute fiscal (o altres formes

drsquoobligacions) per part de lrsquoaristocragravecia Eren clients seus O nrsquoeren esclaus Tampoc ens

permet saber la proporcioacute de la collita que hom exigia era nomeacutes una part i es permetia a la

pagesia disposar de la resta per al consum i per tenir llavor per a futures anyades o beacute calia

lliurar-ne la totalitat i dependre completament de la redistribucioacute gestionada per les elits Fos

com fos els excedents obtinguts meacutes enllagrave de les funcions primagraveries de subsistegravencia de la

poblacioacute i de reserva de llavor es podien fer intervenir en el comerccedil a faisoacute de moneda de

canvi

En el cas concret dels sitjars tot i el trasbals provocat al tragravensit dels segles III al II aC

no desaparegueren ans al contrari Eacutes cert que deixaren drsquoutilitzar-se aquells que anaven

associats als establiments meacutes grans i que foren abandonats perograve srsquoesdevingueacute una

reorganitzacioacute de les grans agraverees drsquoemmagatzematge a traveacutes drsquouna potenciacioacute drsquoaltres

assentaments que fins aleshores havien estat secundaris Aixiacute per exemple el paper central

que hauria jugat a la Indigegravecia lrsquooppidum drsquoUllastret fou assumit per nuclis de segon ordre com

el de Sant Juliagrave de Ramis Peralada o Mas Castell de Porqueres tal i com mostra lrsquoincrement

de lrsquoobertura de sitges durant el segle II aC i lrsquoaugment de la seva capacitat 138 Podriacuteem llegir

aquest proceacutes com una promocioacute de determinats sectors aristocragravetics que serien els

encarregats de gestionar lrsquoemmagatzematge tot i que no ben beacute per a les mateixes funcions a

quegrave estaven avesats fins aleshores En aquest sentit srsquoha assenyalat que el contingut dels grans

sitjars en egravepoca republicana aniria destinat en bona mesura a satisfer les exigegravencies fiscals dels

romans139 de manera que ens trobariacuteem davant drsquounes elits indiacutegenes que mantindrien les

velles relacions de dependegravencia perograve que al mateix temps es trobaven subordinades a

lrsquoautoritat suprema de Roma Aixiacute a partir drsquoaquest moment serien els romans els qui

assumirien la capacitat drsquoacaparar la produccioacute agriacutecola en benefici propi si beacute mantenint

drsquoalguna manera lrsquoaparenccedila de les formes de fer tradicionals ibegraveriques Prova drsquoaixograve eacutes que a

mesura que anagrave transcorrent el segle II aC ndashi especialment a partir de la segona meitatndash

alguns dels sitjars que srsquohavien vist potenciats comenccedilaren a disminuir la quantitat de sitges

138 E PONS BRUN et al ldquoLes sitges dels assentaments de Mas Castellar de Pontoacutes i les del territorirdquo A MARTIacuteN

ORTEGA i R PLANA (dirs) op cit p 151 P CASTANYER i J TREMOLEDA fitxa nuacutem 190 ldquoMas Castellrdquo J M NOLLA L

PALAHIacute i J VIVO (eds) op cit p 340-342 J BURCH i J SAGRERA Excavacions Arqueologravegiqueshellip 3 139 J BURCH Lrsquoemmagatzematge de cereals hellip p 463-467

264

perograve al mateix temps en sorgiren de nous que prengueren el relleu drsquoaquells i centralitzaven

lrsquoemmagatzematge en localitzacions que eren controlades meacutes estretament per les autoritats

romanes seguint amb el mateix exemple alhora que dequeien els sitjars de Peralada i Sant

Juliagrave de Ramis sersquon creagrave un de dotat de gran capacitat al turoacute drsquoEmpuacuteries en relacioacute amb el

dit praesidium i al mateix indret on posteriorment es bastiacute el fograverum de la ciutat regular 140

Meacutes al sud es reconeix un altre cas similar en quegrave els romans semblen haver exercit un control

meacutes directe dels productes emmagatzemats al solar ocupat per la ciutat de Tarraco srsquoha

documentat recentment un sitjar141 que assenyala lrsquoexistegravencia drsquouna agraverea drsquoemmagatzematge

que en un eixample del segle II aC anterior a les grans reformes promogudes pels volts de 100

aC quedagrave incorporada a lrsquointerior del recinte emmurallat Posteriorment les sitges haurien

estat obliterades com a consequumlegravencia de la reorganitzacioacute derivada de la construccioacute del

fograverum republicagrave i el desenvolupament urbaniacutestic La lectura que es pot extreure drsquoaquesta

dinagravemica eacutes una pegraverdua progressiva del paper que durant bona part del segle II aC haurien

jugat els sectors aristocragravetics en relacioacute amb lrsquoacumulacioacute de la produccioacute agriacutecola que hauria

estat assumida directament per les autoritats romanes les quals srsquohaurien encarregat de

centralitzar-la en llocs controlats i protegits per elles mateixes Tot i aixograve eacutes possible que de

la custogravedia efectiva se nrsquoencarreguessin els auxiliars indiacutegenes com es desprendria de lrsquouacutes del

sistema tradicional drsquoemmagatzematge en sitges en comptes de les estructures en alccedilat fossin

drsquoobra o de fusta que eren les habitualment emprades per romans i itagravelics142

Ara beacute la dinagravemica que hem descrit per a la Indigegravecia no fou lrsquouacutenica que srsquoesdevingueacute

ategraves que nrsquohi ha documentades drsquoaltres de diferents Sitjars com el de Can Bartomeu i el de

Can Miralles-Can Modolell que durant lrsquoIbegraveric ple havien centralitzat la produccioacute agriacutecola

de lrsquoentorn drsquoIlturo mostren entre les acaballes del segle III aC i el primer quart de la centuacuteria

140 X AQUILUEacute P CASTANYER M SANTOS i J TREMOLEDA ldquoEl campo de silos del aacuterea central de la ciudad romana

de Empuacuteriesrdquo Romula 1 2002 p 9-38 J BURCH i J SAGRERA Excavacions arqueologravegiqueshellip 3 p 263 141 J M MACIacuteAS ldquoHorrea y estructuras de almacenamiento en la ciudad y el territorio de Tarraco Una primera

aproximacioacutenrdquo J ARCE i B GOLFAUX (eds) Horrea drsquoHispanie et de la Meacutediterraneacutee romaine Madrid 2011 p 187 142 J SALIDO ldquoTransformacioacuten y evolucioacuten de los sistemas de almacenamiento y conservacioacuten de los excedentes

agriacutecolas desde la edad del hierro a la eacutepoca romana en la peniacutensula Ibeacutericardquo R GARCIacuteA HUERTA i D RODRIacuteGUEZ

GONZAacuteLEZ (eds) Sistemas de almacenamiento entre los pueblos prerromanos peninsulares Cuenca 2009 p 105-

107 IDEM Horrea militaria Aprovisionamiento de grano al ejeacutercito en el occidente del Imperio Romano Madrid

2011

265

seguumlent un abandonament de la majoria de les sitges143 Aixograve no significa que el sistema

drsquoemmagatzematge en sitges desaparegueacutes ja que es continua trobant en petits conjunts als

establiments rurals que srsquoinstalmiddotlaren en el transcurs del mateix segle perograve no es detecta la

presegravencia de nous grans sitjars que hipotegraveticament substituirien els abandonats144 Quelcom

de semblant estagrave testimoniat al sitjar de Magograveria situat a Montjuiumlc (Barcelona) constituiumlt per

una trentena coneguda de sitges bona part de les quals havien estat amortitzades molt abans

ja al segle IV aC mentre que drsquoaltres ho foren en una cronologia propera a les de la vall de

Cabrera Com allagrave tambeacute a Montjuiumlc srsquoha documentat lrsquoobliteracioacute drsquounes poques sitges

encara al segle II aC145 Es tracta en consequumlegravencia de lrsquoaplicacioacute drsquouna estrategravegia diferent No

hem drsquooblidar que al mateix oppidum drsquoIlturo estagrave documentat un magatzem de dolia petits146

que fou amortitzat al segon quart del segle I aC i que podria haver estat en funcionament a la

segona meitat ndashsegurament avanccediladandash del segle II aC Per tant semblaria que en aquestes

agraverees els canvis experimentats per la societat eren diferents ja que sembla haver-se tendit cap

a una dispersioacute de lrsquoemmagatzematge agriacutecola perograve al mateix temps copsem la introduccioacute

de noves formes drsquoemmagatzemar meacutes progravepies del moacuten itagravelic

55 ESTRUCTURES DEFENSIVES I CULTUALS RELACIONS SOCIALS I RECURSOS IDEOLOgraveGICS

De lrsquoexamen del registre arqueologravegic es despregraven que determinades estructures i

objectes mobles semblen haver estat emprades pels grups que formaven les elits ibegraveriques

com a instruments al seu servei per justificar la seva posicioacute social i procurar perpetuar el statu

quo Ens fixarem a continuacioacute en dos elements concrets les estructures defensives i les

143 D ZAMORA et al ldquoTroballa drsquouna nova sitja ibegraverica del jaciment de ldquocan Miralles-can Modolellrdquo (Cabrera de

Mar El Maresme)rdquo Pyrenae 25 1994 p 186-189 D ZAMORA ldquoLrsquoespai periurbagrave de lrsquooppidum laietagrave de Burriac De

lrsquoibegraveric ple a la romanitzacioacuterdquo M C BELARTE i R PLANA (eds) El paisatge periurbagrave a la Mediterragravenia occidental

durant la protohistograveria i lrsquoantiguitat actes del colmiddotloqui internacional Institut Catalagrave drsquoArqueologia Clagravessica

Tarragona 6-8 maig del 2009 Tarragona 2012helliprdquo p151-152 i 154 144 D ZAMORA et al ldquoTroballa drsquouna nova sitjahelliprdquo p 189 V REVILLA i D ZAMORA ldquoOrganitzacioacute i dinagravemica del

poblament al territori drsquoIluro (Mataroacute Barcelona) entre els segles II aC i VI dCrdquo Rythms and cycles of countryside

Romanization Studies on the rural world in the Roman period 1 2006 p 43 D ZAMORA ldquoLrsquoespai periurbagrave de

lrsquooppidum laietagravehelliprdquo p157-158 145 D ASENSIO et al ldquoEl nucli ibegraveric de Montjuiumlc Les sitges de Magograveria o del Port Barcelonardquo Quarhis 5 2009 p

18 i ss 146 D ZAMORA Lrsquooppidum de Burriachellip p 97-99 V REVILLA i D ZAMORA ldquoOrganitzacioacute i dinagravemica del

poblamenthelliprdquo p 43

266

cultuals Amb relacioacute al primer ja hem esmentat que els establiments ibers ndashllevat dels meacutes

petitsndash tendien a construir-se envoltats drsquoalguna mena de cinta protectora que en la major

part dels casos no passava drsquoeacutesser gaire meacutes que un mur de tanca147 Malgrat lrsquoaparent

indefensioacute nrsquohi devia haver prou per fer front a les amenaces meacutes habituals a les quals podien

estar exposades les comunitats ibegraveriques que eren fonamentalment els animals salvatges o

grups procedents drsquoaltres comunitats148 La forma tradicional de fer la guerra entre els ibers

encara que fos en petits contingents meacutes o menys ben organitzats passava normalment per

enfrontar-se a camp obert als enemics que venien per pillar els seus camps i bestiar de manera

que amb una paret que separeacutes el moacuten interior de lrsquoexterior nrsquohi havia prou Nomeacutes en el cas

que les coses anessin molt maldades i els habitants drsquoaquests poblats no fossin capaccedilos de fer

front als adversaris podien optar per fugir i intentar cercar un refugi meacutes segur en un altre

establiment veiacute dotat de defenses meacutes poderoses149 Aixograve ja ens assenyala per tant una

dependegravencia de la gent que residia i treballava en aquests assentaments meacutes petits dels nuclis

urbans meacutes grans on no ho oblidem habitaven entre drsquoaltres els membres de les

aristocragravecies De fet la mateixa existegravencia drsquoestructures defensives ja palesa una jerarquitzacioacute

de la societat ategraves que com qualsevol altra obra de gran envergadura requeria la presegravencia

drsquoun grup dotat de la capacitat drsquoorganitzar i gestionar els recursos humans i materials

necessaris per dur-la a terme Cal pensar que aquest grup rector estaria format pels membres

de les elits de cada comunitat que tindrien en les muralles un siacutembol de prestigi i un element

en el qual fonamentar una ideologia que els permetria justificar la seva posicioacute social i

147 Cal reconegraveixer que allograve que drsquohabitud hom sol anomenar muralla als assentaments ibegraverics no sembla tenir

unes capacitats militars gaire significatives Aquest fet es palesa especialment en els assentaments de les

categories inferiors En general es tracta de cintes que ressegueixen la topografia de lrsquoindret i que no es

distingeixen pel seu gruix gaire meacutes que els murs de la resta dels edificis les amplades oscilmiddotlen amb frequumlegravencia

entre els 04 i els 09 metres per beacute que hi ha casos que arriben a superar el metre com a Puig Castellet (Lloret

de Mar Girona) Cegravellecs (Orrius Barcelona) o Castellruf (Martorelles Barcelona que assoleix fins a 15 metres)

per posar nomeacutes tres exemples Aquestes amplades exiguumles no permetien la creacioacute drsquoelements com passos de

ronda perograve siacute que eacutes habitual de complementar-les amb alguna torre especialment flanquejant les portes per

un costat o per tots dos per tal de protegir lrsquoacceacutes o accessos a lrsquointerior dels poblats Per la seva banda les portes

acostumen a ser senzilles i sense grans sofisticacions un esvoranc o interrupcioacute del llenccedil Molts establiments

sobretot si ocupaven una superfiacutecie meacutes gran disposaven de meacutes drsquoun acceacutes normalment la porta o portes

principals eren prou amples perquegrave les franquegessin els carros si beacute hi ha excepcions com el Puntal dels Llops

(P MORET Les fortifications ibeacuteriqueshellip p 467-468) amb un acceacutes complicat que no permetia el pas de cap vehicle

i disposava drsquouna porta en forma de colze Les altres portes eren meacutes petites com poternes 148 F QUESADA ldquoAsedio sitio asalto Aspectos praacutecticos de la poliorceacutetica en la Iberia prerromanardquo L BERROCAL

i P MORET (eds) Las murallas protohistoacutericas de la Meseta y la vertiente atlaacutentica en su contexto europeo Actas

del coloquio celebrador en la Casa de Velaacutezquez (Octubre de 2006) Madrid 2007 p 75-76 149 F QUESADA ldquoAsedio sitio asaltordquo p 98-100

267

mantenir-la150 tant cap a lrsquoexterior vers altres pobles com cap a lrsquointerior vers els mateixos

conciutadans Catoacute no emeteacute lrsquoordre drsquoenderrocar les muralles151 dels oppida ibegraverics de manera

arbitragraveria sinoacute perquegrave havia copsat el significat simbogravelic i ideologravegic que tenien per als sector

aristocragravetics152 i entenia que minant les fortificacions vulnerava ensems quelcom de meacutes

profund

Els establiments de les categories superiors en general acostumen a mostrar unes

estructures defensives meacutes sofisticades i complexes i en les quals sembla apreciar-se encara

que sigui drsquouna manera meacutes o menys ocasional una certa voluntat de monumentalitzacioacute

Aquest fet es manifesta especialment a les portes en tant que era un lloc de pas obligat per a

tothom i per tant les elits locals podien emprar-les com a instrument propagandiacutestic i per

remarcar el seu prestigi153

Sota la dominacioacute romana apreciem a les estructures defensives dels establiments

ibegraverics tant els preexistents com els creats al segle II aC la implementacioacute drsquoalgunes

innovacions a partir de la segona meitat de la centuacuteria Meacutes enllagrave de la voluntat drsquoaconseguir

unes defenses eficaces i drsquoemprar una fagravebrica meacutes acurada per a bastir els paraments cal

destacar una tendegravencia meacutes marcada a la monumentalitzacioacute Som del parer que aquest fet a

meacutes de manifestar lrsquoempremta dels arquitectes romans en les obres poliorcegravetiques indiacutegenes

fou emprat com un recurs per part dels grups rectors de les comunitats indiacutegenes per reforccedilar

simbogravelicament la seva posicioacute Aixograve no obstant com que el territori havia quedat sota lrsquoegravegida

de Roma caldria pensar que srsquoapropiaria de la presa de decisions vinculades al bastiment de

fortificacions154 i en consequumlegravencia la construccioacute o les grans reformes de les estructures

150 F GRACIA La guerra en la Protohistoria Heacuteroes nobles mercenarios y campesinos Barcelona 2003 p 234-235 151 POLIBI 191 LIVI 3417 APIAgrave Ib 41 152 F GRACIA La guerra en la Protohistoriahellip p 255-256 153 A OLIVER ldquoTorres y casas fortificadas en la provincia castellonense Un planteamiento inicialrdquo P MORET i T

CHAPA (eds) Torres atalayas y casas fortificadas Explotacioacuten y control del territorio en Hispania (S III a de C ndash

S I d de C) Jaeacuten 2004 p 151 Bones mostres les proporcionen les estructures documentades a les portes

principals drsquoestabliments com La Serreta o el Castellar de Meca de grans dimensions i dotades de cambres que

tant es podrien haver destinat a usos militars com civils (E DIacuteES ldquoLa Torre Portal y el Portal Torreado en las

fortificaciones ibeacutericas Estudio de las entradas Norte y Oeste de la Bastida de les Alcusses (Moixent Valegravencia)rdquo

Saguntum 37 2005 p 73-84) 154 Quan Apiagrave relata lrsquoesdeveniment que portagrave a lrsquoesclat de les guerres celtibegraveriques (Ib 44) recull la protesta dels

segedans davant de la multa imposada per Roma els quals adduiumlen que als tractats signats amb Grac no hi havia

cap clagraveusula que fes referegravencia a lrsquoalccedilament de muralles drsquoassentaments ja existents sinoacute que nomeacutes srsquohi reflectia

la prohibicioacute de construir nous establiments No disposem de cap testimoni semblant per al moacuten iber perograve es fa

difiacutecil de creure que les autoritats romanes permetrien als indiacutegenes en tant que sotmesos tenir gaire llibertat a

lrsquohora drsquoendegar cap reforma de gran volada dels seus sistemes defensius fins i tot en nuclis preexistents

268

defensives dels establiments autogravectons vindrien promogudes per les autoritats romanes Aixiacute

doncs hi hauria una doble lectura simbogravelica al mateix temps que srsquoincrementaria el prestigi

i el paper jugat per lrsquoaristocragravecia a la societat remarcaria el poder suprem de Roma aixiacute com

la subordinacioacute de les elits locals

Pel que fa al segon element no hem de perdre de vista que tradicionalment el moacuten

de la religioacute sembla haver estat sogravelidament vinculat als sectors aristocragravetics 155 En general

sovintegen als assentaments (sobretot als de les categories superiors) agravembits que formen part

de grans casals o que hi estaven connectats i que havien tingut funcions cultuals156 Solen

interpretar-se com a espais destinats als cultes gentilicis i en diversos establiments no nrsquohi

havia nomeacutes un sinoacute meacutes cosa que podria assenyalar la presegravencia de meacutes drsquouna famiacutelia

aristocragravetica per nucli A la societat ibegraverica la religioacute jugava un paper destacat en la mesura

que el seu uacutes es podria interpretar com a justificacioacute ideologravegica de les elits per imposar el seu

predomini sobre la resta de sectors de la societat Com posa de manifest lrsquoevolucioacute dels espais

de culte i el seu desenvolupament durant el nostre periacuteode la religioacute es va anar transformant

al llarg del temps de manera paralmiddotlela a la societat157 i en consequumlegravencia eacutes un reflex meacutes dels

canvis que experimentava

Aixiacute entre les darreries del segle III aC i lrsquoinici de la centuacuteria seguumlent els espais cultuals

indiacutegenes malgrat algunes excepcions158 poc es distingien de les estructures domegravestiques

155 T MONEO Religio iberica Santuarios ritos y divinidades (siglos VII-I aC) Madrid 2003 156 T MONEO op cit p 104-109 173-175 i 215 A MARTIacuteN ORTEGA M MATAROacute i J CARAVACA ldquoUn edifici cultual de

la segona meitat del segle III aC a lrsquoIlla drsquoen Reixac (Ullastret Girona)rdquo Cuadernos de prehistoria y arqueologiacutea de

Castelloacuten 18 1997 p 43-70 D ZAMORA op cit p 89-92 J SANMARTIacute i J SANTACANA El poblat ibegraveric drsquoAlorda Parkhellip

p 26-32 i 52-55 M C BELARTE Arquitectura domegravestica i estructura social a la Catalunya protohistograverica Arqueo

Mediterragravenia 11997 Barcelona 1997 p 180-184 i 199 I BALLESTER ldquoEl Cerro de San Miguel de Liriardquo Labor del SIP

y su Museo de Prehistoria en 1934 Valegravencia 1935 p 25 C ARANEGUI ldquoLa favissa del santuario urbano de Edeta-

Liria (Valencia)rdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 18 1997 p 104-107 F GUSI ldquoLugares sacros

divinidades cultos y rituales en el Levante de Iberiardquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 18 1997

p 194 H BONET i C MATA ldquoLugares de culto edetanos Propuesta de definicioacutenrdquo Quaderns de Prehistograveria i

Arqueologia de Castelloacute 18 1997 p 122-123 i 130-131 H BONET op cit p 364 i 366 M ALMAGRO-GORBEA i T MONEO

op cit p 120-122 F BARRECA La civiltaacute fenicio-puacutenica in Sardegna Sassari 1986 p 29 V KARAGEORGHIS Kytion

Mycenaean and Poenician Discoveries in Cyprus London 1976 p 117 I GRAU R OLMOS i A PEREA ldquoLa habitacioacuten

sagrada de la ciudad ibeacuterica de La Serretardquo AEspA 81 2008 p 5-29 I GRAU ldquoEstudio de las excavaciones antiguas

del 1953 y 1956 en el poblado ibeacuterico de La Serretardquo Recerques del Museu drsquoAlcoi 5 1996 p 83-116 I GRAU

ldquoTerritorio y lugares de culto en el aacuterea central de la Contestania ibeacutericardquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia

de Castelloacute 21 2000 p 200-214 157 T MONEO op cit p 272-275 158 S CASAS et al ldquoEls temples de lrsquooppidum drsquoUllastret Aportacions al seu coneixementrdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos

Catalans vol 2 Puigcerdagrave 2005 p 992-996 M ALMAGRO-GORBEA i T MONEO Santuarios urbanos en el mundo

ibeacuterico Madrid 1999 p 137 i 141 A COSTA ldquoEls espais de culte a les aiguumles al Territorium de Gerundardquo A COSTA

269

ategraves que no solien eacutesser edificis exempts i quan ho eren lrsquoestructura no diferia massa de la de

qualsevol casa en tot cas la presegravencia de llars meacutes o menys grans i sovint restes de sacrificis

cruents o altres menes drsquoofrenes soacuten els principals elements que ajuden a identificar-los Es

tractava per tant drsquouna religioacute socialment restringida a les elits que potser es feia extensible

a altres segments amb els quals estaven estretament relacionades En altres casos que se situen

en entorns rurals sembla que determinats indrets on la natura havia modelat lrsquoespai atorgant-

li unes caracteriacutestiques especials i fortament atractives que feien sentir als ibers la presegravencia

drsquoalgun numen havien esdevingut santuaris destaquen en aquest sentit alguns espais situats

en coves o en indrets elevats159 No obstant les variades activitats que hom hauria pogut dur-

hi a terme160 en cap moment srsquohavia considerat necessari drsquoemmarcar aquests escenaris

naturals amb estructures arquitectograveniques En canvi a mesura que avanccedila el segle II aC

srsquoaprecia de mica en mica una individualitzacioacute dels espais sagrats que ve remarcada amb la

construccioacute de manera meacutes generalitzada drsquoedificacions amb funcions cultuals A meacutes

aquestes construccions soacuten dotades de monumentalitat i drsquouna arquitectura no ibegraverica sinoacute

clarament itagravelica El cas meacutes antic conegut a la proviacutencia eacutes el del santuari de la Ermita de la

Encarnacioacuten (Caravaca de la Cruz Muacutercia) i en concret el dit Temple A Al capdamunt del

Cerro de la Encarnacioacuten proper als establiments ibegraverics de Los Villares i de Villaricos srsquohan

L PALAHIacute i D VIVOacute (eds) Aquae Sacrae agua y sacralidad en la antiguumledad Girona 2011 p 38-39 L PERICOT

ldquoYacimientos de eacutepoca ibeacuterica e ibero-romanardquo Informes y Memorias de la Comisariacutea General de Excavaciones

Arqueoloacutegicas 27 1952 p 122-125 A PUJOL La poblacioacuten prerromana del extremo Nordeste peninsular geacutenesis y

desarrollo de la Cultura Ibeacuterica en las comarcas gerundenses vol 2 Barcelona 1989 p 20 E VERDAGUER El poblat

ibegraveric de Castell Quaderns del Museu Municipal Cau de la Costa Brava Segraverie Histograveria i Arqueologia 3 Palamoacutes

1994 p 77 159 M TARRADELL ldquoSantuaris ibegraverics i iberoromans a lsquollocs altsrsquordquo Memograveria de lrsquoInstitut drsquoArqueologia i Prehistograveria

de la Universitat de Barcelona Barcelona 1979 p 35-45 R COLL i F CAZORLA ldquoUna cueva santuario ibeacuterica en el

Maresme La Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar Barcelona)rdquo C Aranegui (coord)

Congreso Internacional Los Iberos Priacutencipes de Occidente Valegravencia 1998 p 275-282 160 A COSTA op cit p 29-31 A OLIVER ldquoLa problemaacutetica de los lugares sacros ibeacutericos en la historiografia

arqueoloacutegicardquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 18 1997 503-506 P CAMPMAJOacute ldquoLes roches

graveacutees drsquoeacutepoque ibegravere sont-elles des marqueurs de territoire Les cas de la Cerdagnerdquo ActPal IX = PalHisp 5

2005 p 195-234 P CAMPMAJOacute i D CRABOLL ldquoLes gravures rupestres de Cerdagne (Pyreacuteneacutees Catalanes) Quelques

eacuteleacutements pour la chronologie et une approche symboliquerdquo Archeacuteo 66 Bulletin de lrsquoAssociation Archeacuteologique des

Pyreacuteneacutees-Orientales 24 2009 p 63 P CAMPMAJOacute i J FERRER ldquoLe nouveau corpus drsquoinscriptions ibeacuteriques rupestres

de la Cerdagne (1) premiers resultatsrdquo Serta Palaeohispanica J de Hoz = PalHisp 10 2010 p 252 D ZAMORA

ldquoLrsquoespai periurbagrave de lrsquooppidum laietagrave de Burriac De lrsquoibegraveric ple a la romanitzacioacuterdquo M C BELARTE i R PLANA (eds)

El paisatge periurbagrave a la Mediterragravenia occidental durant la protohistograveria i lrsquoantiguitat actes del colmiddotloqui

internacional Institut Catalagrave drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona 6-8 maig del 2009 Tarragona 2012 p155 L

LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPaisaje y poblamiento en el sureste peninsular entre la repuacuteblica tardiacutea y el alto imperiordquo J

M NOGUERA (ed) op cit Murcia 2010 p 75-77 F BROTOacuteNS i L LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPoblamiento rural romano en

el Noroeste de Murciardquo J M NOGUERA (ed) op cit p 418-419

270

documentat les restes pertanyents a un templet orientat en lrsquoeix nord-estsud-est amb una

cella de 6 per 51 m i que hauria estat bastit en algun moment impreciacutes de la primera meitat

del segle II aC Malgrat aquesta cronologia primerenca es tracta drsquoun temple que

possiblement era in antis i estava pavimentat amb opus signinum161 Posteriorment sobretot

en el transcurs de la segona meitat de la mateixa centuacuteria aquest proceacutes srsquoobserva de manera

meacutes generalitzada162

161 S F RAMALLO ldquoUn santuario de eacutepoca tardo-republicana en La Encarnacioacuten Caravaca Murciardquo Templos

romanos de Hispania Cuadernos de arquitectura romana vol 1 1991 p 50-52 Posteriorment ja a les acaballes de

la mateixa centuacuteria o potser a inicis de la seguumlent en el punt meacutes alt del mateix turoacute i a escassa distagravencia de

lrsquoanterior fou erigida una segona estructura de caire religioacutes (Temple B) molt meacutes monumental Per assolir

aquest objectiu el santuari orientat en aquest cas en lrsquoeix nord-sud es disposagrave al damunt drsquouna plataforma

enllosada de 2725 per 1725 m Lrsquoestat actual de conservacioacute no permet saber exactament com era el temple per

beacute que les opcions que srsquohan esgrimit consideren que o beacute es tractava drsquoun edifici progravestil tetragravestil o beacute si encara

era meacutes gran drsquoun octagravestil pseudoperiacutepter En qualsevol cas a partir dels fragments recuperats el que estagrave clar

eacutes que seguia lrsquoordre jogravenic De la mateixa manera que lrsquoanterior aquest tambeacute estava pavimentat amb opus

signinum (S F RAMALLO ldquoUn santuario de eacutepoca tardo-republicanahelliprdquo p 56-62 F BROTOacuteNS i S F RAMALLO

ldquoOrnamento y siacutembolo las ofrendas de oro y plata en el santuario ibeacuterico del Cerro de la Ermita de la Encarnacioacuten

de Caravacardquo T TORTOSA i S CELESTINO (eds) i R CAZORLA (coord) Debate en torno a la religiosidad

protohistoacuterica Anejos de AEspA 55 2010 p 130) 162 Per exemple al vell territori de la Indigegravecia comptem amb el temple identificat a Sant Juliagrave de Ramis la

construccioacute del qual esdevinguda pels volts de 130-120 aC fou una obra de gran volada i ben meditada en la

mesura que implicagrave el desallotjament (aparentment paciacutefic) i el posterior arrasament de tot un barri de

lrsquooppidum amb la intencioacute de bastir una gran plataforma abocada al pendent de la muntanya sobre el congost

del Ter al damunt de la qual srsquoerigiacute un temple Lrsquoedifici no es conserva perograve siacute srsquohan localitzat diversos elements

arquitectogravenics (sobretot carreus agravedhuc algun de motllurat i decorat pertanyent a lrsquoentaulament aixiacute com algun

tambor de columna) obrats amb una pedra sorrenca de color daurat molt caracteriacutestica que calgueacute anar a buscar

a pocs quilogravemetres de distagravencia i que amb el pas dels segles han estat contiacutenuament reutilitzats en

construccions properes La identificacioacute drsquoaquests elements perograve eacutes suficients per reconstruir lrsquoedifici com un

temple pseudoperiacutepter drsquoordre toscagrave (BURCH et al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 98-108 J BURCH et al ldquoLa

siacutentesirdquo J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO (eds) De lrsquooppidum a la ciuitas La romanitzacioacute inicial de la Indigegravecia

Girona 2010 p 39-47 J BURCH et al fitxa nuacutem 168 ldquoKeruntardquo J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO (eds) op cit p

324-325) Una altra estructura religiosa estagrave documentada a Mas Castell (Porqueres Girona) Com a Sant Juliagrave

ens trobem davant drsquoun edifici bastit en egravepoca baixrepublicana que no es conserva perquegrave lrsquouacutes cultual del lloc

srsquoha mantingut en el transcurs dels segles cosa que ha suposat lrsquoarrasament per construir-hi al damunt altres

temples adaptats a les creences de cada moment Aquiacute srsquohan documentat capitells fusts i basaments de

columnes majoritagraveriament de gres (un material no local) reaprofitats als murs de la vella basiacutelica en algunes

tombes del cementiri format al seu entorn i ja meacutes allunyats fins i tot en els nivells baiximperials de la uilla de

Vilauba Tots aquests fragments assenyalen la presegravencia drsquoun petit temple in antis o potser tetragravestil drsquoordre toscagrave

que tenint en compte la seva proximitat a lrsquooppidum de mas Castell a tocar de lrsquoestany de Banyoles possiblement

estava dedicat a alguna deiumltat de les aiguumles com ara la Dea Porca o Porcia (J BURCH et al Els temples i els

cementiris anticshellip p 24-25 i 122 J BURCH et al ldquoLa siacutentesirdquo P CASTANYER i J TREMOLEDA fitxa nuacutem 190 ldquoMas

Castellrdquo J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO (eds) op cit p 340-342 A COSTA op cit p 53-54) Finalment tenim

coneixement drsquoun vell santuari rural ibegraveric monumentalitzat les restes del qual es localitzaren al subsogravel de

lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Aniol de Finestres Tot el que en queda eacutes una cambra rectangular drsquouns 34 metres

de longitud orientada nord-estsud-oest i pavimentada amb un opus signinum decorat amb tesselmiddotles blanques

de calcagraveria i alguna de negra El disseny forma una retiacutecula de rombes de 26 metres de llargada envoltada per

un meandre de greques de 042 metres drsquoamplada Els seus excavadors han defensat de bell antuvi fonamentant-

se en la presegravencia propera drsquoun llac subterrani i de la deu drsquoun dels afluents del Lleacutemena que lrsquoestructura seria

un sacellum dedicat a algun numen ibegraveric relacionat amb lrsquoaigua reconvertit per mitjagrave de la interpretatio a una

271

En definitiva tot i que Roma senyorejava el territori assistim al manteniment dels

antics llocs de culte indiacutegenes que foren aleshores potenciats a traveacutes de la

monumentalitzacioacute Aquest fet com ja hem posat de manifest meacutes amunt en referir-nos a les

estructures defensives ens pot assenyalar la pervivegravencia de determinades estructures socials

ibegraveriques perograve convenientment reconduiumldes per les noves autoritats en benefici propi Eacutes a

dir hauriacuteem de pensar que la religioacute continuava essent un recurs ideologravegic emprat per les elits

ndashles noves elits addictes a Roma no cal dir-hondash per reforccedilar la seva posicioacute social perograve al

mateix temps eacutes innegable que es tracta drsquoun instrument propagandiacutestic al servei dels nous

amos Drsquoaquesta manera Roma manifestava simbogravelicament perograve de manera clara la seva

autoritat i concedia interessadament a lrsquoaristocragravecia ibegraverica el privilegi de mantenir la seva

posicioacute per facilitar lrsquoadministracioacute del territori i les seves poblacions

56 RECAPITULACIOacute

Amb totes les dades que hem exposat fins aquiacute podem observar una segraverie de

transformacions en la societat de la Hispagravenia Citerior en el periacuteode que srsquoesteacuten entre 218 i 133

aC evidenciades pel registre arqueologravegic Per comenccedilar la vella estructura de poblament

heretada de lrsquoIbegraveric ple canvia de manera meacutes o menys traumagravetica en el tragravensit del segle III al

II aC i de mica en mica es va desintegrant per donar forma a una nova organitzacioacute Des del

punt de vista social assenyala modificacions als sectors privilegiats ategraves que si acceptem que

les elits ibegraveriques residien principalment als assentaments superiors i drsquoaquests molts soacuten

abandonats aquest fet significa que per accioacute romana bona part de les aristocragravecies foren

desproveiumldes dels seus rol i posicioacute i desaparegueren En canvi altres sectors (fossin o no

privilegiats) que fins aleshores havien restat en una posicioacute secundagraveria i segurament

subordinada a les velles aristocragravecies ocuparen el buit deixat com palesa la potenciacioacute de

deiumltat romana potser alguna nimfa (J ESTEBA ldquoIntervencioacute a lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Aniol de Finestres (La

Garrotxa)rdquo Quartes Jornades drsquoArqueologia de les Comarques de Girona Figueres 1998 p 287-296 J ESTEBA i R

DEHESA ldquoSant Aniol de Finestres de santuari de sacralitzacioacute de les aiguumles a temple cristiagraverdquo J MAROTO i E RIPOLL

(eds) Protohistoria et Antiqua Historia Pyrenaica II Congreacutes Internacional Histograveria dels Pirineus Girona 2005 p

285-298) Meacutes al sud una vella cova-santuari com la de Les Encantades (Cabrera de Mar) propera a lrsquooppidum

drsquolturo mantingueacute al llarg del temps les seves funcions cultuals com demostra la troballa de materials votius

pertanyents a diverses cronologies tot i que segurament srsquohi ha de relacionar el bastiment en una egravepoca

posterior drsquoun santuari rural ubicat a Can Modolell i per tant en una zona planera i meacutes cogravemoda (R COLL i F

CAZORLA op cit)

272

nombrosos establiments preexistents preferentment aquells que havien estat de segon ordre

Perograve tot plegat srsquoesdevingueacute amb lrsquoaquiescegravencia dels nous amos del territori a qui convenia

que unes elits indiacutegenes addictes srsquoencarreguessin de controlar la seva progravepia gent i garantir

lrsquoordre El proceacutes de monumentalitzacioacute que srsquoobserva en nombrosos nuclis a partir de mitjan

segle II aC es pot relacionar amb aquest canvi entre els segments privilegiats ja que seria un

recurs que aplicarien les noves aristocragravecies (i les velles que havien sobreviscut situant-se

ragravepidament al costat dels romans) en un moment que les condicions socials i econogravemiques

srsquoestaven recuperant i estabilitzant i podien afrontar els costos drsquoendegar les obres necessagraveries

per refermar la seva posicioacute Una posicioacute no ho oblidem que depenia sempre del concurs de

les autoritats romanes que tambeacute estaven interessades a demostrar qui era que tenia el poder

Per aixograve algunes de les iniciatives de monumentalitzacioacute tenen un fort regust itagravelic eacutes meacutes

els promotors drsquoalgunes drsquoaquelles foren indubtablement els mateixos romans que en feren

uacutes per manifestar simbogravelicament la seva autoritat

Al mateix temps lrsquoaparicioacute drsquoassentaments civils de tipus clarament itagravelic palesa des

de la primera meitat del segle II aC lrsquoestabliment a la proviacutencia de poblacioacute vinguda drsquoItagravelia

per exercir funcions diverses probablement relacionades amb lrsquoadministracioacute i lrsquoexplotacioacute

del territori i amb el comerccedil La cultura material recuperada tant als hagravebitats com als espais

funeraris posa de manifest una procedegravencia de la major part dels immigrants itagravelics del centre

i el sud de la Peniacutensula particularment de les terres campanianes si beacute no es pot descartar

que alguns provinguessin de zones com Etruacuteria o lrsquoApuacutelia

Si ens centrem ara en els sectors no privilegiats tot i que serien presents en tota mena

drsquoassentaments els hem reconegut especialment als establiments meacutes modestos situats amb

manta frequumlegravencia a la ruralia La seva multiplicacioacute durant el segle II aC mostra com a miacutenim

una reorganitzacioacute espacial dels segments meacutes baixos de la societat que teacute a veure amb els

canvis que hem detallat meacutes amunt Podria ser que a meacutes estigueacutes relacionada amb

modificacions en les relacions entre els sectors no privilegiats i els privilegiats i amb noves

estrategravegies econogravemiques de les elits encarades a satisfer no nomeacutes les necessitats drsquouna

poblacioacute creixent (com sembla apreciar-se a partir de la segona meitat de la mateixa centuacuteria)

sinoacute tambeacute les exigegravencies de les autoritats romanes Un aspecte dels sectors no privilegiats

que aparentment no es transformagrave eacutes el que teacute a veure amb les funcions econogravemiques que

273

duien a terme puix que seguiren assumint lrsquoexplotacioacute directa dels recursos agropecuaris i

naturals i les activitats de produccioacute artesanal En aquest sentit els testimonis del districte

miner de lrsquoentorn de Carthago Noua demostren que tant les tasques drsquoextraccioacute dels minerals

com de la produccioacute agriacutecola requeien principalment en individus que formaven part dels

segments inferiors de lrsquoescalafoacute social si beacute srsquoaprecia una diferegravencia quant a lrsquoorigen mentre

que aquelles eren dutes a terme per part de la poblacioacute autogravectona aquestes eren assumides

per poblacioacute itagravelica Perograve deixant de banda aquest cas concret i fins a cert punt excepcional

per haver estat un pol drsquoatraccioacute drsquoitagravelics al conjunt del territori si fem cas a lrsquoarquitectura els

materials i tegravecniques constructives i a la cultura material localitzats en ells veurem una segraverie

drsquoassentaments que al llarg del segle II aC semblen habitats per ibers i seguir depenent de les

elits indiacutegenes Si beacute es comencen a adoptar algunes tegravecniques itagraveliques relativament aviat

com els opera signina que arrebossaven dipogravesits i els aljubs meacutes primerencs caldragrave esperar a

un moment molt meacutes avanccedilat per trobar lrsquouacutes de materials com les tegulae i els imbrices o de

formes drsquoemmagatzematge com els dolia i tot i aixograve segueixen durant temps combinant-se

amb les formes de fer tradicionals indiacutegenes Lrsquoarqueologia per tant no detecta en aquesta

egravepoca res de semblant a una hipotegravetica colonitzacioacute del camp per part dels romans o els itagravelics

De fet no eacutes quelcom que ens hagi de provocar estranyesa ja hem comentat meacutes amunt que

per molt que per dret de conquesta les terres dels venccediluts per Roma esdevinguessin ager

publicus no necessagraveriament srsquohavia de procedir de manera immediata a parcelmiddotlar-les

repartir-les o a explotar-les directament Cal tenir present aixiacute mateix que les terres

provincials podien no tenir les mateixes consideracions juriacutediques que les italianes de

manera que en comptes drsquoeacutesser ager publicus tinguessin la categoria drsquoager peregrinus

entenent com a tal les terres que havent estat confiscades pels romans com a consequumlegravencia

drsquouna victograveria militar eren retornades als peregrini venccediluts a canvi de la satisfaccioacute drsquoalguna

mena de cagravenon163 A meacutes tant per a romans com per a itagravelics lrsquoassentament al territori hispagrave

oferia en la nostra egravepoca i particularment durant la primera meitat del segle II aC uns

inconvenients descoratjadors ategraves que els uns perdrien els seus drets en canviar de

domicilium i els altres qualsevol aspiracioacute que tinguessin a accedir algun dia a la ciutadania

163 A OREJAS i I SASTRE ldquoFiscaliteacute et organisation du territoire dans le Nord-Ouest de la Peacuteninsule beacuterique

civitates tribut et ager mensura comprehensusrdquo DHA 251 1999 p 159-170

274

plena164 En aquest sentit les fonts literagraveries transmeten abundants notiacutecies del retorn dels

soldats llicenciats cap a Itagravelia i el seu establiment en terres de la peniacutensula veiumlna no pas en les

de la Ibegraverica Ara beacute no hem de perdre de vista un detall rellevant els inconvenients apuntats

afectaven als ingenui i als socii lliures perograve no representaven cap escull per a altres sectors

socials com el dels lliberts que podien actuar al territori provincial sense patir aquelles

desafortunades consequumlegravencies juriacutediques

164 O OLESTI ldquoUrbanitzacioacute integracioacute i gestioacute del territori al nord-est de la peniacutensula Ibegraverica en egravepoca

republicana (segles II-I aC)rdquo Time of changes In the beginning of the Romanization Studies on the rural world in

the Roman period 5 Girona 2010 p 21

275

6 LA SOCIETAT DE LA HISPAgraveNIA CITERIOR IBEgraveRICA (218-133 AC)

61 ROMANS

Eacutes als romans a qui srsquoatribueix la responsabilitat dels canvis que es produiumlren al

territori ibegraveric a partir de les acaballes del segle III aC com a consequumlegravencia de la seva

participacioacute a la segona guerra puacutenica el desenllaccedil del conflicte i lrsquoannexioacute de la peniacutensula

Ibegraverica a lrsquoimperi territorial que srsquoestaven forjant Quan examinagravevem el desenvolupament de

les societats romana i itagraveliques i tambeacute els testimonis literaris hem tingut ocasioacute de veure que

diversos sectors de la societat romana intervingueren drsquouna manera o una altra en les

transformacions En termes generals i drsquoacord amb la naturalesa juriacutedica dels individus

podem englobar-los en dos grans grups els ingenui i els liberti

611 Ingenui

6111 Definicioacute juriacutedica

Per ingenui entenem aquells individus adults ndashtant homes com donesndash que havien

nascut dins drsquouna famiacutelia romana dotada de drets de ciutadania o beacute que procedien drsquoaltres

comunitats amb altres estatuts juriacutedics perograve que havien estat naturalitzats romans i per tant

hom els havia atorgat la ciutadania romana Un dels requisits fonamentals per poder ser

considerat ingenuus (o ingenua) era tenir un origen lliure ategraves que la ciutadania al moacuten romagrave

anava indestriablement lligada a la libertas els esclaus nrsquoestaven mancats i en consequumlegravencia

no podien eacutesser ciutadans llevat que els seus amos els manumetessin

Ja hem vist al segon capiacutetol que la ciutadania comportava el gaudi drsquoun conjunt de

drets i lrsquoexigegravencia de la satisfaccioacute de diverses obligacions No repetirem aquiacute els uns i les altres

sinoacute que ens centrarem especiacuteficament en aquells que ens poden ajudar a aclarir els sectors

socials als quals pertanyien els romans que foren presents a la Hispagravenia Citerior ibegraverica entre

218 i 133 aC Srsquoimposa drsquoentrada la necessitat de fer algunes distincions perquegrave encara que en

teoria tots els ciues Romani estaven dotats dels mateixos drets el seu exercici sobretot el dels

276

drets poliacutetics podia variar a la pragravectica en funcioacute de la posicioacute social que ocupava cadascuacute En

lrsquoordenacioacute social romana republicana el nivell de riquesa dels ciutadans era un factor bagravesic

per enquadrar-los en una classis o una altra I com que el nivell de rendes i el nivell social

anaven estretament relacionats amb la participacioacute a lrsquoexegravercit hi havia sectors que malgrat

eacutesser ciutadans de ple dret es veien impedits per exercir el ius militiae pel fet de quedar

relegats al grup dels capite censi (coneguts tambeacute com a proletarii) que estava format pels meacutes

depauperats1 Semblantment la manca de prou fortuna apartava de facto aquests i altres grups

modestos de fer uacutes del ius honorum Aixiacute mateix malgrat que comptaven tambeacute amb el ius

suffragii les notiacutecies transmeses pels escriptors antics deixen entrellucar que el funcionament

de les eleccions als comitia centuriata ndashlrsquoassemblea meacutes important en tant que era allagrave on es

votaven les magistratures curulsndash excloiumla tot sovint aquells que estaven inscrits a les centuacuteries

i les classes meacutes baixes2 ategraves que les votacions comenccedilaven per les meacutes elevades i el proceacutes

electoral srsquoaturava en el moment que srsquoassolia una majoria aquest fet fins al darrer terccedil del

segle II aC es produiumla habitualment despreacutes que a tot estirar les dues o tres primeres classes

emetessin el vot3 Si la direccioacute del vot era unagravenime a les primeres noranta-vuit centuacuteries ja

srsquoarribava a la majoria i per tant no calia seguir amb les eleccions En realitat el sistema

electoral de la Roma republicana i particularment el dels comicis per centuacuteries no era de

facto en absolut igualitari ja no nomeacutes pel fet de donar preferegravencia a les votacions als sectors

socials meacutes elevats sinoacute tambeacute en la distincioacute a cada classe entre centuacuteries de seniores i

centuacuteries de iuniores Separar els vots en funcioacute de la franja drsquoedat dels votants suposava donar

meacutes preeminegravencia als dels homes meacutes madurs que als dels meacutes joves ategraves que eren meacutes

nombrosos aquests darrers que els primers i en consequumlegravencia el valor de llur eleccioacute quedava

meacutes diluiumlt que el dels seniores Al capdavall el gaudi real del ius suffragii ndashcom el del ius

honorumndash era un privilegi reservat a una reduiumlda proporcioacute de ciutadans romans que

coincidia amb els sectors meacutes ben posicionats des del punt de vista socioeconogravemic4 A la

1 LIVI 1431-10 DIONIacuteS 416-17 GELmiddotLI Noct Att 161010-13 2 LIVI 14310 CICEROacute Rep 22239-40 3 LIVI 14311 CICEROacute Phil 282-83 4 S CASTAacuteN ldquoUna aproximacioacuten a la democracia romana a traveacutes del sufragio activo y pasivordquo Rivista di Diritto

Romano 13 2013 p 11-16 [en liacutenia accessible a

httpwwwledonlineitrivistadirittoromanoallegatidirittoromano13Castan-Democraziapdf consultat

28082015]

277

pragravectica per tant el sistema electoral remarcava les desigualtats socials entre els ciutadans

romans

Totes aquestes limitacions especialment la primera que hem esmentat ens porta a

pensar que a priori hi havia sectors de la societat romana que no trobariacuteem a la proviacutencia (si

beacute meacutes endavant matisarem lrsquoafirmacioacute) Tenint en compte que una notable proporcioacute de la

poblacioacute procedent de la Urbs i present al territori durant tot el periacuteode era militar no sembla

factible veure-hi cap membre dels capite censi sinoacute que nomeacutes hi hauria adsidui Si beacute estaven

exclosos del servei militar per no posseir uns beacutens miacutenims per sufragar els costos de

lrsquoarmament en circumstagravencies extraordinagraveriament greus tambeacute podien eacutesser reclutats en

lleves tumultuagraveries anant aleshores les despeses a cagraverrec de lrsquoestat5 Meacutes enllagrave drsquoalguns

moments concrets en el transcurs de la guerra annibagravelica en tot el nostre periacuteode no tenim

documentat cap altre reclutament drsquoaquestes caracteriacutestiques que afecti especiacuteficament el

territori de la Citerior De tota manera les possibilitats de lleves regulars drsquohomes drsquoextraccioacute

social molt baixa srsquoanaren incrementant de mica en mica al llarg del segle II aC tal i com es

despregraven del fet que diferents autors assenyalen xifres diferents cada cop meacutes reduiumldes per

definir la frontera que separava els ciutadans de la cinquena classe dels de la centuacuteria uacutenica

dels capite censi6 Dit drsquouna altra manera a les guerres celtibegraveriques hi podia haver formant

part de les tropes legionaris que a lrsquoinici del segle II aC no haurien estat reclutats de manera

ordinagraveria

La presegravencia temporal drsquoindividus amb estatut de ciutadania romana al territori no

suposava cap modificacioacute en els drets que tenien perograve podien canviar en el cas que decidissin

5 Polibi en narrar les necessitats drsquoefectius en el transcurs de la segona guerra puacutenica detalla que els capite censi

reclutats foren emprats com a remers (POLIBI 6192) De tota manera cal pensar que en altres moments criacutetics

de conflictes begravelmiddotlics aquest colmiddotlectiu seria integrat a les forces terrestres (S T ROSELAAR ldquoAssidui or proletarii

Property in Roman Citizen Colonies and the vacatio militiaerdquo Mnemosyne 62 2009 p 613-614) 6 Livi (1431-10) i Dioniacutes drsquoHalicarnagraves (Ant Rom 416-17) apunten xifres molt similars 11000 i 12500 asos

respectivament unes quantitats que serien consequumlegravencia drsquouna primera reduccioacute del cens miacutenim imposada pels

volts de 212 aC davant de la gravetat del conflicte (S T ROSELAAR ldquoAssidui or proletariirdquo p 616) En canvi Polibi

(6193) la situa en 4000 asos (disminucioacute que tindria lloc possiblement pels volts de 140 aC L DE LIGT ldquoRoman

manpower resources and the proletarianization of the Roman army in the second century BCrdquo L DE BLOIS i E LO

CASCIO (eds) The Impact of the Roman Army (200 BC ndash AD 476) Economic Social Political Religious and

Cultural Aspects Proceedings of the Sixth Workshop of International Network Impact of Empire (Roman Empire 200

BCndashAD 476) Capri Italy March 29-April 2 2005 Leiden 2007 p 4) i Ciceroacute (Rep 22240) en nomeacutes 1500 Aquest

ball de xifres suggereix per tant que davant de la necessitat creixent en el transcurs de la centuacuteria de meacutes efectius

ciutadans srsquoanagrave rebaixant el cens miacutenim per eacutesser considerat adsiduus (E GABBA Esercito e societagrave nella tarda

repubblica romana Firenze 1973 p 3-17 P A BRUNT Italian Manpower 225 BC ndash AD 14 Oxford 1971 p 403-

404)

278

fer-la permanent7 Aquesta era una opcioacute que els membres dels sectors meacutes elevats no

contemplaven ategraves que suposaria obstaculitzar el desenvolupament de llurs aspiracions

poliacutetiques Aquells que pretenien avanccedilar en el cursus honorum necessitaven trobar-se a Roma

o en tot cas prou a la vora com per desplaccedilar-srsquohi amb celeritat per tal de poder participar a

la vida puacuteblica de la ciutat especialment en els moments de presentar candidatures a les

magistratures i drsquoemetre les votacions Aixiacute mateix era un requisit indispensable per mantenir

la ciutadania plena tenir el domicilium a la Urbs altrament quedarien reduiumlts a la condicioacute de

ciues inminuto iure i consequumlentment perdrien alguns drets importants A tot plegat hem

drsquoafegir que durant aquest periacuteode hi havia en vigor una llei que afectava particularment els

senadors ategraves que els vetava tenir propietats fundiagraveries fora drsquoItagravelia8 En definitiva una

conjuncioacute de diversos factors no feia recomanable que els ciutadans de les primeres classes

volguessin romandre a la proviacutencia de manera permanent

6112 Localitzacioacute drsquoingenus a la Citerior ibegraverica

La poblacioacute romana lliure era present arreu del sogravel ibegraveric en el transcurs de tot el

periacuteode que estudiem La proporcioacute meacutes gran de ciutadans romans sembla haver estat aquella

relacionada amb els afers militars9 tal i com es despregraven dels relats que ens han deixat els

autors de lrsquoantiguitat La guerra annibagravelica en primer lloc seguida per lrsquoenviament de les

tropes per sufocar les revoltes indiacutegenes que srsquoestengueren a continuacioacute suposaren el pas de

notables quantitats de legionaris La pacificacioacute dels ibers ben contrastada pel silenci de les

fonts fins a lrsquoesclat de la guerra sertoriana no comportagrave gaires canvis en aquest sentit ategraves que

7 O OLESTI ldquoUrbanitzacioacute integracioacute i gestioacute del territori al nord-est de la peniacutensula Ibegraverica en egravepoca republicana

(segles II-I aC)rdquo Time of changes In the beginning of the Romanization Studies on the rural world in the Roman

period 5 Girona 2010 p 21 8 CICEROacute Verr 2545 VARROacute Re rust 2411 M H CRAWFORD ldquoOrigini e sviluppi del sistema provinciale romanordquo

G CLEMENTE F COARELLI i E GABBA (cur) Storia di Roma Volume secondo Lrsquoimpero mediterraneo I La repubblica

imperiale Torino 1990 p 95 9 La poblacioacute militar estava formada en conjunt per dues (o tres) menes drsquoindividus diferents per una banda hi

havia els legionaris eacutes a dir aquells que tenien drets de ciutadania romana i que participaven a lrsquoexegravercit fent uacutes

del ius militiae i de lrsquoaltra els cossos formats pels socii aixograve eacutes soldats que les comunitats aliades de Roma

(dotades de categories juriacutediques diverses) estaven obligades a aportar drsquoacord amb allograve establert als foedera

corresponents A aquests dos tipus podem afegir-ne un tercer aquell format pels auxilia indiacutegenes o dit drsquouna

altra manera les forces militars aportades per les comunitats nadiues que es trobaven dins de lrsquoograverbita de Roma

En aquest apartat nomeacutes ens fixarem en el primer tipus mentre que ulteriorment recuperarem els altres

279

la conquesta de la Peniacutensula prosseguiacute amb la penetracioacute envers indrets meacutes interiors i per la

seva situacioacute era obligat que els contingents travessessin les velles terres dels ibers quan

havien de retornar cap a Itagravelia quan desembarcaven les noves tropes reclutades o quan es

desplaccedilaven a zones meacutes segures que aquelles on guerrejaven per hivernar-hi

La poblacioacute militar per tant mostrava una gran mobilitat geogragravefica i la seva

presegravencia a la proviacutencia era eminentment temporal Des drsquoaquest punt de vista apreciem una

evolucioacute durant tot el periacuteode que estagrave estretament vinculada al desenvolupament dels

conflictes begravelmiddotlics Aixiacute entre els anys 218 i 195 aC les circumstagravencies provocaren la presegravencia

drsquoexegravercits meacutes o menys nombrosos que solien mourersquos amb meacutes o menys rapidesa La vida i

les activitats militars requerien disposar drsquoassentaments convenients encara que tinguessin

un caragravecter efiacutemer a vegades els campaments podien parar-se per a un lapse de temps molt

breu ndashprou com perquegrave la soldadesca pogueacutes aturar la marxa passar la nit i continuar el camiacute

lrsquoendemagravendash i drsquoaltres per a un de meacutes dilatat com ara el temps escaient per assetjar algun

assentament indiacutegena fins a sotmetrersquol accioacute que podia necessitar des drsquouns pocs dies fins a

diverses setmanes Ocasionalment sobretot amb maltempsades sobtades10 i quan les tropes

havien de fer hivernada lluny dels nuclis situats en zones plenament pacificades sabem que

srsquoarreceraven en nuclis indiacutegenes segurs una pragravectica ben testimoniada arreu del

Mediterrani11 A meacutes a meacutes no hem drsquooblidar les guarnicions que srsquoinstalmiddotlaven en indrets

acabats de pacificar amb lrsquoobjectiu drsquoassegurar lrsquoestabilitat a la zona i actuar com a punt de

suport dels exegravercits Per procurar garantir el manteniment de la pau sabem que en alguns

llocs els generals romans decidien apostar-hi guarnicions malgrat que la documentacioacute a

lrsquoabast no eacutes gaire progravediga en testimonis concrets12 En aquest sentit recordem els

destacaments que durant la guerra puacutenica foren instalmiddotlats en una localitzacioacute indeterminada

10 Livi (40333) nrsquoofereix un bon exemple en el seu relat de les operacions militars endegades per Q Fulvi Flac

lrsquoany 181 aC mentre guerrejava a la Celtibegraveria les tropes que comandava es veieren sorpreses per una forta

tempesta i aprofitant que molt poc abans Contrebia srsquohavia rendit als romans feacuteu arredossar-les a lrsquointerior de

lrsquoassentament celtiber 11 T NtildeACO ldquoMilites in oppidis hibernabant El hospitium militare invernal en ciudades peregrinas y los abusos de la

hospitalidad sub tectis durante la Repuacuteblicardquo Dialogues dhistoire ancienne vol 27 2 2001 p 63-90 12 Mentre Roma srsquoexpandia vers lrsquoorient sembla que diverses ciutats que havien capitulat havien adquirit

lrsquoobligacioacute drsquoallotjar guarnicions encarregades drsquoexercir un control militar directe (uid J A MARTIacuteNEZ MORCILLO

ldquoLucio Emilio Paulo y el derecho de guerrardquo SHHA 30 2012 p 284-285)

280

a la vora del pas dels Pirineus13 i a les ribes del Sucro14 les restes registrades a La Palma que

srsquohan relacionat amb les Noua classis livianes15 o les del campament parat davant del poblat

ibegraveric del Castellet de Banyoles per assetjar-lo16

Apaivagades les revoltes indiacutegenes que marcaren els primers anys del segle II aC i

durant els dos primer terccedilos de la mateixa centuacuteria el pas i la presegravencia de les tropes

srsquoestabilitzagrave de manera que les fonts les localitzen en llocs molt concrets en establiments

preexistents situats al litoral on els romans establiren bases on es produiumlen els intercanvis de

soldats ndasheacutes a dir llocs on desembarcaven els nous contingents arribats drsquoItagravelia i on

srsquoembarcaven els llicenciats que hi retornavenndash i que funcionaven com a punts de suport dels

exegravercits Els establiments coneguts soacuten nomeacutes tres de nord a sud Emporion Tarraco i

Carthago Noua Cadascun drsquoells tenia unes caracteriacutestiques progravepies i jugagrave un paper diferent

Aixiacute Tarraco sembla haver estat un centre drsquoaccentuada rellevagravencia des del punt de vista

militar ategraves que la literatura antiga lrsquoesmenta amb reiteracioacute en relacioacute al transvasament de

tropes No eacutes un fet que hagi de provocar estranyesa car es tracta drsquoun nucli situat en un espai

estrategravegic i relativament a la vora de lrsquoEbre i per tant de la via natural de penetracioacute vers les

terres celtibegraveriques Perograve no nomeacutes aixograve perquegrave tambeacute fou un indret on la soldadesca hivernagrave

en diverses ocasions i on residia el pretor de torn (o el cogravensol segons els cas) que tenia al seu

cagraverrec la prouincia i on exercia les funcions civils que imposava la seva magistratura

Emporion per la seva banda durant aquesta segona etapa perdeacute la funcioacute de port drsquoentrada i

de sortida que havia tingut a lrsquoanterior substituiumlda aleshores per Tarraco Aixograve no obstant no

significa que la vella fundacioacute grega es desvinculeacutes completament de tot allograve que tenia a veure

amb el moacuten militar com testimonien lrsquoexistegravencia del dit praesidium al turoacute drsquoEmpuacuteries ndashque

suposadament tindria els seus oriacutegens en la campanya de Catoacutendash de les restes de la necrogravepoli

de Les Corts ndashsi es tracta del cementiri on la comunitat que habitava la guarnicioacute dipositava

les despulles del seus difuntsndash i del nou paper com a centre logiacutestic que aniria prenent

13 LIVI 27201-2 14 POLIBI 1125 LIVI 28245-12 15 J NOGUERA ldquoLos inicios de la conquista romana de Iberia los campamentos del curso inferior del riacuteo Ebrordquo

AEspA 2008 81 p 32-36 E BLE et al ldquoLa Palma un campamento de Publio Cornelio Escipioacuten lsquoAfricanorsquo durante

la Segunda Guerra Puacutenica en Iberiardquo Ex novo revista drsquohistograveria i humanitats 7 2011 p 105-132 IDEM ldquoLa Palma-

Nova Classis a Publius Cornelius Scipio Africanus encampment during the Second Punic War in Iberiardquo

MadMitt 53 2012 p 262-288 16 J NOGUERA ldquoLos inicios de la conquista romanahelliprdquo p 42-46

281

Finalment Carthago Noua tambeacute fou convertida en un nucli destacat des del punt de vista

militar com evidencien les restes de fortificacions reconegudes si beacute les fonts escrites solen

assenyalar funcions de caire meacutes civil que militar

Meacutes enllagrave drsquoaquests tres centres les dades a lrsquoabast no fan referegravencia a altres

assentaments militars presents al territori de la Citerior ibegraverica durant la resta del periacuteode

Desconeixem en consequumlegravencia si hom mantingueacute actives les guarnicions apostades en els

temps de la guerra puacutenica i lrsquoalccedilament indiacutegena o si les abandonagrave Semblaria logravegic pensar que

un cop desaparegudes les circumstagravencies que en motivaren la seva instalmiddotlacioacute hom

consideraria innecessari de mantenir-les perograve tambeacute eacutes possible que algunes es

mantinguessin atorgant-los noves funcions com per exemple actuar com a base logiacutestica o

punt de suport per a les legions Aixograve no implica la creacioacute de tota una xarxa de guarnicions

meacutes o menys complexa i organitzada cosa que com ja hem vist anteriorment no sembla

defensable ateses les capacitats de la Roma del segle II aC En tot cas aquestes possibilitats no

passen drsquoeacutesser hipogravetesis que ara com ara no es poden contrastar

Per tal de garantir el manteniment de les terres annexionades malgrat que en el nostre

periacuteode lrsquoadministracioacute provincial era molt poc desenvolupada Roma ndashi meacutes concretament

els magistrats als quals lrsquoestat arrogava el govern de la prouinciandash requeria el concurs de

diverses persones perquegrave assumissin algunes tasques concretes Una drsquoimportant era la

recaptacioacute dels uectigalia A diferegravencia drsquoorient i els territoris occidentals amb presegravencia de

comunitats helmiddotlegraveniques on ja existia pregraveviament una desenvolupada fiscalitat sistemagravetica a

les Hispaniae no tenim constagravencia de res de semblant abans de lrsquoarribada dels romans de fet

durant degravecades predominaren mecanismes drsquoexaccioacute assistemagravetica de manera que Roma

recaptava ad hoc les quantitats que necessitava17 Durant lrsquoegravepoca republicana perograve lrsquoestat no

srsquoencarregava de recaptar directament els impostos sinoacute que la recaptacioacute era un servei que

17 En principi i almenys des de la baixa repuacuteblica els pretors i cogravensols que marxaven a les guerres solien dur una

calculada quantitat de metall encunyat a Roma o en el seu defecte documents que els permetrien drsquoobtenir

lrsquoefectiu presentant-se davant drsquouna societas publicanorum per satisfer el stipendium de la soldadesca (J MUNtildeIZ

ldquoStipendium el cuestor y qui aes tribuebat (Gaii Inst IV26) El abono de la paga al soldado en la Repuacuteblicardquo Klio

93 1 2011 p 31-48) Perograve les vicissituds dels conflictes podien comportar que els beacutens srsquoesgotessin abans i que fos

necessari per tant reclamar al Senat meacutes diners Aixograve no obstant lrsquoaerarium de la Repuacuteblica no sempre es

trobava en una situacioacute prou cogravemoda com per cobrir les demandes de les guerres de lrsquoexterior de manera que

calia cercar altres solucions que acostumaven a contemplar lrsquoexaccioacute de les comunitats nadiues (T NtildeACO

Vectigal incertum Economiacutea de guerra y fiscalidad republicana en el occidente romano su impacto histoacuterico en el

territorio (218-133 aC) Oxford 2003)

282

arrendava entre les societates publicanorum Com era habitual per tant els arrendadors

pertanyien als sectors acabalats de la societat que enviaven els seus pro magistri a les

proviacutencies Aquests individus pertanyien a estrats meacutes baixos i anaven acompanyats per

assistir-los en les seves tasques altres persones entre les quals tant hi podia haver homes

lliures com lliberts esclaus o fins i tot indiacutegenes18 La manca de control del publicans i els seus

subalterns permetia que actuessin lliurement per exigir quantitats abusives i meacutes grans que

les establertes sovint amb lrsquoaquiescegravencia dels mateixos governadors per als quals tambeacute era

fagravecil drsquoescapolir-se del control del Senat19

6113 Grups socials i condicions econogravemiques dels ingenui

Els ciutadans romans lliures que es trobaven al territori de la Citerior ibegraverica

pertanyien en conjunt a diversos sectors socials cadascun dels quals estava caracteritzat per

unes condicions econogravemiques determinades Comenccedilant pels estrats meacutes elevats aquests

estaven ocupats per un selecte i reduiumlt grup format pels magistrats (pretors i cogravensols) i per

aquells qui detenien els alts cagraverrecs dins de lrsquoexegravercit Tots ells eren individus ben posicionats

des del punt de vista econogravemic ategraves que nomeacutes els homes meacutes acabalats podien optar a

ategravenyer-los En tant que membres de les aristocragravecies romanes la seva riquesa havia drsquoestar

fonamentada principalment en propietats fundiagraveries tot i aixograve els seus interessos econogravemics

tambeacute es devien moure en lrsquoagravembit de la induacutestria i el comerccedil perquegrave necessitaven contenidors

i naus per emmagatzemar i transportar la produccioacute agriacutecola i donar-li sortida comercial20 La

promulgacioacute de la lex Claudia de naue senatorum assenyala que els grups senatorials ja a les

18 P A BRUNT Italian Manpowerhellip p 209-211 19 Les extorsions podien arribar a uns extrems que portaren els indiacutegenes a organitzar ambaixades a la mateixa

Roma per protestar davant del Senat com passagrave lrsquoany 171 aC (LIVI 4321-12) De tota manera si beacute en aquesta

ocasioacute per primer cop srsquoarribagrave a celebrar un judici contra L Canuleius M Titinius P Furius Philo i M Matienus

els pretors acusats cap drsquoells fou condemnat En realitat aleshores ni tan sols existia un marc legal en relacioacute

amb aquests casos ja que no aparegueacute fins que lrsquoany 149 aC fou promulgada la lex Calpurnia de repetundis la

primera llei de concussioacute tot i aixograve lrsquoeficagravecia drsquoaquesta legislacioacute sembla haver estat poc destacada com ho

proven les reiteratives leges repetundarum que es sancionaren en egravepoca baixrepublicana (J S RICHARDSON ldquoThe

Purpose of the Lex Calpurnia de Repetundisrdquo JRS 77 1987 p 1-12 H B MATTINGLY ldquoThe Two Republican Laws

of the Tabula Bembinardquo JRS 59 1969 p 129-143 IDEM ldquoThe Extortion Law of the Tabula Bembinardquo JRS 60 1970

p 154-168 A N SHERWIN-WHITE ldquoThe Date of the Lex Repetundarum and Its Consequencesrdquo JRS 62 1972 p 83-

99 IDEM ldquoThe Lex Repetundarum and the Political Ideas of Gaius Gracchusrdquo JRS 72 1982 p 18-31) 20 J C DOMIacuteNGUEZ PEacuteREZ ldquoNueva composicioacuten y origen social de los cuadros poliacuteticos dirigentes en la Roma de

los siglos IV i III aCrdquo Polis Revista de idees y formes poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 14 2002 p 97-98

283

acaballes del segle III aC veien una excelmiddotlent oportunitat drsquoampliar llurs fortunes a traveacutes de

la comercialitzacioacute de la seva produccioacute agriacutecola Tanmateix el plebiscit Claudi clogueacute

aquesta porta (de iure perquegrave no era difiacutecil drsquoescapar als constrenyiments legals fent uacutes de les

xarxes clientelars) perograve lrsquoobriacute de bat a bat per als grups acabalats no senatorials representats

pels equites Una altra remarcable font drsquoingressos era lrsquoexercici de la guerra ategraves que les

campanyes victorioses sovint ndashencara que no semprendash21 comportaven la consecucioacute de

sucosos botins Els beacutens obtinguts solien eacutesser invertits en lrsquoadquisicioacute de noves parcelmiddotles de

terra i en pragravectiques evergegravetiques i la satisfaccioacute dels costos de la carrera poliacutetica

A partir del moment que es crearen les pretures hispanes i fins a lrsquoacabament de les

guerres celtibegraveriques la magistratura pretorial (o consolar quan esqueia) de la Citerior

recaigueacute sobre un total conegut22 de vint-i-nou gentes diferents Malgrat que la immensa

majoria nomeacutes detingueren la magistratura en una sola ocasioacute ndashgeneralment un any o si els

era prorrogada dosndash trobem algunes famiacutelies concretes en les quals diferents membres

assoliren el cagraverrec de la gens Licinia P Licinius Crassus (cos 176 aC) C Licinius Nerua (pr 166

aC) i L Licinius Lucullus (cos 151 i procos 150 aC) de la gens Claudia Ap Claudius Centho (pr

175 aC) M Claudius Marcellus (pr 169 i cos 152 aC) i Claudius Unimanus (pr 146 aC) de la gens

Fuluia Q Fuluius Flaccus (pr 182 i propr 181 aC) Cn Fuluius (pr 167 aC) i Q Fuluius Nobilior

(cos 153 aC) de la gens Manlia P Manlius (pr 195 aC) i L Manlius Acidinus Fuluianus (pr 188

i propr 187 aC) i de la gens Furia P Furius Philo (pr 174 i propr 173 aC) i L Furius Philo (cos

136 aC) En general les magistratures eren exercides per membres de famiacutelies ben

posicionades des dels punts de vista social i econogravemic i algunes drsquoelles es comptaven entre les

meacutes influents poliacuteticament del seu temps Majoritagraveriament es tractava de velles gentes

romanes23 tot i que tambeacute es pot trobar algun personatge drsquooriacutegens itagravelics naturalitzat romagrave

21 Un exemple el proporciona als primers moments de la segona guerra puacutenica la captura de Cissa que donagrave un

botiacute meacutes tost migrat i decebedor (LIVI 21607-8) 22 Hi ha alguns lapses de temps (165-154 i 149-147 aC) per als quals no srsquohan conservat notiacutecies sobre els noms dels

magistrats 23 Cal apuntar que quan parlem de gentes romanes nrsquohi havia diverses que tenien en realitat uns oriacutegens no

progravepiament romans (llatins sabins o fins i tot etruscos) perograve com a consequumlegravencia del desenvolupament de les

relacions de llurs comunitats amb la Urbs havien obtingut la ciutadania plena A partir drsquoaquiacute srsquohavien dedicat

a fer carrera poliacutetica i militar i havien esdevingut molt prestigioses i influents Malgrat haver quedat plenament

integrades al cos social romagrave moltes drsquoaquestes famiacutelies semblen haver estat molt orgulloses de llurs arrels i

nrsquoarribaren a fer ostentacioacute puacuteblica a traveacutes de mitjans com les encunyacions monetagraveries on plasmaren la

procedegravencia en les tipologies i les llegendes La gens Claudia per exemple de la mateixa manera que lrsquoAemilia

284

en egravepoques recents com fou el cas de Sex Digitius qui procedent de la cologravenia de Paestum

aconseguiacute la ciutadania i despreacutes drsquoeacutesser socius naualis durant la segona guerra puacutenica24

arribagrave a pretor de la Citerior lrsquoany 194 aC25

A meacutes de nombrosos pretors i cogravensols tenim notiacutecia drsquoalguns dels noms drsquoindividus

que havien detingut altres posicions subordinades a les dels alts comandaments de les tropes

destinades a la proviacutencia En aquest sentit hi ha documentades fins a vint-i-quatre gentes

drsquohomes que actuaren com a quumlestors legats tribuns militars o que simplement eren oficials

sense una graduacioacute especificada En general no srsquoobserva una reiteracioacute en els nomina amb

algunes excepcions remarcables Seguint lrsquoordre cronologravegic la primera concentracioacute ndashi la meacutes

notable de tot el periacuteode pel nombre de personesndash eacutes la que tingueacute lloc a les darreries del segle

III aC coincidint sobretot amb el desenvolupament de la segona guerra puacutenica Aixiacute

coneixem dos legati que pertanyien a la branca dels Cornelii Scipiones un Cn Cornelius Scipio

Caluus (218 aC)26 i L Cornelius Scipio Asiaticus (207-206 aC)27 germagrave del general que aconseguiacute

posar fi a la guerra a meacutes lrsquoany 205 aC trobem un altre Corneli aquesta vegada de la branca

dels Legraventuls Ser Cornelius Lentulus exercint de tribuacute a les ordres drsquoun seu parent L Cornelius

Lentulus28 Srsquoaprecia clarament per tant la preeminegravencia drsquoaquesta gens en la direccioacute dels

afers de la guerra annibagravelica a la Peniacutensula No obstant aixograve despreacutes de la fi del conflicte

sembla que els Cornelii perderen la relacioacute que havien tingut amb aquest territori durant la

major part del periacuteode ategraves que no es retroben ja fins lrsquoany 151 aC quan P Cornelius Scipio

Aemilianus detingueacute un tribunat militar29 Tot seguit tornaren a desaparegraveixer per retornar als

darrers anys del periacuteode aleshores en relacioacute a les guerres celtibegraveriques lrsquoantic tribuacute es

lrsquoAurelia i la Terentia es vantaven de tenir oriacutegens sabins (G D FARNEY Ethnic Identity and Aristocratic

Competition in Republican Rome New York 2010 p 78-124) 24 LIVI 26486 25 El cas drsquoaquest personatge no eacutes uacutenic ja que se nrsquohan documentat drsquoaltres particularment coincidint amb el

periacuteode de la segona guerra puacutenica Aquestes circumstagravencies excepcionals unides a les habilitats militars (que

Roma necessitava per fer front adequadament al conflicte) i a les bones relacions ndashsovint de patronatgendash

drsquoaquests individus amb famiacutelies poderoses de la Urbs nrsquoexplicarien la seva promocioacute Sobre la procedegravencia dels

Digitii uid G D FARNEY op cit p 37 i sobretot 184-185 i n 20 on lrsquoautor aplega tota la bibliografia anterior sobre

el tema 26 Es tracta del germagrave del cogravensol de lrsquoany 218 aC P Corneli Escipioacute que assumiacute la direccioacute drsquouna part dels

contingents romanoitagravelics quan ambdoacutes es separaren en el moment de desplaccedilar-se per primer cop a la

peniacutensula Ibegraverica per enfrontar-se als cartaginesos 27 LIVI 283-4 2817 i 282814 APIAgrave Ib 29 ZONARAS 98 28 LIVI 2927 i s 29 POLIBI 354 i s LIVI per 48 APIAgrave Ib 49 i 53 i s VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 112 VALERI MAgraveXIM 326 PLINI Nat Hist 379

de uir ill 582 OROSI 4211

285

presentagrave com havia fet el seu predecessor lrsquoany 209 aC ara investit de poders consulars

disposat a infligir la derrota definitiva als enemics de Roma La presegravencia drsquoEscipioacute Emiliagrave es

produiacute perquegrave tenia la ferma voluntat drsquoobtenir un gran prestigi militar per haver aconseguit

concloure una guerra llarga difiacutecil i costosa perograve sens dubte el guiaven forts interessos

poliacutetics ategraves que els anys anteriors les legions havien estat comandades per diversos dels seus

opositors (Q Caecilius Metellus Macedonicus cogravensol de 143-142 aC Q Pompeius Aulus tambeacute

cogravensol de 141-140 aC C Hostilius Mancinus cogravensol lrsquoany 137 aC o Marcus Aemilius Lepidus

Porcina cogravensol de 137-136 aC)30

En segon lloc hem drsquoesmentar els diversos representants de la gens Sempronia El

primer que tenim documentat eacutes M Sempronius Tuditanus quumlestor lrsquoany 209 aC a les ordres

de P Corneli Escipioacute31 Durant una trentena drsquoanys no nrsquohi ha cap altre de conegut fins al

moment que Ti Semproni Grac detingueacute la pretura de la Citerior (180-179 aC) Despreacutes

hagueren de passar uns pocs decennis meacutes per tenir de nou notiacutecies de la presegravencia de

Sempronii (i especiacuteficament de la branca dels Gracchi) llavors en relacioacute als darrers anys de la

guerra contra els celtibers un altre Ti Sempronius Gracchus ndashde fet un dels fills de lrsquoantic

pretorndash ocupagrave una quumlestura lrsquoany 137 aC32 i C Sempronius Gracchus ndashun altre fillndash fou tribuacute els

anys 134-133 aC de la mateixa manera que un Sempronius Asellio amb el qual coincidiacute al mateix

moment33

Per tot plegat podem afirmar que el poder de la Hispagravenia Citerior entre 218 i 133 aC no

restagrave en general concentrat a les mans drsquounes poques famiacutelies de la nobilitas romana sinoacute

que srsquoanaren produint rotacions a les gentes que detenien els comandaments militars

Lrsquoexcepcioacute es troba als primers anys de presegravencia romana coincidint amb la guerra annibagravelica

quan els Cornelii i de manera especiacutefica els Scipiones aconseguiren acumular el poder no

nomeacutes pel fet que tres dels membres drsquoaquesta famiacutelia lideraren les operacions a la Peniacutensula

durant tot el conflicte sinoacute perquegrave drsquoaltres ocuparen altres posicions de rellevagravencia dins de

30 A E ASTIN Scipio Aemilianus Oxford 1967 p 85-86 i 91-92 31 LIVI 2648 32 CICEROacute Har resp 41 i 43 i Brut 103 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 221 QUINTILIAgrave Inst 7413 PLUTARC Ti Grac 5 i s DIONIacuteS

frag 832 de uir ill 594 i 641 OROSI 583 33 APIAgrave Ib 88 CICEROacute Rep 117 FRONTIacute Strat 411 PLUTARC Ti Grac 131 i apopht Scip Min 17 GELmiddotLI Noct Att

2125

286

lrsquoexegravercit34 Drsquoenccedilagrave de la marxa de P Corneli Escipioacute Africagrave srsquoanaren succeint nombroses gentes

diferents sense que es pugui apreciar un altre fenomen similar tot i haver-hi diversos

membres drsquouna mateixa famiacutelia que al llarg del temps detingueren cagraverrecs si beacute no fou de

manera continuada Siacute srsquoaprecien amb tot les lluites poliacutetiques de les principals gentes

evidenciades per les relacions personals drsquoaquells que atenyien les magistratures amb les

figures meacutes destacades del panorama poliacutetic i la seva alternanccedila per exemple durant el temps

de les guerres celtibegraveriques el comandament anava passant dels opositors drsquoEscipioacute Emiliagrave als

defensors

Bona part de les gentes meacutes destacades de Roma participaren a la direccioacute de les

operacions militars a la Citerior perograve els seus interessos semblen haver-se centrat

fonamentalment en lrsquoagravembit poliacutetic ategraves que les dades a lrsquoabast no testimonien la presegravencia de

representants drsquoaquestes famiacutelies vinculats a lrsquoesfera dels negocis els nomina de negotiatores

i lliberts coneguts en egravepoca republicana no coincideixen ndashdeixant de banda casos

numegravericament molt escassosndash35 amb els que duien els alts magistrats

Per sota es trobava una capa formada per individus amb uns nivells de rendes meacutes

modestos (en comparacioacute als anteriors) que tot i aixograve devien estar en una situacioacute

relativament acomodada Aquesta posicioacute econogravemica tenia la seva traduccioacute a lrsquoorganigrama

de lrsquoexegravercit legionari en els cagraverrecs intermedis com el de centurioacute Malgrat que cada legioacute

comptava amb diversos centurions la literatura antiga gairebeacute no nrsquoha transmegraves el nom de

cap dels que actuaren al territori de la Citerior ibegraverica durant el periacuteode que estudiem Aquesta

manca drsquointeregraves per part dels escriptors grecs i llatins ja ens ofereix un primer indici que es

tractava drsquohomes amb una posicioacute socioeconogravemica inferior a la drsquoaquells que ocupaven els alts

comandaments Un dels pocs coneguts eacutes Q Trebelmiddotli que formava part de la IV legioacute lrsquoany 209

34 Conveacute recordar que P Escipioacute Africagrave obtingueacute el seu cagraverrec lrsquoany 210 aC de manera irregular ja que els comitia

centuriata votaren concedir-li un mandat excepcional tot i comptar nomeacutes aleshores vint-i-quatre anys (LIVI

26188-11) Precisament fou el fet de detenir un comandament excepcional lrsquoargument adduiumlt pel Senat per

denegar-li la solmiddotlicitud de celebracioacute drsquoun triomf que esperava amb agravensia en retornar de la Peniacutensula (LIVI

28384) 35 Aixiacute hi ha un parell de Fabii documentats per a la segona meitat del segle I aC a Saguntum i Carthago Noua (J

M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten epigraacutefica Murcia 1997 nuacutem 8) un

dels quals com a miacutenim era de condicioacute llberta i una Furia tambeacute lliberta a la Carthago Noua del mateix periacuteode

(CIL I4 3449c) Els noms coincideixen amb el del quumlestor Q Fabeus Buteo (188 aC) i el pretor N Fabius Buteo (173

aC) i amb el del pretor P Furius Philo (174-173 aC) i el cogravensol de 136 aC Tanmateix que tots duguessin els mateixos

nomina no pressuposa necessagraveriament que els lliberts estiguessin relacionats amb aquests personatges o fins i

tot amb aquestes branques familiars concretes

287

aC De fet si en tenim notiacutecia eacutes perquegrave coprotagonitzagrave una anegravecdota que cridagrave lrsquoatencioacute de

T Livi36 en el context del setge contra Qart Hadasht el centurioacute es disputagrave la corona muralis

amb el socius naualis Sex Digici ja que ambdoacutes almiddotlegaven haver estat els primers a travessar

la muralla de la ciutat puacutenica Lrsquohistoriador pataviacute no esmenta en cap moment res de

relacionat amb la posicioacute econogravemica de Trebelmiddotli perograve tenint en compte la nulmiddotla projeccioacute

poliacutetica de la gens Trebellia fins al segle I aC pensem que aquest personatge ndashi probablement

altres centurions com ellndash no es distingien precisament per posseir fortunes especialment

destacables37 Aixograve no obstant la posicioacute dels centurions era forccedila privilegiada respecte de

qualsevol soldat ras com es despregraven del fet que rebien el doble de la racioacute de vitualles38 i tambeacute

la soldada que percebien era equivalent al doble de la dels legionaris drsquoinfanteria39 Tambeacute eacutes

cert que a la seva categoria anaven associades importants responsabilitats no nomeacutes militars

sinoacute tambeacute diplomagravetiques com transmet Livi en almiddotludir a una ambaixada encapccedilalada per

tres centurions que els germans Escipioacute enviaren als primers anys de la guerra annibagravelica

davant del rei Siacutefax de Numiacutedia per aconseguir una alianccedila contra els puacutenics40

Agravedhuc en campanya srsquoevidenciaven les diferegravencies socials i econogravemiques dels efectius

que constituiumlen els exegravercits no tan sols per les diferegravencies de rang sinoacute tambeacute per la disposicioacute

i lrsquouacutes de diversos elements materials Les dades soacuten certament escasses perograve comptem amb

algunes febles espurnes que aporten un xic de llum Recordem els passatges que tracten les

actuacions que els generals meacutes rigorosos aplicaren sobre les tropes destinades a la proviacutencia

per disciplinar-les Particularment ens interessa la que dugueacute a terme Corneli Escipioacute Emiliagrave

en arribar als campaments numantins Apiagrave refereix que el cogravensol prohibiacute que els soldats

fessin servir llits i que transportessin qualsevol objecte superflu i limitagrave lrsquoinstrumental per a

36 LIVI 26486 37 Cal dir que lrsquoepigrafia testimonia els Trebellii a la cologravenia romana (i antiga ciutat dels samnites pentri)

drsquoAesernia on al tombant del segle I aC i a la centuacuteria seguumlent arribaren a ocupar posicions destacades a la seva

localitat fet que assenyala una situacioacute acomodada en aquesta egravepoca (M BUONOCORE ldquoContinuitagrave o frattura nella

definizione delle classi dirigenti allrsquoindomani del bellum sociale Lrsquoesempio dellrsquoarea abruzzese-molisana fra

Marrucini Carricini Frentani e Sanniti Pentrirdquo A CAMPANELLI i A FAUSTOFERRI (cur) I luoghi degli dei sacro e

natura nellrsquoAbruzzo italico Pescara 1997 p 148-152) No tenim dades tanmateix per a periacuteodes meacutes reculats per

esbrinar quines eren les condicions socioeconogravemiques drsquoaquesta gens 38 POLIBI 639 P A BRUNT Italian Manpower p 394 39 G R WATSON ldquoThe pay of the Roman Army The Republicrdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte 7 1958 p

113-120 J MUNtildeIZ ldquoSobre el abastecimiento al ejeacutercito romano durante la conquista de Hispaniardquo Habis 9 1978 p

244 40 LIVI 2448

288

cuinar de lrsquoequipatge legionari a un ast (ὀβελός) una marmita de bronze (χύτρας χάλκεος) i una

tassa (ἔκπωμα) Per Lucili sabem que alguns tot i estar en campanya portaven (o feien portar

als seus esclaus) una variada colmiddotleccioacute drsquoarticles per dotar drsquouna mica meacutes de comoditat

lrsquoadustesa de la vida castrense que incloiumla tota mena drsquoinstruments de tocador (ganivets

tisores depilatoris)41 o vasos no pas de cuir o fusta (que serien lleugers i fagravecils de transportat)

ni tan sols de ceragravemica sinoacute drsquoargent amb un pes a vegades superior a dues lliures42 En una

liacutenia similar de nou eacutes Apiagrave qui apunta que hi havia qui es feia acompanyar drsquoesclaus propis

perquegrave entre altres accions els banyessin i els ungissin43 Drsquoacord amb la imatge borrosa que

formen aquestes parques referegravencies semblaria que els soldats marxaven carregats ndasho meacutes

ben dit portaven els seus esclaus perquegrave traginessinndash no tan sols la impedimenta sinoacute tambeacute

tota mena drsquoobjectes que els havien drsquoajudar a mantenir en campanya la forma de vida

quotidiana a la qual estaven avesats Ara beacute salta a la vista que no tots els legionaris es devien

poder permetre uns luxes semblants i per tant els adsidui meacutes humils no hi soacuten representats

no nomeacutes pels articles ressenyats sinoacute sobretot per alguns dels materials esmentats que no

estarien a lrsquoabast de tothom com per exemple la plata dels vasos que durien alguns El registre

arqueologravegic sembla corroborar fins a cert punt el panorama esbossat per Lucili ja que al

campament excavat a La Palma corresponent als primers moments de la segona guerra

puacutenica srsquohan recuperat entre altres objectes vaixella que si beacute no era drsquoargent com la que

descriu siacute era metagravelmiddotlica De tota manera lrsquoarribada drsquoatuells ceragravemics de vaixella de taula ndash

particularment les produccions campanianesndash a les estibes de les naus que transportaven el

vi per als contingents suggereixen tanmateix que els soldats sobretot aquells que estaven

apostats a les bases amb una vocacioacute de caire permanent empraven altres estris a meacutes dels

registrats pels escriptors antics

Meacutes enllagrave dels sectors dels oficials la informacioacute a lrsquoabast per establir la posicioacute

socioeconogravemica de la resta de la soldadesca eacutes marcadament parca perquegrave no era un aspecte

que causava interegraves als escriptors antics La seva existegravencia eacutes evident perograve la literatura antiga

tendia a obviar-la neutralitzant les diferegravencies que poguessin haver en la massa anogravenima de

legionaris de rangs inferiors La seva presegravencia nomeacutes srsquoaprecia ndashi encara de manera

41 LUCILI 401 42 LUCILI 1318 43 APIAgrave Ib 85

289

extremadament vagandash en dues circumstagravencies la primera eacutes al moment del reclutament

especialment si quelcom de poc habitual havia envoltat el dilectus44 i la segona quan es

comptabilitzaven les baixes els centenars o milers de morts no podien pertagravenyer nomeacutes a un

sol segment social perograve un cop meacutes les diferegravencies quedaven dissoltes en la fredor drsquouna xifra

En conjunt les fonts de les quals disposem palesen que a la Hispagravenia Citerior del

tombant del segle III aC i els dos primers terccedilos de la centuacuteria seguumlent la presegravencia de

ciutadans romans estava representada fonamentalment pels legionaris Aixograve no obstant

disposem drsquoalguns indicis que apunten lrsquoexistegravencia drsquoaltres ciutadans de la mateixa condicioacute

juriacutedica que es trobaven al territori per motius no relacionats (o almenys no directament)

amb la guerra En el transcurs de tot el periacuteode tenim notiacutecies de contingents civils que

seguien els exegravercits per tal drsquooferir a la soldadesca un variat assortiment de beacutens i serveis

Drsquoaquestes persones que tant podien eacutesser homes com dones adults com menors lliures com

esclaus sabem que en general tendien a ser drsquoextraccioacute social baixa o molt baixa i ja fos per

compte propi o drsquoaltri anaven al darrere dels soldats amb lrsquoesperanccedila drsquoobtenir algun recurs

per viure (o fins i tot sobreviure) Desconeixem amb precisioacute tanmateix la condicioacute juriacutedica

i la procedegravencia de tots aquests individus perograve el meacutes probable eacutes que srsquouniacutes gent vinguda de

poblacions diverses i diferents categories juriacutediques Per tant no nomeacutes hi trobariacuteem

ciutadans romans de les classes humils sinoacute tambeacute esclaus lliberts ciutadans llatins i

peregrini La diversitat de procedegravencies no seria un fenomen estrany tenint en compte les

obligacions que tenien la majoria de ciutats italianes drsquoaportar forces militars als exegravercits de

44 Un dels escassos que coneixem se situa als primers anys de les guerres celtibegraveriques Drsquoacord amb els testimonis

literaris (POLIBI 3521-47 APIAgrave Ib 48-49 LIVI per 48) quan el pretor M Claudi Marcel pactagrave una treva amb els

celtibers (152 aC) es presentagrave davant del Senat una ambaixada formada per representants de diferents pobles

implicats al conflicte i una legacioacute enviada per Claudi per exposar les mesures que a parer seu caldria endegar

per resoldre satisfactograveriament la guerra Tanmateix els senadors srsquooposaren a la solucioacute diplomagravetica que

proposava el pretor i decidiren rellevar-lo immediatament substituint-lo pels dos cogravensols elegits per a lrsquoany 151

aC En preparar els reclutaments comenccedilaren a circular per la ciutat tot de rumors que emfasitzaven els perills

i dificultats de guerrejar a la Celtibegraveria Aixograve provocagrave que el jovent susceptible drsquoeacutesser allistat es mostreacutes molt

poc colmiddotlaborador i que srsquoempesqueacutes pretextos de tota mena per evitar el reclutament De tota manera fins i tot

davant drsquoaquest episodi eacutes dubtoacutes que els autors antics estiguessin pensant en el conjunt dels adsidui quan el

descrivien Dos motius ens inclinen a pensar-ho per una banda les criacutetiques que els autors llanccedilaven als iuuenes

romans a qui titllaven drsquoindignes i desvergonyits (POLIBI 3541-7) que semblen principalment adreccedilades als joves

dels sectors socials elevats que eren al cap i a la fi aquells que havien de mostrar una actitud digna de la seva

posicioacute i participar a la guerra per obtenir la laus i la gloria que hom esperava per a si mateixos i per a llurs gentes

Per altra banda el detall que a partir del moment que P Corneli Escipioacute es presentagrave voluntagraveriament per actuar

com a tribuacute o legat la situacioacute comenccedilagrave a invertir-se i molts imitaren el seu exemple (POLIBI 3548-14 LIVI per

48) ens fa pensar de nou que els joves que es decidiren a seguir-lo foren fonamentalment els de les capes altes

En consequumlegravencia els segments socials inferiors segueixen essent invisibles

290

Roma Les notiacutecies dels preparatius per a noves guerres srsquoestendrien amb facilitat per tot arreu

a lrsquohora de fer els reclutaments i aquells que volguessin buscar fortuna (o hi estiguessin

obligats pels seus superiors) als escenaris begravelmiddotlics marxarien en paralmiddotlel als soldats Recordem

a meacutes les paraules de Livi queixant-se de lrsquoarribada a la Urbs en plena guerra annibagravelica

drsquoindividus de fora de Roma procedents sobretot de lrsquoagravembit rural llatiacute que es feien passar per

endevins i sortillers45 alguns dels quals podria haver-se embarcat cap a la Citerior per fer

fortuna predient la bonaventura a la soldadesca meacutes inquieta per lrsquoesdevenidor La dramagravetica

escassetat de dades sobre aquests sectors en conjunt impossibilita dir si hi havia una major

proporcioacute de ciutadans romans o de no romans o si hi havia una equivalegravencia entre ambdoacutes

De la mateixa manera tampoc podem saber fins a quin punt aquestes persones eren ingegravenues

o llibertes tot i que segurament hi devia haver de tot

6114 Naturalesa de la migracioacute ingegravenua

En el transcurs del periacuteode 218-133 aC els moviments de poblacioacute ingegravenua foren

fonamentalment de caire temporal ategraves que la major part dels casos era fruit de les operacions

militars romanes Eacutes a dir ciutadans romans sortits de sectors socials molt diversos eren

presents a les terres ibegraveriques de la Hispagravenia Citerior perquegrave havien estat enrolats a la legioacute

per combatre els enemics de Roma al que des drsquoinicis del segle II aC esdevingueacute territori

provincial Un cop finalitzat el temps de servei tal i com relaten els escriptors de lrsquoantiguitat

els soldats retornaven cap a Itagravelia En ocasions sobretot despreacutes de veurersquos obligats a complir

un servei prolongat i feixuc el retorn era molt desitjat i qualsevol demora en la

desmobilitzacioacute podia provocar malestar entre els veterans46 Aixiacute doncs no sembla que en

tots aquests anys els legionaris mostressin cap interegraves a romandre al territori De fet instalmiddotlar-

se a la proviacutencia pocs beneficis els podia reportar sobretot com meacutes elevada era la seva

45 LIVI 2518 46 Un cas clar el trobem lrsquoany 180 aC quan el procogravensol Q Fulvi Flac trameteacute al Senat les noves dels egravexits militars

aconseguits contra els celtibers i reclamagrave ensems el retorn a Itagravelia de les tropes que comandava adduint que els

soldats estaven en el seu dret de demanar la desmobilitzacioacute i agravedhuc amenaccedilaven amb prendre represagravelies si els

era negada Tanmateix el flamant pretor Ti Semproni Grac que no volia continuar les operacions a la Celtibegraveria

disposant drsquoun exegravercit mancat de veterans posagrave en dubte que el seu predecessor hagueacutes deixat el territori tan

pacificat com pretenia fer creure Al final hom arribagrave a la decisioacute de llicenciar nomeacutes aquells que portaven

guerrejant a la proviacutencia els darrers sis anys i aquells que malgrat portar menys temps de servei havien destacat

per les seves accions al camp de batalla (LIVI 40353-3611)

291

extraccioacute social A Itagravelia hi tenien casa famiacutelia (molts drsquoells) i un tros (o meacutes) de terra meacutes o

menys gran i aquells que tenien ambicions poliacutetiques com hem vist necessitaven restar a la

vora de Roma per poder-les complir La proviacutencia en definitiva no els oferia gaires

motivacions que els impulseacutes a establir-se a la Citerior ibegraverica Aixiacute mateix no tenim notiacutecia

que des de lrsquoestat es promoguessin projectes colonitzadors a les Hispaniae meacutes enllagrave drsquounes

escasses fundacions que com veurem meacutes endavant foren iniciatives de generals puntuals i

anaven meacutes destinades a lrsquoestabliment de veterans itagravelics (com Valentia) i peregrini47 que

progravepiament a ciutadans romans aquests si havien drsquoanar a colonitzar algun espai eren

enviats preferentment a les terres del nord de la peniacutensula Itagravelica que oferien meacutes avantatges

fins i tot als sectors meacutes modestos48

Ara beacute la Citerior ibegraverica no era visitada nomeacutes per poblacioacute militar sinoacute tambeacute civil

Els legionaris constituiumlen un potencial grup de consumidors molt notable de manera que

comerciants de tota mena i condicioacute els anaven a cercar per oferir-los una bigarrada varietat

de beacutens i serveis a vegades completament superflus Un gruix considerable ndashsi donem cregravedit

a les quantitats que registren els autors anticsndash drsquoaquests mercaders procedia drsquoestrats baixos

i molt baixos de la societat cosa que significa que entre ells es comptaven esclaus i lliberts

perograve tambeacute ciutadans lliures meacutes o menys humils que podien actuar per compte propi o beacute a

les ordres drsquoaltres persones Aquells (i aquelles perquegrave tambeacute hi havia dones) que procedien

dels escalafons meacutes modestos perseguien les legions molt probablement enviats per altres

meacutes ben situats en els plans social i econogravemic als quals cal pensar que lligarien vincles de

clientela drsquoaquesta manera en contraprestacioacute a la proteccioacute que els oferien aquestes

persones meacutes poderoses srsquohavien drsquoavenir a desplaccedilar-se temporalment a llargues distagravencies

per comerciar amb els soldats

Aixograve no obstant no tots els comerciants tenien els seus oriacutegens socials en els sectors

meacutes humils Encara que la presegravencia de ciutadans-soldats concrets era de caire temporal la

de les tropes legionagraveries era continuada al llarg del temps i aixograve significava des del punt de

47 De fet de fundacions destinades a allotjar poblacioacute peregrina no en tenim cap de documentada al territori

ibegraveric per beacute que en altres contrades de la proviacutencia es coneix el cas de Gracchurris situada en espai celtiber 48 Sembla que les cologravenies romanes establertes al segle II aC al nord de la peniacutensula italiana estaven pensades en

bona mesura per a lrsquoassentament dels capite censi als quals sersquols assignava un lot de terra petit perograve suficient per

entrar a la cinquena classe censatagraveria i per tant per esdevenir adsidui (uid S T ROSELAAR ldquoAssidui or proletariirdquo

p 618-622)

292

vista del consum drsquoaliments que els romans demanaven els productes als quals estaven

avesats principalment aquells que constituiumlen lrsquoalimentacioacute bagravesica eacutes a dir cereals (i els seus

muacuteltiples derivats) i vi Els petits comerciants a quegrave suara almiddotludiacuteem no podien fer front ndashja

hem comprovat que tampoc era la seva funcioacutendash a la satisfaccioacute de la demanda dels soldats

drsquoaquests articles ja que requeria un volum molt elevat de produccioacute i una gran capacitat de

transport Nomeacutes els grans mercaders sorgits de les capes altes de la societat (negotiatores)

podien assumir aquesta comercialitzacioacute Si beacute hi havia generals ndashrecordem el cogravensol Catoacute

com a mostra paradigmagraveticandash que pretenien estalviar-se costos i agilitzar la disposicioacute de gra

abastant-se de la produccioacute progravepia del territori la resta del blat (i lrsquoordi per a les muntures)

srsquohavia drsquoimportar necessagraveriament I el mateix passava amb el vi ja que per molt que en

algunes contrades hi hagi evidegravencies puntuals que en mostren la fabricacioacute des drsquoegravepoques

relativament reculades49 la produccioacute obtinguda estava orientada a lrsquoautoconsum i en

consequumlegravencia era insignificant davant de la demanda de les tropes En canvi a Itagravelia des de

les darreries del segle III aC srsquohavien anat formant explotacions mitjanes i grans prou

capacitades per produir ndashpreferentment vi i olindash no nomeacutes per al consum propi sinoacute tambeacute i

sobretot per al comerccedil50 Bona part drsquoaquesta produccioacute eacutes la que els negotiatores estibaven

als seus vaixells i transportaven a les proviacutencies Aprofitant lrsquoavinentesa i amb una finalitat

doblement pragravectica colmiddotlocaven nombroses peces de vaixella (principalment produccions de

campaniana A) que en mar estabilitzaven la cagraverrega drsquoagravemfores i en terra es colmiddotlocaven al

mercat De tota manera encara que els negotiatores pertanyien als sectors acomodats de la

societat no hauriacuteem drsquoesperar trobar-los fiacutesicament als ports de la Citerior sinoacute que

romandrien a la Urbs i enviarien els seus agents que sovint eren drsquoextraccioacute llibertina

49 Entre els testimoni meacutes antics documentats de la produccioacute viniacutecola a la nostra agraverea es troben els jaciments

del Turoacute de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedegraves Barcelona) on srsquohan documentat notables acumulacions

de pinyols de raiumlm en nivells del segle VII aC (D LOacutePEZ REYES ldquoPrimers resultats arqueobotagravenics (llavors i fruits)

al jaciment protohistograveric del Turoacute de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedegraves)rdquo RAP 14 2004 p 140-177) i al

jaciment de lrsquoAlt de Benimaquia (Alacant) on es localitzaren aljubs destinats a lrsquoobtencioacute de vi datats entre les

darreries del segle VII i els inicis del VI aC Altres dipogravesits similars srsquohan registrat en diversos jaciments de les

terres valencianes ja a lrsquoibegraveric ple com els del Tossal de Sant Miquel o altres establiments meacutes petits (T CHAPA i

V MAYORAL Arqueologiacutea del trabajo El ciclo de la vida en un poblado ibeacuterico Madrid 2007 p 126 L ABAD i F

SALA ldquoSistemas de almacenamiento y conservacioacuten de alimentos en tierras valencianasrdquo R GARCIacuteA HUERTA i D

RODRIacuteGUEZ GONZAacuteLEZ (eds) Sistemas de almacenamiento entre los pueblos prerromanos peninsulares Cuenca

2009 p 133) 50 J MOLINA La dinagravemica comercial romana entre Italia e Hispania Citerior Alacant 1997 p 180-203

293

6115 Motivacions de la presegravencia romana

Una presegravencia tan variada des del punt de vista de lrsquoespectre social a la Citerior ens fa

pensar que les relacions que tenien els diversos grups amb el territori responien a motius

diferents Les classes altes romanes tenien fonamentalment dos interessos a la Citerior que

anaven lligats els uns amb els altres Els primers eren de caire poliacutetic el predomini del clima

begravelmiddotlic durant tot el periacuteode assegurava oportunitats per dirigir campanyes militars que ben

conduiumldes podien comportar notables beneficis Per una banda aquests beneficis eren

econogravemics gragravecies a lrsquoapropiacioacute de botins que podien reportar un notable increment de la

riquesa personal dels generals51 per altra banda es materialitzaven en prestigi poliacutetic i militar

La presa drsquoalguns grans assentaments i territoris indiacutegenes permeteacute acaparar unes quantitats

enormes de riqueses tal i com manifesten els testimonis literaris52 Als generals els

corresponia decidir lrsquouacutes que srsquohavia de fer dels botins capturats que reservada la seva progravepia

part podien eacutesser repartits entre la tropa53 o beacute ingressats a lrsquoaerarium de lrsquoestat El meacutes

habitual era fer ambdues coses i depenia dels interessos dels magistrats destinar meacutes beacutens a

una opcioacute o a lrsquoaltra54 No cal dir que la soldadesca esperava amb agravensia que els seus esforccedilos al

camp de batalla es veiessin recompensats amb la generositat del seu comandant si beacute en

alguna ocasioacute havia hagut de quedar-se amb la insatisfaccioacute de veure com la repartida era una

xifra exigua per tal de beneficiar les arques de la Repuacuteblica55 Sovint la preferegravencia per lliurar

51 Tot i aixograve sembla que no sempre una campanya exitosa suposava lrsquoobtencioacute de riqueses esplegravendides com passagrave

quan les tropes comandades per Cn Corneli Escipioacute aconseguiren el control de Cissa tot just a lrsquoinici de la segona

guerra puacutenica drsquoon obtingueren un botiacute meacutes tost migrat a parer de Livi (21607) 52 Els botins aconseguits com a consequumlegravencia de la presa de la Carthago Noua puacutenica (POLIBI 10191-2 LIVI

264610-478 i APIAgrave Ib 23) i de les operacions del cogravensol M Porci Catoacute (PLUTARC Cato Mai 104) foren ingents

drsquoacord amb el que transmeten els autors antics 53 POLIBI 10161-9 APIAgrave Ib 23 i 60 PLUTARC Cato Mai 104 Els beneficiaris dels botins no nomeacutes eren els efectius

romanoitagravelics sinoacute tambeacute els aliats indiacutegenes com palesa Livi (27197) quan explica que Escipioacute nrsquooferiacute als

ilergets una part 54 I SHATZMAN ldquoThe Roman Generalrsquos Authority over Bootyrdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte

Bd 21 H 2 1972 p 177-205 55 Un dels exemples meacutes coneguts el proporciona L Emili Paulmiddotlus qui cediacute tots els beacutens capturats a Macedogravenia

a la Repuacuteblica decisioacute que anagrave seguida del descontentament general dels seus soldats que es revenjaren oposant-

se a la concessioacute del triomf que solmiddotlicitagrave A parer dels autors antics en aquest fet jugagrave el seu paper lrsquoenemistat

que hi havia entre el general i un dels seus tribuns Ser Sulpici Galba qui fou qui meacutes maldagrave perquegrave lrsquooposicioacute

guanyeacutes forccedila entre la soldadesca (LIVI 45341 i 45358-9 PLUTARC Aem 301-5) Cas apart eacutes el drsquoalguns magistrats

que la tradicioacute literagraveria qualifica de notablement cobdiciosos que tendien a separar per a si mateixos unes parts

de botiacute molt grans en relacioacute a la proporcioacute assignada a la resta dels efectius Un exemple paradigmagravetic a la

Citerior el forneix Licinius Lucullus (151-150 aC) de qui Apiagrave (Ib 50-55 i 60) explica que el principal motiu que

294

la major part del botiacute a lrsquoestat no era un acte gratuiumlt sinoacute que aquells que ho feien perseguien

el reconeixement puacuteblic sobretot amb lrsquoesperanccedila de tenir meacutes planer el camiacute cap a les meacutes

altes instagravencies poliacutetiques i socials de Roma

El rendiment social econogravemic i poliacutetic de la guerra es pot apreciar en dos fenogravemens

per una banda la celebracioacute de triumphi i ouationes56 i de lrsquoaltra en el temps que trigaven els

pretors que havien de retornar victoriosos de les Hispagravenies a ategravenyer la dignitat consolar Pel

que fa al primer element els generals que consideraven que havien dut a terme grans gestes

militars podien en tornar a Roma solmiddotlicitar al Senat la celebracioacute drsquoun triumphus Per tenir

possibilitats drsquoaconseguir una resolucioacute favorable calia reunir un conjunt de requisits miacutenims

que feien referegravencia entre drsquoaltres al conjunt de baixes infligides a lrsquoenemic venccedilut i la

quantitat de botiacute aconseguit Si obtenia lrsquoautoritzacioacute dels senadors podia entrar amb tota la

pompa a la Urbs acompanyat drsquoun seguici on anaven des dels senadors als soldats que havien

servit a les seves ordres passant per una mostra dels enemics venccediluts de les seves armes i del

botiacute aixiacute com tots aquells objectes propis que pertanyien als indiacutegenes i que podien cridar

lrsquoatencioacute pel seu exotisme Aconseguir un triomf no era una tasca fagravecil ategraves que un cop

examinades les proves per garantir que lrsquoinforme del general srsquoajustava a la realitat el Senat

tenia la potestat de concedir-li el triomf o no Amb frequumlegravencia els senadors es decantaven per

la negativa57 i en lloc del triumphus els permetien de celebrar una ouatio que era menys

complexa meacutes breu i estava mancada de tota la pompa Des de la perspectiva sociopoliacutetica

un triomf sempre aportava unes dosis meacutes grans de prestigi que una simple ouatio raoacute per la

qual hom els anhelava meacutes Si examinem el panorama de la Citerior ens adonarem

ragravepidament que un nombre prou considerable de triomfs i ovacions es concentra

particularment a partir del moment de creacioacute de les pretures hispanes entre la segona i la

tenia per dirigir les legions que srsquohavien drsquoenfrontar als celtibers era lrsquoobtencioacute de riqueses per cobrir les

necessitats pecuniagraveries que tenia en el moment que fou escollit cogravensol Una altra mostra en aquest cas del cogravensol

destinat a la Hispagravenia Ulterior per les mateixes dates lrsquoofereix el mateix Ser Sulpicius Galba a qui almiddotludiacuteem suara

a qui lrsquohistoriador alexandriacute considerava encara meacutes cobejoacutes que Licini (APIAgrave Ib 60) 56 J S RICHARDSON ldquoThe Triumph the Praetors and the Senate in the Early Second Century BCrdquo JRS 65 1975 p

50-63 S PEREA ldquoAclamaciones militares y poder poliacutetico en Romardquo Memorias de Historia Antigua 23-24 2002 p

141-176 J J FERRER MAESTRO ldquoEl triunfo la ovatio y el botiacuten Escenografiacutea romana del uso aprovechable de la

guerrardquo H-D HEIMANN S KNIPPSCHILD i V MIacuteNGUEZ (eds) Ceremoniales ritos y representacioacuten del poder Alacant

2004 p 17-40 57 Vid S PEREA op cit sobretot la taula 1 (p 162) on recull en un quadre de siacutentesi tots els generals que

obtingueren triomfs i ovacions ex Hispaniae

295

tercera degravecades del segle II aC Els meacutes beneficiats foren els pretors com es despregraven del fet

que cinc pogueren entrar en triomf a Roma58 mentre que nomeacutes un srsquohagueacute de conformar

amb una ouatio59 En canvi el nombre de cogravensols que aconseguiren qualsevol de les dues

celebracions fou quatre essent tres els que pogueren celebrar el triumphus60 i un de sol

lrsquoovacioacute61

En qualsevol cas tant si els senadors eren de lrsquoopinioacute que els pretors eren mereixedors

de celebrar una cerimogravenia o lrsquoaltra sembla que hi havia una relacioacute forccedila estreta entre

triumphi i ouationes i la consecucioacute del consolat Aixiacute ho demostra el fet que nombrosos

pretors que havien estat destinats a les Hispagravenies i nrsquohavien tornat victoriosos eren celebrats

amb un triumphus o com a miacutenim una ouatio i atenyien la dignitat consolar en un lapse de

temps molt curt generalment entre un i tres anys despreacutes Malgrat que Roma estava

interessada a pacificar els territoris per poder-ne facilitar la gestioacute els llocs meacutes inestables no

deixaven drsquoeacutesser atractives fonts drsquooportunitats per als sectors aristocragravetics romans Prova

drsquoaixograve eacutes la reaccioacute del Senat davant de la solucioacute diplomagravetica al conflicte amb els celtibers

que proposava M Claudi Marcel que fou condemnada per poder reactivar la guerra De tota

manera la participacioacute als conflictes begravelmiddotlics no implicaven necessagraveriament lrsquoobtencioacute de

riqueses exuberants precisament durant bona part dels anys centrals del segle II aC les

guerres de les Hispagravenies aportaren pocs botins i en canvi moltes despeses

Tot i que els alts magistrats que actuaven a la proviacutencia no solien tornar a detenir cap

altre cagraverrec relacionat amb el territori podem apreciar que alguns drsquoells deixaren pregones

empremtes en la poblacioacute local com a consequumlegravencia de llurs actuacions Aixiacute ho mostra

lrsquoeleccioacute dels dos recuperatores que els ambaixadors procedents de la Citerior escolliren lrsquoany

171 aC perquegrave intercedissin per ells en el tribunal que havia de jutjar la denuacutencia dels abusos

58 Es tracta de Q Minucius Thermus pretor de lrsquoany 196 aC que celebragrave el triomf lrsquoany seguumlent L Quinctius

Crispinus qui detingueacute la pretura deu anys meacutes tard i el celebragrave lrsquoany 184 aC Q Fuluius Flaccus pretor de lrsquoany

182 i propretor de 181 aC que el celebragrave el 180 aC Ti Sempronius Gracchus a qui tot i ser pretor de la Hispania

Citerior lrsquoany 180 aC i propretor lrsquoany seguumlent el Senat premiagrave amb el triomf per la seva victograveria sobre la Ulterior

el 178 aC i M Titinius Curuus pretor de lrsquoany 178 aC i propretor de 177 aC a qui li fou concedit el triomf per al 176

o 175 aC 59 Fou Ap Claudius Centho pretor per a lrsquoany 175 aC qui celebragrave la seva ovacioacute lrsquoany seguumlent 60 Un fou el cogravensol de 195 aC M Porcius Cato qui obtingueacute el triomf lrsquoany 194 aC i lrsquoaltre P Cornelius Scipio

Aemilianus cogravensol per al 134 aC i procogravensol lrsquoany seguumlent que pogueacute celebrar el seu triomf el 132 aC A aquest

parell afegim A Terentius Varro que fou elegit pretor de la Citerior per al 184 aC i lrsquoany seguumlent prorrogagrave el cagraverrec

perograve amb dignitat proconsolar 61 Fou L Manlius Acidinus a qui se li concediacute la corresponent ouatio lrsquoany 185 aC

296

que havien comegraves els pretors contra les poblacions indiacutegenes62 No eacutes cap casualitat que fossin

triats M Porci Catoacute i Cn Corneli Escipioacute Amb tot lrsquoempremta es fa extensiva sobretot a altres

destacats membres dels exegravercits de Roma com es despregraven de la documentacioacute drsquoindividus que

formaven part de les mateixes gentes que aquells a partir del registre epigragravefic Els testimonis

tendeixen a concentrar-se en egravepoca altimperial ategraves que en temps republicans no estan

documentats perograve encara que hi hagi aquest buit documental sembla forccedila clar que les

relacions srsquohaurien drsquohaver mantingut drsquouna manera o una altra Aixiacute els Iunii es coneixen a

Empuacuteries Carthago Noua i Saetabis a partir del darrer quart del segle I aC de fet en aquest

mateix periacuteode estagrave ben documentat un M Iunius Silanus que era patronus drsquoEmpuacuteries i que

estaria relacionat amb el personatge homogravenim que detingueacute la propretura en temps de la

segona guerra puacutenica Una altra gens amb una projeccioacute notable era la dels Sempronii dels

quals nrsquohi ha documentats un nombre elevat a partir de la segona meitat del segle I dC

recordem que aquesta fou una de les famiacutelies de la qual diversos membres ocuparen cagraverrecs

importants a la proviacutencia el primer que coneixem fou M Semproni Tuditagrave a qui trobem

formant part de les tropes lrsquoany 209 aC63 el seguiacute C Semproni Tuditagrave que detingueacute la pretura

els anys 197 i 196 aC64 i finalment aquell qui deixagrave una empremta meacutes marcada a la memograveria

dels indiacutegenes (especialment dels celtibers) fou Ti Semproni Grac pretor entre 180 i 179 aC65

A diferegravencia dels estrats meacutes elevats la resta dels sectors socials romans present al

nostre territori sembla haver-se mogut fonamentalment per interessos econogravemics De fet es

podrien sintetitzar en dues grans agraverees el comerccedil i lrsquoexplotacioacute de recursos naturals Si beacute la

primera admetia un ventall meacutes ampli pel que fa a lrsquoorigen social de la gent que hi participava

des dels individus meacutes rics que actuaven de negotiatores (fossin o no de rang equumlestre) fins als

meacutes humils que quedaven englobats a la diversa i heterogegravenia massa que hem etiquetat amb

la denominacioacute sequellae la segona era privativa nomeacutes dels colmiddotlectius dotats de fortunes

destacables Aquesta distincioacute srsquoexplica pel simple fet que en eacutesser annexionat un territori a

Roma les fonts de recursos naturals com les mines passaven a ser de titularitat estatal perograve

no era el mateix estat el que srsquoencarregava drsquoexplotar-les sinoacute que les oferia a privats a traveacutes

62 LIVI 4321-12 63 LIVI 26487 64 APIAgrave Ib 39 65 LIVI 40359 4047-50 APIAgrave Ib 43-44 i 48

297

de licitacions Per tant nomeacutes podien optar a obtenir les concessions aquells ciutadans que

disposaven de prou cabals per poder afrontar la posada en marxa i el manteniment de tot allograve

que implicaven les activitats extractives De fet les quantitats requerides eren tan grans que

amb manta frequumlegravencia aquells que licitaven ho feien presentant-se en societates

publicanorum Ara beacute per molt que aquests ciutadans aconseguissin les concessions aixograve no

significa necessagraveriament que fossin ells mateixos els qui srsquoadreccedilaven a la proviacutencia per dirigir

in situ les explotacions sinoacute que la tendegravencia habitual era romandre a la Urbs i enviar-hi els

seus agents que tot sovint eren lliberts

Pel que fa als petits comerciants les raons que els portaven a la Citerior (o a qualsevol

altra proviacutencia) tambeacute eren bagravesicament de caire econogravemic Cal pensar que si es llanccedilaven a

lrsquoaventura al darrere de les legions eacutes perquegrave tenien el convenciment que traurien algun

benefici al cap i a la fi sabien que les guerres victorioses portaven aparellades botins i riqueses

i que els soldats no rebutjarien fos per necessitat o per caprici allograve que els oferien Ara beacute els

perills i dificultats eren nombrosos ategraves que podien eacutesser atacats i occits pels enemics66 o

expulsats dels campaments com esdevingueacute en dues ocasions en el transcurs del nostre

periacuteode67

6116 Ingenuae

La presegravencia drsquoingenuae a la Citerior ibegraverica entre les darreries del segle III aC i els dos

primers terccedilos de la centuacuteria seguumlent eacutes molt difiacutecil de rastrejar Sembla clar que no hi hauria

cap representant femenina dels sectors privilegiats de la societat romana ategraves que com hem

anat veient els segments meacutes elevats estaven personificats nomeacutes pels magistrats i els cagraverrecs

meacutes alts de lrsquoexegravercit i les dones no participaven ni a la vida poliacutetica ni a la militar Com que

tampoc sembla que en el transcurs del periacuteode es fundaren assentaments pensats per allotjar-

hi ciutadans romans no cal esperar trobar-ne formant part de les famiacutelies dels colons Els

primers testimonis segurs de dones lliures soacuten marcadament escassos i no els trobem fins a la

66 LIVI 28223 67 LIVI 34912 i per 57 PLUTARC apopht regum 8216 APIAgrave Ib 85-86 VALERI MAgraveXIM 271 LUCILI 398 d POLIEgrave 8162-

4

298

segona meitat avanccedilada del segle I aC a Tarraco i Carthago Noua68 tot i que es tractaria meacutes

que de dones dotades de la ciutadania progravepiament romana drsquoitagraveliques

En realitat les uacuteniques mencions expliacutecites que disposem de dones ndashen termes

generals i sense entrar en distincions juriacutediquesndash les trobem als episodis de foragitament de

sequellae Nomeacutes aquiacute els autors antics registren la presegravencia femenina perograve per destacar el

relaxament dels costums que a parer seu srsquoestenia entre les tropes en moments determinats

i al mateix temps la magnitud i el rigor morals dels generals que arribaven amb la intencioacute

de posar ordre Aixiacute ho palesa el fet que subratllin la presegravencia de prostitutes (i en quantitats

exageradament significatives) entre els contingents civils que acompanyaven els legionaris

Quan hem analitzat la composicioacute dels dits sequellae hem assenyalat que es tractava drsquouna

poblacioacute molt heterogegravenia quant a extraccioacute social econogravemica agravedhuc geogragravefica i que en

alguns casos com el dels institores hi podia haver dones Tambeacute hem vist que en general hi

havia una accentuada tendegravencia a trobar-hi individus que pertanyien als sectors inferiors de

la societat incloent esclaus i lliberts Per tant des drsquoun punt de vista estrictament teograveric

podem pensar que entre ells hi podia haver ingenuae perquegrave a la Urbs vivien dones de baixa

condicioacute que oferien beacutens i serveis molt variats ja fos a compte propi o de tercers Ara beacute no

disposem de cap indici que ajudi a corroborar ndashperograve tampoc a refutarndash aquesta possibilitat

612 Liberti

6121 Definicioacute juriacutedica

Els lliberts eren homes i dones de procedegravencia geogragravefica molt diversa que en un

moment determinat de llurs vides canviaren de condicioacute juriacutedica passant drsquoeacutesser considerats

legalment com a propietats a adquirir drets de ciutadania69 Malgrat haver tingut un origen

servil ndasho haver nascut lliures perograve veurersquos reduiumlts a condicioacute servilndash el seu dominus o la seva

domina els premiaven amb la llibertat i com a persones lliures calia atorgar-los una definicioacute

68 RIT 11 CIL I2273 = CIL II3495 69 A M DUFF Freedmen in the Early Roman Empire Oxford 1928 p 29 S TREGGIARI Roman Freedmen during the

Late Republic Oxford 2003 p 17 P LOacutePEZ BARJA Historia de la manumisioacuten en Roma de los oriacutegenes a los Severos

Gerioacuten Anejos 11 2007 p 20-26 30-37

299

juriacutedica La categoria en la qual srsquoenquadraven era la del ciutadagrave romagrave perograve no esdevenien en

cap cas ciues optimo iure sinoacute que la seva era una ciutadania rebaixada i en consequumlegravencia a

diferegravencia drsquoaquells estaven mancats drsquoalguns drets tant de lrsquoagravembit puacuteblic com del privat Ja

hem comentat anteriorment que no tenien ni ius honorum ni ius conubii de manera que no

podien aspirar a ocupar cagraverrecs puacuteblics ni tampoc podien contraure iustum matrimonium amb

persones ingegravenues Aquesta darrera situacioacute eacutes mantingueacute en el transcurs de tota lrsquoegravepoca

republicana i no variagrave fins als primers anys del Principat quan es promulgaren les leges Iulia

de maritandis ordinibus i Iulia de adulteriis coercendis (18 aC) que foren completades pocs

decennis meacutes tard per la lex Papia Poppaea (9 dC) que posaren fi a la restriccioacute i legalitzaren

els matrimonis entre lliberts i ingenus amb tot seguiren prohibint les unions de lliberts amb

individus de rang senatorial i els seus descendents fins a la quarta generacioacute70

A partir del moment que era manumegraves un llibert estava capacitat per residir en una

casa progravepia i diferent a la del seu antic amo perograve sembla que fins a les darreries del segle II

aC la pragravectica meacutes habitual era que seguiacutes cohabitant a la mateixa residegravencia del patroacute ja fos

per amistat per hagravebit i respecte envers lrsquoantic dominus o com una solucioacute pragmagravetica al

problema drsquoestablir un habitatge propi71 Tanmateix el desenvolupament (sobretot

lrsquoeconogravemic) de la Roma del segle II aC comportagrave que cada vegada fos meacutes frequumlent que els

liberti tinguessin una residegravencia autogravenoma i progravepia perquegrave els interessos dels seus patrons

com hem assenyalat meacutes amunt ja no nomeacutes podien mourersquos en lrsquoambient de la Urbs i el seu

territori meacutes o menys proper sinoacute tambeacute en el de terres meacutes llunyanes a proviacutencies72 on

assumiren tasques vinculades al comerccedil i a lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals

Una de les capacitats que la llei reconeixia als enfranquits era la de fer testament i

llegar el seu patrimoni als hereus Si beacute els esclaus no deixaven drsquoeacutesser una propietat els amos

els podien donar un peculium que en esdevenir lliberts passava a ser considerat un patrimoni

de ple dret del qual podien disposar lliurement Drsquoacord amb les dades transmeses pels juristes

antics fa la sensacioacute que durant bona part de lrsquoetapa republicana els lliberts podien

70 CELS 54162 CASSI DIOacute Reg 132 D 23223 i 33244 L HERNAacuteNDEZ GUERRA ldquoLas libertas en Hispania

Manifestaciones epigraacuteficas en la provincia tarraconenserdquo Hant 30 2006 p 124 i 126 IDEM Los libertos de la

Hispania romana situacioacuten juriacutedica promocioacuten social y modos de vida Salamanca 2013 p 27-29 71 M L LOacutePEZ HUGUET ldquoEl domicilio del liberto Un presunto supuesto de domicilium necessarium a examenrdquo

Revista de Derecho UNED 8 2011 p 162-166 72 S TREGGIARI Roman freedmen during the Late Republic p 160-161 M L LOacutePEZ HUGUET op cit p 172

300

transmetre per via testamentagraveria els seus beacutens als fills o a qui els sembleacutes meacutes oportuacute nomeacutes

si morien intestats i sense descendegravencia la totalitat del patrimoni passava automagraveticament a

mans del patroacute73 en la mesura que en aquestes circumstagravencies era considerat lrsquoadgnatus

proximus i per tant assumia el paper del parent meacutes proper Tot i que eacutes molt possible que

davant del respecte i els vincles morals que lligaven el patronus amb el libertus el primer

quedeacutes habitualment inclograves al testament hem de pensar tambeacute que hi hauria casos en quegrave

per la raoacute que fos el patroacute en quedava exclograves Que la persona que havia atorgat per progravepia

voluntat el precioacutes do de la llibertat i amb ella la ciutadania i el nomen a un esclau enfranquit

i aquest no hagueacutes fet el gest de llegar-li res no devia ser gaire ben rebut pel patroacute

especialment si el llibert havia aconseguit reunir al llarg de la seva vida una fortuna

significativa Desconeixem si aquesta mena de casos eren o no frequumlents perograve eacutes segur que

durant el segle II aC com a consequumlegravencia de lrsquoenriquiment dels liberti derivat del

desenvolupament econogravemic meacutes drsquoun patroacute es devia sentir menystingut i agreujat per no

poder beneficiar-se dels bonorum libertorum Aquest eacutes un dels factors meacutes rellevants que

expliquen que a la penuacuteltima degravecada del segle II aC el pretor P Rutili Rufus endegueacutes una

reforma ndashperfilada per altres pretors en anys posteriorsndash que afectava els lliberts en diversos

aspectes Un drsquoaquests era el relatiu als testaments Rutili introduiacute la bonorum posessio

dimidiae partis que obligava el llibert testador a deixar la meitat dels seus beacutens al patroacute

Aquest dret era garantit pel pretor qui podia arribar a contravenir allograve establert a les uacuteltimes

voluntats si no deixava la part convenient al patronus74

6122 Localitzacioacute de llibertins a la Citerior ibegraverica

La presegravencia de lliberts sersquons fa visible principalment a traveacutes dels testimonis

epigragravefics i en menor mesura dels literaris Tanmateix si ens cenyim estrictament a les

evidegravencies gairebeacute desapareixen completament del nostre agravembit geogragravefic i cronologravegic ategraves

que les primeres mencions fermes tot i documentar-se en egravepoca republicana no es troben

73 Aixiacute ho recollia ja la Llei de les XII Taules segons Gai 340 74 C MASI ldquoPatronos y libertos perspectivas juriacutedicas y realidades sociales Movilidad de la riqueza y derecho

sucesoriordquo Res Publica Litterarum Documentos de trabajo del Grupo de Investigacioacuten ldquoNomosrdquo 8 2005 p 3-8

301

fins a partir dels primers anys del darrer terccedil del segle II aC75 Aquesta circumstagravencia de tota

manera no ha de suposar cap obstacle per portar la presegravencia de liberti a temps lleugerament

meacutes reculats Les inscripcions conegudes que fan esment a aquests colmiddotlectius procedeixen

sempre drsquoagravembits urbans i meacutes concretament de ciutats que a la baixa Repuacuteblica estaven

experimentant significatius canvis urbaniacutestics (sovint vinculats a promocions juriacutediques)

Lrsquoindret on estan representats de manera meacutes nombrosa eacutes a Carthago Noua cosa que es

relaciona amb el paper econogravemic que jugarien participant a les explotacions de les mines de

lrsquoentorn de la vella fundacioacute puacutenica Aixiacute ho posa de manifest no nomeacutes el fet que hi hagi

lliberts que paguin les inscripcions sinoacute tambeacute que assumeixin els costos drsquoactivitats ediliacutecies

de les quals en deixen constagravencia per a la posteritat Vol dir aixograve que arribaren lliberts

enriquits entre el final del segon terccedil de la centuacuteria i el principi del seguumlent i comenccedilaren a

promoure obres a la ciutat La coincidegravencia dels nomina drsquoingenus presents en lingots de plom

fabricats en ple segle II aC amb els de lliberts coneguts des de les darreries de la mateixa

centuacuteria fan pensar meacutes aviat que srsquohaurien instalmiddotlat pregraveviament al territori i que despreacutes

drsquoincrementar la seva potegravencia econogravemica estarien en disposicioacute de sufragar obres i

monuments el seu objectiu seria emulant la pragravectica dels ingenui testimoniar davant de la

resta de la ciutadania la prosperitat i posicioacute acomodada que havien assolit i procurar

incrementar el prestigi personal i familiar

A meacutes de Carthago Noua tambeacute estan ben documentats a la Tarraco del tombant del

segle II aC aixiacute com en indrets meacutes interiors de la vall de lrsquoEbre com La Cabantildeeta (Burgo de

Ebro Saragossa) en canvi no eacutes fins a la centuacuteria seguumlent que els comencem a trobar en altres

indrets com Empuacuteries o Sagunt76 Aixograve no ens ha de portar a concloure que tots els lliberts

presents al territori ibegraveric de la proviacutencia abans de 133 aC estaven concentrats de manera

exclusiva al voltant de la zona minera del sud-est peninsular Sens dubte seria un pol drsquoatraccioacute

molt significatiu com palesen els nombrosos epiacutegrafs baixrepublicans perograve no hem de perdre

de vista que les activitats dels enfranquits no es limitaven nomeacutes a la mineria Els patrons

podien fer participar els seus lliberts en activitats artesanals mercantils o en lrsquoexplotacioacute

75 J M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten epigraacutefica Murcia 1997 inscripcioacute

204 p 441-443 76 B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoLa Hispania Citerior desarrollo econoacutemico e integracioacuten en eacutepoca republicana una

aproximacioacuten epigraacuteficardquo Dialogues drsquohistoire ancienne 351 20091 p 125-146

302

drsquoaltres recursos incloent els agropecuaris Tot i lrsquoescassetat de dades disponibles salta a la

vista que els llocs on srsquohan recuperat inscripcions relatives a lliberts tenen en comuacute el fet

drsquoeacutesser assentaments situats al litoral i dotats de ports o beacute a la ruta fluvial de lrsquoEbre fet que

assenyalaria unes meacutes que probables operacions comercials dutes a terme per enfranquits En

aquest sentit i malgrat que els autors antics no ho especifiquen no hem drsquooblidar que entre

els sequellae podia haver-hi lliberts a meacutes drsquoingenui que podien eacutesser presents a qualsevol

contrada on hi haguessin tropes romanes

Per tot plegat doncs i deixant de banda aquests personatges que es movien arreu del

territori hem de considerar que en general els lliberts srsquoassentaven de manera permanent El

cas de Carthago Noua altre cop eacutes ilmiddotlustratiu drsquoaquest fet ategraves que els epiacutegrafs recuperats

mostren una continuiumltat dels nomina dels enfranquits i palesen aixiacute que srsquohi instalmiddotlaven

famiacutelies algunes de les quals tenien descendegravencia que en alguns casos estagrave documentada fins

avanccedilada lrsquoegravepoca imperial Els fills dels lliberts eren considerats a tots els efectes ciutadans de

ple dret i no havien de patir les restriccions legals que afectaven els pares Drsquoaquesta manera

tenien les portes obertes a lrsquoascens social i ategraves que gaudien del ius honorum podien

presentar-se com a candidats per als cagraverrecs puacuteblics De fet es pot resseguir la progressioacute

drsquoalgunes famiacutelies llibertes que a les darreries de la Repuacuteblica assoliren les magraveximes dignitats

municipals

6123 Condicions econogravemiques dels lliberts

De manera genegraverica els lliberts comptaven amb una base econogravemica formada

inicialment per lrsquoantic peculium al qual srsquoafegirien els beneficis que obtenien de les seves

activitats que sovint estaven relacionades amb la produccioacute agropecuagraveria la produccioacute

artesanal o el comerccedil Ja hem vist que en eacutesser manumesos els exesclaus solien mantenir les

velles ocupacions a les quals els havien destinat els seus antics amos i seguien vinculats a les

mateixes empreses 77 amb la diferegravencia que ara podien a meacutes a meacutes actuar lliurement per

compte propi

77 S TREGGIARI Roman freedmen during the Late Republic p 160-161

303

En el cas concret que ens interessa hem de suposar que els enfranquits presents a la

Citerior ibegraverica no devien constituir cap excepcioacute en aquest sentit Segurament hi hauria una

casuiacutestica variada amb lliberts que arribaven amb una posicioacute econogravemica meacutes acomodada i

drsquoaltres meacutes modesta Entre aquests darrers hi trobariacuteem alguns drsquoaquells sequellae que

acompanyaven les legions en campanya En canvi entre els lliberts que gaudien drsquoun nivell

meacutes benestant potser hi trobariacuteem alguns drsquoaquells redemptores que testimonien les fonts

escrites oferint els seus serveis associats drsquohabitud amb lrsquoavituallament de les tropes

Certament no hi ha ni un sol testimoni que corrobori que a la proviacutencia hi havia cap

redemptor llibert en les nostres cronologies perograve tenint en compte que tant ho podien eacutesser

ingenui com liberti eacutes una possibilitat ben plausible Aixiacute mateix com que els redemptores

per poder-se presentar a les locationes amb un miacutenim drsquoesperanccedila necessitaven disposar

drsquouna determinada fortuna (per beacute que podien unir-se en societates amb lrsquoobjectiu de reunir

quantitats meacutes grans) havien de formar part dels grups meacutes o menys acomodats I el mateix

podriacuteem dir dels mangones i uenaliciarii que es dedicarien a adquirir a lrsquoexegravercit els esclaus

capturats als camps de batalla per vendrersquols als mercats esclavistes del Mediterrani Tambeacute

hauriacuteem de comptar entre aquests sectors els lliberts que actuarien com a agents de llurs

patrons en altres empreses comercials localitzades als principals ports del llevant peninsular

(Carthago Noua Tarraco Emporion i segurament tambeacute Saguntum) i a les empreses

dedicades a lrsquoexplotacioacute dels recursos del territori De les darreres les meacutes ben conegudes soacuten

aquelles que havien assumit les activitats extractives de les mines de la zona de Carthago

Noua Diversos lingots de plom estampillats han conservat la memograveria drsquouns pocs noms de

persones que havien obtingut les concessions drsquoexplotacioacute de les vetes metalmiddotliacuteferes al segle II

aC La formulacioacute almiddotludeix clarament a ingenui perograve la correlacioacute dels nomina dels lingots

amb els del registre epigragravefic de la ciutat a partir de les darreries de la mateixa centuacuteria on

apareixen lliberts pertanyents a les mateixes familiae fa pensar que aquells que es trobaven

operant fiacutesicament al territori eren fonamentalment els enfranquits que actuaven en nom

dels patrons Aixiacute mateix no es pot excloure la possibilitat que ells mateixos invertissin els

seus propis recursos en les mateixes explotacions que havien demostrat de manera fefaent la

seva rendibilitat amb la intencioacute drsquoaugmentar els beneficis i en definitiva la seva fortuna

304

Novament hem drsquoadmetre que no hi ha cap prova que contrasti la situacioacute acomodada

dels lliberts (o si meacutes no drsquoalguns drsquoells) assentats a Carthago Noua perograve creiem que es pot

defensar a partir de lrsquoevolucioacute general que experimentaren determinats sectors de liberti en el

transcurs de lrsquoetapa republicana especialment drsquoenccedilagrave el segle II aC perograve tambeacute de lrsquoevolucioacute

particular que siacute coneixem per a algunes gentes al tragravensit de la Repuacuteblica al Principat

Examinem primer de tot els aspectes generals quan meacutes amunt ens hem aturat a establir-ne

la definicioacute juriacutedica hem apuntat que els manumesos podien testar i que si beacute durant bona

part de lrsquoegravepoca republicana podien llegar els seus beacutens a qui meacutes els abelliacutes cap al final de la

segona centuacuteria abans del canvi drsquoera les reformes pretorials imposaren una important

restriccioacute en la forma de lrsquoobligacioacute de deixar al patronus la meitat del patrimoni Aquesta

limitacioacute als drets dels lliberts nomeacutes es pot explicar entenent-la com una situacioacute derivada

de lrsquoexpansioacute de Roma pel Mediterrani78 Eacutes a dir davant de les muacuteltiples oportunitats que

presentava el control per part de la Urbs de territoris diversos amb nous mercats i fonts de

recursos naturals els patrons colmiddotlocarien els seus lliberts al capdavant de tallers artesanals

per satisfer les demandes dels mercats i al mateix temps els enviarien a les empreses

drsquoultramar per gestionar-les in situ Tanmateix aquest fet provocagrave una reaccioacute que generava

malestar entre els sectors meacutes elevats de la societat romana (els mateixos no ho oblidem que

srsquoestaven tancant en un grup cada cop meacutes exclusiu) no nomeacutes eren aquests els qui

srsquoenriquien a costa de lrsquoexpansioacute sinoacute que tambeacute prosperava i alguns de manera considerable

una segraverie drsquoindividus que als seus ulls eren ciutadans perograve de segona categoria perquegrave havien

tingut uns degradants oriacutegens servils que no podrien esborrar en tota la seva vida Des de la

seva perspectiva podia arribar a esdevenir un perill que els lliberts acumulessin grans

riqueses ja que els podien acostar a la seva posicioacute si meacutes no en el pla econogravemic Per

descomptat lrsquoincrement de la capacitat econogravemica dels enfranquits no suposava en realitat

una gran amenaccedila per als sectors poderosos perquegrave no anava aparellat de cap increment de

la capacitat poliacutetica ni podia anar-hi ategraves que el dret ja srsquoencarregava drsquoeliminar les ambicions

poliacutetiques negant-los el ius honorum Ara beacute a ninguacute se li escapava que els fills dels lliberts

rebien la ciutadania plena i en consequumlegravencia existia la possibilitat real que aprofitessin

lrsquoheregravencia per enfrontar-se a les despeses de la carrera poliacutetica Drsquoaquesta manera les reformes

78 C MASI op cit p 3-16

305

iniciades per Rutili anaven encaminades a fragmentar el llegat que deixaven els manumesos

per beneficiar els patrons i torpedinar ensems les eventuals aspiracions poliacutetiques dels seus

descendents

Podrien els lliberts de Carthago Noua haver experimentat un proceacutes similar gragravecies a

les seves operacions A partir drsquoalguns indicis epigragravefics i numismagravetics proposem una resposta

afirmativa Entre les gentes presents als lingots de plom nrsquohi ha una lrsquoAquinia que es pot

resseguir particularment beacute a traveacutes drsquoaltres inscripcions Tot i que desconeixem les capacitats

econogravemiques que tenien els lliberts drsquoaquesta gens destinats a les mines del sud-est peninsular

durant el nostre periacuteode eacutes ben clar que a les acaballes del segle II aC havien acumulat una

respectable quantitat de diners tal i com es despregraven del fet que un M Aquinius Andro pogueacute

satisfer sense problemes els costos del bastiment drsquoun sacellum dedicat a Iuppiter Stator79 a la

part alta de la ciutat Meacutes endavant en el temps ja al tombant del segle I aC lrsquoepigrafia

monetagraveria evidencia el manteniment o lrsquoincrement del nivell econogravemic dels Aquinii i de

retruc lrsquoascens social que havien experimentat els descendents dels primers lliberts ja que un

drsquoells M Aquinius Mela arribagrave a ocupar el duumvirat quinquennal que era la magravexima

magistratura municipal En definitiva les dades a lrsquoabast ens deixen entrellucar una progressioacute

ascendent de la riquesa drsquoalmenys alguns dels lliberts establerts a la vella fundacioacute puacutenica

Els recursos metalmiddotliacutefers del sud-est peninsular suposaven un pol drsquoatraccioacute molt

llaminer perograve no seria lrsquouacutenic tal i com assenyalen diversos establiments rurals que estarien

orientats a lrsquoexplotacioacute dels recursos agropecuaris En examinar la documentacioacute

arqueologravegica ja hem posat lrsquoaccent en la dificultat drsquoidentificar si els residents eren indiacutegenes

o itagravelics i hem esmentat que hom suggereix que podrien ser itagravelics en virtut de la troballa de

materials de factura progravepiament itagravelica en proporcions meacutes grans que els locals una tendegravencia

que srsquoinverteix en els assentaments dedicats a les activitats mineres80 La desigualtat de

proporcions de fet no teacute per quegrave anar relacionada amb una diferegravencia de lrsquoorigen geogragravefic

dels ocupants drsquouns i altres establiments sinoacute que es pot deure a altres factors com les

79 M AMANTE et al ldquoEl sacellum dedicado a Iuppiter Stator en Cartagenardquo Antiguumledad y cristianismo XII Scripta

Fulgentina V 9-10 Lengua e historia Homenaje al profesor Dr D Antonio Yelo Templado al cumplir 65 antildeos

Murcia 1995 p 554-560 J M ABASCAL i S F RAMALLO ibid 80 J A ANTOLINOS J M NOGUERA i B SOLER ldquoPoblamiento y explotacioacuten minerometaluacutergica en el distrito minero

de Carthago Novardquo J M NOGUERA (ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania 15 antildeos despueacutes

Murcia 2010 p 217

306

necessitats i els gustos i sobretot la capacitat econogravemica dels residents Al capdavall no seria

complicat a la zona adquirir productes fabricats a Itagravelia perquegrave el port de Carthago Noua era

en aquells moments un dels meacutes importants de tota la Peniacutensula No obstant aixograve hom

tendeix a pensar que allagrave on es localitzen no nomeacutes peces de vaixella de taula o contenidors

sinoacute tambeacute i sobretot atuells de cuina forans indica la presegravencia de poblacioacute no autogravectona

ategraves que els hagravebits culinaris semblen mostrar una persistegravencia que portaria a demanar els

estris als quals els itagravelics estaven avesats Si aixograve fos cert en aquest cas i a la ruralia de Carthago

Noua hi havia centres agriacutecoles regentats per itagravelics podria ser que almenys alguns drsquoells

fossin tambeacute lliberts Una vegada meacutes topem amb buits de documentacioacute que no permeten

corroborar aquesta possibilitat encara que no podem estar-nos de recordar el passatge de

Plutarc que ressenya per beacute que ja a lrsquoinici del segle I aC lrsquoexistegravencia drsquoestabliments similars

al migdia peninsular ndashper tant relativament a prop de lrsquoagraverea a la qual ens referimndash que estaven

en mans de terratinents absentistes els quals deixarien lrsquoadministracioacute dels seus fundi a

lliberts81

El cas de Carthago Noua eacutes amb totes les limitacions el millor conegut perograve de la

mateixa manera que a la ciutat i al territori circumdant hi hauria meacutes o menys representants

de la poblacioacute lliberta eacutes molt probable que passeacutes el mateix al voltant dels altres nuclis on

tenim testimoniada la presegravencia drsquoenfranquits de manera inequiacutevoca a partir de la baixa

Repuacuteblica

6124 Naturalesa de la migracioacute llibertina

Drsquoacord amb allograve que sabem lrsquoarribada de lliberts seria fruit drsquoiniciatives privades i

espontagravenies No respondria a cap iniciativa emanada des de les instagravencies oficials sinoacute de la

voluntat de ciutadans (segurament ingenus en la seva majoria) que aprofitarien les

oportunitats que els oferien les noves terres annexionades Lrsquoincrement de lrsquoimperi territorial

comportava un augment progressiu drsquoager publicus (o peregrinus) amb nous camps mines i

altres recursos al mateix temps que possibilitava la colmiddotlocacioacute de productes tant a les legions

de conquesta com als potencials mercats provincials Aquells en qui tot plegat despertava

81 PLUTARC Cras 42

307

interessos ja fos de manera individual o units a drsquoaltres en societates farien uacutes dels seus lliberts

perquegrave actuessin en nom seu com a agents a la proviacutencia Drsquoaquesta manera comenccedilarien a

arribar a partir drsquoalgun moment que no podem precisar dins de la primera meitat del segle II

aC (perograve segurament ja avanccedilada) tot de lliberts per fer-se cagraverrec de les empreses dels patrons

Les caracteriacutestiques de les fonts impedeixen fer cap aproximacioacute quantitativa de manera que

desconeixem el volum de la immigracioacute lliberta en el transcurs dels primers vuit decennis i

mig de presegravencia romana En qualsevol cas havia de ser prou significativa per assegurar-ne la

continuiumltat al llarg del temps meacutes enllagrave del darrer terccedil del segle II aC

6125 Libertae

Les dones manumeses poc es diferenciaven en el dret dels lliberts En general les

consideracions que hem fet al principi drsquoaquest subapartat soacuten vagravelides per a elles incloent la

capacitat legal per testar Ara beacute en aquest aspecte hem de remarcar una distincioacute encara que

poguessin deixar unes uacuteltimes voluntats ho havien de fer solmiddotlicitant el corresponent permiacutes

al patroacute Aquesta situacioacute es mantingueacute fins que es promulgagrave la lex Papia Poppaea que

permetia a les llibertes fer testament sine patronu auctoritate82

Si les dades que tenim relatives als lliberts a la Citerior ibegraverica soacuten parques encara ho

soacuten meacutes les que fan referegravencia especiacutefica a les llibertes La seva existegravencia no es detecta a la

documentacioacute en dates anteriors a la primera meitat del segle I aC essent Plotia Prune que

visqueacute probablement a la Carthago Noua de principis drsquoaquella centuacuteria la primera ndasho una de

les primeresndash de qui hom teacute constagravencia83 Tot i que els testimonis apareixen amb un lleuger

decalatge respecte dels seus iguals masculins se les localitza als mateixos indrets Com els

homes les enfranquides solien mantenir les velles ocupacions del temps que havien estat

esclaves (llevat del servei domegravestic que restava reservat a serui i ancillae) i per tant tambeacute

orientaven llurs activitats a la produccioacute artesanal i al comerccedil En el primer cas sembla que

determinades tasques i processos productius tendien a ser assumides per dones mentre que

en el segon els seus patroni (i patronae eacutes clar) les podien situar al capdavant drsquouna taberna i

82 GAI 343-44 83 L HERNAacuteNDEZ GUERRA ldquoLas libertas en Hispaniahelliprdquo p 119-142 M J PENA ldquoPlotia Prune (Φρύνη) de Delos a

Carthago Nova (CIL I2 2273 = CIL II 3495)rdquo Faventia 311-2 2009 p 9-23

308

gestionar certs negocis84 En aquest sentit no seria res drsquoestrany que entre els contingents de

civils itinerants que perseguien les legions per oferir-los tota mena de productes i serveis hi

haguessin llibertes ja hem vist anteriorment que no nomeacutes estaven formats per homes sinoacute

tambeacute per dones Per tant si acceptem aquesta possibilitat com a real les llibertes arribarien

ja als moments meacutes primerencs de la presegravencia romana a la proviacutencia meacutes drsquoun segle abans

dels primers testimonis epigragravefics coneguts i al mateix temps que els lliberts Aquestes perograve

segurament es trobaven al territori de manera temporal a diferegravencia de les que vingueren uns

decennis meacutes endavant Les restriccions legals que esmentagravevem meacutes amunt referides al

matrimoni feien que allograve meacutes habitual fos les unions entre lliberts i llibertes de manera que

tambeacute les trobariacuteem acompanyant i assistint els seus marits en els assumptes que els havien

encomanat llurs antics domini

613 Ciues Romani a la Hispagravenia Citerior ibegraverica

A partir de la perspectiva juriacutedica les dades que tenim a lrsquoabast permeten copsar la

presegravencia al territori i egravepoca que estudiem de ciues Romani de totes menes tant ciutadans de

ple dret drsquoorigen ingenu com ciutadans amb drets rebaixats drsquoextraccioacute llibertina Dins

drsquoaquests dos grans segments de poblacioacute constatem en alguns casos de manera fefaent i en

drsquoaltres meacutes hipotegravetica representats de bona part de lrsquoescalafoacute social de Roma La distincioacute

entre ingenui i liberti sembla haver tingut consequumlegravencies pregones meacutes enllagrave de lrsquoagravembit del

dret ategraves que hem constatat que en general pertagravenyer a un colmiddotlectiu o a lrsquoaltre implicava

diferegravencies relacionades amb la naturalesa de la seva presegravencia a la Citerior ibegraverica aixiacute com

de les seves ocupacions Drsquoaquesta manera la presegravencia de la poblacioacute ingegravenua ndashi

particularment la que era considerada adsidua que en el transcurs del segle II aC

srsquoincrementagrave per la banda baixa a traveacutes de la incorporacioacute de molts drsquoaquells que

anteriorment eren simples proletarii amb beacutens migratsndash tenia un caragravecter temporal Aquesta

84 S TREGGIARI ldquoLower class women in the Roman economyrdquo Florilegium 1 1979 p 65-86 M J PENA ldquoPlotia

Prune (Φρύνη) de Deloshelliprdquo p 17-18 Per al segle I dC disposem drsquoalgun indici que permet pensar que hi hauria

dones ndashi entre elles sens dubte nrsquohi havia de llibertesndash que podien actuar com a armadores i adquirir elles

mateixes o demanar la construccioacute de naus per transportar mercaderies (C LAacuteZARO ldquoMujer comercio y empresa

en algunes fuentes juriacutedicas literarias y epigraacuteficasrdquo Revue Internationale des Droits de lrsquoAntiquiteacute 50 2003 p

159-162) Tanmateix eacutes molt agosarat aventurar que aquesta situacioacute es pogueacutes donar al periacuteode que estudiem

309

caracteriacutestica es deriva del fet que els ingenui que arribaven eren fonamentalment soldats que

servien a les legions reclutades per encarar-se primer als puacutenics i poc despreacutes als mateixos

indiacutegenes i en finalitzar el servei ndashque a vegades podia durar diversos anys consecutiusndash

srsquoembarcaven de tornada a la peniacutensula Itagravelica En efecte tots els testimonis de quegrave disposem

assenyalen el retorn dels efectius ciutadans Podem explicar aquesta circumstagravencia pel fet que

una hipotegravetica permanegravencia en terres provincials durant tot el nostre periacuteode comportaria

molts meacutes inconvenients que beneficis Drsquoentrada podria semblar que els meacutes afectats serien

els membres de les capes meacutes elevades ja que la distagravencia tindria efectes no desitjats en el

gaudi dels drets poliacutetics Nombrosos individus acabalats i amb fermes ambicions poliacutetiques

maldaven per obtenir alguna de les pretures hispanes amb la intencioacute de conduir guerres

doblement exitoses tant pel que fa al pla econogravemic per mitjagrave de lrsquoobtencioacute de botins com pel

que fa al pla social i poliacutetic per mitjagrave de la consecucioacute drsquoesplegravendides victograveries dignes drsquoeacutesser

reconegudes a la Urbs amb la celebracioacute drsquoun triumphus o en el seu defecte drsquouna ouatio

fortuna i prestigi militar eren dos factors que en combinacioacute ajudaven de manera

significativa a ategravenyer les posicions meacutes encimbellades del cursus honorum perograve nomeacutes

podien recoacuterrer-lo residint a Roma o en tot cas molt a la vora de la ciutat Aixograve no obstant

els efectius que pertanyien a altres sectors menys privilegiats tampoc trobaven almiddotlicients per

instalmiddotlar-se de manera permanent en terres ibegraveriques de la Citerior no nomeacutes per raons

juriacutediques sinoacute tambeacute econogravemiques En relacioacute a les primeres era requisit indispensable per

seguir gaudint de la ciutadania romana tenir establert el domicilium a la Urbs i presentar-se

davant dels censors cada lustre per seguir inscrit al cens i si esqueia actualitzar-lo Quant a

les segones tot i la formacioacute progressiva de grans latifundis a la Itagravelia central al llarg de la

centuacuteria la petita i mitjana pagesia lliure no desaparegueacute mai del tot i a meacutes a les cologravenies

romanes fundades al nord de la peniacutensula Itagravelica hi tenien cabuda ciutadans de tota condicioacute

incloent els meacutes humils

Dit aixograve cal dir que la poblacioacute ingegravenua no es limitava nomeacutes als legionaris sinoacute que

hi havia tambeacute civils Determinar si la seva presegravencia era temporal o permanent eacutes meacutes

complex per la gasiveria de la informacioacute a lrsquoabast Aquests grups es dedicarien preferentment

a desenvolupar activitats econogravemiques molt variades i entre ells hi hauria homes i dones de

meacutes o menys baixa posicioacute que juntament amb persones de condicions similars i oriacutegens molt

310

heterogenis (lliberts esclaus itagravelics i possiblement tambeacute peregrini) arribarien amb la

intencioacute de colmiddotlocar una agravemplia gamma de productes i serveis als integrants de les tropes En

general la tradicioacute literagraveria tendeix a assignar a aquesta gent una extraccioacute social baixa i en

el cas que hi haguessin ingenui entre ells sospitem que almenys alguns (i algunes) no

actuarien tant per compte propi com de tercers ndashdels quals serien clientsndash amb meacutes capacitat

de produir o aplegar els articles que intentaven vendre a la soldadesca Les activitats

comercials no eren nomeacutes dutes a terme per aquests contingents de petits mercaders sinoacute

que tambeacute hi havia altres persones pertanyents a segments socials meacutes benestants que es

dedicaven al comerccedil a gran escala aixiacute com a lrsquoexplotacioacute de recursos naturals dels quals els

meacutes coneguts soacuten les mines del sud-est peninsular particularment de lrsquoentorn de Carthago

Noua Amb tot en aquest cas es tracta de ciutadans que difiacutecilment trobariacuteem a la Citerior

ibegraverica ategraves que dirigien els negocis des de Roma i enviaven els seus agents que amb

frequumlegravencia eren lliberts

A diferegravencia de la presegravencia dels ingenui la dels lliberts tenia un caragravecter meacutes

permanent precisament pel fet que molts drsquoells arribaven enviats pels seus patrons per fer-se

cagraverrec sobre el terreny de les empreses No podem situar en el temps el moment a partir del

qual els lliberts comenccedilaren a establir-se al nostre territori perograve hauriacuteem de suposar que fou

en algun moment inconcret de la primera meitat del segle II aC quan la situacioacute especialment

a les agraverees litorals i la vall de lrsquoEbre havia quedat definitivament estabilitzada i pacificada i

per tant proporcionava meacutes seguretat i menys riscos per als negocis La situacioacute geogragravefica eacutes

una mica meacutes clara ategraves que a partir dels testimonis epigragravefics els lliberts es fan visibles als

principals nuclis portuaris de la proviacutencia (Carthago Noua Emporion Tarraco i Saguntum)85

fet que els associa a les activitats mercantils perograve tambeacute a les contrades on hi havia recursos

naturals susceptibles drsquoeacutesser explotats En aquest sentit com hem dit el cas meacutes conspicu eacutes

el de la zona minera de Carthago Noua tot i que com es despregraven drsquoalgun indici aiumlllat de les

85 Eacutes molt probable que a la tria del lloc de la fundacioacute de Valentia la disponibilitat drsquoun port natural fos un factor

amb un pes determinat (M P GARCIacuteA-GELABERT ldquoEl marco histoacuterico de la Ciudad desde su fundacioacutenrdquo J

HERMOSILLA (coord) La ciudad de Valencia historia geografiacutea y arte de la ciudad de Valencia vol 1 Valegravencia

2009 p 62) Malgrat que en moments posteriors assoliacute un paper rellevant en lrsquoagravembit comercial el fet que la

deductio es produiacutes el 138 aC i que durant els anys seguumlents els colons es dedicaren a donar forma a la ciutat ens

inclina a pensar que en el lustre que srsquoestenia fins a la fi del periacuteode que estudiem tot just les activitats mercantils

serien incipients Aquesta circumstagravencia no exclou eacutes clar la possibilitat que els primers agents comercials

comencessin a operar al port de Valentia

311

fonts escrites no seria res drsquoestrany de trobar lliberts al capdavant drsquoexplotacions

agropecuagraveries si beacute en un moment meacutes avanccedilat de la mateixa centuacuteria

62 ITAgraveLICS

621 Definicioacute juriacutedica

Els itagravelics des del punt de vista del dret constituiumlen un ampli conjunt de comunitats

amb categories juriacutediques diverses i heterogegravenies Podriacuteem definir-los per exclusioacute com tots

aquells colmiddotlectius que tenint els oriacutegens en comunitats drsquoItagravelia estaven dotats de drets

diferents al romagrave (independentment que fos optimo o minuto iure) Aixograve significa que entre

els itagravelics hi havia aquells individus i comunitats que gaudien del ius Latii i aquells que tenien

altres consideracions juriacutediques en funcioacute de les relacions establertes amb Roma com hem

exposat en un capiacutetol anterior En qualsevol cas totes o gairebeacute totes aquestes comunitats

estaven dotades drsquoautonomia pel que fa als afers interns perograve Roma els havia manllevat la

capacitat de decisioacute quant a les relacions amb altres comunitats de manera que tot allograve que

tenia a veure amb el que podriacuteem anomenar la poliacutetica exterior depenia directament de la

Urbs A la pragravectica per tant les comunitats itagraveliques restaven meacutes o menys dependents de

Roma La dependegravencia quedava afermada amb lrsquoobligacioacute drsquoaportar recursos humans i

materials als exegravercits romans86

La disparitat de condicions juriacutediques provocava que hi haguessin comunitats meacutes

privilegiades que drsquoaltres En aquest sentit les llatines eren les meacutes afortunades perquegrave el ius

Latii garantia diversos drets que regulaven les relacions entre ciutadans llatins i romans i que

els apropava en gran mesura als ciues Romani si beacute els primers no estaven dotats del conjunt

de drets que distingien els segons siacute que estaven en possessioacute de privilegis juriacutedics com el ius

86 E T SALMON The making of Roman Italy Londres 1982 p 61 W V HARRIS ldquoThe Italians and the empirerdquo W V

HARRIS (ed) The imperialism of mid-republican Rome Roma 1984 p 94 G DrsquoHENRY ldquoLa romanizzazione del

Sannio nel II e I secolo aCrdquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-C Actes du colloque organiseacute

par les Centre Jean Beacuterard en collaborations avec la Soprintendenza archeologica e per i BAAAS del Moles et

Soprintendenza archeologica per le Province di Salerno Avellino e Benevento Naples Centre Jean Beacuterard 4-5

Novembre 1988 Napoli 1988 p 9

312

commercii el ius conubii la testamentifactio i el ius suffragii87 Els dos primers particularment

permetien integrar els llatins a les estructures juriacutediques romanes ategraves que els atorgava

capacitat per comerciar i transmetre propietats amb els ciutadans romans i contraure

matrimoni reconegut legalment88 Addicionalment comptaven amb un institut especiacutefic el

ius migrandi que contribuiumla a la promocioacute juriacutedica drsquoaquells que tenien el Latium per assolir

la plena ciutadania romana Durant bona part de lrsquoegravepoca republicana cada individu tenia una

uacutenica ciutadania que coincidia amb la del lloc on tenia establert el domicilium perograve aquest

dret permetia traslladar-lo de la comunitat drsquoorigen a Roma i esdevenir ciutadagrave romagrave nomeacutes

de presentar-se davant dels censors en el lustrum meacutes proper89 No obstant aixograve lrsquoexercici del

ius migrandi estava sotmegraves a determinades restriccions90 que implicaven que no tothom

pogueacutes gaudir-ne per una banda els censors reclamaven als solmiddotlicitants de la ciutadania

plena que avalessin la disposicioacute del seu patrimoni ategraves que nomeacutes registraven aquelles

persones amb prou fortuna per eacutesser inscrites en alguna de les cinc classes censatagraveries i

nrsquoexcloiumlen aquelles que no assolien els miacutenims exigits a cada moment Drsquoaltra banda nomeacutes

podien eacutesser censats els sui iuris eacutes a dir aquelles persones que no estaven sotmeses

juriacutedicament a familiars o tutors legals

87 G LURASCHI Foedus ius Latii civitas Aspetti costituzionali della Romanizzazione in Transpadana Padova 1979

p 223-224 D ESPINOSA ESPINOSA ldquoEl ius Latii y la integracioacuten juriacutedica de Occidente Latinizacioacuten vs

romanizacioacutenrdquo Espacio Tiempo y Forma Serie II Historia Antigua 22 2009 p 240 J M BLANCH ldquoDignidad

personal y libertad libertad y ciudadaniacutea en la antigua Romardquo AFDUAM 17 2013 p 165-166 88 Malgrat que tradicionalment srsquoha acceptat que totes les comunitats llatines drsquoenccedilagrave del Foedus Casianum

disposaven drsquoambdoacutes instituts en els darrers anys srsquohan comenccedilat a quumlestionar tot proposant que no tots els

beneficiaris del ius Latii gaudien exactament dels mateixos drets sinoacute que hi hauria algunes diferegravencies que

incloiumlen entre drsquoaltres la possessioacute del commercium i el conubium (S T ROSELAAR ldquoThe concept of Commercium

in the Roman Republicrdquo Phoenix vol 66 34 2012 p 381-413 EADEM ldquoThe concept of Conubium in the Roman

Republicrdquo P J du PLESSIS (ed) New Frontiers Law and Society in the Roman world Edinburgh 2013 p 102-122) 89 R E SMITH ldquoLatins and the Roman Citizenship in Roman Colonies Livy 34 42 5-6rdquo JRS 44 1954 p 18-20 Al

capiacutetol 2 hem almiddotludit a les complicacions que lrsquoexercici drsquoaquest institut provocagrave en diferents moments del segle

II aC amb lrsquoarribada massiva de poblacioacute dotada de ciutadania llatina a la Urbs i que motivaren periogravedicament

lrsquoexpulsioacute de grans quantitats de persones que srsquohi havia adreccedilat amb lrsquoesperanccedila drsquoobtenir la ciutadania plena i

millorar la seva situacioacute personal Per aquesta raoacute aixiacute com per lrsquoenrariment progressiu de les relacions entre

itagravelics i romans ndashque culminarien a lrsquoinici del segle I aC amb el Bellum Sociorumndash a partir del darrer quart del

segle II aC el ius migrationis fou substituiumlt pel ius adipiscendae ciuitatis per magistratum que facilitava la

promocioacute juriacutedica a aquells que havien detingut una magistratura municipal a les seves comunitats drsquoorigen (G

LURASCHI op cit p 301-329) i finalment lrsquoany 95 aC fou abolit per mitjagrave de la lex Licinia Mucia de ciuibus

redigundis (J M BLANCH op cit p 175-176 i n 50) 90 M GUERRERO ldquoUna reflexioacuten sobre la cupiditas civitatis Romanae el ius migrandirdquo B PERINtildeAacuteN (coord) Derecho

persona y ciudadaniacutea una experiegravencia juriacutedica comparada Madrid 2010 p 197

313

Les comunitats establertes fora de la regioacute del Laci ndashllevat de les cologravenies de ciutadans

romans i les llatines eacutes clarndash tenien altres regravegims juriacutedics menys privilegiats que venien

definits a partir dels foedera signats amb Roma en el moment de la seva capitulacioacute si srsquohavien

enfrontat militarment o del seu lliurament voluntari a lrsquoautoritat de la Urbs En un cas o en

lrsquoaltre els membres de les comunitats foederatae tenien la consideracioacute juriacutedica de peregrini

perograve esdevenien socii dels romans per la qual cosa adquirien obligacions (fonamentalment

militars) i drets Aixiacute existia una gradacioacute quant a la situacioacute juriacutedica privilegiada que sovint

partia del reconeixement per part de Roma dels drets que fixaven les relacions entre

ciutadans romans i els membres de cadascuna de les comunitats En aquest sentit lrsquoextensioacute

drsquoinstituts com el conubium io el commercium serviria per marcar diferegravencies entre elles Ara

beacute algunes drsquoaquestes distincions potser no eren tan marcades com podria semblar perquegrave

per exemple el fet que hi haguessin individus o comunitats itagraveliques senceres que no

disposaven del darrer dret no suposava que legalment tinguessin vetada cap mena de relacioacute

comercial amb ciutadans romans sinoacute que en general estaven capacitats per a vendre o

adquirir beacutens i serveis de qualsevol mena amb lrsquouacutenica excepcioacute ndasheacutes innegable que prou

rellevantndash drsquoaquells que quedaven englobats a la categoria de res mancipi91

622 Localitzacioacute drsquoitagravelics a la Citerior ibegraverica

La presegravencia dels itagravelics a les terres ibegraveriques de la Citerior coincideix en bona part

amb la dels romans ategraves que les comunitats itagraveliques estaven obligades a cedir una quantitat

determinada drsquoefectius als exegravercits de Roma i legionaris i socii participaven conjuntament a

les guerres drsquoexpansioacute Aixiacute doncs les consideracions que hem fet a lrsquoapartat anterior sobre la

localitzacioacute de la poblacioacute militar romana soacuten extensibles a la itagravelica Aixograve no obstant

disposem drsquoindicis meacutes o menys ferms que proven lrsquoexistegravencia drsquoassentaments estables

dissenyats per allotjar poblacioacute militar itagravelica en actiu

Els registres arqueologravegic i literari testimonien la instalmiddotlacioacute de recintes fortificats

denominats de manera genegraverica praesidia en indrets estrategravegics entre les darreries del segle

91 Per res mancipi srsquoentenen aquells beacutens que en origen eren transferits per mitjagrave de mancipatio les terres

situades dins de lrsquoager Romanus els edificis bastits sobre el mateix ager els esclaus els cavalls les mules i el

bestiar aixiacute com alguns tipus de servituds rurals (S T ROSELAAR ldquoThe concept of Commerciumhelliprdquo p 382)

314

III aC i els primers anys de la centuacuteria seguumlent A diferegravencia drsquoaltres guarnicions que foren

establertes com a consequumlegravencia de les circumstagravencies begravelmiddotliques drsquoun territori i foren

desmantellades tan aviat com la situacioacute quedagrave estabilitzada ndashcom hem assenyalat que serien

les que Livi esmenta en temps de la guerra annibagravelica a la vora del pas dels Pirineus i del

Sucrondash aquestes tingueren continuiumltat en el temps I no nomeacutes aixograve sinoacute que a la llarga

esdevingueren els nuclis a partir dels quals es desenvoluparen noves formes drsquoorganitzacioacute

urbana que transformaren completament el seu entorn Concretament coneixem el

praesidium modicum establert pels Escipions a la part alta de Cissa al cap de poc drsquoesclatar la

guerra puacutenica92 i el que es bastiacute uns anys despreacutes del pas de Catoacute al damunt del turoacute

drsquoEmpuacuteries93 Soacuten nomeacutes dos casos perograve ambdoacutes comparteixen alguns trets importants

Drsquoentrada foren assentats en juxtaposicioacute a establiments preexistents el primer al costat drsquoun

nucli ibegraveric i el segon al costat drsquouna ciutat grega La funcioacute primordial que hom els assignagrave

era la vigilagravencia i el control del territori Tarraco fou presa per Cn Corneli als puacutenics i hi deixagrave

la guarnicioacute per assegurar-se que no pretendrien recuperar-la El drsquoEmpuacuteries instalmiddotlat

segurament pels volts de 175 aC meacutes que per garantir que els indiacutegenes no es tornarien a alccedilar

per contestar lrsquoautoritat romana (havien transcorregut una vintena drsquoanys drsquoenccedilagrave de les

operacions catonianes) srsquohauria de relacionar amb la proteccioacute del port emporitagrave i amb una

funcioacute de punt de suport per a les tropes que seguien guerrejant a la proviacutencia El caragravecter

permanent de la poblacioacute establerta en aquest tipus drsquoassentaments ens ve assenyalat en el

darrer cas per la necrogravepolis de Les Corts on hom hi ha vist el recinte destinat a allotjar les

despulles dels difunts que hi residien Aquest cementiri es trobava en un turoacute situat a escassa

distagravencia al nord-oest del dit praesidium i malgrat que les sepultures soacuten majoritagraveriament

drsquoincineracioacute el fet que diverses tombes apareguin concentrades en grups i que entre els

92 POLIBI 3761-3 LIVI 21605-7 i 21614 A MORILLO ldquoLos establecimientos militares temporales conquista y

defensa del territorio en la Hispania republicanardquo Aacute MORILLO F CADIOU i D HOURCADE (coords) Defensa y

territorio en Hispania de los Escipiones a Augusto Salamanca 2003 p 48-49 I ARRAYAacuteS Morfologiacutea histoacuterica del

territorio de Tarraco (ss III-I aC) Barcelona 2005 p 165 F CADIOU Hibera in terra miles Les armeacutees romaines et

la conquecircte de lrsquoHispanie sous la Reacutepublique (218-45 av J-C) Madrid 2008 En relacioacute a la identificacioacute de Cissa

amb la ibegraverica Kese remetem a les consideracions que hem exposat a la nota 151 del capiacutetol 4 93 E SANMARTIacute i M SANTOS ldquoAlgunes observacions entorn dels nivells tardo-republicans drsquoEmpuacuteriesrdquo Empuacuteries

48-50 vol 2 1986-1989 p 292-309 J M NOLLA ldquoEmpuacuteries De les darreries del segle III a mitjan segle I aC

Algunes ideesrdquo AIEG 32 1992-1993 p 24-26 R MAR i J RUIZ DE ARBULO Ampurias romana Historia Arquitectura

y Arqueologiacutea Sabadell 1993 p 188-192 A MORILLO ldquoLos establecimientos militares temporaleshelliprdquo p 48-49 F

CADIOU op cit p 345-350 P CASTANYER et al ldquoIntervencions arqueologravegiques a Empuacuteries (LrsquoEscala Alt Empordagrave)

als anys 2012 i 2013rdquo Dotzenes Jornades drsquoArqueologia de les Comarques de Girona Girona 2014 p 206-208)

315

conjunts funeraris94 recuperats hi hagi materials que apuntin la presegravencia de dones i agravedhuc

infants fa pensar que no nomeacutes hi habitarien els soldats sinoacute tambeacute llurs famiacutelies Ara beacute no

eacutes fagravecil distingir si aquests grups familiars serien drsquoitagravelics o beacute drsquoibers Drsquoentrada ens inclinem

a pensar que la poblacioacute seria mixta de manera que hi veuriacuteem una barreja de socii i drsquoauxilia

indiacutegenes a partir de la cultura material documentada a la necrogravepolis Bona part de les

produccions ceragravemiques recuperades soacuten locals ndashles urnes on srsquohavien dipositat les cendres i

restes carbonitzades per exemple soacuten de ceragravemica grisa de la costa catalana de la mateixa

manera que molta vaixella que acompanyava les ofrenesndash aixiacute com diversos elements

progravepiament ibegraverics com ara sivelles de cinturoacute o torques de bronze meacutes o menys senzills que

delaten la procedegravencia local dels difunts Perograve al seu costat es registraren altres objectes de

fabricacioacute itagravelica particularment peces drsquoarmament (cascs de Montefortino puntes de llanccedila

umbons drsquoescuts o espases a meacutes de puntes de projectils drsquoartilleria) i altres elements comuns

a les guarnicions i campaments militars (com lrsquoinstrumental quiruacutergic) aixiacute com produccions

ceragravemiques campanianes Eacutes clar que en un lloc com Emporion dotat drsquoun port amb un

enorme tragravefec comercial amb Itagravelia qualsevol drsquoaquests materials seria relativament fagravecil

drsquoaconseguir perograve hi ha objectes relacionats amb lrsquoarmament que semblen molt especiacutefics

particularment les peces drsquoartilleria95 o els instruments megravedics i que fan sospitar de manera

meacutes ferma lrsquoexistegravencia drsquoitagravelics entre els contingents de lrsquoanomenat praesidium

El cas de Tarraco eacutes meacutes complicat drsquoanalitzar com a consequumlegravencia dels canvis

produiumlts en el desenvolupament urbagrave de la ciutat el creixement de la qual comportagrave

lrsquoamortitzacioacute de les fases meacutes antigues Aixograve incloiumla els espais funeraris les evidegravencies meacutes

primerenques dels quals es limiten a molt poques cremacions concentrades particularment a

lrsquoagraverea suburbial occidental i datades en un moment molt avanccedilat del segle II aC96 La filiacioacute

de les tombes eacutes difiacutecil de determinar ategraves que les restes cremades foren dipositades a

lrsquointerior de cagravelats ibegraverics pintats coberts amb plats de campaniana A i en algun cas anaven

acompanyades drsquounguumlentaris de terrissa Les sepultures per tant tant podien eacutesser

94 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I Introduccioacuten y necroacutepolis griegas Barcelona 1953 p 275-379 95 E BLE ldquoTormenta romana Anaacutelisis morfoloacutegico y funcional de la artilleriacutea romana tardorepublicana en el

nordeste peninsularrdquo Gladius 32 2012 p 45-46 96 J CIURANA Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles III aC ndash III IV dC) tesi doctoral inegravedita

Tarragona 2011 p 689-692

316

drsquoindiacutegenes com drsquoitagravelics i de fet res assenyala la relacioacute entre el praesidium i la necrogravepolis

drsquoaquesta agraverea

La presegravencia permanent drsquoitagravelics srsquoaprecia tambeacute en una altra mena drsquoassentaments a

vegades vinculats a lrsquoagravembit militar i drsquoaltres al civil que malgrat lrsquoescassedat drsquoexemples

documentats arqueologravegicament comenccedilaren a aparegraveixer vers mitjan segle II aC i srsquoanaren

multiplicant a mesura que transcorria aquella centuacuteria sobretot cap a les acaballes En tots

els casos es tracta de nuclis creats ex nouo disposats en localitzacions meacutes planeres i cogravemodes

que els vells poblats ibegraverics ndashen ocasions situats en juxtaposicioacute a aquells97 i en drsquoaltres de

manera meacutes aiumllladandash98 i seguint un disseny ortogonal ben planificat Els materials i les

tegravecniques constructives emprades en general no srsquoallunyen gaire de les tradicionalment

habituals al territori perograve hi ha algunes excepcions molt significatives que permeten

identificar aquestes fundacions com a itagraveliques en comptes drsquoindiacutegenes Recordem en aquest

sentit la presegravencia decisiva drsquoedificis termals a ca lrsquoArnau-can Mateu99 i ja meacutes endavant a La

Cabantildeeta100 i Valentia101 bastits fent uacutes de lrsquoopus caementicium i amb alguna cambra coberta

amb volta tot plegat completament foragrave al moacuten iber A partir de la cultura material

recuperada no eacutes fagravecil distingir els oriacutegens del contingent poblacional que residia en aquests

nuclis perquegrave hi ha una barreja de materials importats ndashparticularment dels centres

productors de la Itagravelia centralndash i de locals cosa que indica una presegravencia mixta de

romanoitagravelics i drsquoindiacutegenes essent possiblement els primers majoritaris tal i com es despregraven

de la proporcioacute meacutes nombrosa de restes materials recuperades De tota manera aixograve no resol

97 A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ ldquoIntervencions arqueologravegiques a ca lrsquoArnau-Can Mateu (Cabrera de Mar Maresme) 1997-

1998rdquo M GENERA (coord) Actes de les Jornades drsquoArqueologia i Paleontologia 2001 Comarques de Barcelona 1996-

2001 La Garriga 29 i 30 de novembre 1 de desembre de 2001 Barcelona 2004 vol 2 p 376-407 J BELLOacuteN ldquoMineriacutea

y metalurgia en el aacuterea de Carthago Nova modelos de ocupacioacuten del territorio desde la Repuacuteblica hasta el

principado de Augusto en Finca Peteacuten (Mazarroacuten Murcia)rdquo rqueologiacutea y Territorio 6 2009 p 166 L LOacutePEZ-

MONDEacuteJAR ldquoPoblamiento sociedad y economiacutea en el valle del Gadalentiacuten el Cerro del Castillo de Lorca entre los

siglos V aC-I dCrdquo Complutum 23 (1) 2012 p 155-157 98 J A MIacuteNGUEZ i B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoGrafitos sobre ceragravemica ndashibeacutericos latinos griegos y signos procedentes del

yacimiento romanorepublicano de La Cabantildeeta (El Burgo de Ebro Zaragoza)rdquo AEspA 84 2011 p 51-86 99 A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ op cit p 384-387 100 A FERRERUELA i J A MIacuteNGUEZ ldquoDos modelos de implantacioacuten urbana romanorepublicana en el valle medio

del Ebro las ciudades de La Cabantildeeta y La Coronardquo AEspA 76 2003 p 248-254 101 A RIBERA La fundacioacute de Valegravencia La ciutat a lrsquoegravepoca romanorepublicana (segles II-I a de C) Valegravencia 1998 p

194-207 431-434 i 437-438 J M NOLLA ldquoLas termas republicanas en Hispaniardquo C FERNAacuteNDEZ OCHOA i V GARCIacuteA

ENTERO (eds) Termas romanas en el Occidente del Imperio II Coloquio Internacional de Arqueologiacutea en Gijoacuten

Gijoacuten 2000 p 47-49 C MARIacuteN i A RIBERA ldquoUn caso precoz de edificio termal los bantildeos republicanos de Valentiardquo

C FERNAacuteNDEZ OCHOA i V GARCIacuteA ENTERO (eds) op cit p 155

317

encara el dubte de si la poblacioacute immigrada era progravepiament romana o itagravelica Atenent en

primer lloc a aspectes juriacutedics es fa difiacutecil drsquoacceptar lrsquoestabliment de ciutadans romans de

manera permanent tan lluny de la Urbs llevat que es tracteacutes de lliberts o de ciues disposats a

viatjar periogravedicament a Roma per presentar-se davant dels censors i poder mantenir-se

inscrits al cens tot i que haurien de seguir tenint el domicilium oficial registrat a Roma En

segon lloc la presegravencia de termes fa pensar que hi havia una significativa concentracioacute

drsquoindividus de procedegravencia itagravelica Si beacute a Roma ciutat (i tambeacute en establiments de lrsquoager

Romanus) hi ha testimonis que reflecteixen lrsquoexistegravencia de balnea puacuteblics (i lauatrinae

privades que passen per eacutesser un precedent directe) des del tombant del segle III aC102 la

tipologia dels banys de ca lrsquoArnau-can Mateu La Cabantildeeta i Valentia tenen els seus paralmiddotlels

meacutes directes amb les termes contemporagravenies de diferents ciutats del Laci i la Campagravenia103

Del conjunt drsquoassentaments que serien ocupats per poblacioacute itagravelica no disposem de

dades directes per determinar la categoria juriacutedica de cap Els autors antics no en fan

referegravencia fins a egravepoques meacutes avanccedilades essent Plini el Vell el meacutes recorregut104 Tot i aixograve el

naturalista ndashde la mateixa manera que altres escriptorsndash tampoc recollia tots els establiments

fundats en egravepoca republicana potser perquegrave molts drsquoells foren abandonats (els uns de forma

paciacutefica els altres de forma violenta sobretot com a consequumlegravencia del conflicte sertoriagrave)105 i

per tant en el temps que escrivien ja no existien i no mereixien lrsquointeregraves dels escriptors Un

mutisme similar afecta tambeacute lrsquoepigrafia massa escassa la pertanyent al periacuteode que estudiem

i massa tardana la que pot aportar alguna dada uacutetil Uacutenicament la numismagravetica ha contribuiumlt

a establir categories juriacutediques perograve tan sols la de Valentia Livi srsquohi referia amb el terme

genegraveric oppidum106 com tambeacute Plini qui lrsquoinclou entre els oppida dotats de dret llatiacute107 En

102 G G FAGAN ldquoThe Genesis of the Roman Public Bath Recent Approaches and Future Directionsrdquo AJA vol 105

3 July 2001 p 417-421 F K YEGUumlL ldquoDevelopment of Baths and Public Bathing during the Roman Republicrdquo J de

R EVANS (ed) A Companion to the Archaeology of the Roman Republic Oxford 2013 p 15-32 103 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 431-434 i 437-438 C MARIacuteN i A RIBERA op cit p 155 104 PLINI Nat Hist 3418-25 105 A FERRERUELA i J A MIacuteNGUEZ ldquoExcavaciones arqueoloacutegicas en la ciudad romanorrepublicana de ldquoLa Cabantildeetardquo

(El Burgo de Ebro Zaragoza) campantildeas de 2004 y 2005rdquo Salduie 6 2006 p 338 J A MIacuteNGUEZ i B DIacuteAZ ARINtildeO

op cit p 51-86 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 123-124 167-169 i sobretot 363-370 106 LIVI per 55 107 PLINI Nat Hist 3420

318

canvi la mencioacute a la quaestura a les llegendes drsquoemissions de les darreries del segle II aC ha

portat a alguns investigadors a definir la fundacioacute de Juni Brutus com una colonia Latina108

A meacutes dels assentaments ressenyats deduiumlm la presegravencia estable de civils itagravelics als

principals establiments portuaris del territori (Emporion Tarraco Saguntum i Carthago Noua)

a partir del paper que jugaren en les dinagravemiques comercials mediterragravenies del segle II aC109

De manera anagraveloga al que vegraveiem per al cas dels lliberts els testimonis que avalen aquesta

afirmacioacute per al periacuteode que estudiem soacuten pragravecticament nuls perograve en canvi disposem

drsquoalgunes proves fefaents que demostren la seva existegravencia per a les darreries de la mateixa

centuacuteria i que assenyalarien una probable presegravencia en cronologies meacutes reculades Lrsquoepigrafia

eacutes en aquest cas la font que forneix les dades meacutes fermes en testimoniar lrsquoactivitat de collegia

professionals segurament lligats a les activitats mercantils als nuclis de Tarraco i Carthago

Noua perograve tambeacute en contrades meacutes interiors perograve ben comunicades amb el litoral com La

Cabantildeeta110

623 Grups socials i condicions econogravemiques dels itagravelics

A lrsquohora drsquoabordar els aspectes relacionats amb els sectors socials als que pertanyien

els itagravelics presents al nostre territori hem drsquoadmetre que hi ha diverses dificultats que no

sempre permeten identificar-los adequadament Els autors de lrsquoantiguitat pragravecticament no en

fan cap referegravencia el registre arqueologravegic documenta de manera general la troballa de

materials drsquooriacutegens itagravelics tot i que aixograve no significa necessagraveriament que a tot arreu on nrsquohi

hagi hi frequumlentaven els itagravelics i lrsquoepigrafia que eacutes la principal font que hauria de servir per

posar-los nom (a banda dels escassos personatges itagravelics que desfilen per les pagravegines de la

literatura antiga111 i els que apareixen no sense dubtes a les llegendes monetagraveries com els

108 M J PENA ldquoLos magistrados monetales de Valentiardquo Saguntum 20 1986 p 151-164 P P RIPOLLEgraveS La ceca de

Valentia Valegravencia 1988 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 510-511 109 A RUIZ GUTIEacuteRREZ ldquoAspectos econoacutemicos de la migracioacuten itagravelica a la Hispania Citerior (siglos II-I aC)rdquo M

CHIABAgrave (cur) HOC QVOQVE LABORIS PRAEMIVM Scritti in onore di Gino Bandelli Trieste 2014 p 446 110 B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoHeisce Magistreis Aproximacioacuten a los collegia de la Hispania republicana a traveacutes de sus

paralelos italianos y deliosrdquo Gerioacuten 22 2004 p 447-478 111 Per exemple C Albinus Calenus o C Atrius Umbrus dos membres de les tropes comandades per Cn Corneli

Escipioacute el futur Africagrave els noms dels quals soacuten recordats per les fonts pel fet drsquohaver estat identificats com els

princeps seditionis del motiacute de la guarnicioacute del Sucro (Livi 282413-14) Com a cagravestig exemplar foren executats

puacuteblicament per ordre del general amb la resta de la trentena llarga drsquoinstigadors de la sedicioacute (LIVI 28299-12)

319

magistrats de Valentia) ens fa topar amb un entrebanc serioacutes distingir els noms progravepiament

romans dels llatins i itagravelics Sovint els nomina soacuten drsquoutilitat perquegrave sobretot a partir de criteris

linguumliacutestics hom ha pogut atorgar un origen egravetnic i cultural als gentilicis112 de manera que es

pot discriminar si un nomen eacutes romagrave llatiacute etrusc osc etc Aixograve no obstant hi ha un detall

important que no srsquoha drsquoobviar i que estagrave vinculat al desenvolupament histograveric algunes

famiacutelies (fonamentalment aristocragravetiques) tot i procedir de fora de Roma havien quedat

assimilades en algun moment als quadres socials romans i per tant per molt que tinguessin

uns nomina no romans eren des de la perspectiva juriacutedica ciues Aquesta circumstagravencia eacutes

bastant frequumlent amb pobles com els sabins o els llatins que havien establert relacions meacutes o

menys estretes amb els romans des de moments reculats113 Altra cosa soacuten la resta de pobles

itagravelics que es relacionaren en egravepoques meacutes avanccedilades amb Roma i de maneres diferents Ara

beacute aixograve no treu que en algun cas puntual individus de procedegravencia itagravelica haguessin obtingut

la ciutadania plena

No obstant el fet que els itagravelics en tant que socii contribuiumlen amb notables recursos

humans i materials a les tropes de Roma no es beneficiaren de la mateixa manera que els

romans de les guerres drsquoexpansioacute Drsquoentrada a lrsquoorganitzacioacute de lrsquoexegravercit restaven en posicions

secundagraveries i subordinades ategraves que els principals cagraverrecs eren detinguts exclusivament per

ciutadans romans que fins i tot eren els qui lideraven els efectius itagravelics Aquests tant a la

infanteria com a la cavalleria nomeacutes ocupaven graus inferiors com el de decurioacute114 Tampoc a

lrsquohora de cobrar les soldades i del repartiment dels botins aconseguits hi havia res semblant a

una paritat sinoacute que seguien restant perjudicats amb quantitats meacutes baixes Aquesta manera

de procedir remarcava la subjeccioacute dels socii envers els romans que practicarien aquest tracte

diferencial perquegrave les comunitats drsquoon procedien els itagravelics havien estat en la majoria dels

casos derrotades manu militari i havien quedat sotmeses per mitjagrave de deditiones Al costat

drsquoaquest motiu i estretament relacionat amb ell hi hauria una desconfianccedila dels romans

envers els itagravelics que es remuntaria a lrsquoactitud de diverses comunitats itagraveliques davant de

lrsquoarribada drsquoAnniacutebal i de les relacions amb Pirrus El fet que algunes aliances ndashespecialment

112 A BARREDA ldquoGentes itaacutelicas en Hispania Citerior (218-14 dC) Los casos de Tarraco Carthago Nova y Valentiardquo

tesi doctoral inegravedita Barcelona 1998 p 19-24 113 G D FARNEY op cit 114 F WULFF Romanos e Itaacutelicos en la Baja Repuacuteblica Estudio sobre sus relaciones entre la Segunda Guerra Puacutenica

y la Guerra Social (201-91 aC) Bruxelles 1991

320

amb els capuansndash que fins a la segona guerra puacutenica havien estat aparentment sogravelides

srsquoesquerdessin i es trenquessin fou castigat per part de Roma de manera molt severa115 Per beacute

que al cap de pocs anys les relacions comenccedilaren a restablir-se i normalitzar-se

progressivament116 no sembla que els romans oblidessin mai del tot les defeccions que

esdevingueren amb la irrupcioacute dels cartaginesos a la mateixa peniacutensula Itagravelica Drsquoaquiacute tambeacute

que el paper poliacutetic dels itagravelics fos durant tot el segle II aC i encara durant bona part de la

centuacuteria seguumlent (amb posterioritat fins i tot al Bellum Sociorum) molt limitat meacutes enllagrave de

llurs progravepies comunitats No eacutes casualitat que durant tot aquest periacuteode no ingresseacutes al Senat

cap membre de les aristocragravecies itagraveliques

Ara beacute els itagravelics no quedaren arraconats en tots els agravembits ja que en el transcurs de

la segona centuacuteria anterior al canvi drsquoera estan ben documentats trasllats de famiacutelies

drsquoextraccioacute aristocragravetica cap a altres contrades del Mediterrani per involucrar-se en el comerccedil

i les finances Aixiacute de Cagravepua sortiren els Numisii que srsquoinstalmiddotlaren a Puteoli i feren fortuna

mercadejant amb lrsquoAgravesia Menor i altres indrets o els Staii que participaren activament en el

tragravefic drsquoesclaus a Delos117 De la mateixa manera famiacutelies notables drsquoaltres contrades

obtingueren una remarcable puixanccedila sense mourersquos de les seves agraverees originagraveries on es

dedicaren a explotar els recursos agriacutecoles i ramaders i desenvolupar les induacutestries que sersquon

derivaven (com la tegravextil) per participar tambeacute al comerccedil mediterrani118

Si ara ens centrem en concret a lrsquoagraverea ibegraverica de la Citerior veiem drsquoentrada la

representacioacute drsquouna agravemplia gamma de lrsquoespectre social itagravelic ategraves que aixiacute com a les legions

participaven la majoria dels sectors ciutadans les files reclutades a les comunitats itagraveliques

tambeacute estarien formades per una diversitat de grups socials Paralmiddotlelament entre els sequellae

hi trobariacuteem altra volta individus sortits dels segments baixos i si fem cas de les paraules de

Livi119 i les posem en relacioacute a aquesta munioacute de petits comerciants eacutes molt probable que com

a miacutenim entre les persones que es feien passar per expertes en variades magraventiques hi

115 Vid per exemple LIVI 222 23308 241 2613-4 26616-17 26169-13 2725 298-9 i 29164-1820 M

FREDERIKSEN Campania Oxford 1987 p 238-250 G D FARNEY op cit p 187-188 116 LIVI 38284 i 38365-6 M FREDERIKSEN op cit p 270-271 117 G D FARNEY op cit p 188-189 118 S T ROSELAAR ldquoThe role of Italians in local economies of the late Roman Republicrdquo Revue Belge de Philologie

et drsquoHistoire Belgisch Tijdschrift voor Filologie en Geschiedenis 89 2012 p 95-101 119 LIVI 2518

321

haguessin petits camperols depauperats procedents dels entorns rurals llatins i potser tambeacute

de comunitats meacutes llunyanes

De la mateixa manera que els legionaris quan les tropes eren desmobilitzades tambeacute

els efectius itagravelics solien retornar cap a Itagravelia com es despregraven del fet que la literatura antiga

no especifica cap diferegravencia als esporagravedics passatges que en fan mencioacute Ara beacute alguns indicis

ens permeten considerar que no tots els soldats itagravelics abandonarien les terres ibegraveriques sinoacute

que hi romandrien durant un temps meacutes dilatat o fins i tot de forma permanent La

instalmiddotlacioacute i funcionament de les guarnicions fixes en nuclis sovint preexistents i de marcada

rellevagravencia militar io econogravemica implicava una presegravencia continuada de soldats que creiem

que serien meacutes itagravelics que romans120 per les raons que argumentarem tot seguit Per fer-ho

prendrem com a mostra el dit praesidium emporitagrave en la mesura que constitueix el cas meacutes

complet ja que no nomeacutes resten evidegravencies del recinte militar sinoacute tambeacute de la necrogravepolis en

la qual els soldats probablement sebollien les seves cendres La presegravencia de lrsquoagraverea funeragraveria

ens indueix a considerar que la permanegravencia havia drsquoeacutesser llarga tot i que ignorem si es

produiria alguna mena de rotacioacute dels efectius o no Si Almagro tot i la seva peculiar lectura

de la necrogravepolis tenia raoacute a creure que les agrupacions de tombes responien a diferents

conjunts familiars121 seriacuteem al davant drsquoun altre factor que avalaria aquesta presegravencia dilatada

drsquoitagravelics ja que no es pot entendre que formessin famiacutelies si el seu servei era breu Reforccedila

tambeacute aquesta idea la documentacioacute en algunes sepultures de bullae de bronze Recordem

que aquests objectes que podien eacutesser fabricats amb materials molt diversos eren uns

amulets que els infants romans duien penjant del coll i que deixaven de fer servir en entrar a

120 Per beacute que ja hem assenyalat meacutes amunt en referir-nos al cas emporitagrave que la cultura material recuperada a

les sepultures remet a una barreja de poblacioacute que fa pensar que la guarnicioacute era ocupada tant per itagravelics com

indiacutegenes (amb algun soldat puntual drsquoorigen foragrave com posen de manifest les despulles drsquoun guerrer gal) Tenint

en compte que lrsquoaltre exemple conegut el de Tarraco tambeacute es trobava just al costat drsquoun assentament iber

pensem que la situacioacute del dit praesidium drsquoEmpuacuteries seria extrapolable 121 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I p 255-256 Cal advertir que aquest investigador presentava el de Les

Corts com un cementiri helmiddotlegrave no pas ibegraveric ndashmalgrat que en algun moment condescendiacute a acceptar que algun

indiacutegena hi hagueacutes fet dipositar les seves cendres (p 271)ndash ni tampoc itagravelic Tanmateix com hem apuntat al

capiacutetol 5 som del parer que aquesta necrogravepoli fou lrsquoindret que escolliren els membres del contingent apostat al

suposat praesidium emporitagrave com a residegravencia eterna per a les seves despulles uid P CASTANYER ldquoLrsquoEmpuacuteries

romana republicana segles II-I aCrdquo El moacuten funerari a lrsquoantiga Empuacuteries LrsquoEscala 2009 p 41 J BURCH et al ldquoLa

siacutentesirdquo J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO (eds) De lrsquooppidum a la ciuitas La romanitzacioacute inicial de la Indigegravecia

Girona 2010 p 122-126

322

lrsquoedat adulta122 Malauradament com que les tombes soacuten drsquoincineracioacute no han preservat les

restes ogravessies que permetrien verificar que els cossos als quals anaven associades eren

efectivament de mainada123 Acceptant que ho fossin la presegravencia de les bullae podria

assenyalar lrsquoexistegravencia drsquoalgunes famiacutelies relativament acomodades ja que de bell antuvi eren

els sectors aristocragravetics els qui tenien el costum de regalar amulets drsquoor als seus fills no tan

sols amb lrsquoobjectiu de protegir-los de mals sobrenaturals sinoacute tambeacute de manifestar el seu

caragravecter drsquoingenui tanmateix amb el coacuterrer dels anys srsquoanagrave estenent per molts segments

socials que els fabricaven amb altres materials meacutes modestos i a lrsquoabast de les seves capacitats

econogravemiques fins al punt que agravedhuc la descendegravencia dels lliberts tenia les seves progravepies

bullae a vegades fetes de cuir124 Una altra quumlestioacute apart que ara com ara veiem irresoluble eacutes

discernir les caracteriacutestiques drsquoaquestes hipotegravetiques famiacutelies sobretot si eren mixtes (i per

tant les dones dels soldats eren indiacutegenes en comptes drsquoitagraveliques) o no Els objectes que

formen part dels conjunts funeraris permeten aproximar-se drsquouna manera molt parcial a la

posicioacute socioeconogravemica dels residents itagravelics Eacutes forccedila clar que alguns drsquoells pertanyien a

sectors relativament acomodats com ho proven diversos elements de bronze i

particularment les diademes funeragraveries o les bullae sobre les quals acabem de reflexionar

Pel que fa als contingents poblacionals itagravelics de caire civil que srsquoestabliren al territori

en els nuclis fundats ex nouo just al costat dels poblats ibegraverics o en indrets no ocupats

pregraveviament eacutes complicat aproximar-srsquohi perquegrave els centres documentats soacuten molt escassos i

el nivell de coneixement que en tenim no eacutes tan complet com voldriacuteem Si ens fixem en els

establiments de Cabrera de Mar i El Burgo de Ebro ndashque tornen a comptar-se entre els millors

documentatsndash srsquohan localitzat estructures domegravestiques de diversa consideracioacute que anaven

associades a elements que denoten diferegravencies quant a la posicioacute socioeconogravemica dels seus

estadants Aixiacute al conjunt arqueologravegic de Cabrera i meacutes concretament al jaciment de can

122 PLAUTE Rud 44 CICEROacute Ver 21152 LIVI 26365 PLUTARC Rom 203 i Quaest Rom 53 U E PAOLI Vita

Romana Usi costumi istituzioni tradizioni Cles 2009 p 210 K-W WEEBEER Vita quotidiana nellrsquoantica Roma

Curiositagrave bizzarrie pentegolezzi segreti e leggende Roma 2010 p 284 123 Creiem convenient drsquoapuntar que la troballa de bullae tot i que tal i com acabem drsquoargumentar ens serveix per

defensar lrsquoexistegravencia de grups familiars es pot explicar drsquoaltres maneres Aixiacute tambeacute podria ser que els amulets

pertanyessin a infants perograve no pas itagravelics sinoacute indiacutegenes els pares dels quals despreacutes de temps en contacte amb

la poblacioacute itagravelica haurien adoptat costums com aquest Una altra possibilitat seria que les bullae haguessin estat

adquirides i emprades pels ibers amb independegravencia de la seva edat com un ornament personal meacutes

desvinculant-les del sentit que tindrien originalment a les cultures itagraveliques 124 B RAWSON Children and Childhood in Roman Italy Oxford 2003 p 111

323

Benet125 srsquoexhumagrave un conjunt drsquohabitacions que funcionaria coetagraveniament amb les

instalmiddotlacions de ca lrsquoArnau-can Mateu de les quals tot just un centenar de metres separen La

majoria tenien lrsquoaspecte de cases humils perograve una es distingia clarament per les seves

dimensions complexitat i decoracioacute Es tractava drsquoun edifici que cobria una superfiacutecie drsquouns

200 m2 i estava format per almenys vuit cambres mitja dotzena de les quals estaven

pavimentades amb opus signinum decorat amb tesselmiddotles blanques i negres que traccedilaven

motius geomegravetrics com retiacutecules malles i meandres sovint emmarcats per greques126 Ebre

amunt les intervencions a lrsquoestabliment de La Cabantildeeta malauradament srsquohan vist

obstaculitzades per diversos entrebancs que han provocat un coneixement menys aprofundit

que el del conjunt maresmenc Amb tot tambeacute srsquohi ha documentat un edifici amb un

paviment de signinum tesselmiddotlat que en aquest cas contenia una inscripcioacute que revelava que

no es tractava drsquouna estructura domegravestica sinoacute de la seu drsquoun collegium127 Com veurem meacutes

endavant els collegia eren corporacions que aglutinaven individus de molt diversa condicioacute

social des drsquoingenus a esclaus passant per lliberts De fet la part conservada de lrsquoepiacutegraf de La

Cabantildeeta identifica clarament dos magistri llibertins Amb tot aixograve no significa que la resta

dels ignots membres del collegium tambeacute ho fossin sinoacute que hauriacuteem de pensar a partir de

paralmiddotlels meacutes ben coneguts que pertanyien a diferents estatus128 Una vegada meacutes ens trobem

davant drsquoinformacions molt parques perograve que permeten entrellucar la presegravencia drsquoitagravelics

pertanyents a un ventall relativament ampli en relacioacute a la seva situacioacute socioeconogravemica hi

hauria individus amb una posicioacute privilegiada com els residents de lrsquoanomenada domus de

can Benet i possiblement tambeacute algun membre del collegium de La Cabantildeeta i drsquoaltres que

serien de condicioacute meacutes modesta

Una situacioacute similar es retrobaria a Valentia tot i que el fet que la deduccioacute es produiacutes

gairebeacute al final del periacuteode que estudiem nomeacutes permet copsar els moments inicials de

lrsquoassentament La recerca arqueologravegica dificultada pel fet que la ciutat hagi tingut continuiumltat

125 A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ i J GARCIacuteA ROSELLOacute ldquoLa vall de Cabrera de Mar Focus inicial de la produccioacute vitiviniacutecola

a la Laietagraveniardquo Pottery workshops and agricultural productions Studies on the Rural World in the Roman Period 2

2007 p 70-71 126 J BONAMUSA ldquoLa decoracioacute musiva de la domus de can Benet (Cabrera de Mar El Maresme)rdquo Sessioacute drsquoEstudis

Mataronins 20 2003 p 45-58 A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ i J GARCIacuteA ROSELLOacute ibid 127 A FERRERUELA et al ldquoUna inscripioacuten republicana de la sede de una possible corporacioacuten en La Cabantildeeta (El

Burgo de Ebro Zaragoza) nuevos datos sobre la ocupacioacuten romana del valle del Ebrordquo AEspA 76 2003 p 217-

230 128 B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoHeisce Magistreishelliprdquo

324

fins a lrsquoactualitat sembla indicar drsquoentrada una poc marcada divisioacute social Les estructures

drsquohagravebitat conegudes corresponents als primers anys de vida de lrsquoestabliment solen eacutesser

drsquoaparenccedila modesta gairebeacute com barracons drsquoun campament militar129 La necrogravepolis

fundacional en canvi mostra algunes distincions entre els difunts sebollits130 Si beacute de manera

general els conjunts funeraris acostumen a ser forccedila homogenis la tipologia de les sepultures

segrega un reduiumlt grup de persones de la resta Aquests homes i dones feren enterrar llurs

despulles en hipogeus i les acompanyaren drsquoalgun objecte que denota una pertinenccedila a

segments socioeconogravemics privilegiats131 mentre que els altres finits eren inhumats en fosses

simples

En definitiva les dades que disposem ens menen a pensar que la presegravencia permanent

drsquoitagravelics seria a la Citerior ibegraverica relativament meacutes nombrosa que la dels ciutadans romans

solament amb lrsquoexcepcioacute dels lliberts Determinar amb un miacutenim de precisioacute els sector socials

als quals pertanyien eacutes una tasca molt complicada i no podem anar gaire meacutes enllagrave de

considerar que hi hauria representants de posicions socioeconogravemiques privilegiades al costat

drsquoaltres de sectors meacutes humils Els uns i els altres srsquoassentarien fonamentalment en nuclis

urbans principalment les noves fundacions aparegudes el segle II aC o molt a la vora

Als itagravelics associats al nostre territori sersquols atribueixen fonamentalment diverses

funcions econogravemiques relacionades amb lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals i el comerccedil Ja

hem anat veient que els jaciments miners del sud-est peninsular i els principals enclavaments

portuaris foren zones que frequumlentaven amb reiteracioacute fins al punt que molts drsquoells

probablement establirien les seves oficines i residegravencies en nuclis urbans preexistents i en

drsquoaltres de creats ex nouo Basarien aixiacute doncs la seva riquesa en els rendiments dels seus

negocis independentment de la forma que prenguessin Pel que fa als soldats de les

guarnicions hem drsquoimaginar que tenien el sosteniment garantit amb la soldada corresponent

que percebrien que variaria en funcioacute de la graduacioacute De tota manera la base econogravemica dels

129 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 490 130 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al ldquoRituales funerarios y economiacutea de subsistencia en las tumbas de caacutemara de la

necroacutepolis romana de la calle Quart de Valentia (ss II aC-III dC)rdquo Saguntum-PLAV Extra-9 De la cuina a la

taula IV Reunioacute drsquoEconomia en el Primer Milmiddotleni aC 2010 p 233 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 492 IDEM

ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itaacutelica de mediados del siglo II aC Novedades y complementosrdquo J

UROZ J M NOGUERA i F COARELLI (eds) Iberia e Italia modelos romanos de integracioacuten territorial Muacutercia 2008

p 188-189 131 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 238-240

325

itagravelics com la dels romans era la terra aixiacute que no seria drsquoestranyar que aquells que srsquohavien

establert en assentaments de caire civil disposessin drsquoalguna parcelmiddotla per conrear En el cas

de Valentia sembla prou clar que cada colon rebria un lot tal i com refereix Livi132 que hem

drsquoimaginar que seria meacutes o menys gran en funcioacute del seu estatus socioeconogravemic seguint la

tendegravencia habitual a les fundacions colonials llatines133 Una cosa diferent soacuten les altres

fundacions nrsquoignorem la categoria juriacutedica i drsquoentrada no podem saber si en el moment del

seu establiment tambeacute es produiacute un repartiment de terres entre els futurs residents o no Amb

lrsquoestat actual de coneixement sembla que es tracta drsquoassentaments creats amb la vocacioacute

drsquoeacutesser centres de comerccedil i de suport a lrsquoadministracioacute del territori sotmegraves a lrsquohegemonia

romana134 i res indica que hi hagueacutes hagut cap assignacioacute de terres Altra cosa eacutes que aquells

prou acabalats decidissin arrendar alguna parcelmiddotla de lrsquoager publicus a lrsquoestat romagrave aquesta

accioacute potser tambeacute podia ser realitzada pels soldats aquarterats a les guarnicions

624 Naturalesa de la migracioacute itagravelica

Si amb els romans defensagravevem uns moviments fonamentalment de caire temporal

(meacutes amb els ingenui que els lliberts) amb els itagravelics creiem veure una disposicioacute meacutes marcada

a lrsquoestabliment sobre el territori Eacutes veritat que la majoria devia estar nomeacutes de pas i restaven

a la Citerior ibegraverica de manera temporal mentre durava el servei militar al qual estaven

obligats perograve disposem de meacutes indicis que apunten un caragravecter meacutes permanent de la seva

presegravencia particularment els diversos assentaments que hem assenyalat suara Aixograve no

obstant no sembla que lrsquoarribada drsquoitagravelics fos fruit de cap iniciativa endegada per lrsquoestat Romagrave

(i encara menys per qualsevol de les comunitats italianes que no podien fer-ho) sinoacute que

tindria a veure amb una afluegravencia espontagravenia de poblacioacute itagravelica No es pot negar amb tot

que alguns casos drsquoestabliments puntuals fossin promoguts per les autoritats romanes

destinades al territori i posteriorment ratificats pel Senat com la deduccioacute de Valentia

132 LIVI per 55 133 U ESPINOSA RUIZ ldquoCrear ciudades y regir el mundo una siacutentesis sobre el papel de las colonias en la expansioacuten

territorial de Romardquo Iberia 7 2004 p 130 134 A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ op cit p 376-407 J BELLOacuteN op cit p 166 L LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPoblamiento sociedad

y economiahelliprdquo p 145-163

326

Al principi del present apartat hem mencionat que ldquoitagravelicsrdquo eacutes una etiqueta que

engloba un conjunt molt ampli i heterogeni de comunitats autogravectones de la Itagravelia antiga Un

aspecte interessant per discernir eacutes lrsquoorigen geogragravefic drsquoaquells que drsquouna manera o una altra

srsquoinvolucraren en el territori ibegraveric de la Citerior Lrsquoavaluacioacute de les poques mostres

epigragravefiques (i drsquoaltres meacutes nombroses de posteriors) conservades ajuda en aquesta comesa

tant per lrsquoonomagravestica135 com pels trets linguumliacutestics dels textos Aixiacute apreciem la presegravencia

drsquoindividus procedents de la zona central i meridional de la peniacutensula Itagravelica particularment

de les regions de parla osca i umbra que coincideixen amb agraverees on hi havia comunitats que

jugaren un paper molt destacat en el comerccedil mediterrani drsquoegravepoca republicana136

Tenint en compte el rellevant paper que jugaren els itagravelics en el comerccedil mediterrani

drsquoegravepoca republicana137 i les pistes que assenyalen la seva activitat a lrsquoagraverea ibegraverica de la Hispagravenia

Citerior considerem que eacutes clara una presegravencia prou significativa de comerciants itagravelics

operant directament sobre el territori Aixograve comporta la necessitat de disposar de llocs

estables on residir i dur a terme les seves operacions Caldria pensar que els primers indrets

on srsquoinstalmiddotlaren foren els principals ports per diverses raons en primer lloc perquegrave eren les

portes drsquoentrada per on arribaven les mercaderies procedents drsquoItagravelia En segon lloc perquegrave

es comptaven entre els nuclis que havien quedat sotmesos de manera meacutes primerenca i per

on des de lrsquoinici de les activitats militars no deixaven de passar efectius i fins i tot hi havia

guarnicions que els protegien en consequumlegravencia els comerciants els veurien com llocs on

podien desenvolupar les seves activitats amb plena seguretat I en tercer lloc el fet que els

espais ja estiguessin ocupats per nuclis urbans preexistents facilitaria amb probabilitat el seu

establiment ategraves que podien aprofitar les infraestructures ja construiumldes i bastir-ne de noves

sense haver de patir gaires complicacions Al mateix temps els territoris propers a aquests

nuclis que disposaven de recursos naturals susceptibles drsquoeacutesser explotats tambeacute serien

135 Cal advertir que lrsquoonomagravestica documentada a lrsquoepigrafia llatina hispana drsquoegravepoca republicana comporta alguns

riscos molt seriosos perquegrave un nom drsquoaparenccedila llatina pot ser fruit drsquouna casuiacutestica molt variada que no sempre

implica una presegravencia real drsquoindividus itagravelics pot eacutesser per una promocioacute juriacutedica personal o colmiddotlectiva

drsquoindiacutegenes per imitatio o usurpacioacute de noms per part dels mateixos nadius o beacute per transmissioacute per via clientelar

(A RUIZ GUTIEacuteRREZ op cit p 444) 136 M A MARIacuteN DIacuteAZ Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacuten en la Hispania republicana Granada 1988 A

BARREDA op cit A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 510-511 137 E BADIAN Roman imperialism in the Late Republic Oxford 1968 p 17 J-P MOREL ldquoArtisanat importations et

romanisation dans le Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-Crdquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles

av J-C Napoli 1988 p 191 K LOMAS Roman Italy 338 BC ndash AD 200 A sourcebook Londres 1996 p 51-52

327

ocupats pels itagravelics amb la intencioacute de treurersquon rendiment La presegravencia habitual i agravedhuc la

residegravencia de comerciants vinguts de la peniacutensula Itagravelica en assentaments indiacutegenes no seria

una cosa tan estranya com palesen les fonts escrites per a diferents moments drsquoegravepoca

republicana i sobretot per als moments tardans tant a orient com a occident138

625 Motivacions de la presegravencia itagravelica

La presegravencia dels itagravelics a les terres ibegraveriques de la Citerior va de la magrave dels interessos

econogravemics i meacutes concretament els comercials els quals comenccedilaren ja abans de lrsquoesclat de la

segona guerra puacutenica El registre arqueologravegic documenta al territori produccions itagraveliques

drsquoenccedilagrave el segle III aC tant agravemfores vinagraveries ndashalgunes de les quals duen impresos els segells dels

productorsndash139 com peces de vaixella itagraveliques i romanes (com les del dit Taller de les Petites

Estampilles)140 Si beacute la troballa drsquoaquests materials no pressuposa una actuacioacute directa de

comerciants itagravelics ja que els articles fabricats a Itagravelia podien eacutesser transportats a les bodegues

de naus drsquointermediaris drsquoaltres procedegravencies ndashpuacutenics o grecsndash els paralmiddotlelismes amb

situacions similars en altres contextos cronologravegics i geogragravefics menen a considerar

seriosament la possibilitat de la intervencioacute dels itagravelics Prenent com a mostra les Gagravelmiddotlies

anteriors a la conquesta cesariana la literatura antiga almiddotludeix amb reiteracioacute a la interaccioacute

de comerciants italians amb les poblacions locals141 particularment amb els sectors

aristocragravetics Les relacions amb les elits indiacutegenes srsquoexplicarien pel fet que serien lrsquoobjectiu

principal del comerccedil ja que serien els qui podien tenir meacutes motius (com a mitjagrave per

incrementar el seu prestigi social) i meacutes facilitat per adquirir els productes drsquoimportacioacute Les

operacions que duien a terme que portarien a alguns drsquoells a instalmiddotlar-se en nuclis

indiacutegenes142 els convertia en bons coneixedors del territori i les poblacions que lrsquohabitaven i

en definitiva podien esdevenir una font drsquoinformacioacute molt valuosa per als exegravercits de

138 APIAgrave Mith 22 OROSI 622 VALERI MAgraveXIM 92 PLUTARC Sul 244 CEgraveSAR BG 7389 i 7423-433 139 IRC 5137 = HEp 7 337 M GARCIacuteA SAacuteNCHEZ ldquoEpigrafiacutea anfoacuterica de Mas Castellar-Pontoacutes aacutenforas grecoitaacutelicas y

masaliotasrdquo Pyrenae 28 1997 p 265 CIL I32920b B DIacuteAZ ARINtildeO Epigrafiacutea latina republicana de Hispania

Barcelona 2008 p 36 140 J C DOMIacuteNGUEZ PEacuteREZ ldquoEl barniz negro romano como argumento comercial en el Horizonte prebeacutelico contra

Carthagordquo Salduie 3 2003 p 47-59 141 CEgraveSAR BG 6363 421 7389 7423-433 142 CEgraveSAR BG 7423-433

328

conquesta i fins i tot un enllaccedil diplomagravetic entre aquells i els nadius143 Perograve al mateix temps

aquestes funcions els podien convertir en el blanc de la ira dels indiacutegenes enfurismats per les

actuacions de romans i itagravelics com passagrave en diverses ocasions no nomeacutes a les Gagravelmiddotlies abans i

durant les actuacions de Cegravesar144 sinoacute tambeacute degravecades abans a lrsquoAgravefrica la Hispagravenia Ulterior o

lrsquoOrient145

Els interessos comercials dels itagravelics per tant enfonsarien les seves arrels en moments

anteriors a la guerra annibagravelica El desenllaccedil del conflicte i el desplegament de les seves

consequumlegravencies obriacute un nou panorama molt favorable per a ells Malgrat que en termes

generals hagueren de contribuir amb una gran quantitat drsquoefectius per nodrir els exegravercits

romans ndashamb les complicacions que aixograve comportagravendash i que quedaven en una situacioacute

drsquoinferioritat respecte dels ciues de la Urbs alguns sectors es beneficiaren de les oportunitats

que proporcionava lrsquoannexioacute dels nous territoris provincials Les tropes (i cada cop meacutes tambeacute

les poblacions locals) demanaven productes que els mercaders srsquoafanyaven a procurar-los i la

pacificacioacute de les terres ibegraveriques permetia afrontar amb meacutes tranquilmiddotlitat i seguretat les

actuacions comercials

Les reformes ediliacutecies realitzades en egravepoca baixrepublicana als ports drsquoEmporion i

Carthago Noua146 posen de manifest lrsquoextraordinari increment del volum del comerccedil que

assoliacute cotes mai vistes abans als territoris ibegraverics Aquesta circumstagravencia implicagrave lrsquoestabliment

de negotiatores itagravelics o els seus agents en aquests i altres centres Meacutes amunt hem

puntualitzat que comptem amb parques proves directes de la presegravencia dels comerciants fins

a les darreries del segle II aC moment a partir del qual la documentacioacute epigragravefica testimonia

143 CEgraveSAR BG 4204 i 4215 144 CEgraveSAR BG 7389 145 POLIBI 376 APIAgrave Lyb 92 LIVI 28223 P A BRUNT Italian Manpower p 224-225 E GARCIacuteA RIAZA ldquoLa poliacutetica

romana de atraccioacuten de las eacutelites indiacutegenes el caso de la Galia Cesariana y sus antecedentes hispaacutenicosrdquo G BRAVO

i R GONZAacuteLEZ SALINERO (eds) Formas de integracioacuten en el mundo romano Madrid 2009 p 210-211 146 J BURCH et al ldquoLa siacutentesirdquo p 30-38 CIL I2271 J M ABASCAL i S F RAMALLO op cit p 74-76 J M ABASCAL ldquoLa

fecha de la promocioacuten colonial de Carthago Noua y sus repercusiones ediliciasrdquo Mastia 1 2002 p 21-44 S F

RAMALLO i M MARTIacuteNEZ ANDREU ldquoEl Puerto de Carthago Nova eje de vertebracioacuten comercial en el sureste de la

Peniacutensula Ibeacutericardquo Bollettino di Archeologia on line Volume speciale Roma 2008 p 141-159 Malauradament el

port de Tarraco estagrave molt mal documentat com a consequumlegravencia de lrsquoevolucioacute histograverica de lrsquoindret ja que les

infraestructures portuagraveries modernes es bastiren al mateix lloc accioacute que suposagrave lrsquoarrasament de les estructures

que nrsquohaurien pogut romandre (C A POCINtildeA i J A REMOLAgrave rdquoNuevas aportaciones al conocimiento del puerto de

Tarraco (Hispania Tarraconensis)rdquo Saguntum 33 2001 p 85-96) Per tant malgrat que plantejar que la ciutat

hauria seguit la mateixa tendegravencia i en egravepoca baixrepublicana hauria sotmegraves lrsquoagraverea portuagraveria a reformes eacutes prou

raonable no deixa drsquoeacutesser una hipogravetesi difiacutecil de verificar

329

de manera diagravefana lrsquoexistegravencia de collegia a Carthago Noua147 Tarraco148 i La Cabantildeeta149 Els

collegia aplegaven una segraverie drsquoindividus que compartien la mateixa base professional i que

srsquounien al voltant del culte a una divinitat concreta Durant molt de temps gaudiren drsquouna

considerable llibertat drsquoactuacioacute ategraves que fins al final de la primera meitat del segle I aC no

quedaren subjectes a cap regulacioacute legal150 Els seus membres podien eacutesser de condicions

socials molt diverses com palesen alguns dels epiacutegrafs conservats tant a la nostra agraverea en

particular com a la resta del Mediterrani en general on solen aparegraveixer registrats els nom

drsquoingenui lliberts i esclaus Aquesta barreja fa pensar que els individus lliures devien pertagravenyer

a les capes modestes i baixes de la societat151 altrament costaria drsquoentendre que els seus noms

figuressin al costat de llibertins i servils per beacute que de manera habitual lrsquoordre en quegrave

srsquoesmenten eacutes el mateix que acabem de presentar primer els lliures despreacutes els lliberts i per

acabar els esclaus al capdavall aquesta foacutermula serveix per marcar unes miacutenimes distagravencies

entre els tres grups Els collegia eren associacions voluntagraveries drsquoindividus dotats drsquouna

organitzacioacute que srsquoemmirallava en les formes drsquoestructuracioacute drsquoaltres agrupacions del moacuten

romagrave Estaven encapccedilalats pels magistri que eren votats periogravedicament pels membres del

collegium tot i que no estagrave gaire clar que els esclaus estiguessin capacitats per votar tenint en

compte que aquest fenomen associatiu no quedava al marge de la resta de la societat romana

que considerava els esclaus com una propietat mancada de drets De tota manera si tenim en

compte que els magistri drsquoalgunes associacions havien estat esclaus (tal vegada estaven

iacutentegrament formades per individus servils) de la mateixa manera que podien eacutesser elegits

potser tambeacute podien elegir

Al conjunt del Mediterrani drsquoegravepoca republicana nombroses inscripcions donen fe de

la celebracioacute de festes i de les activitats ediliacutecies dels membres dels collegia que sufragaven

147 CIL II3434 i supp 5927 = CIL I22271 S F RAMALLO Mosaicos romanos de Carthago Noua (Hispania Citerior)

Valegravencia 1985 p 79-82 IDEM ldquoInscripciones sobre pavimentos de eacutepoca republicana en la Hispania romanardquo

Epigrafiacutea hispaacutenica de eacutepoca romano-republicana Zaragoza 1986 p 183-186 J M ABASCAL i S F RAMALLO op cit

p 71-77 148 CIL II4309 = CIL I33452 = RIT5 149 A FERRERUELA i J A MIacuteNGUEZ ldquoLa Cabantildeeta (El Burgo de Ebro Zaragoza)rdquo J L JIMEacuteNEZ i A RIBERA (eds)

Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania Valegravencia 2002 p 208-211 A FERRERUELA et al ldquoUna

inscripioacuten republicanahellip p 217-230 150 L M LOacutePEZ ROMAacuteN ldquoPublio Clodio y la lex de collegiis una aproximacioacuten al fenoacutemeno asociativo a finales de

la Repuacuteblica romanardquo Espacio Tiempo y Forma Serie II Historia Antigua 22 2009 p 118 151 L M LOacutePEZ ROMAN op cit p 117-126

330

els costos drsquounes i altres Especialment interessant eacutes el cas dels collegia de Capua152 despreacutes

de la segona guerra puacutenica les elits locals havien quedat fortament afectades pel cagravestig

imposat per Roma per penalitzar la seva actuacioacute durant el conflicte perograve ben aviat

comenccedilaren a instrumentalitzar les corporacions com a mitjagrave drsquoautorepresentacioacute Tambeacute les

diverses agrupacions colmiddotlegials itagraveliques presents a Delos colmiddotlocaren inscripcions amb la

voluntat de deixar constagravencia de la satisfaccioacute dels costos drsquoactivitats ediliacutecies i votives 153 Els

escassos casos coneguts al nostre territori srsquoinsereixen plenament en la mateixa liacutenia lrsquoepiacutegraf

musiu de La Cabantildeeta commemora la finalitzacioacute de les obres de construccioacute o de refaccioacute de

la seu colmiddotlegial i quelcom de semblant devia fer la inscripcioacute tambeacute reproduiumlda amb tesselmiddotles

sobre un sogravel drsquoopus signinum de la Loma de Herreriacuteas (Mazarroacuten Muacutercia)154 relacionada amb

un complex que tenia a veure amb les activitats mineres de la zona Sense marxar gaire lluny

de Carthago Noua proveacute un parell drsquoepiacutegrafs meacutes que palesa lrsquoexistegravencia de collegia al segle I

aC i possiblement ja cap al tombant de la centuacuteria anterior155 Tarraco finalment ha

proporcionat una altra inscripcioacute forccedila malmesa156 Aixiacute com a Delos es formaren diferents

associacions colmiddotlegials amb lrsquoobjectiu de millorar la integracioacute dels itagravelics a la societat local i

tenir un marc per defensar els seus interessos econogravemics segurament tambeacute els collegia

constituiumlts a la Citerior ibegraverica perseguien les mateixes finalitats

Els interessos dels mercaders itagravelics no restaven nomeacutes en lrsquoestricte agravembit del comerccedil

sinoacute que els grans negotiatores vinculats a les famiacutelies de les elits itagraveliques revertien part dels

beneficis obtinguts als negocis en actuacions drsquoautorepresentacioacute per destacar i refermar el

seu prestigi social Una de les pragravectiques meacutes habituals sembla haver estat el pagament de les

reformes de vells santuaris erigits als territoris drsquoon eren originaris157 En molts casos els

temples foren ampliats embellits i modernitzats amb la intencioacute drsquoaconseguir unes obres

drsquoaccentuada monumentalitat que al seu torn tenien importants repercussions en els agravembits

152 B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoHeisce Magistreishelliprdquo p 448-455 153 B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoHeisce Magistreishelliprdquo p 455-465 154 S F RAMALLO Mosaicos romanos de Carthago Nouahellip IDEM ldquoInscripciones sobre pavimentoshellip p 183-187 155 CIL I22270 = CIL II3433 = J M ABASCAL i S F RAMALLO op cit p 460-465 CIL II3434 i supp 5927 = CIL I22271

= J M ABASCAL i S F RAMALLO op cit p 71-77 156 CIL II4309 = CIL I23452 = RIT 5 157 T D STEK Sanctuary and Society in Central-Southern Italy (3rd to 1st centuacuteries BC) A Study into Cult Places and

Cultural Change after the Roman Conquest of Italy tesi doctoral inegravedita Amsterdam 2008 p 270-276 S T

ROSELAAR ldquoThe role of Italianshelliprdquo p 100-101

331

social i poliacutetic de llurs comunitats de retruc influiumla en la integracioacute dels quadres dirigents

itagravelics a la societat de Roma

A meacutes de les operacions mercantils la documentacioacute a lrsquoabast indica que els itagravelics

tenien interessos relacionats amb lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals del territori Com ja hem

esmentat anteriorment el cas meacutes conegut eacutes el de les mines del sud-est peninsular Els

testimonis literaris mostren una afluegravencia molt nombrosa drsquoitagravelics ansiosos per obtenir els

metalls de la terra que els arqueologravegics i els epigragravefics corroboren en part158 Potser no

arribaven en les ingents quantitats que registra Diodor159 perograve siacute que devien eacutesser relativament

nombrosos Segurament els itagravelics instalmiddotlarien les seves bases a la ciutat de Carthago Noua

on residirien i dirigirien efectivament les explotacions tot i que hi ha evidegravencies que

almiddotludeixen a la possible radicacioacute drsquoalguns drsquoells al camp Aixiacute hi ha la possibilitat que els

establiments documentats a la ruralia fossin granges construiumldes en parcelmiddotles que els sectors

meacutes acabalats dels itagravelics establerts a la zona havien adquirit mercegraves a lrsquoenriquiment derivat

de llurs activitats

Arribats a aquest punt jutgem escaient de fer algunes consideracions en relacioacute amb

la hipogravetesi que hi haguessin itagravelics fent-se cagraverrec del conreu de terres a la Citerior ibegraverica

Despreacutes de lrsquoannexioacute a lrsquoimperi territorial romagrave se suposa que havien adquirit la consideracioacute

juriacutedica drsquoager publicus de manera que era lrsquoestat qui en detenia la titularitat i

conseguumlentment qui tenia la capacitat de decidir quegrave fer-ne Lrsquoinstrument que Roma emprava

per gestionar-lo era la centuriacioacute160 eacutes a dir la divisioacute racional de lrsquoespai que permetia

catalogar les terres en funcioacute de la seva naturalesa si eren susceptibles drsquoeacutesser cultivades

forestals inundables etc Els processos de cadastracioacute anaven lligats a lrsquoestabliment de

fundacions colonials de manera que la ciutat era el punt drsquoorigen a partir del qual

srsquoorganitzaven els eixos que drsquoaleshores enccedilagrave organitzarien tot lrsquoespai circumdant tant lrsquourbagrave

com el rural Ara beacute al nostre marc geogragravefic no es detecten centuriacions fins molt a les

158 C DOMERGUE ldquoLes lingots de plomb romains de Museeacute Archaeologique de Carthagene et du Museeacute Naval de

Madridrdquo AEspA 39113114 1966 p 41-72 J A ANTOLINOS J M NOGUERA i B SOLER op cit p 217 159 DIODOR 5363 160 U ESPINOSA RUIZ ldquoFundacioacuten de colonias y expansioacuten territorial de Roma una aproximacioacuten histogravericardquo M J

IGLESIAS R VALENCIA i A CIUDAD (eds) Nuevas ciudades nuevas patrias Fundacioacuten y relocalizacioacuten de ciudades

en Mesoameacuterica y el Mediterraacuteneo Antiguo Madrid 2006 p 386-393

332

acaballes del segle II aC i al tragravensit drsquoaquesta centuacuteria i la seguumlent161 Si Valentia fou fruit drsquouna

deductio no ha quedat cap rastre de la centuriacioacute tot i que cal pensar que srsquohauria produiumlt

ategraves que la limitatio era una de les primeres accions dutes a terme a lrsquohora drsquoestablir una nova

fundacioacute que servia per ordenar lrsquoespai que ocuparia tant la futura ciutat com les parcelmiddotles

que srsquohavien drsquoassignar als colons162 Sense signes evidents de cap organitzacioacute de les terres per

part de lrsquoestat ens podriacuteem preguntar si seria possible que gent vinguda drsquoItagravelia les ocupeacutes i

exploteacutes en aquestes condicions Tenim constagravencia que parcelmiddotles de lrsquoager publicus situades

al sogravel itagravelic podien eacutesser concedides als peregrini (dotats o no de commercium) en dret de

possessioacute eacutes a dir malgrat que les terres no deixaven drsquoeacutesser propietat de lrsquoestat hom els

permetia utilitzar-les i explotar-les a canvi del pagament drsquoun uectigal163 Aixiacute doncs caldria

pensar que hi hauria drsquohaver algun tipus drsquoorganitzacioacute de les terres controlada per lrsquoestat

romagrave tingueacutes a veure o no amb una centuriacioacute altrament no srsquoenteacuten quin criteri hom

seguiria per fixar la cagraverrega fiscal imposada a les parcelmiddotles Aixograve no implica una racionalitzacioacute

que inclogueacutes tot lrsquoespai annexionat sinoacute que es podia fer en indrets concrets que serien

aquells on hi hauria una concentracioacute meacutes gran de poblacioacute romanoitagravelica que coincidirien a

la Citerior amb els llocs on hi hauria els principals pols drsquoatraccioacute econogravemica Una altra

explicacioacute alternativa eacutes la que ja hem assenyalat meacutes amunt seguint el treball drsquoOrejas i

Sastre164 que veu en les terres provincials annexionades ager peregrinus en comptes de

publicus cosa que encaixaria molt beacute amb els trets que comentagravevem suara

El fet que hi hagi indicis assenyalant la presegravencia drsquoitagravelics en entorns rurals que es

dedicarien a lrsquoexplotacioacute dels recursos agropecuaris (i segurament tambeacute drsquoaltres que hi

haguessin disponibles com els forestals) no ha de portar a pensar en la gestacioacute de grans

latifundis com els que srsquoestaven formant contemporagraveniament a la Itagravelia central165 A diferegravencia

161 J M PALET H A ORENGO i S RIERA ldquoCenturiacioacuten del territorio y modelacioacuten del paisaje en los llanos litorales

de Barcino (Barcelona) y Tarraco (Tarragona) una investigacioacuten interdisciplinar a traveacutes de la integracioacuten de

datosarqueomorfoloacutegicos y paleomabientalesrdquo P L DALLrsquoAGLIO i G ROSADA (eds) Agri Centuriati An

International Journal of Landscape Archaeology 7 2011 p 113-129 162 U ESPINOSA RUIZ ldquoFundacioacuten de colonias y expansioacuten territorial de Roma una aproximacioacuten histoacutericardquo M J

IGLESIAS R VALENCIA i A CIUDAD (eds) Nuevas ciudades nuevas patrias Fundacioacuten y relocalizacioacuten de ciudads en

Mesoameacuterica y el Mediterraacuteneo Antiguo Madrid 2006 p 387-392 163 M C SANTAPAU ldquoLa categoria juriacutedica de la tierra en Hispania romanardquo Lucentum 21-22 2002-2003 p 197-199 164 Vid capiacutetol 5 n 163 165 PLUTARC Ti Grac 81 i s APIAgrave Bel ciu 132 i s S T ROSELAAR ldquoRegional variations in the use of the ager

publicusrdquo L DE LIGT i S NORTHWOOD (eds) People land and politics Demographic development and the

333

drsquoaquests que perseguien lrsquoobtencioacute de grans volums de produccioacute orientats al comerccedil els

assentaments rurals instalmiddotlats a les Hispaniae en el transcurs dels dos primers terccedilos del segle

II aC no semblen haver assolit una volada tan considerable Diverses soacuten les pistes que ho

indiquen i que no ens permeten encara de parlar al nostre territori de produccions en

quantitats tan grans com per fer-les entrar a les dinagravemiques del gran comerccedil Per comenccedilar

hauriacuteem drsquoesperar trobar estructures drsquoemmagatzematge de destacades capacitats i en canvi

no eacutes aixiacute166 Deixant de banda les dificultats per identificar el establiments rurals drsquoaquest

periacuteode com a indiacutegenes o itagravelics el panorama general dels sistemes drsquoemmagatzematge no

canvia drsquouna forma gaire notograveria meacutes o menys a tot arreu es mantenen els sistemes

tradicionals per beacute que progressivament srsquoaprecia la introduccioacute de noves formes

drsquoemmagatzemar la produccioacute de filiacioacute clarament itagravelica167 Perograve fins i tot aixiacute la capacitat

dels magatzems eacutes limitada cosa que escau molt meacutes a una produccioacute petita encarada a

lrsquoautoconsum i a tot estirar al mercat local168 Tambeacute caldria trobar estructures artesanals

destinades a la transformacioacute de la produccioacute agriacutecola (molins premses trulls etc) 169 i a la

fabricacioacute de contenidors per al transport La manca drsquoevidegravencies associada al darrer aspecte

es podria explicar per lrsquouacutes de contenidors elaborats no amb terrissa sinoacute amb altres materials

peribles Ara beacute malgrat que hom coneix estructures de transformacioacute el cert eacutes que soacuten molt

transformation of Roman Italy 300 BC-AD 14 Leiden-Boston 2008 p 573-602 A LAUNARO Peasants and Slaves

The Rural Population of Roman Italy (200 BC to AD 100) Cambridge 2011 166 P CASTANYER et al ldquoPautes i evolucioacute del poblamenthelliprdquo p 15-16 V REVILLA i D ZAMORA ldquoOrganitzacioacute i

dinagravemica del poblament al territori drsquoIluro (Mataroacute Barcelona) entre els segles II aC i VI dCrdquo Rythms and cycles

of countryside Romanization Studies on the rural world in the Roman period 1 Girona 2006 p 46-47 V REVILLA

ldquoEl poblament al territori de Barcino en egravepoca tardorepublicana i imperial anagravelisi arqueologravegica i histogravericardquo

Rythms and cycles of countryside Romanization Studies on the rural world in the Roman period 1 Girona 2006 p

43 A ROS ldquoLrsquoibegraveric tardagrave a la Cessetagravenia canvis i continuiumltats en el moacuten ibegraveric (segles III-I aC)rdquo Moacuten ibegraveric als

Paiumlsos Catalans vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 585 I ARRAYAacuteS Morfologia histograverica del territorium de Tarraco en egravepoca

tardo-republicana romana o ibegraverica final (ss III-I aC) cadastres i estructures rurals tesi doctoral inegravedita

Bellaterra 2002 vol 2 vol 2 nuacutem 351 p 734-735 F ARASA La romanitzacioacute a les comarques septentrionals del

litoral valenciagrave Poblament ibegraveric i importacions itagraveliques en els segles II-I aC Valegravencia 2001 p 197 i 259-260 H

BONET i J VIVES-FERRAacuteNDIZ op cit p 669 I GRAU ldquoLos valles de Alcoi durante la romanizacioacuten anaacutelisis SIG de la

estructura territorialrdquo Lucentum 21-22 2002-2003rdquo Lucentum 21-22 2002-2003 p 87-102 167 D ZAMORA Lrsquooppidum de Burriac Centre del poder poliacutetic de la Laietagravenia ibegraverica Laietagravenia Revista drsquoestudis

drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme 17 2006-2007 p 97-99 V REVILLA i D ZAMORA ldquoOrganitzacioacute

i dinagravemica del poblament al territori drsquoIluro (Mataroacute Barcelona) entre els segles II aC i VI dCrdquo Rythms and cycles

of countryside Romanization Studies on the rural world in the Roman period 1 Girona 2006 p 43 168 T CHAPA i V MAYORAL Arqueologiacutea del trabajohellip p 126 169 J CASAS J M NOLLA i V SOLER ldquoLa Muntanyeta (Viladamat) Un establiment tardo-republicagrave en el territori

drsquoEmpuacuteriesrdquo RAP 20 2010 p 145-176 J BURCH et al ldquoLrsquoOlivet drsquoen Pujolrdquo fitxa 45 J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO

(eds) op cit p 224-226 BURCH et al ldquoCamp del Bosquetrdquo fitxa 33 J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO (eds) op cit

p 218-219 amb tota la bibliografia anterior aplegada

334

esporagravediques (i acostumen a anar lligades a lrsquoentorn dels principals nuclis urbans) 170 i en

general de dimensions massa exiguumles altre cop per acceptar una obtencioacute de volums de

produccioacute prou capaccedilos per al comerccedil de llarga distagravencia A aquests arguments nrsquoafegim un

meacutes que teacute a veure amb el temps requerit perquegrave els conreus comencin a donar fruit i en prou

quantitat per comercialitzar-ne la produccioacute Els cereals que ja es cultivaven al territori de la

proviacutencia no necessitaven gaire temps per produir ategraves que les gramiacutenies cada any permetien

fer com a miacutenim una collita La vinya i lrsquoolivera en canvi requereixen un temps meacutes llarg i

per tant els primers rendiments no arribarien fins al cap drsquouns anys171 En aquest sentit

lrsquoarqueologia apunta les primeres produccions a lrsquoengrograves i amb vocacioacute comercial a partir del

segle I aC i diversos escriptors drsquoegravepoca imperial assenyalen les zones vitiviniacutecoles de la

proviacutencia i la qualitat dels vins que produiumlen en el seu temps la Laietagravenia172 Lauro173 Tarraco174

o Saguntum175

626 Itagraveliques

Fins ara hem estat fent tota una segraverie de consideracions al voltant dels sectors socials

dels itagravelics que estaven relacionats amb la Citerior ibegraverica perograve ha arribat el moment

drsquoanalitzar si entre ells hi havia nomeacutes homes o tambeacute dones Com ja hem apuntat per als

ciues romans eacutes obvi que no hi havia itagraveliques a les files dels exegravercits perograve siacute eacutes plausible que

nrsquohi haguessin entre els sequellae Recordem que era habitual la presegravencia de dones en alguns

170 Per exemple els establiments localitzats a les rodalies drsquoEmporion (uid nota anterior i J BURCH et al

ldquoTolegassosrdquo fitxa 48 J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO (eds) op cit p 224-226) Tarraco (R JAgraveRREGA ldquoEl poblament

rural i lrsquoorigen de les villae al nord-est drsquoHispania durant lrsquoegravepoca romana republicana (segles II-I aC)rdquo Quaderns

de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 21 2000 p 271-302 J LOacutePEZ VILAR ldquoEl poblament rural del Camp de

Tarragona en egravepoca romana assaig de siacutentesirdquo Butlletiacute Arqueologravegic 28 2006 p 100 J LOacutePEZ VILAR i M PREVOSTI

ldquoEl poblament rural del Camp de Tarragona en egravepoca tardorepublicana (segles II-I aC)rdquo Time of changes In the

beginning of the Romanization Studies on the rural world in the Roman period 5 Girona 2010 p 109-138) i

Carthago Noua (E RUIZ VALDERAS ldquoPoblamiento rural romano en el aacuterea oriental de Carthago Novardquo J M

NOGUERA (ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania (Actas de las Jornadas celebradas en Jumilla

del 8 al 11 de noviembre de 1993) Murcia 1995 p 153-182) 171 No hem de perdre de vista que si beacute lrsquoexpansioacute de conreus com el de la vinya indiquen un canvi en els hagravebits

de consum per una major demanda de vi no nomeacutes de lrsquoexterior sinoacute tambeacute del mateix territori aixograve no significa

necessagraveriament que totes les vinyes estiguessin en mans drsquoitagravelics perquegrave podien estar a les drsquoindiacutegenes (A RUIZ

GUTIEacuteRREZ op cit p 453) 172 PLINI Nat Hist 1471 MARCIAL 1269 173 PLINI ibid 174 PLINI ibid SILI ITAgraveLIC 369 i 15178 MARCIAL 13118 175 JUVENAL 530

335

dels heterogenis grups que es trobaven sota aquesta etiqueta des de les institores fins a les

prostitutes passant per diverses sorts drsquointegraverprets de lrsquoesdevenidor Com ja hem anat veient

en repetides ocasions les dones que hi haguessin serien en general drsquoextraccioacute social baixa

Als assentaments fixos encara que poques sabem de la possible existegravencia de dones

itagraveliques Si beacute lrsquoepigrafia no nrsquoha preservat el nom de cap perquegrave les primeres mostres

drsquoonomagravestica femenina no es documenten fins al segle I aC el registre arqueologravegic permet

intuir la seva presegravencia ja a la primera meitat del segle II aC Aixiacute ho copsem a la necrogravepolis

de Les Corts on la seva presegravencia queda testimoniada a traveacutes dels objectes que composaven

alguns dels conjunts funeraris176 mentre que a la de Valentia un dels hipogeus fou destinat a

les despulles drsquouna dona177 Les dades soacuten accentuadament gasives perograve ens deixen entreveure

la presegravencia drsquoalguna representant de sectors meacutes o menys privilegiats com al cas valenciagrave si

els hipogeus estaven efectivament vinculats a les elits fundacionals

627 Itagravelics a la Hispagravenia Citerior ibegraverica

De diverses procedegravencies de la Itagravelia central i meridional arribaren els itagravelics que

srsquoanaren establint al territori Deixant de banda els que hi romanien de forma temporal

obligats per les imposicions militars que havien quedat fixades entre llurs comunitats i Roma

detectem una presegravencia estable de persones que venien atretes per les possibilitats

econogravemiques El comerccedil entre Itagravelia i les terres ibegraveriques que en alguns casos tenia precedents

anteriors a la segona guerra puacutenica oferia a partir del segle II aC una segraverie de notables

oportunitats ategraves que la demanda es multiplicagrave no nomeacutes entre els indiacutegenes sinoacute tambeacute

com a consequumlegravencia de la presegravencia continuada de les legions romanes El pes del comerccedil

influiacute en els indrets on srsquoassentaren els itagravelics ja que es troben concentrats als principals nuclis

del periacuteode tant als centres portuaris (Emporion Tarraco Carthago Noua i possiblement

tambeacute a Saguntum) com en altres establiments interiors ben relacionats amb les grans rutes

comercials (La Cabantildeeta) Discernir els sectors socials als quals pertanyien els mercaders

itagravelics no eacutes fagravecil perograve hauriacuteem de pensar que formaven part de grups acomodats perquegrave per

176 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I 177 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 236

336

una banda el comerccedil fou una activitat en la qual srsquoocuparen els membres de les elits de moltes

comunitats itagraveliques que feren fortuna i srsquoasseguraren aixiacute un mitjagrave per refermar la seva

situacioacute social i poliacutetica Eacutes cert que aixograve no pressuposa que tots els itagravelics dedicats al comerccedil

a la Citerior ibegraverica sortissin de les files de les aristocragravecies ategraves que podien dirigir les

operacions comercials sense mourersquos drsquoItagravelia i enviar agents seus que no necessagraveriament

havien de compartir la posicioacute social perograve alguns testimonis arqueologravegics (com residegravencies

de tipus itagravelic que denoten un cert luxe) semblen evidenciar que hi havia individus acabalats

Res tenien a veure els petits mercaders que des dels inicis de les activitats begravelmiddotliques

frequumlentaven el territori rere les tropes de conquesta i actuaven mancats de lrsquoorganitzacioacute i

els recursos que requeria el gran comerccedil mediterrani En termes generals i com hem vist ja

per als ciutadans romans sortien de capes socials meacutes humils i intentaven obtenir alguns

beneficis oferint una gamma molt variada de beacutens i serveis Quan en un capiacutetol precedent

analitzagravevem la composicioacute dels sequellae hem assenyalat la presegravencia deduiumlda a partir de les

fonts literagraveries de mangones i uenaliciarii un tipus particular de comerciant que assumia la

compra dels esclaus fets en campanya Tenint en compte la volada que prengueacute el tragravefic de

persones en el transcurs del segle II aC especialment a la segona meitat despreacutes que Roma fes

de Delos un port franc i la vinculacioacute que diverses famiacutelies itagraveliques tenien amb aquesta mena

de mercadeig no seria estrany que molts dels uenaliciarii fossin itagravelics Si beacute algunes famiacutelies

aristocragravetiques aconseguiren notables beneficis amb aquesta activitat eacutes molt probable que

aquells que srsquoencarregaven efectivament de desplaccedilar-se a cercar la ldquomercaderiardquo sortissin de

sectors no tan ben posicionats ja que era una activitat amb molt mala reputacioacute i per tant

aniria en contra dels interessos dels sectors aristocragravetics que maldaven per integrar-se a la

societat romana

A meacutes del comerccedil tambeacute observem entre els itagravelics interessos per beneficiar-se a

traveacutes de lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals del territori Ben conegut eacutes el de les mines dels

voltants de Carthago Noua De la mateixa manera que vegraveiem amb el comerccedil els negotiatores

que obtenien la concessioacute de les explotacions serien grans homes de negocis pertanyents a

sectors acomodats que sovint restarien a Itagravelia i enviarien els seus subordinats Ja fos perquegrave

aquests individus comptaven amb molts cabals drsquoentrada o perquegrave els havien aconseguit a

traveacutes de les operacions econogravemiques dutes a terme sembla que alguns itagravelics mostraren

337

interessos tambeacute en lrsquoexplotacioacute agriacutecola Al nostre periacuteode no detectem res de semblant a les

grans explotacions de la Itagravelia central encarades a produir amb una vocacioacute exportadora perograve

siacute centres rurals de dimensions modestes alguns dels quals amb testimonis drsquoun relatiu luxe

que estarien en mans drsquoitagravelics Aparentment els indrets on es trobarien serien els entorns

drsquoaquells nuclis que anteriorment indicagravevem que eren els grans centres de comerccedil No podem

afirmar amb seguretat si per al segle II aC hi havia ja possessors absentistes a la Citerior ibegraverica

perograve siacute que en coneixem per als inicis de la centuacuteria seguumlent a la veiumlna proviacutencia de la Ulterior

(el Vibius Paciaecus que almiddotludeix Plutarc) 178

En conjunt doacutena la sensacioacute que al territori objecte de la nostra recerca es trobaven

itagravelics de condicioacute social forccedila variada des dels pertanyents a sectors molt modestos (bona

part dels sequellae) fins a drsquoaltres de meacutes acomodats Tots els que havien fixat llur residegravencia

ho feren o beacute als principals nuclis del moment (i el seu entorn immediat) o beacute en nous

assentaments que srsquoinstalmiddotlaren drsquohabitud en juxtaposicioacute als vells establiments indiacutegenes perograve

en posicions meacutes cogravemodes i avantatjoses Un exemple paradigmagravetic el proporciona el

jaciment de ca lrsquoArnau-can Mateu-can Benet on srsquoha documentat una estructura domegravestica

que srsquoha interpretat com una autegraventica domus on residiria una famiacutelia privilegiada al costat

drsquoaltres cases meacutes humils

Les comunitats que constituiumlren els itagravelics a la Hispagravenia Citerior ibegraverica havien de tenir

un estatut juriacutedic perograve no eacutes una tasca senzilla determinar-lo De fet nomeacutes coneixem ndashtot i

que amb algunes reservesndash el drsquouna comunitat Valentia que fou fundada a les darreries del

nostre periacuteode amb la categoria de colonia Latina Segons la tradicioacute literagraveria fou deduiumlda per

assentar soldats llicenciats que havien participat a la guerra contra el cabdill lusitagrave Viriat i per

tant aquells que tinguessin una categoria diferent a la llatina es veieren premiats amb una

promocioacute juriacutedica No era aquest lrsquouacutenic establiment que gaudia del Latium al conjunt de les

proviacutencies hispanes perquegrave a la Ulterior estagrave documentada Carteia (171 aC) Aixiacute mateix la

historiografia ha proposat altres possibles assentaments republicans dotats de dret llatiacute tant

a una proviacutencia com a lrsquoaltra si beacute la posicioacute privilegiada eacutes meacutes dubtosa i els investigadors

que srsquohan esmerccedilat per aclarir-ho no han reeixit a posar-se drsquoacord179 A la Citerior a banda de

178 PLUTARC Cras 42 179 Una bona siacutentesi dels debats historiogragravefics en relacioacute a aquest assumpte es pot trobar a G BANDELLI ldquoLa

colonizzazione romana della Penisola Iberica da Scipione Africano a Bruto Callaicordquo Hispania terris omnibus

338

la fundacioacute llevantina de D Juni Brutus hi ha qui ha volgut veure una comunitat llatina a

Gracchurris que hauria estat deduiumlda per Ti Semproni Grac el 179 aC al cor de la Celtibegraveria

amb la intencioacute drsquohabitar-la fonamentalment amb poblacioacute indiacutegena Lrsquoargument principal

esgrimit es basa en un passatge de la Naturalis Historia pliniana que inclou lrsquoestabliment entre

els oppida Latium uetus de les Hispaniae180 En qualsevol cas hem de reconegraveixer que no podem

saber amb exactitud la situacioacute juriacutedica de la major part de la comunitats itagraveliques sorgides al

segle II aC a la Citerior ibegraverica

63 PEREGRINI INDIacuteGENES

631 Definicioacute juriacutedica

Els habitants autogravectons de lrsquoagraverea compresa dins de la Citerior ibegraverica estaven formats

per les poblacions iberes majoritagraveries a meacutes de les que tenien oriacutegens grecs (concentrades

bagravesicament a lrsquoentorn de la zona drsquoEmporion) i puacutenics (localitzades fonamentalment al sud-

est de la prouincia a la zona de Carthago Noua) Independentment dels grups egravetnics als quals

pertanyien i de la condicioacute fixada per a cada comunitat per Roma drsquoacord amb les relacions

establertes des de la perspectiva juriacutedica romana tots plegats quedaven reduiumlts a una uacutenica

categoria la de peregrini181 Eren per tant estrangers als ulls de Roma de manera que no

disposaven de drets de ciutadania romans ni llatins llevat que srsquohaguessin vist premiats de

forma individual o comunitagraveria amb una promocioacute i haguessin deixat drsquoeacutesser

conseguumlentment peregrini Aixograve no obstant gaudien de la seva progravepia ciutadania i restaven

inclosos dins del marc juriacutedic particular de la seva comunitat hom els permetia de mantenir

les lleis i formes de govern que els eren progravepies agravedhuc la capacitat drsquoorganitzar un exegravercit en

cas drsquoamenaccedila drsquoun eventual atac exterior182 Certament les terres on residien havien

esdevingut propietat del Senat i el Poble de Roma perograve la Urbs no srsquoencarregava de

felicior Premesse ed esiti di un processo di integrazione Atti del convegno internazionale Cividale del Friuli 27-29

settembre 2001 Pisa 2002 p 105-142 180 D ESPINOSA ESPINOSA Plinio y los lsquooppida de antiguo Laciorsquo el proceso de difusioacuten del Latium en Hispania

Citerior Oxford 2014 p 33-37 181 A GORGUES Eacuteconomie et societeacute dans le nord-est du domaine ibeacuterique (IIIe ndash Ier s av J-C) Madrid 2010 p 258-

259 182 M A MARIacuteN DIacuteAZ Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 35

339

lrsquoadministracioacute directa del conjunt de poblacions preexistents sinoacute que deixava aquestes

tasques a les mans dels mateixos nadius183 Conservaven per tant lrsquoautonomia poliacutetica interna

perograve perderen la capacitat de decisioacute quant a tot allograve que aneacutes associat a les relacions amb

altres comunitats que era controlat especiacuteficament pels nous amos del territori i nrsquoaplicaven

la seva observacioacute amb gran zel184

En el decurs de lrsquoegravepoca republicana Roma podia premiar els peregrini que havien

contribuiumlt a les seves causes amb una promocioacute juriacutedica atorgant-los per tant drets de

ciutadania llatina o en el millor dels casos romana Per a tot el periacuteode 218-133 aC no tenim

malauradament cap notiacutecia al respecte perquegrave les primeres mencions no es troben fins als

primers anys del segle I aC El cas meacutes antic conegut eacutes el drsquoun personatge anomenat Q Varius

Hybrida que no nomeacutes obtingueacute la ciutadania plena sinoacute que srsquointegragrave a la societat romana

de tal manera que lrsquoany 90 aC fou elegit per ocupar el tribunat de la plebs a la mateixa Roma185

Un altre exemple primerenc el proporcionen els trenta genets reclutats en diferents

poblacions que formaven la turma Salluitana un cos de cavalleria que participagrave al bellum

sociorum186 Meacutes endavant vers els anys centrals de la mateixa centuacuteria coneixem el celtiber

L Decidius Saxa qui fou un estret colmiddotlaborador de Cegravesar en els enfrontaments contra els

pompeians i fou recompensat amb la ciutadania i lrsquoobtencioacute del tribunat de la plebs de lrsquoany

44 aC187 Finalment cloem aquesta nogravemina recordant un altre individu autogravecton ndashnatural de

la Ulteriorndash L Cornelius Balbus qui atenyeacute lrsquoany 40 aC un consolat sufecte188 Tampoc hi ha

cap testimoni anterior al darrer terccedil del segle II aC relatiu a la concessioacute de ciutadania de

manera colmiddotlectiva

183 A GORGUES op cit p 260 184 Valgui com a exemple el cas ben conegut del conflicte obert com a consequumlegravencia del suposat proceacutes de

sinecisme que tingueacute com a centre el nucli celtiber de Segeda (APIAgrave Ib 44 i ss) 185 CICEROacute Brut 305 De natura deorum 381 VALERI MAgraveXIM 378 i 864 QUINTILIAgrave Inst 51210 De uir Ill 7211 186 CIL I790 = ILS 8888 187 CEgraveSAR bell ciu 1663 CICEROacute Phil 1112 1327 i 1410 LIVI per 127 APIAgrave bell ciu 487 Sobre aquest personatge

uid R SYME ldquoWho was Decidius Saxardquo JRS 27 1937 p 127-137 Aquest celtiber que ocupagrave un cagraverrec destacat a

les ordres de Cegravesar (centurioacute o oficial de rang equumlestre) tingueacute lrsquooportunitat de fer algunes passes meacutes en la

carrera politicomilitar ja que posteriorment M Antoni el nomenagrave com a governador de la proviacutencia de Siacuteria on

comandagrave personalment part de les tropes romanes a la campanya de Philippi El seu cursus tanmateix quedagrave

truncat quan la mort el sorprengueacute enfrontant-se contra els parts lrsquoany 40 aC (DIO CASSI 47352 48243 i 48252

LIVI ibid APIAgrave ibid VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 2781) 188 PLINI Nat Hist 7136 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 2513

340

De fet llevat drsquounes escasses ndashi poc claresndash excepcions189 la immensa majoria de les

comunitats peregrines restaria dins de la categoria drsquoestipendiagraveries190 sense que es pugui

detectar cap promocioacute amb anterioritat al terme del periacuteode que estudiem Recentment han

sorgit investigadors que han proposat una visioacute meacutes complexa i que han llanccedilat la hipogravetesi

que hi hauria algunes comunitats privilegiades meacutes del que srsquohavia pensat tradicionalment191

En sentit estricte que ens afecti nomeacutes hi ha lrsquoestabliment de Sant Juliagrave de Ramis192 per al qual

srsquoha suggerit que gaudiria de la poc coneguda categoria drsquooppidum drsquoantic Laci una forma de

ciutadania llatina193 Plini en efecte especifica aquesta condicioacute juriacutedica per a la ciutat de

Gerunda194 que fou fundada pels volts de mitjan segona degravecada del segle I aC amb la poblacioacute

desplaccedilada del poblat ibegraveric195 A partir drsquoaquesta indicacioacute D Espinosa defensa ndashamb algunes

reserves aixograve siacutendash la possibilitat que la comunitat ibegraverica hauria adquirit lrsquoestatut drsquooppidum

drsquoantic Laci temps abans coincidint amb les reformes urbaniacutestiques de gran volada que srsquohi

dugueren a terme al llarg del darrer terccedil del segle II aC196 Addueix la inversemblanccedila que

189 Cal dir que la determinacioacute de les categories juriacutediques privilegiades per als assentaments de la Hispania

Citerior particularment abans de mitjan segle I aC eacutes molt complicada perquegrave hi ha una mancanccedila drsquoevidegravencies

sogravelides i per aixograve les propostes realitzades soacuten molt hipotegravetiques De Saguntum i (amb molts dubtes) Emporion

hom ha dit que serien ciuitates foederatae (M A MARIacuteN DIacuteAZ Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p

31-32) mentre que per a Tarraco srsquohavia plantejat fa anys la possibilitat sobre indicis molt febles que podria

haver estat almenys al tombant del segle II aC una ciuitas libera et inmune sine foedere (R BERNDHART ldquoDie

Entwicklung roumlmischer lsquoAmici et sociirsquo zu lsquocivitates liberaersquo in Spanienrdquo Historia 24 1975 p 415 i n 17) perograve meacutes

endavant la seva condicioacute es revisagrave per incloure-la tambeacute a la categoria de foederatae (R MENTXAKA El Senado

municipal en la Beacutetica hispana a la luz de la lex Irnitana Vitoria-Gasteiz 1993 p 30) 190 M A MARIacuteN DIacuteAZ Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 34-38 191 E GARCIacuteA FERNAacuteNDEZ El municipio latino Origen y desarrollo constitucional Madrid 2001 p 78-104 D ESPINOSA

ESPINOSA op cit 192 Des del punt de vista de lrsquoagravembit geogragravefic tambeacute hi hauriacuteem de comptar Lucentum perograve la cronologia de la

seva refundacioacute se situa lleugerament meacutes tard i per tant no la prendrem en consideracioacute (D ESPINOSA ESPINOSA

op cit p 48-55) Aixiacute mateix Espinosa i altres autors concedeixen el Latium a la celtibera Gracchurris (LIVI per

41) des del mateix moment de la fundacioacute (E GARCIacuteA FERNAacuteNDEZ op cit p 86-95 D ESPINOSA ESPINOSA op cit

p 33-37) adduint que una deductio requeria per forccedila lrsquoassignacioacute drsquoun estatut juriacutedic concret i que un personatge

tan destacat com Ti Semproni Grac difiacutecilment es mostraria disposat a atorgar el seu propi nom a una simple

comunitat estipendiagraveria o dotada drsquouna condicioacute no privilegiada Drsquoaquesta manera esdevindria el cas meacutes antic

de comunitat llatina a tota la Citerior malgrat que estaria ocupada fonamentalment per poblacioacute autogravectona Se

situaria doncs en la mateixa liacutenia que ciutats magnogregues del migdia de la peniacutensula Itagravelica que despreacutes que

Roma se les annexioneacutes les promogueacute a la condicioacute colonial llatina sense enviar-hi poblacioacute addicional

posseiumldora pregraveviament de la categoria juriacutedica llatina 193 E GARCIacuteA FERNAacuteNDEZ op cit p 78-83 194 PLINI Nat Hist 3423 195 J BURCH et al Excavacions arqueologravegiques a la muntanya de Sant Juliagrave de Ramis 1 El sector de lrsquoantiga esgleacutesia

parroquial Girona 2000 p 141-142 J BURCH et al fitxes nuacutem 147 ldquoGerundardquo i 168 ldquoKeruntardquo J M NOLLA L

PALAHIacute i J VIVO (eds) De lrsquooppidum a la ciuitas La romanitzacioacute inicial de la Indigegravecia Girona 2010 p 308-312 i

321-328 196 D ESPINOSA ESPINOSA op cit p 44-48

341

Roma endegueacutes unes molt costoses obres (que incloiumlen el bastiment monumental drsquoun temple

i una profunda remodelacioacute de les estructures defensives de lrsquoagraverea nord-occidental)197 en el

marc de la provincialitzacioacute del sud de les Gagravelmiddotlies i el reforccedil del control de la vella Via Heraclea

per acabar deixant-ho tot a les mans de simples peregrini de dubtosa confianccedila198 Aquest

panorama perograve ens costa drsquoacceptar per diversos motius La situacioacute estrategravegica de

lrsquoassentament indiget sobre la via que enllaccedilava el migdia peninsular amb les terres

ultrapirinenques havia existit sempre tant abans com despreacutes de lrsquoannexioacute del territori per

part de Roma de fet aquest rellevant avantatge eacutes un dels principals factors que explica el seu

establiment al segle VI aC199 Sens dubte no passagrave per alt als romans que des del moment de

la conquesta els interessaria treurersquon rendiment Desconeixem lrsquoactuacioacute dels habitants del

poblat de Sant Juliagrave de Ramis durant la revolta generalitzada que obriacute el segle II aC perograve no hi

ha cap indici que demostri que fossin castigats A meacutes lrsquoatractiva situacioacute topogragravefica devia

contribuir a no plantejar com a Ullastret un abandonament forccediloacutes sinoacute que les autoritats

romanes srsquoestimarien meacutes resoldre la continuiumltat per tal drsquoassegurar-se que el pas del Congost

restava convenientment vigilat per aquells que ho havien fet des de feia segles i que ara els

eren addictes Aixiacute sense necessitat drsquoinvertir-hi grans recursos (deixant-hi potser una petita

guarnicioacute) tenien garantit el control drsquoaquell tram de la via

632 Localitzacioacute dels peregrini indiacutegenes

Com hem vist al capiacutetol anterior la poblacioacute nadiua habitava al llarg del nostre

periacuteode en assentaments de diversa consideracioacute des de nuclis que ocupaven una notable

superfiacutecie i que mostraven una certa complexitat fins a petits establiments rurals Tots aquests

assentaments no restaven aiumlllats sinoacute que a cada regioacute srsquohavien organitzat en el decurs de

lrsquoibegraveric ple de manera jerarquitzada de manera que al moment de lrsquoarribada dels romans hi

havia uns centres principals als quals es trobava subordinada la resta Els esdeveniments

197 J BURCH el al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 98-108 J BURCH J M NOLLA i J SAGRERA Excavacions

arqueologravegiques a la muntanya de Sant Juliagrave de Ramis 4 Les defenses de lrsquooppidum de Kerunta Girona 2011 p 118-

138 198 D ESPINOSA ESPINOSA op cit p 45-46 199 J BURCH el al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 131-132 J BURCH J M NOLLA i J SAGRERA Excavacions

arqueologravegiqueshellip 4 p 85-90 i 157-158

342

militars que marcaren els primers decennis de presegravencia romanoitagravelica a la Citerior ibegraverica

comportaren alguns canvis significatius en lrsquoestructura territorial ategraves que alguns

establiments ndashparticularment els meacutes grans on les altes aristocragravecies tenien llurs seusndash

desaparegueren al principi del segle II aC200 molts altres es mantingueren i agravedhuc visqueren

una egravepoca ldquodrsquoesplendorrdquo i tambeacute sersquon fundaren de nous sobretot petits nuclis rurals el nombre

dels quals es multiplicagrave sensiblement a partir de mitjan centuacuteria201 En aquest proceacutes de

vertebracioacute drsquouna nova organitzacioacute del territori no srsquohi veieren tambeacute involucrats altres nuclis

creats durant aquest mateix periacuteode que foren dissenyats per a allotjar-hi contingents

poblacionals que gaudien drsquoestatuts juriacutedics privilegiats perograve on tambeacute hi tenien cabuda els

peregrini

En diversos assentaments indiacutegenes de categories intermegravedies i superiors de lrsquoibegraveric

ple que arribaren fins al tombant del segle III aC srsquoaprecien amb forccedila claredat les diferegravencies

drsquoestatus socioeconogravemic dels ibers Lrsquoexistegravencia drsquoestructures domegravestiques de meacutes grans

dimensions i complexitat que la de les residegravencies meacutes frequumlents202 que a meacutes solen situar-se

en llocs segregats de la resta de la poblacioacute203 ja sigui en un indret meacutes elevat o separat

200 J BURCH el al ldquoEl poblament ibegraveric del Gironegravesrdquo L PALAHIacute J M NOLLA i D VIVOacute (eds) De Kerunta a Gerunda

Els oriacutegens de la ciutat Girona 2007 p 136-137 I OLLICH i M DE ROCAFIGUERA ldquoEl poblat ibegraveric i medieval de

lrsquoEsquerda (les Masies de Roda Osona) De lrsquoexcavacioacute a lrsquoexperimentacioacute arqueologravegicardquo Tribuna drsquoArqueologia

nuacutem 2000-2001 2002 p 118-119 O CURULLA et al ldquoEl yacimiento ibeacuterico de lsquoEl Vilarrsquo (Valls Tarragona)rdquo XXIV

Congreso Nacional de Arqueologiacutea Cartagena 1997 Volumen 3 Impacto colonial y Sureste Ibeacuterico 1999 p 301-306

H BONET El Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria La antigua Edeta y su territorio Valegravencia 1995 p 528 A LOacutePEZ MULLOR

i M RIERA ldquoIntervencions recents (1997-2001) a lrsquooppidum del Turoacute del Montgrograves (El Brull Osona)rdquo Tribuna

drsquoArqueologia nuacutem 2000-2001 2002 p 135-136 i 171-178 A ROS op cit p 585 J SANMARTIacute i J SANTACANA Els ibers

del nord Barcelona 2005 p 145-146 J NOGUERA op cit p 41-42 I GRAU R OLMOS i A PEREA ldquoLa habitacioacuten

sagrada de la ciudad ibeacuterica de La Serretardquo AEspA 81 2008 p 5-29) Recordem que amb tot alguns dels

assentaments principals no patiren els mateixos efectes i mantingueren la seva posicioacute durant la resta del segle

II aC com eacutes el cas de lrsquooppidum de Burriac (D ZAMORA op cit p 324-325) 201 D ASENSIO et al ldquoTipus drsquoassentaments i evolucioacute del poblament ibegraveric a la Catalunya central (eix Llobregat-

Cardener)rdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) Territori poliacutetic i territori rural durant lrsquoedat del Ferro a la

Mediterragravenia Occidental Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret Girona 2001 p 186-187 H BONET El

Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria p 524 F ARASA La romanitzacioacute a les comarques septentrionalshellip p 182 i 259-260

P CASTANYER et al ldquoPautes i evolucioacute del poblament rural a les comarques interiors de Gironardquo Rythms and

cycles of countryside Romanization Studies on the rural world in the Roman period 1 Girona 2006 p 15-16 V

REVILLA i D ZAMORA op cit 1 p 46-47 V REVILLA ldquoEl poblament al territori de Barcinohelliprdquo p 43 I GRAU ldquoLos

valles de Alcoi durante la romanizacioacutenhelliprdquo p 87-102 202 M C BELARTE H BONET i F SALA ldquoLrsquoespai domegravestic i lrsquoorganitzacioacute de la societat ibeacuterica els territoris de la

franja mediterragraveniardquo M C BELARTE (ed) Lrsquoespai domegravestic i lrsquoorganitzacioacute de la societat a la protohistograveria de la

Mediterragravenia occidental (1r milmiddotleni aC) Arqueo Mediterragravenia 11 Barcelona 2009 p 93-123 203 A MARTIacuteN ORTEGA et al ldquoLa zona 14 de lrsquooppidum del Puig de Sant Andreu drsquoUllastret Un conjunt arquitectogravenic

dels segles IV i III aCrdquo Cypsela 15 Girona 2004 p 265-284 D ASENSIO M MIROacute i J SANMARTIacute ldquoDarreres

intervencions arqueologravegiques al Castellet de Banyoles (Tivissa Ribera drsquoEbre) una ciutat ibegraverica en el segle III

aCrdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans XIII Colmiddotloqui Internacional drsquoArqueologia de Puigcerdagrave vol 1 Puigcerdagrave 2005

343

fiacutesicament de les altres cases meacutes modestes evidencien que nomeacutes els membres de les famiacutelies

aristocragravetiques devien ocupaven aquells grans casals Aquestes distincions no constituiumlen cap

novetat ategraves que seguien una tendegravencia aplicada ja des drsquoalmenys lrsquoibegraveric ple i que tingueacute la

seva continuiumltat durant el segle II aC als establiments supervivents Amb tot observem una

evolucioacute drsquoaquestes estructures en el transcurs del nostre periacuteode que reflecteix algunes de

les transformacions que experimentaren els sectors pertanyents a les elits abans i durant els

primers anys de la irrupcioacute romana estaven en funcionament diverses drsquoaquestes grans

residegravencies que especialment als establiments meacutes grans (com el Puig de Sant Andreu i lrsquoIlla

drsquoen Reixac o Edeta per posar nomeacutes un parell drsquoexemples ilmiddotlustratius) eren molt notables

pel seu nombre i dimensions

En el tragravensit del segle III al II aC tanmateix bona part drsquoaquests mateixos establiments

fou abandonada fet que indica canvis en lrsquoestructura social i particularment pel que fa als

cercles nobiliaris una desaparicioacute (o com a miacutenim una transformacioacute) dels sectors que

havien detingut el poder fins aquell moment Alguns casos com el drsquoEdeta mostren un final

violent mentre que drsquoaltres com el del nucli doble drsquoUllastret foren en aparenccedila abandonats

de manera menys traumagravetica (meacutes avall matisarem aquest apriorisme) Amb les dades

disponibles no podem afirmar que la liquidacioacute de les aristocragravecies indiacutegenes dels uns

nrsquoimpliqueacutes la destruccioacute fiacutesica mentre que la dels altres comporteacutes la conservacioacute de la vida

dels seus membres si beacute desproveiumlts per Roma de lrsquoautoritat que havien gaudit fins llavors204

Les casuiacutestiques podien eacutesser molt variades i les raons que eren vagravelides per explicar-ne la

desaparicioacute en un assentament concret podien ser completament diferents en un altre En

qualsevol cas aquestes canvis posen de manifest les variacions que esdevingueren dins de les

p 615-627 J SANMARTIacute et al ldquoEl Castellet de Banyoles (Tivissa) Una ciudad ibeacuterica en el curso inferior del riacuteo

Ebrordquo AEspA 85 2012 p 55-59 D ZAMORA op cit p 89-90 H BONET op cit p 519 H BONET C MATA i A

MORENO ldquoPaisaje y haacutebitat rural en el territorio edetano durante el ibeacuterico pleno (siglos IV-III aC)rdquo Arqueologiacutea

de la Tierra Paisajes rurales de la protohistoria peninsular Castuera 2007 p 255-259 204 Valorada lrsquoactuacioacute dels generals romans en conjunt copsem que el recurs a lrsquoaplicacioacute de la pena capital no

era el meacutes frequumlent sobre les poblacions sotmeses amb lrsquoexcepcioacute dels grups de les elits que srsquohavien resistit amb

meacutes hostilitat (com a Antipatrea el 200 aC (LIVI 31274) Iliturgi el 195 aC (LIVI 34102) o Hiacutestria el 177 aC (LIVI

41118) per posar nomeacutes tres exemples) Eacutes possible que la decisioacute de limitar lrsquoexecucioacute de la poblacioacute tingueacutes a

veure amb lrsquoestimacioacute que resultava molt meacutes profitoacutes esclavitzar-la i vendre-la Aixograve no treu perograve que en

determinats casos lrsquoexegravercit no estalvieacutes brutalitat per castigar comunitats que havien mostrat una resistegravencia

molt ferma o enemics que havien infligit grans danys a Roma (uid lrsquoampli recull de W V HARRIS op cit p 50-52

i 262-263) tot duent a terme a vegades veritables carnisseries de les quals no es lliuraren ni les persones ni els

animals com esdevingueacute a la presa de Carthago Noua (POLIBI 10154-6)

344

capes altes indiacutegenes de manera que la supressioacute o caiguda en desgragravecia drsquounes comportagrave

lrsquoascens i la presa de protagonisme drsquoaltres que fins aleshores haurien restat en un segon

terme No pot ser casual que en termes generals les que desaparegueren coincidien amb els

grans nuclis rectors de lrsquoibegraveric ple mentre que les que es veieren beneficiades pertanyien a

centres secundaris Al capdavall no eacutes un fenomen tan estrany ategraves que tenint en compte el

context del moment que estem tractant les velles elits ibegraveriques dels establiments meacutes

poderosos eren les que meacutes amenaccedilada podien veure la seva situacioacute privilegiada pels

nouvinguts que srsquohavien apropiat del territori i les que meacutes motius podien tenir per alccedilar-se

contra Roma205 Els sollevaments amb tot tingueren unes consequumlegravencies contraproduents

perquegrave no nomeacutes no serviren per mantenir la seva antiga posicioacute sinoacute que la feren

desaparegraveixer sovint juntament amb la seu fiacutesica on residien Perograve com que els romans

necessitaven que alguacute ompliacutes els buits que havien deixat per garantir lrsquoestabilitat al territori i

administrar adequadament les poblacions nadiues dipositaren llur confianccedila ndashsempre

condicionadandash en altres sectors aristocragravetics fins aleshores secundaris i que els eren addictes

de manera anagraveloga a com feren en altres indrets de lrsquoimperi206

Si les capes altes semblen haver residit de manera preferent als nuclis urbans la

documentacioacute de les estructures drsquohagravebitat meacutes usuals petites i modestes no uacutenicament en

aquests mateixos establiment sinoacute tambeacute en drsquoaltres de menors dimensions i als situats en

entorns meacutes rurals fa pensar que la resta del cos social vivia en indrets meacutes variats Per sota

de les elits perograve la naturalesa de les fonts dificulta molt meacutes poder distingir les eventuals

diferents capes socials La literatura antiga sol restar muda i al registre arqueologravegic li costa

205 Malgrat que la revolta fou un fenomen estegraves de manera molt agravemplia tenim notiacutecies que assenyalen amb

claredat que no tots els populi ibers srsquoaixecaren contra Roma entre els quals destaquem els ilergets (LIVI 3411-12)

Fins al final de la guerra annibagravelica lrsquoaristocragravecia que dominava aquest populus encapccedilalada per les figures

drsquoIndiacutebil i de Mandoni havia anat basculant de lrsquoenemistat a lrsquoamistat amb les autoritats romanes sobretot amb

P Corneli Escipioacute el futur Africagrave (POLIBI 9111-4 10356-8 104010 i 11266 1131-337 LIVI 21221-3 21615-7 22211-

4 25345-12 264911-16 27173-4 27179-17 27197 28241 28264-6 28313-3412 29119 29125 i 2921-35 APIAgrave

Ib 37 i 38) Els atacs contra les tropes comandades pels successors drsquoEscipioacute provocaren una reaccioacute que

contemplagrave la destruccioacute fiacutesica drsquoaquesta elit que possiblement fou substituiumlda en aquells moments per un altre

sector aristocragravetic Dit drsquouna altra manera drsquoenccedilagrave de 205 aC els ilergets passaren a estar liderats per una nova

noblesa ndashon el cap visible seria probablement el Bilistages de qui sentim a parlar deu anys meacutes tardndash que no

oblidaria (ni convenia que ho fes si no volia seguir el mateix destiacute que la seva predecessora) que el seu ascens es

devia a la voluntat de Roma Aixograve explicaria lrsquoactitud paciacutefica que mostragrave durant la revolta i les escomeses que

rebeacute per part dels veiumlns i qui sap si tambeacute drsquoalgun membre supervivent de la vella aristocragravecia que aprofitaria la

desestabilitzacioacute general per intentar recuperar lrsquoespai sociopoliacutetic perdut 206 A GORGUES op cit p 260

345

evidenciar-les perquegrave llevat drsquoalgunes escasses excepcions sol presentar les estructures

domegravestiques de manera meacutes o menys homogegravenia i sense que es puguin marcar distincions

com si no hi haguessin diferegravencies a lrsquointerior de les capes baixes de la societat

Durant el segle II aC sobretot a partir de mitjan centuacuteria la xifra drsquoestabliments rurals

es multiplicagrave perograve com ja hem vist el territori contemplagrave ensems com apareixien nous nuclis

urbans de clara filiacioacute itagravelica Si beacute en lrsquoapartat anterior hi hem assenyalat la presegravencia de

poblacioacute procedent drsquoItagravelia que srsquohi establiria responent a motivacions de caire econogravemic

administratiu o militar la troballa de materials indiacutegenes evidenciaria unes relacions

comercials que no serien inesperades perograve al mateix temps pot estar apuntant a una

presegravencia de poblacioacute indiacutegena207

633 Grups socials i condicions econogravemiques dels peregrini

En contrast amb el moacuten romagrave on sabem que des de com a miacutenim lrsquoegravepoca

republicana208 (si no abans com preteacuten la tradicioacute literagraveria)209 srsquohavia establert una

classificacioacute dels diferents membres que componien la societat en funcioacute drsquouns criteris juriacutedics

i econogravemics no disposem per a les comunitats indiacutegenes drsquoun coneixement tan preciacutes de com

classificaven les seves progravepies societats Tanmateix lrsquoexamen de les fonts a lrsquoabast siacute que

permet aproximar-se a la composicioacute social i els canvis que experimentagrave en el transcurs del

periacuteode que estudiem

Lrsquoestructura social de les comunitats ibegraveriques del tombant del segle III aC era hereva

directa drsquoaquella que srsquohavia anat desenvolupant en el transcurs de lrsquoibegraveric ple Aixiacute en termes

generals estava polaritzada en dos grans blocs desiguals en els aspectes econogravemic poliacutetic

cultual i segurament tambeacute juriacutedic un quantitativament minoritari estava constituiumlt pels

grups privilegiats i lrsquoaltre per oposicioacute pels grups no privilegiats que conformarien el gruix

de la poblacioacute210 Diversos indicis particularment procedents del registre arqueologravegic

apunten que aquest esquema pervisqueacute sense canvis gaire destacables fins al tragravensit dels

207 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I p 275-379 A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ op cit p 396-398 208 E F DrsquoARMS ldquoThe Classes of the lsquoServianrsquo Constitutionrdquo The American Journal of Philology vol 64 nuacutem 4 1943

p 424-426 209 LIVI 143 DIONIacuteS 416-19 210 A RUIZ i M MOLINOS Los iberos Anaacutelisis arqueoloacutegico de un proceso histoacuterico Barcelona 1993 p 181-232

346

segles III al II aC La presegravencia i el nivell socioeconogravemic dels sectors privilegiats srsquoaprecia als

establiments superiors a traveacutes de en primer lloc lrsquoexistegravencia drsquoaquelles estructures

domegravestiques a les quals ens referiacuteem meacutes amunt i que srsquoallunyaven dels models meacutes habituals

en diversos sentits Per comenccedilar les notables dimensions ategraves que ocupaven grans

superfiacutecies que permetien organitzar lrsquoespai en una xifra meacutes elevada de cambres del que solia

ser habitual Aquesta circumstagravencia propiciava una diversificacioacute funcional de les estances

de manera que nrsquohi havia que es destinaven progravepiament a usos residencials perograve drsquoaltres

srsquoempraven per a usos de caire productiu ndashcom denota la troballa de restes que assenyalen la

presegravencia de tallers artesanals (metalmiddotluacutergics tegravextils etc) i agraverees drsquoemmagatzematgendash i encara

drsquoaltres a les quals sersquols atorgava el paper drsquoescenari de funcions de representacioacute puacuteblica i

cultuals211 Aquests darrers usos srsquoinfereixen de la documentacioacute drsquoelements poc sovintejats als

agravembits domegravestics comuns com llars de foc de grans dimensions bancs correguts o cultura

material especialitzada com per exemple a lrsquoagraverea edetana els atuells profusament decorats

amb lrsquoinconfusible estil de Lliacuteria212 A meacutes a meacutes altres objectes recuperats en les exploracions

drsquoaquestes estructures com ocultacions de metalls (tant encunyats com no encunyats) joies

o productes drsquoimportacioacute213 no fan altra cosa que seguir apuntant en la mateixa direccioacute

Tampoc hem de perdre de vista la voluntat de distincioacute dels grans casals no nomeacutes per tot el

que hem assenyalat fins ara sinoacute tambeacute per la ubicacioacute que ocupaven a lrsquoentramat urbagrave ja fos

en indrets enlairats prominents ben visibles i a vegades en connexioacute directa amb espais

importants com ara temples i muralles ja fos per la segregacioacute fiacutesica mitjanccedilant elements

211 A MARTIacuteN ORTEGA et al op cit D ASENSIO M MIROacute i J SANMARTIacute op cit p 615-627 J SANMARTIacute et al op cit

p 55-59 J BARBERAgrave ldquoUn paralmiddotlel remot de lrsquoedifici puacuteblic de Burriac (Cabrera de Mar)rdquo Laietagravenia Revista

drsquoestudis drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme nuacutem 2-3 1982-1983 p 146-151 D ZAMORA op cit p

89-90 C GONZALO i C VILA ldquoEl edificio puacuteblico de Burriac iquestFueacute un templo ibeacutericordquo XXIII Congreso Nacional de

Arqueologiacutea Elche 1995 1997 vol 1 p 457-466 F GRACIA G MUNILLA i E GARCIacuteA ldquoModels drsquoanagravelisi de

lrsquoarquitectura ibegraverica Espai puacuteblic i construccions religioses en medis urbansrdquo Cota Zero 10 1994 p 90-101 C

VILA ldquoLrsquoedifici puacuteblic de Burriac hipogravetesis sobre la seva interpretacioacuterdquo Laietagravenia Revista drsquoestudis drsquohistograveria i

drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme 9 1994 p 19-32 212 H BONET op cit p 463-464 213 M CAMPO ldquoTesoro de dracmas emporitanas hallado en el Puig de Sant Andreu (Ullastret) II Estudio de las

monedasrdquo Numisma Revista de Estudios Numismaacuteticos 251 Barcelona 2007 p 65-78 J de C SERRA-RAgraveFOLS ldquoEl

poblado ibeacuterico del Castellet de Banyoles (Tivissa - Bajo Ebro)rdquo Ampurias 3 1941 p 15-34 D ASENSIO M MIROacute i

J SANMARTIacute ldquoEl nucli ibegraveric del Castellet de Banyoles (Tivissa Ribera drsquoEbre) un estat de la quumlestioacuterdquo I Jornada

drsquoArqueologia Ibers a lrsquoEbre Recerca i interpretacioacute Tivissa 23 i 24 de novembre de 2001 Ilercavogravenia 3 2002 p 197-

200

347

drsquoobra o amplis espais oberts214 En segon lloc en diversos establiments hi ha evidegravencies que

posen de manifest que aquells que residien als grans casals comptaven amb el privilegi

drsquoapropiar-se i ocupar espais comunitaris com carrers o accessos a les estructures

defensives215 En tercer lloc finalment la posicioacute socioeconogravemica benestant era definida

tambeacute a lrsquoagravembit funerari cosa que es pot observar en la composicioacute dels conjunts funeraris

(que incloiumlen atuells de produccioacute local productes importats peces drsquoarmament i

ocasionalment alguna joia feta amb materials meacutes o menys nobles o altres objectes

sumptuaris com sivelles de cinturoacute o arreus de cavall)216 i en la monumentalitzacioacute ndashsi beacute

sovint modestandash dels elements que servien per recordar el lloc on srsquohavien dipositat les restes

dels difunts Aixiacute mateix el sol fet drsquoeacutesser sebollit en una necrogravepolis ja era un siacutembol drsquoestatus

perquegrave tot sembla indicar que els espais cementirials ibegraverics estaven reservats de manera

exclusiva per als membres de les classes altes

La resta del cos social en canvi vivia en estructures meacutes petites i humils localitzades

tant als grans establiments com als de dimensions meacutes reduiumldes fos en agravembits urbans o en

drsquoaltres de rurals En arribar el moment de la mort desconeixem quegrave feia la major part de la

poblacioacute ja no nomeacutes en relacioacute amb el ritus funerari sinoacute ni tan sols amb els cadagravevers De

manera molt esporagravedica certament srsquohan documentat fosses i sitges reaprofitades com a

sepultura drsquoinhumacioacute217 que era una pragravectica molt meacutes econogravemica que no pas la incineracioacute

214 G DE PRADO ldquoNoves aportacions al coneixement de les portes i dels sistemes drsquoacceacutes a lrsquooppidum ibegraveric del Puig

de Sant Andreu (Ullastret Baix Empordagrave)rdquo RAP 19 2009 p 350-351 J NOGUERA ldquoLos inicios de la conquista

romanahelliprdquo p 41-42 H BONET op cit p 519 i 524 H BONET C MATA i A MORENO op cit p 255-259 P GUEacuteRIN El

Castellet de Bernabeacute y el horizonte ibeacuterico pleno edetano Valegravencia 2003 215 G DE PRADO ibid J SANMARTIacute i J SANTACANA Els ibers del nord p 145-146 H BONET op cit p 524 J NOGUERA

ldquoLos inicios de la conquista romanahelliprdquo p 41-42 216 J GARCIacuteA I ROSELLOacute Turoacute dels Dos Pins Necrogravepolis ibegraverica Sabadell 1993 p 128-133 145-146 i 189 I IZQUIERDO

Monumentos funerarios ibeacutericos los pilares-estela Valegravencia 2000 p 193-194 F QUESADA ldquoEl armamento en la

necroacutepolis ibeacuterica de lsquoEl Cabecico del Tesororsquo (Murcia)rdquo Cuadernos de Prehistoria y Arqueologiacutea 13-14 1986-1987

p 48-53 J M GARCIacuteA CANO Las necroacutepolis ibeacutericas de Coimbra del Barranco Ancho (Jumilla Murcia) I Las

excavaciones y estudio analiacutetico de los materiales Murcia 1997 p 59 i 68 J M GARCIacuteA CANO i V PAGE ldquoLos objetos

de oro de la necroacutepolis del Poblado de Coimbra del Barranco Ancho (Jumilla Murcia)rdquo Anales de Prehistoria y

Arqueologiacutea 17-18 2001-2002 p 221-229 217 B AGUSTIacute et al ldquoEls reompliments de les sitges del Bosc del Congostrdquo Cypsela 12 1998 p 81-95 B AGUSTIacute

ldquoLesiones rituales y signos de violencia en dos poblados ibeacutericos del nordeste peninsularrdquo La enfermedad en los

restos humanos arqueoloacutegicos actualizacioacuten conceptual y meteodoloacutegica IV Congreso Nacional de Paleopatologiacutea

Caacutediz 1997 p 273-276 J BURCH Lrsquoemmagatzematge de cereals en sitges drsquoegravepoca ibegraverica al nord-est de

Catalunya tesi doctoral inegravedita Girona 1996 p 324 i 327 J BURCH et al ldquoLrsquoemmagatzematge en sitges al pla de

Girona Lrsquoexemple del Bosc del Congostrdquo Excavacions drsquourgegravencia a Sant Juliagrave de Ramis anys 1991-1993 Girona

1995 p 82 J BURCH i J SAGRERA Excavacions arqueologravegiques a la muntanya de Sant Juliagrave de Ramis 3 Els sitjars p

49-50 i 101-102 B AGUSTIacute J BURCH i J LLINAgraveS ldquoLes sitges ibegraveriques de Sant Sebastiagrave de la Guarda (Palafrugell Baix

348

a la qual eren sotmesos els finits de classe alta i per tant a priori meacutes a lrsquoabast de tothom Aixograve

no obstant soacuten tan escasses excepcionals i aiumlllades que no permeten considerar que els

sectors socials modestos tenien per costum enterrar els seus difunts en fosses218

Entre els darrers anys del segle III aC i els primers de la centuacuteria seguumlent hi ha proves

que assenyalen una sacsejada de lrsquoantiga forma drsquoorganitzacioacute principalment a traveacutes de

lrsquoabandonament drsquoalguns dels establiments de les primeres categories coincidint amb el

periacuteode de la fi de la guerra annibagravelica a la Peniacutensula la constitucioacute de les pretures hispanes i

els alccedilaments de bona part dels populi indiacutegenes En ocasions la desaparicioacute ha deixat

evidegravencies meacutes marcades de la violegravencia dels esdeveniments que la causaren (com a Edeta)219

mentre que en altres casos no (com al nucli drsquoUllastret)220 per beacute que la manca drsquoindicis

directes no implica que lrsquoabandonament drsquoestabliments no es produiacutes per lrsquoexercici drsquoaltres

formes de violegravencia221 La sola presegravencia de les legions a la vista drsquoun establiment podia ser un

instrument de coercioacute de la seva poblacioacute222 Per tant la troballa de signes de violegravencia o no

apunta lrsquoactitud dels indiacutegenes en el moment criacutetic previ a la capitulacioacute aquells que optaren

per la resistegravencia foren esclafats per tot el pes de lrsquoexegravercit de la Urbs mentre que els que es

decidiren a lliurar-se davant la certesa de la derrota ho feren amb lrsquoesperanccedila drsquoevitar ser

Empordagrave)rdquo EBE 17 1998 p 52-58 D ASENSIO et al ldquoEl nucli ibegraveric de Montjuiumlc Les sitges de Magograveria o del Port

Barcelonardquo Quarhis Quaderns drsquohistograveria i arqueologia de Barcelona 5 2009 p 16 i 26-27 J PUJOL i J GARCIA ldquoEl

grup de sitges de Can Miralles-Can Modolell (Cabrera de Mar Maresme) Un jaciment drsquoegravepoca ibegraverica situat en

la rodalia del poblat de Burriacrdquo Laietania Estudis drsquohistograveria i drsquoarqueologia del Maresme 2 1982-1983 p 95-100

M RIBAS i R MARTIacuteN ldquoHallazgo de silos ibeacutericos en Burriac (Cabrera de Mataroacute)rdquo Ampurias 22-23 1960-1961 p

299 218 Recordem que a meacutes de les ressenyades que mostraven evidegravencies clares drsquohaver servit com a lloc

drsquoenterrament fet amb cura i respecte srsquohan localitzat unes altres sitges en quantitats encara meacutes minses que

havien estat emprades per dipositar-hi sense cap mirament els cadagravevers de persones de condicioacute social

desconeguda que molt probablement tingueren una mort traumagravetica B AGUSTIacute J BURCH i J LLINAgraveS op cit p

55 J BURCH Lrsquoemmagatzematge de cerealshellip p 324 i 327 J GUITART ldquoLrsquoantiga Iesso sequumlegravencia evolutiva

constatada a lrsquoexcavacioacute del camp primerrdquo Hispagravenia i Roma DrsquoAugust a Carlemany Congreacutes drsquoHomenatge al Dr

Pere de Palol vol 2 AIEG 37 1996-1997 p 816 219 H BONET ldquoLa organizacioacuten territorial en el Paiacutes Valenciano entre los siglos VI y I aC Panorama actual y

reflexiones para el debaterdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 667-692 220 F CODINA A MARTIacuteN ORTEGA i G DE PRADO fitxa nuacutem 100 ldquoPuig de Sant Andreu i Illa drsquoen Reixacrdquo J M NOLLA

L PALAHIacute i J VIVO (eds) op cit p 275 221 E GARCIacuteA RIAZA ldquoTempus Poenae Represalias contra poblaciones sometidas durante la expansioacuten romana en

Hispaniardquo G BRAVO i R GONZAacuteLEZ SALINERO (eds) Formas y usos de la violencia en el mundo romano Actas del IV

Coloquio de la Asociacioacuten Interdisciplinar de Estudios Romanos Madrid 2007 p 19-30 222 A les guerres drsquoexpansioacute per orient la intimidacioacute provocagrave que nombroses comunitats es mostressin

disposades a esdevenir deditiacutecies de Roma abans que srsquoarribessin a produir els enfrontaments armats (P

DESIDERI ldquoCome prigioneri di guerra (Pol 24134) gli Achei dallrsquoAlleanza alla sottomissione a Romardquo SHHA 25

2007 p 171-179)

349

viacutectimes drsquoun tracte brutal Independentment de les circumstagravencies el resultat seria el mateix

un canvi en lrsquoestructura de les societats indiacutegenes propiciat per Roma Aixograve no obstant

pensem que les transformacions tingueren una incidegravencia meacutes acusada sobre els vells sectors

privilegiats per les raons que exposarem tot seguit per una banda la dicotomia de les

estructures drsquohagravebitat de lrsquoibegraveric ple no es trenca en arribar lrsquoibegraveric final ja que als assentaments

superiors supervivents hi seguim trobant tant una majoria de cases humils com uns pocs grans

casals Ara beacute cal remarcar que les mostres conegudes soacuten meacutes modestes que les del periacuteode

anterior ategraves que solen eacutesser de meacutes reduiumldes dimensions223 Per altra banda malgrat que les

necrogravepolis que anaven associades als grans establiments foren tambeacute amortitzades despreacutes

de lrsquoabandonament les altres es mantingueren en actiu sense que srsquohi puguin apreciar

diferegravencies rellevants quant a la tipologia de les tombes si beacute srsquoaprecia una progressiva

davallada en el seu uacutes224 La lectura que traiem de tot plegat eacutes que durant bona part del segle

II aC els ibers seguien estructurant la seva progravepia societat en els dos grups tradicionals perograve

els quadres aristocragravetics com hem apuntat meacutes amunt patiren canvis importants en la

mesura que els sectors de les velles elits que mostraren meacutes oposicioacute al domini romagrave foren

liquidats i en el seu lloc srsquohi instalmiddotlaren altres membres dels sectors privilegiats dels quals no

cal dir que eren afectes als nous senyors del territori Observant la reduccioacute de la magnitud i

la complexitat de les residegravencies que els pertanyien tanmateix fa la sensacioacute que el seu poder

no era tan gran com el de les elits de lrsquoibegraveric ple

Fins ara hem definit els sectors socials indiacutegenes a partir de les manifestacions visibles

de la seva posicioacute Perograve el factor que entre les societats ibegraveriques havia fet realment que un

individu quedeacutes enquadrat als grups privilegiats o als no privilegiats era el nivell de riquesa

criteri que amb la superposicioacute de lrsquoestructura social romana quedagrave complementat amb la

categoria juriacutedica de cada individu225 Com en altres societats del moacuten antic la base de

lrsquoeconomia era lrsquoagricultura i des de la formacioacute de la cultura ibegraverica la distincioacute entre els uns

i els altres venia donada per lrsquoapropiacioacute de la terra aixiacute un acceacutes desigual comportava

lrsquoexistegravencia de diferents sectors socials Drsquoaquesta manera la terra estava a les mans drsquouna

223 J BURCH el al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 65 D ZAMORA op cit p 89-90 224 J GARCIacuteA I ROSELLOacute op cit p 195-198 I IZQUIERDO Monumentos funerarios ibeacutericoshellip p 106-107 111-112 115-116

196-197 225 A RUIZ i M MOLINOS op cit p 181-182 D PLAacuteCIDO J ALVAR i C GONZAacuteLEZ WAGNER La formacioacuten de los estados

en el Mediterraacuteneo Occidental Madrid 1993 p 190-194

350

minoria que emprava la major part de la poblacioacute (a traveacutes de relacions que veurem en un

apartat posterior) per treballar-la i controlar-ne els excedents Amb tot eacutes obvi que les

societats ibegraveriques no es regien per una estructura tan simple de senyors i pagesos sinoacute que

existien altres funcions econogravemiques que la fan meacutes complexa La presegravencia drsquoestructures que

srsquointerpreten com a tallers artesanals evidencia lrsquoexistegravencia drsquoindividus que no dedicaven el

seu temps (de forma total o parcial) al conreu de la terra sinoacute a altres activitats meacutes

especialitzades226 que contemplaven diversos processos que anaven des de lrsquoobtencioacute de les

mategraveries primeres fins a la produccioacute de les manufactures En definitiva aquest esquema que

eacutes el que arribaria fins al tragravensit de lrsquoibegraveric ple al final planteja que des de la perspectiva

econogravemica els sectors aristocragravetics eren els propietaris de les terres i es dedicaven a la gestioacute

dels recursos i els treballs Els sectors no privilegiats en canvi eren els qui majoritagraveriament

assumien lrsquoexplotacioacute directa dels recursos agropecuaris perograve tambeacute la drsquoaltres recursos

naturals que arribaven a les mans drsquoaltres persones que tot i pertagravenyer als grups no

acomodats potser es trobarien en una posicioacute meacutes alta en virtut de lrsquoespecialitzacioacute del seu

treball Una especialitzacioacute que a vegades podia assolir unes cotes molt elevades de qualitat

i refinament com palesen les produccions pintades edetanes

Un altre sector de lrsquoeconomia que no podem deixar de banda eacutes el comerccedil No ens

referim aquiacute als intercanvis locals sinoacute al comerccedil de meacutes llarga distagravencia A partir drsquounes

poques troballes epigragravefiques hom ha interpretat que des drsquoegravepoques relativament reculades

(segona meitat del segle VI-segle V aC) els ibers i particularment alguns membres de les

aristocragravecies participaven de manera meacutes o menys directa al comerccedil mediterrani227 La

troballa de lagravemines de plom escrites que srsquohan llegit com a cartes comercials228 indica que

226 A RUIZ i M MOLINOS op cit p 169-180 227 E SANMARTIacute-GREGO ldquoEls iacutebers a Emporion (segles VI-III A C)rdquo Laietagravenia 8 1993 p 90-91 J SANMARTIacute

ldquoIntercanvi comerccedil i societat en el moacuten ibegravericrdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans XIII Colmiddotloqui Internacional

drsquoArqueologia de Puigcerdagrave 14-15 de novembre de 2003 Puigcerdagrave 2005 p 722-723 A GORGUES op cit 78-82

Contra F GRACIA ldquoEl comercio protohistoacuterico en el Noreste peninsular entre los siglos VII y III av JC Balance de

investigacioacuten 1985-1997rdquo Comerccedil i vies de comunicacioacute (1000 aC ndash 700 dC) XI Colmiddotloqui Internacional darqueologia

de Puigcerdagrave 31 doctubre i 1 de novembre de 1997 Puigcerdagrave Puigcerdagrave 1998 p 60 228 F RIUROacute ldquoEl plom amb epigrafia ibegraverica del poblat de Castell (Palamoacutes)rdquo Cypsela 4 1982 p 123-131 M

ALMAGRO-GORBEA Epigrafiacutea Prerromana Cataacutelogo del Gabinete de Antiguumledades Real Academia de la Historia

Madrid 2003 inscripcioacute 39A p 142 I PANOSA La escritura ibeacuterica en Cataluntildea y su contexto socioeconoacutemico

(siglos V-I aC) Vitoria Gasteiz 1999 inscripcions 1030 i 113 p 268 J VELAZA ldquoLa epigrafiacutea ibeacuterica de la

Caregravenciardquo R ALBIACH (coord) Lrsquooppidum de la Caregravencia de Toriacutes i el seu territori Valegravencia 2013 p 234-235 IDEM

ldquoTres inscripciones sobre plomo de La Carencia (Turiacutes Valencia)rdquo ActPal XI = PalHisp 13 2013 p 543-545 J

351

continuaren duent a terme aquestes activitats encara en egravepoca republicana Tot i aixograve la

progressiva caiguda en desuacutes drsquoaquesta mena de documents en el transcurs del segle II aC ens

fa pensar no nomeacutes que els ibers abandonaren el vell suport escriptor metagravelmiddotlic sinoacute tambeacute

que les formes de comerccedil a les quals estaven avesats srsquoanaren modificant com a consequumlegravencia

dels canvis que comportagrave el comerccedil itagravelic Per valorar si aquests canvis suposaren apartar els

ibers del sector mercantil o mantenir-los adaptant-se als nous temps comptem amb una

abundosa documentacioacute arqueologravegica que assenyala el desenvolupament per tota la franja

litoral i a partir de la segona meitat del segle II aC drsquouna multitud de petits establiments229

majoritagraveriament preexistents que sense perdre les funcions tradicionals encarades a

lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals (agricultura perograve tambeacute pesca salines etc) adquiririen

funcions relacionades amb el comerccedil mariacutetim com a ports subsidiaris ancoratges i punts de

distribucioacute de les mercaderies procedents de les embarcacions itagraveliques Aquesta expansioacute de

punts de suport per al comerccedil en assentaments de dimensions modestes estaria assenyalant

probablement que les activitats mercantils srsquohavien estegraves a sectors socials diversos no nomeacutes

els privilegiats La durada drsquoaquests centres que assoliacute el segle I aC i en alguns casos fins i tot

depassagrave el canvi drsquoEra unida als indicis de monumentalitzacioacute en molts drsquoells palesen la

prosperitat i lrsquoenriquiment que assoliren gragravecies al comerccedil mediterrani

634 Projeccioacute poliacutetica dels peregrini

Pel que sabem lrsquoorganitzacioacute sociopoliacutetica dels ibers dins drsquouna hipotegravetica varietat de

foacutermules230 atorgava de manera privativa als sectors de les elits les capacitats poliacutetiques Amb

la irrupcioacute romana perograve es produiumlren algunes transformacions importants Un dels primers

canvis teacute a veure amb la reafirmacioacute dels cabdills indiacutegenes (molts dels quals drsquoacord amb la

nostra proposta haurien assolit la seva posicioacute en temps recents gragravecies a les accions

FERRER et al ldquoUna inscripcioacuten sobre plomo procedente del poblado de la Moleta del Remei (Alcanar Montsiagrave

Tarragona)rdquo PalHisp 8 2008 p 205-209 229 BURCH et al ldquoLa siacutentesirdquo p 98-99 230 J CARO BAROJA ldquoLa lsquorealezarsquo y los reyes en la Espantildea Antiguardquo Cuadernos de la Fundacioacuten Pastor 17 1971 p 149

R LOacutePEZ DOMECHldquoSobre reyes reyezuelos y caudillos militares en la protohistograveria hispanardquo SHHA 4 1986 p 19-

20 P MORET ldquoLos monarcas ibeacutericos en Polibio y Tito Liviordquo CuPAUAM 28-29 2002-2003 p 28 A RUIZ i M

MOLINOS op cit p 240-257 D PLAacuteCIDO J ALVAR i C GONZAacuteLEZ WAGNER op cit p 192-195 L SILGO ldquoLa

organizacioacuten poliacutetica de los iacuteberos en la segunda guerra puacutenica seguacuten Tito Livio y Apiano (237-195 aC)rdquo Arse

44 2010 p 77

352

romanes) de la qual els escriptors de lrsquoantiguitat ens proporcionen alguns testimonis

Recordem breument els passatges en els quals un molt franc P Corneli Escipioacute admet sense

embuts que gragravecies a lrsquoactuacioacute de Roma els cabdills locals ndashespeciacuteficament els ilergets als

passos citatsndash esdevenien autegraventics reis231 Fixem-nos primer de tot en el context dels fets es

tracta del moment situat dins de la guerra annibagravelica en el qual els territoris dels ibers estaven

essent conquerits Ja fos per la necessitat de totes les forces militars disponibles per encarar-

se als cartaginesos o per lrsquoaplicacioacute drsquouna solucioacute pragmagravetica lrsquoadministracioacute local es deixagrave en

mans dels mateixos indiacutegenes232 Aquest fet en el cas particular que ens ocupa no implicagrave cap

substitucioacute de persones sinoacute tot el contrari el manteniment de les autoritats pregravevies perograve ara

sancionades i afirmades pels nous amos del territori amb els quals quedaven vinculats per

relacions drsquoamicitia233 Drsquoaquesta manera srsquoestablien unes obligacions muacutetues que

bagravesicament es resumeixen en lrsquoaportacioacute drsquoefectius militars a les tropes romanes per part dels

aliats ibers i assistegravencia militar per part dels romans envers els indiacutegenes quan la situacioacute ho

feia escaient Aixiacute ho veiem en lrsquoepisodi en el qual els ilergets recorren a Catoacute quan encara

tenia plantat el campament a la vora drsquoEmporion per demanar-li ajuda per combatre els

enemics que atacaven els seus castella234 Els indiacutegenes entenien com quelcom natural que

davant de la impossibilitat per enfrontar-srsquohi amb els seus propis mitjans havien de solmiddotlicitar

el suport a lrsquoautoritat superior i per aixograve anaren a cercar el cogravensol Per la seva banda els

romans tambeacute concedien importagravencia a les relacions amb els poders locals sobretot perquegrave

una bona concograverdia assegurava una situacioacute estable i en definitiva una administracioacute meacutes

fagravecil i sense problemes Aixograve eacutes el que es despregraven de les reflexions de Catoacute despreacutes drsquoescoltar

els precs dels ilergets ja que sospesagrave amb deteniment quegrave li era meacutes convenient accedir a les

peticions dels nadius i cedir-los una part dels efectius o abandonar-los a la seva sort i deixar

231 POLIBI 21112 i LIVI 37259 232 El paper exercit per les aristocragravecies locals en lrsquoadministracioacute dels territoris provincials ha estat destacada per

a diferents agraverees annexionades a lrsquoimperi que Roma forjagrave a partir de lrsquoegravepoca republicana Vid M MILLETT

ldquoRomanization historical issues and archaeological interpretationsrdquo T BLAGG i M MILLETT (eds) The Early

Roman Empire in the West Oxford 1990 p 35-41 IDEM The Romanization of Britain An Essay on Archaeological

Interpretation Cambridge 2003 G WOOLF Becoming Roman The Origins of Provincial Civilization in Gaul

Cambridge 2003 233 POLIBI 3766 10179 10193-7 10341-3 LIVI 2650 28347-12 3411 ZONARAS 985 P J BURTON Friendship and

Empire Roman Diplomacy and Imperialism in the Middle Republic (353-146 BC) Cambridge 2011 234 LIVI 3411

353

que ells mateixos resolguessin els seus conflictes235 Un segon episodi que corre en la mateixa

direccioacute eacutes el que coetani a lrsquoanterior involucrava els bergistans236 en dues ocasions no massa

distanciades en el temps el princeps drsquoaquest populus que seria un altre drsquoaquests cabdills

ratificats per les autoritats romanes237 demanagrave auxili a Catoacute per posar fi als grups de praedones

que havien atacat el territori sota el seu control i que agravedhuc havien fet seus alguns

establiments

No obstant aixograve el favor dels romans no era incondicional perquegrave podia ser retirat

davant de qualsevol mena drsquoexceacutes comegraves pels indiacutegenes que suposeacutes una contravencioacute als

fonaments de les relacions establertes tal i com passagrave amb els mateixos ilergets uns anys

abans (205 aC) quan giraren lrsquoesquena als romans en no reconegraveixer lrsquoautoritat del general que

fou enviat per succeir Escipioacute Les consequumlegravencies drsquoaquesta decisioacute foren terribles ja que

Indiacutebil acabagrave travessat per un pilum en plena contesa238 i Mandoni poc despreacutes fou executat

al costat de la resta dels instigadors de la rebelmiddotlioacute239 Desconeixem amb exactitud les

repercussions que aquest fet tingueacute sobre la poliacutetica local de la Ilergegravecia perograve siacute que sabem

que poc despreacutes els ilergets eren governats per un nou regulus aquell Bilistages que demanagrave

ajuda a Catoacute Com que el coneixement sobre el funcionament de les elits ibegraveriques en general

i de les ilergetes en particular no eacutes en absolut preciacutes no som capaccedilos de copsar els vincles ndash

si eacutes que nrsquohi havia algunndash entre Indiacutebil i Mandoni i Bilistages Una possibilitat que no creiem

forassenyada eacutes que dins dels sectors aristocragravetics hi haguessin diferents grups i que aquells

que eren propers als cabdills difunts quedaren arraconats per uns altres que potser havien

235 Tant una decisioacute com lrsquoaltra implicaven avantatges i inconvenients Com sabem (LIVI 3412-13) la solucioacute a

aquest afer acabagrave essent enganyosa ja que Catoacute garantiacute lrsquoassistegravencia militar per encoratjar els ilergets perquegrave no

li interessava que sembleacutes que els deixava desemparats perograve en el mateix moment que ho feia era ben conscient

que no els proporcionaria ni un sol home ategraves que la prioritat primordial era mantenir la unitat de tots els

efectius a la seva disposicioacute per fer front amb meacutes eficagravecia a lrsquoaixecament indiacutegena que al capdavall era el motiu

que lrsquohavia portat a la Hispania Citerior De tota manera drsquoacord amb el relat de lrsquohistoriador pataviacute la nova del

(fals) suport del cogravensol arribagrave no nomeacutes als ilergets sinoacute tambeacute als seus enemics i per tant hem de suposar que

amb aixograve nrsquohi hagueacute prou per donar meacutes esperances als uns i acovardir els altres aixiacute que el problema del regulus

Bilistages arribaria a la seva fi sense que ni un sol membre de lrsquoexegravercit romagrave srsquoacosteacutes a la Ilergegravecia 236 LIVI 3416 i 3421 237 Aquest detall no estagrave explicitat enlloc perograve srsquoinfereix del fet que el princeps demanagrave disculpes al cogravensol per no

haver sabut evitar que els enemics srsquoapropiessin fins i tot del mateix Bergium castrum (LIVI 3421) que cal pensar

seria el nucli principal del territori bergistagrave (J L GARCIacuteA ALONSO ldquoIndoeuropeos en el nordesterdquo ActPal IX =

PalHisp 5 p 242-243 J MARTIacuteNEZ GAacuteZQUEZ ldquoLos praedones de Livio 3421 restos de bandas emigrantes en

Hispaniardquo Pyrenae 11 1974 p 99-107) 238 LIVI 29215 239 LIVI 2932-5

354

romagraves en un segon terme fins aleshores quan els romans els atorgaren la confianccedila per liderar

el seu populus perograve sense oblidar mai a qui devien la seva nova posicioacute privilegiada

Aixiacute doncs les elits indiacutegenes es veien recolzades per les autoritats romanes Amb tot

tenim a lrsquoabast un conjunt drsquoindicis que ens menen a plantejar que mirant cap a lrsquointerior eacutes

a dir vers els seus mateixos conciutadans els aristogravecrates que detenien el poder poliacutetic

desplegaren una segraverie de recursos drsquoautorepresentacioacute per reafirmar-se alguns dels quals ja

eren emprats en periacuteodes anteriors amb les mateixes finalitats Diversos drsquoaquests recursos

tenien en comuacute la voluntat de monumentalitzacioacute que apreciem en diversos agravembits com el

defensiu el religioacutes o el funerari i que srsquoaccentua de manera significativa a partir de mitjan

segle II aC

Amb relacioacute als aspectes religiosos des de la primera meitat del segle II aC desclou un

proceacutes de renovacioacute i modernitzacioacute dels espais de culte indiacutegenes tant rurals com urbans

que portagrave a ennoblir-los tot seguint uns esquemes arquitectogravenics tiacutepicament itagravelics i que

srsquoacceleragrave a partir de la segona meitat de la mateixa centuacuteria El cas meacutes antic conegut eacutes el

del santuari del Cerro de la Ermita de La Encarnacioacuten240 que anagrave seguit drsquoaltres ja cap al final

de la centuacuteria com el del poblat de Sant Juliagrave de Ramis241 el de Mas Castell de Porqueres242 o

el de Sant Aniol de Finestres243 per esmentar-ne nomeacutes alguns de lrsquoagraverea oposada del territori

Som del parer que els processos de monumentalitzacioacute que srsquoaprecien en diversos

establiments indiacutegenes tenen molt a veure amb recursos drsquoautorepresentacioacute aplicats per les

elits (i permesos eacutes clar per les autoritats romanes) Promoure i sufragar obres puacutebliques era

una pragravectica que servia per demostrar i enaltir el prestigi de la persona o persones que la duien

a terme com nombrosos exemples de la peniacutensula Itagravelica o Siciacutelia (amb intensitats diferents

240 S F RAMALLO ldquoUn santuario de eacutepoca tardo-republicana en La Encarnacioacuten Caravaca Murciardquo Templos

romanos de Hispania Cuadernos de arquitectura romana vol 1 1991 p 50-52 241 BURCH et al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 98-108 J BURCH et al ldquoLa siacutentesirdquo p 39-47 J BURCH et al fitxa

nuacutem 168 ldquoKeruntardquo J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO (eds) op cit p 324-325 242 J BURCH et al Els temples i els cementiris antics altmedievals de mas Castell de Porqueres Quaderns del Centre

drsquoEstudis Comarcals de Banyoles 20 Banyoles 1999 p 24-25 i 122 J BURCH et al ldquoLa siacutentesirdquo P CASTANYER i J

TREMOLEDA fitxa nuacutem 190 ldquoMas Castellrdquo J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO (eds) op cit p 340-342 A COSTA ldquoEls

espais de culte a les aiguumles al Territorium de Gerundardquo A COSTA L PALAHIacute i D VIVOacute (eds) Aquae Sacrae agua y

sacralidad en la antiguumledad Girona 2011 p 53-54 243 J ESTEBA ldquoIntervencioacute a lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Aniol de Finestres (La Garrotxa)rdquo Quartes Jornades

drsquoArqueologia de les Comarques de Girona Figueres 1998 p 287-296 J ESTEBA i R DEHESA ldquoSant Aniol de

Finestres de santuari de sacralitzacioacute de les aiguumles a temple cristiagraverdquo J MAROTO i E RIPOLL (eds) Protohistoria et

Antiqua Historia Pyrenaica II Congreacutes Internacional Histograveria dels Pirineus Girona 2005 p 285-298

355

aixograve siacute en funcioacute del desenvolupament econogravemic de cada agraverea) demostren a bastament per

als dos darrers segles anteriors al canvi drsquoera Segurament el cas meacutes evident eacutes el de la mateixa

Roma on lrsquoereccioacute de monuments fou un instrument emprat pels sectors nobles amb la

finalitat drsquoemfasitzar els seus egravexits ndashcivils perograve sobretot militarsndash i entrar en competegravencia

amb altres aristogravecrates per fer ostentacioacute de la seva dignitat potegravencia econogravemica i posicioacute

social244 El ventall de monuments per triar era ampli porticats edificis de culte edificis luacutedics

fonts etc tot i que semblaven mostrar una tendegravencia a lrsquoeleccioacute de temples Moltes drsquoaquestes

construccions foren pagades gragravecies als botins aconseguits als territoris annexionats de

manera que hi hauria una relacioacute entre les guerres de conquesta lrsquoincrement de la riquesa de

les gentes que aconseguien colmiddotlocar els seus membres als principals cagraverrecs puacuteblics i el

desenvolupament de lrsquoediliacutecia monumental Aquest fenomen no era exclusiu dels romans ja

que altres pobles tambeacute promogueren la construccioacute de costosos monuments als seus

respectius territoris Aquestes accions comptaven amb una participacioacute destacada de les

aristocragravecies locals que centraren de manera sovintejada llurs interessos en la reforma i

ampliacioacute de vells temples i santuaris o en lrsquoereccioacute de nous Si beacute aquestes obres eren fruit

drsquoesforccedilos comunitaris i a vegades les despeses eren cobertes pels eraris dels temples era

molt habitual que els membres de les elits durant el periacuteode que exercien alguna magistratura

local nrsquoassumissin una gran part o la totalitat dels costos245 no nomeacutes per pietat o respecte a

les divinitats sinoacute tambeacute perquegrave eren molt conscients de la importagravencia social drsquoaquest gest

El segle II aC fou un moment drsquouna intensa activitat ediliacutecia monumental com palesen

les obres documentades per exemple en diferents racons del Samnium (Pietrabbondante

Campochiaro o San Giovanni in Galdo per citar-ne nomeacutes tres) 246 i el Laci (Fregellae Gabii

Terracina o Tusculum entre drsquoaltres)247 Ara beacute meacutes enllagrave del fet que la renovacioacute i construccioacute

244 F COARELLI ldquoPublic building in Rome between the second Punic war and Sullardquo Papers of the British School at

Rome 45 1977 p 1-23 B LONGFELLOW Roman Imperialism and Civic Patronage Form Meaning and Ideology i n

Monumental Fountain Complexes Cambridge 2011 p 13-19 245 L CAMPAGNA ldquoArchittetura pubblica ed evergetismo nella Sicilia di etagrave repubblicanardquo C MICCICHEgrave S MODEO

i L SANTAGATI (cur) La Sicilia romana tra Repubblica e Alto Impero Atti del convegno di Studi Caltanissetta 20-21

maggio 2006 Caltanissetta 2007 p 110-134 246 S CAPINI ldquoVenafro e lrsquoalta valle del Volturnordquo S CAPINI i A DI NIRO Samnium Archeologia del Molise Roma

1991 p 107-110 EADEM ldquoIl santuario de Pietrabbondanterdquo S CAPINI i A DI NIRO Samniumhellip p 113-114 EADEM ldquoIl

santuario di Ercole a Campochiarordquo S CAPINI i A DI NIRO Samniumhellip p 115-119 T D STEK Sanctuary and

Societyhellip p 267-270 247 B D ROUS Triumphs of compromise an analysis of the monumentalisation of sanctuaries in Latium in the late

republican period (second and first centuries BC) tesi doctoral inegravedita Amsterdam 2010 p 10-11

356

drsquoedificis puacuteblics permetia obtenir notables rendiments socials i poliacutetics hi podia haver meacutes

interessos en joc Aixiacute si ens detenim als territoris dels samnites apreciem una preferegravencia

per reconstruir i reformar antics santuaris que en alguns casos havien estat histogravericament

centres drsquoaccentuada rellevagravencia no nomeacutes pels aspectes purament religiosos sinoacute tambeacute

perquegrave havien estat lrsquoescenari drsquoactivitats poliacutetiques militars i econogravemiques248 Paradigmagravetic

eacutes lrsquoexemple del santuari de Pietrabbondante que havia estat tradicionalment un centre que

havia acollit reunions del conjunt dels samnites pentri per tractar els afers meacutes importants

dels agravembits poliacutetic i militar249 Uns anys despreacutes drsquohaver quedat greument afectat pel pas de

les forces puacuteniques lrsquoedifici fou reconstruiumlt atorgant-li un aire monumental El nou santuari

es disposagrave al damunt drsquoun podium i es dissenyagrave amb una sola cella precedida drsquoun pronaos i

possiblement prenia la forma drsquoun temple progravestil i tetragravestil En les obres tingueacute un paper molt

destacat la famiacutelia dels Staii coincidint amb un moment que alguns dels seus membres

detenien la magravexima magistratura local250 Sens dubte aquesta famiacutelia havia drsquoocupar una

posicioacute acomodada com ho indiquen els seus egravexits poliacutetics aixiacute com el fet de beneficiar-se

econogravemicament a traveacutes dels interessos posats al sector de lrsquoartesania (teules amb els segells

dels seus tallers srsquohan trobat no nomeacutes a Pietrabbondante sinoacute tambeacute en altres edificis de

culte contemporanis drsquoaltres localitzacions)251 i de la ramaderia (que era un dels principals

motors econogravemics del Samni) Drsquoaquesta manera aprofitant lrsquoavinentesa de la seva posicioacute

poliacutetica els Staii es decidiren a endegar la refaccioacute del vell santuari no tan sols amb la intencioacute

drsquooferir una millora per al conjunt de la seva comunitat sinoacute tambeacute per incrementar el seu

propi prestigi Encara vers les darreries del segle II aC i els primers anys de la centuacuteria seguumlent

perograve uns anys abans de lrsquoesclat del bellum sociorum srsquoexecutagrave una segona fase de reformes que

convertiacute el santuari en un complex encara meacutes monumental i que acusava fortes influegravencies

helmiddotleniacutestiques i lacials gragravecies al bastiment drsquoun segon temple meacutes gros i amb una cella

tripartida fou erigit sobre un gran podi drsquoopus poligonal que es construiacute al capdamunt drsquoun

248 T D STEK Cult Places and Cultural Change in Republican Italy A Contextual Approach to Religious Aspects of

Rural Society After the Roman Conquest Amsterdam 2009 p 46 on aplega la bibliografia anterior G

TAGLIAMONTE ldquoDediche di armi nei santuari sanniticirdquo CuPAUAM 28-29 2002-2003 p 95-125 249 T D STEK Sanctuary and society in central-southern Italy (3rd to 1st centuries BC) a study into cult places and

cultural change after the Roman conquest of Italy tesi doctoral inegravedita Amsterdam 2008 p 48-49 250 A LA REGINA ldquoIl Sanniordquo P ZANKER (ed) Hellenismus in Mittelitalien Kolloquium in Goumlttingen vom 5 bis 9 Juni

1974 Goumlttingen 1976 p 233 IDEM ldquoI Sannitirdquo G PUGLIESE CARRATELLI (ed) Italia omnium terrarum parens

Milano 1989 p 361 251 S CAPINI ldquoIl santuario de Pietrabbondanterdquo p 114 EADEM ldquoIl santuario di Ercole a Campochiarordquo p 18

357

promontori i que fou flanquejat per dos porticats A meacutes a meacutes procurant aconseguir un

marcat efecte escenogragravefic a la vessant srsquohi bastiacute un teatre Tenint present les funcions no

directament relacionades amb el culte a quegrave srsquohavia dedicat tradicionalment el santuari la

cronologia de la construccioacute i la intervencioacute de les elits aristocragravetiques samnites en ambdues

fases eacutes molt probable que la monumentalitzacioacute fos emprada ideologravegicament com un mitjagrave

de reaccioacute contra el tracte diferencial entre romans i itagravelics abans drsquoenfrontar-se

militarment252

Possiblement el lloc on el desenvolupament de programes de monumentalitzacioacute

assoliacute una magnitud meacutes gran fou a lrsquoagraverea del Laci particularment en lrsquoagravembit de les estructures

cultuals Ben coneguts soacuten els complexos dels santuaris lacials que buscaven lrsquoadmiracioacute tant

per les dimensions com per lrsquoespectacular escenografia Les comunitats del Laci mostren

diferegravencies notables amb les samnites que tingueren com veurem tot seguit repercussions

en les activitats ediliacutecies Per comenccedilar els assentaments gaudien de condicions juriacutediques

privilegiades i els seus habitants eren fonamentalment ciutadans llatins a vegades amb estrets

lligams amb els sectors aristocragravetics de la Urbs253 A diferegravencia de les samnites (o les de la

mateixa Roma) aquestes obres de gran volada que requerien una enorme inversioacute de

recursos no foren encarregades per magistrats individuals sinoacute per tot un colmiddotlectiu entre el

qual hi havia meacutes drsquouna persona amb interessos poliacutetics a la Urbs254 i per tant a qui convenia

augmentar el seu prestigi i guanyar-se lrsquoadmiracioacute de les elits romanes Fins i tot tenim notiacutecia

de la implicacioacute directa de ciutadans romans que com a Roma volien commemorar els seus

egravexits fent bastir grans complexos monumentals fora de la ciutat com seria el cas del santuari

de Fregellae promogut segurament pel cogravensol M Cornelius Cethegus (160 aC)255 Per la seva

banda les ciutats del Laci podien aprofitar lrsquoocasioacute per celebrar la prosperitat que

lrsquoimperialisme romagrave els reportava En definitiva eren obres que tenien una forta cagraverrega

propagandiacutestica per a les elits locals tant vers lrsquointerior cap llurs progravepies comunitats com vers

lrsquoexterior cap a Roma Tanmateix no podien actuar de manera individual sinoacute que es veien

252 T D STEK op cit B D ROUS op citp 93-97 253 B D ROUS op cit p 247 254 B D ROUS op cit p 150-151 255 B D ROUS op cit p 150

358

obligats a fer-ho conjuntament i almenys en alguns casos rebien lrsquoajuda dels comitents

romans

A Siciacutelia els casos coneguts centrats fonamentalment a les agraverees urbanes soacuten meacutes

limitats perograve nrsquohi ha prou com per evidenciar que almenys en algunes ciutats les elits locals

mostraven un interegraves per promocionar-se socialment per mitjagrave de lrsquoendegament drsquoobres

puacutebliques de caire monumental especialment a partir de la segona meitat del segle II aC256

Les estructures triades podien eacutesser molt variades trams de carrers que eren ennoblits

gimnasos agravegores teatres o edificis de culte (com lrsquoanomenat oratori de Falagraverides drsquoAgrigent o

el temple de lrsquoagravegora de Monte Iato)257 Majoritagraveriament sembla apreciar-se que els principals

impulsors drsquoaquestes obres eren ciutadans que ocupaven posicions socioeconogravemiques

encimbellades que les solien endegar en coincidegravencia amb el periacuteode que ocupaven alguna

magistratura preferentment lrsquoagoranomia258 Amb tot no era una constant ategraves que en alguns

casos ndashsempre minoritarisndash els ciutadans que sufragaven els costos no es trobaven exercint

cap cagraverrec puacuteblic Nomeacutes en ocasions molt comptades els promotors de les obres semblen

haver estat ciutadans romans o itagravelics i com a miacutenim en un cas el nom fa sospitar que es

tractava en realitat drsquoun siciliota promocionat juriacutedicament Tot assenyala en consequumlegravencia

una manca drsquointeregraves i iniciativa en aquest periacuteode dels romans per plantejar reformes ediliacutecies

monumentals i assumir-ne les despeses a les ciutats de la proviacutencia siciliana Ategraves el context

de lrsquoilla diferent al que hom podia trobar coetagraveniament a la peniacutensula les actuacions

monumentals no perseguien complexos objectius meacutes enllagrave de lrsquoostentacioacute puacuteblica del

prestigi dels comitents i lrsquoesperanccedila de mantenir-lo i incrementar-lo

Els casos exposats tot i les variacions mostren com una constant la relacioacute entre les

obres de monumentalitzacioacute i lrsquoautorepresentacioacute dels sectors aristocragravetics de cada

comunitat Lrsquoediliacutecia puacuteblica fou un instrument que empraven amb la intencioacute de guanyar

meacutes quotes de poder social i poliacutetic malgrat que aquests mateixos objectius podien eacutesser meacutes

o menys complexos com vegraveiem amb els samnites que podrien haver-la utilitzat com un

recurs per afirmar-se davant drsquouna Roma que els menystenia

256 L CAMPAGNA op cit p 110-134 257 L CAMPAGNA op cit p 118-120 258 L CAMPAGNA op cit p 116-118

359

Encara que acceptem aquesta lectura el context particular de les comunitats itagraveliques

era molt diferent al que hi havia a la Citerior ibegraverica i per tant per molt que els fenogravemens

acabaren per prendre la mateixa forma no es pot entendre al nostre territori com una

autoafirmacioacute de les elits per erigir-se en oposicioacute al domini romagrave La situacioacute no era la

mateixa i per tant la monumentalitzacioacute dels espais de culte no podia perseguia la mateixa

finalitat

Eacutes evident que el fenomen de la monumentalitzacioacute de construccions ediliacutecies

puacutebliques estava directament relacionat amb un factor decisiu lrsquoeleccioacute conscient dels

elements que interessava embellir De la mateixa manera que als paralmiddotlels itagravelics i sicilians la

tria responia a una voluntat determinada en funcioacute dels interessos de les elits eacutes possible que

al moacuten iber succeiacutes quelcom de semblant Muralles i temples eren construccions carregades

de simbolisme que tradicionalment havien tingut un rol rellevant en les construccions

ideologravegiques dels segments elevats de la societat ja que se nrsquohavien valgut per consolidar i

incrementar el seu prestigi tant vers lrsquointerior com vers lrsquoexterior259 Malgrat la dominacioacute

259 F GRACIA La guerra en la Protohistoria Heacuteroes nobles mercenarios y campesinos Barcelona 2003 p 234-235

D MONTANERO i D ASENSIO ldquoPuertas fortificadas del Mediterraacuteneo Oriacutegenes y evolucioacutenrdquo RAP 19 2009 p 178

La monumentalitzacioacute drsquoestructures cultuals i defensives no fou posada en pragravectica uacutenicament pels ibers sinoacute

que tambeacute es constata a centres drsquooriacutegens no ibers com Emporion o Carthago Noua sobretot des de la segona

meitat del segle II aC seguint per tant la tendegravencia general drsquoarreu del territori Al cas emporitagrave destaquen

especialment les muralles tant per lrsquoereccioacute de la impressionant faccedilana de migdia meacutes aparent que funcional i

amb la qual la vella polis aliada de Roma volia posar de relleu el poder adquirit mercegraves al comerccedil mediterrani

(tambeacute manifestat a traveacutes de les modificacions urbaniacutestiques relacionades amb lrsquoagraverea sacra meridional i la zona

de lrsquoagravegora) com per la construccioacute per decisioacute romana de tot un sistema defensiu que enllaccedilava la ciutat grega

amb lrsquoanomenat praesidium instalmiddotlat al turoacute drsquoEmpuacuteries (E SANMARTIacute i J M NOLLA ldquoLa datation de la partie

centrale du rempart meacuteridional drsquoEmporion (LrsquoEscala Alt Empordagrave Catalogne)rdquo Documents drsquoArcheacuteologie

Meacuteridionale 9 1986 p 81-110 E SANMARTIacute i M SANTOS ldquoAlgunes observacions entorn dels nivells tardo-

republicans drsquoEmpuacuteriesrdquo Empuacuteries 48-50 vol 2 1986-1989 p 292-309 J M NOLLA ldquoEmpuacuteries De les darreries

del segle III a mitjan segle I aC Algunes ideesrdquo AIEG 32 1992-1993 p 24-26 R MAR i J RUIZ DE ARBULO Ampurias

romana Historia Arquitectura y Arqueologiacutea Sabadell 1993 p 188-192 P CASTANYER et al ldquoIntervencions

arqueologravegiques a Empuacuteries (LrsquoEscala Alt Empordagrave) als anys 2012 i 2013rdquo Dotzenes Jornades drsquoArqueologia de les

Comarques de Girona Girona 2014 p 206-208) Per la seva banda a la vella fundacioacute puacutenica es detecta un proceacutes

paralmiddotlel amb la refaccioacute de les muralles de lrsquoacrogravepolis per ordre de les autoritats romanes i ja a les darreries del

segle II aC la realitzacioacute drsquoobres monumentals entre els quals es troba el complex bastit tambeacute al Cerro del

Molinete del qual formava part un sacellum dedicat per lliberts drsquoorigen oriental a la deessa Atargatis altre cop

ens trobem amb un port de considerable rellevagravencia que srsquoenriquiacute amb el comerccedil i palesagrave la seva voluntat tant

puacuteblica com privada de fer-ne ostentacioacute per mitjagrave de la monumentalitzacioacute (J M NOGUERA M J MADRID i V

VELASCO ldquoNovedades sobre la arx Hasdrubalis de Qart Hadasht (Cartagena) nuevas evidencias arqueoloacutegicas de

la muralla puacutenicardquo CuPAUAM 37-38 2011-2012 p 494-498 i 502 S F RAMALLO i E RUIZ VALDERAS ldquoUn ediacuteculo

republicano dedicado a Atargatis en Carthago Novardquo AEspA 67 1994 p 79-102 S F RAMALLO ldquoLa realidad

arqueoloacutegica de la lsquoinfluenciarsquo puacutenica en el desarrollo de los santuarios ibeacutericos del sureste de la Peniacutensula

Ibericardquo B COSTA i J H FERNAacuteNDEZ (eds) Santuarios fenicio-puacutenicos en Iberia y su influencia en los cultos

indiacutegenas XIV Jornadas de Arqueologiacutea Fenicio-Puacutenica (Eivissa 1999) Eivissa 2000 p 194 S F RAMALLO i M

360

romana les elits indiacutegenes escolliren aquests mateixos elements per refermar la seva posicioacute

sociopoliacutetica perograve comptant sens dubte amb el concurs i aprovacioacute dels nous amos sobretot

pel que fa a les reformes de les estructures defensives que no podien eacutesser aixecades sense la

seva autoritzacioacute

En el nostre cas la implementacioacute de dissenys genuiumlnament itagravelics ndashsobretot als

santuarisndash tot i que assenyala amb probabilitat la intervencioacute drsquoarquitectes i enginyers

procedents drsquoItagravelia no significa necessagraveriament que els costos de les actuacions fossin

sufragats per Roma (com passava en algunes ciutats del Laci) sinoacute per les comunitats

indiacutegenes les quals en consequumlegravencia havien drsquoestar dotades de prou cabals per afrontar-les

amb egravexit

Un altre element a tenir en compte a lrsquohora de valorar el paper poliacutetic de les elits

indiacutegenes eacutes la moneda Les llegendes i les tipologies del numerari local han portat a pensar

que la responsabilitat de la produccioacute monetagraveria estava en mans dels indiacutegenes ja que els

noms que figuren remetrien a comunitats iberes Com que dins de les agraverees on es batia

moneda nomeacutes alguns assentaments ndashsuposadament els principals de cada regioacutendash

disposaven drsquouna seca progravepia cal pensar que lrsquoobertura i manteniment de tallers monetaris

era un privilegi atorgat per les autoritats romanes que distingirien drsquoaquesta manera unes

comunitats de les altres260 i meacutes concretament uns grups aristocragravetics determinats Aquests

sectors a meacutes a meacutes podien fer del numerari un instrument de propaganda i reafirmacioacute a

traveacutes de les tipologies261 Els anversos particularment acostumen a dur lrsquoefiacutegie drsquoun home

una imatge ambigua262 que tant podia referir-se a una divinitat important per a la comunitat

emissora com a un retrat idealitzat dels personatges meacutes destacats de les elits locals Per la

MARTIacuteNEZ ANDREU ldquoEl puerto de Carthago Nova eje de vertebracioacuten de la actividad comercial en el sureste de la

Peniacutensula Ibeacutericardquo Bolletino di Archeologia on line Volume speciale Roma 2008 p 150-154) 260 L VILLARONGA Denarios y quinarios ibeacutericos Estudio y catalogacioacuten Barcelona 1995 p 14-15 T NtildeACO Vectigal

incertumhellip p 212-215 P P RIPOLLEgraveS ldquoCoinage and Identity in the Roman Provinces Spainrdquo C HOWGEGO V

HEUCHERT i A BURNETT Coinage and Identity in the Roman Provinces Oxford 2007 p 79-93 261 M GONZALBES ldquoDivinitats i herois a les emissions iberes i celtiberes de la Citeriorrdquo M CAMPO (ed) Deacuteus i mites

de lrsquoantiguitat Lrsquoevidegravencia de la moneda drsquoHispagravenia Barcelona 2012 p 48-49 262 M ALMAGRO-GORBEA ldquoLa moneda hispaacutenica con jinete y cabeza varonil iquesttradicioacuten indiacutegena o creacioacuten

romanardquo Zephyrus 48 1995 p 239

361

seva banda era pragravectica sovintejada plasmar la imatge drsquoun genet als reversos una iconografia

que segueix remetent a lrsquoagravembit aristocragravetic263

635 Mobilitat geogragravefica

Drsquoenccedilagrave de lrsquoinici del segle II aC assistim a un fenomen que no havia tingut lloc

anteriorment al territori amb les dimensions que assoliacute consequumlegravencia del domini romagrave

Lrsquoabandonament de diversos establiments indiacutegenes de categories diverses assenyala una

segraverie de canvis demogragravefics que srsquoexpliquen per dos motius fonamentals Per una banda la

mort de part de la poblacioacute ja fos pels mateixos enfrontaments armats ja fos com a mesura

punitiva A les narracions dels escriptors de lrsquoantiguitat llegim diversos passatges on les tropes

romanes (i tambeacute les puacuteniques en el transcurs de la guerra annibagravelica)264 occien els seus

enemics generalment de manera directa265 i drsquoaltres ocasions de manera indirecta eacutes a dir

provocant involuntagraveriament reaccions de pagravenic entre algunes comunitats que optaven per

lrsquoalternativa de donar-se mort a si mateixos tal i com esdevingueacute en llocs com Astapa266

263 M ALMAGRO-GORBEA op cit p 240-247 E SAacuteNCHEZ-MORENO ldquoCaballo y Sociedad en la Hispania ceacuteltica del

poder aristocraacutetico a la comunidad poliacuteticardquo Gladius 25 2005 p 237-264 264 Quan les forces cartagineses prengueren Sagunt segons informen els historiadors sobretot Livi Anniacutebal

decretagrave lrsquoexecucioacute de tota la poblacioacute adulta (LIVI 21142-4 i 21161-6) Apiagrave a meacutes afegeix que just abans de

lrsquoentrada dels puacutenics les dones de la ciutat prengueren la terrible decisioacute drsquoimmolar els seus propis fills i despreacutes

suiumlcidar-se (APIA Ib 12) Meacutes enllagrave de la retograverica meacutes o menys interessada dels autors i de la versemblanccedila o no

dels detalls de lrsquoepisodi que detonagrave la guerra sembla que no es pot dubtar que els saguntins patiren una quantitat

notable de baixes tot i que la poblacioacute no fou anorreada completament tal i com demostren passatges ulteriors

on hom segueix esmentat la ciutat no nomeacutes ocupada pels cartaginesos sinoacute tambeacute per la poblacioacute local

supervivent de fet tenim notiacutecia que entre aquesta hi havia membres de lrsquoaristocragravecia local que havien pres

partit per aquells mateixos que els havien conquerit com lrsquoAbilix que veien lrsquoaspecte que prenia la situacioacute a

partir de lrsquoarribada dels romans decidiacute de canviar de bagravendol i ajudar els Escipions (POLIBI 3974-986 LIVI 22224-

21) Aixiacute mateix en acabar la contesa una ambaixada de saguntins viatjagrave fins a Roma per agrair al Senat el suport

i lrsquoajuda rebuts (LIVI 28391-16) 265 Per exemple al principi de la segona guerra puacutenica les tropes romanoitagraveliques mataren uns dotze mil nadius

entre ausetans i lacetans (LIVI 21618-11) I no hem drsquooblidar que entre les baixes que comptabilitzen al bagravendol

puacutenic no tots eren cartaginesos sinoacute que tambeacute hi hauria una quantitat no concretada drsquoaliats indiacutegenes (uid

per exemple LIVI 25397-15) 266 LIVI 28222-235 APIAgrave Ib 33

362

Numagravencia267 o altres indrets indeterminats de la Citerior ibegraverica268 Per altra banda el trasllat

de poblacions senceres fos perquegrave havien estat reduiumldes a lrsquoesclavitud o perquegrave les autoritats

romanes obligaven a dispersar-les pel territori (com indica la creacioacute de nous establiments

sovint de reduiumlda superfiacutecie) o a assentar-les en noves fundacions

Tot i que les dimensions del fenomen foren molt diferents en egravepoca republicana el

desplaccedilament drsquoibers a altres contrades diferents a les seves agraverees drsquoorigen no era exclusiu

drsquoaquesta egravepoca sinoacute que ja pregraveviament tenim notiacutecia de la localitzacioacute ndashsovint temporalndash

drsquoibers en altres racons del Mediterrani Diversos autors antics narren lrsquoactuacioacute de mercenaris

ibers269 (sense que es pugui precisar si ho eren en el sentit que els entenem actualment o si

sota aquesta denominacioacute hi havia soldats drsquoaltres procedegravencies peninsulars com la

Celtibegraveria) servint a les ordres de cartaginesos o de grecs a Siciacutelia i al Peloponegraves des del segle

V aC270 i potser fins i tot ja a les acaballes de la centuacuteria anterior271 Si les campanyes havien

resultat exitoses molts dels mercenaris supervivents tornaven a la Peniacutensula tot i que eacutes molt

probable que ho fessin amb les mans tan buides com havien marxat perquegrave abans drsquoembarcar-

se ja srsquohaurien despregraves de la major part de la soldada que els pertocava272 Les repercussions

267 APIAgrave Ib 96 Tot i la llegenda posterior aquest autor explica que Escipioacute feacuteu anihilar la ciutat celtibera fins als

fonaments i que repartiacute el seu territori entre les comunitats veiumlnes perograve no tota la poblacioacute seguiacute el mateix destiacute

sinoacute que hi hagueren supervivents que foren venuts com a esclaus llevat de cinquanta persones que es reservagrave

per fer-les participar al triomf que pensava solmiddotlicitar al Senat (APIAgrave Ib 97-98) 268 Livi exposa que quan el cogravensol Catoacute emeteacute lrsquoordre que totes les comunitats iberes situades al nord de lrsquoEbre

havien de deposar les armes en molts llocs els indiacutegenes reaccionaren suiumlcidant-se en veurersquos desprotegits (LIVI

34 17) 269 La bibliografia publicada sobre aquest tema eacutes llarga i agravemplia de manera que proporcionem una acotada

seleccioacute de treballs A GARCIacuteA Y BELLIDO ldquoUna necrogravepolis en Oraacuten (Norte de Aacutefrica)rdquo Investigacioacuten y progreso 7

1934 p 367-371 IDEM ldquoIberos en el Norte de Aacutefricardquo AEspA 14 1940-1941 p 347-349 IDEM ldquoLos mercenarios

espantildeoles en Cerdentildea Sicilia Grecia Italia y el Norte de Aacutefricardquo Historia de Espantildea Meneacutendez Pidal I2 Madrid

1952 p 647-680 IDEM ldquoLes mercenaires espagnols dans les armeacutees carthaginoises au moment de la bataille de

Zamardquo Revue Africaine 3-4 1969-1970 p 111-120 G DE FRUTOS La relaciones entre el Norte de Aacutefrica y el Sur de

Hispania desde la colonizacioacuten feniacutecia a la decadegravencia de Carthago Sevilla 1987 M P GARCIacuteA-GELABERT i J M

BLAacuteZQUEZ ldquoMercenarios hispanos en las Fuentes literarias y en la arqueologiacuteardquo Habis 18-19 1987-1989 p 257-270

F QUESADA ldquoViacuteas de contacto entre Magna Grecia e Iberia La cuestioacuten del mercenariadordquo Arqueologiacutea de la

Magna Grecia Sicilia y Peniacutensula Ibeacuterica una aproximacioacuten a las relaciones culturales en el marco del Mediterraacuteneo

Occidental claacutesico Encuentro Internacional Actas del encuentro Internacional celebrado en la Universidad de

Coacuterdoba 3-5 de marzo de 1993 D VAQUERIZO (coord) Coacuterdoba 1994 p 191-246 N KOUICI ldquoLos contactos entre la

Peniacutensula Ibeacuterica y el Norte de Aacutefrica seguacuten los datos histoacuterico-arqueoloacutegicos de eacutepoca puacutenico-romanardquo Spal 11

2002 p 277-296 R PLIEGO ldquoSobre el reclutamiento de mercenarios turdetanos el campamento cartagineacutes de El

Gandul (Alcalaacute de Guadaira Sevilla)rdquo Habis 34 2003 p 39-56 i R GRAELLS Mistophoroi ex Iberias Una

aproximacioacuten al mercenariado hispano a partir de las evidencias arqueoloacutegicas (s VI ndash IV aC) Venosa 2014 270 DIODOR 5382 HEROgraveDOT 7165 POLIBI 1173-4 271 PAUSAgraveNIAS 10179 272 DIODOR 5174

363

que tingueacute la guerra annibagravelica tant a la peniacutensula Ibegraverica com al Mediterrani en general

comportaren la fi drsquoaquest fenomen ategraves que els indiacutegenes deixaren drsquooferir mercenaris per

passar a satisfer les obligacions drsquoaportar forces auxiliars a les tropes romanes

El nou context sorgit a partir de la segona guerra puacutenica tanmateix no significagrave que

deixessin drsquoesdevenir-se processos de mobilitat geogragravefica dels indiacutegenes sinoacute que com

vegraveiem fins i tot es veieren afavorits A diferegravencia dels viatges dels mercenaris que tendien a

ser drsquoanada i tornada al nostre periacuteode observem una mobilitat pensada per traslladar la

poblacioacute i assentar-la en un indret distint al del seu origen Drsquoacord amb les dades disponibles

els moviments podien eacutesser de dues menes en funcioacute de la distagravencia i la intencioacute dins de la

mateixa Peniacutensula que servirien per reassentar la poblacioacute traslladada o beacute fora de la

Peniacutensula que es faria amb altres finalitats

La mobilitat meacutes coneguda eacutes aquella que es donagrave dins de la peniacutensula Ibegraverica (i

generalment dins del mateix territori provincial) que prenia la forma de veritables

reassentaments promoguts fonamentalment per les autoritats romanes Aquest fenomen eacutes

molt caracteriacutestic de lrsquoegravepoca republicana i cal pensar que comenccedilagrave ben aviat ja als primers

anys del segle II aC quan es pot relacionar amb les consequumlegravencies de les revoltes indiacutegenes

Diversos establiments de totes les categories perograve especialment els de dimensions mitjanes i

grans foren abandonats Perograve tenint en compte que no tots semblen haver estat viacutectimes

drsquoesdeveniments marcats per la violegravencia fiacutesica aquesta circumstagravencia deixa marge per

considerar que no tots els habitants dels nuclis venccediluts acabarien morts o esclavitzats273 A

partir drsquoaquiacute amb la prohibicioacute de tornar als seus antics poblats es veurien abocats a integrar-

se als establiments que srsquohavien mantingut ja fos de manera lliure o organitzats per les

autoritats romanes o beacute a concentrar-se en assentaments fundats ex nouo

Lrsquoevidegravencia meacutes clara de la integracioacute als assentaments preexistents eacutes lrsquoexpansioacute

urbaniacutestica En efecte centres de diversa condicioacute que superaren el tragravensit del segle III al II aC

mostren processos de creixement a vegades ja des de les primeries drsquoaquesta darrera

centuacuteria274 Eacutes cert que aquests fenogravemens es poden explicar per un impuls demogragravefic natural

273 J A MARTIacuteNEZ MORCILLO ldquoEl asalto de nuacutecleos de poblacioacuten bases juriacutedicas procedimiento y consecuencias

durante la Repuacuteblica romanardquo Espacio Tiempo y Forma Serie II Historia Antigua 26 2013 p 107-122 274 D ZAMORA op cit p 324-325 V REVILLA i D ZAMORA op cit p 43 J BURCH el al Excavacions arqueologravegiqueshellip

1 p 98-108 i 135-140 P CASTANYER et al ldquoPautes i evolucioacute del poblament ruralhelliprdquo p 14-15 A LOacutePEZ MULLOR et al

ldquoLes excavacions a Darroacute (Vilanova i la Geltruacute Garraf) entre 1996 i 1998rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1998-1999

364

en comptes de lrsquoarribada drsquouna hipotegravetica poblacioacute foragitada perograve no hem de perdre de vista

que tot i les dificultats per aproximar-se als canvis poblacionals no eacutes aparentment fins a la

segona meitat del segle II aC que es comenccedila a apreciar un creixement de la poblacioacute275 Per

tant pensem que als llocs on els canvis es detecten meacutes aviat tenim indicis de la integracioacute

dels elements desplaccedilats

Pel que fa a la fundacioacute de nous nuclis drsquohagravebitat srsquoobserva un augment progressiu de

petits establiments de caire rural que srsquointensifica a mesura que discorre el segle II aC

sobretot drsquoenccedilagrave de mitjan centuacuteria Les dimensions les estructures drsquoemmagatzematge i

transformacioacute drsquoaliments i la cultura material associades assenyalen que estaven ocupats per

una o molt poques famiacutelies camperoles que pertanyien als sectors socials modestos276 que

srsquoencarregarien de conrear les terres properes i obtenir una produccioacute que no devia anar gaire

2001 p 185 A LOacutePEZ MULLOR i X FIERRO ldquoDarroacute i el poblament ibegraveric al Garrafrdquo Protohistograveria a Catalunya

Rosselloacute i Llenguadoc Occidental Actualitat de lrsquoarqueologia de lrsquoedat del Ferro Girona 2000 p 43-58 R BATISTA

J MOLIST i N ROVIRA ldquoEl conjunt monumental drsquoOlegraverdola les darreres campanyes drsquoexcavacions (1983-1989)rdquo

Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1989-1990 1991 p 87-100 H BONET i J VIVES-FERRAacuteNDIZ op cit p 669 M OLCINA i

R PEacuteREZ JIMEacuteNEZ La ciudad ibero-romana de Lucentum (el Tossal de Manises Alicante) Introduccioacuten a la

investigacioacuten del yacimiento arqueoloacutegico y su recuperacioacuten como espacio puacuteblico Alacant 1998 p 38-39 i 54 M

CURA i E SAacuteNCHEZ ldquoUn poble pre-romagrave mal conegut Els bergusi o bergistani de lrsquointerior de Catalunya Estat

actual de la quumlestioacute histograverica i arqueologravegicardquo M MAYER et al De les estructures indiacutegenes a lrsquoorganitzacioacute

provincial de la Hispagravenia Citerior Barcelona 1998 p 163-173 H BONET op cit p 524 F ARASA La romanitzacioacute a

les comarques septentrionalshellip p 182 D ASENSIO et al ldquoTipus drsquoassentaments i evolucioacute del poblament ibegraverichelliprdquo

p 186-187 M CURA i A M FERRAacuteN ldquoEl poblado prerromano de lsquoEl Cogulloacutersquo (Sallent ndash Barcelona)rdquo Pyrenae 5 1969

p 115-130 J BURCH A ROJAS i J SAGRERA ldquoNoves aportacions per al coneixement del poblat ibegraveric de Sant Sebastiagrave

de la Guarda (Llafranc Palafrugell)rdquo EBE 22 2003 p 9-54 J BURCH A ROJAS i J VIVO ldquoLrsquoAssentament ibegraveric de

Sant Sebastiagrave de la Guarda (Palafrugell Baix Empordagrave)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2008-2009 2010 p 45-58

J M NOLLA J BURCH i L PALAHIacute ldquoLrsquoabandonament de lrsquooppidum de Castellrdquo EBE 17 1998 p 59-78 J M NOLLA

L ESTEVA i F AICART ldquoEl poblat ibegraveric dels Guiacutexols (segles IV aC-I dC)rdquo EBE 8 1989 p 45-116 F AICART ldquoEl final

del moacuten ibegraveric a la vall drsquoAro i Sant Feliu de Guiacutexols estat de la quumlestioacuterdquo EBE 19 2000 p 17-24 F ARASA op cit

p 259-260 275 A GORGUES op cit p 260-267 276 P CASTANYER et al ldquoPautes i evolucioacute del poblament ruralhelliprdquo p 14-17 O ESCALA et al ldquoEl jaciment de La Rosella

(Tagraverrega Urgell) un camp de sitges associat a un hagravebitat de lrsquoibegraveric tardagrave (segles II i I ade la n e)rdquo Urtx 25 2011

p 211-241 M PREVOSTI ldquoConclusionsrdquo M PREVOSTI J ARXEacute i A CABALLEacute (eds) Autopistas i arqueologia Memograveria

de les excavacions en la prolongacioacute de lrsquoautopista A-19 Barcelona 1995 p 245-256 V REVILLA i D ZAMORA op cit

p 43 I FIZ et al ldquoIn conspectu prope totius urbis la aplicacioacuten de diferentes meacutetodos de anaacutelisis de visibilitat al

paisaje del ager Tarraconensisrdquo Cuadernos de Prehistoria i Arqueologiacutea de la Universidad de Granada 20 2010 p

108 C MATA A MORENO i D QUIXAL ldquoHaacutebitat agrario y paisaje durante la segunda Edad del Hierro en el este de

la Peniacutensula Ibeacutericardquo Bollettino di Archeologia Roma 2008 p 42 G PASCUAL i P GARCIacuteA BORJA ldquoEl poblamiento

en la comarca de la Costera (Valencia) desde el Neoliacutetico hasta eacutepoca romana Yacimientos arqueoloacutegicos y viacuteas

de comunicacioacutenrdquo APL 28 2010 p 314 I GRAU ldquoLos valles de Alcoi durante la romanizacioacuten p 91-93 I GRAU C

CARRERAS J MOLINA P DE SOTO i J M SEGURA ldquoPropuestas metodoloacutegicas para el estudio de el paisaje rural

antiguo en el aacuterea central de la Contestaniardquo Zephyrus 70 2012 p 131-149 A MARTIacuteNEZ RODRIacuteGUEZ ldquoPoblamiento

rural romano y tardoantiguo en Lorcardquo J M NOGUERA (ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania

15 antildeos despueacutes Murcia 2010 p 292 L LOacutePEZ-MONDEJAR ldquoNuevas aportaciones al poblamientohelliprdquo p 126-128

365

meacutes enllagrave de lrsquoautoconsum Eacutes interessant perograve destacar un detall prou important relacionat

amb la cultra material associada a aquests hagravebitats rurals la introduccioacute i increment de

manera generalitzada arreu de ceragravemiques comunes i produccions fines importades que

assoliren unes cotes sense precedents Aquest fet pot assenyalar com ha proposat Millett277

un increment progressiu de les activitats mercantils i del poder adquisitiu dels seus habitants

i en definitiva un element meacutes que contribuiacute a la transformacioacute de la societat No es detecten

en canvi fundacions de nous establiments de tipus urbagrave per eacutesser ocupats per poblacioacute

reassentada tot i que es coneix algun cas esporagravedic de creacioacute de petits llogarrets com el de

Turoacute Rodoacute (Lloret de Mar)278 Es tracta drsquoun reduiumlt nucli costaner que seguia les pautes

tradicionals drsquoun assentament de vila closa279 format per unes quantes cases senzilles que

restaven encerclades per una muralla o millor un mur de tanca que constituiumla a meacutes la paret

posterior de cadascuna de les estructures drsquohagravebitat Des del moment que disposa de

fortificacions hauriacuteem de pensar que la seva creacioacute fou impulsada per les autoritats romanes

o com a miacutenim donaren la seva aprovacioacute per bastir-lo Encara amb relacioacute al desplaccedilament

de poblacioacute ibera cap a noves fundacions no hem de perdre de vista que als assentaments

instalmiddotlats pels romanoitagravelics en diferents contrades (com els nuclis de ca lrsquoArnau-can Mateu-

can Benet La Cabantildeeta o Valentia) els materials recuperats avalen tot i una presegravencia

majoritagraveria de lrsquoelement itagravelic tambeacute la drsquouna part meacutes o menys petita de poblacioacute indiacutegena

En aquests casos la seva adscripcioacute social podia ser meacutes variada incloent membres drsquoestrats

acomodats i que ocupaven posicions ben relacionades amb la poblacioacute forana

Finalment tenim tambeacute testimoniada la mobilitat drsquoindiacutegenes fora de la peniacutensula

Ibegraverica principalment per les fonts literagraveries Diversos eren els motius que expliquen la

sortida dels peregrini de la proviacutencia alguns dels quals eren consequumlegravencia de les imposicions

dels romans mentre que drsquoaltres eren fruit de la voluntat dels mateixos ibers El primer cas

acostumava a anar de la magrave drsquoaspectes de caire militar i suposava abandonar de manera

permanent el territori de procedegravencia una de les solucions aplicades de manera prou

sovintejada als membres de les comunitats venccediludes era reduir-los a lrsquoesclavitud Aquest fet

277 M MILLETT ldquoRural integration in the Roman West an introductory essayrdquo Current Research on the

Romanisation of the Western Provinces Oxford 1992 p 1-8 278 BURCH et al ldquoLa siacutentesirdquo p 98-99 279 P MORET Les fortifications ibeacuteriques De la fin de lrsquoacircge du Bronze agrave la conquecircte romaine Madrid 1996 p 267-

268

366

implicava juriacutedicament un canvi drsquoestatus que contemplava passar del gaudi de la llibertat i

dels drets locals propis dels peregrini a la negacioacute de cap mena de dret ni llibertat A meacutes a

meacutes a lrsquoexegravercit que havia capturat els esclaus en general no li interessava drsquoarrossegar-los al

seu darrere tot i que podia repartir-los entre la soldadesca com a part del botiacute o fins i tot

aprofitar-los per ajudar en la logiacutestica de la tropa de manera que tendia a vendrersquols in situ als

uenaliciarii i aconseguir aixiacute un doble objectiu evitar endur-se les masses drsquoesclaus i obtenir

liacutequid per a lrsquoaerarium militare280 Eacutes sobretot a partir del moment que queien a les mans dels

traficants que iniciaven els seus periples que els podien arribar a portar molt lluny tot i que

amb frequumlegravencia tenien com a destinacioacute final la Urbs

Per al segon cas les fonts assenyalen que els ibers podien fer viatges que tenien com a

destinacioacute la Urbs cosa que no era gaire frequumlent i que solia produir-se especialment per

motius diplomagravetics fet que ens inclina a pensar que aquells que viatjaven formaven part dels

sectors aristocragravetics Que els ibers enviessin legacions no fa res meacutes que situar-los en la

normalitat de les relacions entre els pobles drsquoarreu del Mediterrani i Roma ategraves que durant

lrsquoegravepoca republicana lrsquoarribada drsquoambaixades procedents tant de comunitats de territoris

annexionats com drsquoaltres que encara no ho eren constituiumlen un fenomen molt frequumlent281 La

primera ocasioacute que una delegacioacute del territori srsquoadreccedilagrave a Roma tingueacute lloc just abans drsquoesclatar

la guerra annibagravelica quan els saguntins que es veien amenaccedilats per lrsquoavenccedil de les tropes

cartagineses trameteren una ambaixada per demanar ajuda282 Uns anys meacutes endavant quan

la guerra arribagrave a la seva fi definitiva Sagunt nrsquoenviagrave una de nova aquest cop per agrair el

suport militar rebut de Roma i de passada donar lrsquoenhorabona a P Corneli Escipioacute per haver

assolit feia poc el cagraverrec consolar283 Lrsquoany 171 aC uns quants populi provinents de diferents

punts drsquoambdues proviacutencies recorregueren personalment al Senat per denunciar els abusos

280 Hi ha una multitud de casos documentats tant a orient com a occident els capturats a la campanya de L

Quinctius Flaminius lrsquoany 192 aC a la Liguacuteria (LIVI 35404) la presa de Same (189 aC POLIBI 2132b i LIVI 382911)

els tolostobogi (189 aC LIVI 38239-10 i APIAgrave Syr 42) els tectosages (LIVI 38277) Hiacutestria (179 aC LIVI 41118)

Haliart (177 aC LIVI 426310) lrsquoEpir (POLIBI 3015 LIVI 45345 ESTRABOacute 773 i PLUTARC Aem 293) o Numagravencia (133

aC APIAgrave Ib 96-97) 281 Vid F PINA ldquoForeign Eloquence in the Roman Senaterdquo C STEEL i H VAN DER BLOM (eds) Community and

Communication Oratory and Politics in Republican Rome Oxford 2013 p 247-266 on lrsquoautor aplega nombrosos

exemples extrets de les fonts literagraveries 282 LIVI 2161-2 APIAgrave Ib 7 283 LIVI 28391-16

367

que els darrers anys patien per part dels magistrats284 Pocs anys despreacutes tornem a trobar

indiacutegenes a la Urbs participant a les exegravequies drsquoEmili Paulmiddotlus tot i que no acaba de quedar del

tot clar si hi eren com a clients vinguts expressament de proviacutencies com a esclaus que havia

dut amb ell o com a consequumlegravencia drsquoaltres raons285 A partir de tots aquests exemples srsquoinfereix

que els desplaccedilaments que els ibers feien a Roma tenien un caragravecter eminentment temporal

perquegrave un cop presentats els respectes i les almiddotlegacions al Senat o als magistrats les

delegacions tornarien de nou cap a la proviacutencia No sembla per tant que abans de 133 aC hi

hagueacutes indiacutegenes amb residegravencia establerta a la Urbs tot i que a partir de lrsquoinici de la centuacuteria

seguumlent (agravedhuc potser molt a les darreries del segle II aC) ja en trobariacuteem algun com palesa

el cas de Q Varius Hybrida al qual almiddotludiacuteem unes pagravegines meacutes enrere286 En aquest sentit a

presegravencia drsquoindiacutegenes naturalitzats que havien fet algunes passes a la carrera poliacutetica de Roma

nomeacutes es pot explicar per la maduresa de les relacions entre la Urbs i les proviacutencies hispanes

Eacutes aquesta circumstagravencia la que hauria portat a com a miacutenim alguns membres de les elits

locals establir ferms contactes gragravecies a lrsquoactitud demostrada durant el servei militar amb

personatges influents del panorama poliacutetic sense el concurs dels quals era extremadament

284 LIVI 4321-3 285 PLUTARC Aem 394 Lrsquoescriptor de Queronea explicita que els ibers de la mateixa manera que els liacutegurs i els

macedonis que participaren al funeral es trobaven a Roma κατὰ τύχην eacutes a dir per casualitat El problema eacutes

arribar a esbrinar si amb aquestes paraules volia dir en realitat que se li escapaven els motius que expliquen la

seva presegravencia a la Urbs o si realment hi eren per pura coincidegravencia ja fos perquegrave havien enviat legacions

diplomagravetiques perquegrave havien anat a visitar els seus patrons perquegrave eren a la ciutat per motius relacionats amb

activitats econogravemiques etc En aquest sentit H Flower afirma que tots plegats foren cridats pels familiars que

organitzaren el sepeli (H I FLOWER ldquoSpectacle and Political Culture in the Roman Republicrdquo H I FLOWER (ed)

The Cambridge Companion to the Roman Republic Cambridge 2014 p 390-391) Si fos aixiacute atesa la distagravencia que

havien de recoacuterrer sobretot els ibers i els macedonis i el temps que necessitaven per rebre la notiacutecia i viatjar per

forccedila ja havien drsquoeacutesser a Roma pregraveviament a la defuncioacute De fet no seria res drsquoestrany que fossin membres drsquouna

ambaixada enviada ndashper uns motius que ens defugen completamentndash a la Urbs i que restessin a lrsquoespera que

arribeacutes el moment drsquoentrevistar-se amb el Senat ategraves que a vegades les legacions estrangeres havien de romandre

setmanes i agravedhuc mesos sencers abans no els arribeacutes el torn (F PINA ldquoForeign Eloquencehelliprdquo p 249) 286 Varius Hybrida proporciona un cas forccedila curioacutes que voldriacuteem examinar amb un xic meacutes de detall Per alguna

raoacute que ens defuig aquest home ndashpossiblement sucronensis (VALERI MAgraveXIM 378 QUINTILIAgrave Inst 51210 De uir

Ill 7211)ndash rebeacute la ciutadania romana en un moment tambeacute difiacutecil de determinar perograve que seria anterior a lrsquoany

90 aC Tot i els seus oriacutegens no romans hem de pensar que per forccedila havia de tenir el domicilium establert a

Roma altrament no hauria pogut exercir el ius honorum i presentar la seva candidatura al tribunat de la plebs

per al 90 aC Eacutes meacutes tenim notiacutecies fefaents que exerciacute el cagraverrec activament com demostra la seva accioacute meacutes

coneguda la proposta ndashque fou acceptadandash de la lex Varia de maiestate que procurava evitar els crims de lesa

majestat contra la maiestas populi Romani (E S GRUEN ldquoThe Lex Variardquo JRS 55 1965 p 59-73 R SEAGER ldquoLex

Varia de Maiestaterdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte Bd 16 H 1 marccedil 1967 p 37-43 F SAacuteNCHEZ JIMEacuteNEZ

ldquoTriunfo de Asculaneis Picentibusrdquo Baetica Estudios de Arte Geografiacutea e Historia 9 1986 p 255-268 S MAS ldquoDe

Taacutecito a la lex de imperio Vespasiani o la organizacioacuten del consentimiento de la dominacioacutenrdquo Semata Ciencias

Sociais e Humanidades 23 2011 p 77-96)

368

difiacutecil per no dir impossible que un simple provincial pogueacutes ocupar un cagraverrec puacuteblic a

Roma287 sobretot tenint en compte que les velles oligarquies romanes no veien amb bons ulls

la intromissioacute de gent forana ndashi menys de proviacutenciesndash a la vida poliacutetica de la ciutat tal i com

mostren els furibunds atacs que els llanccedilaven per denigrar i desacreditar aquells que gosessin

intentar-ho288 (i no tinguessin eacutes clar un recolzament prou fort que les intimideacutes)

636 Peregrinae

Com malauradament tendeix a ser habitual en el coneixement del moacuten antic (i de

molts altres periacuteodes histograverics) la dona peregrina a la Citerior ibegraverica de finals del segle III aC

i bona part de la centuacuteria seguumlent eacutes gairebeacute invisible Les fonts literagraveries amb prou feina en

fan esment i quan eacutes aixiacute es refereixen indefectiblement a membres de les aristocragravecies

indiacutegenes com la dona i les nebodes drsquoIndiacutebil289 o la dona (i els fills) drsquoEdecoacute290 totes elles

trobades per Escipioacute a Carthago Noua en qualitat drsquoostatges dels puacutenics i retornades als seus

familiars Per la seva banda lrsquoarqueologia aporta algunes dades meacutes perograve no contribueixen

massa a ampliar la perspectiva pel que fa als sectors socials perquegrave majoritagraveriament srsquoassocien

altra vegada als nobiliaris En aquest sentit una font molt valorada en gran mesura per la seva

singularitat (fet que ens porta a ser prudents a lrsquohora drsquoextrapolar-ne les interpretacions a la

resta de les comunitats ibegraveriques) eacutes la vaixella amb decoracioacute figurada a voltes

complementada amb epigrafia de lrsquoagraverea edetana No obstant els tradicionals esculls la

historiografia ha maldat des de fa anys per procurar aproximar-se i aprofundir el coneixement

de la dona principalment de lrsquoegravepoca ibegraverica plena que eacutes quan es detecta una concentracioacute

meacutes gran de fonts drsquoestudi per a aquest tema A vegades perograve la manca drsquoevidegravencies ha portat

malgrat els esforccedilos invertits a elaborar treballs basats en generalitats drsquoaltres cultures

antigues que srsquoestenen per considerar-les raonablement extrapolables al context ibegraveric291

Partim doncs drsquounes bases caracteritzades per considerables biaixos perquegrave la informacioacute a

287 E J WEINRIB The Spaniards in Rome From Marius to Domitian New York 2014 p 7-8 288 CICEROacute Pis frag 9-11 289 LIVI 264911-14 290 POLIBI 1034 LIVI 27171-2 291 C ALFARO ldquoDona i treball a la Hispagravenia preromana i romanardquo J ZARAGOZA i G FORTEA (eds) ΓΥΝΑΙΚΕΣ

MULIERES mirades sobre la dona a Gregravecia i a Roma Tarragona 2012 p 155-178

369

lrsquoabast es redueix fonamentalment als primers anys del periacuteode que estudiem corresponents

al tombant del segle III aC i les primeries del seguumlent mentre que per a la resta del II aC les

fonts emmudeixen i en dificulten la comprensioacute i lrsquoevolucioacute que experimentaren les

peregrines

Lrsquoaparicioacute de monuments funeraris clarament femenins (estagravetues bustos relleus) en

algunes necrogravepolis principalment del sud-est peninsular palesen que les dones de les classes

altes adquiriren un paper meacutes destacat a partir de lrsquoibegraveric ple altrament no srsquohi entendria la

seva presegravencia292 Aquest nou rol no contemplava la participacioacute directa de la dona en la vida

poliacutetica293 tal i com srsquoinfereix dels relats de lrsquoantiguitat que sempre mostren els homes

reunint-se per discutir els assumptes de caire poliacutetic i militar i prenent les decisions oportunes

En cavi la iconografia assenyala que guanyarien rellevagravencia en altres aspectes com el religioacutes

de manera que trobariacuteem les dones de classe alta oficiant cultes i actuant de sacerdotesses

sense que puguem precisar si els sacerdocis eren temporals o permanents294 Queda ben

testimoniada a meacutes la seva participacioacute activa en cerimogravenies ciacuteviques ndashsegurament

exclusives dels grups aristocragravetics perograve amb un caragravecter puacuteblic que les convertia en actes

drsquoautorepresentacioacute davant de la resta de la poblacioacute no privilegiadandash com mostren les

imatges on apareixen ballant o tocant instruments musicals295

Un altre agravembit on les peregrines de situacioacute acomodada tenien protagonisme eacutes el

productiu Disposem drsquoescenes on apareixen dones ricament abillades davant de telers

verticals teixint o filant No cal dir que les tasques relacionades amb la produccioacute tegravextil no eren

privatives dels sectors aristocragravetics perquegrave les restes materials que hi anaven associades

(pesos de teler i torteres) es documenten amb manta frequumlegravencia a tot arreu independentment

de les dimensions i complexitat de lrsquoassentament i de les caracteriacutestiques de les estructures a

lrsquointerior de les quals srsquohan localitzat Ara beacute aquestes imatges no nomeacutes apunten lrsquohipotegravetic

292 M I IZQUIERDO ldquoLa imagen femenina del poder Reflexiones entorno a la feminizacioacuten del ritual funerario en

la cultura ibeacutericardquo SAGVNTVM Extra 1 1998 p 185-193 L PRADOS ldquoGeacutenero e identidad en los contextos funerarios

ibeacutericos (siglos V-I aC)rdquo L PRADOS et al Arqueologiacutea y genero Mujer y espacio sagrado haciendo visibles a las

mujeres en los lugares de culto de eacutepoca ibegraverica Madrid 2011 p 201-217 293 A VIZCAIacuteNO ldquoImaacutegenes texto y praacutecticas en femenino La mujer y la ceraacutemica de Tossal de Sant Miquel (Lliacuteria

Valegravencia)rdquo Saguntum - PLAV 43 2011 p 126 294 L PRADOS ldquoMujer y espacio sagrado Haciendo visibles a las mujeres en los lugares de culto de eacutepoca ibeacutericardquo

Complutum 18 2007 p 217-225 C RUEDA ldquoLa mujer sacralizada La presencia de las mujeres en los santuarios

(lectura desde los exvotos de bronce iberos)rdquo Complutum 18 2007 p 227-235 295 A VIZCAIacuteNO ibid

370

fet que les mateixes aristogravecrates es fessin la seva progravepia roba com havia de fer la resta de la

poblacioacute sinoacute que estarien transmetent escenes de gineceu serien una icona comuna a

drsquoaltres contextos cronoculturals de les virtuts de la dona decent296 Alguns autors antics

assenyalen la importagravencia que havien assolit els productes tegravextils drsquoalguns indrets de la

Citerior ibegraverica fins al punt que eren exportats297 Aixograve unit a les escenes a les quals estem

almiddotludint han menat a plantejar la possibilitat que les aristogravecrates iberes arribaren a dirigir

tallers298

Ignorem quin era el grau drsquoautonomia econogravemica ndashsi eacutes que en tenienndash de les iberes

de classe alta perograve la sumptuositat amb quegrave soacuten representades a la iconografia i la de les obres

que encarregaven com per exemple els monuments funeraris o la vaixella profusament

decorada de lrsquoagraverea edetana299 palesen que drsquouna manera o una altra disposaven drsquouna

marcada potegravencia econogravemica si meacutes no al principi del nostre periacuteode Durant bona part del

segle II aC en canvi els indicis de potegravencia econogravemica tants als nuclis drsquohagravebitat com a les

necrogravepolis esdevenen meacutes modestos fet que posem en relacioacute als canvis que experimentaren

les elits en aquesta egravepoca

Fora dels cercles aristocragravetics la visibilitat de les dones eacutes nulmiddotla Tanmateix la vida

que duien no devia allunyar-se gaire de la que coneixem per a altres racons del moacuten antic300

Aixiacute segurament les trobariacuteem encarregant-se de la intendegravencia domegravestica perograve tambeacute

treballant als camps als tallers de produccioacute de teixits a les factories de salaons etc

296 C ALFARO ldquoLa mujer y el trabajo en la Hispania prerromana y romana Actividades domeacutesticas y

profesionalesrdquo M I DEL VAL (coord) El trabajo de las mujeres en Espantildea Desde la Antiguumledad al siglo XX Dossier

des Meacutelanges de la Casa de Velaacutezquez Nouvelle seacuterie 40 (2) 2010 p 24-25 297 ESTRABOacute 349 GELmiddotLI Noct Att1734 PLINI Nat Hist 199 NICOLAU DE DAMASC frag 102 Frag Hist Graec 3456 298 C RIacuteSQUEZ i A GARCIacuteA LUQUE ldquoiquestActividades de mantenimiento en el registro funerario El caso de las

necroacutepolis ibeacutericasrdquo Interpreting household practices Barcelona 21-24 novembre 2007 Treballs drsquoArqueologia 13

2007 p 164 299 A VIZCAIacuteNO op cit p 128 300 E FANTHAM A P FOLEY N B KAMPEN S B POMEROY i H A SHAPIRO Women in the Classical World Oxford

1994 W SCHEIDEL ldquoThe Most Silent Women of Greece and Rome Rural Labour and Womenrsquos Life in the Ancient

World (I)rdquo Greece and Rome 42 1995 p 202-217 IDEM ldquoThe Most Silent Women of Greece and Rome Rural

Labour and Womenrsquos Life in the Ancient World (II)rdquo Greece and Rome 43 1996 p 1-10

371

637 Els peregrini de la Citerior ibegraverica

No obstant els trasbalsos que la irrupcioacute romana provocagrave entre els indiacutegenes durant el

periacuteode que srsquoesteacuten de lrsquoinici de la segona guerra puacutenica fins a les operacions de M Porci Catoacute

que comportaren lrsquoabandonament (en ocasions manu militari i en drsquoaltres de manera menys

violenta o si meacutes no sota la pressioacute drsquoaltres formes de violegravencia menys evidents) de diversos

assentaments la mort o esclavitzacioacute de nombroses persones i el desplaccedilament forccedilat de

moltes altres no semblen apreciar-se canvis especialment significatius pel que fa a lrsquoestructura

de llurs societats En efecte si a les acaballes de lrsquoibegraveric ple el cos social quedava polaritzat en

un sector privilegiat format pels grups que concentraven a les seves mans els poders econogravemic

i poliacutetic i un altre de no privilegiat constituiumlt per la resta de la poblacioacute humil al periacuteode

seguumlent ambdoacutes sectors continuaven existint En el transcurs del segle II aC per tant seguia

havent-hi una minoria drsquoibers acomodats i una majoria drsquoaltres que per les seves condicions

de vida de comoditats no en tenien gaires Amb tot una diferegravencia fonamental en relacioacute amb

el periacuteode anterior eacutes que tant els uns com els altres restaven sotmesos a Roma que srsquohavia

erigit en mestressa del territori Aquest fet a meacutes comportagrave que uns i altres fossin englobats

sota la mateixa categoria juriacutedica de peregrini i les seves comunitats passessin a tenir la

condicioacute en la immensa majoria drsquoestipendiagraveries La promocioacute juriacutedica individual o

colmiddotlectiva era una capacitat que no els restava vetada com la pragravectica havia demostrat per a

altres territoris sota lrsquoegravegida de la Urbs inclosos altres indrets de les mateixes proviacutencies

hispanes tot i aixograve no tenim cap testimoni que permeti afirmar que al llarg dels dos primers

terccedilos drsquoaquella centuacuteria hi hagueacutes cap peregrinus que es veieacutes premiat amb una concessioacute de

ciutadania Si nrsquohi havia hagut algun no nrsquoha quedat constagravencia perquegrave els primers casos

coneguts es remunten ja als primers anys del segle I aC

Que la societat mantingueacutes lrsquoestructura tradicional no significa que al seu interior no

es produiumlssin transformacions Eacutes meacutes diversos indicis semblen apuntar una liquidacioacute de les

elits que havien estat dominant fins aleshores i que ja fos per mostrar-se partidagraveries de la

causa puacutenica al conflicte annibagravelic o per haver ofert resistegravencia a lrsquoautoritat romana foren

eliminades Testimonis drsquoaquest proceacutes soacuten la destruccioacute i abandonament de molts dels

oppida que havien tingut meacutes rellevagravencia on residien les altes nobleses i des drsquoon tenien

372

sotmesa la resta de llurs comunitats la desaparicioacute de les necrogravepolis que anaven associades a

aquells establiments o la presegravencia als assentaments supervivents meacutes grans drsquoedificis

complexos perograve meacutes modestos que els que estigueren en funcionament fins al tragravensit del segle

III al II aC on les elits habitarien i durien a terme altres funcions En comptes drsquoassumir la

gestioacute de les decapitades comunitats indiacutegenes directament Roma mancada aleshores drsquoun

sistema administratiu provincial desenvolupat optagrave per una solucioacute meacutes pragravectica i emprada

tambeacute en altres llocs permetre que els indiacutegenes es governessin a si mateixos perograve substituint

els antics grups rectors anorreats per uns altres de nous que tot i sortir dels sectors

aristocragravetics se li mostraven addictes En serien una mostra lrsquoilerget Bilistages o el cabdill

bergistagrave del qual les fonts han oblidat el nom perograve no les dificultats que hagueacute drsquoafrontar en

els que segurament foren els primers anys al capdavant de la seva comunitat i que estaven

relacionades amb la revolta generalitzada que obriacute el segle II aC

Sens dubte Roma havia drsquoeacutesser un excelmiddotlent aval per garantir la posicioacute de les noves

elits (sempre que no trenquessin la condicioacute fonamental drsquoeacutesser-li fidels) perograve per refermar-

la devien comenccedilar a desenvolupar variats instruments drsquoautorepresentacioacute alguns dels quals

foren adoptats de les antigues aristocragravecies de lrsquoibegraveric ple perograve rellegits i actualitzats mentre

que drsquoaltres eren veritables innovacions Entre els recursos ja utilitzats hi havia lrsquoendegament

drsquoobres de caire monumental que per al nostre periacuteode srsquoaprecia bagravesicament en la construccioacute

o refaccioacute drsquoestructures puacutebliques com edificis de culte o muralles Malgrat que les autoritats

romanes semblen haver deixat marge drsquoactuacioacute a les elits indiacutegenes eacutes innegable la seva

implicacioacute en les grans activitats ediliacutecies Aixiacute ho demostra per una banda el fet que tot allograve

que tenia a veure amb ereccioacute i ampliacioacute drsquoestructures defensives era domini exclusiu de

Roma de manera que tant si la proposta drsquoemprendre les reformes de les muralles drsquoun

assentament sorgia dels nadius com dels romans la decisioacute uacuteltima competia nomeacutes als

darrers Per altra banda lrsquoempremta romanoitagravelica srsquoaprecia en el traccedilat de les construccions

que tot i mantenir sovint les maneres de fer locals mostren unes clares influegravencies itagraveliques

tant en les tegravecniques constructives com en el disseny que menagrave a introduir formes que no

tenien res a veure amb les tradicionals del territori Drsquoaquesta manera lrsquoaristocragravecia indiacutegena

plasmava i consolidava la seva (sovint nova) situacioacute privilegiada envers lrsquointerior de la seva

progravepia comunitat i a lrsquoensems manifestava la voluntat de modernitzar-se adoptant trets dels

373

seus dominadors com concretament en aquest cas lrsquoarquitectura helmiddotleniacutestica Els romans

tambeacute treien rendiment dels processos de monumentalitzacioacute si beacute no hi ha dades que

permetin pensar que membres de la nobilitas romana sufraguessin alguna de les obres (com

sembla haver estat habitual als territoris de fora de Roma i el Laci) eacutes clar que la introduccioacute

progressiva drsquouna ediliacutecia drsquoaspecte itagravelic ndashtant als vells establiments indiacutegenes com a les

noves fundacionsndash actualitzava el paisatge de la Citerior ibegraverica i en definitiva refermava

simbogravelicament el domini de la Urbs

Com a recursos emprats com a novetat en el nostre periacuteode hi hem de comptar la

moneda El sol fet que les autoritats romanes permetessin lrsquoobertura i el manteniment de les

seques ja assenyala un tracte diferenciador entre les comunitats a les quals sersquols permetia de

batre numerari i aquelles a les que no sersquols havia concedit aquest privilegi perquegrave per una

banda lrsquoencunyacioacute monetagraveria depenia de lrsquoautoritat de governador provincial i de lrsquoaltra la

tendegravencia general de Roma sembla haver estat la clausura dels tallers de les comunitats sota

el seu control com beacute palesen els casos de Macedogravenia Corint i la Lliga Aquea Carthago o

totes les comunitats drsquoarreu drsquoItagravelia que batien argent llevat eacutes clar de la mateixa Roma301

Pragravecticament tots els populi ibers es beneficiaren de com a miacutenim una seca Un parell de

comunitats disposava de tallers propis de llarga tradicioacute que pogueren mantenir la seva

activitat batent moneda de plata despreacutes de lrsquoesclat de la guerra annibagravelica Emporion302 al

territori indiget i Arse-Saguntum303 a lrsquoEdetagravenia En plena efervescegravencia del conflicte srsquoobriren

301 P P RIPOLLEgraveS ldquoCoinage and Identity in the Roman Provinces Spainrdquo C HOWGEGO V HEUCHERT i A BURNETT

Coinage and Identity in the Roman Provinces Oxford 2007 p 79-93 L VILLARONGA Denarios y quinarios ibeacutericos

Estudio y catalogacioacuten Barcelona 1995 p 14-15 T NtildeACO Vectigal incertumhellip p 212-215 302 Tambeacute lrsquoaltre establiment grec del mateix territori Rhode emeteacute les seves progravepies monedes fins que la seca

flou clausurada com a consequumlegravencia dels efectes que patiacute la ciutat despreacutes de les revoltes indiacutegenes drsquoinicis del

segle II aC M CAMPO ldquoEls inicis una moneda de colonitzadorsrdquo Hispagravenia el reflex de la moneda Cicle de

conferegravencies Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1990

p 3-12 L VILLARONGA Les monedes de plata drsquoEmporion Rhode i les seves imitacions De principi del segle III aC fins

a lrsquoarribada dels romans el 218 aC Barcelona 2000 M CAMPO ldquoLa moneda a Rhode produccioacute i circulacioacuterdquo A M

PUIG i A MARTIacuteN ORTEGA (dirs) La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt Empordagrave) Girona 2006 p 575-583 303 M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecas y pueblos hispaacutenicos Volumen II catalogo de cecas y

pueblos Madrid 2001 p 37-38 P P RIPOLLEgraveS ldquoLa ordenacioacuten y la cronologiacutea de las emisionesrdquo P P RIPOLLEgraveS i M

del M LLORENS (coords) Arse-Saguntum Historia monetaria de la ciudad y su territorio Sagunt 2002 p 275-280

374

les de Tarakon-Kese304 a la Cossetagravenia Saitabi305 a lrsquoEdetagravenia Iltirta306 a la Ilergegravecia Iltirka307 a

la Ilercavogravenia i Barkeno308 a la Laietagravenia aquesta darrera tingueacute una durada efiacutemera ategraves que

nomeacutes produiacute numerari durant els darrers anys del segle III aC A partir drsquoinicis de la centuacuteria

seguumlent la vella seca emporitana cessagrave la seva activitat per eacutesser substituiumlda per la

drsquoUntikesken309 que passagrave a batre nomeacutes peces de bronze i que devia ubicar-se a la mateixa

Emporion si beacute srsquoha plantejat la possibilitat que el taller srsquohagueacutes traslladat a la guarnicioacute del

Turoacute dEmpuacuteries Per aquelles mateixes dates a lrsquoAusetagravenia es posagrave en funcionament la seca

drsquoAusesken310 En el decurs drsquoaquell segle aparegueren noves seques a la Laeitagravenia amb

Laiesken311 que probablement prengueacute el relleu a la de Barkeno Tambeacute en disposaren

Abariltur312 de localitzacioacute imprecisa potser en algun punt inconcret de la costa catalana

Seteisken313 una altra seca amb una ubicacioacute mal coneguda en algun indret de les terres

aragoneses i Kelse314 a la Sedetagravenia Cap a mitjan centuacuteria se situa lrsquoinici de lrsquoactivitat de tres

noves seques a lrsquoEdetagravenia Kili315 Basti316 i Kelin317 Finalmet a la segona meitat del segle

304 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalanes una siacutentesirdquo Fonaments 3 1982 p 136 i 147-154 P P RIPOLLEgraveS

La circulacioacuten monetaria en la Tarraconense mediterraacutenea Valegravencia 1982 p 374 L VILLARONGA ldquoLes dracmes

ibegraveriques de Tagraverracordquo Faventia 10 1988 p 143-152 J M GURT ldquoLa segona guerra puacutenica vers una nova economia

monetagraveriardquo Hispagravenia el reflex de la moneda Cicle de conferegravencies Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura

del Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1990 p 17 M SOLER ldquoLa moneda dels ibers un moacuten uniformerdquo

p 21-25 CNH p 158-160 305 P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 265 M SOLER ldquoLa moneda dels ibers un moacuten uniformerdquo Hispagravenia

el reflex de la moneda Cicle de conferegravencies Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet Numismagravetic

de Catalunya Barcelona 1990 p 21-32 CNH p 314-315 M CAMPO ldquoLes primeres monedes dels ibers el cas de les

imitacions drsquoEmporionrdquo La moneda en la societat ibegraverica II Curs drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i 27 de

novembre de 1998 a cura del Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1998 p 29 306 P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 510 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalanes una siacutentesirdquo

p 155-160 M SOLER op cit p 21-22 i 26 A BELTRAacuteN ldquoCuestiones generales sobre hallazgos de moneda ibeacuterica en

la Peniacutensulardquo Tresors del moacuten antic VII Cicle de conferegravencies Barcelona del 14 al 30 de novembre de 1994 a cura del

Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1994 p 71 CNH p 175-176 M GOMIS ldquoAlgunes quumlestions sobre

produccioacute monetagraveria a la proviacutencia Citerior (segles III-I aC)rdquo La moneda en la societat ibegraverica II Curs drsquoHistograveria

Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i 27 de novembre de 1998 Barcelona 1998 p 95 307 A PEacuteREZ ALMOGUERA ldquoLa ceca de iltirka (iltirkesken) a la luz de los nuevos datos analiacuteticosrdquo RAP 21 2011 p 58 308 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 167-169 309 CNH p 140 i ss L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 140-141 F BELTRAacuteN ibid 310 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 163-165 CNH p 185 311 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 167-169 CNH p 191 312 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 180-182 CNH p 203-204 313 CNH p 219 314 CNH p 221-222 315 CNH p 318 316 CNH p 319 317 CNH p 328

375

Masonsa318 en algun punt desconegut de les terres tarragonines Ore319 a lrsquoAusetagravenia Lauro320 a

la Laietagravenia i Ieso321 a la Lacetagravenia

Aixiacute mateix la tipologia escollida remet a una iconografia vinculada a lrsquoesfera

aristocragravetica Malgrat els canvis que srsquohaurien produiumlt al seu si es mantingueren les imatges

tradicionals particularment la del genet perquegrave eren una forma de representar les elits ben

coneguda i interioritzada pels nadius En aquest sentit no hem drsquooblidar la representacioacute

drsquoarmes i escenes de caire guerrer en esteles i monuments funeraris que tenia el mateix

significat i que tambeacute pervisqueacute si beacute a mesura que es consolidava el domini romagrave tendiren a

ser substituiumlts per altres siacutembols sobretot de tipus astral o beacute desaparegueren completament

pel pes que anaren guanyant les inscripcions amb lrsquoexcepcioacute de les esteles localitzades al Baix

Aragoacute

Els sectors no privilegiats de la societat evidencien menys transformacions

Continuarien formats per la massa de la poblacioacute que srsquoencarregava fonamentalment del

conreu de les terres (i de lrsquoexplotacioacute drsquoaltres recursos en funcioacute de cada indret) si beacute nrsquohi

havia una part que dedicava el seu temps a la produccioacute artesanal A les zones del litoral i

alguns enclavaments ben situats de lrsquointerior es detecta finalment un increment de les

activitats comercials ndashfruit de lrsquoaugment del tragravefec mercantil itagravelicndash que potser deixarien

drsquoestar en aquests moments tan vinculades als grups privilegiats i srsquoestendrien cap a altres

sectors de la societat Un canvi important es detecta en lrsquohagravebitat al costat de les categories

drsquoassentaments que ja existien a lrsquoibegraveric ple durant el segle II aC i especialment en el decurs

de la segona meitat srsquoexpandiren els petits establiments rurals orientats a una produccioacute

encarada a lrsquoautoconsum i a tot estirar la comercialitzacioacute als mercats locals Per beacute que amb

lrsquoannexioacute tot el territori havia adquirit la condicioacute drsquoager publicus (o potser millor ager

peregrinus) Roma deixava que els nadius seguissin treballant les seves antigues terres ja que

drsquoaquesta manera no deixaven drsquoeacutesser explotades Ara beacute si pregraveviament la produccioacute era

controlada per les elits indiacutegenes en benefici propi ara la beneficiada era ella a traveacutes de

lrsquoexigegravencia de tributs

318 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 154 CNH p 173 319 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 166-167 CNH p 189 320 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 174-176 CNH p 195-197 321 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 179-180 CNH p 199

376

En definitiva el pas traumagravetic del segle III al II aC que tingueacute consequumlegravencies notables

sobre les poblacions autogravectones en nombrosos aspectes comportagrave en el pla social continuiumltats

ndasha grans trets lrsquoestructura de la societat no es modificagravendash perograve tambeacute canvis ndashen relacioacute a la

composicioacute drsquoalguns grups

64 ESCLAUS

641 Definicioacute juriacutedica

Al moacuten romagrave un esclau (o una esclava) era per definicioacute una persona que no gaudia

de llibertat i que restava subjecta en tots els sentits a una o meacutes terceres persones Mancats de

libertas els serui no podien eacutesser ciutadans i no gaudien de cap mena de dret de manera que

eren concebuts com un beacute patrimonial comparable a una propietat immobiliagraveria animals

eines i altres objectes etc322 Drsquoaquesta manera eren susceptibles drsquoeacutesser sotmesos a qualsevol

mena de transmissioacute patrimonial compra venda donacioacute cessioacute en usdefruit heregravencia etc323

Ja hem vist en un capiacutetol anterior que com que estaven mancats de drets no podien contraure

iustum matrimonium (perograve siacute que els esclaus es podien unir a altres de la seva mateixa

condicioacute o lliures en contubernium que no tenia cap validesa legal)324 Aixograve implica que encara

que els esclaus fossin viacutectimes drsquoadulteris o violacions la llei no els reconeixia com a delictes325

En tot cas si una esclava (o un esclau) era forccedilada lrsquoamo podia recoacuterrer a la justiacutecia almiddotlegant

lrsquouacutenic motiu vagravelid des de la perspectiva legal una agressioacute contra el seu patrimoni De la

mateixa manera no els era permegraves de posseir cap mena de patrimoni ni de transmetrersquol per

cap tipus de via Tampoc gaudien de capacitats poliacutetiques ategraves que estaven mancats del dret

a vot tant lrsquoactiu com el passiu Aixograve no obstant els serui tambeacute eren considerats personae i

sersquols permetien algunes concessions que els distingien de la resta de possessions com el fet

que els amos els assignessin un peculium326 del qual podien disposar a llur discrecioacute

322 ULPIAgrave 191 GAI 212-13 323 O ROBLEDA Il diritto degli schiavi nellrsquoantica Roma Roma 1976 p 68 324 ULPIAgrave Frag 55 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma Barcelona 1998 p 41 325 O ROBLEDA op cit p 69 326 FEST s u Peculium

377

642 Localitzacioacute dels serui a la Citerior ibegraverica

Malgrat que la condicioacute dels esclaus fa que la seva presegravencia estigui molt escassament

testimoniada la seva existegravencia eacutes ben provada en diferents contextos El primer de tots eacutes el

militar No obstant el fet que els serui no podien eacutesser ciues ni conseguumlentment disposar del

ius militiae formaven part de les legions No es tractava de sequellae ndashencara que entre ells

tambeacute hi podia haver individus drsquoextraccioacute servilndash sinoacute que eren les mateixes tropes les que

els portaven amb elles en qualitat de personal logiacutestic Aquests calones327 que tant podien

eacutesser serui publici com esclaus privats duien a terme funcions molt variades i necessagraveries per

al correcte funcionament de lrsquoexegravercit com ara transportar i custodiar la impedimenta

encarregar-se de la cura de les muntures i els animals de bast etc 328 Arribat el cas hom els

podia fer participar tambeacute al camp de batalla ja fos per simular que els efectius eren meacutes

nombrosos i poderosos del que realment eren o fins i tot per fer-los entrar directament en

combat329 Precisament lrsquouacutenic testimoni que coneixem de la presegravencia de calones entre les

legions destinades a la peniacutensula Ibegraverica330 els situa en un episodi de la segona guerra puacutenica

esdevingut lrsquoany 209 aC a les proximitats de Baecula (en territori que uns anys meacutes tard

formaria part de la Ulterior) des drsquoon contraatacaven armats amb fones a la pluja de projectils

dels enemics Ja hem exposat anteriorment que no podem escatir si els esclaus que es trobaven

entre els efectius militars presents al territori eren propietat estatal o privada perograve que amb

tota probabilitat nrsquohi hauria de tota mena Almenys siacute podem afirmar que nrsquohi havia que

pertanyien a ciutadans com es pot deduir dels passatges que relaten lrsquoexpulsioacute de totes les

regravemores dels exegravercits a lrsquoarribada drsquoEscipioacute als campaments que assetjaven Numagravencia eacutes

drsquoespecial interegraves aquell331 en el qual Apiagrave explicita que hi havia legionaris que es feien

acompanyar drsquoesclaus per procurar mantenir el nivell de vida i els hagravebits als quals estaven

327 LIVI 9378-11 R MACMULLEN ldquoThe legion as a societyrdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte vol 33 4 1984 p

444-445 E HILDINGER Swords Against the Senate The Rise of the Roman Army and the Fall of the Republic

Cambridge (Massachussets) 2003 p 2-3 D SIERRA ldquoEl imperator republicano un general experimentado y un

hagravebil taacutectico (385-168 aC)rdquo Polis Revista de ideas y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 22 2010 p 190 N

B KAMPEN ldquoSlaves and Liberti in the Roman Armyrdquo M GEORGE (ed) Roman Slavery and Roman Material Culture

Toronto 2013 p 188-190 328 J P ROTH The Logistics of the Roman Army at War (264 BC-AD 235) Leiden-Boston-Koumlln 1999 p 102-105 329 FRONTIacute Strat 246 i 248 Bell Alex 74 Bell Afr 84-85 DIOacute CASSI 79266 FLAVI JOSEP Bell Iud 369 330 LIVI 271811-12 331 APIAgrave Ib 85

378

avesats a la quotidianitat cosa que incloiumla comoditats tan poc compatibles amb lrsquoagravembit

castrense com banys i uncions Segurament els ciutadans que srsquoenduien els esclaus a la guerra

ho feien no tan sols pensant en el seu confort sinoacute tambeacute com a siacutembol de prestigi social

perquegrave a Roma la possessioacute de serui era una forma de demostrar lrsquoelevat estatus332 drsquoaquesta

manera alguns romans pertanyents a les classes elevades podien valdrersquos dels seus esclaus per

remarcar diferegravencies amb la resta de legionaris

La guerra era un dels principals mitjans per aconseguir esclaus ategraves que els venccediluts

podien eacutesser reduiumlts a la condicioacute servil Si fem cas a la informacioacute transmesa pels autors de

lrsquoantiguitat sembla que lrsquoesclavitud dels enemics derrotats era un recurs aplicat amb

frequumlegravencia en les guerres de conquesta333 De tota manera a la Citerior ibegraverica nomeacutes es

documenta en comptades ocasions i en tots els casos com a solucioacute per castigar aquells grups

i comunitats meacutes diacutescols i belmiddotligerants Fem-ne un ragravepid repagraves el primer esment el fa Livi en

relacioacute a la presa de la Cissa sotmesa als cartaginesos per part de Cn Corneli Escipioacute (218 aC)334

En un moment meacutes avanccedilat de la guerra annibagravelica sabem que fou capturada una quantitat

indeterminada drsquoafricans que formaven part dels efectius puacutenics (209 aC)335 Posteriorment ja

en lrsquoegravepoca de les operacions del cogravensol Catoacute alguns grups de bergistans que havien actuat de

manera reincident contra lrsquoordre establert per les autoritats romanes foren convertits en

esclaus336 Per a temps posteriors no disposem de meacutes dades al respecte un fet que hem de

considerar normal tenint en compte que els fronts srsquoanaren desplaccedilant vers lrsquointerior

peninsular aixiacute sense activitat begravelmiddotlica a les terres ibegraveriques era meacutes difiacutecil que hom pogueacutes

esclavitzar meacutes indiacutegenes (ni forans) La tendegravencia als nous territoris de tota manera sembla

que seguiacute una togravenica similar337 El fet que les notiacutecies sobre lrsquoesclavitzacioacute de les comunitats

venccediludes siguin tan poc nombroses ens podria fer pensar que en aquest territori no es dugueacute

a terme de forma habitual cosa que eacutes difiacutecil drsquoacceptar tenint en compte que era una pragravectica

332 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma p 28-29 333 J A MARTIacuteNEZ MORCILLO ldquoEl asalto de nuacutecleos de poblacioacuten bases juriacutedicas procedimiento y consecuencias

durante la Repuacuteblica romanardquo Espacio Tiempo y Forma Serie II Historia Antigua 26 2013 p 107-122 334 LIVI 21608 335 LIVI 27198 336 LIVI 34169-10 i 34216 337 Les guerres celtibegraveriques i lusitanes constituiumlren noves oportunitats per aconseguir esclaus Per exemple lrsquoany

142 aC el cogravensol Q Fabi Magravexim Serviliagrave reduiacute a lrsquoesclavitud a unes deu mil persones a ala Ulterior segons el

recompte drsquoApiagrave (Ib 68) Meacutes endavant Q Pompeu derrotagrave i esclavitzagrave a la Sedetagravenia un grup de bandolers

liderats per Tangiacute que srsquohavia dedicat a hostilitzar la regioacute (APIAgrave Ib 77)

379

sovintejada meacutes tost hauriacuteem de considerar per tant que les fonts no en fan esment

precisament perquegrave era quelcom tan frequumlent que era assumit com normal i nomeacutes en parlen

perquegrave els casos exposats estan en relacioacute amb comunitats que havien mostrat especial

resistegravencia i en definitiva havien despertat lrsquointeregraves dels historiadors antics

Tots aquests serui fets per causa de les guerres que tingueren com a escenari el nostre

territori podien eacutesser destinats fonamentalment a dos usos com que no deixaven de tenir la

consideracioacute de botiacute o beacute es repartien entre els soldats o beacute eren venuts pels quumlestors per

obtenir liacutequid A meacutes a meacutes els generals podien reservar-se uns quants enemics derrotats i

esclavitzats que mantenien en vida per emportar-sersquols a Roma i fer-los participar a la comitiva

de la celebracioacute del seu triumphus si al Senat li abellia de concedir-los-el Drsquoacord amb els

passatges citats suara allograve meacutes usual era posar-los a la venda perquegrave mangones i uenaliciarii

els adquirissin tal i com posen de manifest les referegravencies als esclaus africans i als bergistans

Un cop a les mans dels traficants drsquoesclaus podien anar a raure a qualsevol punt del

Mediterrani on hi haguessin mercats tant drsquoItagravelia ndashben coneguts per la seva importagravencia eren

els de Capua i Puteolindash338 com de lrsquoorient ndashon destacava pel damunt de tot Delos drsquoenccedilagrave de

166 aCndash i drsquoaquiacute viatjar novament cap a altres terres on en funcioacute de les caracteriacutestiques de

cada seruus serien encomanats a les activitats que els seus amos consideressin meacutes oportunes

A meacutes dels usos suara ressenyats tenim constagravencia que alguns captiui foren

esclavitzats de forma temporal Aquest eacutes el cas dels dos milers drsquoopifices que Escipioacute trobagrave a

Carthago Noua i que reduiacute a publicos fore populi Romani (eacutes a dir esclaus puacuteblics) per tal

drsquoaprofitar en benefici de les legions que comandava les habilitats i coneixements que tenien

els artesans339 A diferegravencia drsquoallograve que solia ser habitual en aquest cas prometeacute restablir-los la

llibertat la qual anava tanmateix condicionada a la seva actitud mentre estiguessin al servei

de lrsquoexegravercit

Si beacute podria fer la sensacioacute que lrsquoesclavitud aparegueacute al vell territori ibegraveric amb la

irrupcioacute romana no eacutes encertada ategraves que ja existia pregraveviament No hi ha indicis que ajudin

a esbrinar si entre els ibers era coneguda i practicada amb anterioritat a la conquesta perograve per

338 L CHIOFFI ldquoCongressus in venalicio spazi urbani e mercato degli schiavi a Capua e a Romardquo Meacutelanges de lEacutecole

franccedilaise de Rome - Antiquiteacute 122-2 2010 p 503-524 339 POLIBI 10179-10 LIVI 26472

380

als cartaginesos no era quelcom drsquoestrany com palesa la presegravencia de serui a la Carthago Noua

puacutenica documentada pels historiadors de lrsquoantiguitat340

A banda de les referegravencies literagraveries poques evidegravencies meacutes tenim a lrsquoabast per ubicar

els esclaus Llevat del darrer cas que nrsquoassenyala la localitzacioacute en un nucli urbagrave la resta se

situen en escenaris begravelmiddotlics i la seva presegravencia es fa fonedissa a partir del moment que els

uenaliciarii se nrsquoapropiaven A meacutes totes les ocurregravencies soacuten de les darreries del segle III aC i

els inicis del seguumlent Gairebeacute no hi ha meacutes dades directes fins molt al tombant del segle II aC

i el principi de lrsquouacuteltima centuacuteria abans del canvi drsquoera quan les fonts escrites tant epigragravefiques

com literagraveries tornen a fer visibles els serui Aixograve ens permet de situar-los a les ciutats formant

part dels collegia professionals que havien fixat llur seu a Carthago Noua341 o als establiments

dedicats a lrsquoexplotacioacute dels recursos miners de la zona com el de la Loma de Herreriacuteas

(Mazarroacuten)342 La reiteracioacute de les dades que apunten a lrsquoagraverea cartagenera com un nucli amb

una presegravencia meacutes o menys continuada drsquoesclaus343 no significa que els serui residents a la

Citerior ibegraverica hi estiguessin tots concentrats perograve doacutena alguna idea sobre una de les

localitzacions on era molt probable de trobar-ne els grans nuclis urbans Ja hem vist en un

apartat anterior que srsquohan documentat collegia en altres centres com Tarraco o La Cabantildeeta

En cap drsquoaquests dos casos eacutes cert les inscripcions almiddotludeixen a esclaus perograve no hem de

perdre de vista que la de Tarragona estagrave molt mal conservada i permet amb prou feines

entendre el text i que la del Burgo de Ebro nomeacutes ha preservat els noms de dos magistri

llibertins de manera que no hi ha cap motiu que impedeixi considerar la possibilitat que entre

els membres drsquoaquestes corporacions hi haguessin serui com passa en tantes altres de meacutes

ben conegudes

340 POLIBI 101711 LIVI 26473 i 28212-5 341 CIL I22270 CIL I22271 CIL II 3433 CIL II3434 i supp 5927 Abascal i Ramallo 1997 p 71-77 i 460-465 342 S F RAMALLO Mosaicos romanos de Carthago Nouahellip p 79-82 i lagravem XXXIV IDEM ldquoInscripciones sobre

pavimentoshelliprdquo p 183-186 B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoHeisce magistreishelliprdquo 2004 p 467 343 Recordem que Diodor (5364) explicita que les mines del sud-est peninsular eren treballades per magrave drsquoobra

servil

381

643 Funcions econogravemiques dels esclaus

Pel damunt de qualsevol altre grup social la presegravencia dels sectors servils a la Citerior

ibegraverica va lligada com a tot arreu als factors econogravemics Els romans es valien dels esclaus per

cobrir un ventall molt ampli drsquoactivitats econogravemiques des de lrsquoagricultura la ramaderia i

lrsquoobtencioacute de mategraveries primeres fins a la induacutestria i el comerccedil especialment a mesura que

srsquoanaren expandint pel Mediterrani en el transcurs del segle II aC344 Eren una magrave drsquoobra poc

costosa a la qual se li podien encomanar tasques feixugues dures i poc agraiumldes (com el treball

a les mines o al camp) o qualsevol feina que permetia alliberar temps als seus amos i tot

sovint obtenir un benefici econogravemic No obstant aixograve les fonts soacuten molt gasives pel que fa als

usos i la intensitat amb quegrave es feien servir al nostre territori en la cronologia que estudiem

Per a tot el segle II aC nomeacutes disposem drsquouna sola referegravencia que proporciona Diodor en

relacioacute a lrsquoexplotacioacute de les mines de Carthago Noua345 Drsquoacord amb aquest autor els itagravelics

que afluiumlen al territori obtenien ingents quantitats de metall gragravecies a les elevades xifres

drsquoesclaus que compraven per a aquesta finalitat No doacutena cap nombre concret perograve si creuem

les dades de lrsquohistoriador drsquoAgyrium amb les de Polibi (que ens han arribat a traveacutes

drsquoEstraboacute)346 ens trobem que en els moments agravelgids de la produccioacute metalmiddotliacutefera hi

intervenien uns quaranta mil homes Meacutes enllagrave de la veracitat drsquoaquesta xifra cal tenir en

compte que no tots havien drsquoeacutesser necessagraveriament esclaus Estraboacute ndashpotser reproduint les

paraules exactes del megalopolitandash escriu especiacuteficament el mot ἀνθρώπων sense distingir-ne

la seva condicioacute i si a aixograve afegim el fet que a les mines a meacutes de treballar-hi serui tambeacute hi

podien participar individus lliures (a vegades per a realitzar tasques perilloses i evitar exposar-

hi els esclaus que tant si resultaven malferits com morts suposarien unes despeses

addicionals i no desitjades als amos)347 la quantitat de treballadors servils seria sense deixar

drsquoeacutesser segurament molt gran inferior a aquells quaranta mil

344 W L WESTERMANN ldquoIndustrial Slavery in Roman Italyrdquo Journal of Economic History 2 1942 p 149-156 K

HOPKINS Conquerors and slaves p 48-56 A MARCONE Storia dellrsquoagricoltura romana Dal mondo arcaico allrsquoetagrave

imperiale Roma 1997 p 126 W JONGMAN ldquoSlavery and the Growth of Rome The Transformation of Italy in the

Second and First Centuries BCErdquo C EDWARDS i G WOOLF (eds) Rome the Cosmopolis Cambridge 2003 p 106 345 DIODOR 5364 346 ESTRABOacute 3210 347 J C DUMONT Servus Rome et lrsquoesclavage sous la Reacutepublique Roma 1987 p 778-779

382

Drsquoenccedilagrave de les darreries del segle II aC i els primers anys de la centuacuteria seguumlent tenim

algunes notiacutecies meacutes tot i que no deixen drsquoeacutesser esparses Ja hem comentat meacutes amunt que eacutes

en aquesta egravepoca que trobem els testimonis meacutes antics de lrsquoexistegravencia de corporacions

professionals les files de les quals estaven formades entre drsquoaltres per esclaus Aixiacute mateix

sabem de lrsquoexistegravencia en territoris costaners de la Hispania Ulterior drsquoestabliments agriacutecoles

en mans de possessors itagravelics absentistes que tenien esclaus treballant-hi348 i potser tambeacute

deixaven a les mans dels serui de meacutes confianccedila lrsquoadministracioacute dels seus fundi en una liacutenia

similar a la que exposa Catoacute al seu tractat agronogravemic349

Aixiacute doncs a partir de la informacioacute disponible detectem que les activitats

econogravemiques en les quals estaven amb tota seguretat involucrats els esclaus en el transcurs

dels dos primers terccedilos del segle II aC eren les associades a lrsquoobtencioacute de mategraveries primeres i

particularment els metalls Ara beacute aixograve no vol dir que en altres racons de la proviacutencia no hi

haguessin meacutes esclaus dedicats a altres sectors En aquest sentit les altres referegravencies que hem

esmentat proven que els serui estaven relacionats amb el comerccedil i lrsquoagricultura des drsquoalmenys

el final del mateix segle i possiblement abans Lrsquoenvergadura que anagrave assolint el comerccedil ens

fa sospitar que els grans negotiatores itagravelics devien fer servir a la Citerior com en altres

contrades del Mediterrani350 no nomeacutes els serveis dels seus agents lliures i llibertins sinoacute

tambeacute dels esclaus encara que no nrsquohagi quedat cap evidegravencia tangible Lrsquoagricultura eacutes un

tema apart Hem comentat en diferents ocasions que les restes materials dels establiments

rurals coneguts dificulta identificar-los com a indiacutegenes o romans perquegrave gairebeacute no srsquohi

aprecien diferegravencies aixiacute mateix tampoc disposem de dades ndasharqueologravegiques i literagraveriesndash que

garanteixin lrsquoexistegravencia de centres destinats a lrsquoexplotacioacute agropecuagraveria de filiacioacute itagravelica fins

als primers anys del segle I aC amb lrsquoexcepcioacute (que tampoc eacutes segura del tot) drsquoalguns

establiments situats a la ruralia de Carthago Noua351 i potser tambeacute en alguns establiments

documentats a lrsquoagraverea del Vallegraves352 Fem aquest advertiment perquegrave proposar la presegravencia de

348 PLUTARC Cras 42 349 CATOacute De agri cult 15 350 CICEROacute Verr 22188 351 J A ANTOLINOS J M NOGUERA i B SOLER ldquoPoblamiento y explotacioacuten minerometaluacutergica en el distrito minero

de Carthago Novardquo J M NOGUERA (ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania 15 antildeos despueacutes

Murcia 2010 p 217 352 M MERCADO et al ldquoEl castellum de Can TacoacuteTuroacute drsquoen Roiumlna (Montmeloacute-Montornegraves del Vallegraves Vallegraves

Oriental) i el seu entorn territorialrdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2007 2008 p 195-211 V CANTARELLAS et al ldquoLes

383

magrave drsquoobra esclava al camp ibegraveric dels dos primers terccedilos del segle II aC suposa acceptar que ja

hi hauria algun assentament rural que estava en mans itagraveliques i que seria treballat seguint les

maneres de fer importades drsquoItagravelia Amb tot aixograve no significa necessagraveriament que els esclaus

es trobarien en estructures tipus uilla o similars ja que podria ser que les terres que estaven

en possessioacute dels itagravelics fossin ocupades per indiacutegenes i aquells enviarien els seus esclaus per

posar en valor meacutes terres i complementar la magrave drsquoobra nadiua

Els sectors servils estarien tambeacute implicats en les activitats artesanals tot i que les

traces que nrsquohan romagraves soacuten molt febles Un cop meacutes ens hem de remetre a lrsquoagraverea minera de

Carthago Noua on ben segur que hi havia esclaus lligats a les estructures de transformacioacute

dels metalls Per a la resta del territori tenim algun indici que se situa ja a la segona meitat del

segle II aC que vincula teogravericament els serui a tallers ceragravemics com els que srsquoobriren a

Fontscaldes353 a la vora de Tarraco probablement per fabricar els materials constructius que

es demanaven des de la ciutat per dur a terme les grans reformes ediliacutecies a quegrave es veia

sotmesa en aquelles dates

Una altra quumlestioacute eacutes el nivell de vida i les capacitats econogravemiques que tenien els

esclaus Tot el que podem fer eacutes intentar inferir-ho a partir de les poques coses que en sabem

No podem arribar a esbrinar amb cap precisioacute les eventuals categories que existirien perograve

aquells que estaven destinats a les mines o al camp es devien trobar en posicions meacutes

desavantatjades com era habitual en altres contrades del Mediterrani on els membres de la

familia rustica patien unes condicions de vida molt meacutes desfavorables que els de la familia

urbana llevat dels casos drsquoaquells esclaus als quals els amos els assignaven meacutes

responsabilitats com seria el cas dels uilici que gaudirien drsquouna situacioacute menys dura Aquesta

diferegravencia de condicioacute ens fa pensar que els serui relacionats amb les activitats comercials

establerts als nuclis urbans viurien en unes condicions millors tot i no deixar drsquoeacutesser persones

mancades de llibertat

ocupacions prehistograveriques i la vilmiddotla tardorepublicana de Can Massot al terme municipal de Montmeloacute Darreres

intervencionsrdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2010-2011 2012 p 293-312 353 I ARRAYAacuteS Morfologia histograverica del territoriumhellip tesi doctoral inegravedita vol 2 p 758-761

384

644 Esclaus a la Hispagravenia Citerior ibegraverica

Els esclaus constituiumlen per la seva naturalesa juriacutedica els sectors situats a les posicions

meacutes baixes de tot lrsquoescalafoacute social Rastrejar-ne la seva presegravencia al nostre territori perograve no eacutes

una tasca senzilla com a consequumlegravencia de la parquedat de les fonts Per beacute que no sembla que

lrsquoesclavitud fos quelcom de desconegut a la Citerior ibegraverica abans de les primeres

intervencions militars romanes (si meacutes no a la ciutat puacutenica de Carthago Noua) les dades de

la presegravencia drsquoesclaus es multipliquen a partir de lrsquoany 218 aC ja sigui pels calones que

portaven les legions per assistir-los en la logiacutestica o per les referegravencies a la captura drsquoesclaus

entre els enemics derrotats que tant podien eacutesser indiacutegenes com forans arribats per donar

suport a les forces cartagineses Drsquoenccedilagrave de la guerra annibagravelica les operacions militars foren

continuades a la proviacutencia perograve tot i aixograve les notiacutecies relatives a la reduccioacute a la condicioacute servil

dels venccediluts no eacutes especialment significativa probablement perquegrave era un recurs tan

sovintejat que els escriptors antics no en feien gaire cabal llevat de casos puntuals que els

cridaren lrsquoatencioacute per les caracteriacutestiques del context general o per la magnitud de les

captures Davant de les notiacutecies i rumors ndashocasionalment emprades pels mateixos romans

com a amenaccedila per evitar sollevamentsndash354 que es difonien del tractament que les autoritats

romanes acostumaven a dispensar als venccediluts eacutes comprensible que srsquoestengueacutes un temor a

lrsquoesclavitud entre les comunitats indiacutegenes sobretot aquelles que srsquohavien mostrat meacutes hostils

amb les tropes de Roma

Tots aquests serui a meacutes dels que podien formar part dels grups de sequellae eren al

territori de manera temporal ategraves que un cop els exegravercits es retiraven ells hi anaven tot

darrere acompanyant els seus amos A partir de mitjan segle II aC tanmateix comencem a

detectar la presegravencia drsquoaltres esclaus que arribaven fonamentalment per motius econogravemics

ja fos per anar a treballar a les explotacions mineres o potser en un moment meacutes avanccedilat de

la mateixa centuacuteria com a forccedila de treball per als sectors de lrsquoagricultura el comerccedil i la

induacutestria Per tant els trobariacuteem concentrats a les agraverees urbanes principals i ben comunicades

i el seu entorn rural meacutes proper aixiacute com a les agraverees dotades de jaciments de recursos naturals

354 APIAgrave Ib 33 i 41

385

65 GRUPS I RELACIONS SOCIALS A LA CITERIOR IBEgraveRICA ENTRE 218 I 133 AC

Al llarg drsquoaquest capiacutetol hem presentat per separat la diversitat de membres que

constituiumla la variada poblacioacute present ndashde manera temporal o permanentndash al territori ibegraveric

de la Hispania Citerior durant el lapse compregraves entre 218 i 133 aC basant-nos en la condicioacute

juriacutedica que tenien des de la perspectiva de Roma Ara eacutes el moment de recuperar-los amb la

voluntat de definir de manera conjunta els diferents grups que formaven la societat drsquoaquesta

part de la proviacutencia tot atenent a paragravemetres socials juriacutedics econogravemics i poliacutetics aixiacute com

les relacions que regien les interaccions dels uns amb els altres Drsquoaquesta manera assolirem

lrsquoobjectiu final de perfilar i explicar lrsquoevolucioacute que experimentagrave la societat

651 Definicioacute dels grups socials

Resumim breument per comenccedilar els membres dels diversos grups que hem fet

desfilar als apartats precedents Entre els ciues romans hi havia en primer lloc els alts

magistrats enviats des de la Urbs primer per conduir les legions contra lrsquoenemic cartaginegraves i

els seus aliats i posteriorment per assumir la direccioacute de la gestioacute de la prouincia Pretors i

cogravensols pertanyien als sectors meacutes encimbellats de la societat romana eren individus que

tenien una considerable capacitat econogravemica i restaven temporalment al territori ndash

generalment entre un i dos anysndash principalment perquegrave els seus interessos prioritaris

(poliacutetics socials i econogravemics) es movien a Roma En segon lloc hi havia els comites que

formaven el consilium del governador provincial Acostumaven a ser personatges que

compartien els mateixos rangs que els governadors triats sovint per aquests drsquoentre els seus

propis parents amics i altres persones amb les quals es relacionaven que els assistien en

diversos aspectes355 Aquesta mena drsquoestat major estava format per homes experimentats que

donaven consell als alts magistrats en aspectes molt concrets perograve tambeacute joventut noble que

feia les primeres passes de la seva formacioacute adquirint responsabilitats En tercer lloc hi havia

els cagraverrecs superiors de les tropes tribuns militars quumlestors i legats que eren ocupats tambeacute

355 CICEROacute Verr 2227 ldquocomites illi tui delecti manus erant tuae praefecti scribae accensi medici haruspices

praecones manus erant tuaerdquo

386

per individus procedents dels sectors meacutes elevats de la Urbs (que en ocasions podien eacutesser

drsquoorigen no romagrave perograve naturalitzats com Sex Digitius)

En quart lloc per sota dels grups anteriors se situaven els cagraverrecs intermedis i menors

de lrsquoexegravercit detinguts per ciutadans de classes intermegravedies Com a adsidui gaudien drsquoun

determinat nivell de riquesa si beacute era molt meacutes moderada que la dels seus superiors Quant

als interessos poliacutetics la seva posicioacute els garantia el dret de vot passiu perograve difiacutecilment podien

afrontar els costos que suposava seguir el cursus honorum En cinquegrave lloc hi havia el conjunt

de milites mancats de graduacioacute (o en tot cas escassa) que estava constituiumlt per una massa

extreta en la seva majoria de les classes inferiors i en general amb menys possibles Aquestes

circumstagravencies provocaven que els seus interessos poliacutetics ndashsuposant que en tinguessinndash es

veiessin limitats pels mecanismes de funcionament de la vida poliacutetica romana Drsquoacord amb

les dades a lrsquoabast tot sembla apuntar que en termes generals tota aquesta poblacioacute militar

independentment de lrsquoestatus tendia a romandre al sogravel provincial de manera temporal ja que

un cop finalitzat el periacuteode de servei (que podia arribar a dilatar-se durant uns quants anys)

tothom tornava cap a Itagravelia356

En sisegrave lloc ara ja fora de lrsquoagravembit militar hi havia tots aquells homes i dones dels

esglaons meacutes baixos de la societat romana ndashsegurament de les darreres classes i del sector dels

capite censindash que perseguien les tropes per oferir-los una variada sort de productes i serveis

Les ambicions poliacutetiques eren quelcom que no els devia despertar cap mena drsquointeregraves ategraves

que els seus nivells de renda eren iacutenfims (especialment els dels proletarii) i a meacutes eacutes possible

que entre ells no nomeacutes hi haguessin ingenui sinoacute tambeacute lliberts La seva principal motivacioacute

a lrsquohora de venir a la Peniacutensula era de caire econogravemic tot i que actuaven sense el recolzament

356 Entre les excepcions comptem els transfugae que apareixen testimoniats molt escadusserament a les fonts

escrites De fet nomeacutes hem localitzat dues notiacutecies per a tota la Citerior amb anterioritat a 133 aC una la forneix

Plutarc (Cato Ma 111) qui mentre enumera les operacions del cogravensol Catoacute detalla que en un enfrontament

contra els lacetans entre els indiacutegenes hi havia sis-cents αὐτομόλοι Lrsquoaltra lrsquoaporta Apiagrave (Ib 79) que esmenta la

presegravencia de desertors de lrsquoexegravercit romagrave entre els numantins en temps de les guerres celtibegraveriques Encara podem

afegir un tercer cas recollit pel mateix autor contextualitzat a la Ulterior afectada per les guerres lusitanes (Ib

73) Aquesta frequumlegravencia tan reduiumlda fa pensar que el nombre de transfugae al nostre territori i cronologia havia

drsquoeacutesser marcadament baix tot i que no seria gens estrany que hi hagueacutes meacutes casos voluntagraveriament silenciats pels

cronistes de lrsquoantiguitat En qualsevol cas les desercions es documenten en tota la histograveria de lrsquoexegravercit romagrave

malgrat que eren perseguides i castigades amb severitat (M VALLEJO ldquoSobre la persecucioacuten y el castigo a los

desertores en el ejeacutercito de Romardquo Polis Revista de ideas y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 5 1993 p

241-251 EADEM ldquoTransfugae en el ejeacutercito de Romardquo Hant 20 1996 p 399-408 J L CANtildeIZAR ldquoPosibles causes de

desercioacuten en el ejeacutercito romano vistas a traveacutes del Codex Theodosianus Problemaacutetica bajo Constatino y

problemaacutetica a partir de la segunda mitad del siglo IV dCrdquo SHHA 16 1998 p 217-232)

387

de cap gran estructura comercial a diferegravencia drsquoaltres colmiddotlectius dedicats al comerccedil

Desconeixem amb certesa quina era la permanegravencia dels sequellae al territori com que les

tropes anaven i venien es probable que nrsquohi hagueacutes que srsquohi mantinguessin mentre que

drsquoaltres preferirien retornar a Roma en algun moment o altre i de la manera que poguessin

En vuitegrave lloc hi havia els lliberts un grup heterogeni quant a les capacitats

econogravemiques que veiem assentat a la Citerior ibegraverica des drsquoalmenys els anys centrals del segle

II aC Les raons que els impulsaven a establir-srsquohi eren drsquoiacutendole econogravemica ategraves que actuarien

en terres provincials com a agents dels seus patrons tant en lrsquoagravembit del gran comerccedil com de

la gestioacute drsquoexplotacions de recursos naturals Aquests interessos provocaven que la

localitzacioacute dels lliberts es concentreacutes de manera significativa als principals nuclis urbans de

la proviacutencia tant del litoral com de la vall de lrsquoEbre Aixiacute mateix hi havia altres lliberts que es

trobarien nomeacutes temporalment al territori com els que anaven associats a les tasques de

recaptacioacute de tributs eacutes a dir els publicani que operaven mentre durava la concessioacute que

havien aconseguit els seus patrons No tots els publicans amb tot eren drsquoextraccioacute llibertina

ja que tambeacute podien eacutesser itagravelics que actuaven en nom drsquoaquells que havien guanyat una

licitacioacute per dur a terme obres o serveis diversos meacutes enllagrave de la recaptacioacute de publica

Entre la poblacioacute drsquoItagravelia de fora de Roma i el seu territori hi havia sectors meacutes

privilegiats que drsquoaltres Els primers estaven formats per aquells ciutadans que gaudien del

Latium mentre que els segons eren els que procedien de les comunitats peregrines aliades de

la resta de la peniacutensula Itagravelica malgrat aquesta consideracioacute existia una diversitat de

situacions ategraves que algunes comunitats havien estat privilegiades amb la concessioacute drsquoalguns

drets determinats (com el commercium o el conubium) A la Citerior ibegraverica intervingueren

en primer lloc grups aristocragravetics meacutes o menys acabalats i que concentraven el poder poliacutetic

de llurs comunitats per beacute que no tots ho feren de la mateixa manera Aixiacute hi havia aquells

que participaven a lrsquoexegravercit en qualitat de socii tot i que sempre es trobaven en una situacioacute

subordinada als romans que eren els qui detenien els principals cagraverrecs militars I hi havia els

rics negotiatores que concebien la proviacutencia com una terra drsquooportunitats per desenvolupar-

hi activitats econogravemiques relacionades sobretot amb el comerccedil i lrsquoexplotacioacute de mategraveries

primeres La llei romana permetia a tots ells beneficiar-se amb una promocioacute juriacutedica ategraves

que lrsquoestabliment del domicilium a Roma obria les portes a la consecucioacute de la ciutadania

388

plena En segon lloc hi havia altres grups menys ben posicionats alguns dels quals tambeacute es

veien obligats a formar part de les tropes de conquesta mentre que drsquoaltres possiblement

actuarien com a agents comercials en representacioacute dels grans negotiatores itagravelics que els

enviaven per dirigir in situ els seus afers En general igual que feien els legionaris un cop els

soldats itagravelics es llicenciaven srsquoembarcaven de tornada encara que tenim notiacutecia de la

fundacioacute drsquoalgun establiment colonial de dret llatiacute on srsquoassentaven els veterans i llurs famiacutelies

Per a lrsquoagravembit cronologravegic i geogragravefic que tractem de fet tan sols coneixem el cas de Valentia

que a meacutes eacutes molt tardagrave Aixiacute mateix hi havia una part de la poblacioacute militar que havia de

quedar-se possiblement durant un periacuteode llarg a la proviacutencia per mantenir en funcionament

les guarnicions destinades al control i la proteccioacute de determinades zones que eren escenaris

drsquoactivitats de gran interegraves ndashno nomeacutes militar sinoacute tambeacute econogravemicndash per als romanoitagravelics

(com Emporion Tarraco o Carthago Noua) Una situacioacute diferent trobem entre els itagravelics que

acudien per motius econogravemics ja que la naturalesa de les seves ocupacions els obligava a

restar llarg temps al territori quan no a instalmiddotlar-srsquohi de manera definitiva tant en

enclavaments preexistents com en drsquoaltres de nova fundacioacute situats en espais cogravemodes ja fos

ben beacute al costat de vells nuclis indiacutegenes o en drsquoaltres no ocupats anteriorment

La poblacioacute nadiua tenia tambeacute la consideracioacute de peregrina i nrsquohem distingit al seu

interior dos grans sectors socials Per una banda hi havia uns grups formats per les elits

rectores locals caracteritzades tradicionalment per disposar drsquouna fortuna superior a la de la

resta de la poblacioacute com a consequumlegravencia del fet de concentrar a les seves mans els mitjans de

produccioacute principalment les terres de conreu En quedar sotmesos a Roma el sector

privilegiat no desaparegueacute perograve experimentagrave diversos canvis profunds que afectaren la base

de la seva autoritat que passagrave a dependre de la voluntat de les autoritats romanes Amb tot

vers lrsquointerior continuaven essent els grups dominants La manca de testimonis de promocions

juriacutediques abans del tragravensit del segle II al I aC porta a descartar que hi haguessin membres de

les aristocragravecies amb velmiddotleiumltats poliacutetiques meacutes enllagrave dels liacutemits de les seves comunitats Per

altra banda hi havia els grups formats per la massa de la poblacioacute no privilegiada

tradicionalment dotada drsquoescassos recursos econogravemics i mancada de capacitat poliacutetica (tot i

alguna possible excepcioacute com Arse si meacutes no abans de la caiguda davant drsquoAnniacutebal) La

majoria es dedicaria a la produccioacute agropecuagraveria per beacute que tambeacute hi havia qui srsquoencarregava

389

de lrsquoobtencioacute de mategraveries primeres i la seva transformacioacute a traveacutes de lrsquoartesania com que la

produccioacute artesanal requeria un grau drsquoespecialitzacioacute meacutes marcat que el de lrsquoagricultura srsquoha

plantejat la hipogravetesi que aquells (i aquelles) que srsquohi dedicaven ocuparien una posicioacute

socioeconogravemica meacutes elevada sense que aixograve els permeteacutes deixar drsquoestar entre els grups no

privilegiats Les transformacions esdevingudes al territori de la magrave de lrsquoactivitat romanoitagravelica

als agravembits social i econogravemic potser desencadenaren alguns canvis en aquests sectors que

diversificarien les seves ocupacions (responent a les necessitats generades per exemple pel

comerccedil mediterrani)

Per acabar hi havia els esclaus No obstant el fet de compartir la manca de llibertat i

de cap mena de dret dins drsquoaquest sector hi trobariacuteem algunes diferegravencies pel que fa a la seva

situacioacute i tractament Les legions portaven els seus propis calones i serui publici per realitzar

tota mena de tasques vinculades a la logiacutestica de lrsquoexegravercit perograve alguns dels mateixos soldats ndash

hem drsquoimaginar que els procedents de les capes meacutes acomodadesndash es feien acompanyar dels

seus propis esclaus per tal de fer-los meacutes confortable la vida als campaments malgrat que

ocasionalment algun general especialment rigoroacutes obligava a despatxar-los A meacutes tenim

constagravencia que en alguns moments les tropes es valgueren dels serveis drsquoopifices esclavitzats

temporalment com els de Carthago Noua capturats lrsquoany 209 aC I encara hi havia els serui

que foren destinats a les explotacions de recursos naturals i aquells que estaven involucrats a

les activitats comercials Els esclaus tenien oriacutegens molt diversos ja que el tragravefic de persones

assoliacute unes dimensions desmesurades sobretot a la segona meitat del segle II aC i provocava

moviments drsquoindividus de qualsevol punt del Mediterrani a qualsevol altra contrada de

lrsquoimperi creixent de Roma Nombrosos serui testimoniats a lrsquoantic territori de la Citerior

ibegraverica a partir del segle I aC semblen procedir de terres orientals357 mentre que els ibers fets

captius podien anar a raure a qualsevol lloc perograve amb certa preferegravencia per la mateixa Roma

357 Lrsquoonomagravestica eacutes la principal font per aproximar-se a lrsquoorigen drsquoaquest colmiddotlectiu tot i que el fet que els esclaus

o els lliberts portessin noms de ressonagravencies orientals no implica necessagraveriament que haguessin nascut a la conca

oposada del Mediterrani Sovint aquells que havien caigut a les mans de les legions i despreacutes havien passat a les

dels uenaliciarii perdien el nom que tenien quan eren lliures perquegrave els amos els nrsquoassignaven un de nou

habitualment seguint les modes imperants Aixograve eacutes clar tambeacute afectava els uernae que eren nascuts a les

mateixes cases dels amos Aixiacute doncs si la moda del moment era posar noms grecs als esclaus independentment

de lrsquoorigen que tinguessin passarien a dur-ne un per decisioacute dels domini que no volien deixar drsquoestar a la moda

(C CHEESMAN ldquoNames in ndashpor and Slave Naming in Republican Romerdquo The Classical Quarterly vol 59 2

desembre 2009 p 517 C BUUN ldquoGreek or Latin The ownerrsquos choice of name for uernae in Romerdquo M GEORGE

(ed) Roman Slavery and Roman Material Culture Toronto 2013 p 22-25)

390

i la Itagravelia central on els latifundis de la nobilitas requerien una considerable quantitat de magrave

drsquoobra barata

652 Formes de relacioacute social

Drsquoenccedilagrave del moment que els romans posaren els peus a la peniacutensula Ibegraverica i

comenccedilaren a fer seu el territori establiren unes formes de relacioacute concretes amb els

indiacutegenes Els contactes entre els ibers (i altres pobles peninsulars) i gent procedent de la

peniacutensula Itagravelica no constituiumlen una novetat perquegrave ja abans de lrsquoesclat de la guerra

annibagravelica srsquohavien establert relacions informals de caire comercial com testimonia la

presegravencia de produccions itagraveliques en especial el vi i la vaixella que srsquoestibava a les bodegues

de les naus per assegurar lrsquoestabilitat de la cagraverrega amfograverica358 A meacutes si donem cregravedit a les

paraules de Livi hauriacuteem de pensar que tambeacute existien algunes relacions meacutes formals ategraves

que en un passatge del relat de les primeres actuacions de Cn Escipioacute especifica que a lrsquoagraverea

del litoral al nord de lrsquoEbre travagrave aliances amb alguns populi mentre que amb drsquoaltres renovagrave

les que ja existien359 En el cas drsquoeacutesser certes les paraules de lrsquohistoriador pataviacute potser srsquohi

reflectiria un hipotegravetic afany de buscar aliats entre les llargament conegudes (gragravecies al

comerccedil) comunitats ibegraveriques del nord-est peninsular als anys posteriors a la signatura del dit

tractat de lrsquoEbre (226225 aC)360 en aquest sentit Dioacute Cassi detalla que abans de lrsquoestabliment

del tractat els assumptes drsquoIbegraveria no havien despertat cap interegraves a Roma361

Fos com fos en iniciar-se el conflicte les relacions entre els romans i els indiacutegenes

quedaren definides a partir de la guerra Sembla que a lrsquoestadi inicial mentre les tropes

legionagraveries avanccedilaven per la franja litoral de lrsquoextrem nord-oriental peninsular Roma establia

aliances militars amb les comunitats iberes que aparentment no havien oposat massa

358 J PRINCIPAL ldquoTarraco las ceraacutemicas del Grupo Hercuacuteleo y el comercio romano-itaacutelico anterior a la Segunda

Guerra Puacutenicardquo JRA 11 1998 p 233-244 F CIBECCHINI i J PRINCIPAL ldquoAlcune considerazioni sulla presenza

commerciale romano-italica nella penisola iberica prima della seconda guerra punicardquo M KHANOUSSI P RUGGERI

i C VISMARA (cur) Africa romana Lo spazio marittimo del Mediterraneo occidentale geografia storica ed

economia Atti del XIV convegno di studio Sassari 7-10 dicembre 2000 Roma 2002 p 653-664 359 LIVI 21603 360 A SAacuteNCHEZ ROYO ldquoEn torno al tratado del Ebro entre Roma y Asdruacutebalrdquo Habis 7 1976 p 75-110 361 DIOacute CASSI 12481

391

resistegravencia362 Aquesta actitud tant podia ser fruit drsquouna influegravencia drsquoEmporion que segons la

tradicioacute literagraveria era com la metrogravepoli massaliota aliada de la Urbs363 com drsquoun meditat cagravelcul

de possibilitats davant de la forccedila intimidadora que constituiumla lrsquoexegravercit Malgrat que en teoria

les comunitats derrotades esdevenien deditiacutecies tenim indicis per considerar que en aquests

moments primerencs segurament per la peremptograveria i urgent necessitat de tenir a favor seu

totes les comunitats nadiues possibles per no entorpir la lluita contra els cartaginesos Roma

tendiacute a establir unes relacions de caragravecter meacutes o menys igualitari amb els indiacutegenes Aixiacute ho

palesen les nombroses referegravencies a lrsquoamicitia que trobem a les fonts escrites tant pel que fa a

aquells que havien estat derrotats manu militari com per a drsquoaltres que es posaven a disposicioacute

de les autoritats romanes de forma meacutes o menys voluntagraveria364 Una constant en tots els casos

documentats eacutes el paper que assumien les elits indiacutegenes que actuaven com a representants

de llurs comunitats

Ja hem dit en un capiacutetol anterior que lrsquoamicitia era un tipus de relacioacute que consistia en

un vincle moral entre ndashteogravericamentndash dues parts iguals que es fonamentava en la fides Durant

molt de temps la historiografia ha rebutjat lrsquoamicitia com una autegraventica forma de relacioacute

aplicada pels romans envers altres pobles que sersquols sotmetien tot considerant que aquest mot

ocultava de manera meacutes o menys mal dissimulada una relacioacute clientelar365 Els investigadors

que defensaven aquest punt de vista es fonamentaven en una cita de Ciceroacute qui comenta que

era costum antic i arrelat que els dediticii esdevinguessin clients drsquoaquell que comandava els

efectius que els havien derrotat366 Aixiacute les conquestes portaven impliacutecita la formacioacute de

suposades clienteles provincials de manera que els pretors i els cogravensols que havien rebut el

favor de la Victograveria esdevindrien patrons de muacuteltiples comunitats drsquoarreu del Mediterrani

362 Drsquoacord amb Livi Cn Corneli Escipioacute no sembla haver tingut cap enganxada amb els ibers fins arribar a Cissa

on els puacutenics havien deixat una guarnicioacute (LIVI 21601-3) perograve Polibi matisa aquest panorama explicitant que en

lrsquoavanccedilament des drsquoEmpuacuteries cap al sud hagueacute de lliurar algunes batalles contra indiacutegenes renuents detalla a

meacutes una doble actuacioacute en funcioacute de la disposicioacute dels nadius a voltes meacutes diplomagravetica a voltes meacutes belmiddotligerant

(POLIBI 3761-2) 363 LIVI 348 364 POLIBI 3766 10179 10193-7 10341 LIVI 2650 LIVI 28347-12 ZONARAS 985 365 M SALINAS ldquoLa funcioacuten del hospitium y la clientela en la conquista y romanizacioacuten de Celtiberiardquo SHHA 1

1983 p 28 J J SEGUIacute ldquoLa Historia Militar del Levante espantildeol en la Edad Antiguardquo Militaria Revista de Cultura

Militar 11 1998 p 22 A RUIZ RODRIacuteGUEZ ldquoEl concepto de clientela en la sociedad de los priacutencipesrdquo III Reunioacute

sobre Economia en el Moacuten Ibegraveric Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 11-20 HERNAacuteNDEZ PRIETO ldquoMecanismos de

adhesioacuten y control de los pueblos hispanos durante la Segunda Guerra Puacutenicardquo Habis 42 2011 p 108 366 CICEROacute De off 135

392

comenccedilant per la mateixa Itagravelia367 Mercegraves a les clienteles aquells obtindrien beneficis de caire

social i poliacutetic mentre que aquestes rebrien en contrapartida suports de diferents menes en

particular esperaven dels patroni que intercedissin per elles i que defensessin llurs interessos

allagrave on es prenien les decisions meacutes importants que els concernien perograve en les quals no podien

participar per raons juriacutediques eacutes a dir a Roma La relacioacute tindria una vocacioacute de perpetuiumltat

en la mesura que es transmetia per ambdues bandes per via hereditagraveria368 Drsquoacord amb

aquesta concepcioacute es llegia el conegut episodi de lrsquoambaixada de diversos pobles drsquoambdues

proviacutencies hispanes al Senat el 171 aC369 Per tal de dirimir la denuacutencia que imposaren contra

diversos governadors que havien actuat abusivament als anys anteriors els patres demanaren

als representats de cada prouincia que escollissin dos patrones Els elegits foren antics

magistrats que havien servit a la Peniacutensula no pas per casualitat sinoacute perquegrave ja existirien uns

lligams previs de clientela370

Tanmateix hi ha diferents elements que no permeten acceptar almenys per a

periacuteodes anteriors a les acaballes del segle II aC la idea de les clienteles provincials tal i com

srsquoha plantejat tradicionalment Per comenccedilar les deditiones es feien in fide populi Romani no

pas del general vencedor371 fet que dificultaria que les comunitats capitulades esdevinguessin

automagraveticament clientes del magistrat a diferegravencia drsquoallograve que afirmava Ciceroacute Tampoc ho

facilitaria el temps relativament curt que els governadors passaven sobre el territori

especialment a les Hispagravenies on havien de dedicar bona part del seu mandat a guerrejar

contra els nadius i en consequumlegravencia no disposarien de gaire temps per dedicar-lo a establir

les relacions clientelars372 Aixiacute mateix al moacuten romagrave les clienteles eren individuals no pas

gentiliacutecies cosa que significa que les relacions srsquoestablien amb una persona concreta que

actuava com a patroacute si beacute existia la possibilitat que la clientela fos heretada ndashcosa que tampoc

367 J-M DAVID La romanisation de lItalie Malesherbes 1997 p 161 J NICOLS Civic Patronage in the Roman Empire

Leiden 2013 p 3-5 368 J-M DAVID ldquoLrsquoexercice du patronat agrave la fin de la Reacutepublique entre la competition des pairs et la hieacuterarchie

des puissancesrdquo K-J HOumlLKESKAMP i E MUumlLLER-LUCKNER (eds) Eine politische Kultur (in) der Krise Schriften des

Historischen Kollegs Kolloquien Muumlnchen 2006 p 80 i n 32 K S VERBOVEN ldquoClientela Roman Republicrdquo R S

BAGNALL et al (eds) The Encyclopedia of Ancient History Oxford 2013 p 1578 369 LIVI 4321-5 370 J MANGAS ldquoClientela privada en la Hispania romanardquo Memorias de Historia Antigua 2 1978 p 217 371 K S VERBOVEN op cit p 1580 372 F PINA ldquoGenerales y clientelas provinciales iquestqueacute clientelasrdquo J SANTOS i C CRUZ (eds) Romanizacioacuten

fronteras y etnias en la Roma Antigua el caso hispano Vitoria-Gasteiz 2012 p 71 i 73

393

sembla haver estat la normandash no passava a ser un ldquopatrimonirdquo de tota la gens sinoacute nomeacutes dels

fills del patroacute difunt o com a molt de la famiacutelia concreta de la qual formava part373 A meacutes a

meacutes com que el patronatge es fonamentava en principis morals (la fides) en comptes de legals

tant els clients com els patrons podien extingir la relacioacute quan ho consideraven convenient

aixograve solia passar quan els clients eren de lrsquoopinioacute que aquell ndasho aquells perquegrave no hi havia res

que en limiteacutes el nombrendash que actuava com a patroacute no complia les expectatives i no els

protegia o no defensava els seus interessos de manera adequada374 Tornant a lrsquoambaixada de

171 aC a la llum de tot el que hem apuntat fins ara no hauriacuteem drsquoentendre que M Porci Catoacute

i P Corneli Escipioacute els patrones de la Citerior tinguessin necessagraveriament lligams de clientela

amb les comunitats que se sentien agreujades sinoacute que foren els seus representants els que

els triaren en aquell moment concret perquegrave actuessin en nom seu Lrsquoeleccioacute drsquoaquests dos

personatges no teacute res de sorprenent ja que els indiacutegenes escolliren homes de prestigi que ja

coneixien pels contactes previs que havien tingut375 i que pensaven que vetllarien pels seus

interessos no perquegrave ja abans fossin els seus patrons

En els darrers anys en canvi srsquoestagrave revalorant lrsquoamicitia fins al punt de plantejar amb

arguments sogravelids que durant lrsquoegravepoca migrepublicana era una foacutermula habitual de tractat

internacional376 Som del parer per tant que per al tombant del segle III aC els escriptors de

lrsquoantiguitat almiddotludeixen veritablement a amicitiae quan parlen de les relacions entre Roma i les

comunitats iberes en comptes de clienteles La fi de la guerra la voluntat de mantenir la

presegravencia sobre el territori per part de Roma i les revoltes indiacutegenes potser menaren a

modificar les anteriors amistats que des del principi del segle II aC passarien a ser substituiumldes

per altres formes de relacioacute menys igualitagraveries i que remarcaven la subjeccioacute dels indiacutegenes

De tota manera Burton considera que lrsquoamicita es derivaria tambeacute de lrsquoestabliment formal

drsquouna deditio independentment de la forma precisa que adopteacutes377

El patronatge aixiacute doncs no estava especialment difoacutes en les relacions entre romans i

peregrini indiacutegenes perograve siacute seria meacutes frequumlent entre ciutadans romans Els vincles de clientela

tant es podien establir entre dos ingenui ndashdrsquoestatus similar o diferentndash o entre un ingenuus i

373 F PINA ldquoGenerales y clientelas provincialeshelliprdquo p 72-73 374 J-M DAVID La romanisation de lrsquoItalie p 164 375 F PINA ldquoGenerales y clientelas provincialeshelliprdquo p 72 376 P J BURTON Friendship and Empire F PINA ldquoGenerales y clientelas provincialeshelliprdquo p 77 377 P J BURTON Friendship and Empire p 79

394

un llibert En realitat malgrat que tot plegat es coneix genegravericament amb el mateix terme la

dels uns i la dels altres no era exactament igual El patronatge entre dos individus drsquoextraccioacute

ingegravenua era complement voluntari i com hem dit meacutes amunt es basava en vincles morals

generalment el futur client anava a cercar la persona que considerava meacutes escaient per posar-

se sota la seva proteccioacute En canvi la clientela amb els lliberts no era voluntagraveria estava

regulada legalment i no era tan flexible378

Pel que fa als indiacutegenes tot sembla indicar que des de lrsquoibegraveric ple les relacions entre

els sectors privilegiats i els no privilegiats estaven basades en formes de dependegravencia que tot

sovint srsquohan identificat amb la clientela379 Drsquoaquesta manera els primers actuaven com a

grups dominants en tant que controlaven els mitjans de produccioacute mentre que els segons

eren els grups dominats que es trobaven subjectes ndashen un grau difiacutecil de precisar i que drsquouna

comunitat a una altra podia diferirndash380 als altres Aixiacute mateix les diferegravencies entre les diverses

menes drsquoassentaments assenyalen lrsquoexistegravencia drsquouna jerarquia territorial que vinguda de

lrsquoibegraveric ple es mantingueacute encara durant els primers moments de presegravencia romanoitagravelica fins

a la repressioacute catoniana Les evidegravencies de sectors aristocragravetics es troben als nuclis meacutes grans

perograve tambeacute als mitjans i agravedhuc als relativament petits perograve mai als meacutes reduiumlts de tots Aquest

fet indica per una banda que de la mateixa manera que hi havia una jerarquia territorial hi

devia haver una jerarquia dins de les elits de manera que la noblesa que residia en un

establiment determinat es trobava subordinada a la que ho feia als centres meacutes grans381 per

altra banda aixiacute com les capes inferiors de la societat ndashformades com hem dit abans

majoritagraveriament per la massa camperolandash cohabitaven amb els membres drsquoaltres segments

als establiments principals i els secundaris meacutes grans ocupaven si no de manera exclusiva

gairebeacute els meacutes modestos i de reduiumlda superfiacutecie

Com es podia manifestar la dependegravencia dels diferents grups socials indiacutegenes

Intentar resoldre aquesta incogravegnita ens fa topar amb lrsquoescull de la informacioacute a lrsquoabast Els

378 J NICOLS op cit p 3 379 J M RAMOS ldquoLa devotio ibeacutericardquo Anuario de Historia del Derecho Espantildeol 1 1924 p 7-26 J MALUQUER ldquoPueblos

ibeacutericosrdquo Historia de Espantildea dirigida por Meneacutendez Pidal t 1 vol 3 Madrid 1954 A BALIL ldquoIndiacutegenas y

colonizadoresrdquo Aacute DrsquoORS Historia econogravemica y social de Espantildea Primer Volumen la Antiguumledad Madrid 1973 p

158 A RUIZ i M MOLINOS op cit A RUIZ ldquoEl concepto de clientelahelliprdquo p 18-19 I GRAU ldquoDinaacutemica social paisaje

y teoriacutea de la praacutectica Propuestas sobre la evolucioacuten de la sociedad ibeacuterica en el aacuterea central del oriente

peninsularrdquo Trabajos de Prehistoria 64 nuacutem 2 2007 p 132 380 I GRAU ldquoDinaacutemica social paisaje y teoriahelliprdquo p 132-136 381 I GRAU ldquoDinaacutemica social paisaje y teoriahelliprdquo p 132-133

395

autors antics registren alguns detalls sobre aquest tema perograve com drsquohabitud soacuten molt

esporagravedics excessivament concisos i molt parcials en el sentit que tendeixen a centrar llur

atencioacute en els grups privilegiats Testimonien relacions de clientela si beacute ho fan expressament

nomeacutes entre els celtibers i encara fa tot lrsquoefecte que es tracta drsquouna clientela que afectava

uacutenicament els sectors aristocragravetics382 Molt menys clars soacuten en el cas dels populi ibers en

referegravencia als edetans Polibi fa almiddotlusioacute als membres de lrsquoοἰκός i als amics que acompanyaven

el princeps drsquoEdeta a lrsquoambaixada que srsquoadreccedilagrave a Tarraco per parlar amb Escipioacute lrsquoany 209 aC383

Tant aquest com altres autors situen alguns pobles sobretot els ilergets establint aliances

militars amb drsquoaltres384 aquestes unions semblen tenir un caragravecter conjuntural i una durada

condicionada a la del conflicte comuacute que nrsquohavia afavorit la formacioacute com demostren les

aliances documentades entre els ilergets i altres comunitats meacutes o menys properes que

srsquohavien constituiumlt per combatre els enemics Malgrat que drsquoacord amb la tradicioacute literagraveria

solien eacutesser impelmiddotlides pels ilergets ndashfet que indica un poder superior al de la resta plasmat

en la capacitat de mobilitzacioacute drsquoaltres populi sobre els quals haurien estegraves la seva hegemoniandash

la nogravemina dels aliats no eacutes exactament la mateixa i fins i tot alguns que en un moment

srsquohavien alineat amb els ilergets en un altre srsquohavien posicionat al costat dels romans i havien

esdevingut per aquesta raoacute un blanc dels seus atacs No sempre apunten les xifres dels

efectius que aconseguien reunir les aliances perograve si fem cas de les que registren podien

arribar a aplegar uns quants milers drsquohomes Lrsquouacuteltima coneguda que tingueacute lloc lrsquoestiu de 205

aC estava formada per una trentena de pobles que contribuiumlren conjuntament amb trenta

mil infants i quatre mil genets385 Aixograve significa que cada populus aliat aportagrave de mitjana un

miler drsquoinfants i meacutes de cent trenta genets Vol dir aixograve que tots els combatents formaven part

dels sectors aristocragravetics Per beacute no disposem de dades demogragravefiques per als ibers aquestes

quantitats semblen exagerades si els considerem a tots com a membres de les aristocragravecies

tenint en compte que no hi ha cap raoacute per pensar que els efectius aportats constituiumlen la

totalitat dels homes nobles capacitats per participar a la guerra als quals encara hauriacuteem

drsquoafegir-hi les dones els menors drsquoedat i els que es veurien impedits per eacutesser reclutats ja fos

382 LIVI 265014 383 POLIBI 10342-5 384 POLIBI 11266 LIVI 25345-6 28242-4 28315-7 29119 i 2935 APIAgrave Ib 37 385 LIVI 29119

396

per ser massa grans per estar malalts o veurersquos afectats per qualsevol altre impediment En

definitiva tot plegat menaria a com a miacutenim duplicar la xifra resultat que encara eacutes meacutes

difiacutecil drsquoacceptar Costa de creure que un sol populus tingueacutes una quantitat tan gran

drsquoindividus formant els sectors privilegiats ni tan sols unint els que residien a tots els

assentaments perquegrave si aquests constituiumlen una minoria dins de la poblacioacute els sectors no

privilegiats havien drsquoeacutesser un nombre ingent cosa que no teacute cap mena de sentit en relacioacute a

les evidegravencies arqueologravegiques Drsquoacord amb com eren les estructures domegravestiques habituals i

els establiments eacutes impossible que poguessin donar cabuda a una poblacioacute drsquoaquesta

magnitud

Podriacuteem pensar per tant que els historiadors antics havien manipulat les xifres

intencionadament a lrsquoalccedila per dignificar el combat i enaltir la victograveria subseguumlent per part de

les tropes romanes Perograve hi ha una altra possibilitat que la poblacioacute autoritzada per posseir

armes i participar a la guerra no fos nomeacutes lrsquoaristocragravetica sinoacute que hi hauria altres sectors que

tambeacute entrarien dins de la categoria privilegiada perograve sense formar part de les elits dirigents

Aquesta hipogravetesi estaria recolzada pel registre material ja que es detecta un increment de la

presegravencia de peces drsquoarmament tant a les necrogravepolis com a lrsquointerior dels poblats a partir del

segle IV aC que sembla assenyalar que durant lrsquoibegraveric ple la possessioacute drsquoarmes srsquoestengueacute meacutes

enllagrave dels sectors aristocragravetics Aquesta expansioacute es pot explicar per canvis en la societat que

permetrien que segments meacutes amplis estiguessin capacitats per disposar drsquoarmes Aquests

grups potser com ha defensat F Quesada constituirien la poblacioacute lliure no subjecta i en

definitiva privilegiada386

La forta sotragada que inauguragrave el segle II aC per forccedila havia de comportar canvis en

les relacions socials dels indiacutegenes instituiumldes fins aleshores Certament seguien havent-hi

grups dominants i grups dominats perograve no es relacionaven exactament de la mateixa manera

No podien fer-ho perquegrave la base sobre la qual els sectors aristocragravetics havien fonamentat la

seva posicioacute ndashel control dels mitjans de produccioacute i especialment de la terrandash desaparegueacute en

el moment que foren derrotats per Roma Perograve amb el sistema drsquoadministracioacute provincial poc

desenvolupat que tenia necessitava el concurs dels mateixos subjectes sobretot dels grups

dirigents Drsquoaquesta manera els retornagrave en precari alguns dels mitjans de produccioacute ndashcom

386 F QUESADA ldquoLas armas en los poblados ibeacutericos Teoriacutea meacutetodos y resultadosrdquo Gladius 30 2010 p 17-42

397

les terresndash perograve sersquon reservagrave drsquoaltres concretament aquells que podien fornir uns beneficis

meacutes considerables i de manera relativament ragravepida ndashcom les mines Aixiacute en aparenccedila el

funcionament anterior no es modificava perograve en realitat els sectors aristocragravetics que havien

sortit de la desfeta ja fossin velles elits supervivents o drsquoaltres de noves promocionades eren

molt conscients que la seva posicioacute no era tan sogravelida com la dels seus predecessors sinoacute que

depenia de la fidelitat mostrada envers els nous amos i de la voluntat de lrsquoestat romagrave Aixograve feia

que el poder de les elits indiacutegenes es veieacutes retallat ja que els recursos que antigament anaven

a raure a les mans de les aristocragravecies ara tan sols hi passaven perquegrave eren drenats per Roma

Amb tot a efectes pragravectics i envers la mateixa poblacioacute autogravectona continuaven constituint

els grups dominants

Finalment una darrera forma de relacioacute era aquella establerta entre els esclaus i els

seus amos A la Citerior ibegraverica hem reconegut per al marc cronologravegic que tractem diverses

menes drsquoesclaus que pertanyien a diferents amos lrsquoexegravercit els legionaris romans els itagravelics

amb interessos econogravemics al territori i segurament tambeacute els lliberts no tenim a lrsquoabast cap

indici que permeti incloure a la llista de propietaris de manera fonamentada els grups

privilegiats indiacutegenes malgrat que si es trobaven en disposicioacute de fer-ho eacutes probable que

tambeacute nrsquoadquirissin algun En qualsevol cas aquesta era una relacioacute de caire desigual que es

basava en el principi juriacutedic del gaudi o no de llibertat de manera que a aquells que nrsquoestaven

mancats sersquols desposseiumla de cap mena de dret i restaven a la mercegrave de la voluntat dels amos

que siacute eren lliures Les funcions dels serui eren molt variades si beacute al nostre territori semblen

haver-se concentrat principalment a lrsquoesfera de lrsquoeconomia ategraves que els negotiatores itagravelics els

compraven per treballar a les mines387 aixiacute com als enclavaments comercials destacats388 Un

tercer agravembit on trobariacuteem esclaus tot i que no estagrave tan ben documentat eacutes el de lrsquoagricultura

per beacute que sembla que els propietaris no els destinarien als camps de la proviacutencia fins a un

moment molt avanccedilat com es despregraven del passatge ja citat de Plutarc que esmenta la

387 DIODOR 5364 388 CIL I22270 CIL I22271 CIL II3433 CIL II3434 y supp 5927 J M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de Carthago

Nova la documentacioacuten epigraacutefica Murcia 1997 p 71-77 i 460-465 S F RAMALLO Mosaicos romanos de Carthago

Nouahellip p 79-82 i lagravem XXXIV IDEM ldquoInscripciones sobre pavimentoshelliprdquo p 183-186 B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoHeisce

magistreishelliprdquo 2004 p 467

398

presegravencia de serui al fundus del terratinent itagravelic Vibius Paciaecus als primers anys del segle I

aC389

Al costat de les formes de relacioacute ressenyades hauriacuteem drsquoafegir aquelles que solen

eacutesser meacutes difiacutecils de rastrejar perquegrave rarament acostumen a deixar cap indici evident perograve

que srsquohaurien establert fruit dels contactes personals Els primers de tots tingueren lloc entre

la soldadesca romanoitagravelica i la poblacioacute indiacutegena no nomeacutes pel fet que des de ben aviat

aquests es mostraren meacutes o menys disposats a cedir-los efectius en qualitat drsquoauxiliars390 sinoacute

perquegrave en els periacuteodes que les lluites srsquoaturaven per la fred i la maltempsada (o quan les tropes

eren desmobilitzades per altres raons) la hivernacioacute es produiumla a vegades als mateixos

establiments indiacutegenes391 Era una solucioacute beneficiosa per a les legions perquegrave sovint

srsquoestalviava de parar els castra hiberna ja que els soldats eren allotjats a lrsquointerior de les cases i

el seu manteniment corria a cagraverrec de la mateixa comunitat A banda del desgast financer que

suposava la soldadesca no sempre es comportava de manera respectuosa amb els seus

amfitrions forccedilats cosa que en meacutes drsquouna ocasioacute havia comportat reaccions que anaven des

de protestes formals fins a autegraventiques rebelmiddotlions392 Altres contactes serien els que

srsquoesdevindrien entre els nadius i els agents itagravelics i romans que havien estat enviats per

administrar els negocis dels seus patrons als enclavaments comercials o als centres

drsquoexplotacioacute de mategraveries primeres que probablement no nomeacutes es valien de la forccedila de treball

servil sinoacute tambeacute de la lliure indiacutegena Els indrets meacutes idonis perquegrave srsquoassentessin des de meacutes

aviat aquestes relacions directes entre individus de diferents procedegravencies geogragravefiques i

socials per tant eren els nuclis meacutes destacats del litoral i aquells en els quals els negotiatores

itagravelics tenien meacutes interessos

389 PLUTARC Cras 42 390 Malgrat que els auxilia es posaven a les ordres dels comandants romans (per exemple LIVI 21221-4) i actuaven

de manera coordinada amb les forces romanoitagraveliques els seus campaments restaven perfectament separats dels

de legionaris i socii itagravelics De fet eacutes habitual que els annalistes els descriguin sense amagar el seu menyspreu

recalcant la manca de disciplina i el desordre que hi regnaven cosa que meacutes drsquouna vegada jugagrave a favor dels

romans perquegrave ho aprofitaven per atacar-los agafant-los desprevinguts (LIVI 39311-16) 391 El fenomen de lrsquohospitium militare eacutes un recurs que es documenta agravempliament arreu del Mediterrani en egravepoca

republicana i que no deixava drsquoeacutesser una forma drsquoextorsioacute aplicada sobre les comunitats peregrinae (T NtildeACO

ldquoMilites in oppidis hibernabant El hospitium militare invernal en ciudades peregrinas y los abusos de la

hospitalidad sub tectis durante la Repuacuteblicardquo Dialogues drsquoHistoire Ancienne 272 2001 p 63-90) 392 Lrsquoobligacioacute de lrsquohospitium militare no estagrave testimoniada a la Citerior ibegraverica per a cronologies anteriors a lrsquoany

133 aC perograve aixograve no treu que no es produiacutes igualment perquegrave la font que meacutes detalls aporta al respecte eacutes lrsquoobra

de Livi que es perd despreacutes de lrsquoany 167 aC Potser un cas proper seria el del cagravestig imposat als ilergets despreacutes de

la seva darrera revolta lrsquoany 205 aC (T NtildeACO ldquoMilites in oppidis hibernabanthelliprdquo p 75-80)

399

653 Mobilitat social

Vuitanta-cinc anys eacutes un lapse de temps prou dilatat perquegrave esdevinguessin fenogravemens

drsquoascens (o descens) social al territori de la Citerior ibegraverica malgrat que per a aquest periacuteode

tan primerenc no soacuten fagravecils de resseguir Un dels meacutes evidents tant per les mencions recollides

a les fonts literagraveries com per la dinagravemica habitual de les guerres imperialistes romanes393 eacutes el

canvi de signe negatiu per les repercussions que tenia en tots els sentits que suposava la

caiguda a la condicioacute servil Aquest fou el fenomen de mobilitat social que afectagrave a meacutes

persones sobretot als membres de les comunitats derrotades entre els anys 218 i 195 aC Era

pragravectica sovintejada que els vencedors ndashara els cartaginesos ara els romansndash apliquessin sobre

aquells a qui conquerien el penoacutes cagravestig de la reduccioacute a lrsquoesclavitud aixiacute ho feren els puacutenics

amb els saguntins als prolegogravemens de la guerra394 o els romans amb els artesans de Carthago

Noua despreacutes que Escipioacute la prengueacutes395 i amb els rebels que hostilitzaven reiteradament els

bergistans a inicis del segle II aC396 Drsquoenccedilagrave del moment que Catoacute retornagrave a Roma deixen de

trobar-se notiacutecies relatives a lrsquoesclavatge de grans quantitats de persones a les terres ibegraveriques

perograve continuagrave essent una solucioacute frequumlent els anys seguumlents a la Celtibegraveria397

Un sentit diferent tenia lrsquoobtencioacute de la llibertat que implicava no nomeacutes la

recuperacioacute de la condicioacute lliure sinoacute la concessioacute de la ciutadania La documentacioacute drsquoaquest

acte dins del nostre marc geogragravefic i cronologravegic eacutes inexistent per beacute que sospitem que les

proviacutencies hispanes no es devien allunyar gaire de la tendegravencia general drsquoaquesta egravepoca a

enfranquir esclaus Aixograve eacutes el que devia passar amb aquells dos milers drsquoartesans de Carthago

Noua convertits temporalment en esclaus puacuteblics Eacutes possible tambeacute que alguns dels serui

presents als assentaments on es duien a terme activitats relacionades amb el comerccedil

393 W V HARRIS Guerra e imperialismo en la Roma republicana 320-70 aC Madrid 1989 p 79-84 394 POLIBI 317 LIVI 21151-2 Segons el megalopolita Anniacutebal repartiacute els esclaus entre la soldadesca com a part del

botiacute perograve el pataviacute assenyala que els feacuteu vendre Possiblement tingueren lloc ambdues accions encara que cada

autor nrsquoemfasitzagrave una en concret 395 POLIBI 10176-9 LIVI 26472-3 En aquest cas lrsquoesclavitud tenia un caragravecter temporal (sempre que els opifices es

mostressin colmiddotlaboradors) ategraves que Escipioacute asseguragrave que els atorgaria la llibertat aixiacute que acabessin de prestar

els seus serveis Tot i aixograve enviagrave una part de la poblacioacute no ciutadana concretament individus joves i forts com

a remers de les naus 396 LIVI 3416 i 3421 397 Nomeacutes per esmentar un exemple la immensa majoria dels numantins que sobrevisqueren al setge foren

esclavitzats i venuts (APIAgrave Ib 98)

400

mediterrani acabessin tard o drsquohora alliberats Meacutes difiacutecil havia de ser la manumissioacute drsquoesclaus

associats a les tasques meacutes feixugues com les que tenien a veure amb les explotacions

mineres les adustes condicions de vida dels quals no els concedirien una longevitat prou

llarga com per poder veure el dia del seu enfranquiment398 Fos com fos no hem de perdre de

vista que la manumissioacute a proviacutencies podia comportar un greu problema de tipus legal alguns

mecanismes drsquoacceacutes a la categoria llibertina requerien la sancioacute del magistrat competent399 i

com que amb frequumlegravencia el magistrat es trobava dirigint les guerres als fronts de lrsquointerior

peninsular podia donar-se la situacioacute que apareguessin falsos lliberts400 Aixiacute drsquoacord amb

lrsquoordenament juriacutedic romagrave no havien deixat drsquoeacutesser mai esclaus i en consequumlegravencia des del

punt de vista legal tampoc no havien esdevingut ciutadans encara que els seus amos

mostressin la ferma voluntat de manumetrersquols i de permetrersquols viure com qualsevol altre llibert

real Aquesta eacutes la teoria perograve desconeixem fins a quin punt aquest acte tingueacute lloc al nostre

territori i en cas de produir-se quin fou lrsquoimpacte (si eacutes que arribagrave a tenir-ne cap)

Una altra mena de promocioacute era aquella que concedia la ciutadania (fos la llatina o la

romana) als aliats itagravelics Es tracta drsquouna concessioacute que tenia molt a veure amb la participacioacute

a lrsquoexegravercit ategraves que solien atorgar-la els generals a alguns soldats com a premi per les accions

que havien dut a terme En aquest sentit ja hem fet referegravencia anteriorment al socius naualis

Sex Digitius que lrsquoany 209 aC es trobava al setge de Carthago Noua sota les ordres drsquoEscipioacute401

i que gragravecies als megraverits militars i al recolzament drsquoaquest Corneli drsquoeacutesser un aristogravecrata de

Paestum passagrave a ser ciutadagrave romagrave A vegades la promocioacute juriacutedica anava acompanyada drsquouna

concessioacute de terres en un establiment colonial A la Citerior ibegraverica nomeacutes disposem drsquoun sol

cas conegut el de Valentia que hauria permegraves teogravericament adquirir als seus habitants la

ciutadania llatina Originalment els pobladors eren llicenciats que havien combatut contra

398 E BADIAN Publicans and sinners New York 1972 p 33-34 399 La manumissio uindicta demanava que lrsquoamo lrsquoesclau i un testimoni srsquoadrecessin al pretor per tal de proclamar

lrsquoenfranquiment Amb tot hi havia altres mecanismes que permetien manumetre un esclau que no necessitaven

la presegravencia de cap magistrat com la manumissioacute ex testamento (P LOacutePEZ BARJA Historia de la manumisioacuten en

Roma de los oriacutegenes a los Severos Gerioacuten Anejos 11 2007 p 20-26 30-37 i S TREGGIARI Roman Freedmen during

the Late Republic p 28) 400 P A BRUNT Italian Manpower p 207 401 LIVI 26481-2

401

Viriat molt probablement socii itagravelics402 La presegravencia als nivells fundacionals de la ciutat de

materials locals ndashsempre en una proporcioacute molt meacutes baixa que les importacions itagraveliquesndash ha

portat a plantejar la possibilitat que meacutes que una consequumlegravencia del comerccedil amb els indiacutegenes

de la zona una part del contingent poblacional fundacional fos autogravectona403 De tota manera

que hi haguessin nadius no implica necessagraveriament que hom els estengueacutes tambeacute a ells la

mateixa ciutadania sinoacute que podien romandre com a peregrini

Aixograve ens porta a fer algunes consideracions al voltant de la promocioacute juriacutedica dels

indiacutegenes De la mateixa manera que els itagravelics podien ascendir socialment a traveacutes de

lrsquoobtencioacute de la ciutadania tambeacute els auxilia aportats per les comunitats deditiacutecies podien fer-

ho com palesen diversos testimonis literaris404 i epigragravefics405 Tots tanmateix srsquoinsereixen en

cronologies del segle I aC mentre que per a dates anteriors a 90 aC tenim una uacutenica referegravencia

es tracta de la concessioacute de ciutadania al ndashpossiblement celtiberndash406 Moericus (o Mericus) el

liacuteder dels mercenaris hispans que combateren a Siracusa contra els cartaginesos lrsquoany 211 aC

despreacutes drsquohaver fet defeccioacute drsquoaquests407 Lrsquoexcepcionalitat del context eacutes segurament el que

explica aquesta recompensa que anagrave complementada amb lrsquoatorgament gens menyspreable

drsquoun lot de cinc-centes iugera de terra a la mateixa Siciacutelia a meacutes drsquouna ciutat (probablement

Murgentia)408 on assentar-se tant ell com els seus homes aixiacute com lrsquooportunitat de participar

amb els magravexims honors al triomf de M Claudi Marcel Despreacutes drsquoaquest cas no tenim

constagravencia documental de cap altre cosa que ens fa pensar que durant el periacuteode que

considerem o beacute Roma no promocionagrave ni un sol indiacutegena ndashque eacutes el que sembla meacutes

versemblantndash o beacute ho feacuteu perograve de manera molt extraordinagraveria i sersquon perdeacute el record

402 En principi no hi havia cap impediment perquegrave tambeacute sersquon beneficiessin ciutadans romans si beacute acceptar de

fixar el seu domicilium en un assentament drsquoestatus llatiacute suposava la pegraverdua drsquoalguns drets (sobretot els poliacutetics)

perquegrave passaven a tenir la ciutadania llatina 403 A RIBERA ldquoEl influjo ibeacuterico en la ciudad romana de Valentiardquo Empuacuteries 52 2000 p 173-181 404 LIVI per 127 DIO CASSI 47352 48243 i 48252 CICEROacute Brut 305 nat deor 381 Phil 1112 1327 i 1410 CEgraveSAR

bell ciu 1663 PLINI EL VELL NH 7136 APIAgrave bell ciu 487 VALERI MAgraveXIM 378 i 864 QUINTILIAgrave Institutio oratoria

51210 De uir Ill 7211 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 2513 i 2781 405 CIL I790 = ILS 8888 406 L A GARCIacuteA MORENO ldquoTopoacutenimos y antropoacutenimos celtas en Espantildea y la estructura y evolucioacuten sociopoliacutetica

de los celtiacuteberos (ss III-II aC)rdquo F VILLAR i F BELTRAacuteN (eds) Pueblos lenguas y escrituras en la Hispania romana

Salamanca 1999 p 221-232 407 LIVI 262110-11 408 LIVI 26219-17

402

En definitiva a lrsquohora de parlar de les diferents promocions i degradacions juriacutediques

que podrien haver tingut lloc a la Citerior ibegraverica amb anterioritat a lrsquoany 133 aC i que

comportarien un canvi en la posicioacute social nomeacutes tenim ben provada la pegraverdua de llibertat

Interpretem a meacutes que hi hauria com a miacutenim una promocioacute juriacutedica a la categoria llatina

(que beneficiagrave els veterans itagravelics instalmiddotlats a Valentia) i considerem com a probable que

antics esclaus fossin manumesos al territori sense que puguem saber del cert fins a quin punt

els hipotegravetics enfranquiments eren reals drsquoacord amb la llei o no Finalment considerem que

no es produiumlren promocions de peregrini indiacutegenes ni tan sols dels auxilia davant de la manca

drsquoevidegravencies

654 Lrsquoestructura de la societat de la Hispagravenia Citerior ibegraverica al periacuteode 218-133 aC

Els criteris bagravesics que hem seguit per estudiar lrsquoordenament de la societat de la Citerior

ibegraverica soacuten per una banda lrsquoacceacutes i el control dels recursos econogravemics i de lrsquoaltra lrsquoestatus

juriacutedic drsquoindividus i colmiddotlectius En aquest sentit hem vist que durant el periacuteode 218-133 aC

srsquoesdevingueacute un canvi drsquoaccentuada rellevagravencia ategraves que es produiacute la substitucioacute dels grups

que fins aleshores havien jugat aquest paper (les aristocragravecies indiacutegenes que des de la

conquesta adquiriren una categoria juriacutedica no privilegiada) per uns de nous (els

representants de la repuacuteblica romana que gaudien de lrsquoestatut meacutes privilegiat de tots)

Tanmateix els sectors aristocragravetics indiacutegenes no perderen completament el vell rol perograve siacute

que el veieren modificat ategraves que prengueren unes funcions drsquointermediacioacute perquegrave les

autoritats romanes sersquon valgueren per tal de drenar els recursos que fornia el territori en

benefici propi Aquests canvis no afectaren tan sols les capes superiors de la societat sinoacute

totes perquegrave per una banda la presegravencia de Roma comportagrave lrsquoarribada de contingents

poblacions molt diversos quant a origen geogragravefic cultural i socioeconogravemic alguns dels quals

nomeacutes estigueren de pas durant un periacuteode limitat mentre que drsquoaltres vingueren amb la

voluntat drsquoestablir-se per a un periacuteode de temps meacutes dilatat o de manera permanent de lrsquoaltra

la conquesta i annexioacute del territori significagrave la implantacioacute de tota una estructura social

forana la romana Per tant des de les darreries del segle III aC i sobretot de la primera meitat

de la centuacuteria seguumlent es formagrave una societat nova i notablement meacutes complexa que la

403

precedent al territori tant per lrsquoaddicioacute de grups com pel desenvolupament de formes de

relacioacute social que no existien anteriorment

Aixiacute doncs les relacions establertes entre els dos grans blocs socials (dominants i

dominats) es fonamentaven en elements de tipus econogravemic ja que els dominats no tindrien

un acceacutes lliure als mitjans de produccioacute sinoacute que estarien mediatitzats pels grups dominants

Aquests els permetien de treballar les terres o als tallers artesanals perograve reclamaven a canvi

una part de la produccioacute i dels beneficis exigegravencia que es materialitzava en la forma de

tributacioacute Aquest acceacutes desigual eacutes el que havia provocat en el seu moment que uns

tinguessin unes capacitats econogravemiques superiors drsquoon derivava una posicioacute social meacutes

elevada que quedava fixada a traveacutes del dret

A meacutes a meacutes cada bloc estava constituiumlt internament per diferents sectors

jerarquitzats drsquoacord amb criteris juriacutedics i socioeconogravemics que donaven lloc a una complexa

gradacioacute Dins del bloc format pels grups dominants el segment meacutes alt ndashi per tant meacutes

privilegiatndash estava ocupat pels ciutadans romans que actuaven com a governadors de la

proviacutencia els comites amb els quals es feien envoltar i en definitiva els alts cagraverrecs militars

Meacutes enllagrave dels cagraverrecs concrets que detenien tots plegats compartien el fet de gaudir de la

ciutadania plena i de disposar de fortunes meacutes o menys considerables sense les quals era

impossible drsquoarribar a ocupar les altes magistratures Aixiacute mateix sovint uns i altres estaven

lligats entre si per llaccedilos familiars i drsquoamistat personal Sobre el territori solien romandre un

temps limitat el del mandat del governador que podia ser prorrogat Durant aquest temps

entre altres funcions inherents al cagraverrec es dedicaven a mantenir estable la situacioacute amb la

colmiddotlaboracioacute de les aristocragravecies locals i a drenar els recursos obtinguts per altres segments

socials inferiors ja fos a traveacutes de la captura de botiacute ndashen circumstagravencies dominades per un

clima begravelmiddotlicndash o de lrsquoexigegravencia de tributs ndashen zones ja pacificadesndash cosa que no es feia encara

de manera sistemagravetica sinoacute quan les tropes ho requerien409

Per sota es trobava una segona categoria constituiumlda per membres de les classes

elevades itagraveliques algunes de les quals podien eacutesser meacutes privilegiades juriacutedicament que les

409 T NtildeACO Vectigal incertumhellip Cal dir que alguns governadors especialment a la primera meitat del segle II aC

actuaren fraudulentament en colmiddotlaboracioacute dels publicani desviant part dels recursos envers els seus eraris

particulars cosa que acostumava a causar la protesta dels provincials que patien els efectes de les recaptacions

abusives

404

altres en funcioacute de si tenien un estatut llatiacute o peregriacute des drsquouna perspectiva econogravemica poques

diferegravencies devien haver-hi ategraves que tots eren individus meacutes o menys acabalats Dins drsquoaquest

sector hi havia persones que podien dedicar-se a diverses activitats Per una banda hi havia

els socii que srsquoenrolaven a lrsquoexegravercit responent als requeriments de Roma dins de la tropa

ocupaven posicions destacades per beacute que sempre (tant a la infanteria com a la cavalleria)

subordinats als ciutadans romans dels meacutes alts cagraverrecs militars En general no sembla que

mostressin gaire interegraves per establir-se al nostre territori llevat dels que podien eacutesser destinats

a les guarnicions instalmiddotlades en diferents punts (com Tarraco Emporion o Carthago Noua) o

els que un cop llicenciats eren premiats pels seus serveis atorgant-los una parcelmiddotla en ciutats

de nova fundacioacute (com Valentia) que inclouria el lot de terres corresponent i una promocioacute

juriacutedica a lrsquoestatut llatiacute Per altra banda hi havia els grans negotiatores que acostumaven a ser

rics itagravelics o romans disposats a invertir en els seus interessos econogravemics a la prouincia ja fos

en empreses orientades al comerccedil o a lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals Val a dir que aquests

personatges no solien acostar-se a la proviacutencia perquegrave dirigien els negocis des drsquoItagravelia i

enviaven drsquoaltres pertanyents a estrats socials inferiors i amb els quals solien estar vinculats

per lligams de clientela que operaven en nom seu

Aquests precisament constituiumlen el sector que venia just a continuacioacute Estava format

per ingenui dependents i lliberts que per tal de dur a terme convenientment les funcions que

hom els havia encomanat srsquoinstalmiddotlaven al sogravel provincial Els indrets escollits eren els

principals centres de comerccedil eacutes a dir els ports meacutes importants (Emporion Tarraco Carthago

Noua Saguntum)410 i els nuclis interiors que destacaven per les seves activitats (com La

Cabantildeeta) En aquest mateix grup srsquoincloiumlen els anomenats publicani que arrendaven diversos

serveis ndasho actuaven en nom dels negotiatores arrendadorsndash com la recaptacioacute dels tributs o

lrsquoexplotacioacute de les mines De fet els publicans eren a vegades individus de baixa condicioacute perograve

que no deixaven drsquoeacutesser ciutadans i a meacutes els que es dedicaven progravepiament a la recaptacioacute

solien mantenir bones relacions amb els governadors provincials sobretot amb aquells que

varen deixar meacutes mal record pels seus abusos contra les comunitats indiacutegenes perquegrave

colmiddotlaboraven per repartir-se el botiacute de les extorsions

410 No incloem a la nogravemina de grans ports el del Valentia perquegrave al final del periacuteode que considerem lrsquoany 133 aC

la ciutat tot just feia uns cinc anys que havia estat fundada i conseguumlentment el comerccedil mariacutetim tot just srsquoestaria

activant en aquells moments

405

El darrer dels grups privilegiats era el constituiumlt per les aristocragravecies indiacutegenes que era

lrsquouacutenic de tots que tenia un origen local Estava format per individus relativament rics ndashsi

comparem llurs fortunes amb les que posseiumlen els ciutadans romans de les classes meacutes altesndash

perograve que topaven amb lrsquoinconvenient de tenir una condicioacute juriacutedica no privilegiada la de

peregrini Es trobaven subordinats als governadors provincials i els seus delegats als quals

estaven vinculats per les relacions establertes a les deditiones (preferentment lrsquoamicitia) Al

mateix temps seguien mantenint el paper de grup dominant envers la resta dels nadius

Alguns dels membres pertanyents als sectors privilegiats indiacutegenes formaven part dels

efectius auxiliars que les seves comunitats estaven obligades a cedir drsquoacord amb les

condicions fixades als pactes de rendicioacute Els auxilia tenien lrsquooportunitat de millorar la seva

situacioacute econogravemica gragravecies al pagament de la soldada (que solia dependre de la comunitat que

els aportava) i a la part que els pertoqueacutes del botiacute en cas de victograveria perograve el que no sembla que

poguessin aconseguir en el nostre periacuteode eacutes promocionar-se socialment De tota manera el

contacte directe amb les autoritats de les tropes devia tenir les seves consequumlegravencies positives

quant a la integracioacute drsquoaquests colmiddotlectius per beacute que no comenccedilaren a fructificar fins al tragravensit

del segle II al I aC En el transcurs del temps que prestaven el servei militar tenien lrsquooportunitat

de demostrar les seves aptituds i capacitats perograve desconeixem fins a quin punt aquells que

excelmiddotlien meacutes despertarien lrsquoadmiracioacute dels seus superiors i es mostrarien interessats a

mantenir-los per no deixar escapar uns efectius de qualitat en moments anteriors a les

darreries del segle II aC o ja als primers anys de la centuacuteria seguumlent Eacutes precisament a partir

drsquoaquesta egravepoca que aixograve srsquoaprecia de manera evident coincidint amb les reformes

introduiumldes a lrsquoexegravercit romagrave ja que comencem a trobar indiacutegenes recolzats pels seus

comandants que els impulsaven a fer carrera militar Aquells que eren meacutes brillants foren

premiats amb la concessioacute de la ciutadania411 i fins i tot arribaren a ocupar algunes

magistratures a la mateixa Roma412

411 Abans de les reformes els auxilia solien ser recompensats amb altres menes de premis diferents a la concessioacute

de ciutadania ndashdurant el segle II aC el Senat lrsquoatorgava amb la magravexima precaucioacute i per tant era un fenomen forccedila

excepcionalndash en metagravelmiddotlic o en espegravecie (J R W PRAG ldquoTroops and commanders auxilia externa under the

Roman Republicrdquo Ricerche di Storia Antica 2 2010 p 110-112) 412 LIVI per 127 DIO CASSI 47352 48243 i 48252 CICEROacute Brut 305 nat deor 381 Phil 1112 1327 i 1410 CEgraveSAR

bell ciu 1663 PLINI EL VELL NH 7136 APIAgrave bell ciu 487 VALERI MAgraveXIM 378 i 864 QUINTILIAgrave Institutio oratoria

51210 De uir Ill 7211 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 2513 i 2781

406

Dins del bloc no privilegiat es trobava la majoria dels peregrini indiacutegenes que estaven

subordinats a les aristocragravecies Malgrat els canvis que srsquohavien produiumlt als sectors de les elits

hem de suposar que les noves mantingueren les mateixes formes de relacioacute que ja coneixien

de lrsquoibegraveric ple Aixiacute la major part de la poblacioacute dedicada al conreu de la terra juntament amb

aquells que srsquoencarregaven de lrsquoobtencioacute de mategraveries primeres i de lrsquoartesania seguirien essent

dependents dels aristogravecrates La vida drsquoaquests sectors no sembla que hagueacutes quedat

especialment canviada amb lrsquoarribada de Roma

En una categoria inferior hi havia bona part drsquoaquells heterogenis grups de modestos

traficants que hem anomenat de manera genegraverica sequellae Quan analitzagravevem la seva

composicioacute al capiacutetol 3 ja vagraverem veure que en general podien eacutesser o beacute homes i dones (i fins

i tot menors) sortits de les capes meacutes baixes de la societat i dotats de beacutens accentuadament

exigus o beacute esclaus

Finalment lrsquoestrat meacutes baix del bloc no privilegiat i de fet de tota la societat era el

dels esclaus Tant si havien estat capturats a les guerres drsquoexpansioacute com si ho havien fet els

traficants en terres llunyanes (o no tant) totes i tots compartien els mateixos trets que els

definien manca de llibertat manca de drets i manca de cap mena de propietat si excloem el

peculim que en realitat era concebut com una gragravecia que els amos podien fer als seus serui

no pas com uns autegraventics beacutens Tant els ciutadans romans com els llatins com els peregrini

itagravelics dotats de prou recursos podien tenir-ne i destinar-los a tasques molt diverses com

treballar a les mines als tallers de bonificacioacute dels metalls o als camps assistir als lliures i

enfranquits que es dedicaven a les activitats comercials o encarregar-se de tasques associades

a la logiacutestica dels exegravercits i si esqueia a ajudar a combatre els enemics al costat de la

soldadesca La vida dels esclaus i les esclaves no era en termes generals gaire fagravecil perograve alguns

podien tenir lrsquoesperanccedila que un dia als seus amos els plauria de manumetrersquols i drsquoaquesta

manera veurersquos promocionats juriacutedicament al llibertinatge i per tant a la ciutadania romana

(reduiumlda aixograve siacute)

407

7 CONCLUSIONS

Els esdeveniments ocasionats al tragravensit del segle III al II aC tingueren un pregon

impacte sobre les societats de les comunitats establertes a la banda oriental de la peniacutensula

Ibegraverica que srsquoanagrave desplegant de manera gradual durant tota la resta de lrsquoegravepoca republicana

De fet a partir dels canvis produiumlts podem perioditzar el lapse de temps que srsquoesteacuten entre els

anys 218 a 133 aC en tres fases diferents

La primera fase compregraven el periacuteode de magravexima activitat militar a la Citerior ibegraverica

eacutes a dir de 218 a 195 aC Aquest eacutes el moment que srsquoassenten les bases de tots els canvis que es

produiumlren a partir dels primers anys del segle II aC Srsquoesdeveacute la irrupcioacute violenta de Roma pel

fet que tant aquest com altres territoris de la peniacutensula Ibegraverica constituiumlren un dels escenaris

de la segona guerra puacutenica Els ibers es veieren empesos a prendre partit per un o altre

contendent tot i que drsquoacord amb els interessos de cada moment podien passar drsquoun bagravendol

a lrsquoaltre canvi que podien arribar a fer meacutes drsquouna vegada La dotzena drsquoanys continuada de

guerra tingueacute fortes implicacions demogragravefiques ategraves que el conflicte malgrat no poder-les

quantificar segagrave un gran nombre de vides i moltes altres foren capturades i reduiumldes a la

condicioacute servil Diversos establiments indiacutegenes foren destruiumlts i fins i tot apreciem ja els

primers canvis poliacutetics per accioacute romana com per exemple a la Ilergegravecia Els seus cabdills i

una part de lrsquoaristocragravecia foren occits en combat o beacute per la repressioacute infligida pels seus

vencedors i al seu lloc en fou instalmiddotlat un de nou Perograve els conflictes i les seves consequumlegravencies

sobre lrsquoestructura social encara no havien arribat a la fi perquegrave als primers anys del segle II

aC coincidint amb el moment que els romans havien fet passes endavant per integrar els

territoris peninsulars al seu imperi instituint les dues prouinciae la majoria de les elits

srsquoalccedilaren contra Roma Significativament entre aquelles que decidiren no seguir la tendegravencia

general hi havia les que ja havien estat substituiumldes pocs anys abans com la dels ilergets

Despreacutes de sufocar la revolta el panorama resultant suposagrave una notable modificacioacute de la

situacioacute pregravevia els establiments ibers de les categories superiors havien estat majoritagraveriament

anorreats alguns foren destruiumlts fiacutesicament mentre que drsquoaltres restaren aparentment

intactes perograve la poblacioacute supervivent fou obligada a abandonar-los

408

En aquesta fase relativament curta perograve accentuadament convulsa els conflictes

tingueren un considerable impacte negatiu sobre la demografia local i en consequumlegravencia

tambeacute sobre les societats indiacutegenes Malgrat que no es poden reconstruir les xifres les notiacutecies

transmeses per les fonts escrites les evidegravencies del registre material i lrsquoactitud habitual dels

romans a la guerra menen a considerar que la poblacioacute de la Citerior ibegraverica davallagrave de manera

notable com a consequumlegravencia de la mort i de lrsquoesclavitzacioacute La neutralitzacioacute dels grans

oppida que constituiumlen les seus de les aristocragravecies nadiues meacutes destacades i la caiguda

demogragravefica assenyalen que lrsquoestructura social que srsquohavia desenvolupat durant lrsquoibegraveric ple

canviagrave de forma abrupta per lrsquoanihilacioacute de bona part de les velles elits que havien detingut

una posicioacute dominant

Al mateix temps Roma comenccedilagrave a implantar la seva progravepia organitzacioacute social que

comenccedilagrave a sobreposar-se a la local A partir del moment que el territori fou annexat als seus

dominis de la peniacutensula Itagravelica i de les prouinciae de Siciacutelia i Cograversega-Sardenya els romans

comenccedilaren a aplicar les categories juriacutediques progravepies Aixiacute lrsquoespai prengueacute la consideracioacute

drsquoager publicus (o peregrinus) i les comunitats humanes que hi havia establertes adquiriren

diferents condicions en funcioacute dels contactes previs que havien tingut amb la Urbs i sobretot

dels contactes i lrsquoactitud mostrada durant els conflictes La poblacioacute supervivent mancada

dels drets de ciutadania (romana o llatina) passagrave a ser considerada peregrina i els seus

establiments majoritagraveriament estipendiaris Drsquoaquesta manera aquells que Roma durant la

guerra annibagravelica i poc despreacutes havia fet amici seus despreacutes de les revoltes quedaren

subjectats de manera rigorosa els populi ibers signaren deditiones que els obligaven a

contribuir amb efectius militars i tributs pagats majoritagraveriament en espegravecie ategraves que

aleshores encara eren poques les comunitats que batien un numerari propi

Durant tots aquells anys anaren arribant ciutadans romans de ple dret de diferents

extraccions socials hi havia individus que gaudien drsquouna fortuna remarcable i de gran prestigi

social i poliacutetic a la Urbs entre els quals nrsquohi havia uns que havien estat escollits per ocupar el

cagraverrec de pretor (o de cogravensol) i assumir la gestioacute dels afers de la prouincia principalment els

de caire militar i nrsquohi havia drsquoaltres que lrsquoassistien i lrsquoaconsellaven en les seves tasques A les

seves ordres es trobava una legioacute (o dues si el comandant tenia rang consular) formada per

altres ciues menys acabalats i els socii aportats per les comunitats llatines i peregrines drsquoItagravelia

409

Entre tots ells es comptaven diversos esclaus els dits calones que eren destinats per les tropes

per carregar-los el pes de la logiacutestica i la intendegravencia Rere les tropes com passava arreu del

Mediterrani tambeacute arribagrave una munioacute drsquohomes i dones de baixa condicioacute (tant podien eacutesser

lliures com lliberts com esclaus) i drsquooriacutegens molt diversos que procuraven treure algun

benefici oferint una agravemplia gamma de productes i serveis Cap de tots aquests grups sembla

haver tingut intencioacute drsquoestablir-se a la Citerior ibegraverica sinoacute que quan els efectius eren

desmobilitzats tothom retornava cap a Itagravelia per diverses raons socials econogravemiques i

poliacutetiques Els uacutenics que semblen haver-se quedat ndashsi beacute ignorem durant quant de tempsndash soacuten

els soldats acantonats a les guarnicions instalmiddotlades per vigilar i protegir indrets que els romans

consideraven importants com ara els assentaments de Tarraco o de Carthago Noua ambdoacutes

eren centres portuaris destacats on entraven i sortien els magistrats i els soldats a meacutes de les

primeres naus pertanyents a negotiatores romans i itagravelics que fornien les vitualles Una ciutat

i lrsquoaltra a meacutes havien jugat un important paper com a centre on els generals duien a terme no

nomeacutes funcions militars sinoacute tambeacute les civils

La segona fase eacutes la que des de la fi de les rebelmiddotlions es prolongagrave fins a mitjan segle II

aC (195-c 150 aC) Aquesta fou una egravepoca de formacioacute i de recomposicioacute De formacioacute en el

sentit que comenccedilaren a implantar-se canvis de tipus econogravemic que anaven de bracet amb

canvis en la societat Els contingents romanoitagravelics complementats amb els auxiliars

indiacutegenes romangueren a la Peniacutensula i constituiumlren juntament amb les poblacions locals

un mercat prou atractiu perquegrave els negotiatores ndashmolts drsquoells itagravelics i altres ciutadans romans

acabalats de rang equumlestrendash es llancessin a invertir en empreses comercials a la proviacutencia Per

tal de desenvolupar-les enviaren els seus clients ndashlliberts i lliures dotats de recursos

segurament no massa rellevantsndash que instalmiddotlaren les seves bases en establiments ja existents

i que comptaven per tant amb unes infraestructures miacutenimament adequades Els primers

serien aquells situats al litoral comenccedilant per Emporion la vella comunitat aliada de Roma

que feacuteu de porta drsquoentrada per a les tropes romanoitagraveliques quan esclatagrave la guerra annibagravelica

Tambeacute Tarraco que havia adquirit un paper destacat sobretot en lrsquoaspecte militar des de ben

aviat i Carthago Noua que havia estat reconstruiumlda i millorada immediatament despreacutes que

P Corneli Escipioacute la prengueacutes Segurament tambeacute srsquoha drsquoincloure entre aquests enclavaments

Saguntum una altra ciutat amb una antiga tradicioacute comercial Posteriorment srsquoafegiren altres

410

nuclis en terres meacutes interiors sempre resseguint les principals rutes de penetracioacute com la vall

de lrsquoEbre on avanccedilada aquesta fase es fundagrave un assentament ex nouo amb una vocacioacute

mercantil (La Cabantildeeta) tot i que eacutes molt probable que tambeacute serviacutes per exercir funcions de

caire administratiu

Els interessos dels negotiatores no eren nomeacutes mercantils sinoacute que tambeacute maldaren

per obtenir les concessions que la Repuacuteblica havia posat a licitacioacute poc despreacutes de la marxa

del cogravensol Catoacute per explotar les mines de lrsquoentorn de Carthago Noua Un cop aconseguides

enviaren els seus clients ndashtambeacute lliberts i lliures de diversa condicioacutendash per comenccedilar a arrencar

els metalls de la terra amb lrsquoajuda drsquouna munioacute drsquoesclaus i probablement tambeacute peregrini

indiacutegenes Unes altres concessions eren aquelles relatives a la recaptacioacute dels publica tasca

que solia recaure com les anterior en lliberts o en individus lliures sovint de baixa extraccioacute

social A partir drsquoaquests moments doncs la presegravencia drsquoaquests agents srsquoanagrave consolidant als

nuclis que hem esmentat meacutes amunt on el comerccedil tenia un paper destacat Durant aquesta

fase es detecta un increment significatiu de les activitats mercantils tal i com ho mostra

lrsquoaugment cada vegada meacutes accentuat de la presegravencia de produccions ndashespecialment agravemfores

vinagraveriesndash itagraveliques El comerccedil i les activitats minerometalmiddotluacutergiques comportaren un

creixement de la riquesa dels negotiatores perograve tambeacute dels agents que es trobaven in situ

alguns dels quals podien invertir part dels seus beacutens en les mateixes empreses per lucrar-se

amb els beneficis Aixiacute de mica en mica srsquoanagrave formant un sector que si beacute des del punt de

vista juriacutedic no solia ser privilegiat siacute ho esdevingueacute en lrsquoagravembit econogravemic

La presegravencia drsquoelements romanoitagravelics srsquoaprecia en aquesta segona fase tambeacute en

alguns establiments de caragravecter militar que tenen una vocacioacute de llarga durada Determinats

indrets eren prou valuosos per als romans com per decidir protegir-los amb la instalmiddotlacioacute

drsquouna guarnicioacute algunes de les quals foren fundades com hem vist a la primera fase No eacutes

cap casualitat que se nrsquohagin documentat en llocs com Emporion Tarraco o Carthago Noua

atesa la importagravencia que tenien com a centres de comerccedil i en el cas concret de Tarraco com

a seu que era de les funcions civils dels governadors provincials A partir de lrsquoexemple

emporitagrave per al qual coneixem no nomeacutes lrsquohagravebitat sinoacute tambeacute la que podria ser la seva

necrogravepolis aquests nuclis fortificats es nodrien drsquouna barreja de poblacioacute itagravelica i indiacutegena de

diversa condicioacute socioeconogravemica com palesen els conjunts funeraris recuperats a les

411

sepultures ja que algunes eren meacutes riques i drsquoaltres meacutes humils Aixiacute mateix fa la sensacioacute

que els soldats vivien a les guarnicions juntament amb les seves famiacutelies com es despregraven drsquoallograve

que semblen agrupacions familiars de sepultures tot i que tambeacute eacutes plausible que els homes

residissin als praesidia mentre que les dones i els fills ho farien a les ciutats que en tots els

casos eren just a tocar En egravepoca republicana a vegades Roma premiava els soldats pels

serveis prestats amb una promocioacute juriacutedica habitualment la ciutadania llatina desconeixem

si aquells que servien en aquests centres rebien aquesta recompensa o si es feien distincions

entre els itagravelics i els indiacutegenes a lrsquohora drsquoatorgar-los-la perograve ategraves el buit que hi ha de

promocions juriacutediques que beneficiarien els indiacutegenes durant tot el segle II aC ens inclinem

a pensar que no Aixograve no treu amb tot que el servei militar els reporteacutes una soldada i uns

guanys que no haurien aconseguit drsquouna altra manera

Degraveiem meacutes amunt que aquesta eacutes tambeacute una egravepoca de recomposicioacute Les poblacions

autogravectones greument afectades pels conflictes begravelmiddotlics que tingueren lloc al tragravensit dels segles

III al II aC necessitarien tota aquesta fase per recuperar-se com demostra el fet que no es

detecten fenogravemens drsquoexpansioacute urbaniacutestica durant aquest periacuteode a diferegravencia del que passaragrave

a partir de mitjan centuacuteria quan estagrave ben testimoniat el creixement drsquoalguns dels nuclis

urbans supervivents i la creacioacute de nous establiments sobretot a la ruralia Mentrestant les

autoritats romanes a les quals no els interessava de deixar buida la posicioacute que havien ocupat

les velles elits liquidades no lrsquoompliren directament sinoacute que decidiren substituir-les per unes

de noves Aquesta solucioacute de cedir la gestioacute interna de les comunitats peregrines als mateixos

nadius fou en general lrsquoaplicada a tot arreu (com a les ciutats itagraveliques o sicilianes) Era una

decisioacute pragravectica perquegrave les autoritats romanes no srsquohavien de preocupar pels afers interns de

les comunitats indiacutegenes i a meacutes solia facilitar les coses el fet que els nadius es governessin a

si mateixos Aixiacute mateix i seguint amb el mateix esperit pragmagravetic Roma mitjanccedilant la

redditio retornagrave en precari les terres als indiacutegenes amb lrsquoobjectiu que tambeacute fossin ells

mateixos els encarregats drsquoexplotar-les i treurersquon rendiment Un rendiment que en darrera

instagravencia aniria a parar a les mans de les autoritats quan exigissin els tributs i enviessin els

publicani a recollir-los

No cal dir que les noves elits havien de mostrar-se afectes a Roma ategraves que eren ben

conscients que havien assolit la seva posicioacute preponderant gragravecies a ells i que calia acontentar-

412

la per no caure en la mateixa desgragravecia que les seves predecessores Lrsquoestatus privilegiat de les

classes altes (i en aquesta concepcioacute tant les ibegraveriques com les romanes coincidien) venia

definit en bona mesura per la disposicioacute de recursos econogravemics i particularment de terres

perograve des del moment que el territori esdevingueacute ager publicus populi Romani o millor ager

peregrinus deixaren drsquoeacutesser de la seva propietat Aixograve no obstant la redditio dels camps els

permeteacute encara que fos de manera fictiacutecia perquegrave Roma podia reclamar-los quan li abelliacutes

disposar drsquouna base econogravemica de la qual nomeacutes nrsquoeren en realitat els administradors

Drsquoaquesta manera pogueren reactivar lrsquoexplotacioacute dels recursos sobretot agropecuaris per

aconseguir prou produccioacute per mantenir la poblacioacute i assegurar les quantitats que els exigirien

les autoritats romanes a vegades aquestes en connivegravencia amb els publicans els permetien

que srsquoexcedissin a lrsquohora de demanar la satisfaccioacute dels tributs accioacute que en comptes de causar

noves revoltes ndashel record de la revolta dels primers anys de la centuacuteria encara devia ser frescndash

provocagrave les protestes de les comunitats agreujades Havent-se adonat perograve que la corrupcioacute

arribava fins als pretors que en teoria havien de vetllar perquegrave actes com aquests no es

produiumlssin resolgueren trametre al Senat una ambaixada conjunta per queixar-se davant de

les magraveximes autoritats de Roma lrsquoany 171 aC

La tercera i uacuteltima fase srsquoiniciagrave a mitjan segle II aC i arribagrave fins a lrsquoany 133 aC Els

processos que srsquohavien obert i havien comenccedilat a desenvolupar-se al periacuteode anterior

srsquoacceleraren i donaren els primers fruits La posada en valor de les explotacions agropecuagraveries

per part dels ibers contribuiacute a la recomposicioacute a la qual almiddotludiacuteem meacutes amunt com ho mostra

lrsquoexpansioacute que experimentaren diversos establiments i la instalmiddotlacioacute cada cop meacutes intensa

de petits assentaments rurals Aquest creixement nomeacutes es pot explicar per una estabilitzacioacute

del context general que permeteren aconseguir prou produccioacute drsquoaliments com per mantenir

la poblacioacute que havia quedat de la desfeta de principis de segle i fins i tot fer-la creacuteixer

Un dels sectors que sembla haver-sersquon beneficiat eacutes el de les elits indiacutegenes Com hem

esmentat Roma sota una atenta vigilagravencia havia deixat a les seves mans lrsquoadministracioacute del

territori i pel que sembla els permetia certa llibertat drsquoactuacioacute Els sectors aristocragravetics per

tal drsquoafirmar simbogravelicament la seva nova posicioacute privilegiada recorregueren als recursos

tradicionals i coneguts que havien emprat les velles elits de lrsquoibegraveric ple Un drsquoaquests recursos

era la construccioacute drsquoestructures puacutebliques monumentals com per exemple edificis de culte

413

Tot i que el primer cas conegut (el santuari de La Encarnacioacuten) se situa a la primera meitat del

segle II aC i per tant a la segona fase la major part dels documentats es data en un moment

avanccedilat de la tercera fase i fins i tot passat el 133 aC Som del parer que aquesta efervescegravencia

per la monumentalitzacioacute tingueacute lloc a partir de la segona meitat del segle II aC com a

consequumlegravencia de la interaccioacute de diversos factors que no podia produir-se abans Les

aristocragravecies requerien recursos econogravemics i humans per poder endegar els projectes de

monumentalitzacioacute perograve la primera meitat de la centuacuteria no era el moment adequat per

plantejar-los perquegrave ategraves el context de postguerra no devien disposar ni dels uns ni dels altres

Un testimoni del limitat poder econogravemic que tenien serien les cases les velles aristocragravecies de

lrsquoibegraveric ple residien en casals meacutes o menys grans i complexos perograve tot i que al segle II aC

encara sersquon troben als assentaments que prenen el relleu als grans establiments destruiumlts o

abandonats ja no tornaran a recuperar la mateixa magnitud Podria ser a meacutes que les noves

elits actuessin guiades per la prudegravencia tement que una mostra drsquoautoafirmacioacute torneacutes a

desfermar les ires dels romans En canvi gragravecies als canvis ocorregut al llarg del temps

aconseguirien incrementar les seves capacitats econogravemiques i consolidar la seva situacioacute

envers llurs progravepies comunitats aixiacute mateix lrsquoincrement demogragravefic permetria disposar de

prou magrave drsquoobra per bastir les seves construccions

Eacutes interessant veure com la monumentalitzacioacute de temples i santuaris es feacuteu seguint

materials i tegravecniques constructives importades de manera que el resultat tot i trobar-se

clarament en agravembits indiacutegenes acabava prenent formes arquitectograveniques itagraveliques Eacutes

possible que per part de les mateixes elits hi hagueacutes un interegraves per aconseguir aquest resultat

intentant de seguir les modes que imperaven arreu del Mediterrani perograve de ben segur que les

autoritats romanes hi tingueren molt a veure Al capdavall bastir edificis amb un regust itagravelic

ajudava a modernitzar el paisatge i sobretot a manifestar el poder de Roma sobre els territoris

provincials Desconeixem si calia solmiddotlicitar permiacutes per a lrsquoereccioacute drsquoestructures cultuals als

romans perograve eacutes indubtable que srsquohi involucraren aportant-hi com a miacutenim arquitectes i

enginyers per planificar els edificis i segurament tambeacute per supervisar-ne la construccioacute

Uns altres elements susceptibles drsquoeacutesser objecte de monumentalitzacioacute eren les

estructures defensives A lrsquoibegraveric ple ja trobagravevem alguns establiments ndashhabitualment els meacutes

grans i complexosndash que havien construiumlt o reconstruiumlt les seves muralles amb una certa

414

voluntat monumentalitzadora aplicada a torres o portes i sovint denotaven influegravencies i

lectures locals de la poliorcegravetica helmiddotleniacutestica tant de tradicioacute puacutenica com grega En el periacuteode

que estudiem tanmateix hem drsquoassenyalar algunes diferegravencies importants Des que les

comunitats indiacutegenes quedaren integrades a lrsquoimperi les elits perderen la capacitat de presa

de decisioacute sobre la construccioacute de fortificacions que fou transferida a les autoritats romanes

Aixiacute doncs a lrsquohora drsquoendegar activitats ediliacutecies sobre les muralles calia demanar els permisos

convenients a Roma Aixiacute mateix hem drsquoimaginar que els mateixos romans impulsarien les

reformes que consideressin convenients amb la intencioacute de millorar-ne les funcions sobretot

als indrets que tenien un marcat valor estrategravegic i particularment aquells situats al voltant de

les principals vies de comunicacioacute mariacutetimes terrestres i fluvials Per tot plegat fa tot lrsquoefecte

que les obres que afectaren les estructures defensives foren plantejades meacutes per les autoritats

romanes que no pas per les elits indiacutegenes sense que aixograve vulgui dir que el prestigi drsquoaquestes

no en sortiacutes beneficiat Un cas diferent seria el de la nova faccedilana meridional de la ldquoNeagravepolisrdquo

emporitana que srsquoha drsquoemmarcar en el context drsquoun conjunt de grans reformes ediliacutecies que

afectaren diversos espais de la ciutat i que perseguien a la seva modesta escala lrsquoobjectiu de

monumentalitzar-la en la liacutenia drsquoaltres fundacions gregues drsquoarreu del Mediterrani i demostrar

la riquesa que havia adquirit gragravecies a les operacions comercials Ara beacute malgrat que el

resultat era molt aparent les muralles meacutes fortes i sogravelides eren les bastides per les autoritats

romanes envoltant la ciutat i connectant-la amb la guarnicioacute del turoacute

Un altre agravembit drsquoactuacioacute de lrsquoautorepresentacioacute de les elits indiacutegenes era el funerari

La monumentalitzacioacute de les sepultures mitjanccedilant esteles o altres menes de construccions

tambeacute era un recurs que ja srsquohavia emprat en periacuteodes precedents i que els sectors aristocragravetics

drsquoegravepoca republicana recuperaren Si beacute en alguns aspectes mantingueren les formes

tradicionals com lrsquouacutes drsquouna iconografia associada a la guerra de mica en mica srsquointroduiumlren

canvis que portaren a disminuir el pes de les imatges i a substituir-les per una imatgeria no

relacionada amb un contingut begravelmiddotlic (amb lrsquoexcepcioacute de les esteles del Baix Aragoacute) aixiacute com

a incrementar el dels textos Totes aquestes innovacions en definitiva soacuten indicatives dels

canvis que havien experimentat les classes elevades ibegraveriques que anirien abandonant la

ideologia guerrera que hom els havia associat tradicionalment

415

A les diferents formes de monumentalitzacioacute com a recurs propagandiacutestic hem

drsquoafegir lrsquoencunyacioacute de moneda progravepia Les primeres seques ibegraveriques srsquoobriren abans o molt

al principi de la guerra annibagravelica i durant les dues darreres fases sobretot la tercera el seu

nombre es multiplicagrave Ategraves que la produccioacute monetagraveria depenia de les autoritats romanes i

que no totes les comunitats foren autoritzades a disposar drsquoun taller propi atribuiumlm aquesta

desigualtat a un tracte privilegiat per part de Roma Les elits inspirant-se en les tipologies de

monedes sicilianes introduiumlren al numerari unes tipologies ndashcap drsquohome a lrsquoanvers i genet al

revers que podien ser llegides en clau drsquoenaltiment dels sectors aristocragravetics

La recuperacioacute demogragravefica tingueacute com a consequumlegravencia no nomeacutes lrsquoexpansioacute dels

nuclis preexistents sinoacute tambeacute lrsquoaparicioacute de nous establiments rurals de reduiumldes dimensions

pensats per allotjar-hi una famiacutelia o en tot cas un petit nombre de famiacutelies aparentment

humils Els materials i les tegravecniques constructives els sistemes drsquoemmagatzematge i la cultura

material documentats assenyalen aparentment que els seus residents eren drsquoorigen indiacutegena

no pas itagravelic llevat drsquoalguns casos situats al voltant dels centres econogravemics meacutes potents com

Carthago Noua on els indicis semblen apuntar una presegravencia a determinades instalmiddotlacions

drsquoitagravelics sense que puguem precisar si els seus ocupants eren lliberts o lliures atesa la

rellevagravencia econogravemica que adquiriacute Emporion eacutes possible que a la seva ruralia hi haguessin

assentaments similars

La multiplicacioacute dels petits establiments rurals eacutes el reflex drsquoun periacuteode de pau als

territoris ibegraverics sense la qual no hauria estat possible generar el clima de confianccedila per

fundar-los tenint en compte que estaven mancats de cap mena drsquoestructura defensiva Aixograve

eacutes el que permeteacute a moltes famiacutelies camperoles de sortir drsquouns nuclis que devien comenccedilar a

estar afectats per una certa pressioacute demogragravefica per anar a cercar noves terres per posar en

valor situades a una distagravencia que no permetia drsquoanar i tornar diagraveriament La produccioacute que

podien aconseguir com es despregraven de les formes drsquoemmagatzematge testimoniades era

limitada prou com per mantenir-se i potser per aconseguir un excedent que aniria destinat

probablement a la satisfaccioacute de la tributacioacute Cap a les acaballes drsquoaquesta fase i sobretot

durant el darrer terccedil del segle II aC srsquoaprecia la introduccioacute de materials constructius i sistemes

drsquoemmagatzematge de filiacioacute itagravelica que no indiquen un canvi de lrsquoorigen dels estadants

drsquoaquesta mena de granges sinoacute nomeacutes la permeabilitat de la poblacioacute local a les influegravencies

416

procedents drsquoItagravelia Prova drsquoaixograve eacutes la troballa de tegulae ben colmiddotlocades als nivells de

circulacioacute no com a fruit de la caiguda de la coberta dels edificis en eacutesser abandonats sinoacute

disposades expressament a faisoacute de paviment

En el transcurs drsquoaquesta fase hem de destacar tambeacute la importagravencia que guanyaren

els sectors dedicats al comerccedil formats recordem-ho per lliberts i lliures (sembla que sobretot

drsquoorigen itagravelic) establerts als principals enclavaments comercials costaners que ara srsquohavien

expandit cap a altres territoris meacutes interiors perograve sempre ben comunicats amb el litoral Atesa

la continuiumltat dels noms de determinades famiacutelies que en aquesta egravepoca havien estat llibertes

perograve que a partir de les darreries de la repuacuteblica i sobretot en temps de lrsquoalt imperi atenyeren

les meacutes altes magistratures municipals cal pensar que alguns drsquoells mantingueren la tendegravencia

a lrsquoenriquiment que ja apuntagravevem a la fase anterior Aixograve no ha de portar a considerar que tots

els lliberts involucrats en les activitats mercantils (o tambeacute les mineres) aconseguissin

incrementar la seva fortuna com beacute demostra la constitucioacute de collegia professionals els

integrants dels quals tant podien eacutesser lliures com lliberts i esclaus que srsquounien per tal de

garantir-se un auxili mutu

La presegravencia estable de comunitats de procedegravencia itagravelica es comenccedila a copsar ja a

partir de la primera meitat del segle II aC com demostra la fundacioacute de nous establiments que

es colmiddotlocaren en juxtaposicioacute als vells oppida indiacutegenes perograve en ubicacions meacutes planeres i

cogravemodes com es pot veure al jaciment de ca lrsquoArnau-can Mateu-can Benet situat a la vora de

lrsquoassentament drsquoIlturo Tot i que sovint els materials i les tegravecniques constructives no difereixen

de les locals la troballa de materials constructius progravepiament itagravelics (tegulae i imbrices) de

tegravecniques importades (lrsquoopus caementicium per exemple) i fins i tot drsquoedificis que eren

estranys al territori ibegraveric (com termes o cases de tipus domus) unida a una cultura material

de filiacioacute itagravelica recuperada en proporcions meacutes grans que les autogravectones evidencien que

aquests assentaments estaven ocupats fonamentalment per itagravelics malgrat que devien

conviure amb alguns elements indiacutegenes potser dels sectors econogravemicament privilegiats

Aquesta mena de fundacions possiblement estaven relacionades amb les activitats mercantils

tot i que el cas de la de Cabrera srsquoha relacionat amb activitats administratives de manera que

seria un indret on residirien i actuarien aquelles persones encarregades de dur a terme tasques

relacionades amb lrsquoadministracioacute del territori Per uacuteltim lrsquoany 138 aC just al final del periacuteode

417

assistim a la instalmiddotlacioacute formal drsquouna comunitat drsquoestatut llatiacute que fou allotjada en un

establiment ex nouo que fou la primera fundacioacute amb categoria colonial a la Hispagravenia Citerior

ibegraverica Valentia

En definitiva durant tot el periacuteode que estudiem contemplem un proceacutes de

superposicioacute drsquouna societat forana sobre la local que amb el pas del temps implicagrave una fusioacute

drsquoambdues Els sectors que havien gaudit drsquouna posicioacute privilegiada i que srsquohavien erigit en els

grups dominants reberen inicialment un fort impacte que suposagrave la liquidacioacute de bona part

dels seus membres i la substitucioacute per uns altres de nous Tanmateix aquestes elits

promocionades per Roma ja no eren les dipositagraveries del mateix poder que havien tingut les

seves predecessores sinoacute que sembla que tenien unes capacitats econogravemiques meacutes limitades

Des del punt de vista de la societat a meacutes havien perdut la posicioacute encimbellada ategraves que

havien quedat reduiumldes a la condicioacute peregrina Aquella posicioacute passagrave a estar ocupada per la

minoria que es beneficiava de la ciutadania romana plena (els magistrats governadors de la

proviacutencia i altres individus propers a ells) i a la qual quedaren sotmesos De manera

interessada les autoritats romanes instalmiddotlaren les noves elits les recolzaren ndashsempre amb

condicionsndash i els permeteren de seguir dominant els estrats socials inferiors per tal que

assumissin la responsabilitat de mantenir lrsquoordre i de gestionar els recursos que en uacuteltima

instagravencia acabaven a les mans dels representants de la Repuacuteblica (cosa que no evitava que

srsquoextralimitessin i acabessin cometent abusos contra els indiacutegenes) Fins i tot pel damunt seu

quedaren altres sectors caracteritzats per disposar drsquoun estatus juriacutedic privilegiat io drsquouna

situacioacute econogravemica meacutes o menys acomodada Entre aquests hi havia els agents (sovint clients

lliberts o lliures que no deixaven drsquoeacutesser ciutadans) dels grans negotiatores molts drsquoells itagravelics

amb interessos econogravemics diversos al territori A lrsquoordenament social que srsquoestava

desenvolupant per sota restaren la major part de la poblacioacute indiacutegena ndashque havia estat

tradicionalment sotmesa als grups dominantsndash itagravelics pertanyents a segments socials

modestos i els esclaus comprats per treballar a lrsquoagravembit econogravemic perograve tambeacute al militar

Durant tot el periacuteode fa la sensacioacute que els diferents sectors socials es mantingueren

com a compartiments estancs els uns respecte dels altres perquegrave no es documenten fenogravemens

de mobilitat social meacutes enllagrave de la pegraverdua de llibertat dels nadius causada per les guerres de

la primera fase i alguna possible (perograve no testimoniada) promocioacute juriacutedica gragravecies a

418

lrsquoenfranquiment drsquoesclaus Tanmateix la situacioacute de la societat al tragravensit dels segles II a I aC

apunta que durant el nostre periacuteode srsquohagueacute de produir algun tipus drsquointegracioacute social que

creiem copsar a traveacutes del servei dels nadius als exegravercits de Roma Durant els dos primers

terccedilos del segle II aC srsquoesdevingueacute un proceacutes de creixement demogragravefic ndashque afectagrave

principalment les poblacions autogravectones de manera natural perograve tambeacute a les foranes amb

lrsquoarribada de poblacioacute itagravelicandash i econogravemic ndashdel qual es beneficiaren diversos sectors sobretot

els drsquoaquells que es dedicaven a les activitats vinculades al comerccedil i a lrsquoobtencioacute de mategraveries

primeres Aquest proceacutes assentagrave les bases dels canvis que iniciats en aquest periacuteode es

desenvoluparien en els decennis posteriors a 133 aC i que culminarien en la formacioacute drsquouna

nova societat que no tenia res a veure amb la que trobaren els romans lrsquoany 218 aC

419

BIBLIOGRAFIA

Fonts clagravessiques

APIAgrave Bellum ciuile

ndashndashndashndashndash Iberikeacute

ndashndashndashndashndash Hannibaikeacute

ndashndashndashndashndash Lybikeacute

ndashndashndashndashndash Mithridates

ndashndashndashndashndash Punica

ndashndashndashndashndash Syriaca

ATENEU Deipnosophistae

Bellum Africum

CATOacute De agri cultura

CEgraveSAR De Bello Gallico

ndashndashndashndashndash De Bello Ciuili

CELS Libri digestorum

CICEROacute De amicitia

ndashndashndashndashndash Ad Atticum

ndashndashndashndashndash Pro Balbo

ndashndashndashndashndash Brutus

ndashndashndashndashndash In L Calpurnium Pisonem

ndashndashndashndashndash De diuinatione

ndashndashndashndashndash De domo sua

ndashndashndashndashndash Epistulae ad familiares

ndashndashndashndashndash De haruspicum responso

ndashndashndashndashndash De lege agraria

ndashndashndashndashndash De legibus

ndashndashndashndashndash De natura deorum

ndashndashndashndashndash De officiis

ndashndashndashndashndash De oratore

ndashndashndashndashndash Phillipicae

ndashndashndashndashndash Pro Plancio

ndashndashndashndashndash De Republica

ndashndashndashndashndash Pro Sex Roscio Amerino

ndashndashndashndashndash De senectute

420

ndashndashndashndashndash Pro Sestio

ndashndashndashndashndash Topica

ndashndashndashndashndash In C Verrem

COLUMELmiddotLA De re rustica

CORNELI NEPOS Vitae

De Bello Alexandrino

De uiris illustribus

DEMOgraveSTENES Aristogeiton

DIOacute CASSI Historia Romana

DIODOR Bibliotheca Historica

DIONIacuteS DrsquoHALICARNAgraveS Antiquitates Romanae

ESTRABOacute Geographikeacute

EUTROPI Breuiarium Historiae Romanae

FEST De verborum significatu

FLAVI JOSEP Bellum Iudaicum

FRONTIacute De aquae ductu urbis Romae

ndashndashndashndashndash Strategemata

GAI Institutiones

GELmiddotLI Noctes Atticae

HEROgraveDOT Historiae

HIGINI De munitionibus castrorum

HORACI Satyrarum libri

JUSTINIAgrave Institutiones

ndashndashndashndashndash Digesta

JUVENAL Satyrae

Lex XII Tabularum

LIVI Ab urbe condita

ndashndashndashndashndash Periochae

LLUCIAgrave Quomodo historia conscribenda sit

LUCILI Fragmenta

MACROBI Saturnalia

MARCIAL Epigrammata

NICOLAU DE DAMASC Fragmenta Historicorum Graecorum

OROSI Historiarum aduersum paganos

PAUSAgraveNIAS Periegesis tes hellados

421

PLAUTE Captiui

ndashndashndashndashndash Cistellaria

ndashndashndashndashndash Curculio

ndashndashndashndashndash Epidicus

ndashndashndashndashndash Mostellaria

ndashndashndashndashndash Persa

ndashndashndashndashndash Rudens

ndashndashndashndashndash Trinnummus

PLINI EL VELL Naturalis Historiae

PLUTARC Aemilius

ndashndashndashndashndash Cato Maior

ndashndashndashndashndash Cicero

ndashndashndashndashndash Crassus

ndashndashndashndashndash Ti Gracchus

ndashndashndashndashndash Marcellus

ndashndashndashndashndash Marius

ndashndashndashndashndash Publicola

ndashndashndashndashndash Quaestiones Romanae

ndashndashndashndashndash Regum et imperatorum apophthegmata

ndashndashndashndashndash Romulus

ndashndashndashndashndash Sertorius

ndashndashndashndashndash Sulla

POLIBI Historiae

POLIEgrave Stratagemata

POMPONI Libro singulari enchiridii

PTOLOMEU Geographia

QUINTILIAgrave Institutio oratoria

SALmiddotLUSTI Historiae

ndashndashndashndashndash Bellum Iugurthinum

SEgraveNECA MAJOR Controuersiae

SEgraveNECA MENOR Epistulae morales ad Lucilium

SILI ITAgraveLIC Punica

SUETONI Vita Diui Augusti

ULPIAgrave Digesta

ndashndashndashndashndash Fragmenta

422

VALERI MAgraveXIM Factorum et dictorum memorabilium

VARROacute Rerum rusticarum de agri cultura

VELmiddotLEU PATEgraveRCUL Historiae Romanae

VITRUBI De architectura

XENOFONT Cyropaedia

ZONARAS Epitome Historiarum

Bibliografia

L ABAD i M BENDALA ldquoUrbanismo y Ciudad de las formacions ibeacutericas a la consolidacioacuten del modelo

romanordquo Actas del XXIII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Saragossa 1997 p 11-20

L ABAD i F SALA ldquoSistemas de almacenamiento y conservacioacuten de alimentos en tierras valencianasrdquo

R GARCIacuteA HUERTA i D RODRIacuteGUEZ GONZAacuteLEZ (eds) Sistemas de almacenamiento entre los

pueblos prerromanos peninsulares Cuenca 2009 p 117-151

J M ABASCAL ldquoLa fecha de la promocioacuten colonial de Carthago Noua y sus repercusiones ediliciasrdquo

Mastia 1 2002 p 21-44

J M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten epigraacutefica Murcia 1997

J N ADAMS ldquoWords for prostitute in Latinrdquo Rheinisches Museum fuumlr Philologie Neue Folge 126 Bd H

34 1983 p 321-358

M ADSERIAS L BUREacuteS i E RAMOacuteN ldquoLrsquoevolucioacute del sector sud-occidental de Tarraco (segle II aC - V dC)

excavacions en un solar del carrer de Pere Martellrdquo La ciutat en el moacuten romagrave Actes del XIV

Congreacutes Internacional drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona 5-11 de setembre de 1993 Tarragona

1994 vol 2 p 17-18

B AGUSTIacute ldquoLesiones rituales y signos de violencia en dos poblados ibeacutericos del nordeste peninsularrdquo

La enfermedad en los restos humanos arqueoloacutegicos actualizacioacuten conceptual y meteodoloacutegica

IV Congreso Nacional de Paleopatologiacutea Caacutediz 1997 p 273-276

B AGUSTIacute J BURCH i J LLINAgraveS ldquoLes sitges ibegraveriques de Sant Sebastiagrave de la Guarda (Palafrugell Baix

Empordagrave)rdquo EBE 17 1998 p 43-58

B AGUSTIacute J BURCH C CARRASCAL J MERINO i N NAVARRO ldquoEls reompliments de les sitges del Bosc del

Congostrdquo Cypsela 12 1998 p 81-95

F AICART ldquoEl final del moacuten ibegraveric a la vall drsquoAro i Sant Feliu de Guiacutexols estat de la quumlestioacuterdquo EBE 19

2000 p 17-24

C ALFARO ldquoLa moneda en las ciudades fenopuacutenicasrdquo Moneda i vida urbana V Curs drsquoHistograveria

Monetagraveria drsquoHispagravenia Barcelona 2001 p 29-52

ndashndashndashndashndash ldquoLa mujer y el trabajo en la Hispania prerromana y romana Actividades domeacutesticas y

profesionalesrdquo M I DEL VAL (coord) El trabajo de las mujeres en Espantildea Desde la Antiguumledad

al siglo XX Dossier des Meacutelanges de la Casa de Velaacutezquez Nouvelle seacuterie 40 (2) 2010 p 15-38

ndashndashndashndashndash ldquoDona i treball a la Hispagravenia preromana i romanardquo J ZARAGOZA i G FORTEA (eds) ΓΥΝΑΙΚΕΣ

MULIERES mirades sobre la dona a Gregravecia i a Roma Tarragona 2012 p 155-178

A ALFOumlLDI ldquoHasta-Summa Imperii The Spear as Embodyment of Sovereignity in Romerdquo AJA vol 63

1 gener 1959 p 1-27

423

G ALFOumlLDY Historia social de Roma Madrid 1987

M ALMAGRO Las inscripciones ampuritanas griegas ibeacutericas y latinas Barcelona 1952

ndashndashndashndashndash El Covacho con pinturas rupestres de Cogul (Leacuterida) Lleida 1952

ndashndashndashndashndash Las necroacutepolis de Ampurias I Introduccioacuten y necroacutepolis griegas Barcelona 1953

ndashndashndashndashndash ldquoSobre las inscripciones rupestres del covacho con pinturas de Cogul (Leacuterida)rdquo Caesaraugusta

7-8 1956 p 67-75

M ALMAGRO-GORBEA ldquoLas necroacutepolis en su contexto mediterraacuteneordquo J BLAacuteNQUEZ i V ANTONA (coords)

Congreso de Arqueologiacutea Ibeacuterica Las necroacutepolis Madrid 1992 p 37-75

ndashndashndashndashndash ldquoLobos y ritos de iniciacioacuten en Iberiardquo R OLMOS i J A SANTOS (eds) Iconografiacutea ibeacuterica

iconografiacutea itagravelica propuestas de interpretacioacuten y lectura Congreso Internacional Roma 11-13

noviembre 1993 Madrid 1993 p 103-126

ndashndashndashndashndash ldquoLa moneda hispaacutenica con jinete y cabeza varonil iquesttradicioacuten indiacutegena o creacioacuten romanardquo

Zephyrus 48 1995 p 235-266

ndashndashndashndashndash Ideologiacutea y Poder en Tartessos y el mundo ibeacuterico Discurso de ingreso en la Real Academia de la

Historia Madrid 1996

ndashndashndashndashndash ldquoLa religioacuten ibeacutericardquo La Dama de Elche maacutes allaacute del enigma Valegravencia 1996 p 219-231

ndashndashndashndashndash Epigrafiacutea Prerromana Cataacutelogo del Gabinete de Antiguumledades Real Academia de la Historia

Madrid 2003

M ALMAGRO-GORBEA i T MONEO Santuarios urbanos en el mundo ibeacuterico Madrid 1999

J M ALONSO-NUacuteNtildeEZ ldquoThe Romanization of Spain La Romanizacioacuten by J M Blaacutezquezrdquo The Classical

Review vol 28 nuacutem 1 1978 p 120-121

M AMANTE M MARTIacuteN M Aacute PEacuteREZ R GONZAacuteLEZ i M Aacute MARTIacuteN ldquoEl sacellum dedicado a Iuppiter

Stator en Cartagenardquo Antiguumledad y cristianismo XII Scripta Fulgentina V 9-10 Lengua e

historia Homenaje al profesor Dr D Antonio Yelo Templado al cumplir 65 antildeos Murcia 1995 p

554-560

L AMELA ldquoEl desarrollo de la clientela pompeyana en Hispaniardquo SHHA 7 1989 p 105-118

ndashndashndashndashndash ldquoLa amonedacioacuten pompeyana en Hispania Su utilizacioacuten como medio propagandiacutestico y como

reflejo de la clientela de la gens Pompeiardquo Faventia 12-13 1990-1991 p 181-197

ndashndashndashndashndash ldquoLa Turma Salluitana y su relacioacuten con la clientela pompeyanardquo Veleia 17 2000 p 79-92

ndashndashndashndashndash ldquoLa clientela de Pompeyo Magno en Hispaniardquo Historia 16 297 2001 p 64-73

ndashndashndashndashndash Las clientelas de Cneo Pompeyo Magno en Hispania Barcelona 2002

ndashndashndashndashndash ldquoPompeyo Magno y la guerra sertoriana la constitucioacuten de una clientelardquo Boletiacuten del Museo de

Zaragoza 17 2003 p 105-132

J ANDREAU ldquoInteacuterecircts non agricoles des chevaliers romainsrdquo S DEMOUGIN H DEVIJVER i M-T RAEPSAET-

CHARLIER (eds) Lrsquoordre eacutequestre Histoire drsquoune aristocratie (IIe siegravecle av J-C ndash IIIe siegravecle ap J-

C) Roma 1999 p 271-290

J A ANTOLINOS J M NOGUERA i B SOLER ldquoPoblamiento y explotacioacuten minerometaluacutergica en el distrito

minero de Carthago Novardquo J M NOGUERA (ed) Poblamiento rural romano en el sureste de

Hispania 15 antildeos despueacutes Murcia 2010 p 167-231

J APARICIO G MOROTE L SILGO i F CISNEROS La Cultura Ibeacuterica Siacutentesis histoacuterica Valegravencia 2005

424

E F DrsquoARMS ldquoThe Classes of the lsquoServianrsquo Constitutionrdquo The American Journal of Philology vol 64 nuacutem

4 1943 p 424-426

X AQUILUEacute P CASTANYER M SANTOS i J TREMOLEDA ldquoEl campo de silos del aacuterea central de la ciudad

romana de Empuacuteriesrdquo Romula 1 2002 p 9-38

ndashndashndashndashndash ldquoIntervencions arqueologravegiques a Empuacuteries (LrsquoEscala Alt Empordagrave) als anys 2006 i 2007rdquo

Desenes Jornades drsquoArqueologia de les Comarques de Girona LrsquoEscala-Empuacuteries 2008 p 185-

209

X AQUILUEacute R MAR J M NOLLA J RUIZ DE ARBULO i E SANMARTIacute El fograverum romagrave drsquoEmpuacuteries Barcelona

1984

C ARANEGUI ldquoAlgunes quumlestions entorn de la histograveria de Saguntrdquo Fonaments 7 1988 p 57-68

ndashndashndashndashndash ldquoLa favissa del santuario urbano de Edeta-Liria (Valencia)rdquo Quaderns de Prehistograveria i

Arqueologia de Castelloacute 18 1997 p 103-114

ndashndashndashndashndash ldquoProyectiles de honda con epiacutegrafes griegos atribuidos a Saguntordquo Romula 2 2003 p 43-52

ndashndashndashndashndash Sagunto Oppidum emporio y municipio romano Barcelona 2004

F ARASA ldquoMaterial procedent del jaciment ibegraveric del Cormulloacute dels Moros (Albocagravesser Castelloacute) II

Els materials drsquoimportacioacute i les imitacionsrdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute

16 1995 p 125-155

ndashndashndashndashndash ldquoEl conjunto monumental de Almenara (La Plana Baixa Castelloacute)rdquo A RIBERA (ed) Los oriacutegenes

del cristianismo en Valencia y su entorno Valegravencia 2000 p 113-118

ndashndashndashndashndash ldquoEstelas epigraacuteficas sin decoracioacutenrdquo I IZQUIERDO Monumentos funerarios ibeacutericos los pilares-

estela Valegravencia 2000 p 62-66

ndashndashndashndashndash La romanitzacioacute a les comarques septentrionals del litoral valenciagrave Poblament ibegraveric i

importacions itagraveliques en els segles II-I aC Valegravencia 2001

F ARASA i I IZQUIERDO ldquoEstela antropomorfa con inscripcioacuten del Mas de Barberaacuten (Nogueruelas

Teruel)rdquo AEspA 71 1999 p 79-102

J M ARBIZU Res publica oppresa Poliacutetica popular en la crisis de la Repuacuteblica (133-44 aC) Madrid 2000

J H DrsquoARMS ldquoRomans on the Bay of Naples A Social and Cultural Study of the Villas and Their Owners

from 150 BC to AD 400rdquo F ZEVI (ed) Romans of the Bay of Naples and other essays of Roman

Campania Bari 2003 p 1-226

ARQUEOCIEgraveNCIA SCP ldquoExcavacions a la prolongacioacute de lrsquoA-19rdquo M PREVOSTI J ARXEacute i A CABALLEacute (eds)

Autopistas i arqueologia Memograveria de les excavacions en la prolongacioacute de lrsquoautopista A-19

Barcelona 1995 p 127-235

I ARRAYAacuteS Morfologia histograverica del territorium de Tarraco en egravepoca tardo-republicana romana o ibegraverica

final (ss III-I aC) cadastres i estructures rurals tesi doctoral Barcelona 2002 2 vols

ndashndashndashndashndash Morfologiacutea histoacuterica del territorio de Tarraco (ss III-I aC) Barcelona 2005

A ARRIBAS Los Iberos 1965

R M ASENSI ldquoUna moneda etrusca a la proviacutencia de Tarragonardquo Faventia 12-13 1990-1991 p 175-179

D ASENSIO M MIROacute i J SANMARTIacute ldquoEl nucli ibegraveric del Castellet de Banyoles (Tivissa Ribera drsquoEbre) un

estat de la quumlestioacuterdquo I Jornada drsquoArqueologia Ibers a lrsquoEbre Recerca i interpretacioacute Tivissa 23 i

24 de novembre de 2001 Ilercavogravenia 3 2002 p 185-203

425

ndashndashndashndashndash ldquoDarreres intervencions arqueologravegiques al Castellet de Banyoles (Tivissa Ribera drsquoEbre) una

ciutat ibegraverica en el segle III aCrdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans XIII Colmiddotloqui Internacional

drsquoArqueologia de Puigcerdagrave vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 615-627

D ASENSIO E PONS i M FUERTES ldquoLa darrera fase drsquoocupacioacute del Mas Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave

Girona)rdquo L PALAHIacute J M NOLLA i D VIVOacute (eds) De Kerunta a Gerunda Els oriacutegens de la ciutat

Girona 2007 p 97-131

D ASENSIO J MORER A RIGO i J SANMARTIacute ldquoLes formes drsquoorganitzacioacute social i econogravemica a la

Cossetagravenia ibegraverica noves dades sobre lrsquoevolucioacute i tipologia dels assentaments entre els segles

VII-I aCrdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) Territori poliacutetic i territori rural durant lrsquoedat del

Ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret Girona 2001

p 253-271

D ASENSIO R CARDONA C FERRER J MORER i J POU ldquoTipus drsquoassentaments i evolucioacute del poblament

ibegraveric a la Catalunya central (eix Llobregat-Cardener)rdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs)

Territori poliacutetic i territori rural durant lrsquoedat del Ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la

Taula Rodona celebrada a Ullastret Girona 2001 p 183-201

D ASENSIO X CELA C MIROacute M T MIROacute i E REVILLA ldquoEl nucli ibegraveric de Montjuiumlc Les sitges de Magograveria

o del Port Barcelonardquo Quarhis Quaderns drsquohistograveria i arqueologia de Barcelona 5 2009 p 14-

85

D ASENSIO J FRANCEgraveS C FERRER M GUAgraveRDIA i O SALA ldquoFormes drsquoocupacioacute del territori i estructuracioacute

econogravemica al sud de la Laietagraveniardquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) Territori poliacutetic i

territori rural durant lrsquoedat del Ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la Taula Rodona

celebrada a Ullastret Girona 2001 p 227-251

D ASENSIO J MORER J SANMARTIacute J SANTACANA i J POU ldquoEvidegravencies arqueologravegiques del proceacutes

drsquoemergegravencia drsquoeacutelites aristocragravetiques a la ciutadella ibegraverica drsquoAlorda Park (Calafell Baix

Penedegraves)rdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 597-613

D ASENSIO R CARDONA C FERRER J MORER J POU J CHOREN i N CALDUCH ldquoLrsquohagravebitat i el camp de

sitges ibegraveric de Sant Esteve drsquoOlius (Olius Solsonegraves) un nucli drsquoactivitats econogravemiques

especialitzades del segle III aC a la Catalunya interiorrdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2007-

2008 2008 p 149-168

A E ASTIN Scipio Aemilianus New York 1967

J-J AUBERT Business Managers in Ancient Rome A Social amp Economic Study of Institores 200 BC- AD

250 Leiden-New York-Koumlln 1994

E D AUGENTI Il lavoro schiavile a Roma Roma 2008

E BADIAN Foreign clientelae (264-70 BC) Oxford 1958

ndashndashndashndashndash Roman imperialism in the Late Republic Oxford 1968

ndashndashndashndashndash Publicans and sinners Private enterprise in the service of the Roman Republic Oxford 1972

A BALIL ldquoIndiacutegenas y colonizadoresrdquo Aacute DrsquoORS Historia econogravemica y social de Espantildea Primer Volumen

la Antiguumledad Madrid 1973

G BANDELLI ldquoLa colonizzazione romana della Penisola Iberica da Scipione Africano a Bruto Callaicordquo

Hispania terris omnibus felicior Premesse ed esiti di un processo di integrazione Atti del

convegno internazionale Cividale del Friuli 27-29 settembre 2001 Pisa 2002 p 105-142

J BARBERAgrave ldquoLa necroacutepolis ibeacuterica de Cabrera de Mar (Coleccioacuten Rubio de la Serna)rdquo Ampurias 30

1968 p 97-150

426

ndashndashndashndashndash ldquoLa necroacutepolis ibeacuterica de Cabrera de Mar (Excavaciones 1968-1969)rdquo Ampurias 31-32 1969-1970

p 169-189

ndashndashndashndashndash ldquoUn paralmiddotlel remot de lrsquoedifici puacuteblic de Burriac (Cabrera de Mar)rdquo Laietagravenia Revista drsquoestudis

drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme nuacutem 2-3 1982-1983 p 146-151

N BARRANDON ldquoLa part de lrsquoinfluence latine dans les inscriptions funeacuteraires ibeacuteriques et celtibeacuteriquesrdquo

MCV 33 1 2003 p 199-237

F BARRECA La civiltaacute fenicio-puacutenica in Sardegna Sassari 1986

A BARREDA Gentes itaacutelicas en Hispania Citerior (218-14 dC) Los casos de Tarraco Carthago Nova y

Valentia tesi doctoral inegravedita Barcelona 1998

R BATISTA J MOLIST i N ROVIRA ldquoEl conjunt monumental drsquoOlegraverdola les darreres campanyes

drsquoexcavacions (1983-1989)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1989-1990 1991 p 87-99

S BAYO El yacimiento ibeacuterico de ldquoEl Tossal de la Calardquo Nuevo estudio de los materiales despositados en el

MARQ correspondientes a las excavaciones de Joseacute Belda y Miquel Tarradell Alacant 2010

M BEARD i M CRAWFORD Rome in the Late Republic Problems and interpretations London 1985

M C BELARTE Arquitectura domegravestica i estructura social a la Catalunya protohistoacuterica Arqueo

Mediterragravenia 11997 Barcelona 1997

M C BELARTE i J NOGUERA La necrogravepolis protohistograverica de Santa Madrona (Riba-roja drsquoEbre Ribera

drsquoEbre) Tarragona 2007

M C BELARTE i R PLANA (eds) El paisatge periurbagrave a la Mediterragravenia occidental durant la protohistograveria

i lrsquoantiguitat actes del colmiddotloqui internacional Institut Catalagrave drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona

6-8 maig del 2009 Tarragona 2012

C BELARTE i J SANMARTIacute (eds) De les comunitats locals als estats arcaics la formacioacute de les societats

complexes a la costa del Mediterrani occidental Homenatge a Miquel Cura Barcelona 2007

M BELEacuteN i J L ESCACENA ldquoLas comunidades prerromanas de Andaluciacutea Occidentalrdquo Complutum 2-3

1992 p 65-87

J BELLOacuteN ldquoMineriacutea y metalurgia en el aacuterea de Carthago Nova modelos de ocupacioacuten del territorio

desde la Repuacuteblica hasta el principado de Augusto en Finca Peteacuten (Mazarroacuten Murcia)rdquo

rqueologiacutea y Territorio 6 2009 p 165-177

J A BELMONTE ldquoDocumentacioacuten epigraacutefica fenicio-puacutenica en la Peniacutensula Ibeacuterica estado de la

cuestioacutenrdquo G CARRASCO i J C OLIVA (coords) El Mediterraacuteneo antiguo lenguas y escrituras

Cuenca 2010 p 159-220

A BELTRAacuteN ldquoCuestiones generales sobre hallazgos de moneda ibeacuterica en la Peniacutensulardquo Tresors del moacuten

antic VII Cicle de conferegravencies Barcelona del 14 al 30 de novembre de 1994 a cura del Gabinet

Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1994 p 63-80

ndashndashndashndashndash ldquoDe nuevo sobre el origen y la funcioacuten del lsquodenario ibeacutericorsquordquo La moneda en la societat ibegraverica II

Curs drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i 27 de novembre de 1998 Barcelona 1998 p 101-117

ndashndashndashndashndash ldquoRoma y la epigrafiacutea ibeacuterica sobre piedra del nordeste peninsularrdquo PalHisp 12 2012 p 9-30

M BENDALA i J BLAacuteNQUEZ ldquoArquitectura militar puacutenico-heleniacutestica en Hispaniardquo F QUESADA P MORET

i M BENDALA (eds) Formas e imaacutegenes del poder en los siglos III y II adC modelos heleniacutesticos

y respuestas indiacutegenas (Seminario Casa de Velaacutezquez-UAM febrero 2004) CuPAUAM 28-29

2002-2003 p 145-160

427

R BERNDHART ldquoDie Entwicklung roumlmischer lsquoAmici et sociirsquo zu lsquocivitates liberaersquo in Spanienrdquo Historia

Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte 24 1975 p 411-424

F BETANCOURT Derecho romano claacutesico Sevilla 2007

J M BLANCH ldquoDignidad personal y libertad libertad y ciudadaniacutea en la antigua Romardquo AFDUAM 17

2013 p 163-182

J BLAacuteNQUEZ i V ANTONA (coords) Congreso de Arqueologiacutea Ibeacuterica 1 Las necroacutepolis Madrid 1992

J M BLAacuteZQUEZ La Romanizacioacuten 2 vols 1974-1975

ndashndashndashndashndash Historia de Espantildea Meneacutendez Pidal vol 21 1982

E BLE S LACRUZ J NOGUERA i P VALDEacuteS ldquoLa Palma un campamento de Publio Cornelio Escipioacuten

lsquoAfricanorsquo durante la Segunda Guerra Puacutenica en Iberiardquo Ex novo revista drsquohistograveria i humanitats

7 2011 p 105-132

M BLECH ldquoLas armas de la sepultura 155 de la necroacutepolis de Bazardquo Estudios de Iconografiacutea II Coloquio

sobre el Puteal de la Moncloa Madrid 1986 p 205-209

M BLECH i D MARZOLI ldquoCambios en el paisaje costero del Empordagrave Las investigaciones

interdisciplinarias llevadas a cabo por el Instituto Arqueoloacutegico Alemaacuten Madridrdquo Empuacuteries

54 2005 p 45-58

M BLECH i E RUANO ldquoLos artesanos dentro de la Sociedad ibeacuterica ensayo de valoracioacutenrdquo C ARANEGUI

(coord) Congreso Internacional Los Iberos Priacutencipes de Occidente Valegravencia 1998 p 301-308

J BONAMUSA ldquoLa decoracioacute musiva de la domus de can Benet (Cabrera de Mar El Maresme)rdquo Sessioacute

drsquoEstudis Mataronins 20 2003 p 45-58

H BONET El Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria La antigua Edeta y su territorio Valegravencia 1995

H BONET i C MATA ldquoNuevos grafitos e inscripcions ibeacutericos valencianosrdquo APL 19 1989 p 131-148

ndashndashndashndashndash ldquoLugares de culto edetanos Propuesta de definicioacutenrdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de

Castelloacute 18 1997 p 115-146

ndashndashndashndashndash El Puntal dels Llops Un fortiacuten edetano Serie de Trabajos Varios del SIP 99 Valegravencia 2002

H BONET i J VIVES-FERRAacuteNDIZ ldquoLa organizacioacuten territorial en el Paiacutes Valenciano entre los siglos VI y I

aC Panorama actual y reflexiones para el debaterdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans vol 1

Puigcerdagrave 2005 p 667-692

H BONET C MATA i C GUEacuteRIN ldquoCabezas votivas y lugares de culto edetanosrdquo Verdolay 2 1990 p 185-

199

H BONET C MATA i A MORENO ldquoPaisaje y haacutebitat rural en el territorio edetano durante el ibeacuterico pleno

(siglos IV-III aC)rdquo Arqueologiacutea de la Tierra Paisajes rurales de la protohistoria peninsular

Castuera 2007 p 247-275

L BONFANTE ldquoEtruscanrdquo J T HOOKER (ed) Reading the Past Ancient Writing from Cuneiform to the

Alphabet Berkeley-Los Angeles 1990 p 321-384

N BONNEVILLE ldquoLes patrons du municipe drsquoEmporiaerdquo (Ampurias Espagne) REA 88 1986 (Hommage

agrave R Etienn) Burdeux p 181-200

P BOSCH Etnologia de la Peniacutensula Ibegraverica Barcelona 1932

J BOSCH R ENRICH J M LLORENS M MATAROacute A PAgraveMIES J PARDO J M RUEDA i I SERRAT ldquoResultats de

les excavacions arqueologravegiques portades a terme al Turoacute del Vent (Llinars del Vallegraves Vallegraves

Oriental)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1984-1985 1986 p 121-132

428

G W BOTSFORD ldquoThe Social Composition of the Primitive Roman Populusrdquo Political Science Quarterly

vol 21 3 1906 p 498-526

ndashndashndashndashndash ldquoSome Problems Connected with the Roman Gensrdquo Political Science Quarterly vol 22 4 1907

p 663-692

J D C BOULAKIA ldquoLead in the Roman Worldrdquo AJA vol 76 2 abril 1972 p 139-144

K R BRADLEY Slavery and Rebellion in the Roman world 140 BC-70 BC London 1989

ndashndashndashndashndash Esclavitud y sociedad en Roma Barcelona 1998

B BRAVO ldquoUne lettre sur plomb de Berezan colonisation et modes de contact dans le Pontrdquo Dialogues

drsquohistoire ancienne 1 1974 p 111-187

S BRONCANO ldquoEl poblado ibeacuterico de lsquoEl Amarejorsquo (Bonete Albacete)rdquo Al-Basit Revista de Estudios

Albacetenses 15 1984 p 75-92

F BROTOacuteNS i L LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPoblamiento rural romano en el Noroeste de Murciardquo J M NOGUERA

(ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania 15 antildeos despueacutes Murcia 2010 p 413-

438

F BROTOacuteNS i S F RAMALLO ldquoOrnamento y siacutembolo las ofrendas de oro y plata en el santuario ibeacuterico

del Cerro de la Ermita de la Encarnacioacuten de Caravacardquo T TORTOSA i S CELESTINO (eds) i R

CAZORLA (coord) Debate en torno a la religiosidad protohistoacuterica Anejos de AEspA 55 2010 p

123-168

T R S BROUHGTON The magistrates of the Roman Republic vol 1 Atlanta 1986 [1951]

ndashndashndashndashndash The magistrates of the Roman Republic vol 2 Atlanta 1984 [1952]

F E BROWN Cosa The making of a Roman town Michigan 1980

P A BRUNT Italian manpower 225 BC ndashAD 14 Oxford 1987 [1971]

M BUONOCORE ldquoContinuitagrave o frattura nella definizione delle classi dirigenti allrsquoindomani del bellum

sociale Lrsquoesempio dellrsquoarea abruzzese-molisana fra Marrucini Carricini Frentani e Sanniti

Pentrirdquo A CAMPANELLI i A FAUSTOFERRI (cur) I luoghi degli dei sacro e natura nellAbruzzo

italico Pescara 1997 p 148-152

J BURCH Lrsquoemmagatzematge de cereals en sitges drsquoegravepoca ibegraverica al nord -est de Catalunya

tesi doctoral inegravedita Girona 1996

ndashndashndashndashndash ldquoLrsquoemmagatzematge de cereals en sitges drsquoegravepoca ibegraverica al nord-est de Catalunyardquo

RAP 6 1996 p 207-216

J BURCH i J SAGRERA Excavacions arqueologravegiques a la muntanya de Sant Juliagrave de Ramis 3 Els sitjars

Girona 2010

J BURCH J M NOLLA i J SAGRERA Excavacions arqueologravegiques a la Muntanya de Sant Juliagrave de Ramis 4

Les defenses de lrsquooppidum de Kerunta Girona 2011

J BURCH A ROJAS i J SAGRERA ldquoNoves aportacions per al coneixement del poblat ibegraveric de Sant Sebastiagrave

de la Guarda (Llafranc Palafrugell)rdquo EBE 22 2003 p 9-54

J BURCH A ROJAS i J VIVO ldquoLrsquoAssentament ibegraveric de Sant Sebastiagrave de la Guarda (Palafrugell Baix

Empordagrave)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2008-2009 2010 p 45-58

J BURCH C CARRASCAL J MERINO i N NAVARRO ldquoLrsquoemmagatzematge en sitges al pla de Girona

Lrsquoexemple del Bosc del Congostrdquo Excavacions drsquourgegravencia a Sant Juliagrave de Ramis anys 1991-1993

Girona 1995 p 71-84

429

J BURCH J M NOLLA J SAGRERA D VIVOacute i M SUREDA Els temples i els cementiris antics altmedievals de

mas Castell de Porqueres Quaderns del Centre drsquoEstudis Comarcals de Banyoles 20 Banyoles

1999

J BURCH J M NOLLA L PALAHIacute J SAGRERA M SUREDA i D VIVOacute Excavacions arqueologravegiques a la

muntanya de Sant Juliagrave de Ramis 1 El sector de lrsquoantiga esgleacutesia parroquial Girona 2000

ndashndashndashndashndash ldquoEl poblament ibegraveric del Gironegravesrdquo L PALAHIacute J M NOLLA i D VIVOacute (eds) De Kerunta a Gerunda

Els oriacutegens de la ciutat Girona 2007 p 133-147

J BURCH J CASAS A COSTA J M NOLLA L PALAHIacute A ROJAS J SAGRERA D VIVOacute J VIVO i J SIMON ldquoLa

siacutentesirdquo J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO (eds) De lrsquooppidum a la ciuitas La romanitzacioacute inicial

de la Indigegravecia Girona 2010 p 7-188

P J BURTON ldquoAncient International Law the Aetolian League and the Ritual of Surrender during the

Roman Republic The Constructivist Viewrdquo IHR 31 2009 p 237-252

ndashndashndashndashndash Friendship and Empire Roman Diplomacy and Imperialism in the Middle Republic (353-146

BC)Cambridge 2011

C BUUN ldquoGreek or Latin The ownerrsquos choice of name for uernae in Romerdquo M GEORGE (ed) Roman

Slavery and Roman Material Culture Toronto 2013 p 19-42

P CABRERA i B GRINtildeO ldquoLa Dama de Baza iquestuna diosa tejedora en el allenderdquo Estudios de Iconografiacutea

II Coloquio sobre el Puteal de la Moncloa Madrid 1986 p 193-203

F CADIOU Hibera in terra miles Les armeacutees romaines et la conquecircte de lHispanie sous la Reacutepublique (218-

45 av J-C) Madrid 2008

L CAMPAGNA ldquoArchittetura pubblica ed evergetismo nella Sicilia di etagrave repubblicanardquo C MICCICHEgrave S

MODEO i L SANTAGATI (cur) La Sicilia romana tra Repubblica e Alto Impero Atti del convegno

di Studi Caltanissetta 20-21 maggio 2006 Caltanissetta 2007 p 110-134

P CAMPMAJOacute i D CRABOLL ldquoLes gravures rupestres de Cerdagne (Pyreacuteneacutees Catalanes) Quelques

eacuteleacutements pour la chronologie et une approche symboliquerdquo Archeacuteo 66 Bulletin de lAssociation

Archeacuteologique des Pyreacuteneacutees-Orientales 24 2009 p 61-78

P CAMPMAJOacute i J FERRER ldquoLe nouveau corpus dinscriptions ibeacuteriques rupestres de la Cerdagne (1)

premiers resultatsrdquo Serta Palaeohispanica J de Hoz = PalHisp 10 2010 p 249-274

M CAMPO ldquoEls inicis una moneda de colonitzadorsrdquo Hispagravenia el reflex de la moneda Cicle de

conferegravencies Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet Numismagravetic de

Catalunya Barcelona 1990 p 3-12

ndashndashndashndashndash ldquoLes emissions militars de la Repuacuteblica el cas drsquoHispagraveniardquo Roma moneda i societat Cicle de

conferegravencies Barcelona 11-27 de novembre del 1991 a cura del Gabinet Numismagravetic de

Catalunya Barcelona 1991 p 2-12

ndashndashndashndashndash ldquoLes primeres monedes dels ibers el cas de les imitacions drsquoEmporionrdquo La moneda en la societat

ibegraverica II Curs drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i 27 de novembre de 1998 a cura del Gabinet

Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1998 p 27-47

ndashndashndashndashndash ldquoDinero de metal y moneda en territorio indigete el testimonio de Mas Castellar (siglos V-III

aC)rdquo F CHAVES i F J GARCIacuteA FERNAacuteNDEZ (eds) Moneta qua scripta La moneda como soporte

de escritura Anejos de Archivo Espantildeol de Arqueologiacutea 33 2004 p 345-353

ndashndashndashndashndash ldquoLa moneda a Rhode produccioacute i circulacioacuterdquo a A M PUIG i A MARTIacuteN ORTEGA (dir) La cologravenia

grega de Rhode (Roses Alt Empordagrave) Girona 2006 p 575-583

430

ndashndashndashndashndash ldquoTesoro de dracmas emportianas hallado en el Puig de Sant Andreu (Ullastret) II Estudio de

las monedasrdquo Numisma Revista de Estudios Numismaacuteticos 251 2007 p 65-78

I CANOacuteS Lrsquoepigrafia grega a Catalunya Debrecen 2002

V CANTARELLAS G IBARS M TENAS P CASTEJOacuteN i J GUITART ldquoLes ocupacions prehistograveriques i la vilmiddotla

tardorepublicana de Can Massot al terme municipal de Montmeloacute Darreres intervencionsrdquo

Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2010-2011 2012 p 293-312

P CANtildeAS ldquoAspectos juriacutedicos del censo romanordquo Boletiacuten de la Facultad de Derecho UNED 26 2005 p

455-494

J L CANtildeIZAR ldquoPosibles causes de desercioacuten en el ejeacutercito romano vistas a traveacutes del Codex

Theodosianus Problemaacutetica bajo Constatino y problemaacutetica a partir de la segunda mitad del

siglo IV dCrdquo SHHA 16 1998 p 217-232

S CAPINI ldquoVenafro e lrsquoalta valle del Volturnordquo S CAPINI i A DI NIRO Samnium Archeologia del Molise

Roma 1991 p 107-110

ndashndashndashndashndash ldquoIl santuario di Pietrabbondanterdquo S CAPINI i A DI NIRO Samnium Archeologia del Molise Roma

1991 p 113-114

ndashndashndashndashndash ldquoIl santuario di Ercole a Campochiarordquo S CAPINI i A DI NIRO Samnium Archeologia del Molise

Roma 1991 p 115-119

R CARDONA Memograveria arqueologravegica del jaciment del Camp dels Moros de la Codina Pinell Campanya

1999 Solsona 1999

ndashndashndashndashndash ldquoEls cinc genis malegravefics dels forns ceragravemics Estudi sobre els centres terrissers en egravepoca ibegraverica

a Catalunyardquo RAP 19 2009 p 139-158

J CARO ldquoLa lsquorealezarsquo y los reyes en la Espantildea Antiguardquo Cuadernos de la Fundacioacuten Pastor 17 1971 p 51-

159

M P CARRASCO J PALLEJAgrave i V REVILLA ldquoCa lrsquoArtur Calafell (Baix Penedegraves)rdquo Butlletiacute drsquoArqueologia 12

Tarragona 1990 p 154-159

J CASAS i V SOLER La Villa de Tolegassos Una explotacioacuten agriacutecola de eacutepoca romana en el territorio de

Ampurias Oxford 2003

J CASAS J M NOLLA i V SOLER ldquoLa Muntanyeta (Viladamat) Un establiment tardo-republicagrave en el

territori drsquoEmpuacuteriesrdquo RAP 20 2010 p 145-176

S CASAS F CODINA J MARGALL M A MARTIacuteN ORTEGA G DE PRADO i C PATINtildeO ldquoEls temples de

lrsquooppidum drsquoUllastret Aportacions al seu coneixementrdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans vol 2

Puigcerdagrave 2005 p 989-1002

S CASTAacuteN ldquoUna aproximacioacuten a la democracia romana a traveacutes del sufragio activo y pasivordquo Rivista di

Diritto Romano 13 2013 p 11-16 [en liacutenia accessible a

httpwwwledonlineitrivistadirittoromanoallegatidirittoromano13Castan-

Democraziapdf consultat 28082015]

P CASTANYER ldquoLrsquoEmpuacuteries romana republicana segles II-I aCrdquo El moacuten funerari a lrsquoantiga Empuacuteries

LrsquoEscala 2009 p 39-40

P CASTANYER J TREMOLEDA R DEHESA i I PUIGDEVALL ldquoPautes i evolucioacute del poblament rural a les

comarques interiors de Gironardquo Rythms and cycles of countryside Romanization Studies on the

rural world in the Roman period 1 Girona 2006 p 11-29

431

P CASTANYER M SANTOS J TREMOLEDA i X AQUILUEacute ldquoEl paisatge periurbagrave drsquoEmpograverionrdquo M C BELARTE

i R PLANA (eds) El paisatge periurbagrave a la Mediterragravenia occidental durant la protohistograveria i

lrsquoantiguitat actes del colmiddotloqui internacional Institut Catalagrave drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona

6-8 maig del 2009 Tarragona 2012 p 99-121

P CASTANYER M SANTOS J TREMOLEDA A FERRER E HERNAacuteNDEZ i P SANTAMARIA ldquoIntervencions

arqueologravegiques a Empuacuteries (LrsquoEscala Alt Empordagrave) als anys 2012 i 2013rdquo Dotzenes Jornades

drsquoArqueologia de les Comarques de Girona Girona 2014 p 179-218

P CASTANYER E HERNAacuteNDEZ M SANTOS P SANTAMARIA i J TREMOLEDA ldquoIntervencions arqueologravegiques

a Empuacuteries (LrsquoEscala Alt Empordagrave) als anys 2010 i 2011rdquo Onzenes Jornades drsquoArqueologia de les

Comarques de Girona Girona 2012 p 181-210

L CERCHIAI ldquoSesso e classi di etagrave nella necropoli greche di Locri Epizefirirdquo G GNOLI i J-P VERNANT

(eds) La Mort les morts dans les socieacuteteacutes anciennes Cambridge-Pariacutes 1982 p 289-298

A CHABRET Sagunto Su historia y monumentos vol 2 Barcelona 1888

T CHAPA i V MAYORAL Arqueologiacutea del trabajo El ciclo de la vida en un poblado ibeacuterico Madrid 2007

R W CHAPMAN I KINNES i K RANDSBORG (eds) The Archaeology of Death Cambridge 1981

C CHEESMAN ldquoNames in ndashpor and Slave Naming in Republican Romerdquo The Classical Quarterly vol 59

2 desembre 2009 p 511-531

V G CHILDE Progress and Archaeology London 1944

ndashndashndashndashndash What happened in History New York 1946

L CHIOFFI ldquoCongressus in venalicio spazi urbani e mercato degli schiavi a Capua e a Romardquo Meacutelanges

de lEacutecole franccedilaise de Rome - Antiquiteacute 122-2 2010 p 503-524

F CIBECCHINI i J PRINCIPAL ldquoAlcune considerazioni sulla presenza commerciale romano-italica nella

penisola iberica prima della seconda guerra punicardquo M KHANOUSSI P RUGGERI i C VISMARA

(cur) Africa romana Lo spazio marittimo del Mediterraneo occidentale geografia storica ed

economia Atti del XIV convegno di studio Sassari 7-10 dicembre 2000 Roma 2002 p 653-664

J CIURANA Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles III aC ndash III IV dC) tesi doctoral

inegravedita Tarragona 2011 p 689-692

G CLEMENTE ldquoLrsquoeconomia imperiale romanardquo G CLEMENTE F COARELLI i E GABBA (cur) Storia di

Roma Volume secondo Limpero mediterraneo I La repubblica imperiale Torino 1990 p 365-

384

F CODINA A MARTIacuteN ORTEGA i G DE PRADO ldquoExcavacioacute dels nivells fundacionals i precedents de la

zona 14 a lrsquooppidum del Puig de Sant Andreu (Baix Empordagrave) anys 2006 i 2007rdquo Novenes

Jornades drsquoArqueologia de les Comarques Gironines LrsquoEscala-Empuacuteries 2008 p 99-116

F COARELLI ldquoPublic building in Rome between the second Punic war and Sullardquo Papers of the British

School at Rome 45 1977 p 1-23

ndashndashndashndashndash (cur) Fregellae 2 Il santuario di Esculapio Roma 1986

ndashndashndashndashndash I santuari del Lazio Roma 1987

J COLOMINAS ldquoUn forn de ceragravemica ibegraverica a Rubiacuterdquo Anuari de lrsquoIEC MCMXXI-XVI 1931 p 65-67

R COLL i F CAZORLA ldquoUna cueva santuario ibeacuterica en el Maresme La Cova de les Encantades del

Montcabrer (Cabrera de Mar Barcelona)rdquo C ARANEGUI (coord) Congreso Internacional Los

Iberos Priacutencipes de Occidente Valegravencia 1998 p 275-282

432

J CORELL Inscripcions romanes del Paiacutes Valenciagrave 3 Saetabis i el seu territori 2006

E CONDE La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten literaria (inicios-Julioclaudios) Murcia 2003

A COSTA ldquoEls espais de culte a les aiguumles al Territorium de Gerundardquo A COSTA L PALAHIacute i D VIVOacute

(eds) Aquae Sacrae agua y sacralidad en la antiguumledad Girona 2011 p 29-58

J COSTA ldquoInscripcioacuten ibero-latina de Jodarrdquo Boletiacuten del Instituto Libre de Ensentildeanza Madrid 297-302

1889

ndashndashndashndashndash Estudios Ibeacutericos (La servidumbre entre los iberos Litoral Ibeacuterico del Mediterraacuteneo en el siglo VI-

V antes de Jesucristo) Madrid 1891-1895

G COLUCCI ldquoEvidenze archeologiche in Irpiniardquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av

J-C Napoli 1988 p 85-122

R COMPATANGELO ldquoCatasti e strutture agrarie regionali del Sanniordquo La romanisation du Samnium aux

IIe et Ier siegravecles av J-C Napoli 1988 p 139-147

A E COOLEY The Cambridge Manual of Latin Epigraphy Cambridge 2012

T J CORNELL ldquoWarfare and urbanization in Roman Italyrdquo T J CORNELL i K LOMAS (eds) Urban Society

in Roman Italy London 1995 p 121-134

M H CRAWFORD Coinage and Money under the Roman Republic London 1985

ndashndashndashndashndash ldquoOrigini e sviluppi del sistema provinciale romanordquo G CLEMENTE F COARELLI i E GABBA (cur)

Storia di Roma Volume secondo Limpero mediterraneo I La repubblica imperiale Torino 1990

p 91-121

M CURA ldquoEnterraments infantils al Moliacute drsquoEspiacutegol de Tornabous (Urgell Lleida)rdquo Cuadernos de

Prehistoria y Arqueologiacutea Castellonenses 14 1989 p 173-182

ndashndashndashndashndash ldquoEl Moliacute drsquoEspiacutegol (Tornabous Lleida) una aproximacioacute a un nou model poblacional a partir

de lrsquourbanismerdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 18 1997 p 33-42

M CURA i A M FERRAacuteN ldquoEl poblado prerromano de lsquoEl Cogulloacutersquo (Sallent ndash Barcelona) ldquo Pyrenae Revista

de prehistograveria i antiguitat de la Mediterragravenia Occidental 5 1969 p 115-130

M CURA i J PRINCIPAL ldquoEl Moliacute drsquoEspiacutegol (Tornabous) noves constatacions arqueologravegiques i noves

propostes interpretatives entorn del moacuten pre-romagraverdquo El poblament ibegraveric a Catalunya

Laietagravenia 8 1993 p 61-84

M CURA i E SAacuteNCHEZ ldquoUn poble pre-romagrave mal conegut Els bergusi o bergistani de lrsquointerior de

Catalunya Estat actual de la quumlestioacute histograverica i arqueologravegicardquo M MAYER J M NOLLA i J PARDO

(coords) De les estructures indiacutegenes a lrsquoorganitzacioacute provincial de la Hispagravenia Citerior

Barcelona 1998 p 163-173

O CURULLA S MOLERA P OTINtildeA J M VEGEacuteS ldquoEl yacimiento ibeacuterico de lsquoEl Vilarrsquo (Valls Tarragona)rdquo

XXIV Congreso Nacional de Arqueologiacutea Cartagena 1997 Volumen 3 Impacto colonial y Sureste

Ibeacuterico 1999 p 301-306

W DAHLHEIM Struktur und Entwicklung des roumlmischen Volkerrechts im dritten und zweiten Jahrhundert

v Chr Muumlnchen 1968

J-M DAVID La romanisation de lItalie Malesherbes 1997 [1994]

ndashndashndashndashndash ldquoLrsquoexercice du patronat agrave la fin de la Reacutepublique entre la competition des pairs et la hieacuterarchie

des puissancesrdquo K-J HOumlLKESKAMP i E MUumlLLER-LUCKNER (eds) Eine politische Kultur (in) der

Krise Schriften des Historischen Kollegs Kolloquien Muumlnchen 2006 p 73-86

433

C DELPLACE La romanisation du Picenum Lrsquoexemple drsquoUrbs Salvia Roma 1993

P S DEROW ldquoPolybiusrdquo T J LUCE (ed) Ancient Writers Greece and Rome Volume I Homer to Caesar

New York 1982

P DESIDERI ldquoCome prigioneri di guerra (Pol 24134) gli Achei dallrsquoAlleanza alla sottomissione a Romardquo

SHHA 25 2007 p 171-179

A DIacuteAZ ldquoLa historiografiacutea de eacutepoca imperialrdquo J A LOacutePEZ (ed) Historia de la literatura griega Madrid

1992 p 1095-1108

M DIacuteAZ-ANDREU ldquoArchaeology and nationalism in Spainrdquo P L KOHL i C FAWCETT (eds) Nationalism

politics and the practice of archaeology Cambridge 1995 p 39-56

ndashndashndashndashndash Historia de la Arqueologiacutea Estudios Madrid 2002

B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoHeisce Magistreis Aproximacioacuten a los collegia de la Hispania republicana a traveacutes de

sus paralelos italianos y deliosrdquo Gerioacuten 22 2004 p 447-478

ndashndashndashndashndash Epigrafiacutea latina republicana de Hispania Barcelona 2008

ndashndashndashndashndash ldquoLa Hispania Citerior desarrollo econoacutemico e integracioacuten en eacutepoca republicana una

aproximacioacuten epigraacuteficardquo Dialogues drsquohistoire ancienne 351 2009 p 115-152

M W DICKIE Magic and Magicians in the Graeco-Roman World London-New York 2003 [2001]

M C DIE GOYANES ldquoLa plebe como grupo marginado en el estado romano republicanordquo Memorias de

Historia Antigua 1 1977 p 69-71

E DIacuteES ldquoLa Torre Portal y el Portal Torreado en las fortificaciones ibeacutericas Estudio de las entradas

Norte y Oeste de la Bastida de les Alcusses (Moixent Valegravencia)rdquo Saguntum 37 2005 p 73-84

C DOMERGUE ldquoLes lingots de plomb romains de Museeacute Archaeologique de Carthagene et du Museeacute

Naval de Madridrdquo AEspA 39113114 1966 p 41-72

A J DOMIacuteNGUEZ MONEDERO ldquoSagunto el emporion de Arse punto de friccioacuten entre las poliacuteticas de

Roma y Cartago en la peniacutensula Ibeacutericardquo CuPAUAM 37-38 2011-2012 p 395-417

J C DOMIacuteNGUEZ PEacuteREZ ldquoNueva composicioacuten y origen social de los cuadros poliacuteticos dirigentes en la

Roma de los siglos IV i III aCrdquo Polis Revista de ideas y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica

14 2002 p 97-125

ndashndashndashndashndash ldquoEl barniz negro romano como argumento comercial en el Horizonte prebeacutelico contra

Carthagordquo Salduie 3 2003 p 47-59

A DOSSI Lotte politiche e giochi di potere nella Roma republicana Mursia 1999

ndashndashndashndashndash Gruppi e partiti politici di etagrave repubblicana Roma 2002

ndashndashndashndashndash Cosigrave votavano i Romani Il sistema elettorale Roma 2004

A M DUFF Freedmen in the Early Roman Empire Oxford 1928

J C DUMONT Servus Rome et lrsquoesclavage sous la Reacutepublique Roma 1987

M DURAN I MESTRES i J PRINCIPAL ldquoEvolucioacuten y significado del vicus romanorrepublicanordquo en premsa

M DURAN M D MOLES I MESTRES i J PUJADES ldquoLrsquoestabliment iberoromagrave del Camp de les Lloses (Tona

Osona)rdquo Tribuna drsquoArqueologia 1993-1994 p 63-73

F EPSTEIN Personal enmity in Roman Politics 218-43 BC London 1987

434

O ESCALA A MOYA E TARTERA i A VIDAL ldquoEl jaciment de La Rosella (Tagraverrega Urgell) un camp de

sitges associat a un hagravebitat de lrsquoibegraveric tardagrave (segles II i I ade la n e)rdquo Urtx 25 2011 p 211-241

I ESPIacute M P IBORRA i S DE HARO ldquoEl aacuterea de almacenaje del poblado ibero-romano del Cormulloacute dels

Moros (Albocagravesser Castelloacute)rdquo Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 149-154

D ESPINOSA ESPINOSA ldquoEl ius Latii y la integracioacuten juriacutedica de Occidente Latinizacioacuten vs

romanizacioacutenrdquo Espacio Tiempo y Forma Serie II Historia Antigua 22 2009 p 237-247

ndashndashndashndashndash Plinio y los lsquooppida de antiguo Laciorsquo el proceso de difusioacuten del Latium en Hispania Citerior

Oxford 2014

U ESPINOSA RUIZ ldquoCrear ciudades y regir el mundo una siacutentesis sobre el papel de las colonias en la

expansioacuten territorial de Romardquo Iberia 7 2004 p 127-156

ndashndashndashndashndash ldquoFundacioacuten de colonias y expansioacuten territorial de Roma una aproximacioacuten histoacutericardquo M J

IGLESIAS R VALENCIA i A CIUDAD (eds) Nuevas ciudades nuevas patrias Fundacioacuten y

relocalizacioacuten de ciudads en Mesoameacuterica y el Mediterraacuteneo Antiguo Madrid 2006 p 369-401

J ESTEBA ldquoIntervencioacute a lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Aniol de Finestres (La Garrotxa)rdquo Quartes

Jornades drsquoArqueologia de les Comarques de Girona Figueres 1998 p 287-296

J ESTEBA i R DEHESA ldquoSant Aniol de Finestres de santuari de sacralitzacioacute de les aiguumles a temple

cristiagraverdquo J MAROTO i E RIPOLL (eds) Protohistoria et Antiqua Historia Pyrenaica II Congreacutes

Internacional Histograveria dels Pirineus Girona 2005 p 285-298

F ESTEVE ldquoLa laacutepida ibeacuterica de Cabanesrdquo APL 19 1989 p 103-115

G G FAGAN ldquoThe Genesis of the Roman Public Bath Recent Approaches and Future Directionsrdquo AJA

vol 105 3 July 2001 p 403-426

E FANTHAM A P FOLEY N B KAMPEN S B POMEROY i H A SHAPIRO Women in the Classical World

Oxford 1994

G D FARNEY Ethnic Identity and Aristocratic Competition in Republican Rome New York 2010 [2007]

P FARRAgraveS ldquoExcavacioacute drsquourgegravencia a Sant Joan de Boiacute un exemple de metalmiddotluacutergia romana al Pirineurdquo

RAP 11-12 2003 p 321-329

J FERRER ldquoNovetats sobre el sistema dual de diferenciacioacute gragravefica de les oclusives sordes i sonoresrdquo

ActPal IX = PalHisp 5 2005 p 957-982

ndashndashndashndashndash ldquoNova lectura de la inscripcioacute ibegraverica de La Joncosa (Jorba Barcelona)rdquo Veleia 23 2006 p 129-

170

ndashndashndashndashndash ldquoIbegraveric tagiar Terrissaires que signen les seves produccions Biuŕko ibeitigeŕ biuŕbedi i

companyiardquo SEBarc 6 2008 81-93

ndashndashndashndashndash ldquoIbegraveric kaśtaun un element caracteriacutestic del legravexic sobre torteresrdquo Cypsela 17 2008 p 256-266

ndashndashndashndashndash ldquoEls sistemes duals de les escriptures ibegraveriquesrdquo ActPal XI = PalHisp 13 2013 p 445-459

ndashndashndashndashndash ldquoḿltunśor un nou model de segell ibegraveric procedent de Ca lrsquoEstrada (Canovelles Barcelona)rdquo

SAGVNTVM 45 2013 p 161-169

J FERRER D GARCIacuteA I RUBERT I MORENO i J VELAZA ldquoUna inscripcioacuten sobre plomo procedente del

poblado de la Moleta del Remei (Alcanar Montsiagrave Tarragona)rdquo PalHisp 8 2008 p 203-216

J J FERRER ldquoLa operacioacuten de creacutedito del 215 aC para el aprovisionamiento del ejeacutercito en Hispaniardquo

Millars Espai i Histograveria 15 1992 p 112-120

ndashndashndashndashndash ldquoPoder econoacutemico en Roma el Ordo Publicanorumrdquo Millars Espai i Histograveria 19 1996 p 21-26

435

ndashndashndashndashndash ldquoEl triunfo la ovatio y el botiacuten Escenografiacutea romana del uso aprovechable de la guerrardquo H-D

HEIMANN S KNIPPSCHILD i V MIacuteNGUEZ (eds) Ceremoniales ritos y representacioacuten del poder

Alacant 2004 p 17-40

ndashndashndashndashndash La Repuacuteblica participada Intereses privados y negocios puacuteblicos en Roma 2005

A FERRERUELA i J A MIacuteNGUEZ ldquoLa Cabantildeeta (El Burgo de Ebro Zaragoza)rdquo J L JIMEacuteNEZ i A RIBERA

(eds) Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania Valegravencia 2002 p 205-214

ndashndashndashndashndash ldquoDos modelos de implantacioacuten urbana romanorepublicana en el valle medio del Ebro las

ciudades de La Cabantildeeta y La Coronardquo AEspA 76 2003 p 247-262

ndashndashndashndashndash ldquoExcavaciones arqueoloacutegicas en la ciudad romanorrepublicana de ldquoLa Cabantildeetardquo (El Burgo de

Ebro Zaragoza) campantildeas de 2004 y 2005rdquo Salduie 6 2006 p 331-339

A FERRERUELA J F MESA J A MIacuteNGUEZ I M NAVARRO ldquoUna inscripioacuten republicana de la sede de una

possible corporacioacuten en La Cabantildeeta (El Burgo de Ebro Zaragoza) nuevos datos sobre la

ocupacioacuten romana del valle del Ebrordquo AEspA 76 2003 p 217-230

F FITA ldquoFraga Inscripciones romanas e ibeacutericasrdquo Boletiacuten de la Real Academia de la Historia 25 1894

I FIZ D GOROSTIDI J LOacutePEZ VILAR M PREVOSTI i J ABELA ldquoIn conspectu prope totius urbis la aplicacioacuten

de diferentes meacutetodos de anaacutelisis de visibilitat al paisaje del ager Tarraconensisrdquo Cuadernos

de Prehistoria i Arqueologiacutea de la Universidad de Granada 20 2010 p 97-122

D FLETCHER i L SILGO ldquoRepertorio de inscripcions ibeacutericas procedentes de Sagunto (Valencia)rdquo Arse

22 1987 p 659-669

G FORSYTHE A critical history of early Rome from prehistory to the first Punic War Berkeley-Los Angeles

2005

J FRANCEgraveS J VELAZA i N MONCUNILL ldquoLos esgrafiados sobre ceraacutemica de ca nOliver (Cerdanyola del

Vallegraves)rdquo PalHisp 8 2008 p 217-242

M FREDERIKSEN Campania Oxford 1987

G DE FRUTOS La relaciones entre el Norte de Aacutefrica y el Sur de Hispania desde la colonizacioacuten feniacutecia a la

decadegravencia de Carthago Sevilla 1987

M J FUENTES Corpus de la inscripciones fenicias puacutenicas y neopuacutenicas de Espantildea Barcelona 1986

M FUERTES C GONZALO H GONZAacuteLEZ A LOacutePEZ E PONS E RODRIGO N ROVIRA A VARGAS i E

TEIXIDOR E PONS (dir) Mas Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave) Un complex arqueologravegic

drsquoegravepoca ibegraverica (Excavacions 1990-1998) Girona 2002 p 97-163

E GABBA Esercito e societagrave nella tarda repubblica romana Firenze 1973

ndashndashndashndashndash ldquoStrutture sociali e politica romana in Italia nel II sec aCrdquo E GABBA Italia romana Como

1994 p 51-57

E GALAacuteN ldquoEstelas y fronteras un caso de estudio en el Bajo Aragoacuten en eacutepoca ibeacutericardquo C DE LA CASA

(ed) V Congreso Internacional de Estelas Funerarias (Soria 1993) Soria 1994 p 99-106

I GARCEacuteS ldquoNuevas interpretacions sobre el monumento ibeacuterico de La Vispesa (Tamarite de Litera

Huesca)rdquo Caesaraugusta 78 2007 p 337-354

J L GARCIacuteA ALONSO ldquoIndoeuropeos en el nordesterdquo ActPal IX = PalHisp 5 2005 p 235-258

A GARCIacuteA BELLIDO ldquoUna necrogravepolis en Oraacuten (Norte de Aacutefrica)rdquo Investigacioacuten y progreso 7 1934 p 367-

371

ndashndashndashndashndash ldquoIberos en el Norte de Aacutefricardquo AEspA 14 1940-1941 p 347-349

436

ndashndashndashndashndash ldquoPhiale ibeacuterica de plato con representacioacuten de asunto religioso de Tivissa (Tarragona)rdquo

Homenaje a Luis de Hoyos Sainz vol 2 1950

ndashndashndashndashndash ldquoLos mercenarios espantildeoles en Cerdentildea Sicilia Grecia Italia y el Norte de Aacutefricardquo Historia de

Espantildea Meneacutendez Pidal I2 Madrid 1952 p 647-680

ndashndashndashndashndash ldquoLes mercenaires espagnols dans les armeacutees carthaginoises au moment de la bataille de Zamardquo

Revue Africaine 3-4 1969-1970 p 111-120

A GARCIacuteA BELLIDO E P THOMPSON A BARBERO F M SCHTAJERMAN M VIGIL i A M PRIETO Conflictos

y estructuras sociales en la Hispania Antigua Madrid 1977 p 13-60

M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteNQUEZ Diccionario de cecas y pueblos hispaacutenicos Vol I Introduccioacuten

Madrid 2001

G GARCIacuteA BROSA ldquoMercatores y negotiatores iquestsimples comerciantesrdquo Pyrenae 30 1999 p 173-190

J M GARCIacuteA CANO Las necroacutepolis ibeacutericas de Coimbra del Barranco Ancho (Jumilla Murcia) I Las

excavaciones y estudio analiacutetico de los materiales Murcia 1997

J M GARCIacuteA CANO i V PAGE ldquoLos objetos de oro de la necroacutepolis del Poblado de Coimbra del Barranco

Ancho (Jumilla Murcia)rdquo Anales de Prehistoria y Arqueologiacutea 17-18 2001-2002 p 217-228

E GARCIacuteA FERNAacuteNDEZ El municipio latino Origen y desarrollo constitucional Madrid 2001

M J GARCIacuteA GARRIDO Diccionario de jurisprudencia romana Madrid 2006

M P GARCIacuteA-GELABERT ldquoEl marco histoacuterico de la Ciudad desde su fundacioacutenrdquo J HERMOSILLA (coord)

La ciudad de Valencia historia geografiacutea y arte de la ciudad de Valencia vol 1 Valegravencia 2009

p 60-66

M P GARCIacuteA-GELABERT i J M BLAacuteZQUEZ ldquoMercenarios hispanos en las Fuentes literarias y en la

arqueologiacuteardquo Habis 18-19 1987-1989 p 257-270

R GARCIacuteA HUERTA i J MORALES ldquoSistemas de almacenamiento y tratamiento de alimentos entre los

pueblos prerromanos de la Meseta meridionalrdquo R GARCIacuteA HUERTA i D RODRIacuteGUEZ GONZAacuteLEZ

(eds) Sistemas de almacenamiento entre los pueblos prerromanos peninsulares Cuenca 2009

p 167-207

G GARCIacuteA JIMEacuteNEZ El armamento de influencia la Tegravene en la Peniacutensula Ibeacuterica (siglos V - I aC)

Montagnac 2012

L A GARCIacuteA MORENO ldquoTopoacutenimos y antropoacutenimos celtas en Espantildea y la estructura y evolucioacuten

sociopoliacutetica de los celtiacuteberos (ss III-II aC)rdquo F VILLAR i F BELTRAacuteN (eds) Pueblos lenguas y

escrituras en la Hispania romana Salamanca 1999 p 221-232

E GARCIacuteA PROacuteSPER M POLO A ROMERO i P IBORRA ldquoRituales funerarios y economiacutea de subsistencia en

las tumbas de caacutemara de la necroacutepolis romana de la calle Quart de Valentia (ss II aC-III dC)rdquo

Saguntum-PLAV Extra-9 De la cuina a la taula IV Reunioacute drsquoEconomia en el Primer Milmiddotleni aC

2010 p 234-243

E GARCIacuteA RIAZA ldquoDerecho de guerra romano en Hispania (218-205 a C)rdquo Memorias de Historia

Antigua 19-20 1998-1999 p 199-224

ndashndashndashndashndash ldquoTempus Poenae Represalias contra poblaciones sometidas durante la expansioacuten romana en

Hispaniardquo G Bravo i R Gonzaacutelez Salinero (eds) Formas y usos de la violencia en el mundo

romano Actas del IV Coloquio de la Asociacioacuten Interdisciplinar de Estudios Romanos Madrid

2007 p 19-30

437

ndashndashndashndashndash ldquoLa poliacutetica romana de atraccioacuten de las eacutelites indiacutegenes el caso de la Galia Cesariana y sus

antecedentes hispaacutenicosrdquo G BRAVO i R GONZAacuteLEZ SALINERO (eds) Formas de integracioacuten en el

mundo romano Madrid 2009 p 209-223

J GARCIacuteA I ROSELLOacute Turoacute dels Dos Pins Necrogravepolis ibegraverica Sabadell 1993

M GARCIacuteA SAacuteNCHEZ ldquoEpigrafiacutea anfoacuterica de Mas Castellar-Pontoacutes aacutenforas grecoitaacutelicas y masaliotasrdquo

Pyrenae 28 1997 p 257-269

ndashndashndashndashndash ldquoEpigrafiacutea anfoacuterica griega de Empuacuteriesrdquo Pyrenae 30 1999 p 223-242

ndashndashndashndashndash ldquoLrsquoepigrafia amfogravericardquo E PONS (dir) Mas Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave) Un complex

arqueologravegic drsquoegravepoca ibegraverica (excavacions 1990-1998) Girona 2002 p 565-575

L GARCIacuteA DE VALDEAVELLANO Historia de Espantildea I De los oriacutegenes a la baja Edad Media Primera parte

Madrid 1973 [1952]

D GIMPAOLA ldquoBeneventordquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-C Napoli 1988 p

123131

I GIL A LORIENTE M MORAacuteN i X PAYAacute ldquoDe la Iltiŕta prerromana a la Ilerda tardorromana Nuevos datos

tras dos deacutecadas de investigacioacuten continuada en Leacuteridardquo AEspA 74 2001 p 161-181

J M GOacuteMEZ FRAILE ldquoLos conceptos de lsquoIberiarsquo e lsquoiberorsquo en Estraboacutenrdquo Spal Revista de Prehistoria y

Arqueologiacutea de la Universidad de Sevilla 8 1999 p 159-187

M GOacuteMEZ-MORENOldquoLa escritura ibeacutericardquo Boletiacuten de la Real Academia de la Historia 112 1943 p 251-

278

M GOMIS ldquoAlgunes quumlestions sobre produccioacute monetagraveria a la proviacutencia Citerior (segles III-I aC)rdquo La

moneda en la societat ibegraverica II Curs drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i 27 de novembre de

1998 Barcelona 1998 p 85-100

M GONZALBES ldquoDivinitats i herois a les emissions iberes i celtiberes de la Citeriorrdquo M CAMPO (ed)

Deacuteus i mites de lantiguitat Levidegravencia de la moneda dHispagravenia Barcelona 2012 p 46-51

M GONZALBES i P P RIPOLLEgraveS ldquoCirculacioacuten y dispersioacutenrdquo P P RIPOLLEgraveS i M del M LLORENS (coords)

Arse-Saguntum Historia monetaria de la ciudad y su territorio Sagunt 2002 p 217-256

M GONZALBES i J M TORREGROSSA ldquoDe Iberia a Hispania Plata dracmas y denarios entre los siglos VI

y I aCrdquo APL 30 2014 p 275-316

M C GONZAacuteLEZ RODRIacuteGUEZ ldquoCorpus de inscripciones del aacuterea indoeuropea de la Peniacutensula Ibeacuterica con

mencioacuten de unidades sociales indiacutegenasrdquo Memorias de Historia Antigua 7 1986 p 51-80

C GONZALO i C VILA ldquoEl edificio puacuteblico de Burriac iquestFueacute un templo ibeacutericordquo XXIII Congreso Nacional

de Arqueologiacutea Elche 1995 1997 vol 1 p 457-466

J-G GORGES ldquoVillae de Tarraconaise et villae drsquoHispanie quelques donneacutees pour un eacutetat de la

questionrdquo V REVILLA J R GONZAacuteLEZ i M PREVOSTI (eds) Actes del simposi Les Vilmiddotles Romanes

a la Tarraconense Implantacioacute evolucioacute i transformacioacute Estat actual de la investigacioacute del moacuten

rural en egravepoca romana celebrat a Lleida del 28 al 30 de novembre de 2007 Barcelona 2008 p

21-35

A GORGUES Eacuteconomie et societeacute dans le nord-est du domaine ibeacuterique (IIIe ndash Ier s av J-C) Madrid 2010

F GRACIA ldquoEl comercio protohistoacuterico en el Noreste peninsular entre los siglos VII y III av JC Balance

de investigacioacuten 1985-1997rdquo Comerccedil i vies de comunicacioacute (1000 aC ndash 700 dC) XI Colmiddotloqui

Internacional darqueologia de Puigcerdagrave 31 doctubre i 1 de novembre de 1997 Puigcerdagrave 1998

p 51-66

438

ndashndashndashndashndash La guerra en la Protohistoria Heacuteroes nobles mercenarios y campesinos Barcelona 2003

F GRACIA G MUNILLA i E GARCIacuteA ldquoModels drsquoanagravelisi de lrsquoarquitectura ibegraverica Espai puacuteblic i

construccions religioses en medis urbansrdquo Cota Zero 10 1994 p 90-101

F GRACIA D GARCIA RUBERT G MUNILLA i M del M VILLALBIacute Alcanar La Moleta del Remei Guies del

Museu drsquoArqueologia de Catalunya MAC Barcelona 2006

F GRACIA G MUNILLA O MERCADAL i D CAMPILLO ldquoEnterramientos infantiles en el poblado ibeacuterico

de La Moleta del Remei (Alcanar Montsiagrave)rdquo Cuadernos de Prehistoria y Arqueologiacutea

Castellonenses 14 1989 p 133-160

R GRAELLS Mistophoroi ex Iberias Una aproximacioacuten al mercenariado hispano a partir de las evidencias

arqueoloacutegicas (s VI ndash IV aC) Venosa 2014

I GRAU ldquoEstudio de las excavaciones antiguas del 1953 y 1956 en el poblado ibeacuterico de La Serretardquo

Recerques del Museu drsquoAlcoi 5 1996 p 83-116

ndashndashndashndashndash ldquoTerritorio y lugares de culto en el aacuterea central de la Contestania ibeacutericardquo Quaderns de

Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 21 2000 p 200-214

ndashndashndashndashndash ldquoLos valles de Alcoi durante la romanizacioacuten anaacutelisis SIG de la estructura territorialrdquo

Lucentum 21-22 2002-2003 p 87-102

ndashndashndashndashndash ldquoLa reorganizacioacuten del territorio durante la romanizacioacuten un caso de estudio en el aacuterea central

de la Contestaniardquo a L ABAD (ed) De Iberia in Hispaniam La adaptacioacuten de las sociedades

ibeacutericas a los modelos romanos Murcia 2003 p 55-73

ndashndashndashndashndash ldquoDinaacutemica social paisaje y teoriacutea de la praacutectica Propuestas sobre la evolucioacuten de la sociedad

ibeacuterica en el aacuterea central del oriente peninsularrdquo Trabajos de Prehistoria 64 nuacutem 2 2007 p

119-142

I GRAU R OLMOS i A PEREA ldquoLa habitacioacuten sagrada de la ciudad ibeacuterica de La Serretardquo AEspA 81 2008

p 5-29

I GRAU C CARRERAS J MOLINA P DE SOTO i J M SEGURA ldquoPropuestas metodoloacutegicas para el estudio

de el paisaje rural antiguo en el aacuterea central de la Contestaniardquo Zephyrus 70 2012 p 131-149

F GREENLAND ldquoDevotio Iberica and the Manipulation of Ancient History to Suit Spainrsquos Mythic

Nationalist Pastrdquo Greece amp Rome vol 53 nuacutem 2 octubre 2006 p 235-251

E S GRUEN ldquoThe Lex Variardquo JRS 55 1965 p 59-73

J GUAgraveRDIA ldquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al Cap del Pont del Gurri (Vic Osona)rdquo Actes de les

Jornades drsquoArqueologia i Paleontologia 2001 Comarques de Barcelona 1996-2001 La Garriga 29

i 30 de novembre 1 de desembre de 2001 vol 2 Barcelona 2004 p 651-655

M GUARDUCCI Epigrafia Greca II Roma 1969

ndashndashndashndashndash LrsquoEpigrafia Greca dalle origini al Tardo Impero Roma 1987

M GUumlELL i L PINtildeOL ldquoEl carrer Lleida 27 Noves dades per lrsquoestudi de la Tagraverraco tardo-republicanardquo La

ciutat en el moacuten romagrave Actes del XIV Congreacutes Internacional drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona

5-11 de setembre de 1993 Tarragona 1994 vol 2 p 184-185

P GUEacuteRIN El Castellet de Bernabeacute y el horizonte ibeacuterico pleno edetano Valegravencia 2003

M GUERRERO ldquoUna reflexioacuten sobre la cupiditas civitatis Romanae el ius migrandirdquo B PERINtildeAacuteN (coord)

Derecho persona y ciudadaniacutea una experiegravencia juriacutedica comparada Madrid 2010 p 187-214

439

M P GUIDOBALDI ldquoTransformations and continuities in a conquered territory the case of the ager

Praetutianusrdquo S KEAY i N TERRENATO (eds) Italy and the west Comparative issues in

romanization Oxford 2001 p 85-90

J GUILLEacuteN Urbs Roma Vida y costumbres de los romanos vol 2 Salamanca 1977

J GUITART ldquoLrsquoantiga Iesso sequumlegravencia evolutiva constatada a lrsquoexcavacioacute del camp primerrdquo Hispagravenia i

Roma DrsquoAugust a Carlemany Congreacutes drsquoHomenatge al Dr Pere de Palol vol 2 AIEG 37 1996-

1997 p 815-823

ndashndashndashndashndash ldquoIbers versus romans Arqueologia de lrsquoorigen de les ciutats romanes a Catalunya i al Paiacutes

Valenciagraverdquo Homenatge als nostres pobles i a la seua gent Primer cicle de conferegravencies al sud del

Paiacutes Valenciagrave Barcelona 2004 p 77-96

J GUITART J PERA MAYER i J VELAZA ldquoNoticia preliminar sobre una inscripcioacuten ibeacuterica encontrada en

Guissona (Lleida)rdquo Hispania Preromana Actas del VI Coloquio sobre lenguas y culturas

prerromanas de la Peniacutensula Ibeacuterica Salamanca 1996 p 163-170

J M GURT ldquoLa segona guerra puacutenica vers una nova economia monetagraveriardquo Hispagravenia el reflex de la

moneda Cicle de conferegravencies Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet

Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1990 p 13-20

F GUSI ldquoLugares sacros divinidades cultos y rituales en el Levante de Iberiardquo Quaderns de Prehistograveria

i Arqueologia de Castelloacute 18 1997 p 171-210

ndashndashndashndashndash ldquoUna hipoacutetesis interpretativa referida a la funcionalidad y uso social del edificio ilercavoacuten del

Perengil (Vinarograves Baix Maestrat Castelloacute)rdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute

23 2002-2003 p 151-172

K W HARL Coinage in the Roman Economy 300 BC to AD 700 Baltimore 1996

M-L HAACK ldquoLes inscriptions funeacuteraires dans lrsquoItalie preacuteromainerdquo Revue SciencesLettres [en liacutenia] 1

2013

M G HANSEN ldquoThe Hellenic Polisrdquo M G HANSEN (ed) A Comparative Study of Thirty Ciy-State Cultures

Copenhagen 2000 p 141-187

L HARMAND Socieacuteteacute et eacuteconomie de la reacutepublique romaine 1993

J A HARRILL ldquoThe Vice of Slave Dealers in Greco-Roman Society the Use of a Topos in 1 Timothy 110rdquo

JBL vol 118 1 spring 1999 p 97-122

W V HARRIS ldquoThe Italians and the empirerdquo W V HARRIS (ed) The imperialism of mid-republican

Rome Roma 1984 p 89-109

ndashndashndashndashndash Guerra e imperialismo en la Roma republicana 327-70 aC Madrid 1989

T HAUSCHILD ldquoLa muralla de la ciutat romana de Tarragona Excavacions a la Torre de Minerva i al

Baluard de Santa Bagraverbara campanyes de 1976 a 1978rdquo T HAUSCHILD Arquitectura romana de

Tarragona Tarragona 1983 p 131-180

ndashndashndashndashndash ldquoExcavaciones en la muralla romana de Tarragonardquo Butlletiacute Arqueologravegic 6-7 1984-1985 p 11-38

G DrsquoHENRY ldquoLa romanizzazione del Sannio nel II e I secolo aCrdquo La romanisation du Samnium aux IIe

et Ier siegravecles av J-C Actes du colloque organiseacute par les Centre Jean Beacuterard en collaborations avec

la Soprintendenza archeologica e per i BAAAS del Moles et Soprintendenza archeologica per le

Province di Salerno Avellino e Benevento Naples Centre Jean Beacuterard 4-5 Novembre 1988 Napoli

1988 p 9-19

440

J S HERNAacuteNDEZ FERNAacuteNDEZ ldquoLos Vibii Pac(c)iaeci de la Beacutetica una familia de hispanienses mal

conocidardquo Faventia 202 1998 p 163-176

L HERNAacuteNDEZ GUERRA ldquoLas libertas en Hispania Manifestaciones epigraacuteficas en la provincia

tarraconenserdquo Hant 30 2006 p 119-142

ndashndashndashndashndash Los libertos de la Hispania romana situacioacuten juriacutedica promocioacuten social y modos de vida

Salamanca 2013

E HERNAacuteNDEZ PRIETO ldquoMecanismos de adhesioacuten y control de los pueblos hispanos durante la Segunda

Guerra Puacutenicardquo Habis 42 2011 p 103-117

C HERREROS ldquoLas meretrices romanas mujeres libres sin derechosrdquo Iberia Revista de la Antiguumledad 4

2001 p 111-117

ndashndashndashndashndash ldquoProstitutas romanas en el ejeacutercito de los Escipiones deseo moderacioacuten y deberrdquo I CALERO i V

ALFARO (eds) Las hijas de Pandora historia tradicioacuten y simbologiacutea Maacutelaga 2005 p 171-186

C HERREROS i M C SANTAPAU ldquoProstitucioacuten y matrimonio en Roma iquestuniones de hecho o de derechordquo

Iberia 8 2005 p 89-111

C HOLLERAN Shopping in Ancient Rome The Retail Trade in the Late Republic and the Principate

Oxford 2012

E HILDINGER Swords Against the Senate The Rise of the Roman Army and the Fall of the Republic

Cambridge (Massachussets) 2003[2002]

K HOPKINS Conquerors and slaves Cambridge 1978

J DE HOZ ldquoEscrituras en contacto ibeacuterica y latinardquo F BELTRAacuteN (ed) Roma y el nacimiento de la cultura

epigragravefica en occidente Saragossa 1995 p 57-84

ndashndashndashndashndash ldquoEl complejo sufijal ndash(e)sken de la lengua ibeacutericardquo PalHisp 2 2002 p 159-168

ndashndashndashndashndash Historia linguumliacutestica de la Peniacutensula Ibeacuterica en la Antiguumledad II El mundo ibeacuterico prerromano y

la indoeuropeizacioacuten Madrid 2011 p 190-191

M P DE HOZ ldquoEstraboacutenrdquo J MANGAS i D PLAacuteCIDO (eds) Testimonia Hispaniae Antiqua II B La Peniacutensula

ibeacuterica prerromana de Eacuteforo a Eustacio Madrid 1999 p 626-680

M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA ldquoGrafitos sobre ceragravemica procedentes de los niveles

romanorrepublicanos de Valentia (Valencia Espantildea)rdquo ActPal XI = PalHisp 13 2013 p 407-429

E HUumlBNER Monumenta Linguae Ibericae Berliacuten 1893

G DrsquoISANTO Capua Romana Richerche di prosopografia e storia sociale Roma 1993

M I IZQUIERDO ldquoLa imagen femenina del poder Reflexiones entorno a la feminizacioacuten del ritual

funerario en la cultura ibeacutericardquo SAGVNTVM Extra 1 1998 p 185-193

ndashndashndashndashndash Monumentos funerarios ibeacutericos los pilares-estela Valegravencia 2000

ndashndashndashndashndash ldquoArqueologiacutea de la muerte y el estudio de la sociedad una visioacuten desde el geacutenero en la Cultura

Ibeacutericardquo Complutum 18 2007 p 247-261

I IZQUIERDO i F ARASA ldquoLa imagen de la memoria Antecedentes tipologiacutea e iconografiacutea de las estelas

de eacutepoca ibeacutericardquo APL 23 1999 p 259-300

J-R JANNOT Religion in Ancient Etruria Madison 2005

441

R JAgraveRREGA ldquoEl yacimiento romano de El Campillo (Altura) Nuevos datos para el estudio de la

romanizacioacuten en la comarca de El Alto Palancia (Castelloacuten)rdquo Quaderns de Prehistograveria i

Arqueologia de Castelloacute 17 1996 p 367-381

ndashndashndashndashndash ldquoEl poblament rural i lrsquoorigen de les villae al nord-est drsquoHispania durant lrsquoegravepoca romana

republicana (segles II-I aC)rdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 21 2000 p 271-

302

A JIMEacuteNEZ DE FURUNDARENA ldquoCastellum en la Hispania romana su significado militarrdquo Hant 19 1995

p 129-150

C P JONES ldquoPlutarchrdquo T J LUCE (ed) Ancient Writers Greece and Rome Volume II Lucretius to

Ammianus Marcelinus New York 1982 p 974

W JONGMAN ldquoSlavery and the Growth of Rome The Transformation of Italy in the Second and First

Centuries BCErdquo C EDWARDS i G WOOLF (eds) Rome the Cosmopolis Cambridge 2003 p 100-

122

D R JORDAN ldquoA personal letter found in the Athenian Agorardquo Hesperia vol 69 1 2000 p 91-103

J JUAN-TRESSERRAS ldquoEl cultivo de la vid y la elaboracioacuten del vino en la Peniacutensula Ibeacuterica en la

Antiguumledad aportaciones de los anaacutelisis de residuosrdquo El vi a lrsquoAntiguitat Economia produccioacute

i comerccedil al Mediterrani occidental Actes del II Colmiddotloqui Internacional drsquoarqueologia romana

(Badalona 69 de Maig de 1998) Badalona 1998 p 87-92

N B KAMPEN ldquoSlaves and Liberti in the Roman Armyrdquo M GEORGE (ed) Roman Slavery and Roman

Material Culture Toronto 2013 p 180-197

V KARAGEORGHIS Kytion Mycenaean and Poenician Discoveries in Cyprus London 1976

G P KELLY A history of exile in the Roman Republic Cambridge 2006

E C KEULS ldquoAttic vase painting and the home textile industryrdquo W G MOON Ancient Greek Art and

Iconography Madison 1983 p 209-230

W E KLINGSHIRN ldquoInventing the sortilegus lot divination and cultural identity in Italy Rome and the

provincesrdquo C E SCHULTZ P B HARVEY (eds) Religion in Republica Italy Cambridge 2006 p

137-161

R C KNAPP Aspects of the Roman experience in Iberia 206-100 BC Valladolid 1977

N KOUICI ldquoLos contactos entre la Peniacutensula Ibeacuterica y el Norte de Aacutefrica seguacuten los datos histoacuterico-

arqueoloacutegicos de eacutepoca puacutenico-romanardquo Spal 11 2002 p 277-296

J H KROLL ldquoThe monetary backgroud of early coinagerdquo W E METCALF (ed) The Oxford handbook of

Greek and Roman coinage Oxford 2012 p 33-42

A LA REGINA ldquoIl Sanniordquo P ZANKER (ed) Hellenismus in Mittelitalien Kolloquium in Goumlttingen vom 5

bis 9 Juni 1974 Goumlttingen 1976 p 219-274

ndashndashndashndashndash ldquoI Sannitirdquo G PUGLIESE CARRATELLI (ed) Italia omnium terrarum parens Milano 1989 p 301-

432

F LASSERRE ldquoHistoire de premiegravere main dans la Geographie de Strabonrdquo F PRONTERA (ed) Strabone

Contributi allo studio della personalitagrave e dellrsquoopera vol 1 Perugia 1984

A LAUNARO Peasants and Slaves The Rural Popularion of Roman Italy (200 BC to AD 100) Cambridge

2011

442

C LAacuteZARO ldquoMujer comercio y empresa en algunes fuentes juriacutedicas literarias y epigraacuteficasrdquo Revue

Internationale des Droits de lrsquoAntiquiteacute 50 2003 p 155-194

S LEWIS The Athenian Woman An iconographic handbook London-New York 2002

L DE LIGT ldquoRoman manpower resources and the proletarianization of the Roman army in the second

century BCrdquo L DE BLOIS i E LO CASCIO (eds) The Impact of the Roman Army (200 BC ndash AD

476) Economic Social Political Religious and Cultural Aspects Proceedings of the Sixth

Workshop of International Network Impact of Empire (Roman Empire 200 BCndashAD 476) Capri

Italy March 29-April 2 2005 Leiden 2007 p 3-20

A LINTOTT ldquoElectoral Bribery in the Roman Republicrdquo JRS 80 1990 p 1-16

L A LLERA ldquoPolibio de Megaloacutepolisrdquo J MANGAS i D PLAacuteCIDO (ed) Testimonia Hispaniae Antiqua II B

La Peniacutensula ibeacuterica prerromana de Eacuteforo a Eustacio Madrid 1999 p 531-548

E A LLOBREGAT E CORTELL J J MOLTOacute i J M SEGURA ldquoEl urbanismo ibeacuterico en La Serreta (Alcoi)rdquo

Recerques del Museu drsquoAlcoi 1 1992 p 37-70

M M LLORENS La Ceca de Ilici Valegravencia 1987

V LLULL i M PICAZO ldquoArqueologiacutea de la muerte y estructura socialrdquo AEspA 62 1989 p 5-20

F J LOMAS ldquoDe la condicioacuten social de los incolae con especial referencia a Hispaniardquo Habis 18-19 1987-

1988 p 383-395

K LOMAS Roman Italy 338 BC ndash AD 200 A sourcebook Londres 1996

ndashndashndashndashndash Rome and the Western Greeks 350 BC ndash AD 200 Conquest and acculturation in South Italy

London-New York 2002

B LONGFELLOW Roman Imperialism and Civic Patronage Form Meaning and Ideology in Monumental

Fountain Complexes Cambridge 2011

P LOacutePEZ BARJA Historia de la manumisioacuten en Roma de los oriacutegenes a los Severos Gerioacuten Anejos 11 2007

p 15-43

ndashndashndashndashndash ldquoFear of Freedmen Roman Republican Laws and Voting Procedurerdquo A SERGHIDOU (ed) Fear

of Slaves ndash Fear of Slavement in Ancient Mediterranean XXIXe colloque du Groupe du Recherche

sur lrsquoEsclavage dans lrsquoAntiquiteacute Besanccedilon 2007 p 125-131

P LOacutePEZ BARJA i F J LOMAS Historia de Roma Madrid 2004J MALUQUER ldquoPueblos ibeacutericosrdquo Historia

de Espantildea dirigida por Meneacutendez Pidal t 1 vol 3 Madrid 1954

R LOacutePEZ DOacuteMECH ldquoSobre reyes reyezuelos y caudillos militares en la protohistograveria hispanardquo SHHA 4

1986 p 19-22

M L LOacutePEZ HUGUET ldquoEl domicilio del liberto Un presunto supuesto de domicilium necessarium a

examenrdquo Revista de Derecho UNED 8 2011 p 151-193

R LOacutePEZ MELERO J L SAacuteNCHEZ ABAL i S GARCIacuteA JIMEacuteNEZ ldquoEl bronce de Alcaacutentara Una deditio del 104

aCrdquo Gerioacuten 2 1984 p 265-323

L LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPaisaje y poblamiento en el sureste peninsular entre la repuacuteblica tardiacutea y el alto

imperiordquo J M NOGUERA (ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania 15 antildeos

despueacutes Murcia 2010 p 71-98

ndashndashndashndashndash ldquoEl poblamiento ibeacuterico en el Noroeste Murciano una aproximacioacuten al oppidum de Los

Villaricos a traveacutes de su patroacuten de asentamientordquo CuPAUAM 36 2010 p 7-25

443

ndashndashndashndashndash ldquoNuevas aportaciones al poblamiento ibeacuterico y romano del Noroeste murciano los altiplanos

de Archivel y Barrandardquo Lucentum 31 2012 p 115-130

ndashndashndashndashndash ldquoPoblamiento sociedad y economiacutea en el valle del Guadalentiacuten el Cerro del Castillo de Lorca

entre los siglos V aC-I dCrdquo Complutum 23 (1) 2012 p 145-163

A LOacutePEZ MULLOR i X FIERRO ldquoDarreres intervencions a lrsquoassentament ibegraveric i la vilmiddotla romana de Darroacute

(Vilanova i la Geltruacute Garraf)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1987-1988 1989 p 53-68

ndashndashndashndashndash ldquoDarroacute i el poblament ibegraveric al Garrafrdquo Lrsquohagravebitat protohistograveric a Catalunya Rosselloacute i Llenguadoc

Occidental Actualitat de lrsquoarqueologia de lrsquoedat del Ferro Girona 2000 p 43-58

A LOacutePEZ MULLOR i M RIERA ldquoIntervencions recents (1997-2001) a lrsquooppidum del Turoacute del Montgrograves (El

Brull Osona)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2000-2001 2002 p 135-185

A LOacutePEZ MULLOR J ROVIRA i E SANMARTIacute Excavaciones en el poblado laietano del Turoacute del Vent Llinars

del Vallegraves Campantildeas 1980 y 1981 Monografies Arqueologravegiques 3 Barcelona 1982

A LOacutePEZ MULLOR X FIERRO M RIERA i L SUAU ldquoLes excavacions a Darroacute (Vilanova i la Geltruacute Garraf)

entre 1996 i 1998rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1998-1999 2001 p 175-209

D LOacutePEZ REYES ldquoPrimers resultats arqueobotagravenics (llavors i fruits) al jaciment protohistograveric del Turoacute

de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedegraves)rdquo RAP 14 2004 p 140-177

L M LOacutePEZ ROMAacuteN ldquoPublio Clodio y la lex de collegiis una aproximacioacuten al fenoacutemeno asociativo a

finales de la Repuacuteblica romanardquo Espacio Tiempo y Forma Serie II Historia Antigua 22 2009

p 117-126

C LOacutePEZ RUIZ ldquoUna aproximacioacuten a la imagen de la mujer en el mundo ibeacutericordquo S GONZAacuteLEZ REYERO

S GONZAacuteLEZ REYERO M PEacuteREZ RUIZ i C I BANGO Una nueva mirada sobre el patrimonio

histoacuterico Liacuteneas de investigacioacuten arqueoloacutegica en la Universidad Autoacutenoma de Madrid Madrid

2008 p 217-236

F LOacutePEZ SAacuteNCHEZ ldquoMoneda ibegraverica y hospitiumrdquo XIII Congreso Internacional de Numismaacutetica Madrid

2003 Actas Madrid 2005 p 511 p 511-516

J LOacutePEZ VILAR ldquoEl poblament rural del Camp de Tarragona en egravepoca romana assaig de siacutentesirdquo Butlletiacute

Arqueologravegic 28 2006 p 97-135

J LOacutePEZ VILAR i M PREVOSTI ldquoEl poblament rural del Camp de Tarragona en egravepoca tardorepublicana

(segles II-I aC)rdquo Time of changes In the beginning of the Romanization Studies on the rural

world in the Roman period 5 Girona 2010 p 109-138

M D LOPICO ldquoEl hospitium celtibeacuterico Un mito que se desvanecerdquo Latomus 48 1 1989 p 19-35

A J LORRIO Los celtiacuteberos Alacant 1997

T J LUCE The Greek historians London-New York 1997

G LURASCHI Foedus ius Latii civitas Aspetti costituzionali della Romanizzazione in Transpadana

Padova 1979

S MACHAUSE ldquoPesas de telar ibeacutericas con decoracioacuten zoomorfardquo APL 29 2012 p 273-287

J M MACIacuteAS ldquoHorrea y estructuras de almacenamiento en la ciudad y el territorio de Tarraco Una

primera aproximacioacutenrdquo J ARCE i B GOLFAUX (eds) Horrea drsquoHispanie et de la Meacutediterraneacutee

romaine Madrid 2011 p 185-199

J M MACIAS I FIZ L PINtildeOL M T MIROacute i J GUITART Planimetria arqueologravegica de Tagraverraco Documenta

5 Tarragona 2007

444

R MACMULLEN ldquoThe legion as a societyrdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte vol 33 4 1984 p 440-

456

M J MADRID ldquoPrimeros avances sobre la evolucioacuten urbana del sector oriental de Carthago Nova PERI

CA-4 barrio universitariordquo Mastia 3 2004 p 31-70

J MALUQUER ldquoPueblos ibeacutericosrdquo Historia de Espantildea dirigida por Meneacutendez Pidal t 1 vol 3 Madrid

1954

J MALUQUER E HUNTINGFORD R MARTIacuteN A M RAURER M PALLAREgraveS i M VILA Arquitectura i urbanisme

ibegraverics a Catalunya Barcelona 1986

J MANGAS ldquoServidumbre Comunitaria en la Beacutetica Prerromanardquo Memorias de Historia Antigua 1977

p 151-161

ndashndashndashndashndash ldquoClientela privada en la Hispania romanardquo Memorias de Historia Antigua 2 1978 p 217-226

ndashndashndashndashndash Historia de Espantildea Meneacutendez Pidal vol 22 1982

A MANZO ldquoLrsquoager Campanus Dalla deditio di Capua alla redazzione della forma agri Campani di Publio

Cornelio Lentulordquo G FRANCIOSI (ed) La romanizzazione della Campania antica Napoli 2002

p 125-159

R MAR i J RUIZ DE ARBULO Ampurias romana Historia Arquitectura y Arqueologiacutea Sabadell 1993

A MARCONE Storia dellrsquoagricoltura romana Dal mondo arcaico allrsquoetagrave imperiale Roma 1997

A MARCOS i D RUIZ ALCALDE ldquoLas necroacutepolis de Poble Nou y de Casetes (Sector Creueta) dos

yacimientos ibeacutericos excepcionales de Villajoyosardquo J M G LEOacuteN i A ESPINOSA (eds) 1as

Jornadas sobre la actualidad del patrimonio arqueoloacutegico y etnograacutefico de la Marina Baixa Elx

2005 p 73-80

C MARIacuteN ldquoUn modelo estratigraacutefico de la Cartagena puacutenica la muralla de Qart-Hadastrdquo AnMurcia 13-

14 1997-1998 p 121-140

C MARIacuteN i A RIBERA ldquoUn caso precoz de edificio termal los bantildeos republicanos de Valentiardquo C

FERNAacuteNDEZ OCHOA i V GARCIacuteA ENTERO (eds) Termas romanas en el Occidente del Imperio II

Coloquio Internacional de Arqueologiacutea en Gijoacuten Gijoacuten 2000 p 151-156

M A MARIacuteN ldquoLa emigracioacuten itaacutelica a Hispania en el siglo II aCrdquo SHHA 4 1986 p 53-63

ndashndashndashndashndash Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacuten en la Hispania republicana Granada 1988

M MARTIacuteN-BUENO i M PELLICER ldquoNuevas estelas procedentes de Caspe (Zaragoza)rdquo Habis 1979-1980

10-11 p 400-420

M MARTIacuteN CAMINO ldquoColonizacioacuten fenicia y presencia puacutenica en Murciardquo El mundo puacutenico Historia

sociedad y cultura Murcia 1994 p 293-324

M MARTIacuteN CAMINO i J BELMONTE ldquoLa muralla puacutenica de Cartagena valoracioacuten arqueoloacutegica y anaacutelisis

epigraacutefico de sus materialesrdquo AulaOr 11 2 p 161-171

M MARTIacuteN CAMINO i B ROLDAacuteN ldquoCalle Serreta nuacutems 8-10-12rdquo Excavaciones Arqueoloacutegicas en

Cartagena 1982-88 MemArqMurcia 1997 p 74-94

A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ ldquoIntervencions arqueologravegiques a ca lrsquoArnau-Can Mateu (Cabrera de Mar

Maresme) 1997-1998rdquo M GENERA (coord) Actes de les Jornades drsquoArqueologia i Paleontologia

2001 Comarques de Barcelona 1996-2001 La Garriga 29 i 30 de novembre 1 de desembre de 2001

Barcelona 2004 vol 2 p 376-407

445

A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ i J GARCIacuteA ROSELLOacute ldquoLa vall de Cabrera de Mar Focus inicial de la produccioacute

vitiviniacutecola a la Laietagraveniardquo Pottery workshops and agricultural productions Studies on the Rural

World in the Roman Period 2 2007 p 69-82

A MARTIacuteN OLIVERAS ldquoIntervencions arqueologravegiques al Pati de la Rectoriardquo Actes de les Jornades

drsquoArqueologia i Paleontologia 2001 Comarques de Barcelona 1996-2001 La Garriga 29 i 30 de

novembre 1 de desembre de 2001 vol 2 Barcelona 2004 p 575-603

A MARTIacuteN OLIVERAS i A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ ldquoIntervencions arqueologravegiques als jaciments romans de la

Valldan Sectors vilmiddotla romana de Sant Bartomeu de la Valldan i Poliacutegon Industrial de la Valldan

1999-2000 (Aviagrave Berguedagrave)rdquo M GENERA (coord) Actes de les Jornades dArqueologia i

Paleontologia 2001 Comarques de Barcelona 1996-2001 La Garriga 29 i 30 de novembre 1 de

desembre de 2001 vol 2 2004 p 678-721

A MARTIacuteN ORTEGA ldquoEl taller de ceragravemiques emporitanes de Fellinesrdquo Estudi General Miscelmiddotlagravenia

Commemorativa del X Aniversari del Colmiddotlegi Universitari de Girona II Girona 1981 p 7-49

A MARTIacuteN ORTEGA i A M PUIG (eds) La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt Empordagrave) Girona 2006

A MARTIacuteN ORTEGA M MATAROacute i J CARAVACA ldquoUn edifici cultual de la segona meitat del segle III aC a

lrsquoIlla drsquoen Reixac (Ullastret Girona)rdquo Cuadernos de prehistoria y arqueologiacutea de Castelloacuten 18

1997 p 43-70

A MARTIacuteN ORTEGA R PLANA i J CARAVACA ldquoLes activitats artesanals als poblats drsquoUllastret (Baix

Empordagrave Girona) i en el seu territorirdquo Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 249-256

A MARTIacuteN ORTEGA S CASAS F CODINA J MARGALL i G DE PRADO ldquoLa zona 14 de lrsquooppidum del Puig de

Sant Andreu drsquoUllastret Un conjunt arquitectogravenic dels segles IV i III aCrdquo Cypsela 15 Girona

2004 p 265-284

A MARTIacuteN ORTEGA R PLANA F CODINA i C GAY ldquoEl jaciment Camp drsquoen GoundashGorg drsquoen Batlle un barri

periurbagrave de lrsquooppidum drsquoUllastretrdquo Cypsela 17 2007 p 179-182

M MARTIacuteNEZ ANDREU ldquoLa topografiacutea en Carthago Nova Estado de la cuestioacutenrdquo Mastia 3 2004 p 11-

30

M MARTIacuteNEZ BEA ldquoUn arte no tan levantino Perduracioacuten ritual de los abrigos pintados el ejemplo de

La Vacada (Castellote Teruel)rdquo Trabajos de Prehistoria 61 nuacutem 2 2004 p 111-125

J MARTIacuteNEZ GAacuteZQUEZ ldquoLos praedones de Livio 3421 restos de bandas emigrantes en Hispaniardquo

Pyrenae 11 1974 p 99-107

J A MARTIacuteNEZ MORCILLO ldquoLucio Emilio Paulo y el derecho de guerrardquo SHHA 30 2012 p 271-292

ndashndashndashndashndash ldquoEl asalto de nuacutecleos de poblacioacuten bases juriacutedicas procedimiento y consecuencias durante la

Repuacuteblica romanardquo Espacio Tiempo y Forma Serie II Historia Antigua 26 2013 p 107-122

A MARTIacuteNEZ RODRIacuteGUEZ ldquoPoblamiento rural romano y tardoantiguo en Lorcardquo J M NOGUERA (ed)

Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania 15 antildeos despueacutes Murcia 2010 p 285-320

S MAS ldquoDe Taacutecito a la lex de imperio Vespasiani o la organizacioacuten del consentimiento de la

dominacioacutenrdquo Semata Ciencias Sociais e Humanidades 23 2011 p 77-96

M MAS i J PALLAREgraveS-PERSONAT ldquoEls gravats rupestres de Catalunya Una aproximacioacute al seu estudirdquo

Espacio Tiempo y Forma S I Prehistoria y Arqueologiacutea tom 2 1989 p 173-191

C MASI ldquoPatronos y libertos perspectivas juriacutedicas y realidades sociales Movilidad de la riqueza y

derecho sucesoriordquo Res Publica Litterarum Documentos de trabajo del Grupo de Investigacioacuten

ldquoNomosrdquo 8 2005 p 3-16

446

C MATA Los Villares (Caudete de las Fuentes Valencia) origen y evolucioacuten de la cultura ibeacuterica Valegravencia

1991

C MATA i L SORIA ldquoMarcas y epiacutegrafes sobre conteniedores de eacutepoca ibeacutericardquo APL 22 1997 p 297-374

C MATA A MORENO i D QUIXAL ldquoHaacutebitat agrario y paisaje durante la segunda Edad del Hierro en el

este de la Peniacutensula Ibeacutericardquo Bollettino di Archeologia Roma 2008 p 32-47

ndashndashndashndashndash ldquoEstrategias de ocupacioacuten y explotacioacuten del entorno periurbano de Kelin (Caudete de las

Fuentes Valencia)rdquo M C BELARTE i R PLANA (eds) El paisatge periurbagrave a la Mediterragravenia

occidental durant la protohistograveria i lrsquoantiguitat actes del colmiddotloqui internacional Institut Catalagrave

drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona 6-8 maig del 2009 Tarragona 2012 p 183-197

A MATEO Manceps redemptor publicanus Contribucioacuten al estudio de los contratistas puacuteblicos en Roma

Santander 1999

H B MATTINGLY ldquoThe Two Republican Laws of the Tabula Bembinardquo JRS 59 1969 p 129-143

ndashndashndashndashndash ldquoThe Extortion Law of the Tabula Bembinardquo JRS 60 1970 p 154-168

B H MCLEAN An Introduction to Greek Epigraphy of the Hellenistic and Roman Periods from Alexander

the Great down to the Reign of Constantine (323 BCndashAD 377) Michigan 2005 [2002]

S MEGUIZO i P MORET ldquoLas fortificaciones del Bajo Aragoacuten entre los siglos III y I aC un estilo regionalrdquo

L BERROCAL-RANGEL i P MORET (eds) Paisajes fortificados de la Edad del Hierro Las murallas

protohistoacutericas de la Meseta y la vertiente atlaacutentica en su contexto europeo Actas del coloquio

celebrador en la Casa de Velaacutezquez (Octubre de 2006) Madrid 2007 p 305-324

R MENEacuteNDEZ PIDAL Historia de la Lengua espantildeola vol 1 Madrid 2005

R MENTXAKA El Senado municipal en la Beacutetica hispana a la luz de la lex Irnitana Vitoria-Gasteiz 1993

M MERCADO E RODRIacuteGUEZ M FLOacuteREZ J M PALET i J GUITART ldquoEl castellum de Can TacoacuteTuroacute drsquoen

Roiumlna (Montmeloacute-Montornegraves del Vallegraves Vallegraves Oriental) i el seu entorn territorialrdquo Tribuna

drsquoArqueologia nuacutem 2007 2008 p 195-211

E MEYER Geshichte des Alterthums vol 2 Stuttgart 1893

M MILLETT ldquoRomanization historical issues and archaeological interpretationsrdquo T BLAGG i M

MILLETT (eds) The Early Roman Empire in the West Oxford 1990 p 35-41

ndashndashndashndashndash The Romanization of Britain An Essay on Archaeological Interpretation Cambridge 2003 7a

ed [1990]

ndashndashndashndashndash ldquoRural integration in the Roman West an introductory essayrdquo Current Research on the

Romanisation of the Western Provinces Oxford 1992 p 1-8

J A MIacuteNGUEZ i B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoGrafitos sobre ceragravemica ndashibeacutericos latinos griegos y signos procedentes

del yacimiento romanorepublicano de La Cabantildeeta (El Burgo de Ebro Zaragoza)rdquo AEspA 84

2011 p 51-86

J MIRET ldquoLes sitges per emmagatzemar cereals Algunes reflexionsrdquo RAP 15 2005 p 319-332

ndashndashndashndashndash ldquoSobre les sitges i altres estructures excavades al subsogravelrdquo Cypsela 16 2006 p 213-226

M MIRET J SANMARTIacute i J SANTACANA ldquoLa evolucioacuten y el cambio del modelo de poblamiento ibeacuterico

ante la romanizacioacuten un ejemplordquo Los asentamientos ibeacutericos ante la romanizacioacuten Madrid

1986 p 79-88

R E MITCHELL ldquoThe Definition of patres and plebs An End of the Struggle of Ordersrdquo K A Raaflaub

(ed) Social Struggles in Archaic Rome Malden-Oxford-Carlton 2005 [1986] p 128-167

447

M D MOLAS J PRINCIPAL I MESTRES M DURAN i R AacuteLVAREZ ldquoEl jaciment del Camp de les Lloses (Tona

Osona) i el seu taller de metallsrdquo Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 271-282

J MOLINA La dinaacutemica comercial romana entre Italia e Hispania Citerior Alacant 1997

N MONCUNILL Legravexic drsquoinscripcions ibegraveriques (1991-2006) tesi doctoral inegravedita Barcelona 2007

N MONCUNILL i N MORELL ldquoReexcavando en los museos novedades epigraacuteficas en soportes de plomordquo

PalHisp 8 2008 p 243-255

N MONCUNILL i J VELAZA ldquoLa escritura ibegraverica en la casa iberorromanardquo SEBarc 10 2012 p 56-57

T MONEO Religio iberica Santuarios ritos y divinidades (siglos VII-I aC) Madrid 2003

A MONTANER Catagraveleg dels jaciments arqueologravegics del municipi de Fraga Fraga 1997

D MONTANERO i D ASENSIO ldquoPuertas fortificadas del Mediterraacuteneo Oriacutegenes y evolucioacutenrdquo RAP 19

2009 p 177-204

J-P MOREL ldquoArtisanat importations et romanisation dans le Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-Crdquo

La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-C Napoli 1988 p 187-203

N MORELL La metalmiddotluacutergia del plom durant el periacuteode ibegraveric treball i uacutes del plom entre els ibers del nord

tesi doctoral inegravedita Barcelona 2009

J MORER i A RIGO Ferro i ferrers en el moacuten ibegraveric El poblat de Les Guagraverdies (El Vendrell) Barcelona

1999

P MORET Les fortifications ibeacuteriques De la fin de lrsquoacircge du Bronze agrave la conquecircte romaine Madrid 1996

ndashndashndashndashndash ldquoLos monarcas ibeacutericos en Polibio y Tito Liviordquo CuPAUAM 28-29 2002-2003 p 23-33

Aacute MORILLO ldquoLos establecimientos militares temporales conquista y defensa del territorio en la

Hispania republicanardquo Aacute MORILLO F CADIOU i D HOURCADE (coords) Defensa y territorio en

Hispania de los Escipiones a Augusto Salamanca 2003 p 41-80

M MUNZI ldquoStrategies and forms of political Romanization in central-southern Etruria (third century

BC)rdquo S KEAY i N TERRENATO (eds) Italy and the west Comparative issues in romanization

Oxford 2001 p 39-53

J MUNtildeIZ ldquoSobre el abastecimiento al ejeacutercito romano durante la conquista de Hispaniardquo Habis 9 1978

p 243-254

J MUNtildeIZ ldquoStipendium el cuestor y qui aes tribuebat (Gaii Inst IV26) El abono de la paga al soldado en

la Repuacuteblicardquo Klio 93 1 2011 p 31-48

A J MURCIA ldquoEl yacimiento de la Fuente de la Teja (Caravaca de la Cruz Murcia) granja

tardorrepublicana pars fructuaria altoimperial y reocupacioacuten bajoimperialrdquo J M NOGUERA

(ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania 15 antildeos despueacutes Murcia 2010 p 439-

466

D MUSIAL ldquoSur le culte drsquoEsculape agrave Rome et en Italierdquo Dialogues drsquoHistoire Ancienne vol 16 1 1999 p

231-238

C NICOLET Lrsquoordre eacutequestre a lrsquoeacutepoque reacutepublicaine (312-43 av J-C) 2 vols Pariacutes 1974

ndashndashndashndashndash Il mestiere di cittadino nellrsquoantica Roma Roma 1982

J NICOLS Civic Patronage in the Roman Empire Leiden 2013

448

X NIETO i X RAURICH ldquoEl transport naval de vi de la Tarraconenserdquo El vi a lrsquoAntiguitat Economia

produccioacute i comerccedil al Mediterrani occidental Actes del II Colmiddotloqui Internacional drsquoarqueologia

romana (Badalona 69 de Maig de 1998) Badalona 1998 p 113-137

J NOGUERA ldquoEstudi diacrogravenic de la Cubeta de Moacutera (Ribera drsquoEbre Tarragona) des drsquoegravepoca

tardorepublicanan a lrsquoantiguitat tardanardquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute

20 1999 p 267-286

ndashndashndashndashndash ldquoLos inicios de la conquista romana de Iberia los campamentos del curso inferior del riacuteo Ebrordquo

AEspA 2008 81 p 31-48

ndashndashndashndashndash ldquoLa Palma-Nova Classis a Publius Cornelius Scipio Africanus encampment during the Second

Punic War in Iberiardquo MadMitt 53 2012 p 262-288

J M NOGUERA ldquoArx Asdrubalis Historia y Arqueologiacutea de un espacio privilegiado de Cartagena en la

antiguumledadrdquo J M NOGUERA (ed) Arx Asdrubalis Historia y Arqueologiacutea del Cerro del Molinete

(Cartagena) vol 1 Murcia 2003 p 13-74

J M NOGUERA M J MADRID i V VELASCO ldquoNovedades sobre la arx Hasdrubalis de Qart Hadasht

(Cartagena) nuevas evidencias arqueoloacutegicas de la muralla puacutenicardquo CuPAUAM 37-38 2011-

2012 p 479-507

J M NOLLA ldquoEmpuacuteries De les darreries del segle III a mitjan segle I aC Algunes ideesrdquo AIEG 32 1992-

1993 p 21-31

ndashndashndashndashndash ldquoEl material ceragravemic dels nivells fundacionals de Gerunda Els estrats inferiors de casa Pastorsrdquo

RAP 9 1999

ndashndashndashndashndash ldquoLas termas republicanas en Hispaniardquo C FERNAacuteNDEZ OCHOA i V GARCIacuteA ENTERO (eds) Termas

romanas en el Occidente del Imperio II Coloquio Internacional de Arqueologiacutea en Gijoacuten Gijoacuten

2000 p 47-58

J M NOLLA J BURCH i L PALAHIacute ldquoLrsquoabandonament de lrsquooppidum de Castellrdquo EBE 17 1998 p 59-78

J M NOLLA J CASAS i P SANTAMARIA In suo fundo Els cementiris rurals de les antigues ciuitates

drsquoEmporiae Gerunda i Aqua Calidae Estudi General 25 Girona 2005 p 249-251

J M NOLLA L ESTEVA i F AICART ldquoEl poblat ibegraveric dels Guiacutexols (segles IV aC-I dC)rdquo EBE 8 1989 p 45-

116

J A NORTH ldquoDiviners and divination at Romerdquo M BEARD i J A NORTH (eds) Pagan Priests Religion

and Power in the Ancient World London 1990 p 51-71

ndashndashndashndashndash ldquoProphet and text in the third century BCrdquo E BISPHAM i C SMITH (eds) Religion in Archaic and

Republican Rome and Italy Evidence and Experience Edinburgh-Chicago 2000 p 94-100

M Aacute NOVILLO ldquoAmicita y relaciones clientelares durante el Bellum Hispanienserdquo Espacio Tiempo y

Forma Serie II Historia Antigua 22 2009 p 127-139

T NtildeACO ldquoMilites in oppidis hibernabant El hospitium militare invernal en ciudades peregrinas y los

abusos de la hospitalidad sub tectis durante la Repuacuteblicardquo Dialogues drsquoHistoire Ancienne 272

2001 p 63-90

ndashndashndashndashndash Vectigal incertum Economiacutea de guerra y fiscalidad republicana en el occidente romano su

impacto histoacuterico en el territorio (218-133 aC) Oxford 2003

ndashndashndashndashndash ldquoRearguard Strategies of roman Republican Warfare in the Far Westrdquo T NtildeACO i I ARRAYAacuteS

(eds) War and Territory in the Roman World Guerra y territorio en el mundo romano Oxford

2006 p 149-167

449

M OLCINA i R PEacuteREZ JIMEacuteNEZ La ciudad ibero-romana de Lucentum (el Tossal de Manises Alicante)

Introduccioacuten a la investigacioacuten del yacimiento arqueoloacutegico y su recuperacioacuten como espacio

puacuteblico Alacant 1998

O OLESTI ldquoEls inicis de la produccioacute viniacutecola a Catalunya el paper del moacuten indiacutegenardquo El vi a

lrsquoAntiguitat Economia produccioacute i comerccedil al Mediterrani occidental Actes del II Colmiddotloqui

Internacional drsquoarqueologia romana (Badalona 69 de Maig de 1998) Badalona 1998 p 246-

257

ndashndashndashndashndash ldquoEl control de los territorios del Nordeste Peninsular (218-100 aC) un modelo a debaterdquo T

NtildeACO i I ARRAYAacuteS (eds) War and Territory in the Roman World Guerra y territorio en el mundo

romano Oxford 2006 p 119-148

ndashndashndashndashndash ldquoUrbanitzacioacute integracioacute i gestioacute del territori al nord-est de la peniacutensula Ibegraverica en egravepoca

republicana (segles II-I aC)rdquo Time of changes In the beginning of the Romanization Studies on

the rural world in the Roman period 5 Girona 2010 p 11-59

O OLESTI i O MERCADAL ldquoLa iberitzacioacute del Pirineu oriental i la filiacioacute egravetnica dels ceretansrdquo ActPal IX

= PalHisp 5 2005 p 295-314

A OLIVER ldquoMaterial procedente del yacimiento ibeacuterico del Cormulloacute dels Moros (Albocaacutecer

Castelloacuten) I Caracteriacutesticas generales y material ibeacutericordquo Quaderns de Prehistograveria i

Arqueologia de Castelloacute 16 1994 p 115-124

ndashndashndashndashndash ldquoAcerca de los restos humanos localizados en poblados ibeacutericosrdquo ARX vol 1 nuacutem 1 1995 p

35-41

ndashndashndashndashndash ldquoLa problemaacutetica de los lugares sacros ibeacutericos en la historiografia arqueoloacutegicardquo Quaderns de

Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 18 1997 495-516

ndashndashndashndashndash ldquoSacrificios y lsquomala muertersquo en el Registro Arqueoloacutegico de los Yacimientos Ibeacutericosrdquo Espacio

Tiempo y Forma Serie I Prehistoria y Arqueologiacutea 16-17 2003-2004 p 391-417

ndashndashndashndashndash ldquoTorres y casas fortificadas en la provincia castellonense Un planteamiento inicialrdquo P MORET

i T CHAPA (eds) Torres atalayas y casas fortificadas Explotacioacuten y control del territorio en

Hispania (S III a de C ndash S I d de C) Jaeacuten 2004 p 145-156

I OLLICH i M DE ROCAFIGUERA ldquoEl poblat ibegraveric i medieval de lrsquoEsquerda (les Masies de Roda Osona)

De lrsquoexcavacioacute a lrsquoexperimentacioacute arqueologravegicardquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2000-2001

2002 p 115-133

R OLMOS ldquoEl simbolismo del tejer y del tejido en la Odiseardquo M MARIacuteN (ed) Tejer y vestir De la

Antiguumledad al Islam Madrid 2001 p 109-136

A OREJAS i I SASTRE ldquoFiscaliteacute et organisation du territoire dans le Nord-Ouest de la Peacuteninsule beacuterique

civitates tribut et ager mensura comprehensusrdquo DHA 251 1999 p 159-188

A DrsquoORS Epigrafiacutea juriacutedica de la Hispania romana Madrid 1953

R ORTU ldquoQui venaliciariam vitam exercebatrdquo ruolo sociale e qualificazione giuridica dei venditori di

schiavirdquo Ius Antiquum - Древнее Право 9 2002 p 87-112

ndashndashndashndashndash ldquoPraeda bellica la guerra tra economia e diritto nellrsquoantica Romardquo DirittoStoria 4 2005 [en

liacutenia accessible a httpwwwdirittoestoriait4MemorieOrtu-Praeda-bellicahtm consultat

13052014]

P OTERO ldquoUso y funcioacuten de las monedas ibeacutericasrdquo La moneda en la societat ibegraverica II Curs drsquoHistograveria

Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i 27 de novembre de 1998 Barcelona 1998 p 119-140

450

P OTINtildeA i J RUIZ DE ARBULO ldquoDe Cese a Taacuterraco Evidencias y reflexiones sobre la Tarragona ibegraverica y

el proceso de romanizacioacutenrdquo Empuacuteries 52 2000 p 107-136

J M PALET H A ORENGO i S RIERA ldquoCenturiacioacuten del territorio y modelacioacuten del paisaje en los llanos

litorales de Barcino (Barcelona) y Tarraco (Tarragona) una investigacioacuten interdisciplinar a

traveacutes de la integracioacuten de datosarqueomorfoloacutegicos y paleomabientalesrdquo P L DALLrsquoAGLIO i

G ROSADA (eds) Agri Centuriati An International Journal of Landscape Archaeology Sistemi

centuriali e opere di assetto agrario tra etagrave romana e primo medioevo Atti del convegno

Borgoricco (Padova)-Lugo (Ravenna) 10-12 settembre 2009 2011 p 113-129

R E A PALMER The Archaic Community of the Romans Cambridge 1970

U E PAOLI Vita Romana Usi costumi istituzioni tradizioni Cles 2009 [1962] p 210

R PALLAREgraveS ldquoLas relaciones entre las representaciones mitoloacutegicas de las paacuteteras de Tivissa y el mundo

funerario etruscordquo J REMESAL i O MUSSO (coords) La presencia de material etrusco en la

Peniacutensula Ibeacuterica Mesa redonda celebrada en Barcelona 24-27 de abril Barcelona 1991 p 587-

595

ndashndashndashndashndash ldquoDos elements de filiacioacute grega del segle IV aC a lrsquoassentament ibegraveric del Castellet de Banyoles

Tivissa Ribera drsquoEbrerdquo 6egrave Colmiddotloqui Internacional drsquoArqueologia de Puigcerdagrave Puigcerdagrave 1991

p 281-288

M I PANOSA La escritura ibeacuterica en Cataluntildea y su contexto socioeconoacutemico (siglos V-I aC) Vitoria

Gasteiz 1999

ndashndashndashndashndash ldquoAlgunes reflexions sobre lrsquoepigrafia ibegraverica a Catalunyardquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans Volum

II XIII Colmiddotloqui Internacional dArqueologia de Puigcerdagrave Puigcerdagrave 2005 p 1151-1170

M C PANTELIA ldquoSpinning and Weaving ideas of Domestic Order in Homerrdquo The American Journal of

Philology 1144 1993 p 493-501

I PASCUAL ldquoUna torre defensiva republicana en el Castillo de Sagunto y la expansioacuten de la ciudad

despueacutes de la segunda guerra puacutenicardquo La ciutat en el moacuten romagrave Actes del XIV Congreacutes

Internacional drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona 5-11 de setembre de 1993 Tarragona 1994 vol

2 p 319-320

G PASCUAL i P GARCIacuteA BORJA ldquoEl poblamiento en la comarca de la Costera (Valencia) desde el Neoliacutetico

hasta eacutepoca romana Yacimientos arqueoloacutegicos y viacuteas de comunicacioacutenrdquo APL 28 2010 p 301-

325

H T PECK Harpers Dictionary of Classical Antiquities New York 1898

P PEacuteDECH La meacutethode historique de Polybe Pariacutes 1964

M J PENA ldquoVesvia un nombre insoacutelito en un grafito ampuritanordquo Ampurias 41-42 1979-1980 p 257-

278

ndashndashndashndashndash ldquoLos magistrados monetales de Valentiardquo Saguntum 20 1986 p 151-164

ndashndashndashndashndash ldquoAlgunas observaciones sobre la forma de los magistrades monetales de eacutepoca republicanardquo

M-P GARCIacuteA-BELLIDO i R M SOBRAL (eds) La moneda hispagravenica Ciudad y territorio Anejos

de AEspA 14 1995 p 275-279

ndashndashndashndashndash ldquoPlotia Prune (Φρύνη) de Delos a Carthago Nova (CIL I2 2273 = CIL II 3495)rdquo Faventia 311-2

2009 p 9-23

J PERA ldquoEpigrafia ibegraverica a la ciutat romana de Iesso (Guissona la Segarra)rdquo RAP 13 2003 p 237-255

451

S PEREA ldquoAclamaciones militares y poder poliacutetico en Romardquo Memorias de Historia Antigua 23-24

2002 p 141-176

A PEacuteREZ ALMOGUERA ldquoLas cecas catalanas y la organizacioacuten territorial romano-republicanardquo AEspA

vol 69 173-174 1996 p 37-56

ndashndashndashndashndash ldquoLas monedas con nombres de eacutetnicos del s II aC en el nordeste peninsular iquestReflejo de

posibles circunscripciones iquestcivitates con doble nombrerdquo AEspA 2008 81 p 49-73

ndashndashndashndashndash ldquoLa ceca de iltirka (iltirkesken) a la luz de los nuevos datos analiacuteticosrdquo RAP 21 2011 p 57-60

J PEacuteREZ BALLESTER ldquoLa actividad comercial y el registro arqueoloacutegico en la Carthago Nova republicana

Los hallazgos del agraverea del anfiteatrordquo Verdolay 7 1995 p 339-349

G PEacuteREZ JORDAgrave ldquoLa conservacioacuten y la transformacioacuten de los productos agriacutecolas en el mundo ibeacutericordquo

Saguntum-PLAV Extra-3 III Reunioacute sobre Economia en el Moacuten Ibegraveric 2000 p 47-68

L PERICOT Historia de Espantildea Historia de los pueblos hispaacutenicos Tomo 1 Eacutepocas primitiva i romana

Barcelona 1934

ndashndashndashndashndash ldquoYacimientos de eacutepoca ibeacuterica e ibero-romanardquo Informes y Memorias de la Comisariacutea General

de Excavaciones Arqueoloacutegicas 27 1952 p 87-161

M PIEGDOŃ ldquoColoniam deducere Colonisation as an Instrument of the Roman Policy of Domination

in Italy in the 3rd and 2nd Centuries BC as Ilmiddotlustred by Settlements in the Ager Gallicus and

Picenumrdquo Electrum 20 2013 p 117-141

F PINA ldquoCalagurris contra Roma de Acidino a Sertoriordquo Kalakoricos 11 2006 p 117-129

ndashndashndashndashndash ldquoGenerales y clientelas provinciales iquestqueacute clientelasrdquo J SANTOS i C CRUZ (eds) Romanizacioacuten

fronteras y etnias en la Roma Antigua el caso hispano Vitoria-Gasteiz 2012 p 55-79

ndashndashndashndashndash ldquoForeign Eloquence in the Roman Senaterdquo C STEEL i H VAN DER BLOM (eds) Community and

Communication Oratory and Politics in Republican Rome Oxford 2013 p 247-266

D J PIPER ldquoLatins and the Roman Citizenship in Roman Colonies Livy 34425-6 Revisitedrdquo Historia

Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte 36 1 1987 p 38-50

D PLAacuteCIDO J ALVAR i C GONZAacuteLEZ WAGNER La formacioacuten de les estados en el Mediterraacuteneo occidental

Madrid 1993

R PLANA i A MARTIacuteN ORTEGA ldquoEl paisatge periurbagrave de lrsquooppidum drsquoUllastret una nova imatge de la

morfologia i del funcionament drsquouna ciutat ibegravericardquo M C BELARTE i R PLANA (eds) El paisatge

periurbagrave a la Mediterragravenia occidental durant la protohistograveria i lrsquoantiguitat actes del colmiddotloqui

internacional Institut Catalagrave drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona 6-8 maig del 2009 Tarragona

2012 p 123-148

R PLANA i M J PENA ldquoAmpurias cuestiones agrarias y juriacutedicas de finales de la Repuacuteblicardquo SHHA 13-

14 1995-1996 p 89-104

R PLIEGO ldquoSobre el reclutamiento de mercenarios turdetanos el campamento cartagineacutes de El Gandul

(Alcalaacute de Guadaira Sevilla)rdquo Habis 34 2003 p 39-56

C A POCINtildeA i J A REMOLAgrave rdquoNuevas aportaciones al conocimiento del puerto de Tarraco (Hispania

Tarraconensis)rdquo Saguntum 33 2001 p 85-96

E PONS BRUN (dir) Mas Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave) Un complex arqueologravegic drsquoegravepoca ibegraverica

(Excavacions 1990-1998) Girona 2002

452

E PONS BRUN J M LLORENS i J MERINO Puig Castellet Guies del Museu drsquoArqueologia de Catalunya

Barcelona 1999

E PONS BRUN M BOUSO N GAGO I M J FERNAacuteNDEZ ldquoSignificacioacute funcional de les sitges amortitzades

de Mas Castellar de Pontoacutes una aproximacioacute metodologravegicardquo Cypsela 12 1998 p 63-79

E PONS BRUN M FUERTES N GAGO i M BOUSO ldquoLes sitges dels assentaments de Mas Castellar de

Pontoacutes i les del territorirdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) Territori poliacutetic i territori rural

durant lrsquoedat del Ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la Taula Rodona celebrada a

Ullastret Girona 2001 p 145-156

E PONS MELLADO ldquoAcerca de unos hornos ibeacutericos en la riera de Sant Simoacute (Mataroacute)rdquo Laietania 2-3

1983 p 185-200

G DE PRADO Materials elements i tegravecniques de construccioacuten de lrsquoarquitectura drsquoegravepoca ibeacuterica al Puig de

Sant Andreu (Ullastret) treball de recerca de doctorat inegravedit 2006

ndashndashndashndashndash ldquoNoves aportacions al coneixement de les portes i dels sistemes drsquoacceacutes a lrsquooppidum ibegraveric del

Puig de Sant Andreu (Ullastret Baix Empordagrave)rdquo RAP 19 2009 p 335-358

L PRADOS ldquoMujer y espacio sagrado Haciendo visibles a las mujeres en los lugares de culto de eacutepoca

ibeacutericardquo Complutum 18 2007 p 217-225

ndashndashndashndashndash ldquoY la mujer se hace visible estudios de genero en la arqueologiacutea ibeacutericardquo Arqueologiacutea del geacutenero

1er encuentro en la UAM Madrid 2008 p 225-250

ndashndashndashndashndash ldquoGeacutenero e identidad en los contextos funerarios ibeacutericos (siglos V-I aC)rdquo L PRADOS et al

Arqueologiacutea y genero Mujer y espacio sagrado haciendo visibles a las mujeres en los lugares de

culto de eacutepoca ibegraverica Madrid 2011 p 201-217

J R W PRAG ldquoTroops and commanders auxilia externa under the Roman Republicrdquo Ricerche di Storia

Antica 2 2010 p 101-113

H W PRESTON The private life of the Romans 2009

M PREVOSTI ldquoConclusionsrdquo M PREVOSTI J ARXEacute i A CABALLEacute (eds) Autopistas i arqueologia Memograveria

de les excavacions en la prolongacioacute de lrsquoautopista A-19 Barcelona 1995 p 245-256

ndashndashndashndashndash ldquoLrsquoetapa republicanardquo E GIRALT (dir) Histograveria Agragraveria dels Paiumlsos Catalans Vol 1 (coord per

J GUITART) Antiguitat Barcelona 2005 p 345-390

ndashndashndashndashndash ldquoLa ciutat de Tarraco entre nucli urbagrave i territorirdquo M PREVOSTI i J GUITART (dirs) Ager

Tarraconensis 1 Aspectes histograverics i marc natural Tarragona 2010 p 25-111

A PRIETO ldquoLa devotio ibegraverica como forma de dependencia en la Hispania Prerromanardquo Memorias de

Historia Antigua 2 1978 p 131-135

J PRINCIPAL ldquoTarraco las ceraacutemicas del Grupo Hercuacuteleo y el comercio romano-itaacutelico anterior a la

Segunda Guerra Puacutenicardquo JRA 11 1998 p 233-244

J PRINCIPAL D ASENSIO i R SALA ldquoLrsquoespai suburbagrave de la ciutat ilergeta del Moliacute drsquoEspiacutegol (Tornabous

LrsquoUrgell)rdquo M C BELARTE i R PLANA (eds) El paisatge periurbagrave a la Mediterragravenia occidental

durant la protohistograveria i lrsquoantiguitat actes del colmiddotloqui internacional Institut Catalagrave

drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona 6-8 maig del 2009 Tarragona 2012 p 165-182

J PUIG I CADAFALCH Lrsquoarquitectura romana a Catalunya Barcelona 1934

J PUIG I CADAFALCH i J COLOMINAS ldquoEl forn ibegraveric de Fontscaldes Lrsquoexcavacioacute i les troballesrdquo Anuari de

lrsquoIEC MCMXV-XX 1923 602-605

453

A M PUIG ldquoLa localitzacioacute topograacutefica de lrsquoantic port de Rhode (Alt Empordagrave)rdquo XI Colmiddotloqui

Internacional drsquoArqueologia de Puigcerdagrave Comerccedil i vies de comunicacioacuten (1000 aC-700 dC)

Puigcerdagrave 1998 p 115-123

ndashndashndashndashndash Rhode Caracteritzacioacute del jaciment i de les produccions dels seus tallers ceragravemics tesi doctoral

inegravedita Girona 2007

A PUJOL La poblacioacuten prerromana del extremo Nordeste peninsular geacutenesis y desarrollo de la Cultura

Ibeacuterica en las comarcas gerundenses vol 2 Barcelona 1989

M PUJOL ldquoLrsquoancoratge i el port de Rhode (Roses Alt Empordagrave)rdquo Empuacuteries 53 p 131-143

J PUJOL i J GARCIA ldquoEl grup de sitges de Can Miralles-Can Modolell (Cabrera de Mar Maresme) Un

jaciment drsquoegravepoca ibegraverica situat en la rodalia del poblat de Burriacrdquo Laietania Estudis drsquohistograveria

i drsquoarqueologia del Maresme 2 1982-1983 p 95-100

F QUESADA ldquoEl armamento en la necroacutepolis ibeacuterica de lsquoEl Cabecico del Tesororsquo (Murcia)rdquo Cuadernos

de Prehistoria y Arqueologiacutea 13-14 1986-1987 p 47-64

ndashndashndashndashndash ldquoLanzas hincadas Aristoacuteteles y las estelas del Bajo Aragoacutenrdquo C DE LA CASA V Congreso

Internacional de Estelas Funerarias (Soria 1993) Soria 1994 p 361-369

ndashndashndashndashndash ldquoViacuteas de contacto entre Magna Grecia e Iberia La cuestioacuten del mercenariadordquo Arqueologiacutea de

la Magna Grecia Sicilia y Peniacutensula Ibeacuterica una aproximacioacuten a las relaciones culturales en el

marco del Mediterraacuteneo Occidental claacutesico Encuentro Internacional Actas del encuentro

Internacional celebrado en la Universidad de Coacuterdoba 3-5 de marzo de 1993 D VAQUERIZO

(coord) Coacuterdoba 1994 p 191-246

ndashndashndashndashndash ldquoLa guerra en las comunidades ibeacutericas (c 237-c195 aC) un modelo interpretativordquo Aacute

MORILLO F CADIOU i D HOURCADE (eds) Defensa y territorio en Hispania de los Escipiones a

Augusto Leoacuten 2003 p 101-156

ndashndashndashndashndash ldquoAsedio sitio asalto Aspectos praacutecticos de la polorceacutetica en la Iberia prerromanardquo L

BERROCAL i P MORET (eds) Las murallas protohistoacutericas de la Meseta y la vertiente atlaacutentica en

su contexto europeo Actas del coloquio celebrador en la Casa de Velaacutezquez (Octubre de 2006)

Madrid 2007 p 75-98

ndashndashndashndashndash ldquoLas armas en los poblados ibeacutericos Teoriacutea meacutetodos y resultadosrdquo Gladius 30 2010 p 17-42

N RAFEL Les necrogravepolis tumulagraveries de tipus baixaragonegraves les campanyes de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans

al Matarranya Barcelona 2003

ndashndashndashndashndash ldquoEl textil como indicador de geacutenero en el registro funerario ibeacutericordquo Interpreting household

practices Barcelona 21-24 november 2007 Treballs drsquoArqueologia 13 2007 p 115-146

N RAFEL M BLASCO i J SALES ldquoUn taller ibeacuterico de tratamiento de lino en el Coll del Moro de Gandesa

(Tarragona)rdquo Trabajos de Prehistoria 51 nuacutem 2 1994 p 131-132

S F RAMALLO Mosaicos romanos de Carthago Noua (Hispania Citerior) Valegravencia 1985

ndashndashndashndashndash ldquoInscripciones sobre pavimentos de eacutepoca republicana en la Hispania romanardquo Epigrafiacutea

hispaacutenica de eacutepoca romano-republicana Zaragoza 1986 p 183-187

ndashndashndashndashndash ldquoUn santuario de eacutepoca tardo-republicana en La Encarnacioacuten Caravaca Murciardquo Templos

romanos de Hispania Cuadernos de arquitectura romana vol 1 1991 p 39-65

ndashndashndashndashndash ldquoLa realidad arqueoloacutegica de la lsquoinfluenciarsquo puacutenica en el desarrollo de los santuarios ibeacutericos del

sureste de la Peniacutensula Ibericardquo B COSTA i J H FERNAacuteNDEZ (eds) Santuarios fenicio-puacutenicos

454

en Iberia y su influencia en los cultos indiacutegenas XIV Jornadas de Arqueologiacutea Fenicio-Puacutenica

(Eivissa 1999) Eivissa 2000 p 185-217

ndashndashndashndashndash ldquoCarthago Nova Arqueologiacutea y epigrafiacutea de la muralla urbanardquo Aacute MORILLO F CADIOU i D

HOURCADE (coords) Defensa y territorio en Hispania de los Escipiones a Augusto Espacios

urbanos y rurales municipales y provinciales Madrid 2003 p 325-362

S F RAMALLO i M MARTIacuteNEZ ANDREU ldquoEl puerto de Carthago Nova eje de vertebracioacuten de la actividad

comercial en el sureste de la Peniacutensula Ibeacutericardquo Bolletino di Archeologia on line Volume

speciale Roma 2008 p 141-159

S F RAMALLO i E RUIZ VALDERAS ldquoUn ediacuteculo republicano dedicado a Atargatis en Carthago Novardquo

AEspA 67 1994 p 79-102

ndashndashndashndashndash ldquoEl disentildeo de una gran ciudad del sureste de Iberia Qart Hadastrdquo S HELAS i D MARZOLI (eds)

Phoumlnizsyches und punische Staumldtewesen (Roma 2007) Mainz 2009 p 529-544

J M RAMOS ldquoLa devotio ibeacutericardquo Anuario de Historia del Derecho Espantildeol 1 1924 p 7-26

ndashndashndashndashndash ldquoHospicio y clientela en la Espantildea ceacutelticardquo Emerita 10 1948 p 308-337

B RAWSON Children and Childhood in Roman Italy Oxford 2003

E D REEDER Pandora Women in Classical Greece Princeton 1995

J M REVERTEacute ldquoInforme antropoloacutegico y paleopatoloacutegico de los restos cremados de la Dama de Bazardquo

Estudios de Iconografiacutea II Coloquio sobre el Puteal de la Moncloa Madrid 1986 p 187-192

V REVILLA ldquoEl poblament al territori de Barcino en egravepoca tardorepublicana i imperial anagravelisi

arqueologravegica i histogravericardquo Rythms and cycles of countryside Romanization Studies on the rural

world in the Roman period 1 Girona 2006 p 67-88

ndashndashndashndashndash ldquoHaacutebitat rural y territorio en el litoral oriental de Hispania Citerior perspectivas de anaacutelisisrdquo J

M NOGUERA (ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania 15 antildeos despueacutes Murcia

2010 p 25-70

ndashndashndashndashndash ldquoRural settlement in the central litoral area and the interior regions of Catalonia in the 1st and

2nd centuries BCrdquo Time of changes In the beginning of the Romanization Studies on the rural

world in the Roman period 5 Girona 2010 p 139-159

V REVILLA i D ZAMORA ldquoOrganitzacioacute i dinagravemica del poblament al territori drsquoIluro (Mataroacute Barcelona)

entre els segles II aC i VI dCrdquo Rythms and cycles of countryside Romanization Studies on the

rural world in the Roman period 1 Girona 2006 p 41-66

M RIBAS i R MARTIacuteN ldquoHallazgo de silos ibeacutericos en Burriac (Cabrera de Mataroacute)rdquo Ampurias 22-23

1960-1961 p 296-306

A RIBERA ldquoUna peculiar fosa de fundacioacuten en Valenciardquo Saguntum 29 1995 p 187-195

ndashndashndashndashndash La fundacioacute de Valegravencia La ciutat a lrsquoegravepoca romanorepublicana (segles II-I a de C) Valegravencia

1998

ndashndashndashndashndash ldquoEl influjo ibeacuterico en la ciudad romana de Valentiardquo Empuacuteries 52 2000 p 173-181

ndashndashndashndashndash ldquoEl papel militar de la fundacioacuten de Valentia (183 aC) historia y arqueologiacuteardquo Aacute MORILLO F

CADIOU i D HOURCADE (coords) Defensa y territorio en Hispania de los Escipiones a Augusto

Salamanca 2003 p 363-390

455

ndashndashndashndashndash ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itaacutelica de mediados del siglo II aC Novedades y

complementosrdquo J UROZ J M NOGUERA i F COARELLI (eds) Iberia e Italia modelos romanos

de integracioacuten territorial Muacutercia 2008 p 169-198

J S RICHARDSON ldquoThe Triumph the Praetors and the Senate in the Early Second Century BCrdquo JRS 65

1975 p 50-63

ndashndashndashndashndash Hispaniae Spain and the development of Roman imperialism 218-32 BC Cambridge 1986

ndashndashndashndashndash ldquoThe Purpose of the Lex Calpurnia de Repetundisrdquo JRS 77 1987 p 1-12

R RIERA ldquoEstelas ibeacutericas con lanzas y auxiliares en el nordeste peninsularrdquo Gladius 33 2013 p 39-56

P P RIPOLLEacuteS La circulacioacuten monetaria en la Tarraconense mediterraacutenea Valegravencia 1982

ndashndashndashndashndash La ceca de Valentia Valegravencia 1988

ndashndashndashndashndash ldquoLa ordenacioacuten y la cronologia de las emisionesrdquo P P RIPOLLEgraveS i M del M LLORENS (coords)

Arse-Saguntum Historia monetaria de la ciudad y su territorio Sagunt 2002 p 275-301

ndashndashndashndashndash ldquoLas primeras acuntildeaciones griegas e ibeacutericas de la peniacutensula Ibeacuterica formalizacioacuten del uso de

la plata a peso Emporion y Arserdquo F CHAVES i F J GARCIacuteA FERNAacuteNDEZ (eds) Moneta qua

scripta La moneda como soporte de escritura Anejos de Archivo Espantildeol de Arqueologiacutea 33

2004 p 333-344

ndashndashndashndashndash ldquoCoinage and Identity in the Roman Provinces Spainrdquo C HOWGEGO V HEUCHERT i A BURNETT

Coinage and Identity in the Roman Provinces Oxford 2007 p 79-93

ndashndashndashndashndash ldquoCuando la plata se convierte en moneda Iberia orientalrdquo M P GARCIacuteA-BELLIDO L CALLEGARIN

i A JIMEacuteNEZ DIacuteEZ (eds) Barter money and coinage in the ancient Mediterranean (10th-1st

centuries BC) Anejos de Archivo Espantildeol de Arqueologiacutea 58 2011 p 213-226

ndashndashndashndashndash ldquoThe ancient coinages of the Iberian Peninsulardquo W E METCALF (ed) The Oxford handbook of

Greek and Roman coinage Oxford 2012 p 356-374

C RIacuteSQUEZ i A GARCIacuteA LUQUE ldquoiquestActividades de mantenimiento en el registro funerario El caso de las

necroacutepolis ibeacutericasrdquo Interpreting household practices Barcelona 21-24 november 2007 Treballs

drsquoArqueologia 13 2007 p 147-173

F RIUROacute ldquoEl plom amb epigrafia ibegraverica del poblat de Castell (Palamoacutes)rdquo Cypsela 4 1982 p 123-131

O ROBLEDA Il diritto degli schiavi nellrsquoantica Roma Roma 1976

M DE ROCAFIGUERA Osona ibegraverica El territori dels antics ausetans Vic 1995

A RODRIacuteGUEZ MAYORGAS ldquoLa figura del historiador en la Repuacuteblica romanardquo SHHA 29 2011 p 65-95

J RODRIacuteGUEZ RAMOS ldquoLiria XIIC iquestun kaacutelathos ibeacuterico dedicado a Proserpinardquo Faventia 162 1994 p

65-81

ndashndashndashndashndash ldquoPrimeras observaciones para una datacioacuten paleograacutefica de la escritura ibeacutericardquo AEspA 70

1997 p 13-30

ndashndashndashndashndash ldquoNuevas observaciones de crono-paleografiacutea ibeacuterica levantinardquo AEspA 73 2000 p 43-58

ndashndashndashndashndash ldquoLa cultura ibeacuterica desde la perspectiva de la epigrafiacutea un ensayo de siacutentesisrdquo Iberia Revista de

la Antiguumledad 4 2001 p 17-38

ndashndashndashndashndash ldquoiquestExiste el doble sufijo de lsquogenitivorsquo ndashAR ndashEN en la lengua ibeacutericardquo Quaderns de Prehistograveria i

Arqueologia de Castelloacute 23 2002-2003 p 251-256

456

J M ROLDAacuteN ldquoLa comunidad romana primitiva la clientela y la pleberdquo Memorias de Historia Antigua

2 1978 Oviedo p 19-39

ndashndashndashndashndash ldquoColonizacioacuten y municipalizacioacuten durante la Repuacuteblica (de la IIordf guerra puacutenica hasta Ceacutesar)rdquo

Aspectos de la colonizacioacuten y municipalizacioacuten de Hispania Meacuterida 1989 p 11-32

ndashndashndashndashndash Historia de Roma I La Repuacuteblica Romana Madrid 1999

W ROumlLLIG ldquoContribucioacuten de las inscripciones fenicio-puacutenicas al estudio de la protohistoria de Espantildeardquo

G DEL OLMO i M E AUBET (dirs) Los fenicios en la peniacutensula Ibeacuterica Vol II Sabadell 1986 p

51-58

A ROS ldquoLrsquoibegraveric tardagrave a la Cessetagravenia canvis i continuiumltats en el moacuten ibegraveric (segles III-I aC)rdquo Moacuten ibegraveric

als Paiumlsos Catalans vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 583-596

S T ROSELAAR ldquoRegional variations in the use of the ager publicusrdquo L DE LIGT i S NORTHWOOD (eds)

People land and politics Demographic development and the transformation of Roman Italy 300

BC-AD 14 Leiden-Boston 2008 p 573-602

ndashndashndashndashndash ldquoAssidui or proletarii Property in Roman Citizen Colonies and the vacatio militiaerdquo

Mnemosyne 62 2009 p 609-624

ndashndashndashndashndash Public land in the Roman Republic a social and economic history of the ager publicus Leiden

2009 tesi doctoral inegravedita

ndashndashndashndashndash ldquoThe concept of Commercium in the Roman Republicrdquo Phoenix vol 66 34 2012 p 381-413

ndashndashndashndashndash ldquoThe role of Italians in local economies of the late Roman Republicrdquo Revue Belge de Philologie

et drsquoHistoire Belgisch Tijdschrift voor Filologie en Geschiedenis 89 2012 p 89-106

ndashndashndashndashndash ldquoThe concept of Conubium in the Roman Republicrdquo P J du PLESSIS (ed) New Frontiers Law

and Society in the Roman world Edinburgh 2013 p 102-122

M ROSTOVTZEFF Historia social y econoacutemica del imperio romano Madrid 1937

J P ROTH The Logistics of the Roman Army at War (264 BC-AD 235) Leiden-Boston-Koumlln 1999

B D ROUS Triumphs of compromise an analysis of the monumentalisation of sanctuaries in Latium in

the late republican period (second and first centuries BC) tesi doctoral inegravedita Amsterdam

2010

M C ROVIRA ldquoLos talleres de herrero en el mundo ibeacuterico aspectos teacutecnicos y socialesrdquo Saguntum-

PLAV Extra-3 2000 p 265-270

C RUEDA ldquoLa mujer sacralizada La presencia de las mujeres en los santuarios (lectura desde los

exvotos de bronce iberos)rdquo Complutum 18 2007 p 227-235

A RUIZ GUTIEacuteRREZ ldquoAspectos econoacutemicos de la migracioacuten itagravelica a la Hispania Citerior (siglos II-I aC)rdquo

M CHIABAgrave (cur) HOC QVOQVE LABORIS PRAEMIVM Scritti in onore di Gino Bandelli Trieste

2014 p 443-456

A RUIZ RODRIacuteGUEZ ldquoEl concepto de clientela en la sociedad de los priacutencipesrdquo III Reunioacute sobre Economia

en el Moacuten Ibegraveric Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 11-20

A RUIacuteZ RODRIacuteGUEZ i M MOLINOS Los Iberos Anaacutelisis arqueoloacutegico de un proceso histoacuterico Barcelona

1993

A RUIZ RODRIacuteGUEZ M MOLINOS i C RIacuteSQUEZ ldquoPaisaje y territorio mundo dos dimensiones de una

misma teoria arqueoloacutegicardquo Arqueologiacutea Espacial 19-20 Arqueologiacutea del Paisaje 1998 p 21-32

457

E RUIZ VALDERAS ldquoPoblamiento rural romano en el aacuterea oriental de Carthago Novardquo J M NOGUERA

(ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania (Actas de las Jornadas celebradas en

Jumilla del 8 al 11 de noviembre de 1993) Murcia 1995 p 153-182

E RUIZ VALDERAS i M J MADRID ldquoLas murallas de Cartagena en la antiguumledadrdquo Aacute INIESTA i J A

MARTIacuteNEZ LOacutePEZ Estudio y catalogacioacuten de las defenses de Cartagena y su bahiacutea Murcia 2002

p 20-84

O SACCHI ldquoLimiti geografichi cenni di storia ed organizzazione dellrsquoAger Campanus fino alla deditio

del 211 aCrdquo G FRANCIOSI (ed) La romanizzazione della Campania antica Nagravepols 2002 p 19-

86

F SALA ldquoLos espacios periurbanos en el aacuterea ibeacuterica contestana las novedades y algunas reflexiones

histoacutericasrdquo M C BELARTE i R PLANA (eds) El paisatge periurbagrave a la Mediterragravenia occidental

durant la protohistograveria i lrsquoantiguitat actes del colmiddotloqui internacional Institut Catalagrave

drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona 6-8 maig del 2009 Tarragona 2012 p 199-214

J SALIDO ldquoEl almacenamiento de cereal en los establecimientos rurales hispanorromanosrdquo J ARCE i B

GOUFFAUX Horrea drsquoHispanie et de la Meacutediterranneacutee romaine Madrid 2011 p 127-141

M SALINAS ldquoLa funcioacuten del hospitium y la clientela en la conquista y romanizacioacuten de Celtiberiardquo

SHHA 1 1983 p21-41

ndashndashndashndashndash ldquoFides hospitium y clientela en Hispaniardquo F VILLAR i M P FERNAacuteNDEZ (coord) Religioacuten lengua

y cultura prerromanas de Hispania 2001 p 241-256

E T SALMON Samnium and the Samnites Cambridge 1967

ndashndashndashndashndash The making of Roman Italy London 1982

E SALVAT ldquoLa tegravecnica de lrsquoestampillat a lrsquoepigrafia ibegraverica i celtibegravericardquo SEBarc 5 2004 p 149-171

D SALVI ldquoLe massae plumbeae di Mal di Ventrerdquo LrsquoAfrica romana 9 1991 Nuoro p 661-672

ndashndashndashndashndash ldquoCabras (Oristano) Isola di Mal di Ventre De Carthago Nova verso i porti del Mediterraneo Il

naufragio di un carico di lingotti di biombordquo Bolletino di Archeologia 16-18 1992 p 237-254

F SAacuteNCHEZ JIMEacuteNEZ ldquoTriunfo de Asculaneis Picentibusrdquo Baetica Estudios de Arte Geografiacutea e Historia

9 1986 p 255-268

E SAacuteNCHEZ-MORENO ldquoCaballo y Sociedad en la Hispania cegraveltica del poder aristocraacutetico a la comunidad

poliacuteticardquo Gladius 25 2005 p 237-264

A SAacuteNCHEZ ROYO ldquoEn torno al tratado del Ebro entre Roma y Asdruacutebalrdquo Habis 7 1976 p 75-110

E SANMARTIacute-GREGO ldquoEls iacutebers a Emporion (segles VI-III A C)rdquo a Laietagravenia 8 1993 p 87-101

E SANMARTIacute i J M NOLLA ldquoLa datation de la partie centrale du rempart meacuteridional drsquoEmporion

(LrsquoEscala Alt Empordagrave Catalogne)rdquo Documents drsquoArcheacuteologie Meacuteridionale 9 1986 p 81-110

E SANMARTIacute i M SANTOS ldquoAlgunes observacions entorn dels nivells tardo-republicans drsquoEmpuacuteriesrdquo

Empuacuteries 48-50 vol 2 1986-1989 p 292-309

J SANMARTIacute ldquoLes necrogravepolis del periacuteode ibegraveric ple i tardagrave a Catalunyardquo Citerior Revista drsquoarqueologia i

ciegravencies de lrsquoantiguitat 1 1995 p 91-106

ndashndashndashndashndash ldquoTerritoris i escales drsquointegracioacute poliacutetica a la costa de Catalunya durant el periacuteode ibegraveric ple

(segles IV-III aC)rdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (coord) Territori poliacutetic i territori rural durant

lrsquoedat del ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la taula rodona celebrada a Ullastret del

25 al 27 de maig de 2000 Barcelona 2001 p 23-38

458

ndashndashndashndashndash ldquoFrom local groups to early states the development of complexity in protohistoric Cataloniardquo

Pyrenae 35 vol 1 2004 p 7-41

ndashndashndashndashndash ldquoIntercanvi comerccedil i societat en el moacuten ibegravericrdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans XIII Colmiddotloqui

Internacional drsquoArqueologia de Puigcerdagrave 14-15 de novembre de 2003 Puigcerdagrave 2005 p 709-

736

J SANMARTIacute i J SANTACANA El poblat ibegraveric drsquoAlorda Park Calafell Baix Penedegraves Campanyes 1983-1988

Excavacions Arqueologravegiques a Catalunya 11 Barcelona 1992

ndashndashndashndashndash Els ibers del nord Barcelona 2005

J SANMARTIacute J SANTACANA i R SERRA El jaciment ibegraveric de lrsquoArgilera i el poblament protohistograveric al Baix

Penedegraves Barcelona 1984

J SANMARTIacute D ASENSIO M T MIROacute i R JORNET ldquoEl Castellet de Banyoles (Tivissa) Una ciudad ibeacuterica

en el curso inferior del riacuteo Ebrordquo AEspA 85 2012 p 43-63

M C SANTAPAU ldquoLa categoria juriacutedica de la tierra en Hispania romanardquo Lucentum 21-22 2002-2003 p

191-205

M SANTONJA ldquoNecroacutepolis de El Cigarralejo Estudio anatoacutemico y meacutetricordquo Boletiacuten de la Asociacioacuten de

Amigos de la Arqueologiacutea 22 1986 p 28-36

J A SANTOS ldquoReflexiones sobre la sociedad ibeacuterica y el registro arqueoloacutegico funerariordquo AEspA 67

1994 p 63-70

L SARRIOacuteN ldquoEl poblado ibeacuterico de la Pentildea des Majadas (E1 Toro CasteIloacuten)rdquo APL 15 1978 p 177-189

A SCHULTEN Fontes Hispaniae Antiquae IV Estraboacuten Geografiacutea de Iberia Barcelona 1952

H H SCULLARD A History of the Roman World 753 to 146 BC London-New York 2003

R SEAGER ldquoLex Varia d Maiestaterdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte Bd 16 H 1 marccedil 1967 p 37-

43

J J SEGUIacute ldquoLa Historia Militar del Levante espantildeol en la Edad Antiguardquo Militaria Revista de Cultura

Militar 11 1998 p 17-27

J de C SERRA-RAgraveFOLS ldquoNoves inscripcions ibegraveriquesrdquo Anuari MCMXXVII-MCMXXXI Barcelona IEC

1936 p 333-342

ndashndashndashndashndash ldquoEl poblado ibeacuterico del Castellet de Banyoles (Tivissa - Bajo Ebro)rdquo Ampurias 3 1941 p 15-34

ndashndashndashndashndash ldquoLa destruccioacuten del poblado ibeacuterico del Castellet de Banyoles de Tivissa (Bajo Ebro)rdquo Ampurias

26-27 1964-1965 p 105-134

I SHATZMAN ldquoThe Roman Generalrsquos Authority over Bootyrdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte Bd

21 H 2 1972 p 177-205

W SCHEIDEL ldquoThe Most Silent Women of Greece and Rome Rural Labour and Womenrsquos Life in the

Ancient World (I)rdquo Greece and Rome 42 1995 p 202-217

ndashndashndashndashndash ldquoThe Most Silent Women of Greece and Rome Rural Labour and Womenrsquos Life in the Ancient

World (II)rdquo Greece and Rome 43 1996 p 1-10

ndashndashndashndashndash ldquoHuman Mobility in Roman Italy II The Slave Populationrdquo JRS 95 2005 p 64-79

A N SHERWIN-WHITE ldquoThe Date of the Lex Repetundarum and Its Consequencesrdquo JRS 62 1972 p 83-

99

ndashndashndashndashndash ldquoThe Lex Repetundarum and the Political Ideas of Gaius Gracchusrdquo JRS 72 1982 p 18-31

459

D SIERRA ldquoEl imperator republicano un general experimentado y un hagravebil taacutectico (385-168 aC)rdquo Polis

Revista de ideas y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 22 2010 p 173-192

J SILES ldquoIberismo y latinizacioacuten nombres latinos y epiacutegrafes ibeacutericosrdquo Faventia 3 1981 p 97-113

L SILGO Leacutexico ibeacuterico Valegravencia 1994

ndashndashndashndashndash ldquoLa organizacioacuten poliacutetica de los iacuteberos en la segunda guerra puacutenica seguacuten Tito Livio y Apiano

(237-195 aC)rdquo Arse 44 2010 p 67-83

M SILVER ldquoContractual slavery in the Roman Economyrdquo AHB 25 2011 p 73-132

I SIMOacuteN ldquoEpigrafiacutea ibeacuterica en espacios domeacutesticosrdquo Antesteria 1 2012 p 267-282

ndashndashndashndashndash ldquoUn grafito ibeacuterico sobre una pesa de telar de La Guardia de Alcorisa (Teruel)rdquo Habis 43 2012

p 73-82

ndashndashndashndashndash ldquoRevisioacuten de epigrafiacutea ibeacuterica turolenserdquo Zephyrus 69 2012 p 199-211

V A SIRAGO Il Sannio Romano Carattere e peristenze di una civiltagrave negata Napoli 2000

R E SMITH ldquoLatins and the Roman Citizenship in Roman Colonies Livy 34 42 5-6rdquo JRS 44 1954 p

18-20

M SOLER ldquoLa moneda dels ibers un moacuten uniformerdquo Hispagravenia el reflex de la moneda Cicle de

conferegravencies Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet Nu-mismagravetic de

Catalunya Barcelona 1990 p 21-32

P SOMMELLA Italia Antica LrsquoUrbanistica Romana Roma 1988

M SORDI ldquoLa piugrave antica iscrizione latina in Hispaniardquo A SARTORI i A VALVO (eds) Hibera-Italia Italia-

Hibera Convegno internazionale di Epigrafia e Storia Antica Gargano-Brescia (28-30 aprile

2005) Brescia 2006 p 1-4

T D STEK Sanctuary and Society in Central-Southern Italy (3rd to 1st centuacuteries BC) A Study into Cult Places

and Cultural Change after the Roman Conquest of Italy tesi doctoral inegravedita Amsterdam 2008

M STERNINI La romanizzazione della Sabina Tiberina Bari 2004

M E SUBIRAgrave i N MOLIST ldquoInhumacions perinatals muacuteltiples i espais de treball en els assentaments

ibegravericsrdquo F GUSI S MURIEL i C R OLARIA (eds) Nasciturus infans puerulus Vobis mater terrae

La muerte en la infagravencia Castelloacute de la Plana p 365-385

R SYME ldquoWho was Decidius Saxardquo JRS 27 1937 p 127-137

G TAGLIAMONTE ldquoDediche di armi nei santuari sanniticirdquo CuPAUAM 28-29 2002-2003 p 95-125

M TARRADELL ldquoSantuaris ibegraverics i iberoromans a lsquollocs altsrsquordquo Memograveria de lrsquoInstitut drsquoArqueologia i

Prehistograveria de la Universitat de Barcelona Barcelona 1979 p 35-45

ndashndashndashndashndash Les Arrels de Catalunya Barcelona 1983 [1962]

C TERZANI ldquoLa colonia latina di Aeserniardquo S CAPINI i A DI NIRO Samnium Archeologia del Molise

Roma 1991 p 111-112

S TREGGIARI ldquoLower class women in the Roman economyrdquo Florilegium 1 1979 p 65-86

ndashndashndashndashndash Roman Freedmen during the Late Republic Oxford 2003

J TRESSERRAS M I IZQUIERDO G CLAUSELL i F ARASA ldquoLa fase del ibeacuterico final en el asentamiento del

Torrelloacute del Boverot (Almazora Castelloacuten) dos piezas ceraacutemicas singularesrdquo AEspA 73 2000

p 87-104

460

P R TRINCHERINI C DOMERGUE I MANTECA A NESTA i P QUARATI ldquoThe identification of lead ingots

from the Roman mines of Cartagena (Murcia Spain) the role of lead isotope analysisrdquo Physics

and Society [en liacutenia] Ithaca New York 2010 p 1-18

F TROTTA ldquoEstraboacuten el libro III y la tradicioacuten geogragraveficardquo G CRUZ (ed) Estraboacuten e Iberia nuevas

perspectiva de estudio Maacutelaga 1999 p 81-99

M TORELLI ldquoIl problema storico della piugrave antica colonizzazione latinardquo Archaeologia Laziale II 1979

p 193-196

ndashndashndashndashndash Benevento Romana Roma 2002

A TOVAR i J M BLAacuteZQUEZ Historia de la Hispania romana Madrid 1977 [1975]

J UNTERMANN Monumenta Linguarum Hispanicarum II Die Inschriften in iberischer schrift aus

Suumldfrankreich Wiesbaden 1980

J UROZ ldquoLa agricultura ibegraverica del Levante en su contexto mediterraacuteneordquo SHHA 17 1999 p 59-85

M VALLEJO ldquoSobre la persecucioacuten y el castigo a los desertores en el ejeacutercito de Romardquo Polis Revista de

ideas y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 5 1993 p 241-251

ndashndashndashndashndash ldquoTransfugae en el ejeacutercito de Romardquo Hant 20 1996 p 399-408

J VELAZA ldquoLas inscripciones monetalesrdquo P P RIPOLLEgraveS i M del M LLORENS (coords) Arse-Saguntum

Historia monetaria de la ciudad y su territorio Sagunt 2002 p 123-148

ndashndashndashndashndash ldquoEscritura autorrepresentacioacuten y poder en el mundo ibeacutericordquo Cultura Escrita amp Sociedad 9

2009 p 144-167

ndashndashndashndashndash ldquoLa epigrafiacutea ibeacuterica de la Caregravenciardquo R ALBIACH (coord) Lrsquooppidum de la Caregravencia de Toriacutes i el

seu territori Valegravencia 2013 p 231-236

ndashndashndashndashndash ldquoTres inscripciones sobre plomo de La Carencia (Turiacutes Valencia)rdquo ActPal XI = PalHisp 13 2013

p 539-550

K VERBOVEN ldquoCe que negotiari et ses deacuteriveacutes veulent direrdquo J ANDREAU i V CHANKOWSKI (eds)

Vocabulaire et expression de leacuteconomie dans le monde antique Bordeaux 2007 p 89-118

ndashndashndashndashndash ldquoClientela Roman Republicrdquo R S BAGNALL K BRODERSEN C B CHAMPION A ERSKINE i S R

HUEBNER (eds) The Encyclopedia of Ancient History Oxford 2013 p 1577ndash1582

E VERDAGUER El poblat ibegraveric de Castell Quaderns del Museu Municipal Cau de la Costa Brava Segraverie

Histograveria i Arqueologia 3 Palamoacutes 1994

J VICENS Aproximacioacuten a la historia de Espantildea Barcelona 1968 [1952]

J D VICENTE M P PUNTER C ESCRICHE i A I HERCE ldquoLas inscripciones de la lsquoCasa de LIKINErsquo

(Caminreal Teruel)rdquo J UNTERMANN i F VILLAR (eds) Lengua y cultura en la Hispania

prerromana actas del V coloquio sobre lenguas y culturas perromanas 1993 p 747-772

M VIGIL ldquoEdad Antiguardquo Historia de Espantildea vol 1 Madrid 1973

C VILA ldquoLrsquoedifici puacuteblic de Burriac hipogravetesis sobre la seva interpretacioacuterdquo Laietagravenia Revista drsquoestudis

drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme 9 1994 p 19-32

P VILAR Histograveria drsquoEspanya Barcelona 1984 [1947]

L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalanes una siacutentesirdquo Fonaments 3 1982 p 135-183

ndashndashndashndashndash Denarios y quinarios ibeacutericos Estudio y catalogacioacuten Barcelona 1995

ndashndashndashndashndash ldquoLes dracmes ibegraveriques de Tagraverracordquo Faventia 10 1988 p 143-152

461

ndashndashndashndashndash Les monedes de plata drsquoEmporion Rhode i les seves imitacions De principi del segle III aC fins a

lrsquoarribada dels romans el 218 aC Barcelona 2000

ndashndashndashndashndash Corpus Nummum Hispaniae ante Augusti aetatem Madrid 1994

R VINtildeAS i E SARRIAgrave ldquoUna inscripcioacuten ibegraverica en pintura roja en el abrigo del Mas del Cingle Ares del

Maestre (Castelloacuten de la Plana)rdquo Cuadernos de Prehistoria y Arqueologiacutea Castellonense 5 1978

p 375-383

R VINtildeAS A ALONSO i E SARRIAgrave ldquoNoves dades sobre el conjunt rupestre de la Cova dels Moros (Cogul

Les Garrigues Lleida)rdquo Tribuna drsquoArqueologia 1986-1987 p 31-39

R F VISHNIA ldquoThe transitio ad plebem of C Servilius Geminusrdquo Zeitschrift fuumlr Papyrologie und

Epigraphik 114 1996 p 289-298

ndashndashndashndashndash ldquoThe Shadow Army ndash The Lixae and the Roman Armyrdquo Zeitschrift fuumlr Papyrologie und

Epigraphik 139 2002 p 265-272

A VIVES La moneda hispaacutenica Madrid 1924

A VIZCAIacuteNO ldquoImaacutegenes texto y praacutecticas en femenino La mujer y la ceraacutemica de Tossal de Sant Miquel

(Lliacuteria Valegravencia)rdquo Saguntum - PLAV 43 2011 p 126

F W WALBANK Polybius California 1972

P G WALSH Livy and his historical aims and methods Cambridge 1976

G R WATSON ldquoThe pay of the Roman Army The Republicrdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte 7

1958 p 113-120

M WEBER Historia agraria romana Madrid 2008

E J WEINRIB The Spaniards in Rome From Marius to Domitian New York 2014 [1990]

K-W WEEBEER Vita quotidiana nellrsquoantica Roma Curiositagrave bizzarrie pentegolezzi segreti e leggende

Roma 2010 [1995]

W L WESTERMANN ldquoIndustrial Slavery in Roman Italyrdquo Journal of Economic History 2 1942 p 149-163

G WOOLF Becoming Roman The Origins of Provincial Civilization in Gaul Cambridge 2003 1a reimpr

[1998]

F WULFF ldquoLa fundacioacuten de Carteya Algunas notasrdquo SHHA 7 1989 p 43-57

ndashndashndashndashndash Romanos e Itaacutelicos en la Baja Repuacuteblica Estudios sobre sus relaciones entre la Segunda Guerra

Puacutenica y la Guerra Social (201-91 aC) Bruxelles 1991

ndashndashndashndashndash ldquoLas estructuras sociales ibeacutericas notas historiograacuteficas desde otro cambio de siglordquo Mainake

24 2002 p 101-131

A YAKOBSON Elections and Electioneering in Rome A Study on the Political System of the Late Republic

Stuttgart 1999

F K YEGUumlL ldquoDevelopment of Baths and Public Bathing during the Roman Republicrdquo J de R EVANS

(ed) A Companion to the Archaeology of the Roman Republic Oxford 2013 p 15-32

D ZAMORA Lrsquooppidum de Burriac Centre del poder poliacutetic de la Laietagravenia ibegraverica Laietagravenia Revista

drsquoestudis drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme 17 2006-2007

ndashndashndashndashndash ldquoLrsquoespai periurbagrave de lrsquooppidum laietagrave de Burriac De lrsquoibegraveric ple a la romanitzacioacuterdquo M C BELARTE

i R PLANA (eds) El paisatge periurbagrave a la Mediterragravenia occidental durant la protohistograveria i

462

lrsquoantiguitat actes del colmiddotloqui internacional Institut Catalagrave drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona

6-8 maig del 2009 Tarragona 2012 p 149-162

D ZAMORA J PUJOL G GARCIacuteA I ROSELLOacute i X CELA ldquoEl poblament a la Laietagravenia central i septentrional

durant el periacuteode ibegraveric ple durant el periacuteode ibegraveric ple Una proposta drsquoorganitzacioacute

territorialrdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) Territori poliacutetic i territori rural durant lrsquoedat

del Ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret Girona

2001 p 203-226

D ZAMORA J PUJOL J GARCIacuteA I ROSELLOacute i J A CERDAgrave ldquoTroballa drsquouna nova sitja ibegraverica del jaciment de

ldquocan Miralles-can Modolellrdquo (Cabrera de Mar El Maresme)rdquo Pyrenae 25 1994 p 181-204

J Aacute ZAMORA ldquoPoenica Hispana I documentos epigraacuteficos fenicio-puacutenicos ineacuteditos mal conocidos o

sujetos a nuevo examen procedentes de la peniacutensula Ibeacuterica y su entornordquo Mainake 32 1 2010

p 335-353

ndashndashndashndashndash ldquoLa escritura en el periodo puacutenico tardiacuteo la epigrafia neopuacutenica como producto histoacutericordquo B

MORA i G CRUZ (coords) La etapa neopuacutenica en Hispania y el Mediterraacuteneo centro occidental

identidades compartidas Sevilla 2012 p 113-140

  • LLISTA DrsquoABREUJAMENTS
  • IacuteNDEX
  • RESUM RESUMEN ABSTRACT
  • INTRODUCCIOacute
  • OBJECTIU METODOLOGIA I ESTRUCTURA DEL TREBALL
  • 1 HISTOgraveRIA DE LA RECERCA
    • 11 LA IMMIGRACIOacute ITAgraveLICA ASPECTES JURIacuteDICS ORIacuteGENS I MOTIVACIONS
    • 12 LA IDENTIFICACIOacute DELS GRUPS SOCIALS
    • 13 RELACIONS SOCIALS DEPENDEgraveNCIA I CLIENTELA
    • 14 TRANSFORMACIONS SOCIALS
    • 15 RECAPITULACIOacute
      • 2 LA SOCIETAT ROMANA ENTRE ELS SEGLES III I II AC
        • 21 ROMA I ELS CANVIS SOCIALS EN LrsquoEgravePOCA DE LrsquoEXPANSIOacute TERRITORIAL
        • 22 ROMA I LES COMUNITATS ITAgraveLIQUES AL SEGLE II AC
          • 3 ELS TESTIMONIS LITERARIS
            • 31 LrsquoORGANITZACIOacute TERRITORIAL INDIacuteGENA πολεicircς oppida I urbes
            • 32 AL CIM DE LrsquoORGANITZACIOacute SOCIOPOLIacuteTICA δυνάσται βασιλεῖς reguli principes I SIMILARS
            • 33 EL COS SOCIAL PER SOTA DE LES ELITS
            • 34 MAGISTRATS I CONCILIA IBEgraveRICS
            • 35 ELS EXEgraveRCITS ROMANOITAgraveLICS DESPLACcedilAMENTS I ASSENTAMENTS
            • 36 PROSOPOGRAFIA DE PERSONATGES DELS EXEgraveRCITS DE ROMA
            • 37 SEQUELLAE CIVILS ROMANOITAgraveLICS AL DARRERE DE (I ENTRE) LES LEGIONS
            • 38 RELACIONS ENTRE IBERS I ROMANOITAgraveLICS
            • 39 RECAPITULACIOacute
              • 4 EPIGRAFIA I NUMISMAgraveTICA
                • 41 LrsquoEPIGRAFIA
                • 42 LA NUMISMAgraveTICA
                • 43 RECAPITULACIOacute
                  • 5 EL REGISTRE ARQUEOLOgraveGIC
                    • 51 ESTABLIMENTS ROMANOITAgraveLICS
                    • 52 ESTABLIMENTS INDIacuteGENES
                    • 53 EL REFLEX DE LA SOCIETAT AL REGISTRE FUNERARI
                    • 54 PRODUCCIOacute EMMAGATZEMATGE I SOCIETAT
                    • 55 ESTRUCTURES DEFENSIVES I CULTUALS RELACIONS SOCIALS I RECURSOS IDEOLOgraveGICS
                    • 56 RECAPITULACIOacute
                      • 6 LA SOCIETAT DE LA HISPAgraveNIA CITERIOR IBEgraveRICA (218-133 AC)
                        • 61 ROMANS
                        • 62 ITAgraveLICS
                        • 63 PEREGRINI INDIacuteGENES
                        • 64 ESCLAUS
                        • 65 GRUPS I RELACIONS SOCIALS A LA CITERIOR IBEgraveRICA ENTRE 218 I 133 AC
                          • 7 CONCLUSIONS
                          • BIBLIOGRAFIA
Page 2: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els

TESI DOCTORAL

LES SOCIETATS IBEgraveRIQUES

DE LA HISPAgraveNIA CITERIOR DURANT

ELS PRIMERS ANYS DE ROMANITZACIOacute (218-133 AC)

JORDI VIVO I LLORCA

2015

1

TESI DOCTORAL

LES SOCIETATS IBEgraveRIQUES

DE LA HISPAgraveNIA CITERIOR DURANT

ELS PRIMERS ANYS DE ROMANITZACIOacute (218-133 AC)

JORDI VIVO I LLORCA

2015

PROGRAMA DE DOCTORAT EN CIEgraveNCIES HUMANES I DE LA CULTURA

(INVESTIGACIOacute ARQUEOLOgraveGICA)

Dirigida pel Dr Josep Burch i Rius

Memograveria presentada per optar al tiacutetol de doctor per la Universitat de Girona

2

3

Als meus pares

sense els quals no hauria arribat fins allagrave on ho he fet

Aquesta Tesi Doctoral ha estat realitzada amb lrsquoajut drsquouna beca de Formacioacute drsquoInvestigadors

(FI) de la Generalitat de Catalunya (2005-2008) dins del Pla de Recerca i Innovacioacute de

Catalunya (2005-2008)

4

5

LLISTA DrsquoABREUJAMENTS

ActPal IX = PalHisp 5 = Acta Palaeohispanica IX = Palaeohispanica 5

ActPal XI = PalHisp 13 = Acta Palaeohispanica XI = Palaeohispanica 13

AE = Anneacutee Epigraphique

AEspA = Archivo Espantildeol de Arqueologiacutea

AFDUAM = Anuario de la Facultat de Derecho de la Universidad Autoacutenoma de Madrid

AHB = The Ancient History Bulletin

AIEG = Annals de lrsquoInstitut drsquoEstudis Gironins

AJA = American Journal of Archaeology

APL = Archivo de Prehistoria Levantina

AnMurcia = Anales de Prehistoria y Arqueologiacutea

AulaOr = Aula Orientalis

CIA = Corpus Inscriptionum Atticorum

CIL = Corpus Inscriptionum Latinarum

CLE = Carmina Latina Epigraphica

CNH = L VILLARONGA Corpus Nummum Hispaniae ante Augusti aetatem Madrid 1994

CuPAUAM = Cuadernos de Prehistoria y Arqueologiacutea de la Universidad Autoacutenoma de Madrid

EBE = Estudis del Baix Empordagrave

Hant = Hispania Antiqua

HEp = Hispania Epigraphica

HLPI II = J DE HOZ Historia linguumliacutestica de la Peniacutensula Ibeacuterica en la Antiguumledad II El mundo ibeacuterico

prerromano y la indoeuropeizacioacuten 2011

IG = Inscriptiones Graecae

ILS = H DESSAU Inscriptiones Latinae Selectae Berlin 1892-1916

IRC = G FABRE M MAYER i I RODAgrave Inscriptions Romaines de Catalogne Pariacutes-Bellaterra 1984

IHR = International History Review

IThrakAig = L LOUKOUPOULOU (ed) Inscriptiones antiquae partis Thraciae quae ad ora maris Aegaei

sita est (praefecturae Xanthes Rhodopes et Hebri) Atenes 2005

JBL = Journal of Biblical Literature

JRA = Journal of Roman Archaeology

JRS = Journal of Roman Studies

MadMitt = Madrider Mitteilungen

MCV = Melanges de la Casa de Velaacutezquez

MemArqMurcia = Memorias de Arqueologiacutea

6

PalHisp = Palaeohispanica

RAP = Revista drsquoArqueologia de Ponent

RIT = G ALFOumlLDY Die roumlmischen Inschriften von Tarraco (Madrider Forschungen 10) Berlin 1975

SEBarc = Sylloge Epigraphica Barcinonensis

SEG = Supplementum Epigraphicum Graecum

SHHA = Studia Historica Historia Antigua

7

IacuteNDEX

LLISTA DrsquoABREUJAMENTS 5

RESUM 11

RESUMEN 12

ABSTRACT 13

INTRODUCCIOacute 15

OBJECTIU METODOLOGIA I ESTRUCTURA DEL TREBALL 21

1 HISTOgraveRIA DE LA RECERCA 29

11 La immigracioacute itagravelica aspectes juriacutedics oriacutegens i motivacions 30

12 La identificacioacute dels grups socials 34

13 Relacions socials Dependegravencia i clientela 38

14 Transformacions socials 43

15 Recapitulacioacute 46

2 LA SOCIETAT ROMANA ENTRE ELS SEGLES III I II AC 49

21 Roma i els canvis socials en lrsquoegravepoca de lrsquoexpansioacute territorial 49

211 Introduccioacute lrsquoestructura social romana i la seva evolucioacute entre el segle IV i finals

del segle III aC 49

212 Lrsquoimpacte de la segona guerra puacutenica la societat de la Roma en expansioacute (segle II

aC) 65

22 Roma i les comunitats itagraveliques al segle II aC 89

23 Recapitulacioacute 111

3 ELS TESTIMONIS LITERARIS 115

31 Lrsquoorganitzacioacute territorial indiacutegena πολεicircς oppida i urbes 119

8

32 Al cim de lrsquoorganitzacioacute sociopoliacutetica δυνάσται βασιλεῖς reguli principes i similars 123

33 El cos social per sota de les elits 129

34 Magistrats i concilia ibegraverics 136

35 Els exegravercits romanoitagravelics desplaccedilaments i assentaments 140

36 Prosopografia de personatges dels exegravercits de Roma 147

37 Sequellae civils romanoitagravelics al darrere de (i entre) les legions 153

38 Relacions entre ibers i romanoitagravelics 168

39 Recapitulacioacute 176

4 EPIGRAFIA I NUMISMAgraveTICA 179

41 Lrsquoepigrafia 179

411 Epigrafia ibegraverica 181

412 Epigrafia llatina 195

413 Epigrafies grega puacutenica i neopuacutenica 202

42 La numismagravetica 204

421 Alguns apunts sobre la introduccioacute de la moneda entre els ibers (segles V-III aC)

204

422 Un canvi de rumb Roma i lrsquoexpansioacute de les seques indiacutegenes 208

423 Lrsquoepigrafia monetagraveria 214

424 El reflex de les elits ibegraveriques a les tipologies de les encunyacions indiacutegenes 218

43 Recapitulacioacute 221

5 EL REGISTRE ARQUEOLOgraveGIC 225

51 Establiments romanoitagravelics 226

511 Establiments temporals 226

512 Establiments permanents 229

52 Establiments indiacutegenes 236

521 Introduccioacute establiments i jerarquies territorials 236

522 Identificacioacute dels sectors socials als assentaments indiacutegenes grups no privilegiats

241

9

523 Identificacioacute dels sectors socials als assentaments indiacutegenes grups privilegiats 242

53 El reflex de la societat al registre funerari 245

531 Lrsquoelement romanoitagravelic al registre funerari 246

532 Identificacioacute dels sectors socials als espais funeraris indiacutegenes 248

533 Una necrogravepolis singular Les Corts (Empuacuteries) 255

54 Produccioacute emmagatzematge i societat 258

541 Estructures productives i societat 258

542 Estructures drsquoemmagatzematge i societat 262

55 Estructures defensives i cultuals relacions socials i recursos ideologravegics 265

56 Recapitulacioacute 271

6 LA SOCIETAT DE LA HISPAgraveNIA CITERIOR IBEgraveRICA (218-133 AC) 275

61 Romans 275

611 Ingenui 275

612 Liberti 298

613 Ciues Romani a la Hispagravenia Citerior ibegraverica 308

62 Itagravelics 311

621 Definicioacute juriacutedica 311

622 Localitzacioacute drsquoitagravelics a la Citerior ibegraverica 313

623 Grups socials i condicions econogravemiques dels itagravelics 318

624 Naturalesa de la migracioacute itagravelica 325

625 Motivacions de la presegravencia itagravelica 327

626 Itagraveliques 334

627 Itagravelics a la Hispagravenia Citerior ibegraverica 335

63 Peregrini indiacutegenes 338

631 Definicioacute juriacutedica 338

632 Localitzacioacute dels peregrini indiacutegenes 341

633 Grups socials i condicions econogravemiques dels peregrini 345

634 Projeccioacute poliacutetica dels peregrini 351

635 Mobilitat geogragravefica 361

10

636 Peregrinae 368

637 Els peregrini de la Citerior ibegraverica 371

64 Esclaus 376

641 Definicioacute juriacutedica 376

642 Localitzacioacute dels serui a la Citerior ibegraverica 377

643 Funcions econogravemiques dels esclaus 381

644 Esclaus a la Hispagravenia Citerior ibegraverica 384

65 Grups i relacions socials a la Citerior ibegraverica entre 218 i 133 aC 385

651 Definicioacute dels grups socials 385

652 Formes de relacioacute social 390

653 Mobilitat social 399

654 Lrsquoestructura de la societat de la Hispagravenia Citerior ibegraverica al periacuteode 218-133 aC 402

7 CONCLUSIONS 407

BIBLIOGRAFIA 419

RESUM

En el decurs de lrsquoegravepoca republicana Roma experimentagrave una segraverie de pregons canvis

en la societat que no foren produiumlts nomeacutes per causes endogravegenes sinoacute tambeacute per les relacions

establertes amb els altres pobles de la peniacutensula Itagravelica primer i meacutes endavant amb els

drsquoaltres contrades del Mediterrani sobre les quals una rere lrsquoaltra anava estenent el seu

domini Lrsquoannexioacute dels nous territoris suposava la implantacioacute drsquoun nou ordenament social

fonamentat en la condicioacute juriacutedica i les capacitats econogravemiques dels individus que se

sobreposava a les organitzacions socials autogravectones En aquest proceacutes jugagrave un paper destacat

la intensificacioacute de la presegravencia de poblacioacute de diversa extraccioacute social i procedent de la Urbs

i sobretot drsquoaltres comunitats aliades itagraveliques que als segles III i II aC cercaven

principalment treure beneficis econogravemics assumint diverses menes de negocis

El nostre interegraves srsquoha centrat en els moments inicials formatius de la societat de la

prouincia Hispania Citerior ndashi particularment de lrsquoagraverea ocupada pels ibersndash constituiumlda com

a tal lrsquoany 197 aC i que srsquoanagrave expandint al llarg dels prop de dos segles seguumlents vers lrsquointerior

de la peniacutensula Ibegraverica Tot i que lrsquoegravepoca republicana no es distingeix per eacutesser especialment

progravediga quant a fonts de coneixement a la nostra proviacutencia diversos aspectes de la seva

societat ja havien despertat la inquietud cientiacutefica dels investigadors des del tombant del segle

XIX Drsquoenccedilagrave drsquoaleshores el panorama de la recerca srsquoha anat ampliant i fent meacutes complex amb

les aportacions procedents des de diferents camps les relacions socials entre romans i

indiacutegenes i entre els mateixos indiacutegenes els contingents poblacionals procedents drsquoItagravelia les

categories juriacutediques dels diferents grups socials i lrsquoevolucioacute de la societat al llarg del temps

Partint de les recerques pregravevies i sense perdre de vista el context social de la Roma i la

Itagravelia republicanes hem rastrejat i analitzat els indicis de totes les fonts a lrsquoabast els testimonis

transmesos per la literatura antiga els documents epigragravefics i numismagravetics i les dades

procedents del registre arqueologravegic amb la intencioacute drsquoassolir lrsquoobjectiu final drsquoestablir drsquouna

manera global i tan completa com fos possible lrsquoordenament social desenvolupat a lrsquoagraverea

ibegraverica de la Hispagravenia Citerior i estudiar-ne la seva evolucioacute durant els primers vuitanta-cinc

anys de presegravencia romana

12

RESUMEN

En el transcurso de la eacutepoca republicana la sociedad de Roma experimentoacute un

conjunto de profundos cambios que no fueron provocados solamente por causas endoacutegenas

sino tambieacuten por las relaciones establecidas primero con los demaacutes pueblos de la Peniacutensula

Itaacutelica y maacutes tarde con los de otras partes del Mediterraacuteneo sobre las que una tras otra fue

extendiendo su dominio La anexioacuten de nuevos territorios supuso la implantacioacuten de un

nuevo ordenamiento social cimentado en la condicioacuten juriacutedica y las capacidades econoacutemicas

de los individuos que se superpuso a las organizaciones sociales autoacutectonas En este proceso

jugoacute un papel destacado la intensificacioacuten de la presencia de poblacioacuten de distinta extraccioacuten

social y procedente de la Urbe y sobre todo de otras comunidades aliadas itaacutelicas que en los

siglos III y II aC perseguiacutean principalmente la obtencioacuten de beneficios econoacutemicos

asumiendo varios tipos de negocios

Nuestro intereacutes se ha centrado en los momentos iniciales formativos de la sociedad

de la prouincia Hispania Citerior y en particular del aacuterea ocupada por los iberos Dicha

provincia fue constituida en el antildeo 197 aC y se fue extendiendo a lo largo de los casi dos siglos

siguientes hacia el interior de la Peniacutensula Ibeacuterica A pesar de que la eacutepoca republicana no se

distingue precisamente por ser especialmente proacutediga en fuentes histoacutericas relativas a la

provincia varios aspectos de su sociedad ya suscitaron la inquietud cientiacutefica de los

investigadores a finales del siglo XIX Desde entonces el horizonte de la investigacioacuten se ha

ido ampliando y haciendo maacutes complejo a traveacutes de las aportaciones realizadas desde

distintos campos las relaciones sociales entre romanos e indiacutegenas y entre los propios

indiacutegenas los contingentes poblacionales procedentes de Italia las categoriacuteas juriacutedicas de los

distintos grupos sociales y la evolucioacuten de la sociedad provincial a lo largo del tiempo

Partiendo de las investigaciones previas y siempre teniendo en mente el contexto

social de la Roma i la Italia republicanas hemos rastreado y analizado los indicios de todas las

fuentes disponibles los testimonios transmitidos por la literatura antigua los documentos

epigraacuteficos y numismaacuteticos y los datos procedentes del registro arqueoloacutegico El objetivo

uacuteltimo ha sido establecer de manera global y tan completa como fuere posible el

13

ordenamiento social desarrollado en el aacuterea ibeacuterica de la Hispania Citerior y estudiar su

evolucioacuten durante los primeros ochentaicinco antildeos de presencia romana

ABSTRACT

Throughout the Republican period Roman society experimented several changes

provoked not only by endogenous causes but also by relationships established with other

peoples of Italian Peninsula and those inhabiting other places around the Mediterranean over

which she extended her dominion Annexation of new territories implied the installation of a

new social order established on juridical condition and economic power of persons which

overlapped the native social organization An important factor in this process was the

intensification of presence of population of several social origins from the Urbs and specially

other allied Italic communities which main aim in 3rd and 2nd centuries was earn economic

profits from several kinds of business

Our interest has focused on the initial formative moment of the society of the

prouincia Hispania Citerior specially the area occupied by the Iberian peoples This territory

become Roman province in 197 BC and extended towards the interior of the Iberian Peninsula

for the next two centuries Although republican era does not excel in the generosity of the

sources of knowledge of the province some scholars at the end of 19th century undertook

researches on several aspects of the provincial society From that moment the research

horizon has been widened and become more complex thanks to the contributions from

several fields social relationships between Romans and natives and between natives

themselves population groups from Italy juridical categories of the social groups and society

evolution throughout the time

Starting from previous researches and bearing in mind the social context of republican

Rome and Italy we trawled and analysed clues from all the available sources evidences left

by ancient literature epigraphic and numismatic documents and information from the

archaeological record The main aim was to propose a comprehensive and complete picture

of the social order developed in the Iberian area of Nearer Spain and study its evolution

throughout the first eighty-five years of Roman presence

15

INTRODUCCIOacute

En el moment de redactar aquestes ratlles estem concloent un cicle Eacutes la fi drsquoun viatge

que vagraverem iniciar ja fa uns quants anys i que ens ha portat a recoacuterrer un camiacute que ha travessat

terrenys molt diversos a voltes meacutes suaus a voltes meacutes abruptes perograve sempre enriquidor

Lrsquointeregraves per la histograveria en general i pel moacuten antic en particular era la bruacuteixola que guiava les

nostres passes des de temps molt reculats i que ens menagrave a cursar la carrera drsquoHistograveria Aquell

fou un altre cicle que srsquoallargagrave durant cinc anys massa fugaccedilos perograve que fou decisiu ategraves que

ens permeteacute adquirir no nomeacutes un coneixement meacutes aprofundit dels periacuteodes histograverics sinoacute

tambeacute els instruments que els historiadors i les historiadores empren per analitzar de manera

criacutetica el seu objecte drsquoestudi Al mateix nivell drsquoimportagravencia hem de situar el bagatge que

pogueacuterem comenccedilar a acumular en relacioacute a la pragravectica de lrsquoArqueologia mercegraves a les

oportunitats que srsquooferien als estudiants ndashi afortunadament es continuen oferintndash de

participar directament tant en les tasques de camp com les de laboratori

En apropar-se el final del darrer curs i amb ell de la carrera calia prendre la decisioacute

de cap a on encaminar les passes a partir drsquoaleshores La determinacioacute de fet ja estava presa

temps abans perograve calia comenccedilar a precisar el camiacute Ens atreia poderosament aleshores el

proceacutes de transformacioacute que experimentaren els ibers a partir del moment que els seus

territoris caigueren a lrsquoograverbita de Roma eacutes a dir allograve que es coneix com a romanitzacioacute Aixiacute

doncs amb la intencioacute de fer el doctorat perograve sense un tema prou clar sobre el qual realitzar

la tesi recorregueacuterem a qui millor ens podia guiar per tal que ens aporteacutes la llum necessagraveria

El professor Josep Burch qui en seria el director proposagrave diversos temes dels quals un en

particular ens resultagrave atractiu els canvis socials a la proviacutencia romana de la Hispania Citerior

en el transcurs de tota lrsquoetapa republicana des del desembarcament dels romans a Empuacuteries

fins al sorgiment del Principat

Lrsquoobjectiu cal admetre-ho era molt ambicioacutes De fet massa per poder-lo assumir amb

comoditat perquegrave implicava una agraverea geogragravefica molt vasta ndashaproximadament meacutes drsquoun terccedil

de la superfiacutecie de la peniacutensula Ibegravericandash ocupada per una quantitat molt agravemplia i variada de

pobles (ibers celtibers vetons vacceus vascons agravesturs cagraventabres etc) La tria inicial tenia

lrsquoavantatge que en tractar-se drsquoun territori extens i drsquouna cronologia relativament agravemplia era

16

fins a cert punt fagravecil drsquoaconseguir aplegar una quantitat de dades meacutes gran Perograve al mateix

temps podia dificultar i alentir el proceacutes de recollida i anagravelisi de les dades Per aquesta raoacute

acotagraverem lrsquoabast tant des del punt de vista geogragravefic reduint-lo a lrsquoagraverea ibegraverica de la mateixa

prouincia i restringint la cronologia a un periacuteode meacutes breu perograve amb uns termes clars i ben

establerts tant en relacioacute a la histograveria de Roma com de la mateixa proviacutencia

Esmentagravevem meacutes amunt que el camiacute passagrave per diversos estadis Srsquohi dediquin meacutes o

menys hores a lrsquoelaboracioacute de la tesi no deixa drsquoeacutesser una part meacutes de la vida del doctorand o

la doctoranda i per tant de la mateixa manera que una tesi pot tenir ndashi teacute com tots sabemndash

efectes sobre ella les diverses vicissituds i contingegravencies que afecten les nostres vides fan

tambeacute que la tesi en rebi drsquouna manera o una altra el seu impacte En un moment determinat

del proceacutes de realitzacioacute de la recerca a la vora que la beca predoctoral de la qual gaudiacuteem

srsquoesgoteacutes sersquons plantejagrave una nova oportunitat assumir tasques docents a la mateixa

Universitat de Girona Lrsquoacceptagraverem delerosos i lrsquoencaragraverem amb ilmiddotlusioacute malgrat que la tesi

encara cuejava si beacute per una banda les classes exigien la seva dedicacioacute de lrsquoaltra srsquoobrien uns

anys que ens permetrien continuar treballant-hi sense el desassossec drsquohaver de patir per

trobar la manera de guanyar el sosteniment propi al mateix temps que servia per explorar la

nova faceta com a docent

Tambeacute aquest tram arribagrave al seu terme i nrsquoentragraverem en un altre No podem negar que

la situacioacute personal quedagrave en una posicioacute fins a cert punt precagraveria Aixograve no obstant estigueacute

marcat per dos grans avantatges la disponibilitat de temps fonamental per envestir la part

final de lrsquoelaboracioacute de la tesi i el sorgiment de diverses oportunitats per seguir incrementant

lrsquoexperiegravencia com a arqueograveleg participant en les excavacions que porta el grup de recerca

drsquoArqueologia i Prehistograveria de la UdG a vegades com a becari i en drsquoaltres assumint les

responsabilitats de la direccioacute El final del camiacute ha estat ho hem drsquoadmetre accidentat perquegrave

ens hem vist abocats a accelerar el tancament de la tesi ndashsobretot com a consequumlegravencia de

quumlestions administrativesndash amb menys serenitat de la que hauria convingut i aixograve molt ens

temem reverbera en el resultat final de la tesi Nogensmenys no podem deixar de veure-ho

com lrsquoempenta uacuteltima que necessitagravevem per tancar definitivament el cercle

Degraveiem al principi que si beacute el viatge ha estat solcat per moments de tota mena ha

estat en conjunt una experiegravencia molt enriquidora Aixograve ha estat en bona mesura gragravecies

17

totes aquelles persones que drsquoalguna manera o una altra han tingut la generositat de

concedir-nos suport consell i ajut i sense les quals aquest treball no hauria estat possible

Creiem que eacutes de justiacutecia dedicar-los una mica de temps per tenir-los presents i mostrar-los

una gratitud meacutes que merescuda

Per comenccedilar (i aquiacute em desempallego de la persona gramatical formal que he

adoptat fins ara i a la resta del cos de la tesi) vull agrair als professors i membres del grup de

recerca drsquoArqueologia i Prehistograveria de la Universitat de Girona Josep Maria Nolla Marc Sureda

i David Vivoacute de qui vaig tenir en tots els casos lrsquoimmens plaer drsquoeacutesser-ne alumne tant pels

coneixements que em varen transmetre com per encoratjar-me a avanccedilar per la via de

lrsquoarqueologia i del moacuten acadegravemic aixiacute com a introduir-mrsquohi i fer-hi les primeres passes

En aquesta nogravemina manquen dos noms no pas per omissioacute sinoacute perquegrave els vull

distingir adreccedilant-los un agraiumlment particular En primer lloc en Josep Burch a qui li he

drsquoagrair no nomeacutes el coneixement transmegraves a les seves classes sinoacute tambeacute que accepteacutes

dirigir-me la tesi Tots i cadascun dels seus comentaris consells i recomanacions han estat

drsquouna gran utilitat i he procurat recollir-los Aixiacute mateix li he drsquoagrair tot el recolzament rebut

la confianccedila que ha dipositat en mi i les oportunitats que mrsquoha ofert al llarg drsquoaquests anys

tant les vinculades estrictament a lrsquoelaboracioacute de la tesi com les relacionades amb la meva

formacioacute acadegravemica i professional al moacuten de lrsquoarqueologia En segon lloc en Jordi Sagrera a

qui he drsquoagrair tambeacute els seus ensenyaments suport i agravenims

En Lluiacutes Palahiacute es mereix un altre agraiumlment Tant quan era becari com quan vaig

deixar de ser-ho sempre srsquoha preocupat molt perquegrave pogueacutes dedicar tot el temps possible a

elaborar la tesi i drsquouna manera remarcable als uacuteltims moments que han estat forccedila frenegravetics

Aixiacute mateix no puc oblidar drsquoesmentar a les companyes i companys de fatigues amb qui hem

compartit tants moments (tots bons) tant a les excavacions com seguint camins paralmiddotlels

amb els nostres respectius doctorats Alguns srsquohan incorporat meacutes tard que drsquoaltres a lrsquoequip

perograve a totes i tots he drsquoagrair lrsquoentusiasme la simpatia i les ganes incombustible drsquoarrencar-me

algun somriure i de passada drsquoarrencar-me a mi mateix del davant de lrsquoordinador en els

moments que quedava meacutes absorbit per la tesi Trobar altres persones (fantagravestiques a meacutes)

que es troben en la mateixa situacioacute que un mateix parlar de les penes i les alegries i adonar-

se que no divergeixen gaire de les drsquoun mateix sempre eacutes un consol Aixiacute doncs gragravecies Ana

18

Costa Fina Simon Neus Coromina Alba Varenna Marc Prat i Helena Ventura Ara des del

cap del camiacute em toca seguir-vos animant perquegrave tambeacute hi arribeu aviat I gragravecies tambeacute Marc

Soler Marc Bouzas i Kagravetia Shkarinska vosaltres us trobeu tot just al principi perograve espero que

aconseguiu portar a bon port els vostres respectius projectes

Agraeixo tambeacute a Xavier Aquilueacute Pere Castanyer Joaquim Tremoleda i Marta Santos

que mrsquoobrissin les portes de la biblioteca del Museu drsquoArqueologia de Catalunya-Empuacuteries on

hi he passat uns quants dies sobretot les tardes del cada cop meacutes llunyagrave juliol de 2007 quan

vaig participar al Curs drsquoArqueologia drsquoEmpuacuteries El meu agraiumlment tambeacute per a lrsquoAurora

Martiacuten i en Gabriel de Prado tant per posar a la meva disposicioacute la biblioteca del Museu

drsquoArqueologia de Catalunya-Ullastret com per donar-me lrsquooportunitat drsquoexcavar durant uns

quants anys seguits en un jaciment ibegraveric tan sigular

No vull deixar de dirigir un agraiumlment molt particular a en Toni Rojas Colmiddotlaborar amb

ell mrsquoha servit per obtenir unes lliccedilons i una experiegravencia molt importants sobre la pragravectica de

lrsquoarqueologia

Lrsquoany 2009 gragravecies a una beca de mobilitat concedida per lrsquoAGAUR vaig tenir

lrsquooportunitat de fer una estada de recerca de tres mesos a la ciutat de Roma on em va acollir

la Escuela Espantildeola de Historia y Arqueologiacutea en Roma (CSIC) He drsquoagrair a tot el personal

que mrsquoacceptessin al seu centre i tota lrsquoajuda que em varen proporcionar sobretot a lrsquohora de

consultar la seva progravepia biblioteca i drsquoaccedir a altres fons bibliogragravefics drsquoaltres institucions de

recerca de la Urbs Ricardo Olmos Trinidad Tortosa i Cristina Jular aixiacute com Esther Barrondo

i Vito Mucci

Un agraiumlment drsquouacuteltima hora va adreccedilat a en Toni Ntildeaco Tot i haver-nos trobat quan em

ja era just a les portes del final encara ha estat a temps de recomanar-me alguna referegravencia

bibliogragravefica que mrsquoha resultar drsquoutilitat El seu entusiasme fervent i la radiant disponibilitat

per oferir-me ajuda tambeacute han estat molt encoratjadors

Fer una tesi eacutes com totes aquelles coses importants de la vida per a les quals hom lluita

per aconseguir-les una activitat que reclama sacrificis no nomeacutes als doctorands sinoacute tambeacute

a aquelles i aquells que tenen meacutes a la vora En el meu cas a mig viatge el meu camiacute srsquoencreuagrave

i srsquoentrellaccedilagrave amb el drsquouna altra persona Estic en deute amb la Montse Zamora a qui he

drsquoagrair que comprengueacutes tot allograve que significava per a mi la tesi i que no obstant aixograve

19

estigueacutes disposada a acompanyar-me i compartir la seva vida Sense el seu suport

incondicional ni les ganes inesgotables per aportar-me llum i calidesa als moments meacutes

tenebrosos potser no hauria aconseguit tirar endavant com ho he fet

Aixiacute mateix vull adreccedilar un agraiumlment a en Jordi Ribera un dels millors amics que he

tingut mai Encara que en els darrers anys ha passat per moments molt difiacutecils i complicats

ha estat amb mi des del principi del proceacutes (i molt abans i tot) sempre recolzant-me No li

podreacute agrair mai prou totes les ocasions que srsquoha acostat per esbargir-me i distreurersquom amb les

seves anegravecdotes i histograveries i especialment els anys que vagraverem passar compartint pis tant

quan eacuterem estudiants com despreacutes de llicenciar-nos

El darrer agraiumlment ndashi no per eacutesser lrsquouacuteltim eacutes el menys important sinoacute tot el contrarindash

va adreccedilat a en Jordi i la Isabel els meus pares a qui dec la curiositat i lrsquoafany per saber una

llavor que saberen plantar en mi quan era molt petit i que arrelagrave amb una forccedila inusitada

Sempre els he tingut al darrere donant-me tota la seva empara i animant-me a estudiar allograve

que a mi realment mrsquoompliacutes i em fes feliccedil Si no hagueacutes estat per ells dos estic convenccedilut que

avui la meva vida seria molt diferent i segurament no pas millor A ells ndashmalgrat que un

tristament no la veuragravendash va dedicada la tesi

20

OBJECTIU METODOLOGIA I ESTRUCTURA DEL TREBALL

A les darreries del segle III aC la peniacutensula Ibegraverica estava habitada per una

multiplicitat de pobles molt diversos entre si que estaven a punt de patir una sotragada

traumagravetica com a consequumlegravencia drsquoallograve que al moacuten dels nostres dies anomenariacuteem poliacutetica

internacional Sense estar-hi involucrats de forma directa els territoris on habitaven

esdevingueren un dels teatres drsquooperacions meacutes importants de les lluites armades que

enfrontaren per segona vegada les dues principals potegravencies del Mediterrani drsquoaquell temps

De fet la detonacioacute del conflicte que ja es percebia a lrsquoambient pregraveviament tingueacute lloc a la

mateixa Peniacutensula en una petita ciutat edetana fortament helmiddotlenitzada situada al lloc meacutes

inoportuacute (o segons com es miri potser no tant) en el moment meacutes inconvenient Una dotzena

drsquoanys despreacutes de la deflagracioacute la guerra es donagrave per finalitzada a la Peniacutensula tot i que el

terme definitiu no arribagrave fins a quatre anys meacutes tard El moacuten que sortiacute de la contesa havia

canviat fortament respecte drsquoaquell que hi havia entrat a escala global en imposar-se una de

les dues contendents (Roma) a lrsquoaltra (Carthago) de manera indiscutible quedagrave com a

potegravencia uacutenica amb la capacitat de fer i desfer drsquoacord amb el seu sol arbitri I a escala regional

els anys de guerra comportaren pregones alteracions als agravembits social econogravemic poliacutetic i

cultural en un proceacutes que tot just aleshores despuntava i que srsquoanagrave desplegant en el cas

concret de la peniacutensula Ibegraverica en el transcurs de les dues centuacuteries seguumlents

El principal interegraves que ha guiat la nostra recerca eacutes lrsquoanagravelisi drsquouna part de les

transformacions que experimentaren alguns dels pobles peninsulars a partir de lrsquoesclat de la

segona guerra puacutenica Meacutes concretament lrsquoobjectiu ha estat estudiar lrsquoevolucioacute que seguiacute la

societat durant els primers decennis de presegravencia romana a la Peniacutensula No es pot dir que

aquest sigui un tema drsquoinvestigacioacute nou perograve lrsquohem escomegraves amb la pretensioacute drsquoaportar una

visioacute global i actualitzada de la societat a partir drsquouna anagravelisi integral de totes les fonts a lrsquoabast

Tradicionalment hom ha tendit a prioritzar les fonts literagraveries per aproximar-srsquohi perograve tenir

en consideracioacute la resta de la documentacioacute ha de permetre aconseguir una imatge meacutes

completa de la societat

No cal dir que una avaluacioacute global de tots els pobles peninsulars eacutes una meta

inabastable en el marc de la realitzacioacute drsquouna tesi doctoral de manera que ha calgut fixar un

22

agravembit geogragravefic meacutes preciacutes Ategraves que poc despreacutes de la fi de la guerra annibagravelica el territori

sota control romagrave fou dividit administrativament en dues proviacutencies en vagraverem triar una de

les dues lrsquoanomenada Hispania Citerior per quumlestions de proximitat geogragravefica Com que la

sola proviacutencia constituiumla igualment un espai molt extens i poblat per una agravemplia varietat de

pobles diferents fou necessari de definir un espai encara meacutes restringit Per aquesta raoacute

lrsquoagravembit geogragravefic que abastem eacutes el de la seccioacute de la Hispagravenia Citerior ocupada pels pobles

ibers Es tracta drsquoun territori ubicat al litoral o relativament proper a la costa que srsquoestenia des

dels Pirineus a lrsquoextrem septentrional fins poc meacutes enllagrave de la ciutat de Carthago Noua a

lrsquoextrem meridional i que srsquoendinsava vers lrsquointerior peninsular a la zona de la vall de lrsquoEbre

fins arribar a les terres limiacutetrofs amb els celtibers En conjunt era un territori marcat per una

orografia relativament suau amb turons no especialment elevats amb lrsquoexcepcioacute de lrsquoextrem

de tramuntana on srsquoeleva la serralada dels Pirineus la banda central coincidint amb una altra

serralada la del sistema Ibegraveric i lrsquoextrem de migdia on srsquoalccedila el sistema Subbegravetic Lrsquouacutenic riu

de consideracioacute que travessa el territori eacutes lrsquoEbre que solca en diagonal el terccedil nord de la

proviacutencia a traveacutes drsquouna fegravertil vall i acaba abocant les aiguumles a la Mediterragravenia La resta de

cursos fluvials que baixen de les muntanyes i els turons solen eacutesser rierols i torrents que

irriguen tot de planes meacutes o menys petites disposades al litoral i prelitoral Quant als recursos

del territori les planes costaneres eren un lloc que afavoria lrsquoagricultura La ramaderia tambeacute

podia tenir lloc aprofitant sobretot les elevacions suaus perograve tambeacute altres terrenys meacutes alts

Als boscos i al mar hom podia aprofitar tot drsquoaltres recursos complementaris Finalment no

era un territori distingit per disposar de minerals si beacute aquiacute i allagrave hi havia reduiumldes vetes de

metalls com el ferro deixant de banda la concentracioacute del sud-est peninsular on hi havia

destacats jaciments de plom i argent

Pel que fa a lrsquoagravembit cronologravegic ens hem centrat en un periacuteode molt concret que

comenccedila lrsquoany 218 aC i acaba el 133 aC La tria drsquoaquest marc temporal ve motivada per eacutesser

dos termes drsquoaccentuada rellevagravencia histograverica Des de la perspectiva de la histograveria de la

peniacutensula Ibegraverica el primer ve marcat per la presa drsquoArse (Saguntum) per part de les tropes

cartagineses considerat com el fet que donagrave lloc a la segona guerra puacutenica el segon pel final

de les complicades guerres celtibegraveriques un moment que anagrave seguit drsquouna nova fase de la

conquesta de la Peniacutensula en la qual srsquoestabilitzaren extensos territoris perograve encara en

23

restaven drsquoaltres que caurien a lrsquoograverbita romana en el proper segle i escaig Des de la

perspectiva de la histograveria de Roma soacuten dues dates clau en la mesura que la primera obre el

periacuteode de la guerra annibagravelica de la qual Roma en sortiragrave extraordinagraveriament beneficiada

per la posicioacute en la qual quedagrave despreacutes del conflicte mentre que la segona srsquoha considerat el

moment que comencen a manifestar-se els primers siacutemptomes greus de la crisi

baixrepublicana amb el tribunat de Ti Semproni Grac i tots els esdeveniments que

lrsquoenvoltaren i que tingueren les seves consequumlegravencies als decennis posteriors

Per tal drsquoassolir lrsquoobjectiu marcat vagraverem iniciar la nostra recerca plantejant diversos

interrogants relatius a diferents aspectes Estudiar la societat drsquouna proviacutencia romana drsquoegravepoca

republicana i meacutes concretament dels estadis inicials de la seva existegravencia significa enfrontar-

se a un proceacutes de canvi en el qual la nova estructuracioacute social srsquoimplanta sobre la preexistent

per donar lloc a una realitat social completament nova Les societats ibegraveriques srsquoorganitzaven

drsquouna manera que no tenia gaire res en comuacute amb la manera com ho feia la romana perograve com

que la que srsquoimposagrave fou aquesta darrera a lrsquohora drsquoestablir els criteris bagravesics que havien de

conduir la formulacioacute de les preguntes de recerca vagraverem optar per seguir les caracteriacutestiques

de lrsquoordenament desenvolupat per la societat de la Urbs Dos eren els paragravemetres

interrelacionats que permetien enquadrar un individu en un sector social determinat la seva

condicioacute juriacutedica i la seva fortuna El primer element permetia distingir en primer lloc

aquelles persones que gaudien de la libertas drsquoaquelles altres que nrsquoestaven mancades i havien

caigut en la condicioacute servil en segon lloc els homes i les dones lliures quedaven situats en

diferents categories algunes meacutes privilegiades i drsquoaltres menys ciutadans romans ciutadans

llatins lliberts i peregrini El segon element servia per ubicar una persona en una posicioacute

socioeconogravemica concreta de manera que els individus meacutes rics ocupaven classes socials meacutes

elevades i els meacutes modestos drsquoaltres de meacutes baixes

Establerts aquests paragravemetres la primera tasca consistiacute a establir grans agrupacions

socials en funcioacute de la categoria juriacutedica eacutes a saber ciutadans romans (etiqueta sota la qual

srsquoinclouen tant els ingenui com els lliberts) socii itagravelics (conjunt que aglutinava tant ciutadans

de dret llatiacute com peregrini procedents de les comunitats itagraveliques sotmeses a Roma i dotades

de diferents condicions juriacutediques) peregrini indiacutegenes i finalment esclaus El seguumlent pas

fou la fixacioacute dels diversos aspectes especiacutefics que havien de servir per definir cadascuna

24

drsquoaquelles agrupacions Si beacute predominava la intencioacute drsquoestablir uns elements de caire

transversal que fossin aplicables a totes fou necessari drsquoadaptar-ne alguns perquegrave srsquohi

cenyissin millor Aixiacute un primer aspecte que calia aclarir era la definicioacute juriacutedica amb

lrsquoobjectiu de concretar quina era la naturalesa juriacutedica dels membres de cada grup quins eren

els drets del quals gaudien i els canvis ndashsi eacutes que sersquon produiumlenndash que podien experimentar Un

segon aspecte es relacionava amb la presegravencia fiacutesica dels individus sobre el territori provincial

Aixiacute calia establir els llocs determinats i els tipus drsquoassentament on srsquoha documentat la

presegravencia de cadascun dels grups aixiacute com el grau de permanegravencia dels seus membres no tota

la poblacioacute forana present a la Citerior ibegraverica arribava amb agravenims drsquoassentar-se sinoacute que nrsquohi

havia que nomeacutes hi romanien de manera temporal Un tercer aspecte tenia a veure amb la

situacioacute econogravemica Com hem esmentat lrsquoeconomia eacutes una de les dues coordenades

fonamentals que hem pres en consideracioacute i en consequumlegravencia calia fixar les bases el poder i

les capacitats econogravemiques de quegrave disposaven els diferents membres de cada grup aixiacute com

les funcions que duien a terme i el nivell de vida que portaven Un quart aspecte estava

relacionat amb les capacitats poliacutetiques i passava per establir les funcions poliacutetiques que

tenien si era el cas Un cinquegrave aspecte es focalitzava en els moviments poblacionals de

manera que lrsquointeregraves es trobava a procurar precisar-ne la naturalesa ndasheacutes a dir quina mena de

moviments eren i si tenien un caragravecter individual o colmiddotlectiu espontani o organitzatndash i les

motivacions que menaven els contingents poblacionals a traslladar-se (de manera temporal o

permanent) cap al i pel sogravel provincial Un sisegrave aspecte es vinculava a lrsquoorigen dels membres de

cada agrupacioacute tant el social ndasheacutes a dir de quin sector social provenienndash com el geogragravefic amb

lrsquoobjectiu drsquoestablir-ne les procedegravencies meacutes habituals en ambdoacutes sentits Finalment un

darrer aspecte intentava aportar una mica de llum a les quumlestions relatives a les dones malgrat

les dificultats per al seu estudi amb la idea drsquoaproximar-nos a la seva situacioacute juriacutedica

capacitats econogravemiques presegravencia i paper social

Per mitjagrave de tots aquests elements haviacuteem drsquoeacutesser capaccedilos no nomeacutes de caracteritzar

amb relativa profunditat cadascuna de les agrupacions sinoacute tambeacute de fixar les seves

diferegravencies internes Aixiacute mateix no eren realitats estanques sinoacute que formaven part drsquouna

uacutenica societat i estaven relacionades muacutetuament Era necessari per tant de plantejar alguns

interrogants addicionals orientats en primer lloc a identificar els diferents grups (i els seus

25

integrants) que constituiumlen la societat a partir dels elements socials econogravemics i poliacutetics que

caracteritzaven les diferents agrupacions juriacutediques en segon lloc a precisar els tipus de

relacions socials i mecanismes de control exercits pels grups dominants sobre els dominats

per mitjagrave dels quals interactuaven els diversos sectors de la societat en tercer lloc a establir

els canvis socials que afectaven els individus de cada grup i finalment fixar la manera com

srsquoorganitzava la jerarquitzacioacute social a partir de les relacions descrites Gragravecies a tot aquest

proceacutes haviacuteem drsquoaconseguir ategravenyer lrsquoobjectiu primordial de la nostra recerca que era

identificar les transformacions socials dutes a terme al territori ibegraveric de la Hispagravenia Citerior

durant el periacuteode 218-133 aC la manera com es produiumlren i les raons que les motivaren

Resoldre els diferents interrogants formulats requeria a continuacioacute la documentacioacute

i la recollida de dades pertinents Qualsevol investigador que pretengui aproximar-se al

coneixement de les Hispaniae republicanes sap que toparagrave amb un escull de grans

proporcions que no eacutes altre que les fonts Malauradament aquesta eacutes una etapa histograverica que

en general no acostuma a ser generosa en fonts i les que hi ha disponibles presenten grans

irregularitats quant a la varietat Les fonts escrites forneixen una informacioacute molt parcial ategraves

que les referegravencies a lrsquoagraverea ibegraverica es limiten fonamentalment als afers militars que la

tingueren com a escenari i per tant es circumscriuen a les darreries del segle III aC i els

primers anys de la centuacuteria seguumlent coincidint amb el temps de la guerra annibagravelica (218-206

aC) i les revoltes indiacutegenes de 197-195 aC A meacutes a meacutes els relats que ens han llegat els

escriptors de lrsquoantiguitat es fixen de manera gairebeacute exclusiva en els sectors elevats de les

societats i solen obviar de manera pragravecticament sistemagravetica aquells individus i grups

pertanyents a segments meacutes baixos Lrsquoepigrafia aporta una quantitat relativament nombrosa

de documents que tenen tambeacute els seus inconvenients perquegrave la majoria estan redactats en

escriptura ibegraverica ndashque ara com ara no podem entendrendash i els que ho estan en llatiacute que soacuten

quantitativament meacutes escassos no apareixen deixant de banda unes poques mostres aiumlllades

fins a un moment forccedila avanccedilat del periacuteode La numismagravetica eacutes una altra font amb uns

problemes similars En canvi la que meacutes dades pot aportar eacutes lrsquoarqueologia que per la seva

naturalesa pot oferir documents en una sequumlegravencia cronologravegica meacutes o menys continuada o

almenys aquesta eacutes la teoria perquegrave les restes materials tambeacute poden veurersquos afectades per

factors com lrsquoestat de conservacioacute la intensitat i extensioacute de les intervencions arqueologravegiques

26

o la qualitat de la documentacioacute en casos drsquointervencions antigues Un cop seleccionades i

analitzades convenientment les dades ja ens trobariacuteem en disposicioacute drsquoabordar la resolucioacute

dels interrogants formulats

La tesi srsquoestructura en tres grans blocs principals drsquoacord amb el seu contingut que

estan formats per diversos capiacutetols El primer bloc teacute un caragravecter introductori i estagrave constituiumlt

per dos capiacutetols Al capiacutetol 1 fem un balanccedil historiogragravefic del nostre tema de recerca tot

destacant les fites meacutes remarcables quant a les aportacions realitzades drsquoenccedilagrave del tombant del

segle XIX quan els primers investigadors comenccedilaren a interessar-se per les societats

peninsulars i les seves transformacions a partir de lrsquoarribada dels romans Tot seguit amb la

voluntat de disposar de prou elements per contextualitzar els canvis esdevinguts a la Citerior

ibegraverica al capiacutetol 2 hem elaborat una siacutentesi de lrsquoevolucioacute per una banda de la societat

romana i de lrsquoaltra de les societats itagraveliques en el transcurs dels segles III i II aC amb un

apartat preliminar que cobreix el periacuteode immediatament precedent (del segle IV a les

darreries del III aC) per tal de situar lrsquoorigen drsquoalguns dels processos que afectaren la societat

i que es desplegaren posteriorment

Al segon bloc apleguem presentem i analitzem les dades que serveixen de base a la

investigacioacute distingides en tres capiacutetols diferents en funcioacute de la naturalesa de cadascuna de

les fonts Aixiacute el capiacutetol 3 conteacute la informacioacute extreta de les fonts literagraveries el capiacutetol 4 la

procedent de lrsquoepigrafia i la numismagravetica i el capiacutetol 5 les dades obtingudes del registre

arqueologravegic Sempre que ha estat possible les mostrem reunides drsquoacord amb els aspectes que

hem esmentat meacutes amunt (econogravemic poliacutetic social etc)

El tercer bloc estagrave integrat per un sol perograve extens capiacutetol en el qual a partir del context

general establert al primer bloc i de les dades recollides al segon procedim a la discussioacute i a

lrsquoobtencioacute dels resultats de la recerca Internament el capiacutetol 6 estagrave organitzat en cinc

apartats en els quals procurem omplir de contingut aquelles quatre grans agrupacions que

haviacuteem fixat de bell antuvi en funcioacute de les coordenades juriacutedica i econogravemica (ciutadans

romans socii itagravelics peregrini indiacutegenes i esclaus) i els diversos aspectes que havien de

permetre aprofundir en la complexitat interna de cadascun drsquoells aixiacute com traccedilar-ne lrsquoevolucioacute

en el decurs del periacuteode contemplat Aixiacute mateix el cinquegrave apartat estagrave dedicat a estudiar les

formes de relacioacute social establertes entre els diferents grups socials

27

Tanquen el cos de la tesi les preceptives conclusions en les quals recollim de manera

resumida els principals resultats organitzats a traveacutes drsquouna proposta de perioditzacioacute dels

canvis esdevinguts a la societat de la Hispania Citerior ibegraverica entre els anys 218 i 133 aC

28

29

1 HISTOgraveRIA DE LA RECERCA

Lrsquointeregraves per lrsquoestudi de les societats ibegraveriques en general i meacutes concretament per les

transformacions que experimentaren en el periacuteode de tragravensit que fou lrsquoIbegraveric final amb

lrsquoimpacte que suposagrave lrsquoannexioacute de la peniacutensula Ibegraverica a lrsquoimperi territorial romagrave arrenca de

les darreries del segle XIX1 Drsquoaleshores enccedilagrave els investigadors que han optat per enfrontar-se

a aquest objecte drsquoestudi ho han fet des de diverses perspectives i metodologies a vegades

atrets drsquouna manera meacutes global i drsquoaltres perseguint lrsquoanagravelisi drsquoaspectes meacutes concrets i acotats

En la mesura que els canvis foren provocats per la superposicioacute drsquoun ordenament social

drsquoorigen foragrave sobre un altre drsquoautogravecton es poden estudiar atenent a la vessant romana io a la

vessant ibegraverica Amb frequumlegravencia els autors han acostumat a fixar-se en ambdues perograve aixograve no

treu que alguns drsquoells srsquohagin decantat de manera meacutes o menys exclusiva per una en concret

Independentment drsquoaquest fet podem observar que les inquietuds de la recerca han procurat

resoldre de manera reiterada una segraverie de quumlestions que soacuten fonamentals per aproximar-se a

aquesta societat canviant la identificacioacute de la composicioacute social ndashja fos de iure o de factondash

les formes de relacioacute dels diferents grups socials ndashtant dins de la societat ibegraverica com entre els

sectors ibegraverics i els romans i itagravelicsndash o els oriacutegens socials egravetnics i geogragravefics dels nouvinguts

itagravelics i les motivacions que tenien per establir-se (ja fos de manera temporal o permanent) al

territori Altres recerques focalitzades en aspectes meacutes concrets pretenen complementar i

aprofundir els coneixements generals amb aportacions especiacutefiques sobre una variada

multiplicitat de temes Sovint lrsquointeregraves per aquesta mena drsquoaspectes ha tingut molt a veure

amb lrsquoevolucioacute de lrsquoArqueologia (i en general de la Histograveria) com a disciplina acadegravemica

especialment als darrers decennis Aixiacute les noves perspectives han permegraves cristalmiddotlitzar

quumlestions com per exemple la visualitzacioacute de la dona2 a les societats del passat que ha

1 J COSTA ldquoInscripcioacuten ibero-latina de Jodarrdquo Boletiacuten del Instituto Libre de Ensentildeanza Madrid 1889 p 297-302

IDEM Estudios Ibeacutericos (La servidumbre entre los iberos Litoral Ibeacuterico del Mediterraacuteneo en el siglo VI-V antes de

Jesucristo) Madrid 1891-1895 2 L PRADOS ldquoMujer y espacio sagrado Haciendo visibles a las mujeres en los lugares de culto de eacutepoca ibeacutericardquo

Complutum 18 2007 p 217-225 C LOacutePEZ RUIZ ldquoUna aproximacioacuten a la imagen de la mujer en el mundo ibeacutericordquo

S GONZAacuteLEZ REYERO et al Una nueva mirada sobre el patrimonio histoacuterico Liacuteneas de investigacioacuten arqueoloacutegica

en la Universidad Autoacutenoma de Madrid Madrid 2008 p 217-236 L PRADOS ldquoY la mujer se hace visible estudios

de genero en la arqueologiacutea ibeacutericardquo Arqueologiacutea del geacutenero 1er encuentro en la UAM Madrid 2008 p 225-250

EADEM ldquoGeacutenero e identidad en los contextos funerarios ibeacutericos (siglos V-I aC)rdquo L PRADOS et al Arqueologiacutea y

genero Mujer y espacio sagrado haciendo visibles a las mujeres en los lugares de culto de eacutepoca ibegraverica Madrid

30

menat a maldar per cercar i examinar els indicis de la dona i els rols que jugava dins de la

societat o lrsquoestudi de sectors determinats de la poblacioacute com ara el format pels artesans3 o

lrsquoestudi de determinats segments de la societat a partir drsquoanagravelisis detallades dels registres

iconogragravefic4 funerari i religioacutes5 etc

11 LA IMMIGRACIOacute ITAgraveLICA ASPECTES JURIacuteDICS ORIacuteGENS I MOTIVACIONS

Si ens fixem en la vessant romana i itagravelica els autors han indagat sovint els aspectes

juriacutedics amb la intencioacute drsquoestablir quina era la situacioacute de dret dels nouvinguts eacutes a dir si eren

lliures lliberts o esclaus Els investigadors han volgut aprofundir aquest tema intentant assolir

una quantificacioacute i fixar les proporcions que representava cada categoria Per arribar a aquest

objectiu el camiacute a seguir ha passat per fer anagravelisis demogragravefiques per trobar unes xifres meacutes o

menys aproximades Ensems amb les quantificacions han examinat els moviments migratoris

drsquoItagravelia vers les proviacutencies hispanes (i altres contrades del Mediterrani) aixiacute com la

procedegravencia social egravetnica i geogragravefica dels individus Tots els investigadors que han examinat

els moviments migratoris han observat lrsquoexistegravencia drsquoun doble flux un de militar i un altre de

civil Finalment sense deixar drsquoestar relacionades amb tots aquests aspectes han analitzat les

raons que impulsaren als immigrants a venir a la Citerior Unes raons que amb frequumlegravencia

srsquohan cercat en lrsquoagravembit econogravemic si beacute alguns autors han explorat altres menes de motius

2011 p 201-217 C ALFARO ldquoLa mujer y el trabajo en la Hispania prerromana y romana Actividades domeacutesticas y

profesionalesrdquo M I del Val (coord) El trabajo de las mujeres en Espantildea Desde la Antiguumledad al siglo XX Dossier

des Meacutelanges de la Casa de Velaacutezquez Nouvelle seacuterie 40 (2) 2010 p 15-38 3 M BLECH i E RUANO ldquoLos artesanos dentro de la Sociedad ibeacuterica ensayo de valoracioacutenrdquo C ARANEGUI (coord)

Congreso Internacional Los Iberos Priacutencipes de Occidente Valegravencia 1998 p 301-308 J MORER i A RIGO Ferro i

ferrers en el moacuten ibegraveric El poblat de Les Guagraverdies (El Vendrell) Barcelona 1999 M C ROVIRA ldquoLos talleres de

herrero en el mundo ibeacuterico aspectos teacutecnicos y socialesrdquo Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 265-270 4 R OLMOS T TORTOSA i P IGUACEL (eds) La sociedad ibegraverica a traveacutes de la imagen Madrid 1992 R OLMOS

ldquoMetaacuteforas de la eclosioacuten y del cultivo Imaginarios del cultivo en eacutepoca ibeacutericardquo AEspA 69 1996 p 3-16 T CHAPA

i R OLMOS ldquoEl imaginario del joven en la cultura ibeacutericardquo Meacutelanges de la Casa de Velaacutezquez 34-1 2004 p 43-83

I IZQUIERDO i J PEacuteREZ BALLESTER ldquoGrupos de edad y geacutenero en un nuevo vaso del Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria

(Valegravencia)rdquo Saguntum-PLAV 37 2005 p 85-103 5 T CHAPA ldquoLa percepcioacuten de la infancia en el mundo ibeacutericordquo Trabajos de Prehistoria 60 nuacutem 1 2003 p115-138

I IZQUIERDO i L PRADOS ldquoEspacios funerarios y religiosos en la cultura ibeacuterica lecturas desde el geacutenero en

arqueologiacuteardquo Spal 13 2004 p 155-180 I IZQUIERDO ldquoArqueologiacutea de la muerte y el estudio de la sociedad una

visioacuten desde el geacutenero en la cultura ibeacutericardquo Complutum 18 2007 p 247-261

31

En aquest sentit un dels treballs meacutes destacables eacutes el de Peter Brunt6 Amb lrsquoobjectiu

de valorar adequadament les motivacions i el volum dels moviments migratoris itagravelics vers les

proviacutencies partiacute drsquouna perspectiva demogragravefica i intentagrave dur a terme una recerca molt

acurada de la demografia tant de Roma com drsquoItagravelia No era aquesta una tasca senzilla puix

que srsquohagueacute de basar en els censos que malgrat que eren elaborats regularment presenten

com a principal inconvenient que no reflectien el conjunt de la poblacioacute sinoacute nomeacutes els

adsidui o propietaris lliures Tanmateix aixograve no fou un impediment perquegrave intenteacutes sempre

amb prudegravencia i de manera raonable estudiar la poblacioacute no lliure i fins i tot quantificar-la

amb la finalitat drsquoassolir unes conclusions sogravelides Un cop fet aixograve es dedicagrave a estudiar els

moviments migratoris cap a lrsquoexterior drsquoItagravelia i els tipus drsquoassentaments i de comunitats

establerts arreu dels territoris sotmesos a lrsquoegravegida de Roma tot analitzant-ne la seva composicioacute

social i intentant de nou donar xifres si no exactes almenys siacute aproximades Entre altres

aspectes destacava (com de fet ja havien notat altres autors anteriors que cita) que malgrat

que les fonts escrites gregues fan referegravencia de manera genegraverica a Ρωμαῖοι presents als territoris

orientals duent a terme negocis diversos meacutes que progravepiament ciutadans eren socii itagravelics tal

i com posa de manifest lrsquoonomagravestica documentada a lrsquoepigrafia7 Les funcions que realitzaven

aquests personatges tant a orient com a occident eren muacuteltiples hi havia els publicans que

arrendaven el cobrament de tributs i tambeacute els negotiatores que actuaven com a agents

encarregats de lrsquoexplotacioacute dels camps les mines o altres recursos naturals Juntament amb

tots ells hi havia diversos individus que els assistien i ajudaven en les seves tasques entre els

quals molts esclaus i probablement tambeacute indiacutegenes8 Malgrat tot Brunt srsquooposava a la visioacute

tradicional sorgida sobretot a partir de la lectura drsquoun conegut passatge de Diodor9 drsquouna

arribada massiva drsquoimmigrants ndashque serien meacutes itagravelics que romans com defensa amb diversos

argumentsndash a llocs com la peniacutensula Ibegraverica atrets per les seves riqueses mineres (a les quals

srsquohaurien drsquoafegir les agriacutecoles) i considerava que el seu nombre era molt meacutes reduiumlt

especialment abans de mitjan segle I aC10

6 P A BRUNT Italian manpower 225 BC ndashAD 14 1971 7 P A BRUNT op cit p 205-206 8 P A BRUNT op cit p 209-211 9 DIODOR 5363 10 P A BRUNT op cit p 160-165 i 233

32

Altres autors nrsquohan fet un tractament diferent com eacutes el cas de Joseacute Mariacutea Blaacutezquez

Martiacutenez qui no es deturagrave a fer una anagravelisi tan exhaustiva de la demografia ni tampoc de la

situacioacute juriacutedica dels immigrants A partir de la lectura de les fonts escrites de lrsquoantiguitat que

feien referegravencia expressa a Hispania afirmava que amb anterioritat a les guerres mitridagravetiques

la poblacioacute itagravelica a la Peniacutensula seria considerable ndashsense fer a diferegravencia de Brunt un

exercici de quantificacioacutendash tenint present la dada que Metel traslladagrave tres mil colons de la

Peniacutensula a Mallorca per poblar els nous assentaments de Palma i Pollentia11 Aixograve no obstant

admetia que el punt agravelgid de la colonitzacioacute no arribagrave fins al segle I aC12 Aquests itagravelics que

haurien anat arribant en el transcurs del segle II aC srsquoencarregarien de tasques variades serien

administradors agents i apoderats dels (hipotegravetics) colons al capdavant de les explotacions

mineres I eacutes que allograve que els mouria a traslladar-se a les proviacutencies seria altra vegada

lrsquoeconomia i especiacuteficament els rics recursos miners13 Les perspectives comercials serien una

segona motivacioacute de pes que lrsquoautor portava ja als moments primerencs de presegravencia romana

al territori argumentava que detectava en aquell periacuteode una arribada nombrosa de

mercaders itagravelics esgrimint que els comerciants expulsats dels campaments escipioneus ldquono

seriacutean pocosrdquo14

Mariacutea Amalia Mariacuten Diacuteaz es mostrava drsquoacord amb aquesta doble motivacioacute la gent

procedent drsquoItagravelia arribava per mercadejar amb la soldadesca perograve tambeacute per explotar els

recursos naturals del territori particularment les mines del migdia i el sud-est ategraves que si beacute

la titularitat drsquoaquests recursos era de la Repuacuteblica lrsquoexplotacioacute era cedida en regravegim

drsquoarrendament a priuati De fet percebeacute els fluxos migratoris com una iniciativa privada que

menava tal i com testimonien les fonts literagraveries a redemptores mercatores i mangones a

actuar en sogravel provincial Aquesta investigadora exploragrave la condicioacute juriacutedica dels nouvinguts i

detectagrave que hi hauria ingenui lliberts i esclaus en proporcions diverses El grup meacutes minoritari

seria el dels ingenui i encara dins seu aquells que tenien un gentilici romagrave serien pocs i

estarien relacionats amb les clienteles provincials mentre que aquells amb un gentilici itagravelic

serien meacutes nombrosos i estarien relacionats amb la intendegravencia dels contingents militars

11 ESTRABOacute 351 12 J M BLAacuteZQUEZ La Romanizacioacuten vol 2 1975 p 27-31 13 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 150-161 IDEM Historia de Espantildea Meneacutendez Pidal vol 21 1982 p 295-308 14 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 144-149

33

Quantitativament superior seria el grup dels lliberts tal i com testimonia lrsquoepigrafia que en

molts casos srsquoagruparien en collegia professionals com palesa lrsquoepigrafia de Carthago Noua15

En canvi Mariacuten no localitzagrave cap testimoni que avaleacutes lrsquoexistegravencia drsquoaltres formes drsquoagrupacioacute

drsquoaquesta poblacioacute forana que eacutes habitual en altres contrades com la del conuentus ciuium

Romanorum16 La mateixa epigrafia tambeacute posa de manifest la presegravencia tant o meacutes nombrosa

que la dels lliberts drsquoesclaus17

Per la seva banda John S Richardson tambeacute estudiagrave els moviments migratoris

particularment de la poblacioacute militar romana i itagravelica No nomeacutes es detingueacute a mirar de

quantificar els militars enrolats als exegravercits que Roma enviava a la Peniacutensula sinoacute que tambeacute

analitzagrave les motivacions en aquest cas socials i poliacutetiques que els meacutes alts comandaments

podien tenir per voler participar a les guerres de conquesta Aixiacute durant tot el periacuteode que

examinagrave apreciava drsquoenccedilagrave de 179 aC un periacuteode en quegrave les tropes destinades a les proviacutencies

hispanes es reduiumlren a una legioacute per proviacutencia i caigueacute la quantitat de pretors enviats a la

Peniacutensula que atenyien el consolat lrsquoany seguumlent o en un periacuteode de temps relativament curt

en contrast amb el que havia succeiumlt en anys anteriors Per tot plegat considerava que quan

lrsquoactivitat begravelmiddotlica a Hispania es reduiacute deixagrave drsquoeacutesser un destiacute atractiu per beneficiar el cursus

honorum18 Tanmateix tornagrave a produir-se un canvi en el periacuteode entre 155 i 133 aC que estigueacute

marcat per un acusat clima begravelmiddotlic al centre i occident peninsulars amb les guerres contra

celtibers i lusitans cosa que significagrave lrsquoenviament continuat de cogravensols en comptes de pretors

i per tant lrsquoafluegravencia altra vegada de contingents meacutes nombrosos19

Les quumlestions relacionades amb la procedegravencia dels itagravelics ha estat una vella inquietud

dels investigadors fins i tot drsquoaquells de fora de lrsquoagravembit de lrsquoArqueologia i la Histograveria El filograveleg

Ramoacuten Meneacutendez Pidal per exemple mentre es documentava per elaborar la seva Historia

de la lengua espantildeola proposagrave que les proviacutencies hispanes foren colonitzades per individus

drsquooriacutegens suditagravelics20 Aquesta tesi fou recollida pels historiadors com J M Blaacutezquez que

15 M A MARIacuteN DIacuteAZ Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacuten en la Hispania republicana Granada 1988 p 49-

59 16 M A MARIacuteN DIacuteAZ Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 82-93 17 M A MARIacuteN DIacuteAZ Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 76 i s 18 J S RICHARDSON Hispaniae Spain and the development of Roman imperialism 218-32 BC Cambridge 1986 p

104-107 19 J S RICHARDSON op cit p 128-134 20 R MENEacuteNDEZ PIDAL Historia de la Lengua espantildeola vol 1 Madrid 2005 p 93-94

34

precisava la procedegravencia en terres de la Campagravenia lrsquoApuacutelia i el Bruacutetium i per tant es tractaria

de poblacioacute samnita sabina i osca establerta en primer lloc als territoris de vascons ilergets

edetans lacetans i ausetans21 Meacutes endavant M A Mariacuten corroboragrave despreacutes drsquoexaminar els

gentilicis de la poblacioacute colonitzadora documentats al registre epigragravefic que la major part dels

immigrants era drsquoorigen itagravelic i especialment relacionat amb les terres campanianes22

12 LA IDENTIFICACIOacute DELS GRUPS SOCIALS

Un dels aspectes essencials en lrsquoestudi de la societat ha estat la definicioacute dels diferents

grups que constituiumlen el cos social En general tots els investigadors que lrsquohan abordat han

tendit a examinar-lo a partir de la identificacioacute de la composicioacute social preexistent o indiacutegena

i de la forana o romanoitagravelica Lrsquoaproximacioacute als sectors socials romans ha comptat amb un

avantatge pel fet que a Roma amb el pas del temps hom havia anat perfilant un ordenament

juriacutedic fixat al dret que eacutes una font ben coneguda Drsquoaquesta manera es pot intentar esbrinar

la categoria juriacutedica de comunitats senceres de colmiddotlectius presents al territori o fins i tot

drsquoindividus concrets partint dels indicis que nrsquohan romagraves En canvi per a la societat ibegraverica no

comptem amb quelcom de semblant meacutes enllagrave de la consideracioacute amb frequumlegravencia i drsquoacord

amb els paragravemetres aplicats per Roma de peregrini Perograve de la mateixa manera que no tots els

ciues (ni aquells que no ho eren) eren iguals tampoc ho eren tots els peregrini ibers Per aixograve

en el seu cas cal tenir en compte la seva posicioacute econogravemica social poliacutetica etc A partir drsquoaquiacute

els investigadors han tendit habitualment a establir una dicotomia entre uns grups

privilegiats aristocragravetics i nobles i uns altres de no privilegiats organitzats jeragraverquicament de

manera que aquests srsquohan vist subordinats als primers a traveacutes de diferents mecanismes Les

raons que expliquen aquesta divisioacute soacuten fonamentalment segons tots els autors de caire

econogravemic sempre vinculades com sol eacutesser frequumlent entre les societats agragraveries a lrsquoacceacutes i la

possessioacute als recursos principalment les terres de conreu

En aquest sentit un dels primers estudiosos que trobem eacutes Joaquiacuten Costa Martiacutenez

qui a les acaballes del segle XIX distingia per a la societat ibegraverica un grup de nobles i un altre

21 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 27-31 22 M A MARIacuteN DIacuteAZ ldquoLa emigracioacuten itaacutelica a Hispania en el siglo II aCrdquo SHHA 4 1986 p 53-63 EADEM

Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 60-82

35

de vassalls als quals nrsquoafegia drsquoenccedilagrave de la segona guerra puacutenica un tercer vingut de lrsquoexterior

format pels romans23 Costa srsquoinclinava per analitzar els grups socials des drsquouna perspectiva

juriacutedica al mateix temps que econogravemica i se centragrave particularment en els sectors no

privilegiats Considerava que els seus membres es trobaven en una situacioacute de dependegravencia

dels grups aristocragravetics a mig camiacute de la llibertat i de lrsquoesclavitud i des de la vessant

econogravemica es dedicaven essencialment a la ramaderia i malviurien en condicions miserables

fins al punt drsquooferir-se a puacutenics i a romans per combatre els seus propis senyors a canvi de

terres24 Joan Maluquer de Motes per la seva banda anava meacutes enllagrave quant a la situacioacute

juriacutedica i socioeconogravemica dels ibers i es mostrava convenccedilut que els grups no privilegiats no

nomeacutes es trobaven sotmesos als aristogravecrates sinoacute que nrsquoeren llurs esclaus25 Per a Antonio

Balil que estudiava tambeacute el tema des de la perspectiva socioeconogravemica la societat ibegraverica

tenia com a base econogravemica la possessioacute de la terra que estava repartida de manera desigual

entre tota la poblacioacute Drsquoaquesta manera proposava un model lleugerament meacutes complex que

la polaritzacioacute habitual amb lrsquoaddicioacute drsquoun tercer segment que restaria enquadrat dins dels

sectors no privilegiats la societat estaria formada per una aristocragravecia cavalleresca i

terratinent un grup format per pagesos lliures i un altre grup de clients que treballaria la terra

cedida per la noblesa26 Tambeacute Arturo Ruiz insistia meacutes recentment que lrsquoelement

fonamental per analitzar la societat ibegraverica eacutes la terra i les formes drsquoapropiacioacute27 i com els seus

predecessors distingia uns sectors privilegiats i uns altres de no privilegiats28 El seu

enfocament perograve diferia en el fet que analitzava lrsquoestructura del poblament i lrsquoentenia com

una traduccioacute de lrsquoorganitzacioacute social ibegraverica i el seu desenvolupament en el decurs del temps

sobre el territori

Altres autors han intentat complementar aquestes concepcions generals amb

aportacions diverses En aquesta liacutenia trobem per exemple a Miquel Tarradell qui focalitzagrave

lrsquoanagravelisi de la posicioacute socioeconogravemica de les poblacions ibegraveriques a partir sobretot del registre

23 J COSTA ldquoInscripcioacuten ibero-latina de Jodarrdquo p 297-302 24 J COSTA Estudios ibeacutericos p I-II 25 J MALUQUER ldquoPueblos ibeacutericosrdquo Historia de Espantildea dirigida por Meneacutendez Pidal t 1 vol 3 Madrid 1954 26 A BALIL ldquoIndiacutegenas y colonizadoresrdquo Aacute DrsquoORS Historia econogravemica y social de Espantildea Primer Volumen la

Antiguumledad Madrid 1973 p 158 27 A RUIZ ldquoLos priacutencipes iberos procesos econoacutemicos y socialesrdquo Saguntum-PLAV Extra-1 1998 p 285-300 A

RUIZ i M MOLINOS Los Iberos Anaacutelisis arqueoloacutegico de un proceso histoacuterico Barcelona 1993 p 179 28 A RUIZ op cit A RUIZ i M MOLINOS op cit p 124-141

36

material No obstant acceptar que dins de la societat ibegraverica hi devia haver diferegravencies

constatava a partir de lrsquoexamen de les restes de les cases dels poblats que no serien molt

marcades Amb tot alertava que la riquesa i el poder no sempre es relacionen directament

amb lrsquoarquitectura lrsquourbanisme ni els objectes recuperats a lrsquointerior dels habitatges

excavats29 Tambeacute Joseacute Aparicio i altres autors en una siacutentesi publicada fa uns deu anys

admetien la dificultat per fixar les diferegravencies socials a partir de les fonts a lrsquoabast i veien la

ibegraverica com una societat forccedila igualitagraveria Com drsquohabitud atribuiumlen les escasses diferegravencies a

raons drsquoiacutendole econogravemica ja que els ibers tindrien nomeacutes una economia basada en

lrsquoexplotacioacute agropecuagraveria i amb prou feines hi hauria comerccedil drsquoaltres recursos econogravemics

(com els minerals per exemple)30

Un aspecte meacutes que han pres en consideracioacute alguns investigadors per aproximar-se

al coneixement de la societat teacute a veure amb lrsquoestudi de les famiacutelies particularment les

ibegraveriques Nrsquohi ha que han procurat definir-ne la naturalesa en ocasions arribant a

conclusions diametralment oposades Per exemple M Tarradell avaluant lrsquoestructura dels

habitatges ibegraverics i els testimonis literaris considerava que els ibers eren monogravegams31 En

canvi per a J Aparicio la famiacutelia ibegraverica admetia la poligagravemia32 sense argumentar tanmateix

lrsquoafirmacioacute

En altres casos els autors han valorat la funcioacute de les famiacutelies dins del cos social Segons

Luis Garciacutea de Valdeavellano la societat de les comunitats de determinades agraverees

srsquoestructurava a partir de grups familiars gentilicis o clans (les gentilitates de les fonts

escrites)33 eacutes a dir agrupacions de famiacutelies que compartien un avantpassat comuacute Cadascuna

era independent de la resta posseiumla uns deacuteus gentilicis propis i els seus exclusiu cultes i drets

i un vincle de proteccioacute i auxili mutu lligava entre si a tots els membres Tot plegat significava

que encara que existiacutes una comunitat poliacutetica superior en la qual srsquoenglobarien diferents

gentilitats o clans cadascuna drsquoelles era un grup tancat i hermegravetic

29 M TARRADELL Les Arrels de Catalunya Barcelona 1983 (lrsquooriginal eacutes de 1962) p 270-271 30 J APARICIO et al La Cultura Ibeacuterica Siacutentesis histoacuterica Valegravencia 2005 p 65 31 M TARRADELL op cit p 271 32 J APARICIO et al op cit p 63 33 L GARCIacuteA DE VALDEAVELLANO Historia de Espantildea I De los oriacutegenes a la baja Edad Media Primera parte Madrid

1973 (lrsquoedicioacute original eacutes de 1952) p 145-146

37

En un principi dins de les consideracions al voltant de les famiacutelies hom incloiumla ndashquan

era el casndash algunes idees sobre les dones i el paper que jugaven dins de la societat si beacute no ha

estat una quumlestioacute que srsquohagi tractat amb meacutes profunditat fins a les darreres degravecades amb el

creixement dels corrents feministes i lrsquoauge de les dites perspectives de gegravenere que han volgut

fer visibles les dones Malgrat que els esforccedilos invertits en la recerca han pogut donar els seus

fruits malauradament per al nostre periacuteode els estudis solen eacutesser marcadament escassos

ategraves que moltes vegades els interessos de les investigacions i les dificultats relacionades amb

les fonts han portat a elaborar estudis molt concrets quant a la temagravetica perograve molt amplis

quant a la cronologia que en el cas del moacuten iber tendeixen a focalitzar-se als periacuteodes Ibegraveric

antic i ple i deixen de banda el moment de transicioacute vers el moacuten hispanoromagrave Aixiacute mateix

un problema afegit eacutes el biaix social que es deriva de les fonts disponibles com que els textos

dels autors antics fan referegravencies escasses i genegraveriques a les dones iberes que sovint no passen

de la mera anegravecdota etnologravegica les investigadores han hagut de recoacuterrer bagravesicament a la

iconografia dels atuells i altres objectes documentats en assentaments concrets34 o beacute al

registre funerari35 En consequumlegravencia les hipogravetesis plantejades nomeacutes poden almiddotludir a les dones

pertanyents als sectors privilegiats mentre que les dels grups no privilegiats segueixen restant

en la foscor

34 B GRINtildeOacute ldquoImagen de la mujer en el mundo ibeacutericordquo R OLMOS T TORTOSA i P IGUACEL (eds) op cit 194-205 I

IZQUIERDO i J PEacuteREZ BALLESTER op cit p 85-103 L PRADOS ldquoMujer y espacio sagrado Haciendo visibles a las

mujeres en los lugares de culto de eacutepoca ibeacutericardquo Complutum 18 2007 p 217-225 C RUEDA ldquoLa mujer

sacralitzada la presencia de las mujeres en los santuarios (lectura desde los exvotos de bronce iberos)rdquo

Complutum 18 2007 p 227-235 L PRADOS ldquoY la mujer se hace visible estudios de geacutenero en la arqueologiacutea

ibeacutericardquo L PRADOS i C RUIZ (eds) Arqueologiacutea del Geacutenero Ir Encuentro Internacional en la UAM Madrid 2008

p 225-250 C ALFARO ldquoLa mujer y el trabajo en la Hispania prerromana y romana Actividades domeacutesticas y

profesionalesrdquo M I DEL VAL (coord) El trabajo de las mujeres en Espantildea desde la Antiguumledad al siglo XX Dossier

des Meacutelanges de la Casa de Velaacutezquez Nouvelle seacuterie 40 (2) Madrid 2010 p 15-38 35 T CHAPA op cit p115-138 I IZQUIERDO ldquoArqueologiacutea de la muerte y estudio de la sociedad Una visioacuten desde

el genero en la Cultura Ibeacutericardquo Complutum 18 2007 p 247-261 N FONTANALS ldquoEl textil como indicador de

geacutenero en el registro funerario ibeacutericordquo Interpreting household practices Barcelona 21-24 november 2007 Treballs

drsquoArqueologia 13 2007 p 115-146 C RIacuteSQUEZ i A GARCIacuteA LUQUE ldquoiquestActividades de mantenimiento en el registro

funerario El caso de las necroacutepolis ibeacutericasrdquo Interpreting household practices Barcelona 21-24 november 2007

Treballs drsquoArqueologia 13 2007 p 147-173

38

13 RELACIONS SOCIALS DEPENDEgraveNCIA I CLIENTELA

Lrsquoanagravelisi de les relacions per mitjagrave de les quals interactuaven els diferents grups entre

si ha estat un aspecte meacutes marcat per les divergegravencies que la identificacioacute dels sectors socials

ategraves que hi ha hagut autors que han focalitzat els seus interessos de manera exclusiva en els

ibers com feacuteu per exemple J Costa que plantejava que els sectors no privilegiats estaven

sotmesos a lrsquoaristocragravecia per obligacions fiscals i militars36 o Joseacute Mariacutea Ramos Loscertales

qui tambeacute reconeixia unes formes de dependegravencia perograve afegint com a novetat que srsquohi

barrejaven forts vincles de clientela militar i elements religiosos37 Drsquoaltres en canvi han

procurat ampliar els horitzons cap a la interaccioacute entre indiacutegenes i forans com feacuteu Antonio

Tovar que considerava que durant el periacuteode que estem estudiant les relacions entre ibers i

romans estaven marcades per un fort caire personalista de manera que un cop desaparegut

el cap militar amb el qual les havien establert es consideraven altre cop lliures drsquoimposar la

seva voluntat38 De tota manera en termes generals hi ha consens en el fet que els grups

socials es relacionaven de manera jeragraverquica en consequumlegravencia hi havia grups dominants i

grups dominats A partir drsquoaquiacute perograve es percep un ventall meacutes ampli de punts de vista des

dels quals estudiar-les Hi ha investigadors que ho han analitzat des de perspectives de caire

juriacutedic com M A Mariacuten Diacuteaz que considerava que en el transcurs del temps la presegravencia

romana implantagrave al territori un proceacutes de regulacioacute administrativa de les relacions entre Roma

i les comunitats sotmeses bagravesicament a traveacutes dels mecanismes del foedus i la deditio Observagrave

tambeacute una evolucioacute en les formes de relacioacute que comenccedilarien amb la consideracioacute drsquoamici o

fins i tot de socii de moltes comunitats indiacutegenes en els temps de la guerra puacutenica i que

canviarien ragravepidament cap a la imposicioacute de deditiones (ja fossin in fidem o in diccionem) a

partir drsquoinicis del segle II aC39 Aquest proceacutes comportagrave el desenvolupament de la regulacioacute

juriacutedica de les comunitats de nadius que serien considerades en conjunt com a peregrinae A

partir de les dades transmeses per les fonts literagraveries (sobretot el passatge tan citat de Plini)40

lrsquoautora arribagrave a identificar la categoria juriacutedica drsquoalguns establiments concrets com per

36 J COSTA ldquoInscripcioacuten ibero-latina de Jodarrdquo p 297-302 37 J M RAMOS ldquoLa devotio ibeacutericardquo Anuario de Historia del Derecho Espantildeol 1 1924 p 7-26 38 A TOVAR i J M BLAacuteZQUEZ Historia de la Hispania romana Madrid 1977 (lrsquoedicioacute original eacutes de 1975) p 35-36 39 M A MARIacuteN Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 11-25 40 PLINI Nat Hist 3418-25

39

exemple Sagunt que seria una ciuitas foederata41 per beacute que la immensa majoria serien

stipendiariae

Drsquoaltres en canvi ho han avaluat atenent a paragravemetres espacials i vinculats a

lrsquoorganitzacioacute del territori de manera que han considerat que els patrons drsquoassentament soacuten

un reflex de la jerarquia social En aquesta liacutenia trobem a M Tarradell qui arribagrave a la conclusioacute

que la unitat social fonamental del moacuten iber seria el poblat un assentament establert

generalment en alccedilada i on residien els grups familiars42 O com ja hem vist meacutes amunt tambeacute

a A Ruiz qui veia en lrsquooppidum la plasmacioacute espacial del poder de les elits ibegraveriques43 Miquel

Miret Joan Sanmartiacute i Joan Santacana soacuten altres autors que han seguit una perspectiva

similar44

El tipus de relacioacute segurament meacutes estudiat eacutes la clientela Si beacute a partir del segle I aC

es parla de la creacioacute de clienteles provincials meacutes o menys agravemplies45 sembla que entre els

ibers molt abans que arribessin els romans srsquohavien desenvolupat formes de dependegravencia

que es podrien qualificar de clientela Aixiacute ho veieacute J Maluquer qui assumint que en els

primers segles de domini romagrave assoliacute una marcada intensitat i extensioacute creia que la societat

ibegraverica devia conegraveixer pregraveviament les relacions clientelars altrament veia difiacutecil drsquoexplicar la

rapidesa i la profunditat del fenomen46 En canvi Julio Mangas era del parer contrari i es

mostrava convenccedilut que tot i que existirien entre els ibers formes de dependegravencia serien

diferents a la clientela i per tant es tractaria drsquouna forma de relacioacute social introduiumlda pels

41 M A MARIacuteN Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 27-32 42 M TARRADELL op cit p 270-271 43 A RUIZ ldquoEl concepto de clientela en la sociedad de los priacutencipesrdquo III Reunioacute sobre Economia en el Moacuten Ibegraveric

Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 11-20 44 M MIRET J SANMARTIacute i J SANTACANA ldquoLa evolucioacuten y el cambio del modelo de poblamiento ibeacuterico ante la

romanizacioacuten un ejemplordquo Los asentamientos ibeacutericos ante la romanizacioacuten Madrid 1986 p 79 45 L AMELA ldquoEl desarrollo de la clientela pompeyana en Hispaniardquo SHHA 7 1989 p 105-118 IDEM ldquoLa

amonedacioacuten pompeyana en Hispania Su utilizacioacuten como medio propagandiacutestico y como reflejo de la clientela

de la gens Pompeiardquo Faventia 12-13 1990-1991 p 181-197 IDEM ldquoLa Turma Salluitana y su relacioacuten con la clientela

pompeyanardquo Veleia 17 2000 p 79-92 IDEM ldquoLa clientela de Pompeyo Magno en Hispaniardquo Historia 16 297 2001

p 64-73 IDEM Las clientelas de Cneo Pompeyo Magno en Hispania Barcelona 2002 IDEM ldquoPompeyo Magno y la

guerra sertoriana la constitucioacuten de una clientelardquo Boletiacuten del Museo de Zaragoza 17 2003 p 105-132 M Aacute

NOVILLO ldquoAmicita y relaciones clientelares durante el Bellum Hispanienserdquo Espacio Tiempo y Forma Serie II

Historia Antigua 22 2009 p 127-139 Amb tot recentment srsquohan comenccedilat a revisar els supogravesits que des de

Badian srsquohavien mantingut en relacioacute a les clienteles provincials que sense negar-ne lrsquoexistegravencia srsquohan sotmegraves a

una criacutetica molt meacutes profunda que ha portat a minimitzar-ne la magnitud (F PINA ldquoGenerales y clientelas

provinciales iquestqueacute clientelasrdquo J SANTOS i C CRUZ (eds) Romanizacioacuten fronteras y etnias en la Roma Antigua el

caso hispano Vitoria-Gasteiz 2012 p 55-79) 46 J MALUQUER ldquoPueblos ibeacutericosrdquo Historia de Espantildea dirigida por Meneacutendez Pidal t 1 vol 3 Madrid 1954

40

romans47 Antonio Balil per la seva banda acceptava la presegravencia de la clientela i considerava

que els clients tenien una funcioacute econogravemica que seria treballar les parcelmiddotles de terra que els

cedien els aristogravecrates48

A Ruiz despreacutes drsquoexaminar els models territorials i la seva evolucioacute establiacute fins a sis

categories diferents de clientela entre els ibers49 Plantejagrave drsquoentrada dues articulacions

diferents de lrsquooppidum una manifestada a la zona meridional (model polinuclear) i una altra

a la llevantina i septentrional (model mononuclear) En la segona que eacutes la que ens interessa

lrsquooppidum seria el centre a partir del qual emanaria la clientela en un proceacutes que provocaria

al llarg del temps la caiguda a lrsquoograverbita de les elits de tots els assentaments establerts en un

territori fins als de meacutes reduiumldes dimensions i meacutes allunyats del centre de poder

Meacutes recentment Ignasi Grau Mira ha examinat la formacioacute i el desenvolupament de

la clientela entre els ibers particularment els contestans a partir de lrsquoanagravelisi del paisatge

(urbagrave rural funerari etc) en les seves progravepies paraules ldquola organizacioacuten del territorio

muestra la formacioacuten clientelarrdquo50 Drsquoaquesta manera veu a traveacutes dels canvis produiumlts als

models territorials la plasmacioacute de lrsquoorganitzacioacute i la redefinicioacute de les relacions socials al llarg

del temps Complementa aquest esquema amb lrsquoanagravelisi de les formes de legitimacioacute ideologravegica

de les relacions socials de dependegravencia Drsquoacord amb el seus plantejaments hi hauria uns

sectors dependents que residirien en establiments rurals propers als assentaments principals

que srsquoencarregarien de lrsquoexplotacioacute directa dels recursos agropecuaris per als seus patrons

Aquests darrers per tant estarien capacitats per acumular lrsquoexcedent agriacutecola i al mateix

temps per obtenir articles drsquoimportacioacute que serien emprats com a beacutens de prestigi51 Les raons

que expliquen el sorgiment de la dependegravencia poden eacutesser muacuteltiples els pagesos podien

veurersquos obligats a treballar els camps si la dependegravencia era molt intensa o beacute si no ho era tant

podia respondre meacutes que a una obligacioacute a una eleccioacute meacutes o menys voluntagraveria amb

47 J MANGAS ldquoClientela privada en la Hispania romanardquo Memorias de Historia Antigua 2 1978 p 217-226 48 A BALIL op cit p 158 49 A RUIZ ldquoEl concepto de clientelahelliprdquo p 18-19 50 I GRAU ldquoDinaacutemica social paisaje y teoriacutea de la praacutectica Propuestas sobre la evolucioacuten de la sociedad ibeacuterica

en el aacuterea central del oriente peninsularrdquo Trabajos de Prehistoria 64 nuacutem 2 2007 p 132 51 Cal precisar que a lrsquoagraverea contestana (que eacutes la que estudia Grau) la manca de formes drsquoemmagatzematge

preparades per a lrsquoacumulacioacute de grans volums de produccioacute evidenciaria una capacitat limitada de les elits per

acaparar i concentrar lrsquoexcedent davant drsquouns sectors pagesos que retindrien part de la gestioacute de la produccioacute

tal i com mostra la frequumlegravencia de la documentacioacute de formes drsquoemmagatzematge domegravestic (I GRAU op cit p

133)

41

lrsquoobjectiu drsquoaconseguir entrant en competegravencia els uns amb els altres produir un excedent

que els assegureacutes la participacioacute a les reunions socials que organitzarien els patrons fins i tot

Grau no negava que en alguns casos les famiacutelies establertes als assentaments rurals optarien

per exclourersquos de la comunitat que estava experimentant la formacioacute de les estructures de

dependegravencia Lrsquoexplotacioacute dels camps el desenvolupament dels assentaments les

transformacions en els intercanvis comercials els canvis en els patrons de consum la

redistribucioacute dels beacutens de prestigi i els canvis en la societat i les relacions socials soacuten factors

que anirien per tant iacutentimament lligats Lrsquoesquema plantejat que es formaria al segle IV aC

seguiria desenvolupant-se en el transcurs de la seguumlent centuacuteria i fent-se meacutes complex de tal

manera que un establiment concret o millor dit les elits drsquoun determinat oppidum (La Serreta

en el cas estudiat) aconseguirien esdevenir un pol drsquoatraccioacute per a totes les relacions

clientelars de la regioacute i srsquoerigirien com a centre drsquoaquestes relacions a partir de la creacioacute de

llaccedilos de dependegravencia amb els sectors dirigents dels establiments drsquoordre inferior (donant lloc

drsquoaquesta manera a la clientela de rang territori definida per A Ruiz)

Un cop territoris i poblacions ibegraveriques entraren a formar part de lrsquoimperi territorial

romagrave les formes clientelars pervisqueren si beacute modificades convenientment per les noves

autoritats Si fins aleshores les elits se situaven al capdamunt de lrsquoestructura clientelar drsquoenccedilagrave

de lrsquoannexioacute passaren a ocupar aquesta posicioacute els comandants de les tropes destinades a la

Peniacutensula J M Blaacutezquez apuntava una via a traveacutes de la qual els ibers podien esdevenir clients

dels generals romans aquells que srsquoenrolaven com a auxiliars i aconseguien un full de serveis

meritori gragravecies a la seva dedicacioacute a lrsquoexegravercit eren premiats amb una promocioacute juriacutedica

(obtenien drets de ciutadania) i entraven a formar part de la clientela drsquoaquells que els

concedien aquestes recompenses52 La clientela perograve no nomeacutes seria individual ans tambeacute

podia ser comunitagraveria tal i com manifestagrave A Tovar qui proposava que Sagunt havia

esdevingut clienta de Roma poc despreacutes de signat el tractat de 226 aC entre cartaginesos i

romans53

Una altra forma de relacioacute que es donaria tant entre ibers com entre ibers i

romanoitagravelics i que tradicionalment srsquoha tractat sobretot com un problema social eacutes el dit

52 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 31-35 53 A TOVAR i J M BLAacuteZQUEZ op cit p 13

42

bandolerisme J Costa fou un dels primers a definir i analitzar aquest fenomen que examinagrave

des drsquouna perspectiva fonamentalment econogravemica54 En aquest sentit lrsquoentenia com una

consequumlegravencia de les necessitats econogravemiques dels grups sotmesos ja que es tractaria drsquouna

solucioacute que adoptarien alguns dels seus membres amb preferegravencia els individus meacutes joves i

desarrelats encaminada a millorar la seva situacioacute econogravemica malgrat que aquesta via

implicava contravenir les normes socials establertes Amb tot Costa admetia que el

bandolerisme no nomeacutes es trobava entre els sectors servils sinoacute que era meacutes generalitzat i hi

participaven tambeacute alguns membres dels grups privilegiats En aquest cas sense perdre del

tot la perspectiva econogravemica ponderava aspectes amb un marcat caire social i arribava a la

conclusioacute que entre els nobles era una forma de relacionar-se els uns amb els altres o millor

dit els uns contra els altres

El fenomen del bandolerisme fou analitzat novament des drsquoun punt de vista similar

per Antonio Garciacutea Bellido qui procuragrave examinar-lo no nomeacutes des de la perspectiva dels ibers

sinoacute que tambeacute tingueacute en consideracioacute la dels romans55 En una liacutenia semblant a la de J Costa

considerava que el desigual acceacutes a terres de qualitat per part dels diferents membres de les

comunitats provocava que alguns drsquoells no fossin capaccedilos de procurar-se el sosteniment i en

consequumlegravencia es veurien abocats a vulnerar les normes socials establertes abandonarien la

comunitat i es dedicarien a viure del saqueig i la rapinya drsquoaltres comunitats56 tenint com a

blanc principal els ramats drsquoaltri57 A diferegravencia del seu predecessor afegia una matisacioacute de

caire cultural les fonts documenten el bandolerisme entre els pobles de lrsquooccident i nord

peninsulars mentre que al sud i al llevant si nrsquohi havia devia ser a petita escala per beacute que

esmentava que les fonts en diuen alguna cosa en relacioacute amb els ilergets els lacetans i els

bergistans Aquesta diferegravencia srsquoexplicaria fonamentalment ldquoen la mayor riqueza de

Andaluciacutea y Levante y sin duda en su mayor culturardquo58 En contemplar el punt de vista dels

romans srsquoadonava que no comprenien aquesta pragravectica perquegrave desconeixien el marc social

econogravemic i consuetudinari de les societats en les quals es trobava Aixograve provocagrave una reaccioacute

54 J COSTA Estudios ibeacutericos p I-II 55 A GARCIacuteA BELLIDO ldquoBandas y guerrillas en las luchas con Romardquo Hispania t 5 nuacutem 21 1945 p 547-605 Lrsquoedicioacute

que hem consultat i que citem aquiacute perograve eacutes la continguda al volum drsquoA GARCIacuteA BELLIDO et al Conflictos y

estructuras sociales en la Hispania Antigua Madrid 1977 p 13-60 56 DIODOR 5346 seguint Posidoni A GARCIacuteA BELLIDO op cit p 19 57 A GARCIacuteA BELLIDO op cit p 14-16 58 A GARCIacuteA BELLIDO op cit p 17

43

que es materialitzagrave en la lluita contra els ldquobandolersrdquo i les comunitats de les quals procedien

que no feacuteu altra cosa segons lrsquoautor que desestructurar la societat i incrementar encara meacutes

el fenomen59

14 TRANSFORMACIONS SOCIALS

Les transformacions socials produiumldes durant els primers temps de presegravencia romana

al territori de la Citerior han estat abordades des de diferents perspectives Una de les meacutes

habituals eacutes la juriacutedica que consisteix a examinar els mecanismes mitjanccedilant els quals els

ibers srsquoanaren integrant a les categories juriacutediques de Roma Aquest eacutes el punt de vista de L

Garciacutea de Valdeavellano per a qui els indiacutegenes anaren esdevenint romans en un proceacutes

gradual i lent a traveacutes de les categories juriacutediques personals o comunitagraveries60 Per tant hi

hauria una doble via drsquointegracioacute que implicaria lrsquoadopcioacute i la promocioacute juriacutedica o beacute

drsquoindividus concrets o beacute de colmiddotlectius sencers En una liacutenia similar trobem a J M Blaacutezquez

per a qui el principal mecanisme que contribuiria a la fusioacute juriacutedica dels nadius amb els

nouvinguts era la concessioacute de ciutadania que assenyalava com a ldquohecho frecuente desde el

principio de la conquistardquo61 tanmateix reconeixia que el primer cas testimoniat amb seguretat

nomeacutes es troba a partir de lrsquoany 90 aC62 La ciutadania seria sovint una recompensa per a

aquells ibers que ja fos com a mercenaris o beacute com a auxiliars participaven a les files de

lrsquoexegravercit romagrave Al mateix temps perograve admetia que la major part dels assentaments ibegraverics no

estaven sotmesos a cap categoria juriacutedica romana situacioacute que interpreta com un

manteniment de les formes organitzatives tradicionals per part dels ibers63

Podem situar dins drsquouna perspectiva similar a R C Knapp el qual es detingueacute a

identificar les foacutermules juriacutediques emprades per Roma als territoris hispans i la seva evolucioacute

a mesura que la presegravencia romana anava avanccedilant per la Peniacutensula i traslladant els escenaris

begravelmiddotlics meacutes cap a lrsquointerior64 Drsquoacord amb la documentacioacute a lrsquoabast primer de tot el meacutes

59 Ibid 60 L GARCIacuteA DE VALDEAVELLANO op cit p 179-186 61 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 31-35 62 Es refereix a lrsquoepiacutegraf CIL I2 2 709 = ILS 8888 altrament conegut com a bronze drsquoAscoli 63 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 55-67 64 R C KNAPP Aspects of the Roman experience in Iberia 206-100 BC Valladolid 1977

44

habitual seria lrsquoestabliment de foacutermules com la societas armorum que implicava una

cooperacioacute drsquoambdues parts per enfrontar-se als cartaginesos tot deixant les comunitats

indiacutegenes independents65 Un cop expulsats els puacutenics aquest mecanisme aniria deixant pas

a lrsquoamicitia (almenys des de 155 aC) i despreacutes de posar fi a les guerres celtibegraveriques i lusitanes

aquesta fou substituiumlda per altres formes de subjeccioacute meacutes favorables als interessos dels

romans66 En paralmiddotlel a lrsquoextensioacute de lrsquoamicitia determinades agraverees rebrien la consideracioacute de

socii (al voltant de Carthago Noua les comunitats edetanes suessetanes i sedetanes Sagunt i

Empuacuteries) o beacute drsquoaliats dependents En general despreacutes de la guerra puacutenica nomeacutes

srsquoacceptaven deditiones eacutes a dir tractats on es reconeixia la superioritat romana Altres

tractats finalment srsquoaplicaven a aquells que havien estat venccediluts per la forccedila de les armes i

contemplaven la destruccioacute fiacutesica de la ciutat i lrsquoesclavitud dels seus habitants67 Amb tot la

duresa o blanesa de les clagraveusules dels tractats podien dependre de diversos factors la faccioacute

dominant en aquells moments al Senat el caragravecter del general victorioacutes el fet que Roma es

trobeacutes fent front a una guerra exterior que requeria la seva atencioacute de manera meacutes marcada

etc Drsquoaquesta manera els tractes meacutes igualitaris en general es donarien en situacions que les

circumstagravencies no eren del tot favorables a Roma68

Altres investigadors srsquohan apartat dels aspectes progravepiament juriacutedics i han procurat

aprofundir en temes com la composicioacute dels grups socials que sorgiren en el transcurs dels

dos darrers segles anteriors al canvi drsquoera En aquest sentit A Balil sense abandonar la

tradicional dicotomia entre grups privilegiats i no privilegiats identificava una nova classe

social formada en part per sectors que procedien de lrsquoordre social previ i en part per sectors

que srsquohavien introduiumlt amb lrsquoarribada de poblacioacute procedent drsquoItagravelia69 Entre els primers hi

comptava les aristocragravecies indiacutegenes supervivents i els comerciants orientals (grecs i semites

que seguirien maldant per mantenir un lloc al moacuten del comerccedil mediterrani) i entre els segons

els magistrats romans i els emigrants itagravelics Aquest heterogeni grup procuraria ategravenyer el

control de determinades activitats comercials i artesanals aixiacute com lrsquoalta direccioacute de les

explotacions agriacutecoles Per altra banda Balil veia incrementada i de manera extraordinagraveria

65 R C KNAPP op cit p 37-39 66 R C KNAPP op cit p 39-40 67 R C KNAPP op cit p 50-51 68 R C KNAPP op cit p 40-43 69 A BALIL op cit p 202-203

45

la quantitat de la magrave drsquoobra servil associada a lrsquoexplotacioacute de les mines i del camp malgrat

que reconeixia la dificultat per establir xifres meacutes o menys precises No oblidava tampoc que

drsquohomes lliures (perograve mancats de beacutens) a lrsquoentorn rural tambeacute nrsquohi hauria i constituirien una

part considerable del peonatge agriacutecola

Una de les materialitzacions dels canvis que ha atret lrsquoatencioacute de diversos autors eacutes el

desplaccedilament de poblacions indiacutegenes senceres frequumlentment arrancades dels seus hagravebitats

originaris en oppida encimbellats per dur-les a espais menys abruptes i meacutes cogravemodes J M

Blaacutezquez era del parer que els trasllats almenys aquells que es produiumlen en espais afectats pel

fenomen del bandolerisme era la solucioacute aplicada per les autoritats romanes amb la intencioacute

drsquoevitar que es perpetueacutes o beacute per tenir els indiacutegenes meacutes controlats i evitar sollevaments70

Aixiacute mateix fa esment drsquoaltres formes de mobilitat menys forccedilades i meacutes llunyanes

geogragraveficament en recordar que hi havia hagut ibers que srsquohavien traslladat (habitualment

amb lrsquoexegravercit en el qual estaven allistats) a Itagravelia i Roma71

Per la seva banda R C Knapp mantenia una perspectiva meacutes agravemplia considerant els

desplaccedilaments poblacionals drsquouna manera global no nomeacutes vinculada al combat de Roma

contra el bandolerisme A lrsquohora de descriure i analitzar els contactes entre romans i hispans

i els canvis que sersquon derivaren seguia en bona mesura a Brunt destacant el paper que jugaren

les tropes destinades a la Peniacutensula perograve hi afegiacute un segon focus fonamentat tant en les

referegravencies de les fonts literagraveries com en les dades aportades pel registre arqueologravegic ldquothe

definitie policy of encouraging a settled life among the more restive elements of the Spanish

populationrdquo72 Per tant des del seu punt de vista hi hauria una poliacutetica encaminada a

esperonar els ibers (de la mateixa manera que els celtibers) a abandonar els seus establiments

tradicionals i reassentar-los en espais meacutes cogravemodes i sobretot on es pogueacutes desenvolupar una

vida meacutes a la manera romana eacutes a dir emmarcada en un entorn veritablement urbagrave

Tanmateix cal dir aquiacute que Knapp resulta poc clar en la mesura que no defineix amb precisioacute

quegrave entenia per aquesta poliacutetica drsquoassentaments Apuntava exemples que haurien de servir

per recolzar la seva hipogravetesi com ara les fundacions endegades per Emili Paulmiddotlus (Turris

70 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 25-27 71 J M BLAacuteZQUEZ op cit p 67-76 72 R C KNAPP op cit p 158

46

Lascutana 189 aC)73 o Ti Semproni Grac (Gracchurris Ilturgis)74 a meacutes de Valentia Palma i

Pollentia i drsquoaltres que ja se situen al segle I aC Ara beacute el fet que tinguem documentades

aquestes fundacions i que efectivament ldquothroughout the second and first centuries there was

a steady tendency to abandon the hill-top oppida in favor of new settlements on the plainsrdquo75

no permet copsar directament la naturalesa drsquoaquesta poliacutetica Eacutes a dir no eacutes fagravecil dir drsquoentrada

si es tracta drsquouna poliacutetica sistemagravetica emanada des de la instagravencia senatorial o aplicada ad hoc

segons les circumstagravencies i el general de torn

15 RECAPITULACIOacute

La societat al territori ibegraveric englobat dins de la prouincia Hispagravenia Citerior en egravepoca

republicana ha estat un objecte de recerca des de temps relativament reculats Les estrategravegies

per abordar-lo han estat diverses i han anat variant a mesura que ha avanccedilat la investigacioacute

Independentment drsquoaixograve els autors que se nrsquohan ocupat han pogut aproximar-srsquohi des del

punt de vista romagrave o beacute de lrsquoindiacutegena tot i que srsquoaprecia una tendegravencia a tenir meacutes o menys

en compte ambdues vessants Cal dir perograve que els estudis fets des de lrsquoiberisme han presentat

de manera habitual un inconvenient els investigadors han maldat ndashindependentment de les

perspectives de la recercandash per analitzar la societat perograve han tendit a centrar-se en els

periacuteodes antic i ple sovint traccedilant les transformacions produiumldes entre lrsquoun i lrsquoaltre mentre

que han deixat meacutes de banda el periacuteode final Sense negar que la societat a partir de lrsquoannexioacute

dels territoris ibegraverics a Roma es transformagrave de manera molt pregona el fet de deslligar els

periacuteodes deixa una sensacioacute de certa manca de continuiumltat respecte de la societat pregravevia En

canvi la societat que sorgiacute sota el domini romagrave no deixava drsquoevolucionar a partir de

lrsquoautogravectona a la qual srsquoafegiren nous elements exogravegens

Una de les primeres perspectives drsquoanagravelisi aplicades fou la juriacutedica entenent que a

partir de lrsquoannexioacute dels territoris peninsulars per part de Roma srsquoimposa lrsquoordenament propi

dels romans hom procurava trobar la materialitzacioacute de les categories juriacutediques romanes

tant entre els nouvinguts drsquoItagravelia com entre la poblacioacute i les comunitats autogravectones En

73 APIAgrave Ib43 74 LIVI per 41 75 R C KNAPP op cit p 159

47

consequumlegravencia investigadors com P Brunt L Garciacutea de Valdeavellano R C Knapp o M A

Mariacuten han intentat establir les condicions juriacutediques i identificar ingenui lliberts i esclaus

ciues i peregrini socii i auxiliares La societat portada per romans i itagravelics srsquoestructurava en

grups organitzats jeragraverquicament de la mateixa manera que la indiacutegena srsquohavia articulat en

sectors dominants i sectors dominats de manera que tambeacute calia cercar els mecanismes de

relacioacute social aixograve es feacuteu drsquoentrada des de la mateixa perspectiva juriacutedica que portagrave a parlar

drsquoamicitiae societates armorum deditiones i altres formes que els romans haurien aplicat per

regular les relacions amb les comunitats iberes

Sovint trobem que de bracet del punt de vista juriacutedic hi va lrsquoeconogravemic que ha servit

per explicar les desigualtats dins de les societats aixiacute com un dels principals motors que

impulsaria itagravelics i romans a acostar-se al territori provincial Com hem vist molts autors estan

drsquoacord a considerar que arribarien atrets per ategravenyer la gestioacute de lrsquoexplotacioacute dels recursos

naturals i per obtenir beneficis mercadejant amb la soldadesca i amb els indiacutegenes No obstant

la ponderacioacute de les motivacions econogravemiques hi ha hagut qui com J S Richardson ha volgut

donar relleu a altres raons meacutes vinculades a aspectes socials i poliacutetics com lrsquointeregraves dels alts

comandaments de les tropes per participar a les guerres de conquesta de la peniacutensula Ibegraverica

amb la intencioacute drsquoassolir no nomeacutes sucosos botins sinoacute tambeacute altres regravedits com la seva eleccioacute

a les meacutes altes magistratures de la Urbs

A partir drsquoun moment determinat els investigadors amb lrsquoafany drsquoanar meacutes enllagrave i

aconseguir una precisioacute meacutes marcada introduiumlren una perspectiva demogragravefica Aixiacute autors

com Brunt han considerat convenient reconstruir la demografia antiga per intentar

quantificar els diferents sectors socials de la Itagravelia republicana i meacutes especiacuteficament aquells

que participaren directament en els moviments migratoris vers les proviacutencies A aixograve srsquoha

drsquoafegir lrsquointeregraves per fixar-ne amb meacutes exactitud lrsquoorigen geogragravefic i egravetnic fonamentalment a

partir de lrsquoavaluacioacute de la documentacioacute literagraveria i epigragravefica

El seguumlent pas arribagrave amb lrsquoadopcioacute de les anagravelisis del territori i del paisatge com han

fet M Tarradell A Ruiz M Miret J Sanmartiacute J Santacana o I Grau que han volgut establir

lrsquoarticulacioacute de la societat examinant lrsquoestructura territorial amb el convenciment que la

segona eacutes un reflex de la primera Aixiacute mateix en els darrers anys han anat sorgint altres

48

perspectives encaminades a aprofundir quumlestions particulars com el paper que jugarien

sectors concrets (com per exemple les dones o els artesans) dins de la societat

49

2 LA SOCIETAT ROMANA ENTRE ELS SEGLES III I II AC

21 ROMA I ELS CANVIS SOCIALS EN LrsquoEgravePOCA DE LrsquoEXPANSIOacute TERRITORIAL

211 Introduccioacute lrsquoestructura social romana i la seva evolucioacute entre el segle IV i finals del

segle III aC

El proceacutes drsquoexpansioacute territorial que experimentagrave Roma fou un dels principals factors

implicats en el canvi i les transformacions de la seva progravepia societat durant els segles IV III i

particularment el II aC Des del punt de vista social la Urbs havia entrat a la quarta centuacuteria

amb lrsquoagreujament dels conflictes entre els sectors patricis i plebeus ategraves que les velles

tensions entre ells encara no havien finalitzat sinoacute tot el contrari1 El sector de la plebs romana

no era homogeni ja que estava format per grups de petits pagesos que havien perdut llurs

terres altres pagesos propietaris de les finques que conreaven petits artesans urbans i tambeacute

algunes famiacutelies riques que srsquoemmirallaven en el patriciat2 Els plebeus sobretot els adinerats

havien jugat un paper destacat als exegravercits que havien permegraves ampliar els territoris sota el

domini de la ciutat perograve havien vist com per una banda la seva actuacioacute no era reconeguda

amb cap contrapartida poliacutetica i de lrsquoaltra les noves terres eren repartides entre els patricis

cosa que tampoc contribuiumla a millorar llur situacioacute econogravemica en un moment que la poblacioacute

romana estava augmentant perograve una bona proporcioacute de la qual no disposava de terres I si

amb aixograve no nrsquohi havia prou el 390 aC lrsquoatac dels gals no feacuteu altra cosa que empitjorar encara

meacutes la situacioacute3

Malgrat el manteniment de la tradicional dicotomia de patricis i plebeus no srsquoha

drsquooblidar que des del patriciat tambeacute hi havia algunes figures que mostraven una actitud meacutes

receptiva amb relacioacute als interessos i les demandes dels plebeus si meacutes no drsquoaquells sectors

econogravemicament meacutes poderosos i amb els quals podien compartir interessos Mercegraves a

lrsquoactuacioacute drsquoaquests elements patricis i sobretot a les lluites i pressions dels plebeus

1 G ALFOumlLDY Historia social de Roma Madrid 1987 p 40-42 2 G FORSYTHE A critical history of early Rome from prehistory to the first Punic War Berkeley-Los Angeles 2005

p 158 3 G ALFOumlLDY op cit p 41

50

encapccedilalades per un conjunt meacutes tost reduiumlt format per les famiacutelies meacutes acabalades4 es

comenccedilaren a aprovar algunes mesures encaminades a resoldre alguns dels greus problemes

que els afectaven i a aplicar una segraverie de decisions que els beneficiaven particularment a

aquells meacutes ben posicionats econogravemicament5 Drsquoaquesta manera per exemple lrsquoany 367 aC

foren aprovades les leges Liciniae Sextiae6 que anaven adreccedilades a millorar la situacioacute

econogravemica i social dels sectors meacutes desafavorits de la plebs (incidint en les quumlestions de lrsquoacceacutes

a la terra i dels deutes i la usura que encara no quedarien ben resolts) i equiparava

poliacuteticament les seves capes altes amb el patriciat de manera que a partir drsquoaleshores tambeacute

aquests plebeus podien aspirar a ocupar alguna alta magistratura inclosa el consolat ndashja lrsquoany

seguumlent el plebeu L Sexti Lateragrave detingueacute aquest cagraverrec si beacute la decisioacute drsquoacord amb les

paraules de Livi incomodagrave al sector de la nobilitasndash7 i deixava drsquoeacutesser impossible que un

plebeu pogueacutes tornar a ocupar algun dia un lloc al Senat com sembla que ja hauria passat en

els temps de la Roma monagraverquica8 De fet la situacioacute que aquestes lleis sancionaven i

permetien ja havia comenccedilat a manifestar-se lrsquoany abans quan el dictador P Manli

drsquoextraccioacute patriacutecia escolliacute com a magister equitum a un plebeu lrsquoextribuacute militar C Licini9

Meacutes tard lrsquoany 339 aC les assemblees populars amb els plebeus rics al capdavant comenccedilaren

a obtenir un pes meacutes gran en detriment del Senat gragravecies a la lex Publilia que condicionava el

vet senatorial contra una decisioacute dels comicis de manera que des de llavors calia emetre

qualsevol negativa amb un temps prudencial i davant de lrsquoassemblea 10 El proceacutes

drsquoascendegravencia dels sectors plebeus seguiacute lrsquoany 326 aC amb la lex Poetelia Papiria que aboliacute de

manera definitiva lrsquoesclavitud per deutes11 una xacra que fins aleshores afectava a moltes

famiacutelies plebees La lex Ouinia12 de 312 aC capacitava als censors per tal que srsquoencarreguessin

de cobrir les baixes del Senat de manera que en cada censura es podia renovar el Senat amb

lrsquoingreacutes de nous senadors que podien procedir sense cap mena drsquoinconvenient de les files meacutes

4 J M ROLDAacuteN Historia de Roma I La Repuacuteblica Romana Madrid 1999 p 85 5 G ALFOumlLDY op cit p 42-45 6 LIVI 6341-423 VALERI MAgraveXIM 863 GELmiddotLI Noct Att 20123 7 LIVI 6429 i 711 (on qualifica a L Sexti drsquohomo nouus) 8 M C DIE GOYANES ldquoLa plebe como grupo marginado en el estado romano republicanordquo Memorias de Historia

Antigua 1 1977 p 69-71 9 LIVI 6393 i 6398 10 LIVI 81214-16 11 LIVI 828 12 FEST F 246

51

acabalades de la plebs i a meacutes a meacutes els vots drsquoaquests senadors plebeus tenien exactament

el mateix valor que els dels patres tradicionals Al final drsquoaquesta centuacuteria srsquoaprovagrave ndashno sense

certs intents drsquoobstruccioacute per part de la nobilitasndash13 una altra llei la lex Ogulnia (300 aC)14 que

obria la porta als plebeus als cagraverrecs religiosos del pontificat i lrsquoaugurat15 Finalment tot aquest

desplegament de drets que beneficiaven als plebeus arribagrave a la culminacioacute amb la

promulgacioacute de la lex Hortensia (287 aC) a traveacutes de la qual els plebiscita adquirien forccedila de

llei i per tant passaven a ser vinculants per al conjunt de la ciutadania de Roma16 Ara beacute tot

aquest proceacutes no ha de fer pensar que comportagrave una democratitzacioacute de la societat romana

ategraves que no afavoriacute al conjunt dels plebeus sinoacute sobretot els que formaven part de les elits

Drsquoaquesta manera la classe dirigent quedagrave constituiumlda ara al llarg del segle III aC per

la vella aristocragravecia patriacutecia i els elements meacutes preeminents dels vells sectors plebeus que

arribaven a quedar vinculats entre si a traveacutes de llaccedilos de parentiu17

A meacutes lrsquoestructura socioeconogravemica quedagrave marcada per una diferenciacioacute meacutes gran i

aprofundida que abans amb unes capes ja riques que eren les principals beneficiagraveries de

lrsquoexpansioacute territorial ndashno nomeacutes perquegrave obtenien meacutes terres sinoacute perquegrave podien

desenvolupar una segraverie drsquointeressos relacionats amb la induacutestria i el comerccedilndash per sota de les

quals srsquoestenia una estratificacioacute complexa en la qual la pertinenccedila a un o altre estrat venia

definida per un conjunt de criteris gaudi o no de ciutadania i llibertat (i lrsquoestatut juriacutedic

personal que sersquon derivava) riquesa i propietats possibilitats poliacutetiques i origen familiar

La ciutadania no era quelcom que estigueacutes a lrsquoabast de tothom Per posseir la plena

ciutadania romana o el que eacutes el mateix per obtenir la categoria de ciuis optimo iure hom

havia drsquoeacutesser un home lliure adult i haver estat nat en una famiacutelia de ciutadans romans o beacute

haver estat beneficiari drsquouna concessioacute de ciutadania Durant lrsquoetapa de lrsquoexpansioacute romana per

Itagravelia diverses comunitats particularment les llatines havien rebut la ciutadania ndashper beacute que

no sempre completandash sovint com a gratificacioacute pel suport i ajuda prestats en les guerres

aquest eacutes el cas per posar nomeacutes un parell drsquoexemples de lrsquoetrusca Caere en reconeixement

13 LIVI 106-8 14 LIVI 1091 15 LIVI per 18 16 LIVI per 11 GAI Instit 13 JUSTINIAgrave Instit 124 Dig 128 17 G ALFOumlLDY op cit p 49

52

per haver asilat les vestals i el foc sagrat durant lrsquoatac dels gals el 390 aC18 o dels cavallers de

Cagravepua per no haver actuat contra Roma en el temps de les guerres llatines 19 Tanmateix a

mesura que Roma srsquoanava imposant en diversos territoris extraitagravelics i anava esdevenint meacutes

poderosa tambeacute es tornava meacutes restrictiva a lrsquohora drsquoestendre aquests drets sobretot a partir

de 177 aC20 com veurem meacutes endavant

Ser ciutadagrave comportava gaudir drsquoun conjunt de drets exclusius originalment lligats als

sectors patricis de la societat i posteriorment despreacutes de les llargues lluites i tensions socials

produiumldes a Roma entre inicis del segle V i inicis del III aC estesos tambeacute als sectors plebeus

Malgrat que com ja hem esmentat meacutes amunt els principals beneficiaris eren els plebeus meacutes

ben posicionats econogravemicament els canvis que aconseguiren introduir comportaren a la

llarga una transformacioacute decisiva drsquoampli abast Drsquoacord amb la tradicioacute fins aquest moment

i arrencant de les egravepoques de formacioacute de la comunitat romana els grups socialment

privilegiats eren els patricis els quals es distingien dels plebeus per haver-se estructurat en

gentes21 eacutes a dir famiacutelies extenses que reconeixien un avantpassat comuacute i que es relacionaven

amb altres grups inferiors de lrsquoescala social per mitjagrave de vincles de clientela22 Aquesta

18 ESTRABOacute 523 LIVI 5503 19 LIVI 81116 20 E BADIAN Foreign clientelae (264-70 BC) Oxford 1958 p 149-150 21 CICEROacute Top 29 22 CICEROacute De Rep 2916 J M ROLDAacuteN ldquoLa comunidad romana primitiva la clientela y la pleberdquo Memorias de

Historia Antigua 2 Oviedo p 19-39 M C DIE GOYANES op cit p 69-71 Amb tot cal advertir que dins de la

tradicioacute literagraveria hi ha alguns aspectes que semblen incongruents o que si meacutes no soacuten obscurs i han suscitat

debats entre els investigadors des drsquoalmenys el temps de B G Niebuhr (Roumlmische Geshichte 1811-1832) El fet per

exemple que els plebeus fossin originalment clients dels patricis es posagrave en dubte adduint diversos arguments

(G W BOTSFORD ldquoSome Problems Connected with the Roman Gensrdquo Political Science Quarterly vol 22 4 1907

p 669-677) de la mateixa manera que la vella distincioacute de tres grups diferents de persones lliures dins de la

societat romana arcaica patricis plebeus i clients Segons la visioacute que es despregraven dels textos de lrsquoantiguitat els

patricis constituirien un sector privilegiat format per individus dotats drsquouna dignitat de la qual els plebeus situats

en un pla social inferior nrsquoestaven mancats Els clients per la seva banda serien gent que es trobaria en una

situacioacute de dependegravencia envers el patriciat tot i tractar-se tambeacute drsquoindividus lliures (uid G W BOTSFORD ldquoThe

Social Composition of the Primitive Roman Populusrdquo Political Science Quarterly vol 21 3 1906 p 498-507) Per

intentar explicar lrsquoorigen i lrsquoevolucioacute de la distincioacute entre patricis i plebeus srsquohan fet multitud de propostes Meyer

seguit per autors com Botsford era del parer que hi hauria hagut un moment meacutes o menys dilatat en el qual es

formaria el patriciat durant el qual ja existirien les gentes que srsquoescindirien en patriacutecies i plebees en funcioacute de la

sort dels seus membres aixiacute aquelles branques que haurien aconseguit mantenir la seva riquesa i posicioacute social

haurien esdevingut patriacutecies mentre que aquelles que les haurien perdut haurien quedat reduiumldes a la condicioacute

plebea (E MEYER Geshichte des Alterthums vol 2 Stuttgart 1893 p 516-521 G W BOTSFORD ldquoSome Problems

Connectedhelliprdquo p 690-691) Posteriorment quan ambdoacutes grups ja havien quedat tancats i definits hi havia gentes

o branques familiars que com a consequumlegravencia drsquouna pegraverdua de posicioacute socioeconogravemica podien eacutesser degradades

a traveacutes del mecanisme de la transitio ad plebem (R E A PALMER The Archaic Community of the Romans

Cambridge 1970 p 249 i 293 R F VISHNIA ldquoThe transitio ad plebem of C Servilius Geminusrdquo Zeitschrift fuumlr

Papyrologie und Epigraphik 114 1996 p 289-298) cosa que podria explicar ndashperograve no de manera sistemagraveticandash que

53

estructura que tenia vessants econogravemiques socials i poliacutetiques fonamentava tambeacute uns drets

gentilicis que venien determinats per la pertinenccedila o no a una gens En canvi a partir drsquoinicis

del segle III aC la situacioacute havia canviat de tal manera que el vell dret gentilici quedagrave en un

segon terme en favor del dret de ciutadania aixiacute amb independegravencia del fet que hom hagueacutes

nascut en una famiacutelia patriacutecia o plebea gaudia drsquouns drets determinats sempre eacutes clar que

reuniacutes les condicions abans esmentades per tal drsquoeacutesser considerat ciutadagrave Aquests drets eren

de dues menes per una banda hi havia els dos drets poliacutetics fonamentals el ius suffragii i el

ius honorum que permetien votar i poder optar a la candidatura drsquouna magistratura

respectivament de lrsquoaltra un conjunt de drets ciacutevics el ius prouocationis que era el dret

drsquoapelmiddotlar al poble contra la sentegravencia capital emesa per un magistrat (a excepcioacute del

dictador)23 el ius commercii que era la capacitat juriacutedica drsquoadquirir conservar i transmetre

propietats el ius conubii que permetia contreure matrimoni de dret civil reconegut

juriacutedicament el ius actionis que permetia participar en litigis judicials com a demandant o

com a demandat el ius militiae que era el dret de participar a lrsquoexegravercit com a legionari i

finalment el dominium que era el dret a la propietat absoluta i exclusiva del propietari sobre

beacutens immobles i mobles24 Les dones lliures tambeacute podien eacutesser considerades ciutadanes per

beacute que estaven sotmeses a una restriccioacute dels drets puacuteblics (ius honorum ius suffragii i ius

prouocationis)25 que no els permetia de poder participar a la vida poliacutetica ni activament ni

passiva Pel que fa als menors tant els nens com les nenes nascuts en el si drsquouna famiacutelia de

ciutadans lliures i reconeguts pel paterfamilias com a tals no tenien consideracioacute de ciues fins

que arribaven a lrsquoedat adulta quan eren inscrits formalment als registres del tabularium En el

en un moment determinat es documentin branques plebees drsquoalgunes gentes Altres investigadors han intentat

identificar els sectors patricis i els plebeus emfasitzant aspectes concrets com per exemple R E Mitchell qui ha

considerat com a element clau per definir els patricis arcaics ndashi meacutes concretament els patres o senadorsndash la

religioacute aquells patres serien fonamentalment sacerdots que maldarien per desenvolupar una estructura

ideologravegica encarada a crear un monopoli secular Eacutes a dir a partir del predomini en lrsquoagravembit religioacutes els patricis

acapararien tambeacute el poder poliacutetic i nrsquoexclourien els plebeus Mitchell per tant explicaria el conflicte dels ordes

des de la vessant ideologravegica i religiosa perograve sense negar els conflictes socials econogravemics i poliacutetics esdevinguts

durant bona part de lrsquoegravepoca republicana (R E MITCHELL ldquoThe Definition of patres and plebs An End of the

Struggle of Ordersrdquo K A RAAFLAUB (ed) Social Struggles in Archaic Rome Malden-Oxford-Carlton 2005 p 150-

151) 23 LIVI 2188 Lrsquoexcepcioacute amb tot desaparegueacute el 300 aC en promulgar-se la lex Valeria de prouocatione (LIVI

1093) 24 F BETANCOURT Derecho romano claacutesico Sevilla 2007 p 57-58 H T PECK Harpers Dictionary of Classical

Antiquities New York 1898 s u Civitas 25 JUSTINIAgrave Dig 50173

54

cas dels nens aquest moment es trobava a lrsquoentorn dels setze o disset anys quan esdevenien

aptes per entrar a lrsquoexegravercit aquest tragravensit quedava representat amb lrsquoabandonament dels

atributs propis de la infantesa (les anomenades insigniae pueritiae) la bulla i en el cas de les

famiacutelies meacutes ben posicionades econogravemicament i social la substitucioacute de la toga praetexta per

la toga pura En el cas de les nenes es considerava que deixaven la infantesa i esdevenien

adultes quan contreien matrimoni i per tant deixaven drsquoestar sotmeses a lrsquoautoritat del

paterfamilias per estar-ho a la del marit26

Un restringit cercle de ciutadans optimo iure gaudia a meacutes a meacutes drsquoalgun dret privatiu

de la seva posicioacute aristocragravetica el ius imaginum que concedia el privilegi a homes i dones

nobiles (en un principi nomeacutes patricis i meacutes endavant tambeacute plebeus) de tenir les imagines o

magravescares (inicialment de cera) dels seus avantpassats ilmiddotlustres que solien estar acuradament

exposades en cambres preeminents de les cases Aquestes imatges no nomeacutes eren emprades

per recordar els predecessors sinoacute que servien per fer-los participar en determinades

cerimogravenies familiars tal i com descriu Polibi de manera minuciosa27 com ara als sacrificis o

als funerals

La possessioacute o no dels drets de ciutadania eacutes drsquoimportagravencia cabdal ja que era la base a

partir de la qual srsquoestablien les relacions juriacutediques entre els mateixos habitants de Roma ndash

que ni tots tenien drets ni tots els que en tenien gaudien exactament dels mateixos dretsndash i

entre els ciutadans romans i la resta de les poblacions no nomeacutes llatines o itagraveliques sinoacute del

conjunt del Mediterrani Eacutes a partir de les categories juriacutediques que Roma desenvolupagrave durant

lrsquoegravepoca de lrsquoexpansioacute republicana un complex sistema de relacions que afavoria o perjudicava

meacutes o menys a les altres comunitats amb les quals tenia contacte Aixograve es veu sobretot en els

diversos estatuts que els romans els assignaven i que els permetia tenir meacutes o menys

autonomia i llibertat En aquest sentit per sota de la condicioacute de ciutadagrave romagrave hi havia la de

ciutadagrave llatiacute (ciuis minuto iure) que disposava de la major part dels drets ciacutevics (ius conubii

ius commercii etc) i malgrat que no gaudia dels drets poliacutetics en tenia un altre de gran

importagravencia el ius migrandi que era una porta oberta a la promocioacute juriacutedica ategraves que

implicava que qualsevol ciutadagrave llatiacute que aneacutes a residir a Roma i fos inscrit al cens podia

26 H W PRESTON The private life of the Romans 2009 p 64-65 27 POLIBI 653 cf tambeacute PLINI 352

55

obtenir la ciutadania romana28 El procediment censal era forccedila simple quan pertocava

elaborar el nou cens nomeacutes calia presentar-se davant dels censors i fer una declaracioacute sota

jurament en la qual havia de constar el nom i lrsquoedat del ciutadagrave els fills que tenia els clients i

les possessions (esclaus armes o beacutens de qualsevol mena tant immobles com mobles)29 Amb

aquestes dades els magistrats inscrivien els nous ciutadans i els distribuiumlen en la centuacuteria que

els pertocava drsquoacord amb les seves rendes i en la tribu que consideressin escaient Al llarg del

segle II aC com veurem el ius migrandi comportagrave algunes implicacions greus tant per a les

comunitats llatines com la romana que menarien les autoritats de la Urbs a actuar en alguna

ocasioacute de manera dragravestica30

Llibertat i drets juriacutedics eren dos conceptes que anaven estretament lligats fins al punt

que no srsquoentenia lrsquouna sense els altres i viceversa no hi podia haver drets sense llibertat

personal ni hom podia ser lliure i estar mancat de cap mena de dret Fins i tot aquells individus

lliures que procedien drsquoaltres comunitats no romanes ni llatines els peregrini o estrangers

disposaven de la seva progravepia ciutadania i a les seves poblacions drsquoorigen gaudien i exercien

els drets que nrsquoemanaven que es fonamentaven en el ius gentium particular31 En relacioacute amb

els ciutadans romans en termes generals a aquells no sersquols reconeixia ni els ius conubii ni el

ius commercii de manera que legalment els peregrini no podien casar-se amb ciutadans

romans ni tampoc els estava permegraves drsquoadquirir tenir ni transmetre propietats procedents de

ciutadans romans Tanmateix aixograve no implica que ciues i peregrini no tinguessin cap mena de

relacioacute com es despregraven del fet que els segons afluiumlren a Roma en un nombre progressivament

creixent tal i com testimonia la creacioacute lrsquoany 242 aC de la figura del praetor peregrinus

encarregat dels litigis entre peregrini i entre peregrini i ciues32

Fins ara ens hem referit a individus que gaudien de llibertat i drsquouna forma o altra de

ciutadania perograve a Roma tambeacute hi havia qui no havia tingut mai llibertat ni cap dret ciacutevic ni

molt menys poliacutetic a diferegravencia dels ciutadans Aquests els esclaus i les esclaves estaven

relegats a la part meacutes baixa de lrsquoescalafoacute social i de fet des del punt de vista juriacutedic no eren

altra cosa que una possessioacute dels seus amos i mestresses i com a tals els estava vetat drsquoacord

28 P LOacutePEZ BARJA i F J LOMAS Historia de Roma Madrid 2004 p 136 29 P CANtildeAS ldquoAspectos juriacutedicos del censo romanordquo Boletiacuten de la Facultad de Derecho UNED 26 2005 p 458-460 30 LIVI 3934-6 i 4197-12 31 GAI Institut 11 32 POMPONI Libro singulari enchiridii D 12228

56

amb la llei de posseir beacutens de cap mena malgrat que alguns amos els donaven un petit

peculium33 i els llaccedilos familiars entre esclaus en el cas que es donessin no eren reconeguts34

Malgrat la seva existegravencia a la societat romana en egravepoques anteriors al proceacutes drsquoexpansioacute

mediterragravenia tal i com testimonia i regula la llei de les XII Taules35 sembla que el seu nombre

srsquoincrementagrave desmesuradament durant el segle II aC com a consequumlegravencia de les guerres

continuades a lrsquoexterior36

Passem ara a examinar el segon paragravemetre que hem definit per caracteritzar la societat

romana la riquesa Com qualsevol societat preindustrial aquesta fonamentava la seva

economia en lrsquoagricultura Tanmateix no tots els romans tenien ni la mateixa fortuna ni la

mateixa facilitat per accedir a la terra de manera que els elements meacutes rics eren sempre els

que hi tenien un acceacutes meacutes directe Conveacute que ens aturem aquiacute un moment per aclarir el

concepte de ric Atenent al que diuen les fonts literagraveries a lrsquoalccedilada del segle III aC els romans

rics eren de fet forccedila humils Valeri Magravexim exposa que quan arribaren a Roma uns legats

samnites es presentaren al davant de Mrsquo Curi Dentat i el trobaren menjant en un ligneo

catillo37 A meacutes a meacutes fa tot lrsquoefecte que Curi es mostrava orgulloacutes de la seva modegravestia ategraves que

rebutjagrave els cinquanta iugera de sogravel sabiacute que li volia donar el Senat i nrsquoacceptagrave tan sols set38

Semblantment C Fabrici un dels censors de lrsquoany 275 aC disposava drsquouns beacutens aparentment

modestos declarava posseir tan sols cinc lliures drsquoargent deu de bronze i deu esclaus39 i el seu

collega a la censura C Emili Papus tambeacute destacava per lrsquoescassa plata que tenia a casa seva40

I de la mateixa manera que Curi Fabrici tambeacute declarava posseir una granja molt petita i una

casa que no sobresortia precisament per les seves dimensions41 Meacutes endavant Segraveneca

subratlla que Escipioacute Africagrave treballava personalment la seva progravepia terra i que vivia en unes

condicions molt humils42 Si acceptem les paraules dels autors de lrsquoantiguitat es produiacute un salt

enorme en el grau de riquesa de lrsquoaristocragravecia en els darrers tres segles de la Repuacuteblica perograve

33 FEST s u Peculium 34 ULPIAgrave Frag 55 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma Barcelona 1998 p 41 35 Lex XII Tabularum 114 i 12 36 APIAgrave Bel ciu 17 37 VALERI MAgraveXIM 435 38 CICEROacute Sen 55 VALERI MAgraveXIM 435 39 VALERI MAgraveXIM 436 I 443 40 VALERI MAgraveXIM 443 41 DIONIacuteS 19151 42 SEgraveNECA MIN Ad Luc 865

57

realment fou aixiacute No sembla que es pugui dubtar de les diferegravencies entre els rics del segle III

aC i els de finals del segle II aC i inicis del I aC tenint en compte que els primers vivien en una

egravepoca en quegrave lrsquoexpansioacute mediterragravenia encara no srsquohavia ni plantejat o en tot cas tot just

comenccedilava i per tant la gran afluegravencia de beacutens i riqueses procedents de les conquestes encara

no srsquohavia donat i els aristogravecrates romans no srsquoenvoltaven dels luxes dels quals siacute fruiumlren llurs

descendents Ara beacute no hem de perdre de vista que tots els autors que parlen drsquoaquests i altres

personatges marcats per la frugalitat escrivien en general molt temps despreacutes amb la qual

cosa no deixa drsquoeacutesser possible que reelaboressin les seves vides per compondre uns models

morals exemplars Que els rics del segle III aC no eren ben beacute tan humils com pretenen fer

creure les fonts literagraveries queda demostrat per elements com les condicions de riquesa per a

ser inscrit al cens lrsquoexistegravencia de les guerres drsquoexpansioacute per Itagravelia ndashque tambeacute comportaven

lrsquoarribada de botins generososndash o el nombre drsquoesclaus i lliberts que havia drsquoeacutesser elevat tal i

com es despregraven de les quantitats recaptades per les manumissions43 De fet fins i tot alguns

dels mateixos autors antics posen de manifest que la modegravestia dels rics no era al capdavall

tan accentuada Polibi explica clarament que Emiacutelia la dona drsquoEmili Paulus fou beneficiagraveria

drsquouna enorme heregravencia que li havia llegat la viacutedua drsquoEscipioacute Africagrave44 Aixiacute doncs podem

considerar que els rics del segle III aC eren individus que tot i estar mancats de grans luxes

disposaven de certes fortunes que estaven materialitzades potser no massa en metalls

preciosos perograve siacute en terres i esclaus

Entre els romans meacutes acabalats hi havia les famiacutelies dels tres centenars de ciutadans

que formaven part del Senat que es comptaven entre els meacutes grans propietaris De fet un dels

pilars sobre els quals se sustentava la posicioacute privilegiada dels senadors era la base econogravemica

fonamentada en les propietats terratinents A partir del que explica Livi sembla que si meacutes

no a les darreries del segle III aC per eacutesser ben considerat sobretot als ulls dels seus companys

drsquoestament el senador havia drsquoeacutesser un home acabalat perograve no totes les formes drsquoenriquiment

es consideraven igual de dignes calia que les rendes sortissin fonamentalment de la possessioacute

de terres45 Aixograve no significa que els senatorials no tinguessin cap mena drsquointeregraves en altres

43 W V HARRIS Guerra e imperialismo en la Roma republicana 327-70 aC Madrid 1989 p 64-66 i 264-265 on

recull meacutes exemples de la riquesa dels aristogravecrates romans drsquoaquesta egravepoca 44 POLIBI 33262-5 i 33288-9 45 LIVI 21633

58

sectors econogravemics que podien comportar nombrosos guanys i un increment de llur riquesa

com ara la produccioacute artesanal i el comerccedil Perograve com a grup consideraven que la tinenccedila de

la terra era el que els distingia de la resta de la societat allograve que els dotava de la dignitat i el

prestigi consubstancials a la seva posicioacute i per tant no es podien rebaixar a dedicar-se com

feien altres membres de la societat situats per sota drsquoells a altres activitats A meacutes a meacutes la

possessioacute de la terra tenia lrsquoavantatge que no comportava tants riscos com el comerccedil sempre

subjecte a tota mena de vicissituds (sobretot maltempsades i pirateria) que podien fer

naufragar qualsevol operacioacute Paralmiddotlelament les propietats immobles constituiumlen la manera

meacutes segura de mantenir la riquesa aconseguida ategraves que a diferegravencia dels beacutens mobles ni

perdien valor ni podien eacutesser robades46

En aquells moments les propietats terratinents es trobaven concentrades

principalment al territori de lrsquoager Romanus que comprenia els terrenys de la Itagravelia central

que havien pertangut tradicionalment als romans i que havien expandit com a consequumlegravencia

de les primeres guerres de conquesta des del mar Tirregrave a lrsquoAdriagravetic47 No sembla que en aquest

periacuteode hi haguessin ja latifundis malgrat que alguns propietaris podien tenir terrenys meacutes o

menys extensos48 que serien treballats per ells mateixos i llurs famiacutelies amb lrsquoajuda drsquoalguns

esclaus i en els moments de meacutes feina segurament tambeacute de jornalers

No vol dir aixograve que a la Roma republicana nomeacutes les famiacutelies senatorials tenien

terrenys perquegrave els integrants drsquoaltres sectors ja fossin meacutes humils o meacutes benestants tambeacute

podien posseir-ne per beacute que eren propietaris de parcelmiddotles meacutes reduiumldes allunyades de les

superfiacutecies meacutes agravemplies en mans de lrsquoalta aristocragravecia Els camperols al capdavall constituiumlen

el grup meacutes nombroacutes dins de la societat romana i sersquon trobaven deixant de banda els rics

terratinents de tota mena i condicioacute des de pagesos meacutes o menys acomodats a drsquoaltres que es

trobaven lligats a la noblesa per forts vincles de dependegravencia aixiacute mateix cal tenir present

que no tots els pagesos disposaven de terres progravepies per conrear ja que com posa de manifest

Catoacute al seu tractat agronogravemic49 tambeacute hi havia jornalers que es posaven al servei dels

46 S T ROSELAAR Public land in the Roman Republic a social and economic history of the ager publicus tesi doctoral

inegravedita Leiden 2009 p 180 47 Ja hem vist meacutes amunt lrsquoexemple de Mrsquo Curi Dentat que rebeacute unes parcelmiddotles al territori sabiacute (VALERI MAgraveXIM

435) Cf S T ROSELAAR Public landhellip p 182 48 W V HARRIS op cit p 264-265 49 CATOacute De agri cult 54

59

propietaris que els requerien Per altra banda la necessitat de terres havia empegraves ja avanccedilat

el segle IV aC els romans a obtenir el control de nous territoris primer en lrsquoentorn immediat

de Roma i de mica en mica meacutes enllagrave Aquestes terres annexionades podien eacutesser repartides

entre ciutadans romans de manera colmiddotlectiva a traveacutes de la deduccioacute drsquoestabliments colonials

amb la qual cosa tant els sectors plebeus (aixiacute com els patricis) mancats de terres com

lrsquoaristocragravecia terratinent senatorial es podien beneficiar els uns perquegrave accedien a la propietat

i els altres perquegrave veien que amb lrsquoannexioacute de noves terres no caldria repartir les que ja es

tenien i fins i tot podien ampliar llurs finques50 Amb tot els principals beneficiaris no eren

tant els pagesos petits i mitjans com els propietaris rics51

Tenim per tant un grup econogravemic format per persones meacutes o menys enriquides que

fonamentaven principalment la seva fortuna en la terra Dins drsquoaquest es trobaven tant els

membres del Senat com els equites52 que sovint pertanyien a les mateixes famiacutelies i

compartien interessos no nomeacutes relacionats amb les propietats agragraveries sinoacute que podien

estendrersquos tambeacute cap a altres activitats econogravemiques meacutes vinculades a la produccioacute industrial

i el comerccedil Eacutes logravegic que els grans terratinents destinessin els excedents al mercat ja fos venent

directament els productes del camp o beacute transformant-los en altres productes derivats que

per al seu emmagatzematge i comercialitzacioacute requerien lrsquouacutes drsquoatuells apropiats que eren meacutes

barats si eren fabricats per ells mateixos que no pas si eren comprats a tercers Amb tot tambeacute

50 U ESPINOSA RUIZ ldquoCrear ciudades y regir el mundo una siacutentesis sobre el papel de las colonias en la expansioacuten

territorial de Romardquo Iberia 7 2004 p 129-130 51 W V HARRIS op cit p 59-60 52 En origen eques era el nom que rebia aquell ciutadagrave que havia rebut la distincioacute de disposar drsquoun cavall cedit i

mantingut per lrsquoestat Es tractava de persones dotades drsquouna fortuna remarcable que suposadament integrarien

les primeres divuit centuacuteries del dit sistema serviagrave tot i que la tradicioacute literagraveria vol que aquest ordenament de la

poblacioacute drsquoacord amb criteris censataris sigui una iniciativa del rei Servi Tulmiddotli no hi ha indicis que permetin dur-

lo a una egravepoca meacutes reculada de la segona meitat avanccedilada del segle IV aC (J C DOMIacuteNGUEZ PEacuteREZ ldquoNueva

composicioacuten y origen social de los cuadros poliacuteticos dirigentes en la Roma de los siglos IV i III aCrdquo Polis Revista

de ideas y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 14 2002 p 97-98) Els equites formaven part dels cossos de

cavalleria de lrsquoexegravercit legionari juntament amb altres ciutadans drsquoestatus similar perograve als quals no srsquohavia

premiat amb lrsquoequus publicus i per tant havien drsquoaportar el seu propi equus priuatus (C NICOLET Lrsquoordre eacutequestre

a lrsquoeacutepoque reacutepublicaine (312-43 av J-C) Tome 1 Deacutefinitions juridiques et structures sociales Pariacutes 1974 p 54-55 J

M ARBIZU Res publica oppresa Poliacutetica popular en la crisis de la Repuacuteblica (133-44 aC) Madrid 2000 p 27)

Malgrat que com els senadors ndashals quals molts equites estaven units per llaccedilos de parentiundash basaven la seva

riquesa en la propietat de la terra tenien un ventall meacutes ampli drsquointeressos econogravemics com lrsquoartesania el comerccedil

o les finances En aquest sentit la promulgacioacute del plebiscit claudi (218 aC) afavoriacute aquells que invertien en

empreses mercantils perquegrave eliminagrave (si meacutes no de iure) la competegravencia que podia suposar lrsquoestament senatorial

(J M ARBIZU ibid) Com veurem meacutes endavant en aquest mateix capiacutetol lrsquoorientacioacute vers els negocis portagrave vers

el final de lrsquoegravepoca republicana a assimilar aquest sector de ciutadans privilegiats amb els publicani tot i que des

del punt de vista social no tenien gaire res a veure

60

hi havia qui meacutes que buscar els beneficis econogravemics recolzant-se en la tinenccedila de la terra ho

feia essent propietari de tallers artesanals o dedicant-se als afers financers i comercials De fet

des de les darreries del segle III aC srsquoaprecia un canvi que porta a una distincioacute meacutes marcada

entre els integrants drsquoaquests grups en primer lloc per la promulgacioacute de la lex Claudia de

naue senatorum que excloiumla als senadors i llurs fills de les activitats comercials de meacutes volum

i en segon lloc perquegrave el nombre de comerciants (i la riquesa de molts drsquoells) srsquoincrementagrave

en part mercegraves a les necessitats generades per les guerres i sobretot la segona guerra puacutenica

que portagrave la Repuacuteblica a recoacuterrer als grans financers privats per tal de fer front a les despeses53

Meacutes endavant aquests sectors tambeacute es beneficiarien de lrsquoexpansioacute mediterragravenia per les

agravemplies possibilitats comercials que comportava Tot plegat els permetia obtenir grans

beneficis que els portava a assolir una riquesa propera equiparable i fins i tot en alguns casos

superior a la de lrsquoalta aristocragravecia senatorial54

Per sota drsquoaquest primer grup de grans propietaris terratinents i industrials nrsquohi havia

un segon constituiumlt pel que podriacuteem anomenar una classe mitjana alta marcada per un grau

de riquesa menor perograve suficient com per poder posseir finques o tallers artesanals meacutes

modestos i per dedicar-se al comerccedil encara que fos a una escala menor En un tercer nivell i

formant una classe mitjana baixa es trobaven els treballadors de petits tallers persones

humils que o beacute havien perdut o beacute no havien arribat a tenir mai els vincles amb la terra

Finalment a la base drsquoaquesta estructuracioacute social hi havia els sectors meacutes pobres formats per

aquells que no tenien res o gairebeacute res eacutes a dir els ciutadans que no tenien prou recursos com

per eacutesser propietaris i els esclaus

En estreta relacioacute amb la riquesa hi havia les possibilitats poliacutetiques de cadascuacute En

teoria qualsevol ciutadagrave optimo iure podia tenir aspiracions poliacutetiques pel fet de posseir els

drets corresponents tanmateix aixograve en realitat no era aixiacute perquegrave a Roma tothom qui

pretengueacutes seguir la carrera poliacutetica se lrsquohavia de costejar amb els seus propis recursos de

manera que lrsquoexercici del ius honorum a la pragravectica restava limitat nomeacutes a aquells individus

que gaudien drsquouna posicioacute econogravemica prou folgada55 Drsquoaquesta manera fins i tot despreacutes de

53 POLIBI 1472 i s LIVI 2349 i 241810 54 C NICOLET Lrsquoordre eacutequestre a lrsquoeacutepoque reacutepublicaine (312-43 av J-C) Tome 1 Deacutefinitions juridiques et structures

sociales Pariacutes 1974 p 55-66 55 A DOSSI Cosigrave votavano i Romani Il sistema elettorale Roma 2004 p 46

61

superar les tensions entre patricis i plebeus la societat seguia estant dominada per un clar

component aristocragravetic com beacute palesa la principal institucioacute poliacutetica i social el Senat Gragravecies

a la seva potegravencia econogravemica prestigi social i influegravencia (que srsquoestenia a la resta de la societat

a traveacutes de les relacions clientelars) els senadors tenien a les seves mans la major part del

poder56 i podien exercir un determinat control sobre les assemblees populars amb la intencioacute

drsquoaconseguir prou recolzament poliacutetic per assolir els seus objectius57 La classe senatorial no

era tota homogegravenia ategraves que al seu interior hi havia distincions entre aquells que procedien

drsquouna vintena de famiacutelies molt prestigioses amb avantpassats que ja havien detingut el

consolat ndashque formaven lrsquoexclusiu grup de la nobilitasndash58 i aquells que no tenien un llinatge

tan brillant Malgrat tot aquest no era un grup tancat sinoacute que durant la tercera centuacuteria

permetia que aquells membres meacutes capaccedilos drsquoaltres famiacutelies amb una posicioacute social no tan

elevada i que no comptaven amb avantpassats que haguessin ocupat cap magistratura els

anomenats noui homines poguessin accedir-hi Aquests personatges que maldaven per

aconseguir dur a terme un destacat cursus honorum tendien a mostrar certa inclinacioacute cap a

les posicions dels sectors populars ndashespecialment els liderats i representats pels tribuns de la

plebsndash com foren els casos per una banda de Mrsquo Curi Dentat el vencedor dels sabins (290

aC)59 qui pretenia repartir lrsquoager publicus obtingut entre els meacutes humils i xocagrave amb lrsquooposicioacute

del Senat i de lrsquoaltra de C Flamini que ja al darrer terccedil del mateix segle volia seguir una liacutenia

similar en aquesta ocasioacute relacionada amb les terres annexionades a la rica plana padana60

Els senadors no nomeacutes pretenien controlar altres sectors socials sinoacute que tambeacute es

vigilaven els uns als altres per mitjagrave de diversos mecanismes que perseguien la meta drsquoevitar

que algun membre de la nobilitas destaqueacutes excessivament pel damunt de la resta i per tant

es trenqueacutes la solidaritat de classe i adquiriacutes massa poder en detriment dels altres Eacutes en

aquesta clau que srsquoha de llegir la lex Claudia de naue senatorum de 218 aC61 no nomeacutes es

tractava de mantenir la situacioacute i lrsquoequilibri del Senat sinoacute que la mesura assenyalava un punt

56 POLIBI 613 57 A DOSSI Lotte politiche e giochi di potere nella Roma repubblicana Mursia 1999 p 77-79 58 Les tradicionals gentes patriacutecies eren lrsquoAemilia la Claudia (amb una branca plebea) la Cloelia la Cornelia la

Fabia la Furia la Iulia la Manlia la Nautia la Papiria (amb una branca plebea) la Postumia la Quinctia la

Quinctilia la Sergia la Seruilia la Sulpicia la Ualeria i la Ueturia (G FORSYTHE op cit p 158) 59 COLUMELmiddotLA De re rust pref 14 i 1310 FRONTIacute Strat 4312 60 POLIBI 2217-8 LIVI 21632 VALERI MAgraveXIM 545 61 LIVI 21633 i s

62

drsquoinflexioacute que comenccedilava a apuntar un cert tancament de lrsquoorganisme en si mateix ategraves que

implicava que els individus que srsquoenriquissin a partir de les activitats industrials i mercantils

no podrien accedir-hi mai per molta fortuna que tinguessin i en definitiva era un mitjagrave que

mantenia el control del Senat en les tradicionals famiacutelies terratinents romanes

Malgrat tot no nomeacutes els descendents de famiacutelies nobiles comptaven amb

possibilitats poliacutetiques sinoacute que tambeacute altres ciutadans que ocupaven posicions benestants

podien aspirar a exercir plenament el seu ius honorum i presentar la seva candidatura per a

algun cagraverrec puacuteblic Aquest eacutes el cas com ja hem vist dels noui homines i en general de tots

aquells ciutadans amb prou patrimoni per pagar lrsquoonerosa carrera poliacutetica62

Allograve que siacute podia fer el conjunt dels ciutadans tant si eren rics com modestos era

exercir el seu ius suffragii en el marc dels comitia Ara beacute tambeacute aquiacute els sectors amb una

importagravencia meacutes marcada eren els dels individus rics per comenccedilar als comitia centuriata

que eren els meacutes rellevants pel fet drsquoelegir els magistrats cum imperio els primers que votaven

sempre eren els membres de les centuacuteries pertanyents a les classes amb major cens i un cop

assolida la majoria dels vots (cosa que drsquoacord amb el que expliquen Livi i Dioniacutes drsquoHalicarnagraves

passava frequumlentment quan havien votat els equites i la primera classe o com a molt la

segona) el proceacutes electoral srsquoaturava63 El pes i la influegravencia poliacutetica dels propietaris rics es

feien sentir tambeacute als comitia tributa on el resultat de les eleccions depenia sobretot de la seva

voluntat ategraves que els terratinents estaven adscrits a qualsevol de les tribus ruacutestiques que

representaven cada vegada meacutes a mesura que avanccedilava el temps i sersquon creaven de noves fins

assolir el nombre de trenta-una una xifra molt superior a les quatre tribus urbanes dins les

quals es trobaven els habitants de la ciutat generalment persones meacutes humils (incloent-hi els

lliberts) i mancades de terres A meacutes a meacutes intentaven exercir llur influegravencia sobre els

principals magistrats que escollien els concilia plebis els tribuns de la plebs que eren unes

figures molt poderoses en tant que posseiumldors del ius intercedendi i el ius auxilii i que

inicialment havien aparegut per fer front als abusos del patriciat contra els plebeus i meacutes

endavant de la noblesa contra els sectors populars Per tot plegat no sembla tampoc que el

62 G ALFOumlLDY op cit p 79-81 A LINTOTT ldquoElectoral Bribery in the Roman Republicrdquo JRS 80 1990 p 3-6 A

YAKOBSON Elections and Electioneering in Rome A Study on the Political System of the Late Republic Stuttgart 1999

p 201 i s 63 LIVI 14310-11 DIONIacuteS 7593-8

63

populus de Roma es mostreacutes en general massa interessat a participar en uns sufragis en els

quals tenia una migrada capacitat drsquoeleccioacute64

Finalment quant als oriacutegens familiars cal partir de la distincioacute bagravesica que feia el jurista

Gai sobre les menes drsquohomes entre liberi i serui65 Aixiacute podem diferenciar entre els fills dels

homes i dones lliures i els drsquoaquelles i aquells que no eren lliures Els primers naixien en el

marc drsquouna famiacutelia reconeguda legalment mentre que els altres no Dins del primer grup

tambeacute es podia trobar una diferegravencia clara entre els fills de famiacutelies patriacutecies i els de famiacutelies

plebees que amb el pas del temps tendiacute a diluir-se per beacute que no en tots els aspectes Les

diferegravencies no venien tant de la riquesa (ja hem vist que hi havia patricis rics aixiacute com tambeacute

plebeus tot i que en general doacutena la sensacioacute que els humils i pobres es trobaven nomeacutes entre

els plebeus mentre que al patriciat no nrsquohi havia per beacute que els escriptors de lrsquoantiguitat

aporten alguns testimonis de la seva existegravencia66) com drsquoaltres factors com ara les capacitats

poliacutetiques o la religioacute Del primer ja nrsquohem parlat anteriorment als primers moments als

plebeus no els estava permegraves de participar a les altes instagravencies poliacutetiques de Roma per beacute

que de mica en mica els dos ordes es van anar equiparant Pel que fa a la quumlestioacute de la religioacute

patricis i plebeus tenien alguns deacuteus i cultes propis els darrers per exemple sentien una gran

veneracioacute per Ceres fins al punt que el seu temple principal bastit a lrsquoAventiacute estava dedicat

a la deessa de lrsquoagricultura que formava una triacuteade progravepia juntament amb les deiumltats Liber i

Libera67 La inicial preeminegravencia social i poliacutetica del patriciat donagrave perograve meacutes relleu a les seves

formes religioses de manera que quedagrave establert que els principals sacerdocis (sobretot els

flaminats de Juacutepiter Mart i Quiriacute)68 havien drsquoeacutesser ocupats necessagraveriament per patricis69 I

aquesta tradicioacute es mantingueacute durant la resta de lrsquoetapa republicana per beacute que com ja hem

vist alguns cagraverrecs de caragravecter religioacutes srsquoobriren als plebeus com a consequumlegravencia de les

pressions que exercien els sectors meacutes adinerats i que aspiraven a compartir lrsquoespai del

patriciat en qualsevol cas malgrat aquestes consecucions els sacerdocis seguien restringits a

64 H H SCULLARD A History of the Roman World 753 to 146 BC London-New York 2003 p 129-130 65 GAI Institut 19 66 Tant Livi com Dioniacutes palesen la pobresa de L Tarquici (o Tarquini) Flac elegit per L Quinci Cincinnat per a

ser el seu magister equitum el 458 aC (LIVI 3271-2 i DIONIacuteS 10243) Gairebeacute a lrsquoaltre extrem de lrsquoegravepoca republicana

Plutarc assenyala que Sulmiddotla havia nascut al si drsquouna famiacutelia patriacutecia perograve pobre (PLUTARC Sul 11) 67 LIVI 3557 102313 68 GELmiddotLI Noct Att 1015 69 CICEROacute Dom 38 En aquest passatge lrsquoorador inclou una llista de tots els cagraverrecs religiosos que eren ocupats per

patricis el rex sacrorum els flamines els Salii i els interreges

64

lrsquoaristocragravecia Per tant neacuteixer en una famiacutelia o una altra determinava la vida i les possibilitats

de cada individu ategraves que no era el mateix fer-ho al si drsquouna famiacutelia de lrsquoaristocragravecia senatorial

que drsquouna famiacutelia camperola modesta o no cal dir-ho de pares esclaus

En conjunt doncs veiem que la societat romana anterior a les darreries del segle III

aC es va anar constituint en una complexa estructura formada per diferents grups o sectors

Per comenccedilar hi havia un grup quantitativament reduiumlt drsquoingenui amb la categoria juriacutedica

de ciues optimo iure amb una riquesa notable que els obria les portes tant a la gran propietat

terratinent com a les magistratures de Roma i que els permetia seguir un cursus honorum que

podia culminar amb la seva entrada al Senat el fet drsquoeacutesser descendents drsquoantics magistrats

curuls a meacutes a meacutes els concedia el privilegi del ius imaginum i en definitiva els atorgava un

gran prestigi i dignitat Aquest era el grup de la nobilitas format tant per elements patricis

com plebeus Immediatament per sota hi havia una capa formada per individus que

compartien bona part del perfil dels anteriors en el sentit que tambeacute eren ingenui ciues

optimo iure acabalats i amb terres i amb agravemplies possibilitats poliacutetiques perograve que estaven

mancats dels privilegis especials de la meacutes alta aristocragravecia Al seu costat hi havia altres

ciutadans que en comptes de fonamentar les seves rendes en la terra ho feien sobretot en les

activitats industrials i mercantils i per tant per molta fortuna que aconseguissin i per molt

que srsquoesforcessin a seguir el cursus honorum ho tenien molt difiacutecil per accedir al Senat Al seu

dessota hi havia una agravemplia capa de ciutadans ja fossin posseiumldors de tots els drets o nomeacutes

drsquouna part amb una gradacioacute interna pel que fa a la riquesa que o beacute eren petits propietaris

de terres o beacute residien a ciutat i treballaven als tallers artesanals (entre els quals hi trobariacuteem

lliberts) en qualsevol cas els seus recursos io els seus drets no els permetien habitualment

tenir aspiracions poliacutetiques i malgrat que disposessin del ius suffragii rarament lrsquoexercien El

sector meacutes humil de ciutadans lliures estava format per aquells que no disposaven de terres

(perquegrave no les havien tingudes mai o perquegrave les havien perdudes per exemple com a

consequumlegravencia drsquoalgun deute) ni de cap mena de patrimoni ni propietat i que esperaven trobar

a la ciutat algun mitjagrave per sobreviure i amb sort millorar la seva penosa situacioacute no cal dir

que aquests no tenien la meacutes miacutenima possibilitat poliacutetica Finalment a la banda meacutes inferior

drsquoaquesta estructura social hi havia aquelles i aquells que ni eren lliures ni tenien drets poliacutetics

ni ciacutevics ni propietats i que juriacutedicament no eren res meacutes que un objecte una possessioacute dels

65

seus amos i mestresses Aquests els esclaus lrsquouacutenica esperanccedila que tenien era que algun dia

fossin enfranquits esdevinguessin lliures ciutadans i per tant adquirissin la capacitat drsquoeacutesser

propietaris i fins i tot de tenir el dret de vot Encara que ells gaudirien drsquouna ciutadania

rebaixada almenys els seus fills ja serien reconeguts com a ciutadans romans de ple dret

212 Lrsquoimpacte de la segona guerra puacutenica la societat de la Roma en expansioacute (segle II

aC)

El mateix esdeveniment que va portar els romans a conegraveixer i prendre interegraves per la

peniacutensula Ibegraverica la segona guerra puacutenica va marcar un punt drsquoinflexioacute cabdal en el

desenvolupament de llur progravepia societat Despreacutes de sortir drsquoaquell conflicte Roma havia

esdevingut lrsquouacutenica gran potegravencia del Mediterrani occidental i es decidiacute a expandir-se no ja pel

territori italiagrave ndashon la guerra havia evidenciat i consolidat el seu lideratgendash sinoacute per totes les

terres banyades pel mar Mediterrani que disposaven de tota mena de recursos susceptibles

drsquoeacutesser explotats pels romans i que no farien altra cosa que incrementar el seu poder

econogravemic i de retruc el poliacutetic Drsquoacord amb la imatge presentada per la tradicioacute literagraveria70 la

classe senatorial fou la gran beneficiagraveria de tot aquest proceacutes ategraves que comenccedilagrave a acumular

meacutes i meacutes propietats com a consequumlegravencia de lrsquoenriquiment provocat pels ingents botins de

guerra fins a formar extensos latifundis treballats sobretot pels esclaus i ja no tant per

pagesos lliures per tal drsquoaconseguir un gran volum de produccioacute destinat al comerccedil

Tanmateix recentment diversos investigadors han quumlestionat aquest panorama i han posat

de manifest que no eacutes tan monoliacutetic com les fonts antigues volen fer creure sinoacute que hi hauria

una diversitat de situacions en el conjunt de la peniacutensula Itagravelica71 Drsquoaquesta manera lrsquoescenari

meacutes dramagravetic i fins a cert punt proper a la visioacute transmesa per la literatura quedaria reduiumlt a

la zona de la Itagravelia central eacutes a dir el territori meacutes proper a la ciutat de Roma (on hi havia el

principal mercat del moment) i en el qual restaven menys terres disponibles

70 PLUTARC Ti Grac 81 i s APIAgrave Bel ciu 132 i s 71 S T ROSELAAR ldquoRegional variations in the use of the ager publicusrdquo L DE LIGT i S NORTHWOOD (eds) People

land and politics Demographic development and the transformation of Roman Italy 300 BC-AD 14 Leiden-Boston

2008 p 573-602 A LAUNARO Peasants and Slaves The Rural Population of Roman Italy (200 BC to AD 100)

Cambridge 2011

66

El desenllaccedil de la guerra annibagravelica havia comportat un reforccedilament de lrsquoalta

aristocragravecia romana ndashla nobilitas senatorialndash que aniria en augment al llarg de les guerres

drsquoexpansioacute gragravecies al fet que els generals de les legions sortien tots drsquoella Tot plegat

cristalmiddotlitzaria amb la constitucioacute drsquoun autegraventic ordo senatorius que quedaria plasmat de forma

ben notograveria en fets com per exemple lrsquoaparicioacute de llocs drsquohonor reservats als ludi72 Aixiacute doncs

els senatorials srsquoanaren veient al llarg drsquoaquest nou periacuteode drsquouna manera diagravefana com un

grup diferent i separat de la resta de la societat tant que a partir drsquoara passagrave a ser molt meacutes

exclusiu del que era al segle anterior i es tancagrave en si mateix en un restringidiacutessim grup

oligagraverquic73 Drsquoaquesta manera a la pragravectica les meacutes altes magistratures nomeacutes restaren a

lrsquoabast de les vint-i-cinc famiacutelies meacutes poderoses de la nobilitas Durant tot el segle II aC

escassos foren els noui homines que aconseguiren ategravenyer el consolat M Porci Catoacute (195 aC)74

Mrsquo Acili Glabrio (191 aC)75 Q Pompeu (141 aC)76 i P Rupili (132 aC)77

Lrsquoalta aristocragravecia de Roma que com hem vist era el sector que treia meacutes profit de

lrsquoexpansioacute pels sucosos guanys que obtenia dels botins78 es dedicava a invertir no tan sols en

lrsquoadquisicioacute de terres pel centre drsquoItagravelia ndashcosa que es pot relacionar durant la primera meitat

de la centuacuteria amb un impuls del fenomen colonialndash79 sinoacute tambeacute en el financcedilament drsquoobres

puacutebliques a Roma80 (perograve tambeacute en altres indrets drsquoItagravelia com veurem meacutes endavant) aixiacute

com de festes i celebracions obertes al conjunt de la ciutadania que servien per fer-se

autopropaganda i incrementar el seu prestigi davant dels sectors populars i al mateix temps

72 G ALFOumlLDY op cit p 68-69 73 PLUTARC Ti Grac 84-7 74 CORNELI NEPOS 11 i 21 LIVI 33427 PLUTARC Cato Mai 101 75 LIVI 35245 i 3611 EUTROPI 43 76 LIVI pergamiacute drsquoOxirrinc per 53 CICEROacute ad Att 125b EUTROPI 416 i 17 77 CICEROacute Verr 24112 Amic 37 i ad Att 13233 78 POLIBI 21343 i s LIVI 38121 i s 79 Les darreres cologravenies deduiumldes al segle III aC foren Cremona i Placentia (ambdues de ciutadans llatins) lrsquoany

218 aC (LIVI per 20 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148) amb lrsquoesclat de la segona guerra puacutenica i totes les dificultats que

comportagrave per a Roma com eacutes logravegic srsquoaturagrave la colonitzacioacute En els anys immediatament posteriors a la fi del

conflicte aquesta tendegravencia es mantingueacute Tanmateix un cop Roma comenccedilagrave a recuperar-se i davant drsquouna

demanda de terres a partir ja del primer decenni del segle II aC es tornaren a endegar les deduccions colonials i

ho feren amb una forccedila notable ategraves que com ens testimonien Livi i Velmiddotleu Pategravercul en el transcurs de menys

de vint anys sersquon fundaren en conjunt fins a vint (LIVI 34451-5 34531-2 35405-6 37469-472 39233-4

394410 39555-9 40291-2 40342-3 40431 i 41134-5 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152-3) una xifra molt similar a la de

les cologravenies establertes des dels primers anys del segle III aC fins al moment previ a la guerra contra els

cartaginesos (POLIBI 390 LIVI 925 1032 1098 10217 per 11 per 14-16 per 19-20 3636 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1145-

8) 80 M BEARD i M CRAWFORD Rome in the Late Republic Problems and interpretations London 1985 p 16-24

67

davant dels altres membres del seu propi estament En aquest sentit no srsquoha de perdre de vista

que en lrsquoegravepoca de lrsquoexpansioacute un dels recursos que disposaven les elits per enaltir-se ja fos en

conjunt com a classe o de manera meacutes particular famiacutelies o fins i tot individus era la

produccioacute literagraveria i en general artiacutestica Aixiacute per exemple en aquest periacuteode la cultura

romana estava madurant una literatura que estava molt vinculada a les elits que eren les que

pagaven unes obres (sobretot annaliacutestiques i histograveriques) destinades a exalccedilar-les i a situar i

entendre la posicioacute que ocupaven en aquell moacuten en expansioacute81

Els senadors i els membres de lrsquoalta aristocragravecia que aspiraven a esdevenir-ho tenien

clars interessos en els territoris provincials (incloent-hi eacutes clar les dues proviacutencies de la

peniacutensula Ibegraverica) particularment relacionats amb les ndashen generalndash lucratives activitats

militars Una campanya ben dirigida comportava lrsquoobtencioacute de botins i per tant un increment

del poder econogravemic Perograve tambeacute permetia augmentar el prestigi militar que en els casos meacutes

brillants podia ser reconegut pel Senat amb la votacioacute de la celebracioacute drsquoun triumphus o en el

seu defecte drsquouna ouatio I tot plegat acabava comportant el creixement del prestigi social i

en darrera instagravencia el poliacutetic cosa que permetia als meacutes ambiciosos (i que srsquoho podien

permetre) ascendir fins al cim tan cobejat de lrsquoestructura sociopoliacutetica romana82

De les vint-i-cinc famiacutelies meacutes poderoses esmentades meacutes amunt nrsquohi havia set

(diversos membres de les quals detingueren algun cagraverrec a la Citerior) que destacaven pel

damunt de les altres de manera ostensible i que mostraven que el grup de la nobilitas no

constituiumla un bloc uniforme ni homogeni sinoacute que al seu interior cada gens actuava drsquoacord

amb els seus interessos particulars cosa que podia portar aixograve siacute a quegrave diferents famiacutelies amb

interessos coincidents srsquoaliessin Durant els segles III i II aC la vida poliacutetica de Roma estava

encapccedilalada pels Fabii i la seva tendegravencia meacutes tost conservadora i pels Cornelii Scipiones i la

seva tendegravencia meacutes oberta Els primers eren una famiacutelia antiga i prestigiosa que tenien en

aquesta egravepoca a Q Fabi Magravexim com a principal exponent83 Home conservador i defensor del

mos maiorum maldagrave per frenar lrsquoexpansioacute romana vers els grans centres comercials

mediterranis i per bloquejar el creixent poder de les assemblees populars afavorides per un

dels seus opositors Ap Claudi Caecus amb tot tambeacute mostrava una certa obertura que el

81 Ibid 82 W V HARRIS op cit p 25-33 83 A DOSSI Gruppi e partiti politici di etagrave repubblicana Roma 2002 p 31-33

68

portagrave a defensar els petits propietaris agriacutecoles i enfrontar-se a les oligarquies mercantils i

agragraveries

Afins en general als Fabii hi havia els Fuluii84 que tingueren com a figura meacutes

destacada a Fulvi Flac que aconseguiacute el consolat lrsquoany 237 aC i tornagrave a ser elegit com a tal en

tres ocasions meacutes fins 209 aC85 Com els Fabii Fulvi Flac era partidari drsquouna expansioacute de Roma

envers el nord drsquoItagravelia ndashon hi havia excelmiddotlents terres de conreundash i aixograve tambeacute fou defensat pel

seu fill M Fulvi Nobiacutelior que era oriuumlnd de Tusculum i fou pretor de la Ulterior (193 aC) i

cogravensol (189 aC)86 Els seus egravexits militars en diferents punts del Mediterrani i tambeacute el seu gust

per la cultura helmiddotleniacutestica feren despertar les enveges i lrsquoanimadversioacute drsquoaltres sectors de la

nobilitas entre els seus adversaris meacutes insistents hi havia M Porci Catoacute

A lrsquoaltra banda hi trobagravevem els Cornelii Scipiones que srsquooposaven diametralment als

Fabii i es caracteritzaven per un caragravecter molt meacutes obert fins al punt drsquoeacutesser molt permeables

a les influegravencies culturals orientals El seu paper preponderant en el transcurs de la segona

guerra puacutenica incrementagrave la seva importagravencia i prestigi i a partir drsquoaquells moments

comenccedilaren a rebre recolzament i estar envoltats drsquoalgunes velles famiacutelies senatorials (com

els Veturii o els Filones) de famiacutelies pertanyents a la noblesa plebea (com les de Livi Salinagravetor

o Q Cecili Metel) de noui homines i membres destacats de les aristocragravecies itagraveliques (com C

Leli) i especialment les etrusques entre les quals establiren importants clienteles i fins i tot

llaccedilos de parentiu (com amb els Pomponii) tanmateix durant el segle II aC els Cornelii

Scipiones anaren perdent pes poliacutetic87

Els Claudii eren una altra gens molt antiga de la qual al llarg del temps diversos

membres arribaren a ocupar posicions destacades a la Repuacuteblica alguns dels quals foren molt

admirats i drsquoaltres profundament odiats88 Entre els primers era especialment rellevant la

figura de lrsquoesmentat Ap Claudi Caecus que ja a cavall dels segles IV i III aC srsquoerigiacute en un gran

defensor drsquouna poliacutetica encarada a lrsquoexpansioacute de Roma vers els grans centres comercials

mediterranis per a la qual cosa es recolzagrave en les assemblees populars que concebia com un

84 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 43-46 85 EUTROPI 32 i ZONARAS 918 (consolat de 237 aC) POLIBI 2318 i OROSI 4311 (consolat de 224 aC) LIVI 2524 i 2531

VALERI MAgraveXIM 247 FEST 438 L (consolat de 212 aC) LIVI 276 i 29152 i CICEROacute Leg Agr 290 (consolat de 209 aC) 86 LIVI 3578 i OROSI 42016 (pretura a la Ulterior) LIVI 37477 i 37481 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 ZONARAS 919-20

(consolat) 87 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 33-38 88 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 38-42

69

immillorable instrument poliacutetic per aconseguir desplegar-la Per aixograve introduiacute una segraverie de

modificacions que afavorien als ciutadans mancats de possessions i als proletarii i permeteacute

que els fills dels lliberts srsquoinscrivissin a la classe que els pertocava drsquoacord amb el seu cens a

meacutes era un home proper als sectors de mercaders i publicani89 Entre els segles III i II aC cal

fer esment drsquoun membre de la branca plebea drsquoaquesta gens M Claudi Marcel home molt

apreciat pels sectors populars i pregonament odiat pels Cornelii Scipiones90 A les acaballes del

nostre periacuteode tambeacute trobem a Ap Claudi Pulcher que formava part del triumvirat que srsquohavia

drsquoencarregar de posar en pragravectica la reforma agragraveria impulsada per Ti Semproni Grac91

Una altra de les famiacutelies meacutes rellevants particularment al segle II aC era la dels

Aemilii92 que tendia a inclinar-se meacutes aviat cap a les liacutenies dels Escipions Un dels seus

membres meacutes coneguts fou L Emili Paulus un personatge que srsquohavia guanyat la fama

drsquoincorruptible i com els Escipions era un gran amant de la cultura helmiddotlegravenica De fet les

relacions entre aquestes dues gentes eren tan estretes que Escipioacute Nasica arribagrave a adoptar el

fill petit drsquoEmili Paulus L Corneli Escipioacute Emiliagrave93 La gran preocupacioacute drsquoaquest era

aconseguir mantenir lrsquoestabilitat constitucional per la qual cosa es mostrava sempre prest a

defensar-la per beacute que sembla que no acabava de comprendre beacute alguns dels grans problemes

del seu temps com els conflictes amb els itagravelics que es veia incapaccedil de solucionar

adequadament94 Tambeacute destaca la figura drsquoEmili Legravepid que fou cogravensol el 187 aC tenint com a

collega a C Flamini95 amb qui tenia una bona relacioacute drsquoamistat i conjuntament es dedicaren

a dur a terme una poliacutetica drsquoexpansioacute cap a la Itagravelia septentrional Aixiacute mateix tenia excelmiddotlents

relacions amb els Fuluii de fet lrsquoany 179 aC detingueacute la censura juntament amb M Fulvi

Nobiacutelior96 drsquoaquell any enccedilagrave fou tambeacute princeps senatus fins a la seva mort

89 LIVI 9295-11 9334 9422 94610-11 101110 101512 i 10228 DIODOR 20361-6 i 20451 CICEROacute Sen 16 FRONTIacute

Aq 15 VALERI MAgraveXIM 1117 PLUTARC Public 75 Meacutes endavant en aquest mateix capiacutetol parlarem amb meacutes detall

sobre els publicani 90 POLIBI 1032 i 18421 LIVI 272612 27277 29204 31501-2 32273 33241 33379-12 33473-9 33491-4 37579-

582 38282 38365-10 4199 i 41134 DIODOR 2746 CICEROacute Sen 42 PLUTARC Marc 29-30 APIAgrave Hann 50 i Syr

4 91 LIVI papir drsquoOxirrinc per 53 i per 58CICEROacute Leg Agr 231 FRONTIacute Aq 17 VALERI MAgraveXIM 546 i 726 APIAgrave Bell

ciu 113 i 118-19 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 223 PLUTARC Ti Grac 131 OROSI 547 92 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 46-50 93 LIVI per 48 94 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 47-48 95 POLIBI 2232 LIVI 38422 i 3961 VALERI MAgraveXIM 663 ZONARAS 921 96 LIVI 40456-4616 CICEROacute Prou cons 20 VALERI MAgraveXIM 421 GELmiddotLI Noct Att 1285-6 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1103

70

Els Mucii Scaeuola97 constituiumlen una altra de les famiacutelies meacutes antigues amb unes

tendegravencies poliacutetiques de caire moderat Lrsquoany 133 aC trobem al consolat a un Muci Escegravevola98

que es mostrava partidari de les reformes socials per beacute que sense arribar als extrems que

pretenia materialitzar Ti Semproni Grac

Finalment hi havia els Caecilii Metelli99 una gens poderosa especialment a partir de

les darreries del segle III aC que srsquoinclinava al recolzament de les tendegravencies dels Escipions

Precisament drsquoaquesta famiacutelia era membre Q Cecili Metel Macedogravenic que participagrave a la

batalla de Pidna (168 aC)100 i iniciagrave les guerres contra la lliga aquea primer i posteriorment

contra els numantins a diferegravencia de la tendegravencia general de la seva gens tanmateix

srsquooposava a la poliacutetica dels Escipions i sobretot drsquoEscipioacute Emiliagrave i inicialment recolzava les

reformes de Ti Grac per beacute que aviat se nrsquoapartagrave perquegrave era massa moderat per acceptar el

caire que prenien Metel Macedogravenic eacutes lrsquouacutenic dels membres drsquoaquesta famiacutelia que tingueacute

cagraverrecs de responsabilitat a la Hispagravenia Citerior ja que fou cogravensol lrsquoany 143101 i procogravensol el 142

aC102

Durant el segle III aC com hem anat veient srsquohavien anat perfilant dues grans

tendegravencies dins del grup de la nobilitas una de meacutes poliacuteticament conservadora i una altra amb

inclinacions meacutes populistes i ja a les darreries de la centuacuteria entraren en conflicte directe en

una mena de prolegomen als enfrontaments violents que es produirien una centuacuteria meacutes tard

La primera lluita fou protagonitzada lrsquoany 217 aC103 pel dictador Q Fabi Magravexim Cunctator

representant dels sectors conservadors i pel seu magister equitum Q Minuci Rufus

representant dels sectors plebeus Les diferegravencies poliacutetiques drsquoambdoacutes en ple camp de batalla

portaren a aplicar mesures inegravedites fins aleshores com la drsquoequiparar els poders dels dos

magistrats Les friccions seguirien els anys seguumlents amb altres personatges com M Terenci

Varroacute ndashqui provocagrave la desfeta de Cannaendash i L Emili Paulus104 en un moment que Roma no

97 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 50-52 98 CICEROacute Verr 241-8 Att 1194 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 222 99 A DOSSI Gruppi e partiti politicihellip p 53-55 100 LIVI 44453 i 451-2 101 LIVI papir drsquoOxirrinc per 53 VALERI MAgraveXIM 711 851 i 937 APIAgrave Ib 76 102 LIVI per 53 VALERI MAgraveXIM 745 i 937 103 A DOSSI Lotte politiche e giochihellip p 79-80 104 LIVI 3534 i 22385 i ss

71

nomeacutes srsquohavia drsquoenfrontar contra lrsquoamenaccedila puacutenica sinoacute que tambeacute srsquoestava comenccedilant a

enfrontar a si mateixa

El tancament de la classe senatorial comportagrave dos greus problemes que srsquoanaren

desenvolupant al llarg del temps Per una banda les dificultats per rejovenir les seves files

que en part srsquointentava solucionar per mitjagrave de les adopcions De lrsquoaltra el descontentament

drsquoaltres famiacutelies econogravemicament cada cop meacutes poderoses procedents essencialment de

lrsquoagravembit equumlestre i lrsquoaristocragravecia menor perograve mancades del seu elevat prestigi social i que veien

completament vetades les seves aspiracions drsquoascendir socialment i poliacutetica Al costat

drsquoaquests dos problemes encara cal afegir-ne un altre la progressiva desestabilitzacioacute interna

i el trencament de la solidaritat de classe cosa que comportagrave una competegravencia cada vegada

meacutes considerable (fins esdevenir veritablement ferotge) per la supremacia drsquounes gentes sobre

les altres que les abocagrave a desplegar tots els mitjans disponibles tant els liacutecits com els ilmiddotliacutecits

amb lrsquouacutenica finalitat drsquoassolir els seus objectius105

Com ja hem apuntat meacutes amunt des dels inicis de lrsquoexpansioacute de Roma lrsquoalta

aristocragravecia fou la gran beneficiagraveria del proceacutes gragravecies a la riquesa que anava acumulant per

lrsquoafluegravencia dels botins uns beacutens que destinava a invertir essencialment en lrsquoadquisicioacute de sogravel

itagravelic i en el financcedilament de lrsquooneroacutes cursus honorum Les fonts literagraveries soacuten excessivament

parques per al nostre periacuteode perograve pel que sembla les famiacutelies senatorials maldaven per

adquirir terres sobretot al centre de la peniacutensula Itagravelica atesa la proximitat amb Roma cosa

que feia meacutes assequibles els costos del transport terrestre106 En canvi sembla que no

mostraven gaire interegraves a adquirir camps a proviacutencies Potser hi teacute a veure la prohibicioacute que

si fem cas a Ciceroacute estigueacute vigent fins a mitjan segle I aC i que vetava als senadors la possessioacute

de terres fora drsquoItagravelia107 De tota manera aquest aparent desinteregraves no eacutes malgrat el que podria

semblar drsquoentrada un fenomen tan estrany a la mateixa peniacutensula Itagravelica les confiscacions

de terres als enemics venccediluts i la transformacioacute en ager publicus no anagrave seguida drsquouna

ocupacioacute immediata sinoacute que sovint passaren uns quants decennis abans drsquoestablir-hi

105 F EPSTEIN Personal enmity in Roman Politics 218-43 BC London 1987 p 60-62 90-94 i 102-104 G P KELLY A

history of exile in the Roman Republic Cambridge 2006 p 54-55 106 S T ROSELAAR ldquoRegional variationshelliprdquo p 589 107 CICEROacute Verr 2545 VARROacute Re rust 2411 M H CRAWFORD ldquoOrigini e sviluppi del sistema provinciale romanordquo

G CLEMENTE F COARELLI i E GABBA (cur) Storia di Roma Volume secondo Lrsquoimpero mediterraneo I La repubblica

imperiale Torino 1990 p 95

72

cologravenies o drsquoeacutesser posseiumldes drsquoalguna manera108 En aquest sentit no hem drsquooblidar que no

srsquoestabliren mai cologravenies de ciutadans romans en sogravel provincial fins que Grac proposagrave la

fundacioacute no reeixida de Carthago Iunonia i fins que srsquoestabliacute Narbo Martius (c 120 aC)109 Per

altra banda no hi ha cap indici que assenyali que en aquests moments els romans mostressin

gaire interegraves a tenir explotacions agriacutecoles a proviacutencies ndashi especialment a les meacutes occidentalsndash

probablement perquegrave acostumats com estaven a quegrave el mercat srsquoesdevenia en un entorn

urbagrave un espai tan escassament urbanitzat com la peniacutensula Ibegraverica no devia oferir massa

atractius Si beacute eacutes cert que durant tot el periacuteode hi havia destinats contingents militars que

constituiumlen un significatiu focus de demanda de productes diversos110 sobretot aliments

sembla que en cap moment ninguacute es plantejagrave explotar els sogravels hispans per obtenir-los sinoacute

que alguns eren importats drsquoItagravelia (com el vi o els cereals)111 i drsquoaltres eren proporcionats pel

mateix territori (com els cereals)112 que era treballat pels indiacutegenes Segurament durant tot ndash

o almenys bona partndash del segle II aC els romans no veieren cap necessitat ni avantatge

drsquoestablir explotacions agriacutecoles ategraves que per una banda lrsquoaprovisionament de lrsquoexegravercit

permetia obtenir beneficis a traveacutes del comerccedil i de lrsquoaltra el drenatge de la produccioacute agriacutecola

local resultava una opcioacute molt econogravemica probablement meacutes que no pas reconvertir les

explotacions existents o posar-ne en funcionament de noves a la manera romana que es

podien destinar no nomeacutes al conreu del gra sinoacute tambeacute al de la vinya o lrsquoolivera

Aixograve no obstant sabem que no gaire temps meacutes tard almenys des drsquoinicis del segle I

aC (i segurament des drsquoabans encara que no hi ha cap testimoni) hi havia ciutadans itagravelics

(potser tambeacute de romans) amb possessions fora drsquoItagravelia com ara Siciacutelia o Hispagravenia Plutarc

exposa que M Licini Cras una viacutectima potencial de la persecucioacute contra els optimates duta a

108 S T ROSELAAR ldquoRegional variationshelliprdquo p 574-576 109 G CLEMENTE ldquoLrsquoeconomia imperiale romanardquo G CLEMENTE F COARELLI i E GABBA (cur) Storia di Roma

Volume secondo Lrsquoimpero mediterraneo I La repubblica imperiale Torino 1990 p 381 En canvi siacute srsquohavien deduiumlt

a proviacutencies cologravenies de ciutadans llatins com Carteia a la Hispania Ulterior (LIVI 4333-4 cf D J PIPER ldquoLatins

and the Roman Citizenship in Roman Colonies Livy 34425-6 Revisitedrdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte

36 1 1987 p 38-50 F WULFF ldquoLa fundacioacuten de Carteya Algunas notasrdquo SHHA 7 1989 p 43-57) 110 J MOLINA La dinaacutemica comercial romana entre Italia e Hispania Citerior Alacant 1997 p 184-185 111 De fet un volum notable procediria meacutes que de la peniacutensula Itagravelica de Sardenya i sobretot de Siciacutelia que fou

el principal graner de Roma abans de lrsquoannexioacute drsquoEgipte Vid G CLEMENTE op cit p376 112 A meacutes de la coneguda intencioacute del cogravensol Catoacute de mantenir les tropes amb els fruits de la terra tot rebutjant

la participacioacute dels redemptores (LIVI 349) les fonts registren en diverses ocasions ndashgeneralment entre les multes

imposades als indiacutegenes acabats de vegravencerndash lrsquoobligacioacute dels nadius a procurar aliments i vestimenta als soldats

romanoitagravelics LIVI 2935 i 43212 i APIAgrave Ib 54

73

terme en temps de Cinna i Mari (85 aC) es refugiagrave vuit mesos a la Hispagravenia Ulterior

concretament als terrenys propietat de Vibius Paciaecus un possessor absentista113

possiblement itagravelic114 Semblantment Ciceroacute tambeacute ens informa de ciutadans romans que en

la seva egravepoca tenien possessions a Siciacutelia115 la riquesa drsquoalguns dels quals els posagrave al punt de

mira de Verres Aquest fou el cas del cavaller romagrave C Matrini116 o el del ciutadagrave C Servili romagrave

domiciliat al conuentus Panormitanus a qui el fet drsquoeacutesser ciues romanus no deslliuragrave de

lrsquoinaudit ultratge drsquoeacutesser assotat fins a la mort per ordre del pretor117 Tot i lrsquoexistegravencia drsquoaquests

acabalats propietaris a partir de les paraules de Ciceroacute sembla que abans de la pretura de

Verres a Siciacutelia lrsquoestructura de la propietat agragraveria estava dominada per una multiplicitat de

petits possessors majoritagraveriament sicilians que tampoc pogueren defugir lrsquoavidesa del

pretor118

Lrsquoexpansioacute de Roma havia comportat lrsquoestabliment de relacions diverses entre la Urbs

i les comunitats que sotmetia a la seva hegemonia Al principi quan srsquoimposava sobre els

pobles itagravelics que esdevenien socii les relacions tendien a ser teogravericament drsquoigual a igual a

traveacutes de lrsquohospitium com testimonien diverses tesserae hospitalis documentades arreu

drsquoItagravelia119 En canvi quan Roma entragrave en contacte amb altres contrades del Mediterrani

especialment lrsquooriental ja drsquoentrada les relacions no srsquoestablien en pla drsquoigualtat sinoacute que

tendien meacutes a la forma del clientelisme de tal manera que els caps militars que participaven

a les guerres de conquesta actuaven com a patrons dels venccediluts120 El primer cas que registren

les fonts literagraveries eacutes el de M Claudi Marcel qui lrsquoany 210 prometia protegir els siracusans que

ell mateix havia venccedilut121 Ara beacute davant drsquoaquesta situacioacute sorgeix el dubte de si aquest tipus

de relacioacute clientelar tenia un caragravecter personalista eacutes a dir si es considerava que els clients

eren de Roma com a entitat poliacutetica o beacute del general concret Potser al principi els magistrats

romans actuaven com a representants del Senat i del Poble de Roma meacutes que com a individus

113 PLUTARC Cras 42 114 J S HERNAacuteNDEZ FERNAacuteNDEZ ldquoLos Vibii Pac(c)iaeci de la Beacutetica una familia de hispanienses mal conocidardquo

Faventia 202 1998 p 163-176 115 CICEROacute Verr 2311 116 CICEROacute Verr 2515 117 CICEROacute Verr 25140-141 118 CICEROacute Verr 2327 119 CIL I223 828 1764 etc 120 CICEROacute De off 135 121 LIVI 2632

74

particulars122 perograve aixograve no significa que fos entegraves per tots els pobles sotmesos de la mateixa

manera

Durant el segle II aC i com a consequumlegravencia de lrsquoexpansioacute del comerccedil i les activitats

industrials produiumldes per lrsquoincrement dels territoris annexionats i les possibilitats per al

comerccedil exterior per a lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals (a partir de la magrave drsquoobra esclava) i

per a lrsquoaugment de la capacitat financera de Roma a partir de les exaccions i dels espolis que

aixograve representava srsquoanagrave consolidant el sector drsquohomes de negocis format per rics propietaris

empresaris comerciants i financers que ja trobagravevem des drsquoalmenys el final del segle anterior

(si no abans)123 en el qual es trobaven diversos membres de lrsquoagravembit equumlestre124 Llurs

operacions tocaven preferentment els sectors del comerccedil i les finances ategraves que es tractava

de ciutadans drsquouna notable potegravencia econogravemica que perseguien uns interessos econogravemics que

pretenien assolir a traveacutes de la inversioacute en la produccioacute artesanal i el comerccedil aixiacute com del

negoci del preacutestec de diners125

La Roma republicana tenia una estructura financera poc desenvolupada i estava

mancada de quelcom similar a una banca dedicada al preacutestec drsquoinversioacute perograve aquest buit era

ocupat en bona mesura per lrsquoactivitat drsquoaquests personatges rics que estaven disposats a

invertir llur capital en lrsquoagravembit puacuteblic particularment en tot allograve referent a obres de construccioacute

i de manteniment ndashque lrsquoEstat podia assumir poc o gensndash perquegrave veien lrsquooportunitat

drsquoafavorir llurs interessos126 En aquest sentit la presegravencia i el paper drsquoaquests privats sembla

que es pot detectar en egravepoques reculades de lrsquoetapa republicana i fins i tot potser ja en la

monagraverquica127 En qualsevol cas perograve les relacions entre aquests dos sectors el privat i el

puacuteblic no esdevingueren meacutes estretes i adquiriren veritable forccedila fins a les acaballes del segle

III aC En efecte la primera gran contracta documentada se situa lrsquoany 215 aC128 en plena

segona guerra puacutenica moment en el qual Roma es trobava davant drsquoun greu problema

lrsquoonerosa necessitat drsquoabastar les tropes destinades a Hispagravenia que no podia satisfer amb les

122 E BADIAN op cit p 155 123 LIVI 23491 124 G ALFOumlLDY op cit p 74-75 125 J ANDREAU ldquoInteacuterecircts non agricoles des chevaliers romainsrdquo S DEMOUGIN H DEVIJVER i M-T RAEPSAET-CHARLIER

(eds) Lrsquoordre eacutequestre Histoire drsquoune aristocratie (IIe siegravecle av J-C ndash IIIe siegravecle ap J-C) Roma 1999 p 277-285

G ALFOumlLDY op cit p 76-77 126 J J FERRER La Repuacuteblica participada Intereses privados y negocios puacuteblicos en Roma 2005 p 40-42 i 77 127 E BADIAN Publicans and sinners Private enterprise in the service of the Roman Republic Oxford 1972 p 15-16 128 LIVI 23491

75

arques buides com a consequumlegravencia de les despeses de la guerra Finalment aquesta situacioacute

tan delicada es pogueacute resoldre mercegraves a la participacioacute de dinou ciutadans units en tres

societates que prestaren a lrsquoEstat la quantitat suficient A partir drsquoaleshores i durant la resta de

lrsquoegravepoca republicana la foacutermula de les societates publicanorum ben reconeguda juriacutedicament

faria fortuna

Polibi nrsquoexplica lrsquoestructura i funcionament amb tot detall129 estaven encapccedilalades per

un magister que era un dels mateixos membres que constituiumlen la societas elegit anualment

pel conjunt dels integrants130 Al seu dessota es trobava un conjunt de decumani a meacutes drsquoalgun

auctor (o manceps) la funcioacute del qual era representar la societas en les subhastes puacutebliques i

estava capacitat per presentar ofertes als magistrats signar els contractes i consignar les

garanties oportunes131 A meacutes a meacutes les societates amb interessos provincials tambeacute

disposaven de pro magistri que actuaven en representacioacute seva fora drsquoItagravelia i que tenien un

conjunt de subalterns que podia estar format per lliberts esclaus i fins i tot provincials 132 Era

drsquoobligat compliment inscriure en una llista oficial tots els socis per beacute que tambeacute es

contemplaven les participacions anogravenimes de persones que invertien en la societas (i que

participaven dels beneficis com qualsevol altre) perograve que preferien no figurar com a socis de

ple dret Entre ells baldament la promulgacioacute de la lex Claudia de naue senatorum hi havia

senadors que no volien deixar drsquoaprofitar les bones perspectives que oferia el moacuten dels

negocis

Abans de prosseguir amb el paper que aquests grans homes de negocis jugaven als

territoris provincials cal alertar que durant tot el nostre periacuteode hom distingia amb prou

claredat entre els equites i els publicani a diferegravencia del que passaragrave a partir del segle II avanccedilat

i especialment durant el I aC133 quan ambdues denominacions tendiran a confondrersquos Els

publicani eren en sentit estricte individus que arrendaven la recaptacioacute dels publica

(impostos) Perograve tambeacute rebien aquest nom altres persones que licitaven lrsquoexplotacioacute de mines

terres obres de construccioacute o de manteniment o beacute que es dedicaven a fer negoci amb el

129 POLIBI 617 130 CICEROacute Ad Att 5152 Ad fam 139 i Verr 22173 22182 i 23167-168 131 CICEROacute Pro Plan 322 i Verr 2141-142 FEST s u manceps 132 CICEROacute Verr 22188 133 L HARMAND Socieacuteteacute et eacuteconomie de la reacutepublique romaine 1993 p 109

76

diner134 com ara faenatores i argentarii (prestamistes) negotiatores (comerciants) i molts

agricolae (terratinents) En un principi aquells que duien a terme aquestes tasques i aquells

que es presentaven a les adjudicacions de contractes puacutebliques no eren generalment de rang

equumlestre sinoacute meacutes baix i en ocasions molt meacutes baix135 Els estudis prosopogragravefics palesen

clarament que la majoria dels equites no es dedicaven a les grans activitats mercantils i

financeres136 dit drsquouna altra manera lrsquoordo equester no eacutes lrsquoequivalent a una burgesia comercial

romana137 Una altra cosa eacutes clar era que aquests personatges que licitaven operessin ja fos a

la peniacutensula Itagravelica a la Ibegraverica o a qualsevol altre racoacute de lrsquoimperi en nom i representacioacute

drsquoalgun dels equumlestres que es dedicava a dirigir aquestes activitats fet que a la llarga acabaria

comportant la confusioacute de denominacions

Les possibilitats econogravemiques que comportaven les proviacutencies despertaven lrsquointeregraves (i

lrsquoavidesa) de tots aquests personatges independentment que fossin equumlestres o no Els

negotiatores de la mateixa manera que els publicani no actuaven directament sobre els

territoris annexionats sinoacute que hi enviaven els seus pro magistri A partir dels testimonis

epigragravefics procedents de la banda oriental del Mediterrani estagrave ben documentada la seva

presegravencia en lrsquoentorn grec Molts drsquoells malgrat eacutesser identificats genegravericament com a Ῥομάιοι

no eren progravepiament romans sinoacute itagravelics i particularment campanians lucans apulis i

siciliotes tal i com evidencien els seus cognomina138 Malauradament per a la banda

occidental no tenim a lrsquoabast la mateixa riquesa de fonts i eacutes meacutes complicat de rastrejar-los

perograve no hi ha cap mena de dubte sobre la seva presegravencia com posen de manifest algunes

referegravencies en relacioacute amb lrsquoexistegravencia drsquoitagravelics al nord drsquoAgravefrica abans de 146 aC139 Apiagrave

nrsquoassenyala la seva presegravencia en parlar de la reaccioacute enfurismada del poble de Carthago en

sentir les noves de la comissioacute senatorial que srsquohavia entrevistat amb les autoritats romanes

en el context previ a lrsquoesclat de la darrera guerra puacutenica La ira el portagrave a atacar els itagravelics que

134 LIVI 23491 i s 241810 i 45183 135 POLIBI 6172-5 136 C NICOLET LrsquoOrdre eacutequestre agrave lrsquoeacutepoque reacutepublicaine 312-43 av J-C 1974 vol 2 Nicolet recolliacute dades

prosopogragravefiques de tres-cents setanta equites dels quals nomeacutes disset foren publicans i quaranta-sis es

dedicaven al comerccedil o a les finances 137 J J FERRER ldquoPoder econoacutemico en Roma el Ordo Publicanorumrdquo Millars Espai i Histograveria 19 1996 p 21-26 138 P A BRUNT Italian manpower Oxford 1987 p 205 L HARMAND op cit p 100-102 139 POLIBI 376 APIAgrave Lyb 92

77

pogueren ategravenyer a la ciutat als quals acusava de traiumldors i els culpava de la seva dissortada

situacioacute

Encara relacionat amb el moacuten del comerccedil les fonts literagraveries antigues registren la

presegravencia drsquoindividus de tota mena i condicioacute a proviacutencies sovint acompanyant els exegravercits

de conquesta per oferir-los tota mena de productes i serveis entre els quals es documenten

endevins sacrificadors i prostitutes Amb relacioacute a aquest darrer i ndashsi acceptem la xifra de

Poliegrave de les dues mil prostitutes expulsades dels campaments numantins el 134 aC per Escipioacute

Emiliagravendash nombroacutes grup140 malgrat que la informacioacute que ens ha arribat eacutes molt migrada podem

situar la seva posicioacute social a traveacutes drsquoalgunes dades generals A Roma la prostitucioacute era una

activitat socialment mal considerada perograve al mateix temps hom acceptava que era necessagraveria

i agravedhuc que tenia consequumlegravencies beneficioses per a la societat en conjunt en la mesura que

contribuiumla a evitar que els homes caiguessin en la indecegravencia de cometre actes indignes

reprovables moralment i perseguits legalment com lrsquoadulteri o lrsquoestupre141 En general les

prostitutes pertanyien als sectors meacutes baixos de la societat independentment que fossin

dones lliures o esclaves142 i les maneres drsquoesdevenir-ho eren variades143 podien ser dones

abandonades quan eren nenes per llur progravepia famiacutelia quan aquesta es trobava en una situacioacute

econogravemica desesperada esclaves dones que havien estat condemnades per algun delicte

(habitualment adulteri) a exercir la prostitucioacute dones violades que quedaven relegades a una

posicioacute social marginal o beacute dones que practicaven la prostitucioacute meacutes o menys per voluntat

progravepia En aquest darrer grup perograve cal distingir entre les que davant drsquoun panorama

econogravemic molt precari veien aquesta activitat com una forma drsquoobtenir recursos per

140 Per beacute que aixograve no significa necessagraveriament que totes fossin romanes i itagraveliques sinoacute que tambeacute podria ser

que nrsquohi haguessin drsquoautogravectones que aprofitarien les circumstagravencies de tenir a la vora les tropes romanes per fer

negoci Al respecte cf C HERREROS ldquoProstitutas romanas en el ejeacutercito de los Escipiones deseo moderacioacuten y

deberrdquo I CALERO i V ALFARO (eds) Las hijas de Pandora historia tradicioacuten y simbologiacutea Maacutelaga 2005 p 181-182 141 HORACI Sat 1231 142 No obstant el fet que moltes podien eacutesser lliures les prostitutes es trobaven a lrsquoescalafoacute meacutes baix de tots de la

poblacioacute ingenua Prova drsquoaixograve eacutes que estaven mancades de cap mena de dret i juriacutedicament entraven a la

categoria de turpes personae (PAULUS Dig 37123) que incloiumla a totes aquelles persones que tenien alguna mena

de mancanccedila que els impedia algunes capacitats sobretot aquelles relatives a lrsquoagravembit de lrsquoaccioacute cosa que significa

que no podien fer testament ser beneficiagraveries drsquoheregravencies contraure matrimoni legal o rebre donacions Eacutes meacutes

la llei tot sovint ni les emparava ategraves que si per exemple eren viacutectimes drsquoun robatori la llei considerava que la

causa havia estat la libidinositat i per tant el lladre no podia ser inculpat pel simple fet que des del punt de vista

legal no srsquohavia produiumlt cap furt (C HERREROS ldquoLas meretrices romanas mujeres libres sin derechosrdquo Iberia

Revista de la Antiguumledad 4 2001 p 111-117) 143 C HERREROS i M C SANTAPAU ldquoProstitucioacuten y matrimonio en Roma iquestuniones de hecho o de derechordquo Iberia

8 2005 p 100-101

78

sobreviure i les que la veien com un mitjagrave per obtenir meacutes quotes de llibertat que els estaven

completament vetades si es mantenien dins de la via de la ldquodecentrdquo dona casada Deixant de

banda aquest darrer cas la majoria de les prostitutes com veiem era drsquoextraccioacute social baixa

o molt baixa i pertanyia a sectors econogravemicament desafavorits En canvi aquestes uacuteltimes

podien venir de grups socials no tan baixos i algunes que esdevindrien veritables prostitutes

de luxe arribarien a obtenir fortunes considerables oferint els seus serveis a homes de classes

meacutes altes que les frequumlentarien durant periacuteodes de temps meacutes o menys llargs144 La presegravencia

drsquoaquesta mena de cortesanes fou al capdavall una meacutes de les consequumlegravencies de lrsquoexpansioacute

de Roma pel Mediterrani i particularment per orient des drsquoon arribaren a la Urbs al segle II

aC145 i per tant tambeacute es beneficiaren a la seva particular manera de les riqueses que afluiumlen

a Roma des de les proviacutencies

Lrsquoesment a la presegravencia drsquoendevins i sacrificadors entre els contingents civils que

anaven al darrere de les tropes de Roma tambeacute eacutes prou interessant sobretot si la posem en

relacioacute amb alguna altra notiacutecia que fa referegravencia a aquests individus Particularment cal

recordar que en el temps de la segona guerra puacutenica a lrsquoalccedilada de 213 aC Livi146 registra

lrsquoarribada massiva de plebeus a la Urbs procedents del camp com a consequumlegravencia del context

de temor general provocat pel conflicte Amb aquest fet explica que en aquells moments

srsquoestenguessin ragravepidament per tota la ciutat tant en lrsquoagravembit privat com encara meacutes greu al

seu parer en el puacuteblic nous cultes i ritus estranys a les tradicions progravepies dels romans i amb

ells es multiplicaven els individus que srsquoarrogaven la capacitat per oficiar-los als quals

anomenava sacrificuli (literalment ldquosacrificadoretsrdquo amb un evident to despectiu) i uates

(endevins)147 La transformacioacute de la religiositat dels romans esdevingueacute un assumpte tan

serioacutes que srsquoarribagrave a tractar al Senat per tal de posar-hi remei i evitar que les tradicions de

144 J GUILLEacuteN Urbs Roma Vida y costumbres de los romanos Salamanca 1977 vol 2 p 312 145 Lrsquoexistegravencia de prostitutes de luxe al segle II aC queda ben recollida per Plaute a la seva comegravedia Trinummus

2123-36 on assenyala amb ironia lrsquoavidesa de benefici que solien mostrar ldquonam qui amat quod amat quom

extemplo sauiis sagittatis perculsust ilico res foras labitur liquitur lsquoda mihi hoc mel meum si me amas si audesrsquo

ibi ille cuculus lsquoocelle mi fiat et istuc et si amplius vis dari dabiturrsquo ibi illa pendentem ferit iam amplius orat non

satis id est mali ni amplius etiam quod ecbibit quod comest quod facit sumpti nox datur ducitur familia tota

uestiplica unctor auri custos flabelliferae sandaligerulae cantrices cistellatrices nuntii renuntii raptores panis

et peni fit ipse dum illis comis est inops amatorrdquo 146 LIVI 2516-12 147 LIVI 2518

79

Roma fossin substituiumldes148 Malgrat que lrsquohistoriador pataviacute no ho diu clarament eacutes evident

que aquests personatges que srsquoaprofitaven de la inseguretat i la inquietud de la poblacioacute per

obtenir un benefici econogravemic eren alguns dels camperols nouvinguts procedents de lrsquoentorn

rural llatiacute i itagravelic tot i que no seria gens estrany que drsquoaltres fossin habitants de la mateixa

ciutat que veurien tambeacute una bona oportunitat de millorar llur economia en un moment

drsquoinestabilitat En qualsevol cas a partir de les paraules de Livi es pot descartar que aquests

endevins i sacrificadors pertanyessin a les classes altes ategraves que explicita que ja drsquoentrada

alguns ciutadans srsquoindignaren per lrsquoegravexit que tenien els cultes estrangers149 ciutadans que sens

dubte eren membres de lrsquoaristocragravecia ategraves que per una banda lrsquohistoriador els denomina

boni (els bons) i de lrsquoaltra tradicionalment aquests havien estat els meacutes grans defensors del

mos maiorum i les tradicions meacutes genuiumlnament romanes De manera que entre ells hi hauriacuteem

drsquoidentificar ciutadans drsquoextraccioacute social baixa sense exclourersquon drsquoaltres de capes intermegravedies

i meacutes ben posicionades com es podria arribar a deduir del detall sobre la manca de mesures

preses pels edils i els tresuiri capitales cosa que provocagrave la queixa encesa dels patres ja que

els responsabilitzaven drsquohaver permegraves que els cultes forans srsquoescampessin per la ciutat150

Tot i la presegravencia dels grans homes de negocis el cert eacutes que la majoria de les persones

que com ja hem anat veient es dedicaven al comerccedil ndashen el sentit meacutes divers del termendash a

Roma (com en altres assentaments drsquoItagravelia o a proviacutencies) no pertanyien progravepiament a lrsquoordo

equester sinoacute que constituiumlen un grup juntament amb els sectors artesans que srsquohavien

multiplicat a la Urbs i a drsquoaltres ciutats itagraveliques arran de lrsquoexpansioacute econogravemica 151 Drsquoaquesta

manera les circumstagravencies relacionades amb lrsquoexpansioacute havien fet sorgir meacutes i noves

necessitats que calia satisfer construir vaixells destinats a la guerra elaborar productes (com

per exemple atuells ceragravemics diversos) que podien necessitar els soldats en campanya

construir obres puacutebliques i monumentals a Roma amb finalitats commemoratives i

propagandiacutestiques etc Tot plegat havia motivat lrsquoaparicioacute de nous tallers artesanals

habitualment modestos i de caire familiar (incloent-hi els esclaus152) tot i que en els casos de

les officinae de meacutes entitat les famiacutelies que els regentaven solien incloure-hi a meacutes drsquoalguns

148 LIVI 2519-12 149 LIVI 2519 150 LIVI 25110 151 G ALFOumlLDY op cit p 77-78 152 W L WESTERMANN ldquoIndustrial Slavery in Roman Italyrdquo Journal of Economic History 2 1942 p 149-156

80

dels seus esclaus tambeacute lliberts153 Tambeacute podien contractar proletaris urbans el nombre dels

quals al llarg de la centuacuteria no feacuteu altra cosa que creacuteixer de manera veritablement dramagravetica

ja que lrsquooferta no podia ser coberta de cap manera amb la demanda de treballadors dels tallers

de Roma o drsquoaltres ciutats drsquoItagravelia Aixograve no obstant la quantitat de persones que arribava a la

Urbs cada cop era meacutes gran Aquestes masses de proletarii estaven formades pels sectors meacutes

depauperats de la mateixa poblacioacute de Roma entre els quals hi havia molts dels antics petits

propietaris afectats per lrsquoexpansioacute dels latifundis als quals srsquoafegia poblacioacute vinguda de

comunitats llatines i itagraveliques que sovint patien el mateix mal154 i que a meacutes a meacutes esperaven

millorar llur condicioacute social a traveacutes de la residegravencia a Roma155 ategraves que drsquoaquesta manera

tenien lrsquoesperanccedila drsquoacabar obtenint la ciutadania romana Tanmateix el que feien era abocar

la ciutat al colmiddotlapse Les mateixes autoritats romanes conscients del problema arribaren a

prendre mesures en forma de bandejaments per rebaixar la pressioacute com ara els dels anys 187

aC (que implicagrave lrsquoexpulsioacute de la ingent quantitat de dotze mil llatins) 156 i 177 aC157

La pagesia en general fou el sector social menys afavorit pel proceacutes drsquoexpansioacute

Afectada primer com vegraveiem en parlar dels endevins i els sacrificadors per les consequumlegravencies

negatives de lrsquoaccioacute drsquoAnniacutebal sobre determinades zones de la peniacutensula i despreacutes per les

guerres de conquesta que consumien la millor part de la forccedila de treball camperola158 es veia

obligada en molts casos a desprendrersquos de llurs terres ndashque anaven a raure a mans dels grans

terratinentsndash i a cercar altres maneres de sobreviure ja fos treballant com a mercennari o

operarii a les explotacions dels rics159 o beacute ndashlrsquoopcioacute meacutes habitualndash emigrant cap a la ciutat on

la sort que els esperava sovint era passar a engruixir les files dels proletarii urbans Drsquoaquesta

manera el proletariat esdevingueacute una enorme massa depauperada que les elits dirigents

podien polititzar i emprar per als seus propis fins160 Per pobres que fossin no deixaven de ser

ciutadans i per tant estaven dotats drsquoun conjunt de drets ndashque ja hem repassat meacutes amunt en

parlar de la ciutadaniandash i de deures Els legionaris eren sempre ciutadans perograve no tots els

153 K HOPKINS Conquerors and slaves Cambridge 1978 p 48-52 154 PLUTARC Ti Grac 81-3 155 K HOPKINS Conquerors and slaves p 56 i s 156 LIVI 3934-6 157 LIVI 4197-12 158 POLIBI 31174 PLUTARC Ti Grac 94 APIAgrave Lyb 134 SALmiddotLUSTI Bell Iugur 418 159 CATOacute De agri cult 1451 160 G ALFOumlLDY op cit p 79-81

81

ciutadans podien eacutesser legionaris aquest eacutes precisament el cas dels proletarii romans com

que no assolien els miacutenims de riquesa establerts i en consequumlegravencia no podien costejar

lrsquoarmament formaven part del grup dels capite censi i estaven exempts del servei militar (no

eren adsidui)161 de tota manera en el transcurs del segle II aC davant de les necessitats

drsquoefectius militars per alimentar les tropes es rebaixagrave en diferents ocasions la quantitat

miacutenima per ser inclograves al cens162 Ara beacute com a ciues conservaven els seus drets poliacutetics i

malgrat que no podien aspirar a ser candidats per a cap magistratura perquegrave no srsquoho podien

permetre siacute que podien votar als comitia Aixograve no passava per alt als sectors de les elits que

comprenien molt beacute que les masses proletagraveries dirigides convenientment podien esdevenir

una forccedila poliacutetica important com es veieacute a partir sobretot del darrer terccedil del segle II aC en

lrsquoegravepoca dels germans Grac

Pel que fa a les capes meacutes inferiors de la societat aquestes estaven constituiumldes per

lrsquoara ingent massa drsquoesclaus En el moacuten romagrave republicagrave les formes com hom podia caure en la

condicioacute servil eren diverses163 Una de prou frequumlent era la pirateria i el segrest qualsevol

pirata (o comerciant) del Mediterrani que ataqueacutes una altra nau o algun establiment costaner

podia capturar homes dones o nens per dur-los a algun mercat drsquoesclaus (com el de Delos) on

obtenir bons beneficis Una altra era lrsquoabandonament dels expogravesits eacutes a dir les criatures no

reconegudes per llurs pares que deixaven a la seva sort i que en meacutes drsquouna ocasioacute acabaven

en mans drsquoindividus que els venien tambeacute als mercats drsquoesclaus En una liacutenia similar en

algunes comunitats els seus liacuteders arribaven a vendre alguns dels seus propis membres com a

esclaus I eacutes clar la possessioacute de diversos esclaus per part drsquoun mateix propietari podia

comportar el naixement a casa de fills drsquoesclaus (uernae) una pragravectica que a vegades era

esperonada pels mateixos propietaris Finalment una darrera forma de caure en lrsquoesclavitud

que fou la principal i meacutes habitual en el nostre periacuteode era la guerra i les consequumlegravencies que

sersquon derivaven drsquoaquesta manera una part dels venccediluts en els conflictes podia ser venuda com

a esclaus als mercats esclavistes164 Aixograve no significa perograve que tots els individus venccediluts a les

161 LIVI 1431-10 DIONIacuteS 416-17 GELmiddotLI Noct Att 161010-13 162 POLIBI 6193 CICEROacute Rep 22240 163 K R BRADLEY Slavery and Rebellion in the Roman world 140 BC-70 BC Londres 1989 p 19-22 R BRADLEY

Esclavitud y sociedad en Roma p 48-56 E D AUGENTI Il lavoro schiavile a Roma Roma 2008 p 5-12 164 Nomeacutes per posar un exemple de la magnitud que podia arribar a assolir lrsquoesclavitud com a consequumlegravencia drsquouna

guerra Livi (5221) assenyala que a la presa de Carthago es feren cinquanta-cinc mil esclaus

82

batalles acabessin reduiumlts a lrsquoesclavitud en alguns indrets (com veurem per a casos drsquoalgunes

comunitats iberes i celtiberes) els capturats podien recuperar la llibertat despreacutes drsquohaver

satisfet un rescat En altres casos en canvi tots o una part de les persones capturades eren o

beacute venudes sobre el terreny (esmentem en aquest sentit la presegravencia de mangones

testimoniada indirectament a les fonts literagraveries en algunes de les guerres produiumldes a la

Peniacutensula) o beacute eren repartits entre la soldadesca com a part del botiacute o de la soldada En

qualsevol cas no es pot dubtar que lrsquoexpansioacute comportagrave lrsquoaparicioacute de grans quantitats

drsquoesclaus malgrat que eacutes complicat drsquoestablir xifres meacutes o menys precises es calcula que a les

darreries de lrsquoegravepoca republicana al segle I aC hi havia a Itagravelia entre dos i tres milions

drsquoesclaus165

De fet lrsquoesclavitud a la Roma del segle II aC fou una de les consequumlegravencies derivades

del seu proceacutes drsquoexpansioacute Els esclaus tenien una funcioacute eminentment econogravemica ategraves que

molts drsquoells anaven destinats a treballar les terres dels propietaris terratinents especialment

drsquoaquells que posseiumlen i estaven acaparant grans extensions de terres particularment dels

territoris de la Itagravelia central i meridional ja que al nord a les terres guanyades als gals i on

srsquohavien establert cologravenies predominaven els pagesos lliures per damunt de la magrave drsquoobra

servil166 Durant aquella centuacuteria es desenvolupagrave el sistema drsquoexplotacioacute centrat en la figura de

la uilla bagravesicament a les zones del Laci i la Campagravenia que tenia una vocacioacute meacutes mercantil

que no pas destinada a lrsquoautoconsum drsquoacord amb el que expliquen els tractadistes agrogravenoms

de lrsquoantiguitat167 Els mateixos autors perograve posen de manifest que les uillae no nomeacutes eren

treballades per magrave drsquoobra servil sinoacute tambeacute per magrave drsquoobra lliure formada per jornalers que hi

treballarien a canvi drsquoun salari168 Drsquoesclaus amb tot no nrsquohi havia nomeacutes al camp sinoacute en

molts altres sectors productius tambeacute a ciutat com ara als tallers artesanals i al servei

domegravestic169

165 P A BRUNT Italian manpower p 121-130 K HOPKINS Conquerors and slaves p 10 Les recerques meacutes recents

de tota manera tendeixen a considerar que la xifra drsquoesclaus no arribaria a assolir aquestes quantitats tan

elevades W SCHEIDEL ldquoHuman Mobility in Roman Italy II The Slave Populationrdquo JRS 95 p 67 S T ROSELAAR

ldquoRegional variations in the usehelliprdquo p 585 166 A MARCONE Storia dellrsquoagricoltura romana Dal mondo arcaico allrsquoetagrave imperiale Roma 1997 p 126 167 CATOacute De agri cult VARROacute Re rust 168 CATOacute De agri cult 54 169 W L WESTERMANN ldquoIndustrial Slavery in Roman Italyrdquo p 149-156 K HOPKINS Conquerors and slaves p 48-56

W JONGMAN ldquoSlavery and the Growth of Rome The Transformation of Italy in the Second and First Centuries

83

Encara que estiguem parlant drsquoesclaus no hem de perdre de vista que en egravepoca

romana aquests no constituiumlen una classe social homogegravenia i unitagraveria sinoacute tot el contrari170

existien muacuteltiples categories dins del conjunt dels esclaus que venien definides a partir de

factors com la seva educacioacute o civilitzacioacute les tasques a les quals estaven destinats o el

tractament que rebien per part dels seus amos171 Aixiacute molts esclaus procedents del cultivat

moacuten grec estaven destinats a encarregar-se de tasques de caire intelmiddotlectual formar els fills de

les grans famiacutelies actuar com a metges privats prendre part fins i tot en activitats

diplomagravetiques etc Altres esclaus menys ldquocivilitzatsrdquo ndashentre els quals srsquohi trobarien en general

els hispani172 srsquoencarregarien meacutes aviat de tasques meacutes manuals i els meacutes bagraverbars anaven a

raure a lrsquoexplotacioacute de les mines i els latifundia Aquestes diferegravencies solien comportar tambeacute

un tracte diferenciat per part dels amos amb una agravemplia varietat que aniria des dels esclaus

que eren tractats amb la magravexima deferegravencia fins als que estaven condemnats a una vida

miserable als quals sersquols facilitava el miacutenim necessari per sobreviure173 De tota manera no

hem drsquooblidar que els esclaus eren possessions generalment costoses aixiacute que sovint certes

activitats de risc eren encomanades als treballadors lliures per evitar que cap esclau patiacutes

qualsevol mena de dany que li impediacutes de treballar i veieacutes retallada la seva eficiegravencia174

Una segona funcioacute que tenien els esclaus a Roma meacutes enllagrave de lrsquoestrictament

econogravemica era la social175 entre lrsquoaristocragravecia romana estava ben vist i incrementava el

prestigi de la gens el fet de tenir al seu servei un gran nombre drsquoesclaus en la mesura que aixograve

implicava un signe de riquesa De la mateixa manera el manteniment del prestigi tambeacute

portava amb frequumlegravencia no nomeacutes a cobrir les necessitats bagravesiques dels esclaus (sobretot els

que formaven part de la familia urbana) sinoacute fins i tot a satisfer-les amb generositat per evitar

que altres gentes aristogravecrates pensessin que la seva gasiveria era produiumlda per dificultats

econogravemiques

BCErdquo C EDWARDS i G WOOLF (eds) Rome the Cosmopolis Cambridge 2003 p 106 El darrer autor sosteacute que

lrsquoesclavitud era un fenomen que tenia una particular incidegravencia en lrsquoagravembit urbagrave meacutes agravedhuc que al rural 170 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma p 13-17 171 S TREGGIARI Roman Freedmen during the Late Republic Oxford 2003 p 8-9 K BRADLEY Esclavitud y sociedad

en Roma p 23-25 172 VARROacute Re rust 2104 173 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma p 78 i 105-113 174 J C DUMONT Servus Rome et lrsquoesclavage sous la Reacutepublique Roma 1987 p 778-779 175 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma p 28-29

84

Perograve els esclaus acomodats serien en conjunt una minoria davant del nombre

considerable drsquohomes i dones que es veien obligats a dur una vida dura i precagraveria al servei

drsquouns amos que arribat el cas no dubtarien a emprar megravetodes violents contra ells i que els

podien sotmetre a abusos de tota mena al capdavall juriacutedicament no eren altra cosa que beacutens

privats i per tant els amos podien fer amb ells tot allograve que els plagueacutes perquegrave cap legislacioacute

no cobria els maltractaments que sersquols podia infligir Davant drsquoaquesta mena de situacions

hom podria esperar que sorgissin reaccions per part dels esclaus I efectivament estan ben

documentats diversos mitjans enginyats per escapar a aquest tipus de vida amb reaccions que

anaven des de la simulacioacute drsquoestar malalts i la destruccioacute la manipulacioacute o el robatori de beacutens

de lrsquoamo fins a la fugida o el suiumlcidi per beacute que aquestes darreres opcions no eren les meacutes

frequumlents176 Allograve que no srsquoarribagrave a produir mai ndashsi meacutes no en el nostre periacuteodendash foren revoltes

esclaves a gran escala tot i que puntualment al llarg del segle II aC siacute que srsquohan documentat

unes escasses rebelmiddotlions localitzades com la de Praeneste de 198 aC la drsquoEtruacuteria el 196 aC o la

de lrsquoApuacutelia el 185 aC177 De fet aquesta mena de reaccions eren molt rares tant per la

inexistegravencia drsquouna consciegravencia de classe esclava produiumlda per totes les diferegravencies internes

entre els esclaus com pel temor que inspiraven les represagravelies i els correctius que aplicarien

els amos si la revolta fracassava178

Malgrat que en molts casos un esclau havia perdut la llibertat per sempre meacutes tambeacute

nrsquohi havia molts altres que acabaven essent alliberats meacutes tard o meacutes drsquohora De fet drsquoenccedilagrave de

la segona guerra puacutenica i durant el segle II aC (i encara al I aC) el nombre de lliberts anagrave

augmentant179 despreacutes de tot eacutes prou logravegic que sigui aixiacute ja que com major era la quantitat

drsquoesclaus meacutes gran era el nombre drsquoindividus susceptibles drsquoeacutesser enfranquits Aixograve no

significa que en temps anteriors no existissin a Roma esclaus que eren alliberats ategraves que la

seva presegravencia estagrave ben testimoniada ja a la llei de les XII taules180 i per tant nrsquohi havia drsquohaver

abans del segle V aC A meacutes a meacutes la manumissioacute era una pragravectica que estava ben regulada

per llei des drsquoalmenys lrsquoany 357 aC moment a partir del qual srsquoestabliacute una taxa la uicesima

176 K BRADLEY Slavery and Rebellionhellip p 31-44 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma p 133-157 177 LIVI 39298 i 39416 i ss 178 K BRADLEY Slavery and Rebellionhellip p 42-44 179 Lrsquoincrement del nombre de lliberts queda reflectit en una dada que transmet Livi (271011) segons el qual vers

209 aC lrsquoerari de Roma havia ingressat prop de quatre mil lliures drsquoor en concepte de taxes de manumissioacute

(uicesima libertatis uid infra) 180 Lex XII Tabularum 58

85

libertatis que gravava el cinc per cent sobre el valor de cada esclau enfranquit181 Tanmateix

el moment exacte a partir del qual comencen a aparegraveixer els lliberts eacutes mal conegut ategraves que

no es troba un consens entre tots els autors de lrsquoantiguitat que en fan referegravencia aixiacute per a Livi

i Plutarc el primer enfranquiment tingueacute lloc el primer any de la Repuacuteblica182 perograve per a Dioniacutes

drsquoHalicarnagraves en canvi fou molt abans en egravepoca monagraverquica i concretament durant el regnat

de Servi Tulmiddotli183 En qualsevol cas no eacutes aquesta una quumlestioacute rellevant per al nostre objectiu

Meacutes important eacutes remarcar allograve que significava per a un antic esclau (i per al seu antic amo)

obtenir ndasho recuperar segons el casndash la llibertat

Les motivacions per a lrsquoenfranquiment eren muacuteltiples184 alguns amos la concedien en

reconeixement de megraverits dels treballs prestats o de la confianccedila i fidelitat mostrada drsquoaltres

els alliberaven per incrementar les seves clienteles i drsquoaltres finalment aprofitaven el fet que

un llibert esdevenia automagraveticament un ciuis per seguir disposant dels seus serveis ara com a

client i sobretot perquegrave fos lrsquoEstat qui el mantingueacutes a traveacutes dels repartiments gratuiumlts de

vitualles per beacute que aquest fenomen no es produiacute drsquouna manera meacutes marcada i ben

institucionalitzada fins a lrsquoegravepoca del tribunat de C Semproni Grac (123 aC)

Fos alliberat de la manera que fos185 lrsquoantic esclau obtenia o recuperava la llibertat i

quelcom meacutes que com hem vist anteriorment hi estava estretament relacionat la ciutadania

Ara beacute el llibert no esdevenia automagraveticament un ciuis optimo iure sinoacute que la seva era una

ciutadania rebaixada en tant que restava mancat drsquoalguns drets poliacutetics se li reconeixia el ius

suffragii perograve no el ius honorum o dit drsquouna altra manera podia emetre vots als comitia perograve

no es podia presentar com a candidat per a cap magistratura De la mateixa manera tampoc

181 LIVI 7167 182 LIVI 245-6 PLUTARC Public 75 183 DIONIacuteS 4224 184 A M DUFF Freedmen in the Early Roman Empire Oxford 1928 p 29 S TREGGIARI op cit p 17 185 A la Roma dels segles III-II aC srsquohavien establert diverses foacutermules juriacutediques per manumetre esclaus (cf P

LOacutePEZ BARJA Historia de la manumisioacuten en Roma de los oriacutegenes a los Severos Gerioacuten Anejos 11 2007 p 20-26

30-37 i S TREGGIARI op cit p 28) En primer lloc hi havia la manumissio censu que eacutes la que Dioniacutes (4224)

atribuiumla a Servi Tulmiddotli i que en egravepoca republicana nomeacutes es podia realitzar com el seu nom indica durant els

divuit mesos drsquoexercici dels censors El procediment pel que hom sap era simple nomeacutes calia que lrsquoesclau

sempre amb el vist-i-plau de lrsquoamo es presenteacutes davant drsquoun dels censors per tal que lrsquoinscriviacutes al cens En segon

lloc hi havia la manumissio uindicta a la qual feien referegravencia tant Livi (245-6) com Plutarc (Public75) i que

srsquoescenificava a traveacutes drsquouna cerimogravenia en la qual intervenia la uindicta (una vara) i lrsquoamo declarava davant drsquoun

magistrat dotat drsquoauspicis (cogravensols i pretors generalment que srsquoencarregaven de registrat lrsquoacte) que atorgava

la llibertat al seu esclau Finalment hi havia la manumissio testamento a traveacutes de la qual un amo o mestressa

podia enfranquir a un o meacutes dels seus esclaus i esclaves per mitjagrave drsquoun acte testamentari

86

disposava de tots els drets civils ja que li estava negat el ius conubii i per tant estava legalment

prohibit que un llibert o lliberta es caseacutes amb una ingenua o un ingenuus per descomptat a

la pragravectica cadascuacute era meacutes o menys lliure de fer el que li plagueacutes perograve una unioacute drsquoaquestes

caracteriacutestiques no tenia el reconeixement juriacutedic de iustum matrimonium sinoacute que era

considerada un concubinatum De fet sembla que les prohibicions eren forccedila respectades

perquegrave habitualment els lliberts es troben casats amb llibertes186 sovint mantenint una

situacioacute que ja venia de quan eren esclaus (de manera que anteriorment ja es podien trobar

units en contubernium) i que podien regularitzar o reconegraveixer en eacutesser enfranquits Tot plegat

feia que per molt que gaudissin drsquoalguns drets de ciutadania els sectors de liberti apareguessin

com un grup social apart i diferenciat de la resta de ciutadans perograve en un sentit pejoratiu En

canvi els fills que havia tingut un llibert despreacutes drsquohaver estat enfranquit adquirien aquests

siacute la ciutadania plena amb tots els drets i deures que hi anaven associats

Com a ciutadagrave que era el llibert adquiria el praenomen i el nomen de lrsquoantic amo (de

manera que passava a estar integrat a la seva gens) i havia drsquoeacutesser inscrit al cens i a la tribu i la

classe censitagraveria pertinents Precisament aixograve sobretot lrsquoadscripcioacute a la tribu fou una quumlestioacute

que provocagrave controvegraversies durant tota lrsquoetapa republicana si meacutes no des del segle IV aC en

endavant187 La situacioacute sembla que quedagrave meacutes o menys establerta vers 233 aC moment en el

qual tots els lliberts quedaven obligats a inscriurersquos en una de les quatre tribus urbanes

(Esquilina Palatina Suburana i Collina)188 per beacute que el problema no quedagrave completament

resolt Aixograve ho prova el fet que anys meacutes tard durant la censura de Ti Semproni Grac (169

aC) aquest pretenia expulsar a tots els lliberts de les tribus urbanes i impedir que es poguessin

inscriure en cap de les trenta-cinc ruacutestiques llevat dels que tinguessin fills de cinc o meacutes anys

els que ja srsquohavien inscrit durant la censura anterior o els que posseiumlssin un miacutenim de riquesa

en terres valorat en trenta mil sestercis Aquesta mesura radical fou frenada pel seu collega C

Claudi Pulcher que considerava que posar-la en pragravectica equivalia a negar als lliberts tant la

ciutadania com la llibertat Al final ambdoacutes arribaren a lrsquoacord de mantenir lrsquoadscripcioacute dels

186 P LOacutePEZ BARJA ldquoFear of Freedmen Roman Republican Laws and Voting Procedurerdquo A SERGHIDOU (ed) Fear

of Slaves ndash Fear of Slavement in Ancient Mediterranean XXIXe colloque du Groupe du Recherche sur lrsquoEsclavage

dans lrsquoAntiquiteacute Besanccedilon 2007 p 125-126 187 LIVI 94611-12 DIODOR 20364 PLUTARC Public 75 188 LIVI per 20

87

lliberts perograve a una uacutenica tribu que srsquoelegiacute a sorts i que resultagrave ser lrsquoEsquilina189 El fet que

anessin sorgint aquestes iniciatives de caragravecter restrictiu en contra dels lliberts srsquoexplica per

lrsquoaugment del seu nombre cosa que podia representar una amenaccedila per a lrsquoordre establert de

la Repuacuteblica en tant que hom considerava que cada cop meacutes podien aconseguir una

influegravencia poliacutetica remarcable que els sectors dirigents no estaven disposats a acceptar si meacutes

no sense cap mena de control Un altre factor que apunta en la mateixa direccioacute de lrsquoincrement

del nombre de lliberts teacute a veure amb la uicesima libertatis190 una taxa que permetia obtenir

uns diners que anaven destinats a crear un fons de reserva per a utilitzar-lo en circumstagravencies

criacutetiques191 Tot i que les dades soacuten escasses tot sembla indicar que les quantitats que es

recaptaven eren considerables192 i per tant el nombre de manumissions havia drsquoeacutesser forccedila

elevat

Des del punt de vista poliacutetic allagrave on els lliberts i els seus fills tenien una forccedila meacutes

notograveria era als comitia tributa193 i als concilia plebis com quedagrave demostrat ja a les acaballes del

segle IV aC amb lrsquoampli suport que donaren al llibert Flavi per ategravenyer el tribunat de la plebs

(304 aC)194 De fet es pot considerar que eren una de les principals veus de la plebs romana

sense que aixograve signifiqui que parlessin en nom del conjunt dels sectors populars ni que les

seves demandes fossin coincidents amb les drsquoaltres sectors de la plebs (els lliberts meacutes pobres

compartien meacutes necessitats amb els ingenui pobres que no pas amb els lliberts meacutes ben

posicionats)195 Per altra banda els lliberts i particularment els meacutes rics podien eacutesser emprats

com a agents de pressioacute en contextos poliacutetics una pragravectica que es feia meacutes habitual a mesura

que ens acostem a les darreries del segle II aC Aixograve eacutes precisament el que feacuteu Ti Semproni

Grac per combatre al seu oponent Octavi196 Un patroacute poderoacutes podia disposar drsquoun o meacutes

lliberts especialitzats en afers poliacutetics que tinguessin sempre les orelles i els ulls a punt per

recollir informacioacute entre la poblacioacute romana o fins i tot podien actuar amb tota discrecioacute per

189 LIVI 45151-6 CICEROacute De orat 1938 190 LIVI 7167 191 Com era el cas de lrsquoany 209 assenyalat a la nota 177 o drsquoaltres que ja se situen al segle I aC en relacioacute amb les

guerres civils (PLINI 3355 OROSI 6155) 192 Livi (271011) explica que lrsquoany 209 aC hi havia un fons de quatre-centes lliures drsquoor mentre que Ciceroacute (ad Att

2161) afirma que la uicesima libertatis era una de les principals fonts drsquoingressos de lrsquoaerarium 193 Segons Ciceroacute (Sest 114) la tribu Velina era una autegraventica ldquoplagardquo de lliberts 194 LIVI 946 DIODOR 20366 CICEROacute Att 618 PLINI Nat Hist 3317 VALERI MAgraveXIM 252 195 S TREGGIARI op cit p 168 196 PLUTARC Ti Grac 124

88

negociar algun afer determinat en nom del patroacute aquestes tasques que comencen a

despuntar a finals del segle II aC es desenvoluparen plenament durant la seguumlent centuacuteria197

Aixiacute doncs els lliberts esdevenien ciutadans perograve la situacioacute social i econogravemica en quegrave

quedaven quan obtenien lrsquoenfranquiment depenia sovint de la situacioacute que tenien quan eren

esclaus Aixiacute el llibert drsquoun home ric podia quedar en una condicioacute prou favorable mentre

que al drsquoun home menys acomodat lrsquoesperava una vida amb meacutes dificultats progravepia de

qualsevol dels proletarii que sobrevivien gragravecies als congiaria que donaven els rics als meacutes

desafavorits per incrementar el seu prestigi i popularitat198 Alguns lliberts srsquoesforccedilaren per

millorar la seva situacioacute personal i tenim alguns casos ben testimoniats en quegrave reeixiren i

assoliren posicions encimbellades Al segle II aC per exemple trobem la famiacutelia drsquoA Gabini

lrsquoavi del qual havia estat ndashdrsquoacord amb la tradicioacute199 per beacute que podia haver estat manipulada

per part dels seus enemicsndash un esclau ceramista de Cales que lrsquoany 138 aC esdevingueacute tribuacute de

la plebs i acabagrave donant lloc a una dinastia de senadors

Tot i aixograve el que sembla meacutes habitual eacutes que els manumesos es fessin cagraverrec de les

tasques productives i comercials com a treballadors (a compte propi o de llur patroacute) en tallers

artesanals i botigues200 Generalment quan eren esclaus havien comenccedilat com a aprenents i

en eacutesser enfranquits es podien situar al capdavant de la botiga Per altra banda els patrons

ben situats podien valdrersquos dels seus clients lliberts ndashque quedarien en una posicioacute

relativament acomodadandash per dur a terme tasques administratives ja fos relacionades amb

propietats immobiliagraveries (cases i terres) o amb afers financers tant a Itagravelia com a proviacutencies201

Era a aquest darrer grup meacutes ric que pertanyien bona part dels lliberts que es troben

duent a terme operacions econogravemiques diverses de les quals no nomeacutes es beneficiarien llurs

patrons sinoacute tambeacute ells mateixos De la mateixa manera que lrsquoepigrafia com veurem meacutes

endavant posa de relleu la presegravencia de socii itagravelics a la conca oriental del Mediterrani tambeacute

fa referegravencia a lrsquoexistegravencia de lliberts des drsquoalmenys mitjan segle II aC (molts drsquoells tambeacute amb

197 S TREGGIARI op cit p 193 Segurament un dels casos meacutes remarcables de llibert amb un paper important

relacionat amb afers poliacutetics fou ja a inicis del segle I aC Crisogravegon al servei de Sulmiddotla (CICEROacute Rosc Amer 26-7

PLUTARC Cicero 32-5) 198 LIVI 375711 G ALFOumlLDY op cit p 78 199 CICEROacute Legg 335 i LIVI pergamiacute drsquoOxirrinc per 54 200 S TREGGIARI op cit p 160-161 201 Ibid

89

cognomina que evidencien el seu origen itagravelic) sobretot a Delos202 Novament les dades a

lrsquoabast soacuten marcadament meacutes escasses a occident per al nostre periacuteode perograve creiem que no hi

ha motius per dubtar de la seva presegravencia com es despregraven dels testimonis epigragravefics meacutes

antics que els situen en relacioacute amb les explotacions mineres de lrsquoentorn de Carthago Noua a

principis del darrer terccedil del segle II aC si beacute fan pensar en la possibilitat que hi fossin presents

ja anys abans203

22 ROMA I LES COMUNITATS ITAgraveLIQUES AL SEGLE II AC

Lrsquoexpansioacute romana pel sogravel itagravelic afectagrave com eacutes evident tambeacute a les comunitats

autogravectones de cada zona i llurs societats des dels segles IV i III aC de manera que caldragrave que

tambeacute en fem esment per veure quines relacions hi havia entre Roma i els pobles itagravelics que

no ho oblidem seran els que conjuntament participaran a les guerres de conquesta

mediterragravenies

La peniacutensula Itagravelica estava habitada per una multiplicitat de pobles cadascun amb les

seves particularitats que els romans saberen aprofitar o modificar convenientment per als

seus interessos tot desenvolupant diferents formes de submissioacute aixiacute per exemple pobles

com els volscs els hegravernics els faliscs o els etruscs residien en nuclis amb un urbanisme meacutes o

menys desenvolupat cosa que facilitagrave el control per part de Roma mentre que drsquoaltres com

els samnites tenien un model drsquoorganitzacioacute territorial basat en assentaments dispersos i

tenien una societat menys estratificada cosa que en dificultava meacutes el control i suposagrave el

desenvolupament drsquoaltres foacutermules204

202 Per exemple a la inscripcioacute AE 190860 = CIL I2 22238 (datada entre 142 i 134 aC) srsquoesmenten dos lliberts al

costat de dos ingenui que dedicaven conjuntament una ara a la nimfa Maia i lrsquoepiacutegraf AE 1910159 = CIL I2 22247

(datat entre mitjan II i mitjan I aC) recorda a un conjunt de set esclaus dos lliberts i dos ingenui que dedicaren

un signum al deacuteu Vulcagrave Probablement tots ells eren membres pertanyents a collegia 203 J M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten epigragravefica Murcia 1997 p 441-

443 204 E T SALMON The making of Roman Italy Londres 1982 p 61 W V HARRIS ldquoThe Italians and the empirerdquo W

V HARRIS (ed) The imperialism of mid-republican Rome Roma 1984 p 94 G DrsquoHENRY ldquoLa romanizzazione del

Sannio nel II e I secolo aCrdquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-C Actes du colloque organiseacute

par les Centre Jean Beacuterard en collaborations avec la Soprintendenza archeologica e per i BAAAS del Moles et

Soprintendenza archeologica per le Province di Salerno Avellino e Benevento Naples Centre Jean Beacuterard 4-5

Novembre 1988 Napoli 1988 p 9

90

Lrsquoexpansioacute comportagrave que Roma passeacutes a gestionar nombrosos territoris a traveacutes de

diferents mecanismes com ara lrsquoestabliment de cologravenies ndashtant de dret romagrave com de dret llatiacutendash

i drsquoaltres formes drsquoassentament com els fora o els conciliabula205 Els assentaments colonials

comenccedilaren a aparegraveixer lrsquoendemagrave mateix de la dissolucioacute de la Lliga Llatina (338 aC) perograve no

tots els establiments colonials eren iguals ategraves que es distingien en funcioacute de lrsquoestatut juriacutedic

Aixiacute per una banda hi havia les coloniae ciuium Romanorum conegudes a vegades com a

coloniae maritimae pel fet drsquoestar establertes sovint al litoral En un principi nomeacutes eren dues

Ostia206 i Antium207 i de fet durant la resta del segle IV fins a finals del III aC no van ser gaire

nombroses ja que nomeacutes sersquon deduiumlren vuit meacutes Tarracina (329 aC)208 Minturnae (296 aC)209

Sinuesa (296 aC)210 Sena Gallica (283 aC)211 Pyrgi (268 aC)212 Castrum Nouum (c 264 aC)213

Alsium (247 aC)214 i Fregenae (246 aC)215 En conjunt es tracta drsquoestabliments meacutes o menys

reduiumlts pensats per allotjar uns tres centenars de ciutadans de dret romagrave per beacute que molts no

eren inicialment ciues optimo iure sinoacute que al costat drsquoindividus progravepiament romans hi havia

ciutadans llatins promocionats Entre els uns i els altres es trobaven camperols necessitats de

terres artesans i comerciants216 als quals sersquols assignava un lot de terres de la mateixa

superfiacutecie Un element definidor drsquoaquest tipus drsquoassentament era que calia que el seu territori

hagueacutes estat repartit segons criteris romans fet que no es donava en lrsquoaltra categoria de

cologravenies les llatines217 Tot plegat portava a considerar-les com una extensioacute de la mateixa

Roma i eacutes que eren instalmiddotlades sobre terrenys amb la categoria juriacutedica drsquoager Romanus Les

seves funcions eren sobretot militars i de control del territori de fet si parem esment a la

situacioacute geogragravefica veiem que les primeres cologravenies es trobaven assentades en territoris

llatins meacutes o menys propers a Roma perograve de mica en mica es van escampant a meacutes distagravencia

205 E T SALMON op cit p 59-60 206 Livi (1339) porta la deduccioacute drsquoOstia a egravepoques exageradament reculades ja que lrsquoatribueix a una iniciativa

drsquoAncus Marcioacute 207 LIVI 314-7 208 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1144 209 LIVI 925 i 10217 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1146 210 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1146 211 LIVI per 15 212 LIVI 3636 213 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 214 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 215 LIVI per 19 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 216 F E BROWN Cosa The making of a Roman town Michigan 1980 p 15 217 M WEBER Historia agraria romana Madrid 2008 p 82

91

i en contrades que permetien tenir sota vigilagravencia espais estrategravegics on residien altres

comunitats diferents Minturnae i Sinuesa al Samni Sena Gallica a lrsquoAdriagravetic i a tocar dels

territori dels gals senons i Pyrgi i Castrum Nouum a Etruacuteria

Per altra banda hi havia les coloniae latinae que tambeacute servien per expandir el domini

romagrave sobre el sogravel itagravelic Es tractava de comunitats poliacuteticament autogravenomes poblades per

ciutadans de dret llatiacute i que gaudien drsquouns drets propis (els mateixos que els romans a excepcioacute

del ius suffragium i el ius honorum) i tambeacute drsquouns deures tant per a si mateixes com per a

Roma amb la qual mantenien estrets lligams I eacutes que les cologravenies llatines es fundaven sempre

sobre ager publicus i per tant sobre territoris que havien passat a Roma a traveacutes del dret de

conquesta Lrsquoager Romanus i lrsquoager publicus soacuten dos conceptes diferents el primer fa

referegravencia a aquells territoris de lrsquoentorn de Roma o drsquoaltres contrades de la peniacutensula Itagravelica

(no de proviacutencies) on els ciutadans podien exercir el dominium de ple dret i per tant les

propietats situades en ell no estaven subjectes a tributacioacute En canvi el segon es refereix als

territoris que annexionats militarment havien passat a ser terres de lrsquoestat romagrave i eren

susceptibles drsquoeacutesser repartides entre els ciutadans a canvi de pagar algun cagravenon o tributacioacute

particularment la decuma si es tractava de camps de conreu i la scriptura si eren pastures218 A

diferegravencia de les cologravenies romanes les llatines presentaven com veurem amb meacutes detall meacutes

endavant una clara estratificacioacute i aixograve feia que als seus habitants tambeacute sersquols assigneacutes un lot

de terres perograve la seva extensioacute era desigual en funcioacute de la posicioacute socioeconogravemica que

ocupava el beneficiari com meacutes ric fos meacutes agravemplia era la superfiacutecie de les parcelmiddotles que li

pertocaven219 Una altra diferegravencia eacutes que les coloniae latinae estaven habitades per un conjunt

meacutes nombroacutes de colons que frequumlentment eren uns pocs milers220 perquegrave la seva funcioacute

principal era aportar efectius militars als exegravercits romans Tot plegat explica que la quantitat

drsquoaquesta mena de cologravenies sigui molt superior a les romanes almenys fins a les darreries del

segle III aC moment en el qual es comptabilitzen una trentena de deduccions Signia221

218 M J GARCIacuteA GARRIDO Diccionario de jurisprudencia romana Madrid 2006 p 31 i 278 219 U ESPINOSA RUIZ op cit p 130 220 Per nomeacutes esmentar quatre exemples Interamna Sora i Carseoli foren poblades amb quatre mil colons (LIVI

9288 1011 i 1032) i Alba amb sis mil (LIVI 1011) 221 LIVI 839 Com amb Ostia aquest autor preteacuten situar la fundacioacute de Signia en egravepoca monagraverquica i meacutes

concretament en temps de Tarquini Prisc 1563 i 2217

92

Norba222 Ardea Circeii223 Setia224 Sutrium225 Nepete226 Cales (totes c 338 aC)227 Fregellae (328

aC)228 Luceria (314 aC)229 Suessa230 Pontiae231 Saticula (les tres al 313 aC)232 Interamna (312

aC)233 Sora234 Alba (ambdues al 303 aC)235 Narnia (299 aC)236 Carseoli (298 aC)237 Venusia (291

aC)238 Hadria (289 aC)239 Castrum Nouum (al Picegrave 289 aC)240 Paestum (283 aC)241 Cosa (273

aC)242 Ariminum243 Beneuentum (ambdues al 268 aC)244 Firmum (264 aC)245 Aesernia (263

aC)246 Brundisium (246 aC)247 i Spoletium (240 aC)248

Tot plegat suposagrave una dispersioacute de poblacioacute romana arreu de la peniacutensula i amb ella

el sorgiment de problemagravetiques administratives que se solucionaren generalment amb la

formacioacute de praefecturae al capdavant de les quals srsquohi situava un praefectus iure dicundo elegit

i enviat des de Roma Aquests praefecti tenien eminentment funcions judicials ja que

srsquoencarregaven drsquoadministrar justiacutecia i fer complir les lleis romanes entre els ciutadans romans

drsquoarreu drsquoItagravelia per beacute que en territoris on les cologravenies eren meacutes abundants podien exercir

tambeacute certes funcions administratives que afectaven al conjunt de la poblacioacute249 Entre les

cologravenies com ja hem vist anteriorment la magravexima categoria juriacutedica era la de les cologravenies de

222 LIVI 2346 223 LIVI 1563 224 LIVI 6309 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1142 225 DIODOR 14985 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1142 226 LIVI 2797 i 29154 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1142 227 LIVI 81613 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1143 228 LIVI 8221-2 i 9383-5 229 LIVI 9261-5 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1144 230 LIVI 9287 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1144 231 LIVI 9287 232 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1144 233 LIVI 9287-8 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1144 234 LIVI 9231-2 i 1011 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1145 235 LIVI 1011 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1145 236 LIVI 1098 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1145 237 LIVI 1032 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1145 238 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1146 239 LIVI per 11 240 LIVI per 11 241 LIVI per 14 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147 242 LIVI per 14 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147 243 LIVI per 15 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147 244 POLIBI 390 LIVI per 15 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147 245 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 246 LIVI per 16 i per 72 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 247 LIVI per 19 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 248 LIVI per 20 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 249 E T SALMON op cit p 62

93

ciutadans romans ategraves que estaven poblades per ciues optimo iure de Roma si beacute la ciutadania

els era rebaixada amb la pegraverdua drsquoalgun dret important com el ius suffragium Drsquoaquesta

manera els colons romans es desplaccedilaven als nous establiments ndashque tenien unes funcions

eminentment de defensa i control del territorindash i guanyaven terres de conreu perograve havien de

renunciar a canvi a part dels seus drets ciacutevics En el nostre periacuteode les fundacions dels segles

anteriors es mantenien i de fet experimentaren en conjunt un creixement que comportagrave

ampliacions als nuclis urbans250 Al seu costat es deduiumlren Puteoli Liternum Volturnum

Salernum Buxentum i Auximum (197)251 Sipontum Croton Tempsa (194)252 Sipontum i

Buxentum (186)253 Potentia i Pisaurum (184)254 Parma i Mutina (183)255 Saturnia (183)256

Grauiscae (181)257 i Luna (177)258

Les cologravenies llatines per la seva banda quedaven regulades a traveacutes de les lleis

constitutives de cadascuna drsquoelles i per decisioacute del govern romagrave srsquohi establia una riacutegida

estratificacioacute social en diferents classes censitagraveries ndashgeneralment tresndash que venien donades

per les diverses assignacions de lots de terra als colons259 En alguns casos a les capes altes de

les cologravenies es trobaven alguns individus procedents de les elits indiacutegenes al costat dels llatins

(com a Brundisium)260 mentre que a les classes inferiors hi havia itagravelics al costat drsquoindividus

drsquoaltres procedegravencies261 Les diferegravencies socials i econogravemiques dels colons tambeacute es veien

reflectides en el tipus drsquoassentament mentre la classe alta i lrsquoelit dirigent residia a lrsquointerior de

la ciutat la resta vivia sovint fora muralles262 Per al periacuteode que ens ocupa estan

250 U ESPINOSA RUIZ op cit p 136 251 LIVI 34451-2 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1153 252 LIVI 34453-5 253 LIVI 39233-4 Ambdues foren refundades lrsquoany 186 aC despreacutes drsquohaver estat abandonades 254 LIVI 394410 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 255 LIVI 39556-8 256 LIVI 39559 257 LIVI 40291-2 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 258 LIVI 41134-5 259 E GABBA ldquoStrutture sociali e politica romana in Italia nel II sec aCrdquo E GABBA Italia romana Como 1994 p

51 260 Ibid Cal precisar que entre la poblacioacute que gaudia del ius Latii no nomeacutes hi havia individus de procedegravencia

itagravelica sinoacute tambeacute antics ciutadans romans que en traslladar el seu domicilium a aquesta categoria de cologravenies

acceptaven la rebaixa dels seus drets (M PIEGDOŃ ldquoColoniam deducere Colonisation as an Instrument of the

Roman Policy of Domination in Italy in the 3rd and 2nd Centuries BC as Illustred by Settlements in the Ager

Gallicus and Picenumrdquo Electrum 20 2013 p 121) 261 Aquest seria el cas de la cologravenia drsquoAquileia on entre la tercera classe censitagraveria hi hauria alguns element vegravenets

cf E GABBA op cit p 51 262 E GABBA op cit p 52-53

94

testimoniades les fundacions de Cremona i Placentia (218)263 Vibo Valentia (193)264 Copia

(193)265 Bononia (189)266 Aquileia (181)267 i Luca (votada el 180)268

En relacioacute amb el periacuteode anterior a lrsquoesclat de la segona guerra puacutenica resulta evident

que la situacioacute havia canviat notablement ategraves que drsquoentrada en un primer moment ja no es

fundaven meacutes cologravenies llatines que romanes sinoacute tot el contrari esdevingueren meacutes

nombroses les romanes que les llatines i en un segon moment a partir dels anys 180-177 aC i

durant la major part de la mateixa centuacuteria lrsquoactivitat colonial cessagrave completament coincidint

amb un dels moments meacutes grans drsquoexpansioacute pel Mediterrani Aquest canvi de perspectiva

tindria les seves motivacions econogravemiques en impulsar particularment els anys seguumlents a la

fi del conflicte contra els puacutenics un repartiment de terres sobretot entre els ciutadans

romans encarat a explotar els fegravertils territoris irrigats pel Po (Parma Mutina Bononia) Aixiacute

mateix aquests mateixos indrets foren objecte drsquoadquisicioacute en el transcurs de la centuacuteria per

part de lrsquoaristocragravecia romana que es dedicagrave a aplegar terres per obtenir com en altres punts

drsquoItagravelia grans extensions destinades al conreu269 Perograve tambeacute tenia les seves motivacions

socials i poliacutetiques especialment pel que fa a les cologravenies llatines recordem que el gaudi del

ius Latii implicava la possessioacute del ius migrandi i en definitiva la possibilitat drsquoobtenir algun

dia la ciutadania plena amb tots els avantatges que aixograve significava I aquiacute rau la font del

problema la situacioacute social i econogravemica de grans masses posseiumldores del dret llatiacute (a les

cologravenies perograve tambeacute i sobretot a les comunitats de socii drsquoarreu de la peniacutensula afectades amb

meacutes gravetat per les consequumlegravencies de la segona guerra puacutenica i en alguns indrets per la

creacioacute dels latifundis) els impelmiddotlia ja durant els primers decennis del segle II aC a cercar

unes millors condicions a les ciutats i marcadament a Roma Tanmateix aixograve generagrave un

doble problema per una banda la Urbs era incapaccedil drsquoabsorbir les ingents multituds que hi

afluiumlen (de manera que lluny drsquoaconseguir una vida meacutes digna el que esperava a la gran

majoria dels que es desplaccedilaven era passar a engruixir les files dels proletarii) i ben aviat veieacute

amb gran inquietud les consequumlegravencies de repartir la ciutadania a tanta gent Per altra banda

263 LIVI per 20 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 264 LIVI 34531-2 i 35405-6 265 LIVI 34531-2 266 LIVI 37469-472 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 267 LIVI 39555-6 i 40342-3 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 268 LIVI 40431 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 269 U ESPINOSA RUIZ op cit p 132-135

95

les comunitats drsquoorigen de tots aquells emigrants tambeacute es mostraven profundament

preocupades ategraves que Roma en virtut dels pactes establerts els exigia la pertinent dotacioacute

drsquoefectius militars el nombre dels quals no era flexible ni srsquoadaptava a les circumstagravencies amb

la qual cosa moltes drsquoelles es veien en serioses dificultats per poder complir-ho270 Tot plegat

explica les mesures preses a Roma els anys 187 i 177 aC esmentades supra per expulsar milers

de persones de la ciutat i per restringir la concessioacute de drets de ciutadania

En general les comunitats aliades itagraveliques restaven virtualment independents en el

sentit que seguien organitzant-se a la seva manera amb les seves progravepies lleis i institucions

malgrat que les quumlestions relatives a la poliacutetica exterior quedaven exclusivament dins del

domini de Roma Aquestes comunitats aliades estaven liderades per unes elits locals que es

mostraven favorables i fidels a Roma i drsquoaquesta manera per una banda aquestes aristocragravecies

podien mantenir la seva posicioacute en llurs comunitats i de lrsquoaltra Roma srsquoassegurava lrsquoestabilitat

i lrsquoordre de cada zona que sempre seria meacutes fagravecil drsquoacceptar pels nadius si eren ells mateixos

els qui se nrsquoencarregaven adequadament271

Ja hem vist meacutes amunt que la segona guerra puacutenica suposagrave un punt drsquoinflexioacute en el

desenvolupament que la societat romana havia tingut fins aleshores aquest fet tambeacute tingueacute

les seves consequumlegravencies sobre les poblacions itagraveliques De la contesa fou Roma la que en

tragueacute meacutes profit en la mesura que durant el conflicte moltes comunitats itagraveliques havien

acceptat el seu lideratge cosa que li havia atorgat un paper definitivament preponderant per

sobre drsquoelles i finalitzada la guerra li havia assegurat lrsquohegemonia sobre tota Itagravelia Aquesta

hegemonia venia tambeacute de la circumstagravencia que a diferegravencia de diverses zones drsquoItagravelia que

havien patit a la progravepia pell els efectes devastadors de la guerra Roma no havia de fer front a

una reconstruccioacute tan considerable com altres comunitats272 La preponderagravencia de Roma

portagrave a la introduccioacute de diversos elements que canviaren el moacuten itagravelic en diferents aspectes

Per comenccedilar els romans comenccedilaren a veurersquos com una autoritat dotada de la capacitat de

jutjar i decidir de manera unilateral sobre aspectes de qualsevol altra comunitat273 Una de les

270 LIVI 3934-6 i 4197-12 271 E T SALMON The making of Roman Italy p 68-69 272 E T SALMON Samnium and the Samnites Cambridge 1967 p 304-308 IDEM The making of Roman Italy p 92 273 K LOMAS Roman Italy 338 BC ndash AD 200 A sourcebook Londres 1996 p 50 E T SALMON Samnium and the

Samnites p 92

96

primeres mostres es troba en lrsquoepisodi de les Bacchanalia de 186 aC274 que va suposar el

processament drsquouna gran quantitat drsquohomes i dones entre els quals hi havia uns quants

sacerdots De fet aquesta mena drsquoactes era relativament habitual especialment als anys 90 i

80 del segle II aC a la Itagravelia meridional on els romans encara tenien certes sospites i temors

que hi hagueacutes algun alccedilament contra ells

Un segon element estagrave relacionat amb les obligacions dels socii itagravelics envers Roma

Despreacutes de la derrota drsquoAnniacutebal els romans havien quedat com a uacutenica forccedila al conjunt del

Mediterrani occidental i srsquohavien proposat de portar lrsquoexpansioacute que fins aleshores srsquohavia

mogut per sogravel itagravelic cap a lrsquoexterior Aixograve implicagrave unes campanyes militars meacutes allunyades i

meacutes llargues i conseguumlentment les necessitats militars de Roma es multiplicaren

particularment per als periacuteodes que srsquoestenen entre 200 i 179 aC i 168 i 133 aC que van eacutesser

anys drsquointensa activitat begravelmiddotlica La proporcioacute meacutes nombrosa drsquoefectius procedia dels socii cosa

que podia portar com ja hem vist a algunes drsquoaquestes comunitats a una situacioacute

compromesa per les consequumlegravencies econogravemiques i socials que unes exigegravencies abusives

podien comportar Els itagravelics ndashllevat drsquoexcepcions que lrsquohavien rebuda com a premi o

recompensandash no disposaven de la ciutadania romana i per tant no tenien a lrsquoabast cap

mecanisme per defensar-se davant drsquoaquests abusos els romans gragravecies als seus drets podien

elevar protestes i es podien emparar en el recolzament dels tribuns de la plebs perograve aixograve no

podien fer-ho els itagravelics275

Vegem a continuacioacute com srsquoorganitzaven i quines foren les consequumlegravencies de

lrsquoexpansioacute per a diverses comunitats de la peniacutensula Lrsquoagraverea etrusca una de les meacutes properes

a Roma comenccedilagrave forccedila aviat a ser annexionada La ciutat de Vulci276 per exemple caigueacute a les

mans dels romans el 280 aC i veieacute com li era expropiat bona part del seu territori que passagrave a

ser considerat ager publicus Aixograve inicialment provocagrave que zones que fins aleshores es

trobaven sota la jurisdiccioacute de la ciutat com les valls altes drsquoAlbegna i Fiora obtinguessin una

certa independegravencia per beacute que ben aviat quedaren sota el control de prefectes escollits i

enviats des de Roma i a la llarga al seu territori srsquoacabagrave fundant la cologravenia de Saturnia (183

274 LIVI 398 i s 275 F WULFF Romanos e Itaacutelicos en la Baja Repuacuteblica Estudios sobre sus relaciones entre la Segunda Guerra Puacutenica

y la Guerra Social (201-91 aC) Bruxelles 1991 p 143-144 276 M MUNZI ldquoStrategies and forms of political Romanization in central-southern Etruria (third century BC)rdquo S

KEAY i N TERRENATO (eds) Italy and the west Comparative issues in romanization Oxford 2001 p 42-43

97

aC)277 Set anys despreacutes de la deductio de Vulci es fundagrave la cologravenia de Cosa278 a la costa que fou

poblada amb ciutadans optimo iure que segons es despregraven de llurs noms tenien un origen

llatiacute i probablement molts drsquoells serien pagesos procedents de la vella Lliga Llatina que no

havien reeixit gaire en llurs comunitats drsquoorigen tot i que tambeacute hi podia haver artesans i

comerciants279 Altres elements que fan pensar en una procedegravencia llatina i no romana dels

pobladors originals eren les muralles que eren de filiacioacute llatina (testimoniat per lrsquouacutes de lrsquoopus

poligonal) i no pas etrusca280 De tota manera Vulci malgrat la pegraverdua de territori hauria

conservat una autonomia limitada regulada a traveacutes drsquoun foedus de manera anagraveloga a altres

ciutats com Caere Falerii i segurament tambeacute Tarquinii281 De fet els assentaments etruscs

en general mantingueren llurs prerrogatives administratives i obtingueren lrsquoestatut de

ciuitates sine suffragio282 sovint com a reconeixement pel seu suport a Roma de manera que

els seus ciutadans a meacutes de tenir la ciutadania progravepia eren recompensats amb una ciutadania

romana rebaixada (no gaudien del ius suffragium) Amb tot durant el segle II aC aquesta

categoria va anar desapareixent per ser substituiumlda per la de comunitats de ciutadans de ple

dret que a la llarga en el tragravensit drsquoaquesta centuacuteria i la seguumlent acabarien donant lloc als

municipis283

A la zona de la Campagravenia284 destacava el centre de Cagravepua una ciutat rica en

produccions cerealiacutestiques i tambeacute artesanals particularment en els sectors de la toregraveutica la

ceragravemica els perfums i els medicaments Tradicionalment havia mantingut bones relacions

amb Roma a la qual havia proveiumlt amb frequumlegravencia de cereals285 La cordialitat de les relacions

es fa palesa en el fet que el 338 aC obtingueacute la categoria juriacutedica de ciuitas sine suffragio al

mateix temps que Cumae i Suessulae286 Durant aquest periacuteode i fins a les darreries del segle III

aC Cagravepua estava regida per les seves progravepies formes de govern constituiumldes per una banda

277 LIVI 39559 278 LIVI per 14 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147 279 F E BROWN op cit p 15 280 F E BROWN op cit p 19 281 M MUNZI op cit p 43-46 282 M MUNZI op cit p 43 283 J M ROLDAacuteN Historia de Roma1 p 152-153 284 O SACCHI ldquoLimiti geografichi cenni di storia ed organizzazione dellrsquoAger Campanus fino alla deditio del 211

aCrdquo G FRANCIOSI (ed) La romanizzazione della Campania antica Napoli 2002 p 19-86 285 G DrsquoISANTO Capua Romana Richerche di prosopografia e storia sociale Roma 1993 p 16-17 286 LIVI 81410-11

98

pel meddiacutess tuacutevtiks (meddix tuticus en llatiacute)287 que era el magistrat superior de les comunitats

osques amb un marcat caragravecter militar i de lrsquoaltra un consell o senat

La situacioacute canviagrave tambeacute amb lrsquoarribada drsquoAnniacutebal ategraves que lrsquoany 216 aC Cagravepua feacuteu

defeccioacute de Roma288 si beacute uns cinc anys meacutes tard es penediacute de la seva decisioacute tal i com mostra

el fet que vers 211 aC les magistratures quedaren desertes i el senat cessagrave les seves activitats289

En recuperar Roma el control de la situacioacute prengueacute dures represagravelies contra la ciutat i en

general contra els campanians que havien abraccedilat la causa puacutenica290 dugueacute a terme una

deditio (211 aC) les formes progravepies de govern foren dissoltes agravemplies extensions de terres

passaren a ser ager publicus de Roma i alguns dels campanians foren venuts altres foren

deportats i drsquoaltres foren executats i encara molts drsquoaltres foren declarats lliures perograve sersquols vetagrave

ndashen principi per semprendash la possibilitat drsquoassolir la ciutadania llatina o la romana amb la qual

cosa quedaven reduiumlts a la consideracioacute de peregrini o dediticii A meacutes a meacutes les ciutats meacutes

importants de la zona quedaren des de 210 aC sota lrsquoautoritat dels praefecti Capuam Cumas

que srsquoencarregaren de la seva administracioacute sobretot judicial Aquests praefecti es distingien

drsquoaltres que Roma enviava a altres contrades drsquoItagravelia pel fet drsquoeacutesser sempre quatre elegits

anualment als comitia entre els joves magistrats de Roma cosa que assenyala la importagravencia

que li concedia a la Campagravenia291 Per altra banda el fegravertil ager Campanus restagrave sota control

militar amb una legioacute destinada a tal efecte fins 200 aC

Tanmateix passat aquest primer moment i refredades les tensions els censors de 189

aC decretaren lrsquoobligacioacute que tots els campanians havien drsquoeacutesser registrats a Roma i ja lrsquoany

seguumlent reberen el ius conubii292 A partir drsquoinicis del segle II aC srsquoassentaren diverses cologravenies

romanes a lrsquoager costaner (Puteoli Liternum Volturnum)293 amb la intencioacute de controlar la

frontera occidental de lrsquoager Campanus perograve amb aquesta decisioacute Cagravepua perdeacute lrsquoacceacutes directe

al mar Puteoli assoliria una poblacioacute considerable entre la qual destacava una notable

proporcioacute drsquooscs Aquesta com la majoria de les cologravenies estava governada per uns duouiri

elegits anualment i un consilium format per exmagistrats que constituiumlen conjuntament la

287 LIVI 233513 24192 i 26613 288 LIVI 222 i 2613-4 289 LIVI 26616-17 M FREDERIKSEN Campania Oxford 1987 p 238-243 290 LIVI 26169-13 291 M FREDERIKSEN op cit p 247-250 292 LIVI 38284 i 38365-6 293 LIVI 34451-2 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1153

99

curia Malgrat que el meacutes habitual a les cologravenies era que lrsquoadministracioacute recaigueacutes en els

colons en aquest cas estan documentades algunes diferegravencies que assenyalen tambeacute la

presegravencia drsquoelements oscs al govern local alguns dels quals procedirien de Cagravepua i que

recuperarien drsquoaquesta manera la ciutadania que havien perdut drsquoenccedilagrave de 211 aC294 Per altra

banda tot i la consideracioacute de lrsquoager Campanus com a ager publicus el cert eacutes que la major

part dels qui lrsquoexplotaven despreacutes de la deduccioacute eren els seus antics amos per beacute que en

aquests moments eren gravats amb una decuma295 Ara beacute tambeacute hi havia moltes terres ni

venudes ni llogades ni assignades originalment a cap colon que alguns drsquoells es dedicaren a

apropiar-se indegudament fins al punt que el 173 aC el cogravensol L Postumi Albiacute es

responsabilitzagrave de recuperar i termenar els liacutemits legalment establerts296 Aixograve no obstant

Postumi no arrendagrave les terres puacutebliques recuperades amb la qual cosa al cap de no res els

colons dugueren a terme les mateixes pragravectiques ilmiddotliacutecites Aixiacute el 165 aC el pretor P Corneli

Legraventul tornagrave a la Campagravenia per establir novament els liacutemits i aquesta vegada redactagrave una

forma de lrsquoager Campanus i parcelmiddotlagrave les terres per evitar que es tornessin a produir els

mateixos actes fraudulents297

De fet la riquesa de les terres de la zona fou al llarg del periacuteode un bon motiu per als

rics propietaris romans per comprar-ne i establir-hi uillae especialment a partir de mitjan

segle II aC298 Entre ells hi havia algunes figures destacades com P Corneli Escipioacute Africagrave Major

M Emili Legravepid (amb una uilla a Tarracina) L Emili Paulus Macedogravenic (a Velia) P Corneli

Escipioacute Emiliagrave Africagrave Numantiacute (amb dues vilmiddotles una a Lauernium i una altra a Formiae) C

Leli Sagravepiens (tambeacute amb dues vilmiddotles una a Formiae i lrsquoaltra a Puteoli) o Cornegravelia la dona de

Ti Semproni Grac i mare dels dos tribuns (a Misenum) Amb tot aquestes uillae maritimae no

sembla que estiguessin tan orientades a lrsquoexplotacioacute dels recursos agriacutecoles com destinades al

gaudi i lrsquootium si fem cas dels comentaris que ens han transmegraves els autors de lrsquoantiguitat299

que parlen de vilmiddotles dominades per un luxe que posava de manifest lrsquoarribada i la posada en

294 M FREDERIKSEN op cit p 270-271 295 A MANZO ldquoLrsquoager Campanus Dalla deditio di Capua alla redazzione della forma agri Campani di Publio

Cornelio Lentulordquo G FRANCIOSI (ed) La romanizzazione della Campania antica Napoli 2002 p 137-138 296 LIVI 4215-6 297 CICEROacute Leg Agr 282 A MANZO op cit p 144-153 298 J H DrsquoARMS ldquoRomans on the Bay of Naples A Social and Cultural Study of the Villas and Their Owners from

150 BC to AD 400rdquo F ZEVI (ed) Romans of the Bay of Naples and other essays of Roman Campania Bari 2003

p 15-22 299 CATOacute De agri cult GELmiddotLI Noct Att 2206

100

pragravectica de les influegravencies helmiddotleniacutestiques Lrsquoestabliment drsquoaquest tipus de uillae es pot posar

en relacioacute amb el bastiment drsquoalgunes de les cases meacutes grans i sofisticades drsquouna ciutat de la

badia de Nagravepols Pompeia que es dugueacute a terme contemporagraveniament300 En conjunt tot

assenyala que les ciutats campanianes saberen fer rendible el proceacutes drsquoexpansioacute de Roma i

canalitzar els beneficis econogravemics derivats que permeteren a les elits romanes perograve tambeacute a

les locals de construir-se grans i luxoses residegravencies

Al llarg de lrsquoegravepoca republicana la societat capuana estava formada per diversos

sectors les capes aristocragravetiques fidels a Roma i uns estrats meacutes baixos constituiumlts per lliures

humils lliberts i esclaus Els dos darrers particularment jugaven un paper destacat en la

produccioacute agriacutecola i artesanal301 i en el cas concret dels esclaus molts serien com palesa

lrsquoepigrafia drsquoorigen aparentment grec perograve tambeacute drsquoaltres oriacutegens tant orientals com

occidentals (semites ilmiddotliris gals i celtes)302

La regioacute del Samni estava poblada tambeacute per pobles de parla osca concretament pels

carecini els pentri els hirpini i els caudini303 que tenien una economia basada sobretot en les

activitats pastoriacutevoles perograve tambeacute en les agriacutecoles si beacute aquestes darreres no semblen haver

estat massa destacades tenint en compte la pobresa general atribuiumlda tradicionalment a la

regioacute304 Territorialment srsquoorganitzaven en una segraverie de districtes rurals (pagi) que

comprenien un o meacutes uici hagravebitats petits i mitjans meacutes tost dispersos305 que srsquoaglutinaven a

lrsquoentorn de centres religiosos rurals com els santuaris de Pietrabbondante306 de

Campochiaro307 o del mont S Croce308 si beacute existien tambeacute alguns ndashpocsndash nuclis meacutes grans

com Aufidum Aesernia Bouianum Maleuentum Auellinum Aeclanum Telesia Saticulum i

300 J H DrsquoARMS op cit p 29 301 Recordem que Catoacute (De agri cult 1352-3) subratllava les excelmiddotlegravencies de diverses manufactures elaborades a

Cagravepua hamae (poals) urnae oliariae (urnes olieres) urcei aquarii (gots aiguumlers) urnae uinariae (gerres

vinateres) uasa ahenea (vasos de bronze) funes subduactuarios (cordes corrioleres) i spartum (productes

drsquoespart) 302 M FREDERIKSEN op cit p 301-302 303 V A SIRAGO Il Sannio Romano Carattere e peristenze di una civiltagrave negata Napoli 2000 p 25-27 304 T J CORNELL ldquoWarfare and urbanization in Roman Italyrdquo T J CORNELL i K LOMAS (eds) Urban Society in

Roman Italy London 1995 p 123 305 G DrsquoHENRY op cit p 9 306 S CAPINI ldquoIl santuario di Pietrabbondanterdquo S CAPINI i A DI NIRO Samnium Archeologia del Molise Roma 1991

p 113-114 307 S CAPINI ldquoIl santuario di Ercole a Campochiarordquo S CAPINI i A DI NIRO op cit p 115-119 308 S CAPINI ldquoVenafro e lrsquoalta valle del Volturnordquo S CAPINI i A DI NIRO op cit p 108

101

Caudium309 i altres establiments reduiumlts encimbellats en indrets drsquoacceacutes complicat i

fortificats310 Per altra banda una confederacioacute de pagi constituiumla un touto o unitat tribal

(vindria a ser lrsquoequivalent osc del terme llatiacute populus) que es trobava sota lrsquoautoritat drsquoun cap

electe amb funcions militars que ja hem vist en parlar de la Campagravenia el meddiacutes tuacutevtiks311

El Samni comenccedilagrave a caure dins lrsquoograverbita de Roma ja des de les darreries del segle IV aC

moment a partir del qual es comenccedilaren a instalmiddotlar les primeres cologravenies (Luceria el 314 aC312

i Saticula el 313 aC313) pensades per desestructurar lrsquoorganitzacioacute territorial samnita314 Meacutes

endavant a inicis del segle III aC altres centres destacats foren derrotats o ocupats per Roma

(com Aesernia 295 aC315) que mantingueacute activa la poliacutetica de fundacions colonials Aixiacute

Venusia fou establerta el 291 aC316 Lrsquoantiga Maleuentum fou deduiumlda el 268 aC despreacutes de la

guerra contra Pirros amb un nou nom de ressonagravencies meacutes positives Beneuentum317 El nucli

prerromagrave era un centre que havia adquirit notable importagravencia i que estava encapccedilalat per

una elit local que mantenia relacions amb altres elits del seu entorn tant de la zona de la

Campagravenia com de la Magna Gregravecia318 Beneuentum seria poblada amb sis mil colons llatins que

srsquoorganitzaren emmirallant-se en Roma a partir drsquoun senat una assemblea popular i un parell

de magistrats superiors anomenats tambeacute com a Roma consules I Aesernia319 fou tambeacute

deduiumlda el 263 aC amb la qual cosa passagrave a ser una altra cologravenia de dret llatiacute amb una poblacioacute

en aquesta mateixa centuacuteria drsquouns set mil colons llatins (amb llurs famiacutelies) i uns vuit mil

samnites lliures amb la consideracioacute drsquoincolae320 tal i com testimonia una inscripcioacute del segle

II aC321 Drsquoacord amb aquesta inscripcioacute la poblacioacute samnita srsquoorganitzava en collegia que

309 V A SIRAGO ibid 310 T J CORNELL op cit p 124 311 LIVI 233513 24192 i 26613 cf T J CORNELL op cit p 123-124 312 LIVI 9261-5 313 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1144 314 M TORELLI ldquoIl problema storico della piugrave antica colonizzazione latinardquo Archaeologia Laziale II 1979 p 193-

196 D GIMPAOLA ldquoBeneventordquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-Chellip p 123 R

COMPATANGELO ldquoCatasti e strutture agrarie regionali del Sanniordquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier

siegravecles av J-Chellip p 139-140 315 LIVI 10312 316 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1146 317 LIVI per 15 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147 318 M R TORELLI Benevento Romana Roma 2002 p 73-79 V A SIRAGO op cit p 34 319 LIVI per 16 i 72 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 320 F J LOMAS ldquoDe la condicioacuten social de los incolae con especial referencia a Hispaniardquo Habis 18-19 1987-1988 p

383-395 321 CIL I2 3201

102

constituiumlen una mena de magistratura i estaven formats per quatre magistri a meacutes a meacutes

tambeacute eren una porta que menava cap a la promocioacute juriacutedica ategraves que haver estat magister

drsquoaquests collegia permetia la consecucioacute del dret llatiacute i per tant la categoria de colonus322 La

tria del lloc tenia a veure amb la rellevant posicioacute geoestrategravegica que ocupava lrsquoassentament

samnita que permetia controlar amb facilitat el territori de lrsquointerior cosa que interessava als

romans per tal de tenir-lo ben vigilat i evitar que les comunitats que lrsquohabitaven es rebelmiddotlessin

per aixograve tambeacute instalmiddotlaren una fortificacioacute a lrsquoactual Castelromano323

Gairebeacute al mateix temps que es deduiumla Aesernia (263 aC)324 es creava la praefectura de

Venafrum325 a la qual poc despreacutes srsquohi afegiren les drsquoAtina326 i Casinum327 Drsquoaquesta manera la

jurisdiccioacute del territori samnita passava a mans romanes ndashen el cas de les prefecturesndash i

llatines ndashen el cas de les colograveniesndash per beacute que si meacutes no en part els samnites seguien

mantenint algun tipus de jurisdiccioacute bagravesicament entre la seva progravepia gent com hem vist amb

els magistri drsquoAesernia Paralmiddotlelament en determinades zones del Samni com Venafrum els

romans introduiumlren ja al segle III aC formes progravepies drsquoexplotacioacute del territori a diferegravencia

drsquoaltres on encara es mantenien els sistemes productius autogravectons328

Malgrat les resistegravencies que podien sorgir davant de la presegravencia romana a la zona en

general no es va discutir el lideratge de Roma durant la major part del segle III aC329 Ara beacute

amb la segona guerra puacutenica tot i que en un principi les comunitats samnites es mantenien

al costat de Roma despreacutes del desastre de Cannae molts drsquoells actuaren com tants altres aliats

els hirpini i alguns caudini feren defeccioacute de Roma mentre que els pentri conservaren la

fidelitat envers els romans Aquestes defeccions eren importants ategraves que en aquesta egravepoca

322 G DrsquoHENRY op cit p 12-14 C TERZANI ldquoLa colonia latina di Aeserniardquo S CAPINI i A DI NIRO op cit p 111 323 S CAPINI ldquoVenafro e lrsquoalta valle del Volturnordquo p 108 324 LIVI per 16 i 72 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 325 FEST 262 L 326 LIVI 928 i 1039 327 LIVI 2693 328 Venafrum era una altra ciutat que com Cagravepua es distingia per lrsquoelaboracioacute de determinats productes (eines

agriacutecoles materials constructius i ceragravemica) com posa de manifest Catoacute (De agri cult 1351 i 1353) quan

recomanava de comprar palas (pales) tegulae (teules) i funem torculum (cabestre de premsa) fabricats allagrave De

fet la importagravencia del centre com a productor de materials ceragravemics estagrave ben testimoniada arqueologravegicament

En aquest sentit eacutes de destacar el fragment drsquouna tegula datada pels volts de 90 aC i localitzada a

Pietrabbondante lrsquointeregraves de lrsquoobjecte rau en un grafit bilinguumle osc i llatiacute que almiddotludeix a la figlina on fou

elaborada pertanyent a un Heirens Sttais membre drsquouna de les famiacutelies meacutes importants de la zona i a dos esclaus

que hi treballaven un Deftri samnita i una amica procedent de lrsquoagraverea de parla llatina (S CAPINI ldquoVenafrordquo La

romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-Chellip p 28-29) 329 E T SALMON Samnium and the Samnites p 293

103

els samnites en general eren els aliats que aportaven un nombre meacutes gran drsquoefectius a les

tropes romanes que igualava els soldats aportats per totes les cologravenies llatines juntes330 Un

cop restablerta la situacioacute els samnites que srsquohavien girat contra Roma hagueren de fer front

a les consequumlegravencies que implicaren la liquidacioacute dels elements favorables als puacutenics i la

conversioacute de bona part de llurs territoris en ager publicus Drsquoaquesta manera els caudini

perderen tota la seva autonomia i els seus territoris passaren a ser organitzats com a

praefecturae als hirpini encara sersquols permeteacute de mantenir algunes formes drsquoorganitzacioacute

progravepies i finalment els pentri com que no srsquohavien rebelmiddotlat no foren castigats i conservaren

les seves progravepies formes drsquoorganitzacioacute331

La presegravencia de romans i de llatins al Samni provocagrave alguns canvis durant els segles III

i II aC que es manifesten arqueologravegicament en les reformes i reconstruccions drsquoalguns

temples i santuaris drsquoarreu Un dels que fou refet era el de Pietrabbondante que havia estat

destruiumlt en el context de la segona guerra puacutenica i que es tornagrave a aixecar durant la primera

meitat del segle II aC A les obres hi jugagrave un paper destacat la famiacutelia samnita dels Staii alguns

membres de la qual havien detingut la magravexima magistratura la del mediacutess tuacutevtiks Un proceacutes

similar experimentagrave el santuari drsquoHegravercules de Campochiaro332 Aquest santuari que en origen

no era arquitectogravenicament massa destacat ja al segle II aC (segurament durant el tercer

quart) fou monumentalitzat seguint les tendegravencies helmiddotleniacutestiques del moment de manera

que quedagrave situat en posicioacute elevada i dominant sobre un espai terrassat a dos nivells Les obres

requeriren la mobilitzacioacute drsquoun bon contingent de constructors com evidencien les

diferegravencies que srsquoobserven en la construccioacute i que parlen de la participacioacute de diversos equips

drsquoobrers cadascun amb unes habilitats progravepies (un equip almenys sembla procedir de la

zona campaniana) i que comportaren que algunes parts presentin un acabat drsquouna gran

qualitat mentre que drsquoaltres en soacuten drsquouna meacutes inferior Al santuari en si per la seva banda se

li donagrave la forma drsquoun temple in antis progravestil i tetragravestil amb una segona columnata jogravenica al

costat llarg un pronaos (al centre del qual srsquoobria un puteal estrigilmiddotlat) i un naos uacutenic sense

cap mena de particioacute La coberta estava feta amb teules que es fabricaven en una figlina de la

330 POLIBI 3919 i s E T SALMON Samnium and the Samnites p 294 331 G COLUCCI ldquoEvidenze archeologiche in Irpiniardquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-Chellip p

85-122 E T SALMON Samnium and the Samnites p 302-303 332 S CAPINI ldquoIl santuario di Ercole a Campochiarordquo p 115-119

104

zona de Bouianum en les quals es marcagrave el nom del meddiacutes tuacutevtiks de 130 aC que era un altre

membre de la famiacutelia esmentada abans i que trobagravevem a Venafrum un Sn Staiis Mit K

De la mateixa manera que hem vist per a la Campagravenia al Samni trobem algunes

comunitats i famiacutelies indiacutegenes que sabien treure profit econogravemic de les consequumlegravencies

derivades de lrsquoexpansioacute romana i de la situacioacute en la que es trobaven i que estaven decidits a

dur a terme unes obres de caragravecter puacuteblic i aplicant les tendegravencies meacutes modernes del moment

fent venir si ho consideraven escaient una part dels constructors drsquoaltres territoris veiumlns

Aixograve que queda ben clar al santuari de Campochiaro es pot aplicar tambeacute a una fase posterior

ndashperograve no gaire meacutesndash del de Pietrabbondante A les darreries del II aC es comenccedilagrave a construir

un complex format per un temple i un teatre i el temple ja mostra unes evidents influegravencies

llatines tant pel que fa a la decoracioacute exterior com a lrsquoestructura tripartita de la celmiddotla que era

un element completament estrany a lrsquoarquitectura religiosa itagravelica333

Ara beacute el fet que hi hagi samnites acomodats i ben posicionat que endeguin obres

drsquoaquesta magnitud no ha de fer pensar que la situacioacute econogravemica del conjunt del Samni fos

molt bona ja que en realitat srsquoaprecien moltes diferegravencies en funcioacute de la zona Tambeacute eacutes

innegable que alguns dels samnites jugaren un paper molt remarcable en el camp del comerccedil

internacional com ho mostren els testimonis que assenyalen una nombrosa presegravencia

drsquoindividus procedents drsquoaquesta zona i especialment de lrsquoagraverea dels samnites pentri als

mercats de Delos334

Pel que fa al moacuten magnogrec entragrave dins de la influegravencia romana a partir del segle IV

aC moment en el qual la Urbs comenccedilagrave a establir uns tractats amb les diferents comunitats

que comportaren diversos estatuts algunes esdevingueren socii drsquoaltres com Cumae

ciuititates sine suffragio i algunes adquiriren un estatut colonial com eacutes el cas de Paestum que

fou deduiumlda el 273 aC com a colonia latina La major part de les comunitats magnogregues

esdevingueren aliades de Roma despreacutes de la guerra piacuterrica i els foedera signats els garantien

el manteniment de llur llibertat un concepte que com veiem a lrsquoobra de Polibi seria esgrimit

novament a inicis del segle II aC al moacuten grec oriental en aquest cas pel vencedor de Filip V de

333 E T SALMON The making of Roman Italy p 117 334 E BADIAN Roman imperialism in the Late Republic Oxford 1968 p 17 J-P MOREL ldquoArtisanat importations et

romanisation dans le Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-Crdquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles

av J-Chellip p 191 K LOMAS Roman Italyhellip p 51-52

105

Macedogravenia T Quinci Flamini335 com a recurs diplomagravetic per satisfer els grecs De fet sembla

que els membres de les comunitats italiotes es mostraven en general orgullosos dels seus

oriacutegens helmiddotlegravenics de manera que com palesa Ciceroacute hi havia ciutats (com Heraclea o

Neapolis) que srsquoestimaven meacutes de seguir com a comunitats lliures abans que adquirir un

estatut de ciutadania romagrave o llatiacute336 Per altra banda aquestes ciutats mantingueren els vells

contactes amb el moacuten helmiddotlegravenic oriental tant des del punt de vista poliacutetic com econogravemic o

cultural i religioacutes i estagrave ben testimoniada la presegravencia de grecs orientals a les ciutats de la

Magna Gregravecia337

Aixograve no obstant moltes ciutats italiotes experimentaren una certa davallada al llarg

del temps sobretot des del punt de vista de lrsquoeconomia ategraves que a mesura que Roma srsquoanava

expandint podia modificar les rutes comercials drsquoacord amb els seus interessos amb la qual

cosa algunes ciutats que havien estat situades en indrets estrategravegics comercialment durant el

segle II aC havien quedat meacutes allunyades de les noves rutes com seria el cas de Tarentum que

veieacute com comenccedilava a decaure la seva activitat mercantil despreacutes de la deduccioacute de

Brundisium338 En aquesta mateixa liacutenia diverses comunitats magnogregues que havien

encunyat moneda progravepia deixaren de fer-ho pels volts de 180 aC (Velia Vibo Rhegium Copia

Heraclea Brundisium Paestum i Ancona) si beacute algunes drsquoelles encara mantingueren les

encunyacions de numerari de bronze i anaren substituint llurs emissions per les de la moneda

romana que srsquoestava imposant cada cop meacutes al conjunt de la peniacutensula339 Aixiacute mateix igual

que les comunitats drsquoaltres contrades la seva actuacioacute durant la segona guerra puacutenica

comportagrave consequumlegravencies al pla poliacutetic com eacutes el cas de Tarentum que una part del Senat

pretenia castigar amb la imposicioacute drsquouna praefectura Si beacute la decisioacute pel que sabem no

srsquoarribagrave a resoldre mai pel complicat debat que es generagrave al seu voltant340 la ciutat restagrave sota

control militar romagrave durant un periacuteode desconegut O el cas de Locris Epizephyria que despreacutes

de la seva defeccioacute de 216215 aC341 fou posada sota control militar el 205 aC a les ordres de Q

335 POLIBI 1846 336 CICEROacute Pro Balbo 21 337 K LOMAS Rome and the Western Greeks 350 BC ndash AD 200 Conquest and acculturation in South Italy London-

New York 2002 p 94 338 K LOMAS Rome and the Western Greeks p 91-92 339 K LOMAS Rome and the Western Greeks p 90 340 LIVI 2725 341 LIVI 23308 i 241

106

Plemini qui governagrave ndashdeixant al seu darrere no precisament gaire bon recordndash342

conjuntament amb un grup de locris proromans que srsquohavien exiliat a Rhegium durant la

defeccioacute i que en recompensa per la seva lleialtat havien rebut terres expropiades al seus

conciutadans que srsquohavien girat contra Roma343

Les comunitats magnogregues assentades al litoral que tenien a la seva disposicioacute

estols de vaixells ndashentre les quals destaca sobretot la poderosa Tarentumndash i comptaven amb

mariners ben experimentats obtingueren per aquesta raoacute una consideracioacute lleugerament

diferent de la de moltes altres ciutats aliades A les fonts escrites apareixen identificades com

a socii nauales i per tant quan Roma ho reclamava havien drsquoaportar efectius militars perograve

materialitzats en tripulacions i naus344 que participarien tambeacute en les guerres de conquesta

arreu del Mediterrani De tota manera els autors de lrsquoantiguitat no registren un uacutes regular de les

flotes gregues sinoacute que meacutes aviat sembla esporagravedic i per altra banda lrsquoaportacioacute drsquoefectius per a les

tripulacions no requeia exclusivament sobre les ciutats magnogregues sinoacute que Roma tambeacute podia

exigir-ne a les cologravenies mariacutetimes com Ostia Fregenae Castrum Nouum Pyrgi Antium Tarracina

Minturnae o Sinuessa345 i podia completar-les amb proletarii346 lliberts i agravedhuc esclaus347

El territori de lrsquoAger Praetutianus corresponent a la banda septentrional dels Abruccedilos

fou conquerit lrsquoany 290 aC pels romans348 que confiscaren bona part de les terres dels praetutii

per convertir-les en ager publicus i consideraren llurs ciutats com a ciuitates sine suffragio Als

terrenys confiscats srsquohi fundaren les cologravenies drsquoHasta i Castrum Nouum349 mentre que la ciutat

drsquoInteramnia Praetutiorum350 esdevingueacute la seu drsquoun conciliabulum eacutes a dir un indret en el

qual romans i nadius vivien junts i cooperaven i tambeacute drsquouna praefectura iure dicundo

Originalment la ciutat es regia per un colmiddotlegi drsquooctouiri cosa que potser teacute relacioacute amb la

forma tradicional de governar-se amb un conjunt de vuit magistrats351 En canvi a les cologravenies

342 LIVI 298-9 i 29164-1820 Reflecteix especialment la mala imatge que es guanyagrave com a consequumlegravencia dels seus

abusos la llarga descripcioacute de Plemini i els seus actes que Livi posa a la boca dels legats locris enviats a elevar

una queixa al davant del Senat lrsquoany 204 aC (291710-189) 343 LIVI 2982 344 POLIBI 120 LIVI 26393-5 345 LIVI 3634-6 346 POLIBI 6193 347 LIVI 24117-9 348 LIVI per 11 349

LIVI per 11 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1148 350 LIVI 229 i 2743 351 M P GUIDOBALDI ldquoTransformations and continuities in a conquered territory the case of the ager

Praetutianusrdquo S KEAY i N TERRENATO (eds) op cit p 85-87

107

la magravexima autoritat estaria en mans dels praefecti romans Anys meacutes tard quan es crearen les

darreres tribus els praetutii foren registrats a la Velina en qualitat de ciues optimo iure352

Durant el segle II aC (i encara al I aC) hi havia arreu del territori un conjunt de uici que

dependrien no pas de les cologravenies on hi havia la poblacioacute romana o llatina sinoacute directament

drsquoInteramnia353

Entre el Laci el Picegrave i lrsquoUacutembria es trobava un altre territori que patiacute les consequumlegravencies

de lrsquoexpansioacute romana la Sabina Com lrsquoager Praetutianus aquest tambeacute fou conquerit el 290

aC354 i moltes de les seves terres passaren a la condicioacute drsquoager publicus que es repartiacute a traveacutes

drsquoassignacions viritanes a les cologravenies establertes a la zona a traveacutes del mecanisme de la

uenditio quaestoria ndashque era meacutes aviat una mena drsquoemfiteusi meacutes que no una veritable vendandash

i en el cas dels terrenys muntanyosos i menys atractius a traveacutes de la locatio censoria que

implicava el pagament drsquoun uectigal355 Aquiacute tambeacute trobem des drsquoegravepoques primerenques

lrsquoatorgament de lrsquoestatut de ciuitates sine suffragio a assentaments com Forum Nouum o Cures

Sabini (290 aC) En canvi els territoris meacutes interiors on es trobaven ciutats com Armiternum

Reate o Nursia quedaren sota el control de diverses praefecturae Durant la resta del segle III

i el II aC lrsquoocupacioacute del territori es feacuteu essencialment per mitjagrave drsquoestabliments rurals sovint de

caire familiar la introduccioacute de les primeres uillae amb magrave drsquoobra esclava i pensades per

explotar a gran escala conreus de vinya olivera i fruiters no arribagrave fins a les darreries del segle

II aC Els nuclis habitats no mostren cap mena de monumentalitzacioacute i de fet durant tot

aquest periacuteode en general eren sobretot vilatges i poblats Lrsquoestructura territorial tradicional

basada en un poblament dispers distribuiumlt en pagi i uici es mantingueacute forccedila temps fins que a

partir del segle II aC comenccedilagrave lentament a dissoldrersquos ja que srsquoobserven moviments de gent

que tendia a agrupar-se en pols drsquoatraccioacute econogravemica (mercats i nusos de comunicacions) que

progressivament esdevingueren nuclis urbanitzats En part aquestes agrupacions eren

estimulades per lrsquoaristocragravecia senatorial que pagava obres de construccioacute de vies muralles o

temples i feia algunes donacions gragravecies al botins de guerra356

352 M P GUIDOBALDI op cit p 85 353 M P GUIDOBALDI op cit p 88-90 354 LIVI per 11 355 M STERNINI La romanizzazione della Sabina Tiberina Bari 2004 p 23-24 356 M STERNINI op cit p 24-25

108

Pels volts de 300 aC Roma tambeacute havia arribat al Picegrave357 on els seus habitants

esdevingueren socii dels romans tal i com quedava establert a partir dels foedera Tanmateix

una trentena drsquoanys meacutes tard i potser davant del temor que els inspirava una Roma que estava

esdevenint hegemogravenica els picens es rebelmiddotlaren cosa per la qual nrsquohagueren de pagar les

consequumlegravencies habituals358 que tambeacute contemplaven en aquesta ocasioacute deportacions i

desplaccedilaments forccedilats de part de la poblacioacute rebel cap a altres contrades En concret foren

deportats al sud de la peniacutensula al territori dels samnites hirpini on passaren a anomenar-se

picentins359 Aixograve permetia atacar dos problemes drsquoun sol cop ategraves que drsquoaquesta manera els

romans introduiumlen un element meacutes per desestructurar els samnites i castigaven amb duresa

els picens rebels Despreacutes de la tercera guerra samnita ja srsquohavien deduiumlt la cologravenia llatina

drsquoHadria i la cologravenia de ciutadans romans de Sena que serien seguides davant de lrsquointeregraves de

Roma per la zona per les deduccions drsquoAriminum Firmum Castrum i Aefulum entre 268 i 246

aC360 Posteriorment despreacutes ja de la segona guerra puacutenica srsquoestabliren les cologravenies de

ciutadans romans de Pisaurum (184 aC) a lrsquoager Gallicus i Potentia (185 o 184 aC)361 i Auximum

(197 aC) al Picegrave362

En definitiva des de la segona guerra puacutenica Roma experimentagrave unes mutacions

econogravemiques i socials profundes i tambeacute molt ragravepides massa fins i tot perquegrave les pogueacutes

assimilar de manera adequada i aixograve provocagrave un conjunt de canvis que afectaren tots els

nivells de la societat de tal manera que sorgiren un conjunt de tensions i conflictes que per

eacutesser resolts requerien una reforma estructural que no es dugueacute a terme o en tot cas les

propostes de reforma foren massa poc decidides i sempre arraconades per les elits

senatorials363 Per tot plegat a la segona meitat del segle II aC el proceacutes havia arribat a un punt

drsquoinsostenibilitat tan acusada que els conflictes socials comenccedilaren a esclatar amb brots de

violegravencia com exposarem tot seguit

Ja hem vist anteriorment que Roma havia establert inicialment diverses formes de

relacioacute amb els pobles itagravelics per beacute que a mesura que passava el segle II aC avanccedilava

357 LIVI per 15 358 C DELPLACE La romanisation du Picenum Lrsquoexemple drsquoUrbs Salvia Roma 1993 p 11 359 V A SIRAGO op cit p 31 360 LIVI per 15 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1147-8 361 LIVI 394410 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1152 362 LIVI 34451-2 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 1153 363 PLUTARC Ti Grac 84-7 i 9

109

lrsquoexpansioacute i les circumstagravencies socials poliacutetiques i econogravemiques canviaven les relacions

clientelars srsquoanaren imposant arreu fins i tot entre les comunitats que tradicionalment

gaudien de lrsquohospitium drsquoaquesta manera unes relacions que havien estat originalment en pla

drsquoigualtat esdevingueren jeragraverquiques en detriment dels itagravelics364 De fet aquesta

transformacioacute no feia altra cosa que reconegraveixer la situacioacute real de moltes drsquoaquestes

comunitats a les quals Roma havia fet creure que es tractaven drsquoigual a igual i que des de finals

del primer terccedil del segle II aC comenccedilava a mostrar meacutes obertament la consideracioacute que

realment els tenia com ho mostren les mesures preses els anys 187 i 177 aC per expulsar milers

drsquoitagravelics instalmiddotlats a la Urbs i les restriccions en lrsquoacceacutes a la ciutadania romana per als socii365

A partir drsquoaquestes dates els aliats comenccedilaren a prendre consciegravencia de lrsquoautegraventica

naturalesa de les seves relacions amb la cada cop meacutes poderosa Roma Aquesta els obligava a

cedir un nombre determinat drsquoefectius que servien per alimentar lrsquoexegravercit perograve que les guerres

devoraven implacablement a inicis del segle II aC els socii aportaven conjuntament uns set

mil cinc-cents infants i quatre-cents genets com a complement per a cada legioacute mentre que

al cap drsquouns vint-i-cinc anys vers 176 aC lrsquoaportacioacute havia davallat a cinc mil infants i tres-

cents genets Aquesta minva significa que les comunitats aliades quedaven greument

afectades per una disminucioacute demogragravefica provocada per la guerra366 A canvi de lliurar una

bona proporcioacute de la seva poblacioacute perograve els socii obtenien alguns beneficis Semblaria que el

meacutes immediat era el botiacute aconseguit despreacutes drsquouna campanya victoriosa perograve tot fa pensar

que els beacutens que els eren assignats eren lluny de poder ser comparats amb els que

srsquoemportaven els legionaris romans El repartiment depenia del general i de la seva generositat

o gasiveria envers els itagravelics i en general devia predominar meacutes aquesta darrera que la

primera com es pot inferir a partir drsquoindicis com el fet que la inversioacute en temples i altres

edificis puacuteblics que es duia a terme a Roma era incomparablement meacutes elevada que en altres

contrades367

Si els socii treien cap profit de lrsquoexpansioacute romana era a traveacutes de les activitats

comercials Molts negotiatores que operaven als mercats mediterranis especialment a la

364 E BADIAN op cit p 154 365 LIVI 3934-6 i 4197-12 366 E BADIAN op cit p 149-150 367 E BADIAN op cit p 151

110

conca oriental procedien de famiacutelies de diferents punts drsquoItagravelia preferentment del centre i la

meitat meridional368 La participacioacute al comerccedil tanmateix tampoc beneficiava al conjunt de

la societat ategraves que els mercaders solien pertagravenyer als sectors de les elits que eren els que

estaven amb millor sintonia amb lrsquoaristocragravecia romana en la qual srsquoemmirallaven Aixograve no

obstant lrsquoextensioacute de lrsquohegemonia i el poder de Roma en el transcurs de la centuacuteria que corria

en paralmiddotlel a la degradacioacute de les relacions amb els itagravelics acabagrave portant a quegrave aquelles

mateixes elits es giressin contra ella a inicis del segle seguumlent369

En general als socii itagravelics de motius per estar descontents no els en mancaven370 ategraves

que des de mitjan II aC havien de suportar les cada cop meacutes notables arbitrarietats i

maltractaments de les autoritats romanes que ja hem vist meacutes amunt a les quals hem drsquoafegir

que mentre els ciutadans de Roma es beneficiaven drsquoun repartiment drsquoaliments bagravesics gratuiumlts

o a preus poliacutetics molt reduiumlts i des de 167 aC quedaven exempts de pagar el tributum371 els

itagravelics no gaudien de cap drsquoaquests avantatges a aixograve srsquoha de sumar lrsquoagreujant de la situacioacute

econogravemica general amb conreus arrasats per les guerres els possessors de les quals sovint no

podien fer front a la seva restauracioacute i al mateix temps agravemplies extensions de terres en mans

de propietaris absentistes que les explotaven sobretot amb magrave drsquoobra esclava A meacutes a meacutes si

fins als anys seixanta del segle II aC Roma havia mostrat certa generositat a lrsquohora de concedir

la ciutadania llatina i la romana a partir drsquoaleshores coincidint amb el tancament de lrsquoelit

senatorial fou molt meacutes restrictiva per tal drsquoevitar que les aristocragravecies itagraveliques poguessin

accedir a la ciutadania i per tant esdevinguessin competidores directes Aixograve comenccedilagrave a

causar protestes per part drsquoaquests sectors itagravelics afectats que veien com passava el temps i

Roma no srsquohi pronunciava favorablement A la llarga ja a inicis del segle I aC els itagravelics

acabaren per enfrontar-se obertament als romans en la dita guerra dels aliats La manera com

lrsquoelit romana havia gestionat lrsquoexpansioacute despreacutes de la segona guerra puacutenica havia comportat

un conjunt de greus problemes socials tant a dins com a fora de Roma que amb el temps

acabarien per desestabilitzar la Repuacuteblica i destruir-la

368 E BADIAN op cit p 152-153 369 LIVI per 71-76 i 80 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 213-17 APIAgrave Bell ciu 135-55 OROSI 518-19 370 G ALFOumlLDY op cit p 103-105 371 C NICOLET Il mestiere di cittadino nellrsquoantica Roma Roma 1982 p 193-198 i 238-240 A DOSSI Lotte politiche e

giochi di potere nella Roma repubblicana p 95-96

111

23 RECAPITULACIOacute

En conjunt doncs veiem que el fet histograveric que marcagrave el tancament del segle III aC a

Roma i el conjunt del Mediterrani occidental la segona guerra puacutenica comportagrave unes

consequumlegravencies de molt gran abast en tots els agravembits Amb la nova posicioacute hegemogravenica que els

romans havien adquirit comenccedilaren a expandir-se militarment pel Mediterrani occidental i

oriental una actuacioacute en la qual no estigueren sols sinoacute que en virtut dels pactes a quegrave havien

arribat amb els diversos pobles que habitaven lrsquoantiga Itagravelia es feren acompanyar drsquoefectius

reclutats entre els aliats itagravelics Tot plegat comportagrave un conjunt de canvis que afectaren la

societat de la Urbs perograve tambeacute com no podia ser de cap altra manera les dels pobles itagravelics

Tant els romans com els itagravelics jugaren els seus papers particulars als territoris que anaren

annexionant al llarg del periacuteode que arrenca del tragravensit del segle III al II aC uns papers que

recaigueren en intensitat i formes diverses en els diferents sectors socials

Aixiacute a Roma srsquoaccentuaren les distincions entre els sectors aristocragravetics ndash

particularment els formats pels membres de la nobilitas senatorialndash i els no privilegiats Els

primers constituiumlts per un nombre relativament reduiumlt de personatges acabalats que

fonamentaven la seva riquesa sobretot en les propietats terratinents foren els grans

beneficiaris del proceacutes drsquoexpansioacute en primer lloc en termes econogravemics gragravecies al paper de

lideratge que jugaren als exegravercits i a lrsquoobtencioacute de notables botins de guerra que serviren per

incrementar llurs fortunes En segon lloc en termes poliacutetics ategraves que mercegraves a aquests

recursos podien costejar sense dificultats el cada cop meacutes car cursus honorum I finalment en

termes socials ja que tot plegat servia per incrementar el prestigi i la posicioacute que ocupaven

aquests personatges i llurs famiacutelies en el conjunt de la societat El seu principal interegraves a

proviacutencies per tant era durant bona part del segle II aC participar a les guerres drsquoarreu del

Mediterrani per aconseguir botins i riqueses A partir de les notiacutecies a lrsquoabast no sembla que

drsquoentrada estiguessin interessats a adquirir noves terres en sogravel provincial sinoacute nomeacutes a Itagravelia

ndashi particularment a la centralndash tot i que tambeacute sembla que a partir drsquoalgun moment

segurament avanccedilat de la mateixa centuacuteria els grans terratinents comenccedilaren a ampliar llurs

possessions a proviacutencies com es despregraven de les notiacutecies comentades meacutes amunt situades ja a

inicis del segle I aC tant a Siciacutelia com a la Hispagravenia Ulterior

112

Per descomptat el control sobre els nous territoris implicava la gestioacute de lrsquoexplotacioacute

dels recursos que disposaven (com per exemple els miners o tambeacute els agriacutecoles a traveacutes de

tributacions) la qual generalment no era realitzada directament per la Repuacuteblica sinoacute que

requeia en privats que licitaven les contractes Aquests privats srsquoorganitzaven per tal de fer

front a les despeses en societates que aplegaven a individus de molt diversa condicioacute social

Al capdavant de cada societas hi havia personatges rics que disposaven del capital sovint ndash

perograve no necessagraveriamentndash de rang equumlestre romans perograve tambeacute membres de les aristocragravecies

itagraveliques entre els socis capitalistes tambeacute nrsquohi podia haver drsquoanogravenims alguns dels quals

serien senadors que des del punt de vista de la llei no podien participar en els negocis perograve a

traveacutes drsquoaquest parany legal podien treurersquon profit Per sota hi havia un conjunt de persones

procedents drsquoestrats socials molt diversos sovint de baixos o molt baixos incloent-hi lliberts

i fins i tot esclaus que eren els que participaven meacutes directament de lrsquoexplotacioacute del territori

com palesen les fonts epigragravefiques de diverses contrades del Mediterrani del segle II aC

Lrsquoexpansioacute de terres sota lrsquoegravegida de Roma fou concebuda ben aviat com una excelmiddotlent

oportunitat drsquoestablir relacions comercials En aquest sentit mercaders i comerciants de tota

mena organitzaren un comerccedil que oferia gairebeacute qualsevol producte o servei a proviacutencies

Aquesta oferta anava adreccedilada inicialment a les tropes de conquesta que podien necessitar

meacutes enllagrave de les vitualles productes com ara vaixella o serveis que pretenien satisfer una

agravemplia varietat de necessitats incloent-hi les meacutes iacutentimes o les relacionades amb la incertesa

de lrsquoesdevenidor en terres estranyes i hostils Aixograve no treu amb tot que ben aviat hom veieacutes

com a potencials clients els nadius com posa de manifest per exemple la troballa habitual

de determinats tipus ceragravemics als assentaments indiacutegenes drsquoaquest periacuteode Els participants

en aquest comerccedil tambeacute eren de molt variats oriacutegens i condicioacute social De fet el registre

epigragravefic assenyala una activitat molt destacada de personatges itagravelics meacutes que progravepiament

romans per altra banda trobem la participacioacute de bona part de lrsquoespectre social amb

personatges meacutes o menys rics encarregats de dirigir des drsquoItagravelia determinats tipus de negoci

(vitualles ceragravemica potser fins i tot prostitucioacute) i drsquoaltres drsquoextraccioacute meacutes baixa

(independentment que fossin ingenui lliberts o esclaus) encarregats drsquoactuar directament

sobre el territori ja fos en representacioacute drsquoalgun dels primers o per interegraves propi

113

En definitiva els sectors aristocragravetics romans jugaren un paper rellevant a proviacutencies

durant el segle II aC perograve no foren els uacutenics Els seus interessos econogravemics poliacutetics i socials

els portaren a fer-se amb el control de nous territoris a traveacutes de lrsquoexpansioacute militar una

expansioacute en la qual intervingueren bona part dels segments socials de Roma ndashllevat en

general de les masses de proletarii que no arribaven al cens miacutenim exigitndash i de les comunitats

de socii itagravelics Meacutes enllagrave de les activitats militars lrsquoexplotacioacute i el drenatge dels recursos

provincials aixiacute com el comerccedil suposaren la posada en marxa de maquinagraveries moltes vegades

desenvolupades drsquouna forma meacutes o menys espontagravenia poc o gens planificada en les quals

participaren si no tots bona part dels sectors socials Aixiacute els segments enriquits de Roma i

les aristocragravecies locals de diverses comunitats itagraveliques ndashsobretot del centre i el migdia de la

peniacutensulandash tingueren un paper de rectors drsquoaquestes activitats dirigint-les des de la Urbs o

drsquoaltres nuclis importants drsquoItagravelia mentre que altres segments de posicions mitjanes baixes i

molt baixes (incloent-hi els esclaus) actuaven a proviacutencies com a agents dels primers o beacute

cercaven un benefici per a si mateixos Drsquouna manera o drsquouna altra tota o gairebeacute tota la

societat participava en les actuacions que comportaren les profundes transformacions que

afectaren tant lrsquoestructura social romana com les dels itagravelics i dels provincials

114

115

3 ELS TESTIMONIS LITERARIS

Els territoris habitants i sobretot els esdeveniments que tingueren com a escenari

lrsquoespai que esdevindria la Hispania Citerior atragueren lrsquointeregraves de diversos autors de

lrsquoantiguitat Amb meacutes o menys detall en deixaren un testimoni escrit que pot aportar algunes

dades per a la nostra recerca De tota manera cal advertir que com anirem veient en analitzar

les altres fonts de coneixement les escrites tenen algunes virtuts i al mateix temps diversos

inconvenients Si per una banda presenten lrsquoavantatge drsquoestar organitzades en un discurs meacutes

o menys coherent i estructurat de lrsquoaltra estan afectades per unes quantes limitacions en

primer lloc hi ha un problema de contingut ategraves que els escriptors antics generalment

tendeixen a centrar-se en els afers de caragravecter militar protagonitzats per les tropes

romanoitagraveliques i per tant solen fer referegravencia expliacutecita nomeacutes als indrets i poblacions

relacionats amb els conflictes begravelmiddotlics que relaten En aquest sentit ens trobem amb una

dificultat insalvable pel que fa a la informacioacute relativa als territoris ibers ja que la immensa

majoria de les dades es concentren tan sols en el context relacionat amb la segona guerra

puacutenica i la immediata revolta indiacutegena que marca el tragravensit dels segles III al II aC Despreacutes del

pas de Catoacute lrsquoagraverea ibegraverica resta aparentment pacificada i el teatre drsquooperacions es desplaccedila

cap a lrsquointerior de la Peniacutensula cap a terres celtiberes cosa que fa perdre lrsquointeregraves als escriptors

per les zones meacutes properes al litoral que no recuperaran fins a lrsquoesclat de les guerres

sertorianes i les posteriors guerres civils A meacutes a meacutes no reflecteixen la totalitat del moacuten iber

sinoacute que tan sols almiddotludeixen a determinats populi que soacuten invariablement aquells que meacutes

maldecaps provocaren als exegravercits de Roma Aixiacute podem trobar alguna descripcioacute sobre els

ilergets edetans lacetans i ausetans mentre que altres pobles o beacute soacuten simplement

mencionats o beacute ni tan sols se nrsquoha deixat constagravencia

En segon lloc hi ha un problema de les fonts i de la metodologia emprades pels autors

Malgrat que narren episodis de la histograveria ocorreguts a la peniacutensula Ibegraverica o en altres

contrades del moacuten conegut gairebeacute cap tingueacute un contacte directe ni amb el territori ni amb

els esdeveniments que recull Lrsquouacutenica excepcioacute eacutes Polibi qui acompanyant a Escipioacute tingueacute

ocasioacute de recoacuterrer part del territori peninsular en el mateix moment que es desenvolupava la

guerra numantina I fins a cert punt tambeacute Estraboacute no perquegrave lrsquohagueacutes visitat sinoacute perquegrave

116

empragrave per a la seva Geografia les obres dels seus predecessors Posidoni i Artemidor1 qui siacute

havien trepitjat el territori malgrat que un centenar drsquoanys abans que lrsquoamasita lrsquoescriviacutes Per

tot plegat la majoria srsquohavia de refiar de la paraula ndashoral o escritandash drsquoaltres persones i del seu

propi criteri

I aquiacute arribem a la quumlestioacute del megravetode Eacutes cert que la historiografia de lrsquoantiguitat es

distingeix fonamentalment de lrsquoactual pel fet drsquoestar mancada drsquoun megravetode cientiacutefic i drsquoeacutesser

meacutes propera a un gegravenere literari que a una produccioacute cientiacutefica No srsquoha de perdre de vista que

pragravecticament fins al Principat la historiografia era un domini drsquoautors que procedien del moacuten

militar i poliacutetic que escrivien una histograveria fonamentada sobretot en la seva experiegravencia

personal la qual empraven per contrastar les fonts que utilitzaven Drsquoaltra banda tambeacute srsquoha

de tenir present el pes de la historiografia helmiddotleniacutestica marcada meacutes per observar els aspectes

literaris i estegravetics de les narracions amb lrsquoobjectiu de commoure els lectors i oients i de fer de

la histograveria un relat exemplar aixograve quan no consistia senzillament en un catagraveleg de prodigis i

meravelles2 Perograve tot plegat no significa que no hi hagueacutes ni una miacutenima criacutetica ni quelcom de

semblant a una metodologia En aquest sentit Polibi fou el que meacutes reflexionagrave sobre aquesta

quumlestioacute i de tots fou lrsquouacutenic que desenvolupagrave una autegraventica metodologia amb la seva

πραγματικὴ ἱστορία3 No nomeacutes es dedicava a valorar criacuteticament les fonts que utilitzava sinoacute

que buscava les dades que li permetessin respondre a les preguntes πῶς καὶ πότε καὶ διὰ τί4 com

quan i sobretot per quegrave tingueacute lloc aquella guerra o aquell altre fet Tenia per tant una

concepcioacute causal de la histograveria que lrsquoimpelmiddotlia a cercar sistemagraveticament les causes dels

esdeveniments histograverics especialment de les guerres5 Nomeacutes aixiacute considerava es podia

reconstruir una histograveria que fos veriacutedica Altres com T Livi Estraboacute o Plutarc per esmentar-

1 A SCHULTEN Fontes Hispaniae Antiquae IV Estraboacuten Geografiacutea de Iberia Barcelona 1952 p 3-5 F LASSERRE

ldquoHistoire de premiegravere main dans la Geographie de Strabonrdquo F PRONTERA (ed) Strabone Contributi allo studio

della personalitagrave e dellrsquoopera vol 1 Perugia 1984 p 13 F TROTTA ldquoEstraboacuten el libro III y la tradicioacuten geogragraveficardquo

G CRUZ (ed) Estraboacuten e Iberia nuevas perspectiva de estudio Magravelaga 1999 p 84-87 M P DE HOZ ldquoEstraboacutenrdquo J

MANGAS i D PLAacuteCIDO (eds) Testimonia Hispaniae Antiqua II B La Peniacutensula ibeacuterica prerromana de Eacuteforo a

Eustacio Madrid 1999 p 626 2 P G WALSH Livy and his historical aims and methods Cambridge 1976 p 20-34 3 POLIBI 1225 P PEacuteDECH La meacutethode historique de Polybe Pariacutes 1964 p 22-31 F W WALBANK Polybius Califogravernia

1972 p 6-7 i 103 P S DEROW ldquoPolybiusrdquo T J LUCE (ed) Ancient Writers Greece and Rome Volume I Homer to

Caesar New York 1982 p 526 T J LUCE The Greek historians London-New York 1997 p 123-124 i 127 L A LLERA

ldquoPolibio de Megaloacutepolisrdquo J MANGAS i D PLAacuteCIDO (ed) Testimonia Hispaniae Antiqua II B La Peniacutensula ibeacuterica

prerromana de Eacuteforo a Eustacio Madrid 1999 p 531 4 POLIBI 312 5 POLIBI 36-74 i 22182-11

117

ne nomeacutes tres procuraren documentar-se emprant moltes i variades fonts tant gregues com

romanes i contrastar les dades que obtenien comparant-les entre si i sotmetent-les a llurs

propis judici i raonament beacute eacutes cert que aixograve no impediacute que caiguessin en incorreccions6

En tercer lloc hi ha un problema de biaixos que en part es deriva del que acabem de

comentar Ara beacute no nomeacutes de les errades i incorreccions associades a les fonts i la criacutetica

sinoacute que les distorsions tambeacute poden haver estat introduiumldes de manera meacutes o menys

conscient i voluntagraveria per diversos motius Drsquoentrada no hem de perdre de vista que els

escriptors pertanyien sense excepcioacute a les classes altes7 i en el cas dels autors en llengua

llatina especialment transmeten als seus textos la ideologia progravepia drsquoaquests sectors Per aixograve

rarament paren esment en la gent corrent que formaven part dels segments inferiors per molt

que constituiumlssin la majoria de la poblacioacute i quan ho fan acostumen a transmetre una visioacute

pejorativa Aixiacute mateix molts autors pretenien fer dels seus relats obres exemplars i edificants

de manera que es preocupaven meacutes de reelaborar els personatges histograverics per fer-ne models

morals que drsquoincidir en la veracitat de la histograveria o la geografia Eacutes el cas de Livi Valeri Magravexim

o Plutarc entre drsquoaltres i ni tan sols Polibi en algun passatge determinat escapagrave a aquesta

voluntat Raons similars unides al desconeixement i al desinteregraves portaren als escriptors a

obviar bona part de la informacioacute relativa als pobles nadius ja fossin populi ibers celtibers

vacceus vetons etc tots eren frequumlentment descrits de manera superficial i general com a

bagraverbars salvatges caracteritzats consequumlentment per la seva dubtosa moralitat8 Nomeacutes en

rares excepcions els autors concedien algunes poques ratlles a personatges nadius molt

concrets per subratllar-ne la noblesa moral No cal dir que es tractava en tots el casos

drsquoindividus que havien donat el seu suport als romans i amb les seves accions els havien

6 A SCHULTEN op cit p 5 P G WALSH op cit p 150-151 i 154-157 F TROTTA op cit p 83 C P JONES ldquoPlutarchrdquo

T J LUCE (ed) Ancient Writers Greece and Rome Volume II Lucretius to Ammianus Marcelinus New York 1982

p 974 7 Per beacute que no a la meacutes alta aristocragravecia sinoacute a sectors meacutes secundaris A RODRIacuteGUEZ MAYORGAS ldquoLa figura del

historiador en la Repuacuteblica romanardquo SHHA 29 2011 p 65-95 8 Per posar alguns exemples LIVI 25331-2 on planteja lrsquoepisodi en el qual Asdruacutebal ordeix el pla perquegrave els vint

mil auxiliars celtibers que portava Cn Corneli Escipioacute desertessin aprofitant omnis barbaricae et praecipue

earum gentium in quibus per tot annos militabat perfidiae LIVI 2818 on presenta els auxiliars i mercenaris

indiacutegenes al servei de les tropes puacuteniques com a indisciplinades i confiades ESTRABOacute 345 on defineix els ibers

com a pegraverfids i tossuts o ESTRABOacute 3416-17 on descriu diversos costums i pragravectiques atribuiumlts a diferents pobles

peninsulars

118

procurat una gran ajuda Entre ells hi ha Abilix (o Abelux)9 descrit per Livi com a Sagunti

nobilis Hispanus que en el temps que els germans Escipioacute guerrejaven contra els cartaginesos

i preveient correctament la tendegravencia del conflicte qualia plerumque barbarorum ingenia

jutjagrave convenient deixar drsquoeacutesser aliat dels puacutenics per passar al bagravendol romagrave Els autors que en

parlen remarquen que la defeccioacute del saguntiacute va anar acompanyada drsquoun pla que permeteacute que

els ostatges que els cartaginesos tenien a la ciutat passessin a mans romanes deixant en

evidegravencia al sorpregraves praefectus puacutenic que els tenia al seu cagraverrec

Finalment encara hem de comptar una darrera limitacioacute que pateixen les fonts

escrites que eacutes el problema de la transmissioacute textual i la conservacioacute Els textos que han arribat

fins als nostres dies soacuten edicions de cogravepies realitzades segles despreacutes que fossin escrits i per

tant existeix un risc elevat que en algun moment al llarg de la histograveria algun copista hagi

alterat ja sigui de manera involuntagraveria per descuit o per incomprensioacute els textos originals

que copiava tot ometent alguns passatges o afegint interpolacions progravepies Per altra banda

eacutes evident que actualment nomeacutes es conserva una petita part de tota la produccioacute literagraveria

antiga producte del fet sobretot que algunes obres han gaudit de meacutes egravexit que altres Perograve el

deteriorament i la pegraverdua tambeacute afecten alguns dels textos preservats que es conserven de

manera parcial Aixiacute dels quaranta volums que constituiumlen originalment les Histograveries de

Polibi nomeacutes resten complets els cinc primers llibres el sisegrave ha arribat gairebeacute sencer del setegrave

al divuitegrave srsquohan conservat fragments drsquouna certa amplitud (tot i que el dissetegrave srsquoha perdut

completament) i la resta llevat del darrer de tots nomeacutes ha romagraves molt parcialment i encara

mercegraves a les cites i fragments recopilats per lrsquoemperador bizantiacute Constantiacute VII Porfirogeneta

(segle X)10 Aquestes pegraverdues es tradueixen en el nostre camp en la desaparicioacute de les dades

referents a bona part del segle II aC i a les que hauria contingut el llibre trenta-quatre dedicat

monogragraveficament a aspectes geogragravefics i etnogragravefics Quelcom de semblant passa amb la

monumental obra de Livi que de cent quaranta-dos volums nomeacutes han sobreviscut els deu

9 POLIBI 3981-993 LIVI 22226-21 ZONARAS 91 Altres exemples semblants els trobem en alguns passatges on hom

fa referegravencia a lrsquoIndiacutebil sotmegraves a lrsquoautoritat romana (les ocasions en quegrave desertava era tractat amb les mateixes

paraules pejoratives que qualsevol altre bagraverbar) POLIBI 10356-8 i LIVI 27173-4 Particularment Livi destaca amb

motiu de la primera trobada de lrsquoilerget amb els Escipioacute a Carthago Noua a inicis de lrsquoestiu de 208 aC que

sorprengueacute als romans que Indiacutebil srsquoexpresseacutes amb una dignitat que no esperaven en un bagraverbar Indibilis pro

utroque locutus haudquaquam ut barbarus stolide incauteue sed potius cum uerecundia ac grauitate propiorque

excusanti transitionem ut necessariam quam glorianti eam uelut primam occasionem raptam (271710) Tambeacute

Edecoacute (o Edescoacute) el cabdill dels edetans eacutes qualificat de clarus inter duces Hispaniae (LIVI 27171-2) 10 P S DEROW op cit p 526-527 T J LUCE op cit p 123-125

119

primers i del vint-i-unegrave al quaranta-cinquegrave que cobreixen dels oriacutegens de la Urbs a lrsquoany 293

aC i el periacuteode compregraves entre 218 i 167 aC Tampoc srsquohan preservat el conjunt de vint-i-quatre

llibres en quegrave estava distribuiumlda la Ῥωμαική ἱστορία drsquoApiagrave11 si beacute en aquest cas podem

considerar-nos meacutes afortunats perquegrave el volum dedicat a Ibegraveria eacutes un dels conservats de

manera que encara que sigui drsquouna manera meacutes resumida es poden cobrir les llacunes de les

obres anteriors

No obstant el conjunt de mancances apuntades que no srsquohan de perdre mai de vista

per tal de fer una correcta valoracioacute les fonts escrites poden donar algunes dades prou

valuoses per aproximar-nos al coneixement de les societats de la Citerior en el transcurs dels

primers anys de presegravencia romana com veurem tot seguit

31 LrsquoORGANITZACIOacute TERRITORIAL INDIacuteGENA πολεicircς oppida I urbes

Poca cosa diuen les fonts al voltant de lrsquoestructura territorial drsquoaquells espais ocupats

per les comunitats ibegraveriques Drsquoentrada si nomeacutes ens hagueacutessim de refiar del retrat que fan12

uacutenicament trobariacuteem allograve que els autors de parla grega anomenen πολεicircς i els de parla llatina

oppida o urbes aquests soacuten els tres termes que de manera reiterada apareixen escrits a les

fonts literagraveries En grec com veiem srsquoempra una sola paraula amb el significat de ciutat si beacute

els escriptors de lrsquoantiguitat tant el podien entendre en el sentit de nucli urbagrave com en el de

comunitat poliacutetica13 En llatiacute en canvi habitualment srsquoempren dos vocables diferents que

serveixen per designar el mateix concepte particularment referit a lrsquoaccepcioacute de nucli urbagrave

molt meacutes rarament els autors feien servir el mot ciuitas (o drsquoaltres que tenien a veure amb el

mateix camp semagraventic com ciues) meacutes relacionat amb el sentit poliacutetic I com altres paraules

11 A DIacuteAZ ldquoLa historiografiacutea de eacutepoca imperialrdquo J A LOacutePEZ (ed) Historia de la literatura griega Madrid 1992 p

1066-1070 12 Deixant de banda els autors ndashsempre drsquoegravepoca imperialndash que fan enumeracions meacutes completes com ESTRABOacute

331-7 321-2 3215 331-8 i sobretot 346-13 PLINI Nat Hist 3418-30 o PTOLOMEU 25 que tampoc transmeten

els noms ni la situacioacute de molts dels establiments ibegraverics perquegrave ja feia temps que havien desaparegut 13 M G HANSEN ldquoThe Hellenic Polisrdquo M G HANSEN (ed) A Comparative Study of Thirty Ciy-State Cultures

Copenhagen 2000 p 152-170 Ja a lrsquoantiguitat srsquoalccedilaren algunes veus criacutetiques que es resistien a acceptar que a

Iberia nomeacutes hi haguessin πολεicircς i cap altre tipus drsquoassentament com la drsquoEstraboacute (3413) que veia un uacutes

interessat de la paraula per magnificar les victograveries de generals romans com Ti Semproni Grac qui pretenia fer

creure que havia capturat uns tres centenars de πολεicircς quan a parer del geogravegraf segur que hi barrejava simples

πύργοι Tampoc doacutena cregravedit a lrsquoafirmacioacute que hi havia meacutes drsquoun miler de ciutats i considera que sota aquesta

denominacioacute srsquoocultaven en realitat altres nuclis meacutes petits (κώμαι)

120

que examinarem meacutes endavant tampoc en aquest cas sembla apreciar-se un uacutes tegravecnic i preciacutes

dels termes com es despregraven de lrsquoanagravelisi de la utilitzacioacute14

Les fonts nomeacutes registren una miacutenima part dels noms dels assentaments establerts al

territori de la Hispagravenia Citerior ibegraverica i quan els defineixen fan servir de manera indistinta i

intercanviable tots els mots assenyalats Saguntum que eacutes un dels nuclis hispans dels quals en

parlen meacutes i amb meacutes detall eacutes considerada πόλις15 urbs16 oppidum 17 i agravedhuc ciuitas18 pel que

fa als seus habitants tant es poden trobar designats com a oppidani19 o com a ciues20 Cissa eacutes

considerada πόλις21 i oppidum22 Atanagrum de la qual nomeacutes Livi en parla situant-la com a

caput del populus dels ilergets eacutes anomenada urbs23 de la mateixa manera que Ibera24 i

Onusa25 A vegades les referegravencies soacuten meacutes vagues esmentant gairebeacute de passada que alguns

populi ibers tenien al seu territori una ciutat com eacutes el cas dels ausetans i els bergistans que

tenien una urbs26 cadascun i els lacetans que tenien un oppidum27 o urbs28 En altres ocasions

les referegravencies es corresponen de manera encara meacutes inconcreta a establiments ibegraverics en

general que tambeacute poden eacutesser designats com a πολεicircς29 oppida30 i ciuitates31 Lrsquouacutes de diferents

mots com a sinogravenims tambeacute srsquoaplica a assentaments drsquoorigen no ibegraveric com per exemple

Emporion definida com una δίπολις32 o dos oppida units33 un de grec34 i un drsquoibegraveric35 i tambeacute

14 F PINA ldquoCalagurris contra Roma de Acidino a Sertoriordquo Kalakoricos 11 2006 p 119-122 15 POLIBI 3172 3179 3202 3216 3976 i 3987 16 LIVI 2172 2185 2187 2188 21114 21117 21119 21125 21136 25142-3 i 21165 17 LIVI 2186 21115 i 21151 Fins i tot quan lrsquohistoriador pataviacute reprodueix les condicions de rendicioacute que exposa

Anniacutebal a Alcoacute i Alorc i esmenta que una drsquoelles contemplava lrsquoabandonament de la ciutat per part dels saguntins

i la construccioacute allagrave on el cartaginegraves especifiqueacutes drsquoun nou nucli drsquoaquest en diu nouum oppidum (21136) 18 LIVI 2172 Lrsquouacutenica ocasioacute en la qual Livi la designa ciuitas eacutes quan inicia la descripcioacute geogragravefica i histograverica (o

meacutes tost miacutetica) de Saguntum 19 LIVI 2184 20 LIVI 21121 i 21131 21 POLIBI 3765 22 LIVI 21607 23 LIVI 21616 24 LIVI 23810-11 25 LIVI 22204 26 LIVI 21618 i 34169 respectivament 27 LIVI 34203-4 28 LIVI 34205 i 34208 29 POLIBI 3763 3987 399 APIAgrave Ib 23 i 41 30 LIVI 34201-2 31 LIVI 26201 26491 i 26-499-10 281610 34165-6 34175 i 39307 32 ESTRABOacute 348 33 LIVI 3491 34 LIVI 3492 35 LIVI 3498

121

com a urbs36 per beacute que els emporitans soacuten anomenats ciues37 Quelcom de semblant esdeveacute

amb Carthago Noua esmentada tambeacute com a πόλις38 i com a urbs39 i habitada per oppidani i

ciues40 En definitiva no hi ha res que marqui lrsquoeleccioacute drsquoun terme o un altre en funcioacute del tipus

drsquoassentament Nomeacutes a vegades doacutena la sensacioacute que els autors fan servir oppidum quan

descriuen fets begravelmiddotlics i particularment la derrota dels assentaments afectats41 Aixograve es pot

veure per exemple en la caiguda de Sagunt davant dels cartaginesos que eacutes un moment en

el qual Livi empra la paraula amb reiteracioacute42 com si volgueacutes posar egravemfasi en lrsquoaspecte militar

de la ciutat Tambeacute quan Cissa eacutes capturada al principi de la guerra puacutenica eacutes anomenada

oppidum43 i el mateix mot defineix els establiments de sedetans ausetans i suessetans

derrotats per Catoacute44 De tota manera el mateix autor quan parla de lrsquoordre emesa per M Porci

perquegrave totes les ciutats aterrin les seves muralles el terme que usa no eacutes oppidum sinoacute ciuitas

En aquest sentit podem apreciar fins a cert punt un uacutes meacutes determinat drsquoaquest darrer mot

ja que sempre que fa referegravencia als ostatges nadius retinguts pels puacutenics i alliberats pels

romans en demanar els generals els seus llocs drsquoorigen on viuen els seus familiars nomeacutes els

designa amb la paraula ciuitas Sembla per tant que en aquests casos la fa servir amb el

significat de comunitat meacutes que no pas amb el de lloc fiacutesic o situacioacute geogragravefica

No obstant el que hem dit fins ara eacutes obvi que el panorama esbossat per les fonts

escrites eacutes molt distorsionat ja que lrsquoestructura territorial era molt meacutes complexa com

lrsquoarqueologia demostra a bastament45 els integrants dels diferents populi no es concentraven

en un sol establiment com sembla desprendrersquos del contingut dels textos sinoacute que es

trobaven repartits arreu del territori en assentaments de diversa condicioacute i categoria En

36 LIVI 3496 37 LIVI 3496 38 POLIBI 10105-7 10114 10121-2 i 10124 APIAgrave Ib 20 22 i 23 39 LIVI 26423 26426 26429-10 26442 26444 26446-7 26449 26455-6 26463 26465 26467 264610 i

26481-3 40 LIVI 26442 i 26447 41 Anomena Sagunt captum oppidum (LIVI 2186) 42 LIVI 2186 211115 i 21151 En diverses ocasions perograve situa la part final de les batalles al que hauriacuteem de

considerar el darrer baluard de les ciutats que eacutes anomenat sovint arx (i a vegades castellum destacant

segurament lrsquoaspecte defensiu del lloc) i per tant cal pensar que srsquoesdevenen en un espai aturonat dins dels

liacutemits fiacutesics de la ciutat fagravecil de defensar i que actua com a refugi uacuteltim dels habitants Esmenta especiacuteficament

un arx a Saguntum (21123 i 22224) aixiacute com un castellum on srsquoanaren a arrecerar els saguntins a la fase final del

setge (211110) 43 LIVI 21607-8 44 LIVI 34201-4 45 Vegeu el capiacutetol 5 dedicat als testimonis arqueologravegics

122

qualsevol cas notem que si no en totes almenys siacute en la majoria de les ocurregravencies les ciutats

de quegrave parlen els autors antics coincideixen amb nuclis destacables per lrsquoagraverea que ocupaven

la situacioacute estrategravegica el desenvolupament social econogravemic io poliacutetic etc En contrast

gairebeacute mai fan cap mena drsquoesment als assentaments menors nomeacutes en molt comptades

ocasions els escriptors deixen anar algun petit indici que permet entrellucar encara que sigui

de manera superficial la complexitat de la realitat Aixiacute quan Livi narra les primeres activitats

del cogravensol Catoacute a la Peniacutensula a la zona drsquoEmpuacuteries explicita que derrotagrave als Emporitanos

Hispanos accolasque46 eacutes a dir als ibers emporitans i a aquells que habitaven el territori proper

(accolae) Pot semblar certament un detall insignificant perograve revela la presegravencia drsquoaltres

unitats de poblament secundagraveries meacutes o menys prograveximes a Emporion Per aquelles mateixes

dates se situa lrsquoepisodi de lrsquoambaixada dels ilergets de Bilistages que anagrave a implorar lrsquoajuda de

Catoacute per posar fi als atacs que altres pobles no pacificats llanccedilaven contra els seus castella47

Per entendre aquesta afirmacioacute potser estaria beacute de recordar un cas similar i contemporani el

dels bergistans dels quals sabem que tambeacute tenien sota el seu control un conjunt de set

castella48 El terme castellum es fa servir de manera general per identificar un recinte fortificat

situat aparentment en alccedilada Hauriacuteem de veure aleshores estructures de defensa o

vigilagravencia del territori en terres ilergetes i bergistanes i potser per extensioacute en altres

contrades No ho creiem pas ja que ateses les capacitats i recursos que tenien a lrsquoabast els

ibers no ens sembla possible lrsquoexistegravencia de quelcom semblant a una xarxa de fortificacions

en el moacuten iber de finals del segle III i inicis del II aC Meacutes aviat som del parer que cal llegir

aquests castella com un altre tipus drsquohagravebitat situat molt probablement en posicions

dominants i estrategravegiques (enlairats i propers a vies de comunicacioacute) dotats drsquoalguna mena

de fortificacioacute (muralles o si meacutes no murs de tancament potser quelcom similar a una torre)

i dedicats primordialment a lrsquoexplotacioacute dels recursos del territori (forestals minerals etc)

sense negar del tot una funcioacute ndashperograve que seria en general secundagraveriandash de control i vigilagravencia

de lrsquoespai proper aprofitant la situacioacute topogragravefica Aixiacute doncs quan lrsquohistoriador pataviacute diu

que ilergets i bergistans tenien sota la seva autoritat un nombre de castella estagrave fent

46 LIVI 34164 47 LIVI 3411 48 LIVI 34169

123

referegravencia un cop meacutes a nuclis meacutes petits que els oppida o urbes49 Drsquoaquesta manera tampoc

eacutes estrany que fossin lrsquoobjecte dels atacs drsquoaquells elements que no es volien sotmetre a

lrsquoautoritat dels romans ni a la dels ibers que els eren addictes devia ser meacutes fagravecil hostilitzar

aquests establiments petits i a la seva poblacioacute que cal imaginar seria meacutes tost migrada i si

nrsquoassolien la captura drsquoalgun aconseguien donar un cop a lrsquoeconomia dels seus oponents i al

mateix temps obtenien un lloc en el qual fer-se forts i incrementar les seves accions contra

lrsquoordre establert Drsquoaquiacute que a Bilistages i al princeps bergistanus anogravenim els interesseacutes de

posar terme a aquests focus drsquoinestabilitat amb rapidesa i si era necessari recorrent a les

forces que Roma tenia desplegades sobre el territori Els comandants romans i particularment

Catoacute en canvi semblen haver vist el problema com un mal menor fagravecil de resoldre tot i que

hagueacute de sufocar els bergistans diacutescols dues vegades consecutives fins que perdeacute la paciegravencia

i tallagrave el problema de soca-rel venent els revoltats com a esclaus50

32 AL CIM DE LrsquoORGANITZACIOacute SOCIOPOLIacuteTICA δυνάσται βασιλεῖς reguli principes I SIMILARS

Drsquoacord amb la informacioacute que transmeten els escriptors de lrsquoantiguitat sembla que

almenys algunes de les comunitats ibegraveriques estaven encapccedilalades per un individu dotat de

grans poders de diversa iacutendole Polibi i Livi als quals es pot afegir Apiagrave soacuten els principals

autors que aporten algunes dades per intentar definir-lo Els autors grecs empren tres paraules

diferents per a designar-lo τύραννος δυνάστης i βασιλεύς El primer dels mots el trobem quan

Polibi fa el repagraves dels enemics capturats despreacutes de lrsquoenfrontament a les proximitats de Kissa

entre els quals hi compta un indiacutegena molt fidel als cartaginesos Indiacutebil qualificat com a

τύραννονhellip τῶν κατὰ τὴν μεσόγαιον τόπων51 Aquesta afirmacioacute per tant posa de manifest no

nomeacutes les estretes relacions entre els ilergets i els cartaginesos en aquells primers moments

49 A JIMEacuteNEZ DE FURUNDARENA ldquoCastellum en la Hispania romana su significado militarrdquo Hant 19 1995 p 129-

150 Aquest autor distingeix dues accepcions diferents per al mot llatiacute una amb una vessant civil i lrsquoaltra militar

La primera faria referegravencia a un nucli de poblacioacute secundari emmurallat ndashque eacutes el que srsquoescauria meacutes als castella

indiacutegenesndash mentre que la segona designaria una fortificacioacute per controlar un territori o defensar un punt

concret 50 LIVI 34169-10 Malgrat les seves actuacions Catoacute encara hagueacute de presentar-se una tercera vegada al territori

bergistagrave ategraves que un xic meacutes endavant el Bergium castrum havia caigut en mans de praedones Un cop derrotats

el cogravensol els sotmeteacute a un tractament similar al dels darrers que srsquohavien rebelmiddotlat feacuteu executar els praedones i

lliuragrave els bergistans que srsquohavien aliat amb aquells al quumlestor perquegrave els vengueacutes com a esclaus (LIVI 34211-5) 51 POLIBI 3763

124

sinoacute tambeacute el fet que els ilergets estaven sota lrsquoautoritat drsquouna figura poderosa en diversos

sentits (poliacutetica militar social i econogravemica) la qual havia estegraves la seva sobirania o el seu

control per una regioacute meacutes o menys vasta Aquesta ocasioacute eacutes lrsquouacutenica en la qual Indiacutebil eacutes

anomenat τύραννος La major part de les vegades que eacutes citat ja sigui juntament amb Mandoni

o tot sol eacutes designat amb el terme δυνάστης52 que es podria interpretar com el membre o

membres meacutes destacats i poderosos de lrsquoelit aristocragravetica drsquoun determinat poble en aquest cas

concret els ilergets53 El fet que en el context del passatge sobre els i les ostatges de Carthago

Noua parli de les dones i les filles de molts altres δυνάσται ibers ndashentre els quals Edecoacute δυνάστης

dels edetansndash corroboraria aquesta interpretacioacute Finalment el tercer mot emprat per referir-

se a Indiacutebil eacutes βασιλεύς54 que aplica en una sola ocasioacute

Als textos llatins el termes per referir-se a les figures meacutes preeminents en el sentit

poliacutetic social i militar de les societats nadiues soacuten quatre princeps regulus rex i dux De la

mateixa manera que Polibi Livi es refereix amb meacutes frequumlegravencia entre els ibers als ilergets

dels quals explica que es trobaven sota lrsquoautoritat drsquoun home al qual qualifica de regulus55 o

princeps56 Aquestes denominacions suggereixen que la societat ilergeta (igual que drsquoaltres

com la bergistana o la lacetana on tambeacute documenta la presegravencia drsquoaquests personatges57)

comptava amb una capa aristocragravetica drsquoentre els membres de la qual sorgiria aquesta figura

dotada de meacutes poder que els seus semblants Si ens fixem en lrsquouacutes dels mots veiem que empra

regulus per referir-se a Indiacutebil en el passatge en el qual identifica una de les ostatges ibegraveriques

52 POLIBI 10353 (on anomena Indiacutebil i Mandoni μέγιστοι μὲν ὄντες δυνάσται τῶν κατrsquo Ἰβηρίαν) i 11312 En aquest sentit

cal assenyalar que tambeacute Dioacute Cassi (com podem llegir a Frontiacute Strat 5742) empra el mateix terme per referir-se

als dos cabdills ilergets aixiacute com Apiagrave (Ib 37) 53 Aquest eacutes un terme impreciacutes pel qual els investigadors que han analitzat les estructures poliacutetiques ibegraveriques i

particularment la quumlestioacute de les suposades ldquomonarquiesrdquo a partir de lrsquoexamen de les fonts escrites han tendit a

passar de puntetes sense entrar a copsar el significat que podia tenir J Caro Baroja tot i bastir un extens i

complet discurs al voltant de les altres denominacions gairebeacute es podria dir que lrsquoobvia si no fos perquegrave la cita

en referir-se a Edecoacute (ldquoLa lsquorealezarsquo y los reyes en la Espantildea Antiguardquo Cuadernos de la Fundacioacuten Pastor 17 1971 p

149) Meacutes endavant R Loacutepez Domech la menciona perograve concebent-la com un mot que feien servir els autors

grecs per referir-se a personatges importants de rang inferior al dels autegraventics βασιλεῖς (ldquoSobre reyes reyezuelos

y caudillos militares en la protohistograveria hispanardquo SHHA 4 1986 p 19-20) Tampoc P Moret srsquohi deteacute gaire

subratllant la imprecisioacute de la paraula (ldquoLos monarcas ibeacutericos en Polibio y Tito Liviordquo CuPAUAM 28-29 2002-

2003 p 28) Nomeacutes L Silgo meacutes recentment ha donat dues breus definicions considerant δυνάστης com a ldquohome

poderoacutesrdquo o beacute com a ldquocap drsquoun petit principatrdquo (ldquoLa organizacioacuten poliacutetica de los iacuteberos en la segunda guerra puacutenica

seguacuten Tito Livio y Apiano (237-195 aC)rdquo Arse 44 2010 p 77) 54 POLIBI 10187 55 LIVI 264911-14 i 3411 56 LIVI 27173-4 57 A 21617-8 fa referegravencia a Amusicus princeps dels lacetans i a 3421 esmenta un anogravenim princeps dels bergistans

125

a Carthago Noua com la dona de Mandoni i en una altra ocasioacute en relatar lrsquoambaixada de

membres del mateix populus davant de Catoacute per solmiddotlicitar ajuda militar per poder respondre

favorablement als atacs contra Bilistages En canvi escriu princeps per almiddotludir conjuntament

a ambdoacutes germans en el moment que explica que es decideixen a fer defeccioacute dels

cartaginesos Quan aplica el terme a dirigents drsquoaltres pobles ho fa en el context dels atacs

drsquoEscipioacute contra els lacetans liderats per Amusicus que havien acudit a socoacuterrer els ausetans

i en els de Catoacute contra el castrum Bergium que tot i estar sota el control drsquoun princeps havia

caigut a les mans drsquouns praedones que es dedicaven a saquejar lrsquoentorn Malgrat que no ho

especifica en cap moment no sembla segur que aquests reietons poguessin llegar la seva

posicioacute als fills Just un decenni despreacutes de la mort drsquoIndiacutebil i de Mandoni els ilergets estaven

regits per Bilistages58 a qui en cap moment lrsquohistoriador associa cap llaccedil de parentiu amb els

anteriors si beacute el fet que no ho expliciti no significa necessagraveriament que no estiguessin

emparentats eacutes estrany que en el cas drsquoestar-ho no ho esmenti tenint en compte que sempre

que pot tendeix a situar les relacions familiars dels personatges que desfilen per la seva

histograveria59

A meacutes de reguli i principes Livi documenta entre els ibers concretament entre els

edetans la figura del dux60 encarnada en un personatge anomenat Edescoacute (el mateix Edecoacute

que ja esmentava Polibi) qui lrsquoestiu de 208 aC srsquoadreccedilagrave al davant drsquoEscipioacute despreacutes de la

caiguda de Carthago Noua per recuperar els parents que els puacutenics retenien com a ostatges

El terme dux ens suggereix un cabdill amb un significat meacutes marcadament militar per beacute que

eacutes ben possible que meacutes que a un cabdill militar en sentit estricte lrsquohistoriador estigui

almiddotludint aquiacute a una de les diverses atribucions que tenia aquest personatge que culminava

lrsquoorganigrama sociopoliacutetic dels ibers (o drsquoalgunes de les comunitats iberes) tot deixant de

banda drsquoaltres que quedarien recollides en la resta de denominacions utilitzades No srsquoha

drsquooblidar com srsquoha vist que Polibi es referia a Edecoacute amb el mot δυνάστης que no teacute massa a

veure amb lrsquoagravembit militar

58 LIVI 3411 59 Per exemple seguint amb el cas dels ilergets hi ha un passatge en el qual explica que Indiacutebil i Mandoni eren

germans i fa referegravencia tambeacute a la dona drsquoaquell i les filles drsquoIndiacutebil (264911-14) Aixiacute mateix meacutes endavant

subratlla que entre els membres de lrsquoambaixada de Bilistages a Catoacute hi havia precisament un fill del regulus

ilerget (3411) 60 LIVI 27171-2

126

Aixiacute doncs veiem que Polibi fa uacutes de tres paraules diferents perograve no sembla que les

utilitzi com a termes tegravecnics per referir-se amb precisioacute a conceptes diferents sinoacute meacutes aviat

com a sinogravenims61 Eacutes cert amb tot que en el cas dels ilergets per al qual fa servir els tres mots

es pot arribar a distingir una certa inclinacioacute per un o altre en funcioacute del contingut del seu

discurs Drsquoaquesta manera anomena a Indiacutebil τύραννος quan significativament abans de la

batalla de Kissa els ilergets es mostraven favorables als puacutenics (i consequumlentment contraris

als romans) i fins i tot en destaca la fidelitat que els mostrava Posteriorment quan fan

defeccioacute dels cartaginesos i srsquouneixen als romans el mateix Polibi lrsquoanomena potser per

remarcar el reconeixement per part de les autoritats romanes βασιλεύς Finalment quan

almiddotludeix conjuntament a Indiacutebil i Mandoni la paraula que empra eacutes δυνάσται com si hi hagueacutes

una diferegravencia de rang entre ambdoacutes personatges de tal manera que baldament pertagravenyer al

sector aristocragravetic lrsquoun (Indiacutebil) ocuparia una posicioacute meacutes preeminent que lrsquoaltre (Mandoni)

i per tant no els pot anomenar en rigor βασιλεῖς62 El que posa de manifest que Polibi feia uacutes

dels tres termes esmentats com a fins a cert punt mots intercanviables eacutes el fet que tambeacute

anomena a Edecoacute δυνάστης el qual a partir del que explica drsquoaquest personatge edetagrave en el

context de les consequumlegravencies derivades de la caiguda de Carthago Noua i lrsquoalliberament dels

ostatges indiacutegenes63 era lrsquohome meacutes influent i important de la seva comunitat de manera que

quedaria en un pla similar al drsquoIndiacutebil

Lrsquouacutes que Livi fa de les quatre paraules (regulus rex princeps i dux) no sembla

respondre com acabem de veure en relacioacute amb Polibi a una distincioacute clara de posicioacute social

o poliacutetica dels ibers aixiacute esmentats Un exemple molt clar drsquoaixograve eacutes que en el mateix passatge

que lrsquohistoriador pataviacute exposa la darrera batalla dels ilergets contra els romans (206 aC) en

la qual Indiacutebil acabagrave perdent la vida primer lrsquoanomena regulus64 i just a continuacioacute el

considera rex65 Meacutes aviat sembla que nrsquoempra una o una altra segons el context del seu relat

Aixiacute en el conjunt de la seva obra el mot regulus adquireix connotacions pejoratives ja que

nomeacutes lrsquoaplica als pobles bagraverbars (gals hispans i africans)66 i concretament en els passatges

61 P MORET op cit p 24-25 62 P MORET op cit p 27-29 63 POLIBI 10351-4 64 LIVI 29214 65 LIVI 29215 66 P MORET op cit p 25 Els reguli en consequumlegravencia serien tots aquells reis de les comunitats de lrsquooccident

bagraverbar independentment de les seves capacitats i poder

127

referents a la peniacutensula Ibegraverica eacutes el que fa servir amb meacutes frequumlegravencia (fins a quatre vegades)67

per referir-se als cabdills de comunitats enemigues de Roma a excepcioacute drsquouna uacutenica ocasioacute en

quegrave lrsquoutilitza per fer referegravencia a un aliat lrsquoilerget Bilistages68 En canvi a lrsquohora de parlar dels

aliats tendeix a fer uacutes dels mots princeps dux i fins i tot rex69

Per altra banda a traveacutes de Livi observem novament un detall relatiu a Mandoni que

ja haviacuteem vist en parlar del discurs del megalopolita la situacioacute drsquoambdoacutes germans en un pla

de desigualtat ategraves que de la mateixa manera que Polibi no el qualifica mai de βασιλεύς Livi

tampoc lrsquoanomena mai ni regulus ni rex a diferegravencia drsquoIndiacutebil perograve siacute princeps quan almiddotludeix

als dos en conjunt Eacutes exactament la mateixa situacioacute que llegiacuteem en Polibi que srsquohi referia

conjuntament com a δυνάσται De fet es poden establir certes relacions i paralmiddotlelismes entre

les paraules gregues emprades pel megalopolita i les llatines del pataviacute70 Aixiacute δυνάστης tindria

el mateix sentit que princeps mentre que βασιλεύς equivaldria tant a regulus com a rex

Com a paralmiddotlel proper podem esmentar el dels celtibers per als quals la terminologia

sociopoliacutetica de Livi torna a ser la mateixa (a excepcioacute de dux) rex71 regulus72 i princeps73 per

beacute que doacutena la impressioacute que els seus reietons disposaven drsquoun marcat poder econogravemic com

es despregraven del que explica en dos episodis relacionats amb les consequumlegravencies de la presa de

Carthago Noua per part de les tropes comandades per P Escipioacute lrsquoany 209 aC Per una banda

Livi explica74 que entre els ostatges procedents de les elits de diversos pobles peninsulars que

els cartaginesos retenien a la ciutat hi havia la promesa del princeps celtiber Almiddotluci encara

un adolescent qui en tenir notiacutecies de la desfeta puacutenica srsquoatansagrave a la ciutat al capdavant drsquouna

ambaixada entre la qual es trobaven els pares de la jove que transportaven magnum auri

pondus per recuperar-la Per altra banda una trentena drsquoanys meacutes tard75 en el context del

periacuteode que Ti Semproni Grac tingueacute a cagraverrec la Citerior esmenta que entre el botiacute aconseguit

67 Soacuten qualificats de reguli el turdetagrave Attenes (2815) Culchas i Luxinus (3321) i Corribilo (352) tots ells

personatges rellevants de diverses comunitats assentades als territoris de la Hispagravenia Ulterior 68 LIVI 3411 69 En el conjunt drsquoepisodis centrats en la peniacutensula Ibegraverica reben el tracte de dux lrsquoedetagrave Edescoacute (LIVI 2717) i el

tartegravessic Chalbus (2326) el de princeps els ilergets Indiacutebil i Mandoni (2717) i el princeps Bergistanus del qual Livi

no en registragrave el nom (3421) i el de rex Culchas a la Ulterior (2813) i Indiacutebil (29215 i 37259) 70 P MORET op cit p 24-25 71 LIVI 3576 72 LIVI 35225 i 40494-7 73 LIVI 2533 i 26501-2 74 LIVI 26501-2 75 LIVI 40494-7

128

a Alce hi havia un fill i una filla del regulus Thurrus al qual Livi qualifica com a longe

potentissimus omnium Hispanorum i que despreacutes de recuperar els seus planccedilons passagrave a ser

com anys abans havia fet Almiddotluci un dels meacutes fidels defensors de la causa romana

Amb totes aquestes diferegravencies de nomenclatura en definitiva no sembla que es

pugui parlar progravepiament drsquoun rei ilerget perograve siacute que aquest poble (i potser tambeacute altres

drsquoibers) presentaven amb seguretat una estructura social i poliacutetica jerarquitzada al cim de la

qual srsquohi situava una aristocragravecia meacutes o menys poderosa drsquoentre la qual sorgiria un prestigioacutes

cap visible amb atribucions poliacutetiques i militars Sembla raonable pensar que el prestigi

drsquoaquest cap estava molt relacionat amb el poder econogravemic i social com palesa el fet que

Asdruacutebal Gisgoacute exigiacute al cabdill ilerget quantiosos χρημάτα (a meacutes drsquoostatges) despreacutes de la

desfeta dels germans Escipioacute76 En aquest sentit eacutes convenient recordar un interessant

fragment transmegraves per Ateneu de Nagraveucratis (segles II-III dC) i que suposadament formaria

part del perdut llibre 34 de Polibi77 El passatge conteacute la descripcioacute drsquouna cambra noble drsquouna

residegravencia pertanyent a un βασιλεύς iber Concretament compara la riquesa de la casa

drsquoaquest personatge amb la proverbial sumptuositat dels feacis i explica que posseiumla craters

drsquoor i argent que contenien la beguda caracteriacutestica de molts pobles peninsulars cervesa A

partir de la cita drsquoAteneu tanmateix no queda clar si aquesta descripcioacute teacute relacioacute amb un

cabdill iber progravepiament dit o si en aquest cas lrsquouacutes de lrsquoadjectiu Ἴβηρος es refereix a un natural

drsquoIbegraveria sense que necessagraveriament hagi drsquoeacutesser iber en sentit estricte Beacute eacutes cert que

lrsquoarqueologia avala la possibilitat que efectivament aquest reietoacute fos iber perograve potser meacutes de

la banda meridional (i per tant de la Ulterior) que no de la septentrional78 Perograve no tan sols

estava relacionat amb el poder econogravemic i social sinoacute tambeacute i sobretot amb les capacitats

militars com es despregraven del fet que segons Polibi els ibers aclamaven unagravenimement al jove

P Corneli Escipioacute Africagrave com a βασιλεύς79 despreacutes de les seves reiterades victograveries davant dels

puacutenics Tambeacute Livi recull lrsquoanegravecdota80 tot subratllant que Escipioacute srsquoafanyagrave a rebutjar el tiacutetol de

rex que li atorgaven els indiacutegenes perquegrave no hauria estat ben vist entre els seus compatriotes

pel mal record que havia deixat la monarquia (i encara que no ho reconegui expliacutecitament

76 POLIBI 911 77 Aquest fragment ha estat remarcat recentment per P Moret op cit p 29-31 78 P MORET ibid 79 POLIBI 10383 i 10402-4 80 LIVI 27193-6

129

perquegrave els seus opositors poliacutetics ho haurien pogut aprofitar com a arma per a atacar-lo a

Roma)

Encara amb relacioacute a aquests cabdills ibers no podem passar per alt un passatge

relatat tant per Polibi81 com per Livi82 de marcada importagravencia en la mesura que indica la

influegravencia i els canvis que exercien les autoritats romanes sobre les elits locals Polibi ens

presenta un Escipioacute que per defensar-se drsquoaquells que acusaven els romans drsquoingeregravencia sobre

els governs dels territoris que annexionaven deposant els reis legiacutetims reconeix sense embuts

que no nomeacutes mantenien els monarques nadius en llurs respectius trons sinoacute que en molts

casos ndashi posa com a exemple Indiacutebilndash els havien ajudat a consolidar la seva posicioacute i passar

drsquoeacutesser simples liacuteders o ldquoreietonsrdquo (τῶν τυχόντων δυναστῶν) a veritables reis (βασιλεῖς) sempre

que no mostressin eacutes clar cap oposicioacute als romans Livi per la seva banda recorda les paraules

drsquoEscipioacute assegurant que els romans no interferien en els governs locals (sempre que els fossin

fidels no cal dir-ho) perograve a vegades siacute que donaven suport a cabdills i ldquoreietonsrdquo que (com

Indiacutebil) gragravecies a la seva ajuda esdevenien autegraventics reis reconeguts i legitimats per les

autoritats romanes regulos se acceptos in fidem in Hispania reges reliquisse Encara que no ho

expressi de manera directa creiem molt probable que aquell princeps bergistanus que segons

lrsquohistoriador pataviacute havia perdut el control del seu propi castrum fos un altre drsquoaquests

cabdills potenciats per les autoritats romanes potser pel mateix Catoacute despreacutes drsquohaver posat fi

de manera consecutiva a dues rebelmiddotlions83 altrament no caldria que srsquohagueacutes justificat o

excusat (purgare) davant del cogravensol per la seva situacioacute

33 EL COS SOCIAL PER SOTA DE LES ELITS

Meacutes enllagrave de les parques notiacutecies sobre els membres meacutes preeminents de les elits les

fonts acostumen a emmudir amb relacioacute a la resta del cos social de les comunitats de les quals

parlen Nomeacutes en casos molt puntuals registren alguna pista que pot permetre aproximar-se

a la composicioacute de les societats per beacute que sol tractar-se de comunitats molt singulars i que

difiacutecilment permeten una extrapolacioacute a drsquoaltres ja que soacuten Sagunt i Carthago Noua De tant

81 POLIBI 21112 82 LIVI 37259 83 LIVI 3416

130

en tant a meacutes trobem al mig dels relats alguns detalls que es poden vincular a la societat perograve

que al capdavall no deixen drsquoeacutesser trivialitats quan Livi ens diu que a Tarraco hi havia

piscatores que frequumlentaven les aiguumles de Carthago Noua84 no estagrave descobrint cap gran secret

sinoacute que ve a confirmar la presegravencia natural i esperable de pescadors en un establiment

costaner

Un dels assentaments dels quals els escriptors han donat meacutes informacioacute eacutes la ciutat

cartaginesa de Carthago Noua Els autors xifren en uns deu mil el nombre drsquohomes lliures que

foren capturats85 dada que si fos certa voldria dir que el nucli era molt populoacutes tenint en

compte que caldria afegir les dones els fills i aquella poblacioacute mancada de drets de ciutadania

a meacutes dels esclaus E Conde veu una suma raonable en el resultat del seu cagravelcul que situa el

total de la poblacioacute al voltant de les vint-i-cinc mil persones86 perograve ens sembla una quantitat

exagerada Un dels arguments que esgrimeix la investigadora eacutes que la superfiacutecie que ocupava

lrsquoassentament era prou gran per poder-hi encabir una poblacioacute tan gran perograve no teacute en compte

que independentment de les dimensions del recinte encerclat per les muralles no

necessagraveriament tota lrsquoagraverea havia drsquoestar urbanitzada i ocupada87 sinoacute que podien haver-hi

espais buits especialment considerant que la topografia del lloc estagrave marcada per la presegravencia

de cinc promontoris88 que dificultarien la urbanitzacioacute que seria molt meacutes fagravecil drsquoestendre per

la superfiacutecie meacutes planera que hi ha entre ells I al contrari tambeacute podia haver poblacioacute

assentada en establiments meacutes petits fora de la ciutat meacutes o menys propers que davant dels

aires de guerra que bufaven a la zona a les acaballes del segle III aC cercarien proteccioacute dins

del clos emmurallat

Drsquoacord amb el que explica Polibi Escipioacute feacuteu separar la poblacioacute capturada en dos

grups un format pels πολίται (Livi en llatiacute diu ciues) i lrsquoaltre constituiumlt per unes dues mil

persones pels χειροτέχναι (opifices) Als primers atorgagrave la llibertat i els restituiacute els beacutens mentre

que als altres els retingueacute com a δημόσιοι o publicos fore populi Romani89 eacutes a dir com a esclaus

puacuteblics al servei de lrsquoexegravercit segons quina fos la seva actitud i predisposicioacute els prometeacute

84 LIVI 26457 85 POLIBI 10176 LIVI 26471 86 E CONDE La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten literaria (inicios-Julioclaudios) Murcia 2003 p 65 87 J M NOGUERA M J MADRID i V VELASCO ldquoNovedades sobre la arx Hasdrubalis de Qart Hadasht (Cartagena)

nuevas evidencias arqueoloacutegicas de la muralla puacutenicardquo CuPAUAM 37-38 2011-2012 p 481 88 M MARTIacuteNEZ ANDREU ldquoLa topografiacutea en Carthago Nova Estado de la cuestioacutenrdquo Mastia 3 2004 p 11-21 89 POLIBI 10179-10 LIVI 26472

131

recompensar-los amb la llibertat al final de la guerra Si els la concediacute o no no se nrsquoha

conservat cap notiacutecia perograve eacutes segur que estigueren treballant per les legions ja durant la

temporada que Escipioacute romangueacute a Carthago Noua posant ordre reparant la ciutat i

disposant-ho tot per evitar que els puacutenics la recuperessin90 Aquesta distincioacute entre ciutadans

i artesans sembla assenyalar que els darrers no eren individus lliures sinoacute que havien drsquoestar

sotmesos drsquoalguna manera per beacute que tambeacute es pot entendre que els artesans eren lliures i

tenien drets de ciutadania perograve que foren reduiumlts a la condicioacute servil de manera excepcional

ateses les circumstagravencies begravelmiddotliques per explotar els seus coneixements i habilitats en favor de

lrsquoexegravercit de Roma Al costat dels πολίταιciues i els χειροτέχναιopifices entre les captures es

trobaven altres persones que almenys en part eren serui amb seguretat dels quals Escipioacute en

destinagrave els meacutes forts a bogar a les naus91 ja que la presa de la ciutat comportagrave lrsquoobtencioacute de

divuit embarcacions que hi havia ancorades al port tambeacute a tots aquests asseguragrave que

alliberaria en finalitzar el conflicte92

A meacutes a meacutes a Carthago Noua els puacutenics havien concentrat un nombroacutes grup de

poblacioacute forana Es tracta dels meacutes de tres-cents ostatges (ὁμήροιobsides)93 que les autoritats

cartagineses retenien per garantir la fidelitat de diverses comunitats ibegraveriques i celtibegraveriques

No eren uns captius qualssevol sinoacute que tots pertanyien a les aristocragravecies indiacutegenes i tant hi

havia dones com homes de totes les edats nens (παῖδες)94 nois (νεανίσκοι) i noies (παῖδες)95 i

adults96 alguns drsquoells drsquoedat avanccedilada (πρεσβυτέρες) com la dona de Mandoni97

Si poques coses sabem de la major part de la poblacioacute ibegraverica menys dades tenim

sobre les relacions internes dins de la seva societat Livi recull que existien relacions de

clientela entre els celtibers en el passatge que explica que els dies seguumlents a haver recuperat

la seva promesa que es trobava entre els ostatges de Carthago Noua alliberats per Escipioacute el

princeps Almiddotluci feacuteu una lleva entre els seus clients (dilectu clientium) per proporcionar al

general romagrave un cos auxiliar de cavalleria98 Eacutes clar per tant que lrsquohistoriador pataviacute estagrave

90 POLIBI 10206 91 POLIBI 101711 LIVI 26473 92 POLIBI 101714 93 POLIBI 10183 LIVI 26474 94 POLIBI 10183 95 POLIBI 10186 96 POLIBI 10184 97 POLIBI 10186-8 98 LIVI 265014

132

almiddotludint a unes relacions que afecten els sectors aristocragravetics perquegrave difiacutecilment ninguacute meacutes

podria permetrersquos un cavall Tanmateix com hem dit fa referegravencia als celtibers no

progravepiament als ibers Per a ells no tenim cap mencioacute tan directa si beacute hi ha alguns indicis que

permeten pensar en lrsquoexistegravencia de relacions semblants tambeacute entre els ibers En aquest sentit

el passatge meacutes aclaridor lrsquoofereix Polibi quan esmenta que Edecoacute es desplaccedilagrave a Tarraco tambeacute

per presentar-se al davant drsquoEscipioacute i donar-li el seu suport99 Com Almiddotluci no srsquohi atansagrave sol

sinoacute acompanyat μετὰ τῶν οἰκείων καὶ φίλων eacutes a dir de la gent que constituiumla el seu οἰκός (una

mena de clients segons el punt de vista del megalopolita) i dels seus amics100

En diverses ocasions en el transcurs de la segona guerra puacutenica les fonts presenten els

ilergets com un populus poderoacutes i prestigioacutes que estagrave dotat de capacitat per mobilitzar grans

quantitats drsquoefectius militars no nomeacutes entre ells mateixos sinoacute tambeacute entre altres pobles

Tant si eacutes per donar suport a les tropes romanoitagraveliques com per combatre-les sovint

aconsegueixen alccedilar els ausetans els lacetans els edetans o els suessetans despreacutes que els

germans Escipioacute se separen al migdia peninsular per no tornar-se a trobar mai meacutes hi ha un

moment en quegrave Publi que es veu cada cop meacutes derrotat tem lrsquoanunciada arribada drsquoIndiacutebil al

capdavant de set mil cinc-cents suessetans101 Posteriorment quan els ilergets fan defeccioacute dels

romans en creure els rumors que circulaven sobre la mort del fill i nebot drsquoaquells solleva els

lacetans i els celtibers102 i plegats es dediquen a hostilitzar els territoris de suessetans i

sedetans que encara romanien fidels als romans103 Segons les xifres de Livi havien congregat

vint mil soldats drsquoinfanteria i tres mil de cavalleria104 A la darrera rebelmiddotlioacute documentada dels

ilergets aconseguiren que els seguissin els ausetans i altres pobles veiumlns no identificats

assolint xifres drsquoefectius molt elevades ndashtrenta mil infants i quatre mil genetsndash amb els quals

ocuparen el territori dels sedetans105 Malgrat que el pataviacute aplega als revoltats sota una

denominacioacute genegraverica i que manifesta el seu menyspreu envers aquells indiacutegenes (ignobiles

Hispani populi) les condicions de rendicioacute dels rebels permeten considerar la possibilitat que

99 POLIBI 10342-5 100 J UROZ ldquoLa agricultura ibeacuterica del Levante en su contexto mediterraacuteneordquo SHHA 17 1999 p 84-85 101 LIVI 25345-6 102 POLIBI 11266 i LIVI 28242-4 103 APIAgrave Ib 37 104 LIVI 28315-7 105 LIVI 29119

133

procedissin drsquoalmenys trenta oppidaurbes diferents ategraves que els romans exigiren el

lliurament drsquoostatges de triginta populi106

Tal i com ho expressen els escriptors de lrsquoantiguitat aquestes unions de pobles ibers

es produiumlen amb lrsquoesperanccedila de fer front amb eficagravecia a un enemic comuacute Ara beacute es formaven

de manera meacutes o menys improvisada o espontagravenia fruit de la simple necessitat o eren una

manifestacioacute de relacions meacutes profundes Els ilergets aparentment juguen sempre el paper

meacutes rellevant en la mesura que soacuten ells els primers a rebelmiddotlar-se i tot seguit instiguen els

pobles veiumlns a imitar-los Aquesta actuacioacute assenyala la influegravencia que tenien sobre els altres

la qual podria estar fonamentada en vincles com els de la clientela La quumlestioacute del clientelisme

entre els ibers ha estat assenyalada en diverses ocasions i sovint srsquohan plantejat les relacions

jeragraverquiques que sersquon deriven associades a alguna forma de servitud107 Drsquoacord amb aquest

esquema per tant les elits ibegraveriques disposarien de clients de naturalesa servil Aixograve no

obstant no hi ha aparentment cap indici que corrobori aquest caragravecter de servitud perquegrave

les relacions clientelars no impliquen necessagraveriament una manca o pegraverdua de llibertat 108

recordem que al moacuten romagrave per exemple els clients eren persones lliures Perograve tornant al cas

que ens ocupa podriacuteem copsar que els ilergets ja fos a partir de contactes diplomagravetics o

militars previs havien establert vincles de clientela no nomeacutes entre els mateixos membres del

populus sinoacute tambeacute amb altres pobles veiumlns i en consequumlegravencia en tant que patrons arribat

el moment exigien lrsquoajuda militar que necessitaven Ara beacute cal admetre que a partir de les

descripcions de les fonts aquesta imatge que acabem drsquoesbossar eacutes tan vagravelida (o invagravelida) com

qualsevol altra perquegrave les coalicions de pobles tambeacute es poden explicar drsquoaltres maneres

sense necessitat de la clientela En qualsevol cas un aspecte que posen de manifest els autors

antics eacutes lrsquoevolucioacute que seguiren les relacions entre aquests populi ja que si a lrsquoalccedilada de 212-

211 aC Livi documenta una alianccedila entre ilergets i suessetans sis o set anys meacutes tard presenta

els ilergets coaliats amb els lacetans i els celtibers que ataquen plegats el territori

106 LIVI 2935 107 A DrsquoORS Epigrafiacutea juriacutedica de la Hispania romana Madrid 1953 J MALUQUER ldquoPueblos ibeacutericosrdquo Historia de

Espantildea dirigida por Meneacutendez Pidal t 1 vol 3 Madrid 1954 M VIGIL ldquoEdad Antiguardquo Historia de Espantildea vol 1

Madrid 1973 J MANGAS ldquoServidumbre Comunitaria en la Beacutetica Prerromanardquo Memorias de Historia Antigua

1977 A RUIZ RODRIacuteGUEZ M MOLINOS i C RIacuteSQUEZ ldquoPaisaje y territorio mundo dos dimensiones de una misma

teoriacutea arqueoloacutegicardquo Arqueologiacutea Espacial 19-20 Arqueologiacutea del Paisaje Teruel 1998 108 F QUESADA ldquoLa guerra en las comunidades ibeacutericas (c 237-c195 aC) un modelo interpretativordquo Aacute MORILLO

F CADIOU i D HOURCADE (eds) Defensa y territorio en Hispania de los Escipiones a Augusto Leoacuten 2003 p 116

134

precisament dels suessetans juntament amb el dels sedetans Eacutes evident que en el decurs

drsquoaquells pocs anys quelcom havia succeiumlt amb les relacions entre ilergets i suessetants que

feacuteu que els antics aliats esdevinguessin enemics potser per accioacute de les actuacions romanes

Les fonts semblen indicar que les aristocragravecies ibegraveriques estaven avesades a establir

pactes personals entre elles com es despregraven de les relacions que establien amb alguns caps

militars romans109 Lrsquoexemple meacutes clar el tenim amb Indiacutebil i Mandoni qui despreacutes drsquohaver fet

defeccioacute dels cartaginesos en haver-los retornat els romans els ostatges que tenien captius a

Carthago Noua quan els arribaren els rumors que Escipioacute havia mort srsquoalccedilaren110 Drsquoaquesta

manera entenent que el pacte srsquohavia extingit amb la defuncioacute del general se sentiren lliures

per exercir a plaer la seva voluntat i hostilitzar els territoris de pobles veiumlns De nou quan P

Corneli abandonagrave la Peniacutensula per retornar a Roma i arribaren els nous pretors els ilergets

tornaren a aixecar-se perquegrave no reconeixien lrsquoautoritat drsquoaltres generals que no fossin

Escipioacute111 Acostumats per tant als pactes interpersonals no comprenien que els romans

entenien la relacioacute drsquouna altra manera ja que el general de torn nomeacutes era el representant

drsquouna institucioacute no la institucioacute mateixa i la seva posicioacute al capdavant de lrsquoexegravercit un cagraverrec

que ocupaven successivament persones diferents

A vegades hi ha qui ha volgut veure en aquests pactes la materialitzacioacute drsquoallograve que a la

bibliografia apareix identificat amb el nom deuotio Aquest tipus drsquoinstitucioacute eacutes controvertida

ategraves que drsquoentrada srsquoha de reconegraveixer que cap autor antic lrsquoesmenta expliacutecitament no hi ha

ninguacute ndashamb lrsquouacutenica excepcioacute drsquouna vaga referegravencia drsquoEstraboacutendash112 que parli de la suposada

109 Els pactes interpersonals poden recordar fins a cert punt la pragravectica de lrsquohospitium que com hem vist

anteriorment era ben coneguda a Itagravelia Aixograve no obstant tambeacute estagrave documentada a la peniacutensula Ibegraverica

preromana especialment entre els celtibers Despreacutes de la pacificacioacute de la Celtibegraveria fou mantinguda (VALERI

MAgraveXIM 3221) i agravedhuc potenciada particularment a les darreries de lrsquoegravepoca republicana i a inicis de la imperial

(J M RAMOS ldquoHospicio y clientela en la Espantildea ceacutelticardquo Emerita 10 1948 p 308-337 M SALINAS ldquoLa funcioacuten del

hospitium y la clientela en la conquista y romanizacioacuten de Celtiberiardquo SHHA 1 1983 p 21-41 M C GONZAacuteLEZ

RODRIacuteGUEZ ldquoCorpus de inscripciones del aacuterea indoeuropea de la Peniacutensula Ibeacuterica con mencioacuten de unidades

sociales indiacutegenasrdquo Memorias de Historia Antigua 7 1986 p 51-80 M D LOPICO ldquoEl hospitium celtibeacuterico Un

mito que se desvanecerdquo Latomus t 48 1 1989 p 19-35 A J LORRIO Los celtiacuteberos Alacant 1997 p 237 i 324 M

SALINAS ldquoFides hospitium y clientela en Hispaniardquo F VILLAR i M P FERNAacuteNDEZ (coord) Religioacuten lengua y cultura

prerromanas de Hispania 2001 p 241-256) Entre els ibers en canvi no sembla testimoniada ni a traveacutes dels

escriptors de lrsquoantiguitat ni tampoc de lrsquoepigrafia ja que no es coneixen tesserae hospitales tant frequumlents al moacuten

celtiber Potser que lrsquohospitium srsquohagi considerat una institucioacute social progravepia de pobles indoeuropeus explica

aquest fet 110 POLIBI 11266 LIVI 28242-4 APIAgrave Ib 37 111 LIVI 29119 112 ESTRABOacute 3418

135

deuotio Iberica I no eacutes estrany que sigui aixiacute ja que per fortuna que hagi fet a la historiografia

en realitat aquesta denominacioacute fou encunyada per J M Ramos Loscertales en lrsquoarticle que

publicagrave lrsquoany 1924113 En ell relacionava lrsquoacte de deuotio realitzat primer pel cogravensol P Deci

Mus114 lrsquoany 340 aC i meacutes endavant pel seu fill el 295 aC115 amb allograve que ell considerava una

institucioacute social progravepia dels pobles ibegraverics en la qual es barrejaven elements de la clientela

militar i la religioacute A aquesta conclusioacute arribava a traveacutes de diversos passatges de la literatura

clagravessica que feien referegravencia a Sertori116 i a lrsquoalmiddotlusioacute drsquoEstraboacute que hem esmentat meacutes amunt

sobre el costum ibegraveric de consagrar-se als caps i morir per ells caldria veure amb tot quegrave volia

dir el geogravegraf drsquoAmagravesia quan empra lrsquoadjectiu Ἰβηρικὸν que no necessagraveriament havia de fer

referegravencia als ibers com els entenem actualment117

Drsquoacord amb la visioacute proposada per Ramos Loscertales els deuoti serien soldats

indiacutegenes que prometien protegir a ultranccedila i sota qualsevol circumstagravencia la vida del seu

general lliurant si esqueia llurs progravepies vides i arribant a lrsquoextrem de suiumlcidar-se si

fracassaven en llur missioacute El mateix autor admetia que ambdues deuotiones no eren

exactament el mateix perograve que els punts de contacte eren tants que podien anomenar-se de

la mateixa manera Aixograve no obstant si examinem amb detall els episodis que serveixen de

base a la seva comparacioacute copsem que les similituds soacuten menors del que ell hi veia El primer

cas se situa en el context de la guerra contra la lliga llatina que reclamava a Roma que el seu

suport militar es traduiacutes en beneficis poliacutetics A la batalla que es dugueacute a terme a la vora del

Vesuvi el cogravensol Deci Mus srsquooferiacute a si mateix en sacrifici a les divinitats per salvar les legions i

el poble de Roma El segon protagonitzat pel fill del cogravensol tingueacute lloc en el transcurs de la

guerra samnita quan els dos collegae drsquoaquell any srsquoadreccedilaren a Sentinum per fer front a la

coalicioacute de samnites gals i etruscos En un moment determinat de la batalla en quegrave els gals

gragravecies a la seva intervencioacute amb carros de guerra dispersaren lrsquoexegravercit liderat per Deci Mus

aquest evocant el sacrifici de son pare decidiacute drsquoemular-lo i oferir-se tambeacute com a viacutectima

113 J M RAMOS ldquoLa devotio ibeacutericardquo Anuario de Historia del Derecho Espantildeol 1 1924 p 7-26 114 LIVI 895-10 Ciceroacute De diu 151 115 LIVI 102812-18 116 SALmiddotLUSTI Hist 1112 i 1125 PLUTARC Sert 145 117 El mateix autor poc meacutes endavant (3419) fa una dissertacioacute sobre el significat drsquoIbegraveria i els canvis que ha

experimentat al llarg del temps perograve sense aclarir quin eacutes el sentit que li doacutena ell mateix Vid sobre la mateixa

quumlestioacute J M GOacuteMEZ FRAILE ldquoLos conceptos de lsquoIberiarsquo e lsquoiberorsquo en Estraboacutenrdquo Spal Revista de Prehistoria y

Arqueologiacutea de la Universidad de Sevilla 8 1999 p 159-187

136

expiatograveria Eacutes a dir la deuotio romana eacutes un acte diametralment oposat a la suposada

institucioacute ibegraverica ategraves que no eren els soldats els qui es consagraven al seu cap sinoacute al reveacutes

era el general el qui srsquooferia a si mateix i als efectius dels oponents com a expiacioacute als deacuteus pel

beacute dels altres i per dur a la ruiumlna els enemics

Vol dir aixograve que la deuotio Iberica no eacutes res meacutes que una entelegravequia historiogragravefica

Primer de tot cal no perdre de vista que la conceptualitzacioacute que en feacuteu Ramos Loscertales

encaixava perfectament amb les tendegravencies acadegravemiques imposades uns anys meacutes tard pel

regravegim franquista Com ha posat de manifest recentment F Greenland la imatge heroica drsquouns

lleials soldats hispans lliurats en cos i agravenima al seu liacuteder disposats a donar-ho tot i a enfrontar-

se contra les amenaces procedents de lrsquoexterior apareixia com una prefiguracioacute de la

inclinacioacute suposadament natural a la unitat nacional118 Aquesta visioacute certament era

distorsionada perograve no es pot negar a partir dels testimonis de les fonts escrites per a alguns

dels pobles peninsulars (com els lusitans els celtibers i potser tambeacute els ibers) que hi havia

la pragravectica de protegir la vida del cap militar Quumlestioacute a part eacutes que el nom encunyat per Ramos

Loscertales sigui el meacutes adequat De tota manera el nom deuotio sembla haver arrelat prou ja

que un cop desaparegut el regravegim hi ha investigadors que lrsquohan mantingut procurant aixograve siacute

de matisar i completar el concepte original Que A Prieto Arciniega publiqueacutes un breu

article119 reflexionant i actualitzant el concepte lrsquoany 1978 no hauria de sorprendre gaire perquegrave

el canvi poliacutetic srsquoestava duent a terme justament llavors Perograve posteriorment encara srsquoha

mantingut com ho mostra un treball drsquoA Ruiz Rodriacuteguez que proposa la deuotio com una de

les formes de clientela que es trobarien al moacuten iber120

34 MAGISTRATS I CONCILIA IBEgraveRICS

Drsquoacord amb el que transmeten les fonts escrites algunes de les comunitats

disposaven drsquoalguna mena de magistrats Altra vegada perograve topem amb lrsquoobstacle sovintejat

118 F GREENLAND ldquoDevotio Iberica and the Manipulation of Ancient History to Suit Spainrsquos Mythic Nationalist Pastrdquo

Greece amp Rome vol 53 nuacutem 2 octubre 2006 p 235-251 119 A PRIETO ldquoLa devotio ibegraverica como forma de dependencia en la Hispania Prerromanardquo Memorias de Historia

Antigua 2 1978 p 131-135 120 A RUIZ RODRIacuteGUEZ ldquoEl concepto de clientela en la sociedad de los priacutencipesrdquo III Reunioacute sobre Economia en el

Moacuten Ibegraveric Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 18

137

de la informacioacute referent nomeacutes a assentaments molt singulars i no tots soacuten progravepiament

ibegraverics El cas meacutes antic que testimonien eacutes el de Saguntum eacutes Livi qui en el context de la part

final del setge annibagravelic anota que lrsquohispagrave (no saguntiacute) Alorcus despreacutes drsquohaver-se entrevistat

amb el general cartaginegraves es presenta a la ciutat per anunciar les condicions de capitulacioacute

que proposava Anniacutebal i demana veure al praetor Saguntinus121 Aquesta eacutes lrsquouacutenica vegada que

apareix mencionat aquest cagraverrec i aixograve suscita molts interrogants Per comenccedilar quegrave vol dir

Livi amb la seva afirmacioacute Que lrsquoorganitzacioacute civicopoliacutetica de Sagunt era prou

desenvolupada com per estar dotada de com a miacutenim un cagraverrec puacuteblic Aquesta

magistratura tenia un caragravecter ordinari o havia estat creada de manera extraordinagraveria ategraves

lrsquoestat excepcional en el qual es trobava la ciutat Qui podia detenir-la I per quegrave fa servir la

paraula praetor

Al discurs liviagrave la pretura teacute el significat habitual del cagraverrec que ostentava la

jurisdiccioacute sobre la prouincia dotat de poder militar i civil perograve en alguna ocasioacute tambeacute

almiddotludeix a la presegravencia de pretors entre altres pobles Aixiacute lrsquoany 340 aC situa dos pretors al

Laci (L Annius Setinus i L Numisius Circeiensis) procedents de sengles cologravenies romanes i a

qui atribueix la instigacioacute de les cologravenies de Signia i Velitrae a meacutes dels volscs contra Roma122

Aquests pretors perograve no foren nomenats per Roma sinoacute que sembla que srsquoerigiren en llurs

comunitats gragravecies a les seves progravepies accions i iniciativa i per tant doacutena la sensacioacute que Livi

aplica praetores per designar els liacuteders del moviment que defensava que romans i llatins fossin

tractats en igualtat de condicions Un sentit similar doacutena en la primera guerra contra els

samnites uns anys meacutes tard al comandant dels samnites al qual designa tambeacute com a

praetor123 I quan avanccedilada la guerra i ja amb P Corneli Escipioacute capitanejant les tropes a la

peniacutensula Ibegraverica diversos habitants de Gades que valoren la conveniegravencia de fer defeccioacute

dels cartaginesos soacuten descoberts soacuten posats a disposicioacute del pretor Adherbal124 Novament el

significat que vol transmetre lrsquoautor ens defuig si beacute amb la indicacioacute que Adherbal enviagrave els

desertors a una quinquerrem amb la intencioacute de dur-los a lrsquoAgravefrica sembla suggerir que aquesta

pretura cartaginesa tambeacute detenia un poder militar A partir drsquoaquests paralmiddotlels perograve

121 LIVI 21127 122 LIVI 839-10 123 LIVI 8261 124 LIVI 28304-12

138

advertint que no hi ha res que permeti equiparar-los amb seguretat podem proposar que el

pataviacute identificava el praetor Saguntinus amb un liacuteder investit amb autoritat militar potser

fins i tot en la liacutenia dels personatges que hem analitzat a lrsquoapartat 32

El mateix Livi documenta lrsquoexistegravencia de magistrats tambeacute a Emporion quan fa la

descripcioacute de la ciutat aprofitant lrsquoavinentesa de lrsquoepisodi de lrsquoarribada de Catoacute125 Tanmateix

en aquest passatge eacutes tant o meacutes vague que en el de Saguntum perquegrave es limita a dir que la

porta que segons ell comunicava el barri grec amb lrsquoibegraveric estava vigilada durant el dia per

aliquis ex magistratibus sense donar cap meacutes detall de la seva naturalesa De la condicioacute

juriacutedica de lrsquoEmpuacuteries de finals del segle III i inicis del II aC sabem ben poc i eacutes

extremadament complicat esbrinar com srsquoorganitzava socialment i poliacutetica Si intentem

cercar la resposta en altres comunitats helmiddotlegraveniques meacutes o menys properes no la trobarem a

Rhode de la qual el coneixement eacutes encara meacutes exigu El seguumlent paralmiddotlel ja eacutes la metrogravepoli

Massagravelia que Estraboacute retrata molt millor126 segons explica el govern de la ciutat depenia

drsquouna assemblea (συνεδρίον) constituiumlda per sis-cents τιμούχοι que eren homes que procedien

de les famiacutelies meacutes riques i que podien remuntar els seus drets de ciutadania almenys tres

generacions Lrsquoassemblea tenia una marcada estructura jeragraverquica ategraves que entre tots nrsquohi

havia quinze que formaven una comissioacute que la presidia i tenien al seu cagraverrec els afers

ordinaris al seu torn la direccioacute de la comissioacute depenia de tres dels membres que finalment

estaven encapccedilalats per un de la terna Per altra banda el geogravegraf assenyala que la ciutat

estava regida per les lleis jogravenies les quals estaven exposades al puacuteblic Emporion en efecte era

un establiment meacutes petit i menys complex que no pas Massagravelia de manera que caldria esperar

que el seu funcionament fos meacutes simple Ara beacute amb les escasses dades a lrsquoabast ignorem si

el poder de la ciutat el retenien nomeacutes els ciutadans meacutes rics i si srsquoaplegaven en alguna mena

de συνεδρίον meacutes reduiumlt o si lrsquoorganitzacioacute era diferent

En canvi alguns indicis apunten que si meacutes no a determinades comunitats ibegraveriques

hi hauria alguna mena drsquoassemblees nobiliagraveries Un cop meacutes eacutes Livi qui ofereix dos passatges

on en parla si beacute cadascun dels casos presenta les seves progravepies especificitats Un el trobem

en lrsquoepisodi de la divulgacioacute dels rumors de la mort drsquoEscipioacute com a consequumlegravencia drsquohaver

125 LIVI 3495 126 ESTRABOacute 415

139

sucumbit pretesament a una malaltia (206 aC) fet que indueix a Indiacutebil a veurersquos deslliurat

dels vincles que lrsquounien al general romagrave i a partir drsquoaquest moment es dedica a organitzar una

coalicioacute de diversos populi (entre els quals hi havia els ausetans i drsquoaltres que lrsquoescriptor no

especifica)127 per saquejar els territoris dels veiumlns fidels als romans Tanmateix ben aviat

Escipioacute srsquoencarregagrave de demostrar que els rumors eren falsos i reaccionagrave per castigar aquells

que srsquohavien revoltat En consequumlegravencia la tropa reunida per Indiacutebil srsquoenfrontagrave a lrsquoexegravercit romagrave

i en aquella contesa el cabdill ilerget perdeacute la vida Despreacutes de la desfeta Mandoni srsquoafanyagrave a

convocar un concilium128 per discutir la situacioacute i decidir quegrave calia fer a continuacioacute Drsquoentrada

per tant sembla que aquest tipus de reunions srsquoesdevindrien en circumstagravencies

extraordinagraveries i motivades per afers de caire militar Lamentablement no trobem cap altra

mencioacute a concilia ibegraverics enlloc meacutes ni en Livi ni en cap altre autor Per aquesta raoacute eacutes difiacutecil

drsquoaprofundir en la naturalesa drsquoaquestes assemblees P Moret considera que Mandoni

convocagrave els notables del conjunt de la coalicioacute ilergeta129

Ara beacute siacute que hi ha un fragment en el qual lrsquohistoriador pataviacute descriu una altra

assemblea drsquoun establiment concret Sagunt130 Situant-se en el moment criacutetic en quegrave les forces

cartagineses havien aconseguit obrir esvorancs a les muralles i la seva resistegravencia penjava drsquoun

fil explica que estava regida per un ogravergan que equipara a un senat a la sessioacute del qual pel

motiu extraordinari del setge havien assistit membres drsquoun populi concilium131 En altres

paraules a Saguntum hi hauria dos ogravergans assemblearis un de caragravecter nobiliari ndashel senatndash i

un altre de popular ndashel conciliumndash cosa que marca un elevat desenvolupament sociopoliacutetic

A meacutes del sector popular i de la ldquoclasse senatorialrdquo Livi parla tambeacute drsquouns primores Pel nom

que els atorga queda forccedila clar que eren individus que gaudien drsquouna posicioacute privilegiada

com a miacutenim des del punt de vista social poliacutetic i molt probablement tambeacute econogravemic Els

primores devien formar part del senat ategraves que els situa abandonant en un moment concret i

a corre-cuita lrsquoassemblea per acumular els metalls preciosos de la ciutat tant puacuteblics com

privats destruir-los i evitar que caiguessin en mans dels cartaginesos132 Livi no esmenta

127 LIVI 29125 128 LIVI 2931 129 P MORET op cit p 27 130 LIVI 21131-9 131 Ad haec audienda cum circumfusa paulatim multitudine permixtum senatui esset populi conciliumhellip (21141) 132 LIVI 21142

140

lrsquoexistegravencia de cap paralmiddotlel als assentaments de lrsquoagraverea propera a Sagunt perograve el fet que es

trobeacutes a la zona edetana fa pensar que les comunitats veiumlnes srsquoorganitzarien drsquouna forma

diferent sobretot tenint en compte que el mateix historiador hi remarca lrsquoexistegravencia del

regulus Edescoacute En qualsevol cas com vegraveiem abans amb el concilium ilerget tornem a trobar

una assemblea que es reuneix urgida per les circumstagravencies begravelmiddotliques Tanmateix si

lrsquohistoriador no va errat a diferegravencia del cas ilerget meacutes difiacutecil de definir aquiacute podriacuteem

presumir un caragravecter meacutes permanent i ordinari drsquoambdues assemblees el mateix fet que nrsquohi

hagi dues sembla corroborar-ho ja que els moments de crisi solen reclamar agilitat en la presa

de decisions que difiacutecilment es pot aconseguir deixant que els ciutadans discuteixin en

assemblees diferents Aixiacute mateix acceptant lrsquoexistegravencia del senatus i el concilium popular

podriacuteem entendre en part per quegrave Livi parla drsquoun praetor i no drsquoun regulus a Sagunt li serviria

per distingir societats com lrsquoedetana o la ilergeta on lrsquoautoritat es trobava concentrada de

manera exclusiva en els sectors aristocragravetics drsquoaltres com la saguntina on es trobava

aparentment meacutes repartida entre altres capes socials

Finalment no volem oblidar que Polibi informa de lrsquoexistegravencia de consells

assemblearis a la Carthago Noua puacutenica La ciutat estava regida fins a la derrota davant dels

romans pels membres de la comunitat cartaginesa que es distribuiumlen en un consell drsquoancians

(γερουσία) i una assemblea (σύγκλητος)133 que presumiblement reproduirien a una escala

menor les principals estructures politicoadministratives de la metrogravepoli amb el consell

nobiliari que les fonts llatines han equiparat al seu Senat i una assemblea de ciutadans lliures

35 ELS EXEgraveRCITS ROMANOITAgraveLICS DESPLACcedilAMENTS I ASSENTAMENTS

La dilatada presegravencia de les tropes romanoitagraveliques sobre el territori comportagrave

necessagraveriament lrsquoaparicioacute de nous establiments destinats a allotjar-hi els efectius i llur

impedimenta Cal pensar que la majoria tindrien un caragravecter temporal mentre que drsquoaltres

haurien estat bastits amb la voluntat de perdurar durant un temps meacutes prolongat Aixiacute

semblen indicar-ho les mateixes fonts a traveacutes de les quals es pot anar seguint el seu

desplaccedilament pel sogravel peninsular

133 POLIBI 10181

141

El 218 aC Cn Corneli Escipioacute arriba a la ciutat aliada drsquoEmpuacuteries que esdeveacute la base a

partir de la qual inicia la seva ofensiva vers el sud seguint el litoral fins a lrsquoEbre134 Polibi

recorda en aquestes primeres accions un detall remarcable Escipioacute ordenagrave fortificar els

assentaments ibers que srsquohavien passat al seu bagravendol Despreacutes drsquoobtenir el control de Cissa135

deixagrave una guarnicioacute moderada (praesidium modicum) a Tarraco i srsquoentornagrave novament cap a

Empuacuteries136 Des drsquoallagrave llanccedilagrave nous atacs en aquesta ocasioacute cap a lrsquointerior als territoris dels

ilergets (on drsquoacord amb la narracioacute de Livi prengueacute la seva capital Atanagrum) els ausetans

i els lacetans137 i atacagrave les ciutats drsquoOnusa i Loguntica138 Meacutes endavant Escipioacute preparagrave la flota

per organitzar una campanya a les Balears139 i en tornar-ne marxagrave molt meacutes cap al sud ja que

Livi el situa al saltus Castulonensem140 Aleshores aprofitant la distagravencia els ilergets

hostilitzaren territoris dels aliats romans a la qual cosa Escipioacute respongueacute enviant-hi un

escamot lleuger drsquoauxiliars a les ordres drsquoun prefecte141 Finalitzades aquestes accions retiragrave

les tropes a Tarraco per hivernar-hi142

A la primavera de lrsquoany seguumlent arribagrave P Corneli Escipioacute llavors en qualitat de

procogravensol i uniacute els efectius que portava als de son germagrave desembarcant a Tarraco143 Plegats

comenccedilaren a avanccedilar cap al migdia les fonts els van situant successivament a Sagunt 144

Ibera145 Iliturgi i Intibili146 i finalment paren campament a Castrum Album147 Uns anys meacutes

tard el 211 aC ambdoacutes germans es trobaven a Amtorgis148 on es repartiren les forces i se

separaren per atacar els cartaginesos si beacute els resultats foren catastrogravefics per als romans

Despreacutes de la desfeta Marci uniacute els supervivents als de Fonteius i es replegaren al nord de

134 POLIBI 3762-4 LIVI 21601-3 135 LIVI 21605-8 136 LIVI 21614 137 LIVI 21616-11 138 LIVI 22201-8 139 LIVI 22209-11 140 LIVI 222012 141 LIVI 22211-4 142 POLIBI 37612 143 LIVI 22221-2 144 POLIBI 3966 LIVI 22224-5 145 LIVI 232810-12 146 LIVI 23495-13 147 LIVI 24411-6 148 LIVI 25325-10

142

lrsquoEbre149 Lrsquoany seguumlent atracagrave a Tarraco C Neroacute150 a qui el Senat havia enviat per continuar la

guerra a la Peniacutensula contra els cartaginesos Des drsquoallagrave srsquoadreccedilagrave de nou cap al migdia

peninsular com ho mostra Livi qui el situa en terres oretanes151

El 209 aC vingueacute el fill i nebot dels Escipions que havien perdut la vida dos anys abans

i arribagrave com havien fet ells anteriorment a Empuacuteries152 Tot seguit srsquoatansagrave a Tarraco on

convocagrave les tropes i els aliats i on rebeacute diverses delegacions indiacutegenes153 En acabat es desplaccedilagrave

pel territori ndashen un recorregut que les fonts no precisenndash per inspeccionar les ciutats aliades i

els quarters drsquohivern154 i retornagrave a Tarraco155 Escipioacute marxagrave amb la major part dels efectius cap

a Carthago Noua perograve abans deixagrave una guarnicioacute de tres mil infants i cinc-cents genets a les

ordres de Marci perquegrave des de Tarraco controleacutes les terres al nord de lrsquoEbre156 Despreacutes de

conquerir la capital cartaginesa a la Peniacutensula Escipioacute romangueacute un temps a la ciutat i a

continuacioacute tornagrave a Tarraco157 Allagrave feacuteu amarrar les naus i engruixiacute els contingents terrestres

amb els efectius de la marina158 Tot seguit se nrsquoanagrave cap al sud a guerrejar contra els puacutenics159

i en arribar lrsquoegravepoca hivernal replegagrave les tropes de nou a Tarraco

Lrsquoany seguumlent Escipioacute partiacute altre cop160 cap a la zona de Castulo per prosseguir la

guerra161 Despreacutes de la batalla de Baecula desplaccedilagrave una vegada meacutes lrsquoexegravercit a Tarraco162 i

instalmiddotlagrave un destacament a prop del pas dels Pirineus163 Meacutes endavant enviagrave M Juni Silagrave al

capdavant de deu mil infants i cinc-cents genets a la Celtibegraveria on hi havia les tropes

comandades per Magoacute i Hannoacute164

149 LIVI 25371-6 150 LIVI 261723 151 LIVI 26174 152 LIVI 261911 153 LIVI 261912-14 154 LIVI 26201-2 155 LIVI 26204 156 POLIBI 1066-8 LIVI 26421 APIAgrave Ib 20 157 POLIBI 10201-8 LIVI 26519-14 APIAgrave Ib 24 158 LIVI 27176-7 159 Polibi (10384-5) situa els exegravercits de Roma a les proximitats de Castulo 160 LIVI 27179-10 161 POLIBI 11203-9 LIVI 27181 APIAgrave Ib 24 162 LIVI 27203 163 LIVI 27201-2 164 LIVI 2814-5

143

El 206 aC el darrer any de la guerra a la Peniacutensula Escipioacute decidiacute inicialment portar

els contingents novament cap al sud165 perograve en un moment determinat srsquohi repensagrave i es desviagrave

cap al nord si beacute deixagrave un destacament de deu mil infants i mil genets davant drsquoOrongis per

tal de sotmetre-la166 Tambeacute deixagrave a Silagrave a cagraverrec dels darrers enfrontaments contra els

cartaginesos mentre ell mateix srsquoencaminava cap a Tarraco tot inspeccionant al llarg del seu

recorregut la participacioacute de les comunitats aliades indiacutegenes i concedint les recompenses

escaients en funcioacute de llur actuacioacute en la guerra167 Poc despreacutes srsquoembarcagrave cap a Numiacutedia per

reunir-se amb el rei Siacutefax i deixagrave Tarraco a cagraverrec de Marci i Carthago Noua a cagraverrec de Silagrave168

La tornada la feacuteu al port drsquoaquesta darrera ciutat que era la que quedava a menys distagravencia de

Numiacutedia169 Tot seguit emprengueacute accions punitives contra diversos establiments indiacutegenes

pel paper que havien jugat durant la guerra enviagrave un contingent capitanejat per Marci contra

Castulo i un altre comandat per ell mateix contra Iliturgi170 En acabat enviagrave Marci a acabar de

sotmetre altres nadius renuents i Escipioacute tornagrave a Carthago Noua171 Marci travessagrave el Baetis i

assetjagrave Astapa172 un cop srsquoasseguragrave la pacificacioacute de la zona retornagrave tambeacute a Carthago Noua173

Amb tot hagueacute drsquoanar altra vegada cap al sud ja que Escipioacute lrsquoenviagrave juntament amb Leli a

Gades per combatre Magoacute que srsquohi estava rearmant174

Meacutes endavant tenim notiacutecies drsquouna guarnicioacute apostada a la vora del Sucro que tenia

com a missioacute el control dels pobles al nord de lrsquoEbre i que es rebelmiddotlagrave contra lrsquoautoritat en

arribar-los els rumors de la mort drsquoEscipioacute175 Aquest despreacutes de recuperar-se drsquouna malaltia

convocagrave els sediciosos a Carthago Noua i els ajusticiagrave de manera exemplar176 Mentrestant

Marci i Leli seguien encara al sud de la Peniacutensula i no tornaren a Carthago Noua fins que no

enllestiren definitivament llur comesa177 Com que els ilergets tambeacute srsquohavien sollevat en

165 LIVI 28214-15 166 LIVI 2831-2 167 LIVI 28169-10 168 LIVI 281710-12 169 LIVI 281811-12 170 LIVI 28194 171 LIVI 28211 172 LIVI 2822 APIAgrave Ib 32 173 LIVI 28233-5 174 LIVI 28236-8 175 POLIBI 1125 LIVI 28245-12 176 POLIBI 1127-31 LIVI 28258-15 APIAgrave Ib 34 177 LIVI 28311-2 i 2835

144

donar cregravedit als rumors de la defuncioacute drsquoEscipioacute els romans dugueren les seves forces cap a la

Ilergegravecia178 Meacutes tard Escipioacute srsquoatansagrave a Gades per entrevistar-se amb Massinissa qui pretenia

abandonar als cartaginesos i passar-se al bagravendol romagrave i en acabat anagrave cap a Tarraco179 La

darrera dada que tenim en relacioacute amb aquell mateix any la proporciona Livi qui documenta

la presegravencia dels exegravercits romans batallant contra els cartaginesos al davant de Carthago

Noua180

Les fonts parlen de nous moviments lrsquoany 205 aC quan situen les tropes comandades

per Legraventul i Manli travessant el territori ausetagrave per anar-se a enfrontar a la coalicioacute dels

ilergets que srsquohavien tornar a rebelmiddotlar aprofitant el retorn drsquoEscipioacute a Roma181

Temps meacutes tard quan es produiacute la revolta generalitzada dels ibers i fou enviat un dels

cogravensols a sufocar-la Catoacute srsquoadreccedilagrave en primer lloc a Rhode i despreacutes de vegravencer els rebels anagrave

cap a Empuacuteries182 pels voltants de la qual srsquoenfrontagrave i sotmeteacute meacutes indiacutegenes A continuacioacute

marxagrave cap a Tarraco183 per desplaccedilar-se despreacutes a Seguntia on deixagrave apostada una guarnicioacute

abans drsquoencaminar-se cap a lrsquoEbre184 Meacutes endavant el trobem atacant lrsquooppidum dels lacetans

i el Bergium castrum185

Despreacutes del pas de Catoacute el nombre de dades a lrsquoabast sobre els moviments de tropes a

la Citerior ibegraverica cau en picat ategraves que la majoria de les accions es desenvolupen en territoris

meacutes interiors de la proviacutencia (com tambeacute passa a la Ulterior) principalment a la Celtibegraveria

Nomeacutes de manera molt ocasional tenim alguna notiacutecia com la de la presegravencia lrsquoany 183 aC

de les forces del procogravensol A Terenci enfrontant-se als celtibers en terres ausetanes186 O

lrsquoarribada del pretor Ti Semproni Grac el 180 aC a la Peniacutensula per Tarraco on pretenia

reorganitzar les tropes del seu predecessor Fulvi Flac187

178 POLIBI 1132-33 LIVI 28331 179 LIVI 2835 180 LIVI 28364-13 181 LIVI 2921-2 182 LIVI 348 APIAgrave Ib 40 183 LIVI 3416 184 LIVI 3419 185 LIVI 3420-21 186 LIVI 39561 La notiacutecia tanmateix eacutes vague i dubtosa perquegrave el pataviacute assenyala que el territori ausetagrave en el

qual es produiumlren els enfrontaments es trobava a la vora de lrsquoEbre 187 LIVI 40393-4 i 404014-15

145

Recapitulant a partir dels testimonis deixats pels escriptors de lrsquoantiguitat podem

arribar a diverses conclusions En primer lloc els romans aprofitaren les infraestructures i les

caracteriacutestiques naturals de determinats assentaments preexistents particularment Emporion

i Carthago Noua Ambdoacutes tenien en comuacute el fet drsquoestar ubicats al litoral i de disposar de bons

ports Tenien per tant uns marcats valors logiacutestic i estrategravegic durant la segona guerra puacutenica

i la revolta del 197 aC lrsquoaliada Empuacuteries jugagrave un paper decisiu en la penetracioacute de les forces

romanes ja que actuagrave com una autegraventica porta drsquoentrada Carthago Noua per la seva banda

es convertiacute en un altre centre privilegiat no nomeacutes pel seu port i per les comunicacions amb

el migdia peninsular i fins i tot amb el nord drsquoAgravefrica sinoacute tambeacute per les riqueses minerals del

seu rerepaiacutes tan celebrades pels autors antics Un tercer nucli de notable importagravecia era

Tarraco que esdevingueacute un centre neuragravelgic com ho mostra la reiteracioacute amb la qual hi

trobem lrsquoexegravercit especialment per hivernar-hi A meacutes a mesura que les tropes anaven

accedint cada cop meacutes a lrsquointerior peninsular Tarraco sembla haver estat el punt pel qual

arribaven els nous magistrats amb les seves respectives tropes i per on marxaven cap a Roma

aquelles que es desmobilitzaven despreacutes del temps de servei La tria del lloc respongueacute sens

dubte a la seva posicioacute favorable pel que fa a les comunicacions vers el sud aixiacute com vers

lrsquointerior Tot i aixograve en aquest cas no hi ha cap evidegravencia que indiqui la presegravencia

drsquoinfraestructures pregravevies ni tan sols de cap muralla que encerclaria el poblat ibegraveric188

En segon lloc la petjada deixada pels exegravercits es notagrave molt meacutes enllagrave drsquoaquests tres

establiments Si fem cas a les fonts en el transcurs de la contesa contra els puacutenics els romans

instalmiddotlaren alguns destacaments amb lrsquoobjectiu de controlar els territoris sotmesos com els

que servien per vigilar els pobles situats al nord de lrsquoEbre ndashun dels quals el del Sucro eacutes

conegut gragravecies a la rebelmiddotlioacute que srsquohi gestagravendash o el del pas dels Pirineus Tambeacute servirien com a

bases de suport logiacutestic per assegurar les rutes drsquoavituallament de les tropes189 Meacutes enllagrave de les

funcions que desenvolupessin desconeixem si aquestes bases es mantingueren un cop

acabada la guerra perquegrave la literatura antiga no en diu absolutament res al respecte O Olesti

defensa la possibilitat que quan la conquesta es desplaccedilagrave vers les terres interiors als primers

territoris a quedar sotmesos a Roma ndasheacutes a dir els del nord-est peninsularndash es desplegueacutes una

188 J M MACIAS et al Planimetria arqueologravegica de Tagraverraco Documenta 5 Tarragona 2007 189 T NtildeACO ldquoRearguard Strategies of roman Republican Warfare in the Far Westrdquo T NtildeACO i I ARRAYAacuteS (eds) War

and Territory in the Roman World Guerra y territorio en el mundo romano Oxford 2006 p 156-158

146

mena de xarxa de praesidia per assegurar la rereguarda190 Drsquoacord amb el seu punt de vista

aquestes guarnicions no necessagraveriament havien drsquoeacutesser campaments romans instalmiddotlats al

territori sinoacute que almenys alguns drsquoells es trobarien en establiments indiacutegenes En aquest

sentit els principals nodes serien Emporion i Tarraco (ambdoacutes dotats drsquoancoratges capaccedilos)

complementats per guarnicions disposades a indrets com Castell de Palamoacutes Burriac Darroacute

o Calafell ja que en tots ells hi veu fases drsquoocupacioacute pertanyents a aquest periacuteode amb uns

suposats sistemes defensius i de control de la costa

De tota manera cal admetre ndashi de fet Olesti ho fa en partndash que el fet que les fonts

almiddotludeixin a aquests praesidia no significa necessagraveriament que tinguessin un caragravecter

permanent especialment com argumenta F Cadiou despreacutes que lrsquoamenaccedila puacutenica quedeacutes

definitivament anorreada a Zama191 Aixiacute mateix es fa difiacutecil de creure que la Roma de finals

del segle III i inicis del II aC disposeacutes de prou recursos humans i econogravemics per permetrersquos

drsquoanar instalmiddotlant guarnicions per allagrave on passava amb la voluntat de mantenir-les durant un

periacuteode de temps meacutes o menys dilatat per tal de controlar els territoris sotmesos Nomeacutes cal

recordar les reserves que mostrava Catoacute a dividir els seus efectius quan fou visitat per

lrsquoambaixada ilergeta que suplicava al cogravensol que prescindiacutes drsquoun contingent suficient per

enfrontar-se als enemics que els hostilitzaven192 En definitiva sembla meacutes coherent amb el

context histograveric per una banda veure els praesidia dels textos ndashi segurament molts altres

dels quals no nrsquoha quedat cap recordndash com uns establiments militars instalmiddotlats de manera

puntual per les necessitats de la guerra que es desmuntaven quan deixaven de tenir utilitat

I de lrsquoaltra lrsquoinnegable control de Roma sobre el territori es devia exercir a traveacutes de

mecanismes diferents als de lrsquoestabliment drsquohipotegravetiques xarxes de guarnicions tant si

srsquoapostaven dins dels assentaments ibegraverics com en els seus territoris193

190 O OLESTI ldquoEl control de los territorios del Nordeste Peninsular (218-100 aC) un modelo a debaterdquo T NtildeACO i

I ARRAYAacuteS (eds) op cit p 121-122 191 F CADIOU Hibera in terra miles Les armeacutees romaines et la conquecircte de lrsquoHispanie sous la Reacutepublique (218-45 av

J-C) Madrid 2008 p 327-329 192 LIVI 3411 193 F CADIOU op cit p 354-361 Creiem escaient portar a colmiddotlacioacute en aquest punt la proposta de J Guitart qui

planteja que les relacions establertes entre ibers i romans en el temps de la guerra annibagravelica en general bones

srsquohaurien mantingut en gran part en els anys seguumlents inclosa lrsquoegravepoca de les dites revoltes indiacutegenes Aixiacute ho

demostrarien alguns detalls registrats a les fonts escrites com les demandes drsquoauxili drsquoalguns pobles al cogravensol

Catoacute o el suport militar que voluntagraveriament oferien als romans els mateixos ibers contra els elements renuents

meacutes violents que tambeacute els atacaven a ells Tot plegat havia de crear un clima que propiciaria els canvis

esdevinguts en el transcurs del segle II aC (J GUITART ldquoIbers versus romans Arqueologia de lrsquoorigen de les ciutats

147

36 PROSOPOGRAFIA DE PERSONATGES DELS EXEgraveRCITS DE ROMA

Un altre aspecte drsquointeregraves que ens ofereixen les fonts literagraveries eacutes la informacioacute sobre

determinats individus dels quals no en sabriacuteem res (o no gaire cosa) a partir drsquoaltres fonts

Com ja hem apuntat a les consideracions introductograveries del present capiacutetol els testimonis

textuals que han arribat fins a nosaltres es focalitzen de manera quasi exclusiva en els

esdeveniments begravelmiddotlics de manera que trobem que tots aquests personatges formaven part de

les tropes romanes En aquest apartat ens centrarem a desgranar qui eren aquestes persones i

quina rellevagravencia histograverica tingueren les famiacutelies a les quals pertanyien tot prestant atencioacute

al paper ndashquan srsquoescaundash que jugaren o beacute ells mateixos o beacute altres membres de la seva mateixa

gens a la peniacutensula Ibegraverica i al llarg del temps Abans de continuar perograve creiem convenient

de fer un advertiment hem deixat de banda de manera premeditada els comandants

principals de les legions que soacuten personatges ben estudiats i coneguts i que pertanyien a

gentes aristocragravetiques de les quals hem parlat al capiacutetol anterior Al final de lrsquoapartat hem

afegit un quadre (quadre 1) que recull de manera sintegravetica els noms dels individus la posicioacute

ndashquan eacutes conegudandash que tenien a lrsquoexegravercit en el moment que apareixen esmentats als textos

la cronologia i els passatges on hom hi almiddotludeix

Polibi eacutes un dels autors que fa referegravencia a alguns drsquoaquests personatges com M Silagrave i

C Leli M Iunius Silanus194 eacutes identificat com a propretor assistint al cogravensol P Corneli Escipioacute

entre els anys 210 i 206 aC Aquest de fet fou el darrer cagraverrec conegut que ostentagrave ategraves que

abans ja havia estat prefecte de la guarnicioacute de Neapolis lrsquoany 216 aC195 pretor a Etruacuteria el 212

aC i propretor lrsquoany seguumlent196 Silagrave pertanyia a una de les famiacutelies romanes que colmiddotlocagrave meacutes

membres en diferents cagraverrecs puacuteblics (fins a cinquanta-dos) i des drsquoegravepoques meacutes reculades ja

que un dels dos primers cogravensols de la Repuacuteblica L Brutus pertanyia a aquesta gens Per altra

banda la branca del propretor de la Citerior la dels Iunii Silani sembla haver estat de les meacutes

destacades juntament amb la dels Iunii Bruti ategraves que ben beacute una dotzena detingueren

romanes a Catalunya i al Paiacutes Valenciagraverdquo Homenatge als nostres pobles i a la seua gent Primer cicle de conferegravencies

al sud del Paiacutes Valenciagrave Barcelona 2004 p 77-96) 194 POLIBI 1061-7 Juni Silagrave tambeacute eacutes esmentat per Livi per primer cop a 261910 195 T R S BROUGHTON The magistrates of the Roman Republic vol 1 New York 1951 p 251 196 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 268 i 274

148

magistratures i cagraverrecs militars diversos a partir de les darreries del segle III aC197 La gens Iunia

tingueacute certa relacioacute amb la proviacutencia en moments posteriors on jugaren papers destacats

particularment a partir de les acaballes del segle I aC com ho demostren les diverses

inscripcions documentades que recullen noms drsquoindividus drsquoaquesta famiacutelia Particularment

interessant eacutes la meacutes antiga de totes les conservades localitzada a Empuacuteries i datada lrsquoany 25

aC198 que els emporitans feren inscriure en honor a un seu patronus el qual pertanyia

precisament a la mateixa branca que el propretor i srsquoanomenava M Iunius Silanus A lrsquoentorn

del canvi drsquoera srsquohan datat un parell drsquoepiacutegrafs escrits sobre sengles ares199 trobades a Cartagena

que recorden a L Iunius L f T n Paetus A Xagravetiva finalment srsquohan documentat dues

inscripcions meacutes una datada al primer terccedil del segle I dC on srsquoalmiddotludeix a un Q Iunius Q f Gal

Aenibelus200 i lrsquoaltra datada entre els anys 14 i 50 i que fa referegravencia a Q Iunius Q f Gal Iustus

qui fou duumuir i flamen diui Augusti201

Per altra banda C Laelius 202 fou un altre dels colmiddotlaboradors de P Corneli Escipioacute en

els darrers anys de la segona guerra puacutenica a Hispagravenia A les fonts que lrsquoesmenten apareix

identificat com a praefectus classis en el context del reeixit setge de Carthago Noua i molt poc

temps despreacutes com a legat encarregat de dur a Roma les noves de la caiguda de la ciutat (209

aC) Aquests foren els seus primers cagraverrecs coneguts els primers esglaons drsquouna carrera que el

portaria a actuar de legat en altres ocasions (206 204 i 203 aC)203 aixiacute com de praefectus classis

a lrsquoAgravefrica sota les ordres drsquoEscipioacute (205 i 204 aC)204 Lrsquoany 202 aC prosseguiacute el seu cursus en

eacutesser elegit quumlestor encara al servei drsquoEscipioacute205 i el continuagrave ocupant els cagraverrecs drsquoedil de la

plebs el 197 aC206 pretor de Siciacutelia el 196 aC207 cogravensol drsquoItagravelia i la Gagravelmiddotlia Cisalpina el 190 aC i

197 T R S BROUGHTON The Magistrates of the Roman Republic vol 2 New York 1956 p 575-577 198 AE 1984 615 199 J M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten epigragravefica Murcia 1997 p 115-

120 nuacutems 7 i 8 200 J CORELL Inscripcions romanes del Paiacutes Valenciagrave 3 Saetabis i el seu territori 2006 nuacutem 7 201 J CORELL op cit nuacutem 8 Al costat drsquoaquestes que soacuten especiacuteficament de la Citerior tambeacute srsquohan trobat

inscripcions que recullen la presegravencia de Iunii (perograve cap meacutes de cognomen Silanus) a la Begravetica entre egravepoca

augustal i el segle I dC (AE 1987 509 CIL II2 5676 i CIL II27244) 202 POLIBI 1094-7 Tambeacute eacutes esmentat per Livi 26424-5 i Apiagrave Ib 25 203 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 300 309 i 314 204 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 305 i 309 205 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 316 206 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 333 207 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 335

149

procogravensol lrsquoany seguumlent208 i ambaixador davant del rei Perseu de Macedogravenia lrsquoany 174 aC209 i

davant del rei gal Cincibilis el 170 aC210 Malgrat la brillant carrera drsquoaquest personatge la gens

Laelia no es distingiacute per haver tingut molts membres participant a les magistratures

republicanes sinoacute meacutes tost el contrari nomeacutes estan documentats cinc Laelii entre finals del

segle III i mitjan segle I aC i nomeacutes un altre C Laelius Sapiens obtingueacute les dignitats pretorial

(fou escollit pretor drsquoHispagravenia lrsquoany 145 aC i propretor lrsquoany seguumlent) i consolar (140 aC)211 No

tenim cap altre membre drsquoaquesta famiacutelia documentat a Hispagravenia per a egravepoca republicana i

lrsquouacutenica mencioacute coneguda a un Laelius la trobem en un epiacutegraf de Carthago Noua datat entre

la segona meitat del segle I i la primera del segle II dC on es fa referegravencia al llibert C Laelius

C l Chrestus212

Livi identifica a diversos personatges generalment vinculats als exegravercits que

estigueren a la Citerior A meacutes de M Juni Silagrave i C Leli parla tambeacute de L Marci L Acili C

Escriboni Q Trebelmiddotli Sex Digiti i M Semproni Tuditagrave L Marcius Septimius213 fou tribunus

militum a les ordres dels germans Escipioacute el 211 aC i despreacutes de la desfeta a mans dels

cartaginesos prengueacute les regnes de les restes de les tropes romanes i les menagrave a la victograveria sota

el tiacutetol autoimposat de propretor acte que desplagueacute al Senat Als anys seguumlents se sap amb

seguretat que el 206 actuagrave com a legat a les ordres de P Escipioacute214 La gens Marcia sembla haver

jugat un paper destacat a la Repuacuteblica com ho mostra el fet que hi ha documentats quaranta-

vuit membres de la famiacutelia amb cagraverrecs puacuteblics a partir de principis del segle IV aC amb Cn

Marcius que lrsquoany 389 aC fou elegit tribuacute de la plebs i C Marcius que el mateix any exerciacute de

tribuacute militar A meacutes a meacutes diversos membres de la gens seguiren carreres brillants que els

portaren a detenir elevades i prestigioses magistratures com serien els casos de Q Marcius

Philippus qui obtingueacute el consolat lrsquoany 281 aC i la censura el 261 aC a meacutes drsquoeacutesser magister

equitum el 263 aC C Marcius Rutilus Censorinus qui fou elegit com a tribuacute de la plebs lrsquoany 311

aC i al seguumlent obtingueacute el consolat en una carrera que culminaria amb lrsquoeleccioacute com a censor

(294 i 265 aC) o un altre Q Marcius Philippus qui fou elegit cogravensol en dues ocasions (186 i 169

208 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 356 i 363 209 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 405 210 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 420 211 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 578 212 J M ABASCAL i S F RAMALLO op cit p 253-254 nuacutem 77 213 LIVI 2537-39 214 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 300

150

aC) i censor el 164 aC entre altres cagraverrecs Per al periacuteode en quegrave Marci Septimi era a la

Peniacutensula trobem exercint cagraverrecs puacuteblics a M Marcius com a rex sacrorum almenys lrsquoany

210 aC i M Marcius Ralla que lrsquoany 204 aC fou escollit pretor urbagrave Epigragraveficament els Marcii

es troben testimoniats en egravepoca republicana a Beneuentum on es localitzagrave una inscripcioacute del

segle I aC on apareix un llibert anomenat D Marcius Philemo215 i al bronze drsquoAscoli216 on

srsquoesmenta a un Q Marcius L f Pap Per altra banda a la Carthago Noua augustal estagrave

testimoniada la presegravencia de T Marcius Sp f Rufus217

L Acilius218 estagrave documentat per Livi nomeacutes com a legat del pretor Q Fulvi Flac en un

atac contra els celtibers de la zona drsquoAebura Els Acilii donaren disset dels seus membres al

servei de la Repuacuteblica des de les darreries del segle III aC essent el primer un Mrsquo Acilius que

lrsquoany 218 aC fou IIIuir agris dandis assignandis219 Les carreres meacutes brillants de membres

drsquoaquesta gens es troben particularment al segle II aC amb les figures de Mrsquo Acilius L f K n

Balbus (pretor vers 153 i cogravensol el 150 aC) Mrsquo Acilius Mrsquo f L n Balbus (pretor vers 117 i cogravensol el

114 aC) Mrsquo Acilius C f L n Glabrio (tribuacute de la plebs el 201 decemuir sacris faciundis a partir

de 200 edil de la plebs el 197 praetor peregrinus el 196 cogravensol a Gregravecia el 191 i procogravensol el 190

aC) o Mrsquo Acilius Mrsquo f C n Glabrio (IIuir aed dedicandis el 181 edil curul el 166 pretor vers 157 i

consul suffectus lrsquoany 154 aC)

C Scribonius220 eacutes identificat per Livi com a praefectus sociorum a les ordres de Fulvi

Flac lrsquoany 181 aC En egravepoca republicana a partir de les acaballes del segle III aC es coneixen

una dotzena de membres drsquoaquesta gens ostentant cagraverrecs puacuteblics particularment de la

branca dels Scribonii Libones que en representen la meitat

Livi221 explica que despreacutes de la presa de Carthago Noua (209 aC) a lrsquohora de repartir

condecoracions hi havia dos homes que es disputaven la corona muralis Un era el centurioacute

de la IV legioacute Q Trebellius del qual no sabem que hagueacutes exercit cap altre cagraverrec De fet els

Trebellii no haurien estat una famiacutelia gaire important ja que nomeacutes estan documentats dos

membres i tan sols al segle I aC ostentant alguna magistratura per una banda L Trebellius

215 AE 1983 265 216 CIL I709 217 CIL II3481 218 LIVI 41311-9 219 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 240 i 242-242 n 12 i 13 220 LIVI 40313 i 5 221 LIVI 26486

151

qui fou tribuacute de la plebs lrsquoany 67 aC i de lrsquoaltra L Trebellius Fides que tambeacute fou elegit tribuacute

de la plebs per a lrsquoany 47 aC passagrave per lrsquoedilat curul tres anys meacutes tard i finalment actuagrave com

a oficial (no se sap exactament en qualitat de quegrave) a les ordres de M Antoni lrsquoany 43 aC222 No

nrsquohi ha cap altre de documentat a Hispagravenia en general ni a la Citerior en particular

Lrsquoaltre que es disputava la recompensa era el socius naualis Sex Digitius un altre

personatge que com lrsquoanterior procedia drsquouna famiacutelia que tan sols donagrave al servei de la

Repuacuteblica dos membres (incloent-lo a ell) ambdoacutes anomenats de la mateixa manera Poc meacutes

de dos decennis despreacutes de la caiguda de Carthago Noua el mateix Digitius fou elegit pretor

de la Citerior lrsquoany 194 aC se li prorrogagrave el cagraverrec un any meacutes i fou legat en diverses ocasions

tant al davant de lrsquoexegravercit (190 aC) com en qualitat drsquoambaixador (entre 174 i 172 aC) una de

les vegades al costat de C Leli en lrsquoambaixada a Perseu de Macedogravenia223 Lrsquoaltre nomeacutes exerciacute

de tribuacute militar el 170 aC a Macedogravenia sota les ordres drsquoHostili Manciacute224 Tampoc hi ha cap

Digitius documentat a la Peniacutensula ni en egravepoca republicana ni en la imperial

Encara amb relacioacute a aquest episodi de la corona muralis hem drsquoesmentar dos

personatges meacutes que formaren part dels recuperatores encarregats de decidir quin dels dos

era mereixedor de la condecoracioacute Per una banda M Sempronius Tuditanus membre de

lrsquoexegravercit comandat per Escipioacute perograve la categoria exacta del qual Livi no transmet tot i aixograve eacutes

possible que fos un dels tribuns militars225 Aquest home per beacute que no sabem que hagueacutes

ocupat cap altre cagraverrec formava part drsquouna famiacutelia poderosa i prestigiosa com es pot apreciar

en el fet que estan documentats cinquanta-dos membres ocupant algun cagraverrec puacuteblic ja des

de principis del segle V aC i drsquoaquests tres entraren al Senat durant el segle II aC Meacutes

concretament dins de la mateixa branca dels Sempronii Tuditani hem de remarcar la figura

de C Sempronius Tuditanus que dugueacute a terme un cursus honorum potser no especialment

brillant perograve que hem de tenir en compte en la mesura que detingueacute la pretura de la Citerior

en el difiacutecil any de 197 aC i el proconsolat lrsquoany seguumlent no menys difiacutecil Aixiacute mateix el 198 aC

havia estat elegit edil de la plebs i fou pontifex fins 196 aC226 Tambeacute cal fer esment de Ti

Semproni Grac que fou pretor de la Citerior els anys 180-179 aC i que tan bon record deixagrave

222 T R S BROUGHTON op cit vol 2 p 627 223 T R S BROUGHTON op cit vol 2 p 559 224 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 421 225 T R S BROUGHTON op cit vol 1 p 288 226 T R S BROUGHTON op cit vol 2 p 615-616

152

entre els celtibers De fet la gens Sempronia deixagrave una profunda petjada al conjunt drsquoHispagravenia

tot i que no eacutes evident en lrsquoepigrafia fins a partir de la segona meitat del segle I dC com posen

de manifest les divuit inscripcions que hi fan referegravencia trobades a la Hispagravenia Citerior o les

vint-i-dues de la Begravetica totes elles amb una cronologia que abasta sobretot els tres primers

segles de lrsquoEra Per altra banda el segon recuperator era P Cornelius Caudinus un altre

personatge del qual en desconeixem el rang i que no sembla que arribeacutes a ocupar cap cagraverrec

puacuteblic ategraves que no estagrave documentat meacutes enllagrave de lrsquoepisodi de la corona muralis Aixograve no

obstant tornem a trobar un membre de la gens Cornelia una de les meacutes notograveries de Roma

com ja hem vist al capiacutetol anterior A la proviacutencia de fet tenim constagravencia de la presegravencia de

quatre membres meacutes drsquoaquesta gens al segle I aC227

L Marcius Septimius tribunus militum

legatus

211 aC

206 aC

Livi 253739

M Iunius Silanus propraetor 210-206 aC Polibi 1061-7

Livi 261910

C Laelius praefectus classis 209-206 aC Polibi 1094-7

Livi 26424-5 i 26487

Apiagrave Ib 25

P Cornelius Caudinus Membre de lrsquoexegravercit cagraverrec

desconegut

209 aC Livi 26488-9

Sex Digitius socius naualis

praetor

209 aC

194 aC

Livi 26486

C Flaminius quaestor militaris 209 aC Livi 26478

M Sempronius Tuditanus Membre de lrsquoexegravercit cagraverrec

desconegut (tribunus

militum)

209 aC Livi 26487

Q Trebellius centurioacute de la IV legio 209 aC Livi 26486

L Acilius legatus 181 aC Livi 41391-9

C Scribonius praefectus sociorum 181 aC Livi 40313 i 40315

Quadre 1 Quadre de siacutentesi amb tots els membres dels exegravercits identificats a les fonts escrites

227 Les inscripcions conservades rememoren a L Cornelius Tacitus (IRC 1191 epiacutegraf trobat a Sant Martiacute Sarroca)

M Cornelius Marcellus i Cn Cornelius Cinna (CIL II3426 CIL II3425 i J M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de

Carthago Nova la documentacioacuten epigraacutefica Muacutercia 1997 inscripcioacute nuacutem 4 ambdoacutes localitzats a la Carthago

Noua del darrer terccedil del segle I aC on detingueren alguns cagraverrecs puacuteblics) A meacutes un dels genets ilerdencs que

apareixen esmentats al bronze drsquoAscoli du el mateix nomen Cn Cornelius Com podem veure tanmateix cap

drsquoells pertanyia a la coneguda branca dels Scipiones

153

37 SEQUELLAE CIVILS ROMANOITAgraveLICS AL DARRERE DE (I ENTRE) LES LEGIONS

Els itagravelics i romans que es movien per la Citerior en el nostre periacuteode no eren

uacutenicament militars Tal i com posen de manifest diversos passatges en paralmiddotlel a les tropes

arribaven civils de molt diversa condicioacute que els anaven al darrere per beneficiar-se a la seva

particular manera de la guerra tot oferint a la soldadesca tota mena de productes i serveis

Generalment les narracions no fan mencioacute a la seva presegravencia probablement perquegrave devien

eacutesser un element tan habitual que els autors no en paren esment llevat de moments molt

puntuals en quegrave llurs paraules els fan fugaccedilment visibles Aquesta rara circumstagravencia estagrave ben

documentada en dues ocasions en el transcurs del segle II aC la primera esdeveacute amb lrsquoarribada

del cogravensol Catoacute i la ragravepida reorganitzacioacute que fa de les tropes i la segona amb la vinguda

drsquoEscipioacute Emiliagrave per posar fi definitiva a la guerra de Numagravencia Ambdoacutes generals actuen

moguts per la mateixa voluntat que no eacutes altra que optimitzar les forces militars acantonades

a la proviacutencia per fer-les meacutes eficients I una de les primeres mesures que prenen eacutes desfer-se

drsquoaquella multitud supegraverflua des del punt de vista militar que a la pragravectica no era res meacutes que

un gran destorb que coartava lrsquoagilitat de les legions Tanmateix queda ben clar que malgrat

els esforccedilos de Catoacute per expulsar tots aquests individus dels campaments tard o drsquohora els

seus successors al comandament de les tropes relaxaren el rigor que imposagrave i permeteren que

sersquols unissin novament els grups civils Altrament Escipioacute no hauria hagut de prendre la

mateixa decisioacute que Catoacute una seixantena drsquoanys abans I la histograveria encara es repetiacute meacutes tard

ategraves que a finals de la mateixa centuacuteria primer Metel a Numiacutedia228 i pocs anys meacutes tard C

Mari quan endegagrave la seva reforma de lrsquoexegravercit els tornaren a bandejar

Dins drsquoaquests heterogenis grups hi havia calones229 membres del servei amb quegrave es

feien acompanyar els ciutadans a les legions perquegrave els transportessin llurs pertrets230 Aquests

esclaus foren presents entre les tropes en egravepoca republicana tal i com testimonia Livi en el

context de la segona guerra samnita231 i especialment en la imperial232 El que no queda tan

228 SALmiddotLUSTI Bell Iug 452-3 229 LIVI 2718 230 W SMITH (ed) A Dictionary of Greek and Roman Antiquities London 1890 s u calo 231 LIVI 9378-11 232 R MACMULLEN ldquoThe legion as a societyrdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte vol 33 4 1984 p 444-445 E

HILDINGER Swords Against the Senate The Rise of the Roman Army and the Fall of the Republic Cambridge

(Massachussets) 2003 p 2-3 D SIERRA ldquoEl imperator republicano un general experimentado y un hagravebil taacutectico

154

clar eacutes si els esclaus pertanyien a legionaris particulars o a lrsquoexegravercit en conjunt tot i que el meacutes

probable eacutes que nrsquohi haguessin de totes menes Eacutes indubtable que la logiacutestica militar requeria

la presegravencia a lrsquoexegravercit de persones que srsquoencarreguessin de lrsquoalimentacioacute i la cura dels cavalls

i les atzembles el transport i custogravedia de la impedimenta etc233 essent lrsquoopcioacute meacutes econogravemica

lrsquouacutes de persones de condicioacute servil per tant meacutes enllagrave que hi haguessin ciutadans que es

portessin els seus propis esclaus lrsquoexegravercit necessitava lrsquoesforccedil de serui publici234 A diferegravencia

drsquoaltres personatges esmentats per les fonts els calones podien eacutesser en definitiva molt uacutetils

per a lrsquoexegravercit duent a terme tasques de suport per facilitar la seva actuacioacute com assenyala Livi

en el passatge citat anteriorment o encara que fos simplement per fer molta gatzara per

confondre els enemics com feacuteu Claudi Marcel a la segona guerra puacutenica235 En aquest sentit

cal assenyalar que les fonts literagraveries apunten en meacutes drsquouna ocasioacute que a alguns dels calones

sersquols permetia de dur algun tipus drsquoarma ja fos defensiva o ofensiva236 En la centuacuteria que

aproximadament srsquoesteacuten entre les darreries del segle III i les del II aC sembla que es va anar

desenvolupant el proceacutes drsquoarmament dels calones237 que fins i tot podien arribar a rebre

entrenament militar per si arribat el cas calia que tambeacute prenguessin part en el combat

En formaven part tambeacute els lixae238 uns individus la naturalesa dels quals eacutes difiacutecil

drsquoaclarir com a consequumlegravencia de la fragmentacioacute i la disparitat de testimonis literaris que en

fan referegravencia En el seu moment J Roth intentagrave discernir qui hi havia al darrera drsquoaquesta

denominacioacute i despreacutes de repassar les fonts i les seves nombroses discordances srsquoinclinagrave per

considerar-los persones que es dedicaven a vendre determinats productes als soldats

particularment relacionats amb lrsquoalimentacioacute no es tractaria de subministradors drsquoaliments

bagravesics (com els cereals) que eren proporcionats per lrsquoestat ni de productes a lrsquoengrograves sinoacute de

(385-168 aC)rdquo Polis Revista de ideas y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 22 2010 p 190 N B KAMPEN

ldquoSlaves and Liberti in the Roman Armyrdquo M GEORGE (ed) Roman Slavery and Roman Material Culture Toronto

2013 p 188-190 233 J P ROTH The Logistics of the Roman Army at War (264 BC-AD 235) Leiden-Boston-Koumlln 1999 p 102-105 234 Aixiacute com la presegravencia drsquoesclaus privats estagrave ben documentada entre les tropes en el transcurs del nostre

periacuteode (APIAgrave Pun 530 SALmiddotLUSTI Bell Iug 452) les fonts no en testimonien de puacuteblics o pertanyents al conjunt

de la legioacute fins a mitjan segle I aC (APIAgrave Bell Ciu 2746) Aixograve no treu eacutes clar que no nrsquohi haguessin anteriorment 235 FRONTIacute Strat 248 236 Sense agravenims drsquoeacutesser exhaustius en tenim notiacutecia a Bell Alex 74 Bell Afr 84-85 DIOacute CASSI 79266 FRONTIacute

Strat 246 i FLAVI JOSEP Bell Iud 369 237 Livi (271812) els descriu a la batalla de Baecula (208 aC) encara desarmats perograve ajudant a lrsquoexegravercit a enfrontar-

se contra els cartaginesos llanccedilant-los pedres perograve quan Plutarc (Mar 191) almiddotludeix als enfrontaments contra

els teutons aquests esclaus ja duen armament encara que possiblement lleuger (J P ROTH op cit p 105-110) 238 LIVI 28223 i VALERI MAgraveXIM 271

155

productes meacutes refinats exogravetics o difiacutecils drsquoaconseguir en campanya com podien ser salses

espegravecies o vinagre239 Meacutes recentment Rachel F Vishnia ha realitzat un estudi complet i

aprofundit per intentar obtenir una mica meacutes de llum sobre la quumlestioacute Ha analitzat la

setantena drsquoocurregravencies del mot a les fonts des drsquoegravepoca republicana fins a la baiximperial i

encara fins a la Suda on apareix per darrera vegada240 Segons lrsquoautora sovint srsquoha considerat

per una falsa etimologia establerta ja a lrsquoantiguitat que els lixae ndashper a alguns de condicioacute

servil per a drsquoaltres lliurendash acompanyaven les legions per tal de proveir-les drsquoaigua i potser

tambeacute aliments i vitualles Tanmateix Vishnia ha rebutjat a partir de lrsquoexamen de tots els

documents a lrsquoabast aquesta imatge estagrave convenccediluda que ni eren esclaus ni tampoc es

guanyaven la vida fent drsquoaiguaders per als soldats La seva proposta eacutes que de bell antuvi eren

persones lliures que efectivament oferien un servei a les legions perograve que tenia a veure amb

els esclaus i meacutes concretament amb la captura i el manteniment drsquoesclaus als territoris on

Roma guerrejava En territori hispagrave Livi en revela la seva presegravencia quan cap a les darreries

de la segona guerra puacutenica els contingents romans es trobaven pels voltants drsquoAstapa i

comenta que els seus habitants fidels aliats dels cartaginesos saquejaven les terres dels veiumlns

que srsquohavien passat al bagravendol romagrave i no dubtaven a atacar els romans que trobaven vagarejant

independentment que fossin ndashespecificandash soldats lixae o mercatores241 Aixiacute mateix a Valeri

Magravexim devem la notiacutecia de lrsquoexpulsioacute dels nombrosos lixae juntament amb la resta de la gran

munioacute de civils dels campaments en arribar Escipioacute per conduir la guerra contra els

numantins242

Al seu costat hom podia trobar una segraverie de comerciants de la meacutes diversa condicioacute

Per comenccedilar hi havia els institores la definicioacute dels quals ens ve proporcionada pels textos

juriacutedics Institor est qui tabernae locoue ad emendum uendendumue praeponitur quique sine

loco ad eundem actum praeponitur243 Eacutes a dir eacutes el nom que rebia qualsevol agent que per

compte drsquoaltri se situava al capdavant drsquouna botiga o qualsevol lloc on es duguessin a terme

transaccions que a la pragravectica podia ser des drsquoun granger a un prestador passant per un

239 J P ROTH op cit p 93-101 240 R F VISHNIA ldquoThe Shadow Army ndash The Lixae and the Roman Armyrdquo Zeitschrift fuumlr Papyrologie und Epigraphik

139 2002 p 265-272 241 LIVI 28223 242 VALERI MAgraveXIM 271 243 ULPIAgrave Dig 14318

156

terrissaire un hostaler etc No obstant aixograve les fonts literagraveries utilitzen el terme amb un

significat menys tegravecnic i preciacutes i amb ell designen persones generalment de baixa extraccioacute

social relacionades amb activitats comercials de volum reduiumlt ja fos en agraverees urbanes rurals

o en territori provincial244 aixiacute com de venda ambulant245 Aquests mateixos personatges estan

documentats a les fonts gregues sota el nom de κάπελοι almenys des drsquoegravepoca helmiddotleniacutestica no

nomeacutes a les ciutats sinoacute tambeacute de la mateixa manera que els institores que ens interessen

seguint els exegravercits246

La imatge que en transmeten els autors acostuma a ser pejorativa ja que els presenten

com a venedors de bagatelmiddotles i androgravemines fuacutetils sempre disposats a engalipar viacutectimes

incautes preferentment el jovent247 Sovint aquests venedors ambulants es dedicaven al

mercadeig de roba i aliments fossin naturals (fruita cereals peix llet) o elaborats (pa pastes

salsitxes)248 A les agraverees urbanes tendien a concentrar-se als espais concorreguts on calia

esperar que seria meacutes fagravecil de trobar alguacute que adquiriacutes els seus productes com als voltants dels

temples les termes o els edificis drsquoespectacles i per les restes epigragravefiques que nrsquohan romagraves ndash

si beacute ja drsquoegravepoca imperialndash disposaven de petites agraverees marcades al terra i comptaven amb la

llicegravencia dels edils249 Des del punt de vista social els institores tant podien ser esclaus com

lliures homes com dones adults com menors250 perograve tenien en comuacute la procedegravencia de les

classes inferiors com posen en evidegravencia els escriptors quan habitualment els relacionen

amb la pobresa i la mendicitat251 Alguns actuaven per compte drsquoaltri (encaixant en bona

mesura amb la definicioacute juriacutedica) venent allograve que produiumlen els fabricants de roba flequers o

hostalers mentre que drsquoaltres ho feien per compte propi venent el que podien per aconseguir

uns guanys suplementaris o directament per tenir-ne alguns252 En el nostre cas altra vegada

244 J-J AUBERT Business Managers in Ancient Rome A Social amp Economic Study of Institores 200 BC- AD 250

Leiden-New York-Koumlln 1994 p 6-8 16-17 i 36 245 El mateix Ulpiagrave (Dig 14354) especifica institoreshellip quos uolgo circitores appellamus 246 XENOFONT Cyr 4542 DEMOgraveSTENES Aristog 46 LLUCIAgrave Hist conscr 16 ATENEU Deip 10431d 247 J-J AUBERT op cit p 21-23 248 C HOLLERAN Shopping in Ancient Rome The Retail Trade in the Late Republic and the Principate Oxford 2012

p 203-205 249 C HOLLERAN op cit p208-212 250 J-J AUBERT op cit p 38 i 56 251 C HOLLERAN op cit p 202-203 252 C HOLLERAN op cit p 229

157

eacutes Valeri Magravexim qui els enumera entre els civils que seguien les legions aquarterades a

Numagravencia i que Escipioacute srsquoafanyagrave a foragitar253

Livi tambeacute recorda lrsquoexistegravencia dels redemptores254 De manera general aquest era el

nom que rebien aquells que licitaven en una locatio eacutes a dir un tipus de subhasta puacuteblica255

Malgrat que allograve que es licitava a les locationes anagrave variant al llarg del temps sembla que en

origen es feien per contractar subministraments i serveis necessaris per a lrsquoestat256 com ara vi

(segurament per a celebracions religioses)257 o roba per als actors de representacions

teatrals258 perograve tambeacute la construccioacute i el manteniment drsquoobres puacutebliques com ara temples o

aquumleductes259 A meacutes a meacutes tambeacute es podia contractar lrsquoavituallament de lrsquoexegravercit tal i com

posa de manifest Livi en exposar lrsquoepisodi en el qual el cogravensol Catoacute tot just despreacutes drsquoarribar

a la Peniacutensula despatxagrave tots els redemptores amb la intencioacute de fornir la tropa amb el cereal

de la terra i aixiacute estalviar-se tots els costos que implicava el transport i la venda del gra De fet

eacutes possible que les tres societates que srsquoencarregaren de transportar a cregravedit les vitualles per

als contingents comandats pels Escipions lrsquoany 215 aC260 estiguessin tambeacute formades per

redemptores261

Els contractistes jugaven un paper drsquointermediaris ategraves que quan srsquoadjudicaven una

obra o servei normalment no srsquoencarregaven de realitzar-ho ells mateixos sinoacute que havien de

buscar i aportar els homes materials eines diners i beacutens necessaris per poder-ho dur a terme

drsquoacord amb les clagraveusules estipulades i un cop realitzat rebien el pagament establert Un bon

exemple de les activitats drsquointermediacioacute el doacutena el mateix historiador pataviacute en relatar

lrsquoesmena de lrsquoacte sacriacuteleg protagonitzat pel censor Q Fulvi Flac lrsquoany 173 aC com que havia

retornat victorioacutes contra els celtibers prometeacute com a vot lrsquoereccioacute drsquoun temple a Fortuna

Equestris que havia drsquoeacutesser el meacutes esplendoroacutes de tota la Urbs Per assolir aquest objectiu

253 VALERI MAgraveXIM 271 254 LIVI 34912 255 A MATEO Manceps redemptor publicanus Contribucioacuten al estudio de los contratistas puacuteblicos en Roma

Santander 1999 p 34-39 256 Els redemptores amb tot no nomeacutes participaven en licitacions puacutebliques sinoacute tambeacute privades com es despregraven

de diversos passatges del De agri cultura de Catoacute on fa referegravencia a les contractes per construir una uilla (De agri

cult 14) recollir olives i fabricar oli (De agri cult 144 i 145 respectivament) 257 FEST s u quadrantal 258 PLAUTE Persa 1379-80 259 FRONTIacute De aquae 1004 260 LIVI 23484-493 261 A MATEO op cit p 77-78

158

tingueacute la pensada drsquoemprar les teules de marbre que formaven la coberta del temple de Iuno

Lacinia del Bruacutetium de manera que les feacuteu arrencar i deixagrave lrsquoaedes malmegraves Ragravepidament lrsquoacte

drsquoimpietat fou denunciat al Senat el qual obligagrave a Fulvi Flac a retornar i recolmiddotlocar les teules

I aquiacute eacutes on entren en escena els redemptores ja que el transport i la reposicioacute se subhastaren

en una locatio Pel que explica Livi els adjudicataris es procuraren la nau (o les naus) i els

homes per dur les teules perograve hagueren de deixar-les estibades a lrsquoarea del temple perquegrave no

trobaren ninguacute per arreglar la teulada262

Pel que fa a la composicioacute social dels redemptores a partir dels testimonis escrits (tant

literaris com sobretot epigragravefics) A Mateo eacutes de lrsquoopinioacute que estava formada en general per

individus de baixa extraccioacute263 Cal advertir que per a la major part de lrsquoetapa republicana les

dades soacuten molt minses i nomeacutes comencen a ser relativament abundants a partir de la baixa

repuacuteblica Ciceroacute en les seves invectives contra Verres rememora al plebeu P Juni qui havia

arrendat el manteniment del temple de Cagravestor el 80 aC i la defuncioacute del qual poc despreacutes

havia aprofitat Verres aleshores pretor urbagrave per arruiumlnar la famiacutelia de Juni i afavorir de

manera molt lucrativa a un amic seu un tal Haboni264 A la segona meitat del segle I aC tambeacute

tenim documentat en aquest cas per lrsquoepigrafia funeragraveria al pistor i redemptor M Virgili

Eurysaces que era llibert265 Altres ja en egravepoca imperial eren tambeacute lliberts o esclaus266

Certament davant drsquoaquest exemples i drsquoaltres que hem referit meacutes amunt veiem a

personatges drsquouna relativa riquesa ja que si no ho fossin no podrien assumir els costos que

comportaven les obres i serveis pels quals licitaven ni en el cas del flequer suara esmentat

srsquohauria pogut construir aquella tomba tan monumental com pintoresca Ara beacute no hem

drsquooblidar com ja hem vist anteriorment que els enfranquits podien ser persones que

arribaven a acumular grans fortunes perograve al mateix temps lrsquoestigma de la servitud els

perseguia la resta de la vida de manera que socialment seguien quedant arraconats als

sectors inferiors Significa aixograve que tots els redemptores srsquoenquadraven a les capes baixes de la

societat Si ens fixem en el testimoni que doacutena Ciceroacute de P Juni ens diu que era un plebeu267

262 LIVI 423 263 A MATEO op cit p 73-74 264 CICEROacute Verr 21142-151 265 CIL I21203-1205 = CIL VI1958 = ILS7460 a-c = AE 1993 109 = CLE 13 = AE 2001 219 = AE 2001 482 266 Vid el recull que fa A MATEO op cit p 74 n 224 267 CICEROacute Verr 21151

159

cosa que drsquoentrada no vol dir necessagraveriament que pertanyeacutes als grups meacutes humils meacutes aviat

el fet que hagueacutes aconseguit el contracte de la construccioacute i manteniment de lrsquoaedes Castoris

ens fa sospitar que devia tenir un nivell de rendes ben digne Aixiacute mateix el pagament de

lrsquoextorsioacute que Verres feacuteu al germagrave del difunt i el fet que aquest pretengueacutes presentar-se a la

nova locatio per al manteniment del temple amb una oferta de quaranta mil sestercis tambeacute

ens fa pensar que havia de disposar drsquouna determinada fortuna encara que no fos

marcadament abundosa Aixiacute mateix els redemptores que tenien al seu cagraverrec lrsquoavituallament

dels exegravercits que operaven a proviacutencies havien drsquoeacutesser posseiumldors de sumes significatives per

poder fer front a les despeses de la recollida dels cereals la roba etc el noliejament de naus i

tripulacions i les travesses mariacutetimes i els viatges Malgrat que en alguns casos els mateixos

contractistes podien ser els productors o els armadors de les embarcacions cosa que els

permetria de reduir els costos no eren circumstagravencies que es donessin sempre De tota

manera i no obstant les fonts no en diguin res al respecte segurament un redemptor podia

recoacuterrer a drsquoaltres per unir capitals i esforccedilos (com haurien fet les dinou persones que

constituiumlren les tres societates268 per avituallar els exegravercits a la peniacutensula Ibegraverica el 215 aC si

eren realment redemptores) o al cregravedit De fet en el cas exposat per Ciceroacute especifica que D

Brutus que havia drsquoeacutesser meacutes ric que el finit havia posat les seves progravepies terres i beacutens com a

garantia269 per evitar que el menor orfe que havia deixat P Juni quedeacutes arruiumlnat i desemparat

Sigui com sigui en efecte totes les dades a lrsquoabast menen a pensar que aquests contractistes

podien tenir meacutes o menys cabals perograve difiacutecilment se situarien als esglaons meacutes elevats del cos

social

Livi situa la presegravencia de mercatores al costat dels soldats com ja hem vist en el

passatge que almiddotludeix a les activitats de les legions a la vora del Baetis i com tant la soldadesca

com els mercatores i els lixae que vagarejaven pel territori eren hostilitzats pels habitants

drsquoAstapa270 El significat del terme mercator eacutes difiacutecil de precisar a partir de les dades

transmeses pels textos antics ja siguin literaris o epigragravefics i sembla haver tingut una evolucioacute

268 J J FERRER ldquoLa operacioacuten de creacutedito del 215 aC para el aprovisionamiento del ejeacutercito en Hispaniardquo Millars

Espai i Histograveria 15 1992 p 112-120 269 CICEROacute Verr 21144 i 150 270 LIVI 28223

160

semagraventica entre egravepoca republicana i imperial271 Per al periacuteode que ens interessa eacutes

especialment complicat drsquoestablir el significat ategraves que la immensa majoria de la informacioacute

la devem a Ciceroacute que en consequumlegravencia reflecteix una realitat posterior en meacutes drsquouna

cinquantena drsquoanys tot i aixograve Livi transmet alguna dada que com assenyalarem pot ajudar a

copsar millor lrsquoactivitat drsquoaquestes persones Aixiacute doncs en temps avanccedilats de la Repuacuteblica el

mot designava a un comerciant dedicat a transaccions de poc volum de manera que es podria

considerar una mena de venedor al detall o petit importador272 Els autors antics en general

estan drsquoacord a indicar una baixa extraccioacute social per als mercatores que podien eacutesser

ciutadans romans itagravelics naturalitzats o fins i tot peregrini273 Aquesta circumstagravencia sol

comportar un judici pejoratiu per part seva tal i com es pot observar de manera reiterada en

Ciceroacute274

El fet que estiguessin a prop de les legions es pot explicar no tant per la intencioacute dels

mercatores drsquoactuar com els lixae o els institores sinoacute per una funcioacute que Livi explicita en

diverses ocasions Una de les primeres mencions la situa a lrsquoany 296 aC durant les guerres

samnites275 Aleshores els romans aconseguiren victograveries que els reportaren uns abundosos

praeda que vengueren a mercatorem ut sequatur agmen276 Meacutes de nou decennis meacutes tard

embrancats llavors en la segona guerra puacutenica als botins arreplegats ara als cartaginesos sersquols

reservagrave la mateixa fi ut ad mare deuectam praedam uenderent mercatoribus adpellentibus

naues ad id ipsum277 En altres paraules per molt mal vistos que fossin pels autors antics els

mercatores situats als escenaris begravelmiddotlics complien una funcioacute prou important que era la

liquidacioacute dels praeda mercegraves a la qual lrsquoexegravercit obtenia uns diners i srsquoestalviava drsquohaver de

traginar els beacutens que la victograveria els havia posat a les mans En aquest sentit sens dubte hem

de veure tambeacute els mercatores intervenint en lrsquoacte de la venda del botiacute aconseguit per les

tropes disciplinades i comandades pel cogravensol Catoacute en el relat drsquoApiagrave278

271 G GARCIacuteA BROSA ldquoMercatores y negotiatores iquestsimples comerciantesrdquo Pyrenae 30 1999 p 173-190 i sobretot

K VERBOVEN ldquoCe que negotiari et ses deacuteriveacutes veulent direrdquo J ANDREAU i V CHANKOWSKI (eds) Vocabulaire et

expression de lrsquoeacuteconomie dans le monde antique Bordeaux 2007 p 89-118 on lrsquoautor repassa lrsquoestat de la quumlestioacute 272 G GARCIacuteA BROSA op cit p 181 273 Ibid 274 Sobretot en diversos passatges del De off i tambeacute a II Verr 255137 i 558149 275 LIVI 10174-10 276 LIVI 10175 277 LIVI 293111 278APIAgrave Ib 40

161

Per altra banda el fet que les fonts facin referegravencia amb certa frequumlegravencia a la captura

de presoners de guerra que acaben venuts com a esclaus279 estagrave assenyalant malgrat que no

els esmenten de manera expliacutecita la presegravencia de uenaliciarii o mangones280 Aquests

individus srsquoencarregaven de la compra dels esclaus sovint als mateixos camps de batalla i la

seva posterior venda als mercats especialitzats de la Mediterragravenia Els captiui no deixaven

drsquoeacutesser considerats praeda i per tant com la resta del botiacute estaven al cagraverrec del comandant

militar281 Aquest tenia la potestat drsquoalliberar-los ja fos exigint la satisfaccioacute drsquoun rescat o sense

demanar res a canvi o beacute de vendrersquols com a esclaus Si la darrera era la decisioacute del general

eren venuts tant si es feia al territori conquerit com a la Urbs mitjanccedilant la uenditio sub

corona282 una pragravectica el nom de la qual sembla tan obscur que ja al segle I dC ninguacute podia

assegurar-ne lrsquoorigen283 A traveacutes drsquoaquesta venda els uenaliciarii compraven lots de

nombrosos esclaus que eren traslladats al mercats corresponents per aconseguir els seus

propis beneficis Sens cap mena de dubte era una activitat molt lucrativa perograve molt mal

considerada socialment284

Aquesta mala reputacioacute venia per una banda del tipus de mercaderia amb quegrave

traficaven de fet juriacutedicament el seruus no era considerat progravepiament una merx raoacute per la

qual els uenaliciarii no podien eacutesser tinguts ni per mercatores ni per negotiatores285 Siacute que

podien ndashi acostumaven a fer-hondash actuar formant societates (societas uenaliciaria) cosa que els

permetia operar al mateix temps en diverses contrades abastant-se drsquoesclaus i en diferents

mercats venent-los De tota manera encara que lrsquoesclavitud com hem vist anteriorment

279 LIVI 21608 27198 341610 i 34216 APIAgrave Ib 68 77 i 99 280 M A MARIacuteN ldquoLa emigracioacuten itaacutelica a Hispania en el siglo II aCrdquo SHHA 4 1986 p 55 281 R ORTU ldquoQui venaliciariam vitam exercebatrdquo ruolo sociale e qualificazione giuridica dei venditori di schiavirdquo

Ius Antiquum - Древнее Право 9 2002 p 87-112 EADEM ldquoPraeda bellica la guerra tra economia e diritto

nellrsquoantica Romardquo DirittoStoria 4 2005 [en liacutenia accessible a httpwwwdirittoestoriait4MemorieOrtu-

Praeda-bellicahtm consultat 13052014] 282 Livi especifica que els revoltats dels castella bergistans (341610) derrotats per Catoacute el 195 aC foren venuts sub

corona 283 GELmiddotLI Noct Att 643-5 Doacutena un parell drsquohipogravetesis sobre lrsquoetimologia de lrsquoexpressioacute apuntant que el nom venia

del fet que en un principi els esclaus eren venuts duent una corona al cap o beacute que quan srsquoesdevenia la

transaccioacute una rotllana de soldats es disposava al voltant de la mercaderia per custodiar-la Independentment

del significat que tingueacutes originalment aquesta pragravectica drsquoacord amb la informacioacute transmesa per Livi ja existia

almenys des de les acaballes del segle VI aC (2176) 284 J A HARRILL ldquoThe Vice of Slave Dealers in Greco-Roman Society the Use of a Topos in 1 Timothy 110rdquo JBL vol

118 1 spring 1999 p 97-122 M SILVER ldquoContractual slavery in the Roman Economyrdquo AHB 25 2011 p 73-132 285 Dig 5016207 PLAUTE Trin 2251 i ss

162

jugava un paper prou important en lrsquoeconomia i la societat romanes la venda drsquoesclaus era

una activitat mal vista286 Per altra banda la visioacute pejorativa venia de les frequumlents accions

fraudulentes a quegrave es dedicaven per tal drsquoocultar els defectes dels esclaus i imposar drsquoaquesta

manera un preu meacutes alt del que pertocaria drsquoaquiacute el nom de mangones amb quegrave tambeacute eren

coneguts ja que inicialment mango designava un comerciant de qualsevol producte no

nomeacutes esclaus que intentava colmiddotlocar de manera fraudulenta valent-se drsquoenganys En aquest

sentit Plini el Vell aporta un bon repertori dels ardits emprats pels uenaliciarii que en alguna

ocasioacute arribaren a enredar a personatges ben reconeguts explica que un conegut mango

anomenat Toranius287 vengueacute al triumvir M Antoni dos jovenets com a bessons288 Meacutes enllagrave

de lrsquoextraordinagraveria semblanccedila fiacutesica que tinguessin la relacioacute fraternal srsquoesvaiacute immediatament

aixiacute que comenccedilaren a parlar ja que un procedia de lrsquoAgravesia i lrsquoaltre de meacutes enllagrave dels Alps En

adonar-se de la jugada de Torani un indignat Antoni es presentagrave al seu davant per protestar

per lrsquoelevat preu que li havia demanat a la qual cosa el mango admetent la jugada amb molta

descaradura replicagrave que el preu era meacutes que justificat tenint en compte que ambdoacutes nois

srsquoassemblaven tant tot i venir drsquoindrets tan distants I en dos passatges meacutes recorda un parell

de recursos (de dubtosa eficagravecia) utilitzats sovint pels mangones per dissimular lrsquoedat drsquoalguns

dels esclaus que oferien289 Els autors en definitiva coincideixen en lrsquouacutes sovintejat que feien

de maquillatges abillaments i ornaments290 Perograve segurament lrsquoepiacutetom del judici moral

negatiu relatiu als mangones el proporciona Segraveneca en enumerar-los al costat de prostitutes

(meretrix) assassins (homicida) pirates (pirata) i proxenetes (leno)291

Entre els individus que les fonts esmenten que foren foragitats dels campaments

numantins Plutarc i Apiagrave coincideixen a comptar-hi μάντεις i θύτας292 endevins i sacrificadors

respectivament Sovint la traduccioacute grega del mot μάντις al llatiacute eacutes haruspex Tanmateix cal

286 PLAUTE Capt 98-101 CICEROacute De off 31771 Dig 21112 21137 i 21144 287 Tambeacute en parlen SUETONI Aug 69 i MACROBI 24 288 PLINI Nat Hist 712 289 Lrsquoun consistia a aplicar sobre el cos una substagravencia present als bulbs dels jacints barrejada amb vi dolccedil que es

creia que retardava els signes de la pubertat (PLINI Nat Hist 2197) i lrsquoaltre amb la mateixa finalitat consistia a

fregar ous de formiga a les aixelles dels que estaven entrant a lrsquoadolescegravencia per evitar que els creixessin pegravels a

meacutes es podia evitar sentir lrsquoolor de les mateixes parts del cos fent-hi fregues amb la sang sortida dels testicles

dels xais en castrar-los (PLINI Nat Hist 3013) 290 QUINTILIAgrave Inst 21525 SEgraveNECA MIN Ad Luc 809 291 SEgraveNECA MAI Controu 129 292 PLUTARC apopht regum 8216 APIAgrave Ib 85-86

163

alertar abans de continuar que el terme era emprat per designar diferents individus tal i com

distingia Ciceroacute293 En origen era el nom que rebien uns personatges elegits entre les classes

altes etrusques als quals srsquoensenyaven els coneixements religiosos (la dita etrusca disciplina)

que havien estat revelats a profetes com Tages o Vegoia i que els permetien drsquointerpretar

senyals (ostenta) com fenogravemens naturals vols drsquoaus o entranyes drsquoanimals immolats per veure

lrsquoestat de les coses o lrsquoequilibri de les forces divines Malgrat que algunes pragravectiques els podien

acostar als augures romans no eren ben beacute equiparables sobretot perquegrave mentre que aquests

feien les seves lectures per respondre a una pregunta relacionada amb la voluntat dels deacuteus

els haruspices no partien de cap interrogant294 Per exemple uns i altres podien observar el vol

drsquoun ocell perograve si els augures ho feien cercant una resposta enviada pels deacuteus per als

haruspices lrsquoocell era un missatger que la divinitat enviava per avisar als mortals sense esperar

cap pregunta pregravevia per als etruscos de fet cada espegravecie drsquoau transmetia els missatges drsquouna

deiumltat concreta un picot era enviat per Laran (lrsquoequivalent al Mart romagrave) un colom per Turan

(lrsquoequivalent a Venus) o un agraveliga per Tinia (igual que el Juacutepiter romagrave)295 Eren persones

prestigioses i respectades fins al punt que ja amb tota Etruacuteria sota control de Roma el Senat

ocasionalment recorria a ells perquegrave llegissin determinats fenogravemens i proposessin els remedia

convenients per aplacar els deacuteus296

Aquests no tenien res a veure amb els haruspices que se solen trobar a les pagravegines de

les fonts literagraveries romanes amb els quals lrsquouacutenica cosa que compartien era el nom Els autors

els presenten amb una visioacute negativa insistint en lrsquoescassa confianccedila que els inspiraven Ja

Catoacute quan aconsellava sobre com havia de comportar-se un bon uillicus deixava ben clar que

haruspicem augurem hariolum Chaldaeum nequem consuluisse uelit297 La recomanacioacute

segurament pretenia evitar no nomeacutes que lrsquoencarregat de lrsquoexplotacioacute perdeacutes el temps

inuacutetilment en comptes drsquoinvertir-lo en la supervisioacute del correcte funcionament de la uilla sinoacute

que malgasteacutes els diners amb gent que malgrat els diferents noms que esmenta es dedicaven

en conjunt a dir la bonaventura a canvi drsquounes monedes Tampoc Ciceroacute degravecades meacutes tard

293 CICEROacute De diu 1132 294 J A NORTH ldquoDiviners and divination at Romerdquo M BEARD i J A NORTH (eds) Pagan Priests Religion and Power

in the Ancient World London 1990 p 51-61 J-R JANNOT Religion in Ancient Etruria Madison 2005 p 23-24 295 J-R JANNOT op cit p 28 296 J A NORTH ldquoProphet and text in the third century BCrdquo E BISPHAM i C SMITH (eds) Religion in Archaic and

Republican Rome and Italy Evidence and Experience Edinburgh-Chicago 2000 p 94-100 297 CATOacute De agri cult 154

164

els mostrava gaire simpatia en anomenar-los despectivament per boca de son germagrave Quint

uicanos haruspices i llanccedilar-los els mateixos improperis que a circo astrologos Isiacos

coniectores o interpretes somniorum298

Lrsquoendevinacioacute de caire privat (per distingir-la de la puacuteblica que duien a terme els

especialistes vinculats al moacuten de la religioacute com ara els augures) era una activitat que exercien

tant homes com dones Habitualment hom els podia trobar en espais molt concorreguts com

el forum el circ o indrets on se celebraven mercats esperant que alguacute requeriacutes els seus serveis

per beacute que tambeacute nrsquohi havia que els oferien porta a porta299 Els professionals de la magraventica

desplegaven una agravemplia varietat drsquoarts com es pot observar sobretot en diverses comegravedies

de Plaute300 hi havia coniectores i coniectrices que interpretaven els somnis sortilegi que

pronosticaven el futur mitjanccedilant sortes uns petits objectes que podien eacutesser de diversos

materials i amb alguna paraula escrita301 etc Livi tambeacute parla en el sovintejat to pejoratiu de

sacrificuli uates ldquosacrificadoretsrdquo que vaticinaven lrsquoesdevenidor a traveacutes de la immolacioacute de

viacutectimes animals302

No obstant lrsquoescassa reputacioacute que es despregraven dels textos ni els usuaris dels serveis

drsquoaquesta gent es reduiumlen nomeacutes a persones procedents dels estrats socials inferiors ni tampoc

tots els endevins tenien mala fama Una mostra molt ilmiddotlustrativa de les darreries del segle II

aC la proporciona un dels homes meacutes poderosos drsquoaquells dies C Mari Mentre estava

conduint les guerres contra cimbres i teutons permeteacute que lrsquoacompanyeacutes una dona siacuteria

Marta qui amb les seves prediccions de victograveria feia creacuteixer la moral de la soldadesca303 En

retornar a la Urbs el paper que havia jugat es difongueacute ragravepidament i la seva brama

srsquoincrementagrave notablement de manera que meacutes drsquouna i meacutes drsquoun entre lrsquoaristocragravecia romana

no srsquoho pensava dues vegades per anar-la a buscar per saber quegrave li preparava el destiacute304 Mari

procurava tenir-la a la vora quan es mostrava en puacuteblic305 tot i que no acaba de quedar del tot

clar si ho feia perquegrave confiava en les extraordinagraveries habilitats drsquoaquella saga o si es limitava

298 CICEROacute De diu 1132 299 M W DICKIE Magic and Magicians in the Graeco-Roman World London-New York 2003 p 157 300 Com a Cistellaria Curculio Epidicus o Mostellaria 301 W E KLINGSHIRN ldquoInventing the sortilegus lot divination and cultural identity in Italy Rome and the

provincesrdquo C E SCHULTZ P B HARVEY (eds) Religion in Republica Italy Cambridge 2006 p 137-161 302 LIVI 2518 303 PLUTARC Mar 17 304 Ibid 305 Ibid

165

a aprofitar lrsquoavinentesa per tenir un recurs meacutes que li permeteacutes fer creacuteixer la seva influegravencia

En qualsevol cas aquest exemple ens retorna a la quumlestioacute de la presegravencia de mags i endevins

al costat de les tropes i el paper que podien jugar Veient el cas de Marta no sersquons fa estranya

la presegravencia de μάντεις i θύται als campaments Si ja a ciutat molta gent sembla haver mostrat

una predileccioacute meacutes o menys manifesta o amagada pels serveis que oferien srsquoenteacuten que en

ple escenari begravelmiddotlic els soldats tinguessin el neguit de saber quin futur els esperava sobretot

en les campanyes que la situacioacute era meacutes criacutetica306

Juntament amb tots aquests personatges els autors antics fan esment de la presegravencia

de prostitutes (drsquoambdoacutes sexes)307 el nombre de les (i els) quals seria forccedila remarcable com

posa de manifest Livi308 en comptabilitzar-ne dues mil quan arribagrave Escipioacute Emiliagrave De les

prostitutes ja nrsquohem parlat anteriorment i no repetirem novament el que ja nrsquohem dit perograve siacute

que procurarem afegir alguna dada meacutes Per comenccedilar i com hem anat fent fins ara definirem

els mots que fan servir els escriptors per referir-srsquohi Les paraules que empren frequumlentment

soacuten dues scortum i meretrix La primera significa literalment pell i inicialment srsquoutilitzava

per designar les parts iacutentimes femenines Amb tot almenys des del temps de Plaute tambeacute es

feia servir per anomenar no nomeacutes les dones sinoacute tambeacute els homes que oferien llurs cossos

com a mercaderia i que sovint eren buscats per a una relacioacute esporagravedica temporal i (si meacutes

no en les obres del comediogravegraf) en un context de conuiuium309 En canvi meretrix sol aplicar-

se progravepiament a les que viuen i treballen als bordells per beacute que tambeacute eacutes el nom donat a les

prostitutes de meacutes nivell310 Aixiacute mateix srsquoobserva una tendegravencia clara a atorgar a scortum un

to pejoratiu del qual meretrix nrsquoestagrave mancat i per tant eacutes el terme preferit pels escriptors quan

pretenen fer judicis moralitzants311

Com que solien sortir de les capes baixes de la societat i la seva existegravencia srsquoentenia

com quelcom habitual les fonts tendeixen a eludir lrsquoexistegravencia de les prostitutes especialment

en relacioacute amb la seva presegravencia en territori provincial en unes cronologies primerenques com

les nostres De fet nomeacutes hem pogut localitzar dues referegravencies sempre en autors ja del

306 APIAgrave 85-86 307 LIVI per 57 VALERI MAgraveXIM 271 LUCILI 398 d POLIEgrave 8162-4 308 LIVI per 57 309 J N ADAMS ldquoWords for lsquoprostitutersquo in Latinrdquo Rheinisches Museum fuumlr Philologie Neue Folge 126 Bd H 34

1983 p 322-325 310 J N ADAMS op cit p 326 311 Ibid

166

Principat perograve que narren episodis referits al segle II aC Una drsquoelles ndashi la meacutes antigandash la

proporciona Livi en relatar lrsquoexpulsioacute de L Quint Flamini del Senat per mitjagrave de la nota

censoria lrsquoany 184 aC312 Segons explica entre els actes indignes i impropis drsquoalguacute amb rang

senatorial com ell hi havia el fet drsquoencaterinar-se de Filip un jovenet cartaginegraves a qui el pataviacute

titlla tres vegades de scortum que Flamini srsquohavia endut amb ell a la seva proviacutencia de la Gagravelmiddotlia

Cisalpina Aquest episodi perograve eacutes una mica confuacutes perquegrave a continuacioacute el mateix Livi doacutena

una altra versioacute extreta de Valeri Agraventias313 en la qual situa lrsquoexsenador a la cologravenia de Placentia

en companyia en aquest cas drsquouna scortum femenina Lrsquoaltra la devem a A Gelmiddotli qui posa a

la boca de C Grac un discurs defensant la seva actuacioacute com a pretor a Sardenya314 Especifica

que en els dos anys que exerciacute el cagraverrec es comportagrave de la manera honesta i virtuosa que

qualsevol ciutadagrave esperaria i entre els exemples que posa diu clarament que cap meretrix no

entragrave a casa seva

Com veiem els dos uacutenics episodis coneguts exposen casos molt concrets ambdoacutes

directament associats a personatges rellevants de la societat lrsquoun per subratllar la baixesa

moral del protagonista i lrsquoaltre per remarcar el contrari la seva rectitud En consequumlegravencia es

fa difiacutecil discernir (sobretot en el segon cas) fins a quin punt la prostitucioacute no deixa drsquoeacutesser un

recurs emprat pels autors per emfasitzar el rerefons moral dels personatges Si ens fixem en

els mots que escriuen veiem que a la histograveria de Flamini Livi nomeacutes empra el pejoratiu

scortum mentre que Gelmiddotli es limita a fer uacutes del meacutes neutre meretrix si beacute aquiacute per referir-se

a la impecable accioacute de Grac eacutes possible que srsquoestigui referint a cortesanes o prostitutes de

luxe Per altra banda no hi ha cap indici que ens permeti saber si eren de les que anaven al

darrere de les legions o si es tractava drsquoindiacutegenes amb lrsquoexcepcioacute de Filip qui essent

cartaginegraves podria haver estat un esclau sense que tampoc aquest detall es pugui assegurar

En qualsevol cas totes les fonts que recorden lrsquoexpulsioacute de les prostitutes dels

campaments numantins coincideixen a lrsquohora de fer servir la paraula scortum (o πόρνη que teacute

un significat afiacute si lrsquoescriptor eacutes grec) que apunta a la presegravencia de prostitutes meacutes vulgars no

pas de luxe i al mateix temps serveix per intensificar lrsquoescassa moralitat que srsquoestenia entre

els soldats pel fet de tenir-les (i tenir-los) a prop

312 LIVI 39428-12 313 LIVI 3943 314 GELmiddotLI Noct Att 1512

167

Deixem per al final un altre tipus drsquoagents comercials que no estaven tan relacionats

amb els exegravercits perograve siacute amb lrsquoexplotacioacute dels territoris de la Citerior es tracta dels

negotiatores Per definicioacute eren aquells que es dedicaven als negotia que generalment es

materialitzaven en activitats comercials de gran volum Podien eacutesser grans comerciants

dedicats a la venda a lrsquoengrograves i amb bases establertes arreu del Mediterrani tot i que hom

tambeacute podia trobar-los gestionant empreses de transport finances induacutestria construccioacute i

negocis immobiliaris explotacioacute agriacutecola i minera etc315 Eren per tant individus dotats

habitualment drsquouna certa potegravencia econogravemica amb un origen social que podia arribar a ser

molt ampli si beacute en general srsquoaprecia una proximitat o relacioacute amb els sectors elevats de la

societat romana cosa que feia que els escriptors de lrsquoantiguitat els tinguessin en millor

consideracioacute que a drsquoaltres menes de mercaders316 Segurament en aquesta visioacute positiva hi

influiumla el fet que els negotiatores acostumaven a reinvertir els beneficis en propietats

fundiagraveries que recordem eren la base econogravemica dels sectors meacutes elevats de la societat

consequumlentment aixograve els permetia dotar-se de la noblesa i virtut progravepies dels boni uiri317 En

els temps republicans semblen haver-se dedicat de manera preferent a les activitats financeres

meacutes que a drsquoaltres de comercials318 malgrat que tambeacute estagrave ben documentat que generalment

assentats a Itagravelia319 explotaven els recursos de les proviacutencies ja fossin de propietat privada o

beacute puacuteblica en el cas de possessions de titularitat estatal De fet entre els negotiatores vinculats

amb la Citerior drsquoaquests moments hi havia homes encarregats de la gestioacute de les activitats

extractives de les mines320 Segons indiquen els autors antics particularment Polibi321

Diodor322 i Estraboacute (seguint el megalopolita)323 les mines de la zona de Carthago Noua

atragueren amb forccedila els interessos de molts negotiatores itagravelics que destinaren des de bastant

aviat grans recursos per obtenir sobretot els preuats metalls

315 G GARCIacuteA BROSA op cit p 183 K VERBOVEN op cit C HOLLERAN op cit p 81-82 316 G GARCIacuteA BROSA op cit p 184-185 317 K VERBOVEN op cit 318 G GARCIacuteA BROSA op cit p 183-184 319 P A BRUNT op cit p 211-214 320 DIODOR 536 ESTRABOacute 329 321 POLIBI 3498-9 322 DIODOR 536 323 ESTRABOacute 3210

168

38 RELACIONS ENTRE IBERS I ROMANOITAgraveLICS

En el transcurs del periacuteode que estudiem els ibers i els nouvinguts de la peniacutensula

Itagravelica es relacionaren de diverses maneres algunes de les quals soacuten reflectides als textos Les

que apareixen retratades amb meacutes profusioacute com eacutes natural soacuten les que tenen a veure amb

lrsquoagravembit de la guerra tant si uns actuaven com a enemics dels altres o com a aliats

Les fonts mostren un panorama en el qual un rere lrsquoaltre els populi ibers (com tambeacute

els celtibers i altres pobles peninsulars) van quedant sotmesos a les autoritats romanes

Independentment que sigui de grat o com sembla meacutes frequumlent per forccedila el procediment

habitual eacutes el de la deditio terme que ha estat llargament debatut324 En el seu moment R C

Knapp la definiacute325 com un pacte de capitulacioacute que sancionava la superioritat romana sobre la

comunitat que srsquohavia rendit raoacute per la qual implicava el reconeixement de la rendicioacute de tot

allograve humagrave i diviacute la presa drsquoostatges la deposicioacute de les armes i la imposicioacute drsquouna guarnicioacute326

Dins de les deditiones malgrat tot la literatura antiga327 mostra alguns matisos que en

principi permeten distingir-ne diferents menes Aixiacute hi hauria una deditio in fidem que

hauria estat acceptada voluntagraveriament i comportaria un tracte meacutes amable i fins a cert punt

privilegiat dels dediticis i una deditio in dicionem que srsquohauria imposat per la forccedila de les

armes i comportaria un tracte meacutes dur i repressiu fins al punt que legitimava el general

victorioacutes per dret de conquesta a fer allograve que meacutes li abelliacutes amb els derrotats Recentment P

J Burton ha subratllat remetent-se al passatge en el qual Polibi descriu la deditio328 que meacutes

enllagrave de les precisions que facin els autors llatins posteriors al megalopolita a la pragravectica totes

les deditiones eren iguals329 ategraves que a traveacutes de la rendicioacute tot allograve que fos dels dediticii passava

324 Es pot trobar un recull de la bibliografia sobre aquesta quumlestioacute a P J BURTON ldquoAncient International Law the

Aetolian League and the Ritual of Surrender during the Roman Republic The Constructivist Viewrdquo IHR 31 2009

p 237 n 1 325 R C KNAPP Aspects of the Roman experience in Iberia 206-100 BC Valladolid 1977 p 43-47 326 Les clagraveusules de rendicioacute enumerades procedeixen de fet drsquoun passatge de Livi (28347) que Apiagrave (Ib 38)

aplica especiacuteficament al cas de la deditio dels ilergets el 205 aC 327 LIVI 39546-7 VALERI MAgraveXIM 651 328 POLIBI 20912 329 P J BURTON Friendship and Empire Roman Diplomacy and Imperialism in the Middle Republic (353-146 BC)

Cambridge 2011 p 116-117 De tota manera que independentment de lrsquoadjectivacioacute una deditio no deixava de

ratificar el dret de conquesta del vencedor i consequumlentment aquest passava a disposar en tots els sentits dels

derrotats eacutes una observacioacute que Knapp (op cit p 45 n 29) ja assenyalava i abans que ell W Dahlheim (Struktur

und Entwicklung des roumlmischen Volkerrechts im dritten und zweiten Jahrhundert v Chr Muumlnchen 1968 p 25)

169

a ser dels romans330 Una altra cosa eacutes que per mitjagrave de la redditio les autoritats romanes

ldquotornessinrdquo les possessions (bagravesicament les terres) als mateixos indiacutegenes o les redistribuiumlssin

a altres grups de nadius331 de tota manera al capdavall la ndashper dir-ho drsquoalguna manerandash

titularitat uacuteltima pertanyia nomeacutes a Roma

No es pot negar perograve el fet que la deditio podia ser acceptada o beacute de grat o beacute per

forccedila En el nostre agravembit estan testimoniades les imposades despreacutes drsquouna desfeta militar quan

la coalicioacute liderada pels ilergets que es revoltagrave tot seguit de la partenccedila drsquoEscipioacute cap a Roma

fou esclafada332 i quan els ibers foren derrotats a la vora drsquoEmporion el 195 aC per Catoacute333 Al

mateix temps estan documentades rendicions que els pobles indiacutegenes acceptaren

voluntagraveriament sovint despreacutes drsquoassabentar-se de les derrotes infligides a altres populi meacutes o

menys propers quan un cop Catoacute hagueacute donat els primers cops exitosos a lrsquoextrem nord-est

es desplaccedila cap a Tarraco li sortien al pas enviats de diverses comunitats que li oferien

voluntagraveriament la seva rendicioacute334 Uns anys abans despreacutes de la caiguda de Carthago Noua

davant de les tropes comandades pel futur Africagrave trobem un cas similar quan Escipioacute torna

amb els contingents cap a Tarraco i van a cercar-lo delegacions drsquoibers procedents de

territoris situats tant a una riba com lrsquoaltra de lrsquoEbre335 A algunes les despatxagrave meacutes ragravepidament

sobre la marxa mentre que a drsquoaltres les convocagrave a Tarraco Livi no ho diu expliacutecitament perograve

sembla forccedila clar que els indiacutegenes devien recoacuterrer als romans per establir les condicions de

la deditio

Malgrat les condicions de rendicioacute que transmeten Livi i Apiagrave sembla que no sempre

srsquoaplicaven totes conjuntament com posa de manifest un notable document epigragravefic datat

a les darreries del segle II aC i localitzat al Castro de Villavieja (Alcaacutentara Caacuteceres) que

reprodueix una deditio oficial336 El poble deditici hagueacute de lliurar presoners (captiuos) i els

cavalls (equos) i les eugues (equas) que haguessin pres Per altra banda el pretor per mitjagrave de

la redditio tornagrave als rendits totes les possessions que per dret de conquesta havien passat a

330 POLIBI 3643 331 T NtildeACO Vectigal incertum Economiacutea de guerra y fiscalidad republicana en el occidente romano su impacto

histoacuterico en el territorio (218-133 aC) Oxford 2003 p 233 332 LIVI 2931 APIAgrave Ib 38 333 LIVI 34164 334 LIVI 34167 335 LIVI 26519-10 APIAgrave Ib 24 336 R LOacutePEZ MELERO J L SAacuteNCHEZ ABAL i S GARCIacuteA JIMEacuteNEZ ldquoEl bronce de Alcaacutentara Una deditio del 104 aCrdquo

Gerioacuten 2 1984 p 265-323

170

mans romanes agros et aedificia Aixiacute mateix decretagrave que es mantinguessin com havien

tingut fins aleshores les lleis i altres coses que el document no especifica (leges ceter[ra] quae

sua fuissent pridie quam se dedi[erunt]) Res es diu en canvi al respecte de la instalmiddotlacioacute de

cap guarnicioacute cosa que ens fa pensar que no totes les deditiones devien incloure aquesta

clagraveusula Pensem meacutes tost que la imposicioacute drsquouna guarnicioacute srsquoaplicaria a casos concrets per

tal de controlar populi que srsquohavien mostrat marcadament conflictius com els ilergets abans

de la desfeta de 205 aC i indrets drsquoespecial rellevagravencia des del punt de vista estrategravegic i logiacutestic

aquesta darrera seria la situacioacute de Carthago Noua337 on no nomeacutes es consideraria

imprescindible per haver estat el principal centre cartaginegraves a la Peniacutensula sinoacute tambeacute per les

potencialitats sobretot portuagraveries que oferia el lloc Tarraco seria un altre cas semblant338 on

calia tenir-hi apostades forces militars en la mesura que des de ben aviat i durant tot el

periacuteode esdevingueacute un punt neuragravelgic de tragravensit de tropes i vitualles i de control dels territoris

circumdants a meacutes del lloc on les tropes tendien a fer hivernada al llarg de la guerra puacutenica339

Un cop establerta una deditio els venccediluts passaven a ser aliats de Roma i com a tals

estaven obligats a aportar auxilia340 Drsquoaquesta manera els ibers entraven en contacte directe

amb els soldats romanoitagravelics ategraves que passaven a formar part de les tropes romanes La cessioacute

drsquoefectius es remunta als inicis del conflicte entre cartaginesos i romans En una data tan

reculada com el 218 aC Livi ja la testimonia quan comenta que poc despreacutes de desembarcar a

Emporion Cn Corneli aprofitant la bona predisposicioacute que mostraven els nadius assentats al

litoral fins a la desembocadura de lrsquoEbre en reclutagrave com a auxiliars fins a formar unes quantes

cohorts341 Aquests mateixos (o drsquoaltres que srsquohi afegirien poc meacutes endavant) serien els que

trobagrave lrsquoany seguumlent Abiacutelix quan srsquoadreccedilagrave al campament de P Escipioacute amb la intencioacute

drsquoexposar el seu estratagema per aconseguir que els ostatges que els puacutenics retenien a

Saguntum fossin transferits als romans si es pogueacute comunicar sense dificultats amb els

generals fou gragravecies al fet que hi havia ibers al seu servei que actuaren com a integraverprets342

Lrsquoegravexit de la idea drsquoAbiacutelix reportagrave notoris beneficis al romans perquegrave havent retornat sans i

337 La presegravencia de guarnicions estagrave ben testimoniada per Livi (28364-13) 338 LIVI 21614 i 26421 339 POLIBI 37612 10201-8 i 104011-12 LIVI 26204 26519-14 i 27179 340 APIAgrave Ib 43 341 LIVI 2160 342 POLIBI 3991-3 LIVI 222215

171

estalvis els ostatges es guanyaren la gratitud dels pobles afectats que oferiren el seu suport

militar en contraprestacioacute Aquesta fou la mateixa poliacutetica aplicada uns anys meacutes tard amb

relacioacute als ostatges de Carthago Noua343 A lrsquoentorn dels anys 212-211 aC els germans Escipioacute

tenien al seu servei vint mil celtibers344 la defeccioacute dels quals fou un dels principals factors

que provocagrave llur estrepitosa derrota Meacutes endavant lrsquoany 206 aC mentre P Escipioacute

srsquoencaminava cap a Baecula diversos populi li sortien al pas per unir-se a ell i aportar auxiliars

de tal manera que quan hi arribagrave comptava amb quaranta-cinc mil efectius entre legionaris

socii itagravelics i auxilia345 I ja en el context de les guerres celtibegraveriques trobem el pretor Fulvi

Flac (181 aC) amb sis mil auxiliars celtibers346

Entrar al servei drsquoexegravercits forans no era una novetat per als ibers (ni els celtibers) ja

que els cartaginesos tambeacute es valien de les seves forces contractant-los com a mercenaris Sens

dubte lrsquouacutes drsquoauxiliars indiacutegenes comportava els seus avantatges no nomeacutes per multiplicar el

poder militar sinoacute tambeacute perquegrave eren bons coneixedors del territori i per tant difiacutecilment es

podrien trobar millors guies347 Aixiacute mateix podien actuar drsquointermediaris entre els nadius i

les autoritats romanes com veiem en lrsquoepisodi drsquoAbiacutelix

Una altra forma de relacioacute que esmenten els autors antics amb moderada frequumlegravencia

sovint relacionada amb la deditio eacutes lrsquoamicitia Drsquoexemples en trobem des del primer any de

la segona guerra puacutenica ja que poc temps despreacutes drsquohaver desembarcat a Empuacuteries Polibi

presenta a Cn Escipioacute establint aliances (συμμαχίαι) i amistat (φιλία) amb els pobles ibers que

ocupaven el territori al nord de lrsquoEbre348 Posteriorment en conquerir Carthago Noua P

Escipioacute commina als ciutadans a qui retorna la llibertat que esdevinguin amics de Roma349 i

amb la seva actitud benvolent envers els ostatges indiacutegenes aconsegueix que diversos pobles

cerquin la seva amistat350 Entre ells el megalopolita especifica els edetans el dinasta dels

quals Edecoacute que recuperagrave dona i fills travagrave amicitia amb el general Semblantment quan

Escipioacute retorna la promesa drsquoAlmiddotluci tambeacute retinguda com a ostatge fins aleshores li proposa

343 POLIBI 10341-354 LIVI 2649-50 344 LIVI 25321-2 345 LIVI 28134-5 346 LIVI 41311-2 347 Livi ho palesa quan situa un grup de nadius que havien fet defeccioacute dels cartaginesos guiant els contingents

de M Juni Silagrave el 207 aC contra els celtibers (2815-6) 348 POLIBI 3766 349 POLIBI 10179 350 POLIBI 10341

172

que accepti ser amicus populo Romano351 El jove princeps Celtiberorum en agraiumlment pel seu

gest tan noble com estudiat srsquohi avingueacute i es presentagrave al cap drsquouns dies davant del general per

oferir-li unes forces de cavalleria que ascendien segons Livi a mil quatre-cents genets En

difondrersquos aquestes noves nombrosos pobles abraccedilaren la causa romana352 Pocs anys meacutes

tard quan el mateix Escipioacute derrotagrave els ilergets que srsquohavien revoltat en creure que havia mort

els deixagrave escollir entre ser amics o enemics de Roma353

Malgrat que el terme que empren les fonts en tots els casos exposats eacutes φιλία o amicita

hi ha hagut tradicionalment una tendegravencia a considerar-lo com a sinogravenim o eufemisme de

clientela354 Drsquoaquesta manera ja durant el desenvolupament del conflicte entre romans i

puacutenics es formarien les primeres clienteles entre cabdills i comunitats indiacutegenes per una

banda i les autoritats romanes per lrsquoaltra Aquesta assimilacioacute habitual per part de la

historiografia moderna drsquoambdoacutes conceptes ve del fet que lrsquoamicitia eacutes concebuda com una

forma de relacioacute social degravebil en un context provincial com el de les Hispaniae particularment

al principi de la presegravencia romanoitagravelica ategraves que lrsquoacostament i lrsquoamistat que poguessin sorgir

entre comunitats nadiues i romans vindrien donades fonamentalment per la necessitat

conjuntural de combatre lrsquoenemic comuacute355 Aixiacute mateix es barreja en aquesta concepcioacute el

sentit que adquireix lrsquoamicitia a partir de la baixa Repuacuteblica quan esdeveacute un mot de clar

contingut poliacutetic356 que es trasllada de manera anacrogravenica al periacuteode anterior

Recentment tanmateix P J Burton ha posat en valor el significat de lrsquoamicita en

relacioacute amb la diplomagravecia romana de la mitja Repuacuteblica fins al punt de veure-hi la foacutermula

meacutes sovintejada de tractat internacional promoguda per Roma357 Meacutes que un vincle juriacutedic

aquesta amistat (com al capdavall qualsevol amistat de caire personal) es basava en un vincle

moral que tenia com a pedra angular la fides Tres serien les vies per mitjagrave de les quals es podia

351 POLIBI 10193-7 LIVI 2650 ZONARAS 985 352 POLIBI 10342-3 353 LIVI 28347-12 354 M SALINAS ldquoLa funcioacuten del hospitium y la clientela en la conquista y romanizacioacuten de Celtiberiardquo SHHA 1

1983 p 28 J J SEGUIacute ldquoLa Historia Militar del Levante espantildeol en la Edad Antiguardquo Militaria Revista de Cultura

Militar 11 1998 p 22 A RUIZ RODRIacuteGUEZ ldquoEl concepto de clientelahelliprdquo p 11-20 HERNAacuteNDEZ PRIETO ldquoMecanismos

de adhesioacuten y control de los pueblos hispanos durante la Segunda Guerra Puacutenicardquo Habis 42 2011 p 108 355 E GARCIacuteA RIAZA ldquoDerecho de guerra romano en Hispania (218-205 a C)rdquo Memorias de Historia Antigua 19-20

1998-1999 p 204 356 J MANGAS ldquoClientela privada en la Hispania romanardquo Memorias de Historia Antigua 2 1978 p 219 F EPSTEIN

Personal Enmity in Roman Politics 218-43 BC London 1987 P J BURTON Friendship and Empire p 32 i ss 357 P J BURTON Friendship and Empire p 81

173

establir una relacioacute drsquoamistat per cooperacioacute militar per intercanvi diplomagravetic o beacute per una

deditio ja fos voluntagraveria o imposada per la forccedila de les armes358 Un cop assentada lrsquoamicitia

cadascuna de les parts implicades treia uns beneficia que diferien segons quina era la part

mentre que sovint les fonts mostren els amics internacionals de Roma aportant-li recursos

humans i materials diners ports on arrecerar les flotes etc aquesta en contrapartida sol

intervenir diplomagraveticament a favor dels seus amics i proveint-los de proteccioacute militar tot i

que els intercanvis vinguessin de la part que vinguessin podien eacutesser tambeacute de naturalesa

simbogravelica consell ambaixades de personatges importants que incrementaven el prestigi dels

romans etc359

Segons lrsquoinvestigador clientela i amicita soacuten conceptes que si beacute a la llarga acabaran

confonent-se de bell antuvi es distingien clarament sobretot pel fet que en una relacioacute

drsquoamistat ambdues parts tenen llibertat de decisioacute i en canvi en una de clientela una de les

parts sempre se situa jeragraverquicament en una posicioacute dominant sobre lrsquoaltra i per tant li

sostreu autodeterminacioacute360 Si recordem els casos que hem exposat meacutes amunt ens

adonarem que els generals romans no imposen directament la seva amistat sinoacute que la

proposen i deixen triar als indiacutegenes aixograve no obstant a ninguacute se li escapa que almenys en

algunes ocasions per molt que els romans oferissin aparentment una eleccioacute lliure estava

molt clar quina era la tria per la qual calia decantar-se per tal drsquoevitar greus problemes en el

futur Per exemple els ilergets havent patit una gran desfeta despreacutes de rebelmiddotlar-se el 206 aC

devien eacutesser ben conscients de quina era la resposta adequada que havien de donar a P

Escipioacute

Burton examina diversos testimonis drsquoarreu del Mediterrani proporcionats per les

fonts literagraveries i epigragravefiques perograve passa de puntetes per la peniacutensula Ibegraverica perquegrave segons

ell la situacioacute begravelmiddotlica continuada dificulta una anagravelisi convenient per afirmar o refutar

lrsquoestabliment drsquoamicitiae361 No obstant aquesta valoracioacute pensem que hi ha prou elements

com per poder-se aproximar a aquesta quumlestioacute Drsquouna banda ja hem vist que les fonts parlen

amb reiteracioacute drsquoamicita no pas de clientela de manera que els mateixos autors antics

358 P J BURTON Friendship and Empire p 79 359 P J BURTON Friendship and Empire p 244 360 P J BURTON Friendship and Empire p 112-113 361 P J BURTON Friendship and Empire p 154

174

semblen relacionar els romans amb les comunitats hispanes en la mateixa liacutenia que amb altres

drsquoaltres contrades Per altra banda aixiacute com per al segle I aC no es pot negar lrsquoevidegravencia de

lrsquoexistegravencia de clienteles provincials362 especialment a partir de les guerres civils sersquons fa difiacutecil

de veure-les en cronologies tan reculades com el tombant del segle III aC Els autors antics aixiacute

ho assenyalen car la primera mencioacute que es troba al patronatge es pot datar a lrsquoany 171 aC363

Com que diversos populi drsquoambdues proviacutencies se sentien injuriats per les extorsions a quegrave els

sotmetien els pretors resolgueren drsquoenviar una ambaixada conjunta al Senat per exposar la

situacioacute i implorar que la meacutes alta autoritat de Roma poseacutes remei i eviteacutes ne se socios foedius

spoliari uexarique quam hostes patiantur364 Els senadors la reberen i amb lrsquoobjectiu

drsquoinvestigar el cas demanaren als legats que escollissin dos patrones per prouincia els quals

haurien drsquoactuar com a advocats dels indiacutegenes Els legats elegiren com a patrones a

personatges que havien tingut una vinculacioacute pregravevia amb la Peniacutensula aixiacute els representants

de les comunitats de la Citerior triaren a M Porci Catoacute i a Cn Corneli Escipioacute perquegrave

defensessin llurs interessos365

Lrsquoany 160 aC L Emili Paulmiddotlus exhalagrave a Roma el seu darrer alegrave despreacutes drsquouna llarga

malaltia Al final de la biografia que sobre el vencedor de Perseu redactagrave segles meacutes tard

Plutarc lrsquoautor apunta un detall de marcat interegraves als funerals assistiren ibers liacutegurs i

macedonis que participaren activament a les exegravequies tornant-se per carregar el fegraveretre a les

espatlles ndashels joves i fortsndash i aclamant-lo ndashels de meacutes edatndash εὐεργέτην καὶ σωτῆρα τῶν πατρίδων366

No eacutes cap casualitat que fossin ibers liacutegurs i macedonis ategraves que Emili Paulmiddotlus havia dirigit

362 L AMELA ldquoEl desarrollo de la clientela pompeyana en Hispaniardquo SHHA 7 1989 p 105-118 IDEM ldquoLa

amonedacioacuten pompeyana en Hispania Su utilizacioacuten como medio propagandiacutestico y como reflejo de la clientela

de la gens Pompeiardquo Faventia 12-13 1990-1991 p 181-197 IDEM ldquoLa Turma Salluitana y su relacioacuten con la clientela

pompeyanardquo Veleia 17 2000 p 79-92 IDEM ldquoLa clientela de Pompeyo Magno en Hispaniardquo Historia 16 297 2001

p 64-73 IDEM Las clientelas de Cneo Pompeyo Magno en Hispania Barcelona 2002 IDEM ldquoPompeyo Magno y la

guerra sertoriana la constitucioacuten de una clientelardquo Boletiacuten del Museo de Zaragoza 17 2003 p 105-132 M Aacute

NOVILLO ldquoAmicita y relaciones clientelares durante el Bellum Hispanienserdquo Espacio Tiempo y Forma Serie II

Historia Antigua 22 2009 p 127-139 363 J MANGAS ldquoClientela privadahelliprdquo p 217 364 LIVI 4321-5 365 LIVI 4327 366 PLUTARC Aem 394

175

campanyes molt exitoses a Ibegraveria (191-189 aC)367 Liguacuteria (182 aC)368 i Macedogravenia (168 aC)369 Les

seves accions havien reportat a lrsquoerari ingents quantitats de riqueses particularment de la

Hispagravenia Ulterior i de Macedogravenia370 aconseguides a vegades a costa de brutals actuacions

militars No obstant aixograve tots els pobles afectats eren presents al sepeli i elogiaven la seva

figura anomenant-lo ldquobenefactorrdquo i ldquosalvadorrdquo Segurament hauriacuteem de veure en aquesta

escena una de les consequumlegravencies derivades de les seves victograveries un cop venccediluts els enemics

Emili hauria establert les corresponents deditiones i drsquoaquiacute srsquohaurien assentat unes relacions

ja fossin drsquoamicitia o potser directament de clientela que explicaria la seva presegravencia i el seu

panegiacuteric De tota manera hi ha un aspecte que no deixa de sobtar i que les fonts no

aclareixen quegrave hi feien els ibers (i la resta de pobles mencionats) a la Urbs en un moment tan

propici per poder assistir al funeral Eacutes evident que havien drsquoeacutesser-hi pregraveviament a la defuncioacute

de lrsquoaleshores censor altrament hauria estat materialment impossible rebre la notiacutecia del

deceacutes embarcar-se cap a Roma i arribar a temps a les exegravequies Eacutes possible que fossin a la

ciutat per pur accident per exemple perquegrave havien enviat ambaixades relacionades o no

amb un suposat interegraves per lrsquoestat de salut drsquoEmili Perograve tambeacute eacutes possible que els hagueacutes fet

portar ell mateix com a clients seus (o potser fins i tot com a esclaus) perquegrave lrsquoacompanyessin

en puacuteblic

Les relacions establertes entre ibers i romans no sempre es derivaven drsquoesdeveniments

begravelmiddotlics sinoacute que podien eacutesser tambeacute de caire diplomagravetic Les fonts literagraveries documenten uns

pocs casos per al conjunt drsquoambdues proviacutencies hispanes dels quals nrsquohi ha un parell que

tenen a veure especiacuteficament amb els ibers El primer se situa en un moment relativament

primerenc lrsquoany 205 aC poc despreacutes que Escipioacute aconseguiacutes la dignitat consolar Els saguntins

en tenir-ne notiacutecia enviaren una delegacioacute de deu persones que es presentaren davant del

Senat per agrair el suport i lrsquoajuda rebuts pels romans i llur exegravercit i enaltiren la figura i les

accions de P Escipioacute a qui qualificaren com a spem opem salutem nostram i felicitaren pel

seu flamant cagraverrec371 Lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta ambaixada no provoca cap gran sorpresa ategraves

367 Els enfrontaments eren particularment contra els lusitans LIVI 37211 37467-8 i 37575-11 PLUTARC Aem 41

OROSI 42023 368 PLUTARC Aem 61-3 369 POLIBI 2914-18 i 201-4 LIVI 44211-3 442216 442233-46 4542-7 i 457-8 PLUTARC Aem 101-3 i 12-27 VALERI

MAgraveXIM 153 181 518 753 i 8111 FRONTIacute Strat 2320 OROSI 42039 ZONARAS 923 370 POLIBI 328 371 LIVI 28391-16

176

que els saguntins amb anterioritat a lrsquoesclat de la guerra ja eren segons Polibi aliats

(σύμμαχοι) de Roma

Un cas diferent eacutes el que proporciona lrsquoambaixada a la qual ja ens hem referit meacutes

amunt que srsquoadreccedilagrave a la Urbs trenta-quatre anys meacutes tard formada per representants de

diversos pobles drsquoambdues proviacutencies372 Malgrat que tots es veien vexats pels pretors res

indica que haguessin tingut la temptacioacute drsquoalccedilar-se militarment El rebuig a la reaccioacute violenta

drsquoaquests moments contrasta amb la dels primers anys del segle II aC probablement perquegrave

havien quedat marcades a foc en la memograveria colmiddotlectiva les consequumlegravencies de la darrera vegada

que es rebelmiddotlaren El fet que hagueacutes transcorregut gairebeacute una generacioacute sencera drsquoenccedilagrave

drsquoaquells esdeveniments tambeacute hi deu tenir molt a veure Per tot plegat queda clar que

reconeixien la suprema autoritat del Senat i que entenien que la jurisdiccioacute dels magistrats

destinats a les proviacutencies estava limitada per aquell ogravergan els uacutenics que podien posar fre als

abusos dels pretors eren els senadors

39 RECAPITULACIOacute

Lrsquoexamen dels testimonis literaris a lrsquoabast posa de manifest que constitueixen una

documentacioacute molt parcial ategraves que lrsquoagraverea ibegraverica nomeacutes hi apareix reflectida de manera molt

fragmentagraveria tant des del punt de vista cronologravegic com del geogragravefic en el primer cas abasta

fonamentalment el periacuteode de la segona guerra puacutenica i els primers anys del segle II aC

mentre que amb posterioritat a aquestes dates les dades soacuten llevat de molt rares excepcions

gairebeacute inexistents en el segon cas se centra uacutenicament en aquelles agraverees que foren escenaris

begravelmiddotlics o com a molt que estaven dotades de recursos naturals drsquointeregraves Dit drsquouna altra

manera la informacioacute que transmeten les fonts escrites es limita a un nombre molt reduiumlt de

comunitats i populi ibers situats particularment entre les darreries del segle III aC i molt als

inicis de la centuacuteria seguumlent A meacutes a meacutes els escriptors de lrsquoantiguitat no srsquoentretingueren a

radiografiar de manera completa i exhaustiva aquelles comunitats i pobles sinoacute que

nrsquoofereixen habitualment una visioacute superficial genegraverica i parcial per les raons que hem adduiumlt

al principi del capiacutetol

372 LIVI 4321-2

177

No obstant aquestes remarcables mancances no es pot negar el valor histograveric drsquoaquest

tipus de documentacioacute Certament sovint cal espigolar molt els textos per aconseguir alguna

dada miacutenimament uacutetil per a la nostra recerca perograve com esperem haver demostrat amb el

recull que hem fet nrsquohi ha En relacioacute amb les societats ibegraveriques bona part de la informacioacute

estagrave relacionada amb les capes meacutes preeminents que constituiumlen els sectors aristocragravetics Els

seus membres ocupaven les posicions socials econogravemiques i poliacutetiques meacutes elevades i

actuaven com a interlocutors de les autoritats romanes tot i que les relacions sobretot al

principi del domini de Roma podien eacutesser complicades Sobre la resta de la societat les dades

soacuten encara meacutes parques perquegrave la gent corrent no despertava el meacutes miacutenim interegraves dels

autors antics tot i aixograve alguns donen algunes febles pistes per entrellucar lrsquoexistegravencia de

relacions de dependegravencia entre els ibers ja fos alguna forma de clientelisme de servitud

drsquoesclavitud etc Aparentment i basant-nos en el que hom pot llegir als textos els mecanismes

de relacioacute social preexistent no es modificaren durant la primera part del segle II aC perograve siacute

que srsquohi sobreposaren les maneres de relacionar-se que imposaven (meacutes directament o

indirecta) les autoritats romanes que se sintetitzen bagravesicament en les deditiones

Pel que fa als romanoitagravelics presents al territori de la Citerior entre les acaballes del

segle III aC i els dos primers terccedilos del seguumlent la literatura assenyala la presegravencia majoritagraveria

de poblacioacute militar que sembla haver romagraves a la Peniacutensula uacutenicament durant el seu temps de

servei de manera que en eacutesser llicenciada retornava cap a Itagravelia Hi ha amb tot unes poques

excepcions com la deductio de Valentia que ja al final del nostre periacuteode assentagrave en un nou

establiment els veterans que srsquohavien enfrontat a Viriat De tota manera les fonts escrites es

fan ocasionalment ressograve de la presegravencia de poblacioacute civil durant tot el periacuteode ja sigui seguint

les tropes per ofertar-los tot tipus de productes i serveis o per explotar els recursos naturals

drsquoindrets molt concrets com les mines de lrsquoentorn de Carthago Noua Lrsquoanagravelisi dels anomenats

sequellae aporta alguns detalls interessants perquegrave com hem anat veient la majoria drsquoells

pertanyia a segments baixos dins de la societat romana de manera que hauriacuteem de veure tota

mena de personatges que malgrat els riscos que comportava anar al darrere dels exegravercits en

contrades poc segures es decidien ndashmeacutes drsquoun i drsquouna segurament forccedilat per les seves

circumstagravencies personalsndash a embarcar-se i buscar fortuna seguint els soldats Tampoc els

individus que srsquoestablien de manera meacutes o menys permanent per fer-se cagraverrec de les

178

explotacions dels recursos naturals semblen eacutesser drsquoextraccioacute social elevada ategraves que es

tractava de lliberts i esclaus

En definitiva els testimonis literaris forneixen unes dades que serveixen per aportar

alguna llum a la recerca perograve que cal contrastar adequadament amb altres tipus de fonts no

nomeacutes per corroborar o desmentir la seva informacioacute quan aixograve sigui possible sinoacute tambeacute per

obtenir una imatge meacutes completa de la societat i els canvis que experimentagrave al llarg del temps

Recordem nomeacutes per posar un exemple que els autors de lrsquoantiguitat nomeacutes es refereixen a

les ciutats com a element quasi uacutenic que formava lrsquoestructura territorial ibegraverica obviant

lrsquoexistegravencia drsquoaltres nuclis menors que el registre arqueologravegic en canvi documenta a

bastament

179

4 EPIGRAFIA I NUMISMAgraveTICA

41 LrsquoEPIGRAFIA

Les fonts epigragravefiques del territori ibegraveric de la Hispagravenia Citerior per al periacuteode compregraves

entre 218 i 133 aC soacuten des drsquoun punt de vista global i estrictament quantitatiu forccedila

nombroses Al conjunt de lrsquoagraverea es documenten fins a quatre epigrafies diferents la ibegraverica la

grega la puacutenica i la llatina cadascuna de les quals ha deixat diversos testimonis si beacute de

manera desigual la meacutes profusa eacutes la ibegraverica seguida a notable distagravencia per la llatina i

encara meacutes lluny queden la grega i la puacutenica No obstant aquesta situacioacute a priori favorable

ja una miacutenima avaluacioacute qualitativa revela un panorama meacutes agraverid Cadascuna de les epigrafies

esmentades presenta unes problemagravetiques progravepies que anirem desgranant en les properes

pagravegines i que comporten una minva en el potencial (o si meacutes no el rendiment que podem

treure) drsquoaquestes fonts Algunes de les dificultats resulten ara com ara ndashi molt probablement

continuaran essent-ho en el futurndash insalvables mentre que drsquoaltres podrien arribar a resoldrersquos

a mesura que srsquoincrementin els corpora amb noves troballes especialment si es produeixen

en el marc drsquointervencions arqueologravegiques sistemagravetiques i a mesura que el coneixement vagi

avanccedilant Malgrat tot estem convenccediluts que aquesta circumstagravencia no ha de menar a

menystenir aquestes fonts sinoacute que una anagravelisi de les epigrafies pot aportar algunes pistes

interessants i uacutetils per a la nostra recerca

Abans de passar a presentar-les perograve creiem escaient fer una segraverie drsquoadvertiments La

nostra intencioacute no ha estat en cap moment drsquoaplegar de manera exhaustiva i completa tots i

cadascun dels testimonis epigragravefics coneguts tant si es conserven com si srsquohan perdut perograve

nrsquoha quedat algun notiacutecia de manera que hom no ha drsquoesperar de trobar a continuacioacute una

inacabable llista drsquoinscripcions amb llurs corresponents transcripcions Ho hem considerat

innecessari bagravesicament per una banda perquegrave en els darrers anys fruit dels esforccedilos dels

investigadors i les investigadores en els diferents camps de lrsquoepigrafia srsquohan ampliat i

completat els reculls iniciats degravecades enrere ja sigui en el marc de publicacions o en el de

lrsquoelaboracioacute de tesis doctorals encara inegravedites Si hi afegim el destacat paper que al mateix

temps han jugat i juguen els recursos derivats de les noves tecnologies actualment la consulta

180

eacutes molt accessible immediata i cogravemoda ja sigui per la tendegravencia creixent a penjar a la xarxa

les tesis i les publicacions com per la creacioacute drsquoespais on srsquoallotgen bases de dades

drsquoinscripcions ndashles hereves naturals drsquoaquells vells corpora decimonogravenicsndash dotades de potents

motors de cerca1 De lrsquoaltra el nostre principal objectiu eacutes escatir les dades que poden servir

per aproximar-se a les societats de la Citerior no pas fer un aplec drsquoepiacutegrafs que per si mateix

poca cosa ens pot aportar

Ara beacute aixograve no treu que ocasionalment ens detinguem en textos concrets per la seva

singularitat i la informacioacute que proporcionen2 En aquests casos incloem les transcripcions

corresponents que fem seguint els criteris a lrsquouacutes en la bibliografia especialitzada3

ndash en general aquelles parts perdudes de les inscripcions que es poden restituir de

manera raonable es disposen entre claudagravetors si es doacutena el cas que srsquoaprecia un

signe perograve la seva lectura eacutes difiacutecil fins al punt drsquoimpedir-ne la identificacioacute la seva

presegravencia srsquoassenyala amb una creu (+) i si la part perduda no es pot restituir

srsquoindica tambeacute entre claudagravetors amb guionets

ndash les inscripcions ibegraveriques es presenten en minuacutescula i negreta sense separar per

mitjagrave de punts els signes quan lrsquoepiacutegraf estagrave recollit als MLH de J Untermann es

doacutena entre paregraventesis el codi que lrsquoidentifica

1 Aixiacute tots els volums del monumental CIL es poden consultar sense dificultats al web propi que gestiona la

Berlin-Brandenburgische Akademie der Wissenschaften (httpcilbbawdeindexhtml) i les inscripcions

llatines que conteacute a meacutes de les que srsquohan documentat amb posterioritat a la seva edicioacute estan aplegades en bases

de dades com lrsquoEpigraphische Datenbank Heidelberg de la universitat de Heidelberg (httpedh-wwwadwuni-

heidelbergdehomeamplang=de) Els epiacutegrafs llatins especiacuteficament de la peniacutensula Ibegraverica es poden consultar

tambeacute a la pagravegina drsquoHispania Epigraphica (httpeda-beaes) Lrsquoepigrafia grega tambeacute compta amb els seus

recursos a internet amb el web de les IG malauradament encara molt incomplet

(httppombbawdeigindexhtml) o la base de dades del Pachard Humanities Institute Searchable Greek

Inscriptions (httpepigraphypackhumorginscriptions) entre drsquoaltres tambeacute eacutes molt uacutetil el Lexicon of Greek

Personal Names (httpwwwlgpnoxacukonlinesearch_datahtml) que permet fer cerques drsquoinscripcions

gregues a partir drsquoantropogravenims Per als textos ibegraverics i en general paleohispagravenics la Universidad Complutense

de Madrid a iniciativa del professor Javier de Hoz i actualment en colmiddotlaboracioacute amb altres universitats teacute a

disposicioacute del puacuteblic investigador la base de dades Hesperia Banco de datos de lenguas paleohispaacutenicas

(httphesperiaucmesindexphp) Finalment les inscripcions feniacutecies i puacuteniques srsquoestan fent en aquests

moments espai a la xarxa al Corpus Inscriptionum Phoenicarum necnon Poenicarum (httpcipcchscsices) que

no srsquoofereix de moment en acceacutes obert 2 Com es veuragrave meacutes endavant no hem considerat necessari transcriure cap epiacutegraf grec ni puacutenic atesa la manca

drsquoinformacioacute que proporcionen en general per a la societat del nostre periacuteode Aixiacute doncs les transcripcions

nomeacutes soacuten drsquoescrits ibegraverics i llatins 3 No oferim noves lectures perograve en alguna ocasioacute ha calgut regularitzar-les sobretot les dels epiacutegrafs ibegraverics ategraves

que en la bibliografia meacutes reculada no hi havia malgrat uns criteris meacutes o menys homogenis una normalitzacioacute

establerta com srsquoaprecia en la meacutes recent

181

ndash les inscripcions llatines es presenten en cursiva desplegant les parts abreujades

si escau entre paregraventesis

Finalment com que posteriorment dediquem un capiacutetol a la numismagravetica excloem

les referegravencia a lrsquoepigrafia monetagraveria que reservem per a meacutes endavant

411 Epigrafia ibegraverica

Abordar lrsquoepigrafia ibegraverica en general i amb la intencioacute de fer-la servir per aproximar-

se a la societat que la generava i lrsquoemprava en particular no eacutes una tasca en absolut senzilla

No ho eacutes fonamentalment per dos grans esculls en primer lloc pel fet que la llengua en la

qual estan escrits els textos ibegraverics no srsquoha pogut desxifrar malgrat els esforccedilos que diversos

investigadors han abocat des de fa anys Les seves recerques han aconseguit afinar de manera

notable el coneixement sobre diversos aspectes de la llengua i les seves representacions

gragravefiques4 perograve fins i tot aixiacute ara com ara resten molts buits difiacutecils drsquoomplir Meacutes enllagrave de la

identificacioacute drsquoantropogravenims i de numerals poca cosa meacutes es pot arribar a entendre Tot plegat

implica per tant que per molts textos que es conservin hom no pot assegurar-ne la

interpretacioacute del contingut En segon lloc pel problema de la cronologia nombrosos epiacutegrafs

per les circumstagravencies i els moments que foren localitzats es troben descontextualitzats i

separats de la resta del conjunt de cultura material que hauria servit per datar-los amb meacutes o

menys precisioacute Nomeacutes els descoberts els darrers decennis en el marc drsquoactuacions

arqueologravegiques regulars no estan afectats per aquest problema Com en altres formes

4 Des que M Goacutemez-Moreno desxifragrave el signari emprat pels ibers (M GOacuteMEZ-MORENOrdquoLa escritura ibeacutericardquo

Boletiacuten de la Real Academia de la Historia 112 1943 p 251-278) diversos estudiosos han pogut retocar i fer meacutes

acurat el coneixement de les escriptures que feien servir com per exemple descobrir lrsquoanomenat sistema dual

present al semisilmiddotlabari llevantiacute del segle IV fins a inicis del II aC que servia per distingir les oclusives sordes de

les sonores Lrsquoaprofundiment en aquest aspecte ha permegraves millorar lrsquoassignacioacute dels valors fonegravetics drsquoalguns

signes ndashespecialment les formes complexes de bo (bo1 i bo3 dels MLH III1 de J Untermann) que cal llegir ta

(uid J FERRER ldquoNovetats sobre el sistema dual de diferenciacioacute gragravefica de les oclusives sordes i sonoresrdquo ActPal

IX = PalHisp 5 2005 p 957-982 i tambeacute el treball meacutes recent J FERRER ldquoEls sistemes duals de les escriptures

ibegraveriquesrdquo ActPal XI = PalHisp 13 2013 p 445-459)ndash i en consequumlegravencia la transcripcioacute dels textos Aixiacute mateix

els estudis de conjunt de les inscripcions ibegraveriques han contribuiumlt a distingir arrels formants i sufixos (com les

terminacions ndashar i ndashen que servirien per assenyalar algun tipus de genitiu uid J RODRIacuteGUEZ RAMOS ldquoiquestExiste el

doble sufijo de lsquogenitivorsquo ndashAR ndashEN en la lengua ibeacutericardquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 23

2002-2003 p 251-256) formes verbals i substantius i expressions formulars com la que podria indicar lrsquoautoria

drsquoun objecte o obra NP+d(e)+egiar+(ḿi) (J FERRER ldquoIbegraveric tagiar Terrissaires que signen les seves produccions

Biuŕko ibeitigeŕ biuŕbedi i companyiardquo SEBarc 6 2008 81-93)

182

drsquoescriptura caldria esperar una evolucioacute dels signaris que permeteacutes una anagravelisi paleogragravefica

i de fet seguint aquest criteri tan raonable ja hi ha hagut intents drsquoestablir cronologies a partir

del traccedilat i la calmiddotligrafia si beacute amb uns resultats ara com ara insatisfactoris5

Quan els romans desembarcaren a la Peniacutensula els ibers ja disposaven drsquoescriptures

progravepies com ho prova el fet que les inscripcions amb signari ibegraveric meacutes antigues conservades

daten de la segona meitat del segle V aC6 Ara beacute una cosa eacutes que haguessin desenvolupat uns

sistemes gragravefics propis i una altra la seva difusioacute arreu del territori Drsquoentrada i a partir dels

testimonis epigragravefics documentats el seu uacutes sembla restringir-se tan sols al litoral i encara a

determinats nuclis que coincideixen amb centres on les activitats mercantils ndashparticularment

amb els comerciants grecsndash jugaven un paper destacat i per tant on existia una necessitat de

conservar registres escrits cartes comercials contractes instruccions comandes etc7 Aixiacute a

mesura que srsquoanagrave desenvolupant aquest comerccedil i srsquoanagrave estenent vers lrsquointerior seguint les

principals rutes fluvials lrsquoescriptura anagrave fent acte de presegravencia cap a aquelles zones

Amb tot cal reconegraveixer que lrsquoexpansioacute meacutes accentuada de lrsquoepigrafia ibegraverica

coincideix amb el periacuteode a partir del qual arribaren els romans i comenccedilaren a introduir llur

progravepia epigrafia Aixograve es veu no nomeacutes en la meacutes agravemplia difusioacute de lrsquoescriptura sinoacute tambeacute en

lrsquoincrement de la quantitat i la varietat de testimonis epigragravefics alguns dels quals evidencien

de manera clara la influegravencia de les inscripcions llatines sobretot a partir de la segona meitat

del segle II aC Aquest eacutes el cas de les marques de terrissers estampillades8 o els textos que fan

servir com a suport la pedra i que estan pensats per a ser vistos per un puacuteblic meacutes o menys

ampli9 eacutes a dir aquells que tenen una clara vocacioacute puacuteblica i monumental

Malgrat els dos obstacles principals als quals hem fet referegravencia meacutes amunt les

inscripcions ibegraveriques aporten algunes dades drsquointeregraves per als nostres objectius Vistes en

5 J RODRIacuteGUEZ RAMOS ldquoPrimeras observaciones para una datacioacuten paleograacutefica de la escritura ibeacutericardquo AEspA 70

1997 p 13-30 J RODRIacuteGUEZ RAMOS ldquoNuevas observaciones de crono-paleografiacutea ibeacuterica levantinardquo AEspA 73

2000 p 43-58 J DE HOZ Historia linguumliacutestica de la Peniacutensula Ibeacuterica en la Antiguumledad II El mundo ibeacuterico

prerromano y la indoeuropeizacioacuten Madrid 2011 p 190-191 6 M I PANOSA La escritura ibeacuterica en Cataluntildea y su contexto socioeconoacutemico (siglos V-I aC) Vitoria Gasteiz 1999

p 64-65 J DE HOZ HLPI II p 208-212 7 M I PANOSA La escritura ibeacutericahellip p 220-221 8 E SALVAT ldquoLa tegravecnica de lrsquoestampillat a lrsquoepigrafia ibegraverica i celtibegravericardquo SEBarc 5 2004 p 149-171 J FERRER

ldquoḿltunśor un nou model de segell ibegraveric procedent de Ca lrsquoEstrada (Canovelles Barcelona)rdquo SAGVNTVM 45

2013 p 167-168 9 F BELTRAacuteN ldquoRoma y la epigrafiacutea ibeacuterica sobre piedra del nordeste peninsularrdquo PalHisp 12 2012 p 9-11

183

conjunt les meacutes interessants poden eacutesser de tres menes diferents grafits documents

comercials i administratius sobre plom i epiacutegrafs amb vocacioacute monumental A les properes

pagravegines ens dedicarem a desgranar-los

4111 Grafits

Dins del periacuteode analitzat la majoria de les inscripcions documentades estan

formades frequumlentment per textos molt breus traccedilats amb un element punxegut sobre

objectes de terrissa sovint cuita o meacutes esporagravedicament encara crua10 Drsquoaquesta mena sersquon

localitzen a tot arreu ja sigui en nuclis costaners interiors o fins i tot drsquoalta muntanya i

drsquoextensioacute i complexitat molt variades fins i tot se nrsquohan documentat en fundacions romanes

com Valentia11 o La Cabantildeeta (El Burgo de Ebro Saragossa)12 Aixiacute mateix la seva presegravencia es

troba en produccions diverses tant importades (campanianes A i B agravemfores Dr 1) com locals

(comuna ibegraverica grisa de la costa catalana agravemfores ibegraveriques) El fet que especialment en els

casos meacutes complets srsquohi hagin pogut identificar formants onomagravestics ha portat a interpretar-

los principalment com a marques de propietat Tot plegat permet considerar que ens

trobariacuteem davant drsquoun moment en quegrave lrsquohagravebit de lrsquoescriptura srsquohavia difoacutes entre capes meacutes o

menys agravemplies de la poblacioacute

En alguns productes ceragravemics particularment els destinats a actuar de contenidors ndash

agravemfores i gerresndash srsquohan localitzat marques que havien estat incises o impreses pels terrissaires

pregraveviament a la coccioacute La majoria de les conegudes es concentra en les tres centuacuteries

anteriors al canvi drsquoera perograve no srsquoha de veure en aquest fenomen una influegravencia directa de

lrsquohagravebit dels artesans romans i itagravelics drsquoestampillar els contenidors que fabricaven ategraves que srsquoha

10 Malgrat que la ceragravemica acostuma a ser el suport meacutes frequumlent dels grafits tambeacute se nrsquohan documentat

puntualment sobre restes fauniacutestiques com la banya de ceacutervol amb perforacions per dur-la penjada localitzada

al Puntal dels Llops (Olocau Valegravencia) en un context drsquoinici del segle II aC (H BONET i C MATA ldquoNuevos grafitos

e inscripcions ibeacutericos valencianosrdquo APL 19 1989 p 140-141) o un possible punxoacute drsquoos trobat a La Pentildea de las

Majadas (El Toro Castelloacute) juntament amb altres materials que assenyalaven una cronologia meacutes tardana ja del

segle I aC (L SARRIOacuteN ldquoEl poblado ibeacuterico de la Pentildea de las Majadas (E1 Toro CasteIloacuten)rdquo APL 15 1978 p 177-

189) 11 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA ldquoGrafitos sobre ceragravemica procedentes de los niveles

romanorrepublicanos de Valentia (Valencia Espantildea)rdquo ActPal XI = PalHisp 13 2013 p 407-429 12 J A MIacuteNGUEZ i B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoGrafitos sobre ceragravemica ndashibeacutericos latinos griegos y signos procedentes del

yacimiento romanorepublicano de La Cabantildeeta (El Burgo de Ebro Zaragoza)rdquo AEspA 84 2011 p 51-86

184

documentat ja molt abans a lrsquoIbegraveric antic13 El sentit drsquoaquestes marques no sembla que es

pugui relacionar amb la identificacioacute del taller on es fabricaven els contenidors ja que si

fossin marques de taller caldria esperar trobar meacutes peces marcades i meacutes variades en canvi

la major part de les marques conegudes soacuten uacuteniques i no es troben en altres produccions fora

dels contenidors Meacutes aviat assenyalen una manera drsquoindividualitzar el producte per al

destinatari ndashper alguna raoacute que ens defuigndash14 o beacute com passa amb les produccions romanes

de contenidors es tractaria de marques relacionades amb el proceacutes de fabricacioacute com una

manera de controlar la produccioacute de lots per part dels artesans

A meacutes dels atuells ceragravemics es coneixen inscripcions ibegraveriques sobre altres elements

elaborats amb argila cuita com ara torteres o pesos de teler Pel que fa a les primeres srsquoaprecia

una concentracioacute tant cronologravegica ndashque abasta especialment els dos darrers segles abans del

canvi drsquoerandash com geogragravefica ndashparticularment a la part septentrional del territori15 Entre

aquests productes sembla detectar-se una regularitat en els textos ategraves que a meacutes

drsquoantropogravenims sol aparegraveixer la sequumlegravencia kaśtaun possiblement un mot ibegraveric que podria fer

referegravencia expliacutecita a lrsquoobjecte o beacute com srsquoha proposat meacutes recentment a partir de paralmiddotlels

gals que fos un apelmiddotlatiu femeniacute genegraveric16 Com que moltes torteres foren inscrites quan

lrsquoargila encara era crua i per tant eacutes molt probable que la mateixa persona que les modelava

tambeacute afegiacutes els textos sersquons plantegen diversos interrogants interessants perograve que

difiacutecilment poden tenir ara com ara cap resposta Per comenccedilar qui les fabricava La

produccioacute de les torteres no requeriria grans coneixements de terrisseria aixiacute que

segurament es devien poder fabricar a casa17 perograve se nrsquoencarregaria algun membre de la

famiacutelia en concret Ja que estan vinculades al filat srsquohan associat habitualment a lrsquoesfera

femenina18 aleshores podia ser que les mateixes usuagraveries se les fabriquessin I si era aixiacute eren

tambeacute les dones les que escrivien els signes cosa que voldria dir que almenys algunes dones

13 C MATA i L SORIA ldquoMarcas y epiacutegrafes sobre conteniedores de eacutepoca ibeacutericardquo APL 22 1997 p 316-317 14 C MATA i L SORIA op cit p 350-351 15 N MONCUNILL i J VELAZA ldquoLa escritura ibeacuterica en la casa iberorromanardquo SEBarc 10 2012 p 56-57 16 J FERRER ldquoIbegraveric kaśtaun un element caracteriacutestic del legravexic sobre torteresrdquo Cypsela 17 2008 p 256-266 17 N MONCUNILL i J VELAZA ibid 18 L PRADOS ldquoY la mujer se hace visible estudios de geacutenero en la arqueologiacutea ibeacutericardquo Arqueologiacutea del geacutenero 1er

encuentro en la UAM Madrid 2008 p 236 C LOacutePEZ RUIZ ldquoUna aproximacioacuten a la imagen de la mujer en el mundo

ibeacutericordquo S GONZAacuteLEZ REYERO M PEacuteREZ RUIZ i C I BANGO Una nueva mirada sobre el patrimonio histoacuterico Liacuteneas

de investigacioacuten arqueoloacutegica en la Universidad Autoacutenoma de Madrid Madrid 2008 p 217-236 Vegeu tambeacute meacutes

avall (apartat 53) algunes consideracions meacutes sobre aquest tema en relacioacute amb el registre funerari

185

ibegraveriques tenien coneixements drsquoescriptura io lectura En el cas que totes aquestes

possibilitats que hem apuntat fossin certes i per acabar de reblar el clau ja nomeacutes quedaria

preguntar exactament quines dones dins del conjunt de la societat tenien els coneixements

esmentats i com els adquirien Tanmateix ja ho hem expressat nomeacutes soacuten preguntes que no

es poden respondre basades en suposicions possibilitats i en definitiva hipogravetesis

inverificables

Els pesos de teler inscrits alguns dels quals abans de coure la peccedila tambeacute semblen

contenir NNPP de manera que hom ha suggerit que de nou es tractaria de referegravencies al

propietari19 Amb tot cal admetre que en la mesura que un pondus formava part drsquoun aparell

meacutes gran format per una colmiddotleccioacute drsquoaltres objectes similars el fet que srsquoinclogueacutes un nom

estaria almiddotludint a la propietat de tot el teler

A meacutes de la terrissa i les restes ogravessies tambeacute es coneixen unes poques mostres de

grafits que empren el plom com a suport A diferegravencia del tipus de document que veurem tot

seguit ndashles lagravemines que srsquohan relacionat amb continguts de caragravecter comercial i

administratiundash del poblat de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet Barcelona)

provenen dos fragments de plom que mostren incises unes breus sequumlegravencies de signes que

srsquohan reconegut com a sengles antropogravenims20 No eren amb seguretat lagravemines fabricades

inicialment com a suport escriptori sinoacute trossos de plom fos o reaprofitats drsquoobjectes

amortitzats (un drsquoells sembla procedir de la vora drsquoun vell atuell) i destinats a ser partits per

aprofitar-los en activitats metalmiddotluacutergiques Els noms a partir de paralmiddotlels coneguts en altres

19 I SIMOacuteN ldquoUn grafito ibeacuterico sobre una pesa de telar de La Guardia de Alcorisa (Teruel)rdquo Habis 43 2012 p 80-

81 Perograve no podem oblidar que entre els ibers ndashcom entre drsquoaltres pobles de lrsquoantiguitatndash hi havia un particular

costum a marcar pesos de teler no nomeacutes amb silmiddotlabogrames sols o formant una breu sequumlegravencia sinoacute amb

decoracions geomegravetriques o figurades Valguin com a exemple els nou pesos de teler aplegats a lrsquoestabliment del

Coll del Moro de Gandesa amb diverses decoracions geomegravetriques (N RAFEL M BLASCO i J SALES ldquoUn taller

ibeacuterico de tratamiento de lino en el Coll del Moro de Gandesa (Tarragona)rdquo Trabajos de Prehistoria 51 nuacutem 2

1994 p 131-132) o el conjunt de pondera que presenten figuracions zoomorfes (S MACHAUSE ldquoPesas de telar

ibeacutericas con decoracioacuten zoomorfardquo APL 29 2012 p 273-287) En aquest sentit dins del nostre marc temporal

(tot i que se nrsquohan documentat drsquoanteriors i de posteriors) es coneixen dos pondera amb decoracions zoomorfes

estampillades un amb un quadruacutepede que podria ser un cagravenid i un altre amb un cavall localitzats

respectivament al Fonollar (Vallbona drsquoAnoia Barcelona) i al Palao (Alcanyiacutes Terol) podria haver-hi un tercer

meacutes dubtoacutes quant a la datacioacute amb la figura drsquoun altre cagravenid procedent de Bolvax (o Bolbax Cieza Muacutercia S

MACHAUSE op cit p 276 i 278 280 i 282-283) Hom ha intentat dotar de significat aquesta pragravectica que potser

tambeacute serviria per explicar els epiacutegrafs perograve amb un egravexit meacutes tost escagraves 20 N MONCUNILL i N MORELL ldquoReexcavando en los museos novedades epigraacuteficas en soportes de plomordquo PalHisp

8 2008 p 243-255

186

contextos antics21 podrien pertagravenyer als propietaris dels fragments de metall que serien

potser els artesans que els treballaven

4112 Documents comercials i administratius sobre plom

En segon lloc trobem els documents que empren com a suport escriptori el plom

Aquest metall fou el material utilitzat des de meacutes antic per part dels ibers que encara en

mantingueren lrsquouacutes durant part de lrsquoIbegraveric final22 Aixiacute ho demostren exemplars com la lagravemina

de Castell de Palamoacutes datada al segle III aC23 la de Castelloacute de la Plana situada entre els segles

III i II aC i que conteacute un text distribuiumlt en quatre liacutenies entre les quals srsquohan distingit diversos

antropogravenims24 la drsquoEmpuacuteries amb una cronologia similar i text per ambdues cares a meacutes drsquoun

tercer escrit molt meacutes breu amb el plom doblegat25 la localitzada al Puig de Sant Andreu

(C23) tambeacute de les acaballes del segle III aC o primers anys de la centuacuteria seguumlent amb dos

textos on srsquohan reconegut alguns NNPP26 dues meacutes de localitzades a La Caregravencia (Toriacutes

Valegravencia) una amb una datacioacute semblant i la presegravencia de numerals i lrsquoaltra datada entre el

segle II aC i la primera meitat de la centuacuteria seguumlent27 o el fragment trobat a lrsquoagravembit A52 de la

Moleta del Remei datat de manera imprecisa entre els segles V i II aC i que conserva de

manera molt afectada tres liacutenies de text28

21 N MONCUNILL i N MORELL op cit p 250-251 22 El plom oferia un conjunt drsquoavantatges que propiciagrave que els ibers lrsquoempressin com a suport escriptori que es

resumeixen en la facilitat per aconseguir el material i ateses les seves propietats fiacutesiques treballar-lo i escriure-

hi al damunt amb qualsevol element punxegut lrsquoalta capacitat de reciclatge de manera que quan un text perdia

la seva vigegravencia o utilitat el metall es podia refondre de nou sense cap dificultat i sense necessitat de complexitats

tegravecniques i novament com a consequumlegravencia de la seva naturalesa la resistegravencia aixiacute com la comoditat per

manipular-lo i portar-lo ja que permet enrotllar o plegar les lagravemines i desenrotllar-les o desplegar-les

posteriorment sense que el text quedi alterat i obtenir un objecte de dimensions exiguumles i reduiumlt pes que en

facilitava el transport (N MORELL La metalmiddotluacutergia del plom durant el periacuteode ibegraveric treball i uacutes del plom entre els

ibers del nord tesi doctoral inegravedita Barcelona 2009 p 256-263) 23 F RIUROacute ldquoEl plom amb epigrafia ibegraverica del poblat de Castell (Palamoacutes)rdquo Cypsela 4 1982 p 123-131 24 M ALMAGRO-GORBEA Epigrafiacutea Prerromana Cataacutelogo del Gabinete de Antiguumledades Real Academia de la

Historia Madrid 2003 inscripcioacute 39A p 142 25 I PANOSA La escritura ibeacutericahellip inscripcioacute 1030 p 268 26 I PANOSA La escritura ibeacutericahellip inscripcioacute 113 p 268 27 J VELAZA ldquoLa epigrafiacutea ibeacuterica de la Caregravenciardquo R ALBIACH (coord) Lrsquooppidum de la Caregravencia de Toriacutes i el seu

territori Valegravencia 2013 p 234-235 J VELAZA ldquoTres inscripciones sobre plomo de La Carencia (Turiacutes Valencia)rdquo

ActPal XI = PalHisp 13 2013 p 543-545 28 J FERRER et al ldquoUna inscripcioacuten sobre plomo procedente del poblado de la Moleta del Remei (Alcanar

Montsiagrave Tarragona)rdquo PalHisp 8 2008 p 205-209

187

El contingut exacte de totes aquestes peces eacutes desconegut perograve a partir de paralmiddotlels

drsquoaltres cultures mediterragravenies ndashespecialment la gregandash hom les interpreta majoritagraveriament

com a cartes comercials29 Aquesta hipogravetesi es reforccedila amb els arguments de la presegravencia dels

antropogravenims de marques que serien numerals de lrsquohabitual sequumlegravencia śalir ndasha la qual se li

atribueix un significat proper a plata o dinerndash30 i de la repeticioacute sovintejada dels signes a o i

ki que podrien ser unitats de mesura ponderal31 En ocasions en un mateix document

srsquoobserva la repeticioacute drsquouna estructura formada per signes que srsquointerpreten com a numerals

al costat drsquoantropogravenims cosa que doacutena lloc a autegraventiques llistes en les quals apareixen

expressament ratllats alguns dels iacutetems aixograve fa pensar que les lagravemines drsquoaquest metall eren

un suport privilegiat pels ibers per registrar comptes deutes pagaments i en definitiva dades

relacionades amb lrsquoadministracioacute de beacutens Aquesta idea estagrave recolzada quan la procedegravencia

dels epiacutegrafs estagrave ben documentada en el context drsquouna intervencioacute arqueologravegica pel fet que

solen aparegraveixer associats a espais drsquoemmagatzematge o drsquoactivitats artesanals o comercials32

Tambeacute teacute molt de sentit si es teacute en compte la cronologia la majoria dels epiacutegrafs sobre plom

del nostre periacuteode es concentren en el moment del tragravensit dels segles III al II aC de manera

que doacutena la sensacioacute que a mesura que transcorre la segona centuacuteria van desapareixent

coincidint amb lrsquoascens de lrsquoauge del comerccedil itagravelic que introduiria altres maneres de fer sense

necessitat del plom De fet no deixa de ser un proceacutes similar al que srsquoobserva en altres

contrades del Mediterrani a partir del segle IV aC aixiacute com arreu del moacuten grec estagrave ben

documentat lrsquouacutes drsquoaquest metall com a suport per a cartes (no nomeacutes comercials sinoacute tambeacute

personals)33 abans de lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica a partir drsquoaquest periacuteode queda arraconat per la

introduccioacute drsquoaltres suports escriptoris com el papir segurament meacutes abundants fagravecils

29 I PANOSA La escritura ibeacutericahellip p 220-221 J VELAZA ldquoEscritura autorrepresentacioacuten y poder en el mundo

ibeacutericordquo Cultura Escrita amp Sociedad 9 2009 p 148-150 30 L SILGO Leacutexico ibeacuterico Valegravencia 1994 p 240 N MONCUNILL Legravexic drsquoinscripcions ibegraveriques (1991-2006) tesi

doctoral inegravedita Barcelona 2007 p 274-275 31 J RODRIacuteGUEZ RAMOS ldquoLa cultura ibeacuterica desde la perspectiva de la epigrafiacutea un ensayo de siacutentesisrdquo Iberia

Revista de la Antiguumledad 4 2001 p 25 J DE HOZ HLPI II p 193-194 Rodriacuteguez Ramos destaca que si efectivament

es tracta drsquounitats de pes els ploms acostumen a reflectir uns intercanvis de poc volum cosa que el porta a

plantejar-se la possibilitat que els productes intercanviats fossin de marcat valor com lrsquoargent De tota manera

cal admetre que el coneixement drsquoaquest suposat sistema metrologravegic eacutes encara escagraves i no estan gens clars ni el

valor de cada unitat ni la relacioacute entre elles 32 N MORELL op cit p 299-300 33 D R JORDAN ldquoA personal letter found in the Athenian Agorardquo Hesperia vol 69 1 2000 p 91-103

188

drsquoaconseguir i cogravemodes de manejar34 malgrat que tambeacute soacuten meacutes peribles i per tant eacutes molt

meacutes difiacutecil que es conservin al registre arqueologravegic35

4113 Epiacutegrafs monumentals i drsquoautorepresentacioacute

En tercer lloc hi ha aquelles inscripcions que foren redactades amb la idea drsquoatorgar-

los un sentit de monumentalitat o de manera meacutes genegraverica amb lrsquoobjectiu drsquoesdevenir un

element drsquoautorepresentacioacute de determinats individus En aquest cas el material predilecte

acostuma a ser la pedra que en general ndashi deixant de banda les tres inscripcions

documentades en blocs reaprofitats per a bastir les muralles del segle IV aC de lrsquooppidum del

Puig de Sant Andreu drsquoUllastretndash36 al moacuten ibegraveric no es comenccedila a emprar com a suport

escriptori fins a egravepoques avanccedilades just quan els seus territoris ja es troben sota lrsquoautoritat de

Roma En aquest sentit els especialistes estan drsquoacord en el fet que la difusioacute de lrsquoepigrafia

lapiacutedia ibegraverica srsquoesdeveacute principalment durant els dos darrers segles anteriors al canvi drsquoera37

A meacutes a meacutes la majoria de les inscripcions soacuten de caire funerari ategraves que es troben gravades

en esteles Aquest tipus drsquoelement monumental no eacutes original drsquoaquesta egravepoca sinoacute que ja es

troba a les necrogravepolis de lrsquoIbegraveric antic (com demostren troballes com lrsquoestela antropomorfa

drsquoAltea la Vella (Alacant) o la procedent possiblement de la necrogravepolis del Portitxol a

lrsquoEscala)38 amb la funcioacute drsquoassenyalar la presegravencia drsquouna tomba i de retruc recordar la persona

les restes de la qual restaven sebollides al dessota Aixograve no obstant hi ha una diferegravencia

fonamental entre les esteles dels temps meacutes reculats i les dels meacutes recents mentre que les

primeres soacuten anepiacutegrafes i nomeacutes estan ornamentades amb iconografia (generalment de tipus

guerrer) les datades a lrsquoIbegraveric final no nomeacutes estan escrites sinoacute que a meacutes tendeixen a

concedir als textos un paper molt destacat o directament exclusiu en detriment del camp

34 B BRAVO ldquoUne lettre sur plomb de Berezanrsquo colonisation et modes de contact dans le Pontrdquo Dialogues drsquohistoire

ancienne 1 1974 p 115-116 35 Malgrat lrsquoabandonament del plom com a suport per a textos ibegraverics lrsquoepigrafia que empra aquest metall no

desapareix enlloc despreacutes del segle III aC sinoacute que es manteacute si beacute restringida a agravembits religiosos i funeraris com

demostren a bastaments les tabellae defixionum (redactades en llatiacute) localitzades en muacuteltiples necrogravepolis uid J

D C BOULAKIA ldquoLead in the Roman Worldrdquo AJA vol 76 2 abril 1972 p 143-144 36 J VELAZA ldquoEscritura autorrepresentacioacuten y poderhelliprdquo p 151-152 37 F BELTRAacuteN op cit p 10-11 38 I IZQUIERDO Monumentos funerarios ibeacutericos los pilares-estela Valegravencia 2000 p 53 i 61

189

iconogragravefic39 En aquest sentit molts investigadors han emfasitzat la influegravencia de lrsquoepigrafia

llatina amb una progressiva ordenacioacute del camp epigragravefic lrsquouacutes de liacutenies guia una tendegravencia a

la modulacioacute dels signes etc40

Srsquoaprecia un curioacutes decalatge entre les necrogravepolis ibegraveriques de les quals hom en

coneix un nombre molt escagraves com veurem meacutes endavant i les troballes de lagravepides amb

frequumlegravencia els textos no procedeixen de necrogravepolis sinoacute que srsquohan localitzat fora de contextos

funeraris sense que hi hagi cap rastre de presegravencia drsquoalgun cementiri progravexim i a vegades a

prop drsquohagravebitats Aquesta circumstagravencia ha fet que almenys en alguns casos alguacute hagi posat

en dubte la identificacioacute dels epiacutegrafs amb epitafis i hagi proposat altres hipogravetesis com per

exemple que es tractaria de fites per assenyalar territoris41 Tanmateix drsquohabitud apareixen en

moltes drsquoaquestes inscripcions antropogravenims acompanyats drsquoalgunes sequumlegravencies concretes

que srsquohan associat al legravexic funerari42 com ara eban (i variants) o seltar La primera srsquointerpreta

com una marca de filiacioacute paralmiddotlela al mot llatiacute filius fins i tot hom ha plantejat que com

aquest la paraula ibegraverica es podria escriure de manera abreujada amb el signe e inicial Aquest

eacutes un detall interessant perquegrave si el significat eacutes correcte estagrave indicant la introduccioacute del

patroniacutemic als epitafis potser per influegravencia llatina43 Cal veure-hi una simple imitacioacute o la

indicacioacute del patroniacutemic estagrave marcant veritables canvis en la societat En un capiacutetol ulterior

reprendrem aquesta quumlestioacute La segona sequumlegravencia en canvi podria fer referegravencia al suport de

la inscripcioacute eacutes a dir a la mateixa estela o monument funerari

La pedra amb frequumlegravencia calcagraveries i greses de procedegravencia local44 es treballava per

fer-ne esteles o meacutes excepcionalment monuments funeraris Per beacute que en termes generals

al moacuten antic (grec etrusc romagrave etc) aquesta eacutes lrsquoepigrafia que proporciona una quantitat

39 F ARASA ldquoEstelas epigraacuteficas sin decoracioacutenrdquo dins de I IZQUIERDO op cit p 62-66 40 No tots els investigadors tanmateix hi estan drsquoacord Alguns com J de Hoz soacuten del parer de minimitzar

lrsquoimpacte de les influegravencies de lrsquoepigrafia llatina en les esteles ibegraveriques escrites i de posar lrsquoaccent en la progravepia

evolucioacute de les esteles J DE HOZ ldquoEscrituras en contacto ibeacuterica y latinardquo F BELTRAacuteN (ed) Roma y el nacimiento

de la cultura epigragravefica en occidente Saragossa 1995 p 65 i ss N BARRANDON ldquoLa part de lrsquoinfluence latine dans

les inscriptions funeacuteraires ibeacuteriques et celtibeacuteriquesrdquo MCV 33 2003 p 199-237 41 E GALAacuteN ldquoEstelas y fronteras un caso de estudio en el Bajo Aragoacuten en eacutepoca ibeacutericardquo C DE LA CASA (ed) V

Congreso Internacional de Estelas Funerarias (Soria 1993) Soria 1994 p 99-106 42 N MONCUNILL op cit p 152 i 279-280 Un tercer possible mot vinculat a les inscripcions funeragraveries per beacute que

meacutes dubtoacutes seria baikar (p 98) Aquesta sequumlegravencia apareix entre drsquoaltres llocs a la inscripcioacute de la pagravetera de

Tivissa esmentada meacutes amunt raoacute per la qual alguns investigadors pensen que meacutes que relacionada amb el moacuten

funerari serviria per designar objectes de valor 43 J VELAZA ldquoEscritura autorrepresentacioacuten y poderhelliprdquo p 158 44 I IZQUIERDO op cit p 54

190

meacutes nombrosa de testimonis45 no eacutes aixiacute en el nostre cas Ja hem dit que els epitafis arriben

tard al moacuten ibegraveric coincidint amb la presegravencia romana al territori de manera que el temps

per produir aquest tipus drsquoepiacutegrafs eacutes molt limitat Si a aquesta circumstagravencia afegim el

problema reiteratiu de moltes inscripcions ibegraveriques eacutes a dir el desconeixement del context

arqueologravegic esdeveacute molt difiacutecil assignar-los una cronologia acotada i precisa meacutes enllagrave drsquouna

forquilla que srsquoesteacuten entre els segles II aC i I aCI dC46 Sembla malgrat tot que la quantitat

drsquoinscripcions funeragraveries creix a mesura que srsquoaproxima el canvi drsquoera

En efecte si atenem de manera conjunta als aspectes morfologravegics de les esteles i la

seva decoracioacute i als aspectes epigragravefics podem apreciar una evolucioacute que segurament no

deixa de ser una traduccioacute al registre funerari dels canvis produiumlts en les societats ibegraveriques

drsquoaquest periacuteode Aixiacute al punt de partida drsquoaquest proceacutes trobariacuteem peces com lrsquoanomenat

monument de La Vispesa (Tamarit de Llitera Osca) meacutes conegut a la bibliografia amb la

denominacioacute de ldquomonument de Binegravefarrdquo47 De lrsquoobra original nomeacutes es conserven alguns

fragments malmesos com a consequumlegravencia drsquounes obres de canalitzacioacute dutes a terme als anys

seixanta del segle XX i recuperats poc despreacutes pel Museu drsquoOsca Abans de la seva destruccioacute

era un paralmiddotlelepiacutepede que mesurava 2 x 1 x 05 m i que estava ornamentat amb una segraverie de

figures i textos en relleu El desplegament iconogragravefic drsquouna de les cares inclou un conjunt de

mans dretes (no nrsquohi ha representada cap drsquoesquerra) un animal monstruoacutes mal preservat ndash

un griu o potser millor una mena de voltorndash que srsquoestagrave nodrint de les despulles drsquoun home

caigut (i decapitat) i un possible guerrer armat amb una llanccedila i una caetra tot plegat apareix

emmarcat per lrsquoextrem conservat ndashtot i que no seria estrany que el marc fos originalment

completndash per una inscripcioacute esculpida (D121) que divideix a meacutes el camp iconogragravefic en dues

meitats Els fragments que constitueixen lrsquoaltra cara (tot i que hi ha alguns dubtes al voltant

45 L BONFANTE ldquoEtruscanrdquo J T HOOKER (ed) Reading the Past Ancient Writing from Cuneiform to the Alphabet

Berkeley-Los Angeles 1990 p 345 B H MCLEAN An Introduction to Greek Epigraphy of the Hellenistic and Roman

Periods from Alexander the Great down to the Reign of Constantine (323 BCndashAD 377) Michigan 2005 p 260 A

E COOLEY The Cambridge Manual of Latin Epigraphy Cambridge 2012 p 128-129 M-L HAACK ldquoLes inscriptions

funeacuteraires dans lrsquoItalie preacuteromainerdquo Revue SciencesLettres [en liacutenia] 1 2013 p 2 [consultat el 25032014] 46 Un resum de les consideracions cronologravegiques que srsquohan fet amb la bibliografia corresponent es pot trobar a

I IZQUIERDO i F ARASA ldquoLa imagen de la memoria Antecedentes tipologiacutea e iconografiacutea de las estelas de eacutepoca

ibeacutericardquo APL 23 1999 p 292-293 Cf R RIERA ldquoEstelas ibeacutericas con lanzas y auxiliares en el nordeste peninsularrdquo

Gladius 33 2013 p 49-51 47 I GARCEacuteS ldquoNuevas interpretacions sobre el monumento ibeacuterico de La Vispesa (Tamarite de Litera Huesca)rdquo

Caesaraugusta 78 2007 p 337-354

191

de si formen part de la mateixa peccedila o nrsquoeacutes una altra)48 dibuixen una escena amb dos cavalls

els arreus dels quals srsquoallarguen passant pel damunt drsquoun element prim i vertical que conteacute

una inscripcioacute incisa (D122) i acaben unint-se a almenys un altre cavall enfrontat amb els

anteriors La cronologia proposada darrerament a partir drsquoarguments paleogragravefics situa la

factura del monument cap al principi de la primera meitat del segle II aC49 un moment en el

qual encara sembla que es concedeix meacutes importagravencia al camp iconogragravefic que a lrsquoepigragravefic

Tambeacute a aquest primer periacuteode pertanyeria lrsquoestela antropomorfa del Mas de

Barberaacuten (Nogueruelas Terol)50 hereva de les produccions similars meacutes antigues que

donaven forma humana a la lagravepida Aquesta en concret dibuixa la silueta drsquoun home

completada com eacutes frequumlent amb la representacioacute de peces drsquoarmament Per mitjagrave drsquoun

treball escultograveric molt senzill perograve efectiu un conjunt drsquoincisions representen les tires que

passades per les espatlles servien per aguantar un disc-cuirassa pectoral Just a sota

srsquoinscriviren com a miacutenim cinc liacutenies de text (E141) en un exemple meacutes on la inscripcioacute resta

subordinada a la imatge Quelcom de semblant passa a lrsquoestela del Acampador (Casp

Saragossa)51 estagrave presidida a la part meacutes alta per les restes drsquoun gran feliacute probablement un

lleoacute sota el qual es gravaren les imatges de quatre escuts i finalment a la part meacutes baixa un

epitafi distribuiumlt en almenys quatre liacutenies El lleoacute eacutes una figura tradicional en lrsquoescultura

funeragraveria ibegraverica que remet al moacuten drsquoultratomba i que actuava com a protector de la sepultura

Pel que fa als escuts es podrien explicar com una representacioacute dels enemics que el difunt

havia venccedilut en vida52 Cal destacar que dels quatre tres soacuten caetrae i el darrer un escut oval

de tradicioacute La Tegravene53

En un moment meacutes avanccedilat aquesta iconografia de caire meacutes tradicional tendiria a

desaparegraveixer i la jerarquia entre imatges i textos srsquoaniria invertint Drsquoaquesta manera els

escrits no nomeacutes anirien guanyant importagravencia passant a ocupar espais meacutes preeminents en

la composicioacute general de les esteles sinoacute que serien executats de manera meacutes acurada Aixograve

48 I GARCEacuteS op cit p 347 49 I GARCEacuteS op cit p 350-352 50 F ARASA i I IZQUIERDO ldquoEstela antropomorfa con inscripcioacuten del Mas de Barberaacuten (Nogueruelas Teruel)rdquo

AEspA 71 p 79-102 51 M MARTIacuteN-BUENO i M PELLICER ldquoNuevas estelas procedentes de Caspe (Zaragoza)rdquo Habis 1979-1980 10-11 p

400-420 I IZQUIERDO i F ARASA op cit p 271 279 281 i 292 52 I IZQUIERDO i F ARASA op cit p 281 53 G GARCIacuteA JIMEacuteNEZ El armamento de influencia la Tegravene en la Peniacutensula Ibeacuterica (siglos V - I aC) Montagnac 2012

p 190-230 i 261

192

es veu en la preparacioacute del camp epigragravefic cada cop meacutes polida i tendent a la uniformitzacioacute

i allisat de la superfiacutecie i en la regularitzacioacute de lrsquoescriptura mitjanccedilant lrsquouacutes de liacutenies guia i la

modulacioacute dels signes La culminacioacute del proceacutes arribaria amb lagravepides com lrsquoestela de

Cabanes54 la de Sinarcas (F141)55 una de les trobades a Sagunt (F1113)56 o la de Guissona

(D151)57 per posar nomeacutes quatre exemples En aquests casos els textos meacutes o menys llargs

ocupen la part meacutes alta de la peccedila

Malgrat aquesta sequumlegravencia evolutiva cal fer un parell de matisacions La primera eacutes

que tot i que hi hagi diverses esteles exclusivament epigragravefiques sense cap imatge que les

complementi aixograve no significa que la tendegravencia natural sigui la desaparicioacute de la iconografia

Com a mostra tenim les esteles del Pilaret de Santa Quitegraveria de Fraga (D101)58 Badalona59 o

Barcelona60 on apareixen representades ndashllevat de la darrerandash diverses puntes de llanccedila

(enteses potser com un siacutembol del prestigi personal i lrsquoheroiumltzacioacute del titular de la sepultura)61

al costat de decoracions geomegravetriques i elements de caragravecter astral estrelles en forma de

roseta inscrita en un cercle creixents lunars i siacutembols solars La presegravencia de les imatges

astrals ndashaixiacute com els dofins enfrontats de lrsquoestela de Barcelonandash srsquohan relacionat amb la

imatgeria de les lagravepides romanes i en consequumlegravencia srsquohan considerat com un producte de la

influegravencia romana de manera que ens trobariacuteem davant de peces drsquouna cronologia avanccedilada

ja plenament dins el segle I aC o fins i tot drsquoegravepoca augustal En qualsevol cas allograve que ens

interessa destacar eacutes el canvi que es produeix en les figures mentre que a les meacutes antigues

predominen encara caracteriacutestiques tradicionals com la representacioacute de guerrers armes i en

54 F ESTEVE ldquoLa laacutepida ibeacuterica de Cabanesrdquo APL 19 1989 p 103-115 55 L SILGO ldquoLa estela de Sinarcas y su leyenda epigraacuteficardquo Arse 35 2001 p 13-24 56 A CHABRET Sagunto Su historia y monumentos vol 2 Barcelona 1888 inscripcioacute ibegraverica nuacutem 9 p 184 D

FLETCHER i L SILGO ldquoRepertorio de inscripcions ibeacutericas procedentes de Sagunto (Valencia)rdquo Arse 22 1987

inscripcioacute nuacutem 5 p 663 57 J GUITART et al ldquoNoticia preliminar sobre una inscripcioacuten ibeacuterica encontrada en Guissona (Lleida)rdquo Hispania

Preromana Actas del VI Coloquio sobre lenguas y culturas prerromanas de la Peniacutensula Ibeacuterica Salamanca 1996

p 163-170 J PERA ldquoEpigrafia ibegraverica a la ciutat romana de Iesso (Guissona la Segarra)rdquo RAP 13 2003 p 249-250 58 F FITA ldquoFraga Inscripciones romanas e ibeacutericasrdquo Boletiacuten de la Real Academia de la Historia 25 1894 p 274-278

A MONTANER Catagraveleg dels jaciments arqueologravegics del municipi de Fraga Fraga 1997 p 43-47 I IZQUIERDO i F

ARASA ibid 59 J de C SERRA-RAgraveFOLS ldquoNoves inscripcions ibegraveriquesrdquo Anuari MCMXXVII-MCMXXXI Barcelona IEC 1936 p

341-342 J PUIG I CADAFALCH Lrsquoarquitectura romana a Catalunya Barcelona 1934 p 33-34 I IZQUIERDO i F ARASA

ibid 60 E HUumlBNER Monumenta Linguae Ibericae Berliacuten 1893 inscripcioacute IV p 143 J PUIG I CADAFALCH ibid I IZQUIERDO

i F ARASA ibid 61 F QUESADA ldquoLanzas hincadas Aristoacuteteles y las estelas del Bajo Aragoacutenrdquo C DE LA CASA op cit p 366-367

193

general un ambient begravelmiddotlic a mesura que passa el temps aquesta iconografia va perdent

protagonisme i se substitueix per les decoracions astrals nomeacutes resten particularment en

diverses esteles concentrades al Baix Aragoacute les puntes de llances La imatgeria dels primers

temps per tant remetria encara a la ideologia que les elits ibegraveriques anteriors a la segona

guerra puacutenica empraven per legitimar la seva posicioacute perograve a mesura que srsquoanava consolidant

la presegravencia romana es diluiria i consequumlentment deixaria drsquoemprar-se en les esteles La

continuiumltat de les puntes de llances es pot explicar pel destacat valor que tenia aquesta arma

entre els mateixos romans no nomeacutes al camp de batalla sinoacute tambeacute en el terreny simbogravelic62

de manera que no veurien motius per oposar-se a la seva representacioacute a les tombes dels ibers

La segona matisacioacute teacute a veure amb la cronologia Malgrat que hem esbossat un proceacutes

raonable en lrsquoevolucioacute de les esteles com que soacuten molt poques les que srsquohan trobat en un

context arqueologravegic ben documentat eacutes molt complicat atorgar a cada fase una cronologia

concreta Per altra banda es tracta drsquoun proceacutes general que no teacute per quegrave seguir els mateixos

ritmes a lrsquoextensa agraverea geogragravefica estudiada meacutes aviat caldria esperar que en algunes zones ndash

presumiblement les de lrsquoagraverea litoral i les interiors meacutes ben comunicadesndash les transformacions

arribarien abans i en drsquoaltres de manera meacutes tardana El moment a partir del qual cada zona

quedagrave sota el control de Roma la forma com es produiacute lrsquoannexioacute o el pes que podien tenir les

tradicions funeragraveries soacuten factors que afectarien el proceacutes

A banda de les inscripcions funeragraveries nrsquohi ha sobre altres suports que potser tambeacute

tenien una vocacioacute no tan monumental perograve siacute drsquoautorepresentacioacute com els tituli picti

circumscrits a lrsquoagraverea edetana amb el nucli de Lliacuteria al capdavant63 Aquestes produccions

epigragravefiques se situen al principi del periacuteode que estudiem ategraves que srsquohan datat entre les

acaballes del segle III aC i els inicis del II aC64 En diversos casos malgrat que no sempre les

inscripcions acompanyen les decoracions iconogragravefiques pintades a les parets i llavis dels

vaixells Drsquoaquiacute que hom consideri que aquests textos servirien per complementar i explicar

62 A ALFOumlLDI ldquoHasta-Summa Imperii The Spear as Embodyment of Sovereignity in Romerdquo AJA vol 63 1 gener

1959 p 1-27 F QUESADA ibid 63 H BONET El Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria La antigua Edeta y su territorio Valegravencia 1995 p 459 i 462-464 G

CLAUSELL et al ldquoLa fase del ibeacuterico final en el asentamiento del Torrelloacute del Boverot (Almazora Castelloacuten) dos

piezas ceraacutemicas singularesrdquo AEspA 73 2000 p 100 J FERRER ldquoEls sistemes dualshelliprdquo p 445 64 H BONET op cit p 446-447 J RODRIacuteGUEZ RAMOS ldquoLiria XIIC iquestun kaacutelathos ibeacuterico dedicado a Proserpinardquo

Faventia 162 1994 p 66-67 I SIMOacuteN ldquoEpigrafiacutea ibeacuterica en espacios domeacutesticosrdquo Antesteria 1 2012 p 273

194

les escenes figurades com el lebes de la batalla naval recuperat a la fauissa del santuari65 que

incorpora un breu text sota una de les embarcacions representades o el vas de la desfilada de

genets localitzat al departament 18 on srsquohi ha volgut veure fins i tot lrsquoonomatopeia del renill

drsquoun cavall66 Meacutes enllagrave del contingut dels epiacutegrafs eacutes de notable interegraves observar els indrets

on les intervencions arqueologravegiques han documentat la presegravencia drsquoaquests atuells La

immensa majoria es concentren al barri situat a la banda meacutes alta del tossal on tambeacute es va

localitzar lrsquoedifici sacre o santuari De fet el recinte que meacutes exemplars ha proporcionat ha

estat precisament aquest amb un total de set Tot i aixograve als agravembits domegravestics dels voltants

tambeacute srsquohan recuperat entre quatre i set peces per departament acompanyades de nombroses

produccions drsquoimportacioacute67 Tot plegat eacutes molt significatiu perquegrave per una banda sembla

assenyalar que els residents del sector meacutes elevat drsquoEdeta eren els que tenien prou capacitat

econogravemica per adquirir diversos beacutens de prestigi tant en la forma de vaixella importada com

de produccions locals que es distingien de la resta per una decoracioacute complexa amb escenes

que reflectien una imatgeria exclusiva de lrsquoaristocragravecia i textos pintats Per aquesta raoacute hom

considera que tots aquests atuells serien obres drsquoencagraverrec demanades per les elits edetanes

per tal de refermar la seva posicioacute social68 La finalitat podia ser doble la seva presegravencia al

santuari fa pensar que es tractaria drsquoobjectes votius presentats com a ofrena mentre que els

trobats als agravembits domegravestics servirien per eacutesser exposats o mostrats drsquoalguna manera i

distingir llurs propietaris en definitiva de la resta de la societat Per altra banda aquestes

produccions tan especiacutefiques han portat a plantejar la possibilitat de lrsquoexistegravencia drsquoartesans

amb un elevat grau drsquoespecialitzacioacute que es dedicarien a satisfer les demandes de

lrsquoaristocragravecia69

La rica decoracioacute els models iconogragravefics emprats ndashsovint almiddotludint a personatges

ambients i activitats privatives de les elitsndash i els textos assenyalen una funcioacute de caire puacuteblic

ja fos religiosa io civil Hi ha investigadors que relacionant aquestes troballes amb les dels

agravembits sacres soacuten del parer que els atuells haurien intervingut en algun tipus de ritual o

65 C ARANEGUI ldquoLa favissa del santuario urbano de Edeta-Liria (Valencia)rdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia

de Castelloacute 18 1997 p 109-110 66 H BONET op cit p 462 67 H BONET ibid 68 H BONET op cit p 463-464 69 H BONET op cit p 464

195

cerimogravenia religiosa que es duria a terme dins de lrsquoespai domegravestic perograve oberta a la participacioacute

drsquoun puacuteblic meacutes ampli Drsquoaltres coincideixen amb la destinacioacute expositiva perograve la

desposseeixen de la finalitat meacutes religiosa En qualsevol cas els missatges que hom devia voler

transmetre als espectadors es devien compondre de la combinacioacute de les imatges i els escrits70

Aixograve no significa que tots els membres del puacuteblic que assistia a aquestes hipotegravetiques

cerimogravenies o celebracions tingueacutes la capacitat de llegir els textos pintats sinoacute que meacutes tost

hauriacuteem de pensar en diferents registres la gent lletrada seria capaccedil drsquoentendre el contingut

dels epiacutegrafs mentre que la illetrada rebria el missatge a traveacutes de les escenes representades

Qui sap si fins i tot en el transcurs dels actes alguacute no srsquoencarregava de llegir puacuteblicament els

textos Ens movem de nou en lrsquoinestable terreny de les elucubracions

412 Epigrafia llatina

Per al nostre marc cronologravegic lrsquoepigrafia llatina eacutes encara escassa i si beacute de grafits sobre

atuells domegravestics se nrsquohan documentat aquiacute i allagrave amb relativa frequumlegravencia les inscripcions en

conjunt tendeixen a concentrar-se en uns pocs punts geogragravefics molt concrets Aquest fet no

teacute res drsquoextraordinari ategraves que es tracta dels primers anys de presegravencia drsquoitagravelics i romans a la

Peniacutensula i per tant encara no era prou ferma per generar unes necessitats que requerien lrsquouacutes

drsquoinscripcions Aixiacute mateix la concentracioacute revela les contrades on la presegravencia i les activitats

drsquoitagravelics i romans era meacutes intensa en aquells moments primerencs Aquesta situacioacute contrasta

amb la de temps posteriors particularment a partir de la segona meitat del segle I aC que eacutes

quan es documenten la major part dels epiacutegrafs republicans (i no nomeacutes llatins ans tambeacute i

eacutes important tenir-ho present ibegraverics) Molts tenen ja un caragravecter monumental i estan

relacionats sovint amb la fundacioacute de noves ciutats fruit de la consolidacioacute de la poblacioacute

romanoitagravelica i la implicacioacute de la poblacioacute local meacutes o menys romanitzada71 Malgrat la

70 Amb tot no sempre els textos acompanyen les imatges sinoacute que a vegades es troben en llocs meacutes apartats

com els llavis drsquoalguns vaixells i per tant no semblen tenir una relacioacute directa uid I SIMOacuteN ldquoEpigrafiacutea ibeacuterica en

espacios domeacutesticosrdquo p 271-272 71 En aquest darrer sentit encara que sigui en escasses ocasions lrsquoepigrafia ens permet veure que als establiments

de nova fundacioacute itagravelics hi residien a meacutes dels nouvinguts de la peniacutensula Itagravelica la poblacioacute local Nomeacutes per

posar tres exemples ilmiddotlustratius es pot esmentar el conjunt de grafits ibegraverics sobre ceragravemica documentats a

Gerunda (J M NOLLA ldquoEl material ceragravemic dels nivells fundacionals de Gerunda Els estrats inferiors de casa

Pastorsrdquo RAP 9 1999 p 181-214) les dues inscripcions funeragraveries de Tarraco escrites en part en llatiacute i en part amb

lrsquoescriptura progravepia dels ibers (RIT 9 = CIL II4318a = DIacuteAZ ARINtildeO C66 i RIT 18 = DIacuteAZ ARINtildeO C65) o meacutes a lrsquointerior

196

migradesa de testimonis epigragravefics els que hi ha permeten copsar lrsquoexistegravencia a la proviacutencia

drsquoun cert grup privilegiat drsquoitagravelics ndashparticularment com veurem tot seguit de les zones del

centre i migdia italiansndash relacionat amb lrsquoexplotacioacute de les mines metalmiddotliacuteferes de lrsquoentorn de

Carthago Noua durant el segle II aC tal i com palesen tretze lingots de plom estampillats

trobats al port de Cartagena que es poden datar en aquella centuacuteria72 Aquestes tretze peces

recullen els praenomina nomina i filiacioacute pertanyents a quatre personatges diferents El nom

meacutes repetit present en onze lingots eacutes el de M Aquinius C f un personatge que pertanyia a

una gens que assoliacute una marcada importagravencia en lrsquoagravembit de Carthago Noua com ho demostren

altres inscripcions de la ciutat que testimonien la presegravencia continuada de la famiacutelia ndash

possiblement lligada a lrsquoexplotacioacute minerandash des de finals del segle II aC fins a inicis del

principat Els exemples soacuten variats la inscripcioacute musiva que el llibert M Aquinius Andro feacuteu

colmiddotlocar al sacellum que dedicagrave a Juacutepiter Stator en algun moment entre el darrer terccedil del segle

II i el primer del segle I aC73 la que recorda la tambeacute lliberta Aquinia Stratonice drsquoegravepoca

augustal74 o beacute les llegendes monetagraveries que esmenten el duumuir quinquennalis C Aquinius

Mela de les darreries de lrsquoetapa republicana75 Lrsquoorigen de la gens es relaciona amb el territori

dels volscs per beacute que el nom tambeacute estagrave documentat entre els faliscs76

En segon lloc tenim un C Messius L f conegut per un uacutenic lingot Aquest nomen

tindria uns oriacutegens oscs i es trobava forccedila difoacutes arreu de la peniacutensula Itagravelica si beacute amb una

marcada intensitat al territori dels volscs el Vegravenet i a la Campagravenia de manera que eacutes probable

que la procedegravencia de lrsquoexplotador de les mines de lrsquoentorn de Carthago Noua fos alguna

drsquoaquestes regions Com lrsquoanterior estagrave documentat epigragraveficament a la ciutat un altre

membre de la famiacutelia que ens la hi situa encara a les uacuteltimes darreries de la Repuacuteblica i lrsquoegravepoca

augustal es tracta concretament drsquoun llibert M Messius M l Samalo77

lrsquoanomenada ldquoCasa de Likinerdquo del jaciment de La Caridad de Caminreal (Terol) la cambra meacutes noble de la qual

estava pavimentada amb un mosaic amb una inscripcioacute escrita amb semisilmiddotlabari iber (J D VICENTE M P

PUNTER C ESCRICHE i A I HERCE ldquoLas inscripciones de la lsquoCasa de LIKINErsquo (Caminreal Teruel)rdquo J UNTERMANN i

F VILLAR (eds) Lengua y cultura en la Hispania prerromana actas del V coloquio sobre lenguas y culturas

perromanas 1993 p 747-750) 72 C DOMERGUE ldquoLes lingots de plomb romains de Museeacute Archaeologique de Carthagene et du Museeacute Naval de

Madridrdquo AEspA 39113114 1966 p 41-72 73 J M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten epigraacutefica Muacutercia 1997 p 204 74 CIL II3448 75 A VIVES La moneda hispaacutenica 1924 IV 34 nuacutem 5 76 C DOMERGUE op cit p 46 77 AE 1977 458

197

En tercer lloc un altre lingot recull els noms de C Fiduius C f i S Lucretius S f Els

testimonis referents al primer personatge i la seva gens soacuten molt escassos en el conjunt del

moacuten romagrave ategraves que tan sols sersquon coneixen dos meacutes un situat al Bruacutetium i lrsquoaltre a la

Campagravenia78 La situacioacute eacutes ben diferent per al segon personatge ja que la Lucretia era una de

les gentes romanes meacutes antigues associada exclusivament fins a lrsquoegravepoca de la segona guerra

puacutenica amb els patricis Al segle II aC la famiacutelia tenia un pes important dins de la societat

romana com ho demostra el fet que trobem un M Lucretius que fou tribuacute de la plebs lrsquoany 172

aC i legat lrsquoany seguumlent sota les ordres del seu germagrave C Lucretius Gallus aleshores pretor de

la flota al Mediterrani oriental79 Un Sp Lucretius que fou nomenat pretor de la Ulterior lrsquoany

172 aC es mantingueacute com a promagistrat lrsquoany seguumlent tant a la mateixa proviacutencia com a la

Citerior fou legat (tot i que no eacutes del tot segur) a Macedogravenia el 169 aC i finalment fou enviat

els anys 163-162 aC com a ambaixador a diversos territoris del Mediterrani oriental juntament

amb Cn Octauius i L Aurelius Orestes80 El Lucretius Gallus suara esmentat que a meacutes de pretor

de la flota havia estat duumuir naual el 181 aC81 Hom teacute coneixement tambeacute drsquoun Cn Lucretius

Trio que fou magistrat monetari lrsquoany 136 aC82 I finalment tambeacute coneixem un Lucretius

Vespillo que lrsquoany 133 aC srsquoesqueia ser edil de la plebs i que segons les fonts literagraveries fou qui

ordenagrave que les despulles de Ti Grac i els seguidors que havien estat assassinats amb ell fossin

llanccedilats al Tiacuteber83 Per altra banda la distribucioacute del nomen es trobava repartida arreu de la

peniacutensula Itagravelica si beacute srsquoobserva una major concentracioacute a la Campagravenia el territori dels volscs

el Laci la Transpadana i lrsquoEmiacutelia Tambeacute eacutes interessant tenir present que com els casos dels

Aquinii i dels Messii hi ha testimonis que situen membres dels Lucretii a Carthago Noua temps

despreacutes de la fosa dels lingots com posen de manifest les inscripcions funeragraveries de les

llibertes Lucretia Sp l Polla84 i Lucretia W l Prima85 ambdues datades ja dins del primer terccedil

de la primera centuacuteria de la nostra era

78 C DOMERGUE op cit p 50 79 T R S BROUHGTON The magistrates of the Roman Republic vol 1 1986 p 411 i 418 80 T R S BROUHGTON op cit p 411 417 426 441 i 443 81 T R S BROUHGTON op cit p 386 i 416 82 T R S BROUHGTON op cit vol 3 p 130 83 VALERI MAgraveXIM 142 i De uir illust 648 T R S BROUHGTON op cit p 493 84 CIL II3477 85 CIL II3478

198

Finalment el darrer lingot de Cartagena que es pot situar cronologravegicament al segle II

aC estagrave massa degradat com per arribar a llegir el nomen del personatge esmentat de manera

que tot el que srsquoha conservat eacutes el praenomen i la filiacioacute M [-----]i M f

En conjunt com veiem si relacionem els epiacutegrafs dels lingots amb inscripcions

posteriors drsquoegravepoca republicana i augustal obtenim una dada molt interessant la continuiumltat

de la major part de les gentes encarregades drsquoexplotar les mines durant tota la resta de lrsquoetapa

republicana i encara als primers anys del principat les quals estan representades sobretot

per lliberts i llibertes Eacutes molt temptador pensar que la presegravencia drsquoafranquits es relaciona amb

lrsquoexplotacioacute directa dels recursos miners de tal manera que eren ells qui tenien al seu cagraverrec

la gestioacute sobre el territori de lrsquoobtencioacute dels metalls actuant en nom dels seus patrons i per

tant constituint dins del panorama social de la Citerior un grup privilegiat Tot i que aquesta

hipogravetesi sembla raonable la manca de testimonis similars per a la nostra cronologia no

permet refermar-la

Fos com fos eacutes innegable que la produccioacute i la distribucioacute del plom de Carthago Noua

eren activitats de remarcable importagravencia especialment entre les darreries del segle II aC i la

centuacuteria seguumlent tal i com ho testimonien les nombroses troballes de lingots marcats

localitzats en nombrosos derelictes arreu del Mediterrani i sobretot a la meitat occidental86

Al costat dels lingots entre 218 i 133 aC coneixem tambeacute quatre inscripcions meacutes que

com les anteriors srsquoinclouen dins de la categoria drsquoinstrumenta domestica si beacute aquestes estan

meacutes relacionades amb el sector de la produccioacute viniacutecola itagravelica Es tracta en concret de nou

grafits i un segell de fusta amb marques de productors que ens parlen de certs interessos

comercials per part drsquoalguns itagravelics en els territoris de la proviacutencia des del principi del periacuteode

Els grafits es localitzen tots sobre agravemfores grecoitagraveliques documentades a la zona drsquoEmpuacuteries

i el seu rerepaiacutes Pontoacutes i Ullastret La marca meacutes antiga eacutes la de Pontoacutes datada entre el darrer

quart del segle III i el primer quart del II aC87 en ella srsquohi pot llegir el nom de Maraeos Rulios

del qual no srsquoha trobat fins ara cap paralmiddotlel per la qual cosa el personatge resta mal conegut

86 D SALVI ldquoLe massae plumbeae di Mal di Ventrerdquo LrsquoAfrica romana 9 1991 Nuoro p 661-672 EADEM ldquoCabras

(Oristano) Isola di Mal di Ventre De Carthago Nova verso i porti del Mediterraneo Il naufragio di un carico di

lingotti di piombordquo Bolletino di Archeologia 16-18 1992 p 237-254 P R TRINCHERINI et al ldquoThe identification of

lead ingots from the Roman mines of Cartagena (Murcia Spain) the role of lead isotope analysisrdquo Physics and

Society 2010 p 1-18 87 IRC 5137 = HEp 7 337 M GARCIacuteA SAacuteNCHEZ ldquoEpigrafiacutea anfoacuterica de Mas Castellar-Pontoacutes aacutenforas grecoitaacutelicas y

masaliotasrdquo Pyrenae 28 1997 p 265

199

En canvi el nom del sigillum de lrsquoagravemfora drsquoUllastret88 datada a les darreries del segle III aC eacutes

molt meacutes conegut ategraves que es tracta drsquoun membre de la famiacutelia romana dels Claudii que fou

una de les meacutes importants durant tota lrsquoetapa republicana89 Aixograve no obstant en conjunt

lrsquoepigrafia no avala la presegravencia o els interessos drsquoaquesta gens a la proviacutencia fins al segle I aC

primer a Carthago Noua90 i uns anys despreacutes a Empuacuteries91 on trobem Ap Claudius Pulcher

com a patroacute de la ciutat92 Finalment la tercera marca drsquoEmpuacuteries situada a la primera meitat

del segle II aC o fins i tot a les acaballes de la centuacuteria anterior93 almiddotludeix a un P Campatius

del qual se sap que la seva famiacutelia tenia uns clars oriacutegens campanians94 Finalment el segell de

fusta fou trobat al derelicte del cap Negret a Eivissa i srsquoha datat tambeacute dins del segle II aC

Aquiacute trobem el nom de Q Verginius Scaeuola un personatge que en egravepoca republicana

compartia el gentilici amb un Verginius que arribagrave a tribuacute militar a Sarsina (Uacutembria)95 si beacute

visqueacute un centenar drsquoanys despreacutes del del segell

Valentia lrsquouacutenica ciutat romana de lrsquoagraverea i el periacuteode que estudiem fou una cologravenia

llatina fundada a les acaballes del segon terccedil del segle II aC i per tant en arribar al final del

periacuteode que estudiem no havia tingut temps material per obrar inscripcions de caire puacuteblic

perograve les diverses campanyes drsquoexcavacions tot i haver-se centrat majoritagraveriament en espais

molt concrets han recuperat una quantitat gens menyspreable de grafits amb una cronologia

fundacional o molt propera a aquell moment i redactats amb diferents escriptures

Proporcionalment la gran majoria estagrave escrita amb lrsquoalfabet llatiacute i formada per una o dues

lletres marcades sobre vaixella drsquoimportacioacute (sobretot campaniana A) els grafits escrits amb

88 CIL I32920b = IRC 5135 89 Malgrat que la lectura CL middot CAS ha estat la meacutes acceptada a la bibliografia no srsquoha de perdre de vista que lrsquoinici

de la inscripcioacute eacutes complicat de llegir De fet a CIL I3 2920b es proposa la lectura R middot CAS i Diacuteaz Arintildeo (Epigrafiacutea

latina republicana de Hispania Barcelona 2008 p 36) suggereix agravedhuc la possibilitat Q middotCAS 90 CIL II3433 91 IRC 325 92 N BONNEVILLE ldquoLes patrons du municipe drsquoEmporiaerdquo (Ampurias Espagne) REA 88 1986 (Hommage agrave R

Etienn) Burdeux p 181-200 R PLANA i M J PENA ldquoAmpurias cuestiones agrarias y juriacutedicas de finales de la

Repuacuteblicardquo SHHA 13-14 1995-1996 p 91-92 93 IRC 5136 i B DIacuteAZ ARINtildeO op cit p 36 94 M J PENA ldquoVesvia un nombre insoacutelito en un grafito ampuritanordquo Ampurias 41-42 1979-1980 p 278 95 AE 1980 411 Broughton assenyala la presegravencia de membres drsquoaquesta gens ja en egravepoques reculades de la

Repuacuteblica un Proculus Verginius Tricostus Rutilus patrici fou cogravensol el 486 aC i a ell sembla que srsquoha drsquoatribuir

la dedicacioacute drsquoun temple de Fortuna Muliebris (Dioniacutes 8555) un A Verginius Caelimontanus tambeacute drsquooriacutegens

patricis arribagrave al consolat lrsquoany 469 aC un altre A Verginius esdevingueacute tribuacute de la plebs el 461 aC un altre patrici

de nom L Verginius fou tribuacute militar el 402 aC el qual hauria estat de fet un dels darrers membres de la liacutenia

patriacutecia a detenir algun cagraverrec puacuteblic Cf T R S BROUHGTON op cit vol 1 p 21 31 37 i 83 i vol 3 p 218

200

signari ibegraveric soacuten molt meacutes minoritaris i en darrer lloc queden els escrits amb lrsquoalfabet grec

Tots plegats perograve srsquointerpreten com a marques de propietat96 Nrsquohi ha dos que volem destacar

pel fet que si beacute estan escrits amb lrsquoalfabet llatiacute empren com a suport sengles cagravelats ibegraverics

Lrsquoun eacutes meacutes senzill constituiumlt nomeacutes per les lletres AR97 perograve lrsquoaltre registra el praenomen i el

nomen del propietari (o destinatari) malauradament incomplet M(arci) middot Ca(---)98 Siguin com

siguin i es conservin com es conservin un dels principals interessos drsquoaquesta mena de

documents eacutes que mostren com entre els membres drsquouna comunitat que en principi cal

esperar que eacutes majoritagraveriament forana nrsquohi havia almenys alguns que demanaven i adquirien

productes indiacutegenes99 Malgrat que solen estar meacutes o menys decorats els cagravelats no deixaven

drsquoeacutesser contenidors i els grafits que duen se solen interpretar com els noms dels destinataris

del producte

Carthago Noua ha proporcionat altres menes drsquoepiacutegrafs llatins concretament cinc

grafits gravats tots ells sobre vaixella campaniana100 La major part procedeixen de les

excavacions dutes a terme en un dels trams coneguts de la muralla puacutenica de la ciutat El meacutes

antic al qual se li atribueix una cronologia del darrer quart del segle III aC eacutes el traccedilat sobre

una copa de campaniana A de la forma L 28 amb el text Cr(---) middot Nea(---)101 Esbrinar el

desenvolupament de les abreviatures eacutes complicat perquegrave estan documentats nombrosos

nomina i cognomina amb les inicials Cr- en canvi Nea- nomeacutes pot desenvolupar-se de dues

maneres diferents drsquoacord amb els noms coneguts o beacute com el gentilici Nearcius o beacute com el

cognomen Neapolitanus102 Tres soacuten els personatges documentats que el porten PIR N n 28

(ad 66) CIL VI200029 i CIL IX491 (una dona) Drsquouna pagravetera de la forma M1532 ve un grafit

de propietat amb el nom C(aii) middot Caec(ilii)103 Un altre grafit similar es troba en una copa de

96 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA op cit p 410-418 97 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA op cit nuacutem 2 p 411-412 98 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA op cit nuacutem 25 p 418 99 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA op cit p 419-420 100 Es coneix un sisegrave grafit sobre una pagravetera de ceragravemica campaniana del taller de les petites estampilles de la

forma L27 (DIacuteAZ ARINtildeO C18) que esmentem aquiacute perograve no el tenim en consideracioacute en el recompte perquegrave srsquoha

datat en un moment molt anterior al periacuteode que estudiem a la primera meitat del segle III aC Per aquesta raoacute

eacutes possible que hom graveacutes les paraules abans que lrsquoobjecte arribeacutes a aquest territori Com en els casos posteriors

es tracta drsquouna marca de propietat que recorda que aquella peccedila era una pertinenccedila drsquoun C Acr El nomen no es

pot desenvolupar amb certesa ategraves que estan documentades fins a cinc gentes que comencen amb aquestes tres

lletres Acraia Acrasia Acricedia Acrisia i Acria B DIacuteAZ ARINtildeO op cit p111 amb la bibliografia anterior aplegada 101 DIacuteAZ ARINtildeO C21 102 B DIacuteAZ ARINtildeO op cit p 112 103 HEp 6 662 = DIacuteAZ ARINtildeO C19

201

campaniana A de la primera meitat del segle II aC que hauria pertangut a un Stai(i) middot

Epidi(ani)104 En aquest cas caldria pensar que el primer element eacutes el nomen de la gens Staia

si beacute hi ha la possibilitat que la lectura sigui Stat(i) de manera que faria referegravencia al gentilici

Statuius Statius o Statorius105 El segon seria el cognomen Epidianus que pren la forma drsquoun

derivat en -anus-ana a partir drsquoun gentilici quatre soacuten els documentats arreu de lrsquoimperi CIL

17225 CIL X802 831 i 939 que es concentren majoritagraveriament a Pompeia Pel que fa als dos

grafits restants apareixen gravats respectivament en una peccedila de campaniana A i una altra

de campaniana B i es redueixen en ambdoacutes casos a dues lletres que no permeten desenvolupar

els noms CR i AS106

Per acabar lrsquouacuteltima inscripcioacute drsquoaquesta egravepoca eacutes un altre grafit perograve a diferegravencia dels

anteriors no estagrave relacionat amb el moacuten productiu ni el mercantil sinoacute que teacute un caragravecter

votiu Es tracta de lrsquoepiacutegraf que un devot itagravelic Mrsquo Vibios gravagrave a les acaballes del segle III aC

en un carreu situat a la banda interior de la dita torre de Minerva de Tarraco107 En egravepoca

republicana el nomen Vibius estagrave testimoniat al Laci i la Campagravenia108 i tambeacute a Roma109 i

sembla que els oriacutegens del nom soacuten oscos110 de manera que probablement aquesta zona seria

el lloc de procedegravencia drsquoaquest home Amb tot recentment srsquoha proposat que podria tractar-

se drsquoun individu etrusc que vindria concretament de la localitat de Perusia111

En definitiva disposem de diverses inscripcions llatines amb una cronologia entre les

darreries del segle III aC i els dos primers terccedilos de la centuacuteria seguumlent de les quals gairebeacute

totes llevat drsquouna es troben en instrumenta domestica i assenyalen malgrat la seva modegravestia

lrsquoaparicioacute drsquoun sector social netament diferenciat de les poblacions nadiues drsquoorigen foragrave

centrat bagravesicament en interessos de caire econogravemic i constituiumlt fonamentalment per

explotadors dels recursos miners drsquoHispagravenia i productors i comerciants itagravelics A pragravecticament

104 DIacuteAZ ARINtildeO C20 105 B DIacuteAZ ARINtildeO op cit p 112 106 DIacuteAZ ARINtildeO C22 i C23 107 CIL I334491 cf B DIacuteAZ ARINtildeO op cit p 146-148 amb la bibliografia anterior aplegada Algunes observacions

interessants sobre la datacioacute de la torre a F CADIOU Hibera in terra miles Les armeacutees romaines et la conquecircte de

lrsquoHispanie sous la Reacutepublique (218-45 av J-C) Madrid 2008 p 337-338 108 AE 1980 228 i AE 1984 190 109 CIL I808 i AE 1980 1965 110 E BADIAN Foreign Clientelae (264-70 BC) Oxford 1958 p 308 J S HERNAacuteNDEZ ldquoLos Vibii Pac(c)iaeci de la Beacutetica

una familia de hispanienses mal conocidardquo Faventia 202 1998 p 168-171 111 M SORDI ldquoLa piugrave antica iscrizione latina in Hispaniardquo A SARTORI i A VALVO (eds) Hibera-Italia Italia-Hibera

Convegno internazionale di Epigrafia e Storia Antica Gargano-Brescia (28-30 aprile 2005) Brescia 2006 p 2

202

tots a meacutes a meacutes sersquols pot identificar mercegraves al fet drsquohaver-se conservat llurs noms cosa que

ha permegraves registrar fins a nou gentes diferents algunes meacutes ben conegudes i drsquoaltres menys i

fins i tot mirat en perspectiva podem arribar a veure com algunes drsquoaquestes famiacutelies

mantingueacute si no la seva presegravencia fiacutesica almenys els seus interessos a la Citerior al llarg del

temps

413 Epigrafies grega puacutenica i neopuacutenica

Els testimonis documentats drsquoepigrafia grega puacutenica i neopuacutenica112 soacuten marcadament

escassos encara meacutes concentrats geogragraveficament que els llatins i no solen aportar dades

drsquointeregraves per a lrsquoestudi de la societat Tant una com les altres estan representades

fonamentalment per esgrafiats marcats sobre peces de vaixella i marques amfograveriques de

produccions importades

Per una banda lrsquoepigrafia grega estagrave documentada de manera majoritagraveria a Empuacuteries

i els territoris del seu voltant (com lrsquoestabliment ibegraveric de Pontoacutes)113 perograve es tracta amb

frequumlegravencia de marques amfograveriques estampillades sobre contenidors drsquoorigen oriental

especialment de lrsquoilla de Rodes114 Tres petites plaques votives115 i diversos grafits considerats

112 Drsquoacord amb les precises consideracions de J Aacute Zamora (ldquoLa escritura en el periodo puacutenico tardiacuteo la epigrafia

neopuacutenica como producto histoacutericordquo B MORA i G CRUZ (coords) La etapa neopuacutenica en Hispania y el

Mediterraacuteneo centro occidental identidades compartides Sevilla 2012 p 116-121) els adjectius ldquopuacutenicrdquo i ldquoneopuacutenicrdquo

corresponen a dues grafies diferents per representar la llengua semita que parlaven els puacutenics Aquestes dues

formes drsquoescriptura tot i llurs denominacions no se succeiumlren lrsquouna a lrsquoaltra sinoacute que convisqueren al capdavall

la segona no deixava de ser una forma cursiva de la primera que si beacute en un principi srsquoemprava tiacutemidament sobre

suports epigragravefics (sobretot de caire puacuteblic) va anar guanyant terreny fins a introduir-srsquohi plenament

especialment despreacutes de lrsquoanorreament de Carthago i les consequumlegravencies que aquest fet comportagrave sobre

lrsquoadministracioacute de lrsquoestat cartaginegraves i lrsquoadquisicioacute i la transmissioacute del coneixement de lrsquoescriptura (J Aacute ZAMORA

ldquoLa escritura en el periodohelliprdquo p 135-138) 113 M GARCIacuteA SAacuteNCHEZ ldquoLrsquoepigrafia amfogravericardquo E PONS (dir) Mas Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave) Un complex

arqueologravegic drsquoegravepoca ibegraverica (excavacions 1990-1998) Girona 2002 p 565-575 114 M ALMAGRO Las inscripciones ampuritanas griegas ibeacutericas y latinas Barcelona 1952 inscripcions gregues

nuacutems 29 p 43 i 33 p 45 M GARCIacuteA SAacuteNCHEZ ldquoEpigrafiacutea anfoacuterica griega de Empuacuteriesrdquo Pyrenae 30 1999 p 223-

242 I CANOacuteS Lrsquoepigrafia grega a Catalunya Debrecen 2002 Garciacutea Saacutenchez recull una vintena de segells marcats

sobre nanses drsquoagravemfores (especialment rogravedies) la major part de les quals haurien estat fabricades entre les uacuteltimes

degravecades del segle III aC i el primer quart del II aC i corregeix les lectures incorrectes de les dues marques

proporcionades per Almagro qui havia pres les indicacions del mes del calendari rodi en quegrave srsquohavien produiumlt

les agravemfores per patroniacutemics (inscripcions nuacutems 8 i 13 p 228 i 230 respectivament) 115 M ALMAGRO op cit inscripcions gregues nuacutem 9 10 i 11 p 24-26 I CANOacuteS op cit nuacutem 128 129 i 130 p 115-117

J DE HOZ HLPI II p 151

203

com a marques de propietari especialment gravats sobre vaixella de campaniana A i B116

completen les mostres epigragravefiques conegudes Altres grafits srsquohan localitzat escampats arreu

del territori117 del qual nomeacutes en destacarem un trobat als nivells fundacionals de Valentia

que ha conservat el nom sencer de qui caldria pensar era el propietari del bol de campaniana

B sobre el qual estava inciacutes un home anomenat Serapiacuteon118 Malauradament no disposem de

meacutes dades per esbrinar la seva situacioacute social econogravemica i juriacutedica Aixiacute mateix hom ha

atribuiumlt a lrsquoentorn de Sagunt la procedegravencia drsquouns glandes de plom que presenten a lrsquoanvers

breus inscripcions drsquoun sol mot119 La datacioacute dels projectils no es pot establir amb facilitat

ategraves que haurien estat localitzats al segle XIX i quedaren fora de context De tota manera

tenint en compte per una banda que ens estem referint a lrsquoextrem occidental del Mediterrani

i de lrsquoaltra que els epiacutegrafs grecs sobre els glandes tendeixen a desaparegraveixer arreu a les

darreries del segle II aC srsquoha proposat una cronologia de finals del segle III aC coincidint amb

el setge drsquoEscipioacute a la ciutat Aixiacute doncs els projectils haurien arribat portats per part de les

tropes auxiliars reclutades per Roma drsquoacord amb el dialecte que srsquoaprecia a les inscripcions

a lrsquoagraverea magnogrega En definitiva meacutes enllagrave de documentar la presegravencia de mercaderies

orientals i potser el pas drsquoauxilia reclutats a la Magna Gregravecia pel territori de la Citerior la

migrada epigrafia grega no permet anar meacutes enllagrave

Per altra banda la proporcioacute meacutes gran de documents epigragravefics puacutenics i neopuacutenics

pertany tambeacute a marques impreses incises o pintades sobre atuells ceragravemics importats ndash

116 I CANOacuteS op cit p 165-169 117 Nomeacutes per posar alguns exemples J FRANCEgraveS J VELAZA i N MONCUNILL ldquoLos esgrafiados sobre ceraacutemica de ca

nrsquoOliver (Cerdanyola del Vallegraves)rdquo PalHisp 8 2008 inscripcioacute 310 fig 10 p 222-223 i 234 i inscripcioacute 313 figs 13a

i 13b p 224 i 236 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA op cit nuacutem 8 p 413 J A MIacuteNGUEZ i B DIacuteAZ ARINtildeO op

cit p 53 i nuacutems 37 i 38 p 76 118 M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA op cit nuacutem 1 p 410-411 Serapiacuteon eacutes un nom relativament frequumlent

documentat almenys des drsquoegravepoca helmiddotleniacutestica a Esciacutetia i Sinope (Vas Tolstoi 255 i CIA III 3633 2 = SEG XXVIII

309) A les dues darreres centuacuteries abans del canvi drsquoera estagrave testimoniat a Barka (Suppl Cir 211 bis 4) Salamina

(IG II2 10210 ndash2 ocurregravencies) Maroneia (IThrakAig E212 28 i IThrakAig E204 3 ndash2 ocurregravencies) Herakleia (AM 66

(1941) p 228-232 nuacutem 4 = FRA 2173 = IHeraclea p 159) i Paros (IG XII (5) 372) eacutes a dir nomeacutes a la conca oriental

del Mediterrani aixograve no obstant en una inscripcioacute localitzada a Pompeia i datada de manera imprecisa entre els

segles I aC i I dC srsquoesmenta a un Serapion (CIL IV 5260 5262 5277) el nom del qual apareix escrit ja amb alfabet

llatiacute 119 C ARANEGUI ldquoProyectiles de honda con epiacutegrafes griegos atribuidos a Saguntordquo Romula 2 2003 p 43-52 Altres

paralmiddotlels a M GUARDUCCI Epigrafia Greca II Roma 1969 p 516-524 i LrsquoEpigrafia Greca dalle origini al Tardo

Impero Roma 1987 p 238-239

204

especialment agravemforesndash120 sense que acabi de quedar clar si els antropogravenims que transmeten

pertanyien al productor del contenidor al del contingut o beacute al comerciant que els

transportava121 A meacutes de lrsquoagraverea de Carthago Noua122 tambeacute srsquohan localitzat marques de

productor o comerciant tant puacuteniques (particularment) com neopuacuteniques en punts molt

diversos de la geografia de la proviacutencia com lrsquoAlcuacutedia drsquoElx123 o el Puig de Sant Andreu

drsquoUllastret124 Poc aporten per tant al coneixement de la societat

42 LA NUMISMAgraveTICA

421 Alguns apunts sobre la introduccioacute de la moneda entre els ibers (segles V-III aC)

Tradicionalment hom ha considerat que la fabricacioacute de monedes per part de la

majoria dels pobles de la proviacutencia va estar molt relacionada amb la presegravencia dels romans i

les seves activitats militars pel territori peninsular raoacute per la qual sersquols atribueix la difusioacute de

la moneda i lrsquoestimulacioacute de lrsquoobertura de multitud de seques locals Aixograve no significa que amb

anterioritat a la irrupcioacute dels romans no srsquohagueacutes vist mai una moneda en aquest territori Per

comenccedilar tenim els dos establiments grecs a lrsquoextrem septentrional de la proviacutencia que

estaven avesats a emprar la moneda per fer transaccions comercials i que fruit del

desenvolupament drsquoambdues comunitats i drsquouna bona conjuntura econogravemica pogueren batre

llur propi numerari Primer fou Emporion a mitjan segle V aC la que comenccedilagrave a encunyar

moneda drsquoargent i meacutes tard a les darreries del IV o inicis del III aC la seva veiumlna Rhode feacuteu el

mateix125 Com eacutes logravegic els pobles nadius meacutes progravexims bagravesicament els indigets perograve de mica

120 W ROumlLLIG ldquoContribucioacuten de las inscripciones fenicio-puacutenicas al estudio de la protohistoria de Espantildeardquo G DEL

OLMO i M E AUBET (dirs) Los fenicios en la peniacutensula Ibeacuterica Vol II Sabadell 1986 p 54-55 M J FUENTES Corpus

de la inscripciones fenicias puacutenicas y neopuacutenicas de Espantildea Barcelona 1986 121 J Aacute ZAMORA ldquoPoenica Hispana I documentos epigraacuteficos fenicio-puacutenicos ineacuteditos mal conocidos o sujetos a

nuevo examen procedentes de la peniacutensula Ibeacuterica y su entornordquo Mainake 32 1 2010 p 341-342 122 J A BELMONTE ldquoDocumentacioacuten epigraacutefica fenicio-puacutenica en la Peniacutensula Ibeacuterica estado de la cuestioacutenrdquo G

CARRASCO i J C OLIVA (coords) El Mediterraacuteneo antiguo lenguas y escrituras Cuenca 2010 p 181 M J FUENTES

op cit inscripcioacute 138 p 69 J Aacute ZAMORA ldquoPoenica Hispana Ihelliprdquo p 337-341 123 M J FUENTES op cit inscripcions 0103 0104 i 0105 p 7-8 124 J A BELMONTE op cit p 171 125 M CAMPO ldquoEls inicis una moneda de colonitzadorsrdquo Hispagravenia el reflex de la moneda Cicle de conferegravencies

Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1990 p 3-12 L

VILLARONGA Les monedes de plata drsquoEmporion Rhode i les seves imitacions De principi del segle III aC fins a

205

en mica tambeacute altres de contrades properes al mar tant del sud com del nord entraren en

contacte amb aquestes monedes per beacute que en aquells moments encara no les imitaren com

farien meacutes endavant per fer produccions progravepies i per tant cal pensar que no les empraven

per a les mateixes finalitats que els seus fabricants Una altra manera com els pobles indiacutegenes

havien conegut la moneda era a traveacutes del contacte amb altres mercaders orientals grecs i

fenicis126 que duien metalls encunyats o en forma de lingots juntament amb les seves

mercaderies En aquest sentit no hem drsquooblidar que a prop de les costes llevantines hi havia

lrsquoassentament fenici drsquoEbusus que a partir de la segona meitat del segle IV aC bateacute moneda de

bronze127

Amb tot als darrers anys srsquoestagrave posant en evidegravencia un fenomen que si no era paralmiddotlel

al contacte dels ibers amb el numerari helmiddotlegrave i fenici srsquoesdevingueacute no gaire meacutes tard i que

assenyala lrsquoapreciacioacute almenys per part drsquoalguns dels populi del valor dels metalls nobles ndash

essencialment lrsquoargentndash i el seu uacutes premonetari Ara com ara el cas meacutes ben estudiat eacutes el de

la Contestagravenia128 on hom ha comprovat que entre la composicioacute de diversos tresorets datats

al segle III aC hi havia nombrosos fragments de plata en brut (coneguts a la bibliografia

especialitzada amb el terme alemany Hacksilber) Aixograve per si sol nomeacutes indica que qui havia

acumulat els beacutens concedia un valor intriacutensec al metall Ara beacute en analitzar els retalls srsquoha

vist que el pes dels fragments malgrat la variabilitat tendeix a concentrar-se de manera molt

significativa al voltant drsquounes xifres molt determinades baixes i especialment a lrsquoentorn dels

3 g129 No es tracta per tant de simples acumulacions de metall noble sinoacute que la presegravencia de

Hacksilber que procura ajustar-se a un patroacute metrologravegic apunta a un uacutes de lrsquoargent com a mitjagrave

lrsquoarribada dels romans el 218 aC Barcelona 2000 M CAMPO ldquoLa moneda a Rhode produccioacute i circulacioacuterdquo A M

PUIG i A MARTIacuteN ORTEGA (dirs) La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt Empordagrave) Girona 2006 p 575-583 126 Aixiacute ho demostren troballes de numerari grec fenici i drsquoaltres procedegravencies en establiments ibers en

cronologies anteriors a finals del segle III aC com ara la moneda etrusca de la proviacutencia de Tarragona datada a

lrsquoentorn de les darreries del segle V i principis del IV aC (R M ASENSI ldquoUna moneda etrusca a la proviacutencia de

Tarragonardquo Faventia 12-13 1990-1991 p 175-179) cf P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetaria en la Tarraconense

mediterraacutenea Valegravencia 1982 127 C ALFARO ldquoLa moneda en las ciudades fenopuacutenicasrdquo Moneda i vida urbana V Curs drsquoHistograveria Monetagraveria

drsquoHispagravenia Barcelona 2001 p 30 M CAMPO ldquoEls inicishelliprdquo p 7 128 P P RIPOLLEgraveS i M del M LLORENS (coords) Arse-Saguntum Historia monetaria de la ciudad y su territorio

Sagunt 2002 P P RIPOLLEgraveS ldquoCuando la plata se convierte en moneda Iberia orientalrdquo M P GARCIacuteA-BELLIDO L

CALLEGARIN i A JIMEacuteNEZ DIacuteEZ (eds) Barter money and coinage in the ancient Mediterranean (10th-1st centuries

BC) Anejos de AEspA 58 2011 p 213-226 129 M GONZALBES i P P RIPOLLEgraveS ldquoCirculacioacuten y dispersioacutenrdquo P P RIPOLLEgraveS i M del M LLORENS (eds) Arse-

Saguntum Historia monetariahellip p 220-222

206

drsquointercanvi premonetari A banda dels contestans a lrsquoagraverea de la Indigegravecia srsquohan documentat

algunes ocultacions formades no nomeacutes per moneda sinoacute tambeacute per fragments drsquoargent ndash

alguns dels quals monetiformes perograve no encunyatsndash i petits lingots a partir del segle IV aC

com les de Pont de Molins (Girona) o Mas Castellar (Pontoacutes Girona)130 que assenyala un

proceacutes afiacute a lrsquoextrem nord-oriental del territori ja fos com a consequumlegravencia de la influegravencia

drsquoEmpuacuteries o drsquoun desenvolupament autogravenom indiget

Malgrat que per al cas concret dels ibers no disposem de cap notiacutecia transmesa pels

autors de lrsquoantiguitat que en faci referegravencia siacute que ens nrsquoha arribat una drsquoEstraboacute sobre els

pobles de la banda nord-occidental de la Peniacutensula131 que segurament es podria extrapolar

fent recular la cronologia a les comunitats drsquoaltres contrades Aixiacute mateix aquest eacutes un

fenomen molt ben testimoniat en altres cultures de lrsquoantiguitat des del Progravexim Orient fins a

Gregravecia132 Drsquoaquesta manera les primeres i meacutes antigues passes cap a la introduccioacute de la

moneda en el moacuten iber es donarien amb relacioacute al comerccedil ja fos per una tendegravencia fins a cert

punt comuna en el desenvolupament de les societats humanes per la influegravencia exercida pels

comerciants orientals avesats a utilitzar el metall amonedat o per una barreja drsquoambdoacutes

factors133 No es pot atribuir de cap manera a una casualitat que les primeres encunyacions del

territori apareguessin en centres que es distingien per la seva situacioacute costanera favorable a

les activitats mercantils Emporion primer i meacutes endavant Rhode i Arse

Perograve el volum i la profunditat del comerccedil individualment no expliquen lrsquoaparicioacute de

la moneda sinoacute que cal quelcom meacutes Segons P P Ripollegraves134 lrsquouacutes premonetari del metall ndashi el

consequumlent desenvolupament de la monedandash nomeacutes apareixeria en les comunitats amb una

organitzacioacute social poliacutetica i econogravemica que lrsquoafavoriacutes eacutes a dir aquelles que haguessin assolit

130 M CAMPO ldquoDinero de metal y moneda en territorio indigete el testimonio de Mas Castellar (siglos V-III aC)rdquo

F CHAVES i F J GARCIacuteA FERNAacuteNDEZ (eds) Moneta qua scripta La moneda como soporte de escritura Anejos de

Archivo Espantildeol de Arqueologiacutea 33 2004 p 346-348 P P RIPOLLEgraveS ldquoLas primeras acuntildeaciones griegas e ibeacutericas

de la peniacutensula Ibeacuterica formalizacioacuten del uso de la plata a peso Emporion y Arserdquo F CHAVES i F J GARCIacuteA

FERNAacuteNDEZ (eds) op cit p 335 131 ESTRABOacute 337 ἀντι δὲ νομίσματος οἱ λίαν ἐν βαθεῖ φορτίων ἀμοιβῇ χρῶνται ἢ τοῦ ἀργυροῦ ἐλάματος ἀποτέμνοντες διδόασι 132 J H KROLL ldquoThe monetary backgroud of early coinagerdquo W E METCALF (ed) The Oxford handbook of Greek and

Roman coinage Oxford 2012 p 33-37 133 En aquest sentit no es pot passar per alt que entre les ocultacions corresponents a la segona guerra puacutenica es

troben monedes partides per tal drsquoobtenir peces adequades al pes que hom necessitava (M GONZALBES i P P

RIPOLLEgraveS op cit p 224-228) 134 P P RIPOLLEgraveS ldquoCoinage and Identity in the Roman Provinces Spainrdquo C HOWGEGO V HEUCHERT i A BURNETT

Coinage and Identity in the Roman Provinces Oxford 2007 p 81 IDEM ldquoCuando la plata se conviertehelliprdquo p 223

207

uns models urbans desenvolupats Eacutes innegable que lrsquoaparicioacute de la moneda va lligada al

desenvolupament de les comunitats no pot eacutesser una simple coincidegravencia que al mateix

temps que Arse comenccedilagrave a batre el seu propi numerari a la segona meitat del segle IV aC135

srsquoesdevingueacutes un proceacutes drsquoexpansioacute urbaniacutestica que potser marcava la formacioacute i

consolidacioacute drsquoun cos ciacutevic meacutes ampli i heterogeni136 En aquesta direccioacute apunta el fet que

entre les primeres emissions de la ciutat srsquoafegiacutes la llegenda arsesken al revers meacutes endavant

substituiumlda per arseetar arseetarkiterterer i arskitar137 noms que malgrat les variants

sempre farien referegravencia a la comunitat emissora Nomeacutes entre tot el numerari batut fins a

inicis del segle II aC srsquohan documentat dos antropogravenims aŕsbikis (a la sequumlegravencia

aŕsbikisteekiar present en dracmes) i etebanar (present en hemiogravebols) que en tots els casos

soacuten esmentats als anversos i sense que la seva presegravencia vagi en detriment del nom de la

comunitat que segueix ben visible al revers Aquests noms especialment en el primer cas on

es pot reconegraveixer la foacutermula NP + te + ekiar que srsquoha interpretat com una manera drsquoindicar

lrsquoautoria138 fa pensar que estan fent referegravencia a les persones encarregades de lrsquoemissioacute El

problema amb tot eacutes que no queda clar si es tractaria drsquoalguna mena de magistrats que

assumirien lrsquoencunyacioacute o si seria meacutes tost la signatura dels artesans que se nrsquoocuparen139 Meacutes

avall reprendrem aquesta quumlestioacute amb meacutes profunditat

Aixiacute doncs quan els romans arribaren a la Peniacutensula el metall encunyat no era

quelcom habitual entre la immensa majoria dels seus habitants perograve tampoc es pot dir que

fos del tot desconegut principalment als territoris meacutes propers al litoral on no tan sols els

nadius lrsquohavien vist sinoacute que fins i tot en casos de persones cal pensar drsquouna posicioacute social

elevada lrsquoarribaven a posseir i atresorar com testimonien els diversos tresorets documentats

entre finals del III i els primers anys del II aC en establiments indiacutegenes com Ullastret

135 Malgrat que les primeres emissions srsquohavien situat tradicionalment dins del primer quart del segle III aC (uid

M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecas y pueblos hispaacutenicos Volumen II catalogo de cecas y

pueblos Madrid 2001 p 37-38) meacutes recentment P P Ripollegraves ha assenyalat una cronologia notablement meacutes

alta P P RIPOLLEgraveS ldquoLa ordenacioacuten y la cronologiacutea de las emisionesrdquo P P RIPOLLEgraveS i M del M LLORENS (coords)

op cit p 275-280 136 P P RIPOLLEgraveS ldquoCuando la plata se conviertehelliprdquo p 220 137 J VELAZA ldquoLas inscripciones monetariasrdquo P P RIPOLLEgraveS i M del M LLORENS (coords) op cit p 129-134 P P

RIPOLLEgraveS ldquoLa ordenacioacuten y la cronologiacuteahelliprdquo p 276-282 138 J FERRER ldquoIbegraveric tagiar Terrissaireshelliprdquo p 81-93 139 J VELAZA ldquoLas inscripciones monetariasrdquo p 135-136

208

(Girona)140 on fins ara srsquohan trobat dues ocultacions de moneda emporitana ndashla darrera no

per casualitat al gran edifici de la zona 14ndash141 Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet

(Barcelona)142 Tivissa (Tarragona)143 Xest (Valegravencia)144 Plana drsquoUtiel (Valegravencia)145 Moixent

(Valegravencia)146 Escuera (Alacant)147 o Mazarroacuten (Muacutercia)148

422 Un canvi de rumb Roma i lrsquoexpansioacute de les seques indiacutegenes

A les darreries de la tercera centuacuteria149 ja amb els romans presents al territori que ben

aviat passaria a ser la Citerior es posaren en funcionament set (o vuit) tallers indiacutegenes meacutes

que imitaren models emporitans i massaliotes per emetre la seva progravepia moneda de plata i

140 P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetaria en la Tarraconense mediterraacutenea p 56 M CAMPO ldquoTesoro de dracmas

emportianas hallado en el Puig de Sant Andreu (Ullastret) II Estudio de las monedasrdquo Numisma 251 2007 p

65-78 F CODINA A MARTIacuteN i G DE PRADO ldquoExcavacioacute dels nivells fundacionals i precedents de la zona 14 a

lrsquooppidum del Puig de Sant Andreu (Baix Empordagrave) anys 2006 i 2007rdquo Novenes Jornades drsquoArqueologia de les

Comarques Gironines LrsquoEscala-Empuacuteries 2008 p 99-116 141 Al respecte de lrsquoanomenada zona 14 del Puig de Sant Andreu uid infra el cap 52 Un dels tresorets estava

constituiumlt per unitats i divisors i lrsquoaltre iacutentegrament per cinquanta-quatre dracmes 142 Aquiacute aparegueacute un conjunt de meacutes de dos centenars de monedes emporitanes (P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten

monetariahellip p 47-48) 143 Hom hi coneix un dipogravesit de numerari de diversa procedegravencia (tres monedes emporitanes catorze que les

imiten set de Roma dues de Massagravelia i dues meacutes drsquoArse) i un altre format per nou monedes drsquoimitacioacute

emporitana i vuit de romanes (P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 52-54) 144 Srsquohi documentagrave un conjunt de vint-i-cinc monedes hispanocartagineses tres drsquoEmpuacuteries quatre imitacions

una de Roma una altra de Massagravelia i una meacutes drsquoArse (P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 32-33) 145 En aquest establiment es trobaren trenta-una monedes drsquoEmpuacuteries dues de Roma tres de Massagravelia tretze de

procedegravencia galmiddotla i dues de la Mediterragravenia central (P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 46-47) 146 A Moixent es descobriacute un conjunt de cent tretze monedes hispanocartagineses vint-i-nou drsquoemporitanes i una

de romana (P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 44-45) 147 Srsquohi localitzagrave una ocultacioacute formada per cinquanta-dues monedes hispanocartagineses (P P RIPOLLEgraveS La

circulacioacuten monetariahellip p 36) 148 Hom hi documentagrave un tresoret constituiumlt per vuitanta-cinc peces de moneda hispanocartaginesa (P P

RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 44) 149 A lrsquohora de fixar un moment a partir del qual comenccedilaren a obrir-se els tallers que encunyaren moneda amb

llegenda ibegraverica hi ha hagut algunes discrepagravencies relacionades amb la funcioacute que els diversos autors i autores

els atribuiumlen Aixiacute srsquoha proposat des de lrsquoendemagrave de la guerra puacutenica fins al voltant de lrsquoany 180 aC o agravedhuc meacutes

tard Vid F LOacutePEZ SAacuteNCHEZ ldquoMoneda ibegraverica y hospitiumrdquo XIII Congreso Internacional de Numismaacutetica Madrid

2003 Actas Madrid 2005 p 511

209

fins i tot en alguns casos de bronze Saitabi150 Tarakon i Kese151 Iltirta152 i Iltirka153 A aquestes

encara nrsquohem drsquoafegir tres meacutes que completen la nogravemina dels tallers inicials que bateren

argent imitant el numerari emporitagrave exclusivament en aquest curt periacuteode de temps Barkeno

(associada a lrsquoestabliment laietagrave de Montjuiumlc Barcelona)154 Kertekunte i Etokisa (o

Bastogisa)155 Rhode en canvi a finals del III aC batia les darreres monedes fraccionagraveries de

150 Saitabi bateacute didracmes i hemidracmes amb la llegenda ibegraverica śaitabietar (P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten

monetariahellip p 265 M SOLER ldquoLa moneda dels ibers un moacuten uniformerdquo Hispagravenia el reflex de la moneda Cicle de

conferegravencies Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1990

p 21-32 CNH p 314-315 M CAMPO ldquoLes primeres monedes dels ibers el cas de les imitacions drsquoEmporionrdquo La

moneda en la societat ibegraverica II Curs drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i 27 de novembre de 1998 a cura del

Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1998 p 29) 151 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalanes una siacutentesirdquo Fonaments 3 1982 p 136 i 147-154 P P RIPOLLEgraveS

La circulacioacuten monetariahellip p 374 L VILLARONGA ldquoLes dracmes ibegraveriques de Tagraverracordquo Faventia 10 1988 p 143-

152 J M GURT ldquoLa segona guerra puacutenica vers una nova economia monetagraveriardquo Hispagravenia el reflex de la moneda

Cicle de conferegravencies Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet Numismagravetic de Catalunya

Barcelona 1990 p 17 M SOLER ldquoLa moneda dels ibers un moacuten uniformerdquo p 21-25 CNH p 158-160 Pel que fa a

Kese habitualment srsquoacceptava que comenccedilagrave les seves primeres encunyacions amb unes dracmes que es

caracteritzen per la llegenda ibegraverica tarakonsalir que hauria caigut en desuacutes poc abans de 211 aC amb les

seguumlents emissions ja de bronze en les quals la llegenda igualment ibegraverica canviagrave per kese tanmateix en els

darrers anys noves dades (A PEacuteREZ ALMOGUERA ldquoLas monedas con nombres de eacutetnicos del s II aC en el nordeste

peninsular iquestReflejo de posibles circunscripciones iquestcivitates con doble nombrerdquo AEspA 2008 81 p 53) fan

dubtar drsquoaquesta evolucioacute ja que sembla que les monedes amb la denominacioacute kese podrien eacutesser

contemporagravenies o fins i tot un xic meacutes antigues que les altres de manera que no acaba de quedar clar si Tarakon-

Kese seria la mateixa localitat amb dos noms o beacute dos assentaments diferents Potser es tracta drsquoun cas similar al

plantejat per a Arse i el topogravenim grec testimoniat en un plom drsquoEmpuacuteries Σαίγανθα que srsquohan interpretat com

dues denominacions que farien referegravencia a un mateix indret perograve distingint dos nuclis diferents essent el primer

progravepiament el nom de lrsquoassentament iber i el segon el de lrsquoestabliment orientat al comerccedil i localitzat al Grau Vell

(A J DOMIacuteNGUEZ MONEDERO ldquoSagunto el emporion de Arse punto de friccioacuten entre las poliacuteticas de Roma y

Cartago en la peniacutensula Ibeacutericardquo CuPAUAM 37-38 2011-2012 p 395-417) Drsquoaquesta manera Kese identificaria

lrsquooppidum cessetagrave i Tarakon topogravenim testimoniat en fonts gregues amb la denominacioacute Ταρράκων (Estraboacute 347)

designaria tambeacute lrsquoestabliment portuari (I ARRAYAacuteS Morfologiacutea histoacuterica del territorio de Tarraco siglos III-I aC

Barcelona 2005 p 25-27 un interessant estat de la quumlestioacute general es pot trobar a M PREVOSTI ldquoLa ciutat de

Tarraco entre nucli urbagrave i territorirdquo M PREVOSTI i J GUITART (dirs) Ager Tarraconensis 1 Aspectes histograverics i marc

natural Tarragona 2010 p 25-111) Tanmateix a diferegravencia drsquoArse aquest argument no serveix per explicar per

quegrave ambdoacutes nuclis bateren moneda simultagraveniament 152 Iltirta encunyagrave imitacions de monedes emporitanes i massaliotes de plata i poc despreacutes comenccedilagrave a batre

monedes de bronze tant unitats com divisors ndashmeitats i quartsndash amb la llegenda ibegraverica iltirta (P P RIPOLLEgraveS

La circulacioacuten monetariahellip p 510 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 155-160 M SOLER op cit

p 21-22 i 26 A BELTRAacuteN ldquoCuestiones generales sobre hallazgos de moneda ibeacuterica en la Peniacutensulardquo Tresors del

moacuten antic VII Cicle de conferegravencies Barcelona del 14 al 30 de novembre de 1994 a cura del Gabinet Numismagravetic de

Catalunya Barcelona 1994 p 71 CNH p 175-176 M GOMIS ldquoAlgunes quumlestions sobre produccioacute monetagraveria a la

proviacutencia Citerior (segles III-I aC)rdquo La moneda en la societat ibegraverica II Curs drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i

27 de novembre de 1998 Barcelona 1998 p 95 153 Iltirka comenccedilagrave a produir tiacutemidament dracmes i divisors A PEacuteREZ ALMOGUERA ldquoLa ceca de iltirka (iltirkesken)

a la luz de los nuevos datos analiacuteticosrdquo RAP 21 2011 p 58 (amb la bibliografia anterior aplegada) La localitzacioacute

drsquoaquesta seca eacutes desconeguda perograve lrsquoautor aporta algunes dades que sense ser del tot fermes apunten que

Iltirka podria situar-se a la zona del Baix Ebre 154 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 167-169 155 M CAMPO ldquoLes primeres monedes dels ibershelliprdquo p 27-47 P OTINtildeA i J RUIZ DE ARBULO ldquoDe Cese a Taacuterraco

Evidencias y reflexiones sobre la Tarragona ibeacuterica y el proceso de romanizacioacutenrdquo Empuacuteries 52 2000 p 115

210

bronze despreacutes drsquouna centuacuteria de meacutes o menys esplendor durant la qual havia fabricat les

seves progravepies dracmes156

Tot i aquests inicis de la produccioacute monetagraveria la distribucioacute de lrsquoobertura i

desenvolupament de les seques nadiues assenyala que la presegravencia romana estimulagrave en el

transcurs de la guerra contra els cartaginesos la produccioacute de moneda local tant als tallers

existents (especialment Empuacuteries) com en nombrosos de nous que srsquoanaren obrint a mesura

que la conquesta del territori anava avanccedilant vers lrsquointerior peninsular El que no estan tan

clares soacuten les motivacions precises que menaren a aquesta situacioacute Un dels arguments meacutes

acceptats157 eacutes que els romans incentivaren la produccioacute de moneda local sobretot drsquoargent

per tal de financcedilar les guerres cosa que incloiumla ndashperograve sense limitar-se nomeacutes a aixogravendash el

pagament de les soldades a les tropes ja fos als legionaris als auxilia indiacutegenes o a tots

plegats158 Drsquoaquesta manera malgrat que els romans portaven monedes progravepies i que fins i tot

de manera molt puntual encunyaren victoriats i altres valors a la Peniacutensula159 no eren

suficients per satisfer tots els pagaments els quals a meacutes atesa la distagravencia fins a Roma

podien endarrerir-se i generar descontentament entre la soldadesca160 De fet es pot seguir

lrsquoavenccedil de les legions observant la distribucioacute de les seques al llarg del temps a meacutes tambeacute es

pot veure com un cop els exegravercits es trobaven ja a una certa distagravencia de les seques aquestes

deixaven drsquoencunyar argent per deixar drsquoemetre moneda o beacute per batrersquon nomeacutes de bronze161

Aquesta hipogravetesi amb tot srsquoha matisat recentment F Cadiou tot i acceptar la cronologia alta

per a lrsquoinici de la fabricacioacute de numerari drsquoargent entre els ibers ha recordat que els soldats al

servei de lrsquoexegravercit de Roma no tenien encara aleshores lrsquohagravebit de percebre la soldada en plata

156 L VILLARONGA Les monedes de plata drsquoEmporion Rhodehellip M CAMPO ldquoLa moneda a Rhode produccioacute i

circulacioacuterdquo 157 T NtildeACO Vectigal incertum Economiacutea de guerra y fiscalidad republicana en el occidente romano Su impacto

histoacuterico en el territorio 218-133 aC Oxford 2003 p 218-221 (conteacute la bibliografia anterior sobre les diverses

argumentacions al voltant de lrsquoaparicioacute de la moneda a la Peniacutensula) 158 M GONZALBES i J M TORREGROSSA ldquoDe Iberia a Hispania Plata dracmas y denarios entre los siglos VI y I aCrdquo

APL 30 2014 p 290 159 M CAMPO ldquoLes emissions militars de la Repuacuteblica el cas drsquoHispagraveniardquo Roma moneda i societat Cicle de

conferegravencies Barcelona 11-27 de novembre del 1991 a cura del Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1991

p 4 160 Com passagrave lrsquoany 206 aC entre una part dels soldats que Escipioacute tenia acantonats a les ribes del Sucro (LIVI 2824-

29) 161 M GOMIS ldquoAlgunes quumlestions sobre produccioacute monetagraveria a la proviacutencia Citerior (segles III-I aC)rdquo p 95 F

BELTRAacuteN ldquoDe nuevo sobre el origen y la funcioacuten del lsquodenario ibeacutericorsquordquo La moneda en la societat ibegraverica II Curs

drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i 27 de novembre de 1998 Barcelona 1998 p 113-114

211

sinoacute en bronze162 Per la seva banda Gonzalbes i Torregrossa han cridat lrsquoatencioacute sobre el fet

que els legionaris solien eacutesser pagats en el moment que es llicenciaven i per tant quan

retornaven cap a Itagravelia perograve en canvi no srsquohan documentat denaris ibegraverics a la peniacutensula

veiumlna163

Un altre argument164 ha associat tradicionalment lrsquoobertura de tallers monetaris a una

implantacioacute des dels primers temps de presegravencia romana a la Peniacutensula drsquouna suposada

fiscalitat que els romans exigien si no totalment almenys siacute de forma parcial en metagravelmiddotlic

Tanmateix srsquoha demostrat165 que eacutes insostenible la idea drsquoun sistema fiscal tan madur com es

pressuposava per a un moment tan primerenc en el qual Roma encara no havia generat cap

model de gestioacute per als territoris i pobles annexionats Meacutes aviat cal considerar que el que hi

havia aleshores era una fiscalitat de guerra puntual lligada particularment a les deditiones

dels sotmesos a lrsquoobtencioacute de botins i en definitiva als drets que la victograveria concedia als

vencedors sobre els venccediluts En cap cas es pot parlar encara drsquouna exigegravencia regular

continuada i ben organitzada de tributs i per tant no es pot associar mecagravenicament lrsquoaparicioacute

de les seques ibegraveriques amb una suposada exigegravencia de tributacioacute en metagravelmiddotlic tenint en

compte a meacutes a meacutes que la major part drsquoaquests pobles entre finals del segle III i principis del

II aC i encara durant la resta drsquoaquesta centuacuteria tenien acceacutes restringit a la moneda i molt

menys lrsquoempraven com estaven habituats els romans166

Aixiacute doncs tot i que la creacioacute i el desenvolupament de les seques locals des dels

darrers anys del segle III aC mostren una relacioacute forccedila estreta amb la presegravencia i lrsquoavenccedil de les

tropes romanes les raons ndashmeacutes que no pas la raoacute en singularndash que les expliquen han drsquoeacutesser

meacutes complexes i segurament no deuen eacutesser ben beacute les mateixes a tot arreu Sigui com sigui

hi ha un aspecte que cal remarcar el fet que Roma permeteacutes que els ibers primer i despreacutes

els celtibers encunyessin moneda estagrave parlant drsquoun tracte fins a cert punt privilegiat de les

comunitats que nrsquoemetien en primer lloc perquegrave lrsquoencunyacioacute depenia de lrsquoautoritat del

162 LIVI 40354 M H CRAWFORD Coinage and Money under the Roman Republic London 1985 p 95 F CADIOU

Hibera in terra miles Les armeacutees romaines et la conquecircte de lrsquoHispanie sous la Reacutepublique (218-45 av J-C) Madrid

2008 p 518-519 i 527-529 163 M GONZALBES i J M TORREGROSSA op cit p 304 164 T NtildeACO ibid P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 410-411 F BELTRAacuteN op cit p 112-115 P OTERO ldquoUso

y funcioacuten de las monedas ibeacutericasrdquo La moneda en la societat ibegraverica II Curs drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i

27 de novembre de 1998 Barcelona 1998 p 128-129 165 T NtildeACO Vectigal incertumhellip 166 T NtildeACO Vectigal incertumhellip

212

governador provincial167 i en segon lloc perquegrave els romans en general tendiren al tancament

de les seques drsquoaquells indrets que quedaven sota llur control (eacutes el cas de Macedogravenia Corint

i la Lliga Aquea Carthago o totes les seques italianes que encunyaven argent llevat de Roma)

perograve al mateix temps estimularen la produccioacute de les comunitats que els eren aliades168 amb

la qual cosa introduiumlren diferegravencies de categoria entre els diversos assentaments aquest fet

potser es pot llegir com lrsquoexistegravencia de nuclis on hi havia unes elits que havien resultat meacutes

privilegiades que les drsquoaltres

Aixiacute a principis del segle II aC lrsquoactivitat dels tallers existents continuagrave amb algunes

diferegravencies quant als metalls i als valors emesos Drsquoaquesta manera la seca drsquoEmporion emeteacute

les darreres dracmes i tot seguit comenccedilagrave a encunyar asos i divisors de bronze amb la

llegenda ibegraverica untikesken169 No deixa drsquoeacutesser curioacutes constatar el fet que malgrat haver estat

una fidel aliada Emporion veieacute com Roma clausuragrave les emissions de plata i nomeacutes li permetia

batre bronze ja no amb llegenda grega sinoacute exclusivament ibegraverica Drsquoentrada aixograve es podria

veure com un sorprenent tracte desfavorable perograve segurament no ho fou tant si tenim en

compte que drsquoaleshores enccedilagrave lrsquoestabliment es beneficiagrave drsquouna activitat comercial que no

havia experimentat mai abans (ni tampoc despreacutes)170 Per la seva banda Kese seguiacute batent

argent aixiacute com bronze171 A meacutes en aquells moments tambeacute feacuteu acte de presegravencia una nova

seca a la zona ausetana Ausesken172

En el transcurs de la primera meitat del segle II aC a les seques existents173 sersquols uniren

una desena meacutes Vuit comenccedilaren batent bronze i nomeacutes dues al costat drsquoaquest aliatge

167 P P RIPOLLEgraveS ldquoCoinage and Identityhelliprdquo p 79-93 168 L VILLARONGA Denarios y quinarios ibeacutericos Estudio y catalogacioacuten Barcelona 1995 p 14-15 T NtildeACO Vectigal

incertumhellip p 212-215 169 CNH p 140 i ss L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 140-141 F BELTRAacuteN ibid 170 J BURCH et al ldquoLa siacutentesirdquo p 106-108 171 Tot i mantenir lrsquoencunyacioacute de la plata en aquests moments canviaren les peces i els valors ategraves que comenccedilagrave

a emetre denaris i quinaris les produccions de bronze prengueren forma drsquoasos i divisors (L VILLARONGA ldquoLes

seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 147-154 CNH p 160-161) 172 Ausesken srsquoestrenagrave directament amb emissions de bronze tant drsquoasos com drsquounitats i de divisors (L

VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 163-165 CNH p 185) 173 Entre els tallers preexistents cal destacar els canvi esdevinguts al de Kese que deixagrave drsquoemetre moneda drsquoargent

per dedicar-se nomeacutes a batre asos i divisors (CNH p 162-165) i al drsquoIltirta que continuagrave produint plata i bronze

si beacute seguint la metrologia romana de manera que emeteacute denaris i quinaris i asos i divisors respectivament (L

VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 155-160 CNH p 176-178)

213

encunyaren tambeacute argent Entre les primeres hi havia Laiesken174 Arketurki175 Abariltur176

Seteisken177 Kelse178 i els tallers que en aquests moments comenccedilaren a activar-se a les terres

celtibegraveriques A mitjan segle II aC la llista de seques srsquoampliagrave amb lrsquoobertura de tres nous

tallers179 Kili180 Basti181 i Kelin182 Per altra banda Arse183 comenccedilagrave a encunyar al costat de les

dracmes unitats i divisors de bronze mentre que Saitabi184 es dedicagrave exclusivament al bronze

amb els valors drsquounitats i divisors de la mateixa manera que Iltirka185 que seguia en

funcionament ara encunyant nomeacutes bronze amb els valors drsquounitats i divisors

El punt agravelgid pel que fa a lrsquoaparicioacute de seques esdevingueacute durant la segona meitat del

segle II aC ategraves que es documenten trenta-cinc nous tallers186 majoritagraveriament en terres

celtibegraveriques i bascones187 si beacute no totes tindrien continuiumltat meacutes enllagrave drsquoaquest periacuteode Eacutes el

174 Laiesken que possiblement era lrsquohereva directa del taller de Barkeno emeteacute tant asos com unitats de bronze

(L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 167-169 CNH p 191) 175 La localitzacioacute drsquoaquesta seca eacutes imprecisa si beacute sembla que caldria situar-la en el territori del baix Ebre

encunyagrave asos i divisors (L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 160-162 CNH p 182 cf M P GARCIacuteA-

BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecashellip vol 2 p 31 on apunten la possibilitat que el taller es trobeacutes en un

espai diferent potser a la vora de la Seu drsquoUrgell o ala Ilergegravecia) 176 Tampoc es coneix la ubicacioacute drsquoaquest taller malgrat que tot apunta a algun punt de la costa catalana nomeacutes

se nrsquohan documentat divisors (L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 180-182 CNH p 203-204) 177 Seteisken se situaria en alguna localitzacioacute imprecisa de les terres aragoneses a prop de lrsquoEbre encunyagrave unitats

i divisors (CNH p 219) 178 Tambeacute Kelse (la futura Celsa del segle I aC situada a Velilla del Ebro Saragossa) emeteacute unitats i divisors (CNH

p 221-222) 179 Sense comptar els que srsquoobriren a la Celtibegraveria com Sesars Louitiskos i Oilaunikos (CNH p 209-210 275-276 i

277-278) 180 Situada a lrsquoEdetagravenia Kili emeteacute unitats (CNH p 318) 181 Tambeacute ubicada a lrsquoEdetagravenia es coneix tan sols per una uacutenica meitat de bronze (CNH p 319) 182 Localitzada al poblat de Los Villares de Caudete de Las Fuentes Valegravencia bateacute unitats de bronze nomeacutes durant

aquest periacuteode (CNH p 328) 183 CNH p 308-309 M GONZALBES i P P RIPOLLEgraveS ldquoCirculacioacuten y dispersioacuten p 243-248 184 CNH p 315 185 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 172-174 CNH p 200 186 Cal tenir en compte que no eacutes fagravecil establir amb precisioacute quines seques entren dins del nostre periacuteode i quines

en queden excloses perquegrave la cronologia de les emissions no estagrave del tot ben fixada (T NtildeACO Vectigal incertumhellip

p 218-221) i per tant hi ha la possibilitat que algunes de les esmentades a continuacioacute srsquoobriacutes en realitat despreacutes

de la fi de les guerres celtibegraveriques Aquest detall eacutes especialment important per a la quumlestioacute que presentarem

meacutes endavant dels magistrats monetaris la major part dels quals es documenten despreacutes de 133 aC 187 Com Bolskan (Osca) Belikio (situada segurament en territoris suessetans en contacte amb els sedetans) Iaka

(Jaca Osca) Sekia (Ejea de los Caballeros Saragossa) Tamaniu (La Muela de Hinojosa Terol) Borneskon (situada

en algun punt incert de la vall del Jaloacuten) Bursau (Borja Saragossa) Nertobis (possiblement Nertobriga entre Rica

i Calatorao Saragossa) Tabaniu (potser Deacutebanos Sograveria) Barskunes (situada a Navarra) Arsaos (tambeacute en algun

punt indeterminat de Navarra) Kaiskata (Cascante Navarra) Kueliokos (situada a lrsquoalt Ebre) Olkairun

Unanbaate (de situacioacute desconeguda dins dels territoris vascons) Tirsos (tambeacute de localitzacioacute inconeguda)

Ontikes (situada a lrsquoalt Aragoacute o a Navarra) Turiasu (Tarazona Saragossa) Arekorata Kalakorikos (la Calagurris

romana i actual Logrontildeo La Rioja) Kaisesa (potser Caesada Siguumlenza Guadalajara) Karalus (en algun punt

incert de la Celtibegraveria) Karaues (tambeacute en algun indret no localitzat de la Celtibegraveria) Konterbia Karbika (la

Segobriga llatina als Fosos de Bayona Huete Cuenca) Ekualakos (a lrsquoalt Duero) Erkauica (El Castro de Santaver

214

cas de seques com Masonsa188 Ore189 Lauro190 i Ieso191 Finalment un dels uacuteltims tallers a ser

obert fou el de Valentia192 que emeteacute asos i divisors amb posterioritat a la data de la seva

deductio lrsquoany 138 aC i en els quals apareixen identificats fins a vuit magistrats responsables

de les encunyacions

423 Lrsquoepigrafia monetagraveria

Deixant de banda el numerari batut a Emporion i Rhode que emprava la llengua i

lrsquoescriptura gregues en les seves llegendes consignant uacutenicament el nom de la comunitat

ciacutevica en genitiu plural ndashcom era habitualndash i lrsquoemegraves a Valentia que les escrivia en llatiacute la resta

de la moneda fabricada a la Citerior utilitzava el signari ibegraveric llevantiacute Gairebeacute tot el numerari

procedent de les seques indiacutegenes porta una llegenda molt simple formada tan sols per un

nom acabat en ndash(e)sken fet que ha portat a interpretar aquesta terminacioacute com una marca

de genitiu plural193 Aixiacute faria referegravencia a la moneda drsquoun populus determinat nomeacutes tarakon

i kese fugen de la norma i mantenen la denominacioacute de la seca sense cap flexioacute Si entenem la

moneda com el producte drsquouna comunitat ciacutevica aleshores potser hauriacuteem de matisar

lrsquoafirmacioacute anterior i no considerar les monedes progravepiament drsquoun populus sinoacute meacutes

especiacuteficament drsquouna ciutat Beacute eacutes cert que en general a cadascun dels pobles ibers

documentats (drsquohabitud pels escriptors de lrsquoantiguitat) els correspon alguna seca amb

lrsquoexcepcioacute dels ceretans probablement per les particulars caracteriacutestiques de la seva evolucioacute

histograverica194 Perograve aquests tallers es trobaven sempre en algun dels assentaments meacutes destacats

Cuenca) Titiakos (potser Tricio Logrontildeo) Varakos (la Vareia llatina i actual Varea Logrontildeo) com Usamus (la

llatina Uxama propera a Burgo de Osma Sograveria) i Urkesken (situada en algun indret entre Cuenca i Valegravencia)

CNH p 210-217 240-242 244-246 249-255 258-262 272-274 276-277 282-287 294 297-298 300 i 329 188 Situada en algun punt incert de les terres tarragonines nomeacutes emeteacute asos i divisors (L VILLARONGA ldquoLes seques

ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 154 CNH p 173) 189 Ubicada en territori ausetagrave encunyagrave unitats i divisors de bronze (L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques

catalaneshelliprdquo p 166-167 CNH p 189) 190 Identificada amb lrsquoestabliment de Llerona (Barcelona) bateacute unitats i divisors (L VILLARONGA ldquoLes seques

ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 174-176 CNH p 195-197) 191 Es correspon amb Guissona (Lleida) i comenccedilagrave en aquest periacuteode a emetre unitats (L VILLARONGA ldquoLes seques

ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 179-180 CNH p 199) 192 P P RIPOLLEgraveS La ceca de Valentia Valegravencia 1988 CNH p 317-318 193 L ABAD i M BENDALA ldquoUrbanismo y Ciudad de las formaciones ibeacutericas a la consolidacioacuten del modelo

romanordquo Actas del XXIII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Saragossa 1997 p 18 J DE HOZ ldquoEl complejo sufijal ndash

(e)sken de la lengua ibeacutericardquo PalHisp 2 2002 p 159-168 194 A PEacuteREZ ALMOGUERA ldquoLas monedas con nombres de eacutetnicoshelliprdquo p 67

215

on per una banda residiria el poder que es responsabilitzava de lrsquoemissioacute i en garantia

lrsquooficialitat i de lrsquoaltra cal pensar que seria meacutes fagravecil disposar dels mitjans per encunyar la

moneda Aixiacute mateix hi ha diversos territoris ocupats per un sol populus que comptaven amb

meacutes drsquouna seca Tot plegat voldria dir doncs que els tallers monetaris ibers del segle II aC es

trobaven repartits entre els nuclis indiacutegenes amb algun tipus drsquoimportagravencia tant aquells que

havien sobreviscut al tragravensit del segle III al II aC com els que srsquohavien desenvolupat per

substituir els vells centres abandonats en aquell moment Aixograve no obstant tampoc eacutes constant

a tot arreu a la Indigegravecia per exemple tota la produccioacute numismagravetica sempre restagrave

concentrada a lrsquoestabliment emporitagrave

Un fenomen que no srsquoaprecia en tot el nostre periacuteode perograve que siacute afecta just a

continuacioacute a finals del segle II aC les emissions drsquoalguns tallers ibegraverics concrets (Untikesken

i Arse)195 eacutes lrsquoaddicioacute drsquoantropogravenims En sentit estricte queda fora de lrsquoagravembit cronologravegic

drsquoaquest treball perograve com que creiem que eacutes important per la proximitat en el temps i per

tant perquegrave eacutes la consequumlegravencia de processos que srsquohan hagut drsquoanar gestant durant la resta de

la centuacuteria i que es poden relacionar amb les transformacions socials ens detindrem per fer

algunes consideracions

Frequumlentment hom els ha interpretat com els noms de suposats magistrats monetaris

indiacutegenes196 prenent com a paralmiddotlel els que apareixen al circulant romagrave La mencioacute dels

magistrats no era a Roma un costum massa antic197 no fou fins a inicis del segon decenni del

segle II aC que coincidint amb un moment de creixement de la produccioacute monetagraveria es

comenccedilaren a introduir siacutembols que identificaven els edils encarregats de les emissions o llurs

noms de manera abreujada Meacutes endavant pels volts de la quarta degravecada de la mateixa

195 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 146 196 Tots els noms documentats no nomeacutes estan escrits amb el semisilmiddotlabari ibegraveric sinoacute que soacuten clarament

indiacutegenes a Arse trobem la parella ikoŕbeleś i balkakaltuŕ (i ja al segle I aC biulakoś i balkakaltuŕ J VELAZA

ldquoLas inscripciones monetariesrdquo p 136-137) i a Untikesken eterter seste iskerbeles iltirarker i atabels Nomeacutes

dos antropogravenims drsquoaquesta darrera seca generen alguns dubtes al voltant de la seva filiacioacute luki i tiberi que en

algunes emissions figuren sols o beacute acompanyats drsquoalgun altre nom ibegraveric Efectivament srsquoassemblen de manera

sospitosa a praenomina llatins (Lucius Tiberius) tot i que cal tenir en compte que tambeacute poden eacutesser interpretats

drsquoaltres maneres ategraves que luki coincideix amb un nomen documentat a lrsquoagraverea de parla osca (J SILES ldquoIberismo y

latinizacioacuten nombres latinos y epiacutegrafes ibeacutericosrdquo Faventia 3 1981 p 106-113 M J PENA ldquoAlgunas observaciones

sobre la forma de los magistrades monetaries de eacutepoca republicanardquo M-P GARCIacuteA-BELLIDO i R M SOBRAL (eds)

La moneda hispagravenica Ciudad y territorio Anejos de AEspA 14 1995 p 275-279 BURCH et al ldquoLa siacutentesirdquo p 106)

en qualsevol cas eacutes temptador de veure-hi personatges romans o itagravelics involucrats en les encunyacions

indigetes 197 K W HARL Coinage in the Roman Economy 300 BC to AD 700 Baltimore 1996 p 46

216

centuacuteria els noms passaren a escriurersquos de manera completa Aixograve deixa per tant un lapse de

temps pel cap baix drsquouna trentena drsquoanys fins al moment drsquoaparicioacute del numerari indiacutegena

amb antropogravenims prou com perquegrave els ibers lrsquohaguessin pogut conegraveixer i emular el costum

Ara beacute fins a quin punt podem associar aquells noms amb els de magistrats El coneixement

que tenim del desenvolupament de lrsquoorganitzacioacute sociopoliacutetica dels ibers eacutes ndashllevat i de

manera molt limitada lrsquoexcepcioacute drsquoArsendash198 massa superficial com per afirmar lrsquoexistegravencia de

quelcom semblant a magistratures que a meacutes a meacutes tindrien al seu cagraverrec el proceacutes

drsquoencunyacioacute que no deixava drsquoeacutesser en molts casos una activitat introduiumlda recentment Per

descomptat a lrsquohora de plantejar una nova emissioacute de numerari era imprescindible designar

alguacute perquegrave sersquon responsabilitzeacutes perograve aixograve no significa necessagraveriament que aquestes

persones haguessin de detenir especiacuteficament una magistratura Fins i tot hi ha qui pensa que

aquestes llegendes estarien fent referegravencia meacutes que a magistrats drsquoextraccioacute indiacutegena als

artesans encarregats de la fabricacioacute dels encunys en tant que a vegades nomeacutes se nrsquoesmenta

un de sol i van acompanyats de foacutermules199 De tota manera pel que fa al primer argument el

cert eacutes que soacuten poques les monedes que duen nomeacutes un uacutenic antropogravenim (a Untikesken es

troben els semissos de tiberi perograve aquest mateix personatge es retroba en altres semissos i

quadrants al costat del nom drsquoun altre home com en les encunyacions romanes) i per altra

banda sense sortir de la proviacutencia a Emporiae tambeacute hi hauragrave algunes monedes amb les sigles

drsquoun sol magistrat (P F L per exemple) Pel que fa al segon argument fins que el coneixement

de les llenguumles ibegraveriques no permeti arribar a entendre millor les llegendes no sembla

concloent Tambeacute eacutes veritat que les seques on srsquohan documentat segraveries amb antropogravenims es

troben o beacute entre les meacutes antigues (Arse) o beacute entre les que havien tingut un contacte meacutes

antic amb la moneda i amb centres poliacuteticament meacutes desenvolupats (Untikesken) i que en un

o altre cas es tractava de comunitats complexes i amb uns trets especiacutefics i poc habituals en

el conjunt dels assentaments ibers Des drsquoaquest punt de vista es podria arribar a plantejar en

aquests establiments concrets lrsquoexistegravencia de quelcom similar a cagraverrecs puacuteblics tot i que a la

llum de les dades a lrsquoabast eacutes impossible de contrastar

198 LIVI 21131-142 199 Vid els comentaris que fa al respecte J VELAZA ldquoLas inscripciones monetariasrdquo p 134

217

Hi ha dos aspectes en relacioacute amb aquest tema que no deixen de cridar lrsquoatencioacute i que

potser van lligats El primer eacutes que les autoritats romanes permetessin als ibers incloure els

seus propis noms a les monedes tenint en compte que en aquells moments eren ben

conscients del seu poder propagandiacutestic Segurament el fet que els tallers que batien aquest

numerari es trobessin en zones controlades des de feia meacutes temps i on era meacutes difiacutecil que es

generessin amenaces contra Roma afavoria aquest fenomen Aixiacute mateix que els romans no

aturessin les emissions ens podria assenyalar que entre la poblacioacute indiacutegena hi havia alguns

membres ndashfossin o no magistratsndash privilegiats per les autoritats que tal vegada podien rebre

a manera de premi per alguna raoacute especial que sersquons escapa200 escriure el seu nom a les

monedes i que tota la comunitat (i altres allagrave on arribessin) ho veieacutes El segon eacutes que les

llegendes amb antropogravenims ibers semblen ndasha banda de les encunyacions antigues drsquoArsendash

concentrar-se exclusivament en aquest periacuteode per tot seguit desaparegraveixer Quan es

recuperin les encunyacions signades ben entrat el segle I aC les coses hauran canviat

radicalment ategraves que lrsquoalfabet emprat i els noms ja seran llatins201 Tenint present el context

general dels inicis de la darrera centuacuteria abans del canvi drsquoera no sembla forassenyat apuntar

a les guerres sertorianes i les seves consequumlegravencies com un factor rellevant en lrsquoestroncament

de les emissions ibegraveriques signades

Lrsquouacutenic taller de tots els inclosos dins del nostre periacuteode que bat un numerari en el qual

es reflecteixen sens cap mena de dubte noms de magistrats (en llatiacute) eacutes el de Valentia Dels

vuit coneguts (T Ahius T f202 T Atl203 L Coranius204 C Lucienus205 C Munius206 C Numisius207

L Tr208 i Trinius L f209) tots ells sempre identificats com a quumlestors als seus asos nomeacutes hi ha

un sol parell que havien tingut cura drsquoalguna emissioacute abans de 133 aC Es tracta dels dos

200 En lrsquohipotegravetic cas que hi hagueacutes una voluntat honoriacutefica al darrere drsquoaquestes emissions no ho sabriacuteem perquegrave

els dissenys soacuten exactament els mateixos que drsquoaltres drsquoanteriors i de posteriors 201 M A MARIacuteN op cit p 229 CNH p 224 nuacutem 18 19 20 21 22 23 i 28 p 225 nuacutem 24 25 26 27 28 i 29 i p 277

M M LLORENS La Ceca de Ilici Valegravencia 1987 p 94-96 202 CNH p 317 nuacutem 4 203 CNH p 317 nuacutem 6 204 CNH p 318 nuacutem 8 205 CNH p 317 nuacutem 1 206 CNH p 317 nuacutem 1 207 CNH p 318 nuacutem 8 208 CNH p 317 nuacutem 6 209 CNH p 317 nuacutem 4

218

magistrats encarregats de les encunyacions fundacionals pels volts de 138 aC o poc despreacutes210

C Munius i C Lucienus

Ambdoacutes personatges pertanyien a gentes que no sembla que fossin gaire influents i

encara menys en el nostre periacuteode Per una banda la gens Munia fou una famiacutelia que nomeacutes

donagrave a la Repuacuteblica un sol membre M Munius M f Lem que lrsquoany 129 aC esdevingueacute

senador211 Munius era un nomen progravepiament romagrave que srsquoestengueacute per la Campagravenia i el Samni

i en menor proporcioacute pel Laci Etruacuteria Lucagravenia i els territoris dels volscs212 Deixant de banda

el quumlestor de Valentia no es coneix a la Citerior republicana cap altre membre de la famiacutelia

per beacute que en egravepoca altimperial nrsquohi ha cinc de documentats entre Dertosa i Saguntum213 Per

altra banda el pes social i poliacutetic dels Lucienii sembla que com el dels anteriors fou molt escagraves

ategraves que tan sols es coneix un membre drsquoaquesta famiacutelia Q Lucienus qui tambeacute arribagrave a

senador lrsquoany 67 aC tal i com refereix Varroacute214 De fet aquest nomen seria de creacioacute recent i

tindria els seus oriacutegens en els territoris de parla osca i als pobles dels uolsci el marsii els

marracienii els paeligni i el Laci Lrsquoepigrafia eacutes molt parca en referegravencia a aquesta gens ja que

nomeacutes estagrave testimoniada en dos epitafis de Roma215 A la proviacutencia nomeacutes es coneix el quumlestor

de Valentia i ni durant la resta de lrsquoegravepoca republicana ni a la imperial nrsquohi ha cap altre de

documentat

424 El reflex de les elits ibegraveriques a les tipologies de les encunyacions indiacutegenes

Malgrat que despreacutes de la segona guerra puacutenica la fabricacioacute de moneda a les seques

de la proviacutencia esdevingueacute una potestat de Roma216 el disseny dels tipus restagrave en mans de les

seques cosa que srsquoha llegit com la possibilitat del gaudi de certa autonomia per part de les

210 M A MARIacuteN op cit p 152 P P RIPOLLEgraveS La Ceca de Valentia p 17 211 T R S BROUGHTON op cit vol 2 p 493 212 P P RIPOLLEgraveS La Ceca de Valentia p 17-18 213 A Dertosa es coneixen per a la segona meitat del segle I dC L Munius (AE 1985 626) i per a la segona meitat

de la centuacuteria seguumlent L Munnius L f Gal Placidus i el seu fill L Munnius L f Placidus (CIL II2 14 792 i CIL II2 14

793) A Saguntum estan documentats per al segle II dC Q Munnius Q f Graecus i el seu fill Q Munnius Q f

Graecianus (CIL II2 755) 214 VARROacute Re rust 251 T R S BROUGHTON op cit vol 2 p 492 215 P P RIPOLLEgraveS La Ceca de Valentia p 17 216 M GONZALBES i J M TORREGROSSA op cit p 302

219

comunitats ibegraveriques (i celtibegraveriques) sotmeses217 Aparentment les autoritats no van imposar

unes tipologies sinoacute que les deixaren a eleccioacute de cada comunitat emissora Vistes en conjunt

perograve srsquoaprecia una determinada homogeneiumltzacioacute amb uns dissenys tant drsquoanversos com de

reversos particularment de les unitats que es troben de manera reiterada a gairebeacute totes les

seques en el transcurs de llurs existegravencies218 Amb diverses variants a lrsquoanvers sol aparegraveixer un

cap masculiacute i al revers un genet219 No es tracta de models romans sinoacute que meacutes aviat cal anar

a buscar les fonts drsquoinspiracioacute en la cultura grecohelmiddotleniacutestica de fet sovint srsquohan proposat les

encunyacions de Hieroacute II de Siracusa (que al seu torn reproduiumlen models macedogravenics) com

a principal influegravencia220

El primer taller que feacuteu servir aquests tipus fou el de Kese i drsquoenccedilagrave drsquoaleshores els nous

que srsquoanaren obrint arreu del territori iber (aixiacute com al celtiber) els imitaren tot introduint

meacutes o menys variacions el cap amb barba o sense complementat amb un torques o una fiacutebula

anulmiddotlar i el genet portant una palma o una llanccedila Per explicar aquesta manca drsquooriginalitat es

pot pensar que ambdoacutes motius simbolitzaven per a tots aquells populi quelcom prou

important i apreciat com per adoptar-los ragravepidament i en tot cas adaptar-los amb lleugeres

manipulacions Perograve el fet que les mateixes tipologies srsquoestenguessin no nomeacutes entre les

comunitats ibegraveriques sinoacute tambeacute entre les celtibegraveriques i que fins i tot tant les unes com les

altres empressin el signari llevantiacute sense cap rastre de les modificacions constatades a la resta

de lrsquoepigrafia celtibegraverica per tal drsquoadaptar-lo a la fonegravetica de les llenguumles cegraveltiques ha fet

sospitar que la uniformitzacioacute podria respondre a una voluntat procedent de meacutes enllagrave de les

comunitats nadiues221 Drsquoacord amb aquest punt de vista doncs Roma siacute hauria influiumlt ndash

drsquoalguna manera poc clarandash en la tria dels dissenys per tal drsquoaconseguir un panorama meacutes

homogeni que respongueacutes a alguns motius de caire poliacutetic i econogravemic que els defensors

drsquoaquesta hipogravetesi perograve no poden precisar222 Una explicacioacute a aquest fenomen podria ser que

alguns dels artesans que intervenien directament en la fabricacioacute del numerari eren els

217 P P RIPOLLEgraveS ldquoCoinage and Identityhelliprdquo p 82-84 218 M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecas y pueblos hispaacutenicos Volumen I Introduccioacuten Madrid

2001 p 63-64 219 M ALMAGRO-GORBEA ldquoLa moneda hispaacutenica con jinete y cabeza varonil iquesttradicioacuten indiacutegena o creacioacuten

romanardquo Zephyrus 48 1995 p 235-237 220 M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecashellip vol 1 p 65 P P RIPOLLEgraveS ldquoThe ancient coinages of

the Iberian Peninsulardquo W E METCALF (ed) op cit p 364-365 221 M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecashellip vol 1 p 63-64 222 Ibid

220

mateixos i per tant crearien els encunys de les noves seques a partir dels tipus i les grafies que

coneixien223 Per acceptar aquesta proposta cal assumir lrsquoexistegravencia drsquohipotegravetics artesans

itinerants que o beacute acompanyarien les tropes o beacute serien cridats expressament quan les

circumstagravencies aixiacute ho requerissin

El significat drsquoambdoacutes tipus ha estat objecte de debat des de fa anys La testa masculina

srsquoha associat sovint amb el retrat drsquoalguna divinitat indiacutegena representada segons models

helmiddotleniacutestics224 Hegravercules (veient-hi una influegravencia puacutenica per la interpretatio de Melkart) Ares

o una deiumltat guerrera un deacuteu aquagravetic o un heroi fundador Amb tot tambeacute srsquohan donat

lectures meacutes profanes en considerar que podia tractar-se de la imatge drsquoalgun cabdill

guerrer225 Un referent proper es trobava a les emissions hispanocartagineses als anversos de

les quals una efiacutegie ambigua representava el cap drsquoHegraveracles-Melkart (com a divinitat poliacuteada

de Carthago) perograve al mateix temps podia ser llegida com un retrat idealitzat dels dinastes

bagravercides226 No seria res de massa estrany per tant que les comunitats ibegraveriques de la Citerior

fessin quelcom de semblant figurant una deiumltat que progressivament aniria derivant cap al

retrat del responsable de les encunyacions227 Per la seva banda al genet tambeacute sersquol relaciona

amb el moacuten diviacute i al mateix temps amb una simbologia privativa de les elits ibegraveriques i

celtibegraveriques228 anagraveloga a la iconografia drsquoalgunes esteles funeragraveries de manera que ens

trobariacuteem davant drsquoun heros equitans un avantpassat miacutetic o un aristogravecrata en apoteosi

Sigui com sigui la tipologia sembla vincular el disseny del numerari ibegraveric amb les

classes altes de les comunitats emissores Eacutes possible per tant que les imatges triades fossin

emprades pels membres drsquoaquelles elits com a element per legitimar i refermar llur posicioacute i

que nomeacutes petits perograve significatius detalls ndashcom per posar un exemple el llop en actitud de

submissioacute de les emissions drsquoIltirtandash229 distingissin les diferents seques

223 M GONZALBES i J M TORREGROSSA op cit p 304-305 224 F GIRAL ldquoEl lobo en las acuntildeaciones de Iltiŕta Imagen monetaria de un mitordquo Pyrenae 37 vol 2 2006 p 71-

82 M GONZALBES ldquoDivinitats i herois a les emissions iberes i celtiberes de la Citeriorrdquo M CAMPO (ed) Deacuteus i

mites de lrsquoantiguitat Lrsquoevidegravencia de la moneda drsquoHispagravenia Barcelona 2012 p 48-49 225 M GONZALBES op cit p 49 226 M ALMAGRO-GORBEA op cit p 239 227 M ALMAGRO-GORBEA op cit p 240-242 228 M ALMAGRO-GORBEA op cit p 246-247 M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecashellip vol 1 p

65 E SAacuteNCHEZ-MORENO ldquoCaballo y Sociedad en la Hispania ceacuteltica del poder aristocraacutetico a la comunidad

poliacuteticardquo Gladius 25 2005 p 237-264 P P RIPOLLEgraveS ibid M GONZALBES ibid 229 El llop srsquoha considerat tradicionalment com una mena drsquoanimal totegravemic que representaria la comunitat

ilergeta tot i que srsquohan proposat diverses interpretacions una de les darreres (F GIRAL op cit p 75-79) lrsquoha

221

43 RECAPITULACIOacute

Lrsquoepigrafia i la numismagravetica en conjunt forneixen algunes dades drsquointeregraves per

apropar-nos a lrsquoestudi de la societat i els seus canvis particularment amb relacioacute als sectors

privilegiats

Aixiacute les inscripcions llatines ajuden a aprofundir aspectes relacionats amb la poblacioacute

romanoitagravelica desplaccedilada a la Citerior ibegraverica la presegravencia sobre el territori lrsquoextraccioacute social

la gens a la qual hom pertanyia i a vegades tambeacute les motivacions que portaven a venir ndasho

almenys a tenir interessosndash a la Peniacutensula Aixiacute assenyalen malgrat la seva modegravestia

lrsquoaparicioacute drsquoun sector social netament diferenciat de les poblacions nadiues drsquoorigen foragrave

(procedent principalment drsquoagraverees del centre i el sud drsquoItagravelia) centrat bagravesicament en interessos

de caire econogravemic i constituiumlt fonamentalment per explotadors dels recursos miners

drsquoHispagravenia i productors i comerciants itagravelics A pragravecticament tots a meacutes a meacutes sersquols pot

identificar mercegraves al fet drsquohaver-se conservat llurs noms cosa que ha permegraves registrar fins a

nou gentes diferents algunes meacutes ben conegudes i drsquoaltres menys i fins i tot mirat en

perspectiva podem arribar a veure com algunes drsquoaquestes famiacutelies mantingueacute si no la seva

presegravencia fiacutesica almenys els seus interessos a la Citerior al llarg del temps

El cas meacutes ben conegut eacutes el de Carthago Noua i la seva agraverea metalmiddotliacutefera La presegravencia

dels recursos miners ja coneguts i explotats pels ibers primer i meacutes endavant tambeacute pels

cartaginesos suposagrave un notable pol drsquoatraccioacute per a tots aquells romans i itagravelics interessats a

arrendar-ne lrsquoexplotacioacute La produccioacute de plom implicava la generacioacute drsquoepiacutegrafs ategraves que les

peces de metall a les quals hom donava la forma de lingots eren estampillades amb uns

segells que marcaven el nom del propietari de lrsquoempresa minera corresponent Els

antropogravenims conservats fan referegravencia a ciutadans romans o itagravelics que serien els qui tenien

al seu cagraverrec lrsquoexplotacioacute de les mines Aixograve no obstant la profusa documentacioacute de lliberts i

llibertes a la ciutat amb els mateixos nomina des de les darreries del segle II aC fins a les

acaballes de lrsquoegravepoca republicana fan sospitar molt seriosament que qui srsquoencarregava

relacionat amb motius ideologravegics de manera que es tractaria drsquouna imatge que remetria a un mite protagonitzat

per un avantpassat heroiumltzat de lrsquoelit dirigent que hauria derrotat un llop Aixiacute lrsquoanimal venccedilut seria el que

apareixeria a les monedes

222

segurament de bell antuvi de lrsquoadministracioacute directa sobre el territori de les extraccions era

un conjunt de lliberts Atesa la continuiumltat dels noms de les mateixes gentes al llarg del temps

caldria pensar que aquests lliberts (i probablement tambeacute llurs famiacutelies) srsquoestablirien de

manera permanent a la proviacutencia i almenys en alguns casos sembla clar que anirien

progressant socialment com ho mostra el cas dels Aquinii un dels membres dels quals arribagrave

a detenir la meacutes alta magistratura municipal en un moment avanccedilat del segle I aC

A les nou gentes documentades a traveacutes de lrsquoepigrafia hem drsquoafegir les dues meacutes que

testimonia la primera segraverie drsquoencunyacions de Valentia que revela en la produccioacute de la

moneda local la participacioacute de membres de les classes altres de la cologravenia que detenien la

magistratura municipal de la quumlestura Drsquooriacutegens itagravelics (C Lucienus segur i molt

probablement tambeacute el seu colmiddotlega C Munius) pertanyien a gentes drsquoescassa importagravencia

tant de manera global en egravepoca republicana com de manera particular a la ciutat com ho

mostra el fet que a diferegravencia de les famiacutelies documentades a Carthago Noua no hi ha

testimoniada una continuiumltat ni al mateix assentament ni en cap altre indret de la proviacutencia

Per altra banda entre els ibers si beacute lrsquohagravebit de lrsquoescriptura sembla haver-se estegraves per

bona part de la poblacioacute (o si meacutes no la capacitat de traccedilar sobre els objectes personals els

signes que representaven els propis noms) observem un uacutes meacutes concentrat entre determinats

sectors socials principalment les elits i aquells que ndashsi no eacutes que eren els mateixos

aristogravecratesndash es dedicaven al comerccedil Pel que fa a lrsquoaristocragravecia hem vist que hi ha una relacioacute

entre els rics atuells amb textos i els agravembits on srsquoha reconegut la presegravencia de la noblesa

ibegraverica ja fossin espais domegravestics de representacioacute io cultuals La mateixa relacioacute sembla

retrobar-se en els monuments funeraris que denoten una progressiva permeabilitzacioacute a les

influegravencies de lrsquoepigrafia llatina i tambeacute molt probablement reflecteixen la transformacioacute que

experimentaven les classes altes ibegraveriques en el transcurs dels segles II-I aC a traveacutes dels canvis

en la iconografia de les esteles el pes concedit a les escriptures i a la introduccioacute de foacutermules

com el patroniacutemic En qualsevol cas tot apunta que les elits del nostre periacuteode aprofitaren els

textos com un recurs propagandiacutestic i drsquoautorepresentacioacute de la mateixa manera que

empraren la moneda Meacutes enllagrave de les funcions a quegrave hom destineacutes el numerari encunyat al

territori ibegraveric una cosa sembla segura la vinculacioacute amb els sectors socials alts indiacutegenes

Lrsquoencunyacioacute de circulant era un dret exclusiu de lrsquoautoritat romana la qual permetia en tot

223

cas que les comunitats indiacutegenes en batessin Dins drsquoaquestes comunitats aquells que

srsquoencarregarien de gestionar-ne la produccioacute serien amb tota probabilitat els membres de les

elits ja que eren els interlocutors dels romans Lrsquoaristocragravecia ibegraverica capacitada per fabricar

moneda ho aprofitaria com a instrument de propaganda i reafirmacioacute davant de la resta de la

poblacioacute (progravepia perograve tambeacute forana com demostra la circulacioacute monetagraveria) imprimint a

anversos i reversos unes imatges que remetien altra vegada a les elits miacutetiques histograveriques o

presents Malgrat que drsquoentrada podria semblar contradictori que els romans permetessin als

ibers fer uacutes drsquoiconografies (i meacutes excepcionalment llegendes amb noms drsquoindiacutegenes) que els

enaltien en realitat no ho eacutes tant es tractava de poblacions que havien quedat ben sotmeses

i les elits havien entegraves que els convenia contemporitzar amb els romans ategraves que aixograve els

garantia el manteniment de la seva posicioacute No suposaven en definitiva cap amenaccedila a

lrsquoautoritat de Roma A meacutes a meacutes si tenim en compte algunes de les segraveries lleugerament

posteriors drsquoUntikesken que inclouen antropogravenims sembla que si meacutes no de manera

ocasional personatges itagravelics podien intervenir en les encunyacions

224

225

5 EL REGISTRE ARQUEOLOgraveGIC

Els variats testimonis materials forneixen dades drsquointeregraves per a lrsquoestudi de la societat

A traveacutes de lrsquoanagravelisi de restes com les estructures drsquohagravebitat la seva naturalesa els materials

associats lrsquoorganitzacioacute territorial o els espais destinats a usos funeraris ens podem aproximar

a aspectes com el nivell i les condicions de vida de la gent el seu origen geogragravefic i la dispersioacute

de la poblacioacute sobre el territori o les funcions econogravemiques que duien a terme En definitiva

ajuden a definir els sectors privilegiats i no privilegiats del cos social les seves relacions i la

seva evolucioacute Afortunadament en les darreres degravecades el coneixement arqueologravegic del nostre

periacuteode srsquoha vist aprofundit gragravecies a lrsquoimpuls de la recerca com a consequumlegravencia en part de

la diversificacioacute dels interessos cientiacutefics i en part de la gran quantitat drsquointervencions que

srsquohan dut a terme de la magrave de la intensa activitat urbaniacutestica i constructiva dels anys anteriors

Aixiacute per exemple meacutes enllagrave drsquoampliar la informacioacute sobre els nuclis habitats hom srsquoha

interessat tambeacute pel moacuten rural que no havia cridat tradicionalment gaire lrsquoatencioacute dels

investigadors fins fa relativament poc temps atesa lrsquoaparent dificultat que suposa estudiar-lo

en la mesura que els indicis arqueologravegics soacuten forccedila modestos i fugissers i no sempre srsquoha

considerat convenient o interessant intervenir ja sigui a partir de sondejos o drsquoexcavacions en

extensioacute en aquest tipus drsquoestacions Per aixograve lrsquoexistegravencia de nombrosos jaciments de caragravecter

rural estagrave documentada nomeacutes a partir de troballes en superfiacutecie1 No obstant aixograve la

tendegravencia srsquoha anat invertint en els darrers anys en part pels mateixos avenccedilos produiumlts en la

recerca centrats en les anagravelisis de patrons drsquoocupacioacute i en un interegraves meacutes aprofundit en

jaciments rurals (alguns dels quals a hores drsquoara encara molt escassos han pogut eacutesser

excavats completament en extensioacute) i en part pels bons temps que ha viscut lrsquoarqueologia en

els dos decennis precedents quan de la magrave de les obres de grans infraestructures puacutebliques o

tambeacute drsquoobres de caire privat han sorgit moltes oportunitats per prospectar excavar i

documentar una notable quantitat drsquoestacions que han permegraves aplegar noves dades Tot

plegat ha significat un avenccedil considerable en aquest terreny malgrat que encara resta molt

1 C MATA A MORENO i D QUIXAL ldquoHaacutebitat agrario y paisajehelliprdquo p 42 J LOacutePEZ VILAR i M PREVOSTI ldquoEl poblament

rural del Camp de Tarragona en egravepoca tardorepublicana (segles II-I aC)rdquo Time of changes In the beginning of the

Romanization Studies on the rural world in the Roman period 5 2010 p 114 V REVILLA ldquoRural settlement in the

central litoral area and the interior regions of Catalonia in the 1st and 2nd centuries BCrdquo Time of changes In the

beginning of the Romanization Studies on the rural world in the Roman period 5 2010 p 71

226

per fer Un dels problemes principals eacutes com sol ser habitual la desigualtat del coneixement

que hom teacute arreu del territori mentre algunes zones concretes han estat explorades de

manera meacutes intensa drsquoaltres nrsquohan quedat meacutes excloses i al mateix temps no sempre la

informacioacute recuperada abasta una cronologia agravemplia de manera que podem trobar indrets

on el coneixement eacutes prou abundoacutes per a una egravepoca concreta mentre que el drsquouna altra eacutes

deficient

51 ESTABLIMENTS ROMANOITAgraveLICS

Quan examinagravevem la documentacioacute literagraveria hem vist que alguns testimonis

assenyalaven una arribada meacutes o menys nombrosa drsquoitagravelics en egravepoca republicana Tanmateix

el registre arqueologravegic ens mostra una presegravencia meacutes limitada i acotada drsquoimmigrants al sogravel

provincial ja sigui en establiments de caire temporal ndashbagravesicament campaments militarsndash o

permanent ndashfortificacions militars nuclis urbans bastits a la vora de vells assentaments

indiacutegenes o ciutats fundades ex nihilo

511 Establiments temporals

Drsquoaquesta mena es coneixen campaments militars dels quals escassos indicis solen

conservar-se al registre arqueologravegic atesa la seva naturalesa Com que es tractava

drsquoestabliments que convenia muntar i desmuntar amb meacutes o menys rapidesa i que calia

transportar drsquouna banda a una altra els materials emprats acostumaven a ser lleugers i

peribles Una de les poques instalmiddotlacions militars temporals que srsquoestagrave excavant i estudiant eacutes

el que srsquoha interpretat com un campament situat a La Palma (lrsquoAldea Tarragona)2 A partir de

les evidegravencies arqueologravegiques numismagravetiques i literagraveries se li ha atribuiumlt una cronologia que

va de 218217 aC ndashcoincidint amb lrsquoinici del conflicte a la zona o la seva estabilitzacioacute despreacutes

2 Es tractaria drsquoun gran establiment drsquounes trenta hectagraverees estimades i disposat en una terrassa fluvial a tocar de

lrsquoantiga desembocadura de lrsquoEbre a una quinzena de metres al seu damunt Vid J NOGUERA ldquoLos inicios de la

conquista romana de Iberia los campamentos del curso inferior del riacuteo Ebrordquo AEspA 2008 81 p 32-36 E BLE et

al op cit p 105-132 IDEM ldquoLa Palma-Nova Classis a Publius Cornelius Scipio Africanus encampment during the

Second Punic War in Iberiardquo MadMitt 53 2012 p 262-288

227

de la victograveria naval romana a la desembocadura de lrsquoEbrendash3 i 210209 aC ndashcoincidint amb la

presa de Carthago Noua i el desplaccedilament del conflicte meacutes al sud que faria ja innecessari

aquest campament4 Com seria drsquoesperar en un establiment militar de caire temporal no srsquohan

documentat evidegravencies drsquoestructures fixes perograve siacute abundants materials relacionats amb les

activitats dels soldats i la vida castrense claus i piquetes per sostenir les tendes projectils

diversos grosses agulles de bronze instruments megravedics restes de vaixella de metall objectes

drsquoornamentacioacute personal (com ara fiacutebules) o amulets diversos (que ens porten a la memograveria

els passatges dels testimonis literaris sobre els temors de la soldadesca davant de la incertesa

de lrsquoesdevenidor)

Aixograve no obstant no tots els establiments de caragravecter militar tenien un caragravecter

temporal meacutes o menys breu sinoacute que nrsquohi havia drsquoaltres que foren concebuts per tenir una

vida meacutes prolongada com ho mostra el fet de bastir algunes estructures amb materials molt

meacutes sogravelids com la pedra Aquest seria el cas dels anomenats praesidia de la Part Alta del turoacute

de Tarragona establert en teoria entre 218 i 217 aC5 i de la banda alta del turoacute drsquoEmpuacuteries

establert als primers anys del segle II aC6 com tambeacute el del campament localitzat a la vora del

3 POLIBI 3961-5 LIVI 22196-12 4 POLIBI 1012-15 LIVI 264446 5 Per tant poc despreacutes de la derrota de les tropes puacuteniques comandades per Hannoacute i de la presa de control de

Cissa per part dels romans (POLIBI 3761-3 LIVI 21605-7) Com a arguments per defensar aquesta cronologia tan

primerenca srsquoha adduiumlt la importagravencia que hauria pres ben aviat aquesta base naval que seria punt drsquoarribada

de les noves tropes i de sortida dels soldats que retornaven cap a Itagravelia i tambeacute campament drsquohivernada (POLIBI

37612 3954104012 LIVI 2161 2219 i 2222) Aixiacute en el tragravensit del segle III al II aC la guarnicioacute esdevindria

veritablement un praesidium drsquounes cinc o sis hectagraverees de superfiacutecie envoltat per unes poderoses muralles de

carreus ciclopis (I ARRAYAacuteS Morfologiacutea histoacuterica del territorio de Tarraco (ss III-I aC) Barcelona 2005 p 165 A

MORILLO ldquoLos establecimientos militares temporales conquista y defensa del territorio en la Hispania

republicanardquo Aacute MORILLO F CADIOU i D HOURCADE (coords) Defensa y territorio en Hispania de los Escipiones a

Augusto Salamanca 2003 p 48-49) Tanmateix darrerament F Cadiou ha desenvolupat una altra perspectiva

diferent que analitza de manera meacutes criacutetica la documentacioacute a lrsquoabast tant literagraveria com arqueologravegica Drsquoaquesta

manera posa en dubte lrsquoexistegravencia drsquoaquest praesidium considerant que els autors antics no esmenten enlloc i

de manera expressa que els romans haguessin establert una guarnicioacute permanent a lrsquoindret Aquesta hipogravetesi es

veu refermada amb les evidegravencies arqueologravegiques derivades de les intervencions a les muralles que han aportat

una cronologia per a la seva construccioacute de 150-125 aC de manera que el recinte emmurallat potser es

correspondria meacutes amb una actuacioacute urbaniacutestica que progravepiament militar Aixiacute mateix en contrast amb la

hipogravetesi acceptada tradicionalment les muralles no srsquohaurien bastit en dues fases diferents una situada en el

context de la segona guerra puacutenica i en lrsquoegravepoca dels Escipioacute que es correspondria amb la cinta de carreus ciclopis

i una segona que se situaria drsquoacord amb les dades arqueologravegiques al tercer quart del II aC No hi ha de fet res

que corrobori lrsquoexistegravencia de les dues fases estrictament les dades arqueologravegiques nomeacutes parlen de la

construccioacute del segle II aC no pas abans (F CADIOU Hibera in terra miles Les armeacutees romaines et la conquecircte de

lrsquoHispanie sous la Reacutepublique (218-45 av J-C) Madrid 2008) 6 Fins fa molt pocs anys nomeacutes estaven documentats uns migrats vestigis de la fortificacioacute republicana que es

limitaven a un recinte de planta rectangular (35 x 70 m eacutes a dir en mesures romanes 1 x 2 actus) que allotjava

quatre cisternes al seu interior destinades a lrsquoabastament drsquoaigua de la soldadesca Al seu costat es coneixia un

228

poblat ibegraveric del Castellet de Banyoles (Tivissa) que fou instalmiddotlat en el transcurs del primer

decenni del segle II aC7 o les dues torres erigides al primer quart de la mateixa centuacuteria al

Castillo de Sagunt8 Es tracta en definitiva de campaments instalmiddotlats en diversos punts del

territori en relacioacute amb el desenvolupament de la guerra entre romans i cartaginesos i als

primers anys de conquesta del territori provincial que en alguns casos foren abandonats quan

perderen la seva utilitat original ndashcom passa amb el del Castellet de Banyoles que deixa

drsquoeacutesser emprat quan fou pres lrsquoassentament iberndash mentre que drsquoaltres continuaren ja fos

mantenint els seus usos o adaptant-los a la situacioacute militar de cada moment ndashcom passa amb

les fortificacions de Tarragona i Empuacuteries

Malgrat que cronologravegicament eacutes lleugerament posterior al periacuteode que estem

estudiant afegim a aquesta breu llista el jaciment del Camp de les Lloses (Tona Barcelona)9

sitjar que convivia amb el praesidium i que tingueacute una llarga pervivegravencia ategraves que algunes sitges es mantingueren

molt temps despreacutes que a lrsquoentorn de 100 aC el campament fos desmuntat per bastir-hi al mateix indret la ciutat

regular romana de fet les darreres srsquoobliteraren en egravepoca augustal moment en el qual es construiacute just al damunt

del sitjar el fograverum (E SANMARTIacute i M SANTOS ldquoAlgunes observacions entorn dels nivells tardo-republicans

drsquoEmpuacuteriesrdquo Empuacuteries 48-50 vol 2 1986-1989 p 292-309 J M NOLLA ldquoEmpuacuteries De les darreries del segle III a

mitjan segle I aC Algunes ideesrdquo AIEG 32 1992-1993 p 24-26 R MAR i J RUIZ DE ARBULO Ampurias romana

Historia Arquitectura y Arqueologiacutea Sabadell 1993 p 188-192 A MORILLO ldquoLos establecimientos militares

temporaleshelliprdquo p 48-49) Intervencions recents han permegraves ampliar les dades sobre les construccions militars

emporitanes drsquoegravepoca republicana amb la troballa drsquoun nou recinte emmurallat situat a migdia de lrsquoestabliment

grec i a la vora del vell Camiacute drsquoEmpuacuteries La muralla datada al segle II aC estava formada per un doble parament

drsquoopus poligonal de blocs de calcagraveria amb un reble intern de terra i pedres Un dels trams coneguts discorria en

direccioacute a lrsquoextrem sud-oriental de la ciutat regular eacutes a dir en aquest periacuteode lrsquoanomenat praesidium (P

CASTANYER et al ldquoIntervencions arqueologravegiques a Empuacuteries (LrsquoEscala Alt Empordagrave) als anys 2012 i 2013rdquo

Dotzenes Jornades drsquoArqueologia de les Comarques de Girona Girona 2014 p 206-208) Malgrat que la

interpretacioacute del praesidium eacutes la meacutes acceptada des de fa anys F Cadiou tambeacute ha posat en dubte que

lrsquoestructura amb les quatre cisternes fos una part de la guarnicioacute argumentant que tot i la presegravencia de

campaniana A al reble dels dipogravesits la majoria dels materials registrats soacuten ibegraverics A meacutes repassant les fonts

literagraveries creu veure-hi fins a tres castra hiberna diferents a lrsquoentorn drsquoEmpuacuteries en temps de Catoacute Finalment

considera que la guarnicioacute que deixagrave el cogravensol a la vora de la ciutat grega tampoc tenia per quegrave eacutesser permanent

de fet les mateixes fonts assenyalen que despreacutes de pacificar la zona Catoacute feacuteu aixecar el campament per

desplaccedilar totes les forces cap a Tarraco (F CADIOU op cit p 345-350) 7 La coincidegravencia de les cronologies de la presegravencia del campament i de la destruccioacute del poblat fa pensar que les

tropes que hi estaven acantonades foren molt probablement les encarregades de destruir lrsquooppidum (J NOGUERA

ldquoLos inicios de la conquista romanahelliprdquo p 42-46) 8 Malgrat els diferents estats de conservacioacute de lrsquouna i lrsquoaltra ambdues serien molt similars presenten una planta

rectangular (95 per 83 m) i estan formades per murs de pedra seca drsquo16 m drsquoamplada La seva construccioacute estaria

evidenciant algunes reformes a Sagunt que portarien a una ampliacioacute del seu recinte per iniciativa romana (I

PASCUAL ldquoUna torre defensiva republicana en el Castillo de Sagunto y la expansioacuten de la ciudad despueacutes de la

segunda guerra puacutenicardquo La ciutat en el moacuten romagravehellip vol 2 p 319-320) 9 Es tracta drsquoun espai organitzat a partir de dos eixos perpendiculars un nord-sud i lrsquoaltre est-oest a lrsquoentorn dels

quals es disposen les edificacions De manera semblant als exemples anteriors els paraments estan construiumlts

amb un sogravecol de pedres irregulars unides en sec fins a una alccedilada drsquo12-13 m sobre el qual lrsquoalccedilat continua amb

tovots o tagravepia la coberta finalment estaria constituiumlda per bigues de fusta i palla (M DURAN et al ldquoLrsquoestabliment

iberoromagrave del Camp de les Lloses (Tona Osona)rdquo Tribuna drsquoArqueologia 1993-1994 p 63-73 M D MOLAS et al

229

que comenccedilaria a funcionar c 120 aC Dins de lrsquoassentament semblen haver tingut un paper

destacat les activitats relacionades amb la fosa de metalls (sobretot bronze i ferro i en menor

proporcioacute tambeacute plom) i fins i tot eacutes possible que hagueacutes funcionat com a seca10 La

coincidegravencia cronologravegica i geogragravefica de lrsquoestabliment amb la construccioacute de la calccedilada

romana dirigida per Mrsquo Sergius ha portat a les seves excavadores a veure-hi una estacioacute

relacionada amb les obres del tram proper de la via en la qual habitarien ibers i itagravelics com

es despregraven del conjunt de materials metagravelmiddotlics i ceragravemics registrats i de la troballa de tres

ofrenes fundacionals formades per sengles infants perinatals difunts11

512 Establiments permanents

Pel que fa al segon tipus drsquoassentament que hem assenyalat cada cop meacutes srsquoestagrave veient

la implantacioacute ex nouo de petits nuclis urbans durant el segle II aC que tenen en comuacute el fet

de trobar-se a prop de vells establiments indiacutegenes i de compartir una segraverie de trets

genuiumlnament itagravelics Per posar nomeacutes dos casos eacutes el que veiem a lrsquoassentament de ca lrsquoArnau-

can Mateu (Cabrera de Mar Barcelona)12 o al situat als peus del Cerro del Castillo de Lorca

ldquoEl jaciment del Camp de les Lloses (Tona Osona) i el seu taller de metallsrdquo Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p

271-282 M DURAN I MESTRES i J PRINCIPAL ldquoEvolucioacuten y significado del vicus romanorrepublicanordquo en premsa) 10 En un dels agravembits excavats srsquohi ha reconegut un taller metalmiddotluacutergic gragravecies a la troballa de centenars drsquoescograveries

de ferro i bronze i drsquoobjectes ndashsencers i fragmentatsndash dels mateixos materials al costat de gresols motlles i

canalitzacions drsquoaigua Entre els objectes de bronze localitzats nrsquohi ha que srsquohavien aplegat amb la intencioacute de

fondrersquols i reciclar-los i drsquoaltres que srsquohavien produiumlt al mateix lloc Els primers meacutes nombrosos solien eacutesser de

qualitat i procedien amb seguretat de la peniacutensula Itagravelica Estaven formats per ornaments personals

complements de mobiliari aplics i figuretes exemptes peanyes i plaquetes decoratives i monedes fragmentades

Els objectes refosos en canvi semblen haver tingut una vocacioacute meacutes pragravectica ategraves que soacuten claus xinxetes etc

De ferro srsquohan documentat tot i les dificultats per identificar-los com a consequumlegravencia de lrsquooxidacioacute eines

agriacutecoles i domegravestiques ornaments personals (sivelles de cinturoacute) i guarniments per als cavalls i els carros Les

troballes numismagravetiques soacuten nombroses i a meacutes es documentaren dos ploms monetiformes amb una llegenda

escrita amb signari ibegraveric que contenia lrsquoantropogravenim berkalnetihellipn els quals srsquointerpreten com unes

encunyacions drsquouacutes exclusivament local emeses per lrsquoautoritat com a siacutembol de la concessioacute drsquoalgun permiacutes o

adjudicacioacute (M DURAN et al ldquoLrsquoestabliment iberoromagravehelliprdquo p 70) 11 M E SUBIRAgrave i N MOLIST ldquoInhumacions perinatals muacuteltiples i espais de treball en els assentaments ibegravericsrdquo F

GUSI S MURIEL i C R OLARIA (eds) Nasciturus infans puerulus Vobis mater terrae La muerte en la infancia

Castelloacute de la Plana p 376 Dues de les ofrenes foren localitzades al taller metalmiddotluacutergic La relacioacute entre aquest

tipus drsquoofrenes i els espais de treball eacutes un fenomen que les autores constaten al moacuten iber en altres indrets i

diferents egravepoques tant anteriors com posteriors ja en ple periacuteode altimperial Fos quina fos la raoacute que explica

aquesta pragravectica eacutes segur que les criatures havien mort de mort natural i que les despulles foren enterrades amb

cura i respecte 12 Fou disposat significativament als peus de la muntanya del Montcabrer on srsquoalccedilava lrsquoantic oppidum de Burriac

perograve en una situacioacute meacutes cogravemoda Srsquoestenia per una superfiacutecie drsquouns 7000 m2 i estava ocupat per un conjunt

drsquoedificis erigits amb uns materials i unes tegravecniques constructives que drsquoentrada poc semblen diferir de les

230

(Muacutercia)13 La presegravencia a ca lrsquoArnau-can Mateu drsquoun edifici termal que srsquoerigiacute a la primera

meitat del segle II aC14 palesa de manera indiscutible que lrsquoassentament no fou nomeacutes

promogut per les autoritats romanes sinoacute que es plantejagrave inicialment com un espai on havia

de residir poblacioacute vinguda drsquoItagravelia altrament no es pot entendre la presegravencia drsquounes termes

que per les dimensions (uns 450 m2) i situacioacute dins de lrsquoaglomeracioacute (just al centre del nucli

urbagrave) havia drsquoeacutesser un espai puacuteblic Aquest fet no exclou perograve que tambeacute hi visqueacutes poblacioacute

indiacutegena Per la seva banda a Lorca es construiacute a la primera meitat del segle II aC un barri

dissenyat amb un traccedilat ortogonal que poc sembla tenir a veure amb les tradicions

urbaniacutestiques i ediliacutecies indiacutegenes Els materials documentats soacuten en bona proporcioacute itagravelics

sobretot la vaixella i la ceragravemica de cuina si beacute tambeacute srsquohan trobat produccions locals Malgrat

que el coneixement que hom en teacute no eacutes tan complet com el de Cabrera els indicis apuntats i

lrsquoimportant paper que srsquoha atribuiumlt a lrsquoestabliment ibegraveric com a centre drsquoemmagatzematge i

redistribucioacute de mercaderies locals i importades han menat a suposar que es tractaria drsquoun

barri fet construir per les autoritats romanes en el qual habitarien itagravelics i indiacutegenes

encarregats del control de les activitats comercials

La presegravencia de romanoitagravelics es fa evident tambeacute en centres preexistents

particularment situats en agraverees litorals i per tant ben comunicades Eacutes el cas de la ciutat de

progravepies del paiacutes els sogravecols eren de pedra local pragravecticament sense treballar lligades amb fang i al seu damunt

lrsquoalccedilat era de tovot Les llindes i els brancals de les portes eren fets amb fang cuit i les parets estaven lliscades amb

fang i emblanquinades (A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ ldquoIntervencions arqueologravegiques a ca lrsquoArnau-Can Mateu (Cabrera

de Mar Maresme) 1997-1998rdquo M GENERA (coord) Actes de les Jornades drsquoArqueologia i Paleontologia 2001

Comarques de Barcelona 1996-2001 La Garriga 29 i 30 de novembre 1 de desembre de 2001 Barcelona 2004 vol 2

p 376-407) 13 J BELLOacuteN ldquoMineriacutea y metalurgia en el aacuterea de Carthago Nova modelos de ocupacioacuten del territorio desde la

Repuacuteblica hasta el principado de Augusto en Finca Peteacuten (Mazarroacuten Murcia)rdquo rqueologiacutea y Territorio 6 2009

p 166 L LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPoblamiento sociedad y economiacutea en el valle del Gadalentiacuten el Cerro del Castillo de

Lorca entre los siglos V aC-I dCrdquo Complutum 23 (1) 2012 p 155-157 14 Aquests banys soacuten els meacutes antics documentats a la proviacutencia i uns dels primers de lrsquooccident romagrave Era de

planta quadrangular i srsquohi reconegueren un apodyterium un tepidarium i un caldarium als quals srsquoafegiren en

una reforma posterior un espai interpretat provisionalment com una palestra i un laconicum Els murs eren fets

amb pedres locals si beacute foren carejades per la banda vista i unides amb argila nomeacutes les cantonades i els

muntants de les portes per tal de donar solidesa es reforccedilaren amb carreus quadrangulars forccedila ben desbastats

La majoria de parets semblen haver estat revestides algunes amb morter hidragraveulic de bona qualitat mentre que

altres revestiments aixiacute com paviments eren fets amb morter de calccedil i un opus segmentatum dur Per la seva

banda la coberta estava formada per una cuacutepula (sobre el caldarium) i una combinacioacute de voltes de canoacute i

superfiacutecies corbes i construiumlda amb tubs ceragravemics afusats lligats amb morter de calccedil i travats amb eixos de ferro

El trespol de lrsquoapodyterium estaria format per tegulae sostingudes sobre un embigat de fusta de les quals devia

penjar un encanyissat resistent que constituiumla la base per a un gruixut recobriment de morter a faisoacute de cel ras

(A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ op cit p 384-387)

231

Carthago Noua que tot i els seus oriacutegens puacutenics i poblacioacute eminentment cartaginesa (amb

elements ibers) experimentagrave una arribada drsquoitagravelics amb la intencioacute de gestionar lrsquoexplotacioacute

dels rics recursos miners del rerepaiacutes immediat i drsquoobtenir benefici amb les activitats

comercials15 Si beacute lrsquoexploracioacute arqueologravegica no eacutes fagravecil pel fet drsquoeacutesser un nucli habitat de

manera continuada al llarg de la histograveria16 els canvis urbaniacutestics detectats fins ara palesen una

presegravencia de romanoitagravelics que srsquoanagrave intensificant a partir de la segona meitat del segle II aC

i que srsquoacceleragrave especialment al darrer terccedil Les parts conegudes arqueologravegicament han

revelat barris amb estructures domegravestiques modestes i estructures artesanals que se situen en

el transcurs drsquoaquesta centuacuteria17 A totes bandes es documenta durant bona part del periacuteode

el manteniment dels materials puacutenics i a meacutes en proporcions majoritagraveries fet que indica que

malgrat que la ciutat es trobava sota control romagrave els contactes comercials tradicionals es

mantenien en bona mesura especialment amb Ebusus Aixograve no treu perograve que anessin

arribant cada vegada en quantitats meacutes grans els productes itagravelics que acabarien per

inundar com a la resta de la proviacutencia els mercats18 A partir del darrer terccedil perograve es

documenten empreses ediliacutecies de gran volada orientades a lrsquoampliacioacute i millora de les

infraestructures de la ciutat sobretot les portuagraveries19 i a la monumentalitzacioacute de

lrsquoestabliment20 Aquests profunds canvis srsquohan vinculat a lrsquoaugment de lrsquoactivitat comercial i

minerometalmiddotluacutergica que farien de la ciutat un dels nuclis meacutes potents de la Citerior Aixiacute les

obres de monumentalitzacioacute srsquoexplicarien per lrsquointeregraves drsquoaquesta poblacioacute enriquida gragravecies

a les activitats econogravemiques de promocionar-se embellir la ciutat i dotar-la drsquoelements que

manifestessin la seva importagravencia i prestigi

Deixant de banda aquests nuclis nomeacutes es detecta a tota la proviacutencia una uacutenica

fundacioacute urbana anterior a 133 aC Valentia que fou establerta lrsquoany 138 aC pel cogravensol D Iunius

15 F RAMALLO i M MARTIacuteNEZ ANDREU ldquoEl puerto de Carthago Novahelliprdquo p 153-154 16 J M NOGUERA M J MADRID i V VELASCO ldquoNovedades sobre la arx Hasdrubalis de Qart Hadast (Cartagena)

nuevas evidencias arqueoloacutegicas de la muralla puacutenicardquo CuPAUAM 37-38 2011-2012 p 481 17 M J MADRID ldquoPrimeros avances sobre la evolucioacuten urbana del sector oriental de Carthago Nova PERI CA-4

barrio universitariordquo Mastia 3 2004 p 38-46 J PEacuteREZ BALLESTER ldquoLa actividad comercial y el registrohelliprdquo p 341 18 J PEacuteREZ BALLESTER ldquoLa actividad comercial y el registrohelliprdquo p 342-345 19 S F RAMALLO i M MARTIacuteNEZ ANDREU ldquoEl puerto de Carthago Novahelliprdquo p 153-154 20 S F RAMALLO i E RUIZ VALDERAS ldquoUn ediacuteculo republicano dedicado a Atargatis en Carthago Novardquo AEspA 67

1994 p 79-102 S F RAMALLO ldquoLa realidad arqueoloacutegica de la lsquoinfluenciarsquo puacutenica en el desarrollo de los santuarios

ibeacutericos del sureste de la Peniacutensula Ibericardquo B COSTA i J H FERNAacuteNDEZ (eds) Santuarios fenicio-puacutenicos en Iberia

y su influencia en los cultos indiacutegenas XIV Jornadas de Arqueologiacutea Fenicio-Puacutenica (Eivissa 1999) Eivissa 2000 p

194

232

Brutus per assentar-hi els veterans que havien participat en les lluites contra Viriat21 Lrsquoespai

escollit era una zona marcada per una significativa presegravencia humana ategraves que a no massa

distagravencia srsquoalccedilaven alguns nuclis edetans importants que havien sobreviscut als trasbalsos del

tragravensit del segle III al II aC (a diferegravencia de la mateixa Edeta)22 El solar on es bastiacute la ciutat era

idoni en la mesura que es trobava proper a un curs fluvial i la seva desembocadura i a un nus

de comunicacions terrestres tenia un acceacutes fagravecil a lrsquoaigua potable i es trobava en una situacioacute

elevada que evitava els efectes de les inundacions i la insalubritat dels aiguamolls propers23

Precisament aquests terrenys de maresma que eren tan poc apreciats pels ibers eren molt

preuats pels romans ja que eren ben conscients que si els dessecaven obtindrien unes terres

de conreu molt fegravertils24

Lrsquoaspecte de lrsquoespai previ i contemporani a la fundacioacute de tota manera no seria gaire

diferent dels campaments militars temporals com han posat de manifest les troballes de

forats de pal escombreres petits abocadors i llars Indicis que parlen drsquoun primer establiment

format per estructures molt senzilles i de caragravecter provisional tendes en les quals residirien

temporalment els colons encarregats de donar forma a la nova ciutat25 Al costat de les restes

esmentades pertanyen a aquest mateix moment un conjunt de dipogravesits que per la seva

ubicacioacute factura i contingut fan pensar en dipogravesits rituals relacionats amb ritus fundacionals

itagravelics26 Poc temps despreacutes (potser uns mesos) de la instalmiddotlacioacute primigegravenia en tendes

21 LIVI per 55 22 A RIBERA ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itaacutelica de mediados del siglo II aC Novedades y

complementosrdquo J UROZ J M NOGUERA i F COARELLI (eds) Iberia e Italia modelos romanos de integracioacuten

territorial Muacutercia 2008 p 172-173 IDEM El papel militar de la fundacioacuten de Valentia (183 aC) historia y

arqueologiacutea A MORILLO F CADIOU i D HOURCADE (eds) Defensa y territorio en Hispaniahellip p 364 i 369 IDEM El

influjo ibeacuterico en la ciudad romana de Valentia Empuacuteries 52 2000 p 178 23 A RIBERA La fundacioacute de Valegravencia La ciutat a lrsquoegravepoca romanorepublicana (segles II-I a de C) Valegravencia 1998 p

297 24 A RIBERA ldquoEl influjo ibeacutericohelliprdquo p 179 IDEM ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 172 A meacutes

en el moment de fundar Valentia ja disposaven drsquouna experiegravencia acumulada en relacioacute a lrsquoenginyeria necessagraveria

per posar en valor terres guanyades als aiguamolls ja que lrsquohavien experimentada anys abans en el transcurs de

la colonitzacioacute de la plana padana (P SOMMELLA Italia Antica LrsquoUrbanistica Romana Roma 1988 p 62-64) 25 A RIBERA ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 172 IDEM ldquoEl papel militar de la fundacioacuten

de Valentiahelliprdquo 367 IDEM La fundacioacute de Valegravenciahellip p 114-115 26 Per exemple A tocar de lrsquoencreuament del cardo amb el decumanus es registragrave un pou de planta rectangular

(125 per 07 per 329 m) obliterat per dos estrats lrsquoinferior contenia nombroses restes de carboacute i ceragravemica al costat

drsquoossos de bou ovicaprins porc i gall pertanyents tots a individus joves el superior en canvi contenia tambeacute

alguns fragments ceragravemics perograve en una proporcioacute molt menor i drsquoalguna manera actuava com a segell del que

tenia al seu dessota Un segon dipogravesit era una petita fossa rectangular (092 per 046 per 07-08 m) revestida

interiorment i reblerta tambeacute per dos estrats seguint el mateix model que el pou anterior lrsquoestrat inferior

contenia la majoria dels materials recuperats tant ceragravemics com ossis amb una representacioacute de les mateixes

233

testimoniada pels forats de pal ja es detecten les primeres estructures meacutes estables

constituiumldes per edificis encara relativament senzills formats per murs amb un sogravecol de pedra

seca i un alccedilat de tova que en ocasions srsquoassocien a uns prims paviments de morter de calccedil27

que recorden els primers sogravels similars de la Part Baixa de Tarraco Aquests edificis solen

presentar una planta rectangular allargassada amb molts punts de contacte amb els barracons

drsquoun campament militar cosa que no ha de sorprendre tenint en compte que els primers

colons eren soldats llicenciats avesats a residir en aquesta mena drsquoestructures28 De fet a

diferegravencia dels materials i tegravecniques constructives emprades en el bastiment dels primers

edificis puacuteblics (com veurem tot seguit) els domegravestics dels primers decennis drsquoexistegravencia de

la cologravenia apareixen marcats per un caragravecter molt meacutes modest29 Aquesta circumstagravencia

palesa uns nivells de vida austers i poc sofisticats dels seus habitants Tot i aixograve a partir de la

cultura material recuperada sembla clar que els pobladors de la Valentia fundacional devien

eacutesser itagravelics si beacute arribar a precisar-ne lrsquoorigen no eacutes tan fagravecil Tenint en compte que la

immensa majoria de la ceragravemica recuperada era produiumlda en aquella zona i particularment

a lrsquoentorn de Cales (altres punts de procedegravencia dels productes eren Etruacuteria i lrsquoApuacutelia) srsquoha

suggerit que els primers colons vindrien principalment de lrsquoagraverea campana30 Aquesta

possibilitat perograve admet matisacions perquegrave les produccions campanianes soacuten presents a tot

arreu en aquestes mateixes cronologies cosa que assenyala una potent capacitat econogravemica

drsquoaquella zona drsquoItagravelia que no ha drsquoanar necessagraveriament aparellada a lrsquoassentament de gent de

la Campagravenia a Valentia o a drsquoaltres localitzacions

Entre les primeres construccions ciacuteviques endegades a continuacioacute dels ritus

fundacionals de Valentia hi hauria de ben segur31 les muralles Lrsquoespai elegit comptava ja amb

espegravecies (llevat del gall) mentre que el superior en contenia molt menys i per tant tapava la fossa i separava a

consciegravencia els objectes que havien participat al ritual ndashcontaminats pel contacte amb la divinitatndash del moacuten dels

vius En altres fosses srsquohan recuperat materials similars entre els quals destaca un conjunt de cinc urnes romanes

(no pas ibegraveriques) dipositades acuradament de cap per avall i amb la tapadora segellada amb resina que

contenien restes orgagraveniques cendres i carbons (A RIBERA ldquoUna peculiar fosa de fundacioacuten en Valenciardquo

Saguntum 29 1995 p 187-195 ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 173-177 IDEM La fundacioacute

de Valegravenciahellip p 114-116 i 252-254) 27 A RIBERA ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 178 IDEM La fundacioacute de Valegravenciahellip p 116-

117 28 A RIBERA ldquoEl papel militar de la fundacioacuten de Valentiahelliprdquo 367 IDEM ldquoValentia (Hispania Citerior) una

fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 178 29 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 490 30 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 497-500 31 Com constata Vitrubi (Arch 151) com a norma habitual

234

algunes defenses naturals ja que es trobava sobre una elevacioacute del terreny delimitada per

diversos costats per barrancs Allagrave on la natura no oferia prou proteccioacute foren els homes els

qui erigiren una muralla i excavaren fossats32 A lrsquointerior de la ciutat a meacutes drsquoalgunes restes

que formaven part de les humils residegravencies dels colons srsquoha localitzat al nord del decumanus

i a lrsquooest del cardo part drsquouna construccioacute meacutes gran i pavimentada amb opus signinum que

podria ser un edifici puacuteblic potser un magatzem aquesta possibilitat ve apuntada pel fet que

pocs anys despreacutes (vers 120-110 aC) aquest edifici seria enderrocat per bastir-hi al seu damunt

un gran horreum de cinc naus33

En les mateixes dates passada una vintena drsquoanys de la fundacioacute la ciutat veieacute

aparegraveixer algunes noves estructures de caire monumental Malgrat que srsquoescapen

lleugerament del nostre liacutemit cronologravegic en fem mencioacute perquegrave pensem que eacutes important de

tenir-los en compte per aproximar-nos a la poblacioacute que habitava Valentia Per una banda a

finals del II aC srsquoaixecagrave no gaire lluny de lrsquohorreum un edifici termal amb tabernae que

ocupava una insula sencera34 Per altra banda vora les termes i a tocar de la possible porta de

llevant srsquohan localitzat unes estructures que srsquohan interpretat com un santuari dedicat un culte

de les aiguumles35

32 Concretament estan documentats alguns fossats pertanyents a una palissada que estava reforccedilada per la part

interior per filades de pedra Aixiacute mateix srsquohan identificat alguns murs molt potents que tambeacute formarien part

del sistema defensiu i que podrien ser part drsquouna porta i les restes drsquouna torre potser relacionada amb un altre

acceacutes En relacioacute amb la troballa de la primera porta les mancances en la tasca de documentacioacute han provocat

que no es pugui interpretar correctament i definitiva aquesta estructura que tambeacute podria ser un castellum

aquae Cf A RIBERA ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 180-182 33 A RIBERA ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 185 IDEM La fundacioacute de Valegravenciahellip p 344-

345 34 Dels banys srsquohan identificat diverses estances el praefurnium el caldarium el tepidarium lrsquoapodyterium i un

hipocaustum simple perograve suficient (A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 194-207 J M NOLLA ldquoLas termas

republicanas en Hispaniardquo C FERNAacuteNDEZ OCHOA i V GARCIacuteA ENTERO (eds) Termas romanas en el Occidente del

Imperio II Coloquio Internacional de Arqueologiacutea en Gijoacuten Gijoacuten 2000 p 47-49) Aquesta estructura termal troba

uns paralmiddotlels molt similars en la fase IV de les termes de Stabias (amb una cronologia del segle II aC) en les de

Cosa (tambeacute del segle II aC) en les de Fregellae (a la frontera entre el Laci el Samni i la Campagravenia segle II aC) i

en les de Musarna (Etruacuteria finals del segle II aC A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 431-434 i 437-438 C

MARIacuteN i A RIBERA ldquoUn caso precoz de edificio termal los bantildeos republicanos de Valentiardquo C FERNAacuteNDEZ OCHOA

i V GARCIacuteA ENTERO (eds) op cit p 155) 35 Aquesta lectura es deriva de la presegravencia drsquoun pou i una piscina o lacus revestit interiorment de signinum La

bona comunicacioacute del santuari tant vers lrsquointerior com lrsquoexterior de la ciutat es retroba en altres casos com a

Falerii Noui (A RIBERA ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 186-187) La presegravencia de

santuaris en els quals teacute un paper protagonista lrsquoaigua tambeacute teacute paralmiddotlels en altres ciutats republicanes de la

mateixa egravepoca com Paestum Glanum o molt meacutes propers geogragraveficament lrsquoAsklepieion de la ldquoNeagravepolisrdquo

emporitana i els santuaris ibegraverics de Sant Aniol de Finestres i Mas Castell de Porqueres (A RIBERA ldquoValentia

(Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 187-188 R MAR i J RUIZ DE ARBULO Ampurias romanahellip p 157-158

J ESTEBA op cit p 287-296 J ESTEBA i R DEHESA op cit p 285-298 J BURCH et al Els temples i els cementiris

235

Com ja hem vist a ca lrsquoArnau-can Mateu lrsquoexistegravencia drsquoun edifici tan caracteriacutestic com

les termes eacutes un indici inequiacutevoc drsquouna important presegravencia drsquoindividus drsquoorigen itagravelic a la

Valentia de finals del segle II aC ja que per una banda aquesta era una construccioacute

desconeguda entre els ibers perograve apreciada pels itagravelics entre els quals no nomeacutes jugava un

rellevant paper des drsquoun punt de vista higiegravenic sinoacute tambeacute ndashi potser de manera encara meacutes

destacadandash social Per altra banda els assentats a Valentia (com els de Cabrera) serien drsquoorigen

itagravelic meacutes que progravepiament romagrave perquegrave durant el segle II aC les termes srsquohavien anat

introduint al moacuten itagravelic procedents de la Gregravecia helmiddotleniacutestica perograve no a la ciutat de Roma on

predominava un corrent senatorial que srsquooposava a la introduccioacute de les influegravencies

helmiddotleniacutestiques per evitar la depravacioacute de la ciutadania36

Donen suport a aquesta hipogravetesi els materials ceragravemics documentats als nivells

fundacionals i de la fase immediatament posterior on predominen de forma clara les

produccions itagraveliques per damunt de les importacions habituals entre els ibers drsquoaquests

moments37 campaniana A i calena parets fines ceragravemica de cuina itagravelica i agravemfora Dr 1A al

costat perograve en proporcions inferiors de campaniana B etrusca comuna oxidada de taula

reduiumlda de cuina i agravemfores neopuacuteniques ebusitanes centremediterragravenies i rogravedies A totes

aquestes tipologies encara srsquohan drsquoafegir les produccions locals iberes que no manquen perograve

estan representades en una proporcioacute molt menor respecte dels materials itagravelics Aixiacute doncs

la ceragravemica doacutena un altre argument per considerar que la poblacioacute de Valentia seria

eminentment itagravelica38 per beacute que eacutes innegable que hi hauria una part meacutes petita o meacutes gran

indiacutegena De fet si quan srsquoestablia una cologravenia no srsquoaconseguia arribar al nombre necessari de

colons srsquoacceptava lrsquoadmissioacute de gent del paiacutes com passagrave a Aquileia lrsquoany 181 aC39

antics i altmedievals de mas Castell de Porqueres Quaderns del Centre drsquoEstudis Comarcals de Banyoles 20

Banyoles 1999 p 24-25 i 122) 36 C MARIacuteN i A RIBERA ldquoUn caso precoz de edificio termalhelliprdquo p 155 37 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 310-345 38 A meacutes de tots els arguments esbossats aquiacute encara nrsquohi podrem afegir algun altre quan parlem de la necrogravepolis

relacionada amb els nivells fundacionals de Valentia on trobarem elements de la cultura material i dels rituals

funeraris que apunten en la mateixa direccioacute 39 A RIBERA ldquoEl influjo ibeacutericohelliprdquo p 179

236

52 ESTABLIMENTS INDIacuteGENES

521 Introduccioacute establiments i jerarquies territorials

A lrsquohora drsquoanalitzar la societat a traveacutes de lrsquoarqueologia ibegraverica eacutes important de tenir

en compte el model de poblament que es forma durant lrsquoIbegraveric ple que eacutes el que arriba al

periacuteode compregraves entre les darreries del segle III aC i les de la centuacuteria seguumlent Al mateix

temps aquest model no eacutes estagravetic sinoacute que es va transformant en el transcurs drsquoaquests anys

com a consequumlegravencia de la superposicioacute del nou model que implanta Roma i que seragrave el que

srsquoacabaragrave imposant En les properes pagravegines per tant pregraveviament a entrar a examinar el reflex

de la societat al registre arqueologravegic resseguirem lrsquoestructura territorial ibegraverica ategraves que ens

ajudaragrave a entendre alguns aspectes de la societat que tractarem meacutes tard40 Com veurem

malgrat que compartien diverses caracteriacutestiques no tots els assentaments ibegraverics eren iguals

quant a dimensions complexitat i funcions Aquestes diferegravencies anaven lligades a una

organitzacioacute territorial jerarquitzada en la qual hom pot trobar la traduccioacute drsquoalgunes

caracteriacutestiques drsquoaquesta societat canviant

En el moment que els romans desembarcaren a la peniacutensula Ibegraverica hi havia fins a

quatre tipus diferents drsquoassentaments indiacutegenes quant a situacioacute topogragravefica extensioacute i

funcions Aixiacute hi havia una primera categoria formada per un reduiumlt nombre de grans

establiments que rondaven i agravedhuc en alguns casos depassaven les deu hectagraverees de

superfiacutecie41 en gairebeacute tots els casos es trobaven bastits en turons que permetien un domini

40 Creiem convenient per lrsquoimpacte que ha tingut en la recerca recordar encara que sigui de manera succinta

la teoria que considera la formacioacute entre els pobles ibers drsquoestats arcaics o protoestats J Sanmartiacute que nrsquoha

estat un dels principals defensors considera que la jerarquitzacioacute territorial eacutes un tret caracteriacutestic de sistemes

administratius de caragravecter estatal Vid J SANMARTIacute ldquoTerritoris i escales drsquointegracioacute poliacutetica a la costa de

Catalunya durant el periacuteode ibegraveric ple (segles IV-III aC)rdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (coord) Territori poliacutetic i

territori rural durant lrsquoedat del ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la taula rodona celebrada a Ullastret del

25 al 27 de maig de 2000 Barcelona 2001 IDEM ldquoFrom local groups to early states the development of complexity

in protohistoric Cataloniardquo Pyrenae 35 vol 1 p 7-41 2004 J SANMARTIacute i J SANTACANA Els ibers del nord

Barcelona 2005 C BELARTE i J SANMARTIacute (eds) De les comunitats locals als estats arcaics la formacioacute de les

societats complexes a la costa del Mediterrani occidental Homenatge a Miquel Cura Barcelona 2007 41 Es tracta concretament del conjunt format pel Puig de Sant Andreu i lrsquoIlla drsquoen Reixac (Ullastret Girona) amb

meacutes de quinze hectagraverees el Tossal de San Miquel (Lliacuteria Valegravencia) amb quinze (H BONET El Tossal de Sant

Miquel de Lliacuteria La antigua Edeta y su territorio Valegravencia 1995 p 249) Arse (Sagunt Valegravencia) amb dotze

hectagraverees (C ARANEGUI Sagunto Oppidum emporio y municipio romano Barcelona 2004 p 33) el poblat de

LrsquoEsquerda (Masos de Roda Barcelona) amb onze (I OLLICH i M DE ROCAFIGUERA ldquoEl poblat ibegraveric i medieval de

237

visual remarcable de lrsquoentorn i es trobaven situats a escassa distagravencia de lrsquoaigua ja fos en la

forma de rius o estanys o tambeacute en alguns casos puntuals del mar42 Per sota drsquoaquests hi

havia una segona categoria de nuclis que baldament compartir la majoria de les

caracteriacutestiques esmentades amb els anteriors presentaven una extensioacute menor que es movia

entre les tres i les nou hectagraverees43 Aquestes dues menes drsquoestabliments superiors tenien

tendegravencia a ubicar-se a tocar o directament al damunt de cursos fluvials cosa que permetia

per una banda un acceacutes fagravecil a un recurs tan essencial com eacutes lrsquoaigua i de lrsquoaltra en els casos

dels corrents que ho permetien el control del tragravensit pels rius que constituiumlen la forma meacutes

fagravecil de posar en relacioacute les terres de lrsquointerior amb les del litoral A meacutes a meacutes amb frequumlegravencia

soacuten propers o es troben sobre les principals vies de comunicacioacute terrestre cosa que permetia

controlar el tragravensit pels camins i passos naturals

La majoria dels assentament ibers tanmateix ocupava una superfiacutecie inferior a les

tres hectagraverees en aquesta tercera categoria es trobaven aquells establiments que estarien

lrsquoEsquerda (les Masies de Roda Osona) De lrsquoexcavacioacute a lrsquoexperimentacioacute arqueologravegicardquo Tribuna drsquoArqueologia

nuacutem 2000-2001 2002 p 119-123) el de Kese (Tarragona) amb nou o deu (A ROS ldquoLrsquoibegraveric tardagrave a la Cessetagravenia

canvis i continuiumltats en el moacuten ibegraveric (segles III-I aC)rdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans vol 1 Puigcerdagrave 2005 p

584-585) i el poblat de Kelin (Los Villares Caudete de las Fuentes Valegravencia) tambeacute amb unes deu (C MATA Los

Villares (Caudete de las Fuentes Valencia) origen y evolucioacuten de la cultura ibeacuterica Valegravencia 1991 p 7) 42 M BLECH i D MARZOLI ldquoCambios en el paisaje costero del Empordagrave Las investigaciones interdisciplinarias

llevadas a cabo por el Instituto Arqueoloacutegico Alemaacuten Madridrdquo Empuacuteries 54 2005 p 45-58 I OLLICH i M DE

ROCAFIGUERA ldquoEl poblat ibegraveric i medievalhelliprdquo p 119-123 A ROS ibid C MATA ibid J APARICIO et al La cultura

ibeacuterica Siacutentesis histoacuterica Valegravencia 2005 p 91-93 H BONET op cit p 366-371 C ARANEGUI ibid 43 Uid alguns dels nombrosos exemples a A LOacutePEZ i M RIERA ldquoIntervencions recents (1997-2001) a lrsquooppidum del

Turoacute del Montgrograves (El Brull Osona)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2000-2001 2001 p 135-136 i 171-178 D ZAMORA

Lrsquooppidum de Burriac Centre del poder poliacutetic de la Laietagravenia ibegraverica Laietagravenia Revista drsquoestudis drsquohistograveria i

drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme 17 2006-2007 p 324-325 D ASENSIO et al ldquoLes formes drsquoorganitzacioacute

social i econogravemica a la Cossetagravenia ibegraverica noves dades sobre lrsquoevolucioacute i tipologia dels assentaments entre els

segles VII-I aCrdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) Territori poliacutetic i territori rural durant lrsquoedat del Ferro a la

Mediterragravenia Occidental Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret Girona 2001 p 256 H BONET i J VIVES-

FERRAacuteNDIZ ldquoLa organizacioacuten territorial en el Paiacutes Valenciano entre los siglos VI y I aC Panorama actual y

reflexiones para el debaterdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 669 J APARICIO et al La

cultura ibeacuterica Siacutentesis histoacuterica Valegravencia 2005 p 83-84 E A LLOBREGAT et al ldquoEl urbanismo ibeacuterico en La

Serreta (Alcoi)rdquo Recerques del Museu drsquoAlcoi 1 1992 p 37-70 I GRAU ldquoLa reorganizacioacuten del territorio durante la

romanizacioacuten un caso de estudio en el aacuterea central de la Contestaniardquo L ABAD (ed) De Iberia in Hispaniam La

adaptacioacuten de las sociedades ibeacutericas a los modelos romanos Murcia 2003 p 55-73 J NOGUERA ldquoLos inicios de la

conquista romana de Iberia los campamentos del curso inferior del riacuteo Ebrordquo AEspA 2008 81 p 41 D ASENSIO

M MIROacute i J SANMARTIacute ldquoEl nucli ibegraveric del Castellet de Banyoles (Tivissa Ribera drsquoEbre) un estat de la quumlestioacuterdquo I

Jornada drsquoArqueologia Ibers a lrsquoEbre Recerca i interpretacioacute Tivissa 23 i 24 de novembre de 2001 Ilercavogravenia 3

2002 p 200 D ASENSIO et al op cit p 256 J BURCH el al Excavacions arqueologravegiques a la muntanya de Sant

Juliagrave de Ramis 1 El sector de lrsquoantiga esgleacutesia parroquial Girona 2000 p 98-108 i 135-140 M DE ROCAFIGUERA

Osona ibegraverica El territori dels antics ausetans Vic 1995 p 34-35 39 102 i 117 A ROS op cit p 586-587 M OLCINA

i R PEacuteREZ JIMEacuteNEZ La ciudad ibero-romana de Lucentum (el Tossal de Manises Alicante) Introduccioacuten a la

investigacioacuten del yacimiento arqueoloacutegico y su recuperacioacuten como espacio puacuteblico Alacant 1998 p 35-37

238

formats per diversos nuclis familiars que residien a lrsquointerior drsquoun espai generalment aturonat

i clos per una muralla o mur de tancament i que es dedicaven essencialment a lrsquoexplotacioacute

directa sobretot agriacutecola del territori meacutes immediat44 En altres casos les restes

documentades als assentaments drsquoaquesta mateixa categoria palesen la dedicacioacute de bona

part dels seus habitants no nomeacutes a tasques agriacutecoles o agropecuagraveries sinoacute tambeacute i sobretot

a activitats relacionades amb lrsquoobtencioacute de mategraveries primeres io la seva transformacioacute en

productes manufacturats45 Finalment encara es pot apreciar una quarta categoria

drsquoassentaments formada per recintes drsquoescassa extensioacute fins a uns 1000 m2 Al mateix temps

es pot fer una distincioacute entre aquells establiments que es troben bastits en altura i sovint

protegits per alguna mena drsquoestructura defensiva i aquells que es localitzen en zones meacutes

baixes o directament a la plana i que solen estar mancats de muralles o altres estructures de

defensa46 En qualsevol cas els uns i els altres semblen tenir unes funcions econogravemiques

marcades ja sigui en el sentit drsquoexplotar els recursos naturals com de transformar-los

44 E PONS BRUN (dir) Mas Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave) Un complex arqueologravegic drsquoegravepoca ibegraverica (Excavacions

1990-1998) Girona 2002 p 590-591 D ASENSIO E PONS BRUN i M FUERTES ldquoLa darrera fase drsquoocupacioacute del Mas

Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave Girona)rdquo L PALAHIacute J M NOLLA i D VIVOacute (eds) De Kerunta a Gerunda Els

oriacutegens de la ciutat Girona 2007 p 103-104 J SANMARTIacute i J SANTACANA El poblat ibegraveric drsquoAlorda Park Calafell

Baix Penedegraves Campanyes 1983-1988 Excavacions Arqueologravegiques a Catalunya 11 Barcelona 1992 D ASENSIO et

al ldquoLes formes drsquoorganitzacioacute socialhellip p 262 F GRACIA et al Alcanar La Moleta del Remei Guies del Museu

drsquoArqueologia de Catalunya MAC Barcelona 2006 p 41-43 I ESPIacute M P IBORRA i S DE HARO ldquoEl aacuterea de

almacenaje del poblado ibero-romano del Cormulloacute dels Moros (Albocagravesser Castelloacute)rdquo Saguntum-PLAV Extra-

3 2000 p 147 H BONET El Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria p 524 F ARASA La romanitzacioacute a les comarques

septentrionals del litoral valenciagrave Poblament ibegraveric i importacions itagraveliques en els segles II-I aC Valegravencia 2001 p

182 45 D ZAMORA et al ldquoEl poblament a la Laietagravenia central i septentrional durant el periacuteode ibegraveric ple Una proposta

drsquoorganitzacioacute territorialrdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) Territori poliacutetic i territori rural durant lrsquoedat del

Ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret Girona 2001 p 208-209 A

OLIVER ldquoMaterial procedente del yacimiento ibeacuterico del Cormulloacute dels Moros (Albocaacutecer Castelloacuten) I

Caracteriacutesticas generales y material ibeacutericordquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 16 1994 p 116 i

123-124 F ARASA ldquoMaterial procedent del jaciment ibegraveric del Cormulloacute dels Moros (Albocagravesser Castelloacute) II Els

materials drsquoimportacioacute i les imitacionsrdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 16 1994 p 125-155 I

ESPIacute M P IBORRA i S DE HARO op cit p 147 D ASENSIO et al ldquoTipus drsquoassentaments i evolucioacute del poblament

ibegraveric a la Catalunya central (eix Llobregat-Cardener)rdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) op cit p 186-187 46 D ASENSIO et al ldquoTipus drsquoassentaments i evolucioacutehelliprdquo p 190-191 D ASENSIO et al ldquoLrsquohagravebitat i el camp de sitges

ibegraveric de Sant Esteve drsquoOlius (Olius Solsonegraves) un nucli drsquoactivitats econogravemiques especialitzades del segle III aC

a la Catalunya interiorrdquo Tribuna drsquoArqueologia 2007-2008 p 149-168 H BONET El Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria

p 524 J APARICIO et al op cit p 88-90 M CURA i E SAacuteNCHEZ ldquoUn poble pre-romagrave mal conegut Els bergusi o

bergistani de lrsquointerior de Catalunya Estat actual de la quumlestioacute histograverica i arqueologravegicardquo M MAYER et al De les

estructures indiacutegenes a lrsquoorganitzacioacute provincial de la Hispagravenia Citerior Barcelona 1998 p 163-173 I GRAU op cit

p 58-59 J SANMARTIacute J SANTACANA i R SERRA El jaciment ibegraveric de lrsquoArgilera i el poblament protohistograveric al Baix

Penedegraves Barcelona 1984 M P CARRASCO J PALLEJAgrave i V REVILLA ldquoCa lrsquoArtur Calafell (Baix Penedegraves)rdquo Butlletiacute

drsquoArqueologia 12 Tarragona 1990 p 154-159

239

manufacturar-los i emmagatzemar-los Aixiacute ho evidencien com en altres nuclis de la categoria

anterior les troballes de sitges o vestigis drsquoaltres formes drsquoemmagatzematge de la produccioacute

agriacutecola i de restes relacionades amb produccions manufactureres de diverses menes Aquests

centres a meacutes comparteixen el fet drsquoestar ocupats per escasses estructures domegravestiques de

manera que srsquohaurien drsquoentendre com a petits nuclis habitats per un nombre reduiumlt de

persones possiblement pertanyents a una mateixa famiacutelia o en els casos meacutes grans a poques

unitats familiars Aquests altres assentaments inferiors en conjunt semblen haver tingut una

vocacioacute productiva clara i meacutes marcada que als dos anteriors amb un determinant la

proximitat als recursos naturals que explotaven ja fossin terres de conreu boscos extraccions

de metalls etc Aixograve feia que sovint tambeacute estiguessin situats en espais prou ben comunicats

si no amb les vies principals siacute almenys amb drsquoaltres de secundagraveries que enllaccedilarien aquests

establiments amb els altres meacutes grans dels quals possiblement en serien dependents

El tragravensit del segle III al II aC tingueacute com a consequumlegravencia una modificacioacute de

lrsquoestructura territorial Per comenccedilar un dels trets meacutes remarcables eacutes la desaparicioacute de la

major part dels oppida de meacutes entitat tant de la primera com de la segona categories47 Malgrat

tot no tots els grans nuclis foren abandonats (o destruiumlts) en aquests moments sinoacute que fins

i tot comenccedilaren a experimentar processos drsquoexpansioacute Un creixement que no nomeacutes implicagrave

una ampliacioacute de la superfiacutecie ocupada pels assentaments sinoacute tambeacute sobretot durant el

transcurs de la segona meitat del segle II aC un increment de la monumentalitzacioacute a traveacutes

de lrsquoarquitectura on sovint srsquoidentifiquen evidents influegravencies itagraveliques48 Pel que fa als

47 Centres de primer ordre com els drsquoUllastret LrsquoEsquerda el Vilar o el Tossal de Sant Miquel aixiacute com diversos

dels centres de segon ordre meacutes grans com el Turoacute del Montgrograves Masies de Sant Miquel el Castellet de Banyoles

o La Serreta foren abandonats entre les acaballes del segle III aC i els primers anys de la centuacuteria seguumlent (J

BURCH el al ldquoEl poblament ibegraveric del Gironegravesrdquo L PALAHIacute J M NOLLA i D VIVOacute (eds) De Kerunta a Gerunda Els

oriacutegens de la ciutat Girona 2007 p 136-137 I OLLICH i M DE ROCAFIGUERA op cit p 118-119 O CURULLA et al ldquoEl

yacimiento ibeacuterico de lsquoEl Vilarrsquo (Valls Tarragona)rdquo XXIV Congreso Nacional de Arqueologiacutea Cartagena 1997

Volumen 3 Impacto colonial y Sureste Ibeacuterico 1999 p 301-306 H BONET op cit p 528 A LOacutePEZ MULLOR i M RIERA

ldquoIntervencions recentshelliprdquo p 135-136 i 171-178 A ROS op cit p 585 J SANMARTIacute i J SANTACANA Els ibers del nord

p 145-146 J NOGUERA op cit p 41-42 I GRAU R OLMOS i A PEREA op cit p 5-29) Majoritagraveriament i atesa la

manca drsquoestrats de destruccioacute lrsquoabandonament es produiacute sense violegravencia aparent ndashcosa que no vol dir que no les

tropes romanoitagraveliques no apliquessin altres formes de violegravencia menys tangiblesndash per beacute que en alguns casos

concrets (LrsquoEsquerda el Turoacute del Montgrograves Tossal de Sant Miquel) sembla que siacute foren viacutectimes de destruccions

violentes 48 Un exemple de nucli de primer ordre el proporciona lrsquooppidum de Burriac que no nomeacutes es mantingueacute sinoacute

que experimentagrave un proceacutes drsquoexpansioacute fins al moment del seu abandonament ja a les acaballes del segle II aC

Eacutes precisament en aquest periacuteode que lrsquoassentament abastagrave la magravexima extensioacute que es mouria entre les set i les

deu hectagraverees Drsquoaquest periacuteode destaquen les reformes dutes a terme sobre les muralles que comportaren

lrsquoobertura drsquouna nova porta a la banda de migdia obrada amb una tegravecnica afiacute a lrsquoopus quadratum aixiacute mateix

240

assentaments menors observem la mateixa dinagravemica que per a les altres categories alguns

dels que existien a lrsquoIbegraveric ple desaparegueren49 mentre que drsquoaltres es mantingueren durant

la resta del nostre periacuteode i en general sobrevisqueren fins al segle I aC o meacutes

excepcionalment fins i tot al I dC entre aquests darrers es compten establiments costaners

de reduiumldes dimensions que actuarien com a ancoratges petits ports i punts de suport

comercial50 Per altra banda durant el segle II aC srsquoaprecia un increment del nombre dels

assentaments de menors dimensions a tot arreu particularment als terrenys planers de

manera que ens trobariacuteem al davant drsquouna expansioacute de petits centres rurals dedicats a una

srsquoha documentat la construccioacute drsquoun magatzem de dolia (D ZAMORA Lrsquooppidum de Burriachellip p 324-325 V

REVILLA i D ZAMORA op cit p 43) Entre els de segon ordre esmentem a tiacutetol purament ilmiddotlustratiu i entre

nombrosos exemples el de Sant Juliagrave de Ramis on a inicis del darrer terccedil del segle II aC hom dugueacute a terme una

considerable reorganitzacioacute urbaniacutestica destinada a bastir en un punt ben visible un nou temple de tipus

clarament itagravelic (J BURCH el al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 98-108 i 135-140 P CASTANYER et al ldquoPautes i

evolucioacute del poblament rural a les comarques interiors de Gironardquo Rythms and cycles of countryside

Romanization Studies on the rural world in the Roman period 1 Girona 2006 p 14-15) Semblantment el poblat

de Darroacute experimentagrave a inicis del II aC una marcada activitat urbaniacutestica que portagrave a doblar la superfiacutecie

ocupada pels seus habitants en el transcurs de la centuacuteria fins abastar les vuit hectagraverees Aquest creixement es

plasmagrave en la construccioacute drsquoun nou barri amb un urbanisme ben regular i planificat amb carrers porticats cases

complexes etc (A LOacutePEZ MULLOR et al ldquoLes excavacions a Darroacute (Vilanova i la Geltruacute Garraf) entre 1996 i 1998rdquo

Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1998-1999 2001 p 185 A LOacutePEZ MULLOR i X FIERRO ldquoDarroacute i el poblament ibegraveric al

Garrafrdquo Protohistograveria a Catalunya Rosselloacute i Llenguadoc Occidental Actualitat de lrsquoarqueologia de lrsquoedat del Ferro

Girona 2000 p 43-58) Aixiacute mateix Olegraverdola i lrsquoAlzinar Gran expandiren tambeacute el seu poblament (R BATISTA J

MOLIST i N ROVIRA ldquoEl conjunt monumental drsquoOlegraverdola les darreres campanyes drsquoexcavacions (1983-1989)rdquo

Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1989-1990 1991 p 87-100) Un proceacutes similar experimentaren la Moleta dels Frares

que a principis del segle II aC cresqueacute fins assolir les sis hectagraverees (H BONET i J VIVES-FERRAacuteNDIZ op cit p 669)

o el Tossal de Manises que per aquelles mateixes dates augmentagrave les seves dimensions en part segurament per

lrsquoabsorcioacute de la poblacioacute de lrsquoestabliment del Tossal de les Basses abandonat en el tragravensit dels segles III al II aC i

arribagrave a les tres hectagraverees (M OLCINA i R PEacuteREZ JIMEacuteNEZ op cit p 38-39 i 54) 49 E PONS BRUN (dir) Mas Castellar de Pontoacuteshellip p 590-591 D ASENSIO E PONS BRUN i M FUERTES ldquoLa darrera fase

drsquoocupacioacutehelliprdquo p 103-104 E PONS J M LLORENS i J MERINO Puig Castellet Guies del Museu drsquoArqueologia de

Catalunya Barcelona 1999 J BURCH el al ldquoEl poblament ibegraveric del Gironegravesrdquo p 136-137 A ROS op cit p 585 H

BONET op cit p 521 A OLIVER ldquoTorres y casas fortificadashelliprdquo p 147-148 F GUSI op cit p 151-172 S BRONCANO

ldquoEl poblado ibeacuterico de lsquoEl Amarejorsquo (Bonete Albacete)rdquo Al-Basit Revista de Estudios Albacetenses 15 1984 p 75-

92 F ARASA La romanitzacioacute a les comarques septentrionalshellip p 194-195 50 J BURCH A ROJAS i J SAGRERA ldquoNoves aportacions per al coneixement del poblat ibegraveric de Sant Sebastiagrave de la

Guarda (Llafranc Palafrugell)rdquo EBE 22 2003 p 9-54 J BURCH A ROJAS i J VIVO ldquoLrsquoAssentament ibegraveric de Sant

Sebastiagrave de la Guarda (Palafrugell Baix Empordagrave)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2008-2009 2010 p 45-58 M

CURA i E SAacuteNCHEZ op cit p 163-173 J M NOLLA J BURCH i L PALAHIacute ldquoLrsquoabandonament de lrsquooppidum de Castellrdquo

EBE 17 1998 p 59-78 J M NOLLA L ESTEVA i F AICART ldquoEl poblat ibegraveric dels Guiacutexols (segles IV aC-I dC)rdquo EBE 8

1989 p 45-116 F AICART ldquoEl final del moacuten ibegraveric a la vall drsquoAro i Sant Feliu de Guiacutexols estat de la quumlestioacuterdquo EBE

19 2000 p 17-24M CURA i A M FERRAacuteN ldquoEl poblado prerromano de lsquoEl Cogulloacutersquo (Sallent ndash Barcelona)rdquo Pyrenae

5 1969 p 115-130 D ASENSIO et al ldquoTipus drsquoassentaments i evolucioacute del poblament ibegraverichelliprdquo p 186-187 H BONET

El Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria p 524 F ARASA La romanitzacioacute a les comarques septentrionalshellip p 182 i 259-

260

241

explotacioacute agropecuagraveria a petita escala51 Coincidia amb aquest fet com ja hem vist lrsquoaparicioacute

dels primers establiments romanoitagravelics sovint a la vora dels vells nuclis ibers

522 Identificacioacute dels sectors socials als assentaments indiacutegenes grups no privilegiats

Per al periacuteode que estem tractant lrsquoArqueologia aporta un conjunt drsquoevidegravencies que

poden eacutesser llegides com a marcadors del nivell de vida de la poblacioacute autogravectona i drsquoaquiacute es

pot inferir la seva posicioacute social La major part dels ibers ndashque constituiumla els grups no

privilegiats dins de la societat ibegravericandash acostumava a residir en estructures modestes52

independentment de la categoria drsquoassentament que habitava ja fossin urbans o rurals meacutes

grans o meacutes petits Seguint les velles tradicions arquitectograveniques les cases estaven formades

per una o dues estances que ocupaven una superfiacutecie que oscilmiddotlava entre els vint i els trenta

metres quadrats Les habitacions eren polifuncionals ategraves que al mateix espai hom hi

emmagatzemava els aliments destinats al consum quotidiagrave els transformava els coiumla els

menjava hi descansava hi duia a terme produccions artesanals (destinades fonamentalment

a lrsquoautoconsum) i en definitiva hi realitzava totes les activitats domegravestiques i familiars No

srsquohi detecten en canvi activitats meacutes especiacutefiques o especialitzades com cultes religiosos

La documentacioacute sovintejada de fragments ceragravemics pertanyents a gerres i altres

recipients contenidors de dimensions mitjanes parlen drsquoun emmagatzematge a petita escala i

assenyalen al mateix temps una dependegravencia drsquoamplis segments de la poblacioacute dels grans

magatzems on es concentrava la produccioacute agriacutecola tant si es tractava de sitjars com

drsquoestructures drsquoobra En efecte aquest tipus drsquoemmagatzematge permetia disposar drsquouna

reserva alimentagraveria capaccedil drsquoassegurar la subsistegravencia drsquouna unitat domegravestica durant uns pocs

mesos amb les condicions i els mitjans de conservacioacute habituals era molt difiacutecil aconseguir

un volum prou considerable per allargar durant un any sencer i a meacutes mantenir-lo en bon

51 P CASTANYER et al ldquoPautes i evolucioacute del poblamenthelliprdquo p 15-16 V REVILLA i D ZAMORA op cit p 46-47 V

REVILLA ldquoEl poblament al territori de Barcino en egravepoca tardorepublicana i imperial anagravelisi arqueologravegica i

histogravericardquo Rythms and cycles of countryside Romanization Studies on the rural world in the Roman period 1

Girona 2006 p 43 A ROS op cit p 588-587 I ARRAYAacuteS Morfologia histogravericahellip vol 2 nuacutem 351 p 734-735 F

ARASA La romanitzacioacute a les comarques septentrionalshellip p 197 i 259-260 H BONET i J VIVES-FERRAacuteNDIZ op cit p

669 I GRAU ldquoLos valles de Alcoi durante la romanizacioacutenhelliprdquo Lucentum 21-22 2002-2003 p 87-102 52 M C BELARTE H BONET i F SALA ldquoLrsquoespai domegravestic i lrsquoorganitzacioacute de la societat ibeacuterica els territoris de la

franja mediterragraveniardquo M C BELARTE (ed) Lrsquoespai domegravestic i lrsquoorganitzacioacute de la societat a la protohistograveria de la

Mediterragravenia occidental (1r milmiddotleni aC) Arqueo Mediterragravenia 11 Barcelona 2009 p 93-123

242

estat Per tant un cop transcorreguts uns mesos hom hauria drsquoabastar-se noves reserves53 Cal

pensar que la font de proveiumlment es trobaria als mateixos poblats en alguna estructura que

funcionaria com a graner Aixiacute per als pobles al nord de lrsquoEbre lrsquoobertura drsquouna sitja no

plantejaria gaires inconvenients perquegrave si diverses famiacutelies tenien la necessitat de proveir-se

de cereal en un mateix moment tota la produccioacute ensitjada podia quedar fagravecilment

distribuiumlda i es podria aprofitar tota o bona part del gra que srsquohi havia dipositat

523 Identificacioacute dels sectors socials als assentaments indiacutegenes grups privilegiats

Entre les particularitats que distingeixen els assentaments de primer segon i fins i tot

tercer ordre hi ha la insercioacute dins del teixit urbagrave drsquoestructures que srsquoaparten de manera notograveria

de les cases habituals i que remarquen la complexitat social de les comunitats que hi vivien

Es tracta de grans construccions que cobrien una extensioacute meacutes gran i disposaven drsquouna

quantitat meacutes nombrosa drsquohabitacions que a meacutes solen mostrar una diversificacioacute funcional

Aixiacute alguns espais estarien destinats a usos progravepiament residencials mentre que drsquoaltres a

artesanals i productius tal i com demostren les troballes de rebutjos de metall forns molins

o peces de teler54 Fins i tot algunes cambres semblen haver estat lrsquoescenari drsquoactivitats de

representacioacute o vinculades a cultes religiosos eacutes el cas per posar nomeacutes uns pocs exemples

drsquouna estanccedila de grans dimensions del gran casal de la zona 14 del Puig de Sant Andreu on

srsquohan localitzat restes pertanyents a una gran llar de foc central i fragments drsquoestuc que

53 R GARCIacuteA HUERTA i J MORALES ldquoSistemas de almacenamiento y tratamiento de alimentos entre los pueblos

prerromanos de la Meseta meridionalrdquo R GARCIacuteA HUERTA i D RODRIacuteGUEZ GONZAacuteLEZ (eds) Sistemas de

almacenamiento entre los pueblos prerromanos peninsulares Cuenca 2009 p 192-193 54 A MARTIacuteN ORTEGA et al ldquoLa zona 14 de lrsquooppidum del Puig de Sant Andreu drsquoUllastret Un conjunt arquitectogravenic

dels segles IV i III aCrdquo Cypsela 15 Girona 2004 p 265-284 J BARBERAgrave ldquoUn paralmiddotlel remot de lrsquoedifici puacuteblic de

Burriac (Cabrera de Mar)rdquo Laietagravenia Revista drsquoestudis drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme nuacutem 2-

3 1982-1983 p 146-151 D ASENSIO M MIROacute i J SANMARTIacute ldquoDarreres intervencions arqueologravegiques al Castellet de

Banyoles (Tivissa Ribera drsquoEbre) una ciutat ibegraverica en el segle III aCrdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans XIII

Colmiddotloqui Internacional drsquoArqueologia de Puigcerdagrave vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 615-627 D ZAMORA ldquoLrsquooppidum de

Burriachelliprdquo p 89-90 J SANMARTIacute et al ldquoEl Castellet de Banyoles (Tivissa) Una ciudad ibeacuterica en el curso inferior

del riacuteo Ebrordquo AEspA 85 2012 p 55 H BONET op cit p 519 H BONET C MATA i A MORENO ldquoPaisaje y haacutebitat

rural en el territorio edetano durante el ibeacuterico pleno (siglos IV-III aC)rdquo Arqueologiacutea de la Tierra Paisajes rurales

de la protohistoria peninsular Castuera 2007 p 255-259 J BURCH el al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 65 D

ASENSIO et al ldquoEvidegravencies arqueologravegiques del proceacutes drsquoemergegravencia drsquoeacutelites aristocragravetiques a la ciutadella ibegraverica

drsquoAlorda Park (Calafell Baix Penedegraves)rdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 597-613 P

GUEacuteRIN El Castellet de Bernabeacute y el horizonte ibeacuterico pleno edetano Valegravencia 2003 M OLCINA i R PEacuteREZ JIMEacuteNEZ

op cit p 67

243

revestien les parets55 una altra de la casa complexa del Castellet de Bernabeacute lrsquoagravembit

interpretat com a espai de recepcioacute del dit edifici 2 del Castellet de Banyoles56 i els anomenats

edifici 10 del mateix establiment57 i ldquoedifici singularrdquo de lrsquooppidum drsquoIlturo58 que presenten

indicis drsquohaver funcionat com a espais de reunioacute dels membres destacats de cada comunitat o

construccions de caire cultual Aixiacute mateix en meacutes drsquouna ocasioacute aquestes edificacions es

trobaven en una situacioacute privilegiada dins de la trama urbana A vegades eacutes pel lloc que

ocupaven com el conjunt de grans casals que constituiumla tot un barri a la part meacutes enlairada

del Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria59 Altres vegades pels accessos que tenien a espais

importants dels oppida com ara les muralles o les portes tal i com es pot veure a la zona 14

del Puig de Sant Andreu que es trobava just al darrere de i comunicat amb la muralla i

connectava directament amb un dels carrers principals60 o al Castellet de Bernabeacute on la casa

tenia un acceacutes directe a lrsquoexterior del poblat a traveacutes drsquouna porta secundagraveria oberta a la

muralla61 Eacutes interessant remarcar que en alguns indrets srsquoaprecia clarament com els habitants

drsquoaquests edificis srsquoapropiaren drsquoespais comunitaris per tal de disposar drsquouns accessos privats

com passa a Ullastret on hom feacuteu seu un vell carreroacute per tenir acceacutes a una de les torres i a una

poterna que comunicava amb lrsquoexterior del poblat62 o al Castellet de Banyoles on lrsquoexpansioacute

de lrsquoedifici 1 significagrave absorbir part del carrer amb lrsquoobjectiu de bastir tres noves habitacions

Per si no nrsquohi hagueacutes prou amb la ubicacioacute destacada sovint srsquoevidencia una clara voluntat de

55 A MARTIacuteN ORTEGA et al op cit 56 D ASENSIO M MIROacute i J SANMARTIacute ldquoDarreres intervencions arqueologravegiques al Castellet de Banyoles (Tivissa

Ribera drsquoEbre) una ciutat ibegraverica en el segle III aCrdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans XIII Colmiddotloqui Internacional

drsquoArqueologia de Puigcerdagrave vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 615-627 J SANMARTIacute et al ldquoEl Castellet de Banyoles

(Tivissa) Una ciudad ibeacuterica en el curso inferior del riacuteo Ebrordquo AEspA 85 2012 p 55 57 J SANMARTIacute et al ldquoEl Castellet de Banyoleshelliprdquo p 56-59 58 J BARBERAgrave ldquoUn paralmiddotlel remot de lrsquoedifici puacuteblic de Burriac (Cabrera de Mar)rdquo Laietagravenia Revista drsquoestudis

drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme nuacutem 2-3 1982-1983 p 146-151 D ZAMORA ldquoLrsquooppidum de

Burriachelliprdquo p 89-90 Sobre la quumlestioacute de la funcioacute drsquoaquesta estructura cf C GONZALO i C VILA ldquoEl edificio puacuteblico

de Burriac iquestFueacute un templo ibeacutericordquo XXIII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Elche 1995 1997 vol 1 p 457-466

F GRACIA G MUNILLA i E GARCIacuteA ldquoModels drsquoanagravelisi de lrsquoarquitectura ibegraverica Espai puacuteblic i construccions

religioses en medis urbansrdquo Cota Zero 10 1994 p 90-101 C VILA ldquoLrsquoedifici puacuteblic de Burriac hipogravetesis sobre la

seva interpretacioacuterdquo Laietagravenia Revista drsquoestudis drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme 9 1994 p 19-

32 59 H BONET op cit p 519 H BONET C MATA i A MORENO ldquoPaisaje y haacutebitat rural en el territorio edetano durante

el ibeacuterico pleno (siglos IV-III aC)rdquo Arqueologiacutea de la Tierra Paisajes rurales de la protohistoria peninsular

Castuera 2007 p 255-259 60 G DE PRADO ldquoNoves aportacions al coneixement de les portes i dels sistemes drsquoacceacutes a lrsquooppidum ibegraveric del Puig

de Sant Andreu (Ullastret Baix Empordagrave)rdquo RAP 19 2009 p 350-351 61 H BONET op cit p 524 62 G DE PRADO Ibid

244

distingir-les de la resta de cases mitjanccedilant una separacioacute fiacutesica com ara murs o espais oberts

tal i com srsquoobserva de manera diagravefana als diferents conjunts de cases complexes del Castellet

de Banyoles63 o al Castellet de Bernabeacute on el gran casal restava netament separat de la resta

de residegravencies de la comunitat i del sector artesanal gragravecies a la construccioacute drsquouns murs

divisors64 Finalment un altre tret que presenten alguns drsquoaquests grans casals eacutes la presegravencia

drsquoobjectes (conjunts monetaris joies productes drsquoimportacioacute ploms escrits i altres) que

palesen un nivell de vida superior drsquoaquells que hi residien65

A diferegravencia del que hem vist per als sectors no privilegiats detectem en agravembits

drsquoaquests edificis meacutes grans i complexos una presegravencia abundosa de restes ceragravemiques

pertanyents a atuells drsquoemmagatzematge que estarien assenyalant lrsquoexistegravencia de magatzems

privats que afavoririen una independegravencia dels residents respecte dels graners comunitaris66

Si beacute la majoria dels exemples que hem anat esmentant de grans casals es trobava en

nuclis que foren objecte de destruccioacute o abandonament als primers anys del segle II aC no

hem de concloure que aquesta mena de construccions desaparegueacute a tot arreu Com a mostra

de la continuiumltat esmentem lrsquoanomenat ldquoedifici puacuteblicrdquo drsquoIlturo o una casa complexa

documentada a Sant Juliagrave de Ramis67 constituiumlda per set habitacions i situada al barri sud-

occidental que fou arrasat a les darreries de la mateixa centuacuteria per bastir-hi al damunt la

plataforma monumental sobre el qual srsquoerigiacute un temple de tipus itagravelic En qualsevol cas cal

admetre que els casos coneguts drsquoaquesta egravepoca tendeixen a ser meacutes modestos que els

paralmiddotlels meacutes antics cosa que podem veure com un indici meacutes dels canvis esdevinguts en les

societats indiacutegenes

63 J SANMARTIacute i J SANTACANA Els ibers del nord Barcelona 2005 p 145-146 J NOGUERA ldquoLos inicios de la conquista

romanahelliprdquo p 41-42 64 P GUEacuteRIN El Castellet de Bernabeacute y el horizonte ibeacuterico pleno edetano Valegravencia 2003 65 M CAMPO ldquoTesoro de dracmas emporitanas hallado en el Puig de Sant Andreu (Ullastret) II Estudio de las

monedasrdquo Numisma Revista de Estudios Numismaacuteticos 251 Barcelona 2007 p 65-78 J de C SERRA-RAgraveFOLS ldquoEl

poblado ibeacuterico del Castellet de Banyoles (Tivissa - Bajo Ebro)rdquo Ampurias 3 1941 p 15-34 D ASENSIO M MIROacute i

J SANMARTIacute ldquoEl nucli ibegraveric del Castellet de Banyoleshelliprdquo p 197-200 66 R GARCIacuteA HUERTA i J MORALES op cit p 192-193 67 J BURCH el al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 65

245

53 EL REFLEX DE LA SOCIETAT AL REGISTRE FUNERARI

Les sepultures i els espais on eren dipositades les restes dels difunts han estat

emprades per lrsquoArqueologia per obtenir dades sobre lrsquoestructura de la societat i les relacions

socials drsquouna manera que com eacutes logravegic ha anat evolucionant al mateix temps que les

metodologies els criteris analiacutetics i els models interpretatius drsquoaquesta ciegravencia histograverica68

Aixiacute durant bona part del segle passat les consideracions que hom acostumava a fer no anaven

meacutes enllagrave de descripcions i classificacions de les tombes les despulles i ndashsi nrsquohi haviandash els

conjunts funeraris i a partir drsquoaquestes restes srsquoapuntaven diferegravencies drsquoestatus social i

econogravemic No obstant aixograve V Gordon Childe als anys quaranta69 havia demostrat interegraves per

aproximar-se a les interrelacions entre el moacuten dels vius i el dels morts accioacute que lrsquohavia menat

a establir un model teograveric per analitzar a partir de les restes materials la mort i els rituals

funeraris que concebia com a mecanismes orientats a assegurar la reproduccioacute dels sistemes

socials Aquest interegraves i les possibilitats que obria la perspectiva de Childe tanmateix no fou

seguit per altres investigadors No fou fins fa quatre decennis que es comenccedilagrave a ponderar de

manera meacutes generalitzada el registre funerari com a indicador de la realitat social de les

comunitats a les quals pertanyien els difunts amb el desenvolupament dels principis i els

models metodologravegics i teograverics drsquoallograve que en el seu moment es batejagrave com la New Archaeology

nord-americana Partint de la perspectiva sistegravemica i de les experiegravencies de lrsquoantropologia i

lrsquoetnologia els ldquonous arqueogravelegsrdquo introduiumlren una branca que ells mateixos anomenaren

Archaeology of Death70 Aquesta Arqueologia de la Mort entenia lrsquoagravembit funerari com un

subsistema meacutes de la cultura i les tombes com un conjunt tancat que permetria inferir

aspectes socials de manera que hom considerava que a partir del registre funerari es podia

reconstruir lrsquoestructura de la societat

Ja de bon principi als anys setanta i vuitanta els principis de lrsquoArqueologia de la Mort

foren criticats per altres arqueogravelegs ndashincloent-hi alguns dels ldquonous arqueogravelegsrdquondash i

antropogravelegs71 que incidien en les dificultats per relacionar les restes materials procedents de

68 V LLULL i M PICAZO ldquoArqueologiacutea de la muerte y estructura socialrdquo AEspA 62 1989 p 5-20 69 V G CHILDE Progress and Archaeology London 1944 V G CHILDE What happened in History New York 1946 70 R W CHAPMAN I KINNES i K RANDSBORG (eds) The Archaeology of Death Cambridge 1981 71 V LLULL i M PICAZO op cit p 8-9

246

tombes i necrogravepolis amb lrsquoestructura social (i sobretot amb les creences relacionades amb el

moacuten de la mort) fins al punt que alguns arribaven a negar que hi hagueacutes cap associacioacute entre

lrsquoesfera dels vius i la dels morts Malgrat les criacutetiques no es pot negar que lrsquoArqueologia de la

Mort ha aportat alguns elements positius com la introduccioacute de lrsquoavaluacioacute matemagravetica i

estadiacutestica de les dades materials que pot donar informacioacute complementagraveria de gran utilitat

A meacutes a meacutes en els darrers anys el perfeccionament de les metodologies i lrsquoanagravelisi del registre

funerari ha permegraves millorar lrsquoobtencioacute i la interpretacioacute de la informacioacute relacionada amb el

gegravenere de la persona sebollida la seva posicioacute social etc

531 Lrsquoelement romanoitagravelic al registre funerari

No obstant la presegravencia ben documentada de poblacioacute romanoitagravelica al territori de la

Citerior lrsquouacutenica necrogravepolis itagravelica segura del periacuteode 218-133 aC eacutes la de Valentia72 Les

sepultures meacutes antigues localitzades soacuten mitja dotzena i responen sense excepcioacute a la

mateixa tipologia es tracta drsquohipogeus73 fosses amb forma de paralmiddotlelepiacutepede excavades al

subsogravel argiloacutes drsquouns dos metres de longitud vora un metre drsquoamplada i una profunditat que

pot arribar als 16 m En un dels costats llargs de cada tomba hom hi obriacute un niacutenxol que actuava

com a lectus funerari ategraves que en ell srsquohi dipositava el cos del difunt juntament amb diversos

objectes que lrsquohavien drsquoacompanyar en el seu viatge al meacutes enllagrave Les restes localitzades

pertanyien a cinc homes i una dona adults amb unes edats que es movien dins drsquoun rang

compregraves entre els 25 i els 65 anys Els objectes associats als finits soacuten forccedila homogenis en

conjunt i estaven marcats per la presegravencia de materials de factura indiacutegena (sobretot olles

ibegraveriques) al costat drsquoagravemfores grecoitagraveliques alguns atuells de campaniana A unguumlentaris

estriacutegils de ferro i restes fauniacutestiques (especialment porc si beacute tambeacute srsquohan trobat restes

pertanyents a xais bogravevids i peixos)

Tot plegat proporciona informacioacute de molt drsquointeregraves En primer lloc cal destacar la

tipologia drsquoaquestes tombes que ja mai meacutes es tornagrave a utilitzar a la necrogravepolis Aquesta

72 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al ldquoRituales funerarios y economiacutea de subsistencia en las tumbas de caacutemara de la

necroacutepolis romana de la calle Quart de Valentia (ss II aC-III dC)rdquo Saguntum-PLAV Extra-9 De la cuina a la

taula IV Reunioacute drsquoEconomia en el Primer Milmiddotleni aC 2010 p 233 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 492 IDEM

ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itagravelicahelliprdquo p 188-189 73 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 492-493 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 234

247

circumstagravencia tan singular ha fet pensar que les persones sebollides pertanyien a les elits

fundacionals de la ciutat i potser estaven vinculades entre si per relacions de parentiu74 Com

veurem quan fem referegravencia als cementiris ibegraverics els ibers dipositaven les cendres i les restes

cremades dels seus difunts en fosses perograve no pas en hipogeus com els de Valentia En segon

lloc cal tenir en consideracioacute els elements que configuren els conjunts funeraris Aquiacute

destaquen pel damunt de tot els productes drsquoimportacioacute especialment les agravemfores Dr 1A i

grecoitagraveliques de transicioacute (que es troben a cinc de les sis tombes) que indiquen una presegravencia

destacada del vi itagravelic en el ritual funerari75 Aixiacute mateix els estriacutegils (presents en tres

sepultures totes elles identificades com a masculines)76 srsquohan relacionat amb pragravectiques del

moacuten helmiddotleniacutestic vinculades als agravembits de la palestra perograve tambeacute del banquet funerari77 I en

tercer lloc cal tenir presents les ofrenes animals que acompanyaven les despulles dels difunts

particularment les restes de porc que es localitzaren en tres tombes i que srsquoassocien amb el

ritual drsquoorigen itagravelic de la porca praesentanea78 Segons els autors antics79 consistia en la

immolacioacute drsquouna truja que perseguia lrsquoobjectiu de purificar tant el finit com els seus familiars

que restaven contaminats com a consequumlegravencia del contacte amb la mort Aquest ritus tenia

relacioacute amb els cultes a Ceres i era practicat per pobles com els etruscos els llatins i els grecs

Aixiacute mateix cal tenir en compte que el ritual funerari meacutes sovintejat a la Roma republicana (i

altimperial) era la inhumacioacute no pas la incineracioacute que en canvi siacute era el que seguien molts

pobles itagravelics80 Per tot plegat srsquoha arribat a la conclusioacute que els primers pobladors de Valentia

foren persones drsquoorigen itagravelic i fortament helmiddotlenitzades de manera que podrien procedir o beacute

de lrsquoagraverea etrusca o beacute de la magnogrega Gragravecies a lrsquoaplicacioacute de noves tegravecniques quiacutemiques

es possible que aviat lrsquoorigen pugui ser precisat de manera meacutes afinada81

A banda dels hipogeus srsquohan documentat a la mateixa necrogravepolis diverses sepultures

meacutes datades al darrer terccedil del segle II aC principalment drsquoinhumacioacute Es tracta de fosses

simples obertes al subsogravel a lrsquointerior de les quals eren dipositats els finits a vegades

74 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 238-239 75 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 240 76 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 240 77 L CERCHIAI ldquoSesso e classi di etagrave nella necropoli greche di Locri Epizefirirdquo G GNOLI i J-P VERNANT (eds) La

Mort les morts dans les socieacuteteacutes anciennes Cambridge-Pariacutes 1982 p 298 i s 78 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 493 GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 240 79 CICEROacute Legg 222 FEST P 296-298 L 80 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 493-494 81 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 240

248

acompanyats drsquoalgun objecte Malgrat la modegravestia dels enterraments no podem adjudicar-los

de manera automagravetica una suposada pertinenccedila a segments socials inferiors ategraves que no hem

de perdre de vista la situacioacute de lrsquoestabliment colonial en aquestes cronologies tot just

comenccedilava a prendre forma i per tant eacutes comprensible que les evidegravencies de diferegravencies

quant a la riquesa i la posicioacute social siguin encara escasses En aquest sentit una dada eloquumlent

que poden aportar les anagravelisis antropologravegiques a les quals se sotmeten les restes recuperades

teacute a veure amb el desgast dental ja que aquest eacutes un indicador de la dieta Partint del principi

que els grups socials elevats han tendit histogravericament a consumir millors aliments que els

baixos els resultats de la necrogravepolis de Valentia palesen en el conjunt dels enterraments

poques diferegravencies relacionades amb els hagravebits alimentaris de la gent que vivia i moria a

lrsquoestabliment fundacional82

532 Identificacioacute dels sectors socials als espais funeraris indiacutegenes

Lrsquoanagravelisi de les necrogravepolis indiacutegenes posa en evidegravencia un fet important no ajuda a

estudiar els segments no privilegiats ategraves que com veurem meacutes endavant en tractar els sectors

privilegiats tot apunta que nomeacutes els membres de les aristocragravecies ibegraveriques semblen haver

gaudit del dret drsquoincinerar llurs despulles i dipositar les seves cendres a les necrogravepolis Lrsquouacutenica

excepcioacute ve donada per la drsquoArse que fins ara nomeacutes ha aportat materials modestos allunyats

dels conjunts aristocragravetics tanmateix cal aclarir que el coneixement arqueologravegic que sersquon teacute

eacutes molt escagraves83 Aixograve no obstant no hem drsquooblidar que ocasionalment i disperses arreu del

territori srsquohan localitzat diverses sitges i fosses als nivells de farciment de les quals srsquohan

documentat restes humanes inhumades84 En tots els casos les despulles pertanyen a individus

82 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 239 83 C ARANEGUI Sagunto Oppidum emporiohellip p 36-37 84 B AGUSTIacute et al ldquoEls reompliments de les sitgeshelliprdquo p 81-95 B AGUSTIacute ldquoLesiones rituales y signos de violencia en

dos poblados ibeacutericos del nordeste peninsularrdquo La enfermedad en los restos humanos arqueoloacutegicos actualizacioacuten

conceptual y meteodoloacutegica IV Congreso Nacional de Paleopatologiacutea Caacutediz 1997 p 273-276 J BURCH

Lrsquoemmagatzematge de cereals en sitges drsquoegravepoca ibegraverica al nord -est de Catalunya tesi doctoral inegravedita

Girona 1996 p 324 i 327 J BURCH et al ldquoLrsquoemmagatzematge en sitges al pla de Girona Lrsquoexemple del Bosc del

Congostrdquo Excavacions drsquourgegravencia a Sant Juliagrave de Ramis anys 1991-1993 Girona 1995 p 82 B AGUSTIacute et al ldquoEls

reompliments de les sitgeshelliprdquo p 89-91 J BURCH i J SAGRERA Excavacions arqueologravegiqueshellip 3 p 49-50 i 101-102 B

AGUSTIacute J BURCH i J LLINAgraveS ldquoLes sitges ibegraveriques de Sant Sebastiagrave de la Guarda (Palafrugell Baix Empordagrave)rdquo EBE

17 1998 p 52-58 D ASENSIO et al ldquoEl nucli ibegraveric de Montjuiumlchelliprdquo p 16 i 26-27 J PUJOL i J GARCIA ldquoEl grup de sitges

de Can Miralles-Can Modolell (Cabrera de Mar Maresme) Un jaciment drsquoegravepoca ibegraverica situat en la rodalia del

249

adults perograve no sempre apareixen disposats drsquouna manera acurada i respectuosa Aixiacute mateix

no eacutes fagravecil drsquoesbrinar la posicioacute social que haurien ocupat en vida ategraves que no van

acompanyats de cap conjunt funerari meacutes enllagrave drsquoalgun esporagravedic ornament personal en tot

cas els materials dels ornaments poden eacutesser un indicador del nivell econogravemic que havien

tingut Drsquoaquesta manera per exemple les restes preservades del cos de la sitja 17 del Bosc del

Congost obliterada en algun moment del primer terccedil de segle II aC estaven orientades en

direccioacute sud-nord i associades a elles aparegueacute una uacutenica arracada A la sitja 59 farcida entre

la segona meitat del segle II aC i els primers anys de la centuacuteria seguumlent el sebollit era un altre

individu adult drsquoentre 40 i 60 anys que aparegueacute en decuacutebit dorsal entre els materials

recuperats a la sitja fou localitzada una arracada o penjoll de bronze lacat amb lagravemina drsquoor

que potser li hauria pogut pertagravenyer85 El cas meacutes notable documentat eacutes el de la sitja de

Montjuiumlc excavada lrsquoany 1931 per J de C Serra-Ragravefols a lrsquointerior de la qual hi havia quatre

esquelets sencers perfectament disposats de bocaterrosa en posicioacute horitzontal i paralmiddotlels els

uns als altres86 I encara al mateix indret una altra sitja excavada en actuacions molt meacutes

recents contenia les despulles drsquouna dona adulta que rondaria els trenta anys colmiddotlocada en

posicioacute fetal i arraconada cap a la paret de la sitja87 En definitiva es tracta de reutilitzacions

de vells dipogravesits com a lloc drsquoenterrament de persones que tenint en compte els materials

associats aparentment tenien diferents nivells de vida i en consequumlegravencia ocupaven diferents

posicions socials

Ara beacute al costat drsquoaquests enterraments que tot i allunyar-se del ritual funerari

considerat habitual semblen fets amb meacutes o menys consideracioacute envers la persona finida

tambeacute nrsquohi ha drsquoaltres que en mostren molta menys per no dir gens Aquest eacutes el cas

indubtable del cos localitzat gairebeacute al fons de la sitja 4 de Sant Sebastiagrave de la Guarda

amortitzada durant el segle II aC Lrsquoesquelet complet era drsquoun home adult (entre 40 i 60 anys)

poblat de Burriacrdquo Laietania Estudis drsquohistograveria i drsquoarqueologia del Maresme 2 1982-1983 p 95-100 M RIBAS i R

MARTIacuteN ldquoHallazgo de silos ibeacutericos en Burriac (Cabrera de Mataroacute)rdquo Ampurias 22-23 1960-1961 p 299 J GUITART

ldquoLrsquoantiga Iesso sequumlegravencia evolutiva constatada a lrsquoexcavacioacute del camp primerrdquo Hispagravenia i Roma DrsquoAugust a

Carlemany Congreacutes drsquoHomenatge al Dr Pere de Palol vol 2 AIEG 37 1996-1997 p 816 85 J BURCH et al ldquoLrsquoemmagatzematge en sitgeshelliprdquo p 82 B AGUSTIacute et al ldquoEls reompliments de les sitgeshelliprdquo p 89-

91 J BURCH i J SAGRERA Excavacions arqueologravegiqueshellip 3 p 49-50 i 101-102 86 D ASENSIO et al ldquoEl nucli ibegraveric de Montjuiumlchelliprdquo p 16 87 D ASENSIO et al ldquoEl nucli ibegraveric de Montjuiumlchelliprdquo p 26-27 Els investigadors apunten un paralmiddotlel pragravecticament

calcat de la inhumacioacute de la sitja 9 en un altre enterrament documentat a Sant Boi del Llobregat en aquesta

ocasioacute drsquoun home adult disposat en decuacutebit supiacute amb les cames flexionades i arraconat a un costat de la sitja

250

i per la seva posicioacute de bocaterrosa amb el crani a una cota meacutes baixa i les cames mig

flexionades i recolzades contra la paret de la sitja a una de meacutes alta i amb els braccedilos estirats

al costat del cos eacutes ben clar que fou abocat a lrsquointerior de la sitja sense la meacutes miacutenima

contemplacioacute88 Casos similars encara que meacutes tardans vers el segle I aC serien el del cadagravever

ndashpertanyent altra vegada a un adultndash trobat en una de les fosses de Iesso en posicioacute drsquohaver

estat llanccedilat al seu interior89 i probablement tambeacute el del cos localitzat a la Quintana (Cerviagrave

de Ter Girona)90 De nou si atenem als materials associats hauriacuteem drsquoentendre que aquests

individus no formaven part dels sectors privilegiats ja que no es coneix cap signe de posicioacute

benestant Tambeacute eacutes cert que el fet de no trobar-los pot ser consequumlegravencia drsquoun espoli previ a

lrsquoenterrament

Trobar sitges reaprofitades com a sepultures drsquoinhumacioacute no eacutes un fenomen exclusiu

de lrsquoagraverea ibegraverica sinoacute que tambeacute estagrave ben testimoniat en terres sudgagravelmiddotliques91 sense que ara

per ara srsquohagi plantejat una hipogravetesi satisfactograveria que lrsquoexpliqui Aixograve no obstant tenint en

compte la diversitat de casos i de circumstagravencies eacutes raonable pensar que no hi pot haver una

explicacioacute uacutenica sinoacute meacutes drsquouna92 Sembla que com a miacutenim nrsquohi podria haver tres una amb

relacioacute a les inhumacions fetes amb cura i respecte una altra per als cossos abocats de

qualsevol manera a dins de les sitges i una meacutes per respondre a la presegravencia de restes

fragmentagraveries i mancades de connexioacute anatogravemica Les dades a lrsquoabast soacuten les que soacuten i es

poden fer moltes argumentacions al respecte perograve si meacutes no de moment sense proves sogravelides

i definitives De tota manera pel que fa als nostres interessos podem arribar a plantejar-nos

si algun drsquoaquests casos no tindria una lectura en clau social les persones els cadagravevers de les

quals anaven a raure a una sitja pertanyien a una classe social diferent a les que eren

incinerades Eren gent forana a la comunitat Eren persones considerades com a ldquoimpuresrdquo

des drsquoun punt de vista religioacutes i per tant no podien rebre el mateix tractament que els altres

Aquells que eren llanccedilats als vells dipogravesits abandonats eren persones ajusticiades per la

88 B AGUSTIacute J BURCH i J LLINAgraveS op cit p 55 89 J GUITART op cit p 816 90 J BURCH Lrsquoemmagatzematge de cerealshellip p 324 i 327 91 A OLIVER ldquoAcerca de los restos humanos localizados en poblados ibeacutericosrdquo ARX vol 1 nuacutem 1 1995 p 35-41 92 A OLIVER ldquoSacrificios y lsquomala muertersquo en el Registro Arqueoloacutegico de los Yacimientos Ibeacutericosrdquo Espacio Tiempo

y Forma Serie I Prehistoria y Arqueologiacutea 16-17 2003-2004 p 401-405 D ASENSIO et al ldquoEl nucli ibegraveric de

Montjuiumlchelliprdquo p 27

251

comunitat o enxampades pels agreujats dels seus actes Eren gent les restes de les quals

convenia fer desaparegraveixer amb celeritat Les possibilitats com degraveiem poden eacutesser muacuteltiples

Pel que fa als sectors privilegiats ja hem avanccedilat que les necrogravepolis ofereixen en

principi meacutes informacioacute Tanmateix lrsquoestudi dels espais funeraris dels ibers durant el nostre

periacuteode pateix un greu obstacle de base la xifra de cementiris coneguts eacutes dramagraveticament

baixa i a meacutes la majoria es concentren en territoris litorals o molt propers a la costa mentre

que a les agraverees meacutes interiors soacuten en bona mesura desconeguts93 Sobta i ho ha fet des de fa

anys sense que de moment hom hagi donat una explicacioacute satisfactograveria94 aquesta quantitat

tan iacutenfima de necrogravepolis ibegraveriques sobretot tenint en compte que lrsquoexpansioacute dels

assentaments durant el segle II aC malgrat la desaparicioacute dels grans centres de primer ordre i

alguns del segon assenyala un increment demogragravefic que seria logravegic esperar que aneacutes

acompanyat drsquoun augment dels espais cementirials

Al costat de la davallada de la quantitat de necrogravepolis hi ha una altra dada que cal no

perdre de vista el nombre de sepultures eacutes marcadament baix En jaciments com el Corral de

Saus el Turoacute dels Dos Pins o Coimbra del Barranco Ancho les tombes documentades amb una

cronologia de finals del segle III a inicis del II aC soacuten una desena una dotzena i una vintena

respectivament I fins i tot en els casos que les sepultures soacuten meacutes nombroses com ara el Turoacute

dels Dos Pins ndashamb 94 tombes entre mitjan segle III i c 180 aCndash El Cigarralejo ndashamb 70 en un

periacuteode encara meacutes llarg entre els segles III i I aCndash i especialment el Cabecico del Tesoro ndash

amb un recompte de dos centenars de tombes datades entre els segles II i I aCndash la proporcioacute

entre el nombre de sepultures i el temps drsquouacutes de la necrogravepolis continua essent molt minsa

93 B AGUSTIacute et al ldquoEls reompliments de les sitgeshelliprdquo p 81-95 B AGUSTIacute ldquoLesiones rituales y signos de violencia en

dos poblados ibeacutericos del nordeste peninsularrdquo La enfermedad en los restos humanos arqueoloacutegicos actualizacioacuten

conceptual y meteodoloacutegica IV Congreso Nacional de Paleopatologiacutea Caacutediz 1997 p 273-276 B AGUSTIacute J BURCH i

J LLINAgraveS ldquoLes sitges ibegraveriques de Sant Sebastiagrave de la Guarda (Palafrugell Baix Empordagrave)rdquo EBE 17 1998 p 52-58

J BURCH Lrsquoemmagatzematge de cerealshellip p 324 i 327 J BURCH et al ldquoLrsquoemmagatzematge en sitges al pla de

Girona Lrsquoexemple del Bosc del Congostrdquo Excavacions drsquourgegravencia a Sant Juliagrave de Ramis anys 1991-1993 Girona

1995 p 82 J BURCH i J SAGRERA Excavacions arqueologravegiqueshellip 3 p 49-50 i 101-102 D ASENSIO et al ldquoEl nucli ibegraveric

de Montjuiumlchelliprdquo p 16 i 26-27 J PUJOL i J GARCIA ldquoEl grup de sitges de Can Miralles-Can Modolell (Cabrera de Mar

Maresme) Un jaciment drsquoegravepoca ibegraverica situat en la rodalia del poblat de Burriacrdquo Laietania Estudis drsquohistograveria i

drsquoarqueologia del Maresme 2 1982-1983 p 95-100 M RIBAS i R MARTIacuteN ldquoHallazgo de silos ibeacutericos en Burriac

(Cabrera de Mataroacute)rdquo Ampurias 22-23 1960-1961 p 299 J GUITART ldquoLrsquoantiga Iesso sequumlegravencia evolutiva

constatada a lrsquoexcavacioacute del camp primerrdquo Hispagravenia i Roma DrsquoAugust a Carlemany Congreacutes drsquoHomenatge al Dr

Pere de Palol vol 2 AIEG 37 1996-1997 p 816 94 J SANMARTIacute ldquoLes necrogravepolis del periacuteode ibegraveric ple i tardagrave a Catalunyardquo Citerior Revista drsquoarqueologia i ciegravencies

de lrsquoantiguitat 1 1995 p 91-106 N RAFEL Les necrogravepolis tumulagraveries de tipus baixaragonegraves les campanyes de

lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans al Matarranya Barcelona 2003 p 87

252

Com es poden explicar aquestes xifres Es podria pensar que la resta de possibles tombes de

les necrogravepolis conegudes ndashi tambeacute per quegrave no drsquoaltres que encara no es coneixenndash han estat

arrasades espoliades destruiumldes o erosionades fins a fer-les del tot irreconeixibles Eacutes cert que

hi ha casos en quegrave circumstagravencies com aquestes no poden eacutesser negades com el de la

necrogravepolis de Santa Madrona95 on la documentacioacute drsquoun cementiri drsquoaquesta egravepoca srsquoha pogut

testimoniar uacutenicament per materials en superfiacutecie pertanyents a unes tombes que avui dia

estan del tot arrasades Tambeacute moltes de les sepultures de Coimbra del Barranco Ancho96 del

Turoacute dels Dos Pins97 o de Can Rodon de lrsquoHort98 pel fet de trobar-se en nivells alts propers al

superficial havien resultat degradades (a vegades espoliades) fins al punt que meacutes drsquouna

conservava tan sols ndashi no completamentndash la fossa sense restes de lrsquourna ni del conjunt funerari

o si ho conservava estava molt deteriorat Malgrat aixograve no sembla que sigui fruit de lrsquoatzar i

de fet ja fa anys que els iberistes estan drsquoacord a considerar que aquesta desproporcioacute ve

donada pel fet que en el moacuten iber no tothom tenia els mateixos drets per eacutesser sebollit en

una necrogravepolis99 Drsquoacord amb aquest punt de vista nomeacutes els membres dels sectors

aristocragravetics gaudien del privilegi de dipositar llurs cendres en tombes Ara beacute aquesta

hipogravetesi no deixa de plantejar alguns problemes Per comenccedilar meacutes enllagrave de la possibilitat

que encara no srsquohagin localitzat altres necrogravepolis les poques que es coneixen difiacutecilment

podrien donar servei a totes les elits que cal pensar que hi hauria repartides arreu del territori

fins i tot considerant que molts dels grans centres ndashon residirien els sectors aristocragraveticsndash

foren abandonats en el tragravensit del segle III al II aC A meacutes a meacutes si les necrogravepolis nomeacutes

allotjaven les despulles dels sectors elevats de la societat caldria esperar la troballa drsquoindicis

que apuntessin en aquesta direccioacute que estan relacionats bagravesicament amb el tipus de tomba

i amb els elements que constitueixen el conjunt funerari Aixiacute doncs caldria esperar trobar

unes tombes amb alguna forma de monumentalitat o uns conjunts funeraris formats per

95 M C BELARTE i J NOGUERA La necrogravepolis protohistograverica de Santa Madrona (Riba-roja drsquoEbre Ribera drsquoEbre)

Tarragona 2007 p 57 96 J M GARCIacuteA CANO op cit p 50 i s 97 J GARCIacuteA I ROSELLOacute Turoacute dels Dos Pins Necrogravepolis ibegraverica Sabadell 1993 p 23-24 98 J BARBERAgrave ldquoLa necroacutepolis ibeacuterica de Cabrera de Mar (Coleccioacuten Rubio de la Serna)rdquo Ampurias 30 1968 p 97-

150 IDEM ldquoLa necroacutepolis ibeacuterica de Cabrera de Mar (Excavaciones 1968-1969)rdquo Ampurias 31-32 1969-1970 p 169-

189 99 Cf diversos articles aplegats a J BLAacuteNQUEZ i V ANTONA (coords) Congreso de Arqueologiacutea Ibeacuterica 1 Las

necroacutepolis Madrid 1992

253

objectes que remarcarien el prestigi dels difunts tant peces drsquoimportacioacute com articles locals

perograve elaborats amb materials que nomeacutes estarien a lrsquoabast de poca gent

Pel que fa a la tipologia de les tombes no srsquoaprecien massa diferegravencies entre les unes i

les altres en general es tracta de simples fosses retallades al subsogravel on es dipositava lrsquourna i el

conjunt funerari que com a molt estaven modestament monumentalitzades amb un

empedrat o un petit tuacutemul que assenyalava la presegravencia de la sepultura Les dues uacuteniques

excepcions ndashmeacutes per les dimensions que no pas per la tipologiandash es troben al Corral de Saus

on les dues tombes meacutes grans ndashuna100 destinada a dues persones un home i una dona i

lrsquoaltra101 a un sol homendash estaven marcades per uns empedrats que reutilitzaven les restes

fragmentades drsquoaltres monuments funeraris anteriors de la mateixa necrogravepolis les restes que

han romagraves de decoracioacute arquitectogravenica han servit per batejar ambdues tombes amb els noms

de ldquotumba de las sirenasrdquo i ldquotumba de las damitasrdquo Pel que fa al contingut del conjunt funerari

la majoria dels objectes ceragravemics que srsquohan recuperat soacuten de factura ibegraverica (cagravelats a la majoria

de les necrogravepolis imitacions de produccions foranes ndashsobretot itagraveliquesndash gerres agravemfores i en

els casos concrets del Turoacute dels Dos Pins i de Can Rodon de lrsquoHort bicogravenics o altres formes de

ceragravemica grisa de la costa catalana) perograve sovintegen tambeacute els productes mediterranis

principalment atuells de campaniana A entre ells les formes meacutes frequumlents soacuten els bols L 26

i 27b el plat L 36 i el plat de peix L 23 Al seu costat ndashi aquiacute eacutes especialment on es marquen

les diferegravencies entre les tombesndash algunes contenen objectes drsquoaltres materials que assenyalen

de manera meacutes acusada diferegravencies en els plans econogravemic i social com veurem tot seguit

En algunes sepultures srsquohan localitzat armes que eren un producte car i no estava a

lrsquoabast de qualsevol de manera que la seva presegravencia assenyala una diferegravencia entre la posicioacute

social del difunt i la dels altres En aquest sentit un estudi102 realitzat sobre els conjunts

funeraris de les tombes de El Cabecico del Tesoro va revelar que les que tenien armes

mostraven un nivell de riquesa superior a les drsquoaquelles que no en tenien Per altra banda en

les necrogravepolis que tenen continuiumltat dins del segle II aC srsquoaprecia una dada important el seu

nombre no davalla en una egravepoca en la qual el domini romagrave es va assentant i consolidant al

100 I IZQUIERDO Monumentos funerarios ibeacutericoshellip p 181-185 101 I IZQUIERDO Monumentos funerarios ibeacutericoshellip p 189-192 102 F QUESADA ldquoEl armamento en la necroacutepolis ibeacuterica de lsquoEl Cabecico del Tesororsquo (Murcia)rdquo Cuadernos de

Prehistoria y Arqueologiacutea 13-14 1986-1987 p 53

254

territori sinoacute que fins i tot augmenta103 No sol ser una troballa molt sovintejada perograve a cada

necrogravepolis se nrsquoha documentat alguna Aquest eacutes el cas per exemple de la tomba 52 del Turoacute

dels Dos Pins104 on es recuperagrave una punta de llanccedila de ferro un umboacute circular de ferro

pertanyent a un escut i una punta drsquoespasa o de ganivet de la tomba XI-Go12 del Corral de

Saus105 on aparegueren una falcata sencera i una virolla de llanccedila o de la tomba 1620 de la

necrogravepolis drsquoEl Poblado de Coimbra del Barranco Ancho106 on es trobagrave una altra falcata En

relacioacute amb lrsquoarmament ocasionalment es poden trobar objectes com ara arreus de cavall

(com a la tomba 55 de Coimbra del Barranco Ancho)107 que serveixen drsquoindici per aproximar-

se a la naturalesa dels sectors aristocragravetics ibegraverics

Altres elements que formen part dels conjunts funeraris soacuten les sivelles de cinturoacute de

bronze (com la de la tomba XI-Go12 suara esmentada del Corral de Saus)108 que srsquoassocien ndash

com tradicionalment srsquoha fet amb les armesndash a sepultures masculines I al seu costat hi ha

diverses menes drsquoornaments personals (anells collarets penjolls fiacutebules etc) generalment

fets de bronze ferro pasta de vidre o os per beacute que excepcionalment109 tambeacute srsquohan trobat

algunes peces fetes amb materials meacutes luxosos com lrsquoargent i fins i tot lrsquoor Drsquoaquest darrer

metall estagrave fet un parell drsquoarracades procedent de la tomba 55 de Coimbra del Barranco

Ancho110 identificada com a masculina i datada de les acaballes del segle III aC De plata srsquohan

recuperat elements com els quatre penjolls semiesfegraverics de la mateixa sepultura111 o el petit

penjoll en forma de falmiddotlus de la tomba 66 del Turoacute dels Dos Pins112

Finalment encara hi ha un darrer tipus drsquoobjectes que hom acostuma a trobar a les

tombes ibegraveriques i que a diferegravencia dels anteriors estan fets amb materials meacutes humils es

tracta de les torteres presents en sepultures com la ldquotumba de las damitasrdquo o la tomba XII-

103 F QUESADA ldquoEl armamento en la necroacutepolis ibeacuterica de lsquoEl Cabecicorsquohelliprdquo p 48 104 J GARCIacuteA I ROSELLOacute op cit p 128-133 105 I IZQUIERDO Monumentos funerarios ibeacutericoshellip p 193-194 106 J M GARCIacuteA CANO op cit 59 107 J M GARCIacuteA CANO op cit 68 108 I IZQUIERDO Monumentos funerarios ibeacutericoshellip p 193-194 109 El fet que siguin troballes poc habituals es pot explicar perquegrave els ibers apreciarien molt aquests beacutens pel seu

valor i raresa i preferirien en general llegar-los als seus hereus en comptes drsquoendur-sersquols a la tomba Vid J M

GARCIacuteA CANO i V PAGE ldquoLos objetos de oro de la necroacutepolis del Poblado de Coimbra del Barranco Ancho (Jumilla

Murcia)rdquo Anales de Prehistoria y Arqueologiacutea 17-18 2001-2002 p 226 110 J M GARCIacuteA CANO i V PAGE op cit p 221-222 111 J M GARCIacuteA CANO op cit 229 112 J GARCIacuteA I ROSELLOacute op cit p 145-146 i 189

255

Go1213 del Corral de Saus113 la tomba 38 del Turoacute dels Dos Pins114 o a Can Rodon de lrsquoHort115 Ja

hem comentat meacutes amunt que la presegravencia de torteres al registre funerari srsquoha llegit

habitualment com un indici drsquouna tomba femenina de manera que serviria per destacar o

reconegraveixer lrsquoexpertesa de la finida en les tasques relacionades amb la produccioacute tegravextil

reservades a les dones les quals a partir de les diverses restes recuperades i de paralmiddotlels

drsquoaltres cultures antigues mediterragravenies jugarien un paper destacat i reconegut dins de la seva

societat116 Amb tot ategraves que tambeacute srsquohan localitzat torteres en sepultures clarament

masculines tambeacute ha rebut altres interpretacions que les vinculen a lrsquoesfera de la ideologia i

les creences Aixiacute hi ha qui considera que podrien servir com a penjoll ndashaixograve explicaria per

quegrave es troba sovint una sola o poques torteres per tombandash117 o que podrien ser un reflex ndashcom

al moacuten grecndash de la idea del destiacute118 En qualsevol cas sembla que les sepultures que pertanyien

a dones i en les quals apareixen no nomeacutes torteres sinoacute altres elements vinculats al moacuten del

tegravextil permeten obtenir una mica meacutes de llum sobre la figura de la dona a la societat ibegraverica

i particularment de la dona aristogravecrata A partir de les interpretacions recents119 del registre

funerari la iconografia (essencialment del periacuteode anterior lrsquoIbegraveric ple) i algun text antic120

srsquoha arribat a la conclusioacute que seria ella la que controlaria la produccioacute i el comerccedil dels teixits

entesos com a beacutens de luxe i de prestigi

533 Una necrogravepolis singular Les Corts (Empuacuteries)

Al turoacute de Les Corts a la vora del nucli drsquoEmpuacuteries es documenta en el nostre periacuteode

la formacioacute drsquouna nova necrogravepolis on es localitzaren meacutes de cent cinquanta tombes gairebeacute

totes drsquoincineracioacute datades en conjunt a les darreres tres centuacuteries abans del canvi drsquoEra

113 En cadascuna de les tombes es recuperaren un parell de torteres I IZQUIERDO Monumentos funerarios

ibeacutericoshellip p 189-194 114 J GARCIacuteA I ROSELLOacute op cit p 75-77 115 J BARBERAgrave ldquoLa necroacutepolis ibeacuterica de Cabrera de Mar (Coleccioacuten Rubio de la Serna)rdquo p 101 116 C RIacuteSQUEZ i A GARCIacuteA LUQUE ldquoiquestActividades de mantenimiento en el registro funerario El caso de las

necroacutepolis ibeacutericasrdquo Interpreting household practices Barcelona 21-24 novembre 2007 Treballs drsquoArqueologia 13

2007 p 156-157 117 N RAFEL ldquoEl textil como indicador de geacutenerohelliprdquo p 126 118 N RAFEL ldquoEl textil como indicador de geacutenerohelliprdquo p 132 119 C RIacuteSQUEZ i A GARCIacuteA LUQUE op cit p 164 120 NICOLAU DE DAMASC frag 102 Frag Hist Graec 3456

256

Habitualment les sepultures de Les Corts soacuten individuals si beacute moltes estan agrupades potser

en grups familiars i consisteixen en una simple fossa Amb tot tambeacute sersquon troben de meacutes grans

i fins i tot monumentalitzades121 Aixiacute hi ha dues tombes colmiddotlectives en un recinte clos per un

muret de planta circular fet amb tagravepia de fang que no depassaria el metre o metre i mig

drsquoalccedilada i els quinze centiacutemetres drsquoamplada que anava estucat Tambeacute estan documentats

una dotzena de basaments de pedra de planta quadrada que haurien sostingut algun element

que recordaria el difunt que hi havia sebollit al seu dessota ja fos un cippus o una estagravetua

Finalment encara nrsquohi ha drsquoaltres que estan assenyalades per mitjagrave de tuacutemuls obrats amb

pedres

Si ens fixem en els conjunts funeraris122 observem drsquoentrada que segueixen en part la

composicioacute tradicional autogravectona sobretot amb la presegravencia de produccions de grisa de la

costa catalana marcades ara per una omnipresegravencia dels caracteriacutestics bicogravenics

acompanyades drsquounguumlentaris Perograve al seu costat es detecta un augment dels productes

drsquoimportacioacute com ara campaniana A (sobretot les formes L 27 i L 36) campaniana B (menys

frequumlent amb les formes L 5 i L 8) i gobelets de parets fines (si beacute tambeacute se nrsquohan documentat

alguns fets de grisa de la costa catalana) A meacutes a meacutes srsquoha documentat una presegravencia

relativament sovintejada de materials poc modestos i que aporten una segraverie drsquoindicis

rellevants per aproximar-nos a la societat emporitana del moment En onze tombes es

recuperaren fiacutebules de ferro en setze eren de bronze (preferentment de La Tegravene II) i en dues

estaven fetes drsquoargent En dues sepultures es localitzaren restes pertanyents a diademes

funeragraveries de bronze En vint meacutes es trobaren denes de pasta de vidre que haurien format part

de collarets En cinc altres aparegueren braccedilalets de bronze mentre que en unes altres es

localitzaren cinc anells del mateix material I de dues tombes meacutes sortiren un parell de torques

de bronze obrats de manera senzilla (similar al de la incineracioacute Granada I) Entre els objectes

que soacuten relativament meacutes habituals cal destacar les arracades de bronze gairebeacute totes del

mateix tipus amb forma de botifarroacute (per beacute que nrsquohi havia alguna feta amb fil de bronze) de

les quals es documentaren meacutes de vint procedents de divuit tombes xifra que suposa una

mica meacutes de lrsquoonze per cent de les sepultures Generalment srsquoassocia la troballa drsquoaquest

121 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I p 255-256 P CASTANYER op cit p 41 122 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I p 275-379

257

ornament personal a enterraments femenins perograve eacutes curioacutes que nomeacutes en escassiacutessims casos

apareguin per parelles ja que el meacutes frequumlent eacutes localitzar-ne una de sola Per altra banda

tambeacute eacutes interessant destacar la presegravencia drsquoelements considerats tradicionalment com a

masculins com les sivelles de cinturoacute de bronze de les quals sersquon trobaren en tres tombes i

les peces drsquoarmament123 tres cascs de bronze del tipus Montefortino procedents del nord

drsquoItagravelia tres espases dues restes drsquoumbons drsquoescuts i diverses puntes de llanccedila i puntes de

projectil de catapulta En aquest sentit les tombes meacutes riques soacuten per una banda la 8124 que

contenia un casc una punta de llanccedila i una espasa I de lrsquoaltra la 45125 lrsquouacutenica de les sepultures

drsquoinhumacioacute de la necrogravepolis de Les Corts que srsquoha interpretat que pertanyia a un soldat

drsquoorigen gal juntament amb les restes ogravessies es recuperaren una punta de llanccedila una espasa i

restes drsquoun umboacute drsquoescut que estaven al costat drsquouna dena de pasta de vidre i una tortera

Tambeacute soacuten de rellevagravencia les dues bullae de bronze recuperades en altres sepultures126 que

posen de manifest lrsquoarribada de costums procedents drsquoItagravelia o potser fins i tot la mateixa

presegravencia de poblacioacute romanoitagravelica a la ciutat Aixiacute mateix la presegravencia de pila catapultaria

en dues tombes ha menat a plantejar que les persones incinerades haurien estat en vida

artillers127 No eacutes gens fagravecil afirmar a quin colmiddotlectiu (ibers romans o grecs) es donava sepultura

en aquest espai perograve per la presegravencia tan sovintejada drsquoarmes incloent-hi dos objectes tan

poc frequumlents com els projectils de catapulta no es pot excloure la possibilitat que la necrogravepoli

de Les Corts estigueacutes relacionada amb lrsquoanomenat praesidium del turoacute drsquoEmpuacuteries de manera

que seria el lloc on es farien enterrar els soldats i llurs famiacutelies tant si eren itagravelics com auxiliars

indiacutegenes que tambeacute estaven ben habituats al ritual de la incineracioacute

123 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I p 261 124 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I p 279-280 125 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I p 309-310 126 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I p 260 127 E BLE ldquoTormenta romana Anaacutelisis morfoloacutegico y funcional de la artilleriacutea romana tardorepublicana en el

nordeste peninsularrdquo Gladius 32 2012 p 45-46

258

54 PRODUCCIOacute EMMAGATZEMATGE I SOCIETAT

541 Estructures productives i societat

Les restes relacionades amb les activitats productives poden proporcionar dades

drsquointeregraves per a lrsquoestudi de la societat ategraves que en general srsquohi aprecia una divisioacute social del

treball o dit drsquouna altra manera dins de cada comunitat no tots els individus duien a terme

les mateixes tasques sinoacute que drsquoacord amb la posicioacute social que ocupava cadascun en

realitzava unes o unes altres Quan parlem drsquoactivitats productives ens referim a tots aquells

treballs encarats a explotar els recursos del territori amb la idea drsquoobtenir o beacute aliments o beacute

mategraveries primeres aixiacute com a la transformacioacute drsquouns i altres en nous productes elaborats o

manufacturats

Per definir les funcions i activitats econogravemiques principalment dels sectors no

privilegiats haurem de prestar atencioacute a elements com la situacioacute dels edificis ndashtant els

domegravestics com els destinats especiacuteficament a usos productius i artesanalsndash lrsquoentorn on se

situen les estructures drsquoemmagatzematge transformacioacute i produccioacute i la cultura material

associada De rastres drsquoactivitats productives sersquon documenten meacutes o menys a tot arreu tant

a lrsquointerior de nuclis urbans com a les agraverees periurbanes aixiacute com a la ruralia De fet es poden

distingir dos nivells de produccioacute diferents un de caragravecter domegravestic de poc volum i encarat a

lrsquoobtencioacute de productes destinats fonamentalment al consum propi i un altre de caire meacutes

industrial realitzat en estructures concebudes com a tallers on srsquoobtenia un volum meacutes elevat

de produccioacute que depassava les necessitats familiars habituals

A lrsquoagravembit rural es localitzen assentaments de meacutes o menys reduiumldes dimensions i poc

complexos des de petites estructures que assenyalen la presegravencia drsquouna minsa comunitat

(segurament un grup familiar) fins a conjunts formats per diversos edificis i que denoten

lrsquoexistegravencia drsquouna comunitat un xic meacutes nombrosa drsquounes poques famiacutelies Lrsquoassociacioacute a

sitges en quantitats escasses o a altres formes drsquoemmagatzematge que palesen una capacitat

productiva limitada aixiacute com a les restes drsquoinstrumental agriacutecola o ramader posa de manifest

una dedicacioacute majoritagraveria al conreu dels camps propers i a la cria de bestiar De tota manera

des drsquoaquests establiments hom podia explotar al mateix temps els recursos naturals de

259

lrsquoentorn que podien eacutesser molt variats forestals haliegraveutics miners etc En alguns drsquoaquests

centres srsquohan documentat indicis que assenyalen la transformacioacute de les mategraveries primeres

recollides aixograve eacutes especialment evident als establiments on es detecten activitats

metalmiddotluacutergiques a traveacutes de la troballa drsquoescograveries gresols motlles restes de tuberes cubetes

forns etc128 o terrissaires129 Drsquoestructures drsquoaquestes menes tambeacute sersquon coneixen a les agraverees

properes als assentaments meacutes grans de manera que els pagesos i els artesans si no residien

directament al costat del lloc on treballaven podien fer-ho a lrsquointerior dels nuclis i desplaccedilar-

se fagravecilment fins als espais de treball com demostren les troballes ocasionals a les cases

ubicades a dins dels recintes poblats de restes pertanyents per exemple a eines agriacutecoles

Una altra cosa eacutes identificar qui treballava (i habitava si era el cas) als centres

productius No eacutes una tasca fagravecil a partir del registre material ategraves que ens trobem en un

moment de transicioacute en el qual les estructures sovint segueixen les tradicions constructives

locals perograve incorporant de mica en mica ndashsobretot com meacutes avanccedilat el segle II aCndash

innovacions vingudes drsquoItagravelia com cobertes de tegulae i imbrices o revestiments de dipogravesits

fets drsquoopus signinum En el transcurs drsquoaquesta transicioacute trobem que despreacutes drsquoun periacuteode

128 M C ROVIRA ldquoLos talleres de herrero en el mundo ibeacuterico aspectos teacutecnicos y socialesrdquo Saguntum-PLAV Extra-

3 2000 p 266-267 A MARTIacuteN ORTEGA et al ldquoEl jaciment Camp drsquoen GoundashGorg drsquoen Batlle un barri periurbagrave de

lrsquooppidum drsquoUllastretrdquo Cypsela 17 2007 p 179-182 R PLANA i A MARTIacuteN ORTEGA ldquoEl paisatge periurbagrave de

lrsquooppidum drsquoUllastrethelliprdquo p 123-148 S CASAS et al op cit p 274-276 A MARTIacuteN ORTEGA R PLANA i J CARAVACA

ldquoLes activitats artesanals als poblats drsquoUllastret (Baix Empordagrave Girona) i en el seu territorirdquo Saguntum-PLAV

Extra-3 2000 p 250 M FUERTES et al E PONS BRUN (dir) Mas Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave) Un complex

arqueologravegic drsquoegravepoca ibegraverica (Excavacions 1990-1998) Girona 2002 p 134-136 A LOacutePEZ MULLOR J ROVIRA i E

SANMARTIacute Excavaciones en el poblado laietano del Turoacute del Vent Llinars del Vallegraves Campantildeas 1980 y 1981

Monografies Arqueologravegiques 3 Barcelona 1982 J BOSCH et al ldquoResultats de les excavacions arqueologravegiques

portades a terme al Turoacute del Vent (Llinars del Vallegraves Vallegraves Oriental)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1984-1985

1986 p 121-132 D ZAMORA et al ldquoEl poblament a la Laietagravenia centralhelliprdquo p 219 R CARDONA Memograveria arqueologravegica

del jaciment del Camp dels Moros de la Codina Pinell Campanya 1999 Solsona 1999 p 6 i 33-34 D ASENSIO et al

ldquoTipus drsquoassentaments i evolucioacutehelliprdquo p 192-193 D ASENSIO et al ldquoFormes drsquoocupacioacute del territori i estructuracioacute

econogravemica al sud de la Laietagraveniardquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) op cit p 244 J MORER i A RIGO Ferro i

ferrers en el moacuten ibegraveric El poblat de Les Guagraverdies (El Vendrell) Barcelona 1999 D ASENSIO et al ldquoLes formes

drsquoorganitzacioacute social i econogravemica a la Cossetagravenia ibegraverica noves dades sobre lrsquoevolucioacute i tipologia dels

assentaments entre els segles VII-I aCrdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) Territori poliacutetic i territori rural durant

lrsquoedat del Ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret Girona 2001 p 262

L LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPoblamiento sociedad y economiacuteahelliprdquo p 150 A LOacutePEZ MULLOR i X FIERRO ldquoDarreres

intervencions a lrsquoassentament ibegraveric i la vilmiddotla romana de Darroacute (Vilanova i la Geltruacute Garraf)rdquo Tribuna

drsquoArqueologia nuacutem 1987-1988 1989 p 54-61 129 R CARDONA ldquoEls cinc genis malegravefics dels forns ceragravemics Estudi sobre els centres terrissers en egravepoca ibegraverica a

Catalunyardquo RAP 19 2009 p 147 A GORGUES Eacuteconomie et societeacute dans le nord-est du domaine ibeacuterique (IIIe ndash Ier s

av J-C) Madrid 2010 p 288 i 292-296 S BAYO El yacimiento ibeacuterico de ldquoEl Tossal de la Calardquo Nuevo estudio de los

materiales depositados en el MARQ correspondientes a las excavaciones de Joseacute Belda y Miquel Tarradell Alacant

2010 p 138-140 F SALA ldquoLos espacios periurbanoshelliprdquo p 204-205 L Loacutepez-Mondeacutejar ldquoPoblamiento sociedad y

economiacuteahelliprdquo p 150

260

drsquoexpansioacute de manera lenta i progressiva el nombre drsquoestabliments rurals sembla anar-se

reduint especialment a mesura que ens anem aproximant a les acaballes del segle II aC i al

tragravensit a la centuacuteria seguumlent Ara beacute molts dels assentaments que es mantenen que solen eacutesser

alguns dels fundats en aquest periacuteode perduren en ocasions durant segles130 Aquests

assentaments solen considerar-se com el germen de les estructures a partir de les quals es

desenvoluparan posteriorment les uillae i amb elles una nova manera drsquoadministrar i

explotar el territori Hi ha investigadors que han volgut veure ja a la segona meitat del segle II

aC ndashsobretot cap al finalndash lrsquoaparicioacute de les primeres uillae especialment al camp proper als

nuclis on la presegravencia i la influegravencia de la poblacioacute romanoitagravelica era meacutes intensa (bagravesicament

Emporion Tarraco i Carthago Noua)131 Drsquoaltres en canvi neguen que es pugui parlar de uillae

abans del segle I aC132 Meacutes enllagrave del debat terminologravegic tothom estagrave drsquoacord que els

precedents solen eacutesser ibegraverics i en consequumlegravencia en el transcurs drsquoaquella centuacuteria srsquohagueren

de produir canvis que propiciessin aquesta evolucioacute133 El problema de debograve eacutes identificar per

una banda qui residia i treballava en aquests establiments ndasheren ibers o itagravelicsndash i de lrsquoaltra

de qui depenien seguien depenent de les aristocragravecies indiacutegenes cada cop meacutes romanitzades

o a partir drsquoun moment concret es trobaven sota una autoritat diferent134 Si atenem a les restes

130 L LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPoblamiento sociedad y economiahelliprdquo p 157-158 131 R JAgraveRREGA ldquoEl poblament rural i lrsquoorigen de les villae al nord-est drsquoHispania durant lrsquoegravepoca romana republicana

(segles II-I aC)rdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 21 2000 p 292-295 132 J-G GORGES ldquoVillae de Tarraconaise et villae drsquoHispanie quelques donneacutees pour un eacutetat de la questionrdquo V

REVILLA J R GONZAacuteLEZ i M PREVOSTI (eds) Actes del simposi Les Vilmiddotles Romanes a la Tarraconense Implantacioacute

evolucioacute i transformacioacute Estat actual de la investigacioacute del moacuten rural en egravepoca romana celebrat a Lleida del 28 al

30 de novembre de 2007 Barcelona 2008 p 27-28 133 Aixograve no implica necessagraveriament que totes les uillae altimperials conegudes es desenvolupessin nomeacutes a partir

drsquoestructures rurals ibegraveriques precedents perquegrave nrsquohi ha de ben documentades a tot arreu que foren establertes

ex nouo perograve siacute que es detecta amb frequumlegravencia que assentaments rurals ndashsobretot els fundats al segle II aCndash

srsquoanaren transformant amb el temps i particularment en egravepoca augustal esdevingueren uillae com es pot veure

als Tolegassos (Viladamat Girona) Los Alaguumleces (Lorca Muacutercia) Torre de Sancho Manuel (Lorca Muacutercia) i

potser tambeacute El Campillo (Altura Castelloacute) o Chiacuteclar (Lorca Muacutercia) entre molts altres J CASAS i V SOLER La

Villa de Tolegassos Una explotacioacuten agriacutecola de eacutepoca romana en el territorio de Ampurias Oxford 2003 R

JAgraveRREGA ldquoEl yacimiento romano de El Campillo (Altura) Nuevos datos para el estudio de la romanizacioacuten en la

comarca de El Alto Palancia (Castelloacuten)rdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 17 1996 p 367-381 L

LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPoblamiento sociedad y economiacuteahelliprdquo p 157-158 134 Independentment drsquoaquests dos paragravemetres hi ha una altra quumlestioacute de gran rellevagravencia en aquest proceacutes que

eacutes el sistema de produccioacute emprat que meacutes enllagrave de si els qui explotaven la terra eren ibers o romanoitagravelics

defineix veritablement els establiments rurals com a vilmiddotles o com a centres agropecuaris indiacutegenes Vid J

NOGUERA ldquoEstudi diacrogravenic de la Cubeta de Moacutera (Ribera drsquoEbre Tarragona) des drsquoegravepoca tardorepublicanan a

lrsquoantiguitat tardanardquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 20 1999 p 267-286 M PREVOSTI ldquoLrsquoetapa

republicanardquo E GIRALT (dir) Histograveria Agragraveria dels Paiumlsos Catalans Vol 1 (coord per J GUITART) Antiguitat

Barcelona 2005 p 374-379

261

recuperades veiem que tendeixen a ser de manera significativa produccions indiacutegenes i

malgrat que es documenten arreu les importacions itagraveliques ocasionalment presenten grafits

escrits amb escriptura ibegraverica (o tambeacute puacutenica a lrsquoentorn de Carthago Noua)135 Aquests indicis

fan pensar que les persones que tenien al seu cagraverrec lrsquoexplotacioacute directa dels recursos devien

eacutesser en termes generals indiacutegenes que es trobaven sotmesos drsquoalguna manera als membres

drsquoaltres sectors socials meacutes elevats

Malgrat el que acabem de dir aixograve no treu que en alguns casos fossin itagravelics els qui

vivien i obtenien els recursos del territori per exemple a lrsquoagraverea de Carthago Noua srsquohan

associat a alguns nuclis contenidors vaixella i atuells de cuina de procedegravencia itagravelica que

superen en proporcioacute els materials indiacutegenes Aquest fet podria assenyalar per tant la

presegravencia de poblacioacute itagravelica cosa que srsquoaprecia amb meacutes intensitat als establiments

identificats com a agriacutecoles ndashque podien estar relacionats amb els centres minerometalmiddotluacutergics

situats a les proximitatsndash mentre que a la majoria dels assentaments progravepiament miners la

tendegravencia eacutes la inversa amb una major proporcioacute de materials indiacutegenes Queda clar en

consequumlegravencia que encara que la direccioacute de les extraccions de mineral i bonificacioacute dels

metalls estigueacutes en mans dels arrendataris itagravelics eren els ibers ndashi probablement tambeacute els

puacutenics superviventsndash els qui srsquoencarregarien de lrsquoexplotacioacute efectiva els qui treballaven a les

mines i als tallers metalmiddotluacutergics En aquest sentit no hem drsquooblidar que malgrat que amb un

egravemfasi no tan marcat els autors antics havien posat de manifest el seu apreci envers la

produccioacute sideruacutergica ibegraverica que en algunes contrades ndashcom les zones pirinenques i altres

indrets de la geografia catalana han testimoniatndash136 hauria tingut un paper prou destacat en

lrsquoeconomia i que srsquohauria mantingut sota el domini romagrave del territori

135 J A ANTOLINOS J M NOGUERA i B SOLER ldquoPoblamiento y explotacioacuten minerometaluacutergica en el distrito minero

de Carthago Novardquo J M NOGUERA (ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania 15 antildeos despueacutes

Murcia 2010 p 217 136 J MORER i A RIGO op cit P FARRAgraveS ldquoExcavacioacute drsquourgegravencia a Sant Joan de Boiacute un exemple de metalmiddotluacutergia

romana al Pirineurdquo RAP 11-12 2003 p 321-329 A MARTIacuteN OLIVERAS i A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ ldquoIntervencions

arqueologravegiques als jaciments romans de la Valldan Sectors vilmiddotla romana de Sant Bartomeu de la Valldan i

Poliacutegon Industrial de la Valldan 1999-2000 (Aviagrave Berguedagrave)rdquo M GENERA (coord) Actes de les Jornades

dArqueologia i Paleontologia 2001 Comarques de Barcelona 1996-2001 La Garriga 29 i 30 de novembre 1 de

desembre de 2001 vol 2 2004 p 678-721

262

542 Estructures drsquoemmagatzematge i societat

Als assentaments ibegraverics de dimensions mitjanes i grans srsquohavien reservat espais

especialitzats en lrsquoemmagatzematge de productes principalment agriacutecoles Les estructures

drsquoemmagatzematge no soacuten a tot arreu les mateixes sinoacute que varien drsquouna contrada a una altra

En efecte hi ha una divisioacute neta entre el territori al nord de lrsquoEbre (i particularment en lrsquoespai

compregraves entre les actuals terres penedesenques i el Llenguadoc) on el sistema

drsquoemmagatzematge emprat eacutes el de les sitges i el del sud del riu on en comptes de sitges es

troben estructures drsquoobra en alccedilat La presegravencia drsquounes i altres perograve no fa altra cosa que

demostrar la vocacioacute productiva dels establiments No pretenem aquiacute detallar de forma

detinguda la naturalesa de cadascuna de les dues tipologies estudiades per diversos experts

en el transcurs dels darrers decennis137 sinoacute que destacarem aquells aspectes drsquouna o lrsquoaltra

que es puguin relacionar amb el coneixement de lrsquoestructura social ibegraverica meacutes enllagrave de les

funcions econogravemiques la presegravencia drsquoestructures drsquoemmagatzematge i la seva ubicacioacute

aporten indicis de lrsquoarticulacioacute de la societat i com va canviant amb el temps

Drsquoentrada lrsquoexistegravencia de sitjars i magatzems assenyala la presegravencia drsquoun sector social

capacitat per acaparar controlar i administrar la produccioacute agriacutecola i els excedents El fet

drsquoaplegar el cereal en un mateix lloc no fa altra cosa que posar de manifest unes relacions de

dependegravencia dels sectors productors (que formarien part per tant del colmiddotlectiu social no

privilegiat) respecte drsquoaquell que estaria format pels membres de les elits El que el registre

arqueologravegic no ens diu ndashsi meacutes no de manera directandash eacutes la mena de subjeccioacute de la poblacioacute

137 Les publicacions sobre aquesta temagravetica soacuten diverses Pel que fa a les sitges trobem la tesi doctoral de J BURCH

Lrsquoemmagatzematge de cereals en sitges drsquoegravepoca ibegraverica al nord -est de Catalunya Girona 1996 els

aspectes meacutes rellevants de la qual foren traslladades pel seu autor a un article amb el mateix tiacutetol al nuacutemero 6 de

la Revista drsquoArqueologia de Ponent (1996) les aportacions recollides en dos dels articles aplegats a lrsquoapartat

monogragravefic del nuacutemero 12 de la revista Cypsela (1998) que tractava sobre estructures enfonsades (E PONS BRUN

et al ldquoSignificacioacute funcional de les sitges amortitzades de Mas Castellar de Pontoacutes una aproximacioacute

metodologravegicardquo p 63-79 i B AGUSTIacute et al ldquoEls reompliments de les sitges del Bosc del Congostrdquo p 81-95) alguns

articles de caire teograveric publicats per J MIRET a la Revista drsquoArqueologia de Ponent (ldquoLes sitges per emmagatzemar

cereals Algunes reflexionsrdquo RAP 15 2005 p 319-332) i a Cypsela (ldquoSobre les sitges i altres estructures excavades

al subsogravelrdquo Cypsela 16 2006 p 213-226) o monografies com la de J BURCH i J SAGRERA Excavacions arqueologravegiques

a la muntanya de Sant Juliagrave de Ramis 3 Els sitjars Girona 2010 Pel que fa a les estructures en alccedilat (perograve tambeacute

a les excavades al subsogravel) trobem la recent obra editada per R GARCIacuteA HUERTA i D RODRIacuteGUEZ GONZAacuteLEZ que

aplega aportacions de diversos especialistes drsquoarreu de la peniacutensula Ibegraverica per fer-ne un estat de la quumlestioacute

(Sistemas de almacenamiento entre los pueblos prerromanos peninsulares Cuenca 2009) A aquesta llista encara

srsquohi haurien drsquoafegir les muacuteltiples anagravelisis puntuals de sitges sitjars i magatzems documentats en les excavacions

arqueologravegiques i donades a conegraveixer en nombroses publicacions a lrsquoabast

263

els pagesos eren persones lliures perograve sotmeses a una pressioacute fiscal (o altres formes

drsquoobligacions) per part de lrsquoaristocragravecia Eren clients seus O nrsquoeren esclaus Tampoc ens

permet saber la proporcioacute de la collita que hom exigia era nomeacutes una part i es permetia a la

pagesia disposar de la resta per al consum i per tenir llavor per a futures anyades o beacute calia

lliurar-ne la totalitat i dependre completament de la redistribucioacute gestionada per les elits Fos

com fos els excedents obtinguts meacutes enllagrave de les funcions primagraveries de subsistegravencia de la

poblacioacute i de reserva de llavor es podien fer intervenir en el comerccedil a faisoacute de moneda de

canvi

En el cas concret dels sitjars tot i el trasbals provocat al tragravensit dels segles III al II aC

no desaparegueren ans al contrari Eacutes cert que deixaren drsquoutilitzar-se aquells que anaven

associats als establiments meacutes grans i que foren abandonats perograve srsquoesdevingueacute una

reorganitzacioacute de les grans agraverees drsquoemmagatzematge a traveacutes drsquouna potenciacioacute drsquoaltres

assentaments que fins aleshores havien estat secundaris Aixiacute per exemple el paper central

que hauria jugat a la Indigegravecia lrsquooppidum drsquoUllastret fou assumit per nuclis de segon ordre com

el de Sant Juliagrave de Ramis Peralada o Mas Castell de Porqueres tal i com mostra lrsquoincrement

de lrsquoobertura de sitges durant el segle II aC i lrsquoaugment de la seva capacitat 138 Podriacuteem llegir

aquest proceacutes com una promocioacute de determinats sectors aristocragravetics que serien els

encarregats de gestionar lrsquoemmagatzematge tot i que no ben beacute per a les mateixes funcions a

quegrave estaven avesats fins aleshores En aquest sentit srsquoha assenyalat que el contingut dels grans

sitjars en egravepoca republicana aniria destinat en bona mesura a satisfer les exigegravencies fiscals dels

romans139 de manera que ens trobariacuteem davant drsquounes elits indiacutegenes que mantindrien les

velles relacions de dependegravencia perograve que al mateix temps es trobaven subordinades a

lrsquoautoritat suprema de Roma Aixiacute a partir drsquoaquest moment serien els romans els qui

assumirien la capacitat drsquoacaparar la produccioacute agriacutecola en benefici propi si beacute mantenint

drsquoalguna manera lrsquoaparenccedila de les formes de fer tradicionals ibegraveriques Prova drsquoaixograve eacutes que a

mesura que anagrave transcorrent el segle II aC ndashi especialment a partir de la segona meitatndash

alguns dels sitjars que srsquohavien vist potenciats comenccedilaren a disminuir la quantitat de sitges

138 E PONS BRUN et al ldquoLes sitges dels assentaments de Mas Castellar de Pontoacutes i les del territorirdquo A MARTIacuteN

ORTEGA i R PLANA (dirs) op cit p 151 P CASTANYER i J TREMOLEDA fitxa nuacutem 190 ldquoMas Castellrdquo J M NOLLA L

PALAHIacute i J VIVO (eds) op cit p 340-342 J BURCH i J SAGRERA Excavacions Arqueologravegiqueshellip 3 139 J BURCH Lrsquoemmagatzematge de cereals hellip p 463-467

264

perograve al mateix temps en sorgiren de nous que prengueren el relleu drsquoaquells i centralitzaven

lrsquoemmagatzematge en localitzacions que eren controlades meacutes estretament per les autoritats

romanes seguint amb el mateix exemple alhora que dequeien els sitjars de Peralada i Sant

Juliagrave de Ramis sersquon creagrave un de dotat de gran capacitat al turoacute drsquoEmpuacuteries en relacioacute amb el

dit praesidium i al mateix indret on posteriorment es bastiacute el fograverum de la ciutat regular 140

Meacutes al sud es reconeix un altre cas similar en quegrave els romans semblen haver exercit un control

meacutes directe dels productes emmagatzemats al solar ocupat per la ciutat de Tarraco srsquoha

documentat recentment un sitjar141 que assenyala lrsquoexistegravencia drsquouna agraverea drsquoemmagatzematge

que en un eixample del segle II aC anterior a les grans reformes promogudes pels volts de 100

aC quedagrave incorporada a lrsquointerior del recinte emmurallat Posteriorment les sitges haurien

estat obliterades com a consequumlegravencia de la reorganitzacioacute derivada de la construccioacute del

fograverum republicagrave i el desenvolupament urbaniacutestic La lectura que es pot extreure drsquoaquesta

dinagravemica eacutes una pegraverdua progressiva del paper que durant bona part del segle II aC haurien

jugat els sectors aristocragravetics en relacioacute amb lrsquoacumulacioacute de la produccioacute agriacutecola que hauria

estat assumida directament per les autoritats romanes les quals srsquohaurien encarregat de

centralitzar-la en llocs controlats i protegits per elles mateixes Tot i aixograve eacutes possible que de

la custogravedia efectiva se nrsquoencarreguessin els auxiliars indiacutegenes com es desprendria de lrsquouacutes del

sistema tradicional drsquoemmagatzematge en sitges en comptes de les estructures en alccedilat fossin

drsquoobra o de fusta que eren les habitualment emprades per romans i itagravelics142

Ara beacute la dinagravemica que hem descrit per a la Indigegravecia no fou lrsquouacutenica que srsquoesdevingueacute

ategraves que nrsquohi ha documentades drsquoaltres de diferents Sitjars com el de Can Bartomeu i el de

Can Miralles-Can Modolell que durant lrsquoIbegraveric ple havien centralitzat la produccioacute agriacutecola

de lrsquoentorn drsquoIlturo mostren entre les acaballes del segle III aC i el primer quart de la centuacuteria

140 X AQUILUEacute P CASTANYER M SANTOS i J TREMOLEDA ldquoEl campo de silos del aacuterea central de la ciudad romana

de Empuacuteriesrdquo Romula 1 2002 p 9-38 J BURCH i J SAGRERA Excavacions arqueologravegiqueshellip 3 p 263 141 J M MACIacuteAS ldquoHorrea y estructuras de almacenamiento en la ciudad y el territorio de Tarraco Una primera

aproximacioacutenrdquo J ARCE i B GOLFAUX (eds) Horrea drsquoHispanie et de la Meacutediterraneacutee romaine Madrid 2011 p 187 142 J SALIDO ldquoTransformacioacuten y evolucioacuten de los sistemas de almacenamiento y conservacioacuten de los excedentes

agriacutecolas desde la edad del hierro a la eacutepoca romana en la peniacutensula Ibeacutericardquo R GARCIacuteA HUERTA i D RODRIacuteGUEZ

GONZAacuteLEZ (eds) Sistemas de almacenamiento entre los pueblos prerromanos peninsulares Cuenca 2009 p 105-

107 IDEM Horrea militaria Aprovisionamiento de grano al ejeacutercito en el occidente del Imperio Romano Madrid

2011

265

seguumlent un abandonament de la majoria de les sitges143 Aixograve no significa que el sistema

drsquoemmagatzematge en sitges desaparegueacutes ja que es continua trobant en petits conjunts als

establiments rurals que srsquoinstalmiddotlaren en el transcurs del mateix segle perograve no es detecta la

presegravencia de nous grans sitjars que hipotegraveticament substituirien els abandonats144 Quelcom

de semblant estagrave testimoniat al sitjar de Magograveria situat a Montjuiumlc (Barcelona) constituiumlt per

una trentena coneguda de sitges bona part de les quals havien estat amortitzades molt abans

ja al segle IV aC mentre que drsquoaltres ho foren en una cronologia propera a les de la vall de

Cabrera Com allagrave tambeacute a Montjuiumlc srsquoha documentat lrsquoobliteracioacute drsquounes poques sitges

encara al segle II aC145 Es tracta en consequumlegravencia de lrsquoaplicacioacute drsquouna estrategravegia diferent No

hem drsquooblidar que al mateix oppidum drsquoIlturo estagrave documentat un magatzem de dolia petits146

que fou amortitzat al segon quart del segle I aC i que podria haver estat en funcionament a la

segona meitat ndashsegurament avanccediladandash del segle II aC Per tant semblaria que en aquestes

agraverees els canvis experimentats per la societat eren diferents ja que sembla haver-se tendit cap

a una dispersioacute de lrsquoemmagatzematge agriacutecola perograve al mateix temps copsem la introduccioacute

de noves formes drsquoemmagatzemar meacutes progravepies del moacuten itagravelic

55 ESTRUCTURES DEFENSIVES I CULTUALS RELACIONS SOCIALS I RECURSOS IDEOLOgraveGICS

De lrsquoexamen del registre arqueologravegic es despregraven que determinades estructures i

objectes mobles semblen haver estat emprades pels grups que formaven les elits ibegraveriques

com a instruments al seu servei per justificar la seva posicioacute social i procurar perpetuar el statu

quo Ens fixarem a continuacioacute en dos elements concrets les estructures defensives i les

143 D ZAMORA et al ldquoTroballa drsquouna nova sitja ibegraverica del jaciment de ldquocan Miralles-can Modolellrdquo (Cabrera de

Mar El Maresme)rdquo Pyrenae 25 1994 p 186-189 D ZAMORA ldquoLrsquoespai periurbagrave de lrsquooppidum laietagrave de Burriac De

lrsquoibegraveric ple a la romanitzacioacuterdquo M C BELARTE i R PLANA (eds) El paisatge periurbagrave a la Mediterragravenia occidental

durant la protohistograveria i lrsquoantiguitat actes del colmiddotloqui internacional Institut Catalagrave drsquoArqueologia Clagravessica

Tarragona 6-8 maig del 2009 Tarragona 2012helliprdquo p151-152 i 154 144 D ZAMORA et al ldquoTroballa drsquouna nova sitjahelliprdquo p 189 V REVILLA i D ZAMORA ldquoOrganitzacioacute i dinagravemica del

poblament al territori drsquoIluro (Mataroacute Barcelona) entre els segles II aC i VI dCrdquo Rythms and cycles of countryside

Romanization Studies on the rural world in the Roman period 1 2006 p 43 D ZAMORA ldquoLrsquoespai periurbagrave de

lrsquooppidum laietagravehelliprdquo p157-158 145 D ASENSIO et al ldquoEl nucli ibegraveric de Montjuiumlc Les sitges de Magograveria o del Port Barcelonardquo Quarhis 5 2009 p

18 i ss 146 D ZAMORA Lrsquooppidum de Burriachellip p 97-99 V REVILLA i D ZAMORA ldquoOrganitzacioacute i dinagravemica del

poblamenthelliprdquo p 43

266

cultuals Amb relacioacute al primer ja hem esmentat que els establiments ibers ndashllevat dels meacutes

petitsndash tendien a construir-se envoltats drsquoalguna mena de cinta protectora que en la major

part dels casos no passava drsquoeacutesser gaire meacutes que un mur de tanca147 Malgrat lrsquoaparent

indefensioacute nrsquohi devia haver prou per fer front a les amenaces meacutes habituals a les quals podien

estar exposades les comunitats ibegraveriques que eren fonamentalment els animals salvatges o

grups procedents drsquoaltres comunitats148 La forma tradicional de fer la guerra entre els ibers

encara que fos en petits contingents meacutes o menys ben organitzats passava normalment per

enfrontar-se a camp obert als enemics que venien per pillar els seus camps i bestiar de manera

que amb una paret que separeacutes el moacuten interior de lrsquoexterior nrsquohi havia prou Nomeacutes en el cas

que les coses anessin molt maldades i els habitants drsquoaquests poblats no fossin capaccedilos de fer

front als adversaris podien optar per fugir i intentar cercar un refugi meacutes segur en un altre

establiment veiacute dotat de defenses meacutes poderoses149 Aixograve ja ens assenyala per tant una

dependegravencia de la gent que residia i treballava en aquests assentaments meacutes petits dels nuclis

urbans meacutes grans on no ho oblidem habitaven entre drsquoaltres els membres de les

aristocragravecies De fet la mateixa existegravencia drsquoestructures defensives ja palesa una jerarquitzacioacute

de la societat ategraves que com qualsevol altra obra de gran envergadura requeria la presegravencia

drsquoun grup dotat de la capacitat drsquoorganitzar i gestionar els recursos humans i materials

necessaris per dur-la a terme Cal pensar que aquest grup rector estaria format pels membres

de les elits de cada comunitat que tindrien en les muralles un siacutembol de prestigi i un element

en el qual fonamentar una ideologia que els permetria justificar la seva posicioacute social i

147 Cal reconegraveixer que allograve que drsquohabitud hom sol anomenar muralla als assentaments ibegraverics no sembla tenir

unes capacitats militars gaire significatives Aquest fet es palesa especialment en els assentaments de les

categories inferiors En general es tracta de cintes que ressegueixen la topografia de lrsquoindret i que no es

distingeixen pel seu gruix gaire meacutes que els murs de la resta dels edificis les amplades oscilmiddotlen amb frequumlegravencia

entre els 04 i els 09 metres per beacute que hi ha casos que arriben a superar el metre com a Puig Castellet (Lloret

de Mar Girona) Cegravellecs (Orrius Barcelona) o Castellruf (Martorelles Barcelona que assoleix fins a 15 metres)

per posar nomeacutes tres exemples Aquestes amplades exiguumles no permetien la creacioacute drsquoelements com passos de

ronda perograve siacute que eacutes habitual de complementar-les amb alguna torre especialment flanquejant les portes per

un costat o per tots dos per tal de protegir lrsquoacceacutes o accessos a lrsquointerior dels poblats Per la seva banda les portes

acostumen a ser senzilles i sense grans sofisticacions un esvoranc o interrupcioacute del llenccedil Molts establiments

sobretot si ocupaven una superfiacutecie meacutes gran disposaven de meacutes drsquoun acceacutes normalment la porta o portes

principals eren prou amples perquegrave les franquegessin els carros si beacute hi ha excepcions com el Puntal dels Llops

(P MORET Les fortifications ibeacuteriqueshellip p 467-468) amb un acceacutes complicat que no permetia el pas de cap vehicle

i disposava drsquouna porta en forma de colze Les altres portes eren meacutes petites com poternes 148 F QUESADA ldquoAsedio sitio asalto Aspectos praacutecticos de la poliorceacutetica en la Iberia prerromanardquo L BERROCAL

i P MORET (eds) Las murallas protohistoacutericas de la Meseta y la vertiente atlaacutentica en su contexto europeo Actas

del coloquio celebrador en la Casa de Velaacutezquez (Octubre de 2006) Madrid 2007 p 75-76 149 F QUESADA ldquoAsedio sitio asaltordquo p 98-100

267

mantenir-la150 tant cap a lrsquoexterior vers altres pobles com cap a lrsquointerior vers els mateixos

conciutadans Catoacute no emeteacute lrsquoordre drsquoenderrocar les muralles151 dels oppida ibegraverics de manera

arbitragraveria sinoacute perquegrave havia copsat el significat simbogravelic i ideologravegic que tenien per als sector

aristocragravetics152 i entenia que minant les fortificacions vulnerava ensems quelcom de meacutes

profund

Els establiments de les categories superiors en general acostumen a mostrar unes

estructures defensives meacutes sofisticades i complexes i en les quals sembla apreciar-se encara

que sigui drsquouna manera meacutes o menys ocasional una certa voluntat de monumentalitzacioacute

Aquest fet es manifesta especialment a les portes en tant que era un lloc de pas obligat per a

tothom i per tant les elits locals podien emprar-les com a instrument propagandiacutestic i per

remarcar el seu prestigi153

Sota la dominacioacute romana apreciem a les estructures defensives dels establiments

ibegraverics tant els preexistents com els creats al segle II aC la implementacioacute drsquoalgunes

innovacions a partir de la segona meitat de la centuacuteria Meacutes enllagrave de la voluntat drsquoaconseguir

unes defenses eficaces i drsquoemprar una fagravebrica meacutes acurada per a bastir els paraments cal

destacar una tendegravencia meacutes marcada a la monumentalitzacioacute Som del parer que aquest fet a

meacutes de manifestar lrsquoempremta dels arquitectes romans en les obres poliorcegravetiques indiacutegenes

fou emprat com un recurs per part dels grups rectors de les comunitats indiacutegenes per reforccedilar

simbogravelicament la seva posicioacute Aixograve no obstant com que el territori havia quedat sota lrsquoegravegida

de Roma caldria pensar que srsquoapropiaria de la presa de decisions vinculades al bastiment de

fortificacions154 i en consequumlegravencia la construccioacute o les grans reformes de les estructures

150 F GRACIA La guerra en la Protohistoria Heacuteroes nobles mercenarios y campesinos Barcelona 2003 p 234-235 151 POLIBI 191 LIVI 3417 APIAgrave Ib 41 152 F GRACIA La guerra en la Protohistoriahellip p 255-256 153 A OLIVER ldquoTorres y casas fortificadas en la provincia castellonense Un planteamiento inicialrdquo P MORET i T

CHAPA (eds) Torres atalayas y casas fortificadas Explotacioacuten y control del territorio en Hispania (S III a de C ndash

S I d de C) Jaeacuten 2004 p 151 Bones mostres les proporcionen les estructures documentades a les portes

principals drsquoestabliments com La Serreta o el Castellar de Meca de grans dimensions i dotades de cambres que

tant es podrien haver destinat a usos militars com civils (E DIacuteES ldquoLa Torre Portal y el Portal Torreado en las

fortificaciones ibeacutericas Estudio de las entradas Norte y Oeste de la Bastida de les Alcusses (Moixent Valegravencia)rdquo

Saguntum 37 2005 p 73-84) 154 Quan Apiagrave relata lrsquoesdeveniment que portagrave a lrsquoesclat de les guerres celtibegraveriques (Ib 44) recull la protesta dels

segedans davant de la multa imposada per Roma els quals adduiumlen que als tractats signats amb Grac no hi havia

cap clagraveusula que fes referegravencia a lrsquoalccedilament de muralles drsquoassentaments ja existents sinoacute que nomeacutes srsquohi reflectia

la prohibicioacute de construir nous establiments No disposem de cap testimoni semblant per al moacuten iber perograve es fa

difiacutecil de creure que les autoritats romanes permetrien als indiacutegenes en tant que sotmesos tenir gaire llibertat a

lrsquohora drsquoendegar cap reforma de gran volada dels seus sistemes defensius fins i tot en nuclis preexistents

268

defensives dels establiments autogravectons vindrien promogudes per les autoritats romanes Aixiacute

doncs hi hauria una doble lectura simbogravelica al mateix temps que srsquoincrementaria el prestigi

i el paper jugat per lrsquoaristocragravecia a la societat remarcaria el poder suprem de Roma aixiacute com

la subordinacioacute de les elits locals

Pel que fa al segon element no hem de perdre de vista que tradicionalment el moacuten

de la religioacute sembla haver estat sogravelidament vinculat als sectors aristocragravetics 155 En general

sovintegen als assentaments (sobretot als de les categories superiors) agravembits que formen part

de grans casals o que hi estaven connectats i que havien tingut funcions cultuals156 Solen

interpretar-se com a espais destinats als cultes gentilicis i en diversos establiments no nrsquohi

havia nomeacutes un sinoacute meacutes cosa que podria assenyalar la presegravencia de meacutes drsquouna famiacutelia

aristocragravetica per nucli A la societat ibegraverica la religioacute jugava un paper destacat en la mesura

que el seu uacutes es podria interpretar com a justificacioacute ideologravegica de les elits per imposar el seu

predomini sobre la resta de sectors de la societat Com posa de manifest lrsquoevolucioacute dels espais

de culte i el seu desenvolupament durant el nostre periacuteode la religioacute es va anar transformant

al llarg del temps de manera paralmiddotlela a la societat157 i en consequumlegravencia eacutes un reflex meacutes dels

canvis que experimentava

Aixiacute entre les darreries del segle III aC i lrsquoinici de la centuacuteria seguumlent els espais cultuals

indiacutegenes malgrat algunes excepcions158 poc es distingien de les estructures domegravestiques

155 T MONEO Religio iberica Santuarios ritos y divinidades (siglos VII-I aC) Madrid 2003 156 T MONEO op cit p 104-109 173-175 i 215 A MARTIacuteN ORTEGA M MATAROacute i J CARAVACA ldquoUn edifici cultual de

la segona meitat del segle III aC a lrsquoIlla drsquoen Reixac (Ullastret Girona)rdquo Cuadernos de prehistoria y arqueologiacutea de

Castelloacuten 18 1997 p 43-70 D ZAMORA op cit p 89-92 J SANMARTIacute i J SANTACANA El poblat ibegraveric drsquoAlorda Parkhellip

p 26-32 i 52-55 M C BELARTE Arquitectura domegravestica i estructura social a la Catalunya protohistograverica Arqueo

Mediterragravenia 11997 Barcelona 1997 p 180-184 i 199 I BALLESTER ldquoEl Cerro de San Miguel de Liriardquo Labor del SIP

y su Museo de Prehistoria en 1934 Valegravencia 1935 p 25 C ARANEGUI ldquoLa favissa del santuario urbano de Edeta-

Liria (Valencia)rdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 18 1997 p 104-107 F GUSI ldquoLugares sacros

divinidades cultos y rituales en el Levante de Iberiardquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 18 1997

p 194 H BONET i C MATA ldquoLugares de culto edetanos Propuesta de definicioacutenrdquo Quaderns de Prehistograveria i

Arqueologia de Castelloacute 18 1997 p 122-123 i 130-131 H BONET op cit p 364 i 366 M ALMAGRO-GORBEA i T MONEO

op cit p 120-122 F BARRECA La civiltaacute fenicio-puacutenica in Sardegna Sassari 1986 p 29 V KARAGEORGHIS Kytion

Mycenaean and Poenician Discoveries in Cyprus London 1976 p 117 I GRAU R OLMOS i A PEREA ldquoLa habitacioacuten

sagrada de la ciudad ibeacuterica de La Serretardquo AEspA 81 2008 p 5-29 I GRAU ldquoEstudio de las excavaciones antiguas

del 1953 y 1956 en el poblado ibeacuterico de La Serretardquo Recerques del Museu drsquoAlcoi 5 1996 p 83-116 I GRAU

ldquoTerritorio y lugares de culto en el aacuterea central de la Contestania ibeacutericardquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia

de Castelloacute 21 2000 p 200-214 157 T MONEO op cit p 272-275 158 S CASAS et al ldquoEls temples de lrsquooppidum drsquoUllastret Aportacions al seu coneixementrdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos

Catalans vol 2 Puigcerdagrave 2005 p 992-996 M ALMAGRO-GORBEA i T MONEO Santuarios urbanos en el mundo

ibeacuterico Madrid 1999 p 137 i 141 A COSTA ldquoEls espais de culte a les aiguumles al Territorium de Gerundardquo A COSTA

269

ategraves que no solien eacutesser edificis exempts i quan ho eren lrsquoestructura no diferia massa de la de

qualsevol casa en tot cas la presegravencia de llars meacutes o menys grans i sovint restes de sacrificis

cruents o altres menes drsquoofrenes soacuten els principals elements que ajuden a identificar-los Es

tractava per tant drsquouna religioacute socialment restringida a les elits que potser es feia extensible

a altres segments amb els quals estaven estretament relacionades En altres casos que se situen

en entorns rurals sembla que determinats indrets on la natura havia modelat lrsquoespai atorgant-

li unes caracteriacutestiques especials i fortament atractives que feien sentir als ibers la presegravencia

drsquoalgun numen havien esdevingut santuaris destaquen en aquest sentit alguns espais situats

en coves o en indrets elevats159 No obstant les variades activitats que hom hauria pogut dur-

hi a terme160 en cap moment srsquohavia considerat necessari drsquoemmarcar aquests escenaris

naturals amb estructures arquitectograveniques En canvi a mesura que avanccedila el segle II aC

srsquoaprecia de mica en mica una individualitzacioacute dels espais sagrats que ve remarcada amb la

construccioacute de manera meacutes generalitzada drsquoedificacions amb funcions cultuals A meacutes

aquestes construccions soacuten dotades de monumentalitat i drsquouna arquitectura no ibegraverica sinoacute

clarament itagravelica El cas meacutes antic conegut a la proviacutencia eacutes el del santuari de la Ermita de la

Encarnacioacuten (Caravaca de la Cruz Muacutercia) i en concret el dit Temple A Al capdamunt del

Cerro de la Encarnacioacuten proper als establiments ibegraverics de Los Villares i de Villaricos srsquohan

L PALAHIacute i D VIVOacute (eds) Aquae Sacrae agua y sacralidad en la antiguumledad Girona 2011 p 38-39 L PERICOT

ldquoYacimientos de eacutepoca ibeacuterica e ibero-romanardquo Informes y Memorias de la Comisariacutea General de Excavaciones

Arqueoloacutegicas 27 1952 p 122-125 A PUJOL La poblacioacuten prerromana del extremo Nordeste peninsular geacutenesis y

desarrollo de la Cultura Ibeacuterica en las comarcas gerundenses vol 2 Barcelona 1989 p 20 E VERDAGUER El poblat

ibegraveric de Castell Quaderns del Museu Municipal Cau de la Costa Brava Segraverie Histograveria i Arqueologia 3 Palamoacutes

1994 p 77 159 M TARRADELL ldquoSantuaris ibegraverics i iberoromans a lsquollocs altsrsquordquo Memograveria de lrsquoInstitut drsquoArqueologia i Prehistograveria

de la Universitat de Barcelona Barcelona 1979 p 35-45 R COLL i F CAZORLA ldquoUna cueva santuario ibeacuterica en el

Maresme La Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar Barcelona)rdquo C Aranegui (coord)

Congreso Internacional Los Iberos Priacutencipes de Occidente Valegravencia 1998 p 275-282 160 A COSTA op cit p 29-31 A OLIVER ldquoLa problemaacutetica de los lugares sacros ibeacutericos en la historiografia

arqueoloacutegicardquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 18 1997 503-506 P CAMPMAJOacute ldquoLes roches

graveacutees drsquoeacutepoque ibegravere sont-elles des marqueurs de territoire Les cas de la Cerdagnerdquo ActPal IX = PalHisp 5

2005 p 195-234 P CAMPMAJOacute i D CRABOLL ldquoLes gravures rupestres de Cerdagne (Pyreacuteneacutees Catalanes) Quelques

eacuteleacutements pour la chronologie et une approche symboliquerdquo Archeacuteo 66 Bulletin de lrsquoAssociation Archeacuteologique des

Pyreacuteneacutees-Orientales 24 2009 p 63 P CAMPMAJOacute i J FERRER ldquoLe nouveau corpus drsquoinscriptions ibeacuteriques rupestres

de la Cerdagne (1) premiers resultatsrdquo Serta Palaeohispanica J de Hoz = PalHisp 10 2010 p 252 D ZAMORA

ldquoLrsquoespai periurbagrave de lrsquooppidum laietagrave de Burriac De lrsquoibegraveric ple a la romanitzacioacuterdquo M C BELARTE i R PLANA (eds)

El paisatge periurbagrave a la Mediterragravenia occidental durant la protohistograveria i lrsquoantiguitat actes del colmiddotloqui

internacional Institut Catalagrave drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona 6-8 maig del 2009 Tarragona 2012 p155 L

LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPaisaje y poblamiento en el sureste peninsular entre la repuacuteblica tardiacutea y el alto imperiordquo J

M NOGUERA (ed) op cit Murcia 2010 p 75-77 F BROTOacuteNS i L LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPoblamiento rural romano en

el Noroeste de Murciardquo J M NOGUERA (ed) op cit p 418-419

270

documentat les restes pertanyents a un templet orientat en lrsquoeix nord-estsud-est amb una

cella de 6 per 51 m i que hauria estat bastit en algun moment impreciacutes de la primera meitat

del segle II aC Malgrat aquesta cronologia primerenca es tracta drsquoun temple que

possiblement era in antis i estava pavimentat amb opus signinum161 Posteriorment sobretot

en el transcurs de la segona meitat de la mateixa centuacuteria aquest proceacutes srsquoobserva de manera

meacutes generalitzada162

161 S F RAMALLO ldquoUn santuario de eacutepoca tardo-republicana en La Encarnacioacuten Caravaca Murciardquo Templos

romanos de Hispania Cuadernos de arquitectura romana vol 1 1991 p 50-52 Posteriorment ja a les acaballes de

la mateixa centuacuteria o potser a inicis de la seguumlent en el punt meacutes alt del mateix turoacute i a escassa distagravencia de

lrsquoanterior fou erigida una segona estructura de caire religioacutes (Temple B) molt meacutes monumental Per assolir

aquest objectiu el santuari orientat en aquest cas en lrsquoeix nord-sud es disposagrave al damunt drsquouna plataforma

enllosada de 2725 per 1725 m Lrsquoestat actual de conservacioacute no permet saber exactament com era el temple per

beacute que les opcions que srsquohan esgrimit consideren que o beacute es tractava drsquoun edifici progravestil tetragravestil o beacute si encara

era meacutes gran drsquoun octagravestil pseudoperiacutepter En qualsevol cas a partir dels fragments recuperats el que estagrave clar

eacutes que seguia lrsquoordre jogravenic De la mateixa manera que lrsquoanterior aquest tambeacute estava pavimentat amb opus

signinum (S F RAMALLO ldquoUn santuario de eacutepoca tardo-republicanahelliprdquo p 56-62 F BROTOacuteNS i S F RAMALLO

ldquoOrnamento y siacutembolo las ofrendas de oro y plata en el santuario ibeacuterico del Cerro de la Ermita de la Encarnacioacuten

de Caravacardquo T TORTOSA i S CELESTINO (eds) i R CAZORLA (coord) Debate en torno a la religiosidad

protohistoacuterica Anejos de AEspA 55 2010 p 130) 162 Per exemple al vell territori de la Indigegravecia comptem amb el temple identificat a Sant Juliagrave de Ramis la

construccioacute del qual esdevinguda pels volts de 130-120 aC fou una obra de gran volada i ben meditada en la

mesura que implicagrave el desallotjament (aparentment paciacutefic) i el posterior arrasament de tot un barri de

lrsquooppidum amb la intencioacute de bastir una gran plataforma abocada al pendent de la muntanya sobre el congost

del Ter al damunt de la qual srsquoerigiacute un temple Lrsquoedifici no es conserva perograve siacute srsquohan localitzat diversos elements

arquitectogravenics (sobretot carreus agravedhuc algun de motllurat i decorat pertanyent a lrsquoentaulament aixiacute com algun

tambor de columna) obrats amb una pedra sorrenca de color daurat molt caracteriacutestica que calgueacute anar a buscar

a pocs quilogravemetres de distagravencia i que amb el pas dels segles han estat contiacutenuament reutilitzats en

construccions properes La identificacioacute drsquoaquests elements perograve eacutes suficients per reconstruir lrsquoedifici com un

temple pseudoperiacutepter drsquoordre toscagrave (BURCH et al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 98-108 J BURCH et al ldquoLa

siacutentesirdquo J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO (eds) De lrsquooppidum a la ciuitas La romanitzacioacute inicial de la Indigegravecia

Girona 2010 p 39-47 J BURCH et al fitxa nuacutem 168 ldquoKeruntardquo J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO (eds) op cit p

324-325) Una altra estructura religiosa estagrave documentada a Mas Castell (Porqueres Girona) Com a Sant Juliagrave

ens trobem davant drsquoun edifici bastit en egravepoca baixrepublicana que no es conserva perquegrave lrsquouacutes cultual del lloc

srsquoha mantingut en el transcurs dels segles cosa que ha suposat lrsquoarrasament per construir-hi al damunt altres

temples adaptats a les creences de cada moment Aquiacute srsquohan documentat capitells fusts i basaments de

columnes majoritagraveriament de gres (un material no local) reaprofitats als murs de la vella basiacutelica en algunes

tombes del cementiri format al seu entorn i ja meacutes allunyats fins i tot en els nivells baiximperials de la uilla de

Vilauba Tots aquests fragments assenyalen la presegravencia drsquoun petit temple in antis o potser tetragravestil drsquoordre toscagrave

que tenint en compte la seva proximitat a lrsquooppidum de mas Castell a tocar de lrsquoestany de Banyoles possiblement

estava dedicat a alguna deiumltat de les aiguumles com ara la Dea Porca o Porcia (J BURCH et al Els temples i els

cementiris anticshellip p 24-25 i 122 J BURCH et al ldquoLa siacutentesirdquo P CASTANYER i J TREMOLEDA fitxa nuacutem 190 ldquoMas

Castellrdquo J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO (eds) op cit p 340-342 A COSTA op cit p 53-54) Finalment tenim

coneixement drsquoun vell santuari rural ibegraveric monumentalitzat les restes del qual es localitzaren al subsogravel de

lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Aniol de Finestres Tot el que en queda eacutes una cambra rectangular drsquouns 34 metres

de longitud orientada nord-estsud-oest i pavimentada amb un opus signinum decorat amb tesselmiddotles blanques

de calcagraveria i alguna de negra El disseny forma una retiacutecula de rombes de 26 metres de llargada envoltada per

un meandre de greques de 042 metres drsquoamplada Els seus excavadors han defensat de bell antuvi fonamentant-

se en la presegravencia propera drsquoun llac subterrani i de la deu drsquoun dels afluents del Lleacutemena que lrsquoestructura seria

un sacellum dedicat a algun numen ibegraveric relacionat amb lrsquoaigua reconvertit per mitjagrave de la interpretatio a una

271

En definitiva tot i que Roma senyorejava el territori assistim al manteniment dels

antics llocs de culte indiacutegenes que foren aleshores potenciats a traveacutes de la

monumentalitzacioacute Aquest fet com ja hem posat de manifest meacutes amunt en referir-nos a les

estructures defensives ens pot assenyalar la pervivegravencia de determinades estructures socials

ibegraveriques perograve convenientment reconduiumldes per les noves autoritats en benefici propi Eacutes a

dir hauriacuteem de pensar que la religioacute continuava essent un recurs ideologravegic emprat per les elits

ndashles noves elits addictes a Roma no cal dir-hondash per reforccedilar la seva posicioacute social perograve al

mateix temps eacutes innegable que es tracta drsquoun instrument propagandiacutestic al servei dels nous

amos Drsquoaquesta manera Roma manifestava simbogravelicament perograve de manera clara la seva

autoritat i concedia interessadament a lrsquoaristocragravecia ibegraverica el privilegi de mantenir la seva

posicioacute per facilitar lrsquoadministracioacute del territori i les seves poblacions

56 RECAPITULACIOacute

Amb totes les dades que hem exposat fins aquiacute podem observar una segraverie de

transformacions en la societat de la Hispagravenia Citerior en el periacuteode que srsquoesteacuten entre 218 i 133

aC evidenciades pel registre arqueologravegic Per comenccedilar la vella estructura de poblament

heretada de lrsquoIbegraveric ple canvia de manera meacutes o menys traumagravetica en el tragravensit del segle III al

II aC i de mica en mica es va desintegrant per donar forma a una nova organitzacioacute Des del

punt de vista social assenyala modificacions als sectors privilegiats ategraves que si acceptem que

les elits ibegraveriques residien principalment als assentaments superiors i drsquoaquests molts soacuten

abandonats aquest fet significa que per accioacute romana bona part de les aristocragravecies foren

desproveiumldes dels seus rol i posicioacute i desaparegueren En canvi altres sectors (fossin o no

privilegiats) que fins aleshores havien restat en una posicioacute secundagraveria i segurament

subordinada a les velles aristocragravecies ocuparen el buit deixat com palesa la potenciacioacute de

deiumltat romana potser alguna nimfa (J ESTEBA ldquoIntervencioacute a lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Aniol de Finestres (La

Garrotxa)rdquo Quartes Jornades drsquoArqueologia de les Comarques de Girona Figueres 1998 p 287-296 J ESTEBA i R

DEHESA ldquoSant Aniol de Finestres de santuari de sacralitzacioacute de les aiguumles a temple cristiagraverdquo J MAROTO i E RIPOLL

(eds) Protohistoria et Antiqua Historia Pyrenaica II Congreacutes Internacional Histograveria dels Pirineus Girona 2005 p

285-298) Meacutes al sud una vella cova-santuari com la de Les Encantades (Cabrera de Mar) propera a lrsquooppidum

drsquolturo mantingueacute al llarg del temps les seves funcions cultuals com demostra la troballa de materials votius

pertanyents a diverses cronologies tot i que segurament srsquohi ha de relacionar el bastiment en una egravepoca

posterior drsquoun santuari rural ubicat a Can Modolell i per tant en una zona planera i meacutes cogravemoda (R COLL i F

CAZORLA op cit)

272

nombrosos establiments preexistents preferentment aquells que havien estat de segon ordre

Perograve tot plegat srsquoesdevingueacute amb lrsquoaquiescegravencia dels nous amos del territori a qui convenia

que unes elits indiacutegenes addictes srsquoencarreguessin de controlar la seva progravepia gent i garantir

lrsquoordre El proceacutes de monumentalitzacioacute que srsquoobserva en nombrosos nuclis a partir de mitjan

segle II aC es pot relacionar amb aquest canvi entre els segments privilegiats ja que seria un

recurs que aplicarien les noves aristocragravecies (i les velles que havien sobreviscut situant-se

ragravepidament al costat dels romans) en un moment que les condicions socials i econogravemiques

srsquoestaven recuperant i estabilitzant i podien afrontar els costos drsquoendegar les obres necessagraveries

per refermar la seva posicioacute Una posicioacute no ho oblidem que depenia sempre del concurs de

les autoritats romanes que tambeacute estaven interessades a demostrar qui era que tenia el poder

Per aixograve algunes de les iniciatives de monumentalitzacioacute tenen un fort regust itagravelic eacutes meacutes

els promotors drsquoalgunes drsquoaquelles foren indubtablement els mateixos romans que en feren

uacutes per manifestar simbogravelicament la seva autoritat

Al mateix temps lrsquoaparicioacute drsquoassentaments civils de tipus clarament itagravelic palesa des

de la primera meitat del segle II aC lrsquoestabliment a la proviacutencia de poblacioacute vinguda drsquoItagravelia

per exercir funcions diverses probablement relacionades amb lrsquoadministracioacute i lrsquoexplotacioacute

del territori i amb el comerccedil La cultura material recuperada tant als hagravebitats com als espais

funeraris posa de manifest una procedegravencia de la major part dels immigrants itagravelics del centre

i el sud de la Peniacutensula particularment de les terres campanianes si beacute no es pot descartar

que alguns provinguessin de zones com Etruacuteria o lrsquoApuacutelia

Si ens centrem ara en els sectors no privilegiats tot i que serien presents en tota mena

drsquoassentaments els hem reconegut especialment als establiments meacutes modestos situats amb

manta frequumlegravencia a la ruralia La seva multiplicacioacute durant el segle II aC mostra com a miacutenim

una reorganitzacioacute espacial dels segments meacutes baixos de la societat que teacute a veure amb els

canvis que hem detallat meacutes amunt Podria ser que a meacutes estigueacutes relacionada amb

modificacions en les relacions entre els sectors no privilegiats i els privilegiats i amb noves

estrategravegies econogravemiques de les elits encarades a satisfer no nomeacutes les necessitats drsquouna

poblacioacute creixent (com sembla apreciar-se a partir de la segona meitat de la mateixa centuacuteria)

sinoacute tambeacute les exigegravencies de les autoritats romanes Un aspecte dels sectors no privilegiats

que aparentment no es transformagrave eacutes el que teacute a veure amb les funcions econogravemiques que

273

duien a terme puix que seguiren assumint lrsquoexplotacioacute directa dels recursos agropecuaris i

naturals i les activitats de produccioacute artesanal En aquest sentit els testimonis del districte

miner de lrsquoentorn de Carthago Noua demostren que tant les tasques drsquoextraccioacute dels minerals

com de la produccioacute agriacutecola requeien principalment en individus que formaven part dels

segments inferiors de lrsquoescalafoacute social si beacute srsquoaprecia una diferegravencia quant a lrsquoorigen mentre

que aquelles eren dutes a terme per part de la poblacioacute autogravectona aquestes eren assumides

per poblacioacute itagravelica Perograve deixant de banda aquest cas concret i fins a cert punt excepcional

per haver estat un pol drsquoatraccioacute drsquoitagravelics al conjunt del territori si fem cas a lrsquoarquitectura els

materials i tegravecniques constructives i a la cultura material localitzats en ells veurem una segraverie

drsquoassentaments que al llarg del segle II aC semblen habitats per ibers i seguir depenent de les

elits indiacutegenes Si beacute es comencen a adoptar algunes tegravecniques itagraveliques relativament aviat

com els opera signina que arrebossaven dipogravesits i els aljubs meacutes primerencs caldragrave esperar a

un moment molt meacutes avanccedilat per trobar lrsquouacutes de materials com les tegulae i els imbrices o de

formes drsquoemmagatzematge com els dolia i tot i aixograve segueixen durant temps combinant-se

amb les formes de fer tradicionals indiacutegenes Lrsquoarqueologia per tant no detecta en aquesta

egravepoca res de semblant a una hipotegravetica colonitzacioacute del camp per part dels romans o els itagravelics

De fet no eacutes quelcom que ens hagi de provocar estranyesa ja hem comentat meacutes amunt que

per molt que per dret de conquesta les terres dels venccediluts per Roma esdevinguessin ager

publicus no necessagraveriament srsquohavia de procedir de manera immediata a parcelmiddotlar-les

repartir-les o a explotar-les directament Cal tenir present aixiacute mateix que les terres

provincials podien no tenir les mateixes consideracions juriacutediques que les italianes de

manera que en comptes drsquoeacutesser ager publicus tinguessin la categoria drsquoager peregrinus

entenent com a tal les terres que havent estat confiscades pels romans com a consequumlegravencia

drsquouna victograveria militar eren retornades als peregrini venccediluts a canvi de la satisfaccioacute drsquoalguna

mena de cagravenon163 A meacutes tant per a romans com per a itagravelics lrsquoassentament al territori hispagrave

oferia en la nostra egravepoca i particularment durant la primera meitat del segle II aC uns

inconvenients descoratjadors ategraves que els uns perdrien els seus drets en canviar de

domicilium i els altres qualsevol aspiracioacute que tinguessin a accedir algun dia a la ciutadania

163 A OREJAS i I SASTRE ldquoFiscaliteacute et organisation du territoire dans le Nord-Ouest de la Peacuteninsule beacuterique

civitates tribut et ager mensura comprehensusrdquo DHA 251 1999 p 159-170

274

plena164 En aquest sentit les fonts literagraveries transmeten abundants notiacutecies del retorn dels

soldats llicenciats cap a Itagravelia i el seu establiment en terres de la peniacutensula veiumlna no pas en les

de la Ibegraverica Ara beacute no hem de perdre de vista un detall rellevant els inconvenients apuntats

afectaven als ingenui i als socii lliures perograve no representaven cap escull per a altres sectors

socials com el dels lliberts que podien actuar al territori provincial sense patir aquelles

desafortunades consequumlegravencies juriacutediques

164 O OLESTI ldquoUrbanitzacioacute integracioacute i gestioacute del territori al nord-est de la peniacutensula Ibegraverica en egravepoca

republicana (segles II-I aC)rdquo Time of changes In the beginning of the Romanization Studies on the rural world in

the Roman period 5 Girona 2010 p 21

275

6 LA SOCIETAT DE LA HISPAgraveNIA CITERIOR IBEgraveRICA (218-133 AC)

61 ROMANS

Eacutes als romans a qui srsquoatribueix la responsabilitat dels canvis que es produiumlren al

territori ibegraveric a partir de les acaballes del segle III aC com a consequumlegravencia de la seva

participacioacute a la segona guerra puacutenica el desenllaccedil del conflicte i lrsquoannexioacute de la peniacutensula

Ibegraverica a lrsquoimperi territorial que srsquoestaven forjant Quan examinagravevem el desenvolupament de

les societats romana i itagraveliques i tambeacute els testimonis literaris hem tingut ocasioacute de veure que

diversos sectors de la societat romana intervingueren drsquouna manera o una altra en les

transformacions En termes generals i drsquoacord amb la naturalesa juriacutedica dels individus

podem englobar-los en dos grans grups els ingenui i els liberti

611 Ingenui

6111 Definicioacute juriacutedica

Per ingenui entenem aquells individus adults ndashtant homes com donesndash que havien

nascut dins drsquouna famiacutelia romana dotada de drets de ciutadania o beacute que procedien drsquoaltres

comunitats amb altres estatuts juriacutedics perograve que havien estat naturalitzats romans i per tant

hom els havia atorgat la ciutadania romana Un dels requisits fonamentals per poder ser

considerat ingenuus (o ingenua) era tenir un origen lliure ategraves que la ciutadania al moacuten romagrave

anava indestriablement lligada a la libertas els esclaus nrsquoestaven mancats i en consequumlegravencia

no podien eacutesser ciutadans llevat que els seus amos els manumetessin

Ja hem vist al segon capiacutetol que la ciutadania comportava el gaudi drsquoun conjunt de

drets i lrsquoexigegravencia de la satisfaccioacute de diverses obligacions No repetirem aquiacute els uns i les altres

sinoacute que ens centrarem especiacuteficament en aquells que ens poden ajudar a aclarir els sectors

socials als quals pertanyien els romans que foren presents a la Hispagravenia Citerior ibegraverica entre

218 i 133 aC Srsquoimposa drsquoentrada la necessitat de fer algunes distincions perquegrave encara que en

teoria tots els ciues Romani estaven dotats dels mateixos drets el seu exercici sobretot el dels

276

drets poliacutetics podia variar a la pragravectica en funcioacute de la posicioacute social que ocupava cadascuacute En

lrsquoordenacioacute social romana republicana el nivell de riquesa dels ciutadans era un factor bagravesic

per enquadrar-los en una classis o una altra I com que el nivell de rendes i el nivell social

anaven estretament relacionats amb la participacioacute a lrsquoexegravercit hi havia sectors que malgrat

eacutesser ciutadans de ple dret es veien impedits per exercir el ius militiae pel fet de quedar

relegats al grup dels capite censi (coneguts tambeacute com a proletarii) que estava format pels meacutes

depauperats1 Semblantment la manca de prou fortuna apartava de facto aquests i altres grups

modestos de fer uacutes del ius honorum Aixiacute mateix malgrat que comptaven tambeacute amb el ius

suffragii les notiacutecies transmeses pels escriptors antics deixen entrellucar que el funcionament

de les eleccions als comitia centuriata ndashlrsquoassemblea meacutes important en tant que era allagrave on es

votaven les magistratures curulsndash excloiumla tot sovint aquells que estaven inscrits a les centuacuteries

i les classes meacutes baixes2 ategraves que les votacions comenccedilaven per les meacutes elevades i el proceacutes

electoral srsquoaturava en el moment que srsquoassolia una majoria aquest fet fins al darrer terccedil del

segle II aC es produiumla habitualment despreacutes que a tot estirar les dues o tres primeres classes

emetessin el vot3 Si la direccioacute del vot era unagravenime a les primeres noranta-vuit centuacuteries ja

srsquoarribava a la majoria i per tant no calia seguir amb les eleccions En realitat el sistema

electoral de la Roma republicana i particularment el dels comicis per centuacuteries no era de

facto en absolut igualitari ja no nomeacutes pel fet de donar preferegravencia a les votacions als sectors

socials meacutes elevats sinoacute tambeacute en la distincioacute a cada classe entre centuacuteries de seniores i

centuacuteries de iuniores Separar els vots en funcioacute de la franja drsquoedat dels votants suposava donar

meacutes preeminegravencia als dels homes meacutes madurs que als dels meacutes joves ategraves que eren meacutes

nombrosos aquests darrers que els primers i en consequumlegravencia el valor de llur eleccioacute quedava

meacutes diluiumlt que el dels seniores Al capdavall el gaudi real del ius suffragii ndashcom el del ius

honorumndash era un privilegi reservat a una reduiumlda proporcioacute de ciutadans romans que

coincidia amb els sectors meacutes ben posicionats des del punt de vista socioeconogravemic4 A la

1 LIVI 1431-10 DIONIacuteS 416-17 GELmiddotLI Noct Att 161010-13 2 LIVI 14310 CICEROacute Rep 22239-40 3 LIVI 14311 CICEROacute Phil 282-83 4 S CASTAacuteN ldquoUna aproximacioacuten a la democracia romana a traveacutes del sufragio activo y pasivordquo Rivista di Diritto

Romano 13 2013 p 11-16 [en liacutenia accessible a

httpwwwledonlineitrivistadirittoromanoallegatidirittoromano13Castan-Democraziapdf consultat

28082015]

277

pragravectica per tant el sistema electoral remarcava les desigualtats socials entre els ciutadans

romans

Totes aquestes limitacions especialment la primera que hem esmentat ens porta a

pensar que a priori hi havia sectors de la societat romana que no trobariacuteem a la proviacutencia (si

beacute meacutes endavant matisarem lrsquoafirmacioacute) Tenint en compte que una notable proporcioacute de la

poblacioacute procedent de la Urbs i present al territori durant tot el periacuteode era militar no sembla

factible veure-hi cap membre dels capite censi sinoacute que nomeacutes hi hauria adsidui Si beacute estaven

exclosos del servei militar per no posseir uns beacutens miacutenims per sufragar els costos de

lrsquoarmament en circumstagravencies extraordinagraveriament greus tambeacute podien eacutesser reclutats en

lleves tumultuagraveries anant aleshores les despeses a cagraverrec de lrsquoestat5 Meacutes enllagrave drsquoalguns

moments concrets en el transcurs de la guerra annibagravelica en tot el nostre periacuteode no tenim

documentat cap altre reclutament drsquoaquestes caracteriacutestiques que afecti especiacuteficament el

territori de la Citerior De tota manera les possibilitats de lleves regulars drsquohomes drsquoextraccioacute

social molt baixa srsquoanaren incrementant de mica en mica al llarg del segle II aC tal i com es

despregraven del fet que diferents autors assenyalen xifres diferents cada cop meacutes reduiumldes per

definir la frontera que separava els ciutadans de la cinquena classe dels de la centuacuteria uacutenica

dels capite censi6 Dit drsquouna altra manera a les guerres celtibegraveriques hi podia haver formant

part de les tropes legionaris que a lrsquoinici del segle II aC no haurien estat reclutats de manera

ordinagraveria

La presegravencia temporal drsquoindividus amb estatut de ciutadania romana al territori no

suposava cap modificacioacute en els drets que tenien perograve podien canviar en el cas que decidissin

5 Polibi en narrar les necessitats drsquoefectius en el transcurs de la segona guerra puacutenica detalla que els capite censi

reclutats foren emprats com a remers (POLIBI 6192) De tota manera cal pensar que en altres moments criacutetics

de conflictes begravelmiddotlics aquest colmiddotlectiu seria integrat a les forces terrestres (S T ROSELAAR ldquoAssidui or proletarii

Property in Roman Citizen Colonies and the vacatio militiaerdquo Mnemosyne 62 2009 p 613-614) 6 Livi (1431-10) i Dioniacutes drsquoHalicarnagraves (Ant Rom 416-17) apunten xifres molt similars 11000 i 12500 asos

respectivament unes quantitats que serien consequumlegravencia drsquouna primera reduccioacute del cens miacutenim imposada pels

volts de 212 aC davant de la gravetat del conflicte (S T ROSELAAR ldquoAssidui or proletariirdquo p 616) En canvi Polibi

(6193) la situa en 4000 asos (disminucioacute que tindria lloc possiblement pels volts de 140 aC L DE LIGT ldquoRoman

manpower resources and the proletarianization of the Roman army in the second century BCrdquo L DE BLOIS i E LO

CASCIO (eds) The Impact of the Roman Army (200 BC ndash AD 476) Economic Social Political Religious and

Cultural Aspects Proceedings of the Sixth Workshop of International Network Impact of Empire (Roman Empire 200

BCndashAD 476) Capri Italy March 29-April 2 2005 Leiden 2007 p 4) i Ciceroacute (Rep 22240) en nomeacutes 1500 Aquest

ball de xifres suggereix per tant que davant de la necessitat creixent en el transcurs de la centuacuteria de meacutes efectius

ciutadans srsquoanagrave rebaixant el cens miacutenim per eacutesser considerat adsiduus (E GABBA Esercito e societagrave nella tarda

repubblica romana Firenze 1973 p 3-17 P A BRUNT Italian Manpower 225 BC ndash AD 14 Oxford 1971 p 403-

404)

278

fer-la permanent7 Aquesta era una opcioacute que els membres dels sectors meacutes elevats no

contemplaven ategraves que suposaria obstaculitzar el desenvolupament de llurs aspiracions

poliacutetiques Aquells que pretenien avanccedilar en el cursus honorum necessitaven trobar-se a Roma

o en tot cas prou a la vora com per desplaccedilar-srsquohi amb celeritat per tal de poder participar a

la vida puacuteblica de la ciutat especialment en els moments de presentar candidatures a les

magistratures i drsquoemetre les votacions Aixiacute mateix era un requisit indispensable per mantenir

la ciutadania plena tenir el domicilium a la Urbs altrament quedarien reduiumlts a la condicioacute de

ciues inminuto iure i consequumlentment perdrien alguns drets importants A tot plegat hem

drsquoafegir que durant aquest periacuteode hi havia en vigor una llei que afectava particularment els

senadors ategraves que els vetava tenir propietats fundiagraveries fora drsquoItagravelia8 En definitiva una

conjuncioacute de diversos factors no feia recomanable que els ciutadans de les primeres classes

volguessin romandre a la proviacutencia de manera permanent

6112 Localitzacioacute drsquoingenus a la Citerior ibegraverica

La poblacioacute romana lliure era present arreu del sogravel ibegraveric en el transcurs de tot el

periacuteode que estudiem La proporcioacute meacutes gran de ciutadans romans sembla haver estat aquella

relacionada amb els afers militars9 tal i com es despregraven dels relats que ens han deixat els

autors de lrsquoantiguitat La guerra annibagravelica en primer lloc seguida per lrsquoenviament de les

tropes per sufocar les revoltes indiacutegenes que srsquoestengueren a continuacioacute suposaren el pas de

notables quantitats de legionaris La pacificacioacute dels ibers ben contrastada pel silenci de les

fonts fins a lrsquoesclat de la guerra sertoriana no comportagrave gaires canvis en aquest sentit ategraves que

7 O OLESTI ldquoUrbanitzacioacute integracioacute i gestioacute del territori al nord-est de la peniacutensula Ibegraverica en egravepoca republicana

(segles II-I aC)rdquo Time of changes In the beginning of the Romanization Studies on the rural world in the Roman

period 5 Girona 2010 p 21 8 CICEROacute Verr 2545 VARROacute Re rust 2411 M H CRAWFORD ldquoOrigini e sviluppi del sistema provinciale romanordquo

G CLEMENTE F COARELLI i E GABBA (cur) Storia di Roma Volume secondo Lrsquoimpero mediterraneo I La repubblica

imperiale Torino 1990 p 95 9 La poblacioacute militar estava formada en conjunt per dues (o tres) menes drsquoindividus diferents per una banda hi

havia els legionaris eacutes a dir aquells que tenien drets de ciutadania romana i que participaven a lrsquoexegravercit fent uacutes

del ius militiae i de lrsquoaltra els cossos formats pels socii aixograve eacutes soldats que les comunitats aliades de Roma

(dotades de categories juriacutediques diverses) estaven obligades a aportar drsquoacord amb allograve establert als foedera

corresponents A aquests dos tipus podem afegir-ne un tercer aquell format pels auxilia indiacutegenes o dit drsquouna

altra manera les forces militars aportades per les comunitats nadiues que es trobaven dins de lrsquoograverbita de Roma

En aquest apartat nomeacutes ens fixarem en el primer tipus mentre que ulteriorment recuperarem els altres

279

la conquesta de la Peniacutensula prosseguiacute amb la penetracioacute envers indrets meacutes interiors i per la

seva situacioacute era obligat que els contingents travessessin les velles terres dels ibers quan

havien de retornar cap a Itagravelia quan desembarcaven les noves tropes reclutades o quan es

desplaccedilaven a zones meacutes segures que aquelles on guerrejaven per hivernar-hi

La poblacioacute militar per tant mostrava una gran mobilitat geogragravefica i la seva

presegravencia a la proviacutencia era eminentment temporal Des drsquoaquest punt de vista apreciem una

evolucioacute durant tot el periacuteode que estagrave estretament vinculada al desenvolupament dels

conflictes begravelmiddotlics Aixiacute entre els anys 218 i 195 aC les circumstagravencies provocaren la presegravencia

drsquoexegravercits meacutes o menys nombrosos que solien mourersquos amb meacutes o menys rapidesa La vida i

les activitats militars requerien disposar drsquoassentaments convenients encara que tinguessin

un caragravecter efiacutemer a vegades els campaments podien parar-se per a un lapse de temps molt

breu ndashprou com perquegrave la soldadesca pogueacutes aturar la marxa passar la nit i continuar el camiacute

lrsquoendemagravendash i drsquoaltres per a un de meacutes dilatat com ara el temps escaient per assetjar algun

assentament indiacutegena fins a sotmetrersquol accioacute que podia necessitar des drsquouns pocs dies fins a

diverses setmanes Ocasionalment sobretot amb maltempsades sobtades10 i quan les tropes

havien de fer hivernada lluny dels nuclis situats en zones plenament pacificades sabem que

srsquoarreceraven en nuclis indiacutegenes segurs una pragravectica ben testimoniada arreu del

Mediterrani11 A meacutes a meacutes no hem drsquooblidar les guarnicions que srsquoinstalmiddotlaven en indrets

acabats de pacificar amb lrsquoobjectiu drsquoassegurar lrsquoestabilitat a la zona i actuar com a punt de

suport dels exegravercits Per procurar garantir el manteniment de la pau sabem que en alguns

llocs els generals romans decidien apostar-hi guarnicions malgrat que la documentacioacute a

lrsquoabast no eacutes gaire progravediga en testimonis concrets12 En aquest sentit recordem els

destacaments que durant la guerra puacutenica foren instalmiddotlats en una localitzacioacute indeterminada

10 Livi (40333) nrsquoofereix un bon exemple en el seu relat de les operacions militars endegades per Q Fulvi Flac

lrsquoany 181 aC mentre guerrejava a la Celtibegraveria les tropes que comandava es veieren sorpreses per una forta

tempesta i aprofitant que molt poc abans Contrebia srsquohavia rendit als romans feacuteu arredossar-les a lrsquointerior de

lrsquoassentament celtiber 11 T NtildeACO ldquoMilites in oppidis hibernabant El hospitium militare invernal en ciudades peregrinas y los abusos de la

hospitalidad sub tectis durante la Repuacuteblicardquo Dialogues dhistoire ancienne vol 27 2 2001 p 63-90 12 Mentre Roma srsquoexpandia vers lrsquoorient sembla que diverses ciutats que havien capitulat havien adquirit

lrsquoobligacioacute drsquoallotjar guarnicions encarregades drsquoexercir un control militar directe (uid J A MARTIacuteNEZ MORCILLO

ldquoLucio Emilio Paulo y el derecho de guerrardquo SHHA 30 2012 p 284-285)

280

a la vora del pas dels Pirineus13 i a les ribes del Sucro14 les restes registrades a La Palma que

srsquohan relacionat amb les Noua classis livianes15 o les del campament parat davant del poblat

ibegraveric del Castellet de Banyoles per assetjar-lo16

Apaivagades les revoltes indiacutegenes que marcaren els primers anys del segle II aC i

durant els dos primer terccedilos de la mateixa centuacuteria el pas i la presegravencia de les tropes

srsquoestabilitzagrave de manera que les fonts les localitzen en llocs molt concrets en establiments

preexistents situats al litoral on els romans establiren bases on es produiumlen els intercanvis de

soldats ndasheacutes a dir llocs on desembarcaven els nous contingents arribats drsquoItagravelia i on

srsquoembarcaven els llicenciats que hi retornavenndash i que funcionaven com a punts de suport dels

exegravercits Els establiments coneguts soacuten nomeacutes tres de nord a sud Emporion Tarraco i

Carthago Noua Cadascun drsquoells tenia unes caracteriacutestiques progravepies i jugagrave un paper diferent

Aixiacute Tarraco sembla haver estat un centre drsquoaccentuada rellevagravencia des del punt de vista

militar ategraves que la literatura antiga lrsquoesmenta amb reiteracioacute en relacioacute al transvasament de

tropes No eacutes un fet que hagi de provocar estranyesa car es tracta drsquoun nucli situat en un espai

estrategravegic i relativament a la vora de lrsquoEbre i per tant de la via natural de penetracioacute vers les

terres celtibegraveriques Perograve no nomeacutes aixograve perquegrave tambeacute fou un indret on la soldadesca hivernagrave

en diverses ocasions i on residia el pretor de torn (o el cogravensol segons els cas) que tenia al seu

cagraverrec la prouincia i on exercia les funcions civils que imposava la seva magistratura

Emporion per la seva banda durant aquesta segona etapa perdeacute la funcioacute de port drsquoentrada i

de sortida que havia tingut a lrsquoanterior substituiumlda aleshores per Tarraco Aixograve no obstant no

significa que la vella fundacioacute grega es desvinculeacutes completament de tot allograve que tenia a veure

amb el moacuten militar com testimonien lrsquoexistegravencia del dit praesidium al turoacute drsquoEmpuacuteries ndashque

suposadament tindria els seus oriacutegens en la campanya de Catoacutendash de les restes de la necrogravepoli

de Les Corts ndashsi es tracta del cementiri on la comunitat que habitava la guarnicioacute dipositava

les despulles del seus difuntsndash i del nou paper com a centre logiacutestic que aniria prenent

13 LIVI 27201-2 14 POLIBI 1125 LIVI 28245-12 15 J NOGUERA ldquoLos inicios de la conquista romana de Iberia los campamentos del curso inferior del riacuteo Ebrordquo

AEspA 2008 81 p 32-36 E BLE et al ldquoLa Palma un campamento de Publio Cornelio Escipioacuten lsquoAfricanorsquo durante

la Segunda Guerra Puacutenica en Iberiardquo Ex novo revista drsquohistograveria i humanitats 7 2011 p 105-132 IDEM ldquoLa Palma-

Nova Classis a Publius Cornelius Scipio Africanus encampment during the Second Punic War in Iberiardquo

MadMitt 53 2012 p 262-288 16 J NOGUERA ldquoLos inicios de la conquista romanahelliprdquo p 42-46

281

Finalment Carthago Noua tambeacute fou convertida en un nucli destacat des del punt de vista

militar com evidencien les restes de fortificacions reconegudes si beacute les fonts escrites solen

assenyalar funcions de caire meacutes civil que militar

Meacutes enllagrave drsquoaquests tres centres les dades a lrsquoabast no fan referegravencia a altres

assentaments militars presents al territori de la Citerior ibegraverica durant la resta del periacuteode

Desconeixem en consequumlegravencia si hom mantingueacute actives les guarnicions apostades en els

temps de la guerra puacutenica i lrsquoalccedilament indiacutegena o si les abandonagrave Semblaria logravegic pensar que

un cop desaparegudes les circumstagravencies que en motivaren la seva instalmiddotlacioacute hom

consideraria innecessari de mantenir-les perograve tambeacute eacutes possible que algunes es

mantinguessin atorgant-los noves funcions com per exemple actuar com a base logiacutestica o

punt de suport per a les legions Aixograve no implica la creacioacute de tota una xarxa de guarnicions

meacutes o menys complexa i organitzada cosa que com ja hem vist anteriorment no sembla

defensable ateses les capacitats de la Roma del segle II aC En tot cas aquestes possibilitats no

passen drsquoeacutesser hipogravetesis que ara com ara no es poden contrastar

Per tal de garantir el manteniment de les terres annexionades malgrat que en el nostre

periacuteode lrsquoadministracioacute provincial era molt poc desenvolupada Roma ndashi meacutes concretament

els magistrats als quals lrsquoestat arrogava el govern de la prouinciandash requeria el concurs de

diverses persones perquegrave assumissin algunes tasques concretes Una drsquoimportant era la

recaptacioacute dels uectigalia A diferegravencia drsquoorient i els territoris occidentals amb presegravencia de

comunitats helmiddotlegraveniques on ja existia pregraveviament una desenvolupada fiscalitat sistemagravetica a

les Hispaniae no tenim constagravencia de res de semblant abans de lrsquoarribada dels romans de fet

durant degravecades predominaren mecanismes drsquoexaccioacute assistemagravetica de manera que Roma

recaptava ad hoc les quantitats que necessitava17 Durant lrsquoegravepoca republicana perograve lrsquoestat no

srsquoencarregava de recaptar directament els impostos sinoacute que la recaptacioacute era un servei que

17 En principi i almenys des de la baixa repuacuteblica els pretors i cogravensols que marxaven a les guerres solien dur una

calculada quantitat de metall encunyat a Roma o en el seu defecte documents que els permetrien drsquoobtenir

lrsquoefectiu presentant-se davant drsquouna societas publicanorum per satisfer el stipendium de la soldadesca (J MUNtildeIZ

ldquoStipendium el cuestor y qui aes tribuebat (Gaii Inst IV26) El abono de la paga al soldado en la Repuacuteblicardquo Klio

93 1 2011 p 31-48) Perograve les vicissituds dels conflictes podien comportar que els beacutens srsquoesgotessin abans i que fos

necessari per tant reclamar al Senat meacutes diners Aixograve no obstant lrsquoaerarium de la Repuacuteblica no sempre es

trobava en una situacioacute prou cogravemoda com per cobrir les demandes de les guerres de lrsquoexterior de manera que

calia cercar altres solucions que acostumaven a contemplar lrsquoexaccioacute de les comunitats nadiues (T NtildeACO

Vectigal incertum Economiacutea de guerra y fiscalidad republicana en el occidente romano su impacto histoacuterico en el

territorio (218-133 aC) Oxford 2003)

282

arrendava entre les societates publicanorum Com era habitual per tant els arrendadors

pertanyien als sectors acabalats de la societat que enviaven els seus pro magistri a les

proviacutencies Aquests individus pertanyien a estrats meacutes baixos i anaven acompanyats per

assistir-los en les seves tasques altres persones entre les quals tant hi podia haver homes

lliures com lliberts esclaus o fins i tot indiacutegenes18 La manca de control del publicans i els seus

subalterns permetia que actuessin lliurement per exigir quantitats abusives i meacutes grans que

les establertes sovint amb lrsquoaquiescegravencia dels mateixos governadors per als quals tambeacute era

fagravecil drsquoescapolir-se del control del Senat19

6113 Grups socials i condicions econogravemiques dels ingenui

Els ciutadans romans lliures que es trobaven al territori de la Citerior ibegraverica

pertanyien en conjunt a diversos sectors socials cadascun dels quals estava caracteritzat per

unes condicions econogravemiques determinades Comenccedilant pels estrats meacutes elevats aquests

estaven ocupats per un selecte i reduiumlt grup format pels magistrats (pretors i cogravensols) i per

aquells qui detenien els alts cagraverrecs dins de lrsquoexegravercit Tots ells eren individus ben posicionats

des del punt de vista econogravemic ategraves que nomeacutes els homes meacutes acabalats podien optar a

ategravenyer-los En tant que membres de les aristocragravecies romanes la seva riquesa havia drsquoestar

fonamentada principalment en propietats fundiagraveries tot i aixograve els seus interessos econogravemics

tambeacute es devien moure en lrsquoagravembit de la induacutestria i el comerccedil perquegrave necessitaven contenidors

i naus per emmagatzemar i transportar la produccioacute agriacutecola i donar-li sortida comercial20 La

promulgacioacute de la lex Claudia de naue senatorum assenyala que els grups senatorials ja a les

18 P A BRUNT Italian Manpowerhellip p 209-211 19 Les extorsions podien arribar a uns extrems que portaren els indiacutegenes a organitzar ambaixades a la mateixa

Roma per protestar davant del Senat com passagrave lrsquoany 171 aC (LIVI 4321-12) De tota manera si beacute en aquesta

ocasioacute per primer cop srsquoarribagrave a celebrar un judici contra L Canuleius M Titinius P Furius Philo i M Matienus

els pretors acusats cap drsquoells fou condemnat En realitat aleshores ni tan sols existia un marc legal en relacioacute

amb aquests casos ja que no aparegueacute fins que lrsquoany 149 aC fou promulgada la lex Calpurnia de repetundis la

primera llei de concussioacute tot i aixograve lrsquoeficagravecia drsquoaquesta legislacioacute sembla haver estat poc destacada com ho

proven les reiteratives leges repetundarum que es sancionaren en egravepoca baixrepublicana (J S RICHARDSON ldquoThe

Purpose of the Lex Calpurnia de Repetundisrdquo JRS 77 1987 p 1-12 H B MATTINGLY ldquoThe Two Republican Laws

of the Tabula Bembinardquo JRS 59 1969 p 129-143 IDEM ldquoThe Extortion Law of the Tabula Bembinardquo JRS 60 1970

p 154-168 A N SHERWIN-WHITE ldquoThe Date of the Lex Repetundarum and Its Consequencesrdquo JRS 62 1972 p 83-

99 IDEM ldquoThe Lex Repetundarum and the Political Ideas of Gaius Gracchusrdquo JRS 72 1982 p 18-31) 20 J C DOMIacuteNGUEZ PEacuteREZ ldquoNueva composicioacuten y origen social de los cuadros poliacuteticos dirigentes en la Roma de

los siglos IV i III aCrdquo Polis Revista de idees y formes poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 14 2002 p 97-98

283

acaballes del segle III aC veien una excelmiddotlent oportunitat drsquoampliar llurs fortunes a traveacutes de

la comercialitzacioacute de la seva produccioacute agriacutecola Tanmateix el plebiscit Claudi clogueacute

aquesta porta (de iure perquegrave no era difiacutecil drsquoescapar als constrenyiments legals fent uacutes de les

xarxes clientelars) perograve lrsquoobriacute de bat a bat per als grups acabalats no senatorials representats

pels equites Una altra remarcable font drsquoingressos era lrsquoexercici de la guerra ategraves que les

campanyes victorioses sovint ndashencara que no semprendash21 comportaven la consecucioacute de

sucosos botins Els beacutens obtinguts solien eacutesser invertits en lrsquoadquisicioacute de noves parcelmiddotles de

terra i en pragravectiques evergegravetiques i la satisfaccioacute dels costos de la carrera poliacutetica

A partir del moment que es crearen les pretures hispanes i fins a lrsquoacabament de les

guerres celtibegraveriques la magistratura pretorial (o consolar quan esqueia) de la Citerior

recaigueacute sobre un total conegut22 de vint-i-nou gentes diferents Malgrat que la immensa

majoria nomeacutes detingueren la magistratura en una sola ocasioacute ndashgeneralment un any o si els

era prorrogada dosndash trobem algunes famiacutelies concretes en les quals diferents membres

assoliren el cagraverrec de la gens Licinia P Licinius Crassus (cos 176 aC) C Licinius Nerua (pr 166

aC) i L Licinius Lucullus (cos 151 i procos 150 aC) de la gens Claudia Ap Claudius Centho (pr

175 aC) M Claudius Marcellus (pr 169 i cos 152 aC) i Claudius Unimanus (pr 146 aC) de la gens

Fuluia Q Fuluius Flaccus (pr 182 i propr 181 aC) Cn Fuluius (pr 167 aC) i Q Fuluius Nobilior

(cos 153 aC) de la gens Manlia P Manlius (pr 195 aC) i L Manlius Acidinus Fuluianus (pr 188

i propr 187 aC) i de la gens Furia P Furius Philo (pr 174 i propr 173 aC) i L Furius Philo (cos

136 aC) En general les magistratures eren exercides per membres de famiacutelies ben

posicionades des dels punts de vista social i econogravemic i algunes drsquoelles es comptaven entre les

meacutes influents poliacuteticament del seu temps Majoritagraveriament es tractava de velles gentes

romanes23 tot i que tambeacute es pot trobar algun personatge drsquooriacutegens itagravelics naturalitzat romagrave

21 Un exemple el proporciona als primers moments de la segona guerra puacutenica la captura de Cissa que donagrave un

botiacute meacutes tost migrat i decebedor (LIVI 21607-8) 22 Hi ha alguns lapses de temps (165-154 i 149-147 aC) per als quals no srsquohan conservat notiacutecies sobre els noms dels

magistrats 23 Cal apuntar que quan parlem de gentes romanes nrsquohi havia diverses que tenien en realitat uns oriacutegens no

progravepiament romans (llatins sabins o fins i tot etruscos) perograve com a consequumlegravencia del desenvolupament de les

relacions de llurs comunitats amb la Urbs havien obtingut la ciutadania plena A partir drsquoaquiacute srsquohavien dedicat

a fer carrera poliacutetica i militar i havien esdevingut molt prestigioses i influents Malgrat haver quedat plenament

integrades al cos social romagrave moltes drsquoaquestes famiacutelies semblen haver estat molt orgulloses de llurs arrels i

nrsquoarribaren a fer ostentacioacute puacuteblica a traveacutes de mitjans com les encunyacions monetagraveries on plasmaren la

procedegravencia en les tipologies i les llegendes La gens Claudia per exemple de la mateixa manera que lrsquoAemilia

284

en egravepoques recents com fou el cas de Sex Digitius qui procedent de la cologravenia de Paestum

aconseguiacute la ciutadania i despreacutes drsquoeacutesser socius naualis durant la segona guerra puacutenica24

arribagrave a pretor de la Citerior lrsquoany 194 aC25

A meacutes de nombrosos pretors i cogravensols tenim notiacutecia drsquoalguns dels noms drsquoindividus

que havien detingut altres posicions subordinades a les dels alts comandaments de les tropes

destinades a la proviacutencia En aquest sentit hi ha documentades fins a vint-i-quatre gentes

drsquohomes que actuaren com a quumlestors legats tribuns militars o que simplement eren oficials

sense una graduacioacute especificada En general no srsquoobserva una reiteracioacute en els nomina amb

algunes excepcions remarcables Seguint lrsquoordre cronologravegic la primera concentracioacute ndashi la meacutes

notable de tot el periacuteode pel nombre de personesndash eacutes la que tingueacute lloc a les darreries del segle

III aC coincidint sobretot amb el desenvolupament de la segona guerra puacutenica Aixiacute

coneixem dos legati que pertanyien a la branca dels Cornelii Scipiones un Cn Cornelius Scipio

Caluus (218 aC)26 i L Cornelius Scipio Asiaticus (207-206 aC)27 germagrave del general que aconseguiacute

posar fi a la guerra a meacutes lrsquoany 205 aC trobem un altre Corneli aquesta vegada de la branca

dels Legraventuls Ser Cornelius Lentulus exercint de tribuacute a les ordres drsquoun seu parent L Cornelius

Lentulus28 Srsquoaprecia clarament per tant la preeminegravencia drsquoaquesta gens en la direccioacute dels

afers de la guerra annibagravelica a la Peniacutensula No obstant aixograve despreacutes de la fi del conflicte

sembla que els Cornelii perderen la relacioacute que havien tingut amb aquest territori durant la

major part del periacuteode ategraves que no es retroben ja fins lrsquoany 151 aC quan P Cornelius Scipio

Aemilianus detingueacute un tribunat militar29 Tot seguit tornaren a desaparegraveixer per retornar als

darrers anys del periacuteode aleshores en relacioacute a les guerres celtibegraveriques lrsquoantic tribuacute es

lrsquoAurelia i la Terentia es vantaven de tenir oriacutegens sabins (G D FARNEY Ethnic Identity and Aristocratic

Competition in Republican Rome New York 2010 p 78-124) 24 LIVI 26486 25 El cas drsquoaquest personatge no eacutes uacutenic ja que se nrsquohan documentat drsquoaltres particularment coincidint amb el

periacuteode de la segona guerra puacutenica Aquestes circumstagravencies excepcionals unides a les habilitats militars (que

Roma necessitava per fer front adequadament al conflicte) i a les bones relacions ndashsovint de patronatgendash

drsquoaquests individus amb famiacutelies poderoses de la Urbs nrsquoexplicarien la seva promocioacute Sobre la procedegravencia dels

Digitii uid G D FARNEY op cit p 37 i sobretot 184-185 i n 20 on lrsquoautor aplega tota la bibliografia anterior sobre

el tema 26 Es tracta del germagrave del cogravensol de lrsquoany 218 aC P Corneli Escipioacute que assumiacute la direccioacute drsquouna part dels

contingents romanoitagravelics quan ambdoacutes es separaren en el moment de desplaccedilar-se per primer cop a la

peniacutensula Ibegraverica per enfrontar-se als cartaginesos 27 LIVI 283-4 2817 i 282814 APIAgrave Ib 29 ZONARAS 98 28 LIVI 2927 i s 29 POLIBI 354 i s LIVI per 48 APIAgrave Ib 49 i 53 i s VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 112 VALERI MAgraveXIM 326 PLINI Nat Hist 379

de uir ill 582 OROSI 4211

285

presentagrave com havia fet el seu predecessor lrsquoany 209 aC ara investit de poders consulars

disposat a infligir la derrota definitiva als enemics de Roma La presegravencia drsquoEscipioacute Emiliagrave es

produiacute perquegrave tenia la ferma voluntat drsquoobtenir un gran prestigi militar per haver aconseguit

concloure una guerra llarga difiacutecil i costosa perograve sens dubte el guiaven forts interessos

poliacutetics ategraves que els anys anteriors les legions havien estat comandades per diversos dels seus

opositors (Q Caecilius Metellus Macedonicus cogravensol de 143-142 aC Q Pompeius Aulus tambeacute

cogravensol de 141-140 aC C Hostilius Mancinus cogravensol lrsquoany 137 aC o Marcus Aemilius Lepidus

Porcina cogravensol de 137-136 aC)30

En segon lloc hem drsquoesmentar els diversos representants de la gens Sempronia El

primer que tenim documentat eacutes M Sempronius Tuditanus quumlestor lrsquoany 209 aC a les ordres

de P Corneli Escipioacute31 Durant una trentena drsquoanys no nrsquohi ha cap altre de conegut fins al

moment que Ti Semproni Grac detingueacute la pretura de la Citerior (180-179 aC) Despreacutes

hagueren de passar uns pocs decennis meacutes per tenir de nou notiacutecies de la presegravencia de

Sempronii (i especiacuteficament de la branca dels Gracchi) llavors en relacioacute als darrers anys de la

guerra contra els celtibers un altre Ti Sempronius Gracchus ndashde fet un dels fills de lrsquoantic

pretorndash ocupagrave una quumlestura lrsquoany 137 aC32 i C Sempronius Gracchus ndashun altre fillndash fou tribuacute els

anys 134-133 aC de la mateixa manera que un Sempronius Asellio amb el qual coincidiacute al mateix

moment33

Per tot plegat podem afirmar que el poder de la Hispagravenia Citerior entre 218 i 133 aC no

restagrave en general concentrat a les mans drsquounes poques famiacutelies de la nobilitas romana sinoacute

que srsquoanaren produint rotacions a les gentes que detenien els comandaments militars

Lrsquoexcepcioacute es troba als primers anys de presegravencia romana coincidint amb la guerra annibagravelica

quan els Cornelii i de manera especiacutefica els Scipiones aconseguiren acumular el poder no

nomeacutes pel fet que tres dels membres drsquoaquesta famiacutelia lideraren les operacions a la Peniacutensula

durant tot el conflicte sinoacute perquegrave drsquoaltres ocuparen altres posicions de rellevagravencia dins de

30 A E ASTIN Scipio Aemilianus Oxford 1967 p 85-86 i 91-92 31 LIVI 2648 32 CICEROacute Har resp 41 i 43 i Brut 103 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 221 QUINTILIAgrave Inst 7413 PLUTARC Ti Grac 5 i s DIONIacuteS

frag 832 de uir ill 594 i 641 OROSI 583 33 APIAgrave Ib 88 CICEROacute Rep 117 FRONTIacute Strat 411 PLUTARC Ti Grac 131 i apopht Scip Min 17 GELmiddotLI Noct Att

2125

286

lrsquoexegravercit34 Drsquoenccedilagrave de la marxa de P Corneli Escipioacute Africagrave srsquoanaren succeint nombroses gentes

diferents sense que es pugui apreciar un altre fenomen similar tot i haver-hi diversos

membres drsquouna mateixa famiacutelia que al llarg del temps detingueren cagraverrecs si beacute no fou de

manera continuada Siacute srsquoaprecien amb tot les lluites poliacutetiques de les principals gentes

evidenciades per les relacions personals drsquoaquells que atenyien les magistratures amb les

figures meacutes destacades del panorama poliacutetic i la seva alternanccedila per exemple durant el temps

de les guerres celtibegraveriques el comandament anava passant dels opositors drsquoEscipioacute Emiliagrave als

defensors

Bona part de les gentes meacutes destacades de Roma participaren a la direccioacute de les

operacions militars a la Citerior perograve els seus interessos semblen haver-se centrat

fonamentalment en lrsquoagravembit poliacutetic ategraves que les dades a lrsquoabast no testimonien la presegravencia de

representants drsquoaquestes famiacutelies vinculats a lrsquoesfera dels negocis els nomina de negotiatores

i lliberts coneguts en egravepoca republicana no coincideixen ndashdeixant de banda casos

numegravericament molt escassosndash35 amb els que duien els alts magistrats

Per sota es trobava una capa formada per individus amb uns nivells de rendes meacutes

modestos (en comparacioacute als anteriors) que tot i aixograve devien estar en una situacioacute

relativament acomodada Aquesta posicioacute econogravemica tenia la seva traduccioacute a lrsquoorganigrama

de lrsquoexegravercit legionari en els cagraverrecs intermedis com el de centurioacute Malgrat que cada legioacute

comptava amb diversos centurions la literatura antiga gairebeacute no nrsquoha transmegraves el nom de

cap dels que actuaren al territori de la Citerior ibegraverica durant el periacuteode que estudiem Aquesta

manca drsquointeregraves per part dels escriptors grecs i llatins ja ens ofereix un primer indici que es

tractava drsquohomes amb una posicioacute socioeconogravemica inferior a la drsquoaquells que ocupaven els alts

comandaments Un dels pocs coneguts eacutes Q Trebelmiddotli que formava part de la IV legioacute lrsquoany 209

34 Conveacute recordar que P Escipioacute Africagrave obtingueacute el seu cagraverrec lrsquoany 210 aC de manera irregular ja que els comitia

centuriata votaren concedir-li un mandat excepcional tot i comptar nomeacutes aleshores vint-i-quatre anys (LIVI

26188-11) Precisament fou el fet de detenir un comandament excepcional lrsquoargument adduiumlt pel Senat per

denegar-li la solmiddotlicitud de celebracioacute drsquoun triomf que esperava amb agravensia en retornar de la Peniacutensula (LIVI

28384) 35 Aixiacute hi ha un parell de Fabii documentats per a la segona meitat del segle I aC a Saguntum i Carthago Noua (J

M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten epigraacutefica Murcia 1997 nuacutem 8) un

dels quals com a miacutenim era de condicioacute llberta i una Furia tambeacute lliberta a la Carthago Noua del mateix periacuteode

(CIL I4 3449c) Els noms coincideixen amb el del quumlestor Q Fabeus Buteo (188 aC) i el pretor N Fabius Buteo (173

aC) i amb el del pretor P Furius Philo (174-173 aC) i el cogravensol de 136 aC Tanmateix que tots duguessin els mateixos

nomina no pressuposa necessagraveriament que els lliberts estiguessin relacionats amb aquests personatges o fins i

tot amb aquestes branques familiars concretes

287

aC De fet si en tenim notiacutecia eacutes perquegrave coprotagonitzagrave una anegravecdota que cridagrave lrsquoatencioacute de

T Livi36 en el context del setge contra Qart Hadasht el centurioacute es disputagrave la corona muralis

amb el socius naualis Sex Digici ja que ambdoacutes almiddotlegaven haver estat els primers a travessar

la muralla de la ciutat puacutenica Lrsquohistoriador pataviacute no esmenta en cap moment res de

relacionat amb la posicioacute econogravemica de Trebelmiddotli perograve tenint en compte la nulmiddotla projeccioacute

poliacutetica de la gens Trebellia fins al segle I aC pensem que aquest personatge ndashi probablement

altres centurions com ellndash no es distingien precisament per posseir fortunes especialment

destacables37 Aixograve no obstant la posicioacute dels centurions era forccedila privilegiada respecte de

qualsevol soldat ras com es despregraven del fet que rebien el doble de la racioacute de vitualles38 i tambeacute

la soldada que percebien era equivalent al doble de la dels legionaris drsquoinfanteria39 Tambeacute eacutes

cert que a la seva categoria anaven associades importants responsabilitats no nomeacutes militars

sinoacute tambeacute diplomagravetiques com transmet Livi en almiddotludir a una ambaixada encapccedilalada per

tres centurions que els germans Escipioacute enviaren als primers anys de la guerra annibagravelica

davant del rei Siacutefax de Numiacutedia per aconseguir una alianccedila contra els puacutenics40

Agravedhuc en campanya srsquoevidenciaven les diferegravencies socials i econogravemiques dels efectius

que constituiumlen els exegravercits no tan sols per les diferegravencies de rang sinoacute tambeacute per la disposicioacute

i lrsquouacutes de diversos elements materials Les dades soacuten certament escasses perograve comptem amb

algunes febles espurnes que aporten un xic de llum Recordem els passatges que tracten les

actuacions que els generals meacutes rigorosos aplicaren sobre les tropes destinades a la proviacutencia

per disciplinar-les Particularment ens interessa la que dugueacute a terme Corneli Escipioacute Emiliagrave

en arribar als campaments numantins Apiagrave refereix que el cogravensol prohibiacute que els soldats

fessin servir llits i que transportessin qualsevol objecte superflu i limitagrave lrsquoinstrumental per a

36 LIVI 26486 37 Cal dir que lrsquoepigrafia testimonia els Trebellii a la cologravenia romana (i antiga ciutat dels samnites pentri)

drsquoAesernia on al tombant del segle I aC i a la centuacuteria seguumlent arribaren a ocupar posicions destacades a la seva

localitat fet que assenyala una situacioacute acomodada en aquesta egravepoca (M BUONOCORE ldquoContinuitagrave o frattura nella

definizione delle classi dirigenti allrsquoindomani del bellum sociale Lrsquoesempio dellrsquoarea abruzzese-molisana fra

Marrucini Carricini Frentani e Sanniti Pentrirdquo A CAMPANELLI i A FAUSTOFERRI (cur) I luoghi degli dei sacro e

natura nellrsquoAbruzzo italico Pescara 1997 p 148-152) No tenim dades tanmateix per a periacuteodes meacutes reculats per

esbrinar quines eren les condicions socioeconogravemiques drsquoaquesta gens 38 POLIBI 639 P A BRUNT Italian Manpower p 394 39 G R WATSON ldquoThe pay of the Roman Army The Republicrdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte 7 1958 p

113-120 J MUNtildeIZ ldquoSobre el abastecimiento al ejeacutercito romano durante la conquista de Hispaniardquo Habis 9 1978 p

244 40 LIVI 2448

288

cuinar de lrsquoequipatge legionari a un ast (ὀβελός) una marmita de bronze (χύτρας χάλκεος) i una

tassa (ἔκπωμα) Per Lucili sabem que alguns tot i estar en campanya portaven (o feien portar

als seus esclaus) una variada colmiddotleccioacute drsquoarticles per dotar drsquouna mica meacutes de comoditat

lrsquoadustesa de la vida castrense que incloiumla tota mena drsquoinstruments de tocador (ganivets

tisores depilatoris)41 o vasos no pas de cuir o fusta (que serien lleugers i fagravecils de transportat)

ni tan sols de ceragravemica sinoacute drsquoargent amb un pes a vegades superior a dues lliures42 En una

liacutenia similar de nou eacutes Apiagrave qui apunta que hi havia qui es feia acompanyar drsquoesclaus propis

perquegrave entre altres accions els banyessin i els ungissin43 Drsquoacord amb la imatge borrosa que

formen aquestes parques referegravencies semblaria que els soldats marxaven carregats ndasho meacutes

ben dit portaven els seus esclaus perquegrave traginessinndash no tan sols la impedimenta sinoacute tambeacute

tota mena drsquoobjectes que els havien drsquoajudar a mantenir en campanya la forma de vida

quotidiana a la qual estaven avesats Ara beacute salta a la vista que no tots els legionaris es devien

poder permetre uns luxes semblants i per tant els adsidui meacutes humils no hi soacuten representats

no nomeacutes pels articles ressenyats sinoacute sobretot per alguns dels materials esmentats que no

estarien a lrsquoabast de tothom com per exemple la plata dels vasos que durien alguns El registre

arqueologravegic sembla corroborar fins a cert punt el panorama esbossat per Lucili ja que al

campament excavat a La Palma corresponent als primers moments de la segona guerra

puacutenica srsquohan recuperat entre altres objectes vaixella que si beacute no era drsquoargent com la que

descriu siacute era metagravelmiddotlica De tota manera lrsquoarribada drsquoatuells ceragravemics de vaixella de taula ndash

particularment les produccions campanianesndash a les estibes de les naus que transportaven el

vi per als contingents suggereixen tanmateix que els soldats sobretot aquells que estaven

apostats a les bases amb una vocacioacute de caire permanent empraven altres estris a meacutes dels

registrats pels escriptors antics

Meacutes enllagrave dels sectors dels oficials la informacioacute a lrsquoabast per establir la posicioacute

socioeconogravemica de la resta de la soldadesca eacutes marcadament parca perquegrave no era un aspecte

que causava interegraves als escriptors antics La seva existegravencia eacutes evident perograve la literatura antiga

tendia a obviar-la neutralitzant les diferegravencies que poguessin haver en la massa anogravenima de

legionaris de rangs inferiors La seva presegravencia nomeacutes srsquoaprecia ndashi encara de manera

41 LUCILI 401 42 LUCILI 1318 43 APIAgrave Ib 85

289

extremadament vagandash en dues circumstagravencies la primera eacutes al moment del reclutament

especialment si quelcom de poc habitual havia envoltat el dilectus44 i la segona quan es

comptabilitzaven les baixes els centenars o milers de morts no podien pertagravenyer nomeacutes a un

sol segment social perograve un cop meacutes les diferegravencies quedaven dissoltes en la fredor drsquouna xifra

En conjunt les fonts de les quals disposem palesen que a la Hispagravenia Citerior del

tombant del segle III aC i els dos primers terccedilos de la centuacuteria seguumlent la presegravencia de

ciutadans romans estava representada fonamentalment pels legionaris Aixograve no obstant

disposem drsquoalguns indicis que apunten lrsquoexistegravencia drsquoaltres ciutadans de la mateixa condicioacute

juriacutedica que es trobaven al territori per motius no relacionats (o almenys no directament)

amb la guerra En el transcurs de tot el periacuteode tenim notiacutecies de contingents civils que

seguien els exegravercits per tal drsquooferir a la soldadesca un variat assortiment de beacutens i serveis

Drsquoaquestes persones que tant podien eacutesser homes com dones adults com menors lliures com

esclaus sabem que en general tendien a ser drsquoextraccioacute social baixa o molt baixa i ja fos per

compte propi o drsquoaltri anaven al darrere dels soldats amb lrsquoesperanccedila drsquoobtenir algun recurs

per viure (o fins i tot sobreviure) Desconeixem amb precisioacute tanmateix la condicioacute juriacutedica

i la procedegravencia de tots aquests individus perograve el meacutes probable eacutes que srsquouniacutes gent vinguda de

poblacions diverses i diferents categories juriacutediques Per tant no nomeacutes hi trobariacuteem

ciutadans romans de les classes humils sinoacute tambeacute esclaus lliberts ciutadans llatins i

peregrini La diversitat de procedegravencies no seria un fenomen estrany tenint en compte les

obligacions que tenien la majoria de ciutats italianes drsquoaportar forces militars als exegravercits de

44 Un dels escassos que coneixem se situa als primers anys de les guerres celtibegraveriques Drsquoacord amb els testimonis

literaris (POLIBI 3521-47 APIAgrave Ib 48-49 LIVI per 48) quan el pretor M Claudi Marcel pactagrave una treva amb els

celtibers (152 aC) es presentagrave davant del Senat una ambaixada formada per representants de diferents pobles

implicats al conflicte i una legacioacute enviada per Claudi per exposar les mesures que a parer seu caldria endegar

per resoldre satisfactograveriament la guerra Tanmateix els senadors srsquooposaren a la solucioacute diplomagravetica que

proposava el pretor i decidiren rellevar-lo immediatament substituint-lo pels dos cogravensols elegits per a lrsquoany 151

aC En preparar els reclutaments comenccedilaren a circular per la ciutat tot de rumors que emfasitzaven els perills

i dificultats de guerrejar a la Celtibegraveria Aixograve provocagrave que el jovent susceptible drsquoeacutesser allistat es mostreacutes molt

poc colmiddotlaborador i que srsquoempesqueacutes pretextos de tota mena per evitar el reclutament De tota manera fins i tot

davant drsquoaquest episodi eacutes dubtoacutes que els autors antics estiguessin pensant en el conjunt dels adsidui quan el

descrivien Dos motius ens inclinen a pensar-ho per una banda les criacutetiques que els autors llanccedilaven als iuuenes

romans a qui titllaven drsquoindignes i desvergonyits (POLIBI 3541-7) que semblen principalment adreccedilades als joves

dels sectors socials elevats que eren al cap i a la fi aquells que havien de mostrar una actitud digna de la seva

posicioacute i participar a la guerra per obtenir la laus i la gloria que hom esperava per a si mateixos i per a llurs gentes

Per altra banda el detall que a partir del moment que P Corneli Escipioacute es presentagrave voluntagraveriament per actuar

com a tribuacute o legat la situacioacute comenccedilagrave a invertir-se i molts imitaren el seu exemple (POLIBI 3548-14 LIVI per

48) ens fa pensar de nou que els joves que es decidiren a seguir-lo foren fonamentalment els de les capes altes

En consequumlegravencia els segments socials inferiors segueixen essent invisibles

290

Roma Les notiacutecies dels preparatius per a noves guerres srsquoestendrien amb facilitat per tot arreu

a lrsquohora de fer els reclutaments i aquells que volguessin buscar fortuna (o hi estiguessin

obligats pels seus superiors) als escenaris begravelmiddotlics marxarien en paralmiddotlel als soldats Recordem

a meacutes les paraules de Livi queixant-se de lrsquoarribada a la Urbs en plena guerra annibagravelica

drsquoindividus de fora de Roma procedents sobretot de lrsquoagravembit rural llatiacute que es feien passar per

endevins i sortillers45 alguns dels quals podria haver-se embarcat cap a la Citerior per fer

fortuna predient la bonaventura a la soldadesca meacutes inquieta per lrsquoesdevenidor La dramagravetica

escassetat de dades sobre aquests sectors en conjunt impossibilita dir si hi havia una major

proporcioacute de ciutadans romans o de no romans o si hi havia una equivalegravencia entre ambdoacutes

De la mateixa manera tampoc podem saber fins a quin punt aquestes persones eren ingegravenues

o llibertes tot i que segurament hi devia haver de tot

6114 Naturalesa de la migracioacute ingegravenua

En el transcurs del periacuteode 218-133 aC els moviments de poblacioacute ingegravenua foren

fonamentalment de caire temporal ategraves que la major part dels casos era fruit de les operacions

militars romanes Eacutes a dir ciutadans romans sortits de sectors socials molt diversos eren

presents a les terres ibegraveriques de la Hispagravenia Citerior perquegrave havien estat enrolats a la legioacute

per combatre els enemics de Roma al que des drsquoinicis del segle II aC esdevingueacute territori

provincial Un cop finalitzat el temps de servei tal i com relaten els escriptors de lrsquoantiguitat

els soldats retornaven cap a Itagravelia En ocasions sobretot despreacutes de veurersquos obligats a complir

un servei prolongat i feixuc el retorn era molt desitjat i qualsevol demora en la

desmobilitzacioacute podia provocar malestar entre els veterans46 Aixiacute doncs no sembla que en

tots aquests anys els legionaris mostressin cap interegraves a romandre al territori De fet instalmiddotlar-

se a la proviacutencia pocs beneficis els podia reportar sobretot com meacutes elevada era la seva

45 LIVI 2518 46 Un cas clar el trobem lrsquoany 180 aC quan el procogravensol Q Fulvi Flac trameteacute al Senat les noves dels egravexits militars

aconseguits contra els celtibers i reclamagrave ensems el retorn a Itagravelia de les tropes que comandava adduint que els

soldats estaven en el seu dret de demanar la desmobilitzacioacute i agravedhuc amenaccedilaven amb prendre represagravelies si els

era negada Tanmateix el flamant pretor Ti Semproni Grac que no volia continuar les operacions a la Celtibegraveria

disposant drsquoun exegravercit mancat de veterans posagrave en dubte que el seu predecessor hagueacutes deixat el territori tan

pacificat com pretenia fer creure Al final hom arribagrave a la decisioacute de llicenciar nomeacutes aquells que portaven

guerrejant a la proviacutencia els darrers sis anys i aquells que malgrat portar menys temps de servei havien destacat

per les seves accions al camp de batalla (LIVI 40353-3611)

291

extraccioacute social A Itagravelia hi tenien casa famiacutelia (molts drsquoells) i un tros (o meacutes) de terra meacutes o

menys gran i aquells que tenien ambicions poliacutetiques com hem vist necessitaven restar a la

vora de Roma per poder-les complir La proviacutencia en definitiva no els oferia gaires

motivacions que els impulseacutes a establir-se a la Citerior ibegraverica Aixiacute mateix no tenim notiacutecia

que des de lrsquoestat es promoguessin projectes colonitzadors a les Hispaniae meacutes enllagrave drsquounes

escasses fundacions que com veurem meacutes endavant foren iniciatives de generals puntuals i

anaven meacutes destinades a lrsquoestabliment de veterans itagravelics (com Valentia) i peregrini47 que

progravepiament a ciutadans romans aquests si havien drsquoanar a colonitzar algun espai eren

enviats preferentment a les terres del nord de la peniacutensula Itagravelica que oferien meacutes avantatges

fins i tot als sectors meacutes modestos48

Ara beacute la Citerior ibegraverica no era visitada nomeacutes per poblacioacute militar sinoacute tambeacute civil

Els legionaris constituiumlen un potencial grup de consumidors molt notable de manera que

comerciants de tota mena i condicioacute els anaven a cercar per oferir-los una bigarrada varietat

de beacutens i serveis a vegades completament superflus Un gruix considerable ndashsi donem cregravedit

a les quantitats que registren els autors anticsndash drsquoaquests mercaders procedia drsquoestrats baixos

i molt baixos de la societat cosa que significa que entre ells es comptaven esclaus i lliberts

perograve tambeacute ciutadans lliures meacutes o menys humils que podien actuar per compte propi o beacute a

les ordres drsquoaltres persones Aquells (i aquelles perquegrave tambeacute hi havia dones) que procedien

dels escalafons meacutes modestos perseguien les legions molt probablement enviats per altres

meacutes ben situats en els plans social i econogravemic als quals cal pensar que lligarien vincles de

clientela drsquoaquesta manera en contraprestacioacute a la proteccioacute que els oferien aquestes

persones meacutes poderoses srsquohavien drsquoavenir a desplaccedilar-se temporalment a llargues distagravencies

per comerciar amb els soldats

Aixograve no obstant no tots els comerciants tenien els seus oriacutegens socials en els sectors

meacutes humils Encara que la presegravencia de ciutadans-soldats concrets era de caire temporal la

de les tropes legionagraveries era continuada al llarg del temps i aixograve significava des del punt de

47 De fet de fundacions destinades a allotjar poblacioacute peregrina no en tenim cap de documentada al territori

ibegraveric per beacute que en altres contrades de la proviacutencia es coneix el cas de Gracchurris situada en espai celtiber 48 Sembla que les cologravenies romanes establertes al segle II aC al nord de la peniacutensula italiana estaven pensades en

bona mesura per a lrsquoassentament dels capite censi als quals sersquols assignava un lot de terra petit perograve suficient per

entrar a la cinquena classe censatagraveria i per tant per esdevenir adsidui (uid S T ROSELAAR ldquoAssidui or proletariirdquo

p 618-622)

292

vista del consum drsquoaliments que els romans demanaven els productes als quals estaven

avesats principalment aquells que constituiumlen lrsquoalimentacioacute bagravesica eacutes a dir cereals (i els seus

muacuteltiples derivats) i vi Els petits comerciants a quegrave suara almiddotludiacuteem no podien fer front ndashja

hem comprovat que tampoc era la seva funcioacutendash a la satisfaccioacute de la demanda dels soldats

drsquoaquests articles ja que requeria un volum molt elevat de produccioacute i una gran capacitat de

transport Nomeacutes els grans mercaders sorgits de les capes altes de la societat (negotiatores)

podien assumir aquesta comercialitzacioacute Si beacute hi havia generals ndashrecordem el cogravensol Catoacute

com a mostra paradigmagraveticandash que pretenien estalviar-se costos i agilitzar la disposicioacute de gra

abastant-se de la produccioacute progravepia del territori la resta del blat (i lrsquoordi per a les muntures)

srsquohavia drsquoimportar necessagraveriament I el mateix passava amb el vi ja que per molt que en

algunes contrades hi hagi evidegravencies puntuals que en mostren la fabricacioacute des drsquoegravepoques

relativament reculades49 la produccioacute obtinguda estava orientada a lrsquoautoconsum i en

consequumlegravencia era insignificant davant de la demanda de les tropes En canvi a Itagravelia des de

les darreries del segle III aC srsquohavien anat formant explotacions mitjanes i grans prou

capacitades per produir ndashpreferentment vi i olindash no nomeacutes per al consum propi sinoacute tambeacute i

sobretot per al comerccedil50 Bona part drsquoaquesta produccioacute eacutes la que els negotiatores estibaven

als seus vaixells i transportaven a les proviacutencies Aprofitant lrsquoavinentesa i amb una finalitat

doblement pragravectica colmiddotlocaven nombroses peces de vaixella (principalment produccions de

campaniana A) que en mar estabilitzaven la cagraverrega drsquoagravemfores i en terra es colmiddotlocaven al

mercat De tota manera encara que els negotiatores pertanyien als sectors acomodats de la

societat no hauriacuteem drsquoesperar trobar-los fiacutesicament als ports de la Citerior sinoacute que

romandrien a la Urbs i enviarien els seus agents que sovint eren drsquoextraccioacute llibertina

49 Entre els testimoni meacutes antics documentats de la produccioacute viniacutecola a la nostra agraverea es troben els jaciments

del Turoacute de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedegraves Barcelona) on srsquohan documentat notables acumulacions

de pinyols de raiumlm en nivells del segle VII aC (D LOacutePEZ REYES ldquoPrimers resultats arqueobotagravenics (llavors i fruits)

al jaciment protohistograveric del Turoacute de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedegraves)rdquo RAP 14 2004 p 140-177) i al

jaciment de lrsquoAlt de Benimaquia (Alacant) on es localitzaren aljubs destinats a lrsquoobtencioacute de vi datats entre les

darreries del segle VII i els inicis del VI aC Altres dipogravesits similars srsquohan registrat en diversos jaciments de les

terres valencianes ja a lrsquoibegraveric ple com els del Tossal de Sant Miquel o altres establiments meacutes petits (T CHAPA i

V MAYORAL Arqueologiacutea del trabajo El ciclo de la vida en un poblado ibeacuterico Madrid 2007 p 126 L ABAD i F

SALA ldquoSistemas de almacenamiento y conservacioacuten de alimentos en tierras valencianasrdquo R GARCIacuteA HUERTA i D

RODRIacuteGUEZ GONZAacuteLEZ (eds) Sistemas de almacenamiento entre los pueblos prerromanos peninsulares Cuenca

2009 p 133) 50 J MOLINA La dinagravemica comercial romana entre Italia e Hispania Citerior Alacant 1997 p 180-203

293

6115 Motivacions de la presegravencia romana

Una presegravencia tan variada des del punt de vista de lrsquoespectre social a la Citerior ens fa

pensar que les relacions que tenien els diversos grups amb el territori responien a motius

diferents Les classes altes romanes tenien fonamentalment dos interessos a la Citerior que

anaven lligats els uns amb els altres Els primers eren de caire poliacutetic el predomini del clima

begravelmiddotlic durant tot el periacuteode assegurava oportunitats per dirigir campanyes militars que ben

conduiumldes podien comportar notables beneficis Per una banda aquests beneficis eren

econogravemics gragravecies a lrsquoapropiacioacute de botins que podien reportar un notable increment de la

riquesa personal dels generals51 per altra banda es materialitzaven en prestigi poliacutetic i militar

La presa drsquoalguns grans assentaments i territoris indiacutegenes permeteacute acaparar unes quantitats

enormes de riqueses tal i com manifesten els testimonis literaris52 Als generals els

corresponia decidir lrsquouacutes que srsquohavia de fer dels botins capturats que reservada la seva progravepia

part podien eacutesser repartits entre la tropa53 o beacute ingressats a lrsquoaerarium de lrsquoestat El meacutes

habitual era fer ambdues coses i depenia dels interessos dels magistrats destinar meacutes beacutens a

una opcioacute o a lrsquoaltra54 No cal dir que la soldadesca esperava amb agravensia que els seus esforccedilos al

camp de batalla es veiessin recompensats amb la generositat del seu comandant si beacute en

alguna ocasioacute havia hagut de quedar-se amb la insatisfaccioacute de veure com la repartida era una

xifra exigua per tal de beneficiar les arques de la Repuacuteblica55 Sovint la preferegravencia per lliurar

51 Tot i aixograve sembla que no sempre una campanya exitosa suposava lrsquoobtencioacute de riqueses esplegravendides com passagrave

quan les tropes comandades per Cn Corneli Escipioacute aconseguiren el control de Cissa tot just a lrsquoinici de la segona

guerra puacutenica drsquoon obtingueren un botiacute meacutes tost migrat a parer de Livi (21607) 52 Els botins aconseguits com a consequumlegravencia de la presa de la Carthago Noua puacutenica (POLIBI 10191-2 LIVI

264610-478 i APIAgrave Ib 23) i de les operacions del cogravensol M Porci Catoacute (PLUTARC Cato Mai 104) foren ingents

drsquoacord amb el que transmeten els autors antics 53 POLIBI 10161-9 APIAgrave Ib 23 i 60 PLUTARC Cato Mai 104 Els beneficiaris dels botins no nomeacutes eren els efectius

romanoitagravelics sinoacute tambeacute els aliats indiacutegenes com palesa Livi (27197) quan explica que Escipioacute nrsquooferiacute als

ilergets una part 54 I SHATZMAN ldquoThe Roman Generalrsquos Authority over Bootyrdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte

Bd 21 H 2 1972 p 177-205 55 Un dels exemples meacutes coneguts el proporciona L Emili Paulmiddotlus qui cediacute tots els beacutens capturats a Macedogravenia

a la Repuacuteblica decisioacute que anagrave seguida del descontentament general dels seus soldats que es revenjaren oposant-

se a la concessioacute del triomf que solmiddotlicitagrave A parer dels autors antics en aquest fet jugagrave el seu paper lrsquoenemistat

que hi havia entre el general i un dels seus tribuns Ser Sulpici Galba qui fou qui meacutes maldagrave perquegrave lrsquooposicioacute

guanyeacutes forccedila entre la soldadesca (LIVI 45341 i 45358-9 PLUTARC Aem 301-5) Cas apart eacutes el drsquoalguns magistrats

que la tradicioacute literagraveria qualifica de notablement cobdiciosos que tendien a separar per a si mateixos unes parts

de botiacute molt grans en relacioacute a la proporcioacute assignada a la resta dels efectius Un exemple paradigmagravetic a la

Citerior el forneix Licinius Lucullus (151-150 aC) de qui Apiagrave (Ib 50-55 i 60) explica que el principal motiu que

294

la major part del botiacute a lrsquoestat no era un acte gratuiumlt sinoacute que aquells que ho feien perseguien

el reconeixement puacuteblic sobretot amb lrsquoesperanccedila de tenir meacutes planer el camiacute cap a les meacutes

altes instagravencies poliacutetiques i socials de Roma

El rendiment social econogravemic i poliacutetic de la guerra es pot apreciar en dos fenogravemens

per una banda la celebracioacute de triumphi i ouationes56 i de lrsquoaltra en el temps que trigaven els

pretors que havien de retornar victoriosos de les Hispagravenies a ategravenyer la dignitat consolar Pel

que fa al primer element els generals que consideraven que havien dut a terme grans gestes

militars podien en tornar a Roma solmiddotlicitar al Senat la celebracioacute drsquoun triumphus Per tenir

possibilitats drsquoaconseguir una resolucioacute favorable calia reunir un conjunt de requisits miacutenims

que feien referegravencia entre drsquoaltres al conjunt de baixes infligides a lrsquoenemic venccedilut i la

quantitat de botiacute aconseguit Si obtenia lrsquoautoritzacioacute dels senadors podia entrar amb tota la

pompa a la Urbs acompanyat drsquoun seguici on anaven des dels senadors als soldats que havien

servit a les seves ordres passant per una mostra dels enemics venccediluts de les seves armes i del

botiacute aixiacute com tots aquells objectes propis que pertanyien als indiacutegenes i que podien cridar

lrsquoatencioacute pel seu exotisme Aconseguir un triomf no era una tasca fagravecil ategraves que un cop

examinades les proves per garantir que lrsquoinforme del general srsquoajustava a la realitat el Senat

tenia la potestat de concedir-li el triomf o no Amb frequumlegravencia els senadors es decantaven per

la negativa57 i en lloc del triumphus els permetien de celebrar una ouatio que era menys

complexa meacutes breu i estava mancada de tota la pompa Des de la perspectiva sociopoliacutetica

un triomf sempre aportava unes dosis meacutes grans de prestigi que una simple ouatio raoacute per la

qual hom els anhelava meacutes Si examinem el panorama de la Citerior ens adonarem

ragravepidament que un nombre prou considerable de triomfs i ovacions es concentra

particularment a partir del moment de creacioacute de les pretures hispanes entre la segona i la

tenia per dirigir les legions que srsquohavien drsquoenfrontar als celtibers era lrsquoobtencioacute de riqueses per cobrir les

necessitats pecuniagraveries que tenia en el moment que fou escollit cogravensol Una altra mostra en aquest cas del cogravensol

destinat a la Hispagravenia Ulterior per les mateixes dates lrsquoofereix el mateix Ser Sulpicius Galba a qui almiddotludiacuteem suara

a qui lrsquohistoriador alexandriacute considerava encara meacutes cobejoacutes que Licini (APIAgrave Ib 60) 56 J S RICHARDSON ldquoThe Triumph the Praetors and the Senate in the Early Second Century BCrdquo JRS 65 1975 p

50-63 S PEREA ldquoAclamaciones militares y poder poliacutetico en Romardquo Memorias de Historia Antigua 23-24 2002 p

141-176 J J FERRER MAESTRO ldquoEl triunfo la ovatio y el botiacuten Escenografiacutea romana del uso aprovechable de la

guerrardquo H-D HEIMANN S KNIPPSCHILD i V MIacuteNGUEZ (eds) Ceremoniales ritos y representacioacuten del poder Alacant

2004 p 17-40 57 Vid S PEREA op cit sobretot la taula 1 (p 162) on recull en un quadre de siacutentesi tots els generals que

obtingueren triomfs i ovacions ex Hispaniae

295

tercera degravecades del segle II aC Els meacutes beneficiats foren els pretors com es despregraven del fet

que cinc pogueren entrar en triomf a Roma58 mentre que nomeacutes un srsquohagueacute de conformar

amb una ouatio59 En canvi el nombre de cogravensols que aconseguiren qualsevol de les dues

celebracions fou quatre essent tres els que pogueren celebrar el triumphus60 i un de sol

lrsquoovacioacute61

En qualsevol cas tant si els senadors eren de lrsquoopinioacute que els pretors eren mereixedors

de celebrar una cerimogravenia o lrsquoaltra sembla que hi havia una relacioacute forccedila estreta entre

triumphi i ouationes i la consecucioacute del consolat Aixiacute ho demostra el fet que nombrosos

pretors que havien estat destinats a les Hispagravenies i nrsquohavien tornat victoriosos eren celebrats

amb un triumphus o com a miacutenim una ouatio i atenyien la dignitat consolar en un lapse de

temps molt curt generalment entre un i tres anys despreacutes Malgrat que Roma estava

interessada a pacificar els territoris per poder-ne facilitar la gestioacute els llocs meacutes inestables no

deixaven drsquoeacutesser atractives fonts drsquooportunitats per als sectors aristocragravetics romans Prova

drsquoaixograve eacutes la reaccioacute del Senat davant de la solucioacute diplomagravetica al conflicte amb els celtibers

que proposava M Claudi Marcel que fou condemnada per poder reactivar la guerra De tota

manera la participacioacute als conflictes begravelmiddotlics no implicaven necessagraveriament lrsquoobtencioacute de

riqueses exuberants precisament durant bona part dels anys centrals del segle II aC les

guerres de les Hispagravenies aportaren pocs botins i en canvi moltes despeses

Tot i que els alts magistrats que actuaven a la proviacutencia no solien tornar a detenir cap

altre cagraverrec relacionat amb el territori podem apreciar que alguns drsquoells deixaren pregones

empremtes en la poblacioacute local com a consequumlegravencia de llurs actuacions Aixiacute ho mostra

lrsquoeleccioacute dels dos recuperatores que els ambaixadors procedents de la Citerior escolliren lrsquoany

171 aC perquegrave intercedissin per ells en el tribunal que havia de jutjar la denuacutencia dels abusos

58 Es tracta de Q Minucius Thermus pretor de lrsquoany 196 aC que celebragrave el triomf lrsquoany seguumlent L Quinctius

Crispinus qui detingueacute la pretura deu anys meacutes tard i el celebragrave lrsquoany 184 aC Q Fuluius Flaccus pretor de lrsquoany

182 i propretor de 181 aC que el celebragrave el 180 aC Ti Sempronius Gracchus a qui tot i ser pretor de la Hispania

Citerior lrsquoany 180 aC i propretor lrsquoany seguumlent el Senat premiagrave amb el triomf per la seva victograveria sobre la Ulterior

el 178 aC i M Titinius Curuus pretor de lrsquoany 178 aC i propretor de 177 aC a qui li fou concedit el triomf per al 176

o 175 aC 59 Fou Ap Claudius Centho pretor per a lrsquoany 175 aC qui celebragrave la seva ovacioacute lrsquoany seguumlent 60 Un fou el cogravensol de 195 aC M Porcius Cato qui obtingueacute el triomf lrsquoany 194 aC i lrsquoaltre P Cornelius Scipio

Aemilianus cogravensol per al 134 aC i procogravensol lrsquoany seguumlent que pogueacute celebrar el seu triomf el 132 aC A aquest

parell afegim A Terentius Varro que fou elegit pretor de la Citerior per al 184 aC i lrsquoany seguumlent prorrogagrave el cagraverrec

perograve amb dignitat proconsolar 61 Fou L Manlius Acidinus a qui se li concediacute la corresponent ouatio lrsquoany 185 aC

296

que havien comegraves els pretors contra les poblacions indiacutegenes62 No eacutes cap casualitat que fossin

triats M Porci Catoacute i Cn Corneli Escipioacute Amb tot lrsquoempremta es fa extensiva sobretot a altres

destacats membres dels exegravercits de Roma com es despregraven de la documentacioacute drsquoindividus que

formaven part de les mateixes gentes que aquells a partir del registre epigragravefic Els testimonis

tendeixen a concentrar-se en egravepoca altimperial ategraves que en temps republicans no estan

documentats perograve encara que hi hagi aquest buit documental sembla forccedila clar que les

relacions srsquohaurien drsquohaver mantingut drsquouna manera o una altra Aixiacute els Iunii es coneixen a

Empuacuteries Carthago Noua i Saetabis a partir del darrer quart del segle I aC de fet en aquest

mateix periacuteode estagrave ben documentat un M Iunius Silanus que era patronus drsquoEmpuacuteries i que

estaria relacionat amb el personatge homogravenim que detingueacute la propretura en temps de la

segona guerra puacutenica Una altra gens amb una projeccioacute notable era la dels Sempronii dels

quals nrsquohi ha documentats un nombre elevat a partir de la segona meitat del segle I dC

recordem que aquesta fou una de les famiacutelies de la qual diversos membres ocuparen cagraverrecs

importants a la proviacutencia el primer que coneixem fou M Semproni Tuditagrave a qui trobem

formant part de les tropes lrsquoany 209 aC63 el seguiacute C Semproni Tuditagrave que detingueacute la pretura

els anys 197 i 196 aC64 i finalment aquell qui deixagrave una empremta meacutes marcada a la memograveria

dels indiacutegenes (especialment dels celtibers) fou Ti Semproni Grac pretor entre 180 i 179 aC65

A diferegravencia dels estrats meacutes elevats la resta dels sectors socials romans present al

nostre territori sembla haver-se mogut fonamentalment per interessos econogravemics De fet es

podrien sintetitzar en dues grans agraverees el comerccedil i lrsquoexplotacioacute de recursos naturals Si beacute la

primera admetia un ventall meacutes ampli pel que fa a lrsquoorigen social de la gent que hi participava

des dels individus meacutes rics que actuaven de negotiatores (fossin o no de rang equumlestre) fins als

meacutes humils que quedaven englobats a la diversa i heterogegravenia massa que hem etiquetat amb

la denominacioacute sequellae la segona era privativa nomeacutes dels colmiddotlectius dotats de fortunes

destacables Aquesta distincioacute srsquoexplica pel simple fet que en eacutesser annexionat un territori a

Roma les fonts de recursos naturals com les mines passaven a ser de titularitat estatal perograve

no era el mateix estat el que srsquoencarregava drsquoexplotar-les sinoacute que les oferia a privats a traveacutes

62 LIVI 4321-12 63 LIVI 26487 64 APIAgrave Ib 39 65 LIVI 40359 4047-50 APIAgrave Ib 43-44 i 48

297

de licitacions Per tant nomeacutes podien optar a obtenir les concessions aquells ciutadans que

disposaven de prou cabals per poder afrontar la posada en marxa i el manteniment de tot allograve

que implicaven les activitats extractives De fet les quantitats requerides eren tan grans que

amb manta frequumlegravencia aquells que licitaven ho feien presentant-se en societates

publicanorum Ara beacute per molt que aquests ciutadans aconseguissin les concessions aixograve no

significa necessagraveriament que fossin ells mateixos els qui srsquoadreccedilaven a la proviacutencia per dirigir

in situ les explotacions sinoacute que la tendegravencia habitual era romandre a la Urbs i enviar-hi els

seus agents que tot sovint eren lliberts

Pel que fa als petits comerciants les raons que els portaven a la Citerior (o a qualsevol

altra proviacutencia) tambeacute eren bagravesicament de caire econogravemic Cal pensar que si es llanccedilaven a

lrsquoaventura al darrere de les legions eacutes perquegrave tenien el convenciment que traurien algun

benefici al cap i a la fi sabien que les guerres victorioses portaven aparellades botins i riqueses

i que els soldats no rebutjarien fos per necessitat o per caprici allograve que els oferien Ara beacute els

perills i dificultats eren nombrosos ategraves que podien eacutesser atacats i occits pels enemics66 o

expulsats dels campaments com esdevingueacute en dues ocasions en el transcurs del nostre

periacuteode67

6116 Ingenuae

La presegravencia drsquoingenuae a la Citerior ibegraverica entre les darreries del segle III aC i els dos

primers terccedilos de la centuacuteria seguumlent eacutes molt difiacutecil de rastrejar Sembla clar que no hi hauria

cap representant femenina dels sectors privilegiats de la societat romana ategraves que com hem

anat veient els segments meacutes elevats estaven personificats nomeacutes pels magistrats i els cagraverrecs

meacutes alts de lrsquoexegravercit i les dones no participaven ni a la vida poliacutetica ni a la militar Com que

tampoc sembla que en el transcurs del periacuteode es fundaren assentaments pensats per allotjar-

hi ciutadans romans no cal esperar trobar-ne formant part de les famiacutelies dels colons Els

primers testimonis segurs de dones lliures soacuten marcadament escassos i no els trobem fins a la

66 LIVI 28223 67 LIVI 34912 i per 57 PLUTARC apopht regum 8216 APIAgrave Ib 85-86 VALERI MAgraveXIM 271 LUCILI 398 d POLIEgrave 8162-

4

298

segona meitat avanccedilada del segle I aC a Tarraco i Carthago Noua68 tot i que es tractaria meacutes

que de dones dotades de la ciutadania progravepiament romana drsquoitagraveliques

En realitat les uacuteniques mencions expliacutecites que disposem de dones ndashen termes

generals i sense entrar en distincions juriacutediquesndash les trobem als episodis de foragitament de

sequellae Nomeacutes aquiacute els autors antics registren la presegravencia femenina perograve per destacar el

relaxament dels costums que a parer seu srsquoestenia entre les tropes en moments determinats

i al mateix temps la magnitud i el rigor morals dels generals que arribaven amb la intencioacute

de posar ordre Aixiacute ho palesa el fet que subratllin la presegravencia de prostitutes (i en quantitats

exageradament significatives) entre els contingents civils que acompanyaven els legionaris

Quan hem analitzat la composicioacute dels dits sequellae hem assenyalat que es tractava drsquouna

poblacioacute molt heterogegravenia quant a extraccioacute social econogravemica agravedhuc geogragravefica i que en

alguns casos com el dels institores hi podia haver dones Tambeacute hem vist que en general hi

havia una accentuada tendegravencia a trobar-hi individus que pertanyien als sectors inferiors de

la societat incloent esclaus i lliberts Per tant des drsquoun punt de vista estrictament teograveric

podem pensar que entre ells hi podia haver ingenuae perquegrave a la Urbs vivien dones de baixa

condicioacute que oferien beacutens i serveis molt variats ja fos a compte propi o de tercers Ara beacute no

disposem de cap indici que ajudi a corroborar ndashperograve tampoc a refutarndash aquesta possibilitat

612 Liberti

6121 Definicioacute juriacutedica

Els lliberts eren homes i dones de procedegravencia geogragravefica molt diversa que en un

moment determinat de llurs vides canviaren de condicioacute juriacutedica passant drsquoeacutesser considerats

legalment com a propietats a adquirir drets de ciutadania69 Malgrat haver tingut un origen

servil ndasho haver nascut lliures perograve veurersquos reduiumlts a condicioacute servilndash el seu dominus o la seva

domina els premiaven amb la llibertat i com a persones lliures calia atorgar-los una definicioacute

68 RIT 11 CIL I2273 = CIL II3495 69 A M DUFF Freedmen in the Early Roman Empire Oxford 1928 p 29 S TREGGIARI Roman Freedmen during the

Late Republic Oxford 2003 p 17 P LOacutePEZ BARJA Historia de la manumisioacuten en Roma de los oriacutegenes a los Severos

Gerioacuten Anejos 11 2007 p 20-26 30-37

299

juriacutedica La categoria en la qual srsquoenquadraven era la del ciutadagrave romagrave perograve no esdevenien en

cap cas ciues optimo iure sinoacute que la seva era una ciutadania rebaixada i en consequumlegravencia a

diferegravencia drsquoaquells estaven mancats drsquoalguns drets tant de lrsquoagravembit puacuteblic com del privat Ja

hem comentat anteriorment que no tenien ni ius honorum ni ius conubii de manera que no

podien aspirar a ocupar cagraverrecs puacuteblics ni tampoc podien contraure iustum matrimonium amb

persones ingegravenues Aquesta darrera situacioacute eacutes mantingueacute en el transcurs de tota lrsquoegravepoca

republicana i no variagrave fins als primers anys del Principat quan es promulgaren les leges Iulia

de maritandis ordinibus i Iulia de adulteriis coercendis (18 aC) que foren completades pocs

decennis meacutes tard per la lex Papia Poppaea (9 dC) que posaren fi a la restriccioacute i legalitzaren

els matrimonis entre lliberts i ingenus amb tot seguiren prohibint les unions de lliberts amb

individus de rang senatorial i els seus descendents fins a la quarta generacioacute70

A partir del moment que era manumegraves un llibert estava capacitat per residir en una

casa progravepia i diferent a la del seu antic amo perograve sembla que fins a les darreries del segle II

aC la pragravectica meacutes habitual era que seguiacutes cohabitant a la mateixa residegravencia del patroacute ja fos

per amistat per hagravebit i respecte envers lrsquoantic dominus o com una solucioacute pragmagravetica al

problema drsquoestablir un habitatge propi71 Tanmateix el desenvolupament (sobretot

lrsquoeconogravemic) de la Roma del segle II aC comportagrave que cada vegada fos meacutes frequumlent que els

liberti tinguessin una residegravencia autogravenoma i progravepia perquegrave els interessos dels seus patrons

com hem assenyalat meacutes amunt ja no nomeacutes podien mourersquos en lrsquoambient de la Urbs i el seu

territori meacutes o menys proper sinoacute tambeacute en el de terres meacutes llunyanes a proviacutencies72 on

assumiren tasques vinculades al comerccedil i a lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals

Una de les capacitats que la llei reconeixia als enfranquits era la de fer testament i

llegar el seu patrimoni als hereus Si beacute els esclaus no deixaven drsquoeacutesser una propietat els amos

els podien donar un peculium que en esdevenir lliberts passava a ser considerat un patrimoni

de ple dret del qual podien disposar lliurement Drsquoacord amb les dades transmeses pels juristes

antics fa la sensacioacute que durant bona part de lrsquoetapa republicana els lliberts podien

70 CELS 54162 CASSI DIOacute Reg 132 D 23223 i 33244 L HERNAacuteNDEZ GUERRA ldquoLas libertas en Hispania

Manifestaciones epigraacuteficas en la provincia tarraconenserdquo Hant 30 2006 p 124 i 126 IDEM Los libertos de la

Hispania romana situacioacuten juriacutedica promocioacuten social y modos de vida Salamanca 2013 p 27-29 71 M L LOacutePEZ HUGUET ldquoEl domicilio del liberto Un presunto supuesto de domicilium necessarium a examenrdquo

Revista de Derecho UNED 8 2011 p 162-166 72 S TREGGIARI Roman freedmen during the Late Republic p 160-161 M L LOacutePEZ HUGUET op cit p 172

300

transmetre per via testamentagraveria els seus beacutens als fills o a qui els sembleacutes meacutes oportuacute nomeacutes

si morien intestats i sense descendegravencia la totalitat del patrimoni passava automagraveticament a

mans del patroacute73 en la mesura que en aquestes circumstagravencies era considerat lrsquoadgnatus

proximus i per tant assumia el paper del parent meacutes proper Tot i que eacutes molt possible que

davant del respecte i els vincles morals que lligaven el patronus amb el libertus el primer

quedeacutes habitualment inclograves al testament hem de pensar tambeacute que hi hauria casos en quegrave

per la raoacute que fos el patroacute en quedava exclograves Que la persona que havia atorgat per progravepia

voluntat el precioacutes do de la llibertat i amb ella la ciutadania i el nomen a un esclau enfranquit

i aquest no hagueacutes fet el gest de llegar-li res no devia ser gaire ben rebut pel patroacute

especialment si el llibert havia aconseguit reunir al llarg de la seva vida una fortuna

significativa Desconeixem si aquesta mena de casos eren o no frequumlents perograve eacutes segur que

durant el segle II aC com a consequumlegravencia de lrsquoenriquiment dels liberti derivat del

desenvolupament econogravemic meacutes drsquoun patroacute es devia sentir menystingut i agreujat per no

poder beneficiar-se dels bonorum libertorum Aquest eacutes un dels factors meacutes rellevants que

expliquen que a la penuacuteltima degravecada del segle II aC el pretor P Rutili Rufus endegueacutes una

reforma ndashperfilada per altres pretors en anys posteriorsndash que afectava els lliberts en diversos

aspectes Un drsquoaquests era el relatiu als testaments Rutili introduiacute la bonorum posessio

dimidiae partis que obligava el llibert testador a deixar la meitat dels seus beacutens al patroacute

Aquest dret era garantit pel pretor qui podia arribar a contravenir allograve establert a les uacuteltimes

voluntats si no deixava la part convenient al patronus74

6122 Localitzacioacute de llibertins a la Citerior ibegraverica

La presegravencia de lliberts sersquons fa visible principalment a traveacutes dels testimonis

epigragravefics i en menor mesura dels literaris Tanmateix si ens cenyim estrictament a les

evidegravencies gairebeacute desapareixen completament del nostre agravembit geogragravefic i cronologravegic ategraves

que les primeres mencions fermes tot i documentar-se en egravepoca republicana no es troben

73 Aixiacute ho recollia ja la Llei de les XII Taules segons Gai 340 74 C MASI ldquoPatronos y libertos perspectivas juriacutedicas y realidades sociales Movilidad de la riqueza y derecho

sucesoriordquo Res Publica Litterarum Documentos de trabajo del Grupo de Investigacioacuten ldquoNomosrdquo 8 2005 p 3-8

301

fins a partir dels primers anys del darrer terccedil del segle II aC75 Aquesta circumstagravencia de tota

manera no ha de suposar cap obstacle per portar la presegravencia de liberti a temps lleugerament

meacutes reculats Les inscripcions conegudes que fan esment a aquests colmiddotlectius procedeixen

sempre drsquoagravembits urbans i meacutes concretament de ciutats que a la baixa Repuacuteblica estaven

experimentant significatius canvis urbaniacutestics (sovint vinculats a promocions juriacutediques)

Lrsquoindret on estan representats de manera meacutes nombrosa eacutes a Carthago Noua cosa que es

relaciona amb el paper econogravemic que jugarien participant a les explotacions de les mines de

lrsquoentorn de la vella fundacioacute puacutenica Aixiacute ho posa de manifest no nomeacutes el fet que hi hagi

lliberts que paguin les inscripcions sinoacute tambeacute que assumeixin els costos drsquoactivitats ediliacutecies

de les quals en deixen constagravencia per a la posteritat Vol dir aixograve que arribaren lliberts

enriquits entre el final del segon terccedil de la centuacuteria i el principi del seguumlent i comenccedilaren a

promoure obres a la ciutat La coincidegravencia dels nomina drsquoingenus presents en lingots de plom

fabricats en ple segle II aC amb els de lliberts coneguts des de les darreries de la mateixa

centuacuteria fan pensar meacutes aviat que srsquohaurien instalmiddotlat pregraveviament al territori i que despreacutes

drsquoincrementar la seva potegravencia econogravemica estarien en disposicioacute de sufragar obres i

monuments el seu objectiu seria emulant la pragravectica dels ingenui testimoniar davant de la

resta de la ciutadania la prosperitat i posicioacute acomodada que havien assolit i procurar

incrementar el prestigi personal i familiar

A meacutes de Carthago Noua tambeacute estan ben documentats a la Tarraco del tombant del

segle II aC aixiacute com en indrets meacutes interiors de la vall de lrsquoEbre com La Cabantildeeta (Burgo de

Ebro Saragossa) en canvi no eacutes fins a la centuacuteria seguumlent que els comencem a trobar en altres

indrets com Empuacuteries o Sagunt76 Aixograve no ens ha de portar a concloure que tots els lliberts

presents al territori ibegraveric de la proviacutencia abans de 133 aC estaven concentrats de manera

exclusiva al voltant de la zona minera del sud-est peninsular Sens dubte seria un pol drsquoatraccioacute

molt significatiu com palesen els nombrosos epiacutegrafs baixrepublicans perograve no hem de perdre

de vista que les activitats dels enfranquits no es limitaven nomeacutes a la mineria Els patrons

podien fer participar els seus lliberts en activitats artesanals mercantils o en lrsquoexplotacioacute

75 J M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten epigraacutefica Murcia 1997 inscripcioacute

204 p 441-443 76 B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoLa Hispania Citerior desarrollo econoacutemico e integracioacuten en eacutepoca republicana una

aproximacioacuten epigraacuteficardquo Dialogues drsquohistoire ancienne 351 20091 p 125-146

302

drsquoaltres recursos incloent els agropecuaris Tot i lrsquoescassetat de dades disponibles salta a la

vista que els llocs on srsquohan recuperat inscripcions relatives a lliberts tenen en comuacute el fet

drsquoeacutesser assentaments situats al litoral i dotats de ports o beacute a la ruta fluvial de lrsquoEbre fet que

assenyalaria unes meacutes que probables operacions comercials dutes a terme per enfranquits En

aquest sentit i malgrat que els autors antics no ho especifiquen no hem drsquooblidar que entre

els sequellae podia haver-hi lliberts a meacutes drsquoingenui que podien eacutesser presents a qualsevol

contrada on hi haguessin tropes romanes

Per tot plegat doncs i deixant de banda aquests personatges que es movien arreu del

territori hem de considerar que en general els lliberts srsquoassentaven de manera permanent El

cas de Carthago Noua altre cop eacutes ilmiddotlustratiu drsquoaquest fet ategraves que els epiacutegrafs recuperats

mostren una continuiumltat dels nomina dels enfranquits i palesen aixiacute que srsquohi instalmiddotlaven

famiacutelies algunes de les quals tenien descendegravencia que en alguns casos estagrave documentada fins

avanccedilada lrsquoegravepoca imperial Els fills dels lliberts eren considerats a tots els efectes ciutadans de

ple dret i no havien de patir les restriccions legals que afectaven els pares Drsquoaquesta manera

tenien les portes obertes a lrsquoascens social i ategraves que gaudien del ius honorum podien

presentar-se com a candidats per als cagraverrecs puacuteblics De fet es pot resseguir la progressioacute

drsquoalgunes famiacutelies llibertes que a les darreries de la Repuacuteblica assoliren les magraveximes dignitats

municipals

6123 Condicions econogravemiques dels lliberts

De manera genegraverica els lliberts comptaven amb una base econogravemica formada

inicialment per lrsquoantic peculium al qual srsquoafegirien els beneficis que obtenien de les seves

activitats que sovint estaven relacionades amb la produccioacute agropecuagraveria la produccioacute

artesanal o el comerccedil Ja hem vist que en eacutesser manumesos els exesclaus solien mantenir les

velles ocupacions a les quals els havien destinat els seus antics amos i seguien vinculats a les

mateixes empreses 77 amb la diferegravencia que ara podien a meacutes a meacutes actuar lliurement per

compte propi

77 S TREGGIARI Roman freedmen during the Late Republic p 160-161

303

En el cas concret que ens interessa hem de suposar que els enfranquits presents a la

Citerior ibegraverica no devien constituir cap excepcioacute en aquest sentit Segurament hi hauria una

casuiacutestica variada amb lliberts que arribaven amb una posicioacute econogravemica meacutes acomodada i

drsquoaltres meacutes modesta Entre aquests darrers hi trobariacuteem alguns drsquoaquells sequellae que

acompanyaven les legions en campanya En canvi entre els lliberts que gaudien drsquoun nivell

meacutes benestant potser hi trobariacuteem alguns drsquoaquells redemptores que testimonien les fonts

escrites oferint els seus serveis associats drsquohabitud amb lrsquoavituallament de les tropes

Certament no hi ha ni un sol testimoni que corrobori que a la proviacutencia hi havia cap

redemptor llibert en les nostres cronologies perograve tenint en compte que tant ho podien eacutesser

ingenui com liberti eacutes una possibilitat ben plausible Aixiacute mateix com que els redemptores

per poder-se presentar a les locationes amb un miacutenim drsquoesperanccedila necessitaven disposar

drsquouna determinada fortuna (per beacute que podien unir-se en societates amb lrsquoobjectiu de reunir

quantitats meacutes grans) havien de formar part dels grups meacutes o menys acomodats I el mateix

podriacuteem dir dels mangones i uenaliciarii que es dedicarien a adquirir a lrsquoexegravercit els esclaus

capturats als camps de batalla per vendrersquols als mercats esclavistes del Mediterrani Tambeacute

hauriacuteem de comptar entre aquests sectors els lliberts que actuarien com a agents de llurs

patrons en altres empreses comercials localitzades als principals ports del llevant peninsular

(Carthago Noua Tarraco Emporion i segurament tambeacute Saguntum) i a les empreses

dedicades a lrsquoexplotacioacute dels recursos del territori De les darreres les meacutes ben conegudes soacuten

aquelles que havien assumit les activitats extractives de les mines de la zona de Carthago

Noua Diversos lingots de plom estampillats han conservat la memograveria drsquouns pocs noms de

persones que havien obtingut les concessions drsquoexplotacioacute de les vetes metalmiddotliacuteferes al segle II

aC La formulacioacute almiddotludeix clarament a ingenui perograve la correlacioacute dels nomina dels lingots

amb els del registre epigragravefic de la ciutat a partir de les darreries de la mateixa centuacuteria on

apareixen lliberts pertanyents a les mateixes familiae fa pensar que aquells que es trobaven

operant fiacutesicament al territori eren fonamentalment els enfranquits que actuaven en nom

dels patrons Aixiacute mateix no es pot excloure la possibilitat que ells mateixos invertissin els

seus propis recursos en les mateixes explotacions que havien demostrat de manera fefaent la

seva rendibilitat amb la intencioacute drsquoaugmentar els beneficis i en definitiva la seva fortuna

304

Novament hem drsquoadmetre que no hi ha cap prova que contrasti la situacioacute acomodada

dels lliberts (o si meacutes no drsquoalguns drsquoells) assentats a Carthago Noua perograve creiem que es pot

defensar a partir de lrsquoevolucioacute general que experimentaren determinats sectors de liberti en el

transcurs de lrsquoetapa republicana especialment drsquoenccedilagrave el segle II aC perograve tambeacute de lrsquoevolucioacute

particular que siacute coneixem per a algunes gentes al tragravensit de la Repuacuteblica al Principat

Examinem primer de tot els aspectes generals quan meacutes amunt ens hem aturat a establir-ne

la definicioacute juriacutedica hem apuntat que els manumesos podien testar i que si beacute durant bona

part de lrsquoegravepoca republicana podien llegar els seus beacutens a qui meacutes els abelliacutes cap al final de la

segona centuacuteria abans del canvi drsquoera les reformes pretorials imposaren una important

restriccioacute en la forma de lrsquoobligacioacute de deixar al patronus la meitat del patrimoni Aquesta

limitacioacute als drets dels lliberts nomeacutes es pot explicar entenent-la com una situacioacute derivada

de lrsquoexpansioacute de Roma pel Mediterrani78 Eacutes a dir davant de les muacuteltiples oportunitats que

presentava el control per part de la Urbs de territoris diversos amb nous mercats i fonts de

recursos naturals els patrons colmiddotlocarien els seus lliberts al capdavant de tallers artesanals

per satisfer les demandes dels mercats i al mateix temps els enviarien a les empreses

drsquoultramar per gestionar-les in situ Tanmateix aquest fet provocagrave una reaccioacute que generava

malestar entre els sectors meacutes elevats de la societat romana (els mateixos no ho oblidem que

srsquoestaven tancant en un grup cada cop meacutes exclusiu) no nomeacutes eren aquests els qui

srsquoenriquien a costa de lrsquoexpansioacute sinoacute que tambeacute prosperava i alguns de manera considerable

una segraverie drsquoindividus que als seus ulls eren ciutadans perograve de segona categoria perquegrave havien

tingut uns degradants oriacutegens servils que no podrien esborrar en tota la seva vida Des de la

seva perspectiva podia arribar a esdevenir un perill que els lliberts acumulessin grans

riqueses ja que els podien acostar a la seva posicioacute si meacutes no en el pla econogravemic Per

descomptat lrsquoincrement de la capacitat econogravemica dels enfranquits no suposava en realitat

una gran amenaccedila per als sectors poderosos perquegrave no anava aparellat de cap increment de

la capacitat poliacutetica ni podia anar-hi ategraves que el dret ja srsquoencarregava drsquoeliminar les ambicions

poliacutetiques negant-los el ius honorum Ara beacute a ninguacute se li escapava que els fills dels lliberts

rebien la ciutadania plena i en consequumlegravencia existia la possibilitat real que aprofitessin

lrsquoheregravencia per enfrontar-se a les despeses de la carrera poliacutetica Drsquoaquesta manera les reformes

78 C MASI op cit p 3-16

305

iniciades per Rutili anaven encaminades a fragmentar el llegat que deixaven els manumesos

per beneficiar els patrons i torpedinar ensems les eventuals aspiracions poliacutetiques dels seus

descendents

Podrien els lliberts de Carthago Noua haver experimentat un proceacutes similar gragravecies a

les seves operacions A partir drsquoalguns indicis epigragravefics i numismagravetics proposem una resposta

afirmativa Entre les gentes presents als lingots de plom nrsquohi ha una lrsquoAquinia que es pot

resseguir particularment beacute a traveacutes drsquoaltres inscripcions Tot i que desconeixem les capacitats

econogravemiques que tenien els lliberts drsquoaquesta gens destinats a les mines del sud-est peninsular

durant el nostre periacuteode eacutes ben clar que a les acaballes del segle II aC havien acumulat una

respectable quantitat de diners tal i com es despregraven del fet que un M Aquinius Andro pogueacute

satisfer sense problemes els costos del bastiment drsquoun sacellum dedicat a Iuppiter Stator79 a la

part alta de la ciutat Meacutes endavant en el temps ja al tombant del segle I aC lrsquoepigrafia

monetagraveria evidencia el manteniment o lrsquoincrement del nivell econogravemic dels Aquinii i de

retruc lrsquoascens social que havien experimentat els descendents dels primers lliberts ja que un

drsquoells M Aquinius Mela arribagrave a ocupar el duumvirat quinquennal que era la magravexima

magistratura municipal En definitiva les dades a lrsquoabast ens deixen entrellucar una progressioacute

ascendent de la riquesa drsquoalmenys alguns dels lliberts establerts a la vella fundacioacute puacutenica

Els recursos metalmiddotliacutefers del sud-est peninsular suposaven un pol drsquoatraccioacute molt

llaminer perograve no seria lrsquouacutenic tal i com assenyalen diversos establiments rurals que estarien

orientats a lrsquoexplotacioacute dels recursos agropecuaris En examinar la documentacioacute

arqueologravegica ja hem posat lrsquoaccent en la dificultat drsquoidentificar si els residents eren indiacutegenes

o itagravelics i hem esmentat que hom suggereix que podrien ser itagravelics en virtut de la troballa de

materials de factura progravepiament itagravelica en proporcions meacutes grans que els locals una tendegravencia

que srsquoinverteix en els assentaments dedicats a les activitats mineres80 La desigualtat de

proporcions de fet no teacute per quegrave anar relacionada amb una diferegravencia de lrsquoorigen geogragravefic

dels ocupants drsquouns i altres establiments sinoacute que es pot deure a altres factors com les

79 M AMANTE et al ldquoEl sacellum dedicado a Iuppiter Stator en Cartagenardquo Antiguumledad y cristianismo XII Scripta

Fulgentina V 9-10 Lengua e historia Homenaje al profesor Dr D Antonio Yelo Templado al cumplir 65 antildeos

Murcia 1995 p 554-560 J M ABASCAL i S F RAMALLO ibid 80 J A ANTOLINOS J M NOGUERA i B SOLER ldquoPoblamiento y explotacioacuten minerometaluacutergica en el distrito minero

de Carthago Novardquo J M NOGUERA (ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania 15 antildeos despueacutes

Murcia 2010 p 217

306

necessitats i els gustos i sobretot la capacitat econogravemica dels residents Al capdavall no seria

complicat a la zona adquirir productes fabricats a Itagravelia perquegrave el port de Carthago Noua era

en aquells moments un dels meacutes importants de tota la Peniacutensula No obstant aixograve hom

tendeix a pensar que allagrave on es localitzen no nomeacutes peces de vaixella de taula o contenidors

sinoacute tambeacute i sobretot atuells de cuina forans indica la presegravencia de poblacioacute no autogravectona

ategraves que els hagravebits culinaris semblen mostrar una persistegravencia que portaria a demanar els

estris als quals els itagravelics estaven avesats Si aixograve fos cert en aquest cas i a la ruralia de Carthago

Noua hi havia centres agriacutecoles regentats per itagravelics podria ser que almenys alguns drsquoells

fossin tambeacute lliberts Una vegada meacutes topem amb buits de documentacioacute que no permeten

corroborar aquesta possibilitat encara que no podem estar-nos de recordar el passatge de

Plutarc que ressenya per beacute que ja a lrsquoinici del segle I aC lrsquoexistegravencia drsquoestabliments similars

al migdia peninsular ndashper tant relativament a prop de lrsquoagraverea a la qual ens referimndash que estaven

en mans de terratinents absentistes els quals deixarien lrsquoadministracioacute dels seus fundi a

lliberts81

El cas de Carthago Noua eacutes amb totes les limitacions el millor conegut perograve de la

mateixa manera que a la ciutat i al territori circumdant hi hauria meacutes o menys representants

de la poblacioacute lliberta eacutes molt probable que passeacutes el mateix al voltant dels altres nuclis on

tenim testimoniada la presegravencia drsquoenfranquits de manera inequiacutevoca a partir de la baixa

Repuacuteblica

6124 Naturalesa de la migracioacute llibertina

Drsquoacord amb allograve que sabem lrsquoarribada de lliberts seria fruit drsquoiniciatives privades i

espontagravenies No respondria a cap iniciativa emanada des de les instagravencies oficials sinoacute de la

voluntat de ciutadans (segurament ingenus en la seva majoria) que aprofitarien les

oportunitats que els oferien les noves terres annexionades Lrsquoincrement de lrsquoimperi territorial

comportava un augment progressiu drsquoager publicus (o peregrinus) amb nous camps mines i

altres recursos al mateix temps que possibilitava la colmiddotlocacioacute de productes tant a les legions

de conquesta com als potencials mercats provincials Aquells en qui tot plegat despertava

81 PLUTARC Cras 42

307

interessos ja fos de manera individual o units a drsquoaltres en societates farien uacutes dels seus lliberts

perquegrave actuessin en nom seu com a agents a la proviacutencia Drsquoaquesta manera comenccedilarien a

arribar a partir drsquoalgun moment que no podem precisar dins de la primera meitat del segle II

aC (perograve segurament ja avanccedilada) tot de lliberts per fer-se cagraverrec de les empreses dels patrons

Les caracteriacutestiques de les fonts impedeixen fer cap aproximacioacute quantitativa de manera que

desconeixem el volum de la immigracioacute lliberta en el transcurs dels primers vuit decennis i

mig de presegravencia romana En qualsevol cas havia de ser prou significativa per assegurar-ne la

continuiumltat al llarg del temps meacutes enllagrave del darrer terccedil del segle II aC

6125 Libertae

Les dones manumeses poc es diferenciaven en el dret dels lliberts En general les

consideracions que hem fet al principi drsquoaquest subapartat soacuten vagravelides per a elles incloent la

capacitat legal per testar Ara beacute en aquest aspecte hem de remarcar una distincioacute encara que

poguessin deixar unes uacuteltimes voluntats ho havien de fer solmiddotlicitant el corresponent permiacutes

al patroacute Aquesta situacioacute es mantingueacute fins que es promulgagrave la lex Papia Poppaea que

permetia a les llibertes fer testament sine patronu auctoritate82

Si les dades que tenim relatives als lliberts a la Citerior ibegraverica soacuten parques encara ho

soacuten meacutes les que fan referegravencia especiacutefica a les llibertes La seva existegravencia no es detecta a la

documentacioacute en dates anteriors a la primera meitat del segle I aC essent Plotia Prune que

visqueacute probablement a la Carthago Noua de principis drsquoaquella centuacuteria la primera ndasho una de

les primeresndash de qui hom teacute constagravencia83 Tot i que els testimonis apareixen amb un lleuger

decalatge respecte dels seus iguals masculins se les localitza als mateixos indrets Com els

homes les enfranquides solien mantenir les velles ocupacions del temps que havien estat

esclaves (llevat del servei domegravestic que restava reservat a serui i ancillae) i per tant tambeacute

orientaven llurs activitats a la produccioacute artesanal i al comerccedil En el primer cas sembla que

determinades tasques i processos productius tendien a ser assumides per dones mentre que

en el segon els seus patroni (i patronae eacutes clar) les podien situar al capdavant drsquouna taberna i

82 GAI 343-44 83 L HERNAacuteNDEZ GUERRA ldquoLas libertas en Hispaniahelliprdquo p 119-142 M J PENA ldquoPlotia Prune (Φρύνη) de Delos a

Carthago Nova (CIL I2 2273 = CIL II 3495)rdquo Faventia 311-2 2009 p 9-23

308

gestionar certs negocis84 En aquest sentit no seria res drsquoestrany que entre els contingents de

civils itinerants que perseguien les legions per oferir-los tota mena de productes i serveis hi

haguessin llibertes ja hem vist anteriorment que no nomeacutes estaven formats per homes sinoacute

tambeacute per dones Per tant si acceptem aquesta possibilitat com a real les llibertes arribarien

ja als moments meacutes primerencs de la presegravencia romana a la proviacutencia meacutes drsquoun segle abans

dels primers testimonis epigragravefics coneguts i al mateix temps que els lliberts Aquestes perograve

segurament es trobaven al territori de manera temporal a diferegravencia de les que vingueren uns

decennis meacutes endavant Les restriccions legals que esmentagravevem meacutes amunt referides al

matrimoni feien que allograve meacutes habitual fos les unions entre lliberts i llibertes de manera que

tambeacute les trobariacuteem acompanyant i assistint els seus marits en els assumptes que els havien

encomanat llurs antics domini

613 Ciues Romani a la Hispagravenia Citerior ibegraverica

A partir de la perspectiva juriacutedica les dades que tenim a lrsquoabast permeten copsar la

presegravencia al territori i egravepoca que estudiem de ciues Romani de totes menes tant ciutadans de

ple dret drsquoorigen ingenu com ciutadans amb drets rebaixats drsquoextraccioacute llibertina Dins

drsquoaquests dos grans segments de poblacioacute constatem en alguns casos de manera fefaent i en

drsquoaltres meacutes hipotegravetica representats de bona part de lrsquoescalafoacute social de Roma La distincioacute

entre ingenui i liberti sembla haver tingut consequumlegravencies pregones meacutes enllagrave de lrsquoagravembit del

dret ategraves que hem constatat que en general pertagravenyer a un colmiddotlectiu o a lrsquoaltre implicava

diferegravencies relacionades amb la naturalesa de la seva presegravencia a la Citerior ibegraverica aixiacute com

de les seves ocupacions Drsquoaquesta manera la presegravencia de la poblacioacute ingegravenua ndashi

particularment la que era considerada adsidua que en el transcurs del segle II aC

srsquoincrementagrave per la banda baixa a traveacutes de la incorporacioacute de molts drsquoaquells que

anteriorment eren simples proletarii amb beacutens migratsndash tenia un caragravecter temporal Aquesta

84 S TREGGIARI ldquoLower class women in the Roman economyrdquo Florilegium 1 1979 p 65-86 M J PENA ldquoPlotia

Prune (Φρύνη) de Deloshelliprdquo p 17-18 Per al segle I dC disposem drsquoalgun indici que permet pensar que hi hauria

dones ndashi entre elles sens dubte nrsquohi havia de llibertesndash que podien actuar com a armadores i adquirir elles

mateixes o demanar la construccioacute de naus per transportar mercaderies (C LAacuteZARO ldquoMujer comercio y empresa

en algunes fuentes juriacutedicas literarias y epigraacuteficasrdquo Revue Internationale des Droits de lrsquoAntiquiteacute 50 2003 p

159-162) Tanmateix eacutes molt agosarat aventurar que aquesta situacioacute es pogueacutes donar al periacuteode que estudiem

309

caracteriacutestica es deriva del fet que els ingenui que arribaven eren fonamentalment soldats que

servien a les legions reclutades per encarar-se primer als puacutenics i poc despreacutes als mateixos

indiacutegenes i en finalitzar el servei ndashque a vegades podia durar diversos anys consecutiusndash

srsquoembarcaven de tornada a la peniacutensula Itagravelica En efecte tots els testimonis de quegrave disposem

assenyalen el retorn dels efectius ciutadans Podem explicar aquesta circumstagravencia pel fet que

una hipotegravetica permanegravencia en terres provincials durant tot el nostre periacuteode comportaria

molts meacutes inconvenients que beneficis Drsquoentrada podria semblar que els meacutes afectats serien

els membres de les capes meacutes elevades ja que la distagravencia tindria efectes no desitjats en el

gaudi dels drets poliacutetics Nombrosos individus acabalats i amb fermes ambicions poliacutetiques

maldaven per obtenir alguna de les pretures hispanes amb la intencioacute de conduir guerres

doblement exitoses tant pel que fa al pla econogravemic per mitjagrave de lrsquoobtencioacute de botins com pel

que fa al pla social i poliacutetic per mitjagrave de la consecucioacute drsquoesplegravendides victograveries dignes drsquoeacutesser

reconegudes a la Urbs amb la celebracioacute drsquoun triumphus o en el seu defecte drsquouna ouatio

fortuna i prestigi militar eren dos factors que en combinacioacute ajudaven de manera

significativa a ategravenyer les posicions meacutes encimbellades del cursus honorum perograve nomeacutes

podien recoacuterrer-lo residint a Roma o en tot cas molt a la vora de la ciutat Aixograve no obstant

els efectius que pertanyien a altres sectors menys privilegiats tampoc trobaven almiddotlicients per

instalmiddotlar-se de manera permanent en terres ibegraveriques de la Citerior no nomeacutes per raons

juriacutediques sinoacute tambeacute econogravemiques En relacioacute a les primeres era requisit indispensable per

seguir gaudint de la ciutadania romana tenir establert el domicilium a la Urbs i presentar-se

davant dels censors cada lustre per seguir inscrit al cens i si esqueia actualitzar-lo Quant a

les segones tot i la formacioacute progressiva de grans latifundis a la Itagravelia central al llarg de la

centuacuteria la petita i mitjana pagesia lliure no desaparegueacute mai del tot i a meacutes a les cologravenies

romanes fundades al nord de la peniacutensula Itagravelica hi tenien cabuda ciutadans de tota condicioacute

incloent els meacutes humils

Dit aixograve cal dir que la poblacioacute ingegravenua no es limitava nomeacutes als legionaris sinoacute que

hi havia tambeacute civils Determinar si la seva presegravencia era temporal o permanent eacutes meacutes

complex per la gasiveria de la informacioacute a lrsquoabast Aquests grups es dedicarien preferentment

a desenvolupar activitats econogravemiques molt variades i entre ells hi hauria homes i dones de

meacutes o menys baixa posicioacute que juntament amb persones de condicions similars i oriacutegens molt

310

heterogenis (lliberts esclaus itagravelics i possiblement tambeacute peregrini) arribarien amb la

intencioacute de colmiddotlocar una agravemplia gamma de productes i serveis als integrants de les tropes En

general la tradicioacute literagraveria tendeix a assignar a aquesta gent una extraccioacute social baixa i en

el cas que hi haguessin ingenui entre ells sospitem que almenys alguns (i algunes) no

actuarien tant per compte propi com de tercers ndashdels quals serien clientsndash amb meacutes capacitat

de produir o aplegar els articles que intentaven vendre a la soldadesca Les activitats

comercials no eren nomeacutes dutes a terme per aquests contingents de petits mercaders sinoacute

que tambeacute hi havia altres persones pertanyents a segments socials meacutes benestants que es

dedicaven al comerccedil a gran escala aixiacute com a lrsquoexplotacioacute de recursos naturals dels quals els

meacutes coneguts soacuten les mines del sud-est peninsular particularment de lrsquoentorn de Carthago

Noua Amb tot en aquest cas es tracta de ciutadans que difiacutecilment trobariacuteem a la Citerior

ibegraverica ategraves que dirigien els negocis des de Roma i enviaven els seus agents que amb

frequumlegravencia eren lliberts

A diferegravencia de la presegravencia dels ingenui la dels lliberts tenia un caragravecter meacutes

permanent precisament pel fet que molts drsquoells arribaven enviats pels seus patrons per fer-se

cagraverrec sobre el terreny de les empreses No podem situar en el temps el moment a partir del

qual els lliberts comenccedilaren a establir-se al nostre territori perograve hauriacuteem de suposar que fou

en algun moment inconcret de la primera meitat del segle II aC quan la situacioacute especialment

a les agraverees litorals i la vall de lrsquoEbre havia quedat definitivament estabilitzada i pacificada i

per tant proporcionava meacutes seguretat i menys riscos per als negocis La situacioacute geogragravefica eacutes

una mica meacutes clara ategraves que a partir dels testimonis epigragravefics els lliberts es fan visibles als

principals nuclis portuaris de la proviacutencia (Carthago Noua Emporion Tarraco i Saguntum)85

fet que els associa a les activitats mercantils perograve tambeacute a les contrades on hi havia recursos

naturals susceptibles drsquoeacutesser explotats En aquest sentit com hem dit el cas meacutes conspicu eacutes

el de la zona minera de Carthago Noua tot i que com es despregraven drsquoalgun indici aiumlllat de les

85 Eacutes molt probable que a la tria del lloc de la fundacioacute de Valentia la disponibilitat drsquoun port natural fos un factor

amb un pes determinat (M P GARCIacuteA-GELABERT ldquoEl marco histoacuterico de la Ciudad desde su fundacioacutenrdquo J

HERMOSILLA (coord) La ciudad de Valencia historia geografiacutea y arte de la ciudad de Valencia vol 1 Valegravencia

2009 p 62) Malgrat que en moments posteriors assoliacute un paper rellevant en lrsquoagravembit comercial el fet que la

deductio es produiacutes el 138 aC i que durant els anys seguumlents els colons es dedicaren a donar forma a la ciutat ens

inclina a pensar que en el lustre que srsquoestenia fins a la fi del periacuteode que estudiem tot just les activitats mercantils

serien incipients Aquesta circumstagravencia no exclou eacutes clar la possibilitat que els primers agents comercials

comencessin a operar al port de Valentia

311

fonts escrites no seria res drsquoestrany de trobar lliberts al capdavant drsquoexplotacions

agropecuagraveries si beacute en un moment meacutes avanccedilat de la mateixa centuacuteria

62 ITAgraveLICS

621 Definicioacute juriacutedica

Els itagravelics des del punt de vista del dret constituiumlen un ampli conjunt de comunitats

amb categories juriacutediques diverses i heterogegravenies Podriacuteem definir-los per exclusioacute com tots

aquells colmiddotlectius que tenint els oriacutegens en comunitats drsquoItagravelia estaven dotats de drets

diferents al romagrave (independentment que fos optimo o minuto iure) Aixograve significa que entre

els itagravelics hi havia aquells individus i comunitats que gaudien del ius Latii i aquells que tenien

altres consideracions juriacutediques en funcioacute de les relacions establertes amb Roma com hem

exposat en un capiacutetol anterior En qualsevol cas totes o gairebeacute totes aquestes comunitats

estaven dotades drsquoautonomia pel que fa als afers interns perograve Roma els havia manllevat la

capacitat de decisioacute quant a les relacions amb altres comunitats de manera que tot allograve que

tenia a veure amb el que podriacuteem anomenar la poliacutetica exterior depenia directament de la

Urbs A la pragravectica per tant les comunitats itagraveliques restaven meacutes o menys dependents de

Roma La dependegravencia quedava afermada amb lrsquoobligacioacute drsquoaportar recursos humans i

materials als exegravercits romans86

La disparitat de condicions juriacutediques provocava que hi haguessin comunitats meacutes

privilegiades que drsquoaltres En aquest sentit les llatines eren les meacutes afortunades perquegrave el ius

Latii garantia diversos drets que regulaven les relacions entre ciutadans llatins i romans i que

els apropava en gran mesura als ciues Romani si beacute els primers no estaven dotats del conjunt

de drets que distingien els segons siacute que estaven en possessioacute de privilegis juriacutedics com el ius

86 E T SALMON The making of Roman Italy Londres 1982 p 61 W V HARRIS ldquoThe Italians and the empirerdquo W V

HARRIS (ed) The imperialism of mid-republican Rome Roma 1984 p 94 G DrsquoHENRY ldquoLa romanizzazione del

Sannio nel II e I secolo aCrdquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-C Actes du colloque organiseacute

par les Centre Jean Beacuterard en collaborations avec la Soprintendenza archeologica e per i BAAAS del Moles et

Soprintendenza archeologica per le Province di Salerno Avellino e Benevento Naples Centre Jean Beacuterard 4-5

Novembre 1988 Napoli 1988 p 9

312

commercii el ius conubii la testamentifactio i el ius suffragii87 Els dos primers particularment

permetien integrar els llatins a les estructures juriacutediques romanes ategraves que els atorgava

capacitat per comerciar i transmetre propietats amb els ciutadans romans i contraure

matrimoni reconegut legalment88 Addicionalment comptaven amb un institut especiacutefic el

ius migrandi que contribuiumla a la promocioacute juriacutedica drsquoaquells que tenien el Latium per assolir

la plena ciutadania romana Durant bona part de lrsquoegravepoca republicana cada individu tenia una

uacutenica ciutadania que coincidia amb la del lloc on tenia establert el domicilium perograve aquest

dret permetia traslladar-lo de la comunitat drsquoorigen a Roma i esdevenir ciutadagrave romagrave nomeacutes

de presentar-se davant dels censors en el lustrum meacutes proper89 No obstant aixograve lrsquoexercici del

ius migrandi estava sotmegraves a determinades restriccions90 que implicaven que no tothom

pogueacutes gaudir-ne per una banda els censors reclamaven als solmiddotlicitants de la ciutadania

plena que avalessin la disposicioacute del seu patrimoni ategraves que nomeacutes registraven aquelles

persones amb prou fortuna per eacutesser inscrites en alguna de les cinc classes censatagraveries i

nrsquoexcloiumlen aquelles que no assolien els miacutenims exigits a cada moment Drsquoaltra banda nomeacutes

podien eacutesser censats els sui iuris eacutes a dir aquelles persones que no estaven sotmeses

juriacutedicament a familiars o tutors legals

87 G LURASCHI Foedus ius Latii civitas Aspetti costituzionali della Romanizzazione in Transpadana Padova 1979

p 223-224 D ESPINOSA ESPINOSA ldquoEl ius Latii y la integracioacuten juriacutedica de Occidente Latinizacioacuten vs

romanizacioacutenrdquo Espacio Tiempo y Forma Serie II Historia Antigua 22 2009 p 240 J M BLANCH ldquoDignidad

personal y libertad libertad y ciudadaniacutea en la antigua Romardquo AFDUAM 17 2013 p 165-166 88 Malgrat que tradicionalment srsquoha acceptat que totes les comunitats llatines drsquoenccedilagrave del Foedus Casianum

disposaven drsquoambdoacutes instituts en els darrers anys srsquohan comenccedilat a quumlestionar tot proposant que no tots els

beneficiaris del ius Latii gaudien exactament dels mateixos drets sinoacute que hi hauria algunes diferegravencies que

incloiumlen entre drsquoaltres la possessioacute del commercium i el conubium (S T ROSELAAR ldquoThe concept of Commercium

in the Roman Republicrdquo Phoenix vol 66 34 2012 p 381-413 EADEM ldquoThe concept of Conubium in the Roman

Republicrdquo P J du PLESSIS (ed) New Frontiers Law and Society in the Roman world Edinburgh 2013 p 102-122) 89 R E SMITH ldquoLatins and the Roman Citizenship in Roman Colonies Livy 34 42 5-6rdquo JRS 44 1954 p 18-20 Al

capiacutetol 2 hem almiddotludit a les complicacions que lrsquoexercici drsquoaquest institut provocagrave en diferents moments del segle

II aC amb lrsquoarribada massiva de poblacioacute dotada de ciutadania llatina a la Urbs i que motivaren periogravedicament

lrsquoexpulsioacute de grans quantitats de persones que srsquohi havia adreccedilat amb lrsquoesperanccedila drsquoobtenir la ciutadania plena i

millorar la seva situacioacute personal Per aquesta raoacute aixiacute com per lrsquoenrariment progressiu de les relacions entre

itagravelics i romans ndashque culminarien a lrsquoinici del segle I aC amb el Bellum Sociorumndash a partir del darrer quart del

segle II aC el ius migrationis fou substituiumlt pel ius adipiscendae ciuitatis per magistratum que facilitava la

promocioacute juriacutedica a aquells que havien detingut una magistratura municipal a les seves comunitats drsquoorigen (G

LURASCHI op cit p 301-329) i finalment lrsquoany 95 aC fou abolit per mitjagrave de la lex Licinia Mucia de ciuibus

redigundis (J M BLANCH op cit p 175-176 i n 50) 90 M GUERRERO ldquoUna reflexioacuten sobre la cupiditas civitatis Romanae el ius migrandirdquo B PERINtildeAacuteN (coord) Derecho

persona y ciudadaniacutea una experiegravencia juriacutedica comparada Madrid 2010 p 197

313

Les comunitats establertes fora de la regioacute del Laci ndashllevat de les cologravenies de ciutadans

romans i les llatines eacutes clarndash tenien altres regravegims juriacutedics menys privilegiats que venien

definits a partir dels foedera signats amb Roma en el moment de la seva capitulacioacute si srsquohavien

enfrontat militarment o del seu lliurament voluntari a lrsquoautoritat de la Urbs En un cas o en

lrsquoaltre els membres de les comunitats foederatae tenien la consideracioacute juriacutedica de peregrini

perograve esdevenien socii dels romans per la qual cosa adquirien obligacions (fonamentalment

militars) i drets Aixiacute existia una gradacioacute quant a la situacioacute juriacutedica privilegiada que sovint

partia del reconeixement per part de Roma dels drets que fixaven les relacions entre

ciutadans romans i els membres de cadascuna de les comunitats En aquest sentit lrsquoextensioacute

drsquoinstituts com el conubium io el commercium serviria per marcar diferegravencies entre elles Ara

beacute algunes drsquoaquestes distincions potser no eren tan marcades com podria semblar perquegrave

per exemple el fet que hi haguessin individus o comunitats itagraveliques senceres que no

disposaven del darrer dret no suposava que legalment tinguessin vetada cap mena de relacioacute

comercial amb ciutadans romans sinoacute que en general estaven capacitats per a vendre o

adquirir beacutens i serveis de qualsevol mena amb lrsquouacutenica excepcioacute ndasheacutes innegable que prou

rellevantndash drsquoaquells que quedaven englobats a la categoria de res mancipi91

622 Localitzacioacute drsquoitagravelics a la Citerior ibegraverica

La presegravencia dels itagravelics a les terres ibegraveriques de la Citerior coincideix en bona part

amb la dels romans ategraves que les comunitats itagraveliques estaven obligades a cedir una quantitat

determinada drsquoefectius als exegravercits de Roma i legionaris i socii participaven conjuntament a

les guerres drsquoexpansioacute Aixiacute doncs les consideracions que hem fet a lrsquoapartat anterior sobre la

localitzacioacute de la poblacioacute militar romana soacuten extensibles a la itagravelica Aixograve no obstant

disposem drsquoindicis meacutes o menys ferms que proven lrsquoexistegravencia drsquoassentaments estables

dissenyats per allotjar poblacioacute militar itagravelica en actiu

Els registres arqueologravegic i literari testimonien la instalmiddotlacioacute de recintes fortificats

denominats de manera genegraverica praesidia en indrets estrategravegics entre les darreries del segle

91 Per res mancipi srsquoentenen aquells beacutens que en origen eren transferits per mitjagrave de mancipatio les terres

situades dins de lrsquoager Romanus els edificis bastits sobre el mateix ager els esclaus els cavalls les mules i el

bestiar aixiacute com alguns tipus de servituds rurals (S T ROSELAAR ldquoThe concept of Commerciumhelliprdquo p 382)

314

III aC i els primers anys de la centuacuteria seguumlent A diferegravencia drsquoaltres guarnicions que foren

establertes com a consequumlegravencia de les circumstagravencies begravelmiddotliques drsquoun territori i foren

desmantellades tan aviat com la situacioacute quedagrave estabilitzada ndashcom hem assenyalat que serien

les que Livi esmenta en temps de la guerra annibagravelica a la vora del pas dels Pirineus i del

Sucrondash aquestes tingueren continuiumltat en el temps I no nomeacutes aixograve sinoacute que a la llarga

esdevingueren els nuclis a partir dels quals es desenvoluparen noves formes drsquoorganitzacioacute

urbana que transformaren completament el seu entorn Concretament coneixem el

praesidium modicum establert pels Escipions a la part alta de Cissa al cap de poc drsquoesclatar la

guerra puacutenica92 i el que es bastiacute uns anys despreacutes del pas de Catoacute al damunt del turoacute

drsquoEmpuacuteries93 Soacuten nomeacutes dos casos perograve ambdoacutes comparteixen alguns trets importants

Drsquoentrada foren assentats en juxtaposicioacute a establiments preexistents el primer al costat drsquoun

nucli ibegraveric i el segon al costat drsquouna ciutat grega La funcioacute primordial que hom els assignagrave

era la vigilagravencia i el control del territori Tarraco fou presa per Cn Corneli als puacutenics i hi deixagrave

la guarnicioacute per assegurar-se que no pretendrien recuperar-la El drsquoEmpuacuteries instalmiddotlat

segurament pels volts de 175 aC meacutes que per garantir que els indiacutegenes no es tornarien a alccedilar

per contestar lrsquoautoritat romana (havien transcorregut una vintena drsquoanys drsquoenccedilagrave de les

operacions catonianes) srsquohauria de relacionar amb la proteccioacute del port emporitagrave i amb una

funcioacute de punt de suport per a les tropes que seguien guerrejant a la proviacutencia El caragravecter

permanent de la poblacioacute establerta en aquest tipus drsquoassentaments ens ve assenyalat en el

darrer cas per la necrogravepolis de Les Corts on hom hi ha vist el recinte destinat a allotjar les

despulles dels difunts que hi residien Aquest cementiri es trobava en un turoacute situat a escassa

distagravencia al nord-oest del dit praesidium i malgrat que les sepultures soacuten majoritagraveriament

drsquoincineracioacute el fet que diverses tombes apareguin concentrades en grups i que entre els

92 POLIBI 3761-3 LIVI 21605-7 i 21614 A MORILLO ldquoLos establecimientos militares temporales conquista y

defensa del territorio en la Hispania republicanardquo Aacute MORILLO F CADIOU i D HOURCADE (coords) Defensa y

territorio en Hispania de los Escipiones a Augusto Salamanca 2003 p 48-49 I ARRAYAacuteS Morfologiacutea histoacuterica del

territorio de Tarraco (ss III-I aC) Barcelona 2005 p 165 F CADIOU Hibera in terra miles Les armeacutees romaines et

la conquecircte de lrsquoHispanie sous la Reacutepublique (218-45 av J-C) Madrid 2008 En relacioacute a la identificacioacute de Cissa

amb la ibegraverica Kese remetem a les consideracions que hem exposat a la nota 151 del capiacutetol 4 93 E SANMARTIacute i M SANTOS ldquoAlgunes observacions entorn dels nivells tardo-republicans drsquoEmpuacuteriesrdquo Empuacuteries

48-50 vol 2 1986-1989 p 292-309 J M NOLLA ldquoEmpuacuteries De les darreries del segle III a mitjan segle I aC

Algunes ideesrdquo AIEG 32 1992-1993 p 24-26 R MAR i J RUIZ DE ARBULO Ampurias romana Historia Arquitectura

y Arqueologiacutea Sabadell 1993 p 188-192 A MORILLO ldquoLos establecimientos militares temporaleshelliprdquo p 48-49 F

CADIOU op cit p 345-350 P CASTANYER et al ldquoIntervencions arqueologravegiques a Empuacuteries (LrsquoEscala Alt Empordagrave)

als anys 2012 i 2013rdquo Dotzenes Jornades drsquoArqueologia de les Comarques de Girona Girona 2014 p 206-208)

315

conjunts funeraris94 recuperats hi hagi materials que apuntin la presegravencia de dones i agravedhuc

infants fa pensar que no nomeacutes hi habitarien els soldats sinoacute tambeacute llurs famiacutelies Ara beacute no

eacutes fagravecil distingir si aquests grups familiars serien drsquoitagravelics o beacute drsquoibers Drsquoentrada ens inclinem

a pensar que la poblacioacute seria mixta de manera que hi veuriacuteem una barreja de socii i drsquoauxilia

indiacutegenes a partir de la cultura material documentada a la necrogravepolis Bona part de les

produccions ceragravemiques recuperades soacuten locals ndashles urnes on srsquohavien dipositat les cendres i

restes carbonitzades per exemple soacuten de ceragravemica grisa de la costa catalana de la mateixa

manera que molta vaixella que acompanyava les ofrenesndash aixiacute com diversos elements

progravepiament ibegraverics com ara sivelles de cinturoacute o torques de bronze meacutes o menys senzills que

delaten la procedegravencia local dels difunts Perograve al seu costat es registraren altres objectes de

fabricacioacute itagravelica particularment peces drsquoarmament (cascs de Montefortino puntes de llanccedila

umbons drsquoescuts o espases a meacutes de puntes de projectils drsquoartilleria) i altres elements comuns

a les guarnicions i campaments militars (com lrsquoinstrumental quiruacutergic) aixiacute com produccions

ceragravemiques campanianes Eacutes clar que en un lloc com Emporion dotat drsquoun port amb un

enorme tragravefec comercial amb Itagravelia qualsevol drsquoaquests materials seria relativament fagravecil

drsquoaconseguir perograve hi ha objectes relacionats amb lrsquoarmament que semblen molt especiacutefics

particularment les peces drsquoartilleria95 o els instruments megravedics i que fan sospitar de manera

meacutes ferma lrsquoexistegravencia drsquoitagravelics entre els contingents de lrsquoanomenat praesidium

El cas de Tarraco eacutes meacutes complicat drsquoanalitzar com a consequumlegravencia dels canvis

produiumlts en el desenvolupament urbagrave de la ciutat el creixement de la qual comportagrave

lrsquoamortitzacioacute de les fases meacutes antigues Aixograve incloiumla els espais funeraris les evidegravencies meacutes

primerenques dels quals es limiten a molt poques cremacions concentrades particularment a

lrsquoagraverea suburbial occidental i datades en un moment molt avanccedilat del segle II aC96 La filiacioacute

de les tombes eacutes difiacutecil de determinar ategraves que les restes cremades foren dipositades a

lrsquointerior de cagravelats ibegraverics pintats coberts amb plats de campaniana A i en algun cas anaven

acompanyades drsquounguumlentaris de terrissa Les sepultures per tant tant podien eacutesser

94 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I Introduccioacuten y necroacutepolis griegas Barcelona 1953 p 275-379 95 E BLE ldquoTormenta romana Anaacutelisis morfoloacutegico y funcional de la artilleriacutea romana tardorepublicana en el

nordeste peninsularrdquo Gladius 32 2012 p 45-46 96 J CIURANA Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles III aC ndash III IV dC) tesi doctoral inegravedita

Tarragona 2011 p 689-692

316

drsquoindiacutegenes com drsquoitagravelics i de fet res assenyala la relacioacute entre el praesidium i la necrogravepolis

drsquoaquesta agraverea

La presegravencia permanent drsquoitagravelics srsquoaprecia tambeacute en una altra mena drsquoassentaments a

vegades vinculats a lrsquoagravembit militar i drsquoaltres al civil que malgrat lrsquoescassedat drsquoexemples

documentats arqueologravegicament comenccedilaren a aparegraveixer vers mitjan segle II aC i srsquoanaren

multiplicant a mesura que transcorria aquella centuacuteria sobretot cap a les acaballes En tots

els casos es tracta de nuclis creats ex nouo disposats en localitzacions meacutes planeres i cogravemodes

que els vells poblats ibegraverics ndashen ocasions situats en juxtaposicioacute a aquells97 i en drsquoaltres de

manera meacutes aiumllladandash98 i seguint un disseny ortogonal ben planificat Els materials i les

tegravecniques constructives emprades en general no srsquoallunyen gaire de les tradicionalment

habituals al territori perograve hi ha algunes excepcions molt significatives que permeten

identificar aquestes fundacions com a itagraveliques en comptes drsquoindiacutegenes Recordem en aquest

sentit la presegravencia decisiva drsquoedificis termals a ca lrsquoArnau-can Mateu99 i ja meacutes endavant a La

Cabantildeeta100 i Valentia101 bastits fent uacutes de lrsquoopus caementicium i amb alguna cambra coberta

amb volta tot plegat completament foragrave al moacuten iber A partir de la cultura material

recuperada no eacutes fagravecil distingir els oriacutegens del contingent poblacional que residia en aquests

nuclis perquegrave hi ha una barreja de materials importats ndashparticularment dels centres

productors de la Itagravelia centralndash i de locals cosa que indica una presegravencia mixta de

romanoitagravelics i drsquoindiacutegenes essent possiblement els primers majoritaris tal i com es despregraven

de la proporcioacute meacutes nombrosa de restes materials recuperades De tota manera aixograve no resol

97 A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ ldquoIntervencions arqueologravegiques a ca lrsquoArnau-Can Mateu (Cabrera de Mar Maresme) 1997-

1998rdquo M GENERA (coord) Actes de les Jornades drsquoArqueologia i Paleontologia 2001 Comarques de Barcelona 1996-

2001 La Garriga 29 i 30 de novembre 1 de desembre de 2001 Barcelona 2004 vol 2 p 376-407 J BELLOacuteN ldquoMineriacutea

y metalurgia en el aacuterea de Carthago Nova modelos de ocupacioacuten del territorio desde la Repuacuteblica hasta el

principado de Augusto en Finca Peteacuten (Mazarroacuten Murcia)rdquo rqueologiacutea y Territorio 6 2009 p 166 L LOacutePEZ-

MONDEacuteJAR ldquoPoblamiento sociedad y economiacutea en el valle del Gadalentiacuten el Cerro del Castillo de Lorca entre los

siglos V aC-I dCrdquo Complutum 23 (1) 2012 p 155-157 98 J A MIacuteNGUEZ i B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoGrafitos sobre ceragravemica ndashibeacutericos latinos griegos y signos procedentes del

yacimiento romanorepublicano de La Cabantildeeta (El Burgo de Ebro Zaragoza)rdquo AEspA 84 2011 p 51-86 99 A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ op cit p 384-387 100 A FERRERUELA i J A MIacuteNGUEZ ldquoDos modelos de implantacioacuten urbana romanorepublicana en el valle medio

del Ebro las ciudades de La Cabantildeeta y La Coronardquo AEspA 76 2003 p 248-254 101 A RIBERA La fundacioacute de Valegravencia La ciutat a lrsquoegravepoca romanorepublicana (segles II-I a de C) Valegravencia 1998 p

194-207 431-434 i 437-438 J M NOLLA ldquoLas termas republicanas en Hispaniardquo C FERNAacuteNDEZ OCHOA i V GARCIacuteA

ENTERO (eds) Termas romanas en el Occidente del Imperio II Coloquio Internacional de Arqueologiacutea en Gijoacuten

Gijoacuten 2000 p 47-49 C MARIacuteN i A RIBERA ldquoUn caso precoz de edificio termal los bantildeos republicanos de Valentiardquo

C FERNAacuteNDEZ OCHOA i V GARCIacuteA ENTERO (eds) op cit p 155

317

encara el dubte de si la poblacioacute immigrada era progravepiament romana o itagravelica Atenent en

primer lloc a aspectes juriacutedics es fa difiacutecil drsquoacceptar lrsquoestabliment de ciutadans romans de

manera permanent tan lluny de la Urbs llevat que es tracteacutes de lliberts o de ciues disposats a

viatjar periogravedicament a Roma per presentar-se davant dels censors i poder mantenir-se

inscrits al cens tot i que haurien de seguir tenint el domicilium oficial registrat a Roma En

segon lloc la presegravencia de termes fa pensar que hi havia una significativa concentracioacute

drsquoindividus de procedegravencia itagravelica Si beacute a Roma ciutat (i tambeacute en establiments de lrsquoager

Romanus) hi ha testimonis que reflecteixen lrsquoexistegravencia de balnea puacuteblics (i lauatrinae

privades que passen per eacutesser un precedent directe) des del tombant del segle III aC102 la

tipologia dels banys de ca lrsquoArnau-can Mateu La Cabantildeeta i Valentia tenen els seus paralmiddotlels

meacutes directes amb les termes contemporagravenies de diferents ciutats del Laci i la Campagravenia103

Del conjunt drsquoassentaments que serien ocupats per poblacioacute itagravelica no disposem de

dades directes per determinar la categoria juriacutedica de cap Els autors antics no en fan

referegravencia fins a egravepoques meacutes avanccedilades essent Plini el Vell el meacutes recorregut104 Tot i aixograve el

naturalista ndashde la mateixa manera que altres escriptorsndash tampoc recollia tots els establiments

fundats en egravepoca republicana potser perquegrave molts drsquoells foren abandonats (els uns de forma

paciacutefica els altres de forma violenta sobretot com a consequumlegravencia del conflicte sertoriagrave)105 i

per tant en el temps que escrivien ja no existien i no mereixien lrsquointeregraves dels escriptors Un

mutisme similar afecta tambeacute lrsquoepigrafia massa escassa la pertanyent al periacuteode que estudiem

i massa tardana la que pot aportar alguna dada uacutetil Uacutenicament la numismagravetica ha contribuiumlt

a establir categories juriacutediques perograve tan sols la de Valentia Livi srsquohi referia amb el terme

genegraveric oppidum106 com tambeacute Plini qui lrsquoinclou entre els oppida dotats de dret llatiacute107 En

102 G G FAGAN ldquoThe Genesis of the Roman Public Bath Recent Approaches and Future Directionsrdquo AJA vol 105

3 July 2001 p 417-421 F K YEGUumlL ldquoDevelopment of Baths and Public Bathing during the Roman Republicrdquo J de

R EVANS (ed) A Companion to the Archaeology of the Roman Republic Oxford 2013 p 15-32 103 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 431-434 i 437-438 C MARIacuteN i A RIBERA op cit p 155 104 PLINI Nat Hist 3418-25 105 A FERRERUELA i J A MIacuteNGUEZ ldquoExcavaciones arqueoloacutegicas en la ciudad romanorrepublicana de ldquoLa Cabantildeetardquo

(El Burgo de Ebro Zaragoza) campantildeas de 2004 y 2005rdquo Salduie 6 2006 p 338 J A MIacuteNGUEZ i B DIacuteAZ ARINtildeO

op cit p 51-86 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 123-124 167-169 i sobretot 363-370 106 LIVI per 55 107 PLINI Nat Hist 3420

318

canvi la mencioacute a la quaestura a les llegendes drsquoemissions de les darreries del segle II aC ha

portat a alguns investigadors a definir la fundacioacute de Juni Brutus com una colonia Latina108

A meacutes dels assentaments ressenyats deduiumlm la presegravencia estable de civils itagravelics als

principals establiments portuaris del territori (Emporion Tarraco Saguntum i Carthago Noua)

a partir del paper que jugaren en les dinagravemiques comercials mediterragravenies del segle II aC109

De manera anagraveloga al que vegraveiem per al cas dels lliberts els testimonis que avalen aquesta

afirmacioacute per al periacuteode que estudiem soacuten pragravecticament nuls perograve en canvi disposem

drsquoalgunes proves fefaents que demostren la seva existegravencia per a les darreries de la mateixa

centuacuteria i que assenyalarien una probable presegravencia en cronologies meacutes reculades Lrsquoepigrafia

eacutes en aquest cas la font que forneix les dades meacutes fermes en testimoniar lrsquoactivitat de collegia

professionals segurament lligats a les activitats mercantils als nuclis de Tarraco i Carthago

Noua perograve tambeacute en contrades meacutes interiors perograve ben comunicades amb el litoral com La

Cabantildeeta110

623 Grups socials i condicions econogravemiques dels itagravelics

A lrsquohora drsquoabordar els aspectes relacionats amb els sectors socials als que pertanyien

els itagravelics presents al nostre territori hem drsquoadmetre que hi ha diverses dificultats que no

sempre permeten identificar-los adequadament Els autors de lrsquoantiguitat pragravecticament no en

fan cap referegravencia el registre arqueologravegic documenta de manera general la troballa de

materials drsquooriacutegens itagravelics tot i que aixograve no significa necessagraveriament que a tot arreu on nrsquohi

hagi hi frequumlentaven els itagravelics i lrsquoepigrafia que eacutes la principal font que hauria de servir per

posar-los nom (a banda dels escassos personatges itagravelics que desfilen per les pagravegines de la

literatura antiga111 i els que apareixen no sense dubtes a les llegendes monetagraveries com els

108 M J PENA ldquoLos magistrados monetales de Valentiardquo Saguntum 20 1986 p 151-164 P P RIPOLLEgraveS La ceca de

Valentia Valegravencia 1988 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 510-511 109 A RUIZ GUTIEacuteRREZ ldquoAspectos econoacutemicos de la migracioacuten itagravelica a la Hispania Citerior (siglos II-I aC)rdquo M

CHIABAgrave (cur) HOC QVOQVE LABORIS PRAEMIVM Scritti in onore di Gino Bandelli Trieste 2014 p 446 110 B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoHeisce Magistreis Aproximacioacuten a los collegia de la Hispania republicana a traveacutes de sus

paralelos italianos y deliosrdquo Gerioacuten 22 2004 p 447-478 111 Per exemple C Albinus Calenus o C Atrius Umbrus dos membres de les tropes comandades per Cn Corneli

Escipioacute el futur Africagrave els noms dels quals soacuten recordats per les fonts pel fet drsquohaver estat identificats com els

princeps seditionis del motiacute de la guarnicioacute del Sucro (Livi 282413-14) Com a cagravestig exemplar foren executats

puacuteblicament per ordre del general amb la resta de la trentena llarga drsquoinstigadors de la sedicioacute (LIVI 28299-12)

319

magistrats de Valentia) ens fa topar amb un entrebanc serioacutes distingir els noms progravepiament

romans dels llatins i itagravelics Sovint els nomina soacuten drsquoutilitat perquegrave sobretot a partir de criteris

linguumliacutestics hom ha pogut atorgar un origen egravetnic i cultural als gentilicis112 de manera que es

pot discriminar si un nomen eacutes romagrave llatiacute etrusc osc etc Aixograve no obstant hi ha un detall

important que no srsquoha drsquoobviar i que estagrave vinculat al desenvolupament histograveric algunes

famiacutelies (fonamentalment aristocragravetiques) tot i procedir de fora de Roma havien quedat

assimilades en algun moment als quadres socials romans i per tant per molt que tinguessin

uns nomina no romans eren des de la perspectiva juriacutedica ciues Aquesta circumstagravencia eacutes

bastant frequumlent amb pobles com els sabins o els llatins que havien establert relacions meacutes o

menys estretes amb els romans des de moments reculats113 Altra cosa soacuten la resta de pobles

itagravelics que es relacionaren en egravepoques meacutes avanccedilades amb Roma i de maneres diferents Ara

beacute aixograve no treu que en algun cas puntual individus de procedegravencia itagravelica haguessin obtingut

la ciutadania plena

No obstant el fet que els itagravelics en tant que socii contribuiumlen amb notables recursos

humans i materials a les tropes de Roma no es beneficiaren de la mateixa manera que els

romans de les guerres drsquoexpansioacute Drsquoentrada a lrsquoorganitzacioacute de lrsquoexegravercit restaven en posicions

secundagraveries i subordinades ategraves que els principals cagraverrecs eren detinguts exclusivament per

ciutadans romans que fins i tot eren els qui lideraven els efectius itagravelics Aquests tant a la

infanteria com a la cavalleria nomeacutes ocupaven graus inferiors com el de decurioacute114 Tampoc a

lrsquohora de cobrar les soldades i del repartiment dels botins aconseguits hi havia res semblant a

una paritat sinoacute que seguien restant perjudicats amb quantitats meacutes baixes Aquesta manera

de procedir remarcava la subjeccioacute dels socii envers els romans que practicarien aquest tracte

diferencial perquegrave les comunitats drsquoon procedien els itagravelics havien estat en la majoria dels

casos derrotades manu militari i havien quedat sotmeses per mitjagrave de deditiones Al costat

drsquoaquest motiu i estretament relacionat amb ell hi hauria una desconfianccedila dels romans

envers els itagravelics que es remuntaria a lrsquoactitud de diverses comunitats itagraveliques davant de

lrsquoarribada drsquoAnniacutebal i de les relacions amb Pirrus El fet que algunes aliances ndashespecialment

112 A BARREDA ldquoGentes itaacutelicas en Hispania Citerior (218-14 dC) Los casos de Tarraco Carthago Nova y Valentiardquo

tesi doctoral inegravedita Barcelona 1998 p 19-24 113 G D FARNEY op cit 114 F WULFF Romanos e Itaacutelicos en la Baja Repuacuteblica Estudio sobre sus relaciones entre la Segunda Guerra Puacutenica

y la Guerra Social (201-91 aC) Bruxelles 1991

320

amb els capuansndash que fins a la segona guerra puacutenica havien estat aparentment sogravelides

srsquoesquerdessin i es trenquessin fou castigat per part de Roma de manera molt severa115 Per beacute

que al cap de pocs anys les relacions comenccedilaren a restablir-se i normalitzar-se

progressivament116 no sembla que els romans oblidessin mai del tot les defeccions que

esdevingueren amb la irrupcioacute dels cartaginesos a la mateixa peniacutensula Itagravelica Drsquoaquiacute tambeacute

que el paper poliacutetic dels itagravelics fos durant tot el segle II aC i encara durant bona part de la

centuacuteria seguumlent (amb posterioritat fins i tot al Bellum Sociorum) molt limitat meacutes enllagrave de

llurs progravepies comunitats No eacutes casualitat que durant tot aquest periacuteode no ingresseacutes al Senat

cap membre de les aristocragravecies itagraveliques

Ara beacute els itagravelics no quedaren arraconats en tots els agravembits ja que en el transcurs de

la segona centuacuteria anterior al canvi drsquoera estan ben documentats trasllats de famiacutelies

drsquoextraccioacute aristocragravetica cap a altres contrades del Mediterrani per involucrar-se en el comerccedil

i les finances Aixiacute de Cagravepua sortiren els Numisii que srsquoinstalmiddotlaren a Puteoli i feren fortuna

mercadejant amb lrsquoAgravesia Menor i altres indrets o els Staii que participaren activament en el

tragravefic drsquoesclaus a Delos117 De la mateixa manera famiacutelies notables drsquoaltres contrades

obtingueren una remarcable puixanccedila sense mourersquos de les seves agraverees originagraveries on es

dedicaren a explotar els recursos agriacutecoles i ramaders i desenvolupar les induacutestries que sersquon

derivaven (com la tegravextil) per participar tambeacute al comerccedil mediterrani118

Si ara ens centrem en concret a lrsquoagraverea ibegraverica de la Citerior veiem drsquoentrada la

representacioacute drsquouna agravemplia gamma de lrsquoespectre social itagravelic ategraves que aixiacute com a les legions

participaven la majoria dels sectors ciutadans les files reclutades a les comunitats itagraveliques

tambeacute estarien formades per una diversitat de grups socials Paralmiddotlelament entre els sequellae

hi trobariacuteem altra volta individus sortits dels segments baixos i si fem cas de les paraules de

Livi119 i les posem en relacioacute a aquesta munioacute de petits comerciants eacutes molt probable que com

a miacutenim entre les persones que es feien passar per expertes en variades magraventiques hi

115 Vid per exemple LIVI 222 23308 241 2613-4 26616-17 26169-13 2725 298-9 i 29164-1820 M

FREDERIKSEN Campania Oxford 1987 p 238-250 G D FARNEY op cit p 187-188 116 LIVI 38284 i 38365-6 M FREDERIKSEN op cit p 270-271 117 G D FARNEY op cit p 188-189 118 S T ROSELAAR ldquoThe role of Italians in local economies of the late Roman Republicrdquo Revue Belge de Philologie

et drsquoHistoire Belgisch Tijdschrift voor Filologie en Geschiedenis 89 2012 p 95-101 119 LIVI 2518

321

haguessin petits camperols depauperats procedents dels entorns rurals llatins i potser tambeacute

de comunitats meacutes llunyanes

De la mateixa manera que els legionaris quan les tropes eren desmobilitzades tambeacute

els efectius itagravelics solien retornar cap a Itagravelia com es despregraven del fet que la literatura antiga

no especifica cap diferegravencia als esporagravedics passatges que en fan mencioacute Ara beacute alguns indicis

ens permeten considerar que no tots els soldats itagravelics abandonarien les terres ibegraveriques sinoacute

que hi romandrien durant un temps meacutes dilatat o fins i tot de forma permanent La

instalmiddotlacioacute i funcionament de les guarnicions fixes en nuclis sovint preexistents i de marcada

rellevagravencia militar io econogravemica implicava una presegravencia continuada de soldats que creiem

que serien meacutes itagravelics que romans120 per les raons que argumentarem tot seguit Per fer-ho

prendrem com a mostra el dit praesidium emporitagrave en la mesura que constitueix el cas meacutes

complet ja que no nomeacutes resten evidegravencies del recinte militar sinoacute tambeacute de la necrogravepolis en

la qual els soldats probablement sebollien les seves cendres La presegravencia de lrsquoagraverea funeragraveria

ens indueix a considerar que la permanegravencia havia drsquoeacutesser llarga tot i que ignorem si es

produiria alguna mena de rotacioacute dels efectius o no Si Almagro tot i la seva peculiar lectura

de la necrogravepolis tenia raoacute a creure que les agrupacions de tombes responien a diferents

conjunts familiars121 seriacuteem al davant drsquoun altre factor que avalaria aquesta presegravencia dilatada

drsquoitagravelics ja que no es pot entendre que formessin famiacutelies si el seu servei era breu Reforccedila

tambeacute aquesta idea la documentacioacute en algunes sepultures de bullae de bronze Recordem

que aquests objectes que podien eacutesser fabricats amb materials molt diversos eren uns

amulets que els infants romans duien penjant del coll i que deixaven de fer servir en entrar a

120 Per beacute que ja hem assenyalat meacutes amunt en referir-nos al cas emporitagrave que la cultura material recuperada a

les sepultures remet a una barreja de poblacioacute que fa pensar que la guarnicioacute era ocupada tant per itagravelics com

indiacutegenes (amb algun soldat puntual drsquoorigen foragrave com posen de manifest les despulles drsquoun guerrer gal) Tenint

en compte que lrsquoaltre exemple conegut el de Tarraco tambeacute es trobava just al costat drsquoun assentament iber

pensem que la situacioacute del dit praesidium drsquoEmpuacuteries seria extrapolable 121 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I p 255-256 Cal advertir que aquest investigador presentava el de Les

Corts com un cementiri helmiddotlegrave no pas ibegraveric ndashmalgrat que en algun moment condescendiacute a acceptar que algun

indiacutegena hi hagueacutes fet dipositar les seves cendres (p 271)ndash ni tampoc itagravelic Tanmateix com hem apuntat al

capiacutetol 5 som del parer que aquesta necrogravepoli fou lrsquoindret que escolliren els membres del contingent apostat al

suposat praesidium emporitagrave com a residegravencia eterna per a les seves despulles uid P CASTANYER ldquoLrsquoEmpuacuteries

romana republicana segles II-I aCrdquo El moacuten funerari a lrsquoantiga Empuacuteries LrsquoEscala 2009 p 41 J BURCH et al ldquoLa

siacutentesirdquo J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO (eds) De lrsquooppidum a la ciuitas La romanitzacioacute inicial de la Indigegravecia

Girona 2010 p 122-126

322

lrsquoedat adulta122 Malauradament com que les tombes soacuten drsquoincineracioacute no han preservat les

restes ogravessies que permetrien verificar que els cossos als quals anaven associades eren

efectivament de mainada123 Acceptant que ho fossin la presegravencia de les bullae podria

assenyalar lrsquoexistegravencia drsquoalgunes famiacutelies relativament acomodades ja que de bell antuvi eren

els sectors aristocragravetics els qui tenien el costum de regalar amulets drsquoor als seus fills no tan

sols amb lrsquoobjectiu de protegir-los de mals sobrenaturals sinoacute tambeacute de manifestar el seu

caragravecter drsquoingenui tanmateix amb el coacuterrer dels anys srsquoanagrave estenent per molts segments

socials que els fabricaven amb altres materials meacutes modestos i a lrsquoabast de les seves capacitats

econogravemiques fins al punt que agravedhuc la descendegravencia dels lliberts tenia les seves progravepies

bullae a vegades fetes de cuir124 Una altra quumlestioacute apart que ara com ara veiem irresoluble eacutes

discernir les caracteriacutestiques drsquoaquestes hipotegravetiques famiacutelies sobretot si eren mixtes (i per

tant les dones dels soldats eren indiacutegenes en comptes drsquoitagraveliques) o no Els objectes que

formen part dels conjunts funeraris permeten aproximar-se drsquouna manera molt parcial a la

posicioacute socioeconogravemica dels residents itagravelics Eacutes forccedila clar que alguns drsquoells pertanyien a

sectors relativament acomodats com ho proven diversos elements de bronze i

particularment les diademes funeragraveries o les bullae sobre les quals acabem de reflexionar

Pel que fa als contingents poblacionals itagravelics de caire civil que srsquoestabliren al territori

en els nuclis fundats ex nouo just al costat dels poblats ibegraverics o en indrets no ocupats

pregraveviament eacutes complicat aproximar-srsquohi perquegrave els centres documentats soacuten molt escassos i

el nivell de coneixement que en tenim no eacutes tan complet com voldriacuteem Si ens fixem en els

establiments de Cabrera de Mar i El Burgo de Ebro ndashque tornen a comptar-se entre els millors

documentatsndash srsquohan localitzat estructures domegravestiques de diversa consideracioacute que anaven

associades a elements que denoten diferegravencies quant a la posicioacute socioeconogravemica dels seus

estadants Aixiacute al conjunt arqueologravegic de Cabrera i meacutes concretament al jaciment de can

122 PLAUTE Rud 44 CICEROacute Ver 21152 LIVI 26365 PLUTARC Rom 203 i Quaest Rom 53 U E PAOLI Vita

Romana Usi costumi istituzioni tradizioni Cles 2009 p 210 K-W WEEBEER Vita quotidiana nellrsquoantica Roma

Curiositagrave bizzarrie pentegolezzi segreti e leggende Roma 2010 p 284 123 Creiem convenient drsquoapuntar que la troballa de bullae tot i que tal i com acabem drsquoargumentar ens serveix per

defensar lrsquoexistegravencia de grups familiars es pot explicar drsquoaltres maneres Aixiacute tambeacute podria ser que els amulets

pertanyessin a infants perograve no pas itagravelics sinoacute indiacutegenes els pares dels quals despreacutes de temps en contacte amb

la poblacioacute itagravelica haurien adoptat costums com aquest Una altra possibilitat seria que les bullae haguessin estat

adquirides i emprades pels ibers amb independegravencia de la seva edat com un ornament personal meacutes

desvinculant-les del sentit que tindrien originalment a les cultures itagraveliques 124 B RAWSON Children and Childhood in Roman Italy Oxford 2003 p 111

323

Benet125 srsquoexhumagrave un conjunt drsquohabitacions que funcionaria coetagraveniament amb les

instalmiddotlacions de ca lrsquoArnau-can Mateu de les quals tot just un centenar de metres separen La

majoria tenien lrsquoaspecte de cases humils perograve una es distingia clarament per les seves

dimensions complexitat i decoracioacute Es tractava drsquoun edifici que cobria una superfiacutecie drsquouns

200 m2 i estava format per almenys vuit cambres mitja dotzena de les quals estaven

pavimentades amb opus signinum decorat amb tesselmiddotles blanques i negres que traccedilaven

motius geomegravetrics com retiacutecules malles i meandres sovint emmarcats per greques126 Ebre

amunt les intervencions a lrsquoestabliment de La Cabantildeeta malauradament srsquohan vist

obstaculitzades per diversos entrebancs que han provocat un coneixement menys aprofundit

que el del conjunt maresmenc Amb tot tambeacute srsquohi ha documentat un edifici amb un

paviment de signinum tesselmiddotlat que en aquest cas contenia una inscripcioacute que revelava que

no es tractava drsquouna estructura domegravestica sinoacute de la seu drsquoun collegium127 Com veurem meacutes

endavant els collegia eren corporacions que aglutinaven individus de molt diversa condicioacute

social des drsquoingenus a esclaus passant per lliberts De fet la part conservada de lrsquoepiacutegraf de La

Cabantildeeta identifica clarament dos magistri llibertins Amb tot aixograve no significa que la resta

dels ignots membres del collegium tambeacute ho fossin sinoacute que hauriacuteem de pensar a partir de

paralmiddotlels meacutes ben coneguts que pertanyien a diferents estatus128 Una vegada meacutes ens trobem

davant drsquoinformacions molt parques perograve que permeten entrellucar la presegravencia drsquoitagravelics

pertanyents a un ventall relativament ampli en relacioacute a la seva situacioacute socioeconogravemica hi

hauria individus amb una posicioacute privilegiada com els residents de lrsquoanomenada domus de

can Benet i possiblement tambeacute algun membre del collegium de La Cabantildeeta i drsquoaltres que

serien de condicioacute meacutes modesta

Una situacioacute similar es retrobaria a Valentia tot i que el fet que la deduccioacute es produiacutes

gairebeacute al final del periacuteode que estudiem nomeacutes permet copsar els moments inicials de

lrsquoassentament La recerca arqueologravegica dificultada pel fet que la ciutat hagi tingut continuiumltat

125 A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ i J GARCIacuteA ROSELLOacute ldquoLa vall de Cabrera de Mar Focus inicial de la produccioacute vitiviniacutecola

a la Laietagraveniardquo Pottery workshops and agricultural productions Studies on the Rural World in the Roman Period 2

2007 p 70-71 126 J BONAMUSA ldquoLa decoracioacute musiva de la domus de can Benet (Cabrera de Mar El Maresme)rdquo Sessioacute drsquoEstudis

Mataronins 20 2003 p 45-58 A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ i J GARCIacuteA ROSELLOacute ibid 127 A FERRERUELA et al ldquoUna inscripioacuten republicana de la sede de una possible corporacioacuten en La Cabantildeeta (El

Burgo de Ebro Zaragoza) nuevos datos sobre la ocupacioacuten romana del valle del Ebrordquo AEspA 76 2003 p 217-

230 128 B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoHeisce Magistreishelliprdquo

324

fins a lrsquoactualitat sembla indicar drsquoentrada una poc marcada divisioacute social Les estructures

drsquohagravebitat conegudes corresponents als primers anys de vida de lrsquoestabliment solen eacutesser

drsquoaparenccedila modesta gairebeacute com barracons drsquoun campament militar129 La necrogravepolis

fundacional en canvi mostra algunes distincions entre els difunts sebollits130 Si beacute de manera

general els conjunts funeraris acostumen a ser forccedila homogenis la tipologia de les sepultures

segrega un reduiumlt grup de persones de la resta Aquests homes i dones feren enterrar llurs

despulles en hipogeus i les acompanyaren drsquoalgun objecte que denota una pertinenccedila a

segments socioeconogravemics privilegiats131 mentre que els altres finits eren inhumats en fosses

simples

En definitiva les dades que disposem ens menen a pensar que la presegravencia permanent

drsquoitagravelics seria a la Citerior ibegraverica relativament meacutes nombrosa que la dels ciutadans romans

solament amb lrsquoexcepcioacute dels lliberts Determinar amb un miacutenim de precisioacute els sector socials

als quals pertanyien eacutes una tasca molt complicada i no podem anar gaire meacutes enllagrave de

considerar que hi hauria representants de posicions socioeconogravemiques privilegiades al costat

drsquoaltres de sectors meacutes humils Els uns i els altres srsquoassentarien fonamentalment en nuclis

urbans principalment les noves fundacions aparegudes el segle II aC o molt a la vora

Als itagravelics associats al nostre territori sersquols atribueixen fonamentalment diverses

funcions econogravemiques relacionades amb lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals i el comerccedil Ja

hem anat veient que els jaciments miners del sud-est peninsular i els principals enclavaments

portuaris foren zones que frequumlentaven amb reiteracioacute fins al punt que molts drsquoells

probablement establirien les seves oficines i residegravencies en nuclis urbans preexistents i en

drsquoaltres de creats ex nouo Basarien aixiacute doncs la seva riquesa en els rendiments dels seus

negocis independentment de la forma que prenguessin Pel que fa als soldats de les

guarnicions hem drsquoimaginar que tenien el sosteniment garantit amb la soldada corresponent

que percebrien que variaria en funcioacute de la graduacioacute De tota manera la base econogravemica dels

129 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 490 130 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al ldquoRituales funerarios y economiacutea de subsistencia en las tumbas de caacutemara de la

necroacutepolis romana de la calle Quart de Valentia (ss II aC-III dC)rdquo Saguntum-PLAV Extra-9 De la cuina a la

taula IV Reunioacute drsquoEconomia en el Primer Milmiddotleni aC 2010 p 233 A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 492 IDEM

ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itaacutelica de mediados del siglo II aC Novedades y complementosrdquo J

UROZ J M NOGUERA i F COARELLI (eds) Iberia e Italia modelos romanos de integracioacuten territorial Muacutercia 2008

p 188-189 131 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 238-240

325

itagravelics com la dels romans era la terra aixiacute que no seria drsquoestranyar que aquells que srsquohavien

establert en assentaments de caire civil disposessin drsquoalguna parcelmiddotla per conrear En el cas

de Valentia sembla prou clar que cada colon rebria un lot tal i com refereix Livi132 que hem

drsquoimaginar que seria meacutes o menys gran en funcioacute del seu estatus socioeconogravemic seguint la

tendegravencia habitual a les fundacions colonials llatines133 Una cosa diferent soacuten les altres

fundacions nrsquoignorem la categoria juriacutedica i drsquoentrada no podem saber si en el moment del

seu establiment tambeacute es produiacute un repartiment de terres entre els futurs residents o no Amb

lrsquoestat actual de coneixement sembla que es tracta drsquoassentaments creats amb la vocacioacute

drsquoeacutesser centres de comerccedil i de suport a lrsquoadministracioacute del territori sotmegraves a lrsquohegemonia

romana134 i res indica que hi hagueacutes hagut cap assignacioacute de terres Altra cosa eacutes que aquells

prou acabalats decidissin arrendar alguna parcelmiddotla de lrsquoager publicus a lrsquoestat romagrave aquesta

accioacute potser tambeacute podia ser realitzada pels soldats aquarterats a les guarnicions

624 Naturalesa de la migracioacute itagravelica

Si amb els romans defensagravevem uns moviments fonamentalment de caire temporal

(meacutes amb els ingenui que els lliberts) amb els itagravelics creiem veure una disposicioacute meacutes marcada

a lrsquoestabliment sobre el territori Eacutes veritat que la majoria devia estar nomeacutes de pas i restaven

a la Citerior ibegraverica de manera temporal mentre durava el servei militar al qual estaven

obligats perograve disposem de meacutes indicis que apunten un caragravecter meacutes permanent de la seva

presegravencia particularment els diversos assentaments que hem assenyalat suara Aixograve no

obstant no sembla que lrsquoarribada drsquoitagravelics fos fruit de cap iniciativa endegada per lrsquoestat Romagrave

(i encara menys per qualsevol de les comunitats italianes que no podien fer-ho) sinoacute que

tindria a veure amb una afluegravencia espontagravenia de poblacioacute itagravelica No es pot negar amb tot

que alguns casos drsquoestabliments puntuals fossin promoguts per les autoritats romanes

destinades al territori i posteriorment ratificats pel Senat com la deduccioacute de Valentia

132 LIVI per 55 133 U ESPINOSA RUIZ ldquoCrear ciudades y regir el mundo una siacutentesis sobre el papel de las colonias en la expansioacuten

territorial de Romardquo Iberia 7 2004 p 130 134 A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ op cit p 376-407 J BELLOacuteN op cit p 166 L LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPoblamiento sociedad

y economiahelliprdquo p 145-163

326

Al principi del present apartat hem mencionat que ldquoitagravelicsrdquo eacutes una etiqueta que

engloba un conjunt molt ampli i heterogeni de comunitats autogravectones de la Itagravelia antiga Un

aspecte interessant per discernir eacutes lrsquoorigen geogragravefic drsquoaquells que drsquouna manera o una altra

srsquoinvolucraren en el territori ibegraveric de la Citerior Lrsquoavaluacioacute de les poques mostres

epigragravefiques (i drsquoaltres meacutes nombroses de posteriors) conservades ajuda en aquesta comesa

tant per lrsquoonomagravestica135 com pels trets linguumliacutestics dels textos Aixiacute apreciem la presegravencia

drsquoindividus procedents de la zona central i meridional de la peniacutensula Itagravelica particularment

de les regions de parla osca i umbra que coincideixen amb agraverees on hi havia comunitats que

jugaren un paper molt destacat en el comerccedil mediterrani drsquoegravepoca republicana136

Tenint en compte el rellevant paper que jugaren els itagravelics en el comerccedil mediterrani

drsquoegravepoca republicana137 i les pistes que assenyalen la seva activitat a lrsquoagraverea ibegraverica de la Hispagravenia

Citerior considerem que eacutes clara una presegravencia prou significativa de comerciants itagravelics

operant directament sobre el territori Aixograve comporta la necessitat de disposar de llocs

estables on residir i dur a terme les seves operacions Caldria pensar que els primers indrets

on srsquoinstalmiddotlaren foren els principals ports per diverses raons en primer lloc perquegrave eren les

portes drsquoentrada per on arribaven les mercaderies procedents drsquoItagravelia En segon lloc perquegrave

es comptaven entre els nuclis que havien quedat sotmesos de manera meacutes primerenca i per

on des de lrsquoinici de les activitats militars no deixaven de passar efectius i fins i tot hi havia

guarnicions que els protegien en consequumlegravencia els comerciants els veurien com llocs on

podien desenvolupar les seves activitats amb plena seguretat I en tercer lloc el fet que els

espais ja estiguessin ocupats per nuclis urbans preexistents facilitaria amb probabilitat el seu

establiment ategraves que podien aprofitar les infraestructures ja construiumldes i bastir-ne de noves

sense haver de patir gaires complicacions Al mateix temps els territoris propers a aquests

nuclis que disposaven de recursos naturals susceptibles drsquoeacutesser explotats tambeacute serien

135 Cal advertir que lrsquoonomagravestica documentada a lrsquoepigrafia llatina hispana drsquoegravepoca republicana comporta alguns

riscos molt seriosos perquegrave un nom drsquoaparenccedila llatina pot ser fruit drsquouna casuiacutestica molt variada que no sempre

implica una presegravencia real drsquoindividus itagravelics pot eacutesser per una promocioacute juriacutedica personal o colmiddotlectiva

drsquoindiacutegenes per imitatio o usurpacioacute de noms per part dels mateixos nadius o beacute per transmissioacute per via clientelar

(A RUIZ GUTIEacuteRREZ op cit p 444) 136 M A MARIacuteN DIacuteAZ Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacuten en la Hispania republicana Granada 1988 A

BARREDA op cit A RIBERA La fundacioacute de Valegravenciahellip p 510-511 137 E BADIAN Roman imperialism in the Late Republic Oxford 1968 p 17 J-P MOREL ldquoArtisanat importations et

romanisation dans le Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-Crdquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles

av J-C Napoli 1988 p 191 K LOMAS Roman Italy 338 BC ndash AD 200 A sourcebook Londres 1996 p 51-52

327

ocupats pels itagravelics amb la intencioacute de treurersquon rendiment La presegravencia habitual i agravedhuc la

residegravencia de comerciants vinguts de la peniacutensula Itagravelica en assentaments indiacutegenes no seria

una cosa tan estranya com palesen les fonts escrites per a diferents moments drsquoegravepoca

republicana i sobretot per als moments tardans tant a orient com a occident138

625 Motivacions de la presegravencia itagravelica

La presegravencia dels itagravelics a les terres ibegraveriques de la Citerior va de la magrave dels interessos

econogravemics i meacutes concretament els comercials els quals comenccedilaren ja abans de lrsquoesclat de la

segona guerra puacutenica El registre arqueologravegic documenta al territori produccions itagraveliques

drsquoenccedilagrave el segle III aC tant agravemfores vinagraveries ndashalgunes de les quals duen impresos els segells dels

productorsndash139 com peces de vaixella itagraveliques i romanes (com les del dit Taller de les Petites

Estampilles)140 Si beacute la troballa drsquoaquests materials no pressuposa una actuacioacute directa de

comerciants itagravelics ja que els articles fabricats a Itagravelia podien eacutesser transportats a les bodegues

de naus drsquointermediaris drsquoaltres procedegravencies ndashpuacutenics o grecsndash els paralmiddotlelismes amb

situacions similars en altres contextos cronologravegics i geogragravefics menen a considerar

seriosament la possibilitat de la intervencioacute dels itagravelics Prenent com a mostra les Gagravelmiddotlies

anteriors a la conquesta cesariana la literatura antiga almiddotludeix amb reiteracioacute a la interaccioacute

de comerciants italians amb les poblacions locals141 particularment amb els sectors

aristocragravetics Les relacions amb les elits indiacutegenes srsquoexplicarien pel fet que serien lrsquoobjectiu

principal del comerccedil ja que serien els qui podien tenir meacutes motius (com a mitjagrave per

incrementar el seu prestigi social) i meacutes facilitat per adquirir els productes drsquoimportacioacute Les

operacions que duien a terme que portarien a alguns drsquoells a instalmiddotlar-se en nuclis

indiacutegenes142 els convertia en bons coneixedors del territori i les poblacions que lrsquohabitaven i

en definitiva podien esdevenir una font drsquoinformacioacute molt valuosa per als exegravercits de

138 APIAgrave Mith 22 OROSI 622 VALERI MAgraveXIM 92 PLUTARC Sul 244 CEgraveSAR BG 7389 i 7423-433 139 IRC 5137 = HEp 7 337 M GARCIacuteA SAacuteNCHEZ ldquoEpigrafiacutea anfoacuterica de Mas Castellar-Pontoacutes aacutenforas grecoitaacutelicas y

masaliotasrdquo Pyrenae 28 1997 p 265 CIL I32920b B DIacuteAZ ARINtildeO Epigrafiacutea latina republicana de Hispania

Barcelona 2008 p 36 140 J C DOMIacuteNGUEZ PEacuteREZ ldquoEl barniz negro romano como argumento comercial en el Horizonte prebeacutelico contra

Carthagordquo Salduie 3 2003 p 47-59 141 CEgraveSAR BG 6363 421 7389 7423-433 142 CEgraveSAR BG 7423-433

328

conquesta i fins i tot un enllaccedil diplomagravetic entre aquells i els nadius143 Perograve al mateix temps

aquestes funcions els podien convertir en el blanc de la ira dels indiacutegenes enfurismats per les

actuacions de romans i itagravelics com passagrave en diverses ocasions no nomeacutes a les Gagravelmiddotlies abans i

durant les actuacions de Cegravesar144 sinoacute tambeacute degravecades abans a lrsquoAgravefrica la Hispagravenia Ulterior o

lrsquoOrient145

Els interessos comercials dels itagravelics per tant enfonsarien les seves arrels en moments

anteriors a la guerra annibagravelica El desenllaccedil del conflicte i el desplegament de les seves

consequumlegravencies obriacute un nou panorama molt favorable per a ells Malgrat que en termes

generals hagueren de contribuir amb una gran quantitat drsquoefectius per nodrir els exegravercits

romans ndashamb les complicacions que aixograve comportagravendash i que quedaven en una situacioacute

drsquoinferioritat respecte dels ciues de la Urbs alguns sectors es beneficiaren de les oportunitats

que proporcionava lrsquoannexioacute dels nous territoris provincials Les tropes (i cada cop meacutes tambeacute

les poblacions locals) demanaven productes que els mercaders srsquoafanyaven a procurar-los i la

pacificacioacute de les terres ibegraveriques permetia afrontar amb meacutes tranquilmiddotlitat i seguretat les

actuacions comercials

Les reformes ediliacutecies realitzades en egravepoca baixrepublicana als ports drsquoEmporion i

Carthago Noua146 posen de manifest lrsquoextraordinari increment del volum del comerccedil que

assoliacute cotes mai vistes abans als territoris ibegraverics Aquesta circumstagravencia implicagrave lrsquoestabliment

de negotiatores itagravelics o els seus agents en aquests i altres centres Meacutes amunt hem

puntualitzat que comptem amb parques proves directes de la presegravencia dels comerciants fins

a les darreries del segle II aC moment a partir del qual la documentacioacute epigragravefica testimonia

143 CEgraveSAR BG 4204 i 4215 144 CEgraveSAR BG 7389 145 POLIBI 376 APIAgrave Lyb 92 LIVI 28223 P A BRUNT Italian Manpower p 224-225 E GARCIacuteA RIAZA ldquoLa poliacutetica

romana de atraccioacuten de las eacutelites indiacutegenes el caso de la Galia Cesariana y sus antecedentes hispaacutenicosrdquo G BRAVO

i R GONZAacuteLEZ SALINERO (eds) Formas de integracioacuten en el mundo romano Madrid 2009 p 210-211 146 J BURCH et al ldquoLa siacutentesirdquo p 30-38 CIL I2271 J M ABASCAL i S F RAMALLO op cit p 74-76 J M ABASCAL ldquoLa

fecha de la promocioacuten colonial de Carthago Noua y sus repercusiones ediliciasrdquo Mastia 1 2002 p 21-44 S F

RAMALLO i M MARTIacuteNEZ ANDREU ldquoEl Puerto de Carthago Nova eje de vertebracioacuten comercial en el sureste de la

Peniacutensula Ibeacutericardquo Bollettino di Archeologia on line Volume speciale Roma 2008 p 141-159 Malauradament el

port de Tarraco estagrave molt mal documentat com a consequumlegravencia de lrsquoevolucioacute histograverica de lrsquoindret ja que les

infraestructures portuagraveries modernes es bastiren al mateix lloc accioacute que suposagrave lrsquoarrasament de les estructures

que nrsquohaurien pogut romandre (C A POCINtildeA i J A REMOLAgrave rdquoNuevas aportaciones al conocimiento del puerto de

Tarraco (Hispania Tarraconensis)rdquo Saguntum 33 2001 p 85-96) Per tant malgrat que plantejar que la ciutat

hauria seguit la mateixa tendegravencia i en egravepoca baixrepublicana hauria sotmegraves lrsquoagraverea portuagraveria a reformes eacutes prou

raonable no deixa drsquoeacutesser una hipogravetesi difiacutecil de verificar

329

de manera diagravefana lrsquoexistegravencia de collegia a Carthago Noua147 Tarraco148 i La Cabantildeeta149 Els

collegia aplegaven una segraverie drsquoindividus que compartien la mateixa base professional i que

srsquounien al voltant del culte a una divinitat concreta Durant molt de temps gaudiren drsquouna

considerable llibertat drsquoactuacioacute ategraves que fins al final de la primera meitat del segle I aC no

quedaren subjectes a cap regulacioacute legal150 Els seus membres podien eacutesser de condicions

socials molt diverses com palesen alguns dels epiacutegrafs conservats tant a la nostra agraverea en

particular com a la resta del Mediterrani en general on solen aparegraveixer registrats els nom

drsquoingenui lliberts i esclaus Aquesta barreja fa pensar que els individus lliures devien pertagravenyer

a les capes modestes i baixes de la societat151 altrament costaria drsquoentendre que els seus noms

figuressin al costat de llibertins i servils per beacute que de manera habitual lrsquoordre en quegrave

srsquoesmenten eacutes el mateix que acabem de presentar primer els lliures despreacutes els lliberts i per

acabar els esclaus al capdavall aquesta foacutermula serveix per marcar unes miacutenimes distagravencies

entre els tres grups Els collegia eren associacions voluntagraveries drsquoindividus dotats drsquouna

organitzacioacute que srsquoemmirallava en les formes drsquoestructuracioacute drsquoaltres agrupacions del moacuten

romagrave Estaven encapccedilalats pels magistri que eren votats periogravedicament pels membres del

collegium tot i que no estagrave gaire clar que els esclaus estiguessin capacitats per votar tenint en

compte que aquest fenomen associatiu no quedava al marge de la resta de la societat romana

que considerava els esclaus com una propietat mancada de drets De tota manera si tenim en

compte que els magistri drsquoalgunes associacions havien estat esclaus (tal vegada estaven

iacutentegrament formades per individus servils) de la mateixa manera que podien eacutesser elegits

potser tambeacute podien elegir

Al conjunt del Mediterrani drsquoegravepoca republicana nombroses inscripcions donen fe de

la celebracioacute de festes i de les activitats ediliacutecies dels membres dels collegia que sufragaven

147 CIL II3434 i supp 5927 = CIL I22271 S F RAMALLO Mosaicos romanos de Carthago Noua (Hispania Citerior)

Valegravencia 1985 p 79-82 IDEM ldquoInscripciones sobre pavimentos de eacutepoca republicana en la Hispania romanardquo

Epigrafiacutea hispaacutenica de eacutepoca romano-republicana Zaragoza 1986 p 183-186 J M ABASCAL i S F RAMALLO op cit

p 71-77 148 CIL II4309 = CIL I33452 = RIT5 149 A FERRERUELA i J A MIacuteNGUEZ ldquoLa Cabantildeeta (El Burgo de Ebro Zaragoza)rdquo J L JIMEacuteNEZ i A RIBERA (eds)

Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania Valegravencia 2002 p 208-211 A FERRERUELA et al ldquoUna

inscripioacuten republicanahellip p 217-230 150 L M LOacutePEZ ROMAacuteN ldquoPublio Clodio y la lex de collegiis una aproximacioacuten al fenoacutemeno asociativo a finales de

la Repuacuteblica romanardquo Espacio Tiempo y Forma Serie II Historia Antigua 22 2009 p 118 151 L M LOacutePEZ ROMAN op cit p 117-126

330

els costos drsquounes i altres Especialment interessant eacutes el cas dels collegia de Capua152 despreacutes

de la segona guerra puacutenica les elits locals havien quedat fortament afectades pel cagravestig

imposat per Roma per penalitzar la seva actuacioacute durant el conflicte perograve ben aviat

comenccedilaren a instrumentalitzar les corporacions com a mitjagrave drsquoautorepresentacioacute Tambeacute les

diverses agrupacions colmiddotlegials itagraveliques presents a Delos colmiddotlocaren inscripcions amb la

voluntat de deixar constagravencia de la satisfaccioacute dels costos drsquoactivitats ediliacutecies i votives 153 Els

escassos casos coneguts al nostre territori srsquoinsereixen plenament en la mateixa liacutenia lrsquoepiacutegraf

musiu de La Cabantildeeta commemora la finalitzacioacute de les obres de construccioacute o de refaccioacute de

la seu colmiddotlegial i quelcom de semblant devia fer la inscripcioacute tambeacute reproduiumlda amb tesselmiddotles

sobre un sogravel drsquoopus signinum de la Loma de Herreriacuteas (Mazarroacuten Muacutercia)154 relacionada amb

un complex que tenia a veure amb les activitats mineres de la zona Sense marxar gaire lluny

de Carthago Noua proveacute un parell drsquoepiacutegrafs meacutes que palesa lrsquoexistegravencia de collegia al segle I

aC i possiblement ja cap al tombant de la centuacuteria anterior155 Tarraco finalment ha

proporcionat una altra inscripcioacute forccedila malmesa156 Aixiacute com a Delos es formaren diferents

associacions colmiddotlegials amb lrsquoobjectiu de millorar la integracioacute dels itagravelics a la societat local i

tenir un marc per defensar els seus interessos econogravemics segurament tambeacute els collegia

constituiumlts a la Citerior ibegraverica perseguien les mateixes finalitats

Els interessos dels mercaders itagravelics no restaven nomeacutes en lrsquoestricte agravembit del comerccedil

sinoacute que els grans negotiatores vinculats a les famiacutelies de les elits itagraveliques revertien part dels

beneficis obtinguts als negocis en actuacions drsquoautorepresentacioacute per destacar i refermar el

seu prestigi social Una de les pragravectiques meacutes habituals sembla haver estat el pagament de les

reformes de vells santuaris erigits als territoris drsquoon eren originaris157 En molts casos els

temples foren ampliats embellits i modernitzats amb la intencioacute drsquoaconseguir unes obres

drsquoaccentuada monumentalitat que al seu torn tenien importants repercussions en els agravembits

152 B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoHeisce Magistreishelliprdquo p 448-455 153 B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoHeisce Magistreishelliprdquo p 455-465 154 S F RAMALLO Mosaicos romanos de Carthago Nouahellip IDEM ldquoInscripciones sobre pavimentoshellip p 183-187 155 CIL I22270 = CIL II3433 = J M ABASCAL i S F RAMALLO op cit p 460-465 CIL II3434 i supp 5927 = CIL I22271

= J M ABASCAL i S F RAMALLO op cit p 71-77 156 CIL II4309 = CIL I23452 = RIT 5 157 T D STEK Sanctuary and Society in Central-Southern Italy (3rd to 1st centuacuteries BC) A Study into Cult Places and

Cultural Change after the Roman Conquest of Italy tesi doctoral inegravedita Amsterdam 2008 p 270-276 S T

ROSELAAR ldquoThe role of Italianshelliprdquo p 100-101

331

social i poliacutetic de llurs comunitats de retruc influiumla en la integracioacute dels quadres dirigents

itagravelics a la societat de Roma

A meacutes de les operacions mercantils la documentacioacute a lrsquoabast indica que els itagravelics

tenien interessos relacionats amb lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals del territori Com ja hem

esmentat anteriorment el cas meacutes conegut eacutes el de les mines del sud-est peninsular Els

testimonis literaris mostren una afluegravencia molt nombrosa drsquoitagravelics ansiosos per obtenir els

metalls de la terra que els arqueologravegics i els epigragravefics corroboren en part158 Potser no

arribaven en les ingents quantitats que registra Diodor159 perograve siacute que devien eacutesser relativament

nombrosos Segurament els itagravelics instalmiddotlarien les seves bases a la ciutat de Carthago Noua

on residirien i dirigirien efectivament les explotacions tot i que hi ha evidegravencies que

almiddotludeixen a la possible radicacioacute drsquoalguns drsquoells al camp Aixiacute hi ha la possibilitat que els

establiments documentats a la ruralia fossin granges construiumldes en parcelmiddotles que els sectors

meacutes acabalats dels itagravelics establerts a la zona havien adquirit mercegraves a lrsquoenriquiment derivat

de llurs activitats

Arribats a aquest punt jutgem escaient de fer algunes consideracions en relacioacute amb

la hipogravetesi que hi haguessin itagravelics fent-se cagraverrec del conreu de terres a la Citerior ibegraverica

Despreacutes de lrsquoannexioacute a lrsquoimperi territorial romagrave se suposa que havien adquirit la consideracioacute

juriacutedica drsquoager publicus de manera que era lrsquoestat qui en detenia la titularitat i

conseguumlentment qui tenia la capacitat de decidir quegrave fer-ne Lrsquoinstrument que Roma emprava

per gestionar-lo era la centuriacioacute160 eacutes a dir la divisioacute racional de lrsquoespai que permetia

catalogar les terres en funcioacute de la seva naturalesa si eren susceptibles drsquoeacutesser cultivades

forestals inundables etc Els processos de cadastracioacute anaven lligats a lrsquoestabliment de

fundacions colonials de manera que la ciutat era el punt drsquoorigen a partir del qual

srsquoorganitzaven els eixos que drsquoaleshores enccedilagrave organitzarien tot lrsquoespai circumdant tant lrsquourbagrave

com el rural Ara beacute al nostre marc geogragravefic no es detecten centuriacions fins molt a les

158 C DOMERGUE ldquoLes lingots de plomb romains de Museeacute Archaeologique de Carthagene et du Museeacute Naval de

Madridrdquo AEspA 39113114 1966 p 41-72 J A ANTOLINOS J M NOGUERA i B SOLER op cit p 217 159 DIODOR 5363 160 U ESPINOSA RUIZ ldquoFundacioacuten de colonias y expansioacuten territorial de Roma una aproximacioacuten histogravericardquo M J

IGLESIAS R VALENCIA i A CIUDAD (eds) Nuevas ciudades nuevas patrias Fundacioacuten y relocalizacioacuten de ciudades

en Mesoameacuterica y el Mediterraacuteneo Antiguo Madrid 2006 p 386-393

332

acaballes del segle II aC i al tragravensit drsquoaquesta centuacuteria i la seguumlent161 Si Valentia fou fruit drsquouna

deductio no ha quedat cap rastre de la centuriacioacute tot i que cal pensar que srsquohauria produiumlt

ategraves que la limitatio era una de les primeres accions dutes a terme a lrsquohora drsquoestablir una nova

fundacioacute que servia per ordenar lrsquoespai que ocuparia tant la futura ciutat com les parcelmiddotles

que srsquohavien drsquoassignar als colons162 Sense signes evidents de cap organitzacioacute de les terres per

part de lrsquoestat ens podriacuteem preguntar si seria possible que gent vinguda drsquoItagravelia les ocupeacutes i

exploteacutes en aquestes condicions Tenim constagravencia que parcelmiddotles de lrsquoager publicus situades

al sogravel itagravelic podien eacutesser concedides als peregrini (dotats o no de commercium) en dret de

possessioacute eacutes a dir malgrat que les terres no deixaven drsquoeacutesser propietat de lrsquoestat hom els

permetia utilitzar-les i explotar-les a canvi del pagament drsquoun uectigal163 Aixiacute doncs caldria

pensar que hi hauria drsquohaver algun tipus drsquoorganitzacioacute de les terres controlada per lrsquoestat

romagrave tingueacutes a veure o no amb una centuriacioacute altrament no srsquoenteacuten quin criteri hom

seguiria per fixar la cagraverrega fiscal imposada a les parcelmiddotles Aixograve no implica una racionalitzacioacute

que inclogueacutes tot lrsquoespai annexionat sinoacute que es podia fer en indrets concrets que serien

aquells on hi hauria una concentracioacute meacutes gran de poblacioacute romanoitagravelica que coincidirien a

la Citerior amb els llocs on hi hauria els principals pols drsquoatraccioacute econogravemica Una altra

explicacioacute alternativa eacutes la que ja hem assenyalat meacutes amunt seguint el treball drsquoOrejas i

Sastre164 que veu en les terres provincials annexionades ager peregrinus en comptes de

publicus cosa que encaixaria molt beacute amb els trets que comentagravevem suara

El fet que hi hagi indicis assenyalant la presegravencia drsquoitagravelics en entorns rurals que es

dedicarien a lrsquoexplotacioacute dels recursos agropecuaris (i segurament tambeacute drsquoaltres que hi

haguessin disponibles com els forestals) no ha de portar a pensar en la gestacioacute de grans

latifundis com els que srsquoestaven formant contemporagraveniament a la Itagravelia central165 A diferegravencia

161 J M PALET H A ORENGO i S RIERA ldquoCenturiacioacuten del territorio y modelacioacuten del paisaje en los llanos litorales

de Barcino (Barcelona) y Tarraco (Tarragona) una investigacioacuten interdisciplinar a traveacutes de la integracioacuten de

datosarqueomorfoloacutegicos y paleomabientalesrdquo P L DALLrsquoAGLIO i G ROSADA (eds) Agri Centuriati An

International Journal of Landscape Archaeology 7 2011 p 113-129 162 U ESPINOSA RUIZ ldquoFundacioacuten de colonias y expansioacuten territorial de Roma una aproximacioacuten histoacutericardquo M J

IGLESIAS R VALENCIA i A CIUDAD (eds) Nuevas ciudades nuevas patrias Fundacioacuten y relocalizacioacuten de ciudads en

Mesoameacuterica y el Mediterraacuteneo Antiguo Madrid 2006 p 387-392 163 M C SANTAPAU ldquoLa categoria juriacutedica de la tierra en Hispania romanardquo Lucentum 21-22 2002-2003 p 197-199 164 Vid capiacutetol 5 n 163 165 PLUTARC Ti Grac 81 i s APIAgrave Bel ciu 132 i s S T ROSELAAR ldquoRegional variations in the use of the ager

publicusrdquo L DE LIGT i S NORTHWOOD (eds) People land and politics Demographic development and the

333

drsquoaquests que perseguien lrsquoobtencioacute de grans volums de produccioacute orientats al comerccedil els

assentaments rurals instalmiddotlats a les Hispaniae en el transcurs dels dos primers terccedilos del segle

II aC no semblen haver assolit una volada tan considerable Diverses soacuten les pistes que ho

indiquen i que no ens permeten encara de parlar al nostre territori de produccions en

quantitats tan grans com per fer-les entrar a les dinagravemiques del gran comerccedil Per comenccedilar

hauriacuteem drsquoesperar trobar estructures drsquoemmagatzematge de destacades capacitats i en canvi

no eacutes aixiacute166 Deixant de banda les dificultats per identificar el establiments rurals drsquoaquest

periacuteode com a indiacutegenes o itagravelics el panorama general dels sistemes drsquoemmagatzematge no

canvia drsquouna forma gaire notograveria meacutes o menys a tot arreu es mantenen els sistemes

tradicionals per beacute que progressivament srsquoaprecia la introduccioacute de noves formes

drsquoemmagatzemar la produccioacute de filiacioacute clarament itagravelica167 Perograve fins i tot aixiacute la capacitat

dels magatzems eacutes limitada cosa que escau molt meacutes a una produccioacute petita encarada a

lrsquoautoconsum i a tot estirar al mercat local168 Tambeacute caldria trobar estructures artesanals

destinades a la transformacioacute de la produccioacute agriacutecola (molins premses trulls etc) 169 i a la

fabricacioacute de contenidors per al transport La manca drsquoevidegravencies associada al darrer aspecte

es podria explicar per lrsquouacutes de contenidors elaborats no amb terrissa sinoacute amb altres materials

peribles Ara beacute malgrat que hom coneix estructures de transformacioacute el cert eacutes que soacuten molt

transformation of Roman Italy 300 BC-AD 14 Leiden-Boston 2008 p 573-602 A LAUNARO Peasants and Slaves

The Rural Population of Roman Italy (200 BC to AD 100) Cambridge 2011 166 P CASTANYER et al ldquoPautes i evolucioacute del poblamenthelliprdquo p 15-16 V REVILLA i D ZAMORA ldquoOrganitzacioacute i

dinagravemica del poblament al territori drsquoIluro (Mataroacute Barcelona) entre els segles II aC i VI dCrdquo Rythms and cycles

of countryside Romanization Studies on the rural world in the Roman period 1 Girona 2006 p 46-47 V REVILLA

ldquoEl poblament al territori de Barcino en egravepoca tardorepublicana i imperial anagravelisi arqueologravegica i histogravericardquo

Rythms and cycles of countryside Romanization Studies on the rural world in the Roman period 1 Girona 2006 p

43 A ROS ldquoLrsquoibegraveric tardagrave a la Cessetagravenia canvis i continuiumltats en el moacuten ibegraveric (segles III-I aC)rdquo Moacuten ibegraveric als

Paiumlsos Catalans vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 585 I ARRAYAacuteS Morfologia histograverica del territorium de Tarraco en egravepoca

tardo-republicana romana o ibegraverica final (ss III-I aC) cadastres i estructures rurals tesi doctoral inegravedita

Bellaterra 2002 vol 2 vol 2 nuacutem 351 p 734-735 F ARASA La romanitzacioacute a les comarques septentrionals del

litoral valenciagrave Poblament ibegraveric i importacions itagraveliques en els segles II-I aC Valegravencia 2001 p 197 i 259-260 H

BONET i J VIVES-FERRAacuteNDIZ op cit p 669 I GRAU ldquoLos valles de Alcoi durante la romanizacioacuten anaacutelisis SIG de la

estructura territorialrdquo Lucentum 21-22 2002-2003rdquo Lucentum 21-22 2002-2003 p 87-102 167 D ZAMORA Lrsquooppidum de Burriac Centre del poder poliacutetic de la Laietagravenia ibegraverica Laietagravenia Revista drsquoestudis

drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme 17 2006-2007 p 97-99 V REVILLA i D ZAMORA ldquoOrganitzacioacute

i dinagravemica del poblament al territori drsquoIluro (Mataroacute Barcelona) entre els segles II aC i VI dCrdquo Rythms and cycles

of countryside Romanization Studies on the rural world in the Roman period 1 Girona 2006 p 43 168 T CHAPA i V MAYORAL Arqueologiacutea del trabajohellip p 126 169 J CASAS J M NOLLA i V SOLER ldquoLa Muntanyeta (Viladamat) Un establiment tardo-republicagrave en el territori

drsquoEmpuacuteriesrdquo RAP 20 2010 p 145-176 J BURCH et al ldquoLrsquoOlivet drsquoen Pujolrdquo fitxa 45 J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO

(eds) op cit p 224-226 BURCH et al ldquoCamp del Bosquetrdquo fitxa 33 J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO (eds) op cit

p 218-219 amb tota la bibliografia anterior aplegada

334

esporagravediques (i acostumen a anar lligades a lrsquoentorn dels principals nuclis urbans) 170 i en

general de dimensions massa exiguumles altre cop per acceptar una obtencioacute de volums de

produccioacute prou capaccedilos per al comerccedil de llarga distagravencia A aquests arguments nrsquoafegim un

meacutes que teacute a veure amb el temps requerit perquegrave els conreus comencin a donar fruit i en prou

quantitat per comercialitzar-ne la produccioacute Els cereals que ja es cultivaven al territori de la

proviacutencia no necessitaven gaire temps per produir ategraves que les gramiacutenies cada any permetien

fer com a miacutenim una collita La vinya i lrsquoolivera en canvi requereixen un temps meacutes llarg i

per tant els primers rendiments no arribarien fins al cap drsquouns anys171 En aquest sentit

lrsquoarqueologia apunta les primeres produccions a lrsquoengrograves i amb vocacioacute comercial a partir del

segle I aC i diversos escriptors drsquoegravepoca imperial assenyalen les zones vitiviniacutecoles de la

proviacutencia i la qualitat dels vins que produiumlen en el seu temps la Laietagravenia172 Lauro173 Tarraco174

o Saguntum175

626 Itagraveliques

Fins ara hem estat fent tota una segraverie de consideracions al voltant dels sectors socials

dels itagravelics que estaven relacionats amb la Citerior ibegraverica perograve ha arribat el moment

drsquoanalitzar si entre ells hi havia nomeacutes homes o tambeacute dones Com ja hem apuntat per als

ciues romans eacutes obvi que no hi havia itagraveliques a les files dels exegravercits perograve siacute eacutes plausible que

nrsquohi haguessin entre els sequellae Recordem que era habitual la presegravencia de dones en alguns

170 Per exemple els establiments localitzats a les rodalies drsquoEmporion (uid nota anterior i J BURCH et al

ldquoTolegassosrdquo fitxa 48 J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO (eds) op cit p 224-226) Tarraco (R JAgraveRREGA ldquoEl poblament

rural i lrsquoorigen de les villae al nord-est drsquoHispania durant lrsquoegravepoca romana republicana (segles II-I aC)rdquo Quaderns

de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 21 2000 p 271-302 J LOacutePEZ VILAR ldquoEl poblament rural del Camp de

Tarragona en egravepoca romana assaig de siacutentesirdquo Butlletiacute Arqueologravegic 28 2006 p 100 J LOacutePEZ VILAR i M PREVOSTI

ldquoEl poblament rural del Camp de Tarragona en egravepoca tardorepublicana (segles II-I aC)rdquo Time of changes In the

beginning of the Romanization Studies on the rural world in the Roman period 5 Girona 2010 p 109-138) i

Carthago Noua (E RUIZ VALDERAS ldquoPoblamiento rural romano en el aacuterea oriental de Carthago Novardquo J M

NOGUERA (ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania (Actas de las Jornadas celebradas en Jumilla

del 8 al 11 de noviembre de 1993) Murcia 1995 p 153-182) 171 No hem de perdre de vista que si beacute lrsquoexpansioacute de conreus com el de la vinya indiquen un canvi en els hagravebits

de consum per una major demanda de vi no nomeacutes de lrsquoexterior sinoacute tambeacute del mateix territori aixograve no significa

necessagraveriament que totes les vinyes estiguessin en mans drsquoitagravelics perquegrave podien estar a les drsquoindiacutegenes (A RUIZ

GUTIEacuteRREZ op cit p 453) 172 PLINI Nat Hist 1471 MARCIAL 1269 173 PLINI ibid 174 PLINI ibid SILI ITAgraveLIC 369 i 15178 MARCIAL 13118 175 JUVENAL 530

335

dels heterogenis grups que es trobaven sota aquesta etiqueta des de les institores fins a les

prostitutes passant per diverses sorts drsquointegraverprets de lrsquoesdevenidor Com ja hem anat veient

en repetides ocasions les dones que hi haguessin serien en general drsquoextraccioacute social baixa

Als assentaments fixos encara que poques sabem de la possible existegravencia de dones

itagraveliques Si beacute lrsquoepigrafia no nrsquoha preservat el nom de cap perquegrave les primeres mostres

drsquoonomagravestica femenina no es documenten fins al segle I aC el registre arqueologravegic permet

intuir la seva presegravencia ja a la primera meitat del segle II aC Aixiacute ho copsem a la necrogravepolis

de Les Corts on la seva presegravencia queda testimoniada a traveacutes dels objectes que composaven

alguns dels conjunts funeraris176 mentre que a la de Valentia un dels hipogeus fou destinat a

les despulles drsquouna dona177 Les dades soacuten accentuadament gasives perograve ens deixen entreveure

la presegravencia drsquoalguna representant de sectors meacutes o menys privilegiats com al cas valenciagrave si

els hipogeus estaven efectivament vinculats a les elits fundacionals

627 Itagravelics a la Hispagravenia Citerior ibegraverica

De diverses procedegravencies de la Itagravelia central i meridional arribaren els itagravelics que

srsquoanaren establint al territori Deixant de banda els que hi romanien de forma temporal

obligats per les imposicions militars que havien quedat fixades entre llurs comunitats i Roma

detectem una presegravencia estable de persones que venien atretes per les possibilitats

econogravemiques El comerccedil entre Itagravelia i les terres ibegraveriques que en alguns casos tenia precedents

anteriors a la segona guerra puacutenica oferia a partir del segle II aC una segraverie de notables

oportunitats ategraves que la demanda es multiplicagrave no nomeacutes entre els indiacutegenes sinoacute tambeacute

com a consequumlegravencia de la presegravencia continuada de les legions romanes El pes del comerccedil

influiacute en els indrets on srsquoassentaren els itagravelics ja que es troben concentrats als principals nuclis

del periacuteode tant als centres portuaris (Emporion Tarraco Carthago Noua i possiblement

tambeacute a Saguntum) com en altres establiments interiors ben relacionats amb les grans rutes

comercials (La Cabantildeeta) Discernir els sectors socials als quals pertanyien els mercaders

itagravelics no eacutes fagravecil perograve hauriacuteem de pensar que formaven part de grups acomodats perquegrave per

176 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I 177 E GARCIacuteA PROacuteSPER et al op cit p 236

336

una banda el comerccedil fou una activitat en la qual srsquoocuparen els membres de les elits de moltes

comunitats itagraveliques que feren fortuna i srsquoasseguraren aixiacute un mitjagrave per refermar la seva

situacioacute social i poliacutetica Eacutes cert que aixograve no pressuposa que tots els itagravelics dedicats al comerccedil

a la Citerior ibegraverica sortissin de les files de les aristocragravecies ategraves que podien dirigir les

operacions comercials sense mourersquos drsquoItagravelia i enviar agents seus que no necessagraveriament

havien de compartir la posicioacute social perograve alguns testimonis arqueologravegics (com residegravencies

de tipus itagravelic que denoten un cert luxe) semblen evidenciar que hi havia individus acabalats

Res tenien a veure els petits mercaders que des dels inicis de les activitats begravelmiddotliques

frequumlentaven el territori rere les tropes de conquesta i actuaven mancats de lrsquoorganitzacioacute i

els recursos que requeria el gran comerccedil mediterrani En termes generals i com hem vist ja

per als ciutadans romans sortien de capes socials meacutes humils i intentaven obtenir alguns

beneficis oferint una gamma molt variada de beacutens i serveis Quan en un capiacutetol precedent

analitzagravevem la composicioacute dels sequellae hem assenyalat la presegravencia deduiumlda a partir de les

fonts literagraveries de mangones i uenaliciarii un tipus particular de comerciant que assumia la

compra dels esclaus fets en campanya Tenint en compte la volada que prengueacute el tragravefic de

persones en el transcurs del segle II aC especialment a la segona meitat despreacutes que Roma fes

de Delos un port franc i la vinculacioacute que diverses famiacutelies itagraveliques tenien amb aquesta mena

de mercadeig no seria estrany que molts dels uenaliciarii fossin itagravelics Si beacute algunes famiacutelies

aristocragravetiques aconseguiren notables beneficis amb aquesta activitat eacutes molt probable que

aquells que srsquoencarregaven efectivament de desplaccedilar-se a cercar la ldquomercaderiardquo sortissin de

sectors no tan ben posicionats ja que era una activitat amb molt mala reputacioacute i per tant

aniria en contra dels interessos dels sectors aristocragravetics que maldaven per integrar-se a la

societat romana

A meacutes del comerccedil tambeacute observem entre els itagravelics interessos per beneficiar-se a

traveacutes de lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals del territori Ben conegut eacutes el de les mines dels

voltants de Carthago Noua De la mateixa manera que vegraveiem amb el comerccedil els negotiatores

que obtenien la concessioacute de les explotacions serien grans homes de negocis pertanyents a

sectors acomodats que sovint restarien a Itagravelia i enviarien els seus subordinats Ja fos perquegrave

aquests individus comptaven amb molts cabals drsquoentrada o perquegrave els havien aconseguit a

traveacutes de les operacions econogravemiques dutes a terme sembla que alguns itagravelics mostraren

337

interessos tambeacute en lrsquoexplotacioacute agriacutecola Al nostre periacuteode no detectem res de semblant a les

grans explotacions de la Itagravelia central encarades a produir amb una vocacioacute exportadora perograve

siacute centres rurals de dimensions modestes alguns dels quals amb testimonis drsquoun relatiu luxe

que estarien en mans drsquoitagravelics Aparentment els indrets on es trobarien serien els entorns

drsquoaquells nuclis que anteriorment indicagravevem que eren els grans centres de comerccedil No podem

afirmar amb seguretat si per al segle II aC hi havia ja possessors absentistes a la Citerior ibegraverica

perograve siacute que en coneixem per als inicis de la centuacuteria seguumlent a la veiumlna proviacutencia de la Ulterior

(el Vibius Paciaecus que almiddotludeix Plutarc) 178

En conjunt doacutena la sensacioacute que al territori objecte de la nostra recerca es trobaven

itagravelics de condicioacute social forccedila variada des dels pertanyents a sectors molt modestos (bona

part dels sequellae) fins a drsquoaltres de meacutes acomodats Tots els que havien fixat llur residegravencia

ho feren o beacute als principals nuclis del moment (i el seu entorn immediat) o beacute en nous

assentaments que srsquoinstalmiddotlaren drsquohabitud en juxtaposicioacute als vells establiments indiacutegenes perograve

en posicions meacutes cogravemodes i avantatjoses Un exemple paradigmagravetic el proporciona el

jaciment de ca lrsquoArnau-can Mateu-can Benet on srsquoha documentat una estructura domegravestica

que srsquoha interpretat com una autegraventica domus on residiria una famiacutelia privilegiada al costat

drsquoaltres cases meacutes humils

Les comunitats que constituiumlren els itagravelics a la Hispagravenia Citerior ibegraverica havien de tenir

un estatut juriacutedic perograve no eacutes una tasca senzilla determinar-lo De fet nomeacutes coneixem ndashtot i

que amb algunes reservesndash el drsquouna comunitat Valentia que fou fundada a les darreries del

nostre periacuteode amb la categoria de colonia Latina Segons la tradicioacute literagraveria fou deduiumlda per

assentar soldats llicenciats que havien participat a la guerra contra el cabdill lusitagrave Viriat i per

tant aquells que tinguessin una categoria diferent a la llatina es veieren premiats amb una

promocioacute juriacutedica No era aquest lrsquouacutenic establiment que gaudia del Latium al conjunt de les

proviacutencies hispanes perquegrave a la Ulterior estagrave documentada Carteia (171 aC) Aixiacute mateix la

historiografia ha proposat altres possibles assentaments republicans dotats de dret llatiacute tant

a una proviacutencia com a lrsquoaltra si beacute la posicioacute privilegiada eacutes meacutes dubtosa i els investigadors

que srsquohan esmerccedilat per aclarir-ho no han reeixit a posar-se drsquoacord179 A la Citerior a banda de

178 PLUTARC Cras 42 179 Una bona siacutentesi dels debats historiogragravefics en relacioacute a aquest assumpte es pot trobar a G BANDELLI ldquoLa

colonizzazione romana della Penisola Iberica da Scipione Africano a Bruto Callaicordquo Hispania terris omnibus

338

la fundacioacute llevantina de D Juni Brutus hi ha qui ha volgut veure una comunitat llatina a

Gracchurris que hauria estat deduiumlda per Ti Semproni Grac el 179 aC al cor de la Celtibegraveria

amb la intencioacute drsquohabitar-la fonamentalment amb poblacioacute indiacutegena Lrsquoargument principal

esgrimit es basa en un passatge de la Naturalis Historia pliniana que inclou lrsquoestabliment entre

els oppida Latium uetus de les Hispaniae180 En qualsevol cas hem de reconegraveixer que no podem

saber amb exactitud la situacioacute juriacutedica de la major part de la comunitats itagraveliques sorgides al

segle II aC a la Citerior ibegraverica

63 PEREGRINI INDIacuteGENES

631 Definicioacute juriacutedica

Els habitants autogravectons de lrsquoagraverea compresa dins de la Citerior ibegraverica estaven formats

per les poblacions iberes majoritagraveries a meacutes de les que tenien oriacutegens grecs (concentrades

bagravesicament a lrsquoentorn de la zona drsquoEmporion) i puacutenics (localitzades fonamentalment al sud-

est de la prouincia a la zona de Carthago Noua) Independentment dels grups egravetnics als quals

pertanyien i de la condicioacute fixada per a cada comunitat per Roma drsquoacord amb les relacions

establertes des de la perspectiva juriacutedica romana tots plegats quedaven reduiumlts a una uacutenica

categoria la de peregrini181 Eren per tant estrangers als ulls de Roma de manera que no

disposaven de drets de ciutadania romans ni llatins llevat que srsquohaguessin vist premiats de

forma individual o comunitagraveria amb una promocioacute i haguessin deixat drsquoeacutesser

conseguumlentment peregrini Aixograve no obstant gaudien de la seva progravepia ciutadania i restaven

inclosos dins del marc juriacutedic particular de la seva comunitat hom els permetia de mantenir

les lleis i formes de govern que els eren progravepies agravedhuc la capacitat drsquoorganitzar un exegravercit en

cas drsquoamenaccedila drsquoun eventual atac exterior182 Certament les terres on residien havien

esdevingut propietat del Senat i el Poble de Roma perograve la Urbs no srsquoencarregava de

felicior Premesse ed esiti di un processo di integrazione Atti del convegno internazionale Cividale del Friuli 27-29

settembre 2001 Pisa 2002 p 105-142 180 D ESPINOSA ESPINOSA Plinio y los lsquooppida de antiguo Laciorsquo el proceso de difusioacuten del Latium en Hispania

Citerior Oxford 2014 p 33-37 181 A GORGUES Eacuteconomie et societeacute dans le nord-est du domaine ibeacuterique (IIIe ndash Ier s av J-C) Madrid 2010 p 258-

259 182 M A MARIacuteN DIacuteAZ Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 35

339

lrsquoadministracioacute directa del conjunt de poblacions preexistents sinoacute que deixava aquestes

tasques a les mans dels mateixos nadius183 Conservaven per tant lrsquoautonomia poliacutetica interna

perograve perderen la capacitat de decisioacute quant a tot allograve que aneacutes associat a les relacions amb

altres comunitats que era controlat especiacuteficament pels nous amos del territori i nrsquoaplicaven

la seva observacioacute amb gran zel184

En el decurs de lrsquoegravepoca republicana Roma podia premiar els peregrini que havien

contribuiumlt a les seves causes amb una promocioacute juriacutedica atorgant-los per tant drets de

ciutadania llatina o en el millor dels casos romana Per a tot el periacuteode 218-133 aC no tenim

malauradament cap notiacutecia al respecte perquegrave les primeres mencions no es troben fins als

primers anys del segle I aC El cas meacutes antic conegut eacutes el drsquoun personatge anomenat Q Varius

Hybrida que no nomeacutes obtingueacute la ciutadania plena sinoacute que srsquointegragrave a la societat romana

de tal manera que lrsquoany 90 aC fou elegit per ocupar el tribunat de la plebs a la mateixa Roma185

Un altre exemple primerenc el proporcionen els trenta genets reclutats en diferents

poblacions que formaven la turma Salluitana un cos de cavalleria que participagrave al bellum

sociorum186 Meacutes endavant vers els anys centrals de la mateixa centuacuteria coneixem el celtiber

L Decidius Saxa qui fou un estret colmiddotlaborador de Cegravesar en els enfrontaments contra els

pompeians i fou recompensat amb la ciutadania i lrsquoobtencioacute del tribunat de la plebs de lrsquoany

44 aC187 Finalment cloem aquesta nogravemina recordant un altre individu autogravecton ndashnatural de

la Ulteriorndash L Cornelius Balbus qui atenyeacute lrsquoany 40 aC un consolat sufecte188 Tampoc hi ha

cap testimoni anterior al darrer terccedil del segle II aC relatiu a la concessioacute de ciutadania de

manera colmiddotlectiva

183 A GORGUES op cit p 260 184 Valgui com a exemple el cas ben conegut del conflicte obert com a consequumlegravencia del suposat proceacutes de

sinecisme que tingueacute com a centre el nucli celtiber de Segeda (APIAgrave Ib 44 i ss) 185 CICEROacute Brut 305 De natura deorum 381 VALERI MAgraveXIM 378 i 864 QUINTILIAgrave Inst 51210 De uir Ill 7211 186 CIL I790 = ILS 8888 187 CEgraveSAR bell ciu 1663 CICEROacute Phil 1112 1327 i 1410 LIVI per 127 APIAgrave bell ciu 487 Sobre aquest personatge

uid R SYME ldquoWho was Decidius Saxardquo JRS 27 1937 p 127-137 Aquest celtiber que ocupagrave un cagraverrec destacat a

les ordres de Cegravesar (centurioacute o oficial de rang equumlestre) tingueacute lrsquooportunitat de fer algunes passes meacutes en la

carrera politicomilitar ja que posteriorment M Antoni el nomenagrave com a governador de la proviacutencia de Siacuteria on

comandagrave personalment part de les tropes romanes a la campanya de Philippi El seu cursus tanmateix quedagrave

truncat quan la mort el sorprengueacute enfrontant-se contra els parts lrsquoany 40 aC (DIO CASSI 47352 48243 i 48252

LIVI ibid APIAgrave ibid VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 2781) 188 PLINI Nat Hist 7136 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 2513

340

De fet llevat drsquounes escasses ndashi poc claresndash excepcions189 la immensa majoria de les

comunitats peregrines restaria dins de la categoria drsquoestipendiagraveries190 sense que es pugui

detectar cap promocioacute amb anterioritat al terme del periacuteode que estudiem Recentment han

sorgit investigadors que han proposat una visioacute meacutes complexa i que han llanccedilat la hipogravetesi

que hi hauria algunes comunitats privilegiades meacutes del que srsquohavia pensat tradicionalment191

En sentit estricte que ens afecti nomeacutes hi ha lrsquoestabliment de Sant Juliagrave de Ramis192 per al qual

srsquoha suggerit que gaudiria de la poc coneguda categoria drsquooppidum drsquoantic Laci una forma de

ciutadania llatina193 Plini en efecte especifica aquesta condicioacute juriacutedica per a la ciutat de

Gerunda194 que fou fundada pels volts de mitjan segona degravecada del segle I aC amb la poblacioacute

desplaccedilada del poblat ibegraveric195 A partir drsquoaquesta indicacioacute D Espinosa defensa ndashamb algunes

reserves aixograve siacutendash la possibilitat que la comunitat ibegraverica hauria adquirit lrsquoestatut drsquooppidum

drsquoantic Laci temps abans coincidint amb les reformes urbaniacutestiques de gran volada que srsquohi

dugueren a terme al llarg del darrer terccedil del segle II aC196 Addueix la inversemblanccedila que

189 Cal dir que la determinacioacute de les categories juriacutediques privilegiades per als assentaments de la Hispania

Citerior particularment abans de mitjan segle I aC eacutes molt complicada perquegrave hi ha una mancanccedila drsquoevidegravencies

sogravelides i per aixograve les propostes realitzades soacuten molt hipotegravetiques De Saguntum i (amb molts dubtes) Emporion

hom ha dit que serien ciuitates foederatae (M A MARIacuteN DIacuteAZ Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p

31-32) mentre que per a Tarraco srsquohavia plantejat fa anys la possibilitat sobre indicis molt febles que podria

haver estat almenys al tombant del segle II aC una ciuitas libera et inmune sine foedere (R BERNDHART ldquoDie

Entwicklung roumlmischer lsquoAmici et sociirsquo zu lsquocivitates liberaersquo in Spanienrdquo Historia 24 1975 p 415 i n 17) perograve meacutes

endavant la seva condicioacute es revisagrave per incloure-la tambeacute a la categoria de foederatae (R MENTXAKA El Senado

municipal en la Beacutetica hispana a la luz de la lex Irnitana Vitoria-Gasteiz 1993 p 30) 190 M A MARIacuteN DIacuteAZ Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacutenhellip p 34-38 191 E GARCIacuteA FERNAacuteNDEZ El municipio latino Origen y desarrollo constitucional Madrid 2001 p 78-104 D ESPINOSA

ESPINOSA op cit 192 Des del punt de vista de lrsquoagravembit geogragravefic tambeacute hi hauriacuteem de comptar Lucentum perograve la cronologia de la

seva refundacioacute se situa lleugerament meacutes tard i per tant no la prendrem en consideracioacute (D ESPINOSA ESPINOSA

op cit p 48-55) Aixiacute mateix Espinosa i altres autors concedeixen el Latium a la celtibera Gracchurris (LIVI per

41) des del mateix moment de la fundacioacute (E GARCIacuteA FERNAacuteNDEZ op cit p 86-95 D ESPINOSA ESPINOSA op cit

p 33-37) adduint que una deductio requeria per forccedila lrsquoassignacioacute drsquoun estatut juriacutedic concret i que un personatge

tan destacat com Ti Semproni Grac difiacutecilment es mostraria disposat a atorgar el seu propi nom a una simple

comunitat estipendiagraveria o dotada drsquouna condicioacute no privilegiada Drsquoaquesta manera esdevindria el cas meacutes antic

de comunitat llatina a tota la Citerior malgrat que estaria ocupada fonamentalment per poblacioacute autogravectona Se

situaria doncs en la mateixa liacutenia que ciutats magnogregues del migdia de la peniacutensula Itagravelica que despreacutes que

Roma se les annexioneacutes les promogueacute a la condicioacute colonial llatina sense enviar-hi poblacioacute addicional

posseiumldora pregraveviament de la categoria juriacutedica llatina 193 E GARCIacuteA FERNAacuteNDEZ op cit p 78-83 194 PLINI Nat Hist 3423 195 J BURCH et al Excavacions arqueologravegiques a la muntanya de Sant Juliagrave de Ramis 1 El sector de lrsquoantiga esgleacutesia

parroquial Girona 2000 p 141-142 J BURCH et al fitxes nuacutem 147 ldquoGerundardquo i 168 ldquoKeruntardquo J M NOLLA L

PALAHIacute i J VIVO (eds) De lrsquooppidum a la ciuitas La romanitzacioacute inicial de la Indigegravecia Girona 2010 p 308-312 i

321-328 196 D ESPINOSA ESPINOSA op cit p 44-48

341

Roma endegueacutes unes molt costoses obres (que incloiumlen el bastiment monumental drsquoun temple

i una profunda remodelacioacute de les estructures defensives de lrsquoagraverea nord-occidental)197 en el

marc de la provincialitzacioacute del sud de les Gagravelmiddotlies i el reforccedil del control de la vella Via Heraclea

per acabar deixant-ho tot a les mans de simples peregrini de dubtosa confianccedila198 Aquest

panorama perograve ens costa drsquoacceptar per diversos motius La situacioacute estrategravegica de

lrsquoassentament indiget sobre la via que enllaccedilava el migdia peninsular amb les terres

ultrapirinenques havia existit sempre tant abans com despreacutes de lrsquoannexioacute del territori per

part de Roma de fet aquest rellevant avantatge eacutes un dels principals factors que explica el seu

establiment al segle VI aC199 Sens dubte no passagrave per alt als romans que des del moment de

la conquesta els interessaria treurersquon rendiment Desconeixem lrsquoactuacioacute dels habitants del

poblat de Sant Juliagrave de Ramis durant la revolta generalitzada que obriacute el segle II aC perograve no hi

ha cap indici que demostri que fossin castigats A meacutes lrsquoatractiva situacioacute topogragravefica devia

contribuir a no plantejar com a Ullastret un abandonament forccediloacutes sinoacute que les autoritats

romanes srsquoestimarien meacutes resoldre la continuiumltat per tal drsquoassegurar-se que el pas del Congost

restava convenientment vigilat per aquells que ho havien fet des de feia segles i que ara els

eren addictes Aixiacute sense necessitat drsquoinvertir-hi grans recursos (deixant-hi potser una petita

guarnicioacute) tenien garantit el control drsquoaquell tram de la via

632 Localitzacioacute dels peregrini indiacutegenes

Com hem vist al capiacutetol anterior la poblacioacute nadiua habitava al llarg del nostre

periacuteode en assentaments de diversa consideracioacute des de nuclis que ocupaven una notable

superfiacutecie i que mostraven una certa complexitat fins a petits establiments rurals Tots aquests

assentaments no restaven aiumlllats sinoacute que a cada regioacute srsquohavien organitzat en el decurs de

lrsquoibegraveric ple de manera jerarquitzada de manera que al moment de lrsquoarribada dels romans hi

havia uns centres principals als quals es trobava subordinada la resta Els esdeveniments

197 J BURCH el al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 98-108 J BURCH J M NOLLA i J SAGRERA Excavacions

arqueologravegiques a la muntanya de Sant Juliagrave de Ramis 4 Les defenses de lrsquooppidum de Kerunta Girona 2011 p 118-

138 198 D ESPINOSA ESPINOSA op cit p 45-46 199 J BURCH el al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 131-132 J BURCH J M NOLLA i J SAGRERA Excavacions

arqueologravegiqueshellip 4 p 85-90 i 157-158

342

militars que marcaren els primers decennis de presegravencia romanoitagravelica a la Citerior ibegraverica

comportaren alguns canvis significatius en lrsquoestructura territorial ategraves que alguns

establiments ndashparticularment els meacutes grans on les altes aristocragravecies tenien llurs seusndash

desaparegueren al principi del segle II aC200 molts altres es mantingueren i agravedhuc visqueren

una egravepoca ldquodrsquoesplendorrdquo i tambeacute sersquon fundaren de nous sobretot petits nuclis rurals el nombre

dels quals es multiplicagrave sensiblement a partir de mitjan centuacuteria201 En aquest proceacutes de

vertebracioacute drsquouna nova organitzacioacute del territori no srsquohi veieren tambeacute involucrats altres nuclis

creats durant aquest mateix periacuteode que foren dissenyats per a allotjar-hi contingents

poblacionals que gaudien drsquoestatuts juriacutedics privilegiats perograve on tambeacute hi tenien cabuda els

peregrini

En diversos assentaments indiacutegenes de categories intermegravedies i superiors de lrsquoibegraveric

ple que arribaren fins al tombant del segle III aC srsquoaprecien amb forccedila claredat les diferegravencies

drsquoestatus socioeconogravemic dels ibers Lrsquoexistegravencia drsquoestructures domegravestiques de meacutes grans

dimensions i complexitat que la de les residegravencies meacutes frequumlents202 que a meacutes solen situar-se

en llocs segregats de la resta de la poblacioacute203 ja sigui en un indret meacutes elevat o separat

200 J BURCH el al ldquoEl poblament ibegraveric del Gironegravesrdquo L PALAHIacute J M NOLLA i D VIVOacute (eds) De Kerunta a Gerunda

Els oriacutegens de la ciutat Girona 2007 p 136-137 I OLLICH i M DE ROCAFIGUERA ldquoEl poblat ibegraveric i medieval de

lrsquoEsquerda (les Masies de Roda Osona) De lrsquoexcavacioacute a lrsquoexperimentacioacute arqueologravegicardquo Tribuna drsquoArqueologia

nuacutem 2000-2001 2002 p 118-119 O CURULLA et al ldquoEl yacimiento ibeacuterico de lsquoEl Vilarrsquo (Valls Tarragona)rdquo XXIV

Congreso Nacional de Arqueologiacutea Cartagena 1997 Volumen 3 Impacto colonial y Sureste Ibeacuterico 1999 p 301-306

H BONET El Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria La antigua Edeta y su territorio Valegravencia 1995 p 528 A LOacutePEZ MULLOR

i M RIERA ldquoIntervencions recents (1997-2001) a lrsquooppidum del Turoacute del Montgrograves (El Brull Osona)rdquo Tribuna

drsquoArqueologia nuacutem 2000-2001 2002 p 135-136 i 171-178 A ROS op cit p 585 J SANMARTIacute i J SANTACANA Els ibers

del nord Barcelona 2005 p 145-146 J NOGUERA op cit p 41-42 I GRAU R OLMOS i A PEREA ldquoLa habitacioacuten

sagrada de la ciudad ibeacuterica de La Serretardquo AEspA 81 2008 p 5-29) Recordem que amb tot alguns dels

assentaments principals no patiren els mateixos efectes i mantingueren la seva posicioacute durant la resta del segle

II aC com eacutes el cas de lrsquooppidum de Burriac (D ZAMORA op cit p 324-325) 201 D ASENSIO et al ldquoTipus drsquoassentaments i evolucioacute del poblament ibegraveric a la Catalunya central (eix Llobregat-

Cardener)rdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) Territori poliacutetic i territori rural durant lrsquoedat del Ferro a la

Mediterragravenia Occidental Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret Girona 2001 p 186-187 H BONET El

Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria p 524 F ARASA La romanitzacioacute a les comarques septentrionalshellip p 182 i 259-260

P CASTANYER et al ldquoPautes i evolucioacute del poblament rural a les comarques interiors de Gironardquo Rythms and

cycles of countryside Romanization Studies on the rural world in the Roman period 1 Girona 2006 p 15-16 V

REVILLA i D ZAMORA op cit 1 p 46-47 V REVILLA ldquoEl poblament al territori de Barcinohelliprdquo p 43 I GRAU ldquoLos

valles de Alcoi durante la romanizacioacutenhelliprdquo p 87-102 202 M C BELARTE H BONET i F SALA ldquoLrsquoespai domegravestic i lrsquoorganitzacioacute de la societat ibeacuterica els territoris de la

franja mediterragraveniardquo M C BELARTE (ed) Lrsquoespai domegravestic i lrsquoorganitzacioacute de la societat a la protohistograveria de la

Mediterragravenia occidental (1r milmiddotleni aC) Arqueo Mediterragravenia 11 Barcelona 2009 p 93-123 203 A MARTIacuteN ORTEGA et al ldquoLa zona 14 de lrsquooppidum del Puig de Sant Andreu drsquoUllastret Un conjunt arquitectogravenic

dels segles IV i III aCrdquo Cypsela 15 Girona 2004 p 265-284 D ASENSIO M MIROacute i J SANMARTIacute ldquoDarreres

intervencions arqueologravegiques al Castellet de Banyoles (Tivissa Ribera drsquoEbre) una ciutat ibegraverica en el segle III

aCrdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans XIII Colmiddotloqui Internacional drsquoArqueologia de Puigcerdagrave vol 1 Puigcerdagrave 2005

343

fiacutesicament de les altres cases meacutes modestes evidencien que nomeacutes els membres de les famiacutelies

aristocragravetiques devien ocupaven aquells grans casals Aquestes distincions no constituiumlen cap

novetat ategraves que seguien una tendegravencia aplicada ja des drsquoalmenys lrsquoibegraveric ple i que tingueacute la

seva continuiumltat durant el segle II aC als establiments supervivents Amb tot observem una

evolucioacute drsquoaquestes estructures en el transcurs del nostre periacuteode que reflecteix algunes de

les transformacions que experimentaren els sectors pertanyents a les elits abans i durant els

primers anys de la irrupcioacute romana estaven en funcionament diverses drsquoaquestes grans

residegravencies que especialment als establiments meacutes grans (com el Puig de Sant Andreu i lrsquoIlla

drsquoen Reixac o Edeta per posar nomeacutes un parell drsquoexemples ilmiddotlustratius) eren molt notables

pel seu nombre i dimensions

En el tragravensit del segle III al II aC tanmateix bona part drsquoaquests mateixos establiments

fou abandonada fet que indica canvis en lrsquoestructura social i particularment pel que fa als

cercles nobiliaris una desaparicioacute (o com a miacutenim una transformacioacute) dels sectors que

havien detingut el poder fins aquell moment Alguns casos com el drsquoEdeta mostren un final

violent mentre que drsquoaltres com el del nucli doble drsquoUllastret foren en aparenccedila abandonats

de manera menys traumagravetica (meacutes avall matisarem aquest apriorisme) Amb les dades

disponibles no podem afirmar que la liquidacioacute de les aristocragravecies indiacutegenes dels uns

nrsquoimpliqueacutes la destruccioacute fiacutesica mentre que la dels altres comporteacutes la conservacioacute de la vida

dels seus membres si beacute desproveiumlts per Roma de lrsquoautoritat que havien gaudit fins llavors204

Les casuiacutestiques podien eacutesser molt variades i les raons que eren vagravelides per explicar-ne la

desaparicioacute en un assentament concret podien ser completament diferents en un altre En

qualsevol cas aquestes canvis posen de manifest les variacions que esdevingueren dins de les

p 615-627 J SANMARTIacute et al ldquoEl Castellet de Banyoles (Tivissa) Una ciudad ibeacuterica en el curso inferior del riacuteo

Ebrordquo AEspA 85 2012 p 55-59 D ZAMORA op cit p 89-90 H BONET op cit p 519 H BONET C MATA i A

MORENO ldquoPaisaje y haacutebitat rural en el territorio edetano durante el ibeacuterico pleno (siglos IV-III aC)rdquo Arqueologiacutea

de la Tierra Paisajes rurales de la protohistoria peninsular Castuera 2007 p 255-259 204 Valorada lrsquoactuacioacute dels generals romans en conjunt copsem que el recurs a lrsquoaplicacioacute de la pena capital no

era el meacutes frequumlent sobre les poblacions sotmeses amb lrsquoexcepcioacute dels grups de les elits que srsquohavien resistit amb

meacutes hostilitat (com a Antipatrea el 200 aC (LIVI 31274) Iliturgi el 195 aC (LIVI 34102) o Hiacutestria el 177 aC (LIVI

41118) per posar nomeacutes tres exemples) Eacutes possible que la decisioacute de limitar lrsquoexecucioacute de la poblacioacute tingueacutes a

veure amb lrsquoestimacioacute que resultava molt meacutes profitoacutes esclavitzar-la i vendre-la Aixograve no treu perograve que en

determinats casos lrsquoexegravercit no estalvieacutes brutalitat per castigar comunitats que havien mostrat una resistegravencia

molt ferma o enemics que havien infligit grans danys a Roma (uid lrsquoampli recull de W V HARRIS op cit p 50-52

i 262-263) tot duent a terme a vegades veritables carnisseries de les quals no es lliuraren ni les persones ni els

animals com esdevingueacute a la presa de Carthago Noua (POLIBI 10154-6)

344

capes altes indiacutegenes de manera que la supressioacute o caiguda en desgragravecia drsquounes comportagrave

lrsquoascens i la presa de protagonisme drsquoaltres que fins aleshores haurien restat en un segon

terme No pot ser casual que en termes generals les que desaparegueren coincidien amb els

grans nuclis rectors de lrsquoibegraveric ple mentre que les que es veieren beneficiades pertanyien a

centres secundaris Al capdavall no eacutes un fenomen tan estrany ategraves que tenint en compte el

context del moment que estem tractant les velles elits ibegraveriques dels establiments meacutes

poderosos eren les que meacutes amenaccedilada podien veure la seva situacioacute privilegiada pels

nouvinguts que srsquohavien apropiat del territori i les que meacutes motius podien tenir per alccedilar-se

contra Roma205 Els sollevaments amb tot tingueren unes consequumlegravencies contraproduents

perquegrave no nomeacutes no serviren per mantenir la seva antiga posicioacute sinoacute que la feren

desaparegraveixer sovint juntament amb la seu fiacutesica on residien Perograve com que els romans

necessitaven que alguacute ompliacutes els buits que havien deixat per garantir lrsquoestabilitat al territori i

administrar adequadament les poblacions nadiues dipositaren llur confianccedila ndashsempre

condicionadandash en altres sectors aristocragravetics fins aleshores secundaris i que els eren addictes

de manera anagraveloga a com feren en altres indrets de lrsquoimperi206

Si les capes altes semblen haver residit de manera preferent als nuclis urbans la

documentacioacute de les estructures drsquohagravebitat meacutes usuals petites i modestes no uacutenicament en

aquests mateixos establiment sinoacute tambeacute en drsquoaltres de menors dimensions i als situats en

entorns meacutes rurals fa pensar que la resta del cos social vivia en indrets meacutes variats Per sota

de les elits perograve la naturalesa de les fonts dificulta molt meacutes poder distingir les eventuals

diferents capes socials La literatura antiga sol restar muda i al registre arqueologravegic li costa

205 Malgrat que la revolta fou un fenomen estegraves de manera molt agravemplia tenim notiacutecies que assenyalen amb

claredat que no tots els populi ibers srsquoaixecaren contra Roma entre els quals destaquem els ilergets (LIVI 3411-12)

Fins al final de la guerra annibagravelica lrsquoaristocragravecia que dominava aquest populus encapccedilalada per les figures

drsquoIndiacutebil i de Mandoni havia anat basculant de lrsquoenemistat a lrsquoamistat amb les autoritats romanes sobretot amb

P Corneli Escipioacute el futur Africagrave (POLIBI 9111-4 10356-8 104010 i 11266 1131-337 LIVI 21221-3 21615-7 22211-

4 25345-12 264911-16 27173-4 27179-17 27197 28241 28264-6 28313-3412 29119 29125 i 2921-35 APIAgrave

Ib 37 i 38) Els atacs contra les tropes comandades pels successors drsquoEscipioacute provocaren una reaccioacute que

contemplagrave la destruccioacute fiacutesica drsquoaquesta elit que possiblement fou substituiumlda en aquells moments per un altre

sector aristocragravetic Dit drsquouna altra manera drsquoenccedilagrave de 205 aC els ilergets passaren a estar liderats per una nova

noblesa ndashon el cap visible seria probablement el Bilistages de qui sentim a parlar deu anys meacutes tardndash que no

oblidaria (ni convenia que ho fes si no volia seguir el mateix destiacute que la seva predecessora) que el seu ascens es

devia a la voluntat de Roma Aixograve explicaria lrsquoactitud paciacutefica que mostragrave durant la revolta i les escomeses que

rebeacute per part dels veiumlns i qui sap si tambeacute drsquoalgun membre supervivent de la vella aristocragravecia que aprofitaria la

desestabilitzacioacute general per intentar recuperar lrsquoespai sociopoliacutetic perdut 206 A GORGUES op cit p 260

345

evidenciar-les perquegrave llevat drsquoalgunes escasses excepcions sol presentar les estructures

domegravestiques de manera meacutes o menys homogegravenia i sense que es puguin marcar distincions

com si no hi haguessin diferegravencies a lrsquointerior de les capes baixes de la societat

Durant el segle II aC sobretot a partir de mitjan centuacuteria la xifra drsquoestabliments rurals

es multiplicagrave perograve com ja hem vist el territori contemplagrave ensems com apareixien nous nuclis

urbans de clara filiacioacute itagravelica Si beacute en lrsquoapartat anterior hi hem assenyalat la presegravencia de

poblacioacute procedent drsquoItagravelia que srsquohi establiria responent a motivacions de caire econogravemic

administratiu o militar la troballa de materials indiacutegenes evidenciaria unes relacions

comercials que no serien inesperades perograve al mateix temps pot estar apuntant a una

presegravencia de poblacioacute indiacutegena207

633 Grups socials i condicions econogravemiques dels peregrini

En contrast amb el moacuten romagrave on sabem que des de com a miacutenim lrsquoegravepoca

republicana208 (si no abans com preteacuten la tradicioacute literagraveria)209 srsquohavia establert una

classificacioacute dels diferents membres que componien la societat en funcioacute drsquouns criteris juriacutedics

i econogravemics no disposem per a les comunitats indiacutegenes drsquoun coneixement tan preciacutes de com

classificaven les seves progravepies societats Tanmateix lrsquoexamen de les fonts a lrsquoabast siacute que

permet aproximar-se a la composicioacute social i els canvis que experimentagrave en el transcurs del

periacuteode que estudiem

Lrsquoestructura social de les comunitats ibegraveriques del tombant del segle III aC era hereva

directa drsquoaquella que srsquohavia anat desenvolupant en el transcurs de lrsquoibegraveric ple Aixiacute en termes

generals estava polaritzada en dos grans blocs desiguals en els aspectes econogravemic poliacutetic

cultual i segurament tambeacute juriacutedic un quantitativament minoritari estava constituiumlt pels

grups privilegiats i lrsquoaltre per oposicioacute pels grups no privilegiats que conformarien el gruix

de la poblacioacute210 Diversos indicis particularment procedents del registre arqueologravegic

apunten que aquest esquema pervisqueacute sense canvis gaire destacables fins al tragravensit dels

207 M ALMAGRO Las necroacutepolis de Ampurias I p 275-379 A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ op cit p 396-398 208 E F DrsquoARMS ldquoThe Classes of the lsquoServianrsquo Constitutionrdquo The American Journal of Philology vol 64 nuacutem 4 1943

p 424-426 209 LIVI 143 DIONIacuteS 416-19 210 A RUIZ i M MOLINOS Los iberos Anaacutelisis arqueoloacutegico de un proceso histoacuterico Barcelona 1993 p 181-232

346

segles III al II aC La presegravencia i el nivell socioeconogravemic dels sectors privilegiats srsquoaprecia als

establiments superiors a traveacutes de en primer lloc lrsquoexistegravencia drsquoaquelles estructures

domegravestiques a les quals ens referiacuteem meacutes amunt i que srsquoallunyaven dels models meacutes habituals

en diversos sentits Per comenccedilar les notables dimensions ategraves que ocupaven grans

superfiacutecies que permetien organitzar lrsquoespai en una xifra meacutes elevada de cambres del que solia

ser habitual Aquesta circumstagravencia propiciava una diversificacioacute funcional de les estances

de manera que nrsquohi havia que es destinaven progravepiament a usos residencials perograve drsquoaltres

srsquoempraven per a usos de caire productiu ndashcom denota la troballa de restes que assenyalen la

presegravencia de tallers artesanals (metalmiddotluacutergics tegravextils etc) i agraverees drsquoemmagatzematgendash i encara

drsquoaltres a les quals sersquols atorgava el paper drsquoescenari de funcions de representacioacute puacuteblica i

cultuals211 Aquests darrers usos srsquoinfereixen de la documentacioacute drsquoelements poc sovintejats als

agravembits domegravestics comuns com llars de foc de grans dimensions bancs correguts o cultura

material especialitzada com per exemple a lrsquoagraverea edetana els atuells profusament decorats

amb lrsquoinconfusible estil de Lliacuteria212 A meacutes a meacutes altres objectes recuperats en les exploracions

drsquoaquestes estructures com ocultacions de metalls (tant encunyats com no encunyats) joies

o productes drsquoimportacioacute213 no fan altra cosa que seguir apuntant en la mateixa direccioacute

Tampoc hem de perdre de vista la voluntat de distincioacute dels grans casals no nomeacutes per tot el

que hem assenyalat fins ara sinoacute tambeacute per la ubicacioacute que ocupaven a lrsquoentramat urbagrave ja fos

en indrets enlairats prominents ben visibles i a vegades en connexioacute directa amb espais

importants com ara temples i muralles ja fos per la segregacioacute fiacutesica mitjanccedilant elements

211 A MARTIacuteN ORTEGA et al op cit D ASENSIO M MIROacute i J SANMARTIacute op cit p 615-627 J SANMARTIacute et al op cit

p 55-59 J BARBERAgrave ldquoUn paralmiddotlel remot de lrsquoedifici puacuteblic de Burriac (Cabrera de Mar)rdquo Laietagravenia Revista

drsquoestudis drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme nuacutem 2-3 1982-1983 p 146-151 D ZAMORA op cit p

89-90 C GONZALO i C VILA ldquoEl edificio puacuteblico de Burriac iquestFueacute un templo ibeacutericordquo XXIII Congreso Nacional de

Arqueologiacutea Elche 1995 1997 vol 1 p 457-466 F GRACIA G MUNILLA i E GARCIacuteA ldquoModels drsquoanagravelisi de

lrsquoarquitectura ibegraverica Espai puacuteblic i construccions religioses en medis urbansrdquo Cota Zero 10 1994 p 90-101 C

VILA ldquoLrsquoedifici puacuteblic de Burriac hipogravetesis sobre la seva interpretacioacuterdquo Laietagravenia Revista drsquoestudis drsquohistograveria i

drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme 9 1994 p 19-32 212 H BONET op cit p 463-464 213 M CAMPO ldquoTesoro de dracmas emporitanas hallado en el Puig de Sant Andreu (Ullastret) II Estudio de las

monedasrdquo Numisma Revista de Estudios Numismaacuteticos 251 Barcelona 2007 p 65-78 J de C SERRA-RAgraveFOLS ldquoEl

poblado ibeacuterico del Castellet de Banyoles (Tivissa - Bajo Ebro)rdquo Ampurias 3 1941 p 15-34 D ASENSIO M MIROacute i

J SANMARTIacute ldquoEl nucli ibegraveric del Castellet de Banyoles (Tivissa Ribera drsquoEbre) un estat de la quumlestioacuterdquo I Jornada

drsquoArqueologia Ibers a lrsquoEbre Recerca i interpretacioacute Tivissa 23 i 24 de novembre de 2001 Ilercavogravenia 3 2002 p 197-

200

347

drsquoobra o amplis espais oberts214 En segon lloc en diversos establiments hi ha evidegravencies que

posen de manifest que aquells que residien als grans casals comptaven amb el privilegi

drsquoapropiar-se i ocupar espais comunitaris com carrers o accessos a les estructures

defensives215 En tercer lloc finalment la posicioacute socioeconogravemica benestant era definida

tambeacute a lrsquoagravembit funerari cosa que es pot observar en la composicioacute dels conjunts funeraris

(que incloiumlen atuells de produccioacute local productes importats peces drsquoarmament i

ocasionalment alguna joia feta amb materials meacutes o menys nobles o altres objectes

sumptuaris com sivelles de cinturoacute o arreus de cavall)216 i en la monumentalitzacioacute ndashsi beacute

sovint modestandash dels elements que servien per recordar el lloc on srsquohavien dipositat les restes

dels difunts Aixiacute mateix el sol fet drsquoeacutesser sebollit en una necrogravepolis ja era un siacutembol drsquoestatus

perquegrave tot sembla indicar que els espais cementirials ibegraverics estaven reservats de manera

exclusiva per als membres de les classes altes

La resta del cos social en canvi vivia en estructures meacutes petites i humils localitzades

tant als grans establiments com als de dimensions meacutes reduiumldes fos en agravembits urbans o en

drsquoaltres de rurals En arribar el moment de la mort desconeixem quegrave feia la major part de la

poblacioacute ja no nomeacutes en relacioacute amb el ritus funerari sinoacute ni tan sols amb els cadagravevers De

manera molt esporagravedica certament srsquohan documentat fosses i sitges reaprofitades com a

sepultura drsquoinhumacioacute217 que era una pragravectica molt meacutes econogravemica que no pas la incineracioacute

214 G DE PRADO ldquoNoves aportacions al coneixement de les portes i dels sistemes drsquoacceacutes a lrsquooppidum ibegraveric del Puig

de Sant Andreu (Ullastret Baix Empordagrave)rdquo RAP 19 2009 p 350-351 J NOGUERA ldquoLos inicios de la conquista

romanahelliprdquo p 41-42 H BONET op cit p 519 i 524 H BONET C MATA i A MORENO op cit p 255-259 P GUEacuteRIN El

Castellet de Bernabeacute y el horizonte ibeacuterico pleno edetano Valegravencia 2003 215 G DE PRADO ibid J SANMARTIacute i J SANTACANA Els ibers del nord p 145-146 H BONET op cit p 524 J NOGUERA

ldquoLos inicios de la conquista romanahelliprdquo p 41-42 216 J GARCIacuteA I ROSELLOacute Turoacute dels Dos Pins Necrogravepolis ibegraverica Sabadell 1993 p 128-133 145-146 i 189 I IZQUIERDO

Monumentos funerarios ibeacutericos los pilares-estela Valegravencia 2000 p 193-194 F QUESADA ldquoEl armamento en la

necroacutepolis ibeacuterica de lsquoEl Cabecico del Tesororsquo (Murcia)rdquo Cuadernos de Prehistoria y Arqueologiacutea 13-14 1986-1987

p 48-53 J M GARCIacuteA CANO Las necroacutepolis ibeacutericas de Coimbra del Barranco Ancho (Jumilla Murcia) I Las

excavaciones y estudio analiacutetico de los materiales Murcia 1997 p 59 i 68 J M GARCIacuteA CANO i V PAGE ldquoLos objetos

de oro de la necroacutepolis del Poblado de Coimbra del Barranco Ancho (Jumilla Murcia)rdquo Anales de Prehistoria y

Arqueologiacutea 17-18 2001-2002 p 221-229 217 B AGUSTIacute et al ldquoEls reompliments de les sitges del Bosc del Congostrdquo Cypsela 12 1998 p 81-95 B AGUSTIacute

ldquoLesiones rituales y signos de violencia en dos poblados ibeacutericos del nordeste peninsularrdquo La enfermedad en los

restos humanos arqueoloacutegicos actualizacioacuten conceptual y meteodoloacutegica IV Congreso Nacional de Paleopatologiacutea

Caacutediz 1997 p 273-276 J BURCH Lrsquoemmagatzematge de cereals en sitges drsquoegravepoca ibegraverica al nord-est de

Catalunya tesi doctoral inegravedita Girona 1996 p 324 i 327 J BURCH et al ldquoLrsquoemmagatzematge en sitges al pla de

Girona Lrsquoexemple del Bosc del Congostrdquo Excavacions drsquourgegravencia a Sant Juliagrave de Ramis anys 1991-1993 Girona

1995 p 82 J BURCH i J SAGRERA Excavacions arqueologravegiques a la muntanya de Sant Juliagrave de Ramis 3 Els sitjars p

49-50 i 101-102 B AGUSTIacute J BURCH i J LLINAgraveS ldquoLes sitges ibegraveriques de Sant Sebastiagrave de la Guarda (Palafrugell Baix

348

a la qual eren sotmesos els finits de classe alta i per tant a priori meacutes a lrsquoabast de tothom Aixograve

no obstant soacuten tan escasses excepcionals i aiumlllades que no permeten considerar que els

sectors socials modestos tenien per costum enterrar els seus difunts en fosses218

Entre els darrers anys del segle III aC i els primers de la centuacuteria seguumlent hi ha proves

que assenyalen una sacsejada de lrsquoantiga forma drsquoorganitzacioacute principalment a traveacutes de

lrsquoabandonament drsquoalguns dels establiments de les primeres categories coincidint amb el

periacuteode de la fi de la guerra annibagravelica a la Peniacutensula la constitucioacute de les pretures hispanes i

els alccedilaments de bona part dels populi indiacutegenes En ocasions la desaparicioacute ha deixat

evidegravencies meacutes marcades de la violegravencia dels esdeveniments que la causaren (com a Edeta)219

mentre que en altres casos no (com al nucli drsquoUllastret)220 per beacute que la manca drsquoindicis

directes no implica que lrsquoabandonament drsquoestabliments no es produiacutes per lrsquoexercici drsquoaltres

formes de violegravencia221 La sola presegravencia de les legions a la vista drsquoun establiment podia ser un

instrument de coercioacute de la seva poblacioacute222 Per tant la troballa de signes de violegravencia o no

apunta lrsquoactitud dels indiacutegenes en el moment criacutetic previ a la capitulacioacute aquells que optaren

per la resistegravencia foren esclafats per tot el pes de lrsquoexegravercit de la Urbs mentre que els que es

decidiren a lliurar-se davant la certesa de la derrota ho feren amb lrsquoesperanccedila drsquoevitar ser

Empordagrave)rdquo EBE 17 1998 p 52-58 D ASENSIO et al ldquoEl nucli ibegraveric de Montjuiumlc Les sitges de Magograveria o del Port

Barcelonardquo Quarhis Quaderns drsquohistograveria i arqueologia de Barcelona 5 2009 p 16 i 26-27 J PUJOL i J GARCIA ldquoEl

grup de sitges de Can Miralles-Can Modolell (Cabrera de Mar Maresme) Un jaciment drsquoegravepoca ibegraverica situat en

la rodalia del poblat de Burriacrdquo Laietania Estudis drsquohistograveria i drsquoarqueologia del Maresme 2 1982-1983 p 95-100

M RIBAS i R MARTIacuteN ldquoHallazgo de silos ibeacutericos en Burriac (Cabrera de Mataroacute)rdquo Ampurias 22-23 1960-1961 p

299 218 Recordem que a meacutes de les ressenyades que mostraven evidegravencies clares drsquohaver servit com a lloc

drsquoenterrament fet amb cura i respecte srsquohan localitzat unes altres sitges en quantitats encara meacutes minses que

havien estat emprades per dipositar-hi sense cap mirament els cadagravevers de persones de condicioacute social

desconeguda que molt probablement tingueren una mort traumagravetica B AGUSTIacute J BURCH i J LLINAgraveS op cit p

55 J BURCH Lrsquoemmagatzematge de cerealshellip p 324 i 327 J GUITART ldquoLrsquoantiga Iesso sequumlegravencia evolutiva

constatada a lrsquoexcavacioacute del camp primerrdquo Hispagravenia i Roma DrsquoAugust a Carlemany Congreacutes drsquoHomenatge al Dr

Pere de Palol vol 2 AIEG 37 1996-1997 p 816 219 H BONET ldquoLa organizacioacuten territorial en el Paiacutes Valenciano entre los siglos VI y I aC Panorama actual y

reflexiones para el debaterdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 667-692 220 F CODINA A MARTIacuteN ORTEGA i G DE PRADO fitxa nuacutem 100 ldquoPuig de Sant Andreu i Illa drsquoen Reixacrdquo J M NOLLA

L PALAHIacute i J VIVO (eds) op cit p 275 221 E GARCIacuteA RIAZA ldquoTempus Poenae Represalias contra poblaciones sometidas durante la expansioacuten romana en

Hispaniardquo G BRAVO i R GONZAacuteLEZ SALINERO (eds) Formas y usos de la violencia en el mundo romano Actas del IV

Coloquio de la Asociacioacuten Interdisciplinar de Estudios Romanos Madrid 2007 p 19-30 222 A les guerres drsquoexpansioacute per orient la intimidacioacute provocagrave que nombroses comunitats es mostressin

disposades a esdevenir deditiacutecies de Roma abans que srsquoarribessin a produir els enfrontaments armats (P

DESIDERI ldquoCome prigioneri di guerra (Pol 24134) gli Achei dallrsquoAlleanza alla sottomissione a Romardquo SHHA 25

2007 p 171-179)

349

viacutectimes drsquoun tracte brutal Independentment de les circumstagravencies el resultat seria el mateix

un canvi en lrsquoestructura de les societats indiacutegenes propiciat per Roma Aixograve no obstant

pensem que les transformacions tingueren una incidegravencia meacutes acusada sobre els vells sectors

privilegiats per les raons que exposarem tot seguit per una banda la dicotomia de les

estructures drsquohagravebitat de lrsquoibegraveric ple no es trenca en arribar lrsquoibegraveric final ja que als assentaments

superiors supervivents hi seguim trobant tant una majoria de cases humils com uns pocs grans

casals Ara beacute cal remarcar que les mostres conegudes soacuten meacutes modestes que les del periacuteode

anterior ategraves que solen eacutesser de meacutes reduiumldes dimensions223 Per altra banda malgrat que les

necrogravepolis que anaven associades als grans establiments foren tambeacute amortitzades despreacutes

de lrsquoabandonament les altres es mantingueren en actiu sense que srsquohi puguin apreciar

diferegravencies rellevants quant a la tipologia de les tombes si beacute srsquoaprecia una progressiva

davallada en el seu uacutes224 La lectura que traiem de tot plegat eacutes que durant bona part del segle

II aC els ibers seguien estructurant la seva progravepia societat en els dos grups tradicionals perograve

els quadres aristocragravetics com hem apuntat meacutes amunt patiren canvis importants en la

mesura que els sectors de les velles elits que mostraren meacutes oposicioacute al domini romagrave foren

liquidats i en el seu lloc srsquohi instalmiddotlaren altres membres dels sectors privilegiats dels quals no

cal dir que eren afectes als nous senyors del territori Observant la reduccioacute de la magnitud i

la complexitat de les residegravencies que els pertanyien tanmateix fa la sensacioacute que el seu poder

no era tan gran com el de les elits de lrsquoibegraveric ple

Fins ara hem definit els sectors socials indiacutegenes a partir de les manifestacions visibles

de la seva posicioacute Perograve el factor que entre les societats ibegraveriques havia fet realment que un

individu quedeacutes enquadrat als grups privilegiats o als no privilegiats era el nivell de riquesa

criteri que amb la superposicioacute de lrsquoestructura social romana quedagrave complementat amb la

categoria juriacutedica de cada individu225 Com en altres societats del moacuten antic la base de

lrsquoeconomia era lrsquoagricultura i des de la formacioacute de la cultura ibegraverica la distincioacute entre els uns

i els altres venia donada per lrsquoapropiacioacute de la terra aixiacute un acceacutes desigual comportava

lrsquoexistegravencia de diferents sectors socials Drsquoaquesta manera la terra estava a les mans drsquouna

223 J BURCH el al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 65 D ZAMORA op cit p 89-90 224 J GARCIacuteA I ROSELLOacute op cit p 195-198 I IZQUIERDO Monumentos funerarios ibeacutericoshellip p 106-107 111-112 115-116

196-197 225 A RUIZ i M MOLINOS op cit p 181-182 D PLAacuteCIDO J ALVAR i C GONZAacuteLEZ WAGNER La formacioacuten de los estados

en el Mediterraacuteneo Occidental Madrid 1993 p 190-194

350

minoria que emprava la major part de la poblacioacute (a traveacutes de relacions que veurem en un

apartat posterior) per treballar-la i controlar-ne els excedents Amb tot eacutes obvi que les

societats ibegraveriques no es regien per una estructura tan simple de senyors i pagesos sinoacute que

existien altres funcions econogravemiques que la fan meacutes complexa La presegravencia drsquoestructures que

srsquointerpreten com a tallers artesanals evidencia lrsquoexistegravencia drsquoindividus que no dedicaven el

seu temps (de forma total o parcial) al conreu de la terra sinoacute a altres activitats meacutes

especialitzades226 que contemplaven diversos processos que anaven des de lrsquoobtencioacute de les

mategraveries primeres fins a la produccioacute de les manufactures En definitiva aquest esquema que

eacutes el que arribaria fins al tragravensit de lrsquoibegraveric ple al final planteja que des de la perspectiva

econogravemica els sectors aristocragravetics eren els propietaris de les terres i es dedicaven a la gestioacute

dels recursos i els treballs Els sectors no privilegiats en canvi eren els qui majoritagraveriament

assumien lrsquoexplotacioacute directa dels recursos agropecuaris perograve tambeacute la drsquoaltres recursos

naturals que arribaven a les mans drsquoaltres persones que tot i pertagravenyer als grups no

acomodats potser es trobarien en una posicioacute meacutes alta en virtut de lrsquoespecialitzacioacute del seu

treball Una especialitzacioacute que a vegades podia assolir unes cotes molt elevades de qualitat

i refinament com palesen les produccions pintades edetanes

Un altre sector de lrsquoeconomia que no podem deixar de banda eacutes el comerccedil No ens

referim aquiacute als intercanvis locals sinoacute al comerccedil de meacutes llarga distagravencia A partir drsquounes

poques troballes epigragravefiques hom ha interpretat que des drsquoegravepoques relativament reculades

(segona meitat del segle VI-segle V aC) els ibers i particularment alguns membres de les

aristocragravecies participaven de manera meacutes o menys directa al comerccedil mediterrani227 La

troballa de lagravemines de plom escrites que srsquohan llegit com a cartes comercials228 indica que

226 A RUIZ i M MOLINOS op cit p 169-180 227 E SANMARTIacute-GREGO ldquoEls iacutebers a Emporion (segles VI-III A C)rdquo Laietagravenia 8 1993 p 90-91 J SANMARTIacute

ldquoIntercanvi comerccedil i societat en el moacuten ibegravericrdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans XIII Colmiddotloqui Internacional

drsquoArqueologia de Puigcerdagrave 14-15 de novembre de 2003 Puigcerdagrave 2005 p 722-723 A GORGUES op cit 78-82

Contra F GRACIA ldquoEl comercio protohistoacuterico en el Noreste peninsular entre los siglos VII y III av JC Balance de

investigacioacuten 1985-1997rdquo Comerccedil i vies de comunicacioacute (1000 aC ndash 700 dC) XI Colmiddotloqui Internacional darqueologia

de Puigcerdagrave 31 doctubre i 1 de novembre de 1997 Puigcerdagrave Puigcerdagrave 1998 p 60 228 F RIUROacute ldquoEl plom amb epigrafia ibegraverica del poblat de Castell (Palamoacutes)rdquo Cypsela 4 1982 p 123-131 M

ALMAGRO-GORBEA Epigrafiacutea Prerromana Cataacutelogo del Gabinete de Antiguumledades Real Academia de la Historia

Madrid 2003 inscripcioacute 39A p 142 I PANOSA La escritura ibeacuterica en Cataluntildea y su contexto socioeconoacutemico

(siglos V-I aC) Vitoria Gasteiz 1999 inscripcions 1030 i 113 p 268 J VELAZA ldquoLa epigrafiacutea ibeacuterica de la

Caregravenciardquo R ALBIACH (coord) Lrsquooppidum de la Caregravencia de Toriacutes i el seu territori Valegravencia 2013 p 234-235 IDEM

ldquoTres inscripciones sobre plomo de La Carencia (Turiacutes Valencia)rdquo ActPal XI = PalHisp 13 2013 p 543-545 J

351

continuaren duent a terme aquestes activitats encara en egravepoca republicana Tot i aixograve la

progressiva caiguda en desuacutes drsquoaquesta mena de documents en el transcurs del segle II aC ens

fa pensar no nomeacutes que els ibers abandonaren el vell suport escriptor metagravelmiddotlic sinoacute tambeacute

que les formes de comerccedil a les quals estaven avesats srsquoanaren modificant com a consequumlegravencia

dels canvis que comportagrave el comerccedil itagravelic Per valorar si aquests canvis suposaren apartar els

ibers del sector mercantil o mantenir-los adaptant-se als nous temps comptem amb una

abundosa documentacioacute arqueologravegica que assenyala el desenvolupament per tota la franja

litoral i a partir de la segona meitat del segle II aC drsquouna multitud de petits establiments229

majoritagraveriament preexistents que sense perdre les funcions tradicionals encarades a

lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals (agricultura perograve tambeacute pesca salines etc) adquiririen

funcions relacionades amb el comerccedil mariacutetim com a ports subsidiaris ancoratges i punts de

distribucioacute de les mercaderies procedents de les embarcacions itagraveliques Aquesta expansioacute de

punts de suport per al comerccedil en assentaments de dimensions modestes estaria assenyalant

probablement que les activitats mercantils srsquohavien estegraves a sectors socials diversos no nomeacutes

els privilegiats La durada drsquoaquests centres que assoliacute el segle I aC i en alguns casos fins i tot

depassagrave el canvi drsquoEra unida als indicis de monumentalitzacioacute en molts drsquoells palesen la

prosperitat i lrsquoenriquiment que assoliren gragravecies al comerccedil mediterrani

634 Projeccioacute poliacutetica dels peregrini

Pel que sabem lrsquoorganitzacioacute sociopoliacutetica dels ibers dins drsquouna hipotegravetica varietat de

foacutermules230 atorgava de manera privativa als sectors de les elits les capacitats poliacutetiques Amb

la irrupcioacute romana perograve es produiumlren algunes transformacions importants Un dels primers

canvis teacute a veure amb la reafirmacioacute dels cabdills indiacutegenes (molts dels quals drsquoacord amb la

nostra proposta haurien assolit la seva posicioacute en temps recents gragravecies a les accions

FERRER et al ldquoUna inscripcioacuten sobre plomo procedente del poblado de la Moleta del Remei (Alcanar Montsiagrave

Tarragona)rdquo PalHisp 8 2008 p 205-209 229 BURCH et al ldquoLa siacutentesirdquo p 98-99 230 J CARO BAROJA ldquoLa lsquorealezarsquo y los reyes en la Espantildea Antiguardquo Cuadernos de la Fundacioacuten Pastor 17 1971 p 149

R LOacutePEZ DOMECHldquoSobre reyes reyezuelos y caudillos militares en la protohistograveria hispanardquo SHHA 4 1986 p 19-

20 P MORET ldquoLos monarcas ibeacutericos en Polibio y Tito Liviordquo CuPAUAM 28-29 2002-2003 p 28 A RUIZ i M

MOLINOS op cit p 240-257 D PLAacuteCIDO J ALVAR i C GONZAacuteLEZ WAGNER op cit p 192-195 L SILGO ldquoLa

organizacioacuten poliacutetica de los iacuteberos en la segunda guerra puacutenica seguacuten Tito Livio y Apiano (237-195 aC)rdquo Arse

44 2010 p 77

352

romanes) de la qual els escriptors de lrsquoantiguitat ens proporcionen alguns testimonis

Recordem breument els passatges en els quals un molt franc P Corneli Escipioacute admet sense

embuts que gragravecies a lrsquoactuacioacute de Roma els cabdills locals ndashespeciacuteficament els ilergets als

passos citatsndash esdevenien autegraventics reis231 Fixem-nos primer de tot en el context dels fets es

tracta del moment situat dins de la guerra annibagravelica en el qual els territoris dels ibers estaven

essent conquerits Ja fos per la necessitat de totes les forces militars disponibles per encarar-

se als cartaginesos o per lrsquoaplicacioacute drsquouna solucioacute pragmagravetica lrsquoadministracioacute local es deixagrave en

mans dels mateixos indiacutegenes232 Aquest fet en el cas particular que ens ocupa no implicagrave cap

substitucioacute de persones sinoacute tot el contrari el manteniment de les autoritats pregravevies perograve ara

sancionades i afirmades pels nous amos del territori amb els quals quedaven vinculats per

relacions drsquoamicitia233 Drsquoaquesta manera srsquoestablien unes obligacions muacutetues que

bagravesicament es resumeixen en lrsquoaportacioacute drsquoefectius militars a les tropes romanes per part dels

aliats ibers i assistegravencia militar per part dels romans envers els indiacutegenes quan la situacioacute ho

feia escaient Aixiacute ho veiem en lrsquoepisodi en el qual els ilergets recorren a Catoacute quan encara

tenia plantat el campament a la vora drsquoEmporion per demanar-li ajuda per combatre els

enemics que atacaven els seus castella234 Els indiacutegenes entenien com quelcom natural que

davant de la impossibilitat per enfrontar-srsquohi amb els seus propis mitjans havien de solmiddotlicitar

el suport a lrsquoautoritat superior i per aixograve anaren a cercar el cogravensol Per la seva banda els

romans tambeacute concedien importagravencia a les relacions amb els poders locals sobretot perquegrave

una bona concograverdia assegurava una situacioacute estable i en definitiva una administracioacute meacutes

fagravecil i sense problemes Aixograve eacutes el que es despregraven de les reflexions de Catoacute despreacutes drsquoescoltar

els precs dels ilergets ja que sospesagrave amb deteniment quegrave li era meacutes convenient accedir a les

peticions dels nadius i cedir-los una part dels efectius o abandonar-los a la seva sort i deixar

231 POLIBI 21112 i LIVI 37259 232 El paper exercit per les aristocragravecies locals en lrsquoadministracioacute dels territoris provincials ha estat destacada per

a diferents agraverees annexionades a lrsquoimperi que Roma forjagrave a partir de lrsquoegravepoca republicana Vid M MILLETT

ldquoRomanization historical issues and archaeological interpretationsrdquo T BLAGG i M MILLETT (eds) The Early

Roman Empire in the West Oxford 1990 p 35-41 IDEM The Romanization of Britain An Essay on Archaeological

Interpretation Cambridge 2003 G WOOLF Becoming Roman The Origins of Provincial Civilization in Gaul

Cambridge 2003 233 POLIBI 3766 10179 10193-7 10341-3 LIVI 2650 28347-12 3411 ZONARAS 985 P J BURTON Friendship and

Empire Roman Diplomacy and Imperialism in the Middle Republic (353-146 BC) Cambridge 2011 234 LIVI 3411

353

que ells mateixos resolguessin els seus conflictes235 Un segon episodi que corre en la mateixa

direccioacute eacutes el que coetani a lrsquoanterior involucrava els bergistans236 en dues ocasions no massa

distanciades en el temps el princeps drsquoaquest populus que seria un altre drsquoaquests cabdills

ratificats per les autoritats romanes237 demanagrave auxili a Catoacute per posar fi als grups de praedones

que havien atacat el territori sota el seu control i que agravedhuc havien fet seus alguns

establiments

No obstant aixograve el favor dels romans no era incondicional perquegrave podia ser retirat

davant de qualsevol mena drsquoexceacutes comegraves pels indiacutegenes que suposeacutes una contravencioacute als

fonaments de les relacions establertes tal i com passagrave amb els mateixos ilergets uns anys

abans (205 aC) quan giraren lrsquoesquena als romans en no reconegraveixer lrsquoautoritat del general que

fou enviat per succeir Escipioacute Les consequumlegravencies drsquoaquesta decisioacute foren terribles ja que

Indiacutebil acabagrave travessat per un pilum en plena contesa238 i Mandoni poc despreacutes fou executat

al costat de la resta dels instigadors de la rebelmiddotlioacute239 Desconeixem amb exactitud les

repercussions que aquest fet tingueacute sobre la poliacutetica local de la Ilergegravecia perograve siacute que sabem

que poc despreacutes els ilergets eren governats per un nou regulus aquell Bilistages que demanagrave

ajuda a Catoacute Com que el coneixement sobre el funcionament de les elits ibegraveriques en general

i de les ilergetes en particular no eacutes en absolut preciacutes no som capaccedilos de copsar els vincles ndash

si eacutes que nrsquohi havia algunndash entre Indiacutebil i Mandoni i Bilistages Una possibilitat que no creiem

forassenyada eacutes que dins dels sectors aristocragravetics hi haguessin diferents grups i que aquells

que eren propers als cabdills difunts quedaren arraconats per uns altres que potser havien

235 Tant una decisioacute com lrsquoaltra implicaven avantatges i inconvenients Com sabem (LIVI 3412-13) la solucioacute a

aquest afer acabagrave essent enganyosa ja que Catoacute garantiacute lrsquoassistegravencia militar per encoratjar els ilergets perquegrave no

li interessava que sembleacutes que els deixava desemparats perograve en el mateix moment que ho feia era ben conscient

que no els proporcionaria ni un sol home ategraves que la prioritat primordial era mantenir la unitat de tots els

efectius a la seva disposicioacute per fer front amb meacutes eficagravecia a lrsquoaixecament indiacutegena que al capdavall era el motiu

que lrsquohavia portat a la Hispania Citerior De tota manera drsquoacord amb el relat de lrsquohistoriador pataviacute la nova del

(fals) suport del cogravensol arribagrave no nomeacutes als ilergets sinoacute tambeacute als seus enemics i per tant hem de suposar que

amb aixograve nrsquohi hagueacute prou per donar meacutes esperances als uns i acovardir els altres aixiacute que el problema del regulus

Bilistages arribaria a la seva fi sense que ni un sol membre de lrsquoexegravercit romagrave srsquoacosteacutes a la Ilergegravecia 236 LIVI 3416 i 3421 237 Aquest detall no estagrave explicitat enlloc perograve srsquoinfereix del fet que el princeps demanagrave disculpes al cogravensol per no

haver sabut evitar que els enemics srsquoapropiessin fins i tot del mateix Bergium castrum (LIVI 3421) que cal pensar

seria el nucli principal del territori bergistagrave (J L GARCIacuteA ALONSO ldquoIndoeuropeos en el nordesterdquo ActPal IX =

PalHisp 5 p 242-243 J MARTIacuteNEZ GAacuteZQUEZ ldquoLos praedones de Livio 3421 restos de bandas emigrantes en

Hispaniardquo Pyrenae 11 1974 p 99-107) 238 LIVI 29215 239 LIVI 2932-5

354

romagraves en un segon terme fins aleshores quan els romans els atorgaren la confianccedila per liderar

el seu populus perograve sense oblidar mai a qui devien la seva nova posicioacute privilegiada

Aixiacute doncs les elits indiacutegenes es veien recolzades per les autoritats romanes Amb tot

tenim a lrsquoabast un conjunt drsquoindicis que ens menen a plantejar que mirant cap a lrsquointerior eacutes

a dir vers els seus mateixos conciutadans els aristogravecrates que detenien el poder poliacutetic

desplegaren una segraverie de recursos drsquoautorepresentacioacute per reafirmar-se alguns dels quals ja

eren emprats en periacuteodes anteriors amb les mateixes finalitats Diversos drsquoaquests recursos

tenien en comuacute la voluntat de monumentalitzacioacute que apreciem en diversos agravembits com el

defensiu el religioacutes o el funerari i que srsquoaccentua de manera significativa a partir de mitjan

segle II aC

Amb relacioacute als aspectes religiosos des de la primera meitat del segle II aC desclou un

proceacutes de renovacioacute i modernitzacioacute dels espais de culte indiacutegenes tant rurals com urbans

que portagrave a ennoblir-los tot seguint uns esquemes arquitectogravenics tiacutepicament itagravelics i que

srsquoacceleragrave a partir de la segona meitat de la mateixa centuacuteria El cas meacutes antic conegut eacutes el

del santuari del Cerro de la Ermita de La Encarnacioacuten240 que anagrave seguit drsquoaltres ja cap al final

de la centuacuteria com el del poblat de Sant Juliagrave de Ramis241 el de Mas Castell de Porqueres242 o

el de Sant Aniol de Finestres243 per esmentar-ne nomeacutes alguns de lrsquoagraverea oposada del territori

Som del parer que els processos de monumentalitzacioacute que srsquoaprecien en diversos

establiments indiacutegenes tenen molt a veure amb recursos drsquoautorepresentacioacute aplicats per les

elits (i permesos eacutes clar per les autoritats romanes) Promoure i sufragar obres puacutebliques era

una pragravectica que servia per demostrar i enaltir el prestigi de la persona o persones que la duien

a terme com nombrosos exemples de la peniacutensula Itagravelica o Siciacutelia (amb intensitats diferents

240 S F RAMALLO ldquoUn santuario de eacutepoca tardo-republicana en La Encarnacioacuten Caravaca Murciardquo Templos

romanos de Hispania Cuadernos de arquitectura romana vol 1 1991 p 50-52 241 BURCH et al Excavacions arqueologravegiqueshellip 1 p 98-108 J BURCH et al ldquoLa siacutentesirdquo p 39-47 J BURCH et al fitxa

nuacutem 168 ldquoKeruntardquo J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO (eds) op cit p 324-325 242 J BURCH et al Els temples i els cementiris antics altmedievals de mas Castell de Porqueres Quaderns del Centre

drsquoEstudis Comarcals de Banyoles 20 Banyoles 1999 p 24-25 i 122 J BURCH et al ldquoLa siacutentesirdquo P CASTANYER i J

TREMOLEDA fitxa nuacutem 190 ldquoMas Castellrdquo J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO (eds) op cit p 340-342 A COSTA ldquoEls

espais de culte a les aiguumles al Territorium de Gerundardquo A COSTA L PALAHIacute i D VIVOacute (eds) Aquae Sacrae agua y

sacralidad en la antiguumledad Girona 2011 p 53-54 243 J ESTEBA ldquoIntervencioacute a lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Aniol de Finestres (La Garrotxa)rdquo Quartes Jornades

drsquoArqueologia de les Comarques de Girona Figueres 1998 p 287-296 J ESTEBA i R DEHESA ldquoSant Aniol de

Finestres de santuari de sacralitzacioacute de les aiguumles a temple cristiagraverdquo J MAROTO i E RIPOLL (eds) Protohistoria et

Antiqua Historia Pyrenaica II Congreacutes Internacional Histograveria dels Pirineus Girona 2005 p 285-298

355

aixograve siacute en funcioacute del desenvolupament econogravemic de cada agraverea) demostren a bastament per

als dos darrers segles anteriors al canvi drsquoera Segurament el cas meacutes evident eacutes el de la mateixa

Roma on lrsquoereccioacute de monuments fou un instrument emprat pels sectors nobles amb la

finalitat drsquoemfasitzar els seus egravexits ndashcivils perograve sobretot militarsndash i entrar en competegravencia

amb altres aristogravecrates per fer ostentacioacute de la seva dignitat potegravencia econogravemica i posicioacute

social244 El ventall de monuments per triar era ampli porticats edificis de culte edificis luacutedics

fonts etc tot i que semblaven mostrar una tendegravencia a lrsquoeleccioacute de temples Moltes drsquoaquestes

construccions foren pagades gragravecies als botins aconseguits als territoris annexionats de

manera que hi hauria una relacioacute entre les guerres de conquesta lrsquoincrement de la riquesa de

les gentes que aconseguien colmiddotlocar els seus membres als principals cagraverrecs puacuteblics i el

desenvolupament de lrsquoediliacutecia monumental Aquest fenomen no era exclusiu dels romans ja

que altres pobles tambeacute promogueren la construccioacute de costosos monuments als seus

respectius territoris Aquestes accions comptaven amb una participacioacute destacada de les

aristocragravecies locals que centraren de manera sovintejada llurs interessos en la reforma i

ampliacioacute de vells temples i santuaris o en lrsquoereccioacute de nous Si beacute aquestes obres eren fruit

drsquoesforccedilos comunitaris i a vegades les despeses eren cobertes pels eraris dels temples era

molt habitual que els membres de les elits durant el periacuteode que exercien alguna magistratura

local nrsquoassumissin una gran part o la totalitat dels costos245 no nomeacutes per pietat o respecte a

les divinitats sinoacute tambeacute perquegrave eren molt conscients de la importagravencia social drsquoaquest gest

El segle II aC fou un moment drsquouna intensa activitat ediliacutecia monumental com palesen

les obres documentades per exemple en diferents racons del Samnium (Pietrabbondante

Campochiaro o San Giovanni in Galdo per citar-ne nomeacutes tres) 246 i el Laci (Fregellae Gabii

Terracina o Tusculum entre drsquoaltres)247 Ara beacute meacutes enllagrave del fet que la renovacioacute i construccioacute

244 F COARELLI ldquoPublic building in Rome between the second Punic war and Sullardquo Papers of the British School at

Rome 45 1977 p 1-23 B LONGFELLOW Roman Imperialism and Civic Patronage Form Meaning and Ideology i n

Monumental Fountain Complexes Cambridge 2011 p 13-19 245 L CAMPAGNA ldquoArchittetura pubblica ed evergetismo nella Sicilia di etagrave repubblicanardquo C MICCICHEgrave S MODEO

i L SANTAGATI (cur) La Sicilia romana tra Repubblica e Alto Impero Atti del convegno di Studi Caltanissetta 20-21

maggio 2006 Caltanissetta 2007 p 110-134 246 S CAPINI ldquoVenafro e lrsquoalta valle del Volturnordquo S CAPINI i A DI NIRO Samnium Archeologia del Molise Roma

1991 p 107-110 EADEM ldquoIl santuario de Pietrabbondanterdquo S CAPINI i A DI NIRO Samniumhellip p 113-114 EADEM ldquoIl

santuario di Ercole a Campochiarordquo S CAPINI i A DI NIRO Samniumhellip p 115-119 T D STEK Sanctuary and

Societyhellip p 267-270 247 B D ROUS Triumphs of compromise an analysis of the monumentalisation of sanctuaries in Latium in the late

republican period (second and first centuries BC) tesi doctoral inegravedita Amsterdam 2010 p 10-11

356

drsquoedificis puacuteblics permetia obtenir notables rendiments socials i poliacutetics hi podia haver meacutes

interessos en joc Aixiacute si ens detenim als territoris dels samnites apreciem una preferegravencia

per reconstruir i reformar antics santuaris que en alguns casos havien estat histogravericament

centres drsquoaccentuada rellevagravencia no nomeacutes pels aspectes purament religiosos sinoacute tambeacute

perquegrave havien estat lrsquoescenari drsquoactivitats poliacutetiques militars i econogravemiques248 Paradigmagravetic

eacutes lrsquoexemple del santuari de Pietrabbondante que havia estat tradicionalment un centre que

havia acollit reunions del conjunt dels samnites pentri per tractar els afers meacutes importants

dels agravembits poliacutetic i militar249 Uns anys despreacutes drsquohaver quedat greument afectat pel pas de

les forces puacuteniques lrsquoedifici fou reconstruiumlt atorgant-li un aire monumental El nou santuari

es disposagrave al damunt drsquoun podium i es dissenyagrave amb una sola cella precedida drsquoun pronaos i

possiblement prenia la forma drsquoun temple progravestil i tetragravestil En les obres tingueacute un paper molt

destacat la famiacutelia dels Staii coincidint amb un moment que alguns dels seus membres

detenien la magravexima magistratura local250 Sens dubte aquesta famiacutelia havia drsquoocupar una

posicioacute acomodada com ho indiquen els seus egravexits poliacutetics aixiacute com el fet de beneficiar-se

econogravemicament a traveacutes dels interessos posats al sector de lrsquoartesania (teules amb els segells

dels seus tallers srsquohan trobat no nomeacutes a Pietrabbondante sinoacute tambeacute en altres edificis de

culte contemporanis drsquoaltres localitzacions)251 i de la ramaderia (que era un dels principals

motors econogravemics del Samni) Drsquoaquesta manera aprofitant lrsquoavinentesa de la seva posicioacute

poliacutetica els Staii es decidiren a endegar la refaccioacute del vell santuari no tan sols amb la intencioacute

drsquooferir una millora per al conjunt de la seva comunitat sinoacute tambeacute per incrementar el seu

propi prestigi Encara vers les darreries del segle II aC i els primers anys de la centuacuteria seguumlent

perograve uns anys abans de lrsquoesclat del bellum sociorum srsquoexecutagrave una segona fase de reformes que

convertiacute el santuari en un complex encara meacutes monumental i que acusava fortes influegravencies

helmiddotleniacutestiques i lacials gragravecies al bastiment drsquoun segon temple meacutes gros i amb una cella

tripartida fou erigit sobre un gran podi drsquoopus poligonal que es construiacute al capdamunt drsquoun

248 T D STEK Cult Places and Cultural Change in Republican Italy A Contextual Approach to Religious Aspects of

Rural Society After the Roman Conquest Amsterdam 2009 p 46 on aplega la bibliografia anterior G

TAGLIAMONTE ldquoDediche di armi nei santuari sanniticirdquo CuPAUAM 28-29 2002-2003 p 95-125 249 T D STEK Sanctuary and society in central-southern Italy (3rd to 1st centuries BC) a study into cult places and

cultural change after the Roman conquest of Italy tesi doctoral inegravedita Amsterdam 2008 p 48-49 250 A LA REGINA ldquoIl Sanniordquo P ZANKER (ed) Hellenismus in Mittelitalien Kolloquium in Goumlttingen vom 5 bis 9 Juni

1974 Goumlttingen 1976 p 233 IDEM ldquoI Sannitirdquo G PUGLIESE CARRATELLI (ed) Italia omnium terrarum parens

Milano 1989 p 361 251 S CAPINI ldquoIl santuario de Pietrabbondanterdquo p 114 EADEM ldquoIl santuario di Ercole a Campochiarordquo p 18

357

promontori i que fou flanquejat per dos porticats A meacutes a meacutes procurant aconseguir un

marcat efecte escenogragravefic a la vessant srsquohi bastiacute un teatre Tenint present les funcions no

directament relacionades amb el culte a quegrave srsquohavia dedicat tradicionalment el santuari la

cronologia de la construccioacute i la intervencioacute de les elits aristocragravetiques samnites en ambdues

fases eacutes molt probable que la monumentalitzacioacute fos emprada ideologravegicament com un mitjagrave

de reaccioacute contra el tracte diferencial entre romans i itagravelics abans drsquoenfrontar-se

militarment252

Possiblement el lloc on el desenvolupament de programes de monumentalitzacioacute

assoliacute una magnitud meacutes gran fou a lrsquoagraverea del Laci particularment en lrsquoagravembit de les estructures

cultuals Ben coneguts soacuten els complexos dels santuaris lacials que buscaven lrsquoadmiracioacute tant

per les dimensions com per lrsquoespectacular escenografia Les comunitats del Laci mostren

diferegravencies notables amb les samnites que tingueren com veurem tot seguit repercussions

en les activitats ediliacutecies Per comenccedilar els assentaments gaudien de condicions juriacutediques

privilegiades i els seus habitants eren fonamentalment ciutadans llatins a vegades amb estrets

lligams amb els sectors aristocragravetics de la Urbs253 A diferegravencia de les samnites (o les de la

mateixa Roma) aquestes obres de gran volada que requerien una enorme inversioacute de

recursos no foren encarregades per magistrats individuals sinoacute per tot un colmiddotlectiu entre el

qual hi havia meacutes drsquouna persona amb interessos poliacutetics a la Urbs254 i per tant a qui convenia

augmentar el seu prestigi i guanyar-se lrsquoadmiracioacute de les elits romanes Fins i tot tenim notiacutecia

de la implicacioacute directa de ciutadans romans que com a Roma volien commemorar els seus

egravexits fent bastir grans complexos monumentals fora de la ciutat com seria el cas del santuari

de Fregellae promogut segurament pel cogravensol M Cornelius Cethegus (160 aC)255 Per la seva

banda les ciutats del Laci podien aprofitar lrsquoocasioacute per celebrar la prosperitat que

lrsquoimperialisme romagrave els reportava En definitiva eren obres que tenien una forta cagraverrega

propagandiacutestica per a les elits locals tant vers lrsquointerior cap llurs progravepies comunitats com vers

lrsquoexterior cap a Roma Tanmateix no podien actuar de manera individual sinoacute que es veien

252 T D STEK op cit B D ROUS op citp 93-97 253 B D ROUS op cit p 247 254 B D ROUS op cit p 150-151 255 B D ROUS op cit p 150

358

obligats a fer-ho conjuntament i almenys en alguns casos rebien lrsquoajuda dels comitents

romans

A Siciacutelia els casos coneguts centrats fonamentalment a les agraverees urbanes soacuten meacutes

limitats perograve nrsquohi ha prou com per evidenciar que almenys en algunes ciutats les elits locals

mostraven un interegraves per promocionar-se socialment per mitjagrave de lrsquoendegament drsquoobres

puacutebliques de caire monumental especialment a partir de la segona meitat del segle II aC256

Les estructures triades podien eacutesser molt variades trams de carrers que eren ennoblits

gimnasos agravegores teatres o edificis de culte (com lrsquoanomenat oratori de Falagraverides drsquoAgrigent o

el temple de lrsquoagravegora de Monte Iato)257 Majoritagraveriament sembla apreciar-se que els principals

impulsors drsquoaquestes obres eren ciutadans que ocupaven posicions socioeconogravemiques

encimbellades que les solien endegar en coincidegravencia amb el periacuteode que ocupaven alguna

magistratura preferentment lrsquoagoranomia258 Amb tot no era una constant ategraves que en alguns

casos ndashsempre minoritarisndash els ciutadans que sufragaven els costos no es trobaven exercint

cap cagraverrec puacuteblic Nomeacutes en ocasions molt comptades els promotors de les obres semblen

haver estat ciutadans romans o itagravelics i com a miacutenim en un cas el nom fa sospitar que es

tractava en realitat drsquoun siciliota promocionat juriacutedicament Tot assenyala en consequumlegravencia

una manca drsquointeregraves i iniciativa en aquest periacuteode dels romans per plantejar reformes ediliacutecies

monumentals i assumir-ne les despeses a les ciutats de la proviacutencia siciliana Ategraves el context

de lrsquoilla diferent al que hom podia trobar coetagraveniament a la peniacutensula les actuacions

monumentals no perseguien complexos objectius meacutes enllagrave de lrsquoostentacioacute puacuteblica del

prestigi dels comitents i lrsquoesperanccedila de mantenir-lo i incrementar-lo

Els casos exposats tot i les variacions mostren com una constant la relacioacute entre les

obres de monumentalitzacioacute i lrsquoautorepresentacioacute dels sectors aristocragravetics de cada

comunitat Lrsquoediliacutecia puacuteblica fou un instrument que empraven amb la intencioacute de guanyar

meacutes quotes de poder social i poliacutetic malgrat que aquests mateixos objectius podien eacutesser meacutes

o menys complexos com vegraveiem amb els samnites que podrien haver-la utilitzat com un

recurs per afirmar-se davant drsquouna Roma que els menystenia

256 L CAMPAGNA op cit p 110-134 257 L CAMPAGNA op cit p 118-120 258 L CAMPAGNA op cit p 116-118

359

Encara que acceptem aquesta lectura el context particular de les comunitats itagraveliques

era molt diferent al que hi havia a la Citerior ibegraverica i per tant per molt que els fenogravemens

acabaren per prendre la mateixa forma no es pot entendre al nostre territori com una

autoafirmacioacute de les elits per erigir-se en oposicioacute al domini romagrave La situacioacute no era la

mateixa i per tant la monumentalitzacioacute dels espais de culte no podia perseguia la mateixa

finalitat

Eacutes evident que el fenomen de la monumentalitzacioacute de construccions ediliacutecies

puacutebliques estava directament relacionat amb un factor decisiu lrsquoeleccioacute conscient dels

elements que interessava embellir De la mateixa manera que als paralmiddotlels itagravelics i sicilians la

tria responia a una voluntat determinada en funcioacute dels interessos de les elits eacutes possible que

al moacuten iber succeiacutes quelcom de semblant Muralles i temples eren construccions carregades

de simbolisme que tradicionalment havien tingut un rol rellevant en les construccions

ideologravegiques dels segments elevats de la societat ja que se nrsquohavien valgut per consolidar i

incrementar el seu prestigi tant vers lrsquointerior com vers lrsquoexterior259 Malgrat la dominacioacute

259 F GRACIA La guerra en la Protohistoria Heacuteroes nobles mercenarios y campesinos Barcelona 2003 p 234-235

D MONTANERO i D ASENSIO ldquoPuertas fortificadas del Mediterraacuteneo Oriacutegenes y evolucioacutenrdquo RAP 19 2009 p 178

La monumentalitzacioacute drsquoestructures cultuals i defensives no fou posada en pragravectica uacutenicament pels ibers sinoacute

que tambeacute es constata a centres drsquooriacutegens no ibers com Emporion o Carthago Noua sobretot des de la segona

meitat del segle II aC seguint per tant la tendegravencia general drsquoarreu del territori Al cas emporitagrave destaquen

especialment les muralles tant per lrsquoereccioacute de la impressionant faccedilana de migdia meacutes aparent que funcional i

amb la qual la vella polis aliada de Roma volia posar de relleu el poder adquirit mercegraves al comerccedil mediterrani

(tambeacute manifestat a traveacutes de les modificacions urbaniacutestiques relacionades amb lrsquoagraverea sacra meridional i la zona

de lrsquoagravegora) com per la construccioacute per decisioacute romana de tot un sistema defensiu que enllaccedilava la ciutat grega

amb lrsquoanomenat praesidium instalmiddotlat al turoacute drsquoEmpuacuteries (E SANMARTIacute i J M NOLLA ldquoLa datation de la partie

centrale du rempart meacuteridional drsquoEmporion (LrsquoEscala Alt Empordagrave Catalogne)rdquo Documents drsquoArcheacuteologie

Meacuteridionale 9 1986 p 81-110 E SANMARTIacute i M SANTOS ldquoAlgunes observacions entorn dels nivells tardo-

republicans drsquoEmpuacuteriesrdquo Empuacuteries 48-50 vol 2 1986-1989 p 292-309 J M NOLLA ldquoEmpuacuteries De les darreries

del segle III a mitjan segle I aC Algunes ideesrdquo AIEG 32 1992-1993 p 24-26 R MAR i J RUIZ DE ARBULO Ampurias

romana Historia Arquitectura y Arqueologiacutea Sabadell 1993 p 188-192 P CASTANYER et al ldquoIntervencions

arqueologravegiques a Empuacuteries (LrsquoEscala Alt Empordagrave) als anys 2012 i 2013rdquo Dotzenes Jornades drsquoArqueologia de les

Comarques de Girona Girona 2014 p 206-208) Per la seva banda a la vella fundacioacute puacutenica es detecta un proceacutes

paralmiddotlel amb la refaccioacute de les muralles de lrsquoacrogravepolis per ordre de les autoritats romanes i ja a les darreries del

segle II aC la realitzacioacute drsquoobres monumentals entre els quals es troba el complex bastit tambeacute al Cerro del

Molinete del qual formava part un sacellum dedicat per lliberts drsquoorigen oriental a la deessa Atargatis altre cop

ens trobem amb un port de considerable rellevagravencia que srsquoenriquiacute amb el comerccedil i palesagrave la seva voluntat tant

puacuteblica com privada de fer-ne ostentacioacute per mitjagrave de la monumentalitzacioacute (J M NOGUERA M J MADRID i V

VELASCO ldquoNovedades sobre la arx Hasdrubalis de Qart Hadasht (Cartagena) nuevas evidencias arqueoloacutegicas de

la muralla puacutenicardquo CuPAUAM 37-38 2011-2012 p 494-498 i 502 S F RAMALLO i E RUIZ VALDERAS ldquoUn ediacuteculo

republicano dedicado a Atargatis en Carthago Novardquo AEspA 67 1994 p 79-102 S F RAMALLO ldquoLa realidad

arqueoloacutegica de la lsquoinfluenciarsquo puacutenica en el desarrollo de los santuarios ibeacutericos del sureste de la Peniacutensula

Ibericardquo B COSTA i J H FERNAacuteNDEZ (eds) Santuarios fenicio-puacutenicos en Iberia y su influencia en los cultos

indiacutegenas XIV Jornadas de Arqueologiacutea Fenicio-Puacutenica (Eivissa 1999) Eivissa 2000 p 194 S F RAMALLO i M

360

romana les elits indiacutegenes escolliren aquests mateixos elements per refermar la seva posicioacute

sociopoliacutetica perograve comptant sens dubte amb el concurs i aprovacioacute dels nous amos sobretot

pel que fa a les reformes de les estructures defensives que no podien eacutesser aixecades sense la

seva autoritzacioacute

En el nostre cas la implementacioacute de dissenys genuiumlnament itagravelics ndashsobretot als

santuarisndash tot i que assenyala amb probabilitat la intervencioacute drsquoarquitectes i enginyers

procedents drsquoItagravelia no significa necessagraveriament que els costos de les actuacions fossin

sufragats per Roma (com passava en algunes ciutats del Laci) sinoacute per les comunitats

indiacutegenes les quals en consequumlegravencia havien drsquoestar dotades de prou cabals per afrontar-les

amb egravexit

Un altre element a tenir en compte a lrsquohora de valorar el paper poliacutetic de les elits

indiacutegenes eacutes la moneda Les llegendes i les tipologies del numerari local han portat a pensar

que la responsabilitat de la produccioacute monetagraveria estava en mans dels indiacutegenes ja que els

noms que figuren remetrien a comunitats iberes Com que dins de les agraverees on es batia

moneda nomeacutes alguns assentaments ndashsuposadament els principals de cada regioacutendash

disposaven drsquouna seca progravepia cal pensar que lrsquoobertura i manteniment de tallers monetaris

era un privilegi atorgat per les autoritats romanes que distingirien drsquoaquesta manera unes

comunitats de les altres260 i meacutes concretament uns grups aristocragravetics determinats Aquests

sectors a meacutes a meacutes podien fer del numerari un instrument de propaganda i reafirmacioacute a

traveacutes de les tipologies261 Els anversos particularment acostumen a dur lrsquoefiacutegie drsquoun home

una imatge ambigua262 que tant podia referir-se a una divinitat important per a la comunitat

emissora com a un retrat idealitzat dels personatges meacutes destacats de les elits locals Per la

MARTIacuteNEZ ANDREU ldquoEl puerto de Carthago Nova eje de vertebracioacuten de la actividad comercial en el sureste de la

Peniacutensula Ibeacutericardquo Bolletino di Archeologia on line Volume speciale Roma 2008 p 150-154) 260 L VILLARONGA Denarios y quinarios ibeacutericos Estudio y catalogacioacuten Barcelona 1995 p 14-15 T NtildeACO Vectigal

incertumhellip p 212-215 P P RIPOLLEgraveS ldquoCoinage and Identity in the Roman Provinces Spainrdquo C HOWGEGO V

HEUCHERT i A BURNETT Coinage and Identity in the Roman Provinces Oxford 2007 p 79-93 261 M GONZALBES ldquoDivinitats i herois a les emissions iberes i celtiberes de la Citeriorrdquo M CAMPO (ed) Deacuteus i mites

de lrsquoantiguitat Lrsquoevidegravencia de la moneda drsquoHispagravenia Barcelona 2012 p 48-49 262 M ALMAGRO-GORBEA ldquoLa moneda hispaacutenica con jinete y cabeza varonil iquesttradicioacuten indiacutegena o creacioacuten

romanardquo Zephyrus 48 1995 p 239

361

seva banda era pragravectica sovintejada plasmar la imatge drsquoun genet als reversos una iconografia

que segueix remetent a lrsquoagravembit aristocragravetic263

635 Mobilitat geogragravefica

Drsquoenccedilagrave de lrsquoinici del segle II aC assistim a un fenomen que no havia tingut lloc

anteriorment al territori amb les dimensions que assoliacute consequumlegravencia del domini romagrave

Lrsquoabandonament de diversos establiments indiacutegenes de categories diverses assenyala una

segraverie de canvis demogragravefics que srsquoexpliquen per dos motius fonamentals Per una banda la

mort de part de la poblacioacute ja fos pels mateixos enfrontaments armats ja fos com a mesura

punitiva A les narracions dels escriptors de lrsquoantiguitat llegim diversos passatges on les tropes

romanes (i tambeacute les puacuteniques en el transcurs de la guerra annibagravelica)264 occien els seus

enemics generalment de manera directa265 i drsquoaltres ocasions de manera indirecta eacutes a dir

provocant involuntagraveriament reaccions de pagravenic entre algunes comunitats que optaven per

lrsquoalternativa de donar-se mort a si mateixos tal i com esdevingueacute en llocs com Astapa266

263 M ALMAGRO-GORBEA op cit p 240-247 E SAacuteNCHEZ-MORENO ldquoCaballo y Sociedad en la Hispania ceacuteltica del

poder aristocraacutetico a la comunidad poliacuteticardquo Gladius 25 2005 p 237-264 264 Quan les forces cartagineses prengueren Sagunt segons informen els historiadors sobretot Livi Anniacutebal

decretagrave lrsquoexecucioacute de tota la poblacioacute adulta (LIVI 21142-4 i 21161-6) Apiagrave a meacutes afegeix que just abans de

lrsquoentrada dels puacutenics les dones de la ciutat prengueren la terrible decisioacute drsquoimmolar els seus propis fills i despreacutes

suiumlcidar-se (APIA Ib 12) Meacutes enllagrave de la retograverica meacutes o menys interessada dels autors i de la versemblanccedila o no

dels detalls de lrsquoepisodi que detonagrave la guerra sembla que no es pot dubtar que els saguntins patiren una quantitat

notable de baixes tot i que la poblacioacute no fou anorreada completament tal i com demostren passatges ulteriors

on hom segueix esmentat la ciutat no nomeacutes ocupada pels cartaginesos sinoacute tambeacute per la poblacioacute local

supervivent de fet tenim notiacutecia que entre aquesta hi havia membres de lrsquoaristocragravecia local que havien pres

partit per aquells mateixos que els havien conquerit com lrsquoAbilix que veien lrsquoaspecte que prenia la situacioacute a

partir de lrsquoarribada dels romans decidiacute de canviar de bagravendol i ajudar els Escipions (POLIBI 3974-986 LIVI 22224-

21) Aixiacute mateix en acabar la contesa una ambaixada de saguntins viatjagrave fins a Roma per agrair al Senat el suport

i lrsquoajuda rebuts (LIVI 28391-16) 265 Per exemple al principi de la segona guerra puacutenica les tropes romanoitagraveliques mataren uns dotze mil nadius

entre ausetans i lacetans (LIVI 21618-11) I no hem drsquooblidar que entre les baixes que comptabilitzen al bagravendol

puacutenic no tots eren cartaginesos sinoacute que tambeacute hi hauria una quantitat no concretada drsquoaliats indiacutegenes (uid

per exemple LIVI 25397-15) 266 LIVI 28222-235 APIAgrave Ib 33

362

Numagravencia267 o altres indrets indeterminats de la Citerior ibegraverica268 Per altra banda el trasllat

de poblacions senceres fos perquegrave havien estat reduiumldes a lrsquoesclavitud o perquegrave les autoritats

romanes obligaven a dispersar-les pel territori (com indica la creacioacute de nous establiments

sovint de reduiumlda superfiacutecie) o a assentar-les en noves fundacions

Tot i que les dimensions del fenomen foren molt diferents en egravepoca republicana el

desplaccedilament drsquoibers a altres contrades diferents a les seves agraverees drsquoorigen no era exclusiu

drsquoaquesta egravepoca sinoacute que ja pregraveviament tenim notiacutecia de la localitzacioacute ndashsovint temporalndash

drsquoibers en altres racons del Mediterrani Diversos autors antics narren lrsquoactuacioacute de mercenaris

ibers269 (sense que es pugui precisar si ho eren en el sentit que els entenem actualment o si

sota aquesta denominacioacute hi havia soldats drsquoaltres procedegravencies peninsulars com la

Celtibegraveria) servint a les ordres de cartaginesos o de grecs a Siciacutelia i al Peloponegraves des del segle

V aC270 i potser fins i tot ja a les acaballes de la centuacuteria anterior271 Si les campanyes havien

resultat exitoses molts dels mercenaris supervivents tornaven a la Peniacutensula tot i que eacutes molt

probable que ho fessin amb les mans tan buides com havien marxat perquegrave abans drsquoembarcar-

se ja srsquohaurien despregraves de la major part de la soldada que els pertocava272 Les repercussions

267 APIAgrave Ib 96 Tot i la llegenda posterior aquest autor explica que Escipioacute feacuteu anihilar la ciutat celtibera fins als

fonaments i que repartiacute el seu territori entre les comunitats veiumlnes perograve no tota la poblacioacute seguiacute el mateix destiacute

sinoacute que hi hagueren supervivents que foren venuts com a esclaus llevat de cinquanta persones que es reservagrave

per fer-les participar al triomf que pensava solmiddotlicitar al Senat (APIAgrave Ib 97-98) 268 Livi exposa que quan el cogravensol Catoacute emeteacute lrsquoordre que totes les comunitats iberes situades al nord de lrsquoEbre

havien de deposar les armes en molts llocs els indiacutegenes reaccionaren suiumlcidant-se en veurersquos desprotegits (LIVI

34 17) 269 La bibliografia publicada sobre aquest tema eacutes llarga i agravemplia de manera que proporcionem una acotada

seleccioacute de treballs A GARCIacuteA Y BELLIDO ldquoUna necrogravepolis en Oraacuten (Norte de Aacutefrica)rdquo Investigacioacuten y progreso 7

1934 p 367-371 IDEM ldquoIberos en el Norte de Aacutefricardquo AEspA 14 1940-1941 p 347-349 IDEM ldquoLos mercenarios

espantildeoles en Cerdentildea Sicilia Grecia Italia y el Norte de Aacutefricardquo Historia de Espantildea Meneacutendez Pidal I2 Madrid

1952 p 647-680 IDEM ldquoLes mercenaires espagnols dans les armeacutees carthaginoises au moment de la bataille de

Zamardquo Revue Africaine 3-4 1969-1970 p 111-120 G DE FRUTOS La relaciones entre el Norte de Aacutefrica y el Sur de

Hispania desde la colonizacioacuten feniacutecia a la decadegravencia de Carthago Sevilla 1987 M P GARCIacuteA-GELABERT i J M

BLAacuteZQUEZ ldquoMercenarios hispanos en las Fuentes literarias y en la arqueologiacuteardquo Habis 18-19 1987-1989 p 257-270

F QUESADA ldquoViacuteas de contacto entre Magna Grecia e Iberia La cuestioacuten del mercenariadordquo Arqueologiacutea de la

Magna Grecia Sicilia y Peniacutensula Ibeacuterica una aproximacioacuten a las relaciones culturales en el marco del Mediterraacuteneo

Occidental claacutesico Encuentro Internacional Actas del encuentro Internacional celebrado en la Universidad de

Coacuterdoba 3-5 de marzo de 1993 D VAQUERIZO (coord) Coacuterdoba 1994 p 191-246 N KOUICI ldquoLos contactos entre la

Peniacutensula Ibeacuterica y el Norte de Aacutefrica seguacuten los datos histoacuterico-arqueoloacutegicos de eacutepoca puacutenico-romanardquo Spal 11

2002 p 277-296 R PLIEGO ldquoSobre el reclutamiento de mercenarios turdetanos el campamento cartagineacutes de El

Gandul (Alcalaacute de Guadaira Sevilla)rdquo Habis 34 2003 p 39-56 i R GRAELLS Mistophoroi ex Iberias Una

aproximacioacuten al mercenariado hispano a partir de las evidencias arqueoloacutegicas (s VI ndash IV aC) Venosa 2014 270 DIODOR 5382 HEROgraveDOT 7165 POLIBI 1173-4 271 PAUSAgraveNIAS 10179 272 DIODOR 5174

363

que tingueacute la guerra annibagravelica tant a la peniacutensula Ibegraverica com al Mediterrani en general

comportaren la fi drsquoaquest fenomen ategraves que els indiacutegenes deixaren drsquooferir mercenaris per

passar a satisfer les obligacions drsquoaportar forces auxiliars a les tropes romanes

El nou context sorgit a partir de la segona guerra puacutenica tanmateix no significagrave que

deixessin drsquoesdevenir-se processos de mobilitat geogragravefica dels indiacutegenes sinoacute que com

vegraveiem fins i tot es veieren afavorits A diferegravencia dels viatges dels mercenaris que tendien a

ser drsquoanada i tornada al nostre periacuteode observem una mobilitat pensada per traslladar la

poblacioacute i assentar-la en un indret distint al del seu origen Drsquoacord amb les dades disponibles

els moviments podien eacutesser de dues menes en funcioacute de la distagravencia i la intencioacute dins de la

mateixa Peniacutensula que servirien per reassentar la poblacioacute traslladada o beacute fora de la

Peniacutensula que es faria amb altres finalitats

La mobilitat meacutes coneguda eacutes aquella que es donagrave dins de la peniacutensula Ibegraverica (i

generalment dins del mateix territori provincial) que prenia la forma de veritables

reassentaments promoguts fonamentalment per les autoritats romanes Aquest fenomen eacutes

molt caracteriacutestic de lrsquoegravepoca republicana i cal pensar que comenccedilagrave ben aviat ja als primers

anys del segle II aC quan es pot relacionar amb les consequumlegravencies de les revoltes indiacutegenes

Diversos establiments de totes les categories perograve especialment els de dimensions mitjanes i

grans foren abandonats Perograve tenint en compte que no tots semblen haver estat viacutectimes

drsquoesdeveniments marcats per la violegravencia fiacutesica aquesta circumstagravencia deixa marge per

considerar que no tots els habitants dels nuclis venccediluts acabarien morts o esclavitzats273 A

partir drsquoaquiacute amb la prohibicioacute de tornar als seus antics poblats es veurien abocats a integrar-

se als establiments que srsquohavien mantingut ja fos de manera lliure o organitzats per les

autoritats romanes o beacute a concentrar-se en assentaments fundats ex nouo

Lrsquoevidegravencia meacutes clara de la integracioacute als assentaments preexistents eacutes lrsquoexpansioacute

urbaniacutestica En efecte centres de diversa condicioacute que superaren el tragravensit del segle III al II aC

mostren processos de creixement a vegades ja des de les primeries drsquoaquesta darrera

centuacuteria274 Eacutes cert que aquests fenogravemens es poden explicar per un impuls demogragravefic natural

273 J A MARTIacuteNEZ MORCILLO ldquoEl asalto de nuacutecleos de poblacioacuten bases juriacutedicas procedimiento y consecuencias

durante la Repuacuteblica romanardquo Espacio Tiempo y Forma Serie II Historia Antigua 26 2013 p 107-122 274 D ZAMORA op cit p 324-325 V REVILLA i D ZAMORA op cit p 43 J BURCH el al Excavacions arqueologravegiqueshellip

1 p 98-108 i 135-140 P CASTANYER et al ldquoPautes i evolucioacute del poblament ruralhelliprdquo p 14-15 A LOacutePEZ MULLOR et al

ldquoLes excavacions a Darroacute (Vilanova i la Geltruacute Garraf) entre 1996 i 1998rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1998-1999

364

en comptes de lrsquoarribada drsquouna hipotegravetica poblacioacute foragitada perograve no hem de perdre de vista

que tot i les dificultats per aproximar-se als canvis poblacionals no eacutes aparentment fins a la

segona meitat del segle II aC que es comenccedila a apreciar un creixement de la poblacioacute275 Per

tant pensem que als llocs on els canvis es detecten meacutes aviat tenim indicis de la integracioacute

dels elements desplaccedilats

Pel que fa a la fundacioacute de nous nuclis drsquohagravebitat srsquoobserva un augment progressiu de

petits establiments de caire rural que srsquointensifica a mesura que discorre el segle II aC

sobretot drsquoenccedilagrave de mitjan centuacuteria Les dimensions les estructures drsquoemmagatzematge i

transformacioacute drsquoaliments i la cultura material associades assenyalen que estaven ocupats per

una o molt poques famiacutelies camperoles que pertanyien als sectors socials modestos276 que

srsquoencarregarien de conrear les terres properes i obtenir una produccioacute que no devia anar gaire

2001 p 185 A LOacutePEZ MULLOR i X FIERRO ldquoDarroacute i el poblament ibegraveric al Garrafrdquo Protohistograveria a Catalunya

Rosselloacute i Llenguadoc Occidental Actualitat de lrsquoarqueologia de lrsquoedat del Ferro Girona 2000 p 43-58 R BATISTA

J MOLIST i N ROVIRA ldquoEl conjunt monumental drsquoOlegraverdola les darreres campanyes drsquoexcavacions (1983-1989)rdquo

Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1989-1990 1991 p 87-100 H BONET i J VIVES-FERRAacuteNDIZ op cit p 669 M OLCINA i

R PEacuteREZ JIMEacuteNEZ La ciudad ibero-romana de Lucentum (el Tossal de Manises Alicante) Introduccioacuten a la

investigacioacuten del yacimiento arqueoloacutegico y su recuperacioacuten como espacio puacuteblico Alacant 1998 p 38-39 i 54 M

CURA i E SAacuteNCHEZ ldquoUn poble pre-romagrave mal conegut Els bergusi o bergistani de lrsquointerior de Catalunya Estat

actual de la quumlestioacute histograverica i arqueologravegicardquo M MAYER et al De les estructures indiacutegenes a lrsquoorganitzacioacute

provincial de la Hispagravenia Citerior Barcelona 1998 p 163-173 H BONET op cit p 524 F ARASA La romanitzacioacute a

les comarques septentrionalshellip p 182 D ASENSIO et al ldquoTipus drsquoassentaments i evolucioacute del poblament ibegraverichelliprdquo

p 186-187 M CURA i A M FERRAacuteN ldquoEl poblado prerromano de lsquoEl Cogulloacutersquo (Sallent ndash Barcelona)rdquo Pyrenae 5 1969

p 115-130 J BURCH A ROJAS i J SAGRERA ldquoNoves aportacions per al coneixement del poblat ibegraveric de Sant Sebastiagrave

de la Guarda (Llafranc Palafrugell)rdquo EBE 22 2003 p 9-54 J BURCH A ROJAS i J VIVO ldquoLrsquoAssentament ibegraveric de

Sant Sebastiagrave de la Guarda (Palafrugell Baix Empordagrave)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2008-2009 2010 p 45-58

J M NOLLA J BURCH i L PALAHIacute ldquoLrsquoabandonament de lrsquooppidum de Castellrdquo EBE 17 1998 p 59-78 J M NOLLA

L ESTEVA i F AICART ldquoEl poblat ibegraveric dels Guiacutexols (segles IV aC-I dC)rdquo EBE 8 1989 p 45-116 F AICART ldquoEl final

del moacuten ibegraveric a la vall drsquoAro i Sant Feliu de Guiacutexols estat de la quumlestioacuterdquo EBE 19 2000 p 17-24 F ARASA op cit

p 259-260 275 A GORGUES op cit p 260-267 276 P CASTANYER et al ldquoPautes i evolucioacute del poblament ruralhelliprdquo p 14-17 O ESCALA et al ldquoEl jaciment de La Rosella

(Tagraverrega Urgell) un camp de sitges associat a un hagravebitat de lrsquoibegraveric tardagrave (segles II i I ade la n e)rdquo Urtx 25 2011

p 211-241 M PREVOSTI ldquoConclusionsrdquo M PREVOSTI J ARXEacute i A CABALLEacute (eds) Autopistas i arqueologia Memograveria

de les excavacions en la prolongacioacute de lrsquoautopista A-19 Barcelona 1995 p 245-256 V REVILLA i D ZAMORA op cit

p 43 I FIZ et al ldquoIn conspectu prope totius urbis la aplicacioacuten de diferentes meacutetodos de anaacutelisis de visibilitat al

paisaje del ager Tarraconensisrdquo Cuadernos de Prehistoria i Arqueologiacutea de la Universidad de Granada 20 2010 p

108 C MATA A MORENO i D QUIXAL ldquoHaacutebitat agrario y paisaje durante la segunda Edad del Hierro en el este de

la Peniacutensula Ibeacutericardquo Bollettino di Archeologia Roma 2008 p 42 G PASCUAL i P GARCIacuteA BORJA ldquoEl poblamiento

en la comarca de la Costera (Valencia) desde el Neoliacutetico hasta eacutepoca romana Yacimientos arqueoloacutegicos y viacuteas

de comunicacioacutenrdquo APL 28 2010 p 314 I GRAU ldquoLos valles de Alcoi durante la romanizacioacuten p 91-93 I GRAU C

CARRERAS J MOLINA P DE SOTO i J M SEGURA ldquoPropuestas metodoloacutegicas para el estudio de el paisaje rural

antiguo en el aacuterea central de la Contestaniardquo Zephyrus 70 2012 p 131-149 A MARTIacuteNEZ RODRIacuteGUEZ ldquoPoblamiento

rural romano y tardoantiguo en Lorcardquo J M NOGUERA (ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania

15 antildeos despueacutes Murcia 2010 p 292 L LOacutePEZ-MONDEJAR ldquoNuevas aportaciones al poblamientohelliprdquo p 126-128

365

meacutes enllagrave de lrsquoautoconsum Eacutes interessant perograve destacar un detall prou important relacionat

amb la cultra material associada a aquests hagravebitats rurals la introduccioacute i increment de

manera generalitzada arreu de ceragravemiques comunes i produccions fines importades que

assoliren unes cotes sense precedents Aquest fet pot assenyalar com ha proposat Millett277

un increment progressiu de les activitats mercantils i del poder adquisitiu dels seus habitants

i en definitiva un element meacutes que contribuiacute a la transformacioacute de la societat No es detecten

en canvi fundacions de nous establiments de tipus urbagrave per eacutesser ocupats per poblacioacute

reassentada tot i que es coneix algun cas esporagravedic de creacioacute de petits llogarrets com el de

Turoacute Rodoacute (Lloret de Mar)278 Es tracta drsquoun reduiumlt nucli costaner que seguia les pautes

tradicionals drsquoun assentament de vila closa279 format per unes quantes cases senzilles que

restaven encerclades per una muralla o millor un mur de tanca que constituiumla a meacutes la paret

posterior de cadascuna de les estructures drsquohagravebitat Des del moment que disposa de

fortificacions hauriacuteem de pensar que la seva creacioacute fou impulsada per les autoritats romanes

o com a miacutenim donaren la seva aprovacioacute per bastir-lo Encara amb relacioacute al desplaccedilament

de poblacioacute ibera cap a noves fundacions no hem de perdre de vista que als assentaments

instalmiddotlats pels romanoitagravelics en diferents contrades (com els nuclis de ca lrsquoArnau-can Mateu-

can Benet La Cabantildeeta o Valentia) els materials recuperats avalen tot i una presegravencia

majoritagraveria de lrsquoelement itagravelic tambeacute la drsquouna part meacutes o menys petita de poblacioacute indiacutegena

En aquests casos la seva adscripcioacute social podia ser meacutes variada incloent membres drsquoestrats

acomodats i que ocupaven posicions ben relacionades amb la poblacioacute forana

Finalment tenim tambeacute testimoniada la mobilitat drsquoindiacutegenes fora de la peniacutensula

Ibegraverica principalment per les fonts literagraveries Diversos eren els motius que expliquen la

sortida dels peregrini de la proviacutencia alguns dels quals eren consequumlegravencia de les imposicions

dels romans mentre que drsquoaltres eren fruit de la voluntat dels mateixos ibers El primer cas

acostumava a anar de la magrave drsquoaspectes de caire militar i suposava abandonar de manera

permanent el territori de procedegravencia una de les solucions aplicades de manera prou

sovintejada als membres de les comunitats venccediludes era reduir-los a lrsquoesclavitud Aquest fet

277 M MILLETT ldquoRural integration in the Roman West an introductory essayrdquo Current Research on the

Romanisation of the Western Provinces Oxford 1992 p 1-8 278 BURCH et al ldquoLa siacutentesirdquo p 98-99 279 P MORET Les fortifications ibeacuteriques De la fin de lrsquoacircge du Bronze agrave la conquecircte romaine Madrid 1996 p 267-

268

366

implicava juriacutedicament un canvi drsquoestatus que contemplava passar del gaudi de la llibertat i

dels drets locals propis dels peregrini a la negacioacute de cap mena de dret ni llibertat A meacutes a

meacutes a lrsquoexegravercit que havia capturat els esclaus en general no li interessava drsquoarrossegar-los al

seu darrere tot i que podia repartir-los entre la soldadesca com a part del botiacute o fins i tot

aprofitar-los per ajudar en la logiacutestica de la tropa de manera que tendia a vendrersquols in situ als

uenaliciarii i aconseguir aixiacute un doble objectiu evitar endur-se les masses drsquoesclaus i obtenir

liacutequid per a lrsquoaerarium militare280 Eacutes sobretot a partir del moment que queien a les mans dels

traficants que iniciaven els seus periples que els podien arribar a portar molt lluny tot i que

amb frequumlegravencia tenien com a destinacioacute final la Urbs

Per al segon cas les fonts assenyalen que els ibers podien fer viatges que tenien com a

destinacioacute la Urbs cosa que no era gaire frequumlent i que solia produir-se especialment per

motius diplomagravetics fet que ens inclina a pensar que aquells que viatjaven formaven part dels

sectors aristocragravetics Que els ibers enviessin legacions no fa res meacutes que situar-los en la

normalitat de les relacions entre els pobles drsquoarreu del Mediterrani i Roma ategraves que durant

lrsquoegravepoca republicana lrsquoarribada drsquoambaixades procedents tant de comunitats de territoris

annexionats com drsquoaltres que encara no ho eren constituiumlen un fenomen molt frequumlent281 La

primera ocasioacute que una delegacioacute del territori srsquoadreccedilagrave a Roma tingueacute lloc just abans drsquoesclatar

la guerra annibagravelica quan els saguntins que es veien amenaccedilats per lrsquoavenccedil de les tropes

cartagineses trameteren una ambaixada per demanar ajuda282 Uns anys meacutes endavant quan

la guerra arribagrave a la seva fi definitiva Sagunt nrsquoenviagrave una de nova aquest cop per agrair el

suport militar rebut de Roma i de passada donar lrsquoenhorabona a P Corneli Escipioacute per haver

assolit feia poc el cagraverrec consolar283 Lrsquoany 171 aC uns quants populi provinents de diferents

punts drsquoambdues proviacutencies recorregueren personalment al Senat per denunciar els abusos

280 Hi ha una multitud de casos documentats tant a orient com a occident els capturats a la campanya de L

Quinctius Flaminius lrsquoany 192 aC a la Liguacuteria (LIVI 35404) la presa de Same (189 aC POLIBI 2132b i LIVI 382911)

els tolostobogi (189 aC LIVI 38239-10 i APIAgrave Syr 42) els tectosages (LIVI 38277) Hiacutestria (179 aC LIVI 41118)

Haliart (177 aC LIVI 426310) lrsquoEpir (POLIBI 3015 LIVI 45345 ESTRABOacute 773 i PLUTARC Aem 293) o Numagravencia (133

aC APIAgrave Ib 96-97) 281 Vid F PINA ldquoForeign Eloquence in the Roman Senaterdquo C STEEL i H VAN DER BLOM (eds) Community and

Communication Oratory and Politics in Republican Rome Oxford 2013 p 247-266 on lrsquoautor aplega nombrosos

exemples extrets de les fonts literagraveries 282 LIVI 2161-2 APIAgrave Ib 7 283 LIVI 28391-16

367

que els darrers anys patien per part dels magistrats284 Pocs anys despreacutes tornem a trobar

indiacutegenes a la Urbs participant a les exegravequies drsquoEmili Paulmiddotlus tot i que no acaba de quedar del

tot clar si hi eren com a clients vinguts expressament de proviacutencies com a esclaus que havia

dut amb ell o com a consequumlegravencia drsquoaltres raons285 A partir de tots aquests exemples srsquoinfereix

que els desplaccedilaments que els ibers feien a Roma tenien un caragravecter eminentment temporal

perquegrave un cop presentats els respectes i les almiddotlegacions al Senat o als magistrats les

delegacions tornarien de nou cap a la proviacutencia No sembla per tant que abans de 133 aC hi

hagueacutes indiacutegenes amb residegravencia establerta a la Urbs tot i que a partir de lrsquoinici de la centuacuteria

seguumlent (agravedhuc potser molt a les darreries del segle II aC) ja en trobariacuteem algun com palesa

el cas de Q Varius Hybrida al qual almiddotludiacuteem unes pagravegines meacutes enrere286 En aquest sentit a

presegravencia drsquoindiacutegenes naturalitzats que havien fet algunes passes a la carrera poliacutetica de Roma

nomeacutes es pot explicar per la maduresa de les relacions entre la Urbs i les proviacutencies hispanes

Eacutes aquesta circumstagravencia la que hauria portat a com a miacutenim alguns membres de les elits

locals establir ferms contactes gragravecies a lrsquoactitud demostrada durant el servei militar amb

personatges influents del panorama poliacutetic sense el concurs dels quals era extremadament

284 LIVI 4321-3 285 PLUTARC Aem 394 Lrsquoescriptor de Queronea explicita que els ibers de la mateixa manera que els liacutegurs i els

macedonis que participaren al funeral es trobaven a Roma κατὰ τύχην eacutes a dir per casualitat El problema eacutes

arribar a esbrinar si amb aquestes paraules volia dir en realitat que se li escapaven els motius que expliquen la

seva presegravencia a la Urbs o si realment hi eren per pura coincidegravencia ja fos perquegrave havien enviat legacions

diplomagravetiques perquegrave havien anat a visitar els seus patrons perquegrave eren a la ciutat per motius relacionats amb

activitats econogravemiques etc En aquest sentit H Flower afirma que tots plegats foren cridats pels familiars que

organitzaren el sepeli (H I FLOWER ldquoSpectacle and Political Culture in the Roman Republicrdquo H I FLOWER (ed)

The Cambridge Companion to the Roman Republic Cambridge 2014 p 390-391) Si fos aixiacute atesa la distagravencia que

havien de recoacuterrer sobretot els ibers i els macedonis i el temps que necessitaven per rebre la notiacutecia i viatjar per

forccedila ja havien drsquoeacutesser a Roma pregraveviament a la defuncioacute De fet no seria res drsquoestrany que fossin membres drsquouna

ambaixada enviada ndashper uns motius que ens defugen completamentndash a la Urbs i que restessin a lrsquoespera que

arribeacutes el moment drsquoentrevistar-se amb el Senat ategraves que a vegades les legacions estrangeres havien de romandre

setmanes i agravedhuc mesos sencers abans no els arribeacutes el torn (F PINA ldquoForeign Eloquencehelliprdquo p 249) 286 Varius Hybrida proporciona un cas forccedila curioacutes que voldriacuteem examinar amb un xic meacutes de detall Per alguna

raoacute que ens defuig aquest home ndashpossiblement sucronensis (VALERI MAgraveXIM 378 QUINTILIAgrave Inst 51210 De uir

Ill 7211)ndash rebeacute la ciutadania romana en un moment tambeacute difiacutecil de determinar perograve que seria anterior a lrsquoany

90 aC Tot i els seus oriacutegens no romans hem de pensar que per forccedila havia de tenir el domicilium establert a

Roma altrament no hauria pogut exercir el ius honorum i presentar la seva candidatura al tribunat de la plebs

per al 90 aC Eacutes meacutes tenim notiacutecies fefaents que exerciacute el cagraverrec activament com demostra la seva accioacute meacutes

coneguda la proposta ndashque fou acceptadandash de la lex Varia de maiestate que procurava evitar els crims de lesa

majestat contra la maiestas populi Romani (E S GRUEN ldquoThe Lex Variardquo JRS 55 1965 p 59-73 R SEAGER ldquoLex

Varia de Maiestaterdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte Bd 16 H 1 marccedil 1967 p 37-43 F SAacuteNCHEZ JIMEacuteNEZ

ldquoTriunfo de Asculaneis Picentibusrdquo Baetica Estudios de Arte Geografiacutea e Historia 9 1986 p 255-268 S MAS ldquoDe

Taacutecito a la lex de imperio Vespasiani o la organizacioacuten del consentimiento de la dominacioacutenrdquo Semata Ciencias

Sociais e Humanidades 23 2011 p 77-96)

368

difiacutecil per no dir impossible que un simple provincial pogueacutes ocupar un cagraverrec puacuteblic a

Roma287 sobretot tenint en compte que les velles oligarquies romanes no veien amb bons ulls

la intromissioacute de gent forana ndashi menys de proviacutenciesndash a la vida poliacutetica de la ciutat tal i com

mostren els furibunds atacs que els llanccedilaven per denigrar i desacreditar aquells que gosessin

intentar-ho288 (i no tinguessin eacutes clar un recolzament prou fort que les intimideacutes)

636 Peregrinae

Com malauradament tendeix a ser habitual en el coneixement del moacuten antic (i de

molts altres periacuteodes histograverics) la dona peregrina a la Citerior ibegraverica de finals del segle III aC

i bona part de la centuacuteria seguumlent eacutes gairebeacute invisible Les fonts literagraveries amb prou feina en

fan esment i quan eacutes aixiacute es refereixen indefectiblement a membres de les aristocragravecies

indiacutegenes com la dona i les nebodes drsquoIndiacutebil289 o la dona (i els fills) drsquoEdecoacute290 totes elles

trobades per Escipioacute a Carthago Noua en qualitat drsquoostatges dels puacutenics i retornades als seus

familiars Per la seva banda lrsquoarqueologia aporta algunes dades meacutes perograve no contribueixen

massa a ampliar la perspectiva pel que fa als sectors socials perquegrave majoritagraveriament srsquoassocien

altra vegada als nobiliaris En aquest sentit una font molt valorada en gran mesura per la seva

singularitat (fet que ens porta a ser prudents a lrsquohora drsquoextrapolar-ne les interpretacions a la

resta de les comunitats ibegraveriques) eacutes la vaixella amb decoracioacute figurada a voltes

complementada amb epigrafia de lrsquoagraverea edetana No obstant els tradicionals esculls la

historiografia ha maldat des de fa anys per procurar aproximar-se i aprofundir el coneixement

de la dona principalment de lrsquoegravepoca ibegraverica plena que eacutes quan es detecta una concentracioacute

meacutes gran de fonts drsquoestudi per a aquest tema A vegades perograve la manca drsquoevidegravencies ha portat

malgrat els esforccedilos invertits a elaborar treballs basats en generalitats drsquoaltres cultures

antigues que srsquoestenen per considerar-les raonablement extrapolables al context ibegraveric291

Partim doncs drsquounes bases caracteritzades per considerables biaixos perquegrave la informacioacute a

287 E J WEINRIB The Spaniards in Rome From Marius to Domitian New York 2014 p 7-8 288 CICEROacute Pis frag 9-11 289 LIVI 264911-14 290 POLIBI 1034 LIVI 27171-2 291 C ALFARO ldquoDona i treball a la Hispagravenia preromana i romanardquo J ZARAGOZA i G FORTEA (eds) ΓΥΝΑΙΚΕΣ

MULIERES mirades sobre la dona a Gregravecia i a Roma Tarragona 2012 p 155-178

369

lrsquoabast es redueix fonamentalment als primers anys del periacuteode que estudiem corresponents

al tombant del segle III aC i les primeries del seguumlent mentre que per a la resta del II aC les

fonts emmudeixen i en dificulten la comprensioacute i lrsquoevolucioacute que experimentaren les

peregrines

Lrsquoaparicioacute de monuments funeraris clarament femenins (estagravetues bustos relleus) en

algunes necrogravepolis principalment del sud-est peninsular palesen que les dones de les classes

altes adquiriren un paper meacutes destacat a partir de lrsquoibegraveric ple altrament no srsquohi entendria la

seva presegravencia292 Aquest nou rol no contemplava la participacioacute directa de la dona en la vida

poliacutetica293 tal i com srsquoinfereix dels relats de lrsquoantiguitat que sempre mostren els homes

reunint-se per discutir els assumptes de caire poliacutetic i militar i prenent les decisions oportunes

En cavi la iconografia assenyala que guanyarien rellevagravencia en altres aspectes com el religioacutes

de manera que trobariacuteem les dones de classe alta oficiant cultes i actuant de sacerdotesses

sense que puguem precisar si els sacerdocis eren temporals o permanents294 Queda ben

testimoniada a meacutes la seva participacioacute activa en cerimogravenies ciacuteviques ndashsegurament

exclusives dels grups aristocragravetics perograve amb un caragravecter puacuteblic que les convertia en actes

drsquoautorepresentacioacute davant de la resta de la poblacioacute no privilegiadandash com mostren les

imatges on apareixen ballant o tocant instruments musicals295

Un altre agravembit on les peregrines de situacioacute acomodada tenien protagonisme eacutes el

productiu Disposem drsquoescenes on apareixen dones ricament abillades davant de telers

verticals teixint o filant No cal dir que les tasques relacionades amb la produccioacute tegravextil no eren

privatives dels sectors aristocragravetics perquegrave les restes materials que hi anaven associades

(pesos de teler i torteres) es documenten amb manta frequumlegravencia a tot arreu independentment

de les dimensions i complexitat de lrsquoassentament i de les caracteriacutestiques de les estructures a

lrsquointerior de les quals srsquohan localitzat Ara beacute aquestes imatges no nomeacutes apunten lrsquohipotegravetic

292 M I IZQUIERDO ldquoLa imagen femenina del poder Reflexiones entorno a la feminizacioacuten del ritual funerario en

la cultura ibeacutericardquo SAGVNTVM Extra 1 1998 p 185-193 L PRADOS ldquoGeacutenero e identidad en los contextos funerarios

ibeacutericos (siglos V-I aC)rdquo L PRADOS et al Arqueologiacutea y genero Mujer y espacio sagrado haciendo visibles a las

mujeres en los lugares de culto de eacutepoca ibegraverica Madrid 2011 p 201-217 293 A VIZCAIacuteNO ldquoImaacutegenes texto y praacutecticas en femenino La mujer y la ceraacutemica de Tossal de Sant Miquel (Lliacuteria

Valegravencia)rdquo Saguntum - PLAV 43 2011 p 126 294 L PRADOS ldquoMujer y espacio sagrado Haciendo visibles a las mujeres en los lugares de culto de eacutepoca ibeacutericardquo

Complutum 18 2007 p 217-225 C RUEDA ldquoLa mujer sacralizada La presencia de las mujeres en los santuarios

(lectura desde los exvotos de bronce iberos)rdquo Complutum 18 2007 p 227-235 295 A VIZCAIacuteNO ibid

370

fet que les mateixes aristogravecrates es fessin la seva progravepia roba com havia de fer la resta de la

poblacioacute sinoacute que estarien transmetent escenes de gineceu serien una icona comuna a

drsquoaltres contextos cronoculturals de les virtuts de la dona decent296 Alguns autors antics

assenyalen la importagravencia que havien assolit els productes tegravextils drsquoalguns indrets de la

Citerior ibegraverica fins al punt que eren exportats297 Aixograve unit a les escenes a les quals estem

almiddotludint han menat a plantejar la possibilitat que les aristogravecrates iberes arribaren a dirigir

tallers298

Ignorem quin era el grau drsquoautonomia econogravemica ndashsi eacutes que en tenienndash de les iberes

de classe alta perograve la sumptuositat amb quegrave soacuten representades a la iconografia i la de les obres

que encarregaven com per exemple els monuments funeraris o la vaixella profusament

decorada de lrsquoagraverea edetana299 palesen que drsquouna manera o una altra disposaven drsquouna

marcada potegravencia econogravemica si meacutes no al principi del nostre periacuteode Durant bona part del

segle II aC en canvi els indicis de potegravencia econogravemica tants als nuclis drsquohagravebitat com a les

necrogravepolis esdevenen meacutes modestos fet que posem en relacioacute als canvis que experimentaren

les elits en aquesta egravepoca

Fora dels cercles aristocragravetics la visibilitat de les dones eacutes nulmiddotla Tanmateix la vida

que duien no devia allunyar-se gaire de la que coneixem per a altres racons del moacuten antic300

Aixiacute segurament les trobariacuteem encarregant-se de la intendegravencia domegravestica perograve tambeacute

treballant als camps als tallers de produccioacute de teixits a les factories de salaons etc

296 C ALFARO ldquoLa mujer y el trabajo en la Hispania prerromana y romana Actividades domeacutesticas y

profesionalesrdquo M I DEL VAL (coord) El trabajo de las mujeres en Espantildea Desde la Antiguumledad al siglo XX Dossier

des Meacutelanges de la Casa de Velaacutezquez Nouvelle seacuterie 40 (2) 2010 p 24-25 297 ESTRABOacute 349 GELmiddotLI Noct Att1734 PLINI Nat Hist 199 NICOLAU DE DAMASC frag 102 Frag Hist Graec 3456 298 C RIacuteSQUEZ i A GARCIacuteA LUQUE ldquoiquestActividades de mantenimiento en el registro funerario El caso de las

necroacutepolis ibeacutericasrdquo Interpreting household practices Barcelona 21-24 novembre 2007 Treballs drsquoArqueologia 13

2007 p 164 299 A VIZCAIacuteNO op cit p 128 300 E FANTHAM A P FOLEY N B KAMPEN S B POMEROY i H A SHAPIRO Women in the Classical World Oxford

1994 W SCHEIDEL ldquoThe Most Silent Women of Greece and Rome Rural Labour and Womenrsquos Life in the Ancient

World (I)rdquo Greece and Rome 42 1995 p 202-217 IDEM ldquoThe Most Silent Women of Greece and Rome Rural

Labour and Womenrsquos Life in the Ancient World (II)rdquo Greece and Rome 43 1996 p 1-10

371

637 Els peregrini de la Citerior ibegraverica

No obstant els trasbalsos que la irrupcioacute romana provocagrave entre els indiacutegenes durant el

periacuteode que srsquoesteacuten de lrsquoinici de la segona guerra puacutenica fins a les operacions de M Porci Catoacute

que comportaren lrsquoabandonament (en ocasions manu militari i en drsquoaltres de manera menys

violenta o si meacutes no sota la pressioacute drsquoaltres formes de violegravencia menys evidents) de diversos

assentaments la mort o esclavitzacioacute de nombroses persones i el desplaccedilament forccedilat de

moltes altres no semblen apreciar-se canvis especialment significatius pel que fa a lrsquoestructura

de llurs societats En efecte si a les acaballes de lrsquoibegraveric ple el cos social quedava polaritzat en

un sector privilegiat format pels grups que concentraven a les seves mans els poders econogravemic

i poliacutetic i un altre de no privilegiat constituiumlt per la resta de la poblacioacute humil al periacuteode

seguumlent ambdoacutes sectors continuaven existint En el transcurs del segle II aC per tant seguia

havent-hi una minoria drsquoibers acomodats i una majoria drsquoaltres que per les seves condicions

de vida de comoditats no en tenien gaires Amb tot una diferegravencia fonamental en relacioacute amb

el periacuteode anterior eacutes que tant els uns com els altres restaven sotmesos a Roma que srsquohavia

erigit en mestressa del territori Aquest fet a meacutes comportagrave que uns i altres fossin englobats

sota la mateixa categoria juriacutedica de peregrini i les seves comunitats passessin a tenir la

condicioacute en la immensa majoria drsquoestipendiagraveries La promocioacute juriacutedica individual o

colmiddotlectiva era una capacitat que no els restava vetada com la pragravectica havia demostrat per a

altres territoris sota lrsquoegravegida de la Urbs inclosos altres indrets de les mateixes proviacutencies

hispanes tot i aixograve no tenim cap testimoni que permeti afirmar que al llarg dels dos primers

terccedilos drsquoaquella centuacuteria hi hagueacutes cap peregrinus que es veieacutes premiat amb una concessioacute de

ciutadania Si nrsquohi havia hagut algun no nrsquoha quedat constagravencia perquegrave els primers casos

coneguts es remunten ja als primers anys del segle I aC

Que la societat mantingueacutes lrsquoestructura tradicional no significa que al seu interior no

es produiumlssin transformacions Eacutes meacutes diversos indicis semblen apuntar una liquidacioacute de les

elits que havien estat dominant fins aleshores i que ja fos per mostrar-se partidagraveries de la

causa puacutenica al conflicte annibagravelic o per haver ofert resistegravencia a lrsquoautoritat romana foren

eliminades Testimonis drsquoaquest proceacutes soacuten la destruccioacute i abandonament de molts dels

oppida que havien tingut meacutes rellevagravencia on residien les altes nobleses i des drsquoon tenien

372

sotmesa la resta de llurs comunitats la desaparicioacute de les necrogravepolis que anaven associades a

aquells establiments o la presegravencia als assentaments supervivents meacutes grans drsquoedificis

complexos perograve meacutes modestos que els que estigueren en funcionament fins al tragravensit del segle

III al II aC on les elits habitarien i durien a terme altres funcions En comptes drsquoassumir la

gestioacute de les decapitades comunitats indiacutegenes directament Roma mancada aleshores drsquoun

sistema administratiu provincial desenvolupat optagrave per una solucioacute meacutes pragravectica i emprada

tambeacute en altres llocs permetre que els indiacutegenes es governessin a si mateixos perograve substituint

els antics grups rectors anorreats per uns altres de nous que tot i sortir dels sectors

aristocragravetics se li mostraven addictes En serien una mostra lrsquoilerget Bilistages o el cabdill

bergistagrave del qual les fonts han oblidat el nom perograve no les dificultats que hagueacute drsquoafrontar en

els que segurament foren els primers anys al capdavant de la seva comunitat i que estaven

relacionades amb la revolta generalitzada que obriacute el segle II aC

Sens dubte Roma havia drsquoeacutesser un excelmiddotlent aval per garantir la posicioacute de les noves

elits (sempre que no trenquessin la condicioacute fonamental drsquoeacutesser-li fidels) perograve per refermar-

la devien comenccedilar a desenvolupar variats instruments drsquoautorepresentacioacute alguns dels quals

foren adoptats de les antigues aristocragravecies de lrsquoibegraveric ple perograve rellegits i actualitzats mentre

que drsquoaltres eren veritables innovacions Entre els recursos ja utilitzats hi havia lrsquoendegament

drsquoobres de caire monumental que per al nostre periacuteode srsquoaprecia bagravesicament en la construccioacute

o refaccioacute drsquoestructures puacutebliques com edificis de culte o muralles Malgrat que les autoritats

romanes semblen haver deixat marge drsquoactuacioacute a les elits indiacutegenes eacutes innegable la seva

implicacioacute en les grans activitats ediliacutecies Aixiacute ho demostra per una banda el fet que tot allograve

que tenia a veure amb ereccioacute i ampliacioacute drsquoestructures defensives era domini exclusiu de

Roma de manera que tant si la proposta drsquoemprendre les reformes de les muralles drsquoun

assentament sorgia dels nadius com dels romans la decisioacute uacuteltima competia nomeacutes als

darrers Per altra banda lrsquoempremta romanoitagravelica srsquoaprecia en el traccedilat de les construccions

que tot i mantenir sovint les maneres de fer locals mostren unes clares influegravencies itagraveliques

tant en les tegravecniques constructives com en el disseny que menagrave a introduir formes que no

tenien res a veure amb les tradicionals del territori Drsquoaquesta manera lrsquoaristocragravecia indiacutegena

plasmava i consolidava la seva (sovint nova) situacioacute privilegiada envers lrsquointerior de la seva

progravepia comunitat i a lrsquoensems manifestava la voluntat de modernitzar-se adoptant trets dels

373

seus dominadors com concretament en aquest cas lrsquoarquitectura helmiddotleniacutestica Els romans

tambeacute treien rendiment dels processos de monumentalitzacioacute si beacute no hi ha dades que

permetin pensar que membres de la nobilitas romana sufraguessin alguna de les obres (com

sembla haver estat habitual als territoris de fora de Roma i el Laci) eacutes clar que la introduccioacute

progressiva drsquouna ediliacutecia drsquoaspecte itagravelic ndashtant als vells establiments indiacutegenes com a les

noves fundacionsndash actualitzava el paisatge de la Citerior ibegraverica i en definitiva refermava

simbogravelicament el domini de la Urbs

Com a recursos emprats com a novetat en el nostre periacuteode hi hem de comptar la

moneda El sol fet que les autoritats romanes permetessin lrsquoobertura i el manteniment de les

seques ja assenyala un tracte diferenciador entre les comunitats a les quals sersquols permetia de

batre numerari i aquelles a les que no sersquols havia concedit aquest privilegi perquegrave per una

banda lrsquoencunyacioacute monetagraveria depenia de lrsquoautoritat de governador provincial i de lrsquoaltra la

tendegravencia general de Roma sembla haver estat la clausura dels tallers de les comunitats sota

el seu control com beacute palesen els casos de Macedogravenia Corint i la Lliga Aquea Carthago o

totes les comunitats drsquoarreu drsquoItagravelia que batien argent llevat eacutes clar de la mateixa Roma301

Pragravecticament tots els populi ibers es beneficiaren de com a miacutenim una seca Un parell de

comunitats disposava de tallers propis de llarga tradicioacute que pogueren mantenir la seva

activitat batent moneda de plata despreacutes de lrsquoesclat de la guerra annibagravelica Emporion302 al

territori indiget i Arse-Saguntum303 a lrsquoEdetagravenia En plena efervescegravencia del conflicte srsquoobriren

301 P P RIPOLLEgraveS ldquoCoinage and Identity in the Roman Provinces Spainrdquo C HOWGEGO V HEUCHERT i A BURNETT

Coinage and Identity in the Roman Provinces Oxford 2007 p 79-93 L VILLARONGA Denarios y quinarios ibeacutericos

Estudio y catalogacioacuten Barcelona 1995 p 14-15 T NtildeACO Vectigal incertumhellip p 212-215 302 Tambeacute lrsquoaltre establiment grec del mateix territori Rhode emeteacute les seves progravepies monedes fins que la seca

flou clausurada com a consequumlegravencia dels efectes que patiacute la ciutat despreacutes de les revoltes indiacutegenes drsquoinicis del

segle II aC M CAMPO ldquoEls inicis una moneda de colonitzadorsrdquo Hispagravenia el reflex de la moneda Cicle de

conferegravencies Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1990

p 3-12 L VILLARONGA Les monedes de plata drsquoEmporion Rhode i les seves imitacions De principi del segle III aC fins

a lrsquoarribada dels romans el 218 aC Barcelona 2000 M CAMPO ldquoLa moneda a Rhode produccioacute i circulacioacuterdquo A M

PUIG i A MARTIacuteN ORTEGA (dirs) La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt Empordagrave) Girona 2006 p 575-583 303 M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteZQUEZ Diccionario de cecas y pueblos hispaacutenicos Volumen II catalogo de cecas y

pueblos Madrid 2001 p 37-38 P P RIPOLLEgraveS ldquoLa ordenacioacuten y la cronologiacutea de las emisionesrdquo P P RIPOLLEgraveS i M

del M LLORENS (coords) Arse-Saguntum Historia monetaria de la ciudad y su territorio Sagunt 2002 p 275-280

374

les de Tarakon-Kese304 a la Cossetagravenia Saitabi305 a lrsquoEdetagravenia Iltirta306 a la Ilergegravecia Iltirka307 a

la Ilercavogravenia i Barkeno308 a la Laietagravenia aquesta darrera tingueacute una durada efiacutemera ategraves que

nomeacutes produiacute numerari durant els darrers anys del segle III aC A partir drsquoinicis de la centuacuteria

seguumlent la vella seca emporitana cessagrave la seva activitat per eacutesser substituiumlda per la

drsquoUntikesken309 que passagrave a batre nomeacutes peces de bronze i que devia ubicar-se a la mateixa

Emporion si beacute srsquoha plantejat la possibilitat que el taller srsquohagueacutes traslladat a la guarnicioacute del

Turoacute dEmpuacuteries Per aquelles mateixes dates a lrsquoAusetagravenia es posagrave en funcionament la seca

drsquoAusesken310 En el decurs drsquoaquell segle aparegueren noves seques a la Laeitagravenia amb

Laiesken311 que probablement prengueacute el relleu a la de Barkeno Tambeacute en disposaren

Abariltur312 de localitzacioacute imprecisa potser en algun punt inconcret de la costa catalana

Seteisken313 una altra seca amb una ubicacioacute mal coneguda en algun indret de les terres

aragoneses i Kelse314 a la Sedetagravenia Cap a mitjan centuacuteria se situa lrsquoinici de lrsquoactivitat de tres

noves seques a lrsquoEdetagravenia Kili315 Basti316 i Kelin317 Finalmet a la segona meitat del segle

304 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalanes una siacutentesirdquo Fonaments 3 1982 p 136 i 147-154 P P RIPOLLEgraveS

La circulacioacuten monetaria en la Tarraconense mediterraacutenea Valegravencia 1982 p 374 L VILLARONGA ldquoLes dracmes

ibegraveriques de Tagraverracordquo Faventia 10 1988 p 143-152 J M GURT ldquoLa segona guerra puacutenica vers una nova economia

monetagraveriardquo Hispagravenia el reflex de la moneda Cicle de conferegravencies Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura

del Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1990 p 17 M SOLER ldquoLa moneda dels ibers un moacuten uniformerdquo

p 21-25 CNH p 158-160 305 P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 265 M SOLER ldquoLa moneda dels ibers un moacuten uniformerdquo Hispagravenia

el reflex de la moneda Cicle de conferegravencies Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet Numismagravetic

de Catalunya Barcelona 1990 p 21-32 CNH p 314-315 M CAMPO ldquoLes primeres monedes dels ibers el cas de les

imitacions drsquoEmporionrdquo La moneda en la societat ibegraverica II Curs drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i 27 de

novembre de 1998 a cura del Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1998 p 29 306 P P RIPOLLEgraveS La circulacioacuten monetariahellip p 510 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalanes una siacutentesirdquo

p 155-160 M SOLER op cit p 21-22 i 26 A BELTRAacuteN ldquoCuestiones generales sobre hallazgos de moneda ibeacuterica en

la Peniacutensulardquo Tresors del moacuten antic VII Cicle de conferegravencies Barcelona del 14 al 30 de novembre de 1994 a cura del

Gabinet Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1994 p 71 CNH p 175-176 M GOMIS ldquoAlgunes quumlestions sobre

produccioacute monetagraveria a la proviacutencia Citerior (segles III-I aC)rdquo La moneda en la societat ibegraverica II Curs drsquoHistograveria

Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i 27 de novembre de 1998 Barcelona 1998 p 95 307 A PEacuteREZ ALMOGUERA ldquoLa ceca de iltirka (iltirkesken) a la luz de los nuevos datos analiacuteticosrdquo RAP 21 2011 p 58 308 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 167-169 309 CNH p 140 i ss L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 140-141 F BELTRAacuteN ibid 310 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 163-165 CNH p 185 311 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 167-169 CNH p 191 312 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 180-182 CNH p 203-204 313 CNH p 219 314 CNH p 221-222 315 CNH p 318 316 CNH p 319 317 CNH p 328

375

Masonsa318 en algun punt desconegut de les terres tarragonines Ore319 a lrsquoAusetagravenia Lauro320 a

la Laietagravenia i Ieso321 a la Lacetagravenia

Aixiacute mateix la tipologia escollida remet a una iconografia vinculada a lrsquoesfera

aristocragravetica Malgrat els canvis que srsquohaurien produiumlt al seu si es mantingueren les imatges

tradicionals particularment la del genet perquegrave eren una forma de representar les elits ben

coneguda i interioritzada pels nadius En aquest sentit no hem drsquooblidar la representacioacute

drsquoarmes i escenes de caire guerrer en esteles i monuments funeraris que tenia el mateix

significat i que tambeacute pervisqueacute si beacute a mesura que es consolidava el domini romagrave tendiren a

ser substituiumlts per altres siacutembols sobretot de tipus astral o beacute desaparegueren completament

pel pes que anaren guanyant les inscripcions amb lrsquoexcepcioacute de les esteles localitzades al Baix

Aragoacute

Els sectors no privilegiats de la societat evidencien menys transformacions

Continuarien formats per la massa de la poblacioacute que srsquoencarregava fonamentalment del

conreu de les terres (i de lrsquoexplotacioacute drsquoaltres recursos en funcioacute de cada indret) si beacute nrsquohi

havia una part que dedicava el seu temps a la produccioacute artesanal A les zones del litoral i

alguns enclavaments ben situats de lrsquointerior es detecta finalment un increment de les

activitats comercials ndashfruit de lrsquoaugment del tragravefec mercantil itagravelicndash que potser deixarien

drsquoestar en aquests moments tan vinculades als grups privilegiats i srsquoestendrien cap a altres

sectors de la societat Un canvi important es detecta en lrsquohagravebitat al costat de les categories

drsquoassentaments que ja existien a lrsquoibegraveric ple durant el segle II aC i especialment en el decurs

de la segona meitat srsquoexpandiren els petits establiments rurals orientats a una produccioacute

encarada a lrsquoautoconsum i a tot estirar la comercialitzacioacute als mercats locals Per beacute que amb

lrsquoannexioacute tot el territori havia adquirit la condicioacute drsquoager publicus (o potser millor ager

peregrinus) Roma deixava que els nadius seguissin treballant les seves antigues terres ja que

drsquoaquesta manera no deixaven drsquoeacutesser explotades Ara beacute si pregraveviament la produccioacute era

controlada per les elits indiacutegenes en benefici propi ara la beneficiada era ella a traveacutes de

lrsquoexigegravencia de tributs

318 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 154 CNH p 173 319 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 166-167 CNH p 189 320 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 174-176 CNH p 195-197 321 L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalaneshelliprdquo p 179-180 CNH p 199

376

En definitiva el pas traumagravetic del segle III al II aC que tingueacute consequumlegravencies notables

sobre les poblacions autogravectones en nombrosos aspectes comportagrave en el pla social continuiumltats

ndasha grans trets lrsquoestructura de la societat no es modificagravendash perograve tambeacute canvis ndashen relacioacute a la

composicioacute drsquoalguns grups

64 ESCLAUS

641 Definicioacute juriacutedica

Al moacuten romagrave un esclau (o una esclava) era per definicioacute una persona que no gaudia

de llibertat i que restava subjecta en tots els sentits a una o meacutes terceres persones Mancats de

libertas els serui no podien eacutesser ciutadans i no gaudien de cap mena de dret de manera que

eren concebuts com un beacute patrimonial comparable a una propietat immobiliagraveria animals

eines i altres objectes etc322 Drsquoaquesta manera eren susceptibles drsquoeacutesser sotmesos a qualsevol

mena de transmissioacute patrimonial compra venda donacioacute cessioacute en usdefruit heregravencia etc323

Ja hem vist en un capiacutetol anterior que com que estaven mancats de drets no podien contraure

iustum matrimonium (perograve siacute que els esclaus es podien unir a altres de la seva mateixa

condicioacute o lliures en contubernium que no tenia cap validesa legal)324 Aixograve implica que encara

que els esclaus fossin viacutectimes drsquoadulteris o violacions la llei no els reconeixia com a delictes325

En tot cas si una esclava (o un esclau) era forccedilada lrsquoamo podia recoacuterrer a la justiacutecia almiddotlegant

lrsquouacutenic motiu vagravelid des de la perspectiva legal una agressioacute contra el seu patrimoni De la

mateixa manera no els era permegraves de posseir cap mena de patrimoni ni de transmetrersquol per

cap tipus de via Tampoc gaudien de capacitats poliacutetiques ategraves que estaven mancats del dret

a vot tant lrsquoactiu com el passiu Aixograve no obstant els serui tambeacute eren considerats personae i

sersquols permetien algunes concessions que els distingien de la resta de possessions com el fet

que els amos els assignessin un peculium326 del qual podien disposar a llur discrecioacute

322 ULPIAgrave 191 GAI 212-13 323 O ROBLEDA Il diritto degli schiavi nellrsquoantica Roma Roma 1976 p 68 324 ULPIAgrave Frag 55 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma Barcelona 1998 p 41 325 O ROBLEDA op cit p 69 326 FEST s u Peculium

377

642 Localitzacioacute dels serui a la Citerior ibegraverica

Malgrat que la condicioacute dels esclaus fa que la seva presegravencia estigui molt escassament

testimoniada la seva existegravencia eacutes ben provada en diferents contextos El primer de tots eacutes el

militar No obstant el fet que els serui no podien eacutesser ciues ni conseguumlentment disposar del

ius militiae formaven part de les legions No es tractava de sequellae ndashencara que entre ells

tambeacute hi podia haver individus drsquoextraccioacute servilndash sinoacute que eren les mateixes tropes les que

els portaven amb elles en qualitat de personal logiacutestic Aquests calones327 que tant podien

eacutesser serui publici com esclaus privats duien a terme funcions molt variades i necessagraveries per

al correcte funcionament de lrsquoexegravercit com ara transportar i custodiar la impedimenta

encarregar-se de la cura de les muntures i els animals de bast etc 328 Arribat el cas hom els

podia fer participar tambeacute al camp de batalla ja fos per simular que els efectius eren meacutes

nombrosos i poderosos del que realment eren o fins i tot per fer-los entrar directament en

combat329 Precisament lrsquouacutenic testimoni que coneixem de la presegravencia de calones entre les

legions destinades a la peniacutensula Ibegraverica330 els situa en un episodi de la segona guerra puacutenica

esdevingut lrsquoany 209 aC a les proximitats de Baecula (en territori que uns anys meacutes tard

formaria part de la Ulterior) des drsquoon contraatacaven armats amb fones a la pluja de projectils

dels enemics Ja hem exposat anteriorment que no podem escatir si els esclaus que es trobaven

entre els efectius militars presents al territori eren propietat estatal o privada perograve que amb

tota probabilitat nrsquohi hauria de tota mena Almenys siacute podem afirmar que nrsquohi havia que

pertanyien a ciutadans com es pot deduir dels passatges que relaten lrsquoexpulsioacute de totes les

regravemores dels exegravercits a lrsquoarribada drsquoEscipioacute als campaments que assetjaven Numagravencia eacutes

drsquoespecial interegraves aquell331 en el qual Apiagrave explicita que hi havia legionaris que es feien

acompanyar drsquoesclaus per procurar mantenir el nivell de vida i els hagravebits als quals estaven

327 LIVI 9378-11 R MACMULLEN ldquoThe legion as a societyrdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte vol 33 4 1984 p

444-445 E HILDINGER Swords Against the Senate The Rise of the Roman Army and the Fall of the Republic

Cambridge (Massachussets) 2003 p 2-3 D SIERRA ldquoEl imperator republicano un general experimentado y un

hagravebil taacutectico (385-168 aC)rdquo Polis Revista de ideas y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 22 2010 p 190 N

B KAMPEN ldquoSlaves and Liberti in the Roman Armyrdquo M GEORGE (ed) Roman Slavery and Roman Material Culture

Toronto 2013 p 188-190 328 J P ROTH The Logistics of the Roman Army at War (264 BC-AD 235) Leiden-Boston-Koumlln 1999 p 102-105 329 FRONTIacute Strat 246 i 248 Bell Alex 74 Bell Afr 84-85 DIOacute CASSI 79266 FLAVI JOSEP Bell Iud 369 330 LIVI 271811-12 331 APIAgrave Ib 85

378

avesats a la quotidianitat cosa que incloiumla comoditats tan poc compatibles amb lrsquoagravembit

castrense com banys i uncions Segurament els ciutadans que srsquoenduien els esclaus a la guerra

ho feien no tan sols pensant en el seu confort sinoacute tambeacute com a siacutembol de prestigi social

perquegrave a Roma la possessioacute de serui era una forma de demostrar lrsquoelevat estatus332 drsquoaquesta

manera alguns romans pertanyents a les classes elevades podien valdrersquos dels seus esclaus per

remarcar diferegravencies amb la resta de legionaris

La guerra era un dels principals mitjans per aconseguir esclaus ategraves que els venccediluts

podien eacutesser reduiumlts a la condicioacute servil Si fem cas a la informacioacute transmesa pels autors de

lrsquoantiguitat sembla que lrsquoesclavitud dels enemics derrotats era un recurs aplicat amb

frequumlegravencia en les guerres de conquesta333 De tota manera a la Citerior ibegraverica nomeacutes es

documenta en comptades ocasions i en tots els casos com a solucioacute per castigar aquells grups

i comunitats meacutes diacutescols i belmiddotligerants Fem-ne un ragravepid repagraves el primer esment el fa Livi en

relacioacute a la presa de la Cissa sotmesa als cartaginesos per part de Cn Corneli Escipioacute (218 aC)334

En un moment meacutes avanccedilat de la guerra annibagravelica sabem que fou capturada una quantitat

indeterminada drsquoafricans que formaven part dels efectius puacutenics (209 aC)335 Posteriorment ja

en lrsquoegravepoca de les operacions del cogravensol Catoacute alguns grups de bergistans que havien actuat de

manera reincident contra lrsquoordre establert per les autoritats romanes foren convertits en

esclaus336 Per a temps posteriors no disposem de meacutes dades al respecte un fet que hem de

considerar normal tenint en compte que els fronts srsquoanaren desplaccedilant vers lrsquointerior

peninsular aixiacute sense activitat begravelmiddotlica a les terres ibegraveriques era meacutes difiacutecil que hom pogueacutes

esclavitzar meacutes indiacutegenes (ni forans) La tendegravencia als nous territoris de tota manera sembla

que seguiacute una togravenica similar337 El fet que les notiacutecies sobre lrsquoesclavitzacioacute de les comunitats

venccediludes siguin tan poc nombroses ens podria fer pensar que en aquest territori no es dugueacute

a terme de forma habitual cosa que eacutes difiacutecil drsquoacceptar tenint en compte que era una pragravectica

332 K BRADLEY Esclavitud y sociedad en Roma p 28-29 333 J A MARTIacuteNEZ MORCILLO ldquoEl asalto de nuacutecleos de poblacioacuten bases juriacutedicas procedimiento y consecuencias

durante la Repuacuteblica romanardquo Espacio Tiempo y Forma Serie II Historia Antigua 26 2013 p 107-122 334 LIVI 21608 335 LIVI 27198 336 LIVI 34169-10 i 34216 337 Les guerres celtibegraveriques i lusitanes constituiumlren noves oportunitats per aconseguir esclaus Per exemple lrsquoany

142 aC el cogravensol Q Fabi Magravexim Serviliagrave reduiacute a lrsquoesclavitud a unes deu mil persones a ala Ulterior segons el

recompte drsquoApiagrave (Ib 68) Meacutes endavant Q Pompeu derrotagrave i esclavitzagrave a la Sedetagravenia un grup de bandolers

liderats per Tangiacute que srsquohavia dedicat a hostilitzar la regioacute (APIAgrave Ib 77)

379

sovintejada meacutes tost hauriacuteem de considerar per tant que les fonts no en fan esment

precisament perquegrave era quelcom tan frequumlent que era assumit com normal i nomeacutes en parlen

perquegrave els casos exposats estan en relacioacute amb comunitats que havien mostrat especial

resistegravencia i en definitiva havien despertat lrsquointeregraves dels historiadors antics

Tots aquests serui fets per causa de les guerres que tingueren com a escenari el nostre

territori podien eacutesser destinats fonamentalment a dos usos com que no deixaven de tenir la

consideracioacute de botiacute o beacute es repartien entre els soldats o beacute eren venuts pels quumlestors per

obtenir liacutequid A meacutes a meacutes els generals podien reservar-se uns quants enemics derrotats i

esclavitzats que mantenien en vida per emportar-sersquols a Roma i fer-los participar a la comitiva

de la celebracioacute del seu triumphus si al Senat li abellia de concedir-los-el Drsquoacord amb els

passatges citats suara allograve meacutes usual era posar-los a la venda perquegrave mangones i uenaliciarii

els adquirissin tal i com posen de manifest les referegravencies als esclaus africans i als bergistans

Un cop a les mans dels traficants drsquoesclaus podien anar a raure a qualsevol punt del

Mediterrani on hi haguessin mercats tant drsquoItagravelia ndashben coneguts per la seva importagravencia eren

els de Capua i Puteolindash338 com de lrsquoorient ndashon destacava pel damunt de tot Delos drsquoenccedilagrave de

166 aCndash i drsquoaquiacute viatjar novament cap a altres terres on en funcioacute de les caracteriacutestiques de

cada seruus serien encomanats a les activitats que els seus amos consideressin meacutes oportunes

A meacutes dels usos suara ressenyats tenim constagravencia que alguns captiui foren

esclavitzats de forma temporal Aquest eacutes el cas dels dos milers drsquoopifices que Escipioacute trobagrave a

Carthago Noua i que reduiacute a publicos fore populi Romani (eacutes a dir esclaus puacuteblics) per tal

drsquoaprofitar en benefici de les legions que comandava les habilitats i coneixements que tenien

els artesans339 A diferegravencia drsquoallograve que solia ser habitual en aquest cas prometeacute restablir-los la

llibertat la qual anava tanmateix condicionada a la seva actitud mentre estiguessin al servei

de lrsquoexegravercit

Si beacute podria fer la sensacioacute que lrsquoesclavitud aparegueacute al vell territori ibegraveric amb la

irrupcioacute romana no eacutes encertada ategraves que ja existia pregraveviament No hi ha indicis que ajudin

a esbrinar si entre els ibers era coneguda i practicada amb anterioritat a la conquesta perograve per

338 L CHIOFFI ldquoCongressus in venalicio spazi urbani e mercato degli schiavi a Capua e a Romardquo Meacutelanges de lEacutecole

franccedilaise de Rome - Antiquiteacute 122-2 2010 p 503-524 339 POLIBI 10179-10 LIVI 26472

380

als cartaginesos no era quelcom drsquoestrany com palesa la presegravencia de serui a la Carthago Noua

puacutenica documentada pels historiadors de lrsquoantiguitat340

A banda de les referegravencies literagraveries poques evidegravencies meacutes tenim a lrsquoabast per ubicar

els esclaus Llevat del darrer cas que nrsquoassenyala la localitzacioacute en un nucli urbagrave la resta se

situen en escenaris begravelmiddotlics i la seva presegravencia es fa fonedissa a partir del moment que els

uenaliciarii se nrsquoapropiaven A meacutes totes les ocurregravencies soacuten de les darreries del segle III aC i

els inicis del seguumlent Gairebeacute no hi ha meacutes dades directes fins molt al tombant del segle II aC

i el principi de lrsquouacuteltima centuacuteria abans del canvi drsquoera quan les fonts escrites tant epigragravefiques

com literagraveries tornen a fer visibles els serui Aixograve ens permet de situar-los a les ciutats formant

part dels collegia professionals que havien fixat llur seu a Carthago Noua341 o als establiments

dedicats a lrsquoexplotacioacute dels recursos miners de la zona com el de la Loma de Herreriacuteas

(Mazarroacuten)342 La reiteracioacute de les dades que apunten a lrsquoagraverea cartagenera com un nucli amb

una presegravencia meacutes o menys continuada drsquoesclaus343 no significa que els serui residents a la

Citerior ibegraverica hi estiguessin tots concentrats perograve doacutena alguna idea sobre una de les

localitzacions on era molt probable de trobar-ne els grans nuclis urbans Ja hem vist en un

apartat anterior que srsquohan documentat collegia en altres centres com Tarraco o La Cabantildeeta

En cap drsquoaquests dos casos eacutes cert les inscripcions almiddotludeixen a esclaus perograve no hem de

perdre de vista que la de Tarragona estagrave molt mal conservada i permet amb prou feines

entendre el text i que la del Burgo de Ebro nomeacutes ha preservat els noms de dos magistri

llibertins de manera que no hi ha cap motiu que impedeixi considerar la possibilitat que entre

els membres drsquoaquestes corporacions hi haguessin serui com passa en tantes altres de meacutes

ben conegudes

340 POLIBI 101711 LIVI 26473 i 28212-5 341 CIL I22270 CIL I22271 CIL II 3433 CIL II3434 i supp 5927 Abascal i Ramallo 1997 p 71-77 i 460-465 342 S F RAMALLO Mosaicos romanos de Carthago Nouahellip p 79-82 i lagravem XXXIV IDEM ldquoInscripciones sobre

pavimentoshelliprdquo p 183-186 B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoHeisce magistreishelliprdquo 2004 p 467 343 Recordem que Diodor (5364) explicita que les mines del sud-est peninsular eren treballades per magrave drsquoobra

servil

381

643 Funcions econogravemiques dels esclaus

Pel damunt de qualsevol altre grup social la presegravencia dels sectors servils a la Citerior

ibegraverica va lligada com a tot arreu als factors econogravemics Els romans es valien dels esclaus per

cobrir un ventall molt ampli drsquoactivitats econogravemiques des de lrsquoagricultura la ramaderia i

lrsquoobtencioacute de mategraveries primeres fins a la induacutestria i el comerccedil especialment a mesura que

srsquoanaren expandint pel Mediterrani en el transcurs del segle II aC344 Eren una magrave drsquoobra poc

costosa a la qual se li podien encomanar tasques feixugues dures i poc agraiumldes (com el treball

a les mines o al camp) o qualsevol feina que permetia alliberar temps als seus amos i tot

sovint obtenir un benefici econogravemic No obstant aixograve les fonts soacuten molt gasives pel que fa als

usos i la intensitat amb quegrave es feien servir al nostre territori en la cronologia que estudiem

Per a tot el segle II aC nomeacutes disposem drsquouna sola referegravencia que proporciona Diodor en

relacioacute a lrsquoexplotacioacute de les mines de Carthago Noua345 Drsquoacord amb aquest autor els itagravelics

que afluiumlen al territori obtenien ingents quantitats de metall gragravecies a les elevades xifres

drsquoesclaus que compraven per a aquesta finalitat No doacutena cap nombre concret perograve si creuem

les dades de lrsquohistoriador drsquoAgyrium amb les de Polibi (que ens han arribat a traveacutes

drsquoEstraboacute)346 ens trobem que en els moments agravelgids de la produccioacute metalmiddotliacutefera hi

intervenien uns quaranta mil homes Meacutes enllagrave de la veracitat drsquoaquesta xifra cal tenir en

compte que no tots havien drsquoeacutesser necessagraveriament esclaus Estraboacute ndashpotser reproduint les

paraules exactes del megalopolitandash escriu especiacuteficament el mot ἀνθρώπων sense distingir-ne

la seva condicioacute i si a aixograve afegim el fet que a les mines a meacutes de treballar-hi serui tambeacute hi

podien participar individus lliures (a vegades per a realitzar tasques perilloses i evitar exposar-

hi els esclaus que tant si resultaven malferits com morts suposarien unes despeses

addicionals i no desitjades als amos)347 la quantitat de treballadors servils seria sense deixar

drsquoeacutesser segurament molt gran inferior a aquells quaranta mil

344 W L WESTERMANN ldquoIndustrial Slavery in Roman Italyrdquo Journal of Economic History 2 1942 p 149-156 K

HOPKINS Conquerors and slaves p 48-56 A MARCONE Storia dellrsquoagricoltura romana Dal mondo arcaico allrsquoetagrave

imperiale Roma 1997 p 126 W JONGMAN ldquoSlavery and the Growth of Rome The Transformation of Italy in the

Second and First Centuries BCErdquo C EDWARDS i G WOOLF (eds) Rome the Cosmopolis Cambridge 2003 p 106 345 DIODOR 5364 346 ESTRABOacute 3210 347 J C DUMONT Servus Rome et lrsquoesclavage sous la Reacutepublique Roma 1987 p 778-779

382

Drsquoenccedilagrave de les darreries del segle II aC i els primers anys de la centuacuteria seguumlent tenim

algunes notiacutecies meacutes tot i que no deixen drsquoeacutesser esparses Ja hem comentat meacutes amunt que eacutes

en aquesta egravepoca que trobem els testimonis meacutes antics de lrsquoexistegravencia de corporacions

professionals les files de les quals estaven formades entre drsquoaltres per esclaus Aixiacute mateix

sabem de lrsquoexistegravencia en territoris costaners de la Hispania Ulterior drsquoestabliments agriacutecoles

en mans de possessors itagravelics absentistes que tenien esclaus treballant-hi348 i potser tambeacute

deixaven a les mans dels serui de meacutes confianccedila lrsquoadministracioacute dels seus fundi en una liacutenia

similar a la que exposa Catoacute al seu tractat agronogravemic349

Aixiacute doncs a partir de la informacioacute disponible detectem que les activitats

econogravemiques en les quals estaven amb tota seguretat involucrats els esclaus en el transcurs

dels dos primers terccedilos del segle II aC eren les associades a lrsquoobtencioacute de mategraveries primeres i

particularment els metalls Ara beacute aixograve no vol dir que en altres racons de la proviacutencia no hi

haguessin meacutes esclaus dedicats a altres sectors En aquest sentit les altres referegravencies que hem

esmentat proven que els serui estaven relacionats amb el comerccedil i lrsquoagricultura des drsquoalmenys

el final del mateix segle i possiblement abans Lrsquoenvergadura que anagrave assolint el comerccedil ens

fa sospitar que els grans negotiatores itagravelics devien fer servir a la Citerior com en altres

contrades del Mediterrani350 no nomeacutes els serveis dels seus agents lliures i llibertins sinoacute

tambeacute dels esclaus encara que no nrsquohagi quedat cap evidegravencia tangible Lrsquoagricultura eacutes un

tema apart Hem comentat en diferents ocasions que les restes materials dels establiments

rurals coneguts dificulta identificar-los com a indiacutegenes o romans perquegrave gairebeacute no srsquohi

aprecien diferegravencies aixiacute mateix tampoc disposem de dades ndasharqueologravegiques i literagraveriesndash que

garanteixin lrsquoexistegravencia de centres destinats a lrsquoexplotacioacute agropecuagraveria de filiacioacute itagravelica fins

als primers anys del segle I aC amb lrsquoexcepcioacute (que tampoc eacutes segura del tot) drsquoalguns

establiments situats a la ruralia de Carthago Noua351 i potser tambeacute en alguns establiments

documentats a lrsquoagraverea del Vallegraves352 Fem aquest advertiment perquegrave proposar la presegravencia de

348 PLUTARC Cras 42 349 CATOacute De agri cult 15 350 CICEROacute Verr 22188 351 J A ANTOLINOS J M NOGUERA i B SOLER ldquoPoblamiento y explotacioacuten minerometaluacutergica en el distrito minero

de Carthago Novardquo J M NOGUERA (ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania 15 antildeos despueacutes

Murcia 2010 p 217 352 M MERCADO et al ldquoEl castellum de Can TacoacuteTuroacute drsquoen Roiumlna (Montmeloacute-Montornegraves del Vallegraves Vallegraves

Oriental) i el seu entorn territorialrdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2007 2008 p 195-211 V CANTARELLAS et al ldquoLes

383

magrave drsquoobra esclava al camp ibegraveric dels dos primers terccedilos del segle II aC suposa acceptar que ja

hi hauria algun assentament rural que estava en mans itagraveliques i que seria treballat seguint les

maneres de fer importades drsquoItagravelia Amb tot aixograve no significa necessagraveriament que els esclaus

es trobarien en estructures tipus uilla o similars ja que podria ser que les terres que estaven

en possessioacute dels itagravelics fossin ocupades per indiacutegenes i aquells enviarien els seus esclaus per

posar en valor meacutes terres i complementar la magrave drsquoobra nadiua

Els sectors servils estarien tambeacute implicats en les activitats artesanals tot i que les

traces que nrsquohan romagraves soacuten molt febles Un cop meacutes ens hem de remetre a lrsquoagraverea minera de

Carthago Noua on ben segur que hi havia esclaus lligats a les estructures de transformacioacute

dels metalls Per a la resta del territori tenim algun indici que se situa ja a la segona meitat del

segle II aC que vincula teogravericament els serui a tallers ceragravemics com els que srsquoobriren a

Fontscaldes353 a la vora de Tarraco probablement per fabricar els materials constructius que

es demanaven des de la ciutat per dur a terme les grans reformes ediliacutecies a quegrave es veia

sotmesa en aquelles dates

Una altra quumlestioacute eacutes el nivell de vida i les capacitats econogravemiques que tenien els

esclaus Tot el que podem fer eacutes intentar inferir-ho a partir de les poques coses que en sabem

No podem arribar a esbrinar amb cap precisioacute les eventuals categories que existirien perograve

aquells que estaven destinats a les mines o al camp es devien trobar en posicions meacutes

desavantatjades com era habitual en altres contrades del Mediterrani on els membres de la

familia rustica patien unes condicions de vida molt meacutes desfavorables que els de la familia

urbana llevat dels casos drsquoaquells esclaus als quals els amos els assignaven meacutes

responsabilitats com seria el cas dels uilici que gaudirien drsquouna situacioacute menys dura Aquesta

diferegravencia de condicioacute ens fa pensar que els serui relacionats amb les activitats comercials

establerts als nuclis urbans viurien en unes condicions millors tot i no deixar drsquoeacutesser persones

mancades de llibertat

ocupacions prehistograveriques i la vilmiddotla tardorepublicana de Can Massot al terme municipal de Montmeloacute Darreres

intervencionsrdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2010-2011 2012 p 293-312 353 I ARRAYAacuteS Morfologia histograverica del territoriumhellip tesi doctoral inegravedita vol 2 p 758-761

384

644 Esclaus a la Hispagravenia Citerior ibegraverica

Els esclaus constituiumlen per la seva naturalesa juriacutedica els sectors situats a les posicions

meacutes baixes de tot lrsquoescalafoacute social Rastrejar-ne la seva presegravencia al nostre territori perograve no eacutes

una tasca senzilla com a consequumlegravencia de la parquedat de les fonts Per beacute que no sembla que

lrsquoesclavitud fos quelcom de desconegut a la Citerior ibegraverica abans de les primeres

intervencions militars romanes (si meacutes no a la ciutat puacutenica de Carthago Noua) les dades de

la presegravencia drsquoesclaus es multipliquen a partir de lrsquoany 218 aC ja sigui pels calones que

portaven les legions per assistir-los en la logiacutestica o per les referegravencies a la captura drsquoesclaus

entre els enemics derrotats que tant podien eacutesser indiacutegenes com forans arribats per donar

suport a les forces cartagineses Drsquoenccedilagrave de la guerra annibagravelica les operacions militars foren

continuades a la proviacutencia perograve tot i aixograve les notiacutecies relatives a la reduccioacute a la condicioacute servil

dels venccediluts no eacutes especialment significativa probablement perquegrave era un recurs tan

sovintejat que els escriptors antics no en feien gaire cabal llevat de casos puntuals que els

cridaren lrsquoatencioacute per les caracteriacutestiques del context general o per la magnitud de les

captures Davant de les notiacutecies i rumors ndashocasionalment emprades pels mateixos romans

com a amenaccedila per evitar sollevamentsndash354 que es difonien del tractament que les autoritats

romanes acostumaven a dispensar als venccediluts eacutes comprensible que srsquoestengueacutes un temor a

lrsquoesclavitud entre les comunitats indiacutegenes sobretot aquelles que srsquohavien mostrat meacutes hostils

amb les tropes de Roma

Tots aquests serui a meacutes dels que podien formar part dels grups de sequellae eren al

territori de manera temporal ategraves que un cop els exegravercits es retiraven ells hi anaven tot

darrere acompanyant els seus amos A partir de mitjan segle II aC tanmateix comencem a

detectar la presegravencia drsquoaltres esclaus que arribaven fonamentalment per motius econogravemics

ja fos per anar a treballar a les explotacions mineres o potser en un moment meacutes avanccedilat de

la mateixa centuacuteria com a forccedila de treball per als sectors de lrsquoagricultura el comerccedil i la

induacutestria Per tant els trobariacuteem concentrats a les agraverees urbanes principals i ben comunicades

i el seu entorn rural meacutes proper aixiacute com a les agraverees dotades de jaciments de recursos naturals

354 APIAgrave Ib 33 i 41

385

65 GRUPS I RELACIONS SOCIALS A LA CITERIOR IBEgraveRICA ENTRE 218 I 133 AC

Al llarg drsquoaquest capiacutetol hem presentat per separat la diversitat de membres que

constituiumla la variada poblacioacute present ndashde manera temporal o permanentndash al territori ibegraveric

de la Hispania Citerior durant el lapse compregraves entre 218 i 133 aC basant-nos en la condicioacute

juriacutedica que tenien des de la perspectiva de Roma Ara eacutes el moment de recuperar-los amb la

voluntat de definir de manera conjunta els diferents grups que formaven la societat drsquoaquesta

part de la proviacutencia tot atenent a paragravemetres socials juriacutedics econogravemics i poliacutetics aixiacute com

les relacions que regien les interaccions dels uns amb els altres Drsquoaquesta manera assolirem

lrsquoobjectiu final de perfilar i explicar lrsquoevolucioacute que experimentagrave la societat

651 Definicioacute dels grups socials

Resumim breument per comenccedilar els membres dels diversos grups que hem fet

desfilar als apartats precedents Entre els ciues romans hi havia en primer lloc els alts

magistrats enviats des de la Urbs primer per conduir les legions contra lrsquoenemic cartaginegraves i

els seus aliats i posteriorment per assumir la direccioacute de la gestioacute de la prouincia Pretors i

cogravensols pertanyien als sectors meacutes encimbellats de la societat romana eren individus que

tenien una considerable capacitat econogravemica i restaven temporalment al territori ndash

generalment entre un i dos anysndash principalment perquegrave els seus interessos prioritaris

(poliacutetics socials i econogravemics) es movien a Roma En segon lloc hi havia els comites que

formaven el consilium del governador provincial Acostumaven a ser personatges que

compartien els mateixos rangs que els governadors triats sovint per aquests drsquoentre els seus

propis parents amics i altres persones amb les quals es relacionaven que els assistien en

diversos aspectes355 Aquesta mena drsquoestat major estava format per homes experimentats que

donaven consell als alts magistrats en aspectes molt concrets perograve tambeacute joventut noble que

feia les primeres passes de la seva formacioacute adquirint responsabilitats En tercer lloc hi havia

els cagraverrecs superiors de les tropes tribuns militars quumlestors i legats que eren ocupats tambeacute

355 CICEROacute Verr 2227 ldquocomites illi tui delecti manus erant tuae praefecti scribae accensi medici haruspices

praecones manus erant tuaerdquo

386

per individus procedents dels sectors meacutes elevats de la Urbs (que en ocasions podien eacutesser

drsquoorigen no romagrave perograve naturalitzats com Sex Digitius)

En quart lloc per sota dels grups anteriors se situaven els cagraverrecs intermedis i menors

de lrsquoexegravercit detinguts per ciutadans de classes intermegravedies Com a adsidui gaudien drsquoun

determinat nivell de riquesa si beacute era molt meacutes moderada que la dels seus superiors Quant

als interessos poliacutetics la seva posicioacute els garantia el dret de vot passiu perograve difiacutecilment podien

afrontar els costos que suposava seguir el cursus honorum En cinquegrave lloc hi havia el conjunt

de milites mancats de graduacioacute (o en tot cas escassa) que estava constituiumlt per una massa

extreta en la seva majoria de les classes inferiors i en general amb menys possibles Aquestes

circumstagravencies provocaven que els seus interessos poliacutetics ndashsuposant que en tinguessinndash es

veiessin limitats pels mecanismes de funcionament de la vida poliacutetica romana Drsquoacord amb

les dades a lrsquoabast tot sembla apuntar que en termes generals tota aquesta poblacioacute militar

independentment de lrsquoestatus tendia a romandre al sogravel provincial de manera temporal ja que

un cop finalitzat el periacuteode de servei (que podia arribar a dilatar-se durant uns quants anys)

tothom tornava cap a Itagravelia356

En sisegrave lloc ara ja fora de lrsquoagravembit militar hi havia tots aquells homes i dones dels

esglaons meacutes baixos de la societat romana ndashsegurament de les darreres classes i del sector dels

capite censindash que perseguien les tropes per oferir-los una variada sort de productes i serveis

Les ambicions poliacutetiques eren quelcom que no els devia despertar cap mena drsquointeregraves ategraves

que els seus nivells de renda eren iacutenfims (especialment els dels proletarii) i a meacutes eacutes possible

que entre ells no nomeacutes hi haguessin ingenui sinoacute tambeacute lliberts La seva principal motivacioacute

a lrsquohora de venir a la Peniacutensula era de caire econogravemic tot i que actuaven sense el recolzament

356 Entre les excepcions comptem els transfugae que apareixen testimoniats molt escadusserament a les fonts

escrites De fet nomeacutes hem localitzat dues notiacutecies per a tota la Citerior amb anterioritat a 133 aC una la forneix

Plutarc (Cato Ma 111) qui mentre enumera les operacions del cogravensol Catoacute detalla que en un enfrontament

contra els lacetans entre els indiacutegenes hi havia sis-cents αὐτομόλοι Lrsquoaltra lrsquoaporta Apiagrave (Ib 79) que esmenta la

presegravencia de desertors de lrsquoexegravercit romagrave entre els numantins en temps de les guerres celtibegraveriques Encara podem

afegir un tercer cas recollit pel mateix autor contextualitzat a la Ulterior afectada per les guerres lusitanes (Ib

73) Aquesta frequumlegravencia tan reduiumlda fa pensar que el nombre de transfugae al nostre territori i cronologia havia

drsquoeacutesser marcadament baix tot i que no seria gens estrany que hi hagueacutes meacutes casos voluntagraveriament silenciats pels

cronistes de lrsquoantiguitat En qualsevol cas les desercions es documenten en tota la histograveria de lrsquoexegravercit romagrave

malgrat que eren perseguides i castigades amb severitat (M VALLEJO ldquoSobre la persecucioacuten y el castigo a los

desertores en el ejeacutercito de Romardquo Polis Revista de ideas y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 5 1993 p

241-251 EADEM ldquoTransfugae en el ejeacutercito de Romardquo Hant 20 1996 p 399-408 J L CANtildeIZAR ldquoPosibles causes de

desercioacuten en el ejeacutercito romano vistas a traveacutes del Codex Theodosianus Problemaacutetica bajo Constatino y

problemaacutetica a partir de la segunda mitad del siglo IV dCrdquo SHHA 16 1998 p 217-232)

387

de cap gran estructura comercial a diferegravencia drsquoaltres colmiddotlectius dedicats al comerccedil

Desconeixem amb certesa quina era la permanegravencia dels sequellae al territori com que les

tropes anaven i venien es probable que nrsquohi hagueacutes que srsquohi mantinguessin mentre que

drsquoaltres preferirien retornar a Roma en algun moment o altre i de la manera que poguessin

En vuitegrave lloc hi havia els lliberts un grup heterogeni quant a les capacitats

econogravemiques que veiem assentat a la Citerior ibegraverica des drsquoalmenys els anys centrals del segle

II aC Les raons que els impulsaven a establir-srsquohi eren drsquoiacutendole econogravemica ategraves que actuarien

en terres provincials com a agents dels seus patrons tant en lrsquoagravembit del gran comerccedil com de

la gestioacute drsquoexplotacions de recursos naturals Aquests interessos provocaven que la

localitzacioacute dels lliberts es concentreacutes de manera significativa als principals nuclis urbans de

la proviacutencia tant del litoral com de la vall de lrsquoEbre Aixiacute mateix hi havia altres lliberts que es

trobarien nomeacutes temporalment al territori com els que anaven associats a les tasques de

recaptacioacute de tributs eacutes a dir els publicani que operaven mentre durava la concessioacute que

havien aconseguit els seus patrons No tots els publicans amb tot eren drsquoextraccioacute llibertina

ja que tambeacute podien eacutesser itagravelics que actuaven en nom drsquoaquells que havien guanyat una

licitacioacute per dur a terme obres o serveis diversos meacutes enllagrave de la recaptacioacute de publica

Entre la poblacioacute drsquoItagravelia de fora de Roma i el seu territori hi havia sectors meacutes

privilegiats que drsquoaltres Els primers estaven formats per aquells ciutadans que gaudien del

Latium mentre que els segons eren els que procedien de les comunitats peregrines aliades de

la resta de la peniacutensula Itagravelica malgrat aquesta consideracioacute existia una diversitat de

situacions ategraves que algunes comunitats havien estat privilegiades amb la concessioacute drsquoalguns

drets determinats (com el commercium o el conubium) A la Citerior ibegraverica intervingueren

en primer lloc grups aristocragravetics meacutes o menys acabalats i que concentraven el poder poliacutetic

de llurs comunitats per beacute que no tots ho feren de la mateixa manera Aixiacute hi havia aquells

que participaven a lrsquoexegravercit en qualitat de socii tot i que sempre es trobaven en una situacioacute

subordinada als romans que eren els qui detenien els principals cagraverrecs militars I hi havia els

rics negotiatores que concebien la proviacutencia com una terra drsquooportunitats per desenvolupar-

hi activitats econogravemiques relacionades sobretot amb el comerccedil i lrsquoexplotacioacute de mategraveries

primeres La llei romana permetia a tots ells beneficiar-se amb una promocioacute juriacutedica ategraves

que lrsquoestabliment del domicilium a Roma obria les portes a la consecucioacute de la ciutadania

388

plena En segon lloc hi havia altres grups menys ben posicionats alguns dels quals tambeacute es

veien obligats a formar part de les tropes de conquesta mentre que drsquoaltres possiblement

actuarien com a agents comercials en representacioacute dels grans negotiatores itagravelics que els

enviaven per dirigir in situ els seus afers En general igual que feien els legionaris un cop els

soldats itagravelics es llicenciaven srsquoembarcaven de tornada encara que tenim notiacutecia de la

fundacioacute drsquoalgun establiment colonial de dret llatiacute on srsquoassentaven els veterans i llurs famiacutelies

Per a lrsquoagravembit cronologravegic i geogragravefic que tractem de fet tan sols coneixem el cas de Valentia

que a meacutes eacutes molt tardagrave Aixiacute mateix hi havia una part de la poblacioacute militar que havia de

quedar-se possiblement durant un periacuteode llarg a la proviacutencia per mantenir en funcionament

les guarnicions destinades al control i la proteccioacute de determinades zones que eren escenaris

drsquoactivitats de gran interegraves ndashno nomeacutes militar sinoacute tambeacute econogravemicndash per als romanoitagravelics

(com Emporion Tarraco o Carthago Noua) Una situacioacute diferent trobem entre els itagravelics que

acudien per motius econogravemics ja que la naturalesa de les seves ocupacions els obligava a

restar llarg temps al territori quan no a instalmiddotlar-srsquohi de manera definitiva tant en

enclavaments preexistents com en drsquoaltres de nova fundacioacute situats en espais cogravemodes ja fos

ben beacute al costat de vells nuclis indiacutegenes o en drsquoaltres no ocupats anteriorment

La poblacioacute nadiua tenia tambeacute la consideracioacute de peregrina i nrsquohem distingit al seu

interior dos grans sectors socials Per una banda hi havia uns grups formats per les elits

rectores locals caracteritzades tradicionalment per disposar drsquouna fortuna superior a la de la

resta de la poblacioacute com a consequumlegravencia del fet de concentrar a les seves mans els mitjans de

produccioacute principalment les terres de conreu En quedar sotmesos a Roma el sector

privilegiat no desaparegueacute perograve experimentagrave diversos canvis profunds que afectaren la base

de la seva autoritat que passagrave a dependre de la voluntat de les autoritats romanes Amb tot

vers lrsquointerior continuaven essent els grups dominants La manca de testimonis de promocions

juriacutediques abans del tragravensit del segle II al I aC porta a descartar que hi haguessin membres de

les aristocragravecies amb velmiddotleiumltats poliacutetiques meacutes enllagrave dels liacutemits de les seves comunitats Per

altra banda hi havia els grups formats per la massa de la poblacioacute no privilegiada

tradicionalment dotada drsquoescassos recursos econogravemics i mancada de capacitat poliacutetica (tot i

alguna possible excepcioacute com Arse si meacutes no abans de la caiguda davant drsquoAnniacutebal) La

majoria es dedicaria a la produccioacute agropecuagraveria per beacute que tambeacute hi havia qui srsquoencarregava

389

de lrsquoobtencioacute de mategraveries primeres i la seva transformacioacute a traveacutes de lrsquoartesania com que la

produccioacute artesanal requeria un grau drsquoespecialitzacioacute meacutes marcat que el de lrsquoagricultura srsquoha

plantejat la hipogravetesi que aquells (i aquelles) que srsquohi dedicaven ocuparien una posicioacute

socioeconogravemica meacutes elevada sense que aixograve els permeteacutes deixar drsquoestar entre els grups no

privilegiats Les transformacions esdevingudes al territori de la magrave de lrsquoactivitat romanoitagravelica

als agravembits social i econogravemic potser desencadenaren alguns canvis en aquests sectors que

diversificarien les seves ocupacions (responent a les necessitats generades per exemple pel

comerccedil mediterrani)

Per acabar hi havia els esclaus No obstant el fet de compartir la manca de llibertat i

de cap mena de dret dins drsquoaquest sector hi trobariacuteem algunes diferegravencies pel que fa a la seva

situacioacute i tractament Les legions portaven els seus propis calones i serui publici per realitzar

tota mena de tasques vinculades a la logiacutestica de lrsquoexegravercit perograve alguns dels mateixos soldats ndash

hem drsquoimaginar que els procedents de les capes meacutes acomodadesndash es feien acompanyar dels

seus propis esclaus per tal de fer-los meacutes confortable la vida als campaments malgrat que

ocasionalment algun general especialment rigoroacutes obligava a despatxar-los A meacutes tenim

constagravencia que en alguns moments les tropes es valgueren dels serveis drsquoopifices esclavitzats

temporalment com els de Carthago Noua capturats lrsquoany 209 aC I encara hi havia els serui

que foren destinats a les explotacions de recursos naturals i aquells que estaven involucrats a

les activitats comercials Els esclaus tenien oriacutegens molt diversos ja que el tragravefic de persones

assoliacute unes dimensions desmesurades sobretot a la segona meitat del segle II aC i provocava

moviments drsquoindividus de qualsevol punt del Mediterrani a qualsevol altra contrada de

lrsquoimperi creixent de Roma Nombrosos serui testimoniats a lrsquoantic territori de la Citerior

ibegraverica a partir del segle I aC semblen procedir de terres orientals357 mentre que els ibers fets

captius podien anar a raure a qualsevol lloc perograve amb certa preferegravencia per la mateixa Roma

357 Lrsquoonomagravestica eacutes la principal font per aproximar-se a lrsquoorigen drsquoaquest colmiddotlectiu tot i que el fet que els esclaus

o els lliberts portessin noms de ressonagravencies orientals no implica necessagraveriament que haguessin nascut a la conca

oposada del Mediterrani Sovint aquells que havien caigut a les mans de les legions i despreacutes havien passat a les

dels uenaliciarii perdien el nom que tenien quan eren lliures perquegrave els amos els nrsquoassignaven un de nou

habitualment seguint les modes imperants Aixograve eacutes clar tambeacute afectava els uernae que eren nascuts a les

mateixes cases dels amos Aixiacute doncs si la moda del moment era posar noms grecs als esclaus independentment

de lrsquoorigen que tinguessin passarien a dur-ne un per decisioacute dels domini que no volien deixar drsquoestar a la moda

(C CHEESMAN ldquoNames in ndashpor and Slave Naming in Republican Romerdquo The Classical Quarterly vol 59 2

desembre 2009 p 517 C BUUN ldquoGreek or Latin The ownerrsquos choice of name for uernae in Romerdquo M GEORGE

(ed) Roman Slavery and Roman Material Culture Toronto 2013 p 22-25)

390

i la Itagravelia central on els latifundis de la nobilitas requerien una considerable quantitat de magrave

drsquoobra barata

652 Formes de relacioacute social

Drsquoenccedilagrave del moment que els romans posaren els peus a la peniacutensula Ibegraverica i

comenccedilaren a fer seu el territori establiren unes formes de relacioacute concretes amb els

indiacutegenes Els contactes entre els ibers (i altres pobles peninsulars) i gent procedent de la

peniacutensula Itagravelica no constituiumlen una novetat perquegrave ja abans de lrsquoesclat de la guerra

annibagravelica srsquohavien establert relacions informals de caire comercial com testimonia la

presegravencia de produccions itagraveliques en especial el vi i la vaixella que srsquoestibava a les bodegues

de les naus per assegurar lrsquoestabilitat de la cagraverrega amfograverica358 A meacutes si donem cregravedit a les

paraules de Livi hauriacuteem de pensar que tambeacute existien algunes relacions meacutes formals ategraves

que en un passatge del relat de les primeres actuacions de Cn Escipioacute especifica que a lrsquoagraverea

del litoral al nord de lrsquoEbre travagrave aliances amb alguns populi mentre que amb drsquoaltres renovagrave

les que ja existien359 En el cas drsquoeacutesser certes les paraules de lrsquohistoriador pataviacute potser srsquohi

reflectiria un hipotegravetic afany de buscar aliats entre les llargament conegudes (gragravecies al

comerccedil) comunitats ibegraveriques del nord-est peninsular als anys posteriors a la signatura del dit

tractat de lrsquoEbre (226225 aC)360 en aquest sentit Dioacute Cassi detalla que abans de lrsquoestabliment

del tractat els assumptes drsquoIbegraveria no havien despertat cap interegraves a Roma361

Fos com fos en iniciar-se el conflicte les relacions entre els romans i els indiacutegenes

quedaren definides a partir de la guerra Sembla que a lrsquoestadi inicial mentre les tropes

legionagraveries avanccedilaven per la franja litoral de lrsquoextrem nord-oriental peninsular Roma establia

aliances militars amb les comunitats iberes que aparentment no havien oposat massa

358 J PRINCIPAL ldquoTarraco las ceraacutemicas del Grupo Hercuacuteleo y el comercio romano-itaacutelico anterior a la Segunda

Guerra Puacutenicardquo JRA 11 1998 p 233-244 F CIBECCHINI i J PRINCIPAL ldquoAlcune considerazioni sulla presenza

commerciale romano-italica nella penisola iberica prima della seconda guerra punicardquo M KHANOUSSI P RUGGERI

i C VISMARA (cur) Africa romana Lo spazio marittimo del Mediterraneo occidentale geografia storica ed

economia Atti del XIV convegno di studio Sassari 7-10 dicembre 2000 Roma 2002 p 653-664 359 LIVI 21603 360 A SAacuteNCHEZ ROYO ldquoEn torno al tratado del Ebro entre Roma y Asdruacutebalrdquo Habis 7 1976 p 75-110 361 DIOacute CASSI 12481

391

resistegravencia362 Aquesta actitud tant podia ser fruit drsquouna influegravencia drsquoEmporion que segons la

tradicioacute literagraveria era com la metrogravepoli massaliota aliada de la Urbs363 com drsquoun meditat cagravelcul

de possibilitats davant de la forccedila intimidadora que constituiumla lrsquoexegravercit Malgrat que en teoria

les comunitats derrotades esdevenien deditiacutecies tenim indicis per considerar que en aquests

moments primerencs segurament per la peremptograveria i urgent necessitat de tenir a favor seu

totes les comunitats nadiues possibles per no entorpir la lluita contra els cartaginesos Roma

tendiacute a establir unes relacions de caragravecter meacutes o menys igualitari amb els indiacutegenes Aixiacute ho

palesen les nombroses referegravencies a lrsquoamicitia que trobem a les fonts escrites tant pel que fa a

aquells que havien estat derrotats manu militari com per a drsquoaltres que es posaven a disposicioacute

de les autoritats romanes de forma meacutes o menys voluntagraveria364 Una constant en tots els casos

documentats eacutes el paper que assumien les elits indiacutegenes que actuaven com a representants

de llurs comunitats

Ja hem dit en un capiacutetol anterior que lrsquoamicitia era un tipus de relacioacute que consistia en

un vincle moral entre ndashteogravericamentndash dues parts iguals que es fonamentava en la fides Durant

molt de temps la historiografia ha rebutjat lrsquoamicitia com una autegraventica forma de relacioacute

aplicada pels romans envers altres pobles que sersquols sotmetien tot considerant que aquest mot

ocultava de manera meacutes o menys mal dissimulada una relacioacute clientelar365 Els investigadors

que defensaven aquest punt de vista es fonamentaven en una cita de Ciceroacute qui comenta que

era costum antic i arrelat que els dediticii esdevinguessin clients drsquoaquell que comandava els

efectius que els havien derrotat366 Aixiacute les conquestes portaven impliacutecita la formacioacute de

suposades clienteles provincials de manera que els pretors i els cogravensols que havien rebut el

favor de la Victograveria esdevindrien patrons de muacuteltiples comunitats drsquoarreu del Mediterrani

362 Drsquoacord amb Livi Cn Corneli Escipioacute no sembla haver tingut cap enganxada amb els ibers fins arribar a Cissa

on els puacutenics havien deixat una guarnicioacute (LIVI 21601-3) perograve Polibi matisa aquest panorama explicitant que en

lrsquoavanccedilament des drsquoEmpuacuteries cap al sud hagueacute de lliurar algunes batalles contra indiacutegenes renuents detalla a

meacutes una doble actuacioacute en funcioacute de la disposicioacute dels nadius a voltes meacutes diplomagravetica a voltes meacutes belmiddotligerant

(POLIBI 3761-2) 363 LIVI 348 364 POLIBI 3766 10179 10193-7 10341 LIVI 2650 LIVI 28347-12 ZONARAS 985 365 M SALINAS ldquoLa funcioacuten del hospitium y la clientela en la conquista y romanizacioacuten de Celtiberiardquo SHHA 1

1983 p 28 J J SEGUIacute ldquoLa Historia Militar del Levante espantildeol en la Edad Antiguardquo Militaria Revista de Cultura

Militar 11 1998 p 22 A RUIZ RODRIacuteGUEZ ldquoEl concepto de clientela en la sociedad de los priacutencipesrdquo III Reunioacute

sobre Economia en el Moacuten Ibegraveric Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 11-20 HERNAacuteNDEZ PRIETO ldquoMecanismos de

adhesioacuten y control de los pueblos hispanos durante la Segunda Guerra Puacutenicardquo Habis 42 2011 p 108 366 CICEROacute De off 135

392

comenccedilant per la mateixa Itagravelia367 Mercegraves a les clienteles aquells obtindrien beneficis de caire

social i poliacutetic mentre que aquestes rebrien en contrapartida suports de diferents menes en

particular esperaven dels patroni que intercedissin per elles i que defensessin llurs interessos

allagrave on es prenien les decisions meacutes importants que els concernien perograve en les quals no podien

participar per raons juriacutediques eacutes a dir a Roma La relacioacute tindria una vocacioacute de perpetuiumltat

en la mesura que es transmetia per ambdues bandes per via hereditagraveria368 Drsquoacord amb

aquesta concepcioacute es llegia el conegut episodi de lrsquoambaixada de diversos pobles drsquoambdues

proviacutencies hispanes al Senat el 171 aC369 Per tal de dirimir la denuacutencia que imposaren contra

diversos governadors que havien actuat abusivament als anys anteriors els patres demanaren

als representats de cada prouincia que escollissin dos patrones Els elegits foren antics

magistrats que havien servit a la Peniacutensula no pas per casualitat sinoacute perquegrave ja existirien uns

lligams previs de clientela370

Tanmateix hi ha diferents elements que no permeten acceptar almenys per a

periacuteodes anteriors a les acaballes del segle II aC la idea de les clienteles provincials tal i com

srsquoha plantejat tradicionalment Per comenccedilar les deditiones es feien in fide populi Romani no

pas del general vencedor371 fet que dificultaria que les comunitats capitulades esdevinguessin

automagraveticament clientes del magistrat a diferegravencia drsquoallograve que afirmava Ciceroacute Tampoc ho

facilitaria el temps relativament curt que els governadors passaven sobre el territori

especialment a les Hispagravenies on havien de dedicar bona part del seu mandat a guerrejar

contra els nadius i en consequumlegravencia no disposarien de gaire temps per dedicar-lo a establir

les relacions clientelars372 Aixiacute mateix al moacuten romagrave les clienteles eren individuals no pas

gentiliacutecies cosa que significa que les relacions srsquoestablien amb una persona concreta que

actuava com a patroacute si beacute existia la possibilitat que la clientela fos heretada ndashcosa que tampoc

367 J-M DAVID La romanisation de lItalie Malesherbes 1997 p 161 J NICOLS Civic Patronage in the Roman Empire

Leiden 2013 p 3-5 368 J-M DAVID ldquoLrsquoexercice du patronat agrave la fin de la Reacutepublique entre la competition des pairs et la hieacuterarchie

des puissancesrdquo K-J HOumlLKESKAMP i E MUumlLLER-LUCKNER (eds) Eine politische Kultur (in) der Krise Schriften des

Historischen Kollegs Kolloquien Muumlnchen 2006 p 80 i n 32 K S VERBOVEN ldquoClientela Roman Republicrdquo R S

BAGNALL et al (eds) The Encyclopedia of Ancient History Oxford 2013 p 1578 369 LIVI 4321-5 370 J MANGAS ldquoClientela privada en la Hispania romanardquo Memorias de Historia Antigua 2 1978 p 217 371 K S VERBOVEN op cit p 1580 372 F PINA ldquoGenerales y clientelas provinciales iquestqueacute clientelasrdquo J SANTOS i C CRUZ (eds) Romanizacioacuten

fronteras y etnias en la Roma Antigua el caso hispano Vitoria-Gasteiz 2012 p 71 i 73

393

sembla haver estat la normandash no passava a ser un ldquopatrimonirdquo de tota la gens sinoacute nomeacutes dels

fills del patroacute difunt o com a molt de la famiacutelia concreta de la qual formava part373 A meacutes a

meacutes com que el patronatge es fonamentava en principis morals (la fides) en comptes de legals

tant els clients com els patrons podien extingir la relacioacute quan ho consideraven convenient

aixograve solia passar quan els clients eren de lrsquoopinioacute que aquell ndasho aquells perquegrave no hi havia res

que en limiteacutes el nombrendash que actuava com a patroacute no complia les expectatives i no els

protegia o no defensava els seus interessos de manera adequada374 Tornant a lrsquoambaixada de

171 aC a la llum de tot el que hem apuntat fins ara no hauriacuteem drsquoentendre que M Porci Catoacute

i P Corneli Escipioacute els patrones de la Citerior tinguessin necessagraveriament lligams de clientela

amb les comunitats que se sentien agreujades sinoacute que foren els seus representants els que

els triaren en aquell moment concret perquegrave actuessin en nom seu Lrsquoeleccioacute drsquoaquests dos

personatges no teacute res de sorprenent ja que els indiacutegenes escolliren homes de prestigi que ja

coneixien pels contactes previs que havien tingut375 i que pensaven que vetllarien pels seus

interessos no perquegrave ja abans fossin els seus patrons

En els darrers anys en canvi srsquoestagrave revalorant lrsquoamicitia fins al punt de plantejar amb

arguments sogravelids que durant lrsquoegravepoca migrepublicana era una foacutermula habitual de tractat

internacional376 Som del parer per tant que per al tombant del segle III aC els escriptors de

lrsquoantiguitat almiddotludeixen veritablement a amicitiae quan parlen de les relacions entre Roma i les

comunitats iberes en comptes de clienteles La fi de la guerra la voluntat de mantenir la

presegravencia sobre el territori per part de Roma i les revoltes indiacutegenes potser menaren a

modificar les anteriors amistats que des del principi del segle II aC passarien a ser substituiumldes

per altres formes de relacioacute menys igualitagraveries i que remarcaven la subjeccioacute dels indiacutegenes

De tota manera Burton considera que lrsquoamicita es derivaria tambeacute de lrsquoestabliment formal

drsquouna deditio independentment de la forma precisa que adopteacutes377

El patronatge aixiacute doncs no estava especialment difoacutes en les relacions entre romans i

peregrini indiacutegenes perograve siacute seria meacutes frequumlent entre ciutadans romans Els vincles de clientela

tant es podien establir entre dos ingenui ndashdrsquoestatus similar o diferentndash o entre un ingenuus i

373 F PINA ldquoGenerales y clientelas provincialeshelliprdquo p 72-73 374 J-M DAVID La romanisation de lrsquoItalie p 164 375 F PINA ldquoGenerales y clientelas provincialeshelliprdquo p 72 376 P J BURTON Friendship and Empire F PINA ldquoGenerales y clientelas provincialeshelliprdquo p 77 377 P J BURTON Friendship and Empire p 79

394

un llibert En realitat malgrat que tot plegat es coneix genegravericament amb el mateix terme la

dels uns i la dels altres no era exactament igual El patronatge entre dos individus drsquoextraccioacute

ingegravenua era complement voluntari i com hem dit meacutes amunt es basava en vincles morals

generalment el futur client anava a cercar la persona que considerava meacutes escaient per posar-

se sota la seva proteccioacute En canvi la clientela amb els lliberts no era voluntagraveria estava

regulada legalment i no era tan flexible378

Pel que fa als indiacutegenes tot sembla indicar que des de lrsquoibegraveric ple les relacions entre

els sectors privilegiats i els no privilegiats estaven basades en formes de dependegravencia que tot

sovint srsquohan identificat amb la clientela379 Drsquoaquesta manera els primers actuaven com a

grups dominants en tant que controlaven els mitjans de produccioacute mentre que els segons

eren els grups dominats que es trobaven subjectes ndashen un grau difiacutecil de precisar i que drsquouna

comunitat a una altra podia diferirndash380 als altres Aixiacute mateix les diferegravencies entre les diverses

menes drsquoassentaments assenyalen lrsquoexistegravencia drsquouna jerarquia territorial que vinguda de

lrsquoibegraveric ple es mantingueacute encara durant els primers moments de presegravencia romanoitagravelica fins

a la repressioacute catoniana Les evidegravencies de sectors aristocragravetics es troben als nuclis meacutes grans

perograve tambeacute als mitjans i agravedhuc als relativament petits perograve mai als meacutes reduiumlts de tots Aquest

fet indica per una banda que de la mateixa manera que hi havia una jerarquia territorial hi

devia haver una jerarquia dins de les elits de manera que la noblesa que residia en un

establiment determinat es trobava subordinada a la que ho feia als centres meacutes grans381 per

altra banda aixiacute com les capes inferiors de la societat ndashformades com hem dit abans

majoritagraveriament per la massa camperolandash cohabitaven amb els membres drsquoaltres segments

als establiments principals i els secundaris meacutes grans ocupaven si no de manera exclusiva

gairebeacute els meacutes modestos i de reduiumlda superfiacutecie

Com es podia manifestar la dependegravencia dels diferents grups socials indiacutegenes

Intentar resoldre aquesta incogravegnita ens fa topar amb lrsquoescull de la informacioacute a lrsquoabast Els

378 J NICOLS op cit p 3 379 J M RAMOS ldquoLa devotio ibeacutericardquo Anuario de Historia del Derecho Espantildeol 1 1924 p 7-26 J MALUQUER ldquoPueblos

ibeacutericosrdquo Historia de Espantildea dirigida por Meneacutendez Pidal t 1 vol 3 Madrid 1954 A BALIL ldquoIndiacutegenas y

colonizadoresrdquo Aacute DrsquoORS Historia econogravemica y social de Espantildea Primer Volumen la Antiguumledad Madrid 1973 p

158 A RUIZ i M MOLINOS op cit A RUIZ ldquoEl concepto de clientelahelliprdquo p 18-19 I GRAU ldquoDinaacutemica social paisaje

y teoriacutea de la praacutectica Propuestas sobre la evolucioacuten de la sociedad ibeacuterica en el aacuterea central del oriente

peninsularrdquo Trabajos de Prehistoria 64 nuacutem 2 2007 p 132 380 I GRAU ldquoDinaacutemica social paisaje y teoriahelliprdquo p 132-136 381 I GRAU ldquoDinaacutemica social paisaje y teoriahelliprdquo p 132-133

395

autors antics registren alguns detalls sobre aquest tema perograve com drsquohabitud soacuten molt

esporagravedics excessivament concisos i molt parcials en el sentit que tendeixen a centrar llur

atencioacute en els grups privilegiats Testimonien relacions de clientela si beacute ho fan expressament

nomeacutes entre els celtibers i encara fa tot lrsquoefecte que es tracta drsquouna clientela que afectava

uacutenicament els sectors aristocragravetics382 Molt menys clars soacuten en el cas dels populi ibers en

referegravencia als edetans Polibi fa almiddotlusioacute als membres de lrsquoοἰκός i als amics que acompanyaven

el princeps drsquoEdeta a lrsquoambaixada que srsquoadreccedilagrave a Tarraco per parlar amb Escipioacute lrsquoany 209 aC383

Tant aquest com altres autors situen alguns pobles sobretot els ilergets establint aliances

militars amb drsquoaltres384 aquestes unions semblen tenir un caragravecter conjuntural i una durada

condicionada a la del conflicte comuacute que nrsquohavia afavorit la formacioacute com demostren les

aliances documentades entre els ilergets i altres comunitats meacutes o menys properes que

srsquohavien constituiumlt per combatre els enemics Malgrat que drsquoacord amb la tradicioacute literagraveria

solien eacutesser impelmiddotlides pels ilergets ndashfet que indica un poder superior al de la resta plasmat

en la capacitat de mobilitzacioacute drsquoaltres populi sobre els quals haurien estegraves la seva hegemoniandash

la nogravemina dels aliats no eacutes exactament la mateixa i fins i tot alguns que en un moment

srsquohavien alineat amb els ilergets en un altre srsquohavien posicionat al costat dels romans i havien

esdevingut per aquesta raoacute un blanc dels seus atacs No sempre apunten les xifres dels

efectius que aconseguien reunir les aliances perograve si fem cas de les que registren podien

arribar a aplegar uns quants milers drsquohomes Lrsquouacuteltima coneguda que tingueacute lloc lrsquoestiu de 205

aC estava formada per una trentena de pobles que contribuiumlren conjuntament amb trenta

mil infants i quatre mil genets385 Aixograve significa que cada populus aliat aportagrave de mitjana un

miler drsquoinfants i meacutes de cent trenta genets Vol dir aixograve que tots els combatents formaven part

dels sectors aristocragravetics Per beacute no disposem de dades demogragravefiques per als ibers aquestes

quantitats semblen exagerades si els considerem a tots com a membres de les aristocragravecies

tenint en compte que no hi ha cap raoacute per pensar que els efectius aportats constituiumlen la

totalitat dels homes nobles capacitats per participar a la guerra als quals encara hauriacuteem

drsquoafegir-hi les dones els menors drsquoedat i els que es veurien impedits per eacutesser reclutats ja fos

382 LIVI 265014 383 POLIBI 10342-5 384 POLIBI 11266 LIVI 25345-6 28242-4 28315-7 29119 i 2935 APIAgrave Ib 37 385 LIVI 29119

396

per ser massa grans per estar malalts o veurersquos afectats per qualsevol altre impediment En

definitiva tot plegat menaria a com a miacutenim duplicar la xifra resultat que encara eacutes meacutes

difiacutecil drsquoacceptar Costa de creure que un sol populus tingueacutes una quantitat tan gran

drsquoindividus formant els sectors privilegiats ni tan sols unint els que residien a tots els

assentaments perquegrave si aquests constituiumlen una minoria dins de la poblacioacute els sectors no

privilegiats havien drsquoeacutesser un nombre ingent cosa que no teacute cap mena de sentit en relacioacute a

les evidegravencies arqueologravegiques Drsquoacord amb com eren les estructures domegravestiques habituals i

els establiments eacutes impossible que poguessin donar cabuda a una poblacioacute drsquoaquesta

magnitud

Podriacuteem pensar per tant que els historiadors antics havien manipulat les xifres

intencionadament a lrsquoalccedila per dignificar el combat i enaltir la victograveria subseguumlent per part de

les tropes romanes Perograve hi ha una altra possibilitat que la poblacioacute autoritzada per posseir

armes i participar a la guerra no fos nomeacutes lrsquoaristocragravetica sinoacute que hi hauria altres sectors que

tambeacute entrarien dins de la categoria privilegiada perograve sense formar part de les elits dirigents

Aquesta hipogravetesi estaria recolzada pel registre material ja que es detecta un increment de la

presegravencia de peces drsquoarmament tant a les necrogravepolis com a lrsquointerior dels poblats a partir del

segle IV aC que sembla assenyalar que durant lrsquoibegraveric ple la possessioacute drsquoarmes srsquoestengueacute meacutes

enllagrave dels sectors aristocragravetics Aquesta expansioacute es pot explicar per canvis en la societat que

permetrien que segments meacutes amplis estiguessin capacitats per disposar drsquoarmes Aquests

grups potser com ha defensat F Quesada constituirien la poblacioacute lliure no subjecta i en

definitiva privilegiada386

La forta sotragada que inauguragrave el segle II aC per forccedila havia de comportar canvis en

les relacions socials dels indiacutegenes instituiumldes fins aleshores Certament seguien havent-hi

grups dominants i grups dominats perograve no es relacionaven exactament de la mateixa manera

No podien fer-ho perquegrave la base sobre la qual els sectors aristocragravetics havien fonamentat la

seva posicioacute ndashel control dels mitjans de produccioacute i especialment de la terrandash desaparegueacute en

el moment que foren derrotats per Roma Perograve amb el sistema drsquoadministracioacute provincial poc

desenvolupat que tenia necessitava el concurs dels mateixos subjectes sobretot dels grups

dirigents Drsquoaquesta manera els retornagrave en precari alguns dels mitjans de produccioacute ndashcom

386 F QUESADA ldquoLas armas en los poblados ibeacutericos Teoriacutea meacutetodos y resultadosrdquo Gladius 30 2010 p 17-42

397

les terresndash perograve sersquon reservagrave drsquoaltres concretament aquells que podien fornir uns beneficis

meacutes considerables i de manera relativament ragravepida ndashcom les mines Aixiacute en aparenccedila el

funcionament anterior no es modificava perograve en realitat els sectors aristocragravetics que havien

sortit de la desfeta ja fossin velles elits supervivents o drsquoaltres de noves promocionades eren

molt conscients que la seva posicioacute no era tan sogravelida com la dels seus predecessors sinoacute que

depenia de la fidelitat mostrada envers els nous amos i de la voluntat de lrsquoestat romagrave Aixograve feia

que el poder de les elits indiacutegenes es veieacutes retallat ja que els recursos que antigament anaven

a raure a les mans de les aristocragravecies ara tan sols hi passaven perquegrave eren drenats per Roma

Amb tot a efectes pragravectics i envers la mateixa poblacioacute autogravectona continuaven constituint

els grups dominants

Finalment una darrera forma de relacioacute era aquella establerta entre els esclaus i els

seus amos A la Citerior ibegraverica hem reconegut per al marc cronologravegic que tractem diverses

menes drsquoesclaus que pertanyien a diferents amos lrsquoexegravercit els legionaris romans els itagravelics

amb interessos econogravemics al territori i segurament tambeacute els lliberts no tenim a lrsquoabast cap

indici que permeti incloure a la llista de propietaris de manera fonamentada els grups

privilegiats indiacutegenes malgrat que si es trobaven en disposicioacute de fer-ho eacutes probable que

tambeacute nrsquoadquirissin algun En qualsevol cas aquesta era una relacioacute de caire desigual que es

basava en el principi juriacutedic del gaudi o no de llibertat de manera que a aquells que nrsquoestaven

mancats sersquols desposseiumla de cap mena de dret i restaven a la mercegrave de la voluntat dels amos

que siacute eren lliures Les funcions dels serui eren molt variades si beacute al nostre territori semblen

haver-se concentrat principalment a lrsquoesfera de lrsquoeconomia ategraves que els negotiatores itagravelics els

compraven per treballar a les mines387 aixiacute com als enclavaments comercials destacats388 Un

tercer agravembit on trobariacuteem esclaus tot i que no estagrave tan ben documentat eacutes el de lrsquoagricultura

per beacute que sembla que els propietaris no els destinarien als camps de la proviacutencia fins a un

moment molt avanccedilat com es despregraven del passatge ja citat de Plutarc que esmenta la

387 DIODOR 5364 388 CIL I22270 CIL I22271 CIL II3433 CIL II3434 y supp 5927 J M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de Carthago

Nova la documentacioacuten epigraacutefica Murcia 1997 p 71-77 i 460-465 S F RAMALLO Mosaicos romanos de Carthago

Nouahellip p 79-82 i lagravem XXXIV IDEM ldquoInscripciones sobre pavimentoshelliprdquo p 183-186 B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoHeisce

magistreishelliprdquo 2004 p 467

398

presegravencia de serui al fundus del terratinent itagravelic Vibius Paciaecus als primers anys del segle I

aC389

Al costat de les formes de relacioacute ressenyades hauriacuteem drsquoafegir aquelles que solen

eacutesser meacutes difiacutecils de rastrejar perquegrave rarament acostumen a deixar cap indici evident perograve

que srsquohaurien establert fruit dels contactes personals Els primers de tots tingueren lloc entre

la soldadesca romanoitagravelica i la poblacioacute indiacutegena no nomeacutes pel fet que des de ben aviat

aquests es mostraren meacutes o menys disposats a cedir-los efectius en qualitat drsquoauxiliars390 sinoacute

perquegrave en els periacuteodes que les lluites srsquoaturaven per la fred i la maltempsada (o quan les tropes

eren desmobilitzades per altres raons) la hivernacioacute es produiumla a vegades als mateixos

establiments indiacutegenes391 Era una solucioacute beneficiosa per a les legions perquegrave sovint

srsquoestalviava de parar els castra hiberna ja que els soldats eren allotjats a lrsquointerior de les cases i

el seu manteniment corria a cagraverrec de la mateixa comunitat A banda del desgast financer que

suposava la soldadesca no sempre es comportava de manera respectuosa amb els seus

amfitrions forccedilats cosa que en meacutes drsquouna ocasioacute havia comportat reaccions que anaven des

de protestes formals fins a autegraventiques rebelmiddotlions392 Altres contactes serien els que

srsquoesdevindrien entre els nadius i els agents itagravelics i romans que havien estat enviats per

administrar els negocis dels seus patrons als enclavaments comercials o als centres

drsquoexplotacioacute de mategraveries primeres que probablement no nomeacutes es valien de la forccedila de treball

servil sinoacute tambeacute de la lliure indiacutegena Els indrets meacutes idonis perquegrave srsquoassentessin des de meacutes

aviat aquestes relacions directes entre individus de diferents procedegravencies geogragravefiques i

socials per tant eren els nuclis meacutes destacats del litoral i aquells en els quals els negotiatores

itagravelics tenien meacutes interessos

389 PLUTARC Cras 42 390 Malgrat que els auxilia es posaven a les ordres dels comandants romans (per exemple LIVI 21221-4) i actuaven

de manera coordinada amb les forces romanoitagraveliques els seus campaments restaven perfectament separats dels

de legionaris i socii itagravelics De fet eacutes habitual que els annalistes els descriguin sense amagar el seu menyspreu

recalcant la manca de disciplina i el desordre que hi regnaven cosa que meacutes drsquouna vegada jugagrave a favor dels

romans perquegrave ho aprofitaven per atacar-los agafant-los desprevinguts (LIVI 39311-16) 391 El fenomen de lrsquohospitium militare eacutes un recurs que es documenta agravempliament arreu del Mediterrani en egravepoca

republicana i que no deixava drsquoeacutesser una forma drsquoextorsioacute aplicada sobre les comunitats peregrinae (T NtildeACO

ldquoMilites in oppidis hibernabant El hospitium militare invernal en ciudades peregrinas y los abusos de la

hospitalidad sub tectis durante la Repuacuteblicardquo Dialogues drsquoHistoire Ancienne 272 2001 p 63-90) 392 Lrsquoobligacioacute de lrsquohospitium militare no estagrave testimoniada a la Citerior ibegraverica per a cronologies anteriors a lrsquoany

133 aC perograve aixograve no treu que no es produiacutes igualment perquegrave la font que meacutes detalls aporta al respecte eacutes lrsquoobra

de Livi que es perd despreacutes de lrsquoany 167 aC Potser un cas proper seria el del cagravestig imposat als ilergets despreacutes de

la seva darrera revolta lrsquoany 205 aC (T NtildeACO ldquoMilites in oppidis hibernabanthelliprdquo p 75-80)

399

653 Mobilitat social

Vuitanta-cinc anys eacutes un lapse de temps prou dilatat perquegrave esdevinguessin fenogravemens

drsquoascens (o descens) social al territori de la Citerior ibegraverica malgrat que per a aquest periacuteode

tan primerenc no soacuten fagravecils de resseguir Un dels meacutes evidents tant per les mencions recollides

a les fonts literagraveries com per la dinagravemica habitual de les guerres imperialistes romanes393 eacutes el

canvi de signe negatiu per les repercussions que tenia en tots els sentits que suposava la

caiguda a la condicioacute servil Aquest fou el fenomen de mobilitat social que afectagrave a meacutes

persones sobretot als membres de les comunitats derrotades entre els anys 218 i 195 aC Era

pragravectica sovintejada que els vencedors ndashara els cartaginesos ara els romansndash apliquessin sobre

aquells a qui conquerien el penoacutes cagravestig de la reduccioacute a lrsquoesclavitud aixiacute ho feren els puacutenics

amb els saguntins als prolegogravemens de la guerra394 o els romans amb els artesans de Carthago

Noua despreacutes que Escipioacute la prengueacutes395 i amb els rebels que hostilitzaven reiteradament els

bergistans a inicis del segle II aC396 Drsquoenccedilagrave del moment que Catoacute retornagrave a Roma deixen de

trobar-se notiacutecies relatives a lrsquoesclavatge de grans quantitats de persones a les terres ibegraveriques

perograve continuagrave essent una solucioacute frequumlent els anys seguumlents a la Celtibegraveria397

Un sentit diferent tenia lrsquoobtencioacute de la llibertat que implicava no nomeacutes la

recuperacioacute de la condicioacute lliure sinoacute la concessioacute de la ciutadania La documentacioacute drsquoaquest

acte dins del nostre marc geogragravefic i cronologravegic eacutes inexistent per beacute que sospitem que les

proviacutencies hispanes no es devien allunyar gaire de la tendegravencia general drsquoaquesta egravepoca a

enfranquir esclaus Aixograve eacutes el que devia passar amb aquells dos milers drsquoartesans de Carthago

Noua convertits temporalment en esclaus puacuteblics Eacutes possible tambeacute que alguns dels serui

presents als assentaments on es duien a terme activitats relacionades amb el comerccedil

393 W V HARRIS Guerra e imperialismo en la Roma republicana 320-70 aC Madrid 1989 p 79-84 394 POLIBI 317 LIVI 21151-2 Segons el megalopolita Anniacutebal repartiacute els esclaus entre la soldadesca com a part del

botiacute perograve el pataviacute assenyala que els feacuteu vendre Possiblement tingueren lloc ambdues accions encara que cada

autor nrsquoemfasitzagrave una en concret 395 POLIBI 10176-9 LIVI 26472-3 En aquest cas lrsquoesclavitud tenia un caragravecter temporal (sempre que els opifices es

mostressin colmiddotlaboradors) ategraves que Escipioacute asseguragrave que els atorgaria la llibertat aixiacute que acabessin de prestar

els seus serveis Tot i aixograve enviagrave una part de la poblacioacute no ciutadana concretament individus joves i forts com

a remers de les naus 396 LIVI 3416 i 3421 397 Nomeacutes per esmentar un exemple la immensa majoria dels numantins que sobrevisqueren al setge foren

esclavitzats i venuts (APIAgrave Ib 98)

400

mediterrani acabessin tard o drsquohora alliberats Meacutes difiacutecil havia de ser la manumissioacute drsquoesclaus

associats a les tasques meacutes feixugues com les que tenien a veure amb les explotacions

mineres les adustes condicions de vida dels quals no els concedirien una longevitat prou

llarga com per poder veure el dia del seu enfranquiment398 Fos com fos no hem de perdre de

vista que la manumissioacute a proviacutencies podia comportar un greu problema de tipus legal alguns

mecanismes drsquoacceacutes a la categoria llibertina requerien la sancioacute del magistrat competent399 i

com que amb frequumlegravencia el magistrat es trobava dirigint les guerres als fronts de lrsquointerior

peninsular podia donar-se la situacioacute que apareguessin falsos lliberts400 Aixiacute drsquoacord amb

lrsquoordenament juriacutedic romagrave no havien deixat drsquoeacutesser mai esclaus i en consequumlegravencia des del

punt de vista legal tampoc no havien esdevingut ciutadans encara que els seus amos

mostressin la ferma voluntat de manumetrersquols i de permetrersquols viure com qualsevol altre llibert

real Aquesta eacutes la teoria perograve desconeixem fins a quin punt aquest acte tingueacute lloc al nostre

territori i en cas de produir-se quin fou lrsquoimpacte (si eacutes que arribagrave a tenir-ne cap)

Una altra mena de promocioacute era aquella que concedia la ciutadania (fos la llatina o la

romana) als aliats itagravelics Es tracta drsquouna concessioacute que tenia molt a veure amb la participacioacute

a lrsquoexegravercit ategraves que solien atorgar-la els generals a alguns soldats com a premi per les accions

que havien dut a terme En aquest sentit ja hem fet referegravencia anteriorment al socius naualis

Sex Digitius que lrsquoany 209 aC es trobava al setge de Carthago Noua sota les ordres drsquoEscipioacute401

i que gragravecies als megraverits militars i al recolzament drsquoaquest Corneli drsquoeacutesser un aristogravecrata de

Paestum passagrave a ser ciutadagrave romagrave A vegades la promocioacute juriacutedica anava acompanyada drsquouna

concessioacute de terres en un establiment colonial A la Citerior ibegraverica nomeacutes disposem drsquoun sol

cas conegut el de Valentia que hauria permegraves teogravericament adquirir als seus habitants la

ciutadania llatina Originalment els pobladors eren llicenciats que havien combatut contra

398 E BADIAN Publicans and sinners New York 1972 p 33-34 399 La manumissio uindicta demanava que lrsquoamo lrsquoesclau i un testimoni srsquoadrecessin al pretor per tal de proclamar

lrsquoenfranquiment Amb tot hi havia altres mecanismes que permetien manumetre un esclau que no necessitaven

la presegravencia de cap magistrat com la manumissioacute ex testamento (P LOacutePEZ BARJA Historia de la manumisioacuten en

Roma de los oriacutegenes a los Severos Gerioacuten Anejos 11 2007 p 20-26 30-37 i S TREGGIARI Roman Freedmen during

the Late Republic p 28) 400 P A BRUNT Italian Manpower p 207 401 LIVI 26481-2

401

Viriat molt probablement socii itagravelics402 La presegravencia als nivells fundacionals de la ciutat de

materials locals ndashsempre en una proporcioacute molt meacutes baixa que les importacions itagraveliquesndash ha

portat a plantejar la possibilitat que meacutes que una consequumlegravencia del comerccedil amb els indiacutegenes

de la zona una part del contingent poblacional fundacional fos autogravectona403 De tota manera

que hi haguessin nadius no implica necessagraveriament que hom els estengueacutes tambeacute a ells la

mateixa ciutadania sinoacute que podien romandre com a peregrini

Aixograve ens porta a fer algunes consideracions al voltant de la promocioacute juriacutedica dels

indiacutegenes De la mateixa manera que els itagravelics podien ascendir socialment a traveacutes de

lrsquoobtencioacute de la ciutadania tambeacute els auxilia aportats per les comunitats deditiacutecies podien fer-

ho com palesen diversos testimonis literaris404 i epigragravefics405 Tots tanmateix srsquoinsereixen en

cronologies del segle I aC mentre que per a dates anteriors a 90 aC tenim una uacutenica referegravencia

es tracta de la concessioacute de ciutadania al ndashpossiblement celtiberndash406 Moericus (o Mericus) el

liacuteder dels mercenaris hispans que combateren a Siracusa contra els cartaginesos lrsquoany 211 aC

despreacutes drsquohaver fet defeccioacute drsquoaquests407 Lrsquoexcepcionalitat del context eacutes segurament el que

explica aquesta recompensa que anagrave complementada amb lrsquoatorgament gens menyspreable

drsquoun lot de cinc-centes iugera de terra a la mateixa Siciacutelia a meacutes drsquouna ciutat (probablement

Murgentia)408 on assentar-se tant ell com els seus homes aixiacute com lrsquooportunitat de participar

amb els magravexims honors al triomf de M Claudi Marcel Despreacutes drsquoaquest cas no tenim

constagravencia documental de cap altre cosa que ens fa pensar que durant el periacuteode que

considerem o beacute Roma no promocionagrave ni un sol indiacutegena ndashque eacutes el que sembla meacutes

versemblantndash o beacute ho feacuteu perograve de manera molt extraordinagraveria i sersquon perdeacute el record

402 En principi no hi havia cap impediment perquegrave tambeacute sersquon beneficiessin ciutadans romans si beacute acceptar de

fixar el seu domicilium en un assentament drsquoestatus llatiacute suposava la pegraverdua drsquoalguns drets (sobretot els poliacutetics)

perquegrave passaven a tenir la ciutadania llatina 403 A RIBERA ldquoEl influjo ibeacuterico en la ciudad romana de Valentiardquo Empuacuteries 52 2000 p 173-181 404 LIVI per 127 DIO CASSI 47352 48243 i 48252 CICEROacute Brut 305 nat deor 381 Phil 1112 1327 i 1410 CEgraveSAR

bell ciu 1663 PLINI EL VELL NH 7136 APIAgrave bell ciu 487 VALERI MAgraveXIM 378 i 864 QUINTILIAgrave Institutio oratoria

51210 De uir Ill 7211 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 2513 i 2781 405 CIL I790 = ILS 8888 406 L A GARCIacuteA MORENO ldquoTopoacutenimos y antropoacutenimos celtas en Espantildea y la estructura y evolucioacuten sociopoliacutetica

de los celtiacuteberos (ss III-II aC)rdquo F VILLAR i F BELTRAacuteN (eds) Pueblos lenguas y escrituras en la Hispania romana

Salamanca 1999 p 221-232 407 LIVI 262110-11 408 LIVI 26219-17

402

En definitiva a lrsquohora de parlar de les diferents promocions i degradacions juriacutediques

que podrien haver tingut lloc a la Citerior ibegraverica amb anterioritat a lrsquoany 133 aC i que

comportarien un canvi en la posicioacute social nomeacutes tenim ben provada la pegraverdua de llibertat

Interpretem a meacutes que hi hauria com a miacutenim una promocioacute juriacutedica a la categoria llatina

(que beneficiagrave els veterans itagravelics instalmiddotlats a Valentia) i considerem com a probable que

antics esclaus fossin manumesos al territori sense que puguem saber del cert fins a quin punt

els hipotegravetics enfranquiments eren reals drsquoacord amb la llei o no Finalment considerem que

no es produiumlren promocions de peregrini indiacutegenes ni tan sols dels auxilia davant de la manca

drsquoevidegravencies

654 Lrsquoestructura de la societat de la Hispagravenia Citerior ibegraverica al periacuteode 218-133 aC

Els criteris bagravesics que hem seguit per estudiar lrsquoordenament de la societat de la Citerior

ibegraverica soacuten per una banda lrsquoacceacutes i el control dels recursos econogravemics i de lrsquoaltra lrsquoestatus

juriacutedic drsquoindividus i colmiddotlectius En aquest sentit hem vist que durant el periacuteode 218-133 aC

srsquoesdevingueacute un canvi drsquoaccentuada rellevagravencia ategraves que es produiacute la substitucioacute dels grups

que fins aleshores havien jugat aquest paper (les aristocragravecies indiacutegenes que des de la

conquesta adquiriren una categoria juriacutedica no privilegiada) per uns de nous (els

representants de la repuacuteblica romana que gaudien de lrsquoestatut meacutes privilegiat de tots)

Tanmateix els sectors aristocragravetics indiacutegenes no perderen completament el vell rol perograve siacute

que el veieren modificat ategraves que prengueren unes funcions drsquointermediacioacute perquegrave les

autoritats romanes sersquon valgueren per tal de drenar els recursos que fornia el territori en

benefici propi Aquests canvis no afectaren tan sols les capes superiors de la societat sinoacute

totes perquegrave per una banda la presegravencia de Roma comportagrave lrsquoarribada de contingents

poblacions molt diversos quant a origen geogragravefic cultural i socioeconogravemic alguns dels quals

nomeacutes estigueren de pas durant un periacuteode limitat mentre que drsquoaltres vingueren amb la

voluntat drsquoestablir-se per a un periacuteode de temps meacutes dilatat o de manera permanent de lrsquoaltra

la conquesta i annexioacute del territori significagrave la implantacioacute de tota una estructura social

forana la romana Per tant des de les darreries del segle III aC i sobretot de la primera meitat

de la centuacuteria seguumlent es formagrave una societat nova i notablement meacutes complexa que la

403

precedent al territori tant per lrsquoaddicioacute de grups com pel desenvolupament de formes de

relacioacute social que no existien anteriorment

Aixiacute doncs les relacions establertes entre els dos grans blocs socials (dominants i

dominats) es fonamentaven en elements de tipus econogravemic ja que els dominats no tindrien

un acceacutes lliure als mitjans de produccioacute sinoacute que estarien mediatitzats pels grups dominants

Aquests els permetien de treballar les terres o als tallers artesanals perograve reclamaven a canvi

una part de la produccioacute i dels beneficis exigegravencia que es materialitzava en la forma de

tributacioacute Aquest acceacutes desigual eacutes el que havia provocat en el seu moment que uns

tinguessin unes capacitats econogravemiques superiors drsquoon derivava una posicioacute social meacutes

elevada que quedava fixada a traveacutes del dret

A meacutes a meacutes cada bloc estava constituiumlt internament per diferents sectors

jerarquitzats drsquoacord amb criteris juriacutedics i socioeconogravemics que donaven lloc a una complexa

gradacioacute Dins del bloc format pels grups dominants el segment meacutes alt ndashi per tant meacutes

privilegiatndash estava ocupat pels ciutadans romans que actuaven com a governadors de la

proviacutencia els comites amb els quals es feien envoltar i en definitiva els alts cagraverrecs militars

Meacutes enllagrave dels cagraverrecs concrets que detenien tots plegats compartien el fet de gaudir de la

ciutadania plena i de disposar de fortunes meacutes o menys considerables sense les quals era

impossible drsquoarribar a ocupar les altes magistratures Aixiacute mateix sovint uns i altres estaven

lligats entre si per llaccedilos familiars i drsquoamistat personal Sobre el territori solien romandre un

temps limitat el del mandat del governador que podia ser prorrogat Durant aquest temps

entre altres funcions inherents al cagraverrec es dedicaven a mantenir estable la situacioacute amb la

colmiddotlaboracioacute de les aristocragravecies locals i a drenar els recursos obtinguts per altres segments

socials inferiors ja fos a traveacutes de la captura de botiacute ndashen circumstagravencies dominades per un

clima begravelmiddotlicndash o de lrsquoexigegravencia de tributs ndashen zones ja pacificadesndash cosa que no es feia encara

de manera sistemagravetica sinoacute quan les tropes ho requerien409

Per sota es trobava una segona categoria constituiumlda per membres de les classes

elevades itagraveliques algunes de les quals podien eacutesser meacutes privilegiades juriacutedicament que les

409 T NtildeACO Vectigal incertumhellip Cal dir que alguns governadors especialment a la primera meitat del segle II aC

actuaren fraudulentament en colmiddotlaboracioacute dels publicani desviant part dels recursos envers els seus eraris

particulars cosa que acostumava a causar la protesta dels provincials que patien els efectes de les recaptacions

abusives

404

altres en funcioacute de si tenien un estatut llatiacute o peregriacute des drsquouna perspectiva econogravemica poques

diferegravencies devien haver-hi ategraves que tots eren individus meacutes o menys acabalats Dins drsquoaquest

sector hi havia persones que podien dedicar-se a diverses activitats Per una banda hi havia

els socii que srsquoenrolaven a lrsquoexegravercit responent als requeriments de Roma dins de la tropa

ocupaven posicions destacades per beacute que sempre (tant a la infanteria com a la cavalleria)

subordinats als ciutadans romans dels meacutes alts cagraverrecs militars En general no sembla que

mostressin gaire interegraves per establir-se al nostre territori llevat dels que podien eacutesser destinats

a les guarnicions instalmiddotlades en diferents punts (com Tarraco Emporion o Carthago Noua) o

els que un cop llicenciats eren premiats pels seus serveis atorgant-los una parcelmiddotla en ciutats

de nova fundacioacute (com Valentia) que inclouria el lot de terres corresponent i una promocioacute

juriacutedica a lrsquoestatut llatiacute Per altra banda hi havia els grans negotiatores que acostumaven a ser

rics itagravelics o romans disposats a invertir en els seus interessos econogravemics a la prouincia ja fos

en empreses orientades al comerccedil o a lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals Val a dir que aquests

personatges no solien acostar-se a la proviacutencia perquegrave dirigien els negocis des drsquoItagravelia i

enviaven drsquoaltres pertanyents a estrats socials inferiors i amb els quals solien estar vinculats

per lligams de clientela que operaven en nom seu

Aquests precisament constituiumlen el sector que venia just a continuacioacute Estava format

per ingenui dependents i lliberts que per tal de dur a terme convenientment les funcions que

hom els havia encomanat srsquoinstalmiddotlaven al sogravel provincial Els indrets escollits eren els

principals centres de comerccedil eacutes a dir els ports meacutes importants (Emporion Tarraco Carthago

Noua Saguntum)410 i els nuclis interiors que destacaven per les seves activitats (com La

Cabantildeeta) En aquest mateix grup srsquoincloiumlen els anomenats publicani que arrendaven diversos

serveis ndasho actuaven en nom dels negotiatores arrendadorsndash com la recaptacioacute dels tributs o

lrsquoexplotacioacute de les mines De fet els publicans eren a vegades individus de baixa condicioacute perograve

que no deixaven drsquoeacutesser ciutadans i a meacutes els que es dedicaven progravepiament a la recaptacioacute

solien mantenir bones relacions amb els governadors provincials sobretot amb aquells que

varen deixar meacutes mal record pels seus abusos contra les comunitats indiacutegenes perquegrave

colmiddotlaboraven per repartir-se el botiacute de les extorsions

410 No incloem a la nogravemina de grans ports el del Valentia perquegrave al final del periacuteode que considerem lrsquoany 133 aC

la ciutat tot just feia uns cinc anys que havia estat fundada i conseguumlentment el comerccedil mariacutetim tot just srsquoestaria

activant en aquells moments

405

El darrer dels grups privilegiats era el constituiumlt per les aristocragravecies indiacutegenes que era

lrsquouacutenic de tots que tenia un origen local Estava format per individus relativament rics ndashsi

comparem llurs fortunes amb les que posseiumlen els ciutadans romans de les classes meacutes altesndash

perograve que topaven amb lrsquoinconvenient de tenir una condicioacute juriacutedica no privilegiada la de

peregrini Es trobaven subordinats als governadors provincials i els seus delegats als quals

estaven vinculats per les relacions establertes a les deditiones (preferentment lrsquoamicitia) Al

mateix temps seguien mantenint el paper de grup dominant envers la resta dels nadius

Alguns dels membres pertanyents als sectors privilegiats indiacutegenes formaven part dels

efectius auxiliars que les seves comunitats estaven obligades a cedir drsquoacord amb les

condicions fixades als pactes de rendicioacute Els auxilia tenien lrsquooportunitat de millorar la seva

situacioacute econogravemica gragravecies al pagament de la soldada (que solia dependre de la comunitat que

els aportava) i a la part que els pertoqueacutes del botiacute en cas de victograveria perograve el que no sembla que

poguessin aconseguir en el nostre periacuteode eacutes promocionar-se socialment De tota manera el

contacte directe amb les autoritats de les tropes devia tenir les seves consequumlegravencies positives

quant a la integracioacute drsquoaquests colmiddotlectius per beacute que no comenccedilaren a fructificar fins al tragravensit

del segle II al I aC En el transcurs del temps que prestaven el servei militar tenien lrsquooportunitat

de demostrar les seves aptituds i capacitats perograve desconeixem fins a quin punt aquells que

excelmiddotlien meacutes despertarien lrsquoadmiracioacute dels seus superiors i es mostrarien interessats a

mantenir-los per no deixar escapar uns efectius de qualitat en moments anteriors a les

darreries del segle II aC o ja als primers anys de la centuacuteria seguumlent Eacutes precisament a partir

drsquoaquesta egravepoca que aixograve srsquoaprecia de manera evident coincidint amb les reformes

introduiumldes a lrsquoexegravercit romagrave ja que comencem a trobar indiacutegenes recolzats pels seus

comandants que els impulsaven a fer carrera militar Aquells que eren meacutes brillants foren

premiats amb la concessioacute de la ciutadania411 i fins i tot arribaren a ocupar algunes

magistratures a la mateixa Roma412

411 Abans de les reformes els auxilia solien ser recompensats amb altres menes de premis diferents a la concessioacute

de ciutadania ndashdurant el segle II aC el Senat lrsquoatorgava amb la magravexima precaucioacute i per tant era un fenomen forccedila

excepcionalndash en metagravelmiddotlic o en espegravecie (J R W PRAG ldquoTroops and commanders auxilia externa under the

Roman Republicrdquo Ricerche di Storia Antica 2 2010 p 110-112) 412 LIVI per 127 DIO CASSI 47352 48243 i 48252 CICEROacute Brut 305 nat deor 381 Phil 1112 1327 i 1410 CEgraveSAR

bell ciu 1663 PLINI EL VELL NH 7136 APIAgrave bell ciu 487 VALERI MAgraveXIM 378 i 864 QUINTILIAgrave Institutio oratoria

51210 De uir Ill 7211 VELmiddotLEU PATEgraveRCUL 2513 i 2781

406

Dins del bloc no privilegiat es trobava la majoria dels peregrini indiacutegenes que estaven

subordinats a les aristocragravecies Malgrat els canvis que srsquohavien produiumlt als sectors de les elits

hem de suposar que les noves mantingueren les mateixes formes de relacioacute que ja coneixien

de lrsquoibegraveric ple Aixiacute la major part de la poblacioacute dedicada al conreu de la terra juntament amb

aquells que srsquoencarregaven de lrsquoobtencioacute de mategraveries primeres i de lrsquoartesania seguirien essent

dependents dels aristogravecrates La vida drsquoaquests sectors no sembla que hagueacutes quedat

especialment canviada amb lrsquoarribada de Roma

En una categoria inferior hi havia bona part drsquoaquells heterogenis grups de modestos

traficants que hem anomenat de manera genegraverica sequellae Quan analitzagravevem la seva

composicioacute al capiacutetol 3 ja vagraverem veure que en general podien eacutesser o beacute homes i dones (i fins

i tot menors) sortits de les capes meacutes baixes de la societat i dotats de beacutens accentuadament

exigus o beacute esclaus

Finalment lrsquoestrat meacutes baix del bloc no privilegiat i de fet de tota la societat era el

dels esclaus Tant si havien estat capturats a les guerres drsquoexpansioacute com si ho havien fet els

traficants en terres llunyanes (o no tant) totes i tots compartien els mateixos trets que els

definien manca de llibertat manca de drets i manca de cap mena de propietat si excloem el

peculim que en realitat era concebut com una gragravecia que els amos podien fer als seus serui

no pas com uns autegraventics beacutens Tant els ciutadans romans com els llatins com els peregrini

itagravelics dotats de prou recursos podien tenir-ne i destinar-los a tasques molt diverses com

treballar a les mines als tallers de bonificacioacute dels metalls o als camps assistir als lliures i

enfranquits que es dedicaven a les activitats comercials o encarregar-se de tasques associades

a la logiacutestica dels exegravercits i si esqueia a ajudar a combatre els enemics al costat de la

soldadesca La vida dels esclaus i les esclaves no era en termes generals gaire fagravecil perograve alguns

podien tenir lrsquoesperanccedila que un dia als seus amos els plauria de manumetrersquols i drsquoaquesta

manera veurersquos promocionats juriacutedicament al llibertinatge i per tant a la ciutadania romana

(reduiumlda aixograve siacute)

407

7 CONCLUSIONS

Els esdeveniments ocasionats al tragravensit del segle III al II aC tingueren un pregon

impacte sobre les societats de les comunitats establertes a la banda oriental de la peniacutensula

Ibegraverica que srsquoanagrave desplegant de manera gradual durant tota la resta de lrsquoegravepoca republicana

De fet a partir dels canvis produiumlts podem perioditzar el lapse de temps que srsquoesteacuten entre els

anys 218 a 133 aC en tres fases diferents

La primera fase compregraven el periacuteode de magravexima activitat militar a la Citerior ibegraverica

eacutes a dir de 218 a 195 aC Aquest eacutes el moment que srsquoassenten les bases de tots els canvis que es

produiumlren a partir dels primers anys del segle II aC Srsquoesdeveacute la irrupcioacute violenta de Roma pel

fet que tant aquest com altres territoris de la peniacutensula Ibegraverica constituiumlren un dels escenaris

de la segona guerra puacutenica Els ibers es veieren empesos a prendre partit per un o altre

contendent tot i que drsquoacord amb els interessos de cada moment podien passar drsquoun bagravendol

a lrsquoaltre canvi que podien arribar a fer meacutes drsquouna vegada La dotzena drsquoanys continuada de

guerra tingueacute fortes implicacions demogragravefiques ategraves que el conflicte malgrat no poder-les

quantificar segagrave un gran nombre de vides i moltes altres foren capturades i reduiumldes a la

condicioacute servil Diversos establiments indiacutegenes foren destruiumlts i fins i tot apreciem ja els

primers canvis poliacutetics per accioacute romana com per exemple a la Ilergegravecia Els seus cabdills i

una part de lrsquoaristocragravecia foren occits en combat o beacute per la repressioacute infligida pels seus

vencedors i al seu lloc en fou instalmiddotlat un de nou Perograve els conflictes i les seves consequumlegravencies

sobre lrsquoestructura social encara no havien arribat a la fi perquegrave als primers anys del segle II

aC coincidint amb el moment que els romans havien fet passes endavant per integrar els

territoris peninsulars al seu imperi instituint les dues prouinciae la majoria de les elits

srsquoalccedilaren contra Roma Significativament entre aquelles que decidiren no seguir la tendegravencia

general hi havia les que ja havien estat substituiumldes pocs anys abans com la dels ilergets

Despreacutes de sufocar la revolta el panorama resultant suposagrave una notable modificacioacute de la

situacioacute pregravevia els establiments ibers de les categories superiors havien estat majoritagraveriament

anorreats alguns foren destruiumlts fiacutesicament mentre que drsquoaltres restaren aparentment

intactes perograve la poblacioacute supervivent fou obligada a abandonar-los

408

En aquesta fase relativament curta perograve accentuadament convulsa els conflictes

tingueren un considerable impacte negatiu sobre la demografia local i en consequumlegravencia

tambeacute sobre les societats indiacutegenes Malgrat que no es poden reconstruir les xifres les notiacutecies

transmeses per les fonts escrites les evidegravencies del registre material i lrsquoactitud habitual dels

romans a la guerra menen a considerar que la poblacioacute de la Citerior ibegraverica davallagrave de manera

notable com a consequumlegravencia de la mort i de lrsquoesclavitzacioacute La neutralitzacioacute dels grans

oppida que constituiumlen les seus de les aristocragravecies nadiues meacutes destacades i la caiguda

demogragravefica assenyalen que lrsquoestructura social que srsquohavia desenvolupat durant lrsquoibegraveric ple

canviagrave de forma abrupta per lrsquoanihilacioacute de bona part de les velles elits que havien detingut

una posicioacute dominant

Al mateix temps Roma comenccedilagrave a implantar la seva progravepia organitzacioacute social que

comenccedilagrave a sobreposar-se a la local A partir del moment que el territori fou annexat als seus

dominis de la peniacutensula Itagravelica i de les prouinciae de Siciacutelia i Cograversega-Sardenya els romans

comenccedilaren a aplicar les categories juriacutediques progravepies Aixiacute lrsquoespai prengueacute la consideracioacute

drsquoager publicus (o peregrinus) i les comunitats humanes que hi havia establertes adquiriren

diferents condicions en funcioacute dels contactes previs que havien tingut amb la Urbs i sobretot

dels contactes i lrsquoactitud mostrada durant els conflictes La poblacioacute supervivent mancada

dels drets de ciutadania (romana o llatina) passagrave a ser considerada peregrina i els seus

establiments majoritagraveriament estipendiaris Drsquoaquesta manera aquells que Roma durant la

guerra annibagravelica i poc despreacutes havia fet amici seus despreacutes de les revoltes quedaren

subjectats de manera rigorosa els populi ibers signaren deditiones que els obligaven a

contribuir amb efectius militars i tributs pagats majoritagraveriament en espegravecie ategraves que

aleshores encara eren poques les comunitats que batien un numerari propi

Durant tots aquells anys anaren arribant ciutadans romans de ple dret de diferents

extraccions socials hi havia individus que gaudien drsquouna fortuna remarcable i de gran prestigi

social i poliacutetic a la Urbs entre els quals nrsquohi havia uns que havien estat escollits per ocupar el

cagraverrec de pretor (o de cogravensol) i assumir la gestioacute dels afers de la prouincia principalment els

de caire militar i nrsquohi havia drsquoaltres que lrsquoassistien i lrsquoaconsellaven en les seves tasques A les

seves ordres es trobava una legioacute (o dues si el comandant tenia rang consular) formada per

altres ciues menys acabalats i els socii aportats per les comunitats llatines i peregrines drsquoItagravelia

409

Entre tots ells es comptaven diversos esclaus els dits calones que eren destinats per les tropes

per carregar-los el pes de la logiacutestica i la intendegravencia Rere les tropes com passava arreu del

Mediterrani tambeacute arribagrave una munioacute drsquohomes i dones de baixa condicioacute (tant podien eacutesser

lliures com lliberts com esclaus) i drsquooriacutegens molt diversos que procuraven treure algun

benefici oferint una agravemplia gamma de productes i serveis Cap de tots aquests grups sembla

haver tingut intencioacute drsquoestablir-se a la Citerior ibegraverica sinoacute que quan els efectius eren

desmobilitzats tothom retornava cap a Itagravelia per diverses raons socials econogravemiques i

poliacutetiques Els uacutenics que semblen haver-se quedat ndashsi beacute ignorem durant quant de tempsndash soacuten

els soldats acantonats a les guarnicions instalmiddotlades per vigilar i protegir indrets que els romans

consideraven importants com ara els assentaments de Tarraco o de Carthago Noua ambdoacutes

eren centres portuaris destacats on entraven i sortien els magistrats i els soldats a meacutes de les

primeres naus pertanyents a negotiatores romans i itagravelics que fornien les vitualles Una ciutat

i lrsquoaltra a meacutes havien jugat un important paper com a centre on els generals duien a terme no

nomeacutes funcions militars sinoacute tambeacute les civils

La segona fase eacutes la que des de la fi de les rebelmiddotlions es prolongagrave fins a mitjan segle II

aC (195-c 150 aC) Aquesta fou una egravepoca de formacioacute i de recomposicioacute De formacioacute en el

sentit que comenccedilaren a implantar-se canvis de tipus econogravemic que anaven de bracet amb

canvis en la societat Els contingents romanoitagravelics complementats amb els auxiliars

indiacutegenes romangueren a la Peniacutensula i constituiumlren juntament amb les poblacions locals

un mercat prou atractiu perquegrave els negotiatores ndashmolts drsquoells itagravelics i altres ciutadans romans

acabalats de rang equumlestrendash es llancessin a invertir en empreses comercials a la proviacutencia Per

tal de desenvolupar-les enviaren els seus clients ndashlliberts i lliures dotats de recursos

segurament no massa rellevantsndash que instalmiddotlaren les seves bases en establiments ja existents

i que comptaven per tant amb unes infraestructures miacutenimament adequades Els primers

serien aquells situats al litoral comenccedilant per Emporion la vella comunitat aliada de Roma

que feacuteu de porta drsquoentrada per a les tropes romanoitagraveliques quan esclatagrave la guerra annibagravelica

Tambeacute Tarraco que havia adquirit un paper destacat sobretot en lrsquoaspecte militar des de ben

aviat i Carthago Noua que havia estat reconstruiumlda i millorada immediatament despreacutes que

P Corneli Escipioacute la prengueacutes Segurament tambeacute srsquoha drsquoincloure entre aquests enclavaments

Saguntum una altra ciutat amb una antiga tradicioacute comercial Posteriorment srsquoafegiren altres

410

nuclis en terres meacutes interiors sempre resseguint les principals rutes de penetracioacute com la vall

de lrsquoEbre on avanccedilada aquesta fase es fundagrave un assentament ex nouo amb una vocacioacute

mercantil (La Cabantildeeta) tot i que eacutes molt probable que tambeacute serviacutes per exercir funcions de

caire administratiu

Els interessos dels negotiatores no eren nomeacutes mercantils sinoacute que tambeacute maldaren

per obtenir les concessions que la Repuacuteblica havia posat a licitacioacute poc despreacutes de la marxa

del cogravensol Catoacute per explotar les mines de lrsquoentorn de Carthago Noua Un cop aconseguides

enviaren els seus clients ndashtambeacute lliberts i lliures de diversa condicioacutendash per comenccedilar a arrencar

els metalls de la terra amb lrsquoajuda drsquouna munioacute drsquoesclaus i probablement tambeacute peregrini

indiacutegenes Unes altres concessions eren aquelles relatives a la recaptacioacute dels publica tasca

que solia recaure com les anterior en lliberts o en individus lliures sovint de baixa extraccioacute

social A partir drsquoaquests moments doncs la presegravencia drsquoaquests agents srsquoanagrave consolidant als

nuclis que hem esmentat meacutes amunt on el comerccedil tenia un paper destacat Durant aquesta

fase es detecta un increment significatiu de les activitats mercantils tal i com ho mostra

lrsquoaugment cada vegada meacutes accentuat de la presegravencia de produccions ndashespecialment agravemfores

vinagraveriesndash itagraveliques El comerccedil i les activitats minerometalmiddotluacutergiques comportaren un

creixement de la riquesa dels negotiatores perograve tambeacute dels agents que es trobaven in situ

alguns dels quals podien invertir part dels seus beacutens en les mateixes empreses per lucrar-se

amb els beneficis Aixiacute de mica en mica srsquoanagrave formant un sector que si beacute des del punt de

vista juriacutedic no solia ser privilegiat siacute ho esdevingueacute en lrsquoagravembit econogravemic

La presegravencia drsquoelements romanoitagravelics srsquoaprecia en aquesta segona fase tambeacute en

alguns establiments de caragravecter militar que tenen una vocacioacute de llarga durada Determinats

indrets eren prou valuosos per als romans com per decidir protegir-los amb la instalmiddotlacioacute

drsquouna guarnicioacute algunes de les quals foren fundades com hem vist a la primera fase No eacutes

cap casualitat que se nrsquohagin documentat en llocs com Emporion Tarraco o Carthago Noua

atesa la importagravencia que tenien com a centres de comerccedil i en el cas concret de Tarraco com

a seu que era de les funcions civils dels governadors provincials A partir de lrsquoexemple

emporitagrave per al qual coneixem no nomeacutes lrsquohagravebitat sinoacute tambeacute la que podria ser la seva

necrogravepolis aquests nuclis fortificats es nodrien drsquouna barreja de poblacioacute itagravelica i indiacutegena de

diversa condicioacute socioeconogravemica com palesen els conjunts funeraris recuperats a les

411

sepultures ja que algunes eren meacutes riques i drsquoaltres meacutes humils Aixiacute mateix fa la sensacioacute

que els soldats vivien a les guarnicions juntament amb les seves famiacutelies com es despregraven drsquoallograve

que semblen agrupacions familiars de sepultures tot i que tambeacute eacutes plausible que els homes

residissin als praesidia mentre que les dones i els fills ho farien a les ciutats que en tots els

casos eren just a tocar En egravepoca republicana a vegades Roma premiava els soldats pels

serveis prestats amb una promocioacute juriacutedica habitualment la ciutadania llatina desconeixem

si aquells que servien en aquests centres rebien aquesta recompensa o si es feien distincions

entre els itagravelics i els indiacutegenes a lrsquohora drsquoatorgar-los-la perograve ategraves el buit que hi ha de

promocions juriacutediques que beneficiarien els indiacutegenes durant tot el segle II aC ens inclinem

a pensar que no Aixograve no treu amb tot que el servei militar els reporteacutes una soldada i uns

guanys que no haurien aconseguit drsquouna altra manera

Degraveiem meacutes amunt que aquesta eacutes tambeacute una egravepoca de recomposicioacute Les poblacions

autogravectones greument afectades pels conflictes begravelmiddotlics que tingueren lloc al tragravensit dels segles

III al II aC necessitarien tota aquesta fase per recuperar-se com demostra el fet que no es

detecten fenogravemens drsquoexpansioacute urbaniacutestica durant aquest periacuteode a diferegravencia del que passaragrave

a partir de mitjan centuacuteria quan estagrave ben testimoniat el creixement drsquoalguns dels nuclis

urbans supervivents i la creacioacute de nous establiments sobretot a la ruralia Mentrestant les

autoritats romanes a les quals no els interessava de deixar buida la posicioacute que havien ocupat

les velles elits liquidades no lrsquoompliren directament sinoacute que decidiren substituir-les per unes

de noves Aquesta solucioacute de cedir la gestioacute interna de les comunitats peregrines als mateixos

nadius fou en general lrsquoaplicada a tot arreu (com a les ciutats itagraveliques o sicilianes) Era una

decisioacute pragravectica perquegrave les autoritats romanes no srsquohavien de preocupar pels afers interns de

les comunitats indiacutegenes i a meacutes solia facilitar les coses el fet que els nadius es governessin a

si mateixos Aixiacute mateix i seguint amb el mateix esperit pragmagravetic Roma mitjanccedilant la

redditio retornagrave en precari les terres als indiacutegenes amb lrsquoobjectiu que tambeacute fossin ells

mateixos els encarregats drsquoexplotar-les i treurersquon rendiment Un rendiment que en darrera

instagravencia aniria a parar a les mans de les autoritats quan exigissin els tributs i enviessin els

publicani a recollir-los

No cal dir que les noves elits havien de mostrar-se afectes a Roma ategraves que eren ben

conscients que havien assolit la seva posicioacute preponderant gragravecies a ells i que calia acontentar-

412

la per no caure en la mateixa desgragravecia que les seves predecessores Lrsquoestatus privilegiat de les

classes altes (i en aquesta concepcioacute tant les ibegraveriques com les romanes coincidien) venia

definit en bona mesura per la disposicioacute de recursos econogravemics i particularment de terres

perograve des del moment que el territori esdevingueacute ager publicus populi Romani o millor ager

peregrinus deixaren drsquoeacutesser de la seva propietat Aixograve no obstant la redditio dels camps els

permeteacute encara que fos de manera fictiacutecia perquegrave Roma podia reclamar-los quan li abelliacutes

disposar drsquouna base econogravemica de la qual nomeacutes nrsquoeren en realitat els administradors

Drsquoaquesta manera pogueren reactivar lrsquoexplotacioacute dels recursos sobretot agropecuaris per

aconseguir prou produccioacute per mantenir la poblacioacute i assegurar les quantitats que els exigirien

les autoritats romanes a vegades aquestes en connivegravencia amb els publicans els permetien

que srsquoexcedissin a lrsquohora de demanar la satisfaccioacute dels tributs accioacute que en comptes de causar

noves revoltes ndashel record de la revolta dels primers anys de la centuacuteria encara devia ser frescndash

provocagrave les protestes de les comunitats agreujades Havent-se adonat perograve que la corrupcioacute

arribava fins als pretors que en teoria havien de vetllar perquegrave actes com aquests no es

produiumlssin resolgueren trametre al Senat una ambaixada conjunta per queixar-se davant de

les magraveximes autoritats de Roma lrsquoany 171 aC

La tercera i uacuteltima fase srsquoiniciagrave a mitjan segle II aC i arribagrave fins a lrsquoany 133 aC Els

processos que srsquohavien obert i havien comenccedilat a desenvolupar-se al periacuteode anterior

srsquoacceleraren i donaren els primers fruits La posada en valor de les explotacions agropecuagraveries

per part dels ibers contribuiacute a la recomposicioacute a la qual almiddotludiacuteem meacutes amunt com ho mostra

lrsquoexpansioacute que experimentaren diversos establiments i la instalmiddotlacioacute cada cop meacutes intensa

de petits assentaments rurals Aquest creixement nomeacutes es pot explicar per una estabilitzacioacute

del context general que permeteren aconseguir prou produccioacute drsquoaliments com per mantenir

la poblacioacute que havia quedat de la desfeta de principis de segle i fins i tot fer-la creacuteixer

Un dels sectors que sembla haver-sersquon beneficiat eacutes el de les elits indiacutegenes Com hem

esmentat Roma sota una atenta vigilagravencia havia deixat a les seves mans lrsquoadministracioacute del

territori i pel que sembla els permetia certa llibertat drsquoactuacioacute Els sectors aristocragravetics per

tal drsquoafirmar simbogravelicament la seva nova posicioacute privilegiada recorregueren als recursos

tradicionals i coneguts que havien emprat les velles elits de lrsquoibegraveric ple Un drsquoaquests recursos

era la construccioacute drsquoestructures puacutebliques monumentals com per exemple edificis de culte

413

Tot i que el primer cas conegut (el santuari de La Encarnacioacuten) se situa a la primera meitat del

segle II aC i per tant a la segona fase la major part dels documentats es data en un moment

avanccedilat de la tercera fase i fins i tot passat el 133 aC Som del parer que aquesta efervescegravencia

per la monumentalitzacioacute tingueacute lloc a partir de la segona meitat del segle II aC com a

consequumlegravencia de la interaccioacute de diversos factors que no podia produir-se abans Les

aristocragravecies requerien recursos econogravemics i humans per poder endegar els projectes de

monumentalitzacioacute perograve la primera meitat de la centuacuteria no era el moment adequat per

plantejar-los perquegrave ategraves el context de postguerra no devien disposar ni dels uns ni dels altres

Un testimoni del limitat poder econogravemic que tenien serien les cases les velles aristocragravecies de

lrsquoibegraveric ple residien en casals meacutes o menys grans i complexos perograve tot i que al segle II aC

encara sersquon troben als assentaments que prenen el relleu als grans establiments destruiumlts o

abandonats ja no tornaran a recuperar la mateixa magnitud Podria ser a meacutes que les noves

elits actuessin guiades per la prudegravencia tement que una mostra drsquoautoafirmacioacute torneacutes a

desfermar les ires dels romans En canvi gragravecies als canvis ocorregut al llarg del temps

aconseguirien incrementar les seves capacitats econogravemiques i consolidar la seva situacioacute

envers llurs progravepies comunitats aixiacute mateix lrsquoincrement demogragravefic permetria disposar de

prou magrave drsquoobra per bastir les seves construccions

Eacutes interessant veure com la monumentalitzacioacute de temples i santuaris es feacuteu seguint

materials i tegravecniques constructives importades de manera que el resultat tot i trobar-se

clarament en agravembits indiacutegenes acabava prenent formes arquitectograveniques itagraveliques Eacutes

possible que per part de les mateixes elits hi hagueacutes un interegraves per aconseguir aquest resultat

intentant de seguir les modes que imperaven arreu del Mediterrani perograve de ben segur que les

autoritats romanes hi tingueren molt a veure Al capdavall bastir edificis amb un regust itagravelic

ajudava a modernitzar el paisatge i sobretot a manifestar el poder de Roma sobre els territoris

provincials Desconeixem si calia solmiddotlicitar permiacutes per a lrsquoereccioacute drsquoestructures cultuals als

romans perograve eacutes indubtable que srsquohi involucraren aportant-hi com a miacutenim arquitectes i

enginyers per planificar els edificis i segurament tambeacute per supervisar-ne la construccioacute

Uns altres elements susceptibles drsquoeacutesser objecte de monumentalitzacioacute eren les

estructures defensives A lrsquoibegraveric ple ja trobagravevem alguns establiments ndashhabitualment els meacutes

grans i complexosndash que havien construiumlt o reconstruiumlt les seves muralles amb una certa

414

voluntat monumentalitzadora aplicada a torres o portes i sovint denotaven influegravencies i

lectures locals de la poliorcegravetica helmiddotleniacutestica tant de tradicioacute puacutenica com grega En el periacuteode

que estudiem tanmateix hem drsquoassenyalar algunes diferegravencies importants Des que les

comunitats indiacutegenes quedaren integrades a lrsquoimperi les elits perderen la capacitat de presa

de decisioacute sobre la construccioacute de fortificacions que fou transferida a les autoritats romanes

Aixiacute doncs a lrsquohora drsquoendegar activitats ediliacutecies sobre les muralles calia demanar els permisos

convenients a Roma Aixiacute mateix hem drsquoimaginar que els mateixos romans impulsarien les

reformes que consideressin convenients amb la intencioacute de millorar-ne les funcions sobretot

als indrets que tenien un marcat valor estrategravegic i particularment aquells situats al voltant de

les principals vies de comunicacioacute mariacutetimes terrestres i fluvials Per tot plegat fa tot lrsquoefecte

que les obres que afectaren les estructures defensives foren plantejades meacutes per les autoritats

romanes que no pas per les elits indiacutegenes sense que aixograve vulgui dir que el prestigi drsquoaquestes

no en sortiacutes beneficiat Un cas diferent seria el de la nova faccedilana meridional de la ldquoNeagravepolisrdquo

emporitana que srsquoha drsquoemmarcar en el context drsquoun conjunt de grans reformes ediliacutecies que

afectaren diversos espais de la ciutat i que perseguien a la seva modesta escala lrsquoobjectiu de

monumentalitzar-la en la liacutenia drsquoaltres fundacions gregues drsquoarreu del Mediterrani i demostrar

la riquesa que havia adquirit gragravecies a les operacions comercials Ara beacute malgrat que el

resultat era molt aparent les muralles meacutes fortes i sogravelides eren les bastides per les autoritats

romanes envoltant la ciutat i connectant-la amb la guarnicioacute del turoacute

Un altre agravembit drsquoactuacioacute de lrsquoautorepresentacioacute de les elits indiacutegenes era el funerari

La monumentalitzacioacute de les sepultures mitjanccedilant esteles o altres menes de construccions

tambeacute era un recurs que ja srsquohavia emprat en periacuteodes precedents i que els sectors aristocragravetics

drsquoegravepoca republicana recuperaren Si beacute en alguns aspectes mantingueren les formes

tradicionals com lrsquouacutes drsquouna iconografia associada a la guerra de mica en mica srsquointroduiumlren

canvis que portaren a disminuir el pes de les imatges i a substituir-les per una imatgeria no

relacionada amb un contingut begravelmiddotlic (amb lrsquoexcepcioacute de les esteles del Baix Aragoacute) aixiacute com

a incrementar el dels textos Totes aquestes innovacions en definitiva soacuten indicatives dels

canvis que havien experimentat les classes elevades ibegraveriques que anirien abandonant la

ideologia guerrera que hom els havia associat tradicionalment

415

A les diferents formes de monumentalitzacioacute com a recurs propagandiacutestic hem

drsquoafegir lrsquoencunyacioacute de moneda progravepia Les primeres seques ibegraveriques srsquoobriren abans o molt

al principi de la guerra annibagravelica i durant les dues darreres fases sobretot la tercera el seu

nombre es multiplicagrave Ategraves que la produccioacute monetagraveria depenia de les autoritats romanes i

que no totes les comunitats foren autoritzades a disposar drsquoun taller propi atribuiumlm aquesta

desigualtat a un tracte privilegiat per part de Roma Les elits inspirant-se en les tipologies de

monedes sicilianes introduiumlren al numerari unes tipologies ndashcap drsquohome a lrsquoanvers i genet al

revers que podien ser llegides en clau drsquoenaltiment dels sectors aristocragravetics

La recuperacioacute demogragravefica tingueacute com a consequumlegravencia no nomeacutes lrsquoexpansioacute dels

nuclis preexistents sinoacute tambeacute lrsquoaparicioacute de nous establiments rurals de reduiumldes dimensions

pensats per allotjar-hi una famiacutelia o en tot cas un petit nombre de famiacutelies aparentment

humils Els materials i les tegravecniques constructives els sistemes drsquoemmagatzematge i la cultura

material documentats assenyalen aparentment que els seus residents eren drsquoorigen indiacutegena

no pas itagravelic llevat drsquoalguns casos situats al voltant dels centres econogravemics meacutes potents com

Carthago Noua on els indicis semblen apuntar una presegravencia a determinades instalmiddotlacions

drsquoitagravelics sense que puguem precisar si els seus ocupants eren lliberts o lliures atesa la

rellevagravencia econogravemica que adquiriacute Emporion eacutes possible que a la seva ruralia hi haguessin

assentaments similars

La multiplicacioacute dels petits establiments rurals eacutes el reflex drsquoun periacuteode de pau als

territoris ibegraverics sense la qual no hauria estat possible generar el clima de confianccedila per

fundar-los tenint en compte que estaven mancats de cap mena drsquoestructura defensiva Aixograve

eacutes el que permeteacute a moltes famiacutelies camperoles de sortir drsquouns nuclis que devien comenccedilar a

estar afectats per una certa pressioacute demogragravefica per anar a cercar noves terres per posar en

valor situades a una distagravencia que no permetia drsquoanar i tornar diagraveriament La produccioacute que

podien aconseguir com es despregraven de les formes drsquoemmagatzematge testimoniades era

limitada prou com per mantenir-se i potser per aconseguir un excedent que aniria destinat

probablement a la satisfaccioacute de la tributacioacute Cap a les acaballes drsquoaquesta fase i sobretot

durant el darrer terccedil del segle II aC srsquoaprecia la introduccioacute de materials constructius i sistemes

drsquoemmagatzematge de filiacioacute itagravelica que no indiquen un canvi de lrsquoorigen dels estadants

drsquoaquesta mena de granges sinoacute nomeacutes la permeabilitat de la poblacioacute local a les influegravencies

416

procedents drsquoItagravelia Prova drsquoaixograve eacutes la troballa de tegulae ben colmiddotlocades als nivells de

circulacioacute no com a fruit de la caiguda de la coberta dels edificis en eacutesser abandonats sinoacute

disposades expressament a faisoacute de paviment

En el transcurs drsquoaquesta fase hem de destacar tambeacute la importagravencia que guanyaren

els sectors dedicats al comerccedil formats recordem-ho per lliberts i lliures (sembla que sobretot

drsquoorigen itagravelic) establerts als principals enclavaments comercials costaners que ara srsquohavien

expandit cap a altres territoris meacutes interiors perograve sempre ben comunicats amb el litoral Atesa

la continuiumltat dels noms de determinades famiacutelies que en aquesta egravepoca havien estat llibertes

perograve que a partir de les darreries de la repuacuteblica i sobretot en temps de lrsquoalt imperi atenyeren

les meacutes altes magistratures municipals cal pensar que alguns drsquoells mantingueren la tendegravencia

a lrsquoenriquiment que ja apuntagravevem a la fase anterior Aixograve no ha de portar a considerar que tots

els lliberts involucrats en les activitats mercantils (o tambeacute les mineres) aconseguissin

incrementar la seva fortuna com beacute demostra la constitucioacute de collegia professionals els

integrants dels quals tant podien eacutesser lliures com lliberts i esclaus que srsquounien per tal de

garantir-se un auxili mutu

La presegravencia estable de comunitats de procedegravencia itagravelica es comenccedila a copsar ja a

partir de la primera meitat del segle II aC com demostra la fundacioacute de nous establiments que

es colmiddotlocaren en juxtaposicioacute als vells oppida indiacutegenes perograve en ubicacions meacutes planeres i

cogravemodes com es pot veure al jaciment de ca lrsquoArnau-can Mateu-can Benet situat a la vora de

lrsquoassentament drsquoIlturo Tot i que sovint els materials i les tegravecniques constructives no difereixen

de les locals la troballa de materials constructius progravepiament itagravelics (tegulae i imbrices) de

tegravecniques importades (lrsquoopus caementicium per exemple) i fins i tot drsquoedificis que eren

estranys al territori ibegraveric (com termes o cases de tipus domus) unida a una cultura material

de filiacioacute itagravelica recuperada en proporcions meacutes grans que les autogravectones evidencien que

aquests assentaments estaven ocupats fonamentalment per itagravelics malgrat que devien

conviure amb alguns elements indiacutegenes potser dels sectors econogravemicament privilegiats

Aquesta mena de fundacions possiblement estaven relacionades amb les activitats mercantils

tot i que el cas de la de Cabrera srsquoha relacionat amb activitats administratives de manera que

seria un indret on residirien i actuarien aquelles persones encarregades de dur a terme tasques

relacionades amb lrsquoadministracioacute del territori Per uacuteltim lrsquoany 138 aC just al final del periacuteode

417

assistim a la instalmiddotlacioacute formal drsquouna comunitat drsquoestatut llatiacute que fou allotjada en un

establiment ex nouo que fou la primera fundacioacute amb categoria colonial a la Hispagravenia Citerior

ibegraverica Valentia

En definitiva durant tot el periacuteode que estudiem contemplem un proceacutes de

superposicioacute drsquouna societat forana sobre la local que amb el pas del temps implicagrave una fusioacute

drsquoambdues Els sectors que havien gaudit drsquouna posicioacute privilegiada i que srsquohavien erigit en els

grups dominants reberen inicialment un fort impacte que suposagrave la liquidacioacute de bona part

dels seus membres i la substitucioacute per uns altres de nous Tanmateix aquestes elits

promocionades per Roma ja no eren les dipositagraveries del mateix poder que havien tingut les

seves predecessores sinoacute que sembla que tenien unes capacitats econogravemiques meacutes limitades

Des del punt de vista de la societat a meacutes havien perdut la posicioacute encimbellada ategraves que

havien quedat reduiumldes a la condicioacute peregrina Aquella posicioacute passagrave a estar ocupada per la

minoria que es beneficiava de la ciutadania romana plena (els magistrats governadors de la

proviacutencia i altres individus propers a ells) i a la qual quedaren sotmesos De manera

interessada les autoritats romanes instalmiddotlaren les noves elits les recolzaren ndashsempre amb

condicionsndash i els permeteren de seguir dominant els estrats socials inferiors per tal que

assumissin la responsabilitat de mantenir lrsquoordre i de gestionar els recursos que en uacuteltima

instagravencia acabaven a les mans dels representants de la Repuacuteblica (cosa que no evitava que

srsquoextralimitessin i acabessin cometent abusos contra els indiacutegenes) Fins i tot pel damunt seu

quedaren altres sectors caracteritzats per disposar drsquoun estatus juriacutedic privilegiat io drsquouna

situacioacute econogravemica meacutes o menys acomodada Entre aquests hi havia els agents (sovint clients

lliberts o lliures que no deixaven drsquoeacutesser ciutadans) dels grans negotiatores molts drsquoells itagravelics

amb interessos econogravemics diversos al territori A lrsquoordenament social que srsquoestava

desenvolupant per sota restaren la major part de la poblacioacute indiacutegena ndashque havia estat

tradicionalment sotmesa als grups dominantsndash itagravelics pertanyents a segments socials

modestos i els esclaus comprats per treballar a lrsquoagravembit econogravemic perograve tambeacute al militar

Durant tot el periacuteode fa la sensacioacute que els diferents sectors socials es mantingueren

com a compartiments estancs els uns respecte dels altres perquegrave no es documenten fenogravemens

de mobilitat social meacutes enllagrave de la pegraverdua de llibertat dels nadius causada per les guerres de

la primera fase i alguna possible (perograve no testimoniada) promocioacute juriacutedica gragravecies a

418

lrsquoenfranquiment drsquoesclaus Tanmateix la situacioacute de la societat al tragravensit dels segles II a I aC

apunta que durant el nostre periacuteode srsquohagueacute de produir algun tipus drsquointegracioacute social que

creiem copsar a traveacutes del servei dels nadius als exegravercits de Roma Durant els dos primers

terccedilos del segle II aC srsquoesdevingueacute un proceacutes de creixement demogragravefic ndashque afectagrave

principalment les poblacions autogravectones de manera natural perograve tambeacute a les foranes amb

lrsquoarribada de poblacioacute itagravelicandash i econogravemic ndashdel qual es beneficiaren diversos sectors sobretot

els drsquoaquells que es dedicaven a les activitats vinculades al comerccedil i a lrsquoobtencioacute de mategraveries

primeres Aquest proceacutes assentagrave les bases dels canvis que iniciats en aquest periacuteode es

desenvoluparien en els decennis posteriors a 133 aC i que culminarien en la formacioacute drsquouna

nova societat que no tenia res a veure amb la que trobaren els romans lrsquoany 218 aC

419

BIBLIOGRAFIA

Fonts clagravessiques

APIAgrave Bellum ciuile

ndashndashndashndashndash Iberikeacute

ndashndashndashndashndash Hannibaikeacute

ndashndashndashndashndash Lybikeacute

ndashndashndashndashndash Mithridates

ndashndashndashndashndash Punica

ndashndashndashndashndash Syriaca

ATENEU Deipnosophistae

Bellum Africum

CATOacute De agri cultura

CEgraveSAR De Bello Gallico

ndashndashndashndashndash De Bello Ciuili

CELS Libri digestorum

CICEROacute De amicitia

ndashndashndashndashndash Ad Atticum

ndashndashndashndashndash Pro Balbo

ndashndashndashndashndash Brutus

ndashndashndashndashndash In L Calpurnium Pisonem

ndashndashndashndashndash De diuinatione

ndashndashndashndashndash De domo sua

ndashndashndashndashndash Epistulae ad familiares

ndashndashndashndashndash De haruspicum responso

ndashndashndashndashndash De lege agraria

ndashndashndashndashndash De legibus

ndashndashndashndashndash De natura deorum

ndashndashndashndashndash De officiis

ndashndashndashndashndash De oratore

ndashndashndashndashndash Phillipicae

ndashndashndashndashndash Pro Plancio

ndashndashndashndashndash De Republica

ndashndashndashndashndash Pro Sex Roscio Amerino

ndashndashndashndashndash De senectute

420

ndashndashndashndashndash Pro Sestio

ndashndashndashndashndash Topica

ndashndashndashndashndash In C Verrem

COLUMELmiddotLA De re rustica

CORNELI NEPOS Vitae

De Bello Alexandrino

De uiris illustribus

DEMOgraveSTENES Aristogeiton

DIOacute CASSI Historia Romana

DIODOR Bibliotheca Historica

DIONIacuteS DrsquoHALICARNAgraveS Antiquitates Romanae

ESTRABOacute Geographikeacute

EUTROPI Breuiarium Historiae Romanae

FEST De verborum significatu

FLAVI JOSEP Bellum Iudaicum

FRONTIacute De aquae ductu urbis Romae

ndashndashndashndashndash Strategemata

GAI Institutiones

GELmiddotLI Noctes Atticae

HEROgraveDOT Historiae

HIGINI De munitionibus castrorum

HORACI Satyrarum libri

JUSTINIAgrave Institutiones

ndashndashndashndashndash Digesta

JUVENAL Satyrae

Lex XII Tabularum

LIVI Ab urbe condita

ndashndashndashndashndash Periochae

LLUCIAgrave Quomodo historia conscribenda sit

LUCILI Fragmenta

MACROBI Saturnalia

MARCIAL Epigrammata

NICOLAU DE DAMASC Fragmenta Historicorum Graecorum

OROSI Historiarum aduersum paganos

PAUSAgraveNIAS Periegesis tes hellados

421

PLAUTE Captiui

ndashndashndashndashndash Cistellaria

ndashndashndashndashndash Curculio

ndashndashndashndashndash Epidicus

ndashndashndashndashndash Mostellaria

ndashndashndashndashndash Persa

ndashndashndashndashndash Rudens

ndashndashndashndashndash Trinnummus

PLINI EL VELL Naturalis Historiae

PLUTARC Aemilius

ndashndashndashndashndash Cato Maior

ndashndashndashndashndash Cicero

ndashndashndashndashndash Crassus

ndashndashndashndashndash Ti Gracchus

ndashndashndashndashndash Marcellus

ndashndashndashndashndash Marius

ndashndashndashndashndash Publicola

ndashndashndashndashndash Quaestiones Romanae

ndashndashndashndashndash Regum et imperatorum apophthegmata

ndashndashndashndashndash Romulus

ndashndashndashndashndash Sertorius

ndashndashndashndashndash Sulla

POLIBI Historiae

POLIEgrave Stratagemata

POMPONI Libro singulari enchiridii

PTOLOMEU Geographia

QUINTILIAgrave Institutio oratoria

SALmiddotLUSTI Historiae

ndashndashndashndashndash Bellum Iugurthinum

SEgraveNECA MAJOR Controuersiae

SEgraveNECA MENOR Epistulae morales ad Lucilium

SILI ITAgraveLIC Punica

SUETONI Vita Diui Augusti

ULPIAgrave Digesta

ndashndashndashndashndash Fragmenta

422

VALERI MAgraveXIM Factorum et dictorum memorabilium

VARROacute Rerum rusticarum de agri cultura

VELmiddotLEU PATEgraveRCUL Historiae Romanae

VITRUBI De architectura

XENOFONT Cyropaedia

ZONARAS Epitome Historiarum

Bibliografia

L ABAD i M BENDALA ldquoUrbanismo y Ciudad de las formacions ibeacutericas a la consolidacioacuten del modelo

romanordquo Actas del XXIII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Saragossa 1997 p 11-20

L ABAD i F SALA ldquoSistemas de almacenamiento y conservacioacuten de alimentos en tierras valencianasrdquo

R GARCIacuteA HUERTA i D RODRIacuteGUEZ GONZAacuteLEZ (eds) Sistemas de almacenamiento entre los

pueblos prerromanos peninsulares Cuenca 2009 p 117-151

J M ABASCAL ldquoLa fecha de la promocioacuten colonial de Carthago Noua y sus repercusiones ediliciasrdquo

Mastia 1 2002 p 21-44

J M ABASCAL i S F RAMALLO La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten epigraacutefica Murcia 1997

J N ADAMS ldquoWords for prostitute in Latinrdquo Rheinisches Museum fuumlr Philologie Neue Folge 126 Bd H

34 1983 p 321-358

M ADSERIAS L BUREacuteS i E RAMOacuteN ldquoLrsquoevolucioacute del sector sud-occidental de Tarraco (segle II aC - V dC)

excavacions en un solar del carrer de Pere Martellrdquo La ciutat en el moacuten romagrave Actes del XIV

Congreacutes Internacional drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona 5-11 de setembre de 1993 Tarragona

1994 vol 2 p 17-18

B AGUSTIacute ldquoLesiones rituales y signos de violencia en dos poblados ibeacutericos del nordeste peninsularrdquo

La enfermedad en los restos humanos arqueoloacutegicos actualizacioacuten conceptual y meteodoloacutegica

IV Congreso Nacional de Paleopatologiacutea Caacutediz 1997 p 273-276

B AGUSTIacute J BURCH i J LLINAgraveS ldquoLes sitges ibegraveriques de Sant Sebastiagrave de la Guarda (Palafrugell Baix

Empordagrave)rdquo EBE 17 1998 p 43-58

B AGUSTIacute J BURCH C CARRASCAL J MERINO i N NAVARRO ldquoEls reompliments de les sitges del Bosc del

Congostrdquo Cypsela 12 1998 p 81-95

F AICART ldquoEl final del moacuten ibegraveric a la vall drsquoAro i Sant Feliu de Guiacutexols estat de la quumlestioacuterdquo EBE 19

2000 p 17-24

C ALFARO ldquoLa moneda en las ciudades fenopuacutenicasrdquo Moneda i vida urbana V Curs drsquoHistograveria

Monetagraveria drsquoHispagravenia Barcelona 2001 p 29-52

ndashndashndashndashndash ldquoLa mujer y el trabajo en la Hispania prerromana y romana Actividades domeacutesticas y

profesionalesrdquo M I DEL VAL (coord) El trabajo de las mujeres en Espantildea Desde la Antiguumledad

al siglo XX Dossier des Meacutelanges de la Casa de Velaacutezquez Nouvelle seacuterie 40 (2) 2010 p 15-38

ndashndashndashndashndash ldquoDona i treball a la Hispagravenia preromana i romanardquo J ZARAGOZA i G FORTEA (eds) ΓΥΝΑΙΚΕΣ

MULIERES mirades sobre la dona a Gregravecia i a Roma Tarragona 2012 p 155-178

A ALFOumlLDI ldquoHasta-Summa Imperii The Spear as Embodyment of Sovereignity in Romerdquo AJA vol 63

1 gener 1959 p 1-27

423

G ALFOumlLDY Historia social de Roma Madrid 1987

M ALMAGRO Las inscripciones ampuritanas griegas ibeacutericas y latinas Barcelona 1952

ndashndashndashndashndash El Covacho con pinturas rupestres de Cogul (Leacuterida) Lleida 1952

ndashndashndashndashndash Las necroacutepolis de Ampurias I Introduccioacuten y necroacutepolis griegas Barcelona 1953

ndashndashndashndashndash ldquoSobre las inscripciones rupestres del covacho con pinturas de Cogul (Leacuterida)rdquo Caesaraugusta

7-8 1956 p 67-75

M ALMAGRO-GORBEA ldquoLas necroacutepolis en su contexto mediterraacuteneordquo J BLAacuteNQUEZ i V ANTONA (coords)

Congreso de Arqueologiacutea Ibeacuterica Las necroacutepolis Madrid 1992 p 37-75

ndashndashndashndashndash ldquoLobos y ritos de iniciacioacuten en Iberiardquo R OLMOS i J A SANTOS (eds) Iconografiacutea ibeacuterica

iconografiacutea itagravelica propuestas de interpretacioacuten y lectura Congreso Internacional Roma 11-13

noviembre 1993 Madrid 1993 p 103-126

ndashndashndashndashndash ldquoLa moneda hispaacutenica con jinete y cabeza varonil iquesttradicioacuten indiacutegena o creacioacuten romanardquo

Zephyrus 48 1995 p 235-266

ndashndashndashndashndash Ideologiacutea y Poder en Tartessos y el mundo ibeacuterico Discurso de ingreso en la Real Academia de la

Historia Madrid 1996

ndashndashndashndashndash ldquoLa religioacuten ibeacutericardquo La Dama de Elche maacutes allaacute del enigma Valegravencia 1996 p 219-231

ndashndashndashndashndash Epigrafiacutea Prerromana Cataacutelogo del Gabinete de Antiguumledades Real Academia de la Historia

Madrid 2003

M ALMAGRO-GORBEA i T MONEO Santuarios urbanos en el mundo ibeacuterico Madrid 1999

J M ALONSO-NUacuteNtildeEZ ldquoThe Romanization of Spain La Romanizacioacuten by J M Blaacutezquezrdquo The Classical

Review vol 28 nuacutem 1 1978 p 120-121

M AMANTE M MARTIacuteN M Aacute PEacuteREZ R GONZAacuteLEZ i M Aacute MARTIacuteN ldquoEl sacellum dedicado a Iuppiter

Stator en Cartagenardquo Antiguumledad y cristianismo XII Scripta Fulgentina V 9-10 Lengua e

historia Homenaje al profesor Dr D Antonio Yelo Templado al cumplir 65 antildeos Murcia 1995 p

554-560

L AMELA ldquoEl desarrollo de la clientela pompeyana en Hispaniardquo SHHA 7 1989 p 105-118

ndashndashndashndashndash ldquoLa amonedacioacuten pompeyana en Hispania Su utilizacioacuten como medio propagandiacutestico y como

reflejo de la clientela de la gens Pompeiardquo Faventia 12-13 1990-1991 p 181-197

ndashndashndashndashndash ldquoLa Turma Salluitana y su relacioacuten con la clientela pompeyanardquo Veleia 17 2000 p 79-92

ndashndashndashndashndash ldquoLa clientela de Pompeyo Magno en Hispaniardquo Historia 16 297 2001 p 64-73

ndashndashndashndashndash Las clientelas de Cneo Pompeyo Magno en Hispania Barcelona 2002

ndashndashndashndashndash ldquoPompeyo Magno y la guerra sertoriana la constitucioacuten de una clientelardquo Boletiacuten del Museo de

Zaragoza 17 2003 p 105-132

J ANDREAU ldquoInteacuterecircts non agricoles des chevaliers romainsrdquo S DEMOUGIN H DEVIJVER i M-T RAEPSAET-

CHARLIER (eds) Lrsquoordre eacutequestre Histoire drsquoune aristocratie (IIe siegravecle av J-C ndash IIIe siegravecle ap J-

C) Roma 1999 p 271-290

J A ANTOLINOS J M NOGUERA i B SOLER ldquoPoblamiento y explotacioacuten minerometaluacutergica en el distrito

minero de Carthago Novardquo J M NOGUERA (ed) Poblamiento rural romano en el sureste de

Hispania 15 antildeos despueacutes Murcia 2010 p 167-231

J APARICIO G MOROTE L SILGO i F CISNEROS La Cultura Ibeacuterica Siacutentesis histoacuterica Valegravencia 2005

424

E F DrsquoARMS ldquoThe Classes of the lsquoServianrsquo Constitutionrdquo The American Journal of Philology vol 64 nuacutem

4 1943 p 424-426

X AQUILUEacute P CASTANYER M SANTOS i J TREMOLEDA ldquoEl campo de silos del aacuterea central de la ciudad

romana de Empuacuteriesrdquo Romula 1 2002 p 9-38

ndashndashndashndashndash ldquoIntervencions arqueologravegiques a Empuacuteries (LrsquoEscala Alt Empordagrave) als anys 2006 i 2007rdquo

Desenes Jornades drsquoArqueologia de les Comarques de Girona LrsquoEscala-Empuacuteries 2008 p 185-

209

X AQUILUEacute R MAR J M NOLLA J RUIZ DE ARBULO i E SANMARTIacute El fograverum romagrave drsquoEmpuacuteries Barcelona

1984

C ARANEGUI ldquoAlgunes quumlestions entorn de la histograveria de Saguntrdquo Fonaments 7 1988 p 57-68

ndashndashndashndashndash ldquoLa favissa del santuario urbano de Edeta-Liria (Valencia)rdquo Quaderns de Prehistograveria i

Arqueologia de Castelloacute 18 1997 p 103-114

ndashndashndashndashndash ldquoProyectiles de honda con epiacutegrafes griegos atribuidos a Saguntordquo Romula 2 2003 p 43-52

ndashndashndashndashndash Sagunto Oppidum emporio y municipio romano Barcelona 2004

F ARASA ldquoMaterial procedent del jaciment ibegraveric del Cormulloacute dels Moros (Albocagravesser Castelloacute) II

Els materials drsquoimportacioacute i les imitacionsrdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute

16 1995 p 125-155

ndashndashndashndashndash ldquoEl conjunto monumental de Almenara (La Plana Baixa Castelloacute)rdquo A RIBERA (ed) Los oriacutegenes

del cristianismo en Valencia y su entorno Valegravencia 2000 p 113-118

ndashndashndashndashndash ldquoEstelas epigraacuteficas sin decoracioacutenrdquo I IZQUIERDO Monumentos funerarios ibeacutericos los pilares-

estela Valegravencia 2000 p 62-66

ndashndashndashndashndash La romanitzacioacute a les comarques septentrionals del litoral valenciagrave Poblament ibegraveric i

importacions itagraveliques en els segles II-I aC Valegravencia 2001

F ARASA i I IZQUIERDO ldquoEstela antropomorfa con inscripcioacuten del Mas de Barberaacuten (Nogueruelas

Teruel)rdquo AEspA 71 1999 p 79-102

J M ARBIZU Res publica oppresa Poliacutetica popular en la crisis de la Repuacuteblica (133-44 aC) Madrid 2000

J H DrsquoARMS ldquoRomans on the Bay of Naples A Social and Cultural Study of the Villas and Their Owners

from 150 BC to AD 400rdquo F ZEVI (ed) Romans of the Bay of Naples and other essays of Roman

Campania Bari 2003 p 1-226

ARQUEOCIEgraveNCIA SCP ldquoExcavacions a la prolongacioacute de lrsquoA-19rdquo M PREVOSTI J ARXEacute i A CABALLEacute (eds)

Autopistas i arqueologia Memograveria de les excavacions en la prolongacioacute de lrsquoautopista A-19

Barcelona 1995 p 127-235

I ARRAYAacuteS Morfologia histograverica del territorium de Tarraco en egravepoca tardo-republicana romana o ibegraverica

final (ss III-I aC) cadastres i estructures rurals tesi doctoral Barcelona 2002 2 vols

ndashndashndashndashndash Morfologiacutea histoacuterica del territorio de Tarraco (ss III-I aC) Barcelona 2005

A ARRIBAS Los Iberos 1965

R M ASENSI ldquoUna moneda etrusca a la proviacutencia de Tarragonardquo Faventia 12-13 1990-1991 p 175-179

D ASENSIO M MIROacute i J SANMARTIacute ldquoEl nucli ibegraveric del Castellet de Banyoles (Tivissa Ribera drsquoEbre) un

estat de la quumlestioacuterdquo I Jornada drsquoArqueologia Ibers a lrsquoEbre Recerca i interpretacioacute Tivissa 23 i

24 de novembre de 2001 Ilercavogravenia 3 2002 p 185-203

425

ndashndashndashndashndash ldquoDarreres intervencions arqueologravegiques al Castellet de Banyoles (Tivissa Ribera drsquoEbre) una

ciutat ibegraverica en el segle III aCrdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans XIII Colmiddotloqui Internacional

drsquoArqueologia de Puigcerdagrave vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 615-627

D ASENSIO E PONS i M FUERTES ldquoLa darrera fase drsquoocupacioacute del Mas Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave

Girona)rdquo L PALAHIacute J M NOLLA i D VIVOacute (eds) De Kerunta a Gerunda Els oriacutegens de la ciutat

Girona 2007 p 97-131

D ASENSIO J MORER A RIGO i J SANMARTIacute ldquoLes formes drsquoorganitzacioacute social i econogravemica a la

Cossetagravenia ibegraverica noves dades sobre lrsquoevolucioacute i tipologia dels assentaments entre els segles

VII-I aCrdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) Territori poliacutetic i territori rural durant lrsquoedat del

Ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret Girona 2001

p 253-271

D ASENSIO R CARDONA C FERRER J MORER i J POU ldquoTipus drsquoassentaments i evolucioacute del poblament

ibegraveric a la Catalunya central (eix Llobregat-Cardener)rdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs)

Territori poliacutetic i territori rural durant lrsquoedat del Ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la

Taula Rodona celebrada a Ullastret Girona 2001 p 183-201

D ASENSIO X CELA C MIROacute M T MIROacute i E REVILLA ldquoEl nucli ibegraveric de Montjuiumlc Les sitges de Magograveria

o del Port Barcelonardquo Quarhis Quaderns drsquohistograveria i arqueologia de Barcelona 5 2009 p 14-

85

D ASENSIO J FRANCEgraveS C FERRER M GUAgraveRDIA i O SALA ldquoFormes drsquoocupacioacute del territori i estructuracioacute

econogravemica al sud de la Laietagraveniardquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) Territori poliacutetic i

territori rural durant lrsquoedat del Ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la Taula Rodona

celebrada a Ullastret Girona 2001 p 227-251

D ASENSIO J MORER J SANMARTIacute J SANTACANA i J POU ldquoEvidegravencies arqueologravegiques del proceacutes

drsquoemergegravencia drsquoeacutelites aristocragravetiques a la ciutadella ibegraverica drsquoAlorda Park (Calafell Baix

Penedegraves)rdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 597-613

D ASENSIO R CARDONA C FERRER J MORER J POU J CHOREN i N CALDUCH ldquoLrsquohagravebitat i el camp de

sitges ibegraveric de Sant Esteve drsquoOlius (Olius Solsonegraves) un nucli drsquoactivitats econogravemiques

especialitzades del segle III aC a la Catalunya interiorrdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2007-

2008 2008 p 149-168

A E ASTIN Scipio Aemilianus New York 1967

J-J AUBERT Business Managers in Ancient Rome A Social amp Economic Study of Institores 200 BC- AD

250 Leiden-New York-Koumlln 1994

E D AUGENTI Il lavoro schiavile a Roma Roma 2008

E BADIAN Foreign clientelae (264-70 BC) Oxford 1958

ndashndashndashndashndash Roman imperialism in the Late Republic Oxford 1968

ndashndashndashndashndash Publicans and sinners Private enterprise in the service of the Roman Republic Oxford 1972

A BALIL ldquoIndiacutegenas y colonizadoresrdquo Aacute DrsquoORS Historia econogravemica y social de Espantildea Primer Volumen

la Antiguumledad Madrid 1973

G BANDELLI ldquoLa colonizzazione romana della Penisola Iberica da Scipione Africano a Bruto Callaicordquo

Hispania terris omnibus felicior Premesse ed esiti di un processo di integrazione Atti del

convegno internazionale Cividale del Friuli 27-29 settembre 2001 Pisa 2002 p 105-142

J BARBERAgrave ldquoLa necroacutepolis ibeacuterica de Cabrera de Mar (Coleccioacuten Rubio de la Serna)rdquo Ampurias 30

1968 p 97-150

426

ndashndashndashndashndash ldquoLa necroacutepolis ibeacuterica de Cabrera de Mar (Excavaciones 1968-1969)rdquo Ampurias 31-32 1969-1970

p 169-189

ndashndashndashndashndash ldquoUn paralmiddotlel remot de lrsquoedifici puacuteblic de Burriac (Cabrera de Mar)rdquo Laietagravenia Revista drsquoestudis

drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme nuacutem 2-3 1982-1983 p 146-151

N BARRANDON ldquoLa part de lrsquoinfluence latine dans les inscriptions funeacuteraires ibeacuteriques et celtibeacuteriquesrdquo

MCV 33 1 2003 p 199-237

F BARRECA La civiltaacute fenicio-puacutenica in Sardegna Sassari 1986

A BARREDA Gentes itaacutelicas en Hispania Citerior (218-14 dC) Los casos de Tarraco Carthago Nova y

Valentia tesi doctoral inegravedita Barcelona 1998

R BATISTA J MOLIST i N ROVIRA ldquoEl conjunt monumental drsquoOlegraverdola les darreres campanyes

drsquoexcavacions (1983-1989)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1989-1990 1991 p 87-99

S BAYO El yacimiento ibeacuterico de ldquoEl Tossal de la Calardquo Nuevo estudio de los materiales despositados en el

MARQ correspondientes a las excavaciones de Joseacute Belda y Miquel Tarradell Alacant 2010

M BEARD i M CRAWFORD Rome in the Late Republic Problems and interpretations London 1985

M C BELARTE Arquitectura domegravestica i estructura social a la Catalunya protohistoacuterica Arqueo

Mediterragravenia 11997 Barcelona 1997

M C BELARTE i J NOGUERA La necrogravepolis protohistograverica de Santa Madrona (Riba-roja drsquoEbre Ribera

drsquoEbre) Tarragona 2007

M C BELARTE i R PLANA (eds) El paisatge periurbagrave a la Mediterragravenia occidental durant la protohistograveria

i lrsquoantiguitat actes del colmiddotloqui internacional Institut Catalagrave drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona

6-8 maig del 2009 Tarragona 2012

C BELARTE i J SANMARTIacute (eds) De les comunitats locals als estats arcaics la formacioacute de les societats

complexes a la costa del Mediterrani occidental Homenatge a Miquel Cura Barcelona 2007

M BELEacuteN i J L ESCACENA ldquoLas comunidades prerromanas de Andaluciacutea Occidentalrdquo Complutum 2-3

1992 p 65-87

J BELLOacuteN ldquoMineriacutea y metalurgia en el aacuterea de Carthago Nova modelos de ocupacioacuten del territorio

desde la Repuacuteblica hasta el principado de Augusto en Finca Peteacuten (Mazarroacuten Murcia)rdquo

rqueologiacutea y Territorio 6 2009 p 165-177

J A BELMONTE ldquoDocumentacioacuten epigraacutefica fenicio-puacutenica en la Peniacutensula Ibeacuterica estado de la

cuestioacutenrdquo G CARRASCO i J C OLIVA (coords) El Mediterraacuteneo antiguo lenguas y escrituras

Cuenca 2010 p 159-220

A BELTRAacuteN ldquoCuestiones generales sobre hallazgos de moneda ibeacuterica en la Peniacutensulardquo Tresors del moacuten

antic VII Cicle de conferegravencies Barcelona del 14 al 30 de novembre de 1994 a cura del Gabinet

Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1994 p 63-80

ndashndashndashndashndash ldquoDe nuevo sobre el origen y la funcioacuten del lsquodenario ibeacutericorsquordquo La moneda en la societat ibegraverica II

Curs drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i 27 de novembre de 1998 Barcelona 1998 p 101-117

ndashndashndashndashndash ldquoRoma y la epigrafiacutea ibeacuterica sobre piedra del nordeste peninsularrdquo PalHisp 12 2012 p 9-30

M BENDALA i J BLAacuteNQUEZ ldquoArquitectura militar puacutenico-heleniacutestica en Hispaniardquo F QUESADA P MORET

i M BENDALA (eds) Formas e imaacutegenes del poder en los siglos III y II adC modelos heleniacutesticos

y respuestas indiacutegenas (Seminario Casa de Velaacutezquez-UAM febrero 2004) CuPAUAM 28-29

2002-2003 p 145-160

427

R BERNDHART ldquoDie Entwicklung roumlmischer lsquoAmici et sociirsquo zu lsquocivitates liberaersquo in Spanienrdquo Historia

Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte 24 1975 p 411-424

F BETANCOURT Derecho romano claacutesico Sevilla 2007

J M BLANCH ldquoDignidad personal y libertad libertad y ciudadaniacutea en la antigua Romardquo AFDUAM 17

2013 p 163-182

J BLAacuteNQUEZ i V ANTONA (coords) Congreso de Arqueologiacutea Ibeacuterica 1 Las necroacutepolis Madrid 1992

J M BLAacuteZQUEZ La Romanizacioacuten 2 vols 1974-1975

ndashndashndashndashndash Historia de Espantildea Meneacutendez Pidal vol 21 1982

E BLE S LACRUZ J NOGUERA i P VALDEacuteS ldquoLa Palma un campamento de Publio Cornelio Escipioacuten

lsquoAfricanorsquo durante la Segunda Guerra Puacutenica en Iberiardquo Ex novo revista drsquohistograveria i humanitats

7 2011 p 105-132

M BLECH ldquoLas armas de la sepultura 155 de la necroacutepolis de Bazardquo Estudios de Iconografiacutea II Coloquio

sobre el Puteal de la Moncloa Madrid 1986 p 205-209

M BLECH i D MARZOLI ldquoCambios en el paisaje costero del Empordagrave Las investigaciones

interdisciplinarias llevadas a cabo por el Instituto Arqueoloacutegico Alemaacuten Madridrdquo Empuacuteries

54 2005 p 45-58

M BLECH i E RUANO ldquoLos artesanos dentro de la Sociedad ibeacuterica ensayo de valoracioacutenrdquo C ARANEGUI

(coord) Congreso Internacional Los Iberos Priacutencipes de Occidente Valegravencia 1998 p 301-308

J BONAMUSA ldquoLa decoracioacute musiva de la domus de can Benet (Cabrera de Mar El Maresme)rdquo Sessioacute

drsquoEstudis Mataronins 20 2003 p 45-58

H BONET El Tossal de Sant Miquel de Lliacuteria La antigua Edeta y su territorio Valegravencia 1995

H BONET i C MATA ldquoNuevos grafitos e inscripcions ibeacutericos valencianosrdquo APL 19 1989 p 131-148

ndashndashndashndashndash ldquoLugares de culto edetanos Propuesta de definicioacutenrdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de

Castelloacute 18 1997 p 115-146

ndashndashndashndashndash El Puntal dels Llops Un fortiacuten edetano Serie de Trabajos Varios del SIP 99 Valegravencia 2002

H BONET i J VIVES-FERRAacuteNDIZ ldquoLa organizacioacuten territorial en el Paiacutes Valenciano entre los siglos VI y I

aC Panorama actual y reflexiones para el debaterdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans vol 1

Puigcerdagrave 2005 p 667-692

H BONET C MATA i C GUEacuteRIN ldquoCabezas votivas y lugares de culto edetanosrdquo Verdolay 2 1990 p 185-

199

H BONET C MATA i A MORENO ldquoPaisaje y haacutebitat rural en el territorio edetano durante el ibeacuterico pleno

(siglos IV-III aC)rdquo Arqueologiacutea de la Tierra Paisajes rurales de la protohistoria peninsular

Castuera 2007 p 247-275

L BONFANTE ldquoEtruscanrdquo J T HOOKER (ed) Reading the Past Ancient Writing from Cuneiform to the

Alphabet Berkeley-Los Angeles 1990 p 321-384

N BONNEVILLE ldquoLes patrons du municipe drsquoEmporiaerdquo (Ampurias Espagne) REA 88 1986 (Hommage

agrave R Etienn) Burdeux p 181-200

P BOSCH Etnologia de la Peniacutensula Ibegraverica Barcelona 1932

J BOSCH R ENRICH J M LLORENS M MATAROacute A PAgraveMIES J PARDO J M RUEDA i I SERRAT ldquoResultats de

les excavacions arqueologravegiques portades a terme al Turoacute del Vent (Llinars del Vallegraves Vallegraves

Oriental)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1984-1985 1986 p 121-132

428

G W BOTSFORD ldquoThe Social Composition of the Primitive Roman Populusrdquo Political Science Quarterly

vol 21 3 1906 p 498-526

ndashndashndashndashndash ldquoSome Problems Connected with the Roman Gensrdquo Political Science Quarterly vol 22 4 1907

p 663-692

J D C BOULAKIA ldquoLead in the Roman Worldrdquo AJA vol 76 2 abril 1972 p 139-144

K R BRADLEY Slavery and Rebellion in the Roman world 140 BC-70 BC London 1989

ndashndashndashndashndash Esclavitud y sociedad en Roma Barcelona 1998

B BRAVO ldquoUne lettre sur plomb de Berezan colonisation et modes de contact dans le Pontrdquo Dialogues

drsquohistoire ancienne 1 1974 p 111-187

S BRONCANO ldquoEl poblado ibeacuterico de lsquoEl Amarejorsquo (Bonete Albacete)rdquo Al-Basit Revista de Estudios

Albacetenses 15 1984 p 75-92

F BROTOacuteNS i L LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPoblamiento rural romano en el Noroeste de Murciardquo J M NOGUERA

(ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania 15 antildeos despueacutes Murcia 2010 p 413-

438

F BROTOacuteNS i S F RAMALLO ldquoOrnamento y siacutembolo las ofrendas de oro y plata en el santuario ibeacuterico

del Cerro de la Ermita de la Encarnacioacuten de Caravacardquo T TORTOSA i S CELESTINO (eds) i R

CAZORLA (coord) Debate en torno a la religiosidad protohistoacuterica Anejos de AEspA 55 2010 p

123-168

T R S BROUHGTON The magistrates of the Roman Republic vol 1 Atlanta 1986 [1951]

ndashndashndashndashndash The magistrates of the Roman Republic vol 2 Atlanta 1984 [1952]

F E BROWN Cosa The making of a Roman town Michigan 1980

P A BRUNT Italian manpower 225 BC ndashAD 14 Oxford 1987 [1971]

M BUONOCORE ldquoContinuitagrave o frattura nella definizione delle classi dirigenti allrsquoindomani del bellum

sociale Lrsquoesempio dellrsquoarea abruzzese-molisana fra Marrucini Carricini Frentani e Sanniti

Pentrirdquo A CAMPANELLI i A FAUSTOFERRI (cur) I luoghi degli dei sacro e natura nellAbruzzo

italico Pescara 1997 p 148-152

J BURCH Lrsquoemmagatzematge de cereals en sitges drsquoegravepoca ibegraverica al nord -est de Catalunya

tesi doctoral inegravedita Girona 1996

ndashndashndashndashndash ldquoLrsquoemmagatzematge de cereals en sitges drsquoegravepoca ibegraverica al nord-est de Catalunyardquo

RAP 6 1996 p 207-216

J BURCH i J SAGRERA Excavacions arqueologravegiques a la muntanya de Sant Juliagrave de Ramis 3 Els sitjars

Girona 2010

J BURCH J M NOLLA i J SAGRERA Excavacions arqueologravegiques a la Muntanya de Sant Juliagrave de Ramis 4

Les defenses de lrsquooppidum de Kerunta Girona 2011

J BURCH A ROJAS i J SAGRERA ldquoNoves aportacions per al coneixement del poblat ibegraveric de Sant Sebastiagrave

de la Guarda (Llafranc Palafrugell)rdquo EBE 22 2003 p 9-54

J BURCH A ROJAS i J VIVO ldquoLrsquoAssentament ibegraveric de Sant Sebastiagrave de la Guarda (Palafrugell Baix

Empordagrave)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2008-2009 2010 p 45-58

J BURCH C CARRASCAL J MERINO i N NAVARRO ldquoLrsquoemmagatzematge en sitges al pla de Girona

Lrsquoexemple del Bosc del Congostrdquo Excavacions drsquourgegravencia a Sant Juliagrave de Ramis anys 1991-1993

Girona 1995 p 71-84

429

J BURCH J M NOLLA J SAGRERA D VIVOacute i M SUREDA Els temples i els cementiris antics altmedievals de

mas Castell de Porqueres Quaderns del Centre drsquoEstudis Comarcals de Banyoles 20 Banyoles

1999

J BURCH J M NOLLA L PALAHIacute J SAGRERA M SUREDA i D VIVOacute Excavacions arqueologravegiques a la

muntanya de Sant Juliagrave de Ramis 1 El sector de lrsquoantiga esgleacutesia parroquial Girona 2000

ndashndashndashndashndash ldquoEl poblament ibegraveric del Gironegravesrdquo L PALAHIacute J M NOLLA i D VIVOacute (eds) De Kerunta a Gerunda

Els oriacutegens de la ciutat Girona 2007 p 133-147

J BURCH J CASAS A COSTA J M NOLLA L PALAHIacute A ROJAS J SAGRERA D VIVOacute J VIVO i J SIMON ldquoLa

siacutentesirdquo J M NOLLA L PALAHIacute i J VIVO (eds) De lrsquooppidum a la ciuitas La romanitzacioacute inicial

de la Indigegravecia Girona 2010 p 7-188

P J BURTON ldquoAncient International Law the Aetolian League and the Ritual of Surrender during the

Roman Republic The Constructivist Viewrdquo IHR 31 2009 p 237-252

ndashndashndashndashndash Friendship and Empire Roman Diplomacy and Imperialism in the Middle Republic (353-146

BC)Cambridge 2011

C BUUN ldquoGreek or Latin The ownerrsquos choice of name for uernae in Romerdquo M GEORGE (ed) Roman

Slavery and Roman Material Culture Toronto 2013 p 19-42

P CABRERA i B GRINtildeO ldquoLa Dama de Baza iquestuna diosa tejedora en el allenderdquo Estudios de Iconografiacutea

II Coloquio sobre el Puteal de la Moncloa Madrid 1986 p 193-203

F CADIOU Hibera in terra miles Les armeacutees romaines et la conquecircte de lHispanie sous la Reacutepublique (218-

45 av J-C) Madrid 2008

L CAMPAGNA ldquoArchittetura pubblica ed evergetismo nella Sicilia di etagrave repubblicanardquo C MICCICHEgrave S

MODEO i L SANTAGATI (cur) La Sicilia romana tra Repubblica e Alto Impero Atti del convegno

di Studi Caltanissetta 20-21 maggio 2006 Caltanissetta 2007 p 110-134

P CAMPMAJOacute i D CRABOLL ldquoLes gravures rupestres de Cerdagne (Pyreacuteneacutees Catalanes) Quelques

eacuteleacutements pour la chronologie et une approche symboliquerdquo Archeacuteo 66 Bulletin de lAssociation

Archeacuteologique des Pyreacuteneacutees-Orientales 24 2009 p 61-78

P CAMPMAJOacute i J FERRER ldquoLe nouveau corpus dinscriptions ibeacuteriques rupestres de la Cerdagne (1)

premiers resultatsrdquo Serta Palaeohispanica J de Hoz = PalHisp 10 2010 p 249-274

M CAMPO ldquoEls inicis una moneda de colonitzadorsrdquo Hispagravenia el reflex de la moneda Cicle de

conferegravencies Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet Numismagravetic de

Catalunya Barcelona 1990 p 3-12

ndashndashndashndashndash ldquoLes emissions militars de la Repuacuteblica el cas drsquoHispagraveniardquo Roma moneda i societat Cicle de

conferegravencies Barcelona 11-27 de novembre del 1991 a cura del Gabinet Numismagravetic de

Catalunya Barcelona 1991 p 2-12

ndashndashndashndashndash ldquoLes primeres monedes dels ibers el cas de les imitacions drsquoEmporionrdquo La moneda en la societat

ibegraverica II Curs drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i 27 de novembre de 1998 a cura del Gabinet

Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1998 p 27-47

ndashndashndashndashndash ldquoDinero de metal y moneda en territorio indigete el testimonio de Mas Castellar (siglos V-III

aC)rdquo F CHAVES i F J GARCIacuteA FERNAacuteNDEZ (eds) Moneta qua scripta La moneda como soporte

de escritura Anejos de Archivo Espantildeol de Arqueologiacutea 33 2004 p 345-353

ndashndashndashndashndash ldquoLa moneda a Rhode produccioacute i circulacioacuterdquo a A M PUIG i A MARTIacuteN ORTEGA (dir) La cologravenia

grega de Rhode (Roses Alt Empordagrave) Girona 2006 p 575-583

430

ndashndashndashndashndash ldquoTesoro de dracmas emportianas hallado en el Puig de Sant Andreu (Ullastret) II Estudio de

las monedasrdquo Numisma Revista de Estudios Numismaacuteticos 251 2007 p 65-78

I CANOacuteS Lrsquoepigrafia grega a Catalunya Debrecen 2002

V CANTARELLAS G IBARS M TENAS P CASTEJOacuteN i J GUITART ldquoLes ocupacions prehistograveriques i la vilmiddotla

tardorepublicana de Can Massot al terme municipal de Montmeloacute Darreres intervencionsrdquo

Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2010-2011 2012 p 293-312

P CANtildeAS ldquoAspectos juriacutedicos del censo romanordquo Boletiacuten de la Facultad de Derecho UNED 26 2005 p

455-494

J L CANtildeIZAR ldquoPosibles causes de desercioacuten en el ejeacutercito romano vistas a traveacutes del Codex

Theodosianus Problemaacutetica bajo Constatino y problemaacutetica a partir de la segunda mitad del

siglo IV dCrdquo SHHA 16 1998 p 217-232

S CAPINI ldquoVenafro e lrsquoalta valle del Volturnordquo S CAPINI i A DI NIRO Samnium Archeologia del Molise

Roma 1991 p 107-110

ndashndashndashndashndash ldquoIl santuario di Pietrabbondanterdquo S CAPINI i A DI NIRO Samnium Archeologia del Molise Roma

1991 p 113-114

ndashndashndashndashndash ldquoIl santuario di Ercole a Campochiarordquo S CAPINI i A DI NIRO Samnium Archeologia del Molise

Roma 1991 p 115-119

R CARDONA Memograveria arqueologravegica del jaciment del Camp dels Moros de la Codina Pinell Campanya

1999 Solsona 1999

ndashndashndashndashndash ldquoEls cinc genis malegravefics dels forns ceragravemics Estudi sobre els centres terrissers en egravepoca ibegraverica

a Catalunyardquo RAP 19 2009 p 139-158

J CARO ldquoLa lsquorealezarsquo y los reyes en la Espantildea Antiguardquo Cuadernos de la Fundacioacuten Pastor 17 1971 p 51-

159

M P CARRASCO J PALLEJAgrave i V REVILLA ldquoCa lrsquoArtur Calafell (Baix Penedegraves)rdquo Butlletiacute drsquoArqueologia 12

Tarragona 1990 p 154-159

J CASAS i V SOLER La Villa de Tolegassos Una explotacioacuten agriacutecola de eacutepoca romana en el territorio de

Ampurias Oxford 2003

J CASAS J M NOLLA i V SOLER ldquoLa Muntanyeta (Viladamat) Un establiment tardo-republicagrave en el

territori drsquoEmpuacuteriesrdquo RAP 20 2010 p 145-176

S CASAS F CODINA J MARGALL M A MARTIacuteN ORTEGA G DE PRADO i C PATINtildeO ldquoEls temples de

lrsquooppidum drsquoUllastret Aportacions al seu coneixementrdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans vol 2

Puigcerdagrave 2005 p 989-1002

S CASTAacuteN ldquoUna aproximacioacuten a la democracia romana a traveacutes del sufragio activo y pasivordquo Rivista di

Diritto Romano 13 2013 p 11-16 [en liacutenia accessible a

httpwwwledonlineitrivistadirittoromanoallegatidirittoromano13Castan-

Democraziapdf consultat 28082015]

P CASTANYER ldquoLrsquoEmpuacuteries romana republicana segles II-I aCrdquo El moacuten funerari a lrsquoantiga Empuacuteries

LrsquoEscala 2009 p 39-40

P CASTANYER J TREMOLEDA R DEHESA i I PUIGDEVALL ldquoPautes i evolucioacute del poblament rural a les

comarques interiors de Gironardquo Rythms and cycles of countryside Romanization Studies on the

rural world in the Roman period 1 Girona 2006 p 11-29

431

P CASTANYER M SANTOS J TREMOLEDA i X AQUILUEacute ldquoEl paisatge periurbagrave drsquoEmpograverionrdquo M C BELARTE

i R PLANA (eds) El paisatge periurbagrave a la Mediterragravenia occidental durant la protohistograveria i

lrsquoantiguitat actes del colmiddotloqui internacional Institut Catalagrave drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona

6-8 maig del 2009 Tarragona 2012 p 99-121

P CASTANYER M SANTOS J TREMOLEDA A FERRER E HERNAacuteNDEZ i P SANTAMARIA ldquoIntervencions

arqueologravegiques a Empuacuteries (LrsquoEscala Alt Empordagrave) als anys 2012 i 2013rdquo Dotzenes Jornades

drsquoArqueologia de les Comarques de Girona Girona 2014 p 179-218

P CASTANYER E HERNAacuteNDEZ M SANTOS P SANTAMARIA i J TREMOLEDA ldquoIntervencions arqueologravegiques

a Empuacuteries (LrsquoEscala Alt Empordagrave) als anys 2010 i 2011rdquo Onzenes Jornades drsquoArqueologia de les

Comarques de Girona Girona 2012 p 181-210

L CERCHIAI ldquoSesso e classi di etagrave nella necropoli greche di Locri Epizefirirdquo G GNOLI i J-P VERNANT

(eds) La Mort les morts dans les socieacuteteacutes anciennes Cambridge-Pariacutes 1982 p 289-298

A CHABRET Sagunto Su historia y monumentos vol 2 Barcelona 1888

T CHAPA i V MAYORAL Arqueologiacutea del trabajo El ciclo de la vida en un poblado ibeacuterico Madrid 2007

R W CHAPMAN I KINNES i K RANDSBORG (eds) The Archaeology of Death Cambridge 1981

C CHEESMAN ldquoNames in ndashpor and Slave Naming in Republican Romerdquo The Classical Quarterly vol 59

2 desembre 2009 p 511-531

V G CHILDE Progress and Archaeology London 1944

ndashndashndashndashndash What happened in History New York 1946

L CHIOFFI ldquoCongressus in venalicio spazi urbani e mercato degli schiavi a Capua e a Romardquo Meacutelanges

de lEacutecole franccedilaise de Rome - Antiquiteacute 122-2 2010 p 503-524

F CIBECCHINI i J PRINCIPAL ldquoAlcune considerazioni sulla presenza commerciale romano-italica nella

penisola iberica prima della seconda guerra punicardquo M KHANOUSSI P RUGGERI i C VISMARA

(cur) Africa romana Lo spazio marittimo del Mediterraneo occidentale geografia storica ed

economia Atti del XIV convegno di studio Sassari 7-10 dicembre 2000 Roma 2002 p 653-664

J CIURANA Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles III aC ndash III IV dC) tesi doctoral

inegravedita Tarragona 2011 p 689-692

G CLEMENTE ldquoLrsquoeconomia imperiale romanardquo G CLEMENTE F COARELLI i E GABBA (cur) Storia di

Roma Volume secondo Limpero mediterraneo I La repubblica imperiale Torino 1990 p 365-

384

F CODINA A MARTIacuteN ORTEGA i G DE PRADO ldquoExcavacioacute dels nivells fundacionals i precedents de la

zona 14 a lrsquooppidum del Puig de Sant Andreu (Baix Empordagrave) anys 2006 i 2007rdquo Novenes

Jornades drsquoArqueologia de les Comarques Gironines LrsquoEscala-Empuacuteries 2008 p 99-116

F COARELLI ldquoPublic building in Rome between the second Punic war and Sullardquo Papers of the British

School at Rome 45 1977 p 1-23

ndashndashndashndashndash (cur) Fregellae 2 Il santuario di Esculapio Roma 1986

ndashndashndashndashndash I santuari del Lazio Roma 1987

J COLOMINAS ldquoUn forn de ceragravemica ibegraverica a Rubiacuterdquo Anuari de lrsquoIEC MCMXXI-XVI 1931 p 65-67

R COLL i F CAZORLA ldquoUna cueva santuario ibeacuterica en el Maresme La Cova de les Encantades del

Montcabrer (Cabrera de Mar Barcelona)rdquo C ARANEGUI (coord) Congreso Internacional Los

Iberos Priacutencipes de Occidente Valegravencia 1998 p 275-282

432

J CORELL Inscripcions romanes del Paiacutes Valenciagrave 3 Saetabis i el seu territori 2006

E CONDE La ciudad de Carthago Nova la documentacioacuten literaria (inicios-Julioclaudios) Murcia 2003

A COSTA ldquoEls espais de culte a les aiguumles al Territorium de Gerundardquo A COSTA L PALAHIacute i D VIVOacute

(eds) Aquae Sacrae agua y sacralidad en la antiguumledad Girona 2011 p 29-58

J COSTA ldquoInscripcioacuten ibero-latina de Jodarrdquo Boletiacuten del Instituto Libre de Ensentildeanza Madrid 297-302

1889

ndashndashndashndashndash Estudios Ibeacutericos (La servidumbre entre los iberos Litoral Ibeacuterico del Mediterraacuteneo en el siglo VI-

V antes de Jesucristo) Madrid 1891-1895

G COLUCCI ldquoEvidenze archeologiche in Irpiniardquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av

J-C Napoli 1988 p 85-122

R COMPATANGELO ldquoCatasti e strutture agrarie regionali del Sanniordquo La romanisation du Samnium aux

IIe et Ier siegravecles av J-C Napoli 1988 p 139-147

A E COOLEY The Cambridge Manual of Latin Epigraphy Cambridge 2012

T J CORNELL ldquoWarfare and urbanization in Roman Italyrdquo T J CORNELL i K LOMAS (eds) Urban Society

in Roman Italy London 1995 p 121-134

M H CRAWFORD Coinage and Money under the Roman Republic London 1985

ndashndashndashndashndash ldquoOrigini e sviluppi del sistema provinciale romanordquo G CLEMENTE F COARELLI i E GABBA (cur)

Storia di Roma Volume secondo Limpero mediterraneo I La repubblica imperiale Torino 1990

p 91-121

M CURA ldquoEnterraments infantils al Moliacute drsquoEspiacutegol de Tornabous (Urgell Lleida)rdquo Cuadernos de

Prehistoria y Arqueologiacutea Castellonenses 14 1989 p 173-182

ndashndashndashndashndash ldquoEl Moliacute drsquoEspiacutegol (Tornabous Lleida) una aproximacioacute a un nou model poblacional a partir

de lrsquourbanismerdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 18 1997 p 33-42

M CURA i A M FERRAacuteN ldquoEl poblado prerromano de lsquoEl Cogulloacutersquo (Sallent ndash Barcelona) ldquo Pyrenae Revista

de prehistograveria i antiguitat de la Mediterragravenia Occidental 5 1969 p 115-130

M CURA i J PRINCIPAL ldquoEl Moliacute drsquoEspiacutegol (Tornabous) noves constatacions arqueologravegiques i noves

propostes interpretatives entorn del moacuten pre-romagraverdquo El poblament ibegraveric a Catalunya

Laietagravenia 8 1993 p 61-84

M CURA i E SAacuteNCHEZ ldquoUn poble pre-romagrave mal conegut Els bergusi o bergistani de lrsquointerior de

Catalunya Estat actual de la quumlestioacute histograverica i arqueologravegicardquo M MAYER J M NOLLA i J PARDO

(coords) De les estructures indiacutegenes a lrsquoorganitzacioacute provincial de la Hispagravenia Citerior

Barcelona 1998 p 163-173

O CURULLA S MOLERA P OTINtildeA J M VEGEacuteS ldquoEl yacimiento ibeacuterico de lsquoEl Vilarrsquo (Valls Tarragona)rdquo

XXIV Congreso Nacional de Arqueologiacutea Cartagena 1997 Volumen 3 Impacto colonial y Sureste

Ibeacuterico 1999 p 301-306

W DAHLHEIM Struktur und Entwicklung des roumlmischen Volkerrechts im dritten und zweiten Jahrhundert

v Chr Muumlnchen 1968

J-M DAVID La romanisation de lItalie Malesherbes 1997 [1994]

ndashndashndashndashndash ldquoLrsquoexercice du patronat agrave la fin de la Reacutepublique entre la competition des pairs et la hieacuterarchie

des puissancesrdquo K-J HOumlLKESKAMP i E MUumlLLER-LUCKNER (eds) Eine politische Kultur (in) der

Krise Schriften des Historischen Kollegs Kolloquien Muumlnchen 2006 p 73-86

433

C DELPLACE La romanisation du Picenum Lrsquoexemple drsquoUrbs Salvia Roma 1993

P S DEROW ldquoPolybiusrdquo T J LUCE (ed) Ancient Writers Greece and Rome Volume I Homer to Caesar

New York 1982

P DESIDERI ldquoCome prigioneri di guerra (Pol 24134) gli Achei dallrsquoAlleanza alla sottomissione a Romardquo

SHHA 25 2007 p 171-179

A DIacuteAZ ldquoLa historiografiacutea de eacutepoca imperialrdquo J A LOacutePEZ (ed) Historia de la literatura griega Madrid

1992 p 1095-1108

M DIacuteAZ-ANDREU ldquoArchaeology and nationalism in Spainrdquo P L KOHL i C FAWCETT (eds) Nationalism

politics and the practice of archaeology Cambridge 1995 p 39-56

ndashndashndashndashndash Historia de la Arqueologiacutea Estudios Madrid 2002

B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoHeisce Magistreis Aproximacioacuten a los collegia de la Hispania republicana a traveacutes de

sus paralelos italianos y deliosrdquo Gerioacuten 22 2004 p 447-478

ndashndashndashndashndash Epigrafiacutea latina republicana de Hispania Barcelona 2008

ndashndashndashndashndash ldquoLa Hispania Citerior desarrollo econoacutemico e integracioacuten en eacutepoca republicana una

aproximacioacuten epigraacuteficardquo Dialogues drsquohistoire ancienne 351 2009 p 115-152

M W DICKIE Magic and Magicians in the Graeco-Roman World London-New York 2003 [2001]

M C DIE GOYANES ldquoLa plebe como grupo marginado en el estado romano republicanordquo Memorias de

Historia Antigua 1 1977 p 69-71

E DIacuteES ldquoLa Torre Portal y el Portal Torreado en las fortificaciones ibeacutericas Estudio de las entradas

Norte y Oeste de la Bastida de les Alcusses (Moixent Valegravencia)rdquo Saguntum 37 2005 p 73-84

C DOMERGUE ldquoLes lingots de plomb romains de Museeacute Archaeologique de Carthagene et du Museeacute

Naval de Madridrdquo AEspA 39113114 1966 p 41-72

A J DOMIacuteNGUEZ MONEDERO ldquoSagunto el emporion de Arse punto de friccioacuten entre las poliacuteticas de

Roma y Cartago en la peniacutensula Ibeacutericardquo CuPAUAM 37-38 2011-2012 p 395-417

J C DOMIacuteNGUEZ PEacuteREZ ldquoNueva composicioacuten y origen social de los cuadros poliacuteticos dirigentes en la

Roma de los siglos IV i III aCrdquo Polis Revista de ideas y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica

14 2002 p 97-125

ndashndashndashndashndash ldquoEl barniz negro romano como argumento comercial en el Horizonte prebeacutelico contra

Carthagordquo Salduie 3 2003 p 47-59

A DOSSI Lotte politiche e giochi di potere nella Roma republicana Mursia 1999

ndashndashndashndashndash Gruppi e partiti politici di etagrave repubblicana Roma 2002

ndashndashndashndashndash Cosigrave votavano i Romani Il sistema elettorale Roma 2004

A M DUFF Freedmen in the Early Roman Empire Oxford 1928

J C DUMONT Servus Rome et lrsquoesclavage sous la Reacutepublique Roma 1987

M DURAN I MESTRES i J PRINCIPAL ldquoEvolucioacuten y significado del vicus romanorrepublicanordquo en premsa

M DURAN M D MOLES I MESTRES i J PUJADES ldquoLrsquoestabliment iberoromagrave del Camp de les Lloses (Tona

Osona)rdquo Tribuna drsquoArqueologia 1993-1994 p 63-73

F EPSTEIN Personal enmity in Roman Politics 218-43 BC London 1987

434

O ESCALA A MOYA E TARTERA i A VIDAL ldquoEl jaciment de La Rosella (Tagraverrega Urgell) un camp de

sitges associat a un hagravebitat de lrsquoibegraveric tardagrave (segles II i I ade la n e)rdquo Urtx 25 2011 p 211-241

I ESPIacute M P IBORRA i S DE HARO ldquoEl aacuterea de almacenaje del poblado ibero-romano del Cormulloacute dels

Moros (Albocagravesser Castelloacute)rdquo Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 149-154

D ESPINOSA ESPINOSA ldquoEl ius Latii y la integracioacuten juriacutedica de Occidente Latinizacioacuten vs

romanizacioacutenrdquo Espacio Tiempo y Forma Serie II Historia Antigua 22 2009 p 237-247

ndashndashndashndashndash Plinio y los lsquooppida de antiguo Laciorsquo el proceso de difusioacuten del Latium en Hispania Citerior

Oxford 2014

U ESPINOSA RUIZ ldquoCrear ciudades y regir el mundo una siacutentesis sobre el papel de las colonias en la

expansioacuten territorial de Romardquo Iberia 7 2004 p 127-156

ndashndashndashndashndash ldquoFundacioacuten de colonias y expansioacuten territorial de Roma una aproximacioacuten histoacutericardquo M J

IGLESIAS R VALENCIA i A CIUDAD (eds) Nuevas ciudades nuevas patrias Fundacioacuten y

relocalizacioacuten de ciudads en Mesoameacuterica y el Mediterraacuteneo Antiguo Madrid 2006 p 369-401

J ESTEBA ldquoIntervencioacute a lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Aniol de Finestres (La Garrotxa)rdquo Quartes

Jornades drsquoArqueologia de les Comarques de Girona Figueres 1998 p 287-296

J ESTEBA i R DEHESA ldquoSant Aniol de Finestres de santuari de sacralitzacioacute de les aiguumles a temple

cristiagraverdquo J MAROTO i E RIPOLL (eds) Protohistoria et Antiqua Historia Pyrenaica II Congreacutes

Internacional Histograveria dels Pirineus Girona 2005 p 285-298

F ESTEVE ldquoLa laacutepida ibeacuterica de Cabanesrdquo APL 19 1989 p 103-115

G G FAGAN ldquoThe Genesis of the Roman Public Bath Recent Approaches and Future Directionsrdquo AJA

vol 105 3 July 2001 p 403-426

E FANTHAM A P FOLEY N B KAMPEN S B POMEROY i H A SHAPIRO Women in the Classical World

Oxford 1994

G D FARNEY Ethnic Identity and Aristocratic Competition in Republican Rome New York 2010 [2007]

P FARRAgraveS ldquoExcavacioacute drsquourgegravencia a Sant Joan de Boiacute un exemple de metalmiddotluacutergia romana al Pirineurdquo

RAP 11-12 2003 p 321-329

J FERRER ldquoNovetats sobre el sistema dual de diferenciacioacute gragravefica de les oclusives sordes i sonoresrdquo

ActPal IX = PalHisp 5 2005 p 957-982

ndashndashndashndashndash ldquoNova lectura de la inscripcioacute ibegraverica de La Joncosa (Jorba Barcelona)rdquo Veleia 23 2006 p 129-

170

ndashndashndashndashndash ldquoIbegraveric tagiar Terrissaires que signen les seves produccions Biuŕko ibeitigeŕ biuŕbedi i

companyiardquo SEBarc 6 2008 81-93

ndashndashndashndashndash ldquoIbegraveric kaśtaun un element caracteriacutestic del legravexic sobre torteresrdquo Cypsela 17 2008 p 256-266

ndashndashndashndashndash ldquoEls sistemes duals de les escriptures ibegraveriquesrdquo ActPal XI = PalHisp 13 2013 p 445-459

ndashndashndashndashndash ldquoḿltunśor un nou model de segell ibegraveric procedent de Ca lrsquoEstrada (Canovelles Barcelona)rdquo

SAGVNTVM 45 2013 p 161-169

J FERRER D GARCIacuteA I RUBERT I MORENO i J VELAZA ldquoUna inscripcioacuten sobre plomo procedente del

poblado de la Moleta del Remei (Alcanar Montsiagrave Tarragona)rdquo PalHisp 8 2008 p 203-216

J J FERRER ldquoLa operacioacuten de creacutedito del 215 aC para el aprovisionamiento del ejeacutercito en Hispaniardquo

Millars Espai i Histograveria 15 1992 p 112-120

ndashndashndashndashndash ldquoPoder econoacutemico en Roma el Ordo Publicanorumrdquo Millars Espai i Histograveria 19 1996 p 21-26

435

ndashndashndashndashndash ldquoEl triunfo la ovatio y el botiacuten Escenografiacutea romana del uso aprovechable de la guerrardquo H-D

HEIMANN S KNIPPSCHILD i V MIacuteNGUEZ (eds) Ceremoniales ritos y representacioacuten del poder

Alacant 2004 p 17-40

ndashndashndashndashndash La Repuacuteblica participada Intereses privados y negocios puacuteblicos en Roma 2005

A FERRERUELA i J A MIacuteNGUEZ ldquoLa Cabantildeeta (El Burgo de Ebro Zaragoza)rdquo J L JIMEacuteNEZ i A RIBERA

(eds) Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania Valegravencia 2002 p 205-214

ndashndashndashndashndash ldquoDos modelos de implantacioacuten urbana romanorepublicana en el valle medio del Ebro las

ciudades de La Cabantildeeta y La Coronardquo AEspA 76 2003 p 247-262

ndashndashndashndashndash ldquoExcavaciones arqueoloacutegicas en la ciudad romanorrepublicana de ldquoLa Cabantildeetardquo (El Burgo de

Ebro Zaragoza) campantildeas de 2004 y 2005rdquo Salduie 6 2006 p 331-339

A FERRERUELA J F MESA J A MIacuteNGUEZ I M NAVARRO ldquoUna inscripioacuten republicana de la sede de una

possible corporacioacuten en La Cabantildeeta (El Burgo de Ebro Zaragoza) nuevos datos sobre la

ocupacioacuten romana del valle del Ebrordquo AEspA 76 2003 p 217-230

F FITA ldquoFraga Inscripciones romanas e ibeacutericasrdquo Boletiacuten de la Real Academia de la Historia 25 1894

I FIZ D GOROSTIDI J LOacutePEZ VILAR M PREVOSTI i J ABELA ldquoIn conspectu prope totius urbis la aplicacioacuten

de diferentes meacutetodos de anaacutelisis de visibilitat al paisaje del ager Tarraconensisrdquo Cuadernos

de Prehistoria i Arqueologiacutea de la Universidad de Granada 20 2010 p 97-122

D FLETCHER i L SILGO ldquoRepertorio de inscripcions ibeacutericas procedentes de Sagunto (Valencia)rdquo Arse

22 1987 p 659-669

G FORSYTHE A critical history of early Rome from prehistory to the first Punic War Berkeley-Los Angeles

2005

J FRANCEgraveS J VELAZA i N MONCUNILL ldquoLos esgrafiados sobre ceraacutemica de ca nOliver (Cerdanyola del

Vallegraves)rdquo PalHisp 8 2008 p 217-242

M FREDERIKSEN Campania Oxford 1987

G DE FRUTOS La relaciones entre el Norte de Aacutefrica y el Sur de Hispania desde la colonizacioacuten feniacutecia a la

decadegravencia de Carthago Sevilla 1987

M J FUENTES Corpus de la inscripciones fenicias puacutenicas y neopuacutenicas de Espantildea Barcelona 1986

M FUERTES C GONZALO H GONZAacuteLEZ A LOacutePEZ E PONS E RODRIGO N ROVIRA A VARGAS i E

TEIXIDOR E PONS (dir) Mas Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave) Un complex arqueologravegic

drsquoegravepoca ibegraverica (Excavacions 1990-1998) Girona 2002 p 97-163

E GABBA Esercito e societagrave nella tarda repubblica romana Firenze 1973

ndashndashndashndashndash ldquoStrutture sociali e politica romana in Italia nel II sec aCrdquo E GABBA Italia romana Como

1994 p 51-57

E GALAacuteN ldquoEstelas y fronteras un caso de estudio en el Bajo Aragoacuten en eacutepoca ibeacutericardquo C DE LA CASA

(ed) V Congreso Internacional de Estelas Funerarias (Soria 1993) Soria 1994 p 99-106

I GARCEacuteS ldquoNuevas interpretacions sobre el monumento ibeacuterico de La Vispesa (Tamarite de Litera

Huesca)rdquo Caesaraugusta 78 2007 p 337-354

J L GARCIacuteA ALONSO ldquoIndoeuropeos en el nordesterdquo ActPal IX = PalHisp 5 2005 p 235-258

A GARCIacuteA BELLIDO ldquoUna necrogravepolis en Oraacuten (Norte de Aacutefrica)rdquo Investigacioacuten y progreso 7 1934 p 367-

371

ndashndashndashndashndash ldquoIberos en el Norte de Aacutefricardquo AEspA 14 1940-1941 p 347-349

436

ndashndashndashndashndash ldquoPhiale ibeacuterica de plato con representacioacuten de asunto religioso de Tivissa (Tarragona)rdquo

Homenaje a Luis de Hoyos Sainz vol 2 1950

ndashndashndashndashndash ldquoLos mercenarios espantildeoles en Cerdentildea Sicilia Grecia Italia y el Norte de Aacutefricardquo Historia de

Espantildea Meneacutendez Pidal I2 Madrid 1952 p 647-680

ndashndashndashndashndash ldquoLes mercenaires espagnols dans les armeacutees carthaginoises au moment de la bataille de Zamardquo

Revue Africaine 3-4 1969-1970 p 111-120

A GARCIacuteA BELLIDO E P THOMPSON A BARBERO F M SCHTAJERMAN M VIGIL i A M PRIETO Conflictos

y estructuras sociales en la Hispania Antigua Madrid 1977 p 13-60

M P GARCIacuteA-BELLIDO i C BLAacuteNQUEZ Diccionario de cecas y pueblos hispaacutenicos Vol I Introduccioacuten

Madrid 2001

G GARCIacuteA BROSA ldquoMercatores y negotiatores iquestsimples comerciantesrdquo Pyrenae 30 1999 p 173-190

J M GARCIacuteA CANO Las necroacutepolis ibeacutericas de Coimbra del Barranco Ancho (Jumilla Murcia) I Las

excavaciones y estudio analiacutetico de los materiales Murcia 1997

J M GARCIacuteA CANO i V PAGE ldquoLos objetos de oro de la necroacutepolis del Poblado de Coimbra del Barranco

Ancho (Jumilla Murcia)rdquo Anales de Prehistoria y Arqueologiacutea 17-18 2001-2002 p 217-228

E GARCIacuteA FERNAacuteNDEZ El municipio latino Origen y desarrollo constitucional Madrid 2001

M J GARCIacuteA GARRIDO Diccionario de jurisprudencia romana Madrid 2006

M P GARCIacuteA-GELABERT ldquoEl marco histoacuterico de la Ciudad desde su fundacioacutenrdquo J HERMOSILLA (coord)

La ciudad de Valencia historia geografiacutea y arte de la ciudad de Valencia vol 1 Valegravencia 2009

p 60-66

M P GARCIacuteA-GELABERT i J M BLAacuteZQUEZ ldquoMercenarios hispanos en las Fuentes literarias y en la

arqueologiacuteardquo Habis 18-19 1987-1989 p 257-270

R GARCIacuteA HUERTA i J MORALES ldquoSistemas de almacenamiento y tratamiento de alimentos entre los

pueblos prerromanos de la Meseta meridionalrdquo R GARCIacuteA HUERTA i D RODRIacuteGUEZ GONZAacuteLEZ

(eds) Sistemas de almacenamiento entre los pueblos prerromanos peninsulares Cuenca 2009

p 167-207

G GARCIacuteA JIMEacuteNEZ El armamento de influencia la Tegravene en la Peniacutensula Ibeacuterica (siglos V - I aC)

Montagnac 2012

L A GARCIacuteA MORENO ldquoTopoacutenimos y antropoacutenimos celtas en Espantildea y la estructura y evolucioacuten

sociopoliacutetica de los celtiacuteberos (ss III-II aC)rdquo F VILLAR i F BELTRAacuteN (eds) Pueblos lenguas y

escrituras en la Hispania romana Salamanca 1999 p 221-232

E GARCIacuteA PROacuteSPER M POLO A ROMERO i P IBORRA ldquoRituales funerarios y economiacutea de subsistencia en

las tumbas de caacutemara de la necroacutepolis romana de la calle Quart de Valentia (ss II aC-III dC)rdquo

Saguntum-PLAV Extra-9 De la cuina a la taula IV Reunioacute drsquoEconomia en el Primer Milmiddotleni aC

2010 p 234-243

E GARCIacuteA RIAZA ldquoDerecho de guerra romano en Hispania (218-205 a C)rdquo Memorias de Historia

Antigua 19-20 1998-1999 p 199-224

ndashndashndashndashndash ldquoTempus Poenae Represalias contra poblaciones sometidas durante la expansioacuten romana en

Hispaniardquo G Bravo i R Gonzaacutelez Salinero (eds) Formas y usos de la violencia en el mundo

romano Actas del IV Coloquio de la Asociacioacuten Interdisciplinar de Estudios Romanos Madrid

2007 p 19-30

437

ndashndashndashndashndash ldquoLa poliacutetica romana de atraccioacuten de las eacutelites indiacutegenes el caso de la Galia Cesariana y sus

antecedentes hispaacutenicosrdquo G BRAVO i R GONZAacuteLEZ SALINERO (eds) Formas de integracioacuten en el

mundo romano Madrid 2009 p 209-223

J GARCIacuteA I ROSELLOacute Turoacute dels Dos Pins Necrogravepolis ibegraverica Sabadell 1993

M GARCIacuteA SAacuteNCHEZ ldquoEpigrafiacutea anfoacuterica de Mas Castellar-Pontoacutes aacutenforas grecoitaacutelicas y masaliotasrdquo

Pyrenae 28 1997 p 257-269

ndashndashndashndashndash ldquoEpigrafiacutea anfoacuterica griega de Empuacuteriesrdquo Pyrenae 30 1999 p 223-242

ndashndashndashndashndash ldquoLrsquoepigrafia amfogravericardquo E PONS (dir) Mas Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave) Un complex

arqueologravegic drsquoegravepoca ibegraverica (excavacions 1990-1998) Girona 2002 p 565-575

L GARCIacuteA DE VALDEAVELLANO Historia de Espantildea I De los oriacutegenes a la baja Edad Media Primera parte

Madrid 1973 [1952]

D GIMPAOLA ldquoBeneventordquo La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-C Napoli 1988 p

123131

I GIL A LORIENTE M MORAacuteN i X PAYAacute ldquoDe la Iltiŕta prerromana a la Ilerda tardorromana Nuevos datos

tras dos deacutecadas de investigacioacuten continuada en Leacuteridardquo AEspA 74 2001 p 161-181

J M GOacuteMEZ FRAILE ldquoLos conceptos de lsquoIberiarsquo e lsquoiberorsquo en Estraboacutenrdquo Spal Revista de Prehistoria y

Arqueologiacutea de la Universidad de Sevilla 8 1999 p 159-187

M GOacuteMEZ-MORENOldquoLa escritura ibeacutericardquo Boletiacuten de la Real Academia de la Historia 112 1943 p 251-

278

M GOMIS ldquoAlgunes quumlestions sobre produccioacute monetagraveria a la proviacutencia Citerior (segles III-I aC)rdquo La

moneda en la societat ibegraverica II Curs drsquoHistograveria Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i 27 de novembre de

1998 Barcelona 1998 p 85-100

M GONZALBES ldquoDivinitats i herois a les emissions iberes i celtiberes de la Citeriorrdquo M CAMPO (ed)

Deacuteus i mites de lantiguitat Levidegravencia de la moneda dHispagravenia Barcelona 2012 p 46-51

M GONZALBES i P P RIPOLLEgraveS ldquoCirculacioacuten y dispersioacutenrdquo P P RIPOLLEgraveS i M del M LLORENS (coords)

Arse-Saguntum Historia monetaria de la ciudad y su territorio Sagunt 2002 p 217-256

M GONZALBES i J M TORREGROSSA ldquoDe Iberia a Hispania Plata dracmas y denarios entre los siglos VI

y I aCrdquo APL 30 2014 p 275-316

M C GONZAacuteLEZ RODRIacuteGUEZ ldquoCorpus de inscripciones del aacuterea indoeuropea de la Peniacutensula Ibeacuterica con

mencioacuten de unidades sociales indiacutegenasrdquo Memorias de Historia Antigua 7 1986 p 51-80

C GONZALO i C VILA ldquoEl edificio puacuteblico de Burriac iquestFueacute un templo ibeacutericordquo XXIII Congreso Nacional

de Arqueologiacutea Elche 1995 1997 vol 1 p 457-466

J-G GORGES ldquoVillae de Tarraconaise et villae drsquoHispanie quelques donneacutees pour un eacutetat de la

questionrdquo V REVILLA J R GONZAacuteLEZ i M PREVOSTI (eds) Actes del simposi Les Vilmiddotles Romanes

a la Tarraconense Implantacioacute evolucioacute i transformacioacute Estat actual de la investigacioacute del moacuten

rural en egravepoca romana celebrat a Lleida del 28 al 30 de novembre de 2007 Barcelona 2008 p

21-35

A GORGUES Eacuteconomie et societeacute dans le nord-est du domaine ibeacuterique (IIIe ndash Ier s av J-C) Madrid 2010

F GRACIA ldquoEl comercio protohistoacuterico en el Noreste peninsular entre los siglos VII y III av JC Balance

de investigacioacuten 1985-1997rdquo Comerccedil i vies de comunicacioacute (1000 aC ndash 700 dC) XI Colmiddotloqui

Internacional darqueologia de Puigcerdagrave 31 doctubre i 1 de novembre de 1997 Puigcerdagrave 1998

p 51-66

438

ndashndashndashndashndash La guerra en la Protohistoria Heacuteroes nobles mercenarios y campesinos Barcelona 2003

F GRACIA G MUNILLA i E GARCIacuteA ldquoModels drsquoanagravelisi de lrsquoarquitectura ibegraverica Espai puacuteblic i

construccions religioses en medis urbansrdquo Cota Zero 10 1994 p 90-101

F GRACIA D GARCIA RUBERT G MUNILLA i M del M VILLALBIacute Alcanar La Moleta del Remei Guies del

Museu drsquoArqueologia de Catalunya MAC Barcelona 2006

F GRACIA G MUNILLA O MERCADAL i D CAMPILLO ldquoEnterramientos infantiles en el poblado ibeacuterico

de La Moleta del Remei (Alcanar Montsiagrave)rdquo Cuadernos de Prehistoria y Arqueologiacutea

Castellonenses 14 1989 p 133-160

R GRAELLS Mistophoroi ex Iberias Una aproximacioacuten al mercenariado hispano a partir de las evidencias

arqueoloacutegicas (s VI ndash IV aC) Venosa 2014

I GRAU ldquoEstudio de las excavaciones antiguas del 1953 y 1956 en el poblado ibeacuterico de La Serretardquo

Recerques del Museu drsquoAlcoi 5 1996 p 83-116

ndashndashndashndashndash ldquoTerritorio y lugares de culto en el aacuterea central de la Contestania ibeacutericardquo Quaderns de

Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 21 2000 p 200-214

ndashndashndashndashndash ldquoLos valles de Alcoi durante la romanizacioacuten anaacutelisis SIG de la estructura territorialrdquo

Lucentum 21-22 2002-2003 p 87-102

ndashndashndashndashndash ldquoLa reorganizacioacuten del territorio durante la romanizacioacuten un caso de estudio en el aacuterea central

de la Contestaniardquo a L ABAD (ed) De Iberia in Hispaniam La adaptacioacuten de las sociedades

ibeacutericas a los modelos romanos Murcia 2003 p 55-73

ndashndashndashndashndash ldquoDinaacutemica social paisaje y teoriacutea de la praacutectica Propuestas sobre la evolucioacuten de la sociedad

ibeacuterica en el aacuterea central del oriente peninsularrdquo Trabajos de Prehistoria 64 nuacutem 2 2007 p

119-142

I GRAU R OLMOS i A PEREA ldquoLa habitacioacuten sagrada de la ciudad ibeacuterica de La Serretardquo AEspA 81 2008

p 5-29

I GRAU C CARRERAS J MOLINA P DE SOTO i J M SEGURA ldquoPropuestas metodoloacutegicas para el estudio

de el paisaje rural antiguo en el aacuterea central de la Contestaniardquo Zephyrus 70 2012 p 131-149

F GREENLAND ldquoDevotio Iberica and the Manipulation of Ancient History to Suit Spainrsquos Mythic

Nationalist Pastrdquo Greece amp Rome vol 53 nuacutem 2 octubre 2006 p 235-251

E S GRUEN ldquoThe Lex Variardquo JRS 55 1965 p 59-73

J GUAgraveRDIA ldquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al Cap del Pont del Gurri (Vic Osona)rdquo Actes de les

Jornades drsquoArqueologia i Paleontologia 2001 Comarques de Barcelona 1996-2001 La Garriga 29

i 30 de novembre 1 de desembre de 2001 vol 2 Barcelona 2004 p 651-655

M GUARDUCCI Epigrafia Greca II Roma 1969

ndashndashndashndashndash LrsquoEpigrafia Greca dalle origini al Tardo Impero Roma 1987

M GUumlELL i L PINtildeOL ldquoEl carrer Lleida 27 Noves dades per lrsquoestudi de la Tagraverraco tardo-republicanardquo La

ciutat en el moacuten romagrave Actes del XIV Congreacutes Internacional drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona

5-11 de setembre de 1993 Tarragona 1994 vol 2 p 184-185

P GUEacuteRIN El Castellet de Bernabeacute y el horizonte ibeacuterico pleno edetano Valegravencia 2003

M GUERRERO ldquoUna reflexioacuten sobre la cupiditas civitatis Romanae el ius migrandirdquo B PERINtildeAacuteN (coord)

Derecho persona y ciudadaniacutea una experiegravencia juriacutedica comparada Madrid 2010 p 187-214

439

M P GUIDOBALDI ldquoTransformations and continuities in a conquered territory the case of the ager

Praetutianusrdquo S KEAY i N TERRENATO (eds) Italy and the west Comparative issues in

romanization Oxford 2001 p 85-90

J GUILLEacuteN Urbs Roma Vida y costumbres de los romanos vol 2 Salamanca 1977

J GUITART ldquoLrsquoantiga Iesso sequumlegravencia evolutiva constatada a lrsquoexcavacioacute del camp primerrdquo Hispagravenia i

Roma DrsquoAugust a Carlemany Congreacutes drsquoHomenatge al Dr Pere de Palol vol 2 AIEG 37 1996-

1997 p 815-823

ndashndashndashndashndash ldquoIbers versus romans Arqueologia de lrsquoorigen de les ciutats romanes a Catalunya i al Paiacutes

Valenciagraverdquo Homenatge als nostres pobles i a la seua gent Primer cicle de conferegravencies al sud del

Paiacutes Valenciagrave Barcelona 2004 p 77-96

J GUITART J PERA MAYER i J VELAZA ldquoNoticia preliminar sobre una inscripcioacuten ibeacuterica encontrada en

Guissona (Lleida)rdquo Hispania Preromana Actas del VI Coloquio sobre lenguas y culturas

prerromanas de la Peniacutensula Ibeacuterica Salamanca 1996 p 163-170

J M GURT ldquoLa segona guerra puacutenica vers una nova economia monetagraveriardquo Hispagravenia el reflex de la

moneda Cicle de conferegravencies Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet

Numismagravetic de Catalunya Barcelona 1990 p 13-20

F GUSI ldquoLugares sacros divinidades cultos y rituales en el Levante de Iberiardquo Quaderns de Prehistograveria

i Arqueologia de Castelloacute 18 1997 p 171-210

ndashndashndashndashndash ldquoUna hipoacutetesis interpretativa referida a la funcionalidad y uso social del edificio ilercavoacuten del

Perengil (Vinarograves Baix Maestrat Castelloacute)rdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute

23 2002-2003 p 151-172

K W HARL Coinage in the Roman Economy 300 BC to AD 700 Baltimore 1996

M-L HAACK ldquoLes inscriptions funeacuteraires dans lrsquoItalie preacuteromainerdquo Revue SciencesLettres [en liacutenia] 1

2013

M G HANSEN ldquoThe Hellenic Polisrdquo M G HANSEN (ed) A Comparative Study of Thirty Ciy-State Cultures

Copenhagen 2000 p 141-187

L HARMAND Socieacuteteacute et eacuteconomie de la reacutepublique romaine 1993

J A HARRILL ldquoThe Vice of Slave Dealers in Greco-Roman Society the Use of a Topos in 1 Timothy 110rdquo

JBL vol 118 1 spring 1999 p 97-122

W V HARRIS ldquoThe Italians and the empirerdquo W V HARRIS (ed) The imperialism of mid-republican

Rome Roma 1984 p 89-109

ndashndashndashndashndash Guerra e imperialismo en la Roma republicana 327-70 aC Madrid 1989

T HAUSCHILD ldquoLa muralla de la ciutat romana de Tarragona Excavacions a la Torre de Minerva i al

Baluard de Santa Bagraverbara campanyes de 1976 a 1978rdquo T HAUSCHILD Arquitectura romana de

Tarragona Tarragona 1983 p 131-180

ndashndashndashndashndash ldquoExcavaciones en la muralla romana de Tarragonardquo Butlletiacute Arqueologravegic 6-7 1984-1985 p 11-38

G DrsquoHENRY ldquoLa romanizzazione del Sannio nel II e I secolo aCrdquo La romanisation du Samnium aux IIe

et Ier siegravecles av J-C Actes du colloque organiseacute par les Centre Jean Beacuterard en collaborations avec

la Soprintendenza archeologica e per i BAAAS del Moles et Soprintendenza archeologica per le

Province di Salerno Avellino e Benevento Naples Centre Jean Beacuterard 4-5 Novembre 1988 Napoli

1988 p 9-19

440

J S HERNAacuteNDEZ FERNAacuteNDEZ ldquoLos Vibii Pac(c)iaeci de la Beacutetica una familia de hispanienses mal

conocidardquo Faventia 202 1998 p 163-176

L HERNAacuteNDEZ GUERRA ldquoLas libertas en Hispania Manifestaciones epigraacuteficas en la provincia

tarraconenserdquo Hant 30 2006 p 119-142

ndashndashndashndashndash Los libertos de la Hispania romana situacioacuten juriacutedica promocioacuten social y modos de vida

Salamanca 2013

E HERNAacuteNDEZ PRIETO ldquoMecanismos de adhesioacuten y control de los pueblos hispanos durante la Segunda

Guerra Puacutenicardquo Habis 42 2011 p 103-117

C HERREROS ldquoLas meretrices romanas mujeres libres sin derechosrdquo Iberia Revista de la Antiguumledad 4

2001 p 111-117

ndashndashndashndashndash ldquoProstitutas romanas en el ejeacutercito de los Escipiones deseo moderacioacuten y deberrdquo I CALERO i V

ALFARO (eds) Las hijas de Pandora historia tradicioacuten y simbologiacutea Maacutelaga 2005 p 171-186

C HERREROS i M C SANTAPAU ldquoProstitucioacuten y matrimonio en Roma iquestuniones de hecho o de derechordquo

Iberia 8 2005 p 89-111

C HOLLERAN Shopping in Ancient Rome The Retail Trade in the Late Republic and the Principate

Oxford 2012

E HILDINGER Swords Against the Senate The Rise of the Roman Army and the Fall of the Republic

Cambridge (Massachussets) 2003[2002]

K HOPKINS Conquerors and slaves Cambridge 1978

J DE HOZ ldquoEscrituras en contacto ibeacuterica y latinardquo F BELTRAacuteN (ed) Roma y el nacimiento de la cultura

epigragravefica en occidente Saragossa 1995 p 57-84

ndashndashndashndashndash ldquoEl complejo sufijal ndash(e)sken de la lengua ibeacutericardquo PalHisp 2 2002 p 159-168

ndashndashndashndashndash Historia linguumliacutestica de la Peniacutensula Ibeacuterica en la Antiguumledad II El mundo ibeacuterico prerromano y

la indoeuropeizacioacuten Madrid 2011 p 190-191

M P DE HOZ ldquoEstraboacutenrdquo J MANGAS i D PLAacuteCIDO (eds) Testimonia Hispaniae Antiqua II B La Peniacutensula

ibeacuterica prerromana de Eacuteforo a Eustacio Madrid 1999 p 626-680

M P DE HOZ B DIacuteAZ ARINtildeO i A RIBERA ldquoGrafitos sobre ceragravemica procedentes de los niveles

romanorrepublicanos de Valentia (Valencia Espantildea)rdquo ActPal XI = PalHisp 13 2013 p 407-429

E HUumlBNER Monumenta Linguae Ibericae Berliacuten 1893

G DrsquoISANTO Capua Romana Richerche di prosopografia e storia sociale Roma 1993

M I IZQUIERDO ldquoLa imagen femenina del poder Reflexiones entorno a la feminizacioacuten del ritual

funerario en la cultura ibeacutericardquo SAGVNTVM Extra 1 1998 p 185-193

ndashndashndashndashndash Monumentos funerarios ibeacutericos los pilares-estela Valegravencia 2000

ndashndashndashndashndash ldquoArqueologiacutea de la muerte y el estudio de la sociedad una visioacuten desde el geacutenero en la Cultura

Ibeacutericardquo Complutum 18 2007 p 247-261

I IZQUIERDO i F ARASA ldquoLa imagen de la memoria Antecedentes tipologiacutea e iconografiacutea de las estelas

de eacutepoca ibeacutericardquo APL 23 1999 p 259-300

J-R JANNOT Religion in Ancient Etruria Madison 2005

441

R JAgraveRREGA ldquoEl yacimiento romano de El Campillo (Altura) Nuevos datos para el estudio de la

romanizacioacuten en la comarca de El Alto Palancia (Castelloacuten)rdquo Quaderns de Prehistograveria i

Arqueologia de Castelloacute 17 1996 p 367-381

ndashndashndashndashndash ldquoEl poblament rural i lrsquoorigen de les villae al nord-est drsquoHispania durant lrsquoegravepoca romana

republicana (segles II-I aC)rdquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 21 2000 p 271-

302

A JIMEacuteNEZ DE FURUNDARENA ldquoCastellum en la Hispania romana su significado militarrdquo Hant 19 1995

p 129-150

C P JONES ldquoPlutarchrdquo T J LUCE (ed) Ancient Writers Greece and Rome Volume II Lucretius to

Ammianus Marcelinus New York 1982 p 974

W JONGMAN ldquoSlavery and the Growth of Rome The Transformation of Italy in the Second and First

Centuries BCErdquo C EDWARDS i G WOOLF (eds) Rome the Cosmopolis Cambridge 2003 p 100-

122

D R JORDAN ldquoA personal letter found in the Athenian Agorardquo Hesperia vol 69 1 2000 p 91-103

J JUAN-TRESSERRAS ldquoEl cultivo de la vid y la elaboracioacuten del vino en la Peniacutensula Ibeacuterica en la

Antiguumledad aportaciones de los anaacutelisis de residuosrdquo El vi a lrsquoAntiguitat Economia produccioacute

i comerccedil al Mediterrani occidental Actes del II Colmiddotloqui Internacional drsquoarqueologia romana

(Badalona 69 de Maig de 1998) Badalona 1998 p 87-92

N B KAMPEN ldquoSlaves and Liberti in the Roman Armyrdquo M GEORGE (ed) Roman Slavery and Roman

Material Culture Toronto 2013 p 180-197

V KARAGEORGHIS Kytion Mycenaean and Poenician Discoveries in Cyprus London 1976

G P KELLY A history of exile in the Roman Republic Cambridge 2006

E C KEULS ldquoAttic vase painting and the home textile industryrdquo W G MOON Ancient Greek Art and

Iconography Madison 1983 p 209-230

W E KLINGSHIRN ldquoInventing the sortilegus lot divination and cultural identity in Italy Rome and the

provincesrdquo C E SCHULTZ P B HARVEY (eds) Religion in Republica Italy Cambridge 2006 p

137-161

R C KNAPP Aspects of the Roman experience in Iberia 206-100 BC Valladolid 1977

N KOUICI ldquoLos contactos entre la Peniacutensula Ibeacuterica y el Norte de Aacutefrica seguacuten los datos histoacuterico-

arqueoloacutegicos de eacutepoca puacutenico-romanardquo Spal 11 2002 p 277-296

J H KROLL ldquoThe monetary backgroud of early coinagerdquo W E METCALF (ed) The Oxford handbook of

Greek and Roman coinage Oxford 2012 p 33-42

A LA REGINA ldquoIl Sanniordquo P ZANKER (ed) Hellenismus in Mittelitalien Kolloquium in Goumlttingen vom 5

bis 9 Juni 1974 Goumlttingen 1976 p 219-274

ndashndashndashndashndash ldquoI Sannitirdquo G PUGLIESE CARRATELLI (ed) Italia omnium terrarum parens Milano 1989 p 301-

432

F LASSERRE ldquoHistoire de premiegravere main dans la Geographie de Strabonrdquo F PRONTERA (ed) Strabone

Contributi allo studio della personalitagrave e dellrsquoopera vol 1 Perugia 1984

A LAUNARO Peasants and Slaves The Rural Popularion of Roman Italy (200 BC to AD 100) Cambridge

2011

442

C LAacuteZARO ldquoMujer comercio y empresa en algunes fuentes juriacutedicas literarias y epigraacuteficasrdquo Revue

Internationale des Droits de lrsquoAntiquiteacute 50 2003 p 155-194

S LEWIS The Athenian Woman An iconographic handbook London-New York 2002

L DE LIGT ldquoRoman manpower resources and the proletarianization of the Roman army in the second

century BCrdquo L DE BLOIS i E LO CASCIO (eds) The Impact of the Roman Army (200 BC ndash AD

476) Economic Social Political Religious and Cultural Aspects Proceedings of the Sixth

Workshop of International Network Impact of Empire (Roman Empire 200 BCndashAD 476) Capri

Italy March 29-April 2 2005 Leiden 2007 p 3-20

A LINTOTT ldquoElectoral Bribery in the Roman Republicrdquo JRS 80 1990 p 1-16

L A LLERA ldquoPolibio de Megaloacutepolisrdquo J MANGAS i D PLAacuteCIDO (ed) Testimonia Hispaniae Antiqua II B

La Peniacutensula ibeacuterica prerromana de Eacuteforo a Eustacio Madrid 1999 p 531-548

E A LLOBREGAT E CORTELL J J MOLTOacute i J M SEGURA ldquoEl urbanismo ibeacuterico en La Serreta (Alcoi)rdquo

Recerques del Museu drsquoAlcoi 1 1992 p 37-70

M M LLORENS La Ceca de Ilici Valegravencia 1987

V LLULL i M PICAZO ldquoArqueologiacutea de la muerte y estructura socialrdquo AEspA 62 1989 p 5-20

F J LOMAS ldquoDe la condicioacuten social de los incolae con especial referencia a Hispaniardquo Habis 18-19 1987-

1988 p 383-395

K LOMAS Roman Italy 338 BC ndash AD 200 A sourcebook Londres 1996

ndashndashndashndashndash Rome and the Western Greeks 350 BC ndash AD 200 Conquest and acculturation in South Italy

London-New York 2002

B LONGFELLOW Roman Imperialism and Civic Patronage Form Meaning and Ideology in Monumental

Fountain Complexes Cambridge 2011

P LOacutePEZ BARJA Historia de la manumisioacuten en Roma de los oriacutegenes a los Severos Gerioacuten Anejos 11 2007

p 15-43

ndashndashndashndashndash ldquoFear of Freedmen Roman Republican Laws and Voting Procedurerdquo A SERGHIDOU (ed) Fear

of Slaves ndash Fear of Slavement in Ancient Mediterranean XXIXe colloque du Groupe du Recherche

sur lrsquoEsclavage dans lrsquoAntiquiteacute Besanccedilon 2007 p 125-131

P LOacutePEZ BARJA i F J LOMAS Historia de Roma Madrid 2004J MALUQUER ldquoPueblos ibeacutericosrdquo Historia

de Espantildea dirigida por Meneacutendez Pidal t 1 vol 3 Madrid 1954

R LOacutePEZ DOacuteMECH ldquoSobre reyes reyezuelos y caudillos militares en la protohistograveria hispanardquo SHHA 4

1986 p 19-22

M L LOacutePEZ HUGUET ldquoEl domicilio del liberto Un presunto supuesto de domicilium necessarium a

examenrdquo Revista de Derecho UNED 8 2011 p 151-193

R LOacutePEZ MELERO J L SAacuteNCHEZ ABAL i S GARCIacuteA JIMEacuteNEZ ldquoEl bronce de Alcaacutentara Una deditio del 104

aCrdquo Gerioacuten 2 1984 p 265-323

L LOacutePEZ-MONDEacuteJAR ldquoPaisaje y poblamiento en el sureste peninsular entre la repuacuteblica tardiacutea y el alto

imperiordquo J M NOGUERA (ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania 15 antildeos

despueacutes Murcia 2010 p 71-98

ndashndashndashndashndash ldquoEl poblamiento ibeacuterico en el Noroeste Murciano una aproximacioacuten al oppidum de Los

Villaricos a traveacutes de su patroacuten de asentamientordquo CuPAUAM 36 2010 p 7-25

443

ndashndashndashndashndash ldquoNuevas aportaciones al poblamiento ibeacuterico y romano del Noroeste murciano los altiplanos

de Archivel y Barrandardquo Lucentum 31 2012 p 115-130

ndashndashndashndashndash ldquoPoblamiento sociedad y economiacutea en el valle del Guadalentiacuten el Cerro del Castillo de Lorca

entre los siglos V aC-I dCrdquo Complutum 23 (1) 2012 p 145-163

A LOacutePEZ MULLOR i X FIERRO ldquoDarreres intervencions a lrsquoassentament ibegraveric i la vilmiddotla romana de Darroacute

(Vilanova i la Geltruacute Garraf)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1987-1988 1989 p 53-68

ndashndashndashndashndash ldquoDarroacute i el poblament ibegraveric al Garrafrdquo Lrsquohagravebitat protohistograveric a Catalunya Rosselloacute i Llenguadoc

Occidental Actualitat de lrsquoarqueologia de lrsquoedat del Ferro Girona 2000 p 43-58

A LOacutePEZ MULLOR i M RIERA ldquoIntervencions recents (1997-2001) a lrsquooppidum del Turoacute del Montgrograves (El

Brull Osona)rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2000-2001 2002 p 135-185

A LOacutePEZ MULLOR J ROVIRA i E SANMARTIacute Excavaciones en el poblado laietano del Turoacute del Vent Llinars

del Vallegraves Campantildeas 1980 y 1981 Monografies Arqueologravegiques 3 Barcelona 1982

A LOacutePEZ MULLOR X FIERRO M RIERA i L SUAU ldquoLes excavacions a Darroacute (Vilanova i la Geltruacute Garraf)

entre 1996 i 1998rdquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 1998-1999 2001 p 175-209

D LOacutePEZ REYES ldquoPrimers resultats arqueobotagravenics (llavors i fruits) al jaciment protohistograveric del Turoacute

de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedegraves)rdquo RAP 14 2004 p 140-177

L M LOacutePEZ ROMAacuteN ldquoPublio Clodio y la lex de collegiis una aproximacioacuten al fenoacutemeno asociativo a

finales de la Repuacuteblica romanardquo Espacio Tiempo y Forma Serie II Historia Antigua 22 2009

p 117-126

C LOacutePEZ RUIZ ldquoUna aproximacioacuten a la imagen de la mujer en el mundo ibeacutericordquo S GONZAacuteLEZ REYERO

S GONZAacuteLEZ REYERO M PEacuteREZ RUIZ i C I BANGO Una nueva mirada sobre el patrimonio

histoacuterico Liacuteneas de investigacioacuten arqueoloacutegica en la Universidad Autoacutenoma de Madrid Madrid

2008 p 217-236

F LOacutePEZ SAacuteNCHEZ ldquoMoneda ibegraverica y hospitiumrdquo XIII Congreso Internacional de Numismaacutetica Madrid

2003 Actas Madrid 2005 p 511 p 511-516

J LOacutePEZ VILAR ldquoEl poblament rural del Camp de Tarragona en egravepoca romana assaig de siacutentesirdquo Butlletiacute

Arqueologravegic 28 2006 p 97-135

J LOacutePEZ VILAR i M PREVOSTI ldquoEl poblament rural del Camp de Tarragona en egravepoca tardorepublicana

(segles II-I aC)rdquo Time of changes In the beginning of the Romanization Studies on the rural

world in the Roman period 5 Girona 2010 p 109-138

M D LOPICO ldquoEl hospitium celtibeacuterico Un mito que se desvanecerdquo Latomus 48 1 1989 p 19-35

A J LORRIO Los celtiacuteberos Alacant 1997

T J LUCE The Greek historians London-New York 1997

G LURASCHI Foedus ius Latii civitas Aspetti costituzionali della Romanizzazione in Transpadana

Padova 1979

S MACHAUSE ldquoPesas de telar ibeacutericas con decoracioacuten zoomorfardquo APL 29 2012 p 273-287

J M MACIacuteAS ldquoHorrea y estructuras de almacenamiento en la ciudad y el territorio de Tarraco Una

primera aproximacioacutenrdquo J ARCE i B GOLFAUX (eds) Horrea drsquoHispanie et de la Meacutediterraneacutee

romaine Madrid 2011 p 185-199

J M MACIAS I FIZ L PINtildeOL M T MIROacute i J GUITART Planimetria arqueologravegica de Tagraverraco Documenta

5 Tarragona 2007

444

R MACMULLEN ldquoThe legion as a societyrdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte vol 33 4 1984 p 440-

456

M J MADRID ldquoPrimeros avances sobre la evolucioacuten urbana del sector oriental de Carthago Nova PERI

CA-4 barrio universitariordquo Mastia 3 2004 p 31-70

J MALUQUER ldquoPueblos ibeacutericosrdquo Historia de Espantildea dirigida por Meneacutendez Pidal t 1 vol 3 Madrid

1954

J MALUQUER E HUNTINGFORD R MARTIacuteN A M RAURER M PALLAREgraveS i M VILA Arquitectura i urbanisme

ibegraverics a Catalunya Barcelona 1986

J MANGAS ldquoServidumbre Comunitaria en la Beacutetica Prerromanardquo Memorias de Historia Antigua 1977

p 151-161

ndashndashndashndashndash ldquoClientela privada en la Hispania romanardquo Memorias de Historia Antigua 2 1978 p 217-226

ndashndashndashndashndash Historia de Espantildea Meneacutendez Pidal vol 22 1982

A MANZO ldquoLrsquoager Campanus Dalla deditio di Capua alla redazzione della forma agri Campani di Publio

Cornelio Lentulordquo G FRANCIOSI (ed) La romanizzazione della Campania antica Napoli 2002

p 125-159

R MAR i J RUIZ DE ARBULO Ampurias romana Historia Arquitectura y Arqueologiacutea Sabadell 1993

A MARCONE Storia dellrsquoagricoltura romana Dal mondo arcaico allrsquoetagrave imperiale Roma 1997

A MARCOS i D RUIZ ALCALDE ldquoLas necroacutepolis de Poble Nou y de Casetes (Sector Creueta) dos

yacimientos ibeacutericos excepcionales de Villajoyosardquo J M G LEOacuteN i A ESPINOSA (eds) 1as

Jornadas sobre la actualidad del patrimonio arqueoloacutegico y etnograacutefico de la Marina Baixa Elx

2005 p 73-80

C MARIacuteN ldquoUn modelo estratigraacutefico de la Cartagena puacutenica la muralla de Qart-Hadastrdquo AnMurcia 13-

14 1997-1998 p 121-140

C MARIacuteN i A RIBERA ldquoUn caso precoz de edificio termal los bantildeos republicanos de Valentiardquo C

FERNAacuteNDEZ OCHOA i V GARCIacuteA ENTERO (eds) Termas romanas en el Occidente del Imperio II

Coloquio Internacional de Arqueologiacutea en Gijoacuten Gijoacuten 2000 p 151-156

M A MARIacuteN ldquoLa emigracioacuten itaacutelica a Hispania en el siglo II aCrdquo SHHA 4 1986 p 53-63

ndashndashndashndashndash Emigracioacuten colonizacioacuten y municipalizacioacuten en la Hispania republicana Granada 1988

M MARTIacuteN-BUENO i M PELLICER ldquoNuevas estelas procedentes de Caspe (Zaragoza)rdquo Habis 1979-1980

10-11 p 400-420

M MARTIacuteN CAMINO ldquoColonizacioacuten fenicia y presencia puacutenica en Murciardquo El mundo puacutenico Historia

sociedad y cultura Murcia 1994 p 293-324

M MARTIacuteN CAMINO i J BELMONTE ldquoLa muralla puacutenica de Cartagena valoracioacuten arqueoloacutegica y anaacutelisis

epigraacutefico de sus materialesrdquo AulaOr 11 2 p 161-171

M MARTIacuteN CAMINO i B ROLDAacuteN ldquoCalle Serreta nuacutems 8-10-12rdquo Excavaciones Arqueoloacutegicas en

Cartagena 1982-88 MemArqMurcia 1997 p 74-94

A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ ldquoIntervencions arqueologravegiques a ca lrsquoArnau-Can Mateu (Cabrera de Mar

Maresme) 1997-1998rdquo M GENERA (coord) Actes de les Jornades drsquoArqueologia i Paleontologia

2001 Comarques de Barcelona 1996-2001 La Garriga 29 i 30 de novembre 1 de desembre de 2001

Barcelona 2004 vol 2 p 376-407

445

A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ i J GARCIacuteA ROSELLOacute ldquoLa vall de Cabrera de Mar Focus inicial de la produccioacute

vitiviniacutecola a la Laietagraveniardquo Pottery workshops and agricultural productions Studies on the Rural

World in the Roman Period 2 2007 p 69-82

A MARTIacuteN OLIVERAS ldquoIntervencions arqueologravegiques al Pati de la Rectoriardquo Actes de les Jornades

drsquoArqueologia i Paleontologia 2001 Comarques de Barcelona 1996-2001 La Garriga 29 i 30 de

novembre 1 de desembre de 2001 vol 2 Barcelona 2004 p 575-603

A MARTIacuteN OLIVERAS i A MARTIacuteN MENEacuteNDEZ ldquoIntervencions arqueologravegiques als jaciments romans de la

Valldan Sectors vilmiddotla romana de Sant Bartomeu de la Valldan i Poliacutegon Industrial de la Valldan

1999-2000 (Aviagrave Berguedagrave)rdquo M GENERA (coord) Actes de les Jornades dArqueologia i

Paleontologia 2001 Comarques de Barcelona 1996-2001 La Garriga 29 i 30 de novembre 1 de

desembre de 2001 vol 2 2004 p 678-721

A MARTIacuteN ORTEGA ldquoEl taller de ceragravemiques emporitanes de Fellinesrdquo Estudi General Miscelmiddotlagravenia

Commemorativa del X Aniversari del Colmiddotlegi Universitari de Girona II Girona 1981 p 7-49

A MARTIacuteN ORTEGA i A M PUIG (eds) La cologravenia grega de Rhode (Roses Alt Empordagrave) Girona 2006

A MARTIacuteN ORTEGA M MATAROacute i J CARAVACA ldquoUn edifici cultual de la segona meitat del segle III aC a

lrsquoIlla drsquoen Reixac (Ullastret Girona)rdquo Cuadernos de prehistoria y arqueologiacutea de Castelloacuten 18

1997 p 43-70

A MARTIacuteN ORTEGA R PLANA i J CARAVACA ldquoLes activitats artesanals als poblats drsquoUllastret (Baix

Empordagrave Girona) i en el seu territorirdquo Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 249-256

A MARTIacuteN ORTEGA S CASAS F CODINA J MARGALL i G DE PRADO ldquoLa zona 14 de lrsquooppidum del Puig de

Sant Andreu drsquoUllastret Un conjunt arquitectogravenic dels segles IV i III aCrdquo Cypsela 15 Girona

2004 p 265-284

A MARTIacuteN ORTEGA R PLANA F CODINA i C GAY ldquoEl jaciment Camp drsquoen GoundashGorg drsquoen Batlle un barri

periurbagrave de lrsquooppidum drsquoUllastretrdquo Cypsela 17 2007 p 179-182

M MARTIacuteNEZ ANDREU ldquoLa topografiacutea en Carthago Nova Estado de la cuestioacutenrdquo Mastia 3 2004 p 11-

30

M MARTIacuteNEZ BEA ldquoUn arte no tan levantino Perduracioacuten ritual de los abrigos pintados el ejemplo de

La Vacada (Castellote Teruel)rdquo Trabajos de Prehistoria 61 nuacutem 2 2004 p 111-125

J MARTIacuteNEZ GAacuteZQUEZ ldquoLos praedones de Livio 3421 restos de bandas emigrantes en Hispaniardquo

Pyrenae 11 1974 p 99-107

J A MARTIacuteNEZ MORCILLO ldquoLucio Emilio Paulo y el derecho de guerrardquo SHHA 30 2012 p 271-292

ndashndashndashndashndash ldquoEl asalto de nuacutecleos de poblacioacuten bases juriacutedicas procedimiento y consecuencias durante la

Repuacuteblica romanardquo Espacio Tiempo y Forma Serie II Historia Antigua 26 2013 p 107-122

A MARTIacuteNEZ RODRIacuteGUEZ ldquoPoblamiento rural romano y tardoantiguo en Lorcardquo J M NOGUERA (ed)

Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania 15 antildeos despueacutes Murcia 2010 p 285-320

S MAS ldquoDe Taacutecito a la lex de imperio Vespasiani o la organizacioacuten del consentimiento de la

dominacioacutenrdquo Semata Ciencias Sociais e Humanidades 23 2011 p 77-96

M MAS i J PALLAREgraveS-PERSONAT ldquoEls gravats rupestres de Catalunya Una aproximacioacute al seu estudirdquo

Espacio Tiempo y Forma S I Prehistoria y Arqueologiacutea tom 2 1989 p 173-191

C MASI ldquoPatronos y libertos perspectivas juriacutedicas y realidades sociales Movilidad de la riqueza y

derecho sucesoriordquo Res Publica Litterarum Documentos de trabajo del Grupo de Investigacioacuten

ldquoNomosrdquo 8 2005 p 3-16

446

C MATA Los Villares (Caudete de las Fuentes Valencia) origen y evolucioacuten de la cultura ibeacuterica Valegravencia

1991

C MATA i L SORIA ldquoMarcas y epiacutegrafes sobre conteniedores de eacutepoca ibeacutericardquo APL 22 1997 p 297-374

C MATA A MORENO i D QUIXAL ldquoHaacutebitat agrario y paisaje durante la segunda Edad del Hierro en el

este de la Peniacutensula Ibeacutericardquo Bollettino di Archeologia Roma 2008 p 32-47

ndashndashndashndashndash ldquoEstrategias de ocupacioacuten y explotacioacuten del entorno periurbano de Kelin (Caudete de las

Fuentes Valencia)rdquo M C BELARTE i R PLANA (eds) El paisatge periurbagrave a la Mediterragravenia

occidental durant la protohistograveria i lrsquoantiguitat actes del colmiddotloqui internacional Institut Catalagrave

drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona 6-8 maig del 2009 Tarragona 2012 p 183-197

A MATEO Manceps redemptor publicanus Contribucioacuten al estudio de los contratistas puacuteblicos en Roma

Santander 1999

H B MATTINGLY ldquoThe Two Republican Laws of the Tabula Bembinardquo JRS 59 1969 p 129-143

ndashndashndashndashndash ldquoThe Extortion Law of the Tabula Bembinardquo JRS 60 1970 p 154-168

B H MCLEAN An Introduction to Greek Epigraphy of the Hellenistic and Roman Periods from Alexander

the Great down to the Reign of Constantine (323 BCndashAD 377) Michigan 2005 [2002]

S MEGUIZO i P MORET ldquoLas fortificaciones del Bajo Aragoacuten entre los siglos III y I aC un estilo regionalrdquo

L BERROCAL-RANGEL i P MORET (eds) Paisajes fortificados de la Edad del Hierro Las murallas

protohistoacutericas de la Meseta y la vertiente atlaacutentica en su contexto europeo Actas del coloquio

celebrador en la Casa de Velaacutezquez (Octubre de 2006) Madrid 2007 p 305-324

R MENEacuteNDEZ PIDAL Historia de la Lengua espantildeola vol 1 Madrid 2005

R MENTXAKA El Senado municipal en la Beacutetica hispana a la luz de la lex Irnitana Vitoria-Gasteiz 1993

M MERCADO E RODRIacuteGUEZ M FLOacuteREZ J M PALET i J GUITART ldquoEl castellum de Can TacoacuteTuroacute drsquoen

Roiumlna (Montmeloacute-Montornegraves del Vallegraves Vallegraves Oriental) i el seu entorn territorialrdquo Tribuna

drsquoArqueologia nuacutem 2007 2008 p 195-211

E MEYER Geshichte des Alterthums vol 2 Stuttgart 1893

M MILLETT ldquoRomanization historical issues and archaeological interpretationsrdquo T BLAGG i M

MILLETT (eds) The Early Roman Empire in the West Oxford 1990 p 35-41

ndashndashndashndashndash The Romanization of Britain An Essay on Archaeological Interpretation Cambridge 2003 7a

ed [1990]

ndashndashndashndashndash ldquoRural integration in the Roman West an introductory essayrdquo Current Research on the

Romanisation of the Western Provinces Oxford 1992 p 1-8

J A MIacuteNGUEZ i B DIacuteAZ ARINtildeO ldquoGrafitos sobre ceragravemica ndashibeacutericos latinos griegos y signos procedentes

del yacimiento romanorepublicano de La Cabantildeeta (El Burgo de Ebro Zaragoza)rdquo AEspA 84

2011 p 51-86

J MIRET ldquoLes sitges per emmagatzemar cereals Algunes reflexionsrdquo RAP 15 2005 p 319-332

ndashndashndashndashndash ldquoSobre les sitges i altres estructures excavades al subsogravelrdquo Cypsela 16 2006 p 213-226

M MIRET J SANMARTIacute i J SANTACANA ldquoLa evolucioacuten y el cambio del modelo de poblamiento ibeacuterico

ante la romanizacioacuten un ejemplordquo Los asentamientos ibeacutericos ante la romanizacioacuten Madrid

1986 p 79-88

R E MITCHELL ldquoThe Definition of patres and plebs An End of the Struggle of Ordersrdquo K A Raaflaub

(ed) Social Struggles in Archaic Rome Malden-Oxford-Carlton 2005 [1986] p 128-167

447

M D MOLAS J PRINCIPAL I MESTRES M DURAN i R AacuteLVAREZ ldquoEl jaciment del Camp de les Lloses (Tona

Osona) i el seu taller de metallsrdquo Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 271-282

J MOLINA La dinaacutemica comercial romana entre Italia e Hispania Citerior Alacant 1997

N MONCUNILL Legravexic drsquoinscripcions ibegraveriques (1991-2006) tesi doctoral inegravedita Barcelona 2007

N MONCUNILL i N MORELL ldquoReexcavando en los museos novedades epigraacuteficas en soportes de plomordquo

PalHisp 8 2008 p 243-255

N MONCUNILL i J VELAZA ldquoLa escritura ibegraverica en la casa iberorromanardquo SEBarc 10 2012 p 56-57

T MONEO Religio iberica Santuarios ritos y divinidades (siglos VII-I aC) Madrid 2003

A MONTANER Catagraveleg dels jaciments arqueologravegics del municipi de Fraga Fraga 1997

D MONTANERO i D ASENSIO ldquoPuertas fortificadas del Mediterraacuteneo Oriacutegenes y evolucioacutenrdquo RAP 19

2009 p 177-204

J-P MOREL ldquoArtisanat importations et romanisation dans le Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-Crdquo

La romanisation du Samnium aux IIe et Ier siegravecles av J-C Napoli 1988 p 187-203

N MORELL La metalmiddotluacutergia del plom durant el periacuteode ibegraveric treball i uacutes del plom entre els ibers del nord

tesi doctoral inegravedita Barcelona 2009

J MORER i A RIGO Ferro i ferrers en el moacuten ibegraveric El poblat de Les Guagraverdies (El Vendrell) Barcelona

1999

P MORET Les fortifications ibeacuteriques De la fin de lrsquoacircge du Bronze agrave la conquecircte romaine Madrid 1996

ndashndashndashndashndash ldquoLos monarcas ibeacutericos en Polibio y Tito Liviordquo CuPAUAM 28-29 2002-2003 p 23-33

Aacute MORILLO ldquoLos establecimientos militares temporales conquista y defensa del territorio en la

Hispania republicanardquo Aacute MORILLO F CADIOU i D HOURCADE (coords) Defensa y territorio en

Hispania de los Escipiones a Augusto Salamanca 2003 p 41-80

M MUNZI ldquoStrategies and forms of political Romanization in central-southern Etruria (third century

BC)rdquo S KEAY i N TERRENATO (eds) Italy and the west Comparative issues in romanization

Oxford 2001 p 39-53

J MUNtildeIZ ldquoSobre el abastecimiento al ejeacutercito romano durante la conquista de Hispaniardquo Habis 9 1978

p 243-254

J MUNtildeIZ ldquoStipendium el cuestor y qui aes tribuebat (Gaii Inst IV26) El abono de la paga al soldado en

la Repuacuteblicardquo Klio 93 1 2011 p 31-48

A J MURCIA ldquoEl yacimiento de la Fuente de la Teja (Caravaca de la Cruz Murcia) granja

tardorrepublicana pars fructuaria altoimperial y reocupacioacuten bajoimperialrdquo J M NOGUERA

(ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania 15 antildeos despueacutes Murcia 2010 p 439-

466

D MUSIAL ldquoSur le culte drsquoEsculape agrave Rome et en Italierdquo Dialogues drsquoHistoire Ancienne vol 16 1 1999 p

231-238

C NICOLET Lrsquoordre eacutequestre a lrsquoeacutepoque reacutepublicaine (312-43 av J-C) 2 vols Pariacutes 1974

ndashndashndashndashndash Il mestiere di cittadino nellrsquoantica Roma Roma 1982

J NICOLS Civic Patronage in the Roman Empire Leiden 2013

448

X NIETO i X RAURICH ldquoEl transport naval de vi de la Tarraconenserdquo El vi a lrsquoAntiguitat Economia

produccioacute i comerccedil al Mediterrani occidental Actes del II Colmiddotloqui Internacional drsquoarqueologia

romana (Badalona 69 de Maig de 1998) Badalona 1998 p 113-137

J NOGUERA ldquoEstudi diacrogravenic de la Cubeta de Moacutera (Ribera drsquoEbre Tarragona) des drsquoegravepoca

tardorepublicanan a lrsquoantiguitat tardanardquo Quaderns de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute

20 1999 p 267-286

ndashndashndashndashndash ldquoLos inicios de la conquista romana de Iberia los campamentos del curso inferior del riacuteo Ebrordquo

AEspA 2008 81 p 31-48

ndashndashndashndashndash ldquoLa Palma-Nova Classis a Publius Cornelius Scipio Africanus encampment during the Second

Punic War in Iberiardquo MadMitt 53 2012 p 262-288

J M NOGUERA ldquoArx Asdrubalis Historia y Arqueologiacutea de un espacio privilegiado de Cartagena en la

antiguumledadrdquo J M NOGUERA (ed) Arx Asdrubalis Historia y Arqueologiacutea del Cerro del Molinete

(Cartagena) vol 1 Murcia 2003 p 13-74

J M NOGUERA M J MADRID i V VELASCO ldquoNovedades sobre la arx Hasdrubalis de Qart Hadasht

(Cartagena) nuevas evidencias arqueoloacutegicas de la muralla puacutenicardquo CuPAUAM 37-38 2011-

2012 p 479-507

J M NOLLA ldquoEmpuacuteries De les darreries del segle III a mitjan segle I aC Algunes ideesrdquo AIEG 32 1992-

1993 p 21-31

ndashndashndashndashndash ldquoEl material ceragravemic dels nivells fundacionals de Gerunda Els estrats inferiors de casa Pastorsrdquo

RAP 9 1999

ndashndashndashndashndash ldquoLas termas republicanas en Hispaniardquo C FERNAacuteNDEZ OCHOA i V GARCIacuteA ENTERO (eds) Termas

romanas en el Occidente del Imperio II Coloquio Internacional de Arqueologiacutea en Gijoacuten Gijoacuten

2000 p 47-58

J M NOLLA J BURCH i L PALAHIacute ldquoLrsquoabandonament de lrsquooppidum de Castellrdquo EBE 17 1998 p 59-78

J M NOLLA J CASAS i P SANTAMARIA In suo fundo Els cementiris rurals de les antigues ciuitates

drsquoEmporiae Gerunda i Aqua Calidae Estudi General 25 Girona 2005 p 249-251

J M NOLLA L ESTEVA i F AICART ldquoEl poblat ibegraveric dels Guiacutexols (segles IV aC-I dC)rdquo EBE 8 1989 p 45-

116

J A NORTH ldquoDiviners and divination at Romerdquo M BEARD i J A NORTH (eds) Pagan Priests Religion

and Power in the Ancient World London 1990 p 51-71

ndashndashndashndashndash ldquoProphet and text in the third century BCrdquo E BISPHAM i C SMITH (eds) Religion in Archaic and

Republican Rome and Italy Evidence and Experience Edinburgh-Chicago 2000 p 94-100

M Aacute NOVILLO ldquoAmicita y relaciones clientelares durante el Bellum Hispanienserdquo Espacio Tiempo y

Forma Serie II Historia Antigua 22 2009 p 127-139

T NtildeACO ldquoMilites in oppidis hibernabant El hospitium militare invernal en ciudades peregrinas y los

abusos de la hospitalidad sub tectis durante la Repuacuteblicardquo Dialogues drsquoHistoire Ancienne 272

2001 p 63-90

ndashndashndashndashndash Vectigal incertum Economiacutea de guerra y fiscalidad republicana en el occidente romano su

impacto histoacuterico en el territorio (218-133 aC) Oxford 2003

ndashndashndashndashndash ldquoRearguard Strategies of roman Republican Warfare in the Far Westrdquo T NtildeACO i I ARRAYAacuteS

(eds) War and Territory in the Roman World Guerra y territorio en el mundo romano Oxford

2006 p 149-167

449

M OLCINA i R PEacuteREZ JIMEacuteNEZ La ciudad ibero-romana de Lucentum (el Tossal de Manises Alicante)

Introduccioacuten a la investigacioacuten del yacimiento arqueoloacutegico y su recuperacioacuten como espacio

puacuteblico Alacant 1998

O OLESTI ldquoEls inicis de la produccioacute viniacutecola a Catalunya el paper del moacuten indiacutegenardquo El vi a

lrsquoAntiguitat Economia produccioacute i comerccedil al Mediterrani occidental Actes del II Colmiddotloqui

Internacional drsquoarqueologia romana (Badalona 69 de Maig de 1998) Badalona 1998 p 246-

257

ndashndashndashndashndash ldquoEl control de los territorios del Nordeste Peninsular (218-100 aC) un modelo a debaterdquo T

NtildeACO i I ARRAYAacuteS (eds) War and Territory in the Roman World Guerra y territorio en el mundo

romano Oxford 2006 p 119-148

ndashndashndashndashndash ldquoUrbanitzacioacute integracioacute i gestioacute del territori al nord-est de la peniacutensula Ibegraverica en egravepoca

republicana (segles II-I aC)rdquo Time of changes In the beginning of the Romanization Studies on

the rural world in the Roman period 5 Girona 2010 p 11-59

O OLESTI i O MERCADAL ldquoLa iberitzacioacute del Pirineu oriental i la filiacioacute egravetnica dels ceretansrdquo ActPal IX

= PalHisp 5 2005 p 295-314

A OLIVER ldquoMaterial procedente del yacimiento ibeacuterico del Cormulloacute dels Moros (Albocaacutecer

Castelloacuten) I Caracteriacutesticas generales y material ibeacutericordquo Quaderns de Prehistograveria i

Arqueologia de Castelloacute 16 1994 p 115-124

ndashndashndashndashndash ldquoAcerca de los restos humanos localizados en poblados ibeacutericosrdquo ARX vol 1 nuacutem 1 1995 p

35-41

ndashndashndashndashndash ldquoLa problemaacutetica de los lugares sacros ibeacutericos en la historiografia arqueoloacutegicardquo Quaderns de

Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 18 1997 495-516

ndashndashndashndashndash ldquoSacrificios y lsquomala muertersquo en el Registro Arqueoloacutegico de los Yacimientos Ibeacutericosrdquo Espacio

Tiempo y Forma Serie I Prehistoria y Arqueologiacutea 16-17 2003-2004 p 391-417

ndashndashndashndashndash ldquoTorres y casas fortificadas en la provincia castellonense Un planteamiento inicialrdquo P MORET

i T CHAPA (eds) Torres atalayas y casas fortificadas Explotacioacuten y control del territorio en

Hispania (S III a de C ndash S I d de C) Jaeacuten 2004 p 145-156

I OLLICH i M DE ROCAFIGUERA ldquoEl poblat ibegraveric i medieval de lrsquoEsquerda (les Masies de Roda Osona)

De lrsquoexcavacioacute a lrsquoexperimentacioacute arqueologravegicardquo Tribuna drsquoArqueologia nuacutem 2000-2001

2002 p 115-133

R OLMOS ldquoEl simbolismo del tejer y del tejido en la Odiseardquo M MARIacuteN (ed) Tejer y vestir De la

Antiguumledad al Islam Madrid 2001 p 109-136

A OREJAS i I SASTRE ldquoFiscaliteacute et organisation du territoire dans le Nord-Ouest de la Peacuteninsule beacuterique

civitates tribut et ager mensura comprehensusrdquo DHA 251 1999 p 159-188

A DrsquoORS Epigrafiacutea juriacutedica de la Hispania romana Madrid 1953

R ORTU ldquoQui venaliciariam vitam exercebatrdquo ruolo sociale e qualificazione giuridica dei venditori di

schiavirdquo Ius Antiquum - Древнее Право 9 2002 p 87-112

ndashndashndashndashndash ldquoPraeda bellica la guerra tra economia e diritto nellrsquoantica Romardquo DirittoStoria 4 2005 [en

liacutenia accessible a httpwwwdirittoestoriait4MemorieOrtu-Praeda-bellicahtm consultat

13052014]

P OTERO ldquoUso y funcioacuten de las monedas ibeacutericasrdquo La moneda en la societat ibegraverica II Curs drsquoHistograveria

Monetagraveria drsquoHispagravenia 26 i 27 de novembre de 1998 Barcelona 1998 p 119-140

450

P OTINtildeA i J RUIZ DE ARBULO ldquoDe Cese a Taacuterraco Evidencias y reflexiones sobre la Tarragona ibegraverica y

el proceso de romanizacioacutenrdquo Empuacuteries 52 2000 p 107-136

J M PALET H A ORENGO i S RIERA ldquoCenturiacioacuten del territorio y modelacioacuten del paisaje en los llanos

litorales de Barcino (Barcelona) y Tarraco (Tarragona) una investigacioacuten interdisciplinar a

traveacutes de la integracioacuten de datosarqueomorfoloacutegicos y paleomabientalesrdquo P L DALLrsquoAGLIO i

G ROSADA (eds) Agri Centuriati An International Journal of Landscape Archaeology Sistemi

centuriali e opere di assetto agrario tra etagrave romana e primo medioevo Atti del convegno

Borgoricco (Padova)-Lugo (Ravenna) 10-12 settembre 2009 2011 p 113-129

R E A PALMER The Archaic Community of the Romans Cambridge 1970

U E PAOLI Vita Romana Usi costumi istituzioni tradizioni Cles 2009 [1962] p 210

R PALLAREgraveS ldquoLas relaciones entre las representaciones mitoloacutegicas de las paacuteteras de Tivissa y el mundo

funerario etruscordquo J REMESAL i O MUSSO (coords) La presencia de material etrusco en la

Peniacutensula Ibeacuterica Mesa redonda celebrada en Barcelona 24-27 de abril Barcelona 1991 p 587-

595

ndashndashndashndashndash ldquoDos elements de filiacioacute grega del segle IV aC a lrsquoassentament ibegraveric del Castellet de Banyoles

Tivissa Ribera drsquoEbrerdquo 6egrave Colmiddotloqui Internacional drsquoArqueologia de Puigcerdagrave Puigcerdagrave 1991

p 281-288

M I PANOSA La escritura ibeacuterica en Cataluntildea y su contexto socioeconoacutemico (siglos V-I aC) Vitoria

Gasteiz 1999

ndashndashndashndashndash ldquoAlgunes reflexions sobre lrsquoepigrafia ibegraverica a Catalunyardquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans Volum

II XIII Colmiddotloqui Internacional dArqueologia de Puigcerdagrave Puigcerdagrave 2005 p 1151-1170

M C PANTELIA ldquoSpinning and Weaving ideas of Domestic Order in Homerrdquo The American Journal of

Philology 1144 1993 p 493-501

I PASCUAL ldquoUna torre defensiva republicana en el Castillo de Sagunto y la expansioacuten de la ciudad

despueacutes de la segunda guerra puacutenicardquo La ciutat en el moacuten romagrave Actes del XIV Congreacutes

Internacional drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona 5-11 de setembre de 1993 Tarragona 1994 vol

2 p 319-320

G PASCUAL i P GARCIacuteA BORJA ldquoEl poblamiento en la comarca de la Costera (Valencia) desde el Neoliacutetico

hasta eacutepoca romana Yacimientos arqueoloacutegicos y viacuteas de comunicacioacutenrdquo APL 28 2010 p 301-

325

H T PECK Harpers Dictionary of Classical Antiquities New York 1898

P PEacuteDECH La meacutethode historique de Polybe Pariacutes 1964

M J PENA ldquoVesvia un nombre insoacutelito en un grafito ampuritanordquo Ampurias 41-42 1979-1980 p 257-

278

ndashndashndashndashndash ldquoLos magistrados monetales de Valentiardquo Saguntum 20 1986 p 151-164

ndashndashndashndashndash ldquoAlgunas observaciones sobre la forma de los magistrades monetales de eacutepoca republicanardquo

M-P GARCIacuteA-BELLIDO i R M SOBRAL (eds) La moneda hispagravenica Ciudad y territorio Anejos

de AEspA 14 1995 p 275-279

ndashndashndashndashndash ldquoPlotia Prune (Φρύνη) de Delos a Carthago Nova (CIL I2 2273 = CIL II 3495)rdquo Faventia 311-2

2009 p 9-23

J PERA ldquoEpigrafia ibegraverica a la ciutat romana de Iesso (Guissona la Segarra)rdquo RAP 13 2003 p 237-255

451

S PEREA ldquoAclamaciones militares y poder poliacutetico en Romardquo Memorias de Historia Antigua 23-24

2002 p 141-176

A PEacuteREZ ALMOGUERA ldquoLas cecas catalanas y la organizacioacuten territorial romano-republicanardquo AEspA

vol 69 173-174 1996 p 37-56

ndashndashndashndashndash ldquoLas monedas con nombres de eacutetnicos del s II aC en el nordeste peninsular iquestReflejo de

posibles circunscripciones iquestcivitates con doble nombrerdquo AEspA 2008 81 p 49-73

ndashndashndashndashndash ldquoLa ceca de iltirka (iltirkesken) a la luz de los nuevos datos analiacuteticosrdquo RAP 21 2011 p 57-60

J PEacuteREZ BALLESTER ldquoLa actividad comercial y el registro arqueoloacutegico en la Carthago Nova republicana

Los hallazgos del agraverea del anfiteatrordquo Verdolay 7 1995 p 339-349

G PEacuteREZ JORDAgrave ldquoLa conservacioacuten y la transformacioacuten de los productos agriacutecolas en el mundo ibeacutericordquo

Saguntum-PLAV Extra-3 III Reunioacute sobre Economia en el Moacuten Ibegraveric 2000 p 47-68

L PERICOT Historia de Espantildea Historia de los pueblos hispaacutenicos Tomo 1 Eacutepocas primitiva i romana

Barcelona 1934

ndashndashndashndashndash ldquoYacimientos de eacutepoca ibeacuterica e ibero-romanardquo Informes y Memorias de la Comisariacutea General

de Excavaciones Arqueoloacutegicas 27 1952 p 87-161

M PIEGDOŃ ldquoColoniam deducere Colonisation as an Instrument of the Roman Policy of Domination

in Italy in the 3rd and 2nd Centuries BC as Ilmiddotlustred by Settlements in the Ager Gallicus and

Picenumrdquo Electrum 20 2013 p 117-141

F PINA ldquoCalagurris contra Roma de Acidino a Sertoriordquo Kalakoricos 11 2006 p 117-129

ndashndashndashndashndash ldquoGenerales y clientelas provinciales iquestqueacute clientelasrdquo J SANTOS i C CRUZ (eds) Romanizacioacuten

fronteras y etnias en la Roma Antigua el caso hispano Vitoria-Gasteiz 2012 p 55-79

ndashndashndashndashndash ldquoForeign Eloquence in the Roman Senaterdquo C STEEL i H VAN DER BLOM (eds) Community and

Communication Oratory and Politics in Republican Rome Oxford 2013 p 247-266

D J PIPER ldquoLatins and the Roman Citizenship in Roman Colonies Livy 34425-6 Revisitedrdquo Historia

Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte 36 1 1987 p 38-50

D PLAacuteCIDO J ALVAR i C GONZAacuteLEZ WAGNER La formacioacuten de les estados en el Mediterraacuteneo occidental

Madrid 1993

R PLANA i A MARTIacuteN ORTEGA ldquoEl paisatge periurbagrave de lrsquooppidum drsquoUllastret una nova imatge de la

morfologia i del funcionament drsquouna ciutat ibegravericardquo M C BELARTE i R PLANA (eds) El paisatge

periurbagrave a la Mediterragravenia occidental durant la protohistograveria i lrsquoantiguitat actes del colmiddotloqui

internacional Institut Catalagrave drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona 6-8 maig del 2009 Tarragona

2012 p 123-148

R PLANA i M J PENA ldquoAmpurias cuestiones agrarias y juriacutedicas de finales de la Repuacuteblicardquo SHHA 13-

14 1995-1996 p 89-104

R PLIEGO ldquoSobre el reclutamiento de mercenarios turdetanos el campamento cartagineacutes de El Gandul

(Alcalaacute de Guadaira Sevilla)rdquo Habis 34 2003 p 39-56

C A POCINtildeA i J A REMOLAgrave rdquoNuevas aportaciones al conocimiento del puerto de Tarraco (Hispania

Tarraconensis)rdquo Saguntum 33 2001 p 85-96

E PONS BRUN (dir) Mas Castellar de Pontoacutes (Alt Empordagrave) Un complex arqueologravegic drsquoegravepoca ibegraverica

(Excavacions 1990-1998) Girona 2002

452

E PONS BRUN J M LLORENS i J MERINO Puig Castellet Guies del Museu drsquoArqueologia de Catalunya

Barcelona 1999

E PONS BRUN M BOUSO N GAGO I M J FERNAacuteNDEZ ldquoSignificacioacute funcional de les sitges amortitzades

de Mas Castellar de Pontoacutes una aproximacioacute metodologravegicardquo Cypsela 12 1998 p 63-79

E PONS BRUN M FUERTES N GAGO i M BOUSO ldquoLes sitges dels assentaments de Mas Castellar de

Pontoacutes i les del territorirdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) Territori poliacutetic i territori rural

durant lrsquoedat del Ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la Taula Rodona celebrada a

Ullastret Girona 2001 p 145-156

E PONS MELLADO ldquoAcerca de unos hornos ibeacutericos en la riera de Sant Simoacute (Mataroacute)rdquo Laietania 2-3

1983 p 185-200

G DE PRADO Materials elements i tegravecniques de construccioacuten de lrsquoarquitectura drsquoegravepoca ibeacuterica al Puig de

Sant Andreu (Ullastret) treball de recerca de doctorat inegravedit 2006

ndashndashndashndashndash ldquoNoves aportacions al coneixement de les portes i dels sistemes drsquoacceacutes a lrsquooppidum ibegraveric del

Puig de Sant Andreu (Ullastret Baix Empordagrave)rdquo RAP 19 2009 p 335-358

L PRADOS ldquoMujer y espacio sagrado Haciendo visibles a las mujeres en los lugares de culto de eacutepoca

ibeacutericardquo Complutum 18 2007 p 217-225

ndashndashndashndashndash ldquoY la mujer se hace visible estudios de genero en la arqueologiacutea ibeacutericardquo Arqueologiacutea del geacutenero

1er encuentro en la UAM Madrid 2008 p 225-250

ndashndashndashndashndash ldquoGeacutenero e identidad en los contextos funerarios ibeacutericos (siglos V-I aC)rdquo L PRADOS et al

Arqueologiacutea y genero Mujer y espacio sagrado haciendo visibles a las mujeres en los lugares de

culto de eacutepoca ibegraverica Madrid 2011 p 201-217

J R W PRAG ldquoTroops and commanders auxilia externa under the Roman Republicrdquo Ricerche di Storia

Antica 2 2010 p 101-113

H W PRESTON The private life of the Romans 2009

M PREVOSTI ldquoConclusionsrdquo M PREVOSTI J ARXEacute i A CABALLEacute (eds) Autopistas i arqueologia Memograveria

de les excavacions en la prolongacioacute de lrsquoautopista A-19 Barcelona 1995 p 245-256

ndashndashndashndashndash ldquoLrsquoetapa republicanardquo E GIRALT (dir) Histograveria Agragraveria dels Paiumlsos Catalans Vol 1 (coord per

J GUITART) Antiguitat Barcelona 2005 p 345-390

ndashndashndashndashndash ldquoLa ciutat de Tarraco entre nucli urbagrave i territorirdquo M PREVOSTI i J GUITART (dirs) Ager

Tarraconensis 1 Aspectes histograverics i marc natural Tarragona 2010 p 25-111

A PRIETO ldquoLa devotio ibegraverica como forma de dependencia en la Hispania Prerromanardquo Memorias de

Historia Antigua 2 1978 p 131-135

J PRINCIPAL ldquoTarraco las ceraacutemicas del Grupo Hercuacuteleo y el comercio romano-itaacutelico anterior a la

Segunda Guerra Puacutenicardquo JRA 11 1998 p 233-244

J PRINCIPAL D ASENSIO i R SALA ldquoLrsquoespai suburbagrave de la ciutat ilergeta del Moliacute drsquoEspiacutegol (Tornabous

LrsquoUrgell)rdquo M C BELARTE i R PLANA (eds) El paisatge periurbagrave a la Mediterragravenia occidental

durant la protohistograveria i lrsquoantiguitat actes del colmiddotloqui internacional Institut Catalagrave

drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona 6-8 maig del 2009 Tarragona 2012 p 165-182

J PUIG I CADAFALCH Lrsquoarquitectura romana a Catalunya Barcelona 1934

J PUIG I CADAFALCH i J COLOMINAS ldquoEl forn ibegraveric de Fontscaldes Lrsquoexcavacioacute i les troballesrdquo Anuari de

lrsquoIEC MCMXV-XX 1923 602-605

453

A M PUIG ldquoLa localitzacioacute topograacutefica de lrsquoantic port de Rhode (Alt Empordagrave)rdquo XI Colmiddotloqui

Internacional drsquoArqueologia de Puigcerdagrave Comerccedil i vies de comunicacioacuten (1000 aC-700 dC)

Puigcerdagrave 1998 p 115-123

ndashndashndashndashndash Rhode Caracteritzacioacute del jaciment i de les produccions dels seus tallers ceragravemics tesi doctoral

inegravedita Girona 2007

A PUJOL La poblacioacuten prerromana del extremo Nordeste peninsular geacutenesis y desarrollo de la Cultura

Ibeacuterica en las comarcas gerundenses vol 2 Barcelona 1989

M PUJOL ldquoLrsquoancoratge i el port de Rhode (Roses Alt Empordagrave)rdquo Empuacuteries 53 p 131-143

J PUJOL i J GARCIA ldquoEl grup de sitges de Can Miralles-Can Modolell (Cabrera de Mar Maresme) Un

jaciment drsquoegravepoca ibegraverica situat en la rodalia del poblat de Burriacrdquo Laietania Estudis drsquohistograveria

i drsquoarqueologia del Maresme 2 1982-1983 p 95-100

F QUESADA ldquoEl armamento en la necroacutepolis ibeacuterica de lsquoEl Cabecico del Tesororsquo (Murcia)rdquo Cuadernos

de Prehistoria y Arqueologiacutea 13-14 1986-1987 p 47-64

ndashndashndashndashndash ldquoLanzas hincadas Aristoacuteteles y las estelas del Bajo Aragoacutenrdquo C DE LA CASA V Congreso

Internacional de Estelas Funerarias (Soria 1993) Soria 1994 p 361-369

ndashndashndashndashndash ldquoViacuteas de contacto entre Magna Grecia e Iberia La cuestioacuten del mercenariadordquo Arqueologiacutea de

la Magna Grecia Sicilia y Peniacutensula Ibeacuterica una aproximacioacuten a las relaciones culturales en el

marco del Mediterraacuteneo Occidental claacutesico Encuentro Internacional Actas del encuentro

Internacional celebrado en la Universidad de Coacuterdoba 3-5 de marzo de 1993 D VAQUERIZO

(coord) Coacuterdoba 1994 p 191-246

ndashndashndashndashndash ldquoLa guerra en las comunidades ibeacutericas (c 237-c195 aC) un modelo interpretativordquo Aacute

MORILLO F CADIOU i D HOURCADE (eds) Defensa y territorio en Hispania de los Escipiones a

Augusto Leoacuten 2003 p 101-156

ndashndashndashndashndash ldquoAsedio sitio asalto Aspectos praacutecticos de la polorceacutetica en la Iberia prerromanardquo L

BERROCAL i P MORET (eds) Las murallas protohistoacutericas de la Meseta y la vertiente atlaacutentica en

su contexto europeo Actas del coloquio celebrador en la Casa de Velaacutezquez (Octubre de 2006)

Madrid 2007 p 75-98

ndashndashndashndashndash ldquoLas armas en los poblados ibeacutericos Teoriacutea meacutetodos y resultadosrdquo Gladius 30 2010 p 17-42

N RAFEL Les necrogravepolis tumulagraveries de tipus baixaragonegraves les campanyes de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans

al Matarranya Barcelona 2003

ndashndashndashndashndash ldquoEl textil como indicador de geacutenero en el registro funerario ibeacutericordquo Interpreting household

practices Barcelona 21-24 november 2007 Treballs drsquoArqueologia 13 2007 p 115-146

N RAFEL M BLASCO i J SALES ldquoUn taller ibeacuterico de tratamiento de lino en el Coll del Moro de Gandesa

(Tarragona)rdquo Trabajos de Prehistoria 51 nuacutem 2 1994 p 131-132

S F RAMALLO Mosaicos romanos de Carthago Noua (Hispania Citerior) Valegravencia 1985

ndashndashndashndashndash ldquoInscripciones sobre pavimentos de eacutepoca republicana en la Hispania romanardquo Epigrafiacutea

hispaacutenica de eacutepoca romano-republicana Zaragoza 1986 p 183-187

ndashndashndashndashndash ldquoUn santuario de eacutepoca tardo-republicana en La Encarnacioacuten Caravaca Murciardquo Templos

romanos de Hispania Cuadernos de arquitectura romana vol 1 1991 p 39-65

ndashndashndashndashndash ldquoLa realidad arqueoloacutegica de la lsquoinfluenciarsquo puacutenica en el desarrollo de los santuarios ibeacutericos del

sureste de la Peniacutensula Ibericardquo B COSTA i J H FERNAacuteNDEZ (eds) Santuarios fenicio-puacutenicos

454

en Iberia y su influencia en los cultos indiacutegenas XIV Jornadas de Arqueologiacutea Fenicio-Puacutenica

(Eivissa 1999) Eivissa 2000 p 185-217

ndashndashndashndashndash ldquoCarthago Nova Arqueologiacutea y epigrafiacutea de la muralla urbanardquo Aacute MORILLO F CADIOU i D

HOURCADE (coords) Defensa y territorio en Hispania de los Escipiones a Augusto Espacios

urbanos y rurales municipales y provinciales Madrid 2003 p 325-362

S F RAMALLO i M MARTIacuteNEZ ANDREU ldquoEl puerto de Carthago Nova eje de vertebracioacuten de la actividad

comercial en el sureste de la Peniacutensula Ibeacutericardquo Bolletino di Archeologia on line Volume

speciale Roma 2008 p 141-159

S F RAMALLO i E RUIZ VALDERAS ldquoUn ediacuteculo republicano dedicado a Atargatis en Carthago Novardquo

AEspA 67 1994 p 79-102

ndashndashndashndashndash ldquoEl disentildeo de una gran ciudad del sureste de Iberia Qart Hadastrdquo S HELAS i D MARZOLI (eds)

Phoumlnizsyches und punische Staumldtewesen (Roma 2007) Mainz 2009 p 529-544

J M RAMOS ldquoLa devotio ibeacutericardquo Anuario de Historia del Derecho Espantildeol 1 1924 p 7-26

ndashndashndashndashndash ldquoHospicio y clientela en la Espantildea ceacutelticardquo Emerita 10 1948 p 308-337

B RAWSON Children and Childhood in Roman Italy Oxford 2003

E D REEDER Pandora Women in Classical Greece Princeton 1995

J M REVERTEacute ldquoInforme antropoloacutegico y paleopatoloacutegico de los restos cremados de la Dama de Bazardquo

Estudios de Iconografiacutea II Coloquio sobre el Puteal de la Moncloa Madrid 1986 p 187-192

V REVILLA ldquoEl poblament al territori de Barcino en egravepoca tardorepublicana i imperial anagravelisi

arqueologravegica i histogravericardquo Rythms and cycles of countryside Romanization Studies on the rural

world in the Roman period 1 Girona 2006 p 67-88

ndashndashndashndashndash ldquoHaacutebitat rural y territorio en el litoral oriental de Hispania Citerior perspectivas de anaacutelisisrdquo J

M NOGUERA (ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania 15 antildeos despueacutes Murcia

2010 p 25-70

ndashndashndashndashndash ldquoRural settlement in the central litoral area and the interior regions of Catalonia in the 1st and

2nd centuries BCrdquo Time of changes In the beginning of the Romanization Studies on the rural

world in the Roman period 5 Girona 2010 p 139-159

V REVILLA i D ZAMORA ldquoOrganitzacioacute i dinagravemica del poblament al territori drsquoIluro (Mataroacute Barcelona)

entre els segles II aC i VI dCrdquo Rythms and cycles of countryside Romanization Studies on the

rural world in the Roman period 1 Girona 2006 p 41-66

M RIBAS i R MARTIacuteN ldquoHallazgo de silos ibeacutericos en Burriac (Cabrera de Mataroacute)rdquo Ampurias 22-23

1960-1961 p 296-306

A RIBERA ldquoUna peculiar fosa de fundacioacuten en Valenciardquo Saguntum 29 1995 p 187-195

ndashndashndashndashndash La fundacioacute de Valegravencia La ciutat a lrsquoegravepoca romanorepublicana (segles II-I a de C) Valegravencia

1998

ndashndashndashndashndash ldquoEl influjo ibeacuterico en la ciudad romana de Valentiardquo Empuacuteries 52 2000 p 173-181

ndashndashndashndashndash ldquoEl papel militar de la fundacioacuten de Valentia (183 aC) historia y arqueologiacuteardquo Aacute MORILLO F

CADIOU i D HOURCADE (coords) Defensa y territorio en Hispania de los Escipiones a Augusto

Salamanca 2003 p 363-390

455

ndashndashndashndashndash ldquoValentia (Hispania Citerior) una fundacioacuten itaacutelica de mediados del siglo II aC Novedades y

complementosrdquo J UROZ J M NOGUERA i F COARELLI (eds) Iberia e Italia modelos romanos

de integracioacuten territorial Muacutercia 2008 p 169-198

J S RICHARDSON ldquoThe Triumph the Praetors and the Senate in the Early Second Century BCrdquo JRS 65

1975 p 50-63

ndashndashndashndashndash Hispaniae Spain and the development of Roman imperialism 218-32 BC Cambridge 1986

ndashndashndashndashndash ldquoThe Purpose of the Lex Calpurnia de Repetundisrdquo JRS 77 1987 p 1-12

R RIERA ldquoEstelas ibeacutericas con lanzas y auxiliares en el nordeste peninsularrdquo Gladius 33 2013 p 39-56

P P RIPOLLEacuteS La circulacioacuten monetaria en la Tarraconense mediterraacutenea Valegravencia 1982

ndashndashndashndashndash La ceca de Valentia Valegravencia 1988

ndashndashndashndashndash ldquoLa ordenacioacuten y la cronologia de las emisionesrdquo P P RIPOLLEgraveS i M del M LLORENS (coords)

Arse-Saguntum Historia monetaria de la ciudad y su territorio Sagunt 2002 p 275-301

ndashndashndashndashndash ldquoLas primeras acuntildeaciones griegas e ibeacutericas de la peniacutensula Ibeacuterica formalizacioacuten del uso de

la plata a peso Emporion y Arserdquo F CHAVES i F J GARCIacuteA FERNAacuteNDEZ (eds) Moneta qua

scripta La moneda como soporte de escritura Anejos de Archivo Espantildeol de Arqueologiacutea 33

2004 p 333-344

ndashndashndashndashndash ldquoCoinage and Identity in the Roman Provinces Spainrdquo C HOWGEGO V HEUCHERT i A BURNETT

Coinage and Identity in the Roman Provinces Oxford 2007 p 79-93

ndashndashndashndashndash ldquoCuando la plata se convierte en moneda Iberia orientalrdquo M P GARCIacuteA-BELLIDO L CALLEGARIN

i A JIMEacuteNEZ DIacuteEZ (eds) Barter money and coinage in the ancient Mediterranean (10th-1st

centuries BC) Anejos de Archivo Espantildeol de Arqueologiacutea 58 2011 p 213-226

ndashndashndashndashndash ldquoThe ancient coinages of the Iberian Peninsulardquo W E METCALF (ed) The Oxford handbook of

Greek and Roman coinage Oxford 2012 p 356-374

C RIacuteSQUEZ i A GARCIacuteA LUQUE ldquoiquestActividades de mantenimiento en el registro funerario El caso de las

necroacutepolis ibeacutericasrdquo Interpreting household practices Barcelona 21-24 november 2007 Treballs

drsquoArqueologia 13 2007 p 147-173

F RIUROacute ldquoEl plom amb epigrafia ibegraverica del poblat de Castell (Palamoacutes)rdquo Cypsela 4 1982 p 123-131

O ROBLEDA Il diritto degli schiavi nellrsquoantica Roma Roma 1976

M DE ROCAFIGUERA Osona ibegraverica El territori dels antics ausetans Vic 1995

A RODRIacuteGUEZ MAYORGAS ldquoLa figura del historiador en la Repuacuteblica romanardquo SHHA 29 2011 p 65-95

J RODRIacuteGUEZ RAMOS ldquoLiria XIIC iquestun kaacutelathos ibeacuterico dedicado a Proserpinardquo Faventia 162 1994 p

65-81

ndashndashndashndashndash ldquoPrimeras observaciones para una datacioacuten paleograacutefica de la escritura ibeacutericardquo AEspA 70

1997 p 13-30

ndashndashndashndashndash ldquoNuevas observaciones de crono-paleografiacutea ibeacuterica levantinardquo AEspA 73 2000 p 43-58

ndashndashndashndashndash ldquoLa cultura ibeacuterica desde la perspectiva de la epigrafiacutea un ensayo de siacutentesisrdquo Iberia Revista de

la Antiguumledad 4 2001 p 17-38

ndashndashndashndashndash ldquoiquestExiste el doble sufijo de lsquogenitivorsquo ndashAR ndashEN en la lengua ibeacutericardquo Quaderns de Prehistograveria i

Arqueologia de Castelloacute 23 2002-2003 p 251-256

456

J M ROLDAacuteN ldquoLa comunidad romana primitiva la clientela y la pleberdquo Memorias de Historia Antigua

2 1978 Oviedo p 19-39

ndashndashndashndashndash ldquoColonizacioacuten y municipalizacioacuten durante la Repuacuteblica (de la IIordf guerra puacutenica hasta Ceacutesar)rdquo

Aspectos de la colonizacioacuten y municipalizacioacuten de Hispania Meacuterida 1989 p 11-32

ndashndashndashndashndash Historia de Roma I La Repuacuteblica Romana Madrid 1999

W ROumlLLIG ldquoContribucioacuten de las inscripciones fenicio-puacutenicas al estudio de la protohistoria de Espantildeardquo

G DEL OLMO i M E AUBET (dirs) Los fenicios en la peniacutensula Ibeacuterica Vol II Sabadell 1986 p

51-58

A ROS ldquoLrsquoibegraveric tardagrave a la Cessetagravenia canvis i continuiumltats en el moacuten ibegraveric (segles III-I aC)rdquo Moacuten ibegraveric

als Paiumlsos Catalans vol 1 Puigcerdagrave 2005 p 583-596

S T ROSELAAR ldquoRegional variations in the use of the ager publicusrdquo L DE LIGT i S NORTHWOOD (eds)

People land and politics Demographic development and the transformation of Roman Italy 300

BC-AD 14 Leiden-Boston 2008 p 573-602

ndashndashndashndashndash ldquoAssidui or proletarii Property in Roman Citizen Colonies and the vacatio militiaerdquo

Mnemosyne 62 2009 p 609-624

ndashndashndashndashndash Public land in the Roman Republic a social and economic history of the ager publicus Leiden

2009 tesi doctoral inegravedita

ndashndashndashndashndash ldquoThe concept of Commercium in the Roman Republicrdquo Phoenix vol 66 34 2012 p 381-413

ndashndashndashndashndash ldquoThe role of Italians in local economies of the late Roman Republicrdquo Revue Belge de Philologie

et drsquoHistoire Belgisch Tijdschrift voor Filologie en Geschiedenis 89 2012 p 89-106

ndashndashndashndashndash ldquoThe concept of Conubium in the Roman Republicrdquo P J du PLESSIS (ed) New Frontiers Law

and Society in the Roman world Edinburgh 2013 p 102-122

M ROSTOVTZEFF Historia social y econoacutemica del imperio romano Madrid 1937

J P ROTH The Logistics of the Roman Army at War (264 BC-AD 235) Leiden-Boston-Koumlln 1999

B D ROUS Triumphs of compromise an analysis of the monumentalisation of sanctuaries in Latium in

the late republican period (second and first centuries BC) tesi doctoral inegravedita Amsterdam

2010

M C ROVIRA ldquoLos talleres de herrero en el mundo ibeacuterico aspectos teacutecnicos y socialesrdquo Saguntum-

PLAV Extra-3 2000 p 265-270

C RUEDA ldquoLa mujer sacralizada La presencia de las mujeres en los santuarios (lectura desde los

exvotos de bronce iberos)rdquo Complutum 18 2007 p 227-235

A RUIZ GUTIEacuteRREZ ldquoAspectos econoacutemicos de la migracioacuten itagravelica a la Hispania Citerior (siglos II-I aC)rdquo

M CHIABAgrave (cur) HOC QVOQVE LABORIS PRAEMIVM Scritti in onore di Gino Bandelli Trieste

2014 p 443-456

A RUIZ RODRIacuteGUEZ ldquoEl concepto de clientela en la sociedad de los priacutencipesrdquo III Reunioacute sobre Economia

en el Moacuten Ibegraveric Saguntum-PLAV Extra-3 2000 p 11-20

A RUIacuteZ RODRIacuteGUEZ i M MOLINOS Los Iberos Anaacutelisis arqueoloacutegico de un proceso histoacuterico Barcelona

1993

A RUIZ RODRIacuteGUEZ M MOLINOS i C RIacuteSQUEZ ldquoPaisaje y territorio mundo dos dimensiones de una

misma teoria arqueoloacutegicardquo Arqueologiacutea Espacial 19-20 Arqueologiacutea del Paisaje 1998 p 21-32

457

E RUIZ VALDERAS ldquoPoblamiento rural romano en el aacuterea oriental de Carthago Novardquo J M NOGUERA

(ed) Poblamiento rural romano en el sureste de Hispania (Actas de las Jornadas celebradas en

Jumilla del 8 al 11 de noviembre de 1993) Murcia 1995 p 153-182

E RUIZ VALDERAS i M J MADRID ldquoLas murallas de Cartagena en la antiguumledadrdquo Aacute INIESTA i J A

MARTIacuteNEZ LOacutePEZ Estudio y catalogacioacuten de las defenses de Cartagena y su bahiacutea Murcia 2002

p 20-84

O SACCHI ldquoLimiti geografichi cenni di storia ed organizzazione dellrsquoAger Campanus fino alla deditio

del 211 aCrdquo G FRANCIOSI (ed) La romanizzazione della Campania antica Nagravepols 2002 p 19-

86

F SALA ldquoLos espacios periurbanos en el aacuterea ibeacuterica contestana las novedades y algunas reflexiones

histoacutericasrdquo M C BELARTE i R PLANA (eds) El paisatge periurbagrave a la Mediterragravenia occidental

durant la protohistograveria i lrsquoantiguitat actes del colmiddotloqui internacional Institut Catalagrave

drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona 6-8 maig del 2009 Tarragona 2012 p 199-214

J SALIDO ldquoEl almacenamiento de cereal en los establecimientos rurales hispanorromanosrdquo J ARCE i B

GOUFFAUX Horrea drsquoHispanie et de la Meacutediterranneacutee romaine Madrid 2011 p 127-141

M SALINAS ldquoLa funcioacuten del hospitium y la clientela en la conquista y romanizacioacuten de Celtiberiardquo

SHHA 1 1983 p21-41

ndashndashndashndashndash ldquoFides hospitium y clientela en Hispaniardquo F VILLAR i M P FERNAacuteNDEZ (coord) Religioacuten lengua

y cultura prerromanas de Hispania 2001 p 241-256

E T SALMON Samnium and the Samnites Cambridge 1967

ndashndashndashndashndash The making of Roman Italy London 1982

E SALVAT ldquoLa tegravecnica de lrsquoestampillat a lrsquoepigrafia ibegraverica i celtibegravericardquo SEBarc 5 2004 p 149-171

D SALVI ldquoLe massae plumbeae di Mal di Ventrerdquo LrsquoAfrica romana 9 1991 Nuoro p 661-672

ndashndashndashndashndash ldquoCabras (Oristano) Isola di Mal di Ventre De Carthago Nova verso i porti del Mediterraneo Il

naufragio di un carico di lingotti di biombordquo Bolletino di Archeologia 16-18 1992 p 237-254

F SAacuteNCHEZ JIMEacuteNEZ ldquoTriunfo de Asculaneis Picentibusrdquo Baetica Estudios de Arte Geografiacutea e Historia

9 1986 p 255-268

E SAacuteNCHEZ-MORENO ldquoCaballo y Sociedad en la Hispania cegraveltica del poder aristocraacutetico a la comunidad

poliacuteticardquo Gladius 25 2005 p 237-264

A SAacuteNCHEZ ROYO ldquoEn torno al tratado del Ebro entre Roma y Asdruacutebalrdquo Habis 7 1976 p 75-110

E SANMARTIacute-GREGO ldquoEls iacutebers a Emporion (segles VI-III A C)rdquo a Laietagravenia 8 1993 p 87-101

E SANMARTIacute i J M NOLLA ldquoLa datation de la partie centrale du rempart meacuteridional drsquoEmporion

(LrsquoEscala Alt Empordagrave Catalogne)rdquo Documents drsquoArcheacuteologie Meacuteridionale 9 1986 p 81-110

E SANMARTIacute i M SANTOS ldquoAlgunes observacions entorn dels nivells tardo-republicans drsquoEmpuacuteriesrdquo

Empuacuteries 48-50 vol 2 1986-1989 p 292-309

J SANMARTIacute ldquoLes necrogravepolis del periacuteode ibegraveric ple i tardagrave a Catalunyardquo Citerior Revista drsquoarqueologia i

ciegravencies de lrsquoantiguitat 1 1995 p 91-106

ndashndashndashndashndash ldquoTerritoris i escales drsquointegracioacute poliacutetica a la costa de Catalunya durant el periacuteode ibegraveric ple

(segles IV-III aC)rdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (coord) Territori poliacutetic i territori rural durant

lrsquoedat del ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la taula rodona celebrada a Ullastret del

25 al 27 de maig de 2000 Barcelona 2001 p 23-38

458

ndashndashndashndashndash ldquoFrom local groups to early states the development of complexity in protohistoric Cataloniardquo

Pyrenae 35 vol 1 2004 p 7-41

ndashndashndashndashndash ldquoIntercanvi comerccedil i societat en el moacuten ibegravericrdquo Moacuten ibegraveric als Paiumlsos Catalans XIII Colmiddotloqui

Internacional drsquoArqueologia de Puigcerdagrave 14-15 de novembre de 2003 Puigcerdagrave 2005 p 709-

736

J SANMARTIacute i J SANTACANA El poblat ibegraveric drsquoAlorda Park Calafell Baix Penedegraves Campanyes 1983-1988

Excavacions Arqueologravegiques a Catalunya 11 Barcelona 1992

ndashndashndashndashndash Els ibers del nord Barcelona 2005

J SANMARTIacute J SANTACANA i R SERRA El jaciment ibegraveric de lrsquoArgilera i el poblament protohistograveric al Baix

Penedegraves Barcelona 1984

J SANMARTIacute D ASENSIO M T MIROacute i R JORNET ldquoEl Castellet de Banyoles (Tivissa) Una ciudad ibeacuterica

en el curso inferior del riacuteo Ebrordquo AEspA 85 2012 p 43-63

M C SANTAPAU ldquoLa categoria juriacutedica de la tierra en Hispania romanardquo Lucentum 21-22 2002-2003 p

191-205

M SANTONJA ldquoNecroacutepolis de El Cigarralejo Estudio anatoacutemico y meacutetricordquo Boletiacuten de la Asociacioacuten de

Amigos de la Arqueologiacutea 22 1986 p 28-36

J A SANTOS ldquoReflexiones sobre la sociedad ibeacuterica y el registro arqueoloacutegico funerariordquo AEspA 67

1994 p 63-70

L SARRIOacuteN ldquoEl poblado ibeacuterico de la Pentildea des Majadas (E1 Toro CasteIloacuten)rdquo APL 15 1978 p 177-189

A SCHULTEN Fontes Hispaniae Antiquae IV Estraboacuten Geografiacutea de Iberia Barcelona 1952

H H SCULLARD A History of the Roman World 753 to 146 BC London-New York 2003

R SEAGER ldquoLex Varia d Maiestaterdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte Bd 16 H 1 marccedil 1967 p 37-

43

J J SEGUIacute ldquoLa Historia Militar del Levante espantildeol en la Edad Antiguardquo Militaria Revista de Cultura

Militar 11 1998 p 17-27

J de C SERRA-RAgraveFOLS ldquoNoves inscripcions ibegraveriquesrdquo Anuari MCMXXVII-MCMXXXI Barcelona IEC

1936 p 333-342

ndashndashndashndashndash ldquoEl poblado ibeacuterico del Castellet de Banyoles (Tivissa - Bajo Ebro)rdquo Ampurias 3 1941 p 15-34

ndashndashndashndashndash ldquoLa destruccioacuten del poblado ibeacuterico del Castellet de Banyoles de Tivissa (Bajo Ebro)rdquo Ampurias

26-27 1964-1965 p 105-134

I SHATZMAN ldquoThe Roman Generalrsquos Authority over Bootyrdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte Bd

21 H 2 1972 p 177-205

W SCHEIDEL ldquoThe Most Silent Women of Greece and Rome Rural Labour and Womenrsquos Life in the

Ancient World (I)rdquo Greece and Rome 42 1995 p 202-217

ndashndashndashndashndash ldquoThe Most Silent Women of Greece and Rome Rural Labour and Womenrsquos Life in the Ancient

World (II)rdquo Greece and Rome 43 1996 p 1-10

ndashndashndashndashndash ldquoHuman Mobility in Roman Italy II The Slave Populationrdquo JRS 95 2005 p 64-79

A N SHERWIN-WHITE ldquoThe Date of the Lex Repetundarum and Its Consequencesrdquo JRS 62 1972 p 83-

99

ndashndashndashndashndash ldquoThe Lex Repetundarum and the Political Ideas of Gaius Gracchusrdquo JRS 72 1982 p 18-31

459

D SIERRA ldquoEl imperator republicano un general experimentado y un hagravebil taacutectico (385-168 aC)rdquo Polis

Revista de ideas y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 22 2010 p 173-192

J SILES ldquoIberismo y latinizacioacuten nombres latinos y epiacutegrafes ibeacutericosrdquo Faventia 3 1981 p 97-113

L SILGO Leacutexico ibeacuterico Valegravencia 1994

ndashndashndashndashndash ldquoLa organizacioacuten poliacutetica de los iacuteberos en la segunda guerra puacutenica seguacuten Tito Livio y Apiano

(237-195 aC)rdquo Arse 44 2010 p 67-83

M SILVER ldquoContractual slavery in the Roman Economyrdquo AHB 25 2011 p 73-132

I SIMOacuteN ldquoEpigrafiacutea ibeacuterica en espacios domeacutesticosrdquo Antesteria 1 2012 p 267-282

ndashndashndashndashndash ldquoUn grafito ibeacuterico sobre una pesa de telar de La Guardia de Alcorisa (Teruel)rdquo Habis 43 2012

p 73-82

ndashndashndashndashndash ldquoRevisioacuten de epigrafiacutea ibeacuterica turolenserdquo Zephyrus 69 2012 p 199-211

V A SIRAGO Il Sannio Romano Carattere e peristenze di una civiltagrave negata Napoli 2000

R E SMITH ldquoLatins and the Roman Citizenship in Roman Colonies Livy 34 42 5-6rdquo JRS 44 1954 p

18-20

M SOLER ldquoLa moneda dels ibers un moacuten uniformerdquo Hispagravenia el reflex de la moneda Cicle de

conferegravencies Barcelona 12-28 de novembre del 1990 a cura del Gabinet Nu-mismagravetic de

Catalunya Barcelona 1990 p 21-32

P SOMMELLA Italia Antica LrsquoUrbanistica Romana Roma 1988

M SORDI ldquoLa piugrave antica iscrizione latina in Hispaniardquo A SARTORI i A VALVO (eds) Hibera-Italia Italia-

Hibera Convegno internazionale di Epigrafia e Storia Antica Gargano-Brescia (28-30 aprile

2005) Brescia 2006 p 1-4

T D STEK Sanctuary and Society in Central-Southern Italy (3rd to 1st centuacuteries BC) A Study into Cult Places

and Cultural Change after the Roman Conquest of Italy tesi doctoral inegravedita Amsterdam 2008

M STERNINI La romanizzazione della Sabina Tiberina Bari 2004

M E SUBIRAgrave i N MOLIST ldquoInhumacions perinatals muacuteltiples i espais de treball en els assentaments

ibegravericsrdquo F GUSI S MURIEL i C R OLARIA (eds) Nasciturus infans puerulus Vobis mater terrae

La muerte en la infagravencia Castelloacute de la Plana p 365-385

R SYME ldquoWho was Decidius Saxardquo JRS 27 1937 p 127-137

G TAGLIAMONTE ldquoDediche di armi nei santuari sanniticirdquo CuPAUAM 28-29 2002-2003 p 95-125

M TARRADELL ldquoSantuaris ibegraverics i iberoromans a lsquollocs altsrsquordquo Memograveria de lrsquoInstitut drsquoArqueologia i

Prehistograveria de la Universitat de Barcelona Barcelona 1979 p 35-45

ndashndashndashndashndash Les Arrels de Catalunya Barcelona 1983 [1962]

C TERZANI ldquoLa colonia latina di Aeserniardquo S CAPINI i A DI NIRO Samnium Archeologia del Molise

Roma 1991 p 111-112

S TREGGIARI ldquoLower class women in the Roman economyrdquo Florilegium 1 1979 p 65-86

ndashndashndashndashndash Roman Freedmen during the Late Republic Oxford 2003

J TRESSERRAS M I IZQUIERDO G CLAUSELL i F ARASA ldquoLa fase del ibeacuterico final en el asentamiento del

Torrelloacute del Boverot (Almazora Castelloacuten) dos piezas ceraacutemicas singularesrdquo AEspA 73 2000

p 87-104

460

P R TRINCHERINI C DOMERGUE I MANTECA A NESTA i P QUARATI ldquoThe identification of lead ingots

from the Roman mines of Cartagena (Murcia Spain) the role of lead isotope analysisrdquo Physics

and Society [en liacutenia] Ithaca New York 2010 p 1-18

F TROTTA ldquoEstraboacuten el libro III y la tradicioacuten geogragraveficardquo G CRUZ (ed) Estraboacuten e Iberia nuevas

perspectiva de estudio Maacutelaga 1999 p 81-99

M TORELLI ldquoIl problema storico della piugrave antica colonizzazione latinardquo Archaeologia Laziale II 1979

p 193-196

ndashndashndashndashndash Benevento Romana Roma 2002

A TOVAR i J M BLAacuteZQUEZ Historia de la Hispania romana Madrid 1977 [1975]

J UNTERMANN Monumenta Linguarum Hispanicarum II Die Inschriften in iberischer schrift aus

Suumldfrankreich Wiesbaden 1980

J UROZ ldquoLa agricultura ibegraverica del Levante en su contexto mediterraacuteneordquo SHHA 17 1999 p 59-85

M VALLEJO ldquoSobre la persecucioacuten y el castigo a los desertores en el ejeacutercito de Romardquo Polis Revista de

ideas y formas poliacuteticas de la Antiguumledad Claacutesica 5 1993 p 241-251

ndashndashndashndashndash ldquoTransfugae en el ejeacutercito de Romardquo Hant 20 1996 p 399-408

J VELAZA ldquoLas inscripciones monetalesrdquo P P RIPOLLEgraveS i M del M LLORENS (coords) Arse-Saguntum

Historia monetaria de la ciudad y su territorio Sagunt 2002 p 123-148

ndashndashndashndashndash ldquoEscritura autorrepresentacioacuten y poder en el mundo ibeacutericordquo Cultura Escrita amp Sociedad 9

2009 p 144-167

ndashndashndashndashndash ldquoLa epigrafiacutea ibeacuterica de la Caregravenciardquo R ALBIACH (coord) Lrsquooppidum de la Caregravencia de Toriacutes i el

seu territori Valegravencia 2013 p 231-236

ndashndashndashndashndash ldquoTres inscripciones sobre plomo de La Carencia (Turiacutes Valencia)rdquo ActPal XI = PalHisp 13 2013

p 539-550

K VERBOVEN ldquoCe que negotiari et ses deacuteriveacutes veulent direrdquo J ANDREAU i V CHANKOWSKI (eds)

Vocabulaire et expression de leacuteconomie dans le monde antique Bordeaux 2007 p 89-118

ndashndashndashndashndash ldquoClientela Roman Republicrdquo R S BAGNALL K BRODERSEN C B CHAMPION A ERSKINE i S R

HUEBNER (eds) The Encyclopedia of Ancient History Oxford 2013 p 1577ndash1582

E VERDAGUER El poblat ibegraveric de Castell Quaderns del Museu Municipal Cau de la Costa Brava Segraverie

Histograveria i Arqueologia 3 Palamoacutes 1994

J VICENS Aproximacioacuten a la historia de Espantildea Barcelona 1968 [1952]

J D VICENTE M P PUNTER C ESCRICHE i A I HERCE ldquoLas inscripciones de la lsquoCasa de LIKINErsquo

(Caminreal Teruel)rdquo J UNTERMANN i F VILLAR (eds) Lengua y cultura en la Hispania

prerromana actas del V coloquio sobre lenguas y culturas perromanas 1993 p 747-772

M VIGIL ldquoEdad Antiguardquo Historia de Espantildea vol 1 Madrid 1973

C VILA ldquoLrsquoedifici puacuteblic de Burriac hipogravetesis sobre la seva interpretacioacuterdquo Laietagravenia Revista drsquoestudis

drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme 9 1994 p 19-32

P VILAR Histograveria drsquoEspanya Barcelona 1984 [1947]

L VILLARONGA ldquoLes seques ibegraveriques catalanes una siacutentesirdquo Fonaments 3 1982 p 135-183

ndashndashndashndashndash Denarios y quinarios ibeacutericos Estudio y catalogacioacuten Barcelona 1995

ndashndashndashndashndash ldquoLes dracmes ibegraveriques de Tagraverracordquo Faventia 10 1988 p 143-152

461

ndashndashndashndashndash Les monedes de plata drsquoEmporion Rhode i les seves imitacions De principi del segle III aC fins a

lrsquoarribada dels romans el 218 aC Barcelona 2000

ndashndashndashndashndash Corpus Nummum Hispaniae ante Augusti aetatem Madrid 1994

R VINtildeAS i E SARRIAgrave ldquoUna inscripcioacuten ibegraverica en pintura roja en el abrigo del Mas del Cingle Ares del

Maestre (Castelloacuten de la Plana)rdquo Cuadernos de Prehistoria y Arqueologiacutea Castellonense 5 1978

p 375-383

R VINtildeAS A ALONSO i E SARRIAgrave ldquoNoves dades sobre el conjunt rupestre de la Cova dels Moros (Cogul

Les Garrigues Lleida)rdquo Tribuna drsquoArqueologia 1986-1987 p 31-39

R F VISHNIA ldquoThe transitio ad plebem of C Servilius Geminusrdquo Zeitschrift fuumlr Papyrologie und

Epigraphik 114 1996 p 289-298

ndashndashndashndashndash ldquoThe Shadow Army ndash The Lixae and the Roman Armyrdquo Zeitschrift fuumlr Papyrologie und

Epigraphik 139 2002 p 265-272

A VIVES La moneda hispaacutenica Madrid 1924

A VIZCAIacuteNO ldquoImaacutegenes texto y praacutecticas en femenino La mujer y la ceraacutemica de Tossal de Sant Miquel

(Lliacuteria Valegravencia)rdquo Saguntum - PLAV 43 2011 p 126

F W WALBANK Polybius California 1972

P G WALSH Livy and his historical aims and methods Cambridge 1976

G R WATSON ldquoThe pay of the Roman Army The Republicrdquo Historia Zeitschrift fuumlr Alte Geschichte 7

1958 p 113-120

M WEBER Historia agraria romana Madrid 2008

E J WEINRIB The Spaniards in Rome From Marius to Domitian New York 2014 [1990]

K-W WEEBEER Vita quotidiana nellrsquoantica Roma Curiositagrave bizzarrie pentegolezzi segreti e leggende

Roma 2010 [1995]

W L WESTERMANN ldquoIndustrial Slavery in Roman Italyrdquo Journal of Economic History 2 1942 p 149-163

G WOOLF Becoming Roman The Origins of Provincial Civilization in Gaul Cambridge 2003 1a reimpr

[1998]

F WULFF ldquoLa fundacioacuten de Carteya Algunas notasrdquo SHHA 7 1989 p 43-57

ndashndashndashndashndash Romanos e Itaacutelicos en la Baja Repuacuteblica Estudios sobre sus relaciones entre la Segunda Guerra

Puacutenica y la Guerra Social (201-91 aC) Bruxelles 1991

ndashndashndashndashndash ldquoLas estructuras sociales ibeacutericas notas historiograacuteficas desde otro cambio de siglordquo Mainake

24 2002 p 101-131

A YAKOBSON Elections and Electioneering in Rome A Study on the Political System of the Late Republic

Stuttgart 1999

F K YEGUumlL ldquoDevelopment of Baths and Public Bathing during the Roman Republicrdquo J de R EVANS

(ed) A Companion to the Archaeology of the Roman Republic Oxford 2013 p 15-32

D ZAMORA Lrsquooppidum de Burriac Centre del poder poliacutetic de la Laietagravenia ibegraverica Laietagravenia Revista

drsquoestudis drsquohistograveria i drsquoarqueologia de Mataroacute i del Maresme 17 2006-2007

ndashndashndashndashndash ldquoLrsquoespai periurbagrave de lrsquooppidum laietagrave de Burriac De lrsquoibegraveric ple a la romanitzacioacuterdquo M C BELARTE

i R PLANA (eds) El paisatge periurbagrave a la Mediterragravenia occidental durant la protohistograveria i

462

lrsquoantiguitat actes del colmiddotloqui internacional Institut Catalagrave drsquoArqueologia Clagravessica Tarragona

6-8 maig del 2009 Tarragona 2012 p 149-162

D ZAMORA J PUJOL G GARCIacuteA I ROSELLOacute i X CELA ldquoEl poblament a la Laietagravenia central i septentrional

durant el periacuteode ibegraveric ple durant el periacuteode ibegraveric ple Una proposta drsquoorganitzacioacute

territorialrdquo A MARTIacuteN ORTEGA i R PLANA (dirs) Territori poliacutetic i territori rural durant lrsquoedat

del Ferro a la Mediterragravenia Occidental Actes de la Taula Rodona celebrada a Ullastret Girona

2001 p 203-226

D ZAMORA J PUJOL J GARCIacuteA I ROSELLOacute i J A CERDAgrave ldquoTroballa drsquouna nova sitja ibegraverica del jaciment de

ldquocan Miralles-can Modolellrdquo (Cabrera de Mar El Maresme)rdquo Pyrenae 25 1994 p 181-204

J Aacute ZAMORA ldquoPoenica Hispana I documentos epigraacuteficos fenicio-puacutenicos ineacuteditos mal conocidos o

sujetos a nuevo examen procedentes de la peniacutensula Ibeacuterica y su entornordquo Mainake 32 1 2010

p 335-353

ndashndashndashndashndash ldquoLa escritura en el periodo puacutenico tardiacuteo la epigrafia neopuacutenica como producto histoacutericordquo B

MORA i G CRUZ (coords) La etapa neopuacutenica en Hispania y el Mediterraacuteneo centro occidental

identidades compartidas Sevilla 2012 p 113-140

  • LLISTA DrsquoABREUJAMENTS
  • IacuteNDEX
  • RESUM RESUMEN ABSTRACT
  • INTRODUCCIOacute
  • OBJECTIU METODOLOGIA I ESTRUCTURA DEL TREBALL
  • 1 HISTOgraveRIA DE LA RECERCA
    • 11 LA IMMIGRACIOacute ITAgraveLICA ASPECTES JURIacuteDICS ORIacuteGENS I MOTIVACIONS
    • 12 LA IDENTIFICACIOacute DELS GRUPS SOCIALS
    • 13 RELACIONS SOCIALS DEPENDEgraveNCIA I CLIENTELA
    • 14 TRANSFORMACIONS SOCIALS
    • 15 RECAPITULACIOacute
      • 2 LA SOCIETAT ROMANA ENTRE ELS SEGLES III I II AC
        • 21 ROMA I ELS CANVIS SOCIALS EN LrsquoEgravePOCA DE LrsquoEXPANSIOacute TERRITORIAL
        • 22 ROMA I LES COMUNITATS ITAgraveLIQUES AL SEGLE II AC
          • 3 ELS TESTIMONIS LITERARIS
            • 31 LrsquoORGANITZACIOacute TERRITORIAL INDIacuteGENA πολεicircς oppida I urbes
            • 32 AL CIM DE LrsquoORGANITZACIOacute SOCIOPOLIacuteTICA δυνάσται βασιλεῖς reguli principes I SIMILARS
            • 33 EL COS SOCIAL PER SOTA DE LES ELITS
            • 34 MAGISTRATS I CONCILIA IBEgraveRICS
            • 35 ELS EXEgraveRCITS ROMANOITAgraveLICS DESPLACcedilAMENTS I ASSENTAMENTS
            • 36 PROSOPOGRAFIA DE PERSONATGES DELS EXEgraveRCITS DE ROMA
            • 37 SEQUELLAE CIVILS ROMANOITAgraveLICS AL DARRERE DE (I ENTRE) LES LEGIONS
            • 38 RELACIONS ENTRE IBERS I ROMANOITAgraveLICS
            • 39 RECAPITULACIOacute
              • 4 EPIGRAFIA I NUMISMAgraveTICA
                • 41 LrsquoEPIGRAFIA
                • 42 LA NUMISMAgraveTICA
                • 43 RECAPITULACIOacute
                  • 5 EL REGISTRE ARQUEOLOgraveGIC
                    • 51 ESTABLIMENTS ROMANOITAgraveLICS
                    • 52 ESTABLIMENTS INDIacuteGENES
                    • 53 EL REFLEX DE LA SOCIETAT AL REGISTRE FUNERARI
                    • 54 PRODUCCIOacute EMMAGATZEMATGE I SOCIETAT
                    • 55 ESTRUCTURES DEFENSIVES I CULTUALS RELACIONS SOCIALS I RECURSOS IDEOLOgraveGICS
                    • 56 RECAPITULACIOacute
                      • 6 LA SOCIETAT DE LA HISPAgraveNIA CITERIOR IBEgraveRICA (218-133 AC)
                        • 61 ROMANS
                        • 62 ITAgraveLICS
                        • 63 PEREGRINI INDIacuteGENES
                        • 64 ESCLAUS
                        • 65 GRUPS I RELACIONS SOCIALS A LA CITERIOR IBEgraveRICA ENTRE 218 I 133 AC
                          • 7 CONCLUSIONS
                          • BIBLIOGRAFIA
Page 3: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 4: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 5: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 6: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 7: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 8: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 9: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 10: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 11: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 12: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 13: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 14: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 15: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 16: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 17: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 18: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 19: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 20: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 21: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 22: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 23: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 24: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 25: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 26: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 27: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 28: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 29: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 30: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 31: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 32: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 33: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 34: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 35: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 36: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 37: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 38: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 39: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 40: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 41: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 42: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 43: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 44: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 45: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 46: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 47: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 48: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 49: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 50: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 51: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 52: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 53: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 54: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 55: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 56: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 57: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 58: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 59: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 60: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 61: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 62: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 63: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 64: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 65: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 66: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 67: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 68: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 69: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 70: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 71: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 72: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 73: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 74: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 75: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 76: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 77: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 78: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 79: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 80: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 81: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 82: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 83: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 84: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 85: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 86: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 87: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 88: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 89: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 90: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 91: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 92: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 93: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 94: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 95: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 96: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 97: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 98: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 99: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 100: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 101: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 102: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 103: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 104: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 105: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 106: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 107: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 108: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 109: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 110: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 111: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 112: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 113: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 114: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 115: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 116: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 117: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 118: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 119: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 120: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 121: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 122: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 123: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 124: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 125: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 126: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 127: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 128: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 129: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 130: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 131: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 132: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 133: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 134: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 135: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 136: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 137: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 138: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 139: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 140: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 141: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 142: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 143: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 144: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 145: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 146: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 147: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 148: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 149: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 150: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 151: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 152: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 153: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 154: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 155: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 156: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 157: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 158: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 159: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 160: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 161: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 162: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 163: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 164: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 165: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 166: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 167: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 168: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 169: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 170: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 171: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 172: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 173: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 174: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 175: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 176: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 177: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 178: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 179: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 180: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 181: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 182: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 183: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 184: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 185: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 186: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 187: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 188: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 189: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 190: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 191: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 192: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 193: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 194: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 195: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 196: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 197: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 198: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 199: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 200: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 201: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 202: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 203: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 204: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 205: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 206: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 207: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 208: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 209: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 210: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 211: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 212: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 213: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 214: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 215: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 216: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 217: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 218: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 219: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 220: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 221: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 222: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 223: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 224: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 225: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 226: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 227: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 228: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 229: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 230: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 231: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 232: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 233: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 234: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 235: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 236: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 237: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 238: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 239: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 240: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 241: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 242: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 243: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 244: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 245: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 246: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 247: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 248: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 249: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 250: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 251: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 252: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 253: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 254: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 255: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 256: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 257: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 258: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 259: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 260: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 261: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 262: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 263: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 264: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 265: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 266: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 267: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 268: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 269: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 270: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 271: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 272: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 273: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 274: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 275: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 276: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 277: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 278: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 279: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 280: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 281: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 282: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 283: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 284: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 285: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 286: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 287: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 288: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 289: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 290: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 291: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 292: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 293: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 294: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 295: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 296: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 297: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 298: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 299: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 300: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 301: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 302: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 303: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 304: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 305: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 306: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 307: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 308: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 309: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 310: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 311: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 312: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 313: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 314: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 315: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 316: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 317: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 318: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 319: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 320: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 321: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 322: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 323: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 324: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 325: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 326: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 327: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 328: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 329: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 330: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 331: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 332: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 333: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 334: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 335: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 336: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 337: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 338: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 339: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 340: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 341: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 342: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 343: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 344: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 345: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 346: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 347: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 348: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 349: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 350: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 351: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 352: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 353: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 354: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 355: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 356: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 357: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 358: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 359: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 360: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 361: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 362: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 363: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 364: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 365: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 366: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 367: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 368: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 369: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 370: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 371: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 372: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 373: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 374: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 375: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 376: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 377: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 378: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 379: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 380: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 381: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 382: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 383: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 384: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 385: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 386: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 387: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 388: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 389: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 390: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 391: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 392: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 393: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 394: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 395: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 396: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 397: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 398: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 399: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 400: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 401: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 402: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 403: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 404: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 405: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 406: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 407: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 408: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 409: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 410: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 411: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 412: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 413: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 414: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 415: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 416: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 417: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 418: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 419: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 420: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 421: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 422: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 423: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 424: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 425: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 426: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 427: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 428: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 429: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 430: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 431: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 432: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 433: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 434: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 435: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 436: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 437: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 438: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 439: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 440: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 441: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 442: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 443: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 444: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 445: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 446: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 447: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 448: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 449: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 450: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 451: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 452: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 453: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 454: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 455: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 456: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 457: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 458: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 459: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 460: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 461: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 462: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els
Page 463: Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els